Avantguardes Europees a Catalunya: Percepció I Transferències (1900-1924)

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Avantguardes Europees a Catalunya: Percepció I Transferències (1900-1924) França o bé Itàlia? Avantguardes europees a Catalunya: percepció i transferències (1900-1924) Edició crítica de les Lletres de l’estranger de Joan Salvat-Papasseit i projecte de mostra Joan Abelló Juanpere TESI DOCTORAL UPF / 2015 DIRECTOR DE LA TESI Dr. Rafael Argullol Murgadas DEPARTAMENT DE HUMANITATS Dedicatòria Als Mestres absents, in memoriam: Pontus Hulten (Estocolm, 1924-2006†), Joaquim Molas (Barcelona, 1930-2015†), Amadeu-J. Soberanas i Lleó (El Catllar, 1938-Mataró, 2014†), Jaume Vallcorba Plana (Tarragona, 1949-Barcelona, 2014†) , i Mario Verdone (Alessandria, 1917-Roma, 2009†). Als meus pares, David i Teresa, que encara hi són, afortunadament. Agraïments Al tutor d’aquesta tesi, Rafael Argullol Murgadas, per la seva persistent paciència, exagerada. Als membres del jurat pel seu esforç i equànim judici. A la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, que ha facilitat i ha fet possible en un entorn apropiat i col·laboratiu, la realització d’aquesta recerca. Al Cercle Artístic de Barcelona-Institut Barcelonès d’Art1, i al seu President, Josep Fèlix Bentz Oliver, que ha facilitat també aquesta recerca, i ha posat a disposició el ric fons documental de la institució, en part inèdit, i la seva infrastructura. A la Responsable de Patrimoni Artístic i Documental de l’entitat, Maria Isabel Marín Silvestre, per la seva disponibilitat. A les meves assistents, en diverses tongades, que han fet més lleus les tasques més mecàniques de la recerca, i de la documentació: Elsa Cludts (Bèlgica), Marta del Mastro (Catalunya) i, sobre tot, Andrea-Violeta Rojas (Veneçuela). A tots els estudiosos i col·leccionistes del Futurisme, sobre tot italians, que han contribuït amb els seus estudis i converses enriquidores, a l’extensió d’aquest treball: Francesca Barbi Marinetti (Roma), Enzo Biffi-Gentili (Torí), Juan Manuel Bonet (Madrid, París), Giancarlo Carpi (Roma), Luciano Caruso † (Florència), Massimo & Sonia Cirulli (Nova York), Enrico Crispolti (Roma), Pablo Echaurren (Roma), Giussepe Grilli (Nàpols), Marja Härmänmaa (Helsinki), Elena Lacava † (Roma), Daniele Lombardi (Florència), Luciano De 1 Reial, per concessió del Borbó Alfons XIII el 1917. Aquest atorgament, com tants que ha obtingut aquesta més que centenària institució (fundada el 1881), ha induït a l’error de esmentar-la sovint i, equivocadament, com a Reial Cercle Artístic de Barcelona, i pitjor encara a confondre-la amb la seva escissió conservadora (1893) el Cercle Artístic de Sant Lluc. v Maria (Capri), Ala Marinetti (Roma), Vittoria Marinetti (Milà), Ricard Mas Peinado (Barcelona), Jessica Palmieri (Nova York), Massimo Prampolini (Roma), Gianluca Riccio (Nàpols / Capri), Claudia Salaris (Roma), Maurizio Scudiero (Rovereto), Luigi Tallarico (Roma). A Lluís Pera pel suport informàtic i disseny gràfic. A Caterina da Lisca, per les seves suggerents idees i suport continu. vi Resum Aquesta Tesi Doctoral presenta la percepció i les principals transferències de les primeres Avantguardes europees a Catalunya. En la primera part del present treball defensem la primacia del Futurisme. Des d’un punt de vista històric i per cronologia estricta, però també perquè el moviment artístic i cultural italià, reuneix un mínim grup a Barcelona articulat a partir de Joan Salvat-Papasseit i a través de la seva tertúlia de les Galeries Laietanes. Salvat (signarà amb els dos cognoms i un guió) va ser un dels poetes més significatius de l’avantguarda històrica catalana, que molt va prendre en préstec de F.T. Marinetti i del seu moviment. J.V. Foix, principalment, com Salvat unirà pràctica creativa i teòrica. Malgrat les múltiples dades i cites que aporta, el nostre treball no vol ser un estudi erudit, sino un estudi multidisciplinar de sensibilitats, entre art i literatura, que es crearan alentorn d’aquest poeta i reconstruibles a través del seu epistolari internacional, que és presenta per primera vegada en el seu conjunt, en la segona part. Per tant, la major part dels documents epistolars són inèdits (les Lletres de l’Estranger dins la carpeta blava, on ell hi va classificar també les cartes enviades des de la resta de l’Estat espanyol) i es donen a conèixer en edició crítica i, formen part a més de l’eix narratiu i testimonial de la tesi i dels continguts d’aquesta se’n proposa una mostra amb materials artístics i literaris. Riassunto La presente tesi, strutturata in due parti, tratta l'influenza delle principali avanguardie europee in Catalogna e si centra principalmente sulla figura di Joan Salvat-Papasseit. Nella prima parte viene difesa la predominanza del Futurismo, movimento artistico e culturale italiano che arriva per primo rispetto alle altre avanguardie e che riunisce un ristretto gruppo di artisti attorno al poeta Joan Salvat- Papasseit, noto per organizzare il salone delle Llibreria de les Galeries Laietanes. J.V. Foix sarà, assieme a Salvat- Papasseit, il principale promotore del movimento e l'unico che riuscirà a combinare la produzione teorica con l'attività creativa. Nonostante le numerose citazioni e il preciso percorso cronologico, il presente lavoro non pretende essere uno studio erudito sui due autori ma piuttosto un'analisi multidisciplinare delle diverse sensibilità artistiche originatesi attorno alla figura di Salvat-Papasseit. Nello specifico, la seconda parte della tesi si propone di ricostruire tale pluralità di sensibilità e di osservare i differenti contatti tra le arti plastiche e la letteratura, a partire dalla corrispondenza internazionale del poeta. Le Lletres de l'Estanger contenute in una cartellina blu assieme al resto di lettere inviate in Spagna, costituiscono infatti un ricchissimo epistolario rimasto finora inedito e che viene riportato alla luce in questa tesi, accompagnato da un'edizione critica originale. viii ÍNDEX Prefaci ........................................................................................ xv PRIMERA PART ........................................................................... 1 L’inici de l’avantguarda a Catalunya, una deixa italiana de tradició europea que va influir en l’actitud literària de revolta de Salvat-Papasseit 1. Principals estudis sobre l’avantguarda catalana ..................... 3 1.1. Antecedents europeus: França o bé Itàlia? Els estudis pioners de VallcorbaPlana. ........................................................ 3 1.2. Vindicació i redescoberta de les avantguardes en l’àmbit italià i català. Estudis i investigadors fonamentals (1984-2014) 13 2. Recepció del Futurisme a Catalunya .................................... 24 2.1. Cronologia i criteri ............................................................. 24 2.1.1. La Gran Guerra, origen de les experimentacions futuristes ................................................................................................ 27 2.2. Futurisme, una coincidència o bé un plagi? Alomar, 1904 / Marinetti, 1909. ........................................................................ 28 2.3. Modernisme i Futurisme: coincidències ............................. 34 2.4. Noucentisme i Futurisme: doble militància ........................ 35 3. La importància de les revistes, els fulls i els manifestos ....... 37 3.1. El grup de La Revista, tasts avantguardistes ..................... 37 3.2. Els futuristes catalans, tertúlia o grup d’opinió? ................. 43 3.3. Els Fulls de Subversió Espiritual, la premsa de Salvat ...... 44 3.4. Revistes i fulls d’avantguarda: una xarxa d’abast nacional 51 3.5. L’Amic de les Arts i “El Ateneíllo”: l’eix avantguardista Sitges–L’Hospiltalet. ................................................................ 52 3.6. Visita de F.T. Marinetti a Barcelona, febrer del 1928 ......... 53 3.7. El Manifest Groc, març del 1928 ....................................... 57 4. Contaminació de les arts futuristes ...................................... 58 4.1. Una representació de teatre sintètic futurista, març del 1929 ................................................................................................ 58 ix 5. Altres moviments avantguardistes no contactats per Salvat- Papasseit ................................................................................. 61 5.1. Una revolució d’Ismes. El mapa europeu .......................... 61 5.2. Expressionisme, constructivisme, futurisme rus. ............... 62 5.2.1. Expressionisme, art enfront de la literatura .................... 64 5.2.2. Constructivisme, el món complex ................................... 70 5.2.3. Futurisme Rus, un art d’estat ......................................... 77 5.2.4. El moviment amic De Stijl i la transformació en Art Concret. La Bahaus ................................................................. 86 SEGONA PART. ......................................................................... 91 Joan Salvat-Papasseit, poetavantguardistacatalà. 6. Salvat, les coneixences amb l’avantguarda europea ............ 93 6.1. Marc internacional, vindicació del Futurisme: l’avantguardisme de Salvat ........................................................ 93 6.2. Futurisme i Feixisme, art inspirador i revolucionari ............ 98 6.3. Marc local, crítiques i seguidors de l’avantguardisme de Salvat ..................................................................................... 101 6.4. “Lletra d’Itàlia”, un altre manifest? La recerca del prestigi internacional .......................................................................... 117 6.5. Salvat: l’aprovació pòstuma de F.T. Marinetti .................. 128 7. Lletres de l’estranger, la carpeta blava ..............................
Recommended publications
  • Karl Wolf-Into the Woods-Fauvism Landscape Leaaon Plan
    Legends Legacies & connectionsFROM THE PERMANENT COLLECTION KarlWolf Into The Woods: Fauvist Landscapes THE KELLY Kelly Fitzpatrick Memorial Gallery P. O. Box 641, Wetumpka, AL 36092 | 408 S. Main St., Wetumpka, AL 36092 | Web: thekelly.org | Email: [email protected] Karl Wolf, 1904-1984 The Dixie Art Colony, 1940, Watercolor on Paper, 20” x 14.” Gift of Elizabeth "Bebe" Wolfe, 2015 Acquisition Karl Wolfe was born in Brookhaven, Mississippi in the year 1904. He was the oldest son of Wiley Wilson Wolfe and Elizabeth Heuck. He was still a boy when his family moved to Columbia Mississippi. Karl graduated from the Columbia High School and went to Soule Business College in New Orleans where he studied bookkeeping. He later was accepted to the Chicago Art Institute, graduating in 1928. In his last year of study he won the William R French Traveling Scholarship, and spent the next year traveling and studying in Europe. Karl met his future wife, Mildred Nungester, at the Dixie Art Colony, near Montgomery, Alabama in the 1930’s. Karl and Mildred were friends and colleagues for many years before they married in 1944. In 1942 Karl was drafted into the Army Air Corps and spent the War years at Lowry Field in Colorado, assigned to work as a photographer. After the war Karl and Mildred returned to Jackson, Mississippi, where Karl had begun to establish a clientele before the war. They homesteaded on land Karl had bought before the war, built and shared a studio there and raised a family. Karl became an accomplished and widely respected portrait painter.
    [Show full text]
  • Una Mirada a La Inmigración Española De 1939-40 En Santo Domingo
    Una mirada a la inmigración española de 1939-40 en Santo Domingo Disertaciones presentadas en la Universidad APEC Semanas de España en la República Dominicana 2015 Santo Domingo, R.D. Octubre 2016 Una mirada a la inmigración española de 1939-40 en Santo Domingo : disertaciones presentadas en la Universidad APEC : Semanas de España en la República Dominicana 2015 / José del Castillo Pichardo ...[et al.] ; Jaime Lacadena, introducción. – Santo Domingo : Universidad APEC, 2016 168 p. : il. ISBN: 978-9945-423-39-6 1. Emigración - Española 2. Inmigración - República Dominicana 2. España - Historia - Guerra civil, 1936-1939 3. Exilio - España 4. República Dominicana - Influencias españolas 3. Arte dominicano - Influencias españolas 5. España - Vida intelectual - República Dominicana. I. Castillo Pichardo, José del. II. González Tejera, Natalia. III. Vega, Bernardo. IV. Gil Fiallo, Laura. V. Mateo, Andrés L. VI. Céspedes, Diógenes. VII. Lacadena, Jaime, introd. 304.8 I57e CE/UNAPEC Título de la obra: Una mirada a la inmigración española de 1939-40 en Santo Domingo Disertaciones presentadas en la Universidad APEC Semanas de España en la República Dominicana 2015 Primera edición: Octubre 2016 Gestión editorial: Oficina de Publicaciones Vicerrectoría de Investigación, Innovación y Relaciones Internacionales Composición, diagramación y diseño de cubierta: Departamento de Comunicación y Mercadeo Institucional Impresión: Editora Búho ISBN: 978-9945-423-39-6 Impreso en República Dominicana Printed in Dominican Republic JUNTA DE DIRECTORES DE LA UNIVERSIDAD APEC Lic. Opinio Álvarez Betancourt Presidente Lic. Fernando Langa Ferreira Vicepresidente Lic. Pilar Haché Tesorera Dra. Cristina Aguiar Secretaria Lic. Álvaro Sousa Sevilla Miembro Lic. Peter A. Croes Miembro Lic. Isabel Morillo Miembro Lic.
    [Show full text]
  • L'escultor Pere Jou (1891-1964)
    ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials dʼinvestigació i docència en els termes establerts a lʼart. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix lʼautorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No sʼautoritza la seva reproducció o altres formes dʼexplotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des dʼun lloc aliè al servei TDX. Tampoc sʼautoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral.
    [Show full text]
  • Contexts Rm-La
    RM-LA CONTESTI - CONTEXTS Roma, Galleria Sinopia Mary Addison Hackett 3 Maggio/May - 15 Giugno/June 2018 Riccardo Ajossa Vito Capone Serrapetrona (MC), Palazzo Claudi Francesca Cataldi 23 Giugno/June - 16 Settembre/September 2018 Fiorella Corsi Marzia Corteggiani Curatela / Curated by Daniela Costanzo Giorgio Stefania Severi Steve De Groodt da un’idea di / from an idea of Sante Monachesi John David O’Brien - Lydia Predominato Nancy Monk John David O’Brien Coordinamento / Coordination Lucia Pagliuca Raffaella Lupi con Mariangela Prudente e Cloe Berni Lydia Predominato Comunicazione / Communication Steve Roden Gianni Perrella Virginia Ryan Laura Selmistraytite Contributi / Contributions Massimo Ciambotti, Maria Vittoria Lupi, John David O’Brien, Susan M. Sironi Lydia Predominato, Stefania Severi Maria Grazia Tata Justin Randolph Thompson Realizzazione grafica / Graphic design Joan Weinzettle Riccardo Pieroni ROMA-LOS ANGELES Stampa / Print Pixartprinting aprile 2018 Sinopia Galleria Via dei Banchi Nuovi 21 b, 00186 Roma RM-LA CONTESTI - CONTEXTS Tel. +39 06 6872869 [email protected] www.sinopiagalleria.com Opere e Dialoghi - Works and Dialogues Fondazione Claudi Via Rave 7, 62020 Serrapetrona (MC) Tel. + 39 0733 908014 [email protected] www.fondazioneclaudi.it Coop. Sociale Apriti Sesamo Circ. Clodia 76a 00195 Roma Tel. e fax +39 06 70392827 Mostra internazionale di Libri d’Artista [email protected] www. apritisesamo.org International Exhibition of Artist Books Sampietrini a Banchi Nuovi come occhi sgranati sulla trama di Roma. Merletto senza filo, a piedi nudi entra, galleria-donna, trasforma sinopia in polvere rosso sangue. Un rintocco nel marmo è anello gioiello, arcolaio e poesia come flauto di cristallo al volto destriero. Istantanea sul ponte si gira di scatto, appare il Castello scompare l’Angelo.
    [Show full text]
  • CUBISM and ABSTRACTION Background
    015_Cubism_Abstraction.doc READINGS: CUBISM AND ABSTRACTION Background: Apollinaire, On Painting Apollinaire, Various Poems Background: Magdalena Dabrowski, "Kandinsky: Compositions" Kandinsky, Concerning the Spiritual in Art Background: Serial Music Background: Eugen Weber, CUBISM, Movements, Currents, Trends, p. 254. As part of the great campaign to break through to reality and express essentials, Paul Cezanne had developed a technique of painting in almost geometrical terms and concluded that the painter "must see in nature the cylinder, the sphere, the cone:" At the same time, the influence of African sculpture on a group of young painters and poets living in Montmartre - Picasso, Braque, Max Jacob, Apollinaire, Derain, and Andre Salmon - suggested the possibilities of simplification or schematization as a means of pointing out essential features at the expense of insignificant ones. Both Cezanne and the Africans indicated the possibility of abstracting certain qualities of the subject, using lines and planes for the purpose of emphasis. But if a subject could be analyzed into a series of significant features, it became possible (and this was the great discovery of Cubist painters) to leave the laws of perspective behind and rearrange these features in order to gain a fuller, more thorough, view of the subject. The painter could view the subject from all sides and attempt to present its various aspects all at the same time, just as they existed-simultaneously. We have here an attempt to capture yet another aspect of reality by fusing time and space in their representation as they are fused in life, but since the medium is still flat the Cubists introduced what they called a new dimension-movement.
    [Show full text]
  • Press Dossier
    KEES VAN DONGEN From 11th June to 27th September 2009 PRESS CONFERENCE 11th June 2009, at 11.30 a.m. INAUGURATION 11th June 2009, at 19.30 p.m. Press contact: Phone: + 34 93 256 30 21 /26 Fax: + 34 93 315 01 02 [email protected] CONTENTS 1. PRESENTATION 2. EXHIBITION TOUR 3. EXHIBITION AREAS 4. EXTENDED LABELS ON WORKS 5. CHRONOLOGY 1. PRESENTATION This exhibition dedicated to Kees Van Dongen shows the artist‘s evolution from his student years to the peak of his career and evokes many of his aesthetic ties and exchanges with Picasso, with whom he temporarily shared the Bateau-Lavoir. Born in a suburb of Rotterdam, Van Dongen‘s career was spent mainly in Paris where he came to live in 1897. A hedonist and frequent traveller, he was a regular visitor to the seaside resorts of Deauville, Cannes and Monte Carlo, where he died in 1968. Van Dongen experienced poverty, during the years of revelry with Picasso, and then fame before finally falling out of fashion, a status he endured with a certain melancholy. The exhibition confirms Kees Van Dongen‘s decisive role in the great artistic upheavals of the early 20th century as a member of the Fauvist movement, in which he occupied the unique position of an often irreverent and acerbic portraitist. The virulence and extravagance of his canvases provoked immediate repercussions abroad, particularly within the Die Brücke German expressionist movement. Together with his orientalism, contemporary with that of Matisse, this places Van Dongen at the very forefront of the avant-garde.
    [Show full text]
  • Joan Brotat Y Los Avatares De La Figuración Primitivista En La Segunda Vanguardia En Cataluña
    Joan Brotat y los avatares de la figuración primitivista en la segunda vanguardia en Cataluña Alex Mitrani Martínez de Marigorta ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • In Turn-Of-The-Century Paris, an Explosion of Brash New Art
    1 In Turn-of-the-Century Paris, An Explosion of Brash New Art Dubbed 'les Fauves' (the wild beasts) for their uninhibited use of color, these artists boldly rearranged the imagery of nature By Helen Dudar, Smithsonian, October, 1990 The scandal of the Parisian art world in 1905 was Room VII of the third annual Salon d'Automne in the Grand Palais, its walls throbbing with raw color. Color squeezed straight out of tubes; color assaulting the eye and senses; color that sometimes seemed to have been flung upon the canvas; color that dared to tint human flesh pea green and tree trunks a violent Andre Derain, The Turning Road, L’Estaque, 1906 red; color that not only refused to imitate nature but actually had been used to suggest form and depth. The signatures on the paintings bore the names of men some of whom, surviving notoriety, would soon be more or less famous. Henri Matisse, the oldest of them and the unlikely center of this radical new style, would flourish into his 85th year as one of the masters of our century. Andre Derain would, for a time, produce works of breathtaking originality and virtuosity. Albert Marquet and Henri Manguin, less than household names in our day, would be the best-sellers of the group because they turned out tamer work that was gentler to the untutored eye. Maurice de Vlaminck, a larger-than-life figure and a devout fabulist, would claim with some exaggeration that he was really the first to engage with the new style, and then, the first to abandon it.
    [Show full text]
  • Memoria De Dos Mares 
    MEMORIA DE DOS MARES MEMORIA DE DOS MARES Exposición retrospectiva del artista catalán Josep Gausachs (889-959), a quien rendimos homenaje por su valioso aporte a la historia del arte dominicano, impronta que ha trascendido extraordinariamente, su permanencia de diecimueve años en el país. 7 DE JULIO AL 30 DE AGOSTO DE 005 PRESENTACIÓN 5 El Museo Bellapart, en la inauguración de su nueva Sala de Exposiciones Temporales, rinde homenaje al mae- stro catalán Josep Gausachs (Barcelona, 889 - Santo Domingo, 959) con una gran retrospectiva de su obra pictórica. Nuestra institución se siente muy complacida al brindar una visión más completa del quehacer artístico mod- erno en la República Dominicana, presentando al público más de sesenta piezas que testimonian el nivel de las creaciones del gran artista catalán, a quien la libertad y la constancia lo llevaron a cimas insospechadas. Esta exposición titulada "Josep Gausachs: memoria de dos mares" por su volumen y calidad se convierte en la más completa hasta la fecha de las realizadas sobre el artista. Esta muestra abarca los mejores años de la vida artística de Gausachs: Incluye dibujos y pinturas de su etapa española como también de su etapa dominicana, pertenecientes a la colección perman- ente del Museo Bellapart. Además, una veintena de piezas de nueva adquisición, nunca antes exhibidas al público, que permitirán acceder a otras perspectivas del universo del artista catalán. Es para el Museo Bellapart motivo de gran regocijo poner al conocimiento y disfrute de la sociedad dominicana la obra de Gaussachs, maestro excepcio- nal, quien dejara la huella más profunda en las primeras promociones de egresados de la Escuela Nacional de Bellas Artes y que de manera magistral en su extenso trabajo plástico exaltara la identidad cultural dominicana.
    [Show full text]
  • Parigi a Torino
    UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI MILANO SCUOLA DI DOTTORATO Humanae Litterae DIPARTIMENTO Beni Culturali e Ambientali CURRICULUM Storia e critica dei beni artistici e ambientali XXV ciclo TESI DI DOTTORATO DI RICERCA Parigi a Torino Storia delle mostre “Pittori d’Oggi. Francia-Italia” L-Art/03 L-Art/04 Dottorando Luca Pietro Nicoletti Matricola n. R08540 TUTOR Ch.mo prof.re Antonello Negri COORDINATORE DEL DOTTORATO Ch.mo prof.re Gianfranco Fiaccadori A.A. 2011/2012 Luca Pietro Nicoletti, Parigi a Torino. Storia delle mostre “Pittori d’Oggi. Francia-Italia” tesi di dottorato di ricerca in storia dei beni artistici e ambientali (Milano, Università degli Studi, AA. 2011/2012, XXV ciclo), tutor prof. Antonello Negri. 2 Luca Pietro Nicoletti, Parigi a Torino. Storia delle mostre “Pittori d’Oggi. Francia-Italia” tesi di dottorato di ricerca in storia dei beni artistici e ambientali (Milano, Università degli Studi, AA. 2011/2012, XXV ciclo), tutor prof. Antonello Negri. Ringraziamenti L’invito a studiare le vicende di “Francia-Italia” viene da Paolo Rusconi e Zeno Birolli, che ringrazio, insieme ad Antonello Negri, che in qualità di tutor ha seguito lo svolgimento delle ricerche. Anche la ricerca più solitaria si giova dell’aiuto di persone diverse, che ne hanno condiviso in parte più o meno estesa i contenuti e le riflessioni. In questo caso, sono riconoscente, per consigli, segnalazioni e discussioni avute intorno a questi temi, a Erica Bernardi, Virginia Bertone, Claudio Bianchi, Silvia Bignami, Alessandro Botta, Benedetta Brison, Lorenzo Cantatore, Barbara Cinelli, Enrico Crispolti, Alessandro Del Puppo, Giuseppe Di Natale, Serena D’Italia, Micaela Donaio, Jacopo Galimberti, Giansisto Gasparini, Luciana Gentilini, Maddalena Mazzocut- Mis, Stefania Navarra, Riccardo Passoni, Viviana Pozzoli, Marco Rosci, Cristina Sissa, Beatrice Spadoni, Cristina Tani, Silvia Vacca, Giorgio Zanchetti.
    [Show full text]
  • La Politica Espositiva Del Musée Du Jeu De Paume Tra 1931 E 1939 Il Caso Di Origines Et Développement De L’Art International Indépendant
    Corso di Laurea magistrale in Storia delle arti e conservazione dei beni artistici ordinamento ex D.M. 270/2004 Tesi di Laurea La politica espositiva del Musée du Jeu de Paume tra 1931 e 1939 Il caso di Origines et développement de l’art international indépendant Relatore Ch.ma Prof.ssa Maria Chiara Piva Correlatore Ch.ma Prof.ssa Stefania Portinari Laureando Costanza Ballardini Matricola 853481 Anno Accademico 2015 / 2016 Indice generale 1. Introduzione ............................................................................................................................ 2 2. La nascita e lo sviluppo del Musée des écoles étrangères contemporaines tra anni Venti e Trenta .............................................................................................................................................. 9 2.1. Le origini del Musée du Jeu de Paume ............................................................................ 9 2.2. Il sistema delle arti in Francia dall'inizio della Terza Repubblica al 1930 .................... 10 2.3. Il Musée du Luxembourg, museo dell'art vivant ........................................................... 16 2.4. La prima ristrutturazione del Musée du Jeu de Paume tra 1920 e 1922 ........................ 25 2.5. La trasformazione del sistema delle arti negli anni Trenta ............................................ 30 2.6. Nuovi principi museografici negli anni Trenta, la Conferenza di Madrid del 1934 ...... 36 2.7. I sistemi di presentazione delle collezioni e la gestione del loro ampliamento
    [Show full text]
  • Daniel-Henry Kahnweiler's Perilous Internationalism
    CHAPTER 5 Dealing with Cubism: Daniel-Henry Kahnweiler’s Perilous Internationalism Fae Brauer Just after the Court d’Appel exonerated Captain Alfred Dreyfus of all charg- es of German-Jewish espionage, the twenty-three year-old Daniel-Henry Kahnweiler opened his discrete two-room Galerie Kahnweiler at rue Vignon. Strategically close to Bernheim-Jeune and the Madeleine, this zone was fast becoming what Kahnweiler called “the commercial art centre”.1 Following Louis Vauxcelles’ concept of the modern dealer as a rebel independent of the Paris gallery hierarchy known as “la bande des requins”, Kahnweiler put his faith in the avant-garde of his generation and they in him, as captured by him being photographed in Picasso’s studio (Fig. 5.1).2 Zealously he attended the Salon des Artistes Indépendants and began buying the Fauve paintings of André Derain and Maurice Vlaminck, as well as those of Georges Braque and Kees Van Dongen.3 Intrepidly he exhibited Braque’s early Cubist paint- ings rejected by the 1908 Salon d’Automne. So avidly did he collect Cubism that by the time Pablo Picasso had painted his Cubist portrait of him during thirty sittings (Fig. 5.2), Kahnweiler had invested much of his 25,000 francs yearly income in acquiring two-thirds of Picasso’s studio with more artwork 1 Daniel-Henry Kahnweiler and Francis Crémieux, My Galleries and Painters; 1st pb. Mes Galeries et Mes Peintres (Paris: Éditions Gallimard, 1961; London: Thames & Hudson Ltd., 1971) pp. 34– 35: I had to look for a shop. The commercial art centre, after having been for dozens and dozens of years in rue Le Peletier and rue Lafitte, was in the process of shifting into the neighbourhood of the Madeleine.
    [Show full text]