El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. DEPARTAMENTDE FILOLOGIACATALANA UNIVERSITATD'ALACANT rrNrvERai]Ai'ñüñEiñ; cEDfP 1 4 0ES.1999 NÉ'..dlá.... f ru¿'". EL PARLARDE LA MARINA ALTA: EL CONTACTE INTERDIALECTAL VALENCIANOBALEAR volum I TESI DOCTORAL presentadaper VICENT BELTRAN I CALVO i dirigida pel Dr', JORDI COLOMINA I CASTAI\IYER Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. "Parlemde tu, peró no pasamb pena. Senzillamentparlem de tu, de com ensvas deixar, del sofrimentlentíssim que va anar marfonent-te,de les teves cosesparlem i tambédels teus gustos, del que estimavesi el que no estimaves, del quefeies i deiesi senties, de tu parlem,peró no pasamb pena. I a poc a poc esdevindristan nostra queno caldráni queparlem de tu per recordar-te,a poc a poc serás un gest,un mot, un gust,una mirada queflueix sensedir-lo ni pensar-Io". (Martí i Pol: Llibre d'abséncíes) 'Estencla má i no hi ets. Peróel misteri d'aquestateva abséncia se'm revela mésdócilment i tot del quepensava. No tornaris mai més,perb en les coses i en mi mateixhi hauris deixatI'empremta de la vida quevisc, no solitari sinó ambel món i tu per companyia, ple de tu fins i tot quan no et recordo, i amb la miradaclara delsqui estimen senseesperar cap llei de recompensa'. (Martí i Pol: Uibre d'abséncies) A tu, mare, perquéens hem estimat incondicionalment A tu, quem'aportes la forg suficientper a veureel futur amb il lusió Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. INDEX ÍNoex VOLI.JM I 1.Int¡oducció .....9 l.l.Justificacióiobjectiusgenerals ......11 1.2. Objectiusparticulars 12 1.3.Metodologia 13 1.3.1.Precedents del nostreestudi 13 t.3.2. Zonaestudiada. Punts d'enquesta L4 l.3.3.Elssubjectes... L7 I.3.4.Elsinformants... 18 1.3.5.E1qüestionari... ...22 t.3.6. Abreviaturesbibliográfiquesutilitzades ....23 l.4.Estatdelaqüestió... ......24 1.5.Descripciógeográficaisociolingüística ..... 30 L.6.Descripcióhistórica.. ......34 l.7.Consciéncialingüística ......37 l.S.LaMarina.Unproblematerminológic ..... 40 l.9.Agraiments ...44 2.Fonética.. ....45 2.l..Vocalisme ....47 2.1.L.Vocalismetónic .... 47 2.L.2.Vocalismeáton .... 52 2.t.3.Aspectesdefonéticasintáctica ..... 70 2.L.4.Fenómensfonéticsdiversos ......7t 2.L.5. Les semiconsonants . 73 2.2.Consonantisme ......75 2.2.I.Inventari de fonemesconsonántics . 75 2.2.2.I¡soclusives ......75 Vicent Beltran i Calvo Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. parlar EI de la Mqrina AIta: el contqcte interdiqlectalvqlencianobaleqr 6 2.2.3.Leslíquides ... .... g4 2.2.4.kssibilants... ....99 2.2.5. Absénciade repercussióde nasal 100 2.2.6.Ieismei betacisme 100 2.2.7. Fenómensfonétics diversos 101 3. Morfosintaxi 107 3.1. L'article 109 3.2. Els pronoms n4 3.3. Combinacionsde pronoms Ll7 3.4. Els possessius l2Z 3.5.Elsdemostratius... L22 3.6. Els numerals 03 3.7. Els quantitatiusi els interrogatius. 123 3.8. Les preposicions LZ6 3.9. Els adverbis I2g 3.10. I*s conjuncions 84 3.11.I¿s interjeccions 86 3.12. La flexió verbal 87 3.13. El génerei el nombre 159 3.14. Sufixaciói finalsen -o 161 4. Iixic 169 4.1. Geosinónimscomarcals i localismes L74 4.1.1 El coshumá. L'home fi4 4.t.1.L. Partsde cosi accionsrelactonndes 174 4.1.t.2. El móninfantil. Elsjocs. Lesfestes 217 4.L.2.La casa 233 4.t.3. L'alimenració... 24L 4.I.4. La construcció.El mónurbá ZSs Vicent Beltran i Colvo Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. 4.L.5. El campi els oficistradicionals . 260 4.1.6. Fruita,vegetals i fongs 276 4.L.7. El relleui I'aigua 289 4.1.8. Meteorologiai celístia.El temps 294 4.L.9.El mónnatural 301 4.1.9.t. Entomonímía.Invertebrats 301 4.t.9.2. Ornitonímía 316 4.l.9.3.Ictionímia 335 4.L.9.4"Amfibís, réptils i altresanímals 342 4.t.9.5. Fítonímia . 349 4.2. Mots d'ús generalalazonaestudiada 377 4.3. Castellanismes 384 4.3.L. Castellanismesgeneracionals 384 4.3.2. Castellanismesque afecten part de la comarca 385 4.3.3. Castellanismesper canvid'objecte 386 4.3.4. Mots conservatsrespecte a la restadel valenciá 387 5. L'empremtamallorquina a horesd'ara . 389 6. Conclusions 409 7. Apéndix 425 8Bibliografia.. 479 VOLI.]M II 9. Microatleslingüístic de la MarinaAlta Vicent Beltrut i Calvo Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. 1. II{TRODUCCIÓ Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. INTRODUCAO II 1.1. Justificació i objectius generals En aquestestudi provarem de mostrar o ressaltarla riquesalingtiística i la vitalitat del cataláper aquesteslatituds, que, si bé no és ni major ni menor que la de qualsevol altra comarca,presenta la peculiaritatde diferir notablementde la de les zonescentrals del PaísValenciá i de les comarquesalacantines, la qual cosaés fhcilmentperceptible, fins i tot per qualsevolpersona poc avesadaen matérialingüística. Es tractad'unes terres tradicionalmentaillades per la situaciógeogrifica, encaraque actualmentla influéncia del turismei delsimmigrants -sobretot alspobles costaners- hi pot canviarradicalment els hábitslingüístics en un futur no massallunyá. Tenint en compteque ens trobem davant d'un camprelativament verge, sobreel qual s'ha escritben poc, i queel canvi, sovintsobtat, en les formesde vida de la societat actualens hi obliga a actuard'una manerarápida i urgent,queda justificada, si mésno, la importánciad'aquest tipus d'estudis.Deixar passarunes décades més pot suposarla condemnaa I'oblit de gran part del léxic que fins fa poc era totalmentcorrent. Malgrat que qualsevol comarca manté una série de trets lingüístics que la distingeixde les altres i que li confereixenespecificitat, cal dir que n'hi ha que n'han conservatsmés i que podenser consideradesper aixó centred'un subdialecte.I una d'aquestesés, sensdubte, la Marina Alta. I dins d'aquesta,cada localitat resulta sovint un pou de sorpreses,ja siga pels arcaismes,pels mallorquinismeso per la própia originalitat. Ara bé, no hemd'oblidar quela culturai la llenguad'una comunitatde parla sol ser resultatde la interaccióamb els seusveins i moltesvegades es fa difícil -i no és massajust ni exacte- encasellaro etiquetarun parlar, tenint en compteque tots els poblesfan de transicióels uns dels altresi que les isoglossess'entrecreuen, de manera Vicent Beltran i Culvo Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1999. El parlar de la Marina Alta: El contacte interdialectal valencianobalear. Vicent Beltran i Calvo. que la separacióentre dues árees dialectals no ha estatmai una tascafácil de delimitar pels lingriistes. De fet, tot depenentde la quantitat de üets lingüístics que es tenen en compte,de llur presénciao absénciaen un lloc determinat,poden variar sensiblement les divisionsentre dialectes o subdialectes. Per últim, aquestestudi pretén alhora servir d'instrumentper a aconseguir,de retruc,un valor queens urgeix augmentar:la dotacióde prestigi d'una llengua,la nostra, injustamentmaltractada pels de fora i pels de dins desde fa segles. 1.2. Objectius particulars Sensdubte, el gran movimentmigratori d'illencs a la nostracomarca al llarg de les primeresdécades del segleXVII ha condicionatI'enfocament global de I'estudi. És de suposar,com ja han anticipatamb anterioritatun grapatde lingüistesen diverses publicacionsr,que I'empremtamallorquina deu ser considerable,més del que a simple vista s'observa.Cal, doncs,furgar o escorcollaruna mica per extraure'nresultats, no només léxics, sinó també fonétics i morfológics. Estudiar, per tant, la influéncia mallorquinaa la Marina seráun delsobjectius primordials del treball. Així doncs,intentarem d'analitzar el máxim de variableslingüístiques -tenint semprepresents les particularitatsdel valenciámés immediat- per tal d'assajar o d'esbrinar-amb el máximd'exactitud possible- la filiació subdialectald'aquesta zona, que oposaria,per tant, el parlar dels poblesestudiats amb els de la restadel valenciá meridionalno-alacantí, la qualcosa ja va assenyalaranteriorment Colomina (1985b) i ha reiteraten publicacionssuccessives (1999). Evidenfinent que no tots els trets lingüístics distintiushan de ser necessáriamentmallorquins; n'hi ha d'haverde propis, de generats amb posterioritat a la banda peninsular,independents del parlar dels illencs, peró igualmentpeculiars o privatiusde la nostracomarca. I L'apartat 1.4., referit a I'estatde la qüestió,fa un reconegutper tots aquellstitólegs que han