La repoblació mallorquina a la Marina

I Alta i al seu entorn en el segle XVll

per Josep Costa i Mas

Com tothom sap la Reconquesta va implicar un as- ment colonitzador del buit deixat per1 vell substrat mo- sentament catala prioritari a les contrades litorals del risc: compartint l'espai amb als cristians vells assentats País , juxtaposat a l'antic poblament musulrna. dar; de la Reconquesta. Aqb mateix es d6na a la cap a mitjan del El present article és una mena d'avanq d'un estudi segle xucr: Jaume I comissiona al capita En Carrbs en curs. La font bbica son els Quinque Libri dels ar- per a repartir cases i terres a Dénia entre els conque- xius parroquials -sempre que aquestos conserven da- ridors, i a Pego, després del primer repartiment i de des anteriors al 1646- i molt especialment els refe- les revoltes d'Al Azraq, el 1279 l'infant En Pere ator- rents als esposoris, ja que aquestos solen constatar la ga carta a uns cavallers perquk el repoblen amb h& naturalesa dels contraents. Acudim també a fonts bi- mens de Barcelona (R. CHABÁS). bliografiques (esmentem alguns AUTORS),a certa doou- Al comenqament del segle xw: tan s& hi ha tres mentaci6 de l'Arxiu del Regne - cartes de poblament, nuclis amb net predomini de cristians vells: Dénia, algunes ja publicades, i el vdmt del 1646 - així com XAbia i Pego, i altres tants de població mixta, amb a Yespectre de llinatges més recent (pres de CA= fort contingent morisc: , Forna i . Els GINERi dels padrons actuals). efectius moriscos sumaven prop de 2.000 cases o focs, A efectes operatius dividim la comarca en tres més de 2/s del total. parts : L'sxpulsi6 d'aquestos, decretada d 1609, fou nefasta per a la demografia comarcal. Recordem, com a incís, Zona N-NO.-Té de comú ser majoritbiament feu que, un colp sublevats els moriscos contra tal disposi- del Duc de Gandia, al qual pertanyen les viles de ci6, s'atrinxeraren a la Vall i Peny6 de Laguar, peri, Pego, Orba i Murla (aquesta inclosa a YArea sud) i I sense Bxit; aquestos foren expellits pels de Dé- també les Valls de Gallinera, Ebo i Laguar que, amb nia i XBbia (H. LA PE^). la d'AlcalA, les anomenarem "Valls del NO". La pre- Immediatament s'inicia el procés repoblador sota &cia del nucli cristia de Pego i la infeudaci6 al vir- la direcci6 dels senyors feudals, destacant I'actuació rei de les Illes s6n factors decisius. del VI8 Duc de Gandia que aconseguir&transvasar als A les Valls del NO la inmigraci6 mallorquina ks seus dominis un trbpell de pagesos mallorquins, inicia- quasi omnipresent. El secular alllament d'aquestes cu- tiva que fou secundada pels senyors de la rodalia., de betes intra-muntanyenques ha imposat una llarga endo- manera que els illencs resultaran ser el principal ele- ghmia - "...casindose casi siempre entre si 10s del

1 Seguim en aquest treball la divisi6 comarcal del Dr. ROSSE- 2 Per altra banda no extingit del tot, puix el 1610-11 són LL~VERGER, segons la qual la Marina Alta o Marquesat comprén, batetjats nombrosos infants, fills de moros expeEts, a Dénia, Pego grosso modo, els antics partits judicials de Dénia i Pego. i Murla. 88 mismo Valle, están emparentados casi todos", diu el repoblació pegolina amb aportacions insulars. El 1611 rector de Benissiva el 1765 - que fa que els cognoms a reben carta de poblament set famílies perduren sense mescla fins ara. mallorquines i quatre pegolines, perb hagueren d'a- CAVAN~LLESesmenta que Gallinera va ser poblada nar-se'n, donat que el 1646 sols resta un d'aquestos per 150 famílies mallorquines, i al seu llibre de caso- llinatges; en l'ínterím ve a casar-se gent de Manacor, ris (1628) figuren 21 illencs -del Pla central de Andratx i Porreres, de manera que en la darrera data Mallorca, d'Andratx, etc. -, aqb és 2/3 dels contraents dominen els cognoms illencs, com Ballester, Caselles, amb origen especificat * (l'altre terq vé deLs pobles Far i Llull. velns i són de llinatge igualment mallorquí). Aquestos A la Vall de Pego cal distingir: a) la vila cristia- cognoms es repeteixen al ve'inat de 1646, predominant, na, emissiria i al mateix temps receptora de gent, de talment com ara, els Alemany, segui, Cortell, Palou, manera que al cappatró de bens entre 1610 i 1624) 4 Verger i Palmer. L'isolament de la Vall faciliti la apareixen 77 llinatges nous (C. GINER)i dSQuinque vigkncia dels costums insulars, fins i tot la parla po- Libri de 1612-26 consta certa representació insular. pular; per cert, hi ha una anbcdota que fa riure (0 b) A l'Atzúvia d senyor, F. de Roca, atorga carta el plorar, segons es mire): en 1816 el capella de Benirra- 1611 a sis pagesos de Mallorca, entre ells un Pons i e ma, ben sorprés, afirmava que a l'arxiu de l'església un Vicens, que avui dominm junt als Server i Alemany ha descobert un "intitulado Quinque Libri -datat el que s'incorporarien després. c) També el 1611 el &c 1611- escrit0 en lengua Bazcuenze" (sic).5 de Gandia assenta 25 ve'ins de Pego als llogarets de A el 1611 vingueren 27 pobladors Benumeia, Favara i Atzaneta, on el 1646 hi ha algun "mws agricolae ex insuls mayoricarum oriun~li";~dí cognom illenc com Rosselló i Pons. En resum, des- casen 31 nascuts a ArtA (Riera, Ballester, Moll, Mas), prés de la població autbdona, la naturalesa dominant 10 a Manacor, 7 a Llucmajor (Oliver, Mas), 3 a Petra a aquesta Vall és la mallorquina. (Mengual) i així fins 69 illencs (hem subratllat sols els cognoms que dominen avui). Zona central.--Comprén el Baix Girona, la Retoria Els llinatges predominants avui a Ebo coincideixen en general, per als pobles darrelillenca ens -llevat dels Moll i Mas - amb els del velnat de manquen els Quinque Libri. 1646: Mengual, Frau, Llodd, Muntaner, Macpet; al- V. BOIX assegura dels Llocs (Miraflor, la Setla i tres d'aquesta data son Fluixa - de Manacor - Mon- Mira-rosa) que els "primeros pobladores.. . fueron ma- jo, Piera, etc. L'origen mallorquí sembla indubtable. llorq-es; yo -mo tuve el gusto de leer sus nom- Alcala no pertanyia al Duc sinó a la família Catala; bres en el comienzo de libros avui dels Q. Libri dedulm una immigració remarcable d'lbi, deSaformnadament El consten els Sa- seguida de mallorquins i d'altres localitats valencia- lort (d'Arta), Femenia, Coll, Pons, nes. Dins la Vall, el lloc de Beniaia és l'habitacle pre- tampoc conserva els llibres, i tot és dub- ferit dels illencs: Servera, Cortell, Malonda (de Sta. tós. El 1646 són nombrosos els Cardona (¿eivissenc o Margalida), Porcell (d'Andratx). dianenc?), Costa (sembla d'Eivissa) i Sendra (pegolí).. .; d Entre els contraents (1626-) de la parroquial d'Orba pareix un conglomerat de gent de Dénia, de Pego i de (amb l'anex Benidoleig) hi ha 42 persones no nades in les Illes. Esta mescla b extensiva a , amb situ, d'elles la meitat són de la comarca (Pego, Mur- cognoms illencs el 1646 com Boronat, Moll i Llull. la...), un quart del Regne (la ) i l'altre de l'arxi- @ @ag. El 1646 Orba presenta un veritable safareig de Ondara fou una població mixta, amb predomini cognoms, molts d'ells nombrosos a Pego; suposem una sarraí (el 83%dels focs, segons un morabati de 1403); cal pensar, doncs, amb la permanencia del velnatge cristi&i l'addició segons el llibre d'esposoris (1624-)- 3 Daquesta manera (1628-) senyalem la data a que comenga d'un amis de gents de Dénia, XAbia, Teulada, Oliva.. . la part conservada del registre eclesiltic, que hem consultat fins el i també illencs de Manacor (Cabrera), Muro (Pons), 1646 per a enllacar amb ai vei'nat d'aquest any. Si aquella data es prbxima al 1609 la cita expressa d'origens forasters 6s nombrosa, hhrratxí (Gelabert), Eivissa, Felanitx, etc. i si no, hi ha molts nascuts iq situ o omissions de la dada. La Rectoria compren mitja dotzena de poblets, de 4 Note's que sempre referim tan sols les persones de naturale- sa explicitada; aquestes solen marcar la norma de I'origen de la senyoriu divers- Segons la carta de Sanet i Sagra poblacib. ll), aquest Últim fou poblat per gent del Regne de 5 Dada facilitada per Josep Vicens i Pasqual, de Pego. Granada, de Valbncia i de , perb d'aquestos 6 Carta de poblament de la Baronia d'Alaguar. Arxiu Histbric Nacional, secci6 d'Osuna, EgaU 1.007, exp. 14. cognoms el 1646 sols en resta un. Entre els més nom. TRAVADELL

MAPA ESQUEMATIC DE L'AREA AFECTADA, MB O MENYS, PER L'INMIGRACI6 INSULAR Aclariment.-Assenyalem tan sols les zones i localitats esmentades en el text (Xeraco esta empla~adaal nord de Gandia, mentre que Alge- mesi i Albalat es troben mBs cap al nord, a la Ribera del Xúquer). I, Benissiva. 2, 1'Aizúvia 3, . 4, Sagra. S, el Rafol d'Almunia , . 7, Sanet i els Negrals. 8, Beniarbeig. 9, Benido- leig. 10, . 11, . 12, . 13, Murla. 14, . 15, Alcanalí. 16, Xa16. 17, Llíber. 18, . brosos avui tenim Ballester, Estela, Cd,Femenia i sa, explica que abans del 1609 ja hi havia ací gent de Ferragut (llevat del primer ja figuren tots el 1646); el les Illes. Bs als seus llibres de núpcies de 1610-46 seu origen mallorquí és manifest. quan prolifera aquest corrent, registrant unes 70 per- Els primers habitants de Sanet vingueren de Pe- sones, d'Eivissa (45 %), Ciutat de Mallorca, Manacor.. . ndguila, Torrent i Oliva, perb tampoc en romandra nin- Destaca també cert corrent digam "pirinenc", figu- gú. Als Negrals, on el 1611 reberen carta sis camperols rant mig centenar de persones d'QccitAnia i de Cata- pegolins, tampoc no en queda traqa d'ells, puix el ve'i- lunya. natge de 1646 és nou: BauzA, Mestre.. . Avui, al muni- cipi de Sanet i els Negrals també domina i'ascendh- Zona sud.-Incloem ací la conca mitjana del riu de cia insular: Moll, Mut i Llull. Per a la resta del po- Xaló, a més de i . blets de la Retoria la llista de 1646 ofereix essencial- A la Vall de Xa16 (amb Lliber) els ilibres d'espo- ment llinatges illencs; els més nombrosos avui són soris (1620-) registren 131 persones nades a les illes, Llull al RAfol d'AlrnÚnia i a Benimeli, Ballester a Tor- algunes &Eivissa, Pollensa, Manacor.. ., per6 més de mos i Ginestar, originaIi de Llucmajor, comú als tres Sta. Margalida (63) - llinatges Serra, Font, Monjo, pobles (perb el 1646 l'únic comú és el pegolí Ferran- Albanell, Mestre, Femenia- i de Llucmajor (41, mol- do, així que hi ha certa aportació de Pego). tes a Lliber) - cognoms Vidal, Mas, Montserrat, No- Dénia, com a ciutat cristiana, és repobladora del guera, etc. -. Tots es repeteixen al 1646 i acostumen rera-país, perb com a cap del Marquesat, port i plap ser els dominants avui. forta, atreu immigrants, sobretot comarcals, illencs i L'asumpte és més confús a la Vall de Pop. a) EI estrangers. El seu port, el més accessible des &Eivis- cas de Murla, vila mixta, és semblant al de Pego; al Q. Libri (16%-) apareix algun cognom illenc - Feme- E. HURTADOtestimonia una repoblació mallorquina nia, Mas, Cloquell, Riera- i fa pensar amb una mes- cognoms Frau, Nadal, Fullana, etc.) i SANCHISGUAR- cla d'autbctons i mallorquins. b) La Baronia de Pair- NER recull aquesta dita popular: "En la vall de Seta, els cent (amb Benigembla) és repoblada, per carta de mallorquins i el garruts". 1612, amb gents segurament vingudes de Pego i Mur- la; ara bé, al 1646 tan sols conserva la quarta part dels La Safor.-Com a feu del Duc de Gandia s'ha de cognoms primitius, mentre que al llistat de núpcies, de pensar que fou repoblada en part per mallorquins i data tardana (1631-), figuren Serra, &Eivissa7Poquet, ens consta la residBncia d'algun a Oliva, Xeraco, etc. de Sa Pobla, etc.; aixi que pareix hi ha hagut una re- La repoblació que hem descrit va ser planificada novaci6 d'origen insular. c) A Alcanalí, segons J. MES- pels caps senyorials, aprofitant la deteriorada relació TRE, el gros dels primers aveinats procedeix de la Ma- pobladors-recursos de la pagesia mallorquina. Una ve- rina Baixa i punts prbxims, amb algun de Manacor; gada traslladat ací, el pagés -rn& d'ob~abarata - perb després hi ha moltes migracions de divers signe. es veu forcat a acceptar les condicions lleonines que L'ascendBncia illenca de Gata i de Pedreguer és imposen els senyors, esdevenint un excellent succeda- molt evident, perd dissortadament manquen de regis- ni del morisc, i endemés suplantant els colons peninsu- tres parroquials. A Gata, el 1646, dominen els Mont- lars, més reacis a suportar les dures clAusules de les car- fort, Mengual, Mulet, Fons, Salvi...; i si algun veí tes de poblament (cas evident a Sagra, Sanet i els Ne- d'ací figura en les parrbquies comarcals sempre és nat grals) que, fins i tot, espenten els mateixos illencs a a Mallorca (p. ex. Salvi, de Llucmajor) i aqb és exten- un pelegrinatge geogrBfic a la recerca d'un millora- sible a Pedreguer (Costa i Maians, &Eivissa; Fillol, de ment del statm propi, el que explica la seua dispersi6 Llucmajor), on el 1646 hi ha molts Fornés, Costa, Si- per les comarques valencianes (SEGURADE LAGQha as- mó, Carrió, Ramis, GaG, etc. "Dels pobles del Mar- senyalat certs llinatges mallorquins a Algemesí). quesat / que parlen més mallorquí, / és Pedreguer Gs clar, que no sols TBrbena i Gallinera - citades sense dubte, / com saben tots per allí" (cit. per SAN- per multitud d'autors - sinó un vast Ambit geografic CHIS GUARNEIR). del País ValenciA va ser repoblat després del 1609 per Per acabar la relació farem referencia al que, fins mallorquins. El fet, com hem vist, és evident per tot ara, sabem de la immigració illenca al voltant de la arreu de la Marina Alta i sembla extensiu a bona part comarca de Dénia. de la , aixi com de l'AlcoiA i de la Safor (i també hi hauríem d'afegir la Vall d'Albaida). Per tant, Marina Baixa-Sobresurt el cas ben conegut de la conclusió de TORRESMOI~ - que en síntesi se- Tbbena, que rep gent de Manacor, Pollenqa i Sta. ria: "la repoblació fou un trasvh de cristians nous dins Margalida, i on el 1646 abunden els Ripoll, Ferrer, el mateix País ValenciA i sols un 58 4: hauria vingut Mar&, Monjo, Rosselló, Serra... En de fora"- caldria qüestionar-la, almenys per no ser són els Estalric, Mesquida, Pasqual, Tomb, etc.; sabem generica per a tot el País. de veins &aquest poble nats a Sta. Margalida i Lluc- La repoblació mallorquina és secundada moltes ve- major. A la Vall de Guadalest els llibres d'esposoris re- gades (ho hem citat a Dénia, perb és freqüent a altres gistren certa immigració des de Pollenca i Sta. Marga- llocs) per immigrants catalans i occitans. Els nous lida (Santacreu, Torrandell, Font...). En els Q. Libri colons s'hi juxtaposen als descendents de la població de la Marina Alta apareix, ocasionalment, algun ma- catalana establida al segle ~III. Així reforcen els vin- llorquí veí de pobles com o Confrides. A cles que las esmentades comarques valencianes han el 1646 hi ha cognoms com Bonanat i Moll. També mantingut molt de temps amb les Illes i amb Catalu- s'ha assenyalat la presBncia de illencs a la Baronia de nya, almenys d'enqA que al segle XI els reis musul- (FUSTERPÉREz). mans de la Taifa de Dénia conqueriren Parxipdag balear i adscrigueren eclesiAsticament els seus estats Valls d'A1coi.-Les parrbquies de la Marina Alta a la dibcesi de Barcelona (R. CHABÁS). registren mallorquins residents a Famorca (Maqanet, Aquestos repobladors contribuirien - els filblegs de Capdepera), Fageca (Nadal, de Puigpunyent). Al- tenen l'dtima paraula- a mantenir la riquesa idio- coleja (Moll, $Algaida) i a POrxa (Mas, de Calvi&),on mitica d'aquestes comarques: notbria és la fama del apareixen el 1W varis cognnoms illencs, com Cloquell, seu bon parlar. Com a llegat illenc, darrere de tres Moll i Muntaner. A les Valls de Travadell i de Seta segles llargs de desvinoulació, observem certs trets -

9 1

lingüístics: l'article salat (es, sa) i personal (En) i al- -bandolerisme- i la relaci6 amb l'al~ament cam- gun vocable genuí conservats a Tirbena (VENYI CIAFI) perol del 1693. Potser les tractem en altra ocasió. i, fins no fa molt, a Gallinera, així com cmtes tradi- cions - reminisckncies de l'embotit i del bolero ma- JOSEPCOSTA I MAS llorquins - i alguns topbnirns (bassa de Sine-u, a Pego; Departament de Geografia $Alacant masia de Safornu, a Callosa; punta del Mallorqui, a Calp, i séquia dels Mallorquins, a Albalat de la Ribe- ra)? 7 Afinant més es podrien treure altres parallelismes entre la Marina i les Illes, que si poden ser deguts a la semblan~adels pai- Hi ha qüestions suggestives encadenades satges físics, també és cert que han pogut ser potenciats per I'immi- en aquest tema, tal com la suprvivGncia $efectius gració insular. Pensem en l'ús tradicional que tant el pagés malior- qui com el camperol de la Marina fan de certes pseudo-algues ma- moriscos, de l'ex~u1si6i de la r~oblacióso- fines per a obtenir el fem; i que si Mallorca 6s 1' "illa dels molins de bro la concentraci6 de l'hibitat, l'anssi de les cartes vent", aquestos artificis són igualment nombrosos des de Dénia fins a Calp; i que l'explotació del "marés" mallorquí és similar a la de de poblament i aub que reflexen de yeconomia de lla- la "tosca": es tracta de la mateixa pedra, utilitzada tant en la vors i del status social dels colons, la seua rebellia catedral de Maliorca com en l'església de Xlibia. w

BILIOGRAFIA

Bhlo Pastoral o Libro de las noticias concerniem HURTAD~ALVAREZ, E.: LOSValles & Seta y Trava- tes ml bum goviemzo de esta lglesia Parroquial de Beni- del1 (Bosqwjo geográfico-histdico), , Caja de sivá i Lugares anexos.. . (1765), manuscit, Arxiu de l'es- Ahorros Provincial, 1976, 219 pp. glésia de BenissivA. LAPEYRE, H.: Géographie de PEspagne morkque, BOIX, V.: Vi& y escritos de la laenerabb Sor .Maria Paris, SEWEN, 1959, 301 pp. del ]estis, fundadora del convmto de Religiosas Agusti- MESTREPALACIO, J. : Alcalali, Valencia, Semana Grh- nas descalnas de la Vilh de Idvea, Denia, P. Botella, fica, 1970, 693 pp. 1865, 388 pp. Mou, F. de B.: E,ls llinatges catalans (Catalunya, CASW J.: "Moriscos and depopulation of Valen- País Valencid, Ilks Balears). Assaig de divulgacici .!$n.- cia", Past and Present, núm. 50, Oxford, 1971, pp. 19- guhtica, Palma de Mallorca, Ed. Moll, 1959, 44-5 pp. 40. Ross~~~6VERGER, V. M.: "Ensayo de una divisi6n CAVANILLES,A. J.: Observaciolzes sobre la Historia comarcal de la provincia de Alicante", Cuadernos de Natural, Geografia, Poblacidn y fmtos del Reyno de Geografia, núm. 1, Valencia, 1964, pp. 157-177. Valencia, Madrid, 1791597; ed. facsímil, Valencia, Art. SANCHIS GUARNER,M.: "Dictados t6picos de la co- Grif. Soler, 1972, 2 vols. marca de Denia, Pego y La Marina", Revista Valen- I -LS hmS,R.: ~*~hde la Eeciarwz. de Filologia, t. V, Valencia, Instituto de Litera- Denia, Denia, P. Botella, 1874-76; 3." ed., Alicante, tura Y Estudios Filolbgicos, 1955-5% PP- 7-62., Instituto de Estudios Alicantinos, 1972, 2 tomos. SANQKIS GUARNER,M.: Els pobles valencians parlen Y FUSTERPÉREZ, J,: Baronia & Polop, Valencia, Suc. els uns dels altres, Valhncia, L'Estel, lm, 3 vols. de Vives Mora, 1971, 428 pp. SECURADE LAW, J.: Llinatges $un poble valervcici: I GINm BOL^, C.: "Topografia histbrica de las Algemeví. Estudi hist& i demogrdfic, 1433-1850, Va- Valles de Pego", Anales del Centro de Cultura Valen- lkncia, Diputació fiovincial, 1975, 283 FP. ciana, 2." BP., t. XV, núm. 17, Valencia, enero-abril TORRESMORERA, J. R.: RepobWn del Reino de 1947, pp. 46-47. Valencia despzcés de la explsidn de los moriscos, Va- GINERBOLUFER, C.: "Identitat dels 'blavets' (mo- lencia, Ayuntamiento, 1969, 199 pp. riscos) de les Valls de Pego, expellits el 1609, i dels VENYI CLAR,J.: "El llegat lingüístic mallorquí a nous pobladors", Primer Congreso de Historia del País Tbbena (Alacant)", Lluc, núm. 614, Palma de Mallor- Valenciano, abril 1971 (inbd.). ca, maig 1975 pp. 18-20.