DOCSLIB.ORG

Cami a La Relliscada De Sant Miquel

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Cami a La Relliscada De Sant Miquel LUGARES DE INTERÉS DE BIURE DE GAIÀ PUNTOS DE INFORMACIÓN: IGLESIA PARROQUIAL DE SANT JOAN. Iglesia de estilo Ayuntamiento de les Piles . Tel. 977 88 10 88 www.lespiles.cat barroco (1775). Es de planta basilical, con 4 capillas laterales. El campanario de base cuadrada, es la fachada Oficina Comarcal de Turismo de la Conca de Barberà. principal. En la dovela central sobre la puerta está la fecha de 1782 Monasterio de Poblet (Vimbodí i Poblet) - Tel. 977 87 12 47 - y la cruz de Malta. Al pie del altar mayor hay una tumba, y una www.concaturisme.cat segunda de 1844 en el altar del Santo Cristo que corresponde a Mn. Josep Giner. También encontramos las capillas de San Juan, San Cristo y la Virgen del Rosario. ALOJAMIENTOS: CAMINO A SAN MIGUEL DE CASTILLO DE BIURE. Construido en el s. XI. Ha sufrido muchas CAL BIEL (CPI). Les Piles. Tel. 977 88 05 03 . MONTCLAR reformas que le dan un aire de palacio. El castillo originario es del siglo XI-XVIII de estilo neogótico. Seguramente a partir del siglo XV CAN GASOL (CPI). Guialmons. Tel. 977 88 15 13/ 696 14 38 22. dio origen al linaje de los Biure, castellanos de Rocafort de Queralt y www.cangasol.net Vallverd. Ha sufrido numerosas reformas a lo largo del tiempo y en la actualidad tiene la apariencia de un castillo-palacio moderno con CAL MARIMON (CPI). Biure de Gaià. Tel. 608 64 21 85 . torres almenadas y ventanales neogóticos. www.calmarimon.com CRUCES DE TÉRMINO. Las cruces de término delimitaban los CAL ROMÀ (MASO). Les Piles. Tel. 977 88 15 29. términos de las poblaciones y siempre se situaban al lado de un camino para dar la bienvenida o despedir a los transeúntes que LES CAVALLERISSES (CPI). Guialmons. Tel. 977 88 15 13 / 696 habían pasado por la población en cuestión. En Biure la cruz de 14 38 22. www.lescavallerisses.com término es de estilo gótico, formada por una base moderna sobre la que se levanta un fuste hexagonal. Encima de éste hay un conjunto MON SERÈ (Casa de colonias). Les Piles. Tel: 977 33 08 16 - 977 de bajorrelieves que sirven de base a la cruz. La cruz actual es una 88 15 68. www.monsere.com reproducción del original, que se conserva en el interior de la iglesia. En la restauración de 2001 rebajaron la altura del fuste. BARES Y RESTAURANTES: ÁREAS RECREATIVAS . En Biure encontramos el área Café de les Piles. Tel. 977 88 03 08/ 626 13 37 03. Horario: todos recreativa situada en la Fuente de Biure equipada con los días 09:00h a 17:00h y de 19:00h a 21:30h. Abierto los días de mesas y barbacoa, y otra a la fuente de la iglesia con futbol. columpios. PARQUE DE LAS OLORES: PRODUCTOS LOCALES: Parque de los olores de Cal Romà. Les Piles. Tel. 977 88 15 29/ AL POT PETIT HI HA... Mermeladas, gelées y chutneys – 626 17 61 60 - [email protected] Guialmons - Tel. 977 10 72 20- [email protected] CÓMO LLEGAR: CAL ROMÀ - Eco-tienda- Les Piles - Tel. 977 88 15 29/ 626 17 61 60 - [email protected] Desde Montblanc por la carretera de Artesa de Segre, continuar por MAGATZEM BIOLÒGIC - Eco-tienda - Les Piles - Tel. 977 88 05 52/ la C-14 hasta la Guardia dels Prats y enlazar con la C-241 en 606 83 33 77 - [email protected] dirección a Igualada y Santa Coloma de Queralt, donde enlazamos con la TV-2014 que nos llevará en Biure de Gaià. OUS HUGUET - Huevos de granja - Les Piles - Tel. 977 88 05 08/ 669 29 81 67 - [email protected] BIURE DE GAIÀ (LES PILES) - CONCA DE BARBERÀ – Recomendaciones: www.concadebarbera.cat S16 –CAMINO AL RESBALÓN DE SAN MIGUEL DE MONTCLAR 2,400 Km. Cruce, poste indicador. Enfilamos el sendero 3,640 km (945 m). Cima de Montclar, vértice geodésico. DESDE BIURE DE GAIÀ de la izquierda que sube muy fuerte por el lomo de la La visita nos ofrece unas vistas espléndidas. Nos situamos montaña hacia el sur, en dirección a la Cogulla del Maió y mirando la ermita y miramos en sentido de las agujas del Punto de partida y final: Biure de Gaià (Les Piles) San Miguel. Dejamos a la derecha un camino que baja y enlaza con reloj: la Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt, las torres del Distancia: 8,030 km el camino de Moja, y una pista ancha. Existe la opción de continuar castillo de Saburella, Pontils, la llanura del Camp de Tarragona, Duración: 2 h 30 min por esta pista, unos 500 m, hasta el puerto del Bosque de Maiet, por Conca de Barberà con las sierras de Miramar , Prades y el Cortado, donde bajaremos, y subir por el sendero hasta el Collet de la y con los pueblos de Rocafort, Forès y Savallà. Si el día es Dificultad: Mediana baja Cogulla. especialmente claro también veremos Montserrat, el Pirineo e Desnivel acumulado: 351 m de subida y de bajada incluso el mar. Altitud mínima: 602 m i máxima: 947 m 2,990 km (930 m). Cima de la Cogulla del Maió. El Época del año: Todo el año sendero continúa planeando por la cresta. Deshacemos el camino hasta el cruce siguiente. Itinerario : Circular Itinerario señalizado: Señales del Consejo Comarcal de la Conca 2,999 km (922 m). Collado de la Cogulla de Maió, cruce 3,830 Km. Cruce, enlace con el PRC-21 y poste de Barberà, señales de madera y marcas blancas y amarillas de PR y poste indicador. Dejamos el sendero de la derecha (PR- indicador . Tomamos el sendero que bordea la torre y pasa C21) que baja al cuello del Bosque de Maiet. Continuamos entre manchas de bosque. Dejamos a la izquierda el (Pequeño Recorrido) correspondientes al PR-C 21 y del PRC21-1. por la cresta en dirección a la ermita de San Miguel. sendero que sube de Pontils. DESCRIPCIÓN 3,290 km. Cruce y hito. Seguimos recto hacia el castillo y 4,410 km (932m). Collado de la Cogulla del Maió, cruce, Recorrido circular por uno de los lugares más singulares de la la ermita de San Miguel. El sendero de la derecha, más poste indicador. Dejamos el sendero por el que hemos Conca de Barberà: la montaña de Montclar donde encontraremos la llano, rodea la torre del castillo por la derecha y va directo a subido y bajamos por senderos de la izquierda que nos huella del caballo de San Miguel. Subiremos hasta la cima para la cima del Montclar donde se encuentra el vértice geodésico. llevará al collado del Bosque de Maiet, marcado con marcas disfrutar de una amplia panorámica: desde el Pirineo al blancas y amarillas correspondiente al PRC-21. La bajada es suave. Mediterráneo, sin duda una de las mejores de la comarca. 3,400 km (933 m). Castillo y ermita de San Miguel de Montclar. Pasamos por el lado de los restos de la torre del 4,790 Km (855 m). Collado del bosque del Maiet, cruce y 0,000 km (556 m). Cruce, poste indicador. Nos situamos en la castillo y llegamos a la entrada de la ermita. La iglesia es postes indicadores. Dejamos a la derecha el camino del entrada del pueblo, justo pasado el puente del torrente de Biure. románica, de una sola nave con cubierta de bóveda de crucería, collado de Puig de Gaig que va a Montbrió de la Marca Dejamos a la izquierda un sendero que nos lleva a la fuente de ábside semicircular a levante y campanario a los pies de la nave. Se (PRC21) y a la izquierda el camino por donde hemos subido. Y Biure (50 m) y un camino rural asfaltado que comunica con Les encuentra situada en medio de la cresta del Montclar y dedicada, seguimos recto por el sendero que baja, el camino de Moja. Piles y Pontils, y seguimos las indicaciones a St. Miquel de Montclar como casi todas las iglesias de los castillos de la Reconquista, en Pasamos por debajo de una torre de alta tensión y encontramos una siguiendo el torrente por el lado derecho. San Miguel. Ha sufrido diversas modificaciones y últimamente ha bifurcación. sido restaurada. 0,120 km. Cruz de termino, cruce, postes indicadores. 5,490 Km (745 m). Cruce, poste de seguimiento. Encontramos la cruz de término y varias señales que Según cuenta la tradición, si se aplica el aceite de la lámpara de Continuamos bajando por el camino de la derecha. indican a San Miguel de Montclar. Nosotros seguimos recto San Miguel de Montclar en la oreja enferma, al instante se curan las por la calle del Castillo que sube, pasamos por delante de la iglesia otitis. 5,880 Km. Cruce. Dejamos a la derecha el camino que (fuente) y del cementerio. enlaza con el sendero por donde hemos subido hacia la La huella del caballo se encuentra a un centenar de metros hacia el Cogulla del Maió, y continuamos recto. Seguimos por el 0,370 km (662 m). Castillo de Biure, poste indicador. noreste, siguiendo un espolón que prolonga el ábside de la ermita. camino principal sin desviarnos, dejando en ambos lados otros Llegamos a lo alto del pueblo. A mano izquierda tenemos la Hay dos versiones de la leyenda de la Resbalón de San Miguel, una caminos que nos llevan a campos de cultivo. entrada al impresionante castillo y a la derecha un depósito cuenta que saltó desde el Queralt porque estaba rodeado de moros de agua. Se acaba el firme pavimentado. Continuamos por una y, al sentirse acorralado, huyó saltando hacia San Miguel.
Load more

Recommended publications
  • E.I.A. De Apertura De Una Cantera a Cielo Abierto
    E.I.A. DE APERTURA DE UNA CANTERA A CIELO ABIERTO TITULACIÓN: GRADO EN INGENIERIA CIVIL (TRANSPORTES Y SERVICIOS URBANOS) NOMBRE: JOAN FARRÉ DALMAU FECHA: JUNIO 2015 E.I.A. DE APERTURA DE UNA CANTERA A CIELO ABIERTO Indice 1 DESCRIPCIÓN GENERAL DEL PROYECTO 4 1.1 PLANEAMIENTO GENERAL 4 1.2 METODO DE EXPOTACION 4 1.2.1 PREPARACIÓN 5 1.2.2 ARRANQUE (PERFORACIÓN Y VOLADURA) 5 1.2.3 CARGA Y TRANSPORTE A LA INSTALACIÓN DE TRITURACIÓN Y CLASIFICACIÓN 6 1.2.4 TRITURACIÓN Y CLASIFICACIÓN 6 1.2.5 CARGA PARA LA EXPEDICIÓN 8 1.3 RESTAURACIÓN 8 1.3.1 GENERALIDADES 8 1.3.2 MORFOLOGÍA, COMPOSICIÓN DEL PAISAJE Y USOS DEL SUELO 9 1.3.3 PERFILES DE RESTAURACIÓN DE LOS TALUDES 10 1.3.4 OBRAS PARA EL CONTROL DE ESCORRENTÍA 11 1.3.5 RESTITUCIÓN DEL SUELO 11 1.3.6 REVEGETACIÓN 12 1.4 VIDA Y RITMO DE EXPLOTACION 14 1.4.1 COMERCIALIZACIÓN 14 1.5 PERSONAL 15 1.6 INSTALACIONES AUXILIARES 15 1.7 DESCRIPCION DE LAS CARACTERISTICAS DE LOS PROCESOS Y FUENTES GENERADORAS DE EMISIONES 15 2 LOCALIZACION 17 2.1.1 SITUACIÓN Y EMPLAZAMIENTO 17 3 COMPATIBILIDAD URBANISTICA 19 4 DESCRIPCIÓN DEL MEDIO 20 4.1 MEDIO FISICO 20 4.1.1 ÁMBITO TERRITORIAL 20 4.1.2 ATMÓSFERA 22 4.1.3 CLIMA 25 4.1.4 GEOLOGÍA 35 4.1.5 HIDROLOGÍA 45 4.2 MEDIO BIOLOGICO 52 4.2.1 FLORA 52 4.2.2 FAUNA 76 4.2.3 ESPACIOS PROTEGIDOS 79 4.3 MEDIO HUMANO (SOCIAL Y ECONÓMICO) 82 4.3.1 ESTRUCTURA TERRITORIAL: INFRAESTRUCTURAS Y SERVICIOS 82 4.3.2 ESTRUCTURA SOCIAL Y ECONÓMICA 86 4.3.3 VERTEBRACIÓN SOCIAL, ESTILOS Y CALIDAD DE VIDA 93 4.3.4 PATRIMONIO HISTÓRICO Y CULTURAL 98 4.3.5 PLANES, PROYECTOS Y EXPECTATIVAS POBLACIONALES 122 4.3.6 PERCEPCIÓN DEL PAISAJE 123 1 E.I.A.
    [Show full text]
  • Emigració De La Conca De Barberà a La Ciutat De Valls En El Marc De La Primera Guerra Carlina
    Emigració de la Conca de Barberà a la ciutat de Valls en el marc de la Primera Guerra Carlina Josep M. Grau Pujol Roser Puig Tàrrech 11 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Emigració de la Conca de Barberà a la ciutat de Valls en el marc de la Primera Guerra Carlina Josep M. Grau Pujol Roser Puig Tàrrech C/ Doctor Fleming 16, 2n 43470 La Selva del Camp Paraules clau: migracions, Valls, segle XIX, Conca de Barberà, Primera Guerra Car­ lina, padró d’habitants. Resum Estudi del flux migratori de la Conca de Barberà vers Valls en la primera meitat del segle XIX; a través del padró d’habitants vallenc del 1844 es compten 154 emigrants, més de la meitat dones. Les professions dels que s’instal·len al Camp de Tarragona es concentren principalment en el sector terciari (comerç, servei domèstic i transport) i, en segon lloc, en el secundari (artesans). S’aporten diferents censos de població de la Conca extrets del Butlletí Oficial de la Província, a més de múltiples referències als carlins. Estudio del movimiento migratorio de la comarca interior de la Conca de Barberà hacia Valls en la primera mitad del siglo XIX; a través del padrón municipal de habitantes vallense del 1844 se contabilizan 154 emigrantes, más de la mitad mujeres. Las ocupa- ciones de los que se instalan en el Camp de Tarragona se concentran principalmente en el sector terciario (comercio, servicio doméstico y transporte) y en el sector secundario (ar- tesanos). Se presentan diversos censos de población de la Conca publicados en el boletín oficial de la provincia de Tarragona, además de muchas referencias sobre los carlistas.
    [Show full text]
  • Acta Junta De Govern
    Acta Junta de govern Identificació de la sessió Sessió: Junta de Govern del dia 15-4-19 Òrgan: Junta de govern Caràcter: Ordinària President/a: Francesc Benet Ribé Secretari/ària: Xavier Salvado Vives Dia: 15 d'abril de 2019 Hora d'inici: 19:00 Lloc: Sala de Juntes Assistents: Sr. Antoni Gutiérrez Torregrosa (FIC) Sr. Josep Amill Canela (PDeCAT) Sr. Magí Trullols Trull (FIC) Sr. Enric París Daran (ERC-AM) Sr. Ramon Mullerat Figueras (ERC-AM) Sr. Marc Vinya Miralles (PDeCAT) ACORDS ACTA SESSIÓ ANTERIOR 1. JUNTA DE GOVERN 18-3-19 S'aprova per unanimitat PROPOSTES 2. SOL·LICITUD DE SUBVENCIÓ PER A LA MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC DE VIATGERS DE LA COMARCA 2019 Unanimitat Fets 1.El Consell Comarcal té subscrit un conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per dur a terme un seguit d’actuacions per a la millora de la xarxa de transport públic de viatgers per carretera a la comarca, per tal de permetre la integració a l’ esmentada xarxa d’aquells municipis que no gaudeixen de cap servei de transport públic de viatgers per carretera i també per millorar les comunicacions existents donant solucions específiques a les necessitats de desplaçament de la població. 2. A la comarca, l’any 2018 es van portar a terme un total de vuit línies de transport de viatgers. SIGNAT ELECTRÒNICAMENT PER: Aquest document és una còpia autèntica del electrònic original custodiat per Consell Comarcal de la Conca Barberà. Podeu verificar seva autenticitat a través del servei de validació la Seu Electrònica l'Ens amb el CVE 5AA779B9423442E198F6343F01BD2559 i data d'emissió 12/06/2019 a les 09:43:20 CPISR-1 C Xavier Salvadó Vives el dia 17/04/2019 a les 10:36:14 i CPISR-1 C Francesc Benet Ribé el dia 17/04/2019 a les 12:27:47 3.
    [Show full text]
  • Els Molins Fariners 1 Les Masies Del Municipi De Les Piles
    ELS MOLINS FARINERS 1 LES MASIES DEL MUNICIPI DE LES PILES per Salvador Palau Rafecas "El Galo" ELS MOLINS FARINERS El municipi de Les Piles forma part de la conca fluvial de I'Alt Gaia. A la xarxa hidrografica del riu Gaia i els seus petits afluents, als segles Xli-XIII s'hi fonamenta la cabdal i necessaria industria farinera d'antany, en la qual la for(;a motriu de I'ai- gua n'era essencial. Els molins fariners eren enginys hidraulics que tenien per finalitat la molta de cereals, sigui per a bestiar o per a I'elemental prefabricació del pa. El seu funcionament consistia en encabir un cert volum d'aigua en una bassa. que sempre i en els molins que coneixem era a frec del propi edifici on es feia la molta. Préviament I'aigua era desviada del curs del riu mitjancant una resclosa l. a través d'una sequia. conduida fins a la bassa, dintre d'ella i a frec de la paret del molí s'hi troba el cacau (especie de pou) per on I'aigua hi baixava, fins a la paret més fonda de I'edifici just al lloc on hi havia el desguas i el rodet -roda horitzontal formada per departaments inclinats i concaus (aleps) -9eneralment de fusta, algun de pedra i més modernament de ferro. Cúnica obertura del cacau era a través d'un petit estellador que regulava I'ai- gua per donar-li embranzida al rodet a través d'una inclinada i curta canal de fusta. El rodet recolzat per un sol punt (agulla) damunt un dau de ferro o metall, feia rodar la mola alta, subjectada aquesta per la nadilla i I'arbre, que pujava del rodet, pasant pel mig de la mola sotana o baixa (la qual era fixa).
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Annual Report 2018
    ANNUAL REPORT 2018 March 2019 __________________________________ ANNUAL REPORT 2018 INSTITUT CATALÀ DE PALEONTOLOGIA MIQUEL CRUSAFONT DAVID M. ALBA Director © Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont 2019 Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), Universitat Autònoma de Barcelona. Edifici ICTA-ICP, c/ Columnes s/n, Campus de la UAB, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona. Museu de l’ICP c/ Escola Industrial 23, 08201 Sabadell, Barcelona. Patrons: Member of: __________________________________ Annual Report 2018 Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont WELCOME TO THE ICP Greetings from the Director _______________________________________________________________________ At the ICP we are convinced that Paleontology, as a discipline halfway between Biology and Geology, should make fundamental contributions not only to the history of life, but also to evolutionary theory. Therefore, the research performed at the ICP clearly follows a paleobiological approach. In other words, for us it is not enough to know how past living beings were and what are their kinship relationships with extant ones. We also aim to know how they lived, how they moved, what they ate, how they developed and reproduced, how they interacted with one another, what environment they inhabited and, ultimately, how past interactions between organisms and environment have shaped the ecosystems that we know today. It is precisely the access to deep time (or geological time, the one which is measured in millions and millions of years), by means of the study of fossil remains, what provides Paleobiology with a unique perspective of utmost importance for understanding why and how living beings have evolved in relation to the environment than surrounds them through Earth’s history.
    [Show full text]
  • Per Un Núvol Compartit Refugis De La Guerra Civil. L'adaptació Dels Edi
    BolducBolduc_ Butlletí Cultural Informatiu de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona www.dipta.cat Per un núvol compartit Refugis de la Guerra Civil. L’adaptació dels edicis La col·lecció de Bombardeigs de la sèrie “Gràca de la Guerra Civil” “La rehabilitació de patrimoni arquitectònic: Casa Oriol (1971-1975, Tortosa)” _ Número 23 Novembre 2019 Pòrtic_ Pòrtic Per un núvol compartit El passat 13 de febrer va tenir lloc a Tarragona una o la principal documentació dels arxius. No es parteix nova Taula Territorial per dissenyar el Pla d’Arxius i de zero, ben al contrari, són pocs els centres que han Gestió Documental impulsat per la Generalitat de Ca- negligit l’aspecte digital, i la digitalització de fons do- talunya. Els arxivers assistents van fer una valoració de cumentals està a l’ordre del dia. Malauradament, la la situació actual i van aportar idees i nous projectes informació es puja al núvol disseminada en multitud per promoure el sector. de webs. Per si en els diferents cartipassos no hi constava —ja L’experiència de la plataforma digital RACO (Revistes que són molts els fronts oberts d’aquesta temàtica—, Catalanes amb Accés Obert), tot un èxit de consultes no ens n’estem d’apostar per la iniciativa digital de tall que ha sabut sumar la majoria de publicacions periòdi- difusor. Ens referim a la creació d’una plataforma cata- ques, amb un accés universal, en línia, senzill, ràpid, útil lana tipus PARES que aplegui, d’una manera sistemàti- i de franc, es mostra com a exemple d’allò que podria ca, senzilla i ben estructurada, si no tota, la major part arribar a ser un web similar de consulta documental._ Bolduc_ Sumari_ Butlletí Cultural Informatiu de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona Pòrtic Coordinadors: Per un núvol compartit Sergi Borrallo i Llauradó Manel Güell Assaig Col·laboradors: Refugis de la Guerra Civil.
    [Show full text]
  • Notícia De La Construcció De La Nova Església De Pontils (Segles XV-XVII)
    Notícia de la construcció de la nova església de Pontils (segles XV-XVII) C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls • Tel. 977 602 591 • Fax 977 614 357 [email protected] • www.cossetania.com Joan M. Quijada i Bosch premsacossetania.blogspot.com Aplec 26.indd 141 23/4/08 17:00:00 142 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Notícia de la construcció de la nova església de Pontils (segles XV-XVII) Joan M. QUIJADA i BOSCH Tècnic-arxiver de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) Carrer Sant Pau 2 43003 Tarragona [email protected] Paraules clau: Església, Pontils, Francesc Rossell, arquitectura religiosa, construcció, segles XVI-XVIII. Keywords: Church, Pontils, Francesc Rossell, religious architecture, construction, 16th-17th centuries. Resum Article que aporta la notícia sobre la construcció de la nova església de Pontils gràci- es a la nota històrica que va deixar el rector Mn. Pere Rosanes. La fàbrica del nou temple va ser encarregada al mestre de cases Francesc Rossell l’any 1598 i dos anys més tard es beneí la nova església. Un cop acabada l’obra s’inicià un plet davant el senyor de la vila, Bernat de Boixadors, entre els jurats de la vila de Pontils i el mestre de cases per diferències en la creació de la nova església. Abstract The article, about the construction of the new church of Pontils, is based on in- formation left in historical notes by the Priest Rev. Pere Rosanes. The construction of the new temple was entrusted to the architect Francesc Rossell in 1598, and two years later the new church was blessed.
    [Show full text]
  • La Casa De Caramany I El Castell De Vallespinosa
    LA CASA DE CARAMANY I EL CASTELL DE VALLESPINOSA Notes preliminars. Fa alguns anys, l'Editorial Teide, de Barcelona, va publicar, amb el títol de «Biografies catalanes», una col·lecció de llibres molt inte­ ressants tots ells, la redacció dels quals va encarregar a notabilís- sims historiadors. Dels volums ii i iii, titulats respectivament «Els grans Comtes de Barcelona» i «Els Barons de Catalunya», n'és autor Santiago Sobrequés i Vidal, malhauradament desaparegut d'entre nosaltres ben prematurament, quan tant podíem esperar de la seva intel·ligència, de la seva vocació d'investigador i de la seva extraor­ dinària capacitat de treball. Dedica el volum «Els Barons de Catalunya» a l'estudi, interes- santíssim i magnífic, com tots els del Dr. Sobrequés, de les grans famílies catalanes de l'època medieval, des del segle x al xv.' Donada l'extensió i detall amb què ha tractat cadascuna d'aques­ tes grans famílies, s'ha hagut de limitar a les cases comtals i ves- comtals; per excepció hi afegeix el gran casal de Montcada, un dels llinatges més preclars de Catalunya.^ Naturalment, complet ja el vo­ lum amb l'estudi d'aquestes grans famílies, ja no va tenir espai per a poder tractar dels altres barons feudals. Cal no oblidar que en els primers temps de la reconquesta, en època tan remota i fosca com és el segle x, es formaren uns grans llinatges, el nom dels quals posteriorment omple tota la nostra his­ tòria. Recordem, per exemple, per esmentar-ne solament alguns dels més il·lustres, els Cervera, els Queralt, els Cervelló, els Anglesola, els Pinós, els Mataplana y els Erill.
    [Show full text]
  • 3.2.4. La Conca De Barberà
    3.2.4. La Conca de Barberà La comarca de la Conca de Barberà és la més interior de les incloses en l’àmbit del Camp de Tarragona, ja al límit amb les terres de Lleida. Ocupa uns 650 km2, que representen un 21,7% del total de l’àmbit del Camp de Tarragona, i poc menys del 2% de la superfície de Catalunya. El seu perímetre recorre 189,21 km. La comarca comprèn 22 municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Llorac, Montblanc, Passanant, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí. Montblanc és la seva capital, amb un terme municipal de 91,1 km2, el més extens de la comarca, que representa un 14% de la seva superfície. El segueixen Pontils i Vimbodí i Poblet que, amb més de 65 km2 representen cadascú un 10% de la superfície comarcal. El més petit és Pira, amb 8 km2 (1,23%). A la comarca hi ha 56 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, la comarca està formada per dues unitats clarament diferenciades: Per una banda, la zona sud-occidental i central de la comarca, que correspon a la Conca de Barberà estricta i que es tracta d’una unitat natural molt clara, perfectament delimitada per un conjunt de relleus més alts que l’envolten per tots costats. Per altra banda, el sector nord-occidental de la comarca constitueix una altra unitat natural, coneguda amb el nom de Baixa Segarra o Alt Gaià, que forma part de la Segarra històrica.
    [Show full text]
  • Estudi Sobre La Gènesi D'un Senyoriu Camptarragoní
    ESTUDI SOBRE LA GÈNESI D’UN SENYORIU CAMPTA RRAGONÍ: RIUDOMS I EL SEU TERME, DES DELS ORÍGENS FIN S A MITJAN SEGLE XIV Jordi MORELLÓ BAGET –2018– 2 ESTUDI SOBRE LA GÈNESI D’UN SENYORIU CAMPTARRAGONÍ: RIUDOMS I EL SEU TERME, DES DELS ORÍGENS FINS A MITJAN SEGLE XIV Jordi MORELLÓ BAGET (amb la col·laboració de Joan Torres Domènech) 2 Edició de l’autor Imatge de fons de la portada: foli 97r del Còdex A-B Fet el dipòsit legal que marca la llei. *Nota d’advertència: aquesta obra només existeix en format digital i s’ha fet sense el suport ni patrocini de cap institució o entitat, ni pública ni privada. 3 A la meva germana, riudomenca d’adopció, en el record 4 5 PROEMI Aquest llibre sorgeix del contacte establert, ara fa tot just dos anys, entre un medievalista reusenc –el signant de l’obra– i un riudomenc apassionat per la història del seu poble, el nom del qual figura aquí com a col·laborador. Joan Torres Domènech ja fa temps que es dedica a conrear la història de Riudoms; hom el pot trobar en constant recerca de fonts d’informació allà on n’hi hagi a objecte d’arribar a confegir –algun dia– una història “completa” de la seva localitat; des d’aquest punt de vista, és capaç d’oferir una visió panoràmica força àmplia i d’atrevir-se amb qualsevol època, des de la prehistòria fins a etapes històriques més recents. Pel que fa a mi, mai no he deixat d’interessar-me per la història del Camp de Tarragona en època medieval, i dins la meva producció compto amb un bon nombre de publicacions referides a aquest àmbit territorial, sobretot pel que fa als darrers dos segles de l’Edat Mitjana, tot i que també tinc alguns treballs més centrats en els segles XII i XIII.
    [Show full text]