Memòria Popular Del Baix Solsonès La Vida Social

MEMÒRIA POPULAR DEL BAIX SOLSONÈS LA VIDA SOCIAL

Dipòsit legal: L-472-2017 L’ARADA SCCL Redacció: Marc Barrera / Correcció; Oriol Valls / Disseny i naquetació: Muntsa Codina Entrevistes i tallers: Bernat Marquilles, Marina Vilaseca, Marc Barrera i Dolors Pujols

AGRAÏMENTS Aquest procés no seria possible sense la col·laboració de molts veïns dels municipis de Pinós, de Ri- ner, de Clariana de Cardener, de Llobera, de l’antiga Llanera i de Pinell, a més dels que van partici- par als projectes Memòria i Paisatge de Sant Mateu de Bages, Molsa de la Molsosa i Memòries de Castelltallat. Gràcies a la seva participació podem recopilar molta informació i aprendre molt sobre la vida d’abans d’aquests pobles. I, en especial, volem agrair també a totes aquelles persones que ens obren casa seva i ens expliquen la seva vida i els seus records a les entrevistes. Aquests són els seus noms:

Pinós: Maria Sort (1932) Marcelino Massana (1928) Emili Segués (1937) Maria Tarrés (1916) Àngela Badrenas (1919) Miquel Ribalta (1935) Maria Àngels Colell (1943) Àngela Castellana (1933) Miquel Oliva (1936) Rosa Pallarès (1924)

Josep Vilaseca (1927) Llanera: Montserrat Puigpelat (1918) Jaume Badrenes (1919) Ton Vila (1928) Encarnació Freixes (1929) Joan Vilà (1934) Jaume Duocastella (1927) Riner: Maria Guilanyà (1929) Mercè Miquel (1937) Núria Rovira (1937) Montserrat Barcons (1927) Pinell:* Sant Mateu de Bages* Josep Maria Xixons (1946) Carme Torregassa (1946) Anna Planes (1922) Josep Xixons (1941) Ramon Selva (1941) Josep Casellas (1942) Josep Llorens (1934) Josep Basomba (1927) Clariana de Cardener: Ramon Esteve (1931) Miquel Ferrer (1932) Elvira Vilajosana (1926) Joan Serra (1942) Joan Borràs (1957) Joan Rovira (1938) Pere Casals (1949) Anita Figuera (1934) Ignasi Torres (1932) Josep Rossells (1941) Dolors Carbonell (1931) Ramon Roca (1940) Maria Capdevila (1926) Pere Manau (1922) Pilar Massana (1966) Maria Rossells (1941) Carme Arnau (1930) Lurdes Duocastella (1928) Llobera: Ventura Vilaseca (1931) La Molsosa* Florentina Capdevila (1939) Josep Cantó (1927) Jacint Vilaseca (1926) Pilar Selvas (1937) Maria Freixes (1927) Pilar Giralt (1933) Pere Duocastella (1932) Lola Pons (1923)

*Algunes de les entrevistes es van fer en el marc d’altres projectes. MEMÒRIA POPULAR DEL BAIX SOLSONÈS PRESENTACIÓ

Aquesta publicació ha estat feta en el i fonts... Per altre costat, els tallers de marc del projecte Memòria i Paisatge fotografies serveixen, a partir d’imat- al Baix Solsonès, finançat per l’Obra ges antigues aportades pels veïns o Social “La Caixa” i amb el suport recopilades d’arxius, per identificar, d’Actua, el Pla Comunitari del Baix recordar i documentar esdeveni- Solsonès. És el retorn periòdic del ments, feines, indrets i persones. procés de treball en actiu. Aquest, Pel que fa a les entrevistes, a partir de iniciat a la primavera del 2016, s’ha la col·laboració de la gent dels pobles basat, d’una banda, en els tallers de i dels ajuntaments hem escollit per- memòria popular, i de l’altra, en les sones significatives de cada municipi. entrevistes personals. L’àmbit d’acció A través d’elles podem conèixer l’ex- ha estat els municipis de Pinós, Riner, periència vital de la persona entrevis- Llobera, l’antiga Llanera, Clariana de tada i, des dels seus ulls, com era la Cardener, Pinell, la Molsosa i Sant seva vida, la de la seva gent i com ha Mateu de Bages. evolucionat. Els tallers, duts a terme en diverses La gent gran és testimoni i partícip sessions a cada municipi, compten d’un doll de canvis que difícilment amb la participació de la gent dels altres generacions podran tornar a pobles. Aquests tallers són de dos veure. Amb aquest projecte i els seus tipus, els de mapes i els de fotogra- documents de retorn es vol posar en fies. Per un costat, en els de mapeig, valor i donar-los veu per tal de conèi- sobre mapes del municipi recordem i xer, de primera mà, dues coses: com localitzem amb els veïns llocs emble- era la vida i el treball d’abans i com es màtics, centres de la vida econòmica, van viure tots els canvis. social i religiosa, rutes i camins, rieres

3 Gent de Clariana de festa. 1940 Del recull de Joan Mondragón, Casa Flotats, Clariana de Cardener LA VIDA SOCIAL

Als pobles del sud del Solsonès, malgrat la dis- condicions de vida i de treball de les feines agrí- persió de les cases, hi havia una vida social molt coles, aquestes perden valor amb la modernització activa. Actualment moltes cases són buides, però i la globalització dels mercats i cada vegada fa falta durant la primera meitat de segle XX estaven totes més terra per poder-ne viure. habitades, i amb molta gent a cada casa. Hi havia D’altra banda, la difusió dels cotxes i la millora de les molta població a pagès. Cal tenir en compte tam- comunicacions escurça les distàncies amb els nu- bé que els desplaçaments s’havien de fer a peu o clis de població propers, que van absorbint la vida amb animals, cosa que feia que el radi d’abast de social que abans es feia als pobles. Els canvis en les relacions socials fos molt més petit, a nivell de el sistema educatiu també fan que els joves, que municipi o fins i tot a nivell de parròquia. abans feien tota la seva trajectòria educativa a l’es- Amb l’arribada de l’agricultura moderna, a partir cola del poble, vagin a estudiar a fora. dels anys 50 i 60, deixa de necessitar-se molta mà Actualment, els pobles conserven algunes de les d’obra que fins llavors era necessària per treballar seves tradicions i la seva vida social, però són una la terra. Una persona sola passa a poder conrear ombra del que havien estat. la terra per a la qual abans feien falta masovers, de manera que moltes masoveries es tanquen. És una Aquest llibret pretén recuperar i divulgar la vida so- època també de creixement industrial i molta gent cial als pobles del sud del Solsonès d’un passat no opta per marxar de pagès o anar a treballar a la in- tan llunyà, i fer-ho de la mà d’aquelles persones que dústria, buscant una vida menys dura i més segura ho van viure, veure i fer: les nostres persones grans. econòmicament. Tot i els avenços i les millores de

4 Les parròquies

En els municipis de poblament dispers la parròquia era assimilada a poble, ja que acostumava a ser el centre neuràlgic de la vida social d’un petit territo- ri. La gent, a l’hora d’explicar d’on és, per exemple deia “Soc del poble de Madrona, que és terme de Pinell”. Es diferenciava així l’estructura adminis- trativa, amb els municipis, i el seu ajuntament, de Sant Pere de Madrona. 1929. l’estructura social i religiosa. Al final, el que determi- Del recull de Joan Mondragón, Casa Caballol, Pinell nava si una casa era d’una parròquia o l’altra acostumava a ser el temps que s’hi tardava a arribar. Una casa podia sol·licitar canviar de parròquia si creia que li era més avinent anar a missa a un altre Era també costum, els diumenges a la tarda, de lloc. Els municipis englobaven diverses parròquies, passar rosari. Allà hi anava qui volia, i la gent apro- si bé els límits d’aquestes no encaixaven necessà- fitava també per veure’s. La gent anava a dinar a riament amb els dels termes municipals. D’aquesta casa i a la tarda tornava o bé es quedava a dinar manera, trobem casos de cases d’un municipi que allà mateix. Després del rosari, la gent es tornava a són d’una parròquia del terme veí. aplegar a jugar a cartes i a beure alguna cosa, i fins Al llarg de l’any, a l’entorn de la parròquia, que sovint i tot hi havia llocs on feien ball cada setmana o cada tenia algunes cases agrupades de manera que es quinze dies. conformava un petit llogaret, s’hi articulava la vida social aprofitant molts cops els rituals religiosos.

Cada diumenge a missa i a rosari. Els de l’Avellanosa també anàvem a missa a Freixinet. I aquí hi jugàvem, perquè el diumenge hi havia el jovent. Corria la gent entre anar a missa, i tornar a rosari... El meu pare... Els diumenges me’n recordo que anava a l’Hostal, que feien joc més gros, però a dalt al forn hi anaven uns quants homes més grans i jugaven una estoneta a cartes Els diumenges no es treballava i era obligatori anar i quan es feia fosc ja marxaven. Nosaltres ja mar- a missa. Només a l’hora de segar, una feina que xàvem amb el pare cap a l’Avellanosa. Baixàvem a depenia del clima i en què estava en joc el treball de missa a punta de sol. A vegades marxàvem a les 4 tot un any, es permetia treballar a la gent. per anar missa, a l’estiu. Allavons compràvem aquí A cada parròquia hi havia un capellà que hi feia les a l’hostal o a dalt el forn. funcions de rector, i totes hi havia missa cada setmana. La gent del poble aprofitava la missa del diu- Montserrat Barcons. Cal Matinyó. Riner menge per aplegar-se, cosa que la convertia en un dels eixos vertebradors de la vida social. En els Mentre van dir missa aquí a Sant Quirze hi anàvem. petits nuclis de població del voltant de les parrò- El capellà de Llobera deia a punta de sol la missa quies solia haver-hi alguna casa que feia d’hostal o de Llobera, i després a les 9 la deia aquí. Quan van de botiga, i era habitual que després de la missa la plegar aquí anàvem a l’Hostal Nou, que hi havia més gent hi anés a prendre un got de vi o de barreja, a bon camí. menjar alguna galeta i a jugar una partida de cartes. També s’aprofitava per fer compres a la botiga. Cal Ventura Vilaseca. Hostalet de Molins. Ferrer de Madrona o l’Hostal de Freixinet són dos Llobera exemples de llocs on es trobava la gent els diumenges. 5 Gent de Clariana de festa. 1940 Del recull de Joan Mondragón, Casa Flotats, Clariana de Cardener

A Madrona hi havia el Josep Valls, que li deien el dones, menys hi podien faltar. Per la religió sembla- Ferrer de Madrona, de Cal Ferrer, que tenia boti- va que no hi havia cap més món. ga. També hi ha l’hostal, que hi havia un home que feia de barber. Anàvem a missa i cada 15 dies o Montserrat Puigpelat. Puigpelat. La Molsosa 3 setmanes, en sortint de missa es dedicava a fer de barber i tallar els cabells a la canalla i qui hi anava. El Ferrer de Madrona tenia una mica de botiga i beures. Allavores de cerveses i aquets beures d’ara no n’hi haví. Nàvem a fer una mica de moscatell, Festes majors i una mica de barreja, menjar dues galetes. Això era lo tradicional d’aquí. aplecs Joan Serra. Sant Tirs. Pinell La Festa Major era la celebració més important. Ens feien anar a missa a Castelltallat cada diu- Cada poble o parròquia feia la seva, i hi acudia gent menge. I a vegades, si allà no hi deien missa o rosari de tot arreu, fent hores de camí a peu o amb bicicle- anàvem a l’Oliva, a Valmanya, on hi ha una capel- ta. Totes tenien la mateixa estructura més o menys. leta. Començava amb la Missa Major, molts cops cantada i amb músics. S’acabava fent una processó Carme Arnau. Cal Milhomes. Castelltallat amb les banderes i els penons, i seguidament es feia la benedicció del terme i el repartiment del pa. Seguidament, es convidava a barreja i l’orquestra Cada diumenge anàvem a missa a Santa Maria de feia un petit ball. Al migdia, tothom marxava a fer Vallferosa. Ara ens hem quedat sense missa. Hi va dinar de Festa Major a casa i, si no hi havia hostal, haver una temporada que hi va haver un xicot d’una es repartien els músics a dinar entre les cases. A masoveria petita que toca a l’església i tenia una la tarda la festa continuava amb un altre ball, en mica de vi, quatre gracioses. què venia gent de tot arreu, fins l’hora de sopar. Joan Vilà. Fustagueres. Llanera La festa podia continuar a la nit amb el sarau, que era un ball que habitualment es feia a dins d’alguna casa. Aquesta era l’estructura bàsica, que llavors Tant si ho eren com si no ho eren, totes les cases es complementava amb altres actes, com per ex- eren molt religioses: i a l’església, ui! i tant! Anar a emple sortejos, un partit de futbol contra el jovent missa... Si no anaves a missa, mare de Déu! Les

6 Cursa de bicicletes de la Festa Major de Peracamps. 1948. Del recull de Joan Mondragón, Casa Tubells, Llobera d’algun poble veí, cursa de bicicletes, tir al plat o Les festes eren un dels pilars bàsics de la vida i les jocs. A totes les festes hi anava algun hostaler o relacions socials entre la gent dels pobles, on es taverner proper a portar-hi begudes amb el carro o travaven coneixences i amistats, tractes i negocis, més endavant amb un camionet. Els balls es feien festejos i casaments. a l’aire lliure, en algun cobert proper, o a dins d’una L’Església, amb molt de poder als pobles, no sem- casa o d’un hostal. Hi havia llocs, com per exem- pre veia bé els balls. El bisbe Tarancon va prohibir ple Torredenegó (Llobera), on muntaven un envelat que la mateixa orquestra que toqués a la missa fos amb fustes, boixos i teles. la que fes el ball. Com que als organitzadors, que A part de les festes majors dels pobles, també es pagaven la festa amb uns diners que les cases di- feien les festes i aplecs de les capelles que no te- positaven, els suposava una dificultat econòmica nien categoria de parròquia. Cada església tenia haver de contractar dos grups en lloc d’un, la mis- la seva festa, que acostumava a tenir la mateixa sa amb música es va anar perdent. També havia estructura de les festes majors: missa, pa, ball de passat que algun capellà no volgués que es fes migdia, ball de tarda, i si s’esqueia sarau de nit, a ball per la seva festa o aplec i mirés d’impedir-ho. més d’altres activitats. A tall d’anècdota, el rector de Llanera no volia que es ballés a la Festa Major de Sant Salvador, ca- Les festes s’acostumaven a concentrar en mesos pella que està al límit entre els termes de Llanera i concrets de l’any per tal d’encaixar amb els tempos Llobera. El resultat va ser que es va acabar fent el de les feines del camp. Moltes eren al maig, abans ball uns metres més enllà, on ja s’havia canviat de de segar, i després es reprenien a finals d’agost i parròquia. duraven tot el setembre, fins a inici d’octubre. En aquests mesos, cada diumenge n’hi havia diverses, i tothom hi acudia. Era comú aprofitar alguna data amb significació religiosa, com ara la Sego- na Pasqua, el dia del sant patró o la Mare de Déu L’any 48, amb permís del Farràs de Solsona, que d’Agost. Si es veia que en la data que es feia no va dir que només podia ell, vam fer una carrera de anava gaire bé, ja fos perquè encara era època de becicletes. Voltar Solsona i tornar a l’Hostal Nou. treball o perquè hi havia festes properes amb què Això el dia de la Festa Major, però va ploure tot el competir per la gent, era força habitual que una fes- dia, i la vam fer al cap de 15 dies. Dipositàvem uns ta canviés de data, cosa que no sempre era ben calés per fer la Festa Major. Aquell any van venir la rebut per tothom i generava conflicte als pobles. En Diamant Club d’aquí Solsona. Valia 1000 pessetes, alguns casos fins i tot arribaven a fer-se dues festes i 100 pessetes de l’Hostaler de pujar’ls i baixar’ls. Es majors, com va passar a Peracamps (Llobera) o a va fer la festa ploient i vam comptar i hi havia més Freixinet (Riner). calés quan vai comptar, que ja s’havia pagat els músics i l’hostaler, que abans. Només de la coca

7 sola ens en van donar 1000 pessetes. Vam fer-ne un sorteig, i també es feia ball de ram. Tot plegat eren uns calés. Encara en va sobrar. El diumenge al cap de 15 dies vam tornar a fer la carrera de bicicletes i ho vam fer tot. Van venir uns músics de Berga. Vam pagar aquells músics i van quedar calés per pagar la festa major de Montraveta sense pagar res, amb una atra orquestra.

Josep Cantó. Cal Sastre. Llobera

Es feien festes a les capelles. Hi havia la Festa Major de Falou, la Festa Major de Torredenegó, la de Sant Jaume la de Llobera, Sant Quirze la de Montraveta. També donaven pa per Santes Creus a Peracamps. A Montraveta feien missa, el pa, i una mica de ball abans de dinar. Els que veníem del poble de més lluny, dinàvem allà, que fèiem foc allà sota un planell. I a la tarda feien més ball. A la Festa Major de Sant Quirze feien missa a la capelleta, i dos o tres balls. Els músics també tocaven a l’església. Els repartien Aplec de Santa Àgata. Anys 50. a les cases a dinar, a casa en venien un parell, i a la Del recull de Joan Mondragón, Casa Canet, Clariana de Cardener tarda feien ball. A Llobera també. tirades molt bones, amb 60 o 70 tiradors. Maria Freixes. Secanella. Llobera Joan Serra. Sant Tirs. Pinell A Riner la Festa Major era el primer dumenge d’oc- Per Santa Anna es feia la Festa Major del que era el tubre. De vegades es feia sarau. Feien ball de tarda, poble de Llanera. Cada poblet del municipi es feia naves a sopar i tornaves i feien el sarau que en dei- la seva, Vallferosa tenien la seva, Sant Serni tenien en. Jo havia nat al sarau i quan arribava de vegades la seva, Cellers tenien la seva... La d’aquí era el 26 ja era ben blanc de rosada, mira si fotia fresca. de juliol, l’endemà de Sant Jaume, però sempre la feien el diumenge. Es feia missa i ball. Ja arribaven Emili Segués. Pinós els músics el dematí i ja tocaven a l’iclésia.

Ton Vila. Gilibets. Llanera Aquí a la capella de Sant Tirs fèiem Festa Major. Quan hi havia els seminaristes el dia de la festa d’aquí, que és el dilluns de la Segona Pasqua, Les festes han anat canviant a menos. Cap allà a les baixaven tots amb un camionet que els duia. Veni- dècades dels 50 i 60 a Vallferosa es feia una bona ven tots a missa i a cantar. El poble, un donava un festa major per ser de pagès. A les 10 es feia missa pollastre, un atre donava un conill, i feia un minjar a cantada, amb 7 o 8 capellans a cantar. Quan es fora. [...] En havent dinat es jugava a futbol. Encara feia una missa cantada que es deia Missa Solemne tenim el camp però ja no s’hi jugue. Els seminaristes hi havia una capellanada de por a cantar. [...] Abans feien un equip de futbol i la gent de Pinell, Madro- se’n feia una altra per les cuineres. Després bene- na, Sant Climenç, tots barrejats, un atre. Jugaven dicció del terme i benedicció i repartiment del pa. la gent de pagès contra els del seminari. S’ho pas- Potser hi havia 150 o 200 persones. Es llogava una saven molt bé. [...] Els seminaristes marxaven però orquestra i mentre es repartia el pa tocava. Després llavors venive un acordeon pel ball per acabar de anaven a la plaça i feien un ball fins a l’hora d’anar passar fins el vespre. Va arribar un dia que ja no hi a dinar. L’orquestra anaven 6 o 7 músics, com que havia seminari. Llavores vam fer tiro al plat. [...] A la no hi havia hostal, fèiem un músic a cada casa, per- gent els agradava molt de venir a tirar. Hi teníem uns què els músics havien de dinar gratis. Havent dinat quants pernils, caixes de cava i vi... [...] Féiem unes tornàvem tota la colla de la casa i el músic. Es feia ball a la tarda, un bon ball. Ara ha vingut a menos.

8 ta. Hi havia un caminet i el jovent pujàvem els sacs de pa cap dalt per un caminet. De Santa Àgata en deien “el pa i l’empenta”. A Cardona hi havia molta misèria i molta gent necessitada. Pujaven famílies senceres per aquell panet. Tot era empentes per- què la gent en volia agafar més.

Joan Rovira. Trullàs. Clariana de Cardener

Per la Festa Major es feia una missa, i hi havia missa, l’Ofici. Hi havia orquestra fins que van privar que les orquestres que tocaven als balls no les van deix- ar entrar a l’església. A la tarda feien ball i els músics es repartien per les cases per dinar. Pilar Giralt. Salanova. La Molsosa

Recordo que es celebrava molt bona festa per Reis i per Sant Miquel, que era el patró de Castelltallat i Aplec de Santa Àgata. Anys 50. quan se celebrava la Festa Major. Per Reis venia un Del recull de Joan Mondragón, Casa Canet, Clariana de Cardener acordionista de Manresa a fer ball. [...] I per Sant Jaume fèiem una festa a la capella de Sant Jaume, Ara ha acabat sense ni ball ni orquestre ni re. amb un dinar (la gent se’l portava) i després ball. Hi teníem una parada de beure i menjar. També venien Joan Vilà. Fustagueres. Llanera els d’Aguilar, els de la Fonollosa...

Lurdes Duocastella. Biosca. Castelltallat La Festa Major es feia per Sant Miquel, a Fontanet. Com el que es cuidava de la fàbrica de teixits de Torà es deia Miquel donava festa als treballadors, i pots comptar quina gentada hi havia. Al matí músi- ca, al sortir ball. Llavors els músics els repartien per les cases. A la tarda tornàvem a fer ball, i a la nit Altres actes sarau, que era ball en una casa. A Cal Millet n’havien fet molt. religiosos Maria Guilanyà. Bells. Llanera A part de les festes majors i els aplecs, al llarg de l’any es feien molts actes litúrgics al voltant de les A la Festa Major de Freixinet feien missa, a la tarda parròquies i les capelles. Eren molt celebrades les ball i a la nit també. Jo no he sigut mai balladora. festes del Roser, el Corpus, Santes Creus, l’Ascen- Ni hi he anat mai a la nit, potser alguna vegada si sió, així com festes de sants als quals la parròquia hem tingut gent. Per Festa Major venien els parents tenia una devoció especial. Aquests actes, que de a dinar. vegades també podien anar acompanyats de ball, agrupaven la gent del poble. Núria Rovira. Cal Sait. Freixinet El Corpus era una festa molt celebrada arreu, i són molt recordades les catifes de flors que es feien al Fèiem una altra festa per Santa Àgata, que encara es pas de la processó, que acostumava a donar un fa. Era molt diferent. A Clariana hi havia tres amos, el tomb prop de l’església. També es feien les bene- Garrigó, Flotats i nosaltres, i cada any donava el pa diccions de terme per demanar bona collita, anant un. A la meva joventut vam tornar a fer Santa Àga- en processó fins alguna creu de terme.

9 En èpoques de secada es feien també les rogatives per demanar que plogués, que sovint ja quedaven instaurades amb una data fixa. Per exemple, a Ma- drona s’anava en processó fins a Sant Mer. Es feien també les Novenes, que consistien en unes pregàries i uns sermons que es feien als vespres en que s’intercanviaven els capellans amb altres parrò- quies i en què cada dia ho feia un de diferent. Un altre ritual molt estès i avui en dia desaparegut era el salpàs. El capellà recorria totes les cases de la parròquia. Barrejava aigua i sal i s’empastaven les portes i finestres de les cases fent el símbol de la creu per tal de protegir dels mals esperits. A canvi, la casa donava una dotzena d’ous o mitja, segons si eren amos o masovers. Els enterraments també eren rituals més complexos que els actuals. El dia de l’enterrament es donava un panet als homes i un panet i una espelma a les Processó a Sant Martí Joval. 1956. dones. A la casa del difunt es feia un gran dinar amb tots els familiars. Al cap d’uns dies es feia el Del recull de Joan Mondragón, Casa Soler de Joval, Clariana de Cardener funeral i es tornava a fer el dinar. En aquests dos àpats no hi faltaven mai les ametlles torrades i la Processons, les que me’n recordo, eren per Santes sopa torrada. En total es feien tres misses per al Creus, unes processons de terme. Hi havien unes difunt. Durant un any, la dona del difunt anava a mis- creus de terme i un dia s’anava amb una, un altre sa amb un tros de pa, un cistell i una espelma. A la dia s’anava a una altra. No sé si eren en punts car- meitat de la missa es feia una oració per la dona, i dinals. Hi havia un pedró a la porta de l’església, des al final aquesta feia l’ofrena. d’allà es beneïa el terme, i es feien les processons. Es cantaven les lletanies. Això era a Bergús.

Ignasi Torres. Anglarill. Clariana de Cardener Es feia una professó per Corpus fins a Ca l’Armen- gol, fins aquella creu. A terra hi havia tot de flors trinxades. Hi teníem una feinada mare de Déu! Es No sé en quin temps era que es feien unes pregàries feia una alfombra. Allavons per Corpus es feia molta que s’hi anava a la nit, amb llanternes. Veniven uns festa. capellans de fora. Es canviaven els capellans de parròquies. Aquí en veniva un de fora i el d’aquí se Maria Sort. Hostal Nou. Llobera n’anava a predicar a l’atra parròquia, i feien unes Novenes. Era sagrat d’anar-hi. La mare i el pare, tots hi anàvem. Feien uns sermons i mira, cap a casa. Es feia el salpàs. Dien que era per fer una visita a la casa. La que era casa havia de donar una dotzena Joan Serra. Sant Tirs. Pinell d’ous i la que era caseta mija. Els amos de Molins no volien que tiressin sal a les parets, allò desgastat Pels enterraments es menjaven atmetlles torrades. és de tirar la sal al salpàs. Els amos no n’estaven. Quan hi havia un enterro tots els familiars dinaven a Deien que ho tiressin a la fusta. casa. Primer feien l’enterro i uns quants dies des- Ventura Vilaseca. prés feien el funeral, i tots els familiars tornaven a Hostalet de Molins. Llobera dinar a casa. En aquests dinars sempre hi havia atmetlles i es feia sopa torrada.

Josep Vilaseca. Gangolells. Pinós

10 La tradició de les caramelles és de les que ha per- durat més. L’exemple més notable són les d’Ar- dèvol, que mantenen els rituals que es feien a les cases.

L’any 42 vaig fer caramelles. D’aquí Puigredon a dalt a Santa Maria. Casa per casa, en algunes pujàvem i hi havia una taula ben parada, si volies menjar i si volies beure. Coses tipo llangonissa. Vam anar a dinar a una casa i tres dones del poble van anar a fer el dinar, i van fer truita de patates amb els ous que ja havíem arroplegat el matí anant a cantar. Al cap de 8 o 15 dies vam fer la festa. Vam convidar totes les cases a dinar gratuït i ball. Només les vam fer un any.

Maria Guilanyà. Bells. Llanera Processó a Sant Martí Joval. 1956. Del recull de Joan Mondragón, Casa Soler de Joval, Clariana de Cardener Les caramelles nàvem i ballàvem casa per casa. I havia de sortir la mestressa a ballar. Es feien amb Les caramelles animals, guarnits bé eh. Potser era el primer any que vai ser aquí, o el segon. Feien molta festa. I Al Baix Solsonès hi ha una gran tradició de fer car- les taules feien una taula parada, qui més podia fer! amelles, o camilleres, tal com molta gent els hi diu. Ens feien fer braços de gitano les cases aquí al forn. En alguns pobles se’n feien de tant en tant, però Si hi havia dol, si s’havia mort algú feia poc, no hi en d’altres eren un esdeveniment anual. Les cara- anaven. melles eren tot un ritual. En inici només les feien Maria Sort. Hostal Nou. Llobera els homes, com tants altres esdeveniments socials. S’anava casa per casa a peu, acompanyats dels músics, amb mules ben engalanades, la bandera i Una mica més gran ja va començar això de les fes- la cistella. Quan arribaven a una casa els trabucaires tes i em van anar dient que m’encuidessa jo. Me’n galejaven i des de les cases els responien. Un cop vai cuidar uns anys i en aquests anys es va acordar allà la gent de la casa podia dir si volia que cantes- fer unes camilleres. Abans, que jo no m’enrecordo, sin i ballessin a baix a l’era o que pugessin a dalt. se n’havien fet. Potser feia 25 anys. A mi em van Si en una casa s’havia mort algú recentment no s’hi fer cuidar de llogar els músics de Torà. Llavons es passava o bé s’hi passava però no es cantava. Les necessitava rams, una mà de coses, i també me’n cases convidaven els camillaires a menjar i a beure, vai cuidar jo. El qui s’encuidava els números era el traient el millor que tenien, i aquests arreplegaven Solé d’Esposada. Allavons es van engrescar que ho diners i viandes. A l’hora de dinar i de sopar sempre volien fer galejant, però els hi van privar. Això va ser hi havia una casa encarregada de tenir-lo a punt. l’any 50.

Amb el que s’havia arreplegat, al cap d’unes set- Josep Cantó. Cal Sastre. Llobera manes es feia una festa i es convidava tot el poble a menjar i a un ball. A Castelltallat fèiem processó de Corpus. Sortíem Al Santuari de Pinós, el diumenge després de de l’església amb les banderes i donàvem la volta Pasqua s’hi trobaven les colles de camillaires de a la creu. Llavors feien una mica de cerimònia i pu- Pinós, Ardèvol, Vallmanya i Castelltallat. Cantaven i jàvem per l’altre costat amb les banderes. Quan no ballaven tots i es feia una festa.

11 Caramelles a la casa Caballol de Madrona, Pinell. 1929. Del recull de Joan Mondragón, Casa Caballol, Pinell plovia havíem anat en processó a Coaner pel què feien els nois. Anaven amb tres animals, un amb en dèiem fer pregàries. les portadores, el que portava el paner i el de la bandera. Donaven molts ous abans. Si no hi ca- Pilar Selvas. Cal Marquet. Castelltallat bia tot a les portadores es deixava a les cases i es passava a recollir un atre dia. Aquí hi havia hagut Havia anat dos o tres vegades a fer Caramelles. tres colles de camillaires a sopar tots alhora, els de Parat no va quedar mai. El que abans només es feia Claret, els d’Ardèvol i els de Vallferosa. També hi els nois sols, i anàvem a peu per les cases. Cagum, anaven amb trabucaires. Arribaven els trabucaires si agafaves un dia una mica moll acabaves ben ser- abans dels camillaires i començaven a fotre tiros. vit! En acabat ja va arrencar barrejats nois i noies, i Llavors hi anaven més forts perquè eren del país i sempre més aixís. Abans hi havia aquella mania, els s’engrescaven entre ells. Llavors els de les cases, homes sols i les dones a casa. Tota la meva canalla que moltes tenien trabuc, els contestaven. S’arma- hi van anar. va molt jaleo, perquè per cada un que tiraven els de la casa ells n’havien de tirar nou o deu. Emili Segués. Pinós Miquel Oliva. L’Oliva d’Ardèvol. Pinós

Allavores Pasqua, Nadal i aquestes festes sempre es celebraven molt. El salpàs es feia la setmana També fèiem caramelles, amb els de la Molsosa. abans de Pasqua: passava el rector amb els escol- Hi havia batusses entre els de la Molsosa i Prades! ans, dos escolans, amb una cistella que portaven Ens teníem cada batussa! Fèiem caramelles i sem- per posar els ous (perquè havies de donar ous), i ja pre havien de fer la festa a la Molsosa, els de les ho feien. El rector feia una creu amb sal beneïda (li caramelles. I un dia els de Prades vam dir “Això es posava la sal i una espelma i l’encenia, i deia que la té que acabar, la festa l’hem de fer aquí a Prades”. beneïa), i llavors feia una creu a baix a la porta amb I ells anaven a ensajar, i nosaltres no hi anàvem. I sal. [...] Es feia perquè no entressin els dimonis. llavorens ens venien a buscar, que no, que hi anés- sim... que s’havia d’arregalr, i no, no. I al final van fer Rosa Pallarès. La Molsosa la festa al corral de Cal Caubet, enl lloc de venir-la a fer aquí, però a Prades no hi podíem entrar.

Aquí sempre s’ha fet caramelles. Llavors només en Jacint Vilaseca. Cal Perarire. La Molsosa

12 A baix a Llanera havien fet més o menys d’hostal, però poca cosa. A baix al Castell, anaves a missa i Els hostals hi podies fer una copa, o anar-hi una estona a passar el rato... Després es va anar perdent tot. Els hostals i les tavernes dels pobles eren epicen- tres de la vida social i de l’oci. Els diumenges al Ton Vila. Gilibets. Castell migdia i a la tarda s’hi trobava la gent, aprofitant que era el dia de festa, per veure’s, xerrar i jugar a cartes. A Sant Climenç hi havia un pestu que era Cal Fer- En alguns, com per exemple l’Hostal Nou (Llobera), nandu, que feien una mica de minjar i si hi anaves també s’hi feia ball de tant en tant. Si a les festes a beure. majors s’acostumaven a contractar orquestres, com per exemple la Diamant Club de Solsona o Joan Serra. Sant Tirs. Pinell Los Reyes del Jazz de Torà, en aquests balls habitualment eren els músics locals o dels pobles veïns A Madrona hi havia Cal Ferrer que feien una mica els qui hi tocaven. Són recordats els Castellanes de bar. Abans també hi havia hagut l’Hostal. El diu- d’Ardèvol, els de la Caseta de la Sala de Llobera o menge sortint de missa s’hi anava a fer la partida de l’Aguiló de Riner. botifarra, la galeteta i el gotet de moscatell. També Al Baix Solsonès, gairebé cada poble tenia el seu feien de botiga. hostal o taverna que feia de punt de trobada social. Josep Rossells. Castellana. Pinell Alguns d’aquests, com l’Hostal Nou o l’Hostal de Pinós encara continuen en actiu. D’altres, com cal Teuler de Vallferosa, cal Ferrer de Madrona, l’Hos- Antes a Cal Marc feien d’hostal. Jo encara havia tal de Freixinet, l’Hostal del Boix de Llobera o Cal de néixer però m’ho havien explicat. Quan encara Fernando de Sant Climenç ja han desaparegut del no hi havia camions ni res sortien de Súria amb els mapa. carros, les mules... i aquí feien parada. A baix hi havia cinc estances i a dalt, on ara hi ha les golfes, hi havia tota una habitació gran, on hi havia els llits.

Gent xerrant a Sant Climenç Del recull de Joan Mondragón. Cal Mestre, Pinell Aquí hi dormien i l’endemà al matí tornaven a enge- gar carros i cap a Calaf. Per això a casa li diuen Cal Marc de la Paradeta.

Dolors Carbonell. Cal Marc. Castelltallat

Fèiem ball aquí. Els diumenges fèiem cafès aquí casa meva. I el meu pare, al cel sigui, va comprar un gramòfon i posavem discos: fèiem ball i cafè. Tot cada diumenge, bueno, cada dia de festa. S’arma- va un follón aquí! Aquesta taula era arramblada allà a la paret, allà n’hi havia una de rodona, que jugaven a cartes els homes grans. I la mare servia cafès, copes i ens ho passàvem bé.

Encarnació Freixes. Cal Ribera. La Molsosa

A l’Hostal Nou feien ball cada 15 dies. Allavons es feia dalt a la sala, i primer es feia al garaig de l’Hos- taler. El Pastisser va fer la casa però no hi visquien. Ho feien acordions. També alguna vegada venien els músics de Torà, que anaven 6 o 7, i uns altres d’aquí Solsona que els deien els Rampillaires. Tam- bé el Castellanes d’Ardèvol que tocava l’acordion, que naven dos, i llavons atres acordionistes de per aquí. Quan no sabien què més fer llogaven el Ca- setà de la Sala i el seu fill, que també eren músics.

Josep Cantó. Cal Sastre. Llobera Equip de futbol de Peracamps, Llobera. 1934. Aquí, a la sala de dalt, molts anys hi havien fet ball a Del recull de Joan Mondragón. Casa Tubells, Llobera dalt. Quan encara vivien a la Casa Vella. Aquí tota la vida havíem fet de bar del poble. De vegades eren les 11 o les 12 de la nit que encara hi havia gent aquí a jugar a cartes. [...]. Aquí al bar quedava ple de taules que feien la brisca, però no hi havia feina amb els beures. Un porró de barreja o un porró de vi al mig de la taula, una coca i ja estaves servit.

Maria Sort. Hostal Nou. Llobera De futbol es jugava contra qui es presentava. Hi havia rivalitat! Una vegada els de l’Hostal Nou vam El futbol anar a Sanaüja. El porter era el Martinet i no va poder venir i en vam agafar un de Solsona que no d’això. Al segle XX es va estendre el futbol, una afició que Els de Sanaüja van guanyar per 7 a 1. Per la Festa ràpidament tingué un fort arrelament arreu, i que Major de Sant Climenç van demanar els de Sanaüja avui en dia segueix ben vigent. per jugar contra els de l’Hostal Nou. En aquest partit els de Sant Climenç donaven una caixa de xam- Cada poble, municipi o parròquia tenia el seu equip, pany. Els de Sanaüja van dir, “deu’n-se la caixa de format pel jovent del poble, que, periòdicament, ju- xampany que ja la guanyarem, que ens la beurem gava contra els equips dels pobles veïns. Prolife- per dinar”. Van guanyar els de Peracamps per 6 a 2, raren també els camps de futbol. A cada poble n’hi i els de Sant Climenç van haver de pagar dos caixes havia un, aprofitant un tros més o menys pla que al- de xampany. gun veí cedia, amb unes porteries fetes amb fustes. Els pobles es reptaven a partits de futbol els uns Josep Cantó. Cal Sastre. Llobera contra els altres,que sovint derivaven en autèn- tiques rivalitats, fins i tot arribant a les mans. Els par- S’havia jugat molt a futbol. S’anava a jugar per tits i campionats de futbol entre dos o més equips aquests pobles. Anaven amb el tractor i el remolc esdevingueren també un acte típic de totes les fes- i anaven voltant. tes majors. Miquel Oliva. L’Oliva. Ardèvol. Pinós Es van discutir els de l’Hostal Nou i els de Torre- denegó, i el dia de la Festa Major de Torredenegó Les fontades feien una fontada a baix a la Birrota, que hi ha una font allà. [...] De vegades una colla anaven a fer un Una altra de les activitats d’oci i de trobada molt dinar a Gratallops, a la font de Comadòria, a la font habituals eren les fontades. Consistien en aplecs a de la Mata. Allà a la Font del Músic també. Eren 3 les fonts on s’hi feia un dinar i sovint també un ball. o 4. De fontada amb molta gent feien aquesta de la Prèviament es feia una bona cacera de conills, per- Birrota, que tampoc va durar gaire, 3 o 4 anys. dius i guatlles, que es feien amb arròs i a la brasa. A Josep Cantó. Cal Sastre. Llobera Clariana de Cardener, d’una fontada que es feia el 18 de juliol, aprofitant que durant el franquisme era festiu, en deien en broma Sant Conill Màrtir, pel gran S’anava molt a fer fontades, amb grups de gent nombre de conills que mataven. del poble. A la font de la Vilella, amb tot de xicots d’aquí. Era el temps de les gotlles i vam fer un arròs allà i tots portaven guatlles. També hi anaven moltes vegades a la font Fregona. La font del Músic tenia Aquí Pinell érem molts caçadors. Cada any, encara molta anomenada, la font del Bisbe també i el jo- que no fos temps de caçar la perdiu, cap allà a vent hi anava moltes vegades, haste a minjar pa i últims de setembre fèiem una fontada. Matàvem xicolata. conills i perdius i ens ho nàvem a minjar tots allà a la Maria Sort. Hostal Nou. Llobera font. Anàvem a la Bauma del Marrà, que és terme dels Casals, a la Font del Mujal, que és terme del Soler de Pinell, a la Font dels Colomers, a Miravé. Hi havia algunes fonts on hi anava molta gent. Aquí Ens reuníem una vintena de persones i anàvem a fer tot lo poble anava aquí a la font de Borics. I a baix una fontada allà, a base de conills i perdius. a Llanera per la festa major s’hi feien unes fontades. Ni havia que agafaven cada borratxera que era Joan Serra. Sant Tirs. Pinell massa!

Ton Vila. Gilibets. Llanera Fontada de gent de Su. Pilar Xixons. Bitxos de Tiurana a la Fira de la Torregassa. 50 anys de la Fira de Sant Isidre

de fet ja no les havien vistes. En aquestes fires hi acudia gent d’un radi molt ampli a comprar i vendre Els mercats i i eren esdeveniments socials molt importants. les fires A Torà feien quatre fires. Una l’últim dumenge de Els mercats i les fires eren moments per fer rela- maig, una l’últim de setembre, una l’últim de desem- cions socials, a part d’anar a vendre i a comprar. bre i l’altra no me’n recordo. La de setembre en dei- A Solsona es feien tretze fires l’any i la gent de tots en la fira dels bitxos. Baixaven els de Tiurana amb els pobles hi anava. A Torà se n’hi feien quatre, i aquells coves plens de bitxos. La gent els comprava Cardona també tenia les seves. A part, es feien les per confitar-los i tenir-los per l’hivern. fires de camp, com per exemple la Fira de l’Empelt, anomenada així perquè es feia al punt on es troben Maria Guilanyà. Bells. Llanera els termes de Pinós, Llobera i Riner, anomenat l’Em- pelt, i la Fira de la Torregassa. Aquestes dues fires tenien l’origen en la transhumància, ja que es feien Anàvem a Solsona, amb el carro amb vela, i de- al peu de la carrerada per on passaven els ramats, sprés hi havia la Fira de l’Empelt. Sé que hi anaven i es feien les dues a inici de la tardor (la de la Torre- ramats, i s’hi compraven ovelles i en venien. Era im- gassa el 20 de setembre i la de l’Empelt el 19 d’oc- portant aquella fira! tubre), moment en què les ovelles descendien de A Solsona hi havia la Fira de Sant Josep, la Fira de la muntanya i es dirigien a les planes de més al sud Sant Isidre. I també la de la Torregassa, que també per passar l’hivern. En aquestes fires hi havia molt era molt important pel bestiar. Hi baixaven els d’allà moviment: pastors transhumants, marxants i vene- dalt d’Andorra o de la Seu. I a mercat cada setma- dors ambulants de tota mena de coses, taverna, na a Solsona. També s’anava a Torà, i s’havia anat tractants de bestiar i de mules..., i mai hi faltava el a Calaf. El meu home va voler canviar les mules, a ball de la tarda. Calaf. Va dormir a Torà, i l’endemà va arribar fins a Més antigament se n’havien fet més, com per ex- Calaf, va comprar la mula, i de tornada cap a Torà emple la del Miracle, les dues que es feien al Ban- va veure que era tant guita que no la podria fer arri- cal, la de Pinós o la de Sant Serni. Aquestes, però, bar aquí, i la va fer tornar a Calaf, per tornar-la. només queden al record de la gent entrevistada, i Maria Freixes. Secanella. Llobera Es feia la Fira de l’Empelt, allà dalt a Torredenegó. També es feia la de la Torregassa, i les demés fires es feien a Solsona. Cada més n’hi havia una. Més que res bestiar i mules i coses aixís. Hi havia els gitanos que compraven i venien, i els cridaires, que cridaven amb roba.

Josep Cantó. Cal Sastre. Llobera

Anàvem a la Fira de l’Empelt. Hi havia bestiar, marxants, t’hi podies quedar a dinar... A la tarda feien ball. Venia gent d’aquí i de fora. Venien marxants de lluny, era una bona fira! [...] S’hi venia bestiar, fures... Era privat de vendre fures, i les tenien amagades per baix a sota algun marge i perquè sapiguessis que en tenien per vendre es posaven una corret- ja travessada, que era una senyal. Eren per caçar. Sempre hi venia una parella de la Guàrdia Civil. Es Veïns de Clariana pescant al Cardener. veu que venia de molt antic. On es feia hi passava Del recull de Joan Mondragón. Casa Canet, Clariana de Cardener el camí ramader pel mig.

Josep Vilaseca. Gangolells. Pinós per l’hivern. També hi havia un taverner, que portava beure... N’hi havia un de Sanaüja que li deien el Sal- Al Miracle s’hi feia la Fira de l’Empelt. Hi havia pa- do, que anava per aquests aplecs a portar la parada rades de moltes coses, però més aviat coses de de beures. [...]. Havia sentit a parlar de la Fira del bestiar com ara aquelles esquelles grosses per va- Bancal, de bestiar. Per més antic aquí a Sant Tirs ques i cabres. Amb el Joan ens vam conèixer allà, a al gener feien fira. Això és molt antic. El Bancal pot la Fira de l’Empelt i ens vam casar el 59. ser que fos un punt estratègic de trànsit de bestiar. També havia sentit a parlar de la Fira de l’Empelt, Florentina Capdevila. Cal Milhomes. que la feien a fora, a Llobera. Castelltallat Joan Serra. Sant Tirs. Pinell

Anàvem a mercat amb una mula i una sarga, amb una bossa a cada cantó de mula. Amb alllò car- regàvem i anàvem a mercat a Calaf. El dissabte, que era mercat, hi anava la mare, que portava la Caçar i pescar cistella dels ous a vendre, quatre conills...

Jaume Duocastella. La Molsosa L’afició a caçar té molta tirada als pobles del Sol- sonès. Era molt comú sortir a caçar, ja fos sol o amb els de casa o amb colla. Les peces es destinaven Les fires se seguiven, n’hi havia moltes. A Solsona al consum domèstic, a vendre o bé per fer alguna sovint s’hi anava. A la Torregassa també hi anàvem. festa o algun dinar de colla. Hi havia mules estacades per aquells pins, ramats de bestiar... Qui portava un ramat de bestiar es També s’anava a pescar molt. Era una època en posava a una banda, qui en portava un altre es què totes les rases i rieres de la zona rajaven la ma- posava a l’altra. Compradors, venedors... Lo que jor part de l’any, i hi havia peixos i crancs a tot arreu. era molt famós eren els bitxos de Tiurana. A Tiura- Pescar era una activitat lúdica, que servia també per na hi havia molta horta allavores, i feien bitxos de portar menjar a casa o per fer un àpat amb colla. confitar. Era un bitxet petit i en portaven uns coves molt grans i tota la gent en comprava per confitar finals de maig s’eixuga la riera. Crancs de riu tam- bé n’anàvem a buscar. Abans hi havia molts més peixos.

Carme Torregassa. Cal Llobet. Pinell

Esquellades

Quan es casava una persona vídua era costum arreu fer les esquellades o esquellots. El nom venia perquè la gent hi acudia amb esquelles i estris per fer soroll. La cosa consistia en fer molestar els nu- vis, de manera que aquests accedien a pagar una festa a canvi d’estalviar-se les bromes i les males passades que sinó els feien.

Pescàvem aquí baix a Matamargó. Passàvem sota el pont de les Dues Aigües, cap a baix que hi havia Vai ser a una esquellada, a Santa Maria de Vallfero- una serradora i paràvem 5 o 6 tremes. I l’endemà sa. Al Puig hi havia masovers. Hi havia una dona les trèiem. Pescàvem barb i braga, el que hi havia. que era viuda i li van fer una esquellada. Jo hi vai Per mi era més bo el barb que la braga; era més anar a portar beure, amb el pare del Jaume. Me’n espinosa. S’hi enganxaven moltes serps, s’enrot- recordo que anaven amb uns cavalls guarnits, que llaven a la trema i quedaven escanyades, i les havies havien fet camilleres feia poc. de tallar amb el ganivet per fer-les sortir. N’hi havia Maria Sort. Hostal Nou. Llobera moltes, de serps d’aigua. Era al lloc que en deien la Serradora de Roquerols. Si ens semblava que no n’hi havia prou, la fotíem al de dia cap dins l’aigua Es feia esquellada quan es casava un viudo. Si es i esveràvem els peixos i també n’enganxàvem. Ho casava un viudo ja hi eren. Els havia de pagar una fèiem per gust. Els conills de bosc en veníem per- festa. Feien una gran festa. Ho feien per arreplegar què en matàvem masses, perdius també n’havíem uns calers i fer una festa, i pagaven. Llavons li fotien vengut. Abans d’agafar la pesta n’hi havia a punta soroll. El primer que els ho deia era el rector. pala, s’ho minjaven tot. Als trossos les vores ja les Josep Cantó. Cal Sastre. Llobera segaven els conills, n’hi havia una bestiesa.

Emili Segués. Pinós Recordo una esquellada. Els vidus. quan se tornaven a casar, venien gent de dos o tres pobles. Anàvem a caçar conills i passàvem el diumenge. Recordo que em va venir a vestir la meva germana Bé, primer anàvem a missa, i en acabat amb la colla i em va dir “Goita quins pals que han posat allà a agafàvem l’escopeta i anàvem a caçar. Hi anàvem l’era!” I dic “I què faran?” “Vol dir que vindrà molta nois sols. gent”. I van venir! Era per l’esquellada de la Barcon- sa. Ja l’havien previst. Si no pagaven la festa els fei- Jaume Duocastella. La Molsosa en males passades. Primer van venir quatre pobles, a posar la bandera a aquells pals que havien posat Anaven a pescar a la riera. Barbs, dragues i crancs, al matí, i a la tarda van tornar. I el poble de Llobera, de vegades alguna truita! Pujaven del Segre. Mol- quan arribaven allà a la carretera els havia d’anar a ta gent pescava. Ara no es pot pescar, perquè a rebre. Va venir Peracamps, Llanera, Brics, i l’altre

19 no me’n recordo. Feien festa, encabat de tot això Per Carnaval recordo que passaven disfressats per van fer ball. Teníem el banc de matar porcs allà a la les cases. Jovent de per aquí, que no els reconei- pallera i hi havia quatre homes que jugaven a cartes. xies pas qui eren. Devien demanar alguna cosa.

Ventura Vilaseca. Josep Vilaseca. Gangolells. Pinós Hostalet de Molins. Llobera.

Carnaval Activitats culturals La festa del Carnestoltes es va perdre a partir de després de la Guerra Civil degut a la prohibició. No Als pobles sorgien iniciatives culturals de mà de obstant, abans cada poble acostumava a fer el seu la gent i molts cops dels capellans, que en molts Carnaval. El més habitual era fer una ruta casa per casos feien de dinamitzadors culturals. Allò més ha- casa disfressats i amb músics. A les cases se’ls bitual era el teatre o el cant coral. convidava i se’ls donaven coses, i s’hi ballava. Tam- bé hi havia llocs que feien l’enterrament de la sar- Per exemple, al Miracle i a Su hi havia grups de te- dina. És una festa antiga i arrelada, tot i que a la atre, com també a Clariana de Cardener. Es prepa- majoria de pobles ja no es va recuperar mai més. raven obres, que es representaven en algun esdeveniment del poble. Una de les més representades eren els Pastorets. També era comú el cant coral. Algun capellà, com a persona lletrada, s’encarre- Per Carnistoltes passaven casa per casa. El diu- gava de dirigir els grups de teatre i les corals dels menge fins el dimats. Tiraven confeti. Feien ball. veïns. El Carnistoltes, després de la guerra, el van privar, perquè el poble nàvem tapats de la cara, i Franco no ho volia. [...] De la guerra cap aquí es va perdre. Ventura Vilaseca. Jo dic que el jovent disfrutàvem més abans que ara. Hostalet de Molins. Llobera. Fèiem jocs com la canalla. Molts també fèiem molt cantar i cantar. Érem una colla que ens agradava molt cantar. Assajàvem, i havíem fet comèdies, de Abans del 36 s’havia fet Carnistoltes. Passaven per més grans. Havia fet d’apuntador, de gitana, que les cases, igual que les camilleres, i també arrople- em van posar més negra que el carbó... Fèiem segaven algo. Deien fer una festa i deien gastar el que parat nois i noies. Els nois feien un drama i les noies havien arroplegat. Anaven disfressats. un sainet. Els nois els ensajava el capellà, una tem- Josep Cantó. Cal Sastre. Llobera porada que no hi havia capellà a Su se n’encuidava un frare del Miracle. A les noies ens ensajava una mestra que hi havia a la Casacremada. Era divertit. Abans de la guerra es feia Carnaval. La gent del poble anava per les cases. Van venir a la Serra. Ba- Maria Ribalta. Gangolells. Pinós llaven allà fora, i jo els espiava des de les golfes. [...] aquí els vam fer dinar. Passaven a cantar per les A Su fèiem teatre, pastorets... L’any 56 n’havíem fet cases. a Su i al Miracle. Al Miracle ens assajava un monjo Maria Freixes. Secanella. Llobera que en sabia molt, que h aste havia escrit alguna obra, l’Ignasi Cura.

Josep Vilaseca. Gangolells. Pinós Canalla de l’escola de Freixinet Del recull de l’exposició de l’Associació de Veïns de Freixinet

fer carrera fora del poble, pràcticament l’única sor- tida era la de capellà. L’escola era també el lloc on L’escola els infants feien les primeres amistats amb els qui serien els seus veïns durant tota la vida. L’escolarització a l’època no era fàcil. En general, la gent anava poc temps a l’escola, i en generacions més grans trobem molta gent que pràcticament no hi ha anat. Les dificultats per anar-hi eren diver- A escola vaig anar a Freixinet. Ens hi van portar l’any ses, com ara les feines de la casa, que requerien 45, devia tenir 8 anys. Hi vam anar tots dos i la meva la canalla, o les distàncies llargues a recórrer a peu. mare ens va acompanyar (amb el meu germà) i ens S’hi començava a anar quan ja es podia fer el tra- quedàvem a dinar allà. La mestra que hi havia ens jecte de casa a l’escola caminant, i s’acostumava donava un plat d’escudella i nosaltres portàvem el a plegar quan ja es podia treballar. Els mesos d’hi- tall i ja ens el escalfaven. I cada dia a peu cap allà vern, els nens havien de portar la llenya per escalfar (no teníem pas res més!). Passat la guerra, l’escola classe. la de Freixinet era ben plena! No hi havia ni prou Les escoles dels pobles, a diferència de les de ciu- seients per seure, ens posaven unes cadires allà tat, tenien junts a una mateixa classe nens i nenes. a vora la finestra i amb una taula allà... potser n’hi Estaven molt plenes, fins a 60 alumnes per un sol havia 30 o 35! Anàvem tots junts, no teníem pas sinó educador. Els mitjans eren força precaris i era habi- una escola! Ens ensenyaven en castellà: la mes- tual que algun any l’Estat no n’enviés cap, cosa que tra era castellana, de Badajoz. La Lluïsa Morales. I obligava a les famílies a espavilar-se. quan acabàvem al vespre cap aquí. A part de l’escola pública, hi havia moltes cases Núria Rovira. Cal Sait. Riner que llogaven una mestra per tal de fer classe als seus fills i de pas als de les cases veïnes, per tal Havia anat a estudi a Freixinet. Nosaltres ja teníem que els nens no haguessin de caminar tan lluny. En mestra, una dona de Badajoz, la doña Luisa. Veníem aquestes cases també s’hi ajuntava molta mainada. de l’Avenallosa, hi teníem mitja hora. I el primer que L’escola oferia els aprenentatges bàsics per defen- arribés posava una bandera a la finestra, i bon sar-se per la vida: sumar i restar, llegir i escriure. Un dia señora Luisa, i quan marxàvem dèiem. “Usted cop s’acabava l’escolarització, el gruix dels nois i páselo bien”. Veníem una colla de l’Avellanosa, i una noies s’incorporaven a treballar a casa. Si es volia de Su... Érem molta colla i vam anar a estudi a la

21 rectoria... Com que el mossèn no hi era, aleshores als grans, a les nenes de cosir, a les noies grans a la doña Luisa, que vivia aquí a la cantonada, la van tarda a fer el corte, brodar i tot això, i als nois grans fer anar allà, on hi van fer una sala gran. Abans no que ja no podien anar a estudi perquè ja eren grans, hi anàvem pas amb 3 anys... poder teníem 7 anys al vespre els feia una estona de col·lègit per ells. quan començàvem a anar a estudi! Molt bona mestra. Els de la meva edat d’aquí als voltants de l’Hostal Nou sort en vam tenir, que vam Montserrat Barcons. Cal Matinyó. Riner tenir la possibilitat d’estudiar una mica més. [...].A l’Hostal Nou venia canalla haste d’allà vora el Mira- Érem 14 o 15 a col·legi. Després, sense mestre, cle, de Torredenegó, de Llobera, de Peracamps, de anàvem a Bassella a estudi. Un any els pares van Llanera... No hi havia cap més escola enlloc. Antes llogar una noia de Caballol que els va fer mestre. sort n’hi havia dels capellans per fer una mica d’es- Una noia de Massana es va posar de mestra a Ma- tudi. drona llogada pels veïns. Fins que va tornar a venir Maria Freixes. Secanella. Llobera una mestra.

Pere Casals. Caballolet. Pinell A escola hi vaig poder anar molt poc perquè hi havia el costum que l’hereu, que és el que havia A Sallent feien una mica d’escola a la rectoria, va de mantenir la finca, és el que havia de saber una durar molts pocs anys. El mossèn venia a fer escola mica d’estudis. Els que abans en dèiem els fadrins, a casa, pels tres germans. També hi havia gent que semblava ser que no en necessitaven tants. Jo anava a escola a Sanaüja, a Santes Creus... A Ros- sempre tenia coses a fer: ajudar el pastor, donar sells també feien escola pels nens veïns, i també a menjar als bens, anar a plantar l’herba, cavar, anar Cal Valls. Jo havia anat a escola a Cal Mases. a collir olives, anar a cavar els olivers... [...]. A estudi hi anàvem a Castelltallat, a l’escola de la Casanova, Maria Rossells. Torralta. Pinell però més tard a la rectoria.

Pere Duocastella. Cal Marquet. Castelltallat A l’Oliva érem 7 germans. Vam començar a anar a escola a Ardèvol. Llavors vam llogar una mestra a casa. En vam tenir dues. Venien nois i noies. També Als 10 anys, després de la Guerra, vam anar a feien labors. Érem molta colla! Quan va plegar l’es- estudi a Ardèvol. Va venir una mestra que es deia cola, aquí casa ja no hi va anar gaire més. El padrí Fuenciscla Laosa, era basca. Nàvem de Sangrà a va dir que l’hereu no cal que sàpigui tant. Els fadrins Ardèvol a peu, i ens portàvem el dinar, i dinava a van anar a estudiar a Manresa. Per quedar-se a casa d’un capellà que també s’havia estat a casa. casa a treballar no cal tant. Devia tenir 15 o 16 anys. La neboda d’aquest capellà estava a casa ajudant a la mare. Quan va acabar la guerra ja érem tres Miquel Oliva. L’Oliva. Pinós germans. Anàvem a estudi, dinàvem allà, i tornàvem al vespre. Érem molta colla. Pel camí s’anava afegint gent de Les Planes i del Peroi. Hi havia molt jovent. Nosaltres sempre vàrem tenir un professor particular A Ardèvol hi vai anar fins els 13 o 14 anys i llavors a casa. Perquè aquella noia que s’estava a casa vai nar a les monges de Cardona. també ens va ensenyar a llegir, esciure... totes les coses. Maria Ribalta. Gangolells. Pinós Mercè Miquel. Cal Marsans. La Molsosa A Bergús hi havia una escola, a l’Hostal de Fonte- lles. Ara està en ruïnes. A Clariana també hi havia Lo primer que recordo és que anava a doctrina i a hagut una escola, però natres no hi havíem anat estudi. Per la guerra anàvem a estudi a l’Hostal Nou. mai. Vam tenir molta sort la nostra generació, i del meu home, que teníem una mestra d’Agramunt, que era Ignasi Torres. Anglarill. molt bona. Li dèiem la senyoreta González. Anàvem Clariana de Cardener 60, tots a la mateixa classe, i ensenyava als petits,

22 Jo havia anat un mes i mig a estudi a Sant Serni, però havia après les primeres lletres i re més. Ja era gran quan em van fer anar a estudi, deia ser per allí el 44. Vai anar dos hiverns a estudi a Solso- na, l’últim deia ser al 44. I anava a repàs aquí amb un home que tenien al Soler d’Avall per ensenyar la seva canalla.

Ton Vila. Gilibets. Llanera

Alumnes de l’escola de Freixinet Del recull de l’exposició de l’Associació de Veïns de Freixinet