DOCSLIB.ORG

El Mirador, Centre De Descoberta De Les Garrigues

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Mirador, Centre De Descoberta De Les Garrigues El Mirador, centre de descoberta de les Garrigues: El Consell Comarcal de les Garrigues ha creat un espai amb l'objectiu de fomentar i promocionar la comarca: El Mirador, Centre de Descoberta de les Garrigues. Aquest Centre pretén portar el visitant a fer un viatge per la comarca, ensenyar-li els llocs d'interès que pot visitar, despertar-li inquietud pel nostre patrimoni i convidar-lo a descobrir la comarca. El Mirador, Centre de Descoberta de les Garrigues permet una visita dinàmica i guiada a través de tècniques audiovisuals, i pretén entretenir, sorprendre i, sobretot, informar el visitant. L’espai està dividit en cinc apartats: Introducció de les Garrigues Memòries d'oli i pedra Gastronomia i productes representatius L'oli, l'elixir daurat Pantalla tàctil amb informació i rutes de la comarca El símbol de la nostra terra: l'oli L’element que identifica i defineix l’agricultura de la comarca és el conreu de l’olivera. L’oli d’oliva verge extra, de denominació d’origen Garrigues, es produeix a partir d’olives de la varietat arbequina. El procés d’obtenció de l’oli es realitza a les cooperatives pageses o als molins particulars que hi ha a la majoria de pobles de la comarca. L’oli que es produeix a les Garrigues és de màxima qualitat i s’obté esprement les olives mitjançant sistemes mecànics o altres mitjans físics sense cap manipulació ni procediment químic, i sense addició de colorants ni conservants; és, per tant, el suc d’oliva natural. Accessos Autopista AP-2. Sortida 7 N-240 de Tarragona a Lleida A-II, sortida de Mollerussa a 15 km de les Borges Blanques RENFE (Al mateix edifici del Consell Comarcal) Línia Lleida-Barcelona Av. de Francesc Macià, 54 25400 Les Borges Blanques Distàncies Tel. 973 14 26 58 - Fax 973 14 01 06 25 km fins a Lleida [email protected] 75 km fins a Tarragona 160 km fins a Barcelona 230 km fins a Girona Accesos Autopista AP-2. Sortida 7 a les Borges Blanques i sortida 8 a l'Albi. N-240 de Tarragona a RENFE Distancies: Línia Lleida-Barcelona Lleida 25 km des de Lleida A-II, sortida de Mollerussa a (Vinaixa, Floresta, les Borges 75 km des de Tarragona 15 km de les Borges Blanques i Juneda) 160 km des de Barcelona Blanques 230 km des de Girona Ajuntament Les Borges Blanques Recordem, vivim i sentim la figura de Francesc Macià. L’Espai Macià és un centre d’interpretació de la figura de Francesc Macià. A l’Espai Macià es mostra, comparteix, recupera, preserva i difon el patrimoni documental, gràfic, audiovisual i sentimental lligat a Francesc Macià. És un centre on sentiràs de ben a prop la Figura de Francesc Macià. Si véns a l’Espai Macià: Coneixeràs una figura imprescindible de la història de Catalunya, que ha influït en la definició de la identitat catalana. Participaràs d’un diàleg visual sobre les llibertats dels pobles. Descobriràs els detalls del transfons humà, ideològic, sociocultural i polític de Francesc Macià. Què t’espera a l’Espai Macià. Trobaràs una exposició permanent sobre Francesc Macià abocada als sentits, sorprenent, fascinant. S’organitzaran activitats puntuals, conferències, debats i actes per a tota la família sobre el valor de la llibertat dels pobles. Es proposaran tallers, activitats didàctiques i trobades d’aprenentatge sobre Francesc Macià, la història contemporània europea, els drets humans fonamentals i la cultura democràtica. Podràs conèixer la comarca de les Garrigues, el vincle de Francesc Macià amb aquesta comarca, la seva gent i els seus productes de qualitat. Per reserves El Mirador: Per reserves Espai Macià: Teléfon: 973 14 26 58 Teléfon: 973 14 08 74 Fax: 973 14 01 06 Fax: 973 14 31 70 (ajuntament) Correu: Correu: [email protected] informacio@centreinterpretaciogarrigue s.com Pàgina web: www.espaimacia.cat Adreça: Plaça Ramon Arqués, 5 Adreça: Av. de Francesc Macià, 54 PREUS DE L’OFERTA: Pack general: 5€ (espai Macià) + 1,50€ (El mirador)= 6,50€ Pack reduït:3€ (espai Macià) + 1€ (El mirador)= 4€ .
Load more

Recommended publications
  • 1 / 11 Ponència Tècnica De La Comissió Territorial D
    PONÈNCIA TÈCNICA DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE LLEIDA Ordre del dia de la sessió del 19 de març de 2014 Número: 2/2014 1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior, si escau. INFORMES PER AL PROCEDIMENT D'AVALUACIÓ AMBIENTAL Comarca Alt Urgell 2. Josa i Tuixén 2014 / 053020 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament a l'àmbit de Les Llagunes PLANEJAMENT Comarca Garrigues 3. Juneda 2012 / 048843 / L Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal als sectors PMU 3 i PMU 4 Comarca Pallars Sobirà 4. Esterri d'Àneu 2013 / 052523 / L Modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal dotació d'aparcament, nombre de plantes i errades al Catàleg de béns protegits Comarca Pla d'Urgell 5. Golmés 2013 / 052448 / L Modificació del Pla especial urbanístic línia 110 kV Mollerussa-Tàrrega que afecta el traçat corresponent al polígon 1, parcelles 41, 42, 107, 113, 121, 129 i 9004 Comarca Segrià 6. Aitona 2014 / 052822 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament de l'àmbit de la zona 5 1 / 11 7. Alcarràs 2013 / 052705 / L Modificació núm. 3 del Pla d'ordenació urbanística municipal, adaptació normativa del sòl no urbanitzable 8. Alpicat 2013 / 052147 / L Tercera modificació del Pla d'ordenació urbanística municipal de correcció dels articles 138, 139 i 140 de les Normes urbanístiques en referència a l'ús esportiu, industrial categoria primera i segona, recreatiu i espectacles a les zones d'edificació amb claus 3, 4 i 5 9. La Portella 2013 / 052006 / L Modificació de les Normes subsidiàries de planejament per l'ajust de límits del carrer Montsec 10.
    [Show full text]
  • A Partir Del Següent Des De La Data De Publicació D’Aquest Anunci O Persones Expressament Delegades Per Això
    24 BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA NÚM. 82 18 DE JUNY 2005 a partir del següent des de la data de publicació d’aquest anunci o persones expressament delegades per això. Si aquest és en el Butlletí Oficial de la Província dissabte o festiu la presentació de pliques finalitzarà a la mateixa b) Oficina de presentació: Registre general hora del següent hàbil. c) Òrgan davant el qual es reclama: Ple de l’Ajuntament De quedar deserta aquesta subhasta, es celebrarà una segona, En el supòsit que no es presenti cap reclamació, el pressupost es amb les mateixes condicions onze dies desprès de l’anterior considerarà definitivament aprovat. sense necessitat de nova informació pública. Tuixent, 6 de juny de 2005 Les despeses de publicació de l’anunci aniran a càrrec de L’alcalde, Josep Pallerola i Porta l’adjudicatari. Tuixent, 6 de juny de 2005 L’alcalde, Josep Pallerola Porta AJUNTAMENT DE JOSA I TUIXENT EDICTE 5013 Aprovat per l’Ajuntament de Josa i Tuixent i EMD de Josa de AJUNTAMENT DE JUNEDA Cadí, els plecs de condicions econòmico administratives, que EDICTE 4955 hauran de regir per les subhastes de fusta corresponent a l’any Per decret de l’Alcaldia de data 9 de juny de 2005 es va aprovar 2005, en les forests de la pertinença d’aquest Ajuntament i Entitat inicialment el Pla Parcial Sector de sòl urbanitzable delimitat de respectivament: número 84 del catàleg del CUP de la província, caràcter industrial (Sud-I-Carretera de Torregrossa), i anomenat Plana Fenerals i Clot de l’Arp i número 104 del catàleg simultàniament el projecte d’urbanització comprès en l’àmbit del CUP de la província, anomenat Catarro, que han estat d’actuació.
    [Show full text]
  • Un Total De 15 Estacions De Les Línies R12 I R13-R14
    Comunicat de premsa La integració tarifària a la Rodalia de Lleida comença aquest dilluns amb descomptes de fins al 87% respecte el preu del bitllet senzill S’aplicarà a tots els serveis regionals de la demarcació, és a dir, un total de 15 estacions de les línies R12 i R13-R14 Comprenen els serveis que connecten Lleida amb Anglesola, Artesa de Lleida, Bell-lloc d'Urgell, Bellpuig, Castellnou de Seana, Cervera, Golmés, Juneda, la Floresta, les Borges Blanques, Mollerussa, Puigverd de Lleida, Sant Guim de Freixenet, Tàrrega i Vinaixa La integració facilitarà fins a tres transbordaments (tren, bus interurbà i bus urbà) usant el mateix títol de transport i sense cap cost afegit Aquest dilluns, 16 de març, s’implanta la integració tarifària a la Rodalia de Lleida, el que suposarà que els usuaris podran viatjar amb bus i tren usant un sol títol de transport i a un preu entre un 39% i un 87% més barat que el del bitllet senzill de tren, en funció del títol i del trajecte. Quedaran integrades les 15 estacions dels serveis de regionals de les línies R12, entre Sant Guim de Freixenet i Lleida-Pirineus, i R13-R14, des de Vinaixa fins a Lleida. Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 4 Comunicat de premsa La Rodalia de Lleida està concebuda com un sistema combinat de bus+tren. Al desembre ja es va posar en funcionament el bus exprés entre Cervera i Lleida, amb un balanç de 13.671 usuaris el primer mes.
    [Show full text]
  • Aproximació a Les Partides I Subpartides Actuals De Juneda (Documentació, Etimologia I Costumari)
    URTX APROXIMACIÓ A LES PARTIDES I SUBPARTIDES ACTUALS DE JUNEDA (DOCUMENTACIÓ, ETIMOLOGIA I COSTUMARI) Joan Cornudella Olivart APROXIMACIÓ A LES PARTIDES I SUBPARTIDES ACTUALS DE JUNEDA (DOCUMENTACIÓ, ETIMOLOGIA I COSTUMARI) Abstract Los límites de los términos municipales siempre ofrecen originalidades. En el caso de Juneda, población fronteriza entre comarcas de regadío y de secano, se multiplican las paradojas. Por este motivo hemos realizado un inventario de las partidas y subpartidas actuales de su término basándonos en la variantes del topónimo, en la documentación antigua, en su situación geográfica y en su etimología, sea académica o popular. En algunas ocasiones hemos completado su descripción incluyendo costumbres y curiosidades que sólo recuerdan los agricultores, los pastores o los ganaderos de más avanzada edad. El paisaje del término municipal se ha transformado a lo largo de los años y, por consiguiente, también lo ha hecho su toponimia. The borders of the municipal limits always offer originalities. In the case of Juneda, a frontier town between irrigated and dry-land districts, the paradoxes multiply. For this reason, we have carried out an inventory of the actual plots and sub-plots in its limits basing ourselves on the variants in the place names, in the old documentation, their geographic situation and etymology, whether academic or popular. On some occasions, we have completed their description in- cluding customs and curiosities that are only remembered by the oldest farmers, shepherds or drovers. The landscape of the municipal area has changed with the years and, thus the place names with it. Paraules clau Juneda, toponímia, partides, etimologia, documentació, situació geogràfica, costumari, s.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
    Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
    [Show full text]
  • Onomàstica De Fulleda (Garrigues) 1
    Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 1 Santi Arbós i Gabarró Onomàstica de Fulleda (Garrigues) ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 3 Santi Arbós i Gabarró Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Santi Arbós i Gabarro Primera edició digital: juny 2009 Primera edició en paper: gener de 2004 De l’edició digital: © Societat d’Onomàstica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat A la Núria i el Guillem. A la família i amics en un sentit ampli. Als fulledencs, passats, presents i futurs. A la memòria de mossèn Josep Boada (1832-1880), iniciador de l’estudi de l’onomàstica fulledenca. Sumari Sumari 1. Introducció ......................................................................................................................................................11 1.1 Objectius i mètode de treball ............................................................................................................12 1.2 Quatre mots de Fulleda ......................................................................................................................15 2. Fonts documentals.........................................................................................................................................18
    [Show full text]
  • Les Garrigues 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. LES GARRIGUES 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA / ESPAI NATURAL ELS BESSONS NATURA / ESPAI NATURAL Secans de Melons-Alfés NATURA / ESPAI NATURAL SECANS DE BELIANES-PREIXANA Arbeca, Vilanova de Bellpuig NATURA / ESPAI NATURAL Muntanyes de Prades NATURA / ESPAI NATURAL Vall de Vinaixa NATURA/ESPAI NATURAL Mas de Melons i Secans de Lleida NATURA/AIGUA/ORNITOLOGIA Presa, refugi i cria aus aquàtiques L'Albagés NATURA / AIGUA Bassa de l'Acampada Puiggròs NATURA / AIGUA Herbassars de Castelldans Castelldans NATURA/AIGUA Banqueta del Canal Juneda NATURA/MIRADOR Mirador Bellaguarda NATURA/MIRADOR Mirador del Turó del Calvari Juneda NATURA/JARDÍ BOTÀNIC Arboretum de les Garrigues Dr. Barberà La Pobla de Cérvoles NATURA/BOSCOS zona forestal Cervià de les Garrigues NATURA/FAUNA Mas de Melons Castelldans NATURA Cova del Cintet L'Albi NATURA Roca Barrull Granyena de les Garrigues NATURA Tossal Gros Juneda NATURA Serra de la Llena La Pobla de Cérvoles NATURA Pedreres Tarrés CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Vall de la Coma L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres de la Balma dels Punts L'Albi CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Balma de les Roques Guàrdies Les Borges Blanques CULTURA/PINTURES RUPESTRES/PATRIMONI MUNDIAL Pintures rupestres del Cogul El Cogul CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Els Vilars Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMA Vila romana Arbeca CULTURA/ARQUEOLOGIA
    [Show full text]
  • VINCLES I ARRELS-3.Indd
    Antropologia i etnologia Pere Giné Alsinet Isidre Piñol Cerro LES CAMPANES DELS TOCS ANÀLISI DE L’INVENTARI DE LES CAMPANES DE LES GARRIGUES En aquestes "Les "nostres" campanes eren i són sempre bones, les "altres" campanes eren regulars, però les del poble veí eren i són les pitjors i, a més a més, ells no saben tocar-les" (pensament popular valencià) Introducció i estat de la qüestió n el pensament i en l’imaginari de la gent tothom sap i té molt clar què és una campana, almenys en el seu aspecte físic i de forma; el que potser ja no tenen tant clar és la seva funció al llarg del temps, la seva simbologia i encara menys el seu procés d’elaboració. Tot aquest conjunt d’in- terrogants i preguntes les trobem en alguns articles i lli- bres especialitzats sobre aquesta temàtica concreta, però el que ens interessa a nosaltres no són tant les qüestions tècniques ni científiques de la construcció de les campanes sinó conèixer la part més social, cultural i etnològica delE món de les campanes i, sobretot, saber quin és el patrimoni que tenim d’aquests elements o instruments si volem ser una mica més agosarats a la nostra comarca. La veritat és que quan parles de la feina que hem dut a terme referint-nos a l’inventari de les campanes, la gent es queda una mica perplexa o fins i tot desorientada; és a partir d’aquest mo- ment quan expliques la feina que es porta a terme, que s’adonen que existeix un patrimoni, que algú l’estudia i l’inventaria i el revaloritza en la mesura que li correspon.
    [Show full text]
  • ESTELES FUNERÀRIES DISCOÏDALS DE LES GARRIGUES Mateu Esquerda I Ribes Josep Gallart I Fernàndez Xavier Martí I Freixenet Josep Preixens I Llevadot
    de petjades ESTELES FUNERÀRIES DISCOÏDALS DE LES GARRIGUES Mateu Esquerda i Ribes Josep Gallart i Fernàndez Xavier Martí i Freixenet Josep Preixens i Llevadot INTRODUCCIÓ na estela és un monument, agents atmosfèrics, la qual cosa fa que els motius decora- generalment monolític, en tius esculpits es vagin esborrant pel pas del temps i que, forma de pilar o de làpida, actualment, sigui difícil distingir la decoració. Així mateix la erigit en commemoració o seva exposició a la intempèrie afavoreix que les seves su- record d’algun fet. Les este- perfícies es vegin afectades negativament per l’acció de lí- les funeràries de tipus dis- quens, fongs, molses, algues i fins i tot vegetació superior. coïdal són fites destinades Pel que fa a la cronologia de les esteles discoïdals de a senyalitzar, generalment, les comarques de la Catalunya Occidental –constitueix la el lloc on hi havia un enter- zona en què s’ha localitzat el nombre més important de rament dins els cementiris, peces– és difícil de precisar ja que quasi tots els exem- tot i que en algun cas haurien pogut ésser utilitzades en plars coneguts s’han trobat fora de context. Malgrat això, la delimitació de fossars o sagreres (MENCHON 1996, 67 i tenint en compte el seu origen en antics fossars parroqui- 2004,U 672-674). Serien, doncs, modestos monuments fune- als situats a redós de les esglésies romàniques, els motius raris destinats a senyalitzar generalment enterraments i, decoratius que duen, molt semblants als que trobem en en alguns casos, també fossars. edificacions ben datades, els temes iconogràfics o el mo- A nivell morfològic les esteles funeràries discoïdals tius heràldics representants, i també els motius epigràfics tenen dues parts ben diferenciades.
    [Show full text]
  • Tratamiento Y Gestión Colectiva De La Fertilización
    CASOS PRACTICOS DE GESTIÓN Y TRATAMIENTOS DE DEYECCIONES RAMADERAS PLAN DE GESTIÓN CONJUNTO “ADS LES GARRIGUES 2002” UN REFERENTE EXITOSO DE COOPERACIÓN ENTRE GANADEROS, INDUSTRIALES Y AGRICULTORES Mònica Jiménez Delgado Responsable Plan de Gestión Mail: [email protected] ECOFARM 16-18 ABRIL ABRIL 16-18 ECOFARM 2008 Salón EXPOAVIGA Telf: 973.100.505 - 687.939.288 GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS ”LES GARRIGUES” INTRODUCCIÓN 1 GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS ”LES GARRIGUES” Censo ganado Porcino 2007 Tarragona 8% Barcelona 29% Barcelona Girona Lleida Tarragona Lleida Girona 52% 11% Fuente: Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Alimentación i Acció Rural. Secretaria General MAPA DE CATALUÑA 2 COMARCA DE LES GARRIGUES Habitantes 19.974 (2005) Extensión 799,71 Km2 El olivo es el cultivo más extendido en la comarca. En algunos municipios también es importante la vid, para la producción de cava. En los municipios de Arbeca, Les Borges Blanques, Juneda, y Puiggròs, gracias al Canal de Urgell se cultiva alfalfa, maíz y sobretodo frutales. COMARCA DE LES GARRIGUES Puiggròs Juneda Arbeca Les Borges Blanques 3 GESTIÓN DE DEYECCIONES GANADERAS ”LES GARRIGUES” Cerdos de cebo Cerdas reproductoras COMARCA Lechones Cerdos de 20 a 49 kgde 50 a 79 kg de 80 a 109 kg de >109 kg Machos no han criado han criado TOTAL no cubiertas cubiertas cubiertas criando/reposo ALT CAMP 20065 20148 11504 5573 224 79 649 715 3871 1949 64777 ALT EMPORDÀ 47593 39077 46732 119632 8120 222 648 1785 6526 2934 273269 ALT PENEDÈS 2813 3957 3214 1711 74
    [Show full text]
  • La Memòria De La Tàpia. Estudi I Conservació Arquitectònica De Les Cabanes De Terra Al Terme De Juneda
    en el temps LA MEMÒRIA DE LA TÀPIA. ESTUDI I CONSERVACIÓ ARQUITECTÒNICA DE LES CABANES DE TERRA AL TERME DE JUNEDA Joan Cornudella Olivart Miquel Torrent Mateus A la família Ton del Tano, una de les últimes colles de tapiadors de Juneda 1. INTRODUCCIÓ: ORIGEN DE LA RECERCA I OBJECTIUS quest projecte d’estudi i con- del urgellenc de construcció de la tàpia. Actualment no hi servació arquitectònica de les ha cap altre treball sobre la memòria de la tàpia que afecti cabanes de terra al terme de el terme de Juneda, i menys cap inventari de les cabanes i Juneda parteix de molt poca tancats que existeixen. Cal recordar que al llarg d’aquests documentació. Només hi ha un anys han desaparegut moltes cabanes de terra que forma- únic antecedent d’estudi sobre ven part del paisatge rural junedenc. el tema en qüestió. És un ar- Per aquest motiu, hem cregut convenient inventariar ticle que va publicar l’histori- aquest patrimoni arquitectònic que està en procés de de- ador junedenc Jaume Torrent saparició amb la finalitat de donar a conèixer la fesomia l’any 1965 al butlletí interior d’aquest paisatge rural que viu, en el cas de Juneda, entre del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Formava part l’Urgell i les Garrigues. A més a més, ens ha semblat oportú d’un recull d’opuscles que versaven sobre els “Oficis que –aprofitant documentació diversa sobre el tema– apropar es batenA en retirada”. En concret, va dedicar un article als a la societat del segle XXI el model de treball tradicional tapiadors de Juneda que va ser reproduït –amb fotografies que s’ha utilitzat, des de períodes antics fins a l’actualitat, i dibuixos– al número 92 del butlletí esmentat (Barcelona, per construir cases, cabanes i tancats de terra.
    [Show full text]