Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
GEOZONA 308 SUCCESSIÓ TURBIDÍTICA PALEOZOICA DE POBOLEDA - VILELLA ALTA
INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL La geozona Vilella Alta - Poboleda forma part i és representativa de l'aflorament de materials del Carbonífer mes ampli de les Serralades Costaneres Catalanes. És interessant geològicament perquè registra la successió turbidítica devónico- carbonífera mes potent (2500 m) i sedimentàriament millor conservada del NE de la Península Ibèrica. Gràcies al baix grau de metamorfisme i a la relativament baixa intensitat de deformació tectònica que varen afectar als materials de la zona durant l'orogènia herciniana, és possible reconèixer amb detall les característiques sedimentològiques dels dipòsits submarins, incloent una bona varietat d'estructures sedimentaries inorgàniques i traces fòssils. També es poden trobar varis grups de fòssils devònics i carbonífers com ara conodonts, radiolaris, foraminífers, crinoïdeus, trilobits i restes vegetals d'origen continental, alguns dels quals daten trams de la successió amb precisió.
Fàcies de lòbul de ventall submarí. Seqüències turbidítiques clàssiques (tipus Tc-e) seguint la seqüència de Bouma. Unitat de Poboleda. Aflorament Km 7,5.
COMARCA: Priorat MUNICIPI(S): La Vilella Alta, Poboleda, La Morera de Montsant.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural DADES FISIOGRÀFIQUES Els materials paleozoics del Priorat es caracteritzen per una morfologia de lloms suaus interromputs per algunes crestes marcades que formen els dipòsits de cherts o lidites de major volum. En conjunt, el Priorat forma una àrea deprimida envoltada pels escarps abruptes que formen els materials mesozoics i cenozoics discordants sobre dels paleozoics. A la geozona destaquen les parets que cap al Nord forma la Serra del Montsant mostrant uns vessants aixaragallats.
CONDICIONS D’ACCÉS La geozona es visita íntegrament fent un recorregut per la carretera local T-702 de la Vilella Alta (km 17) a poc abans d'arribar la Venta del Pubill (Km 3,8). Surtin de Reus per la carretera N-420 (Tarragona, Reus, Falset) i a l’alçada de Borges del Camp, desviem per la C-242, passant per Alforja, Coll d’Alforja fins arribar a Cornudella de Montsant, on trobarem La Venta d’en Pubill, d’on agafarem la T- 702 que ens porta a Poboleda, Escaladei, Vilella Alta i Vilella Baixa.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL D'ús agrícola. Dominant el cultiu de les vinyes.
SITUACIÓ GEOLÒGICA
SITUACIÓ GEOLÒGICA Els materials paleozoics del Priorat es varen dipositar, deformar tectònicament i metamorfitzar durant l'orogènia herciana, al final del Paleozoic. Estructuralment, amb els materials paleozoics de les Serralades Costaneres Catalanes, Pirineus i Montagne Noire formen part de la branca sud del Massís Armoricà dintre del domini del Cinturó Hercinià, mostrant vergències dels plecs principals cap el SW. La successió paleozoica del Priorat més complerta aflora en el flanc N d’un d’aquests plecs (el anticlinori Vilella Alta-Torroja-Porrera). Actualment, el Priorat se situa al sector sud de les Serralades Costaneres Catalanes, el relleu de les quals es va formar durant l'orogènia alpina, al període Paleogen-Neogen. Durant aquesta darrera orogènia els materials paleozoics del Priorat només van patir lleugeres deformacions tectòniques. Al Priorat, la successió sedimentària paleozoica té 2500 m de potència dels quals els primers 250 m són d’edat devoniana i els 2250 restants d’edat carbonífera. Els sediments són essencialment detrítics (pissarres i gresos), dipositats per corrents turbidítiques en ambients de talús i ventall submarí pregó. També es troben menors quantitats de sediments de tipus silici (chert) i calcàries. Des del punt de vista sedimentològic, els millors afloraments de la sèrie paleozoica es troben a la carretera de Venta d'en Pubill i Vilella Baixa, seguint aproximadament el llit del riu Siurana. L'estructura herciniana va formar plecs de gran radi orientats NW-SE i falles de diversa orientació. El grau de metamorfisme regional és baix, excepte prop de les intrusions granítiques, on es troben aurèoles de metamorfisme de contacte.
PARAULES CLAU Carbonífer Serralada Costanera Catalana Devonià Turbidita Orogènia herciniana Ventall submarí pregó
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA
TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquesta geozona és interessant des d’un punt de vista patrimonial geològic per dues raons principals. En primer lloc, perquè inclou el millor exemple de successió turbidítica paleozoica (Culm) de Catalunya. En segon lloc, perquè inclou aspectes tectònics, paleontològics i de dipòsits minerals que, combinats amb els sedimentològics, confereixen un cert valor didàctic de cara a l'ensenyament mitjà i superior. Turísticament, a la geozona es poden visitar l'antiga cartoixa de Escaladei i algunes bodegues de elaboració dels famosos vins de la comarca. Totes aquestes raons fan que aquesta geozona tingui un interès didàctic, turístic i sobretot científic.
Interès turístic: 3 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 1 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 3 Interès científic: 5
ANÀLISI COMPARATIVA Altres afloraments carbonífers de les Serralades Costaneres Catalanes, com els de la Serra de Miramar, Camp de Tarragona, Baix Llobregat, Montseny i Montnegre han estat comparats i correlacionats en diversos treballs (Anadón et al. 1983, 1985). A la Montagne Noire (sud de França) es troben afloraments carboníferes de fàcies Culm comparables amb els del Priorat.
RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS Pel que fa al patrimoni natural, el Priorat té 13,146 km2 de la seva extensió inclosos al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). S'inclou la Serra del Montsant. La Serra del Montsant ocupa 9,160 km2 dels municipis de Cabacés, Cornudella de Montsant, la Bisbal de Falset, la Figuera, Margalef, la Morera de Montsant, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Aquesta extensió representa un 70% de l'espai protegit de la comarca.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Pel que fa al patrimoni històric, destaca la cartoixa d'Escaladei que va ser fundada el segle XII. Fou la primera de la península Ibèrica i, durant l’edat mitjana, va aconseguir un considerable poder polític i econòmic, derivat de les seves extenses possessions. A més del poder material, Escaladei va ser, en el període de màxima esplendor (segles XIII a XVIII), un important centre d'art i de cultura. Les ruïnes que es poden veure avuí dia són un testimoni d'aquest passat.
RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA
DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) La successió paleozoica del Priorat ha estat dividida en quatre unitats litostratigràfiques (Sáez 1982; Sáez i Anadón, 1989), de baix a d'alt:
La Unitat basal Les Vilelles (250 m de potència) que aflora al nucli del Anticlinori Vilella Alta-Torroja-Porrera, està constituïda per pissarres negres i verdes alternat amb trams de lidites (cherts) fortament replegats. Aquesta Unitat ha estat datada per microrestes vegetals (Colodrón et al., 1979) com dipositada al Devonià mitja- superior. Les fàcies han estat interpretades com a dipòsits detrítics i de radiolarites de fons marí relativament profund.
La Unitat de gresos de Bassetes té 380 m de potència i està constituïda per gresos que intercalen paquets de cherts i gresos replegats. Es troben discordants sobre els materials devonians i es varen dipositar en un ambient de talús submarí. Un paquet de calcàries intercalat conté conodonts de la biozona Gnatodus bilineatus bilineatus que marca una edat Viseà mitjà-superior.
La Unitat de pissarres i gresos de Scaladei té 380 m de potència i està dominada per pissarres dipositades en parts distals d'un ventall submarí pregó. Un paquet de calcàries inclou conodonts de la biozona Gnatodus bilineatus bollandensis a més de varis exemplars del trilobit Drevermania (Drevermania) n. sp. A. aff pruvosti que indicarien una edat Viseà superior.
La Unitat de gresos i lutites de Poboleda, de 1500 m de potència, està formada per una alternança de trams formats per ritmes gres-pissarra (turbidites clàssiques) que alternen amb trams greso-conglomeràtics. L’organització en seqüències estrato i granocreixents d'aquestes fàcies de lòbul i reompliment de
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural canal respectivament indicant la progradació polsant d'un sistema de ventall submarí pregó. L’edat extrapolada d'aquesta unitat es Namurià superior - Westfalià.
RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC La rellevància geològica d’aquesta geozona es centra sobretot en els camps de la Sedimentologia, i en menor grau, Paleontologia, la Tectònica i els dipòsits minerals.
Sedimentològicament, el Carbonífer de la geozona de Poboleda constitueix un bon exemple que mostra les característiques sedimentològiques d'una sèrie turbidítica paleozoica (de tipus Culm) ben datada. Es poden reconèixer l'organització seqüencial de les fàcies, a diferents escales, que caracteritzen la dinàmica d'un gran sistema de ventall submarí pregó en retrogradació. Les seqüències de fàcies que mes bé es poden reconèixer són les de progradació de lòbul, les esllavissades gravitacionals i les fàcies de reompliment i sobreeiximent de canal. Les fàcies de lòbul mostren capes amb seqüències de Bouma i estructures de base molt ben conservades, de manera que mesurables es poden fer anàlisis estadístiques amb certa precisió (Sáez, 1982; Sáez i Anadón, 1989).
En el camp de la Paleontologia, les calcaries i cherts contenen conodonts i trilobits classificables que daten dins a tres punts de la sèrie. Aquestes dades cronostratigràfiques són difícils d'obtenir als altres afloraments paleozoics de les Serralades Costaneres Catalanes més afectades pel metamorfisme.
En el camp de la tectònica es presenten estructures hercinianes a vàries escales. En el Km 17, entre La Vilella Alta i Vilella Baixa un aflorament mostra dipòsits de cherts i lidites extraordinàriament deformats per plecs que Scherer (1969) va estudiar per arribar a la conclusió dels seus orígens sedimentaris (esllavissades).
Per últim, cal indicar que prop del riu Siurana, a la unitat de les Bassetes es troben jaciments minerals de SEDEX associats estudiats per Melgarejo (1987).
SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Fins els anys vuitanta, abans que es desenvolupessin i es poguessin aplicar els coneixements sobre els processos sedimentaris turbidítics i els models de ventall
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural submarí, els materials paleozoics del Priorat només es van pogué investigar a traves de la Tectònica i la Paleontologia (veure referències bibliogràfiques). La bona preservació de la successió carbonífera al llarg de la carretera entre La Venta del Pubill i La Vilella Alta, l'aparició dels models sedimentològics aplicables i els estudis micropaleontològics de conodonts als anys 80s i 90s (veure referències bibliogràfiques) varen permetre conèixer com es varen formar els sediments, datar-los amb una certa precisió, establí i cartografia unitats estratigràfiques. Es va pogué llavors, intentar de correlacionar la del Priorat amb altres successions carboníferes de tipus Culm als Catalànids, Pirineus, Menorca i Montagne Noire (França). A la vegada, els estudis de paleocorrents van facilitar la ubicació de l’aflorament paleozoic del Priorat dintre del marc tectònic hercinià del Massís Ibèric.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ANADÓN, P.; JULIVERT, M. i SÁEZ, A. (1983). El Carbonífero del las Cadenas Costero Catalanas. In: Carbonífero i Pérmico de España. X Cong. Int. Estr. i Geol. del Carbonífero. I.G.M.E. pp. 332-336.
ANADÓN, P.; JULIVERT, M. i SÁEZ, A. (1985). Aportación al Carbonífero del las Cadenas Costero Catalanas. X Cong. Int. Estr. i Geol. del Carbonífero. Madrid 1983. I.G.M.E. 1: 99-106.
ASHAUER, H. i TEICHMULLER, R. (1935): Die Varisciche und alpidische Gebirgsbildung Kataloniens. Abh. Gess. Wiss. Göttingen, math, phys. 36 p. Berlin. Traduït per RIOS, J.M. (1946): Publ. Extranj. Geol. Esp., t III: 7-102.
COLODRÓN, I., CABAÑAS, I., MARTÍNEZ, C et al.; FINA-ENADIMSA-IGME. 1979. Mapa geológico de España. E. 1:50.000, 2ª serie, 1ª Ed., Hoja nº 444. Flix. IGME., 24 p. 1 mapa geol.
COLODRÓN, I., CABAÑAS, I., MARTÍNEZ, C et al.; FINA-ENADIMSA-IGME. 1978. Mapa geológico de España. E. 1:50.000, 2ª serie, 1ª Ed., Hoja nº 445. Cornudella. IGME., 22 p. 1 mapa geol.
ENRIQUE, P. 1990. The Hercynian intrusive rocks of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain). Acta Geologica Hispanica. 25 (1-2): 39-64
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
FAURA, O. (1913): Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña, con una descripción d elos yacimientos fosilíferos más importantes. Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., t. IX: 5-202.
MAESTRO-MAIDEU,E; ESTRADA, R. i REMACHA, E. 1998. La Sección del Carbonífero en el Priorat central (prov. de Tarragona). Geogaceta, (23):91-94
MELGAREJO, JC (1987). Estudi geologic i metal.logenetic del Paleozoic del Sur de les Serralades Costaneres Catalanes. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona, 3 vol. 646 pp.
MELGAREJO, JC i MARTÍ, J. 1989 El Vulcanisme bàsic del Carbonífer inferior de la serra de Miramar. Acta Geológica Hispánica 24(2):131-138
RAYMOND-D i CARIDROIT-M. 1993. Le Dévonien-Carbonifère inférieur du Priorat (Catalogne, Espagne) nouvelles données micropaléontologiques et interprétation paléogéographique. Acta Geológica Hispánica, 28(1):27-31
SÁEZ, A. (1982). Estudio estratigráfico i sedimentológico de los materiales de la parte central del Priorat (Tarragona). Tesis de de Licenciatura. Universitat de Barcelona. 94 pp. Inedit.
SÁEZ, A. i ANADÓN, P. (1989). El Complejo Turbidítico del Carbonífero del Priorato (Tarragona). Acta Geológica Hispánica 24 (1): 33-47.
SCHERER, N. (1969). Faltung von Lyditen am Beispiel des Unterkarbons in Südostkalonien (Spanien). Geologie., 18:1190-1198.
VILASECA, S. (1919). Un nou jaciment fossiífer paleozoic a Cornudella (Priorat). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 3ª ép., XIX (5-6): 91-92.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Fàcies de lòbul de ventall submarí. Seqüències turbidítiques clàssiques (tipus Tc- e) seguint la seqüència de Bouma. Unitat de Poboleda. Aflorament Km 7,5.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Fàcies de lòbul de ventall submarí. Es veu l'alternança rítmica de capes de gres i lutites (pissarres) pròpia dels sediments de turbidites clàssiques que segueixen la secuencia de Bouma. Aflorament de l'Hostal Antic Priorat.
Crinoideu del gènere Blothrocrinus sp. Unitat de Poboleda.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
I
Població de Poboleda.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Fàcies de lòbul de ventall submarí. Es veu l'alternança rítmica de capes de gres i lutites (pissarres) pròpia dels sediments de turbidites clàssiques que segueixen la secuencia de Bouma. Unitat de Poboleda. Aflorament Km 3,8. A l'oest de la Venta del Pubill.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Traca fòssil de Dyctiodora sp. Unitat de Scaladei.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Els afloraments de la carretera Venta del Pubill - Vilella Alta no requereixen cap actuació especial per a la seva protecció.
IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Un abocador prop del Km 4 de la carretera te un impacte visual negatiu, encara que no afecta directament als afloraments geològics del talús de la carretera.
RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Seria recomanable que als afloraments dels Km 17, Km 7,5 i Km 3,8 es posessin restriccions de mostreig amb martell.
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
ALTRES CONSIDERACIONS En aquesta geozona cal desctacar tres principals afloraments, els quals estan situats en el mapa de localització. Són els que es citen a continuació. - Principal Aflorament 1: Esllavissades de la Vilella Alta: prop de La Vilella Alta, al Km 17 de la carretera T-702, coincidint amb el nucli de l'anticlinori Vilella Alta-Torroja-Porrera, hi ha un aflorament de capes de cherts o lidites i capes de pissarres carbonoses d'edat devoniana (Unitat de Les Vilelles) molt replegades per esllavissades sedimentàries. L'estructura d'aquestes capes ja va ser estudiada per Scherer (1969), arribant a la conclusió que la major part de la deformació de les capes és d'origen sedimentari i no tectònic.Punts - Principal Aflorament 2: Turbidites de l'Hostal Antic Priorat: al voltant de l'Hostal Antic Priorat (prop de Poboleda, Km 7,5) es troben les seqüències de progradació de lòbul de ventall submarí pregó més ben organitzades de tot el Priorat. Els dipòsits són Carbonífers (Namurià superior - Westfalià ?), pertanyen a la segona de les tres megaseqüències de progradació del sistema submarí (Unitat de Poboleda) i foren analitzats en detall per Sáez (1982) i Sáez i Anadón (1989). - Principal Aflorament 3: Turbidites de la Venta del Pubill: Uns 2 km a l'oest de la Venta del Pubill (Km 3,8) es troben trams turbidítics rítmics que organitzats en seqüències decamètriques de progradació de lòbul de ventall submarí alternant amb trams que no mostren cap organització. Els dipòsits són del Carbonífer (Namurià superior - Westfalià ?) i pertanyen a la tercera de les tres megaseqüències de progradació del sistema submarí (Unitat de Poboleda).
AUTORIA DE LA FITXA Albert Sáez Ruiz
Departament de Estratigrafia i Paleontologia Facultat de Geologia - Universitat de Barcelona 08071-Barcelona e-mail: [email protected]
Altres webs d'intères: http://www.gencat.es/dict/revista/18/comarca/priorat.htm http://www.priorat.org/
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94