DOCSLIB.ORG

Microsoft Powerpoint

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Microsoft Powerpoint Estudi sobre la comunicació turística de les Muntanyes de la Costa Daurada Juliol, 2010 www.promotourist.com 1 © Promotourist, 2010 ÍNDEX Pla de Màrqueting Capítol 1: Anàlisi Capítol 2: Diagnòstic Capítol 3: Objectius i estratègies generals Capítol 4: Pla d’acció operatiu 2010 - 2011 www.promotourist.com 2 © Promotourist, 2010 ÍNDEX Pla de Màrqueting Capítol 1: Anàlisi 1. ANÀLISI DELS RECURSOS I PRODUCTES TURÍSTICS 2. ANÀLISI DE L’OFERTA TURÍSTICA 3. ANÀLISI DE LA DEMANDA TURÍSTICA 4. ANTECEDENTS PROMOCIONALS 5. PERCEPCIONS DE LES ENTREVISTES www.promotourist.com 3 © Promotourist, 2010 Muntanyes de la Costa Daurada. Pla de Màrqueting Operatiu 1.1. Reconeixement del territori • La comarca Baix Camp s'estén des del mar, entre els ports de Cambrils i de l’Hospitalet de l’Infant, fins als cims de les serralades interiors de Pratdip, l’Argentera, la Llaveria i Prades. • El territori objecte d’estudi és Les Muntanyes de la Costa Daurada, que està format per 19 municipis i té una superfície de 348,9 Km2. • Els recursos més rellevants en municipis limítrofs són: Port Aventura (Salou), La ruta del Cister (Conca de Barberà i Alt Camp), Escalada a Siurana (Priorat), Parc Natural de la Serra del Montsant (Priorat), Montblanc medieval (Conca de 1 1 1 Barberà), Tarragona1 Patrimoni de la Humanitat (UNESCO), 1 1 1 Els vins i els cellers1 del Priorat, el Centre Gaudí i la ruta modernista (Reus). Cal fer menció de la gran oferta tradicional de sol i platja. • Té un sistema d'infraestructures de comunicacions que permet estar ben comunicada i la ciutat de Reus és el seu centre territorial. • La xarxa viària de primer ordre, AP-7, AP-2, N-420 i N-340, connecta els corredors mediterranis (nord i sud), els de l’Ebre i l’interior, amb la xarxa viària de segon i tercer ordre existents. • La xarxa de ferrocarril s’estructura en base a la xarxa regional i nacional de RENFE i permet arribar directament a les següents poblacions: Duesaigües-Argentera, les Borges del Camp i Botarell- Riudecanyes. • És important destacar que l’any 2006 va entrar en funcionament el tram del tren d’alta velocitat, AVE des de Madrid i Barcelona fins al Camp de Tarragona. En el 2012 està prevista la connexió amb França. www.promotourist.com 4 © Promotourist, 2010 Muntanyes de la Costa Daurada. Pla de Màrqueting Operatiu 1.1. Reconeixement del territori • L’activitat de l’aeroport de Reus durant l’any 2009 va generar més de 4 milions de pernoctacions a la província de Tarragona, que va representar un 22,9% de les estades que van tenir lloc a la Costa Daurada i les Terres de L’Ebre. • Els vols que arriben a l’aeroport són de low cost i xàrters. Els usuaris de Low Cost, al voltant de 290.000, es van quedar a la zona, que es va traduir amb 1 2,2 milions1 de pernoctacions. Per la seva part, els 1 1 1 1 1 turistes que1 van arribar amb vols xàrter van generar 1,9 milions. • L’aeroport de Reus permet realitzar connexions internacionals amb països com el Regne Unit, Bèlgica, Irlanda, Polònia, Irlanda, Holanda, Alemanya, Marroc, Itàlia i França. • I en l’àmbit nacional disposa de vols amb les ciutats de Palma de Mallorca, Santander, Santiago de Compostel.la i Sevilla. • Les companyies aèries que operen a l’aeroport de Reus són: Ryanair, Jetair Fly i Jet2.com Limited. • La freqüència i disponibilitat de vols varia segons l’època de l’any. A l’estiu l’oferta dels mateixos és més àmplia i freqüent. www.promotourist.com 5 © Promotourist, 2010 Muntanyes de la Costa Daurada. Pla de Màrqueting Operatiu 1.2. Principals recursos culturals i monumentals 1.- PRADES: Vila Vermella i Ermita de l’Abellera de Prades 1 2.- L’ALBIOL: Restes del castell 3.- VILAPLANA: La Mussara 4.- LES BORGES DEL CAMP: Ermita de la Mare de Déu de la Riera. 3 1 5.- ALFORJA:1 Santuari de Puigcerver 1 1 1 1 1 2 6.- BOTARELL:1 La Pedra Fita 7.- VILANOVA D’ESCORNALBOU: Les Torres de defensa de l’Arbocet 5 8.- L’ARGENTERA: Nucli antic 9.- DUESAIGÜES: Viaducte dels Massos 10.- PRATDIP: Casc antic, el Castell i Santa Marina 9 4 11.-RIUDECANYES: Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou 12.- MONT-ROIG DEL CAMP: Ermita de la Mare de Déu de 6 la Roca (no està dins del Pla de Foment Turístic, però 8 interessa promocionar-la degut al seu clar atractiu 11 monumental i paisatgístic). 7 * Els recursos marcats de color taronja són el principals 10 12 www.promotourist.com 6 © Promotourist, 2010 Muntanyes de la Costa Daurada. Pla de Màrqueting Operatiu 1.2. Fitxes tècniques dels principals atractius turístics actuals Descripció Vila vermella i l’ermita de l’Abellera de Prades ( Prades) Ajuntament de Prades Gestió Venint de Reus per la carretera C-242 fins al Coll d’Albarca i llavors, a l’alçada d’Albarca, agafant la T-701 fins a Prades. Accessos Venint de Montblanc per la carretera T-700, passant per l’Espluga de Francolí i Poblet. Venint per Valls i Alcover per la carretera TV-7041 cap a Capafonts i d’aquí, per la T-704 fins a Prades. Es pot fer, però, una visita autoguiada pel patrimoni arquitectònic i cultural del municipi. Els principals elements arquitectònics de Prades tenen una placa on s’expliquen les seves característiques històriques i tècniques. Aquestes Visita plaques van numerades i es pot fer una ruta seguint la numeració d’aquests elements. L’ajuntament editarà un fulletó on s’ampliarà, una mica més, la informació que hi ha a les plaques de cada element patrimonial. No es disposa de visites guiades. No està comptabilitzada però l’afluència de turistes a Prades és força remarcable fins al punt que els mesos de juliol i Demanda agost arriba a quadruplicar la seva població. La resta de l’any també hi ha importants fluxos turístics sobretot els caps de setmana i en èpoques de bolets. Punts Forts Punts Febles Valoració És segurament el recurs turístic més consolidat d’aquest És una destinació consolidada, Falten establiments i serveis d’alta territori. L ‘afluència de gent hi és constant al llarg de tot tradicional i coneguda, amb un patrimoni qualitat. l’any ja sigui pel seu atractiu cultural, per l’entorn natural, arquitectònic i cultural important. Falta consolidar paquets turístics ben per qüestions gastronòmiques o per raons esportives. Nombre important de serveis turístics de estructurats i tancats. Però falta estructurar millor l’oferta de visites, activitats, tot tipus (allotjaments, restaurants i Manca de visites guiades. empreses d’activitats). etc. www.promotourist.com 7 © Promotourist, 2010 Muntanyes de la Costa Daurada. Pla de Màrqueting Operatiu 1.2. Fitxes tècniques dels principals atractius turístics actuals Descripció La Mussara (Poble deshabitat situat a l’extrem nord de Vilaplana) Ajuntament de Vilaplana Gestió Venint de Reus s’hi pot anar per la carretera C-242 passant per Alforja i després direcció a Arbolí per la carretera TV- Accessos 7012 i es troba Mussara. També s’hi pot anar des de Vilaplana per la carretera T-704, molt bonica però amb moltes corbes. Es troba a 900 metres d'altura, a tocar del cingle de les Airasses, des del qual es gaudeix d'una impressionant vista del sud del Camp de Tarragona. El nom d'Almussara és de filiació àrab. Forma part del valiat de Siurana i més tard del Visita Comtat de Prades. El seu interès recau en la bellesa del paisatge que es contempla des dels seus miradors, i en l’interès dels edificis i de la distribució de l’antic poble. A més a més està situat en un bell espai natural en el qual es poden fer moltes excursions i visitar llocs i elements d’interès natural i patrimoni No està comptabilitzat el nombre de visitants que rep. Malgrat tot, és un lloc molt freqüentat tant per excursionistes Demanda com per turistes que hi arriben amb el cotxe per admirar les vistes panoràmiques i el poble deshabitat. Punts Forts Punts Febles Valoració Té un atractiu natural indiscutible, és un És un dels elements turístics i naturals més emblemàtics No té elements complementaris que paratge bucòlic, poc malmès. del territori per la bellesa del seu emplaçament. Malgrat incrementin l’atractiu de la visita ( visites Lloc d’inici o de pas de moltes rutes a això, si el turista no és un excursionista (senderisme o guiades, taules interpretatives del peu i en bicicleta, també zona BTT) només pot oferir una bona vista. No hi ha activitats o paisatge, oficina d’informació..) d’escalada. serveis complementàries que fomentin la despesa del Queda una mica lluny de centres de Entorn natural proper molt bonic. visitant ni altra activitat que enriqueixi aquesta visita. Terra de bolets. població. www.promotourist.com 8 © Promotourist, 2010 Muntanyes de la Costa Daurada. Pla de Màrqueting Operatiu 1.2. Fitxes tècniques dels principals atractius turístics actuals Descripció Castell d’Escornalbou ( Riudecanyes) Generalitat de Catalunya; Museu d’història de Catalunya Gestió Accessos Des de Reus, per la carretera T-310 fins a Montbrió del Camp i després agafar la T-313 fins a Riudecanyes. A partir d’aquí hem d’entrar al poble, creuar-lo i agafar la carretera TP-3211 a l’oest del poble fins arribar al Castell. Els elements més notables del conjunt són l'església romànica (s. XII-XIII), les restes de la sala capitular i del claustre, així com la vivenda del Sr. Toda, curosament restituïda, la visita de la qual ens permetrà observar com era una casa Visita senyorial de principis del 1900. Des dels arcs del claustre i, en especial, des de l'ermita de Santa Bàrbara, situada al cim del conjunt, es pot gaudir d'una de les millors vistes de les comarques de Tarragona.
Load more

Recommended publications
  • Muntanyes Prades
    T-230 T-233 Vallverd TV-2333 Fulleda C-14 TV-2336 T-232 TV-2338 Sarral CONCA Blancafort a Lleida DE BARBERA C-241d Vinaixa TV-2337 AP-2 Tarres TV-2336 Pira N-240 TP-2311 TURISMO FAMILIAR MONTANÑAS DE PRADES L Albi Barbera de la C. Sortida 8 AP-2 T-242 T-231 FAMILY TOURISM IN THE PRADES MOUNTAINS N-240 TOURISME FAMILIAL MONTAGNES DE PRADES Vimbodíi Milmanda L’Espluga C-14 Cabra del Camp TV-7002 Mare de Deu de Francolíi TV-7001 a Barcelona dels Torrents N-240 T-700 Sortida 9 TV-7007 Riu Francoli AP-2 AP-2 El Vilosell Riudabella GARRIGUES Vallclara Riu Milans Les Masies La Santissima Trinitat La Pobla TV-7004a Reial Monestir de Santa Figuerola C. Montblanc TP-2311 de Cervoles TV-7003 Maria de Poblet TV-2001 Mirador de la Pena T-700 Punta Curull El Pla de Sta. Maria Roca de l Abella N-240 Serra de la Llena T-700 Rojalons Serra de Miramar Font de la Martina Font de la Teula Castellfollit TV-7004 TV-7005 TV-7042 Paratge Natural Lilla El Titllar C-14 Vilanova de Prades de Poblet Rojals C-242 Els Cogullons Mare de Deu Vilaverd Fontscaldes del Montgoi C-37 Mola dels Ulldemolins Tossal de la La Bartra Quatre Termes T-700 Baltassana C-242 Prades El Pinetell C-240z T-713 T-701 Farena La Riba Masmolets TV-7041 Albarca T-704 La Cadeneta TV-7044 Picamoixons ALT CAMP Capafonts Mont-ral N-240 T-702 PRIORAT La Febro C-14 Margalef TV-7041 TV-7091 Riu El Bosquet TV-7421 TV-7045b Francoli TV-7021 T-3225 La Morera M.
    [Show full text]
  • Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • 11.JTD 11De12.Pdf
    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
    [Show full text]
  • 99. RECULL DE PREMSA. Parc Natural De Les Muntanyes De Prades
    RECULL DE PREMSA 99. Parc Natural de la Serra de Prades El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, impulsat reusdigital - tarragona - 24 maig 2017 Una imatge de la reunió a la Diputació El Palau de la Diputació de Tarragona va ser el marc, ahir, d'una reunió amb alcaldes i regidors de setze municipis de les muntanyes de Prades per tal d'impulsar la creació del parc natural previst en aquesta zona, un projecte que estava aturat des de la dècada passada. Impulsada per la Generalitat, la reactivació del parc disposa del suport de la Diputació de Tarragona, institució que s'encarregarà de coordinar els municipis d'aquesta àrea per tal de garantir el necessari consens que permeti que el parc pugui ser una realitat. En la trobada d'ahir a la Diputació hi va haver la presència de la secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, així com d'altres càrrecs institucionals. Informació publicada al diari El Punt Avui. Dimecres, 24 de maig del 2017. Es reprèn el projecte de Parc Natural de les Muntanyes de Prades Les muntanyes de Prades es podrien convertir en un Parc Natural. Després d'anys en què el projecte havia quedat aturat, Generalitat i Diputació de Tarragona l'han tornat a engegar. S'ha començat per buscar el consens de la vintena de municipis afectats. Els següents passos a seguir serà sumar-hi la resta d'actors implicats arreu de les 5 comarques afectades pel projecte. Redacció / TAC 12 - 24 maig 2017 Les Muntanyes de Prades poden ser el pròxim Parc Natural de Catalunya.
    [Show full text]
  • (Baix Camp) Pla D'ordenació Urbanística Municipal
    AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP (BAIX CAMP) PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (TEXT REFÓS QUE RECULL LES PRESCRIPCIONS DE L’ACORD D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE TARRAGONA DE DATA 30/11/2006) VOLUM I DIAGNOSI URBANÍSTICA. PRIMERA PART: ANÀLISI DEL PLANEJAMENT. VOLUM II DIAGNOSI URBANÍSTICA. SEGONA PART: ALTRES REFLEXIONS SECTORIALS I CRITERIS GENERALS. VOLUM III ANNEX INFORMATIU: ELS EQUIPAMENTS. LA CARTA ARQUEOLÒGICA I LES FITXES DE L’INVENTARI ARQUITECTÒNIC DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. VOLUM IV MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA. VOLUM V MEMÒRIA SOCIAL. VOLUM VI AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE LES ACTUACIONS A DESENVOLUPAR. VOLUM VII NORMATIVA URBANÍSTICA I ORDENANCES D'EDIFICACIÓ. VOLUM VIII ANNEX NORMATIU I. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT. VOLUM IX CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS I DE MASIES EN SÒL NO URBANITZABLE. VOLUM X CONVENIS URBANÍSTICS RELACIONATS AMB EL NOU PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. VOLUM XI ANNEX JUSTIFICATIU DE ZONES INUNDABLES CONTIGÜES A RIERES AFECTADES A SÒL URBÀ O URBANIZABLE. VOLUM XII INFORME DE LES AL·LEGACIONS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA 1. INFORME MEDIAMBIENTAL. EQUIP REDACTOR: Estanislau Roca – Dr. Arquitecte, director de l’equip. Tere Moreno i Lorena Perona - Arquitectes, Anna Saballs - Advocada, Jordi Flos – Dr. en Biologia, Ramon Arandes - Enginyer CCP, Joan López – Geògraf - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Joan Mª Mussons- Economista - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Francesc López Palomeque – Dr. en Geografia i Història. Col·laboradors: Ana Silvestre- Arquitecta, J.M. Aymamí - Enginyer CCP, J.A. Màrmol – Enginyer Industrial, AdHoc, Sostenibilitat Ambiental Serveis Tècnics Municipals AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL 2 CAPÍTOL I.
    [Show full text]
  • “Mont-Roig: Geografies, Camins I Viatgers” (Web Del
    MONT-ROIG: GEOGRAFIES, CAMINS I VIATGERS Martí Rom www.martirom.cat 13-09-2016 CAPÍTOL I Els que ja tenim una certa edat recordem com era aquell Mont-roig d’abans de la modernitat, d’una modernitat que va arribar (com a tota Espanya) a inicis dels anys seixanta amb el desenvolupament econòmic (els “Planes de Desarrollo”) i amb el paral·lel començament del turisme. Concretant-ho a Mont-roig, podríem afegir l’empenta econòmica que va suposar, també pràcticament des d’inicis dels seixanta, l’ús de les golfes de moltes cases i magatzems per posar-hi gallines; fou el monocultiu avícola. Un se’n recorda com la carretera de la mar, l’actual T-323, fins al llindar del 1960, era de terra, marcada amb les roderes dels carros. A més de les carreteres de l’interior que duien a Reus, Colldejou i Pratdip, sols hi havia la N-340 que permetia anar cap a Tarragona o València. L’autopista arribaria el 1974 i l’autovia els 2008 i 2009. Com deuria ser la geografia de Mont-roig i la seva rodalia, molts anys enrere? Quins camins hi havia per desplaçar-se més enllà del poble? La meva recerca intenta definir l’espai físic del Mont-roig antic. Una altra cosa serà, més endavant, conèixer qui hi vivia, de quina manera i quina producció hi havia. La informació més antiga correspon al poblat de Miramar (antigament Guardamar). Aquest fou un punt important de pas dels cereals que, des de les terres de l’interior d’Espanya (Navarra, Castella i Aragó) eren transportats cap a Barcelona.
    [Show full text]
  • Modificació Del Servei Per Obres a Vila-Seca Modificación Del Servicio Por
    Modificació del servei per obres a Vila-seca Modificación del servicio por obras en Vila-seca Dissabte 1 d’agost Sábado 1 de agosto Dissabte 8 d’agost Sábado 8 de agosto Puigverd deLleida Lleida - - BarcelonaBarcelona EstacióBarcelona Passeigde FrançaViladecans de Sants GavàGràcia CastelldefelsSitgesVilanovaCubelles i la GeltrúCunit Segur Calafellde CalafellSant VicençTorredembarra Altafullade CaldersTarragona - TamaritVila-secaReus La SelvaAlcover del CampLa PlanaSant - PicamoixonsVicençRoda de Rodade Mar Calders deSalomó BaràVilabellaNulles Valls- BràfimLa PlanaLa Riba- PicamoixonsVilaverdMontblancL’EsplugaVimbodí de VinaixaFrancolí i PobletLa FlorestaLes BorgesJuneda BlanquesArtesa de LleidaPirineus R14 15405 R 8.00 8.07 8.15 8.24 8.29 8.34 R14 15407 R 12.30 12.3712.45 12.54 12.59 13.04 No circula entre Tarragona i La Plana P. Transport alternatiu per carretera. No circula entre Tarragona y La Plana P. Transporte alternativo por carretera. Gràcia de Barcelona Estació de Lleida Puigverd- PirineusJuneda de LleidaLes - Artesa BorgesLa deFloresta LleidaBlanquesVinaixaVimbodíL’Espluga i PobletMontblanc de VilaverdFrancolíLa RibaLa PlanaValls - PicamoixonsNulles Vilabella- BràfimSalomóRoda deRoda Barà deSant Mar VicençLa Plana Alcoverde -Calders PicamoixonsLa SelvaReus del CampVila-secaTarragonaAltafullaTorredembarra - TamaritSant VicençCalafell Segurde Calders Cunitde CalafellCubellesVilanovaSitges i la GeltrúCastelldefelsGavà ViladecansBarcelonaPasseig SantsFrança NOU HORARI / R14 15400 R 6.45 6.51 6.57 6.01 6.05 7.13 7.20 7.24 7.30 7.35 7.38 7.42 > > > > > > > 7.42 7.48 7.54 8.03 8.11 8.20 – – 8.51 8.56 8.58 9.00 9.03 9.09 9.16 9.29 9.33 9.35 9.54 9.59 10.09 NUEVO HORARIO R14 15404 R 9.17 9.22 9.27 9.36 9.43 9.50 R14 15408 R 19.00 19.05 19.10 19.19 19.26 19.32 Circula desviat per Valls.
    [Show full text]
  • Fitxa Leader Del Camp (1.3
    Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.
    [Show full text]
  • Environmental Impact Assessment
    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
    [Show full text]
  • Guia De Les Borges Del Camp Guia De Les Borges Del Camp
    FERRAN JOVÉ I HORTONEDA • GUIA DE LES BORGE(BAISX CAMP DE) L CAMP ELS LLIBRES DE LA MEDUSA ELS LLIBRES DE LA MEDUSA 1. TREBALLS HISTÓRICS DE MN. SANQ CAPDEVILA I FELIP (1883-1932) 2. GUIA D'ALTAFULLA 3. GUIA DE VILAVERD 4. GUIA DE LLOÁ 5. GUIA DE SALOMÓ 6. PER CATALUNYA! 7. GlTIA DE BOTARELL 8. GUIA DE VINYOLS I ELS ARCS 9. ANTOLOGIA TARRAGONESA D'A. ROVIRA I VIRGILI 10. LA CASA DELS BANYS NOUS DE LA CIUTAT DE TORTOSA 11. LES GEMES DEL MUSEU NACIONAL ARQUEOLÓGIC DE TARRAGONA 12. GUIA DE BENISSANET 13. GUIA DE PERAFORT 14. GUIA DE LA SECUITA 15. GUIA DE RENAU 16. GUIA D'ALCOVER 17. GUIA DE MONTFERRI 18. GUIA D'ASCÓ 19. GUIA DE LES BORGES DEL CAMP GUIA DE LES BORGES DEL CAMP INSTITUT D'ESTUDIS TARRACONENSES RAMON BERENGUER IV ELS LLIBRHS L)L LA MLDUSA 19 GUIA DE LES BORGE(BAISX CAMPDE) L CAMP Ferran Jové i Hortoneda Excma. Diputado Provincial de Tarragona (1983) Fotografíes: de l'autor i Jordi Siutana. Plánols: R. Casellas Coberta: Mosaic de la Medusa. Museu Nacional Arqueológic de Tarragona Instituí d'Estudis Tarraconenses Ramón Berenguer IV l'ulilicarió ni'mi. 97 ISBN: 84 - 00 - 05347 - 8 Dipósit legal: T. 1032-1983 Imprt>s per Sugrañes i Cia.. Cornte de Rius. 9. Tarragona Ho edita: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramón Berenguer IV. Santa Anna, 8. Tarragona INDEX EL MUNICIPI 9 Les granges i la ramaderia 18 El nucli de població 20 Les rodalies 29 Les festes 39 NOTÍCIA HISTÓRICA 55 El segle XIX 60 Apunts cronològics per a una monografia histórica del segle XX 66 La dictadura del General Franco .
    [Show full text]
  • Pliego De Clausulas Técnicas Particulares Que Han De
    PLIEGO DE CLAUSULAS TÉCNICAS PARTICULARES QUE HAN DE REGIR EL CONTRATO, POR PROCEDIMENTO ABIERTO, DEL SERVICIO DE INTERCONEXIÓN MEDIANTE LA RED VIRTUAL PRIVADA (ALTANET-BA) EXISTENTE ENTRE LA DIPUTACIÓN DE TARRAGONA Y LOS AYUNTAMIENTOS Y CONSELLS COMARCALS DE LAS COMARCAS DE TARRAGONA. Este Pliego de Prescripciones Técnicas está formado por los siguientes apartados: Objeto del contrato Descripción técnica Requerimientos funcionales Requerimientos técnicos Plazo de ejecución Plazo de garantía Presupuesto base de licitación Criterios de valoración Clasificación empresarial Propiedad intelectual y confidencialidad Documentación a presentar Forma de pago 1 - OBJETO DEL CONTRATO Es objeto del contrato la renovación del servicio de la red privada de banda ancha existente entre la Diputación y un conjunto de Ayuntamientos y Consells Comarcals que más adelante se detalla, así como la implantación y puesta en funcionamiento de este servicio de red para los demás Entes Locales de Tarragona que soliciten este servicio durante el período de vigencia de este contrato. Se trata de un proyecto de “llaves en mano”, que se concretará en una prestación de servicio de red, que incluirá el uso del hardware, software, electrónica de red, elementos de supervisión de la red tanto activos como pasivos, así como el apoyo a usuarios finales. En ningún caso la Diputación de Tarragona pretende realizar inversión en infraestructura de red, se trata de la contratación de una prestación de servicio de red de comunicaciones, con una serie de valores añadidos que se detallan en este pliego de condiciones técnicas, para construir una extranet de Banda Ancha fiable y segura entre la Diputación de Tarragona y los Entes Locales de sus comarcas.
    [Show full text]
  • Chorological Notes on the Non-Native Flora of the Province of Tarragona (Catalonia, Spain)
    Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 133-146. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)133 GEA, FLORA ET fauna GEA, FLORA ET FAUNA Chorological notes on the non-native flora of the province of Tarragona (Catalonia, Spain) Filip Verloove*, Pere Aymerich**, Carlos Gómez-Bellver*** & Jordi López-Pujol**** * Meise Botanic Garden, Nieuwelaan 38, B-1860 Meise, Belgium. ** C/ Barcelona 29, 08600 Berga, Barcelona, Spain. *** Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Secció Botànica i Micologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, 643. 08028 Barcelona, Spain. **** Botanic Institute of Barcelona (IBB, CSIC-ICUB). Passeig del Migdia. 08038 Barcelona, Spain. Author for correspondence: F. Verloove. A/e: [email protected] Rebut: 10.07.2019; Acceptat: 16.07.2019; Publicat: 30.09.2019 Abstract Recent field work in the province of Tarragona (NE Spain, Catalonia) yielded several new records of non-native vascular plants. Cenchrus orientalis, Manihot grahamii, Melica chilensis and Panicum capillare subsp. hillmanii are probably reported for the first time from Spain, while Aloe ferox, Canna ×generalis, Cenchrus setaceus, Convolvulus farinosus, Ficus rubiginosa, Jarava plumosa, Koelreu- teria paniculata, Lycianthes rantonnetii, Nassella tenuissima, Paraserianthes lophantha, Plumbago auriculata, Podranea ricasoliana, Proboscidea louisianica, Sedum palmeri, Solanum bonariense, Tipuana tipu, Tradescantia pallida and Vitis ×ruggerii are reported for the first time from the province of Tarragona. Several of these are potential or genuine invasive species and/or agricultural weeds. Miscellane- ous additional records are presented for some further alien taxa with only few earlier records in the study area. Key words: Alien plants, Catalonia, chorology, Spain, Tarragona, vascular plants.
    [Show full text]