DOCSLIB.ORG

El Parlar De La Marina Alta: El Contacte Interdialectal Valencianobalear

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Parlar De La Marina Alta: El Contacte Interdialectal Valencianobalear El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. DEPARTAMENTDE FILOLOGIACATALANA UNIVERSITATD'ALACANT rrNrvERai]Ai'ñüñEiñ; cEDfP 1 4 0ES.1999 NÉ'..dlá.... f ru¿'". EL PARLARDE LA MARINA ALTA: EL CONTACTE INTERDIALECTAL VALENCIANOBALEAR volum I TESI DOCTORAL presentadaper VICENT BELTRAN I CALVO i dirigida pel Dr', JORDI COLOMINA I CASTAI\IYER Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. "Parlemde tu, peró no pasamb pena. Senzillamentparlem de tu, de com ensvas deixar, del sofrimentlentíssim que va anar marfonent-te,de les teves cosesparlem i tambédels teus gustos, del que estimavesi el que no estimaves, del quefeies i deiesi senties, de tu parlem,peró no pasamb pena. I a poc a poc esdevindristan nostra queno caldráni queparlem de tu per recordar-te,a poc a poc serás un gest,un mot, un gust,una mirada queflueix sensedir-lo ni pensar-Io". (Martí i Pol: Llibre d'abséncíes) 'Estencla má i no hi ets. Peróel misteri d'aquestateva abséncia se'm revela mésdócilment i tot del quepensava. No tornaris mai més,perb en les coses i en mi mateixhi hauris deixatI'empremta de la vida quevisc, no solitari sinó ambel món i tu per companyia, ple de tu fins i tot quan no et recordo, i amb la miradaclara delsqui estimen senseesperar cap llei de recompensa'. (Martí i Pol: Uibre d'abséncies) A tu, mare, perquéens hem estimat incondicionalment A tu, quem'aportes la forg suficientper a veureel futur amb il lusió Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. INDEX ÍNoex VOLI.JM I 1.Int¡oducció .....9 l.l.Justificacióiobjectiusgenerals ......11 1.2. Objectiusparticulars 12 1.3.Metodologia 13 1.3.1.Precedents del nostreestudi 13 t.3.2. Zonaestudiada. Punts d'enquesta L4 l.3.3.Elssubjectes... L7 I.3.4.Elsinformants... 18 1.3.5.E1qüestionari... ...22 t.3.6. Abreviaturesbibliográfiquesutilitzades ....23 l.4.Estatdelaqüestió... ......24 1.5.Descripciógeográficaisociolingüística ..... 30 L.6.Descripcióhistórica.. ......34 l.7.Consciéncialingüística ......37 l.S.LaMarina.Unproblematerminológic ..... 40 l.9.Agraiments ...44 2.Fonética.. ....45 2.l..Vocalisme ....47 2.1.L.Vocalismetónic .... 47 2.L.2.Vocalismeáton .... 52 2.t.3.Aspectesdefonéticasintáctica ..... 70 2.L.4.Fenómensfonéticsdiversos ......7t 2.L.5. Les semiconsonants . 73 2.2.Consonantisme ......75 2.2.I.Inventari de fonemesconsonántics . 75 2.2.2.I¡soclusives ......75 Vicent Beltran i Calvo Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. parlar EI de la Mqrina AIta: el contqcte interdiqlectalvqlencianobaleqr 6 2.2.3.Leslíquides ... .... g4 2.2.4.kssibilants... ....99 2.2.5. Absénciade repercussióde nasal 100 2.2.6.Ieismei betacisme 100 2.2.7. Fenómensfonétics diversos 101 3. Morfosintaxi 107 3.1. L'article 109 3.2. Els pronoms n4 3.3. Combinacionsde pronoms Ll7 3.4. Els possessius l2Z 3.5.Elsdemostratius... L22 3.6. Els numerals 03 3.7. Els quantitatiusi els interrogatius. 123 3.8. Les preposicions LZ6 3.9. Els adverbis I2g 3.10. I*s conjuncions 84 3.11.I¿s interjeccions 86 3.12. La flexió verbal 87 3.13. El génerei el nombre 159 3.14. Sufixaciói finalsen -o 161 4. Iixic 169 4.1. Geosinónimscomarcals i localismes L74 4.1.1 El coshumá. L'home fi4 4.t.1.L. Partsde cosi accionsrelactonndes 174 4.1.t.2. El móninfantil. Elsjocs. Lesfestes 217 4.L.2.La casa 233 4.t.3. L'alimenració... 24L 4.I.4. La construcció.El mónurbá ZSs Vicent Beltran i Colvo Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. 4.L.5. El campi els oficistradicionals . 260 4.1.6. Fruita,vegetals i fongs 276 4.L.7. El relleui I'aigua 289 4.1.8. Meteorologiai celístia.El temps 294 4.L.9.El mónnatural 301 4.1.9.t. Entomonímía.Invertebrats 301 4.t.9.2. Ornitonímía 316 4.l.9.3.Ictionímia 335 4.L.9.4"Amfibís, réptils i altresanímals 342 4.t.9.5. Fítonímia . 349 4.2. Mots d'ús generalalazonaestudiada 377 4.3. Castellanismes 384 4.3.L. Castellanismesgeneracionals 384 4.3.2. Castellanismesque afecten part de la comarca 385 4.3.3. Castellanismesper canvid'objecte 386 4.3.4. Mots conservatsrespecte a la restadel valenciá 387 5. L'empremtamallorquina a horesd'ara . 389 6. Conclusions 409 7. Apéndix 425 8Bibliografia.. 479 VOLI.]M II 9. Microatleslingüístic de la MarinaAlta Vicent Beltrut i Calvo Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. 1. II{TRODUCCIÓ Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. INTRODUCAO II 1.1. Justificació i objectius generals En aquestestudi provarem de mostrar o ressaltarla riquesalingtiística i la vitalitat del cataláper aquesteslatituds, que, si bé no és ni major ni menor que la de qualsevol altra comarca,presenta la peculiaritatde diferir notablementde la de les zonescentrals del PaísValenciá i de les comarquesalacantines, la qual cosaés fhcilmentperceptible, fins i tot per qualsevolpersona poc avesadaen matérialingüística. Es tractad'unes terres tradicionalmentaillades per la situaciógeogrifica, encaraque actualmentla influéncia del turismei delsimmigrants -sobretot alspobles costaners- hi pot canviarradicalment els hábitslingüístics en un futur no massallunyá. Tenint en compteque ens trobem davant d'un camprelativament verge, sobreel qual s'ha escritben poc, i queel canvi, sovintsobtat, en les formesde vida de la societat actualens hi obliga a actuard'una manerarápida i urgent,queda justificada, si mésno, la importánciad'aquest tipus d'estudis.Deixar passarunes décades més pot suposarla condemnaa I'oblit de gran part del léxic que fins fa poc era totalmentcorrent. Malgrat que qualsevol comarca manté una série de trets lingüístics que la distingeixde les altres i que li confereixenespecificitat, cal dir que n'hi ha que n'han conservatsmés i que podenser consideradesper aixó centred'un subdialecte.I una d'aquestesés, sensdubte, la Marina Alta. I dins d'aquesta,cada localitat resulta sovint un pou de sorpreses,ja siga pels arcaismes,pels mallorquinismeso per la própia originalitat. Ara bé, no hemd'oblidar quela culturai la llenguad'una comunitatde parla sol ser resultatde la interaccióamb els seusveins i moltesvegades es fa difícil -i no és massajust ni exacte- encasellaro etiquetarun parlar, tenint en compteque tots els poblesfan de transicióels uns dels altresi que les isoglossess'entrecreuen, de manera Vicent Beltran i Culvo Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. que la separacióentre dues árees dialectals no ha estatmai una tascafácil de delimitar pels lingriistes. De fet, tot depenentde la quantitat de üets lingüístics que es tenen en compte,de llur presénciao absénciaen un lloc determinat,poden variar sensiblement les divisionsentre dialectes o subdialectes. Per últim, aquestestudi pretén alhora servir d'instrumentper a aconseguir,de retruc,un valor queens urgeix augmentar:la dotacióde prestigi d'una llengua,la nostra, injustamentmaltractada pels de fora i pels de dins desde fa segles. 1.2. Objectius particulars Sensdubte, el gran movimentmigratori d'illencs a la nostracomarca al llarg de les primeresdécades del segleXVII ha condicionatI'enfocament global de I'estudi. És de suposar,com ja han anticipatamb anterioritatun grapatde lingüistesen diverses publicacionsr,que I'empremtamallorquina deu ser considerable,més del que a simple vista s'observa.Cal, doncs,furgar o escorcollaruna mica per extraure'nresultats, no només léxics, sinó també fonétics i morfológics. Estudiar, per tant, la influéncia mallorquinaa la Marina seráun delsobjectius primordials del treball. Així doncs,intentarem d'analitzar el máxim de variableslingüístiques -tenint semprepresents les particularitatsdel valenciámés immediat- per tal d'assajar o d'esbrinar-amb el máximd'exactitud possible- la filiació subdialectald'aquesta zona, que oposaria,per tant, el parlar dels poblesestudiats amb els de la restadel valenciá meridionalno-alacantí, la qualcosa ja va assenyalaranteriorment Colomina (1985b) i ha reiteraten publicacionssuccessives (1999). Evidenfinent que no tots els trets lingüístics distintiushan de ser necessáriamentmallorquins; n'hi ha d'haverde propis, de generats amb posterioritat a la banda peninsular,independents del parlar dels illencs, peró igualmentpeculiars o privatiusde la nostracomarca. I L'apartat 1.4., referit a I'estatde la qüestió,fa un reconegutper tots aquellstitólegs que han
Load more

Recommended publications
  • Development of a Seroprevalence Map for Mycoplasma Gallisepticum
    Original Paper Veterinarni Medicina, 61, 2016 (3): 136–140 doi: 10.17221/8764-VETMED Development of a seroprevalence map for Mycoplasma gallisepticum in broilers and its application to broilers from Comunidad Valenciana (Spain) over the course of two years (2009–2010) C. Garcia1, J.M. Soriano2, P. Catala-Gregori1 1Poultry Quality and Animal Nutrition Center of Comunidad Valenciana (CECAV), Castellon, Spain 2Faculty of Pharmacy, University of Valencia, Burjassot, Spain ABSTRACT: The aim of this study was to design and implement a Seroprevalence Map based on Business Intelligence for Mycoplasma gallisepticum (M. gallisepticum) in broilers in Comunidad Valenciana (Spain). To obtain the sero- logical data we analysed 7363 samples from broiler farms over 30 days of age over the course of two years (3813 and 3550 samples in 2009 and 2010, respectively, from 189 and 193 broiler farms in 2009 and 2010, respectively). Data were represented on a map of Comunidad Valenciana to include geographical information of flock location and to facilitate the monitoring. Only one region presented with average ELISA titre values of over 500 in the 2009 period, indicating previous contact with M. gallisepticum in broiler flocks. None of the other regions showed any pressure of infection, indicating a low seroprevalence for M. gallisepticum. In addition, data from this study represent a novel tool for easy monitoring of the serological response that incorporates geographical information. Keywords: Mycoplasma gallisepticum; broiler; seroprevalence map; ELISA, Comunidad Valenciana Mycoplasma gallisepticum (M. gallisepticum) is a matic for several days or months before experiencing bacterium causing poultry disease that is listed by stress (Dingfelder et al.
    [Show full text]
  • La Repoblació Mallorquina a La Marina
    La repoblació mallorquina a la Marina I Alta i al seu entorn en el segle XVll per Josep Costa i Mas Com tothom sap la Reconquesta va implicar un as- ment colonitzador del buit deixat per1 vell substrat mo- sentament catala prioritari a les contrades litorals del risc: compartint l'espai amb als cristians vells assentats País Valencia, juxtaposat a l'antic poblament musulrna. dar; de la Reconquesta. Aqb mateix es d6na a la Marina Alta cap a mitjan del El present article és una mena d'avanq d'un estudi segle xucr: Jaume I comissiona al capita En Carrbs en curs. La font bbica son els Quinque Libri dels ar- per a repartir cases i terres a Dénia entre els conque- xius parroquials -sempre que aquestos conserven da- ridors, i a Pego, després del primer repartiment i de des anteriors al 1646- i molt especialment els refe- les revoltes d'Al Azraq, el 1279 l'infant En Pere ator- rents als esposoris, ja que aquestos solen constatar la ga carta a uns cavallers perquk el repoblen amb h& naturalesa dels contraents. Acudim també a fonts bi- mens de Barcelona (R. CHABÁS). bliografiques (esmentem alguns AUTORS),a certa doou- Al comenqament del segle xw: tan s& hi ha tres mentaci6 de l'Arxiu del Regne - cartes de poblament, nuclis amb net predomini de cristians vells: Dénia, algunes ja publicades, i el vdmt del 1646 - així com XAbia i Pego, i altres tants de població mixta, amb a Yespectre de llinatges més recent (pres de CA= fort contingent morisc: Murla, Forna i Ondara.
    [Show full text]
  • Rasgos Del Envejecimiento De La Población En La Comunidad Valenciana
    RASGOS DEL ENVEJECIMIENTO DE LA POBLACIÓN EN LA COMUNIDAD VALENCIANA Fermín Bonmatí Antón Consuelo Sebastiá Llinares RESUMEN En la Comunidad Valenciana se aprecia una fuerte correlación entre nivel demográfico de los municipios y nivel de envejecimiento, medido este último en función del porcentaje de población con 65 o más años sobre el total del censo municipal. Aquellos municipios con menos de 2.000 hab. ofrecen, por lo general, grados de vejez más acentuados que los que están por encima de dicho nivel demográfico. Por otro lado, se aprecian niveles de envejecimiento mayores en la Montaña alicantina y en el interior de las provincias de Valencia y sobre todo Castellón que en los espacios litoral y el Sur de la Comunidad. Hemos comprobado la confirmación en 1986 de las situaciones que se daban cinco años antes. Palabras clave: Grado de envejecimiento, Comunidad Valenciana, Año 1986, Perspectivas. RÉSUMÉ A la région de Valènce (en Espagne) on estime une forte corrélation entre niveau démographique des communes et niveau de vieillisement, sélon le pourcentage de population avec 65 ou plus agées sur la totalité du recensement de la commune. Les communes avec moins 2.000 hab. montrent, en général, dégrés de vieillissement plus accentués que ceux qui sont par dessus le niveau démographique de reference. D’autre part, on vérifie niveaux de vieillissement plus forts à la Montaña d’Alicante et à l’interieur des provinces de Valence et surtout Castellon, que aux espaces du litoral et au sud de la région. Nous avons constaté la confirmation, à 1986, des situations qui l’on avait vu à 1981.
    [Show full text]
  • Introducción Interpretación
    INTRODUCCIÓN 00 DE LA GUÍA Bienvenidos al GR-330. Sendero Ascenderemos a emblemáticas Costa Blanca Interior, una travesía cumbres como el Pico de Aitana lineal de 434,9 km dividida en 20 eta- (1.558 m), techo de la provincia y pas a través de las cuales podremos atravesaremos gran variedad de conocer la provincia de Alicante. paisajes, zonas agrestes, barran- cos, zonas de densas pinadas, es- Una propuesta única que invita a carpadas pendientes e imponentes conocer los contrastes paisajísticos, abismos, así como lagunas y sala- ambientales y culturales de la pro- dares. vincia de Alicante y que permite visi- tar interesantes vestigios históricos, Respecto a la flora y la fauna tam- descubrir mitos y leyendas, conocer bién notaremos sus cambios a lo distintas tradiciones, arquitectura, largo del recorrido. En las zonas costumbres, gastronomía y artesa- montañosas encontraremos densos nía de esta privilegiada provincia. pinares, hierbas aromáticas y medi- cinales, aves rapaces como águilas, Playas de fina arena, acantilados, halcones, buitres y búhos; mamífe- kilómetros de dunas y parajes de ros como jabalíes, cabras montesas gran valor ecológico y paisajístico y ardillas. En las zonas húmedas como el Parque Natural de El Mont- destacarán los carrizales, juncos y gó, El Parque Natural del Carrascal vegetación adaptada a suelos sali- de la Font Roja, El Parc Natural de nos, parajes habitados por anfibios, la Serra de Mariola, El Parque Na- reptiles y numerosas especies de tural El Hondo o el Parque Natural aves acuáticas, como flamencos y de La Mata – Torrevieja forman par- garzas reales. te de nuestro itinerario. INTERPRETACIÓN 00 SIMBOLOGÍA INFORMACIÓN TÉCNICA • Marcas del GR que indican nuestro recorrido, así como diferentes tipos de senderos que en- contraremos a lo largo de la ruta.
    [Show full text]
  • Tàrbena – Coll De Rates - Deimés
    38 SARRIÀ Revista d´investigació i assaig de la Marina Baixa Las rutas de los moriscos por la Marina durante la expulsión: Camí dels Arriers – Tàrbena – Coll de Rates - Deimés Manuel PINTO BALDÓ Resum : Es reconstrueixen les rutes que van seguir els moriscos de la Marina Baixa en la seua rebelió de 1609, camí del Pla de Garga en la Vall de Laguar. Una ruta els va dur des de Finestrat i Sella cap al Castell de Guadalest i Castell de Castells. Un altra, des de Callosa d’en Sarrià, per Bolulla, Tàrbena i Coll de Rates, seguint l’antic Camí dels Arriers, que va acabar en el desastre de Daimés (entre Benigembla i Murla). Paraules clau : moriscos, Tàrbena, Castells, Benigembla, camins Resumen : Se reconstruyen las rutas que siguieron los moriscos de la Marina Baixa en su rebelión de 1609, camino del Pla de Garga en la Vall de Laguar. Una ruta los llevó desde Finestrat y Sella hacia el Castell de Guadalest y Castell de Castells. Otra, desde Callosa d’en Sarrià, por Bolulla, Tàrbena y Coll de Rates, siguiendo el antiguo Camino de los Arrieros, que acabó en el desastre de Daimés (entre Benigembla y Murla). Palabras clave : moriscos, Tàrbena, Castells, Benigembla, caminos SARRIÀ Las rutas de los moriscos por la Marina durante la expulsión. 39 Hacia finales de octubre del 1609 dos fueron los movimientos principales de moriscos que se desplazaron desde la Marina Baixa hasta el denominado Marquesado de Denia (o Marina Alta), buscando la protección de la Serra del Cavall Verd, donde se estaban concentrando por varios miles los moriscos de la rebelión de la Vall de Laguar.
    [Show full text]
  • Repobladors Mallorquins a La Marina Alta I Baixa Del País Valencià (Segle XVII)
    I Jornades d’estudis locals de Manacor Repobladors mallorquins a la Marina Alta i Baixa del País Valencià (segle XVII). El cas de Manacor Antoni Mas Forners i Joan Lluís Monjo Mascaró 1. L'expulsió dels moriscos i l'emigració mallorquina L'expulsió dels moriscos, decretada l’any 1609, va deixar pràcticament des- poblades extenses zones del regne de València; molt especialment les zones mun- tanyoses que ocupen bona part de l’actual província d'Alacant. Els seus senyors feudals, amb la intenció de mantenir les rendes, es decidiren a promoure’n la repoblació. Sembla que la captació dels repobladors i la direcció del procés fou dirigida pel senyor d’Olocau a València, que es va aprofitar de la seva condició de virrei de Mallorca. Aviat el secundaren el marquès d’Aitona i el duc de Gandia. També seguiren la seva iniciativa molts d'altres senyors de la zona, de manera que, tal com assenyala l'investigador Josep Costa i Mas al seu article "La repoblació mallorquina a la Marina Alta i el seu entorn en el segle XVII" (1977- 1978) en diverses comarques del regne de València "els illencs resultaran ser el principal element colonitzador del buit deixat pel vell substrat morisc". En termes globals l'aportació immigratòria de fora del regne (procedent, entre altres llocs, d'Aragó, Castella, Múrcia, Catalunya, Occitània, Ligúria), segons l’estat actual de les investigacions, es valora entre unes dues mil i quatre mil persones. Tanmateix, tot i aquestes estimacions, manca encara un estudi detallat que pugui valorar en ter- mes quantitatius el pes de l'aportació insular.
    [Show full text]
  • Buy Property in Denia Spain
    Buy Property In Denia Spain self-deceivedWaspier and fratricidalHarvie usually Wilton budged waded: his which fallibilists Maynord unswears is Mahometan unfashionably enough? or tongue-lashIf Ethiopian or substantivalconsequentially Voltaire and incidentally,birdies some how thriller? pettish is Hermy? How hated is Jule when endogamic and Spain Estate Luxury Houses for affect in Costa Blanca. Denia Apartments Build and Plot Build 130m Plot TBA Pool Baths 2. This elegantly modern style invites relaxation with smooth lines and a luxuriously contemporary feel. Spoiled by barking dogs and owners that border no thought someone other people surrounding them. We will be pleasantly surprised by the city. DENIA BEACH Detached Villa in Denia Atlas International. Properties Sales Jalon Spain Costa Blanca Wide selection of Villas Apartments for picture from Hamiltons of London Contact us on 0034 965 790 03. The sunsets over the mountains are amazing. We are prepared to buy or denia property in spain. What is old properties on the mountainous countryside nearby, dass beim notartermin alles sehr kompetente vermietungsfirma empfohlen, magazines and costa blanca coast to. The property for your family living room with double height, buy property or three levels being together with? Sun Villas Javea. Quieres más información o concertar una visita? Very cheap property buying and buy property in denia and history and. There are impressive long term let us advise you buy property in one level of which can make you shortly to get the location in torrevieja. Santa Pola, we will be the team score will follow hand under hand whom you to comb your disgrace in the fastest and most effective way.
    [Show full text]
  • A Marina Baixa Aixa
    SarriàRevista d’investigació i assaig de la Marina Baixa Sojorns reials a la Marina Baixa Agustí GALIANA Resum: Es presenta un recull que intenta ser complet de les vegades en què algun rei ha visitat la comarca de la Marina, comentant les circumstàncies de la visita. Predominen els reis dels segle XIII i XIV, època investigada sobre tot a través de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Paraules clau: Jaume I, Jaume II, Pere el Cerimoniós, història medieval Resumen: Se presenta una colección que intenta ser completa de las veces en que algún rey ha visitado la comarca de la Marina, comentándose las cir- cunstancias de la visita. Predominan los reyes de los siglos XIII y XIV, época investigada sobre todo a través del Archivo de la Corona de Aragón. Palabras calve: Jaime I, Jaime II, Pedro el Ceremonioso, historia medieval Revista d’investigació i assaig de la Marina Baixa | Núm. 11 - 2015 73 SarriàRevista d’investigació i assaig de la Marina Baixa Sojorns reials a la Marina Baixa 1.- Introducció Els reis són els personatges històrics més fàcils d’estudiar de l’edat mitjana. Han deixat un rastre de documents en les seues cancelleries, i fins i tot en obres literàries i cròniques. Els estudis històrics es fan sobre la documentació que es conserva, i doncs les vides dels monarques és matèria habitual d’anàlisi. Més encara, la presència d’un rei a un indret determinat no era aleatòria, sinó indici de fets importants que el duien a visitar aquell lloc, que requerien la seua presència. Sobre tot qüestions militars.
    [Show full text]
  • Recovered Memory: the Use of Biographic Stories in the Second and Third Generation of Valencian Emigrants to the United States of America in the Early 20 Th Century
    CATALAN SOCIAL SCIENCES REVIEW, 6: 65-78 (2016) Secció de Filosofia i Ciències Socials , IEC, Barcelona ISSN: 2014-6035 DOI: 10.2436/20.3000.02.32 http://revistes.iec.cat/index/CSSr Recovered memory: The use of biographic stories in the second and third generation of Valencian emigrants to the United States of America in the early 20 th century Pepa García-Hernandorena * Universitat de València Original source : Perifèria. Revista de Recerca i Formació en Antropologia, 20(2): 271-289 (2015) (http://revistes.uab.cat/periferia ) Translated from Catalan by Mary Black Abstract When making use of the biographical method, it is quite common to collect stories directly from those who lived the narrated events. Those stories can be focused on either their entire life or specific aspects that the researcher considers relevant or important. There is an unwavering fact related to the research carried out on the recovery of the memory of Valencian immigrants to the United States of America during the first two decades of the 20th century: those who emigrated have already passed away. One may think that their stories have also disappeared with them. However, thanks to exhaustive work with their descendants (sons, daughters, grandsons and granddaughters, nephews and nieces) making use of techniques that are closely related to this methodology (biographical interviews, analysis of correspondence and other documents such as photographs), it is still possible to recover assets that otherwise would have ended up disappearing. The work presented here is organised around several specific issues. If someone narrates another’s a life, what do they really remember? How do they remember it? How do they transmit it? Key words: biographical method, Valencian immigrants in USA, recovered memory, emigrants’ descendants.
    [Show full text]
  • COMARCA DEL VINALOPÓ Alto Y Medio Vinalopó
    Guía Orientativa de cultivos para emprendedores del sector agrícola COMARCA DEL VINALOPÓ Alto y Medio Vinalopó © Excma. Diputación Provincial de Alicante. Área de Fomento y Desarrollo Avda. Orihuela, 128 03005 ALICANTE Fotografía: Fomento y Desarrollo Diseño e impresión: Imprenta Provincial ÍNDICE 1. INSTITUCIONAL 2. INTRODUCCIÓN 3. LA PROVINCIA DE ALICANTE, PROVINCIA AGRÍCOLA 4. LA COMARCA AGRARIA VINALOPÓ. CARACTERIZACIÓN 5. USOS DEL SUELO 6. CÓMO EMPEZAR 7. RECOMENDACIONES DE PLANTACIÓN 8. MODELO DE NEGOCIO. COMERCIALIZACIÓN Y ESTUDIO ECONÓMICOS 9. PROBLEMÁTICA DEL SECTOR INSTITUCIONAL 1. INSTITUCIONAL La importancia agrícola de la provincia de Alicante queda de manifiesto tanto por la superficie del territorio provincial destinado en la actualidad al cultivo, en torno a un 32%, como por la cantidad de personas que de manera directa o indirecta están vinculados a esta actividad. En este marco, encontramos al sector agrícola como una importante fuente de emprendedurismo, que desde el Departamento que dirijo queremos potenciar como motor fundamental de la economía local. De este modo, el Departamento de Fomento y Desarrollo puBlica y edita esta Guía orientativa de cultivos para emprendedores en el sector agrícola, una herramienta que consideramos que puede ser de utilidad para aquellos emprendedores que quieran comenzar en el sector agrícola. La puBlicación se ha estructurado siguiendo las Comarcas Agrarias del Ministerio de Agricultura, que agrupa las nueve comarcas administrativas de la provincia de Alicante en cinco comarcas (Central que agrupa L’ Alacantí y La Marina Baixa, Marquesado que comprende La Marina Alta; Meridional que aglutina al Baix Vinalopó y la Vega Baja; Vinalopó que recoge el Alto Vinalopó, el Vinalopó Mitjá y la poBlación de Agost y la Comarca de La Montaña que la forman L’ Alcoiá, el Comtat y el municipio de Torremanzanas), lo que nos permite un conocimiento más detallado del contexto agrícola de nuestro territorio.
    [Show full text]
  • LA REPRESSIÓ DURANT LA GUERRA CIVIL a LA MARINA ALTA Teresa Ballester Artigues
    AGUAITS 37-38 (2017) Pàg. 9-40 Edita: Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. IECMA 9 LA REPRESSIÓ DURANT LA GUERRA CIVIL A LA MARINA ALTA Teresa Ballester Artigues RESUM: La repressió durant el període de guerra a l’any 1936, es va produir en els primers mesos entre agost i novembre. Cal distingir dos tipus de repressió, la incontrolada, i la que va seguir la via legal de detencions de religiosos i persones destacades en les files dels partits de dreta, que foren empresonades i jutjades per un Tribunal Popular. En la repressió incontrolada, es va utilitzar el sistema dels “paseos”, amb el cotxe denominat la “Pepa”, les persones escollides eren conduïdes a un determinat lloc, apareixent els cadàvers en algun camí o carretera, o desapareixent, com les víctimes de l’assassinat col·lectiu de l’avenc del cap de Sant Antoni. PARAULES CLAU: Repressió, repressió incontrolada, Tribunals Populars, “paseos”, la “Pepa”, repressió guerra civil, Marina Alta La repressió contra les persones considerades enemigues del govern de la República marca els primers mesos de la guerra civil amb una inusitada violència. La Marina Alta es va veure immersa en aquesta onada a l’igual que la resta del territori. Amb tot i això cal distingir dos tipus de repressió, la incontrolada per part d’elements fora de la llei que assassinaren pels camins i carreteres, i la que va seguir la via legal de detencions de religiosos i persones destacades en les files dels partits de dreta, les quals foren empresonades i jutjades per un Tribunal Popular, en ser considerades una “quinta columna” perillosa i col·laboradora amb els militars insurrectes.
    [Show full text]
  • El Documento De La Resolución
    MUNICIPI COMARCA PROVÍNCIA ACTUACIÓ MUNICIPIO COMARCA PROVINCIA ACTUACIÓN 1 ALBERIC LA RIBERA ALTA VALÈNCIA ADECUACIÓN DE LA ACCESIBILIDAD DE LA CASA DE LA CULTURA Y PEATONALIZACIÓN DE LOS ACCESOS 2 ALCOI L'ALCOIÀ ALACANT/ALICANTE 1. ACTUACIONES DE REHABILITACIÓN Y EFICIENCIA ENERGÉTICA DEL CENTRO CERVANTES JOVE 3 ALCÚDIA DE CRESPINS, L' LA COSTERA VALÈNCIA ADECUACIÓN DE LA CALLE CERVANTES EN EL TM DE L’ALCÚDIA DE CRESPINS, ATENDIENDO A CRITERIOS MEDIOAMBIENTALES, DE PRIORIZACIÓN PEATONAL Y DE MEJORA DE LA CALIDAD VIARIA 4 ALDAIA L'HORTA OEST VALÈNCIA REFORMA URBANA INTEGRAL DE LOS VIALES MELITÓN COMES Y CAMÍ ENCREULLADES 5 ALFAFAR L´HORTA SUD VALÈNCIA REHABILITACIÓN DEL “EDIFICIO TAULETA” PARA LOS USOS: SERVICIOS SOCIALES–FPA–CENTRO CÍVICO ALFAFAR (ASOCIACIONES) 6 ALGEMESÍ LA RIBERA ALTA VALÈNCIA REMODELACIÓ PARC «SALVADOR CASTELL» FASE IV 7 ALGORFA LA VEGA BAJA ALACANT/ALICANTE MEMORIA VALORADA REHABILITACIÓN DE LAS PLANTAS BAJA Y PRIMERA DE LA CASA PALACIO DE ALGORFA 8 ALGUEÑA EL VINALOPÓ MITJÀ ALACANT/ALICANTE PAVIMENTACIÓN Y ALUMBRADO DE LA PLAZA LA GLORIETA Y ALEDAÑOS EN LA SOLANA 9 ALMASSORA LA PLANA ALTA CASTELLÓ ACCESIBILIDAD EN EL ENTORNO DE LA PLAZA “BOTANIC CALDUCH” 10 ALMORADÍ LA VEGA BAJA ALACANT/ALICANTE ANTEPROYECTO DE ASFALTADO DE VIARIO (2021-2022) CASCO URBANO 11 ARAÑUEL EL ALTO MIJARES CASTELLÓ ADOQUINADO Y SUSTITUCION DE LA INSTALACION AGUA POTABLE Y ALCANTARILLADO EN LA PLAZA MAYOR 12 ARGELITA L'ALT MILLARS CASTELLÓ MEMORIA VALORADA REHABILITACIÓN Y CAMBIO DE USO DE LA CASA CUARTEL DE ARGELITA 13 ATZENETA D´ALBAIDA
    [Show full text]