TERRITORI DE MASIES

ABSTRACT | RESUM Territori de Masies s'inicia el 2009 en el marc del Projecte ACTUA, de promoció de l'emprenedoria col·lectiva al Sud del Solsonès. El projecte que inicialment pretenia promocionar la identitat pròpia del territori des de la vessant de turisme cultural, avui es percep a més com a procés d'intervenció social a través del paisatge, com a base del procés de potenciació social. Avui el grup de treball de Territori de Masies es concep com a coordinadora d'entitats, veïns i empreses que tenen interès pel territori, la seva identitat i idiosincràsia des del punt de vista de paisatge, de cultura popular, i de pagesia. Conformat com a associació, des d'ella es promouen espais de creativitat per a l'empresa de noves activitats i projectes des del treball en xarxa i des dels recursos locals i que compta amb la participació d'una quinzena d'entitats, 40 empreses, i 15 veïns associats en l'associació Territori de Masies.

0. Antecedents: El Projecte ACTUA

Territori de Masies és una iniciativa popular que neix arran del projecte ACTUA: Implementació Participativa del PAI del Solsonès. ACTUA pretén oferir eines i espais per tal de implementar participada i col·lectivament el Pla d'Acció Integral del Solsonès (PAI), que es defineix en un anterior procés participatiu anomenat ESPAIS,on els ciutadans varen definir les línies estratègiques de desenvolupament de la zona.. ACTUA intervé als municipis del Sud del Solsonès : Pinós, , Pinell de Solsonès, , Llobera i .

Àmbit d’intervenció del projecte ACTUA.

A partir del PAI El primer que calia fer per a iniciar el projecte era passar un primer filtre que ens permetés passar de treballar amb 200 accions possibles que contempla el PAI a concretar-ne 3 per municipi. Aquest pas es va aconseguir recollint propostes que ens van fer arribar tant els ajuntaments com les entitats dels diferents municipis. Un cop analitzades les propostes, i sent coherents amb els objectius d’educació popular per a la participació ciutadana i el de la millora de la qualitat de vida, l’Arada en proposa 9 en total, en funció de 3 criteris:

1. Accions amb finalitat motivadora

Aquelles que es podien implementar íntegrament durant el període, que requereixen de pocs recursos i que mobilitzin al màxim d’actors i agents socials.

2. Accions de caràcter estructural Aquelles que siguin de vital importància pel territori però que difícilment es pugui desenvolupar en la seva totalitat durant aquests mesos. En aquest el treball de la consolidació del grup de treball per a implementar l’acció serà més intens, doncs requerirà d’un grup de persones o entitats més estables, capaç de continuar treballant per a fer realitat les accions un cop finalitzi el present projecte.

3. Accions de caràcter supramunicipal Implementar una acció supramunicipal esdevé una eina de dinamització i autoformació per a la

1 continuació de la implementació del PAI com a objectiu que ens permet reforçar la coresponsabilitat i la visibilització de recursos per a l'acció social col·lectiva. Alhora, implementar accions amb els municipis veïns, siguin o no la totalitat dels municipis del sud, millora les expectatives de les accions.

En total cada municipi participa en la implementació de 3 d’elles (n’hi ha, per tant, de supramunicipals) i retorna la proposta a totes les persones del territori a mode de consulta popular. Acceptades les propostes s’inicia la consolidació dels grups de treball de cada acció comunicant l’inici del procés i la captació d’entitats i persones interessades.

Les accions o projectes que es presenten no s’han d’entendre com a accions que no poden ultrapassar els límits municipals dels municipis que s’hi associen. S’han de concebre com a intervencions que lideren uns o altres municipis però que difícilment tindran un àmbit d’actuació estrictament municipal. D’aquesta manera la mobilització dels integrants dels grups de treball és més intensa en els habitants i entitats dels municipis afectats però no es centra només en aquesta. Qualsevol entitat o persona interessada en la implementació d’una acció no pròpia del municipi s’hi podrà implicar.

Un cop definides les accions es celebraren les primeres trobades dels grups d’Interès o de treball de cada projecte, que a partir d’ara es reuniran com a mínim un cop al mes i constantment retorna les actes de l’evolució del projecte i de les tasques als membres del grup d’interès.

En total es treballa el 7 projectes diferents: dinamització turística del Sud del Solsonès, recuperació de la memòria històrica, atenció a la dependència al medi rural, foment de l’associacionisme, creació d’un punt Òmnia rural amb servei de biblioteca i activitats de promoció i formació empresarial, creació d’un aula musical i artística en cultura gegantera, i recuperació de les varietats locals.

L’objectiu del Projecte ACTUA és tan la implementació real del PAI del Solsonès com l’autoformació de les entitats i persones implicades per a l’emprenedoria social i empresarial. En aquest sentit pretén capacitar i potenciar les habilitats de les persones i entitats participants en el treball en xarxa i en la mobilització de recursos necessaris per a impulsar i gestionar projectes que estiguin desenvolupant o per poder-ne crear de nous.

La organització del treball del projecte ACTUA es basa també en metodologies participatives i en el treball en xarxa. Cada projecte és gestionat des d’un grup d’interès que es reuneix periòdicament on es creen sinèrgies entre projectes existents i s’estableixen relacions de col·laboració entre ells. Alhora és en aquest grup que , basant-se en el treball en xarxa i la participació implicativa, les diferents entitats i persones que en formen part consensuen els objectius del projecte, li donen forma i es mobilitzen per a cercar els recursos necessaris per a fer- lo realitat.

1.Justificació de Territori de Masies

En la consulta de les accions a emprendre, que es comenta en l'apartat anterior, tots els municipis s’ha proposat promoure una estratègia de turisme pel sud del Solsonès, en quasi tots difondre la multifuncionalitat de la pagesia i el reconeixement i dignificació del caràcter rural del territori i en alguns, foment de l’associacionisme. D’aquesta demanda ha sorgit el present projecte, en el què portem treballant des del mes de gener del 2009.

I és que el paisatge esdevé un element nuclear en el metabolisme comunitari i social del Sud del Solsonès. Al sud, l’orografia és menys abrupta que al nord, i això ha fet possible un sector agrari més consolidat i un ric mosaic agroforestal amb un contacte molt important entre la comunitat i l'entorn natural-paisatgístic.

2 El Sud del Solsonès disposa d'un poblament molt disseminat amb tan sols 11 pobles que no tenen més de 30 habitants. La resta del poblament es troba distribuït en masies fins a assolir un total poblacional de 1286 persones.

L’entorn del sud del Solsonès es caracteritza tant per la diversitat dels seus recursos ecològics com dels recursos culturals. El paisatge cultural del Solsonès —entès com a l’entorn que acull la població de la comarca— es caracteritza per una natura humanitzada, i esdevé un marc singular i específic que constitueix un àmbit de referència col·lectiva, amb una gran càrrega simbòlica i identitària. Una comarca eminentment agrícola ha de ser per força rica en arquitectura i patrimoni rural. L’arquitectura rural és un element identitari per a la gent de la comarca, a nivell de paisatge però també a nivell històric i cultural, ja que és testimoni d’èpoques anteriors i de tradicions, d’usos i costums —alguns ja en desús però que en molts casos conserven el seu sentit i funcionalitat. El patrimoni rural és molt extens i va des de construccions agràries com marges i parets de pedra seca, pous, pletes o bordes que avui encara s’utilitzen; fins a molins fariners o premses de la vinya avui en desús. Tots ells, elements centrats en la gran protagonista del paisatge rural que és la masia o casa pairal. Moltes d’aquestes masies daten de l’època medieval i apareixen en el repoblament de la baixa Edat Mitjana (segle XI).

Aquesta característica principal del territori determina un entorn natural estretament relacionat amb les dinàmiques personals, comunitàries i socials.

Al Sud del Solsonès doncs, ell paisatge es troba en l'imaginari de les diferents dimensions de la societat: sigui econòmica (sector primari), sociocultural, comunitari com personal.

Als anys setanta-vuitanta s'inicia una crisis agrària important tant a nivell social com econòmic. En un territori d'aquestes característiques les conseqüències socials i econòmiques són importants i s'inicia un procés de devaluació de l'autoestima territorial i infravaloració i alienació territorial (el sud del Solsonès no té els recursos paisatgístics propis del Pirineu, ni la capacitat industrial i de serveis de l'AMB). Enmig d'aquesta situació, l’estiu de 1998, enmig de la crisi agrària un incendi va afectar més d’11.000 hectàrees del sud del Solsonès, cremant bàsicament bosc dens i conreus. Aquest incendi forestal ha arrossegat fins avui conseqüències indesitjables com la disminució de l’activitat productiva del bosc, l’erosió d’algunes zones cremades, la desaparició d’elements de l’imaginari col·lectiu i el pessimisme de la gent del territori . El fet que fós durant els anys immediatament anteriors al 1998 que es desenvolupessin moltes iniciatives d’agroturisme va causar un gran impacte en la rendibilitat dels establiments turístics i en la desestructuració d'un sector que tot just s'acabava de reinventar i que havia de donar una oportunitat de diversificació de la renda agrària i alhora treballar per la valoració social de la identitat del territori. Amb aquests fets s'agreuja ara una desigualtat territorial a nivell de comarca: Mentre el Nord comarcal es va consolidant com a destinació turística amb el seu paisatge com a principal actiu, el Sud del Solsonès es queda desestructurat i en clar desfavoriment.

Avui l'economia del Sud del Solsonès, continua basant-se en el sector primari, principalment agrícola, acompanyat d'iniciatives de promoció del patrimoni i de turisme que pretenen revalortizar-lo. En aquest context sorgeix 'Territori de Masies', projecte participatiu que pretén posar en valor el paisatge natural i social del Sud del Solsonès, afectat per l'incendi del 1998, per tal de reconvertir-lo en actiu econòmic i cultural. 'Territori de Masies' neix el 2009 a proposta de veïns i veïnes i és coordinat per l'Arada, Creativitat Social. El projecte promou iniciatives de gestió i promoció de l'entorn, i alberga fins a 40 empreses del territori, i més de 20 associacions, entre elles l'ADF Natura Viva, el Santuari del Miracle o el Grup Natural del Solsonès. Partint d'una idiosincràsia territorial comuna (predominança del sector agrari, poblament altament

3 disseminat, i afectació de la seva superfície forestal -que cobria el 61% del territori, i al Miracle el 86, 91%), el 2009 tots ells s'agrupen en un projecte de promoció territorial amb la intenció de promoure l'entorn i el seu patrimoni des d'un projecte anomenat 'Territori de Masies'. Malgrat aquest objectiu propi del grup, l'ARADA també percep el projecte com a intervenció social a partir del paisatge.

A continuació s'exposa la conclusió que de forma participativa es va arribar en la fase ! del projecte ( ESPAIS).

RESUM DE LA CONCLUSIÓ DE LA DIAGNOSI PARTICIPATIVA ENTORN EL SECTOR TURÍSTIC, CULTURAL I PATRIMONIAL PRESENT A LA PUBLICACIÓ FINAL DEL PROJECTE ESPAIS

Absència d’una línia estratègica clara per al sector turístic

(...)Tradicionalment, la promoció turística a la comarca ha estat assignada al Patronat Comarcal de Turisme –ens depenent del Consell Comarcal-, ens al que sembla que es pretén potenciar després del fracàs d’una iniciativa anterior, i que gestiona les oficines de turisme així com l’edició del material de promoció existent a la comarca.

Tot i aquestes temptatives organitzatives (sumades a organitzacions sectorials que treballen també en el sector turístic), i d’altres iniciatives de caire més específic (com ho pot ser la futura creació del centre d’interpretació a Solsona), el sector turístic no ha assolit la fita de marcar-se una línia estratègica clara que permeti establir productes i mercats segmentats, així com una ‘marca’ que englobi el total d’oferta turística, més enllà de l’allotjament, passant per gastronomia, patrimoni, producte local i cultura popular que permeti posicionar el turisme al Solsonès com a producte diferenciat dins el mercat de destinacions catalanes.

L’auge del turisme rural en els darrers anys comporta que a dia d’avui sigui un sector en expansió a la comarca, aportant una complementarietat a la renda de moltes famílies agràries. Però cal tenir present que, en la majoria dels casos, es tracta més aviat d’un lloguer d’apartaments en el medi rural que no pas d’una pràctica turística que permeti conèixer al visitant les tradicions i pràctiques lligades a la pagesia de la comarca. La manca, en aquest cas, d’una oferta més vinculada a un turisme cultural o esportiu definit pot suposar dificultats si es dóna un recés en la demanda al sector a nivell català.

Existència d’un patrimoni agrari, natural i cultural de gran valor

[Tenim un patrimoni únic (…), i una petjada humana amb arrels d’identitat]

La comarca del Solsonès gaudeix d’un immillorable patrimoni natural, arquitectònic i cultural. Aquesta afirmació tant extesa, però, es constata poc reconeguda per la mateixa població de la comarca, així com és poc rendibilitzada en termes d’atracció turística.

El gran nombre d’entitats associatives que treballen de manera específica o puntual en aspectes relacionats amb aquest patrimoni –ja sigui a nivell natural, històric o arquitectònic- demostren l’interès popular per mantenir-lo en bon estat. Associacions culturals, ecologistes o les agrupacions de defensa forestal serien un bon exemple de la importància que el patrimoni comarcal suposa per a la identitat d’aquells que hi habiten i, alhora, malgrat no sigui una característica extrapolable al global de la població, de la importància que atorguen a la seva correcta conservació i gestió.

La gran diversitat de recursos naturals de la comarca està constituïda, també, per un patrimoni agrari divers. L’existència d’aquesta diversitat agroforestal comarcal és part indissociable del

4 paisatge cultural del Solsonès: l’activitat del sector agrícola esdevé autèntica gestió del paisatge, i l’existència i el manteniment de la pagesia és garantia d’una bona qualitat del valuós entorn, que és, al seu torn, un reclam turístic arreu de la comarca.

Si bé, juntament amb la seva tranquil·litat, el patrimoni natural és el principal atractiu de turisme a la comarca i fa que la demanda es mantingui estable al llarg de l’any, la seva potencialitat es veu minvada per la manca de senyalització i d’intervencions d’acondicionament dels elements arquitectònics i naturals, així com per la poca valoració de la riquesa folclòrica i d’esdeveniments de caire popular existents. Es troba a faltar, a més, una major elaboració en la seva presentació que permeti tematitzar l’oferta en base a l’interès del visitant i el tipus de públic a qui va dirigit, i convindria comptar, també, amb actius patrimonials complementaris com l’artesania, sector que darrerament ha dut a terme un important procés de coordinació i promoció a nivell comarcal.

Existència d’un nombrós teixit associatiu

Al Solsonès existeixen més de 150 entitats associatives que treballen en diversos àmbits: cultural, esportiu, ambiental, educatiu, social o assistencial, o veïnal en són els principals exemples. Són elles, en la majoria dels casos, les responsables de l’existència de nombroses activitats i iniciatives impulsades des de l’altruísme i destinades al bé comú. La seva tasca, però, sovint no és coneguda per gran part de la població i és, amb tot, poc reconeguda per part de les administracions. Existeix una manca de visibilització d’aquesta gran riquesa associativa comarcal; no se la té present i no se li atorga el reconeixement merescut en una comarca d’escassa població i força dinamisme associatiu.

Parlar d’associacionisme és també constatar la importància que cobra com a element de cohesió social –especialment important en el medi rural-, i d’un espai que està experimentant un progressiu augment de la presència de les dones. Es troba a faltar una major implicació de les generacions més joves, i manca encara una major utilització d’Internet i les noves tecnologies per a comunicar-se i difondre la seva activitat.

A més, la coordinació entre les mateixes entitats és sovint minça, provocant situacions de solapament d’actes i convocatòries, i desconeixement mutu entre les diferents entitats de la mateixa comarca. Es troba a faltar l’establiment de certs mecanismes que permetin aquesta visibilització de l’activitat associativa de cara a la població en general (facilitant, així, una major base social implicada), així com d’altres mecanismes que permetin el reconeixement i la coordinació, si s’escau, de les pròpies entitats.

5 2.Marc teòric i metodològic

El paisatge com a vector de la potenciació comunitària i local

El caràcter transversal i el simbolisme tan intens del paisatge, el fa plausible com a vector de canvi i motor del procés de potenciació comunitària que és en el què es concep el procés 'Territori de Masies'.

Potenciar el paisatge i els seus valors és un element nuclear per a la promoció del territori des de la vessant psicològica, organitzacional, comunitària i econòmica. Treballar des d'aquesta integralitat possibilita la creació de xarxes de col·Laboració que aporten sostenibilitat a la intervenció social.

La potenciació comunitària es concep com a procés que pretén revertir o millorar situaciosn d'apatia, alienació ( Seeman, 1959), indefensió apresa (Seligman, 1975), locus extern de control ( Rotter, 1966), o baixa auto eficàcia ( Bandura, 1978). En aquest procés la participació implicativa és un requisit indispensable, sempre lligada a l'enfortiment de les capacitats, la identitat social, la conscienciació individual, organitzacional i comunitària, i el compromís dels participants ( Montero 2003). Aquest procés és també un espai d'integració social, doncs al ser un procés centrat en la comunitat local, ha de basar-se en el reconeixement de la diferència dels participants, la reflexió crítica, y un entorn participatiu i obert que ha de ser capaç que aquells qui disposen de menys recursos disposi d'una millor accés i control d'aquests (Perkins & Zimmerman, 1995).

L'estratègia de potenciació comunitària de Territori de Masies es basa en la metodologia d'investigació-Acció-Participativa. En centra en els següents aspectes :

1) Potenciació de la identitat positiva a partir del paisatge social (que inclou la dimensió memorística i social del paisatge, incloent les relacions socials en la interpretació d'aquest). Una representació social produeix els significats que les persones necessiten per a comprendre, actuar i orientar-se en el medi social. Són teories de sentit comú que permeten descriure, classificar i explicar els fenòmens de les realitats quotidianes ( Ibáñez, 1988). Són, per tant, funcionals i amb una quota molt alta d’afectivitat. La teoria de la identitat social de Tajfel i Turner exposa com aquestes representacions també tenen la funció constitutiva de les identitats socials. Aquestes, alhora, ens autodefineixen en funció de la nostra pertinença a un grup social, carregat de representacions, i ens orienten les conductes individuals 1

2) La memòria com a espai de Reflexió i Reconstrucció -Acció. Pretendre interpretar el paisatge també des de la vessant memorística significa recordar. Per la seva banda recordar requereix d'una narració oral cap a un mateix i també cap als altres. És una eina important per a la comprensió d'un mateix, i evidencia contradiccions en el marc referencial i socio-històric de cadascu, i amb els seus identificadors i compromisos. Ens permet reconèixer els significats que donem a nosaltres mateixos al món que ens rodeja. Des de la memòria, i en aquest cas des de la memòria del paisatge, els subjectes es signifiquen i s'identifiquen com a col·lectiu. Passat, present i futur es troben sobreposats, i memòria, experiències actuals i formes d'imaginari el futur també. Per centrar-se en la quotidianitat, el procés atorga especial importància a la dimensió política, ja que en aquesta sí pensen i prenen decisions contínuament. La memòria popular de forma a instància de part de la dialèctica entre construcció i deconstrucció de la democràcia quotidiana 'i porció del tant esdevé una eina per potenciar la transformació de la percepció del poder i maximitzar

1L’ARRELAMENT DELS I LES JOVES AL TERRITORI RURAL CATALÀ. Conclusions i línies de treball de la Fundació del Món Rural . 2009"

6 l'autogestió quotidiana'.

En la mesura que la memòria ens representa el passat a partir del present, i a partir de la consciència ens imagina el futur, esdevé el vincle entre consciència i imaginació col·lectiva ( Desroche, 1976). I la imaginació col·lectiva és la base per a la creativitat i la construcció col·lectiva.

És des d'aquesta premissa que concebem el paisatge com a central en aquest procés col·lectiu que ha esdevingut Territori de Masies.

3) Determina un rol actiu dels participants de la comunitat, inherent a la participació acció participativa.

4) Metodologia col·laborativa i reflexiva

Metodologia de treball

La metodologia de treball es basa en la participació implicativa a través de l'anomenat grup d'interès. Aquest és un espai de participació implicativa, i en aquest sentit esdevé un espai de reconciliació i aproximació entre els diferents actors de la comunitat i la presa de decisions. Degut la baixa densitat de població del municipis rurals on intervé el present projecte, amb un gran contacte entre la població i els recursos comunitaris i la població i els agents polítics, els mecanismes implicatius esdevenen més plausibles. Des del nostre punt de vista, quan s’opta per una participació activa hi ha tres línies que s’han de conjugar en la construcció d’un procés participatiu2: Cal que la gent vulgui participar: No es tracta de ‘convèncer’ la gent de les grandeses de la participació; ni de ‘fer creure’ a la gent que té problemes. La clau és partir d’una voluntat compartida, en aquest cas captada en general mitjançant la implicació dels actors en el projecte ESPAIS i en concret mitjançant el consens del projecte o acció del PAI que es vol implementar. Des de la nostra perspectiva, la participació ha d’impregnar els processos des del començament, la qual cosa implica que la gent participi en la definició del projecte. Si no, ens trobarem davant de processos imposats i/o promoguts des d’altres instàncies i actors, en els quals la gent és convocada a treballar sobre temes/problemes que en realitat no coincideixen amb les seves preocupacions actuals. Cal que la gent pugui participar: Cal que es generin diferents espais i mecanismes per a construir, prendre decisions i gestionar-les, respectant els nivells en què cadascú pugui i decideixi participar. No tots els actors implicats tenen la mateixa disponibilitat de temps, ni les mateixes inquietuds ni el mateix perfil. En cada espai i mecanisme que dissenyem hem de tenir en compte aquests perfils diferents, assegurant-nos que tothom que VULGUI participar en el procés PUGUI fer-ho. Això implica tenir en compte les activitats quotidianes dels participants per decidir el dia, hora i lloc de realització d’un taller, o fer que els tècnics que porten el procés s’acostin als espais quotidians de la gent. En el projecte ‘Implementació Participativa ‘ es decideix conjuntament el lloc i hora de la pròxima trobada i alhora es disposa d’un espai virtual de constant participació (creació d’un bloc de cada projecte que en l’actualitat està en elaboració). D’altra banda, un procés sempre ha d’estar obert a la incorporació de més gent. La participació ha de ser com més àmplia millor, i representativa del conjunt de la població. Cal dissenyar una sèrie d’estratègies que ens permetin anar sumant també als ‘diferents’ (els que plantegen altres formes d’abordar la temàtica) i als ‘in-diferents’ (que consideren que no tenen res per aportar). Cal que la gent sàpiga participar: El procés ha d’incorporar, per tant, estratègies educatives que

2Aquestes tres línies (el voler, el poder i el saber participar) les trobem a ‘UNILCO: Universidad Libre para la Construcción Colectiva’, de Javier Encina, Rosa Alcón i Begoña Lourenço; text en el qual es conceptualitzen per definir el paper de la Unilco.

7 ajudin a comprendre i transformar el món, deixant instal·lada al territori una ‘altra manera de fer’. Entenem que en l’actualitat el repte més gran no és crear i mantenir uns mecanismes que propiciïn la participació activa en una temàtica determinada, sinó aconseguir que aquestes ‘noves maneres de fer’ vagin impregnant les activitats quotidianes de la gent. El component educatiu d’un procés participatiu no s’orienta només a provocar canvis en les organitzacions; si parlem d’un aprenentatge per a una ciutadania activa i responsable, la participació també ha de travessar en tots els sentits la vida quotidiana de les persones. Incorporar el component educatiu en el procés ens permetrà incrementar les perspectives de continuïtat del projecte un cop l’equip tècnic i dinamitzador es retiri del territori. Des de l’inici del procés, l’equip tècnic ha d’anar preparant de manera gradual la seva retirada, garantint que quedin instal·lades al territori unes dinàmiques i unes estructures que continuïn impulsant la iniciativa, més enllà de l’equip tècnic inicial i de la finalització del projecte. Per això és essencial transmetre a la gent una sèrie d’eines que els permetin assumir les funcions que, inicialment, es reservaven a l’equip tècnic.

3.Objectius

El projecte pretén dinamitzar i promocionar el sud del Solsonès des d'un punt de vista comunitari a través del paisatge i la participació de tot actor que s'hi relacioni ( entitats, iniciatives de turisme, d’hostaleria, propietaris forestals i agricultors/ramaders de productes locals i/o de qualitat, veïns).

Es tracta d’una intervenció fonamentada en la organització, coordinació i promoció dels recursos culturals i comunitaris relacionats amb la identitat del territori. D

Objectiu específic 1: Consolidar un entorn sostenible de potenciació comunitària a través del paisatge. 1. Millorar l'estructura i capacitat dels grups socials. 2. Eliminar barreres ambientals i socials 3. Millorar l'accés als recursos comunitaris i la seva mobilització 4. Generar espais d'integració de col·lectius de risc 5. Desenvolupar un inventari de recursos comunitaris i evidenciar-se la seva existència. 6. Potenciar un dinamisme social i econòmic sostenible, i alhora potenciar les actituds , aptituds i voluntats d'autogesió de voluntats a partir de recursos dels recursos comunitaris. 7. Potenciació d'una identitat positiva a través del reforçament de la dimensió social del paisatge. 8. Estimulació de la creació de xarxes, grups, i identitats col·lectives. 9. Evidenciar les noves percepcions de poder popular.

Objectiu operatius: 1. Definir un espai participatiu obert on els diferents actors poden fer un seguiment del projecte i fer les seves aportacions i accions. Aquest ha de ser l'entorn d'aprenentatge i reconeixement que permeti assolir un major grau d'autogestió de les voluntats de la comunitat rural. 2. Creació d'espais per a la imaginació i creació col·lectiva 3. Elaborar un pla de comunicació amb la població que permeti el seguiment del projecte i establir-hi feed-backs (s'aconsegueix via un butlletí de seguiment i un entorn web). 4. Elaboració d'un mapa social del territori. 5. Estimulació de la creació de xarxes, grups, i identitats col·lectives.

Objectiu específic 2: Crear, acompanyar i dur a terme accions col·lectives que permetin positivitzar la identitat del Sud del Solsonès des dels mateixos veïns. 1. Difondre i potenciar les característiques positives de la identitat del Sud del Solsonès

8 2. Legitimar de la cultura i consciència popular del medi rural. 3. Difondre la multifuncionalitat de la pagesia 4. Mantenir un entorn social i ecològic en bon estat i perdurable en el temps. 5. Millorar la relació entre població i administració pública i crear un espai compartit de gestió de recursos públics. 6. Creació d'una estructura que permeti coordinar, potenciar i crear noves activitats que per- metin consolidar una identitat positiva. Estimulació de la creació de xarxes, grups, i identi- tats col·lectives.

Objectiu operatius: 1. Crear sinèrgies entre programes i projectes existents i els que es creïn. 2. Crear necessitats comparatives a partir de la implementació d’accions i mobilitzar progres- sivament els recursos socials i organitzatius per a la implementació autònoma del PAI del Solsonès. 3. Dinamitzar la comunitat perquè vulgui participar en el projecte, garantint la representació dels diferents actors i discursos de la comunitat. 4. La intervenció psicosocial com a eina per augmentar la capacitat de la població per autode- terminar-se i per a la transformació social. (objectius implícits de la metodologia IAP).

Objectiu específic3 : Potenciar la xarxa de recursos comunitaris com a eina per a dirigir-se a l’empoderament. 1. Identificar els recursos comunitaris i identificar-ne les vies per a la seva mobilització. 2. Consolidació d'un grup de treball en xarxa i amb relacions de cooperació entre iniciatives. 3. Enfortir una comunitat posseïdora de recursos accessibles, mitjans , aptituds i motivació per dura a terme accions col·lectives i millorar el benestar social; capaç d’identificar eficaç- ment les seves necessitats i desenvolupar estratègies resolutives; té la capacitat d’acció davant de situacions injustes i il·legítimes. 4. Desenvolupar equips de treball col·lectiu que potenciïn la producció intel·lectual, cultural i material de la societat 5. Assolir una comunitat informada i socialment activa 6. Estimulació de la creació de xarxes, grups, i identitats col·lectives.

Objectius operatius: 1. Impulsar les organitzacions de caràcter potenciador, aquelles que es gestionin des d’una democràcia participativa amb lideratge compartit com a procés per l’empoderament i com a valor bàsic,que pretenen oferir i compartir recursos permetin la resolució de problemes i que proporciona ajuda mútua i cooperació com a processo centrals de relació grupal de clima organitzatiu. 2. Impulsar la socialització del coneixement 3. Garantir l’accés a la informació. 4. Enfortir el sentiment d’identitat positiva, en el sentit que s’enforteixi la relació afectiva entre els seus membres i alhora la capacitat de dura a terme accions conjuntes que són vistes per ells coma problemàtiques en el context de la seva pròpia comunitat

Objectiu específic 4: Establir una estratègia de desenvolupament sostenible basada en el paisatge i en la seva conservació, i fer-ho potenciant la seva dimensió social amb els seus simbolismes i dinamismes associats. 1. Potenciar el paisatge com a base per a potenciar la identitat positiva de la comunitat rural. 2. Difondre la dimensió social del paisatge i posar-la en valor 3. Consolidar el paisatge i les seves funcions socials i ambientals com a actiu per a existents i futurs serveis culturals, ambientals i turístics, que permeti reforçar el teixit de turisme cultural i sostenible del Miracle i del Sud del Solsonès. 4. Estimulació de la creació de xarxes, grups, i identitats col·lectives.

9 Objectius operatius: 1. Promocionar i facilitar estratègies de conservació a través de relacions col·laboratives entre teixit cultural i social, empresarial i agrari (custòdia del territori) 2. Potenciar i facilitar estratègies de comunicació i divulgació de la dimensió social del paisat- ge (relacions de la comunitat rural amb el paisatge – memòria, ús actual del paisatge, ...)

Objectiu específic 5: Estratègia de desenvolupament sostenible. Diversificar l'economia lo- cal, a través del sector primari (producte de qualitat i com a gestor del paisatge) i terciari (econòmic -turisme cultural, hostaleria, serveix culturals), i des del tercer sector associatiu.

5. Potenciar el producte local 6. Potenciar les activitats culturals lucratives relacionades amb el paisatge (turisme actiu, tu- risme sostenible) 7. Potenciar el sector de la restauració. 8. Potenciar les activitats

Objectius operatius: 1. Facilitar l'establiment de relacions entre aquelles branques del sector lucratiu i el no lucra- tiu que es basin o que treballin a partir del paisatge i la cultura. 2. Crear relacions entre les seves activitats que permetin fer-les més sostenibles. 3. Crear eines de promoció conjunta

4. Organització del treball

La organització del projecte varia segons les fases. En l'actualitat trobem la següent organització:

Grup d'interès Al iniciar-se el projecte, el 2009, com tots els projectes de l'ACTUA aquest s'organitza en un grup obert de persones interessades en el turisme i la cultura al Sud del Solsonès. En els inicis el projecte es centra les seves activitats en la promoció d'un turisme sostenible i està format per algunes entitats culturals i empreses de turisme i hostaleria. Fins a 15 entitats participen en el grup de manera activa que es reuneixen cada dos-tres mesos per tal de identificar motivacions i voluntats i planificar-les.

Les convocatòries dels grups són obertes i la participació varia en funció també del moment en què es troba. Als inicis la tasca del projecte es va centrar en la definició de la identitat territorial (paisatgística i cultural) i hi participaren diverses entitats culturals. Més endavant, en el procés d'elaboració d'una estratègia turística, s'hi incorporaren diferents empreses relacionades amb el turisme rural, el producte local i la restauració i hostaleria.

En aquest moment el grup d'interès incorpora un nou espai de participació que anomenem 'xarxa d'empreses'. Aquesta xarxa organitza actuacions de promoció conjunta d'empreses, que s'autofinancia per bo d'ajuts de les empreses i que es materialitza en material de divulgació de les empreses i el patrimoni en format tríptic, en una web i en la presència a fires, actes i presentacions.

Equival a un grup de treball obert on els participants coincideixen en l'interès per allò que pretén dur a terme Territori de Masies, el territori i la seva identitat i dinamismes . A partir de l'interès, cada membre decideix com hi participa. L’interès és el punt d’unió i a partir d’aquest cada membre hi aporta els recursos i dedicació que vol i pot .El grup és convocat internament a partir de la llista de contactes i cada convocatòria és oberta, mitjançant el pla de comunicació del projecte a tota la població. Els grups d’interès són els encarregats de donar forma al projecte i de mobilitzar els

10 recursos necessaris per tal que el projecte esdevingui realitat. El funcionament dels grups es basa en el treball en xarxa i des d’ells es gestionen les relacions de col·laboració amb experiències i projectes ja existents al territori.

Són heterogenis, formats per l’Associació l’Arada i les persones i entitats del territori. El nombre de cada grup és flexible així com també ho és el ritme de treball de cadascú. La principal funció d'aquest grup és debatre participativament la millor fórmula, espai, territori on implementar les accions, i mobilitzar els recursos (humans, econòmics i organitzatius) necessaris per a la realització del projecte o acció. Els membres del grup d’interès del projecte tenen un dossier de seguiment en el qual es realitza un control de les accions que s’estan implementant i s’assignen tasques als membres que tinguin disponibilitat per a realitzar-les. A cada trobada dels grups d’interès es revisaran les tasques que els diferents membres havien de desenvolupar. La periodicitat de les trobades és bimensual i les convocatòries són obertes.

Els participants del grup d'interès signen un acord de coordinació i col·laboració amb el projecte, on es comprometen a mobilitzar els recursos que el procés pugui necessitar, siguin econòmics, organitzatius, materials o temporals. En el marc d'aquest acord qualsevol entitat pot representar el projecte en programes o convocatòries de suport, previ acord. Aquesta xarxa sense NIF propi la conformen més de 15 entitats i els ajuntament del Sud del Solsonès, que en el marc del projecte ACTUA s'organitzen entorn l'Agrupació Voluntària de Municipis del Sud del Solsonès.

Avui el grup d'interès de Territori de Masies ha passat de ser informat a conformat i s'ha assolit un nou nivell organitzatiu en forma d'associació.

Associació Territori de Masies Avui el grup d'interès de Territori de Masies ha passat de ser informat a conformat i s'ha assolit un nou nivell organitzatiu en forma d'associació. Arribat a un cert nivell de maduresa, el grup d'interès es planteja fer un pas organitzatiu i crear una associació que vetlli pel projecte, penúltim pas en el procés d'intervenció social que l'ARADA planteja amb el projecte ACTUA.

L'Associació la formen 15 membres més actius del grup de treball i en l'actualitat està captant nous socis.

Els objectius de l'entitat són:

- Posar en valor i conservar la identitat del territori del Sud del Solsonès, comprès pels municipis de La Molsosa, Pinós, Riner, Clariana de Cardener, Llobera i Pinell de Solsonès, així com territoris veïns, sempre que guardi una coherència territorial. -Definir un espai, el màxim de representatiu de la realitat social del Sud del Solsonès i rodalies, que tingui les funcions d'avaluar i acordar les activitats que es puguin oferir des de les entitats de Territori de Masies, i que s'organitzin en el nom de 'Territori de Masies' i en especial des del projecte 'Territori de Masies' que es desenvolupa en el marc del Pla de Desenvolupament Comunitari ACTUA, que promou i executa l'ARADA, Creativitat Social. L'ARADA, juntament amb l'Associació Territori de Masies, podrà cercar finançament per a l'execució d'activitats relacionades amb la promoció de Territori de Masies. -Revaloritzar la identitat rural i potenciar els seus valors , pràctiques socials i gestió col·laborativa del paisatge. -Difondre del patrimoni del Sud del Solsonès i rodalies i potenciar-ne el seu coneixement i respecte, finalitat destinada tant als mateixos veïns/es, com als visitants. -Detectar necessitats i oportunitats compartides per a la promoció i conservació del territori. -Promocionar de manera conjunta la identitat territorial i els seus valors -Coordinació entre entitats i activitats que es duguin a terme al territori.

11 -Potenciar la interrelació entre entitats i la transferència de coneixement -Promocionar i oferir eines per a la promoció de la cultura popular i activitats que s'ofereixen des del teixit social i també empresarial. -Potenciar el dinamisme d'actes culturals , així com al seva qualitat.

Per aconseguir les seves finalitats, l’associació realitza les activitats següents: -Celebració d'activitats culturals i de coneixement del territori. -Celebració d'activitats de reflexió i promoció territorial. -Activitats de promoció conjunta de Territori de Masies (material de comunicació, activitats de promoció).

L'Associació es planteja també funcions de coordinació territorial. Els seus socis són tant veïns, entitats com empreses interessades en el territori.

El funcionament ordinari de Territori de Masies té unes despeses ordinàries. L'associació contempla el següent sistema de quotes:

-Per a persones físiques: 10 euros/any -Per a persones jurídiques sense afany de lucre: 30 euros/any -Per a persones jurídiques o físiques amb finalitat de lucre, tenint en compte els beneficis lucratius que li pot determinar el bon esdevenir del projecte, la quota és de 50 euros/any.

L'Associació es reuneix cada dos- tres mesos en el marc dels grup d'interès. Tot i la constitució de l'associació, aquestes trobades són obertes. L'Associació es reserva espais propis per a parlar de temes d'organització interna de l'associació.

Plenari Un cop l'any en el marc de l'ACTUA es celebra un plenari on s'avalua el procés. A partir del 2014 Territori de Masies disposarà d'un plenari propi on s'aprovarà el pla anual d'activitats. Novament la convocatòria serà oberta a tota persona o entitat interessada.

Equip tècnic L'equip tècnic s'encarrega de les tasques de dinamització-facilitació i també de tasques de coordinació i tècniques. L'equip tècnic està format pe l'ARADA i té com a funcions:

1. Mobilitzar el potencial social, creatiu i organitzatiu per a la implementació dels diferents projectes i activitats i serveis. 2. Analitzar i fer un seguiment continu de la qualitat i la variació de la participació i implicació en el projecte, a partir d'eines com sociogrames. 3. Tasques de comunicació del projecte i de promoció conjunta d'iniciatives. En el primer cas parlem del butlletí de seguiment i cultural ' Territori de Masies', de caràcter semestral.

5. Fases del projecte

Territori de Masies es concep com a procés i no com a projecte finalista. Així les fases del procés es poden estructurar en el següent cicle:

(1) Mobilització inicial. Informació i convocatòria del procés de participació. Anàlisi previ a la intervenció i preparació i celebració de l'acte de presentació del projecte. Elaboració del Pla de comunicació del projecte. (2) Detecció de les accions a desenvolupar i mobilització inicial dels recursos

12 (3) Desenvolupament de les accions a realitzar i elaboració del pla de treball inicial (4) Mobilització dels recursos necessaris per a la implementació (5) Presentacions públiques de les accions (6) Detecció de noves accions. Consolidació dels grups d'interès temàtics i inici de funcionament. (7) Tancament del procés participatiu: avaluació anual i actes públics de valoració Al llarg de tot el procés es desenvoluparan les següents tasques: (8) Cerca de recursos necessaris per a la continuació del procés; (9) Comunicació de l’estat del procés i retorn de la informació: Actualització dels blocs, edició del material de comunicació, edició del butlletí quadrimestral (10) Mobilització del potencial social (...) Reinici a la fase 2 amb la selecció de 3 noves accions

Aquest cicle es manifesta de formes diferents, i amb l'avenç del procés les diferents fases es manifestes de forma diferent. Territori de Masies s'inicia amb la voluntat de dignificar la identitat del Sud del Solsonès com a estratègia de turisme cultural consensuada amb el teixit cultural. Amb el temps evoluciona i inclou la vessant cultural i el paisatge com a eina de treball comunicar. Així esdevé un espai de coordinació i copromoció de tota iniciativa relacionada amb el paisatge, involucrant entitats culturals, associacions de defensa forestal, veïns, veïnes i empreses (agràries, turístiques, d'hostaleria...). Les diferents fases van incorporant funcions i serveis que Territori de Masies acabi esdevenint un projecte comunitari integral basat en el paisatge com a recurs i eina d'empoderament.

El procés que segueix el projecte és molt interessant des del punt de vista de com el paisatge passa a ser concebut com a recurs econòmic-turístic, fins a un recurs comunitari que esdevé el motor del desenvolupament comunitari d'un territori , sigui directament (amb enfortiment de la cohesió social, dinamisme d'actes, diversitat de serveis, treball en xarxa i cooperació...) o indirectament , a través de la intervenció psicosocial associada a un procés d'aquest tipus. Els bons resultats haurien de generar necessitats comparatives per a desenvolupar nous projectes col·lectius, i la consolidació d'una identitat positiva hauria d'enfortir la motivació per a fer-ho.

2009-2010: Inventariat i promoció turística Com es comentava, al principi el projecte cerca segurament un resultats més turístics, sempre, això si, amb el consens social del veïnat. En aquest marc la primera fase va consistir en reconèixer què tenim, decidir com volem mostrar-nos i difonent quins elements patrimonials. En aquesta fase es consensua la identitat col·lectiva del sud del Solsonès a difondre i es decideix que giri entorn la masia, com a element social, econòmic i paisatgístic base del paisatge i cultura del Sud del Solsonès. Consensuat el discurs territorial que es vol difondre, es procedeix a inventariar el patrimoni tangible i intangible dels diferents municipis, amb espais participatius a cadascun d'ells, amb la participació d'entitats i veïns. Es consensuen també els elements de l'inventari que es volen difondre. Aquests seran la base per a dissenyar una estratègia de promoció turística de 'Territori de Masies', que finalitza amb la primera edició d'un tríptic on hi figura la xarxa d'empreses, la instal·lació d'un plafó interpretatiu a cada municipi, i la creació d'una web.

2011-2012: promoció culturals-turístiques Definida l'estratègia i havent-nos donat a conèixer per primera vegada, el projecte es basa en el treball intern. Es duen a terme sessions formatives i de creativitat de producte destinat a entitats culturals i empreses turístiques i d'hostaleria. L'objectiu és definir un portafoli de serveis i productes del territori i acompanyar l'emprenedoria d'actes relacionats amb el paisatge. La oferta de rutes interpretatives i de coneixement entre pobles i iniciatives serà també una és una eina tant de cohesió social i territorial, com de difusió exterior de la iniciativa. Les rutes són sempre guiades per entitats o veïns del territori, tant per reforçar el caràcter popular i comunitari del

13 projecte, com per posar en valor el teixit associatiu i el saber local. En aquesta fase es comencen també les presentacions públiques del projecte, tant al Territori com fora d'ell. Aquestes presentacions sempre s'acompanyen de tastos de productes locals. Al 2012 s'inicia també la celebració d'una Diada anual de Territori de Masies, que pretén ser un espai festiu de trobada entre veïnats i visitants.

2013: Gestió col·laborativa del paisatge La incorporació en el procés d'entitats com agrupacions de defensa forestal, i l'augment de la intensitat de participació d'entitats culturals en el projecte, fa aflorar una nova voluntat que és la de evidenciar la gestió col·laborativa de l'entorn. Ens referim a difondre com els diferents agents de la comunitat rural, de manera directa o indirecta, intervenen de forma positiva en el paisatge. De com un territori rural viu a nivell agrari i també cultural determina un paisatge ben conservat i forts vincles comunitaris. De retruc, un paisatge ben conservat i amb fortes connotacions positives, enforteix la viabilitat d'estratègies de turisme cultural i sostenible, i processos interns i externs de consum de producte i, per tant, d'afavoriment de la promoció i desenvolupament local. Si aquesta estratègia s'emmarca en un entorn de treball en xarxa i de copromoció d'iniciatives lucratives i no lucratives, aquesta esdevé doblement sostenible i els seus impactes traspassen l'economia per esdevenir també una eina de cohesió i promoció social. Immers en aquest discurs el procés decideix d'incorporar una línia de treball en la custòdia del territori i de la restauració col·laborativa d'entorns naturals amb importància social a través del programa ' Racons Vius'. Durant el 2013 es duen a terme també activitats que pretenen difondre i interpretar el paisatge des de la seva dimensió social, posant en valor el saber local sobre el paisatge però sobretot la vinculació social amb el paisatge a través dels diferents usos i records, des de la vessant personal, social, i econòmica.

2013: Coordinadora

El projecte assoleix una diversitat de funcions i reptes que cada vegada el fa esdevenir més integral. El procés de consolidació del grup d'interès i de les activitats fa evidenciar la voluntat de què el grup de treball s'autonomitzi i es constitueixi com a Associació. Així, al 2013, l'organització del projecte esdevé tal i com es detalla en l'apartat 4 d'aquesta memòria. Avui, el projecte contempla les següents línies de treball: – Turisme cultural – Producte local – Dinamisme d'actes i teixit associatiu – Conservació paisatge – Enfortiment i cohesió social

Des de l'equip tècnic s'ofereixen serveis de disseny de projectes i activitats, assessorament i acompanyament en la mobilització de recursos, prioritzant sempre el treball en xarxa i l'establiment de projectes conjunts , que es dinamitzen també a través d'assegurar espais de reconeixement entre pobles i iniciatives.

7. Activitats

A continuació es detallen les activitats dutes a terme fins a l'actualitat:

1. Definició dels eixos patrimonials a potenciar. Els eixos escollits són : 1. -Pagesia (es treballa coordinadament amb el Grup d’Interès de Fonts Orals, a la Molsosa i el Grup d’Interès en varietats locals, a Riner, emmarcats també en el projecte ACTUA: Implementació Participativa del PAI del Solsonès). Revalortizar i reivindicar el caràcter

14 rural del territori implica exposar i difondre tant el mode de vida actual com el passat; oficis, tradicions, la feina al camp, la gestió de l’entorn i el paisatge associat a la pagesia, etnoecologia (ús medicinal de les plantes, per exemple), tradicions del món rural relacionades amb el patrimoni natural (ús i preparació de plantes medicinals, caça, pesca, defensa del bosc a partir dels ADF’s, ...). Es creu que treballar en aquest àmbit també ens permetrà també promocionar l'entorn, el paisatge i la tranquil·litat associada, aspectes inclosos en l’actual perfil del consumidor d’agroturisme.

2. -Producte local (es treballa coordinadament amb el Grup d’Interès en varietats locals, a Riner). Aquest eix es pot treballar a nivell d’oferta de producte local, vinculant-ho als establiments de restauració i hostaleria del territori i dels establiments de turisme rural. Ens permetrà revalortizar la figura del pagès/a i donar sortida directa als seus productes.

3. - Arquitectura, arqueologia i toponímia popular (es treballa coordinadament amb el Grup d’Interès de Fonts Orals, a la Molsosa). En aquest sentit s’han fet propostes centrades en la tecnologia tradicional de l’aigua, les construccions rurals tradicionals i les antigues rutes ramaderes. La senyalització del territori és una demanda que apareix al llarg del procés participatiu ESPAIS i en les reunions celebrades en el marc de l’estratègia de turisme.

4. -Esdeveniments històrics a la comarca. Treballar en aquest eix reforça la identitat del territori i alhora és especialment important en alguns períodes històrics com les guerres carlines.

5. -Patrimoni cultural. Ens permetrà difondre les activitats culturals del territori dins i fora d’aquest. La tasca de centralització dels actes en part és facilitada des del projecte d’elaboració d’una guia d’entitats del Solsonès, promoguda per l’Associació l’Arada. En aquest recull hi figuren els actes populars promoguts per entitats del territori.

Per tal de poder identificar els recursos patrimonials de cada municipi i classificar-los en els àmbits anteriors, s’obrí un procés de consulta a les entitats del territori on aquestes havien de detallar quins elements patrimonials destacarien de cada un dels diferents àmbits. Els eixos temàtics entorn els quals han de destacar elements són: (en alguns casos s’informa també de les entitats que es coneix que treballen directament en aquest àmbit amb la intenció de què aquestes posin més èmfasi en els àmbits on s’hi veuen reflectides)

1. Pagesia i Patrimoni Natural : Cerca de recursos existents entorn el paisatge agrari.

2. Producte local : anàlisi i posada en contacte amb els artesans, productors i hostalers dels municipis del Sud.

3. Toponímia popular : Anàlisi dels inventaris patrimonials que ja existeixen a la comarca (arquitectura popular, arquitectura religiosa) i de la seva toponímia popular. Recull de les llegendes que hi giren entorn.

4. Esdeveniments històrics: Contextualització de determinats moments històrics als municipis del sud. Cal detectar aquells esdeveniments dels quals se’n disposi de més informació que tinguin un caràcter innovador.

Havent integrat els resultats de la consulta anterior i dels resultats dels tres estudis sobre turisme existents a la comarca (corresponents als municipis de Llobera , Pinell de Solsonès – desenvolupats pel CEDRICAT- i al global de la comarca del Solsonès –desenvolupat pel Centre d’Estudis Lacetans-) , i de consultar els resultats amb empreses externes, es decideix que l’eix temàtic més potent a la zona, en termes de innovació en el sector turístic, són les guerres

15 carlines al segle XIX. Per tal de poder donar cabuda als altres recursos patrimonials i identitaris, es divideix que l’eix del carlisme s’emmarqui sota una imatge global del territori que identifica aquest amb el caràcter rural i disseminat. D’aquí sorgeix el nom ‘Turisme al Sud del Solsonès: Territori de masies’ , molt fidel al sentiment de la gent i que crea el marc idoni per tal de poder albergar de manera coherent la promoció d’altres recursos patrimonials.

2. Estudi de mercat sobre el perfil del consumidor de productes turístics i d’hostaleria del territori. Elaboració d’una enquesta que reculli com s’han assabentat de l’existència de l’establiment turístic o del propi territori, què hi busquen, i què els hi agradaria trobar. Alhora s’aprofita l’enquesta per fer una valoració dels serveis existents i dels què creu necessaris potenciar i crear. Aquesta enquesta es distribuirà als establiments turístics i als d’hostaleria.

3. Reunions amb agents del territori relacionats amb el Turisme. A banda de les reunions mensuals amb el grup d’interès, s’entrevisten actors claus en el territori relacionats amb la cultura i el patrimoni. Fins a l’actualitat s’han desenvolupat 5 entrevistes.

4. Recull dels inventaris turístics existents als diferents municipis. Inventari del CEL, inventari de Llobera i inventari de Pinell.

5. Detecció de les iniciatives turístiques no associades ni a FACI , TRAS o el Gremi d’Hostaleria. Detectat i incloses al mailing.

6. Recull dels esdeveniments culturals del territori i dels productes d’aquests (revistes, exposicions i altres). Aquest darrer material ens és molt útil també per desenvolupar l’eix del carlisme, tractat des de diferents entitats culturals. En general aquest és un recurs molt important per a la detecció d’aquelles elements patrimonials amb més valor identitari per a la comunitat rural, fonamental per l’objectiu d’integrar l’estratègia de turisme i de promoció cultural i cohesió social inherent al present projecte.

7. Elaboració d'un pla estratègic interpretatiu del territori a partir del Carlisme, el Barroc Rural i la Catalunya Vella, desenvolupat per una consultoria externa de prestigi com és STOA S.L. Aquesta fase ha determinat dur a terme una recerca exhaustiva sobre el carlisme, el barroc i la Catalunya Vella, a partir dels estudis realitzats a la comarca i de treball de camp. La execució de la primera fase del pla estratègic interpretatiu: el disseny i instal·lació de 7 plafons interpretatius de Territori de Masies a partir dels tres contextos històrics. Aquests plafons, tal i com assenyala Jordi Padró, directiu d'STOA, són dels primers a Catalunya que inclouen els codis QR. Aquesta novedosa incorporació de les noves TIC permet alhora racionalitzar el text i el contingut de cada plafó i alhora fer-los tan dinàmics com la mateixa recerca històrica requereix, com també requereix els límits administratius de Territori de Masies. A partir d'aquest codi QR els visitants poden accedir a la web de Territoridemasies.cat, on s'amplia la informació sobre el carlisme i s'anima a visitar altres indrets. Alhora és des de la web que els visitants es poden redirigir a la xarxa d'empreses de Territori de Masies, que ofereixen tant allotjament, com activitats culturals-turístiques, gastronomia de qualitat i accés a producte local de venda directa. La instal·lació dels plafons s'ha fet en concordança amb el disseny d'altres plafons que poguessin haver al territori, i sempre s'ha primat la reutilització de plafons, com és el cas del plafó ubicat al Miracle.

16 8. inventari dels principals recursos patrimonials (tangibles i intangibles) del Sud del Solsonès. Priorització d'aquests a partir de la seva accessibilitat i del consentiment de la seva difusió per part del propietari on es troben. En total s'han inventariat més de 550 elements. D'aquests se n'han difós, prèvia priorització, 56. Aquesta primera difusió s'ha fet des de la web i properament es farà des d'una guia de recursos pendent d'editar-se.

9. Creació i dinamització d'una web de recursos del Sud del Solsonès (territoridemasies.cat). En aquesta web hom hi pot trobar la porta d'entrada al concepte de Territori de Masies, amb els seus diferents pobles, el significat i símbols de la masia, l'explicació de 56 punts a visitar del Sud del Solsonès , un recull de 32 rutes ja existents (encara no totes publicades perquè es resta pendent de valorar-ne el seu estat sobre terreny), i trenta fitxes d'empreses d'allotjament, hostaleria, projecte local i servei de guiatges turístics i culturals. A banda la web incorpora un recull bibliogràfic relacionat amb Territori de Masies i un recull de serveis d'interès i de l'enllaç d'entitats culturals i de recerca del territori.

10. Consolidació d'una xarxa d'empreses de Territori de Masies. A mesura que avançava el projecte es fa més evident que les repercussions d'aquest sobre els membres del grup eren diferents. Podíem diferenciar d'entrada aquells que el projecte els hauria de donar una millora de la solides empresarial, d'aquelles que no. Des d'aquesta realitat es va decidir d'elaborar un pla d'autofinançament que provingués d'aportacions de les empreses relacionades amb el producte local, la hostaleria i l'allotjament rural. Aquestes són membres del grup de treball però alhora es diferencien per formar part de la xarxa d'empreses de Territori de Masies, que , juntament amb algunes entitats culturals que funcionen com a informants claus del territori, són les principals receptores de les activitats formatives i de creativitat de producte cultural i turístic. Dossier formatiu (5 capítols). Fins al moment formen part de la xarxa 40 empreses del territori.

11. Presentacions de Territori de Masies. En total se s'han celebrat 5 actes de presentació al veïnat, i a i Manresa. La presentació es du a terme des de participants del grup d'interès i membres de l'ARADA. En els diferents actes s'acompanya la presentació d'una exposició de la xarxa d'empreses i entitats, d'una exposició del sistema de plafons instal·lats al territori i d'un tast de producte local.

17 12. Jornades i rutes interpretatives . Territori de Masies ofereix als membres del grup de treball, i especialment a la xarxa d'empreses i a entitats culturals, jornades interpretatives sobre la història local del carlisme, el barroc i la Catalunya Vella, amb la intenció de millorar el servei que ofereixen a la població i visitants. Alhora s'ofereixen també formacions sobre gestió de qualitat i en màrqueting,que en breu es duran a terme la primera edició, així com un assessorament en el disseny i creació de producte per part d'una empresa i consultoria externa. Fins al moment s'han realitzat dotze jornades interpretatives sobre història i patrimoni local, en la qual hi assisteixen una mitjana de 20 persones. Les jornades van acompanyades de l'edició d'un llibret interpretatiu on s'hi descriu també el teixit social i de la xarxa d'empreses del poble que es visita.

18 13. Programes formatius i d'acompanyament. Des del grup d'interès s'ofereixen formacions a empreses i persones interessades. En l'actualitat es tenen planificades sortides per a conèixer l'entorn natural i altres contextos històrics. En l'actualitat es du a terme un programa d'acompanyament en la creació de producte 'Territori de Masies', per a empreses locals. A la primavera del 2012 s'iniciarà una formació per professionals, de 30 hores de durada, en col·laboració amb l'ECA d'. El 2013 es du a terme una nova edició sobre comunicació social .

14. Amb la mateixa intensió que l'activitat anterior, s'han recollit i ordenat els diferents resultats obtinguts en aquests dos primers anys de treball en una primera publicació de Territori de Masies. La idea és que aquesta sigui el primer número d'un seguit de publicacions temàtiques sobre el Sud del Solsonès, on hi tinguin una cabuda especial les percepcions i impressions dels propis veïns. El primer número es publica el 2012 i es basa en la història del territori i la presentació dels diferents pobles i parròquies per part del teixit associatiu i veïns. En l'actualitat s'està treballant en el segon número, que es centrarà en el paisatge social i natural de Territori de Masies.

19 15. Campanya de comunicació i difusió del projecte que es concreta en l'edició de tríptics informatius de Territori de Masies, la creació d'una exposició itinerant de Territori de Masies, i l'elaboració d'un mapa de recursos del Sud del Solsonès. Aquests materials han estat distribuïts arreu del Territori i en actes puntuals fets a Solsona i al Miracle. En l'actualitat se'n tenen previstos de celebrar dos més a Manresa i a Lleida.

20 16. Creació de packs turístics a mida. Des de l'inici de la campanya preliminar de comunicació i difusió s'han rebut dues demandes de creació de packs turístics a mida, que involucren a una cinquantena de persones.

17. Coordinació amb iniciatives existents. La filosofia de Territori de Masies veu en la col·laboració i coordinació amb iniciatives existents com a principal motor d'avenç i promoció territorial. En aquest sentit s'han establert relacions de col·laboració i copromoció amb el Consorci de Turisme del Cardener, l'Oficina de Turisme de Solsona i el mateix Patronat de Turisme del Solsonès. Puntualment es col·labora també amb iniciatives com els Amics dels Castells, que recentment oferiren una ruta guiada per Territori de Masies on assistiren més de 30 persones. En l'actualitat es té previst d'oferir col·laboracions amb el Consorci del Llobregós, amb qui es té contacte a través d'activitats específiques que ofereix.

18. Creació de producte. Celebració de sessions de creativitat de les què ens sorgeix un portafoli amb 12 productes culturals i turístics promoguts per part d'entitats culturals i empreses.

19. Publicació de la revista de seguiment 'Territori de Masies'. El 2013 s'inicia la publicació semestral de la revista 'Territori de Masies'. Aquesta vol ser un suport des del qual poder retornar i informar a la població els diferents avenços del projecte. Pretén també ser un espai que ens permeti conèixer millor la nostra cultura i manera de fer. Amb aquesta premissa, incorpora també un reportatge d'actualitat, entrevistes a entitats del territori, la recuperació d'històries populars i la divulgació d'entorns naturals. Les revistes es difonen online i , impreses, a 20 centres socials del Sud del Solsonès.

20. Celebració de dues edicions de la Diada de Territori de Masies, amb una participació de 100 persones de mitjana. La diada es celebra a un punt emblemàtic del territori, el Santuari del Miracle. La diada s'organitza entorn una temàtica que s'interpreta a partir d'una ruta , acompanyada d'un tast de producte local i mostra de la xarxa d'empreses i entitats, i un acte cultural final.

21 21. Campanya de recollida d'indrets naturals o culturals per restaurar col·laborativament des de grups locals. El programa s'anomena Racons Vius i pretén restaurar, a partir de grups voluntaris, diferents aquells indrets naturals o culturals de pobles del Sud del Solsonès que els veïns creuen necessaris. La campanya s'inicia la tardor del 2013 i fins l'actualitat s'han recollit 3 propostes (tres fonts i una barraca de pedra seca) que es pretenen dur a terme la primavera del 2013.

22. Creació d'un model organitzatiu i de coordinació entre iniciatives que treballen pel territori i la seva identitat positiva i conservació. Aquesta tasca s'organitza en el si de l'Associació Territori de Masies, que d'ara en endavant, coordinarà el projecte, mantenint el seu caràcter participatiu i obert (vegeu apartat 4).

23. Impuls de projectes de promoció territorial. Territori de Masies dóna suport i acompanyament a iniciatives participants en el projecte. D'aquest servei se'n deriva un projecte d'interpretació del paisatge social al Miracle “Miracle, història recent d'un paisatge dinàmic' i la “ Diada Territori de Masies” (miracleviu.territoridemasies.cat), el en qual hi participen 23 veïns de la petita zona del Miracle i que en un audiovisual i aplicatiu web ens expressen la importància del paisatge i la seva dimensió social. Relaten també els vincles que hi han establert al llarg dels darrers 20 anys, període que inclou l'episodi del gran foc del 1998 que calcinà gairebé tot el Sud del Solsonès.

22 8. Resultats Des del seu inici, al 2009, Territori de Masies ha aconseguit els següents resultats:

(Governança i organització comunitària)

1. Creació d'un grup format, obert i participatiu, format per veïns, entitats i empreses del territori per acompanyar, coordinar i crear activitats i serveis de promoció de la identitat positiva i de revalorització del paisatge com a actiu social i econòmic.

Avui el grup d'interès està format per 40 empreses que formen part de la Xarxa d'Empreses de Territori de Masies, i un Associació amb 15 socis i una participació de no socis de 8 entitats del Territori.

2. Constatació de Territori de Masies com a espai obert i participatiu amb altres iniciatives del territori com el Grup d'Acció Local de la Catalunya Central, l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), ajuntaments locals, Consell Comarcal i Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya.

3. Consolidació d'una programació cultural anual estable de coneixement de l'entorn (caminades, jornades interpretaves, diades, publicació anual)

4. Creació d'un entorn de comunicació estable del projecte i d'informació territorial ( Butlletí Territori de Masies, bloc de Territori de Masies, ..)

5. Ordenació dels recursos organitzatius i empresarials i promoció conjunta.

6. Millora de les actituds i aptituds per al disseny i execució de projectes col·lectius dels participants.

7. Millora del reconeixement i coneixement entre pobles i iniciatives, reforçant la identitat positiva, fet especialment important tenint en compte l'afectació pel Gran Foc del 1998. Sens dubte això ha tingut un impacte molt positiu en la cohesió i la creativitat social per al manteniment del dinamisme d'actes i la creació de noves activitats-programes.

(Potenciació d'iniciatives col·lectives i existents )

1. Visibilització i reconeixement del producte local del territori i del teixit empresarial.

2. Consolidació d'un espai creatiu per a la promoció de nous serveis i activitats.

3. Consolidació de Territori de Masies com a centre de recursos culturals que dóna suport i acompanyament a iniciatives locals per a la promoció de projectes, especialment de projectes que es basin en el treball en xarxa entre dues o més entitats.

(Preservació del paisatge) 1. Inventariat participatiu de patrimoni del Sud del Solsonès. Aquest inventari esdevé també la base per a les accions de conservació col·laborativa que es duran a terme des del programa ' Racons Vius'.

2. Elaboració d'un primer mapa del paisatge social de la zona del Miracle.

23 9. Eines i mecanismes de seguiment i avaluació La metodologia participativa en què es basa el projecte fa que l'avaluació sigui constant en les trobades del grup d'interès, cada un dels quals disposa d’un dossier de seguiment del projecte. Alhora el bloc del projecte publicarà les diferents actes de les trobades i es podrà analitzar directament l’assoliment dels objectius proposats en cada una d’elles.

Indicadors de seguiment: 1) Presència a la pàgina web i a la guia de les diferents activitats culturals de les associacions del territori. 2) Presència a la pàgina web i a la guia dels diferents recursos i iniciatives turístiques, d’hostaleria i de producte local del territori. 3) Grau de distribució de les trobades del grup d'interès al territori. Nombre i tipus de mitjans utilitzats. 4) Nombre i perfil d'assistents a les trobades del grup d'interès. 5) Nombre i evolució d'empresaris turístics, entitats culturals i associacions professionals als grups d'interès i grau d'assistència a les diferents trobades. 6) Nombre i tipus de tasques que desenvolupen els membres del grup d'interès i que no és el coordinador/a del projecte. 7) Grau d’assoliment del calendari del projecte. 8) Presència d'institucions en les trobades dels grups d'interès. 9) Nombre i tipus d'iniciatives de turisme cultural que complementen els seus serveis amb els productes que s'ofereixen des del projecte. 10) Nombre i tipus d'iniciatives de turisme i de serveis complementaris de nova creació. 11) Nombre i tipus d'iniciatives culturals de nova creació. 12) Nombre i tipus d'iniciatives d'hostaleria que s'adhereixen a la ruta gastronòmica. 13) Nombre i tipus de productes locals que es fomenten des de la ruta gastronòmica. 14) Variació del percentatge de venda del producte agrari que es destina a hostaleria per venda directa o circuits curts de comercialització. 15) Nombre i tipus de consultes efectuades via la web de turisme i cultura del Solsonès, i en el bloc del projecte. 16)Grau de distribució de la guia de turisme i cultura als establiments del territori i fora d'ella. 17)Variació dels assistents als actes culturals dels diferents municipis. 18) Variació de la demanda dels establiments turístics , d'hostaleria, i de producte local. 19) Variació de la imatge i identitat del Sud del Solsonès com a marca turística en base les enquestes elaborades als establiments turístics. 20) Nombre i tipus d'assistents als actes de presentació de la guia. 21) Nombre i tipus d'assistents a les rutes. 22) Grau d'acceptació social del projecte, segons la variació i permanença dels assistents a les trobades del grup d'interès. 23) Nombre i tipus d'accions que es presenten al pla d'acció turístic i nombre i tipus de recursos detectats i obtinguts per tal de tirar-les endavant. 24) Presència als mitjans de comunicació i xarxes socials.

24 9. Valoració final

Cinc anys després del seu inici, Territori de Masies ha guanyat actors afins i participants, i el grup d'interès ha passat de ser informat a conformat. Un indicador fonamental és la constitució del grup en associació. Avui l'associació està formada per 15 socis. S'espera que en els propers mesos 10 associacions del territori formalitzin la seva inscripció com a socis a l'associació. El grup d'interès per aquests membres i un total de 40 iniciatives econòmiques.

El caràcter integral i nuclear del paisatge es denota també amb l'evolució dels objectius que es planteja el propi grup d'interès. Si bé a l'inici aquests estaven centrats en el sector turístic, amb l'avenç del procés s'integra el teixit associatiu i comunitari com a objecte d'intervenció.

Aquest procés ha anat acompanyat d'un guany en acceptació social i participació en el procés, i en el dinamisme d'actes. Avui la valoració social del projecte és molt bona. Gairebé la totalitat de les associacions i empreses i institucions del Sud del Solsonès han participat de manera directa en alguna o altra activitat.

La revalorització del territori també s'ha treballat a través del diàleg amb altres indrets. El programa estable d'activitats ha permès fidelitzar la visita de veïns d'altres pobles de Catalunya. L'assistència de gent de fora del Sud del Solsonès cada vegada és major.

La integralitat del paisatge doncs ha permès poder elaborar un pla d'activitats integral. En la dimensió personal, el projecte compta amb activitats que permeten recuperar la memòria associada al paisatge, i també la recuperació-restauració d'espais. En la dimensió social, el projecte difon de forma coordinada els diferents actes i ha desenvolupat un discurs territorial que es va reconeixent en el què s'hi destaca el caràcter popular i la participació de veïns i entitats en les activitats interpretatives. Des d'aquest discurs es difon la multiculturalitat de la pagesia i es relaciona de manera directa amb la dimensió econòmica. Des de la dimensió econòmica s'ha consolidat una marca social del territori, que permet promocionar i aportar valor afegit als diferents establiments i sobretot visibilitzar-los conjuntament.

Els participants valoren especialment la millora en la gestió dels recursos, de les habilitat de treball en grup i en la presa de decisions. La consciència crítica ha millorat, el comportament participatiu i el sentit de control també (apoderament). Sens dubte la millora del coneixement dels diferents pobles per part dels veïns hi ha tingut un paper determinant. A nivell organitzatiu, el principal indicador dels seus bons resultats és la constitució de l'associació i també l'establiment de vincles i actituds de treball en xarxa. Aquestes permeten mobilitzar recursos pel projecte d'una manera molt eficient. La evidència d'aquesta eficàcia és un resultat amb una important funció pedagògica. La maduresa de la organització té també uns impactes a nivell comunitari. Els recursos locals s'han evidenciat i, en la mesura que s'han tornat més accessibles, la percepció de viabilitat d'actuacions populars i col·lectives és major.

Arran del projecte han sorgit diferents actuacions copromogudes per diferents entitats de diferent naturalesa (empreses i associacions, veïns i empreses...). El repte actual de Territori de Masies és seguir treballant perquè aquesta imbricació sigui cada vegada més intensa.

Territori de Masies continua treballant per al creixement de l'Associació en socis per tal que pugui esdevenir un entorn el màxim de representatiu dels diferents pobles i discursos dels municipis del Sud del Solsonès. Amb el creixement s'aniran establint comissions de treball (cultural, veïnal, observatori territorial, màrqueting i empresarial, formació, comunicació), les quals han estat ja definides però encara no són operatives. Els reptes de Territori de Masies segueixen sent la millora de les actituds i habilitats socials per l'acció col·lectiva, i la sostenibilitat de la seva organització.

25