fHEUl O OtHTB. 2G SmTKMBRE rsoa
ANY V N.° 247. — Kedftooló y AdmlnUtraoló :ÏC«rfeiia! CÍMÍM, 4. (Eler» del PI.)
— fca "Isinda" l Reyet de Casa està una mica ensopidot avuy. L'altre dia va agafarlo un aire y ara sent el cap com buyt y les cames li fan fa• lla y ab prou feines téjesma pera aguantar la ploma. «iQuè'ls diré als meus bons amichs?» pen• sa ell. Y tot es donar voltes al magí pera inventar una d-aquelles historietes que sol contarvos cada set• mana. En aquestes sent una remor sota la taula. Es el gos de la im- prempta que li demana una festa. Y diu el Reyet: —iAy, gos! Si sabessis els mals de cap que estich passant, creu que'm planyeríes. Figúrat que tinch de contar un conte als lectors den PATUFET y no se m'acut una sola idea. El gos, com si entengués lo que li dich, me mira ab aire de compassió. Y aquells ulls ab que'm mira me recorden els d'una gossa de la meva coneixensa a la que un dia cert nen desanimat va donar una puntada de peu. Y ja tinch el conte. *** Bn Patufet 627 Donchs aquella gossa de que us parlo era molt contemplada pel seu amo, que li deixava fer lo que volia. Y la gossa, com si ho co• negués, esvalotava'l veinat de mala manera. Y d'aquí va venir que un xicot de la escala li dongués un dia la puntada de peu que he retret. Y veusaquf que la gossa, que per ser bèstia tenia forsa seny, va fer un grinyol y va callar, guaitant al xicot ab uns ulls plens de llàstima. En aquestes va arribar l'amo de la gossa, que era paleta, y va dir al xicot: —éPer què li has pegat a la gossa? ' —Perquè lladrava. — Donchs, pobre de tu que ho fassis més. —iPer què? —Perquè la estimo molt y li estich molt agrahit... Veuràs, escolta: Jo tenia una nena molt bufon a èsabs? Y aquella nena, com si se'n volgués anar a veure a la seva mare, que era al Cel, va po- sarse malalta. Jo, vivint sol ab ella, no sabia com arranjarmho. Si volia cuidarla, havia de deixar el treball; si deixava'l treball, no guanyaria per medecines y tampoch la nena's podria curar. Donchs be: un dia la nena'm va dir: «Anèu a treballar, pare: si tinch alguna cosa, ja faré avisar per la Linda al pis del costat». Y aixis vàrem ferho. Y tant com va durar la malaltia, la Linda no va moures d'aprop de la malalta, arribant a entendre tan be quan la nena necessitava ajuda, que ni li calia cap avis. Aixís que la pobreta tossía més de lo regular o gemegava adolorida, ella desseguit sortia del pis y posantse al pas de la porta del costat ibub-bub! jbub-bub! cridava als veins, que corrien a aussiliar a la malalteta... Yara, mira si està be que a una gossa aixís li hagis donat una puntada de peu. El xicot va callar y va fer una festa a la Linda. Y d'aquell dia ensà no ha maltractat més a cap bèstia. El reyet de c»s« 628 En Patufet Crisaptcmcs EL PLOR DEL INFANT {^infant de rossa cabellera, d'ulls de blau cel, de nevada cU^ carona y de mans d àngel, camina ah placidesa per la sorra de la platja, escampant la seva vista mar enllà, fins ahont se confón sa blavor esblanqueïda, ab la esblanqueïda bla• vor del horitzó llunyà, fihont hi volategen gavines fent gira- gonces. Y la hermosor de la mar blava y del horitzó blau, l alien, y l infant, d'ullets blaus també, deixa petonejarse les cames tendres, per l'ona blava, y la fredor d aqueixa el fa arrencar en plor y brollen diamantines llàgrimes dels ullets del infant, mentres l oreig suau gronxa sa cabellera de fils d or. V el mar, ahont res/en inconeçuts tresors paríssim';, engo• leix les llàgrimes del infantó, pera hostaljjrles en nelxineta nacarada,dlns sa blavor innenia, imperceptible a la mirada dels homes. Y les llàgrimes se tornen perles. Y l Infant plora dins la blavor de taigua. ELBÉS La marona. la dolsa marona, ab placidesa Incomparable, fa adormir al infantó. DjIs seus llavis de rosa ixen cansons de tendresa, ara ab misticisme, ara ab forsa d'esperit,., y ses cantades e.nbaumen l estansa d una sonoritat apacible. Y l infant s'adorm a la falda de la marona, que li besa'ls lla• vis acarminals ah besos de vida. Y canten ab la mare, els angelets del cel de blanques ales, que acaronen també però invisiblement al infant Y canten ab la mare. els rossinyols y les caderneres desde el brancatge dels abrissóns del jardi- També l àngel vetllador ah sonoritat sols oida per finfant, canta ah veu melosa, la cansó de lignocencia. Y l'Infant ab el concert de veus angèliques y blanques, resta en un sòn d àngel... en un són blanch. Y un bés d amor retruny en lalre... El dia cau lentament... entament, dins un cel de porpra... Lluís G. PLA En Patufet 629 —Vaja, tornemsen a casa, Patufet, que avuy no hem cassat rés. —Vostè no ha cassat rès... que jo sf. —{Què has cassat tu, tarambana? —Un costipat molt fort, me sembla que hauré cassat. El jove estudiant en comptes Sermó perdut d'espavilarse a apendre les belle• ses ciceronianes, passava'l temps Al amich Rafel Rubio fent aucellets de paper o dibui• xant ninots sobre'ls marges dels c capellà de l'Iglesia del poble llibres d'estudi. Apart d'això, quan E hont vaig néixer, tenia un ne- ell podia fugir, allavors se'n ana• bodet d'uns dotzeanys. Aquell bon va a cercar nius d'aucells en el oncle desitjava fer estudiar al bosch. seu nebot la carrera de capellà. El dit capellà volgué corretgir Y per aquet motiu el sacerdot la conducta d'equell peresós es• feya apendre al xicot la llengua tudiant, y, presa aquesta deter• llatina. minació, el portà a la vinya, hont 6S0 On Patufet intentà ferli un enèrgich sermó. Y quan ja s'havfa acabat el ser• Quan estigueren reunits en mó, el nebot se girà al capellà y el precís Uoch, el bon oncle co- li digué: "Senyor oncle ^vostè en• mensà la se»a amonestació recor• devinaria quantes formigues han dant al jove son dever y fentli traspassat d'aquell formiguer a veure'ls profits que ell després po• n'aquet durant el seu Uarch par• dria treuren de la lectura y del lament?" estudi. » Tan intempestiva pregunta con- Una mitja hora estigué parlant fongué y deixà parat al amant l'Oncle al seu nebot, qui, ab el sacerdot, que, sorprèsy trist se di• cap baix, semblava escoltar ab gué: 'jo, verdaderament, predi• atenció la prèdica. Durant el seu cava en desert y el meu sermó ha sermó el capellà baría mirat al estat perdut". xicot y veyentlo tan recullit se F. FONT Y PKRXÉS digué: "sembla que m'escolta (Traduït de la llengua internacional atentament". &speranlo.) jpobres adjeells! voltes els aucells de matinada cantant sos cants novells, imitantse la veu y la tonada, conversen ells ab ells. {Has vist els passarells y les aloses com canten al matí? Es que tot refilant se diuen coses que jo no les sé di. Se parlen del amor de ses niuades d'aquell nou jorn tan clar y tu sovint els goses devegades ab rochs inquietar, No'ls toquis, nó, que si'ls respectes sempre vindràn tots aprop teu y a tu y a n'ells boy junts y en aquella hora vos benehirà Deu. TAPOT En Hatufet 631 —Sembla que ha refrescat el temps íeh? —Y iqui vol que no refresqui ab aqueixa calor? EN CARLES n un poblet de moníanya hi havia, certa vegada, un pare y ^ una mare que tenien un xicot, més ben dit, un bordegàs que sols pensava en menjar y dormir. Aquet noy, que's deya Carles, era un gandul de set soles. Son pare s'hi enfadava cada dos per tres, y sempre per mor d'un ds que diu que tenia a tesquena. Un dia que en Carles se llevà una mica més demati que may, son pare li digué: —Mira, noy: ves al bosch a cercar llenya, puix ja Phem aca• bada tota y no 'n tenim per encendre la llar. Sobretot no tardis ni gandulegis, jho sents? 632 En Fatufet —Be, pare, està moll be. No tardaré gota—contestà el nor, iot agafant la corda y anantsen. No lardd molt en arribar al bosch. Un cop hi va ser, anà in- troduintshi, fins que, vegent en un cantó uns quants arbres pri- mels y apropòsit, se digué: -/Bé! Aqui soq els arbres que buscava; d'aquells que agra• den al pare, y sobretot, que no costen de tallar. Ja's preparava a donar el primer cop de destral, quan, sor• près per una nova idea, reculà el bras tot dient: —Ben mirat, avuy es molt de mat i encara pera posar me a treballar. Tantmateix aquí a terra podria fer una bacaina. Y tal dit, tal fet; tot estirantse a terra se determinava a dor• mir, tot dientse entre ell que-ni avuy ni may, tant dematí ningú treballa.— Mes encara no havia acabat de dir aquestes paraules, quan els cants d'una au li feriren els sentits y li feren aixecar la vista enlaire, podent veure com f aucelleta, tot y essent dematl, tre• ballava un niu pera portar hi els ous y criar hi els seus caga nius. Llavors en Carles al veure que l'au, essent una bestiola, era més treballadora que ell, abaixà avergonyit la vista, mes al abaixaria vegé com una aranya filadora anava treballant en son teler. En Carles no sabia lo que li passava; veya que la natura- esa, sense haverli ensenyat ningú, ja sabia ques deu ésser treballador, y en cambi ell may n'havia estat. Mentres estava pasmat y extranyat de lo que li passava, vegé en Carles passar pel seu costat una munió de formigues, les quals Iotes portaven granets de blat pera'l temps del fret. Llavors ja no pogué aguantarse més; s'aixecà, y tot dient que no volia que cap bèstia li passés la mà per la cara, se posà a tallar llenya a tort y a dret. Quan ne tingué un bon feix se'l carregà a Fesquena, y ab gran fè y ab grans ganes de treballar, se dirigí envers sa casa. Desde aquell dia en Carles fou el noy més treballador y ma• tiner del poble. JOAN ESPUU En Patufet 633 LA REALITAT Y... LA FOTOQRAFÍA 634 En fatutel mandró y comensaren a engegar UN CONSELL pedres y més pedres sens que en el partit den Joan hi hagués cap KA una larde xardorosa del mes averla. E d'Agost. Mes jay, vana esperansal en lo El sol, després d'haver seguit més fort del combat se sentí un son curs diari, se'n anava a la layl y es vegé caure un dels bai• posta. lets; corren tots a veure qui era y Els aucells cantaven una cansó jho sabèu vosaltres qui era? ^no? que demostrava que'l dfa's finia. Donchs era en Joan que, ferit del En mitg de la plassa principal front per una pedra, estava ester- de certa vila, s'hi veyen reunits nellat a terra. uns quants bailets ab cara ria• Allavors els seus l'agafaren y llera. se l'endugueren cap a la vila a la {Quin pensament els tenia tan presencia de sos pares, els quals alegres? al vèurel el cor els donà un salt. Jo us ho diré: la causa de l'ale• Anaren a buscar el metge y gria d'aquells bailets no era altra després d'uns quants dies de fer més que la de pensar que en la llit se curà per fi, però encar va batalla que dintre pochs minuts tenir d'anar uns quants dies em• tindria Uoch, ells serien els ven• bolicat. cedors, els que se n'endurien la sabèu per què tot això? Per palma. no escoltar els consells dels grans Car heu de saber, que entre'ls que, com vosaltres ja sabèu, s'a• dits bailets y els de la vila inme- prenen llegint EN PATUFET, que no diata, hi havia certes diferencies. deixa cada setmana d'estarne ple. Arriba per fi l'hora senyalada |Llegiulo semprel per la sortida dels dos enemichs, y aiiis que en Joan—que aquet RICART BOIX era el nom del cap de la colla— donà una senyal que tots ja conei• xien, se posaren en marxa cap a fora de la vila en busca dels con• traris. Al arribar al camp ahont s'ha• via de donar la batalla, s'assegue• ren esperant al enemich que no tardà molt en arribar. Allavors fou quan comensaren a posar en serveyllur arma o sia el En Patufet 635 —íLi agrada? Es una casa de Puigcerdà. —Doncns, per l'aspecte, la veritat, me semblava que era d'Agramunt... perquè es com el turró que s'hi fabrica. Per una dóna, cusir ab fil... Extrems ferro. Per una cuinera, cuinar ab oli... Per un carboner, vendre carbó... de fetge de bacallà. de sucre. Per un viatjant, anar a la Ame• Per un poeta, fer un petit vers... rica... na. alies. Per un carnicer, vendre carn... Per un home, portar camiseta... estoltes. Auer. Per un home, portar gorra... de Per un sabater, calsar un peu... cop. d'elefant. Per un sereno: agafar... sòn. JOSBPH SANGBNÍS 636 En Patufet es monòtona, maquinal, tot ho la —íQuè'm portes aqui? -L i 4ue vos è m'ii minat: un va1», paraiguo y esponja. —N > home. nó, se iie U coma entre el vas y el paraigua, es'a dlr,.una es• ponja y un Vds per aigua. mare—que ja s'ha fet vellet, y com s'endinzava entremitg de les om- que ja no pot seguir al remat, ara bres grises de la nit, ab la ma• es captaire. teixa samarra, el mateix garrot Surto corrents pera miràrmel blanch, però ab sabates. y encara el vaig contemplar com ADKLARD SALVADOR En Patufet Endevinaires Un petit fuster que li agrada anar etc, Un payet de la Plassa den Cerdà, A. Salvars, Germans Jorba, Tres (rermanetes. Un que li agra• den les etc, H. Julià, Un esperantista. Un tocat del bolet, Càndida Cammajó, Un adn>irador del Teatre Català, A. Bernadich, Teresa Ca- linena, Nu-renobrach Maria Cammajó, Concha Bernadich, Dos que van ab globo, Un aeronauta, E. Duràn, Un petit soci que's pert de vista, Un panarra, Avi de càn Niflo, P. Casablancas S., Maria dels Dolors y J. Ventalló, Un que sen và a bremar, Rat-penat, Alfonsa Co• rnellà, Mata mosques, J. Bachs y..., Un que no acaba may... la gana, F. Conforto M., Deux amis que s'aiment de cteur. Un mamut, F. Ar• mengol de Sabadell, Ebatllesaques, Un pastura caragols, I. Bohias, E. Pin, F. Carré, Un pescador de canya. Un petit raku, J. Urgell, J. C. y J. T., Set ciències. de primera califat que'l sèu mestre en uns exàmens els havia regalat. Sos companys que un dos-tercera com a premi van guanyar tHD£VIMA.ENGEVINETA._ dels dos noys tenint enveja un mal joch varen pensà l-osogrlf nuítjèrich per el dia de l'estrena 1234567890 Nom de dona d'aquell tan prehuat vestit, 305494942 Carrer de Barcelona que tan be varen guanyarne 90 1 2457 0 en Ferré y en Saborit. 3085460 Cimal de Catalunya Y el mal joch varen complirho 7 18067 Nom d'home en la plassa del poblet, 30570 Nom de dona deixantlos ben tol la roba 0646 Carrer de Barcelona que enveja els hauria fet. 543 Objecte marítim PlNATBLL 37 Nota musical 9 Consonant DoMINGUnT BBUTRAN SOLUCIONS A LO INSKRTAT KN KL NOMBRB ANTERIOR Al intríngulis: Giriti. Al sortir de Vhu-tres-quarta A la conversa: Quina. en Ferré y en Saborit A la targeta: En Joan de la van ficarse en certa casa Calma. per la dos-cinch d'un vestit; un vestit d'inversa hu-quinta IMFRBMPTA DB M. QAI.VB, AVINYÓ, 18 Jfianuscrií Català a6 1S0 pcújine» d'aut6 •poíííicA» 9e ta testa. Aplegats y ordenats per en Franciscà Flos y Calcat Çibliotcca Pedagògica Catalana Lectura Gradual Catalana. (Curs elemental), per Manel Marinel-lo. Mestre superior. Batxiller en Lletres y Ciències. Aritmètica Pedagògica Catalana, de Mn. Camil Vives. Dibuixos den G. Cornet. l'SO ptes. Historia Sagrada Educativa, de D.a Josepa Soronellas, Directora de la Escola Mestri-1 100 grabats den Llaverias, 300 exercicis d'es• criptura, 60 poesies clàssiques, vocabulari explicatiu. Gramàtica Pedagògica de la Llengua Catalana. fCurs suoerior). per en Joan Bardina, Director deia Escola de Mestres. Ilustracions de l'Apa. 2 ptes. Gramàtica Pedagògica de la Llengua Catalana. (Curs elemental), per en Joan Bardina. 0'50 ptes. CAMISERIA Y OORBATKRIA ======DE • ± JAUME 8A;NB ^ Boquería, 32.—BARCELONA Als nens y nenes que comprin a la Casa se'ls obsequiarà ab una bonica postal. ESPECIALITAT EN LES CAMISES A MIDA —Flloraena: pftrllm'iin vas d'ai- —íAhont vas, Filomena? Sua del canti que seià més fresca. —A buscnr un vaa d'Higua. —PòrtHmen un per mi també; però dél- xala rajar una estona que aixis serà més fresca. —EI senyoret m'ha dit que la deixés rajar una estona pera que fos més fresca.