El Parlar De La Marina Alta: El Contacte Interdialectal Valencianobalear

El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

DEPARTAMENTDE FILOLOGIACATALANA UNIVERSITATD'ALACANT

rrNrvERai]Ai'ñüñEiñ; cEDfP 1 4 0ES.1999

NÉ'..dlá.... f ru¿'".

EL PARLARDE LA MARINA ALTA: EL CONTACTE INTERDIALECTAL VALENCIANOBALEAR

volum I

TESI DOCTORAL presentadaper VICENT BELTRAN I CALVO i dirigida pel Dr', JORDI COLOMINA I CASTAI\IYER

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

"Parlemde tu, peró no pasamb pena. Senzillamentparlem de tu, de com ensvas deixar, del sofrimentlentíssim que va anar marfonent-te,de les teves cosesparlem i tambédels teus gustos, del que estimavesi el que no estimaves, del quefeies i deiesi senties, de tu parlem,peró no pasamb pena.

I a poc a poc esdevindristan nostra queno caldráni queparlem de tu per recordar-te,a poc a poc serás un gest,un mot, un gust,una mirada queflueix sensedir-lo ni pensar-Io".

(Martí i Pol: Llibre d'abséncíes)

'Estencla má i no hi ets. Peróel misteri d'aquestateva abséncia se'm revela mésdócilment i tot del quepensava.

No tornaris mai més,perb en les coses i en mi mateixhi hauris deixatI'empremta de la vida quevisc, no solitari sinó ambel món i tu per companyia, ple de tu fins i tot quan no et recordo, i amb la miradaclara delsqui estimen senseesperar cap llei de recompensa'.

(Martí i Pol: Uibre d'abséncies)

A tu, mare, perquéens hem estimat incondicionalment A tu, quem'aportes la forg suficientper a veureel futur amb il lusió

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INDEX ÍNoex

VOLI.JM I 1.Int¡oducció .....9 l.l.Justificacióiobjectiusgenerals ...... 11 1.2. Objectiusparticulars 12 1.3.Metodologia 13 1.3.1.Precedents del nostreestudi 13 t.3.2. Zonaestudiada. Punts d'enquesta L4 l.3.3.Elssubjectes... L7 I.3.4.Elsinformants... 18 1.3.5.E1qüestionari...... 22 t.3.6. Abreviaturesbibliográfiquesutilitzades ....23 l.4.Estatdelaqüestió...... 24 1.5.Descripciógeográficaisociolingüística ..... 30 L.6.Descripcióhistórica...... 34 l.7.Consciéncialingüística ...... 37 l.S.LaMarina.Unproblematerminológic ..... 40 l.9.Agraiments ...44

2.Fonética...... 45 2.l..Vocalisme ....47 2.1.L.Vocalismetónic .... 47 2.L.2.Vocalismeáton .... 52 2.t.3.Aspectesdefonéticasintáctica ..... 70 2.L.4.Fenómensfonéticsdiversos ...... 7t 2.L.5. Les semiconsonants . . 73 2.2.Consonantisme ...... 75 2.2.I.Inventari de fonemesconsonántics . . 75 2.2.2.I¡soclusives ...... 75

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

parlar EI de la Mqrina AIta: el contqcte interdiqlectalvqlencianobaleqr 6

2.2.3.Leslíquides ...... g4 2.2.4.kssibilants...... 99 2.2.5. Absénciade repercussióde nasal 100 2.2.6.Ieismei betacisme 100 2.2.7. Fenómensfonétics diversos 101

3. Morfosintaxi 107 3.1. L'article 109 3.2. Els pronoms n4 3.3. Combinacionsde pronoms Ll7 3.4. Els possessius l2Z 3.5.Elsdemostratius... L22 3.6. Els numerals 03 3.7. Els quantitatiusi els interrogatius. . . 123 3.8. Les preposicions LZ6 3.9. Els adverbis I2g 3.10. I*s conjuncions 84 3.11.I¿s interjeccions 86 3.12. La flexió verbal 87 3.13. El génerei el nombre 159 3.14. Sufixaciói finalsen -o 161

4. Iixic 169 4.1. Geosinónimscomarcals i localismes L74 4.1.1 El coshumá. L'home fi4 4.t.1.L. Partsde cosi accionsrelactonndes 174 4.1.t.2. El móninfantil. Elsjocs. Lesfestes 217 4.L.2.La casa 233 4.t.3. L'alimenració... 24L 4.I.4. La construcció.El mónurbá ZSs

Vicent Beltran i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

4.L.5. El campi els oficistradicionals . . . 260 4.1.6. Fruita,vegetals i fongs 276 4.L.7. El relleui I'aigua 289 4.1.8. Meteorologiai celístia.El temps 294 4.L.9.El mónnatural 301 4.1.9.t. Entomonímía.Invertebrats 301 4.t.9.2. Ornitonímía 316 4.l.9.3.Ictionímia 335 4.L.9.4"Amfibís, réptils i altresanímals 342 4.t.9.5. Fítonímia . 349 4.2. Mots d'ús generalalazonaestudiada 377 4.3. Castellanismes 384 4.3.L. Castellanismesgeneracionals 384 4.3.2. Castellanismesque afecten part de la comarca 385 4.3.3. Castellanismesper canvid'objecte 386 4.3.4. Mots conservatsrespecte a la restadel valenciá 387

5. L'empremtamallorquina a horesd'ara . 389

6. Conclusions 409

7. Apéndix 425

8Bibliografia.. 479

VOLI.]M II

9. Microatleslingüístic de la MarinaAlta

Vicent Beltrut i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

1. II{TRODUCCIÓ

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCAO II

1.1. Justificació i objectius generals

En aquestestudi provarem de mostrar o ressaltarla riquesalingtiística i la vitalitat del cataláper aquesteslatituds, que, si bé no és ni major ni menor que la de qualsevol altra comarca,presenta la peculiaritatde diferir notablementde la de les zonescentrals del PaísValenciá i de les comarquesalacantines, la qual cosaés fhcilmentperceptible, fins i tot per qualsevolpersona poc avesadaen matérialingüística. Es tractad'unes terres tradicionalmentaillades per la situaciógeogrifica, encaraque actualmentla influéncia del turismei delsimmigrants -sobretot alspobles costaners- hi pot canviarradicalment els hábitslingüístics en un futur no massallunyá. Tenint en compteque ens trobem davant d'un camprelativament verge, sobreel qual s'ha escritben poc, i queel canvi, sovintsobtat, en les formesde vida de la societat actualens hi obliga a actuard'una manerarápida i urgent,queda justificada, si mésno, la importánciad'aquest tipus d'estudis.Deixar passarunes décades més pot suposarla condemnaa I'oblit de gran part del léxic que fins fa poc era totalmentcorrent. Malgrat que qualsevol comarca manté una série de trets lingüístics que la distingeixde les altres i que li confereixenespecificitat, cal dir que n'hi ha que n'han conservatsmés i que poden ser consideradesper aixó centred'un subdialecte.I una d'aquestesés, sensdubte, la Marina Alta. I dins d'aquesta,cada localitat resulta sovint un pou de sorpreses,ja siga pels arcaismes,pels mallorquinismeso per la própia originalitat. Ara bé, no hemd'oblidar quela culturai la llenguad'una comunitatde parla sol ser resultatde la interaccióamb els seusveins i moltesvegades es fa difícil -i no és massajust ni exacte- encasellaro etiquetarun parlar, tenint en compteque tots els poblesfan de transicióels uns dels altresi que les isoglossess'entrecreuen, de manera

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

que la separacióentre dues árees dialectals no ha estatmai una tascafácil de delimitar pels lingriistes. De fet, tot depenentde la quantitat de üets lingüístics que es tenen en compte,de llur presénciao absénciaen un lloc determinat,poden variar sensiblement les divisionsentre dialectes o subdialectes. Per últim, aquestestudi pretén alhora servir d'instrumentper a aconseguir,de retruc,un valor queens urgeix augmentar:la dotacióde prestigi d'una llengua,la nostra, injustamentmaltractada pels de fora i pels de dins desde fa segles.

1.2. Objectius particulars

Sensdubte, el gran movimentmigratori d'illencs a la nostracomarca al llarg de les primeresdécades del segleXVII ha condicionatI'enfocament global de I'estudi. És de suposar,com ja han anticipatamb anterioritatun grapatde lingüistesen diverses publicacionsr,que I'empremtamallorquina deu ser considerable,més del que a simple vista s'observa.Cal, doncs,furgar o escorcollaruna mica per extraure'nresultats, no només léxics, sinó també fonétics i morfológics. Estudiar, per tant, la influéncia mallorquinaa la Marina seráun delsobjectius primordials del treball. Així doncs,intentarem d'analitzar el máxim de variableslingüístiques -tenint semprepresents les particularitatsdel valenciámés immediat- per tal d'assajar o d'esbrinar-amb el máximd'exactitud possiblela filiació subdialectald'aquesta zona, que oposaria,per tant, el parlar dels poblesestudiats amb els de la restadel valenciá meridionalno-alacantí, la qualcosa ja va assenyalaranteriorment Colomina (1985b) i ha reiteraten publicacionssuccessives (1999). Evidenfinent que no tots els trets lingüístics distintiushan de ser necessáriamentmallorquins; n'hi ha d'haverde propis, de generats amb posterioritat a la banda peninsular,independents del parlar dels illencs, peró igualmentpeculiars o privatiusde la nostracomarca.

I L'apartat 1.4., referit a I'estatde la qüestió,fa un reconegutper tots aquellstitólegs que han deixat algunanota lingiiística sobrela nostracomarca.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCAÓ 13

Un altre propósit del nostreestudi ha estatI'elaboració de mapesdialectals a color. El meu interésper la cartografiam'ha abocata realitzarun microatlesque inclou informaciód'un total de 62localitats. Lairia de qüestionscartografiades és una mica aleátoria: s'ha intentat que hi estiguenrepresentades les característiquesfonétiques, morfoldgiquesi léxiquesque presenten major diversitato interés.Els darrerscinc mapes acabenestablint diversessubárees comarcals en funció del grau de mallorquinitat, resultant d'una baremaciópreestablerta i detalladamés avant a I'apartat léxic. Paral'lelament-sense tenir un qüestionari preparat- s'ha fet un recull etnolingüísticde cangons,refranys, cobles, mimologismes, etc., a mesuraque eixien de forma natural en el discursdels entrevistats.Només en casosmolt puntualss'hi han reproduit diversescobles o cangonsrecollides per Ivars (1975) i per Seguí(L973) a Teulada i a Orba respectivament.Sóc conscientde la importánciai del perill de desaparicióque corre la literaturapopular a lesnostres terres -i, en general,a tot arreu- i per aixó no he pogutpassar per alt aquestesmostres espontinies, arreplegades de boca del poble, i n'hi he deixattestimoni escrit.

1.3. Metodologia

1.3.1. Precedentsdel nostreestudi

El meu interéspel parlar de la Marina Alta va comengarquan la mevagran amiga JosepaGarcia i Rosselló,de Pedreguer,em va proposarl'any 1992presentar, juntament ambella, un projected'estudi lingüístic aplicat al seupoble per a unabeca d'investigació en homenatgea Antoni Gilabert queconvocava aquell ajuntament.Així ho férem i, entre tots els candidats,el jurat consideráque el nostreera un estudiprioritari i urgent,davant del perill constantque corre el catalád'empobriment i deteriorament.El resultatfou gairebéun any de faena,molt complicat,perqué ella feia cinqué i jo la tesinai els cursos de doctorat, peró que acabá amb la publicació de El parlnr de Pedreguer. El, nostre

VícentBeltran i Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear t4

primer contacteseriós amb la dialectologiafou apassionant.Ens endinsárem en unatasca que ens venia una mica gran, perÓque ens atreia fortament. A més de Pedreguer, preparáremun qüestionaribreu que passáremper gairebétota la Marina Alta -a 36 pobles- i a uns quantsmunicipis de les comarquesveines -3 de la Safor, 2 del Comtat i 4 de la Marina Baixa-. Ho reflectíremen 16 mapesgeolingüístics i, a mésa més, ens serví de punt de mira per a tot el treball,ja que aquestavisió de conjuntens feia veure més clar qué és el que era més o menyspropi de la parla de Pedreguer.Per una altra banda,la mevatesina -publicada com El parlar de Callosad'en Sarrid i de les valls de Tdrbenaí de Guadalest-m'introduí una mica més, i de forma simultániaa I'estudi de Pedreguer,en el món de lesenquestes lingüístiques. I sobretotI'aproximació al tarbener, impregnatencara de molta mallorquinitat,m'obrí les portescap a la Marina Alta, que no sen'aparta massa. Tot aixó, la proximitatgeográfica i -no s'had'oblidar- la lectura dels articlesque Colomina(1985b i 1986b)havia publicat no feia gaire sobreel parlar d'aquestspobles, em va abocarirremeiablement a fer la tesi sobreel parlarde la Marina Alta. Després,quan la tesi ja estavarelativament avangada, vaig tenir la temptacióde '25 presentar-meI'any 1996al Premi d'Investigacií d'abril" que convocaanualment I'Ajuntamentde Benissa.L'estructura de la tesi em servíper a centrar-meúnicament en el parlar de Benissa,encara que, com a teló de fons, hi volia deixar constánciade la varietat lingüística que presentala resta de pobles veins. I aquestpetit extracte restructuratem donála satisfacciód'un premi económici la consegüentpublicació del treball.

I.3.2. Zorn estudiada.Punts d'enquesta

S'han triat gairebétots els pobleshabitats de la comarca-un total de 42-, independentrnentque tinguessen ajuntament o no. La Vall d'Alagu¿u,per exemple,que constad'un sol ajuntament,conté els poblesde Campell,Fleix i Benimaurell;Dénia inclou al seuterme la Xara i JesúsPobre; Alcanalí abragala Llosa, etc. Tots ells, per

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCCIÓ l5

tant, han estatobjecte d'estudi, pel fet que no semprecoincideixen lingüísticament. De vegadeshi ha diferénciessorprenents, fruit de factorsde repoblacióo per la situació geográficaque ocupen. Sónmoltmajors, per exemple,les coincidénciesentre dos pobles veins amb ajuntamentsdiferents, com araXaló i Llíber, que les quepresenten Benirrama i el Patró, que es trobentots dos a la Vall de Gallinera. Hi ha, peró, algunpoble que ha quedatfora de l'estudi, per motiusque considere justificats i que seguidamentexplique: - per una banda,s'han deixat de banda,diversos llogarets amb molt pocs habitantso prácticamentdespoblats: Pinos -a Benissa- i Benissili,Llombai, la Carrojai Benitaia, a la Vall de Gallinera,que queda,no obstant,ben representadaamb els quatrepobles més grans i que alhora es distribueixenper la geografiade la vall d'una manera equitativa; - i per un altre cantó,no s'hanestudiat els llocs de Forna(l'Atzúvia) i Moraira (Teulada) per I'omnipresénciade residentsestrangers, la qualcosa m'ha dificultat el contacteamb la poblacióautóctona. A més a més, s'han passatenquestes -amb un qüestionarimés reduit, de 215 preguntes- a 20 poblesmés al voltantde la fita comarcal:3 de la Safor-Oliva, la Font d'en Carrósi Vilallongt-,6 del Comtat-l'Orxa, Planes,Benimassot, Tollos, Fageca i Famorca- i 11 de la MarinaBaixa -Tárbena, Bolulla,Callosa d'en Sarriá,Polop, la Nucia, Altea, el Castellde Guadalest,Benimantell, Beniardá, Benifato i Confrides-. La intencióúltima ha estatdonar un visió de conjuntmajor quepermeta esbrinar l'extensió de diversosfenómens o mots i la sevapropagació. I-esabreviatures dels topónims utilitzades al llarg deI'estudi són les que apareixen en el gráfic següent:

A La Vall d'Alcali J JesúsPobre Ala La Vall d'Alaguar Ltí Llíber Alc Alcanalí Llo La Llosa

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

AA L'Atzívia Mur Murla B Beniaia(la Vall d'Alcalá) Nou PobleNou Bb Beniarbeig(la Rectoria) Ond Ondara Bd Benidoleig Or Orba Bg Benigembla P Pego BI Benialí(la Vall de Gallinera) Pa El Patró (la vall de Gallinera) Bmau Benimaurell(la Vall Par Parcent d'Alaguar)

Bme Benimeli (la Rectoria) Ped Pedreguer Br Benirrama(la Vall de Po Els Poblets Gallinera)

Bsa Benissa Rá El Ráfol Bv Benissivá(la Vall de Sag Sagra(la Rectoria) Gallinera)

c Calp San Sanet(la Rectoria) Cam Campell(la Vall d'Alaguar) Se Senija Cas Castellsde Serrella Teu Teulada D Dénia Tor Tormos(la Rectoria) E La Vall d'Ebo Ver El Verger FI Fleix (la Vall d'Alaguar) x Xaló G Gata Xa La Xara Gall La Vall de Gallinera xeb Xibia

Vicenl Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCCIÓ t7

1.3.3.Els subjectes

S'ha intentat d'agafar una mostra representativade cada poble. El nombre d'informants per poble oscil'la entre els dos i els deu. En tots els casoss'han vist representatsels dos sexesi sempreque s'ha pogut totes les generacions:en alguna ocasió,quan ho requeriaalgun fenomen de gran interés, s'han entrevistat tots els xiquets de I'escola, com és el cas de Murla; a Teulada,per exemple,a més dels informants directes,als qualss'ha passat tot el qüestionari,s'ha agafatuna mostrade quatrejóvens per a establirel límit d'edatd'un canvi fonéticque he consideratinteressant: el pasdel diftong decreixent[új] al creixent[wíl ('kujna >'kwina]). Gairebétots els informantssón fills del poblei els seusprogenitors també ho són. En el pitjor dels casosf informants'ha criat al poble i, com a mínim, un dels dos pares era nascutallí. Com erad'esperar, només he aconseguittrobar subjectesque no havieneixit mai del poble entre la generaciódels majors. Peró, com que interessavatenir una mostra generacionalmolt árnplia,perqué quedás més ben reflectit el parlar de cadapoble, s'han hagutd'enquestar fins i tot jóvens, que lógicamenthan viatjat més,han fet molts d'ells el serveimilitar o han cursatels estudisa les ciutatsde Valénciao Alacant,la qual cosa dónaconstáncia de la unificaciólingüística ala qual tendimi que no s'ha de passarper alt. De fet, el métodesociolingüístic m'ha perméscopsar els canvislingüístics en progrés a travésdels diversosgrups generacionals. Perals qüestionarisespecífics -aines i tasquesdel camp,ocells, plantes, insectes, etc.- s'ha intentatparlar amb llauradors,cagadors o pastors,que coneixenmillor que ningu aquestléxic tan ric i variat, perÓque no estáa I'abastde tots. De fet, aqlrests apartatsno s'hanpreguntat a la totalitatdels informants. Sovint, fins i tot, s'ha procurat -amb la intenció de no cansarexcessivament els enquestats- no repetir diverses qüestionsmés o menysgenerals la respostade les quals era unánimei no presentavani variacióni massainterés lingüístic.

Vicenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

L.3.4.Els informants

Alcanalí Benimaurell Adolfo Andrés Cantó(1927) JosefaBallester Riera (1943) Aurélia Ferrer Chesa(1928) Sílvia FemeniaMoll (1976') Dora MengualRiera (1950) L'Atzúvia JoséMengual Ros (1950) Leo AlemanyGarcia (1964) JosepMoll Ballester(1978) DamiánAlemany Pons (1926) Marisa Moll Ballester(1973) Maria GarciaPiera (1935) JoséMoll Moll (1943) Dolors PieraPons (1910) Miguel RieraBallester (1952) R. M. Vidal Ballesrer(1950) Benialí R. M. Vidal Moll (1975) Elia AlemanyAlemany (1930) VicenteAlemany Moll (1925) Benirrama VicenteAlemany Alemany (1943) Beniarbeig Julio AlemanyVercher (1926) JuanCaralá Far (1930) RosaliaCamps Camps (1936) FrancescMas i Escrivá IsabelOrtolá Vercher(1942) VicenteMas Mengual(1935) RosaOliver Doménech(1937) Benissa Miguel CabreraCrespo (1923) Benidoleig JoséCabrera Escortell (1920) Amparo MengualOliver (1928) DoloresGinestar Crespo (1916) RosaPeris Ordines(1937) Dolors Rossellói Cabrera(L972) VicenteTur Martí (1923) PereRosselló i Ginestar(1943) RamonRosselló i lvars (1970) Benigembla TeresaLlopis Pérez (1932) Benissivá Fina SendraTorrent (1967) Amparo Alemany Alemany (1923) JuanTaverner Caselles(1932\ Il'luminadaAlemany Alemany (1954) FranciscoTaverner Taverner (L929) CándidoAlemany Boronar (I9ZI) ElectoAlemany Palmer (1936)

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCCIÓ 19

Calp FIeix EsperanzaAvargues Giner (1932) Alfonso EsteveRiera (1946) Juli CamposPineda (1968) VicentaRiera Arbona (1949) JaimeLa¡io Martí (1932) TeresaMaria Llopis Garcia(1968) Gata Maria PinedaBordes (1940) Maite BlascoFont (1969) DoloresPineda Bordes (1949) BartoloméBlasco Soler (1931) PaquitaPineda Bordes (1938) Maria Font Molines (1930) TeresaFont Molines (1925) Campell JoséMiguel MolinesCuenca (1967) Luis BallesterOliver (1933) JosefaMulet Signes(1937) RosaMoll Esteve(1934) PepaSimó i Mulet (1970) Matilde Oliver Ballester(1944) FrancisSoler i Pérez(1976) Vicent Ripoll Riera (1974) JesúsPobre Castellsde Serrella FranciscoFornés Cervera (1930) JoséVte EstalrichVerdú (1919) AntonioFornés Cosra (1938) Ana PérezMas (1977) Luis PonsFornés (1940) RosaliaSeguí Tomás (1948) Luis PonsPuig MercedesTomás Tomás (1922) Rosi PonsPuig Luci Verdú Seguí(1977) JoséVerdú Vaquer(1948) LlÍber Juan Verdú Verdú (1922) Miguel Avelli Mas (1945) Julii Monjo Dénia LibradaOliver Mas (1947) Antoni Barberi Vallés (1967) JaimeBertomeu Ferrer (1914) La Llosa RosaCardona Roca (1916) CarmenCantó Cantó (1933) Pedro Llobell Femenia(L923) Antolino Cantó Taverner (L932) JuanaPerles Mahiques (1954) RosaRamis Ten(1924) Murla PepitaSera Mahiques(1937) FranciscoPiera Sirera (1928) PascualPiera Sirera(1930) Aurora Sirera Monjo (L920)

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

parlar El de la Marina AIta: el contacte interdialectol valencianobaleqf ZO

Ondara Pego Antonio Carrió Frasés Mila Bolufer Samper(1941) MargaridaMonjo Peris RemeOlcina Bolufer (L977) PaquitaRomans Bordes (1929) PacoOlcina Sastre (1941) BernardoVives Gavili Saorodel bar Zorrilla i el seuoncle Noélia Soldevilai Cantó(L972) PobleNou Orba JosefaDevesa Gilabert (1923) JuanLlopis Marhuenda(1933) Ma CarmeFerrer Ferrer EmparLlopis Oliver (1968) JuanFerrer Pastor(1937) JuanAntonio Llopis Oliver (1965) Maria Ferrer Ramiro(1940) TeresaOliver Berenguer(1940) FrancescLlobell Marqués(1970) JoséPascual Pascual (L922) Parcent EduardPérez Regalado (t973) TeresaMora Mora (1923) JoaquínMora Pérez(1936) Els Poblets Maria Coll Salort(1934) El Patró AgustínTomás Perelló (1931) RosaAlemany Pavia (1917)

RosaAlemany Verdú 09n\ Sagra JoaquínCervera Gascó (1926) BartoloméCanió Ballester(192I) JoséMr CerveraSeguí (1913) JoséMoll Amorós(1928) Alfredo DoménechCamps (1922) Lau¡aMut Carrió (1973) JoaquinaGascó Palmer (1924) JoaquínRibes Carió (1927) CarmeloMoltó Seguí(1910)

JoaquínMorell Alemany(1919) Sanet Vicent Puig Seguí(1914) JuanFar Llompart (1937) Angel SeguíPavia (1960) PaquitaPerelló Gavilá (1955) SalvadorPerelló Mengual (tg}6) Pedreguer JoséRiera Estela (1924) CelestinoGarcia Costa (1931)

JosepaGarcia i Rosselló(1970) Sen[ia JosepaRosselló Barber (1938) JaimeCrespo Ginestar (1931) Vicente JaénGinestar

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCCIÓ 2I

RosaSantacreu Moragues (1933) PaquitaMarí Cholbi (1955) Ma Fran Monfort Gil Teulada FrancescReus Bas (1971) PedroBuigues Oller (1928) Anna Tormos Llidó Joan Ivars Cervera JoséRamiro Llobell (1914) Xaló Maria Vila Buigues(1923) FranciscoFerrá Gil (1922) LibradaMas lvars (L976) Tormos VicentaMas Rubio (192L) FabiánArbona Peretó (1940) Vicente PeretóTorrents (L947) La Xara RosarioCosta Fornés (1946) la Vall d'Alcalár AntonioCosta Pérez (1918) VicenteAlcaraz Boronat(L922) JaimeEscortell Ribes (1929) Obdúlia Alcanz Gisbert (192I) JosefaFornés Fornés (1922) JoséCortés Garcia (1923) JuanGarcia Bertomeu (1930) EugenioMiró Serra (1926) BautistaGiner Sesé(1923)

la Vall d'Ebo JuanaFrau Mengual(1933) Antonio MateuMassanet (1931)

El Verger RosaBosch Carrió (1941) RosaMaria BuiguesCarrió (1969) PedroBuigues González (1935) Pepita Carrió Batramonde(1937) Pedrolvars Bosch(1968) ÁngelesIva¡s Olaso(1921)

Xibia BertomeuBas Cabrera (1956) María JosefaBas Cabrera (L947) JosefaCabrera Catalá (192I)

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valgncianobalear 22

1.3.5.El qüestíonari

Totamonografia dialectal o qualsevoldescripció gramatical sincrónica d'un parlar específicdemana la utilitzaciódel métodefilológic o tradicionalde la dialectologia,que exigeix l'ús d'un qüestionarilingüístic que s'adequea la parla estudiada.S'ha partit, perd, de I'ALCV i de I'ALDC de Badia i Veny (1993),els qualshan estatmodificats substancialment.Per una banda, s'han eliminat qüestions que s'han considerat irrellevantso que-segons I'experiénciapersonal i el coneixementprevi del parlar de la comarcaestudiada- se sabia amb seguretat que no presentavenvariació, la qualcosa s'ha vist compensadaamb I'ampliacióde nombrosesentrades noves. I¿s mevesincursions lingüístiquesanteriors i I'experiénciadirecta que em proporcionavenles relacions personalsamb diversos parlants de la zona-a mésdel materialque ens ha arribata partir d'altres estudisdialectals- m'ha aportat, sens dubte, gairebé la meitat d'entrades. Posteriorment,a mesuraque avangavael treball de camp,continuava modificant-se el qüestionari,eliminant o ampliantpreguntes, de maneraque al final n'hi han quedat I36L2, deixant-hifora les qüestionsespecífiques que fan referénciaal comportamentde les sibilants [l i ltl a Gatai Murla, per una banda,i al de les africadesi fricatives sonoresa la subcomarcade Benissa,amb Senija,Teulada i PobleNou, a més de Xaló i Llíber. No obstantaixÓ, s'ha elaboratun qüestionariparal'lel, reduit a 215 entrades, que s'ha passata 20 poblesde les comarquesveines, amb la intencióde tenir una visió de coqjuntmajor i poderestablir o determinarsubárees diferents dins la mateixacomarca en relació amb les zonesproperes. Aquesta aportació geolingüística s'ha vist reflectida en 207 mapes,amb 9 mapesmés a mode de conclusió:un total de 216 mapesque configuren un microatleslingüístic de la Marina Alta. En molts casosha estatindispensabte la utititzaciód'imatges i fotografiespreses

2 El nombretotal de preguntespodria veure's sensiblementincrementat, si considerássemles sis formes dels tempsverbals com a qüestionsindependents.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de diversosllibres, sobretotquant a I'apartatdel món natural3.Concretament, pel que fa als nomspopulars dels peixos, hem passat diversos qüestionaris als poblescostaners de Calp, Ondarai Dénia, alhora que hem aprofitat I'obra de Cabrera(1997), que se centra en el món mariner d'aquestapoblació, incorporant-hiels ictiónims que hem consideratmés interessants des del punt de vistalingüístic, tot i corroborar-losen alguns casos.

L.2.6. Abreviature s biblíogrdfi ques utilitzade s

ALC: A. GRIERA (1923-1964):Atles Lingüístíc de Catalurrya,vuit volums,Barcelona, Institut d' EstudisCatalans/Ediciones Polígrafa, L27 6 mapes. ALCV: Atles língüístic de la Comunitat Valenciana(inédit: dirigit pel Dr. Jordi Colomina). ALDC: A. M. BADIA i J. VENY (1993): Atlas Língüístícdel Domíni Catald, Barcelona,Institut d'EstudisCat¿lans. ALDT: L. GIMENO (1997): Atles Lingüístic de la Díócesi de Tortosa, Barcelona, Institut d'EstudisCatalans, 571 mapa. ALEA: M. ALVAR (ambla col'laboracióde A. LLORENTE i G. SALVADOR) (1961- 1965):Atlas Língüísticoy Etnográficode Andalucía,quatre volums, Granada. ALEANR: M. ALVAR, A.LLORENTE i T. BUESA (1979-t983):Atlas Lingüístícoy Etnográfico de Aragón, Navarra y la Ríoja, dotzevolums, Saragossa,Institución Fernandoel Católico. ALMP (LMP): M. ALVAR (1985-1989):Léxíco de los MarinerosPenínsulares, quatre volums,Madrid, Arco Libros,752 mapes.

3Per a recollir els ictiónimshe fet servir els dibuixosd'Ayza (1981: 90-94); quant a la fitonímia, les duesedicions de Les nostresplnntes de Climent i les fotografiesd'Asensi i Tirado (1990); i pel que fa a I'ornitonímiai a I'entomonímia,la petitaguia d'ocellsTheide (1982) i la més extensade Peterson i altres (1987), a més de la guia d'insectesde Pujadei Sarto(1986) i la dels menorquinsEscandell i Catchot(19%).

Vicent Bellran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

parlar EI de Ia Marina Alta: el contacte irterdialectal ualencianobalea, 24

ALPI: T. NAVARRO (1962):Atlas Língüísticode la Penínsulalbérica, 1.,Madrid, ConsejoSuperior de InvestigacionesCientíficas, 75 mapes. ALTA: P. NAVARRO (1996):Atles Língüístic de Ia Terra Alta, Tarragona,Diputació de Tarragona,1..105 mapes. BDUC: A. M. ALCOVER (I9L3-I923): Bolletí del Diccionaríde In LlenguaCatalana. DCor: J. COROMINES (1980-1988):Dlccionari Etímotógici Complementaride la Llengua Catalana,vuit volums,Barcelona, Curial i la Caixa. DCW: A.M. ALCOVER i F. de B. MOLL (1928-1962):Diccionari Catald-Vatencíd- Balear, deu volums,Palma de Mallorca, Ed. Moll. DECH: J. COROMINASamb la col'laboracióde JoséA. PASCUAL (1980-1983): Díccionario Crtfico EtimológicoCastellano e Hispónico, cinevolums, Madrid, Ed. Gredos.

DEsc: C. LLOMBART (1887):Diccionarío valenciano-castellano de J. Escrig,3a ed., Librería de PascualAguilar. DMGa: J. MARTÍ I GADEA (1891): (Novísimo)Díccíonario general valencíano- castellano,Josep Canales Romá. DME: Diccíonario de la Real Academiade la lenguaEspañola. DSan: J. GULSOY (1964): "Ensayo,Diccionario del Lemosino,y Valencianoantiguo y moderno, al Castellano"i "Diccionario Valenciá-Castelli",dins El Diccíonario Valencíano-Castellanode Manuel Joaquín Sanelo. Edíción, estudio de fuentes y lexícología,págs. 57 -282. GEM: Gran EnciclopédiaMallorquina

1.4. Estat de la qüestió

Des d'una perspectivadialectal, el parlar de la Marina Alta s'inclou dins del valenciámeridionalno-alacantí.I-es nombroses característiques diferencials fand'aquesta varietatuna mena de subdialecte,encara que alguns pobles no hi entrende ple. Diversos

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCCIÓ 25

autorsja handonat a conéixerel peculiarismed'aquesta comarca: concretament Alcover, Barnils, Veny, Colomina,Casanova, Monjo, Rosselló,Garcia i Beltran.Peró el prestigi lingüístic que han assolitels nostrespobles arreu del PaísValenciá ja ve de darrere.A principis de segle, FrancescMartínez i Martíneza, erudit alteá,ja es vanagloriadel parlar que tenen els blavetsde la Marina:

"El entusiasmemés gran el tinch per la llenguaque yo crech es la valencianapura; en I'hóra d'ara la que'sconserva més verge d'impurees en tot el Reynees la que'sparla en los póblesde la Marina; peraprovar assóno hi ha més que ohuir parlar á mos paisans.Es el orgull d'éstosel casticisme'nel llenguaje; sobre tot la pronunciació,en la que aventajená totes les demés comarquesde nostreReyne. "

Per a tenir les notesmés primerenques sobre la llenguade la nostracomarca, hem de retrocedir fins a la segonadécada del segle. Alcovet', en les sevesexcursions lingüístiquespel PaísValenciá, quan va passarper Tárbena,Benissa, Pego i el Patróhi va prendrenotes i va deixarper escrit les primeresdades sobre la sevaparla. De Benissa-on va ser l'1 dejuliol de 1918- destacaels aspectessegüents, els qualsno noméssón propis d'aquest poble, sinó que s'estenen per gairebétota la comarca o, fins i tot, al llarg del país: - extensiód'una -r analógicaals infinitius que no en duen, com ara béurer, cdbrer, cdldrer, cdurer, etc.; - mantenimentde la concordangadel participi: eíxa civafdal,com l'han batuda?; - despalatalitzacióen els incoatius, que s'hi pronuncien-isc, -iss¿s, -i.r, -íssen (ascupisc,asczpisses, ascupís, en lloc de ascupixc,ascupixes, ascupix)6;

a F. Martínez(I, 1987:8-9).

5 En el seu "Dietari ..." (BDuC, X,I92L: 172-182).tretze anys ¿fans, peró, publici "Una mica de dialectologiacatalana" a la mateixarevista (IV: 194-303).

6 Deu tractar-se més arna de la pronúncia comarcal una mica despalatalitzada,tendent cap a l'alveolar, peró sensiblementdiferent del fonema/s/. De fet, a horesd'ara, a Benissa,Dassa s'oposa claramenta baixa. Potsera I'oida d'Alcover deviaser una menade [s], a l'estil del castellonenc.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

parlo, El de Ia Marina Alta: el contacte interdiolectal val"ncionobaleo, 26

- I'article els tantel fan a/s com as, a I'igual queel pronomdatiu: alsbancs i as bancs, als llibres i as llibres; a tals xíquetsas direu que vinguen;i as donareudos tlibres: - es perd molt la partículahí: -Vens a juar? -No vaíg!; Iornes a Gandia? -Notorne: -Aplegues a Benidorm?-No aplegue. Peróencara diuen: Eres a la plaga? -Síque hi era! - No hi éreu?-No hi érem. De Pego-3 dejuliol de 1918- fa constarque: - tota -a la fan sonar -o7, fins i tot en les formes verbals: caso, iglésio, pacéncio, lluérno, térro, vérdo, vengúdo,ío acudio, acudírio, que acudíxco,qt¿e acudíro en lloc de casa, iglésía, pacíéncía, lluerna, terra, verda, venguda, ío acudia, acudíría, que acudixca, que acudira; - I'article i el pronome/s el redueixena es: es teusamics es veus?;es teusllíbres me's vens?; - usensovint I'article lo: 7ocap,lo bras,lo banc,lo govern; - distingeixen,com tots els altrespobles d'aqueixa regió, ra v de ra b; - fan concordarel participi de pretérit: eixescangons, quí les ha cantaes?; - -ga, -gam, conservenmolt els subjuntiusantics en -gau: que ío faígo, que nos fuíxgam, que vos fuíxgav,que ío ómplígo,que nos omprigam,que vosompligat. En la seva visita al Patró, el 5 de juliol de 1918, Alcover se sorprenguéde I'abundánciade llinatges mallorquins, com ara Seguí, Mengual, Camps, Cortell, Alemany, Canet, Pons, i del fet que els vells deien estudi aI dormitori, i oncle al tío, i sa cambraper designarels alts de la casa.A mésa més,hi documentala desaparicióde I'article salat: "entre la gentjove han desaparegutels articles ¿ü sa, queconserven encaraels vells: la gentde cinquantaanys en amuntencara los usen,els de quarantaen avall los emprenpoc ferm; an aquellsdos xics de la conjugacióno els ho he sentitusar cap vegada(...) Lí pega an so peu, an so cap, vé an so cavall. sA cama, sA caza, SA cara". Tambéhi fa const¿rque afigen -r als infinitius que no els en cal, i diuen bdtrer, béurer, cdurer, cdldrer per batre, beure, caure, caldre; conservenles formes

7 Evidentmentes tractad'una malaaudició per [c].

Vicent Beltran i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCCIÓ 27

-gam, -gau (caígaÍl, caigaru)i ací la -a rLola fan -o, sinó "< francamentcastellana o lleugeramentenfosquida, casi e o a". A Tárbenava ser els dies27 i28 dejuny de 1918i hi recollí informacióinédita i valuosíssima.Per una banda, destacáels llinatges més comuns: Cífre, Calafat, Estalrich, Ferrer, Ginart, Gisbert,Jorü, Lledó, Molínes, Moragues,Marcó, Mascaró, Monjo, Mas, Mestre, Nadal, Planells, RipoII, Rosselló,Salvd, Serra, Seguí, Sastre, Taverner, Tomds,Viln, Vaquer, qveserien la "provamés forta de que la gent de Tárbena ésnissaga mallorquina", segons paraules del lingüista;i, per unaaltra, la conservacióde l'article personalen, qrrepronuncien [an], per als nomsmasculins que comencenper consonant:afi Pere, an Batiste,an Joan; si comencenen vocal o si son nomsfemenins, s'hiusal', la:l'Enric,laMaria,laCarme;i lautilitzacióde I'article es, quepronuncien [asJ:as cap, as llíbre, as cerrers, as atres, i sa, fent sonarla ¿ ben clara: sa cama, sa dona, i el plural .res:ses pílotes, seslletres. Tambédocumenta mots que consideraben mallorquinscom recapte('cosa de menjar'), maleit, m"aleíta('curt de geni'), beneít, beneita('poc seny,bámbol') i fa constarque fan la g velar, especialmenten les formes verbals, casiaspirada o fricativa, que s'acostamolt a la castellana:no diuen conegaem ni beguem,sinó quasicone14em, beyem: diuensa mo (meua)germana, sa mo (meua) tía, sa ruo (meua) 'míga, as mo germ.d,as mo cosí, as mo 'mic, as mo vestit; meLla, mel'ler, mel'ló, vel'lar; am en lloc de amb; conservenel pronom mallorquí elze, que pronuncien[alzall. sa nwre quetíngartiles, / quesa'ls a sdpíaguardar / i que es compra una gerreta, / i als a comenQaa salar; la la pers. sing. del presenti la la i 3a del sing. del subjuntiula fan sonar-a: io cantai volen que io canta,que ell canta. Barnils(1912 i 1913)dóna informacié lingüística sobre diversos llocs de la nostra comarca.En el primer delsdos estudisse centraen Tárbenai en la Vall de Gallinerai ací recull les formes ndubtoses"la sacorbella i vaíg a la safoia, amb reduplicació d'article, que més avant reproduirandiversos filólegs. El segonestudi se centra en I'exposiciódel vocalisme,consonantisme i flexió verbaldel parlar alacantí,que, segons ell, correspona la zonasituada al sud de l'apitxat. Perunaaltra ba;ida, no podemotrlidar les dades que ens aportenels diferents atles

Vicenl Beltron i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlor de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal vqlencianobalear 2g

lingüísticsque toquenalgun poble de la Marina Alta: I'ALC, de Griera, inclou Dénia; I'ALPI, Benialí, amb enquestesfetes per sanchisGuarner i Moll; I'AIDC, de veny, recull informació de Pego i Xábia; i I'ALMP, de M. Alvar, de Dénia. Jo mateix he rcalitzat diversesenquestes lingüístiques inédites per a I'ALCV, sota la direcció de Colomina,als poblesd'Alaguar, Dénia, Gallinerai Llíber. Ja a la décadadels setanta,Veny (1974 i 1976) fa diversosestudis sobre el valenciámeridional. A la revistaLluc errsparla de "El llegat lingüístic mallorquí a Tárbena(Alacant)", que dos anys després ampliará. De fet, ésen aquestanova publicació (Veny L978)quan I'autor estudiade ple el parlar de Tárbena(sistemes fonétics vocálics i consonántics;article salat; article personal) i hi dónanotícies dels seus mallorquinismes, fent-losextensius, en part, al queell anomena"la regióde Tárbena",és a dir, la Marina, sobretotI'Alta: oruga, titineta, allot, jugar a coníllonsannga4 manspalpes, ascarrya4 animpassd,serraís, remutxalla, cap caparull; sovint la relació amb el mallorquí és de 'vespra', coincidénciasemántica: dissabte sembrar'plantar'i capelt'didalde I'aglá'; o de paral'lelisme fonétic com per exempleen jutger, bíxest, ríbrell, crosses,catsana, díssatte,etc. A mésa més,basant-se enl'ALDC, aportainformació sobre Pego i Xábia i hi destaca,entre altresaspectes, la resisténciaparticular que manifestaaquest darrer poble a la pérduade la -d- intervocálica. PerÓés, sensdubte, Colomina(1985b i 1986)qui n'aportamés informació, o com a mínim qui esnrdiamés pobles. En el seuarticle sobre"El parlar de Marina Alta' aquestautor arriba a les conclusionssegüents: 1.- el tractamentde les prepalatalsa Benissa,Senija i Teulada,i a Gata,i les confusions vociliques a tota la zona estudiada,possiblement tenen I'origen en el contacte interdialectalentre els cristians vells valenciansde la comarca i els repobladors mallorquinsdel segleXVII; 2.- la influéncialingüística del mallorquíno es redueixúnicament a Tárbena,sinó que s'esténa tota la Marina Atta i a part de la Marina Baixa, la Safor i comarquesveines; 3.- el parlar de la Marina Alta és molt conservadori prou impermeablea les pressions de la llengua dominant;

Vicent Beltan i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCCIÓ 29

4.- amb tot aixÓ,es pot afirmar que enstrobem davant d'una subvarietatde la llengua catalanadiferent del valenciád'Alcoi-Albaida-Xátiva i sobretotde I'alacantí. En "Mallorquinismesa Tirbena i a la Marina Alta" Colomina,basant-se en bona part en Veny (1978), presentaun recull importantíssimde característiquesfonétiques, morfosintáctiquesi léxiques, sovint conservadesen toponímia, que ha deixat la repoblaciómallorquina a les terrespeninsulars. Destacarem en aquestdarrer apartatels mots o expressionssegüents: - animals:titína, xolíguer, ammél'lera,escarpó, pdssera, potó, petxelida(i pe*elina); - plantesi fruits: metló,jonc, cabrombo/combrombo; - característiquesfiísiques: mnleit, bótil, despítrellat,escarlébít; - el camp: ampit, capcíngle,degotís, eíxarcolar, gotínejar; - léxic divers:serradís, crosses, anítpassada, díssabte'vespra', dilluns'endemá', poltrú, esguítx, trespoI, tudar;

- expressionsi locuciotts:jugar a conillons,fer un ba, de bonaveres,net comun vtvorí, a balzém,estar alt de barret, estarfet un bótí\, etc. L'any 1990, Fornés(1990: 409-414),prenent com a marc d'análisi I'espai occitano-románic,faunes incursions lingüístiques per algunspobles de la nostracomarca i posaen relaciódiverses pronúncies locals, com ara la-aftnlde Pego,Alcanalí i Xaló, i algunsmots -aügar, clama1 tatxa ifardejaf- ambI'occitá, insistint i emfasitzanten la continuitatlingüística existent a les duesbandes del Pirineu. Quatreanys després, Casanova (L994), centrant-se en Pegoi Sanet,peró tenint presentla restade la comarca,arriba a les conclusionssegüents: 1.- molts mots i trets lingüístics consideratscom a pertanyentsal catalá oriental, reapareixenen aquestazona; 2.- tant a Pegocom a Sanetexisteix un léxic molt ric i poc aprofitat; 3.- s'hi observala presénciade diversosmallorquinismes com ara els mots esbrellari butzai les locucioÍÉestar de pit en amplei diversesvariants formals; 4.- aquestacomarca pot oferir granssorpreses als filólegs i necessitaque es posenen marxa estudismés exhaustius i concrets.

Vicent Beltron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

parlar EI de la Marina Aha: el contacte interdialectal valencianobarea, 30

Paral'lelament,cal destacarduesmonografies dialectals que se centrenenel parlar de Pedreguer (Garcia i Beltran 1994) i el parlar de Benissa @eltran Lgg6) respectivament,a més de dos articlesde Mon¡jo(1991 i1993), un sobreels cognoms tarbenersd'origen mallorquí i I'altre sobrela distribuciódets articles salat i literari en aquellpoble, i un recull i analiside castellanismesde Benissade Rosselló(1993), tots dos forgainteressants i exhaustius. Igualment, tenim a I'abastun estudid'Ortega (1998), on es classifiquenels parlars dialectalslocals de la Marina aplicant-hitécniques de socioestadísticaavangada: una classificacióarborescent dels parlars de tota la comarca -amb la técnicadel cluster ana$sís- deixaentreveure la possibilitatd'obrir campsnous d'interpretacióen I'análisi de dades dialectals. I, perúltim, no s'hand'oblidar un conjunt d'obres que, si bé no són estudisfilológics extrictes,ens aportenmolta informació dialectal. Es tractade les publicacions de Cabrera( 1986, l99l , L9g7), quefan referéncia al conreude I'olivera, al conteude la vinya i al món mariner respectivament,i les de Barberi Guardiola (1995i L999),que giren al voltantde I'artesaniade la llata i del món de les pesqueresde cingle.

1.5. Descripciógeográfica i sociolingüísüca

El nostretreball centrael seuestudi lingriístic en la meitatnord o septentrional de la comarcade la Marina, la qual s'anomenaadministrativament la Marina Alta. Més avanttindrem ocasióde veurequins són els motiuspels qualsno sempres'ha adoptat aquestadenominació.

La zonaestudiada es troba situada al sud-estdel PaísValenciá, abocada a la mar Mediterránia,entre Dénia, al nord del Capde la Nau, i Calp, 35 quilómetresmés al sud. Cap a I'interior inclou les valls muntanyenquesde Gallinera,Alcalá, Ebo, Alaguar i Castellsde Serrella. Es troba, sobretota I'extrem nord, equidistantde la ciutat de Valénciai de la d'Alacant. La distánciaa Alacantoscil'la entre els 60 km de Calp i els 100i 105de Pegoi I'Atzúvia respectivament,passant pels 70 deBenissa, 80 de Castells,

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCCIÓ 3I

85 de Pedreguer,90 d'Ondarai Orba. Pel que fa a Valéncia,Pego es troba a poc més de 80 km, ondaraa 90, Pedreguera94,Gata a 100,Benissa a 110i calp a 118.La carreterageneral travessa la part est de la comarca,encara que no a la línia de la costa, sinó una mica mésa I'interior, paral'lelamenta I'autopista. Pel que fa als productesque s'hi conreen,destaca la vinya (l'elaboracióde la pansa)i I'ametler al sud-est,els cítrics a la plana central i nord, i diversoscultius d'interior (sobretotcireres, a més d'ametlesi olives) a les valls de ponent.El garrofer -encara freqüent en aquestesdarreres zones- ha reduit considerablementla seva extensió.Malgrat tot, la principal font d'ingressosdels poblescostaners és el turisme, que sovint ha fet malbéI'ecosistema, i, de forma aillada,diversos focus industrials -la marroquineriaa Pedreguer-. L'orografia de la comarcai la posiciógeográfica, oberta a llevant, fa queel régim de plugessiga un delsmés elevats del PaísValenciá, juntament amb la comarcaveina de la Safor: a Pego,Sagra i Tormosla mitjanade pluja anualés superior als 1000 l/m2, mentre que a la part costaneraal sud de Xábia el régim pluviométricés lleugerament inferior als 600 Llm2a I'any, la qual cosafa queens trobem en una zona de transició amb els poblescostaners situats al sud del Mascarat,que, juntamentamb I'Alacantí, tenen un clima semi-árid(amb precipitacions inferiors als 400 llrrt). Les cadenesmuntanyoses, que enllacenamb la serraladasubbética, hi són decisives:el Montgó, al termede Déniai Xábia, estroba a753m; Bérnia,al sud(termes de Xaló, Benissa,Altea i Callosa) a lL28 m; i Xorti (entre Castellsi la Valt de Guadalest)a 1120m.Aitana -fora de la zona d'estudi-, situadaal sud de la vall de Guadalest,arriba als 1558i el Puig Campanaals 1410. Malgrat tot, arribar a la Marina actualmentens és molt fácil, tant si és pel nord com pel sud. Les carreteressalven qualsevol obstacle geográfic sense massa dificultat. No obstantaixó, fins no fa massala situació era ben diferent. I és precisamentla ubicaciógeográfica de les nostres terres, entre muntanyes altes que s' aboquen bruscament a la Mediterrfuria -deixant de banda la plana central, més oberta a les terres saforenques-,i la llunyaniade les comarquescastellanoparlants i de les gransciutats com Valénciai Alacant, el que ha condicionat,per tant, el carácterdels blavets de la

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 32

Marina i els ha diferenciatsde les zonesvei'nes properes. Des del punt de vista sociolingüístic8,la nostracomarca, com tantesaltres del nostre país, es caracteritzaper mantenirfidelment el catalácom a llengua própia i vehicular, que per nonna generales transmetde paresa fills, llevat de casospuntuals com ara als poblesturístics de Déniai Calp, on no ho fan totesles famílies,i malgratla població forastera-rnoltíssims ciutadansdels paisosnórdics- que hi resideix i les mancancesa nivell educatiui oficial. Ara bé, les actitudsdiglóssiques dels parlants sovintegeni fan perillar el futur de la nostra llengua, la qual es troba cada dia més castellanitzada.Fóra una llistima que un parlar tan conservador,com el de la nostra comarca,perdés el seuparticularisme. Tot aixd dependrá,a més de la posició que hi prenguenels nostrespolítics i ensenyants,de les actitudsindividuals que cadascúhi adopte.No oblidem,peró, quehi ha unaporta obertaen I'augmentde gentalfabetitzada en la nostrallengua des que s'ha posaten marxala LIei d'ús i ensenyamentdel valenciá -esperem que a horesd'ara haja augmentatconsiderablement-. M'he servit del,Cens de poblacíó i habitatgesde la ComunitatValenciana, 1991,elaborat per l'Institut Valenciád'Est¿dística, a I'horad'elaborar l'índex decatalanoparlants, sempre aproximat, delspobles estudiats, sumant els que sabenparlar catalá-que en la nostracomarca són parlantsefectius, i no noméspotencials-, els queel parleni el lligen i els queel parlen, el lligen i I'escriuen.

Municipi Habitants Altitud 7o catalano- (1eeo parlants aprox. Alcanalí 842 230m 63'.4% L'Atzúvia 582 102m Beniarbeig 1208 42m 88',9%

Vegeu Diéguez i Guardiola (1999), que estudienles actituds lingiústiquesdels estudiantsde batxilleratde I'Institut d'Altea, on hi ha algunbenisser. També apareix publicat, de forma resumida,a Diéguezi Guardiola(1998).

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTR@DUCCIÓ -f-'

Benidoleig 783 131m g0'6% Benigembla 390 314m 96% Benimeli 329 92m 96'.2% Benissa 9t54 254 m 72',3% Calp 14216 59m 35'8% Castellsde Serrella 499 551m 99% Dénia 27469 0m 68',9% Gata 5070 78m 93',9% Llíber 527 274 m 65Vo Murla 332 285m 96'3% Ondara 5r49 36m 86% Orba 1576 154m 91.'2Vo Parcent 767 295 m 82'.4% Pedreguer 5853 83m 89',7% Pego 10369 82m 96% PobleNou de Benitatxell 1989 142 m 8L'2% Els Poblets 1191 14m 63',5% EI Ráfol 368 88m 87',5% Sagra 379 104m 79',4% Saneti Negrals 566 83m 94',5Vo Senija 474 234m 83',2% Teulada 8430 185m 56',8% Tormos 305 120m 80% La Vall d'Alaguar 918 437m 95'.L% La Vall d'Alcali 186 637m gL'.4% La Vall d'Ebo 343 394 m 96',7% La Vall de Gallinera 682 295 m 96'.2%

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina AIta: el contacte i4terdialectal valencianobalear 34

El Verger 3627 25m 87',8% Xábia 21393 50m 55',4% Xaló 20It 189m 84%

I-.6. Descripcióhistórica

El fet histdric que ha condicionatla varietatlingüística dels nostrespobles ha estat, sens dubte, I'expulsió dels moriscosI'any 1609 i la consegüentrepoblació mallorquina,duta a terme pel duc de Gandiai virrei de Mallorca. Cal destacarque, mentreque a les valls de I'interior i a la zonacompresa entre Tárbena i JesúsPobre -és a dir, aquestsdos poblesi Xaló, Llíber, la Llosa, Pedregueri Gata,amb la Rectoria- estádocumentat el componenthumá procedent de les llles, i, a mésa més, s'evidencia en la prÓpiavarietat lingüística, a la majoriade llocs hi mancadocumentació o estudis d'história local centratsen aquestaspecte. Així i tot, malgratla mancangade dadesals registresparroquials, com testificaCosta i Mas (L977b:79), el geógrafvalenciá que ha estudiatamb més rigor científic aquesttema, la presénciade llinatgesmallorquins en aquestsllocs de la comarcaés importantíssima:a Pedreguer,per exemple,hiha Costa d'EivissaiFíllol de Llucmajor;als poblesveins, i tambéallá, tenimBallester, Femenía, Puigcerveri Riera. A la vall de Xaló, que inclou els municipisde Xaló i Llíber, " els llibres d'esposoris(1620) registren 131 persones nades a les illes, algunesd'Eivissa, Pollenga,Manacor..., peró mésde sta. Margalida(63) -llinatges Serra,Font, Monjo, Albanell,Mestre, Femenía- i de Llucmajor(41, moltesa Llíber) -cognoms Vídal,Mas, Montserrat,No guera, etc.-" (CostaL977b: 87-9 1). Basant-seen les dadesde Costa,peró ampliant-les,l'historiador mallorquí Mas publica un article de divulgació (1997) al voltant de la primera gran emigració de mallorquins,tot coincidintamb I'agermanament del seupoble -Santa Margalida- amb Tárbena.Amb tot, sabemque a la Vall de Gallineraels seusprimers habitantseren andritxols;els de la Vall de I'Alaguar eren artanencs-de 69 comptabilitzats,31 eren

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCAÓ --?s

d'4fte, 10 de Manacor,7 de Llucmajor i 3 de Petra-; a Beniaiaeren d'Andratx i de SantaMargalida; a Benidoleig,de Manacor, Andratx i Porreres;els d'Ondara,d'Eivissa, Felanitx, Manacor, Marratxí i Muro; a Castellsde Serrella,de Llucmajor i de Santa Margalida i a la vall de Guadalestencara trobem la meitat de cognomsmallorquins (Balaguer,Bou, LIedó, Móra, Pasqual,Ríbes, sales, santacreu).De fet, els cadastres del 1603 i 1613 de l'Arxiu Municipal de SantaMargalida, que he tingut la sort d'escorcollargrácies a I'amabilitatdel mateixAntoni Mas, mostrenuna pila de cognoms -molts delsquals van desaparéixer poc després-que al capd'uns anysja esdocumenten als poblesde la Marina mésafectats per la repoblació:es tractade Albanell, Amangual, Balaguer, Estelrich/stelrich, Famania/Famnníe,Farrer, calafat, capó, cífre, Mas, Molinas, Monjo, Mulat, Paralló/Parayó,Pons, Ribas/Ríbes,Roíg, Rosayó, sarver, Serra,Vidal, etc. Malgrat tot, ésa Tárbenaon el componentillenc va sermajor, tal i com assenyala Monjo (1991):el primerestabliment s'efectuá I'any L6I2 amb36 pobladors;el segonel 27 d'agostde 1616amb la vingudade23 repobladorsnous, amb la consegüent distribucióde terres.La mobilitat de la poblaciói els matrimonismixtos hi aportenmés gent de les illes establitsals pobles veins. Els repobladorsde Tárbenaprocedien principalmentde Manacor,Santa Margalida i Pollenga.Per orde d'abundáncia destaquen els cognomsmallorquinotarbeners següents: Molínes, Rípolt, Solíveres,Monjo, Pont, Cífre, Marcó, Calafat, Mascaró, Vila, etc. Giner Bolufer (1950)fa tambéun estudihistóric de les valls de Pegoi afirmaque a la Vall d'Ebo "cuandofueron expulsadoslos moriscos existían en el valle ocho pobladoso alqueríasque quedaron totalmente deshabitadas y que fueron repobladas con familiasmallorquinas (...) La onomásticamás general es: Frau, Llodrá, Mas, Masanet, Mengual,MoIl y Montaner,predominando Mengual y MolI" (peg. 56). I que a la vall d'Alaguar "al ser expulsadoslos moriscoscomprendía el valle los tres actualespueblos y el castillo de las Adzaharas,con 180 casas,que fueron totalmenterehabitados con mallorquines"(pág. 63). Benimeli "al serexpulsados los moriscosen 1609quedó deshabitado y repoblado

Vicent Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalea, 36

por familias mallorquinas,siendo la onomásticamás general: Catalá, Doménech, Ginestar,Lull y Mut, predominandoLuIl y Doménech"(pág. 7z). El Ráfol, "al ser expulsadoslos moriscoscontaba con26 casas, que fueron rehabitadas por mallorquines. La onomásticamás general es: Cataló, Ferrer, Gínestar, LulI, puchol y vídal, predominandoLull y Vídal" @eg.73). Sagra"cuando fueron expulsad.oslos moriscos en 1609 contabacon 40 casas,y fué repobladapor catalanesy mallorquines".Sanet, "cuandofueron expulsadoslos moriscosdespués de la rebeliónde 1609,se repoblóde mallorquines,siendo la onomásticamás general: Lull, Moily Mut, predominandoMotl y Mut" (pdg. 7q i a Tormos "al ser expulsadoslos moriscoscontaba con25 casas,que se rehabitaronde mallorquines,siendo la onomásticamás general: Ballester, Gínestar, Perelló, Peretóy Torréns,predominando Ballester y Peretó"(pág. 74). Per una altra banda, se sap que Pego, Xábia i Dénia, per exemple, eren poblacionscristianes al segleXVII i que,per tant, no hi va haverrepoblació. A Orba la repoblacióla duguerena termecatalans, segons Giner Bolufer (1950: 72). Dénr4 peró, tot i no tenir moriscosen eI momentde I'expulsió, va veure incrementadala seva poblacióal seglepassat amb gent delspobles veinse, la qual cosafa que la repercussió dels mallorquinsen el seuparlar es donede rebot. El cas de molts altrespobles -calp, Benissa,Senija, Teulada, poble Nou, Ondara-, algunsdels quals tenienpoblació cristiana i morisca alhora, és encaraun misteri. Si observemels cognomsmés comunsa aquestspobles -Cabrera i lvars a Benissa,Llobell, Oller, BuiguesiVallés a Teulada,Llobell, Colomer,Buigues, Catald, Monfort, Bolufer i Marqués a Poble Nou- notaremque són ben poc o gensfreqüents a les Illes actualment,encara que caldria veure-hidocumentació antiga. Ara bé, alguns altres, com ara Capó,Rosselló, Ferrer, Ríbes, Vidal, Sígnesi Santacreu,encara que hui en dia no hi sónpredominants, poden ser perfectament mallorquins. Des del punt de vista lingüístic, aquestspobles tenen moltes característiques -evidentrnent, no tantescom la zonaesmentada més amunt-, a mésdel léxic, quepalesen la influénciadels illencs, i, a tot agÓ,s'ha de sumar la immigracióde gent dels poblesveins als darrers segles.

e JoanIvars (1995:293-294).

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCAÓ 5t

Podríemparlar, per tant, d'una zona"mallorquina de rebot", que s'estendriaals pobles interiors poc afectatsper la repoblació (Murla, Alcanalí, Orba) i, en part, a la zona costanera.Vegem, per exemple,qué en diu GinerGuerri (1995:331-353) al respecte:

" Ni la Villa de Murla ni su moreríafueron repobladas.Ni habíarazón alguna para repoblarlas(...). Los habitantesde Murla podíanperfectamente mantener productivastodas las escasastierras que componían su término, absorbiendolas heredadesabandonadas por los moriscos". "Entre los repobladoresde Alcalalí figuran sólo dos procedentesde Manacor (Mallorca): Antonio Cerveray Mateo Roselló.Los demáseran valencianosde Muchamiel,Polop, Calpe, Benisa, Bocairente, Valencia, Jávea, Finestraty Altea, y de Murla (...) Hubotambién alguno de Barcelona. Otro grupo considerablede 27 familiasmallorquinas repoblaron los pueblosde Alahuar(...). Y en esta invasiónde isleñosde Mallorca, nos constadocumentalmente que algunosse instalaron también en Murla. Talesfueron: "Miquel Mallol mallorquí de la vila de Murla ... diu serde 18 anysfins en 20 anys"; "AntoniFemenía, fill de Miquel Femeníay de CatarinaQansaloni ga muller, naturalsde la vila de Manacor,vila de Mallorca, residentsen estavila de Murla..."; "JoanRibes laurador,fill de Antoni Ribesy Antonia Montaner,naturals de la vila de Santa Margarida, Reynede Mallorca, residenten lo loch de Parcent ... y Antonina Mas, donsella,filla de Antoni Mas y de Marina Castellósa muller, naturalsde la vila de Artá, Reynede Mallorca, residentqui es estadaen lo loch de Tárbena y de presenten la vila de Murla..."; "MiquelVerdesa mallorquí morí en lo ostal de aquestavila..." Pocos mallorquines,pues, se instalaronen Murla y desaparecieronpronto".

Amb tot el que hem dit, no hi ha cap menade dubteque el parlar objected'estudi és forqa interessanti conservadori que mereix una análisi aprofundida,en la qual es donena conéixertotes les sevespeculiaritats.

1.7. Consciéncialingüística

Tant a lazonacentraldel PaísValenciá com a lescomarques meridionals el parlar

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 38

de la Marina és consideratcom un delsmés "valencians"de tots. No obstantaixó, hem tingut ocasió de sentir diversos comentarisals pobles veins del Comtat, influits possiblementper la situacióde proximitat, quedelaten un rebuigaparent, que no és més que una manerad'ocultar que es tracta d'un parlar més conservador.A Tollos ens diguerenque:

"DeFageca pac amuntes parla mésfi í de Fagecapac avall mésbast. Ací parlem lo just; per Xaló, Gata i tot aíxóxafen més Ia lletra."

"Per ahí batx (de Castellscap avall) li peguencada patí al diccionari.'10

A Fagecaem comentavenque:

"Ara a Castellss'han reformat,pero antes...,,

I fins i tot dins de la mateixacomarca, els parlars més "mallorquins" -i, per tant, mésdiferents- són consideratsestranys i sovint són objectede burla. D'Alcanalí hem recollit una fraseque diu que:

"A xaló hi ha moltesparaules extravagants. No te hu pots ímagínar."

I de BenissiváI'afirmació següentreferida a castellsde serrella:

"els de Castellsparlen molt batuno.n

A la Vall de Gallinera, peró, la própia mallorquinitates veu amb una mica d'orgull, de maneraque els particularitzacom a poblediferent:

" Benissivdés mésmallorquí que tots elspobles. Agó ésMallorca!,,

r0 Jo em preguntea quin diccionari:al d'espanyol?

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCCIÓ 39

D'igual manera,els mateixosparlants són ben conscientsque moltesparaules canvien o es perden i aixó unifica forga tots els parlars, alhora que es perden els particularismes,que no sempresón vistos amb bons ulls:

"Sempres'ha dit barginja,'ara díguembargínia.. ara és que som més sabuts" (afirmaciód'Enriqueta de Castellsacompanyada d'una gran rialla).

"Tota la vida hemdít closses,'ara heu diguemd'una atra llei." (a Alcanalí)

Malgrat tot, en aquestacomarca -a I'igual que a la Marina Baixa, I'Alcoiá i el Comtat- la consciénciaidiomática no s'ha vist genstrastocada o pertorbadaper les divisions provincials imposades.A pesarde pertányera la província administrativa d'Alacant, tothom afirma que parla valencid i se sent únicament valenciá, no mai alacantí, com ocorre als pobles situatsal sud de I'anomenadalínia Biar-Busot. És possiblementun sentimentvalenciá dels més "purs" o com a mínim dels menysinfluits per divisionsadministratives imposades. Pensem que és molt mésficil sentir-sevalenciá a la Safor o la Vall d'Albaida, quepertanyen a la provínciade Valéncia,que no pasen aquestescomarques. Aixó vol dir que la "valencianitat"d'aquestes comarques és claramentnacional, d'identificació com a poblerr.Només hem sentitun comentariaillat i escadusser,gens representatiu, com és el d'una dona de Beniarbeig,Qü€, pel fet de trobar-sea la fita provincial,considerava que el szuparlar feia de transició:" en díemuna en valencidi una en alícanrt". S'haparlat molt al voltantdel particularismealacantí i sobreles bases históriques i geográfiquesde la línia Biar-Busotr2,que actua com una mena de fronteranatural entre

u No obstantaixó, considereque el sentimentvalenciá va directamentlligat a l'ús de la llengua i sovint s'ha jutjat injustamentla consciénciaidiomática de les comarquessituades al sud de la línia Biar- Busot: a les terres meridionals, a més de sentir-sealacantins -per la proximitat i dependénciaevident amb la ciutat d'Alacant- se sentenvalencians tots aquellsque conservenel catalácom a llengua propia.

12Colomina (1985: 63-67), incorporant-hitota la bibliografiaanterior, en fa una síntesiforga interessanti completa.

Vicent Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 40

dueszones poc relacionades que presenten diferéncies substancials pel quefa a la vitalitat del catali i a la consciénciaidiomitica. A la nostracoÍrarca el prejudici de "parlar malament",tan estésen altreszones, no ésni de bon tros tan acusat.Per als de la Marina el parlar marcatnegativament és, sensdubte, I'apitxat i, en menor mesura,I'alacantí, que, malgrat tot, és poc conegut.No és més que un prejudici injust -com qualsevol altre- basaten la percepciód'una fonética aparentment més "castellanitzada"l3. Aixó sí, moltes personescontinuen mantenint I'actitud diglóssicaque caracteritzaels pobles oprimits com el nostrei que es reflecteixen frasescom que "eI valencídés molt mal d'escriure" (Br) o en comentarisdubtosos -per una altra banda,comprensibles- com el que es plantejavaun parlantmurler respectea la pronúnciaafricada del fonemaif : "acídíguembrutxa('bruixa'):perójonoséatxócoms'escriurdencastellñ.Enhatxe?"ta

1.8. La Marina. Un problema terminológic

Quanta la denominaciói la divisió de la comarcaobjecte d'estudi, cal destacar queno hi ha hagutunanimitat al llarg del seglepresent per part delshistoriadors. Aquest ha estat,sens dubte, un delspunts més descuidats pels nostres governants des de sempre. S'ha de dir la Marina a totesles terresque van desde la Vila a Dénia?Hi ha realment una Marina Alta i una de Baixals?

Hem de rebutjarla denominaciótradicional de Marquesatde Dénia?Qué faríem

t3 Ací té una impofi.,nciacabdal el paperde I'escolai delsprofessors en concret,que haurien d'estar més sensibilitzatsen el tema i transmetreun missatgelingiiístic més objectiu,ja que pei tenir més o menysfonemes un parlar no és millor que un altre. Vegeuuna defensadel valenciácentral en Colomina (1999:99-105). ra Entre els majors, el castelli és el referentescrit, encaraque prácticament mai no es coneix amb precisió.A Castellsde Serrella,una dona major, desprésde respondretollina ('tonyina'), 'aixó matisavaque és en valenciá;en castelliüul"; ala Vila Joiosa-la MarinaBaixa- un homemajor, preguntant-li per I'albergínia, em responguéalbargina, peró afegíque "en castelláés almerenjena". ls Precisament,a I'anomenadaMarina Baixa es trobenels cims méselevats del migjorn valenciá: Aitana, amb 1558m i el Puig Campanaamb 1410m.

Vicent Beltran i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCCñ 4l

en aquestcas amb la subcomarcade Benissai Calp? Si fem un repáshistóric, observaremque no hi ha hagutmai una homogeneitat i una unitat absolutaamb les divisionsdels pobles que estudiem. Torres(1998) insisteix en la importánciaque hi ha tingut la fronteraprimitiva del regne de Valéncia fins a l'época contemporinia; en el cas de les divisions administratives,fins a la divisió provincialde 1833,i pel quefa a les eclesiástiquesfins al 1957. Tambéha estatdecisiu el fet que I'acfial Marina Alta haja pertangutals partits judicials de Gandia,Dénia i Callosa.Aixó possiblementha fet trontollar la uniformitat comarcalaparent. De fet, Calp i Benissa-a mésde Castellsde Serrella- hanformat part durantmolt de tempsdel partit judicial de Callosai aixó explica,en certamesura, que molts historiadorsincloguen aquests pobles a la comarcade la Marina Baixa, sovint amb Senija,Teulada i PobleNou, justificant-hoamb criteris geográfics una mica discutiblesró. Retrocedinten el temps,cal no oblidarI'extensió de les governacionsde Déniai d'Alcoi: els termes generalsdel Marquesatde Dénia, del Castell de Calp, del Marquesatde Guadalesti del Castellde Polop -que incloia els Castellsde Pop, Xaló i Castells-. Segonsafirma Torres (1998: 161):

"L'origende les actualsdivisions territorials de la Marina(...) ésmolt complex. Podem treure tres conclusionsgenerals: en primer lloc que les divisions territorials canvien al llarg del temps, segonsles circumstánciespolítiques, econdmiques,socials, demogrifiques, etc. En segon lloc que les divisions territorials són sempreconseqüéncia de decisionspolítiques que tenen com a finalitat la millora de I'organizacióadministrativa del territori. Entercerlloc que la configuracióde les divisionsterritorials de la Marina, com les de tot el País Valenciá, és un procésque comenQaen el segleXIII i continuaencara en els nostresdies. "

róConsidere que hauria de ser més decisiu,com a criteri geogrific, el pas del Mascarat,que separaCalp i Altea, i que ha estat inaccessibledurant molt de temps, que no pas la serraladade Cuta i la Gargantade Gata. Aixó faria que la subcomarcade Calp, Benissa,Senija, Teuladai Poble Nou s'incloguésdecididament a la comarcade Dénia, amb la qual hi ha hagut sempreuna relació molt forta, enc¿uaque actualmentBenidorm, pel seudesenvolupament turístic i de ciutat de serveis,hi ha exercit en aquestsdarrers pobles una influénciaconsiderable.

VícentBeltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marira Ahat el int"rdiolectar valencianobaleo, "ortocte 42

La província de Xátiva (1822) ja partia el Marquesatde Dénia en dos, i actualmentel projectede les comarquescentrals exclou directament les terressituades al sud de Xortá, Bérniai el Coll de Rarcs. El problematerminolÓgic ve d'antic, perd les denominacionsactuals -Marina Alta/Marina Baixa- tenenpoca tradició, ja que se senteni s'han fet "oficials" des de mitjan décadadels 70.

La transmissióoral ha mantingutla denominacióde Marquesatper a la "Marina" septentrionali la de Marina sobretotper a les terres costaneresque van de la Vila a Benissa.No obstantaixÓ, també és conegudaper la Marina la zonade Xábia i Dénia, encaraque en menormesura. Evidentment que les valls interiorsno s'hanidentificat mai com a Marína, encaraque els poblesveins del Comtat-una mica mésa ponent- ja els atribueixenaquesta denominació; ara bé, semblaque és indiscutibleque les valls que s'aboquenala Marína, rebenel mateixnom. Recordem,si de cas, queels únicspobles quepostposen actualment I'especificador toponímic "de la Marina" són polop i Relleu, tots dos a I'actual Marina Baixa. Gregori (1996) es mostra forga crític amb la doble denominació-Marina Baixa/MarinaAlta-, com es desprénde les afirmacionssegüents:

'El Atlas Temóticode la ComunidadValenciana, en 1991.,(...) es el primero (...) quepresent¿ la desaforarnadadivisión comarcal:La Marina Alta y la Marina Baixa; y que sería adoptadapor las dos EnciclopediasValencianas y por la Catalana"(Gregori L996: t52)

"Si se ha queridosuprimir el nombredel Marquesat(de Denia)y la subcomarca de la Rectoríae integrarlosen La Marina, es cosarazonable (...). Si la comarca de Denia/Pegoforma partehistóricamente de La Marina, y si quedaobsoleto el nombredel viejo "Marquesat",püeda éste incluirse en aquella,pero no a costa de la dobledivisión". (Gregori 1996: 154-155)

Considere,al meu parer, que a l'hora de crearuna divisió comarcal,s'haurien de tenir en compte,com a mínim, els aspectessegüents:

Vicenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

INTRODUCCIÓ 43

1. - criteris geográfics; 2. - criteris comercials,administratius i de relacióhumana; 3. - criteris culturals; 4. - tradició histórica.

D'entrada, cal tenir clar si realmenthi ha una o duescomarques de la Vila a Dénia. Crec que la distánciaentre un poblei I'altre, queés de vora setantaquilómetres, i la necessitatd'organitzacií -serveis médics,administració, etc.- justifica, si mésno, la necessitatde dividir en dosaquesta zona. Des del punt de vistageográfic, pensem que les serres de Serrella, Xortá, Carrascarde Parcent i Bérnia formen una barrera indiscutible.Quant a les relacionscomercials i/o tradicionals,la divisió proposadaens és válida,ja que la subcomarcade Benissaté un contactedirecte amb la ciutatde Dénia, i Altea, la Vila i la subcomarcade Callosaestan abocades a Benidorm. Si tenim en compte els criteris culturals, a penes hi ha diferénciessubstancials, encara que lingüísticamentla zonaseptentrional té un parlar específic,clarament diferenciat de la resta de pobles veins, i coincideix prácticamentarnb el límit adés esmentat,amb l'excepcióde Bolulla i Tárbena,per unabanda, i, en certamesura, de la subcomarcade Calp, Benissa,Senija i Teulada. Pel que fa a la tradició histórica,com s'ha dit adés,la confusióés major i seria difícil arribar a un acord. lrs denominacionspopulars, peró, parlende la Marina per a tot -i més especialmentper a les zonescostaneres del sud-, encaraque també de Marquesat(de Dénia)per als poblesmés septentrionals. Amb tot, podem concloure que se'ns fa imprescindiblela divisió en dues comarques.El problemaés el nom. Marina Alta i Marina Baixa no sónprecisament els mésapropiats, peró dir-li Marina a tot, malgratque pot seruna solucióencertada, no és gens práctica, pel fet que irrclouria més de seixantapobles, amb més de vuitanta quilómetres entre els dos extrems i sensecap relació humana. La denominació de Marquesatsembla que ha quedatuna mica obsoleta.Possiblement, ara és massatard per a oposar-sea I'adjectiuAlta/Baixa, que senzillamentfa referénciaa la latitud, a I'igual

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 44

que ocorre amb la Plana Alta i la Plana Baixa. Contrariar aixó, i, per qué no, la "tradició" de mésde vint anys,potser no és la millor solució.Per aixó i per practicitat, he optat per titular el present estudi El parlar de la Marina Alta: eI contacte interdialectalvalencianobalear, a I'igual queparlaré de Marina Alta i Marina Baixa en aquells casospuntuals en els quals es fa necessáriala doble divisió, per comoditat lingüísticao geográfica.

1.9. Agraiments

Faig constarel meu agraimentsincer al Dr. Jordi Colominaper tot el que m'ha ensenyati per la dedicaciói confiangaque ha depositaten mi i al meu amic i company alacantíCarles Segura, amb el qual he compartitmoltes hores d'amistat i de discussions lingüístiques,i quetant m'ha ajudaten les tasquesinformátiques. A tots dos, i als altres companysde departamentque directament i indirectam'han aportatalguna cosa, moltes grácies.També, i sobretot,a tots els informants-més de centsetanta- i als nombrosos amicsque m'han servitd'intermediaris, en especiala la JosepaGarcia i Rosselló.Aquest estudija és un homenatgea tots aquellsque se'n considerenpartíceps. No puc deixard'esmentar, d'una maneramolt especial,a la LibradaOliver Mas, de Llíber, queja no esti entrenosaltres, perqué un cáncertraidor, semblantal quees va endurma mare, li va arrabassarla joventut, la bondati la vitalitat queposseia. Pot estar seguraque mai no l'oblidaré. Semprerecordaré com s'anotavaparauletes-com deia ella- i em telefonavai me les proporcionava.Molt agrait,Librada.

A Joan-IvesPasqual i Menachesper I'elaboracióinformática dels mapes. euant de tempshem passatjunts i com enshem sabutcomprendre! A la mevagennana Raquel i a tota la mevafamília, especialmenta MA MARE. A tots aquellsque em deixe, amigues/amicsi companys de pis, senseels quals no hauriaestat possible la realitzaciód'aquesta tesi. I com deienmolts dels entrevistats,"domés que ho havágemacertat, prou!".

Vicent Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

2. FONETICA

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

2.1. Vocalisme

2.1,.1.Vocalisme tónic

El vocalismetónic del parlarde la MarinaAlta, ambset fonemes, no presentacap diferénciarespecte al sistemader catalá més general: lil, lel, lel, lal, lcl, lo/, lul. Noméscal destacar,a una part de la comarca -Ala, Bb, Bg, Bsa, D, G, Llí, Nou, or, Ped, se, Teu, ver, x, xeb-, la presénciad'uns al.lófonsde la lel i la lol, d'oberturamitjanarT, que apareixen en posiciófinal de mot, tant en sÍl1abatravada com lliure (en aquestadarrera posició només la lel): tamb[É],r[É]s, col[ó]m, r[ó]rr8. Aquesr fenomenés ben cridanersobretot en el parlar de Gata,Pedreguer, Xábia i poble Nou (mapa núm. 8), on, no obstantaixó, s'hi observauna tend¿nciaclara a perdre aquesta pronúnciaentre la poblaciómés jove.

Seguramentdeu tractar-sed'una redistribuciódel sistemavocál.lic, tenint en comptela gran distánciaque hi ha entre Lalel ila lol tancadesi les corresponentsobertes en el valenciá de la comarca,tot aixó afavorit per uns contextosfonétics que ho

17Prescindiré de transcriure aquestsal'lófons com a tel i tcl per a no confondre,ls amb els fonemes que, lel i lcl , per a ser exactes,hauríem de transcriurelr,l i- lut-peral baleárici per al valenciá general, inclosa la nostra comarca,ja que presenten ací una oberturar"nsible-"nt ma¡or iue al nord del tortosí. Faré servir les majrúscules[E] i [o], com apareixentranscrits en diversosmanuals ¿e lingiiística els fonemesd'obertu¡a mitj¡na quetrobem en rossellonés,per exemple. rE A la Canyadade Biar (Colomina 1985a: rc2-Lo4)esprodueix un fenomensemblant: el fet que la /e/ diftonguetransformant-se en [a] -[vjart] i tdjaw]- ila lcles tanquesistemeticament -[,dono] (<['dcnc] < ['dcna])- ha provocatuna ¡estructuracióde les vocals/e/ i /o/ tóniques:üant una com I'altra s'obrin en contextfónic final de paraulaseguit d'un o més segmentsno sil.lábics:nebot, colom, Déu i serphi sónpronunciats [ne'bct], [ko'lcm], [dew] i [serp] respectivament.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de la Marirya AIta: el contacte interdialectal valencíanobalear

propicien. Tampocno s'ha d'oblidar queen moltscasos en quéhi tra tÉl -i precisament allá on el fenomen és méssistemátic- es dónauna coincidéncia amb I'aparició de la Fl tónicamallorquina: res, francés, conec,etc.; en casque aquestasiga la causaprimera, hauríemde suposarque després s'ha produit una generalització del fenomenen contextos semblantsi fins i tot s'ha estésa la lol, per tal de compensari equilibrar les vocals anteriorsa les posterio¡s.

z.t.L.L. Diferéncíesrespecte a la restadel valencíd

Prácticamentno hi ha divergénciesde distribuciód'aquest vocalisme tónic amb el de la restadel valenciá.

cal ressaltar,peró, la presénciadel mot jonc (mapanúm. 3), en lloc de la pronúnciamés freqüenten catali occidental,junc, a Bsa, c, G, J, Llí, ped, se, Teu, -ionqu¿ra Xáb a Nou i enionca X-, queté tota I'aparengade ser un mallorquinisme; la variantfonética més etimológica coa (mapanúm.179), enfront de la méshabitual en el valenciáveí cua, que apareixa la nostracomarca a Calp, a la Vall d'Alcalá -amb Beniaia- i a Castellsde Serrella.

A mésa més, les formesaccentuades del verbpoar (mapanúm.4) manteneneI timbre de la [o] a pricticamenttots els poblesestudiats: jo ['poe], tu ['poes]. Malgrat aixÓ,a Castellsde Serrella,a la Vall d'Alcalá i a la Vall de Gallinera,com a la comarca veinade la Marina Baixa, on el verb espronuncia [pu'ar], les formesrizotdniques tenen evidenünent[ú]: ['pue], ['pues].D'igual manera,les persones accentuades del verbtopar (al [tu'par] centrei sud de la comarca),tossar [tu'sar] (Bsa),brollar [bru,.l.ar](A, B, Bsa, c, E, or, Teu) i esgolnr [azyu'lar] (Gall) | lazyu,]"arl (Teu) han mantinguten aquestspobles la vocal [u], que apareixen posició átona: ['tupe], ['tupes], ['tupa], ['tuse],['tuses], ['tusa], ['brul.a], [az'yula] l[az,yu]"a], ... (mapesnúm. 5_6). Per una altra banda,enfront de la pronúnciageneral nadar, a la vall d'Ebo, la vall d'Alaguar, la Vall de Gallinera,Castells de Serrella,Beniaia, I'Orxa -el Comtat-

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

ponÉnc¿ 49

i Tárbenatrobem la variant nedar (mapanúm. 15), a partir de la qual s'ha format el presentd'indicatiu nede, nedes,neda, nedem,nedeu i nedenals sis primers pobles i neda, nedes,ned.a, nedem, nedeu i nedenal darrer. Semblaevident que la repoblació mallorquinahi deguéser decisiva,encara que no s'ha d'oblidar la inestabilitatfonética que presentael vocalismeáton en catah occidental(vegeu anear'nadar' a Elx, segons Segura(1998: 37 it43)). L'adverbi interrogatiucommanté la vocaletimológica [kom], oposant-seal parlar d'altrescomarques valencianes, que la transformaen [c]. Iguaünent,a diferénciadel que ocorre a I'extrem sudde la llengua{amp d'Elx, Crevillenti Guardamar-, les formes tÓniquesdels verbscobrar i sobrar presenten[o]: ['kobra], ['sobra]. Al mateix temps, els mots Lloreng i pacénciaes pronuncienmajoritiriament amb [e], a I'igual que les formes accentuadesdels verbsmolestar i contestar.Per contra, el castellanismecerdo sol pronunciar-s'hiamb [e] -['serdo]- alspobles de Benissai Senija(mapa núm. 163). El verb traure (mapanúm. 2) presentadiferents solucions a la comarca:a la zona "periférica" i costanera@sa, C, D, P, Se, Teu i Xnb) mantéel timbre vocálicpropi del catah occidental,['ffawre], menffeque a la restade la comarcaes pronuncia['rewre], seguramentper influénciamallorquina. Enfront de lesformes onomatopeiqtes maulaimaulen del verbmaular, propi del valencii, apareixenles variantsfonétiques mleluln i mltlulen a la Vall de Gallinera,la Vall d'Alcalá, Teulada,Tirbena i Callosad'en Sarriñ, coincidint amb el mallorquí (vegeuColomina 1986: 663). També cal destacar que el mot aigun pren la variant fonética ['ewja] a prácticamenttota la comarca,i que a Pedreguerles formestóniques del verb encetar s6n pronunciadesamb [e] (

Vicenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI narlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 50

2.1.1.2.El díftongdecreixent lftjl

El diftong decreixent/uj/ (mapa nrlm. 7), propi del catalá general i de les comarquesveines de la Marina Baixa,de I'Alcoiá i del Comtat,es fa creixenta la major part de la Marina Alta, coincidintamb el valenciácentral i l'alacantí: ['kwinaJ, [bwit], ['kwiÓa], [bes'kwit]. Sols s'hi mantéla pronúnciadecreixent en les personesdel verb morir on apareixaquest diftong: [nrujk], ['mujya]. Nomésles valls interiors-Castells de Serrellai la Vall de Gallinera- conservende maneraregular la pronúnciatradicional del catalá:['kujna], [bujt], [kujt], etc. Semblaque aquesfadegué ser fins no fa massa l'única forma existenta la restade la comarca,tenint en compteque a horesd'ara está produint-seel canvia la localitatde Teulada.En aquestpoble la pronúnciapredominant i única entre els majors de25 anys,aproximadament, és ['kujna] i ['bujt], merureque les generacionsmés jóvens han fet el diftong creixent,com passaja als poblesveins. De quatreinformants teuladins menors de 25 anys,en el momentde I'enquesta, nomésun (Toni DevesaVallés, nascut I'any t973) fa el diftongdecreixent; els altrestres (JosefaMari Garcia Buigues [L977], Inma DevesaRamiro t19781i Imma Llobell Buiguest19781) I'articulen sistemáticamentcom a creixent.No tenim, peró, la mostra d'informantssuficients per a extraure'nconclusions de tipus sexuals.Sí quepodem, per contra, afirmar queens trobem davant d'un canvi lingüísticgeneracional.

2.t.1.3. Els difrongslíwl i l6wl

El diftong [cw] apareixen ou, bou, prou, ploure, mourei coure i [ow] en pou i soz (verb ser). Hi ha alternangad'obertura en jou, depenentdels pobles, amb un predominiclar de la [c] (A, Ala, B, Gall, P). No obstantaixó, de Llíber, Xaló i Dénia tinc recollidacom a pronúnciaúnica [€ow].

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

ro¡,¡Enc¿ _ 5l

2.L.L.4.Les oo delsmonosíI'labs í d'alguns bisíllabs

Un tractamentespecial presenten un grup de monosíl'labso bisíl'labs que, apartant-sede I'etimologia,obrin la vocal lol enprácticamenttot el catalá.Si tenim en compte els exemplesestudiats per Coromines(1984: 189-194) -deixant-hi de bandaels de I'apartat2.1.1.3., i afegint-neuns quantsmés- tenim quea la Marina Alta presenten vocal obertaels mots nom,plor, por, flor, got, sol, xorc, roíg, moll, vot, pondre, hora, vora, volva, costra/crosta, brossa, oIIe, molla, bova í tovai merLtreque hi ha vocal tancada en com, cobra, sobra, borla, esmorze, boda, salmorra, sostre, nuvola (lnuvolar), nyora, bola i botja. Hi ha oscil{acióen carlóta / carlóta (carróta) i bóli I bóli'bolígraf', ambpredomini de la primeraforma en el segoncas.

2.1"1.5. Absénciad'inflexió de lel en contacteamb palatal

Coincidint amb l'alacantí,peró oposant-sea la major part del valenciá,trobem que la nostra comarcaconserva -llevat de la zona interior- la lel tónica en el demostratiueixe i en el verb deixar, quanaquesta apareix accentuada:

'eixe'

lelíxe: gairebégeneralre líJxe:A, Ala, B, Gall

'deixe,deixa' dfelixe, dlelixa: gairebégeneral dlíJxe,d[rlxa:- A, Ala, B, Gall

tt Quan apareixgeneral o gairebégeneral enels exemplessempre es fa referénciaa la comarca; no.nai a nivell valenciá o catalágeneral, independentmentque hi coincidesca.

Vicent Beltron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina AIta: el contocte interdialectal valencianobalear

2.L.2. Vocalismedton

El sistemavocálic átonpropi del parlar de la Marina Alta coincideixplenament amb el del valenciágeneral: lil, lel, lal, lol, lul.

2.r.2.L. El pas de [e] a lal en determinadessíHabes ínícíats t en clíttcs

En posició pretÓnicaes dónasistemáticament el pas de [e] a [a] en les síl.labes inicials em- (en-),es- i eíx-,coincidint amb el valenciágeneral, llevat de les comarques banyadespel Vinalopó(Colomina 1985a: 151-153) i de la zonaque va de Castellóa Morella (GimenoL994: 67-94): antendre, ascola, aixu(g)ar; i, fins i tot, s'esténa casos com anguany,ancara i astar (felstar a Pego), que es desconeixena gairebétot el valenciá.També es neutralitzen en [a] -llevat dePego- lesformes monosillábiques dels 'en' articlesmasculins (al, als / as),lapreposició (an) i els pronomsam, at, as,aI, a1s / as i hau ('em, et, es, els i ho'). Aquesttret, queja assenyalacolomina (l9g5b: 3g), és noméspropi del parlar de la Marina Alta i de la Safor, dins del conjunt valenciá, i indubtablementés un dels elementsfonétics que més el caracteritzai I'identifica. No obstantaixd, es mantéla [eJ,peró, en la combinacióproclítica de dos pronoms:me se veu I.acuíxa; me'n vaíg, a la major part de la comarca,si bé a Llíber, Xaló, pedreguer i rárbena es produeixtambé la neutralitzacií:mn la vol donar; ma,n vaig.

2.1.2.2" Vacil'lacióentre les ee i les aa i conservacióde la vocal neutra fel

Tambés'hi observaen interiorde síl'labauna gran vacil'lació entre les ee iles aa en nombreconsiderable de mots, de maneraque en molts casossón intercanviables.A -de algunspobles forma sistemáticaa G i Ped;més esporádicament a A, Ala, Alc, Bb,

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

FONETICA

Bd, Bg, D, E, J, Llí, Llo, Mur, Nou,Or, Par,Rá, Sag, San, Se, Tor, X, Xa, Xeb- apareixuna espécie de vocal neutra (mapa núm. 9), quanla vocalde la síllabatónica és líl o lul.

e)a

'sencer'(mapanim. 16) sfefncer:Ala, Atz, Bd, Cas,D, E, G, Gall, J,Llí, Ped,Rá, San,Se, Tor, Xa sfafncer:la resta

'bescoll'(mapa núm. 17) bfelscoll:Ala, B, Bd, Br, E, Llí, Llo, Ped,X blajscoll: la resta

D'altres exemplesd'extensió més reduida són els segiients:

flalnoll: G, Llí, Nou, Teu, X, Xáb (mapanúm. 20) flalnds: Llí, X flalmella: Gall, Llí, Ped,X slalgut (1 segut 1 sigut): Nou, Xib rlalmesa: Ped rfalmugar: Llí tlalrró (1 terró'torró): Teu tfaluld 'teulada': Atz, Gall, Ped

a)e

llfeJvor:Cam, Cas, Fl, Llí, X (mapanúm. 58)

Vicent Bellran i Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear

slefgrantana: gairebé general andr[elgó: forga estés carfefgol:A, Ala, Atz, Bme,E, Gall, J, Llo, Rá, Sag,San, Se, Tor, po, Ver, Xa (mapa núm. 19) sfefcorrar(1 sacorrar 1 socarrar):Bmau, Bv, cas, E, Lrí, pa (mapanúm. 31) Ilfe]gostí:I llfelgosta:molt estés tallÍelrina ( 1 terallina < teranyína) : Llo slefrvatxo:Bb, Bg, Bmau,Bl, Bv, Mur, Pa, Ped(mapa núm. 160) nfelvaíxa:Ped / nlelvatxazG pÍe$d (< palaía): gairebégeneral (mapa núm. 193) trlelvessar:Bb, Gall, Ped sfefrment:gairebé general I xlelrmenf: Bme, cam, san / aíxlelrmenr:A (mapanúm. 48) rfefiola: general asbeurleldor:Bsa, Ped

Sovint aquestaalternanga e/a es presenta,a la major part de la comarca -sobretot a Gata,Pedreguer i Tárbena-, en forma de vocal neutra[e] (mapanúm. 9), que apareixgeneralment afavorida per uns contextosfonétics molts concrets:sempre que hi ha una /a/ o una lel en posició pretónicai la vocal accentuadaés una lil o una lul: vfejina, mfeltí, r[elim, jlelrdí, rlelmull, etc. Ara bé, sovint s'esténa casosen qué la vocal tónicaés una altra, com arasfelrment, carfe\gol, etc. Aquest fenomen,que a la nostra comarcadeu remuntar-sea l'época de la repoblació mallorquina, també ha estat documentaten altres parlars occidentals. Coromines(1976b: 34) el descriucom a propi del parlar de Cardósi Vall Ferrera, a I'angle nord-oestdel catalá:

"La pronunciacióde la a pretdnicavacil'la entre unag llelgerament relaxada i una g idéntica a la del barceloní, amb el grau intermedi y'a. Aixó depén exclusivamentde la major o menorenergia amb qué es pronunciael mot. La p

Vicent Beltran i Calto

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

FONETICA 55

és molt freqüenta Ferrera i Areu, un poc menyspotser a Tor, i sobretot als poblesde la vall de Cardós."

segura (1996: 2443; 1998: 3l-34) també dóna consüncia d'un nombre considerablementelevat de casosd'inestabilitat fónica entreles aa íles ee i les oo i les uu errel parlar alacantíi il'licitá, on, no obstantaixó, no hi apareixcap tipus de vocal neutra.Tot agÓens fa reflexionar-com tambého fa l'autor- sobreaquesta tendéncia que afectamoltes llengües i que s'ha donatdes de tempsmolt antics.Tots sabemque el vocalismeáton, per la sevafeblesa, és molt mésinestable que no pas el tónic, i que, si bé el catalá occidentalno ha arribat a I'extrem evolutiu del catalá oriental, també presentauna gran quantitatde neutralitzacions,sovint semblantsa les que tenia I'altre catali en aquellestadi incipient que propiciaria I'aparició de la vocal neutra.

2.t.2.3. Neutralitzacionsde oo i uu

Pel quefa a les oo iles uu,les neut'ralitz;acions,quan la vocalde la síllaba tónica és una lil, tarnbésón molt habituals,i sovint hi apareixun so intermedi,el timbre del qualés dificil de determinar(en algunscasos la [o] i la [u] sónintercanviables). Malgrat tot, alapartoriental delazonad'esn¡di-Bsa,C, Llí, Nou, Ped,Ond, Teu, Ver, X, Xeb- hi prevalenles pronrincies czsí(mapa núm. 24), culltr, escupínyar,ru(u)ín, sulsir, tussir, cusir, a sufrlint (cuníll, cuhí, tullinaipulsim a C, Llí i X); i tambéhi predomina [u] -a Bsa, C, Llí, Ped iX- enjuliven i bullír (mapes22 i23 respectivament),enfront de les formesjoliven í bollír, própiesde Ia resta de pobles.En posició de hiat hi ha tancamentde la [o] en [u] i monoftongacióen cuent lkwént] de forma generalizada. D'altres exemplesque no tenenuna explicaciótan senzillasón els següents:

slulcarrar: Atz, G, P, Par, Nou (mapanúm. 31) tlul¡tar; centre i sud de la comarca(mapa núm. 5)

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobqlear 56

f[u]ssar: Bsa (mapanúm. 5) rfufqaera (lroquera: morella ruquera):Bsa clufrríola: Ped mlullaes ( 1 motlades): San estfulrnell: Ala

2.t.2.4. Pasde [e] a [i]

Sovint s'hi produeixenassimilacions de lel (> [i]) en contacteamb una palatal que se sentena tot arreude la comarca:gfifner,lilxir, Ufildó, mlilnjar. En altresmots I'extensióés una mica menor:

'argelaga'(mapa núm. 13) anglellaga:Bd, Bme,Alc, Llo, Mur, Rá, Sag,San, Tor / anglelgala:Or, Par, Teu angliUaga:A, Atz,Bb, Bl, Bsa,Bv, C, D, E, Fl, G, J, Llí, Nou, Ond,P, Pa, Ped,Po, Se,Ver, X, Xa, Xeb / anglrlgala:A, B, Bg, Bmau,Cam, Cas, G, Gall, Nou

'queixal' (mapanúm. 14) qufelixal:Llí, Nou, Se,X I quÍeltxal:G qufilxal: la restaI qulil*al: Mur

'deixar'

dlelixar : gairebégeneral dfilxar: A, B, Ala, Gall

De forma mésesporádica trobem gineral a Benissa,ginoll a Castellsde Serrella -al costatde genoll- i, entremolts jóvens de la zonacostanera, les pronúnciesfri(t)gír i lli(t)gir per llegír ifregír.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Po¡,tÉncl

2.1.2.5.Diftongació de o- en fawl-

La diftongacióde la o- inicial en [aw]- no és tan freqüentcom ho és en valenciá centrali, en general,en cataláoccidental (vegeu 2.1.4.2.). Ací trobemsistemáticament olor, olorar / olar, obrír, oliva i orella. Ara bé, hi ha algunesparaules que pressuposen una diftongacióanterior:

ambuert:Bsa, C, D, Nou, Se,Teu I abueft:D, Nou, Xeb (< aubert [A, B, Cas, E, Galll < oben) (mapanúm. 25) anfuegar(1afuegar (Altea,Relleu) laufegar (Castellsde Serrella,Callosa) lofegar): gairebégeneral (mapa núm. 26) (a)uella(lauvella lovella): A, Atz, B, Bg, Bsa,C, G, J, Llo, Nou, P, Po, Se,Teu, Xa, Xáb (mapanúm.27)

2.L.2.6. Monofiongaciódels grups ínicials l1r'.r^tal-í /gwal-

Els grups lkwal- i lgwal- monoftonguenpertot arreu en les paraulessegüents: coranta,collar (

2.1.2.7.lféresi de a- dtonaínicíal i de la síI'Iabaal-

L'aféresi de Laa- itona inicial, al costatde la de I'article fuabaI- fusionata les paraulescatalanes des d'antic, és possiblementuna de lescaracterístiques més destacables del parlar de tota la Marina Alta. Per a molts substantius,aquest fenomen s'explica, des

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

ar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear

del punt de vista fonétic,per una falsasegmentació de I'article determinat(l'ameila ) la metla), peró és curiós que es done en uneszones més que en altres2o.A la nostra comarcapodem assegurar que ha estatimportat pels repobladorsmallorquins del segle XVII. En els verbs-granar, nar, cabar- deguerenser decisiuscontextos com araell ha agranat, ha anat, ha acabatque seguramentacabarien interpretant-se com a ell ha granat, ha nat i ha cabat. No obstantaixÓ, per damuntde tot hi ha unestendéncies articulatóries própies de la comarcaque pennetenpronúncies del tipus de cí (

2.I.2.7.L. L'aftresi en les llengüesromñniques

L'aféresi en el conjuntlingüístic románic és un fenomenpoc generalitzat,que apareixtan sols, i de forma esporádica,en mots aillats, encaraque en unesllengües és mésfreqüent que en altres.És possiblementen diversesparles ladines on I'aféresiarriba a ser una mica méssistemática:

"La cadutadelle (a atone)iniziali é frequentissima.Anzitutto I'a del verbohabere dileguain tutta la flessione,tranne le prime tre personedell'indicativo presente, 'o 'o 'o nelle quali é tonica;es.: vin, vevi, vardi, ch,o vébi, s,o vés,vüt, vint, vé (abbiamo,avevo, avró, ch'io abbía, se avessi,avr¿to, avendo, avere).,,2r

20 A Cadaqués(Sala 1983), a I'Empordá,I'aftresi ésbastant sistemática: begot, cotar, mericana, gulla, metlló/metlloner,ver (ven(t),gut, via).Al Campde Tarragona(Recasens 1985: 109)només es dóna en mots com vellana, badejo i metlla. En els verbs anar i lnver les formes sensea- es poden sentir esporádicamentpertot arreu, llevat del valenciágeneral. 2t MARCHETTI, G. (1985):Lineamenti di grammaticafriulana, Societi filologica friulana, Udine, 79-81.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

pot¡Enc.t 59

Observemels exemplessegüents, entre els qualsn'hi ha algunsen friülés:

friülés: bandoní, fettf , glésíe,judd, ligñe, mkr , nemñ\, rívó, vé, vene,viart, von, etúz. italie "florentinotosci": badessa,chiesa, mandorla, nemico, ragno, rame 'fil d'aram', riccio'erigó', rondine'oroneta', saggío'assaig',scíame' eixam', vangelo, vescovo. sard(logudorés): cheía' església',mendula, rena, rundine,piscamu. romanés: migdald,buríc (

"Déglutination.- Ce phénoméneaffecte surtout les mots coqrmengantpar a qui est confondu avec a de I'article féminin, ainsi I'abelha donne la belha. Ex.: agullra-gullw;alauseta-lauseta; alesern-lesena; anadilha-nadílha; aranha-ranha; arantela-rantela ; apostémn-p ost éma. Dans d'autrescas, le premiéresyllabe est prise pour l'article féminin. Ex.: Iachínoscla,chinoscla; lngrema, grema; Iagramusa,gramusa". (Alibért L966:20)

2.L.2.7.2.L'aftresi en catalñ

En catali normatiuhi ha pocscasos d'aféresi -bisbe, botiga, melíc"rellotge-, no mésque en qualsevolllengua veina. Ara bé, desdel punt de vista dialectal,aquest és un

22En catali abaüotw4 efectiu, església,ajudar, alegria, anurg, animal, arribar, hnver, avena, obert i ovi respectivament.

WcentBeltran iCalvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina AIta: el contacteinterdialectal valencianobalear 60

fenomendestacable en algunescontrades:

"L'afbresi és freqüenten balear (ALPI; DCW) i alguerés(Blasco, 1984), i, potser en menor mesura,en rossellonési en catalácentral; en catalácentral, semblamés habitual a les com¿uquesseptentrionals que a les meridionals(...). Els dialectesvalenciá i catalán.-occ. sónforga més resistents a I'aféresique els dialectesorientals; en concret, el procés semblaencara menys freqüent en valenciáque a alguneszones del domini dialectaln.-occ. S'adiu amb aquesta apreciacióel fet que les localitatssud-occidentals del Camp de Tarragonaes mostrin més refractáriesal fenomend'aféresi que la restade poblescomarcals @ecasens,1985)"23

Per a contraposaruna zona amb I'altra, tenim,d'una banda, alguns exemples que Sala (1983) recull del parlar de Cadaqués,a I'Alt Empordá,com ara begot, cotar, mericana,gulla, metlló/metlloner,ver (venQ),gut, via), i, de I'altra, els que arreplega Recasens(1985: 109) al Carnpde Tarragona,on semblaque I'aféresi es presentade forma ailladai esporádicai afectapocs mots, entreels qualsdestaqaenvellana, badejo i metlla. Noméscal escorcollarel DCW ielDCor, per arribara la mateixaconclusió que Recasens:

DCW DCor agulla gulla Arles, Montlluís, Puigcerdá,Martinet guya Bagá,Ripoll, Mall., Eiv., Ribes,Olot, Poblade L. gua Ciutadella,Maó

23Segons Recasens (1991: 121).

Vicent Beltron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

FONÉTI1A 6I

ametla/ametlla (remetal DCVB) metla Sanet,Alguer, Dénia Llíber, Teulada * Balears metleri Parcent,Castell de Guadalest metlla Prada,Sallagosa, Poblade Cérvoles Montlluís, Fontpedrosa, Noedes,Portés, Prats de M., Cadaqués,Olot, Llofriu, Blanes,Balaguer, BorgesBlanques

2.L.2.7.3.L'aftresi a la MarinaAlta

Podemdir que la nostracomarca acaba tancant un triangle els tres vértexsdel qual serienla zonade I'Empordá, les Balearsi el Cap de la Nau. I noméscal recórrer als fets históricsper a deduir queels tres puntsgeográfics on es dónaI'aGresi tenenen comúla procedénciadels propis repobladors que posa en relacióels dosdarrers territoris amb el primer. El camí s'iniciá a I'Empordi i travessi la mar fins arribar a les Illes al segleXIII, d'on posteriorment-després del 1609- torná a les terrespeninsulars de la Marina. Als poblesd'aquesta comarca on el fenomenés mésacusat afecta els mots gal/a (mapanúm. 11), metla (mapanúm. 10), nar, uelo, cabar, ver, garrar, ribar, granar, re?a (mapanúm. 12),per hí (

2aAquesta és la forma etimológica(

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear

motsabadejo a Xibia, arrel i ammetlna la Vall d'Alcalá, la Vall de Gallinera,l'Atzúvia i Pego.A Pedregueri la Llosa6I'afbresi arriba a I'extremde no pronunciarla [a] de les formesverbals monosil lábiques compostes amb I'auxiliar haver,queen aquestacomarca és sempreátona. Així frases com ell ha anat a Dénía i ha parlat Qo)en lo Jaume, quan ha arribat al poble esdevenenals dos pobleseU naf a Dénia i partat en lo Jaume, quan ribat al poble respectivament. Ben significatiués el comentarique en fa Tormo (1987: 107)al respecte:

"Aquestatendéncia és tan forta (accentuarels participis, i no I'auxiliar, en els verbs compostos)a la Marina Alta que, a voltes, fan omissió fins i tot de I'auxiliar: a begutprou, Toní?;@ tancat bé laporta? Pera I'oient alcoiá,aquesta manerade pronunciarles frasesde pretérit indefinit és portadorade connotacions rurals o pobletanes.I, consegüentment,motiu de burla o befa, que, a vegades, arriba a plasmar-seen acudits".

Vegem seguidamentquinze exemplespossibles d'aféresi a catorze pobles representatiusdes del punt de vistageográfic. Es tractad'una simplegráfica il.lustrativa; no es pretén fer cap escalad'implicació, ja que gairebétota la zonaestudiada presenta una certauniformitat. De fet, I'afbresien els verbs-que no és tan sistemeticacom en les altrescategories gramaticals- está forga estesa, mentre que els substantiustenen una distribució una mica diferent. NomésPego, I'Atzúvia, la Vall de Gallinera, la Vall d'Alcalá i Xábia es mostren,en certamesura, resistents a aquestfenomen fonétic, amb la meitatde casosd'aglutinació; Pedreguer és la localitatque es troba al costaroposat, ambla totalitatde manifestacions estudiades; i la restade pobles prácticament coincideix, amb 10 o L2 aparicions.

5 Garciai Beltran(1994:64, 86-82).

Vicenl Beltran í Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Po¡,tEnc¿ 63

P Pa Xáb Bsa Nou D Or Bb Cas FI E X Llo Ped 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 plogut 0 0 0 0 0 0 0 0 L I L I 1 I gulla 0 0 1 1 1 1 1 I 1 I I 1 1 I metla 0 0 1 1 1 I 1 I 1 1 1 1 I 1 *rel

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 I per hi I 1 0 1 1 1 1 1 1 1 I T baejo

I 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 bella 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 L I gonia 0 1 I I 1 I 1 1 1 1 1 1 1 1 vena 1 I 1 1 1 I 1 1 1 I 1 1 1 1 granar I 1 1 I 1 1 1 1 I 1 1 1 1 I ríbar 1 1 1 1 1 1 I I 1 1 I 1 1 1 garrar I 1 I I 1 1 1 1 1 1 I 1 I 1 ver 1 I 1 I L 1 I I 1 1 I 1 1 I cabar 1 I I I 1 I 1 1 1 I t t 1 1 nar

2.L.2.7.4.L'article drab al-

S'han rcalítzatmolts estudiscomparatius entre el catalái el castelláen els quals s'ha ressaltatel fet queaquesta darrera llengua avanq)osa I'article irab aI- als mots que tenen aquestorigen, de manera que hi ha una redundánciao repetició en el cas que I'article románic precedescael substantiu.No obstantaixó, si tenim en compte les llengüesllatines veines, observarem que I'espanyol coincideix amb el portuguési totsdos difereixende la restade parlarsrománics:

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear

catalá occitá francés italiá castellá portugués

carxofa carchÓfa artichaut carciofo alcachofa alcachofra garrofa caróbia caroube carruba algarroba alfarroba cotó coton coton cotone algodón algodáo mandonguilla albóndiga almóndega tápera tapera cápre cappero alcaparra alcaparra magatzem magasm magasin magaTzrno almacén armazem barnús burnós burnous albornoz albornoz midó amidon amido almidón amido i I quitrá (al)quitran goudron catr¿Ime alquitrán alcatráo i morena morena almorrana tramús altramuz tremogo albercoc albricót abricot albicocca albaricoque abricoque alficds alftcoz

alfáb(r)ega alfasega albahaca almívar almíbar aUup aljibe almássera almazam alforja alforja alforje albarda (al)barda bardella albarda albarda

alfals alfalfa alfalfa (al)bufera albufera albufeira albergínia aubergina aubergine berenjena beringela algeps(guix) gypse glp gesso yeso gesso Alcorá (Al)coran Coran (Al)corano Corán Alcoráo duana doana douane dogana aduana (alfándega)

Vicenl Beltrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

po¡,¡Enc¿

sucre sucre sucre ancchero azúcat agúcar sofre sofre soufre zolfo azufre enxofre safri safran safran zafferano azafrin agafrño

drassana atafazaÍn séquia/síquia acequia acequn

talaia atalaya atalaia

taüt ataúd ataúde

En occitá, per exemple, seguintMistral, en els pocs casosen qué es manté I'article fusionat,aquesta síllaba iniciat presentasovint una inestabilitatfonética que va des de la conservacií(alfasega, alfabrega) a la pérduaper aféresi(fasega, fabrega), passantper la variant amb -/ implosivavocalitzada, a causade la velaritat d'aquesta consonant:aufas ega, aufabrega. El catalácoincideix plenarnent amb I'occitá, peró fins i tot presentauna gatnma de possibilitatsfonétiques una mica major. De fet, aquestainestabilitat no afectanomés els mots d'origen árab, sinó que I'article a/- sovint es presentafusionat a les paraules romániques,i aquest,i les síl'labesinieials fonéticamentsemblants, prenen quaffe variantsen el parlar de la Marina Alta, a I'igual que a la restadel catali. Hi ha, peró, un predominide as-, pel fet queaquest és un prefix molt productiuen la nostrallengua, seguitde am-, al- i de I'aféresi, tan freqüenten les nostresterres.

as- @ alam-, an- au- (

asba(r)zínia ba(r)zínia albarzíntal-énta asbarzer ambarzer asbelatge belatge albelatge ambelatge asbellerol b(r)ellerol amb(r)ellerol

Vicent Behran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobqlear

aufáb[i]ga/

asfalg/ asfalgó

asfondrar-se

guirlando

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EOXEI]EA

L'aféresi de I'article al-, quepossiblement ha passatper una etapaintermédia a-26, tampoces desconeixa la resta del catah. Allá on més es dóna és a la zona de I'Empordá,encara que sovint s'esténa moltspunts del cataláoriental i esporidicament al nord-occidentali tortosí. Semblaque no és gensfreqüent en baleáric, segonsse'n desprén de I'escsrcoll dels grans diccionaris dialectalsdel catalá, que mostren la distribuciósegüent:

DCW DCor albercoc

bercoc Vic, Lluganés,St. Vic. delsH., Barcelona StaColoma de Q. (+ Pegoi Calp) bericoc Vall d'Aneu, Sort [barikók]: Llavorsí bricoc Arles, Cadaqués,Darnius, Alt Empordá,Vallespir Figueres

bricot Formiguera,Serrallonga Vallespir, Capcir albergínia bergínia Llofriu

bergina [bertJína]:Val. [bartJína]:Gandia (també albargína)

26 Les variantsabarginaiobercoclestrobem documentades r, les terres alacantines (Segura 1996: 72). I*s formesde la Marinapresenten una deglutinació o falsasegr:,;ntació de l'article en el primer cas i una simple aféresiafavorida per diversoscontextos fondl¡:i en el segon:*I'abargínia ) Ia bargínia (banínia / basínia / brasínía);porta abercocs > porta 6s¡¡tr:s.

Vicent Beltran í Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear

alfábega fhbrega Ripoll, Girona,Empordá, Berguedá,Plana de Vic, Tortosa

2.1.2.8. Simplíficacíóde vocalsen posició de hiat

Comja assenyalaColomina (1985b: 39), a la localitatde Gataels mots raim i graelleses pronuncienrími grellesrespectivament, coincidint, en certamesura, amb les formesmallorquine s rem i grelles. Podriatractar-se, per tant, d'un altre mallorquinisme fonétic conservatdes de l'épocade la repoblació.

2.I.2.9. Vacil'lacíóentre ee i ii enposíció postónica

En posiciópostÓnica interna s'hi produeixensovint vacil'lacions entre ee í ii, amb predominide la [i]:

'alftbega' (mapanúm. 56) alfdbfelga:Bsa,G lanfdbfelga-.Glaufdb[elga: Bme, Nou alfdbfilga: Alc, B, Cam, Fl, Gall, Llí, Mur, Ond, Or, p, par, Ver, X, Xa, Xáb / anfdb[i]ga:Atz, Bb, Bd, Bmau,C, Cas,D, E, J, Llo, ped, po, Se I aufdbfllga:A, Bg, Po, Rá, Teu, Tor, Ver

'jássera'(mapa núm. 30) jdsslelna:G, Nou, X¿b / lldssfelna:Teu jdss[ilna: la restaI lldssfi]na:Bsa, C, Se

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

FONETICA

'mdniga' (mapanúm. 29) mdnfelga:Bg, Bme, D, E, G, J, Nou, P, Ped,Po, Teu, Ver, Xa, Xáb mñn[ilga: la resta

Amb una extensiógeográfica més reduida, trobem tancament de letpostónicaen [i] en els mots següents:

jónlilc: AIa aixdbfi]ga:Gall mdrflilga: Bsa,Sag

2.t.2.10. Les diferentspronúncies de Ia lalfinal

En posiciófinal la lal presentadiferentssolucions depenent del poble(mapa núm. 34) i sovint depenentdel parlant i del seu grau de cultura llibresca o de la seva familiaritat amb la normativao ambel castellá.Així doncs,els matisosde la pronúncia de Ia'a final abracenun espectremolt ampli que, passantper la vocal mitjana [a], preferidaper moltsjóvens, oscilla entreel graumés o menysvelar de la lcl27i la palatal [e], tot i queen molts casostrobem diverses possibititats fonétiques que s'acostena una vocal neutra[e], que és claramentpalatal a Gatai pedreguer,peró que a pego, Xábia, Xaló, Llíber i Castellsde Serrella,entre altres pobles, és forga velafs:

27 na Badia(1984: 172), refernt-se a les aa finals, afirma gue Sóller, i al costatde g, apareixuna ¿ molt velar, gairebéq (...) [i que] En la fronteracatalano-aragonesa es troba a enel nord, e en la parla de Fraga,i c velar, gairebéo, a Peraltai Tamarit'. 2E No hem de perdre de vista tampocla labialització que s'ha produit en els imperfets del tipus cantdvom, cantdvoual catali nord-occidental(Coll 1991: 26-27; Sistac 1998: 68) ni la pronúncia rossellonesacantawper caüdveu(Fouché 1980: 127), que és precisamentel cas contrari a I'evolució de crou i vou, quehan passata pronunciar-secreu iveu en tot el catalá,passant per I'etapaintermédia [vaw] i [krew], conservadaactualment a les Balears.

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el cotltacte ínterdialectal valencianobalear 70

zonal; [e] (G, Ped); zonaII: [e] (C, Mur, Nou, Or, Se,Teu); zonaIII: [c] (Alc, Atz, Bb, Cas, D, E, Llí, Llo, Ond, p, par, Sag,San, Ver, X, Xáb);

zonaIV: harmoniavocálica; ['pcrtc], ['sere], [,|,aza](A, B).

A la Vall de Gallinera i a la vall d'Alaguar I'assimilacióa la tdnica és més sistemáticaen que el cas la vocal tónicasiga una lcl queno pas si és una /e/: [prtc], peró [sÉra]i[káza]. Alguns estudiosos(Alcover 1908:228-231) han atribuit a la pronúnciavelar [c] -a de la final en terresvalencianes una procedénciaoccitana o com a mínim hi han vist una certaconnexió, tenint en comptela coincidénciafonética entre tots dos parlars. Lluís Fornés(1990: 410), desprésde visitar els poblesde pego,Alcanalí i Xaló i observar-hila pronúnciatan característicade la -a final, ho posaen relació amb els parlars occitans, basant-seen els estudis d'Alibert: "'Dins lo restan del domeni lengadocianI'assordiment (o) en es general:lana, grácia, móstraetc. [lano] [grácio] [mostro]etc.' Qué hi fa una tal coincidénciaoccitanovalenciana?,'

2.I.3. Aspectesde fonética síntdctica

En fonéticasintáctica2e -lel el contactede i la/- dónacom a resultatuna [e]: sóc dÍeJci; (ha)s /<[é] dit?; vinc d[el Lacant; pÍe] (

2e ja com assenyalaColomina (1985b: 39) que tambérecull exemplesdel tipus an té,n grapat pet en té un grapaf, on el contacted'una ¿ i una a ha donatcom a resultatuna e.

Vicent Beltran i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

roNEnct 7l

- d[efvant,dlefrrere i dlelmunt:A, Ala, Atz,B,Bb, Bd, Bme, Cas, E, G, Gall,J, Llí, Ond,Ped, Sag, San, Se, Tor, Ver, X, Xa; - dfalvant,dlalrrere i dÍalmunt:la resta.

2.1..4.Fenómens fonétics diversos

Hi ha tota una sériede mots que presentenalgunes alteracions fonétiques, com ara assimilacions,dissimilacions, metátesis, síncopes, haplologia, prótesis, anaptixis:

2.1.4.1.Assimilacions i dissimilacions

eó

flolrr oII ( 1 fe r ro II): Bsa rfolrryó:E, G,Ver

a ó/ó

mfolrcona(lmarcona 'tipusd'ametla'): Bsa socfolrra (lsacorra 1 socarra):Bl, Br (mapanúm. 31)

eú

b[o\rruga / bfflrruga: G, Ped

Vicent Belfran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear

d'altres

flulllol (< filloQ: Ala, C (i tambéCallosa)3o nylilrrya (1 nyenya1 llerrya):Bmau, Fl, Llo tfalvallola: gairebégeneral flolnecd (

2.t.4.2. Metdtesis

abuert(laubertlobert): D, Nou, xeb / ambuert:Bsa, c, D, Nou, Teu (mapanúm. 25) Jdmue(lJaume): G anfuegar(

2.L.4.3.Síncopes

llemna (1llémena): Bg, Bmau,C, Cam, Cas, Mur, Or (mapanúm. 32) safrei g ( 1 safareig) : Se cantrella ( 1 canterella): Se maixcra ( < mñsquera) : Ped

30 Vegeutambé funs i unflar perfins i inflar que apareixenen diversospunts del valenciá (DCVB\.L'efecte de lfl i la proximitatde nasals,en aquestsdarrers exemples, deu haver influit en el canvi.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

roNÉnct 73

graíx (1 garaix 1 fr" garage):Ped betrava(< fr. beterave):Or fredat ( < fe redat): general escarbat(lescarabat): Atz, Bsa, C, Cas, D, Llí, Nou, Ond, p, Se, Teu, X, Xeb / escarba¡ol:Ala, Alc, Bd, Bg, G, J, Llo, Mur, Or, ped, Xa (mapanúm. 173) fríula: Bd, Bme,C, D, Llí, Llo, Mur, Or, Par, Rá, Sag,Se, Tor lfrígoln:Bsa, D, G, J, Nou, Ond, P, Po, Ped,Teu, Ver, Xa I frígula: Bb (mapanúm. 159) rdngua(lrdnciua): G, P (mapanúm. 140)

2.I.4.4. Prótesis

laf¡tarar: molt estés lal¡treparar: general falguíar:Bb, Ped

2.7.4.5Anaptíxis

caranc(lcranc): Bsa,C, D, Nou, Ond,Po, Teu, Ver, Xa, Xáb I carranc:A, Atz, B, E, G, Gall, Llí, P, Se(mapa núm. 33) queredilla(< criadilla): gairebégeneral saraval (lsarval lcerval en gat cerva[):LIí

2.1.5. Les semiconsonants

En posició intervocálicaes donenalguns casos de pérduade semiconsonants,a

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marilta Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 74

mésde les formesd'imperfet dels verbs/er ivore, i, de maneramés local, les de caure, creure i traure / treure: fea, vea, quea, crea i trea. Hi hem recollit els exemples següents:

boet (lbouet): gairebégeneral (mapa núm. 35) poet (

Hi ha algunscasos més de pérduade la semivocal-i- quepodrien ser restes d'una pronúncia ioditzantanterior, encaraque la proximitat d'una líquida fa pensarque es tracta d'una simple dissimilació, si bé en els parlars no ioditzants no hi ha mai dissimilacionseliminatóries32 :

falzia (

Així doncs, com que noméss'han trobat aquestsdos exemplesescadussers i

3r No fa gaire temps,aquest fenomen fonétic deviateni¡ una extensiómolt major, com es desprén de la pronúnciabolullera [as po'ets] aplicatal topdnimels Pouets.De fet, a Boluila actualments'ha reintroduit la semiconsonantintervocilica en el llenguatgeparlat. 32 El mot llentilla, per exemple, elimina la segonapalatal en els padars ioditzants, mentre que a la resta del catali dissimila en gentílla, guentilla o dentiltn. Vegeu Veny (1978: 4344). 33 Aquest exemplede iodització és un mallorquinismeevident

Vícent BelÍran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

pouEnc¿ /i

aillats, cal considerarque no hi ha indicis suficientsper a suposarque la iodització haguéstingut una difusió major per aquestescontrades en époquesimmediatament anteriorsen el temps,encara que I'origen mallorquídels repobladors faga intuir quecap als seglesXVII i XVru h situaciódegué ser una altrai refiol n'és una resta.

2.2. Consonantisme

2.2.1. Inventari defonemes consondntics

L'inventari de fonemesconsonántics del parlarde la Marinacoincideix plenament ambel del valenciágeneral: lpl, /t/, lW, /b/,ld/,lgl, /f/,lv/, lsl, lzl, /1, /d3/, /tl, lml, lnl, l¡'tl, lll , ll,/ , hl, lrl, ljl, lwl.

2.2.2. Les oclusives

Pel quefa a les oclusivesdestaca I'abséncia de I'al'lófonfricatiu dela lbl ([B]), a I'igual quea la restadel valenciáon es distingeix tbt i lvl [séba],ftabárl. Únicament el sentiremen el parlar acastellanatd'alguns jóvens de la zor:ncostanera @sa, C, D, Xeb), on comengaa estendre'sel betacisme.

2.2.2,1. Pérduade Ia -d- intervocdlica

La pérduade la -d- intervocálicano afectamassa mots a la Marina Alta. No obstantaixó, presentafortes variacions al llarg de la geografiacomarcal. Podem afirmar, a granstrets, quecoincideix més o menysamb la restadel valenciágeneral no-alacantí,

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

ar de Is Marina Alta: el contacte ínterdialectal valencianobalear

que alhoradifereix notablementdel valenciáseptentrional34 i dels parlarssituats al sud de la línia Biar-Busot3s.No esperd, per tant, ni en els participisen -uda i -ida -ferída, eíxída,sabuda, muda-nten la major part delssubstantius -neboda, nadal, escudellar, redó. La localitat de Xábia, peró, apareixcom un illot de conservacióde I'oclusiva intervocálicaenmig d'una zonaque presenta una cer[auniformitat. Els tres estadisevolutius que trobem a la nostra comarca,pel que fa a la desaparicióo conservacióde la -d- intervocálica,són els següents:

- etapaI. Mantenimentgairebé general. És propi de Xábia, Tárbenai Bolulla: -d- 1. Noméses perd la en el sufix -ada: (aí)xá, vespra,@)cabá. A Tárbena, fins i tot, es conservaen els plurals-sobretot ho fan les dones-: sesracades, sa'lsha cabadesd'endur.

2. La -d- es mantéen tots els altrescasos: mafdfur, serrafdfura,mafdfeixa, llauraldlor, mocafdlor,forafdfet, albaldlet, cafdlira; i a Xábiaabaldlejo i encaraldfís.

Tenint en comptel'escrit que ensha deixatI'alteá FrancescMartínez (I, L9l2: 16), hem de suposarque aquestera I'estadi de conservacióde la -d- més o menvs generalitzata primeriesde seglea quasitota la comarca:

"En les paraulesterminades enada, unesvegades suprimixen la última sílaba, atresno, especialmentalgunes persones; és cuestióde la costumque pren cada u. Aixina uns pronuncien,v. gr.: annrgada, attesamargá; bategada / bategá; teulada / teulá; he notat que a medidaque passenanys aumentael ús de la supresióda. No es fa ús may, al contraride lo queocurrix en Valéncia,dela supresió dela d en lesparaules que acaben enadory adora(...) comtampoch en les que la terminacióés en ades,..."

3aVegeu Gimeno (1989a i lgg4). 3s Per al valenciámeridional, vegeu Veny (1978: 207-2lO),Colomina (1985: tOg-IZ¡)i Segura (1996:50-60; 1998: 3843).

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

FONETICA 77

- etapaII. Vacil'lacionsen els grups-ador,

- etapaItr. La -d- esperd sistemáticamenten els sufixos- ada, - ador, - adura, - adís / -a, els diminutiusen -adet / -a: encaraís,serraissa,llauraor, oixd, maüra,foraet, etc.; i en mots aillats com ara cai'rai baejo. Es representativade prácticamenttota la cornarca.

La pérduade la -d- en posició inicial, ocasionadaper la presénciade I'article femeníque Ia fa intervocálica,es dónaen tots els pobles-i en tot el valenciá- en el mot estral,'destral',i nomésa Castellsde Serrellaen entíIla(

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina 4lta: el contacte interdialectal valencianobalear 78

fricativització-t6l- queaboce aquest al'lófon a la desaparició.S'ha intentatestablir un orde cronolÓgicentre els diversossufixos i/o contextosen els quals s'ha produit la pérdua36i quinesetapes ha seguit. El que sí que se sap amb seguretatés que aquesr fenomenfonétic és molt recenti en la nostracomarca molt mésque en alacantí.Al meu parer, i en contra del que s'ha dit, considereque s'hauriade tenir en compte, a més d'atribuir a aquestcanvi raons articulatóries -que possiblementtenien sentit en un momentincipient-, queactualment s'ha produit un procésd'expansió del fenomenper imitació, com un calc de formesque es considerenprototípicament valencianes. Aixó explicaria,per exemple,que a la Marina, on fins fa poc sonavaclarament la -d- del sttftx -ador, i on el fonema/d/ sol pronunciar-sesensiblement oclusiu entre molts 37. parlants,s'acabe perdent ut:n-d- queara per arano espronuncia fricativa I ¿perqué afectanomés uns mots, i en d'altres on la -d- aparcixen el mateixcontext, es manté, com ara en abadejoi cadena,que s'hi pronuncien[ba'ed3o] i [ka'dena]/ [ka'6ena] respectivament?38No oblidemtampocque sovintel canviés moltbrusc, senseque hi haja una etapade convivénciade les duesformes entre una generaciói una altra. No obstant aixó, com que trobemdiversos matisos d'oclusivitat en el fonema/d/ intervocálicaen altres comarquescentrals del valenciáal costatde la pérduade la consonant,podem pensarque en tots els llocs s'haperdut la ldl perrelaxació -és a dir, per fricativització- i posteriormenten aquellsmots on s'ha conservats'ha reforgati s'ha fet oclusivacom a reacció.

36Vegeu Colomina (1985: Lr,5-L27). 37 De fet, a la Marina el fonema/g/ se sent gairebésempre com a fricatiu -fins i tot en posició inicial-; l'al1ófon fricatiu de la lü no és gensregular -depén generalmentde personesi del moment- i la bilabial /b/ semprees realitzacom a oclusiva. 3EI sovint en un mareix context hi ha possiblitats de realització teóricament incompatibles. Recordeun cas del meu propi parlar callosí: el sintagmacap de dansa espronunciaper un mateix parlant 'dansa] de tres maneresdiferents. Ai ccstntde ['kab de tambés'hi pot sentirla forma simplificaáa 'dansa] '6ansa], ['ka de / ['ka 6e t:i¡jsacord amb les tendénciesfonétiques de I'alacantí;i, finalment, '6ansa]. tenim la variant['ka e

Vicent Beltran i Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

FONETICA ?o,,

2.2.2.2. Pérduade Ia -g- í Ia -v- íntervocdlíca

I-a -g- [y] i la -v- entrevocals es perden de maneraaillada en els motssegüents, la majoria dels qualstenen molta extensióen tot el valenciá:

tyl

aülla: Atz, Bb, Bsa,C, D, Nou, Ond,P, Se,Teu, Tor, Ver, Xáb (mapanúm. 11) aíxuar (1 eíxugar):gairebé general (mapa núm. 59) juar: gairebégeneral (ar)rua: gairebégeneral (i clássica)

lvl

llaor: A, Atz, G, Teu, P, Po, Rá, Sag,Tor, Ver (mapanúm. 58) aixuar (laixovar): P, Ver -dem, - deu: forga estés(mapa núm. 80)

2.2.2.3.Diminutius dels mots lloc, foc, joc, nuc i cap

Pel que fa als derivats-generalment diminutius- d'algunsmots acabatsen /k/ (o /p/), hi ha una gran oscillació entreels casosde mantenimentde l'oclusiva sordai la sevasonorització. Depén dels pobleshi ha preferénciaper una o altra solució (mapes núm. 37-39):

Vicent Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear

zoÍal zonaII ZONAIII lloquet lloquet lloguet rryuquet/ nuquet nuguet/ nuquet nuSuet foquet foguet/foquet foguet joquet joguet /joquet joguet capet cabet/ capet cabet

-zonaI: Llí, Ped, X (i tambéa Tárbena); -zonaII: aquellspobles que conservenI'oclusiva sordadepenent del mot; a Castells, capet,Iloguet, nugueLfoguetijoguet; aBenissa, Iloquet, nuquet,foguet,jogueticabet; i a Callosai la Nucia, lloquet,foquet, joquet, nugueti cabet;hi ha tambémolts pobles arcrblloquel i la restad'exemples amb [y]; - zonaIII: A, B, G, J, Nou, Teu, Xáb.

2.2.2.4.Els grupsfinals -nt í -lt

Els grups flt i -lt mantenenla [t] a tota la comarca(mapa núm. 40), llevat de Pedreguer,la Llosa, JesúsPobre, la Xara i la Vall d'Alcalá (a la Vall de Gallinera -sobretot a I'interior- la situacióés molt inestable,encara que els jóvens la solen pronunciarmés que els vells). Ara bé, enc¿uaque en algunspobles la pérdua no és general pel que fa al grup -lt (la 4 d'alt, per exemple,s'hi resisteix a caure), a Pedreguerno presentaexcepcions, llevat dels contextoson es manté per fonética sintáctica,com en els motsvint i cent(vint-i-u, centat),en els gerundisquan van seguits del pronomho (diguent-ho,escoltant-ho) i en casoscom arasantAnton¡3e. Per una altra

3e Hi ha, fins i tot, algunscasos d'ultracorrecció, com arala pronincia [a'ont] per [a'on] a Calp, en posiciófinal o quanel mot quesegueix comenga per vocal, i I'imperatiude la personadel plural seguit del pronom ho quese sent a Pedreguer:miremt-ho, escoltemt-ho;que presentaun parallelisme evident amb les pronúnciesdeixem-do i dien(t)-dopropies de Monóver(colomina l9g5: 173).

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

ro¡¡Énce RI

banda,la [p] de llamp s'haperdut de formaesporádica enuna área una mica mésámplia. Aquesta pérdua de les oclusivesno és gens estranyaen el catah del nord, ni tampocen el valenciáseptentrional, I'eivissenc i part del valencii meridional.Ara bé, en aquestcas és forga destacableperqué, llevat de la vall d'Alcalá, que suposauna continuitat lingüisticogeográficaamb el Comtat, els altres quatrepobles representen un illot dins d'una i.reamolt compactade conservació,que abraga les comarquescostaneres meridionals:

pont ) pon molt ) mol cent > cen dalt ) dal guant > guan llamp ) llam malalt I maralt ) malal / maral

Cal destacartambé que a la restade la comarca,on es conserval'oclusiva final, no ocorre el mateixen els plurals, que, ambuna extensióbastant considerable, perden la consonantoclusiva:froÍntl /fro$sl; mara[t! | mara$sl. No obstantaixó, la [t] també se sent ailladamenta molts pobles-folnts] i marafltsl-, de la mateixamanera que aquestaconsonant es resisteixmés a perdre'sen els pluralsdel grup [rt]: velrt] I velrtsl- ve[rs].

A Pedregueri a JesúsPobre, a mésa més,es perd la [t] que va precedidad'una [] semiconsonántica:

malei ( maleit pa beneí 1 pa beneit ( pa beneit

En els motsbuit, cuit íbescuitno s'hi ha produit la pérdua,perqué aquest diftong s'hi pronunciacreixent, i, per tant, enstrobem davant d'una vocal plena: ['bwit], ['kwit] i [bes'kwit]. No obstantaixó, a Callosad'en Sarriá i a Polop @eltran 1994: 30;

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina AIta: el contqcte interdialectal valencianobalear

Colomina L994:200), on es mantéla [t] en els singularsdels mots acabatsen -nt, -lt, i el diftong /új/ es pronunciadecreixent, el plural d'aquestsmots és ['bujs], ['kujs] i [bes'kujs],a l'igual quehi ha [ma'lals]i ['pcns].Aquesta mateixa simplificació es dóna en baleáric,tal i com assenyalaColomina (1996: 200-2Ol),que fa un estudiexhaustiu de la simplificaciódels grupsconsondntics finals en cataláantic i actual.

2.2.2.5.El grupfinal -nc i el seuplural

En relacióamb el fenomendescrit adés, trobem que sovint el grup consonántic final que apareixen el plural de cranc-cra[qks]- (mapanúm. 33) se'nspresenta reduit a crans, a partir del qual s'ha creat un singularcra (Alaguar, Benigembla,Bolulla i Tárbena)i cran (Bg, Par i Tollos). Aquestapronúncia relaxada sembla que no siga prÓpiadel nostre dialecte,com es pot veure en les formes banc/balrlksf o esclata- sang/esclara-sa[qks].Ara bé, diversosexemples d'ultracorrecció fan pensarque no deu ser una pronúnciamolt estranyaen el llenguatge:colínc ('11uer':J, Ped)apareix com a forma paral'lela a colí (Bd, G, Llo), possiblementper la pressió del plural colins interpretatcom a colincs.Igualment hi sentimtabanc ('tavá, tave': Alc, G, Llo) al costatde tabd (forga estés).Un altre exemplemés difícil d'explicar seria el mot tirlé -que apareixen I'expressiófaltar un tirlé- que pren la variant tírlénc a Teuladai Xaló.

A diverseszones del catali, com ara a la zonaoriental del Principat,on el mot banc perd I'oclusiva en singulari plural, mantenint-sela velaritaten Ia lnt final, hi ha diversosexemples de reforg ([q(k)])*: pedrolinc,fenc, rajolínc, reveíxinc,reientinc, estaldínc'estalzí',etc (DCW). Segurament,més que I'afegiment de I'oclusiva,que a peneses percep en I'al{ófon velar del fonemanasal, es tracta d'un casde conservacióde la consonantfinal, méshabitual en aquellesterres que a la restadel catald:tron, rodon

a0 VegeuRasico (1935) i Gulsoy(t997).

Vicenl Beltran í Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

(

2.2.2.6. Les oclusivesenfonética síntdctíca

En fonéticasintáctica, quan es combinendues oclusiveso una oclusiva i una fricativa, no s'hi produeixmai la pérduade la primerade les consonants,com ocorreen alacantíi, en molts casosen valenciágeneral (vegeu Recasens [1991: Zl0]; i Barnils Í1912: 186 i l94l):

Marina Alta Alacantí (Segura1996: 69) 'si] 'si] ['krek ke ['kre ke 'fer]al 'fer] [(a)ka'badde [aka'ba6e 'pla] ['plat'pla] ['pla 'grcs] 'yrcsl ['did t'di ['setka'basos] ['se ka'basos] 'sef] ['pct'ser] ['pc 'fcrt] 'fcrt] [(a)plo'yut ['a plo'yu

Si un mot acabaen dos consonantsi la darreraés oclusiva,quan en fonosintaxi apareixseguit d'una altra consonant,aquella es perd sistemáticamentcom en tots els parlarscatalans:

'fort ['fcr kom] com' 'ver(a]'font l'fcr¡ vella'

ar Exemples com aquest expliquen que a la Marina Alta encara es conserve el p¡onom ¿¿ pronunciat ja 'diwen], [at] o [ad], que s'hi podendonar combinacions del tipus [ad que a la major part del valencii serienimpensables; i aquestfet ha provocatque a la restade poblesvalencianr r. substituesca per eI, es o te"

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

ar de la Marina Alta: el contacte interdialectal vslencianobalear

2.2.3. Les líqaides

2.2.3.t. Alternangar I I

Sovint les consonantslíquides són intercanviablesentre sí, alhoraque presenten una quantitatmés gran de metátesisque qualsevolaltra consonant(vegeu 2.2.6.). A la part septentrionalde la Marina trobemdiversos casos d'alternanga r/l enles duesdireccions: per una banda,com és comúen valenciágeneral, en els grups inicials cR- , BR- , FR- , quecanvien a cI-, bl- ifl-, i de vegadesen el sentitinvers: FL- i BL- que passenafr- i ár-. No obstantaixó, és interessantde destacarque el pas de CR- a cl- no és tan freqüentals nostrespobles com se senta les comarquesveihes. De fet, noméshi ha c[]onír aPegoi encaraes conservac[r]osses a Pedreguer,Gata, Xaló, Llíber, Tárbenai la Vall d'Ebo (mapanúm. 60). De la restade casos,la distribució geográficaés la següent:

btllíc: Atz,E, Gall, P (mapanúm. 118) fllje ix : gairebégeneral flrluíx: Nou, Xáb flrlassd:Ala, Alc, Bb, G, J, Llo, Ond, Or, p, San,ped, Xa (mapanúm. 6g)a2 fiblrló: Bg, Bme,G, Sag,San, Tor (mapanúm. 166) emblrfincar (

Aquestfenomen ja ha estatassenyalat per Colominaa la Marina Baixa (1991: 24), especialmenta la Vila Joiosa,on és particularmentcridaner: les formes clénc, llentiscre, plegar, pluna i safrí hi apareixenen lloc de les normals cranc, llentiscle,

o2Compareu el castelláfrazada.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

roNÉnc¿ 85

pregar, pruna i saflá (<Ílassada). Jo mateix he replegatdel mateix poble la forma blanca en lloc de branca.

2.2.3.2" La pérdua de Ia -r final a Pedregueri Xdbia

La pérduade la -r final a Pedreguerja ha estatestudiada anteriorrnent per Garcia i Beltran (L994: 68-71), peró els primers a fer-ne esmentforen SanchisGuarner i Colomina.Aquest darrer autor tambédóna notícies de la pérduad'aquesta consonant a Xábia:

"Convéconservar la -r final de paraulaque és un dels trets característicsde la pronúncia valenciana,puix que es conservaen quasi tota la Regió, si bé desapareixa la Vall de Noveldai a les viles d'Ibi i de Pedreguer,com tambéal Maestrati Morella, igual queocorre al Principati a les Illes Balears.Cal, peró, evitar I'epéntesiviciosa de r darrereels mots plans acabatsen { que s'ou al Marquesatde Dénia i a la Marina (...) i tambéla més generalitzadade darrere infinitiu en -re" (SanchisGuarner 1993:88-89)

"La -r final etimolÓgicaha desapareguten tot el domini lingüístic,a excepcióde la major part del País Valenciá, que la conserva.En la zona estudiada(La Marina) desapareixl'-r final a Pedregueri Bolulla -semblaque també a Xábia, almenysen els infinitius" (Colomina1985b: 44)

Aquestacaracterística del parlar de Pedregueri Xibia oposatots dos parlars al valenciá general, i els fa coincidir amb Bolullaa3-Marina Baixa- i el valenciá

a3En aquestpoble la pérduaés molt més sistemáticai es produeix en els casossegiients: 1) En els infinitius: cantá, parl.á, volé, corre, coneixe, sentt, dí; fins i tot seguit de pronom enclític: mirá-me,fé-Io, coneixe-la, serúí-Io, oferí-mos,demaná-vos, contá-ho, volé-ho; també es perd la -r i la vocal del pronomen casoscom coneixe't i mereíxe'm. 2) En els substantiusen general --€xceptuant-nealguns monosítlabs-. Sistemáticament,els acabatsen -ador, -edor, -idor, -er: llauradó, corredó, vividó, sabaté,carré, papé, Algé, soligué, i també campaná,JZtg{A @pónim), aixauá(<.aixovar), runá. Els substantiusacabats en -or oscil{en. En tot cas, no hi ha -r en o16,caló, pndó, su6,foscó.

VícentBeltran í Culto

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de la Marina Alta: el contqcte interdialectal valencianobalear

septentrionali meridional de les valls del Vinalopó. No obstantaixó, actualmenta Pedreguerla restituciód'aquesta consonant s'ha produit prácticament en la totalitatdels substantiusi adjectius-a Xibia s'observamés vacil'lació-, mentreque els verbs s'hi resisteixenmés. El tractamentde la consonantfinal a cadascundels poblesno és exactamentel mateix,per tant. A Xábia, malgratque la gentmajor i d'edatmitjana perden moltes més -r quea Pedreguer,ja queno la conservenen els substantiusi adjectius (senyó retó, per favó, pont del llavadó,carré majó), elsjóvens I'han restituidabastant. A Ped.reguer,per contra,on la recuperacióés anterior,només s'hi perd en infinitius, sobretotels de Ia la conjugaciói els de la2a d'accentuacióplana com ara ná, cantá,coneíxe, creixe, corre, i en mots aillats (carcé,lloré, florímé, primé)e. La situacióactualment s'ha estabilitzat i s'hi observafins i tot que algunsjóvens poden perdre més -r que no pas les persones majors, les quals s'esforcena pronunciar-la,fugint d'una burla secularper part dels propis veins:

Se sol perdre-sobretot els majors, perd no de manerasistemetica- en directó, autó, actó, professó, anterió, posterió, escrit6,favó imadfi. 3) En algunsadjectius acabats en -or: milló, pitjó.

La -r s'hi conservaen els casossegüents: 1) En algunsmonosíl.labs: .substantius:cor, mttr, por, or, bar, tir, lLar. Es perd enpl6 ifló. . adjectiu:pur, car, dur. En "clar" oscil.la, i tant podremsentk clar comcld. . preposició:per. 2) En molts cultismeso mots poc usats: . substantius:acer, tesor, arnor, valor, sospir, solar, futur. . adjectius:regular, popular, sonor, militar, segur, obscur (aquests'usa poc). 3) Tambées mantéen el mot ahir, com en valenciámeridional i septentrional;sens dubte, per oposar-lo al castellanismeahí. 4) Tots els pluralsde les paraulesque conservenla -r en singulartambé la mantenen:tesors, cors.

e I de manera fossilitzadaen expressionspopulars: estar un sant Ltatze; més amarg que 'aplicat fet I'aceve; demanarparé; estar un gambé a la roba: estiradai feta malbé' garrofé, garrofé, 'es fet ; besa eI cul del bou diu a unapersona destrellatada, que actua sense seny' .

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

poNEnc.¿ R7

"A Pedregué tot ho sabenfé; sabenescurá, graná i treureels gossosa cagó."

Manuel SanchisGuarner (1982: 51) ja arreplegaaquesta frase, i la següent,com a escarnique fan els poblesdel voltant de la pronúncialocal de Pedreguer:

-Eresde Pedregué,clá? Puesobri ln boca que vull cagá. (diuenels delspobles veins)

-Obri-la bé i jo cagaré. (contestenels de Pedreguer)

A la restade la comarca,de maneramés menys general, la pérduade la -r només s'observaen els contextossegüents: - en els plurals (entrela gentmajor): metlés,sabatés, campanás; - en fonética sintáctica,en infinitius seguitsde vocal átona: ell va 'ná (a A)lacant; van tornñ al poble l'any passat; - en infinitius seguitsde clític comengatper consonant:mírá-te, doná-lí, etc. (mapanúm. 52)

Igualment trobem, a tota la comarca, fins i tot a Pedregueri Xábia, -r ultracorrectaen els motscónter 'compte'ibacallar, alli on aquestmot és viu, a mésde presor i provessorQtrofessor a Calp), que abracentots els pobles,excepte les valls de I'interior (Cas,Gall). De formaesporidica, també hitnalcdlderper alcalde.I, alternant

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Mqrina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear g8

amb la pronúncia sense-r, com ja assenyalaSanchis Guarner, se sent de manera generalitzadacréurer, tréurer, vórer, etc.

2.2.3.3.Canvi [r] > [r]

El pas de la bategant[r] a la vibrant [r] no és massafreqüent, peró en gran part del valenciá,i a la nostrazona d'estudi al nord-oestde la comarca(A, Atz, B, E, Gall, P), a mésde G, Llí i Se, és generalen carranc per caranc(lcranc). Tambéel trobem ailladamenten altresmots com ara:

cafrlegol: Bmau bolrlumballa: Gall

Recasens(1991: 336) ens dóna una explicació contextual, poc convincentpelfet queno provatots els exemplesaportats, a partir de diversosmots catalans, alguns d'ells acceptats per la normativa: espdrrec, sarrampió, carrafal, currumbela, soroll, carraguina(derivat de carago[):

"Una possibleexplicació fonética del fenomenresta fonamentada en la preséncia d'una vocal posterior adjacenta [r] a molts dels mots afectats;efectivament, aquestcontext vocálic hauria propiciat un incrementdel graude retracciódel cos lingual durant la produccióde la bategant,i contribuit, en conseqüéncia,a la transformacióde la bateganten vibrant."

2.2.4. Les síbilants

És, sensdubte, en el campde les sibilantsason el parlar de la nostracomarca

a5 colomina (1985b:4144) és el primer a donarnotícies d'aquest particularisme.

Vicent Beltrun i Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

roNEnct

presentamés particularitats.

2.2.4.L.Abséncía de ljl davantde [l

En principi, cal destacarI'abséncia de la ljl davantde /1, que és própia, a la nostrazoÍra, de la zonacentral i costanera(mapa núm. 46) i s'esténper la comarcavei'na de Ia Safortr,a mésdel poblede Tárbenaiccrxa, pex, xímenera(mapanúm. 46). Aquesta consonantsovint és pronunciada amb un marcatcarácter alveolar a molts llocs (Bb, Bsa, Ped,X, Xeb). Castellsde Serrella,la vall d'Alaguar,la vall d'Ebo, la vall d'Alcalái la vall de Gallineraen són I'excepciói, per tant, coincideixen,si fa no fa, amb la major part det valenciá; ara bé, la [i] és molt mésperceptible en posició final que no pas en posició intervocálica: [péjfl, ttréjj] / tkájfal-tkáfal, [brújja]-[bri[ale. Aquesr esradi fonétic semblaque era correnten catalámedieval. Precisament,aquest tipus de pronúnciesfa queen aquestspobles siga molt difícil de trobar un mot comenQatper [Jlo8,que, per contra, sentima la restade la comarca (fflimenera / ffiumenera,l[fátíva, lfiarop, i, fins tot, $larment, fffona i l[folíguer). Allá la tendénciaés afegir una vocal de suportamb la inevitablesemivocal [j], que pot ser més o menys perceptible: aft[]ímenera / alj[fumenera, a[1[ldtíva, af{farop, affiarment, af1f]oligueri o bé recórrer al fonema africar frjl ft[]olíguer, ft[farop, ftffona, etc. Per una altra banda,no hem d'oblidar que és una constanta tota la Románia occidental,on existeix aquestfonema, I'alternanga de la pronúnciadel fonemapalatal

6 I tambéde I'alacantí(Colomina 1985a: 142-143 i mapanúm. l9).

47Ala localitatveina d'Altea tambés'observa el mateixfenomeu. aE Noméshi hem recollit els mots [['li[lanta, f]iffiona i els topónimscomarcals -encara que no sistemáticament- lf-lató i Ifid.bia.

Vicent Beltrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina AIta: el co?lacte interdialectal valencianobalear

fricatiu sord amb iod o sense(l'italiá és més sistemátic,ja que mai no anteposala semivocal:coscia [kólJa], mascellatmalJellal). En aragonéshi ha les duespronúncies (vegeu la cita de Nagoreen 2.2.4.2.) i en gallec tenim baíxar a la zonaoccidental i baxara I'oriental:

- "As formascom ax- (baxo,baJcar, caxa, faxa) sonpropias do galegooriental, especialmentedo de Asturiase lestede Lugo, fronteá soluciónmaioritaria ¿íx- (baixo, baixar, caixa, faixa), na que se xerou un iode. No grupo

A Galícia, no obstant, la generalitzacióde I'ensordimentde les sibilants ha provocatque el fonema/3/, existent encaraen porn¡gués,es presentesota I'al.lófon [[, que' en aquestcas, no ha generatcap elementpalatal vocálic davant: viaxe, paxe, paxaro, vexo, mexaL avantax.a,etc. El portugués,per la sevabanda, presenta pocs casosd'abséncia de iod, i prácticamentsempre en contacteamb una vocal velar: baixar, peixe, queíxa,froixo (ofrouxo), peróbnua, coxa'cuixa', coxo ,coix,, coxim,coixí,, moxama,texago'teixó'.

En asturiánomés hi ha vacil'lacióenpexe/peíxe, quexa/queixa: en els altrescasos la pronúncia mai no és bifonemática:caxa, baxar, coxn, bruxa; a més a més_com en gallec- hiba viaxe, llixeru, etc, com a resultantde I'ensordimentde la ftl . Finalmenten occitá,el fonemalf , quemanté, des del punt de vista dialectal,la pronúnciapalatal [f] en gascó, agenés,Tolosá, foixenc, central i donasanenci que apareix sotala forma despalatalitzada[s] alazonanord i oriental,pot anarprecedit o no de iod, com es desprénde les paraulesde Lois Alibért (1976:2g): "i pót demorar sensibleo s'amudirdel tot: peis (peicho pech).,,

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

rouEnc¿ or

2.2.4.2. El casde Gatai Murla

Per una altra banda, cal destacarla pronúnciad'aquesta consonant a Gata i a Murla (vegeuColomina 1985b: 43; L986b:661).En aquestsllocs la {/ s'ha rransformar en [tJ], amb un fort caricter alveolaral primer poble, on se sentclarament el primer elementoclusiu, la qual cosafa que sovintfaga un efecteacústic prácticament idéntic al de I'africada ltsl. Aquest carácteralveolar afecta també la prepalatalafricada sonora [fi]. Tal i com proposaColomina (1985b), aquestfenomen deu ser resultat d'una restructuraciódel sistemade les palatalsque hi duguerenels mallorquinsal segleXVII. Com que en la major part dels dialectesorientals els mots carxofa,puruca i peix són pronunciatsamb prepalatal fricativa sorda,sense fer-ne distinció depenent de la posició queocupa dins la paraula,els mallorquins-valenciansd'aquests pobles, que comengaven a imitar els seusveins, que pronunciaven [kar'tpfa] i ['puJ'ttJa],ho estenguerena la resta de posicions:['katJa], [petfl, [tfi'tfanta]. Ara bé, hemtrobat alguns indicis de canvi quefan pensarque aquestapronúncia acabaráper ser residualentre els jóvens de Murla. A Gata,peró, a horesd'ara encara mantéplena vitalitat en totesles generacions. Desprésde passaruns qüestionarisespecífics als sis escolarsmurlers menors de 13 anys,podem afirmar quenomés mantenen la pronúnciaafricada ltl aquellsalumnes els dos paresdels quals són de Murla (3 xiques en concretae,i una d'elles nomésen registreinformal); els altrestres (dosxics i una xicaso)sempre fan servir la pronúncia fricativa. La generaciód'adults i majorsés sistemáticaen la utilització de la ttfi, fins i tot amb algunadiferéncia respecte a Gata,com araTb [pa'titfi a Murla enfront deTb [pa'tisk] a Gata;igualment s'observa, com ja s'ha dit adés,que Murla mantéel carácter palatald'aquesta consonant, mentre que Gatatendeix cap a I'alveolar /ts/.

ael¡rena SendraFerrándiz, PaulaSirera Sirera i Alba SendraFerrándiz. s I¿ mare d'Andreu SalaOliver és de Quatretondeta-el Comtat-; la d'Angel Reig Sánchezés de Cazorla (Jaén)i un dels paresde RebecaSirera Pratsno és de la comarca.

VícentBellran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de lq Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobslear

Vegem els resultatsobtinguts entre els xiquetsde I'escolade Murla, als quals se'ls va mostraruna série de dibuixos i haviende dir el que veien. Noméshi posem aquellsque ens interessen per a estudiarel fenomenen qüestió,incloent-hi paraules que intuíemque una volta reintroduidala fricativa podienser exemplesd'ultracorreció:

L.S.F. P.S.S. A.S.F. A.S.O. R.S.P. A.R.S. navalxa na'vatJa na'vatJa na'vaJa na'vajJa na'vaJa na'vaJa conerxer ko'netJer ko'netJer ko'neJer ko'nejJer ko'neJer ko'neJer baixar ba'tJar ba't[ar ba'Jar baj'Jar ba'[ar ba'Jar peix petf petJ pef pejf pef peJ creüer 'kretJer 'kretJer 'kreJer 'krejJer 'kreJer 'kreJer

Xaló tJa'lo tfu'lo Ja'lo Ja'lo Ja'lo Ja'lo 'tfona Xixona tf tft'tfotta Ji'Jona Ji'Jona Ji'Jona Ji'Jona xixanta tJi'tfanta tJi'tJanta Ji'Janta Ji'Janta Ji'Janta Ji'Janta

colxo 'kotjo 'kotfo 'kofo 'kojJo 'kofo 'kofo

fluix flutJ flutJ fiuf fiujJ fiuj fiuf curxa 'kutfa 'kutja 'kufa 'tujfa 'kuja 'kufa

dibuix di'butJ di'butJ di'buJ di'bujJ di'buJ di'buJ [J]imenera tJime'nera tJime'nera tfime'nera tJime'nera tfime'nera tJime'nera patisc pa'tisk pa'tisk pa'tisk pa'tisk pa'tisk pa'tisk patixes pa'titJes pa'titJes pa'tiJes pa'tiJes pa'tiJes pa'tiJes patisca pa'tiska pa'tiska pa'tiska pa'tiska pa'tiska pa'tiska fletxa 'fletfa 'fletJa 'fletfa 'fletJa 'fletfa 'fletfa cotxe 'kotJe 'kotfe 'kotfe 'kotfe 'kotJe 'kotfe clótxina 'klctJina 'klctJina 'klctJina 'klctJina 'klctJina 'klctJina 'vatJo sarvatxo sar'vatJo sar'vatJo saf sar'vatJo sar'vatJo saf'vatJo

Vicent Beltran í Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

FONETICA

A la testade poblesde la comarca,on es desconeixaquesta pronúncia, trobem algunscasos d'africació, ficilment relacionablesamb aquest fenomen ara tan local. Són els exemplessegüents:

a[tf]ample (1 eíxample) : general paftffarell / p a[tflerell ( 1 p aixare ll 1 p ass erel/) : general fleÍtll (< fleíx lfreixe ; i rambéel ropónim Fleíx):Ala, E, Ii2ó (fteftfler: Llo) reltfla (lreixa): Llí, X rebíltfií (1reveíxí): Bsa,Se

El pas de la palatal fricativa sorda a I'africada coresponent també es dóna actualmenten teres catalanes,encara que en contextostotalment diferents. Veny (1984: 46) i Alegre (1991: 110)ho detectenen el dialectebarceloní, on són ben habitualsles pronúncies"occidentals" txintxa, pantxe, txocolatai, fins i tot, en posicióintervocálica, atxecar-se per aixecar-se. Aquestarestructuració o alternangade consonantssibilants no éstampoc estranya en altresllengües romániques. Hem localitzataquest mateix fenomen en aragonés,italia i gallegoportugués.

Nagore (1989: 41) dóna a conéixerque en aragonésel fonema{/ té diferents realitzacionsfonétiques, depenent de la varietatdialectal: a mésde üJI, [f] i [x], trobem la pronúnciu[tJL que,segons I'autor, ensindica que el fonemaes troba desfonologitzat:

varietat occidental varietat oriental var¿etatmerídional

cqflco caixíco / caíxigo cachíco/ cachígo/ cajíco xada ixata / ixada jada baxar baixar bachar / bajar buxo buixo bucho/ bujo

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina AIta: el contqcte interdialectal valencianobalear

Pel que fa a I'itaüe, i seguintels estudisde Rohlfs (1966:289), observemel fenomencontrari, és a dir, que les consonantsafricades ttJ] i tdgl es fricativitzen en posició intervocálica,fins i tot en contextinicial per fonéticasintáctica, a la zonade la Toscana,el Lazio i part de la Umbria i de le Marche.I en gallegoportuguéssr,mentre que la zonanord de Portugali Galíciamantenen la pronúnciaclissica [tJ]- en aquells motsen els qualsI'etimologia ens duu als grupsinicials llatins CL-, PL-, FL-, el centre 52 i sud de Portugalpresenta la variantfricativitzada [fl:

Galícia-Nord de Portugal Centreí Sud de Portugal 'ploure' Itf]over []over 'clau' [t]ave fffave 'flama' ftfiama Ífiamn

2.2.4.3.Elfonema ld3l

Quant al fonema /d3i, aquestpresenta diferents al'lófons o possibilitatsde realitzacióals poblesde Benissa,Senija i Teulada(mapes 4l-42): 1. [dg] a comengamentde paraulai darrerede consonarrt:ldslermi, minldzlar;

5r Teyssier(1980): Histoire de Ia langueportugaise, Presses Universitaires de France,traduit al pormguésper Celso Cunha(1997): História da línguaportuguesa, Livraria Sá da CostaEditora.

Italid'general" Lazio-Toscana

'vgí" viftfiino vi[[]ino 'creu' croftfie croff-le 'la ceba' lalt[Jipolla Ia[]ipolla 'la gent' la ld3lente la l3lente

Vicent Beltran i Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

FONETICA 95

2. [d:3] entre vocals,com a resultatetimológic dels següentsgrups [atins: a. -TICU: formaldSle, salvafd:3le(en general,totes les paraulesacabades en atge). El mot feldSle té el mateix origen (<*EerrcuM

S'hi ha de tenir en compte, peró, que la [dg] valencianaes presentamolt fusionada,de maneraque no es percepgens la primeraconsonant oclusiva. I, per tant, quanfem referénciaa la geminada[d:3] d'aquestspobles, volem indicar quese sentuna oclusiómolt clara a l'inici de I'emissiódel so, que sobtaals que no estanacostumats a rcalitzar-la.Sembla que al Principati les Balears,malgrat que tothom parle del fonema ld3l,la pronúnciahabitual és una mica bifonemitica. Curiosament,la conservacióde les geminadesté una extensiómajor a la nostra comarca,ja quetambé afecta, amb diferent dist¡ibució, els poblesde Xábia, PobleNou, Llíber i Xaló. Els mapes 4l-45, que reproduim més avant, mostren de manera esquemáticaquina és la situaciód'aquestes sibilants a tots aquesteslocalitats. De manera

53 SegonsSegura (1996: 65), "a la zonadel Verdegis,el Moraleti tambéSant Vicent del Raspeig és (...) molt comú, gairebégeneral, el fet de sentir[na'vaga], [pase'3ar], etc." 5a Les formes mija, pijor i lleja s6nles própies del catalá medieval i actualmentsón dialectals; de fet, mi$a, pitjor i lletja no apareixendocumentades en la llengua antiga.

Vicenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear

resumida,trobem que: - a Xábia únicamenthi ha geminacióen els finals en - etge,en mots aillats, com ara bottja i cotettja i, amb vacil'lació, en els finals erLatge, amb predomini de [fi] valenciana.S'hi desconeixla [g]; a Poblenouhi ha [d:g] en els mots acabatsen

L'itali¿ comparteixaquest tret -la geminacióintervocálica- amb aquestsdos poblesde la Marina:

"rA g davantia vocali palatalisi é dunqueconfusa con I'anticaj latirn (majus), con I'antico nessodi (radius)e con gÍ (fageus),per cui corrispondentementea queste forme nelle lingue neolatineabbiamo in tutti e tre casi il medesimo risultato. Tale risultatonel dialettotoscano é, in via normale,gg (cfr. maggio, raggio, faggio): per esempioIa legge,egli legge,regge, Írigge, strugge, gregge, fugge, mugge,rugge, ruggine,piantaggine, suggello < sigilli. Se a g seguivano le vocali accenüatee oppure i, potevaverificarsi la cadutadella consonante, pervenutaal gradodella fricativaT: cfr. nella lingua comunesaetta, niello, paese,

55 A aquestspobles es dónatambé un cas curiós de geminacióque afectala /n/: es tracta del mot cuina, queací es pronuncia['hvinnc]. Evidentment,si s'haguésmantingut el diftongdecreixenr, aquesta pronúnciaseria impensable;en el momentque s'ha produit el canvi al diftong creixent, ija no hi ha cap semiconsonantdavant la lnl, ja és possiblela geminació.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

FONETICA 97

2.2.4.4. Palatalítzaciódel grupfinal -ltsl

La palatalitzaciódel grup /ts/ es desconeixper complet a toüala comarca, amb I'excepció de Pego i de I'Atzuvia. En aquestsdos pobles es donen sistemáticament -sobretot en els pluralsi entreels jóvens i la generacióintermédia-pronúncies del tipus goÍtfi i venult[]. En fonéticasintáctica no s'hi produeix mai la sonorització:toltfi es anys,a I'igual ques'hi pronuncia['vatJ a'nar] en comptesde ['vad3 a'nar].Igualment, el seucorrelat sonor /dzl comengaa palatalitzar-secreant una consonant geminada [d:J]: dofdSf e, tr eldSf e, se[d: g] e, Afd:¡lrivi a, etc. Aquestfenomen *el pasde /ts/ a [tJJi el del seucorrelat sonor /dz/ a [d¡]- ha estatassenyalat per diversosdialectólegs com a propi del castellonenc(ColonL97}; Veny L984; Saborit1998); en toÍosí meridionalpresenta una área d'aparició menys compacta, peró té unaextensió considerable (Gimeno 1994: 36-37 i 43; mapanúm. 26). En alacantí i en valenciámeridional, segons Colomina (1985: 139-t4L, mapa núm. 18),la pronúncia palatalitzadaés l'única existenta Alcoi i a diverseslocalitats al llarg del Vinalopó -Beneixama,Biar, Petrer,Novelda, el Pinós-; a la restade poblesestudiats trobem tres -[ts], possibilitats: la variantdesafricada -[s] o la coexisténciade [ts] i [tJL de manera que la propagacióde la palatalitzacióés una variable sociolingüística, com per exemple a Xixona, on els majors conservenI'africada alveolar i ets jóvens ja la pronuncien palatal.Agó tambéocorre a Callosad'en Sarriá-la Marina Baixa- (Beltran 1994:33) i a Canals-la Costera- (Sancho1995: 45) i tinc constñnciaque -[tJ] és la forma predominanten valencii apitxat.Segons Segura (1996: 64-65),a la comarcad'Alacant "[ts] en posició final es palatalitzasovint a la ciutat, peró no mai al camp". Fora de l'ámbit valenciá,aquest fenomen és freqüenta diversospunts de la Franja de Ponent,

56Vegeu Rohlfs (1966:300).

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

ar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal vslencianobalear

com ara a Fraga(Galan i Moret 1995:29) i a Saidí(Moret i Sasot1996:18-19). Amb tot el que s'ha dit, podemafirmar queel canvi de /ts/ a ffi és un fenomen propi d'algunsparlars de la Franjade Ponenti del valenciágeneral, ja que es dónades de les terressud-tortosines a les alacantines-de forma mésintermitent, si de cas, a les comarquesmeridionals-.

2.2.4.5.Altres consonantsgeminades

La resta de consonantsgeminades própies del cataletambé es mantenena la comarca. Per una banda,el grup lnnl apareix,de manerageneral, en els mots co[nn]a i a(m)pofrurlar-sd7.En altrescasos I'extensió geográfica és menor:

xefwla / xalnrla'tipus d'ocell': A, B, Alc, Bsa,Llí, pa, Teu, X, Xáb (mapa núm. 187) p olnrlerá' excrement': Xáb (pofnlerá: Bsa) [kwínna]: Alc, Llí, R¿, X (mapanúm. 7)

Pel que fa a aquestúltim exemple,si s'haguésmantingut el diftong decreixent, la geminacióseria impensable;en el moment que s'ha produit el canvi al diftong creixent, i no hi ha cap semiconsonantdavant la lnJ,ja és possiblela geminació. Quantal grup ltll,lapronrincia generala tota la comarcaés [ll]: mefllla, molllje, espafll]ar-se,veflllar, gua\lla.I-es variantsfonétiques dissimitades [r[ i [nl] se senten únicamenten el mot camamilrlla, a tot arreu, i en el segoncas només entre les generacionsjóvens de Benissai Pegoen el mot meln\a / ammefrila, respectivament,i en aquestadarrera ciutat en el nom d'ocell mÍrdla (compareuxenna, xegna i xera /

57 En toponímiarural es conservaal terme de Xaló la geminada[nn] en el cas del Masserofdels Friscannes.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

poNÉnc,a gg

xara).

Tampocno és gensfreqüent la variantmetatitzada [d], ni la simplificada[l], que es troba molt esporádicament,com és el casdel mot mufi]aeso maufl)aes(

2.2.4.6. Canvide [s] postconsondnticaa lzl

Amb una extensióconsiderable -tn algunscasos només entre alguns parlants- s'ha produil una sonoritzacióde la consonantalveolar fricativa sorda/s/ en els mots següentss8:

p ínlzld: gairebégeneral pollzlím (

5E A la Vila Joiosa-Marina Baixa- aquestfenomen está forga generalitzati és cridaner en els finals en -ció: aclzfió, redacfzlió,actuafzTió; també és habituala Guardamar.

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina Alta: el contqcte interdialectal valencianobalear

Navarro Q, 1996:51) dónaconstencia que a la Terra Alta tambées produeixel mateixfenomen enpinzes, ganzell (canfzlell percancell és general en catali), esguinzar i pínzd. El contextés prácticamentel mateix: /n/ seguidade lsl. No s'ha de perdrede vista el fet que en cataláactual els mots que presentenel prefix trans segtit de vocal també es pronuncien amb I'alveolar sonoritzada: trdnsít f'trarultf, transacció [ffanzaksi'o],a I'igual queels verbsendinlzlar i enfon[zlar.La sonoritzacil s'ha estés tambéa diversoscultismes com ara sintalgzlí.

2.2.5. Abséncíade repercussíóde nasal en els mots magrana,llagostí i llagosta

A tota la comarcahi ha absénciade repercussióde nasal,a diferénciadel valenciá meridionalalacantí, en motscomtrctgrana, llagostí i llagosta.No obstantaixó, en altres casosaillats:

galrqlfarró:G, TeuI calrqlfarró:Bsa, C, Se(mapa núm. 186) pori[r1]gós:D llafrl)gostí:Bsa

2.2.6. Ieísmei betacisme

Malgrat que el ieismesobretot i, molt tímidament,el betacisme,s'estenen entre elsjóvens de la nostracolnarca, encara hi ha un clar predominide /Á / en els majorsde 35 anys ala zonacostanera, disminuint I'edat a la restade pobles;la lvles mantémolt més ferma: noméshi ha indicis de betacismeentre els jóvens de Benissa,Calp, Dénia i Xábia. Fins i tot, hi ha molts exemplesde pronúncialabiodental fricativa en casoson etimolÓgic¿Imenthi ha /b/: vícícleta,vilIet, viveró,prohivir, convinar,vídó, porc javalí, videt, vetum,villa (< cast.hebílln); la pronúnciabetacista només afecta mots com ara

Vicent Beltrsn í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

FONETTCA t}l

'tomb' a suSJínt,[blolta (+ [b]oltar i relblolta) i [b]olar (+ [b]o/).

2.2.7. Fenómensfonétics díversos

Coincidint amb el vocalisme,hi ha moltesparaules amb evolucionsfonétiques més o menys irregulars pel que fa al consonantisme(assimilacions, dissimilacions, metátesis,síncopes, etc.):

2.2.7.1.. Assimilacíons

estifr)ores:Bb, Bsa, J, Nou, Ped, Se, Teu, Xa (mapanúm. 62) carlkl (1card): Gall [¡rlenya: gairebégeneral fiI d'alllam: C l¡tlegarrya:Ped ld3lauger (1 llaugerllleuger): A, B, C, D, Gall, P, Xab / ldj,louger:Atz (mapanúm. 28)

2.2.7.2.Assimilacions deltípus mallorquí:ks, ps ) ts; kt ) tt; pd > dd

A tota la comarca-llevat de Pego i de les valls més interiors- se senten nombrosesassimilacions que recordenels hábitsarticulatoris dels illencs. Malgrat tot, entre el jovent s'observauna tendénciaclara a I'anivellamentfonétic amb la restadel valenciá,encara que hi ha diversospobles on el fenomenés més sistemátici es manté amb major fermesa;es tracta de Xaló i Llíber -a més de Tárbena- seguitsde Gata, Pedreguer,Jesús Pobre, Senijai Poble Nou. Els exemplesrecollits en són nomésuna

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina Alta: el cantqcte interdialectal valencianobalear

mostra:

dissalttle prdlttlíca tualttle cafddfemunt/ cafddlamunt calddlany cal*fana caltsfot caltslíngle daltsla sa[ts] efdzfamen

Al poblede Gatatambé trobem un altrecas d'assimilació total -al punt i al mode d'articulació- que afectales palatalsi quetambé ens recorda la influénciamallorquina del segleXVII:

doldSlóvens< dolzd3lóvens'dosjóvens' méfd5]ent < mélzd3lent'mésgent' treft:fiícs < trelstflics'tresxics' left:flímeneres< Iefst[]imeneres'les xemeneies' alffiibres < a[2,Á]ibres'elsllibres' méffieig < méÍzñelg 'méslleig'

2.2.7.3 . Dissímilacíons

El mot llentilla (mapanúm. 64)presenta a totala comarcales formes dissimilades següents:

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

po¡¡Énc,¿

fglentílla:Ala, Bg, G, Or entílln: Cas (tambéa Famorcai a Tárbena) [dlentilla: la resta Compareuldlinoll / fdlunoll per genoll a la Cerdanyai el Capcir (DCW); igualmentJorÍdlí per Jorgi"

D'altres dissimilacionsrecollides a la comarcasón:

malrlalt (

2.2.7.4. Haplología

círer (1círerer): A, Ala, Alc, Atz, B, Bb, Bg, Bme,Bsa, D, Gall, Llo, Mur, Or, par, Po, Sag,Teu, Tor (mapanúm. 69) olar (lolorar\: Alc, Bsa,C, Llí, Llo, Mur, Se,X (mapanúm. 98) mo nem(1mo n'anem'ensn'anem'): G, Nou Jus Pobre(1Jesús Pobre'topónim'):G, J, Ped destrellat /destrellá (1 destrellatatldestrellatada): G

Vicent Bellran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 104

2.2.7.5. Consonantsantihidtíques

rífy]alla: Cas agrafdlelles: San afvlon: D

2.2.7.6.Epéntesis

asmdriltl: A, Ala, Bb, C, E, Llo, Or, Tor I afuñrtft\: Atz, Bl, Bme, Bv, Or, pa, po, Rá, Sag(mapa núm. 65) (en)sómiftl:general prémiftl: general cast. anddmi[t]: general géni[tl: general rdncíft]: A sdpoltl: X

2.2.7.7.Metdtesis

alquifós (< alficós): Bsa(mapa núm. 55) saflá (

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

FONETTCA t05

masaguent(1 magasent< nngatzem):D pac a (

2.2.7.8. Canvisdel punt o moded'artículncíó

ldlespa(1 vespa):G, J (comparevcavernera (Alcoi) i alavernper cadernerai aladern) fk]amfarcó(

La causade I'origen del canvino ésnecessdriament articulatória, sinó quepot ser perceptual.Les unitatssubjectes al procésdel canvino sónels fonemes,sinó algunesde les sevespropietats articulatóries o acústiques.De fet, en moltesocasions aquest no es

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina Alta: el contqcte interdialectal valencianobalear

produeix de maneraunidireccional. Aixó explicaque sovint, per exemple,el carácter oclusiuque tenenen comú el fonema/t/ i lkl (i mésesporádicament els corresponents sonorsldl i lgl) els fa equivalentsacústicament, com ho demostrenels exemples següents recollits a la nostra comarca:pallot / palloc (pallerot / palleroc), estambórit / estambóric,car[t] / carc (comp. tomata / tomnca,patata / pataca, acótit / acólic, dnet / dnec,présset / préssec,etc.)i dentilla / guentílla(comp. cadernera/ cagarnera).De la mateixamanera, pel moded'articulació, els fonemes/b/ i tmlpodenaparéixer en els mateixos contextos: esmunyir / esbunyir, mandovell I bandobeiló, mancal / bancal, menar/ benar, camussela/ cabussela,mocí / bocí; a I'igual queles nasalslml i lnl, en posiciófinal o en la desinénciad'impeúet -dvem:pórlan / pórlam, parldvem/ parlaven (nosaltres);turnell / turmell iforniga / formiga. I la mateixaexplicació perceptual5e -i no oblidemque qualsevol explicació d'aquest tipus té un origenarticulatori-justificaria, si més no, el pas del fonema sibilant ftl a [z], com ocorre en els mots mifzfdia, albarfzlínia (i variants), llaolzler í tre[zlilla per mígdía,albergínía, lleuger i tregíIla.

teVegeu Veny (1989)i Recasens(1991).

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

3. MORFOSINTAXI

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI IO9

3.1..L'article

3.l. 1. L'artícle determinat

L'esquemade I'article determinatno varia gaire respecteal valencii general:eI, la, els, les; aixó sí, pronunciatd'acord amb les tendénciesarticulatóries própies del parlar de la nostracomarca, on la [e] átonapretónica de gairebétots els clítics esdevé lal:

Marina Alta singular plural masculí al as / als femení la les

El masculÍplural presentadues variants al'lomórfiques, depenent del context fonétic en qué es troba: ds sempreapareix seguit de consonant-as llibres; as pares-, encara que esporádicamentes pot sentir en context vocálic, on, no obstant aixÓ, predominala forma ak; als hómens;als atres. L'elisió de la vocalno ésgens sistemática, i, encaraque sí quees dónadavant de [a] i [e], siguentóniques o átones,i de [s] i [c], és molt inestableen els altrescasos: l'ascola, I'éuia, I'horta, I'oli, I'era, l'herba, l'oliva / la olíva, la orelln / l'orella, I'iglésia / la iglésia, la ungla / I'ungla. Fins i tot, esporádicament,hi pot haveraI oli í al homeper l'olí í I'home, com ocorreen valencii generalel olí, el home. Comhem pogut observar, I'article femeníplural éssempre les.I-a forma reduida es (

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear

n'hem trobat exemplesa Pegoen el llenguatgerápid i sovinten diversescontraccions: es donesi as casetesvelles (1a les...): la gruga negra ve as primaveres;baixa pes escales.Així doncs,en aquestpoble, on, a mésa més,es mantéel timbre de la [e], el sistemade I'article determinates troba a mitjan camí entreel del valencidgeneral i el de I'alacantí:

Pego singular plural masculí el es (els) femení la les / es

L'article anticlo es mantéamb molta vitalitat a la major part dels poblesde la cornarca,encara que només darrere de la preposició en [an] ( : ¿*6) i de la particulatot: íxen en lo cotxe; (ha) parlat en lo Josep; vam estar tot lo dia fent faena. Malgrat tot, moltsjóvens prefereixenI'article reforEatel Íall:.sempre estd en el lan alf seugermd.

3.1.2.L'article derívatde IPSE

L'article salates desconeixper completa tots els poblesestudiats. Actualment noméses conservaa Tárbena,on encaraés la forma general,fins i tot, entreels jóvens i els infants.A la Vall de Gallineraúnicament apareixen les formesprocedents del llatí rLLv IILLA, encaraque en la memÓriadels majors es recordaI'article salatcom a molt prÓximen el temps;possiblement entre la generacióanterior. D'aquesta substitució se'n fa ressÓAlcover (I92L: 181)en la sevaexcursió lingüística el 5 de juliol de 1918pel Patró: "Entre la gentjove han desaparegutels articleses, sa, que conservenencara els vells: la gent de cinquantaanys en amuntencara los usen,els de quarantaen avall les emprenpoc ferm".

No obstantaixó, aIDCYB llegim queen terres valencianes aquest article tenia una extensiógeográfica major:

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI I I I

"En el País Valencii s'usavaI'article es, femeniso, en els deu poblets que formen la Vall de Gallinerai a L'Orxa, Evo, Alcali de la Jovada,Alcampell, Fleig, Benimaurell,Tárbena i Finestrat;peró actualmentja no existeix tal ús, i solses troba I'article baleáricen nomsde lloc (com "sa Foia es Pi", "sa Caseta es Moros") i en algunalocució fossilitzada."

És ben probable que a totes les valls interiors de la Marina Alt¿ es conservás I'article baleiric fins al seglepassat, com ho demostrala mallorquinitatlingriística ben palpableencara avui en dia; ésmés sorprenent, peró, al meu parer, el casde Finestrat, que es troba a més de 30 km al sud de Tárbenai on la petjadamallorquina, si n'hi ha hagut, ha quedata hores d'ara totalmentdiluidam. Curiosament,i malgrattot el ques'ha dit, molts manualshan repetit constantment -sense tenir en compteles declaracionsd'Alcover- que a la Vall de Gallinera es conservavaactualment I'article salat:entre d'altres JoanMartí i Castell (1985: 2I8), MontserratAlegre (1991: 220), etc. Joan Veny (1984: 173) és conscient,peró, que "Tárbenamanté, millor queels poblesde la Vall de Gallinera,algunes peculiaritats del mallorquí:l'article salat ..." i Colomina(1986b: 664-665) és el primera afirmarque "a la Vall de Gallinerahan desapareguttotalment els articlesderivats de lpsu,IpsA". Per una altra banda,Badia (1984: 315), repetintGriera (192I: t9-20), testifica que "Tárbena coneix i empraels articles es, sa amb tota plenitud; en canvi a la Vall de Gallineraes conservaIPSE, peró només esporádicament i sense vitalitat, cosaque fa que hom anteposittLe a tot el conjuntde pse * substantiu;exemples; la sa corbella (...), Lasa rota" . Aquestacita, juntament amb les paraules de Casanova(1,994:81), que referint-se al mot asbelntge('albalatge'), recollida a Sanet,considera que hi apareix*l'article salat fossilitzat", és forga suggeridorai fa plantejar-sesi realmentva tenir més extensióla utilització d'aquestarticle en tempspassats o no. Si fem un recull de paraulesmasculines que presenten una síl'labainical es- [as] sospitosade ser un article salat fossilitzat, noméshi trobem uns quants exemples

@ A més a més, els cognomsmés habitualsactualment en aquestapoblacié {liment, Llinares, Ortuflo, Orquín, Llorca, Lloret, etc.- en descartenqualsevol possibilitat.

VícentBelt¡an i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina Alta: el contacte ínterdialectal valencianobalear

escadussers:esconsellet ('escolt'), escarpó('cropó'), escorfoll/ esclafotfr, escarpinell ('crespinell') i estambori('sambori). Els dosdarrers, peró, deuentenir una explicació méscomplexa, fruit de diversoscreuaments o de transformacionsfonétiques de creació popularsense una causaaparent.

Pel que fa a paraulesfemenines, no hem trobat cap exemple amb una síl.laba inicial sa-, tal i com diu Griera i repeteixBadia; no obstantaixó, n'hi ha algunesamb es-:esfalg, esfalgó, escorbella, esfalzia, esferratjao. Perunaaltrabanda,tenimasbarda, asbarzínia i asmissera -i mantinc la grafia a perquéles formes normativespresenren aquestavocal-, de la mateixamanera que en masculíhi ha asbelatge,asbelló, asbercoc, asgeps,asmnr| asbeurador, etc. Tots aquestsexemples, a més de les formes verbals esfosquir-se,esbaldar, esgrunsar, esfondrar-se,esmunyír i escomen7ar,gens sospitoses de dur article, fan pensarque realmentes tracía d'una extensióanalógica de la síl'laba inicial es-, tan productivai freqüenten catali, que a la nostracomarca s'imposa sovint a la síl.laba inicial al-, quepot haver-seiniciat en aquellsexemples en els qualss'han produit una dissimilacióde líquides(asbarda, asm.ari, asbarzínía 1 albarda, armarL albergínía). Malgrat tot, en exemplescom ara asbercoci asbetatgeno hem de descartarla hipótesi que s'haja produit anteriormentuna aftresi (bercoc, belatge; formes corrents a la comarca)i quedesprés s'haja afegit l'article, la qualcosa no explicariatan frcilment els mots asgeps(( esgeps?) i asbelló(( es belló?). Hi hatambé un exempled'article plural, quepodria considerar-se salat, fossilitzat en el topÓnimtormosí els Espoets [alz aspoéts](

6r Aquestsdos mots podenhaver afegit la síllaba es- per analogia a escorfa -variant molt habitual al sud de Bérnia- i esclafar. 62A Bolulla pronuncienestovallola per tovalloln.

63Absurdament Lluís Fornés(1990: 413) considerala reduccióde I'article elsa es [as] com una restad'article salat: "Al parlar de Pedreguerencara es podentrobar reminiscénciesde l'árticle salat. Probablementquedaran restesen I'actualitat d'una pintadi a la replacetade la Bufa on una má anónima

VicentBeltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI

casparal'lel al de leix per eix, queha conservatI'article literari fusionata la paraula.

3.1.3. L'article personal

L'article personal -a diferénciadel valenciágeneral- es conservamolt viu a gran part de la comarca:tant a les valls de I'interior (la Vall de Gallinera, la Vall d'Alcalá -amb Beniaia-, la Vall d'Ebo, la Vall d'Alaguar i I'Orxa -el Comtat- ), com a una amplazona que va desde Tárbenaa JesúsPobre, passant per Xaló, Llíber, la Llosa i Pedreguer.El sistemad'article personalpropi de la nostra comarcaés el següent:

art. + consonant art. * vocal masculí aI Vicent l'Andreu anlo Joan

femení Ia Rosa l'Antónía

Tirbena ésl'únic pobleque fa servirel masculíen davantdenom propi comengat per consonant,en fan'l Vicent;en els altrescasos Lttilitza I' o la: l'Andreu, Ia Maria6a. Tenint en compteque a la restadel valenciá-excepte a Crevillent- I'article personalés pricticament desconegut,la sevapreséncia a la Marina es fa fácilment atribuible a la repoblaciómallorquina.

reinvindicava: "Treballador, defén aJ teus dretsnoi ho posaen relació amb el mallorquí, amb diversos punts de la Catalunya marítima i amb els parlars occitans, que, segonsuna cita d'Anglade, encara conservenI'article salat"a la regió de Niga, i en algunsparlars dels Pirineus (Bearn)".

ú A la Vall de Gallinera s'ha conservaten Ia toponímia(Colomina 1986; 667): el Barranc d'¿n Grau, el Corral d'¿n Calores,el Corral d'en Ros, la Foia d'ez Camps,la Font d'enPav A Callosad'en Sarriá, a més de conservar-seen el nom del poble, hi ha un exempleen Ia toponímiaurbana: el Cantó d'án Pillo [el kan'to m'pir(o].

Vicent Belfian í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear

3.2. Els pronoms

3.2.L. Pronomspersonals forts

Els pronomspersonals forts no presentenvariació respecte al valenciágeneral: Uó]ut,tu, ell, fnosatros,vosatros i elts. S'hi desconeixla forma ellos, freqüenten alacantí,que podria tractar-sed'un castellanismeo bé ser resultatde I'analogiaa la -o- de mosatrosivosatros, que alhora és paral'lelaala delspronoms algunos í quínos,tan característicsd'aquell subdialectei queen el segoncas és poc sospitosade serinfluéncia del castellá;i a penesse sentenles variants dels pronomspersonals de primera i segonapersona del plural mntros i vatros, queapareixen ailladament en diversospunts del valenciámeridional i quesónpropies del tortosí -allá natrosi vatros-.

El pronompersonal de cortesiaés sempre vosl2 [vos'teJ. Vós ha quedatfossilitzat -i no a tot arreu- en el parlar arcaitzantdels majors en frasesestereotipades del tipus: -Com estd?-Jo bé, i vós?

3.2.2. Pronomspersonals febles

3.2.2.I. Posicíóproclítica

El paradigmapredominant dels pronoms febles adoptales següentsformes en posicióproclítica (+ verb comengatper consonant):

reflexiu CD CI

la persona am am ¿Im singular 2a persona atlal atlal atlal

6 A Terbena[c], com en eivissenci castellonenc.

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Esporádicament-i raramententre els jóvens- hi apareixenles formesplenes de forma fossilitzada, sempre al costat de les reforgades,que les trobem de forma sistemática.Tinc un grapat d'exemplesrecollits de la parla espontánia,dels quals n'extrac una mostra:

*sa sol dir" (Par) "ara els pardaletsno se sentenmolt" (Cam) "sava encendreel paper"(G) "sa va trencarla cama" (G) "si sc vol acostara mi, que s'acoste"(G) *clar que mn sona" (I-lí) "quan Je pasta" (Nou) "no sécom.J¿ diu" (Teu) "com fe diuen?" (Ver)

A partir delscasos exposats de conservaciódels pronoms febles me, te, se, sovint pronunciatsen [a], es pot fer un intentde sistematitzaci'per contextos: - quan el verb comengapel fonemasibilant /s/; - darrerede diversescon¡iuncions, sobretot com, perótambé que í quan; í - precedint un pretérit perfet perifrástic, concretamenta Gata. Evidentment,no ocorremai quanel verb comengaper vocal,ja que en aquests casoses produeixsistemáticament l'elisió de la vocal del pronom.

Vicent Beltron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de la Marino Alta: el contocte interdialectal valencianobalear

3.2.2.2.Posició enclítica

Pel que fa a la posicióenclítica (verb acabaten vocal / verb acabaten consonant) hi trobem:

reflexiu CD CI 'm la persona / -me 'm / -me 'm / -me singular 2a persona 't I -te 't I -te 't / -te 3a persona 's / -se 'l (-lo) / -lo -li -la

la persona *mos -mos -mos plural 2a persona 's / -se -vos -vos 's 3apersona / -se 'ls (-los) / 'ls (-los) / -los -los -les

3.2.2.3.Elpronomen

El pronom en lanl -a Pego [en], o més sovint [ne]* - nomésmanté plena vitalitat en els verbsde movimenti com a partitiu. Els altresusos s'hi desconeixen.El pronom hi, com a la restadel valenciá,ha quedatfossilitzat en uns quantsverbs: anar,

6 'predomina El mateix ocolre a Callosad'en Sarrii (Beltran 1994: 46), on en, peró, tambéhi ha qui fa servir n¿ en tots els contextosfonétics: en vok? / ne vols?" La forma plena ne és prdpia del valenciácentral, amb consoni,nciaamb la restade pronomsfebles. El fet que en alacantí,al costatde me, te í se, aparegaúnicament en en posició proclítica (Segura 1996: 78) fa pensarque aquellessón unes formes modernes,la qual cosaes veu confirmadaa partir del coteig de textosrelativament recents (El tio Cuc d'Alacant i Cañísi canisaesde Monóver) i de la coexisténciade em/mei es/sea les localitatsde Sant Vicent del Raspeig,Alacant, Mutxamel i SantJoan (Colomina 1985: mapa núm. 40). A les comarques situadesal sud de la lÍnia Biar-Busoti banyadespel Vinalopó el procésde substituciódeu ser una mica mésantic.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI LI7

se'n, íxír-vo'n, an tinc quatre,anvols unparell?; hí ha molt depersonal, no m'hí vec67.

3.3. Combinacióde pronoms

3.3.1.En posició proclítica (* verbcomencat per consonctntsorda)

ME TE LI MOS VOS ELS (SE)

EL lmell ltell tliu lmol] [vo(za)l] Íalzall lmall ttall fmozall [sell (lalzaw]) LA [mela] ltelal Iila] lmolal [vola] [az(a)la] lmalal ltalal lselal (lalzawl) ELS lme(1)sI tte(1)sl [1i(l)s] [mozals] [vozals] lalzalsl [ma(1)s] lta(l)sl lselsl ([alzaw])

LES [meles] [teles] llilesl [moles] [voles] [az(a)les] [males] ltales] lselesl ([alzawl) EN [men] ltenl llinl [mon] lvo(za)nl Ia1zan] [man] ltanl lmozan] lsenl HO Imew] ltewl Iiw] [mow] lvo(za)w] Íalzav¡l [maw] ltawl lsewl lmozawl SE [mese] ltesel llisel [mose] [vose]

67 Pel que fa a la vitalitat del pronom /li a Benissaa principis de segle, en tenim un testimoni forga illustratiu d'Alcover (1921: 172): "Sepert molt la partículahi; i aixi diuen:-Ver¡sa tjuar fjugar]? -No vaig!-¿TornesQ Gandia?-Notorne.-¿Aplegues a Beni.dorrn?-No aplegue.Perd encaradiuen:-Er¿s a Ia plassa?-Síque HI era!-¿NoHl éreu?-NoHI érem'.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectql valencianobalear ll8

3.3.2. En posicióenclítica

ME TE LI MOS VOS ELS (SE)

EL lmell ltell tlill lmoll lvoll llol lsell

LA lmelal [tela] llilal [mola] lvola] ltolal lselal [lozla] ELS [mels] ltelsl [lils] [mols] lvolsl Iols] Iselsl

LES [meles] [teles] llilesl [moles] [voles] [loles] Iseles] Iozles] EN [men] ltenl llinl Imon] [von] llonl lsenl Iozenl

HO [mew] ltewl [1iw] [mow] [vow] Iow] Isewl [lozewl

SE [mese] [tese] llisel [mose] [vose] Iose]

3.3.3. Peculiaritatsque presenten els pronoms

3.3.3.1. El pronom de segonapersona 'et' pren les següentsvariants davant de verb comengatper consonant-si el verb comengaper vocal, és sempre[t]-: - [at]: Bb, Br, Bsa,Cas, D, E, G, J, Llí, Llo, Mur, Nou, Ped,Se, Teu, X, Xa, Xáb; - [a1]:A, Ala, Alc, Atz, Bb, Bd, Bg, C, E, Ond, Or, Par, Pa, Rá, San,Sag, Tor, Ver; - [e[: P; - [as]:Cas

Vicenl Bellran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI

3.3.3.2. Coincidintamb el mallorquíi altresvarietats del catalá,a la Vall de Gallinera, la Vall d'Ebo, la Vall d'Alaguar -llevat de Campell-, Xaló, Llíber i Castellsde Serrella-a més de Tárbena- el pronomels seguitde consonantpren la vocal [a] de suport: falzal;jo alza diré que vinguen;ia telzapassard ell68.

3.3.3.3. Aquest mateix pronom e/s, quan fa la funció de complementindirecte pren sovint la forma los ala Vall de Gallinera-també a Tárbena-: no volíenaní a escola de por que losfeen (els mestres)(Bv); si as posennerviosos, los ix mnlament(Pa); ío lo hu (

3.3 .3 .4 . El pronomho, enposicióenclítica, té sovintcom a forma al'lomórficala variant fonéticavo a Calp i Castellsde Serrella,sobretot entre els jóvens, coincidint,per tant, amb I'alacantí: ntiran-vo, escoltan-vo,agarrá-vo (C) | agarrar-vo (Cas). Colomina (1985: 170-L72)apunta la possibilitatque en alacantís'ha creat com a resultatd'una consonantitzaciídela lwlfinal de les segonespersones verbals del plural en casoscom mireu-ho ) mirev-ho, habitualsa molts poblesdel sud valencii. No obtant aixó, no hauríemde descartarla possibilitatque fos una consonantantihiática, a partir de formes com ara mirá-ho, ambpérdua de la -r de I'infinitiu.

3.3.3.5. Mentre que en els verbspronominals i en els reflexiusel pronom de primera personadel plural és mos, el de segonaés as: mosatrosmas pentinem / vosatrosas pentineu',nem-mo'n / neu-se'n.6e

6E Aquest fenomenno és exclusiude la Ma¡ina Alta, ja que en diversospunts del valenciátambé es recorre a un coixí vocálic, peró sobretoten combinacionsbini.riesz no se'ls e pot dir res; a la Vila Joiosala vocal epentéticaés una o, segonsColomina (1991: 23). Aquestautor consideraque és resultat d'una confusió amb el pronom neutreI¿o: a lespersones que vixquerenallí se'lsoüna estemalnom. 6e Conectres possibilitas de pronominalitzacióreflexiva de primera i segonapersona del plural al suddel Xúquer: l. mospentinem / vospentinea (Marina Baixa, Foia de Castallai tot I'alacantí);2. mos pentinem / es-aspentinea (Marina Alta, Safor); 3. espentinem / es pentineu (Alcoi, Banyeres, la Vall d'Albaida, la Costera).

Vicent Bellran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 120

3.3.3.6. Darreredel verb s'evitenles combinacionsde CI de tercerapersona del plural + CD?o,encara que a les valls de I'interior -Ala, Cas, E, Gall-, a Xató i a Llíber presentenplena vitalit¿t: dónaJo-hu, fe s-lo-la, compra-lo'ls,etc. Vegemles quatrepossibilitats de combinacióbinária dels pronoms indirectes de tercerapersona de plural seguitsde CD singular a tota la comarca:

llowl dóna I dóna-[ow] [alzaw]dóna I dóna-[ow] lo'n dóna I dóna-lo'n [alzan]dóna I dónalo'n lo'l dóna I dóna-lo'l [alzal] dóna I dóna-lo'l lo la dóna I dóna-lo-la [alzala]dóna I dóna-lo-la

ru w

lalzawlalzol I dóna'ls(-los) lalzolalzawldóna I dónalos(-ho) dóna I dóna'ls(-los) [alzan]dóna I dóna-los(-en) [alzan]dóna I dóna'ls(-los) falzo/alzawldóna I dónalos(ho) [alzal] dóna I dóna'ls(-los) ([alzal]) | dóna-los(ho) [alz(a)la]dóna falzolalzawl dóna ([alz(a)la])

I sistema:Gall (+Tárbena) II sistema:Ala, Cas,E, Llí, X III sistema:gairebé general lV sistema:C, Nou, Teu, Xáb

Pel que fa a la pronúncia del pronom ho en la combinacióels l¿o trobem tres pronúnciesdiferents:

70 La tendénciaactual és substituir nomésI'indirecte o, fins i tot, fer servir la combinacióamb el CI en singular.

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSIMAXI

[alzaw]:A, Atz, Bsa,Bb, Bd, G, J, Llo, Ond, Ped,Po, Se,Ver, Xa [alzo]:Bg, C, Nou, Or, Teu, Xáb [e(l)zew]:P

És interessantde destacar,pel que fa al quart sistema,la tendénciaentre els jóvens -sobretot de la zona costanera- a reduir les combinacionsformades amb I'indirecte els i el complementdirecte masculí i femeníel / la a els ho, de maneraque aquestaúnica combinació-pronunciada generalment[alzaw] o [alzo]- equivaldria no nomésa els ho, sinó tambéa els el, els la, els els i els les: els done eI llibre (els ho done), els done la taula (els ho done),els doneels llíbres (els ho done)i elsdone les taules (elsho done).Curiosament, quan el pronomindirecte és singular,es conservade manerageneral la distinció: li ho done, li'I done, Ií Ia done, lí'Is done, Ii les done, contririamental queocorre a granpart de la Marina Baixai de I'Alacantí, en concreta la zonacompresa entre Altea, Polop, la Nucia i el Campello(Colomina 1985: mapa núm. 43; l99I: 166),on les formesemprades són fi &oi [iws]: eI llibre, jo li ho donaré; Iestaules,Tb [iws] donaré, etc.

3.3.3.7. A Castellsde Serrella,a I'igual quea la veinavall de Guadalest-a més de Polop,la Nucia,I'Alfás i Benidorm,segons Colomina (1991: 62-63)-,les combinacions de pronom me, te, li, mos i vos * se donencom a resultatles formes [mesi], [tesi], [isi], [mosi] i [vosi]. Aquestautor hi veu duesexplicacions possibles; per una banda, "que s'hajaoriginat en la tercerapersona, per assimilacióvocálica,li se compra > lí si compra(...) i despréss'haja generalitzat a les altrespersones", o bé "que hi hajahagut confusióamb combinacions terniries mes'hi" . No obstantaixó, cal tenir presentque en posició enclíücamai no apareixen,de maneraque hi ha una oposició entre les variants me s'hi veu aíxó í trencar-me-seLa catut, depenentdel contextTr.

7r Segonsel DCYB, el pronom feble ¡i apareixprecedint el verb com a complementdirecte o indirecte a les Homilies d'Orgarryri, fossilitzat en el folklore i actualment com a forma viva a la Ribagorga:La mare ti vol donar unaponn (Pont de Suert), la qual cosacorrobora due aquestspronoms tenenun compoftamentuna mica diferent si van davantdel verb o si el segueixen,encara que en el primer cas s'observauna inestabilitatfonética major; de fet, la normativa-i molts dialectes- contraposales

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ja Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear

3.3.3.8. Comencena estendre-s'hientre alguns jóvens les formesmira-lo, mira-losi, en menormesura, compra-me-lo(s) en comptede les més generals míra'|, mira'ls i compra- me'l(s).

3.3.3.9. L'accentuaciódels pronoms combinats segueix les següentsreglesT2: a. Si el verb és monosíl'lábicI'accent recau sobre ell: dur-li-la ['durlila]; b. Si té mésd'una síl'labai éspla, I'accent(en els pronoms)recau dues síl'labes després:dóna-lí-la ['dona,lila] (donar-lí-ln [do'narlila] o [do'narli,la]).

3.4. Els possessius

Prenenles formesgenerals del cataláoccidentaÍ3: el meu / Ia meua,el teu / la teua, el seu/ la seua1a.Els possessiusátons mon, ton, son, ftra, tq, se nomésapareixen davantdepare, ftwre, tio, tia, casa;flnruelo, mnuela. Se'ndesconeix el plural: e/s meuspares, les meuesties.

3.5. Els demostratius

Hi mantenenels tresgraus de locació,com la restadel valencii: este,eixe f'efef | ['ej[e] (['tfe] a A, Ala, B i Gall), aquell. Aquestatriple distinció també s'esténal neutre: agó, aixó [aTc] -a I'interior [aj'Jc]-, alló. El demostratiuastó, propi de

formes invertides a les plenes en posició proclítica i enclítica respectivament.I a la mateixa comarca tenim am, af, as enfront de nne,-te, -se.. T2Aquesta preferéncia d'accentuaciócoincideix amb el valenciá central i amb el nord de la Marina Baixa (Beltran 1995: 49) i s'oposaa les tendénciesaccentuals de I'alacantí, on sempre recau I'accenta l'última síllaba. ?3 I que es retroben a diversospunts del catalá oriental com ara el rossellonés,el gironí i et baleiric.

74 En el llenguatgerapid les formes femeninessovint es redueixena Ia mo(a), Ia to(a), Ia so(a).

Vicenl Beltran í Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI 123

l'alacantí,s'ha generalitzat forga en els últims anysentre el jovent delspobles costaners -calp, Benissa,Senija, Teulada, Poble Nou i Dénia-, a l'igual queen algunspunts de la Marina Baixa-Altea, I'Alfbs, la Nucia, Benidorm,Relleu i la Vila-. Els mots substantivatsdaixó i daixona tdeTcl / [deJcna] serveixende substitut d'una paraulade la qual en un momentdonat no es recordael nom, peró sí el génere: dóna'm al dexó, passa'm Ia dexona. El valenciá general desconeixeI carácter substantivatd'aquest compost de la preposicióde i el demostratiuaíxó; I'excepción'és la Marina Alt¿ i unapart de la Baixa(Colomina L99t:87). A la nostracomarca deu ser un mallorquinisme,l'ús del qual, fins i tot adjectival(les taules eixes són molt daixones), coincideix de ple amb el baleáric,segons el, DCW. La restadel catalátambé fa servir les formesdaixonses í dallonses. Cal destacartambé l'ús delsdemostratius neutres aplicats a persones:agó és mon pare, comja assenyalaColomina (1986: 668), i quees retroba a lesterres extremes del sud,segons Segura (1998: 57-58).

3.6. Els numerals

Hi cal destacarles següentsvariants fonétiques: ['sero], ['uno] (al sud de la comarca)/ [u] -[un] (a la resta),['wit], ['desat]/ ['deset],['diwit], ['denaw]/ ['denew], [ko'ranta] i [Ji'Janta].

3.7. Els quantitatiusi elsinterrogatius

3.7.1,. Els quantítatius

Coma equivalentde molt o de 'granquantitat' hi hadiverses fórmules com ara:

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 'via alamon:Ala, Cas75;An hi alamonde personal; me'n quedenalamon. bonacosa.'Molt'. Esti francamenten desúsa la MarinaAlta, al contraridel queocorre a moltescomarques vernes. unfum: En aquellatenda pots trobar unfum de coses. unapiln: Teníadamunt la taula unapiln de regals. un repic: Amb un repic de camisesque té i mní en troba cap bonaper a posar-se. un carafal (i carafaladaftarafa'lal): M'han regalatuna carafaláde llíbres. una caterva-a PedreguercaternaT6-: Somuna catervade jóvens. a muntó. És ben característici forga utilitzat a tota la Marina Alta: el treball está a mantó bé; vam estí beguenta muntó. de calent: Ha treballat de calent tot lo dia.

cap (cap de). Presentaplena vitalitat a la nostracornarca. A penesse sententre el jovent el castellanismeTTningun i ninguna,que no obstantaixó apareixen la llengua clássica:No es va quedara Ia reuníócap de dona; no en vull cap.

En contextosinterrogatius i condicionals els termes de polaritat negativa presenten les formestradicionals:

- Vols que et duga res de la plaga? - Has 'nat mni a Valéncia? - Si vols res d'alld, m'ho díus.

Sancho(1995: 90) dónaconstáncia que "aquestos usos no esconserven a Canals,

7s També és una forma viva a Beniardi, Confrides i Tárbena(la Marina Baixa) i a Banyeres (l'Alcoii). Per a mésinformació, vegeu Colomina (1991: 77-78).

76Segons el DCYB, tambehi ha caternaa Ciutadella. u Ho consideremcastellanisme pel fet que es desconeixen les generacionsadultes; malgrat tot, té molta extensióen el valenciá central, i sobretota Valéncia ciutat, i apareix documentafámpliament en els textos clássics. De fet, presentaun paral'lelismeevident i lógic amb algun i algti. Així doncs, I'existéncia de ningú jttstificaria, si mésno, I'tís de ningun en lloc de cap.

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI 125

i, tot i serpresents en d'altresdialectes catalans, han retrocedit prácticament en tots els parlars valencians.Precisament a la Safor, que conservaun sistemade negaciómolt genuí,amb formescom no gensen les respostes,es mantétambé aquest ús. . .'. A la Marina Alta -coincidint amb la Safor- el sistemacatalá de negaciós'ha vist poc trastocat,de maneraque pertot arreuse sentenfrases com les següents:

ENTR.: Quina diferénciahi ha entreun galló de metl.ai un metló? INFOR.: Diferéncia?No cap. (Ond) ENTR.: Hi ha hómensvells? INFOR.: No cap @r) ENTR.: Vosté ha fet espardenya? INFOR.: Jo, no mai. (Gall) ENTR.: Va ploure ahir? INFOR.: Ploure?No gens.(Ped)

3.7.2. Els interrogatius

'quant': molt Molts anystens? Moh de terlpsfa que no mosveguem? 'ke] 'el A qué?['a qué?'/ lo qué? 'com Com?equival sovint a va?', mantenintla mateixaentonació que en la pregunta completa, peró perdent el verb. Aquesta fórmula de salutació és forga característicade la comarcade la Marina, de Dénia a la Vila, i causacerüa estranyesaentre els altresvalencians. 'on?', A on? quanva seguitde qualsevolmot, pren les variantsfonétiques segtients: 78: fianl esfa aíxó?/ ['an] vas? Ala, Cas,E, Llí, Nou, Par, Teu, X ['awn]([a'on]) esfaaíxó? /['awn] vas?:A,Atz, B, G, Gall,Or, P, Ped,Po,Ver [a'von] esfa aixó?/ [a'von]vas?: D

?EAquesta és la pronrinciamés estesaa la Marina Baixa; com a mínim a Tirbena, Bolulla, Callosa,tota la vall de Guadalest,Polop i la Nucia.

Vicent Bellran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectqlvalencianobalear 126

[a'ont] i ['ant] esfa aíxó?/ [a'on] vasT:C

3.8. Les preposicions

Cal destacarel mantenimentde a davantdels locatius: estic a Oliva, a diferéncia de la major part del valenciá,que hi utilitza en, qtJejase sententre els parlantsmés acastellanats,sobretot de Dénia.Aquella preposició també precedeix els mesosde l'any: a juny, a setembre,oposant-se de nou a les comarquescentrals i del sud. La variant mésestesa en valenciáad, seguidade vocal, es mantétambé a gairebé tota la comarca,encara que, a diferénciad'altres zones, está en francaregressió entre el jovent. No obstantaixó, se sent amb certa assiduitata diversospobles de les valls interiors (Castellsde Serrella,la Vall d'Ebo, la Vall d'Alcalá) i a Xibia: "lí ho ha dit ad ell" "aíxó ésper ad eII"

Tambés'hi conservaper a indicarfinalitat la preposiciíper a íntegrament,encara quepren diversesvariants depenent del contextfonétic: per a apareixsempre davant de consonanto de vocaltÓnica; per davantde vocalátona o de consonantipe precedintuna consonant:axó ésper a tu / pe tui per a ella; axó servixper consevolcosa. La fornn pa ja se senta les zonesmés poblades i a les valls de I'interior. Per tanbé sol reduir-sea pe davantde a itona: pe cí, pe lld (

PER / PER A

"pa picá I'espart" (Pa) "aixó éspa mi" (P) "el gastiem (el fenoll) pa evfeirel leacá" (P) "la segáempas arimals" (P) "i la bova,p[a] 'mbovarcadires' (P)

Vicent Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI t27

"La llobá és 1oque llaurena la vora de la socai es quedapallaurar" (C)

"Era per 4 viure" (Cas) 'El tabollatel pots gastarper a fer coca" (G) "L'encovenáés lo que feenper atravre el lleixiu" (Xáb) "El jag és lo que fan ells (=els conills)per a criar" (Ond) "No sabemqué fer per a (e)starbé" (Ond) "Un casellés un clotper a colgarles tomaqueres"(Teu) "El sicatóés per apodar" (Teu) "El que guisasalat, guisa pel gat; qui guisadolg, guisaper a molts" (Ped) "I¿ remolatxaés pesanimals i la betravaper a mmjar" (Or) "Cabres,perqué t'acabes,/ ovelles perqué t'empenyes,/ moltonsper afer doblons"(Xáb)

"La safa aprofttape llavar-sela cara" (G) "Tollina en osp¿ cóurer" (G) "El llevat erape fé'l rent" (Xeb) "L'ampot de gravaés pe tlo" (Ped)

"Aixd éspes xiquets"@v) "La remolatxaés pes animalsi la betravaper a minjar" (Or) "El segamansés un(a)herbabona pes matxos" (X¿b) "El que guisasalat, guisa pel gat;qui guisadolg, guisaper a molts" "El tárrec és bo pel constipat" (Ped) "Tens preparatel minjarpel gos?"(Ped) "per quaÍ siga" (X) "aixó ésper mi" (Or)

"perquéno el pique la forniga ('ortiga'), no hasd'alenar' @g) "Cabres,perquét'acabes,/ovellesperquét'empenyes,/moltonsperaferdoblons" (Xáb) "els alls, perqué'guantarenmés, els feenen trena" (Bb)

VicentBelfian iCalvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marína Alla: el contacte interdialectal valencianobalear r28

"Vam passepe'ci" (Ped) "Pe'qui, propetdel poble,se'n troben molts" (Xáb)

Davant les estacionsprincipals de I'any hi ha un predomini absolut de la preposicióde: d'estiu, d'hívern. En tinc anotacionspreses pertot arreu, sobretota la planacentral, on semblaque té mésvitalitat. Tambés'usa molt la preposicióde comalligam delsquantitatius indefinits quan4 tant, molt i cap -només en masculí- i el substantiual qual precedeixen: Quant de tempsfa que no mos vegem Hí havia tant depersonal, que no el vaig trobar Fa molt defred Als abres no els quedacap defuUa Tambéés freqüent-peró no sistemitic- davantde poc i bonacosa 'molt': Hui em quedapoc depa Més amunt encara hi ha bona cosa depobles

A mésa més,cal ressaltarl'ús de la preposiciópac a, qlJealhora predomina en altres terres valencianesi de Tortosa, metáteside cap c, forma originária, que, no obstantaixd, és conegudaentre les generacionsmajors de molts pobles(Bb, G, X). Els adverbisamunt i avall podenanar precedits de la preposiciócara, sinónima depac a: cara (a) amunti cara (a) avall.

Pel que fa a altrespreposicions, hi destaquenles següents:

a rírao de'ala mateixaaltura de': Lí arribava l'auia a rinxo (d)el coll. a mitjan [a mi'd3ant]: Aíxó Ii va passara mítjan mesiva vindrea mitjant agost. enEense'sense':se'n van 'nar a cagarensense gos.

Vicent Beltran i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

A la vora presentadiverses variants segons el poble:

devora:GaIl, Llí, Ond, Ped,Se, Tor, X a vora: Atz, Yer a la vora: C, G, Or

3.9. Els adverbis

3.9.1.Adverbis de temps

adés.En molts poblesesti en desús. antes. S'hi desconeixabans, Qüenomés apareix fossilitzat en I'expressióa/ temps d'abans.

a sovint. Entre el jovent de Ia zona costaneracomenga a sentir-seel castellanismea menut. 'després', 'abans', después/ endespués[andes'pwes] peró també entre els majors: después,quan jo era xicoteta,el poble estavamés unit. entonces[an'tonses] (general) / [en'tonses](pego) huí ahir demñ despús-demñ despús-ahir l' andespús-ahir' desptts-ahirI' altre' 'anit': anitpassá, Alc, Atz, B, Bg, Bme,G, Gall, J, Llo, Mur, Ond, par, ped, Rá, San, Se, Ver, Xa I anímpassá:Bmau, FI, Llí, X I anít (mapanrim. 142)

L'endemi presentales duessolucions següents alazonaestudiada, algunes d'elles amb accentuaciódoble:

Vicent Beltran í Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal vqlencianobarear 130

a l'andemi [alande'ma]:Gall a l'an demñ[a'lan de'ma]: A, B, Ala, Ped en san demi [an'sande'ma]: Llí al sandemi [al'sande'ma]: D, Gall L'andespús-demi'l'endemiI'altre' prenles mateixesvariants que l'endemi, de manera que hi ha tambéal san despús-demái an san despús-demd.

aI tardet'al vespre,a boquetade nit': Bsa,C, D, G, J, Llí, Llo, Nou, Ond, ped, po, Se,Teu, Ver, Xa, Xáb (mapanúm. 141) a boquetade nit: A, Ala, B, Bg, E, Gall, Mur / a poqueta(de) nit: la resta(mapa núm. r4r) a hora horada'a últimahora': tot hofa a horahorí mésmaí'mai més': no hofaré mésmai.

Encara hi pren les variantsfonétiques següents: [er¡lcára]:P [aqkára]:general [iqkára]:Llí encarano: A, Ala, D, G, Gall, Llí | no encara:Ala, ped (no incara: Llí) poc ha'fa poc': aixó vapassar poc ha. enguany[aq'gwa¡l enguanypassat 'l'arty passat' falstanit, lalstanypassa: Bg a misdia / a mesdia:A, E, Nou, Or, San,Teu ara-i-adés'a tothora,sempre': aixó hofa a(ra)-i-adés d'estiu/ d'hivern:A, Llí, Or, Par, Ped,Ver, X

Vicent Beltrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI

3.9.2.Adverbís de lloc

A la Marina Alta els adverbisde lloc són els del valenciágeneral: ací, ahí i allí/alld. La forma aquí éscaracterística dels pobles costaners de Dénia,Xábia, Teulada i delsjóvens de Calp.

al capdamunt,al capdavall caddemunt,caddevall: Llí, Nou, Se, X cqdemunt,cadevall: Ala cqdamunt,cadavall; C

De JesúsPobre he sentitI'expressió adverbial alld buíx, quepren el mateixvalor quealld baíx, peróamb un matísmés expressiu o emfátic,equivalent, en certamesura, a 'mésavall d'allá baix'.

3.9.3.Adverbis de mnnera

beníssim:Bsa, G, Ped,Se, TeuTe a orri'en abundáncia,a I'engrds;de qualsevolmanera, sense control' arreu'arbitráriament,a ull': agarra'n una arreu mésaina'més aviat': comsí nofóra unaxiqueta; més atna pareix unanina de gaidó'de costat,obliquament' al biaix'obliquament' de colp i repent'desobte' a espai'lentament;amb veu baixa' aixína de rasquínyri 'fregant lateralment;passar fugagment'

7eÉs també mallorquí i es retroba en I'italiá benissimo.Paral{elament, tinc recollit a Bolulla exemplesdel tipus és un xic moltíssimfaener; a Callosa, per exemple,se senten,igualment, els augmentatiusi diminutius massotai blalna cosota/ blalna coseta.

Vicent Belfian í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina AIta: el contacte ínterdialectal valencianobalear l3Z

a pressesí corruíxes'ambmolta pressa' a osadesJa ho crec, caram' a tombollons'amb dificultats;a empentesi redolons' depuntellefes 'tocant aterta, sostenint-senomés amb les puntesdels peus' a cdnters. Ploure a cdnters. de tos'caured'esquena, cap arrere' de morros'caure cap avant' de sobines'panxaper amunt'

És interessantde destacarque I'adverbi de maneraaixtna en el discursoral i espontaniapareix com una mena de connector introductori en frasescom ara 'aixína, mos 'aixina, ha eixit bé?'; com quedem?'.Aquest connector s'utilitza a I'hora d'iniciar un discursinterrogatiu, peró en relacióa una cosaque ja s'ha dit, de maneraque esdevé també,en certamesura, un connectormetadiscursiu de represa, organitzador del discurs.

3.9.4. Locucionsadverbials de manera

A grapes/ a gatameu(Mapa núm. 201)

a arrapameus:E, G, J, Nou, San,Ver a arrapamiaus: Sag a catameus:A, Atz, Bg, Bsa,Mur, Or a gatameus:C, D, Bb, Nou, Ond,Xáb a gretpamezs:Cas, Llo a / de grapes:A, Alc, Bg, D, E, Llí, Pa,Par, Ped,X a graponsw:Nou, Teu a ratameus:Bl, Bv

rc Aquestalocució, no enregistradaen cap diccionari, presentaun sufix bastantfreqüent en catali en contextossemblants: a rossegons,a tombollons,que també existeix en italii: a tenÍoni'a manspalpes', a grapponi'agrapes'; i en francés:a tátons'ales palpes'.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MAWO;INTAXI

Pujar al be (als lloms)

al be; D, Xeb a galeretes: Alc

Pujar a collibé (als muscles)

a camesamigo: A, D, Ver a cametesamigues: X a cametesd'amigo: E, San(a cametesd'amígos: Ala) a cametesal cotl: Xitb al coll: Cas(al collet: I)

Anar a peu coix (Mapa n'úm.202)

a cann-coix: Par (a camncotx:Mur; a camicon: G) a Ia cama coixa a coíxar: Nou coíxo-coíxando:Bsa, Ond, Xáb a peu coir: Cas, San a peu coixo: D

Anar agafatsdel bracet

de bracillo: A, Ala, Cas,E, Llí, X de braceo:Atz, Bd, D, G, Nou, Or, Par, Ped,Po, Rá, Teu, Ver

Anar de vint-i-un botó (ben mudat)

anar de vint-i-un botó: gairebégeneral (no docurrentaten valenciá)

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 134

anar depunt d'onz¿:E, Ped anar depic i paca: C anar depaquet: A

De bat a bat

enpinta en ample:E, Ri, San emparampat:Ped depar enpar:la resta

Estar / quedar-sefet pols

fet a pols: G, Nou, Ped,Xáb fet pols: la resta

D'altres

caurede tos: general beureal gall(et): general

3.10. Les conjuncions

3.10.1.Quasi com / Massabé que'sort que'

Amb el valor de la locucióconjuntiva sort que -eícastelli menosmal que-, a la Marinatrobem solucions originals, que malgrat no sernormatives, en sónequivalents exactes:

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSTNTAXT 135

Marina Baixa Marina Alta Valenciá central valga que cast com encaracom massaque massabé que casi com

- casi comno mosha plogut; mashaguéremfet un remull: forga estés - massabé que no em van vore; quínavergonya!: Gall

3.10.2.Manera que'no sigacosa que'

La locució conjuntivacondicional que equival a'no siga cosa que...'és predominantmenta la nostra comarcamnnera que: no íxques, ftnnera que ploga. Localment,i coincidintamb diversospunts de la Marina Baixa, sentimmané que (Or). Colomina(1991: 79-80) en fa un estudidetallat, en el qual no es decantaper la forma originária: " mnnerapot serun intentd'etimologia popular [a partir demanQ, peró també podria ser la forma primitiva: Ros (1739) enregistramt¿ner 'manera' i en valenciá popularés normal la pérduade la -r intervocñlica-encá que, m'a que < encaraque, mira que-."

3.10.3.Or de'en comptesde'

A Pedreguer-i també a Bolulla, sense anar acompanyadade I'oració principalsl- se sentsovint la conjuncióor de ['cr 6e] ambvalors prácticament idéntics 'en a comptes de': or d'escurar, estén la roba 82"El DCVB consideragal'licisme

tr VegeuBelt¡an (1994: 5l).

E2A Boluila noméses conservala subordinada.

Vicent Beltran í Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Maring Alta: el contacte interdiqlectal valencianobalear

l'adverbi o conjuncióantiga or, quejatrobem a les cróniquesde JaumeI i de Muntaner. 'fora De fet, no s'ha de perdrede vista la preposiciófrancesa hors de, excepte'que té uns valors relativamentpropers.

3.11. Les interjeccions

Són diversesles conjuncionsque caracteritzenels poblesde la nostracomarca, sovint caracteritzant-losi oposant-los els uns als altres:

Capso!

Prenles variantsfonétiques ['kapso] i ['katso] (G, Nou, ped, Xáb) -i al poble Nou també['kakso]- i coincideixamb el mallorquí.Segons es desprénde les paraules que llegim al DCW, que de catso temet a capso, aquestadarrera forma "s'usa [a Mallorcal entregent vella per expressaradmiració o altresentiment vehement" . El Dcor (s-v- cap), que considerainfundada la localitzacióa Catalunyai Valénciaque dónael DCVB, no descartala possibilitat que es tracte d'una recialla mossárabi s'oposa radicalmenta la propostadel DCVB, queaposta perqué aquesta interjecció, paral.lela a I'eufemismecaratso per carall, sigaun derivatde cap, possiblementformat mitjangant una regressióa partir de capganao capgal.El DEsc i el DMGaja recullencatso enles sevespágines.83

Verga!

Se sent a diversospobles, peró especiarmenta pego, on, a més a més, pot

Recordeque el socidlegvalenciá Eduard Mira, quehavia sentitaquesta interjecció a Xibia, intentantestablir connexionsmarítimes entre la Marina Alta i Itilia, em suggeriala iossibilitat que pres 'penis' s'hagués de I'itaüe cazzo (compareu allrf'overga!). Des del *éu parer, considere més encertada aquestahipótesi que no pas la que apuntala possibilitat que s'haja pogut formar a partir de processosderivatius propis.

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI

aparéixerla forma reduidaaí, ver!

Guapo!

Interjecció molt usada a tota la Marina -i sembla que a gran part del valencii-equivalent a 'a quin sant?'. A Callosad'en Sarriá tambéguapo (a)nem!El DCVB recull aquestmot, si bé amb un sentitdiferent: "adv. i interj. d'aprovació,usat generalmentamb ironia".

Toca!

És forga característicade la nostracomarca i del valencii centrali té un rendiment semintic molt alt: Indica rebuig -toca! Vesie'n!-, sensaciód'alegria o satisfacció davantun fet consideratcom a positiu -toca! Ja has víngut!-, conhortde cara a una altra persona-toca! Nofaces cas!.

D'altres

caram! Vaia!['baja]8a aí, mirec! (1aí, mare!):X

3.12. La flexió verbal

L,esdiferéncies amb la resta del valenciáno són moltes, peró, cal destacar diversestendéncies del parlar de la Marina Alta queoposen una parlarsa uns altres.

e L'origen castelláes reflecteixen la pronúnciabetacista.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

qt4g Ia Marina Alta: el contacte interdialectql valencianobalear

3.12.t. Extensióde la velar

Com a la major part del valenciá, totes les primeres personesdel present d'indicatiu de molts verbs no incoatiusde la 2a i 3a conjugaciópresenten formes velaritzades-amb la consegüentextensió analógica al subjuntiu-i perc, bullc, cullc, dorc, llígc, senc,tusc, vullc; perga, bullga, cullga, dorga, lligga, ... No obstantaixó, sovint aquestincrement velar afectauna part de la comarca. Mentre que a uns pobleshi ha absénciatotal de velaritzacióen diem, correm, traeu, caeu,sent, estant,volent iveent, concretamentalazona "periférica" de la Marina Alta -Calp, Benissa,Teulada, Poble Nou, Xábiai Pego-, a la restales formes predominants presentenla lgl analÓgica,per una altra bandatan característicadel valenciácentral8s i d'altres dialectescatalans:

infinitiu gerundi present viure vívint vívim, vivíu visquent

crerxer creixent cretxem,cremeu cresquent estar estaguent/ estíguent estem,esteu ser siguent som,sou

vindre vinguent ventm, ventu tindre tinguent tenim, teniu voler vullguent volem, voleu vendre venguent venem,veneu encendre encenguenl encenem,enceneu

8s Semblaque a les comarquescentrals valencianesla velarització ha pres encaramés volada, com ara a comarquescom la Vall d'Albaida i la Costera(Sancho 1995: 73-76) on se sentenles formes de presentd'indicatiu siguemi vullguem.

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI

pendre prenguent prenim, preniu prenguem,prengueu beure beguent beguem,begueu bevent bevem,bevea vore veguent veSuem,veSueu veSent vegem,vegeu coneüer coneguent coneguem,conegueu treure treguent/traguent treguem,ffegueu traguem, ffaguea creure creguent creguem,cregueu caure caiguent catSuem,catSueu dir díguent diguem, dígueu

cofTer correSuent correSuem,corregueu

D'acord ambels resultatsobtinguts, podem assajar una menad'orde cronológic pel que fa a I'extensióanalógica de la velantzació,tenint en compteque primer afecta el gerundii desprésel presentd'indicatiu: - Els verbs créixer i viure a penesconeixen lavelarització; de fet noméses dóna de forma aillada en el gerundi: cresquenti visquent(Castells de Serrella, Tárbena i Bolulla). - Estar, ser, vindre, tindre, voler, vendre i encendrepresenten el gerundi velaritzat, mentreque el presentd'indicatiu esmanté intacte a tot arreu. Prendrevelaritza el present de forma aillada alternant anrbprenim i preniu, a I'igual qte beure, qrue presentaalternanga, fins i tot en el gerundi: beguent/ bevent,beguem, begueu / bevem, beveu.Voreté, al costantdeveguent, vec, veguemívegueu,les formes analógiques a la 1apers. del presentd'ind. veig, vegent,vegemi vegeu. - Els verbs conéixer,treure, veure,creure, cantre, ür í córrer han estésla velar de forma generalitzada,tant al gerundi com al presentd'indicatiu. Sembla,per tant, que els verbs acabatsen -ure són els més afectatsper la

Vicent Beltran í Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 140

velarització,afavorits pel subjuntia:trega, crega,caíga, bega; d'aquesta maneradíga, córcegai conegahan creat analógicamentformes com diguent, correguent, coneguent i consegüentmentel presentd'indicatiu. No obstantaixó, elsverbs acabats en-ndre s'hi resisteixenuna mica més,a I'igual queestar, ser ivoler, quemalgrat tenir una lgl enel subjuntiu (estíga,siga, vullga) i en la primera personadel presentd'indicatiu (estic, sóc i col'loquialmentvullc). El próxim passeria el de la Vall d'Albaida i la Costera.

3.12.2. Predominíde les desínénciesde present de subjuntíu-em i -eu enfrontde les antígues-am i -au

Hi ha vacil'lacióen una part de la comarca@sa, Gall, Se,Xib) entreles primeres i segonespersones de plural del presentde subjuntiudels verbs de la2a i 3a conjugació entre les desinénciesantigues -am, -an¿i les analógiques-em,-eu, arnbpredomini de les segones:prengam / prenguem;supongam / suponguem;cregau / cregueu;fuiggam /fuígguem.A la restade pobles s'han generalitzat, peró, lesformes modernesprenguem, cregueu,fuigguem, etc., coincidint amb la major part del valenciámeridional, amb I'excepciódel parlar arcaítzantd'Elx (SeguraL998:71). Alcover (192I: 172) ens dóna constánciaque fins no fa massa aquelles desinénciestenien més extensióa la nostra comarca: "[A Pego]conserven molt els subjuntiusantics en-ga i les formes-gam, -gau (que io faíGO, que nos fubcGAM, que vos fuíxGAU, que ío dmpIiGO,que nos omplíGAM, que vosomplíGAtJ)".

3.L2.3. Síncopeen els verbsacabats en -vre seguítsde pronom

És tambéinteressant de destacarla síncopeque es produeix en els verbs acabats erL-u,reseguits de pronoms, sempreque aquest no sigafto a Benissai Calp:traure'm ) trant-rne,escriure't ) escriu-te.

86 Aquest és un fenomen molt habitual en alacantí, a la veina comarca de la Marina Baixa (Colomina1985a: 164, mapa núm. 42; l99l: 22) i a la Codonyera(Quintana 1987: 49'1.

Vicent Bellrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

trIORFOSINTAXI

3.t2.4. Pérduade Ia -v- en les desinénciesd'ímperfet

I¡s desinénciesd'imperfets -aves, -dvem, -dveu i -aven podenperdre la -v- o mantenir-laianaves / anaes,escoltdveu / escoltdeu,etc. Depéngeneralment de qüestions de la rapidesadel llenguatge.En tot cas, predominala pronúnciade la -v- ala zona costanera,mentre que a la centro-occidentals'ha produit d'una maneramés o menys sistemiticaI'elisió.

3.12.5.El casde Xaló i Llíber

És interessantde ressaltarles formesde primerapersona del pretérit imperfet d'indicatiu en [e] própies de la gent major de Xaló i Llíber: io nae; ere; la palpae; carregee,veníe, astee, etc. Segurament,al costatde la necessitatde distingir la primera personadelaterceru, com ocorre en castellonenc,sovint amb el resultatinvers (ío anava / ell anae),hi ha influit I'estadifonétic t¿n inestable i canviantpropi d'aquestspobles i resultat de les antiguesneutralitzacions sistemátiques del mallorquí que s'imposeen aquestacomarca. Així doncs,s'estableix un paral'lelismeentre el presentd'indicatiu i I'imperfet:

jo cante jo cantae

ell canta ell cantava

3.12.6. EI pretérit pefet simple

El pretérit perfet simple noméses conseryaentre les generacionsmajors de Castellsde Serrella,llevat de la primeruitereerapersona: de jóvens férem moltafaena; i en les perífrasis de probabilitat precedint un infinitiu, encaraque les sevesformes apareixensovint sincopades i amb canvi d'accent: el meucosí degue/degueravindre ahir

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 142 (general).

Perífraside probabilitat* inf. (pretérit perfet simple)

MODELI MODELII 'deye ('deya) de'yera 'deyes de'yeres 'deye ('deya) de'yera 'deyem de'yerem 'deyew de'yerew 'deyen de'yeren

Colomina(1991: 67) tambédestaca la pervivénciadel pretéritperfetsimple entre els anciansde la Vila Joiosa-llevat de la primerapersona- i fossilitzaten el folklore.

3.12.7. Peculíarítatsde la conjugació

Les peculiaritatsde la conjugaciód'alguns verbs queden reflectides en el següent llistat:

3.t2.7.L. Lesformes impersonals,els presents í elsfuturs

ANAR: Pres.Ind.

I il vatJ vatft / vaft (vask)

Vicent Belt¡an i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MaRFoSINTAXI 143

vas vas va va a'nem a'nem a'new a'new van van

modelI: gairebégeneral modelII: [va(t)Jk]:Bsa, C, Nou, Se, Teu (variablei generacional);[vásk]: G

Pres.Subj.

I II il 'va(d)38 'vajya 'vagya ('vazya) 'va(d)3es 'vajyes 'vagyes('vazyes) 'va(d)ga 'vajya 'va3ya ('vazya) a'nem a'nem a'nem a'new a'new a'new 'va(d)gen 'vajyen 'va3yen (vázyen)

model I: gairebégeneral modelII: Se, Teu modelIII: Bsa,C; ['vazya]:G

BATRE Pres.Subj.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Mqrina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 144

I il 'bata 'batiya 'bates 'batiyes 'bata 'batiya

ba'tem ba'tem

ba'tew ba'tew 'baten 'batiyen

model I: gairebégeneral modelII: A. Ala

BROLLAR Infinitiu [bru'.l,ar]:A, B, Bsa,C, Cas,E, Or, Se,Teu [bro',l.ar]:la resta Gerundi [bro'l.an(t)]: gairebégeneral [bru'l,an(t)]:A, B, Bsa,C, Se,Teu [bru'l,int]: Cas,E, Or

Pres.Ind. 3a pers. ['bro.l.a]: gairebégeneral ['bru.l.a]:A, B, Bsa,C, Se,Teu [bru.l,]:Cas, E, Or

CONEIXER Infinitiu [ko'neJer]([ko'netJer]: G, Mur) fto'nejJerl

Vicent Beltrsn í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI

Gerundi87 [kone'yen(t)] [kone'Jent]

Pres.Ind.

I I ko'nek (ko'neJk-ko'nesk) ko'nekfto'neJk) ko'ne(ifesfto'netJes) ko'neJes ko'neOJfto'netf¡ ko'neJ kone'yem kone'Jem kone'yew kone'Jew ko'ne(ifen fto'netJen) ko'neJen

modelI: gairebégeneral modelII: Bsa,C, D. Nou, Ond, P, Teu, Xáb

cÓnnpn Gerundi [kore'yen(t)]: gairebégeneral [ko'rent]:Bsa, C, Nou, Ond, P, Teu, Xáb

Pres.Ind.

I II 'korek 'korek 'kores 'kores 'kore 'kore

E7Per a saber-nela distribució geográfica,vegeu, el presentd'indicatiu.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 146

kore'yem ko'rem kore'yew ko'rew 'koren 'koren

modelI: gairebégeneral modelII: Bsa,C, Nou, Ond, P, Teu, Xáb

Pres.Subj.

I II 'koreya 'korya 'koreyes 'koryes 'koreya 'korya

kore'yem kor'yem kore'yew kof'yew 'koreyen 'koryen

modelI: A, Bb, D, G, Llí, Nou, Ond, P, Ped,San, Teu, Ver, X, Xáb, modelII: Ala, Atz, Bd, Bme,Cas, Llo, Or, Ri, Sag

DESPERTAR: Participi [des'pert]:Alc, Atz, Bg, Cas,E, G, Gall, J, P, Llí, Llo, Mur, Or, Par, Ped, X [desper'tat]:la resta

ENCETAR Pres.Ind.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI I47

I II an'sete an'sgte an'setes an'sgtes

an'seta an'sgta anse'tem anse'tém anse'tew anse'téw an'seten an'sgten

modelI: gairebégeneral modelll: Ped

ESTAR Inf. [as'tar]: general,llevat de P [es'tar]:P

Ger. lasta'yent]:Ala, Alc, Bme, Bsa,D, Gall, Llí, Llo, Nou, Or, par, Rá, Sag,San, Teu, Ver, X, Xáb; [asti'yen(t)]:A, Atz, B, Bd, C, Cas,G, Ped,po, Ver [as'tant]:Bsa, C, Nou, Ond,Teu, Xáb [es'tant]:P

FER: Pres.Ind.

I II m fatÍ fa(Qjk (fask) fas fas fas fas

fa fa fa

Vicenl Beltrun i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 148

fem fem fem

few few few

fan fan fan

modelI: general

modelII: [fá(t[k]: Bsa, C, Nou, Se, Teu (variablei generacional);[fásk]: G modelIII: Llo, Mur, Par, Ped(majors)

Pres.Subj.

I II m IV 'fasa 'fa(d)ga 'fa3ya ('fazya) 'fajya 'fases 'fa(d)3es 'faSyes('fazyes) 'fajyes 'fasa 'fa(d)3a 'fagya ('fazya) 'fajya

fem fem fem fem few few few few 'fasen 'fa(d)gen 'fagyen('fazyen) 'fajyen

model I: gairebégeneral modelII: gairebégeneral modelIII: ['fa3ya]: Bsa,C; ['fazya]: G model[V: Teu

HAVER: Pres.Subj.

I II III (+participi) IV (+participi) V (+participi) 'a(d)3a 'a7ya ('uya) a'va(d)3a a'vagya(-zy-) a'vajya 'a(d)3es 'agyes ('azyes) a'va(d)ges a'va3yes(-zy-) a'vajyes 'a(d)ga 'a1ya ('azya) a'va(d)3a a'va3ya(-zy-) a'vajya

Vicent Bellran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI

a'(d)gem aJ'yem (az'yem) ava'(d)3em ava3'yem(-zy-) avaj'yem a'(d)gew a3yéw(az'yew) ava'(d)3ew ava3'yew(-zy-) avaj'yew 'a(d)gen 'a3yen ('azyen) a'va(d)gen a'va3yen(-zy-) a'vajyen

modelI: gairebégeneral modelII: ['a3ya]: Bsa,C; ['azya]:G modelIII: gairebégeneral modelIV: [a'vagya]:Bsa, C; [a'vazya]:G modelV: Teu

Futur

I (haver-hi) II (+participi) (a)vo're (a)vo'ras j awrá(an iw'ra / ni aw'ra) (a)vo'ra (a)vo'rem (a)vo'rew j aw'ra(n)(an iw'ra(n) / ni aw'ra(n)) (a)vo'ran

Imperatiu(de *nyaure): 'pren, nyas/ rryeu(< n'hi has,n'hi heu, preneu')@sa, Nou, Ond) nyas/ nyagueu(Ala, Bg, Bv, Cas,E, Ped,Sag, Se)

Des del punt de vista sintáctic,cal destacarque la forma impersonalhí ha / n'hí ha, al costatdel plural analógichi han / n'hi han, quese sentpertot arreu, conserva sovint la forma del singularamb aquell valor: - de gavines,no n'hi ha: P - an hí ha moltes:Cas

Vicent Beltrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 150 PRENDRE:

Pres.Ind.

I II m preqk preqk prer¡k pfens prens prens pren pren pfen pre'nim pren'gem pre'nem pre'niw preq'gew pfe'new 'prenen 'prenen 'prenen

modelI: Ala, Alc, Bsa,C, E, G, Gall, Llí, Ond, Or, Pa, Ped, San,Se, Teu, Ver, X, Xáb modelII: Ala, Cas,Llo, Or, Ped,X modelIII: Atz, E, G, Llí, P

SABER: Pres.Ind. 2a pers. [sats]:molt estés/ [sas]-[saps]

Pres.Subj. (+ CABRE)

I il m ry 'sapja 'kapja 'sapiya 'kapiya 'sabja / / | 'h,abja 'sabiya/ 'kabiya 'sapjes 'kapjes 'sapiyes 'kapiyes 'sabjes / / /'kabjes 'sabiyes/ 'kabiyes 'sapja 'kapja 'sapiya 'kapiya 'sabja / | / 'kabja 'sabiya/ 'kabiya sa'pjem/ ka'pjem sapi'yem/ kapi'yem sa'bjem/ ka'bjem sabi'yem/ kabi'yem

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSTNT4XI

sa'pjew/ ka'pjew sapi'yew/ kapi'yew sa'bjew/ ka'bjew sabi'yew/ kabi'yew 'sapjen 'kapjen 'sapiyen 'kapiyen 'sabjen 'kabjen / / / 'sapiyen/ 'kapiyen

model I: gairebégeneral modelII: Ala, C, Se modelIII: A, E model[V: Ala, Bd, C, Cas

SENTIR: Pres.Subj.

I II m IV 'senta 'sentiya 'seqka 'seqga 'sentes 'sentiyes 'seqkes 'seqges 'senta 'senüya 'seqka 'ser'¡ga

sen'tim sen'tim sen'tim sen'tim sen'tiw sen'tiw sen'tiw sen'tiw 'senten 'sentiyen 'ser¡ken 'seqgen

modelI: Alc, Bb, Bg, Bme, Bsa,C, J, Llo, Nou, Ond, Or, ped, po, Rá, Sag, San,Tor, Ver, Xa modelll: A, B, Atz, Bd, Cas,E, Gall, Llí, Llo, Se,X modelIII: C, P modelIV: Mur, Teu

TREURE / TRAURE

Infinitiu ['trewre(r)]: gairebégeneral ['trawre(r)]:Bsa, C, D, P, Se,Teu, Xáb

Vicent Bellran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialeclal vale4cianobalear 152

Gerundi [tre'yen(t)] / [tra'yen(t)] [tra'ent]

Participi [tret]: gairebégeneral [tret]: Bsa,C, D, Nou, Ond, P, Se,Teu, Xib Pres.Ind.

I II n ff8k tfek tfak ff8ws rEws raws

tfEw trSw ffaw

tfe'yem (tra'yem) ffa'em tra'em

ffe'yew (tra'yew) tfa'ew tfa'ew 'tfDwen 'tfDwen 'tfawen

modelI: gairebégeneral ([tra'yem], [tra'yew]: Ala), excepteII i [I modelII: Nou, Ond modelIII: Bsa,C, D, P, Teu, Xáb

VESTIR: Pres.Ind.

I (general) II (Xábia, Dénia) ves'tijk (ves'tisk:G / ves'titJk:Mur) vist: Xáb/ viJk:D ves'tdes(ves'titJes: G, Mur) 'vistes ves'td(ves'titJ: G, Mur) vist ves'tim ves'tim ves'tíw ves'tiw ves'tden(ves'titJen: G, Mur) 'visten

Vicent Beltrsn i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI 153

Pres.Subj.

I (general) II (Xnbia) 'vista ves'tiJka(ves'tiska: G / ves'titJka:Mur ) ves'tiJkes(ves'tiskes: G / ves'titJkes:Mur) 'vistes ves'tiJka(ves'tiska: G / ves'titJka:Mur) 'vista ves'tim ves'tim ves'tiw ves'tiw ves'tiJken(ves'tisken: G / ves'titJken:Mur) 'visten

VEURE: Inf. ['vore] Ger. [ve'yen(t)]:model I [ve'(3en(t)]:models II i m [ve'ent]:model IV

La distribució d'aquestestres variantsfonétiques sol coincidir amb la de les formesde presentque s'exposenseguidament.

Pres.Ind.

I il m Iv vek vetJ ve(ffi (vesk) vek / vetJ vews vews vews vews vew vew vew vew ve'yem ve'(3em ve3'yem(-zy-) ve'em

Vicenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Mqrina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 154

ve'Yew ve'(3ew ve3'Yew(-zy-) vg'ew 'vewen 'vewen 'vewen 'vewen

El model predominantés el primer. Pel que fa a la resta de models, sovint coexisteixenamb les primeresformes o bé presentensistemes híbrids. Per a la primera persona,[vék] sol ser la variantmés utilitzada a tota la comarca,sovint alternantamb [vetj]. No obstantaixó, trobem [veft] a Bsa, C, Cas,Nou, Se i [vesk] a G. [ve'd3em] i [ve'(3ew] sónbastant freqüents -en moltscasos alternant amb [ve'yem] i [ve'yew]- a Ala, Alc, Bd, cas, G, Gall, Llí, or, Par; el tercermodel només el trobementre alguns jóvens de Gata, sotales formesdespalatalitzades, i, esporádicament, entre la mateixa generacióde parlantsd'aquells pobles on hi ha el reforgvelar de Ia -k. El modelIV és el propi de la zonacostanera @sa, C, D, Nou, Teu, Xáb) i Pego.

3.12.7.2.Imperfets

ANAR Imp. d'Ind.

I II m 'nava a'nava| a'navaI 'nava 'nae 'naves a'naves/ a'naes/ 'naes 'naes 'nava 'naya a'nava| a'nava | 'nava 'navem a'navem(-n) / (-n) a'navem(-n) / 'navem(-n) 'naem 'navew a'navew/ a'navew/ 'navew 'naew a'naven/ 'naven a'naven/ 'naven 'naen

modelI: Bsa,C, D, G, J, Nou, Ond, Ped,Po, Teu, X, Xa, Xáb modelII: A, Ala, Alc, Atz, B, Bg, Bd, Bme,Bb, Cas,E, Gall, Llí, Llo, Mur, Or, P, Par, Sag,San, Tor, X modelIII: Llí, X (majors)

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI I55

BEURE: Imp.d'Ind.

I II m be'via be'wia 'bea be'vies be'wies 'bees be'via be'wia 'bea be'viem be'wiem 'beem be'view be'wiew 'beew be'vien be'wien 'been

model I: gairebégeneral modelII: Or, Ped modelIII: se senta Cas

CAURE: Imp. d'Ind.

I u ru ry 'kea ka'wia ka'via ka'ia 'kees ka'wies ka'vies ka'ies 'kea ka'wia ka'via ka'ia 'keem ka'wiem ka'viem ka'iem 'keew ka'wiew ka'view ka'iew 'keen ka'wien ka'vien ka'ien

modelI: Alc, Bsa,D, Ond, P, Se,Teu, Xáb modelII: A, Atz, Bb, Bg, Bl, Br, E, G, J, Llo, Or, ped, San

Vicent Beltron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contocte interdialectal valencianobalear 156

modelIII: Ala, Bl, Bv, Pa, Par model[V: C, Cas,G, Llí, Mur, Ver, X

cÓRnpR: Imp. d'Ind.

I I kore'via ko'ria kore'vies ko'ries kore'via ko'ria kore'viem ko'riem kore'view ko'riew kore'vien ko'rien

ModelI: Fl i Cam(+ Tárbena) ModelII: la resta

CREURE: Imp.d'Ind.

I il n TV V 'krea kre'wia kre'via kre'ia 'kreja 'kfees kre'wies kre'vies kre'ies 'krejes 'krea kre'wia kre'via kre'ia 'kreja kréem kfe'wiem kre'viem kre'iem 'krejem 'kreew kre'wiew kre'view kre'iew 'krejew 'kfeen kre'wien kre'vien kre'ien 'krejen

modelI: Alc, Bb, Bsa,C, Cas,D, Llí, Ond, P, Se,Teu, Ver, X, Xáb

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI I57

modelII: A, Atz,Bg,Bl, Br, E, J, Llo, Or, ped,San modelIII: Ala, Bl, Bsa,Bv, C, G, J, Pa,par modelfV: Mur modelV: Cas

ESTAR Imp.Subj.

I II ilI

asti'yera asta'yera(esta'1era) as'tafa asti'yeres asta'yeres(esta'yeres) as'tares asti'yera asta'yera(esta'yera) as'tara

asti'yerem asta'yerem (esta'yerem) as'tafem asti'yerew asta'yefew(esta'yefew) as'tarew asti'yeren asta'yeren(esta'yeren) as'taren

modelI: A, Atz, B, Bd, C, Cas,G, Ped,po, Ver modelII: Alc, Bme,Bsa, D, Nou, Or, Par, Rá, Sag,Teu, Ver, Xáb; [estayéra]:P modelIII: Ala, Br, Llí, Llo, San,X

HAVER-HI

Imp. d'ind.

3a pers.sing. I a'via] 3a pers.pl. [j a'via] / [ a'vien]/ [J aven]/ ['j aen]

Precedit del pronom EN

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina Alta: el contqcte interdialectal valencianobalear 'via] 3a pers.sing. [an i [ni a'via] [ni'ava]

'via] 3apers. pl. [an i [ni a'via] 'vien] [an i [ni a'vien] [ni'aven] [ni'aen]

SABER(+ CABRE) Imp.Subj.

I II ru sa'beralka'bera sabi'yera/ kabi'yera sa'pjera/ ka'pjera sa'beres/ ka'beres sabi'yeres/ kabi'yeres sa'pjeres/ ka'pjeres sa'bera/ ka'bera sabi'yera/ kabi'yera sa'pjeraIka'pjera sa'berem/ ka'berem sabi'yerem/ kabi'yerem sa'pjerem/ ka'pjerem sa'berew/ ka'berew sabi'yerew/ kabi'yerew sa'pjerew/ ka'pjerew sa'befen/ ka'beren sabi'yeren/ kabi'yeren sa'pjeren/ ka'pjeren

modelI: gahebégeneral modelII: Ala, C, Cas model III: Po

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI

TRAURE/ TREURE:

I II m IV V 'tfea 'trea ('treja) tre'wia tfe'via tfa'via 'tfees 'ffees ('trejes) ffe'wies tre'vies ffa'vies 'ffea 'trea ('treja) ffe'wia tre'via ffa'via 'treem 'treem ('trejem) ffe'wiem tre'viem ffa'viem 'treew 'ffeew ('trejew) tfe'wiew tre'view tra'view 'tfeen 'ffeen ('trejen) ffe'wien ffe'vien ffa'vien

modell: Bsa,C, D, Nou, P, Se,Teu, Xáb modelII: ['trea]: Alc, Bb, Llí, Ond, Sa,Teu, Ver, X; ['treja]: Cas modelIII: A, Atz, Bg, Bl, Br, E, Llo, Or, ped modelIV: Bl, Bv, G, J, Pa, Par, San modelV: Ala

3.13. EI génerei eI nombre

3.13.1.El génere

Hi havacil'lació de génere -segurament per influénciadel castellá- enmots com an senyal(masc./fem.), costum (masc./fem.) i corrent (masc./fem.)88. Pel que fa als femeninsdels adjectiusacabats en -ent i -ant, s'observaque hi tenengran acceptacióles formes analógiquespudenta, lluenta, domínanta,etc., com ocorre a la major part del cahh.

tEEn aquestsegon cas, segonsel génereemprat s'estableix una distinciósemintica: es mantéel masculí quan es tracta d'un corrent d'aire, i és obligatóriamentfemení en I'expressi1seguir Ia corrent i quan ens referiih al corrent eléctric.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI narlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 160

A tota la comarcasentim llebraifebra en comptesde llebre ifebre, ques'explica per la pressióque ha exercitel génereque tenen aquests mots intrínsecament, ajudats per la presénciadel'article la. Per una altra banda, cal destacarque el mot estrel és femení a tota la comarca -les estrels-, possiblementinflurt pel femení estrela, que trobem esporádicamenta diverseslocalit¿ts. Malgrat tot, sovint hi ha algunsmots que presenten divergéncia genérica depenent delspobles:

'sarment'

masculí:Bb, Bg, G, Nou, P, Rá, Teu femení:Ala, Alc, Bme, C, E, G, Llí, Llo, Mur, Or, Par, Sag,San

'alacrá'

masculí:general femení:A, Gall (plural alacraes)

Quanta I'adjecüuesquerre, convé destacar que a tota la comarcano existeixel femení en -a, coincidint amb molts punts del valenciá central: brag esquete, mi esquerre.El mateixocorre ambroín i segon,que en generaldesconeixen I'equivalent femení.Sovint s'estén, fins i tot, a primer i terceren posicióproclítica: la primer volta.

3.13.2.El nombre

A I'igual queel valenciágeneral, el parlarde la MarinaAlta conservala nasal/n/ en el plural dels mots procedentsde proparoxítonsllatins: hómens,jóvens, rdvens i mirgens; i tambétrobem a PedreguerIa Plagadels pórxens. No obstantaixó, termes és el plural més conegutdel substantíuterme a tot arreu. Hi ha un predomini absolutdel plural reis enfront de la forma reixos, que, si bé

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI 16I

se senta les valls de I'interior i a granpart del valenciá,es desconeixa la zonacentral i costanerade Ia comarca.se

El plural de I'adjectiucrz presentadues formes diferents que es reparteixen d'una maneramés o menysequitativa la geografiacomarcal:

crus:A, Ala, Alc, B, Br, E, G, J, Llí, Llo, Ond, Or, p, ped, po, X, Xa, Xáb cruns:Atz, Bb, Bd, Bg, Bl, Bmau,Bme, Bsa, Bv, C, Cas,D, Mur, Nou, pa, par, Rá, Sag,San, Se, Teu, Tor, Ver

Pel que fa al plural delsmots trist ifresc, s'observaque hi ha un predominide les formes tristsifrescs a les valls de I'interior (A, Ala, B, Gall), mentreque a la plana central i litoral predominatristos ifrescos. Disgustosha estatl'únic plural recollit a tots els pobles.

3.t4. Sufixació i frnals en -o

3.14.1.Sufix -all

En tots els casoses tracta d'un radical nominal -o verbal en els dos darrers exemples- seguitd'un sufix:

bordall'rebrot de garrofer' escombrall'escombrao granerautilitzada als forns de llenya' rtmail'abric que forma una roca en forma de cova'

Ee Reíxoss'ha format damuntla ¡ealització fonética de reís,una volta s'ha perdut la consciéncia de pluralitat, afavoridaper la realitzaciópalataliuada [rejfl, própia dels parlars que mantenenI'element palatal davant la sibilant; per aixó, a la nostra comarcase sent únicamenta les zonesmés próximes al -precisament Comtat allá on apareixenles pronúnciestpejf] i tbajjl. A la resrade la comarci, on es diu [peJ] i [baJ], no identifiquen aquestfinal amb el de reis, la qual cosafa que no el palatalitzeni que, per tant, no el relacionenamb un sinzular.

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdíalectal valencíanobalear 162

secall'ametlaclosa' senderall'sendatortuosa' sumall'humitat que sumaper les parets' regall'regalim'

3.I4.2. Sufix-ol (diminutiu, sovintamb connotacions pejoratives)

barxol'barxao cabásmal fet' burguerol'tipusde caragolmarí' estellolet'fustapetita que es posaa la puntadel forcat' estíverol(1 * estiver 1 estiu)'ttpus d'ocell, mallarenga' ganjol (< llatí cLADIoLUM

En toponímia Cabego ls'partida pegolina' Empe dr ola, l " partida calpina'

3.14.3. Sufix -ell (sufix diminutiu)

baldovell 'balda' bufanell'anus' caspínell'raimde pastor' clotell 'occipuci' escoltell'escoltet' figatell ( < rtcaruu'fetge') gatimell (< gotim)'rames secundáriesdels ceps'

Vicent Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI 163

petorrell'cepell,petorrí' plomell / pomell'pom o carris de fruits' porcell'bombollade sanga lesungles o als dits' portella ramell'ram' vorell

En toponímia Benimaurell Benitatxell Campell Cremaelles'camíi barrancd'Ondara' Granadella,/a 'topónimxabier' Llobella, /a 'topdnimbenisser' Pinella'topónim denier' Planestelles'partidade Llíber' Serrella Sortanelles'topónimdel Verger'

3.14.4.Sufix -6

algavessó'ruixatfort de pocadurada' ametló'gallód'ametla' baldovelló'balda' bequeltó'brocd'una canterella' bardó'vorell que reforgala llata' calderó'tipusd'ocell' carríló 'carreró' coníllons'jocinfantil: jugar a conilletso a I'acuit' corcó'corc'

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdiqlectal valencianobalear 164

corneló 'carreró' eschrtñ'mongetao rosetaque no esclafeix' falgó'falg per a tallarraim' 'faldellí' faldiró figó' castarryade cabells' Ilepó'fang verd i humit' mamó'ull o rebrotd'un arbre' olivó 'olivera borda' palmó / posmó'brutíciaprovocada per la potineriade les mans' pasteló ((cast. pastelón)'tortada,pastís' píntó'pinta' repeló'repéldels cabells' sevílló'capcingle,sivella' topoló'colp al cap' tremoló 'calfred' xupló'pipetao xumetdels xiquets'

En toponímia Bullentó(< Bullent)'topónimpegolí' Castellons,e/s 'topónim teuladí'

3.14.5.Sufix -ero

'fanguer' fanguínero patumero'fanguerprovocat per petjades' saginero'personatgefictici per a fer por'

Vicent Belfran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOSINTAXI 165

3.14.6.Finals en -o

Des del punt de vista de la gramática histórica, el catalá perd quasi sistemáticamenttotes les vocalsitones finals llevat dela -a: pont, mu4 ull, pell,veritat; taula, dona, etc. No obstantaixó, actualmenthi ha diversoscasos de mots acabats formalment erL-e o -o i que cap lingüistamno dubtaa considerar-losgenuins, com ara gendre, temple,ferro, moro i carro. Semblaque aquestavocal nasquécom a vocal epentéticao de suport darrere d'un o més fonemesconsonántics que presentavenuna pronúnciadificultosa. Se saptambé que els exemplesque actualmentpresenten una -o anteriormentapareixien documentats amb -e i acíI'assimilació a la tónica, al costatde diversoscondicionants morfológics, degué ser decisivaa I'hora de produir-seel canvi. Sigacom siga, a les hores d'arala presénciade mots acabatsen -o en cataláés molt major de I'esperada.Evidentment que I'abundi.ncia de castellanismesen la llengua col'loquialen justifica un bon grapat,peró, malgrattot, hi quedenmolts casosdifícils de solucionar. Tradicionalment,el gran calaix on hancabut molts delssubst¿ntius acabats en -o, divergentsdel castelli, ha estatel mossárab,i potserel mestreCoromines ens hi ha tingut excessivamentacostumats. A peness'ha parlat d'aragonesismes,d'italianismes o de processosevolutius propiset. Ét, peró, als darrersanys quan s'ha encetatun camí d'investigacióque apostadecididament per la presénciad'aragonesismes en el valenciá actual (vegeu Martines 1999), a més de tenir en compte les relacions humanesentre diversospobles mediterranis. Llorca (1998: 16),per exemple,amb molt d'encert,gosa posar en dubte tot un seguit de mots de caire mariner -independentrnent de la vocal final-, consideratsfins al momentcom a mossarabismes,i els atorgala qualitatde mots "que viatgen dins d'un corredor niutic, pesqueri almadraver,on la confluéncia

s 'Finals Vegeuel treballde Coromines(1984): genuihesen-o', dinsLleures i conversesd'un fiIdleg, t97-209. er Colomina (1991 47) fa un recull de derivats postverbalsacabats en -o propis de la Marina Baixa -amero, arreplego, deslrio, espernego,rosego, trafego, etc.-, molts dels quals es poden fer extensiusa la comarcaque estudiem.

VícentBelt¡an i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI pqrlar de la Marina 4!ta: el contacte interdialectal valencianobalear r66

d'andalusos,árabs, italians, maltesos, valencians i balearscrea les seuesprópies formes lingüístiques,que, de capmanera, pertanyen a unallengua prejaumina". El mateixautor consideraque I'emigració comarcala Algéria -en el cas de la Marina- deu haver reforgatI'existéncia d'aquestes formes. Per una altra banda, des de l'óptica tradicional, no es poden explicar els hipocorísticsvalencians Quelo, NeIo, Cento, Ximo. Enfrontant-sea aquest repte, Casanova(1995) fa un estudi dels mots esmentats,carregats de valor connotat, i interpreta I'acabamentcom un veritable morfema sufix que s'ha afegit a l'aGresi esperableen catalá, amb la intenció de marcar I'afectivitat, amb un valor intencional claramentexpressiu. I es mantindri en valenciá "perqué la marca d'expressivitati d'afecüvitat pot mantindre'sfora del sistema,tot marcant millor la sonoritat i la individualitzaciódelaparla"(1995:33-34),alhoraques'havistreforgatperl'existéncia prévia de molts antropdnimsen -o, com ara Mingo, Poldo, Jacinto, Doro, etc. Amb tot, i resumint,davant la quantitatd'exemples recollits, hem d'anar obrint el punt de mira i, com assenyalaSegura (1998b: 163-165) "caldrá aprofundir-himés i valorar en altrestermes, en primer lloc, la presénciade I'aragonéssobretot en formes valencianeso pertanyentsal catalá occidentali, per altra part, la concurrénciai aproximaciósecular del cataláenvers el castelláno solamentdes del punt devista formal sinó tambéen aspectesmés profunds relacionats amb les basessemántiques i cognitives de cadallengua"" Si enscentrem en la comarcaestudiada, observarem que la quantitatinesperada de mots acabatsen -o desbordaqualsevol intent de sistematització.No obstantaixó, intentaremd'assajar una possibleclassificació del corpusarreplegat:

1.- Alguns d'aquestsmots són claramentcastellanismes -molts d'ells antics-, i fan referénciaa la vida quotidina,com aramenjars, vestits, animals, oficis i objectesdiaris:

'bacalli' abadejo nispro'nespradel Japó' bollo'panadao cocot' palmíto 'ventall' cotxino'porc' písso

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

MORFOS]NTAXI 167

'libél'lula' judío seguro'asseguranEa' monesillo,monissillo'escolá' velodíIlo'vellut'

2.- En algunscasos, els finals en -o apareixenaplicats a defecteso aspectesfisics -recordemels castellanismesmés o menysgenerals cego, mttnco, viscoícoixo-,encara que sovintno tenenun equivalentexacte en castellá,la qual cosaen descartala possible procedéncia.Ací la -o es presentacom una vocal connotadapejorativament:

'serrell' cerquillo rego 'dit menuell' coto'colp al cap' fuco'colpal cap' curro'dit menuell' torondo'bony' merxo'feridaal cos,sobretot al cap' tritao'trau al cap' nyarco'merxo' xirlo'ttit:xo' nyasco'ferida al tronc d'un arbre'

3.- Sovint són resultatde diversesalteracions fonétiques: 3.1.- per regressií:padripollo (

3.3.- com a vocal de suport:caramel'lo (italianisme), rulo (

4.- De vegadessón fruit de la composicióamb base castellana:

pepetono'mullador,fregit' picamato 'ortiga' pionono'bragde gitano'

5.- La influénciao el paral{elismeamb altres llengües és ambé considerable-sobretot amb I'aragonés,el mossárab,I'occitá i, fins i tot, el porugués; la possibilitatque siga

Vicent Beltran i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de la Marina AIta: el contqcte interdialectal valencianobalear

castelhno es descarüaen algunscasos-:

bubo'dac' grandaio 'libél'lula' brullo'brull, mató' llomello

caraputxo'cucurutxode gelat' mírao'tipus de menjar' (occitá (pande) mincho) cuquello'cucut' nyest(r)o'aladern' 'libél'lula' diarao papafigo'oriol' (port. papafigos) fregitório'fregit, mullador' tossilao'sangatxo,espineta' (1 tusítago) 'libél'lula' gavatxo xírworro 'llardons'

6.- N'hi ha, perÓ,un grapatque no sóntan transparentsi aixó dificulta la classificació:

bojonjo'raim queha crescutdesigual, mumo'fantasma' sangatxo'espineta' sonoro'rent,llevat' xoflo 'esclafrtó'

Vícent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

4. LEXIC

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

L'inventari del vocabularis'ha organitzat tres partsclarament diferenciades: per una banda, hi ha un recull dels principals inónims comarcals.al costat de localismesi léxic divers, en la major part dels diferentde la normativa;el segon bloc -orga¡tttzat en c¿rmpssemántics, com el pri inclou els motsd'ús generala la zonaestudiada, que solen coincidir ambla restadel 1á;i, per últim, hi ha uns llistats dels castellanismescomarcals més comuns, des de diferentsperspectives sociolingüístiques,com ara la variació i la distribució geográfica,entre altres. La classificaciódel primer apartats'ha fet d rd ambels mateixoscriteris que trobem a la configuraciódel qüestionarilingüísti encaraque s'ha provat d'agrupar diversossubapartats per tal d'alleugerirla lecturai mésaccessible el corpuslexical. Així doncs, aquestapareix classificat per camps mántics,cadascun dels quals está distribuit alhoraen dos grups: a- Repertori de termescartografiafs; preci aquellsque presenten més de dueso tres denominacionsdiferents. A cada -fixada o representadaper un o dos dels sinónimsmés usatsen la estándarde2-,li segueixuna definició idéntica o semblanta les que al Diccionarí de Ia Llengua Catalana de I'Institut d'Estudis Catalanso al Diccionari Valencid de la GeneralitatValenciana, i a continuació els geosinónimsarreplegats a la Marina Alta, ordenatsper orde alfabétic, la sevalocalització i I'explicació corresponent,si s'escau. b- Totes aquellesunítats l?xíques no van a continuacióde les que sí que ho estan-dins del mateix apartato semántic- i es complementen

2 De vegades,provaré de proposaralguna forma o d'ámbit comarcalrestringit, peró que'considereadequada per a ser elevadaala categoriad'

Vicent Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

ll parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectol valencianobalear t72

amb I'anilisi corresponent.La intenció última és donar-hi constánciadels nombrososlocalismes i de les solucionscomarcals no coincidents amb la normativa.

Amb tot, el repertori léxic ha quedatestructurat de la manerasegüent:

4.1. Geosinónimscomarcals i localismes 4.1.1El coshumi. L'home 4.1.1.1. Partsde cosí accionsrelacionades 4.1.1.2.El mónínfantil. Els jocs. Lesfestes 4.t.2. La casa 4.1.3.L'alimentació 4.1.4. La construcció.El mónurbá 4.t.5. El campi els oficistradicionals 4.t.6. Fruita,vegetals i fongs 4.1.7.El relleui l'aigua 4.1.8. Meteorologiai celístia.El temps 4.t.9. El mónnatural 4.L.9.t. Entomonímia.Invertebrats 4.1.9.2.Ornítonímia 4.1.9.3.Ictíonímia 4.L.9.4.Amfibis, réptils i altresanimak 4.L.9.5.Fítonímía 4.2. Mots d'ús generala la zonaestudiada 4.3. Castellanismes 4.3.t. Castellanismesgeneracionals 4.3.2. Castellanismesque afectenpart de la comarca 4.3.3. Castellanismesper canvid'objecte 4.3.4. Mots no castellanitzatsrespecte al valenciáveí

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

L'apartat 4.1.9. es complementaamb unes gráfiques en les qualsapareixen els nomsestándards, els nomscientífics i totesles denominacionscomarcals arreplegades dels diversoséssers vius estudiats,deixant-hi de costatels carnívorsi herbívorsde gran dimensió.En conseqüéncia,tindrem a I'abast,d'una manera il'ustrativa i entenedora,tot el conjuntde léxic zoonímici fitonímic comarcal. Amb la intencióde localitzarels motsarrepleglats en altrescontrades de l'ámbit lingüístic catalá, s'han fet servir el DCW i el DCor, a més d'un bon grapat de publicacions sobre parlars locals, que apareixendetallades a la bibliografia, i, especialment,les obresde diversoslexicógrafs valencians dels darrerssegles, com ara el DSan (Diccionarto Valenciano-Castellano),de M. J. Sanelo,i sobretotel DMGa (DiccionarioGeneralValenciano-Castellano), deF. Martí i Gadea,gran coneixedor dels parlarsde la Marina, pel fet d'haverviscut durantuna temporadaa Senija,a Pedreguer i a Dénia (vegeuColomina 1995: 136). Per aqueix motiu, aquestadarrera referéncia bibliográfica es feia necessáriai imprescindible,per tal d'assenyalarla constatació escrita, a les acaballesdel seglepassat, d'un bon feix de mots propis dels pobles estudiats,que es trobenabsents als diccionarisnormatius que circulenavui dia. En diversos casos s'ha recorregut a la comparació amb altres llengües indoeuropees,sobretot romániques,davant els nombrososparal'elismes que s'hi estableixen. En moltscasos s'ha fet necessáriala transcripciófonética dels mots recollits, per tal de facilitar la sevainterpretació. S'ha utilitzat I'Alfabet FonéticInternacional (AFI).

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencíanobalear 174

4.1. Geosinónimscomarcals i localismes

4.L.L.El coshumá. L'home.

4.1.1.1. (a) Pan del cos i accionsrelacionades (repertori de termescartografiats)

coPRÓ.Part inferior de I'espinadao, per extensió,espinada en general.Regió sacrai interglútia.(Mapa núm. 115)

ballador de I'anca (Alc, B, Bme, E, Llí, Llo, Mur, Par, Sag,San). Denominació de carácterexpressiu que fa al'usió als movimentsairosos que suposadamentocasiona aquestos quan caminemo ens movem (compareuarrtb saleret < cast. salero?). El DCW dóna constincia de I'existénciade ballador a Ciutadellaaplicat a la 'part convexad'un os, que va articuladadins I'extrem cóncaud'un altre os (...). Ballador de s'anca:el cóndildel fiémur'. carpó @sa,C, Nou, P, Teu) / escarpó(A, Bb, Bg, Cam, D, Se,Tor, X). Segonsel DCor (s.v. carpó) aquestmot prové d'un derivatgermánic de *KRUPPA. La variant carpó és una "alteraciófonética del més anticcrepó, i abanscropó (les formes copró i grepó es diuena molts llocs)". A la nostracomarca es diu crepóa Xábia i (es)carpó a la major part de la comarca,variant que coincideixamb el baleárici amb diversos puntsdel Principat.Sembla que aquesta danera forma, escarpó (i carpó), abraga,com a mínim, tot¿ la Marina (Sella, Relleu, Confrides,Callosa, Bolulla, Tárbena).En alacantírabello.És interessantd'observar com a moltspobles aquest terme sol aplicar- se als animalso a la totalitatde I'espinadahumana i per al concepte'osset extrem de I'espinadaque es troba damuntde I'anca' s'hi ha creatun nou terme. corpet (Ver). És el valenciá corbet -diminutiu de I'adjectiu corb- que el DCW 'cadascuna defineixcom a de lesvértebres del porc ambla carnque porta adherida(...) El conjunt de I'espinadai la llenca de cansaladacorresponent es diu els corbets

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

(Valéncia,Massalavés)'. crepó (Xeb).

ossetde la rissa @mau,Ped). Veu de creacióirónica, tenint en compteque aquestaés precisamentuna de les partsdel cos mésdelicades i vulnerablesen casd'una caiguda forta a terra. pontet del cul (Bl, G, J, Ond, Po, San,Ver, Xa). saleret (A, Atz, Bd, Cam, Cas, E, Fl, Gall). D'aquestmot, ambun sentitsensiblement diferent,ja ensen dónaconstáncia el DMGa (s.v. saleref),que el defineixcom a 'hueso que hay en la parteposterior del cuello', encaraque aquest darrer mot podria ser una errada per culo.

DIr MENaBLLDit menutde la mi. (Mapanúm. 113)

curro (D; sovint curret). Dit menuell.A mésde la forma deniera,a la nostracomarca aquestmot pren les variantssegüents: curruci Cam, Fl, Po, Ver cumtco: Bb curréc: E curré: San curréu: Tor curréngo:Bd, San(vegeu régo) currírao: Llo currínyéa: A, B (compareumés avall amb gorrinyéu i variants) currit: P (vegeugorrí / gonit) corrit: Or Malgrat que molts poblesde la nostracomarca coneixen aquest dlt com a dít xicotet o dít menudet,c$-n a r::ínin:, hi ha unes quantesdenominacions locals ben 'nrii:cn originals. Totes elles. c''lomatopeic,repeteixen les consonantsk/g-rr,

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear t76

inseparablesde la cangonetainfantil tant conegudaarreu del nostre paísi esteés el pare, estaés la mnre, estedemana pa,..., Qü€acaba amb el movimentsuau del dit menuell del xiquet, a dretai a esquerra,i ambla repeticiód'unes síl'labes onomatopeiques que varien de poble en poble: corrín xiruet (Alc, Cas); currínyeu xiruet (A); ditet marranxet(I); saraetmnrratüet (Ped).El DCor (s.v. garrí) ja fa un estudid'aquesta onomatopeia,peró recull nomésel mot amb el sentitde 'porcell', i és a I'entradade carn on estudiales variants nord-valencianescorronyet i corrurw(o), amb el sentit de 'dit menuell'. Per a Coromines, aquestsmots tenen una etimologia incerta. Possiblements'han vist influits pel mossárab,d'acord amb el grup consonantic-w-, encaraque aquestautor suggereix com a origenla forma llatina CARUNCULA'carnot', que, de ben antic, s'aplicavaespecialment als dits. Vegeua la Marina Alta gorrí, régo i runyéc. De la restadel PaísValenciá conec les denominacionssegüents: La Marinameridional: esquerreny [aska're¡] (Callosa),gurrírryeu (Confrides), ftwrranyeu@olop, la Nucia, Altea), gorrírryo@elleu). El Comtat: réc (Tollos), réngo @enimassot),manuelet @enilloba, segons el DCW).

L'Alacantí: meniuelet/ maníuelef(Xixona, la Torre de les Maqanes;en occitá det mené[),garranyez (Sant Vicent del Raspeig). D'altres denominaciorc:dit comtra(et) (Almussafes-RiberaBaixa; I'Alcora, segonsel DCor), corronyet(Castelló de la Plana,segons el DCor), corruÍDco(Orpesa, segonsel DCor), gorrí (Oliva-la Safor), dít gorrirry (PlanaBaixa fGor:¿álezi Felip: 1991:631).

gorrí (Bme, Mur, Pa, Rá, Sag)/gorrit (Atz). EIDMGa (s.v. gorrinef)ja documentalo dít gorrinet com a 'dedomeñique'. rego ['reYo] (G, J). A Tollos --tl Comtat- rec. Compareumés amunt ambcurréngo. Mot d'origen onomatopeic,format pels sons consonánticsr/g, relacionats amb I'entretenimentinfantil adésesmentat. És interessantde destacarel fet que en cahle les denominacionsmés habituals d'aquest dit sónveus expressives i onomatopeiques (vegeu curro) -com ho és l'itaüe mígnoloi I'occiti det coi'c- a diferénciad'altres llengües,

Vícenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEXIC 177

que senzillamentfan referénciaa la poca grandáriadel dit: port. dedo mínímo o míndinho,rcm. degetmic, fr. petü doigt, ang. little finger, rus mí7inets. runyec [ru'¡ek] @1,Br, Bv).

ERT.TEs. Dit d'una cosaflexible quees manté dreta, plana i ben llisa. Mapa núm. 102)

ert (Ala, Atz,Bt, G, J, Llo, Nou, Or, Xa, Xáb). tes (4, Bl, Bv, Cas, Pa) / tiesso(Bme, C, D, Ond, Rá, Sa). Enfront del castellanisme tiesso,que comengaa sentir-seala nostracomarca, destaca la conservacióde la veu tradicional fes a les valls interiors, encaraque el femení tessa,amb sibilant sorda, delata I'hibridisme amb la forma forastera, a I'igual que la variant masculina monoftongadatesso,própia de Tárbena.A la Marina Altatesitíesso conviuen sovint ambert, que ha reduit considerablementel seucamp de significacióa molts poblesi

ha quedatfossilitzat en frasesfetes, com araestar ert de"fred.

ESCoLT.Cosa que es diu ambreserva, a cau d'orella. (Mapanúm. 111)

consellet@sa, C, D, Llí, Mur, P, Po, Se,Teu, Ver, X, Xeb) / esconsellet@me, ped, Rá, San). escolt(Alc, Atz, Bd, Bg, Cam,Cas, E, Fl, Gall, Llo, Nou, Or, Par, Sag,Tor). Escolts en reuníó ésfalta d'educacíó. escoltell(A, B). Formatdamunt escolt amb el sufix diminutiu -ell. escolteta @mau, LlQ. Solució minoritiria a la nostra comarca,que té com a sinónims més comunsescolt al centre i a ponent i conselleta llevant.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Efuarlar de Ia Marina Alta: el confacte interdialectalvalencianobalear 178

ESGARRIFAR.ESMUSSAR. Causar una impressiódesagradable o tremolor convulsiu, generalmenta causad'un soroll estrident.(mapa núm. 99)

escarrufar (Alc, Llí, Llo, Ped, D / escarrifar (G, I). La variantestudiada amb -c-, desconegudaen gairebé tot el catalá, coincideix amb et balear. El DCor (s.v. esgarrifar-se) la consideraoriginária i alteració d'una forma escalffi / escalifred, gennanadel castelláescalofrío. Amb escarrufarens trobem, per tant, davantd'un mallorquinismeevident, a I'igual quela forma de Gatai JesúsPobre escarrífar, híbrid entre aquellaforma i I'original esgarrifar. esgarrifar (Atz, Bd, Bg, Bme, Gall, Mur, Or, P, Par, Po, Rá, Sag,San, Tor, Ver). Esgarrífar és un mot molt viu a la nostra coÍrarca, cosaque ja testifica el DCor, quan diu -ben encertadament-que "en terra valencianatambé s'ha usat, per més que un grupet d'enemicsde la llengua, ala zonacentral, insisteixi que no és valenciá". El DMGa (s.v. esgarrifar)també dóna constánciade la sevavitalitat o presénciaen el 'estremecer, nostredialecte: hacertemblar a uno algunacosa'. esmussar.1. (4, Ala, B, Bb, Bsa,Cas, D, E, Nou, Ond,Se, Xáb, Ver). Esgarrifar2. (General)Tenir una sensaciódesagradable, causada pels aliments, i acompanyadad'un movimentconwlsiu.

BSPBNTAR.ESPITJAR. Empényer. Fer forga contrauna cosao personaper moure-lao rebutjar-la.(Mapa núm. 100)

espentar(Alc, B, Bsa,C, Cas,Gall, Se). espitjar (4, Ala, Atz,B, Bd, Bg, Bme,D, E, G, Llí, Llo, Nou, Ond, p, ped, po, Rá, Sag,Tor, Ver, X, Xeb). Segonsel DCW, aquestverb es coneixamb el mateixsentit nomésa Mallorca.Segurament es tractad'un mallorquinisme,tenint en compteque és un mot viu a la Marina Alta i a diversospunts de les comarquesveines de la Marina Baixa i de la Safor, deixantal sudla forma espentari al nord espentejar.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEXIC

estibar (Alc, Bg, Mur, or, Par, Sag, Teu). A orba es distingeix entre espitjar una personai estíbarun objecte.Els substantiusderivats són esf¡óó i estíbassó.Colomina (1985: 195-L96;mapa núm. 70) tambélocalitza el verb estíbara les localitatsd'Elx, SantaPola, Petrer, Onil i Castatla"És interessantde destacaraquesta coincidéncia geográficai el desplagamentsemántic que s'hi ha produit, teninten compteque en llatí 'atapeir, STIPARE significava amuntonar,apilonar', sentit que encaraconserva el catalágeneral, segoris elD&8.

OIDRE'oLoRAR. Aspirar I'aire pel nasper sentirI'olor d'una cosa.(Mapa núm. 98)

olar (Alc, Bsa,C, Llí, Llo, Mur, Se,X). La forma olar ésunavariant fonética del verb olorar, queper haplologiaha fet desaparéixeruna síl'labaa causade la semblangaamb els sonsveins. Segons Ribas (1991: 128) i Veny (1999:97), tambéltttn otar a Eivissa. oldre. 1. (Bb, Cas,D, G, J, Nou, Ond, P, Par, Ped,po, Teu, Ver, Xa, Xeb). Segons el DCor (s.v. olor) ens trobem davantd'un verb antic que "en catalásembla haver caigut en desús,ja en el S.XVI, amb I'excepciódel parlar de Valénciaen el qual ha continuatfins avui al costatd'olorar" . En valenciámeridonal, inclosa la parla de la major part de la Marina, no se'n coneixcap altre queoldre.2. D'igual manera,a tots els pobles,fins i tot als llocs on hi ha olorar i olar en el sentitprimari, el verb oldre és conegutamb un altre significatmolt diferent: no puc oldre aquell home'no puc suportar-lo;no el puc supofar'. olorar (A, Ala, Atz, B, Bd, Bg, Bme, E, Gall, Or, Po, Rá, Sag,San, Tor). Solució majoritáriaen catalá,peró quenomés abraga un terg de la Marina Alta.

RBM0LÍ.Floc de cabellsque creixenen direcció cont¡áriadels altres i, per extensió, qualsevolanomalia dels cabellspel que fa a la sevadistribució. (Mapanúm. 110)

VícentBeltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El narlar de la Marina Alta: eI contacte interdialectal valencianobalear 180

parrús @mau). refillol. Pren les variantscomarcals següents: refillol: Atz, Bb, Bd, Bl, Bme,Cam, E, Llo, Ond,P, Ped,Po, Ri, San,Ver refiol: Br, Bv, Fl, Pa refullol:Bg, Or, Sag,Tor La soluciófonética própia de la Vall de Gallinerai de la Vall d'Alaguar -que pressuposauna iodització anterior- és claramentuna recialla de la parla dels repobladorsmallorquins del segleXV[. remolí (A, B, Cas,G, Llí, Teu, X, Xeb). Denominacióde base metafórica que relaciona I'orientacióanómala dels cabellsamb la forma circular o espirald'un remolí. repél (Alc, Nou, Par). Derivat"de pé|. repeló @1,Mur). Formatdamunt repél ambel sufix diminutiu -ó. reveixí [rebeffl / [rebiffl / [rebffi @sa, Se). El mot mallorquí reveixí, que pren el mateix sentit, continua viu als pobles de Benissai Senija, sota diversesvariants fonétiques,enfront de les denominacions comarcals més generals remolí, repélirepeló.

RENYAR.Reptar o corregir algu ambrigor o amenaga.(Mapa núm. 101)

funyar (Cas).Amb les dadesque ens aporten Colomina (199L:207) iBeltran (1998:51) sabemque aquestadenominació és própia com a mínim d'Altea, I'Alñs, la Vila, la Nucia i Polop. marmolar (4, Atz, B, Br, Bv, E, P, Pa). Deformacií de murmurar, patal{ela a mormolaL quetrobem al diccionaride Fabra. El DSan(s.v . marmolar. surryir)jarecull el mateixvalor que sentimen diversesterres valencianes. renyar (Ala, Alc, Bb, Bd, Bg, Bl, Bme,Bsa, C, D, G, J, Llí, Llo, Mur, Nou, Ond,Or, Par, Ped, Po, Sa, San, Se, Teu, Tor, Ver, X, Xa, Xáb). Aquestaveu és la forma predominanta la Marina Alta i al cataláoriental. A la comarcaveina de la Marina Baixaaquest concepte es coneixperfurryar (vegeu més amunt) , bonegar -a la vall de

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEXIC

Guadalest,Sella i Relleu- í marmolar a Finestrati també a Relleu. L'Alcoii i el Comtatopten majoritáriament pel verbbonegar, mentre que I'Alacantí, amb Xixona, prefereixrenegar.

REPBLÓ.Porció petitade pell que restaalgada al costatde I'ungla. (Mapanúm. 114)

padastre (gairebégeneral).

pellastre [pe'r(astre]@b, Bmau,Bme, ond, Ped,Rá, sag, San,Tor) / [pa'Áastre](Br). Mot format a partir depadastre amb contaminacióde pell. El DCW dónala variant pellastre com a viva a Felanitx i Esporles, la qual cosa justifica la procedéncia mallorquinadel mot.

RaNC.AFÓNIz. Privat de l'ús de la veu. (Mapanúm. 112)

afbnic [a'fcnik] / ['fcnik] (gairebégeneral). engorgat (Llí, X). Possiblemallorquinisme, derivatde gorg. A les Balearsaquest mot pren diversossentits traslladats: a Mallorca "aturarel movimento curs d'una cosaper aglomeraciódels components"(DCW); en eivissenc"engorgat: embogat",segons Ribas (1991: 73). A la nostracomarca el desplagamentsemántic ha fet un pas més respectea I'eivissenc,de maneraque pren el sentitde 'privat de l'ús de la veu'. escanyat.1. (Ala, Br, C, Cas, D, E, Or, Ped, Po) Ronc, afónic.Derivat de canya. Paral'lelament,se sent I'expressií tíndre veu de canya, quan hom té la veu molt esquerdada. Escarryat coincideix semánticament amb el mallorquí, peró semblaque está forga estésen catalá,la qual cosadescartaria la possibititatde trobar-nosdavant un mallorquinisme.L'accepció més general en és 'mataruna personao animalprivant-lo de respirarper compressióde la gola'.2. (G, Llo, P) S'aplicaquan ix la veu desigual. escarranyat(Nou, Teu). Derivatd'escarryat Segons eIDCW, tambéhihaescarrarryat

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 182

al Pallarsi pren el mateixsentit.

SERRELL.Cabells retallats que cauenpenjant damunt del front. (Mapa núm. 109)

cerquillo @r, Bsa,Se, Teu). Aquestadenominació, que també se sent a la Safor(Oliva, Vilallonga i la Font d'en Carrós), deu ser manlleu del castellácerquíllo (dim. de cerco), que pren sentitsidéntics o semblantsa diversospunts del castellá,sobretot d'América llatina. Es tracta,per tant, d'un castellanismeantic. L'escriptor peruá J. M. Arguedas (1995: 246) ens n'ofereix una mostra, quan escriu que "tiene los ojos chiquitosy negros.EI cerquillo le tapala frente ... ". El DMGa (s.v. cerquitt)ja en dónaconstáncia, malgrat I'especificació semántica: 'cerquillo: circulo ó coronaformada de cabelloen la cabezade los religiosos:se usaba también antes entre seglares'. clenxa (C). A la localitatde Calp, a I'igual quea la major part de la Marina Baixa s'ha produitundesplagamentsemintic que afecta el mot cleraa 'ratlla quedeixa al descobert la pell del cap, quanes parteixeno separenels cabellsa dretai a esquerra'de manera 'serrell' queha acabataplicant-se al .ELDSan(s.v. clenja)li dónaa aquestmot el sentit 'carrera. pancatalá: Señalque dejael pelo quandole partenen la cabeza'. flequillo (fleco) (B, Bb, D, ond, P, Ped, Ver, Xáb). A la nostracomarca coexisteix el castellanismeftequíllo amb les denominacionstradicionals i propies garsa, parrús, cleraa i rom.ana. garsa (Llí, X) / garseta(Nou). El DCW defineixgarseta com a 'floc de cabellsque baixa dels polsos a la galta'; un significat semblantrecull el DME a I'entrada de Sarceta('pelo de la sien,que cae a la mejilla y allí secorta o seforma en trenzas')com 'pelo idénticaés la descripciódel DMGa (s.v. garceta): de la sienque cae a la mejilla'. metxa (Bmau).

parrús(A, Ala, Alc, Bd, Bg, Bme,E, G, Gall, Mur, Or, Par, Po, Rá, Sag,San, Tor). Derivat de pata, a partir de la metáforao comparacióque s'estableixentre aquella planta,formada per sarments,i els flocs de cabellsque pengen damunt del front. Cal

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

destacarque a nombrosescomarques valencianes el parríu fa referénciaa l'órgan sexualfemení, la qual cosaprovoca nombroses burles entre aquells parlants i els de la Marina, on pren un sentit sensiblementdiferent. romana (Cas). Ens trobem davant d'una denominacióque no deu tenir molts anys d'existéncia,si bé a hores d'ara está forga generalitradaentre tota la població de Castellsde Senella. És evidentque la influénciade la televisió, i, en concret,de les pel'lículesde romans,hi ha estatdecisiva.

TossoLó.Colp que et peguesal cap. (Mapanúm. 108)

coto (Ala, Alc, Bd, Bme,Llo, Mur, or, San).1. colp pegatal cap,en general.2. colp al cap en el llenguatgeinfantil. En aquestdarrer sentita Callosaes diu cocoroto. cotoló (D). Seguramentes tracta d'un encreuamententre coto itopoló, que tambéés freqüententre els deniers. cupot [ku'pct] (Ped).Deu ser un derivat fonétic de tupot, que sentima Xaló i Llíber, ambun canvi de ltl a lW,justificableper I'equivalénciaacústica que s'estableixentre els dos fonemes,i afavoritper un procésdissimilatori que intenta allunyar o separarla primeraconsonant de la danera.No obstantaixó, no s'hade perdrede vistael valenciá calbot, caboti cabotada. taco (G, Nou) / tacada (Nou). topoló. Aquestmot pren les variantssegüents a la nostracotnarca: tupaló:Bg, Bsa,C, Mur, Par, Teu tapoló: Atz,P, Po, Sag,Tor, Ver, Xa, Xáb topoló: D tupot (Llí, X). Derivat de topar [tu'par]. tussot (Cas).Derivat de tossar[nr'sar].

Vicmt Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AIta; el contacte interdialectal valencianobalear 184

TRENC.TRTNXET. Tall o esquinga la pell i, per extensió,al cap. (Mapanúm. 107)

merxo ['mertJo](A, Ala, Bd, Bg, Bme,D, G, J, Llo, Mur, Nou, Ond, Par, Ped,Po, Ri, Sag, San,Tor, Xib, Ver). En mallorquíi menorquímerxa (< fr. mnrche). S'ha parlat sovint de la presénciad'acabaments en -o en el nostreléxic referent als defectes o aspectesfrsics -cego, coho, tnanco, visco, turondo- i generalments'ha atribuit a la influénciadel castelll. No ho posemen dubte(vegeu Segura [1998: 163-165]).No obstantaixÓ, moltes voltes ens trobem amb exemples com el que ara estudiem,en qué no hi ha un equivalentcastellá acabat en -o,la qual cosaens fa rebutjarla possibilitat que es tracted'un castellanisme.Possiblement ens trobem davant d'una vocal en certa mesuraepentética i de caricter expressiu.És interessantde destacarque, no només merxo, sinó totesles denominacionsque sentima la Marina aplicadesa aquestconcepte acabenigual: tríruo, xirlo, cléruo, rryarco/tryaco. nyarco (E, Llí, X). Segonsel DCW, aquestmot és viu a Mancoramb el mateixsentit. Tambéel coneccom a propi de Tárbena;a Bolulla rryaco. trinxet (gairebégeneral) / trenxet @). xirlo ['tJirlo] (Nou).

vENTALL.Instrumentque serveixper a agitarI'aire. (Mapanúm. 121)

palmito. Aquestaés, sensdubte, la denominaciómés estesa en valenciáper a referir-se a aquestconcepte. Malgrat tot, ventalles conservaa gran part de la Marina Baixa, i tambéa I'Alcoiá i el Comtat; a la Marina Alta únicamenta Castellsde Serrellai a Beniaia. ventall. 1. (8, Cas)Instrument que serveix per a agitarI'aire. 2. (Atz, Gall, P) Ventador de foc i objectede canyai paper,fet a má, per a ventarles mosques.

Vicent Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

4.L.L.L. @) Part del cos i accionsrelacionades (unitats léxiques no cartografiades)

abatoll. Sorolls,renou. Segonsel DCor (s.v. batre), "en catalátambé ha existit batoll, i sobreviu localmenten alguns llocs, encaraque no el registrin els diccionaris". Efectivamentel mot existeix i, de fet, ja apareixdocumentat al DMGa (s.v. abatolt) 'atrabanco: i definit com a vareoó vareaje:acción y efectode varearlos árboles'. A més a més, si tenim en compte,d'acord amb el DCW, que a diversospunts del País 'batre Valencii batollar és els arbresper fer-necaure la fruita, generalmentles nous, garrofes,ametles, etc.' ambun bastóllarg conegutperbatolln, pot entendre'sfácilment el sentitque pren abatoll a la nostracomarca.

abrasir-se. Abmsar-se.Verb format damuntbrasa. En un sentit figurat o desplaqat 'patir significa set'. Estar abrasit és, per tant, un geosindnimperfecte d'estar assedegat.

aborronar-se.Posar-se la pell de galtina;esgarrifar-se pel fred, I'horror o la por. Creat metafóricamenta partir del mot borró, tenint en compteque, en els arbres, aquesta gemmao grum sol ser pilosa, de maneraque protegeix una porció de teixit destinata originar un brot o una flor. Aquest verb ja apareix documentatal DMGa (s.v. 'temblar aborronar): con movimientoagitado ll Aborronarsede fret' .

asarrerar (Xab). Acagar, empaitar; encalqaralgú que fuig corrent amb la intenció d'atrapar-1o.El sentit que pren aquestverb en el valenciáde Xábia no el recull cap diccionari, ni tan sols els etimoldgics.Acarrerar apareixdocumentat al DCor (s.v. 'dirigir-se carro) i al DCVB com a caah antic, peró pren el sentitde cap a un lloc', 'agafar un camí,una direcció, una habitud', les mateixesaccepcions que han reproduit els diccionarisnormatius actuals. Es tracta, per tant, i a falta de més aportacions dialectals,d'un localismeque apareix enmig de la denominaciógeneral aca7ar, que és l'única que es coneixa la restade la comarca.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdíalectal valencíanobalear l g6

acurgar (Llí, Ped, X) / escurgar@ed). Fer tornar curt. La presénciad'aquesta veu a la Marina Alta -tenint en compte que en valenciá general nomésexisteix la forma acurtar- fa pensaren la influénciade I'emigraciódels mallorquins del segleXVII. De fet, acurgarí escurgarsón variants própies d'aquells parlars, a I'igual quede les zones situadesal nord de Tortosa,segons el DCW. Ex.: A partír de hui s'actrga et dia. (Mapanúm. 105)

adalit [adalít]/ [avalít] (Llí). Extenuat;famolenc. Adalít defam.ElDCW recull aquesr 'consumit, mot a Eivissaamb el sentitde molt amagrit,que just té la pell i els ossos'; el'DMGa (s.v. adaláf) fa equivaldreel valenciáadalát defam al castelláhambriento, 'desalado, malgratque defineix I'adjectiu descontextualitzatcom a da: el quecorre con ansiatras de 1oque apetece'.

afambrat. Famolenc.Aquesta denominació -paral'lela a I'aragonésafamegáu (Andolz t992: 11)- apareixa la comarcaal costatde la forma generaldesmaiat / esmaiat.El DMGa (s.v. alambrrír)testimonia la variantque actualmentpren aquestmot al Poble 'alampado, Nou i la defineixcom a da: ansiosode algunacosa (. ..) Atambrátde fam ó sét. Alampado: hambriento ó sediento'. A la Marina Alta se senten quare possibilitatsfonétiques diferents : afambrat:Teu anfambrat:Bb, Ond asfambrat:Atz, Bl, Bg, Br, Ond, Teu, Tor, Ver alambrat: Noa

agarull (Teu). Gran quantitatde gent. Podriatractar-se d'un derivat d'aldarul/ o més aina alteraciódel castelli barull(o).

aidar (Ala, Cas, E, Ga11).Arcaisme viu a les valls interiors de la Marina, sovint al costatd'aiudnr. És igualmentun verb molt usata Onil i a Guardamar(Colomina 1985: 190)--en aquestdarrer poble amb canvi d'accentuacíó (ío aide, tu aides)-, a Tárbena,

Vicent Belfron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

tExtc

a Finestrat(Colomina 1991: 85), a Bolulla i a Callosa,i seguramentdeu tenir una extensiómajor.

allobir @sa,D, Ped).Renyar o reptaralgú, recriminant-lialguna falta comesao error. Format danruntllop. EI DCW recull el mot a Alcoi amb el sentitde 'perseguiramb insisténcia', mentreque el DMGa (s.v. allobir) reprodueixI'accepció que nosaltres hem 'fer recollit, a mésde la de crits semblantsa udols de llop'"

amotinar (Gall). Parlar malamentd'una personaa una altra. Es tractad'un derivat de motí. Yegeu embotinar.

animeta. Ninetade I'ull. SegonseIDCW, ésuna denominació que es coneixa diversos puntsdel catah occidental,sobretot en valenciá:Pont de Suert,Massalcoreig, Llucena, Gandia.

aponnar-se[apon'na(r)se] / [ampon'na(r)sel.Baixar el cosdoblegant els genollsfins que estigaa puntde tocarterra. Colomina(1991: 95-96) dóna la variantamb geminada com a prÓpiade Tárbena,la Marina Alta i la Safor. A Alcoi, segonsel mateix autor, i a Callosa,emponar-se.

arrullar [ru'Áar]. Redolar.Caure de dalt cap a avall, per acció voluntária o no. Les (ar)rullaoressón pedres molt grans,la disposicióinclinada i llisa de les qualspermet esvarar-se.Colomina (1985: 295) presenta les variantsfonétiques del verb rutlar enel valencii mésmeridiotnl-rular, ruglar, (ar)runglari arrunglonar-, de les qualsno n'hi ha cap palatalitzada.

arrunsar [arun'sar]/ [anrun'sar].Moure de baix cap amuntun objecteo una persona; algar (pronunciatper molts valenciansaügar): (ar)runga'tla mñnega'arromanga'tla miniga', (ar)runga la xiqueta per a qué puga vore el carrer. Segonsel DMGa,

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencíanobalear l8B

arrunsar és'encoger: retirar contrayendoel cuerpoy sus miembrosll Arrunsar els muscles(...) Arrunsarseles dónesles robes". Aquest verb, de carácterexpressiu, apareixal diccionarifabriá sotala variantgráfica arronsar.

atamborinat (Ver). Atarantat,marejat; que té els sentitstorbats per la insisténciade sorolls forts o de sentir parlar a una persona.Format damunttambor, de la mateixa maneraque hi ha atabalat(< tabal), forma que se senta gairebétota la comarca.

ba. Besadaen el llenguatgeinfantil. Fer un ba. Mot de creacióonomatopeica, que caracteútzaels primersbalbotejos dels xiquets, format a partir d'una oclusivai la vocal lal, quesón els fonemesmés fácils de reproduirpels nounats. Aquesta -i la variantma de I'Empordd(DCVB)- és la millor adaptacióde la reproduccióexacta d'un bes, que correspondriapam dalt pambaix a alló queen diversesllengües africanes equival a un clic bilabial -tOI-.

baix del brag. Aquestaperífrasi adverbial s'aplica a la part inferior de la unió del tronc amb el brag, és a dir, I'aixella, mot totalment desconeguten aquestestatituds. Coincideixamb I'eivissencde Yila baix desbrag, que s'oposaa I'híbrid davatlxella, propi del Camp,segons Veny (1999:101).

barranxí (C). Enuig gran, disgust,fort desplaer,irritació, especialmenten els xiquets. Compareuamb el castelláberrinche, procedent del llatí vERREs'verro, bacó'.

batecul [bate'kul] / [bata'kuI].Colp pegatamb el palmellde la má a les anques.Segons el DCVB, aquestaparaula -amb el mateix significat- pren les variants batecul a Valénciai a Alacanti baticul a les Illes Balears.

blau (Cas,Gall). Estarblau defam. Famolenc,desmaiat. Cap dels dos grans diccionaris etimolÓgicsi dialectalsdel catalá, ni el DCW m el DCor, no recullen aquesta

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

expressió,que és ben viva a gairebétot el migjorn valenciá.La fraseologiaexistent a partir de I'adjectíublau, que fa referénciaal color de la pell suposaten cadascunade Ies situacionsdescrites, és forga important;només cal llegir I'obra d'Alcover-Moll: anar blau'no pofiar capcéntim' , quedarblau'quedar ple d'estupefacci6', deíxar blau 'produir-li a algu gran sorpresa', fer blau alg(t'donar-liuna gran tupada',etc.

bolera. Colp fort pegatamb la má. Aquestvocable coincideix arú bolei, boleia i bolea, que el DCW recull a Mallorca, i tambéa Vic, Solsonai Cardona,i que defineix com a 'cop violentamb Ia mi'.

borruga [bo'ruya] / [bu'ruya]. Variantfonética que pren el mot bemtgaper assimilació de la primera vocal a la vocal tdnica.

botijós [boti'd3os] (gairebégeneral) / [botid'd3os] (Llí, X). euec. personaque es caracteútzaper parlaramb repeticions i interrupcionsinvoluntáries de les paraulesque emet. Aquestaacció s'anomenafer botiges.

bótil (Gall). Home gras.Estarfet un bótil. Malgrat que el DCor (s.v. bot) afirma que aquestmot "és quasi exclusivamentbalear", se sap, seguintColomina (1986: 674; 1991: 123), que tambéés viu a diversospunts de la Marina, com araa ta vall de Gallinerai a Gata-a Polop estarfet un botiló-, i que sovint s'hi aplicaa una ametla Srossaque es fa servir en un joc infantil, equivalental bóIit, que el DCVB dónacom a propi de diversosindrets del Principataplicat també a un joc d'infants.

brosseta(Bb, D, G, J, Mur, ond, ver, xeb). Buscaque entra dins de I'ull. A Déniahi ha qui tambéen diu brosquetao brusqueta.híbrid o encreuamententre brosseta i busqueta.

bufanell (D, Xeb). Anus. Aquestmot és un derivat del substantiabufa'ventositat que

Vicent Bellran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlqr de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 190

s'expel'leixsense soroll'.

bufaneller (D). Personaque vol aparentarel que no és, queté un desigexcessiu de ser notati lloat pelsaltres; vanitós. Format a partir del verb bufar, quepren sovintel sentit 'fer desplagatde ostentacióde riquesa,de poder, etc.' i que els valencianshan sabut sintetitzaren la frase feta bufar en caldo gelat. No obstantaixó, el DMGa (s.v. bufanejar,definit com a 'engreirse,envanecerse') ens remet a bafanejar, 'jactarseó vanagloriarse,ponderar indebidamente las propiasalabanzas'. Igualment , de bufaner, 'jactancioso,sa', enviaal lector a bafaner.

caducada(sempre enpl. ftau'kaes]).Comportament, generalment verbal, que está fora de raó, a causade I'edat; desvariar. Ex.: Quan mosfem vells, farem ca(d)ucaes. Formatdamunt I'adjectiu caduc. També hi ha el verb caduquejar.

cagarri [ka'yeri]. Covard.Colomina (1991: 132), que recull caguérro a Benimantelli caguérria Alcoi, tot i comparant-hoamb les diversesvacil'lacions que afecten la vocal final del mot ferro -ferro / fere / ferri-, consideraque el suftx -erri podria ser resultat d'una evolució de I'antic occitá -eire / aíre, com ho mostra I'alternanga beverre / beverri(s) ((occ. beveíre);cagarro / caguerro / caguerri (lcagaire); fumerri (

caguetes.Diarrea. Cal destacar,al cosüatd'aquesta denominació més o menysgeneral, tot un seguitde derivats,de carácterexpressiu, que es reparteixenl'área d'estudi: cagatxóla:Bsa, C, Gall cagandana:Teu cagandóla:Nou, Teu cagueróla:D, Or

calat. Carrerao esquingproduit als teixits o géneresde punt, generalmenta les calces.

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

A les duesMarines és la denominaciótradicional própia, sovintal costatde punt: m'ha fet un calat (o un punt) a In calga.A horesd'ara a molts llocs ja ha desapareguto ha quedatrelegada a la generacióadulta, mentre que els jóvens han adoptat el mot carrera. 'cor¡iunt Calat apareixal DCW com a de foratsfets per adorna una roba, a un mur, etc., formantun dibuix determinat'

calgons@mau, c, Llí, Ped, san, Teu, ver, X). calgotets.Enfront del castellanisme calgoncillos,tan estésen valenciá,a la Marina Alta encaraes conservavivament la denominaciótradicional calgons, que en altresllocs té connotacionsantigues.

canella. Part anterior de la cama. Per aquestmateix concepteel valenciámeridional coneix duesdenominacions: canella és la forma de la Marina -i té continuit¿t cap al nord-, mentreque a la regió d'Alcoi-Alacantes fa servir el termeespinella.

cantoria (Gall). Cants. Cantoria delspardals. Possiblementens trobem davantd'un mallorquinisme,ja que, segonsel DCW, aquestmot apareixnomés, arnb el mateix sentit,a I'Empordái a Mallorca.Format damunt cantor o manlleudel castellácafiurta. que el DRAE recull amb sentitsidéntics.

cascar [kaJ'kar]. Fer nosa,molestar, i tambéincitar una personaa alguna cosa:no les caixquesmolt, queestan enfadaes; sí no vols quet'acompanye, no cal queeI caíxques.

cástig (Ped).Curiosament els pedreguersmantenen la duplicitataccentual en el casde castic/ cdstig, tal i com ocorreactualment, des del punt de vista dialectat:el valenciá mantéla variant antigai etimológicacastic i la restadel catalála forma evolucionada cdstig. A Pedreguerla primera fa la funció de substantiu,mentre que la segona,amb regressiód'accent, ha restatfossilitzada en la frase feta donar cdstíg'donar quefer, destorbar'.

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 192

caturla (Llí). Forma humorísticade 'constipat'. Aquest mot té una certa relació semánticaamb el seuhomónim plural caturles,que el DCW recull a Camprodon,Olot i Segúriesi defineixcom a 'cabóries,coses que preocupen'.

clamar @ed, San). Denunciar:sí funes taronges,et clamaran. El DCW ja recull aquestaaccepció a Sanet, de la mateixa manera que deixa entreveure,a partir d'exemplesde Llull, PereIV, Metge i AusiásMarch, queclamar devia ser un verb habitualen catali anticamb el sentitprácticament idéntic de 'queixar-se,posar clam de qualcú'.

clotell @ed).Nom aplicata la petitacavitat de I'occipuci. En la parla de Pedreguer,el bescollcomprén tota la part posteriordel coll, a I'igual queen la restadel valenciá;el clotell es refereix concretamenta I'occipuci. Semblaque aquestdarrer mot té poca extensióen valenciá;és, peró, forga coneguten mallorquí(clatell en catalácentral).

conrear. 1. Tenir curad'una persona amb atenció especial; mimar. 2. Pron. Recrear-se, posaresment en una cosa:Acaba ja lafaena i no et conreestant. Colomina(1991: 159) ja recull la primera d'aquestesaccepcions a la comarcaveiha de la Marina Baixa i recomanala forma conreucom a bon substitutdel castellanismecuidado, tan arrelata les nostresterres.

cosconelles(A, Ala, Alc, Atz, Bb, D, E, Gall, J,Llí, Nou, Or, par, Se,Teu, Tor, Ver, X, Xáb; cuscanellesa Cas). Pessigolles.Variant fonéticaprópia de les terres del migjorn valenciá,que s'oposaa les formes amb -r- (cosquerelles),típiques del les comarquescentrals. Aquest mot, de formacióexpressiva, té com a baseun radicalft-s- ft, que tambéel trobem en el castelldcosquilla^s. També hi ha et sinónimpícoretes, format a partir del motpícor.

crossa(E, G, J, Llí, Llo, Ped, X [tambéa Tárbena];clossa a la resta fclosa a Dénia i

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

clotxa a Callosa i Bolullal). Bastó de fusta o metall, amb un travesseren un dels extrems,el qual serveixper a afermar-sei recolzar-seel queté dificultatper a caminar. La variantpredominant a la comarca,amb el pasde cr-a cl-ésprópia de granpart del valenciá,encara que hi ha poblesde la Marina que conseryenla pronúnciaoriginária -Tárbena, Gata,Jesús Pobre, Llíber, la Llosa, pedreguer,Xaló-. Actualment,en el parlar de molts poblesestá produint-se una substituciód'aquest terme a favor de la denominaciócastellana corresponent, muleta, que s'ha vist propiciatpel canvide forma de l'objecteen qüestió.Caldria fer un esforgcol'lectiu per a revitalitzarladenominació tradicional, tenint en compte que la nostra comarcaés l'únic punt del valenciá meridionalon es mantéviu aquestmot.

cuitós. lmpacient.S'aplica especialment a una persona que, per exemple,sol serpuntual i li molestael retarddels altres, o bé quees preocupa desmesuradament per la perfecció dels seus fets. Aquest mot és inseparablede les locucions a corre-cuíta i a cuitacorrents.Té relaciódirecta, per tant, ambel vetb cuitar,'fer anarde pressa'. L'homofonia fonéticaamb algunes formes del verb coureha fet que algunsparlants hi trobenuna certaconnexió; i aixó justifica I'expressiócallosina ser un cigró (ofresot) cuítós,aplicat a persones.El DCW ensdóna un grapatd'exemples clássics d'aquest mateix adjectiu,extrets de les obresde Llull, Muntaneri AusiásMarch.

defendre. Defensar.Segons eI DCVB "a gran part del cataláoriental i a Mallorca i Menorca no s'usa aquestverb (defendre),que ha estat substituitpel seu sinónim defensar".El DCor (s.v. defendre)limita geográficamentencara més l'ús d'aquest verb: "no tinc recollida cap dada de l'ús viu de defendreen cap parlar del catalá occidental(entenguem al nord de Tortosa), ni recordoen forma precisahaver-ho sentit enllocd'alld ni en generalenlloc del Principat(...). En canvi sí queen tinc notespreses en les terreson realmentés viu: a Eivissa(...) i a diversosparatges valencians", gus de fet són la majoria.

déndol (Ped).S'aplica a la personaque acostumaa estarfora de casai sovint costade

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 194

localitzar. Segonsel DCVB, déndel és un mot viu a Ciutadellaamb el significat d"'imbécil, curt d'enteniment";ha anat a ta casaí no t'ha trobat. Quin déndol estds fet!

desbutzar. l. (Atz, Ped)Destripar o llevar-li lesbutzes a un animal,sobretot als peixos. Possiblemallorquinisme. El mot tambéés viu a Bolullai Callosad'en Sarriá.ElDSan (s.v. esbutgar)el recull ambel mateixsentit i l'ubica geogrificamenta la Marina.2. (E) Esganar-sela roba o les espardenyes.

desficaci.Exageració. Cosa dita contralaraó, fora depropósit. També desficacíat, -ada, que es diu de la personaque sol dir desficac¡s.General en valenciá.

desfilagassar.Desfer fil a fil un teixit. Prenles variantssegüents a la comarca: desfilagassar:Ala, Bsa,Nou, Se desfilatxar: C desfigalassar:Bmau, E, Teu desfigalatxar:C, D, Or, Tor, Ver esfigalatxar: Atz A més de desfi,lar,que és la forma més freqüenten catalá,el DCVB recull desfiIagamaral Maestrati a Castellí, desfilandratxara Valénciai, coincidint amb la Marina, desfilagassara Mallorca (en concreta Manacor).

desllapissar-se[dezr(api'sa(r)se] (A, Ala, Atz, E, G, Gall, Llí, Or, San, Tor) / [dezr(opi'sa(r)se](Bsa, c, D, Nou, Se,Teu, ver, xeb). Desempellegar-se;llevar-se dedamunt alguna cosa o persona.

destrellat (G). Destrellatat,que té poc de trellat, que actua senseseny. L'adjectiu destrellntar -{emení destrellatada [á]- pren la variant fonética destrellat {emení destrellada [á]- a Gataper haplologia: quinn dona mésdestrelld que (he) conegut.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEXIC

desvanit [dezva'nit] (d'embit general)| ldezarqva'nitl (G, Nou). Content, envanit, enorgullit. Colomina(1991: 330) replega,amb el mateix significat, devanita Alcoi i debellita Benidormi la Vila. La forma desvaníttambé es coneixa la Safori part de la Marina Baixa i ja apareix documentadaal DSan (s.v. desvanít)i al DMGa (s.v. desvanítidevanít)amb sentits semblants: 'desvanecido'i'envanecido, presumido: que tiene muchavanidad o presunción',respectivament.

doga ['doya]. Acumulacióde carn formantun plec, per excésde greix.

durelló. Durícia o endurimentde la pell, sobretotdel peu. Formatdamunt I'adjecttu dar. Ja trobem documentacióescrita d'aquest mot al DSan (s.v. durulld): 'bulto. Burujo. Burujón'.

embotinar (Ala, D, Or, Ped, Xeb). 1. Parlarmalament d'algú a una altrapersona.2. Fer nosa,molestar, incitar algu perqués'inquiete. Tenint en compteque a la mateixa cornarcahem localitzatla variantamotinar, podem assegurar --com ja ho fa Colomina (1991: t72)- que ens trobem davant d'un derivat de motí i queembotinar pot ser resultatd'una ultracorrección- ) -rnb-, sensedescartar que hi hageninfluit els 'posar verbsembotir i embotinar botinso botines'. Vegeuamotínar.

embrincar. Inclinar el coscap a un espaibuit o decantar-seamb la cadiracap arrerede maneraque aquestas'aguante amb les potesde darrere.Considerem que I'etimologia més encertadala proposaColomina (1991: L73-174):segur¿rment es tracta d'una alteració de (en)vinclar-se ) emblíncar-se > embrincar-s¿.No oblidem que les vacil'lacionsde les líquides,generalment quan van precedidesd'oclusives o fricatives, són forga habitualsa la nostracomarca: fluix / fruíx, bric / blíc, barandat / balandat, etc.

empiular @sa,Llí, Nou, Se). L. Acoblar, ajuntar,posar en I'ordre que convé,de la

Vícenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 196

maneramés adequada: empiula les cadires,arrima-les a la taula! 2. Arranjar o apanyar una cosaque s'ha fet malbé.

encabir-se(8, G, Llí, Or, Ped, Se, X). Entossudir-se,capficar-se; entestar-se en una opinió, determinació,etc. Deu tenir molta mésextensió; de fet, tambéés un verb viu a la MarinaBaixa (Colomina 1991: 141).

encamanxar-se@1, Br). Eixancar-se,separar les cames.

encaradís[aqkara'óis] (Llí, X, Xeb)/ [aqkara'is](A, Ala, Atz,Bsa, E, Gall, Nou, Par, Ped, San,Se, Teu, Tor, Ver). 1. Capriciós,que s'entestaen una ideaforta o en un desiginsistent, sovint de caraa una altra persona.El DCW recull aquestmateix mot a les Balearsi li atribueixel mateixsentit. Segurament es tractad'un mallorquinisme. 2. (D) Que té mal carácter.

enforfoguit [aqforfu'yit] / [arqforf it]. Sufocant,privat d'airejamento ventilació necessáriaper a respirar,per excésde personeso cosesacumulades en un espai.

engarxit (G) / engarsit @me, Bsa, C, Llí, Ped, Rá, Sag, San, X). Sensesensibilitat, engarrotat.La darreravariant recorda, des del punt de vista fonétic,la denominacióde la Vall de Gallineraengarsaf (vegeu engassat), malgrat la diferénciamorfológica de pertányera conjugacionsdiferents. Podria tractar-se d'un lúbrid entrela formaengamit i I'altra.

engarsat (Gall). Adormit, insensibilitzatun membrc: tínc els dits engarsats/ les mans enSarsaes.

engorritar-se (Ped). Que té'dificultat per a moure's; engorronir: el cordell de la persíanas'ha engorritatí no Ia puc pujar. Derivat de gorríta'grumoll o regruix que

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

es forma en la pastao en un teixit'.

enllestir. Acabarles faenesque es duenentre mans; arreglar, ordenar: ja mo'n podem anar;ia heutinc tot enllestit Comja assenyalaColomina (1991: 225-226),és un mot molt usata la Marina; aquestautor I'arreplegaa Callosa,Polop, la Nucia, I'Alfhs i la Vila i hi reprodueixuna mostra d'exemples literaris, quevan desdels cronistes locals, el callosíAdolf Salvái I'altei FrancescMartínez -i tambéla sevanéta Carmelina-, al sainetistaBalader. Ni el DCor ni el DCW considerenaquest verb com a propi del valenciá.

entabuixat (Teu). Atabollat, mig marejat;que ha perdut o que ha vist pertorbatsl'ús dels sentitso de I'enteniment.Deu tenir el mateixradical -tab- queel queapareix als motsatabalat i atabollat. Yegeuatamborínat.

entrar-sern. Encollir-sela roba, perdrellargária i ampladauna pega de tela. Aquestaés la denominacióhabitual a tota la comarca;ara bé, a la Marina Baixa, aquestaforma, existent a Polop, Callosa d'en Sarriá, Bolulla, Tárbena i la Vall de Guadalest, comparteixterreny amb el seugeosinónim embeure's, propi de la meitatsud, com ara la Nucia, I'Alfhs i la Vila, i ques'estén a la zonade I'Alacantí.

enxancamallar-se.Eixancarrar-se. Separar o obrir les cames(o les anques:eix- anca -r). Sovint es fan distincions semántiquesentre erüancar-seuna personatota sola o enxancanulllar-sedamunt d'un animal.Hi destaquenles variantssegüents: erüancamnllnr-se:E, Ped, Se erwacamallar-se:Bmau eraecamallar-se;X enJcancamollar-se:Ot acanamallar-se: D encatxamellar-se:Atz

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 198

esxacamallar-se:Yer Segonsel DMGa (s.v. anjancam.allnr),aquesta veu significa'colocarse encima de una persona,animal ó cosadescansando la horcajaduraó posaderassobre ella y echandocada pierna por su lado'. Bonet(1997:345) testifica en rossellonésla variant a xacam.allñ,locució adverbial paral'lela al francés"d calífourchon"i al catalá" came ací, camaalld; encamellat". Vegeuerüancar-se.

'obrir enxancar-se[a¡tJaq'ka(r)se]. Eixancar-se; etimológicament lesanques' . Cal veure conjuntamentla variant originária etwancar-seamb les altres solucionsfonétiques arreplegadesa la comarca,com ara a(n)catxamallnr-se, esxacamallar-se, encamanxar- se i eruancamnllar-se,qlJe semblen resultat d'un encreuamententre aquellai el mot catno,encara que sovint se'ns mostrendesfigurades per diversesmetátesis i I'afegiment de sufixosque fan poc transparentel verb resultant.

enxoflar-se.Verb d'origenonomatopeic -vegeu el radicalxof- ide carácterexpressiu, comja indicaColomina (1991: 352), que fa referénciaal fet deposar-se a un seientde maneracdmoda, repenjant-hi esquena i bragos.

esbandir (Ped). Colpejar la roba damuntla llosa mentrees llava. Amb aquestsentit, Pedreguers'aparta d'altres localitats de la Marinaon aquestmot fa referénciaa l'acció 'passar de rentar, per aigua alld que préviaments'havia ensabonat'.Té també el significatd'escampar, estendre's les xarradories:sí vols quees sdpiaaíxó, dís-Ii-hoa ell, prompte ho esbandirá,.

esbeltir-se.Endormiscar-se. El DCW ensinforma queesbeltir significa "condormiro desmaiar,llevar les forces vitals d'una manerasuau". Colomina(1991: 165) recull desbelitar-secom "cansar-se,consumir-se per algunacosa: m'ha desbelítatesperant-te" i apuntala possibilitatque es tracted'una alteracióde debílitar-se.

escardalenc(A, Atz, E, Nou, Or, Par, Teu, Ver, Xeb). Alt i prim.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEXIC I99

escarotar-se.Espantar-se, sufocar-se: aquesta dona no li pots fer cap de broma, de seguidas'escarota. Es coneix tambéel substantiuescarot, amb el sentit de 'renou, agitació que provocaun grup de gent'. La denieraMaria Ibars (1962: 159) empra aquest mot: "vea impossibleavindre's amb ell i sols I'aguantavaperqué temia l'escarot".

escarragassar-se(Teu). Obrir-sede camesun animal i caureen terra. El burro s'ha escarragassat.

escarransit(L10. Prim i desnodrit.

escarxofar-se(Atz, P). Asseure'scómodament, arrepapar-se. Mot decarácter expressiu, dins del qual s'identifica la síl'labaonomatopeica xof, que apareixtambé en el verb eraoflar-se i escatxuflar.En el cas que ara estudiemla forma originária, per tal de ser més transparent,s'ha vist modificadaper la pressiód'un mot fonéticamentpróxim -camofa-, de maneraque com a resultat apareix el verb escarxofar-se.

escakuflar. 1. Arrepapar-se,asseure's cómodament. 2. Esclafar.Referit a unapersona quanno té ganade moure's,bé per malaltiao bé per trobar-serelaxada. S'aplica també a qualsevolcosa que ha perdut la grandiria normal: treu lesfigues de Ia barxa, que s' escatxuflaran ! A Xábia escatxoflar.

esclafitar (E, Po). Esclatar,esclafir.

esgarrinxat (Bv). Feridalleu produidaper una punxao agulla.

esgullar-se(Teu) / esgular-se(Gatt). Esgolar-se, deixar-se anar avall per un sólllis. Hi ha tambéel derivat esgullador.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 200

esguellar @sa, C). Esgarrar,esquingar un paper; rompre'l o fer-lo a trossosd'una estirada.Calp i Benissaes troben al límit nord de la presénciadel verb esguellar-molt freqüenten valenciámeridional alacantí- enfrontde la forma esgarrar,que és l'única quees coneixa la restade la comarca,perÓ que també se senten aquestsdos pobles en altres sentits-aplicat a la roba, per exemple-. El DCW recull esguellarcom a forma própia de Morella.

espernegar [asparne'yar]. Esforqar-se molt per a aconseguir una cosa: t'has d'esparnegarmolt sí vols eíxir benparat.

estisar (C). Estirar. Tambéa Altea i a la Vila.

estordit (C). Desconcertat;pertorbat per efected'una notíciaextraordinária o per una desgrácia,etc. És un equivalentexacte del que a moltes comarquesvalencianes coneixencom a esquallato desquallal.Tant el DCor com el DCW no recullenel mot estordírcom a propi del valencii, peró, pel que fa a I'origen, coincideixena afirmar que es tracta d'un derivat de tord, pel fet que aquestocell és un mica matusseri atarantat,de maneraque es deixacagar sense massa dificultat. Podriahaver penetrat per via del castelláaturdído.

estorinar-se(Gall). Estufar-se-els cabellss'estorinen-. Tambées diu aplicata la gent quanes crea certa confusióentre ella: la genf s'estorina quan va a una reunió, perqué cadaúva pel d'ell i no s'aclarixen.EI D6/B defineixestorínat, sentit a Eivissa,com 'estufat, a amplea manerad'estorí' i ambun sentitdesplagat com a 'presumptuósen el vestir, en el posat;que demostra vanitat', propi tambéd'aquesta illa i de Barcelona.

estroncat. Estar endormiscat,sense massa forces. El DCW proposal'origen d'aquest mot en la veu llatina *EXTRUNcARE,que significa 'tallar'.

Vicent Beltran i Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

tixtc 2ol

faldiró @). Faldellí, falda llarga fins als peus.

farcit [fa'sit] (Xeb). Fastigós.S'aplica a persones.

fardejat (Llí, Ped, X). Estampat.S'aplica generalment als vestits.

ferrabrás (Atz). Queferós.

fetiller [fati'r(er] (Xeb). Presumit,que es comporta de maneraarrogant. Malgrat que als diccionarises dóna preferéncia a les accepcionsde caricter esotérici defineixenaquesr 'persona mot com a que es dedicaa la fetilleria', el significat que pren a la nostra comarcaestá més prÓxim a l'étim llatí xncttI.lA, que equival a 'fingiments'. Altres 'persona sentitsdiferents que recull el DCVB del mateixvocable són el de quees fica 'melindrós' on no el criden', en barceloní,i el de en tortosí i valenciá.

fic ['fik] (G, Teu) / lan]'fikl (Ped).Mena de graneto excrescénciacarnosa que ix a la pell, principalmentde les mansi de la cara. Segonsel DCYB, el motfic, amb aquest sentit, nomésapareix a I'Empordi i a les Balears,la qual cosa ens fa pensaren la possibilitatque enstrobem davant d'un mallorquinisme.

fiicar @sa,C, D, Teu). Fer entrardins un lloc. A diferénciade la major part del catalá, aquestverb es troba en desúsa gairebétota la Marina (i tambéa Alcoi, segonsTormo [1987: 106]), on prñcticamentja ha desaparegutde la parlahabitual. S'ha vist substituit per verbsde caráctermés expressiu com araestacar ilo clavar. Als poblescostaners, perÓ,a I'igual que en valenciácentral, el verbficar no noméses conserva,sinó que, a més del sentit original, es fa servir com a sinónim de posar: am fique / pose la camisa.En alacantíés tambéun verb viu, peró noméspren el sentit originari i, per tant, no es confonmai amb el verbposar. (Mapanúm. 103)

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 202

figó. Castanyadels cabells d'una dona,de forma arredonida,que se subjectaal bescoll o bé damunt, darrere o als costatsdel cap. Format damuntfiga, per la semblanga formal entre el monyo i aquestfruit.

florí (Atz, Bsa,C, D, se, Teu,Tor, ver). Nomhumorísticde I'anus, de creació irónica, que s'ha format a partir delmotflor. Els diccionarisde CarlesRos i Escrig defineixen 'el 'ano flort coma ojo del culo' i u orificio' respectivament.Segons eIDCVB,hiha floriol a Cullera, amb el mateix sentit, i d'acord amb Colomina(1991: 200) tambéa Polop i Altea.

fogó (Ala, Ped). Anus. Derivat defoc, amb la mordacitato sarcasmeque caracteritza aquestléxic. La possiblehomonínia amb eI motfogó, aplicatal fogar de les cuines, quedasolucionada amb la creacióde la veu/oguer per a aquestsegon concepte.

furgaestores.Qualificatiu que s'aplicaa una personacabuda, obstinada a realitzarels seuspropÓsits. A Pedreguer,que es recorda com una paraula antiga, es doná a conéixer 'Quinti' de nou al L988,quan una prenguéaquest nom per a designarel grup.

gatinyar-se (Ond, Or, Sag).Barallar-se o discutir-sedues persones; estar de moffos; agatinyar.Format damunt gaf.

gemecar.Gemegar. Fer gemecso sonsinarticulats de dolor o pena.

gepelut(Ala, C, Cas,Llí, P, Par,Ped, Teu, Tor, Ver, X, Xeb). Variantformal formada a partir del mot geperut (del llatí < *cIssERUTU).El DCW ens dóna constáncia d'aquestavariant a Alcoi.

goll @ed)/ gony (G; tambéa Bolulla i a Tárbena).Tumor quistósque es forma alapart anteriordel coll. Gangli. La variantoriginiria és goll, tenint en compteI'etimologia,

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

'del ja que procedeixdel llatí GULEU coll', derivatde cute; en gony s'ha produit un canvi en el moded'articulació de la consonantfinal, conservantel carácterpalatal. El DMGa (s.v. gdl/s) recull aquestmot com a sinónimd'angina.

gord (A, C, Cas, G, Gall, Nou). Gras. Forma corrent en valenciámeridional i en eivissenc(veny 1999:103-108). Hi ha tambéel verb engordir,'engreixar'.

gorredura. Borradura.Erupció cutánia en forma de granets.

gossera.Peresa. En valenciáés molt generalaquesta veu, que s'ha creat a partir de I'extensióde I'adjectiugos aplicata una personaque destacaper les poquesganes de treballar.

grenxa (G, Se). Grenya.Porció de cabellsque cauende forma desordenadaa la cara. Vegeucleraa.

gruixat. Gruixut. El DCw registraaquesta forma com a propia del baleáric.

guaixat. Es diu d'una personacorpulenta, ampla d'esquena.

guiato. Gaiato.Bastó corbat per un extrem.La variantde la Marina Alta coincideixamb el felanitxeri manacoúguiato. Podria tractar-se ben bé d'un mallorquinisme,tenint en compteque no es dónaen cap lloc mésde la geografiavalenciana.

inflar. Sovint, amb la intencióde caracteritzarels dialectescatalans, s'ha utilitzat la parella léxica -o mésaina fonética- inflar / unflar. La primera correspondria,a graris trets, al cataláoriental i la segonaa I'occidental.Peró, comja assenyalaVeny (1978: 2L9), a causade "l'aleaciódialectal que es va operaren aquestesterres meridionals", on I'origen delsrepobladors era divers, coexisteixen o esbarregen, depenent dels llocs,

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencíanobalear 204

totesdues denominacions, de la mateixamanera que hi ln perníl i cuíxot,panís i dacsa, etc. A la nostracomarca, perÓ, hi ha un predominiabsolut de la variantínflar.

inquietar-se [aqkje'tase](Xáb) / [aqke'ta(r)se]@sa, G, Nou, Ped, Se). Prendre'suna cosa a mal, enutjar-se.És interessantde destacarque, enfront del castellanisme enfadnr-se-calentar-se a Crevillent-, assumiti acceptatpels diccionaris, encara podemtrobar solucionsautóctones en puntsaillats de la nostrageografia, que ben bé podrienservir de modela l'hora de millorar la normativa:a mésde la forma ínquietar- se, prÓpiade la zonacompresa entre Benissai Xábia, tenim embromar-s¿a Xixona -derivat seguramentde broma (:bromera) i interpretatmetafóricament-.

jacinada [d3asi'na](Bv). Bac, patacada.En principi se'nsfa una mica difícil establir ambseguretat I'etimologia d'aquest vocable, ja queno sesap si procedeixdejag (vegeu jogada) o dejdssina.

jogada [d3o'sa] @r). Bac. Derivat de joga,'jaga o lloc on jauen algunsanimals'. Sorprenentment,el DCW li atribueixa aquestmot un origen castellá,fent-lo derivar de choza, amb sonoritzacií de la consonantinicial per influénciade jag. Colomina (199L:2L5)recull gossadaa Polop, I'Alfás i Altea ambel mateixsentit i ho relaciona arr:óllagada de Monóver i jassadao jassínadade la Vall d'Albaida. Al DMGad (s.v. gosada)trobem igualment el significatde 'batacazoo caída'.

llacada [r(e'ka]. Taca apegalosa.Segurament es tracta d'un derivat de llac, amb 'llot, I'accepcióque dóna el DCW: fang apegalós...',própia de tot el domini lingtiístic. El mateixdiccionari recull la forma femeninallaca a la Ribagorga,amb un sentitidéntic.

llebrenc (Xáb). Rude,persona sense formació académica. Format damunt llebre.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

llencar-se(L1í). Empetar-se,emborratxar-se. Llenca ['r(eqka]:pet, borratxera.

malaveig (Ala, Llí, X; Tárbena,Bolulla). Enrenou,atrafegament, bullit. Tarnbéhi ha 'maldar, el verb malaveiar,amb el sentitde trastejar,moure's faenejant,fent el seu fet'. El DCW recull aquestsubstantiu com a característicdel mallorquí,de la qual cosa es pot deduir que enstrobem davant d'un mallorquinisme.

maleit. Rabiós, de mal geni, i, per extensió,roín, queferós:la Maria és maleiteta; sempreestd batallant en tots. Semblaque es tracta d'un mallorquinisme,tal i com 'rabiós, podemllegir en veny (1978:236):"maleif de mal geni, (...) recollittarnbé a la nostra comarca,abraga, a més de Mallorca i Menorca, una área que es redueix gairebéexclusivament a la zonade colonitzacióbalear".

malvar-se.Canviar per a mal, llangar-sea perdre.S'aplica especialment al tempso a les collites. A la MarinaBaixa i a Alcoi tambépren el sentitde 'fer-seroina unapersona,. Mot no enregistratal DCW.

mamprendre [mom'pendre]/ [mam'pendre].Comengar o posar-sea fer una acció; variant formal d'emprendreper contaminacióde md. Segonsel DCVB, és un vulgarisme viu a Eivissa amb el mateix sentit, mentre que a Mallorca equival a comprendre. A la major part del valenciá -i ja en catalá medieval- trobem mampendre.

mandoquer (Or). Personaque vol saber-hotot i quees fica en els assumptesdels altres.

mánega @g, Bme, D, E, G, J, Llí, Nou, p, ped, po, Teu, Ver, Xib). Variant etimoldgica (

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 206

PaísValenciá: Tárbena, Xábia, Pego,la Valldigna, Alzira, Benetússer, etc. Mdnega tambéés la pronúnciaprópia de la majorpart delspobles interiors del migjorn valenciá -la Torre de les Maganes,Xixona, Biar, el Pinós- i de Guardamar.A Pedreguerhi ha el carrerManegueta. Per a saberla distribuciógeográfica de les variantsmdnega i mdnegaa la comarca,vegeu el mapanúm. 29.

marmanya (Ped). Segonsel DCW, nnftnnnyeraés una donaxarradora i que intenta embrollar, enganyarposant confusió. A Pedreguers'utilitza el qualificatiudespectiu marftnnya amb aquestmateix sentit.

mec (Xáb) ['mek]. Bovo, beneitot.A Callosahi ha la variantbéco.

menejar. Moure, remenar.Sovint es pronunciasota la variant dissimiladamerejar. S'aplicatant a éssersanimats com a inanimats,és a dir, espot merejartant una persona d'un lloc cap a un altre commerejar el menjar.

meneus [me'news]. Accions amb poc sentit, de poc valor: carasseso gesticulacions, ximpleries. Colomina (1991: 243-244)recull la variant moneusa Gata i mineusa diversospunts de la Marina Baixai consideraque totes elles es poden explicar a partir 'crit d'onomatopeiesdel del gat'; méu,méu-méu, o de nomsexpressius del gat -occ. minaud; fr. minauld-, tenint en compteque a aquestanimal se sol atribuir qualitats com ara monades,gestos o posatsgraciosos, que fingeixen delicadesa o afecte.

migrar-se (Ped). Avorrir-se molt, cansar-sed'estar fent durant molt de temps una mateixa cosaiestem migrats d'estar sempreací cara a la tele. Etimológicamentaquest verb deutenir relacióamb el mot migranya,que té sentitsrelativament próxims, encara que, tal i com assenyalael DCor, mígrar-seés 'consumir-sed'enyoranga o de tristor' i deu ser el mateix mot que mígrar (1 emígrar) "per la tristesa causadaper I'allunyament de les coses acostumadesi de la gent estimada,i per tota mena d'emigració".

Vicenl Beltran i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEXrc

moixoner @g). Personaamant d'estar a tots els llocs i indagar-hoi palpar-hotot; també s'aplica als ocells-moixons- que es caracteritzenpels seusmoviments continus, la qual cosarevela I'origen del mot.

mollaret (Ped).Efeminat. Persona de sexemasculí que s'assemblaa una donaper les seuesmaneres i accions.Segurament, aquesta denominació té I'origen en el fet que l'adjectiu mollar s'aplica ales metlesde corfa delicada,i a partir d'aquí no és estrany que es fagaextensiu a persones.

muntar. El verb muntar, com a sinónimabsolut de pujar, és forga habitualen valenciá meridonal,encara que a la Marina Alta té tendénciaa desaparéixeri ha deixat de ser habitualgairebé per completen la parla de la majoria de pobles.Ha quedatrelegat -aixó sí, ambmolta vitalitat- a les valls interiors,concretament a Castellsde Serrella. la Vall d'Alcalá i la Vall de Gallinera.

nayarro (Llí, Ped, sag, Se). Denominacióhumorística de 'constipat'.

nedar (Ala, B, Cas,E, Gall). Variantfonética própia del cataláoriental que segurament apareixa la nostracomarca per influénciadel mallorquí.La [e] apareixtant en posició átonacom en posiciótdnica. Igualmenttrobem anear a Elx, segonsSegura (1997: 37 i t43), que deu haver-seformat mitjangantuna dissimilacióa partir de la pronúncia naar, amb pérdua de la -d- intervocálica. Crevillent, per exemple, per evitar l'homonímiaamb el verb anar errcontextoscom arame'nvaig anar / me'nvaig a naar fa servir, per al segonsentit, el verb raftuff (rame,rames, ramtt,...), format damunt rem.

oi. Náusea.Usat sempreen plural: no puc tastar estesculleraes; emfan ois ['cjs]. A Benidorm,enmig de nombrosostopónims despersonalitzats i estrangeritzats, encara es

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina AIfq: el contacte interdialectal valencianobalear 208

conservael nom tradicionald'un indret forga coneguti desenvotupaturbanísticament en els darrers anys: el Racó de l'ois, grafiat, segonsla tradició, Racó de l'oix o, segonsI'Ajuntament, Rincón de Loix. Aquestadenominació s'explica pel fet que en aquellazona conflui'enuna gran quantitatde desguassosque baixavende la Serra Gelada,segons m'informa el benidormíi amic FrancescLlorca.

paps. Galteres.Tumor que apareixal coll i a les galtes; inflamacióde la parótide. Format damunt pap, e I'igual que els seus geosinónimspapots, de Tárbena, i paperotes,de Bolulla, Callosa, Polop i Benimantell.També coincideix etimológicament amb el castellipaperas.

parpalla. Pestanya.Hi ha hagut a gairebétota 7a comarcauna confusió de termes respecteal catalágeneral. Mentre que la parpellano té unadenominació massa definida -sovint s'hi anomeÍatapao tapadorade I'ull-,les pestanyeses coneixen generalment perparpalles i, molt sovint, sobretotentre els jóvens, pel castellanismepdrpado, amb un significat igualmentdesplagat. Pestanya és un mot poc habitual,encara que cada volta se sentuna mica més.

passa(general) / passe(Cas). Malaltia molt estesaen un lloc i de tempsdeterminat: /rj ha passa de gríp. Format com a postverbalde passar. Enfront d'aquestavariant, predominanta la Marina Alta, a la comarcameridional veina en trobemd'altres com arupdssia a Bolulla, la Vall de Guadalest,Relleu i Sellai passea Tárbena,Callosa i Polop; a I'Alacantí,constel'lacíó [kostala'sjo]. Colomina (1991: 261) recull passia Polop i el.DCVB dónaconstáncia d'aquesta mateixa variant a Cullera i Mallorca.

patumar (Ped).Xafar el banyat:no entres,que acabe defregar i m'ho patumards.Yeu no registradaen el DCW. Tambéhi ha el substantiupatumero, 'conjunt de xafades produidesen una superfíciebanyada'. Possiblement s'ha de relacionaraquest mot amb I'italiápanume'brutícia,escombraries' i els seusderivatspattumíera 'poal de labrossa' i pattumnio'escombriaire'.

Vicent Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LExtc 209

pelfa ['pelfa] (Ala, D, Llí). Bufa,ventositat sense soroll. Segons Colomina (1991: 264), aquestaveu, que tambéapareix en I'expressiógatera agarrar una pelfa'agafar una acalorada,una irritació', deu ser alteraciódel motpléfa, propi de la Vila -a Alcoi méfla-, i que pren el mateix sentit que a la Marina Alta.

pellerenca(Llí). Personadesvergonyida.

pellorfa [pa'r(crfc] (Xáb).Busca a I'ull. La variantxabiera deu ser un encreuamententre l'original pellorfa i el mot palla, encaraque I'alternangae/a ala nostracomarca és relativamentfreqüent, donada la inestabilitatfonética del vocalismeáton.

picoretes (G, Ped). Pessigolles.Aquesta creació a partir del mot pícor s'esténper diversospobles de la Marina (Callosa,Bolulla); segonsDCw, t¿mbéa Gandiai a Alcoi.

pintó (C). Pinta. Enfront del castellanismepeine, tan escampatentre molts jóvens valenciansi, en concret, per la nostra comarca,sovint al costat de batidor, Calp conservala designaciótradicional sota la formapintó. D'aquestamanera suposa una continuitatgeográfica que aniria des del Penyald'Ifac a la Vila, ambpoc eixamplament cap a f interior (la Nucia i Polop). La denominaciómés general en catalá,pínta, híté una extensiómolt reduida,encara que és la forma predominanten el parlarde Castells de Serrella,la Vall d'Alaguar, Xaló i Llíber, a més de Tárbena.En el valenciámés meridonalpínta 4enominació única a Guardamar- coexisteixamb batidor / batio(r), possiblementmés habitual, si bé comengaa sentir-sede maneraaiillada el castellanisme.

pirri. Aplec de cabells,semblant al figó, peró verticalsi sensearreglar, que les dones es deixenal cap. Generalen valenciá.

plinyer. Ser dignede llástima;meréixer compassió. La ti María és deptdnyer; tota la

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 210

vida marahal El DSan (s.v. planydre.s)dóna constáncia d'aquest verb, que defineix com a'dolerse'. És interessantde destacarla variant fonéticaque recull aquest diccionari,la qualrecorda les tendéncies articulatóries dels parlars meridionals del Baix Vinalopó (vegeuColomina 1985: 176-L79).

ple de migdia ['ple 6e miz'6ia] / ['ple 6e mez'6ia].Migdiada. Fer el ple de mígdia.

ple de migjorn (Cas).Migdiada. Fer el ple de migjorn.

plegar @sa,G, Se).Plegar el sol'prendreel sol'.

ponnerada [ponne'ra](Xeb) / [pone'ra] (Bsa). Cagueradagran, panderada.Aquestes duesvariants deriven dels verbsaponnar-se ilo pondre"

porcell (Bsa).Bombolla de sangquallada que es forma a les ungleso als dits a causa d'un colp rebut.

prunyó (gairebégeneral) / prinyó (C). Penelló.Inflor de la pell -mans, peusi orelles- a causadel fred. Al DSan (s.v. prunyd)ja trobemtestimoniat aquest mot, molt estés en valenciá.

quimera [ki'mera]. Mania, presentiment.Tindre químera: tínc químeraque alfinal no víndrdníngú. Colomina(1991: 279) rccull aquestmot com a propi tambéde la Marina Baixa.

rellotge [re'lc¡d5e]. Rellotge.Solució fonética més próxima a l'étim (< HonolocruM), ja que presentala -l- sensepalatitzar.

rentar (L1í, X). Llavar en general,netejar amb aiguao ambun altre líquid la roba, el

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEXIC

cos, etc. La forma clássicai generalen valenciáactual llavar deguéquedar en desúsen catali oriental a causade la confusióde aa i ee átones,de maneraque resultavauna forma homÓnimaamb el verb llevar, que també desapareguéen barceloní a favor de treurei posteriorments'estengué per granpart del Principat.Aquesta és una peculiaritat lingüísticamés del parlar mallorquinitzantdels nostrespobles, compartida pels vei'ns de Tdrbena.A la restade [a comarca,i en granpart del valenciá,rentar pren el sentit de'repassaro aclarir amb aigual'escurada després de ser ensabonada'.No obstant aixÓ,cada dia mésés substituilper repassar(a Callosad'en Sarriáesbandír l'escurí). (Mapanúm. 104)

rogencós(Teu). Rogenc.

salsós(Bsa). Llarg i empalagós;cosa que es fa pesadaper la durada.És tambéun mot viu a la Marina Baixa-Callosa i Bolulla- i equivalal valenciámeridional caldós. A Pedreguerhi ha sacsós,variant que deu ser un híbrid efitresacsar i salsós.Vegeu salsut.

salsut (G, xeb). Llary i empalagós;cosa que es fa pesadaper la durada.

setsárries[,sst'sarjes] (E) / [,sak'sarjes](Ped). Aplicat a la roba,quan aquesta ve gran i ampla.Colomina (1991: 302) recull a la MarinaBaixa el geosinónimsetvares, a Alcoi setbosses,i a la nostra comarcasetjaques i setbarxes(Llíber).

soberg[so'berk] (8, G, X). Gran.Que fa cosesdeseixides.

soll ['sorfl (A, Ala, Gall, Llí, or, Ped).conjunt de cosesescampades per terra: 'caba ia de menjar-teel pa; míra quínsoll estdsfent!.Ha restatel substantiu,peró no el verb del qual deriva, sollar'embrutar',eue, no obstantaixó, ésmolt viu en alacantí(Segura L996:252), sotala variantsullar.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina AIta: el contscte interdiqlectal valencianobalear 212

tabalada (Ped).Mentida.

tatxa. Taca. És h variant predominanta la comarca(únicament taca a la Vall de Gallinera).S'estén per gran paft del valenciámeridional (el castellanismemaraa és propi dels poblesde mésal sud i comengaa sentir-sea diverseslocalitats costaneres estudiades,com ara Calp, Benissai Dénia). Tatxa és, possiblement,el resultat de l'encreuamentd'aquests dos mots, com ja assenyaláVeny (1978: 223): "m'inclino provisionalmenta creureen un (...) creuamentde tacar ambmanch.ar, verb que (...) és molt viu a la majoriade localitats,i coexisteixa vegadesamb tacar o ambsullar."

tavella (G, Ped).Amrga o plec quees forma a la roba i, per extensió,a la cara.

topolar [tapo'lar] @). Ensopegaren algunacosa de certa altura; que no va arran de terra. Derivat de topar. Vegeutossoló.

torondo [tu'rondo] (Cas). Bony al cap. Tant eI DCor (s.v. toron) com el DCW considerenelmotcomuncastellanisme(1 torondo/tolondro),sibéel DCW apunta la possibilitat que siga una recialla mossárab,amb conservaciódel grup -nd- i mantenimentde la -o, a partir del llatí TURUNDU('panet, bunyol'), cosaque descarta Coromines,tenint en comptela pocadocumentació existent en valenciá(un manuscrit valenciádel segleXVI i unadita quereplega Salvá de Callosad'en Sarriái/o comarca: "sobrebony torondo").

trabucar. Inclinar o tombaralgun recipient; fer caurealguna cosa.

tremoló. Calfred, esgarrifanga.A Calp, a Dénia i a Llíber també tremolí. Aquesta denominacióde la Marina s'oposaa la de I'alacantí,que fa servir el terme calfred (Alacant,Sant Vicent).

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

treset. Grup format per tres persones.Treseta.

treure. D'acord ambla pronúnciade la vocal tónicad'aquest verb, podem afirmar que ens trobem davant d'un altre mallorquinismefonétic, ja que el valenciá general, paral'lelamenta tot el cataláoccidental, presenta la forma mésetimológica traure. El mapanúm. 3 reflecteixquina és la distribuciód'aquestes dues solucions.

tropotrop. Personadesordenada, que fa les cosesmalament i que actuasense reflexió. A molts llocs es confonamb el substantiutrapatroles, de significatidéntic, i que, de fet, té el mateix origen. Tots dos són resultatd'una onomatopeiaque imita el parlar precipitat.Destaquen les variantscomarcals següents: tropotróp: Ped trapatróp: E tapalatróp:Llí, Teu, Xáb trapalatróp: C

Colomina (1991: 322) tambérecull a la Marina Baixa nombrosesvariants fonétiquesd'aquesta veu, gennanadel menorquítrepalatrep (Moll L979: 47): entre d'altres, trapalatropa Callosai Altea i tapalatropa Benidorm.

trotxar (Ped).Trotar, caminarde pressa:no pares maí a case,sempre estds trotxant. El DCW assenyalaaquesta veu com a própia del mallorquí.

tuacte. Succeit,fet o esdeveniment;conjunt d'incidéncies. La tramaque s'idea per a dur avantuna acció determinadai les estratégiesque s'hi fan servir. Segonsel DCW,la forma básica ludutem vindria "del comengamentde la frase Tu atfiem, Domíne, misererenobís, que es cantarepetidament en I'ofici de matinesde Nadal", i Colomina (1985b:50) afig que la varianttuncte s'ha produit per un encreuamententre tudutem i acte"No hemd'oblidar queels cultismesi llatinismesestan exposats a canvisfonétics diversos,davant la dificultatde pronunciar-los: de fet, la variantd'aquest mot quem'és

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 214

mésfamiliar éstruiécte, que li I'he sentidarepetidament a ma mare,nascuda a Callosa.

tudar (Llí, X). Fer malbé,llangar a perdre;ficar la pota. Mallorquinisme. El DCVB fa una síntesiforga interessantdel desplagamentsemántic que s'ha produit en aquestmot fins a arribar als sentits actuals. De fet, el llatí TUTAREsignificava 'protegir, 'assegurar-lo, assegurar';d'aquí, el llatívulgar apagar-lo'i després el sentitd"extingir' (rossellonéstudar: apagar,extingir ), que va fer que en alguns parlars románics 'matar' prenguésel sentitde (francéstuer) o de 'fer malbé', com ocorreen mallorquí i en xaloneri lliberá.

velodillo. Vellut. Castellanismeprocedentdevelludillo -amb dissimilacióde palatals-, que alhora deriva de velludo, forma paral'lelaa la catalana.Més tard el castelláva 'tercer' introduir el mot tercíopelo (< tercío i pelo), que també se sent, al costat d'aquell,als nostrespobles.

Yessar[be'sar] (L1í, X). Vessarun líquid. Aquestverb és prácticamentdesconegut en l'ús colloquial, com a mínim, de les comarquesdel sudvalenciá. A la Marina Alta en aquestsentit es diu eixir-se'n; no obstantaixó, en aquestsdos poblesbessar, amb la inexplicablepronúncia betacista, és un mot ben viu i alhoramotiu d'escarniper part dels poblesveins.

xamar. Beureen excéslíquids alcohólics. Aquest mot ja apareixdocumentat al DMGa (s.v.jamarijumar) ambel sentitde'chumar:beber'. De fet, xunnr témoltaextensió en catalái ximnr apareixen rossellonés@onet 1997:347). Totestres variantss'han format a partir de la imitació onomatopeicadel soroll que es fa quan es beu. Tant al centrecom al suddel PaísValenciá, xamar fa referénciaa I'acció de xuclar o absorbir el fum del cigar.

xapar @sa,C, Nou, Se,Teu). Aixafar. Aquestés un exemplemés que passa a engrossir la llista de verbs que presentenuna arrel onomatopeica,paral'lel al seu geosinónim

Vicent Beltan i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

xafar, propi de la restade la comarca.Xapar. que es diu a la subcomarcacostanera meridional,coincideix amb gran part del valencii meridional,sobretot del nord de la línia Biar-Busot(Colomina 1985: 207-208;mapa 79), iamb els poblesmarítims de la MarinaBaixa (Colomina 1991: 346). F. MartínezQ, l9L2;17-18), referint-seal seu poble,diu, ambpoc rigor científic,que "en alguns punts, en especialValencia, en cérts nÓmsla p la sustituixenper la/, lo que no ocurrix en Altea, que's marcabé aquella lletra; v. gr.: xafar; en ma térra pronuncienxapar." Aquestavariant amb oclusivaja la trobemdocumentada al DMGa (s.v.japar).

xarrar (Cas,X, Xeb). Parlaren general.Sembla que I'envelliment de diversosverbs és infrenablei aixd fa quemolts jóvens acaben substituint-los per d'altres semánticament próxims, peró alhora més marcats.parlar, que, malgrat tot, encaraés la forma predominant,comenga a veure'sdesplagat pet xarrar, comja ha ocorreguta I'Illa de Mallorca -a Menorcarallar-. Paral'lelamenttenim estacaren comptede ficar o eI mateixficar, que a Benissaés un sinónim exactede posar, com passaen valenciá central. En altrespunts del valenciámeridional veí sentimmolt sovint entre el jovent píllnr peragarrar, queja de per si ésun verb forgaexpressiu ( ( cast.garra'arpa'). Tot agdens fa veurequina és la tendénciaactual de la llenguai obri novesperspectives o línies de ffeball, que els filólegs hauremd'afrontar si volem conéixer de debó el funcionamentdel catalá.

xicó (Ala, Cas, Llí, X). Xicon, xic jove; sovintnuvi. De la variantsense -n, esperable en catalá,perÓ no massafreqüent per aquesteslatituds, ja en dónaconstáncia eL DMGa 'chicuelo, (s.v. gicó), aplicatal la, muchacho,cha: niño de pocosaños'.

xinglot @rácticamentgeneral) / xanglot (Bsa, C). Singlot. Moviment inspiratori espasmÓdicque es repeteix a intervals més o menys llargs. La vocal tónica sol pronunciar-setancada, si bé entreles generacions jóvens es pronuncia oberta, a imitació seguramentdel sufix r.ugmentatiu-ol.

Vicenl Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marinq AIta: el contqcte ínterdialectal valencianobalear 216

xorc [tfcrk]. Estéril, eixorc, que no pot tenir descendéncia.S'aplica generalmenta persones.És un mot propi de la nostracomarca, que alhoracoincideix amb les Illes, com es pot llegir al DCVB a I'entradad'eíxorc: "Actualmentés paraulad'ús quasi exclusivamentliterari, peró existeixla forma xorc, xorca, ben viva en el llenguatge parlatde les Balears".

xossa@sa, Se, Teu) ['tJosa].Gresca, rebombori, esvalot. Quina xossa tenen aquelts! es diu quanun grup de gent riu molt. Aquestaparaula apareix per primera volta al DMGa (s.v.psa), granconeixedor del parlar de la nostracomarca (entre altres pobles va residir a Senija)i posteriormentla repeteixenel DCW i el DCor. Aquestdarrer és l'únic que en fa un comentari: "Josa: barrila, gatzara'(MGadea)suposo que es pronunciatxoEsa, i pot ser resultatd'un encreuamententre els castellanismeschanza í gozo""

xulla (Bsa,G, Ped,Xáb). Cadascundels ossos corbs que formen les paretsde la cavitat torácica.Costella. La distincióque es produeixen valenciá-i tambéa molts puntsde la Marina- entrecostella (dels humans)i xulla (de porc o de corder), parallela al castellácostilla i chuleta,queda anul'lada en catalenormatiu, i en molts dialectes,a favor de costella,que pren els dos significats.A diversospunts de la nostracomarca, també acabaneutralitzant-se, peró en benefici de xulla. Per tant, podrem sentir no nomésqlae m'he meniatuna xulla de corder, sinó tambéque ef meugerm.d va tíndre un accident i es va trencar tres xulles.

xuplar. Xuclar. Encreuamententre la forma catalanai el castelláchupar, generalen valenciá.

xupló (Cas).Xumet, pipeta. En llenguatgeinfantilpupo.Hipredominen, peró, diverses variantsmés acostades a la forma castellana: xupó:Bsa xupito:G

Vicent Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LÉnC

xupe:c rcupete:a la major part delspobles

4.1.1.2. (a) El món infantil. Elsjocs. Lesfestes(repertori de termescartografiars)

AcaIT. JUaARAL'Acurro AFET. Ioc infantil d'amagar-se.(Mapa núm. 197)

acuit. Ju(g)ar a I'acuít. Aquestadenominació pren diversesvariants fonétiques a la nostracomarca, dues d'elles amb canvi d'oclusivesi la tonicitatsobre la lil,la qual cosapressuposa una pronúnciacreixent del diftong: a I'acut: C, Teu a l'apit: A a l'atit: Xirb

conillets(Atz, Bb, Bd, Bg, Bne, D, G, J, Mur, Nou, Ond, p, ped, Rá, Sag,San, Se, Tor, Xa). Ju(g)ara conillets(a amagarI amagats).El nom del joc infantil s'ha format a partir del comengamentde la cangóque I'acompanya:Conillets a anutgar,/ que la Ilebravaa cagar/... conillons(Ala, B, cas, E, Gall, or, Par; tambéa Tárbena,Famorca, Fageca, Tollos i Benimassot),Juar a coníllons.Mallorquinisme que apareixa la Marina i que Veny (1976:239) ja recull com a propi de Tárbenai que més tard Colomim (1986: 672) atribueix a cinc poblesmés. marranxaconills (Po, Ver).

BUFA.Globus amb quéjuguen els xiquets.(Mapa núm. 204)

bomba (Atz, 81, Bmau,Cas, E, G, Llo, Ond, Or, P, Rá, Sag,Teu, Ver). Mentreque la major part del catalá,inclosa una ámpliazona del PaísValencii, ha incorporatel

VícentBeltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlqr de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 218

castellanismeglobo -globus ésmés aina una variant literária-, fent coincidir el joguet infantil i I'aeróstat,a molts poblesvalencians s'han creat diverses denominacions, de caráctermés popular i expressiu,per a l'objected'entreteniment, que fan referénciaa la forma o al soroll en casde rebentar-bomba- i al mecanismeutilitzat per a inflar-lo -bufa-. Paral'lelamenthi ha L'italii palloncino (

ENGRoNSAR.Transmetre un movimentde vaivé a un cos suspés.(Mapa núm. 200)

engrunsar. Destaquena la nostra comarca les variants fonétiquessegüents, que presentengrans vacil'lacions de la síl'labainicial: engrunsar:Bl, Bsa, C, Pa, Teu, Xáb esgrunsar:Bv, J, Ond esgunsar:Ala, Alc, Atz, Bb, Bd, Bg, Bme,Br, E, Llí, Llo, Mur, Or, P, Par, Ped,Po, Ri, Sag,San, Teu,Ver, X algunsar:A, B, Mu esrunsar:G enrunsar:D, Nou, Xáb

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

esbaldar (Cas). Segonsel DCW, hi ha baldar, amb el mateix significat, a Lleida, Urgell, Segarra,Gandesa i Benilloba, i li atribueix un origen drab, que tindria un 'fer significataproximat de inútil, invalidar'. No obstantaixó, el DECH (s.v. batdar) 'columpiar', considera,encertadament, que "la ac. 'echarel vuelo (campanas)',propia sobre todo del dialectooccidental, parece (...) derivadade voLUTARE".Sembla que (es)baHarha presmolta voladaa les comarquesveines del Comtati de I'Alcoiá, peró no gensa la Marina, on Castellsde Serrellan'és una excepció.

BScoü. Xiquet que ajudaa missai fa altresserveis a I'església.(Mapa núm. 196)

acblit [a'kclik] (Atz, Bv, Cas,P). ELDMGa (s.v. acótít)jatestimonia aquest mor, que el DCW localitza al Maestrat i a la Plana de Castelló amb el mateix sentit. La pronúnciaexistent a la nostracomarca és resultatde I'aplicacióanalógica del sufix -íc a la forma originária acólit, procedentdel llatí eclesiásticacalythus, que alhora s'ha 'servidor, pres del grecacolithos, amb el sentitde acompanyador'.El DCor (s.v. acólít) ja es fa ressód'aquesta variant fonética: "Avui una altra ultracorreccióha fet que en diversescomarques valencianes i de I'Ebre es pronuncii acótíc per acólít 'escolá"'.

escolá(A, Ala, Alc, B, Bd, Bd, Bme,E, G, Gall, Llí, Llo, Mur, Or, par, Ri, Sag,San, Tor). Al costatd'acóIíc i segrístan¿f-aquest darrer amb pocaextensió-, trobem a la nostra zona d'estudi una tercera denominacióde carácter genuí, escold. L'área costanera,perd, se n'aparüade la restade la comarcai s'ha fet seu el castellanisme monaguíllo, que hi pren variants diferents(monessillo, monesillo, moníssillq. No oblidem que la utilització del mot catah i del barbarismecorresponent coincideix, a granstrets, ambla divisió de la diócesieclesiástica de Valénciai d'Oriola. Diguem-ne que els poblescatalanoparlants de la diócesimés meridional del nostrepaís -i Calp hi pertanyen l'actualitat- fan servir habitualmentaquest castellanisme -a I'igual que es diu curaper retor a les comarquesde mésal suddel domini lingüístic-; la propagacié del castellanismede Calp a Déniaes justifica, si mésno, per la continuitatgeográfica

Vicenl Beltron í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de lq Marina AIta: el contacte interdialectal valenéianobalear 220

i les relacionsque presentenaquests pobles entre si, que, a mésa més, pel fet de ser costaners,estan més exposatso tenenuna predisposiciómajor als castellanismes.A Eivissa,segons Veny (1999: 108),hi ha el castellanismeinfantíllo o infantillet. monessillo(Bb, Nou, ond, Po, Teu, Xáb) / monissillo @ed,ver) / monassillo (D). Veu adaptadadel castellámonaguillo, que tambées pot sentir així a les ciutatsde la comarcamés poblades. A molts llocs la veu escoldha quedatrestringida a la persona que generalments'encarrega de guardarel templei la sacristia. sagristanet[seyristanét] (Cas: i tambéFamorca i Fageca).

MENAR.Fer rodar la cordaen diversosjocs infantils. (Mapanúm. 203)

benar @sa, P, Teu, Xáb) / embenar (G, J). Es tracta d'una variant fonética de I'original menar,amb el quals'estableix una equivaléncia acústica per la naturalesadels dos sonsoclusius -tml i [b]-, potserinfluida pel mot bena i la relació amb I'acció d'embenar. donar @b, Ond, Ri, San,Ver). manxar (C). Encaraque el sentitoriginari de manxarés 'fer vent, fornir aire, ambuna manxa', s'ha produit un desplagamentsemántic. En aquestcas s'aplica a diverses accionssemblants o imitativesdel movimentconstant i repetitiu de les mansen una mateixadirecció, com ara amb el valor o I'accepcióde menar la corda, a Calp, o d'engrunsara Benifato,Beniardá i Confrides,a la vall de Guadalest. menar (A, Atz, Bd, Bme, D, E, Gall, Po, Sag,Tor, Xa). És interessantde destacarla conservaciód'aquest verb, tan comúen la llenguaclássica, fossilitzat en el llenguatge infantil. De fet, el nostremenar no ha perdut el sentit originari de 'guiar, dirigir, conduir,porüar', valor quealhora s'ha mantingut en altresderivats actuals, d'ámbit més general,com ara remenari menejar. rodar (Alc, B, Bg, Bmau,Br, Llí, Mur, Nou, Par, Ped,X).

Vicent Beltrsn í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

SAMBORI.Joc infantil, en el qual sesalta a peucoix per unescaselles numerades, després d'haver llangatuna tella. (Mapanúm. 198)

cel (Cas).Juar al cel. El DMGa (s.v. samborí)rcmet a céls,malgrat que no hi aporta cap informaciómés. Garcia-Medalli Quiles (1989: 71), que recullenel cel aplicat a aquestjoc a Vistabelladel Maestrati cet i terra a Almassora,ho relacionenarnb ,'els valors claramentcelestials dels étims d'altres llengües:alemany Hólte und Himmel (nfern i cel); itafie, aquestecuménic, sintétic (It giuocodel Mondo)". vegeu sambori. ceremí (A, B, Cas).L'explicació etimológica d'aquest mot queproposen Garcia-Medall i Quiles (1989: 56) semblauna mica forgada.Aquests autors, basant-se en eI DCor (s.v. celemin),consideren ceremí com un derivat de I'hispanoárabtam-aní, 'vaso de barro, cantarillo'. El sentitde I'aplicacióal joc en qüestiótindria relacióamb la materia de I'objecteque es llanga,que pot ser de pedrao de fang. En castellá,no obstant,el 'medida significatdel termeés totalment diferent, ja ques'aplica a una de variostipos, especialmentede áridos' (DME) . El fet queexistes ca cel a diversospunts aillats de la nostrageografia fa pensarque hi hajauna certarelació etimológica. sambori. Garciai Quiles(1989: 71) enfan un estudiexhaustiu i arribena la conclusió que aquestés un mot que s'esténdes de la ciutat de Valénciai que té com a origen la paraulacímbori, que en arquitecturafa referénciaal cos cilíndric que serveixde base a la cúpula d'una catedral. Segonsaquests estudiosos es tracta d"'una mena de cristianitzaciódel sentitinicietic d'un joc on estavenestructurats els dos puntsoposars de la creació:latena i el cel". Curiosamentaquest terme es desconeix als extremsnord i sud del País Valenciá,que no han format mai part de la dióceside Valéncia. per aquestaraó, la Marina és la comarcamés meridional on es localitza, sovint sota diversesvariants fonétiques: sambori:Bsa, Ond, Ped,Po, Xáb astambóric: Bme, Mur, Par astambórit: Bd

rall (G). Com ens informenGarcia i Beltran (1994: 40), ratt podria ser un derivat del verÜratllar, tenint en compteels tragatsamb clarió quees dibuixen en terra, encaraque

Vicent Beltran í Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 222

segur¿Imentdeu fer referénciaa una técnica de pesca, forga conegudaentre els pescadorsde la comarca,que consisteixa llangarI'art, que tambées coneix per rall, de maneraque s'hauria establituna relació directaentre el llangamentde la tella i aquestormeig de pesca. tella (Gall, Sag,Tor). Mitjangantun procésmetonímic,la tella, objecteutilitzat per a llangara les casellesnumerades, ha acabatper designarel joc. tello (Atz, C, P, Ri, Teu). Masculinitzaciíde tella. uneta (E). Sambori.Aquesta denominació s'ha creat a partir de la semblangaformal entreel númerou i la forma o distribucióde les casellesal terra. Paral'lelamenthi ha unet a Monóver.

soTADtoRos.Joc de cartesque consisteixa fer parellesdel mateixnúmero, de manera que perd qui es quedaamb la sotad'oros, la qual no es pot emparellar.(Mapa núm. 20s)

lrs més de vint denominacionspopulars d'aquest joc -i tambéde la cafa- desbordenqualsevol intent de sistematitzacií.No obstantaixó, assajaremuna possible ordenaciódels grups semánticsque englobenles ideesbisiques que han donatcom a resultataquest llistat impressionantd' unitatsléxiques : - Aquells mots, que, per les connotacionsnegatives de la carta,recorden el verbpixar i sovintvan seguitsd'un sufix pejoratiu:píxarrandina, píxarronga, pixilíndinga i, fins i tot, pe*ílíndínga, pitxitxonga (compareuamb el callosí i nucier cagona); en aquest apartatcaldria inclouresarnosa (lsarna); - els que fan referénciaa determinatsanimals: mariquíta, míxineta, mona, rabosetai, possiblemerLt,tremussela (1 mussolo variantde tramussera); - en un tercer apafiat s'agruparienaquelles veus de carácterexpressiu que tenen una explicació poc transparent,com ara rnarueca,pertcana, perlinca, períngossa, ximpírríllína; de fet, moltesd'elles presentenuna certa continuitatfonética, que les relacionadirectament;

Vicent Beltran i Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEnc 223

- porrona, ramona i tramusserdconespondrien a objecteso personesconnotades negativamentpels propisparlants. Seguidamenthi ha el llistat senceramb la ubicaciógeográfica exacta: mariquita (San).

marueca [maru'eka]/ mariueca [mari'wekal Gl). mona (Bmau,Bsa, C, D, J, Llo, Nou, ped, Teu, Ver). pericana (Alc).

peringossa@l). perixindinga. Pren les variantssegüents: períxindinga:Sag píxílíndinga: Tor penilindínga: Or pitxilindinga: Bme perlinca @o). pitxitxonga (A, B, Br, G, Llí, Ond, X; sovintpetxitxonga). pixarrandina (Bg). pixarronga (E). porrona (Se). raboseta (Atz). ramona (Ala).

sarnosa[sar'noza] / [ser'noza](Cas). sota d'oros (Bv, Mur, Pa, Xeb). tramussera (Cam).

tramussela [ilemu'sela] @ar). ximpirrillina (P).

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdiqlectal valencianobalear 224

TRAMPA.EMBULL. Acció enganyosa,generalment en el joc. (Mapanúm. 206)

magalanxa(B, Cas).Aquesta denominació té continuitatgeográfica alacomarca veina de la Marina Baixa: m.agalaraaa Tárbenai mangala*a a Bolulla i Callosa. maganxa(A, Ala, Alc, Atz, Bd, Bg, Bme,D, E, Gall, I,Llí, Llo, Mur, Ond, Or, p, Par, Ped, Po, Rá, sag, san, ver, X). D'aquestmot deriva el substanthtmaganxero, -a; no espot juar en tu; eres nnssa twtgarüero. Es coneix tambéa la Safor. maganya@sa, c, Nou, se, Teu, Xdb). Aquestaveu, paral'lelaal castellá,procedeix de I'italiá magagna,que pren el mateix significat. Curiosament,si fullegem el DME, podrem observarque igualmenthi ha mnganciaa Xile (compareuamb magaraa), amb 'engaño, el sentitde trapacería',i tambémanganilla (compareu mangalatxa a Callosa 'engaño, i Bolulla) com a treta, ardid de guerra,sutileza de manos'. magatanya(G). Veu que s'ha de relacionaramb mngafiya, megaraa i magalanxa.De fet, deuser un híbrid errftemagarryaiel substantiu amagatall,ja que hom estableixuna connexió semánticadirecta entre el verb amagar *vna carta, per exemple- i l'enganyifao el truc.

voLANTi.T0MBARELLA. Capgirell, tomb quees fa ambel cos, especialmentrecolzant el cap o les mansa terra. (Mapanúm. 199)

camussela[kamu'sela] (A, B, Gall, X) / cabussela[kabu'sela] @mau). Format damunt caftutí cap< capbussar-respectivament. Només cal recordarI'equivaléncia acústica ques'estableix entre els fonemes/m/ i /b/ i queels fa, en certamesura, intercanviables. Vegeucurumbela.

curumbela / culumbela (Cas). Curumbela-al costat de les denominacionslocals cucambelade Tollos i xurumbelade Bolulla- s'esténámpliament per la comarcadel Comtat,part de I'Alcoiá i de la MarinaBaixa, i apareixja documentadaal DMGa (s.v. corumbéla),que remet atwnbacéla.ElDCor (s.v. cucavela)atribueix a aquestmot una

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

etimologiauna mica forgada:a partir d'un termenáutic, colca-vela, "aplicatal qui ha bolcatla naui té la ridículaesperanga de colcaro cavalcardamunt la vela", passanrper una série de dissimilacions,s'arribaria al mallorquí cucavela-el pas de o a u el justificaria la procedénciasollerica del terme- i a la forma tortosinaculavela; aquesm darrera-i corumbelao culambela- seriaunasolució "alteradaper compromísamb eI cat. comú tombarella". Veny (1978: 210), en el seu recull de denominacionsde la 'tombarella' al migiorn valenciá, classificacorumbeles i corrumbelesal costat de puntavelesi consideraque totes tres s'hanformat a partir de la "ideade punta,extrem del cos on es recolzenper donarla volta", la qualcosa no s'acabade veureclara. Al meu parer, s'han d'analitzarconjuntament totes les variants,de maneraque siga més fácil veure-hila interrelació:la primerapart del suposatcompost sembla que té carácter expressiui, en certa mesura,onomatopeic, curum-, tiltrum-, imitatiu del moviment circular i rápid, mentre quebela -en [b], i no en [v]- no crec que tinga res a veure ambvela; podria ser un sufix -el'la, quees repetiriaen el tarbenetcomensela í en les variantscomarcals camussela i cabussela. la qualcosa ens obligaria a considerarla [b] com a paft del primer element.La variantbela de Callosad'en Sarriái Monóver, per una banda, i de Bateai Vilalba dels Arcs -a la Terra Alta (Navarro 1996: 238)- s'interpreta claramentcom una truncació. La resta de denominacionssemblants -cucambela, cucavela,culavela- serienfruit de nombrososencreuaments --amb c¿l í vela, entred'altres- i de variacionsfonétiques diverses. revolta (G, Nou, Xeb). Formatdamunt volta. revoltí (Atz). Derivat de volta, ambun sufix diminutiu. volantí [bolan'ti](Alc, Bd, Bg, Bme,Cam, D, E, Fl, Llo, Mur, Ond,ped, po, Rá, Sag, Tor, Xib). Aquestadenominació -a I'igual qu¡erevolanfíde Jesús Pobre- fa referéncia als saltsque fa un equilibrista.És una de les denominacionsmés generals en valencii i, de fet, és I'entrada principal d'aquest concepteal Díccíonari valencíd de la Generalitat.

Vicent Beltron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectalvalencisnobalear 226

4.L.L.2. b) El món ínfantíL.EIs jocs. Lesfestes (unitats léxiques no cartografiades)

afaitador [fajta'or] (San).Maquineta de fer puntaals llapis. Derivat metafbricdel verb afaitar"

albat. Xiquet mort abansdels cinc o sis anys.Gairebé sempre en diminutfu, alba(d)et. Del llatí albatus(lalbus),ja que, quanmor un xiquet, I'amortallenvestit de blanc i el posendins d'un taüt del mateixcolor. En alacantímoni*ol (SeguraL996:2t4).

bia @mau)/ bieta (Bg, Mur). Balesamb quéjuguen els xiquets.És ambé un mot viu a Callosai a Polop(bíeta) i a Bolulla(bia). Com molt bé assenyalaColomina (1991: 11,8),deu ser un gallicisme recent,importat segurament pels pieds-noirs,a partir de bille'petite boule'. A la Font d'en Carrós,segons Bataller (1986: 96), les vies són bolesesfériques d'argila cuita, pedrao vidre ques'utilitzen per a jugar al tec o al gua.

borrante @, Teu, Ver). Gomad'esborrar.

botifarra (Xa). Joc infantil de córrer, en el qual el que para acagaels altresxiquets i quan n'atrapa un s'agafende la má i tots dos van junts a per un altre, i així successivament,de maneraque formenuna cadena,és a dir, una menade botifarra. Vegeugerri i llavora.

buberot (Xeb)/ bumberot (D). Fantasma.Colomina (1991: 128) i Casanova(1992:95) recullena la comarcaveina de la MarinaBaixa i a la Vall d'Albaidarespectivament les variants buberota i mumerota.El DCW, a les entradesde bubota i babarota / buborota,que a mésd'espantall, també signifiquen fantasma -precisament buborota apareixcom a forma prdpia de Pego-, apuntacom a étim I'arrel onomatopeicabab- o bub-, expressadoradel que fa por. Babaroloés I'espantaocellsa l'Alguer (DCW).

Vicent Beltrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

buturoni (Gall). Personatgefictici per a fer por als xiquets.Veuparal.lela al monover cucaroni i a les variants butoni, buteroni, bequeronii bemberoni,que arreplega Casanova(1992: 95) coma formesprópies de la Vall d'Albaida. Navarro(ALTA L996: mapanúm. 705) tambédóna constáncia de I'existénciade motssemblants a la comarca de la Terra Alta, com aru Io Boti i lo pere Botoni.

clarió. Guix de I'escola. Del francéscrayon. Generalen valenciá (a Alcoi, segons m'informa Colomina,clarion). Noméss'hi conservaguix aplicata la láminaemprada pels sastresper a marcarla roba. El gal'licismeestudiat pren les variantssegüents a la comarca: claríó: gairebégeneral clariró: Ala carió: G Curiosament,a una única forma guíx delsdialectes orientals corresponen tres solucionsléxiques diverses en valenciá,depenent del sentit:algep(s), clarió i guix.

fetedor (fetedor de llapís a E; fete a Bd). Maquinetade fer punta als llapis. És interessantla creaciód'aquest substantiu, a modede participi de present,a partir del verbfer. Tambéés propi de Tárbenai Parcent(Colomina L99t: 196), amb un sentit diferent. Jo el vaig sentir de bocad'una tarbeneraque, davantla meva so{presa,em digué que "aqueixadona era molt fetedora de fetes; li passavacade tuatte! (:cada tuacte)".

fotja ['fcd3a] (Ala, P). Fugina.Fer fotja. S'aplicasobretot quan hom deixa d'assistir a escola.Format, per regressió,a partir del verb/zgír (o millor, fogir).

gatita (Ped). Diadema.Adornament del cap en forma de cercle, generalmentde plástic o roba, que es posenles xiques. Tambées diu gatita a Banyeresde Mariola. És un castellanismeevident que podria haver-seformat a partir del personatgeinfantil conegut com a Gatíta Presumida.

VícentBeltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal vqlencianobalear Z2g

gerri l'd$erit] (San)/ gerra (Or) / gerro (C). Joc infantil en el qual un xiquet para i els altresfugen; quanaquest n'agafa un altre, tots dosjunts van a per un tercer; després a per un quart i així successivamentfins que en quedanomés vn: gerro ve, gerro va, la xerínga del papd (Calp). Al Poble Nou és conegutper xerrícolta. PeI que fa a aquestavariant ensordida,compareu també amb el tarbeneranar a pugérrit / putxérrit 'anar a peu coix'. Bataller(1986: 56-53) i Colomina(1991: 213) recullentambé la mateixadenominació a la MarinaBaixa i a diversospunts aillats del valenciámeridional respectivament.A Ia restade la comarcael joc és conegutper: cucaratxa;Ped botifarra: Xa llnvora: Ala lleona: G xerricolla [tJeri'kcÁa]: Nou cadena:Sag l'aquít de Ia cadena:P

joquet (Llí, X). Juguet,joguina. La conservacióde l'oclusivasorda en casoscom capet, lloqueti nuquetés característica de diversosparlars de la Marina-a l'igual queocorre a Mallorca-. No obstantaixó, a la majoriade pobleson es produeix aquestfenomen, la formalexicalitzadajoguetpresenta sempre sonorització de la consonantintervocálica. L'excepcióla protagonitzenels poblesde Xaló i Llíber, quehan generalitzati han fet extensivaaquesta tendéncia al substantfujoquet.

jugarrí [d3ua'ri] (Gall). Delitósde jugar, de fer entremaliadures;xiquet que está sempre enjogassat.

jugarrita [dgua'rita] (A). Juganí, enjogassat.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

llavora (Ala). Joc infantil de córrer. És molt interessantI'estudi que en fa Colomina (1991: 223-224)sobre la mateixavariant arreplegada a la Marina Baixa, el qual arriba a la conclusió,tot seguintla lletra de les cangonetesque es conservenen el joc i que ens ofereix Bataller(1986: 56-62), quellavora és el nom que rep la porca de llavor, 'truja és a dir la jove destinadaa la cria'. De fet, en tres poblesde la Safori a Castelló de la Planaes repeteixla preguntaQuan matarem el porquet?Aixó implicaria, segons aquestautor, que "qui pagaen eljoc és, doncs,qui s'ha quedatcom a llavor, qui no ha de morir, i inicia la persecuciódels porquets per a matar-los".A Gata el joc és conegutpet lleona, quedeu ser senzillament una variant de llavora, ques'ha creatamb la intencióde fer el mot una mica méstransparent. vegeu gerri.

ma. Aigua, en el llenguatgeinfantil. Podria tractar-sed'una onomatopeiao bé d'un arabisme,tal i com assenyalael DCW, que el circumscriual valenciá.Curiosament, aquestdiccionari, que no plantejauna altra opció etimológicaper a aquestdialecte, a I'entradadel mallorqní mé, que té el mateix sentit,hi fa constarque pot procedir de l'árab "o bé (ser) onomatopeiadel mamaro del beurea morro". No hi ha dubteque -ma totesdues variants i mé- sónunasola i que,per tant, I'origen d'una ha de ser el mateix que el de I'altra. Yegeuba.

milotxa. Estel de papero tela que fan volar els xiquets.A la nostracomarca hi ha un predomini molt clar de la forma milotxa, enfront de catxirulo. que si bé tambés'hi coneix i s'hi pot sentir,és mésaina la denominacióprópia d'altresparlars valencians.

momo ['momo] (Ala, Bg, D, Mur, Nou, Or, par, ped, Rá, Tor, Xa) l(,momul (Llo, Po, Ver). Fantasmaen llenguatgeinfantil.Tenint encompte l'equivaléncia acústica que s'estableixentre els fonemeslbl i lml, podemrelacionar directament les formesmomo i momu amb I'arrel onomatopeicabob- | bub-, que expressapor, i que semblaque també és habitual en altres llengües,com es despréndel castellábu, queeI DRAE defineixcom a " voz expresivacon quese asusta a los niñosaludiendo a fantasmao ser

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar dg la Marina Altq: el contacte interdialectal valencianobaleqr 230

imaginario".Vegeu buberot / bumberot.

móra (G). Tella en el joc del rall. Yegeurall.

moro / moro Mussa (D, Nou, Ped; ['mcru] a Bsa). Personatgefictici que fa por als xiquets.A la vall d'Albaida, segonscasanova (1992,95), moro Mussai Morotí.

padripollo (Ped).Substantiu format per regressióa partir de I'insultpadrí poUós,amb un canvi d'accent.Formava part d'una cangonetaque es cantava als padrins en eixir de I'esglésiadesprés del bateig,perd ha quedatfossilitzat i actualmentnomés fa referéncia a I'acció de tirar els caramels:Padrípollo ríc,/ que tíren confits.l Padrípollopobre,/ que tíren garrofes.

paparruana (Nou, Xa). Personatgefictici per a fer por als xiquets.En asturiá(Ferreiro i altrest995:369)hihala paparrosolla,'personasde la mitoloxíaasturiana col quese- y metemieu a los rapacinos'.

paparrulla (Or). Personatgefictici per a fer por als xiquets.A I'igual q\e paparruana, deu haver-seformat damuntel verbpapar 'menjar'.

pinya repinya (Nou, Xeb). Joc del pissi-pissi-ganya.

pissi-pissi-ganya.Joc infantil quees juga assegutsen terraformant un rogle i posantels peus al mig. Es cantauna cangoneta(veg. apéndix)de maneraque el peu al qual li coincideixla darrerasíl'laba se'n va fora. Així successivamentfins queen quedanomés un, que és el que guanya.Per a entendreI'origen de la primerapart del mot és forga aclaridora la cita de Ros (L764: 179) que ho relacionaamb pessic: "pecigdnya, pizperigaña:juego con que se divierten los muchachos,diziendo ciertas palabras, y dandoseunos pellizcos e\ las manos".Davant la diversitatde lletresque pren aquesta

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

cangóarreu del domini lingüístic, cal interpretarque origináriamentdevia ser un romanQmolt extensi que cadapoble ha anatreduint-lo i adaptant-loa la sevarealitat immediata,sovint conservantestrofes que entre si no tenien cap connexió.Ara bé, tambépodríem parlar de I'existénciade diversosjocs diferentsinterrelacionats, amb la cangócorresponent, la qual cosaexplica que el quea uns poblesapareix com una part delpissí-píssi-ganya en d'altres apareixfossilitzat en un joc diferent. Cal fer constar queals pobleson s'hanperdut els primersversos s'ha hagut de canviarfins i tot el nom del joc, tot depenentde les primeresparaules que es reciten.A Xábia i al Poble Nou -a la nostra comarcael joc s'anomenapírya repínya; a polop, peu regató; a I'Alacantí i al Baix Vinalopó, pin-pin-sacarramatíno pin-pin s'ha cagat Martí: a Banyeres,piu-píu-margariu; a Beniardá,pull-pull, etc. Al DMGa (s.v. saltajudes 'especie pisíganya) apareix documentatuna de juego de muchachos',que deu ser exactamentel mateix.

pomet (X). Joc de xiquetsi l'objecte:les bales.Elmotpom s'aplicaarreu del domini lingüística moltespeces esfériques o redonenques,de qualsevolmatéria sólida -fusta, metall o vidre, entrealtres-, moltesd'elles com a elementsornamentals. A Xaló ésun sinÓnimde la bía o bieta d'altes pobles de la comarca;un bon substitut de la denominaciómés general, i alhora transparent,boleta, que, no obstant aixó, no presentatant d'interéslingüístic. I, sensdubte, una bona alternativa$,cropllanisme canica, quemalauradament comenga a sentir-seentre molts xiquetsdels pobles veins.

poreta (Ped).Personatge fictici queserveix per a fer por als xiquets:porta't bé o vindrd la poreta.

postissa.Instrument de percussió molt utilitzat en músicapopular, format per duespeces de fusta dura en forma de castanya,d'on li vénenles denominacionsmés o menys generalscastarryola o castanyeta.

Vicenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina.Alta: el contacte interdialectal yalencianobalear 232

puga (Ped).Diversos jocs infantils d'acagari endevinar,que, segonsGarcia i Beltran (1994:158-159),inclouen la cangósegüent: Puga carregapuQa,/ servi rei,/ no n'hi ha pa,/ í sí quen'hí ha./ Un grapaetde morryo,/un pessíguet al coll,/ marea on vols que (a)nem?

revetla. 1. Berbena.Festa popular amb balls a la plagaque comenga ala boquetade nit i s'acababen avangadala nit. 2. Vetlada,la part de nit que es passaabans d'anar a dormir. EI DCW nomésrecull el primer sentitcom a propi del mallorquí,la qual cosa ens suggereixla possibilitatque es tracted'una reciallad'aquell parlar.

rodina (Gall). Cerclemetál'lic o de fusta amb el qual esjugava fent-lo rodar. Format damunt roda.

rullana (Ala, Cas). Cercle metál'lic o de fusta amb el qual es jugava fentlo rodar. Derivat del verb rullar 'redolar'.

saginero[sad3i'nero] (Bme, Llo) / [sed3i'nero](Ala, E, I). Personatgefictici per a fer por als xiquets.També és coneguta molts llocs per ueletde Ia tos.

sambomba(D, Gall) / sambumba(A, Ala, L1í). Simbomba.

vidriola. Recipienttancat, generalment de terrissa,amb una oberturapetita i estretaper on es fiquenels diners.La formamés antiga i originárialladriola ha quedatrestringida al cataláde Mallorca i d'Eivissa,a I'igual que a Xixona, i sotala variantdissimilada gi(d)rigola a Callosa.La major part del valenciá,per etimologiapopular, fa servir la forma vidríola (o vedriola). Es tracta d'un derivat de vídre. Guardiola s'ha vist influrt pel verb guardar.

ximela ffi'melal (Cas).Manoll d'espígol-en altrescomarques d'espart o fullam sec-

Vicent Beltron í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

ünc ,tt

encésen forma de torxa quees passejava pels carrers en els diesnadalencs. A la Marina Baixa i a I'Alcoiá xamela/ xemela(Colomina L99l:343-345). A Xixona encarahi ha costumde roar esaíxames quan ve nadal,mentre que a Elx, segonsBarber-Guardiola (1996: 109-111),hi ha hagutsempre el costumde cremares atxesdavant el portal de casa la nit de Reis, malgrat que acfualment"l'encesa d'atxes és més aiha una cosa simbÓlica,encara que ambun procésde revitalització".El DMGa (s.v.jaméln) remet 'humajo: afumall, que és definit com a 1oque produce mucho humo al quemarse'.

4.L.2. (a) La casa(repertori de termescartografiats)

DESPERTADon.Rellotge proveit d'un aparellque fa sonarunacampana a I'hora volguda i serveixper a despertar.(Mapa núm. 120)

despertador(Alc, B, Bb, Bsa,C, Cas,D, Llí, Llo, Mur, Nou, par, po, Se,Teu). despertino(.Ala, Atz, Bd, Bg, Bl, G, E, J, Or, P, Sag,San, Tor, Ver). Aquestavariant, d'aparengaestranya per I'acabament,deu tractar-se seguramentd'un híbrid o encreuamententre el verb despertar,que li dóna transparénciaal mot, i I'adjectiu 'rellotge castellávespertino, pel fet que el despertadorés un vespertíno',ja que el posemen marxacap al vesprei funcionadurant la nit. Enstrobem davant d'una variant no documentadaenlloc, fora de la Marina. Casanova(L994:80) la recull com a própia de Pego i Sanet.Nosaltres hem pogut ampliar l'área a una quinzenade pobles. A la vall de Gallinera,Alcalá, ondara i Pedreguercoexisteix amb despenador.

MANKALL.VENTAILDE 0UINA. Ventall de palmaper a ventar el foc. (Mapa nÚlm.L22)

marguá [marwa'net] (Se) / [mar'wa¡] (Xeb) / [mau'ra] (general).L'accepció més 'ventador generald'aquest mot és la de de foc'. A la Marina Alta era u¡ maürd qualsevolobjecte redó fet de palmade llata o d'espart,que, amb duesansetes, podia

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia !,larina AIta: el contaqte interdíalectal valencianobalear 234

servir per a arreplegaralló que s'agranava.Com que han desaparegutaquests usos, actualments'ha restringit el mot al primer significat.Es tractad'una formametatitzada a partir de l'árab *míruah que també significa 'ventadorde foc' . Al DMGa (s.v. maruanet)apareix en diminutiu i es defineixcom a '(esterilla)pequeña para aventari encenderla lumbre'. Ángel Serrano(1936) dóna const¿ncia d'aquest mot a Cartagena, sota la variant margual, prácticamentamb el mateix sentit: "Aventador,soplillo de cocina para avivar el fuego en las antiguashornillas de carbón y tea, antesde la 'gas', 'especie aparicióndel butanoy propano"i de esterade espartocon una o dos asas'.sembla quemargual és tambéun mot propi del Baix segura(oriola). planet (E, Gall). Denominacióbasada en la forma quepren I'objecteen qüestió. planeta (Cas).Yegeu planet. ventador [venta'or] (A, B). ventall (Atz, Bl, Br, P).

4.L.2. O) La casa(unitats léxiques no cartografiades)

baldovell [mando'ver(](Bsa). Balda. Pega de fustao de ferro que, girant sobreun eix, serveixper a fixar unaporta o unafinestra. El DMGa (s.v. baldovella)dóna constincia 'armella: de I'equivalentfemení: anillo de hierro u otro metal, con una espigapara clavarleen parte sólida,como aquella en queentra el cerrojo'.

baldovelló [baldobe'r(o]o [bandobe',(o](Teu) / [bandabe'r(o](Nou, xeb). Balda. Format damuntbaldovell, que alhora té com a baseel mot batda.

banc de cinters (pron. sovint [,ba6a'kantes]).Recipient de fusta, de forma allargada i ambdos forats, on es col'locavenantigament els cánters.Per a entendrela pronúncia badacdnterss'ha de partir de la forma primitiva banc de cdnters, el procés de fossilitzacióde la qualhauria comportat la pérduade I'accentde banci consegüentment

Vicent Bellrun i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

del grup -DC-, amb la influénciaevident del verb badar.

barxa. Producteartesanal, fet de palma,generalment amb set o vuit rodadesd'algada, que s'empramolt sovintper al transportde quevuireso ferraments.No coneixemamb ceftesaI'origen d'aquestmot. El DCor (s.v. barcelta) enproposaun de pre-romá, considerantla veu arábigabargín com una forma d'importació románica.Laparaula bama és molt característicadel parlar de la Marina Alta, si bé Benissaés ja un poble de transició,on coexisteixenbarxa i cabasset(de recapte),a diferénciade la restade pobleson barxa tambés'utilitza per a aquestsegon sentit.

barxol. Barxa mal feta, lletja i mal cosida.Martínez i Martínez(IfI, L947:267) recull aquestterme com a malnomaplicat als habitantsde Benissa:BarjóIs de Benísa,/cara de coca,/ han regolat a SantaAna/ díns de una bota. Tinc constánciaque a Llíber s'aplicaals habitantsde Senija.

bequelló. Broc o part de la canterellaen forma de bec o de canóper on és abocatel líquid. A Xábia aquestterme també s'aplica a la part extremad'una dutxa, per on ix I'aigua, i al maneguetd'una mánega.Les variants fonétiquescomarcals són les següents: bequelló:Bsa, Ped berquelló:A, Bmau,D, E, Llí, Nou, Or, San,Teu, Xáb broquelló: Cas

berruga [ba'ruya] (Bmau). Pegade fusta giratória per a travar la porta. Baldelló. Mallorquinisme,tenint en compteque, segonsel DCYB, berruga pren a Mallorca i Menorcael mateixsignificat que a la Vall d,Alaguar.

'Operació 'la bugada. 1. de netejarla roba posant-laen lleixiu' o roba sotrnesaa la bugada'.2. Granfaenada.A moltsllocs s'ha perdut ja el sentitoriginari d'aquest mot,

Vicent Bellran lColvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear ),76

quedant-sefossilitzada en un sentitparal'Iel, peró secundaú: quína bugá tens! A les tres 'cabat'. encarano vords Aquestterme, generalen gairebétot el catalá-i paral.lela I'itaüe bucato-, s'oposaa un altre d'arcaic, ruscá / roscá, que s'esténper les comarquesde més al sud. L'encovenadaés el conjuntde roba que es posadins dels cossisper treureel lleixiu (Gata,Xábia).

calaix. Mostrador,taulell. El sentitoriginari d'aquest mot, queencara té vitalitat en gran 'caixó part del catalá, corredísd'un moble', es desconeixa la MarinaAlta. Ací, per extensió,s'aplica a tot el taulell, que, segurament,incloia un calaix, encaraque avui en dia no és condiciónecessária. Aquesta accepció també és viva a la Marina Baixa, segonsColomina (1991: 134).

canterella [kante'reÁa]/ [kan'ffer(a](G, Se,Xáb). Veixell de fangdestinat a refrescar-hi I'aigua,amb una ansaa la part superiori un broc, per on ix el líquid. A molts pobles, hom distingeixla botija ila canterella:la primeraamb una ansadalt i la segonaamb dues,una a cadacostat.

coixinera. Espéciede bossao saquetde tela destinata dur-hi el recapteo menjar.

degotar (Gall). Gotejar.Caure un líquid gotaa gota:I'aixeta degota.

degotejar (Tor, Ver). Degotar;caure gotes.

desmarxar-se(Sag). Desbaratar-se o fer-se malbé qualsevol aparell, com ara el rellotge, el teléfon, el televisor,etc. El DCW tambérecull desmarxar,amb el sentit de 'fer malbé,espatllar' a Massalcoreig,Margalef i Rojalsi hi reprodueixexemples presos del Tirant i d'Eiximenis,en aquestdarrer cas amb la ideade 'desorgarútzar,desordenar'. 'destruir, El,DMGa (s.v. desmarjar)defineix aquest verb com a despedazaró hacer trizasuna cosa'.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEXIC 237

eixida. Pa¡t de la teuladaque se n'ix cap a fora del mur que la sosté.volada.

eixumorar. Perdreuna cosapart del líquid que conté,generalment la roba; eixugar-se 'llevar parcialment. Del llatí BxHUMoRARE la humitat'. A més de la variant etimológica,a la comarcase sent la forma dissimilada(eí)xamorar. La distribució geográficaés la següent: eixumorar[aJ]-: Xáb eixamorar[ajj]-: E, Gall xamorar[]-: D, Ver El DCW recull aquestmot, amb sentitsidéntics o semblants,a les Balears,a I'Empordá,al Penedés,a Tortosai al Maestrat.

emparampat. Adjectiu que s'utilitza sobretoten femeníi queequival a I'adverbide bat a bat: la porta estdemparampá. Sens dubte, té I'origen en el castelláde par enpar, amb caigudade la -r final, queen quedar-sefossilitzada, i perdre'sla consciénciade la seuaprocedéncia, s'ha convertiten adjectiui s'ha relacionatamb el suftx-ada.

escombrador(Pa). Escombradel forn. Vegeuescombrall.

escombrall@sa, G, Nou, Teu). Escombradel forn. Tradicionalmentel valenciáha fet distinció entre la granera,destinada als usos doméstics,il'escombra del forn, a diferéncia del catalá cenffal que des de Barcelonaha est¿suna única denominació (escombra)per a tot. A la Marina Alta, segueixben viva aquestadistinció, encara que amb la particularitatmorfológica d'afegir-hi un sufix -al/, que indica 'instrument' (compareu an$ fregall í ventall), de maneraque el mot resultant és escombrail. El DCW considerageneral aquest darrer mot a tot el domini lingüístic. La,meva própia experiénciaem diu que als poblesmeridionals veins predomina la forma sensesufix.

estora. Objecteteixit de llata de palma, esparto qualsevolaltre material, destinata

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 238

cobrir una superf,Ície.S'estenien dins les casesper a evitar que, quan els animals entrassenfins al corral, s'esvarassen.L'estoríés de dimensionsmés reduides i pot tenir diversesformes. S'emprageneralment per a posarels peus,bé en una cambrao bé a I'entradade la casaquan plou, per a eixugar-los.

florimer [florimé] (Ped).Humitat que sumaper les parers.

fornal (Ala, Bsa, Llí, Se,X, Xeb). nasc. Llar, fogar.

fornala (Nou). Llar, fornal.

forroll (Bsa). Forrellat. La denominacióbenissera es coneix també a diversospunts aillats del catalánord-occidental. No és gensfreqüent en valenciá,ni en concreta la nostracomarca, on predominala formaforrellat (< ferrollat). La variantforrolt és fruit d'una assimilacióa la vocal tónicaa partir deferrolt. Alhoraferro//, influit pel motferro, ve d'un anteriorverroll, queés la forma méspróxima al llatí vERUcuLUM documentadaen catalá.

frontera. Fagana.Parament exterior d'un edifici, generalmentel principal. Actualment

la denominaciótradicional comengaa veure's substituidapel castellanismefatxd, sobretotals poblescostaners i entreel jovent.

gaveta.Ferrada. Recipient de llandao plástic,de formacilíndrica o lleugeramentcónica invertida,per a tenir-hi aiguao roba.

maceta. Mi de morter. Objectecilíndric en forma de piló que serveixper a triturar substñnciesfragmentades de maneraque quedenpolvoritzades o reduidesa pasta. Macetaés la denominaciópropia del parlarde la Marina Alta. Més al sudcontinua per la Vall de Guadalest,Tirbena, Polop i la Nucia, ambdiverses intermiténcies com ara

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

t4xtc 239

pícamda Altea i a Callosaiboix a Bolulla, queanticipa la formamés estesa en valenciá meridionalalacantí.

matalaf (gairebégeneral) / matalap (A, B, Gall) La áreacompresa entre la Safor i la Marina Baixa, és, segurament,la zonamés compactadel PaísValencii que mantéla -/en posició final senseevolucionar-la a ? com fa el valenciágeneral (matalap). A la nostracomarca a la vall de Gallinerai a la vall d'Alcalá.Ja ho diu el DCor: "segons J.G.M. es diu així ('matalap')a quasitot el País, tret d'una zona que, des de la comarcade Gandia,s'estén a tota la vall de Pegoi idhuc cap a la Marina". Tambées diu matalaf a Crevillent i SantaPola @aix Vinalopó).

orseta. Recipientmenut, en forma de gerra, que serveixper a guardar-hialiments.

palmó (gairebégeneral) / posmó(Ped). Brutícia que es forma a les portesde tocar-les reiteradamental mateixlloc. Derivatdiminutiu de palmn. L'accepciód'aquest mot més prÓximaa la que es registraa la Marina és la que recull el DCW com a própia del 'porció valenciái queequival a de matériaenganxadissa adherida a la roba o a un altre objecte'.

pern ['pern] (Teu) / pernet (Nou, Pa). 1. Picaporta.pega de ferro, penjadaa una porta, que serveixper a trucar. 2.(Ped)En diminutiu -pernet- s'aplicaa la varetao ferret vertical que es fica en terra (o a la part de dalt) i que serveix per a assegurarel tancamentd'una porüa,en casque aquestasiga doble.

pinta (Rá, San).Barra de fustaque serveixper a separardues fulles d'una porta.Estd enpínta en ample(la Rectoriai la vall d'Ebo): estdde bat a bat.

pixorro (Llí) I piürorro (D), Bequelló. És un derivat del verb pixar -pel fet que precisamentés pel broc per on b: I'aigua- ambun sufix despectiu-orro.

Vicent Beltrsn i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el conlqcte interdialectal valencianobalear 240

platera (C, Nou). Llibrella, veixell -actualment de plástic- de gran diemetrei poca profunditat que serveixper a rentar la verdura o pos¿r-hifruita o qualsevolaltra cosa. La denominaciópredominant a la restade la comarcaés safa, veuparal'lela al castellá zafa, qrrc,segons el DME, ésun geosinónimque apareix en els parlarsmeridionals de Múrcia, Albacetei Granada,equivalent a la forma més generalen aquellallengua, jofaína.

postic. Portellao porta falsa, o tambéla que esti inseridaen un altra mésgran.

retxa (G, Mur, Llí, X). Reixa.Si bé la pronúnciagatera i murleras'explica pels hábits fonéticspropis (Ul > [tJ]), no és tan fhcil d'esbrinarI'origen de la variant de Xaló i Llíber. No obstantaixó, hi trobemparal'lelismes en altrespunts aillats del catalá.El DCW recull retxa per reíxa a St. Feliu de G., Pineda,Vendrell, Campde Tarragona i Eivissai li atribueixun étim insegur,com ho és-segons ell- el de reíxa i rattta. El DCor (s.v. reíxa)considera, com a etimologiapossible, i desprésde relacionarel mot amb el cast. reja, el port. reixa, I'occ. reja i I'it. ant. reggia, regge, 'porta de I'església',la possibilitatque procedesca "del b. ll. ponre nEGIA'porta enreixada' (...) perdles formeshispániques presenten pertot una sorda (generalment -x-), incompatible amb aquellaetimologia, i degudaprobablement a la fusió del b. ll. Rpcn amb el mot arábicrtía, aplicata moltsobjectes en formade barroto barreta".Més avant,el mateix autor conclouque la pronúnciaafricada, que és la que ara ensinteressa, és resultatde l"'entreteiximent entre els dos mots", és a dir, entre la forma árab -amb fricativa sorda- i la que apareixen occiti i en italiá antic -amb africadasonora. La variant de la Marina és inseparabledels mots baleáricsretxa'ratlla, línia', retxat'enreixat' i 'clevill, retxíllera escletxa',que també recull el DCor. Sorprenenünent,el mateix diccionari,a diferénciadels resultats de les nostresenquestes, esmenta la "Casade les réííesa Xaló (penyesamunt)", cosa que s'oposa totalment a lestendéncies articulatóries d'aquestpoble, que mai no anteposala semivocalí davantde la palatatfricativa sorda.

sabonera(Atz, San,Ver). Bromeradel sabó.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

sutja. Sutge.Substáncia negra que s'acumulaa les xímenereso conductesde fum, a causad'una combustióincompleta de les matériesorgániques . Foltí i estalzí(m)són els sinónimsmés coneguts en valenciá.

tenoreta (Bsa).Escalfor lleugera procedent del foc o de qualsevolobjecte o recipientque emetacalor. Colomina(1991: 315-316) cita aquestmot de I'obra de la denieraMaria Ibars (Sef; 80: 191)i el recull com a.viu a la Marina Baixa. Deu tenir molta més extensió,com esdesprén de la consultadel DCW, queconsid etatenor, ambI'accepció 'calor de o ardorténue, d'un foc moderat',com a propi del valenciá.

vidri (J, Llo, Ped).Vidre. Localismeviu aplicatal vidre. Semblaprocedir directament del llatí VITREU,solució etimológicaparal'lela a la generalvidre, encaraque no hi podemdescartar un comportamentfonétic idéntical delsparlars xipelles.

ximenera. Xemeneia,fumeral. El mot pren les variantssegüents a la Marina Alta: xímenera:Bb, Bme,C, D, Llo, Nou, Or, ped, po, Rá, Tor, Ver tximenera:G. Mur xumenera:Alra,Alc, Atz, Bd, par, Sag aíxímenera:Cas aíxumenera:A, Ala, B, E, Pa

4.L.3. (a) L'alimentació(repertori de termescartografiats)

cUIXoT.PERNIL. Cuixa del porc salada.(Mapa núm. 124)

cuixot (A, Ala, Atz,B, Bg, cas, E, Gall). com a geosinónimde perní1, sembla que és un mot propi del PaísValencii i de les Balears.Al migiorn valenciácuíxot abraga les comarquesmuntanyenques del Comtat,part de I'Alcoiá -amb Alcoi i Banyeres- i les

Vicent Beltran i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina 4lta: el contacte interdialectal valencianobalear 242

valls interiors de la Marina, el límit meridionaldel qual es troba a Polop i la Vall de Guadalest.Rarament s'aplica al pernil dolg (cast.jamón de york), que pren la denominaciócastellana; només es mantéviva la distinció entrecuíxot (salat)i cuixot cuit a Callosad'en Sarrii. pernil @d, Bme,G, Llí, Nou, Ond, Or, P, Par, Ped,Po, Rá, Sag,Teu, Ver, X).

ENTRECUIX.BESANOA. Part del cos del pollastreon s'uneixenles duescuixes. (Mapa núm. 136)

besanca[be'zarlka] (A, B, Bb, Bd, Bmau,Bme, Br, Bsa,Bv, D, Llí, Mur, Nou, Ond, Or, P, Pa,Ped, Po, Sag,San, Se, Teu, X, Xeb) / [be'ar1ka](Bl). Podriaser un derivat del substanthtanca amb el prefix bes-, qureprendria el mateix sentit que en el mot bescoll,encara que hi ha la possibilitat,al meuparer poc probable, que siga "un genitiu 'anques ambaféresi (e)vIs HANKAS d'ocell"', com suggereixeI DCor (s.v. anca).El DMGa (s.v. besanca)defineix el mot com a 'posaderas:la parte másprominente de cadanalga'. bescuixa (Fl). Creat a partir de cuixa amb I'afegiment del prefix bes-, rcpetit en besanca.Es tracta, de fet, d'una solucióintermédia, de compromís,entre les formes entrecuixai besanca. 'ku'tJe] entrada de la cuixa [en'tfa(ete)6e la (G). entrecuixa (Alc, C, Cam, Cas,Par). recuixa (Bg, E).

BSCLAFITÓ.FLARET. Gra de dacsaque, en torrar-se,no esclatai no forma roseta.(Mapa núm. 126)

esclafitó(A, Atz, B, Bg, Gall, Mur, or). Mot formatdamunt el verb esclafitar,derivat

Vicent Beltran í Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

d'esclafir,amb el sufix diminutiu-ó. s'aprica,com tambérecull el DMGa (s.v. 'tostones'. esclafitons)a alló queen castelli s'anomenen No obstantaixó, a la població saforencade Vilallonga, la denominacióde les rosetesés precisamentesclafites. Paratlelament,el DMGa (s.v. esclafitó)defineix el singular d'esclafitottscom una 'especie de tostónde maizque revienta á la lumbre,formando una figura parecida á una rosa o flor', es á dir, una crispeta.Aquesta contradicció aparent deu ser més aina la constataciód'un mot polisémic,tot i que les diferénciesde significatsón mínimes. fraret [fla'ret] (Ala, Bb, D, Bme, E, ond, p, Rá, Sag,san, ver). Forma creadaper associaciód'idees a partir de mongeta,d'acord amb la relaciósemintica evident entre els gransde dacsaque esclaten i els queno ho fan. Els primerssónmong¿s i els segons flarets.

ESPBNCAT.ESGARRAT. Torrat de pebrera,albergínia i tomaca.(Mapa núm. 134)

atabollat [tabo'r(at](Atz, G, Ver). Amb un valor metafóricdesplagat, el verb atabollar 'torbat ha passatde significar o marejat'a aplicar-sea un menjarque es torra lentament i durantmolta estonaal foc.

esgarrat (C, D, Teu, Xáb). Tantaquesta denominació com espencatfan referénciaa la manerade tallar els ingredients.

espencat(4, Ala, B, Bg, Bme, Cas,D, E, Gall, J, Llo, Mur, Nou, Or, par, po, Rá, Ver).

mullador torrat @sa,Llí, X). torrat (Alc, Atz, Bb, Bd, Bme, G, J, Sag,San, Se, Ond, ped, Ver, Xa).

FnnGIT.Menjar fregit compostper bocinsde pebrera, albergínia i tomacamesclades amb un tros de sangatxoo espíneta.(Mapa núm. 135)

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valenciqnobalear 244

fregit (A, B, Atz, Bd, Bg, Cam,Cas, Fl, Gall, Mur, Par). fregitório (Or, Sag).No és massaestrany en valencii meridionalI'aparició d'aquest sufix aplicat a diversosplats de cuina -compareu antb mullatori i amb I'alacantí bullítori perbullít-; el quesorprén una mica és el final castellanitzanten -o, quetambé trobemen els termestarbeners"¡?egído 'fregit' i mullado 'espencat'. fritanga (Bmau,C, Nou) / fritaina (Or). És el mateixplat que elfregitórío. El sufix -aína és tambéuna mica desconcertant,peró deu anarrelacionat directament amb el frml defritanga. El DCW recullfrítango 'banejadesordenada'a Mallorca i considera aquestsufix com a foraster-suposem queper la vocal final-. mullador (Alc, Bb, Bd, Bsa,E, G, Llí, Llo, Ond,San, Se, Ver). Formatdamunt el verb mullar.

mullatori (P). Vegeufregitórío pel que fa a la presénciadel sufix -tori aplicat a un menjar.Segons elDCW, tambéhihamullatorí aCastelló.Casanova (1994:82) anota mullatório, sentita Pegoo a Sanet,amb el valor de 'salsaon es pot mullar el sucamb pa'. Deu ser el mateix significati aixó fa suposarque les duespronúncies -en -¿ i sense- coexisteixendins del poble. pebreretes (Ped). Denominaciómetonímica creada a partir del mot pebrera, com a ingredientbásic i necessarid'aquest plat culinari. pepetono(Bme). Més queun composta partir de dosnoms propis castellans,sense cap relació semánticaentre els dos possibleselements -Pepe i Tono-, semblamés aina un derivat de pebre (pepe),relacionat possiblement amb I'andalúspipírrana, que el DME defineix com a "ensaladillahecha con pepino y tomate principalmente,y preparadade una maneraespecial". Caldria esbrinar si estácondimentada amb pebre; de fet, el DECH (s.v. pipíripao) suggereixque aquestaveu andalusasiga un derivat 'pimienta"' semicult"xpíperana, delllatí piper i afig que "tambiénse podría pensar que pípiripao fircsepíper et pavo'pavo con pimienta',pero el ordende los vocablossería algo extraño".

tomacat [toma'kat] (D, J, Po, Rá, Tor, Xa, Xeb) / [antoma'kat](Teu). A I'igual que enpebreretes,enaquest cas ha estatla tomacaI'ingredient que ha acabatdonant-li nom

Vicent Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

al plat, mitjangantel mateix procésmetonímic, basat en una relació de continenta contingut.

LIARDONS.Greixó de porc fregit; pelletessoltes que queden quan es frig el sagí.(Mapa núm. 139)

xinxorro (D). Mot d'origen onomatopeiccom tots els altresgeosinónims recollits a la comarcaacíritxofa, xíritxofla, xorríta, xorrutaixitxarró- que reprodueixel radical xiru- (o xitx-, xon-, xof-, depenentdel cas),expressiu del soroll del fregit. xiritxofa ffiri'tJcflal (Bsa,Se) / xiritxofla ffiri'tJcfal (c). compareuamb el motxofa, aplicata les rosetesde dacsa,que reprodueix la mateixasíl'laba, imitadora del so o els esclafitscausats per I'acciódel foc.

xitxarró (A, Atz, Bg, Cas, E, G, Llí, Llo, Mur, p, par, Or, ped, X ). Deu tenir I'origen en el mot caste[echícharrón, que, no obstantaixó, deu haverpenetrat a les nostres terres fa molt de temps, com demostrala seva presénciaal DSan (s.v. gíjarrons).

xorrita (Nou, Xeb) / xorruta (Teu).Aquesta veu onomatopeica presenta unparal.lelisme evidentamb el castelláchurruscar.

MONA(srivsr oa). cocA BouA. Dolg fet de farina de forment pastadaamb ous i sucre i rnolt estovada.(Mapa núm. 137)

cocabova /coca(A, Ala, Alc, Atz, B, Bd, Bg, Bme,E, Gall, Llí, Llo, Mur, Or, ped, Sag,San, Tor, X). mona (Bb, Bsa,C, J, Nou, Ond, Se,Teu, Ver, Xeb). panou (D, Po, Xa). Compostformat damuntels substantiuspa í ou, enllagatsper la preposicióen'amb'. A I'Atzúvia i a Pegos'utilitza nomésel diminutiupanoet, aplicat

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 246

a una cocabova petita. pa socarrat (G). Veu paral'lelaal castellápanquemndo.

PANADA.Pasta cuita de farina, generalmentamb pésols o tomaca.(Mapa núm. 138)

bollo (Alc, J, Llí, Llo, Ped,X). coqueta@g, Bsa,C, E, Mur, Nou, Or, Par, San,Se, Teu, Xáb) / coquetade la mida (Ala, Bd, Bme, Cas,G, Gall, Rá, Sag,Tor). pastís(Atz, Bb, Ond, P, Ver).

RANcr.Adjectiu aplicat a qualsevolaliment que, a causadel temps, s'ha alterat i ha adquirit una olor i sabordesagrables. (Mapa núm. 140)

ráncio (A, Ala, B, Bg, Bme, Cas,E, Gall, Llí, Mur, Or, Rá, San,Se, Tor, X). rinciu (Alc, Bd, Bsa,Llo, Ped,Po, Rá, Ver, Xeb). Variantantiga i etimológica(< RANCIDUM)que no enregistracap diccionari com a forma actual.El femeníés rdncíua a tot arreu, malgratque tambéés habitualla variantsincopada rdngua (Alc, Bd, Llo, Rá), que deu haverprovocat I'aparició del masculírangu a diversospobles i la forma híbrida castellanitzantrdnguo,que se senta Parcent. rangu (Atz, G, P) / ránguo (Par).

RosBTEs.CRTSPETES. Gra de dacsaque, en torrar-seal foc, esclafeixi s'obri en forma de flor. (Mapanúm. 125)

En contraposicióal castellanismepalomites, an freqüental Principat i a les Balears,el País Valencii ha sabuttrobar-ne diversos substituts amb la creació de

Vicent Beltrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

nombrosesdenominacions que fan referénciaunes voltes a la forma i d'altres a I'onomatopeiadel propi soroll. ks més generalssón rosesal centre i sud i bufes i mongesal nord, arribantal tortosí. Ara bé, la Marina i la Safor (i, en menor grau, la Ribera)presenten molta mésdiversitzt: a la Marina Baixa híha cto*es, xofesi xufes; a la Safor monges, esclafites,bufes, borles i cotufes; i a la Marina Alta predomina mongeso mongetes,encafa que també hihabombes, clotxes,gallets ixofes. Martines (1998) apuntaque, si hi ha creativit¿tléxica o originalitat en la llengua,s'assegura la continuitato supervivénciad'un poble com a grup diferenciat, tenint en compte la tendénciaactual cap a la uniformitzaciócultural, que anul'la o arraconales culturesminoritzades.

bomba (Nou, Xeb). Metáforaformada a partir de la similitud del soroll queemeten les rosetes,quan esclafeixen per I'acciódel foc, i el de les bombes. clotxa (C) ['klctJa]. A Calp, al costatde mongetes-forma preferidaentre els jóvens- hi ha la més antigaclotxes, de creacióonomatopeica, que fan servir les generacions majors i que és la continuaciócap al nord de la forma mésusual a la Marina Baixa (Altea, Benidorm,Finestrat, Polop, la Nucia, l'Arfis, la vila, orxeta, Beniardá, Benifato,I'Abdet i Confrides).

gallet (L1í, X). Aquestadenominació, de basemetafórica, reapareix curiosament a les comarquesdel Baix Camp i del Tarragoní,com ara a Riudoms,Mont-roig, Margá, Vilaplana,Alforja, I'Arbolí i la Canonja,segons m'informen els alumnesde filologia de la UniversitatRovira i Virgili. Allá semblaque gallet competeixamb Ia forma norrnativacrispetes i, sobretot,amb els castellanismespalomítes o palometes.De Riudomsem deienque s'hi ha produituna especialització semántica: "els galletses fan a casaamb panís i ambuna paella;en canvi alló quees menjaquan vas al cinemasón palomites o palometes".A la nostra comarcaencara conservenplena vitalitat les denominacionstradicionals i fins i tot han creat un adjectiu derivat postposatal substantiudacsa: dacsa gallera, i tambédacsa clotxera, dacsamongera í dacsaxofera. mongeta. Soluciómajoritária a la comarca,que deu fer referénciaa la forma o al color d'aquestproducte gastronÓmic (compareu arnb la mongeta,de terres principatines,

Vícent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear z4B

aplicatal fesol). roseta (4, Alc, B, G, Pa, Par). Malgrat que aquestaveu és la que predominaal país Valenciá,i especialmental centrei al sud,ha prespoca volada a les nostresterres. Les zonesinteriors pressuposen la continuaciógeográfica del Comtati I'Alcoiá, mentreque Parcenti Gataapareixen com un illot envoltatsde mongetes. xofa ['tJcfa] (Cas).Amb lesdades que ens ofereixen Colomina (1991: 35t-352)i Beltran (1998: 54) es pot delimitar amb exactitudla distribució geográficad'aquesta veu onomatopeica,circumscrita auna part de l'áread'influéncia més directa de Callosa,que inclou, a més d'aquest poble, els de Tárbena, castells, Famorca, el castell de Guadalesti Benimantell(amb la variantxufes a Bolulla).

4.t.3. (b) L'alimentació(unitats léxiques no cartografiades)

barrejat (Ala). Begudafeta mesclantmistela i cagalla.

betrava (Ala, Or). Remolatxaroja quees compra, diferent ala remolatxaqure se sembra enaquestes terres. Gal'licisme. Segons Corbera (1993:87), a Sóller,on la influénciadel francésés important,es coneix per bete-rave.Vegeu també carrota (a.1.6.(a)).

bisbe (Nou). Blanquetcoent. Tipus de botifarra.

bollo (Or, Par). Pastaescaldada de farina de blat o de dacsaque s'aplanai pren forma redona.Castellanisme. Veseu mítuo.

brull (Bb) / brullo (Xeb). Brossat,part caseosade la llet. La segonavariant fonética, que presentauna -o final, recordaI'aragonés brullo (Andolz), d'on deu provenir.

caigut (ou caigut). Ou fregit sensehaver-se batut préviament. L'adjectiu fa referéncia

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEXIC 24g

a l'acció de deixar-locaure una volta s'ha partit la corfa.

caraputxo (G). Cartutx o cucurutxode gelat.

carmencita(D, J). Safrá,colorant. Deu la sevadenominació a unamarca molt coneguda tempsarTere.

cásquera['kajJkera] (A). Corfa de l'ou i de les ametles.

desensolsit(Ond). Dessaborit,insípid, que no fa gust. Aplicat sobretotal menjar.

desflorar-se(Atz). Desfer-seles mollesdel pa.

dinadora (Gall). Vermut o aperitiuque es fa abansde dinar.

empot (Ala, Cas, G, Ped).Pot. Recipientque preferenfinent pren una forma cilíndrica, més alt que ample, de llanda, terrissa,etc., per guardar-higeneralment conserves, begudao medicaments.Ex.: ja han compratels empotsde cervesaper a lafesta.

esbravar-se(Cas, Or) / desbravar-se(gairebé general). Perdre un líquid el gaso I'olor característica.En valenciácentral és conegut el geosinónimdesventar-se (Almussafes, Sollana,Aldaia).

espineta (Ala, Bb, Bme, D, Mur, Ped, Sag, San, Ver). Part prima de la carn de la tonyinasalada. Segons el DCVB, aquestmot tambéés viu a Tarragona.

estantís.Ranci. S'aplicaals alimentsque, ambel pasdel temps,adquireixen un sabor i una olor desagradables.

Vicent Bellran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear

figatell (Bg, E, Mur). Espécied'embotit semblanta una mandonguilla,fet amb una bossetade budell o un tros de bufetai farcit de carn i fetge de porc. El DCor (s.v. fetge) el recull com a típic de la Safor (Gandia)i el consideraun mot d'origen mossárab:frgat-, amb conservacióde la -T- intervocálica,seguit del sufix diminutiu ,41.

mengiu (Ala, c, cas, E, or). Mengívol, que és agradableal paladar.També a polop, l'Alfhs i la Nucia,segons Colomina (L99L: 47).

minxo (Cas,Gall: tambéa la Marina Baixa).Menjar quees fa de pastaescaldada, és a dir, en aiguacalenta, que pren generalmentforma redona.Els ingredientsvarien de poblea poble.A la vall de Gallinera,per exemple,s'hi posatomaca, ceba, tonyina, ou bullit, arxoves, gamba,juntament amb un morter d'allioli. Tambémirao a la paleta. El DMGa (s.v. minjo), quedefineix aquest plat tan típic de les muntanyesvalencianes 'especie meridionalscom una de torta ó rollo de maiz quese hace en algunascomarcas de nuestroreino', ens remet a mill en una segonaaccepció d'aquell mot. Semblaque aquest suggerimentetimolÓgic té molta lógica, com se'n desprénde I'estudi de Colomina(1991: 2M-246), queconsidera que la paraulamirao té relacióamb I'occiti pan de mincho/míchoo míco, queté significatspróxims, i ambel castellámíjo imíga. Semblaque la relacióamb el verbmenjar és secundñria.

mollerica @mau,Or, Tor, Ver). Acumulacióde mollespetites de pa. Usatgeneralment en plural, molleriques.

mollim (Ped). Vegeumollerica.

morita (P). Safrá.Aquesta denominació deu haver-se format a partir d'una marcao bé per algundibuix d'una mora apareguta la mateixacapsa.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

mussa(P). Mahonesa.Aquesta denominació, que recorda el nomd'una marca, ha acabat substituintcompletament el nom genéricmnhonesa al poblede pego.

Ilevat [Áe'vat] | lÁa'vat'1.Massa fermentada que es barreja amb una altra (el rent) per fer-la fermentar.

nuc (Cas).Botifarra. Aquestmot s'ha creatatenent a la forma en quése'ns presenten a la vendales botifarres,totes lligades, formant un rastre.Com que cadanuc separaun botifurró de I'altre, aquestacaracterística ha acabatper donar-li nom a I'embotit en qüestió.

pa beneit. És el pa quees reparteix a les festesde diversossants, després d'ésser beneit. La fusió dels dos mots ha implicat un canvi d'accent.Pren les variantscomarcals següents: pa benei:Ped pambenet:Alc, Llo, Mur, Nou, par, Rá, San,X pa benet:Xa pa benit: G

panet (G). Entrepá. Sensdubte, aquestés un altre bon substitutdel castellanisme bocadillo, tan estésa la comarcai, en general,a tot el país.Compareu la denominació italianaparal'lela paníno. A més de panet, conecde la restadel PaísValenciá dues denominacionsmés de I'entrepá,que, si bé sónrelativament locals i no apareixena cap diccionari normatiu, no per aixó no presenteninterés lingüístic. Es tracta, per una banda,de cantell,mot querecull elDiccionarí Casteltd-Valenciddela RealAcadémia de CulturaValenciana (1996) i quese sent amb molta vitalitat a diversespoblacions del Carnpde Morvedre (Quartell,Benavites), i, per una altra, de rue, propi del valenciá septentrional,com es desprénde la lecturadel llibre de viatgesd'Espinás (1996: 44): "El cartell avisa: "Porteuuna rua per esmorzar(la beguda,a cárrecde I'Ajuntament)

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 252

(...) preguntoa la Vicentetaqué és aixó d'una rua. Dil queabans en deienruga, i que vol dir un entrepe." El DCW, a I'entradade rua, inclou I'accepciócastellonenca "cantó de pa, crostó". Totes aquestesdenominacions tradicionals -panet, cantell i rua- no s'haurien d'oblidar mai a I'hora de fer diccionarisnormatius i d'aquesta maneras'evitaria la creacióde mots "artificials" o una mica forgats.

pasta (Atz, Bb, C, Ond, Ped, Tor, Ver). És un equivalentexacte del castellápastel, i, per tant,unbon substitut:pasta/pastetade xocolate, pasta/pasteta de merengue. Pastel, no obstantaixÓ, ja comengaa sentir-seentre les generacionsmés jóvens d'alguns dels poblesesmentats. Per a algunspasta fa referéncianomés al producteelaborat a casa, ambla consegüentconnotació de casolái tradicional. Pastelsolaplicar-se a molts llocs a les pastesmés grans, com ara les de noces.

pastís. 1. (Atz, Bb, ond, P, ver) Panadade pésol o tomaca.2. Pastíscasoli d' aiguardento moniato.

pasteló (Atz, P). Pastíso tortadad'aniversari o noces.Pres del castellápastel arrtb I'incrementdel sufix diminutiu -ó o directamentdel castellápastelón.

pató (Ala, Atz,Lrí, Ped,Tor, ver, X; potó aTárbena).Peülla de porc, molt apreciada en gastronomia.Derivat diminutiude pota-o pata-. Possiblemallorquinisme, tenint en compteque el DCW noméstestifica aquest mot com a propi de Tortosa,Mallorca i Menorca.

péncol. Quantitatconsiderable de qualsevolcosa; tros, bocí: em van donar un bon péncolde carn. Es tractad'un derivatfonétic depéntol, tenint en compteI'equivaléncia acústicaque es produeixentre els fonemesoclusius ltl i lW.

pilota. Menjar fet amb carn picadd,p4, ous, julivert, i -no sempre- sangd'animal.

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Desprésde barrejartots els ingredients,s'uneixen en forma de pilota. I*s pílotes es couengeneralment amb el putxero. Colomina(1985: 186 i mapanúm. 56) mostraIa distribució que presentenles tres denominacionsexistents en valenciá meridional alacantí:tarongeta, farcidara (face(d)ura,facegura) i pílota.

pionono (Or). Braqde gitano.Dolg quepren la denominacióa partir del nom d'un papa; segurament,en algun moment deguérepresentar la figura d'aquell personatge.A Teulada,per exemple,dama designaun tipus de pastísque té precisamentaquesta forma.

retxinxinar-se(Ala, Atz,D, Gall, Mur, or, Tor, ver). 1. Aplicat a la carn, vol dir 'passada' i/o freda (general,llevat de Teu). 2. (Teu) Aplicat a un menjar, significa 'mig socarrato massafet' .

retxitxivar-se (C). Vegeuretxiruinar-se. Compareu amb txitxí, ques'aplica a la carn en llenguatgeinfantil.

ronyó (D, E, G, Llí, San,Ver). Al costatde la variantoccidental rinyó, sovint se sent la forma assimiladarorryó, fossilitzada en frasescom ara costarun rorryó@me, Tor) o aplicadaal renyé comestibledels animals. En tot cas, no hem de descartarla possibilitatque es tracted'un mallorquinismefonétic.

'passat'; sabater. Aplicat al menjarvol dir generalmentolives o samorrapassada.

salsafrá.A diferénciadel safrd quefa referénciaa unaplanta iridácia, de fulles liniars, amb flors violetes,que es cultiva per aprofitar els seusestigmes en medicinai com a condiment,el salsafrdés aqueixproducte resultant que s'utilitza amb fins culinaris, com a colorant.Aquest és, sensdubte, un compostde la paraula salses,que, a molts llocs de la Marina, és sinónimd"espécies', i el mot safrd. A Alcoi salsafran.

Vicent Bellran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 254

sangatxo(C, Teu). Ganyeso part prima de la carn de la tonyinasalada. Espineta.

socarrar. De les cinc variants que podem sentir a la nostra comarca, les formes metatitzadessegurament es remuntenals anys de la repoblacióillenca, pel fet que actualmentsacorrar és la forma predominanten mallorquí. Cal destacartambé el tancamentde lol en [u] que es produeixa diversospobles: secorrar:Cas, E, Gall, Llí sacorrar: Bmau socorrar:Ala, Bl, Br, Tor sucarrar: Atz, G, Nou, P, Par socarrar: la resta

sonoro @). Llevat, rent.

sopadora(Gall). Vermut o aperitiuque es fa abansde sopar.

surenc (G). Aplicat al menjar,fa referénciaa un alimentdessaborit, que fa gustde suro o terra. Formatdamunt szro.

tascó (Ped). Tros relativamentgruixut de pa: quan éremjóvens mosmenjdvem uns bons tasconsde pa amb suquetde tomaca.

tellós (Teu). Passat,aplicat al men¡iar.

tossilao (Bsa). Sangatxo,espineta. Sembla un derivat del castelldtusilago 'tipus de planta', potserinfluit seminticamentper cartílngo.

xalefa [tJa'lefa].Bacora oberta deixada assecar per I'acció del sol -també a la Marina Baixa, segonsColomina (1991: 342)-. Per extensióequival a galtada,bufetada, colp

Vicenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

pegata la galta amb el palmell de la má. Referit a persones,quan es vol destacarel caráctermans o poc espavilat.

xoflo ['tJcflo] (Bv). Gra de dacsaque no esclafeixdel tot i no arriba a sefmongeta.

xutximet (Teu). Menjar quees fa ambmelva bullida, i alls i farinafregida, amb un poc de pebreroig; tot s'ajuntai es fica dins del brou.

4.L.4. (a) La construcció.El món urbá (repertoride termescartografiats)

BARANDAT.ENUÁ. Paret prima que separadues habitacions. (Mapa núm. 117)

barandat [baran'dat](gairebé general) / [balan'dat](A, B, Bl, Bv, E, pa). Aquest terme, propi de gairebétota la comarca,s'estén també per la major part del país Valenciá, Tortosa i diversescomarques del catalá nord-occidental.Navarro (ALTA t996:477) el localitzacom a forma majoritáriaa la comarcade la Terra Alta, amb les úniquesexcepcions de la Fatarella,amb barandd,i el castellanismetabíc a Maella, Favarai Nonasp.

sitala (Cas).Aquesta és la denominaciómés meridional que pren el barandaten terres valencianes;de fet, de la Marina Alta cap al nord és un termetotalment desconegut. Es tractad'un arabismeque apareix sota les formessttala o sitara. A Benissaaquesn darreravariant s'aplica a I'espaique hi ha entreun armari i el sostre,que aprofitaper a fer un armariet nou per a algar-hi les coses,mentre que l'envd s'hi coneix per barandat.

BMN0AL. PEDRis.Marxapeu, banc de pedra o de rajola que hi ha davant les portes d'entradaa les cases.(Mapa núm. 119)

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Iq Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 256

batedor (Bsa, C, Nou, Se, Teu). Es tractad'un derivatdel verbbatre, que s'ha vist afectatper un desplagamentsemántic, a partir d'un mot homónim que segurament s'aplicavaa qualsevolinstrument o lloc que aprofitavaper a les tasquesde batuda. SegonsI'ALEANR (mapa núm. 761)també s'anomena batedor a Noalsi a Areny, dues localitats septentrionalsde la Franja de Ponent(Hu 205 i Hu 402 respectivament, seguintla nomenclaturad'aquell atles). banquet (D). Mot creatmetafóricamentdamunt banc, amb el diminutiu-et, segurament per a desferla possiblehomonímia. portal(et) (gairebégeneral). Semblaque aquestaés la denominaciómés estesaen valenciámeridional. Tinc constánciaque és un mot viu a I'Alacantí i a les Valls del Vinalopó --concretamenta SantVicent i a Monóver- i tambéés coneguta la Vall d'Albaida -l'Olleria- i hi deutenir molta mésextensió. Al valenciácentral, peró, se sentmés aina el geosinónimbancal(et) -Sollana, Vinalesa,Massamagrell-, possible variant de brancal, que apareixa les comarquesseptentrionals vei'nes -Vila-real, Benicarló-; mésal nord, a Cálig -Baix Maestrat- s'anomenagrasada.

RAIOLA.Maó; bloc d'argila endurital sol o al foc, empratgeneralment per a fer parets. (Mapanúm. 118)

bric ['brik] (gairebégeneral) / ['blik] (Atz, E, Gall, P). Anglicisme (< brick) viu a gairebétota la Marina Alta, llevat de la zonacostanera meridional i la Vall d'Alcalá, que fan servir la denominaciómés general en valenciá,rajol.a, pronunciada rejola. És interessantde destacarla presénciad'anglicismes aplicats a diversosmaterials de construccióa la nostracomarca, entre els qualsn'hi ha algun d'embit més general (vegeutambé congrí í pórlan). rajola [re'dgcla](A, B, Bsa,C, G, Nou, Teu).

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

4.L.4. (b) La consrrucció.El món urbá (unitatsléxiques no cartografiades)

albellona [ambe'r(ona](P). Albelló, claveguera.Conducte subterrani per a recollir les aigüespluvials o fecals.Format damunt del masculíalbelló, arabismeutilitzat a la resta de la comarca, sovint amb una modificació fonética que afecta la síl1abainicial: asbelló,ambelló.

algep (Br, G, I, Llí, Nou, P, Ped, Teu, X, Xáb; a ped tambéasgep). Algeps, guix. Es tracta d'una forma creadaa partir d'algeps, en haver-seinterpretat aquesta com a plural. La variantoriginária se sent,peró, a la restade la comarca: algeps:A, B, C, D, Ond, Sag,Ver asgeps:Alc, Bme, Cas,E, Llo, Or, par, Rá, Tor

bastida [bas'tida](Nou, Rá, Teu) / [ambas'tida](A, Ala, B, Bd, Bg, cas, or, par). Armadurade taulonso biguesque serveixde plataformaals obrersper a treballaren la construcció,pintar faganeso repararedificis, etc. Al costatde les denominacions catalanesbastidaibastiment, també se sent a molts llocs de la comarcala denominació castellanitzadaanüm¡7, molt comunaen terresvalencianes.

bastiment [basti'ment](Bme, Llí, P, Po, san) / [ambasti'ment](Bb, E). Bastida.

brancalada. Paretque envoltala finestra.

carriló (J, Ped).Carrer estret, carreró. Aquesta variant deu serfruit d'un canvide sufix a partir de carreró, influenciatpel mot carríL,o bé serresultat d'un procésdissimilador de vibrants.

casup. Casavella o deteriorada,generalment de dimensionsreduides. Aquest mot ja el recull Colomina(1991: 148)referit a la Marina Baixa.Es tractad'un derivatcasa amb

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AIta: el contqcte interdialectal valencianobalear 25g

un sufix diminutiu, i alhoradespectiu, -zp.

congrí @). Formigó. Mesclacomposta de pedresmenudes i morter de ciment i arena. De I'anglésconcrete. Vegeu bríc i pórtland.

cornaló [korne'lo] (G). Atzucac,carrer sense eixida.

dipósit (Ped,Xáb). Depósit.

esmotlada [azmol'lal @airebégeneral). Sostre format amb biguesi revoltons. Hi ha diversesvariants fonétiques locals, quasi sempre en plural, com ara: mulaes:San maulaes;Yer

'ram] 'lam] fil d'aram [fíl de (general)/ [fíl de (Calp). Fil metál'lic,filferro. El DCW dónaaquesta forma com a própia del valencii.

graveta (Teu). Escalonsde davantI'església. Segons Colomina (1985: t95; I99I:216), 'vorera' a Mutxamelés viu graeta i a Tárbenagrasa; el primer aplicata la i el segon com a sinÓnimdel nostregraveta. D'acord ambel DCW, hi ha documentacióantiga 'graó' -ja desdel segleXIV- on apareixgrasa en el sentitde i reciallesdialectals on encaratrobem aquest mot ambvalors una mica desplagats: 'costera d'un camíde pedra' 'reixa a Sentaradai de parladorde monges,amb I'habitació inclosa' en mallorquí. La variantteuladina pot derivardel primitiu grada< de I'evolucionatgrasa-amb pérdua de la consonantintervocálica i posterior intercalaciód'una -v- antihiática.

jissena. Arabismeque designa una biga grossa, col'locada horitzontalment per a sostenir altresbigues o pecesde construcciófeixugues. A la nostracomarca pren les variants fonétiquessegüents:

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

llñssena:Teu lld.ssina:Bsa, C jdssena:Nou, Xáb jdssina: la resta

naia. Part interior de la casa(normalment la terceranevá) que sol fer les funcionsde menjadori salad'estar.

paü. Solaro terrenydestinat a edificar-hi.Colomina (1991: 303) arreplegaaquesta veu a Tárbenai a Altea ambel mateixsentit.

pol ['pcl]. Quitrá, enquitranar;posar asfalt a un camí,una carretera.Colomina (1991: 272) consideraempolar com un derivatde trespolnr 'fer trespol, sól, paviment', per canvi de prefix. Empolar: enquitranar.

pdrtland ['porlan] (general)/ ['porlam] (Bsa). A la major part de la comarca es desconeix completamentel terme ciment. Per a aquest concepte s'ha pres la denominaciód'una ciutat industrialdels Estats Units (t¿mbén'hi ha una d'homónima al sud d'Anglaterra): Portland ) porlan. El DCW atribueix el nom Pórtland a un tipus concretde ciment:un d'hidráuliccompost de calg, sílici i alúmina.Peró no és del tot estranyala presénciad'un anglicismeper aquestescontrades, i méstractant-se d'un materialde construcció,ja queen tenim diversosexemples, com ara bric i congrí,que seguramenthan penetrat a la comarcapel port de Dénia. L'área deporlan per ciment / cementocupa, almenys, gran part de la Marina, l'Alcoiá i el Comtati semblaque s'esténcap al nord. A algunsllocs, com araa Alcoi, semblaque elporlanés unaclasse de címent,segons m'informa Colomina.

repés (Ped). Segonsel DCW, és el lloc on es repesenles mercaderiesoficials per a comprovarsi el venedorha donatel pesjust. Així doncs,actualment a Pedreguer,el

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Maring Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 260

local on es repesavenels productesper part dels funcionarisoficials ha mantingut aquestnom, encaraque I'acció ha desaparegut.

riu-rau [riw'raw] (gairebégeneral) / [ri'raw] (LIí) lfri'zawl-lziw'zawl (G). Construcció típica de la nosüacomarca. Sol tenir unaplanta, coberta per una teuladaamb un o dos vessants,i una séried'arcades que faciliten la ventilació.Fa la funció de resguardarels canyissosde pansadestinada a assecar-sede la plúa. El DCor (s.v. rdfec)proposa com a etimologia d'aquestmot una forma irab, raf-raf, que significa 'ráfec, porxada, cobertís'. I¡s variantsmés estesesa la comarcapresenten -r- bategant.Segons es desprénde les paraulesde Coromines,aquesta deu ser la variantfonética més comuna en valenciá:"amb -rr-ho he sentitsolament a la RiberaAlta del Xúquer,on els riuraus nomésapareixen esporádicament: a Alberic, Carlet, i algunaltre, tambéa Benimodo (...) i a Xixona(...). Peróamb -r- simplevaig comengar a sentir-hodes de Barx i des d'allí per tot fins a Gandia,p. e. a Montitxelvo i a Rótova,i a Xábia que és on hi ha el zenit dels riuraus; a Pedreguer(...), igualmenta Pego, Lutxent, Pinet, Palmera, Potriesi ja un a Agres".

4.t.5. (a) El campi els oficis tradicionals(repertori de termescartografiats)

oAPCINGLEAnella de fustaque va a I'extremde la cingla. (Mapanúm. 150)

capcingle. El fet que aquestmot, coincidentamb els parlars illencs, es trobe de manera compactaa la Marinapot fer pensarque es tracta d'un mallorquinisme;no obstantaixó, un estudimés ampli i general,que mostrás la distribució geográficaexacta de capcíngle a la restadel valencii, podriadesmentir o posaren dubteaquesta possibilitat. Siga com siga, a la nostracomarca el mot estudiatpren les variantssegüents: capcíngle:Ala, Bb, Bd, Bme, Cas, Gall, J, Llo, Ped, Po, Rá, San, Teu, Tor, Xáb catsingle:D, G, Llí, Nou,Se, X

VícentBelt¡an í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

catsimble:E cansímble:B

sevilla @). Metátesi vocálica a partir del mot sivella, que només s'ha conservat fossilitzaten aquestsentit, enfront del castellanismevílla / hevillautilitzat en conrextos relacionatsamb la modisteria. sevilló (Atz). Metátesi de sívelló (derivat de sívella). villorga [vi'r(crsa] (A, Bg, Bsa, C, Mur, Or, par) vilorxa [vi'lcrtp] (Alc).

ESQUELIA.Espécie de campanapetita que es posa al coll del capde bestiarque guienun ramat.(Mapa núm. 151)

esquella(G, J, Ped,Po, Teu, Xáb). 1. Esquellade les cabres./ esquellot(Bsa, c, J, LlÍ, Teu, Ver, X). 2. Esquelladel bou. A Calp, Llíber i Xaló es distingeixentre l' esquellotdel bou i el picot(et) de les cabres. picot (A, Ala, Alc, Atz,B, Bb, Bd, C, Cas,D, E, Gall, Llí, Llo, Mur, Ond, Or, p, Par, Rá, Sag,San, Tor, X). Derivat depíc, ambel sufix -of. El DCW recull aquesta accepciócom a própia de la Safor, la Marina i I'Alcoiá.

¡'Elx. Porció lligadade llenya,herba, tiges o qualsevolcosa semblant. (Mapa núm. 146)

costal(.{, Alc, B, Bsa,Bg, Cas,Llí, Mur, Nou, Par, Se,Teu, X, Xáb). Denominació creadaa paftir del mot costa(=s6stell"a), pel fet que els feixos es duena les costelles o al costat.

feix (Ala, Atz, Bb, Bd, Bme, C, D, E, G, Gall, Or, p, ped, po, Sag,San, Tor, Xa, ver). A Pedreguerhom distingeixentrefeíx de nyerryai costalde palmes.

Vicent Belfrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdiqlectal valencianobalear 2G2

FoRc.Trena, generalment d'espart, on sesubjecten cabeces d'alls. (Mapanúm. 131)

cama (4, B, Atz, Bmau,Br, Fl, Llo, Ped,Tor, Xáb). forc @b, Bd, Bme, Nou, Ond, Or, Po, Rá, San,Teu, Tor, Ver, Xa) forcat (D). rastre (Alc, C, Cam,Cas, G, Llí, P, Se,Xáb). trena (8, E, Gall).

FRAa.Espai que hi ha entredues files d'arbreso plantesen un hort o enun camp.(Mapa n'úm.147)

buit (A, B, Bb, Bd, Bg, Bme, Cas,D, E, G, Gall, Llí, Llo, Ond, Ped,Po, San,Sag, Se,Tor, Ver, Xa). celló @sa,C, J, Nou, Teu, Xáb). Segonsel DCW, aquestmot ésviu, prácticamentamb el mateix sentit, a les Balears.Podem afirmar, per tant, que enstrobem davant d'un mallorquinismemés. frau (Ala, Atz, Mur, Or, Par). A Xaló s'aplicanomés als ceps. reng ['reqk] (P). Segonsel DCVB,I'¿tim d'aquestmot es trobaen el germánichríng, 'cercle, fila'. A I'Atzúvia rengés més aina una camada o fila d'arbres,a diferénciadel frau.

MUNDAR.Netejar o esporgarels cepsde les sarmentsi pimpols inútils o superflus,de maneraque quedenen millors condicionsde fructiferar. (Mapanúm. 149)

desbrostar(G, Xeb). Formatdamunt brosta,'ramulla'. desmondar@sa, Gall, Llí, Llo, Nou, Ped,Se, Teu, X). mondar (4, Ala, Atz, B, Bb, Bd, Bme, Cas,E, Ond, Or, P, Par, Po, Rá, Sag,San,

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Tor, Ver).

PALLoc.aELLoFA. Fulles quecobreixen I'espiga de dacsa.(Mapa núm. l4g)

pallerot [par(e'rctJ(Alc, Llí, Llo, or, X) / palleroc [paÁe'rck](Ala, Bg, cas, Mur, or, Par). Derivat depalla, ambels sufixos-oc i -ot i I'infix -er-. p, pallot [pa'Áct] (Atz, Bsa,D, Nou, Se, Teu, Xáb) / palloc [pa'¿(ck](A, B, c, E, Gall, Tor). Formatigualment damuntpalla. Deuser la formamés estesa al centrei sud del PaísValenciá, segons es desprénde les dadesque recull el DCW i el DMGa (s.v. pallÓch),en el qualja trobemdocumentat aquest mot amb el mateixsentit: 'cadauna de las hojasque cubrenla mazorcade maiz'. pellorfa [pa'Ácrfa]/ [pe'Ácrfa].1. (Bb, Bme,ond, po, Rá, sag, San,ver). Embolcall de I'espigade dacsa.2. Membranaexterior o pellofa de certs fruits, especialmentde I'ametla. El mot procedeixde pellofa ambun canvi de terminació,probablement per influéncia de corfa. La variant fonéticaamb [a] deu ser influénciadel mot palla, sobretotper a la primeraaccepció, tenint en compteque els geosinónimsmés comuns a la restade poblesvei'ns sónpalloc I pallot i palreroc/ pailerot

4.1.5. (b) El campi els oficis tradicionals(unitats léxiques no cartografiades)

aiha @sa,Llí, Se,Xeb). Ferramenta,estris o objectesdestinats per al treball. En aquest mot, com en la paraulafaena,el valenciáreflecteix I'estadi fonétic primitiu i comú en la llenguaclássica, diferent a les formesevolucionades eína ifeina, méshabituals en altresdialectes.

alegar.Domar un animal.Veny (1978:215), basant-se en diversosatles lingüÍstics, dóna notíciesdel mot alegar a la Marina, la Vall d'Albaida, I'Horta de Gandiai la Ribera

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 264

del Xúquer,i el consideraun "arcaismeque gairebé passava desapercebut en el valenciá meridional", alhora que el posaen relació amb la forma aregar, prdpia del catalá oriental i insular.

algoleja. Bancaletque queda separatd'un bancal més gran. Hi pren les variants següents: goleja: P asgoleja:Bb, Bme, C, Tor Com molt bé assenyalael DCor (s.v. algoleja), aquestmot a horesd'ara es troba a mitjan camíentre la conservacióde l'ús apetlatiui el carácterde termetopográfic, fixat en la toponímia.Generalment es conserva el sentitoriginal de 'sectorde terrad'al'luvió vora un riu', com encaraocorre en les asgolegesde Callosai l'Algoleja de la Nucia, perÓ,com espot comprovar,a la nostracomarca hi ha hagutun desplagamentsemántic important.A Benigembla,segons el mateixDCor, apareixel topónim 'l'Asgoleja de Martínez' i, trancrivintparaules d'un informador,ho descriucom "un lloc costerut(...) perqué s'esgola". Aquest exempled'etimologia popular deixa entreveureque cada vegadamés es difuminao es perd en el recordel significatreal d'aquestterme.

anganells. Ormeig de forma troncocónica,sense cul, que serveix per a dur gerres d'aigua i que es col'loca la meitat a cadabanda de l'animal. A la nostra comarca generalments'ha distingitentre elsaiguaders [awja'6ers], que servien per a dur aigua, i elsanganells, que transportaven diversos objectes o veixells.

antara [an'tara](Atz, Nou) / [al'tara] (Ala, Or, Ver). L'espai que hi ha entre l'última camadad'arbres i el bancaldel veí. Segonsel DCVB, pot ser un encreuÍrmententre antanai antera, queprenen el sentitde 'faixa de terra que quedasense llaurar'.

arrel [a'reU (A, Atz, E, Gall, P) / [re[ (la restade la comarca).En gairebétot el valenciái el tortosí predominala variant etimológica (ar)ratl. No obstantaixó, des de la Valldigna a Callosas'estén la forma més evolucionada(ar)rel, coincidentamb el

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

baleáric i el catali central. A la Marina Alta nomésse sent (ar)rai't a Castellsde Serrella,on coexisteixamb la denominaciópancomarcal rel. El mapanrim.10 reflecteix la fita meridionald'aquestes dues solucions. El fet de trobaruna área compacta d'arrel / rel a la Marina i a la Safor fa pensarque el mallorquí hi deguéinfluir. Caldria, peró, tenir una perspectivamés ámplia i saberamb exactitudquina distribució presenta cadascunade les duessolucions en cataláoccidental i, en concret,en valenciá,per poder extraure'nconclusions més fiables.

ascla.Estella, fragmentdesprés d'unafustaenesqueixar-la. Asclaés ladenominaciómés general a la comarca.Només trobem estella a Pego i a l'Atzúvia. El Diccionari Valencídpublicat per la GeneralitatValenciana recull ascla, peró ho defineix com a 'estella grossa';a la Marina Alta, peró, els dos mots són sinónimsexactes, sense que s'hi establescacap distinciósemántica.

barbat. Sarmentde cep que s'empelta.

bessa['besa] (D, P). Enforcadurad'un arbre;punt, al capdamuntdel tronc, d'on naixen diversossimals. El DCW ja documentaaquest mot a Pego, Olot i Rupit, de la qual cosaes dedueixque deu tenir poca extensiógeográfica, i el d.efineixcom a 'branca gruixuda, que neix de I'enforcadurad'un arbre'. E! Diccionari Valencid de la GeneralitatValenciana considera bessa com un sinónimde cimal, segonsse'n desprén de les respectivesdefinicions.

bojonjo [bo'd3old3o] (Nou, Teu). La part del raim queha crescutdesiguat i malament. Amb un significatdiferent, també s'hi sol aplicara personesamb alguna malformació. No sabemquina de les duesaccepcions deu serI'original. Paral'lelament,tenim gordo batxíraa a la Marina Baixa, segonsm'informa J. Martines. Siga com siga, els únics mots semblantsfonéticament que recordenuna mica el sentit de bojonjo s6n boíg i flonjo, per una banda, i bugía, bugiota, bugíot i bujot per I'altra, que el DCor (s.v. 'bojota, bugia) i el DCW defineixen com a dona de poc seny', 'dona o nena

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

parlar El de Ia Marina AIta: el contacte interdialectar varencianobalear 266

eixelebrada','simi'i'espantall' respectivament.

bord (Ala, cas, E). Rebrotque ix a la socad'un arbre, sobretotd'una olivera.

bordall (Gall). El mallorquíbordatl'rebroll o tanyadaque neix a la rabassad'un arbre' (DCW) és viu a la Vall de Gallineraaplicat concretament al rebrot de la socad'un garrofer. Derivat de bord.

bordó (Ped). Vorell que reforga la llata perquéno es desfagai que alhora serveix d'ornament.

borró (C, Teu). Grum dels arbres,quan estan a punt demoure.A molts poblesaquest mot té un significatrestringit, com ara a Benissa,on eI borró és nomésdels metlers o de la vinya iel grum de les oliveres;a Llíber, per exemple,el borró s'aplicaúnicament als ceps.

borumballa. Encenalls.Llenques de fustaprimes i acaragolades.A la nostra comarca pren les variants fonétiquessegüents: borumballa:A, B, Bg, C, D, E, Mur, Teu burumballa:Ala, Bb, Bsa,G, Llí, Llo, Nou, Ond, par, San,X brumballa:Alc, Bb, Bsa, Or borrumballa:Gall

bragal. Séquiamare que duu I'aigua al bancalper a regar.

brosta ['brosta]. Conjuntde branquetesprimes i tendresd'un arbreo arbust.Ramulla. 'mundar compareu a¡¡ú desbrostar,en el sentitde o netejarels ceps'.

buc. Caserade les abelles."En el PaísValenciá, almenys en la zonaDelli Xúquer (en

Vicenl Bekran í Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

el Nord el mossár.vaso, enel Centrecolmena),és I'expressió castissa i generalencara,, (DCor, s.v. buc).

cabrerot. Gotim, bagot.Singló de raim que,després de la verema,es deixasense collir a la vinya.

campús(Xeb). Bancalsestrets i de terraroina, sovint amb pedres, que es troben a la part mésalta del terme,prop del Montgó. Formatdamunt camp anrbelsufix -ús, quepren un sentitdespectiu.

cartabó ftarta'bol (Ala, Alc, Atz,Lrí, sag, Teu, ver, Xáb) / [karta'po](Bsa, c, se). Bancaldesigual, és a dir, que no és igual de llarg o amplea un costati a I'altre.

casell. clot destinata plantar-hivinya. Masculinitzacióde casella.

clos ['klcsl. CeI clos; ametlescloses. Només he sentit el verb cloure com a forma 'cosir populara Callosad'en Sarriáen el sentitde (:tancar) la solade cánemde les espardenyesamb la carai el t¿ló'. De fet, I'elaboraciód'aquest tipus de calgatha estat, al costatde I'agricultura,la primerafont d'ingressosen aquellpoble de la Marina Baixa i aixÓha propiciatla conservaciód'aquest mot. No obstantaixó, a tota la Marina, ha continuatviu el participi c/osfossilitzat en diversoscontextos com araestar el cel clos 'estar núvol' i aplicata les ametles,quan no es podenobrir: lesametles encara estan closes.

coa (Ala, E) / cua (cas). Bancalllarg i estret,adaptat al terrenycosterut.

comeng.El DCW explica que es tractad'un "bocí de llata de dos a quatrepams de llargária amb el qual comencena fer corda". Així mateix,redueix I'extensió d'aquest mot a Mallorca. Al Marquesats'empra amb el mateixsentit.

Vícent Beltran í Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AItq: el contacte interdialectal valencianobalear 26g

corfut @, Ped). Clafoll d'ametla.Ametla que no es pot pelar.

cornaló ftornalól (Bb, D) / [korneló](Ala, c, Llí, Teu). punrade la sinia.

cornitjal [kornid¡ál] (A) / [korniláll (Gall). Cornaló.Cadascun dels dos recipientsque formen la sárria. Aquestaforma deu ser, segurament,una adaptaciódel castellá corníjal.

cup. Recipientgran, generalmentde pedra, on es trepitja el rai'm i es deixa el most perquées transformeen vi.

desgatimellar(Nou, Teu, Xáb). Netejarers ceps delsgatimells inútils.

embrinar. Reduir a brins les palmeso fulles del margalló.Aquesta faena s'ha de fer obligatÓriamentper a treballarla palmai elaborarposteriorment utensilis de llata. El DCW ens informa queés propi del valenciái del mallorquí.

esbrisa (D). Residusde I'oliva que quedenen els esportinsdesprés de la primera premsada.També s'hi anomenaesbrísada.Totes dues denominacions deriven debrísa.

espencar-se@sa, D, Llí, Nou, Teu, x, Xeb). Esqueixar-seuna brancad'un arbre. A la Marina coexisteixamb els geosinónimsesgueilar i esgarrar.

esporguim. Referit a la llata, esporgardesigna l'acció d'adequarla palmaperqué tinga I'amplária necessáriai, també,la de tallar els trossetssobrers de palma. El resultat d'esporgar,és a dir, tot alló que s'ha eliminatper innecessari,són els esporguims.

esportí. Recipientd'espart, pla i redó, ambun forat al mig, que serveixper a premsar

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

la pastad'oliva.

estella(Atz, P). Fragmentirregular que salta o quedad'una pegao objectede fustaque es parteix o es trencaviolentament. Solució minoritária a la comarca,on predomina claramentascla.

estellolet(X¿b). Fustapetita que es posaa la puntadel forcat perquéla collera no se n'isca.

falgó. Falg o corbellaper a tallar ruim. Esfalgóa Benissa.

forcasset(P, San,Xeb). Pegaen forma de ferraduraque es posaal coll de I'animal per a llaurar amb forcat.

forcat. Aladre.

gaixbola [gaj3'bcla] (Cas).Bossa que duenels cagadorsper a portar-hi furons. Deriva 'gábia'. del llatÍ CAVEOLA El DCor (s.v.gdbia)considera que en el mossárabvalenciá aquestaforma llatina "degué continuar-seen una forma gaíbola com a nom de recipientssemblants, i en especialla gabietao bossoton poften la fura els cagadors,' i recull diversesvariants fonétiques, que s'estenenfins a terres murcianes,com ara caíxbola, gaixbola, garibola, i les formes contaminadesarnb el mot hispanoárab tabaira'espéciede recipient', taíbola, tiríbola, etc. vegeu tirtmbota.

gasó(Atz, Bsa, cas, J, Llí, Llo, Sag,se, Tor, ver, Xáb). Terra que quedaunida a les arrelsquan s'arranca un arbreo unaplanta per a sertransplantats. A Benimaurellaquest mot pren les variantsasgarcó i asgrasó.

gatimell (Nou, Teu, Xáb). Ramessecundáries dels ceps.En rossellonés@onet L997:

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valenciqnobalear 270

1.82i t87) gatímell / gotímell equival a bagot o gorim (fr. grappitlon). vegeu desgatimellar.

grum. 1. Borró o geÍrma. En un arbrefruiter, el primer senyalque conté el futur brot. S'aplicageneralment a les oliveresi als ametlers.2. (Cas)Gra d'all. Cadascunade les parts en qué estádividida una cabegad'alls.

Ieix (A, Ala, Atz, Bme, Bsa, E, Re). Eix de les rodes.El mot s'ha format a partir de 1'aglutinacióde I'article determinatl' i el substantiueíx: l'eíx. A la restade la comarca predominala variantoriginária elx.

lligam (Bmau).Lligassa; vencill per a lligar les garbes.

lligassa.Vencill per a lligar les garbes.

llobada [r(o'ba](Ala, C). El tros de terra quequeda per llaurar al voltantde la soca.El DCW no recull aquestmot al PaísValenciá.

mamó (Bme, Re). Ull o rebrot quenaix a la socao a I'interior d'un arbre.

moragar (Bv). Madurarles olives; pass¿Ir de verdesa negroses.D'origen drab,moraga, segonsel DCor (s.v. moraga),ha passatde significar'holocaust, combustió' a prendre matisosuna mica diferents,peró basats en la ideade cremar,torrar o coure,i nosaltres 'madurar': hi afegiríem a Pena-roja,per exemple,moragu¿s són 'olivescuites al caliu' i en valenciámoragar(se) és'verolar el raim', tal i comreprodueix Coromines d'Enric 'morachar; Valor. Al DMGa (s.v. moragar)aquest mot equivala tomar una fruta ó simienteel color morachoó moradoclaro; entrar en sazónó grartazón,.

nafra (Llí, Ver, X). Ferida o tall produit als arbres.Arcaisme fossilitzat en el camp

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

sementicagrícola. Segura(1996: 2L6: 1998: 145) arrepleganafrar-se a la zona d'Alacant i d'Elx respectivament.

nyasco(Cas). Pelat d'un arbre.Deu tenir relaciódirecta amb el motnyarco aplicat a un 'esquingfet a la pell'.

olivó @). Ullastre, olivera borda. Arbust o petit arbre de la família de les oleácies, varietat silvestris.

panna. 1.(Ala, Atz, Bsa,Cas, J, Llo, sag, se, Tor, ver, Xáb) Rabassad'olivera; part inferior de la soca, que creix sotaterra. 2. (Xeb) Porció de terra o fem compacta. Aquestasegona accepció s'identifica etimológicament amblapanna ques'haconservat a diversospunts del Principat-panna de gel, de suro, de carn-i queel DCor (vegeu 'fragment paella) i el DCW defineixencom a pla, amplei gruixut', quetindria relació directa ambla panna rossellonesa,procedent del llatí pnflNle 'paella'.

picot (A, Ala, Alc, Atz, B, Bb, Bd, C, Cas,D, E, Gall, Llí, Llo, Mur, Ond, Or, p, Par,Rá, Sag,san, Tor, X). Esquella.Derivat depic, ambel sufix -ot. ElDcwrecull aquestaaccepció com a própia de la safor, la Marina i I'Alcoiá.

plantó (gairebégeneral) / plangó@sa, C). Arbre nou queha de sertransplantat; rebrot amb arrels. Mentre que a gairebétota la coÍlarca predominala forma plantó, Calp i Benissasuposen una continuitatgeográfica amb la variantplangó,própia de la Marina Baixa i, en general,de tot el eatalá.Segons Colomina (1991:270), planfó podria ser resultat de la influéncia deplantar o del castellá,plantón, encaraque consideraque agó darrer fóra estranyen un parlar tan conservadorcom el de la Marina Alta.

pomell (C, E, GaIl, Or, Teu, Xáb) / plomell (Ala, Atz, Bb, D, Ond, Tor). pom o carrás queconté alguns fruits reunits,com aracireres o taronges.El DSan(s.v. pomél/) recull

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal vqlencianobalear 272

la variantoriginária i la defineixcom a 'racimo,porcion de cosasjuntas en un racimo. Poméllde peres.Racimo de peras'.

rabassar [reba'sar].Cavar la terra profundament.A granstrets, i en generala tota la comarca, mngencar o trencar In closca és cavar superficialment; a una fondária mitjana és senzillamerLtcavari i cavar fondo, rebassar.El DMGa (s.v. arrebasar í atonyar) defineix els dos geosinénimscom a 'cavar la tierra á dos ó tres azadasde profundidad'.Vegeu tonyar.

ramutxa [ra'mutJa](Ala, Atz, Sag,Xáb) / [re'mutJa](Bb). Brosta.Rames fines.

ramell @sa,Ver). Pomello carrásque conté diverses fruites, com ara taronges.

reboll (A, Ala, B, Bd, Bsa,C, D, Llí, Po, Tor) / rebroll (Cas).Rebrot d'un arbre.

rutlo ['rulo] 6eb). Trull. Pedracilíndrica per a batreels cereals.

rutló [ru'ylo] (A, B, Cas)/ [run'glo](E).TrulI.

sarment. Brancad'un cep o d'una parra. La major part dels diccionaris normatius reprodueixenla diversitat de génereque presentaaquest mot. De fet, a la nostra comarca,coexisteixen el masculíi el femenídepenent dels pobles: masc. @b, Bg, G, Nou, P, Re, Teu) / fem. (Ala, Alc, Bme,C, E, G, Llí, Llo, Mur, Or, Par, Sag,San). Cal destacartambé, quant a I'aspectefonétic, la palatalitzacióde la s- inicial a vuit pobles de la comarca(compareu el rossellonésxírment); a la Vall d'Alcalá -amb Beniaia- s'ha produit el reforg inevitabled'una vocal que facilita una pronúnciauna mica alienaa les tendénciesarticulatóries del catali occidental:aíxarment / aixerment. Aquestaforma t¿mbése sent,peró, a diversospunts del valencie.Amb tot, són sis les variants fonétiquesque hem sentit a l'área d'estudi, ja que, a més a més, el mot

Vicent Beltran í Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

presentavacil'lació de la vocal pretónica(vegeu mapa núm. 4g): sarment:Bmau, Llí, Nou, p

seftnent:Alc, Atz, Bg, C, Cas, E, Fl, G, Llo, Mur, Ond, par, Teu, Ver, xeb [ar'ment]: Bd, Or, Rá, Sag,Tor [fer'ment]:Bme, Cam,San [ajJer'men]:A [ajJar'men]:B

seconar(Nou). Fer-semés sec del queés normal.

serradís [sera'is](Par). Serradures.Possible mallorquinisme. Colomina (1991: 301) arreplegaserradís a Tárbena.

serradissa[sera'isa] @sa, C; * Callosa).Serradura.

serradura [sera'ura].Partícules que es desprenende la fusta en serrar-la.General en valenciáialacomarca.

sicató @sa, Teu). Tisora de má per a podar. Del francés sécateur'podall, tisores podadores', ambpérdua una mica estranyade -r. Aquestaés una reciallamés que ens han deixat elspieds-noirs de la Marina que emigrarena Algéria al llarg del segleXIX i primeriesdel XX per a treballarla vinya de les terresnord-africanes.

sitiet (Atz, Gall, Ver). Objecteredó fet de llata destinata posar-hidamunt les cassoles. correspon ala llassadel nord del país valenciá, segonsel DCW.

tagzim (A, B, E, Gall). Oró de llata d'espart,amb tapadora i quatreanses, que seveix per a dur les olives a I'almássera.El DCW recull la varianttalzim a Alcoi i tagzímal

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobaleqr 274

Comtat i a Benialí i suggereix la possibilitat que provinga d'una forma árab, 'cassola'. fonéticamentsemblant, que significa No obstantaixó, eI DCor (s.v. tagzím), que consideraerrÓnia aquesta etimologia, assegura que tagzim ve d'un mot homófon de l'árab wlgar parlata lesterres catalanes que significava 'emmagatzemar', on també s'entreveuel mateixradical. Barber (1997:246) dínacom a geosinónimsdeltalzím de Callosai la Vall de Guadalestels mots barxí d'Atzeneta, bessonsde Mutxamel, cofi d'olives de SantVicent del Raspeigi saríetade Crevillent.

talla @mau,Cas). Dalla. Ferramentaper a segar,formada per un mánecllarg i unafulla de ferro, mésllarga i menyscorbada que la falg. Pertotarreu s'anomenadalla -que pren la variantdralla a I'Atzúvia-, exceptea la Vall d'Alaguari a Castellsde Serrella, on s'ha produit un encreuamentamb el verb tallnr.

tanyada (Gall). Rebrotd'un arbreque no naix a la socasinó dalt.

tirimbola. Petit receptacleo bossa,generalment d'espart, amb tapadoraplana per a posar-hiel furó. Furonera.A la nostrazona d'estudi se sentenles variantssegüents: tirimbóla: Ala, Atz, Bd, Bme, Or xírimbóla: Bb, San,Teu xerimbóla:Par xarambóla:P carambóla:E tiríbóla: Bg, Llí tiból.a:Llo El DMGa (s.v. taíbóla) ja dóna constfurciade I'existénciad'aquest mot en valenciá.Més recentmentBarber í altres (1997:233 í239) ensofereixen un grapatde denominacionspopulars própies del sud valencii com ara les formes gaixbola -la Marina Baixa-, catximbola i catxambo-al Pinós i al Carxe respectivament-. A MonÓveres coneix per garimbola.Segurament es tractad'un contínuumde solucions fonétiquesque parteixende la forma gaixbola, méspróxima a l'étim llatí cev6or,e

Vicent Behran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

'gábia', amb encreuamentsdiversos. Vegeu gaixbola.

tonyar (Ala, Bb, Bd, D, G, J, Llí, Llo, Or, ped, po, Sag,San, Tor, X). Cavarla terra profundamentper a sembrar-la.També rebassar.

tragilla. Recollidor,abans arrossegat per béstiesi actualmentper un vehicleautomóbil, que serveix per a anivellar o llevar les desigualtatsdel terreny. Totes les variants arreplegadesa la Marina Alta s'han vist afectadesper fenómensfonétics diversos (metátesis,assimilacions, dissimilacions, encreuaments) : trellíja: B, D, Gall, J trelija: A, Bme,Po, Sag,San, Tor tresilla:Bb, Bd, Bsa,Nou, Se,Teu treníja: Atz tarríja / terrija: Or Si intentemfer una mica d'etimologiai partim com a forma basede la variant normativa tragella podem reconstruir I'estat evolutiu següent: tragella ) tragílla (assimilacióde la vocal tónica a les palatalsveines; en cast. traílta) ) tregilla (assimilacióde la vocalpretónica a la vocaltónica) ) trellija (metátesiconsonántica); i a partir d'ací tenim o bé les formesdissimilades trelija o trenija o la variantd'Orba, que presentaun encreuamentamb el mot terra.

tronquet (Po). Trull o rutló de I'era. El DMGa (s.v. tronquetde batre) testimonia I'existénciad'aquest mot, equivalental castellá'trillo'.

trull (Atz, Bb, Bsa,c, G, Gall, Ped,San, se, Tor, ver). Rutló o trompellotper a batre els cereals.Pega troncocÓnica, generalment de pedra, que serveixper a esclafarles espiguesdamunt I'era i separarel gra de la palla.

vela (D). Bancalen forma de triangle.Mot de creaciómetafórica.

Vicenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de lq Marina Alta: el contacte interdialectal valenciqnobalear 276

vernet (Xa). Tipus de forcat o aladre.

xarcolar [tJerko'lar].Eixarcolar, birbar. Arrancarles males herbes del sembrat.Malgrat que el DCW limita l'área d'aquestverb al cataláoriental, mallorquí i menorquí,i el DCor (s.v. eixarcolar) diu que "el mot delsdialectes occidentals ha estatsempre (...) birbar (1 mirvar < MINUARE)",Colomina (1991: 347) ampliala zonad'eixarcolar, pronunciattxarcolar o txercolar,a la comarcade la Marina Alta i a part de la Marina Baixa i, basant-seen diferentsfonts, la fa extensiva,sovint amb sentitsparal'lels, a la Vall d'Albaida, a lescomarques centrals valencianes ialazonade Castellóde la Plana.

xinglot [tJin'glot] (pricticamentgeneral) / xanglot [tJan'glot]@sa, C). Porció de grans de raim, units per unestiges al tall, quepengen de la sarment.A tota la comarcas'ha produit una homonímiaamb el mot xínglot / xanglot(

4.L.6. (a) Fruita, vegetalsi fongs(repertori de termescartografiats)

oARL0TA.Herba de la família de les umbel'líferes(Daucus carota). (Mapanúm. 132)

carlota ftar'lota] (Atz, B, Bb, Br, D, G, Llo, Ond, P, Ped, Po, Teu, Ver, Xáb) / [kar'lcta] (A, Bb, Bl, Bme,Bv, C, Nou, Pa, Rá, San,Tor). carrota [ka'rcta] (Ala, Alc, Bd, Bg, Cas, E, Llí. Mur, Par, Sag, San). I"a variant catrota, característicad'aquesta zorra í de les zoneslimítrofes de la Marina Baixa {allosa, Bolulla, Tárbena,Polop, Beniardá,Benifato i Confrides- i del Comtat -Famorca-, deuhaver penetrat per via del francés,com altres gal licismesque trobem 'remolatxa') en el camp de I'alimentació: betrava (lbetterave a Orba, i més

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

esporedicamenta la vall d'Alaguar,i salerí(

cocoMBRE Fruit de la plantaCucumís sativus. (Mapa núm. 133)

cabrombo (Nou, xeb) / cabombro Geb) / combrombo (Cas; *Tárbena, Bolulla, Callosai Polop). Cadavegada més s'estén en cataláel castellanismepepíno, tant a la Penínsulacom a les Balears.A horesd'ara són poquesles comarquesque conserven la paraula tradicionalr eüe devia ser forga habitual en époquesrecents, com se'n desprénde les variantsque arreple ga el DCVB. Ara bé, delsestudis dialectals publicats queconeixem, sabem que el mot cataláés viu a I'Alguer (BlascoFerrer 1984:31), sota la variantcogrombe ftuyrómbal , a Ciutadella(Moll 1979:27) , arú cobrómbol.al nord del PaísValenciá i al Montsii (Gimeno1997: 366; mapanúm. 312), sotales formes cogombro,colombro i codombro,i, de forma aillada, al sud valencii, com a puntes d'icebergsque sobreixenentre elspepino,la qual cosafa pensarque fins no fa gaire el mot deviatenir una extensiómolt major. Colomina(1986b: 674) aneplegladues de les tresvariants de la nostracomarca

Vicent Beltran i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Mlfillg AIta: el contacte interdialectalvalencianobaleqr 278

-la primera i la darrera- i, basant-seerL el Micro-atles de Tormo (mapanúm. 8) ampliaIa zonameridional del mot estudiata Banyeresi Bocairent-amb cobombro- i a Alfafara, Agres i Atzenetad'Albaida antbcodombro. Més queun mallorquinismefa la impressióde serun mot queera pancataláno fa gairetemps i queara ha vist reduidala sevaárea a petiteszones que se'ns presenten en forma d'illots, encaraque la coincidénciaamb la variantmallorquina cobrombo ieL fet que es donea la Marina fa que no deixemde tenir presentel procésde repoblació del segleXVII. A Déniahi ha la forma colombro,peró s'aplicaal melóde tot I'any menuti roín de la segonacollita, d'igual maneraque les tarongescollides fora de temporada,i per tant de pocaqualitat, s'hi anomenentaronges de repom,i els melonsd'Alger de segona collita són conegutscom a pílotes. És tambéinteressant de destacarla variantpepinell, resultat de I'afegimentdel "diminutiu" catalá-ell al castellanismepepino, própia de Xixona, de la Torre de les Maganesi de la subcomarcade Relleu, Sella,Finestrat i Orxeta,deixant fora la Vila Joiosa. pepino (la restade la comarca).

coRFoLL.OLAF0LL. 1. Cadascunade les láminesque componenuna ceba.2. Corfa o clovellade I'ametla.(Mapa núm. 129)

clafoll (Alc, Bg, Bsa, C, G, Llí, Llo, Nou, Se, Teu, X¿b). Aquestaveu -que a alguns llocs presentala forma esclafoll(Cas, J, Ped, X)- la documentael DCVB a Benissai a diversospunts aillats del tortosí. La variantclofoll de Murla deu ser una solucióde compromís entxeclafoll i corfoll. corfoll (A, Ala, Atz, Bb, Bd, Bme, D, E, Gall, Or, P, Po, Rá, Sag,San, Tor, Ver, Xa). Format damuntcorfa. Aquestaés, sensdubte, la denominaciómajoritária en valencii. A la nostracomarca pren la variantescorfoll a Beniaiai el Patró.

Vicent Beltran i Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

GArLÓ-GNLL. Cadascuna de les partsen quéesti naturalmentdividit I'interior d'alguns fruits, sobretotels cítrics, com ara la taronjao la llima. Mapa núm. 130)

galló (A, B, Br, Bsa,Cam, Cas,D, E, Fl, G, Mur, Nou, pa, par, po, Se,Ver, Xeb). I. GaUóde taronja. 2. (general)part comestiblede I'ametla. grill (Alc, Bd, Bg, Bl, Bmau,Bme, Br, Bv, J, Llí, Llo, ped, Rá, Sag,San, Tor, X). Seguramentes tracta d'un mallorquinisme,tenint en compteque en valenciáés més generalgalló, i noméstrobem grill a Tárbenai a la Marina Alta, a falta de més aportacionsdialectals. Segons el DCor (s.v. grílt), "nomésés valenciá galló, en ', oposicióde grill en el catalácentral (...): eiv. "grill: gajo" @zcabr.), mall. gríll: de llimona,tarÓnja, etc..." (DFgra)".No obst¿ntaixó, sembla que actualment a Mallorca predomina grell ({eny L999: 93). A la resta de llengües romániquestrobem paral'lelismesen I'extremenyd'Acehúche gríyu, aplicattambé al "gajo de la naranja,' (de SandeBustamante L997:88), i en I'italie gheríglío,referit a la part comestiblede la nou.

LLETaGA.ENCISAM. Planta herbácia anual de la família de les compostes(Iactuca satíva). (Mapa nim. 127)

encisam[ansi'zam]. 1. (Bb, D, E, Llí, ond, P, Po, Ver, Xib) Lletuga. 2. (G, ped) Espécied'amanida. Coqiunt de bocins de tomaca i ceba, amanitsamb oli i sal: curiosamentsense lletuga.

lletuga(A, Ala, Alc, Atz,B, Bd, Bg, Bme,Bsa, C, Cas,E, G, Gall, J, Llo, Mur, Nou, or, Par, Ped, sag, san, se, Teu, Tor, X). En catali antic encísamfeia al.lusió a l'amanída o ensalada,mentre quelletuga era el nom específico concret de la verdura que ara coneixemindistintament pels geosinónimslletuga o encisam.Com que la lletuga era el componentprimordial o necessaride tot encísam,aquest darrer mot acabá especialitzant-sefins a substinliraquell altre. Curiosamenta I'Alcoiá i al Comtatensalñ s'aplicaa horesd'ara al plat i a la verdura,gricies a un procésmotonímic. podríem dir

Vicenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marína Alta: el contacte interdialectal vslencianobalear 2g0

que l'ús de lletugaha quedatreduit a diverseszones del catali occidentali amb molta vitalitat al sud valenciá,precisament de la Marina a Guardamar.

VITET.BITX0. Pebre coent. (Mapa núm. 128)

coent @sa,C, G, Se,Teu). La substantivitzacióde I'adjectiu coentpressuposala pérdua d'un elementanterior que podria serpebre, vítet o qualsevolaltre. ditet (Alc, Atz, Bb, Bd, Bme,D, E, f, Llí, Llo, Mur, Nou, Ond, Or, p, par, ped, po, Rá, sag, san, Tor, ver, X, Xa, Xáb). Forma eufemísticaprocedent de ra variant valencianavit(et), ambcontaminació de dit. viró (Cas).La denominaciódel pebrecoent a Castellsde Serrella-que tambéés própia del Campello(Colomina 1991: 339;DCW) i dels poblesveins de Tárbena,Bolulla, Callosai la vall de Guadalest- fa referéncia,amb tot¿ seguritat,a la forma d'aquest fruit comestible,coent i allargat,en forma de banyeta.Deu ser, per tant, un derivatde 'sageta víra prima i de punta molt aguda', que el DCW i el DCor (s.v. vira) documentenen textosantics. A mésa més,ho corroborael fet quehi hajavirot a Altea 'penis' en el sentitde (Colomina1991: 339) i el paral'lelismeque s'estableixentre aquelladenominació i d'altres arreplegadesa zonespróximes, com arafigó, vigó, cornet,la forma mésgeneral a la Marina ditet i I'originari vitet. S'hade descartar,per 'larva tant, qualsevolrelació ambviró aplicata la de la moscavironera', queté un étim totalmentdiferent"

xitxó (Ata). Aquestmot deu haver-secreat com a resultatd'una truncacióa partir del 'mena castellanisme(sat)xifrcó de salsitxa',tenint en compteque un dels ingredients primordialsd'aquest embotit és el pebreroig o blanc,que li proporcionala coentorque el caracteritza,laqual sol trobar-seen la basesemántica dels criteris méscomuns de creacióonomistica del bitxo o vitet arreude tot el dominilingüístic. D'aquest localisme ja ens en dóna constánciael DMGa (s.v. gijó [cal llegir txitxól), que remet al vitet: "pimientopicante de cuernecillo".

Vicent Beltan i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Sónmoltes més les denominacionsvalencianes del vitet quefan referénciaa la forma o al color del fruit en qüestió.A les comarquesdel sud destaquen,entre altres, les següents: y'gó: Relleu vigó: Yilallonga de la Safor cornet: Orul quarnet:Xixona qüernet:Tibi visolet:Planes, Benimarfull

Martines(1999b), basant-se en les aportacionsde la lexicologiacognitiva, fa un estudi exhaustiudels mecanismesd'integració i categoútzacíl d'algunes novetats léxiquesderivades del descobrimentd'América; concretament del Capsiumannuum i, en conseqüéncia,del pebre, el qual presentamolts punts en comú. El tret coent és possiblementla font més importantde creacióléxica, peró tambéhi ha el color i la forma (vegeuels exemplesanteriors), a mésde I'aparengao la semblangaformal amb una altra fruita, plantao animal.Tal i com diu aquestautor (Martines 1999b: 996), "hi hauns trets centrals, nuclears, amb major relleu semasiológic, voltats d'altres de menor pes (...) la desprototipitzaciíd'un dels trets centrals ('tast coent'), que passa a camcteritzar els membres periftrics de la categoria, obri el pas a Ia promoció semasiológicad'altres trets, de bon comengament,no tan centrals".

4.t.6. (b) Fruita, vegetalsi fongs (unitatsléxiques no cartografiades)

albercoc. Pren les variants següentsa la comarca,gairebé totes amb modificació o pérdua-aGresi- de la síllaba inicial, quecorrespon a I'article árabal-: bercóc:Alc, Atz, Bsa, D, E, G, J, Llí, Llo, Nou, Ond, p, po, Se, Teu, Ver, Xa, Xáb asbercóc:Cas, Par, Ped albercóc:B, Bl, Cas,Or, Par, Ped,Xáb

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 282

ambercóc:A, Ala, Atz, Bb, Bd, Bg, Bme,Br, Mur, Rá, Sag,San, Tor

albergínia. La Marina Alta presentaformes acabades en -ínia, a diferénciade la major part del valenciá (-ína). També s'hi produeix una despalatalitzacióa partir d'una suposadapronúncia de la palatal fricativa sonora. Aquest canvi fonétic també el localitzem en alguns punts de Mallorca -auberzíni a Manacor-. Les variants fonétiquesque pren la paraulaalbergínía a la Marina Alta són les següents: albarzínia:A, Atz, Bb, Bd, Bg,81, Bme,Bsa, Ond, Po, Rá, Sag,Teu, Tor, Ver asbarzínía:Bb, Bsa,G, J, Sag,San, Tor albasínía:Bsa asbasínía:Llí, Se, Ver, X albanénia / albarzeina:Xáb asb arzé nía / asb arzeina: Xáb asbatzínía:Par barzínia:A, Atz, Bg, Br, D, Mur, Nou, Or brasínía:Se basínia:A, Ala, Alc, C, D, E, Llo, Nou, P, Ped,Teu, Xa albarginja: Bb (majors) barginja: Cas bargínía: Cas albargina:A, B, Bv, Pa bargirw: B, Pa

alficbs. Fruit semblantal cogombre,peró més allargat i tort. Tantel DCW com el DCor (s.v" alficós) fan constarque I'extensiód'aquest arabisme es restringeixa la zonadel valenciásituada al sud de la capital. A la Marina és forga coneguti adoptadiferents solucionsfonétiques depenent del poble, sobretotpel que fa a la síl'laba inicial. L'article árabal- es perd per aféresien una part molt extensade la comarca,mentre que allá on es conservaapareix transformat en am- o d-, com a resultatde I'analogia

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

a altressíl'labes inicials fonéticamentsemblants: afficós:Atz, Bl, Nou, p, pa, po, Sag,Teu, Ver, Xáb amficós:A, B, Br, pa aficós: D

ficós: Alc, Atz, Bb, Bg, Bmau,C, Cas,D, E, G, J, Mur, par, Or, Se, Xa

ficossi: Bd, Bg, Bme, Cam,Llí, Llo, ped, Rá, San,Tor, X (aI)quifós: Bsa (metáresi) naficós:D (un aficós ) un naficós)

I'a'formaficossi recordauna mica la soluciócastellonenc a celícrossi,que també s'aplicaal mateixfruit, i queCoromines (s.v. alficós)atribueixa I'efectecontaminador d'una planta semblantanomenada celiandre o celiandri. Aquestahipótesi no acaba d'explicar la variant de la Marina, peró deixa entreveure la possibilitat d'un encreuamentamb un altre mot, el qual desconeixem.

ametla (gairebé [mélla] general)/ [am'mella] (A, Atz,B, Galt) / [am'menla](p). La pronúncia amb aféresité una extensióbastant considerable a tota la Marina: des de Benidorm(menla),I'Alfás i Altea (meta)cap al nord, incloent-hitota la part oriental -metla de la Marina Baixa a la Nucia, Polop, el Castellde Guadalest,Benimantell, Callosa,Bolulla i Tárbena-, fins a prácticamenttota la Marina Alta. Les classesde metlesmés conegudes a la comarcasón les següents(Mapa núm. 10): - Beniarbeig:alzubiana (< I'Atzúvia), comuna, llargueta, lliberana (( Llíber), marcona,delmetge, mollar, plana, rumbeta. - Benissa:amollar, alzubiana,capatmonera, cabotera, garselina, lliberana, morcona, punteta, rumbeta, sordeta. - Calp: bordet de calsMartns, capaímonera,cabotera, gars elína, lliberana, mtffcone, punteta, rumbeta. - castells de serrella: americana,amollar, nurcona, saoreta,toera (< Tous). - La Llosa: aln¿bíana, bartola, bordeta, cabota, lliberana, marcona, , rumbeta, saoreta, sorda.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectsl valencianobalear 2g4

- Pedreguer:alzubíanes, anes ( ( Anna),blanqueta mollar, bordeta,cabota, llíberana, morcona, mollar especial,planeta, de Ia punteta, rumbeta. - Xaló: amollar, bacorera,bordet de Canelles,cabota, del güelo,llosera(< la Llosa), nurcona, pestanya, ribes, del sord.

ametló[me1'1o] (Ala, Llí, Ped,X). Gallód'ametla. A Tárbena,segons Colomina (1991: 92), fan la distincióentre s'ametló'gall6 d'ametla'i esmetló'ametla tendra de la qual es pot menjar la corfa i tot', sentit que el DCW sónacom a propi de Mallorca i Menorca.

caquiner (A, Gall). Arbre que fa caquis.Malgrat quecaquier és la denominaciómés general,sovint trobem variants una mica diferentscom ara caquiner,que se senta les valls d'Alcalá i de Gallinera,i caquísser,forma própia de Callosa(Colomina L99L: 144).

cirerer (Bb, G, J, Llí, Nou, Ond,P, Ped,Ri, Ver, X, Xeb) / cirer (A, Ala, Alc, Atz, Bd, Bg, Bme,Bsa, C, Cas,D, E, Gall, Llo, Mur, Or, Par, po, Sag,Se, Teu, Tor). A la Marina cirerer i círer esreparteixen d'una manera quasi equitativa tota la comarca. La segonaforma presentauna reducció sil'lábica o haplologia per a facilitar la pronunciació,ja que hi ha dos segmentsfonétics repetits (compareuamb olar per olorar). Segonsel DCor (s.v. cirera) "aquestavariant círer és la que apareix regularmentfins a l'época més o menysmoderna (...). Avui, círer té una difusió bastantgran".

creilla. Tubercle comestiblede la credillera (Solanumtuberosum). credilla: Gall, Ped queredíIla: quasi general queradilla: C, Teu caredilla: Llí, Llo, Nou, Teu caradílla: Nou

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

caridílla: Llí querdilla: Bmau, Ped crededilla: Xáb credadilla: Teu

esclata-sang.Bolet comestible.A tota la Marina, llevatde Xábia -anb pebrds-, i a les comarquesveines de I'Alcoiá, del Comtati de la Safors'usa predominantment aquest mot, que tambéés característicde les illes de Mallorca i de Menorca.

floricol / flordecol (Nou, Xib; tambécoldeftor). Coliflor. A Beniarbeigi al Verger sovints'anomena flor.Lavariant de la Marinaestá forga estesa pel valencii meridional i respona la inversiódels dos termesque componenla paraula.

fresol (Cas;fesol a la resta).Llegum de les plantesdel génerePhaseolus. La variant fresol és prÓpia,segons el DCW, del migjorn valenciá.A la nostracomarca, Castells de Serrellasuposa la continuaciógeográfica de la forma predominantal Comtati a la Marina Baixa.

gina @sa, Llo, Teu). Tipus de figa; és blancai molt bona i trau una mica de mel. Possiblementaquesta denominació procedeix del topónimGines,llogaret de la Vall de Guadalest.

gÍrgola (Bsa) / giula @mau, D, Se, Tor). Tipus d'esclata-sang.El mallorquí Aguiló (L994: 56-57) hi fa un estudi de la paraula en qüestió, d'origen incert i sense documentarfins a la primeria de1segle XIX, i hi aportatota una série de variants del domini lingüístic, a més de la mallorquinagírgoln: "d'altres formes campenper diversescontrades del domini, com gírbulesal Principat,gírbuls al Conflent,gírgol a Menorca,i ambI'accent traslladat per la CatalunyaNord: girgúIes,gírbúles, girabúles. (...) Cap a Girona i Olot hi ha una forma gíbula i a la vall de Guadalest,giula".

Vícent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Maúnq AIta: el contacte interdíalectal valencianobalear 286

Aquestaúltima dadaens interessa per la proximitatgeográfica.

giró. Varietatde rai'm.S'anomena més sovint gironet.

llentilla. La variant fonética predominant a la comarca, dentílla, pressuposauna dissimilacióde palatals:compareu dínull per gínoll a I'Alta Cerdanya-dunull al Capcir-, segonsel DCW, i Jordí per Jorgi. La pérduade la -d-, una volta ha esdevingutintervocálica per la presénciade l'article, ha donata Castellsde Serrellai a Tárbenala variant entilla; una altra dissimilació,paral'lela a dentílla, ha donat la forma guentilla a la Vall d'Alaguar, Benigembla,la Vall d'Ebo, Gatai Orba.

malacotó (D). Préssec.Prunus domestica.

merseguera[marsevéra]. Varietat de raim.

monestrell [monastrél,],Varietat de raim.

nispro (gairebégeneral) / nyespro (A, Cas). Nespradel Japó.Eriobotrya japonica. L'arbre s'hi anomenanísprer I nisprero o rryesprerrespectivament. A la nostra comarca,amb el terme nespra-tryespra a Castellsi a Alcalá- es coneix el fruit tradicionalMespilus germaníca. La relacióaparent entre aquestes dues fruites -l'antiga i coneguda,per una banda,i la nova, importadad'Asia oriental, per I'altra- va fer que,mitjangant la metáfora,s'aprofitás la mateixadenominació; aixó sí, ambun canvi de géneregramatical. La variant de Castellsi d'Alcalá coincideix, per proximitat geográfica,amb la de Callosad'en Sanii i Bolulla, primerscentres productors de la Península,i conservala vocal tdnicaprópia del catalá,peró presentala palatalització de n- i una -o sospitosade castellanisme"La restade la comarca,com ocorre en eivissenc(Veny L999: 108), ha preferit la variant nispro, forma sincopadapresa directamentde I'espanyolníspero. Aquest mateix autor (Veny 1998: 927-940) er:n

Vicent Belfran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

ofereix una mostra completad'un grapatde denominacionspopulars en cataláde les fruites Eriobotrya iaponica i el Mespitusgermanica. al costatde la sevautilització en fraseologia' usosfigurats, endevinalles, etc., i unapossible interpretació etimológica. La variant recollidaal DMGa (s.v. nyíspero)per al fruit nouvingutjustifica, si mésno, la sevaprocedéncia castellana,a diferénciade la nyesplao nespla,aplicat a la fruita tradicional.

nou [a'ncw] / [ana'ncw]/ [na'ncw]. Fruit de la noguera,ací anomenada anoer,ananoer ' ' o nanoer. Colomina(L991: 251) iaexplica I origend aquestavariant: " la formageneral en valenciá anoués resultat d'una falsa segmentació: la nouinterpretadacom a l,anou; Ies formes de Llíber i Altea suposenuna falsa segmentacióperó partint de l,article indeterminat una nou ) un nanoz (Llíber) ) una nanou > un ananou(Altea)". Les meves dadesamplien l'área d'aquesta pronúncia als poblesde Calp, Benissa,Senija, Alcanalí, Xaló i la Llosa: ambpredomiri d'ananou alscinc primers i nanoual darrer, encaraque a molts llocs es donentotes dues formes.

pebrás Geb). Bolet. Enfrontde la formaesclata-sang, própia de tota la nostracomarca, Xábia destacaper la pervivénciadel mot pebrds, que se sent, igualment, a l,illa d'Eivissa(Ivloll 1980:86) i en altrescomarques valencianes, com ara la Vall d'Albaida (casanova1985: 8z); acíjuntamentamb esclata-sang i rovelló. I¡s coincidéncieslingriístiques entre I'eivissenc i el valenciá han est¿t assenyaladesper diversoslingüistes -sobretot Moll (1980)-, peró sovint s'accentuen quan comparem aquell parlar amb el de la Marina. Xábia, per la sevaproximitat i relació, presenta de vegadesmés paral'lelismes: a mésde pebrds, cal destacarque les variants de la paraulaalbergínia quesentim a Xábia -albarzénia, albarceina (as_)_ coincideix claramentamb I'eivissenc (a)ubergéni(a),com a mínim pel quefa a la vocal tónica, i defereixdel valenciáveí que acabala paraulaen -ínia.

pebrera. Fruit de la pebrerera. Pebre. Les denominacionsque pren aquestahortalissa al sud del PaísValenciá són nombroses:si bé pebrera és la més general,també es

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parla! de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 288

coneix perpebre a diversospunts de la Safor, pebrerata Monóver, pímentóa la Vall d'Albaida i Crevillent,coincidint amb el valenciácentral, íbajoca a Alcoi, Cocentaina, Onil i Xixona. Aquestadiversitat es reflecteix en el refranyerpopular, que diu qve"per forga deu ser molt bona / una cosa de tres noms / que es díu pimentó, pebrera / i baioca aIId en Alcoi', i que Tormo (1983: 82) reprodueixa l'encapgalamentdel seu estudisobre el parlar d'Alcoi.

préssec['persek] (Bsa, C, Teu, X)/ [al'persek]-[as'persek] (Xeb). Bresquilla. De Xaló tinc arreplegadala dita popularsegüent: Quant el perseguerflorix i madura/ entre la nít i el día no hí ha mesura;és a dir, quehi ha les mateixeshores de nit que de dia.

secall(E, Par).Ametla que no s'obri.

serola (A). Atzerola. Fruit comestiblede I'atzeroler(Crataegus azarolu.s). Colomina (1991: 104) recull al sud del Mascarataquesta mateixa variant a Altea, la Vila i Confrides,i amplial'área d'aparició a la ciutatd'Alcoi.

sorolla (Bsa,C, D, Llí, Llo, P, Teu, X, Xáb). Atzerola.Fruit redó, encarnato groc, carnósi agredolg,amb tres pinyoletsmolt junts al seuinterior. La denominacióde la major part de la Marina semblaque ós la mésgeneral en valenciá.

tomaca. Baia comestiblede la tomaquera.El sud valenciáes reparteixde maneramés o menys equitativales pronúncies tomaca/tomatad'aquest mot. Tots dos sonssón oclusiussords i tenenuna certaequivaléncia acústica. La zottaoccidental i meridional prefereixtomata, mentre que a la Marina i, en general,a les comarquesmés orientals -la Safor, el Comtat,part de I'Alcoiá- fan servir tomaca.

trepadell [trapa'6efl (Teu). Varietatde raim.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

4.I.7. (a) El relleu i I'aigua (repertoride termescartografiats)

AGRER.Paratge molt productiu,que dónabons fruits i abundants.S'aplica sobretot als llocs criadorsde bolets.(Mapa núm. 152)

agre (or) / agret @g, cas, or, Par).Ací davanthí ha un bon agre (o agret) d,esclata- sangs.Possible mallorquinisme. En toponímias'ha conservatfossilitzat una mica més al sud en el paratgedel Tossalde l'Agre, quees troba entre la fita de termede Callosa i Bolulla. Vegeuagrer.

agrer (4, Atz, B, E, Gall) . Alld dalt hí ha un bon agrer de cirers. A l,Atzúvia --coincidint amb els pobleson es diu agre- nomésfa referénciaa un lloc on es crien bonsesclata-sangs. A I'illa de Mallorca, segonsel DCW, prenun sentitmolt ampli i, 'paratge fins i tot, pot significar queés abundósde certsanimals de caga'i adjectivar- se: terra agreraper bolets,per faves. malla (G). De creaciómetáfórica, el mot malla deu haver-seformat a partir det llatí MAcuLA,amb I'accepció de 'taca'.

LLISAR.Terreny format de roquesllises. (Mapanúm. 153)

llisar (A, Atz, B, Bme, E, Gall, or, P, Tor). El DCw recull aquestmot com a propi de Mallorca i el DCor (s.v. //ls) especificaque en aquestailla és especialmentviu a "l'extrem Mig-jorn", a I'igual que tambéal sud del PaísValenciá, concretament a la nostra comarca-Parcent, Castellsde Serrella i Fageca-. Deu ser, per tant, un mallorquinisme.

lliser (Ala, Bg). Terrenyformat de roquesllises. Equival al llisar delspobles vei'ns, amb canvi de sufix. És un mot propi del menorquí,segons el DCW i el DCor.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el conta,gteinterdialectalvalencianobalear 290

4.I.7. (b) El relleu i I'aigua (unitatsléxiques no cartografiades)

ampit (Atz, Gall). Pujadad'una muntanya.També és viu a Tárbena,segons Colomina (I99I: 92), que a més a més ho consideraun mallorquinisme,ja que ampit, en mallorquí, s'aplicaal 'peu d'una muntanya'.

arrim (Atz, P). Precipici,pendent vertical abrupte. Deu haver-secreat a partir del verb arrimar. Aquestmot ja ha estatdocumentat per Casanova(L994:80) a Pego,dins dels mots no registratsal DCVB, ambel sentitde 'cingle, precipici'. Vegeurímall.

bassa@sa, G, P, Xáb). Bassal,toll d'aiguaque es produeixals carrersper I'efectede la pluja o pel vessamentde qualsevollíquid. Cal fer reviscolarentre el jovent aquesta denominaciótradicional, enfront de I'extensiódel castellanismexorco. En bassa-o bassadade Senija- els parlantshan aprofitatun mot existenten el vocabularibásic i, mitjangantuna extensió de significatbasada en la metáfora,ho hanaplicat a un referent que es representaals propis ulls com a prácticamentidéntic o ambun nombresuficient de similitudscom per a adoptarla mateixadenominació.

bassada [ba'sa] (Se). Bassal,toll d'aigua. Vegeu bassa, mot del qual deriva, amb I'afegimentdel sufix -ada.

canelobra [kana'lcpra] (Atz) / canelobre ftana'lcBrel (Alc, Atz, E, Llo, p, Tor). Estalactita.Massa compacta, en formade con irregular,que sol penjardel sostrede les coves, on es filtren lentamentles aigües.Es tractad'una metáforaque relacionaun canelobreinvertit amb aquesttipus de formació calciria.

centell (L1í, X). Puntesde pedra naturals del terreny que sobreixen a la superfície. Possiblementes tractad'una masculinitzacióde la paraulacentell.a, que pren el sentit 'partícula de petita-origináriament guspira- que es despréno se separad'un cos'.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

cinca. Pedraredonenca, que abunda als rius i a la platja, diferent dela tella, queés llisa, plana i allargada.

cocó [ko'ko] (A, Ala, Bb, cas, D, p) / [ku'ko] (Gall). cadolla. clot quees forma en una roca, on s'acumulaaigua de la pluja.

codolla fto'óor(al (L10. Clot naturalen una roca on s'acumulaI'aigua de la pluja.

defora (Xáb). El campen contraposicióal poble.Anar aI defora.Segons Segura (1998: 149), tambéés propi del parlar elxá, aplicata totesles partidesdel terme.

degotís@g, Gall, Llí, Par, X; tambéa Tárbena).Estalactita que penja del sostrede les coves, a causade la filtració de I'aigua" Possiblemallorquinisme, si atenema la distribuciógeográfica d'aquest mot, segonsel DCW. Derivat de degotar,que alhora procedeixde gota. Colomina(1986: 675) tambérecull de degotísel sentitde 'gotera' als mateixosllocs de la Marina.

escagassada[askaya'sa] / [askaYa'Ja].Esllavissada, escaguitxada. Despreniment o solsidad'una massade terra, de pedra,d'un marge,etc., generalmenta causade la pluja. Formatdamunt el verb cagar.

fanguinero (Ped).Fanguer, ltoc ple de fang.

fiter (Llí). Puntesde pedraque no són visibles,que es trobensota terra.

gatxull [ga'tfu,{ (general)/ fta'tffi (Xeb). Barrejade fang i aigua,sovinr en quantitats petites. També s'aplica a un toll de dimensionsreduides, format per qualsevol substáncialíquida, generalmentaigua, que ha vessat o s'ha espargit.

Vicent Beltrsn i Calto

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marinq 4!!a: el contacte interdialectal valencianobalear 292

glapa @b). Clapa o fiagment compactede fem.

Ilacoreta [Áeko'reta].Humitat que queda sota terra desprésd'una pluja. El DCW dóna com a propi de les Balearsel mot llecar, amb significatssemblants, com ara el de 'saba' 'sediment o el de fi que depositenles aigüesen repós; part més densaen suspensiódins un líquid'. El DCor (dinsllac) ampliaI'irea d'aquestmot a gairebétot el valenciámeridional.

llepó (Atz, P). Fangverd que s'acumulaals llocs on hi ha aiguaestancada. Sembla que és un mot propi de tot el valenciá.Derivat de llepar.

reble @sa, Llí, Se, X). Codol, pedracom el puny de gran. A Llíber sol fer referéncia als desperdicisde I'obra,com aratrossos de rajola.

recer [ra'ser/ ara'sef/ re'sef/ are'ser].Lloc abrigatde la pluja i del vent.

recingle (Mu). Penya-segat.

redol (Br, Llí). Rogle, rodal.

regall @b). Petit correntd'aigua. Regalim.

ribás (C, Mur, Tor). Precipici.

rimall (Ala). Abric que forma la roca en forma de cova. Vegeuarrím.

runar. Terregaller.Lloc abruptei esquerpple de pedresmenudes i movedissesque s'esllavissenpel pendentd'una muntanya.Derivat de runa.

Vicent Bekron í Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

rungla (Nou, Teu). Cinqueta.Pedra llisa de la platja. Fonéticamentés interessantpel tractamentdel grup /tl/ originari. A Teuladahi ha tambéla Costeretade lesRungles. Vegeuarunglonar i arrunglar en Colomina(1985a: 148; mapa}7).

senderall [sende'raÁ]/ [sen'draf] (Nou). Sendao caminetpoc definit, prácticament esborrat.

senderol(Teu). Sendatortuosa.

sumall (Bmau).Humitat que sumaper les parets.

surejar [sured'd3ar](X). Surar,flotar. Sostenir-seun cosa la superfícied'un líquid: /es fulles suregendemunt I'éuia.

tarquim. Llot queles aigües estancades depositen en el fons.Aigua molt bruta,mesclada amb qualsevolmatéria que la priva de lucidesa.

tarús (Bb, Or). Talús, inclinaciódel terreny.

trespol (Cas, E, Llí). Sól o pavirnentde terra banyatamb aigua.Hi ha bon trespol; el sdl que es quedallis. D'acord amb eI DCW, i desdel punt de vista semántic,el mot trespol a la Marina podria considerar-seun mallorquinisme.

trestellador [trester(a'orl(A, Gall) / [tester(a'or](D). Comportade la séquia.

xarquim @mau). Llot. Deu tractar-sed'un híbrid entre el general tarquim i el castellanismexarco. A Callosa (Colomina I99t: 3t4) xarquim pren el sentit de 'fanguissar,tollet'.

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobqlear 294

4.1.8. (a) Meteorologiai celístia.El temps(repertori de termescartografiats)

B0QUETADE NIT.TARDET. Vespre. ks primereshores de la nit, quan es pon el sol. (Mapanúm. 141)

boqueta(de) nit (A, Ala, B, Bg, C, Cas,G, Gall, Mur, Po). poqueta (de) nit (Atz, Bb, Bd, Bme, Or, P, Ped, Rá, San,Ver) Aquestaexpressió, de carácteradverbial, és paral'lela a a boquetade nit, queés idéntica semánticament i molt semblantdes del punt de vista fonétic.Segurament una ha influil damuntI'altra, sense oblidar els condicionamentsfonétics, ja que la pronúnciaoclusiva del fonema/b/ en posicióintervocálica, própia del valenciá,I'acosta molt més ala lpl. tardet @sa,C, G, J, Nou, Ond,Ped, Po, Se,Teu, Ver, X, Xa, Xeb). Aquestmot, que forma part de la locucióadverbial al tardet, el retrobema la Frar{a de Ponent(Fraga [Galan-Moret1995: 194], saidí fMoret-sasotL996:84], Mequinensa[Moret 1994: 881).Ex.: Anirem afer-te la visítapac al tardet, queja nofard tant de sol.

PLaGIM.RaINA (també s'hi estudiaráel verb). Plujafina i continuada.(Mapa núm. 145)

cerndre ['sendre] (Ala, Atz, Cas, Nou, P). La relació semánticad'aquesta accepció, 'ploure de manera feble', amb el significat original, 'passarpel sedás(farina o qualsevolmatéria reduida a pols', és claramentd'origen metafóric. gotinejar (Gall). Possiblemallorquinisme documentat anteriorment per Colomina(1986: 675) a Gallinera i Parcent.A diversospunts de la geografia valenciana-Alcoi, Relleu- se sentgotinyar amb el mateix sentit. llovisnar. Castellanismellampant que se sentde forma habituala les valls interiors de la comarca(4, B, Ala, E, Gall), la qualcosa el fa, si de cas,una mica méssorprenent.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Hi pren diversesvariants fonétiques: llovísnar: Bl lluvisnar: Cam, E, Fl llutsnar: B, Br, Pa llouisnar: Bv

mollim [mo'r(im] / [mu'r(im] (Ped).Veu paral'lelaal mull-mull que trobem a diversos puntsdel comtat i I'Alcoiá, i de forma esporádicatambé at patró. mull-mull @a). Relacionatclarament amb el verb mullar, amb el sentit de 'banyar (feblementper accióde la ptuja o la rosada)',malgrat que en valenciáhom distingeix amb precisióbanyar i mull.ar,d'acord amb la llenguaclássica. EI DMGaja recull la forma originariamull, ambel mateixsentit. plovisnar (Atz, Mur, Par; i, en general,com a forma secundária,a tot arreu). Hi ha tambéel substantiaplovisner (San).

polsim [pol'sim] (AIc, Bb, Bd, Bme, Bsa,C, D, Llí, Llo, Or, ped, po, Rá, Sag,Tor, ver, X) / [pol'zim] (G, Nou, Teu,Xib). Derivatdepols,per la semblangaformal amb la pluja fina.

pixaboira (Cas). Compostdel verbpixar i del substantiuboíra. Aparentmentpresenra una clara inversió dels termes,ja que generalmentels compostosamb un verb van seguitsdel seucomplement i no pas del subjecte;de fet, a molts puntsde la comarca se sentmés ai'na la variantboira pixona, quepresenta un orde méslógic de substantiu i adjectiu.

RaSADA.Humitat en forma de goteslíquides. (Mapa núm. 144)

reixiu (A, B, Cas, Gall). Aquestaveu, própia del valencii meridional, deu ser una adaptaciódel murciá o aragonésrojío, com ja va assenyalarColomina (1985: 205), teoria que es veu reforgadapel fet que a les localitatsfrontereres de Santapola i Guardamares diga roixio [ro'Jio], forma encaramés próxima al murciá. Er DCw

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 296

testifica I'existénciade reixiu a un grapat de pobles situatsal sud de Moixent -la Costera- i d'Alcoi. De fet, les valls interiorsde la Marina Alta suposenla continuació geográficalógica d'aquestmot, predominantal Comtat. rosada [ro'za] (la resta).

4.1.8. (b) Meteorologiai celístia.El temps(unitats léxiques no cartografiades)

aborrallonar-se [aborol.o'narse](X). Ennuvolar-se.Derivat de borra, que mitjangant un procésde derivació,i ambI'afegiment de sufixosdiversos, s'ha transformatprimer en borrall, desprésen borralló i finalmenten el verb aborrallonar. Cal destacarque els mots es troben al servei de les necessitatscomunicatives dels parlantsi sovint, davantla dificultat de crearun lexemanou, sen'aprofita un d'existent,de maneraque es produeixuna extensiósemántica de basemetafórica. Així doncs,en aquestcas els xaloners, a l'igual que els barcelonins,segons el DCVB, han identificat o se'ls ha representaten els núvolsuna acumulacióde borrallons.

algavessó[alyavesó] | fazyavesíl(A). Ruixatfort de pocadurada.EIDCW, quea més d'algavessórecull algavessadai algavés,considera que tots tres mots són derivats d'aiguavés,"amb canvi de aí- en aI per influénciade I'article arábic".

anitpassada[animpa'sa] @mau, Fl, Llí, X) / lanitpa'sa](4, Alc, Atz, Bg, Bme, G, Gall, J, Llo, Mur, Par,Ri, San,Se, Ped, Ver, Xa). Anit. Enmallorquíhom distingeix anít ('la nit presento próxima') i anít passada('anit, la nit anterior'), d'acord amb I'etimologiai ambla tradició. De fet anít proe,edeixdel llatí HAc NocrE 'aquestanit' i justifica la tendénciadel cataláa distribuir el tempscronológic de maneraque el terme utilitzat té com a referentun momentque encaraha de venir (compareudos quarts de s¿senfront del castelli las cíncoy medíao la nit de cap d'any 'la nit anteriora I'any nou' i la nochevieja'l!última nit'). Així doncs,anoche en castelláserá la nit passada i en cataláanit la nit actualo venidora.Aquest fet va generarla creacióde la locució

VícentBehran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

tÉxtc 297

anit passadaper a la nit del dia anterior. A la nostracomarca, per influéncia dels illencs, encara són habituals les formes anitpassd ilo animpa^rs¿iamb el sentit d'anterioritatpropi del mallorquí,i a horesd'ara I'oposiciótemporal s'estableix entre aquestadverbi i estanÍf -pronunciat sovint amb un únic accent,que en aqueix cas recauen l'última síl'laba([asta'nit])-, amb ideade presento de futur.

antiu (Ala, Bsa, C, Cas, Se, Teu). Que no és nou o recent.Interferéncia del castellá creadaa partir del femeníontíua (< antigua).Navarro (1996: 55) també recull antiu als tres poblesde la Terra Alta pertanyentsa Aragó desdel punt de vista administratiu -Favara, Maella i Nonasp i en fa la mateixainterpretació. El fet que aquesrmor aparegaen zonesfrontereres de la llenguacorrobora, si mésno, la possibleinfluéncia de I'espanyol.Al migiorn valenciáés un mot viu als poblessituats al sud de la línia Biar-Busot,amb una falca costaneraque puja fins a la Marina. (Mapanúm. 106)

borrasquina (Ala, X). Pluja fina. Derivat de botasca. EI sufix de carácterdiminutiu -ínali dónael sentitde feblesaque no té el termeoriginal del qual procedeix.

brisaina (A, Ala, Bv, C, E) / bisaina (Bsa).Gelor ocasionadaper un ventijol molt fi, perÓ alhora fred. Cau una bísaineta!Colomina (1991: L29-L30)recull la variant busainaa Benimantell-jo tambéla conecde Beniardá-, ambel mateixsentit, i fa un estudi exhaustiud'aquesta paraula, relacionant-laamb les formes més o menys sinÓnimesbrisaína (< brisa) i briscarrya,que el DCW localitzaal Maestrati al Camp de Tarragonarespectivament, i amb I'occiti bíza'vent del nord'. A Callosatambé hi ha l'expressió/er bisaina. El DMGa (s.v. brísayna)ja ens remet encertadamenta I'original brisa.

diada. Referit a un dia queha estatespecialment llarg per la faenaque s'ha fet, perqué s'han aprofitattotes les hores.Colomina (1991: 169)també arreplega a Tárbena"una dia(da) de fer ametles."

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Ia Marinq AIta: el contacte valencianobalear

dilluns. L'endemi de festes.El mot ülluns, amb aquestaaccepció, deu ser només mallorquí, segonsel DCYB.

dissabte.Vespra de festes,escara que caiga un altredia de la setrnana.Veny (19g4:23g) ja ho recull de Tirbena i Pego,i ho atribueixa la immigracióinsular, ja que es tracta d'un valor semintic idéntic al mallorquí. El DCor, referint-sea dissabte(s.v. día) afirma que "esti bastantestesa I'ampliació semántica a 'vigília, revetla' (de qualsevol festa),p. ex. a Eivissa".

estrel [as'ffel] (A, Ala, Atz, Bb, Bd, Bsa,C, Cas,E, Llo, Nou, Or, p, par, ped, po, Teu, Tor, Ver, X, Xáb; de génerefemení: les estrels).Si bé a I'Edat Mitjana, d,acord amb I'etimologia,eren freqüents les formesestela i estel,actualment el catalácentral ha adoptatel castellanismeestrella. La major part del valenciáusa la variantestreln. méspróxima a la clássica,peró ambr epentéticao repercussiva.

estrela[as'trela] (A, B, D, Gall, Llí, Se,Ver). Estel, astre.Aquesta forma, acabadaen -a' no és massafreqüent a la comarca,on s'anomenageneralment estrel, encara que conservantel génerefemení.

gallufa (Ri). Halo de la lluna. La ltunaporta gatlufa: qué és gatlufa? Trespets i una bufa.

gelada (c, E, Llo, Ped, Teu, X; geh branca:Bb, San).Gebre, rosada gelada. El mot rosada es manté a tots aquestspobles, com a la major part del catalá,aplicat a la humitatcondensada en forma de goteslíquides.

gelina (G)- Gelor, sensacióde fredor. A Morella, segonsel DCW, la gelina és la 'gelada intensa'.Derivat de gel.

Vicent Beltrsn i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

maestral @sa,C). Vent de mestral,del nord-oest.També a la Vila Joiosai a Benidorm. segonsColomina (L99L: 24I).

margada @). Ruixat d'aigua fort i breu, acompanyatde vent, que se sol donar a la primavera.Derivat de mnrg.

nevarsar (Ala, Gall, X). Nevar lleugerament.Nevarsa: neu fineta.

nevutxar (A). Nevar lleugerament.

pelaina (X). Fred. Format damuntpelar, segonsla frase fetafer un fred que pela. segonsReig (1999:513), a Alcoi hihapetis ambel sentitde 'fred intens'.

ploguda. Plüa. La substantivitzaciódel participi-adjectiuptogudaha acabatdesplagant la denominaciópancatalampluja a tota la comarca.Només hi trobemrestes d'aquest mot fossilitzadesen el folklore, encaraque amb alguna modificació lleugera per qüestionsde rima: posta roja, vento ploja (Ped).

rall. Raig de llum.

ratlla de sant Martí (ALa, Atz, E, Gall, San,Teu, Tor, Ver). Arc de santMartí. Ratua de sant Maní:/ ja estda Pego,/ja estdací (San);RatIIa de sant Maní:/ si ix de matí,/ éuia ací,/ si ix d'esprá,/ éuiapassó (Teu).

tana (Ala, Alc, Bd, E, G, Nou, ond, or, Teu, ver). Auréola o halo que envolta la lluna. D'etimologiaincerta. Només se m'acut la relaciósemántica que es podria establir 'subterránia'), amb I'italiá tana (1 lI. (sub)tanam veu homófonaque significa "buca profonda(...) Refugio,covo, nascondiglio"i en elsjocs infantils "il punto in cui ci si deve rifugiare per salvarsi quandosi é inseguiti o scopefti. (Il nuovo Zíngaretli.

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte ínterdiqlectal valencianobalear 300

Vocabularíodella lingua italíana, N. Zanichelli).No s'ha d'oblidar I'admiracióque ha creataquest astre entre els xiquetsi les connotacionsmístiques del cerclelluminós que I'envolta. A mésa més,el vocabletana s'haconservattambé a molts poblesde la Marina enun joc de paraulesrimat: Quéés tanaT Un cagallóenrotllnt enllana. Vegeu tora i gallufa.

titlet. Faltar un titlet'faltar molt poc, un instant(per a algar:ncosa)'. Colomina(1991: 3I7) faun estudiforga interessant d'aquesta expressió, que ha sentita les duesMarines i a la Safor. Segonsaquest autor, totesles variantsfonétiques recollides tenen com a baseel mot lítlet, que pren un valor prácticamentidéntic en tortosí i que s'aplicavaa Mallorca -DCW- a un certificatque expedia un rector i en occiti antic al papero a un bitllet. De les formesque esmentacom a própiesde la nostracomarca, hiha trislé a Parcent,tírlé a Gatai til'lé a Senija, les qualsdifereixenuna mica, pel que fa a la distribuciógeográfica, de lesque s'exposen seguidament, la qualcosa ens fa pensarque seguramentla variacióés mésaina familiar queno paslocal: tirl2: Bsa, Nou tirléc: G, C tirlénc: Teu, X trilé: C tildé: Se tinglé: Cas

tora ['tcrcl (P). Halo de la lluna. Els gransdicccionaris etimologicodialectals només recullenaquesta veu, queconsideren procedent del grec rp0opa 'destrucció',aplicada a diversesplantes d'efectes mortals i localmenta algunsinsectes, com ara al borinot @[anes,D6/B). El DCor (s.v. tora) afig que sovint aquestterme fa referénciaa d'altres agentsdestructius o consideratsverinosos. Caldria veure quina relació s'hi estableixentre l'auréola que circumda la lluna i les possiblescreences populars. Colomina(1991: 319) cita una frasede M. Ibars (,Set',92) queens podria aportaruna pista: "m'ha fet queli tallarales puntesdels cabells perqué diu queté tora i ara queés

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

lluna nova vol que li cresca". Parallelament,segons el mateix autor, a polop i a 'tenit Benidormes diu tindre tora peresa,son, esbeltir-sedesprés de dinar o per la calor', que relacionaamb I'occitá tora 'petesse,.

4.L.9.El mónnatural

4.L.9.1. (a) Entomonímia.Invertebrats. (repertori de termescartografiats)

AvELLANENc.Caragol Spf helícoídezs. (Mapa núm. 177)

avellanenc.Les variantsrecollides a la comarcasón fruit de diversesdissimilacions i aféresis: avellanenc:Bg, Bv, Llo, Mur, Ond, p vellanenc: Bsa, Ver, Xib vellerenc:C, D, Nou, Po vellnrenc:Teu víllarenc:X caragolet [karayo'let] / ftareyo'letl (A, B, Cas, Gall). Format damuntcaragol -la vacil'lacióde la vocal pretónicacoincideix amb la del mot originari (vegetfonétíca)- amb el sufix diminutiu -et.

caragolí[karayo'li] / [kareyo'li]/ [kareyo'li] (Ala, Alc, Atz, Bb, Bd, Bg, Bme, G, J, Llí, Llo, Mur, or, Ped,Rá, sag, san, Tor, Xa). Formatdamunt caragor amb el sufix diminutiu -í.

BoRrNor.Insectede la família delsBombus" (Mapa núm. 167)

bomberot [bumbe'rct]( Nou, Teu). Aquestaveu de creacióonomatopeica (pronunciada

Vicent Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la M4rinq Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 302

sovintburumbot) s'ha format a partir de la imitaciódel propi brunzit, mantenintel sufix -ot, qtJeja apareixen la denominaciónormativa borinot. borinot (A, Ala, E, Gall). La denominaciónormativa té molt pocaextensió a la nostra comarcai a gairebétot el valenciámeridional, que ha optat per diversessolucions, tambéonomatopeiques, peró una mica diferenciades fonéticament, com araburum.bot, bombot, bambirol, bumberol i bumerol (Veny t978: 211). Perd les coincidéncies moltesvoltes sónpanindoeuropees. En gascó(Mistral 1979:201)et babot (o barbot) és una'Chrysalide,nymphe du ver á soie'i/o un'insectequi rongeles légumes'. 'corc SegonselDCVB, aquestmot, ques'aplica al deblat' en rossellonés,conté "la rel 'fer onomatopeicabab-, expressadorade por"' i "en la Franqameridional ha donat origen a molts de mots indicadorsde 'insectes"'.A Oletai a Arles, seguintel mateix 'borinot', diccionari,bubot és el a I'igual quea la Vila Joiosa.Malgrat aixó, en els motsonomatopeics dificilment es pot parlar d'influénciad'uns parlarssobre els altres: elborínot,perexemple,s'anometnbomboenitalii; bumbarenserbo-croat, ienbúlgar matskibrambar, literalment'borinotde maig'. borumbot. Aquestavariant fonéticaés própia de la major part de la Marina Alta i s'esténper la costa,cap al sud,fins a Altea i Benidorm.Beltran (1994: mapa núm. 8) mostraI'extensió máxima d'aquesta solució, que no sobrepassaels límits comarcalsde la Marina.

CAPQANETA.dITANA. Miriápode Himantaríellapseudohimantarium. (Mapa núm. 176)

capgana[kap'sana] / [kat'sana](Ala, Atz,E,Llí, Or, P, Pa, Par, Tor, X). Cuquetde dos o tres centímetresde llarg, que quan el toquess'embolica. Se sol trobar a la humitat, generalmentquan ha plogut. Es diferenciadel porquet de sant Antoní o gorrina pel que fet que Ia capganas'enrotlla formant una bola redonai aquell ho fa de costat,com si fos una ensa'imada. centcames(Cas).

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

diner (A). Aquestadenominació es basa en la semblangaformal a unamoneda, atés que aquestanimal invertebratartrópode s'enrotlla de costatquan el toquen. SegonsTormo (1985:96), a Alcoi el centimets'aplica al zoónimOníscus murarius i corresponal gorrí de Cocentaina.

gallineta cega @ed). gitana (Alc, Bd, Bg, Bme, Br, Llo, Po, Rá, Sag, San, ver). Ar costatde capganeta, aquestmiriápode és conegut á.rnpliament a la comarcapergítana, totdestacantla pudor característica,que els parlantsrelacionen amb I'estereotipdels hábitshigiénics dels gitanos.

cARAGoLMoRo.Caragol bover o moro. Tipusde caragolgran, baver i ambmolta molla, de color marró. Helix aspersa.(Mapa núm. 178)

baver (Xa). Format damunt bava, la qual cosa quedajustificada per la secreció característicad'aquest mol'lusc.

bover (J, Llí, Llo, Ped, X). Seguramentes tracta d'un mallorquinisme,si tenim en compte que aquest mot no és gens freqüent en valenciá. Deu tractar-se d'un encreuamententre la denominacióoriginária baver i el substantiubou (?) o I'adjectiu bovo. El DCW recull del Principati de les Balearsel mot bover com a "caragolde terra, mésgros que els ordinarisi de color fosc: és I'espécieHetix aspersa". calapater. Aquestés un derivatdel substantiucalipet,l'étim del quales desconeix amb cetresa.El DECH de Coromines(s.v. galapago)apunta la possibilitatque vinga d'una *calappacu, 'tortuga' forma pre-romanahispinica Qüedevia significar i que seria paral'lelaal castellágalápago. A la nostracomarca, aquest mot present¿solucions fonétiquesdiferents segons els pobles,sovint fruit d'encreuamentsdiversos, com ara amb escarbati calafat: calap: Po, Ver (formatper regressió) caratr)ater:Bsa, Se

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 304

carapato: Xib carabater:Bme, Sag,Tor escarpater:G escarbater:Alc, Bb, Bd, Ra calafater: C moro (A, Ala, Atz,B, Bg, Cas,D, E, Gall, Mur, Ond, Or, P). pataquer (Nou, Teu).

oENToAMES.Insecte miriápode del génereScolopendra. (Mapa núm. 175)

alacranera fiakra'nera](Ala, Bsa, Cas).A diferénciadel centcameso la mare de cent cames,l'alacranera, que és de color groc amb ratllesnegres, mossega i és verinosa. centcames(Gall, Xeb). cuquet de cent cames(Nou, Teu). mare de centcames (A, Alc, Atz, Bd, Bme,E, G, Llo, P, Po, Rá, Sag,San, Tor, Ver, 'centcames' X). És h denominaciómés estesa a la Marina. El prengeneralment el nom del nombrede potesque se li atribueixen,i queno sempresón les mateixessegons les llengües:en occiti, per exemple,sol anomenar-semilnpata(s) (fr. mille-pieds,mille- pattes); la restade la Románia,no obstant,prefereix el número100: it. centopíedí/ centogambe,cat. centcames, cast. ciempiés,port. centopeia, a I'igual quela major part de les llengüeseslaves (serbo-croat i ucrainésstonoga i búlgar stonojka).Ara bé, no hi manquenles excepcions: el menorquí,dins del catalá,li'n veu només50 i I'anomena cínquantacames,i el rus 40, sorokonojlca.L'alemany, amb Steinkiufer,recorre a una altra característica,com és el costumde córrer per damuntles pedres. mare de déu de cent cames(Ala, Br, Fl, Par).

coRcÓ.coRc. Larva de diversosinsectes de I'orde dels coleóptersque es cria dins la

Vicenf Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

fusta i la rosega.(Mapa n/urm.I72)

corc (Gall, J, Llí, Llo, Ped,X, Xa). corcó (A, Ala, Alc, Atz, B, Bb, Bd, Bg, Bme,Bsa, Cas, D, E, G, Mur, Nou, p, par, Po, Sag,San, Se, Xáb, Ond, Rá, Teu, p, Tor, Ver).

ESCAMBAT.InsectecoleÓpter de diferentsespécies i géneres, de cosovalat. (Mapa núm. t73)

escarabat(A, B, E, Gall).

escarabatol(Bme, Sag,San).Format damunt escarabat, amb I'afegimentdel sufix -ol. A Tormos s'ha produit una aféresii pronunciencarabatol. escarbat(Atz, Bsa,c, cas Llí, Nou, ond, P, se, Teu, xáb). Enstrobem davant d'un casde síncopede la vocal pretónica.

escarbatol(Alc, Bd, Llo, Par, Ped,Rá). Formatdamunt escarbat, amb I'afegiment del -ol. sufix La creengapopular atribueix als diferentstipus d'escarbatols,depenent del color, el presagid'un esdevenimentpositiu o negatiu:negre alegre, ros penós(ped). paragüelo (Nou).

FIBLÓ.rryÓ. Punxao agullóque tenen alguns insectes himendpters, com les abellesi les vespes,amb el qualpiquen.(Mapa núm. 166)

fibló (gairebégeneral; [fi'bro] a Bb, Bg, G, Sag,San i Tor). pel quefa a la distribució d'aquestmot, cal dir queBérnia i el Mascaratfan de barreraentre e[ termefibtó/fibró, queés propi de la zonanord, ifigó /ÍuSó, forma quepredomina a les valls de I'interior i a la Marina Baixa, i que arriba fins a I'extrem sudde la llengua. figó (A, B, Br, cas, Pa) / fugó (Ala, Bl, Bv, E). Fígó és el terme més habin¡alper a

Vicent Beltrüt i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 306

aquestconcepte a les áreeslaterals del catalá;t¿nt al PaísValenciá com al Rosselló (Botet L997: 164) i a una part de la Terra Alta (NavarcoALTA: mapa241) sorales variants"¡?gó,ortgó ifisó.Igualment hihafizón en aragonés(ALEANR) ifissonen occitá (Alibért 1966:400). La formafugó, que se senta I'interior de la Marina, semblaque 'furgar' s'ha vist influida pel,verb fugar o bé que ha assimilatla vocal átonaal punt d'articulacióde la tónica. tigó (Atz). Veu d'etimologiaincerta, tot i seruna alteració fonética defigó. S'had'haver format a partir d'algun encreu¿rmentamb qualsevolaltre mot relacionatsemánticament el qualdesconec, encara que la vacil'lacióvespa / despaque observem a la comarcaens suggereixla possibilitatque s'hajapogut produir una certaequívaléncia acústica entre els fonemessords conesponents, /f/ i ltl, no genshabitual, peró. Quintana(1987: 83) tambérecull tigó ltl'0ol a la codonyera,a la comarcadel Matarranya.

PAROT.ESPIADIM0NIS. Libél'lula. Insectede I'orde dels odonats.(Mapa núm. 169)

agulla ['gur(a]@mau). A I'igual quefideua i cavallet,aquesta denominació s'ha basat en la forma del propi insecte.Segons el DCVB, a Eivissaes coneix per agulla un "insectemolt prim, amb ales,que nedaper dins dels safareigs".Hi podria haver una ceria connexióinterdialectal deguda al factor de la repoblació,encara que el recursa batejaramb el nom d'agul/a diversosictiónims, entomdnims i animalsen generalés forgahabitual, a causade la semblangaformal, i, per tant, la possibilitatde trobar-nos davantd'una empremtaléxica dels illencsqueda una mica mésdiluida. bomberot [bumbe'rct] @). Nom genéricde la libél'lula, que englobael grandaio i1a bombeta.Veu de creacióonomatopeica, que també s'aplica al borinot adiversospobles de la comarca. cavalla (Or). Vegeu cavallet. cavallet (8, Bg, C, Cas,Par, X). En aquestcas, cavallet fa referénciaa la forma i a les posturespropies de I'espiadimonis,que ambun cos llarg i prim de gran coloracióés

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

tExtc 307

capagde realitzarmoviments rapidíssims i demantenir-se estátic en l'aire, gráciesa la independénciaque tenen les sevesales de moure's per separatunes de les altres. GerhardRohlfs (1966: 106-109)coruidera que está molt estesala creengapopular que I'home desprésde la mort segueixvivint sotala figura d'algun animal,generalment un gripau, una aranyao una papallonai aixó es reflecteixen els nomsque rebenmolts insectes.Podria ser tambéun cavallet? diablet (Ond). Els noms de la libél'lula a tot arreu revelentot un seguitde creences mítiques que fan que siga consideradat¿bú en nombrosescultures. El DCor (s.v. caval[) consideraque hi ha una creengapopular " que (la libétlula) es tracta d'una espéciede punyaletmogut per esperitsmaléfics"; eLdiablet d'Ondara, el diarao de Gata,el treu-ull(s)del Patrói la Vall d'Ebo, eI cavalletde serpde la vall de Guadalest o el cavalletdel dimoni d'Alcoi en sónbons exemples. dianxo (G). Eufemismeper diable. Segonsdiversos informants, la díaraa és una libél'lula mésmenuda.

fideua [fi'6ewa] (Bl, Bv). Aquestadenominació fa al'lusiómetafórica alaforma fina i estilitzadad'aquest insecte. gambosí(Nou, Teu). Vegeugambosí, dins musararrya. grandaio @). Format damuntI'adjectiu gran, ambun "sufix" gensfreqüent en catalá, que semblaaugmentatiu i alhoradespectiu. J. Martinesm'informa que ha sentit a la 'persona Marina Baixa els mots galaio o arbre molt alt; bancal penjat' i xícaio 'grandás, personaenorme', que presenten el mateixfinal" gavatxo (Tor) / gavatxet (Bd, D, Llo, Po, Xa). El terme gavatxo s'ha aplicat generalmentals francesos,perd, per extensió,pot referir-sea tot alló que ve de fora o que semblaestrany i peculiar;en el casque enspertoca, a la libél.lula. judio (Bme,Rá, sag, san, ver) / judiet (Bb, san). El fet d'anomenarun insectepel seu nom sovint és considerattabú, ja que els parlantshem forjat al seuvoltant una auréola de misteri queva acompanyadade diversescreences mítiques, heretades de generació en generació.AixÓ ens fa recórrer amb facilitat a I'eufemismecom a possibilitat creativad'un nom adient;eufemisme que, en la majorpart delscasos, no quedaexempt

Vicent Beltron í Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 308

de connotacionsiróniques o mordaces,com ocorreen el mot que estudiem. julibeu [d3uli'bew] (J, Ped). DavantI'opacitat aparent que presentala formajulíbeu, és difícil d'esbrinar-nel'étim. No obstantaixó -i ho dic amb prudéncia-, hi ha la possibilitatque es tracted'un híbrid o encreuamententre la denominacióllatinitzant, perd tambépopular, libél'lula, i elmot juelr, teninten compteque als poblesvei'ns hi hajudío i judiet. mare de cavall (Mur). miquelet [mika'let] (Llí). Vegeumés avall enriquet. paraguai (Bsa). pardalet de I'estiu (A, Bg). parit (Or). Alteració fonéticade parot. parot (D, Mur, X). Denominaciómajoritiria en valenciá. reiet (Atz). teixidor (Cam, Fl). treu-ull (Pa) / treu-ulls (E). Hi ha un parallelisme evident entre aquestaveu i el porn¡guéstira-olhos. Totes dues llengües, a I'hora deposar-li nom a aquestinsecte, han aprofitat un recurs molt productiu que té com a origen tot un seguit d'históries imaginariesque la societats'encarrega de teixir: estracta de lesqualitats malévoles que se li atribueixen.Sintácticament el compostsol formar-seamb I'ajut d'un verb i un substantiu:Mistral (1979)ens en dónaun bon grapatd'exemples en occitá, com ara cavalue(1 cava l'uelh) [a la Toscanacavallocchio també a la libél'lulal;,pica-sérp, fissa-sérp (a Montauban),ponha-sérp (:pica serp), espuga-serp(Roergat, 'espuga serp'), tirapéu ('estira pel'), talhaftrre, rompevéíre,etc.; penche-de-sé4p('pinta de serp') i cap-de-sé?responen a una altraestructura, una mica menysfreqüent. I, si no ha quedatja benpatent la malignitatde la bestiola,aquest mateix autor ens reprodueix una cita d'Azais, on s'explicaque "la libellule est ainsi appeléeparce qu'on la voit souventvoltiger au-dessusdes couleuvres mortes pour attraperet mangerles mouches qui viennents'y poser", la qual cosaaccentua I'aversió o repulsadels humansenvers un animaletd'aparenga inofensiva.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

volantí de fontana [bolan'ti 6e fon'tana] (Xáb). Curiosamentels xabiers, a I'hora de denominaraquest insecte, han parat atencióen els seusmoviments giratoris (volantí) i en un dels hábitatspreferits (la fontana, arcaismedesaparegut de la parla actual i substituitper font). Compareuamb el cavalletde séquiade Bolulla i Callosa.

PORQaETDESANTANTONI. Animal invertebratartrópode amb el coscobert d'una closca carcária, abdomenamb anells móbils i dos parells d'antenes;crustaci amb moltes potetes,que s'embolicaen tocar-lo formant una boleta grisa. Armadillíum vulgare. (Mapa núm. 174)

cuquet de bola (Xeb). Denominaciótransparent que recordala figura que forma la bestiolacom a mecanismede defensa. cuquet de sant Antoni (Bb, Ped). gorrina (A, Ala, C, Cas,E, G, Gall, Nou, Teu, X) / gorrinya (Cas). porcellana(Bsa, Se, Teu). Enrossellonés @otet L997:264)tambélocalitzemp orcellana a Oleta i, segonsI'autor, equival a la panerola.Peró, tal i com es desprénde la traducció al francés(cloporte), semblamés aiha que es ffacta de la marieta o gallineta cegaque no pasde la nostrapanerola (Blatta orientalis). porquet de sant Antoni (Alc, Bme, Or, P, Rá, Tor).

TAUÁ.TAVE.Insecte dípter de I'espécieTabanus, que xucla la sangde diversosanimals. (Mapanúm. 168)

tabi. A gairebé tota la comarcapredomina la pronúnciaamb oclusiva bilabial, en comptede la labiodentalfricativa etimológica. ks variantscomarcals són les següents: tabd: Atz, B, Bmau,Cas, E, Gall, P, Pa, Teu, X tabal: Bb, Bd, Bg, Bme,D, J, Mur, Nou, Ond, Or, par, ped, po, Rá, Sug,

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 310

San,Tor, Ver tabanc:Ala, Alc, Llo, G tabac:Bsa, Se, Teu tavd: A

TISORETES.PAPAORELLES. Insecte Forficula aurícularis.Insecte ortópter, de cos allargat, que al final de I'abdomen té una espéciede pinces. (Mapa núm. 170)

arrapacul [rapa'kul] (Atz, B, Cam, Cas, Fl, P, Po, Ver). Aquestadenominació fa referénciaals costumssuposats -amb una petita dosi de sarcasmei d'imaginació popularque s'atribueixena I'insecteen qüestió. tallanassos(Bd, Bme, D, G, Llo, Ond, Ped, Rd, Sag,Tor, X). La combinaciód'un verb i un substantiués un delsprocediments més habituals a I'hora de formar paraules compostes;en aquestcas, tallana,ssos fa referénciaals costumsuna mica "fantasiosos" que el pobleli atorgaa aquestinsecte. Compareu amb I'occitá talhaperas, tera-cebas, cura-aurelha,talhapéd, copapéd (Mistral) i ambel francésperce-oreil/e -literalment 'forada orelles'- i cure-oreille;portlgués corta-dedos. tenalles@sa, Nou, Teu) / estenelles@mau, C, E, Pa, Par, Xeb). El nom li ve per les pincesque té a I'abdomen. tisoretes [asti6o'rercs]o [astiro'retes].Aquest denominaciómetafdrica ha tingut en comptela sevaaparenga formal, a I'igual que I'occitiforca,forchet, cobessa'cua 'tisores' doble'; f italid/orfecchía/ forbicína o el castellátíjereta.

T09AOAMPANES.PRBGADÉu. Insecte ortÓpter, zoófag, de gran tongitud (entre 6 i 8 cm, segonsI'espécie), amb alesben desenvolupades,i que es distingeixfhcilment per la llargária de les potesdavanteres. Mantis religiosa.(Mapa núm. 171)

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

qampanar (Bme, Sag). Aquestadenominació metafórica esti claramentemparentada amb els geosinónimstocacampanes o revoltacampanesi és degudaa la presénciadel cos llarg i estiratque caracteritza I'insecte. plegamanos(Ala; també a Tárbena).El fet de tenir les potes anteriors en actitud que recordala de les mansd'una figura orant ha donatnom a aquestinsecte. El DCW recull plegamans,amb un significatidéntic, a la Cerdanya,Bagá, Vallés, Ulldecona, Llucena,etc. i paral'lelament,segons I'ALEANR, hi ha tarrbéplegamtmos-la mateixa forma que se sent a la Marina- a diverseslocalitats aragoneses de parla castellana frontereres amb el País Valenciá -plegamans al Matarranya-. Les denominacions predominants en moltes llengües europees -inclós el catalá- fan referéncia precisamenta la posició tan peculiarde les potes:compareu amb I'occitdprégadieu, el francés príe-Díeu, I'italie pregadio, el pornrgués louva-a-deusi l,alemany Gottesanbeterin.

revoltacampanes[re'bclta kam'panesJ(Atz, Bb, G, J, Llo, san, Teu, xáb). Tambéhi ha a la comarcales solucionssegüents: rehlol de campanes:Se refbloltejacampanes:Bv, Cas,pa regloltejador de campanes:Bd, Gall, po pfoltacampanes:C tallanassos (Bg, Par). Vegeu tallanassosdins de les tisoreteso papaorelles. tocacampanes.Aquesta és una de les denominacionsmés freqüentsal PaísValenciá i s'esténcap al nord pel tortosí, com a mínim fins a la Terra Alta -Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca- (Navarro 1996 ALTA: mapa 246). Parul.lelamenthi ha repicacampanesa MonÓveri el Pinós, a les valls del Vinalopó. Compareuamb revoltacam.apanes.

VícentBeltron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianabalear 312

4.L.9.1. (b) Entomonímía.Invertebrats. (unrtats léxiques no cartografiades)

aclaridor (A). Sabater.Insecte Gerrís najas.

alemá(Atz). Tipus d'escarabat patater de I'orde dels coleópters. Leptinotarsa decemlineata.

belluerna @sa, cas, Se, Teu). Lluerna, cuquet de llum. Nom aplicat a I'insecte coleópterde I'espécielampyrís nocticula, el cos del qual emet llum i és fhcilment visible de nit o als llocs foscos.Aquesta denominació coincideix amb molts punts de la MarinaBaixa (Colomina [1991: 228-2291i Beltran [1995: 77]). ADénia hemsentit 7aforma originária lluerna.

burguerol (D). Tipus de caragolde mar. En Cabrera(1997: 146) trobem la variant buguerol.

callós (Atz, Bb, P, Sag). Larvad'un insecteno identificat.És de color blancpalla, llarg com el dit menuell,amb moltespotetes, que va pel fem. El DCW recull aquestmot a Freginalscom a "cuc gruixat que es cria a les soquespodrides dels arbres, a les plantesmortes, etc." i a Albalatamb el sentitde "cadell".

corredora (Llo, Ped). Escarabatde cuina, panerola. Insecte de I'espécie Blatta orientalís. Denominacióque fa referénciaals seusmoviments rápids, paral.lelaal castelli corredera-

cuca pamela ['l

culet (J). Insectesemblant a una formiga, queva per dins delstroncs podrits.

Vicent Belfran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

cuquet de llum. Lluerna.Inmpyris nocticula. És una denominacióbastant estesa a la cornarcai substitueixsovint el nom tradicionallluerna o belluerna.Gerhard Rohlfs (1985: 87) recull en aragonésla forma paral.lelacuco de luz.

cutumanya (Sag). Insecte "com una dentilleta" que va per dins I'aigua i pica fort. 'insecte Compareuarnb cotimanyd, que es cria en els arrossarsi que pica molt fort', que el DCW localitzaa Tortosa,Sueca i Cullera.

enriquet (A). Grill. Creació onomatopeica(ric-ric i rtquet al Rosselló i a Eivissa respectivament)influida pel nom propi Enric. Sovint molts animalssón batejatsamb noms de personao amb algun eufemismeque fa referénciaa qualsevolcondició de I'animal evitant de pronunciarla denominacióoriginária, que és consideradatabú. Rohlfs (1966: 104-106)en fa un llarg llistat: recordemel cat. guineu (( germ. Wínihild) o maríeta (Coccinella septempunctata),el fr. renard (< Reginhard). Ampliant les sevesdades, podem destacarels noms que I'ALEA documentade la 'rabosa': María, María García,Juanica, etc. A més a més, sabemque en occitá (Alibért L966), per exemple,bernada (< Bernat) és un dels noms del pregadéu, caturtnetuel nom del porquetde santAntoni i bertal (( germ. Berhnuatd)és una de 'borinot'; les denominacionsdel en rossellonésmargarídeta ala marietai jutiana al 'bacallá' (DCW). Per a mésinformació, vegeu Veny (1988:1073-1095). Compareu ambmíquelet ala nostracomarca.

farnera (X). Cuquet que fa llum i que es menja els caragots.Té la panxa grisa i I'esquenanegrosa.

fraret [fla'ret] (Bb, C, J, Ond, Teu). Lluerna.

grémena(Bsa). Cuc rogencllarg queva sotaterra i ques'utilitzava com a reclamquan

Vicent Behran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 314

paravenrateres. EIDCW recull elmot grameneraa lesBalears aplicat a diverseslarves d'insectesi a un miriápodedel génereJulus. Segonsaquest diccionari, a la Poblade Benifasságrémena.

gruga. Oruga.Larva de diversosinsectes, sobretot d'una palometa, que té forma de cuc. A Pego em diferenciavenentre la gruga negra, que ve a les primaveresi es troba fácilmental blat, i la gruga verda,que ve d'estiu.

llanterna (D). Lluerna. Denominacióbasada en la llum quedesprén aquest insecte.

llémena. Larva del poll. Pren les variantssegüents: Ilemna:Bg, Bmau,C, Cam,Cas, Mur, Or llema: B llémena:laresta (i Or)

llombrígol. Llombric, cuc de terra. Gairebétotes les variantsfonétiques comarcals presentendissimilació de líquides: llombrígol: Cas jombrígol: J, Ped llambrígol:A, Atz, Bb, C, Cam,E, Gall, Mur, Ond, p, Se,Ver, X Ilembrtgol:B llambrigo: Alc jambrígol:Bd, Bmau,Bsa, C, Cas,D, Fl, Llí, Llo, Nou, Or, Par, po, Ri, Sag,San, Teu, Xib nambrígol: Bsa, C, G ambrtgol(1 l'ambrtgol < Iambrígol 1 llambrígoQ:Mur

miquelet [mika'let] (Llo, X, Xeb). Tipus d'insectesemblant a una abella.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LÉXIc

molla ['mcÁc] (Bb). Móllera, llimac. Molla del caragol.

panerola @sa,Nou) / panderola (E, P, Teu). Escarabatde cuina.

parís-parirás (Sag).Insecte Gerris lacustris. Sabater. Insecte depredador, de coloració fosca,amb unes potes llarguíssimes que li aprofitenper a desplagar-seper la superfície de l'aigua. SegonsColomina (1991: 327), a la Nucia trísparís.

rondalla @). Insectesemblant al mosquit,peró mésmenut i amb les alesmés negres.

tarantella (Bsa). Mosquit molt menudetque es troba a la vora de la mar i que vola ripid. Hí ha un vol de tarantelles.

tartana (J). Panerola.

xitxarda @ar)/ xinxarda (A, Ala, Cas,E). Cigala.A la restade la comarcapredomina txitxarra. Cal destacar,des del puntde vistafonétic, la bifonemitzacióde la vibrant hl , tal i com s'observa en les vacil'lacionsque presentenels mots esquerre/ cast. ízquíerdo,cast. m.arrano / mardá,barrejar / barnejar(valenciá meridional); i entreel cataldxafardeiar i I' aragonés chafarrearo chafarran¿ar,segons Martines (L997: 266).

xona ['Jona] (Ped,Bsa, Po, se) / [a'Jona](ond) / ['tJona](la resta).Tipus de caragol molt saborós,relativament petit i amb ratllesfosques. La pronúnciafricativa, en lloc de l'africada, distingeix aquellsparlars amb el dels poblesveins, i dóna prova del peculiarismefonétic d'aquesteslocalitats. El DMGa (s.v. xonetai aixoneta)ja dóna constincia de I'existénciad'aquesta veu, que defineix com a 'pequeñocaracol de monte'.

Vicent Beltrsn í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 316

4.1.9.2. (a) Ornitonímía(repertori de termescartografiats)

O0RRUQUEJAR.PARRUPAR. Cantar el colom. (Mapanúm. 164)

borumbejar (San,Xa). Aquestadenominació, com gairebétotes les quehem arreplegat arreu de la comarca(corruquejar, gonumbejar, gruguejar, rumbar, etc.), s'ha creat a partir de la imitació o onomatopeiadel soroll queemet el propi colom. bujar (Ped,Ri). Formatsegurament damunt el castelli buche. busejar (D). Deu tractar-sed'una variantde I'anterior ambI'afegiment del sufix verbal -ejar; bujar ) *bugejar ) busejar. corruquejar. Pren les variantsfonétiques següents: corruquejar:Bb, Bd, Bsa,E, Llo, Po, Sag,Teu; [koruked'd3ar]:Llí, X coruquejar/ curuquejar:Bg, Nou cucurrejar:J, Se gorrumbejar (Ala). gruguejar (G). rumbar (Atz, P). rumbejar @b, Bme, Or, Tor, Xáb).

caERErA.Ocell Motacilla alba. QvIapanúm. 181)

coeta@sa, Bl, C, D, Nou, P, Se,Teu, Xeb) / cueta(B). SanchisGuarner ens ha oferit un recull importantíssimde nomspopulars de la cueretaen catalá,entre els quals, i segonsla sevaclassificació, n'hi ha un grapatque fan referénciaa "la seuamanera de caminar,amb rapids i graciososmoviments del cos i de la cua" (1955-56:148). Entre aquestses troba, sens dubte, la nostra coeta/cueta,gue per als grans experts en ornitologia -+agadors i pastorssobretot- pren I'adjectiu blnnca quan s'aplica a la Motacilla alba i s'anomenacoeta groga quancorrespon a la Motacillaflava.

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

titina. Mallorquinismeviu a gairebétota la Marina Alta i zoneslimítrofes -vall de Guadalest,Tárbena, vall de Setai I'Orxa-, testificata Tárbena,amb anterioritat,per Veny (1978:237). Colomina(1986:672) i posteriormentBeltran (1994:74) amplien considerablementla zona d'aparició de la recialla dels illencs del segle XV[. Paral{elament,Villaplana (1088: 122) rccull tetina a la Safor, al costat d'altres denominacionscom anacueta blanca, cueta d'all blancai serryoreta,i el DMGa (s.v. totineta)també en dónaconstincia escrita en la sevaobra lexicográfica.Es tractad'un nom de creacióonomatopeica, basat en la repeticiód'oclusives, a imitació del propi cant. A la nostracomarca pren les variantsfonétiques següents, la segonai la tercera resultatde diversesdissimilacions de la vocal pretónica: titina: Bg, G, Ond, Or tetína[te'tina] / [te'dna]: A, Ala, Alc, Atz, Bb, Bd, Cas,D, E, Gall, J,Llí, Llo, Mur, Ond,Ped, Po, Rá, Sag,San, Tor, Ver, Xa totina; Par

LLaER.Ocell Carduelísspinus. (Mapa núm. 183)

colinc (Ped, J) | colí [ku'li] (G, Bd, Llo). La pronúnciad'aquest mot onomatopeic oscil'lapertot arreu entre [kolí(nk)] i [kul(nk)], per I'acció tancadorade la lit tónica. figureta (Alc, Bg, Cas,Par). lluer. Les variantsque pren aquestmot a la Marina Alta són: llauraoret:Bsa, C, Cam,Fl, Nou, Se,Teu llauret: Xitb lliueret: D lliuret: Atz, P lluidet: Ond, Po, Ver llui'ret: Ond, Xa Ilogueret: Llí, X

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencíanobalear 318

térit (Or). Denominacióde creacióonomatopeica a partir del propi cant. tiero @me, Mur, Rá, Sag).Yegeu térit.

oRONETAvuLcAR.Ocell Hirundo rustica. (Mapanúm. 188)

falzia [fal'zia] (D, Xáb) / [asfal'zia](Nou). La semblangaformal ambl'ocellApus apus ha provocatla confusióde totesdues aus alazona del cap de la Nau. orendella [oran'der(a](8, Cas). Sanchis Guarner (1963: 386) considera que la conservaciódel grup -ndes deu a la influénciadel mossárab,encara que atribueixa f influx occiti la mateixaforma, orendelln,que recull a Arles de Tec -Vallespir-. Al meu parer, la coincidénciaamb el rossellonésés tan llampant que obri una nova possibilitatde caraa esbrinarI'origen de totesles variantsfonétiques que trobem al sud de I'Alcoiá-Comtati de la Marina: orendella,orandella, orandilla i ondarella.Vegeu Colomina(199L:254). oronella (gairebégeneral). El mapanúm. 188marca la isoglossaentre aquesta variant i les formes de la Marina Baixa i I'Alcoiá-Comtatamb el grup -nd- conservat. Oronellas'estén cap a la zonacentral del PaísValenciá (més al nord i a ponentsota la forma oroneta)i presentael grup -nd-reduitt-fr-, d'acordamb les reglesevolutives propiesdel catali.

PIT-Rorc.Ocell Erithacusrubecula.(Mapa núm. 182)

'kcÁ 'rctj] bitxac del coll roig [vi'tJegdel (Xáb). A la localitatde Xábia, ambel terme bi*ac es designendiversos ocells de característiquessemblants, tot i distingir-losamb adjectiuspostposats o determinatssintagmes especificadors. Vegeu bí*ac. cap-roig @). Alteració fonética de pap-rolg, provocadaper I'equivalénciaacústica d'oclusivesi la pressióde cap.

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LExrc ?lq

collet-roig (J, Llo, Pa, Ped)"I-a tacarogenca-taronja que es troba a la part inferior del bec d'aquestocell inconfusibleés la que li ha donatel nom a la major part de pobles. compareuamb el búlgar txervenoxíika(< txerveno'roig' * xiika'collet'). pap-roig @). pebe-roig (Ver). La variant fonéticadel Verger té relació directa ambpebre-rotg i bíbe- roig de la Nucia i Polop respectivament-la Marina Baixa- i ambpebre-rogero dela Safor(Villaplana 1988: I42). Enel primer i en el darrercas es tractad'unencreuament ambel motpebre, seguramentpel color de la tacaque aquest ocell té al pap. La solució vergererai polopina ens fa pensaren un contínuumde possibilitats-sovint a base d'assimilacionsi contaminacionsdiverses- quepodria anar des delpíc-roig o pít-roig, influrt pelsmots p ap o barba, ambun coixí vocálic,a bibe-roigi pebre-roíg.Pebe-roíg podria tractar-sed'una dissimilaciód'aquesta darrera variant. petit-roig (Llí, X). Pit-roig. Erithacusrubecula. A Xaló i a Llíber, a I'hora de batejar aquestocell, s'han fixat en la sevagrandária, de maneraque han conservatfossilitzat I'adjectiupetit, que ha desaparegutcompletament de la parla quotidianade tota la comarca,encara que no es pot descartarla possibilitatque derive directament de pítet- roig. pic-roig (Bd, Bsa,C, E, G, Mur, Nou, Or, Par, Po, Sag,Se, Tor, Ver) / piquet-roig (Alc, Bb, ond, San)/ pin-roig @r, Bv). solució majoritiria a la comarca,procedent de I'anteriorpít(et)-ro,lg, que se senta diversosllocs aillats, peró influit pel motpic. De fet, la taca roja, o més aina carabassa,que té a la zona situadasota el bec és la característicamés destacable d'aquest ocell tan comú i familiar. reiet (Atz, B, Cam,Cas). Segons el DCW, a la majorpart del PaísValenciá aquesta veu s'aplicaa l'ocell conegutper Cistícolaschaenícoln; en valencii meridionalel reíet és el pit-roig. Compareules denominacionsreientínc (Olot, segonsVayreda) i reietí (St. Feliu de G) que recull el mateix diccionari i que relacionaarnb aquestaespécie. Curiosament,a Gascunya,segons Beigbeder (1986: 81 i 86), al costatde solucionsdel tipuspich rdi (Aran),pit-raí, roi pit, gólarroi, cótharroi,etc., n'existeixuna altra, no tan general,perÓ bastant coneguda; es tractade @etít)lorei, reíet i lorejat, que si bé

Vicent Bellrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 320

en alguneszones correspon al reietó, a Lavedani a I'Alt-Ador s'aplicaal pit-roig. La coincidénciaentre aquests parlars occitans i el valencii meridionalsalta a la vista.

PUTPUT.Ocell inconfusiblepel contrastde colorsentre el cos i les alesi per la crestao plomall eréctil en forma de ventallobert. Upupaepops. (Mapa núm. 190)

mare de déu de teulades[tew'laes] / [taw'laes](Gall). La bellesaindiscutible d'aquest ocell ha proporcionatla metáforaque els parlants han creat per a designar-lo.El DCW (s.v. mare)ja testimoniala presénciad'aquesta denominació a la mateixavall. mare de déu pintada [pin'ta] (Ala). Vegeumare de déu de teulades. puput. Aquestaparaula, que presenta génere masculí a gairebétota la comarca,pren les variants fonétiquessegüents : porput: Cas parput: Or, Par apaput: Xitb paput: A, Alc, Atz, Bd, Bg, Bme,Bsa, C, D, E, J, Llí, Llo, Mur, Ond, ped, P, Po, Rá, Sag,San, Se, Teu, Tor, Ver, X, Xa

TITELIA.Ocell Anthuspratensis. (Mapa núm. 185)

brulleta (Llí, X). Tant aquestaveu comrulleta deuenhaver-se basat en I'onomatopeia del propi cant, mentreque güeleta i velletasón seguramentformes secundáries, fruit de I'etimologiapopular, que s'ha fixat en el color marró i la formauna mica grassoneta de I'ocell en qüestió. güeleta (Xeb). Vegeubrulleta. rulleta (A). Vegeu brulleta. sordet (Atz, E, P). Masculinitzacióde sordeta.

Vicent Bellran i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

sordeta(Ala, Alc, B, Bb, Bd, Bg, Bme,Bsa, C, Cas,D, G, Gall, J, Llo, Ond,Or, ped, Po, Ri, Sag,San, Se, Tor, Ver). En baleáricaquest ocell ésconegut com a títina sorda @eterson,Mountfort i Hollom 1987:190)i així va passaral tarbeneri fa suposarque tambéa la Marina, on s'ha perdutel primer elementi I'adjectius'ha substantivat. velleta (Nou, Par, Teu). Vegeubrulleta.

ToTEsTIa.MALLERENe* Ocell Parus major. (Mapa núm. 184)

capellá (C, Bsa, Se). Aquestocell és el párid de mésgrandária, el méscomú de tots i el que presentaun cant mésvariat, ja queté un repertoride sonsimmens, que sovint són fácils de confondreamb els d'altresespécies. A les nostreslatituds, peró, a I'hora de batejar-lo,els parlantss'han fixat mésaina en el color negredel capi de la gola, que fa que es relacioneamb un clergue:a més de capelld, en valenciámeridional hi ha capellanai retoret- totesdues apareixen a la nostracomarca- iftaret; forma própia de l'alacantí(Segura L996:184; 1998: 131). estiverol (Xeb). La denominacióxabiera és un derivatd'estíu i fa referénciaa I'estació de I'any en la qualse'n troben més. Es tractad'un ocellel canttrisil'lábic del qualés interpretatamb les paraulestot estíu!Aquestcant sol ser premonitoridel bon tempsi la calor. Compareuamb primavera i totestiu. ferreret (Alc, Bd, Bg, Bme,Cas, D, J,Llí, Llo, Mur, Ond,Or, par, ped, po, Rá, Sag, Ver, Xa). El nom defeneret sol aplicar-se,en catalá,a diversesespécies d'ocells -a Bolulla, per exemple,és la cuereta-, no obstantaixó, aplicaten concretal Parusmajor és propi d'aquestacomarca i del mallorquí, sotala vaúantferreríco (DCW) o cap- ferrerico (Mayol 1981:103). Podria tractar-se, per tant, d'un mallorquinismesemántic propi de la Marina. primavera (Ala: tambéa Tirbena).E|D6/B recull aquestadenominació, premonitória del bon temps, aplicadaal mateix ocell. Pel que fa a la distribució geográfica,la consideraprdpia de tot el catalá,llevat del valenciá,la qual cosaens suggereix de nou

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 322

la possibilitatque es tracted'un mallorquinisme. retoret @1,Pa). Vegeucapelld. totestiu [totes'tiw] / [totas'tiw] (8, G, Nou, P, Teu) [tatas'tiw] (A, Atz). El nom d'aquestocell s'ha format a partir del seumimologisme més conegut.

4.L.9.2. b) Ornttonímia(urutats léxiques no cartografiades)

abellerol. Meropsapiaster. Ocell inconfusiblepels colors vius i el bec llarg corbat.Cal destacarles variants següents,unes d'elles amb aféresi i les altres amb diverses variacionsfonétiques de la síl'labaátona inicial: brellerol:Bd, Bme,D, J, Llí, Llo, Mur, Ond,Or, Ped,Po, Rá, Sag,Tor, Ver, X, XA ambrellerol:Ond bellerol:A, Atz, B, Bg, C, Gall, P, X ambellerol:Alc, Par asbellerol;Ala, E, Bv vellerol: Bsa. Teu

abellerola [bere'r(clc] (Xeb) / [berer(clel(G). Abellerol. Meropsapiaster. Metátesi a partir de la feminitzaciódel mot originalabellerol. Amb el sentitde 'beneitot's'utilitza a Xábia l'adjectiu emberellolat.

barraqueret (Bsa).Tipus d'ocell no identificat,semblant al teuladí,peró una mica més gros i méspintat. Tinc constinciaque a Crevillentel barraqueroés elpit-roig i, segons m'informa CarlesSegura, també es diu aixiaTorrellano i a I'Altet, juntamentamb les denominacíotrsbuget-roget iauelet respectivament.Barraqueret fareferénciaa un dels hebiaB preferits per un ocell que és consideratmolt familiar.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

baure. 1. (Ond). Martinetmenut. Ixobrychus mínutus.2. (molt estés)Com a insult s'aplica a una personaque no ha fet bé algunacosa: "Quin baure estis fet!". Aquest mot no estáenregistrat ni al DCW nt aI DCor. Villaptana(1988: 69) recull boure ala Saforaplicat a diversosocells de I'ordre Ciconiiformes,concretament al martinetmenut i a I'agró roig. La grafraen o ens fa pensarque siga I'originária, encaraque a la comarcano coneixemcap altre casen el qual el diftong oz evoluciorLea au.

bec (E, Llí, X). Becde I'ocell. A la restade la comarcaés viu el castellanismepic.

becassa (Bsa). Becada. Scolopax rusticula. Ocell que té el bec [arg i les ales arredonides.La variantbenissera i d'altrespunts de la Marina (Altea, Callosa,Bolulla, Castell de Guadalest)és forga interessantpel fet que coincideixamb el rossellonés becassai el menorquíbecassina (DCW), en aquestdarrer cas aplicat a la xivita (Trtnga ochropus),i divergeixde la forma mésgeneral becada. No crec que calgarecórrer al francés bécasse,com afirma aquestdiccionari, per a esbrinar I'origen del mot; seguraments'ha format a partfude processosderivatius propis o es deu a factorsde repoblació.

bitxac [vi'tJek]. Bitxac. La pronúncialabiodental d'aquest mot és característicade la nostracomarca i d'altres puntsde la geografiavalenciana meridional. A més a més, s'ha produit eI pas dela lal tónicaa [s] (compareuamb éuia perauía (1 ai(g)ua): Vi*éc del coll rorg (Xáb): pit-roig. Vitxéc de Ia coa roja (Xib): cua-roja. Vinéc calderer (Xáb): corxa fumada.

blavet (Atz, P, Ped).Alcedo atthis. Blauet,arner.

brúfol. Duc. Bubobubo. Aquesta és una de les denominacionsmés habituals en valenciñ per a designaraquest tipus d'au nocturna.Més al sudtrobem els sinónimsbufo i búfot.

Vicent Beltrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 324

bubo (P). Duc. Bubo bubo.

busarany (Cas, Llí, X). Ocelletmenudet que senyalafred i que se sol veureper dins dels pobles,per damuntdels fils de la llum i de les portes. Seguramentes tractadel caragolet.

busqueta (Ala). Caragolet.Troglodítes troglodites.

butxaqueta [bud3a'ketal(Atz, Sag). Trist. Císticulajuncidis. Seguint I'estudi que Tormo (L993b: 2L2-2t3) fa de I'alacantinismebolsícó o bossicó, que presenta paral'lelismesamb les formescastellanomurcianes veihes bolsícón/borsícón, bolsetero i bolsonico,i amb el mallorquíbutzac, butxec i butxaquefa,sabem que tots aquests parlars s'han basat"en la característicasingular de I'enginyosaconstrucció del niu, fabricatúnicament per la femella,amb dues o tresfulles de carrís(canya-xiula), unides ambteranyines, i quecol'locat a pocaaltiria, entretiges d'herba o arbusts,té la forma d'una bossaallargada amb I'obertura a l'extrem superiori revestita I'interior de fibres vegetals".El fet que hi haja butxaquetaa la nostra comarcapot entendre'sper la repoblaciómallorquina del segleXVII.

cabotet (Cam, Fl, Mu) / capotet (Par). Delíchon urbica. Oroneta cuablanca.En mallorquí cabot (DCW), desd'on deuhaver penetrat a la nostracomarca.

cagamánecs.Ocell Saxicolatorquata. Té el costum de posar-sea la punta de les branquesd'un arbre, als pals de la llum o damuntdels mánecsde les aixadesque el llauradordeixa al bancal,d'on realmentli ve el nom.

cagarnera [kayar'nera] (gairebégeneral) / ftarya'neral (Alc, Bsa, G). Cadernera. Cardueliscarduelis. El nom d'aquestocell de gran vistositatpot ser continuacióde la

Vicent Beltron i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

variantetimolÓgica cadernera, amb contaminació del verbcagar, comja assenyalenel DCW i el DCor (s.v. cadernera)o tracüar-sed'una metáteside la variantvalenciana, d'extensiómés reduida, cerganera (lcardenera, derivatde card, "a causade I'hábit que té de picotejar-neles llavoretesposant-s'hi damunt" (DCor). Aquest mateix diccionariaposta per la possibilitatque carganera sigauna forma procedento "rebuda ja dels moriscs que conservessinrastre de la u de ceRouel,ls". Amb tot, no s'ha d'oblidar quela ldl ila/g/ sóndos fonemes amb certa equivaléncia acústica (compareu, pel que fa a les corresponentsconsonants sordes, les oscil'lacionsentre tomata i tomaca, i entrepatota i pataca, per exemple.

calbot (Bmau).Oroneta cuablanca. Vegeu cabot.

calderera(X). Ocell de vingudaque quan s'atura fa capbussonsamb el cap. Segurament el Phoenicurusochruros mascle.

calderó (Or). Ocetl Phoenícurusochruros.

capet negret (Cas, X). Cagamánecs.Saxicola torquata. Ocell rodanxóde cap i gorja negres,amb voresterroses i alesnegrelloses. s'alimenta d'insectes.

capsigrany (G, J, Ped, Teu, Xeb). Botxí. Lanius excubitor.

cega (cas, Teu). scolopacrustícola. Becada. Mallorquinisme (DCI1B).

coa (gairebégeneral) / cua (A, B, Cas). Extremitatposterior del cos dels peixos i conjuntde plomesfortes, i méso menysllargues, que tenen els ocellsal cropóo carpó. El castellanismerabo s'aplicaa les extremitatscarnoses, com arala d'un gos o la d'un gat. A la Marina Alta es manté la forma etimológicacoa (< conn < cAUDA), coincidint ambel baledrici ambalguns punts del cataláoccidental, a diferénciade les

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Mqrina Alta: el contacte ínterdialectal valencianobalear 326

comarquesveines de la Marina Baixai I'Alcoiá-Comtat,que, coincidintamb el catalá central,pronuncien cza.

cÓlbit. Ocell insectívorOenanthe oenanthe. Variant fonética molt estesaen valenciá.A Parcentxdlvir,coincidint amb la vall de Guadalesti I'Alfás; xólbít a diversospobles del cor de la comarca(Ala, Alc, Bg, Llo, Mur, Or). Al nord de la Marina Baixa trobem solucions léxiques ben diferents com an capaira (Callosa), caplaira (Bolulla) i capelaíre (Tárbena).F,ls Cólbits són actualmentdues famílies residentsa Pedregueri a Xaló.

cuquello. Cucut. Cuculuscanorus. La variantcomarcal coincideix amb la major part del valenciá(cuco en alacantí)i fa pensaren la influénciamossárab, que es palesaen la utilització del sufix -ello.

esclafalledons[as,klafa.(i'dons] (Ala, Llí, Llo, Mur, Par, Teu, X). Durbec. Coccothraustescoccothraustes. Ocell de coll gros i bec gran, ambel qual és capagde partir llavors gransi menjar-seinsectes durs.

esclafitelló @sa). Durbec. La denominacióbenissera és seguramentuna alteració fonéticade l'originari esclafalledons.

esparreguer[aspare'yer] (G, Ped)/ [asparaya'ret](Ond). Esparver. Accipíter nisus.La variant esparreguer deu ser resultat d'un encreuamententre esparaver -anaptixi d'esparver-, forma própiade diversospunts de Mallorca i de I'extremnord del catalá occidental,segons el DCVB, i el substantiuespdrrec, molt próxim fonéticament.

falzia. 1. OcellApus apus (falcida a Ala i Ond). Ocetlde plomatgenegre i alesllargues, que s'alimentad'insectes voladors i que pren el nom a partir del mot falg, per la semblangad'aquesta aina amb la forma de les ales.2. ffal'zial (D, Xeb) / lasfal'zia]

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

(Nou). Oronella.Hirundo rustica.

franzilla [fran'zi.(a] (C, Cas)I ffren'zt/ral(Bsa). Apus apus. Falzia. És un ocell de la família de les oronelles,peró amb les alesen forma de corbellai la coacurta i forcada. A la rest¿de la comarcafalzía.

gafarró. Ocell Serinusserínus. A la nostracomarca, on la denominaciómés general és gafarró, tarnbése sentendiverses variants fonétiques amb repercussióde nasal i amb ensordimentde I'oclusiva inicial, concretamentals pobles costanersmeridionals:

gamfarró: G, Teu (també a Polop, la Nucia, I'Alfhs i Relleu) camfaruó:C, Bsa,Se (+ Altea) primera ja De la variant, en tenim documentacióal DMGa (s.v" ganfarró).

gallineta (Llo, Ond, P, Ped). Becada.Scolopax rusticola. Ocell de bec llarg i gruixut i alesarredonides. A Castellsde Serrellagallineta cega i a Xábia gallinetad,auia.

garraixet (Ala). Trist. Cisticolajuncidís.

greixoset[greJo'zet] (Sag) / [gretJo'zet](G). Pardalgorjablanc . Zonotíchia albícollís. OceIIde pit gris, semblantal teuladíen les alesi el cos,amb una tacablanca a la gorja i un capellblanc i negreratllat.

guatla ['walla]. Coturnix coturníx. Des del punt de vista fonétic cal ressaltarla conservaciógeneral de la geminadaa tota la comarcai la pérduade la g- inicial seguida de I'aproximant labiovelar,fenomen -aquest darrer- bastantfreqüent a les terres meridionalsvalencianes. Ens detindrem una mica, peró, en la interpretaciódel cantde I'ocell, ja quees interessantde destacarla variaciómimológica que presenta la guatla arreu de la comarcai, en general,a totesles llengües.Veny (1991: 82-33)ja recull

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 328

diversesmimologies própies del catalá,com ara blat barat, setper vuit, palpa-la, pít i plet í cap pelat, de les quals les tres primeresapareixen també a la nostra zona d'estudi,i comentaque no hi ha relaciósemántica amb cap activitat de I'ocell, sinó que senzillaments'ha adaptatel cant de riüne ternari a tres síl'labes intel'ligibles i entenedores.Vegem els resultatsde la nostraenquesta als pobles estudiats (mapa núm. 1e1): blat barat: A, Ala, Alc, B, Bg, Cas,Gall, Llí, Ond, Or, Par, X, Xáb palpa-la:Atz, Bd, D, E, Ped,Ri, San,Ver setper vuit: Bsa,J, Nou, Xa setper vuít, guatlar¿i:Teu guatlard: P El mateix Veny (1978: 212-ZL4) atribueix un origen onomatopeica les denominacionsd'aquest ocell en crevillentí@aix Vinalopó)-pasqaalef-, on a mésa més s'ha produit una homonimitzaciód'un nom personal,en gallec-paspalló.r-, en lleonés -pafpayar, zalpapar-, en itaüe -palpalá, palpaqud- i en romanés -pitpalac-. Nosaltreshem pogut ampliar el llistat a diversesllengües eslaves i báltiques:pérepel en rus i ucrainés-pélepel en diversosdialectes russos-, prepelífi en romanés,búlgar, serbocroati eslové,on -ífiés un simplemorfema de femení,i en littritpíépala i pütpelé.Quant al mimologisme,sembla que en rus predominapod polot' i en txecpú penü'cinc monedes'(Fasmer 1987: 235-239).

gurritictec (Ver). Phylloscopuscollybita. Mosquiter comú.

lluiset [Áoi'zet] (San).Mosquiter xiulaire?

martinet (Ond, Ver). Blauet.Alcedo atthis.

mérlera ['merlera]o ['mellera]@r, Bv, Pa)/ [am'mellera]@l). Merla. Turdusmerula. Mallorquinismeevident que trobem únicament a la vall de Gallinera.

Vicent Beltran I Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

tÉxtc 329

morteret @a). Orenetacua blanca?

nyec (G, Ped,Xa). Philloscopussibilatrix. Mosquiterxiulaire. Oceltde vingudaque va pels barrancs,rius i séquies.El seunom és, sensdubte, de creacióonomatopeica.

bbila. Au nocturnade vol silenciósque té molt desenvolupatel sentit de la vista i de I'oida. SegonsCoromines (1977: 3242), es tracta d'un mot molt característicdel domini lingüístic, comú a totes les regions de la llengua, llevat, si de cas, de la CatalunyaNord. Pren duesformes básiques: óliba, forma de fora del PaísValenciá, i óbila al Paísvalenciá -a Elx, peró, óliva (segura199g: 132)-. spitzer, tal i com reprodueixCoromines, relaciona el mot germánic*owwilo amb el catah (al. Eule, neerl.uil,ang. ow[).Yeny (1977:38), quanparladel'eivissenc olivassa,consideraque el nom catalá primitiu eru óbila: segonsell, el pas a óIiba "és el resultat d'una etimologiapopular que ha consistita relacionarel primer segmentdel mot amb ,oli' per creurela gent que aquestestrígid es bevia I'oli de les llántiesde les esglésies",tenint en compteque un dels seushábitats preferits són els campanars.

orellonet (A). Ocell Delíchonurbica. Metáteside oronellet.

oreneta [ora'neta](Cas). Oreneta cuablanca. Delichon urbíca. A Castellsde Serrella, a Sagra,a Tormos i a la Vall d'Alcalá s'estableixuna distinció, de baseetimológica, forga interessantentre els dos tipus d'oreneta més conegutsa les nostres terres -Hirundo rustica / Delichonurbica-. Al primer poblees distingeixentre !'orandella i l'oraneta. als dos següentsenfie l'oronetla i L'oroneti a la Vall d'Atcalá entre l'oronelln íl'orellonef. En tots els casosés la mateixaparaula, peró hi ha variacióen els sufixos (-ella / "et(a)), en el génerei en la forma que pren el lexema, depenentde I'estadi evolutiu"L'oreneta cuablanca, que sol fer els nius a les voladesde les cases, és un ocell més petit que I'altre i menysfamiliar, amb una tacablanca a la cua, que alhorano apareixtan bifurcadacom la de I'orenetawlgar.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 330

oronet (Sag,Tor). Orenetacuablanca. Delichon urbica. Vegeuoreneta.

pamfígot (Ala, Mur, Or) / pamfigo (Llo, Par, Ped).Oriol. Oriolusoríolus. És conegut sobretotel mascle,de color groc brillant, ambales negres i cua del mateixcolor peró tacadadegroc. Aquestadenominació, a I'igual quepapafigos, li ésatribuida pel costum de menjarfigues.

papafigo (Alc, Bsa, J, Llí, X, Xa). Oriol. Oriolus oríolus. Aquestadenominació ja apareixdocumentada al DMGa (s.v.papafigo,I). Paral'lelisme curiós amb el pornrgués papa-figos. Es tractad'un ocell de colors forga cridaners-una combinacióde groc i negre-, quees cancteritzaper menjarfigues i bacores,la qual cosafa que s'anomene fi.guero o bacorer(o)en molts punts del valenciá(Tormo L99L: L993a;Villaplana: 1988: I24). L'occitá coneix, entre d'altres, la denominaciófiga-loriou, i segons Perbosc(1988: t72) el seucant demostra una inquietudcontínua per I'estatd'aquests fruits: Ias figas son mnduras! Cal plantar figuiérs!; son maduras las figas? las devírariai!

pardalet de bérum (Llo). Cotxa cua-roja. Phoenicurusphoenícurzs. Ocell que es cancteritzapel movimentconstant de la cua i pel carpórogenc.

pardet (G, Ped). Orenetade la cuablanca.Delichon urbíca.

passaforats(Cas, E, Gall). Troglodüestroglodítes. Caragolet.

patxarell [patp'rer{ | lpat[a'reÁ}.Passerell. Carduelís cannabína. Aquesta pronúncia esti molt estesaper tota la Marina i la Safor(Colomina t99I:260-261), malgratque el DCor (s.v. passerel/),basant-se en el DCW, la rebutgeatribuint-la als hábits fonétics de gent forastera.La forma que pren aquestaveu a la major part del valenciá éspaíxarel/. Tambéés un malnomactual a Pedreguer.Hi ha d'altresvariants:

Vicent Bellran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Pínerell: Mu (a Pí*ereIIa és un malnom) pagerell: Xirb pajarell: Teu

pátxera (Gall). Merla blava.Monticula solítaríus. Enfront de solitari / soletari, que és la denominaciómés freqüent a la restade la comarca,a la Vall de Gallinerase sent més aitlapdfrera, veu paral{elaal mallorquípdssera, d'on deuprocedir. Colomina(1986: 673; l99t: 260) ja recull aquestmallorquinisme i amplia l'área de conservacíóa Tárbena, ambpdixera l'pa[era], i a la vall de Guadalest,que, per contaminacióde buixquera'bosqueta grossa', fa servirla v ariantp díxquera.

perissó (Bsa). Pardal roquer. Petroniapetronía. Ocell pál'lid i rodanxó, que habita generalmenten zonespedregoses de muntanya,ruines i terresde conreu.

pic-tort @sa,Llo, Ond, P). Durbec.Coccothraustes coccothraustes. Ocell de coll gros i bec notable,amb el qualés capagde partir llavors gransi menjar-seinsectes durs. A Tárbenaés conegutper bec-tort.

pinsá. Ocell Fríngilla coelebs.Aquesta variant, peró ambsibilant sonora [pin'za], está forga estesaa la Marina Alta i en gran part del valenciá.Un poc mésal sud i a I'oest predominaprinsá / prensd i, si ens acostema I'alacantí, la forma habitual per a designaraquest ocell ésxau. Prenles variantssegüents a Ia comarca: pínsd;4, Ala, E, Gall,P pinsat: Xib prinzd: Cas pinzd:la resta

pruna / pruneta @sa, C, Se). PhilIoscopussibilatrix. Mosquiter xiulaire. Ocellet menudetque assenyalafred, que sol anarper dins del poble i per damuntdels fils de

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 332

la llum.

puput [pa'put] (Ala, Gall). Cucut. Cuculuscanorus.

roda-soques(P). "Ocell mésmenut i grisetque el rossinyol".

roqueret (Bsa,Llí). Oreneüacuablanca. Delíchon urbíca.

roquerol [reke'rcl] (Alc, G, J, Llo, Or, Ped, X). Orenetacuablanca.

rossarda (G, Llí, Llo, Par, Ped; rosaldaa C). Cuaenlairat.

setrillet (J, Ped). Ocell molt petit, amb poca carn, que va per dins les mates.Trist. Cistícolnjuncidis. A JesúsPobre em diguerenque " és el mésmenudet de tots; és com una metla i va per dins delscanyars".

sossuit(P). Mosquiterxiulaire. Pltylloscopussibilatrix.

suitet (Atz). Mosquiterxiulaire. Phyllo s c op us síb ilatríx.

tendó (Xeb). Tudó.

terrola (general)/ terredola Mur). Alosa.Alauda arvensis.Variant de terrerola.

todo (G, I). Tudó. A partir de la forma assimiladatodó, freqüenta la comarca,s'ha creat,per regressió,la varianttodo alspobles de Gatai JesúsPobre.

trencapinyols (Bb). Trencapinyescomú. Loxia curvirostra.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

trencapinyons(J, Ped,Xa, Xáb). Trencapinyescomú. Petersonet at. (1987:254)també recullena les Balearstrencapinyons referit al mateixocell. EIDCW el localitzena les Illes i al PaísValenciá.

uitet (Alc, Bg, Llo, Nou, Or, Teu, Xib). Philloscopussibilatrix. Mosquiterxiulaire. Ocell de color groc verdósamb la gola i el ventreblanc. La denominacióés d'origen onomatopeica,com ho són sossuiti suitet.

xanna. Petit ocell de diversesespécies. La més conegudaés la'bosqueta wlgar'. Hippolais po$glotta. Es tracta d'un ocellet de voru tretze centímetres,difícil de distingir de la bosquetaicterina (Híppolaís ícterína), excepte per la veu. A la nostra comarcapren les variantssegüents: )canna:Alc, Llí, Ra xénna:A, Bsa,G, Pa, Se,Teu, X, Xeb xanla: P xagna: J, Ped, Po xégna:Bb, C, Cas,G, J, Ond,Ver, Xa xare: Or, Sag(xéra: San) xéra: Ala, Atz,Bg, Bl, Br, E, Mur, par

xarreu [tJa'rew](J). Segonsm'informen és un ocell unamica més grosset que un teuladí gran. Deu ser de la mateixafamília. Recordemque a[ nord del PaísValenciá, segons Gimeno(1991: 592),xareu o xarqu sóndenominacions forga conegudes per a designar el pardal comú o teuladí. A Callosad'en Sarrii @elfran L994: 74) el seu cant és reproduit amb les síl'labesjareu! o xeu, xeu!, coincidint, en certa mesura,amb el mimologismearreplegat a occitániaper Perbosc(1988: L98): " Geriu, gerau! Tu ne veneseioivaf'.

xarroc [tfa'rck] @). Ocellmolt semblantal sordet('titella'), ambratlles blanques entre

Vicent Beltrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectalvalencianobalear 334

les alesi el coll, a modede collaró."Estava en la terrad'arrós".

xibec ffi'bekl (Teu). Bitxac. Metitesi de bí*ec (< bítxac)o encreuamentamb el nom d'ocellxibeca.

ximerlit (Bsa,c, G, J, Teu; xemerlía G, Xáb). Torlit. Burbinusoedicnemus. ocell, de color marró-rogenc,semblant a una gallinai d'un pesconsiderable. A les Illes síbil lí, sebel'lí,xíbel'lí, xebel'lí. Seguramentes tractad'un mallorquinisme.

xinximet (G). Ocellet més menudetque el xiuít. SegonsSegura (1996: 27L), es diu xíruimillo al Verdegás(l'Alacantí) aplicat segurament al Parusmajor.

xiuit (G, J, Ped, Xa). Mosquitercomú. Phylloscopus collybíta.

xoliguer. Xoriguer. A diferénciadel valenciágeneral, que ha dissimilatla -r- en -l- i ha mantingutla s- inicial llatina (< *sorucARIU),Pedreguer, coincidint amb la major part del catali, presentala palatalfricativa sordaen posició inicial, d'acord amb les característiquesfonétiques del parlar local, i un grapat més de pobles I'han transformadaen africadao hanafegit un elementvocálic davant. Aquestes dues darreres possibilitatssón dos intents d'adaptaciódel que seguramentés un mallorquinisme fonétic. Amb tot, les possibilitatsfonétiques que pren aquestmot a la nostra comarca són les següents:

[Joli'yer]: Ped [tJoli'yer]: Ala, Atz, Bd, Cas,Gall, X [ajJoli'yer]:E [soli'yer]: la resta

xuplacampanes(P). Trpusd'ocell no identificat.

Vicent Beltron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

tÉxtc zzs

4.1.9.3. (a) Ictionímia (repertoride termescartografiats)

BA1ALü.Peix Gadusmorhua molt utilitzat en usosculinaris. (Mapa núm. 192)

abadejo [ba'e(d)Jo] (gairebégeneral) / [ba'ed:go] (Llí, X) / [aba'ded3o](Xáb). La isoglossabacallar / abadeiodivideix la Marina en dueszones: la part nord suposala continuaciógeogrifica de la denominacióprópia del valenciácentro-septentrional, mentre que el sud -amb bacallar- coincideixamb I'Alcoiá i el Comtat, la Marina Baixa i les terres situadesmés avall de la línia Biar-Busot.D'aquesta darrera zona, Crevillentn'és l'excepció,arnb abaejo, i, en una altra época,segurament, segons se'n despréndels documentsestudiats per Montoya (1990: 264), tarr:óées diria així a la comarcadel Baix Segura(Oriola): "A Oriola, en una relació de "peixca salada"de 1603tenim: "...congre,merluga, tonyina y abadejo,,. bacallá [baka'l.ar] (8, c, cas, D, Nou, Teu). Denominacióminoritá.ria a la nostra comarca,enfront de la forma abadejo,que s'esténde Benissacap al nord. Com molt bé diu el DCor (s.v. bacalld), "en la regió Alcoi-Alacant es diu bacallar (...) En realitat, al País Valenciá i inctús ala zonaAlcoi-Alacant, així com en els parlars catalansdel sud-oestesü molt estésavui abaejo o abadejo(o badejo),que és un altre castellanismeo galleguismepres d'abadejo". Realment hi ha una zonamolt campacta de bacallar, qtredes de la Marina i I'Alcoiá-Comtatarriba a I'extrem sud de la nostra llengua(Monóver, Elx, Guardamar).

ENeó DEMAR. Petx Echinus acutus. (Mapa núm. 194)

bogamarí(G, X¿b).Veny (L976:215-2L6i nota nrim. 30), basant-seenl'ALDC. recull els nomsde I'ictiónim Echinusacutus a gafuebétota la costadel migiorn valenciá:arigó (Alqueria de la Comtessa),olleta (Altea), bogamarí (Xibia), bogamarina (Alacant, Guardamar)i paparinel/ Genidorm; DCVB). A més a més, aquestautor destacael

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacteinterdialectal valencianobalear 336

paraLlelismeque s'estableixentre la denominacióxabiera i alacantinai la forma baleáricavogamarí (també vogo a Santanyí).Segons I'estudiós, el segmentinicial de vogamarítindria relació amb el cast. bogavante(

PALAIA.Peix de I'orde delspleuronectiformes (Cítharus linguatula), amb el cosrecobert d'escatesgrans, rostre punxegut i ulls separatsper una crostaóssia. (Mapa núm. 193)

palaia. Dues de les tres variantsfonétiques que presentaaquest mot a la nostra comarca han perdutla semiconsonantintervocálica: palnía: Xirb pald: Atz, Bb, Nou, Ond,P, Pa, Rá, Teu, Ver

Vicent Beltrun i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

peli: Ala, Alc, Bd, Bme,E, G, J, Llí, Llo, Mur, par, ped, po, Tor, X, Xa peluda (C, D). L'etirnologia popular ha relacionate[ mot palaia arr:ópéI i I'ha transformaten peluda. malgrat [a presénciaevident d'escates. A Calp em distingien entrelapeludaprópiamentdita ('palaia') ilapeluda ambranda (Scophtatmusrhombus 'rom') i la peludafina (Soleatutea).

4.1.9.3. @) Ictionímia (unitatsléxiques no cartografiades)

ángel. Escat.Peix Squatínasquatina.

boga. Peix de I'ordre dels percifonnes,de la família dels espárids(Boops boops).

bonyítol @sa,C, D, Ond, Xeb). Bonítol. Sardasarda. De la lecturade Llorca (1998: 712) sabemque hi ha un predominide la pronúnciapalatalitzadaentre la gentde terra, perd no ocorre el mateix amb la gent de mar, com a mínim a la Marina Baixa, on també se sent bonítol. A Alacantcontinua la vacil'lació, segonsSegura (1996: 134- 135). A la nostra comarca,concretament a Dénia, Cabrera(L997:141) recull indistintamentbonvítol i bonítol.

cabut (Ond). Lluerna. Tügla lucerna.A Dénia, segonsCabrera (L997:143), el cabut o cabet ésla juriola menuda.Yegeu juriola.

cerviola (Bsa,C). Serioladumerílii. SegonsLlorca (1998: 729), es diu cerviola a tota la costade la Marina Baixa.

clótxina. Musclo. It[ythílus galloprovincíalís.Gairebé general en valencii, com a mínim de la meitatsud. González(199L:25), en el seuestudi centrat en el parlar de la Plana, fa coincidir la isoglossacló*ína / muscloamb el riu Millars, de maneraque la primera

Vicenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte ínterdialectal valencianobalear 338

formacorrespon a les localitatssituades al sudi I'altra és la denominacióseptentrional. No obstant aixó, Colomina (1991: 250) recull musclo a Benidorm, al costat de clótxena,i hi destacala pronúnciaalcoiana clótgina. La solució amb [e] postónica tambéés documentadaper Orellana(1802: 3) sotala variantclógena, que presentala consonantintermédia sonoritzada, almenys gráficament, ja que s'hi especificaque "en la articulació sona clochena". Amb tot, cal destacaruna informació de caire sociolingüísticinteressant referent a Dénia (Cabrera L997: 146), que constatala penetraciódel castellanismemejílló, quanaquest mol'lusc está en conserva.

cornuda (D). Peix martell. Sphyrnarygaena.

cranc. A la nostra comarcano ha pres massavolada la variant carranc, própia del valenciácentral. En aquesteslatituds se sentmés aina la veu originária cranc, sovint sotala forma caranc,que presentaanaptixi, a I'igual quecarranc, peró que mantéel carácterbategant dela lrl. Són especialmentinteressants les solucionscran i cra, singularsque han nascuta partir d'una interpretacióerrdnia del plural crans per cranlkls. En total, hi ha cinc variantsfonétiques diferents a la comarca: crenci Alc, Bb, Bg, Bme,Cas, J, Llo, Mur, Or, Ped,Rá, Sag,San, Tor, X cran: Bg, Par cra: Ala,Bg caranc:Bsa, D, Ond,Nou, Po, Sag,Teu, Ver, Xáb caÍranc:A, Atz, B, E, G, Gall, Lll, P Martines(1999a: 263-264) relaciona I'alternanga de líquidesque observemen caragina,canagirw i clagínaamb la vacil'lacióen caranc,carranc i clanc. De fet, les líquides són les consonantsque permeten més alteracions fonétiques -metátesis, anaptixis,dissimilacions, assimilacions- en la major part de les llengüeseuropees: l'alguerés(jalmana, prorar),1'andalús (carvario, perdet) i el pornrgués(branco, praía) en sónuns bonsexemples dins la Románia.Vegeu mapa núm. 33.

galtí (D). Galta-roig.Liza aurata. Galtí s'ha format a partir del substantiugalta amb

Vícent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Lixtc 339

l'ajut d'un diminutiu, at¿sque aquestpeix té una taca a la galta, tal i com assenyala Cabrera(1987: 142),basant-se en paraulesdels propis informants. Galti-roíg a Altea, i la Vila i, alternantamb mújol, a Benidorm,segons Llorca (L998:759).

golfis @sa, D, Xeb). Tallahams.Pomatomus saltator. La documentaciód'aquest mot no és massaabundant, perÓ en tenim mostressuficients que ens permetensaber la distribuciógeográfica aproximada i una interpretaciófiable del seupossible étim. Ja a les primeries del seglepassat Orellana (1802: 4) fa equivaldreel valencii golfds al castelláanchova; actualment el tallnhamses diu arucovaa Benidorm (Llorca L998: 767). Una centúriadesprés, el mot estudiatés documentat a Tarragonaamb el sentitde "peix petit, cria de la tonyina" i en valencii aplicatal peix Engraulismeletta (DCW). PerÓés el DCor (s.v. dofi) qui gosaa posfilar unaetimologia a partir de golfi, variant de dofi: "com que la terminacióde golfi(ns) semblavadiminutiva, se n'extraguéel tarrag(onés)i va(lenciá)golfds" .

gramántol. Llamántol. Humarus gammnrus.Tipus de crustaci marí de I'orde dels decápodes,de color negrós,i amb unes pinces enormesal primer parell de potes. SegonsAyza (1981: 84), a Peníscolaes diu llomanto.Orellana (1802: 5) escriu lom.antol,encara que ressaltaque "en la articulació (sona)Llomantol". A la nostra comarca,Maria Ibars (1965: 46) empragramintul per al singular i gramdntulsen plural: "el xic, un gramdntul desgarbat".Potser la forma pedregueraen singular, Sranulntus,s'ha creata partir d'aquestplural, per assimilaciódel grup -/s ) -s. Per a una possibleinterpretació etimológica, vegeu més amunt bogamart. Hem recollit les variantssegüents a la zonad'estudi: gramñntol:C, Teu, Xáb gramñntul:Bme, D, G, Or, Tor, Ver gramantus:Ped

grava (Alc, Bb, Bme,Llo, Ond,Ped, Rá, Sag,Tor; a Ala, Cas,Or i Sanés una paraula en desús).Escopinya en conserva;cast. berberecho. El nom li ve seguramentde les

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 340

partículesgravoses o I'arenetaque srarreplega a la seuapetxina. Es un substitutoriginal d'un castellanismetan estésen valencii, a I'igual queho és vedrigóo el tortosí catxel.

japuta [xa'puta] (D, Ond). Castanyola.Segons Llorca (1998: 726), a la Marina Baixa castarryolaidentifica I'ictiónim Brama brama i el Chromischromís, mentre que al Brama raii lí han aplicatI'estrangerísme palometa o saputa.

juliola [d3uri'clc] (D). Lluerna. Trigla lucerna. Orellana (1802: 4) fa coincidir seminticamentels ictidnimsjuliola i garneu: "fuhola. PIur. Julioles (...) ve á ser 1o mateix qvegarneu". No obstantaixó, a la Marina no són sinónimsabsoluts, ja que el primer corresponal Trigla lucernai el segonal Trigla Lyra (Cabreru1997: I43).

letxa (D). Cerviola. Seríoladumerilíi.

llobarro. Peix D icentrarchuslabrax.

marroc (D). Dofí o galfi quanés menut.Delphinus dephi.

matiner (D). Congrepintat. Echelusmyrus

millr (C, D). Milana. Ictiónim Mylíobatísaquila.

moixó (D, Ond). Athertnapresbyter. La translaciódels referentsterrestres al camp marítim, amb la consegüentadopció del mateix nom, són abundants;destaquen les coincidénciesamb diversos animalscom ara bouet, cabra, cavallet, furó, gall, gat, moixó, mussola,oroneta, palometa, porquet, rata, soliguer, tord, vaqueta;també hi ha ictiónims presosde nomsde plantesi fruites com, per exemple,bacora, ortíga i, fins i tot, pdmpol. Els parlants,per tant, hi han sabutveure i hanressaltat tot un seguit de semesen comúde maneraque han acabatfent-los equiparables. Vegeu oroneta.

Vicenl Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

morell (D). Clavellada.Raja clavata.

oroneta. Orenyola.Peix Cypselurusheterurus. A tot arreu del valencii -a Peníscola, per exemple, sota la variant aroneta (Ayza 1981: 85)- s'ha produit una relació semánticaentre I'ocell homónimi el peix en qüestió,pel fet que aquestsiga volador i estiga proveit d'ales. Sens dubte, la metáfora, des de la perspectivalingüística, constitueixuna de les basesde la conceptualitzaciói estructuració del món per part de tota comunitat cultural. Vegeu moíxó.

passamar.Peix de plata.Argentína splryraena.

petxelida(Xab). Petxina.[¿s variantsfonétiques que pren aquestmot a la Marina deuen ser solucionsde compromísentre el mallorquípegelida i el generalpetxina, com ja assenyalaColomina (1986: 673). A mésde petxelída, al llarg de la geografiacomarcal se sentenles formessegüents: pítxírina: X; pitxilina / petxelina: gairebégeneral; pitxina: Ond

rafet. Lluerna rcja. Trigln sp. D'acord ambel DCVB, aquestpeix és conegutper rafet a Tarragonai al PaísValenciá. De fet, Orellana(1802: 7) dónaconstáncia de la seva presénciaa la zonade valéncia i el tradueixal castelli com a bíIígau.

robagallo (C). Rom, rémol" Scophthalmusmaximus.

rodaballo [roda'vaÁo](Ond). Rom, rémol. Scophthalmwmaxímus.

tremolosa (C, Ond) / vaca tremolosa (D). Tipus de peix. Vaqueta.Torpedo torpedo. "Si li toquesla panxa,t'effampa".

Vicent Beltrsn í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 342

vedrigó (D). Escopinyade gallet. Cerastodermaedule.

vidriada @). Variada.Diplodus vulgaris.

vísol (D). Cavallavera. ScomberPneumatophorus.

xucla (D) ['tJukla]-['Jukla]/ sufla (Ond). Xucla vera.Spicara nnena. Orellana(1802: 8) recull aIa zonade Valénciala forma desafricadasucla (cast.trompero), paral'lela a la variantfonética d'Ondara.

4.I.9.4 (a) Amfrbís,réptíls i altres anímals(repertori de termescartografiats)

caLLERoT.cAPcRÓ9. Larva de la granota.(Mapa núm. 161)

capot (Llí, Ped, X). Aquestadenominació, peró amb I'oclusivasonoritzada cabot, és, segonsel DCW,la variantde St. Feliude G., Alacant,Art¿, Pollengai Sóller-al País Valenciátambé cabota-. En els nostrespobles de la Marina s'ha conservatI'oclusiva sordaintervocálica, d'acord amb les própiestendéncies articulatóries: lloquet, foquet, joquet i nuquet/rryuquet.Pel que fa a les diferentsllengües romániques, trobem en portuguéscabegudo, en aragonéscabezudo, en francéstétard i en occitá cabót, cap- gros, testut,tésta-d'ase / tésta-d'aii cabassola,tots ells nomsque fan referénciaa la formadel cap.Igualment en rus hiha golovdstíc(lgolovd'cap'). cullerot (4, Ala, Alc, Atz, Bb, Bd, Bg, Bsa,C, Cas,E, G, Gall, Mur, Nou, Ond, Or, P, Par, Po, Sag,San, Se, Teu, Tor, Ver, Xáb). Aquestnom fa referénciaa la forma de cullera que se li atribueix. Els paral'lelismesamb les diferentsllengües romániques són molt llampants:en occiti culhereta,cassuora -als Alps cassuorés una "grande cuiller á soupe", segonsMistral (s.v. cassoar; 1979: 489)-, co-de-sartan(:

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEXIC ?¿2

'cua/mánec de paella'); en aragonés(AndoLz) cuchareta i cullareta, e\tre d'altres. Tambécuchareta a Ludiente(Alba 21). En catalá,segons el DCW cullerot a Fraga, Tortosai Valéncia,i a la Terra Alta (NavarroALTA: mapa269) cutlerot, cullereta i culleró.

granot (Llo). Mentre que a Bolulla @eltran L994:39), a Mallorca (DCW) i a Nonasp -la Terra Alta (NavanoALTA: mapa268F el granot és la granota,a la Llosa aquest termes'aplica a la larva.

FARDATXO.LLANGARDATx. Réptil de cos allargat i cilíndric, cua llarga i quatre potes curtes cobert de petites escames.(Mapa núm. 160)

fardatxo (cas, G, Llí, Teu, x, xáb). Es tracta d'una veu paral.lelaa l'aragonés hardacho(ALEANR, mapa 340), modiftcatengardacfto a Navarrai Ahva (DME), que és d'ús freqüenten les terresxurres de I'interior del PaísValenciá: hardacho a Villena i Sax(Torreblanca 1976:235); a Requena,Utiel, Aiora, Villar i Pueblade Íjar (Briz t99L: 130)i a Ludiente(Alba 1986:L34). Fardatxo és la denominaciópredominant en valenciá,encara que a la nostracomarca té un ús forgarestringit, a favor de la variant fondticasarvatxo, igualment influida pel mossárab.

sarvatxo[sar'vatJo] / [ser'vatJo]@b, Bg, Bl, Bv, cam, pa, ped)/ [sal'vatJo](Atz, E). La variantde I'Atzúvia i de la Vall d'Ebo deuhaver-se format a partir de la pressióde I'adjectiusalvatge. Segons Gimeno (1984: 18), "unaaltra illa de sarvatxoes consrara al Baix Maestrat(...) i a part de la Planade Castelló,sobretot la part del nord".

MaSARAI,I(A.Petit mamífer insectívor, semblantal ratolí, peró amb el musell llarg i punxegut.(Mapa núm. 162)

busarany (Ala, Atz, Bg, Llo, or, San,Tor, ver) / musarany @). Masculinizació de

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 344

musaraÍtyai posterioralteració fonética que ha transformatel fonemalml enuna [b], atésque tots dos sonspresenten una equivalénciaacústica evident. gambosí(A, B, Cas,E, Gall, Mur, Par). El DCor i el DCVB fan derivaraquest mot de gamba. Independentnrentde I'origen, el que sempres'observa és que el terme en qüestiós'aplica generalment a diversosanimals menuts: a Almudaina---el Comtat- fa referénciaales tisoreteso papaorelles(DCVB); a I'Albufera, gambússiaés "unamena de peixetmolt petit, (...) perquées mengenla larvadel mosquit"(DCor); i a I'interior de la Marina (inclosala vall de Guadalest[Beltran 1998: 51]) estracta de la musaranya o tambéd'un ocelletmenudet que senyala fred i queva per dins del poble,per damunt dels fils de la llum i de les portes; seguramentel caragolet.A més a més, hi ha la creengapopular -a la Marina (Beltran1994:80), a Tortosa,a Mallorca(DCW) i a Vinarós (DCor)- de fer creure als xiquets que hi ha uns animaletsimaginaris, anomenatsgambosins, que bufen i creenel soroll del vent i quecal cagarJosa les nits ventoses.PerÓ, per a aquestasegona accepció, el DCor (s.v. gamba)ens suggereix la relació amb el portuguésde Beira gambusíno'cagaimaginária'. trapó (Bb, Bd, Bsa, D, G, Llí, Ped, Se, Teu, X; treponeta C) I tarpó (Po) / tapó (Xeb). L'étim d'aquestvocable deu ser el mot talpó (eI talpó ) eI tarpó ) el trapó > el tapó).

4.1.9.4.b) Amfibís,réptíls i altresanímals (unitats léxiques no cartografiades)

amussar[amu'sar] (4, B, P) / [azmu'sar](E). Atiar el gosa algu.

amutxar [amu'{ar](Bsa, Par, Teu) / [mu'tfar](Atz, Bb, Bd, Bg, Bme,D, Gall, Nou, Ond,Or, Po, San,Tor, Ver). Atiar el gosa atgú.

inec (Atz, ond, P, ver). Enfront del castellanismepato, tan comú al llarg de la geografiavalenciana, a les terrespróximes a la Marjal es conservala denominació

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

tradicionald'aquests ocells de la famíliadels anatids. Se'n coneixende moltesclasses, com ara el collverd,el cap-roíg,el sarset,la parda, la coa dejunc i el cullerot, entre d'altres. A la Marina Baixa (Callosa)aquest mot nomésha quedatfossilitzat en el modisme/erI'dnec'fer elruc' i a Elx, segonsSegura (1998: L29),lafemella de l'ánec collverdencara es coneix com a dnera.Amb tot, unesdades escadusseres i afllades que confirmenla tendénciaa I'oblit d'un mot tan nostre,condemnat a desaparéixerde la parla viva.

aüixar tuJá(r)].1. Espantarles mosques.2. @ed,Rá, Xáb) Atiar un gos. verb de creacióonomatopeica, a partir del crit uix!, utilitzat per a fer fugir certs animalso incitar-losper a envestiro atacar.

clapir (A, Ala, Gall) / glapir (L10. Lladrar el gos ambun crit agut quan assenyalala caga.

cloquejar (Teu). Escatainarles gallinesabans de pondre.

cotxino ftu'tJínol (Llí, X). Porc.

dragó [andre'yo] / [andra'yo] (a Ala [andri'yo]). Sauri de la família dels gecónids, d'uns wit centímetresde llarg, de pell escatosai de color gris verdós, amb la part inferior del cosblanca. S'alimenta d'insectes i es localitzasovint a les paretso badalls de les cases.

escainar-se(Ped, Teu). Escatainarles gallines.Mallorquinisme. A Teuladaabans de pondrecloquegen i despréss'escainen.

esmunyir. Munyir, treurela llet d'una mamella.La variantde la Marina Alta sembla que no té massaextensió: eI DCor (s.v. mwtyir) la dónacom a própia de Valls, Reus,

Vicent Beltran i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 346

Tarragonai unazona que comprendria les comarquesde la Safor,la Marina i I'Alcoiá- Comtat. A Xábia pronuncienesbunyir, grácies a un procésdissimilatori de nasals, afavoritper I'equivalénciaacústica entre dos fonemes *lml i lbl- quepresenten molts trets en comú.

galipau (Forna [l'Atzúvia]). Tipus de gripauno massagran. El DCW tambého recull a Vic i St. Feliu de C. ambel sentitde 'calápat'.Vegeu DCor (s.v. griparz)i compareu arrtbcalapater.

indiir [andi'a]. Titot, gall dindi. Enfrontdel castellanrsmepavo, forgaestés en valenciá, especialmentel meridional(Veny 1978:mapa 2, basaten les informacionsileI'ALDQ, la Marina mantéviu el termeíndíd, paral'lela I'eivissencindíot i a la forma andíot de la Vall d'Aneu (Sistac1998: 75), com ho és tambéde les formesmés generals gall díndi. A Relleu, la Torre de les Maganesi Xixona se sentmés aina la denominació castellanitzada índi o .

llebra. Llebre. A la Marina Alta hi ha un predomini absolutde la forma llebra, a diferéncia de la Marina Baixa que presentallebre. Semblaque aquestavacil'lació vocálicaés una constanten tot el cataláoccidental, com es desprénde les paraulesde Coromines(s.v. llebre)en estudiaraquest vocable: "En elsparlars occidentals fins avui continuaencara el tantaraneigentre -e i -a"; i de les dadeslocals que en dóna,com ara llebre a Alcoi, al Portell de Morella i a Castellóde Rugati llebra a la Riberad'Ebre, Castellóde la Plana,Quatretonda, etc.

lleixigada. Llorigada.Cria de conills; i, per extensió,un conjuntrelativament nombrós d'animalsde la mateixaespécie: una llexigó de conills, deperdius, etc. A Callosai a Bolulla es pronuncialletxígá,la qual cosafa pensaren un origen castelládel mot.

lloriguera [d3oli'yera] (Ped).Cau de conills. La variant pedregueraés resultatd'una

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

dissimilacióa partir de lloriguera: elprimer pas seriael de -r- per -/- (*ilotiguera) i seguidamentuna nova dissimilacióde les laterals.

lluenta @b, cas, X). Tipus de sargantanaun poquetmés gran i lluent.

mamacabres.Psammodromus algirus. Sargantanacuallarga. Segons Villaplana (1988: 56), "aquestasargantana rep aquestcuriós nom a causade la creengabastant estesa, i que sovint és atribuida a les colobres,d'alimentar-se de la llet de les cabresquan aquestesdescansen".

manxa @g, Teu). Tipus d'insecteque, segonsun informant, "talla la soquetade les tomaqueres".

meular (,{, Br, Bv, Teu) / maular (Cas)/ miular (Ala, Alc, Atz, Bb, Bl, Bsa, C, E, Llí, Nou, Ond, Tor, Ver, X). Miolar el gat. Possiblemallorquinisme fonétic, ja que en valenciápredominen les pronúnciesmnular o míular.

moltró(E, Or, Ped, Xáb). El masclede I'ovella destinatala procreaciós'anomena mardd. Quanes parla de carn de moltó es fa referénciaa la carnde corder,d'ovella o de borrego.Aquest mot, queencara té certavitalitatals poblesesmentats, es desconeix per completa la major part delspobles del voltant.

mosca d'ase (general)/ mosca d'Aixa (Bb). Mosca del bou. Tabanusbovinus. La segona variant ha substituit el mot ase, prácticamentdesaparegut del llenguatge quotidiá,per un topÓnimforga conegut a la comarca;es tracta del Castelld'Aixa.

orso. Ós. Sovint se'n fa un ús metafóricd'aquesta veu, ja que, en comptesde designar I'animal del génere ursus, s'aplica a una persona que -suposadament- té característiquessemblants: quin orso estdsfet!

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 348

pitiu [pi'tiw] i [pe'tiw] (Teu). Indiá, galldindi. Veu d'origen onomatopeic.

ranoc [re'nck] (4, Pa). Gripau. SegonsSegura (1996: 237), renocés la forma habitual d'anomenarel gripau a la zorracentral i meridionaldel campd'Alacant, alhora que existeixel femenírenoca referit ala granota.B,lDEsc(s.v. renóch)defineix el masculí com una 'rana de zarual.Reptil semejanteá un sapillo', mentre que al DSan (s.v. renoch)apareix senzillament com a 'rana' o 'renaquaco'.

sargantana.Sauri del génereLacerta, de pocagrandária i cos estirat.La major part de la comarcaconeix la variantmetatitzada, alhora que presenta vacil'lació de la vocal de la primera síl'laba: segrentana:Atz, Bb, G, Nou, Ped,Sag, San, Se, Ver segrantana:A, Ala, Alc, C, Cas,D, E, J, Llí, Llo, Mur, Or, Par, Tor, X segantana:AA sergantana:Bsa, Teu sagrantana:J sargantana:Bsa

teranyina. Teixit que fa una aranyaamb al fil que segrega,per a cagarinsectes que li serveixend'aliment. Pren les variantssegüents alazona d'estudi: tarallína: A, Cas, E, Ped tallnrinn:Alc, Bb, Bsa,C, Lli, Nou, Ond,Ped, Teu, X, Xáb tallerina: Llo Des del punt de vista fonétic,s'ha produit una dissimilacióconsonántica (ny-n >11-n)i unaassimilació vocilica (tera-)tara).

tossar [tu'sar] (Bsa).Topar el bou. Benissaés l'únic poblede la comarcaque conserva aquestverb, enfrontde la formatopar, pronunciada en [o] o [u], tant átonacom tónica, a la restade pobles.No obstantaixó, hi trobemdiversos derivats com ara tussot'colp al cap' a Castellsde Serrellai tussalóa Callosai Bolulla.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

udolar. Aplicat als gossos,cridar de maneraprolongada i planyívola. Prenles variants següentsa la comarca: ular: C, Se aülar: D, Teu dular: Bsa,X ELDCoT(s.v. udolar)testifica que "avui la variantadular (ambel derivataduQ segueixa Mall. (.".), i a mésa Men. i Eiv. (AlcM), peró reduit normalmenta dular en aquestadarrera illa (...) A Castellóde la Planaadular ha continuaten sentitfigurat (...)'. I de la lecturadels textos de J. Martí i Gadea,nascut al Comtat,peró molt vinculat amb la Marina, dedueix que "adular deu tenir ús en altres bandesdel país Valenciátambé", referint-se precisament a aquestescomarques. Colomina (1991 :329) ampliaI'irea d'aquestadarrera variant a la Marina Baixai a Xixona.

'persona viri (G). Verí del gripaui, per extensió, roina'. Ex.: Quinviri estdfet este xiquet!Aquestavariant fonética, aplicada únicament a la substánciatóxica, ja la trobem documentadaal DMGa (s.v. víri).

4.1.9.5. (a) Fítonímia(repefiori de termescartografiats)

BOGA.BovA. Génere de plantes herbácies perennes, de la famíliade lestifbcies, les fulles de la qual serveixenper a fer seientsde cadira.Thypa,qp. Mapa núm. 15g)

boga1. (C, Bsa,D, G, J,Llí, Se,X).

bova (A, Ala, Alc, Atz,B, Bb, Bd, Bg, Bme,Cas, E, Gall, Llo, Mur, Nou, Ond, Or, P, Par, Ped,Po, Ri, Sag,San, Teu, Tor, Ver, Xa, Xáb).

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobolear 350

oEPELL.BRItc. Arbust. Eríca multiflora. (Mapanúm. 155)

cepell (A, Bsa, C, Llo, Nou, Par, Teu) / cipell (Atz, E) / xipell (8, Gall). El mallorquí xipell és viu a les hores d'ara a la Vall de Gallinera,Beniaia i I'Orxa, mentre que l'Ataivia i la Vall d'Ebo -amb cipell- presentenuna forma híbridaentre aquesta i el valenciácepell. A Pegocepell és 'tota la llenyade la muntanya',oposant-se alpetorro, que corresponal bruc. cepetell(Se). Seguramentes tractad'un híbrid entrela forma originariacepell i la veu de creacióonomatopeica petorro / petorrí, própia dels poblesvei'ns. Compareu amb estepellque és la variant que pren aquestmot al poble de Gata. estepell [asta'pe¿{(G). petorrell (Ala, Alc, Bd, J, Llo, Mur, Ped, San).Deriva del motpetoto, pels esclafits i sorolls que fa en tirar-seal foc. L'afegimentdel sufix -el/ s'explicasegurament per analogiaa cepell,que és un dels sinónimsmés coneguts del valenciá. petorrí @sa,c, Nou, Teu). petorro (Atz, Bme,Cas, D, Gall, P, Rá, Sag,Ver, X, Xeb).

J0NC."ruNc.Nom donat a diversesherbes monocotiledónies de llocs humits.(I\rtapa núm. 3)

jonc @sa,C, G, J, Llí, Teu,Xib;Tbnquet a Ped;anjonc aXijonquera a Nou). Sempre s'ha volgut opos¿rla parellaléxica, o mésaina fonética, jonc / junc, per a caracteútzar els dialectesorientals i occidentalsrespectivament. A algunspunts de la Marina Alta, a Tárbenai a Famorcal'única forma existentés jonc, jonquet o jonquera. Enel casde les variantsque presentenla lol en posició itona (concretamentla de Pedregueri Tárbena)no podemassegurar que siga un derivatde jonc,ja quetambé podria procedir deiunc; ara bé, el fet que hi haja llocs on es diu jonc i que les característiquesdel parlar de Pedreguerno siguenespecialment propenses al canvi de u ) o (compareu

Vicenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEnc asl

bullír, iulívert per les formes més habítuals en el valenciá veí bollír í jolívert) fan pensarque es tractad'un derivatde jonc i, per tant, d'un mallorquinismemés. junc (la resta).

MORELLAR0QUEM.Planta urticácia de I'espécieParietaria fficínalís, principalmentla varietatdffisa. (Mapanúm. 154)

apegalosafpey a' lozal (Alc). herba roquera @d, Cas,G, J, Llo, Mur, Par, Ped,Sag). maria roquera (Atz, P).

molla roquera ['mcr(e ro'kera] / [mu r(aro'kera](Se). Aquestadenominació es deu haverformat, per regressió,apartir de la variantmetatitzadamollera, quesembla que és bastantfreqüent, segons eI DCW, a Mallorca-i ací a les nostreslatituds, a Catp i a Altea-. L'adjectiu roquera-morella roquera,herba roquera- fa referénciaal lloc on mésen solencréixer (a la vora de les roques,dels márgens, etc.). morella (A, Ala, B, Gall).

morella roquera @g, Bme, Po, Rá, Tor) / mollera roquera [ro'kera] (c) / [ru'kera] (Bsa). rapamorella (Bg, E).

rentabotelles (Xáb). El nom que rep aquestaplanta remet a les seves qualitats netejadores.Molts informantsrecorden que la feien servir per a rentar objectesde vidre o de test, com ara gerres,setrills o qualsevolveixell de les mateixescaracterístiques; compareu arcrbrentapitxers dels pobles veins de Teulada i Poble Nou i awtbrenta- setrills i llavatassaque són les formesprópies de diverseslocalitats de la Marina Baixa @eltran1994:92 i95). rentapitxers (Nou, Teu).

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 352

0RTIGA.Planta les tiges i fulles de la qual estancobertes de péls rígids que es trenquen amb facilitat i que segreguenun líquid urticant que produeix una gran picor i taquesa la pell a qui la toca. Urtíca urens.(Mapa núm. 156)

formiga [for'niya] @g). Mitjangantun procedimentmetonímic, basat en una relacióde causai efecte,la sensacióde formigueigi picor que provocatocar aquestaplanta ha acabatper donar-li nom. guardiana [gor'6jana](A). Es tractad'una veu paral'lelaa la forma guardíans,sentida a Monóver-les Valls del Vinalopó-, el nom de la qual fa referénciaa la capacitatde "guardar"o impedir I'entradaa un hort o a un camp. herba piquera (L1í, X). matos (Llo). Possiblereducció de picamato, que és la variantque predomina als pobles veins. ortiga (A, B, Bmau,Bsa, Cas, E, Gall, Mur, Se). picamato (Atz, B, Bme, Gall, P, Par, San). La denominacióque pren n'és ben il'lustrativa,donades les característiquesde la planta:es tractad'un compostde pico y mato, amb alteraciódel primer element. picapacos(G) / picapatos (Rá, Tor) / picapardos (Ala). Variants fonétiques-amb repeticiódeliberada d'oclusives- que seguramentparteixen de pícamnto com a forma básica o originária. Segonsinforma Climent (1992: 281), "tot i ser urticant, és comestible,bullida, com una verduraqualsevol. Té propietatsantireumátiques i és diürética(fa orinar i facilita I'eliminacióde les substánciesnoibles del renyó)". patos (Bb, Bd, D, J, Nou, Ond, Or, Ped, Po, Sag,Teu, Xa, Xeb) / pacos(C, Ver). Deu tractar-sed'una reduccióde picapatos i picapacos.

n¿'ta on PASTOR.ORESPINELL. Planta molt conegudai apreciada,les fulles de la qual es posenamb aigua i sal o amb vinagre, i es menjaen amanideso com a aperitiu. Sedumsp. (Mapanúm. 157)

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LÉxrc a53

crespinell. Pren les variantssegüents a la comarca: caspínell:Bsa, Bv, C, Teu, Xib escarpinell:Pa gaspinell:81,Br raimet de gat @g, Mur, Par). Aquest¿denominació s'ha creat apafifud'una associació d'ideesque relacionael felí, i el seucostum de malavejarper les teulades,amb el fet que aquestaplanta hi creix enganxadaamb certa facilitat. raim de pastor (la resta; a Gata rimet de pastor).

TIMó. FARTGoIA..Planta Thymusvulgaris. ( Mapa núm. 159)

botja ['bod3a] (Xeb). Mentre que a tota la comarcael mot botja fa referéncia a qualsevolmata petita i atapeida,de forma semiesfbrica,a Xábia i a Callosad'en Sarriá s'aplicaal timó o farigola. S'ha produit, per tant, un procésmetonímic mitjangant el qual el nom genéricha passata denominarI'espécie considerada pels parlantscom a prototípica.

frígola / friula. Aquestasolució léxica, en valenciá,abasta una áreacostanera que va com a mínim des de la Safor-frigóla a Oliva i a la Font d'en Carrós- a I'Alacantí, ambfriula a totesles partidesd'Alacant, llevat de la zonameridional, segons afirma Segura(1996: 186). És, peró, a la Marina Alta on l'ámbit d'apariciód'aquest mot s'eixamplamés i pren més volada,possiblement pel reforg del mallorquífrígota. Al mapanúm. 159 quedadelimitada la isoglossaque separa,al centrei a llevant de la comarca,aquesta denominació i, a les valls interiors,la forma mésestesa en valenciá, tímó o timonet. Són dues les variantsfonétiques que es reparteixend'una manera equitativala zonacost¿nera, a les qualsse n'ha d'afegir una tercerad'intermédia: frígola: Alc, Bsa,D, G, J, Nou, Ond, P, Ped,Po, Teu, Ver, X, Xa frígula: Bb friula: Ala, Bd,Bg, Bme, C, D, Llí, Llo, Mur, Or, par,Ri, Sag,San, Se, Tor

Vicent Belfron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contapllginterdialectal valencianobalear 354

El DSan (s.v. frígoleta) apuntaque es tracta d'una "yerba para adobar las ¿Izeytunas,vulgo herba de olíves. Llímasefrigoleta en la Marina". No sabemsi es tractad'una confusióo realments'ha aplicataquest terme a la sajolida. timó (A, Ala, Atz, B, Bg, Cas, E, Gall). Denominaciómajoritiria en vatenciá.

4.L.9.5. @) Fitonímic (unitatsléxiques no cartografiades)

aferragossos[fera'yosos] (Mur). Tipus de planta.

ajoca-sapos[,d3cka'sapos] @). Nom de planta.Segurament és la mateixaque l'ajoca- gripaus, ajoca+ótilso ajoca-saposque recull Masclans(1981: 28). En aqueixcas, es tractaria de I'anomenada científicamentLimoniastrum monopelatum. Aquesta denominaciótambé és conegudaa Bolulla (MarinaBaixa).

albalatge. Planta molt abundanta la vora de les carretercs.Hiparrhenia hírta. I-es variantsfonétiques recollides a la comarcasón les següents: albelatge:Tor asbelatge:Alc, Bg, J, Llo, Par, Sag,Teu, Ped,X ambelatge:Mu belatge:Bsa, Cas, D, J, Se herbelatge:Ala El DCor (s.v. abellatge)dóna com a mot básicun derivat d'abella; el DCW pren de Cavanillesla variantalballatge; la dónacom a valencianai la fa correspondre al génere.,4ndropogon Colomina(1991: 88-89), tenint en compteles variantscatalanes recollidesaL DCor i les arreplegadesper ell mateix a la Marina Baixa, fa notar els diversosencreuaments que ha sofert aquestmot segonsels llocs: especialmentamb herba, abella, ametla, i fins i tot ovella, i proposaper a alballatge (Cavanilles)la relació arrrbpalla, tenint en compteI'altura de la tija.

Vicent Beltron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

argelaga. La pronúnciaangílaga, predominant a la meitat sud del PaÍs Valenciá,és alteraciódel mot argelaga(Ulex parvíflorus); no obstantaixó, hi trobem, nomésa la nostracomarca, tres variantsfonétiques més, dues d'elles amb metátesi i un parell més amb tancamentdela lel originaria pel contacteamb una palatal: angelaga:Alc, Bd, Llo, Sag,San, Teu, Tor angegala:Bd, Bg, Or angigala:A, Ala, B, Cas,G angilaga: la resta

arítjol (Ala, Bsa,cas, Llo, Par, Ped,Sag, San, Teu, Tor, X). ptantasmitac aspera.

avena [véna]. Civada.Avena satíva. Segons el DCW, "la paraulaavena s'és perduda gairebédel tot en la nostrallengua viva; no es conservasinó a la part meridionalde Catalunyai en el regnede Valéncia".

barbellera (Sag). Tipus de planta. Segonsm'informa un llaurador, "és una botgeta paregudaa I'asbelatge".

batafaluga. PlantaPimpinella anísum. Anís. Pren les variantssegüents a la comarca: matafaluga:gairebé general matafoluga: G botifaluga: C

botja-rossa(C, Teu). Plantaque es passava per dins la calderaperqué la pansaprengués color, ja que I'aigua en quedavatenyida.

cabrona. Calícotomespínosa. Argelaga negra. Arbust de mésd'un metred'algi.ria amb flors grogues.Pren les variantssegüents: cabrona:J, San

Vicent Beltrsn i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Iq Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 356

cambrona:Dn P, Se,Teu, Xáb encabrona:Ala, Alc, Atz, Llo, Tor, X encambona:Bsa, C, Cas cambronera:Ver

canudet(Cas). Coa de cavall.

canyafel (D). PlantaFerula communis.

corretjola. Plantaque creix arrande terra i quetrau unes tiges molt llarguesamb fulletes ovalades.Convolvulus arvensis. La variant meridional immediatad'aquest mot és corríola, que s'esténdes de la Marina Baixa (Beltran t994: 87) al Baix Vinalopó (Segura1998: L27). ACastellsde Serrellaapareix I'híbrid corrt{ob, documentatja al DSan (s.v. corríjola) coma 'corrihuela,hierva'.

coscoll. QuercusCocciftra. Garric. Arbust ambfulles petitesi espinosesque produeix aglanso bellotes,i que s'adaptaperfectament als ambientssecs.

cosconella(Sag). Planta semblant a la cama-roja,peró ambla fulla blanca.

dacsa[dáksa] / [dátsa].Denominació própia de granpart del valenciácentromeridional, Eivissai la Marina i el Comtat,aproximadament, oposant-se a la restadel valenciáque coneixaquesta gramínia per panís, continuació de I'aragonéspanizo,que arriba a terres d'Albacete,Múrcia i Andalusia.

emparraladora (Llí). Plantaenfiladissa. Derivat deparra.

erigó [ari'so]. Tipus de plantaAlyssum spinosum, coneguda en altresllocs -i ací també sovint com a sinónim- per cadíretade pastor ilo coixínetde monja,

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

tÉxtc zsl

evo. Ferratge que es dóna als animals per a menjar.

falzia. Planta Adíantum capillus-Veneris.Etimológicament, 'falaguera petita' (< FALICICULA).En totestres accepcionsés interessantde ressaltarla pronúnciaioditzant (falzia < falcilla < falQ), que semblaque no és massafreqüent en valenciá.

fenollassa[fano'r(asc] (X). Tipus de plantaque s'apegai que forma una capgana.En mallorquí(Dcw)hihalafonollassa, ques'aplica a diferentsplantes. Mallorquinisme.

farratge. Herba i cerealsdestinats a alimentarel ramat, especialmenta la primavera: herba asfals,evos, ordi, vena,blat, etc. Prenles variantssegüents alazonad'estudi: ferratja: Atz, Bsa,P, Sag,X ferratge: Cas, E, Teu esferratja: Alc forratge: molt estés forraque: C

fleix (Teu) / flet¡r (Ala, E, Xáb) / fletxer (LIo). Freixe.

ganjol (Ala, Alc, cas, Gall, J, Llo, Mur, or, par, Tor, ver, X; ganjoleraa sag) | gajol (Bsa,C, Teu, P). Lliri blau. Per a saberI'origen d'aquest mot no s'ha de perdrede vista el menorquí gíniol ni les formes garitjol i gladiol, que arreplegael DCVB, a l'igual que guiió|, que trobem al DMGa, i I'italiá giaggioto. Semblaque totes les variantsesmentades -i I'occitdantic glaujol-procedeixendel llatí cLADIoLUM,segons Colomina(1991: 210). El termeganjol prenun sentitpejoratiu quan s'aplica a una persona.

garbuller. Crataegusmonogyna. Arg. Fauns fruits rojos anomenntscireretes d'Alaguar [de la'war]. Vegeugraüll.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

parlar El de la Marina AIta: el contacte interdigleg¡glyglg4clg4ojalear 35g

garbuller: Ped garguller: G, P, X

germí. Gessamí.I¿ forma quepren a la comarcaaquest mot presentarotacisme a partir de la forma gesmí. germí: C, D, Ped, Xáb jarmí: Llí, Nou, Teu germíl: E jarmil: Ala, Gall I-esvariants amb -/ s'hanformat a partir del derivatgermiler, que és fruit d'una dissimilaciói/o assimilacióde I'original germíner(m/n ) m/t; n/r > t/r ).

graüll (x¿b). Cireretade pastor.Fruit del graüller'arg, garbuller'.El DCW d6¡p- entradaal mot agraüller alazona de Lleida, aplicata la mateixaplanta o a d'altres de semblants,i el relacionaamb abreülls, amb canvi de á en g per analogiade agre. El DCor (s.v. obrir) tambéel consideraderivat d'abriütls -amb i, perü- el mot breüller 'arg blanc' i lesdeformacions ardagulliadragull, moltprdximesfonéticamental graütt xabier.

greixonera (Bsa).Tipus de planta.

guardalobo @sa,Teu). Planta VerbascumThapsus. El DCor (s.v. gord) arreplegaen valenciámeridional gordellobo a Confrides,també gordellobo a Xixona, guardalobo a la Vall d'Alcalá i a Vall de Gallinerai gordellopo gordolobo a Alcoi. Coromines considera que totes aquestesformes s'han heretat del mossárab,especialment gordellobo,on, segonsell, "no hi ha encarala típica assimilaciómossirab del -de- a les oo circumdants".

Sigacom siga, i seguintel DECH (s.v. guardar), aquestavariant meridional 'cua deriva del llat. vulgar coDA LUPI, de llop' - a moltes zonesdel principat

VieentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

s'anomenacua de guilla, cua de guineu, cua de llop o cua de moltó-; en romanés, francésantic i occitá, segonsel mateixCoromines, és coadalupului, coue de loup i couode /oz (Alps) respectivament.

Tant aquestlingüista com Veny (1991,:74)no considerenaquesta forma com a alteracióde guardalobos,encara que els pastorsla fessenservir per a encendrefoc i fer fugir els animals.De totesformes, tenen en comptela influénciade I'etimologia popularque, sens dubte, hauria explicat les diferents alteracions. Actualmentpredomina Ia forma diftongada guardallobo, on o esquadrirryar)i e > a, influit pel verb guardar.

herba alfals. Plantade la família de les papilionácies,sovint cultivadaper a donar a menjar al bestiar.En aquestcas, com en molts altres,a la Marina Alta es conservala denominacióvalenciana genuina enfront de I'expansió, en altres comarques,del castellanismeafa$a. A Déniaherbafals.

herba de foc (J). Aladern.

lletsonia [Áikso'nia](Bmau). Cosconella. Tipus de planta.

mal-llaurat (Llo, Par) / mal-llaure (D, X). plantaplantago albícans.

mata. Llentiscle.Pistacía lentíscus.

matacabra. Roldor. Coríaria nryrtífolia. Planta d'algária considerableamb fulles llarguesque tenen flors en forma de campanaoberta. És molt perjudicialper al ramat.

mataconills (Mu). Fumária, fumdeterra.Sembla que és una planta que agradamolt als conills, i per aixó en mengenmolta, i, com quehi té molta aigua,sovint se,nmoren.

Vicent Bellran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 360

mendastre [man'dastre](Ala). Plantasemblant als ambrasers(esbaruers) que ix pels márgensi s'agafaa la pedra.

moc de gatl (P). Tipus de planta.

nepta ['nepta] (X). Menthasp. Té altesqualitats curatives i per aixó hi ha el refrany "neptatot el mal repta". El DCW dónaaquest mot com a propi del cataláoriental.

nuguet (Sag).Coa de cavall.Equisetum sp. Aquestaplanta es caracteritza perqué té una sériede tigessuperposades una dins de l'altra, ambforma d'antena. Així doncs, nuguet -que també és propi de Callosa(Colomina 1991: 252; i Beltran 1994: 93)- fa referénciaprecisament a lesjuntes o nucsque es formenentre una tija i una altra.

nyesto(Cas, Llí, X) / nyestro (A, Cas).Aladern. Rhamnus alaternus. Forma paral'lela al castellámesto. Segons el DCor (s.v. nyésto(l)),que jadocumenta aquesta veu a Xaló i a la Vall de Gallinera(i a Tárbenarryésto[), ens trobempossiblement davant d'un mossarabisme,amb una n- (ny-)relativament moderna, fruit d'una contaminaciód'un altremot. El nom quepren aquest arbust a la nostracomarca (encara que compartit amb el geosinÓnimsofraíra) semblaque té una extensiómajor en valenciá:jo el conecde Callosad'en Sarriá,on pren la variantnyestro, i de la comarcad'Alcoi-Cocentaina. ordi. A diferénciadel valenciágeneral, que a imitaciódel castelláaplica el termecivada (cast.cebada) a la plantagramínia coneguda científicamentHordeumvulgare, el parlar conservadorde la Marina Alta - comja assenyalaVeny (1978:mapa 25) basant-seen I'ALDC- conservala denominaciógenuina.

panissola (G, Xeb). Serreig. Planta Setaría verticillata. Derivat de panís, per la semblangaformal.

pastanaga[pasta'naya] / [paste'naya].Herba de la família de les umbel'líferesque fa

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

la flot alta i blanca.Daucus carota.

pedrenca(J, P). Tipus de planta,de la mateixafamília que el gr¿rm.

pelosella lpeno'zeÁaf(Cas). Planta Hieracium pilosilla, que es cnacteriaa perqué té unes arrels molt llargues,de maneraque tornena eixir desprésde llaurar. El DMGa 'vellosilla: (s.v. pelusella) defineix aquestaplanta com a hierba medicinal, de l¿iz delgada,...'.

peritinel'la. Tipus d'herba.Segurament correspon alapimpinella (Sanguisorbaminor: pimpinétla a Par), que recull Masclans(1981: t9z-L93), i que pren la variant peri*ínéla a Dénia, segonsel mateixautor, ipepinélla a Tárbena.

picatalons (Mu). Cabotetesdel trébol.

ponedora.Fumária, fumdeterra. Planta delafamília de les fumariácies.Climent (1992: 153) arreplegaaquesta veu a la Marina Baixa i consideraque el nom té relació amb algunapropietat que se li atribueix,ja que, segonsdiuen, "les gallinespiquen aquesta herbaquan van a pondreels ous". No obstantaixó, el nom podria tenir I'origen en el fet que la ponedoraés una de les plantespreferides per aquestsanimals a I'hora de pondreo covar, o bé perquéadopta la forma dejag.

rapa (Ala, Alc, Atz, C, Cas,J, Llo, Mur, Par,Ped, Sag, Tor, Ver, X). Cugot.Cresol. Arisarumvulgare.Planta que sol criar-seen llocs ombrívolsi humitsi queté unesflors en forma de cresol o caputxade frare, la qual cosafa que a Mallorca siga coneguda com a rapa defrare i a gran part del PaísValenciá com a cresol. El fet que només s'hajadocumentat la denominacióde rapa a la Marina (Beltran t994:95) fa pensaren la possibilitatque sigaun mallorquinisme.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 362

rapallengua (Bg, Mur, Sag).Tipus de plantaque "ix molt espessai que té la part de baix de la fulla apegalosa".

rénit (Sag).Tipus de plantade fulla ampla,que té llet a les sevestiges i quepot arribar a mesurarun metre. No enregistrata cap diccionariconsultat.

sabonera. 1. (Ped)Anagall. Anagaltis arvensís. És unaplanta bona per a curar talls. A la Llosa herbasabonera.

sajolida. Herbad'olives. Saturejaobovata. sejolida;Bb, San,Tor sejolina: A, Ala, Afz, Or, Pa, Ver serjolíva:Ped serjulíva:X sajoliva: Alc, Llo sejoliva:Atz, J, Mu

serreig @, Ped)/ [sa'retJ]@b). Plantagramínia de I'espécieSetaría vertícillata, queté les espiguesmolt enganxadisses.No obstantaixó, a Pego distingeixenel serreig apegalósdel serreígmoscat i eI serreígparauiós (1paraíguós).

sofraira (Xeb) / soflaina (D, J). Aladern.Rhamnus alaternus.

treponera [trapo'nera](Ala, Alc, X) / herba treponera ['erba ffapo'nera](Llo). Planta VerbascumThapsus. Cua de llop. Segonsel DCW, trepó a algunspunts del País Valenciá.Es caracteritzaper tenir un espigóalt i per les fulles gransque cauena la base,amb un tactesemblant al del vellut.

vinagret (X). Agret.

Vicenl Beltrun i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEXIC

CLASSIFICACTónnr, r,Éxrc zooxÍvilc I FrrotúiuIc coMARcAL

1. INVERTEBRATS

r.r. eNEr.LrDs

Animals invertebratsllargs i prims, sensepotes, de cosblanet i cilíndric, dividit generalnent en segments.

Nomestfurdard Nom científic Noms comarcals(Marina Alta) llambric (Cl. oligoquets) llombrígol, llambrígol,jombrígol, jambrígol, ambrígol sangonera Hírudo medícinalís sangonera

r.2. MOL.LUSCS

Animals invertebratsde cos blanet no segmentat,sovint amb closca o corfa calcária.

avellanenc Spf helícoideus avellanenc,vellanenc, vellarenc, vellerenc, villarenc, carugoli, carcgoli caragol (Nom genéric) caragol,caregol, carregol Helix aspersa moro, bover, baver, calap,carapato, escarpater,carapater, calafater, escarbater, carabater,pataquer Otala punctata cristiá Sphíncterochila judio candidíssíma

rerneta Pseudetachea txona,xona , aixona splendita

Vicent Beltran í Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marína Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 364

1.3 ARTRÓPODES Animals invertebratsamb membresarticulats i simetriabilateral.

1.3.1ARACNIDS Animals invertebratsartrópodes amb el cos dividit en duesregions.

alacrá,escorpí Buthusoccítanus alacrá(p1. alacrans / alacraes) aranya (diversesespécies) aranya

paparra Rhipicephalus capaffa sanguineus

1.3.2MIRIAPODES Animals invertebratsartrópodes amb dues antenesal cap i el tronc molt segmentat,amb un parello mésde potes a cadasegment.

Hinantariella capganeta,gitana, dineret, centcames pseudohimanariunt

cenq)eus Scolopendrasingulata mare de cent cames,mare de déu de cent cames,centcames, cuquet de centcames, alacranera

1.3.3CRUSTACIS Animalsinvertebrats artrópodes amb el coscobert d'una closca carcária, abdomen ambanells móbils i dosparells d'antenes.

porquet de sant Armadillíum gorrina, gorrinya,porquet de santAntoni, Antoni vulgare cuquetde santAntoni, cuquetde bola, porcellana

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

1.3.4INSECTES Animalsinvertebrats artrópodes amb sis potes, antenes izero, doso quatreales. El cosel tenendividit encap, tórax i abdomen.Respiració traqueal.

abella Apísmellifica bella,abella barrineta

borinot Bombussp. borumbot,burumbot, brumbot, bumberot, borinot

cadell Gryllotalpa cadell GryIlotalpa

larva (?) callós capellá/ escarabat Blnps lusítaníca retor pudent

cigala (ordehomópters) xitxarda, xinxarda,xitxarra, cigala corco.corc (ordecoleópters) corcó,corc

escarabat (ordecoleópters) escarbat,escarbatol, escarabat, escaravat, escaraba[x]o, paragüelo

espiadimonis (orde odonats) gavatxo,judio, diablet,dianxo, treu-ulls, reiet, fideua,grandaio, bumberot, pardalet d'estiu,pardal d'auia, gulla, teixidor,mare de cavall, cavalla,cavallet, parit, parot, julibeu, micalet,gambosí, volantí de fontana,paraguai. formiga (orde himenópters) formiga, forniga grill Grylluscampestrís grill, enriquet

llagostí/ (orde ortópters) llegostí,llagostí / llegosta,llagosta llagosta

llémena (larva de poll) llémena,llemna, llema

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 366

lluerna ItlyctophilaReíchei cuquetde llum, lluerna,belluerna, llanterna,flaret marieta Coccínella gallinetacega, mariquita septempunctata mosca Musca domestíca mosca moscadel bou Tabanusbovinus moscad'ase, mosca d'aixa mosqurt (orde dípters) mosquit oruga (larva de gruga palometa) paloma / papallona (orde lepidópters) paloma

panerola/ escarabat Blatta orientalís panerola,panderola, corredora, tartana de cuina

papaorelles Fofficula tallanas(sos),rapacul, (es)tisoretes, auricularís (es)tenalles peixet Lepisma peixet saccharina poll Pediculushumanus poll pregadéu Mantis religiosa tocacampanes,revoltacampanes, voltacampanes,revoltejador de campanes, revoltejacampanes,revol de campanes, campanar,plegamanos, tallanás puga (orde sifonapters) puga

sabater Gerris najas sabater,parís-parirás, aclaridor tavi, tivec Tabanusbromíus tabal,tabi, tabanc,tabac vespa Polístesgallicus vespa,despa xmxa Nezara viridula xuxa

2. OCELLS

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

abellerol Merops apiaster brellerol, ambrellerol,bellerol, asbellerol, ambellerol,berellola iguila Aquila iliga, iguila alosavulgar Alauda arvensis terredola,terrola anec Anas pato, ánec becada Scolopacrusticola gallineta,becassa, cega bernatpescaire Ardea cinerea garsa

bitxac rogenc Saxicolarubetra cagaminecs,vitxac, vitxec, xibec, capet negret blauet,martinet Alcedo Atthís blavet,martinet

bosquetavulgar Híppolaís xegna,xagna, xanna, xera, xara, xanla polyglona

botxí Lanius excubitor capsotbotxí / butxí, botgí, capsigrany, catsigrany,capsot marjalenc cadernera Carduelís cagarnera,carganera carduelis

calándria Melanocorypha calándria calandra

canari Sertnuscanarius canari capslgrany,capsot Innius senator capsot,catsot caragolet Troglodites passaforats,busqueta troglodítes

cogullada Galerida cristata caüllá

cólbit Oenantheoenanthe cólbit, colbi, xólbit. xolvi colom roquer Columbalívia colom corb Coryuscorca corb

cotxa cua-roja Phoenicurus coa-roja,cua-roja, vitxec de la coa roja, phoenícurus pardaletde bérum

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 368

cotxafumada Phoenícurus fuma,calderera, vitxec calderer, calderó ochruros cruixidell Míliaria calandra cruixidell, cluixidell, crutxidell cuaenlairat Cercotríchas rossarda,rosalda galactotes

cuereta Motacilla alba tetina,titina, totina, tatina,coeta, coeta blanca

cueretagroga Motacílla flava tatina/tetina/titina/totinagroga, coetagroga cucut Cuculuscanorus cuquello,paput duc Bubo bubo brúfol, bubo durbec Coccothraustes esclafallidons,esclafitelló, pictort coccothraustes esparver Accípíternisus esparreguer,esparragaret, esparver estornell Sturnusvulgaris estornell falcó Falco peregrínus falcó falzia Apusapus falzia, fr anzilla, frenzilla I n.o.tugu Vanellusvanellus judia gafarró Serínusserinus gafarró,gamfarró, camfarró gamarús Stríx aluco caro

garsa Pica píca blanca gavma Larus ridibundus gavma

I graula Corvusfrugilegus gralla griva cerdana Turduspíhrts tordanxa j guatla,guatlla Coturníx coturníx guatla

lluer Carduelisspinus llauraoret,llogueret, llauret, lliuret, lliueret, lluidet, colinc, colí, térit, tiero, figureta

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

mallerenga Parus major ferreret,totestiu, tatastiu, capellá, estiverol, carbonera retoret, primavera

merla Turdus merula merla, mél'lera,ammél.lera, mérlera merlablava Monticola soletari,pátxera solitaríus

mosquitercomú / Plrylloscopus pruna,uitet, xiuit, busarany,nyec, suit(et), xiulaire collybita/ sossuit,gurritictec sibilatrix mussol Athenenoctua mussol mussolbanyut asío otus corneta óbila, óliba Tyto alba óbila orenetavulgar Hirundo rustica oronella,orandella, (es)falzia

oreneta Deltchonurbica roqueret,requerol, oraneta, pardet, oronet, cuablanca orellonet,capot(et), cabotet, calbotet oriol Oriolus oriolus papafigo,pamfígo(l) pardal, teuladí Passerdomesticus teulaí,taulaí, taularí pardal roquer Petroníapetronía perissó,térit passerell Acanthís patxerell,patxarell, pajarell, pagerell, cannabína pitxerell perdiu roja Alectoris rufa perdiu

pmsa Fringilla coelebs pinzá,prinzá, pinsá,pinsat

pit-roig Erithacus rubecula pic-roig, pit-roig, petit-roig, collet-roig, pin-roig, pap-roig,cap-roig, vitxec del coll roig, pebe-roig,pi-roget, reiet polla d'aigua Gallinula polla (d'auia) chlorupus

putput Upupaepops paput,parput, porput, marede déu de teulades[tawláes], mare de déu pintá

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 370

rossinyol Luscinis rossinyol,russinyol megarlrynchos siboc Caprímulgus saboc rfficollís sit Emberizacia sit titella Anthuspraetensis sordeta,brulleta, velleta,güeleta, rulleta, sordet tord Turdusphilomelus tord torlit Burbinus ximerlit, xemerlí oedicnemus trencapinyescomú Loxía curvirostra trencapinyols,trencapinyons trist Cistículajuncídis butjaqueta,garraixet, setrillet, reiet rudó Columbapalumbus tudó, todó, todo, tendó,turó verderol,verdum Carduelíschloris verderol xonguer Falco tinnunculus soliguer,xoliguer, txoliguer, aixoliguer

3. PLANTES

agraüller Crataegus garguller,garbuller, graüller monogyna

aladern Rhamnusalaternus sofraira,soflaina, nyesto, nyestro, herba de foc

albalatge Hiparrhenia hina albelatge,asbelatge, ambelatge, belatge, herbelatge alfhbega Ocímumbasilícum alfhbega,alfhbiga, aufábega, auftbiga, anfábega,anfábiga alfals, userda Mendícago sativa herbaasfals, herba alfals

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

anagall Anagallís arvensis sabonera,herba sabonera arbog Arbutusunedo bocer,borcer

argelaga Ulexparviflorus angelaga,angegala, angilaga, angigala arítjol Smílaxaspera arítjol avena,civada Avenasativa vena baladre Nerium oleander baladre

batafaluga Pimpinella anísum matafaluga,matafoluga, botifoluga blat de moro, panís Zea mnts dacsa,datsa boga,bova Tlrypasp. boga,bova

bruc, cepell Erica multiflora cepell,xipell, cipell, cepetell,estapell, petorrell,petorro, petorrí

cabrona Calicotome (en)cabrona,(en)cambrona, cambronera spinosa

corretjola Convolvulus corretjola,corritjola arvensis

coscoll Quercuscoccífera coscoll cresolet,cugot Arisarum vulgare rapa, cresol

crespinell,raim Sedumsp. caspinell,gaspinell, escarpinell, raim(et) de de pastor pastor,rimet de pastor,rairnet de gat cua de cavall Equisetumsp. coade cavall, cola de cavall, canudet, nuguet cua de gat Sideritis sp. rabetde gat cua de rabosa Verbascumthapsus traponera,herba traponera, guardalobo esbarzer Rubusulmifolius esbarzet,albatzet, arrtbarzer falzia Apusapus franzilla, frenzilla, herba falzia farigola, timó Tlrymusvulgarts frígola, friula, frígula, timó, botja

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 372

fe, fenás Braclrypodíum fenás,fanás retusum fenoll, fonoll Foeniculum fenoll, fanoll vulgare freixe Fraxinus ornus fleix, fletx, fletxer fumária Fumnría sp. ponedora,mataconills

llentiscle Pistacía lentíscus mat¿ lletsó Sonchus llicsó, llitsó tenerrimus

lliri blau Irís germnníca ganjol, gajol, ganjolera jonc, junc Juncussp. jonc, junc, enjonc,jonquet, jonquera, junquera

morella roquera Parietaría sp. morella, morellaroquera, molla roquera, maria roquera,mollera roquera, rapamorella,herba roquera, rentapitxers, rentabotelles,pegalosa olivarda Inula viscosa olivarda,jolivarda ordi Hordeum vulgare ordi ortiga Unica urens patos,picamato, matos, picapardo, picapato,gordiana, forniga, herbapiquera, ortiga rosella Papaverrhoeas rosella sajolida Saturejaobovata sejolida,sejolina, serjoliva, serjuliva, sajoliva,sejoliva serTelg Setaria vertícíllata serreig,panissola

Vicent Beltran í Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

4. ICTIÓNIMS

agulla Belonebelone aülla, ulla

bacallá baejo, abadejo,bacallar besuc Pagellusacarne besuc,bessuc boga Boopsboops boga bonítol Sarda sarda bonyítol, bonítol cap-roig Scorpaenascrofa escoqpa caragolpunxent Murexbrandarts caragol/ caregolpunxós cerviola Seriola dumerilii letxa, letxola, cerviola

cloissa Ratidapes almeja[alméxa] decussatus

congre Conger conger congre corn Trotoníum corn nodiferum

cranc carcínusmoenas caranc,caranc, cranc,cran, cra déntol Dentex dentex déntol dofí Delphínusdephí galfí, delfí erigó de mar Echinus acutus bogamarí,arigó, olleta escamarlá Nephrops gramintol, gramántuI,gramantus noruegícus

escat squatinasquatina ángel escórporafosca Scorpaenaporcus rascassa esparrall Díplodusannuhrts esparralló espet Splryraena espet splryraenn

estrelade mar Astropecten estrel,estrela aurantiacus

Vicent Beltran i Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectar varencianobalear 5t4

galera Sqailla mantis galera

galta-roig Liza aurata galtí (D) llagosta Palinurus elephas llangosta llagostallui'sa Sqllarus arctus cigala llagostí Panaeus llangostí kerathurus

llenguado Soleavulgaris lenguao,lenguado llissa Mugíl salien llissa llobarro Dicentrarchus llobarro lnbrax llomántol Homnrus vulgaris bogavant llug Merluccíus llug merluccius

lluerna,juliola Trigla lacerna juriola, cabut lluernaroja Chelídoníchthys rafet cuculus melva Auxis rochei melva mero Epinephelusgígas mero milana Mylíobatís aquila milá moixó Atherína mochon moixó, moixonet moll Mullussp. moll musclo Mytilus edulís cldtxina oblada Oblada melanura doblá orenyola Cjpselurus oroneta heterurus pagell Pagellus qtfltrínus pagell pagre Sparuspagru.s pagre

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

palaia Citharus palá,pelá, palaia, peluda macrolepídotus palometa Trachynotus palometa glaucus

peix de plata Argentína passamar splryraena

peix martell Splryrnaq,gaena cornuda pessic Calappa pesslc granulntta

petxina Pectensp. pitxilina, petxelina,petxelida, pitxirina, pitxina

pistola Balistes japuta [xapúta],reputa carolínensis polp, pop Octopusvulgaris polp rajada Raja alba raJa rap Lophias rap piscatoríus

rata Uranoscopus rata scaber

rom empetxinat Scophthalmus rémol, robagallo,rodavallo maximus

seitó, aladroc Engraulis aladroc encrasiocholus

sépia,sípia Sepíafficínalis sépia solraig Isurusoxyrinchus marralx sorell Trachurus sorell trachurus

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Alta: el contacte valencianobalear

tallahams Pomatomus golfás saltator

tintorera Prionace glauca tintorera tonyina Thunnustlrynnus tollina, tullina, tonyina variada Diplodussargus vidriá vaqueta Torpedotorpedo tremolosa,vaca tremolosa veta Cepola veta macrphthalma

xonguer Dactylopterus soliguer volítans

xucla Maena maena xucla, sufla, txucla

Vicent Beltron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

tÉxtc ttt

4.2. Mots d'ús generala la zonaestudiada

Parts del cosi léxic relacionats

acaQat borredura dit gros liacá (leacá) ptgota (acarrerar: (gorredura) empomar llágrima pulmó xáb) botijós escopinyar má queix agaffar brag espatla manco queixalde a(m)ponnar-se cabrassa espatlar-se maralt I'enteniment algar-se calbot esquena (malalt) queixal alenar callb]o estribot mocador (quixal) amollar cama esvarar-se morro reballar anca canella farfallós munyiqueta rialla arrap(ada) cap fer pudor muscle (rigalla) (ar)rascar-se carassa figó mussol rull 'castanya bac cego nas surdo badallar clau delscabells' nuc (nyuc) tort baix del brag co(n)stipat galta orella trau bambolla coixo galtada os trena barra coll [gal'ta] pantaix ull besada[be'za] coroneta gemecar pantorrilla ungla bigot cridar genoll panxa vencillada blaüra (quidrar) gitar-se paps [vensi'Áa] boca cuixa gola ('galteres') visco bony cul guiato pessic xinglot (turondo: dent inflar peu (xanglot) Cas) diarrera lábio piga

Vicent Beltrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 378

Físic, carácter, sensacions,famÍlia, indumenti.,ria abrasit enredrar polit aixovar (aixuar) enxissar porigós (poringós) amprar espernegat portar anar nuet estalviar povil (puvil) apetir estrici, fer prim (a)plegar fillol (tullol) pujar (a)rribar flac qtet (quiet a Xáb) baldat fredolí remugar barallar-se furtar roig botinflat gendre roín bovo gepelut(geperut) rúbio butjaca germá sabut caguerri gord semblar-se cascar gros sencer(sancer) conhort guapo tancar cosí hereu tatxa cosí(n)prim ixir tocarper teléfon cruixit (cluixit) lleig tráfec defendre loco trellat desfici menut tremoló('calfred') destrellatat nebot trencar doga nora treure (traure) dur (verb) obrir veí en conill plányer xicotet

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEXIC 379

El poble, la casa, oficis i construcció

ajuntament fil d'aram(fi|d'alam: obrer badall c) pati ('solar') bassura finestra perilla bugada[bu'Ta] fregall pica ca(d)ira frontera plaga canterella fuster poal calTer granera porta cera ixida rastell clavill jusgar riurau (ri-zau: G) colege jusgat serra cossi jutge setrill cotó-en-pé1 llangol sutja cubertor llibrell taula desllunat llir tenda eixu(g)ar maceta teulá escaló manobre vetlar esmolar marraixa vidre (vidri) espolsar martell vidriola (vedriola) estora matalaf(matalap) ferrer navaixa(nevaixa)

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectql valencianobalear 380

Alimentació aladroc esportí oli bajoca farina pa bleda fava pebrera bullir Oollir) fesol (fresol: Cas) penca cabega floricol (flordecol: pésol carabassa Nou, Xáb) pilota carxofa forn raim(rim: G) ceba gra d'all rajá cerndre llesca recapte cigró llesca rovell clótxina llomello (llomellet) safanória companatge llonza sucar congre llug tel corfa mandonguilla tollina (tonyina) cotna melód'Alger tomaca (d)esbravar-se melóde tot I'any tonar ('rostir') ensalá minjar (menjar) torró (tarró) esclata-sangQtebrds: molla tortilla xeb). moniato vi esmorzar(almorzar) mullar

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

381

El camp, cultius, accidents geogrifics i meteorologia (a)vellana dacsa(datsa) llam(p) poma (a)vena dalla(talla: Cas) llaura(d)or pomera (am)metla dijous llaurar ponent (ar)rel (rai'l: B, dilluns llavor (llevor, pont Cas) dimats llaor) pruna abre dimecres llebeig p[ó]u abril disembre llevant querena agost (desembre) llima raio aixá dissabte llimera raios arena divendres Iloma rama argila dumenge llorer ramal asmássera (domenge) lluna ramat (almássera) era magrana raspa avenc enn magraner rebassa bacora esguitar maig riu barranc espigó mar9 roda basca esquerda marge ruixá basquet éuia (auia) meló de tot I'any sária bassa fanecá(fonecá: melód'Alger séquia blat G) mestral(maestral) setembre bog fang migjorn soca boira febrer nisprer (nyesprer) sol branca fem nispro (nyespro) solsida calor figa nit suro camá fita novembre talús canyot forcat núvol taronger cafTasca fred octubre taronja carro ganao oliva tarquim casell garrofa olivera tarrós castanya garrofer om (orm) temps cirera gatxull (catxull: ombria térbol ciruelo xeb) oratge tossal codony giner ordi triar collao granilló pámpol tro corbella granísol pansa tronc corfa guaret pera volva ['bclva] cova jornal perera xaloc cup (de xafar el juny pinyol xinglot raim) juriol ploguda xop

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectalvalencianobalear 382

Ocells i insectes (a)bella cdlbit/xólvit mosquit áliga/águila estornell mussol bresca falcó perdiu bresca formiga (forniga) ploma (pluma) buc gallineta(cega) po11 cagamánecs ('marieta') rossinyol cagarnera(carganera) gruga sangonera caparra guatla teulaí (teulerí) capsot(catsot) llegostí(llagostí) verderol. caragol(caregol) mel vespa(despa: G, J) caül1á mosca

Draltres animals (porc)javalí corder llop andiáQtetíu: Teu) escurgó mardá andragó(andregó, esmunyir(esbunyír: matxo andrigó) xeb) pato belar esquilar rata pená bou estufar-se rata bramar turó ratolí bramar gat ruquet burra gos sapo burro granota sargantana catxap jdnec (iónic) segrentana) colom lladrar selp conill (cunill) llebra teixó

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

LEXrc 383

Plantes

arítjol fenoll (fanoll) matafaluga árnica ginebre nugadella baladre gram pastanaga camamirla herbaasfals pebrella cama-roja junga penosella card Ilicsó (llitsó) rabetde gat caüla llidó ravanell ciprer Ilidoner romer corretjola (ma1va rosella coscoll margall ruda espígol margalló verdolaga fenás(fanas) mata('llentiscle')

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 384

4.3. Castellanismes

4.3.I. Castellanismesgeneracionals

grans JOYenS (am)bastida/ bastiment andirnit arc / ratlla de sant Martí arco iris arracades/ orellals pendientes barana barandilla barandat tabic bassa xarco bolquers panyals bresca panal buc colmena clarió tissa ert / tes tiesso Franga Fráncia tull (depaper) tulla jupetí xaleco lleixiu lelxlia llevat (llavat) / rent llevadura magasent(almagasent) almasen(t)/ almassen(t) molTos libios ombra sombra parpalla'pestanya' párpado pamis, garsa,clenxa, romana flequillo (cerquillo)

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

pasta pastel(er) penjar (el teléfon) colgar pernil, cuixot jamón (sobretotel cuit) píndola pastilla(píldora) pinta (pintó) peine rebost dispensa tovallola toalla turmell tovillo / tobillo xámbit (de gelat) corte

4.3.2. Castellanismesque afectenpart de la comarca

antiu antic berberetxo grava bocadillo paner(G) calgoncillos calgons caram[é]1o caramIe]llo/-[e]1o/-[e] ldo cerdo, cotxino porc

escaraba[x]o(Bb, D, Po, Ver) escarbat(ol)/ escarabat(ol) enfadar-se enquetar-se/ enquietar-se escarxa gelá, rosá(blanca) 'gebre' fer la siest¿ fer/gitar-se al ple de migdia forraque/ forra[x]e ferratja / forratge flequillo pamis, clenxa,garsa, romana globo bufa, bomba leó lleó, llaó

Vicent Beltrsn i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Efuarlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 386

llovisna polsim, pixaboira monessillo,monaguillo escolá,acÓlic, sagristanet ola ona / aona palmito ventall de par en par (emparampada) en pint¿ en ample párpado parpalla pastel(et) pasta peine,batidor pinta (Cas,Llí, X), pintó (C) pepino cabrombo/ combrombo pic bec(E, Llí, X) pila pica plaia platja, mar rancl0 ránciu,rangu tiesso ert, tes tovillo / tobillo turmell / turnell uno u(n) vendar embenar xarco bassa,bassada

4.3.3. Castellanismesper canvid'objecte

Es tracta de castellanismesaplicats a objectesque han patit algunamodificació en la forma, presentació,fabricació o ús. La forma catalanaqueda relegada només a I'objecteen la sevapresentació primera en el temps,diguem-ne I'antiga, mentreque el castellanisme ens val per a I'objecte amb una presentaciónova, més moderna i actualitzada,el nom del qual el prenemde la publicitati delscomergos, com si no fos la mateixacosa"

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

aixeta grifo bolquers panyals buc colmena camamirla manganilla crosses(closses) muletes indiá [andiá],petiu pavo lleixiu (llixiu) lejía pasta pastel pollastre pollo pruna ciruelo suc sumo tollina | -eta atun

4.3.4. Mots conservatsrespecte ala restadel valenciá

alacantí zona estudiada assul blau bolsillo butjaca cura retor desllumbrar enlluernar escalera escala esquina cantó golondrina oronella (orandella) lago llag, floc llevar porüar,dur

Vicent Beltron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el cantacte interdialectal valencíanobalear 388

mueble moble monyica,monya nina sacar traure trenga trena valenciá central zona estudiada

Alicant Alacant barato barat valenciá septentrional zona estudiada feo lleig llimpiar / limpiar netejar tarde vesprá/ esprá arreu del valenciá cuerno banya hombro muscle rincó (centrei sud) raco

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

5. L'EMPREMTA MALLORQTJINAA HORESD'ARA

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

L'EMPREMTA MALLOROUINAA HORES D'AM 3al

5.1. Introducció

L'expulsió dels moriscosI'any 1609 i la consegüentrepoblació mallorquina condicioni,sens dubte, la parlade la MarinaAlta i delspobles propers de les comarques -sobretot veines Tárbena, peró també el Comt¿t, la Safor i la Marina Baixa-. Seguidamentveurem les empremtesléxiques més destacades de la influéncia dels illencs a la nostracomarca.

No obstant,cal insistir d'entradaen la dificultat d'asseguraramb total garantia la mallorquinitatd'unmot, pronúnciao construcció,atés que, a falta d'estudisdialectals, sovint no se sap si aquestpresenta continuitat geográfica en altres parlars o no. De vegades,hem gosata considerarun mot com a "mallorquí"pel fet que coincideixamb aquell parlar i acía la Marina presentauna áreacompacta i, com a mínim, es desconeix a les comarquesvetnes; i aixó obligava,d'entrada, a descartarvocables com granera, rabosai arena, que s'estenenper tot el valencii i/o cataláoccidental.

5.2.81cas de Tárbena

En primer lloc, i tenint en comptetota la informació que ens arriba d'altres lingüistesamb anterioritat,caldrá dedicar-li atenció especial al tarbener,la singularitat o idiosincrásiadel qual, en relacióal parlar de les localitatscircumdants, és ficilment observableper qualsevolpersona poc avesadaen qüestionslingtiístiques. Malgrat aixó, no es tracta d'un parlar del tot isolat, de maneraque presentauna certa homogeneitat amb les terreslimítrofes, sobretotdel nord. De fet, com diu Monjo, es tracta:

Vicent Beltrun i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdiqlectal valenciqnobalear 392

"... d'un "parlarcampana", diferencial, peró no del tot aillat; cal estudiar-lodins el marcde la zonaamb repoblació mallorquina. Aqueixa fidelitatpodria haver-se facilitat gráciesa les característiquesfísiques del poble:es tractad'una població muntanyosa,mal comunicadai tradicionalmentamb preferéncia pels matrimonis amb gent del mateix poble. A més, al costatde la consciénciaque s'hi parla diferent,es manté viu a la tradicióoral el recordde les rels a Mallorca". (Monjo I99l:474)

Vegem les característiquestarbeneres més importantsatribuibles al parlar dels avantpassatsillencs, no nomésléxiques, sinó sobretotfonétiques i morfológiques,que són, de fet, les mésremarcables:

1.- Més vacil'lacionsque enlloc de aa i ee, sobretoten morfologiaverbal: ió parla, gire't, vagei cade,llevador pet ió parle, gira't, vaja; cada, llavador. 2.- Vitalitat de I'article salats en totes les generacionsaplicat al léxic en general -l'article literari ha quedatrestringit a tot alló que té valor únic, abstracte,de gran magnitud,de prestigi, inabastable; i apareix també en frasesfetes, refranys, números-: sa taula, es [as] cap, sesdones, es [as] hómens;l'iglésía, el falTretor, el lall rei, la mnr, la nit, el cor, juar a la corda, anar a la moda, l'onze, etc. L'article masculíso es 'nava conservaentre els vells darrerede la preposicióamb (lamf o [an]): am so cabds. 3.- Conservacióde l'article personalenfail davantdels noms masculins comengats per consonant:en Jaume, en Vícent;l'Andreu, Ia Maria. 4.- Els demostratiusprenen les formes aquest(pronunciat sempre [a'ket]), aqueix i aquell. Noméses coneixla variantvalenciana en l'adverbi estanit[asta'nit]. 5.- Et sistemad'adverbis de lloc coincideixamb el de l'épocaclássica: ací, aquí i alld. 6.- Ús sistemitic de la prep.per ambvalor final en comptede per a: aixó ésper tu. 7 .- La preposició amb pren la variant ana precedintun relatiu: ana qui has vingut? 8.- L'adjectiu quantitatfiimolt, seguitde substantiu,i acompanyatde la preposicióde, adoptasempre la forma de masculísingular, independentmentdel génerei del nombre

e3Per a l'ús de l'article literari, que coincideix a grans trets amb el baleáric, vegeu Colomina (1985b:6e-667, i Mor{o (1991);d'aquest darrer he presels exemplescitats.

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

L'EMPREMTAMALLORQUTNA A HORES D'AM 3o3

del substantiu:molt de dones(mall. moltesde dones)per moltesdones. 9.- Diversosverbs intercalenuna -i- epentéticaentre I'arrel i el pronom: culli-la per cull-la. 10.- Ús de la partículaell enñtica. 11.- Presénciade léxic mallorquípropi o accepcionscoincidentse4, com araallot, ametló 'ametla verda que es mer{a tota.',esguilxar, nlons palpes, remutxalla, ríbrell, ull de bou 'ocell 'plantar'. Troglodytestroglodytes' , sembrer Malgrattot, s'hi desconeixendiversos mallorquinismespropis d'altres llocs dela comarca:acur7er, ammél.lera, bordnll, celló, escarrufar, reveixí i tudar.

5.3. altres llocs mallorquinitzants al comtat i Ia Marina Baixa

Fora de Tárbenai de la Marina Alta cal ressaltartres zonesamb mallorquinitat remarcable,almenys dins del conjuntcomarcal on es troben:

5.3.1.EI parlar de l'Omaes

Al Comtat, a uns 30 km al llevant d'Alcoi i a 16 de Muro, incomunicadaper carreteraamb la Safor i amb la Vall de Gallinera, es troba la poblacióde I'Orxa, on predominenels cognomsBonet, Calafat, Cloquell, Monjo, Montsenat, Nad.al,palmer i Seguí,que coincideixenamb Mallorca, d'acord amb el DCYB i la documentacióde Costa (1977ai L977b)referent a altres poblesde la Marina. A més a més, els seus habitantsconserven encara el sobrenomde mallorquins. Fins ara cap lingüista sen'havia

La major part dels mallorquinismesléxics de Tárbenatambé són conegutsals poblesde Xaló i Llíber, sobretot,o coincideixenamb la Vall d'Alaguar, Bolulla, Castellsde Serrella, pedreguero la Vall de Gallinera.

s Agraescsincerament l'ajut delsinformants següents: Eleuterio Juan Calafat (lg2g),Maria Juan Iváñez(1936) i JoséVentura Palmer Bonet (1931).

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 394

fet ressó,d'aquest fet: un poble de la regió de Cocentainai Muro, ha conservatmolts dels trets mallorquinsque campenper la comarcacontigua. Cal ressaltarles recialles següents:en fonética,treure, nedar, sacorrar, gulla, gat salvau;diferent distribució de ee i aa respecteal valenciáveí en caregol,devant/derrere/demunt, de ci (

5.3.2. Famorcai la vall de SetaeT

A la mateixazorra,peró a I'extremsud-est, a la vessantseptentrional de Serrella, destacasobretot la localitatde Famorca, peró també la Vall de Seta,amb Fageca, Tollos, Benimassot,i suposemque Balones,on no s'hanpassat enquestes. Per aquestsindrets predominenels cognomsLlodrd, Frau, Maganet,Mollí Seguíi les pronúnciesi mots, més o menys escampats,treure, devant/derrere/demant,gulla, txoliguer, despert per

e6 En aquestscasos no hauríem de desca¡tarIa possiblitat del reforg mallorquí, malgrat que aquestsmots tinguen certa extensióen valencii. t Agraesc sinceramentI'ajut dels informants següents:Delfina MaganetAnton (1925) i Jesús MaganetMartí (1910) de Famorca;Glória MaganetVerdri (1948), Emilio SanchoMaqanet (1938) i RosarioSeguí Carbonell (1929') de Fageca;Remedios Catalá Nadal (L947), Francisco Catalá Soter (1913) i RemediosNadal Nadal (19L2) de Tollos; i JosefaAlós Orihuel (1926) i EduardoCano Ferandis (1925) de Benimassot.

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

L,EMPREMTAMALLOROIryNA A HORES D'AM 395

despertat,corc, tetina, jugar a coníllons, daixó, etc.

5.3.3.El boluller

A la Marina Baixa, desprésde Tárbena,és Bolulla el pobleque més ha conservat la petjadamallorquina. A Callosai a la vall deGuadalest a horesd'ara ha quedatja forga desdibuixada.Bolulla és l'únic pobleque perd sistemáticamet la -r final demot; presenra aféresigeneralitzada en metla, gulla, nar, cabar, gonia, etc.; i conseryapronúncies i mots del tipus de ci (1d'ací), am díuen, al gos, treure, granot, malaveig, nyaco, desbutzar,daixó, etc.

5.4. Classificacióléxica dels mallorquinismestéxics de la Marina Altaes

Ja hem tingut ocasiód'estudiar els possiblesmallorquinismes de la Marina Alta al llarg del present estudi; ara provaré de classificar-losi agrupar-losper camps semántics,per tal d'alleugerir i donar-li forma a aquestconjunt de mots queja s'han estudiatper separat:

5.4.L. El coshumñ. Accions i sensacions.Ludonímia

clotell, conillons (jugar a), déndol, encaradís,engorgat, escarrufar (escarrifar), estorinat, menco,nyarlg pellastre, reveíxí, renlar, malaveig,mnlavejar.

eE Pel que fa a la fonética i a la morfologia remetemal repis que apareix a les conclusions.

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 396

5.4.2. La casai I'alimentació

berruga'baldelló', desbutzar,grill, pató.

5.4.3. El camp,I'espai i el temps.Etnografia i antropologia

acurgarlescurQar,agre/agrer, ampit, anitpassada,bordall, celló, comeng,degotís, 'l'endemá', dílluns dissabte'vespra',escainar, llísar / lliser, redol, trespol,tudar.

5.4.4. Ocellsi insectes

(am)mérlera,butjaqueta, capotet, caragol bover, cega,pdtxera, primavera, sordeta, titina, xímerlí; grémena.

5.4.5.Plantes

fenollassa,jonc, rapa, xípell.

5.4.6. Mallorquinismesdubtosos. Possible reforg mallorquí

arrel, caspinell,frígola/ftiula, oronella, escanyat,capcingle, renyar, pellastre, corc, tallands, de/a grapes, maleít, gotinejar, espítjar, xorc, fibIó.

5.5. Classificació dels nostres parlars d'acord amb el grau de mallorquinitat conservat

5.5.1. Criterisde baremació

Davant la quantitatde dadesarreplegades s'han hagut de quantificar els result¿ts obtingutsper pobles,segons uns criteris de baremació preestablits, que, malgrat ser una mica convencionalsi subjectius,intenten acostar-se al mixim a la realitat, de maneraque

Vicent Beltran I Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

L,EMPREMTAMALLORQUINAA HORESD'ARA 3O7

puguemclassificar els nostresparlars d'acord amb el grau de mallorquinitatconseryat. En primer lloc s'hanpuntuat de 0 a 5 els diferentspossibles mallorquinismes, en funció de la importincia atribuida i de la freqüénciad'aparició en el discurs. La punnracióés la següent:

Fonética freqüénciaalta freqüénciabaixa d'aparicióen el discurs d'aparicióen el discurs vocalismetónic 3 punts 2 punts vocalismedton 2 punts I punt consonantísme2 punts 1 punt

freqüénciaalta frequéncia freqüénciabaixa d'aparicióen el discurs intermédia d'aparicióen el üscurs Morfologia 5 punts 3 punts 2 punts

vocabularibásic vocabularirestringit reforg mallorquí (mallorquinismedubtós) Léxic 2 punts 1 punt 0'5 punt

Tot agó desglossati materialitzaten cadascundels exemplesestudiats per aquestafinalitat quedade la manerasegüent:

Fonética

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marína Aha: el contacte interdialectal valencianobalear 398

n[e]de, 2 punts do[d:g]óvens 2 punts n[e]des,.. do[t:J]ics gulla 1 punt [ks],[ps] > 2 punts ltsl metla I punt dissa[tt]e 2 punts

[a]m, [a]t, 2 punts xoliguer I punt lals lel 2 punts xipell 1 punt d[e]vant 2 punts escarrufar I punt car[e]gol I punt ammétlera I punt lllelvor I punt ribrell 1 punt secorrar/ sa- 1 punt peltjl ba[tJ]ar I punt

Morfologia en [an] Joan 5 punts art. salat 5 punts el [al] Joan 2 punts aquest/aqueix 5 punts anipassada 2 punts m'he despert 2 punts daixona 3 punts els a dic 2 punts I'any qui ve 2 punts

Vícent Bellran i ( i: ; tii

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

L,EMPREMTAMALLOROT]INA A HORESD'AM 3OO

grill d'un 2 punts agrer 1 punt cítric

llisar / lliser I punt Jugara 2 punts conillons titina I punt desbutzar I punt titina sorda 1 punt degotís 1 punt pnmavera 1 punt

Mallorquinismesdubtosos / Reforgmallorquí

lloquet 0'5 punt anarde grapes 0'5 punt foquet 0'5 punt maleit 0'5 punt pelll,ba[flar 0'5 punt xorc 0'5 punt escanyat 0'5 punt espitjar 0'5 punt renyar 0'5 punt gotmeJar 0'5 punt capcingle 0'5 punt fibló 0'5 punt pellastre 0'5 punt tallanis 0'5 punt arrel 0'5 punt corc 0'5 punt

5.5.2. Resultats

Seguidamentexposem els resultats, després d'haver fet un processamentde dades, rcalitzaten el full de cálcul Microsoft Excel:

Presénciade mallorquinismesfonétics [escala de puntuació de 0 a 25] (Mapanúm. 2Il): - preséncíamolt alta Q0-25): Tirbena, Xaló i Llíber; - preséncíaalta (I5-L9'9): Castellsde Serrella,la Vall d'Alaguar,la Vall d'Ebo, la Vall de Gallinera(llevat del Patró),Pedreguer, Gata i Jesúspobre;

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Aka: el contacte interdialectal valencianobalear 400

- pres¿nciamitjana (10-14'9): El Patró,la Vall d'Alcalá, Beniaia,Dénia, Benigembla, I'Atzúvia, Alcanalí, la Llosa, Senija, Poble Nou, la Xara, els Poblets, el Verger, Beniarbeig,Benidoleig, Benimeli, Sanet, el Ráfol, Sagra,Tormos i I'Orxa; - presénciabaíxa (5-9'9): la resta de la comarca-llevat de Pego- amb Bolulla, Famorca,Fageca, Tollos i Benimassot.

Presénciade mallorquinismesmorfológics [escala de puntuacióde 0 a 15] (Mapanúm. 2r2): - presénciamolt alta (+ 15): Tfubena(26 punts); - presénciamítjana (10-14'9): la Vall de Gallinera,Benimaurell, Fleix, Xaló, Llíber i Pedreguer; - presénciabaíxa (5-9'9): gairebétota la comarca- llevat de Calp, Benissa,Teulada, PobleNou, Xábia, Dénia,els Pobletsi Pego- ambI'Orxa i Famorca.

Presénciade mallorquinismesléxics [escalade puntuacióde 0 a 25]ee(Mapanúm. 213): - presénciaalta (20-25): Tárbena,Xaló i LlÍber; - presénciamítjana (15-19'9): Pedreguer, Benirrama, Benialí i Benissivá; - presénciabaixa (10-14'9): Castells de Serrella,la Vall d'Alaguar,Ia Vall d'Ebo, el Patró,Benigembla, Parcent, Orba, la Llosa,Jesús Pobre, la Xara, Beniarbeig,Benimeli, Sanet,el Ráfol, Sagrai Tormos; - presénciamínima (4-9'9): la restade la comarca,amb Bolulla, Callosa,Famorca, Fageca,Tollos, Benimassot i I'Orxa.

5.5.3. Presénciade mnllorquinismes.Resum (Mapa núm. 214)

- zonaI (+ 60%):Tirbena Q6'6%); - zona// (50-59'9%):XaIó i Llíber;

e Ací s'ha sumatal léxic mallorquí el léxic de reforg o dubtós.

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

CONCLUSIONS 4OI - zonaIII (40-49'9%): Peúeguer,Jesús Pobre, Fleix, Benimaurell,la Vall d'Ebo i la Vall de Gallinera(llevat del Patró); - zonaIV (30-39'9%):Gata,la Llosa, Castells de Serrella, Campell, Benimeli, el Ráfol, Sagrai el Patró; - zonav Q0-29'9%):Bentarbeig,Benidoleig, sanet, Tormos, orba, Alcanalí,parcent, Murla, Benigembla,els Poblets,Ia Xara, Ondara,eI Verger, I'Atzúvia,la Vall d'Alcalá, Beniaia,Poble Nou, i Senija,amb Famorca i I'Orxa; - zona vI 00-L9'9%): Dérua,Xábia, Teulada, calp i Benissa,amb Bolulla, Fageca, Tollos i Benimassot; - zonaVII (5-9'9%): Pego,Callosa i Vilallongade la Safor.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marína Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 402

5.6. Material annex RESULTATSORDENATS PER FONETICA

Castellsde Serrella

tÁ n

13.0

elsPoblets

11.0 36,70/o 11,0 36,70/o Eenia¡a 10,0 33,34/o 10,0 33,30/o 10.0 33,30/o

la Font d'en Canos

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

L,EMPREMT MALLORQUINAA HORESD'AM 403 RESULTATSORDENATS PER MORFOLOGIA

l! o E s

7,0

Senija 5,0

Vicent Beüran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencíanobalear 404 lÉxrc

(J x ,l¡¡)

la Vall d'Ebo

Orba 7,0 2L,2oh

2o/o Sagra 6,0 18,2% Sanet 6,0 18,2o/o Tormos 6,0 18.2o/o

Alcanalí 5.0 75,2o/o

Eeniarbeig 5,Q L5,2o/o_ l?tzúvr'a 5,0 15,2% Toflos 5,0 \5,2o/o 4,0 72,!o/o

Teulada

la Nucia 0,0 0,0olo Atea- o"o---^o%-

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

L, EMPRFMTAATALLORQUIN.4 .1 iíORF,qD REsuLTArsm Éxrc DEREFoRe -¡6- €É -8¿ =u_X=aa= xÉ'=

ef Verce.' a n

r?lg'.= re

Vicenl lleltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 406 RESULTATSORDENATS PER TOTAL

POBI.ACIO TOTAL o/oTOTAL Eibena- 77 59,4o/o

7o/o 4 l-/o Beninama 42,5 43,Lo/o

ef Patró 37,5 38,1olo la Llosa

32,0 32,50/o Benimeli 30,0 30,5%

Sagra 30,0 30,5% "a"eru

Benidoleig 27,5 27,9o/o la Xara 27,5 27,9o/o Parcenm

Senija 25,5 25,9olo Orba 25,0 25,4o/o

PobleNou )4 q )4 Qo/^ elverger 24,0 24,4o/a Ondara 24,0 24,4o/o

23,5 23,90/o efs PobleE 22,5 22.8o/o

aurrru

Dénia 19,5 19,8o/o

18,0 18,3o/o 18,0 L8,30/o Benissa L7,5 t7,8o/o

L4,0 L4,20/o

o/o 4,5 4,60/o

h Nucia Altea Planes 1.5 L,So/o

Vicent Beltron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

6. CONCLUSIONS

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

co¡¡ctustó 4tl

En funció dels resultatsobtinguts als quaranta-dospobles estudiats de [a nostra comarca,podem extraure les conclusionssegüents, a modede resum:

1. Fonética

1.1.Vocalisme 1.1.1.Posició tónica

Pronúnciacreixent del diftong cfwí'lna,bIwílt, c[wflt valenciágeneral lttjl

Presénciade eeioo Írltld, primlbfr, t[ó]t recordde la lel i semiobertes extensióanalógica (mallorquí)

lal lel trfefure,mlelula mallorquí (cat. oriental) ü > [o] enIüNCU jlolnc mallorquí(cat. oriental) lal dtom > [e] i extensióa la nlefde,nleldes, mallorquí (cat. oriental) posició tónica nfelda,...

Vacil'lacionsentre [o] i [u] tÍolllulpai ptoVÍula: valenciá brloUúúlla

1.1.2.Posició átona

Presénciade la vocal mfeltí, pleltir, vlalí mallorquí(cat. neutra oriental)

lal > lel dlelvant,dlelcí, carlefg o I, recordde la [e] del lllelvor mallorquí

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI pqrlar de Ia Marina Aha: eI contacte interdialectal valencianobalear 412

lel laI lall gos, fals diu, flalmella record de la [e] del mallorquí Aféresi de -a metla, gulla, ríbar, gonia, nar; mallorquí bercoc, barzínia,ficós, bogos Vacil'lacions entre [o] i bluUloülír; clol/ [ulsí; catal¿occidental lul cloll[ulnill Vacitlacionsde la -a taulfcl; taulleT;taullal; taullü valenciámeridional Vacil'lacions[e] / [i] mdnlil| ÍelS a ; j ds ste| Íi\na ; cataláoccidental ang[el I fi]la g a ; qu[e]I lilx al D'altres recialles secorrar /s acorrar, ronyó mallorquí mallorquines

1.2. Consonantisme

Pérduade lwli /j/ intervocálica boet,poet, oet, anoer; comarcal foeta Mantenimentdel grup ltll mefllla, es p all\ar- se, valenciái baleáric geminat ve]llar Es mantéviva la distinció entre fvfeu,lvli, (a)calblarI valenciái baleáric lbl i lvl; el jovent escampael cafvlar; $let > filet ieisme

Oclusivaconservada en -nt, -lt p onftl,Alacanftl, alftl valenciái baleáric, (llevat de sis pobles) llevatd'Eivissa Ensordimentde I'oclusiva folklet, calplet,j ofklet, comarcal;reforg sonoraen diminutius (part de la llolklet, nufklet/ nyu[k]et mallorquí comarca)

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Absénciade iod davantll pen, balflar,ff]ímenera mallorquí,la Safor, I'Alacantí, Vinalopó Conservacióde [g] (Bsai dif3lous,festel3far, Ia comarcal voltants) l3lent Mantenimentde [d:J] @enissai meld'11e,formaldSle, arcalsme voltants) boldSla

Geminacióintervocálica (Llí, X) roldS'la, lleldSlir, mallorquí mifdSla, p ass efd:3lar, baeld1lo, reldSlola (cuilwla)

ll > tt[]aGataiaMurla pelt[], baltfjar, comarcal [t]í[tflanta (mallorquí) Palatalitzacióde /s/ inicial fffoliguer,ffiarment mallorquí (ajjl-)

lksl > [ts]; [ps] > ltsl; [pt] > elülamen, caltsfing le, mallorquí lttl caftsjot, dafsf a, di ss aftt'le Fenómensde fonosintaxi (Gata) mé$,Ál ar g ; tr e[t[:) i cs ; mallorquí doldSlóvens

Fenómenslocals pancatalá,llevat 1. pérduade -r (Ped,Xáb); tornar ) tornd del valenciágeneral 2. Conservacióde -d- (Xeb) foradet, Ilauradó, abadejo D'altres reciallesmallorquines reftol, xipell mallorquí

Pel que fa ala fonética,podem concloure que el parlar de la Marina Alta, que conserva tots els fonemes del valenciá general, presentauna relativa empremta del mallorquí. Aquestaes manifesta,en el vocalisme,en una certa inestabilitaten posició

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdiqlectal valencianobalear 414

átonalm-sobretot pretónica- i, pel que fa les aa, en posició final, que propicia la impressióacústica de trobar-nosa mitjan camíentre les duesgrans varietats del catalá, sobretota poblescom Gata i Pedreguer.En consonantismedestaca el tractamentespecial de les sibilants:preséncia d'un atldfon fricatiu del fonemal$l i la geminaciódel seu elementoclusiu en algunscontextos i pobles;el pas de ljl a lttl i I'avangen el punt d'articulacióde la fricativa palatalsorda que esdevéuna mica alveolar-mantenint la distincia amb la /sl-. Per tot aixó, i per la conservaciófluctuant i poc sistemáticade diversoshábits articulatoris mallorquins, li atribueixenal parlarestudiat una fesomia molt particular.

2. Morfologia

Article personal(17 al Vicent, la Maria, l'Andreu reforg mallorquí pobles)

Extensióde la velar en els difylem, crefylem, estilylent valenciácentral verbs (llevat de 7 pobles) Vacil'lació en alguns sent a / sénti g a / sen g a / sen c a; general presentsde subjuntiu corga/ córrega; fa 9a /faj a/fai ga /fai gg a ; est ara / esti guer a / es t a guer a ; sdpí a / sdp í g a / sdbi a / sdbí ga Vacil'lació en els imperfets crea, crevía, creuia, crei'a: valencii d'indicatiu corria, correvia; quea, cavía, cauia, cai'a Participi del verb despert mallorquí despertar

Conservaciódel proÍ. et com[ad] díuen?fat\ tínc ací arca$me

r@ Inestabilitatmajor que la de la resta del catati occidental,que, malgrat caracteritzar-seper la netedatvocálica, presentaestadis evolutius propers als del catah oriental en una etapaincipient.

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Vocal epentéticaentre els a lalzal diré que vinguen mallorquí pronom ¿/si consonant

Combinaciópronominal en Io'n donaré;dóna-lo-la, fes- comarcal;Vinalopóror plural propia (valls lo-les interiors)

Extensió del pronom se mosqueixem / es lasl queixea valencii Adverbis de lloc ací @eneml)| aquí (D, Teu, ací (val. general); xab) aquí (val. nord i sud) Vitalitat de la prep. a vísc a Dénia; estema casa comarcal;pancatalá, davantde topónims llevat de val. general Conservacióde per a, qtJe agó és peilpelper a tu per: mallorquí es confon sovint ambper (o pe)

D'altres recialles anitpassd, daixona [de'Jcna], mallorquí mallorquines l'any qui ve, devora,d'estíu, d'hivern

En morfologiala influénciamallorquina és una mica menor que en fonética, llevat de Tárbena.ks vacil'lacionsmés importants es donen en morfologiaverbal, com ocorre en tot el catalá.La conservacióde la prep.per a i a davantde locatiu, a mésde I'article personalallá on es conserva,"oposen" una mica el parlar comarcalal de la restadel valenciá.

3. Iixic

3.1. Els pieds-noirs,emigrants valencians a Algéria a finals del seglepassat i primera meitat d'aquest, ens han deixat algunesrecialles léxiquesdel francés. Generalmentfan

r0¡ Concretamentdóna-Io'n a Elx (Segura1998: 62-63),a Monóver (Beltran i Limorti l99g: l1l) i a Novelda(Verdú 1998:9).

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectql valencianobalear 416

referénciaa I'alimentació,la indumentiriai les tasquesrelacionades amb el campro2:

betrava 1 fr. bete-rave 'remolatxa'

bieta'baleta' < fr. bíIle carrota 'carlota' 1 ft. carrote sicató 'podadora' 1 fr. sécateur

A més d'aquestes-llevat de betrava-, a la Marina Baixalo3se sentenamb normalitatels gal'licismessegüents:

cacao 1 ft. cacao 'api' celerí[sale'ri] 1 fr. céleri culotes'bragues' 1fr. culottes moüu 1fr. monsieur tricó' jercei' 1ft. tricot

3.2.1A presénciad'anglicismes es limita nomésa diversosmaterials de construcció:

bríc'rajota,maó' 1 ang. brick congrí'formigó' < ang. concrete pórlan / pórlam ( ang. Portland 'ciment'

3.3. La Marina, com ja assenyalavaColomina (1985b), es caracteritzaper la seva

r02 Remetem,per a veure-hi detalladamentles coincidéncies,els estudisde Corbera Pou (1982) i Montoya i Corbera (1998). Hi destaquenels mots d'ús generalcarrota, beta-ravei cacaó. to3 Celerí [sale'ri] és propi de Tárbena;cacaó, culotes,tricó i moixú de Bolulla; Callosanomés coneixels dosdarrers.

VícentBeltrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

C1NCLUSIÓ +17

impermeabilitata la pressiódel castellá,respecte a la restade comarquesvalencianes: al costatd'arcaismes com aidar, atna, alegar, nafra, oldre i rdnciu, destacala vitalitat de motscombanya, ordi, fer el ple de migdia;s'hi desconeixenels castellanismespropis -assul, de I'alacantí allumbrar, escalera,lago, maeble,sacar, etc.- , encaraque comencenaamenagar alguns barbarismes del valencii central,que competeixen amb els corresponentsmots catalans:tiesso / ert, tes; tobíIlo / turmett;palmito / ventall, etc. No obstant aixÓ, a la Marina es diu barat, Alacant, engonal í dentilla enfront de barato, Alicant, ingle i lenteja,que s'estenenper les comarquesseptentrionals veines.

3.4. La creativitatléxica del parlarestudiat ens ofereix sovint alternatives a I'acceptació de molts barbarismeso mots "artificials" o una mica forgats:panet'entrepá', grava 'escopinya 'enutjar-s degallet (en conserva), pastaroa'pastís', inquietar-se e', bia / pomet 'baleta', pol'quitri' .

3.5. La diversitatléxica entreun poble i I'altre és sorprenent,com en qualsevolaltra coÍrarca.Hi ha paraulesque en pocadistancia presenten una quantitat de denominacions considerable.Totes elles suposen un enriquimentimportant al caballéxic catalá.Vegem- ne uns quantsexempleslos:

1. (dit menuell) corrit, currec, currengo, curreu, curriruco, cuninyeu, currit, cuto, curruc, qtrruco, gorrí, gotit, gurrí, menut, rego, runyec. 2. (copro)balladoret de l'anca, carpó, crepó,escarpó, corpet, ossetde la ríssa,pontet del cul, saleret. 3. (renyar, bonegar)/znyar, mormola4 rerr¡tar. 4. (rosetes,crispetes) bombes, clotxes, gallets, monges/mongetes, roses/rosetes, xofes. 5. (vitet, bitxo) dítet, coent, viró, vitet, xitxó. 6. (sota d'oros) mariquita, marueca/mariueca,mtxineta, mona,pericana, peringossa,

ls De fet, pasta és viu en tot el valenciá,peró generalmentté connotacionscasolanes, cosa que no passaa la Marina, on una pasta pot ser de merengue:realment, és la traducció exacta del castellá pastel.

I05 En aquestllistat apareixentotes les variants fonétiquesrecollides d'un mateix mot.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Aha: el contacteinterdialectal valencianobalear 4lB

períxindingueta, perlinca, petxílindanga, pítxi*onga, pixarrandina, píxarronga, pixilindinga, porrona, raboseta,ramona, sarnosa, sotad'oros, tramussera,tremussela, xímpírriIIína. 7. (morella roquera)herba roquera, maria roquera, morella (roquera),molla roquera, mollera roquera, rapamorella, rentabotelles,rentapitxers. 8. (cepell, bruc) cepell, cepetell,cipell, estapell,petonell, petorrí, petorro, xípell" 9. (ortiga) forniga, gordiana, herba piquera, fttatos, ortiga, pacos, patos, pícamato, picap,acos,picapardo, picapato. 10. (pamrpar) borumbejar, bujar, busejar, cucurrejar, corruquejar, gorrumbejar, gruguejar, rumbar, rumbejar.

11. (espiadimonis)bumberot, cavalla, cavallet, díablet, diarao, Jídeua, gambosí, gavatxo, grandaio, gulla, judio, julíbeu, mare de cavall, micalet, paraguai, pardal d'auia, pardalet d'estiu, parü, parot, reíet, teíxidor, treu-ulls, volantí defontana, 12. (lluer) col,í, colinc, ftgureta, llauret, ll.auraoret, lliuret, lliueret, llogueret, lluidet, térit, tiero.

Si posemcom a exemplela vall d'Alaguar, observaremque presentauna certa uniformitat des de Campello Poble-baixa Benimaurello Poble-dalt,que I'oposa ala restade pobles:

Fonética

n[e]dar, b[e]scoll, s[e]ncer,d[e]vant, d[e]rrere, d[e]munt, cas[a], terr[a], port[c], gulla, txoliguer, [flumenera,guentilla, basínia, cra, etc.

Morfologia

alYícent,la Maria; trevia, crevia,cavia; despert; doneu-lo-la; séntiga, corga, etc.

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

[éxic

jugar a conillons,lliser, marede déupintá, plegamanos,primavera, xitxó, etc.

No obstantaixÓ, de vegades launiformitat aparent amaga diferéncies substancials:

POBLE-DALT POBLE-MrG(Fl) POBLE.BAIX @mau) (Cam) 'socarrar' secorTar,sacorrar secorrar,sacorrar socorrar 'llémena' llemna llémena llemna 'llenya' nyrnya,runya nyinya \ymya 'sarment' [s]arment [s]erment [J]erment 'caragol' carregol caregol caregol 'remolí' refillol refiol refillol 'els diré...' lalzal diré que lalzal diré que [alz] diré que vinguen vinguen vinguen 'corria' corria colTevla comevla 'anit' animpassá animpassá anit 'alficós' ficós ficós ficossi 'dit menuell' dit menut dit cum¡c dit cumrc 'entrecuix' besanca bescuixa entrecuixa 'repeló' pellastre padastre padastre 'copró' ossetde la risa saleret saleret,escarpó 'tombarella' cabussela volantí volantí 'baleta' bia canica caruca 'sota d'oros' mona peringossa tramussera,ramona 'espiadimonis' gulla teixidor teixidor 'papaorelles' estenalles rapacul rapacul

VícentBelt¡on í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectalvalencianobalear 420

'morella morella herbaroquera herba roquera roquera' 'tipus de llicsonia cosconella cosconella planta' 'ortiga' ortiga picapardos picapardos 'grill, galló' grill galló galló

3.6 A partir del léxic recollit hemassajat un petit repertoride "falsosamics" o mots que en altresparlars tenen sentits sensiblement diversos:

batedor 'pedrís,portalet' pasta 'pastís' bomba 'globus'o 'roseta' pastís 'empanada' bollo 'empanada' pati 'solar' cascar 'fer nosa,punxar' picoretes 'pessigolles' 'denunciar' clamar polsim 'pluja fina' 'copinya grava de gallet porcellana 'porquetde sant en conserva' Antoni' mongeta 'roseta,crispeta' saleret 'copró' parpalla 'pestanya' xulla 'costella humana'

3.7. Amb tot, podemagrupar tota una série de léxic "comarcal"r06-o ambpoca extensió fora de les nostresterres-: allobir, bric, brosta, capcingle, desmondar,despertíno, embrincar-se, encaradís, engarsit / engarsat, espitjar, fardejat, frbló, frígola/ftiula, ganjol, gasó, gatxull, indid, mnganJca,margud, memo, palmó, panna, paps, ple de migdia, pol, polsim, tallands, tetína, tonyar, traponet, trull, entte altres.

¡6 Remetema I'estuü per a veure'nel significat.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

CO¡rtCtUStó 421

3.8. Tambédestaquen tot un conjuntde localismes-alguns unamica sorprenents- com 'acagar' 'grill'(A¡, ara acafferar (Xib), enriquet joquet 'joguet'(Llí, x), julibeu 'espiadimonis' (J, Ped), nuüe de déupíntada'puput'(Ala) I mare de déu de teulades 'puput'(Gall), 'brag 'serrell'(Cas), píonono de gitano' (Or), pomet'baleta'(X), ronutna 'llevat, 'espineta, sonoro rent'(P), tossilao sangatxo'@sa), pitiu'titot, galt dindi'(Teu), tora'halo' @); d'altresmots tenen molta més extensió, peró a la nostracomarca se senten de forma aillada a un pobleo dos: bogamarí,pebrds, esbaldar,reng, forroll, tossar, etc.

3.9. Les coincidénciesamb I'eivissenc -sobretot de Xábia- fan pensaren un contacte marítim directedurant molt de temps.De segurque moltes concomitáncies de I'eivissenc i el valenciáque assenyala Veny (1999)són realment paral'lelismes d'aquell parlar amb el de la nostra comarca: bogamarí, dacsa, pebrera, pebrds, vellarencrú. De fet, bogamarí és propi de Xábia i Gata -a Alacant boga marina-; a la resta de la costa predominaerigó o lexemesdiversos com ara olleta, paparinell, etc.Dacsa, per exemple, abragade ple les comarquesde la Marina, del Comtat i de la Safor; a la resta del valenciáse sentmés ainapanís. Pebrera s'estén des del sudde la Safor-on predomina pebre- al Baix Vinalopó; la comarcad'Alcoi diu bajoca i de la Vall d'Albaida i la Riberacap al nord es coneix perpimentó (o variants). Pebrdsés la denominacióhabitual de molts punts de la Vall d'Albaida i comarquesveines, perd no ho és gensa la zona costaneraprÓxima a Eivissa,llevat de Xábia. Per últim, vellarenccoincideix amb les variantsque presentael mot avellanenc,aplicat al caragol,als nostrespobles. Amb tot, podem dir que és Xábia el poble més proper a Eivissa, no només geográficament,sinó tambédes del punt de vista léxic: recordem,si de cas, un altre parallelismecuriós: entre la quantitatde variantsque presentael mot albergínia ala comarca, destacael fet que a Xábia, com a Eivissa, la vocal tónica és una [e]: albarzénia,albarzeina (Xábia) I aubergeni(Eivissa).

ro Evidentrnentque hi ha algunsmots, com tlittto o teulat, queno coincideixenamb el parlar de la Marina, on es diu llirna i teuladí, sinó que sónpropis d'altres comarquesvalencianes.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 422

3.10. Pel que fa a la influénciamallorquina, en funció delsresultats obtinguts, podem destacardiversos aspectes no assenyalatsfins ara o quecorroboren o amplienles dades oferidespels darrerstreballs de Colomina(1985 i 1986), Casanova(L994) i Garcia i Beltran(1994) i pelsja clássicsde Veny (1974i 1976): - Tárbena continua sent a hores d'ara -i amb diferéncia- el poble que manté més fidelmentel componentmallorquí. També és el pobleon és méspresent el record de la procedénciaillenca; - Xaló i Llíber es desmarquende la restade poblesi presenten,després de Tárbena,el major nombre de reciallesmallorquines: com a solucionsprópies destaquenrotja, passetjar, lletgir; tudar, engorgat:acur7ar, escamtfar, nyarcoi rentar coincideixenamb Pedreguer-els dosprimers- i ambTárbena els dos darrers; - Al costatde la Vall de Gallinera,cal destacarla quantitatd'elements illencs conservats a les valls d'Alaguari d'Ebo, Pedregueri JesúsPobre. D'aquesta manera, la influéncia delsmallorquins no es redueixa Tárbenai a la Vall de Gallinera; - Al Patrói a diversospunts de la Rectoria-Beniarbeig, Saneti Tormos- es difumina una mica el grau de mallorquinitatper la influéncia del Comtaten el primer cas i per la proximitat a Dénia i Pegoen el segon,que fa que la relaciódiária acabeanivellant els parlars.

Amb tot el que s'hi ha exposat,el parlar septentrionalde la Marina -amb el centrea Tárbena- pot considerar-seclarament una subvarietatde la llenguacatalana diferent del valenciágeneral parlat a la Marina Baixa, I'Alcoii, el Comtat, la Vall d'Albaida, la Costera,la Safori part de la Ribera,com ja assenyalavaColomina (1985b: 49). La zona prototípicamentmés mallorquinitzantconespon a una vintena de pobles, quevan desde les valls interiorsde Gallinera,Ebo i Alaguar,amb Castells de Serrella, a Gata,Pedreguer, Jesús Pobre i la Rectoria,passant per Xaló, Llíber i la Llosa;Tárbena en seriael nexed'unió. Aquestssónprecisament, d'acord amb la documentacióhistórica existent,els pobleson s'ha testimoniatmés componenthumá procedent de les Illes a l'época de la repoblaciódel segleXVII. La restade llocs han desdibuixatuna mica la

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

CONCLUSIÓ 423

prÓpiamallorquinitat pel pasdel tempsrOsi s'han aproximat al valenciáde les comarques veines, malgrat conservarencara un grapat de característiquesillenques que els proporcionenla condició de parlars de transicií. La varietat lingüísticadels pobles estudiats,per tant, és la prova més fefaent que els habitantsde la Marina són els descendentsdirectes dels mallorquinssiscentistes, tal i com ja han assenyalatalguns historiadorsdels dos costatsde la mar.

rffi Recordemque molts poblesno tinguerengran contingentde mallorquinsen la repoblació,peró conservenuna parla relativamentmallorquina pel contactei la barreja amb els propis veihs; per aixó els considerávemmallorquins de rebot.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

7. APENDIX

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

APEND]X

Cadapoble té la sevaprópia manerade veureel món, sempredes d'una óptica molt particular, i aquestapercepció, que forma part del seubagatge cultural, passade generacióen generació,de maneraque determina la sevaidiosincrásia i el particularitza com a col'lectiu,diferenciat dels altres. La culturapopular és; per tant, aquellaque han elaboratles classeshumils de cadapaís, aquells que han estatmés arrelats a la tradició i a la terra que els ha vists náixer. Les fonts d'on beu aquestacultura popular, que satiritzala vida quotidianaosón -com afirmaSanchis Guarnerr@- els costumspeculiars de cadapoble, les rivalitats naturalsentre els poblesveins i els tipus i episodismés o menysanecdÓtics i fantástics de la histórialocal, senseoblidar tot el conjuntde creences, ritus, rondalles,cangons, jocs i refranys,que caracteritzenla saviesa popular. Cal destacar,a nivell comarcal,els grans autors Adolf Salvái Ballesteri Francesc Martínez i Martínez, ([üe,juntament amb altresvalencians, com ara Martí i Gadeai SanchisGuarner, ens ofereixen un recull importantíssimde literaturafolclórica. Sensdubte, tota la lírica té un valor altamentexpressiu i emotiu,que es reflecteix, entre altres coses,en l'ús considerablede diminutius, I'abundánciad'onomatopeies, símils, metáforesi comparacions,sempre en un registre caracteritzatper la senzillesai I 'espontaneitat.

Seguidamenthi reproduimun recull de literaturapopular, arreplegat de bocadel poble, que va desdels malnomsa cangonetesde bressoli jocs infantils, passantper un recull de refranysi frasesfetes:

MALNOMS DELS POBLES barxols: Senija beatos:Alcanalí amponnats: Benigembla berbenots: Pedreguer

t@ Elspobles valenciansparlen els ans deh altres, I, 13-32.

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EJparlar de la Marina Alta: el contacte ínterdialectal valencianobalear 428

cabelis: Fleix rebordins: Alcanalí cabuts: Xaló rabuts: Castellsde Serrella caparres: Benidoleig secorrats:la Vall d'Ebo caparruts: Benidoleig setmesins:Benigembla capgrbs: Xaló teulaü: Teulada (coincideix amb el castellans: Castells de Serrella gentilici) (coincideixamb el gentilici, peró pren un matíspejoratiu) Referénciesa pobles descarats:Dénia

desculats:Xábia Benialí,els cinc dits dins del florí @v) fills de frare: Benissa Benissivá,la cocaben ensucrá/ estufá floriners: Benialí (Bv) fotres: Castellsde Serrella Benissivi, labonapanderó (Bl) gansos:la Vall d'Ebo Del Patró, beu-teel caldo i tira-/o (Bl, gitanos: Llíber Br, Bv) húngaros: Benissili Atzubianos,pocs i nanos@) israelites: Senija Pegolins,pocs i roihs (Atz) italians: Senija Teuladíque vola a la cassola(Nou) A Alcanalí judios: Campell beuenéuia i pirxenvi (G) Xibia pobletde mar, qui no minja polp macarrons: El Patró mrnjacalamar (G) mallorquins: la Vall de Gallinera Benissa cau de raboses,/ Senija manyos: Benigembla,Murla granotera,/Teulá s'endúla fama/ de la mitges faves: Poble Nou gent malfaenera(G) moros: Benimaurell,la Llosa Els manyosde Murla baxaenriu avall i páunpols:Orba de fam que tenien as mir{aen un cavall panderades:Benissivi (Llo) pollets: Ondara A la Vall són mallorquins, /a Alcalá raboses:Alcanalí, Parcent,Benissili

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

APENDIX

usen la moda / i a Beniaiaels fadrins t éuia ací, I si ix d'esprá,,| éuía passá porten trabuc i pistola (A) (Teu) De Castells,ni ellesni ells. Requerolde pas, prompteplourá (Teu) A Gata qui no és gat, I és gata/ i qui no El fenás allarga la vista i acurt¿ el pas mossegarapa. (Xáb) A Pego la peguen I al Verger la Nepta tot el mal repta (X) desapeguen/ i a Ondara la repleguen QuanMontgó ésposa la capa/ i Segária (Ver) el mantonet,/ retira't llaurador, / pica Al Verger la bacinillapel carrer. esparti fes cordell. A ondara corre la vara. (Mar de) Xaloc, ni molt ni poc (Xeb) A Pedreguerel mésbovo és relonger. Quan Segáriaporta mantó / i Montgó Les xiques d'Orba i Orbeta/ totes van mantonetI picaespart i fes cordell. de cinc en cinc / porten flocs a les per SantaLlúcia, un pas de puga; per sabates/ per a anemoráals fadrins(Ped) Nadal,un pasde pardal. Parcent,bona terra i mala gent. euan la candeláriaplora, / I'hivern és sant Domingo está a Benissa / sant fora, / i si es riu, / estema l,estiu. Antoni está a xaló | sant Joan está a Postaroja, vent o ptoja (ped) Mosquera/ i JesúsPobre baix Montgó Llebeig, éuia veig (Xáb, ped) (J, Ped) Llebeig a esmorzar,éuia a sopar(Xeb) Llevant la mou i tramuntanaplou (Xáb) EI temps i I'agricultura Del llevant o del ponent, de la dona siguesparent. Per santaCatalina la bugáa la cai'raI i Llevantper dinar, éuia per sopar. per nadalal fumeral (Teu) Per Sant Joan bacores, verdes o Quant al perseguerflorix i madura I ma(d)ures,bacores segures. entre la nit i el dia no hi ha mesura(X) La bacora no té clam, el dia de Sant Ratlla de sant Martí / ja estáa Pego, / Joan. ja esti ací (San) La muntanya,qui la perd ra guanya. Ratlla de sant Martí: / si ix de matí, I Llenya verda,bon costal.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valenciqnobalear 430

Qui té bous, llaura tots els dijous. perquét'empenyes / moltons per a fer Pansai metló, al primer preu, ven-lo. doblons(Xeb) El qui no apanyauna gotera / apanya Els mesos casasencera (Pa) Cabraque bela, perd mossí. Generanegat, mig any assegurat. El que guisa salat, guisa pel gat, qui A febrer, al cap o a la coa el té de fer guisadolg, guisaper a molts. (elfred). El quepeixet vullga mínjar, el cul s'ha A abril, el pareno (a)guardael fill. de banyar. A abril, no et llevesun fil. El quede jove no treballa,de vell dorm A maig, véscom vas. a la palla. A juny, la falg al puny. Llenya verda i pa blanet, acabenles A juliol, la cistellaen un mallol. casespoquet a poquet. A juliol, la vinya porta dol. El pa duret, el vi agret i el pedasset, A setembre,sense fem sembre(Xáb) guardenel raconetde casa(Ped) A setembre,qui no ha sembrat,que Elgatescaldat,del'éuía geláfuig. sembre(Ped) Fesbé i no facesmal, i un a(l)tre sermó Octubre, octubretcau la fulla i mor el no cal. cuquet. Homeroig i gospelut, mésval mort que Per novembre, qui tinga llavor que conegut. sembre. Lo que la bocaerra, la butjacapaga. No deixes les sendesvelles per les Consellsi miximes novelles. No et rigues del meu dol; quan el meu Consellde dos, mentirós(G) serávell el teu seri nou. Escoltellenreuniólfaltad'educació(A) No es pot revoltejar i (a)nar a la El menesterfa fer i f insia fa filar (D) provessor. Cabres, perqué t'acabes, / ovelles No hi ha cavall que no es torne rossí.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Que et comprequi no et conega. queun porcatí. Qui no wllga pols, que no vaja a I'era. Més roín que lo que tiren. Qui estigabé, que no es menege. Més fart queun gínjol. Qui tinga cucs, quepele fulla. Més amargque la bracera/més amarg Qui es burla, el dimoni el furga. que I'acéver. Qui no té faena,Déu li'n dóna. Més serio queun cocot (Llí) Qui té pansa,té dansa. (Fer) Més mal queuna pedregá. Qui té boca, s'equivoca. patir mésfam queun gos de Sagra. Tria-te{a flaca i neta,que bruta i grossa Cundir mésque I'arrós caldós. ja es fará. Demanarmés que la cotxinad'Ebo. Vora el riu, no facesniu. Anar fet un set-sárries(E) Estarfet un SantLlátzer. Comparacions Estarfet un maqueto. Estarfet un gamber. Eres guapacom la merla / i bonicacom Estarfet un bótil (Gall) I'estornell / tens cara de mula flaca / i orellesde mano vell (Xáb) Mostres de saviesa,Experiéncies. Ser mésfals que la palla d'ordi (Gall)

Fer més por que una troná de Xaloc No tindre per peqiar ni les barres a (Xeb) I'escudeller(Or: quanes pateix fam) Fer mésmal queun capsotbutxí (X) Amb diners carxofes i amb papers Negre alegre, I ros penós (Ped: milofies. l'escarbato[) Home refraner,gos i malfaener. ... Llobell / en un bastóde cepell(Teu) Al gos flac no li faltenpuces. Més ert queun ciri (Nou) Calderavella, bony o forat. Més amargque I'acéver. Calendarivenut, calendaribegut. Més fosc queuna gola de llop. De moliner rnudaris i de lladre no Més frescaque una camarroja. escaparás. Renegarmés que un porcatí/ fartar més El mal ve a quilos i se'n va a onces.

Vicent Beltran i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marína Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 432

Hi ha mésdies quebotifarres. La mare fetge i el pare freixura, a qui té (de) semblarla uiatura?. Sempre donen torrats a qui no té queixals.

JOCSINFANTILS

1. Xiquets de bolquerets

1.1.CANCONS DE BRESSOL

La meuaxiqueta és I'ama La meuaxiqueta és I'ama del corral i del carrer, del corral i del carrer, de la figuera a la parra de la tulla (de) la llimera i de la flor del taronger. i de la flor del taronger. (la Vall d'Ebo) @edreguer)

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

APENDIX

Noni, noni, el meu infant, La meuaxiqueta té soneta que ton pare és a Alacant, la mareI'adormirá, i ta mare és al molí li cantari una canQonea a baixar coquesen vi. d'ací a demi de vesprá. (la Vall d'Ebo) Cara de llimeta verda, tarongetaensense suc, senseanar a demanar-te m'hasdit queno m'hasvullgut. El meu xiquet té soneta, ben promptese'n va a dormir, ja té un ullet tancat i I'atre no el pot obrir". (Calp)

El meu xiquet té soneta, el meu xiquet té soneta, sa mare I'adormirá, sa mare I'adormirá, perquété els monets de sucre, perquété els morrets de sucre i boquetade diamant. (Senija(Seguí t19731)

1.2. CANCONSDE BATETG

Quanhi haviaun bateig,el padrítenia el cosnlmde tirar caramelso diners.Si no complia les expectativesdels xiquets, o no en llangavares, li cantavenles cangons

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 434

següents:

Padrípollós, Padripolloric, camesde gos. quetiren confits. Padrinapollosa, Padripollopobre, camesde rabosa. quetiren garrofes. Si no tiren confitura, @edreguer) que es muiga la criatura. (Dénia)

Padrípollós, Padrípollós, el rabodel gos. el gat i el gos. La padrinapicotina, Tiren confits, si no tiren la confitura, queestan podrits. que es muiga la criatura. La padrinaperolina, (Pedreguer) el padrí perolí, si no tiren confitura es morirá la criatura. (PobleNou (Seguítl973l)

1.3. ENTRETENIMENT

-Mentre el xiquet aprén a pegar-sepalmadetes al cap, els paresli cantenla següent cangó:

Vicent BelÍran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Bernat,Bernat, Bernat,Bernat, pega'tal cap! pega'tal cap! En un coixí Enu¡ coixí pega'mací. sobre(a)dornat (Pego) @enimaurell)

Bernat,Bernat, Bernat,Bernat, pega'tal cap! pega'tal cap! .Enun coixí En una pedra tot foradat. fes-teun forat. @edreguer) (Gata, Pedreguer)

-Al ritrne d'una altra cangó,el xiquet posa el dit índex al palmell de la má i pega colpets;al final simulabeure's I'ou:

Tita, tita, pon un coco, Tita, tita, pon un coco, y mañanapondró otro. que mañanapondró otro" Qui se'l beurá? Per a qui será? El meu ... pe(r)la lpel ... que ben fadrí es fará. quese'l beurá. @edreguer) @enimaurell)

-El xiquets'asseu damunt les cames estirades del familiar, queI'engrunsa cap avant i cap arrere, com si el deixáscaure:

Vicent Beltran i Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 436

Serra,serra, molinet Serra,serra, pixa en terra. la vellet¿no té llet; El burret del camalet. i una miquetaque en tenia Xufes i avellanes, se I'ha begudael corderet. torrat i cacauet. Be, borreguet, (Pedreguer) Be, borreguet. (Teulada)

Serra,selTa, molinet, Serra,serra, molinetes, que la mare no té llet; la uela fará sopetes. la poquetaque tenia El gatetse les minjará se la mamael borreguet. i la uela li pegari. -An est| rxe borreguet? (Gata) -A llaurar al bancalet. -An estit,loque ha llaurat? - La gallina ho ha escampat. -An estitíxa gallinnJ - A pondrese'n vord anat. -An estÁlo quehapongufl - I-a ueletas'hau ha endut. @enimaurell)

-És tambémolt conegutel joc delsdits: el major pren un per un els dits del xiquet -del gros al menuell- alhora que li cantala cangósegüent:

-Esteés el pare. -Esta la rnare. -Este demanapa,

Vicenl Beltrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

-Estediu que no n'hi ha. I estediu: -Ditet marrarxet, dins de la cistelleta n'hi ha un trosset. (JesúsPobre)

(variants)

Corrotontiu, Currinyau,xinxet, al caixonet Corrin, xinxet, en hi ha un trossiu. al cabisn'hi ha. (Dénia) (la Vall d'Alcalá)

Corrín, xinxet, Sanxet,marranxet, baix la penya al'asmari estáel Jesuset. n'hi ha un trosset. (Castellsde Serrella) (Pedreguer)

2. Xiquetsmés fadrins

2.1. CANQONSDE ROGLE

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectalvalencianobalear 438

Roda,roda santMiquel. Llimeretade santXotxim: La cullerade la mel, qui me la compra? carregatsamb un ba(g)ul. qui me la ven? -Quees gire, que es gire Tronxo maüro, ... decul. quecaiga de culo. @edreguer) @edreguer)

2.2. JOCS

-Per a saberqui ha de parar en un joc, esfa plom. A aquellque li coincideixl'última síl'labadel text quedafora. L'acció es repeteixfins que n'hi quedanomés un, que será qui pare:

-El joc de la gallinetacega inclou el diálegsegüent:

-Qué has perdut? -Una a(g)ullai un canut. -Busca-laper la ximenera! -No, que em faré negra. -Busca-lapel terrat! -No, que em faré gat. -Pos,busca qui t'ha pegat. (Teulada)

-No ésmenys conegut el joc de conilletsa amngar,en el qualtots els xiquetss'amaguen i el quepara els ha de cercar:

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Conilletsa amagar, Conillets,conillets a amagar que la llebra va a cagar, que la llebra va a cagar, de nit i de dia, de nit i de dia, antesque toqueI'Ave-Maria. quantoque I'Ave-Maria. Conillets,esteu ben amagaets? Xiquets i xiquetes (Orba) aneua sopar, demásoparem, per gráciade Déu. Ramon,Ramon que corre tot el món. @edreguer)

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Mqflna Alta: el contacteinterdialectal valencianobalear 440

- El píssí-pissi-ganyaes juga col'locanttots els xiquetsels peusen terra fent un rogle. Es cantauna cangonetade maneraque el peu al qual li coincideixl'última síl'labase'n va fora. Així successivamentfins que en quedaun, que és el que guanya.La lletra del píssi-píssi-ganyapren moltíssimesvariants depenent del poble. Seguidamenten podem llegir una mostra:

Castellsde Serrella Xaló La Vall d'Ebo Teulada

-Pissi-ganya, -Pissi pissi-ganya, -Pissi pissi-ganya, -Pissi pissi ganya, oli de la ganya; oli de la ganya; oli de la ganya, oli de la ganya. una uela en un terrat -Muixú, Muixri, -Filla mandonguera, -Filla mandonguera, en lo cul arromangat. caiga la barra demuntde grana'm estacasa. grana'm estacasa. Ca(d)iretavena-peu, tu. -No te la puc granar, -No te la puc granar, que s'amagueeixe peu; Baix d'un pont hi ha un que tinc la má encordá. que tinc la mi -Qui diri qui s'ha bufat? gall mort; -Qui te I'ha encordá? encordada. -El que té el cul foradat. en la cresta fa ballesta. -El flrll del rei, -Qui te l'ha encordada? -Filla meua,grana'm que té una gallina blanca, -El rei de Franga, casa! que en té una negra, que balla la dansa. -No ta la puc granar, que tot m'heu replega; Tinc un gall que fa que tinc la mi encordá.. té un gall que fa flaütes, flaütes, -Qui ta I'ha encordi? ni són llarguesni són ni són llargues ni són - El fill del rei, curtes. curtes; que parla castelli. La ueletaempina el peu; la gallina magapeu (al rei i la reina que fan) diu que amagueseixe diu que amaguesexe Pic, cuc. peu. peu.

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Calp Pedreguer Orba Pego -Pissi pissi-ganya, -Pissi-ganya, -Pissi,pissi-ganya, -Pissipissi-ganya, oli de la ganya. de I'oli i la ganya. oli de la ganya. oli de la ganya. -Filla mandonguera, Tinc un gall quefa -Filla mandonguera, -Filla mandonguera, grana'm estacasa, flaütes, grana'mesta c¿rsa. grana'mesta casa. -Mare, que no puc, ni sónllargues ni són -No te la vull granar, -Senyoramare, jo no que tinc la má encordti. curtes. quetinc la mi encordá. PüC' -Qui te I'ha encordá? La ueletajulibeu -Qui te t'ha encordá? quetinc les mans -Joan de Castelló. diu queamagues eixe -El rei o la reina cordaes. Fica el peu dins del peu quefan pigotes, -Qui te lesha cordaes? caixó. dinsdel caixó. ni sóncurtes ni són El rei i la reina Peu,peu, regató, Ilargues. quemingen pa i ganya. obriJo, tanca-lo Cadiretade repeu, -Plix, plaix, dinsdel caixó. quet'amagues este peu. -Posael peu dinsdel cabis.

Vicenl Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 442

Benimaurell(Ala) El Verger Xibia PobleNou

Pissi pissi-ganya, Pissi pissi-ganya, Pinya repinya, Pinya repinya, oli de la ganya. oli de la ganya. sota la vinya. sota la vinya. -Filla mondonguera, -Filla mandonguera, Dins del peu la perdiu Dins del peu la perdiu graff¿'mesa casa. grana'm est¿casa. tot ho sap i tot ho diu. tot ho sap i tot ho diu. -No te la puc granar, -No te la puc granar, La ueletaBernabeu La gallina merda al peu que tinc la mi encordñ. que ünc la má cordá. diu que amagueseste diu que amagueseste -Qui te l'ha encordá? -Qui te I'ha cordá? peu. peu. -El fill del rei -Un gossetamb pinyes. que fa flaütes, -Arre, burro, no m'ho ni són llargues ni són digues. curtes. Tinc una gallina blanca -Ca(d)ireta de repeu que tot m'ho escampa. diu que Írmaguesixe peu. Tinc una gallina negra que tot m'ho arreplega. Tinc un gall que fa flaütes, ni són llarguesni són curtes.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Callosad'en Sarriá

-Pissi.pissi-ganya, - Pissi-pissi-ganya, - Pissi, pissi, pissi-ganya Pin-pin sacarabatín, oli de la ganya; oli de la ganya; oli, oli de la ganya; una auela en el terrat, xica pablanErera, una gallineta blanca, fi lla, filla mondonguera, en el cul arromangat (a)grana'mesta casa. que tot ho escampa, (a)grane'm,(a)grane'm La gallina es minja el - Mare, jo no puc, i una negra, estacasa. peu; que tinc la mi sangrada. que tot - ho arreplega. No te la vull agranar, (la gallina minja-peu;) - Vicent, - les barquesse'n Puja, puja, tremussol. que tinc la mi encordi. diu que amague ixe peu. van. Entrarem en este estiu, - Qui te I'ha encordi? - D(e)ixa-les anar, si déu vol. - El rei de Franga, que elles tornaran La ueleta Bernabeu que té una navaixeta a la font de pico-pico, diu que (a)magueseixe que corre tot el món. matarem un pollastrico peu" SantaTeresa, /pardalico, qué tessa,qué tessa; tu jo de oro, de plata. SantaMilagro, La gallina Bernabeu, qué tasso,qué tasso. diu que amagues(e)ixe A la font del tico-tico peu. mataremun pardalico, un de oro, un de plata: que salgala reina con su corbata;que salgael rey con su doncel/clavel; que salgala Guardia Civil con su fusil.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

parlar EI de Ia Mqrina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 444

Beniardá Polop Banyeresde Mariola Alacant

Pull, pull, Peu regató, Piu, piu-margariu Pin-pin pull. serra la gallina i el capó. els polletsse'n van al riu. sacarramatín, Tu que véns i que vas La comareMadalena -D(e)ixa-losanar una auelaen un a /os peixosde la mar. fica el peu dins la que ells ja tornaran, terrat; tot el cul Ia gallinabesa peu, cadena. a la font del Pico-pico arromangat. tu queamagues eixe peu. Tot ho sap i tot ho diu, mataremun pardalico. Ha dit ma mare que fora que escriu. Ni de oro ni de plata. Írmagueseste peuet. - Xica berenguera, Que repiquela sabata. agrana'mesta casa. Un carret de fil; -No, senyoramare, henta, coranta i mil. que esti massa agranada. -Obri-lo, tanca-lo dins del caixó.

2.3. LESHORES I LESVOCALS

No hi falten les cangonsper a aprendreles vocalsi les hores:

A, la mestraem pegará. E, jo no séper qué. I, jo no estavaallí. O, jo no estavabo. U, tota la culpa la tenstu. (Pedreguer)

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

A la una, la pruna. A h una, la medialuna. A les dos,el gos. A les dos, SantRoc i el gos. A les tres, menjari no dir res. A les tres, botar i no dir res. A les quatre,agarre la burra A les quatre,culá de sastre. i me'n vasca batre. A lescinc, xipilinding, A les cinc, me'n vinc. les pansesa quatre,les figuesa cinc. A les sis, pastís. A les sis,pa panís,panera, bercoc i A les set,bistec. cirera. A les vuit, bescuit. A les set,el barretde t'aueloque s,ha @enissa) encés. A les vuit, al bon xiulit. A les nou, cadagallina que replegueel seuou. A les deu, el tio Bernabeupujant I'escala s'hatrencat un peu. @énia)

2.4. ALTRES CANQONS

CANQONS DE NADAL -Fill meu, nyasmamar! -No senyoramare, que tinc que cantar La nit de maitines, una cangonetade molta primor, la nit de nadal, queels ángelsli cantenalnostre senyor. passavaun xiquet per baix del portal. @enissa) Samare li dia:

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de la Marina AIta: el

(variant) Penquetai cigró és lo principal per a la funció -Fill meu, a m¿rmar! del dia de Nadal. @edreguer) per baix lesquartines del nostresenyor". (Dénia) CANQONSDE PASQUA

"Pastoretsi pastoretes, "Tinc una conilla feu-mellenya que tinc fred; a punt de criar no me la feu d'angilaga, per al dia de Pasqua feu-me-lade romeret" fer-meun berenar. (Dénia) La taranasí, la taranano, "Donesno tingueuperea, la taranamare de pujar eixesescales ésla queballe jo". i baixar la falda plena (la Vall d'Ebo) de coquesi botifarres" (la Vall d'Ebo) "A berenarla mona: xiquet,qui me'n dóna? "Festes,festes de Nadal, A berenaral mico: les donessón matineres xiquetqué bonico!" per a posarI'olla al foc (Xdbia,Teulada) i pentinar-seles polseres. El dia (de) Nadal "Jas'acosta Pasqua, fa el dia curtet, Pasquade les mones, les doness'ocupen ai, quépantorrilles, jugant al burret, ai, quépantorríIles,

Vicent Beltrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

tenenles xicones. per a fer bonespaelles, per a fer bonespaelles. Ja s'acosta Pasqua, (Xaló; SeguíÍ19731) Pasquadels melons,

ai, quépantorrilles, Ja venim de berenar, ai, quépantorrilles, hemjugat a pilarets, tenenels xicons" mos hem beguttot el vi @eniarbeig) i hem trencatel barralet. (Orba; Seguít19731) "Ja venim de berenar

i hem trencatla cassoleta Ja venim de berenar, i ma mare em pegará hemjugat a la rebassa, amb un trossetde cordeta" hemjugat a la rebassa, @edreguer) moshem beguttot el vi i hemtrencat la carabassa, "Un dia de Pasqua i hem trencatla carabassa. un xiquet plorava (Xaló; SeguíÍ19731) perquéel catxirulo

no li s'empinava. SALPASSA La taranasí,

la taranano, "Ousaquí, ous allá la taranamare bastonaesa I'escolá. queln'baíloyo". Ousal ponedor (Xábia) bastonaesal senyorretor". (Teulada;Ivars (1975)) Mo n'anema berenar

i els fadrins vénendarrere, "Al repiquetdel pare vellet, i els fadrins vénendarrere, pon-neuna, per aixó poften conills, pon-nedos,

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 448

pon-netresÍ Ous ací, ous alle, (Teulada) bastonaesal sagristá, de matí una cocaen segí, Ratetespenaes, eixiu del caixó, de vespráuna cocaen cansalá. que el Nostre Senyor ha pres mort i Torta retorta,dos dinersme deus, passió. si noméspagues torta, no t'hi veus. Ratetespenaes, eixiu del niu, (PobleNou; Seguí[1973]) que el NostreSenyor ja esti viu. Ratetespenaes, eixiu del forat, COBLES que el NostreSenyor ja ha ressuscitat. (Orba;Seguí [1973]) "Caragols,caragols en ceba, caragols,caragols en sal, Pomaredona de I'hort de Cardona. les vellesvan a missa Pinzellet,quantes dames té el castell? i lesjóvens no van tan(t)". Pon-neuna, pon-nedos, pon-netres, @edreguer) pon-nequatre, pon-ne cinc, pon-nesis, pon-neset, pon-nevuit, pon-nenou, "En estecarré esü la taronjaval un sou la quediu que no té ossos; i la peraun divuité. sa marela vol casar Mitja lliura d'oli per a SantAntoni en un esclafaterrossos" i el demésper a SantFrancesc. @edreguer) (Xábia;Seguí t19731) "Doloresla capritxosa El repiquetdel parevellet, garrael pollastrecul per amun(t); pon-neuna, pon-nedos, pon-netres, li diu a la seuasogra: pon-nequatre, pon-ne cinc, pon-nesis, si vol pollastre,compre-se'n un" pon-neset, pon-newit, pon-nenou, @edreguer) pell de vacai pell de bou.

Vicent Beltran í Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

"Encara que fu em donares Alli fora he vist un bou dos olives en un plat i una mula casi blanca, 'via no em de casáen fu un ueleten un garrot perqué fas carade gat" menjant-seun rai'mde planta. @edreguer) @obleNou (Seguíll973l)

"Senyora mare, no em pegue "La meuasogra no em vol, per I'amor de Déu del cel, perquédiu que no sóc guapa; que cadavolta que em pega jo no porte res amprat, m'amargacom una fel" queel seufill porta la jaca. @edreguer)

La meuasogra no em vol "Les xiquesdel carré Nou perquéno tinc pantorrilles; totesfilen a la lluna ara vindrá el mesde maig per a fer-seI'aixovar, i les tindré com a bigues" i no se'ncasa ni una" @eniarbeig) @edreguer) "Maria la xirivia "Tots em dien que em casara trencadorade setrills, i no portaria llenya sa marela bonegava i ara que m'ha casat davantde tots los fadrins. en porte al coll i a I'esquena', Maria la xirivia "Catalinala Marranxa trencadorade llibrells, teniaun floronco al cul; sa mare la bonegava sa mare li'l rebentava davantde tots els xiquets" i el novío li feia llum" (Beniarbeig) @edreguer)

CANQONSDrNS DE JOCS

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

parlar El de la Marína AIta: el contacte interdialectal ,alencianobaregr 450

Ding, dong, ding, dong. Les campanesdel barranc. -Qui s'ha mort? - El retor. - Qui plora? - la f¿llola. - Qui es riu? - La perdiu: tot ho xaffa i tot ho diu. (Benimaurell)

"Xinxes marralxes eixiu del forat que el NostreSenyor ja ha ressucitat" @enimaurell)

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

APÉND]X

general Qüestionari Qüestions 1. Fonética 80 2. Morfosintaxi 163 3. Léxic 3.1. El coshumá. L'home. 3.1.1. Partsdel cosi accionsrelacionades 110 3.L.2.Aspectefisicisensacions :.... t63 3.1.3.Defectes i malalties 30 3.L.4.Les festes 15 3.1.5.El móninfantil. Els jocs 46 3.2. L'alimentaciói el mónurbá. 3.2.1.La casa 34 3.2.2.La cuina 46 3.2.3.Gastronomia 60 3.2.4.El poble 13 3.1.3.El camp.La mar.Els oficis.L'espai i el temps. 3. 1.3.1. Indústriesrelacionades amb I'agricultura 75 3.L.3.2.El mónde I'aigua 24 3.I.3.3.Arbres fruiters 56 3.1.3.4.Arbres no fruiters t2 3.1.3.5.Hortalisses i fruites 54 3.1.3.6.Cereals L2 3.L.3.7.Ramaderia 8 3.1.3.8.La mar T2 3.t.3.9.Els Oficis 20 3.1.3.10.Els vents 8 3.1.3. 1 1. Termestopográfics 32 3.1.3 .12. Meteorologia 30 3.1.3.13.Celístia i pasdel temps t2

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 452

3.1.4. El món natural 3.l.4.1.Entomonímia.. ..35 3.I.4.2. Amfibisi réptils 10 3.L.4.3.Animalsdoméstics ...... 26 3.I.4.4.Ornitonímia.. ...62 3.l.4.5.Fitonímia ..73 3.L.4.6.Ictionímia ...... 40 Totaldeqüestions... ..1.361

1. FONETICA 20 rcnyó 21 depósit/ dipósit 1 traure, treure 22Yicentet, Miquelet, Rafelet 2 paciéncia,preséncia, consciéncia 23 coet,poal, coent 3 res, també,francés 24 julivert 4 sobra,cobra 25 bullir 5 jo 26 cosí,coixí, conill 6 tot, colom 27 obert(obrir) 7 cuina,buit, cuit, cuida 28 ofegar 8 matí, veí, patir 29 ovella 9 remull 30 quaranta,quallar 10 agulla, ametla,agonia, acabar, anar, 31 cortina, escodrinyar agarrar,arribar 32 lleuger 11 nadar 33 mániga 12bescoll 34jássera 13 davant,darrere, damunt 35 socarrar 14 caragol 36 llémena 15 femella 37 casa,porta, terra 16 teulada 38 em, et, es, en, el 17 gener,general, genoll 39 d'Alacant,d'ací, d'escola 18 queixal, deixar, eixe 40 quéhas fet? / qué hasdit? 19 llengol, gegant,sencer 4L bouet,pouet, ouet

Vicent Bellran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

42 llaurador,mocador 76 dosxics, mésllarg, dosjóvens 43 albadet,acabadet, foradet 77 albercoc,albergínia 44 dim. de lloc 78 alficós, alfals 45 dim. de foc 79 esbaruer,esmorzar 46 dim. de nuc 80 argelaga,armari 47 dim. de joc 48 dim. de cap 2. MORFOSINTAXI 49 peix, baixa, fluix 50 xemeneia 81 Pres.d'Ind. defer 5L parlar-te,dir-te, fer-se 82 Pres.d'Ind. d'anar 52 presó,provessó 83 Pres.d'Ind. de veure 53 llavor 84 Pres.d'Ind. depoar 54 eixugar,jugar, arruga 85 Pres.d'Ind. de topar 55 formiga 86 Pres.d'Ind de brollar 56 tisores 87 Pres.d'Ind. de saber 57 llentilla 88 Pres.d'Ind. de conéíxer 58 cridar 89 Pres.d'Ind. de morír 59 precís 90 Pres.d'Ind. de córrer 60 flassada 91 Pres.de Subj. de córrer 61 pont / ponts;alt / alts 92 Pres.d'Ind. de vestír 62 verds 93 Pres.de Subj. de vestír 63 ad ell 94 Pres.de Subj. de sentir 64 exemple,exercici, exércit 95 Pres.de Subj de saber 65 acurtar / acurgar 96 Pres.de Subj de cabre 66 antic / antiu 97 Imp. de Subj. de saber 67 ha vingut...? 98 Imp. de Subj de caber 68 on aneu? 99 Pres.d'Ind. deprendre 69 ja te n'has anat? 100Pres. de Subj. deprendre 70 set o vuit 101Pres. de Subj.deviure 71 sangi fetge 102Imp. d'Ind. de traure 72 estic aci 103Imp. d'Ind. de creure 73 dit gros 104Imp.d'Ind. de veure 74 crecque sí 105Imp. d'Ind. defer 75 mig any (Gata:panix aixó) 106Imp.d'Ind. de coure

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar QeIa Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 454

107Imp. d'Ind. de caure 140porta'ls 108Imp. d'Ind de córrer 141ens n'anem 109Imp. d'Ind. d'haver-hi l42us n'aneu 110Imp. d'Ind deparlar 143mengeu-vos aixó 111Pres. de Subj.d'estar 144pentineu-vos tl2Part. de ser 145alceu-vos 113Part. de despenar 146dóna-m'ho 114 part. de matar 147dóna-li-ho 115Ger. de beure 148ens el compres 116Ger. de traure 149ens la compres 117Ger. deveure 150ens ho compres 118Ger. de creure 151us ho compre 119Ger. de caure 152compra-me'l 120Ger. de dír 153compra-me-la 121Ger. de córrer 154compra-m'ho t22 Ger.d'estar 155me'n vol donar L23 Ger. de ser 156me la dóna L24 Ger. de víndre 157compra-li-la 125 Ger. de tindre L58compra'ns-el L26 Ger. de voler 159compra'ns-la I27 Ger.de víure 160compra'ns-ho 128 Ger. de conéixer 161compreu-vos-ho t29 Ger. de créixer 162traure-us-el 130 Ger. de vendre 163traure-us-la 131Ger. d'encendre 164traure-us-ho 132nyas, nyaeu! 165mirant-ho 133mone (anem-nos-en) 166mirar-ho 134 ha plogut molt? 167mirar-te 135havia anat 168ho mire 136haurá fet aixó? 169conéixer-me 137 quanho haja fet 170conéixer-te 138com et diuen?(em, et, es, ens,us) 171els done/ els agrada 139porta'l I72 els ho done

Vicenl Bellran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

173els el done 2Q4ací | aquí 174els la done 205 cap a I paca 175els en done 206 capdamunt,capdavall, capdadins 176els els / els les 207 a la vora, davora 177 doneu-los-ho 208 d'estiu,d'hivern 178se'm, se't, se li, se'ns,se us veula 209 lluny (dim.) cuixa 210 davall 179fes-ho, dis-ho ZLL caruamunt, cara avall 180 article lo / los (en, tot, damunt, 212 així dins) 213 mésaina 181article personal 214 a osades L82I'era, I'orella, I'ungla 215 pertot arreu 183 la íglésía 216 espai/ espau 184el costum 2L7 de bat a bat 185el senyal 218 de gaidó 186 el ferrament 219 al biaix 'obliquament' 'de 187 el puput 220 a orri qualsevolmanera, en 188les (ar)rels desorde' 189 diferenta,intel'ligenta, fácila 22I a les palpes 190lladra 222 d'esquitllentes 191 primer(a), segon(a),tercer(a) volta 223 de valent/ de calent 224 forga / vegada 225 sort que 192persona roín 226 sense 193trists / tristos 227 viu a Dénia 194 frescs/ frescos 228 és al bancal 195 plural i dim. de cru 229 ftns 196 zero 230 alamon/ bonacosa 197u(n) 231 molt de; quantde; cap de 198dotze, tretze, setze 232 un titlet (faltar un) 199 désset,dívuit, dénou 233 no cap / no gens/ no res/ no ningú 200 seixanta 234 sovint 201 doseta,treseta 235 a mitjan(t) 202 mon,ma (pare,...) 236 llavors 203 altrí 237 en voler / quanvoldrás / en sé que

Vicenl Beltrun i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobaleal 456

262 trenc,trau 'forat gran' 238aca I alde I a casade 263 trinxet 239no cal, no calia... (caldir ...) 264 tossarró 240 maneraque ... 265 descabellonat 24I or de 266 buscaa I'ull 242 si (a)má ve ... 267 aclucarI'ull, fer I'ullet 243 capso!verga! 268 ulls obertsde bat a bat 269 parpall(a) 3. LÉ,KC 270 fer carasses 27L ataijllar 3.1. El coshumá. L'home. 272 bufetada(noms humorístics) 273 castanyade cabells 3.1.1. Part del cos í accíons 274llavis, morros relacíonades 275 bana 276 queix 244 otdre, olorar 277 queixaldel seny 245 alenar 278 clau colomello 246 pudt, fer pudor 279 cridar 247 coroneta 280 roll de veu 248 ratlla, clenxa 281badallar 249 serrell 282besada (* als nens) 250 forats del nas 283 beureaO gallet 251 bescoll,clotell 284 rialla, carcallada 252 gola, garganxó 285 escolteta I'orella 253 nou del coll 286 escopir(* subs.) 254 rurl (adj.) 287 gemec¿r,gemegar 255 dormilega 288 inflar, unflar 256 abeltir-se,adormir-se 289 singlot 257 galtada 290 xuclar, xuplar 258 calbot 291 miop 259 carxot 292 grcrxo, estrábic 260 gargailot'colp ambels dits' 293 tort 261 bony 294 mussol

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

APENDIX 4s7

295 quedar-sesense alé de riure o plorar espauet 296 quedar-sesense veu 328 exercici,estrici 297 falta d'aire als pulmonsper esforg, 329 fer / pegar una volta pantaix 330 de puntelletes 298 refredat,constipat 331 xafar, xapar(xafada) 299 fer botiges 332 trepitjar, xafigar 300 farfallós 333 escarramat,eixancat 301 canell, monyiqueta 334 giradade peu 302 dit polze 335 estómec 303 dit menuell 336espatla 304 padrastre,repeló 337costella 305 palmell de la má 338carpó, copró 306 esquerrá 339 nomshumorístics de la parxa 307 rascar,gratar 340 genitalsfemenins 308 agafar,agaffar 34L gentals masculins 309 esgarrar,estripar 342 cul (nomshumorístics) 310 empomar 343 ventositat 311 enxampar,sampar 344 posar-sea la gatzoneta 312 amollar 345bellugar-se, menejar-se (bellugadís) 313 reballar 346 acagar 314 nugar(nuc) 347 esvarar-se, relliscar (esvaró, 315pessic, pessigar esvarallada) 3t6 agafardel bracet 348bac 317 (re)vencillada 349 espatlar-se 318 espitjar,espentar 350 anara tombollons 319 bragosplegats 351 entropessar,ensopegar 320 aixella 352 espertuguida 321 muscle 353 movimentbrusc i rapid 322 amnsar, aügar 323 canella 3.L2. Aspectefisic i sensacions 324 genoll 325 tou de la cama 354 anarnuet, en conill 326 turmell 355 aixovar,dot 327 caminar a plaer(et), espaiet I 356 arracades,orellals

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 458

357 bronja de gesmí 389 geperut 358 butxaca 390 fredolí 359 calcer,calgat 391 quiet (estiguesquiet!) 360 calgons,calgotets 392 caduquejar(caduc) 361 bragues 393 semblar-se(semblanga) 362brial 394 trapalatrop,sapastre 363 jupetí,armilla 395 malfaener 364 bolquers 396 fer faena (pencar, guanyar-sela 365 gorra de dormir pataqueta) 366 esfilassar,esfilagassar 397 peresa,mandra 367 mánega,mániga 398 espernegat 368 oldá 'vell, gastat' 399escorcollar, dotorejar 369 set-bosses,set-jaques 400 furgar 370 taca,tatxa 401 xafardejar 371 llanfarnada,llecada 402 cutxamander 372 ventall,palmito 403 atabalat (tindre el cap com una 373 anarde vint-i-un botó tabala) 374lleig i guapo 404 fer-seel despistat(tio Gipó, Tófol) 375 ardit 405 trellat (poc-trellat,destrellatat) 376 polit 406posar esme / perdreI'esme 377 bledá 407 boig, grillat 378 prim 408 parlar foradat 379 gros, gord 409 parlar sarabatanamentuna llengua, 380 escal'lébit'molt prim, desnodrit' ambdificultats 381 baixet i gros, catxap,xenna 410 apetir, abellir 382 prim com un .../ paréixerun .../ 411conhort estarfet un ... 412 enxissar 383 petit, menut,xicotet 413 comboiar 384 esllanguit 4t4 xalar 385 gros com un ... 41,5ferjangleta, burlar-se 386 doga 416 collad'amics 387 botinflat 4t7 etfadat (botó, batistot) 388 guaixat 418 ploramicar(ploramiques)

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

419 fbstic, fastigós 450 paraulora,renec 420 cascar,enguiscar 451 rebreuna pallissa 421 fer nosa 452 nomshumorístics de la pallissa 422 estalviar 453 fetun sant Llitzr¿r 423 balafiar 454 lleuger 424bestraure,pagar bestreta 455 ert, tes 425 amprar 456 cruixit, baldat 'acumular' 426 rcbalsar (rebals) 457 retrvcar'replicar, contestar' 427 funar, robar (robatori) 45g enredrar 428 noms humorísticsde fuitar (birlar, 459 tráfec (anar atrafegat I agacarnt) 'arreplegar pispar) 460 arregussar algunacosa, 429 cagaerci sensedeixar res' 430 porigós 46l desbaratar-seunaparell,desmarxar- 431 pinxo, farol se 'cast. 432llepó chivato' 462 fer malbé,tudar, llangara perdre 433 acoquinar,acovardar-se 463 traücar 434 sabut,set-sabers 464 tencar, rompre 435 llest, esparpellat 465 s[e]ncer 436 curt d'enteniment 466 aguaitar,estar a I'aguait 437 fer el bambau 467 ajudag aidar 438 beneit,bovo 46g algar,aügar 439 ser un bo-ho-farem 469 amanir,enllestir 440 roín, maleit 470 arrossegat,arossegons 441 encabotar-se 471 estiranestisar M2 cavil'lar 472 avear 443 q¡¡em'desig immoderatde béns i 473barrejar, mesclar menjars' 474 defendre,defensar 444humorísticsd'enamorat(embacorat, 4T5desllapissar-se enxalefat) 476 endossara altri una cosaenutjosa 445 barallar-se 477 magencar-seun una faena 446 conreat'mimar' 478 anfonar,esfondre 447 renyar (renyó) 479 encaradís 448 remugar,rondinar 480tocar, telefonar 449 marmolar 481 arribar, aplegar

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el gentacte interdialectal valencianobalear 460

482traure, treure 515mans balbes 483 anar-se'n (humorístic) 516enrevenat 484 aurar 485 portar, dur 3.1.3. Defectesi malalties 486 eixir (sortir) 487 ftcar, estacar 517pessigolles 488 esgolar-se 518borradura 489 rullar (rulladora) 519bambolla 490 agenollar-se 520 crost¿ 49L aca*arse, ajupir-se 52I anap 492 pujar, muntar 522brollar la sang 493 baixar, davallar 523 quebrasses'tallet a la pell' 494 aigar una persona 524 clavar-seuna esquerda 495 arcancara córrer 525flixar-se 'privar-se'n d'alguna cosa' 496 fer Ia gaitza,fer l'ánec, el ruc 526 pigota Oorda) 497 sullar 527 pallola 498 penedir-se 528 galteres 499 plñnyer 529 prunyó, penelló 500 fer gesticulacionsexagerades 530 berruga 501 roig, vermell 531eixardor, cremor 502 roig, ros (roig malpél) 532 ennuagar-se, entravessar-seel 503 pobil menjar 504 fillol 533 diarrera 505 veí, vei'nat 534 caguetes 506 calfred, tremoló 535 panderada,ponerada 507 desfici 536 tenir / fer ois 508 esmussar,esgarrifar 537 vomitar 509 abrasit,eixardit 538 rampelladade mal de ventre 510 famolenc,afambrat, blau 539 malalt 511 esbalait(de por, de fam) 540 passa,malaltia epidémica 5 12 aborronar-se,erigonar-se 541 somordo 513 esglai(ar-se) 542 crosses 514 esquallar-se 543 gaiato

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

APENDIX 461

544 manc 571 fillol 545 aliacri'icterícia' 572 albat,mortitxol 546 sangtrait,blavura 573 amr a gatameus 574 pujar al be 3.1.4Les festes 575 portar a muscles 576 anara coix-coix 547 la Canelera 577 tombarella 548 disfressa 578 caurede tos 549 mona (anarde) 579 engrunsar-se 550 carasseta 580 bufa, globus 551ram 581joguet, joguina 552 dolgaina,xirimita 582 nina 553 matraca,carrac(a) 583 milotxa, estel 554 simbomba,pandorga 584 maquinetade traurepunta 555 guit[a]rra 585 gomad'esborrar 'torxa 556 d'espígolque solendur 586 vidriola xiquetsal Nadal' 587 xiulet (xiulit) 557 revetla 588 I'homedel sac,butoni 558 vespra,dissabte 589 donyet,follet, bam¡fet 'l'endemá' 559 dilluns 590 mumorot 560 rector 591 aprendre,deprendre, avear-se 561 neqjesús 592 clarió,guix 593 fer tugina 3.1.5. El món ínfantil. Elsjocs 594 fer trampesen el joc 595 sambori 562 xumet, pipeta 596jugar a amagar-se 563 bavosall 597 trompellot 564 bressol 598 baletade jugar al gua 565 entremaliat 599 menarla corda 566 eqiugassat 600pissi-pissi-ganya 567 bola, mentida 601 nomsde la sotad'oros 568 xicon 602 fer esclafircassoletes de fang 569 xiquet 603jugar a fava 570 escoli, acólic 604a píndolafora ( a la una ...)

VícentBeltron i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Aha: eI contacte interdialectalvalenciqnobaleay 462

605 a féndit (semblantal calitx) 633 fer la migdiada 606 rogle 634 rebost,pastador 607 altresjocs 635 motlades 636 xemeneia 3.2. L'alimentaciói el món urbá 637 sutja,foltí 638vidre 3.2.1.La casa 639pinra 640 tisores 608 casup,caseta vella 641 despertador 609 pedrís,portal 610 cambra,porxi 3.2.2.I-a cuina 611 riu-rau (anaia) 612 desllunat,celobert 642 cuir:n 613 escaló,graó 643porró, catalana 614 jardi 644 serrill 615 fagana 645 botella,ampolla 616 barandat,sitara 646 botija, canterella 617 eixida, volada 647 bequelló 618jássena 648 cossi,test 619 badall, clevill 649 llibrell 620 calaix 650 olla 621 cadira 651 perol 622fregall 652 cassolade test 623 estora,estorí 653 casserola,casset 624 raspall,espalmador 654 paella 625 espolsar 655 graella 626 ajustarla porta 656 marraixa 627 atxeta 657 dim. de plat 628 bombeta,perilla 658 poal (poar) 629 llantia 659 safa,platera 630 algar'guardar' 660 gaveta,ferrada 631 matalaf,matalap 66L ferros per a penjar I'olla 632 vetlar 662 estovalles

Vicent Beltran i Culvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

663 torcaboques,tovalló 693 petxina 664 eixugamans,torcamans 694 torcat, espencat 665 nomsdels coberts 695 fregit 666 navaixa 696 bullir Oullit) 667 llar 697 brossat,mató 668 granera(escombra del forn) 698 caramel'lo 669 calfor, calda,tenoreta 699 clótxina, musclo 'conjunt 670 caliu de brases' 700 cocabova, pa socarrat 67I'remenar el braser', escalivar, 701 cocot, empanada sorrascar 702 cotna 672 ventalldel foc, marguá 703 espineta,sangatxo 673 espurna 704 cucurutxo,caraputxo 674 llavar, rentar 705 cuixot, pernil 675 rentar, esbandir 706 esbravar-seun líquid 676llavador,safareig 707 esmorzar 677 bugada 708 fartó 678 eixugar-sela roba 709 dessaborit 679 bromera 710 llépol 680 sabonera 711llomello 681 llevat,rent 7L2llorua 682 corfa i molla 713mengívol, mengiu 683 cantóde pa 714 minxo 684 pica 715monjávena 685 raig d'oli 716 mullar, sucar 686 rovell 717 olla de carn, putxero 687 sostrede brutícia 718pilota 719closca de I'ou 3.2.3. Gastronomia 720blanc i rovell 72t recapte 688 m[e]njar 722 remenar 689 abadejo,bacallá 723 rctxiruinar-se 690 ensalada,encisam 724 oli roent, brusent 691 passat,sabater 725 rostir, torrar 692 escopinyade gallet 726 tendrum

VieentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 464

727 torcó 757 botiga 728 truita 758 llavadorpriblic 729 ximbit de gelat 759 ataquinat,ataconat 730 greixó de porc fregit 760 carreró(atzucac) 731 llesca(r) 732besanca,entrecuix 3.I.3. El camp. La mar. Els oficis. 733 runcí L'espai i el temps 734 ous ferrats 735 ous passatsper aigua 3.1.3.1. Indústríes relacíonadesamb 736 soflimar-se l'agricultura 737 socarrar-se 738 safrá, safranet 761 capcingle,villorga 'corder 739 moltó granat' 762 corbella,falg 740 tonyina 763 dalla 74L pastís,pasta 764 jou 742 pa beneit 765 llegí,llegona 743 tortada 766 rutló 744 rcsetesde dacsa 767 sinria 745 mahonesa 768 puntade la sárria,cornaló 746 remolatxa 769 tragella 747 bragde gitano 770 eixde les rodesdel carro 77L llevar terra de la soca.tirar fem i 3.2.4. El poble colgar 772brossa 748 vorera 773 terrós, gleva 749 rastell 774 cavarsuperficialment 750 cotlegi 775 cavara fondáriamitjana 751 quitrá, pol 776 cavarfondo 752 albelló,claveguera 777 tallar les branquessobreres a un 753 bassi 'font pública' arbre 754 batle 778 mundarles vinyes 755 magatzem 779 sarmentde cep que s'empelta 756 garatge 780passar la primerarella, desfondar

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

781 fer la segonarella gll terra que quedaunida a les arrels 782 classesde bancals quans'arranca un arbre 783 cantód'un bancal Sl2badar_se,clevillar_se (olives, figues) 784part del bancalque no espot llaurar g13 botja 785 avencen un bancal g14 branca 786 fanecada g15bri 787 gaarct g16 brosta,ramulla 788 espantaocells g17 part de I'arbre oposadaal tronc 789 fer un caliu; terra calivosa glg corfa 790 finca rural; mas,trosset, heretat g19 clafoll 79L masover,maser g20arrancar d'un arbreI'escorga seca 792 almássera 821 esguellar(una rama) 793cabás d'espart per a portarel menjar g22 fenatge dels llauradors g23 feix de llenya 794 cabásde sembrar,barxa g24 gespa,verdí 'primer 795 tagzim'sac de llata per a dur les g25 grum, borró senyalde flor olivesa I'almássera' o fruit' 796 caramull,acaramullar g26 grumar, grillar 797 queno arriba al pesjust g27 marcir 798 arrant, ranter g2g matoll, matissa 799llavor 829 mustigar,emmusteir 800 margede pedra g30 netejarels arbres SOLcarena del marge g3l pellorfa, pellerofa 802 solsida 832 pom,pomell, ramell 803 sembrarun solc part altre, o dos g33 soca plens i un de buit 834 sem,semar-se (taronja sema) 804 sembrara solc 835 agrerd'esclata_sangs 805 sembrara "boleo",a I'eixam 806 arbre 3.1.3.2.El mónde l,aigua 807 arbre de pocsanys 808 rebrot d'un arbre g36 aigua 809 arrel 837bassal 'part 810 rabassa del tronc que está g3g patumar davall terra' 839 broll, brollador (brollar I'aigua)

Vicent Beftran i Colvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de Ia MqtiryS 4!!a: el contacte interdialectal valencianobalear 466

840 térbol 867corfa, closca 841doll d'aigua 868 galló, ametló 842 esguitar 869 escorfar 843 gatxull 870 melis 'mel o goma que treuen 844 pou fruites i plantes' 845 regatxo(regatell 'reg, petit corrent 871 albercoc d'aigua') 872 préssec 846 sénia(caduD 873classes 847 séquia,reguer 874 bacora 848 caixer de la séquia 875 macoc,macoca 849 trestellador 876 caqui(arbre) 850 netejarla séquia 877 castanya 851 torn de regar tanda 878 cirera (arbre) 852 brutícia queporta la séquia 879classes 853 surar, flotar 880 codony 854 llot, tarquim, ceno 881codonyat 'verd 855 llimac de la superfície' 882 figa 856toll 883pámpol 857ullal 884 figueraborda i figueradel dimoni 'regueró 858 xaragall,regall queforma 885 figa de pala I'aiguade la pluja' 886 xalefa(figa) 'remenar 859 xipollejar I'aiguaamb les 887 panfígol,pa de figa mans' 888 garrofa(arbre) 889 classes 3. I .3.3. Arbresfruiters 890 gíqiol 891lledó 860 camada 892llima,llimó 861 espaientre dues fileres d'arbres 893 magrana 862 basquet 894 nespro(arbre) 863 rebuig (de la fruita) 895 nespra 864 triar, destriar(destrio) 896 nou (arbre) 865 ametla(ametler) 897 clovellade la nou, clofolla 866 classes 898 oliva

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

APENDIX

899classes 3.I. 3.5. Hortalíssesí fruites 900 olivera borda,ullastre 901 salmorra,aiguasal 928 albergínia 'oliva 902 olives marcides maduraque 929 gra d'all es menjasense adobar' 930 cabega 903 pinyol 931 rastre,forc 904 pera 932 cogombre 905 classes 933 alficós 906 perelló 934 cúgol 907 poma (arbre) 935 bajoques(classes) 908 classes 936 vaina, tavella 909 pomasigra 937bleda 910 pruna 938carabassa 911classes 939 carlota 9L2 atzerola 940 safanória 913 taronja 941 penca,cartet, tronxo 914 classes 942 carxofa 915 galló, grill 943 ceba 944 tel 3.1 .3 .4. Arbres nofruíters 945 clafoll, corfoll 946 cigró 916 carrasca 947 crellla 9L7 coúa de la bellota 948 fava 918 xiprer 949 engrunar 919 freix 950 fesol 920 llorer 951 desengrunar 92L om 952 flor-i-col 922 pi (classes) 953 llentilles 923 escorga,rosca 954lletuga,encisam 924 savina 955meló d'Alger 925 suro 956meló de tot I'any 926 tanartll 957 mandonguilla 927 xop 958 monjávena 959pésol

Vicenl Beltran i Cslvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Ebarlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear

960 moniato 989 espellorfar 961 pebrera,pebrot 990 panolla 962 vitet, bitxo 991 canyot 963 clot de melonar 992 dacsarosera 964 raim 993 segó 965 classesde rai'm 966 xanglot 3.1.3.7.Ramadería 967 pámpol 968 trepitjar el rai'm 994 escarot,escamot (d'animals) 969 rapa 995 rabera,ramat 970 pinyols del raim 996 assagador 971 clot dels ceps(casell) 997 piquerol 'calqar 972 la vinya','fer un clot al 998 esquellade cabra voltant dels arbreso dels ceps' 999 esquellade bou 973 verema 1000 animal estéril (baciva, forra, 974 tipus de vi buida) 975 pansa 1001malalties del ramat:felussa. born 976 sarment(el/la) 977 tirpem 3.1.3.8.La mar 978 tomaca,tomata 979 xirivia 1002platja 980 esclata-sang,pebrás 1003ones 981 classesde bolets 1004illa 1005prendre el sol, plegarel sol 3.1.3.6. Cereals 1006xarxa 1007ham 982blat, forment 1008pe[jJ] /peljl 983 classes 1009 tipus de mar (arrissada,plana, 984 avena marejol,marejada) 985 ordi 1010alguer 986 ségol 1011tipus d'arena 987 dacsa,panís 1012faralló 988 embolcallde I'espigade dacsa 1013vora

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

APENDIX

3.1.3.9.Els oficis 3.1. 3. I I. Termestopogrdfics

1014llanterner, llander 1042aiguavessant, vessant 1015electricist[e], llumener 1043algoleja 1016obrer, paleüa 1044alter, alteró, altet 1017jutge (utjat) 1045arranr de, a rinxo de 1018manyá 1046avenc 'sabó 1019guix de sastre' 1047cabeg. munt de cim arredonit 1020brossa, fem (femeter) 1048carasol, solana 1021aina, ferrament(a) 1049carena de la muntanya L022frl d'aram, filferro 1.050cim, som 1023post, enfornadora 1051cingla, tallat 'tros 1024borumballa, encenalls 1052clapa diferental de la restade 1025serradura, serradís la superfície' 1026algep(s), guix (algepsaire) t053 clorada,fondalada 1027ciment, pórtland 1054codolla, cocó 1028bastida, bastiment 1055coll, collado 'arena 1029 saorra grosseta'; sauló 1056cordellera, serralada 'arena de riu' 1057cresta, crestallera 1030solar senseedificar 1058drecera, travessa 'paviment 1031trespol d'algeps' 1059esgolador, rutllador L032rajola, taulell 1060lloma, morro 1033bric, rajola 1061ombria 1062pedra menuda i llisa: cinqueta 3.1.3.10Els vents 1063penya com el püny, codol 1064pedra grossa (fixa), cantal 1034N tramuntana 1065pedrera de pedramenuda, runar 1035NE gregal 1066pedra de riu o de platja 1036E llevant 1067puig, tossal 1037SE xaloc 1068quebrassa 'badall del terreny' 'rodalies, 1038S migjorn 1069 redolada voltants, 1039SW llebeig comarca' 1040W ponent 1070recer, redós 1041NW mestral 1071arrecefsÍ-se 'aixoplugar-se'

Vicent Beltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

'inclinació' 1072taris, talús 1104auréola de la lluna 1073llisar, lliser 1105estel (estel de I'alba) 1106dies de la seftnana 3.1. 3. 12. Meteorologia 1107mesos de I'any 1108migdia 1074xopar-se, amerar-se 1109boqueta de nit, tardet 1075arc de santMartí 1110anit, anipassada 1076basca, xafogor, calitja, calda 1111esta nit / [asta'nit] 1077boira terrera 7t12 l' endemi,I'endespús-demá 1078boirina 1113despús-ahir i despús-demá 1079brisaina 1114adés; abans 'neu 1080matacabres granulada' 1115primavera de I'hivern 1081cell 'núvolssenyal de tempesta' 1082cloure, el cel és (está)clos 3.L.4.El mónnatural 1083escampiar-se 1084granísol 3.1.4.1.Entomonímia 1085llamp, llámpec 1086llampar, llampegar 1116abella, abellot 1087nevassar, neveszujar l.l.L7arna, buc 1088núvol / boira 1118fibló, fiqó 1089nuvolat 1119mosca (d'ase) 1090oratge 1120formiga 1091plovitejar 1121marieta, gallineta cega 1092ploure a cánters 1.L22pregadéu 1093pluja (plovent/ ploguent) 1123papallona 1094pluja forta ll24 oruga 1095pluja fina 1125lluerna 1096pluja forta i curta 1126llagostí 1097pou de neu 1127teranyina 1098polseguera 1128borinot 1099rosada 1129távec 1100gebre 1130cigala 1L01remor, soroll 1131libél'lula 1102terratrémol ll32 papaorelles 1103volva de neu 1133centpeus 1134porquet de santAntoni 3.1.3.13.La celístíai el pas del temps 1135capganeta 1136panerola

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

1137 escarabat(piloter) 1164bou 1138traponet, gambosí 1165bramular 1139 insecte de potes llargues que va per 1166jónec I'aigua 1167topar, tossar 1140cadell 1168ovella 1141callós 1169mardá ll42 banineta 1170moltó 1143llombrígol 1171porc senglar It44 corc IL72 corder,be 1145caragol 1173porc (porcell) 1146classes LL74truja LL47llimac / móllera 1175grunyir 1148sangonera 1176colom 7749vespa 1177parrupar 1.150arna, tinya 1178indiá, ritor (polit, pólit) Ll79 catxap 3.1.4.2.Amfibís i réptíts 1180llebre,llebra 1181munyir 1151granota 1182gallina 1152gripau 1183escatainar 1153cullerot 1184meular (méu) 1154sargantana 1185estom¡far-se 1155dragó 1186lladruc, lladrar (bub- bub) 1156mamacabres 1L57 sarvatxo,fardatxo 3.1.4.4. Ornüonímia 1158lluenta 1159serp 1187bec 1160escurgó 1188cua 1189ploma 3. 1.4.3. Animalsdoméstícs 1190pota 1191visc 1161ase 1192abellerol 1162somera 1193puput 1163arre! i xo! 1194cucut

Vicent Belt¡an i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina Alta: el cgntacte interdialectalvalencianobalear 472

1195estornell 1227passerell 1196oreneta 1228pinsá L197oreneta cua blanca L229 pañal, teuladí 1198 falzia (corbellot) 1230óbila 1199oriol 1231mussol 1200alosa 1232 corneta 1201coa-roja, fumadeta 1233duc 1202cólbit 1234 xorigwr 1203cagamánecs (Saricola torquata) 1235fredeluga t204 biaac (Saxíc ola rubet ra) 1236 iúiga, águila 1205xegna (Hippolaís polyglotta) 1237 gwtla 1206busquercta (Hippolais ícterina) 1238tórtora 1207pit-roig 1239 tvd6 1208rossinyol 1240perdiu 1209enganyapastors l24l blavet 1210saboc 1242 gavina 1211merla(esmerla) t243 ánec L2t2 solitari, páixera 1244classes l2L3 reietó 1245polla d'aigua l2I4 mallerenga t246becada 1215trist (Cisticolajuncidis) 1247fotja 1216 mosquiter xiulaire (Phíloscopus 1248 rata penada sibílatrix\ L2t7 trencapinyes(Loxía curvirostra) 3.1.4.5.Fítonímía 1218capsot Ootx| L2L9 caryolet (Troglo dites ffo glodite s) 1249boga, bova 1220 cuereta 1250junc, jonc L22l titella 1251ponedora 1222 dwbec t252 pimpinella 1223 gafanó 1253albalatge 1224 verdercl 1254 coade cavall L225lluer t255 argelaga 1226 cadernera 1256 cabrona

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

L257 esbarznr L29l mata,llentiscle 1258 besneula L292 matacabra,roldor L259tntó, frígola-friula t293 balaúe 1260romer 1294camamil.la 126l bracera 1295setge 1262 ortiga 1296 vímet 1263 arítjol L297 cuade gat 1264 volva del card 1298margalt 1265cama-roja L299 card 1266cegullada 1300agret 1267 serreig,panissola (llapassa) 1301ruda 1268bruc 1302pebrella L269 ravanell 1303lletrera 7270 conetjola 1304junga I27l arbocer 1305gram L272 coscoll(a'¡ 1306verdolaga 1273rapa, cresol 1307bufalaga 1274 cugala 1308pelosella 1275 dauradella 1309vidriella 1276 eúgó,cadireta de pastor 1310pastenaga L277 estaca-rossí 1311hedra 1278 raím de pastor,crespinell 1312evo, edro 1279 fenoll 1313coletjo 1280fenas 1314alfábiga l28L herbaalfals 1315matafaluga 1282 ganjol, lliri blau 1316matapoll 1283lletsó 1317boratja 1284ginebre 1318olivarda 1285 falzia 1319nogadella 1286morella roquera 1320herba sana 1287llengua de bou l32t blet 1288sajolida 1289treponera, guardallobo 3.1.4.6.Ictionímia 1290gavarrera

Vicent Beltrut i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

1322 agulla 1360xoriguer 1323aladroc 1361xucla 1324 anxova 1325bacallá 1326besuc t327 boga 1328bonítol 1329cerviola 1330cloissa 1331clótxina 1332congre 1333corn 1334cranc 1335dofí 1336erigó de mar 1337escorpa 1338estrela de mar 1339gramántol 1340llagosta 1341llenguado 1342llobarro 1343llug 1344lluerna, juliola 1345moixó 1346oblada 1347orenyola 1348palaia 1349peix de plata 1350peix martell 1351petxina 1352polp L353 rajada 1354rascassa 1355rom empetxinat 1356sépia 1357sorell 1358tallahams, golfrs 1359vaqueta

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

Qüestionarireduit 30 jássera (mapes) 31 socarrar 0 ubicaciógeográfica 32 llémena I zonad'estudi 33 cranc 2 traure 34 casa,porta, terra junc 3 35 diminutiu de bou 4 poe 36 llaurador,foradet 5 topa 37 diminutiu de lloc 6 brolla 38 diminutiu defoc 7 cuina 39 diminutiu de cap 8 E, O semiobertes 40 pont, Alacant,molt (res, també,tot) 4L zotn que conservala [d:3] 9 Vocal neutra 42 zorn que conservala [d:3] (matí, patir, veí) 43 zonaque conservala [d:J] 10 ametla 44 zonaque conservala [3] 11 agulla 45 zonaque conservala [3] 12 arrel 46 peix, creix 13 argelaga 47 xemeneia 14 queixal 48 sarment 15 nadar 49 xoneta L6 sencer 50 xoriguer 17 bescoll 51 nuc L8 davant,darrere, damunt 52 donar-te,fer-se, dir-vos 19 caragol 53 albercoc 20 fenoll 54(ai ó) albergínia 2L nou (fruit de la noguera) 55 alficós 22 julivert 56 alfhbega 23 bullir 57 algeps 24 cosí 58 llavor 25 obert 59 eixugar 26 ofegar 60 crosses 27 ovella 61 formiga 28 lleuger 62 tisores 29 mániga 63 malalt

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina AIta: el contacte interdialectal valencianobalear 476

64 llentilla 97u 65 armari 98 olorar 66 llambric 99 esgarrifar 67 cridar 100espentar 68 flassada L01renyar 69 cirerer 102ert 70 matalás 103ficar 71 plural de cru 104llavar 72 veig 105acurtar 73 faig I vaig 106antic 74 diem creem,traem 107trinxet 75 veem,veeu 108tossoló 76 prenem,preneu 109 serrell 77 senta 110remolí als cabells 78 córrega l LL escolt 79 sápia 112afdnic 80 parlaves 113dit menuell 81 treia 114repél 82 qeia 115copró 83 queia 116turmell 84 estiguera 117barandat 85 sabera 118rajola 86 plovent/ bevent 119pedrís 87 participi de despertar 120despertador 88 preneu! 121ventall 89 anem-nos-en 122 mat:xall 90 pronom feble et 123torcamans 91 pronomfeble ¿/s 124pernil 92 elsho, els en, els el, els la 125rosetes 93 se'm,se't, se li L26 gra de dacsaque no esclafeix 94 I'article personal L27 ltetaga 95 demostratiusneutres 128vitet 96 adverbi delloe ací 129clafoll

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

130galló de raronja 164parrupar 131forc d'alls 165espinada de la gallina L32 carlota 166fibtó 133cogombre 167borinot 134esgarrat 168tavá 135 mullador fregit 169espiadimonis 136 entrecuixa 170papaorelles 137 monasense ou 171pregadéu 138panada I72 corc 139llardons 173escarabat 140 ranci 174porquet de santAntoni 141 boquetade nit 175centames t42 antt L76 Himantariella p seudohímnntarium t43 platja 177 caragolavellanenc 144rosada 178caragol moro 145 roina t79 cua 146 feix de llenya 180bec L47 frau lSL cuereta 148pellofa 182pit-roig 149mundar 183lluer 150 capcingle 184mallerenga 151esquella 185titella 152 lloc on es crien esclata-sangs 186gafarró 153llisar de penyes 187bosqueta vulgar 154morella roquera 188oreneta vulgar 155cepell 189mosquiter xiulaire 156 ortiga 190putput 157 raim de pastor 191mimologisme de la guarla 158boga L92bacallit 159timó 193palaia 160 fardatxo 194erigó de mar 161capgrós 195escopinya de gallet en conserva 162musaranya 196escoli 163porc 197jugar a I'acuit

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

AIta: el qorytacteinterdialectol valencianobalear

198sambori 199tombarella 200 engronsar 20I anara gatameu 202 arnr a coix-coix 203 rodar la corda 204bufa 205 sotad'oros 206 trampaen el joc 207 fonética(resum) 208 léxic 1 209léxic2 210 léxic 3 211 mallorquinismesfonétics 2 12 mallor quinismesmorfoldgic s 213 mallorquinismesléxics 2L4 mallorquinismes(resultats) 215 mallorquinismes(resum)

VícentBeltran í Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

8. BIBLIOGRAFIA

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

BIBLIOGMFIA -.,Áo1

AA DD (1989): Guía de la Naturalezade la ComunídadValencíana. Levante - EL MERCANTIL.

AADD (1990): Recerquessobre la hisñrta de Pego i la seua Valt, Gil-Albert - Ajuntamentde Pego.

AA DD (1992): Wcis tradicionalsde la Marína Alta,Institut de Cultura JuanGil-Albert / Diputaciód'Alacant, Alacant.

AGUILÓ, C. (1994): Bolets, llengua í cultura popular en el Migiorn de Mallorca, Quadernsde toponímia,onomástica i culturapopular, palma.

ALCOVER, A. M. (1908):"una micade dialectologiacatalana", BDLlc,Iv, 194-303. (1921): "Dietari de I'Eixida p'el Reinede Valénciai CatalunyaOccidental" , BDLIC, X, 172-182.

ALBA BESALDUCH, I (1986):El habla de Ludiente,Dipuració de castelló.

ALIBÉRT, L. (1966):Díctíonnaire occitan-frangaís (selons les parlers languedoctens), Institut d'Én¡desOccit¿ns, Tolosa. (1976) : Gramntícao ccitana, Centre d' EstudisOccitans, Montpelhiér.

ALVAR, M. (1985-89):Lexico de los martnerospeninsulares, 1,2,3,4, Arco/Libros, Madrid. (1996):Manual de díalectologíahispáníca. El Españolde España,Ariel Lingüística, Barcelona.

ANDOLZ, R. (1992):Diccíonario aragonés, Mira &litores, Saragossa.

ARGUEDAS,J. M. (1995):Los ríosprofundos, Madrid, Ed. Cáredra.

ASENSI, J. i TIRADO, C. (1990):Invegetació al nostremedi, Papersbásics 3 í4.

AYZA ROCA, A. (1981): El món mariner de Peníscola, Institut de Filotogia

Vicent Bellran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El pqrlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianebalear 4gz

Valenciana-Diputacióprovincial de Castelló,Valéncia.

BADIA I MARGARIT, A. M. (1984): Gramñticahístóríca catalana, Tres i Quatre, Valéncia.

BADIA A. i J. VENY (1993):Atles Língüístic del Dominí Catald.

BARBER I VALLÉS, A., I. GUARDIOLA I MORA (1995):L'artesanía de Ia uata a Ia Marína Alta, fundacióBancaixa @remi Bancaixa "Estudios sobre el agroentorno" L994"). (1996): Ramsde palma blanca. L'artesania de la palma blanca aI mígjorn valencíd, fundacióBancaixa (Premi Bancaixa "Estudios sobre el agroentorno"L995).

BARBERI VALLES, A., I. GUARDIOLA I MORA i M. ALMENARA I SEBASTIA (1999): Nits i peixos a les pesqueresde cingle, AssociacióCultural Puig Llorenga, PobleNou de Benitatxell.

BARMLS , P. (1912): "Zur kenntnis einer mallorkinischenKolonie in Valencia", Zeitschrífrfíir romanischePhilologie, XXXVI, págs.601-607. (1913):Die MundartvonAlacant,Halle-Barcelona:Biblioteca Filológica de I'Institutde la LlenguaCatalana. Reed. dlrrrsAORLL VI (1933),págs. 189-256.

'carlota': BARRI MASATS, M. (1998): "'Carrota' i dos gallicismesdel catalá", Miscel'Idnía Veny,2, págs.587-599.

BATALLER CALDERON, J. (1986):Jocs populars, edicionsdel bullent, Valéncia.

BEIGBEDER, F. (1986):Ausétlu. Les nomsgascons des oiseauxsauvages. Per noste / Nosautsde Bigóna.

BELTRAN I CALVO, V. (1995):El parlar de Callosad'en Sarrid i de les valls de Tdrbenai de Guadalest,Generalitat Valenciana-Ajuntament de Callosad'en Sarriá. (1997): EI parlar de Beníssa,Ajuntament de Benissa-Institutde Cultura "Juan Gil-

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

(1998): "Aproximacióal léxicde les valls centrals de la Marina" , Sarríd,l, págs.40-56.

BLANC, M. (1994): Garba.Mil paraulesde calaceít columna, Barcelona.

BorET, R. (1997): vocabularírossellonés, Ed. El rrabucaire, perpinyá.

BRIZ GÓMEZ, A. (1991): El parlar de la conurca de Requna-Utiel, Generalitat Valenciana,Valéncia.

CABRERA GONZÁLEZ, M.R. (1977):El cultivode la víñay la elaboraciónde la pasa en la comarcade Marina. Estudío lexicogróficoy etnográfico, Alacant. (1984):"Aspectes etnográfics del poble de Benissa', dins IV premís25 d,Abril,Benissa. (1986):Estudi de l'olivera, l'olíva í l'oli a les comnrquesalacantínes. Alacant (1991): El conreu de la vinya, Quadernsd'Etnografia 3, Institut "Juan Gil-Albert / Diputaciód'Alacant, Alacant. (1'997): EI món marinera Dénía, Ajuntamentde Dénia-Institutd'Estudis Comarcals de la Marina Alta-Institutde Culn¡ra "JuanGil-Albert".

CASANOVA, E. (1985):"La dialectologiacatalana i el parlarde la Vall d'Albaida", Alba, núm. 1, págs80-83. (1989): "Aproximacióa unagramática contrastiva dels dialectes catalans al segleXVIII: la combinacióbinária dels pronoms personals febles de tercerapersona", dins lesActes del wIIé cotloqui Internacionarde Llengua i Líteratura catalanes. (1990):"L'evolució del sistemapalatal catalá: una interpretació", A solpost,págs. 45- 62. (L992):"El diccionaride la vall d'Albaida:una presentació",Alba, núm. 7,pigs. g9_ 98. (1994):"Notes sobre el parlarde la MarinaAlta", Aguaíts,/0, págs.73-g5.

CAVANILLES, A. J. (1975): Observacíonessobre Histurta Natural, Geografia, Agricultura, Poblacióny Frutos del Reynode valencia,Ed. facs., Valéncia.

cHABÁs, R. (Fasc.de I'edicióde 1874):Historia de Denía,3a ed.

Vicent Behran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 4g4

CLIMENT I GINER, D. (1985):Les nostresplantes,Institut Juan Gil-Albert, Diputació Provinciald'Alacant. (1988):"El paisatgevegetal de la MarinaAlta", Aguaíts,4,págs. 75-93. (1992): Les nostresplantes, Amalgama(edició revisadai ampliada). (1993): "Els nomspopulars de les plantesa la comarcade I'Alacantí", Quadernsde Migiorn /, pigs. 53-77,Associació Cívica per la Normalitzaciódel Valenciá,Alacant.

COLL, P. (1991):El parlar del Pallars,Ed. Empúries,Barcelona.

COLOMINA I CASTANYER, J. (1934): "La generalitzacióde la pérduade la ldl intervocálicaen el valenciámeridional alacantí", Anales de la Uníversidadde Alicante - Escuelade Magisterío,1, pirgs.L73-202. (1985a):L'alacantí. Un estudisobre la variació lingüístíca,Alacant: Instin¡t Juan Gil- Albert, DiputacióProvincial. (1985b):"El parlarde la MarinaAlta", La Rella,4, Elx, págs.37-54. (1986): "Mallorquinismesa Tárbenai a la Marina Alta", Actes del WIé Cotloqui Internacíonalde Llenguai Líteratura Catalanes(Tarragona-Salou, 1985), págs. 659- 678. (1991): El valencidde Ia Marina Baixa, GeneralitatValenciana. (1995):Els valencíansí la llenguanormntiva, Generalitat Valenciana, Institut de Cultura "JuanGil-Albert". (1999): Dialectología catalana. Introducció í guia bíbliogrdfica, Secretariat de Publicacionsi Departamentde Filologia Catalanade la Universitatd'Alacant.

coLoMINA, J., PONTM. J. iM. SALVA (1986):"Topónims imalnoms de Tárbena (la Marina Meridional)", Actesdel X CoIloqui Generalde Ia Societatd'Onomdstíca. I d'Onomistica valencíana,Valéncia: Universitat i Conselleriad'Administració Pública,págs. 91-100.

CORBERAPou, J. (1982):"Gal'licismes a la vall de sóller", Randa,12,págs. g3-gg. (1993): "Mallorquí", Gran EnciclopédíaMallorquina (GEM), X, págs. gZ-87.

CORCOLL, A. (1997): "La boguede la chátaigneet bogamarí(chátaigne de mer) en

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

catalan", Les zoottymes,Publications de la Faculté des Lettres, Arts et Sciences Humainesde Nice, Niga.

coRoMINES, J. (1976-77):Entre dos llenguatges,I (L976a),II (Lg76b),Iil (rg77), Curial, Barcelona. (1984: QuartaEdició) Lleuresi conversesd'unfilóleg, club Editor, Barcelona.

COSTA I MAS, J. (1975): Jalón. Unpuebto de lassierras de la Marína, Instirutode EstudiosAlicantinos, Diputació provincial d' Alacant. (1977a):El Marquesatde Dénía. Valéncia. (L977b): "La repoblaciómallorquina a la Marina Atta i al seuentorn en el segleXVII", Trabajosde Geografia,34,palma de Mallorca, págs. g7_gL. (1983): programa "De les rels a la llavor", defestes, Xaló. (1988): "De la gestació a I'eclipsedel senyoriude Pedreguer",Programa de festes, Pedreguer"

DLÉGUEZ M. A. i M. I. GUARDIOLA (1999): Etsjóvens de ta Marina. Estudi socíolingüístíc,Editorial club universitario, sant vicent del Raspeig.

DIERE, W. (1978):Pequeña Guía de losInsectos de Europa, Rt. Omega,Barcelona.

ESCANDELL, R. i s. cATcHor (1994):ocells de Menorca,GoB, Barcelona.

ESPINAS,J.M. (1996):A peuper l'Alcalatén,Edicions la campana,Barcelona.

FASMER , M. (1986-1987):Etimologuítxeskí srovar' russkogo ia4tka,4 toms,progres, Moscou.

FERNÁNDEZ REI, F (1991):Dialectoloxía da línguagalega,Edicións Xerais, Vigo.

FERREIRO,F., MANZANO, P. i U. RODRíGTJEZ(1995): Diccionariu básicude ta llingua asturiana,Ed. Trea, Xixón.

FOLCH, R. (1981):In vegetacióals pai'sosCatalans, Ed. Kretes.

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El parlar de la Marina AIta: el contacte interdíalectal vqlencíanobalear 486

(1984):História Natural dels Pai'sosCatalans (vol. 7).

FORNÉS, L. (1990): "Indagacióléxica -amb lleugeres aportacionsde fonética i morfologia-realitzadaenunaexcursió per la MarinaAlta (prenentcom a marcd'análisi l'espai occitano-románic)",Actes del III Congrésd'Estudís de la Marina Alta,Irlstittt d'EstudisComarcals de la Marina Alta, Institut de Cultura "JuanGil-Albert", Escola- Taller Castellde Dénia, págs.409-414.

FOUCHÉ, P (1980a):Phonétíque hístoríque du roussillonnaís,Slatkine, Génova. (1980b) : M orphologie historiquedu roussíIlonnais, Slatkine, Génova.

FUSTERPÉREZ, J. (1971):Baronía de Polop,polop.

GALAN J. i H. MORET (1995): Estudi descriptiude la llengua de Fraga,Institut d'Estudisdel Baix Cinca,Calaceit.

GARCIA I ROSSELLÓ,J. i V. BELTRAN i CALVO (t994): EI partnr de pedreguer, Ajuntamentde Pedreguer-InstitutComarcal de la Marina Alta.

GARCIA SEMPERE,M. (1993):"Algunes notes sobre els nomspopulars de les plantes a Alacant", Quadernsde Migiorn /, págs. 111-118,Associació cívica per a la Normalitzaciódel Valenciá,Alcoi.

GIMENO BETÍ, L. (1984):"Les árees léxiques en els parlars de transició" , Míscel'ldnia de tqtos en homenatgea Les norrnesde Castelló,Diputació de Castelló,Secció de Filologia,Cotlegi Universitari,págs. t545. (1989a): "La pérdua de la /d/ intervocálica: casos de mantenimenten tortosí meridional", Estudís de Llengua i Literatura Catalanes/ XIX. Miscel'ldnia Joan Bastardas,Publicacions de 1'Abadiade Montserrat,págs. 87-101. (1989b):"L'elisió dela /r/ final de mot en tortosímeridional", Caplletra,6,págs. 123- 140. (1991):"Ornitonímia castellonenca: notes onomasiológiques i etnográfiques sobre el nom d'algunsocells", Boletínde la SocíedadCastellonense de Cultura, TomLXVil, Julíol-

Vicent Beltran I Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

487 Desembre,Quad. ///, págs. 5g9_614. (1992a): "Sobreel parlar de Castellóde la Plana", Miscel.ldníaSanchís Guarner, II, págs.133-160. (1992b): "Lrs áreesmorfolÓgiques en un parlar de transició:el presentde subjuntiuen tortosímeridional", EstudisdeLtengtniLiteratura catalanes/)ffi/. Misce\dnialordi carbonell, Publicacionsde l'Abadia de Montserrat,págs. 233-263. (1994): Estudi lingüístic dels parlars de les comtffquesdel nord de Castelló. Societat Castellonencade Cultura, Castellóde la plana. (L997):Atles lingüístic de la díóceside Torrosa,Institut d'Estudiscatalans, Barcelona.

GINER BOLUFER, C. (1950): "Topografíahistórica de los vallesde pego,,,Anales del Centrode Cultura Valenciana,pegs. 46_74.

GINER GUERRI, S. (1995):Hístoria de Marla,Institut de Cultura ,,JuanGil-Albert,, - Diputaciód'Alacant.

GONZÁLEZ I FELIP, Mu s. (1gg1):"El parrarde la planaBaixa,,, Miscer.rdnía gI. GeneralitatValenciana, págs. ll-79.

GREGORIMAYOR, S. (1996 i 1997):"La comarcade La Marina. Reinvindicaciónde su nombrehistórico", I i II, Revistaofrcíal de Festes,Associació de Moros i Cristians de Callosad'en Sarriá.

GRIERA, A. (L92L): "El valencid",Butlletí de Díalectologiacatalana, 9,págs. 4_32.

GUARDIOLA, M.I. i M. A. DIÉGUEZ (1g9g): Etsjóvens de ta Marina. Estudí sociolingüístic, Editoriar club universitario, Santvicent del Raspeig.

GULsoY, J (1964): El diccionario valenciano-castellanode Manuel Joaquín Sanelo. Edición, estudio de fuentes y rexicología, castelló de la plana, Ed. sociedad Castellonensede Cultura. (1997):"El tractamentde la -n 1N' en catali", caplletra,20,33_g2.

tVARs I CERVERA, J. (1975): "Parlantun poc de les nostrestradicions,,, Revista de

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

El oarlar de Ia Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear 488

Festes,Teulada. (1986): "La llenguaque parlem", Revístade festes, Pedreguer. (1995): Els noms de lloc i de persona de Dénía, Institut d'Estudis comarcalsde la Marina Alta-Institutde Cultura "JuanGil-Albert"-Ajuntament de Dénia.

LEVY, E. (1973):Petít díctíonnaíreprovengal-frangais, CarlWinter-Universitátsverlag, Heidelberg.

LLOMBART, C. (1887): Díccíonarío valencíano-castellanode J. Escríg, 3a ed., Librería de PascualAguilar, editor.

LLORCA IBI, F. (1998a):El llenguatgemnriner de Ia coflwrca de la Marina, tesi doctoralinédita. (1998b):"Els mossarabismesdubtosos de cairemariner", Sarríd,0, OAALC, Callosa d'en Sarrii, págs.t5-19.

LLORENSBARBER, R. (1983):Diccíonario de Alteay suscosas, Altea.

LÓPEZ, C. (1996):Sustrato catalán en el hablede Chiva,Ediciones Casa de la Cultura, Xiva.

MASCLANS, F. (1981): Els noms de les plantes als Pai'sosCatalans, Editorial MontblancMartin, Granollers-Barcelona.

MARTINES I PERES,J. (1998): "Creativitatléxica. Passati present", Un món de Ilengües,págs. 171-195. (1999a): "La proximitat léxica entre el catalái I'aragonésa propósit de bard, brull, caragina i mfardejar", Estudíosy rechíras arredol d'a luenga aragonesay a suya líteratura.Autas d'a I trobada(Uesca, 20-22 defebrero de 1997),Institutode Estudios Altoaragoneses,pigs. U9-277 . (1999b):"El canvi léxic en catah (ss.XVI-XX). Una aproximaciódes de la lexicologia diacrónicacognitiva (1)" (en premsa)

Vicent Beltran i Cuh,o

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

BIBLIOGMFIA iueRrÍxpt, (3 toms), EdicionsAitana (1937).

MAS FoRNEs, A. (1997): "La primera gran emigracióde mallorquins,, Díari de Balears,Palma de Mallorca (5 de setembre).

MAYOL SERRA,J. (1981): Elsaucells de lesBalears,Editorial Moll, Mallorca.

MISTRAL, F. (1979):Lou tresordóu Feribrige,2 vor.,Marcelpetit.

MOLL, F' de B. (1979): "Estudi fonétic i lexical del dialectede Ciutadella,, , Randa, IZ4 págs.5-48. (1980):El parlar de Mallorca, Ed. Barcino,Barcelona.

MoNJo I MASCARó, J. (1991): L. "Els cognomsmallorquins de Tñrbena,,,Actes del catorzé cotloqui General de In societat d'onomñstica (Segon d,onomñstica valenciana),Alacant, Generalitat valenciana, págs. fi2-LLl. (L993): "No és el mateixparlar amb la reina que amb sa gerra,,dins les Actesdel IXé col'loqui Internacionar de Ltenguaí Ltteratura catalanes,págs. 473_4g4.

MoNJo I PASQUAL, E. (L99a): A. Sabavella, Institut d'Estudis Comarcatsde la Marina Alta.

MONTOYA ABAD, B. (1986): Variaciói desplagamentde llengüesa Elda i a oriola durant l'Edat Moderna, Institut d'Estudis "Juan Gil-Albert"-Diputació provincial d'Alacant. (1990): La interferéncia língüística al sud valencíd, Estudis del Valencii Actual, GeneralitatValenciana.

MoNToYA, B. i ,,L,efecte J. CORBERA (199g): retorn dels antics emigrants mallorquins a Frangasobre el parlarde l'Arracó,,,Randa,4l, págs. r45_L62.

MORET, H" (1994):Sobre la llenguade Mequinensa, Institut d'Estudis del Baix Cinca. I.E.A.

Vicent Beltran i Catvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

EI parlar de la Marina Alta: el contqcte interdialectql valencianobalear 490

NAVARRO GÓtr.4.EZ,P.(L992): El partnr de la Fatarella, Cented'Estudisde la Terra Alta. (1996):EIs parlars de laTerraAlta, I (Estudigeolingüístic), 2 (ALTA: Atles Lingüístic de la Terra Alta), Diputacióde Tarragona.

ORELLANA, M. A. (1795): Catalogod'els pardals de l'Albufera, cópia facsímil, Llibreries París-Valencia. (1802): Catalogo d'els petxos qu'es críen en lo Mar de Valencia, cópia facsímil, Llibreries París-Valencia.

ORTEGA I BERENGUER,J. C. (1998): "Aplicació de técniquesde socioestadística avangadaen I'análiside dadesdialectals: classificació dels parlars locals de la comarca de la Marirta",Sarrid, O, págs.2t-34.

PERBOSC, A. (1988): Le langage des bétes, Classiquesde la littérature orale, Carcassona.

PETERSON-MOUNTFORT-HOLLOM(1987): Guíadels ocellsdels Pai'sosCatalans i d'Europa, EdicionsOmega, Barcelona.

PLAZAARQUÉ, C. (1996) : La parla de la Concade Barberd. Diputació de Tarragona.

PONSODA,J. i SEGURA,C. (1997):"Una alternativatripartita: la varietattradicional, la varietatestindard catalana o la varietatestándard espanyola" , Caplletra, 21, págs. 47-93.

PUIADE, J. i V. SARTO (1986):Guia delsínsectes dels Pai'sos Catalans, I, II,Kapel, Barcelona.

QUINTANA I FONT, A. (1987): "El parlar de la codonyera. Resultatsd'unes enquestes",Estudís romñnícs, )(VII, págs. 1-253.

RAMOS, E. (1994): Els aucellsde Menorca,Editorial Moll, Mallorca.

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

RASICO, P. D. (1985): "La conservacióde la -N' etimológicaa I'antigadiócesi de Girona", Quart Colloquí de la NACS,35-51. Reproduit als seusEstudis í documents, 36-5r.

RECASENS I VIVES, D. (1985): Estudi tingüístic sobre la parla det Camp de Taffagona, Curial edicionscatalanes, Publicacions de I'Abadia de Montserrar. (1991):Fonétíca descrtptiva del catald,Institut d'EstudisCatalans, Barcelona.

REIG, E. S. (1999):El valenciden perítt d,extincíó,Valéncia.

RIBAS I MARÍ, E. (1991):Aportació pítíüsa al DCW,Insritut d'EsrudisEivissencs. Eivissa.

RoHLFs, G. (1966):Lengua y cultura, Ed. Alcalá, Madrid. (Amb anoracionsde Manuel Alvar). (L979): Estudiossobre el téxicorománico, Ed. Gredos,Madrid. Reelaboracióparcial i notesde Manuel Alvar. (1985):Dtccíonari dialectal delpírineo aragonés,Dip. Provincial Institución ',Fernando el Católico",Saragossa.

(L764): ROS, C. Díccionario valenciano-castella¿o,Valéncia, Impremta de Benito Monfort.

ROSSELLÓ I ryenS, R. (1993):La varíacíói la ínterferéncialéxico-semintica en Ia comunitatde parla de Benissa,Ajuntament de Benissa.

SALA, E. (1983):El parlar de Cadaqués,Diputació de Girona. (1994): El vocabulari de cadaqués,parsifal Edicions, Barcelona.

SALVA f BALLESTER, A. (1960): In viua de callosa de Ensani¿í, Instituto de EstudiosAlicantinos, Diputación Provincial de Alicante. Reediciófacsímil et 1993. (1988): De la marínai muntarrya(Folklore), (Edició a curade RafaelAlemany), Institut d'Estudis "JuanGil-Albert", DiputacióProvincial d'Alacant-Ajuntamentde Callosa d'en Sarriá.

VícentBeltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

pqrlar EI de la Mqrina Alta: el contacte inteldif,gg¡clJslg4gi!4ebatear 4g2

SANCHISGUARNER, M. (1950);GramñticaValencíana, V: Torre.(1955-1956): "Els nomscatalans de la cuereta(Motacilla Alba)', EstudisRomdnícs, v, págs. L4r-159, Barcelona,Institut d'Esn¡disCatalans. (1956): "Los nombresdel murciélagoen el dominiocatalán', KFE,)Z,, págs. 9L-r25. (1963): "Els noms catalansde I'oronella (Ilírundo Rustica)", Studía Philotogica. Homenajea DámasoAlonso /11, págs. 381-396, Madrid. (1965): Els pobles valenciansparlen els uns dels altres. // (SectorMeridional), V: L'Estel.

SANCHO CREMADES, P. (1995): El valencid cotloquial de la vila de Canals, Ajuntamentde Canals.

DE SANDE BUSTAMANTE, Ma M. 9997): El habla de Acehúch¿,Asamblea de Extremadura,Mérida.

SEGURA I LLOPES, J.C. (1996):Estudí lingüístícdel parlar d'Alacant, Generalitat Valenciana-Institutde CulturaJoan Gil-Albert-Diputació d'Alacant. (1998):El parlar d'Eh a estudi:aproxim^ació a una descripció,Ajuntament d'Elx.

SEGUÍ,S. (1973):CancioneromusicaldelaprovíncíadeAlicanfe, Diputaciód'Alacant.

SEIDEL D. i EISENRECH W. (1978): PequeñaGuía de Ins Plantas silvestresde Europa, Ed. Omega,Barcelona.

SERRAI LLORCA, S. V. (1996):Docurnents i estudisa la vall deInguar, Ajuntament de la vall de Laguar.

SERRANOBOTELLA, Á. ltlAO¡: El Diccionariolcue. Hablapopular d,eCanagena, Rliciones Mediterráneo.

SISTACI VICÉN, R. (1993):H rtbagorgda l'Alta Llitera. Elsparlars de la vall de la Sosade Peralta,Institut d'EstudisCatalans, Barcelona. (1998):Et catatdd'Áneu. Reflexionsa l'entorn dels díalectescontemporanis, Consell

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

BIBLIOGMFIA 453

Cultural de les at"t*^"."

THIEDE, w. (1982):Pequeña Guía de las Avesde Europa. Ed. omega, Barcelona.

TORMO I COLOMINA, J. (1983-19S9):"Materials per a I'estudidel parlarde la ciutat d'Alcoi", Revistade lesfestes de Moros í cristians,/ (19g3),g2-g3, // (19g5),96-97 , III (t987), 105-107i N (t989), 166-t69. (1991): "OrnitonímiaMurera. El nompopular dels ocells en Muro del Comtat',, Revista de les Festesde Moros i Cristíans, Muro del Comtat. (1993a):"Ornitonímia contestana. El nompopulardels ocells a la Vila de Cocentaina(El comtat)", Revistade festes de Moros i cristians, cocentaina(el comtat). (L993b): "Ornitonímiaalacantina. El nom popular dels ocells a la ciutat d,Alacant',, Quadernsde Migiorn l, pdgs.205-214, Associació Cívica per la Normalitzaciódel Valenciá,Alcoi. (1995): El llenguatgetéxtil alcoid, Ajuntamentd'Alcoi-Institut de Cultura "fuan Gil- Albert", Alcoi.

TORREBLANCA EsPINosA,M. (1976):Estudío det habtade Villenay su comarca, Instituto de EstudiosAlicantinos, Alacanr.

TORRES FAUS, F. (1998): Les divisíonsterritoríals de la Marina, Ajuntamentde Benissa-Institut de Cultura "JuanGil-Albert".

'I TUSÓN, I. (1999):¿com és que ensentenem?, Ed.Empúries, Barcelona.

VENY I (L974): CLAR, l. "El llegat lingüísticmallorquí a Tarbena(Altacarú), , Lluc, 614, pitgs.18-20. (L976): "El valenciámeridionaL", segon colloquí de I,AILLC, págs. 145-230.Reedició parcial dins els seusEstudís de geotingüísticacatalana,pegs. 2oz-240. (L977):"Aproximació a l'estudidel dialecteeivissenc, Randa,5, págs. 5-41. (1978):Estudis de geolingüísticacatalana, Ed,. 62, Barcelona. (1982):Els parlars catalans,3aed., palmade Mallorca:ed. Moll. (1986a):Introducció a la dialectologíacatalana, Barcelona:Enciclopédia Catalana, BibliotecaUniversitiria.

Vicent Behran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo.

de Ia Marina Alta: el

(1986b): "La dialectologiacatalana: realitats i perspectives",Actes del WIIé Coyoqui Internacionalde Llenguaí Literatura catalanes,Tanagona-Salou, 1985, Montserrat, págs.383-423. (1988): "Llei fonética,onomatopeia i polisémiaen els noms delgrill,,, Miscellaneadi studi romanziofferta a GiulianoGasca Queirazza, Ed. dell'Orso, págs. 1073-1095. (1989)."L'equivalénciaacústicaB=Gencatalá: elscasos debolerany 'remolí' iboíxac 'galdiró"', Míscel'linía Bastardas,l, L0!-L27. (1991):Mots d'ahir i motsd'avuí, Empúries, Barcelona. (1998): "Tradicióne innovaciónen los nombrescatalanes de| Eriobotrya japonicd y su fruto", dins Giovanni Rufino (ed.), "Atti del XXI CongressoInternazionale di Linguistica e Filologia Romanza.Centro di Studi filotogici e linguistici siciliani. universitá di Palermo.18-24 settembre lgg5', III, Tübingen,Max Niemeyer,págs. 927-940. (1999):Aproximació al díalecteeivíssenc, Ed. Moll, Mallorca.

VILLAPLANA I FERRER,J. (1988):Introduccíó a la fauna vertebradade la Safor, c.E.I.c. "Alfonsel vell" i conselleriad'Agricultura i pesca,oliva.

ZAMORA VICENTE, A. (1985):Dialectología española, Editoriat Gredos,Madrid.

UNIVERSIDAD DE ALICANTE Comisiónde Doctorado Reunidoel Tribunal que sr"rscríbeen el día ds la fe. acordó oto rg ar, p or,.v-,\,/a¡¡"i,r"fle[ Ia Te s i s Doctoral de Don/t fa calificación e

El Preslctenta,

Vicent Beltran i Calvo

Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999.