28 Ruta Del Ferro

SENDERISME A ANDORRA Escultura delaRutadelFerro i siderúrgic i les fargues en són alguns exemples. del segle XVII ﬁns a ﬁnal del segle XIX. Les mines, econòmiques més importants que es van desenvolupar sos punts d’interès repartits pel territori permete amb el procés de l’obtenció, la transformació i la Alnostre país, aquesta ruta convida el visitant a instal·lacions de Catalunya, Aquitània, Arieja, Gui delConsell d’Europa elmesdenovembre del2004, i transfronterer

La Ruta del Ferro a Andorra 28 Ruta del

la Ruta del Ferro als Pirineus Ferro és un itinerari cultural que forma part de l’itiner , el qual va rebre la menció d’honor comercialització del ferro. Diver- n descobrir una de les activitats descobrirels recursos vinculats les carboneres, l’hàbitat miner púscoa i Biscaia. coordina activitats amb a Andorra des de principi ari com els que es poden contemplar a l’església de San pietaris de fargues, o bé els productes manufacturat que homenatja aquests homes de ferro, la casa Areny, món del ferro: la mina de Llorts, el camí dels tragi Des de la Farga Rossell es pot seguir i descobrir a Borda aOrdino

Escultura Font de Ferro de Font ners, amb un itinerari escultòric ltres indrets relacionats amb el s de les ferreries andorranes, t Martí de la Cortinada. casa d’un dels majors pro-

Mola i serradora

de cal Pal

estètic.

consistència amb interès interès amb consistència

peces que combinen gran gran combinen que peces

capacitat per a l’obtenció de de l’obtenció a per capacitat

fe ferro, que deixen palesa la la palesa deixen que ferro,

ap aprecien altres elements de de elements altres aprecien

p a l la porta d’entrada, també s’hi s’hi també d’entrada, porta la

sabies que... A forjat. ferro el amb treball

de de la farga andorrana en el el en andorrana farga la de

bo bona mostra de la capacitat capacitat la de mostra bona

a la mina de Llorts, s’hi apre- rr Ma Martí de la Cortinada són són Cortinada la de Martí

eb la cien les restes dels treballs Sant de l’església de laterals

de prospecció i extracció del capelles les de i major

ferro realitzats al segle XIX. l’altar de reixes Les ferro. cultural com pels detalls de de detalls pels com cultural

Es tracta d’una mina de ferro i artística romànica, riquesa de 30 metres de profunditat, seva la per tant valls, les de

l’interior de la qual es pot símbol un tot Cortinada, la l’església de Sant Martí de de Martí Sant de l’església visitar durant l’estiu. perdis... et no en metall(ferro). mar el mineral (mena) permetien transfor- les instal·lacionsque el lloconestrobaven Com aapel·latiu, és fabrica algunacosa”. “obrador, llocon es Del llatí Del llatí Farga: TOPONÍMIA www.andorra.ad

fabrica , Ordino TOPOGUIA

LLOC DISTÀNCIA TEMPS COORDENADES DESCRIPCIÓ DESNIVELL 1 MINA DE -- -- N42 35.997 Se surt de davant de la mina de Llorts, pel camí FERRO DE (--) E1 31.954 indicat que davalla seguint el Valira. LLORTS 1.431 m

2 Al llarg d’aquest tram, es pot gaudir de la PONT DEL 1.900 m 15’ N42 35.601 presència de les escultures de la ruta del fe- Ruta delFerro VILARÓ (-34 m) E1 31.619 rro. Es passa sota el poble de Llorts i s’arriba PUNT DE al pont del Vilaró. REPÒS 1.397 m

3 PONT 850 m 45’ N42 34.935 Passat aquest punt, se segueix el descens FITXA TÈCNICA D’ARANS seguint la vall tot passant per grans prats i (-37 m) E1 31.242 deixant a esquerra diferents camins que as- 1.360 m cendeixen a la vall de l’Ensegur. Per un suau descens s’arriba al pont d’Arans.

1h 4 -101 m SANT 4.240 m 1h N42 34.606 Passat aquest punt, se segueix baixant per MARTÍ (-30 m) E1 31.069 un agradable corriol que acosta al poble de DE LA 4.240 m la Cortinada, just davant de Sant Martí de la CORTINADA Cortinada. 1.330 m SENYALITZACIÓ DEL RECORREGUT

GR11

DIRECCIÓ EQUIVOCADA

PERFIL DEL RECORREGUT

N 1.475 m

O E 1.450 m TORNADA 1.425 m 1 S 1.400 m 2 El retorn s’efectua pel mateix recorre- 1.375 m 3 gut. També es pot fer una combinació 1.350 m 4 de vehicles, deixant un vehicle al punt 1.325 m d’arribada. 1.300 m