La Repoblació Mallorquina a La Marina
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
La repoblació mallorquina a la Marina I Alta i al seu entorn en el segle XVll per Josep Costa i Mas Com tothom sap la Reconquesta va implicar un as- ment colonitzador del buit deixat per1 vell substrat mo- sentament catala prioritari a les contrades litorals del risc: compartint l'espai amb als cristians vells assentats País Valencia, juxtaposat a l'antic poblament musulrna. dar; de la Reconquesta. Aqb mateix es d6na a la Marina Alta cap a mitjan del El present article és una mena d'avanq d'un estudi segle xucr: Jaume I comissiona al capita En Carrbs en curs. La font bbica son els Quinque Libri dels ar- per a repartir cases i terres a Dénia entre els conque- xius parroquials -sempre que aquestos conserven da- ridors, i a Pego, després del primer repartiment i de des anteriors al 1646- i molt especialment els refe- les revoltes d'Al Azraq, el 1279 l'infant En Pere ator- rents als esposoris, ja que aquestos solen constatar la ga carta a uns cavallers perquk el repoblen amb h& naturalesa dels contraents. Acudim també a fonts bi- mens de Barcelona (R. CHABÁS). bliografiques (esmentem alguns AUTORS),a certa doou- Al comenqament del segle xw: tan s& hi ha tres mentaci6 de l'Arxiu del Regne - cartes de poblament, nuclis amb net predomini de cristians vells: Dénia, algunes ja publicades, i el vdmt del 1646 - així com XAbia i Pego, i altres tants de població mixta, amb a Yespectre de llinatges més recent (pres de CA= fort contingent morisc: Murla, Forna i Ondara. Els GINERi dels padrons actuals). efectius moriscos sumaven prop de 2.000 cases o focs, A efectes operatius dividim la comarca en tres més de 2/s del total. parts : L'sxpulsi6 d'aquestos, decretada d 1609, fou nefasta per a la demografia comarcal. Recordem, com a incís, Zona N-NO.-Té de comú ser majoritbiament feu que, un colp sublevats els moriscos contra tal disposi- del Duc de Gandia, al qual pertanyen les viles de ci6, s'atrinxeraren a la Vall i Peny6 de Laguar, peri, Pego, Orba i Murla (aquesta inclosa a YArea sud) i I sense Bxit; aquestos foren expellits pels ports de Dé- també les Valls de Gallinera, Ebo i Laguar que, amb nia i XBbia (H. LA PE^). la d'AlcalA, les anomenarem "Valls del NO". La pre- Immediatament s'inicia el procés repoblador sota &cia del nucli cristia de Pego i la infeudaci6 al vir- la direcci6 dels senyors feudals, destacant I'actuació rei de les Illes s6n factors decisius. del VI8 Duc de Gandia que aconseguir&transvasar als A les Valls del NO la inmigraci6 mallorquina ks seus dominis un trbpell de pagesos mallorquins, inicia- quasi omnipresent. El secular alllament d'aquestes cu- tiva que fou secundada pels senyors de la rodalia., de betes intra-muntanyenques ha imposat una llarga endo- manera que els illencs resultaran ser el principal ele- ghmia - "...casindose casi siempre entre si 10s del 1 Seguim en aquest treball la divisi6 comarcal del Dr. ROSSE- 2 Per altra banda no extingit del tot, puix el 1610-11 són LL~VERGER, segons la qual la Marina Alta o Marquesat comprén, batetjats nombrosos infants, fills de moros expeEts, a Dénia, Pego grosso modo, els antics partits judicials de Dénia i Pego. i Murla. 88 mismo Valle, están emparentados casi todos", diu el repoblació pegolina amb aportacions insulars. El 1611 rector de Benissiva el 1765 - que fa que els cognoms a Benidoleig reben carta de poblament set famílies perduren sense mescla fins ara. mallorquines i quatre pegolines, perb hagueren d'a- CAVAN~LLESesmenta que Gallinera va ser poblada nar-se'n, donat que el 1646 sols resta un d'aquestos per 150 famílies mallorquines, i al seu llibre de caso- llinatges; en l'ínterím ve a casar-se gent de Manacor, ris (1628) figuren 21 illencs -del Pla central de Andratx i Porreres, de manera que en la darrera data Mallorca, d'Andratx, etc. -, aqb és 2/3 dels contraents dominen els cognoms illencs, com Ballester, Caselles, amb origen especificat * (l'altre terq vé deLs pobles Far i Llull. velns i són de llinatge igualment mallorquí). Aquestos A la Vall de Pego cal distingir: a) la vila cristia- cognoms es repeteixen al ve'inat de 1646, predominant, na, emissiria i al mateix temps receptora de gent, de talment com ara, els Alemany, segui, Cortell, Palou, manera que al cappatró de bens entre 1610 i 1624) 4 Verger i Palmer. L'isolament de la Vall faciliti la apareixen 77 llinatges nous (C. GINER)i dSQuinque vigkncia dels costums insulars, fins i tot la parla po- Libri de 1612-26 consta certa representació insular. pular; per cert, hi ha una anbcdota que fa riure (0 b) A l'Atzúvia d senyor, F. de Roca, atorga carta el plorar, segons es mire): en 1816 el capella de Benirra- 1611 a sis pagesos de Mallorca, entre ells un Pons i e ma, ben sorprés, afirmava que a l'arxiu de l'església un Vicens, que avui dominm junt als Server i Alemany ha descobert un "intitulado Quinque Libri -datat el que s'incorporarien després. c) També el 1611 el &c 1611- escrit0 en lengua Bazcuenze" (sic).5 de Gandia assenta 25 ve'ins de Pego als llogarets de A la Vall de Laguar el 1611 vingueren 27 pobladors Benumeia, Favara i Atzaneta, on el 1646 hi ha algun "mws agricolae ex insuls mayoricarum oriun~li";~dí cognom illenc com Rosselló i Pons. En resum, des- casen 31 nascuts a ArtA (Riera, Ballester, Moll, Mas), prés de la població autbdona, la naturalesa dominant 10 a Manacor, 7 a Llucmajor (Oliver, Mas), 3 a Petra a aquesta Vall és la mallorquina. (Mengual) i així fins 69 illencs (hem subratllat sols els cognoms que dominen avui). Zona central.--Comprén el Baix Girona, la Retoria Els llinatges predominants avui a Ebo coincideixen en general, per als pobles darrelillenca ens -llevat dels Moll i Mas - amb els del velnat de manquen els Quinque Libri. 1646: Mengual, Frau, Llodd, Muntaner, Macpet; al- V. BOIX assegura dels Llocs (Miraflor, la Setla i tres d'aquesta data son Fluixa - de Manacor - Mon- Mira-rosa) que els "primeros pobladores.. fueron ma- jo, Piera, etc. L'origen mallorquí sembla indubtable. llorq-es; yo -mo tuve el gusto de leer sus nom- Alcala no pertanyia al Duc sinó a la família Catala; bres en el comienzo de libros avui dels Q. Libri dedulm una immigració remarcable d'lbi, deSaformnadament El consten els Sa- seguida de mallorquins i d'altres localitats valencia- lort (d'Arta), Femenia, Coll, Pons, nes. Dins la Vall, el lloc de Beniaia és l'habitacle pre- El Verger tampoc conserva els llibres, i tot és dub- ferit dels illencs: Servera, Cortell, Malonda (de Sta. tós. El 1646 són nombrosos els Cardona (¿eivissenc o Margalida), Porcell (d'Andratx). dianenc?), Costa (sembla d'Eivissa) i Sendra (pegolí).. .; d Entre els contraents (1626-) de la parroquial d'Orba pareix un conglomerat de gent de Dénia, de Pego i de (amb l'anex Benidoleig) hi ha 42 persones no nades in les Illes. Esta mescla b extensiva a Beniarbeig, amb situ, d'elles la meitat són de la comarca (Pego, Mur- cognoms illencs el 1646 com Boronat, Moll i Llull. la...), un quart del Regne (la Safor) i l'altre de l'arxi- @ @ag. El 1646 Orba presenta un veritable safareig de Ondara fou una població mixta, amb predomini cognoms, molts d'ells nombrosos a Pego; suposem una sarraí (el 83%dels focs, segons un morabati de 1403); cal pensar, doncs, amb la permanencia del velnatge cristi&i l'addició segons el llibre d'esposoris (1624-)- 3 Daquesta manera (1628-) senyalem la data a que comenga d'un amis de gents de Dénia, XAbia, Teulada, Oliva.. la part conservada del registre eclesiltic, que hem consultat fins el i també illencs de Manacor (Cabrera), Muro (Pons), 1646 per a enllacar amb ai vei'nat d'aquest any. Si aquella data es prbxima al 1609 la cita expressa d'origens forasters 6s nombrosa, hhrratxí (Gelabert), Eivissa, Felanitx, etc. i si no, hi ha molts nascuts iq situ o omissions de la dada. La Rectoria compren mitja dotzena de poblets, de 4 Note's que sempre referim tan sols les persones de naturale- sa explicitada; aquestes solen marcar la norma de I'origen de la senyoriu divers- Segons la carta de Sanet i Sagra poblacib. ll), aquest Últim fou poblat per gent del Regne de 5 Dada facilitada per Josep Vicens i Pasqual, de Pego. Granada, de Valbncia i de Mutxamel, perb d'aquestos 6 Carta de poblament de la Baronia d'Alaguar. Arxiu Histbric Nacional, secci6 d'Osuna, EgaU 1.007, exp. 14. cognoms el 1646 sols en resta un. Entre els més nom. TRAVADELL MAPA ESQUEMATIC DE L'AREA AFECTADA, MB O MENYS, PER L'INMIGRACI6 INSULAR Aclariment.-Assenyalem tan sols les zones i localitats esmentades en el text (Xeraco esta empla~adaal nord de Gandia, mentre que Alge- mesi i Albalat es troben mBs cap al nord, a la Ribera del Xúquer). I, Benissiva. 2, 1'Aizúvia 3, Tormos. 4, Sagra. S, el Rafol d'Almunia , Benimeli. 7, Sanet i els Negrals. 8, Beniarbeig. 9, Benido- leig. 10, Fageca. 11, Famorca. 12, Benigembla. 13, Murla. 14, Parcent. 15, Alcanalí. 16, Xa16. 17, Llíber. 18, Confrides. brosos avui tenim Ballester, Estela, Cd,Femenia i sa, explica que abans del 1609 ja hi havia ací gent de Ferragut (llevat del primer ja figuren tots el 1646); el les Illes. Bs als seus llibres de núpcies de 1610-46 seu origen mallorquí és manifest.