Autora: Montserrat Garcia Marco Tutora: Míriam Villares Junyent
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
LA PLAÇA DE LES GLÒRIES: UNA NOVA FORMA, UNA NOVA OPORTUNITAT...? Autora: Montserrat Garcia Marco Tutora: Míriam Villares Junyent RESUM Actualment a la ciutat de Barcelona i en concret en un dels seus emplaçaments històrics, la Plaça de les Glòries, s’està produint una interessant transformació urbanística, que finalment, ha de dotar aquest espai urbà d’una nova centralitat. Aquesta tesina té com objectiu analitzar com la Modificació del Pla General Metropolità (1976) a l’entorn de la Plaça de les Glòries es materialitzarà en una transformació de la Plaça que l’ha de portar de l’antic node viari que havia estat fins ara; cap a un nou node de centralitat que dinamitzarà, a diferents nivells, la reconversió profunda del sector llevant de la ciutat. Per això s’han analitzat des d’una vessant històrica els diferents impactes urbanístics, sobre la mobilitat, sobre l’entorn social i econòmic, que la Plaça ha produït a través de les seves diferents formes i funcions. Aquests impactes es contrasten amb les oportunitats que s’obren en aquest procés iniciat amb la Modificació del PGM76. El treball parteix d’una recopilació inicial de la documentació referent als diferents processos de planificació urbana que ha deixat petja sobre la Plaça, així com aquells específics corresponents a la concreció de la mateixa. El Projecte de Reforma i Eixample de Barcelona de l’any 1859 d’Ildefons Cerdà planteja una estructura de creixement excèntrica respecte a l’estructura existent, que suposa desplaçar el centre de gravetat de la ciutat cap a la Plaça de les Glòries, d’on neixen les tres grans artèries viaries que travessen la ciutat: la Gran Via, la Diagonal i la Meridiana. Aquesta posició de centralitat ha estat revalidada per les posteriors revisions de la planificació municipal. No obstant les dinàmiques d’ocupació del sòl no corresponen amb la concreció d’allò planificat. El procés de fragmentació urbana ocorregut a la segona meitat del s. XX i associat a l’eclosió de l’automòbil determinaria la seva materialització inicial com a node de comunicacions d’escala intermunicipal. El present estudi contempla com la Plaça ha contribuït, després de la seva reforma de 1992, a la millora de l’accessibilitat i integració urbana de la perifèria fins al Besòs. Por contra, la Plaça acreixeria el seu desencontre amb la realitat social del seu entorn, en profunda transformació en virtut dels processos de revalorització urbana desenvolupats amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics. S’analitzen aquests processos de transformació que tindran el seu màxim exponent en el projecte Barcelona 22@ que busca reconvertir el Poblenou en una plataforma científica, tecnològica i cultural que permeti posicionar Barcelona com una de les ciutats més dinàmiques i innovadores en l’àmbit internacional. La profunda renovació urbana, econòmica i social d’aquest sector, requereix de la Plaça de les Glòries com a referència i imatge visible d’una nova concepció de l’espai i l’economia. Aquest estudi permet concloure que l’actual procés obert amb la Modificació del Pla General Metropolità a la Plaça de les Glòries i el seu entorn, assenta les bases que permetran convertir la Plaça en un enclau central per a la ciutat de Barcelona, símbol de la nova economia, i confluència d’un entorn reinventat. Si bé com a procés urbà complex i en execució haurà de salvar riscos i amenaces que podrien allunyar-lo una vegada més d’aquest antic propòsit altra vegada plantejat. LA PLAZA DE LAS GLORIAS: UNA NUEVA FORMA, UNA NUEVA OPORTUNIDAD...? Autora: Montserrat Garcia Marco Tutora: Míriam Villares Junyent RESUMEN Actualmente en la ciudad de Barcelona y en concreto en uno de sus emplazamientos históricos, la Plaza de les Glorias, se está produciendo una interesante transformación urbanística, que finalmente, debe dotar este espacio urbano de una nueva centralidad. Esta tesina tiene como objetivo analizar como la Modificación del Plan General Metropolitano (1976) en el entorno de la Plaza de les Glorias se materializará en una transformación de la Plaza que la debe llevar del antiguo nodo viario que había sido hasta ahora; hacia un nuevo nodo de centralidad que dinamizará, a distintos niveles, la reconversión profunda del sector levante de la ciudad. Para ello se han analizado desde una perspectiva histórica los distintos impactos urbanísticos, sobre la movilidad, sobre el entorno social y económico, que la Plaza ha producido a través de sus distintas formas y funciones. Estos impactos se contrastan con las oportunidades que se abren en este proceso iniciado con la Modificación del PGM76. El trabajo parte de una recopilación inicial de la documentación referente a los distintos procesos de planificación urbana que han dejado huella sobre la Plaza, así como aquellos específicos correspondientes a la concreción de la misma. El Proyecto de Reforma y Ensanche de Barcelona del año 1859 de Ildefons Cerdà plantea una estructura de crecimiento excéntrica respecto a la estructura existente, que supone el desplazar el centro de gravedad de la ciudad hacia la Plaza de les Glorias, de donde nacen las tres grandes arterias viarias que atraviesan la ciudad: la Gran Vía, la Diagonal y la Meridiana. Esta posición de centralidad ha sido revalidada por las posteriores revisiones de la planificación municipal. No obstante las dinámicas de ocupación del suelo no corresponden con la concreción de lo planificado. El proceso de fragmentación urbana ocurrido en la segunda mitad del s. XX y asociado a la eclosión del automóvil determinaría su materialización inicial como nodo de comunicaciones de escala intermunicipal. El presente estudio contempla como la Plaza ha contribuido, tras su reforma de 1992, a la mejora de la accesibilidad e integración urbana de la periferia hasta el Besós. Por contra, la Plaza acrecentaría su desencuentro con la realidad social de su entorno, en profunda transformación en virtud de los procesos de revalorización urbana desarrollados con motivo de la celebración de los Juegos Olímpicos. Se analizan estos procesos de transformación que tendrán su máximo exponente en el proyecto Barcelona 22@ que busca reconvertir el Poblenou en una plataforma científica, tecnológica y cultural que permita posicionar Barcelona como una de las ciudades más dinámicas y innovadoras en el ámbito internacional. La profunda renovación urbana, económica y social de este sector, requiere de la Plaza de las Glorias como referencia e imagen visible de una nueva concepción del espacio y la economía. Este estudio permite concluir que el actual proceso abierto con la Modificación del Plan General Metropolitano en la Plaza de las Glorias y su entorno, asienta las bases que permitirán convertir la Plaza en un enclave central para la ciudad de Barcelona, símbolo de la nueva economía, y confluencia de un entorno reinventado. Si bien como proceso urbano complejo y en ejecución deberá salvar riesgos y amenazas que lo pudieran alejar una vez más de este antiguo propósito de nuevo planteado. THE “PLAÇA DE LES GLÒRIES”: A NEW FORM, A NEW OPORTUNITY...? Author: Montserrat Garcia Marco Tutor: Míriam Villares Junyent ABSTRACT Nowadays, in Barcelona’s city and specifically in one of their one historic sectors, the “Plaça de les Glòries”, is occurring an interesting urban transformation, which finally it has to give a new centrality to this urban place. This study has the aim of analyze how the Modification of General Metropolitan Plane (1976) to “Plaça de les Glòries” environment and it will materialize in a transformation of the square that came of the old node road which it had been there since now; it will be a new centrality node that it will dynamism, a different levels, the deep reconversion of de this sector of the city. For this reason, different urban impacts have been studied. They are about the mobility and the social and economic environment, that de square has produced through different forms and functions that it has. These impacts are contrasted with the opportunities that it will open in this process based on the Modification on PGM76. The project is based in an initial recompilation of the documentation relating to different processes of urban planification with impact on the square, like another specifics processes correspondent at the concretion of the square. The Reform and Eixample Project of Barcelona, executed at 1859 by Ildefons Cerdà, it is based on an eccentric structure of growth opposed to the existing structure. For these reason, it means to move the city’s centre of gravity to Glòries square, where born the three big arterial roads that cross the city: Gran Via, Diagonal and Meridiana. This centrality position has been revalidated by the subsequent revisions of the municipal planning. However, the dynamics of land use aren’t the same as what has been planned. The urban fragmentations process of the second half of XX century and associated with the appearance of the car, would determine its initial materialization like a communications inter-municipality node. The study introduces how the square has contributed, after its reform in 1992, to improve accessibility and urban integration of the periphery to Besòs. However, the square would grown with its mismatch, with the social reality of its environment, a deep transformation because of de urban upgrading processes that they has been developed for the celebration of the Olympic Games. This transformation processes are analyzed and they will have its maximum exponent in the project Barcelona 22@ that it search the conversion of Poblenou in a scientific, technologic and cultural platform which allows positioning Barcelona like one of the most dynamic and innovative city in the international level. This deep urban, economical and social renewal of this sector, requires that “Plaça de les Glòries” will be a reference and a visible image of a new conception of the space and the economy.