Memòria Popular Del Baix Solsonès La Vida Social
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
MEMÒRIA POPULAR DEL BAIX SOLSONÈS LA VIDA SOCIAL Dipòsit legal: L-472-2017 L’ARADA SCCL Redacció: Marc Barrera / Correcció; Oriol Valls / Disseny i naquetació: Muntsa Codina Entrevistes i tallers: Bernat Marquilles, Marina Vilaseca, Marc Barrera i Dolors Pujols AGRAÏMENTS Aquest procés no seria possible sense la col·laboració de molts veïns dels municipis de Pinós, de Ri- ner, de Clariana de Cardener, de Llobera, de l’antiga Llanera i de Pinell, a més dels que van partici- par als projectes Memòria i Paisatge de Sant Mateu de Bages, Molsa de la Molsosa i Memòries de Castelltallat. Gràcies a la seva participació podem recopilar molta informació i aprendre molt so- bre la vida d’abans d’aquests pobles. I, en especial, volem agrair també a totes aquelles per- sones que ens obren casa seva i ens expliquen la seva vida i els seus records a les entrevistes. Aquests són els seus noms: Pinós: Maria Sort (1932) Marcelino Massana (1928) Emili Segués (1937) Maria Tarrés (1916) Àngela Badrenas (1919) Miquel Ribalta (1935) Maria Àngels Colell (1943) Àngela Castellana (1933) Miquel Oliva (1936) Rosa Pallarès (1924) Josep Vilaseca (1927) Llanera: Montserrat Puigpelat (1918) Jaume Badrenes (1919) Ton Vila (1928) Encarnació Freixes (1929) Joan Vilà (1934) Jaume Duocastella (1927) Riner: Maria Guilanyà (1929) Mercè Miquel (1937) Núria Rovira (1937) Montserrat Barcons (1927) Pinell:* Sant Mateu de Bages* Josep Maria Xixons (1946) Carme Torregassa (1946) Anna Planes (1922) Josep Xixons (1941) Ramon Selva (1941) Josep Casellas (1942) Josep Llorens (1934) Josep Basomba (1927) Clariana de Cardener: Ramon Esteve (1931) Miquel Ferrer (1932) Elvira Vilajosana (1926) Joan Serra (1942) Joan Borràs (1957) Joan Rovira (1938) Pere Casals (1949) Anita Figuera (1934) Ignasi Torres (1932) Josep Rossells (1941) Dolors Carbonell (1931) Ramon Roca (1940) Maria Capdevila (1926) Pere Manau (1922) Pilar Massana (1966) Maria Rossells (1941) Carme Arnau (1930) Lurdes Duocastella (1928) Llobera: Ventura Vilaseca (1931) La Molsosa* Florentina Capdevila (1939) Josep Cantó (1927) Jacint Vilaseca (1926) Pilar Selvas (1937) Maria Freixes (1927) Pilar Giralt (1933) Pere Duocastella (1932) Lola Pons (1923) *Algunes de les entrevistes es van fer en el marc d’altres projectes. MEMÒRIA POPULAR DEL BAIX SOLSONÈS PRESENTACIÓ Aquesta publicació ha estat feta en el i fonts... Per altre costat, els tallers de marc del projecte Memòria i Paisatge fotografies serveixen, a partir d’imat- al Baix Solsonès, finançat per l’Obra ges antigues aportades pels veïns o Social “La Caixa” i amb el suport recopilades d’arxius, per identificar, d’Actua, el Pla Comunitari del Baix recordar i documentar esdeveni- Solsonès. És el retorn periòdic del ments, feines, indrets i persones. procés de treball en actiu. Aquest, Pel que fa a les entrevistes, a partir de iniciat a la primavera del 2016, s’ha la col·laboració de la gent dels pobles basat, d’una banda, en els tallers de i dels ajuntaments hem escollit per- memòria popular, i de l’altra, en les sones significatives de cada municipi. entrevistes personals. L’àmbit d’acció A través d’elles podem conèixer l’ex- ha estat els municipis de Pinós, Riner, periència vital de la persona entrevis- Llobera, l’antiga Llanera, Clariana de tada i, des dels seus ulls, com era la Cardener, Pinell, la Molsosa i Sant seva vida, la de la seva gent i com ha Mateu de Bages. evolucionat. Els tallers, duts a terme en diverses La gent gran és testimoni i partícip sessions a cada municipi, compten d’un doll de canvis que difícilment amb la participació de la gent dels altres generacions podran tornar a pobles. Aquests tallers són de dos veure. Amb aquest projecte i els seus tipus, els de mapes i els de fotogra- documents de retorn es vol posar en fies. Per un costat, en els de mapeig, valor i donar-los veu per tal de conèi- sobre mapes del municipi recordem i xer, de primera mà, dues coses: com localitzem amb els veïns llocs emble- era la vida i el treball d’abans i com es màtics, centres de la vida econòmica, van viure tots els canvis. social i religiosa, rutes i camins, rieres 3 Gent de Clariana de festa. 1940 Del recull de Joan Mondragón, Casa Flotats, Clariana de Cardener LA VIDA SOCIAL Als pobles del sud del Solsonès, malgrat la dis- condicions de vida i de treball de les feines agrí- persió de les cases, hi havia una vida social molt coles, aquestes perden valor amb la modernització activa. Actualment moltes cases són buides, però i la globalització dels mercats i cada vegada fa falta durant la primera meitat de segle XX estaven totes més terra per poder-ne viure. habitades, i amb molta gent a cada casa. Hi havia D’altra banda, la difusió dels cotxes i la millora de les molta població a pagès. Cal tenir en compte tam- comunicacions escurça les distàncies amb els nu- bé que els desplaçaments s’havien de fer a peu o clis de població propers, que van absorbint la vida amb animals, cosa que feia que el radi d’abast de social que abans es feia als pobles. Els canvis en les relacions socials fos molt més petit, a nivell de el sistema educatiu també fan que els joves, que municipi o fins i tot a nivell de parròquia. abans feien tota la seva trajectòria educativa a l’es- Amb l’arribada de l’agricultura moderna, a partir cola del poble, vagin a estudiar a fora. dels anys 50 i 60, deixa de necessitar-se molta mà Actualment, els pobles conserven algunes de les d’obra que fins llavors era necessària per treballar seves tradicions i la seva vida social, però són una la terra. Una persona sola passa a poder conrear ombra del que havien estat. la terra per a la qual abans feien falta masovers, de manera que moltes masoveries es tanquen. És una Aquest llibret pretén recuperar i divulgar la vida so- època també de creixement industrial i molta gent cial als pobles del sud del Solsonès d’un passat no opta per marxar de pagès o anar a treballar a la in- tan llunyà, i fer-ho de la mà d’aquelles persones que dústria, buscant una vida menys dura i més segura ho van viure, veure i fer: les nostres persones grans. econòmicament. Tot i els avenços i les millores de 4 Les parròquies En els municipis de poblament dispers la parròquia era assimilada a poble, ja que acostumava a ser el centre neuràlgic de la vida social d’un petit territo- ri. La gent, a l’hora d’explicar d’on és, per exem- ple deia “Soc del poble de Madrona, que és terme de Pinell”. Es diferenciava així l’estructura adminis- trativa, amb els municipis, i el seu ajuntament, de Sant Pere de Madrona. 1929. l’estructura social i religiosa. Al final, el que determi- Del recull de Joan Mondragón, Casa Caballol, Pinell nava si una casa era d’una parròquia o l’altra acos- tumava a ser el temps que s’hi tardava a arribar. Una casa podia sol·licitar canviar de parròquia si creia que li era més avinent anar a missa a un altre Era també costum, els diumenges a la tarda, de lloc. Els municipis englobaven diverses parròquies, passar rosari. Allà hi anava qui volia, i la gent apro- si bé els límits d’aquestes no encaixaven necessà- fitava també per veure’s. La gent anava a dinar a riament amb els dels termes municipals. D’aquesta casa i a la tarda tornava o bé es quedava a dinar manera, trobem casos de cases d’un municipi que allà mateix. Després del rosari, la gent es tornava a són d’una parròquia del terme veí. aplegar a jugar a cartes i a beure alguna cosa, i fins Al llarg de l’any, a l’entorn de la parròquia, que sovint i tot hi havia llocs on feien ball cada setmana o cada tenia algunes cases agrupades de manera que es quinze dies. conformava un petit llogaret, s’hi articulava la vida social aprofitant molts cops els rituals religiosos. Cada diumenge a missa i a rosari. Els de l’Avellanosa també anàvem a missa a Freixinet. I aquí hi jugàvem, perquè el diumenge hi havia el jovent. Corria la gent entre anar a missa, i tornar a rosari... El meu pare... Els diumenges me’n recordo que anava a l’Hostal, que feien joc més gros, però a dalt al forn hi anaven uns quants homes més grans i jugaven una estoneta a cartes Els diumenges no es treballava i era obligatori anar i quan es feia fosc ja marxaven. Nosaltres ja mar- a missa. Només a l’hora de segar, una feina que xàvem amb el pare cap a l’Avellanosa. Baixàvem a depenia del clima i en què estava en joc el treball de missa a punta de sol. A vegades marxàvem a les 4 tot un any, es permetia treballar a la gent. per anar missa, a l’estiu. Allavons compràvem aquí A cada parròquia hi havia un capellà que hi feia les a l’hostal o a dalt el forn. funcions de rector, i totes hi havia missa cada set- mana. La gent del poble aprofitava la missa del diu- Montserrat Barcons. Cal Matinyó. Riner menge per aplegar-se, cosa que la convertia en un dels eixos vertebradors de la vida social. En els Mentre van dir missa aquí a Sant Quirze hi anàvem. petits nuclis de població del voltant de les parrò- El capellà de Llobera deia a punta de sol la missa quies solia haver-hi alguna casa que feia d’hostal o de Llobera, i després a les 9 la deia aquí.