>Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! Tan lejos tan cerca! Tan lluny, tan a prop!
DANIEL NAVAS Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! ©2018 ns>navas&solé>arch.
© del text, el autor Daniel Navas © de les imatges, els il·lustradors i/o fotògrafs autors
DanielNavas+NeusSolé | arch.e·files Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! Tan lejos tan cerca! Tan lluny, tan a prop!
DANIEL NAVAS >Columna de la victòria Pàgina següent> d’Heinrich Strack “Àngel A baix, esquerra Cassiel” film de Wim Wenders >Quadriga de l’Aurora “In weiter Ferne, so nah!”. presidint el final de la Meridiana >Encapsulament de mobilitats des de l’únic carril compartit per tot tipus de transport. >Wim Wenders “In weiter Ferne, so nah!”.
>Quadriga de l’Aurora de Rossend Nobas (Exposició Internacional de 1888). Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah!
Tan lejos tan cerca! Tan lluny, tan a prop!
esde lo alto de la es de dalt de la columna de la victoria columna de la victòria de Heinrich Strack d’Heinrich Strack,1864 1864 sobre la diosa sobre la deessa Dalada de Friedrich Drake, el Dalada de Friedrich Drake, ángel Cassiel (Otto Sander) l’àngel Cassiel (Otto Sander) observa en medio del parque observa al mig del Parc del Tiergarten una ciutat de Berlín del Tiergarten una ciudad recentment unificada, on de Berlín recién unificada, l’”ombra” del mur ja enderrocat donde la “sombra” del muro és encara visible. Així arrenca ya derribado es aún visible. el film de Wim Wenders In Así arranca el film de Wim weiter Ferne, so nah! Tan Wenders In weiter Ferne, so lluny, tan a prop!. nah! ¡Tan lejos, tan cerca!. Abans que el primer fotograma il·lumini la pantalla, un text Antes de que el primer l’antecedeix com a preàmbul: fotograma ilumine la pantalla, “El llum del cos és l’ull. Així un texto le antecede como que si el teu ull és bo, tot el preámbulo: “La lámpara del teu cos està ple de llum. Però cuerpo es el ojo. Así que si tu si el teu ull és maligne tot el ojo es bueno, todo tu cuerpo teu cos quedarà a les fosques “(Sant Mateu, VI, 22). esta lleno de luz. Pero si tu
ojo es maligno todo tu cuerpo La daurada quadriga de estará en tinieblas.” (San l’Aurora de Rossend Nobas Mateo, VI, 22 ). (Exposició Internacional de 1888) il·lumina la perspectiva La dorada cuadriga de la inicial de l’Avinguda Meridiana Aurora de Rossend Nobas sobre el Parc de la Ciutadella (Exposició Internacional de de Josep Fontseré com a missatge del temps en què va 1888) ilumina la perspectiva ser construïda. inicial de la Av.Meridiana sobre el Parque de la Ciutadella Per a Ildefons Cerdà, la de Josep Fontseré como un Meridiana com el Paral·lel,
Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! 5 >Marge costat mar de Meridiana caracteritzat pels desajustos entre nivells d’assentament de ciutat i infraestructures, de manera cada cop més propers i sobreposats.
mensaje del tiempo en el que foren dos traces connectives fue construida. de la nova ciutat sobre la gran escala peninsular, les dues Para Ildefons Cerdà, la remeten als congostos en què Meridiana como el Paral·lel, Besòs i Llobregat trenquen la fueron dos trazas conectivas de la nueva ciudad sobre la serralada Litoral, però també gran escala peninsular, las dos mostren un referent geomètric remiten a los congostos en il·lustrat sobre el globus que Besós y Llobregat rompen terraqüi: meridians i paral·lels, la cordillera Litoral, pero nord i sud. también muestran un referente geométrico ilustrado sobre el Cent cinquanta vuit anys globo terráqueo: meridianos y després, la Meridiana, entre paralelos, norte y sur. la Ciutadella i Glòries, manté Ciento cincuenta y ocho la ferida visible de la seva años después, la Meridiana, inacabada execució. Allò entre el Parc de la Ciutadella que fou -previ a l’enderroc y la Plaça de les Glòries, de les últimes muralles- el mantiene la herida visible de primer entorn ferroviari de su inacabada ejecución. El les estacions de França i del espacio que fuera -previo Nord suporta encara ara la al derribo de las últimas inadaptabilitat d’una inacabada murallas- primer entorno ordenació, especialment ferroviario de las estaciones de Francia y del Norte soporta visible entre Marina i Glòries aún la inadaptabilidad de on segueix intermitentment al una inconclusa ordenación, descobert la infraestructura especialmente visible entre ferroviària provocant un Marina y Glòries donde paisatge de nivells forçats, sigue intermitentemente al mitgeres i restes d’antigues descubierto la infraestructura arquitectures que construeixen ferroviaria provocando un un mur enfront de les paisaje de niveles forzados, continuïtats transversals allí medianeras y restos de antiguas arquitecturas, on en un temps es situava la frontera impenetrable entre la
6 Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! >Nivells inferiors de pas de l’estructura ferroviària i soterraments parcials. Diferents inadaptabilitats de la ciutat en el temps.
estableciendo un muro ciutat burgesa i la Barcelona frente a las continuidades industrial. transversales en lo que un dia fue frontera impenetrable El consens sobre el projecte entre la ciudad burguesa y la urbanístic del govern de centre Barcelona industrial. esquerra de la Barcelona dels 90 des del qual s’escomet la El consenso sobre el transformació del front de mar proyecto urbanístico del i l’activació del sector oriental gobierno de centro izquierda de la ciutat canalitza un seguit de la Barcelona de los 90 de projectes urbans en la desde el que se acomete la direcció d’ intentar reparar transformación del frente de les fractures d’aquest espai, mar y la activación del en el qual Glòries mai va sector oriental de la ciudad deixar de ser l’epicentre d’un conducen a proyectos urbanos enorme “forat negre”, capaç que intentan reparar las d’empassar un darrere l’altre, fracturas de este espacio, en tots els dissenys parcials, que el que Glòries nunca dejó de en absència d’una “força de ser el epicentro de un enorme gravetat” urbana, triturarien “agujero negro”, capaz de tota relació cívica. tragar uno tras otro, todos los diseños parciales, que en El projecte de Carme Fiol i ausencia de una “fuerza de Andreu Arriola per a l’espai de gravedad” urbana, trituran Glòries - avui també devorat toda relación cívica. pel “desmuntatge” d’allò que va ser associat al “model El proyecto de Carme Fiol y Barcelona” - va introduir una Andreu Arriola para el espacio certa dosi de “materialitat de Glòries - hoy también arquitectònica” intentant devorado por el “desmontaje” atrapar el no assolit centre del de aquello que fue asociado projecte Cerdà de 1860 des al “modelo Barcelona”- d’una disposició geomètrica en introdujo una cierta dosis de les antípodes d’aquell. “materialidad arquitectónica” intentando atrapar el El projecte del 92 resolia la inalcanzado centro del seqüència d’interacció entre
Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! 7 >Condició residual d’alguns espais intersticials. >Marge muntanya Meridiana. Auditori i Encants Nous.
8 Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! >Tramvia Meridiana. Predomini de la infraestructura ferroviària i reducció de l’espai públic per a la resta de mobilitats.
proyecto Cerdà de 1860 desde l’eix d’una Gran Via passant una disposición geométrica en i una Avinguda Diagonal las antípodas de aquel. sense continuïtat, formalitzava un centre buit a través d’un El proyecto del 92 resolvía nus amb vocació d’ “edifici- la secuencia de interacción rotonda” contenint un amagat entre el eje de una Gran parc interior, entorn al qual Vía pasante y una Avenida discorria el trànsit d’entrada Diagonal sin continuidad, i sortida de la ciutat per la formalizaba un centro vacío Gran Via. Un cercle major a través de un nudo con s’encarregava al pla inferior, vocación de “edificio-rotonda” de connectar Meridiana i una el cual acogía un escondido Diagonal cega. Mentre que parque interior, entorno al que l’articulació arquitectònica discurría el tráfico de entrada vertical es materialitzava amb y salida de la ciudad por la la torre de Jean Nouvel, que a Gran Via. Un círculo mayor se part de erigir-se en l’element encargaba en el plano inferior, simbòlic d’aquest espai, de conectar Meridiana y una s’introduïa al subsòl sobre un cercle lleument major fins Diagonal ciega. Mientras que clavar-se sobre una làmina la articulación arquitectónica d’aigua, com també ho feia vertical se materializaba con el Museu del Disseny d’Oriol la torre de Jean Nouvel, que Bohigas, Josep Martorell además de erigirse en el i David Mackay resolent elemento simbólico de este interiorment el salt transversal espacio, se introducía en mitjançant el mateix recurs de el subsuelo a través de un l’estany que els vincula amb la círculo levemente mayor hasta cota de l’antiga “Llacuna ‘. clavarse sobre una lámina de agua, como también lo Vam tenir ocasió hacían el Museu del Diseño d’experimentar el 1991 a de Oriol Bohigas, Josep la Plaça de les Drassanes Martorell y David Mackay (Neus Solé, Daniel Navas) resolviendo interiormente el un paisatge entorn al buit salto transversal mediante el interior d’un gran nus, com el mismo recurso del estanque que resolia el parc interior de
Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! 9 >Desertització de l’espai públic des de la nova implantació ferroviària dels nous tramvies qu’en monopolitzen l’ús exclusiu.
>”Projection mapping” . Interior Hub i Encants nous.
10 Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! >Torre Agbar dins el festival de llum de BCN el febrer de2018.
>Vista del marge mar de Meridiana on els grans desnivells determinats pel pas del ferrocaril aporten amplis espais de ciutat amb grans capacitats i potencials de futur .
que los vincula con la cota de Glòries obra de Beth Figueres. la antigua “Llacuna’. L’enllaç entre la Ronda Litoral -al nivell inferior- i el Paral. Tuvimos ocasión de lel i Josep Carner -en el experimentar en 1991 en la cercle superior- es resolia Plaça de les Drassanes (Neus aquí a través d’un paisatge Solé, Daniel Navas) un paisaje d’aigua que connectava el entorno al vacio central de nivell superior amb el subsòl un gran nudo, como el que mitjançant successives resolvía el parque interior de làmines que donaven forma a Glòries obra de Beth Figueras. una aigua descendent, mentre El enlace entre la Ronda que la seqüència vertical es Litoral -en el nivel inferior- y niava contra el cel amb un Paral.lel y Josep Carner -en gran element tubular fixant el círculo superior- se resolvía l’eix del moll que acaba amb el aquí a través de un paisaje World Trade Center Barcelona de agua que conectaba el projectat per l’arquitecte nivel superior con el subsuelo novaiorquès Henry N. Cobb, mediante sucesivas láminas avui magníficament resolt amb proporcionando forma a un l’escultura d’Andreu Alfaro. agua descendente, mientras que la secuencia vertical se Infraestructura i mobilitat anidaba contra el cielo con un en sistemes sobreposats gran elemento tubular fijando discorrent enfront de les el eje del muelle que acaba fronteres de trames adjacents: en el World Trade Center la Meridiana actual com el Barcelona proyectado por el Paral·lel arrosseguen la arquitecto neoyorquino Henry contradicció del seu origen. N. Cobb, hoy magníficamente Si bé el sistema ferroviari es resuelto con la escultura de va desplaçar al subsòl, la Andreu Alfaro. superfície no s’ha lliurat de l’extrema dependència de Infraestructura y movilidad la mobilitat de vehicles que en sistemas sobrepuestos suporta. Només la construcció discurriendo frente a el 1992, de les Rondes va las fronteras de tramas modificar les condicions adyacentes: la Meridiana d’accés a la ciutat central i
Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! 11 A baix, esquerra Pàgina següent> >Pas del ferrocaril de rodalies, >Torre Agbar dins el festival paral·lel a l’avinguda Meridiana de llum BCN febrer 2018. en el marge del costat de mar i soterrat respecte al traçat d’aquesta en els ponts dels carrers de l’eixample Pamplona i Bolivia davant el “Teatre Nacional de Catalunya”.
>Eix Meridiana amb el domini de la infraestructura ferroviària del tramvia.
actual como el Paral·lel va permetre que es pogués arrastran la contradicción de pensar en articular millor les su orígen. Si bien el sistema condicions urbanes de la ferroviario se desplazó al mateixa. subsuelo, la superficie no se ha librado de la extrema Tant sols el interval de dependencia de la movilidad Meridiana entre Ciutadella de vehículos que soporta. i Glòries es va salvar de Solo la construcción en 1992, l’extrema dependència del de las Rondas modificó las trànsit rodat, alterat per la condiciones de acceso a la incompetent resolució de ciudad central y permitió que la primitiva infraestructura se pudiera pensar en articular ferroviària en el seu costat mar mejor las condiciones urbanas i la dubtosa especialització de la misma. a través de la implementació segregada i dominant del Unicamente el tramo de tramvia.
Meridiana entre Ciutadella Aquest tram, alberga potser y Glòries se salvó de la una de les determinacions extrema dependencia del urbanístiques més dubtoses tráfico rodado, alterado por de la Barcelona “exemple de la incompetente resolución gestió urbana”: La ubicació de la primitiva infraestructura desestructurada de potents ferroviaria en su lado mar y equipaments d’escala la dudosa especialización a institucional -l’ Arxiu de la través de la implementación Corona d’Aragó, l’Auditori i segregada y dominante del Museu de la Música, el Teatre tranvía. Nacional de Catalunya- tots sobre una desdibuixada Este tramo, alberga quizá Meridiana, que afegeix una de las determinaciones incoherència i gravetat davant urbanísticas más dudosas el vast buit de Glòries, lluny de la Barcelona “ejemplo del gran espai urbà integral de gestión urbana”: La i representatiu que Cerdà ubicación desestructurada havia projectat. És més que de potentes equipamientos aparent, la contradicció entre de escala institucional -el la vertebració de les grans
12 Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! 13 >Vestíbul principal i Llanterna de l “auditori de Barcelona”, entre els carrers de l’eixample Lepanto i Padilla.
>Llanterna vestíbul auditori, obra de Pablo Palazuelo, 1998.
14 Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! >L’auditori de Barcelona, obra de Rafael Moneo, 1998.
A baix, dreta >Llanterna i vestíbul “Auditori de Barcelona”.
Arxiu de la Corona d’Aragó, vies i un perímetre -excepte el Auditori y Museo de la la comentada Torre Nouvel Música, el Teatre Nacional i el Museu del Disseny- que de Catalunya- todos sobre no ajuda a construir la més una desdibujada Meridiana, mínima centralitat. que añade incoherencia y gravedad frente al vasto Els elements de Meridiana vacío de Glòries, lejos del en el seu costat muntanya gran espacio urbano integral acaben sent respostes y representativo que Cerdà introspectives del projecte había proyectado. Es más arquitectònic confinat dins que aparente, la contradicción de la malla de la mansana. entre la vertebración de las De fet tant el projecte de grandes vías y un perímetro Rafael Moneo per a l’Auditori -salvo la comentada Torre com el de Ricard Bofill per Nouvel y el Museo del Diseño- al Teatre Nacional, neguen que no ayuda a construir la absolutament la Meridiana más mínima centralidad. com a espai urbà qualificat i s’ignoren l’un a l’altre com Los elementos de Meridiana un paisatge d’arquitectures en su lado montaña distants. L’última peça, acaban siendo respuestas que s’uneix a la col·lecció introspectivas del proyecto d’aquesta “urbanitat” absent, arquitectónico confinado és el projecte del Mercat dels dentro de la malla de la Encants de Fermín Vázquez, manzana. De hecho tanto el aquí la predisposició per diluir proyecto de Rafael Moneo l’arquitectura i apostar per una para el Auditorio como el reinterpretació contemporània de Ricard Bofill para el de la gran coberta dels Teatro Nacional, niegan mercats del XIX , treu el cap absolutamente la Meridiana sobre la Meridiana, sense que como espacio urbano ajudi a establir un “interface” cualificado y se ignoran uno davant del buit de Glòries. a otro como un paisaje de arquitecturas distantes. La El no materialitzat projecte última pieza, que se une a la del centre cultural i comercial colección de esta “urbanidad” de Zaha Hadid, sobre el
Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! 15 >Infraestructura ferroviària Tram Besós i Els Encants de BCN. Obra de Fermín Vázquez 2013.
>Festival de llum BCN. Projection mapping 2018.
16 Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! >Els Encants Nous. Obra de Fermín Vázquez 2013.
A baix, dreta > Museu del disseny de Barcelona. Obra dels arquitectes Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila i Francesc Gual 2001 des de Els Encants de BCN .
>Festival de llum BCN. Projection mapping 2018. ausente, es el proyecto mur ferroviari del costat mar, del Mercat dels Encants ens deixa el dubte sobre de Fermín Vázquez, aquí quin hauria estat el resultat la predisposición por diluir d’aquesta experiència en la arquitectura y apostar la fluïdesa i continuïtat por una reinterpretación de l’espai públic. La contemporánea de la gran materialitat petrificada sobre cubierta de los mercados l’”erosió” dels fluxos que va del XIX, se asoma sobre la acompanyar el particular Meridiana, sin que ayude a univers de Zaha Hadid, fins establecer un “interface” frente a cert punt, sembla avui al vacío de Glòries. com un antídot poèticament evocador d’aquest univers de El no materializado proyecto continuïtats sobreposades del centro cultural y comercial enfront de l’especialització de Zaha Hadid, sobre el i intensitat amb que els muro ferroviario del lado mar, diferents fluxos han aixecat nos deja la duda sobre cuál fronteres. hubiera sido el resultado de esta experiencia acerca Aquest tram de Meridiana, de la fluidez y continuidad el més proper a la ciutat del espacio público. La històrica i al mateix temps el materialidad petrificada sobre més allunyat de la condició la “erosión” de los flujos d’homogeneïtat que conté el que acompañó el particular seu llarg traçat. universo de Zaha Hadid, hasta cierto punto, se nos Des del punt de vista de la antoja hoy como un antídoto complexitat de l’espai públic poéticamente evocador de en que s’ha convertit la ese universo de continuidades regular malla de l’eixample sobrepuestas frente a la de Barcelona es d’assenyalar especialización e intensidad que no és fàcil trobar un con que los distintos flujos han fragment urbà entre dos levantado fronteras. teòrics parcs -només la Ciutadella té avui aquesta Este tramo de Meridiana, condició- que pugui mostrar siendo el más cercano a la tan manifestament la disfunció
Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! 17 > Torre Agbar obra de Jean Nouvel. 2005 i Museu del Disseny de MBM. 2001.
ciudad histórica se muestra connectora d’una gran via, al mismo tiempo como el com aquest recorregut inicial más alejado de la condición de la Meridiana, on fins i tot de homogeneidad que la presència del tramvia que contiene su largo trazado. podria ajudar en aquesta Desde el punto de vista de relació, acaba anul·lant-la. La la complejidad del espacio fragmentació d’aquest trajecte público en que se ha central i proper, al costat de convertdo la regular malla la deshomogeneïtzació del del ensanche de Barcelona, paisatge urbà proporcionen es de señalar que no es fácil un interès cognoscitiu afegit encontrar un fragmento urbano sobre la gran complexitat entre dos teóricos parques d’aquest espai. -solo la Ciudadela tiene hoy esta condición- que pueda Un dels reptes de mostrar tan manifiestamente l’aprenentatge de l’arquitectura la disfunción conectora de i d’una manera més una gran vía, como este tramo necessària, en el més inicial de Meridiana, donde ample camp disciplinar de incluso la presencia del tranvía l’urbanisme, passa per que podría ayudar en esta “educar” la mirada. Trencar relación, acaba anulandola. La amb la inútil acumulació fragmentación de este trayecto de dades direccionals central y próximo, junto a que anul·len la capacitat la deshomogeneización del cognoscitiva i crítica del paisaje urbano proporcionan treball urbanístic sobre el un interés cognoscitivo qual una part molt important, añadido sobre la gran consisteix en donar respostes complejidad de este espacio. a preguntes bàsiques de la condició urbana. Uno de los retos del aprendizaje de la arquitectura La mirada com a llum que y de una manera más il·lumina el coneixement, necesaria, en el mas amplio la frase amb què Wenders campo disciplinar del arrenca In weiter Ferne, urbanismo, pasa por “educar” so nah! és l’avantsala d’un la mirada. Romper con la viatge guiat per un univers
18 Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! >Interior del Museu del Disseny HUB durant el Festival de llum BCN Projection mapping 2018.
>Projection mapping a la façana del DHUB Barcelona. Obra de David Torrents i Maurici Ginés durant el Festival de llum BCN. 2018.
Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! 19 20 Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop!
Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! 21 <
DanielNavas+NeusSolé | arch.e·files