GRAN TEATRE DEL

Temporada 1986/87

a

hn,

CO,NSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona i Societat del Gran Teatre del Liceu

IMBA Tragèdia lírica en 2 actes Llibret de Felice Romani Música de ·CASA «Edició revisada per Armando Gatto - Propietat de G. Ricordi & C.» SMIIA

Buenas ideas • en artículos para el hogar, la mujer y el recién nacido.

Funció de Gala 20 Divendres, de març, a les 21 h., funció núm. 46, torn B ., 22 de a EN BARCELONA DELEGACiÓN EN ZARAGOZA Diumenge, març, les 17 h., funció núm. 47, torn T 24 de a 21 GRAN VIA CORTS CATALANES. 640 D�marts, març, les h., funció núm. 48, torn A 27 de TELÉFONO 318 24 98 d°6pe DIVendres, març, a les 21 h., funció núm. 49, torn e 74 54 08007 BARCELONA ZURITA. 8 TEL. (976) 23 BEATRICE DI TENDA

Decoracions: Ferruccio Villagrossi, realitzades per Sormani (Milà) Vestuari: Atrezzo: Arrigo (Milà) Rancati - Cornaredo (Milà)

Filippo Maria Visconti Lorenzo Saccomani Beatrice di Tenda Cecilia Gasdia Agnese del Maino Raquel Pierotti Orombello Anichino Antoni Lluch Rizzardo del Maino Stefano Palatchi

Director d'Orquestra Armando Gatto Director d'Escena Giuseppe de Tomasi Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Mestre adjunt del Cor Miquel Ortega Violins concertinos Jaume Francesch Josep M� Alpiste

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

JOYEHO Contingut argumental

Lloc de l'acció: Castell de Binasco Època: any 1418

Advertiment de l'autor del llibret:

«Beatrice de' Lascari, comtessa de Tenda, vídua de Facino Cane, que fou tutor deIs fills de Giovanni Galeazzo Visconti, primer duc de Milà, convençuda per l'ambició o bé per l'amor, es casà amb Filippo Maria [Visconti], el qual no conservava més que una part petita dels estats paterns. Beatrice portà com a dot, no sols l'heretatge dels seus avantpassats, sinó també totes les ciutats i els castells dels quals Facino s'havia fet senyor. Aquest matrimoni posà els fonaments de la grandesa de Filippo, el qual regnà sol sobre tota la Llombardia i una part del Piemont, però esdevingué funest per a Beatrice, puix que ja d'edat avançada, d'ànim generós i recordant el seu poder, havia arribat a odiar Filippo, jove dissolut, simulador, ambiciós i intolerant dels bene­ ficis rebuts. Enamorat Filippo d'Agnese del Maino, una de les dames d'honor de Beatrice, maquinà amb el germà d'aquesta dama la ruïna de l'esposa, tot servint de pre­ text les murmuracions dels antics vassalls de Facino, que toleraven malament la dominació de Filippo i la sub­ jecció servil en la qual tenia Beatrice; hi afegiren pes les amenaces justes però molt abundants d'aquesta i l'amis­ tat que la lligava a un jove parent seu, Orombello de Ventimiglia, el qual alleugeria les penes amb la pietat i amb la música. Aleshores fou acusada de conjuració i d'adulteri, exposada als turments juntament amb Orombello (el qual, en no suportar el dolor, confessà el delicte no comès) i ràpidament condemnada i decapi­ tada a Binasco. Sobre aquesta història, que es pot llegir en Biglia, Redu­ sio i Ripamonte, i també en alguns altres escriptors d'aquells temps i .dels nostres, es funda el fragment del present melodramma. Dic fragment, perquè circumstàn­ cies inevitables han canviat la disposició, els colors, els caràcters, per això 'cal tota la indulgència dels lectors.»

Felice Romani (1788-1865) ACTE I

I. En un interior del Castell de Binasco. El duc QUADRE pati ��7'�e Filippo vol allunyar-se de la festa que presideix la seva esposa Beatrice, a la qual només l'uneixen les conveniències d'un matrimoni polític. Els cortesans fan costat a Filippo en el seu desig de trencar el vincle amb Beatrice i també li fan la insi­ Costura nuació d'una possible rebel-lía per part dels seguidors de la seva esposa. Poc després, l'atenció amb la qual el Duc segueix Boutique el cant d' Agnese del Maino (<

QUADRE II. En la residència d'Agnese, aquesta espera Orombello, Senyor de Ventimiglia, al qual ha enviat una carta anònima. En el joc dels amors no corresposts, Agnese el sent per Orombello i aquest per Beatrice, de la qual creu haver rebut la missiva. Quan arriba, se sorprèn de trobar Agnese, que li manifesta el seu amor, però fent-ho amb una referència que fa que Orombello cregui que es tracta de Beatrice, amb la qual cosa descobreix els seus sentiments. Agnese, engelosida i amb despit, veu com Orombello li prega que respecti l'honor de Beatrice.

QUADRE III. En els jardins del Palau del Duc. Beatrice, amb les seves dames, es plany de la poca atenció i també de la ingra­ titud del seu espòs, que així mateix ha esdevingut un tirà per als súbdits de Beatrice (ecMa la sola, ohimè! son io»). Abans d'eixir, Beatrice rep el consol de les seves dames. A continua­ ció entra Filippo, acompanyat pel seu confident Rizzardo, germà d'Agnese i calumniador de Beatrice tot fent creure al Duc que li és infidel. Filippo, content de trobar finalment un motiu per poder-se separar de Beatrice i furiós per creure's un marit ultratjat, té una confrontació perllongada amb la seva esposa, en la qual el Duc insulta, crida, amenaça i fa a Bea­ trice retrets ben greus quant a la seva fidelitat conjugal i també política. Beatrice nega totes les acusacions, plora i prega que es respecti el seu honor (cse amar non puoi, rispettami»), sense 270 . 08021 Barcelona aconseguir convèncer el seu espòs. Casanova, MARCAMOS LA PAUTA

- QUADRE IV. En un racó del Castell de Binasco, on es troba 1879 una estàtua de Facino Cane, l'espòs anterior de Beatrice, uns seCUROS fan sobre el reservat del Duc. soldats comentaris posat Quan Porque abriendo caminos arriba Beatrice, tota sola, s'agenolla davant el monument del creamos maestras en su seu primer espòs, tot demanant perdó per haver cedit als desigs piezas género. de Filippo (<

ACTE II

, Porque nuestras ideas sirven QUADRE 1. Una galeria del Castell, on tindrà lloc el judici para asegurar los pasos de todos. de Beatrice i Orombello. Uns cavallers de la Cort anuncien que la tortura ha aconseguit d'Orombelio la confessió falsa de la complicitat de Beatrice. El Duc vol la condemna de la seva esposa, tot i que Anichino el prevé de la possibilitat d'una rebel-lió quan els partidaris de Beatrice coneguin la notícia, Filippo creu, però, que els «motius» que han portat Beatrice al judici seran suficients per convèncer tothom. El judici desde 1879 nuestro comença, amb un tribunal presidit per Rizzardo, el germà Porque trabajo d' Agnese. Filippo renova l'acusació i Beatrice acusa els seus es inspirar confianza y seguridad. acusadors. El tribunal fa entrar Orombello, al qual Beatrice retreu la seva confessió, una confessió que, diu el Senyor de Ventimiglia, li ha estat arrencada amb la tortura. Davant d'això, Filippo demana la suspensió del judici, però el tribu­ nal ordena nous turments per als acusats, amb el fi d'aconse­ guir una nova confessió. Quan surten tots, Agnese, que ja sent remordiments per la seva acció, demana a Filippo pietat per als acusats, però el Duc es mostra inflexible. Anichino informa al duc que Beatrice ha resistit la tortura, però el tribunal, mal­ grat tot, ha signat ja la sentència de mort. Només manca l'aprovació de Filippo i aquest dubta i sembla que l'assaltin els remordiments (<

Diagonal, 431 bis - 08036 Barcelona

I el soroll de la rebel-lió dels partidaris de Beatrice i Facino Cane, signa ràpidament la sentència condemnatòria. E§filnO(h� QUADRE II. Sala que porta a la Presó del Castell. Les dames han deixat Beatrice, que prega en silenci. Quan surt de la tàvega, vestida senzillament, amb els cabells esbandits i cami­ (�nt illil (ilrfil. nant lentament, Beatrice es mostra amb serenitat i coratge, tot demanant el càstig diví per a Filippo i per als seus còmpli­ ces. Quan sent això, Agnese es precipita als peus de Beatrice, confessa la seva maquinació i li demana perdó. La Duquessa no vol donar-lo, però finalment hi consent quan sent la veu d'Orombello (xAngiol di pace»), que desitja ser capaç de per­ donar. Beatrice diu que si se li concedeix una tomba (ccAh! se un'urna è a me concessa»), aquesta tingui sempre unes flors i que al damunt s'hi pregui per Filippo, més que per ella mateixa. Després del cant de perdó, Beatrice veu la mort com una victòria (xAh! la morte a cui m'appresso»), s'acomiada de tots els presents i surt cap al patíbul acompanyada per la guàrdia.

Descubra los mejores platos de la cocina Todo un descubrimiento internacional. Descubra en el Passatge Permanyer, Descubra un ambiente singular en el torre n? 2 el restaurante VIA CLARIS. centro de Barcelona. (ocina abierfa después de la ¡unción

R E S T A UR A N T

Passatge Permanyer Torre 2 08009 Barcelona T. 3183608 - 318 37 20 (fJrfgzna(8a{i6urger SVòlf!Jat 8cllolwf£ulèJ8iqueur a favor de Renat d' contra Beatrice di Tenda: Un altre Bellini recuperat gué Anjou i Alfons IV de Catalu­ nya-Aragó per protegir els interessos dels genovesos, contra­ La història ris a l'expansió catalana per la Mediterrània. Capturat a Panza el 1435, el sobirà català fou portat a Milà, on s'alià amb la cosa la Com tots els títols que ens ha deixat el melodrama romàntic Filippo Maria, qual provocà rebellió dels genove­ sos. Pel seu matrimoni amb Beatrice di Tenda italià amb noms i cognoms, Beatrice di Tenda es basa en un havia rebut les fortes de personatge històric. Nascuda el 1370 o 1372 al castell de Tenda, places Tortona, Novara, Vercelli i Alessandria. La història l'ha de era filla de Pietro Balbo Làscaris, comte de Ventimiglia. Cap qualificat supersticiós, cruel, ambiciós i covard. No deixà ni del seu al 1398 es casà amb el «condottiero» Facino Cane; el maig posteritat primer enllaç amb Beatrice ni de la Maria de Savoia. de 1412 Facino moria, sembla que assassinat. Tota sola, difí­ segona muller, Tingué una filla natu­ Bianca dels amors cilment hauria pogut conservar els dominis del marit, i el juny ral, Maria, amb Agnese del Maino, perso­ també a de del mateix any es casava amb el tristament cèlebre Filippo natge que apareix l'òpera Bellini. Amb Filippo Maria casa Maria Visconti, duc de Milà, uns vint anys més jove que ella. acabà la dels Visconti al govern de Milà i la reem­ la deIs Sforza. successor L'estrany matrimoni, en aparença no tingué problemes, però plaçà El seria el seu gendre Francesco causa casat amb Bianca Maria. cap al1418 la posició de la duquessa era difícil a d'una Sforza, acusació d'adulteri amb el jove Michele Orombello. Proces­ sada i condemnada amb Orombello, va ser conduïda al cas­ L 'òpera: gènesi, composició i estrena. Intèrpretsi personatges tell de Binasco, a la vora de Milà, i decapitada allí, amb el Beatrice di ser pretès amant, la nit del 13 al 14 de setembre de 1418. Tenda va la penúltima òpera de Bellini i l'última L'adulteri no s'arribà a comprovar i existeixen raons per creure que va escriure per a Itàlia. La va compondre a Venècia, i al teatre s'estrenà el16 que l'acusació va ser falsa. Autors no italians han arribat a de març de 1833 amb molt mal acolliment. De al dir que Beatrice morí decapitada a mans d'Orombello, al qual fet, catàleg de Bellini, un catàleg ben migrat només hom havia fet creure que així salvaria la vida. El tràgic esde­ que comprèn deu títols, Beatrice di Tenda, posterior a Norma veniment va ser llavors, i és encara avui, un misteri. El biò­ i anterior. a , és l'obra maleïda, la que li graf de Filippo Maria, Pier Candido Decembrio, dedica poques va donar més maldecaps, en gran part per culpa delllibretista Felice línies al fet i no gens favorables a la duquessa. Una font més Romani, que no li lliurà el text fins a l'últim moment. Això important és Andrea Biglia, més independent que no pas obligà el músic a treballar a corre-cuita i el resultat va Decembrio i gairebé testimoni ocular, ja que havia conegut ser una obra innegablement bella però amb pocs contrasts i Orombello. A Rerum Mediolanensium historia Biglia admet que no aconseguí imposar-se al repertori. El propòsit era crear la confessió del jove, però nega la de Beatrice; no es pronun­ una obra històrica i romàntica a l'estil d' de Doni­ cia de forma categòrica però pel seu compte diu que no creu zetti, amb la qual Beatrice di Tenda té molt en comú; potser Andrea Redusio massa: el en la culpa; també opinava això el cronista marit cruel que mana decapitar la seva dona per e11428. Gran part dels escriptors posteriors, entre d'altres Giu­ casar-se altre cop; per a condemnar-la l'acusarà d'adulteri amb han el seppe Ripamonte, al començament del segle XVII, glori­ ; enmig de tot, la figura de la jove amant del sobirà la ficat Beatrice com a innocent i atribueixen el- fet a la iniquitat qual és conscient que els seus amors duran una innocent a la del duc. tomba. El paper que dóna títol a l'obra fou escrit per a la Filippo Maria Visconti (Milà 1392-1447), duc de Milà entre gran Giuditta Pasta, que també havia estrenat La Sonnam­ seu bula i 1412 i 1447, era fill de Joan Galeàs I i succeí el germà Joan Norma. Es tractava de centrar l'òpera en un únic gran María I. L'emperador li concedí el 1396 el comtat de Pavia, rol protagonista, tant per utilitzar totes les possibilitats inter­ el qualli fou arrabassat a la mort del seu pare (1402) per Facino pretatives de la Pasta com per la mediocritat de la resta dels es casà Cane, gran favorit del seu germà. A la mort de Facino, cantants. comtessa de La amb la seva vídua, Beatrice Ventimiglia-Làscaris, recerca del tema va ser molt dificultosa. L'octubre de 1832 Tenda. En la guerra de successió al tron de Nàpols, intervin- Bellini i elllibretista Romani s'havien posat d'acord sobre un drama d' Alexandre Dumas, Cristina reina de Suècia, però Zaira, I Capuleti e i Montecchi, La Sonnambula i Norma. Ran­ abans de la a el músic insistí a substituir reducció llibret, l'argu­ cuniós, el poeta destil-la els versos amb comptagotes i crea al ment un altre basat en la història de la comtessa músic un per tràgica estat d'agitació contínua pel temps preciós que es Beatrice di més tard de Milà. Grans estu­ D'altra Tenda, duquessa perd. banda, Romani tampoc no estava gaire segur no han esbrinar els motius concrets diosos de Bellini sabut del seu treball i precedia el llibret un insòlit «avvertimento» d'aquest canvi, bé que sospitin que el tema de la reina sue�a en el qual demanava la indulgència dels espectadors. amb la del filòsof Descartes a Estocolm no presència podia Sabem que Beatrice di Tenda fou representada a La Fenice el músic. Francesca el un mes interessar gaire Pastura, probablement gairebé després de la data prevista. Això va indispo­ ha atribuit el canvi a un més gran especialista bellinià, sugge­ sar el públic i la premsa, que feren caure la responsabilitat la hauria confessat al músic riment de Giuditta Pasta, qual sobre Bellini. El desencís produït degenerà en escàndolla nit muller de el desig d'interpretar el personatge de la dissortada de la primera representació i en un atac al músic al diari ofi­ Maria A de Bellini hi ha un Filippo Visconti. l'epistolari gran cial de Venècia. Bellini, per defensar-se, es va veure obligat del 6 d'octubre al 3 de novembre de i en salt, 1832, aquesta a dir la veritat sobre els fets: que el poeta havia trigat molt última data es de Beatrice di Tenda. En una carta a més del a parla ja compte donar-li els versos. Romani, ofès, respon­ l'última escena és al la Pasta, Bellini li comunica que igual gué i donà tota la culpa del retard a la indolència i als capricis de Stuarda de Donizetti no final de Maria Stuart Schiller (la de Bellini. L'acusació del poeta fou publicada a la «Gazzetta no títol sinó com apareixeria fins al1834 i pas amb el original privilegiata di Venezia» i després a «L'Eco» de Milà. Pole­ a i no s'assembli Buondelmonte) que Romani procurarà que mista molt més expert que no pas Bellini, Romani insistí i havia dos gaire a Anna Bolena, que Donizetti estrenat anys acabà per si no la al l'última : tenir, raó, menys paraula. abans, e11830. L'òpera de Bellini havia tingut uns precedents ) Fins a mitjan gener Bellini no havia començat la composició, en el Beatrice di Tenda d' Antonio Monti­ molt propers ballet i l'estrena va tenir efecte el 16 de març del mateix any 1833. a el15 de setembre de 1832 amb Cari­ Tota una cini, representat òpera en dos llarguíssims actes dividits en sis qua­ di de i en una homò­ tea regina Spagna Mercadante, tragèdia dres composta en menys de dos mesos per a una companyia a Milà e11825. Totes nima de Carlo Tedaldi-Fores estrenada que, tret de Giuditta Pasta, era mediocre fins a l'extrem en de Beatrice com aquestes obres coincideixen la glorificació d'haver de canviar l'intèrpret de Filippo durant els assaigs. La a víctima innocent de la crueltat de Filippo Maria. contractació d'un nou baríton, Orazio Cartagenova, obligà El canvi de Cristina per Beatrice hagué d'enutjar força Romani, a ampliar la part. A qui no va poder canviar ni Bellini ni que l'atribuí a un dels molts capricis de Bellini, � qual, �ur��t l'empresa va ser el tenor Alberico Curioni, les limitacions del no lliurà ni un vers. Amb cal dir 1 actrvi­ eren dos mesos, tot, que qual ben evidents. El tenor no tindria cap ària i, en canvi, tat del era com ho durant la la en llibretista incessant, prova que soprano i el baríton tindrien dues cadascun. El perso­ de carnaval de 1833 escrivís Caterina di Guisa per temporada natge del tenor, Orombello, ocupa una posició singular en tota II Conte a Carlo Coccia, II segreto per a Andrea Majocchi, la història del melodrama operístic. Ja a la seva primera inter­ a A falta d'Essex per a Mercadante i Parisina per Donizetti. venció, al duo amb Agnese, se li escapa un imprudent «Oh! La Fenice no dubtà ni de versos l'empresa de gens mic� ,a celeste Beatrice!», frase amb la qual compromet la protago­ La denunciar Romani per incompliment de contracte. policia nista. Al segon acte Ororrtbello no resisteix la tortura i-s'ha i a austríaca detingué el poeta a Milà el féu viatjar Venècia, acusat i acusa Beatrice d'un delicte no comès. La tortura ha on arribà els dies de Però del com primers gener. Romani, ciutad� consistit, comenta el cor, en alçar-lo i deixar-lo caure tres del regne de Sardenya, no oblidà l'afront sofert a. caus� J?ve vegades. Amb tot, un personatge típic de tenor hauria resistit dife­ músic Entre Vincenzo Bellini i Felice Ramam sorgiren fins a la mort. Tradicionalment, tots els , des del «bel durava més rències greus que truncarien una coHaboració que canto» fins Cavaradossi i Calaf, ja al nostre segle, desafien melo­ de set anys i de la qual havien nascut alguns dels millors la mort per la dona estimada. Àdhuc el mateix Felice Romani la reelaboració de Bianca e a Il drames d'aquell període: Gerna_ndo Pirata, La Straniera, Norma, Anna Bolena a Parisina havia el títol de Bianca e II Pirata, La Straniera, creat (amb Fernando), tipus tenorils que desafien constantment la mort, quan no Però Orombello seria una altra i el més l'exigeixen. cosa, el músic. Ària i cabaletta són en mi major al manuscrit i a és a més de condemnar-se ell greu que, mateix, compromet les edicions «standard» de Ricordi; hem trobat, però, edicions la amb molts més no ell i Beatrice, qual, anys que que Filippo, del segle passat en les quals alguna mà pietosa envers els can­ no ens consta fos adúltera ni sentit mena que que hagués cap tants les transportà a mi bemoll. Després de la cabaletta segueix d'afecte envers un heroi tan poc ardit. Com en el cas de La el gran duo de soprano i baríton, un dels millors fragments la d'un element mediocre al Straniera, presència repartiment de tota l'obra. És un duo llarg que no perd mai la tensió i, de l'estrena condicionà del De l'escriptura personatge. fet, a més, es resol en una cabaletta de gran efecte, «II mondo che Orombello només canta el duo amb i concertants, tots Agnese imploro, ch'io chiamo in difesa», d'una fibra vibrant que atri­ els concertants. Però una melodia de bellesa li reservà gran buiríem més a Donizetti que no pas a Bellini. També el «largo» el la del tercet di a l'últim Cal músic, «Angiol pace» quadre. i la «stretta» del «finale prima» són moments de conjunt de dir el trist fa Orombello és obra, més que no que paper que valor evident; mentre que aquest «largo» sembla anunciar el de deillibretista Felice el el pas Bellini, Romani, qualli negà concertant que acaba l'acte primer del verdià, un altre heroic del tenor. També un amb tan­ tremp propi personatge moment, aquest coral, «Arte egual si ponga in opra», podia tes com és del la «seconda possibilitats Agnese Maina, donna», haver estat el germen de «Scorrendo uniti» de Riga/etta. Pel rival de va ser del tot i de l'ària Beatrice, desaprofitat després que fa al cim de l'obra, sembla que tothom està d'acord a reco­ el duo amb el tenor i d'un enfilall de concertants d'entrada, nèixer que és el quintet de l'acte segon «Al tuo fallo ammenda dels no se només té i amb recita­ quals ningú salva, recitatius, festi», una de les melodies de més gran volada lírica escrites tius acaba la seva intervenció. Bellini un duo de Bea­ començà per Bellini, el melodista per excel-lència. A partir d'aquí l'obra trice i no anà més enllà d'un amb la Agnese, però esborrany decau i es confirma que l'acte primer és superior al segon. melodia sola i que Vittorio Gui orquestrà el 1959. Aquest pro­ Entre molts recitatius, trobem l'ària del baríton «Qui m'accolse de situat abans del tercet di era inter­ jecte duo, «Angiol pace», oppresso, errante», d'una elegància belcantista que no es a les edicions el mestre Gui: el1959 a pretat que dirigí Palerm, negava ni als personatges dramàticament malvats. A l'escena el 1964 a Venècia i el 1966 a Catània. final Beatrice té la seva gran ària «Ah! se un'urna è a me con­ cessa» en la bemoll, tonalitat tan grata a Bellini. Aquesta ària Estructura adquirí un caràcter gairebé mític quan Chopin volgué escoltar­ Ia en el llit de mort per la comtessa Delphina Potocka; dos L'òpera no té obertura; comença amb un preludi sense gaires dies després moria. amb l'únic atractiu d'una melodia en si bemoll pretensions, El final de l'òpera és una escena musicalment conflictiva ja en un del «finale que després canta la protagonista «arioso» que n'existeixen diferents redaccions, algunes d'espúries. A Ità­ un melodia serà prima»: «Deh! se mi amasti giorno». Aquesta lia, el1959 a Palerm amb Consuelo Rubio, e11964 a Venècia de l'obra. Curiosament les un dels fragments més expressius amb Leyla Gencer, el1966 a Catània amb Raina Kabaivanska àries no són convencionals les de Bea­ són els millors moments; (sempre amb el mestre Gui) i encara l'abril de 1985 a Catània trice i les de Filippo. La més alta inspiració apareix als con­ amb Cecilia Gasdia sota la direcció d'Armando Gatto, s'eli­ certants. minava la cabaletta final per un passatge coral derivat del ter­ El primer número, «introduzione», té una disposició singu­ cet «Angiol di pace». Era una final escrit pel mestre Vittorio lar, ambJ'ària d'Agnese entre les intervencions del cor i el barí­ Gui. El tema és d'una bellesa indescriptible, però existeix el ton. Beatrice fa la seva entrada amb la cavatina «Ma la sola, final de Bellini, la cabaletta (amb dues codes diferents), que ohimè! son d'interès io», innegable. Aquesta cavatina, prece­ algú ha considerat convencional però que és coherent amb la el IIdebrando Pizzetti va escriure resta dida d'un recitatiu sobre que de l'obra i que una gran intèrpret pot revalorar. Aquesta la melodia grans lloances, té la dificultat dels melismes, però cabaletta final «Ah! la morte a cui m'appresso», Bellini l'apro­ és prou reeixida; sense cap mena de recitatiu ni cap interven­ fità de la cabaletta de l'ària del tenor de la seva Bianca e Fer­ ció del cor -que és present- es produeix la cabaletta, difí­ nando (1828) «Oda il tuo pianto, a padre»; un final rutinari cil, ingrata i una de les més convencionals de les que va escriure però que és obra de l'autor. De les dues codes, els mestres I:TRADICIONAL CRUCERO , SEMANA Antonino Votta amb Joan Sutherland a la Scala el1961 i Mau­ rizio Arena amb Mirella Freni a Bolonya el1976 optaren per / la més desenvolupada, també de l'època, però d'autor desco­ SANTA negut, vint-i-set compassos espuris. La Beatrice di Tenda que se'ns ofereix ara és la revisió que Armando Gatto ha fet sobre l'autògraf i sobre el manuscrit de la primera execució. I tenim la primícia d'aquesta revisió, editada per Ricordi aquest any 1987. Gràcies al mestre Gatto, sentim ara la cabal etta que correspon a la partitura autògrafa conservada al Conservatori de Santa Cecília de Roma.

Tenda

A la dreta del riu Raia i al peu de la muntanya de San Salva­ dore, la població de Tenda està situada a 817 metres d'altura al vessant meridional del coll de Tenda, als Alps Marítims. Des del segle XI els dos vessants del coll van pertànyer als com­ tes de Ventimiglia, després de Tenda. Cap al 1579 el comtat passà a Manuel Filibert, duc de Savoia, i, amb el Piemont inte­ grat llavors al regne de Sardenya, passava a Itàlia quan s'uni­ ficà el 1861. La importància estratègica de Tenda, amb e! famós coll de muntanya de 1873 metres, de pas obligat entre Torí i Niça, disminuí quan aquesta última ciutat fou cedida a França e11860. Consignem que ara Tenda no és pas italiana sinó francesa, i d'això només fa quaranta anys. En efecte, pels tractats de París de 1947 signats per.les potències vencedores BUQUE de la Segona Guerra Mundial, Itàlia cedia a França, entre "EUGENIO e" d'altres petits territoris, el municipi de Tenda, ara oficialment Tende (departament dels Alps Marítims), on encara existeixen DEL 10 AL 20 DE ABRIL les ruïnes de! castell del segle XIII de la fanulia Làscaris, comtes de Ventimiglia, a la qual pertanyia la malaurada Beatrice. ITINERARIO: Jaume Tribó BARCElONA-MIKONOS-ESTAMBUl VOlOS (METEORA) ATEN.A,S (PIREO) PALERMO-BARCELONA.

PR�CIOS ESPECIALES PARA: NINOS, VIAJES DE NOVIOS

TERCERA EDAD y GRUPOS' JOVENES .

...y en todas Jas Agendas de WcVes BARCELONA Vía Layetana, 30 rei. 319 8100

Informes y Reservas: Hl4RRA y Cía. Beatrice di Tenda, desgraciada

L'últim príncep en línia directa masculina dels Visconti, farru1ia GEN�VE gibel-lina que governà a Milà durant més de dos-cents anys, fou Filippo Maria (1391-1447), qui va casar-se amb la vídua del «condottiero» Facino Cane, el qual, en morir sense des­ cendència, va deixar totes les seves terres i els seus quantiosos béns a la seva dona, Beatrice di Tenda. Amb aquest casament Filippo Visconti, que era comte de Pavia i es va fer procla­ mar primer duc de Milà, augmentà el seu poder i sobretot les seves riqueses, per assegurar-se les quals, a com diu Maquia­ velo en les Històriesflorentines, per agrair a Beatrice els bene­ ficis que el casori li reportà, a la manera ordinària dels prín­ ceps, l'acusà d'aduiteri i la féu condemnar a mort. Aquests fets històrics inspiraren a Carlo Tedaldi Fores el drama Beatrice di Tenda, publicat el 1825, del qual Felice Romani va treure l'argument per l'òpera que musicà Bellini. Val a dir, però, que fou aquest qui escollí el tema després de veure el ballet d' Antonio Monticini amb el mateix títol, que el 15 de setembre de 1832 es va representar a la Scala juntament amb l'òpera Donna Caritea, de Mercadante. En arribar a aquest punt de la gestació de l'òpera Beatrice di Tenda, cal recordar que l'elecció de l'argument de l'obra que Bellini s'havia compromès a escriure per al teatre La Fenice 'de Venècia no va ser tan fàcil com sembla, perquè el compo­ sitor pensà primerament en l'adaptació de la trilogia d'Ale­ sobre la vida de Cristina de i així . xandre Dumas, pare, Suècia, ho havia manifestat al seu estimat i admirat poeta Romani: llibretista de les seves òperes més reeixides. Si hem de creure Felice Romani, llibret era ja molt avançat quan Bellini aquest »HAPPY DTt\MOND6� li comunicà el canvi per Beatrice di Tenda. Sigui perquè en aquells moments l'escriptor tenia moltes comandes d'altres compositors -Donizetti, Mercadante, Coccia, Majocchi, entre ells-, o perquè li desagradés el capritxós procedir de Bellini, i també perquè el canvi li fos comunicat tard, el cas és que s'acostava la data -Carnaval del 1833- compromesa pel músic per a l'estrena de la nova òpera i eillibret no arribava. El 13 de desembre del 1832 Bellini escriu al seu oncle Ferlito encara text Beatrice per dir-li que Romani no li ha enviat el de ROSA BISBE ART/DISSENY di Tenda, i tot seguit denuncià a les autoritats de Venècia, que el anunciar l'estrena, l'incompliment dellli­ pressionaven per GANDUXER, 20 bretista, el qual fou obligat a escriure ràpidament. TELEFONO 201 65 90 Romani va en un diari de Venècia les raons Indignat, publicar RBLA. CATALUNYA, 121 "GALERIAS LA AVENIDA" BARCELONA del del en tenia la Bellini retard, qual, segons ell, culpa per comoditat compositiva, sinó per expressar l'afirmació dels sen­ haver deixat els mesos i dir-li a última hora la decisió passar timents del duc. El duet entre Agnese i Orombello pot ser una de musicar el tema de Beatrice di mentre el Tenda, composi­ de les coses no tan bones de Bellini, tot i que la melodia flueix tor no se sabia en de l'amor de la gaudia, amagat quin lloc, generosa, però, a la música, li manca el sentit dramàtic senyora Turina, sense preocupar-se -sempre segons Roma­ autèntic. ni- d'altra cosa. La de les relacions publicitat entre Bellini El cor, la cavatina i la cabaletta de la sortida de Beatrice són, i Giuditta Turina el marit a·demanar obligaren d'aquesta la en canvi, dignes del millor Bellini. No tan sols per la bellesa fets van el trencament de la forta separació. Aquests produir melòdica, sinó també pel tractament harmònic i per les modu­ i amistat dels dos van antiga artistes, que seguir acusant-se lacions orquestrals. «Ma la sola, ohimè, son io», és una feliç públicament: de mandrós l'escriptor, i de restar al servei dels troballa tímbrica totalment coherent amb la línia de cant incon­ de la el músic. L'escàndol assolí nivell capricis Turina, fusiblement belliniana. Veu i orquestra es passen els temes en nacional. un treball que anticipa fórmules que seran emprades més tard En ambient va néixer Beatrice di l'estrena aquest l'òpera Tenda, per altres compositors. La cabaletta «Ah, la pena in Ior de la el 16 de de un mes més tard de la data qual, març 1833, piombò» té quelcom que fa que donem la raó al públic vene­ fou acollida amb prevista, hostilitat, puix que el públic va cià que recordava Norma, i si no és millor que la de «Casta creure reconèixer massa motius de Norma en la música de la Diva», conté aspectes interessants de renovació en l'art del nova partitura de Bellini, que, sigui dit de passada, no ha compositor. El duo de Beatrice i Filippo, notablement desen­ merescut dels estudiosos de gaires elogis l'obra d'aquest. Ilde­ rotllat, és destacable per la diversitat de temes i pels procedi­ brando entre la entre com­ Pizzetti, els més il-lustres, situa les ments musicals emprats per a diversificar les dues veus. Un posicions menys interessants de Bellini, però respectant en el dels motius pertany a l'òpera Zaira, però ara Bellini és més val i no que aquesta opinió tot considerant que, certament, madur artísticament i el domini de la veu li permet d'establir pot valorar-se aquesta òpera com un dels millors treballs del una vocalitat molt expressiva, fins i tot en els passatges de colo­ compositor de Catània, s'ha de tenir en compte que les cir­ ratura. La irregularitat de la partitura és evident en l'ària «Deh, cumstàncies que van intervenir en la seva gestació ha contri­ se m'amasti un giorno», perquè, a la noblesa de la melodia, buït a crear molts prejudicis. no li correspon el rutinari acompanyament. El de no és titulat com era començament l'òpera simfonia, Hom té la sensació que tot comença de nou en obrir-se el segon sinó Es molt de totes les habitual, preludi. breu, però potser, acte. És un dels defectes de la pressa de Bellini per acabar òperes de Bellini, és el fragment introductori que està més inte­ l'òpera. Tots els fragments, fins l'ària de Filippo (<

CAIXA DE PENSIONS

n "}ac·atxa

Vincenzo Bellini (1801-1835) i Beatrice di Tenda (1833)

Quan la Scala de Milà volgué retre homenatge a Puccini, col-locà un bust al foyer del primer pis. Les quatre cantona­ des del vestíbul d'ingrés al Teatre ja estaven ocupades per les estàtues de Rossini, Bellini, Donizzetti i Verdi, els quatre tra­ dicionals reis de l'òpera italiana. El Liceu ha: programat aquesta temporada dues òperes de Bellini: La Sonnambula i ara Beatrice di Tenda (aquesta darrera, una reposició amb caràcter d'estrena per a les generacions actuals de liceistes, ja que fa cent-vint anys que no es representa al nostre escenari). Vincenzo Bellini, l'autor de Beatrice di Tenda, té, com és ben sabut, una biografia curta, que s'enceta amb el naixement a Catània el3 de novembre de 180l. Tot recordant els seus orí­ gens humils, els estudis a Nàpols, l'ajut definitiu de l'empre­ sari Domenico Barbaia a fins i tot els seus èxits amorosos, és lògic d'afirmar que els punts màxims d'interès en aquesta curta biografia són les òperes, part principal d'una producció que també enclou composicions instrumentals (des d'una Sim­ fonia en re menor del 1818 fins a un Andantino per a piano en mi bemoll major de 1835), música religiosa (des d'uns Ver­ setti da cantarsi il Venerdi Santa, inèdits, de 1815, fins a un Ecce panis per a quartet vocal i orgue, també inèdit, que sem­ bla que va escriure a París) i música vocal (des de La Farfal­ letta, una romança per a cant i piano, que pot haver estat escrita l'ariy 1813, fins a quatre composicions de l'any 1835: les romances L 'Abbandono i Sagno d'infanzia i sengles cànons per a Cherubini i per a Zimmermann, sense oblidar les deli­ cióses Sei Ariette de 1829 a romances com Dolente immagine i Vaga luna che inargentiï. La primera òpera de Bellini fou Adelson e Salvini (1825, una obra sense esdevenidor). Seguí Bianca e Gernando (1826, revi­ sada com a Bianca e Fernando el 1828). 1827 és l'any de la ___•. Tel. 2036468 , seva Deseo en primera òpera II Pirata autèntica font recibir mi domicilio las videocassettes que señalo con una X important: (una . AlOA que raja melodies). 1829 veu les estrenes de La Straniera (de LESCAUT 4 ANDREA CHENIER la qual s'ha dit que és el seu i Zaira. I CQ injust oblit) Capuleti CARMEN SISTEMA: O VHS :::J BETA ed i Montecchi és un el 1831 La I (1830) èxit, augmentat amb El precio de cada videocassette es de 9.845 pts. (IVA inc.), más 400 pts. por gastos de les Sonnambula (amb melodies més pures del belcantisme). empaquetado y envío que pagaré: TALON També de 1831 és Norma (malgrat una estrena no del tot Bancario adjunto. Contra REEMBOLSO. VISA. EUROCARD triomfal, és la seva obra cabdal, conjuminació més que reei­ final xida de belcanto i Beatrice di Tenda no I I I I I caduca L.,., dramatisme). (1833) I] I .,..,1""J,..._."Iw""' és massa ben rebuda, la qual cosa és una de les raons que fan NOMBREcompieto _

que Bellini marxi d'Itàlia, on no tornaria mai més. L'estrena DOMICILIO N" _

POBLAClON _

No FIRMA pagaré gastos de empaquetado y envío aprovechando (imprescindible) su OFERTA'IDE'RANZ'AM!ItNlr0

I d'I Puritani a París és un èxit esclatant. Pocs mesos després desapareixent poc a poc dels escenaris, fins al punt que sem­ mor a d'una el 23 de setembre de 1835. Puteaux, disenteria, bla que durant el segle XX no es representà fins l'u de gener Els funerals tingueren lloc a París, als Invàlids, essent enter­ de 1935 a Catània, amb Giannina Arangi-Lornbardi, Sonia rat a Père-Lachaise, però les seves despulles foren trasllada­ Gorini, Franco Foresta i Gaetano Viviani. des a la seva Catània natal, l'any 1876. En els darrers trenta anys, hom pot fer esment de les versions «Ha sense Igor Stravinsky digué de Bellini: rebut la melodia següents de Beatrice di Tenda: 1959, Palerm (Vittorio Gui, haver-se preocupat de demanar-la, com si el Celli hagués dit: Consuelo Rubio, Ilva Ligabue, Joan Oncina i Giuseppe Tad­ "Jo et dono allò mancava a Beethoven"». justament que dei); 1961, Town Hall de Nova York en concert (Nicola Res­ Aquest poder melòdic, també el trobem en la Beatrice di Tenda cigno, Joan Sutherland, Marilyn Horne, Richard Cassilly i que ara podem redescobrir, sobre la gènesi, composició i Enzo Sordello) i Scala de Milà (, Joan Sut­ estrena de la qual tenen vostès dades en altres pàgines d'aquest herland, Raina Kabaivanska, Giuseppe Campora i Dino mateix programa. Recordem ara, però, que l'estrena tingué Dondi); 1963-64, Fenice de Venècia (Vittorio Gui, Leyla Gen­ lloc a la Fenice de Venècia el 16 de març de 1833 amb Giu­ cer, Antigone Sgourda, Joan Oncina i Mario Zanasi); 1966, ditta Del Alberico i Pasta, Anna Serre, Curioni Orazio Car­ Catània (Vittorio Gui, Raina Kabaivanska, Vittoria Calma, tagenova. La Scala de Milà la programà per primera vegada Giorgio Casellato-Lamberti i Giuseppe Taddei); 1968, Bilbao 1835 Ronzi de i Orazio l'any amb Giuseppina Begnis Carta­ i Oviedo (Gianfranco Masini, Rita Talarico, Annamaria Rota, teatre milanès genova (el només la representà després el 1841, Umberto Grilli i Lorenzo Saccomani); 1969, Trieste (Franco amb Erminia Frezzolini, i el 1843, abans de la reposició del Mannino, Rita Talarico, Ileana Meriggioli, Pietro Bottazzo A Londres arribà el amb la Colleoni­ 1961). 1836, soprano i Giulio Fioravanti); 1973, Radiotelevisió Italiana en concert Corti i també amb el baríton Cartagenova, mentre l'estrena (Franco Mannino, Angeles Gulín, Elena Zilio, Josep Carre­ a Barcelona tenia lloc al Teatre Principal el 12 de desembre ras i Renato Bruson); 1975, Fenice Venècia (Alberto Zedda, de 1837 amb Teresina Brambilla, Giacomo Santi i Luigi Valli Mariana Niculescu, Ileana Meriggioli, Nuccio Saetta i Anto­ (tornà al Principal les temporades 1844-45 i 1845-46). nio Salvadori) i Catània (Danilo Belardinelli, Radmila Bako­ París estrenà Beatrice di Tenda al Théátre Italien el 1841 cevic, Ezio Di Cesare i Licinio Montefusco); 1976, Bolonya (tornant-la a programar el 1854 amb Erminia Frezzolini i (Maurizio Arena, Mirella Freni, Carmen González, Renzo Lodovico i Nova York el el nostre Gran Tea­ Graziani), 1844; Casellato i Claudio Desderi); 1977, Ràdio França en concert del Rossi­ tre Liceu ho féu el 3 de maig de 1849 amb Giovanna (Maurizio Arena, Emiko Maruyama, Rosario Andrade, Peyo Caçcia, Catalina Mas-Porcell, Guglielmo Fedor, Gaetano Ferri Garazzi i Lajos Miller); 1985, Catania (Armando Gatto, Ceci­ i la direcció de Marià Obiols: se'n donaren vuit representa­ lia Gasdia, Josella Ligi i Vencenzo Bello); 1986, Colón de Bue­ cions. Tornà al Liceu el2 de desembre de 1857 amb Marianna nos Aires (Reinaldo Censabella, Adelaida Negri, Ana María Barbieri-Nini (la primera Lady Macbeth de Verdi a Florèn­ Marco, Renzo Casellato i Ricardo Yost). cia), Eugenia Nostini de Rossi, Achille Errani, Achille Rossi Fa pocs dies també ha representat Beatrice di Tenda el Teatre Ruggero i novament la direcció del mestre Obiols (cinc repre­ Massimo de Palerm (Carlo Rizzi, Doina Palade, Renata Dal­ sentacions) i finalment, amb una única representació (la 14? tin, Salvatore Fisichella i Luigi De Corato) i després de les i darrera a el15 de de 1866 amb fins les d'enguany), desembre actuals representacions del Liceu, el proper mes d'octubre ho Giuseppina Vitali Augusti, Celestina Lavini, Roberto Stagno farà la Fenice de Venècia (Gianfranco Masini, June Ander­ Turiddu de l'estrena mundial de Cavalleria son i (el rusticana), Martine Dupuy). Sembla, dones, que Beatrice di Tenda, Cesare i la direcció d' Vianesi disset en Boccolini Augusto (que, una època de revaloració del belcanto, tot i no gaudir fou la funció del vell Metro­ de la anys després, qui dirigí inaugural mateixa consideració d'altres òperes de Bellini, no tor­ de Altres a pilitan Nova York). sopranos d'aquells temps que narà dormir un somni de quaranta anys, com a principis també destacaren com a protagonistes de Beatrice di Tenda de segle. foren Fanny Persiani, Eugenia Garda, Carolina Garda, Isa­ Pau Nadal bella Galletti Gianoli i Carolina Ungher, però l'obra va anar Armando Gatto (Director d'orquestra)

Es va formar a Bèrgam i a Milà, on estu­ dià piano amb els mestres Bedini i Calace, i composició amb el mestre Paribeni. Autodidacte quant a la direcció d'orques­ tra, va debutar l'any 1958 amb un con­ cert a la RAI de Milà i com a director d'una òpera al Teatro delle Novità, de Bèrgam. Durant uns anys, va alternar la ., carrera de pianista amb la de director, però d'ençà del 1962, any en què debutà a l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma, va dedicar-se exclusiva­ ment a la direcció orquestral. El 1963 ocupà el càrrec de director invitat a la Scala de Milà; hi romangué fins al 1968; alhora, dirigí orquestres a moltes altres ciutats italianes i a algunes d'altres països d'Europa. Del 1969 al 1974 fou director artístic del Festival Musicale Trevigiano, càrrec que ha tornat a exercir d'ençà del 1979. Els anys 1973 i 1974 fou també director artístic a l'Arena de i ha mantingut sempre la seva activitat als principals teatres ita­ lians i a molts d'altres països estrangers. AI nostre Gran Teatre es presentà el 15 de gener de 1976 i ha dirigit, fins ara, dinou representacions (Gemma di Vergy, Tosca, Medea, Maria Stuarda, La Favorita i La Sonnambula).

Giuseppe de Tomasi (Director d'escena)

Nasqué a Milà l'any 1934. Després d' haver efectuat estudis clàssics, es llicen­ cià en farmàcia. Seguí cursos al Conser­ .... vatori de Milà i es diplomà com a direc­ tor escènic a l'Acadèmia d'Art Dramàtic. Primerament, fou assistent de Tatiana Pavlova, Enríquez i Colonello, amb qui -- -- col·laborà en els més importants teatres italians. Entre d'altres ciutats, ha dirigit a Como, Bèrgam, Vicenza, San Remo, Rovigo, Marsella, Màntua, Spoletto, Leccc.Munic, Paris, Baden Baden, Essen, Nova York, Bari, Macerata, Gènova, Treviso, , Savona, Ravenna, Mar­ tina Franca, Avinyó, Buenos Aires, Niça, Bregenz i Lisboa. Al nostre Gran Teatre debutà al gener de 1969 amb Un ballo in maschera i des d'aleshores ha intervingut en catorze temporades, i hi ha dirigit vint-i-quatre òperes dife­ rents.

Romano Gandolfi (Director del Cor)

Aquest gran director, una de les figures més rellevants en els àmbits musicals europeus, nasqué a Medesano i féu els estudis musicals al Conservatori de Parma, on obtingué el Diploma de piano i composició, Ha collaborat amb Roberto Benaglio, juntament amb el qual entrà a la Scala de Milà. L'any 1966 fou recla­ y��� mat pel Teatre Colón de Buenos Aires, i l'any 1970 fou nomenat mestre del JOYEHO M. Pérez Cabrera, 4 Barcelana-08021 Cor de la Scala i des de la 1982-83 ho és del del Gran temporada Teatre del Lorenzo Saccomani Liceu. Ha dirigit orquestres a Parma, la Scala, Tokyo, Rio de Lenin­ Janeiro, (Baríton: Filippo Maria Visconti) grad, Berlín, Boston, Barcelona, Madrid, València, Roma, Bolonya, Nàpols i Trieste, dirigint tant òpera clàssica com noucentista i també concerts. Per Estudià durant dos anys al Centre de Per­ al segell discogràfic Cetra ha enregistrat la Petite Messe Solennelle de Rossini feccionament de la Scala de Milà. De (que el proper mes de juny dirigirà al Palau de la Música Catalana amb el seguida cantà a la Fenice de Venècia Cor del Liceu) i per a Deutsche Grammophon tota la del Teatre producció i La Bohème de la Scala des de 1970 a 1982. Lohengrin (Herald) (Mar­ cello) i a la Scala de Milà Boris Godunov. Actua a tots els teatres italians importants i molt especialment a la Scala, on canta Vittorio Sicuri (Director del Cor) totes les temporades, amb directors com Abbado, Kleiber, Votta, Prêtre, Patanè, Gavazzeni, etc. Ha cantat també al Metropolitan de Nova York, I nicià els seus estudis musicals a Parma Chicago, San Francisco, Dallas, Covent Garden i Royal Festival Hall de Lon­ i a Milà. L'any 1970 entrà a formar part dres, Tokyo, Madrid, Bilbao, Oviedo, València, Òpera de Viena, Hamburg, de la Scala de Milà, on durant tres anys Frankfurt, Bonn, Mannheim, Berlín, Estrasburg, Rauen, Bordeus, Marse­ exercí la seva activitat com a mestre col­ lla, Niça, Avinyó, Lilla, Tolosa, Taló, Angers, Tours, Nancy, Caen, Mul­ laborador, treballant també amb els mes­ house, Monte-carlo, El Caire, Mèxic, Santiago de Xile, BrusseHes, Lisboa, tres registes Strehler, Zeffirelli, De Filippo, Caracas i a d'altres ciutats de Bulgària, Hongria, Iugoslàvia i Romania. Al Ponnelle, Ronconi, etc. L'any 1972 co­ nostre Gran Teatre es presentà la temporada 1968-69 amb mençà a col·laborar amb Romano Gan- i . doltï, primer COIll a ajudant en la rasca de mestre del Cor de la Scala, i des­ prés com a mestre de cor. Ha preparat estrenes mundials d'òperes modernes (entre les quals Donnerstag aus Licht de Stockhausen) i ha dirigit en diverses Raquel Pierotti ocasions el Corale Scaligero. Desde la temporada 1982-83 comparteix junta­ (Mezzo-soprano: Agnese del Maino) ment amb Romana Gandolfi la responsabilitat del Cor del Gran Teatre del Liceu, que l'any 1986 aconseguí un gran èxit en la seva sortida a primera Després de guanyar el segon premi al l'estranger (lI Corsaro a Nirnes). Concurs Viñas de l'any 1980, debutà al Liceu la temporada 1980-81 amb papers secundaris a Manon Lescaut, Carmen, Cecilia Gasdia i Don Carlo. De (Soprano: Beatrice di Tenda) seguida encetà la carrera internacional cantant la Petite Messe Solennelle de Ros­ Nascuda a Verona l'any 1960, a vint anys sini en una tournée de la Scala de Milà pel Japó, en els principis d'una espe­ guanyà el concurs televisiu «Maria cialitat en les obres de Rossini, que tambévam veure a la nostra ciutat amb Callas» i com a premi fou protagonista la Rosina d' Il barbiere di Siviglia al Teatre Grec l'any 1981. Seguiren acrua­ de Luisa Miller a Pavia per a la Televi­ cions per tot Itàlia i també a França (Barbiere di Siviglia a Paris, Lucia Silla sió, amb la direcció de Gavazzeni. L'any a Nanterre), Bulgària, Suïssa (Barbiere di Siviglia a Ginebra), Bèlgica (Lucia 1982 debutà al Comunale de Florència Silla a Brussel-les i L'italiana in Algeri a Lieja) i Espanya iGiulio Cesare i Armide amb Capuleti ed i Montecchi i pocs dies a Madrid); destaca la seva col-laboració amb la Scala de Milà, on ha cantat després a la Scala de Milà amb Anna Balena, en substitució de Montserrat Anna Balena (Smeton), Le Nozze di Figaro (Marcellina), La Pietro del para­ Caballé. Tornà a Florència (al Comunale i al Maggio Musicale) amb The Rake's gone (Clarice), II barbiere di Siviglia (Rosina), Lucio Silla (Cecilia), L'italiana Progress, Falstaff amb Giulini, Gianni Schicchi, Adriano in Siria i La Traviata in Algeri (Isabella) i (Fenena, en la inauguració de la temporada amb Kleiber. Altres dates importants d'aquesta revelació en el món de l'òpera 1986-87). Al nostre Gran Teatre ha intervingut en un total de vint-i-set repre­ són: La Sonnambula al San Carla de Nàpols, Gianni Schicchi a la Scala, Turan­ sentacions, abans de les d'enguany (les esmentades de la temporada 1980-81 dot a l'Arena de Verona, Mosè a Pesaro, Moise, Jérusalem i La Traviata a i després Giulio Cesare, L'italiana in Algeri, Faust, Falstaff i Madama Butterfly). l'Òpera de Paris, La Bohème a Macerata amb régie de Ken Rusell, Turandot al San Carlo de Nàpols, Il Viaggio a Reims a Pesaro i a la Scala, Rigoletto a Macerata, La Sonnambula a Madrid, Luisa Miller a Viena i Roméo et Juliette al Metropolitan de Nova York. També ha cantat a Oviedo i al Palau de la

. Música Catalana (Requiem de Verdi, amb Zubin Mehta). I tot això només en sis anys de carrera. Es presentà en aquest Gran Teatre el 7 de febrer d'aquest any 1987 amb La Bohème i ara torna amb Beatrice di Tenda, que ja cantà l'any 1985 a Catània, la ciutat on va néixer Bellini. BfIk�flO

· LASOSTRAS Vincenzo La Scola (Tenor: Orombello) LESENTARAN Neix a Palerm l'any 1959 i realitza els seus estudis de cant amb Arrigo Pola (que també fou mestre de ) DEPERLAS. i amb Carlo Bergonzi. L'any 1982 acon­ segueix el tercer premi al Concurs Inter­ Seleccionadas, presentadas r nacional de Cant Enrico Caruso, reser­ sobre un lecho de hielo vat a joves tenors i el 1983 és guardonat picado; al Curs de perfeccionament del Teatre ¡qué buen aspecto tienen Comunale de Bolonya; el mateix any guanyà el premi Alessandro Ziliani al Concurs Internacional «Voci Verdiane» de Busseto. Fa el seu debut el mes las ostras de Brasserie Flo! de desembre de l'any 1983 al Teatre Regio de Parma amb Don Pasqua/e i fresco sabor! el mes següent canta l' Arturo de a Gènova. El juny ¡Y qué de 1984 interpreta la Petite Messe Solennelle de Rossini a Bolonya i Ferrara Hasta su precio es cautivador. es de la de Brussel-les amb el i el febrer de 1985 presenta al Teatre Monnaie Diviértase Nemorino de L 'E/isir d'amare dirigit per John Pritchard. Poc després, fa el probándolas: seu debut com a Duca de Riga/etta a Johannesburg i Pretòria. El proper mes le sentarán de de maig es presentarà a Madrid amb el Rinuccio de Gianni Schicchi; enguany perlas. actua al Gran Teatre del Liceu. per primera vegada ¡QUE "BRASSERIP'! LA BRASSERIE FlO... OH LA LA!.

Antoni Lluch Stefano Palatchi

Jonqueres, 10 BARCELONA Reservas Tel. 317 80 31 Abierto todos Jos días, domingos y festivos inclusive. 1 I Contenido argumental ACTO

Lugar de la acción: Castillo de Binasco. CUADRO I. En un patio interior del Castillo de Binasco. El Época: año 1418. duque Filippo quiere alejarse de la fiesta que preside su esposa únicamente le unen las conveniencias de un Advertencia del autor del libreto: Beatrice, a la que matrimonio político. Los cortesanos apoyan a Filippo en su «Beatrice de' Lascari, condesa de Tenda, viuda de deseo de romper el vínculo con Beatrice y también le insinúan Facino había sido tutor de los de Gio­ su Cane, que hijos una posible rebeldía por parte de los seguidores de esposa. vanni Galeazzo Visconti, primer duque de Milán, con­ Poco después, la atención con que el Duque sigue el canto de vencida por ambición o por amor, se casó con Filippo Agnese de Maino (xAh! non pensar che pieno sia»), demues­ Maria no conservaba más una de [Visconti], quien que tra que Filippo está enamorado de la joven dama compa­ de los estados Beatrice llevó pequeña parte paternos. ñía de la Duquesa, que hace sus reflexiones sobre la relación como dote, no sólo la herencia de sus antepasados, sino poder-felicidad-amor. Filippo, lógicamente, cree ver refleja­ también todas las ciudades y castillos de los que Facino dos sus problemas, pero acaba manifestando su amor por se había hecho señor. Este matrimonio puso los funda­ Agnese (<

ACTO II

CUADRO I. Una galería del Castillo, donde tendrá lugar el juicio de Beatrice y Orombello. Unos caballeros de la Corte anuncian que la tortura ha conseguido de Orombello la falsa confesión de la complicidad de Beatrice. El Duque quiere la condena de su esposa, aunque Anichino le previene de la posi­ bilidad de una rebelión cuando los partidarios de Beatrice conozcan la noticia. Filippo cree,.no obstante, que los «moti­ vos» que han llevado a Beatrice al juicio serán suficientes para convencer a todo el mundo. Empieza el juicio, con un tribu­ nal presidido por Rizzardo, el hermano de Agnese. Filippo renueva la acusación y Beatrice acusa a sus acusadores. El tri­ bunal hace entrar a Orombello, a quien Beatrice reprocha su confesión, una confesión que, dice el Señor de Ventimiglia, le ha sido arrancada con la tortura. Ante esto, Filippo pide la suspensión del juicio, pero el tribunal ordena nuevos tor­ mentos para los acusados con el fin de conseguir una nueva confesión. Cuando salen todos, Agnese, que ya siente remor­ dimientos por su acción, pide a Filippo piedad para los acu­ sados, pero el Duque se muestra inflexible. Anichino informa al Duque que Beatrice ha resistido la tortura, pero el tribu­ nal, a pesar de todo, ha firmado ya la sentencia de muerte. Sólo falta la aprobación de Filippo y éste duda y parece que le asalten los remordimientos (<

CUADRO II. Sala que lleva a la Prisión del Castillo. Las damas han dejado a Beatrice, que ora en silencio. Cuando sale ES POSIBLE RECUPERAR de la mazmorra, vestida sencillamente, con los cabellos suel­ tos y caminando lentamente, Beatrice se muestra con sereni­ LO IRREPETIBLE dad y valentía, pidiendo el castigo divino para Filippo y sus cómplices. Cuando oye esto, Agnese se precipita a los pies de Beatrice, confiesa su maquinación y le pide perdón. La Duquesa no quiere darlo, pero finalmente consiente cuando oye la voz de Orombello (o Angiol di pace»), que desea ser capaz de perdonar. Beatrice dice que si se le concede una tumba (o Ah! se un'urna è a me concessa»), ésta tenga siem­ pre unas flores y sobre ella se ruegue por Filippo, más que por ella misma. Después del canto de perdón, Beatrice ve la muerte como una victoria (<

Cuando la Scala de Milán quiso rendir homenaje a Puccini, colocó un busto en elfoyer del primer piso. Las cuatro esqui­ nas del vestíbulo de ingreso al Teatro ya estaban ocupadas por las estatuas de Rossini, Bellini, Donizetti y Verdi, los cuatro tradicionales reyes de la ópera italiana. El Liceu ha progra­ mado esta temporada dos óperas de Bellini: La Sonnambula y ahora Beatrice di Tenda (esta última, una reposición con carácter de estreno para las actuales generaciones de liceístas, puesto que hace ciento veinte años que no se representa en nuestro escenario). Vincenzo Bellini, el autor de Beatrice di Tenda, tiene, como es bien sabido, una corta biografía, que comienza con el naci­ miento en Catania el3 de noviembre de 1801. Aún recordando sus orígenes humildes, los estudios en Nápoles, la definitiva ayuda del empresario Domenico Barbaia o incluso sus éxitos J amorosos, es lógico afirmar que los máximos puntos de inte­ ".' rés en esta corta biografía son las óperas, parte principal de

. � una producción que también incluye composiciones instrumen­ tales (desde una Sinfonta en re menor de 1818 hasta un Andan­ tino para piano en mi bemol mayor de 1835), música religiosa (desde unos Versetti da cantarsi it Venerdi Santo, inéditos, de Noescuchará hasta un Ecce is para cuarteto vocal y órgano, tam­ 1815, pan ��' bién inédito, que parece escribió en París) y música vocal nada (desde La Farfal/etta, una romanza para canto y piano, que mejor. puede haber sido escrita el año 1813, hasta cuatro composi­ ciones del año 1835: las romanzas' L'Abbandono y Sogno d'infanzia y sendos cánones para Cherubini y para Zimmer­ mann, sin olvidar las deliciosas Sei Ariette de 1829 o roman­ zas como Dolente immagine y Vaga luna che inargentiï. La primera ópera de Bellini fue Adelson e Salvini (1825, una ópera sin futuro). Siguió Bianca e Gernando (1826, revisada como Bianca e Fernando en 1828). 1827 es el año de su pri­ mera ópera importante: II Pirata (una auténtica fuente que mana melodías). 1829 ve los estrenos de La Straniera (de la que se ha dicho que es injusto su olvido) y Zaira. I Capuleti ed i Montecchi (1830) es un éxito, aumentado en 1831 con La Sonnambula (con las más puras melodías del belcantismo). También de 1831 es Norma (a pesar de un estreno no del todo triunfal, es su obra capital, combinación más que lograda de belcanto y dramatismo). Beatrice di Tenda (1833) no es dema­ siado bien recibida, lo cual supone una de las razones que hacen que Bellini se vaya de Italia, a donde no volvería más. tenda fueron Fanny Persiani, Eugenia García, Carolina Gar­ El estreno de I Puritani en París es un éxito brillante. Pocos cía, Isabella Galletti Gianoli y Carolina Ungher, pero la ópera meses muere en de una 23 después Puteaux, disentería, el de fue desapareciendo poco a poco de los escenarios, hasta el de 1835. Los funerales en en septiembre tuvieron lugar París, punto de que en el siglo XX no se representó hasta el uno de enterrado en los Inválidos, siendo Père-Lachaise, pero sus res­ enero de 1935 en Catania, con Giannina Arangi-Lombardi, tos fueron trasladados a su Catania natal el año 1876. Sonia Gorini, Franco Foresta y Gaetano Viviani. de Bellini: «Ha recibido la melodía sin Igor Stravinsky dijo En los últimos treinta años se pueden citar las siguientes ver­ haberse preocupado de pedirla, como si el Cielo le hubiese t siones de Beatrice di Tenda: 1959, Palermo (Vittorio Gui, Con­ dicho: 'Yo te faltaba a Beetho­ doy justamente aquello que suela Rubio, Ilva Ligabue, Joan Oncina y Giuseppe Taddei); ven'». Este poder melódico, también lo encontramos en la Bea­ 1961, Town Hall de Nueva York en concierto (Nicola Res­ trice di Tenda ahora redescubrir sobre que podemos y cuya cigno, Joan Sutherland, Marilyn Horne, Richard Cas silly y génesis, composición y estreno tienen ustedes datos en otras Enzo Sardella) y Scala de Milán (Antonino Votta, Joan Sut­ de este mismo Recordemos no obs­ páginas programa. ahora, herland, Raina Kabaivanska, Giuseppe Campara y Dina tante, que el estreno tuvo lugar en la Fenice de Venecia el 16 Dandi); 1963-64, Fenice de Venecia (Vittorio Gui, Leyla Gen­ de marzo de 1833 con Giuditta Anna Del Albe­ Pasta, Serre, cer, Antigone Sgourda, Joan Oncina y Mario Zanasi); 1966, rico Curioni y Orazio Cartagenova. La Scala de Milán la pro­ Catania (Vittorio Gui, Raina Kabaivanska, Vittoria Calma, vez 1835 con gramó por primera el año Giuseppina Ronzi de Giorgio Casellato-Lamberti y Giuseppe Taddei); 1968, Bilbao Begnis y Orazio Cartagenova (el teatro milanés solamente la y Oviedo (Gianfranco Masini, Rita Talarico, Annamaria Rota, representó después en 1841, con Erminia Frezzolini, yen 1843, Umberto Grilli y Lorenzo Saccomani); 1969, Trieste (Franco antes de la reposición de 1961). A Londres llegó en 1836, con Mannino, Rita Talarico, Ileana Meriggioli, Pietro Bottazzo la soprano Colleoni-Corti y también con el barítono Cartage­ y Giulio Fioravanti); 1973, Radiotelevisión Italiana en con­ nova, mientras el estreno en Barcelona tenía lugar en el Tea­ cierto (Franco Mannino, Angeles Gulín, Elena Zilio, Josep tro Principal el 12 de diciembre de 1837 con Teresina Bram­ Carreras y Renata Bruson); 1975, Fenice de Venecia (Alberto billa, Giacomo Santi y Luigi Valli (volvió al Principal las Zedda, Mariana Niculescu, Ileana Meriggioli, Nuccio Saetta temporadas 1844-45 y 1845-46). y Antonio Salvadori) y Catania (Dania Belardinelli, Radmila París estrenó Beatrice di Tenda en el Théátre Italien en 1841 Bakocevié, Ezio Di Cesare y Licinio Montefusco); 1976, Bolo­ (volviendo a programarla en 1854 con Erminia Frezzolini y nia (Maurizio Arena, Mirella Freni, Carmen González, Renzo Lodovico Graziani), Nueva York en 1844 y nuestro Gran Tea­ Casellato y Claudia Desderi); 1977, Radio Francia en concierto tre del Liceu e13 de mayo de 1849 con Giovanna Rossi-Caccia, (Maurizio Arena, Emiko Maruyana, Rosario Andrade, Peyo Catalina Mas-Porcell, Guglielmo Fedor, Gaetano Ferri y la Garazzi y Lajas Miller); 1985, Catania (Armando Gatto, Ceci­ dirección Marià dándose ocho lia de Obiols, representaciones. Gasdia, Josella Ligi, y Vincenzo Bello) y 1986, Colón de Volvió al Liceu el 2 de diciembre de 1857 con Marianna Bar­ Buenos Aires (Reinaldo Censabella, Adelaida Negri, Ana bieri-Nini en (la primera Lady Macbeth de Verdi Florencia), María Marco, Renzo Casellato y Riccardo Yost). Eugenia Nostini de Rossi, Achille Errani, Achille Rossi Rug­ Hace pocos días también ha representado Beatrice di Tenda el gero y nuevamente la dirección del maestro Obiols (cinco repre­ Teatro Massimo de Palermo (Carlo Rizzi, Doina Palade, Renata con una única sentaciones) y finalmente, representación (la Daltin, Salvatore Fisichella y Luigi De Corato) y después de las 14� y última hasta las de ahora), el 15 de diciembre de 1866 actuales representaciones del Liceu, el próximo mes de octubre can Giuseppina Vitali Augusti, Celestina Lavini, Roberto Stagna lo hará la Fenice de Venecia (Gianfranco Masini, June Ander­ Turiddu son (el del estreno mundial de Cavalleria rusticana), Cesare y Martine Dupuy). Parece, pues, que Beatrice di Tenda, en Boccolini la dirección de Vianesi diecisiete años una y Augusto (que época de revaloración del belcanto, aún no gozando de la fue la función del Metro­ después quien dirigió inaugural viejo misma consideración que otras óperas de Bellini, no volverá a de Nueva Otras politan York). sopranos de aquellos tiempos dormir un sueño de cuarenta años, como a principios de siglo. que también destacaron como protagonistas de Beatrice di P. N. t Beatrice di Tenda aveux en recourant une fois encore à la torture. Filippo affirme à ACTE I. Agnese, qui vient plaider la cause des deux accusés, que c'est Dans la cour du chateau de Binasco, les courtisans s'étonnent sur son intime conviction qu'il a pris la responsabilité de les II est que le duc ait déjà quitté la fête, cela en raison de ses mauvais punir. incapable de regrets. Puis, croyant entendre Ie cri de Beatrice sous rapports avec sa femme, qui préside aux festivités. On entend la torture, il se demande s'il est aussi inflexi­ le faire la voix d' Agnese qui vient du chateau. Filippo avoue son ble. qu'il _veut croire. II découvre en fin quels sont ses vrais Anichino amour pour elle. sentl.ments lorsqu' vient lui apprendre que, mal­ la Dans ses appartements, Agnese attend Ie résultat d'une lettre gré résistance de Beatrice à la torture, les juges ont décidé devait mourir et anonyme qu'elle a envoyée à Orombello, seigneur de Vinti­ qu'elle que l'on n'attend plus que sa signa­ ture. II ne mille, pour lui fixer un rendez-vous. Pendant leur duo, elle peut se résoudre à signer et envoyer à l'échafaud comprend avec colère qu'il est épris de Beatrice. la femme qui l'a autrefois sauvé d'une vie errante. Mais la clémence de est courte Beatrice se lamente dans une belle cavatine et une cabalette. Filippo de durée, car il apprend que Ie et des éléments de l'armée Rizzardo, Ie frère d' Agnese, entre avec Filippo, qui cherche peuple de Facino sont prêts à marcher contre lui. II un prétexte pour se débarrasser de Beatrice. Mais maintenant signe aussitót l'ordre d'exécution. Dans la salle mène aux du qu'illa soupçonne de mener une intrigue amoureuse, à tort qui donjons chateau, ses dames d'honneur ont d'ailleurs, il prend fort malla chose. Leur confrontation n'est laissé Beatrice prier dans sa cellule. Elle déclare Ie ciell'a aidée à que cris et insultes de la part de Filippo qui affirme avoir la que triompher de ses épreuves et qu'elle mour­ ra alors et preuve qu'elle complote contre lui avec ses sujets. ver�ueuse, 51ue Filippo ses complices seront punis par DIeu. vient confesser sa des Dans une partie retirée du chateau, des soldats commentent Agnese part responsabilités. Mais Beatrice s'adoucit et accorde son à Un l'attitude du duc. Beatrice vient s'agenouiller devant une sta­ pardon Agnese. chant funèbre annonce l'arrivée des vont accorn­ tue de Facino, son premier mari, et elle demande pardon pour gardes qui Beatrice à avoir oublié sa mémoire et s'être remariée. Elle croit être aban­ pagner l'échafaud. Agnese s'évanouit et Beatrice demande l'on et donnée de tous. Par tous, mais pas par moi, s'écrie Orombe­ que prie pour Filippo pour Agnese plutót que pour elle-même. Puis elle semble accueillir l'idée de la mort Ilo. Ses sujets la vénèrent toujours et sont prêts à lui venir en comme une victoire sur les tourments de la terre. aide s'il prend leur tête. Le duc voit dans cette situation une preuve qui confirme tous ses soupçons. Filippo, ivre de colère, fait emprisonner Beatrice et Orombello, qui continue à affir­ mer que la duchesse est innocente.

ACTE II. Les jurés de la Cour révèlent qu'Orombello a succombé sous la torture et a avoué. Filippo, sourd aux supplications d' Ani­ chino, demande aux juges d'appliquer la même sentence à Bea­ trice. Confrontée à Orombello, et apprenant qu'il a confessé être coupable, celle-ci le condamne pour avoir tenté de rache­ ter sa vie d'une manière aussi vile. Mais, dans un sursaut d'honnêteté, il déclare que ses aveux ont été arrachés sous la torture. Beatrice remercie le ciel et Orombello; celui-ci se féli­ cite d'avoir regagné sa fermeté d'esprit; Agnese exprime ses doutes et ses remords, Anichino sa certitude que l'innocence des accusés triomphera; et Filippo dit combien il est déterminé à poursuivre son accusation, même s'il faut obtenir d'autres Beatrice di Tenda

ACT I Filippo Visconti, Duke of Milan, has left the celebrations at the castle because they are run by his wife Beatrice, whom he no longer cares for. He prefers Agnese del Maino, but owes his position to his marriage. Agnese has sent a letter of assignation to Orombello, with whom she is in love. But Orombello is secretly in love with Beatrice, the Duchess, and reveals this when he meets Agnese. She is outraged and swears to ruin Beatrice. Beatrice is walking with her ladies in a grove. She is saddened by the turn things have taken, especially by the Duke's oppres­ sive rule of her own people and by his apparent rejection of her affections. Agnese's brother Rizzardo enters with Filippo. Rizzardo wants to keep the Duke in his present mood of want­ ing to be rid of Beatrice. In a meeting between the Duke and Duchess, he accuses her of incitement to revolt and infidelity, which she firmly denies. Beatrice is lamenting her fate before the statue of her first husband, and begs his forgiveness. As she is saying that all have forsaken her, Orombello comes in and asserts that he at least is faithful to her. And so are her subjects, who will rise to defend her with him at their head. But this she sees as thoroughly dangerous, since they are rumoured to be lovers. He kneels before her and is discovered by Filippo, who has been brought in by Agnese; he thinks he has the proof he needs. In the final ensemble there is much protestation, but ultimately the Duke has his wife and Orombello taken off to jail.

ACT II Poor Orombello is tortured and «confesses» after his initial resistance. Beatrice is condemned, despite Orombello's sub­ seouent declaration that he confessed under torture and was lying. Filippo, however, is determined to press the charges, arguing, despite Beatrice's warning that Heaven is watching, that the law must take its course. Agnese, who has come to her senses when she realises what she has done, cannot move him. Beatrice refuses to confess, even under torture, but remains condemned. At first Filippo cannot sign the death warrant; but when news comes that a revolt is brewing outside, he signs it, saying it is all her fault and not his. Beatrice emerges from solitary prayer to tell her ladies that God will judge and punish her husband and persecutors. Agnese confesses her sins, and Beatrice forgives her. As she goes to the scaffold, she asks for prayers for Filippo and Agnese rather than for herself, and then welcomes death as a triumph over the miseries of this world.

(mD GALERlAS Marcando estilo.

BARCELONA. Puerta del Angel. Diagonal MADRID. Callao. Goya. Arapiles. Vaguada. Serrano PALMA DE MALLORCA • VALENCIA • ALICANTE • MURCIA. ALBACETE I Y ALBACETE II ZARAGOZA. OVIEDO. VALLADOLID. VITORIA. BILBAO. BURGOS. EIBAR • LAS PALMAS SANTACRUZ DE TENERIFE. SEVILLA. CORDOBA. GRANADA. JAEN • CADIZ· BADAJOZ DON BENITO. Discografia de Beatrice di Tenda

La present discografia només ofereix les versions íntegres. Els Notes En atenció als artistes i al públic en personatges són esmentats en l'ordre següent: Beatrice, Agnese importants: s'exigeix l'adequada correcció en el vestir (senyors: �rombello i Filippo. A continuació el cor, l'orquestra i ei general, director. americana i corbata), i es prega la màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la re­ ni o fil­ 1961 MELODRAM 03.077(3). FONIT CETRA, DOCUMENTS 15 presentació, .verificar enregistraments, fotografies (3) mar escenes de cap mena. Teatre del si les circumstàn­ Joan Sutherland, Raina Kabaivanska, Giuseppe Cam­ El Consorci del Gran Liceu, cies ho alterar les els programes o pora, Dino Dondi. reclamen, podrà dates, els anunciats en Cor i Orquestra de la Scala de Milà. Dir.: Antonio intèrprets aquest programa. En d'allò que disposa l'Article 92 del Regla­ Votto. (D'una representació a la Scala el 10 de maig compliment de fumar als de 1961). ment d'Espectacles, és prohibit passadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del ler. pis i el vestíbul de 1964 MELODRAM, MEL 456 l'entrada. Leyla Gencer, Antigone Sgourda, Juan Oncina, Mario t Accés pel carrer Sant Pau, núm. 1, bis, d'ús exclusiu Zanassi. G\. per a minusvàlids. Cor i Orquestra de la Fenice de Venècia. Dir.: Vittorio Gui. (D'una representació a la Fenice el 10 de gener de 1964). Comentaris: Roger Alier, Joan Arnau, Xosé Aviñoa, Pau Nadal. Coordinador d'aquest programa: Pau 1967 SET/MET 320/22. DECCA, Nadal. Joan Sutherland, Josephine Veasey, Luciano Pavarotti, Cornelius Opthof. Programes: Publi-Iempo Ambrosian Singers. London Symphony Orches­ tra. Dir.: Richard Bonynge. Portada: Musa de la Música, de Venanci Vallmitjana (Escala HRE 1976 327. principal, Gran Teatre del Liceu) Mirella Freni, Carmen González, Renzo Casellato, Claudio Desderi. Cor i Orquestra del Teatro Comunale de Bolonya. Dir.: Maurizio Arena. (D'una representació al Comunale de Bolonya el 9 de gener de 1976). F.X.M.B. i P.N. PRÒXIMES FUNCIONS

WW ··1 A. Berg Estrena a Espanya de la versió en tres actes completada .per Friederich Cerha

Patricia Wise, Hans Hotter, Franz Mazura, Alfred Kuhn, Jean Van Ree, Glenys Linos, etc.

Director d'Orquestra: Friederich Cerha Director d'Escena: Wolfgang Weber

Producció: Wiener Staatsoper .

Funció de Gala Dilluns, 6 d'abril, 20 h., funció núm. 50, torn A Dimecres, 8 d'abril, 20 h., funció- núm. 51, torn B Divendres, 10 d'abril, 20 h., funció núm. 52, torn C Diumenge, 12 d'abril, 17 h., funció núm. 53, torn T

WCIO SILLA W. A. Mozart

Jenny Drivala, Ezio Di Cesare, Raquel Pierotti, Julia Conwell

Director d'Orquestra: Julius Rudel Director d'Escena: Vittorio Patané Directors del Cor: Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri

Funció de Gala: Dijous, 30 d'abril, 21 h., funció núm. 54, torn B Diumenge, 3 de maig, 17 h., funció núm. 55, torn T Dimecres, 6 de maig, 21 h., funció núm. 56, torn A Dissabte, 9 de maig, 21 h., funció núm. 57, torn C

Jl.publl\;m"..,pa.. Olp. Legal B. 36.522-1986 - SAUMBA