FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES LES AAVV DAVANT EL PAM 2004-2007 (PAGS.` 11 A13) DE BARCELONA La Veu del

CARRERPublicació bimestral Obradors, 6-8 baixos ● 08002 Barcelona Nº 82 desembre de 2003-gener de 2004

LA POBRESA A BARCELONA

(PAGINA` 3) La Veu del 2 CARTES CARRER desembre de 2003-gener de 2004 La Veu del CARRER Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA Edita Alfons López, Eugeni Madueño, Pep Badal, Brasil i Bordeta Coor. Casc Antic La França Federació dʼAssociacions de Veïns Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, Pi i Margall (Baró de Viver) Sant Andreu de Triangle de Sants 93 491 05 49 93 310 53 33 93 325 08 93 i Veïnes de Barcelona José Molina, Eduard Moreno, Ferran 93 311 41 93 Palomar 93 431 75 45 Baix Guinardó Defensem la Barcelona La Pau Obradors, 6-8 baixos Navarro, Núria Pompeia, Albert Recio, Poblenou 93 345 81 54 Trinitat Nova 93 436 81 80 Vella 93 313 28 99 08002 Barcelona Ferran Sagarra, Josep Lluís Rueda, 93 266 44 41 Sant Andreu Nord 93 353 88 44 Barceloneta 93 319 00 87 Les Corts Telèfon: 412 76 00 Mercè Tatjer, Ángel Valverde, Ole Poble Sec 93 274 03 34 Trinitat Vella 93 221 72 44 Diagonal Mar Joan Gamper, 48, 2n Fax: 412 58 88 Thorson, Pau Vinyes. 93 441 36 65 Sant Antoni 93 274 19 58 Bon Pastor 93 307 91 20 Maresme Polvorí 93 423 93 54 Turó de la Peira e-mail: [email protected] Portada 93 346 46 18 Dreta Eixample 93 266 18 56 web: www.lafavb.com 93 432 36 42 Sant Cristòfol 93 358 06 95 Camp dʼen Grassot 93 488 05 90 Mercè, Barri de la Ferran Fernández Porta 93 432 34 71 Unió-M. Barberà-Sta. [email protected] Esquerra Eixample 93 205 16 95 Consell de direcció Maqueta original 93 359 44 60 Sant Genís Margarida-Penedides Camp Nou 93 453 28 79 Meridiano Cero Andrés Naya i Manel Andreu Joan Carles Magrans Prosperitat 93 417 03 67 93 317 16 11 Benavent, 14 Font dʼen Fargues 93 274 02 72 93 276 30 15 Sant Gervasi Vallbona Cap de redacció i maquetació Administració Can Baró [email protected] Mont dʼOrsà-Vallvidrera Elia Herranz Provençals Verneda 93 417 90 65 93 354 89 82 93 285 12 96 Font Guatlla-Magòria 93 406 84 53 Marga Parramon 93 307 46 95 Sant Martí Provençals Verdum Can Caralleu 93 424 85 06 Montbau Consell de redacció Publicitat Putxet 93 314 17 04 93 276 02 30 Guarderia, 12 Font del Mont 93 428 29 34 Redactors Isabel Mancebo i Carmen Plaza [email protected] Sant Ramon Nonat Verneda Alta Can Peguera 93 406 90 49 Navas Marc Andreu, Alberto González, Joan A. Racó de les Corts 93 440 14 54 93 314 58 13 Vilaseca, 1 Fort Pienc 93 340 51 85 Guerrero, Francisco Manzano, Gerard Fotomecànica i impressió [email protected] Sants Via Trajana Can Rectoret 93 231 11 46 Ntra. Sra. de la Salut Melgar, Jordi Gol, Marta Milà, Rosa Mª Grinver, S.A. (T. 373 68 61) Rambla, Amics de la 93 331 10 07 V. Trajana, bloc 10, 1r 93 205 04 87 Gòtic 93 204 86 04 Palencia, Laia Farran, Vanessa Pedrosa, Distribució 93 317 29 40 Sarrià Vil·la Olímpica Carmel 93 315 18 20 Nou de la Rambla Albert López, Gemma Aguilera, Luis Trèvol Missatgers (T. 93 498 80 70) Rambla de la Bordeta 93 204 90 58 93 221 93 93 93 357 57 48 Gràcia 93 441 01 83 Caldeiro, Eva Lechuga, Alícia Tudela, 93 331 10 07 Sudoest del Besòs Xile Casc Antic 93 217 60 88 Paraguai-Perú Jaume Figueras, Laura Baeza, Rosa Raval 93 278 18 62 Av. Xile, 34, 11-15 93 319 75 65 Gràcia Nord-Vallcarca 93 278 06 93 Mª Marcer, Cristina Salas, Iris Martín, 93 441 77 21 Tallers, Gravina, Zona Sud Sant Andreu Cera 93 211 26 27 Parc Sergio Porcel, Gladys Echeverri. Roquetes Jovellanos i Pl. Castella 93 346 72 03 93 329 48 53 G. Via-Perú- 93 221 04 87 Fotògrafs 93 359 65 72 93 317 38 39 Zona Universitària Ciutat Meridiana Espronceda Parc de lʼEscorxador Dani Codina, Joan Morejón, Ignasi R. La FAVB no està necessàriament dʼacord Ronda General Mitre Taula del Raval 93 401 77 43 amb les opinions que sʼexpressen als ar- C. de Cent, 82, 6è, 1a Renom, Jordi Tarrés, Andreu Blanchar. 93 276 30 94 93 308 77 34 ticles signats per particulars o col.lectius. [email protected] 93 442 46 68 Clot-Camp de lʼArpa Guineueta Parc la Vall dʼHebron Consell assessor Qualsevol reproducció total o parcial del Ronda Sant Antoni Torre Baró 93 232 46 10 93 428 46 23 93 428 68 66 Anna Alabart, Ernest Alós, Roser contingut dʼaquesta revista haurà de fer 93 442 24 12 93 276 09 48 Clota Horta Passatge Isabel Argemí, Alfons Barceló, Jesús esment del seu autor i origen Ronda Sant Pere Torre Llobeta 93 357 72 59 93 407 20 22 Pg. dʼIsabel, 6 Rda. Sant Pere, 7 93 429 07 06 Coll-Vallcarca Hostafrancs Penitents-Taxonera Sagrada Família Travessera de Dalt 93 284 28 80 93 421 79 19 93 418 68 71 Lʼedició dʼaquesta publicació ha estat possible gràcies a la 93 246 53 19 93 284 23 42 Congrés Joan Maragall col.laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat Sagrera Tres Torres 93 340 70 12 93 347 73 10 de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col.laboradors. 93 408 13 34 93 205 77 89

Un nou CARRER a internet Imprès en paper ecològic de 65 grams Aquest número té un tiratge Canvis: Elia Herranz de 8.000 exemplars Telèfon: 93 412 76 00 www.lafavb.com Dipòsit legal: B - 21300 - 1995 i la seva distribució és gratuïta

Els nostres PUNTS El ninot... de DISTRIBUCIÓ Un dibuix de El Roto Editorial Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 Amos del mercat El Glaciar. Plaça Reial Taller de Músics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Portem un temps en què la capacitat de sorpresa té Forn de pa Aubet. Sicilia, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 els seus límits. Tot és qüestió dʼacostumar-se i acabar Forn dʼen Pere. Dos de Maig, 281 veient com a normal allò que és excepcional. Ens Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 referim als anuncis als diaris dʼempreses que compren Celler de lʼEstevet.Calàbria, 57 Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136 edifi cis amb els llogaters a dins, tot en el mateix lot. Els Cafeteria Anem Al Gra. Còrsega, 382 afectats solen ser persones soles, grans i pobres. El Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 Cotxeres de Sants. Sants, 79 nou propietari, és a dir, el potent grup immobiliari, els Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc de la Espanya Industrial, s/n pressiona fi ns que deixen lliure lʼhabitatge.Tanmateix, Centre Tomás Tortajada. Fonthonrada,8-10 un nou anunci aparegut en un diari barceloní ha El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 aconseguit tornar a sorprendreʼns: “Compro solars La Bàscula. Foc, 128 Centre de Serveis Personals de Les Corts. qualifi cats com a equipaments a Barcelona ciutat. 93 Masferrer, 33 494 96 70 - 629 65 55”. Ni més, ni menys. Compren per Can Deu. Pl. Concordia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 vendre, per guanyar, per treure profi t, en aquest cas Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. Pl. de Vallvidrera, 3 dʼun solar qualifi cat com a equipament. Si sʼanuncien Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel dʼEntitats de Gràcia. Providència, 42 és perquè sʼinteressen i si sʼinteressen és perquè hi ha Centre Cívic de El Coll. Aldea, 15-17 Cartes dels lectors negoci. Que el solar estigui destinat a la construcció La Sedeta. Sicília, 321 Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 dʼequipaments o zona verda implica un preu de venda Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 La suerte de ser gorila ha supuesto que el ciudadano tenga Polisportiu Perill. Perill, 16-22 més baix. Com és possible que es pugui especular amb Polisportiu Claror. Sardenya, 333 Estos días he presenciado estupefacto una espera de hora a hora y media aquesta qualifi cació? Molt fàcil: el solar es compra barat El Carmel. Santuari, 27 cómo los cuidadores de Copito decla- desde su llamada hasta que llegue la Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 ja que el propietari només té lʼhoritzó de lʼexpropiació Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 ran con claridad que le han aplicado la patrulla, si es que se presenta. Está Centre de Serveis Personals dʼHorta. eutanasia al ver que tenía síntomas de claro por lo anteriormente expuesto forçosa si no vol vendre. Després, a negociar a la Pl. Santas Creus, 8 sufrimiento. Qué suerte poder elegir la que este sistema no funciona y que el rebotiga amb el constructor de torn i aconseguir la Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipré, 13 muerte y dejar de sufrir. Lo que es una ciudadano no sólo se siente cada vez requalifi cació urbanística corresponent. Els pisos que Ateneu Popular Nou Barris. Port Lligat, s/n desgracia es que no se les permita lo más desatendido, sino que actualmen- es construeixin després faran la resta. Que aquesta Casal de Barri Prosperitat. Pl. Ángel mismo a las personas. te está totalmente desprotegido. Señor Pestaña, s/n ciutat és un paradís per als especuladors no és nou. I Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Oscar Clos, estamos de acuerdo en tener una Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 Barcelona guapa. Estamos de acuerdo que la iniciativa la portin els promotors, les immobiliàries Centre Cívic Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 ¿Se puede dormir en Barcelona? en que el Fòrum está promocionando i els propietaris del sòl és una prova que lʼAjuntament, Centre Cívic de Trinitat Vella. Ésta es la pregunta que le hacemos a Barcelona al exterior, pero nunca hay la Generalitat i el govern central han fet deixadesa de Foradada, 36-38 nuestro alcalde y a los regidores de los que olvidar las promesas hechas en Centre Cívic de Sant Andreu. Gran de Sant les seves responsabilitats. Però que els especuladors Andreu, 111 distritos. Hemos llegado a tal extremo campaña electoral, en las que lo más Can Guardiola. Cuba, 2 de permisividad que no hay plaza, par- importante era el ciudadano. Estamos siguin tan atrevits i pocavergonyes per anunciar-se a Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n que o barrio que no tenga un grupo de de acuerdo en que el ciudadano es la premsa demostra que estan més còmodes que mai i Districte Sant Andreu. Pl. Orfi la, s/n Centre Cívic de La Sagrera. Martí Molins, 29 jóvenes que por la noche y hasta altas lo más importante, pues es el que que el mercat el tenen completament dominat. Casal de Barri Congrés. Acàcies, 26 horas organicen su fi esta particular: confi gura la vida de Barcelona. Para Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 practicando el trial con las motos a todo nosotros, los ciudadanos, nuestra vida El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 gas, jugando a la pelota, a skatting, gri- diaria es primordial. Y nuestro derecho Centre Cívic de Sant Martí. Selva de tando, creyendo que la calle es suya. al descanso es fundamental. Creemos Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 El problema se agrava debido a la falta que debemos ser atendidos por nues- Feliç i crític 2004 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 de efectivos de la guardia urbana. ¿Por tra guardia urbana, pero, ¿dónde está Casal Joan Casanelles. Pl. Joan qué? La respuesta está en la nueva cuando se la necesita? ¿Qué intereses Casanelles,s/n La redacció de La Veu del Carrer us desitja Foment Martinenc. Provença, 595 organización de descentralización que políticos han permitido que exista esta SESE. Joan Alcober, 6 ha llevado a cabo nuestro ayuntamien- defi ciencia en el servicio? No hay nin- un bon Nadal i un feliç i crític 2004. I amb bon to, unifi cando la vigilancia por zonas. gún interés político que deba primar so- humor us regala el calendari que Floquet de Horta-Guinardó, Sant Andreu y Nou bre los intereses del ciudadano. ¿O sí? El pròxim número de Carrer el podreu Neu ens ha deixat com a epitafi . trobar als punts de distribució el Barris pertenecen a la zona cuatro. proper mes de febrer Esta “maravillosa” y caótica estructura Mª Rosa Graell La Veu del desembre de 2003-gener de 2004 CARRER CRÒNICA 3 La pobresa és el malson de Barcelona

Un informe municipal reconeix per primer cop que a dels barcelonins més grans de 65, Barcelona viuen com a mínim 180.000 pobres. És a igual que la meitat de les perso- nes vídues, es troben en situació dir, que les veïnes i veïns que han de sobreviure amb dʼexclusió social. A més, en cinc menys de 320 euros cada mes podrien omplir dues anys la ciutat ha passat de tenir vegades el Camp Nou. Davant dʼaquesta realitat, lʼAjun- 92 dones pobres per cada 100 homes pobres (el 1996) a tenir tament endega un pla per a la inclusió social i ha incre- avui 108 dones pobres per cada mentat els pressupostos dʼatenció a les persones fins a 100 homes. 356,3 milions dʼeuros, un 30% de la despesa total. Col·lectius en situació de risc

Però malgrat que el perfil de la MARC ANDREU nostre país. A més a més, un altre pobresa a Barcelona és el dʼuna 10% de barcelonins (150.000 per- dona gran que viu sola i amb una Lʼhistoriador Jordi Nadal, exmem- sones més) viuen amb una renda pensió insuficient, els joves, els bre del consell consultiu de nota- mensual inferior als 448 euros aturats i les famílies atrapades bles que Joan Clos va crear en el (74.500 pessetes), cosa que els pels elevats preus de lʼhabitatge seu anterior mandat, explicava en posa en una situació dʼenorme són col·lectius en risc que no es- una entrevista al suplement Lli- precarietat. capen a lʼexclusió social. Així, un bres de El Periódico que lʼalcalde terç de les persones separades “somnia amb Tolosa de Llengua- Un estudi de la Pompeu Fabra o divorciades, amb una propor- doc, una ciutat antigament rural ció molt elevada de dones amb i encara poc contaminada que Són dades dʼun estudi elaborat nens a càrrec, estan en situació avui és lʼepicentre de la potent pels membres de la Universitat de precarietat econòmica. Paral- indústria aeronàutica francesa Pompeu Fabra Sebastià Sarasa lelament, un de cada tres barce- i que concentra 15.000 tècnics i Albert Sales per encàrrec del lonins aturats o amb contractes a altament qualificats, amb uns- ni nou regidor de Benestar Social precari i a temps parcial viuen en vells de renda, consum i cultura de lʼAjuntament de Barcelona, la pobresa. És en aquest context extraordinàriament elevats”. Però lʼecosocialista Ricard Gomà, que és alarmant que el Consell aquest somni, resumit en la dar- treball que analitza lʼevolució de Econòmic i Social de Barcelona rera campanya electoral socialista la pobresa a la ciutat entre 1996 admeti que el 85% dels contractes en lʼeslògan de “Barcelona és la i 2001. Lʼinforme no quantifica, signats a la capital catalana durant per tant, lʼexclusió social a la que el 2002 van ser temporals, amb estan abocats molts dels nous una proporció molt elevada dels El 85% dels veïns i veïnes que en els darrers que tenien una durada inferior a anys estan arribant als barris de sis mesos. contractes signats Barcelona, una part dels quals Si la realitat és, doncs, que a Barcelona durant són immigrants il·legals que, com els pobres de Barcelona podrien a mínim a lʼinici del seu periple a omplir més de dues vegades el el 2002 van ser la ciutat, es pot afirmar que literal- temporals ment passen gana. Si, a més, es JORDI TARRÉS creuen les dades dʼaquest informe Veïna del barri Gòtic afectada per un procés de desnonament. municipal amb les xifres que do- Tot i que el perfil nen entitats com Arrels i Rauxa de la pobresa a millor ciutat del món”, xoca amb –i segons les quals entre 2.000 de lʼalcalde Clos sobre Tolosa. Tot i això, en termes relatius sʼha la realitat de que el 12% dels bar- i 4.000 persones dormen habitu- Lʼestudi de Sarasa i Sales, que mantingut el diferencial respecte Barcelona és el celonins i barcelonines es troba alment als carrers de Barcelona, ha mesurat la pobresa segons els la mitjana, de manera que els dʼuna dona gran que en el llindar de lʼexclusió social aproximadament la meitat de tots índex marcats per la Unió Euro- pobres “continuen sent tan pobres perquè viu amb menys de 320 eu- els sense sostre de Catalunya i pea -són llars pobres aquelles els com ho eren cinc anys abans en viu sola i amb una ros (53.000 pessetes) al mes. En una setena part dels de lʼEstat es- membres de les quals tenen una relació als grups més benestants”. pensió insuficient, altres paraules: a Barcelona resi- panyol- i Càritas Barcelona –que renda personal equivalent inferior Sí que hi ha tendències, però, deixen al voltant de 180.000 dels alerta dʼun col·lapse social perquè al 60% de la mitjana- admet que que van a més: lʼenvelliment i la els joves, els aturats 715.000 catalans que, segons un 57% de les famílies que atén entre 1996 i el 2001 “la població feminització de la pobresa. Lʼes- i les famílies amb lʼObservatori de la Pobresa de la tenen dificultats per disposar dʼun barcelonina en situació de pobre- tudi certifica que un 63% dels Fundació Un Sol Món de Caixa de habitatge digne-, sʼentén que la sa ha augmentat la seva renda pobres de Barcelona són majors problemes per pagar Catalunya, viuen en la pobresa al realitat queda molt lluny del somni disponible en termes absoluts”. de 55 anys i que quasi la meitat lʼhabitatge voregen lʼexclusió social

Camp Nou, queda clara la in- suficiència de les 700 places de Un pla dʼinclusió social amb prou recursos? menjadors socials que té lʼAjunta- ment i que lʼany passat van servir un total de 215.000 àpats. També LʼInforme sobre la pobresa i lʼexlcusió so- Vallbona i Ciutat Meridiana. dʼuns pressupostos municipals que, en total, semblen poques les 1.800 perso- cial a Barcelona -treball que només sʼha Un exemple de les mesures que vol im- pel 2004 pugen fins a 1.189 milions dʼeuros, nes que lʼany 2002 van passar fet públic parcialment acaba amb lʼautoen- plantar el regidor Ricard Gomà és que les un 12,1% més que lʼany passat. El fet que pels serveis municipals dʼacollida gany oficial de que Barcelona va bé. Però 6.600 persones que els serveis municipals els programes dʼatenció a les persones, tot temporal o diürna, o les 2.000 que més enllà de trencar la consigna municipal dʼassistència domiciliària van atendre lʼany i ser la partida més elevada, només sʼhagin van ser ateses pels educadors de de que a la ciutat no hi ha pobres, pretén passat (amb un promig de 4,3 hores set- incrementat un 5% respecte el 2003 ha ai- carrer, o les 6.600 que van tenir sentar les bases dʼun pla de ciutat per a manals) passin a ser, dʼaquí a quatre anys, xecat crítiques. El govern municipal respon accés a atenció domiciliària. la inclusió social orientat en quatre grans 20.000. I no seran totes les que haurien de que els fons dʼatenció social primària pugen És per això que, més enllà dels línies estratègiques: impulsar lʼaccés als ser, perquè es calcula en més de 30.000 un 11,5% (i un 13,5% lʼatenció domiciliària); 144.240 euros que lʼalcalde Joan drets socials i de ciutadania; fer accions les persones, bàsicament gent gran, que la que el pla contra la pobresa té un 11,4% Clos va prometre a la Fundació positives orientades a les persones i col- necessiten. més de recursos i que lʼatenció a les per- Banc dʼAliments el mateix dia (16 lectius en situació dʼexclusió, promoure la Que aquest pla dʼinclusió social es pugui sones grans puja un 15,2% A més, reclama dʼoctubre) que el seu regidor de integració de polítiques i el treball trans- materialitzar depèn dels recursos que se li la creació del Consorci de Serveis Socials, Benestar Social, Ricard Gomà, versal en xarxa, i facilitar la participació destinin i de com es gestionin. LʼAjuntament que permetria sumar uns 90 milions dʼeu- presentava el sorprenent estudi social i el treball des del territori, promo- ha aprovat que el 30% de les despeses ros més, donat que fins ara la Generalitat sobre la pobresa, lʼAjuntament de vent plans dʼacció comunitària a una dese- corrents previstes pel 2004 es destini a gastava a Barcelona només la meitat del Barcelona sʼha dʼimplicar a fons na de barris, com el Raval i el Poble Sec, lʼatenció a les persones. Amb 356,3 milions que destinava de mitja a serveis socials a la per lluitar contra lʼexclusió social. en la línia dels que ja hi ha a Trinitat Nova, dʼeuros, aquesta és la partida més elevada resta de Catalunya. Erradicar aquest malson sí que seria un somni. La Veu del 4 PUBLICITAT CARRER desembre de 2003-gener de 2004 La Veu del desembre de 2003-gener de 2004 CARRER CRÒNICA 5

En El monopoli de les botigues de roba 5 paraules La firma gallega de roba Inditex, que té entre les 18.000 gossos seves marques Zara, Bers- Dels 130.000 gossos existents hka, Massimo Dutti i Stra- a la nostra ciutat només divarius, concentra gran han estat censats 18.000. La Guàrdia Urbana ha imposat part dels seus negocis al 1.429 multes. 1.361 són per centre de la ciutat, amb 19 no censar els gossos, 42 per comerços entre Passeig de no tenir contractada una assegurança -obligatòria- de Gràcia, Portal de lʼÀngel, responsabilitat civil en ser Portaferrisa i Pelai. potencialment perillosos i 26 per no tenir el permís JAUME FIGUERAS especial que algunes races requereixen. El centre de Barcelona és visita obligada per qualsevol turista que Xifres d’habitatge arribi a aquesta ciutat. Passeig de Gràcia, Portal de lʼÀngel, Portafer- El Patronat Municipal de rissa i el carrer Pelai són vies ine- l’Habitatge senyala que 17 ludibles, carrers que ofereixen un de cada 100 habitatges nous món ple de vida. Però el que so- són de protecció oficial. Cada bretot ofereixen aquests carrers, a família dedica el 46,9% del part dʼalguns dels exemples més salari per accedir a un pis reeixits de lʼarquitectura modernis- nou. Els pisos han pujat un ta, és una inacabable filera de bo- 21,6% en un any. Respecte tigues, dʼaparadors que criden el DANI CODINA als lloguers, per cada metre vianant amb el seu cant de sirenes El grup Inditex té 19 botigues al centre de la ciutat. (Vista del Portal de lʼÀngel). quadrat es paguen 9,19 euros disposat a fer naufragar qualsevol (1.520 pessetes). tarjeta de crèdit. I és que si mai algú es veu en el compromís dʼha- gesia catalana i en els últims anys inversió de part dels beneficis en gairebé la meitat dels consumidors Amb els palestins ver-se de gastar 100.000 euros en lʼimpuls dʼempreses com Inditex campanyes socials o de mecenat- creuen que en els últims anys els un dia, de ben segur que acudirà han ocupat amb força un espai ge, sinó que fa referència a com productors de roba han modificat Quasi un millar de persones al centre de Barcelona, on potser que semblava més reservat a les i en quines condicions laborals i la mida de les talles, fent-les cada es van concentrar el passat aconseguirà la seva proesa sen- Visas Oro i a les American Ex- socials es generen els productes i cop més petites. Una percepció 9 de novembre a la plaça se caminar més de 500 metres. press que a les targetes de dèbit. els beneficis de lʼempresa. que jutgen errònia des de mar- Sant Jaume per denunciar I és que aquest és el carrer on I és que Inditex ha entrat en el Setem a través de la campanya ques com Mango, afirmant que el mur que el govern d’Israel es troben les grans marques del centre de Barcelona com qui es Roba Neta, va adquirir fa un parell en els últims anys les mides de construeix a Cisjordània. Es disseny i algunes de les joieries llença a comprar en una partida dʼanys 120 accions (equivalents a les talles no només no sʼhan en- va alçar un mur simbòlic de amb més pàtina de la ciutat. Bai- de monopoli, i hi té instal·lades ni uns 1.800 euros) dʼInditex amb la congit, sinó que en alguns casos caixes de cartró i es va sentir xant des del carrer Aragó i fins a més ni menys que 19 botigues de voluntat dʼassistir a la Junta dʼAc- sʼhan engrandit, afirmació de la la cancó The Wall de Pink la Gran Via, les botigues amb roba les seves marques, concentrant cionistes de lʼempresa per pressi- qual es pot deduir que o la meitat Floyd. per carteres molt amples sʼamun- la major part de la seva activitat onar des de dins perquè sʼadoptin dels consumidors sʼhan engreixat teguen (si és que les botigues de al Portal de lʼÀngel on hi té 8 els criteris de responsabilitat social o tenen una percepció deformada L’ofici més antic categoria poden amuntegar-se) comerços. Inditex com a tal es de la realitat i és que ja se sap que en un continum només trencat per constitueix el 1985 i des de lla- la majoria (en aquest cas majoria 1.000 de les 11.500 alguns bancs. vors el seu creixement ha estat simple, ja que no arriba al 51%) prostitutes censades a gairebé exponencial fins arribar a La Gran Via fa de sovint sʼequivoca. Catalunya exerceixen a Entre bancs i McDonaldʼs estar present en 46 països, amb frontera difusa entre Al marge de totes aquestes pe- Barcelona. 661 treballen una forta implantació al mercat titeses, la vida comercial al centre als carrers; el 47% a Les Al costat del Banco Urquijo, del europeu. Un camí que aquest any la Barcelona rica i de Barcelona segueix el seu curs, Corts, el 29% a Ciutat Banco Bilbao Vizcaya Argentaria sʼha eixamplat amb una nova línia la no tan rica: a la el Nadal ens impregna de felicitat Vella, el 15% a Sant Martí, i del Santander Central Hispano empresarial amb lʼobertura de i engrandeix el cor de la gent i a el 5% a l’Eixample i el 14% es pot trobar un McDonaldʼs i diverses botigues de roba per a banda de mar ja hi la vegada empetiteix el seu ca- a Montjuïc. En les últimes botigues com la dʼun dissenyador la llar amb la marca Zara Home, ha botigues de preus pital amb uns 600 euros menys, setmanes s’intenta consolidar anomenat Hermenegildo Zegna, que ja ha instal·lat un negoci a la que és la despesa que es calcula un nou punt als voltants de la un bon lloc per comprar un trajo Rambla de Catalunya. més ajustats per persona en aquestes dates. plaça de les Glòries. El 85% i no engreixar-se, perquè ha de Les xifres econòmiques que Mentrestant, aliè a les dificultats són estrangeres i la majoria saber greu que un vestit que facilita lʼempresa gallega, que co- econòmiques de moltes famílies, el té més de 35 anys. costa 1.048 euros seʼt quedi petit. titza en borsa i té com a principal de forma eficaç i transparent. Amb Portal de lʼÀngel segueix el seu rit- En aquesta botiga el respecta- accionista el seu fundador, amb aquesta intenció la Campanya me vital i la gentada pren el carrer Es ven sòl públic ble client pot vestir-se de tardor, gairebé un 60% de les accions, Roba Neta va formular diverses sense miraments i sense que un sense abric, per uns 1.800 euros, són més que optimistes. Amb preguntes a la junta dʼaccionistes vianant qualsevol pugui parar-se TMB s’ha venut un solar per calçotets i mitjons a part. La Gran dades dels nou primers mesos sobre on es produeixen les peces deu segons a cordar-se la sabata 31 milions que es destinarà Via fa de frontera difusa entre la de lʼany, Inditex ha obert un total de roba dʼaquest grup empresa- sense que lʼempenyin (un exemple a construir 9.800 metres Barcelona rica i la Barcelona no de 137 noves botigues i calcula rial, preguntes que van quedar clar de lʼavantatge dels mocasins quadrats d’habitatge de tant rica i és que a partir dʼaquí finalitzar lʼany amb un total de sense resposta. Segons dades sobre les sabates amb cordons). règim lliure. Les ofertes el Passeig de Gràcia comença a 300 o 360 nous establiments i de Setem del 2002, el 60 % dels Quan el vianant arriba al Portal presentades van ser 15. notar-se la presencia de botigues un augment de plantilla (7.000 tallers de Tánger que contracten de lʼÀngel ha de fer-ho amb les Segons fonts municipals, amb preus més ajustats. Vigila persones) i de vendes (un 20%). treballadores en condicions pre- necessitats bàsiques cobertes, és aquests ingressos serviran aquesta frontera un dels emble- Una empresa que no només fa càries i inaceptables produeixen a dir, sense gana, set i havent pas- per finançar la construcció mes de les botigues de roba de roba actual a preus molt ajustats articles per a marques espanyo- sat pel lavabo. I és que en aquesta de les cotxeres d’autobusos moda i de preu molt assequible: sinó que també rep premis com el les, entre elles un 25% per Inditex, petita via tant concorreguda només d’Horta. Zara. A la Gran Via amb Passeig de la Fundació Codespa a lʼem- un 25% per Mayoral i un 15% pel hi ha un bar on el comprador asse- de Gràcia, on sembla que faci un presa espanyola més solidària. I Corte Inglés. degat pot fer una parada per agafar Canvi de metge segle va haver-hi el Virgin, ara fins aquí seria tot com un conte aire. Tot i això, només es pot agafar hi ha una botiga de Zara on les de fades però no sempre és or tot Una qüestió de talles una miqueta dʼoxigen perquè aquest 17.000 catalans han canviat persones amb uns ingressos nor- el que llueix. Lʼentrega dʼaquest local esdevé el refugi natural de per- de metge el primer mes de malets poden comprar-se 7 panta- guardó ha estat qüestionada per Un altre dels fronts oberts contra sones amb una relació prou estable lliure elecció. La majoria ha lons pel mateix preu que costen Setem, accionista dʼInditex que ha algunes grans cadenes de pro- per deixar a la seva parella sola argumentat la proximitat al uns molt a prop, a Furest. qüestionat repetidament la política ducció i comercialització de roba en una botiga i, és clar, a la barra seu domicili. Les sol·licituds Però la massa, que diria Orte- de responsabilitat social corpora- és el que fa referència a les talles. sʼamunteguen clients que difícilment rebudes han estat 19.483. ga y Gasset, sembla disposada a tiva de lʼempresa. Per Setem, la Una enquesta realitzada a 2.000 trobaran la pau dʼesperit necessària Un 20% dels qui han canviat apoderar-se dʼun dels carrers més responsabilitat social de lʼempre- persones per la Coordinadora per tornar a encarar el retorn al cor d’equip mèdic han estat emblemàtics de la poderosa bur- sa no fa referència a la possible dʼUsuaris de la Sanitat afirma que del consumisme. menors d’edat. La Veu del 6 24 HORES CARRER desembrede 2003-gener de 2004 24 hores La Rambla del Raval o la nueva Barcelona  La nueva arteria del barrio condensa mestizaje y planes urbanísticos CRISTINA SIRUR, LUIS CALDEIRO, JORDI GOL, de origen pakistaní e hindú, sobre todo. Por “occidentales” y bocatas corrientes. Al fin y SERGIO PORCEL ello, algunos como los de la Peña Coral la al cabo, hay que adaptarse y no por ello Xauxa, situada allí desde 1922, la llaman perder las raíces. etomamos la idea, como ya hi- también la Rambla del Pakistaní. Alrededor de la una, cuando el cielo ya cimos en el pasado número 79 Hablamos con algunos de los socios lo permite, comienza a tomar más vida la con la plaza Orwell, de pasar y socias más antiguos mientras juegan Rambla; grupos de hombres con vestimen- todo un día en un rincón de la a cartas antes de comer, y nos muestran ta árabe se reúnen a charlar alrededor de Rciudad con los ojos y las orejas bien abier- con orgullo las dos placas con los antiguos los bancos del paseo. Llega la hora de co- tos. La Rambla del Raval da para eso y nombres de las dos calles que estaban allí mer, son las 2. ¿Un pakistaní, una pizzería, mucho más, incluso en un día lluvioso. antes de la Rambla. Una era el Carrer Sant un hindú, carne a la brasa? Puedes elegir Jeroni (a la derecha mirando al mar) y la entre un enorme falalel o shawarma por otra el carrer de la Cadena, que cuelgan 3 euros, un menú hindú por 6 euros en el restaurante El Raval, o menú de sopa, chur- 10,00 rasco y postre por 7 euros en La Fragua, Variedad en una mañana atípica entre otros. Con viento y lluvia comienza la mañana del La Rambla del Raval es Pero estamos en Ramadán y los restau- 31 de octubre, víspera de todos los Santos, un reflejo del asentamiento rantes no gozan de parte de su clientela en la Rambla del Raval. El paseo está muy habitual. Incluso muchos niños tampoco tranquilo, son las 10 y media y las mesas de comunidades diversas acuden a las actividades que realiza el de las terrazas están aún amontonadas y en la ciudad Casal Infantil Estel dʼAssís, situado en ple- atadas en la calle. Al poco, unos operarios na Rambla, porque coincide con el fin del de BCN Llum colocan los cables para los ayuno, sobre las 6, y ya pueden comenzar adornos navideños. Algunos locales se como recuerdo al lado del cartel de la Peña. su comida. Solo los más grandes acuden al atreven a montar su terraza a pesar del “La Rambla está muy mal”, comenta una de final de la tarde. espantoso día que se presenta. ellas, “hay mucha delincuencia, claro que Lo fascinante de la Rambla del Raval es La Rambla del Raval es un reflejo de está más bonita, pero no te puedes descui- la variedad de comercios que en ella convi- DANI CODINA la diversidad cultural de Barcelona, del dar un segundo que te roban”. ven. A lo largo de la mañana he visitado un Vecinos de la Rambla parlamentando. asentamiento de otras comunidades en la Resulta curioso observar algunos es- locutorio y una tienda de comestibles de ori- ciudad. Podemos encontrar diversos co- caparates, por ejemplo el del Restaurante gen árabe, una agencia de viajes asiática, mercios, como una peluquería, locutorios, Alex, especialidad en comida pakistaní e el local social del Atlante Fútbol Club (desde Visca Xauxa, entre otros. Las culturas se un videoclub, restaurantes y otros locales hindú, con un cartel de platos combinados 1986), un restaurante hindú, la Peña Coral mezclan inevitablemente.

dad. Lo posmoderno tiene en la Rambla 16,00 un representante: se llama Ámbar, y es un El escaparate del barrio local de copas muy apropiado para estu- El Raval es el típico barrio portuario, canalla diantes neohippys de Bellas Artes y beca- y de mala vida. Un paisaje que se repite a dos Erasmus en busca de sabor español. lo largo del Mediterráneo: calles estrechas, Los jóvenes europeos se mezclan así con viejos edificios y ropa en los balcones. Pero la inmigración legal e ilegal, dando lugar a ahora el Raval está sufriendo un lavado de un combinado estimulante que constituye cara. En lo primero que se nota es, preci- uno de los principales atractivos de Ciutat samente, en el nombre: Raval, en vez del Vella. castizo Barrio Chino, mucho más adecuado Pero la piqueta no descansa y ha abier- a su carácter canallesco. Pero por donde de to, justo al lado de la Rambla, una nueva verdad se cuela la modernidad es a través herida en el corazón del barrio. Se trata de de los planes urbanísticos. La piqueta y un inmenso solar completamente vallado el bulldozer están abriendo espacios allá donde se presume alguna nueva construc- donde antes hubo hacinamiento físico. ción, algún nuevo escenario. En su interior Verdaderas brechas en el antiguo tejido del corre el pavimento adoquinado de la calle barrio. Sant Sadurní, hoy desaparecida. Parece Una de estas brechas es la Rambla del una calzada romana, un residuo de otros Raval. Aquellas calles sin luz han dado tiempos. Al fondo, en una calle próxima, paso a un espacio amplio, compuesto de cuelga el siguiente cartel de una fachada: un paseo central bordeado de palmeras “S.O.S. especulació”. Y más allá, otro: “So- y dos caminos laterales. Y al fondo, en el cioslistos y mafiosos”. horizonte, en vez de fachadas renegridas, JORDI TARRÉS Mientras tanto, ha caído la noche. La se recorta el Tibidabo. Esquina de la Rambla del Raval con Sant Josep Oriol. Rambla es una interminable sucesión de Accedemos a la Rambla por la avenida locales de Dönner Kebab, con nombres de les Drassanes, una tarde cualquiera de tan sugerentes como Omar & Ismael o Cataluña: la del mestizaje. Aquí la mayor Montalbán? “Era un tímido. Y no tenía un Imran & Bilal. Un grafitero que respon- parte de la población es ya pakistaní, una plato predilecto. Le gustaba de lo bueno lo de al nombre de Koar, y que en esos gente que pasea su porte tranquilo -y no mejor”. momentos está trabajando en la valla Por donde de verdad se exento de elegancia- por la Rambla. Unos Casa Leopoldo sigue conservando su del solar, me da su particular definición cuela la modernidad es musulmanes atípicos, ya que no despiertan aire añejo, de negocio familiar. Fundado en de esta arteria: “Diversidad: de estilos, el recelo que los nativos suelen prodigar a 1929 por el abuelo de la actual propietaria, de razas, de colores...”. De repente me a través de los planes los de su fe. “Son gente correcta que se de- Rosa Gil, es sinónimo de buena mesa y percato de que hay un fuerte dispositivo urbanísticos: las piquetas dica a su negocio”, me cuenta un camarero lugar de reunión para cierta intelligentsia policial, cosa nada rara, puesto que exis- de la archifamosa Casa Leopoldo, templo progresista. Las fotos que decoran el local te una comisaría no lejos de aquí. Un abren espacios donde gastronómico donde solía comer Vázquez dan testimonio de ello: el ilustre xarnego agente me pide la documentación, a mí y antes hubo hacinamiento Montalbán, situado en la vecina calle de Vázquez Montalbán, amén de Eduardo a mi acompañante. “¿Son ustedes espa- Sant Rafael. Mendoza, Juan Marsé y Maruja Torres. Una ñoles?”, inquiere al escuchar mi acento. El hombre, que lleva treinta años sirvien- parroquia devota que forma parte ya de la Sin darme tiempo a responder, añade: otoño. La Rambla es el gran escaparate del do viandas, ha conocido lo que fue y lo que leyenda de tan singular establecimiento. “Con ustedes no tenemos nada”, y acto barrio, allá donde se muestra en todo su es la Rambla: “Ha cambiado, y para bien. Con la reforma urbanística cayeron los seguido se aplica en controlar a quienes esplendor. Y lo primero que constatamos Antes había calles estrechas, llenas de viejos edificios de aspecto decimonónico. están al lado, transeúntes de aspecto es que el Raval es el auténtico laboratorio porquería, porque los vecinos echaban la Pero las casas que los sustituyen parecen menos comunitario que nosotros. Nada de pruebas donde se cuece una nueva basura desde los pisos altos”. ¿Y Vázquez piedras cúbicas, clónicas y sin personali- nuevo bajo el sol. La Veu del desembre de 2003-gener de 2004 CARRER 24 HORES 7 del zoco oriental en 22,00 que se ha transforma- La noche multicolor do el margen derecho La Rambla del Raval bulle de vida con la de la rambla. Derecho luz de las primeras farolas. El otoño acele- siempre mirando hacia ra la llegada de las sombras y con ellas el abajo, porque la rambla levantamiento del ayuno que el Ramadán es descenso, bajada al impone a sus fieles. Es hora de que los ve- corazón de la noche de cinos, ya cenados, se reúnan en las calles los Orfeos más moder- a comentar los avatares de otro día que nos en busca de una se acaba. Las luces eléctricas perfilan las Eurídice de diseño. sinuosas curvas del gato de Botero y se las Pero una buena di- ofrecen a los niños como juguete improvi- gestión exige reposo y sado: un exclusivo lujo solo al alcance de para ello nada mejor que los más pobres. Poco a poco, las terrazas sentarse en la terraza se van llenando con la fauna variopinta de de La noche del Ágora la noche, ante la mirada impasible de som- (Rambla del Raval, 10) nolientos edificios a la espera de un derribo para disfrutar de una cercano. grata compañía y de El bullicio crece, pero antes de dejarse ese orujo luminoso y ar- arrullar por el murmullo multicolor de esta diente, como una mano Babel barcelonesa conviene llenar el es- franca y cordial sobre los tómago y coger fuerzas para la larga no- hombros en la fría noche che. La elección más acertada, “si hay de otoñal. Y, porque no, dónde”, es Casa Leopoldo (Sant Rafael, rendirse al sano voyeu- 47), templo del buen yantar, con sus su- rismo del espectáculo culentas especialidades de la tierra que que a los ojos se ofrece: parejas acarameladas, okupas haciendo mala- bares, kumbas jugando JORDI TARRÉS Es hora de que los a la pelota y, si hay suer- El grafitti, expresión juvenil que tiene su presencia en un barrio en construcción. vecinos, ya cenados, te, hasta algún animado corrillo de viejos canallas se reúnan en las calles a reviviendo viejas juergas con ese punto de decrépito del barrio, son socorridas por éxodo tímido hacia las paradas de metro comentar los avatares de surrealismo que dan los vapores del vino. un coche patrulla, mientras la noche se más cercanas, que abrirán en media A medida que la noche avanza la gente concentra los bares de la parte inferior. hora. Sin embargo, la rambla, acogedora, otro día que acaba va trasladándose a los bares que rodean Son las dos de la madrugada y el Ámbar nos ofrece como último refugio LʼAurora la rotonda con la calle Sant Pau. La parte (Sant Pau, 77) hierve de modernos que (Aurora, 7), que a sus 50 años sigue ofre- alta de la Rambla se convierte en un de- buscan la luz y el calor del trópico en sus ciendo amparo, “si la autoridad quiere y tanto amó esa vaca sagrada, ese maes- sierto paraíso para los grupos de jóvenes cócteles. A unos pasos, Lʼatelier (Rambla el tiempo lo permite”, a quienes esperan tro de las letras y la vida que fue Vázquez que se expresan a través del graffiti en los del Raval, 49), sede de una asociación que el amanecer les sorprenda menean- Montalbán (50 €). Por algo menos de muros que cercan varias manzanas de cultural del mismo nombre, sumerge a do el esqueleto. dinero (30 €) está La Fragua (Rambla del escombros cargados de historia, donde los más atrevidos en un sueño feliniano, La Rambla descansa de su trajín las Raval 15), con sus tremendas parrilladas el ayuntamiento tiene previsto instalar la con sus cortinas insinuantes, su minús- pocas horas que restan para las prime- de carnes a la brasa. O, desviándonos un nueva filmoteca y un hotel luminoso. Sus cula pista de baile, el inmenso lavadero, ras luces. Su corto sueño apenas se ve poco, las pizzerías Tress i no res y Lʼavia aerosoles cubren con nuevas quimeras ca- transformado en foro de espectáculos perturbado por borrachos despistados o (en torno a los 8 €) de esa madre gitana pas y capas de fantasías anteriores para el alucinantes, y la metamorfosis exube- vagabundos insomnes. En el cercano mer- que es la calle de la Cera, donde hasta puro deleite del viandante. Una actividad rante del patio de luces del edificio en un cado de Sant Antoni se desata una frenética las pizzas son mestizas como la rumba, cara y que no suele contar con el bene- jardín repleto de sugerencias. actividad y los bares que lo rodean, como cuyos ecos danzan en las esquinas con plácito de las autoridades, empeñadas en Las horas pasan. Cerrado todo, la ciu- Els Tres Tombs, en la confluencia entre la el cimbreo ondulante de los cuerpos mantener de un gris impoluto los muros dad duerme. Pero las persianas bajadas Ronda de Sant Antoni y la Calle Sant Antoni morenos. Y si no, siempre podemos de- que nos aíslan. no persuaden a la gente, pertrechada en Abad, bendicen con opíparos desayunos a jarnos seducir por los aromas exóticos En la calle colindante, dos adolescen- la encrucijada, de abandonar las calles. quienes invocan su Sagrado hasta la salida y especiados de cualquiera de los bares tes extraviadas, asustadas por el aspecto A eso de las cuatro y media comienza un del sol.

zona peatonal de la Rambla y varias per- 04,00 sonas se mueven alrededor de ellas des- Madrugada cargando pequeñas carpas que empiezan Las cuatro de la madrugada. La noche a montar. Son las ocho y media y progre- repliega sus alas mientras un goteo de sivamente más personas se suman a este jóvenes, y no tan jóvenes, se escurre sin grupo. Llegan otros coches, hay electricis- cesar por la Rambla del Raval. Están ex- haustos, se puede decir que la aventura ha terminado por hoy para muchos de ellos. Algunos aprovechan los bancos para re- Los vecinos dudan si cuperar fuerzas; quizá para éstos, el paso se está preparando por nuestro escenario sea el principio de un largo camino de vuelta a casa. Otros, sin un concierto o un acto embargo, cruzan la Rambla a paso ligero electoral: es el nuevo riendo y hablando, sin ni siquiera pensar por donde caminan. A estas horas, los in- mercadillo que abrirá cansables vendedores de latas de cerveza los fines de semana han adoptado una actitud pasiva. Los dos que hay, aunque parezca mentira, tan sólo exponen su mercancía en los bancos, sin tas colgando cables y el montaje de todo el tinglado avanza rápidamente. Les pre- gunto a varios vecinos si saben de qué se A estas horas los IGNASI R. RENOM trata, pero no consigo deshacer mi duda. incansables vendedores El gato de Botero tiene una gran aceptación entre el vecindario. Nadie sabe nada seguro. Las diferentes opiniones divagan entre un concierto y un de latas de cerveza han acto electoral, pero los protagonistas del adoptado una actitud inactividad en la calle. Son un poco más de donde acudo a tomarme un café. Los pocos evento me confiesan que es un mercadillo. las 6 de la mañana y sólo algún coche se vecinos que ocupan la pequeña barra del Es la primera vez que se hace y, por lo que algo más pasiva atreve a interrumpir el silencio de la noche. local se conocen y hablan bromeando entre me dicen, tendrá lugar todos los fines de Ahora, también se escucha a lo lejos una humo de tabaco negro y carajillos. El lugar semana. Efectivamente, los puestos van pequeña discusión, que mis nulos cono- me lleva atrás en el tiempo. El ambiente, cogiendo forma y algunos tenderos em- ánimo de ofrecerla a los transeúntes. Aún cimientos de árabe me impiden entender, la gente, la decoración, todo allí dentro piezan a colocar su mercancía. Hay de así, soy testigo de sus últimas ventas. Poco pero que no va más allá. hace que al salir me sorprenda encontrar todo, ropa, comida, muebles, pendientes y después se van. Con los primeros rayos de sol comien- de nuevo la Rambla del Raval, que ahora otros accesorios. Ya son cerca de las diez La ciudad poco a poco entra en un pro- za de nuevo la actividad. Pasadas las 7 y desentona en el paisaje. y hace una mañana de sol preciosa. En fundo sueño que se traduce en una extrema media se abre el primer bar, Visca Xauxa, Dos furgonetas han aparcado en la breve el mercadillo abrirá sus puertas. La Veu del 8 OPINIÓ CARRER desembre de 2003-gener de 2004

EL CUARTO FOSC Lʼocultisme dʼEndesa Nou mesos després que una petita i innovadora empresa anunciés al mercat la possibilitat de contractar electricitat verda o neta al 100% procedent dʼinstal·lacions solars i eòliques, feta amb responsabilitat ecologista, els monopolis elèctrics han reaccionat I ofereixen també energia neta (¿?). Però, quina és la seva procedència? Quin tant per cent de “netedat” conté? No informen. No saben. No contesten. Les seves dues pàgines web només indiquen procedències hidràuliques, tèrmica amb combustibles fòssils i tèrmica nuclear. Ni una línia informant de la suposada energia neta. Al Cuarto Fosc, a la llum del llantiol, perquè abandonin les seves mitges veritats i el seu ocultisme. Iberdrola abusa de la sensibilitat de la gent. Demanar que Carles Martí es consumeixi més electricitat és una irresponsabilitat i és absolutament deshonest relacionar en un anunci lʼús de lʼassecador Prometre és obligar-se a amb una millora de la natura. fer alguna cosa, i això va fer Katy Carreras davant els usuaris de les piscines Folch i Torres. Katy es va comprometre a obrir-les fins que es construís la nova Morir-se de lʼensurt piscina de Can Ricart. Morir a Barcelona és més car que a la resta de ciutats. Vivim en una Lʼempresa municipal Focivesa ciutat cara a la vida i a la mort. Ens costa el doble que a Saragossa, va obrir un concurs per a Màlaga i Palma. Un informe xifra la quantitat en 3.298 euros, més les obres i els veïns van de mig milió de pessetes. No et regalen ni els recordatoris. Una veure els plànols del que barbaritat. Algú va opinar davant lʼinforme que “lʼerror hagués estat seria la vella piscina fins deixar les claus de la defensa de lʼinterès general en mans dels que es construís la nova. antics monopolistes”. Als tanatoris, els condols van acompanyats de Katy no es va comprometre les denúncies davant aquests abusos. a títol personal sinó com a representant de lʼAjuntament, i ara el nou regidor no assumeix la promesa institucional i enderroca per sorpresa la piscina. Per què tantes presses? Què es pensa construir al nou solar? Es pensa construir un vial, al servei de lʼhotel de luxe de PEDRO MADUEÑO. La Vanguardia. la Rambla del Raval, que destrueixi 148 habitatges de la zona? Dels 600 afectats Estampeta miraculosa alguns han dʼanar més lluny a Eleccions autonòmiques. Tots guanyen. Ningú perd. Tot és possible, altres piscines, altres estan en només el PP no té possibilitats de governar. Lʼesquerra es mobilitza: llista dʼespera sense poder- Firmes, emails, concentracions davant el Parlament exigeixen un se banyar i tots se senten govern dʼesquerres. La dreta -centrada- nacionalista reclama un govern enganyats per un Ajuntament nacionalista. Sʼhan distribuït milers dʼestampes com la que reproduïm: que ahir es deia Katy Carreras Artur Mas no ho té fàcil. Uns es manifesten, uns altres resen. i avui es diu Carles Martí.

EN POSITIU En favor Menys barreres al del Fòrum 2004 “I jo, per on passo?” Això van preguntar diversos col·lectius a laicisme responsables del Fòrum 2004, que s’anuncia com a universal i Sindicats, ONG, lògies s’havia oblidat de les persones amb disminució. Diversos col·lectius maçòniques i diversos grups van denunciar que no es va pensar en ells en dibuixar el recinte. progressistes han format una Gràcies al seu treball, ara, a corre-cuita, s’intentarà esmenar plataforma que té entre els l’oblit. Això tenint en compte que la llei indica clarament que no seus objectius salvaguardar la es poden construir barreres arquitectòniques. Però les presses o vida pública de la influència de la falta de sensibilitat tenen aquestes conseqüències. Enhorabona qualsevol religió. als col·lectius per la feina que realitzen: Que aviat deixeu de fer El manifest va ser presentat preguntes tan injustes com “ I jo per on passo?” el passat mes d’octubre coincidint amb l’aniversari Torres d’alta tensió de l’afusellament de Francesc Increment de l’IBI Ferrer i Guàrdia, el fundador Les 54 torres d’alta tensió existents entre el nus de la Trinitat i la de l’Escola Moderna, acusat als pisos buits desembocadura del Besòs seran desmuntades abans de final d’any. d’inspirar la Setmana L’operació, que costa 700.000 euros, és l’aportació de la companyia Tràgica. El seu text reclama Ho diuen els okupes: els habitatges s’han construït perquè compleixin elèctrica al Fòrum 2004. “que cap opció de conciència una funció social. Els habitatges buits no donen aixopluc: es deterioren. Quedaran per desmuntar 64 quilòmetres de torres d’alta tensió particular gosi de privilegis a Tot això, en molts casos, esperant el pessic especulatiu. El nou equip entre Torre Baró, Ciutat Meridiana, Badalona i Santa Coloma. Els l’ensenyament, la fiscalitat, de govern ha decidit penalitzar-ho pujant l’IBIs un 50%. Segons una veïns afectats pel seu impacte segueixen reivindicant. Un primer la presència mediàtica i investigació municipal (no s’ha explicat com s’ha realitzat), dels 85.400 pas positiu. Donin aviat el segon. Desmuntar té un alt cost, les l’ocupació simbòlica de l’espai pisos buits que apareixen en el padró realment estan buits 18.874. companyies tenen altíssims beneficis públic”. L’augment es posarà en marxa l’any 2005 i no el 2004 com es va aprovar. La Veu del desembre de 2003-gener de 2004 CARRER PUBLICITAT 9 La Veu del 10 OPINIÓ CARRER desembre de 2003-gener de 2004

Joaquim Sempere Sociòleg Guantánamo o la destrucció dels valors

a crueltat humana no és i el maltractament, inclosa la “privació Ld’avui. En altres èpoques s’ha practicat sensorial”, i tants altres abusos, són més l’empalament, s’han tallat mans i peus, odioses pel fet de practicar-se en nom de s’han buidat els ulls o s’han esquarterat la defensa de la democràcia. I són parti- les víctimes (per exemple, estirant amb cularment inquietants perquè responen a quatre cavalls les extremitats dels con- la intenció de destruir valors bàsics de la demnats en direccions contràries). La di- civilització que crèiem adquirits, almenys ferència entre aquestes formes de crueltat en una part del món. i el que s’esdevé avui a Guantánamo amb D’altra banda, suposa una regressió en els presoners del govern dels Estats Units un altre punt bàsic: la desigualtat en el trac- acusats de terrorisme islamista és que, te de les persones en funció de si són “dels entremig, han passat més de dos segles nostres” o no. El principi d’igualtat davant d’Il·lustració i de revolucions que han refi - de la llei, una conquesta de la qual els euro- nat substancialment la sensibilitat moral peus ens podem sentir justifi cadament orgu- de la gent. Aquesta millora dels costums i llosos, queda destruït. La llei cedeix davant de les sensibilitats s’ha traduït també en de la força. El poderós aplica el càstig segons legislacions protectores de la integritat fí- la mera conveniència i discrecionalitat. sica i moral de les persones, que prohibei- Guantánamo és particularment sagnant xen la tortura i els tractes degradants i, perquè els presos hi són, senzillament, per- en alguns casos, la pena de mort. La gra- què l’orgull de la gran potència ferida neces- vetat del fet rau en la regressió històrica sitava que algú pagués, no importa qui, no que això representa i en la desinhibició i importa com. El crim de les Torres Bessones el cinisme amb què es duu a la pràctica. de Nova York havia de ser venjat, no sim- La barbàrie no havia cessat durant MÁXIMO, a El País plement castigat. Qualsevol que pogués ser aquests dos segles, i el progrés moral -com presentat com enemic de la pàtria, de l’im- ha passat sempre- s’ha acompanyat de és que renuncien a l’ús (o almenys a l’ús ha- de veritat. Però, com s’ha dit, la hipocresia peri i de la civilització occidental servia per violacions constants dels propis principis bitual) d’aquestes pràctiques condemnant- és l’homenatge que el vici fa a la virtut. Si satisfer la set de venjança alimentada des de les com inhumanes. algú peca, però proclama hipòcritament dalt entre la població. Amb Guantánamo, el govern dels Es- el valor de la virtut contra la qual està Tornem a la llei de la selva, a l’imperi del Entrem en un món que tats Units esborra aquest principi. Durant pecant, com a mínim reconeix d’alguna més fort, a la identifi cació de les víctimes tendeix a escindir-se un segle ben llarg hem vist com els Estats manera quins són els valors respectables, com a enemics, a la negació de tot principi Units han estat practicant la violència encara que ell no els respecti. L’actual d’igualtat i equitat. Entrem en un món entre els qui mereixen institucional sense escrúpols, donant política de prepotència imperial sense molt més insegur que mai, molt més injust viure i els qui no suport actiu a dictadors, assassins i tor- limitacions del govern dels Estats Units que mai, que tendeix a escindir-se en dues turadors, utilitzant l’arma de destrucció afegeix a les seves inacabables violacions poblacions ben distintes: els que mereixen mereixen viure ni massiva més potent -la bomba atòmica- de drets la destrucció de valors essencials viure (i viure en la prosperitat) i els que no ser respectats contra les poblacions civils d’Hiroshima de la civilització. Aquesta actitud de ci- mereixen ni viure ni ser respectats. Si no i Nagasaki, fent la guerra química més nisme sense embuts ja es va manifestar aconseguim aturar aquesta follia, el nostre proclamats. El nazisme i les dictadures mi- mortífera de la història al Vietnam, etc. quan el govern nordamericà va anunciar món entrarà en una espiral incontrolable litars han representat regressions no sols en Ara, el govern Bush ha fet, però, un pas públicament que crearia una agència per on ningú no estarà segur, i on el feble i les pràctiques de la crueltat, sinó també en més, i greu: proclamar el seu dret a violar manipular la informació... ¿Quins efectes precari progrés moral aconseguit fi ns ara la seva legitimació. Totes aquestes tiranies els propis principis que, segons la seva sobre la moral pública, sobre els joves es- podria desaparèixer sense deixar rastre. han proclamat la seva voluntat i el seu dret propaganda, legitimen el seu país com a pecialment, tindrà aquest cinisme? Avança una nova forma de feixisme, basat -autoproclamat- a practicar la violència sen- “defensor del món lliure” i de “les lliber- Les maneres obertament il·legals com com els anteriors en el culte a la violència se restriccions contra els seus enemics. La tats” i capdavanter en la “lluita pels drets s’han detingut els presoners de Guantá- i a l’unanimisme de base emocional “patri- superioritat dels règims democràtics que humans”. Molts ja sabíem que aquesta namo, com se’ls reté més enllà de tota li- òtica”. Que estigui legitimat per les urnes proclamen el seu respecte als drets humans retòrica tenia més de fulla de parra que mitació de temps, se’ls practica la tortura només el fa més perillós encara.

Kiosk Rauxa

Trafi cantes Ens queda Juan José Millás la paraula El País, 14 de novembre de 2003

Hay en España más de tres millones de cios en un libro. Nadie llamará nunca a la por encima del derecho a la vida de los Aquesta tardor ha sigut molt trista. El mal ave- viviendas en cuyos dormitorios no folla puerta de estas tristes moradas, porque contribuyentes enfermos. rany va començar a la primavera, quan l’escriptor nadie porque están vacías. Tampoco no se diseñaron para ser habitadas, sino No es necesario imaginarlo. Está suce- Terenci Moix va morir, i va seguir a l’estiu, amb tiembla en sus tendales la ropa íntima para especular con sus oquedades. Ima- diendo. Tres millones de viviendas, más la desaparició del cronista Josep Maria Carandell. recién lavada a mano ni por sus pasillos ginemos que, mientras la gente muere de las que hay en construcción, destinadas Però és que en poques setmanes hem perdut la corren los niños en triciclo. El aire de sus tuberculosis, los laboratorios farmacéu- de antemano a no ser habitadas, son como consciència crítica de Manuel Vázquez Montal- habitaciones se pudre como el agua es- ticos acapararan, sin poner a la venta, tres millones de vacunas contra la polio bán, els textos de l’escriptor Joan Perucho i els tancada. Si con los retretes de todas esas los antibióticos inmovilizadas versos del poeta Miquel Martí i Pol. No: només viviendas hiciéramos un solo y gigantes- capaces de ter- Hay tres millones de en un país de hem perdut els autors. Perquè, com deia Blas de co retrete, no podría evacuar, pese a su minar con ella. poliomielíticos. Otero, ens queden les paraules. I si en el cas del diámetro, las heces mentales que han Los antibióti- viviendas en cuyos El tamaño del prolífi c Montalbán són molts els textos que ens el dado lugar a esta situación. Si con todas cos estarían dormitorios no folla nadie disparate es fi xen a la memòria, en el de Martí i Pol és la po- sus bañeras construyéramos una sola cada día más colosal, aunque pularitat dels seus versos el que impedirà l’oblit. bañera, tampoco cabría en ella cuerpo caros y sólo porque están vacías lo tenemos tan Perquè Martí i Pol, que va ser un obrer del tèxtil del delito. Y si con los hornos de todas sus los enfermos cerca que sólo fi ns que l’esclerosi múltiple el va obligar a deixar cocinas construyéramos un solo y formi- con muchos recursos podrían acceder a somos capaces de ver aspectos parciales de la feina, però no la poesia, ha estat qualifi cat jus- dable horno, no alcanzaría el tamaño del ellos. Supongamos que en esta situación él. Cuando nos coloquemos a la distancia tament com a poeta del poble. Del seu poble, Roda infi erno que nos merecemos. de emergencia sanitaria el Gobierno, en ideológica adecuada para observarlo en de Ter, que no va abandonar mai; del poble treba- Pero cuanto más pútrida es su atmós- lugar de tomar medidas radicales para toda su dimensión, los especuladores ya llador, per qui va lluitar com a comunista; del po- fera, mayor es la cotización de estas casas. evitar la especulación con un bien de estarán trafi cando con otro bien de prime- ble català, a qui va cantar la llibertat; i de la gent Sus dueños calculan cada día el grado de primera necesidad, defendiera el derecho ra necesidad amparados por el Gobierno del poble, o del barri, que fa servir els seus versos corrupción del aire y apuntan los benefi - a la propiedad privada de los fármacos de turno. Qué mundo. per enamorar-se, per morir-se, per emocionar-se. La Veu del desembre de 2003-gener de 2004 CARRER DOCUMENT 11 Per un veritable compromís amb la ciutat

Manel Andreu President de la Favb

n la campanya per les últimes recursos. En aquest sentit ens preocupa E eleccions municipals, els dife- molt que aquest recursos puguin quedar rents partits polítics van explicar hipotecats per les despeses que la ciutat el seu programa. L’experiència contrasta- està destinant al Fòrum 2004. da amb la realitat ha posat de manifest Alguns barris i districtes ja estant que moltes coses que es diuen durant la elaborant també els punts per aportar al campanya després no es porten a terme. PAM del seu respectiu districte i creiem Recordo que a les eleccions de 1999, en un que aquesta dinàmica ha de generar un acte electoral organitzat per l’Associació procés participatiu important, tant a nivell de Veïns i Veïnes del Poblenou i altres de les mateixes entitats veïnals com amb entitats del barri, es va emplaçar els prin- l’Ajuntament. En aquest sentit, no volem cipals grups polítics que es presentaven que es repeteixi l’experiència de l’any 1999, perquè es definissin sobre les propostes quan vam haver de córrer per debatre en sobre la necessitat d’equipaments. La l’audiència pública les nostres aportacions notícia als mitjans de comunicació va ser i fer-ho en el mes de desembre, en dates que en aquest acte hi havia un notari que properes a les festes de Nadal. va aixecar acta del que es va dir. Barcelona està en canvi constant. El mo- Per a la ciutadania i, evidentment, per del de ciutat ha estat qüestionat en alguns al moviment veïnal, és molt important aspectes pel moviment veïnal. Davant de la que el partit que governi -en el cas de ciutat de l’èxit, el disseny i les celebracions, Barcelona, l’equip format per PSC, ERC també hi ha la ciutat que ho passa mala- i ICV-EUiA-, elabori el Pla d’Actuació ment, que té problemes, que té marginació i Municipal (PAM), que és el que deter- pobresa, amb joves que han de marxar… No mina l’actuació de l’Ajuntament durant podem amagar la ciutat que pateix i grinyo- els propers quatre anys. Aspectes sobre la. Per això hem d’anivellar els desequilibris participació, fiscalitat, mobilitat, urba- que encara hi ha entre els diferents barris i nisme, equipaments, habitatge, benestar respondre a les necessitats bàsiques de les social, sanitat, educació i cultura, joven- persones que hi vivim. tut i drets civils, serveis urbans i mante- Des de la Favb hem valorat positiva- niment, sostenibilitat i ecologia urbana Escultura-poema de Joan Brossa ment el resultat de les últimes eleccions i seguretat, han de quedar concretats i municipals i en aquest sentit esperem de pressupostats. Tan important és el PAM l’equip de govern, però també dels partits que, un cop aprovat provisionalment al ha elaborat un document “d’acord per immediat. Volem pensar que la dinàmica de l’oposició, que responguin a aquestes al Govern a l’Ajuntament de Barcelona municipal no està paralitzada (que ja és 2003-2007” del 13 de juny de 2003, on al molt pensar tenint en compte les eleccions llarg de 48 fulls s’estableixen els principis autonòmiques del 16 de novembre) però, El PAM es tan programàtics entre els tres socis que han malgrat tot, de fet s’està actuant sense No volem que es important que requereix de governar la ciutat en els propers qua- haver debatut amb la ciutadania quines repeteixi l’experiència tre anys. Sembla que el calendari ve de- són les prioritats. obligatòriament una terminat per l’aprovació inicial del PAM Aquesta vegada la Favb i les associaci- de l’any 1999, quan audiència pública al mes de desembre, la celebració d’una ons de veïns i veïnes ens hem avançant a vam haver de córrer audiència pública al gener i l’aprovació les propostes de l’Ajuntament i hem elabo- perquè la ciutadania definitiva al mes de febrer. rat un document de síntesi amb 115 pro- per debatre en pugui discutir-ho Preocupa al moviment veïnal i a la Favb postes perquè siguin tingudes en compte l’audiència pública les que encara no s’hagi elaborat un projecte en el PAM. Ha estat un treball on han col- de PAM, i que es digui en alguns cercles laborat prop del 50% de les entitats veï- nostres aportacions plenari de l’Ajuntament, s’ha de fer obli- municipals que fins al gener o febrer no es nals de Barcelona i altres entitats amb les gatòriament una audiència pública on concretarà res. Això representa que pràc- que treballem assíduament. Estem con- les entitats i la ciutadania puguin fer al- ticament hauríem perdut un any per sa- tents de la feina feta, doncs no és habitual necessitats i entre tots, cadascú des de la legacions i discutir-lo. D’aquí es dedueix ber cap a on va la ciutat i conseqüentment aconseguir uns índexs de participació tan seva responsabilitat treballem per fer una que el PAM és el veritable compromís, i la possibilitat d’incidir sobre aquest futur alts. Per fer realitat el PAM també calen ciutat més justa i solidària. no el que es diu en la campanya electoral. És on l’Ajuntament assumeix aquest com- promís davant la ciutadania i que, de no complir-se, es poden demanar responsabi- Jo participo, tu participes; ells deuen participar litats polítiques. Des de la Favb venim demanant reite- radament que un any abans d’acabar el mandat es faci una valoració del PAM per Aviat es realitzarà una consulta a les llars de Barcelona per- els límits de coneixements que el col·lectiu pugui tenir. veure el que s’ha complert i el que queda què tothom que vulgui assenyali les seves prioritats o sug- No deixa de sorprendre l’entusiasme amb que es planteja, per fer. D’aquesta manera, lluny de la geriments per als plans municipals dels propers anys, tant com a novetat, la participació individual, quan fins al moment pressió d’unes noves eleccions, es pot fer a nivell de districte com de ciutat, perquè la presència de la la participació col·lectiva troba importants traves per rebre una anàlisi amb més serenor. ciutadania sigui palpable mitjançant les seves propostes. La informació a temps i, en ocasions, per ser reconeguda com a Cal tenir en compte, però, que a més informació la facilita la regidora de participació ciutadana interlocutora vàlida. del PAM a nivell de ciutat hi ha el PAD Assumpta Escarp a El Periódico de Catalunya amb data de Les associacions de veïns no volen cap exclusiva. Venen a nivell de districte. L’Ajuntament ha desembre. En el mateix article s’explica que “La intenció és reivindicant la participació ciutadana per a totes les entitats volgut que aquest últim es treballi abans democratitzar al màxim el procés, perquè no només les as- que existeixen de fa temps o pels col·lectius que sorgeixen d’elaborar el general, amb la intenció sociacions veïnals participin en la planificació, sinó que tot puntualment davant actuacions concretes. Una participació d’aprovar tots dos conjuntament. No te- ciutadà se senti amb veu i vot”. col·lectiva és, com a mínim, tan necessària com la participació nim gaire clar com es lligaran ambdues Un primer nivell en la participació, molt important, és que individual, encara que entenem que pot resultar més molesta idees però, en qualsevol cas, cada districte cada ciutadà sigui consultat omplint un qüestionari o reme- pels seus arguments, la seva memòria històrica i la força amb haurà de marcar el seu ritme tenint en tent les seves idees. Però també hi ha altres nivells de parti- que defensen les seves propostes gràcies al recolzament mutu compte que per a nosaltres és molt impor- cipació col·lectiva, precedits de documentació i informació su- ciutadà. tant la participació. ficient, d’una anàlisi de la realitat social, d’un debat realitzat Que ningú s’equivoqui i pensi que els conflictes urbans aca- En aquests moments, l’equip de govern per grups de ciutadans que, en qualitat d’afectats o associats baran i es resoldran a base d’aclaparar amb una participació de l’Ajuntament de Barcelona només lliurement, estan asessorats per professionals que supleixen individidualitzada. La Veu del La Veu del 12 DOCUMENT CARRER desembre de 2003-gener de 2004 desembre de 2003-gener de 2004 CARRER DOCUMENT 13 Propostes veïnals al Pla d’Actuació Municipal

Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona Il·lustracions: Montse Cabo

El Pla d’Actuació Municipal (PAM) i els Plans d’Actuació nous edificis. dels Districtes (PAD) per als anys 2004-2007 es pensen ● Reconsiderar el pla de presons recollint les reivindica- aprovar inicialment a finals d’any. En aquests - docu cions dels barris i que deixi de ser especulatiu. ments l’Ajuntament concretarà les seves prioritats per ● Que la ciutat assumeixi part dels centres penitenciaris. a tot el mandat. ● Actualització i calendari que obligui a acabar els dife- La Favb va aprovar un document d’aportacions al PAM rents Peris en aquest mandat i entre ells el de Torre Baró que publiquem en aquestes pàgines i que hem remès a i La Clota. tots els grups municipals. Estem a l’espera de conèixer ● Soterrament de les vies a Sants i cobriment a Sant el document aprovat inicialment per tal d’avaluar com es Martí i la Sagrera. recullen les propostes i preparar la nostra intervenció en ● Potenciar el comerç de barri en detriment de les grans l’audiència pública que se celebrarà abans de l’aprovació àrees comercials. definitiva, prevista per a la pròxima primavera. ● Activar Can Batlló. Compromís que garantirà la cons- Respecte al PAD, ens consta que en alguns districtes trucció d’habitatge públic de lloguer i a preu assequible. coordinadores d’AVV o associacions han presentat els seus ● Pla per suprimir les barreres arquitectòniques en tots corresponents suggeriments. A la pàgina 22 fem referèn- els districtes. cia al text elaborat al Casc Antic per diverses entitats. ● Revisió del PGM amb criteris democràtics.

Participació Habitatge ● Destinar el 50% del sostre ● Constitució immediata del de nou planejament a habi- Consell de Ciutat amb major tatge protegit (bàsicament representació de les entitats. nucions ampliant i millorant els serveis actuals. de lloguer) ● Constitució d’immediat del ● Garantir la regularitat del transport de superfície (10 ● Convenis anuals de cessió Consorci de Serveis Socials i minuts d’espera com a màxim). de sòl per a les cooperatives impulsar el funcionament ● Accelerar el compliment dels intercomunicadors de veïnals. dels consorcis d’Educació i transport bus-metro-rodalies-tramvia. ● Tenir en compte la realitat Habitatge. Posar en marxa ● Potenciar el transport públic i donar prioritat semafò- dels barris alhora d’adjudi- el Consell del patrimoni Cul- rica al tramvia. Estudiar noves línies d’aquesta modali- car habitatges en règim protegit. tural de Barcelona. tat així com la connexió de la Pl. Francesc Macià amb la ● Que cap barri tingui pendent obres de rehabilitació ● Compromís irrenunciable Pl. de Les Glòries per superfície. o remodelació pels habitatges afectats per aluminosi a de l’elecció directa dels consellers de districte. ● Treure de l’IBI la taxa de transport, pagant-se apart en l’any 2005. ● Compromís per avaluar el PAM en el tercer any de funció de la seva necessitat. ● No construir habitatge en solars destinats per a equi- mandat, mitjançant una Audiència Pública. ● No al túnel d’Horta. paments (10hj). ● Veu de les entitats i els ciutadans i ciutadanes en tots ● Ampliar la preferència semafòrica per a la gent gran. ● Compromís de lluitar contra l’expulsió de persones els plenaris municipals i abans de cada votació. ● Millorar la seguretat i educació viària. grans dels seus habitatges amb finalitats especulatives. ● Recuperar els Plens de Districte, un cop al mes, amb ● Desenvolupar la xarxa bàsica de carrils bici, en què ● Buscar la manera fàcil d’accés de les persones grans un total de 10 a l’any. tots els carrils tinguin continuïtat i connexió amb els al- als seus habitatges, instal·lant ascensors o permutar un ● Posada en marxa de les Memòries Participatives. tres carrils bici. Que aquests siguin segurs i segregats. pis per una planta baixa. ● Que en tots els mecanismes de participació estiguin ● Dotar de carril bus els accessos a la ciutat. ● Establir una taxa per metre quadrat sobre els habitat- precedits necessàriament d’una bona informació. ● Elaborar un pla global de mobilitat assumint els crite- ges buits, mesura que s’hauria d’acompanyar de plans de ● Creació d’una comissió de control i seguiment dels ris de l’Agenda 21. suport per a la rehabilitació d’habitatges per introduir- parcs i jardins a la ciutat. ● Eliminació de carrils a la Ronda General Mitre i Tra- los al mercat de lloguer amb preus “protegits”. vessera de Dalt, reduint-los només a quatre. ● Establir ajuts especials per evitar els desnonaments. ● Alliberar del trànsit privat les Rambles i algunes illes de l’Eixample. Fiscalitat ● Limitar la velocitat dels cotxes a 30km/hora en els car- rers secundaris i a 50Km/hora a les vies principals. Equipaments ● Fiscalitat dels residus ● Consolidar el dia sense cotxe recuperant el seu caràc- socialment justa i ecològica- ter reivindicatiu i pedagògic. ● Elaborar un Pla d’Equipaments a nivell de barri i tam- ment responsable. bé a nivell de ciutat i impulsar el metropolità. ● Que els impostos munici- pals que graven el cadastre no s’incrementin per sobre Urbanisme de l’IPC. ● Avançar en l’objectiu dels pressupostos participatius ● Preservar el patrimoni i concretant, com a primer arquitectònic industrial do- pas en aquest mandat, els nant-li usos de ciutat. que afecten als districtes. ● Conservar el patrimoni públic del sòl per destinar-ho a habitatge social. ● Impulsar l’esperit del 22@ Mobilitat i aplicar aquests criteris a al- tres districtes de la ciutat. ● Transport gratuït als aturats i aturades. ● Expropiació de Can Rigalt ● Ampliar l’horari del metro els dies feiners fins a la 1 i i fer-ne parc metropolità. els caps de setmana tancar a les 2 i obrir a les 5. ● Elaborar un nou projecte ● Incrementar la freqüència del Transport Públic en els urbanístic participatiu i no especulatiu del barri de les dies festius i no reduir serveis. Corts en substitució del Portal del Coneixement. ● Informar prèviament a les entitats veïnals dels canvis ● Elaborar un nou pla integral de la Plaça de Les Glòries que es produeixin en els horaris i recorregut dels mitjans on s’aclareixi definitivament el trasllat dels Encants, les de transport. zones verdes i els equipaments. ● Inversions que solucionin les barreres arquitectòni- ● Impulsar la remodelació total del barri de la Mina so- ques, tant en el metro com en el transport de superfície. bretot en l’aspecte social. ● Garantir el desplaçament de les persones amb dismi- ● Introduir criteris de sostenibilitat en la construcció de La Veu del La Veu del 12 DOCUMENT CARRER desembre de 2003-gener de 2004 desembre de 2003-gener de 2004 CARRER DOCUMENT 13 especialitzats o en els mateixos CAP’s. Benestar social ● Complir al 100% el Pla d’Atenció Primària sense pri- Serveis urbans vatitzacions. ● Participació de les entitats veïnals en els Consells de Salut a nivell de districtes i centres. i manteniment ● Elaborar un estudi epidemiològic de les ones electro- magnètiques. ● Reforçar les activitats adreçades a la prevenció de ma- ● Valorar la implantació de lalties mentals i a la plena integració sense discriminaci- la recollida pneumàtica en la ons dels malalts i malaltes mentals. seva fase final ja que resulta ineficaç, i cara. ● Elaborar un pla d’usos de les platges de la ciutat. ● Impulsar la recollida se- Educació i cultura lectiva domiciliària. ● Replantejar-se el sistema ● Creació de de bujols substituint els places d’esco- bicompartimentats per uns la bressol. apropiats per a cada ús (or- ● Intentar gànic i rebuig). fer compati- ● Tenir cura del manteniment de les infraestructures de ble els hora- la ciutat, enllumenat, jocs infantils, monuments, zones ris escolars i verdes... el calendari laboral dels pares. ● Incremen- Sostenibilitat ● Millorar l’atenció primària tar el pres- Famílies amb rendes baixes supost d’en- ● Escolarització de fills de famílies amb situació de pre- s e n y a m e n t i ecologia urbana carietat o risc social amb els programes adequats i potenciar ● Increment del nombre d’educadors i educadores al l ’ e d u c a c i ó carrer amb programes i recursos que afavoreixin la musical. intervenció real i no únicament la detecció i control de ● Acceleració grups de risc. en la construcció dels edificis escolars pendents. ● Incrementar les places residencials per a infants i ado- ● Incrementar el nombre de beques escolars. lescents que són víctimes de maltractaments o d’abandó. ● Que en cada barri hi hagi una biblioteca i en els barris ● Establir programes d’intervenció educativa dins les fa- amb implantació d’immigrants que en les biblioteques hi mílies en situació de risc social amb caràcter preventiu. hagi lectura en les seves llengües. ● Prevenir la violència contra les dones dins i fora de ● Programa per disminuir el fracàs escolar. l’espai domèstic. Establir mesures preventives que per- ● Que les entitats dels barris puguin utilitzar les instal- metin evitar els maltractaments. Crear equips i centres lacions de les escoles públiques quan aquestes no s’utilit- d’acollida que intervinguin en ajuda de les dones que zen per activitats escolars. han patit maltractaments. Garantir un salari digne que ● Elaborar un pla de civisme conjuntament amb les permeti aquestes dones sortir de la situació de maltrac- entitats. tament sense haver de caure en la precarietat social. Gent gran: ● Construcció de 25 residències d’acord amb les necessi- tats dels barris. Joventut ● Potenciar l’assistència domiciliària ampliant la seva cobertura. ● Incrementar els casals de barri. i drets civils ● Contemplar l’assistència a gent gran un cop superada ● No a la Central Tèrmica de Cicle Combinat al Port de la fase crítica d’urgència. Barcelona. Immigrants: ● No a la possible instal·lació d’una nova incineradora a ● Creació d’un campament de pas per als treballadors la ciutat. temporals que acostumen a desplaçar-se i viure en cara- ● Sense entrar en contradicció en què a cinc minuts de vanes pròpies. cada domicili hi hagi una zona verda, plantegem 10m2 Persones amb discapacitats psíquiques i sensorials: per habitant i concretar compromisos en el manteniment, ● Taxi servei a domicili. ja que és una greu mancança que tenim actualment. ● Replantejament de l’Institut Municipal de Disminuïts, ● Fer efectiu un canvi en el sistema de recollida i de perquè estigui al servei del col·lectiu. gestió dels residus municipals per orientar-los a la mini- ● Garantir el dret al treball, compliment de les normati- mització del rebuig, per arribar al 2006 a la recuperació ves de contractació de persones amb especials dificultats. del 60% ● Desenvolupament i aplicació de les clàusules socials, ● Complir el compromís de reduir l’any 2004 el 20% començant per les empreses municipals i les que contrac- d’emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte al ta l’Ajuntament. 1987. Persones sense llar: ● Augmentar els elements porosos a les places perquè ● Creació de centres per pernoctar de Baixa Exigència on deixin de ser tant dures. les persones, amb un acompanyament adequat, puguin ● Ús de la fusta per al mobiliari urbà que estigui certifi- recuperar el seu arrelament a la societat. cada legalment. ● Establir menjadors que permetessin fer almenys dos ● Potenciar les energies alternatives creant l’Institut àpats al dia (un al matí i un al vespre) i en horaris flexi- Municipal d’Energies Alternatives. bles. ● Elaborar un mapa d’elements contaminats (acústics, ● Incrementar els equips que treballen en medi obert ones, gasos, líquids...). per tal que puguin fer un acompanyament adequat a les ● Elaborar un estudi del possible impacte contaminant persones sense llar. dels focs d’artifici. ● Atendre i prevenir les necessitats de les persones en risc d’exclusió social ● Consolidar el dret a vot dels immigrants que portin dos anys residint a la ciutat. Seguretat ciutadana ● Compromís amb la Carta de Salvaguarda dels Drets Sanitat Humans a la Ciutat. Elecció popular del defensor o de- fensora de la Carta. ● Potenciació d’una po- ● Creació de centres d’acolliment per a immigrants licia preventiva de segu- ● Concretar un ● Que les experiències culturals del moviment okupa, retat. mapa sanitari més gaudeixin d’ajuts de les administracions. ● Recuperar la figura de la racional amb els ● Alternatives al fenomen del “botellón” obrin altres es- policia de barri. desplaçaments dels pais, perquè els joves es puguin trobar. ● No externalitzar els ser- usuaris. ● El cas dels menors immigrants no acompanyats me- veis de seguretat. ● Atenció als drogo- reix un tractament especial per tal d’evitar al màxim la ● Restituir a la Guàrdia dependents a cada seva estada al carrer i vetllar per la garantia dels seus Urbana l’atenció telefònica districte en centres drets en tant que infants. del 092. La Veu del La Veu del 12 DOCUMENT CARRER desembre de 2003-gener de 2004 desembre de 2003-gener de 2004 CARRER DOCUMENT 13 Propostes veïnals al Pla d’Actuació Municipal

Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona Il·lustracions: Montse Cabo

El Pla d’Actuació Municipal (PAM) i els Plans d’Actuació nous edificis. dels Districtes (PAD) per als anys 2004-2007 es pensen ● Reconsiderar el pla de presons recollint les reivindica- aprovar inicialment a finals d’any. En aquests - docu cions dels barris i que deixi de ser especulatiu. ments l’Ajuntament concretarà les seves prioritats per ● Que la ciutat assumeixi part dels centres penitenciaris. a tot el mandat. ● Actualització i calendari que obligui a acabar els dife- La Favb va aprovar un document d’aportacions al PAM rents Peris en aquest mandat i entre ells el de Torre Baró que publiquem en aquestes pàgines i que hem remès a i La Clota. tots els grups municipals. Estem a l’espera de conèixer ● Soterrament de les vies a Sants i cobriment a Sant el document aprovat inicialment per tal d’avaluar com es Martí i la Sagrera. recullen les propostes i preparar la nostra intervenció en ● Potenciar el comerç de barri en detriment de les grans l’audiència pública que se celebrarà abans de l’aprovació àrees comercials. definitiva, prevista per a la pròxima primavera. ● Activar Can Batlló. Compromís que garantirà la cons- Respecte al PAD, ens consta que en alguns districtes trucció d’habitatge públic de lloguer i a preu assequible. coordinadores d’AVV o associacions han presentat els seus ● Pla per suprimir les barreres arquitectòniques en tots corresponents suggeriments. A la pàgina 22 fem referèn- els districtes. cia al text elaborat al Casc Antic per diverses entitats. ● Revisió del PGM amb criteris democràtics.

Participació Habitatge ● Destinar el 50% del sostre ● Constitució immediata del de nou planejament a habi- Consell de Ciutat amb major tatge protegit (bàsicament representació de les entitats. nucions ampliant i millorant els serveis actuals. de lloguer) ● Constitució d’immediat del ● Garantir la regularitat del transport de superfície (10 ● Convenis anuals de cessió Consorci de Serveis Socials i minuts d’espera com a màxim). de sòl per a les cooperatives impulsar el funcionament ● Accelerar el compliment dels intercomunicadors de veïnals. dels consorcis d’Educació i transport bus-metro-rodalies-tramvia. ● Tenir en compte la realitat Habitatge. Posar en marxa ● Potenciar el transport públic i donar prioritat semafò- dels barris alhora d’adjudi- el Consell del patrimoni Cul- rica al tramvia. Estudiar noves línies d’aquesta modali- car habitatges en règim protegit. tural de Barcelona. tat així com la connexió de la Pl. Francesc Macià amb la ● Que cap barri tingui pendent obres de rehabilitació ● Compromís irrenunciable Pl. de Les Glòries per superfície. o remodelació pels habitatges afectats per aluminosi a de l’elecció directa dels consellers de districte. ● Treure de l’IBI la taxa de transport, pagant-se apart en l’any 2005. ● Compromís per avaluar el PAM en el tercer any de funció de la seva necessitat. ● No construir habitatge en solars destinats per a equi- mandat, mitjançant una Audiència Pública. ● No al túnel d’Horta. paments (10hj). ● Veu de les entitats i els ciutadans i ciutadanes en tots ● Ampliar la preferència semafòrica per a la gent gran. ● Compromís de lluitar contra l’expulsió de persones els plenaris municipals i abans de cada votació. ● Millorar la seguretat i educació viària. grans dels seus habitatges amb finalitats especulatives. ● Recuperar els Plens de Districte, un cop al mes, amb ● Desenvolupar la xarxa bàsica de carrils bici, en què ● Buscar la manera fàcil d’accés de les persones grans un total de 10 a l’any. tots els carrils tinguin continuïtat i connexió amb els al- als seus habitatges, instal·lant ascensors o permutar un ● Posada en marxa de les Memòries Participatives. tres carrils bici. Que aquests siguin segurs i segregats. pis per una planta baixa. ● Que en tots els mecanismes de participació estiguin ● Dotar de carril bus els accessos a la ciutat. ● Establir una taxa per metre quadrat sobre els habitat- precedits necessàriament d’una bona informació. ● Elaborar un pla global de mobilitat assumint els crite- ges buits, mesura que s’hauria d’acompanyar de plans de ● Creació d’una comissió de control i seguiment dels ris de l’Agenda 21. suport per a la rehabilitació d’habitatges per introduir- parcs i jardins a la ciutat. ● Eliminació de carrils a la Ronda General Mitre i Tra- los al mercat de lloguer amb preus “protegits”. vessera de Dalt, reduint-los només a quatre. ● Establir ajuts especials per evitar els desnonaments. ● Alliberar del trànsit privat les Rambles i algunes illes de l’Eixample. Fiscalitat ● Limitar la velocitat dels cotxes a 30km/hora en els car- rers secundaris i a 50Km/hora a les vies principals. Equipaments ● Fiscalitat dels residus ● Consolidar el dia sense cotxe recuperant el seu caràc- socialment justa i ecològica- ter reivindicatiu i pedagògic. ● Elaborar un Pla d’Equipaments a nivell de barri i tam- ment responsable. bé a nivell de ciutat i impulsar el metropolità. ● Que els impostos munici- pals que graven el cadastre no s’incrementin per sobre Urbanisme de l’IPC. ● Avançar en l’objectiu dels pressupostos participatius ● Preservar el patrimoni i concretant, com a primer arquitectònic industrial do- pas en aquest mandat, els nant-li usos de ciutat. que afecten als districtes. ● Conservar el patrimoni públic del sòl per destinar-ho a habitatge social. ● Impulsar l’esperit del 22@ Mobilitat i aplicar aquests criteris a al- tres districtes de la ciutat. ● Transport gratuït als aturats i aturades. ● Expropiació de Can Rigalt ● Ampliar l’horari del metro els dies feiners fins a la 1 i i fer-ne parc metropolità. els caps de setmana tancar a les 2 i obrir a les 5. ● Elaborar un nou projecte ● Incrementar la freqüència del Transport Públic en els urbanístic participatiu i no especulatiu del barri de les dies festius i no reduir serveis. Corts en substitució del Portal del Coneixement. ● Informar prèviament a les entitats veïnals dels canvis ● Elaborar un nou pla integral de la Plaça de Les Glòries que es produeixin en els horaris i recorregut dels mitjans on s’aclareixi definitivament el trasllat dels Encants, les de transport. zones verdes i els equipaments. ● Inversions que solucionin les barreres arquitectòni- ● Impulsar la remodelació total del barri de la Mina so- ques, tant en el metro com en el transport de superfície. bretot en l’aspecte social. ● Garantir el desplaçament de les persones amb dismi- ● Introduir criteris de sostenibilitat en la construcció de La Veu del La Veu del 12 DOCUMENT CARRER desembre de 2003-gener de 2004 desembre de 2003-gener de 2004 CARRER DOCUMENT 13 especialitzats o en els mateixos CAP’s. Benestar social ● Complir al 100% el Pla d’Atenció Primària sense pri- Serveis urbans vatitzacions. ● Participació de les entitats veïnals en els Consells de Salut a nivell de districtes i centres. i manteniment ● Elaborar un estudi epidemiològic de les ones electro- magnètiques. ● Reforçar les activitats adreçades a la prevenció de ma- ● Valorar la implantació de lalties mentals i a la plena integració sense discriminaci- la recollida pneumàtica en la ons dels malalts i malaltes mentals. seva fase final ja que resulta ineficaç, i cara. ● Elaborar un pla d’usos de les platges de la ciutat. ● Impulsar la recollida se- Educació i cultura lectiva domiciliària. ● Replantejar-se el sistema ● Creació de de bujols substituint els places d’esco- bicompartimentats per uns la bressol. apropiats per a cada ús (or- ● Intentar gànic i rebuig). fer compati- ● Tenir cura del manteniment de les infraestructures de ble els hora- la ciutat, enllumenat, jocs infantils, monuments, zones ris escolars i verdes... el calendari laboral dels pares. ● Incremen- Sostenibilitat ● Millorar l’atenció primària tar el pres- Famílies amb rendes baixes supost d’en- ● Escolarització de fills de famílies amb situació de pre- s e n y a m e n t i ecologia urbana carietat o risc social amb els programes adequats i potenciar ● Increment del nombre d’educadors i educadores al l ’ e d u c a c i ó carrer amb programes i recursos que afavoreixin la musical. intervenció real i no únicament la detecció i control de ● Acceleració grups de risc. en la construcció dels edificis escolars pendents. ● Incrementar les places residencials per a infants i ado- ● Incrementar el nombre de beques escolars. lescents que són víctimes de maltractaments o d’abandó. ● Que en cada barri hi hagi una biblioteca i en els barris ● Establir programes d’intervenció educativa dins les fa- amb implantació d’immigrants que en les biblioteques hi mílies en situació de risc social amb caràcter preventiu. hagi lectura en les seves llengües. ● Prevenir la violència contra les dones dins i fora de ● Programa per disminuir el fracàs escolar. l’espai domèstic. Establir mesures preventives que per- ● Que les entitats dels barris puguin utilitzar les instal- metin evitar els maltractaments. Crear equips i centres lacions de les escoles públiques quan aquestes no s’utilit- d’acollida que intervinguin en ajuda de les dones que zen per activitats escolars. han patit maltractaments. Garantir un salari digne que ● Elaborar un pla de civisme conjuntament amb les permeti aquestes dones sortir de la situació de maltrac- entitats. tament sense haver de caure en la precarietat social. Gent gran: ● Construcció de 25 residències d’acord amb les necessi- tats dels barris. Joventut ● Potenciar l’assistència domiciliària ampliant la seva cobertura. ● Incrementar els casals de barri. i drets civils ● Contemplar l’assistència a gent gran un cop superada ● No a la Central Tèrmica de Cicle Combinat al Port de la fase crítica d’urgència. Barcelona. Immigrants: ● No a la possible instal·lació d’una nova incineradora a ● Creació d’un campament de pas per als treballadors la ciutat. temporals que acostumen a desplaçar-se i viure en cara- ● Sense entrar en contradicció en què a cinc minuts de vanes pròpies. cada domicili hi hagi una zona verda, plantegem 10m2 Persones amb discapacitats psíquiques i sensorials: per habitant i concretar compromisos en el manteniment, ● Taxi servei a domicili. ja que és una greu mancança que tenim actualment. ● Replantejament de l’Institut Municipal de Disminuïts, ● Fer efectiu un canvi en el sistema de recollida i de perquè estigui al servei del col·lectiu. gestió dels residus municipals per orientar-los a la mini- ● Garantir el dret al treball, compliment de les normati- mització del rebuig, per arribar al 2006 a la recuperació ves de contractació de persones amb especials dificultats. del 60% ● Desenvolupament i aplicació de les clàusules socials, ● Complir el compromís de reduir l’any 2004 el 20% començant per les empreses municipals i les que contrac- d’emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte al ta l’Ajuntament. 1987. Persones sense llar: ● Augmentar els elements porosos a les places perquè ● Creació de centres per pernoctar de Baixa Exigència on deixin de ser tant dures. les persones, amb un acompanyament adequat, puguin ● Ús de la fusta per al mobiliari urbà que estigui certifi- recuperar el seu arrelament a la societat. cada legalment. ● Establir menjadors que permetessin fer almenys dos ● Potenciar les energies alternatives creant l’Institut àpats al dia (un al matí i un al vespre) i en horaris flexi- Municipal d’Energies Alternatives. bles. ● Elaborar un mapa d’elements contaminats (acústics, ● Incrementar els equips que treballen en medi obert ones, gasos, líquids...). per tal que puguin fer un acompanyament adequat a les ● Elaborar un estudi del possible impacte contaminant persones sense llar. dels focs d’artifici. ● Atendre i prevenir les necessitats de les persones en risc d’exclusió social ● Consolidar el dret a vot dels immigrants que portin dos anys residint a la ciutat. Seguretat ciutadana ● Compromís amb la Carta de Salvaguarda dels Drets Sanitat Humans a la Ciutat. Elecció popular del defensor o de- fensora de la Carta. ● Potenciació d’una po- ● Creació de centres d’acolliment per a immigrants licia preventiva de segu- ● Concretar un ● Que les experiències culturals del moviment okupa, retat. mapa sanitari més gaudeixin d’ajuts de les administracions. ● Recuperar la figura de la racional amb els ● Alternatives al fenomen del “botellón” obrin altres es- policia de barri. desplaçaments dels pais, perquè els joves es puguin trobar. ● No externalitzar els ser- usuaris. ● El cas dels menors immigrants no acompanyats me- veis de seguretat. ● Atenció als drogo- reix un tractament especial per tal d’evitar al màxim la ● Restituir a la Guàrdia dependents a cada seva estada al carrer i vetllar per la garantia dels seus Urbana l’atenció telefònica districte en centres drets en tant que infants. del 092. La Veu del 14 PUBLICITAT CARRER desembre de 2003-gener de 2004 La Veu del desembre de 2003-gener de 2004 CARRER ENTREVISTA 15 lalties per se. La gent s’adapta Claudio Gómez-Perretta o malviu sota aquesta situació però oficialment no entren en un Metge i químic diagnòstic clínic de malaltia de- gut a què la medicina no segueix un paradigma nou de salut sinó l’antiquat de malaltia.

Sembla, doncs que la “La indústria no demostra la problemàtica no és una qüestió purament mèdica; quines implicacions polítiques existeixen? inocuïtat d’antenes i mòbils” Recentment, vaig poder conèixer que un Director General cridava a un departament d’un hospital espanyol exigint que un determinat especialista respongués a les preguntes d’una Una entrevista de Elia Herranz determinada agència informativa Retrat estatal. És trist apreciar com funcionaris públics són capaços de rebaixar-se davant la La curiositat trucada d’un alt càrrec d’una empresa de telecomunicacions i del científic avantposar les seves obligacions laudio Gómez-Perretta és cap amb el ciutadà als interessos dʼUnitat del Centre dʼInvestigació que, encara que legítims, són Cde lʼHospital Universitari La Fe interessos de tercers. de València des del 1983. És lli- cenciat en Químiques, doctor en La lluita per aclarir el tema no Medicina i ha treballat com a be- és només dels investigadors. Quin cari a lʼHospital Bichat (amb beca paper ens correspon als veïns i del Ministeri dʼAfers Exterios de veïnes? França) i al Down-State Medical Tractar de seleccionar bé la Center de Nova York (amb beca informació que arriba a les nos- de la Generalitat Valenciana). És tres cases i després informar autor de treballs sobre neurobiolo- amb objectivitat i rigor els ciuta- gia i neurofisiologia de lʼaddicció i dans. Després, per exemple, ser expert en psiquiatria clínica. solidaris amb els riberencs de les El passat dissabte 29 de no- estacions base i minimitzar l’ús vembre va fer una conferència a del cel·lular, ja que, a més tràfec Barcelona per presentar el primer o trucades, augmenta el risc bio- estudi existent sobre possible lògic d’aquells. síndrome de microones entre riberencs dʼestacions base de te- Quines passes sʼhan de donar lefonia mòbil, del qual és coautor. en cas de tenir una antena a El seu equip va treballar durant prop o que coneixem que la seva mesos al poble valencià de La instal·lació és imminent? Ñora i els resultats dʼaquesta in- Si els nostres polítics auto- vestigació els han donat la base nòmics i locals mostren tan poc per, com a mínim, pensar que val interès en el tema, els afectats la pena continuar. Encara que de hauran d’emprendre una dura vegades ho sembli, no està sol. batalla legal per salvaguardar Professionals dʼarreu del món el seu entorn domèstic. Crec que sʼintercanvien informació sobre el el domicili hauria de ser inviola- tema, sobretot mitjançant internet. ble, sobretot si la indústria no és Encara que falta recolçament ofi- DANI CODINA Gómez-Perretta és capaç de demostrar la innocuïtat cial, si hi ha una revolta popular Claudio Gómez-Perretta. una persona a la que li d’aquestes radiacions. que els anima a donar llum sobre agrada fer-se preguntes. uns dubtes raonables. I deixant-se portar per Al seu pas per Barcelona, quin arbitrària aquesta possibilitat. seva enorme transcendència so- la curiositat, de vegades nivell de sensibilització social ha Perquè va començar el seu cio-econòmica. s’arriba a conclusions trobat? Com valora les mides equip a investigar els efectes Quin camí segueixen sorprenents. Li ha passat preses per les administracions sobre la salut de les microones actualment les investigacions que A la conferència que va fer amb les investigacions catalanes? produïdes per la telefonia mòbil? estan realitzant? recentment a Barcelona va sobre microones derivades L’administració pública va ser Per simple curiositat i sobretot Volem aprofundir en les bases denunciar pressions de les de la tecnologia mòbil, convidada per CCOO a la nostra per conèixer de la manera més fisiològiques de les alteracions grans companyies sobre les darrere de la qual hi ha conferència. Malgrat això, ningú objectiva possible si aquestes que hem trobat en riberencs administracions, i dʼaquestes una de les indústries més hi va assistir ni es va preocupar microones a camp llunyà o de les d’estacions base amb models últimes sobre les investigacions. poderoses del món i una per elevar cap tipus de, diguem, estacions base ens afecten o no. animals. Com es concreten aquestes manera de comunicar- excusa. Tenint en compte que interferències en la seva feina? nos que ens ha canviat la vam presentar el primer estudi Vostè ha dit que la medicina Encara que falten moltes Primer amb amenaces obertes vida i ens ha creat noves sobre estacions base i salut en “encara està en bolquers” en conclusions a les que arribar, és d’expedient i ara, de manera necessitats. Home afable, el món, almenys amb la nostra aquest tema. Malgrat això, por partidari de prendre algun tipus subtil, com d’inexistència o mort s’encén quan s’ha de metodologia, el seu desinterès dir-se que han trobat evidències de mides o, en nom del progrés, civil. La fase final sembla ser defensar de les crítiques de en el tema és una mostra de la que aquestes ones ens afecten. sʼha dʼesperar fins a tenir unes deixar-nos sense pressupost per persones que no han llegit incompetència d’acord amb la no De quina manera? conclusions definitives? continuar investigant. el seu estudi. Quant a les menys potinera Llei de Teleco- Pot ser que ens afectin en funció L’actual telefonia mòbil, i més pressions que arriben de municacions de la Generalitat. d’un gradient d’exposició. Primer, la nova generació o UMTS, s’ha Quina lectura hem de fer del fet dalt, ho té assumit: fugir per l’afectació d’un sistema tan implantat menyspreant tota que les asseguradores es neguin del problema és típic de les Perdoni la nostra impertinència, vulnerable com el neuroendocrí, la literatura de l’antiga URSS, a cobrir aquests casos? nostres administracions. però no podíem evitar la pregunta: trastorns del son, fatiga, apetit que adverteix de l’enorme ra- Doncs que el líquid blanc de Repeteix que no està en Té telèfon mòbil? i posteriorment si, com afirmen diosensibilitat dels organismes l’ampolla és llet. contra del progrés però N’he estat usuari fins que els Lai, Leyzczinsky, Goodman, són vius per aquestes radiacions i defensa obertament una meus col·legues m’han convençut capaces, per exposició a valors especialment de l’organisme més La seva opinió apunta que societat alàmbrica, encara pels seus treballs científics del més alts (cel·lular o telèfon complex que és l’ésser humà. Per les persones afectades no estan que ens molestin els risc que estava corrent la meva mòbil), de produir genotoxicitat tant, com a estudiós independent malaltes, sinó que tenen pitjor cables. Es defineix com a salut per la seva utilització. A i posteriorment, tumors. en aquest tema crec que els pa- qualitat de vida que les que no crític -que no escèptic- i diu més a més, com ja he explicat, Malgrat això, és trist constatar ïsos de la UE al nostre àmbit estan exposades a les radiacions. que el seu únic objectiu és també es tracta de ser solidaris que davant tota aquesta evidència, s’estan prenent aquest assumpte Pot concretar aquesta idea? fer un treball útil per a la amb els riberencs de les estacions l’OMS i la UE continuen sense molt a la lleugera pensant només Estar més fatigat del normal societat. base que pateixen més la radiació reconèixer de manera més que en un dels aspectes, com és la o tenir menys gana no són ma- en funció del tràfec de mòbils. La Veu del 16 PUBLICITAT CARRER desembre de 2003-gener de 2004 La Veu del desembre de 2003-gener de 2004 CARRER REPORTATGE 17 Un reportatge de Una exposició i un llibre que es publicarà en breu conviden a recordar el barri que existia en el mateix lloc on ara es troben l’hotel Ars

Iris Martín i els bars del Port Olímpic.

Per no oblidar el Somorrostro

o confesso: fins fa poc, uns mesos rostro no es cansa de repetir que potser, no havia sentit parlar del “la misèria uneix”. Entre anècdo- HSomorrostro. A rel dʼuna notícia tes, ressalta sovint la solidaritat i a la televisió vaig saber que al els valors de convivència comuna Palau de Mar sʼexposava una que es van desenvolupar entre els mostra de pintures i fotografies veïns. “Ens ajudàvem, no teníem dʼun barri de Barcelona ja desapa- més remei. El que havia es com- regut; que a més, estava construït partia”, conclou. de barraques, al costat del mar, El seu marit, el Manolo, explica entre la Barceloneta i la platja del que era un barri divers i mestís on Bogatell. es barrejava gent de tota mena. El “Però si aquesta ets tu! I la teva Somorrostro sʼassocia sovint amb cosina!”. “Mira, i tu ets el que ca- els gitanos i això no és del tot cert: mina al costat de les barraques!”. “Érem majoria”, comenta, “però La Pelá i el Manolo senyalen entre també hi havia paios procedents crits les fotografies que Albert Pu- dʼAndalusia o dʼaltres regions jol va fer al Somorrostro a principis dʼEspanya”. I afegeix que això no dels anys 60. Ells no sabien que portava complicacions: “les bara- es conservaven les fotos i encara lles que havia eren derivades de la menys, que trobarien els seus juerga, no de problemes racistes rostres penjats als plafons del ni discriminacions”. Museu dʼHistòria de Catalunya, a Lʼamnèsia que ha acompanyat lʼexposició Somorrostro. Pintura al Somorrostro durant tots aquests i imatges dʼun barri desaparegut anys es pot relacionar amb la al costat del mar, que es va poder manera en què va desaparèixer veure el juliol passat. el barri: sobtadament, a causa “Mʼha emocionat molt veureʼm dʼuna visita que Franco va fer a en aquestes fotografies. Veure Barcelona al 1966 per presidir gent de la meva família o que unes maniobres navals. Les au- vivien al nostre costat”, comenta ALBERT PUJOL toritats municipals van decidir que la Pelá. I mʼensenya una foto en Fotografia del Somorrostro que va servir per anunciar l’exposició sobre el barri no era pertinent que el dictador blanc i negre on hi apareix una presenciés patètiques escenes de gitaneta de pell morena i galtes misèria, i en dues setmanes van brutes. Els cabells negres, des- Ni sostres dignes, ni neteja, ni una mica per casualitat, quan va escriure un llibre que es publi- “desmuntar” el barri. ordenats, i una mirada entre ingè- hospitals. “Hi havia molta pobre- anar a parar a la Barceloneta per carà dʼaquí a poc temps, sota el Una noticia apareguda a El nua i trapella pròpia dels vint anys. sa i passàvem gana”, explica la acabar la seva tesi. Va començar títol Somorrostro, memorias de Correo Catalán el 20 dʼoctubre “Sóc jo”, diu. Al fons es veuen Pelá. Per esmorzar menjàvem els a recollir testimonis, documents barracas. Lʼobra recull vivències de 1966 anuncia un “desembarco dues cases de pedra i taulons de troncs dʼenciam que sobraven del gràfics i escrits, i va veure la ne- de persones que van tenir relació naval en las playas de la Barce- fusta, cobertes de parracs. mercat de la Barceloneta”. Som- cessitat de donar a conèixer un amb lʼextingit barri. Gent que hi loneta”. Informa, contundent, que La Pelá defineix el Somor- riu, i resulta que té unes dents fragment infaust del passat de va viure, o gent que hi treballava. “unos días antes, las piquetas y rostro com “un món apart”. Era, impecables. Barcelona. Virgínia no comprèn Persones que evoquen allò que las excavadoras hicieron desapa- sense més, una aglomeració de Molts, segur, recorden el So- com Barcelona ha pogut oblidar van viure entre peus descalços, recer casi por completo uno de los centenars de barraques, super- morrostro com la patria chica de bulerías i falta dʼaigua potable. focos barraquistas más célebres poblades i insalubres, a lʼestil de la bailaora Carmen Amaya. I la re- El valor de lʼobra, a part de la de Barcelona: el Somorrostro”. No les faveles brasileres. Els carrers cordaran, potser, a la pel·lícula Los Una visita gran tasca de recerca i documen- van haver plaques commemora- estrets de terra, coberts de sorra Tarantos de Rovira Beleta (1962), tació que ha fet lʼautora, es troba tives, es va córrer la cortina. A la de platja. Lʼespai on es va formar on un dels escenaris del film són de Franco va en lʼemotivitat dels relats. El fet gent que ocupava el Somorrostro el Somorrostro es va començar a les barraques del Somorrostro. provocar la de rescatar de lʼoblit les històries seʼls havia promès un pis ràpida- poblar espontàniament a finals del La imatge de la famosa Carmen de gent anònima contribueix a il- ment, però van ser traslladats a segle XIX. La gent que hi arribava Amaya passejant pel barri ha que- desaparició lustrar el barri dʼuna manera més barraques buides del Camp de la buscava un lloc i construïa el seu dat plasmada en la memòria dels sobtada del barri viva, més humana. “El que més Bota i de la barriada de La Pero- barracot amb tot allò que sobrava veïns però no ve a ser del tot real. mʼimpactava”, comenta Virgínia, na, tal i com explica la Virgínia en a lʼaltra banda de Barcelona. La comissària de lʼexposició, lʼhis- i la reubicació “era la naturalesa dels seus re- un plafó de lʼexposició. A més, el El barri va anar creixent, fins toriadora Virginia Tamborero, con- dels veïns en cords. Per la gent amb qui vaig paral·lelisme del Somorrostro amb que als anys 50 englobava més firma que lʼartista va abandonar el parlar, el Somorrostro és una part lʼactualitat és quasi una ofensa: de 2.000 persones en una super- Somorrostro quan tan sols tenia altres barraques de la seva infantesa o de la seva en el seu lloc ara hi ha lʼHotel Ars fície de 10 hectàrees de litoral. 7 anys. Els comentaris populars joventut; els relats tenen tots una i els bars i discoteques del Port En un article publicat al 1942 al que corren per la Barceloneta no lectura nostàlgica i emocional molt Olímpic. diari de tarda Noticiero Universal coincideixen amb aquesta obser- la part més miserable de lʼèpoca forta”. La Virgínia afegeix que en Lʼobjectiu de tot plegat és treure es defineix el Somorrostro com vació: corre lʼesplèndid rumor que de la dictadura. Remarca que és els testimonis del seu llibre es per- la pols a una vessant de Barcelona “una república sense governs i quan començaven a contractar-la molta la gent que viu a Barcelona cep la lògica confusió entre bons que sʼha esborrat de la memòria sense drets”. De fet, era veritat: al per actuar als teatres es va folrar i desconeix lʼexistència del Somor- i mals records: “tots coincideixen col·lectiva. Iniciatives culturals barri no hi havia cap dels serveis el terra de la seva barraca amb rostro. Respiro: jo no era lʼúnica. que les condicions de vida eren com un llibre o una exposició són indispensables; va ser només per pell de bisó per a poder caminar Però és trist a la vegada. duríssimes, però a la mínima es sempre útils, perquè tots els que iniciatives altruistes o caritatives descalça. Mentre Virgínia Tamborero desfan en elogis pel Somorros- estimem Barcelona puguem conèi- que es va crear una escola i una Lʼinterès de Virgínia Tambo- recollia material per a lʼexposició tro”. xer també la cara més amarga de xarxa reduïda dʼassistència social. rero pel Somorrostro va sorgir i es deixava seduir pel tema, va Quan la Pelá parla del Somor- la història de la nostra ciutat. La Veu del La Veu del 18 VEÏNAT CARRER desembre de 2003-gener de 2004 desembre de 2003-gener de 2004 CARRER Altres associacions 19 Políticamente correcto Los jóvenes y el Coleccionable ilustrado de aquellos términos de actualidad que fijan y dan esplendor a la condición humana

Alfonso López movimiento vecinal

ROSA CARBÓ

Sí, soy joven, pero bueno, esto se pasa con la edad… Lo que no se va con el paso de los años son los retos a los que se enfrentan las asociaciones de vecinos. Uno de ellos consiste en cómo vincular a los jóvenes con el movimiento vecinal ya que éste parece estar incrustado en una determinada generación. “¿Qué les pasa a los jóvenes? ¿Qué estamos ha- ciendo mal?” Son algunos de los interrogantes que envuelven a un movimiento que, a primera vista, parece estar haciéndose viejo. Sin embargo, nada más lejos de la realidad, tal y como han señalado PEDRO MADUEÑO en los diferentes foros, mal lla- Los jóvenes: ni colectivo ni organización. mados antiglobalización: “piensa LÓGICA: Si las partidas económicas destinadas a ciencia y tecno- globalmente, actúa localmente”. logía sirven para sufragar armamento, sería natural que las sub- Las luchas llevadas a cabo por las veces: “todo lo que no sale en los cesidad de participar. Ir de lo más venciones al centeno sirvieran para mejorar la escuela pública. AAVV -como por ejemplo, la cam- medios, no existe”. Las AAVV, local como es el barrio a tratar los Pero nada, ni por esas. paña del agua, reivindicaciones junto con otras organizaciones, problemas compartidos con toda de más espacios abiertos, control deben hacerse visibles y sobre- el área metropolitana es uno de de un urbanismo salvaje- tienen todo accesibles. los principales retos a los que se su eje central en la defensa de Enlazando con lo anterior, otro enfrenta el movimiento vecinal. los vecinos como ciudadanos de aspecto a resaltar es la falta de El trabajo en red, ya sea entre plenos derechos y obligaciones conocimiento de la historia local asociaciones de vecinos, federa- y, sobre todo, en la lucha por una y del papel que el movimiento ciones o diferentes entidades no metrópolis formada y construida vecinal ha tenido en ella. La trans- necesariamente vecinales pue- por los vecinos, una ciudad más misión de la memoria colectiva de ser uno de los instrumentos democrática en un amplio sentido es clave para crear conciencia más eficaces. ¿Y los jóvenes? de la palabra. de pertinencia a un barrio y para Algunos ya participamos de estas Si su núcleo, es decir, las ideas hacer emerger el yo comunitario; relaciones-red puesto que los centrales del movimiento vecinal hace falta tener un pasado para ámbitos donde nos movemos no están en plena vigencia, ¿cómo poder enlazarlo con un presente y corresponden necesariamente es que la gente joven no parti- crear un futuro. Muchos jóvenes ni con el barrio en donde vivimos; el cipa? Como decía al principio, conocen la historia de su barrio, ni lugar de trabajo, de estudio o de yo soy joven. Sin embargo, no ocio abren lazos con otros barrios puedo pretender alzarme con la y otras ciudades que podrían ser voz representativa de todos, ya utilizados para que esta partici- que ni somos un colectivo ni una Un joven no debe pación pueda ser posible. Falta organización. La realidad es más ser tratado como el despertar del ser-ciudadano/ compleja. Así pues, mi granito vecino de muchos jóvenes y de arena respecto al tema son tal sino como un no tan jóvenes que suplen esta un conjunto ideas críticas y criti- vecino más, un ser necesidad con actividades su- COPITO DE NIEVE: Después de la eutanasia facilitada al gorila cables a partir de mi experiencia perficiales y vacías de contenido. blanco muchos enfermos terminales escandalizados han decidido personal. ciudadano que tiene Sin embargo, existen grupos de nacionalizarse gorilas, aunque se sospecha que además se les Entrando ya en la cuestión, capacidad de actuar jóvenes que ya tienen despierto exigirá alguna anomalía genética. hace falta tener en cuenta varios ese ser-ciudadano pero que no aspectos o procesos sociales encuentran un espacio propio como, por ejemplo, el individua- saben el papel que jugó y juegan para desarrollarlo o que no en- lismo creciente, tendencia que en él las asociaciones. cuentran el apoyo y los recursos muestra cómo los ciudadanos Y aún así, ¿cómo van a sentir necesarios. En este aspecto, las asumen un rol pasivo y no parti- suyo un barrio en el que viven asociaciones de vecinos juegan cipan de la vida asociativa. Ante okupando la casa de sus padres, un papel crucial ya que son espa- este hecho, los medios de comu- una ciudad que les expulsa debido cios de todos y para todos y eso nicación son una institución que al alto coste de la vivienda? Éste, lo tienen que visualizar y hacer contribuye a reproducir esta ten- junto con otros problemas, no son entender a los jóvenes y a ellos dencia, así; ¿en cuántas series sólo de un barrio en particular y es mismos. Además, un joven no de televisión o películas vemos por este motivo que deben de tra- debe de ser tratado como tal sino que los personajes son de alguna tarse transversalmente, mediante como un vecino más, un ser-ciu- asociación de vecinos, pertene- el trabajo conjunto de todas las dadano que tiene la capacidad de cen a un colectivo alternativo o AAVV. Se necesitan campañas actuar a su forma y así oxigenar son sindicalistas? Existe una rea- diagonales en las que puedan un movimiento que necesita de lidad que los medios no contem- verse reflejados los ciudadanos nuevas iniciativas y energía por- plan y, como he escuchado varias jóvenes y en las que sientan la ne- que el futuro se nos va en eso.

FRASE HISTÓRICA INACABADA: “Estamos en Irak por las armas de destrucción masiva... er no, estamos en Irak para acabar con los malos... bueno... estamos en Irak porque no podemos irnos y... ¿de dónde salen todos estos moros? ...etc, etc”. La Veu del desembre de 2003-gener de 2004 CARRER BARCELONES 19 EXPOSICIONS TELEVISIÓ Els instants de Cartier-Bresson A la tele no tot són GEMMA AGUILERA fotògraf. Ara, amb 95 anys, segueix escombraries La seva mirada defuig cultivant aquest art. l’artificialitat, els escenaris En una mostra ROSA Mª PALENCIA preparats i la manipulació de paral·lela, Al gust la imatge al laboratori. Cada de Cartier-Bresson, Karakia és la pregaria que a la mitologia fotografia és copsada només des el mateix Cartier- de les illes Samoa s’usava per obrir la del quadre visor de la càmera, Bresson presenta un terra i cuinar en un forn subterrani el i pensada des de la ment. En la recull de 93 imatges menjar dels déus. Amb aquest nom tan composició d’aquesta realitat dels fotògrafs que suggeridor, fa ja tres temporades que hi intervenen els sentiments, el més l’han commogut, Canal 33 ofereix un programa que ens pensament i els sentits, res més. als quals defineix retorna la confiança en la televisió com És “l’instant decisiu” de Henri com a poetes, eina de cohesió comunitària. Després d’un Cartier-Bresson (Chanteloup, geòmetres, fotògrafs descans de tres mesos, el proper diumenge 1908), el referent indiscutible compromesos o 11 de gener torna a les pantalles en el seu del periodisme documental de simples observadors habitual horari (22:50). Karakia és més tots els temps. amb talent. que un programa sobre gastronomia. Amb Els moments irrepetibles D’aquesta manera, aquest pretext, l’equip de Josep Mulet ens d’aquest fotoperiodista el personatge que apropa a la vida quotidiana dels “nous han arribat a Barcelona, al molts han batejat veïns” que, procedents dels més diversos racons del planeta, han CaixaFòrum, de la mà del seu com el patriarca decidit arrelar-se a Catalunya. L’elaboració d’un menjar típic del amic personal Robert Delpire, viu de la fotografia, seu país d’origen és el fil conductor que porta l’espectador a cultures comissari de la mostra Henri ret homenatge a culinàries sorprenents. Cartier-Bresson. Retrospectiva. fotògrafs que no han Si la ignorància és la major causa de la xenofòbia, és d’agrair Es tracta d’una selecció de 350 estat tan reconeguts, el discurs de Karakia que, coent-se a foc lent peces, a través de les quals es fa però que, a gust de a les cuines de conciutadans procedents de Al món per la un retrat de la vida de Cartier- Bresson, han copsat països dispars, ens mostra la riquesa de la gastronomia Bresson. Hi trobarem records l’autèntica raó de ser HENRI CARTIER-BRESSON diversitat, tantes vegades oculta darrera les Karakia d’infància, mostrats per primera de la fotografia. portes tancades o la mirada de reüll. També Televisió de Catalunya vegada al públic; objectes i La mirada el nostre paladar ho agraeix perquè a la (Canal 33) documents personals, com ara subtil i intel·ligent de Henri instant, de cada persona, de web www.tvcatalunya.com/karakia/ podem Direcció: Josep una fotografia d’un Cartier- Cartier-Bresson ha capturat cada objecte. Afortunadament, consultar la temàtica dels programes i les Mulet Bresson presoner de guerra a els grans moviments socials, hi ha genis que ens mostren receptes. A més, Karakia publicarà un llibre Es tornarà a emetre Alemanya; imatges dels països artístics i polítics del segle allò que viu més enllà de la sobre cada comunitat. De moment només són al gener i febrer de que més l’han fascinat o retrats XX des d’un punt de vista que història dels manuals. a la venda el de la xinesa i la peruana i molt 2004 de personat-ges cèlebres que sovint no ha coincidit amb allò aviat, sobre cuina nòrdica. es van deixar seduir per la que historiadors i periodistes Capturant els moviments Leica d’un dels emblemes de han elevat a història. De fet, socials l’Agència Màgnum. També hi Cartier-Bresson no va estar Henri-Cartier Bresson. ha exposats una vintena de a la guerra d’Espanya, i va Retrospectiva CINEMA dibuixos originals, que recorden retratar l’Índia un any abans de CaixaFòrum la seva formació inicial de la seva independència, però les De dimarts a diumenge, de 10 a 20 dibuixant i pintor, un plaer que seves imatges han passat a la h. Fins al 4 de gener. va recuperar als anys 70 quan història perquè han descobert El valor de la paraula Entrada gratuïta. es va retirar de la vida activa de la veritable essència de cada ROSA Mª PALENCIA

Ara que el rebombori mediàtic ha passat i les posicions més intolerants ja han cridat la seva indignació, va molt bé comentar La ciutat, protagonista per què cal veure La pelota vasca. La piel sobre la piedra de ALÍCIA TUDELA l’actualitat, en què els paisatges Arquitectures de llegenda és una Julio Medem. El dia de la seva són els autèntics protagonistes. mostra d’obres on, autors com estrena el director va declarar Places buides, envaïdes d’ombres D’aquesta manera es tanca el Eugène Deshayes, Victor Hugo que el seu documental era “un amb figures quietes com estàtues cicle d’exposicions al voltant de o Max Ernst, entre d’altres, ocell que vola de cap en cap”, La mirada neta dels de sal, castells i pobles d’una l’imaginari arquitectònic dirigit representen castells i ciutats que vola “com pot i com li han espectadors completa un edat mitjana llegendària, ciutats per Pedro Azara. d’una edat mitjana llegendària. deixat” i demanava “una mirada discurs que arremet contra el que causen la pèrdua dels seus La mostra, que recull una Espais ambigus. Interior o neta”. dualisme irreconciliable, contra habitants, espais aïllats davant vuitantena d’obres en diferents exterior? mostra com en els espais No es tracta en l’absolut aquesta concepció maniquea la natura amenaçadora. Des suports, té com a eix central el es dilueixen les fronteres entre d’una gran pel·lícula en el del món del bé i del mal, del del passat 24 d’octubre i fins el gènere del capritx arquitectònic l’interior i l’exterior desdibuixant sentit cinematogràfic. El valor blanc i el negre, que tants vots entre els segles XVI i XVII els límits dels edificis fins a de La pelota… està en la seva cull per als mercaders de la amb una representació dels convertir-los en llocs on tot és declaració d’intencions: és, política i que tan mal històric millors pintors de les principals possible. En canvi, a la secció abans que res, una invitació al acumula. El conflicte basc és, escoles europees. Tot plegat es Ciutats maleïdes, les viles diàleg i una obra dedicada “a com la vida, com la Història complementa amb una selecció causen la pèrdua dels seus tots i a cadascun dels bascos” (amb majúscules), molt més de frescos pompeians del Museu habitants enlloc de protegir-los que els no bascos que estimem complex que això. I la mateixa Arqueològic de Nàpols i amb la vida. Espais aïllats construïts la pau també agraïm. En aquest pel·lícula és la prova: amb més una exposició d’artistes de les enfront de la naturalesa sentit és realment un ocell que de mig centenar d’entrevistats, avantguardes històriques que amenaçadora és el que mostra vola de cap en cap rescatant les opinions s’apilen massa han rebut influències d’aquest l’apartat Als límits de l’hàbitat, el valor de la paraula sincera, ràpidament, sense gaire temps estil pictòric. La mostra també mentre que a Arquitectures de la sense deixar de banda el dolor perquè els espectadors puguem compta amb la presència d’obres desmesura es revelen estructures de molts cors. Ocell que vola digerir tants matisos. No de creadors plàstics actuals. impossibles inspirades en com pot, “com li han deixat”, obstant, la lluita de carners Les obres s’agrupen en arquitectures perquè aquells que es van negar que, cap al final de la pel·lícula set apartats temàtics on maçòniques. Arquitectura a dir la seva paraula (el PP) o la s’envesteixen obstinats sense s’inclouen peces de diferents L’exposició imaginària van retirar (Iñaki Ezkerra, del més raó ni MARIO SIRONI, 1934 èpoques donant peu a una es tanca amb La ciutat que mai no Fòrum d’Ermua i Gotzone Mora, força que la Un ocell que lectura transversal de les Arquitectures existí. Arquitectures de la Plataforma Professors de la seva vola arquitectures fantàstiques. (in)transita- fantàstiques en lʼart per la Llibertat, entre d’altres) cornamenta, La pelota vasca. La proper 1 de febrer, el CCCB acull Arquitectures d’altres móns té bles, on es occidental. d’aquesta manera l’han dita. Pel és la terrible piel contra la piedra. l’exposició La ciutat que mai no com a protagonistes principals poden veure CCCB. Montalegre, 5. que toca als assassins, només metàfora Julio Médem 93 306 41 00 existí. Arquitectures fantàstiques les obres De Chirico i Navarro. espais reals la bona intenció de Medem en d’una realitat España, 2003 en l’art occidental, una selecció Tots dos autors s’han inspirat construïts www.cccb.org convidar-los podria fer pensar que cal trans- Pel·lícula de representacions artístiques en les formes boiroses i els però que no que acceptarien quan tots sabem formar amb 4 euros/consultar documental d’arquitectures imaginàries contorns nerviosos de les poden ser preus especials que valoren més les seves armes la força de la des de l’antiga Roma fins a imatges dels frescos pompeians. recorreguts. que les seves pròpies paraules. paraula. 115 minuts La Veu del 20 PUBLICITAT CARRER desembre de 2003-gener de 2004

Des d'un botó fins un canó!! LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell. OBERT DE SOL A SOL SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de ELS DILLUNS, DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES MOBLES I TRASTOS VELLS: UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!! Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats. ASSOCIACIÓ DE VENEDORS P ar kings OFERTES PERMANENTS: C onse ll de Ce nt, Pla ça de les Glòrie s, Mercat Municipal Inde pe ndènc ia, Avda . Me ridiana , Gra n Via Me tr o Fira de Bellcaire Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix Glòrie s, Clot Autobus os 18, 33, 34, 43, 44, 48, 51, 54, 56, 62, 92 al públic a preus veritablement satisfactoris.

FORN DE PA D'AVINYÓ XANCÓ CAMISERIA ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA Fundada l'any 1820 Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popelin Cotton 100% Les Rambles, 78-80 Tel. 318 09 89 Fax 412 54 56 Ronda General Mitre, 181 Tel. 211 54 45 BARCELONA PA I BOLLERIA ARTESÀ ESPECIALITAT EN COQUES ESCUDELLERS, 59 Casa fundada l'any 1912 Tel. 93 301 57 43 REPARTIMENT DIARI FABRICACIÓ PRÒPIA A RESTAURANTS I COL·LECTIUS I ARTESANA OBERT TOT L'ANY PASTISSERIA GRANJA ORXATES, GELATS, GRANITZATS, SUÏSSOS,SUÏSSOS, ENTREPANS, ENTREPANS, GOFRES... ORXATES I I PER NADAL,GRANITZATS, TORRONS GELATS... ARTESANS Rambla Poble Nou, 44-46 Tel. 93 309 18 72 - Barcelona AGRAÏM LA SEVA COMPRA. Pàg. web: www.eltioche.com AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, E-mail: [email protected] Tel. 93 302 24 41 HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

CRISTALERÍA - CARPINTERÍA D E A L U M I N I O Y PVC RESIDENCIA CLARA EN BARCELONA (HORTA-CARMEL) DIVISIONES DE ALUMINIO LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES REJAS DE SEGURIDAD Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luz con ascensor, calefacción, terrazas y jardín. PERSIANAS - MAMPARAS DE BAÑO 24 plazas, habitaciones individuales y dobles, 10 % de descuentos en cualquier instalación de aluminio, mamparas de baño, rejas de seguridad, cortinas plegables todas ventana exter. Lavandería y aseo personal. Cocina propia, médico, animación y gimnasia.

Trato esmerado y familiar por personal cualificado. barcelona-2 Hnos. JURADO Atención las 24 horas: todos los días del año. escudellers, 21 C/. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Véala: le gustará telèfon 93 317 95 84 Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26 T. 93 420 95 62 Fàbrica: Polígon industrial Can Buscarons de baix, s/n, Nau 3- Tel. 93 568 21 51 Pregunte por Sra. CLARA Santa Otilia, 13-15

RESTAURANTE PERU Especialidades: SI NECESSITES UN CASA Pescados Variados, Carnes Selectas TAXI, TRUCA'NS BEETHOVEN BARNA RAMBLA DE SANT JOSEP, 97 ÒPTIQUES 08002 BARCELONA TEL. i FAX (93) 301 48 26 TUTUSAUS Fundada el 1823 Escudellers 35-39 Carrer del Vidre, 1 TAXI http://www.casabeethoven.com-actiu.es Tel. 93 317 33 53 (entre c. Ferran i pl. Reial) Psg. Joan de Borbó, 10 08003 Barcelona [email protected] Barcelona Tlf. 93 318 05 12 - 08002 Barcelona Tel. 93 310 37 09 Fax 93 310 53 27 93 357 77 55 Anunciaʼt a La Veu del Carrer! 93 412 76 00 La Veu del desembre de 2003-gener de 2004 CARRER REPORTATGE 21 Un reportatge de El col·lectiu Okupem les Ones reivindica la creació d’una freqüència de ràdio i una altra de televisió gestionades pels moviments

Alberto González socials de manera assembleària

Un missatge alternatiu a les ones

issidència, desobediència, crítica Primeres emissions la informació de què disposen els Algunes dificultats i transformació són alguns dels Per demostrar que la iniciativa moviments socials i que mai no Ningú va dir que posar en marxa Dvalors que sʼamaguen darrera de anava més enllà de la teoria i que pot accedir de manera continuada una iniciativa dʼaquesta magnitud la k dʼaquesta iniciativa. Okupem era plenament factible, Okupem a altres mitjans. Sʼafavoriria així fos fàcil. I, com era previsible, les Ones rebutja un panorama les Ones va voler fer real el seu lʼintercanvi dʼidees amb un públic Okupem les Ones ja sʼha trobat comunicatiu on els mitjans pri- projecte, encara que només fos ampli que té pocs mitjans per as- amb diversos obstacles. En primer vats únicament són gestionats per unes hores. Lʼexperiència pilot sabentar-se de les coses que pas- lloc, tal i com explica Enric Duran, amb interessos econòmics i els es va portar a terme a Gràcia i a sen i ser partícep dels moviments de la comissió de difusió, “el que públics amb interessos partidis- Sants, aprofitant les festes dʼamb- socials. tenia dʼespecífic aquest projecte tes. I callar no entra en absolut dós barris. Per últim, també conceben era promoure la participació de en els seus plans. Reivindiquen Va quedar palès, així, que tot i aquests mitjans com a eines de les pròpies entitats en lʼassemblea lʼús social i transparent de lʼes- la política dʼocupació institucional i coordinació, contrainformació i mensual. En canvi, reconeix que pai radioelèctric i exigeixen una comercial de les freqüències tele- difusió de plantejaments alterna- la participació ha estat bastant freqüència de televisió i una de visives, encara queda un lloc per tius als oficials, de manera que es intermitent i que poca gent sʼha ràdio per a ser gestionades de a la creació dʼuna televisió dels puguin organitzar, a través dʼells, implicat de debò. forma assambleària pels movi- moviments socials barcelonins: Es campanyes i mobilitzacions. En segon lloc, i com no podia ments socials. van poder emetre diversos espais ser dʼuna altra manera, es troba la És un plantejament del tot in- en què es feia un seguiment de les Organització qüestió econòmica. Per posar en novador. Una ràdio i una televisió festes, entre dʼaltres continguts. En el model que impulsa Okupem marxa una ràdio i una televisió per “on tots els col·lectius i persones En canvi, en el cas de la ràdio, les Ones no hi hauria espais fixes als moviments socials, Okupem interessades podran tenir, a més van topar amb la dificultat objectiva concedeixi una freqüència pròpia. cedits a cap col·lectiu o persona, les Ones calculava que es neces- del dret dʼaccés, la titularitat i la dʼabsència de freqüències lliures La idea seria dividir la programa- ni periodistes, comunicadors o sitaven uns 50.000 euros. Per això capacitat de decidir sobre lʼús i els dʼabast metropolità. Okupem les ció en dues franges, una per a la conductors de programes, sinó proposaven que els col·lectius fes- objectius del mitjà”. Així es llegeix Ones creu que “sovint es tracta de programació pròpia de lʼemissora “grups de facilitació que, amb cri- sin aportacions de 300 euros, i de a la carta oberta que Okupem les freqüències infrautilitzades, amb i una altra per a la programació teris de transparència, garanteixin 60 les persones individuals. Però, Ones ha enviat a les ràdios lliures poques hores dʼemissió en direc- gestionada per Okupem les Ones. lʼaccés a les ones dels col·lectius en paraules de Duran, “la demanda i associatives dʼabast metropolità te, i molta música enllaunada”. Amb aquest tracte ambdues emis- que ho desitgin”. A la pàgina web dʼaconseguir una aportació inicial de Barcelona per demanar coo- Això, que tindria una importància sores tindrien total autonomia, del projecte (www.televisio.ws) per poder tirar el projecte endavant peració. relativa en un àmbit on abundes- però compartirien, a més de la també sʼexplica que aquests tampoc ha tingut molta resposta I actualment ja són 70 els col- sin els espais, esdevé una forma freqüència, lʼemplaçament del grups de facilitació, que serien re- per ara”. Per això sʼhan plantejat lectius de lʼàmbit de la transfor- de marginar de lʼaccés a les ones repetidor, els aparells dʼemissió i vocables en tot moment, actuarien uns objectius un xic més moderats. mació social, a més de desenes una sèrie de sectors socials que les despeses. com a comissions dʼuna assem- Per ara, a curt termini, pensen en de persones a títol individual, també hi tenen dret. blea oberta, que és la base de la la possibilitat de reunir 1.500 euros que estan apostant per la crea- Per això, van pensar en dirigir- Continguts seva organització. Lʼassemblea no per a un amplificador amb què ció dʼaquests espais. Ho han fet se a les ràdios lliures de lʼàrea Si bé els continguts dʼaquests només col·laboraria en la decisió es podrien emetre programes de comunicant a les institucions la metropolitana proposant com- nous mitjans no estan del tot defi- dels continguts de la programació, ràdio que arribessin a uns quants seva voluntat de recolzar aquest partir lʼespai radiofònic utilitzat nits, els membres de Okupem les sinó que també establiria els cri- barris de Barcelona. “Aconseguint projecte. per aquestes, fins que no seʼls Ones sí tenen molt clar què és el teris dʼaccés i participació de les aquests diners, en els pròxims dos que mai sʼemetria. Serveix com persones i els col·lectius en tots o tres mesos podríem començar a a exemple com el grup defineix dos mitjans. emetre amb continuïtat”, preveu el lʼoferta actual: “Que el que passen De moment, en lʼassemblea es membre de lʼassemblea. NATIVOS DE AMÉRICA a la tele i a la ràdio és una porque- poden diferenciar sis comissions Per assolir aquest objectiu, han Artesania y música de los pueblos indígenas ria, no ho discuteix gairebé ningú. de treball: Una encarregada de la concretat i reduït la seva petició eco- Que tots els mitjans tergiversen, difusió del projecte; la comissió de nòmica, demanant una aportació de manipulen i acaben mostrant no- les qüestions tècniques i legals; la 30 euros als col·lectius i entre 6 i 10 ARTE-SANO més una cara de la realitat és una de continguts i formats de progra- euros a les persones individuals. idea compartida per bona part de mació; la comissió de finances; Igualment, pensen en la possibilitat INCAS la societat”. el grup de treball per lʼelaboració dʼorganitzar algunes festes per a Okupem les Ones utilitzaria dels principis organitzatius i els la recaptació de més fons. Tot per C/. Boqueria, 21 • Tel. 93 301 97 34 • Fax 93 304 02 39 els seus mitjans per difondre estatuts; i el grup de treball per a aconseguir el seu somni: Un missat- C/. Bxda. Llibreteria, 9 • Tel./Fax 93 268 34 73 dʼuna manera senzilla molta de les festes de Gràcia. ge alternatiu a les ones. 08002 BARCELONA e-mail: [email protected]

*Les teves botigues de música *De la A a la Z *100 x 100 música nou de la rambla, 15 tel.: 93 302 42 36 tallers, 79 tel.: 93 301 35 75 sant pau, 2 tel.: 93 302 23 95 barnasud, (gavà) tel.: 93 638 29 18 tallers, 3 (clàssica) tel.: 93 318 20 41 tallers, (overstoks) tel.: 93 412 72 85 tallers, 7 tel.: 93 302 59 46 creu coberta, 73 tel.: 93 424 57 96 La Veu del 22 VEÏNAT CARRER desembre de 2003-gener de 2004 Breus Breus ● de barri Relligant Nou Barris ● de barri HORTA SANTS Errada administrativa REDACCIÓ corresponien a Sant Andreu. Al·legacions desestimades La masia de Can Fargas A finals de novembre, lʼArxiu Històric A lʼacte es va presentar el llibre Sʼaprova definitivament la està amenaçada perquè de Roquetes va portar a terme a Relligant Nou Barris, que recull modificació del PGM que lʼAjuntament no va ser informat lʼAteneu Popular un homenatge al una setantena de treballs publicats donarà llum verda a la per la via administrativa que company recentment desaparegut entre els anys 1988 i 2002 a la re- transformació de lʼestació corresponia de la seva venda Francesc Pujol. Unes centenes de vista Rotllana. El primer dels cinc de Sants i el seu entorn al 1997. El preu que va pagar veïns i amics van assistir a un acte apartats fa referència als orígens i amb motiu de lʼarribada de Unicompta S.L. va ser de 1,14 entranyable en representació de tot lʼexistència de diverses masies. El lʼAVE. Es guanyen 16.054 milions dʼeuros (190 milions de el teixit associatiu.. relat continua amb elements rela- metres quadrats per a zona pessetes). Els serveis jurídics Francesc, nascut lʼany 1958, cionats dʼuna manera o una altra verda i equipaments. Les estan estudiant la nul·litat era en lʼactualitat un dels mem- amb lʼaigua. Les primeres urbanit- Després de molts obstacles, al·legacions veïnals han de la venda en no haver-se bres més actius de lʼArxiu Històric zacions, la història dʼalguns carrers segons senyala al pròleg Neus estat desestimades en la comunicat. de Roquetes, responsable de la i places, les lluites veïnals i diver- González, ha estat editat per seva totalitat: el soterrament seva revista i autor dʼinnumera- ses cròniques que fan referència a lʼAjuntament de Barcelona. Llàsti- de les vies no es portarà a LES CORTS bles articles que ajudaven a co- fàbriques avui inexistents omplen ma que una mort injusta i prema- terme. Els veïns mantenen les Hipoteca de Can Rigalt nèixer la història dʼun districte les de manera amena i rigorosa les tura no permeti continuar una obra seves queixes pel “calaix” de Unes actuacions sense els terres del qual, abans de ser creat, 160 pàgines del llibre. necessària i inacabada. formigó. mínims canals de participació hipotequen el futur projecte ESQUERRA DE LʼEIXAMPLE del parc: Lʼampliació de Actuacions polèmiques les instal·lacions del Racc Els veïns dʼaquest districte construint un immoble i Cent propostes per al Casc Antic estan protagonitzant protestes 400 places dʼaparcament; REDACCIÓ per les actuacions que es lʼaixecament dʼun bloc de 7 noves llicències de bars i terrasses públics. Interven- porten a terme als patis dels plantes en les rodalies del Diverses entitats del Casc Antic estan treballant en un ció immediata als solars bruts. Construcció dʼuna resi- interiors de les illes. Al carrer camí de Torre Melina i la important document titulat Proposta per al Pla dʼActua- dència per a la gent gran. Creació de diversos espais París, lʼexvicepresident del construcció dʼun immoble de ció del Districte. PAD 2004-2007. El text està dividit en dʼacollida dels immigrants. Petició dʼuna moratòria del Barça, Àngel Fernández pretén 23 pisos de la Societat General 11 apartats on es concreten un centenar dʼobjectius, PERI i la revisió de tots els projectes pendents. convertir en aparcament- dʼAigües en el Clot del Torrent. és a dir, aquelles prioritats que sorgeixen de lʼanàlisi Cinc annexes es refereixen a lʼordenació de lʼes- magatzem la terrassa existent de la realitat social i que permetin que el Casc Antic pai públic, la instalació de la font a la Porta Cambó, a la seva illa interior. Els veïns FÒRUM 2004 sigui un barri “per viure, treballar i disfrutar-lo”. la posada en funcionament del Mercat de Santa Ca- estan recollint firmes com Hotel il·legal Senyalem esquemàticament algunes prioritats: terina i la preservació de les seves restes arqueolò- a protesta.Dʼaltra banda, a LʼHotel Atenea Mar va Augment de les ajudes a les famílies amb rendes bai- giques i, com no,el futur del Forat de la Vergonya. lʼilla existent entre els carrers començar a construir una xes. Creació dʼun centre per pernoctar de Baixa Exi- El document el firmen lʼAVV del Casc Antic, el Aragó, Villarroel i Casanova es terrassa que el projecte no gència. Concretar un mapa sanitari del districte i exigir col·lectiu dʼexpropiats del Forat de la Vergonya, Eco va aixecar il·legalment un hotel contemplava. Davant les la participació de les entitats veïnals als consells de Concern, Fòrum Veïnal de la Ribera, Rai i Veïns en que enterrava en vida els veïns denúncies veïnals, el districte salut. Rehabilitació de les propietats municipals. Cons- Defensa de la Barcelona Vella, entitats que sol·liciten dels voltants. LʼAjuntament té ha paralitzat les obres. trucció dʼuna escola dʼartesans al Born. Moratòria de ser reconegudes com a interlocutores. suspeses les obres. La Veu del desembre de 2003-gener de 2004 CARRER FAVB 23 EL COR ROBAT La Favb segueix dient CATHERINA● AZÓN Floquet de Neu no al Fòrum 2004 Veí de Barcelona, nascut a Rio Muni (antiga Guinea espanyola) REDACCIÓ gració? bitatge, equipaments, educació i i mort el passat 24 de novembre. Dʼaltra banda, les empreses convivència que té la ciutadania. Lʼentrevista va ser feta el dia Al mes de novembre de 2002 la patrocinadores, entre les que figu- Ens preocupa molt el pres- abans de la seva mort. Favb va emetre un comunicat on ren multinacionals que han provo- supost que es destini al Pla es desvinculava de la preparació cat situacions contràries a les que dʼActuació Municipal de la ciutat del Fòrum 2004. Aquesta decisió propugna el Fòrum, difícilment de Barcelona, doncs aquest pot va estar precedida de diverses permetran que els actes tinguin quedar hipotecat per les despeses reunions amb les associacions un contingut que qüestioni o faci del Fòrum. de veïns i ratificada en lʼúltima as- perillar els seus interessos. En quant als 360 milions dʼeu- semblea del mes dʼabril de 2003. En aquest sentit continuem ros (més de 59.000 milions de pes- Les raons que dèiem llavors pensant que el Fòrum 2004 ha setes) que costarà lʼorganització “M’agradaria continuen sent plenament vàlides estat el pretext per impulsar unes dels actes, cal recordar que una en el dia dʼavui. Creiem oportú, reformes urbanístiques que con- tercera part sʼha de cobrir amb la morir a l’Àfrica, però, recordar-les i actualitzar- tribueixen a imposar un model de venda dʼentrades i les altres dues, entre els meus les donada la pressió que les ciutat si més no discutible. Davant a repartir entre les administracions germans negres” administracions i els mitjans de i empreses patrocinadores. PUYAL comunicació estan fent a favor Tota aquesta abundància de dʼaquesta celebració. Tot això milions dʼeuros contrasta amb la no treu, com dèiem en el nostre Amb molts menys tradició organitzativa i de debat comunicat, que respectem lʼopció recursos, el Fòrum que tenen el Fòrum Social Mundi- que altres entitats i organitzacions al i el seu homòleg Fòrum Social prenguin de cara al Fòrum 2004, Social ha aconseguit Europeu, on amb molts menys re- Va arribar al vell continent un 19 de març de 1967. Va ser capturat però també amb la mateixa lliber- ser un veritable punt cursos han aconseguit ser un punt i entregat a lʼalcalde José María Porcioles, conegut per les seves tat opinarem nosaltres sobre tot el de referència mundial abordant el especulacions urbanístiques. El van tancar en un zoo a mode que es vagi fent. de referència mundial fenomen de la globalització. de presó. Realitzem lʼentrevista el passat 23 de novembre i ens Una de les raons més impor- Considerem que no sʼha aca- entenem mitjançant sons guturals. Ens vam comprometre a no tants que seguim argumentant és de les grans obres, cal recordar bat dʼengrescar la ciutadania. La publicar-la fins a després de la seva mort. A Floquet no el podem que les institucions que avalen el que encara queden 3.762 habi- nostra proposta consistia en im- mirar als ulls. És molt tímid. Fòrum 2004 (Ajuntament, Gene- tatges afectats per aluminosi -la plicar els barris i les entitats més ralitat i Govern Central) fan poc patologia es va detectar el 1990-, i representatives en un procés par- Per què vas emigrar? creïble que els objectius de pau, alguns amb data dʼacabament per ticipatiu que anava de baix a dalt i Jo no sóc emigrant. A mi em va segrestar un català. Com sostenibilitat i diversitat cultural a lʼany 2009. amb dos anys dʼantelació a lʼinici que sóc goril·la albí, van pensar que algun profit traurien siguin assumits de forma autocrí- Els més de 2.000 milions dʼeu- de la celebració. exhibint-me. tica pels mateixos que les posen a ros (332.000 milions de pessetes) No dubtem que el Fòrum 2004 debat. Com es pot parlar de pau, destinats a infrastructures són difí- pot ser un èxit dʼespectacle i pro- 36 anys entre nosaltres. per exemple, sense qüestionar-se cilment explicables, a excepció del paganda, sobretot si els mitjans Sí, sóc un veí més. El que passa que no m’han deixat passe- el govern del PP i la seva actitud barri de La Mina, si es comparen de comunicació sʼhi aboquen, jar-me per la ciutat per conèixer-la. Per no deixar, no m’han davant la guerra dʼIraq? O les amb els recursos que les admi- però nosaltres optem pel treball deixat ni sortir a comprar-me un gelat de plàtan. altres administracions en temes nistracions públiques dediquen quotidià i més proper a les perso- referents a medi ambient o immi- a solucionar els problemes dʼha- nes que ens envolten. Estàs malalt? Sí, l’equip habitual de doctors m’ha diagnosticat un càncer de pell incurable. Revistes de barri Com has rebut la notícia? Amb realisme; aviat moriré. Estic en tractament, però em sento molt cansat… i cabrejat. Veïns El Butlletí Poblenou

No em diguis! Sí. Han anunciat la meva pròxima mort a bombo i platerets i han fet una crida perquè el veïnat vingui a donar-me l’últim adéu, previ pagament de l’entrada del zoo.

I la gent...? M’estimen molt, però els flashos em molesten i m’entristeix molt que em vegin ferit amb el pit sagnant.

Tʼhan consultat lʼúltima voluntat? Aquest és un Ajuntament poc participatiu. M’he assabentat de tot per la premsa i no m’han demanat l’opinió.

Quin és el teu desig? Morir a l’Àfrica, en pau i tranquil·litat entre els meus ger- mans negres. Donar el meu cos a la ciència… africana, evi- dentment.

Diuen que posaran el teu nom a un carrer. I per què no, si li han posat al pare del rei, saltant-se la seva pròpia normativa. Lʼinformatiu de la Confavc La publicació dʼEcologistes Lʼatractiva i colorista revista de dedica la portada a exlicar les en Acció de Catalunya té com lʼAssociació de Veïns i Veïnes Algun desig no realitzat? plataformes veïnals pel dret a a subtítol pensar i actuar tant del Poblenou està dedicada Molts. Però trio l’aprovació d’una llei global que defensés un habitatge digne. Entre els localment com globalment. quasi monogràficament a el dret a la vida dels ximpanzés, goril·les i orangutans. Ens seus objectius senyala que la Al número 11 continuen la lʼaprobació del Pla urbanístic estan exterminant. Cal tenir en compte que a Suècia, les va- nova llei dʼhabitatge catalana campanya contra la instal·lació Llull-Pujades-Ponent. També ques tenen una llei similar. I encara que moltes vegades les fixa un mínim del 35% per de la central tèrmica de cicle informa de la incorporació del lleis no es compleixen, seria un passet endavant. a habitatge protegit. També combinat al Port de Barcelona Front Marítim a la festa major dóna a conèixer la posada Alguns articles plantegen el del barri i de la negativa dʼun Carrer et dedica aquest any el calendari com a mostra de en funcionament del nou caràcter descafeïnat del Dia nombrós grups de veïns a la solidaritat. portal web de la Confederació sense Cotxes i posen en relació desaparició de la línia 7 per Va bé, però no baixeu la guàrdia i doneu canya a especula- (www.confavc.com). el Fòrum 2004 amb el respecte lʼarribada del tranvia del Besòs. dors, polítics corruptes i gent de mal viure. En un altre article es denuncia als animals. A la contra fan una També dedica un article al lʼaugment de la violència contra ressenya del llibre Catalunya es tema de lʼespeculació en els Ho intentarem. les dones. revolta, de Xavier García. habitatges de lloguer. Parlant del

24 CARRER desembre de 2003-gener de 2004 i de la ciutat

como el último trabajo de Ojos de brujo “que se ha vendido una barbaridad”. “En Barcelona la música Por ello, además del asesoramiento al cliente que ofrecen en sus tiendas, también ayudan a los grupos noveles está hoy más viva que nunca” a través de actividades. “Yo creo que Barcelona es una ciudad musical muy potente. La más avanzada del Estado en cuanto a tendencias, gustos y estilos -dice Joan-. Quizá falta un poco de ayuda institucional para que los grupos emergentes puedan desarrollar sus carreras. Pero, de todas formas, yo creo Joan Castelló que en Barcelona la música está hoy más Propietario de tienda de discos viva que nunca”. Por ello, Castelló se implica directamente en el apoyo a la música surgida del corazón de la ciudad a través del patrocinio de conciertos, la presentación de artistas o la instalación del escenario alternativo de plaza Catalunya, en la Festa de la Música (colaborando con el Icub), para dar la oportunidad a los grupos locales de expresarse en un lugar céntrico y popular. Incluso, con este objetivo, crearon su propio sello discográfico, que no funcionó por falta de rentabilidad, ya que la producción y la promoción ace más 70 años, Antonio Castelló de discos es muy cara y la grandes Fayos, desde su tienda de ropa del discográficas tienen copado el mercado. Hmercado de Sant Antoni, comenzó una No obstante este optimismo -que aventura que ha acabado alcanzando una Joan Castelló demuestra con sonrisa dimensión que jamás hubiera soñado. franca y cordial- se observan algunos Buen aficionado a la música, comenzó a nubarrones en el panorama actual de la hacer tímidas ventas discos, a cincuenta música, “sobre todo relacionados con el céntimos, hasta que en 1933 decidió tema de la piratería y de internet”. El dedicarse plenamente al negocio y fundó creciente fenómeno del top manta está la primera tienda de Discos Castelló en afectando gravemente al mercado, que el nº 113 de la calle Hospital. Sus hijos este año experimentará un descenso continuaron el negocio y lo ampliaron con en el negocio de más de un 25 % con nuevas tiendas en la calle Tallers y en respecto al año anterior “Pese a que para Nou de la Rambla y, desde entonces, la nosotros, afortunadamente, las pérdidas empresa familiar no ha dejado de crecer se reducirán a un 7 %”, explica Joan, que hasta la actualidad, con 11 tiendas en afirma no saber por qué las autoridades la provincia de Barcelona (seis en la Jordi Gol barcelonesas, que siempre han sido muy ciudad), una línea dedicada a la venta al Periodista duras respecto a la venta ambulante, por mayor, y una facturación de más de Ignasi R. Renom hacen la vista gorda en este caso. 15 millones de euros anuales (unos 2.500 Fotògraf “Supongo que es porque si no los que se millones de pesetas). dedican a esto podrían estar vendiendo Joan Castelló es el artífice de las cosas peores para poder ganarse la vida”. últimas grandes ampliaciones. Como Era época de los grandes clásicos, más música que antes, sobre todo Las nuevas tecnologías y, sobre todo, representante de una saga familiar como los Beatles y los Rolling Stones, como consecuencia de una cierta forma la descarga gratuita de canciones por dedicada a la venta de música, sabe pero también de grupos locales que de consumo que afecta al mundo de internet es otro de los temas que afectan mejor que nadie cual ha sido la evolución versionaban los éxitos ingleses en la música y, sobre todo, gracias a la directamente al negocio. “Estamos un de los gustos musicales y del negocio español, como los Munstang, los Sirex publicidad. “Antes se vendían uno o dos poco desconcertados porque no sabemos de la música en Barcelona. “En época y los Diablos, cuyo éxito Un rayo de sol éxitos por temporada. Ahora, cualquier hacia dónde va a tirar todo esto, pero de mi abuelo, lo que más se vendía era fue uno de los discos más vendidos de cosa anunciada por televisión se suponemos que, en cuanto se regule, más música clásica, de orquesta y algo de la historia de Castelló. “También fue convierte en superventas”. que competencia directa se convertirá jazz, aunque solo la gente con un poder muy importante el movimiento reggae” Sin embargo, Discos Castelló en otra fuente de ingresos”. En cuanto al adquisitivo alto podía permitírselo - -afirma Joan-, y otras modas cada vez ha optado por la estrategia de la futuro, lo tiene más que claro: “El futuro comenta-. Pero mis verdaderos recuerdos más ligadas al fenómeno de los clubs de especialización, sobre todo en nuevas es estar muy especializado y orientado al comienzan en pleno boom del pop y fans, que se compran todo lo que sacan al tendencias, géneros y estilos alternativos, mercado. Y si hay que poner en la tienda el rock, cuando la juventud comienza mercado sus ídolos”. ya sean producidos por sellos un ordenador para que la gente se grabe a interesarse y a consumir música”. No obstante, actualmente se vende independientes, ya sean autoproducidos, canciones, pues se pone.” Y listos.

Sal i pebre Lʼacudit Fer Il·luminats pel consumisme

Aquest Nadal els nostres carrers han estrenat 91 quilòmetres dʼun enllumenat de disseny que deixa enrera lʼestètica carrinclona de tota la vida i que, a més, gasta només 750 megavats per hora, un 10% menys que lʼany passat. Malgrat tot, la factura de la llum que lʼAjuntament paga aquestes festes pels 8 milions de microbombetes de 0,5 vats, les 100.000 de 3,5 vats i les 15.000 de 10 vats puja a 108.132 euros (18 milions de pessetes), als que caldria sumar la despesa no confessada (i potser no tan sostenible) del disseny i producció dʼunes guirnaldes nadalenques fetes per iniciativa del regidor-aparador Jordi Portabella, del Foment de les Arts Decoratives, de les associacions de comerciants i dʼuna marca de cava que ha fet de patrocinadora. Amb lʼexcusa de la modernitat hem perdut tots els complexes i hipocresies: Nadal ja no és una festa de recolliment familiar i solidaritat cristiana, sinó un festival del consumisme que dura gairebé dos mesos i que il·luminen les bosses de “Barcelona, la millor botiga del món” reciclades en llums de Nadal. Zeta