Avantguardes Europees a Catalunya: Percepció I Transferències (1900-1924)
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
França o bé Itàlia? Avantguardes europees a Catalunya: percepció i transferències (1900-1924) Edició crítica de les Lletres de l’estranger de Joan Salvat-Papasseit i projecte de mostra Joan Abelló Juanpere TESI DOCTORAL UPF / 2015 DIRECTOR DE LA TESI Dr. Rafael Argullol Murgadas DEPARTAMENT DE HUMANITATS Dedicatòria Als Mestres absents, in memoriam: Pontus Hulten (Estocolm, 1924-2006†), Joaquim Molas (Barcelona, 1930-2015†), Amadeu-J. Soberanas i Lleó (El Catllar, 1938-Mataró, 2014†), Jaume Vallcorba Plana (Tarragona, 1949-Barcelona, 2014†) , i Mario Verdone (Alessandria, 1917-Roma, 2009†). Als meus pares, David i Teresa, que encara hi són, afortunadament. Agraïments Al tutor d’aquesta tesi, Rafael Argullol Murgadas, per la seva persistent paciència, exagerada. Als membres del jurat pel seu esforç i equànim judici. A la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, que ha facilitat i ha fet possible en un entorn apropiat i col·laboratiu, la realització d’aquesta recerca. Al Cercle Artístic de Barcelona-Institut Barcelonès d’Art1, i al seu President, Josep Fèlix Bentz Oliver, que ha facilitat també aquesta recerca, i ha posat a disposició el ric fons documental de la institució, en part inèdit, i la seva infrastructura. A la Responsable de Patrimoni Artístic i Documental de l’entitat, Maria Isabel Marín Silvestre, per la seva disponibilitat. A les meves assistents, en diverses tongades, que han fet més lleus les tasques més mecàniques de la recerca, i de la documentació: Elsa Cludts (Bèlgica), Marta del Mastro (Catalunya) i, sobre tot, Andrea-Violeta Rojas (Veneçuela). A tots els estudiosos i col·leccionistes del Futurisme, sobre tot italians, que han contribuït amb els seus estudis i converses enriquidores, a l’extensió d’aquest treball: Francesca Barbi Marinetti (Roma), Enzo Biffi-Gentili (Torí), Juan Manuel Bonet (Madrid, París), Giancarlo Carpi (Roma), Luciano Caruso † (Florència), Massimo & Sonia Cirulli (Nova York), Enrico Crispolti (Roma), Pablo Echaurren (Roma), Giussepe Grilli (Nàpols), Marja Härmänmaa (Helsinki), Elena Lacava † (Roma), Daniele Lombardi (Florència), Luciano De 1 Reial, per concessió del Borbó Alfons XIII el 1917. Aquest atorgament, com tants que ha obtingut aquesta més que centenària institució (fundada el 1881), ha induït a l’error de esmentar-la sovint i, equivocadament, com a Reial Cercle Artístic de Barcelona, i pitjor encara a confondre-la amb la seva escissió conservadora (1893) el Cercle Artístic de Sant Lluc. v Maria (Capri), Ala Marinetti (Roma), Vittoria Marinetti (Milà), Ricard Mas Peinado (Barcelona), Jessica Palmieri (Nova York), Massimo Prampolini (Roma), Gianluca Riccio (Nàpols / Capri), Claudia Salaris (Roma), Maurizio Scudiero (Rovereto), Luigi Tallarico (Roma). A Lluís Pera pel suport informàtic i disseny gràfic. A Caterina da Lisca, per les seves suggerents idees i suport continu. vi Resum Aquesta Tesi Doctoral presenta la percepció i les principals transferències de les primeres Avantguardes europees a Catalunya. En la primera part del present treball defensem la primacia del Futurisme. Des d’un punt de vista històric i per cronologia estricta, però també perquè el moviment artístic i cultural italià, reuneix un mínim grup a Barcelona articulat a partir de Joan Salvat-Papasseit i a través de la seva tertúlia de les Galeries Laietanes. Salvat (signarà amb els dos cognoms i un guió) va ser un dels poetes més significatius de l’avantguarda històrica catalana, que molt va prendre en préstec de F.T. Marinetti i del seu moviment. J.V. Foix, principalment, com Salvat unirà pràctica creativa i teòrica. Malgrat les múltiples dades i cites que aporta, el nostre treball no vol ser un estudi erudit, sino un estudi multidisciplinar de sensibilitats, entre art i literatura, que es crearan alentorn d’aquest poeta i reconstruibles a través del seu epistolari internacional, que és presenta per primera vegada en el seu conjunt, en la segona part. Per tant, la major part dels documents epistolars són inèdits (les Lletres de l’Estranger dins la carpeta blava, on ell hi va classificar també les cartes enviades des de la resta de l’Estat espanyol) i es donen a conèixer en edició crítica i, formen part a més de l’eix narratiu i testimonial de la tesi i dels continguts d’aquesta se’n proposa una mostra amb materials artístics i literaris. Riassunto La presente tesi, strutturata in due parti, tratta l'influenza delle principali avanguardie europee in Catalogna e si centra principalmente sulla figura di Joan Salvat-Papasseit. Nella prima parte viene difesa la predominanza del Futurismo, movimento artistico e culturale italiano che arriva per primo rispetto alle altre avanguardie e che riunisce un ristretto gruppo di artisti attorno al poeta Joan Salvat- Papasseit, noto per organizzare il salone delle Llibreria de les Galeries Laietanes. J.V. Foix sarà, assieme a Salvat- Papasseit, il principale promotore del movimento e l'unico che riuscirà a combinare la produzione teorica con l'attività creativa. Nonostante le numerose citazioni e il preciso percorso cronologico, il presente lavoro non pretende essere uno studio erudito sui due autori ma piuttosto un'analisi multidisciplinare delle diverse sensibilità artistiche originatesi attorno alla figura di Salvat-Papasseit. Nello specifico, la seconda parte della tesi si propone di ricostruire tale pluralità di sensibilità e di osservare i differenti contatti tra le arti plastiche e la letteratura, a partire dalla corrispondenza internazionale del poeta. Le Lletres de l'Estanger contenute in una cartellina blu assieme al resto di lettere inviate in Spagna, costituiscono infatti un ricchissimo epistolario rimasto finora inedito e che viene riportato alla luce in questa tesi, accompagnato da un'edizione critica originale. viii ÍNDEX Prefaci ........................................................................................ xv PRIMERA PART ........................................................................... 1 L’inici de l’avantguarda a Catalunya, una deixa italiana de tradició europea que va influir en l’actitud literària de revolta de Salvat-Papasseit 1. Principals estudis sobre l’avantguarda catalana ..................... 3 1.1. Antecedents europeus: França o bé Itàlia? Els estudis pioners de VallcorbaPlana. ........................................................ 3 1.2. Vindicació i redescoberta de les avantguardes en l’àmbit italià i català. Estudis i investigadors fonamentals (1984-2014) 13 2. Recepció del Futurisme a Catalunya .................................... 24 2.1. Cronologia i criteri ............................................................. 24 2.1.1. La Gran Guerra, origen de les experimentacions futuristes ................................................................................................ 27 2.2. Futurisme, una coincidència o bé un plagi? Alomar, 1904 / Marinetti, 1909. ........................................................................ 28 2.3. Modernisme i Futurisme: coincidències ............................. 34 2.4. Noucentisme i Futurisme: doble militància ........................ 35 3. La importància de les revistes, els fulls i els manifestos ....... 37 3.1. El grup de La Revista, tasts avantguardistes ..................... 37 3.2. Els futuristes catalans, tertúlia o grup d’opinió? ................. 43 3.3. Els Fulls de Subversió Espiritual, la premsa de Salvat ...... 44 3.4. Revistes i fulls d’avantguarda: una xarxa d’abast nacional 51 3.5. L’Amic de les Arts i “El Ateneíllo”: l’eix avantguardista Sitges–L’Hospiltalet. ................................................................ 52 3.6. Visita de F.T. Marinetti a Barcelona, febrer del 1928 ......... 53 3.7. El Manifest Groc, març del 1928 ....................................... 57 4. Contaminació de les arts futuristes ...................................... 58 4.1. Una representació de teatre sintètic futurista, març del 1929 ................................................................................................ 58 ix 5. Altres moviments avantguardistes no contactats per Salvat- Papasseit ................................................................................. 61 5.1. Una revolució d’Ismes. El mapa europeu .......................... 61 5.2. Expressionisme, constructivisme, futurisme rus. ............... 62 5.2.1. Expressionisme, art enfront de la literatura .................... 64 5.2.2. Constructivisme, el món complex ................................... 70 5.2.3. Futurisme Rus, un art d’estat ......................................... 77 5.2.4. El moviment amic De Stijl i la transformació en Art Concret. La Bahaus ................................................................. 86 SEGONA PART. ......................................................................... 91 Joan Salvat-Papasseit, poetavantguardistacatalà. 6. Salvat, les coneixences amb l’avantguarda europea ............ 93 6.1. Marc internacional, vindicació del Futurisme: l’avantguardisme de Salvat ........................................................ 93 6.2. Futurisme i Feixisme, art inspirador i revolucionari ............ 98 6.3. Marc local, crítiques i seguidors de l’avantguardisme de Salvat ..................................................................................... 101 6.4. “Lletra d’Itàlia”, un altre manifest? La recerca del prestigi internacional .......................................................................... 117 6.5. Salvat: l’aprovació pòstuma de F.T. Marinetti .................. 128 7. Lletres de l’estranger, la carpeta blava ..............................