REVISIÓ DEL PGOU DE CIUTADELLA DE MENORCA Pla General
CATÀLEG D’ELEMENTS I ESPAIS PROTEGITS
APROVACIÓ INICIAL
NOVEMBRE 2018
PLA GENERAL DE CIUTADELLA
ÍNDEX DEL CATÀLEG D’ELEMENTS I ESPAIS PROTEGITS
1. INTRODUCCIÓ ...... 3
Un nou paradigma en la posada en valor del patrimoni ...... 3 Una aproximació metodològica ...... 4 El catàleg: Un pas fonamental en la posada en valor del patrimoni de Ciutadella ...... 7
2. ANTECEDENTS ...... 11
Estudis, inventaris i catàlegs consultats ...... 11 Lleis i decrets estatals ...... 14 Lleis i decrets autonòmics ...... 15 El planejament urbanístic municipal, insular i acords específics del patrimoni històric a Ciutadella ...... 18
3. METODOLOGIA ...... 20
3.1. CODI D’IDENTIFICACIÓ DEL BÉ ...... 20 Els sectors ...... 23 La tipologia ...... 32 Els llocs i la numeració ...... 35
3.2. MODEL DE FITXA ...... 39 3.3. ESTRUCTURA DE LA TAULA D’ATRIBUTS DE LA INFORMACIÓ GRÀFICA ...... 51 Els béns catalogats ...... 51 Informació gràfica complementària ...... 54
3.4. ELS CATÀLEGS VIGENTS AL MUNICIPI ...... 55 Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric de Ciutadella (catàleg del PGOU de 1991) ...... 55 Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella (PEPCHA) ...... 55 Llistat oficial registre BIC ...... 57
ANNEX ...... 68
1
2 1. INTRODUCCIÓ
Un nou paradigma en la posada en valor del patrimoni
El patrimoni i els paisatges culturals juguen una comesa cada cop més important en el desenvolupament local. Constitueixen espais comunicatius, que atresoren i transmeten informació. Assumeixen un paper cada cop més rellevant com a llocs comunicatius, llocs on es vinculen històries i missatges a espais i formes. D'aquí l'interès per aprofundir en el seu estudi i d'aprendre algunes lliçons d'una experiència encara molt recent. Les iniciatives més reeixides de posada en valor del patrimoni tenen quelcom en comú, la seva aposta per la preservació mitjançant la transformació, superant posicions merament conservacionistes. Pretenen, en definitiva, fondre la història cultural, amb origen en el passat, amb el planejament, amb voluntat de projectar el futur.
Cal entendre l'atenció a aquest patrimoni com una reacció front de la globalització i banalització de tants escenaris, a l'homogeneïtzació de tot plegat. Posar en valor el patrimoni local és reivindicar els veritables "llocs", intervenir conservant la identitat d'un territori, valorant la seva memòria.
Per fer-ho convé partir d'una sèrie de premisses:
1. En tot territori carregat de recursos, i precisament per això, molt delicat, un requisit absolutament imprescindible és l'existència d'un projecte. Un projecte en la seva accepció més àmplia i ambiciosa, un model il·lusionant cap al qual tendir. Un Pla General i un Catàleg no és suficient, però pot ser una eina fonamental per aglutinar aquest projecte. No es tracta de protegir, ans de valoritzar, de plantejar un conjunt d'objectius consensuats amb el conjunt de la població i amb els agents que operen sobre aquest territori, en el qual tots se sentin partícips, perquè el territori, i cada un d'ells, guanya.
2. Cal definir amb claredat els objectius bàsics. El fonamental en les iniciatives més rellevants és integrar diferents funcions: preservació, educació, esplai, turisme i desenvolupament econòmic. Això s'aconsegueix posant les bases perquè col·laborin diferents administracions i particulars. Les paraules clau són: preservar i posar al dia del patrimoni; educació i reinterpretació (narrant històries que fan significatiu un lloc); esplai (amb respecte cap als recursos culturals i naturals); desenvolupament econòmic i col·laboració entre tots els agents.
3. La lliçó més important que hem après els últims anys, és que els residents constitueixen els principals recursos. Són realment essencials en el futur d'un territori, tant pels seus coneixements, records i història, com pel seu entusiasme, una vegada que reconeixen el valor del patrimoni acumulat. En definitiva perquè ells són la veritable i última raó per impulsar un projecte, els principals interessats a mantenir i adequar el seu patrimoni. Tan aviat es reforça la seva autoestima, comencen a construir un futur sobre aquells recursos. Les millors iniciatives així ho reconeixen, i incorporen des de l'inici als residents. Són àmpliament participatives. El més important per tant és reforçar l'autoestima dels residents. Els visitants, els centres d’interpretació i les inversions ja vindran després.
3 4. Una altra característica comuna d'aquest conjunt d'experiències és la de sorgir des de la base. Els exemples més rellevants són impulsats per agents locals, amants d'un territori que volen valoritzar els seus recursos. Les millors iniciatives creixen des de baix cap a dalt. Resulta ben difícil assegurar l'èxit allà on no hi ha recursos humans locals disposats a jugar un paper rellevant. Són els mateixos residents els que ens reclamen un just balanç entre preservació i actualització del seu patrimoni.
5. Els records són recursos culturals bàsics. La memòria col·lectiva, el patrimoni compartit i les tradicions culturals que atresora una determinada comunitat són tan importants, o fins i tot més, que els seus monuments. Convé doncs prestar especial atenció a les memòries associades als recursos, evitar que es perdin, recopilar històries i documentar-les, abans que desapareguin els vestigis.
6. La interpretació exigeix explicar aquells ambients i condicions que permetin fer-se la idea més precisa possible de les condicions de vida del període narrat. Per això el coneixement rigorós d'aquest període de la història, d'aquella societat, de la transformació d'una manera de vida o d'uns recursos, constitueix un ingredient fonamental.
7. Per a l'èxit d'aquest tipus d'iniciatives és imprescindible explicar una història. Aquesta història és imprescindible per relacionar entre si recursos distribuïts en el territori, perquè es reforcin i per situar en cada moment a l'interessat respecte d'un guió general.
8. El recorregut, l'experiència del recurs i la seva història, són crucials. Generalment se seleccionen camins que connecten entre si els diferents recursos i ofereixen alternatives de recorregut. És imprescindible vincular els recursos associats a aquesta història de molins, ermites i museus a través d'itineraris, caminant, amb bicicleta ..., ja que l'experiència del recorregut, de seguir un guió, és fonamental.
Una aproximació metodològica
Per avançar en aquest sentit, posant en valor els recursos patrimonials de Ciutadella al servei del desenvolupament local, en una fase posterior del PG convindria dissenyar una metodologia clara d'aproximació. Paga la pena aprofitar l'experiència existent, que és molt àmplia, i que ens mostra que els mecanismes d'abordatge d'aquests projectes presenten força trets en comú, nombroses coincidències en les "maneres de fer", en els instruments de disseny i gestió. Tots ells segueixen un procés que comprèn: l'inventari dels recursos, la seva jerarquització i interpretació en funció d'una determinada història, i la construcció d'una estructura suport que mitjançant itineraris vinculi els recursos entre si i amb centres d'interpretació i serveis.
Una seqüència habitual en les iniciatives més interessants i que podria aplicar-se en el cas de Ciutadella, seria:
1. Anàlisi urbanístic de l'àmbit
2. Inventari de recursos (elements i espais), classificació i jerarquia (ja avançat en aquest Catàleg)
4 3. Definir objectius i estratègies de la intervenció
4. Dissenyar una estructura física
5. Elaborar un pla de gestió cercant el reconeixement institucional
6. Encaixar tot això en el marc legal i administratiu, en el sistema de planejament
Comentem breument el contingut de cadascuna d'aquestes fases.
La importància de l'àmbit considerat. Una anàlisi urbanístic detallat ha d'afavorir el coneixement detallat del territori, de la seva integritat i significat, del context històric en què s'han produït a Ciutadella els principals recursos patrimonials, del marc administratiu vigent, de les dinàmiques que l'afecten. Tot això, juntament amb estudis de visibilitat, d'àrees homogènies, del planejament vigent, ha de servir per definir l'àmbit de referència. Un dels primers aspectes que convé abordar és la delimitació justificada de l'àmbit; en funció dels recursos i de la seva història; de la seva singularitat; d'allò que el fa mereixedor de reinterpretació i valorització. Això porta amb si un esforç de documentació ja iniciat.
Inventari de recursos, classificació i jerarquia. La història a narrar ha de ser original, coherent amb els recursos de què es disposa, i fonamentalment molt ben documentada. Aquest Catàleg ja avança un complet inventari de recursos patrimonials, ingredient bàsic d’una narració, del procés d'interpretació, i al seu torn, els principals atractius per a potencials visitants.
Objectius i estratègia d'interpretació. La finalitat fonamental d'aquestes iniciatives és integrar, dins d'un estricte respecte a les característiques d'un territori, diferents funcions: preservació, educació, esplai, turisme i desenvolupament econòmic. En la major part dels casos això es pretén fer posant les bases per a una estreta col·laboració entre diferents administracions, institucions i particulars interessats.
Convé que els objectius siguin pocs i clarament definits. Alguns dels que més habitualment es plantegen són: a) Impulsar la cooperació entre comunitats per desenvolupar oportunitats recreatives, de preservació i educacionals en l'àmbit considerat. b) Desenvolupar mecanismes de preservació per protegir els recursos existents. c) Interpretar els recursos i les "històries" de l'àmbit per a residents, visitants i estudiants de totes les edats, tot integrant el patrimoni que es revalora com una part dels programes educatius locals. d) Desenvolupar un programa de revitalització econòmica que utilitza el patrimoni revalorat per atreure visitants. e) Establir vincles físics i interpretatius entre els recursos, utilitzant estratègies basades en la cooperació.
Disseny de l'estructura física. Tot i que aquestes iniciatives són relativament recents, el nombre d'exemples desenvolupats ha permès decantar conceptes i instruments de disseny específics. Molts
5 d'aquests constitueixen ja llocs comuns i faciliten una clara articulació, explicació i posterior desenvolupament de les propostes. Moltes iniciatives presenten una estructura amb notables similituds: l'àmbit global; els recursos patrimonials i serveis; els accessos i centres d'interpretació; els camins que vinculen tot l'anterior i els límits visuals de la intervenció.
Pla de gestió i reconeixement institucional. Entre els mecanismes d'implementació i gestió dels projectes trobarem diferències ben notables, però així mateix aspectes comuns. Resulta força habitual la constitució d'un grup impulsor, així com la necessitat d'un altre grup força més extens de seguiment. Igualment se sol recórrer a consultors i experts qualificats per impulsar determinades etapes. Des de l'arrencada convé assegurar la major participació possible de residents, formadors d'opinió i membres del grup de seguiment. És fonamental atendre a programes de desenvolupament, i, molt particularment, a dos qüestions com la interpretació i l'educació.
Reconeixement oficial. El desenvolupament d'aquestes iniciatives requereix de certes inversions, que poden redundar en creixement de visitants i del comerç, en oportunitats d'inversió (bars i restaurants), en creació de llocs de treball i impuls de l'economia local, però molt essencialment en preservació de recursos naturals i culturals, en revaloració d'elements d'identitat, en reforç de tradicions i cultura, en la millora, en definitiva, de la qualitat de vida dels residents. Encaix en el marc legal i administratiu, en el sistema de planejament.
6 El catàleg: Un pas fonamental en la posada en valor del patrimoni de Ciutadella
Cal entendre aquest Catàleg com una eina importantíssima per preservar el patrimoni cultural de Ciutadella. No és la primera mesura en aquest sentit, doncs la societat civil ha fet esforços fonamentals en defensar el seu patrimoni, i estudiosos i institucions han impulsat nombrosos estudis, inventaris i catàlegs previs.
El Catàleg és doncs un pas endavant en una llarga sèrie d’iniciatives. No es tracta però d’un punt final. Però és un pas endavant molt significatiu, al vincular el reconeixement del patrimoni a un vincle de protecció del mateix, a través del planejament. Com hem comentat en l’apartat previ, s’obre ara un camí molt important per impulsar una més efectiva posada en valor dels recursos patrimonials, que permeti generar recursos i reinvertir en la seva preservació i millora.
L’article 38 f de la LUIB estableix com un dels documents propis dels plans generals, el Catàleg d’elements i espais protegits. I l’article 48 de la mateixa Llei estableix que:
1. Els municipis han d'elaborar un catàleg en què es prevegin els Béns com monuments, immobles o espais d'interès històric, artístic, arquitectònic, paleontològic, formacions geològiques i elements geomorfològics singulars, arqueològics, etnogràfics, ecològics o científics que, Bé en funció de les seves característiques singulars o Bé segons la legislació sectorial sobre Béns de valor cultural de les Illes Balears, han de ser objecte de preservació, establint el grau de protecció adequada i els tipus d'intervenció que en cada cas es permetin.
Els Béns culturals protegits d'acord amb la legislació sectorial s'han d'incloure expressament en aquests catàlegs, i el grau de protecció previst i la regulació de les actuacions permeses sobre aquests Béns seran conformes amb la protecció derivada d'aquesta legislació.
2. Es formularan com a documents normatius integrants dels plans generals i tindran entre les seves finalitats o, si escau, com a únic objecte, la conservació dels elements assenyalats en l'apartat 1 anterior.
3. Els catàlegs identificaran els Béns objecte de protecció, contindran la informació física i jurídica necessària en relació amb aquests Béns i establiran el grau de protecció a què estan subjectes i els tipus d'intervencions o actuacions possibles, d'acord amb les determinacions establertes pel planejament general o, si s'escau, parcial o especial de què formen part.
La Llei 13/1985, del Patrimoni Històric Espanyol (BOE nº 155, de 29 de juny, en endavant LPHE) amplia la definició del patrimoni, incloent tots aquells Béns de valor històric, artístic, científic o tècnic que conformen l'aportació d’un territori a la cultura universal. Insisteix en conservar el patrimoni i activar-lo com a estímul educatiu, tècnic i financer, en el convenciment de que augmenta i es defensa millor quan més se l'estimen aquells que hi conviuen amb ell. D’acord amb aquesta llei tots els Béns que formen part del Patrimoni Històric han de ser catalogats o declarats d'interès, al temps que els Ajuntaments tenen l’obligació de cooperar en la seva gestió, conservació i custòdia. Els Ajuntaments tenen, a través dels plans, capacitat reguladora i ordenadora de les intervencions
7 urbanístiques que incideixen directament sobre el patrimoni, i, per tant, responsabilitat de que no hi hagi conflicte entre la seva conservació i l’ús o la qualificació del sòl.
La nova Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears (BOCAIB, 29 de desembre, en endavant LPHIB) fixa en dos categories la protecció del patrimoni històric: els Béns d’Interès Cultural i els Béns catalogats. Des del punt de vista de les competències administratives aposta per confiar les funcions executives als Consells Insulars, a través de les Comissions Insulars del Patrimoni Històric, però reserva determinades competències als municipis, que es concreten, particularment, en el títol II sobre “Règim de protecció dels Béns del patrimoni històric”, concretament a l’article 36, i en el títol X sobre “Organització i competència de les administracions públiques”, a l’article 93.
Aquesta Llei classifica els bens immobles d’interès cultural d’acord amb la tipologia següent:
1. Monument: edifici, obra o estructura arquitectònica i/o d’enginyeria d’interès històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, històrico-industrial, etnològic, social, científic o tècnic. A la declaració de monument podran incloure’s els Béns mobles, les instal·lacions i els accessoris que s’assenyalin expressament, sempre que l’edifici, l’obra o l’estructura constitueixin una unitat singular.
2. Conjunt històric: agrupació homogènia de construccions urbanes o rurals, contínua o dispersa, que es distingeix pel seu interès històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, històrico-industrial, social, científic o tècnic, amb coherència suficient per constituir una unitat susceptible de delimitació, encara que cadascuna de les parts individualment no tingui valor rellevant.
3. Jardí històric: espai delimitat i ordenat per l’home, que integra elements naturals d’interès destacat per raó de l’origen, la història o els valors estètics, sensorials o botànics i que pot incloure elements de fàbrica, d’arquitectura i artístics.
4. Lloc històric: lloc o paratge natural susceptible de delimitació espacial unitària que es pot vincular a esdeveniments o records del passat, creacions culturals o de la natura, que té un interès destacat des del punt de vista històric, artístic, arqueològic, històrico-industrial, paleontològic, etnològic, antropològic, social, científic o tècnic.
5. Lloc d’interès etnològic: lloc o paratge natural amb construccions o instal·lacions vinculades a formes de vida, cultura i activitats tradicionals del poble de les Illes Balears que mereixen ser preservats pel seu valor etnològic.
6. Zona arqueològica: lloc on hi ha restes materials, mobles i/o immobles, fruit de la intervenció humana, que és susceptible de ser estudiat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba en la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües. En el cas que els Béns culturals immobles definits als cinc punts anteriors tinguin en el subsòl restes que solament siguin susceptibles de ser estudiades amb metodologia arqueològica, tindran també la condició de zona arqueològica.
8 7. Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis de restes animals i/o vegetals fossilitzats, o no, que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, definidors de la història geològica d’un lloc determinat.
Per a protegir el patrimoni el que cal, en primer lloc, és reconèixer el conjunt de elements i espais d’interès i susceptibles de ser catalogats i protegits.
Aquesta és la finalitat fonamental d’aquest Catàleg.
Caldrà, posteriorment, anar un pas més enllà, posar-los en valor i cercar mecanismes d’impuls per generar recursos adients pel seu manteniment.
9
10 2. ANTECEDENTS
Estudis, inventaris i catàlegs consultats
Ciutadella és un territori molt ric en recursos culturals de tota mena. Molts d’ells han estat objecte d’estudis i assaigs de catalogació i protecció. Aquestes iniciatives han estat generalment sectorials, impulsades per bons coneixedors del territori amb el suport de diverses institucions. L’inconvenient principal és que es tracta d’un allau d’esforços tan considerables, com atomitzats en molt diversos fons documentals, força vegades sense la empara d’un instrument que garanteixi una efectiva protecció dels corresponents elements, i sense una clara sistematització de conjunt.
L’objectiu doncs, de que aquest Catàleg s’inclogui en la tramitació del Pla General i del Pla d’Ordenació Detallada de Ciutadella, és, fonamentalment, recollir aquesta rica informació, completar-la, ordenar-la, i presentar-la de manera homogènia i atorgant a cada element i espai, un determinat grau de protecció, en funció de la vàlua i interès.
Per a la confecció del present Catàleg d’elements i espais protegits, s'ha partit d’informacions ben diverses, a vegades facilitades per l’Ajuntament de Ciutadella o per el Consell Insular, però també disponibles en publicacions, a Internet, o obtingudes mitjançant treball de camp.
Cal fer esment de diversos antecedents que s’han tingut en compte en la elaboració d’aquest Catàleg. Pel seu caràcter primigeni comencem citant la publicació el 1967 de l'Inventari Oficial dels Monuments Prehistòrics i Protohistòrics de l'Illa de Menorca, redactat per Josep Mascaró, per part de la Direcció General de Belles Arts del Ministeri d’Educació i Ciència.
Monuments Prehistòrics i Protohistòrics de l'illa de Menorca Josep Mascaró Pasarius, 1967
11 Més específics i recents son diversos estudis, inventaris i catàlegs que hem consultat. Tot seguit es fa un llistat dels mateixos amb un exemple tipus del codi que s’empra en cadascun d’ells: - Catàleg General del Patrimoni Històric de les Illes Balears. Govern de les Illes Balears. Catàleg Insular del Patrimoni Històric de Menorca. Consell Insular de Menorca. Codi: CIPHM-000017. - Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Consell Insular de Menorca. V. Jordi i E. Taltavull. Codi: 720301-16. - Estat actual de les investigacions sobre les pedres de molins manuals i de les Seves zones de d'Extracció a Menorca. J. Sánchez (2007). Codi: PQT-01 - Inventari hidràulic de Menorca. Universitat Autònoma de Barcelona. F. Retamero, I. Sitjes i J.A. Soler (2006). Codi: SXO-E01. - Catàleg de Casetes de Vorera. Consell Insular de Menorca. Ll. Pons (2004). Codi: CiU-E01. - Catalogació de les Barraques del Sud de Ciutadella. Consell Insular de Menorca. M.À. Sastre i J. Sastre (2003). Codi: SMR-E03. - Catalogació de les Barraques del Sud de Ciutadella. Consell Insular de Menorca. M.À. Sastre i J. Sastre (2003). Codi: PIN-E01. - Cartes subaquàtiques de Menorca. Amics del Museu de Menorca / Secció d'Activitats Subaquàtiques. Consell Insular de Menorca. J.C. de Nicolás i O. Pons (2003). Codi: 00116/2003. - Catalogació dels fars de Menorca. Consell Insular de Menorca. F. Contreras (2001). - Estudi de les pedres de molins manuals i de les Seves zones d'Extracció a Menorca. Consell Insular de Menorca. J. Sánchez (2001). Codi: PRN-03. - Cartes Arqueològiques de les Illes Balears. Pla de Previsió de Jaciments arqueològics. Ciutadella. Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears. M. Orfila, M.J. Hernández i S. Gornés (1989). Codi. SXO-02/03. Codi. PRN-01/02/03. - Talaies i Torres de Defensa Costanera. Arquitectura Militar de Menorca. Consell Insular de Menorca. J.C. de Nicolàs (1988). - Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Interès Històric-Artístic. Ministeri de Cultura. V. Jordi i E. Taltavull (1980). - Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Espanya. Monuments d'Arquitectura Militar (IPCE 2). Ministeri d'Educació i Ciència. G. Alomar (1968). Codi: 235 (E.PM. (Ciutadella) 1.1-T- 235). - Monuments Prehistòrics i Protohistòrics de l'illa de Menorca. Ministeri d'Educació i Ciència. J. Mascaró Pasarius (1967). Codi: 1689 - Inventari de les Creus de Terme. Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears. Bruno Martínez i Príam Villalonga. Codi: núm. 197.
A més de tot l’anterior, i del treball de camp, les fonts bàsiques utilitzades han estat: - Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric de Ciutadella: Etnològic, Paleontològic i Arqueològic; i Arquitectònic (1987). Catàleg del PGOU 1991. - Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella (PEPCHA, ad 31.03.1999) - Llistat oficial registre de BIC (04.05.2006)
12 - Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic de Ciutadella, sectors B, C i D. - Catàlegs de Patrimoni Històric d’Àrees d’Especial Interès (ANEI). ANEI Me-02. La Vall de Menorca (ad 16.06.2003). ANEI Me-13. De Binigaus a cala Mitjana. (2003) ANEI Me-14. Costa Sud de Ciutadella. (ad 29.04.2002).
Finalment, s’ha fet ús de la cartografia històrica, disponible a l’IDE Menorca a l’apartat de cartoteca, a partir del servei wms: - Cadastre de Sorà (1861) - Mapa General de Menorca. Josep Mascaró Pasarius (1956) - Orto fotografies de vols històrics (1984, 1956 i 1989)
Detall del Mapa General de Menorca Josep Mascaró Pasarius, 1956
Aquest catàleg ha permès, doncs, revisar i actualitzar la relació de Béns al municipi de Ciutadella tot verificant i refonent les dades dels diversos catàlegs vigents i les diferents fonts d’informació disponibles i d’altra banda, ha permès revisar la protecció dels Béns integrants d’aquest catàleg.
Tot seguit inclouem una relació de les lleis i normatives d’aplicació en matèria de patrimoni històric a les Illes Balears. Aquesta informació ha estat extreta de la memòria del Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic de Ciutadella del sector D i actualitzada amb les lleis i normatives més recents.
13 Lleis i decrets estatals
- Llei Orgànica 28/2010, de 16 de juliol, del régimen de cesión de tributos del Estado a la Comunidad Autónoma de las Illes Balears y de fijación del alcance y condiciones de dicha cesión (BOE núm. 173, de 17 de juliol). - Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, por el que se aprueba el reglamento del planeamiento para el desarrollo y aplicación de la Ley del suelo y ordenación urbana (BOE núm. 221 i 222 de 15 i 16 de setembre). - Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (BOE núm. 52, de l’1 de març; BOIB núm. 32 extr., de l’1 de març; amb correcció d’errors en BOE núm. 77, de 30 de març, i BOE núm. 173, de 20 de juliol). Llei que actualitza la Llei Orgànica 2/1983. - Reial Decret 162/2002, de 8 de febrer, por el que se modifica el articulo 58 del Real Decreto 111/1986, de 10 de enero, de desarrollo parcial de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del patrimonio histórico espanyol (BOE núm. 35, de 9 de febrer). - Llei Autonòmica 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears (BOIB núm. 165, de 29 de desembre; BOE núm. 31, de 5 de febrer de 1999). - Reial Decret 64/1994, de 21 de gener, por el que se modifica el Real Decreto 111/1986, de 10 de enero, de desarrollo parcial de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del patrimonio histórico español (BOE núm. 52, de 2 de març). - Llei Orgànica 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú (BOE núm. 285, de 27 de novembre). Llei amb nombroses modificacions parcials. - Reial Decret 1680/1991, de 15 de novembre, por el que se desarrolla la disposición adicional novena de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del patrimonio histórico español, sobre la garantia del Estado para obras de Interés Cultural (BOE núm. 285, de 28 de novembre). - Llei Orgànica 8/1990, de 25 de juliol, sobre reforma del règim urbanístic y valoracions del sol (BOE núm. 179, de 27 de juliol). - Reial Decret 582/1989, de 19 de maig, por el que se aprueba el Reglamento de Bibliotecas Públicas del Estado y del Sistema Español de Bibliotecas (BOE núm. 129, de 31 de maig). - Llei Orgànica 22/1988, de 28 de juliol, de costes (BOE núm. 181, de 29 de juliol). - Reial Decret 111/1986, de 10 de gener, de desarrollo parcial de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del patrimonio histórico espanyol (BOE núm. 24, de 28 de gener; amb correccions en BOE núm. 26, de 30 de gener, i BOE núm. 53, de 3 de març). - Llei Orgànica 16/1985, de 25 de juny, del patrimonio histórico español (BOE núm. 155, de 29 de juny). - Ley Orgànica 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del régimen local (BOE núm. 80, de 3 d’abril). Llei amb nombroses modificacions parcials. - Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, per la que s’aprova l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (BOE núm. 51, de l’1 de març).
14 - Reial Decret 3288/1978, de 25 d’agost, por el que se aprueba el reglamento de gestión urbanística para el desarrollo y aplicación de la ley sobre régimen del suelo y ordenación urbana (BOE núm. 27 i 28 de 31 de gener i 1 de febrer). - Monumentos prehistóricos y protohistóricos de la isla de Menorca. Instrucciones para la defensa de los sitios arqueológicos y científicos, de Josep Mascaró Pasarius per encàrrec de la Comisaria General del Patrimoni Artístic Nacional de la Direcció General de Belles Arts i editat a Palma en una publicació de 1967. Inclou: Decret 2563/1966, de 10 de setembre, por el que se declaran monumentos histórico- artísticos y se colocan bajo la protección del Estado todos los monumentos megalíticos, Cuevas prehistóricas y otros restos prehistóricos de las islas de Mallorca y Menorca (BOE: Gaceta de Madrid, núm. 243, de 11 d’octubre de 1966). Notícia de los monumentos y restos prehistóricos y protohistóricos de la isla de Menorca, de Mª Lluïsa Serra Belabre Clasificación tipológica fundamental de los monumentos prehistóricos y romanos de Mallorca y Menorca Inventario de los monumentos megalíticos y restos prehistóricos y protohistóricos de Menorca Instrucciones para la defensa de los monumentos prehistóricos y protohistóricos de las islas de Mallorca y Menorca. - Decret 2563/1966, de 10 de setembre, por el que se declaran monumentos histórico-artísticos y se colocan bajo la protección del Estado todos los monumentos megalíticos, Cuevas prehistóricas y otros restos prehistóricos de las islas de Mallorca y Menorca (BOE: Gaceta de Madrid, núm. 243, de 11 d’octubre de 1966).
Lleis i decrets autonòmics
- Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’Urbanisme de les Illes Balears (en endavant LUIB, BOIB Llei núm. 160 de 29 de desembre de 2017). - Decret-llei 17/2017, de 21 d’abril, pel qual es fixen els principis generals d’exoneració de les condicions urbanístiques de les edificacions i les instal·lacions agràries i complementàries en explotacions agràries a l’àmbit de les Illes Balears. - Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears. - Decret Llei 2/2016, de 22 de gener, de modificació del Decret 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística. - Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística. - Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears. - Llei 7/2013, de 26 de novembre, d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears. - Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears. - Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible.
15 - Llei Autonòmica 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d’interès general en matèria d’ordenació territorial, urbanístic i d’impuls de la inversió (BOIB núm. 115, de 5 d’agost; BOE núm. 207, de 26 d’agost). - Llei Autonòmica 6/2009, de 17 de novembre, de mesures ambientals per impulsar les inversions i l’activitat econòmica de les Illes Balears (BOIB núm. 172, de 22 de novembre; BOE núm. 307, de 22 de desembre). - Decret-llei 3/2009, de 29 de maig, de mesures ambientals per impulsar les inversions i l’activitat econòmica a les Illes Balears (BOIB núm. 78, de 30 de maig). - Decret-llei 1/2009, de 3 de gener, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió de les Illes Balears (BOIB núm. 17, de 2 de febrer de 2009). - Llei Autonòmica 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears (BOIB núm. 68, de 17 de maig; BOE núm. 136, de 5 de juny). Amb nombroses modificacions parcials. - Llei 42/2007, de Patrimoni Natural i Biodiversitat - Llei Autonòmica 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i econòmico-administratives (BOIB núm. 196, de 29 de desembre; BOE núm. 75, de 27 de març de 2008). - Llei Autonòmica 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOIB núm. 188, de 30 de desembre; BOE núm. 53, de 2 de març de 2007). - Llei Autonòmica 20/2006, de 15 de desembre, municipal y de règim local de les Illes Balears (BOIB núm. 186, de 28 de desembre; BOE núm. 26, de 30 de gener de 2007). - Llei Autonòmica 15/2006, de 17 d’octubre, d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears (BOIB núm. 152, de 28 d’octubre; BOE núm. 285, de 29 de novembre; amb correcció d’errors en BOE núm. 75, de 28 de març de 2007). - Llei Autonòmica 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques en les Illes Balears (BOIB núm. 133, de 21 de desembre; BOE núm. 245, de 13 d’octubre). - Llei 9/2006, de 17 de juliol, de reforma de la Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears (BOIB núm. 105, de 27 de juliol; BOE núm. 224 de 19 de setembre). - Llei Autonòmica 2/2006, de 10 de març, de reforma de la Llei 12/1998 de patrimoni històric de les Illes Balears (BOIB núm. 39, de 18 de març; BOE núm. 88, de 13 d’abril). - Normativa del Pla Especial de Camí de Cavalls de l’illa de Menorca (BOIB núm. 76 de 29 de maig de 2005). - Llei Autonòmica 5/2005, de 26 de maig (BOIB núm. 85, de 4 de juny; BOE núm. 155 de 30 de juny). - Llei Autonòmica 1/2005, de 3 de març, de reforma de la Llei 12/1998 de patrimoni històric de les Illes Balears (BOIB núm. 41, de 12 de març; BOE núm. 76, de 30 de març). - Llei Autonòmica 8/2004, de 23 de desembre, de mesures tributàries i administratives i de funció pública (BOIB núm. 188, de 30 de desembre 2004; BOE núm. 16, de 19 de gener de 2005).
16 - Llei Autonòmica 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributaries i administratives (BOIB núm. 179 extraordinari, de 29 de desembre; BOE núm. 26 de 30 de gener de 2004), amb nombroses modificacions parcials. - Llei Autonòmica 8/2003, de 25 de novembre (BOIB núm. 168, de 4 de desembre; BOE núm. 22, de 26 de gener de 2004). - Llei Autonòmica 4/2006, de 26 de març, de museus de les Illes Balears (BOIB núm. 44, de 3 d’abril; BOE núm. 98, de 24 d’abril). - Llei Autonòmica 11/2002, de 23 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOIB núm. 1556, de 28 de desembre; BOE núm. 18, de 21 de gener de 2003). - Llei Autonòmica 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional (BOIB núm. 38, de 28 de març; BOE núm. 90, de 15 d’abril). - Llei Autonòmica 6/2001 de 11 d’abril, del patrimoni de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 49, de 24 d’abril; BOE núm. 125, de 25 de maig). - Llei Autonòmica 2/2001, de 7 de març, d’atribució de competències als consells insulars en matèria d’ordenació del territori (BOIB núm. 32, de 15 de març; BOE núm. 86, de 10 d’abril). - Llei Autonòmica 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial. Normes reguladores (BOIB núm. 157 extraordinari. De 27 de desembre; BOE núm. 17, de 19 de gener de 2001). Correcció d’errors de la Llei (BOIB núm. 24, de 23 de febrer de 2002; BOE núm. 79, de 2 d’abril de 2002). - Llei Autonòmica 13/2000, de 21 de desembre, de Camí de Cavalls de Menorca (BOIB núm. 157 extraordinari de 27 de desembre; BOE núm. 17, de 19 de gener de 2001). - Decret de les Illes Balears 144/2000, de 27 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament d’intervencions arqueològiques i paleontològiques en l’àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 135, de 4 de novembre). - Llei Autonòmica 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars (BOE núm. 279, de 21 de novembre; BOIB núm. 134, de 2 de novembre). - Llei Autonòmica 1/2000, de 9 de març (BOIB núm. 31, d’11 de març, BOE núm. 73 de 25 de març). - Llei Autonòmica 9/1999, de 6 d’octubre, de mesures cautelars i d’emergència relatives a l’ordenació del territori i de l’urbanisme en les Illes Balears (BOIB núm. 128, de 12 d’octubre; BOE núm. 276, de 18 de novembre). - Llei Autonòmica 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries (DOT) (BOIB núm. 48, de 17 d’abril; BOE núm. 124, de 25 de maig), amb múltiples modificacions parcials. - Llei Autonòmica 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears (BOIB núm. 165, de 29 de desembre; BOE núm. 31, de 5 de febrer de 1999). - Llei Autonòmica 9/1997, de 22 de desembre, de diverses mesures tributàries i administratives (BOIB núm. 161, de 30 de desembre; BOE núm. 92, de 17 d’abril de 1998), amb nombroses modificacions parcials.
17 - Llei Autonòmica 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears (BOIB núm. 88 de 15 de juliol; BOE núm. 192, de 12 d’agost). - Llei Autonòmica 6/1994, d’atribució de competències als consells insulars en matèria de patrimoni històric, promoció i animació sociocultural, de dipòsit legal de llibres i d’esports (BOIB núm. 159, de 29 de desembre; BOE núm. 95, de 21 d’abril de 1995). - Llei Autonòmica 6/1993, de 28 de novembre, sobre l’adequació de les xarxes d’instal·lacions a les condicions històrico-ambientals dels nuclis de població (BOIB núm. 31, de 28 d’octubre; BOE núm. 59, de 10 de març de 1994). - Llei Autonòmica 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques (BOIB núm. 62, de 20 de maig; BOE núm. 197, de 18 d’agost). - Llei Autonòmica 7/1992, de 23 de desembre (BOIB núm. 8, de 19 de gener; BOE núm. 42, de 18 de febrer). - Llei Autonòmica 2/1992, de 6 de maig, de modificació de la disposició final primera de la Llei 10/1990, de 23 d’octubre, de disciplina urbanística de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 65, de 30 de maig; BOE núm. 149, de 22 de juny). - Llei Autonòmica 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals protegits i règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears (LEN) (BOIB núm. 31, de 9 de març; BOE núm. 92, de 17 d’abril). - Llei Autonòmica 11/1990, de 17 d’octubre, del patrimoni de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 141 de 17 de novembre; BOE núm. 297, de 12 de desembre). - Llei Autonòmica 10/1990, de 23 d’octubre, de disciplina urbanística de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 141, de 17 de novembre; BOE núm. 297, de 12 de desembre). - Llei Autonòmica 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 77, de 26 de juny; BOE núm. 184, de 2 d’agost).
El planejament urbanístic municipal, insular i acords específics del patrimoni històric a Ciutadella
- Pla Estratègic del Patrimoni Cultural. Govern de les Illes Balears. Document de treball Juliol 2018. - V Pla Insular de gestió del patrimoni històric de Menorca 2016-2018. Consell Insular de Menorca. - Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic de Ciutadella. Sector D. Març de 2011. - Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic de Ciutadella. Sector C. Gener de 2010. - Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic de Ciutadella. Sector B. Març de 2009. - Pla General d’Ordenació Urbana de Ciutadella de Menorca (PGOU) i Adaptació del PGOU de Ciutadella a les directrius d’ordenació territorial i del sòl al PTI de Menorca (BOIB núm. 53, d’11 d’abril de 2006). Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric de Ciutadella: Etnològic, Paleontològic i Arqueològic; i Arquitectònic (aprovat el 10 de gener de 1991).
18 - Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) (Aprovació definitiva pel Ple del Consell Insular de Menorca el 25 d’abril de 2003; BOIB núm. 69 extraordinari, de 16 de maig de 2003; amb rectificacions d’errors al BOIB núm. 158 extraordinari de 14 de novembre de 2003 i amb modificació aprovada el 26 de juny de 2006). - ANEI Me-02. La Vall de Menorca (ad 16.06.2003). - ANEI Me-13. De Binigaus a cala Mitjana. (2003). - ANEI Me-14. Costa Sud de Ciutadella. (ad 29.04.2002). - Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella, de 31 de març de 1999.
19 3. METODOLOGIA
Tota la informació recollida i elaborada hem procedit a refondre-la en una base de dades complerta de tots aquests elements i espais, a geolocalitzar-los un a un de forma precisa, i a elaborar a continuació unes fitxes normalitzades de tots ells.
Per tal de poder descriure detalladament la metodologia emprada en aquest Catàleg, primer es descriu el model de fitxa utilitzat. Tot seguit, en aquest mateix capítol s’analitza la informació de cadascun dels catàlegs aprovats i que es troben vigents, per tal de descriure com s’ha adaptat la informació dels mateixos al nou model.
Tal i com es desprèn de l’article 48 de la LUIB, els béns culturals protegits d’acord amb la legislació sectorial s’han d’incloure expressament en aquest Catàleg, i el grau de protecció previst i la regulació de les actuacions permeses sobre aquests béns han de ser conformes amb la protecció derivada de la legislació.
Actualment a Ciutadella es troben vigents tot un seguit de catàlegs, que de forma aïllada dificulten la lectura i un dels objectius bàsics de la protecció del patrimoni, on un complet inventari de recursos patrimonials és l’ingredient bàsic d’una narració i del procés d’interpretació del territori.
3.1. CODI D’IDENTIFICACIÓ DEL BÉ
Pel que fa a la codificació dels Béns, primer s’ha partit de la codificació que s’ha emprat als catàlegs vigents a Ciutadella: - Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric de Ciutadella: Etnològic, Paleontològic i Arqueològic; i Arquitectònic (1987). Catàleg del PGOU 1991. Exemple codi: TAV-05 - Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella (PEPCHA, ad 31.03.1999) Exemple codi: 02-003 - Llistat oficial registre de BIC (04.05.2006) Exemple codi: CVA-02 - Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic de Ciutadella, sectors B, C i D. Exemple codi: CIU/B-E424 - Catàlegs de Patrimoni Històric d’Àrees d’Especial Interès (ANEI). Exemple codi: MJV-02 o MJN-P02
Tots els catàlegs vigents parteixen de la codificació establerta pel Consell Insular i que està funcionant perfectament: tres xifres referides al lloc, seguides d’un guió, la lletra de la tipologia (arquitectònic, etnològic, militar i paleontològic) seguits de la numeració correlativa. Els Béns que pertanyen a la categoria d’arqueològics no porten la lletra davant (MJV-02).
El catàleg més recent elaborat a Ciutadella (2011) del sector D del catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic de Ciutadella, al trobar-se amb una gran quantitat de béns, afegeix al sistema de
20 codificació el municipi on pertany el Bé (CIU en el cas de Ciutadella), seguit d’una barra (/) i el sector on s’inclou. Aquest prefix ve seguit d’un guió i la lletra de la tipologia per acabar amb la numeració correlativa (CIU/B-E424). Aquesta codificació perd, doncs, la codificació de béns que s’ha anat emprant a l’illa de Menorca en els darrers 30 anys.
Aquest Catàleg aposta per la codificació establerta pel Departament de Patrimoni del Consell Insular, que permet individualitzar cada un dels béns a partir de les tres xifres del codi de lloc, la inicial de la tipologia genèrica del Bé i una numeració correlativa. Tanmateix, i partint del bon criteri que l’últim catàleg ha definit, degut a la ingent quantitat de béns que Ciutadella té i per tal de poder seguir amb la tasca d’inventariat i catalogació dels béns etnològics a Ciutadella a partir de sectors (tema que es desplega àmpliament al següent apartat), s’argumenta la necessitat d’empaquetar els béns en sectors que englobin una pluralitat de llocs per tal que es puguin anar inventariant i catalogant més béns etnològics al llarg del temps i acotats en un espai assumible, ja que amb els més de 2.000 béns catalogats en aquest document es demostra la inviabilitat d’una definició acurada de tots ells, sent preferible la revisió dels elements de manera acotada i detallada.
És per aquest motiu que s’aposta per afegir al codi definitiu tres xifres referents al municipi, en el cas de Ciutadella amb les xifres CIU, seguit d’una barra (/) i el sector on està inclòs. Tot i així, el codi sense aquest prefix funcionaria igual que amb el prefix, és a dir:
CIU/G - SCI - E036 SCI - E036 =
Paga la pena insistir en la necessitat de subdividir els Béns en àmbits territorials de major entitat que els llocs, per tal de facilitar la lectura conjunta dels mateixos, on aquests àmbits anomenats sectors en el present catàleg tenen un sentit i una lògica a escala territorial.
A tall d’exemple, sense espais: CIU/G-SCI-E036, on cada part de la codificació té el següent significat:
CIU/G - SCI - E036
CIU/G
CIU: Terme municipal de Ciutadella.
G: Sector
SCI
SCI: Codi de lloc
E036
E: Tipologia
036: Numeració correlativa amb tres dígits
21 Excepcionalment aquells béns que són camins, és a dir, línies que discorren per diferents llocs, portaran una codificació lleugerament diferent. No es parteix del codi que s’estableix per al Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic de Ciutadella, ja que actualment hi ha camins amb una codificació tal com CIU/B-E502, és a dir, conté una numeració molt llarga que està relacionada amb el nombre d’elements etnològics del corresponent catàleg dins del sector en concret.
Al tractar-se d’un cas particular, amb els camins s’aposta pel mateix prefix tipus del codi del municipi seguit d’una barra i el sector al que s’inclou el camí, seguit d’un guió, la lletra C, un guió i la tipologia seguida de la numeració correlativa. Per exemple: CIU/G-C-E015.
Paga la pena fer esment del Catàleg de camins públics de Ciutadella que l’Ajuntament, a través d’un conveni de col·laboració amb el Consell, està redactant. S’aposta doncs per una codificació que funcioni independentment del sector i el lloc. D’aquesta manera, ambdós catàlegs (Catàleg de camins públics de Ciutadella i el present) podrien adaptar-se perfectament.
És pels motius exposats que aquest catàleg aposta per un apartat específic pel que fa als béns tipus camins, i així s’especifica amb un Shapefile propi per als mateixos (Or015PG_cataleg_bens_linies).
Pel que fa a àmbits o entorns protegits, per tal d’evitar futures confusions, també es proposa una codificació exactament igual que per als camins, però en comptes de posar C a la segona part de la codificació s’aposta per la lletra Z, indicant que es tracta d’una zona (s’eviten les lletres A i P ja que tenen altres significats al cos sencer de codi, concretament arquitectònic i paleontològic). Per exemple: CIU/G-Z-JA001.
CIU/G - - E015 C
CIU/G - - JA001 Z
C I U /G
CIU: Terme municipal de Ciutadella.
G: Sector
C
C: Camí
Z: Zona, àmbit o entorn protegit
E015
E: Tipologia
015: Numeració correlativa, amb tres dígits
22 Els sectors
El Departament de Patrimoni del Consell Insular de Menorca, estableix una codificació basada en els llocs, on les tres primeres xifres son lletres que venen referides a un lloc1 en concret, seguit d’un guió i la tipologia genèrica del bé i una numeració que correlativament individualitzen cada bé.
Paga la pena fer esment de l’article Proposta de codificació dels jaciments arqueològics de Menorca2, on s’introdueixen les normes concretes per a la interpretació de l’inventari del treball de Mascaró i Pasarius amb el volum de Monuments Prehistòrics i Protohistòrics de l'illa de Menorca, manifestant que el codi d’identificació proposat per Pasarius del patrimoni arqueològic va funcionar sense problemes fins que els diferents inventaris i catàlegs van augmentar el nombre de béns o elements. En aquest moment, com el codi numèric d’identificació de quatre xifres s’havia assignat per ordre alfabètic va deixar de ser operatiu. A l’article es recull que “... per tal de gestionar de manera operativa el patrimoni històrico-arqueològic de Menorca i facilitar la identificació de cada un dels jaciments, tant si es localitzen a un mateix lloc o a llocs diferents, a més de mantenir una carta arqueològica oberta, per afegir o suprimir jaciments quan es descobreixin o quan es palesi la seva destrucció total, proposem aquí un nou sistema de codi d’identificació, un codi alfanumèric integrat per tres lletres majúscules que identificaran el lloc, seguides per un guionet i dues xifres que, correlativament, 00, 01, 02, 03,... individualitzaran cada jaciment.”
El Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic de Ciutadella, degut a l’extensió del terme municipal, subdivideix la catalogació integral de les construccions de caràcter etnològic de la totalitat del terme en diversos sectors. Els sectors que es troben delimitats i amb catàleg redactat són els sectors B, C i D. El sector A queda exclòs del catàleg ja que inclou el nucli històric i la contramurada, i és objecte del PEPCHA. Així doncs, els sectors que es delimiten al Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic de Ciutadella, els quan ja han estat redactats són: - A: Queda exclòs del Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic de Ciutadella ja que és objecte del PEPCHA. - B. Eixample i extraradi del nucli urbà de Ciutadella. Catàleg redactat al març de 2009. - C. De la urbanització de Son Blanc a la urbanització de Son Xoriguer i l’ANEI Me-15. Catàleg redactat al gener de 2010. - D. Compren l’àrea delimitada a l’Oest per la carretera de Ciutadella-Cala en Bosc (Me-24), a l’Est pel Camí de s’Hort de ses Tarongers / Son Vell / So Na Parets, al Nord per la urbanització Vorera Esquerra de Santandria i al Sud per la cala Parejals. Catàleg redactat al març de 2011.
1 Nom de les finques agrícoles (explotacions) tradicionals de Menorca. Aquests varien al llarg dels anys degut a la compra- venda de parcel·les, per tant no té cap validesa pel que fa a la estructura de la propietat ans d’un esquema per tal d’entendre el territori de Ciutadella. 2 Gual Cerdó, J.M; Nicolàs Mascaró, J.C. (1991). “Proposta de codificació dels jaciments arqueològics de Menorca”. Revista Meloussa, 2. Maó.
23
Sectors amb Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic redactat i PEPCHA Font: Elaboració pròpia
Seguint amb la ingent tasca de catalogació del patrimoni etnològic de Ciutadella que s’està duent a terme per part del Consell Insular de Menorca, s’ha cregut convenient en aquest Catàleg del Pla General, mantenir la metodologia de codificació a base de sectors. El mateix equip redactor dels catàlegs etnològics redactats fins a data d’avui, n’Antoni Camps, ja fa esment a l’article “La catalogació dels Béns que integren el patrimoni etnològic com a eina bàsica per conservar-lo”3, que la tasca de catalogació del patrimoni etnològic de Ciutadella és ingent, i és per aquesta mateixa raó que s’ha iniciat la primera fase de la investigació acotant l’àrea d’estudi a la zona de l’extraradi del nucli urbà, la més susceptible de transformació en un futur immediat.
3 Antoni Camps. Institut Menorquí d’Estudis. Jornades sobre els 15 anys de la Reserva de la Biosfera. Maó i Ciutadella, 2008.
24 Tal i com es mostra a la imatge superior, la metodologia de sectorització del Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic (CPPE en endavant) està basada en àmbits entre camins. D’aquesta manera els béns que es troben a banda i banda dels camins no es troben relacionats pel mateix catàleg, ans s’ha de consultar el catàleg del sector adjacent per a poder posar-los en relació.
Cadastre de Miquel Sorà de 1861 adaptat a la cartografia més actual Font: Elaboració pròpia
Així doncs, la proposta de sectors que es fa en aquest Catàleg, pren com a vàlids els sectors ja definits als diferents CPPE, però en comptes de definir la resta del territori entre els camins, per a la resta de sectors es fa una proposta basada en la relació dels béns amb els camins i els llocs als que pertanyen. És a dir, en comptes de fer que els camins facin de límit entre els diferents béns catalogats, aquest Catàleg aposta, en els àmbits encara no desplegats, per fer que els camins
25 uneixin i posin en relació els béns en comptes de separar-los, fet que creiem s’ajusta molt més a la realitat territorial de l’illa.
Tenint en compte la tasca ingent de refosa dels béns catalogats fins a data d’avui i vigents al municipi, aquest Pla General l’ha dut a terme mitjançant una plataforma SIG ajustada a la cartografia més actual (en aquest cas el cadastre a data d’estiu de 2018, el topogràfic a escala 1:5.000 del sòl rústic i 1:1.000 per al sòl urbà, facilitat per l’Ajuntament de Ciutadella a l’equip redactor del Pla General i les ortofotos més recents visualitzables a una plataforma SIG mitjançant el servei wms de l’IDE Menorca), s’ha cregut convenient començar a explotar els beneficis dels diferents geo- processaments d’un SIG per tal de facilitar la futura tasca de catalogació i revisió del present Catàleg del Pla General.
Exemple metodologia emprada per a la geo-localització dels llocs (punts) mitjançant el Mapa General de Menorca de Josep Mascaró Pasarius i l’ortofoto més recent Font: Elaboració pròpia
26 És per aquest motiu que s’ha optat per la digitalització geo-referenciant els llocs de Ciutadella en format Shapefile tipus polígon, informació gràfica digital que s’afegeix amb l’entrega d’aquest catàleg. Es tracta d’una feina molt acurada i gens finalista que per tal de poder ser posteriorment millorada, cal partir d’una vegada, d’una base molt fidel a la realitat toponímica de llocs del terme municipal de Ciutadella. És per aquest motiu que en aquestes línies es descriu detalladament el procés de delimitació dels llocs per tal de poder facilitar la ubicació dels béns.
Primer de tot, per tal d’ajustar al màxim els llocs, es parteix de redibuixar sota una plataforma SIG el cadastre de Miquel Sorà de l’any 1861, ajustant-lo a la cartografia més recent (aquest catàleg l’afegeix a mode d’annex amb el plànol d’informació “1. Cadastre de Miquel Sorà, 1861”).
Un cop definits els polígons del cadastre de Miquel Sorà, es geo-localitzen tots els casats de lloc de la relació alfabètica dels codis de llocs (en punts) definits i establerts pel Consell Insular per a Ciutadella. El llistat és precisament un llistat alfanumèric, és a dir, es troba absent de la geo- localització de cadascun d’ells. Amb l’objecte d’ubicar-los per tal de poder geo-referenciar-los, l’equip redactor s’ha recolzat en el Mapa General de Menorca (1956) de Josep Mascaró Pasarius, un magnífic document farcit d’una molt detallada toponímia de l’illa de Menorca, i també en les ortofotos històriques disponibles en servei wms a l’IDE Menorca.
Delimitació de llocs a partir de l’encaix dels llocs dels Béns segons les fitxes dels diferents catàlegs als quals pertanyen Font: Elaboració pròpia
Un cop geo-localitzats els 138 llocs d’acord amb la relació alfabètica de llocs del Consell, es superposen en un programa SIG els Shapefiles de polígons del cadastre de Miquel Sorà elaborat anteriorment, el Shapefile de casats de lloc (punts) i la cartografia cadastral del rústic vigent, a més de la cartografia topogràfica més recent i ortofotos actuals. A partir d’aquí, s’afegeixen els més de
27 2.000 béns (punts) i es simbolitzen segons el lloc, ja que una de les feines realitzades ha sigut omplir tota una base de dades en format Shapefile de tot els béns catalogats vigents. En la fitxa de cadascun d’ells sempre surt el lloc al qual pertany. Per tant, un cop s’ha tingut aquesta base de dades, s’han pogut simbolitzar els béns a partir del lloc al que pertanyen i d’aquesta manera, s’han anat redibuixant els llocs. La prioritat bàsica ha estat que tots els Béns BIC, degut a que la codificació dels mateixos es basa en el lloc i un número correlatiu, només amb la codificació es poguessin localitzar aproximadament en un territori més o menys acotat. Per tal de precisar la delimitació de llocs, també ens hem recolzat en les dades del visor del Cadastre, on part de la informació facilitada per a cada una de les parcel·les és precisament el lloc.
Primera aproximació a la delimitació dels llocs al territori ciutadellenc Font: Elaboració pròpia
28 Finalment, hi han hagut llocs que degut a la gran quantitat de béns que inclouen, s’han generat de nou, és a dir, s’ha passat dels 138 definits pel Consell a 183 llocs.
En aquest mateix capítol a l’apartat sobre “Els llocs i la numeració” es recull un llistat de tots ells i de quins són els “nous” llocs que s’han definit. S’ha cregut convenient realitzar-ho així, per tal de no perdre informació pel que fa a la toponímia dels llocs i així ampliar la immensa riquesa toponímica del territori ciutadellenc. Cal fer esment que els codis dels nous llocs no coincideixen amb els codis d’altres llocs de la illa de Menorca.
Proposta de sectors per a la codificació dels Béns del Catàleg del Pla General Font: Elaboració pròpia
No s’ha de perdre l’objectiu d’aquest capítol, que és el de la definició d’uns sectors afins a la realitat territorial de Ciutadella. Aquesta realitat és complexa, però tot i així intel·ligible, i el catàleg és una
29 eina més per entendre el territori, tot apostat per allò que defensem: en la identitat del territori es troba la seva alternativa. El treball de sectorització no és un tràmit més en el procediment d’aprovació del Pla General de Ciutadella, s’ha d’entendre no sols com un document normatiu, ans com una eina d’informació en línia amb el Pla Insular de Gestió del Patrimoni Històric de Menorca i totes les accions que des del Consell Insular s’estan duent a terme pel que fa al patrimoni. Així mateix, apostem per la metodologia de codificació que ja des de fa més de 30 anys s’està duent a terme amb el patrimoni històric menorquí, a partir dels codis de lloc. Per tant, si la sectorització es fa entre camins, molts llocs queden tallats i els béns d’un mateix lloc, estarien uns a un catàleg d’un sector i d’altres en un diferent. La proposta de llocs que aquest Catàleg defineix no és ni molt menys definitiva, ans una empenta més en el reconeixement del territori i un punt de partida per anar modificant-lo i ajustant-lo, si així es creu convenient. Per altra banda, els sectors que el catàleg d’aquest Pla General defineix, si que es consideren finalistes, per tal de codificar d’una manera clara i entenedora els béns catalogats.
Degut a que els sectors A, B, C i D definits pel CPPE es mantenen, molts dels llocs delimitats queden tallats. Tal i com es mostra a l’esquema, es proposa la delimitació d’un total de 12 sectors:
- Sector A: Àmbit del PEPCHA. - Sector B. Eixample i extraradi del nucli urbà de Ciutadella. Catàleg redactat al març de 2009. - Sector C. De la urbanització de Son Blanc a la urbanització de Son Xoriguer i l’ANEI Me-15. Catàleg redactat al gener de 2010. - Sector D. Compren l’àrea delimitada a l’Oest per la carretera de Ciutadella – cala en Bosc (Me- 24), a l’Est pel camí de s’Hort de ses Tarongers / Son Vell / So Na Parets, al Nord per la urbanització Vorera Esquerra de Santandria i al Sud per la cala Parejals. Catàleg redactat al març de 2011. - Sector E. Compren els llocs Els Banyls, Bellavista, Hort d’en Seguí, Sant Joan Gran, Santa Rosa, Son Bou Nou, Son Catlar, Son Marquet, Son Pau, Son Ponç, Son Saura Nou, Son Saura Vell, Son Tari Vell, Son Vell i Son Vivó. A més parcialment compren els llocs de Son Quim-Son Misser i Son Garrover-Ses Quarterades que es comparteix amb el sector B i els sectors de Son na Parets Vives, Son Macià, Son Marc, Son Bou Vell, s’Alcarieta Vella i s’Alcarieta Nova, compartits amb el sector D. - Sector F. Compren els llocs de ses Angoixes, ses Arenes de Baix, ses Arenetes, es Caragol, es Rafal Vell, Son Quart, els Tudons i sa Vinya Gran. A més parcialment compren els sectors de Montefí, Sa Llegítima, Sant Jordi, Sant Rafel, Son Juaneda i Son Peu-Olives, compartit amb el sector B. - Sector G. Hi formen part els llocs de Alfurinet, Algaiarens, Biniatram, Binigafull, Curniola, sa Font Santa, Son Àngel, Son Morell de Baix, Sn Morell de Dalt, Son Morell Nou i Torre d’en Quart. - Sector H. Hi formen part els llocs de s’Hort d’en Vigo, es Rafal d’es Capità, Sant Ignasi, Sant Lluís, Son Angladó, Son Bernadí, Son Escudero, Son Fe Anfglada, Son Fe Capó, Son Fe Vell, Son Salamó, Son Triay, Torre Nova d’en Loçano, Torre Vella d’en Loçano i ses Truqueries. A més parcialment compren els llocs de s’Hort d’en Saura, s’Hort de ses Magranes, Rafal des
30 Compte-Rafal Bonet, Sant Nicolau, Son Cavallo i Torre del Ram, que es comparteixen amb el sector B. - Sector I. Compren els llocs d’Alpare, la Cova, es Lloc d’es Pou, sa Marjal Nova, sa Marjal Vella, sa Marjaleta, Sant Joanet, Son Alzina, Son Camaró, Son Piris i Son Tica. - Sector J. Hi formen part els llocs d’Alparico, Bellaventura, Binigarba, Binipati Nou, Binipati Pons, Binipati Vell, Cavalleria Nova, Cavalleria Vella, Morvedra Nou, sa Pavordia Vella, Santa Anna, Son Camps, Torralba, Torralbet, Torre Llafuda, Torre Trencada i la Trinitat. - Sector K. Compren els llocs del Molí de Dalt, sa Pavordia Nova, Santa Galdana, Son Febrer, Son Guillem, Son Mestres de Baix, Son Mestres de Dalt, Son Olives, Son Pruna, Son Sarparets, Torre Petxina Nova, Torre Petixina Vella, Torre Petxineta, Torreta Saura, es Torretó i Tot Lluc. - Sector L. Hi formen part els llocs d’Alfurí de Baix, Alfurí de Dalt, els Aljubs, s’Almudaina, Binicanó, sa Muntanya Vella, sa Muntanyeta, Sant Bernat, Sant Felip, Santa Bàrbara, Santa Victòria, Son Planes, Son Sintes, Son Sivineta, Son Toni Martinet, Son Toni Martí i ses Tavernes.
Tanmateix, tot i que aquest catàleg mantingui els sectors B, C i D del CPPE i hagi adaptat els límits dels sectors adjacents, creiem convenient encoratjar al Consell i a l’Ajuntament a replantejar aquests sectors per tal d’apostar per un model propi del territori i no només operatiu. Un cop es té una base de dades dels elements catalogats, com la que es facilita amb aquest Catàleg, una base geo- referenciada, és relativament senzill fer e l’ajust i operar amb els nous sectors. Tal i com s’ha explicat en apartats anteriors, la codificació per la qual aposta aquest Pla General es basa en el lloc, i s’afegeix el sector per tal de facilitar la possible tasca d’ampliació dels inventaris i catàlegs vigents.
31 La tipologia
Plantegem un nou sistema de tipologies que permeti reconèixer acuradament tots els béns provinents dels diferents estudis, catàlegs i feina de camp, a més d’incorporar una simplificació de les nombroses subcategories donada la gran quantitat d'aquestes recollides en el catàleg de 2009.
Tot tenim en compte les tipologies per les que han apostat els diferents catàlegs vigents al municipi de Ciutadella, aquest document proposa les següents categories: - Arqueològic: sense lletra (no conté lletra ja que el sistema de codificació dels béns pel qual aposta el Consell Insular va començar aplicant-lo per als jaciments arqueològics, i com només feia referència a aquest tipus de bé no calia la lletra que especifiqués la seva tipologia, en el moment d’aprofitar aquesta mateixa codificació per a la resta de tipologies, els diferents catàlegs han apostat per afegir la inicial de la tipologia per als béns que no siguin arqueològics). - Arquitectònic: A - Arquitectònic/Etnològic: A/E - Etnològic: E - Arqueològic/Etnològic: JA/E - Militar: M - Paleontològic: P
Tipus de Bé Nombre de béns
Arqueològic 578 A Arquitectònic 166 A/E Arquitectònic/Etnològic 121 E Etnològic 1.294 JA/E Arqueològic/Etnològic 6 M Militar 99 P Paleontològic 34
2.298
Nombre de Béns (orientatiu) per a cada una de les tipologies Font: Elaboració pròpia
Considerem que la denominació dels béns que pertanyen a diverses tipologies s'ha de resoldre amb una categoria pròpia doble (A/E), en lloc de com es feia en el catàleg del 2009, amb doble codificació per a un mateix element (exemple: CIU / B-E387 - CiU / B-A031), que acaba creant força confusions. Tot seguit es realitza una definició de cadascuna de les tipologies: - Arqueològic: Element o zona arqueològica susceptible de ser estudiades i documentades mitjançant una metodologia arqueològica. - Arquitectònic: Construccions o qualsevol altra obra material produïda per l’activitat humana que configura una unitat singular i que gaudeix de valors històrics, arquitectònics, artístics, tècnics, etnològics o amb una certa identitat.
32 - Etnològic: Lloc o paratge natural amb construccions o instal·lacions, incloent també tota resta immoble o moble vinculades a formes de vida i activitats socioeconòmiques tradicionals relacionades amb l’entorn urbà de Ciutadella i rural menorquí. - Militar: Fa referència als conjunts i les mostres que generalment són assentaments militars, trinxeres i d’altres mostres militars al municipi. Generalment es troben vinculats a la línia de costa.
Part dels béns militars de Ciutadella vinculats a la línia de costa Font: Elaboració pròpia
- Paleontològic: Àrea on es troben restes d’animals o vegetals, a vegades fossilitzades, i que constitueixen una unitat coherent amb entitat pròpia, a més inclou els elements paleontològics com els mateixos elements de manera aïllada.
33
Catàleg Catàleg PEPCHA BIC Etnològic de ANEI PGOU 1991 Ciutadella
Arqueològic 570 569 16 112 Arquitectònic 86 86 16 43 20 Arquitectònic/Etnològic 53 0 84 0 Etnològic 425 2 19 834 96 Arqueològic/Etnològic 4 0 6 0 Militar 6 2 75 23 Paleontològic 34 1 0 12
1.178 88 607 1.058 263
Aproximació a la tipologia dels béns en els diferents catàlegs (nombre orientatiu) Font: Elaboració pròpia
34 Els llocs i la numeració
A l’apartat sobre els sectors ja s’ha comentat la metodologia emprada per tal de redefinir els llocs mitjançant polígons i d’aquesta manera facilitar la inclusió dels béns d’aquest catàleg i de futurs catàlegs dins d’uns llocs definits. Degut a que moltes fitxes ja contenen la denominació de lloc i que molts d’aquests no es troben al llistat de llocs oficial, i amb l’objecte de no perdre informació rellevant del bé i augmentar, si escau, la riquesa i valor cultural que aquest Catàleg pot arribar a aportar, s’han passat dels 138 llocs definits a 183. Els codis dels nous llocs delimitats no coincideixen amb els dels llocs de la resta del territori menorquí, i per tant no entra en contradicció ans enriqueixen la gran feina pel que fa al patrimoni històric i cultural que s’està duent a través del Consell a Menorca. Tot seguit es mostra una relació dels codis de lloc, amb el seu nom, la superfície dels mateixos i si formen part del llistat oficial de llocs del Consell o no. El llistat està ordenat per l’ordre alfabètic del codi de lloc.
Codi de lloc Nom del lloc Afegit Superfície (ha) AFB Alfurí de Baix NO 123 AFD Alfurí de Dalt NO 290 AFT Alfurinet NO 247 AGA Algaiarens NO 752 AGX Angoixes, Ses NO 59 ALJ Aljubs, els NO 146 AMU Almudaina, S' NO 301 APE Alpare NO 237 API Alparico NO 228 AQN Alcarieta Nova, S' SI 36 AQV Alcarieta Vella, S' SI 27 ARB Arenes de Baix, Ses NO 279 ART Arenetes, Ses NO 128 BER Sant Bernat SI 72 BGB Binigarba NO 99 BGF Binigafull NO 112 BIA Biniatram NO 164 BLL Bellaventura NO 94 BLP Bellapintada - Tolosa SI 12 BLT Bellavista SI 52 BNC Binicanó SI 83 BNY Banyuls, Els NO 121 BOU Son Bou Nou SI 19 BPN Binipati Nou NO 71 BPP Binipati Pons NO 26 BPV Binipati Vell NO 97 CAR Caragol, es NO 112 CIU Ciutadella NO 207 COA Colònia de l'Assumpció NO 50 CUR Curniola NO 204 CVA Cova, La NO 104 CVN Cavalleria Nova NO 111 CVV Cavalleria Vella NO 95 FOS Font Santa, Sa NO 396 HMA Hort de ses Magranes, S' NO 17 HMT Hort Montaner SI 9 HOD Hort de Dalt, S' NO 18 HPC Hort d'en Petita - Hort El Cairo SI 9
35 HSA Hort d'en Saura, S' NO 48 HSE Hort d'en Seguí NO 55 HTG Hort de ses Taronges, S' SI 10 HTM Hort d'en Toni Mercadal, S' NO 4 HVI Hort d'en Vigo, S' NO 28 HVZ Hort d'en Vazquez - Son Torres SI 3 LLP Lloc d'es Pou, Es NO 73 LLV Lloc de Monges Vell, Es NO 167 MAQ Son Marquès SI 16 MAR Santa Maria SI 19 MDD Molí de Dalt SI 5 MJN Marjal Nova, Sa NO 180 MJT Marjaleta, Sa NO 76 MJV Marjal Vella, Sa NO 244 MON Morvedra Nou NO 185 MTF Montefí NO 39 MUN Muntanya Vella, Sa NO 333 MUT Muntanyeta, Sa NO 136 OLE Son Óleo SI 38 PNT Pinaret, Es SI 22 PON Son Ponç SI 116 PRN Perella Nova NO 61 PRT Perelleta NO 66 PRV Perella Vella NO 32 PVN Pavordia Nova, Sa NO 124 PVV Pavordia Vella, Sa NO 139 RAC Rafal d'es Capità, Es NO 182 RCT Rafal des Compte - Rafal Bonet SI 111 RFG Rafal Amagat SI 82 RFV Rafal Vell, Es NO 109 SAO Son Camaró NO 106 SAZ Son Alzina NO 120 SBE Son Bernadí NO 51 SBL Son Blanc NO 56 SBM Sant Bartomeu - Sa Caleta SI 24 SBR Santa Bàrbara NO 167 SBV Son Bou Vell NO 44 SCB Son Cabrisses SI 36 SCI Santa Catalina NO 20 SCM Sa Coma SI 25 SCP Son Camps NO 58 SCV Son Cavallo SI 7 SDO Santo Domingo NO 51 SEI Son Eloi SI 24 SFA Son Fe Anglada NO 17 SFB Son Febrer NO 43 SFC Son Fe Capó NO 93 SFD Son Fredelic NO 28 SFE Sant Felip NO 111 SFV Son Fe Vell NO 12 SGA Santa Galdana NO 44 SGC Son Garcia SI 33 SGL Son Angladó NO 184 SGS Son Gorrias SI 8 SGT Sant Agustí SI 16 SGU Son Guillem NO 68 SGV Son Garrover - Ses Quarterades SI 72 SIG Sant Ignasi NO 120 SJD Sant Jordi SI 138 SJE Sant Jaumet SI 9
36 SJG Sant Joan Gran NO 138 SJP Sant Josep NO 37 SJT Sant Joanet NO 64 SJU Son Juaneda NO 30 SJV Son Jover SI 16 SLG Sa Llegítima SI 114 SLL Sant Lluís NO 68 SLO Sant Llorenç NO 27 SMC Son Marc NO 46 SME Son Mestres de Dalt NO 70 SML Son Marçal NO 27 SMM Santa Maria Magdalena NO 19 SMN Son Morell Nou NO 235 SMQ Son Marquet NO 64 SMR Son Morro NO 148 SMT Son Morell de Dalt NO 239 SMX Son Macià (Son Xanfre) SI 7 SMX Son Morell de Baix NO 123 SMZ Son Mestres de Baix NO 148 SNM Son na Marineta SI 33 SNU Sant Nicolau SI 55 SOA Son Àngel NO 228 SOB Son Olivar de Baix - Son Olivar Vell NO 67 SOC Son Catlar NO 125 SOE Son Escudero NO 67 SOI Son Olives NO 81 SON Son Olivar Nou NO 105 SOO Son Olivar (Binitalaiot) NO 10 SOU Son Olivaret Nou NO 142 SOV Son Olivaret Vell NO 49 SPA Son Pau NO 95 SPE Son Peu - Olives NO 11 SPI Son Piris NO 189 SPL Son Planes NO 263 SPR Son Pruna NO 11 SPV Son na Parets Vives / Torres / Nou NO 124 SQL Sant Miquel SI 15 SQM Son Quim - Son Misser SI 21 SQU Son Quart NO 140 SRR Son Carrió SI 26 SRS Santa Rosa NO 208 SSA Son Salamó NO 215 SSI Son Sintes NO 53 SSN Son Saura Nou NO 134 SSR Son Sarparets NO 96 SST Son Sivineta NO 97 SSV Son Saura Vell NO 137 STA Santa Anna NO 232 STB Sant Gabriel SI 41 STC Son Tica NO 91 STD Santandria NO 46 STF San Cristòfol o Ses Gelades SI 14 STF Sant Rafel / Sant Rafalet SI 39 STI Son Toni Martinet NO 47 STR Son Toni Martí NO 122 STV Son Tari Vell NO 107 STY Son Triay NO 175 SVC Santa Victoria SI 81 SVE Son Vell NO 153 SVS Son Vicens SI 19
37 SVV Son Vivó NO 120 SVY Sa Vinyeta SI 14 SXO Son Xoriguer NO 206 TAV Tavernes, Ses NO 166 TDR Torre del Ram NO 404 TLF Torre Llafuda NO 109 TNL Torre Nova d'en Loçano NO 174 TOS Torreta Saura NO 45 TOT Tot Lluc NO 97 TPN Torre Petxina Nova NO 78 TPV Torre Petxina Vella NO 104 TPX Torre Petxineta NO 30 TQC Tanques Troqueries - Campins SI 23 TQU Torre d'en Quart NO 142 TRI Trinitat, La NO 64 TRO Torretó, Es NO 84 TRR Torralba NO 198 TRT Torralbet NO 133 TRU Truqueries, Ses NO 397 TTR Torre Trencada NO 204 TUD Tudons, els NO 184 TVL Torre Vella d'en Loçano NO 224 VES Vorera Esquerra Santandria SI 19 VGR Vinya Gran, sa NO 86 VLM Villa Mar SI 18
Pel que fa al sistema de numeració dels béns, en el cas del Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic de Ciutadella sembla seguir una pauta cronològica (data de catalogació), el que ens sembla útil a l'hora d'incloure nous béns i espais d’interès, i es proposa mantenir. Per tant, un cop codificats tots aquells elements que ja contenen en algun dels catàlegs vigents la codificació de lloc seguida del codi numèric, aquesta es manté en la codificació proposada i els que encara no tenen cap codificació amb el codi de lloc (els elements del Catàleg Etnològic de Ciutadella), es numerarà correlativament segons la distància al casat de lloc (casa que dóna nom al lloc) al que es troba.
Paga la pena insistir que primer s’ha mantingut el codi del BIC, és a dir, els codis dels béns que siguin BIC mantenen el seu codi original. Seguidament, per a aquells elements que no formen part del conjunt de BIC i que s’inclouen en algun dels catàlegs dels diferents BIC, sempre i quan el nom del lloc sigui el que de la proposa de llocs que es fa en aquest catàleg sigui igual, el codi també es manté. Pel que fa al codi del PEPCHA, també s’ha seguit el mateix criteri de mantenir el seu codi per tal de facilitar la identificació dels béns.
Un cop tancat aquest Catàleg, els béns que posteriorment s’incorporin o formin part de posteriors inventaris, es numeraran segons una pauta estrictament cronològica.
38 3.2. MODEL DE FITXA
Aquest Catàleg aposta per una base de dades actualitzada i geo-referenciada, facilitant la tasca de localització i manteniment de la informació de cada un dels béns. La tasca ingent de trasllat de la informació de les fitxes en pdf a una base de dades en format obert, tipus Shapefile, facilita enormement aquestes tasques. Aquest model te força avantatges (la flexibilitat que suposa partir d’una base de dades en format SIG, per obtenir informació detallada, creuar dades o actualitzar qualsevol dels apartats). Exigeix però de força rigor en la seva construcció, més encara si estem parlant de prop de 2.000 elements.
La informació de la base de dades generada, en gran part, és la mateixa informació que les fitxes del catàleg de cadascun dels béns més alguna informació addicional que ajuda a l’hora de fer geo- processaments. La taula d’atributs dels Shapefiles de béns catalogats entregats, és a dir, la base de dades generada, s’explica al capítol corresponent. Tot seguit es desplega quin és el model de fitxa pel qual s’ha apostat i s’explica detalladament el significat de cadascuna de les dades introduïdes.
Estructura del model de fitxa Font: Elaboració pròpia
La fitxa s’estructura en sis grans apartats molt diferenciats per tal de tenir la informació de cadascun dels béns amb una estructura relativament senzilla i intel·ligible a simple vista. La informació de cada apartat és:
39 1. Identificació. En aquest gran apartat apareix aquella informació necessària per a una identificació correcta del bé. A més s’afegeix el logotip amb la imatge gràfica pròpia que s’ha seguit en tot el present Pla General per a emfasitzar que les fitxes formen part d’aquest document i no d’un altre catàleg. El caixetí superior de les fitxes es forma amb el logotip que s’ha descrit al marge superior esquerra i el codi del bé al marge dret, la codificació del bé es desplega en un apartat concret en la present memòria. Aquest apartat inclou el nom del bé i un apartat amb altres noms coneguts, a més de la tipologia (Arqueològic, Arquitectònic, Arquitectònic/Etnològic/, Arqueològic/Etnològic, Etnològic, Militar o Paleontològic) i el tipus de bé d’acord amb la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears (BOCAIB, 29 de desembre, en endavant LPHIB), que fixa en dos categories la protecció del patrimoni històric: els Béns d’Interès Cultural (BIC) i els Béns catalogats.
2. Localització i catalogació. Es localitza el bé dins d’un sector i el lloc, a més d’incloure l’adreça del bé, on si es tracta d’un bé en sòl urbà es posarà el carrer i el número i si es troba en sòl rústic es posaran altres dades per identificar la seva ubicació tals com camins, tanques, etc. Tanmateix s’inclou una petita descripció de la seva situació, de gran utilitat per a aquells béns que es troben en sòl rústic. A l’apartat de catalogació, es posa el codi de cadascun dels catàlegs dels quals el bé hi forma part, quan aparegui un guió (-) vol dir que l’element no hi forma part.. La descripció de cadascun dels seus atributs és: - Codi BIC Consell. Signatura del BIC o codi del Consell Insular de Menorca. Exemple: CVA-03 - Número Registre Ministeri. Número de registre del BIC del Ministeri. Exemple: R-I-51-0003293- 0000 - Codi PEPCHA. Codi per identificar l’element catalogat al Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella (PEPCHA). Exemple: 02-010 - Codi ANEI. Codi per identificar l’element catalogat al Catàleg del Patrimoni Històric d’Àrees d’Especial Interès (ANEI), entre parèntesis s’afegeix l’ANEI al qual pertany. Exemple: CVA-03 (Me-14) - Rutes. Nom de la ruta o rutes quan el bé catalogat formi part de les mateixes. - Codi PGOU 91. Codi per identificar l'element catalogat al Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric de Ciutadella: Etnològic, Paleontològic, Arqueològic i Arquitectònic. Catàleg del PGOU de 1991. Exemple: CIU-A66 - Codi CPPE. Codi per identificar l'element catalogat al Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic. Exemple: CIU/C-E079 - Altres codis. Codi per identificar l'element catalogat a d'altres inventaris i catàlegs oficials. Exemple: IMPP-1659
3. Protecció. En aquest apartat es despleguen totes aquelles condicions de caràcter més normatius que estableix el Pla General. Els atributs són la classificació del sòl on s’hi ubica el bé, informació que resulta de gran interès degut a les connotacions que en un o altre tipus de sòl pot arribar a tenir per a la futura conservació del bé. El règim de sòl és el que s’estableix al plànol d’estructura general i orgànica del present Pla General (SU-Sòl Urbà, SB-Sòl Urbanitzable, SRP-Sòl Rústic Protegit,
40 SRC-Sòl Rústic Comú, SRC-NR-Nucli Rural en Sòl Rústic Comú). També es descriu l’estat del bé amb comentaris i observacions sobre l’estat de conservació de l’element catalogat i les actuacions. Pel que fa a les proposta d’actuacions es recullen les intervencions que es poden dur a terme sobre el bé amb la finalitat de garantir la conservació dels seus trets més significatius. La classificació de les actuacions és: - Conservació-manteniment. Aquelles intervencions necessàries per aturar el deteriorament, produït en el temps per l’ús natural del bé, i que no impliquin intervencions de rehabilitació (consolidació, restauració i restitució) o reforma (adequació i modernització). - Consolidació. Actuacions que tendeixen a afermar, assegurar i donar solidesa. - Restauració. Actuacions que tendeixen a tornar al bé al seu estat original. - Restitució. Aquelles actuacions que tenen per objecte reemplaçar, reconstruir o renovar el bé - Adequació. Inclou totes aquelles intervencions que tendeixen a eliminar els elements disconformes amb els valors de catalogació, així com la seva substitució per altres que s’hi adeqüin. - Modernització. Inclou totes aquelles intervencions, incloses les instal·lacions, que tenen per finalitat adaptar les cases de lloc catalogades, tant a les noves necessitats com a les determinacions de la normativa vigent. - En els casos de béns pels quals no es proposa un grau de protecció concret, no es planteja cap tipus d’actuació específica.
Aquest tercer gran apartat sobre la protecció inclou tres atributs clau per al Catàleg. Degut a la ingent quantitat d’elements catalogats al CPPE, les definicions i les classificacions que tot seguit es despleguen són pràcticament les mateixes que les que es despleguen a la memòria del CPPE. Es pren aquesta decisió per tal de homogeneïtzar conceptes i sobretot, partir dels mateixos criteris. Es considera un catàleg molt exhaustiu, acurat i el més recent, per tant resulta convenient prendre’l de referència. A la fitxa s’agrupen al marge esquerre de l’apartat de protecció les següents dades: - Estat de conservació. Recull el grau de conservació del bé en funció de les següents categories: Categoria I o bo. Quan en línies generals el bé presenta un bon estat de conservació que cal mantenir tot i que sigui susceptible de millores substancials. Categoria II o mitjà. Quan els béns presenten un estat de conservació precari en la seva totalitat o en algunes de les seves parts o quan presenta patologies definides de degradació, sense que hi hagi un perill imminent de degradació absoluta, però que es fa necessària la intervenció per tal d’evitar-la. Categoria III o dolent. Quan els béns tenen un estat de conservació precari en la seva totalitat o en algunes de les seves parts més importants que signifiquen la degradació física del bé i la destrucció o runa. - Grau d’interès del bé. Recull la rellevància del bé atenent a la següent classificació: Grau 1. S’atorga als elements singulars o de gran interès etnològic, historicoartístic o científic. Els béns amb aquest grau d’interès haurien de tenir un grau de protecció 1.
41 Grau 2. Aquells béns que són importants dins del seu entorn i que tenen interès etnològic, historicoartístic o científic. Aquests béns haurien de gaudir d’un grau de protecció 2. Grau 3. S’atorga als béns que tenen un interès puntual d’algun element característic i un valor etnològic, historicoartístic o científic escàs, però que cal considerar i tenir en compte la seva existència. Aquests béns haurien de tenir un grau de protecció 3. - Grau de protecció. Implica el grau de protecció que ha de tenir el bé atenent a la següent classificació: Grau 1. Aquests béns han de tenir la màxima protecció degut al seu interès global. . Per als béns etnològics, es dóna en aquells béns més notables i representatius i la seva protecció afecta a tot element en general i, en especial, als elements que es fan menció a la descripció inclosa a la fitxa corresponent. . Per a les construccions de caràcter arquitectònic, especialment, les destinades a habitatge o altres usos per a les persones, haurien de tenir la màxima protecció donat el seu interès global. Es tracta dels edificis més notables i representatius i la seva protecció ha d’afectar a tot l’element en general, tant pel que fa a les façanes i volums exteriors, com a la disposició general de la distribució interior, en especial dels espais i elements més significatius, als que es fa esment a la descripció inclosa a la fitxa corresponent. Els canvis d’ús i transformacions permesos en aquestes construccions han d’estar sempre condicionats a la conservació íntegra de tots els seus elements. En aquests immobles les possibles remodelacions practicables no han de distorsionar el sentit global de l’edifici, ni afectar en cap cas a la façana principal, ni al conjunt de la resta de façanes en els edificis de concepció unitària. Les possibles ampliacions, remodelacions o reformes no han de destorbar altres aspectes rellevants en la descripció de l’element, com són les perspectives centrades amb un camí d’accés i/o la relació de l’edifici amb els jardins de l’entorn. Per la mateixa raó no s’ha de permetre cap tipus de construcció aliena que pugui trencar o distorsionar perspectives o que modifiqui la percepció dels elements destacats de la composició de l’edifici. Grau 2. Són aquells béns que, sense arribar a tenir un interès global, com per gaudir d’un grau de protecció 1, tenen interès en el seu conjunt i tenen significació en l’entorn en el qual es troben i que, per tant, mereixen ser conservats. . Els béns etnològics amb aquest grau de protecció han de gaudir de la conservació dels volums exteriors i dels elements que s’esmenten a la descripció inclosa a la fitxa corresponent. . Les construccions de caràcter arquitectònic, especialment, les destinades a habitatge o altres usos per a les persones, han de gaudir de la conservació de volums exteriors i façanes i de les seves alçades. Aquests elements destaquen, presentant una disposició exterior unitària i ben definida, tant a les seves façanes com al seu volum general. Han de gaudir de protecció dels elements més significatius, als que es fa esment a la descripció. Els canvis d’ús i transformacions permesos en els edificis amb aquest grau
42 de protecció han de respectar i conservar els elements específicament protegits. Les possibles remodelacions no han de distorsionar el sentit global de l’edifici ni haurien d’afectar en cap cas a la façana principal ni a la resta de façanes en els edificis de concepció unitària. Les possibles ampliacions, remodelacions o reformes no han de destorbar altres aspectes ressaltats a la descripció de l’element, com són les perspectives centrades en un camí d’accés i/o la relació de l’edifici amb els jardins de l’entorn. Per la mateixa raó tampoc s’ha de permetre cap tipus de construcció aliena que pugui trencar o distorsionar perspectives o que destorbi la percepció dels elements destacats de la composició de l’edifici. Grau 3. S’atorga als béns que tenen un interès puntual en algun element característic i un valor etnològic, historicoartístic o científic escàs però que cal considerar i tenir-ne en compte la seva existència. . Els béns etnològics han de gaudir de la conservació dels elements que es facin menció a la descripció inclosa ala fitxa corresponent. . Per a les construccions de caràcter arquitectònic amb aquest grau de protecció es determina la conservació de la composició de la façana principal i les seves alçades, cornises i voladissos, degut a que es tracta d’edificis o elements en els quals tota la representativitat queda de manifest en la composició i cura dels detalls de la façana principal, però no presenten l’interès ni la disposició de volums, ni de les altres façanes que han de romandre fora de protecció, tenint cura en l’harmonia final del conjunt. Han de gaudir de protecció els elements més significatius als que es fa esment a la descripció inclosa a la fitxa corresponent. Els canvis d’ús i transformacions permesos en els edificis amb aquest grau de protecció han de respectar i conservar els elements específicament protegits. L’ampliació o reforma ha de respectar íntegrament la composició de la façana principal. Les possibles ampliacions, remodelacions o reformes no han de destorbar altres aspectes ressaltats a la descripció de l’element, com són les perspectives centrades en un camí d’accés i/o la relació de l’edifici amb els jardins de l’entorn. Per la mateixa raó tampoc s’hauria de permetre cap tipus de construcció aliena que pugui trencar o distorsionar perspectives o que destorbi la percepció dels elements destacats de la composició de l’edifici. Grau 4. Aquest grau de protecció només es du a les construccions de caràcter arquitectònic i equival a la protecció d’elements puntuals o específics i afecta als edificis catalogats que presenten un interès només en algun element determinat a la descripció de la fitxa corresponent. La resta de l’edifici o conjunt, ja sigui en façanes o volums, no gaudeixen d’una protecció definida. Els canvis d’ús i transformacions permeses han de respectar i conservar els elements específicament protegits. Les possibles ampliacions, remodelacions o reformes han de respectar els elements específicament destacats a la descripció de la fitxa i no han de destorbar altres aspectes ressaltats a la descripció de l’element, com són les perspectives centrades en un camí d’accés i/o la relació de l’edifici amb els jardins de l’entorn. Per la mateixa raó tampoc s’hauria de permetre cap tipus de
43 construcció aliena que pugui trencar o distorsionar perspectives o que destorbi la percepció dels elements destacats de la composició de l’edifici. Sense grau de protecció. Quan no s’especifica el grau de protecció del bé, la catalogació respon a objectius merament documentals. En aquests casos, es refereix a la necessitat de deixar constància de l’existència d’un bé poc rellevant sense que sigui necessari definir cap tipus de protecció específica.
Exemple de fitxa Font: Elaboració pròpia 4. Descripció del bé. Aquest apartat inclou les categories del bé, una descripció dels elements més rellevants del mateix i la seva cronologia. Pel que fa a les categories, considerem que el nombre de categories reconegudes per a cadascuna de les tipologies generals és força
44 considerable, superant de llarg tres centenars. Concretament, a tall d’exemple, per a cadascuna de les tipologies trobem les següents categories: - Arqueològic. Assentament, assentament agrícola romà, assentament i hipogeu, assentament i necròpolis, assentament indígena, assentament medieval, assentament pre-talaiòtic, assentament romà, assentament talaiòtic, balma, balma i hipogeus, balma muradada, barbacana, barraca de bestiar, barraca de porquim, claper, bassa, bouer o refugi de bestiar, capada de moro, cercle funerari, cista, cova natural, cova artificial, cova i restes, cova amb grafits, fonaments, forn de ceràmiques, gran poblat i necròpolis, gran poblat talaiòtic, hipogeu, hipogeu i sitjot, hipogeu/cova, hipogeu i assentament, hipogeu i restes, hipogeu i tombes, jaciment arqueològic, jaciment d’habitació, jaciment funerari, mur talaiòtic, naveta, naveta d’habitació, naveta i tombes, necròpolis, peci, pedrera, poblat talaiòtic, poblat de navetes, poblat i necròpolis, pont de bestiar, pou, refugi de bestiar, restes, sala hipòstila, sepulcres, sínia i safareig, sistema de recollida d’aigües, sitjot, talaiot, talaiot gran, tomba, turó fortificat i zona arqueològica. - Arqueològic/Etnològic. Barraca de bestiar, corral, pont de bestiar i hipogeu talaiòtic, pont de bestiar i pou i pont de porquim i claper. - Arquitectònic. Capella/oratori, casa, casa d’hort, casa de lloc, casa de pagès, casa del guarda, casa d’estiueig o d’esbarjo, casa senyorial, casat de lloc, cases al port, cases de lloc, cases de pagès, cases i magatzems de pescadors, cementiri, construccions defensives, elements arquitectònics, entorn de protecció, ermita, estància de barranc, esglésies i altres edificacions religioses, palaus i cases nobiliàries, construccions militars; edificacions civils, institucionals i dotacionals; edificacions residencials; monestir, ruïnes, talaia i torre de defensa costanera. - Arquitectònic/Etnològic. Ambulatori, capella, casa d’estiueig, casa d’hort, casa senyorial, casat de lloc, llogaret, hort, antiga escola rural, oratori, sínia, cases d’hort, cases de lloc, antic polvorí, caseta de vinya, caseta de telègrafs, cementiri, far, habitatge, casa, hospital, magatzem i quarters militars. - Etnològic. Aljub, canals, barraca de bestiar, cisterna, pou, amagatall de caçadors, après, barraca, claper, pont de porquim, pont de bestiar, corrals, corralet, barranc, barraques de carbones, barraques de porquim o oví, bateria, assentament militar, bateries antiaèries, polvorins, allotjament, bouer, estables, païssa, pedrera, refugi, caseta, caseta d’era, caseta de guarda, caseta de pescadors, cisterna, colomar, conjunt etnològic, construcció indeterminada, construccions defensives, corral, cotxera o cotxeria, coves natural i artificial, creu, creu de terme, era, era i caseta d’era, eró, escala, forn de calç, forn de gerreria; edificacions civils, institucionals i dotacionals: elements arquitectònics, escultòrics i ornamentals; safareig, paret seca, bancals, canalitzacions, jardins, llenegall, refugi de barca, magatzems de blat, molins, molí de fent fariner, molí fariner de sang, molí hidràulic, olivar, paravents, paret seca amb menjadores, pedrera, pont de porquim, refugi de porquim, claper, caseta d’era, estables, refugi antiaeri, barraca de carboner, solls, sèquies, passadora, rentador, canalitzacions i tafona.
45 - Militar. Assentament militar de la Guerra Civil, bateries, blocau, trinxera, niu de metralladores, canonera, casamata, caserna, caseta, construccions defensives, quarters militars i refugi de costa. - Paleontològic. Aflorament a l’aire lliure, cova, duna fòssil, jaciment geològic i jaciment paleontològic.
Paga la pena fer esment que en força casos, les categories corresponen més aviat a una descripció del bé, més que d’una subcategoria. És per això que s’ha decidit anomenar-les categories en comptes de subcategories, ja que a moltes vegades aquestes formen part de vàries tipologies. La definició de les tipologies més destacades, segons el CPPE, és: - Aljub. Construcció destinada a la recollida de l’aigua de pluja mitjançant una plataforma oberta i en rost que canalitza l’aigua cap un pou construït o picat en la roca mare. - Après. Espai en forma de passadís allargat i delimitat per dos murs de paret seca paral·lels, destinat a controlar i a alinear al bestiar per poder-lo munyir de manera ordenada. - Assentament militar de la Guerra Civil. inclou totes aquelles construccions aixecades durant la Guerra Civil espanyola per a finalitats militars. Es classifiquen segons les següents tipologies: blocaus, niu d’armes automàtiques/metralladores, trinxera, bateria o refugi antiaeri. - Barraca. Construcció coberta de pedra construïda en sec destinada a la recollida de tot tipus de bestiar. S’ha fet una clara diferenciació entre barraca de bestiar, per al bestiar oví i boví, i barraca de porquim, destinada als porcs. Quan no es pot identificar amb claredat si es tracta d’una barraca de bestiar o d’una barraca de porquim, es classifica simplement com a barraca. - Barraca de calciner. Construcció aixecada amb la tècnica de la pedra en sec, destinada a lloc d’habitatge temporal dels calciners mentre es realitza el procés de preparació, construcció, cocció i desmuntatge d’un forn de calç. - Barraca de carboner. Construcció aixecada amb la tècnica de la pedra en sec, destinada a lloc d’habitatge temporal dels carboners mentre es realitza el procés de cocció d’una sitja carbonera. - Bouer. Construcció que forma part del conjunt d’edificacions de les cases de lloc, que es destina a la recollida del bestiar boví. - Boueret. Bouer auxiliar i de dimensions reduïdes que es troba enmig d’una tanca i clarament separat de les cases de lloc, utilitzat per a la recollida del bestiar boví quan el sistema rotatiu d’explotació de la terra no permet l’accés directe al bouer. - Bouers/estables/païssa. Construcció que s’integra dintre del conjunt d’edificacions de les cases del lloc i que es destina a diferents usos agropecuaris, com són la recollida del bestiar boví i cavallar i a l'emmagatzematge de la palla. - Camí. Vial o camí d’accés a qualsevol indret que, per la seva història, singularitat o tipologia, s’ha de protegir o documentar. - Capella/oratori. Construcció destinada a usos religiosos situada en l’àmbit rural o fora del nucli urbà i associada a un casat de lloc o a un conjunt d’habitatges situat fora de la ciutat.
46 - Carrer/avinguda/passeig. Vial públic delimitat, a banda i banda, per habitatges, ubicat en sòl urbà i que, per la seva història, singularitat o tipologia, s’ha de protegir o documentar. En tot cas es descriuen els elements singulars que cal documentar i/o protegir. - Casa/habitatge. Construcció destinada a habitatge i situada en sòl urbà. - Casa de lloc o llogaret o casa d’hort o d’estança. Construcció destinada a habitatge permanent de la família pagesa i, de vegades, també dels propietaris, i que forma part d’una explotació amb poca extensió de terra i, habitualment, especialitzada en el cultiu de productes d’hort per l’autoconsum familiar o per satisfer la demanda de la població urbana, i situada en les rodalies del nucli urbà o en canals i barranquets propers. - Casa d’hort o d’esbarjo. Construcció destinada a habitatge ocasional dels propietaris, directament relacionada amb un hort o una vinya, de dimensions superiors a la caseta d’hort i que pot allotjar a la família propietària durant l’estiu o el període de vacances. - Casat de lloc. Construcció que s’integra dintre del conjunt de les cases del lloc destinat, exclusivament, a habitatge del pagès i dels missatges i, en alguns casos, del propietari del lloc. - Cases de lloc. Conjunt d’edificacions que constitueixen l’epicentre de qualsevol explotació rural menorquina, on hi ha l’habitatge del pagès i dels missatges i, en alguns casos, del propietari, i totes aquelles instal·lacions agropecuàries necessàries pel funcionament del lloc. Quan el conjunt de les edificacions mereixen ser documentades i/o protegides es cataloguen com a cases de lloc; en cas contrari, es cataloguen de manera individualitzada tot seguint la següent classificació: casat de lloc, bouers/estables/païssa, bouers, après, cotxeria, solls i galliners. - Caseta/refugi de barca. Construcció situada en un lloc proper a la costa que té com a finalitat protegir i guardar les barques de pesca. - Caseta d’estiueig o d’esbarjo. Construcció d’esbarjo destinada a habitatge temporal en certs períodes de l’any situada fora del nucli urbà consolidat de Ciutadella. En la fitxa es descriu la distribució i la concepció general del volum exterior i, en el cas de tenir interès, la concepció i la composició de la façana principal (la distribució del règim d’obertures, cobertes, rebocs i altres elements ornamentals), i aquells elements interiors i exteriors que tenen interès i que mereixen ser documentats i/o protegits. - Caseta d’hort. Construcció de petites dimensions situada en l’àmbit rural directament relacionada amb un hort i destinada, especialment, a guardar les eines de l’hortolà i que pot comptar amb un equipament domèstic bàsic per fer trobades o servir d’habitatge ocasional. - Cisterna. Cavitat artificial realitzada en la roca mare del terreny i que es destina a l’emmagatzematge de l’aigua de pluja procedents de teulades i terrasses per al consum humà o del bestiar. - Colomar. Construcció destinada a refugi de coloms, directament relacionada amb un hort, un jardí o unes cases de lloc. - Construcció indeterminada. Amb aquesta denominació es classifiquen totes aquelles construccions construïdes amb la tècnica de la pedra en sec que, pel seu estat de conservació o
47 per les seves característiques morfològiques, no es poden adscriure a cap de les tipologies referides. - Corral. Cercat circular de diàmetre variable i construït amb paret seca, que té com a finalitat circumval·lar i protegir un arbre o un grup d’arbres dels animals de pastura. Es cataloguen, tant sols, aquells corrals que, per la seva tipologia o singularitat, mereixen ser protegits o documentats. - Cotxeria. Petita construcció directament relacionada amb unes cases de lloc, llogaret, caseta d’hort o caseta d’estiueig/d’esbarjo, destinada a allotjar un carruatge. - Creu. Qualsevol element aïllat que es troba en l’àmbit rural o urbà en forma de creu i que és susceptible de catalogar-se de manera individualitzada. Es distingeix entre les creus de terme i les creus que commemoren o recorden alguna tragèdia o fet luctuós. - Edifici públic. Inclou totes aquelles construccions destinada a usos públics situades en sòl urbà. - Encadenats/bancals. Terreny en el qual abunda el mur de paret seca d’una sola cara i sense farciment de pedra petita, utilitzat en zones de superfície molt inclinades per tal d’anivellar-lo, que permet la creació de terrasses de cultiu, aprofitant al màxim el terreny conreable i evitant l’erosió del sòl. - Era i caseta de s’era. Element circular construït o picat a la roca situat en la tanca de s’era de qualsevol lloc, destinat a la feina de batre, ventar, ererar i mesurar el blat. Directament relacionat amb l’era i pot haver una petita construcció, la caseta de s’era, destinada a la vigilància del gra mentre duren les feines d’estiu a l’era durant les nits. Si al costat de l’era hi ha una caseta d’era, es cataloguen conjuntament. - Ermita. Construcció destinada a usos religiosos situada en l’àmbit rural. - Eró. Element més o manco quadrat, de vegades redó, construït o picat a la roca situat en la tanca de s’era i destinat a la feina de neteja i mesura de llegums i hortalisses. L’eró implica l’existència d’una era més gran, per la qual cosa es cataloga conjuntament amb l’era. - Escala/llenegall. Element en forma d’escala o en pendent picat en la roca mare que serveix per baixar una barca de la costa a la superfície de la mar o a l’inrevés, o per l’accés de persones des d’una embarcació a la costa o a l’inrevés. - Església. Construcció destinada a usos religiosos situada en sòl urbà. - Far. Construcció ubicada en llocs estratègics de la costa destinada, bàsicament, a facilitar la localització i l’entrada de vaixells als ports de l’illa. - Forn de calç. Construcció de pedra destinada a la transformació de la pedra en calç. - Hipogeu. Construcció subterrània, excavada a la roca o al subsòl, destinada a servir de lloc d’enterrament. - Hort. Parcel·la tancada amb murs de paret seca que es destina al cultiu de productes de reguiu o d’estivada. - Jardí. Espai delimitat i ordenat per l’home, que integra elements naturals d’interès destacat per raó d’origen, història o valors estètics, sensorials o botànics directament relacionat amb el casat senyorial d’un lloc o amb un espai públic. En la fitxa de catalogació es descriuen, de manera
48 somera, els elements de fàbrica, d’arquitectura i artístics que formen part del jardí. Els elements especialment singulars (colomars, etc.) es cataloguen de manera individualitzada. - Lloc d’interès etnològic. Lloc o paratge rural o urbà amb construccions o instal·lacions vinculades a formes de vida, cultura i activitats tradicional que sense que tinguin elements aïllats que mereixin ser catalogats, en el seu conjunt mereixen ser documentats i protegits pel seu valor etnològic. - Molí d’aigua. Construcció que comporta l’existència de tot un engranatge destinat a moldre el gra mitjançat la força motriu de l’aigua. - Molí de vent fariner. Construcció que comporta l’existència de tot un engranatge destinant a moldre el gra mitjançant la força motriu del vent. - Paret seca. Nom que rep el mur realitzat amb pedres del terreny sense desbastar i encaixades entre sí sense l’ajut de cap tipus de morter, totalment en sec, utilitzada per a la parcel·lació del terreny d’un lloc, i per a la construcció d’altres tipus d’elements rurals com els corrals, els encadenats i els apresos. Es cataloguen, tant sols, aquelles parets que per la seva tipologia, singularitat o antiguitat mereixen ser protegides o, al manco, documentades. - Pedrera. Explotació de la roca del terreny per a l’extracció, mitjançant procediments manuals o mecanitzats, de carreus de marès per destinar-los a la construcció. - Plaça. Espai públic obert i delimitat per habitatges i carrers, situat en àrees urbanes. - Pont (de bestiar). Nom genèric amb el qual es defineixen aquelles construccions realitzades amb la tècnica de la paret seca, de planta rectangular i teulada a dues aigües cobertes de reblert, destinada a la recollida del bestiar. Es distingeixen clarament els ponts de bestiar, destinat a les ovelles, dels ponts de porquim, destinat als porcs. Quan no es pot identificar amb claredat si es tracta d’un pont de bestiar o d’un pont de porquim, es classifica com a pont de bestiar/de porquim. - Pou. Cavitat artificial realitzada en la roca mare del terreny i destinada a l’obtenció d’aigua del nivell freàtic o d’una vena d’aigua, que es destina al reguiu o al consum humà o del bestiar. - Pou de torn. Mecanisme relacionat amb un pou d’aigua i unes abeurades que, mitjançant la força motriu d’una bístia de cabestre, extreu l’aigua de l’interior del pou cap afora per abocar-la a unes abeurades pel consum del bestiar. - Refugi de bestiar. Amb aquest nom es classifiquen tots aquells elements directament relacionats amb un lloc destinats a refugi del bestiar que, per la seva morfologia, no es poden adscriure a les tipologies de bouer, boueret, barraca de bestiar i pont de bestiar. - Safareig. Dipòsit descobert, de planta quadrada o rectangular, construït amb pedra i morter, peces de marès o formigó, amb l’interior impermeabilitzat, que s’omple de l’aigua extreta d’una sínia o de fonts per destinar-la al reg d’horts. En la majoria dels casos, els safareigs estan directament relacionats amb una sínia; en aquests casos, es cataloguen conjuntament. - Sínia. Sistema d’engranatges de llenya o ferro relacionat directament amb un pou i situat en terrenys de reguiu, emprat per pouar aigua en quantitat de l’interior del pou a l’exterior mitjançant
49 la força motriu d’una bístia de cabestre, i que aboca l’aigua cap una sèrie de canals de pedra que la reparteixen cap els llocs que interessa regar. - Solls. Construcció que forma part de les instal·lacions agropecuàries de les cases del lloc, que es destina a l’estada i al refugi del bestiar porcí. En els casos en que les solls estan fets amb la tècnica de la paret seca, segueixen la morfologia constructiva dels ponts, es troben a prop de les cases i compten amb una petita quintana tancada amb murs de paret seca, es classifiquen com a solls/pont de porquim.
5. Catalogacions i referències. Aquest apartat de la fitxa aporta les referències de tot un seguit de publicacions que esmenten o fan referència al bé. Volent facilitar la gestió de la fitxa pel que fa a l’elaboració d’una única plana per a cadascun dels béns, s’ha cregut convenient citar només les cinc referències més rellevants. Si fos necessària major informació no recollida per manca d’espai a la fitxa, aquesta es pot trobar als diferents catàlegs (la fitxa aporta el codi del cadascun dels catàlegs quan el bé hi formi part) on es podrà complementar la informació bibliogràfica del bé.
6. Documentació gràfica. En aquest apartat s’afegeix una fotografia del representativa de bé, un plànol de situació corresponent a l’orto-fotografia a escala 1:5.000 de la ubicació del bé amb les coordenades en sistema de referència ETRS89 31N (EPSG:25831). A més a més, quan a l’orto- fotografia surt la costa es grafia el Domini Públic Marítimo-Terrestre. Per als béns catalogats que siguin camins, al tenir extensions molt diverses en el territori, l’escala variarà per a incloure tot el camí a la orto-fotografia. Finalment, es representa el bé sobre el plànol cadastral a escala 1:5.000 juntament amb les dades de referència cadastral i titularitat (pública o privada).
50 3.3. ESTRUCTURA DE LA TAULA D’ATRIBUTS DE LA INFORMACIÓ GRÀFICA
Els béns catalogats
Aquest model té força avantatges per la flexibilitat que suposa partir d’una base de dades en format SIG, per obtenir informació detallada, creuar dades, o actualitzar qualsevol dels atributs. Exigeix però de força rigor en la seva construcció, més encara si estem parlant de més de 2.500 elements.
Els tres arxius dels Béns catalogats que s’adjunten amb el present catàleg són el primer pels punts, un segon per a les línies i un tercer per als polígons. El nom de cadascun d’ells és el següent: - Or015PG_cataleg_bens_punts - Or015PG_cataleg_bens_linies - Or015PG_cataleg_bens_poligons
Degut a la gran quantitat d’informació de la base de dades generada dels elements catalogats, i amb la finalitat de la seva possible futura modificació, si escau, i de la seva possible exportació a l’IDE Menorca, tot seguit es descriu detalladament la estructura de la base d’atributs que contenen els tres Shapefiles entregats d’elements catalogats.
L’estructura interna de la taula d’atributs dels tres Shapefiles de béns catalogats entregats és exactament la mateixa i es divideix en cinc grans paquets. El primer fa referència a les dades bàsiques del bé, com són el nom i la localització. S’hi afegeix un subapartat referent a l’entorn, on s’especifica si el bé es troba inclòs en un entorn protegit (Sòl Rústic Protegit), si forma part dels elements culturals d’alguna de les rutes impulsades pel Consell de Menorca o pel propi Ajuntament de Ciutadella i finalment si es troba inclosa dins de la Zona Marítimo-Terrestre.
Camp Format Descripció Classificació NOM string - 200 Nom de l'element catalogat Exemple: Poblat de navetes de Son Morell de Baix
NOM NOM_Altres string - 200 Altres noms de l'element catalogat Exemple: Poblat de navetes de Clariana LOC_Sector string - 50 Codi identificatiu del sector on es troba l'element catalogat A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L LOC_Lloc string - 200 Nom del Lloc. A vegades conté informació addicional Exemple: Son Olivaret Vell LOC_Codi string-3 Codi identificatiu específic de cada lloc Exemple: SOV Si es tracta d'un bé en sòl urbà, es posarà el carrer i el número. Exemple: Entre el camí de Son Salomó i sa carretera de Cala LOC_Adreca string - 75 En sòl rústic es posaran altres dades identificatives de la seva n'Blanes ubicació tals com camins, tanques, etc.
Exemple: 140 m al SO de cala en Bastó; 660 m al O. del casat de LOC_Sit string - 200 Informació situacional Son Morro.
Coordenada x segons sistema de referència ETRS89 31N POINT_X Doble Exemple: 571023
LOCALITZACiÓ (EPSG:25831)
Coordenada y segons sistema de referència ETRS89 POINT_Y Doble Exemple: 4425906 (EPSG:25831)
Referència Cadastral de la parcel·la on es troba l'element REF_Cadas string - 100 Exemple: 07015A011000230000OB catalogat REF_Titul string - 100 Titularitat Pública o Privada
Nom de la ruta o rutes quan l'element catalogat formi part de la RUTES string - 100 Exemple: Menorca Talaiòtica mateixa
SU (Sòl Urbà), SB (Sòl Urbanitzable), SRP (Sòl Rústic Protegit), SOL_Class string-6 Indica el règim del sòl on es troba l'element catalogat.
ENTORN SRC (Sòl Rústic Comú), SRC-NR (Sòl Rústic Comú-Nucli Rural) ZMT string - 75 Indica si l'element es troba dins de la Zona Marítimo-terrestre Si o No
51 Un segon apartat es refereix a la codificació del bé, mostrant la dels catàlegs vigents i d’altres, a més de la seva tipologia bàsica i el codi pel qual aposta aquest Catàleg.
idPGCIU string - 100 Codi identificatiu Catàleg Pla General Ciutadella Exemple: CIU/G-SCI-E036
Descripció literal de la tipologia genèrica a la que pertany Arqueològic, Arquitectònic, Arquitectònic/Etnològic/, Etnològic, CAT string - 100 l'element catalogat. Arqueològic/Etnològic, Militar o Paleontològic
Sense lletra (Arqueològic), A (Arquitectònic), A/E Codi que defineix la tipologia genèrica a la que pertany l'element CAT_Ref string - 50 (Arquitectònic/Etnològic), E (Etnològic), JA/E catalogat. (Arqueològic/Etnològic), M (Militar) o P (Paleontològic)
Tipus de bé segons Llei 12/1998, de 21 de desembre, del TIPUS string - 50 BIC o Bé catalogat patrimoni històric de les Illes Balears idBICsig string - 150 Signatura del BIC. Codi del BIC del Consell Insular de Menorca. Exemple: CVA-03 CODIBIC string - 150 Número de registre del BIC del Ministeri Exemple: R-I-51-0003293-0000 CODIMUIB string - 100 Codi MUIB únic per a cada element catalogat
Codi identificatiu de l'element catalogat al Catàleg de Protecció del idCPPE string - 100 Exemple: CIU/C-E079 Patrimoni Etnològic
CODIFICACIÓ Codi identificatiu de l'element catalogat al Catàleg del Patrimoni idANEIs string - 100 Històric d'Àrees d'Especial Interès (ANEI). Entre parèntesis Exemple: CVA-03 (Me-14) s'afegeix l'ANEI al qual pertany.
Codi identificatiu de l'element catalogat al Pla Especial de idPEPCHA string - 100 Exemple: 02-010 Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella (PEPCHA)
Codi identificatiu de l'element catalogat al Catàleg de Protecció del idPGOU91 string - 100 Patrimoni Històric de Ciutadella: Etnològic, Paleontològic, Exemple: CIU-A66 Arqueològic i Arquitectònic. Catàleg del PGOU de 1991.
Codi identificatiu de l'element catalogat a d'altres inventaris i idAltres string - 100 Exemple: IMPP - 1659 catàlegs oficials.
El tercer apartat fa referència als nivells, tant de protecció, com d’estat de conservació del bé, així com els criteris bàsics d’actuació.
NIV_Cons string - 100 Estat de conservació de l'element catalogat Categoria I: Bo. Categoria II: Mitjà. Categoria III: Dolent.
Grau 1: S'atorga als elements catalogats singulars o de gran NIV_Inter string - 100 Codi del grau de interès o rellevància de l'element catalogat. interès global. Haurien de gaudir d'un grau de protecció 1.
Grau 2: S'atribueix als elements catalogats que són importants dins del seu entorn i que tenen un cert interès etnològic, historicoartístic o científic.
Grau 3: S'atorga als elements catalogats que tenen un interès puntual en algun element característic i un valor etnològic, historicoartístic o científic escàs però que cal considerar i tenir- ne en compte la seva existència.
Grau 1: Elements catalogats on la seva protecció afecta a tot NIV_Prot string - 100 Codi del grau de protecció de l'element catalogat. element en general i, en especial, dels elements que es fan menció a la descripció inclosa a la fitxa corresponent.
NIVELL Grau 2: Sense arribar a tenir un interès global com per gaudir d'un grau 1, tenen interèns en el seu conjunt i tenen significació en l'entorn en el qual es troben i mereixen ser conservats.
Grau 3: Interès puntual en algun element característic per als elements etnològics i per als edficis es detemrina la conservació de la façana principal i del sue règimd'alçades, cornises i voladisos. Grau 4: En edificis equival a la protecció d'elements puntuals o específics. La resta de l'edifici no gaudiria d'una protecció definida.
Sense grau de protecció: objectius documentals.
Altres comentaris i observacions sobre l'estat de conservació de Exemple: Enderrossalls importants per tots els costats, PROT_Estat string - 254 l'element catalogat especialment en la façana oest.
Conservació/manteniment, consolidació, restauració, restitució, PROT_Act string - 254 Criteris bàsics d'actuació adequació i modernització.
52 El quart apartat fa referència a descripcions i referències bibliogràfiques, es tracta doncs d’un apartat més descriptiu.
Pauraules clau o subcategories. Es tracten de les subcategories DES_Parau string - 150 del propi element catalogat, molts cops es tracta més aviat d'una Exemple: Pont de bestiar / refugi (hipogeus talaiòtics) descripció del Bé. DES_Text01 string - 254 Exemple: Sínia molt degradada degut a les transformacions i a l'abandonament, i que respon al prototipus característic DES_Text02 string - 254 Breu descripció del bé tradicional de sínia menorquin Està molt tapada de vegetació. DES_Text03 string - 254 L'estat de conservació és molt deficient. DES_Crono string - 200 Cronologia Exemple: Segles XIX-XX
DESCRIPCIÓ DES_Bibl01 string - 254 DES_Bibl02 string - 254 Exemple: GUTIÉRREZ, J. (1944). “La Cruz en Menorca”. Revista DES_Bibl03 string - 254 Referències bibliogràfiques, catalogacions i links de Menorca (1944). Maó. pàg. 219-223. DES_Bibl04 string - 254 DES_Bibl05 string - 254
Finalment, s’afegeixen tot un seguit de dades internes útils per a l’equip redactor. Es tracta de dades de caràcter operatiu que s’ha optat per mantenir, ja que pot arribar a facilitar la futura gestió del document, com seria la ubicació de la ruta amb la foto del bé, entre d’altres.
INT_Foto string - 254 Link intern de la fotografia de l'element catalogat
INT_idCOD string - 100 Numeració de l'element catalogat a l'arxiu fotogràfic intern INTERNES INT_idNUM string - 100 Numeració del codi del municipi al qual pertany l'element catalogat CIU
53 Informació gràfica complementària
Es convenient comentar aquella informació gràfica rellevant i útil per la gestió del present Catàleg, com pot ser l’arxiu Shapefile tipus polígon de la delimitació de llocs, per tal de facilitar la lectura de la codificació proposada i possible futura explotació del mateix mitjançant l’IDE Menorca, si així es creu convenient.
Es tracta d’una documentació gràfica informativa i complementària, però que creiem que de gran utilitat per a Ciutadella, tant per a la ubicació ràpida dels béns com per a futurs treballs sobre el territori ciutadellenc. Els Shapefiles i la estructura interna de la seva taula d’atributs, que s’adjunten amb el present catàleg són: - In015PG_cataleg_sectors. Inclou el nom del sector. - In015PG_cataleg_llocs_poligon. Inclou el nom del lloc, el codi del lloc, la seva superfície en metres quadrats i si ha estat afegit o no respecte el llistat oficial de llocs del Consell Insular. - In015PG_cataleg_llocs_punts. Inclou el nom dels casats de lloc o cases de lloc que donen nom a cada un dels llocs, a més se’n afegeixen alguns a mode de referència. - In015PG_cataleg_cadastre_sora. Inclou el codi del polígon o illa segons el Cadastre de Miquel Sorà de 1861.
54 3.4. ELS CATÀLEGS VIGENTS AL MUNICIPI
La ingent tasca de refosa dels béns catalogats fins a data d’avui que aquest Catàleg du a terme, tal i com s’ha fet esment, ha permès revisar i actualitzar la relació de Béns al municipi de Ciutadella tot verificant i refonent les dades dels diversos catàlegs vigents i les diferents fonts d’informació disponibles i d’altra banda, ha permès revisar la protecció dels Béns integrants d’aquest catàleg.
A l’article 48 de la LUIB, pel que fa als catàlegs d’elements i espais protegits, a l’apartat 1 es fa esment que “...els béns culturals protegits d’acord amb la legislació sectorial s’han d’incloure expressament en aquests catàlegs, i el grau de protecció previst i la regulació de les actuacions permeses sobre aquests béns han de ser conformes amb la protecció derivada d’aquesta legislació.“
Es per aquest motiu que cal descriure cadascun dels catàlegs vigents al municipi tot emfasitzant quins són vinculants i quins informatius.
Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric de Ciutadella (catàleg del PGOU de 1991)
L’any 1987 l’Ajuntament de Ciutadella va encarregar la redacció del Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric del Terme Municipal de Ciutadella, per tal de incloure’l al Pla General d’Ordenació Urbana de Ciutadella (PGOU 1991).
El catàleg del PGOU de 1991 es subdivideix en arqueològic (tres volums), arquitectònic, paleontològic i etnològic. El present Catàleg substitueix el catàleg del PGOU de 1991 completament. Per tant, en el moment d’aprovació definitiva del nou Pla General de Ciutadella on el document del present Catàleg hi forma part, el catàleg del PGOU de 1991 romandrà a títol únicament informatiu.
Cal fer esment que moltes de les descripcions que es fan al catàleg del PGOU de 1991 han quedat obsoletes i el present catàleg les revisa i actualitza. Per tant, quan a la fitxa del bé només s’indiqui que el bé pertany al catàleg del PGOU de 1991 (codi PGOU 91), tindrà caràcter vinculant únicament el descrit en la fitxa d’aquest Catàleg, on la fitxa del catàleg del PGOU de 1991, si es desitja consultar, tindrà un caràcter únicament informatiu.
Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella (PEPCHA)
El Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella (en endavant PEPCHA), aprovat definitivament el 31 de març de 1999 és un document que, tot i que l’Ajuntament ha de revisar i actualitzar degut a la seva antiguitat, es manté vigent i amb caràcter vinculant.
El present Catàleg recull els béns catalogats al PEPCHA a mode indicatiu, tot indicant si el bé s’inclou en altres catàlegs, per tal d’ampliar la informació del mateix.
55 Les fitxes sobre els béns catalogats al PEPCHA i que s’inclouen en les del present catàleg, no contenen cap indicació sobre la protecció del bé degut a la complexitat de les fitxes originals del PEPCHA pel que fa als nivells de protecció i a les actuacions proposades. L’equip redactor del present catàleg ha cregut convenient no simplificar les proteccions vigents al PEPCHA i així no caure en possibles contradiccions al respecte.
A títol informatiu s’afegeixen les dades bàsiques de localització, nom, descripció del bé, catalogacions i referències a més de la fotografia que s’adjunta al PEPCHA vigent i plànols de situació (orto-fotografia i plànol cadastral). També s’indica el tipus de bé, és a dir, si es tracta d’un BIC o d’un bé catalogat.
Es creu convenient afegir els béns catalogats al PEPCHA, tot i que sigui a títol informatiu, en el present catàleg degut a l’especial interès i utilitat de tenir en una sola base de dades la totalitat dels béns protegits del terme municipal de Ciutadella, a més a més, així s’exigeix a l’article 48 de la LUIB.
Finalment, pel que fa a la codificació que fa aquest catàleg dels elements que formen part del PEPCHA, segueix exactament la numeració del mateix, tot seguit s’exposen alguns exemples:
PEPCHA Catàleg PG 02-007 CIU/A-CIU-A007 04-014 CIU/A-CIU-A014 05-019 CIU/A-CIU-A019
Codificació PEPCHA i Catàleg Pla General de Ciutadella Font: Elaboració pròpia
La codificació dels béns al PEPCHA es realitza en dos paquets, un on s’indica al grup al que pertany el bé i una numeració correlativa, on aquesta és pròpia de cada bé, és a dir, la codificació “funcionaria” només amb aquest número final, on cada número és únic per a cada bé, independentment del grup al que pertany. Per tant no existeix una codificació tipus 01-020 i una codificació 03-020, ja que l’element 020 fa referència a un sòl bé. Per tant, aquest és el número que el present Catàleg afegeix a la seva pròpia codificació.
El PEPCHA subdivideix en 6 grans grups els béns catalogats on el grup 1 fa referència a esglésies i altres edificacions religioses, el grup 2 a palaus i cases nobiliàries, el grup 3 a construccions militars, el grup 4 a edificacions civils, institucionals i de dotacions, el grup 5 a edificacions residencials i el grup 6 a elements arquitectònics, escultòrics i ornamentals.
56 Llistat oficial registre BIC
Molts dels Béns d’Interès Cultural (BIC) de Ciutadella pertanyen a d’altres catàlegs oficials com el catàleg del PGOU de 1991, el PEPCHA, els catàlegs dels diferents ANEI i el Catàleg de Protecció del Patrimoni Etnològic de Ciutadella.
La inclusió dels BIC al catàleg del present Pla General s’ha realitzat primer mitjançant la refosa dels catàlegs vigents mencionats al paràgraf anterior i posteriorment, revisant un a un el Registre oficial de BIC del Consell Insular de Menorca a data de 4 de maig de 2006.
Exemple de full del Registre oficial de BIC Font: Consell Insular de Menorca
Pel que fa als nivells de protecció dels BIC, aquest catàleg no afegeix cap tipus d’especificació al respecte, ans fa referència al ja establert als catàlegs vigents i vinculants del municipi de Ciutadella i a les referències dels BIC de les publicacions als respectius diaris oficials com el BOIB. Tota aquella informació que fa referència a la protecció del Bé serà acord sempre a la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol i les seves successives modificacions.
Fer un esment especial que les Illes Balears són la Comunitat Autònoma amb una densitat major de BIC immobles de tot l’Estat Espanyol (sense comptar Ceuta ni Melilla per les seves particulars condicions de ciutats autonòmiques). L’únic document amb caràcter nacional i oficial pel que fa als BIC a Espanya és l’Anuari d’Estadístiques Culturals que pública el Ministeri de Cultura.
57 Paga la pena fer esment d’alguns dels resultats que es poden extreure de l’anàlisi de les dades de l’últim anuari, si aquestes dades s’inclouen sobre un Shapefile dels polígons de les diferents Comunitats Autònomes, i es calculen les respectives superfícies es pot comprovar com les Illes Balears és la CCAA amb una densitat major de nombre de BIC de tot l’Estat, amb 0,6125 BIC’s/km2, seguida de les Illes Canàries (0,0840), Catalunya (0,0741), la Comunitat de Madrid (0,0606), la Comunitat Valenciana (0,0556) i Cantàbria (0,0551). És a dir, el territori balear conté més de 7 vegades un nombre major de BIC’s per km2 que les Illes Canàries, la Comunitat Autònoma que la segueix en nombre relatiu de BIC’s, pel que fa a la densitat. Si anem una mica més enllà en el resultat, paga la pena fer una petita reflexió al respecte, ja que no és un resultat gaire sorprenent degut a que els territoris insulars es tracten de territoris on el turisme és el principal motor de l’economia, i on el patrimoni és un dels grans actius turístics (òbviament, seguit del turisme de sol i platja).
Densitat de BIC Nombre de Nombre de Nombre de Superfície totals (nombre de Comunitat Autònoma BIC declarats % BIC declarats BIC incoats CCAA en km² BIC declarats i i incoats incoats / km²)
Illes Balears 2.914 151 3.065 17,67 5.004 0,6125 Canàries 393 255 648 3,74 7.718 0,0840 Catalunya 2.194 191 2.385 13,75 32.208 0,0741 Comunitat de Madrid 298 188 486 2,80 8.025 0,0606 Comunitat Valenciana 1.233 60 1.293 7,46 23.266 0,0556 Cantàbria 266 27 293 1,69 5.318 0,0551 Regió de Murcia 467 67 534 3,08 11.303 0,0472 Andalusia 3.281 229 3.510 20,24 87.609 0,0401 Euskadi 277 10 287 1,65 7.222 0,0397 Principat d'Astúries 299 91 390 2,25 10.613 0,0367 La Rioja 114 59 173 1,00 5.041 0,0343 Galícia 691 78 769 4,43 29.670 0,0259 Comunitat Foral de Navarra 166 26 192 1,11 10.391 0,0185 Aragó 668 146 814 4,69 47.734 0,0171 Castella i Lleó 1.272 128 1.400 8,07 94.227 0,0149 Castella la Manx 736 78 814 4,69 79.410 0,0103 Extremadura 206 84 290 1,67 41.684 0,0070
Dades sobre el nombre de BIC a les diferents Comunitats Autònomes l’any 2016 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes de l’Anuari d’Estadístiques Culturals 2017 del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport
D’altra banda, en termes absoluts, Andalusia és la Comunitat Autònoma amb un nombre major de BIC amb 3.510 (representant el 20,24% de la totalitat de BIC’s de l’Estat), seguida de les Illes Balears amb 3.065 (17,67%) i Catalunya (13,75%), on aquestes tres Comunitats Autònomes ja inclouen més de la meitat de BIC’s de l’Estat amb el 51,66%, és a dir, gairebé una quarta part
58 (24,64%) del territori de l’Estat Espanyol conté més de la meitat de Béns declarats d’Interès Cultural (BIC).
Ara bé, si ens centrem en el territori municipal de Ciutadella, i partim que el municipi té una superfície de 185,99 km2 i un nombre total de BIC de 602 (segons les dades d’aquest Catàleg), s’obté una densitat de 3,23 BIC’s/km2, és a dir, més de 5 vegades la densitat de la totalitat del territori balear.
Dels 602 béns declarats d’Interès Cultural a Ciutadella, segons la base de dades elaborada amb motiu del present Catàleg, només 34 no són arqueològics, és a dir, gairebé el 95% (94,35%) dels béns tipus BIC són de tipologia arqueològica.
Totes aquestes reflexions pel que fa als elements declarats d’Interès Cultural al territori ciutadellenc i a les Comunitats Autònomes de l’Estat resulten rellevants per a poder ressaltar la importància que el territori balear, i en concret el de Ciutadella, ha tingut respecte als béns arqueològics. L’origen d’aquest fet es remunta al Decret 2563/1966, de 10 de setembre, pel que es declaren Monuments Històrico-Artístics i es col·loquen sota la protecció de l’Estat, tots els monuments megalítics, coves prehistòriques i les restes prehistòriques i protohistòriques de les Illes de Menorca. El citat decret estableix el següent:
Article primer. Tots els monuments megalítics, coves prehistòriques i les restes prehistòriques i protohistòriques de les Illes de Mallorca i Menorca, en qualsevol estat i situació, es declaren Monument Històric Artístic i queden sota la protecció de l’Estat, que impedirà la seva destrucció i l’alteració del seu caràcter.
Article segon. Els propietaris posseïdors o usuaris dels terrenys en els quals es localitzin aquests monuments no podran realitzar obres sobre els mateixos o als voltants que constitueixin el seu marc ambiental sense autorització prèvia del Ministeri d’Educació i Ciència.
Article tercer. La cura d’aquests monuments i del marc urbà o rústic que els rodeja queda encomanat als respectius Ajuntaments, els quals seran directament responsables de la seva vigilància i conservació.
Article quart. S’autoritza al Ministeri d’Educació i Ciència per a que formi i aprovi el corresponent inventari detallat d’aquests monuments i restes, i dicti les disposicions que estimi convenients per a la millora del compliment del present Decret.
59 Normativa del Catàleg d’elements i espais protegits
Article 1 Patrimoni cultural de Ciutadella
1. Als efectes d’aquesta normativa integren el patrimoni cultural de Ciutadella tots els elements i espais inclosos en aquest Catàleg.
2. Aquest Catàleg inclou unes fitxes de cada element i espai, on s’estableix, el seu grau d’interès i protecció, i les actuacions proposades.
Article 2 Vincle normatiu
1. A les àrees incloses en el perímetre afectat per la declaració de Conjunt Històric de Ciutadella, Zones Arqueològiques, Monuments i Llocs Històrics, i totes les altres que figuren a aquest Catàleg, són d’aplicació les disposicions de la legislació del patrimoni artístic i cultural, especialment la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears i la Llei 16/1985, de 25 de juny, així com les determinacions del Pla General, d’aquest Catàleg i dels instruments que el desenvolupin, les quals constitueixen, a més, el règim específic de protecció per a les edificacions i indrets que no són objecte de consideració particular per la legislació del patrimoni artístic i cultural.
2. Pel seu detall les determinacions d’aquest Catàleg prevaldran sobre altres del PG o POD, sempre i quan garanteixen una major integritat del bé, o siguin més restrictives quant a les possibilitats d’alterar-lo.
3. Quan es tracti d’un conjunt històric, jardí històric, lloc històric, lloc d’interès etnològic, zona arqueològica o zona paleontològica, l’Ajuntament haurà d’elaborar un Pla especial de protecció o un instrument urbanístic de protecció, o adequar-ne un de vigent, que compleixi les exigències de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de Patrimoni Històric de les Illes Balears.
4. Altrament s’aplicaran aquestes normes generals, o les contingudes en figures com Plans Especials de Protecció específics, i les del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric-Artístic de Ciutadella (PEPCHA), que prevaldran sempre en el seu àmbit específic.
5. Els plans i les normes urbanístiques que afectin a immobles declarats com a béns d’interès cultural quedaran vinculats en els termes de la seva declaració, i en tot cas, l’Ajuntament en durà a terme les adaptacions necessàries.
Article 3 Classificació dels béns integrants del patrimoni històrics
1. Aquest Pla recull la classificació bàsica establerta en la Llei 12/1998, de 21 de desembre. En aquest sentit, respecte al règim de protecció dels béns integrants del patrimoni històric, s’efectua a partir de dues categories: béns d’interès cultural i béns catalogats.
2. Formen part del patrimoni històric, el patrimoni arqueològic i paleontològic, el patrimoni etnològic, el patrimoni arquitectònic, els museus, el patrimoni bibliogràfic o el patrimoni documental.
60 Article 4 Àrees de protecció
1. Són les assenyalades com a tals als plànols d’aquest Pla General, o si s’escau, a les fitxes. En determinats casos (zones declarades BIC) compten amb un entorn de protecció delimitat mitjançant procediment administratiu.
2. En el cas de que determinats elements i/o monuments declarats Bé d’Interès Cultural, o altres de especial rellevància, no disposin d’un entorn de protecció delimitat, l’Ajuntament promourà la redacció dels Plans Especials o l’instrument urbanístic de protecció assenyalat a l’article 36 de la LPHIB.
3. En tant no es redactin i s’aprovin els anteriors instruments, els elements i espais de la categoria arqueològic i etnològic inclosos en aquest Catàleg, respectaran el disposat en el document "Instrucciones para la defensa de los monumentos prehistóricos y protohistóricos de las islas de Mallorca y Menorca". Els promotors de qualsevol actuació que pugui afectar a qualsevol d’ells, o al seu entorn immediat haurà de incloure a la documentació del projecte un informe raonat de l’aplicació de les esmentades Instrucciones, redactat per un professional competent en la matèria. Abans de l’atorgament de la llicència, l’Ajuntament, remetrà a la Comissió del Patrimoni Històric de Menorca el projecte d’actuació amb l’esmentat informe.
Article 5 Regulació d’intervencions en els elements catalogats
1. La regulació de les activitats serà la següent: a) No s’admeten més edificacions que les existents i el seu manteniment. b) Les actuacions permeses a l’interior d’aquestes àrees seran aquelles tendents a obtenir informació científica o bé les millores que permetin una més adequada contemplació de les troballes, com per exemple la instal·lació de rètols explicatius. c) Es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del terreny. d) Per a la resta de condicions, s’ajustarà a l’establert a les Matrius del Sòl Rústic del POD.
2. Les obres a realitzar en els béns catalogats no podran desmerèixer cap dels valors que han motivat la seva inclusió al Catàleg. S’haurà de conservar tot allò que dona peu als seus valors tipològics i estilístics, segons es concreti a la fitxa particularitzada de l’element.
3. L'ús dels béns catalogats s'haurà d'acomodar a les seves característiques, i no podent ésser destinats a finalitats incompatibles amb el seu valor i significat artístic, històric o arquitectònic o que, de qualsevol forma, perjudiquin la seva conservació o comportin perill de deteriorament o degradació. Les condiciones d'ús es regularan pel quadre de regulació d’usos permesos de la zona d’ordenança o àrea de sòl rústic on s’ubiqui l’element catalogat, amb les següents particularitats: a) L'ús d’aparcament de vehicles només es permetrà si l’edifici compta amb dependències auxiliars de l’habitatge utilitzables per a tal finalitat, tals com antigues cotxeres o magatzems.
61 b) No s'admetran els usos de venda, manteniment i reparació de vehicles a motor, motocicletes i ciclomotors o venda de carburants.
4. Les edificacions preexistents podran acomodar-se per a la ubicació de petites instal·lacions museològiques de caràcter didàctic, relacionades directament amb l’element protegit, mantenint l’estructura original de l’edificació preexistent, inclús la disposició de les seves façanes.
5. La sol·licitud de llicència per a obres majors que afectin a un element catalogat inclourà una descripció gràfica suficient (fotomuntatge, perspectiva, alçats comparatius, etc.) amb especificació dels materials a utilitzar (colors i textures) demostrativa de les obres a realitzar i la seva harmonització amb el bé catalogat.
6. Qualsevol actuació a una àrea de protecció haurà de comptar amb l’autorització de l’òrgan competent en matèria de patrimoni històric, prèviament a l’atorgament de la llicència municipal d’edificació i ús del sòl.
7. En el cas de projectar-se una intervenció en un jaciment arqueològic o en el seu entorn, ja sigui BIC o element catalogat, l’Ajuntament de Ciutadella requerirà del CIM la tramitació de l’expedient d’acord amb l’establert a l’article 11 de la llei 12/1998 de Patrimoni Històric de les Illes Balears.
Article 6. Obres de demolició
1. No es contempla en principi l’enderroc de cap element catalogat, llevat d'aquelles parts de la seva estructura o elements que sigui permès, segons els graus i categoria de catalogació de l'edifici, i sempre que aquestes obres resultin imprescindibles per a la seva màxima garantia d'estabilitat i seguretat.
2. La demolició requerirà l’elaboració d’un informe que argumenti la seva necessitat.
3. L’atorgament de la llicència requerirà un informe previ favorable del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca.
4. En tot cas la llicència d'obres o l’ordre d'execució preveurà tant les operacions de demolició com les d'altra naturalesa i el resultat final de l'actuació sobre l'immoble o parcel·la. La llicència d'aquest conjunt d'operacions es concedirà en una unitat d'acte.
5. La demolició no autoritzada o la provocació de ruïna per abandó o negligència d'un element catalogat, comportarà l'obligació de la seva reconstrucció en les condicions assenyalades a la Llei 12/1998, del Patrimoni Històric de les Illes Balears.
Article 7. Protecció dels entorns dels Béns d’Interès Cultural
1. Els entorns de protecció dels Béns d’Interès Cultural són aquells delimitats i/o modificats en base a les disposicions de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.
62 2. Qualsevol intervenció en l’entorn de protecció d’un Bé d’Interès Cultural haurà de comptar amb l’autorització de l’òrgan competent en matèria de patrimoni històric del Consell Insular de Menorca, prèviament a l’atorgament de la llicència municipal d’edificació i ús del sòl.
3. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció dels béns immobles d’interès cultural no podran alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé.
4. Es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del terreny.»
Article 8. Contingut dels documents complementaris per a la sol·licitud de les llicències en elements catalogats
1. Per a realitzar obres que afectin o puguin afectar elements inclosos en aquest Catàleg caldrà, a més de la documentació genèrica prevista pels projectes d’obres, aportar els documents següents: a) Justificació de la integració a l'entorn amb el plànol dels edificis contigus. b) Documentació fotogràfica exhaustiva de l’àmbit en que s’emmarqui l’actuació. c) Descripció dels materials que s’utilitzaran en les obres, assenyalant la seva idoneïtat respecte a l'entorn. d) Documentació gràfica contenint les preses dels serveis amb les seves dimensions i situació exacta. e) En el cas que es tracti d'obres parcials de reforma, croquis de detall dels elements singulars, indicant en tots ells els materials utilitzats. Tant la documentació de l'estat inicial com la de l'estat final seran les suficients per a la definició del projecte. f) Quan hi hagi obres de demolició haurà de quedar patent i clar el seu abast i la zona afectada.
Article 9. Obligació de conservació del patrimoni catalogat
1. El deure de la conservació, manteniment i custòdia dels elements catalogats correspon als seus propietaris, titulars d’altres drets reals i/o posseïdors, els quals estan obligats a facilitar la informació que demanin les administracions públiques competents sobre l’estat dels béns i la seva utilització. En tot cas, el règim jurídic de protecció dels béns del patrimoni històric se subjectarà a allò que preveu el títol II i demés disposicions aplicables de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears i aquella normativa sectorial que li sigui d’aplicació.
2. L’ús al qual es destinin ha de garantir-ne la conservació. Quan el propietari en faci un ús incompatible amb els seus valors, o estiguin en perill de destrucció o deteriorament greu, es podran expropiar per raó d'interès social, independentment d’altres responsabilitats que, amb aquesta actuació el posseïdor del bé hagués pogut cometre. Sens perjudici de l’expropiació procedirà l’assenyalament de les oportunes ordres d’execució.
63 3. Per mitjà d’un Pla Especial es podran considerar diversos nivells de protecció, en funció de la importància i significació de l’edificació i els seus elements.
4. Els elements catalogats hauran de conservar, si ho tenen, l'espai lliure contigu dins de la seva pròpia unitat predial recollida al Catàleg en iguals condicions ambientals que les actuals, sense perjudici de les plantacions, enjardinament, o elements auxiliars que es poguessin erigir segons el seu ús i destí.
5. L'obligació de conservar els elements catalogats d'un edifici, així com la de realitzar les intervencions d'acord amb les determinacions específiques que s'indiquin no suposa en cap cas una situació de vinculació singular, ni que l'execució de les obres superi el límit del deure de conservació del propietari.
6. Els propietaris de béns catalogats podran demanar per a conservar-los la cooperació de l'Ajuntament i altres entitats i organismes competents, que la prestaran en condicions adequades.
7. L'Ajuntament desenvoluparà en les diferents ordenances fiscals municipals un règim d'ajuts als béns catalogats i a la rehabilitació d'habitatges en ells continguts que podrà contemplar, entre altres conceptes, exempcions o bonificacions en les taxes de llicència, impost de béns immobles i impost sobre l'increment del valor dels terrenys, així com subvencions a fons perdut, ajut tècnic i de gestió, i premis per a la restauració o rehabilitació.
8. D’acord amb l’article 7 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, i concordants de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears, l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca promourà per si mateix, o amb la col·laboració d’altres organismes i/o entitats, el manteniment, la neteja, l’eliminació controlada de la vegetació que pot destruir els béns integrants del patrimoni històric existents al seu terme municipal; la restauració d’elements degradats; la consolidació d’estructures en mal estat i totes les actuacions necessàries dirigides a la protecció dels elements i espais inclosos en aquest Catàleg; el manteniment de les característiques ambientals de l’entorn dels béns del patrimoni històric; i la vigilància periòdica per tal de fer un seguiment de l’estat de conservació i neteja, a més d’evitar qualsevol tipus d’actuació contrària a la protecció del Patrimoni i que impossibiliti en el futur el seu estudi científic; actuacions com poden ser moviments de terres, reaprofitament d’elements estructurals, excavacions i prospeccions clandestines, actuacions urbanístiques, abocament d’escombraries, instal·lació de publicitat, etc.
9. Així mateix, l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca promourà la recerca i difusió del seu patrimoni històric i vigilarà que no es posin entrebancs per part de la propietat privada per a la visita dels béns del patrimoni històric i potenciarà la senyalització d’accessos, la dotació d’aparcaments de vehicles en zones properes a les protegides i la col·locació de plafons informatius sobre les característiques dels béns del patrimoni històric més importants.
Article 10. Nivell de conservació i grau d’interès
64 1. Els nivells o estat de conservació dels elements catalogats es graduen de més ben conservat a degradat, segons la següent gradació: a) Bo: Bon estat general de conservació, especialment en el seu volum exterior i elements de façana. b) Mitja: Element sense perill imminent de degradació, però amb patologies concretes d’algun element. c) Dolent: Element amb un mal estat generalitzat o algun element puntual en avançat estat de degradació.
2. El grau d’interès es determina d’acord amb la següent classificació: I. Elements singulars o de gran interès, que haurien de gaudir d’un grau de protecció 1. II. Els que són importants a dins del seu entorn, que tenen un interès etnològic, historicoartístic o científic, i que poden aportar un valor documental o com a exemple de la producció artística local. III. Els que tenen un interès puntual i un valor etnològic, historicoartístic o científic escàs, però que cal considerar.
3. El grau de protecció es determina d’acord amb la següent classificació: I. Elements catalogats on la seva protecció afecta a tot element en general, i, en especial, als elements esmentats a la descripció inclosa a la fitxa corresponent. II. Sense arribar a tenir un interès global com per gaudir d’un grau 1, tenen interès en el seu conjunt, i tenen significació en l’entorn en el qual es troben. i per això mereixen ser conservats. III. Interès puntual en algun element característic per els elements etnològics i per els edificis, es determina la conservació de la façana principal i del seu règim d’alçades, cornises i cossos volats. IV. En edificis equival a la protecció d’elements puntuals o específics. La resta de l’edifici no gaudiria d’una protecció definida.
Article 11. Règim de les zones del patrimoni arqueològic i paleontològic
1. El règim de les zones del patrimoni arqueològic i paleontològic se sotmetrà a les disposicions contingudes en el títol III de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears. Totes les zones arqueològiques i paleontològiques relacionades a aquest Catàleg i aquelles que en el futur es descobreixin, han de ser objecte de conservació i protecció, prohibint- s’hi qualsevol obra o activitat que pugui pertorbar-ne el manteniment o comprometre’n la valorització.
2. Els instruments de planejament sectorial o urbanístic hauran d’adoptar una delimitació topogràfica estricta, a una escala mínima de 1:5.000, així com les previsions necessàries per a la protecció, si el cas concret la requereix.
3. En defecte de plans especials o projectes de protecció, a les zones arqueològiques es diferenciarà l’àrea ocupada per les restes arqueològiques i l’àrea de protecció. L’àrea pròpiament
65 arqueològica es delimita pel polígon circumscrit a les restes i a una anella exterior de dos metres d’amplada. L’àrea de protecció està formada per una anella exterior, l’amplada de la qual serà equivalent a la mitjana de les diagonals més gran i més petita amb el límit de 10m i el màxim de 70m.
4. A les àrees pròpiament arqueològiques només es poden fer obres d’excavació, conservació i dignificació. En tot cas, en sòl rústic, a les àrees de protecció de zones arqueològiques, és prohibida l’edificació i qualsevol activitat de transformació de l’estat natural dels terrenys. Qualsevol moviment de terres o actuació a menys de 200 m de les àrees de protecció requerirà la prèvia aprovació d’un pla o projecte de protecció.
5. Les intervencions arqueològiques o paleontològiques per obres en sòl urbà o urbanitzable se sotmetran al que es preveu en l’article 59 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, i aquella normativa sectorial que li sigui aplicable, a més del Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric.
6. Mentre no s’aprovi el planejament especial de protecció, no es podran adoptar alineacions noves, ni autoritzar alteracions de l’edificabilitat ni parcel·lacions ni agregacions.
Article 12. Règim de les zones del patrimoni etnològic
1. Formen part del patrimoni etnològic els llocs i els béns mobles i immobles, com també els coneixements i les activitats que són o han estat expressió rellevant de la cultural tradicional del poble de Ciutadella en els aspectes materials, econòmics, socials o espirituals.
2. El planejament especial podrà estendre el nombre d’edificacions i elements objecte d’aquesta protecció i precisar les mesures amb aquesta finalitat.
3. El seu règim jurídic és el que s’estableix en el títol IV de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, i demés normativa sectorial que li sigui d’aplicació.
Article 13. Elements vinculats
1. Quan un o més dels elements catalogats com a patrimoni etnològic formin conjunt amb altres per la seva proximitat o relació, o d’unitats d’explotació agrícola-ramadera amb cases de camp o “llocs”, tindran la consideració de llocs o espais d’interès etnològic i gaudiran de les mateixes àrees de protecció que aquells. En aquests espais no es podran fer altres obres o actuacions que no siguin les de conservació, restauració, rehabilitació o consolidació, excepte les reformes necessàries per garantir la continuïtat de l’ús pel qual foren construïts. Aquestes hauran de ser degudament justificades i documentades gràficament, i obtenir el vist i plau de la Comissió Insular del Patrimoni Històric, abans que l’Ajuntament atorgui la llicència. En tots els casos s’exigirà als promotors que incloguin a la documentació del projecte un informe, redactat per un professional competent en patrimoni, avaluant l’impacte de les actuacions proposades.
Article 14. Publicitat i instal·lacions tècniques
66 1. En els béns integrants del patrimoni històric objecte de regulació en aquest capítol, per a la col·locació d’anuncis i rètols publicitaris caldrà, a més de la llicència municipal, l’autorització de l’òrgan competent en matèria de patrimoni històric del Consell Insular de Menorca, excepte quan existeixi un pla especial aprovat definitivament que ho reguli. Els rètols que anuncien serveis públics, el de senyalització i els comercials hauran de ser harmònics amb el conjunt.
2. També es prohibeix la col·locació de qualsevol tipus de cables, antenes i conduccions aparents.
Article 15. Revisió d’aquest Catàleg
1. Aquest Catàleg és susceptible de ser revisat o modificat per inclusions o exclusions, per alteració del nivell de protecció, o per modificacions del contingut de les fitxes individualitzades, d'acord amb el que es disposa en aquestes normes i la legislació vigent.
2. Els elements i espais d’interès que es puguin descobrir i localitzar a Ciutadella amb posterioritat a l’aprovació d’aquest Catàleg seran objecte de l’informe pertinent i de la seva inclusió en el mateix, si s’escau, quedant sotmesos a les mateixes normes de protecció.
67 ANNEX
Aquest document inclou:
- Fitxes del catàleg d’elements i espais protegits - Arxiu fotogràfic, explicar les carpetes d’arxiu fotogràfic com s’estructuren - Shapefiles d’ordenació i informatius - Sèrie de plànols informatius: Cadastre de Miquel Sorà (1861). DIN A1 (1:30.000) / DIN A3 (1:60.000) Els llocs de Ciutadella i proposta de delimitació de llocs Proposta de delimitació de sectors per a la codificació
El Pla General, en la seva sèrie de plànols d’ordenació, incorpora el plànol 2.4. Béns a conservar i protegir (1 plànol guia a escala 1:30.000 i 29 fulls del terme municipal de Ciutadella a escala 1:5.000) amb tots els elements que aquest catàleg incorpora.
68