>Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! Tan lejos tan cerca! Tan lluny, tan a prop! DANIEL NAVAS Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! ©2018 ns>navas&solé>arch. © del text, el autor Daniel Navas © de les imatges, els il·lustradors i/o fotògrafs autors DanielNavas+NeusSolé | arch.e·files Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! Tan lejos tan cerca! Tan lluny, tan a prop! DANIEL NAVAS >Columna de la victòria Pàgina següent> d’Heinrich Strack “Àngel A baix, esquerra Cassiel” film de Wim Wenders >Quadriga de l’Aurora “In weiter Ferne, so nah!”. presidint el final de la Meridiana >Encapsulament de mobilitats des de l’únic carril compartit per tot tipus de transport. >Wim Wenders “In weiter Ferne, so nah!”. >Quadriga de l’Aurora de Rossend Nobas (Exposició Internacional de 1888). Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! Tan lejos tan cerca! Tan lluny, tan a prop! esde lo alto de la es de dalt de la columna de la victoria columna de la victòria de Heinrich Strack d’Heinrich Strack,1864 1864 sobre la diosa sobre la deessa Dalada de Friedrich Drake, el Dalada de Friedrich Drake, ángel Cassiel (Otto Sander) l’àngel Cassiel (Otto Sander) observa en medio del parque observa al mig del Parc del Tiergarten una ciutat de Berlín del Tiergarten una ciudad recentment unificada, on de Berlín recién unificada, l’”ombra” del mur ja enderrocat donde la “sombra” del muro és encara visible. Així arrenca ya derribado es aún visible. el film de Wim Wenders In Así arranca el film de Wim weiter Ferne, so nah! Tan Wenders In weiter Ferne, so lluny, tan a prop!. nah! ¡Tan lejos, tan cerca!. Abans que el primer fotograma il·lumini la pantalla, un text Antes de que el primer l’antecedeix com a preàmbul: fotograma ilumine la pantalla, “El llum del cos és l’ull. Així un texto le antecede como que si el teu ull és bo, tot el preámbulo: “La lámpara del teu cos està ple de llum. Però cuerpo es el ojo. Así que si tu si el teu ull és maligne tot el ojo es bueno, todo tu cuerpo teu cos quedarà a les fosques “(Sant Mateu, VI, 22). esta lleno de luz. Pero si tu ojo es maligno todo tu cuerpo La daurada quadriga de estará en tinieblas.” (San l’Aurora de Rossend Nobas Mateo, VI, 22 ). (Exposició Internacional de 1888) il·lumina la perspectiva La dorada cuadriga de la inicial de l’Avinguda Meridiana Aurora de Rossend Nobas sobre el Parc de la Ciutadella (Exposició Internacional de de Josep Fontseré com a missatge del temps en què va 1888) ilumina la perspectiva ser construïda. inicial de la Av.Meridiana sobre el Parque de la Ciutadella Per a Ildefons Cerdà, la de Josep Fontseré como un Meridiana com el Paral·lel, Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! 5 >Marge costat mar de Meridiana caracteritzat pels desajustos entre nivells d’assentament de ciutat i infraestructures, de manera cada cop més propers i sobreposats. mensaje del tiempo en el que foren dos traces connectives fue construida. de la nova ciutat sobre la gran escala peninsular, les dues Para Ildefons Cerdà, la remeten als congostos en què Meridiana como el Paral·lel, Besòs i Llobregat trenquen la fueron dos trazas conectivas de la nueva ciudad sobre la serralada Litoral, però també gran escala peninsular, las dos mostren un referent geomètric remiten a los congostos en il·lustrat sobre el globus que Besós y Llobregat rompen terraqüi: meridians i paral·lels, la cordillera Litoral, pero nord i sud. también muestran un referente geométrico ilustrado sobre el Cent cinquanta vuit anys globo terráqueo: meridianos y després, la Meridiana, entre paralelos, norte y sur. la Ciutadella i Glòries, manté Ciento cincuenta y ocho la ferida visible de la seva años después, la Meridiana, inacabada execució. Allò entre el Parc de la Ciutadella que fou -previ a l’enderroc y la Plaça de les Glòries, de les últimes muralles- el mantiene la herida visible de primer entorn ferroviari de su inacabada ejecución. El les estacions de França i del espacio que fuera -previo Nord suporta encara ara la al derribo de las últimas inadaptabilitat d’una inacabada murallas- primer entorno ordenació, especialment ferroviario de las estaciones de Francia y del Norte soporta visible entre Marina i Glòries aún la inadaptabilidad de on segueix intermitentment al una inconclusa ordenación, descobert la infraestructura especialmente visible entre ferroviària provocant un Marina y Glòries donde paisatge de nivells forçats, sigue intermitentemente al mitgeres i restes d’antigues descubierto la infraestructura arquitectures que construeixen ferroviaria provocando un un mur enfront de les paisaje de niveles forzados, continuïtats transversals allí medianeras y restos de antiguas arquitecturas, on en un temps es situava la frontera impenetrable entre la 6 Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! >Nivells inferiors de pas de l’estructura ferroviària i soterraments parcials. Diferents inadaptabilitats de la ciutat en el temps. estableciendo un muro ciutat burgesa i la Barcelona frente a las continuidades industrial. transversales en lo que un dia fue frontera impenetrable El consens sobre el projecte entre la ciudad burguesa y la urbanístic del govern de centre Barcelona industrial. esquerra de la Barcelona dels 90 des del qual s’escomet la El consenso sobre el transformació del front de mar proyecto urbanístico del i l’activació del sector oriental gobierno de centro izquierda de la ciutat canalitza un seguit de la Barcelona de los 90 de projectes urbans en la desde el que se acomete la direcció d’ intentar reparar transformación del frente de les fractures d’aquest espai, mar y la activación del en el qual Glòries mai va sector oriental de la ciudad deixar de ser l’epicentre d’un conducen a proyectos urbanos enorme “forat negre”, capaç que intentan reparar las d’empassar un darrere l’altre, fracturas de este espacio, en tots els dissenys parcials, que el que Glòries nunca dejó de en absència d’una “força de ser el epicentro de un enorme gravetat” urbana, triturarien “agujero negro”, capaz de tota relació cívica. tragar uno tras otro, todos los diseños parciales, que en El projecte de Carme Fiol i ausencia de una “fuerza de Andreu Arriola per a l’espai de gravedad” urbana, trituran Glòries - avui també devorat toda relación cívica. pel “desmuntatge” d’allò que va ser associat al “model El proyecto de Carme Fiol y Barcelona” - va introduir una Andreu Arriola para el espacio certa dosi de “materialitat de Glòries - hoy también arquitectònica” intentant devorado por el “desmontaje” atrapar el no assolit centre del de aquello que fue asociado projecte Cerdà de 1860 des al “modelo Barcelona”- d’una disposició geomètrica en introdujo una cierta dosis de les antípodes d’aquell. “materialidad arquitectónica” intentando atrapar el El projecte del 92 resolia la inalcanzado centro del seqüència d’interacció entre Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! 7 >Condició residual d’alguns espais intersticials. >Marge muntanya Meridiana. Auditori i Encants Nous. 8 Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! >Tramvia Meridiana. Predomini de la infraestructura ferroviària i reducció de l’espai públic per a la resta de mobilitats. proyecto Cerdà de 1860 desde l’eix d’una Gran Via passant una disposición geométrica en i una Avinguda Diagonal las antípodas de aquel. sense continuïtat, formalitzava un centre buit a través d’un El proyecto del 92 resolvía nus amb vocació d’ “edifici- la secuencia de interacción rotonda” contenint un amagat entre el eje de una Gran parc interior, entorn al qual Vía pasante y una Avenida discorria el trànsit d’entrada Diagonal sin continuidad, i sortida de la ciutat per la formalizaba un centro vacío Gran Via. Un cercle major a través de un nudo con s’encarregava al pla inferior, vocación de “edificio-rotonda” de connectar Meridiana i una el cual acogía un escondido Diagonal cega. Mentre que parque interior, entorno al que l’articulació arquitectònica discurría el tráfico de entrada vertical es materialitzava amb y salida de la ciudad por la la torre de Jean Nouvel, que a Gran Via. Un círculo mayor se part de erigir-se en l’element encargaba en el plano inferior, simbòlic d’aquest espai, de conectar Meridiana y una s’introduïa al subsòl sobre un cercle lleument major fins Diagonal ciega. Mientras que clavar-se sobre una làmina la articulación arquitectónica d’aigua, com també ho feia vertical se materializaba con el Museu del Disseny d’Oriol la torre de Jean Nouvel, que Bohigas, Josep Martorell además de erigirse en el i David Mackay resolent elemento simbólico de este interiorment el salt transversal espacio, se introducía en mitjançant el mateix recurs de el subsuelo a través de un l’estany que els vincula amb la círculo levemente mayor hasta cota de l’antiga “Llacuna ‘. clavarse sobre una lámina de agua, como también lo Vam tenir ocasió hacían el Museu del Diseño d’experimentar el 1991 a de Oriol Bohigas, Josep la Plaça de les Drassanes Martorell y David Mackay (Neus Solé, Daniel Navas) resolviendo interiormente el un paisatge entorn al buit salto transversal mediante el interior d’un gran nus, com el mismo recurso del estanque que resolia el parc interior de Meridiana-Glòries: In weiter Ferne, so nah! | Tan lejos tan cerca! | Tan lluny, tan a prop! 9 >Desertització de l’espai públic des de la nova implantació ferroviària dels nous tramvies qu’en monopolitzen l’ús exclusiu.