TERRITORI DE MASIES ABSTRACT | RESUM Territori de Masies s'inicia el 2009 en el marc del Projecte ACTUA, de promoció de l'emprenedoria col·lectiva al Sud del Solsonès. El projecte que inicialment pretenia promocionar la identitat pròpia del territori des de la vessant de turisme cultural, avui es percep a més com a procés d'intervenció social a través del paisatge, com a base del procés de potenciació social. Avui el grup de treball de Territori de Masies es concep com a coordinadora d'entitats, veïns i empreses que tenen interès pel territori, la seva identitat i idiosincràsia des del punt de vista de paisatge, de cultura popular, i de pagesia. Conformat com a associació, des d'ella es promouen espais de creativitat per a l'empresa de noves activitats i projectes des del treball en xarxa i des dels recursos locals i que compta amb la participació d'una quinzena d'entitats, 40 empreses, i 15 veïns associats en l'associació Territori de Masies. 0. Antecedents: El Projecte ACTUA Territori de Masies és una iniciativa popular que neix arran del projecte ACTUA: Implementació Participativa del PAI del Solsonès. ACTUA pretén oferir eines i espais per tal de implementar participada i col·lectivament el Pla d'Acció Integral del Solsonès (PAI), que es defineix en un anterior procés participatiu anomenat ESPAIS,on els ciutadans varen definir les línies estratègiques de desenvolupament de la zona.. ACTUA intervé als municipis del Sud del Solsonès : Pinós, La Molsosa, Pinell de Solsonès, Clariana de Cardener, Llobera i Riner. Àmbit d’intervenció del projecte ACTUA. A partir del PAI El primer que calia fer per a iniciar el projecte era passar un primer filtre que ens permetés passar de treballar amb 200 accions possibles que contempla el PAI a concretar-ne 3 per municipi. Aquest pas es va aconseguir recollint propostes que ens van fer arribar tant els ajuntaments com les entitats dels diferents municipis. Un cop analitzades les propostes, i sent coherents amb els objectius d’educació popular per a la participació ciutadana i el de la millora de la qualitat de vida, l’Arada en proposa 9 en total, en funció de 3 criteris: 1. Accions amb finalitat motivadora Aquelles que es podien implementar íntegrament durant el període, que requereixen de pocs recursos i que mobilitzin al màxim d’actors i agents socials. 2. Accions de caràcter estructural Aquelles que siguin de vital importància pel territori però que difícilment es pugui desenvolupar en la seva totalitat durant aquests mesos. En aquest el treball de la consolidació del grup de treball per a implementar l’acció serà més intens, doncs requerirà d’un grup de persones o entitats més estables, capaç de continuar treballant per a fer realitat les accions un cop finalitzi el present projecte. 3. Accions de caràcter supramunicipal Implementar una acció supramunicipal esdevé una eina de dinamització i autoformació per a la 1 continuació de la implementació del PAI com a objectiu que ens permet reforçar la coresponsabilitat i la visibilització de recursos per a l'acció social col·lectiva. Alhora, implementar accions amb els municipis veïns, siguin o no la totalitat dels municipis del sud, millora les expectatives de les accions. En total cada municipi participa en la implementació de 3 d’elles (n’hi ha, per tant, de supramunicipals) i retorna la proposta a totes les persones del territori a mode de consulta popular. Acceptades les propostes s’inicia la consolidació dels grups de treball de cada acció comunicant l’inici del procés i la captació d’entitats i persones interessades. Les accions o projectes que es presenten no s’han d’entendre com a accions que no poden ultrapassar els límits municipals dels municipis que s’hi associen. S’han de concebre com a intervencions que lideren uns o altres municipis però que difícilment tindran un àmbit d’actuació estrictament municipal. D’aquesta manera la mobilització dels integrants dels grups de treball és més intensa en els habitants i entitats dels municipis afectats però no es centra només en aquesta. Qualsevol entitat o persona interessada en la implementació d’una acció no pròpia del municipi s’hi podrà implicar. Un cop definides les accions es celebraren les primeres trobades dels grups d’Interès o de treball de cada projecte, que a partir d’ara es reuniran com a mínim un cop al mes i constantment retorna les actes de l’evolució del projecte i de les tasques als membres del grup d’interès. En total es treballa el 7 projectes diferents: dinamització turística del Sud del Solsonès, recuperació de la memòria històrica, atenció a la dependència al medi rural, foment de l’associacionisme, creació d’un punt Òmnia rural amb servei de biblioteca i activitats de promoció i formació empresarial, creació d’un aula musical i artística en cultura gegantera, i recuperació de les varietats locals. L’objectiu del Projecte ACTUA és tan la implementació real del PAI del Solsonès com l’autoformació de les entitats i persones implicades per a l’emprenedoria social i empresarial. En aquest sentit pretén capacitar i potenciar les habilitats de les persones i entitats participants en el treball en xarxa i en la mobilització de recursos necessaris per a impulsar i gestionar projectes que estiguin desenvolupant o per poder-ne crear de nous. La organització del treball del projecte ACTUA es basa també en metodologies participatives i en el treball en xarxa. Cada projecte és gestionat des d’un grup d’interès que es reuneix periòdicament on es creen sinèrgies entre projectes existents i s’estableixen relacions de col·laboració entre ells. Alhora és en aquest grup que , basant-se en el treball en xarxa i la participació implicativa, les diferents entitats i persones que en formen part consensuen els objectius del projecte, li donen forma i es mobilitzen per a cercar els recursos necessaris per a fer- lo realitat. 1.Justificació de Territori de Masies En la consulta de les accions a emprendre, que es comenta en l'apartat anterior, tots els municipis s’ha proposat promoure una estratègia de turisme pel sud del Solsonès, en quasi tots difondre la multifuncionalitat de la pagesia i el reconeixement i dignificació del caràcter rural del territori i en alguns, foment de l’associacionisme. D’aquesta demanda ha sorgit el present projecte, en el què portem treballant des del mes de gener del 2009. I és que el paisatge esdevé un element nuclear en el metabolisme comunitari i social del Sud del Solsonès. Al sud, l’orografia és menys abrupta que al nord, i això ha fet possible un sector agrari més consolidat i un ric mosaic agroforestal amb un contacte molt important entre la comunitat i l'entorn natural-paisatgístic. 2 El Sud del Solsonès disposa d'un poblament molt disseminat amb tan sols 11 pobles que no tenen més de 30 habitants. La resta del poblament es troba distribuït en masies fins a assolir un total poblacional de 1286 persones. L’entorn del sud del Solsonès es caracteritza tant per la diversitat dels seus recursos ecològics com dels recursos culturals. El paisatge cultural del Solsonès —entès com a l’entorn que acull la població de la comarca— es caracteritza per una natura humanitzada, i esdevé un marc singular i específic que constitueix un àmbit de referència col·lectiva, amb una gran càrrega simbòlica i identitària. Una comarca eminentment agrícola ha de ser per força rica en arquitectura i patrimoni rural. L’arquitectura rural és un element identitari per a la gent de la comarca, a nivell de paisatge però també a nivell històric i cultural, ja que és testimoni d’èpoques anteriors i de tradicions, d’usos i costums —alguns ja en desús però que en molts casos conserven el seu sentit i funcionalitat. El patrimoni rural és molt extens i va des de construccions agràries com marges i parets de pedra seca, pous, pletes o bordes que avui encara s’utilitzen; fins a molins fariners o premses de la vinya avui en desús. Tots ells, elements centrats en la gran protagonista del paisatge rural que és la masia o casa pairal. Moltes d’aquestes masies daten de l’època medieval i apareixen en el repoblament de la baixa Edat Mitjana (segle XI). Aquesta característica principal del territori determina un entorn natural estretament relacionat amb les dinàmiques personals, comunitàries i socials. Al Sud del Solsonès doncs, ell paisatge es troba en l'imaginari de les diferents dimensions de la societat: sigui econòmica (sector primari), sociocultural, comunitari com personal. Als anys setanta-vuitanta s'inicia una crisis agrària important tant a nivell social com econòmic. En un territori d'aquestes característiques les conseqüències socials i econòmiques són importants i s'inicia un procés de devaluació de l'autoestima territorial i infravaloració i alienació territorial (el sud del Solsonès no té els recursos paisatgístics propis del Pirineu, ni la capacitat industrial i de serveis de l'AMB). Enmig d'aquesta situació, l’estiu de 1998, enmig de la crisi agrària un incendi va afectar més d’11.000 hectàrees del sud del Solsonès, cremant bàsicament bosc dens i conreus. Aquest incendi forestal ha arrossegat fins avui conseqüències indesitjables com la disminució de l’activitat productiva del bosc, l’erosió d’algunes zones cremades, la desaparició d’elements de l’imaginari col·lectiu i el pessimisme de la gent del territori . El fet que fós durant els anys immediatament anteriors al 1998 que es desenvolupessin moltes iniciatives d’agroturisme va causar un gran impacte en la rendibilitat dels establiments turístics i en la desestructuració d'un sector que tot just s'acabava de reinventar i que havia de donar una oportunitat de diversificació de la renda agrària i alhora treballar per la valoració social de la identitat del territori.