Setmanari d’informació i de cultura religiosa 6 març 2011 Any XXXII ● Núm. 1.641 ● 2,40 euros

EL CARDENAL RAVASI REVELA QUE ARTISTES Una jove postulant mallorquina COM ENNIO MORRICONE FELICITARAN EL PAPA EN EL SEU ANIVERSARI SACERDOTAL a Iesu Communio P 11

Passeig per la Badalona romana

Agustí Codinach

El Museu de Badalona ha ampliat el conjunt arqueològic visitable i n’ha re- Seixanta obres novat les instal·lacions. Amb aquestes millores el públic pot gaudir de més de 3.000 m2 de ciutat romana força ben conservada, que inclou restes de les termes, el fòrum i diverses cases. En el mateix jaciment s’exposen centenars d’objectes i obres d’art trobats al subsòl de la ciutat, com ara la famosa Venus d’art per al Papa de Badalona. P 20-21

El cardenal Gianfranco Ravasi, president del Pontifi ci Consell de la Cultura, és un home erudit i de gran capacitat comunicativa. Promotor del nou atri dels gentils, en una entrevista concedida al nostre setmanari refl exiona Nova carta sobre el diàleg amb els no creients, sobre la relació entre fe i art, i sobre la identitat catalana, entre altres temes. pastoral El mes de juny, amb ocasió dels 60 anys de sacerdoci del Papa, ens explica el cardenal Ravasi, s’ha convidat 60 artistes de diferents disciplines perquè «Al servei del presentin una obra pròpia i original com a regal a Benet XVI per a aquest aniversari. Hi seran, entre altres, el compositor Ennio Morricone, amb una nostre poble» partitura, i l’arquitecte Santiago Calatrava, amb un projecte d’església. P 5 La nova carta pastoral dels bisbes catalans, Al servei del nostre poble, es presentarà a mitjan d’aquest mes de març i vol ser una actualització d’Arrels cristianes de Catalunya, el document més important Sang als mòbils Busca’ns al de l’Església catalana en el segle XX. A Al Bona part dels Facebook i clica servei del nostre poble, que Catalunya Cris- minerals emprats «m’agrada» tiana publicarà en el pròxim número, els en la producció dels bisbes catalans refl exionen sobre els reptes mòbils provenen de de l’Església i de la societat actuals. P 24 les mines de coltan situades a l’est del Congo, una zona en confl icte permanent Sumari controlada per dife- rents grups armats, P 3-4 La venerable Anna M. Janer serà beatifi cada que aprofi ten la comercialització P 22 Solsona: ordenació del diaca Joan Güell d’aquests minerals per fi nançar una P 29 Desè aniversari d’E-cristians cruenta guerra civil que en els darrers 15 anys ha causat la mort de més de cinc milions de persones. La con- P 32 Ponència del P. Josep M. Soler al Romea clusió és irrefutable: els nostres mòbils estan tacats de sang. Així ho palesa el documental Blood in the mobile («Sang al mòbil»), presentat P 33 Els Misteris del Rosari a la Pia Almoina recentment a Barcelona pel seu director, Frank Poulsen. P 28 2 6 març 2011 Opinió

Editorial

Director: Mn. Jaume Aymar i Ragolta Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Samuel Gutiérrez, Rosa M. Jané, Carme Munté, Rosa Peraire Cap a una Lingüista: Montserrat Pibernat Arxiu i fotografia:Eulàlia Grande Corresponsals: Mónica García, BARCELONA; Guillem Farré, CASTELLÓ; Víctor Gay, GIRONA; Jordi Curcó, LLEIDA; Cristina Sànchez, MALLORCA; Marta Nin, ROMA; Júlia Ayala, SOLSONA; Joan Boronat, normalització del TARRAGONA; Víctor M. Cardona, TORTOSA; Patrícia Navas, URGELL; Xavier Bisbal i Jordi Castellet, VIC Col·laboradors d´aquesta setmana: M. Pilar Adín, José M. Almuzara, Pilarín Bayés, Enric Benavent, Joan Carrero, Agus- tí Codinach, Delfí Dalmau, F. Diego Espuny, Pau Font, Enric món confrare Frigola, Francesc Gamissans, Carmen García, Núria Gispert, Joan Guiteras, Visitación Lorenzo, Dani Majà, Joan A. Mateo, Joan Minguella, Marta Miquel, Victòria Molins, Glòria Monés, S’ha celebrat a Mataró el V Congrés Un dels congressistes es preguntava per Francesc Nicolau, Antoni Oliva, Joan Ortiz, Armando Pego, Català de Congregacions, Confraries i què en els plans diocesans, en les parrò- Hilari Raguer, Peio Sánchez, Lluís Serra, Valentí Serra, Pere Germandats de Setmana Santa. La par- quies i moviments, no es tenen prou en Tena, Josep M. Tomàs, P-J Ynaraja. ticipació ha estat nodrida i la presència compte els confrares i confraresses, els Redacció, administració, publicitat i promoció: eclesial, rellevant. Hi ha una gran vitalitat membres de les germandats, els congre- C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA a Catalunya i a tot l’Estat d’aquests grups gants: molts agents pastorals els conside- Tel. 934 092 810, Fax 934 092 775 humans que són cossos socials intermedis ren un món a part, quan de fet participen a/e: [email protected] (Redacció) entre la persona i la resta de la societat, en el fòrum d’organitzacions catòliques i a/e: [email protected] (Administració àmbits on molts se senten útils i recone- responen generosament quan són cridats. i subscripcions) guts perquè propicien una participació Al mateix Mataró, la Comissió de Setma- a/e: [email protected] (Publicitat) fructuosa. Al Congrés de Mataró s’ha na Santa va col·laborar activament en la Pàgina web: www.catalunyacristiana.cat fet palesa també la síntesi normalitzada correcta organització de la beatificació entre elements catalans i andalusos. Les del Dr. Samsó. Va ser també un signe de www.facebook.com/catalunyacristiana processons de Setmana Santa atrauen normalitat que en el marc del Congrés Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa milers de creients i, també, de no cre- es presentés la Jornada Mundial de la Jo- Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l’evangelització ients. Hi ha persones que van a veure les ventut. Cal tenir present que molts joves i la cultura processons o fins i tot que hi col·laboren entusiastes participen de la vida de les Publicitat: Josep Harris arreglant o portant passos, no practicants congregacions, les confraries i les ger- Promoció: Alfons Miralles habituals, o que diuen que no creuen, mandats. Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Janet Duatis però que troben en aquestes accions la A més aquestes entitats han tingut his- (subscripcions) resposta a una necessitat profunda: pot- tòricament i tenen en l’actualitat una Autoedició i compaginació: Carlos Aguado ser és la força de la tradició o el fet de dimensió caritativa: com un signe, en el Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km palpar d’alguna manera el misteri que marc del Congrés, s’ha lliurat la recap- 34. Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 hi ha darrere d’aquestes manifestacions tació del Concert Solidari de bandes de 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79 tradicionals centenàries, o la constatació les Germandats de la ciutat a Càritas In- que el drama de Jesús continua avui en terparroquial de Mataró. A la capital del Difusió controlada per el món. Sigui com sigui cada any hi ha Maresme l’Església ha contribuït a crear agnòstics que esperen també amb delit la vincles solidaris de les confraries entre Membre de la UCIP Setmana Santa. Aquestes manifestacions elles i també amb la resta de la ciutat. Cal International Catholic Union of Press sovint silencioses de religiositat popular felicitar els preveres i laics que ho han fet Membre de l’APPEC tenen una vessant pedagògica: els passos possible. Associació de Publicacions Periòdiques en català de Setmana Santa són catequesis oportu- SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀ nes per a una societat que, en gran part, ha perdut els referents cristians. El bisbe Catalunya, resta de l’Estat espanyol i Andorra: 120 € TELÈFON PER ALS SUBSCRIPTORS Joan Carrera escrivia fa uns anys a propò- Gibraltar i Portugal: 120,1 € sit de dues processons catalanes massives: Hem obert un telèfon d’atenció perquè els subscriptors puguin notificar Resta d’Europa: 195,10 € «Em va cridar l’atenció... les mirades mera- qualsevol incidència en la distribució Amèrica i Àfrica: 233,11 € vellades de molts nens, fixes en els passos. del setmanari. Àsia i Oceania: 311 € Potser perquè un santcrist o una marede- 933 613 660 El setmanari rep l’ajut del Departament de Cultura i déu ja no els són imatges habituals...» Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

La tira del primer Pla Per Pilarín

Una de les catedrals Residència del copríncep Capital olímpica...... I, a l’octubre, escenari de més xules del d’un país sobirà... la beatificació d’una romànic mundial... monja. La Seu d’Urgell

Qui en anna m. janer dóna més? 3 En primer pla 6 març 2011

Primera beatificació en territori d’Urgell Anna Maria Janer va dedicar la seva vida a atendre les persones marginades del seu temps

M. C. Orduña nitats a l’Hospitalet i a Badalona. A la la zona carlina. Després La Seu d’Urgell residència de la Seu d’Urgell descansen de consultar-ho amb les restes de la fundadora. Al Principat les seves germanes, va L’anunci de la propera beatificació, el d’Andorra és present el col·legi Mare accedir a aquesta peti- 8 d’octubre, de la venerable Anna Maria Janer de Santa Coloma i l’escola Sagra- ció. Es va fer càrrec dels Janer, fundadora de l’Institut de Germa- da Família d’Escaldes. hospitals de campanya nes de la Sagrada Família d’Urgell, ha Més enllà de les activitats concre- de Solsona, Berga, la provocat una gran alegria a la diòcesi tes, la missió de les Germanes de la Vall d’Ora i la Boixa- d’Urgell: aquesta serà la primera bea- Sagrada Família d’Urgell participa de dera. Va ser reconegu- tificació que es viu en terres urgellen- la missió evangelitzadora de l’Església. da pels combatents de ques. El papa Benet XVI va aprovar el Un profund sentit eclesial i de comunió tots dos bàndols com la mes de desembre el decret de miracle amb els representants de l’Església ha «Mare». per a la seva beatificació. marcat la vida de l’Institut des dels seus Acabada la primera S’han començat a preparar les acti- inicis, així com el sentit d’encarnació en guerra carlina, ella i tres vitats d’acollida per al dia 8 d’octubre, les realitats humanes. La fundació de germanes van ser fetes en les quals estaran implicades diverses l’Institut de Germanes de la Sagrada presoneres i van haver institucions locals de la Seu d’Urgell. Família d’Urgell va tenir lloc el 29 de d’exiliar-se a l’hospital L’acte central, una Eucaristia d’Acció de juny de 1859 al Sant Hospital de la Seu de Sant Josep de la Gra- Gràcies, és previst que se celebri a la d’Urgell. La ciutat de la Seu d’Urgell és ve de Tolosa de Llengua- catedral de Santa Maria d’Urgell, en un un centre neuràlgic de les celebracions doc. El 1844 va retornar acte multitudinari, presidit per l’arque- del proper dia 8 d’octubre, com ho va a l’hospital de Cervera. bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, ser també l’any 2009 amb la celebració Cinc anys després va Mons. Joan Enric Vives, i amb presència dels 125 de la creació de l’Institut, quan passar com a directora de les autoritats de la Seu d’Urgell i del van participar germanes provinents de a la Casa de Caritat o Principat d’Andorra, ja que aquesta se- tots els països on actualment es troba de Misericòrdia de la rà la primera beatificació vinculada al estesa la congregació. mateixa ciutat. Acollia Principat, on Anna M. Janer va fundar nens orfes, joves disca- escoles per a noies que avui es mante- Dona d’avantguarda en un pacitats i ancians. Tam- nen en actiu i donen un gran servei. segle molt convuls Solsona), en una família de profundes bé es feien classes per a nens i nenes El perfil humà de la fundadora de conviccions cristianes. Va ser la tercera externs. La pesta havia deixat un rastre l’Institut de Germanes de la Sagrada Anna Maria Janer va dedicar tota la de quatre germans. A causa de la guerra molt amarg a la diòcesi d’Urgell, com Família d’Urgell ens mostra algú amb seva vida a atendre les persones margi- del Francès i de les seves conseqüències en tants altres indrets de Catalunya a una gran capacitat de superació i de do- nades del seu temps: els malalts pobres es va familiaritzar des de petita amb el finals del segle XIX. El bisbe d’Urgell, nació al seu entorn humà, però també i incurables, els empestats, els ferits de sofriment humà. Josep Caixal Estradé, un home també una persona resolutiva, amb gran ca- guerra, els infants orfes, els ancians sols. Als divuit anys, va entrar a formar avançat al seu temps en molts aspectes pacitat d’organització, amb una visió L’amor a Déu i al proïsme és el que mou part de la Germandat de Caritat de de la seva gestió pastoral, tenia seri- avançada al seu temps que va fer que aquesta dona a actuar, a sortir de si ma- l’hospital de Castelltort de Cervera. oses dificultats per mantenir un hos- moltes dones canviessin el signe de la teixa per atendre la necessitat concreta Les germanes tenien cura dels malalts pital de pobres, que havia passat per seva vida entrant a formar part d’un de l’altre. i pobres de l’hospital i donaven classes i diverses vicissituds històriques des de projecte d’atenció als malalts necessi- Aquest do rebut és el que Anna Maria catecisme al Real Colegio de Educandas la seva creació. tats (amb la fundació del Sant Hospi- Janer deixa per herència a les germanes de la mateixa ciutat. Després de profes- Coneixent l’activitat de l’Anna M. Ja- tal de la Seu d’Urgell, la seva primera i els laics que continuen avui fent pre- sar, va rebre els encàrrecs de mestra de ner, el 1859 li va fer l’encàrrec d’establir obra a la diòcesi d’Urgell) i també als sent l’amor de Déu amb aquest servei novícies i de superiora. una germandat de caritat a l’hospital infants, amb projectes educatius per a quotidià i senzill d’estimar els nens, els El 1833 va esclatar la primera guerra de pobres malalts de la Seu d’Urgell. noies que van trencar amb l’estigma de joves, els malalts i els avis amb unes no- carlina i l’hospital de Castelltort es va El 29 de juny del 1859 va fundar l’Insti- l’analfabetisme per a moltes noies de tes distintives: la dimensió universal de convertir en hospital militar. El 1836, la tut de Germanes de la Sagrada Família l’àmbit rural al segle XIX i a principis la caritat, la identificació amb la situació junta de l’hospital va expulsar les ger- d’Urgell, dedicat a l’educació cristiana del XX. dels altres tot descobrint-hi Jesucrist, manes. Durant un curs va exercir de de nens i joves i a l’assistència de ma- La seva gestió va significar l’obertura una actitud previsora que vetlla pel bé mestra al Real Colegio de Educandas. lalts i ancians. El 1860 el bisbe d’Urgell d’escoles que van fer una tasca per la de tots i un amor estable, pacient, fidel Després de la batalla de Gra, va marxar va aprovar les regles i constitucions de igualtat de condicions de les dones en i misericordiós que mai no es cansa de cap a Solsona per posar-se a disposició l’Institut. La Casa de Caritat de Cervera la societat del moment que es fa potser donar-se. de la diòcesi. es va unir al nou Institut. difícil d’entendre sota la perspectiva del Aquesta dona de gran coratge va La seva arribada va coincidir amb la El 1863 va fundar personalment el segle XXI. Però sens dubte, impulsada néixer el 18 de desembre del 1800 a visita de Carles de Borbó, que li va de- col·legi de Cervera i l’hospital de Tremp. i obligada en certa manera pel bisbe Cervera (la Segarra – Lleida – diòcesi de manar que coordinés els hospitals de Més endavant, entre altres, el col·legi Caixal, que li va fer un encàrrec molt d’Oliana (1864), l’asil de Sant Andreu de complex donades les penúries econòmi- Palomar (1866), i els col·legis de Llívia ques del moment, va engegar un motor (1868) i de Les Avellanes (1872). Les ger- que avui significa que l’Institut de Ger- manes obtenien per concurs la plaça ofi- manes de la Sagrada Família d’Urgell es cial de mestra. Durant la seva vida van trobi present en onze països del món: tenir lloc vint-i-tres fundacions. a Espanya, Andorra, Itàlia, Argentina, Amb la revolució del 1868, nombroses Paraguai, Uruguai, Xile, Colòmbia, comunitats van ser dissoltes i les germa- Mèxic, Perú i Guinea Equatorial. És nes es van dispersar. Entre 1874 i 1880 va una presència que es desenvolupa en ser relegada dintre del mateix Institut a diversos camps d’acció: escoles, hospi- causa de la nova orientació que va voler tals i residències, missions, parròquies, donar-li un director espiritual. El 1880 temps lliure i altres apostolats compa- es va celebrar a Talarn el primer capítol tibles amb el carisma. general que la va elegir canònicament L’any 2009 es van celebrar 125 anys de com a superiora general. El 1883 va ser l’inici d’aquesta gran tasca. A Catalunya, elegida vicària i primera consellera gene- aquesta congregació és present a escoles ral. Va passar els darrers anys de la seva a Barcelona —Sant Andreu de Palomar vida en aquest poble lleidatà envoltada i Avinyó—, a Sabadell, al Masnou, a d’alumnes, de noies que es preparaven Viladecans i a Lleida, a Matadepera amb per ser religioses i de professes joves. Va una llar d’infants; a residències d’avis a demanar de morir a terra com a penitent Sant Andreu de Palomar, Matadepera i per amor a Crist. Va morir l’11 de gener Cervera; i als hospitals de la Seu d’Urgell del 1885 a Talarn (Pallars Jussà – Lleida i de Valls. També compta amb comu- Alumnes del col·legi Mare Janer de Santa Coloma, al Principat d’Andorra. – diòcesi d’Urgell). 4 6 març 2011 En primer pla

mare fundadora m’ha curat!» Padrós va ser examinada per diversos Història del miracle metges que van constatar la desapari- ció de la simptomatologia dolorosa a les articulacions i la plena recuperació Ana Padrós es va curar gràcies a la intercessió d’Anna M. Janer funcional, i passà la resta dels seus dies ajudant al menjador i a la infermeria de M. C. Orduña l’Asil Municipal del Parque. Se celebra, a la cúria diocesana de La beatificació de la fundadora de Barcelona, el procés ordinari, del 13 la Congregació de la Sagrada Família d’abril de 1956 al 15 d’abril de 1957. té les seves arrels en la curació instan- Uns anys més tard, el 1964, Ana Padrós tània, duradora i completa, inexplica- mor d’un infart. ble a la llum dels actuals coneixements El 1986, la Congregació per a les mèdics, realitzada per intercessió de Causes dels Sants reconeix la validesa la venerable mare Anna Maria Janer jurídica del procés ordinari celebrat a Anglarill, d’una poliartrosi degenera- Barcelona (1956-1957) amb decret de tiva inflamatòria amb greu i persistent 27 de setembre, i el 2001 té lloc un simptomatologia dolorosa i greu limi- procés diocesà suplementari, també a tació funcional a mitjans del segle XX, Barcelona, del 3 al 7 de juliol, per acabar el 1951, a Barcelona. un any més tard, el 2002, i es reconeix Una resident a l’asil municipal del la validesa jurídica del procés diocesà Parque de Barcelona, Ana Padrós Sellés, suplementari (2001) amb un decret de va viure la curació de la seva malaltia 5 d’abril. d’una forma impressionant, després de La Congregació per a les Causes dels pregar a l’Anna M. Janer. Ana Padrós Sants dóna llum verda al que vindrà més havia ingressat en aquesta institució a tard: el 15 de novembre de l’any 2009 es causa de la malaltia degenativa que pa- reuneix la Consulta Mèdica del Dicasteri tia. Padrós patia d’enanisme, no sabia L’Institut atén les persones grans gràcies als seus asils. i reconeix que la curació va ser instantà- llegir ni escriure i es trobava sola al món nia, duradora i completa, inexplicable ja que havia perdut tota la seva família. una malaltia degenerativa que li impe- beatificació. El 5 de juny, Ana Padrós, a la llum dels actuals coneixements mè- L’asil era regentat per una comunitat dia de moure’s amb normalitat, fins al acompanyada de Fidela Roca, asilada dics. I el 2010, el 31 de gener, es reuneix de l’Institut de Germanes de la Sagrada punt d’haver d’anar en cadira de rodes. també al Parque, comencen a pregar el Congrés dels Consultors Teòlegs, amb Família d’Urgell i havia estat fundat per Dos anys més tard, el 1951, la germana a la serventa de Déu Anna Maria Ja- èxit positiu. El 16 de novembre té lloc la mare Anna Maria Janer. Maria Lluïsa Font Romeu, que formava ner Anglarill, per obtenir del Senyor la sessió ordinària de cardenals i bisbes La dona —entre el 1938 i el 1940— part de la comunitat de Germanes de la curació. La petició que realitza és la que confirma els judicis anteriors. El 10 va començar a tenir dolors forts a les la Sagrada Família d’Urgell que tenia següent: poder caminar i valdre’s per si de desembre el Sant Pare autoritza la articulacions que lentament li anaven cura dels asilats, li aconsella que resi mateixa. El 9 de juny, mentre recitaven promulgació del decret pel qual es reco- impedint una mobilitat normal. El maig la novena en honor de la fundadora a la capella el cinquè dia de la novena, neix la curació miraculosa d’Ana Padrós del 1949, va ingressar a l’asil municipal del seu Institut. I allà va començar a de sobte, Padrós s’aixeca de la cadira Sellés, obrada per la intercessió de la del Parque amb el següent diagnòstic: gestar-se el miracle que ha portat la de rodes i comença a caminar amb nor- serventa de Déu venerable Anna Maria reumatisme deformant poliarticular, Venerable Anna Maria Janer a la seva malitat. Surt de la capella cridant: «La Janer Anglarill.

M. PILAR ADÍN VISITACIÓN LORENZO Postuladora i periodista Superiora de la comunitat de la Sagrada Família d’Urgell al Aquest any en farà seixanta que es va co- mençar la introducció de la causa, per això Sant Hospital de la Seu per a nosaltres és una alegria immensa... ens ho creiem i no ens ho creiem. Ho vivim Hem rebut la notícia amb molt de amb molta intensitat! En el procés de be- goig, agraïment i molta emoció. atificació hi han treballat moltes persones, Fins i tot, la germana que tenim en especialment moltes germanes. Algunes ja cadira de rodes que gairebé no par- no hi són, encara que ens acompanyaran la, com que ens ha vist tan engres- des del cel en aquesta celebració. cades, ha volgut saber què passava. Es va iniciar el procés amb el convenciment Quan li he explicat que el dia 8 que Anna M. Janer va ser una persona d’octubre beatifiquen la mare Janer que va viure radicalment el seguiment de aquí a la Seu, ha fet un esglai i se Jesucrist, que ha deixat una emprenta, li ha omplert la cara de satisfacció. motiu pel qual creiem que l’Església l’ha de Encara que ho esperàvem, sempre posar com a model. Això és el que empeny és com una cosa nova. Molt d’agra- a començar la causa de canonització l’any ïment a l’Església i a tothom qui ho 1951, a la Seu d’Urgell, durant dos anys, i ha fet possible, però sobretot agra- després ha tingut tot un procés llarg. Pel que fa al lema, «Estimar-te i servir- ïment a la mare Janer, que ens ha fet un gran regal, perquè puguem te», és una frase posada en estil directe. De fet és una de les poques frases viure com va viure ella, seguint el lema tan bonic que hem escollit: que tenim recollides de la mare Janer, en unes paraules molt boniques que «Estimar i servir, sempre i en tot.» Això és el que anem fent cada dia va copsar la seva primera biògrafa de boca seva, on deia això: Que te ame amb les persones que trobem, especialment les més febles, com ma- mucho y te sirva en la persona dels desvalido, del enfermo. Per això hem lalts, avis... Aquest lema defineix molt bé la mare Janer, perquè és el triat l’estimar-te i servir-te. I el sempre i en tot també són dues paraules molt que ella feia: estimar i servir sempre i en tot; en la llum i en la foscor; pròpies seves, dels seus consells, que indiquen aquesta globalitat i fidelitat en les alegries i en les penes. És el camí que proposem per a tots, per en l’amor i aquest estimar tothom i en tot moment. Penso que també pot viure’l amb esperança. Aquest acte ha de ser com una renovació de la ser un missatge molt actual en la societat que vivim. A mi m’agraden molt congregació. El carisma d’estimar i servir en tot i sempre és preciós. unes paraules que tenen molt a veure amb el lema de quan vam celebrar el Aquesta celebració ha de ser com una empenta per viure amb més centenari de la mort d’Anna M. Janer. Jo diria que la defineixen molt bé, és profunditat els consells d’Anna M. Fixem-nos que des del segle XII a una dona creient i solidària. És una dona de fe, que per la fe aposta per la Urgell cap dona no havia estat beatificada. És una efemèride impor- persona humana, és la fe que la porta a acostar-se a l’altre, especialment al tant per a tots i especialment per als urgellencs, perquè és una dona més necessitat... al marginat del seu temps, al ferit de guerra, als orfes, a les que aquí a la Seu va fundar la congregació. Va deixar part de la seva persones sense cultura del seu moment. La fe que la porta a refer la persona vida entre els malalts i va fundar moltes escoles. Ho hem de celebrar! des de l’humanisme de l’amor, des del descobriment de Jesucrist en l’altre. Per tant, creient i solidària la defineixen molt bé. «La mare Janer ens ha fet un «La fe la porta a refer la persona gran regal perquè puguem des de l’humanisme de l’amor» viure com va viure ella» 5 Església a Roma 6 març 2011

«Hauríem de ser capaços de comunicar el missatge despullant-lo del pes de la institució» Cardenal Gianfranco Ravasi, president del Pontifi ci Consell de la Cultura

Marta Nin Pontifi ci Consell per glocalització. En l’interior d’aquest qua- a la Nova Evangelit- dre la localitat és molt signifi cativa, per En un article sobre el nou atri dels zació? No interfereix la qual cosa cal reconèixer-la sempre, i gentils publicat a L’Osservatore Roma- aquest nou dicasteri això és vàlid també des del punt de vis- no el mes de febrer passat, el cardenal amb el de la Cultura i ta eclesial. En aquest sentit, Catalunya

Agustí Codinach Ravasi esmentava Filó d’Alexandria, amb d’altres ja exis- pot ser un model que demostra com i per defi nir l’home savi feia servir el tents? es pot conservar de manera pacífi ca la concepte grec de methòrios, és a dir, el Les fronteres entre pròpia identitat sense ostracismes ni qui es troba en la frontera, «té els peus el nou dicasteri i el de la exclusions. arrelats en la seva regió, però la seva Cultura són lliscadisses, Tornant al tema de l’art, com mirada s’estén més enllà de la frontera però els camps són di- continua el diàleg amb el món dels i para l’orella per escoltar les raons de ferents. Fent servir una artistes arran de la trobada de Be- l’altre». Ravasi mateix és un bon methò- terminologia clàssica net XVI amb ells a la Capella Sixtina rios de peus ferms i mirada àmplia, un diria que nosaltres ens fa més d’un any? erudit de cultura enciclopèdica i gran dediquem al kerygma, Hi estem treballant. El proper mes capacitat comunicativa, virtuts que a l’anunci, mentre que de juny, amb motiu dels 60 anys de adquireixen més valor pel seu tarannà la Nova Evangelització sacerdoci del Papa, hem convidat 60 proper i humà que sempre demostra entra, més aviat, en la artistes de disciplines diverses perquè aquest cardenal italià, promotor del catequesi. presentin una obra pròpia i original nou atri dels gentils. Recentment, al di- com a regal a Benet XVI per a aquest ari Il Sole 24 ORE, aniversari. Amb aquestes obres farem Quina valoració fa del preludi de vostè va fer una una exposició. Hi seran, entre altres, el l’atri dels gentils que va tenir lloc al·lusió positiva al compositor Ennio Morricone, amb una recentment a Bolonya? llibre Jesús. Aproxi- partitura, i l’arquitecte Calatrava, amb La valoració és positiva per l’alt nivell mació històrica de un projecte d’església. i la qualitat dels temes tractats, que a José Antonio Pago- Quin balanç fa d’aquests tres més es van presentar amb una sèrie la, qüestionat per la primers anys com a president del d’iridescències diverses: la del científi c, Conferència Episco- Pontifi ci Consell de la Cultura? la del jurista, la del literat i la del fi lòsof. pal Espanyola. Po- Molt positiu. Pel que fa a la creati- A més, va ser un èxit de públic, i entre dria dilucidar-nos-en vitat no he tingut mai difi cultats, i he els assistents hi havia molts estudiants. alguna cosa al res- d’agrair per això el suport de Benet XVI. Va ser molt signifi cativa la gran atenció pecte? Hem dut a terme moltes iniciatives. I dels presents al llarg de les tres hores La meva intervenció era a propòsit n’hi ha més. En aquest moment estem sense interrupció que va durar l’esde- de la ressenya d’aquesta obra, i con- pensant a crear una nova fundació so- veniment, la qual cosa demostra que «Catalunya pot cretament es tractava d’una al·lusió bre ciència i fe. També estem obrint la els grans temes i les argumentacions al mètode, al gènere literari dels refl exió sobre la relació de l’economia fonamentades generen interès, i que ser un model de llibres de Pagola i Armand Puig. La amb l’humanisme, així com sobre la no és veritat que per atreure l’atenció modalitat narrativa, no novel·lada, interculturalitat. dels joves o d’un públic nombrós s’hagi com conservar de que ha estat adoptada de manera de recórrer sempre a l’espectacle. Ara el manera pacífi ca la suggestiva i sistemàtica només a Espa- problema pendent és que tard o d’hora nya és una de les modalitats que cal haurem d’afrontar un nivell més baix, pròpia identitat tenir en compte a l’hora de tractar la el de l’ateisme popular. D’altra banda, historicitat dels Evangelis. Em referia, també caldrà considerar la qüestió de la sense ostracismes doncs, al mètode del llibre de Pagola indiferència religiosa, de la secularitza- sense entrar en altres qüestions. Jo ció inconsistent. I és que hi ha una dife- ni exclusions» he llegit l’edició italiana, que és una rència fonamental, que Georges Berna- revisió de la primera edició en castellà. DE nos explica de manera suggeridora en Pel que fa al contingut, hi ha molts MATINADA la seva novel·la La impostura. Bernanos elements positius, però també n’hi ha distingeix entre els conceptes d’absèn- de discutibles. Nits de dissabte a cia i de buidor. L’ateu veritable afi rma En la relació entre fe i raó, com diumenge l’absència de Déu, però l’absència no valora la fi gura d’Antoni Gaudí i la de 00.20 h a 1.00 h és el no-res, en les categories presen- nal, que rebutja qualsevol forma d’insti- Sagrada Família? cials si dius que una persona és absent tució. Però això ha passat sempre, molts Gaudí és un dels grans exemples en Per a tots aquells que no és perquè es troba lluny, o bé perquè grans moviments religiosos han sorgit la relació art i fe, que amb la seva ori- podeu dormir, és mort: en un cert sentit, el trobes a arran d’una polèmica amb l’estructura, ginalitat ja ha entrat a formar part dels faltar. En canvi, la buidor signifi ca que però tard o d’hora han acabat instituci- clàssics. Per als artistes contemporanis us fem companyia no hi ha res. Avui dia vivim en aquesta onalitzant-se en més gran o més petita és signifi cativa la seva lliçó pel fet d’ha- buidor. No interessa la qüestió de Déu, mesura. Penso, per exemple, en els ver estat capaç de trencar amb algunes com tampoc no interessa el problema valdesos. En segon lloc, crec que sovint categories tradicionals i per haver-ne dels valors. Aquesta és la refl exió de el rebuig de la institució és una excusa heretat unes altres, i haver-les reela- fons més complexa que caldrà fer. La per rebutjar en realitat un compromís borat creativament amb gramàtiques secularització és molt complexa. Sense ètic que costa complir. En tercer lloc, noves. El gran valor d’aquest arquitecte deixar de tenir en compte que alhora és veritat que com a Església hem de és el motiu pel qual el Pontifi ci Consell hi ha també un retorn a una forma sentir el pes de la nostra responsabilitat de la Cultura dóna el seu patrocini a impalpable d’espiritualitat, de màgia, i hauríem de ser més capaços de comu- la pròxima exposició sobre Gaudí que d’esoterisme, una religiositat vaga i nicar l’autèntic missatge despullant-lo tindrà lloc a Roma, impulsada per la incolora que no és sinó una altra cara en algun cas del pes de la institució. Fundació Joan Maragall i la Fundació de la indiferència. En aquest sentit, hauríem de centrar- Sagrada Família. En el diàleg amb els no creients o nos en un llenguatge i un testimoni Quina perspectiva es té des del amb aquells que es troben en recer- autèntics. Finalment, cal fer entendre Vaticà de la identitat catalana? amb ca, no li sembla que l’estructura de que la institució és necessària, no po- No conec a fons el tema, però pel que ESTHER NOSÀS l’Església com a institució és sovint dem prescindir-ne perquè forma part he pogut constatar personalment, crec un fre per a les persones? del simbolisme humà, l’home necessita que la pluralitat de la identitat és una NOSAR Aquesta és una pregunta fonamen- una sèrie de components exteriors, no riquesa dins d’un quadre comú. Avui COMUNICACIÓ tal. I jo faria quatre consideracions en només de la interioritat. dia ja no parlem només d’un quadre Tel. 606 974 623 aquest sentit. En primer lloc, és cert que En aquest mateix context de nacional o europeu, sinó mundial. Ja no hi ha una nova religiositat no institucio- diàleg, com valora la creació del ens referim a la globalització, sinó a la 6 6 març 2011 Església al món

Suïssa «Consternació i dolor» del Vaticà El P. Lombardi valora amb esperança per la repressió a Líbia la revolució àrab Mons. Tomasi participa en la reunió de l’ONU sobre Drets Humans Malgrat el dolor i la preocupació causades per la resistència violenta al Zenit que hi han intervingut, va moviment a favor d’una democràcia Ginebra assegurar, han condemnat més gran als països àrabs, es tracta d’un de manera «total» l’«ús de canvi «esperançador», davant del qual «Consternació i dolor» la violència per part de les Occident «no hi ha d’interferir», però són els sentiments que el autoritats contra els civils, sí «oferir ajuda». Així ho ha afirmat Vaticà ha expressat enfront l’ús dels militars, de les el P. Federico Lombardi, s.j., portaveu de la cruenta repressió de bombes, dels mercenaris». vaticà en el setmanari Octava Dies. El les protestes que aquests «Tot això constitueix cla- P. Lombardi ha cridat a «no tenir por» dies sacsegen Líbia. Així ho rament una violació dels davant dels canvis que s’estan produint, va afirmar Mons. Silvano M. drets més fonamentals, sinó a «entrar en diàleg positiu» amb Tomasi, observador perma- entre ells el dret de reunió les poblacions d’aquests països. nent de la Santa Seu davant i de llibertat d’expressió», «Les violències que acompanyen —par- de l’oficina de les Nacions va assenyalar, i va subrat- ticularment a Líbia— la resistència a Unides a Ginebra (Suïssa), llar que les manifestacions l’extensió del moviment de transfor- a propòsit de la reunió del són una conseqüència de mació de la situació política als paï- Consell dels Drets Humans la «voluntat popular que sos àrabs són, naturalment, font de de l’ONU, que va tenir lloc cerca una participació grandíssim dolor pel sofriment de les per valorar les mesures a diferent en la gestió de víctimes i de les poblacions, a més de adoptar envers aquest país l’Estat». preocupació pel resultat del procés en africà. En el transcurs de la re- curs», ha reconegut el portaveu vaticà. «La Santa Seu afirma unió, va prosseguir Mons. Des del punt de vista de la Santa Seu, que abans de tot cal posar Tomasi, «s’han fet reco- ha assegurat, «a més del degut respec- fi a aquesta violència i fer manacions importants». te, són necessàries la disponibilitat i la que es torni a un diàleg per «La primera és que l’As- iniciativa, per ajudar de manera con- veure si s’hi pot trobar una semblea general de les creta en les situacions de dificultat que solució», va explicar Mons. Nacions Unides suspengui tota transformació profunda comporta, Tomasi en declaracions a Líbia del Consell dels Drets i també l’amistat i el diàleg entre po- Ràdio Vaticana. «Aquestes Humans perquè les autori- bles i cultures, avui més que no pas en manifestacions expressen tats líbies s’han comportat el passat». la voluntat popular d’una de forma totalment con- El P. Lombardi ha cridat al diàleg i a la participació activa i democràtica en prevenir els «èxodes massius» que trària als principis del Consell dels proximitat: «Si prop de nosaltres, a la la gestió del país», va afegir. «La «podrien ser inevitables si no es tro- Drets Humans.» La segona recoma- riba meridional del ja estretíssim mar Santa Seu expressa el seu desconcert ba una solució serena i concordada nació, va concloure, és la de «crear que és la Mediterrània, hi ha innombra- i dolor per les moltíssimes víctimes per a aquesta crisi». una missió internacional de recerca, bles joves desitjosos d’un creixement causades per aquesta crisi líbia. El Consell dels Drets Humans, va que vagi a Líbia per examinar com humà en més gran llibertat, no podem S’intenta comprendre com aquestes indicar l’observador permanent vati- estan realment les coses i veure deixar de fer tot el que estigui a les nos- decisions de la comunitat internaci- cà, «ha estat coherent en prendre la com ajudar a remeiar i bloquejar tres mans per entrar sense por en diàleg onal podrien ser eficaces en benefici decisió d’organitzar una sessió espe- aquesta enorme violència contra la positiu amb ells.» dels ciutadans de Líbia», també per cial per tractar la crisi líbia». Els estats població civil». Líbia Egipte L’Església, al servei de la població Els cristians, cridats a treballar

Fides / Trípoli Vittorio Nozza, director de Càrias italia- per la igualtat na, «hem assistit a una violència tan es- La nunciatura apostòlica a Líbia ha tesa». La revolta del nord d’Àfrica no es ACI / El Caire dret dels cristians i musulmans de la assenyalat que les comunitats religioses pot explicar només per la pobresa, sinó mateixa manera. Això no obstant, per continuen estant plenament al servei sobretot per la negació de les llibertats, Després de la sortida del poder del a aquest expert en l’islam encara exis- de la població i dels fidels. Fins i tot en assegura el president de la Conferència president Hosni Mubàrak, els cristians teix l’amenaça que els Germans Mu- la situació difícil que travessa el país, Episcopal Italiana, el cardenal Angelo egipcis necessiten treballar per acon- sulmans vulguin «islamitzar» el país. El l’actitud dels missioners presents a Líbia Bagnasco: «Quan un poble és oprimit seguir la igualtat en un país majori- P. Khalil considera que hi ha tres àrees pretén fomentar el coratge i propor- durant massa temps per un règim que tàriament musulmà, segons el jesuïta en què és important que els cristians cionar tota l’assistència possible a la no respecta els drets humans, abans o Samir Khalil Samir, expert en islam. El assegurin la igualtat. La primera és el comunitat catòlica, que compta amb després esclata.» sacerdot sosté que «el que necessitem mercat de treball, «perquè no hi hagi uns 10.000 fidels, i a tota la població. Per la seva banda, en el diari Avve- ara és alguna cosa que ajudi la gent la preferència de contractar un mu- «També cal assenyalar que, fins i tot en nire, el director de Càritas Líbia, Alan a viure més humanament. Potser sulmà abans que un cristià»; el segon les circumstàncies actuals, el poble libi, Arcebuche, ha declarat que per als després d’haver passat per un règim punt són els permisos per construir com tradicionalment ha fet sempre, ex- treballadors cristians estrangers que autoritari de més de 30 anys la gent esglésies, per fer que sigui tan fàcil pressa el seu agraïment per la presència no estan en regla, les condicions són tracti realment de fer alguna cosa més com ho és per als musulmans edificar i el servei de les religioses i sacerdots. molt pitjors que les d’altres catòlics democràtica». Per a Samir Khalil, és mesquites. El tercer tema és el de la En aquests dies aquesta benevolència «legals» que poden comptar amb les positiu que tots els sectors i religions llibertat de consciència: els egipcis es demostra amb gestos concrets de ambaixades dels seus països. Els irre- de la societat hagin estat units en la haurien de ser lliures per convertir-se solidaritat i protecció cap als religio- gulars, en canvi, «són sobretot africans revolta: «Cristians i musulmans hi van del cristianisme a l’islam i viceversa, sos presents al país», ha reconegut la subsaharians, bloquejats a Líbia en estar junts. No hi va haver cap crida sense que hi hagi cap amenaça contra nunciatura. l’intent d’arribar a Europa després de extremista de l’islam. A més, tampoc els conversos. «L’important i que cal D’altra banda, la situació líbia amo- la clausura de les rutes mediterrànies, no hi va haver agressions contra Israel, que quedi clar és això: que tots estem ïna sobretot a Itàlia, el país europeu i estan molt inquiets. La seva situació els Estats Units o banderes cremades. sota les mateixes normes. Els cristians més proper i més lligat històricament i és difícil perquè no aconsegueixen El resultat d’això és una nova espe- han de sortir dels seus guetos per estar econòmicament a Líbia. «En cap de les posar-se en contacte amb els seus go- rança per a Egipte». Ara és el moment molt més involucrats en la societat, crisis humanitàries ni en els conflictes verns que, d’altra banda, no fan res per de crear un govern democràtic que en el món polític, social i econòmic viscuts en els darrers vint anys», afirma ajudar-los». no sigui extremista i que respecti el de la nació.» 7 Església a Roma 6 març 2011

El Papa demana redescobrir el Baptisme Presentat el missatge pontifici per a la Quaresma

Zenit dir, la capacitat de compartir.» «Com Ciutat del Vaticà podem comprendre la bondat paterna de Déu si tenim el cor ple d’un mateix La Quaresma és una ocasió preciosa i dels nostres projectes, amb els quals per redescobrir el sentit i el valor del ens fem il·lusions que podem assegurar Baptisme, recorda Benet XVI en el seu el futur?» La pràctica de l’almoina, per missatge per a la Quaresma. En el text, tant «ens recorda el primat de Déu i amb el tema Pel Baptisme heu estat l’atenció envers els altres, per redes- sepultats amb Crist, i amb ell també cobrir el nostre Pare bo i rebre’n la heu ressuscitat (Col 2,12), el Pontífex misericòrdia». convida a viure la Quaresma com un «Per emprendre seriosament el ca- «camí de purificació en l’esperit, per mí cap a la Pasqua i preparar-nos per obtenir amb més abundància del Mis- celebrar la Resurrecció del Senyor, què teri de la redempció la vida nova en hi pot haver més adient que deixar-nos Crist Senyor». «Aquesta mateixa vida guiar per la Paraula de Déu?», pregun- ja se’ns va transmetre el dia del Baptis- ta el Papa en el seu missatge. Per això, me», observa, destacant que el fet que comenta, en els textos evangèlics dels en la major part dels casos aquest sa- diumenges de Quaresma, l’Església grament sigui rebut pels infants, «posa «ens guia a una trobada especialment en relleu que es tracta d’un do de Déu: intensa amb el Senyor, i ens fa recór- ningú mereix la vida eterna amb les rer les etapes del camí de la iniciació seves forces». «La misericòrdia de Déu, La presidenta de Mans cristiana: per als catecúmens, en la que esborra el pecat i permet viure en perspectiva de rebre el sagrament del la pròpia existència els mateixos sen- renaixement, i per a qui està batejat, timents que Crist Jesús, es comunica a Unides, al Vaticà amb vista a noves i decisives passes en l’home gratuïtament.» SIC en el seu missatge, i va afirmar: «En- el seguiment de Crist i en el lliurament El Pontífex explica que «un nexe front dels mals reals del món estem més ple a ell». Meditant i interioritzant la Paraula particular» vincula el Baptisme a la El 22 de febrer va tenir lloc a l’oficina obligats a buscar solucions per alleu- Quaresma «com a moment favorable de Déu per viure-la quotidianament, de premsa vaticana la presentació gerir concretament el sofriment, (...) per experimentar la Gràcia que salva». s’aprèn «una forma preciosa i insubs- del missatge de Benet XVI per a la però Crist ha fundat l’Església per En aquest sagrament, de fet, «es rea- tituïble de pregària, perquè l’escolta Quaresma. Van intervenir a l’acte donar molt més. (...) Tant en l’àm- litza el gran misteri pel qual l’home atenta de Déu, que continua parlant al el cardenal Robert Sarah, president bit mundial com en el personal, els mor al pecat, participa de la vida no- nostre cor, alimenta el camí de fe que del Pontifici Consell Cor Unum; els diferents aspectes del sofriment (...) va en Jesucrist ressuscitat i rep el ma- vam iniciar en el dia del Baptisme». La monsenyors Giampietro Dal Toso i requereixen una resposta que pot teix esperit de Déu que va ressuscitar pregària permet també adquirir «una Segundo Tejado Muñoz, respecti- venir només de la certesa de posseir Jesús d’entre els morts». «Aquest do nova concepció del temps». Això úl- vament secretari i sotsecretari del la vida eterna, promesa en el Bap- gratuït ha de ser revifat en cadascun tim, de fet, sense la perspectiva de tisme. La nova naturalesa adquirida de nosaltres i la Quaresma ens ofereix mateix dicasteri, i Myriam García l’eternitat i de la transcendència «sim- en el Baptisme és la font de la qual un recorregut anàleg al catecumenat, Abrisqueta, presidenta de Mans plement marca les nostres passes cap que per als cristians de l’Església antiga, Unides Espanya. brollen els actes específics de caritat a un horitzó que no té futur», mentre així com per als catecúmens d’avui, és La presidenta de Mans Unides va en benefici dels nostres germans i que en la pregària hi ha «temps per una escola insubstituïble de fe i de vida recordar que «les dones de la Unió germanes.» a Déu», «per entrar en l’íntima co- cristiana.» Mundial d’Organitzacions Femeni- Després, el president de Cor Unum munió amb ell que “ningú no ens la «El nostre endinsament en la mort i nes Catòliques, fa uns 50 anys, van va destacar tres elements clau del prendrà” (cf. Jn 16,22) i que ens obre resurrecció de Crist mitjançant el sagra- cridar l’atenció per la fam al món. En missatge del Papa, que constituei- a l’esperança que no falla, a la vida ment del Baptisme, ens impulsa cada una bonica expressió del “geni fe- xen «una brúixula per revifar la vi- eterna». dia a alliberar el nostre cor del pes de mení” a l’Església, van fer públic un da sobrenatural que ens ha donat el En resum, constata Benet XVI, l’iti- les coses materials, d’un vincle egoista manifest (...) mogudes, per la seva Baptisme». En primer lloc, el Papa nerari quaresmal consisteix a «fer-me amb la “terra”, que ens empobreix i naturalesa i com a mares, a donar i «fixa cites concretes amb persones semblant a ell en la seva mort», «per ens impedeix estar disponibles i oberts protegir la vida; i com a dones catò- i esdeveniments específics en el de- portar a terme una conversió profunda a Déu i al proïsme», assenyala el Papa. liques cridades per Jesucrist, “a do- curs dels cinc diumenges de Quares- de la nostra vida»: «deixar-nos trans- A través de la pràctica tradicional del nar testimoni d’un amor universal i ma, i ens proposa la Paraula de Déu formar per l’acció de l’Esperit Sant, com dejuni, de l’almoina i de la pregària, efectiu per la família humana”». «Ja que es proclama en aquesta ocasió. sant Pau en el camí de Damasc; orientar «expressions del compromís de conver- des del principi —va subratllar— van Així, vol que experimentem una tro- amb decisió la nostra existència segons sió», la Quaresma ens ensenya «a viu- entendre que havien de lluitar con- bada personal amb Crist, la resposta la voluntat de Déu; alliberar-nos del re de manera cada vegada més radical tra la fam de pa, la fam de cultura i la als desitjos més profunds de l’ésser nostre egoisme, superant l’instint de l’amor de Crist». fam de Déu. (...) D’aquesta manera, humà i del món». En segon lloc, «la domini sobre els altres i obrint-nos a la El dejuni té per al cristià «un signi- aquesta organització de l’Església trobada amb Crist, en la seva Paraula caritat de Crist». «El període quaresmal ficat profundament religiós: fent més a Espanya ha pogut estar al costat i en els sagraments, es manifesta en —conclou— és el moment favorable pobra la nostra taula aprenem a supe- d’homes i dones de més de 60 països obres concretes de misericòrdia». Fi- per reconèixer la nostra feblesa, aco- rar l’egoisme per viure en la lògica del a través d’uns 25.000 projectes de nalment, el període de Quaresma es llir, amb una revisió sincera de vida, la do i de l’amor; suportant la privació desenvolupament.» presenta com «un camí (...) al llarg gràcia renovadora del sagrament de la d’alguna cosa —i no només del que és D’altra banda, el cardenal Sarah, va del qual fructifica la llavor plantada Penitència i caminar amb decisió cap superflu— aprenem a apartar la mira- posar en relleu els vincles entre Bap- amb el Baptisme». a Crist.» da del nostre “jo”, per descobrir Algú tisme i caritat que el Papa subratlla al nostre costat i reconèixer Déu en el rostre de tants dels nostres germans». ESTAMPES - ROSARIS - PESSEBRES - OLIS - TRÍPTICS «Per al cristià, el dejuni no té res d’in- - RETAULES - IMATGES RELIGIOSES - MEDALLES timista, sinó que obre majoritàriament - RESTAURACIONS - MIRALLS a Déu i a les necessitats dels homes, i - ICONES - ORFEBRERIA. fa que l’amor a Déu sigui també amor LLAR D’ANCIANS PRUDENCI MIRALLES al proïsme.» De la mateixa manera, s’aprèn a re- per a grans persones grans sistir «davant la temptació del tenir, de l’avidesa dels diners, que insidia Places disponibles i preu assequible el primat de Déu en la nostra vida». Boters 7 i 9 Tel. 933 175 685 «L’afany de posseir provoca violència, NIF: G-08862781 - Els donatius desgraven un 20% del total de l’IRPF (Llei 30/94) 08002 Barcelona Fax 934 127 523 prevaricació i mort; per això l’Església, www.residenciapmiralles.org e-mail: [email protected] especialment en el temps quaresmal, e-mail: [email protected] Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona Tel. 932 681 867 - Fax 932 684 356 www.articulosreligiosos.com recorda la pràctica de l’almoina, és a 8 6 març 2011 Església al món

Bèlgica tinguessin en compte la situació dels cristians perseguits. Europa condemna la violència En particular, revela el purpurat, es pensava en els cristians de l’Iraq, Egipte i el Pakistan. «La nostra presa terrorista contra els cristians de posició no és partidista, i no només manifesta solidaritat amb Zenit concretes per reforçar més els cristians, sinó amb tots Brussel·les l’acció de la UE en aquest els creients. Però al mateix sentit». Afirmant el seu desig temps ens hem demanat que Els ministres d’Exteriors de la Unió de cooperar «per promoure si no defensem els que avui Europea han mostrat la seva condemna la tolerància religiosa i pro- al món són potser els més pels actes terroristes contra les minories tegir els drets humans», els atacats, els cristians, llavors, cristianes i els seus llocs de culte, així ministres anuncien que Eu- qui els defensarà?» «M’ale- com a altres minories religioses, inclo- ropa «s’implicarà encara més gra molt que els ministres ses musulmanes, dins de les conclusions en tots els fòrums multinaci- s’hagin expressat, perquè d’una reunió mantinguda a Brussel·les. onals, especialment a l’ONU, hi havia hagut la reticència En el document conclusiu de la reunió, per unificar suports en totes dels ministres de cinc països», els ministres europeus afirmen que les regions en la lluita contra aclareix. «Hauria estat catas- Europa «continuarà donant suport a la intolerància religiosa». El tròfic quedar-se en una mena iniciatives en l’àmbit del diàleg inter- comunicat conclou amb el de silenci, d’incapacitat per cultural i interreligiós en un esperit deure de protegir-se «contra prendre la paraula. Ara s’ha d’obertura, implicació i enteniment aquells que volen utilitzar la fet una declaració pública i mutu». Així mateix, han reiterat «el religió com un instrument de espero que ara es tradueixi fort compromís de la Unió Europea divisió, per impulsar l’extre- en iniciatives concretes sobre de promoure i protegir la llibertat misme i la violència». del cardenal Jean-Pierre Ricard, arque- el terreny», ha indicat. religiosa o credo sense discriminació». Aquesta edició ha estat saludada per bisbe de Bordeus, en què felicitava els Ja al seu moment el líder d’Unió En aquest sentit, demanen a Catherine Ràdio Vaticana que, en la seva edició ministres europeus per aquesta decisió. Democràtica de Catalunya i portaveu Ashton, alta representant per a Afers francesa, assegurava que la UE «ha fet El cardenal Ricard ha manifestat la seva del Govern a Madrid, Josep Antoni Exteriors i Política de Seguretat de la un gest a favor de la llibertat religiosa». satisfacció en nom no només dels repre- Duran i Lleida, va tramitar una carta Unió Europea, que presenti «propostes L’emissora recollia unes declaracions sentants de les conferències episcopals en forma de pregunta en què inter- catòliques d’Europa, sinó també dels rogava el Govern espanyol sobre les representants de les Esglésies ortodo- causes per les quals s’oposava que els xes, protestants, anglicanes, que es van ministres d’Exteriors de la UE fessin reunir a Belgrad i van demanar en una una declaració institucional rebutjant carta que els ministres d’afers exteriors la persecució contra els cristians. Opinió

Joan Carrero Una veu Saralegui President de la evangèlica Fundación S’Olivar

A finals del 1996 els exèrcits dels governs himes-tutsis de Rwanda, Uganda i Burundi van arrasar els camps de refugiats hutus que, sota la suposada pro- tecció de l’ONU, malvivien a l’est del Zaire. Els mesos següents, els invasors arribarien fins a la capital, Kinshasa, a l’altre extrem de l’enorme Zaire. Era la primera de les successives agressions internacionals que, instigades per un conjunt de «democràcies» occidentals liderades pels Estats Units, suportaria aquest sofert país. L’objectiu no era altre que el control de la regió i dels seus impressionants recursos naturals. Els efectes col·laterals directes o indirectes d’aquests atacs van ser milions de víctimes mortals. Aquestes agressions van ser un crim contra la pau, el més gran dels crims del qual es deriven tots els altres segons els Principis de Nuremberg. Però la nostra actual «comunitat internacional», en la qual els Estats Units són, sens dubte, la inqüestionable potència militar hegemònica, s’estima més oblidar aquestes categories. Amb l’ajut inestimable de massa experts, mitjans de comunicació i ONG, s’estima més limitar-se a parlar, a tot estirar, de drets humans, sense cap discriminació entre agressors i agredits. O encara pitjor, massa sovint s’estima més trobar els arguments per sostenir que els crims dels agredits són els realment greus. Davant de tanta farsa, Mons. Christophe Munzihirwa, l’arquebisbe jesuïta de Bukavu, capital de la província congolesa del Kivu Sud, al límit amb Rwanda, 233,11 € va ser capaç d’aixecar nítidament, evangèlicament, la veu. Va ser assassinat 311 € el 29 d’octubre del 1996 per soldats tutsis a les ordres del president rwandès Paul Kagame. La seva noble figura ens recorda molt Mons. Oscar Romero. Va ser la primera víctima causada per l’atac del Front Patriòtic Rwandès a Bukavu. Van apuntar directament al cor d’aquesta comunitat posant en pràc- tica el que diu l’Evangeli: «Mataré el pastor i les ovelles es dispersaran» (Mc 14,27). La veu lúcida i valenta de l’arquebisbe ha ressonat des de llavors per a tot aquell que realment cerqui la veritat. Però el nostre món s’ha estimat més escoltar el missatge dels «experts», que han difós massivament la versió que justament interessava als Estats Units i als seus aliats. Ells han guanyat la batalla de la propaganda. Els «nous governants africans emergents», tan elogiats i promoguts des dels grans centres anglòfons de poder, han triomfat militarment. Així i tot, Mons. Christophe Munzihirwa no ha deixat de brillar en la tenebrosa nit d’aquests darrers anys, com una estrella polar que marca sempre el nord per als qui desitgin de veritat comprendre les causes del con- flicte de l’Àfrica dels Grans Llacs. L’1 d’octubre del 2010, catorze anys després d’aquelles massacres, per fi l’ONU en va fer públic un demolidor informe. La veritat per la qual Mons. Christophe Munzihirwa va donar la vida ja ningú no la podrà tornar a amagar. 9 Església al món 6 març 2011

Anàlisi

en el negoci dels hidrocarburs. Una visita molt criticada per part de l’oposició a Guinea Equatorial: interès Obiang, però també per part d’alguns partits espanyols. Plácido Micó, líder polític i únic diputat al parlament pel occidental, tirania i protesta partit Convergència per a la Demo- cràcia Social, va parlar de «decepció Joan Ortiz Va ser en aquest profunda» a l’hora de referir-se al Periodista context, i aprofitant la desplaçament dels congressistes espa- visita de la delegació nyols, i va fer referència al seu «egois- espanyola a Àfrica, que me» empresarial. Micó va recordar que A Guinea Equatorial l’autor va voler adre- aquesta manera d’actuar del govern no hi ha cap revolta çar unes paraules per espanyol és molt semblant a les polí- civil com les dels països carta al president del tiques que Aznar va tenir amb Malabo islàmics. Però sí que hi Congrés espanyol, José (capital del país) durant el seu mandat: ha moviment. I força. Sobretot després Bono, demanant-li que donant l’esquena a l’oposició política de la vaga de fam que l’escriptor i con- contribuís a l’eradicació i silenciant les vulneracions dels drets ferenciant equatoguineà Juan Tomás de la pobresa i la tirania humans comeses a Guinea Equatorial Ávila Laurel, va realitzar per protestar de Guinea Equatorial: per tal de no incomodar Obiang i així contra el règim dictatorial de Teodoro «Donat que creu tant facilitar la presència empresarial espa- Obiang. Una vaga de fam esperonada, en la solvència moral nyola en aquest país africà. d’altra banda, per la visita al mateix del president Obiang, En unes declaracions al diari El País, país, d’una delegació del Congrés dels Juan Tomás Ávila durant la roda de premsa. que porta al poder des Juan Tomás Ávila declarava que el go- Diputats espanyol encapçalada pel seu de l’any 1979, li dema- vern equatoguineà és un govern crimi- president, José Bono, durant la segona va en una conferència a la Federació nem, de tot cor, que faci les gestions nal. I que «si el president del Parlament setmana de febrer. d’Associacions d’Immigrants del Vallès, i pressions per construir a Guinea un espanyol, els membres del qual no són Ávila es va declarar en vaga de fam un informe del Senat dels Estats Units. govern de transició en el qual no formin criminals, es reuneix amb Obiang, queda l’11 de febrer. Però en el seu cinquè dia Segons aquest informe, si el govern de part cap dels que han ostentat càrrecs clar que està defensant el seu règim, de protesta va abandonar el país, en Guinea Equatorial repartís equitativa- durant aquests 32 anys.» Unes paraules cosa que el converteix en còmplice de direcció a Barcelona, a causa de les pres- ment entre la seva població els diners que no considerava d’exigència política, la maldat assassina». Ben contrari és sions rebudes per part de les autoritats. que la indústria petroliera paga al país sinó social i moral. I afegia: «Ja no po- el que pensava el president Bono, el Una setmana més tard anunciava en una en concepte d’explotació d’hidrocar- dem continuar vivint sota una dictadura qual durant la reunió mantinguda amb roda de premsa, celebrada al CCCB, que burs, els equatoguineans tindrien una que ens menja l’ànima.» Obiang recordava al dictador africà que abandonava la vaga de fam «perquè renda de 35.000 dòlars anuals. Una xi- L’objectiu de la visita de la delegació «és molt més el que ens uneix que no aquesta havia deixat de tenir sentit en el fra superior als 28.000 dòlars de renda espanyola era pactar amb el govern el que ens separa». Malauradament, moment en què em vaig veure obligat a espanyola i notablement diferent de la guineà l’entrada d’empreses espanyoles tenia raó. sortir del meu país». Va afegir: «Si arribo renda real guineana, de 500. Segons el a saber que la meva protesta causava mateix estudi del senat nord-americà, tant de rebombori, m’hauria quedat a els diners que podrien repercutir sobre Guinea Equatorial amb totes les conse- la ciutadania, en realitat, se’n van a les qüències que això hauria comportat.» butxaques de Teodoro Obiang Nguema, Malgrat tot, assegurava que «llençava un dels dictadors més corruptes i san- A la teva parròquia, una tovallola per agafar-ne una altra», guinaris no només d’Àfrica sinó també i és que continua convençut «que és de tot el món. possible instaurar un règim democràtic Actualment, Guinea Equatorial és a més del propi full de al país a curt termini». un país sense teixit polític ni social. El Aquesta excolònia espanyola, inde- sistema educatiu i sanitari està com- penditzada l’any 1968, ocupa la posició pletament destruït i, segons el mateix la parròquia, 117 (d’un total de 168 països) en l’Índex escriptor Juan Tomás Ávila, «tota l’ac- de Desenvolupament Humà del 2010. tivitat governamental està orientada Arcadi Oliveres, professor d’Economia a satisfer els desitjos i necessitats del i president de Justícia i Pau, esmenta- general-president Obiang». DESCOBREIX: Irlanda Gest públic de petició de perdó El full diocesà a víctimes d’abusos (al bisbat de Vic; Full diocesà; al bisbat d’Urgell;

Zenit / Dublín heu rebutjat l’Església que un cop vau Full dominical; al bisbat de Tortosa: Vida estimar, però paradoxalment el vostre diocesana; al bisbat de Terrassa: Full Dominical; L’Església està en deute amb les víc- abandonament pot haver ajudar a times de l’abús sexual del clergat. L’ar- purificar l’Església, a través del repte a l’arquebisbat de Tarragona: Full Parroquial; quebisbe de Dublín, Mons. Diarmuid d’afrontar la veritat, per sortir de la al bisbat de Solsona: Full Diocesà; al bisbat de Martin, ho va dir quan va celebrar una negació i reconèixer la maldat i el mal litúrgia de Lamentació i Penediment que ja s’ha fet. Us convido a continuar Sant Feliu: Full Dominical; al bisbat de Lleida: Vida a la concatedral de Santa Maria, en parlant. Encara hi ha un llarg camí en el marc de la seva visita apostòlica a aquest viatge de l’honestedat abans Parroquial; al bisbat de Girona: Full Parroquial; l’arxidiòcesi de Dublín. Durant el servei, que puguem merèixer veritablement el a l’arquebisbat de Barcelona: Full dominical) que va ser preparat majoritàriament perdó.» Mons. Martin va subratllar que per víctimes, el cardenal Sean O’Malley, «cap dels qui van conèixer la respon- arquebisbe de Boston i un dels delegats sabilitat del que va passar a l’Església apostòlics designats pel Papa, i Mons. de Jesucrist en aquesta arxidiòcesi pot Martin van rentar els peus a un grup de demanar perdó als que van ser abusats, i el nostre setmanari persones que havien patit abusos. sense reconèixer la injustícia comesa i el En l’homilia, Mons. Martin va dir: propi fracàs. Ens apleguem sota el signe «Jo, com a arquebisbe de Dublín i de la creu que ens jutja però que, en Catalunya Cristiana com a Diarmuid Martin, sóc aquí en darrer terme, ens allibera». L’arquebis- silenci i demano perdó a Déu i també be va definir aquesta litúrgia com «un li demano per aquestes primeres pas- primer pas. L’arxidiòcesi de Dublín no ses de perdó de tots els supervivents tornarà a ser la mateixa. Sempre tindrà d’abusos.» L’arquebisbe va parlar del aquesta ferida. No podrà descansar fins pas fet per les víctimes: «Alguns de al dia en què la darrera víctima trobi www.catalunyacristiana.cat vosaltres en el vostre dolor i indignació la pau». Associació d‘Amics de Catalunya Cristiana

Pelegrinatge diocesà a Roma per assistir a la Beatificació de

Joan Pau II

Presidit per l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe Metropolità de Barcelona Organitza: Club+Amics (Amics de Catalunya Cristiana)

Del dissabte 30 d’abril al dilluns 2 de maig de 2011 o bé de dissabte 30 d’abril al diumenge 1 de maig a la tarda

Roma t’està esperant... Per a preus i més informació 934 092 770 11 Església a Espanya 6 març 2011

entenen la teva decisió. Què els diries? «No hi ha cap persona humana que no es pot convèncer ningú de cap manera. Jesús et crida a ser la seva esposa! i no és pensar que vivim pugui inventar el fenomen de Lerma» desconnectades del món. Mitjançant l’oració arribes a les ferides més fondes del cor de la humanitat. A través de neus frontera Almendro, postulant de iesu Communio l’esponsalitat, Crist arriba on l’home no pot arribar. Cristina Sànchez la gent que ve pelegrina. És una nova A propòsit de l’institut, un titular forma d’evangelitzar. de diari us defi nia com a «lliures La mallorquina neus frontera Diuen que sor Verónica Berzosa, dins la clausura». T’hi sents iden- Almendro ha entrat com a postu- l’abadessa actual i fundadora de tifi cada? lant a l’institut de religioses iesu l’institut, té gran part de mèrit de Sí. Quan et trobes allà sents que el Communio, a Burgos. Aquest nou tot el que està passant. teu cor batega amb una alegria immen- carisma de l’Església va obtenir fa És una sort tenir-la per abadessa. sa, i amb una gran pau. Has trobat el poc l’aprovació pontifícia. El de Ha sabut dur tot això que l’inspirava teu lloc. Ser esposa de Jesucrist és tan Lerma-La Aguilera s’ha convertit l’Esperit. no feim res que ell no ens gran que encara que sigui a clausura... ja en el convent de clausura amb inspiri, ell mou els fi ls de la història. És ets feliç. La felicitat existeix! Avui dia més vocacions del món, amb una persona que vol fer la voluntat de sembla que ser feliç és el que és estrany, gairebé 200 religioses amb una Déu, d’una humilitat extraordinària. però si hi ha Jesús és possible. imagina’t mitjana d’edat de 30 anys, i amb i d’entrega total. És una persona que si ell et crida a ser la teva esposa. Allà una llarga llista d’espera. tot un s’ha sabut agenollar davant Ell. hi ha dones felices, plenes, amb ganes miracle. Quina serà la teva vida a partir de viure i d’entregar-se. Com vas conèixer l’insti- d’ara? Molts han conegut la vostra tut? feim quatre moments d’oració al vida a través d’un ja famós vídeo fa un temps em van convidar llarg del dia. A partir de les 9 comencen penjat a Youtube. Sorprèn, a més a l’ingrés d’una al·lota de Madrid les feines, mentre que les postulants de la joventut de les monges, la al convent, a través del meu on- ens anam formant en el carisma. La seva alegria. cle, que és capellà. Va ser arribar nota bella és que tot es fa en comunitat. És impressionant també la caritat allà i la idea que jo tenia d’allà on Estam agermanades. que hi ha. Abans de dinar hi ha una anava se’m va trastocar. M’imagi- Tens por? oració que diu «la caridad, el amor nava un ambient fred, seriós, on Por no en tenc. no et diré que no se levanta y nos sirve», i és tan certa! les monges podrien estar tristes... fa vertigen, però m’he posat en mans En el moment en què vaig estar fent i veure aquell grapat d’al·lotes d’Ell. Em sent cada vegada amb més l’experiència veia una entrega de les joves, felices, encantades de la pau. Allà el teu cor vertaderament meves germanes que es preocupaven vida, amb un somriure, cantant, ba- vida, perquè és el sentit de la teva vida. descansa. per mi, entre elles... Però és que quan llant..., va ser un impacte brutal. i és Allà tenen una expressió molt maca: «el Els teus amics ho han acceptat, una està entregada a Jesús Ell et dóna, que anunciaven Crist! inseparable vivir», perquè cada perso- però tal vegada molts de joves no tot és mèrit d’Ell. I què trobares allà? na que et trobes, allà és Jesús. A cada Em vaig trobar amb una realitat que alenada ell et dóna més i més. jo havia estat tapant. Jo reconeixia tot Com va ser el procés que ha des- allò. Era com si em posassin un mirall a embocat en la teva decisió? davant. Ja no em podia tapar més, no Ell ja sap com ho ha de fer, i tu no podia dir més que no. Jo tenia el meu n’ets conscient. Et vas enganyant, et pla de vida, tal vegada com un capritx, penses que pots dirigir els fi ls de la però ara sé que no hauria estat feliç. teva vida, però com diu una cançó que Què era de la teva vida abans de canten les monges, «quise apresarte y prendre una decisió tan radical? me apresaste tú a mí». Després gires la Jo feia feina de mestra de Religió, vista enrere i veus que durant la teva i amb els nins era feliç. La meva feina vida Déu t’ha parlat constantment, t’ha m’ha omplit molt sempre. tenia una cridat, però tu et fas la sorda..., fi ns que vida molt ben muntada, era indepen- arribes a la terra on ell et vol. i allà se’t dent, tenia un bon grup d’amics... representa amb tota la seva resplendor. De vegades, els amics no ente- És un misteri i un miracle, perquè això nen aquestes decisions... només ho pot fer Déu. Allà he pogut veure germanes que Per què allà i no un altre convent, han quedat molt totes soles, però tal vegada a Mallorca? en el meu cas ha estat al contrari. La Un any abans d’arribar a Lerma, vaig família, els amics. He sentit un suport sentir una crida semblant. Vaig decidir impressionant. respondre: «Què vols de mi?» Vaig in- Costa pensar que una jove amb tentar ser el més sensata possible i dir una vida muntada faci un canvi tan «que sigui el que tu vulguis. Si ha de brutal en la seva existència. ser així, ho deix a les teves mans». Però Es podria dir que ho tenia tot, però hi jo em demanava: a on? no m’atreien havia alguna cosa que em faltava. Ara les vides contemplatives que havia co- veig que em faltava tot, que és aquest negut. Va ser arribar a Lerma i allà em amor que desborda, que t’omple tot, va rendir. Va dir: ara. el cor, les entranyes... Veus que la teva El fenomen de Lerma-La Aguilera vida no et pertany. no s’explica. Monges molt joves, Una germana de l’institut defi nia moltes d’elles universitàries. Qui- aquesta sensació com un enamo- na ha estat la recepta màgica per rament. aconseguir-ho? Sí, i fi ns i tot més. És un enamora- no hi ha cap persona humana que P.I. Can Clapés, 08181 Sentmenat (Barcelona) ment grandiós, però que t’agafa la ho pugui idear. És l’Esperit Sant, que T. 93 715 31 02 / Fax 93 715 02 51 està actuant. Elles tenen un llibre de CERERIA ABELLA testimonis, i m’agrada la portada que Sant Antoni Abat, 9, 08001 Bcn. anuncia Dios sigue llamando. i diu: «Vi- T. 93 441 09 07 / Fax 93 441 70 47 «A través de ne i ho veuràs.» És un lema que parla Boters, 5, 08002 Bcn. T./Fax 93 318 08 41 per ell tot sol, hi has d’anar per veure Comte Borrell, 41, 08015 Bcn. T.93 442 93 28 l’esponsalitat, Crist que allò és una gràcia de Déu. També s’ha convertit en un lloc arriba on l’home de pelegrinatge de joves. forma part d’aquest carisma. Es no pot arribar» combinen dos tipus de vida: la contem- plativa i la de testimoni i apostolat a 12 6 març 2011 Opinió

Punt de vista A propòsit de...

Pau Font Sancho Consultor tecnològic P-J Ynaraja Capellà del Montanyà Tenim les millors eines? ([email protected])

Fa pocs dies vaig poder assistir al Mobile World d’una forma tan exagerada per anys que hagin passat, Trobada Congress (congrés de mòbils) que es va fer a Barcelona. oi? Com ho vivim això? És el congrés de mòbils més important del món i on es Penso que ha arribat un punt en què som incapaços (2) presenten les novetats mundials de dispositius mòbils d’entendre i assumir la gran majoria de les innovaci- dominical i similars. Vaig xalar de valent però després d’hores ons que se’ns van presentant. És un problema això? El mot missa té un origen incert, es fonamen- i hores gaudint de les grans novetats presentades, Doncs sí. El problema és que potser no emprem les ta en la fórmula antiga de comiat: ite misa est. arribes a casa i penses; sí, molt interessant, però, més millors eines que existeixen perquè encara no hem Cal tenir en compte que, als inicis, la comunitat coses noves! Si jo que em dedico a aquests temes acabo tingut ocasió de conèixer-les. És com clavar un clau cristiana es reunia al temple per a la pregària. El embafat, què li deu passar a la gent que no hi està a la paret amb una pedra quan ja s’han inventat els primer dia de la setmana, que aviat es va ano- acostumada? martells. Les eines que tenen una menar diumenge, o dia del Senyor, es trobaven Fa ben pocs anys que no teníem millor campanya de publicitat al en algun recinte on hi cabien tots els membres. mòbils i no passava res! Ara qui darrera acaben imposant-se. Ja va Sopaven tots junts el que portaven i concloïen no en té sembla que no estigui passar fa molts anys amb els siste- amb la «fracció del pa», d’acord amb el mana- en aquest món. Però és que ara mes de vídeos VHS i BETA. El BETA ment del Senyor. ja no és tenir mòbil el que compta era de més qualitat tecnològica- Van passar els anys, o els segles, i l’assemblea sinó tenir un smartphone (telè- ment però el VHS es va imposar es reunia a les esglésies (abans ho feia als cemen- fon intel·ligent). Si no en tens un, comercialment. Va ser el resultat tiris, al costat dels sepulcres de màrtirs) sovint ets un retro. Jo penso que el més d’una batalla tecnològica i va gua- encara hi trobem vestigis d’aquestes trobades. important és que cadascú tingui nyar el pitjor dels dos. Al voltant de l’edifici hi havia el cementiri i da- l’eina que necessita i tingui prou Pot ser que ens sentim insegurs vant de l’entrada una protecció del sol, del vent personalitat per anar amb la cara davant d’aquesta acceleració tec- o de la pluja. El cristià sortia de casa camí de la ben alta. nològica i això, en un altre àmbit, trobada dominical i el primer que trobava era Com sempre s’acostuma a dir, ens pugui afectar per exemple les tombes dels seus avantpassats. S’hi aturava una eina no és bona ni dolenta com a educadors: vegem els ado- i pregava. Eren moments en els quals el fidel se per ella mateixa. És la forma com lescents, que són molt influencia- situava davant del que és Transcendent, davant la fem servir la que tindrà com bles en aquests i altres temes, i han del que és Etern, però no en abstracte, sinó molt a conseqüència accions bones o accedit a la tecnologia molts anys íntimament relacionat amb els que havien acom- no tan bones. Depèn de cadascú abans del que ho fèiem nosaltres. panyat part de la seva vida. No és humor negre i de la finalitat que l’hi vulguem Penso que hem de fer l’esforç d’in- dir que encara podem trobar llocs com aquests, donar. El problema el trobem tentar entendre què utilitzen i ser- que respiren un encant especial. És un atractiu quan no coneixem prou bé les eines però n’hem de ne partícips en la mesura que puguem. Tal vegada a les derivat de la fe que expressen les inscripcions i ser usuaris gairebé per obligació. M’estic referint a les escoles i instituts caldria incidir més en les assignatures guariments de les tombes. Em refereixo a espais anomenades «noves tecnologies». Dic anomenades, de tecnologia. Potser s’hauria de començar a plantejar. senzills al voltant d’esglésies rurals, perdudes per perquè suposo que quan es va inventar la caldera En tot cas recomano que no els ho prohïbim ni els valls i muntanyes. Hom no pot escapar de l’in- de vapor, a aquella gent els va suposar també una deixem llibertat màxima en l’ús de la tecnologia. terrogant religiós que transmeten (vull ignorar tecnologia nova. Però actualment hi ha una gran di- És clar que si no tenim prou temps per reflexionar panteons sumptuosos). ferència respecte d’èpoques pretèrites, tecnològica- sobre el que va sortint nou, capacitat per diferenci- Amb el sector franquejat el fidel es trobava ment parlant. El temps que transcorre ara entre una ar-ho i no sabem quina és la millor opció per triar, amb els conveïns que, com ell, assistien al culte tecnologia «vella» i una de «nova» és de microsegons realment estem avançant cap a un futur millor o som dominical. Es comentaven les penes i les alegries. de diferència. Tanmateix, els humans no hem canviat cada dia més ignorants? Vivien la solidaritat, l’amor caritatiu, compartien les notícies, en aquells temps que no existien mitjans de comunicació social. Parlaven amb el perquè tothom que l’aprengui vegi en ella el que rector que, habitualment estava acompanyat Saber escoltar més li plau. Va dipositar diversos tresors en la seva d’un escolanet, prompte a tocar les campanes, Paraula, perquè cadascú de nosaltres s’enriquís amb les tres vegades de rigor. A Pozaldez, on jo vaig Joan Guiteras i Vilanova el que aprenia.» néixer, l’estació del tren era allunyada del poble. Degà del Capítol Catedral Tanmateix el que trobi una part d’aquest tresor, No era gaire habitual que els ferroviaris fossin «que no es pensi que la Paraula de Déu conté només gent de missa, tot i que els meus sí que ho eren i de Barcelona el que ell ha vist; més aviat ha de pensar que ell ha per això van gaudir de la seva predilecció. El bon estat capaç només de trobar el que hi ha vist, però rector, quan veia que tombaven la cantonada, li que hi ha moltíssimes més coses. I que tampoc, pel fet deia al seu ajudant: «Toca les tres, que ja arriba el La font inexhaurible que a ell li ha tocat la part que posseeix, no menyspreï cap.» Hi havia costums que consolidaven aquesta la Paraula de Déu ni digui que és estèril i mesquina, convivència cristiana. La primera vegada que una Sant Efrem, del segle IV, va ser un dels grans apo- ans cal que doni gràcies per les riqueses que posseeix, dona que havia parit sortia de casa, hi portava un logistes o defensors de l’Església. Va viure en temps encara que no les arribi a entendre. Alegra’t d’aques- pa com a ofrena, i en demanava la benedicció. Hi difícils. Síria tingué una escola teològica en la qual ta derrota i no t’entristeixi que hagis estat superat.» havia famílies, ara no em refereixo al meu poble, sant Efrem va ensenyar i escriure amb una claredat Aquí ve la justificació del títol de les meves notes: la que tenien per costum regalar al sacerdot un excepcional. Els historiadors descriuen la gran humi- descripció del petit coneixement que arribem a tenir pollastre en dies assenyalats, i, si era gent rica, litat d’aquest escriptor en el fet que volgué restar de les Escriptures. En efecte, «l’assedegat gaudeix de un capó. O en altres, un tast de la matança del sempre en l’estat diaconal. Fou un veritable doctor de la beguda, i no s’entristeix, perquè no pugui esgotar porc. Aquestes trobades, reposades i espontà- l’Església. Teòleg, orador, poeta, místic, era conegut la font. Que la font triomfi sobre la seva set i no pas nies, eren caldo de cultiu, on germinava l’amor, amb el sobrenom de Cítara de l’Esperit Sant i mag- la set sobre la font, perquè si la teva set se satisfà i la que madurava el dia de la boda i fructicava en ne poeta dels siris. Tacià, escriptor cristià del segle II, font no s’esgota, quan tornis a estar assedegat podràs els batejos, actes no exclusius de la família, ja deixeble de sant Justí, gran defensor del cristianisme, beure altra vegada, però si, satisfeta la teva set, la que hi participava tota la canalla que demanava nascut també a Síria, entre moltes obres, escriví el font no ragés més, la teva mateixa victòria et seria i exigia a crits que el padrí els donés anissets. No Diatessaron, és a dir, va confegir un evangeli a partir perjudicial». El lector s’ha d’adonar que l’Escriptura són records o evocacions nostàlgiques. Jesús ja dels quatre evangelis. és la font inextingible. I que les seves lliçons s’aprenen ho va dir: «On n’hi ha dos o tres de reunits en el La introducció és explicable. Perquè vull mostrar a poc a poc. Hom ha rebut una part de la Paraula; i el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells» (Mt 18,20). un fragment del comentari de sant Efrem al Diates- que ha sobrat, ho té com a herència. Cal perseverar Aquesta trobada inicial, viscuda així, és una co- saron de Tacià. Un text amable i profund, sobre els en la lectura bíblica i així, perseverant, podrà rebre munió real amb el Crist místic. Val la pena, doncs, diversos aspectes i formes de la Paraula de Déu. «És noves comprensions. «No provis, amb mala intenció, anar a missa, tot i que, per irregularitats perso- més el que deixem que no pas el que capim, tal com de menjar d’una mossegada el que una mossegada no nals, hom no combregui amb el Crist Eucaristia. els assedegats que beuen en una font.» Escriu també: admet, però tampoc no deixis córrer per negligència Sempre repeteixo que la missa comença quan dos «El Senyor ha pintat de molts colors la seva Paraula, el que, a poc a poc, pots anar prenent.» cristians es troben, perquè és diumenge. 13 Opinió 6 març 2011

Finestra a la vida Signes d’avui

Victòria Molins, s.t.j. Lluís Serra Llansana [email protected] [email protected] Programes que són una El triomf real d’un fracàs ofensa a la dignitat humana aparent Una trucada de telèfon em va posar al corrent d’una cosa que, en un El darrer 23-F ha servit per recordar un esdeveniment viscut fa 30 anys. L’estre- primer moment, em va deixar estranyada i, després, més aviat indignada. na d’una pel·lícula sobre aquest tema contribueix a posar en primer pla una No m’ho podia creure: m’havien vist a Tele5 en un programa d’aquells del pàgina lamentable en el període inicial del postfranquisme. Avui crec que seria cor on es denigra la gent i dels que sempre he fugit. No podia ser. Quan impensable que es repetís. Una major consolidació de la democràcia, una certa em van dir on m’havien vist i de què es tractava, ho vaig entendre tot. Feia desactivació d’alguns poders fàctics, afeblits pel pas del temps, la incorporació dos dies havia assistit a la boda d’una coneguda prostituta del Raval que d’Espanya a les institucions europees, la participació en l’estructura de l’OTAN... m’hi havia convidat. La conec i l’estimo, i li respecto la manera de ser i de dificultarien els deliris demencials dels qui van posar en perill la convivència presentar-se. Ja vaig sentir gran indignació quan van fer una pel·lícula de d’un país. la seva vida al Raval on apareixien els baixos fons de la prostitució amb una Moltes opinions parlen del fracàs del cop d’estat, que va quedar en una temp- manca de respecte que em va fer patir quan la vaig voler veure per poder- tativa i en un nyap. La imatge del tinent coronel Tejero quan irromp al Parla- ne opinar. Tota la cinta era una manca de respecte per a molta gent que ment, difosa profusament en l’àmbit internacional, seria, si no hi hagués hagut conec i que estimo. gaires valors en joc, més pròpia d’una opereta de mal gust que cap altra cosa. Vaig anar als Jutjats només per fer costat a la meva amiga, i participar d’un La vitalitat d’ETA, amb el degoteig dels seus crims i assassinats, la nostàlgia moment que per a ella era molt important, malgrat la seva professió i el d’una dictadura incapaç de contemplar el nou mapa autonòmic, l’assetjament seu tarannà peculiar. No em toca pas jutjar els motius que l’han portat ara extrem al Govern de torn per una oposició amb ànims de liquidar els vestigis a casar-se amb un dels homes que ha estat el seu client durant molts anys. del sistema anterior i amb tocs de revenja, un exèrcit encara conscient de la Només veia la il·lusió que ara tenia d’una cosa que no havia pensat mai seva capacitat decisòria... van constituir un bon caldo de cultiu per a una ma- que faria. En arribar als Jutjats de la plaça Medinaceli i acostar-me al nuvis niobra de retorn al passat. El cop no va triomfar perquè les institucions demo- i al petit grup que els acompanyàvem, vaig veure que hi havia uns quants cràtiques, després d’un bon ensurt considerable, van seguir el seu curs, però les fotògrafs i, fins i tot, una càmera, però no em vaig adonar que fos d’una tesis de fons van guanyar terreny, i de quina manera. Per això podem dir que el televisió privada. 23-F va representar el triomf real d’un fracàs aparent. Ja em va cridar l’atenció una cosa en la cerimònia, que va durar exacta- El primer toc d’atenció va ser la reunió del Rei amb els màxims líders parlamen- ment cinc minuts dins la sala de bodes, després d’esperar durant dues taris, excloent-hi els bascos (PNV) i els catalans (CiU). Un cop molt dur contra la hores al gran hall dels Jutjats. Una jutgessa, que ni es va molestar a parlar unitat del Parlament. Catalunya i el seu Govern, que s’havien alineat clarament amb el micròfon que tenia a sobre la taula, va llegir un article de la Consti- amb la democràcia, eren marginats en un moment crucial per al futur del país. tució amb veu monòtona i sense esma. Va demanar als contraents el seu sí, L’autonomia de Catalunya estava mal vista i era tolerada com un mal menor. els va dir que es canviessin els anells i la parella i els testimonis van firmar. L’extensió de la fórmula es va concebre com una manera de diluir en el con- Jo m’havia fixat que segons la categoria social dels que anaven entrant junt les peculiaritats del nord-est de la península, com els agrada anomenar tardaven més o menys... La nostra va ser una boda de telegrama. Tant que, Catalunya. La dialèctica del centre contra la perifèria guanyava punts i, des en sortir, la núvia va dir: «Qué corto, ¿verdad?» d’aleshores, no ha parat d’aguditzar-se. N’hi ha prou de tenir present el símbol I ara només em faltava el programa de la televisió. És veritat que per a ella terrestre de l’AVE i el símbol celeste d’AENA. La LOAPA (Ley Orgánica de Armo- i el seu marit aquella actuació davant les càmeres era una veritable festa i nización del Proceso Autonómico), amb antecedents al cop del 23-F, va obtenir se sentien protagonistes. Però en el rostre dels espectadors s’hi endevinava via lliure. El Tribunal Constitucional, amb un prestigi que en els darrers anys ha una burla imperdonable. He volgut veure les imatges a internet i he patit perdut gairebé totalment, va declarar inconstitucionals 14 dels 38 articles de la llei. La voluntat de fons era evident i el temps no l’ha millorat. Els intents, avui de vergonya aliena i no per la meva amiga, que és com és i gaudeix de la més sibil·lins, es repeteixen periòdicament. Sembla que l’única alternativa a la seva manera de viure, vestir-se o pintar-se com la cosa més natural, sinó per concepció d’Espanya com «una, gran i lliure» sigui, com va escriure un autor, tota aquella gent que havia fet de la boda d’aquesta parella un espectacle «moltes, petites i emprenyades». Costa entendre que la unitat es pot viure des irrisori, afegint una història més a les moltes que generen burla o compas- de la diversitat. El càstig als responsables no va ser exemplar. Es va haver de sió, tot presentant una vessant de la nostra societat que no caldria exhibir. recórrer. El mateix Tejero va gaudir a Figueres d’un internament privilegiat. El problema d’ETA sembla que s’acosta a la seva fi, tot i que mai no hem de cantar victòria, però l’articulació territorial i, especialment, la integració de Catalunya a Espanya està avui pitjor que ahir. L’independentisme guanya adep- Zoom Eduard Brufau tes a marxes forçades. El canvi de discurs en Jordi Pujol, desencisat davant de tants esforços infructuosos, constitueix una novetat autèntica. L’única manera d’eliminar els problemes és resoldre’ls.

Representació del Retaule de Sant Josep Oriol Drama sacre sobre la vida del sant barceloní Més de cent actors en escena, amb acompanyaments de capella de música, cor de gregorià i instruments medievals Dissabte 12 de març, a les 21 hores La famosa ninotaire Pilarín Bayés va ser rebuda la setmana passada pel Basílica de Santa Maria president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. La dibuixant va rega- lar al president un quadre fet per ella mateixa on il·lustra, amb el seu estil del Pi característic, el dia en què va prendre possessió del càrrec de president al Palau de la Generalitat. Pilarín Bayés ha il·lustrat nombroses publicacions, Entrada lliure especialment infantils, i és l’autora de la Tira d’aquest setmanari. 14 6 març 2011 Opinió

Des del monestir

Hilari Raguer El P. Bonaventura Ubach i la Bíblia (i II) Monjo de Montserrat

Tant el P. Ubach com el seu mestre, el P. Lagrange, carreró sense sortida i el 30 de setembre de 1943 sapiencials. Per exemple, el llibre de Jonàs resulta van topar amb difi cultats per part de la censura va promulgar l’encíclica Divino affl ante Spiritu inversemblant si es considera històric. eclesiàstica, que volia mantenir rígidament una «sobre els estudis bíblics», que va portar un alli- A més, sense blasmar directament les autoritats interpretació literalista de la Bíblia. El P. Lagrange berament per als biblistes i els centres d’estudis que en temps de Pius X havien censurat el P. La- (que actualment està a punt de ser beatifi cat) fi ns catòlics. Tal com el P. Lagrange havia propugnat, grange, el va rehabilitar indirectament nomenant i tot va ser inclòs en una llista d’autors sospitosos deia que per comprendre la intenció dels autors membres de la Comissió Bíblica Pontifícia alguns de «modernisme». Aleshores es va trobar que els sagrats cal conèixer l’arqueologia i la literatura deixebles seus, com el P. Ubach i el P. Alberto bisbes no enviaven alumnes a la seva Escola Bíbli- dels pobles de l’antic orient. La seva explicació Colunga, o.p. Aquests dos eren molt amics. Quan ca de Jerusalem, i els biblistes no gosaven publi- dels «gèneres literaris» és encara avui molt llu- es va publicar la famosa Bíblia Nácar-Colunga car articles en la seva acreditada Revue Biblique. minosa. Per un respecte mal entès al text sagrat, (durant molt de temps la més divulgada en espa- En el seu patètic dietari personal arriba a escriure tradicionalment es consideraven del gènere histò- nyol) el P. Colunga hi va posar com a preàmbul que tothom l’ha abandonat, i que només li ha ric alguns llibres o passatges que eren doctrinals o justifi catiu l’encíclica Divino affl ante Spiritu i hi va restat fi del un benedictí català, el P. Bonaventura incloure moltes il·lustracions amb reproduccions Ubach. d’objectes que designava com del Museu bíblic de Pius XII va veure que aquella rigidesa era un Montserrat.

La sal de la terra

F. Diego Espuny D’un mateix a l’Altre Pedagog

La caritat ben entesa comença per un mateix però obres són «la millor eloqüència de la fe» (L. Solà). Mirar als ulls, amb el somriure o les llàgrimes, si s’atura en el seu melic mor d’èxit o de la més El senzill acompanyament esdevé la roca sòlida posar-se en la seva pell, és el primer pas per parar envejada de les pobreses, la riquesa solitària i es- cap al «nosaltres, la família i la comunitat». la mà, per encaixar, sostenir, acompanyar, expres- tèril. L’altre és el veritable tresor del «jo». Mirar- Cadascú no és el responsable últim de la seva sar amb gestos o paraules, en silenci o en almoina lo, copsar els ulls és tocar la veritat i, compartir, felicitat o desgràcia perquè ningú s’ha fet a si el veritable sagrament de la comunió. Anar a la més valenta forma d’engrandir-se, de créixer. mateix. Assumir allò que pertoca per vida també poc a poc i de l’exterior fi ns als «espais interiors» Com diu Antonio Machado, «converso con el inclou la mort, la malaltia i la fi nitud. Qui no s’ha (Andreu Ibarz) pel camí de la veritat, de la justicia hombre que siempre va conmigo —quien habla fet a si mateix té dret de disposar d’allò que ha i del perdó per no tornar a errar-la i, si és el cas, solo espera hablar a Dios un día—; mi soliloquio rebut només en benefi ci o profi t propi? esmenar. es plática con este buen amigo que me enseñó el Val més plegats que cadascú pel seu compte. Sen- Comparteixo la proposta, tal vegada utòpica, secreto de la fi lantropía». se defugir, ni amagar-se, rebutjar, distreure’s ni de practicar l’austeritat generosa, «disminuir la L’altre m’enriqueix en la mesura que sóc atent, enjogassar-se amb el «tenir» o el «consumir». nostra comoditat de vida condicionada a una interessat, implicat i aprenc a no prendre’m gaire Acceptar la contingència, la provisionalitat del millora de la del tercer món» (Joan Viñas) però seriosament a mi mateix. Certament, l’escull és la camí, estar de pas, cada dia, com si fos el darrer, potser permetrà que cadascú, com a ésser inter- indiferència i la passivitat. és el millor començament per no fer-se garrames rogant i despert, pugui demanar cap on anem. I Tal vegada sempre quedarà treballar pels altres a un mateix i esdevenir adult fi del als altres. cercar o trobar les fi tes, les petjades d’Aquell que sense cobrar; donar un cop de mà, fer un favor atorgui resposta i sentit. No serà el gran Atzar, la sense esperar que te’l tornin. L’exemple antic de ruleta del casino de Montecarlo (J. Monod) sinó Francesc d’Assís o l’actual de Genoveva Masip. Les l’(absolutament) Altre (K. Barth).

Mirada al món Marta Miquel Grau Santiago de Pelegrinatge quaresmal Compostel·la

Comencem aquests dies un nou temps litúrgic, la »Encara que hagués compartit tots els meus béns »Encara que hagués vist tots els monuments i Quaresma, en el qual ens anirem preparant per amb gent d’altres llengües i cultures, fet amistat contemplat les millors postes de sol; encara que celebrar la Vida, per viure la Pasqua amb pleni- amb pelegrins de mil camins o compartit alberg hagués après una salutació en cada idioma o tud. Al llarg d’aquests 40 dies tenim, un any més, amb sants i prínceps, si no sóc capaç de perdonar tastat l’aigua neta de totes les fonts, si no he l’oportunitat de convertir-nos i viure quelcom que demà el meu veí no he arribat enlloc. descobert qui és l’autor de tanta bellesa gratuïta també experimenten els pelegrins en el seu camí: »Encara que hagués carregat la meva motxilla de i de tanta pau no he arribat enlloc. buidar-se d’un mateix per deixar-hi fer estada el principi a fi i esperat per cada pelegrí necessitat »Si a partir d’avui no continuo caminant en els Ressuscitat. d’ànim, o cedit el meu llit al qui va arribar des- teus camins, buscant i vivint segons el que he És en aquest context que vull fer-vos partícips prés, i regalat la meva ampolla d’aigua a canvi de après; si a partir d’avui no veig en cada persona, d’una bonica pregària que es pot llegir dins res, si de tornada a casa i a la feina no sóc capaç amic i enemic, un company de camí; si a partir l’església del conegut convent de Sant Francesc de crear fraternitat i posar-hi alegria, pau i unitat, d’avui no reconec Déu, no he arribat enlloc.» que hi ha a Santiago de Compostel·la i que pot no he arribat enlloc. Començar aquest pelegrinatge quaresmal vol ser teló de fons d’aquest temps d’apropament de »Encara que hagués tingut menjar i aigua cada dir, per tant, estar disposats a descobrir la nou al Pare. L’ha escrita un franciscà, Fraydino, i dia, i gaudit de sostre i dutxa cada nit, o hagués llibertat de ser un mateix, a perdonar, a cre- es titula La Faba, que és el nom d’un dels pobles estat ben atès de les meves ferides, si no hi he ar fraternitat, a veure l’amor de Déu en allò per on passa el camí francès. descobert l’amor de Déu, no he arribat enlloc. quotidià i a reconèixer el Creador de la bellesa «Encara que hagués recorregut tots els camins, que ens envolta. Tot això de ben segur que ens travessat muntanyes i valls des d’orient fi ns a ajudarà a ser cada dia una mica més humils i occident, si no he descobert la llibertat de ser jo despendre d’aquí a 40 dies un perfum realment mateix no he arribat enlloc. pasqual. 15 Cartes del lector 6 març 2011

La Xina i la persecució dels catòlics La realitat rebaixa el triomfalisme El Consultori de la ministra Pajín Mentre Al Qaeda amenaça de matar cristians «allà on siguin», La dada global sobre la davallada dels avortaments, que refl ecteix l’antic bisbe anglicà de Richbo- un descens entre el 2008 i el 2009, es deu a la immigració, sobretot PREGUNTES I RESPOSTES rough, Edwin Barnes, va entrar entre les dones llatinoamericanes, que van avortar un 11% menys, SOBRE DOCTRINA I MORAL ofi cialment a l’Església catòlica i mentre augmentava el de les espanyoles en un 3%. pel Dr. Joan Antoni Mateo va ser ordenat sacerdot catòlic a I això no només ho diuen els grups provida. També les clíniques la catedral de Porstmouth; és el avortistes han acusat d’imprudència Leire Pajín i han desmentit que quart bisbe ordenat sacerdot ca- la davallada d’avortaments l’any passat fos conseqüència de les polí- Pacifi sme tòlic aquest any. tiques preventives. En qualsevol cas, no és veritat que sigui la millor Altres es van incorporar a l’Es- dada de la dècada. L’any 2009 es va avortar gairebé el doble que Tinc dos fi lls, un noi i una noia. Tots glésia catòlica amb anterioritat. El l’any 2000, amb un total esgarrifós de 111.482 avortaments. Senzi- dos són bons cristians i, fi ns i tot, 2007 quatre bisbes episcopalians llament, en els darrers dotze mesos hi va haver una davallada, que practiquen, però ha sorgit un pro- (anglicans dels Estats Units) van els grups provida relacionen amb la caiguda de la taxa de la natali- blema greu. La meva fi lla surt amb abandonar l’Església episcopalia- tat, amb la minva de la població estrangera que viu a Espanya i amb un noi que estudia per ser militar i na cansats de la seva deriva liberal. el fet que no es van comptabilitzar els avortaments farmacològics. resulta que el meu fi ll no l’accepta. Tres se’n van anar a grups anglicans Ell es declara pacifi sta i creu que ser conservadors dependents de bisbes JAUME CATALÁN DÍAZ cristià i militar són coses incompati- africans. El quart, Jeffrey Steenso, Girona bles, ja que diu que les armes servei- bisbe de Rio Grande, es va integrar xen per matar. Què li puc dir perquè a l’Església de Roma. L’exemple més s’hi repensi? clar és el de Satoru Kato; al Japó, «Pacífi c» vol dir literalment «el qui posa era estudiant de budisme, després ri de la Congregació per a la Doctri- Catalunya Cristiana, m’han pregun- pau». D’entrada, digui-li al seu fi ll que es va batejar en una església evan- na de la Fe va reconèixer que les re- tat a qui em referia. He de dir que sigui menys «pacifi sta» i més «pacífi c», gèlica. lacions entre la Sagrada Escriptura i la fi gura que he tractat d’evocar perquè no és una bona actitud tancar- A l’atri d’una església catòlica el Magisteri eclesial són certament era l’estimat Mn. Josep Galofré, se a una persona com ell fa. Conec uns vaig descobrir una pintada amb el complexes perquè «d’una banda, nascut a Capellades i que va morir quants «pacifi stes» que són molt bel- missatge següent: «L’única esglé- el primat de la Paraula de Déu ha essent rector de Santa Agnès de licosos. A Tremp, la meva ciutat i parrò- sia que il·lumina és la que crema.» de ser sempre clarament afi rmat Malanyanes. quia, on a prop hi ha l’Acadèmia Militar Donant-hi un sentit positiu, no és i, de l’altra, s’ha d’afi rmar també de Sotsofi cials, també tenim uns quants una ofensa sinó tot al contrari: que l’Escriptura no es pot veure FERRAN BLASI espècimens pacifi stes, pocs gràcies a Déu, «L’única església que il·lumina és mai separada de la vida mateixa Barcelona que són molt bel·licosos amb la presència la que crema dins del cor de cada de l’Església (...) L’Església és l’únic militar. Curiosament, sant Pau compara- cristià.» àmbit adient per a la interpretació va la vida cristiana amb la milícia i ens Finalment, la Constitució xinesa de l’Escriptura com a paraula actual Gent bona de debò parlava obertament d’alguna cosa que reconeix la llibertat religiosa tot de Déu». molts cristians d’avui ignoren perillosa- i que, en realitat, el règim xinès Hem visitat una família. Volíem ment: el combat espiritual que cal soste- només consent les organitzacions CARMEN RAMÍREZ trobar una àvia i n’hem trobat du- nir contínuament per mantenir-se fi del religioses autoritzades per l’Es- Vélez-Màlaga es, acompanyades per la fi lla d’una a Crist. Sens dubte que, per a una ment tat. A la Xina es fustiga, de ma- d’elles. La fi lla ens ha cridat perquè oberta i raonable, és perfectament pos- hi anéssim. L’àvia que cercàvem era sible ser militar i bon cristià. Més encara, nera especial, els catòlics. La Xina Quan viurem un canvi? va tractar d’abolir el Vaticà i va a casa seva. Cada tarda la passa amb els cristians militars s’han de santifi car fundar, el 1957, l’Església catòli- elles. A casa seva hi fa massa calor exercint degudament la seva feina. Sant Cada dia sentim que la crisi ja està a l’estiu, i està sola. Sebastià, sant Bonifaci i molts altres van ca patriòtica, separada de Roma. superada, però el nombre d’aturats L’Església catòlica fi del al Papa va Quin detall d’amor! Cada tarda seguir la carrera militar. En aquestes ac- augmenta. A pesar de l’increment la va a buscar, i amb la cadira de tituds pseudopacífi ques que arremeten patir la clandestinitat. Bona part d’impostos a Catalunya, no veiem de les diòcesis de la Xina, fi dels a rodes creua el carrer i entra al jardí. acríticament contra la professió militar hi cap recuperació. No entenc com subjau una gran dosi d’ingenuïtat. Certa- Roma, necessiten un bisbe, men- I a l’ombra del parrón, acompanya poden enganyar el contribuent: ment, seria molt bonic un món en el qual tre que l’Església patriòtica té els la seva mare, també en cadira de augmenta l’IBI, l’aigua, la llum... no hi hagués necessitat d’armes, d’exèr- seus prelats i disposa de temples rodes. Són detalls d’humanitat que Alguns pensionistes tenen, grà- cits, ni de policies. Un món sense guerres per al culte. Benet XVI va denunciar ens cal aprendre. I ho fa senzilla- cies a anys anteriors, una petita ni confl ictes. Aquest món, sens dubte, aquesta situació com una «violació ment, com qui no fa res… propietat que ara gairebé no po- serà una realitat quan Déu instauri el cel greu de la llibertat religiosa». Anàvem amb la Bíblia, missio- den mantenir. N’hi ha molts que no nou i la terra nova. Però mentre no arriba Sempre he afi rmat que l’atac a la nant… Han escoltat amb interès arriben ni a 1.000 euros al mes. Amb l’adveniment ple del Regne de Déu, la religió és l’arma dels covards. la Paraula de Déu: «Estimeu-vos l’augment de l’IRPF, no han pogut els uns als altres» (Jn 13,34). I co- presència del mal és una realitat. millorar la seva pensió de l’any an- L’home i la història humana arrosseguen CLEMENTE FERRER mentant aquest Evangeli, no s’ado- terior. Han contribuït amb anys de la ferida del pecat original. Ningú no es- Madrid naven que el feien realitat, sinó feina i de pagament a aquest dret, que els semblava que no sempre tà exempt d’agressions injustes i l’exèrcit i avui no és reconegut. estimaven els veïns que no els eren és una institució social fonamental. Les La Bíblia, codi de les Altres han perdut la casa i el fu- agradables, i lloaven gestos dels al- armes són lícites quan s’empren en legíti- cultures tur; d’aquests no se’n parla. El banc tres, l’amor desinteressat d’altres ma defensa de les persones i les nacions. els ha confi scat l’habitatge i la vida, persones. El militar no es prepara per matar, sinó El cardenal Marc Ouellet va dir al ja que si la subhasta no cobreix el Un va a missionar, a comunicar per defensar quan calgui i per servir la congrés que va tenir lloc a Madrid deute, ells continuen sent deutors Jesús… I troba Jesús en aquestes societat. Avui veiem que en molts estats per presentar la Bíblia de la Confe- per sempre. Mentrestant, molts po- persones tan senzilles, tan bones. l’exèrcit realitza missions humanitàries rència Episcopal «que la Bíblia ha lítics que ens dirigeixen, inclosos els Gent que resa el Rosari constant- encomiables. Sense exèrcits competents modelat l’ànima d’Europa, la seva que no tenen ni formació, «gua- ment, que es recorda de pregar per i ben preparats, no ho dubti, hi hauria història i la seva vida quotidiana. nyen» tres sous. Aquestes notícies tothom: sacerdots, religioses, famí- molts més abusos al món. Segur que Pertany a la seva cultura i defi neix, fan mal als contribuents que cada lia… i que rep tan poc a canvi. quan el seu fi ll tracti més i conegui més per dir-ho així, el seu codi genètic». dia estan més desil·lusionats. Quan Hom només pot admirar-ne la bé el nòvio de la seva fi lla, desaparei- I com ha dit Benet XVI, «la Bíblia ens viurem un canvi? senzillesa i la saviesa, la bondat, xeran molts dels prejudicis cap a ell i la ofereix, d’alguna manera, un codi el seu amor desinteressat. I quan professió legítima que ha triat. de les cultures. Sense ella no es pot A. VILLALONGA t’agraeixen la visita… Qui és que entendre en tota la seva amplitud Barcelona hauria de donar gràcies? Jesús és • Si voleu enviar les vostres consultes la nostra cultura, perquè conté va- viu al seu cor. Hem anat a donar al Dr. Mateo, podeu adreçar-vos a: lors antropològics i fi losòfi cs que Jesús en la seva Paraula. Hem trobat Un capellà entomòleg [email protected] han infl uït positivament en tota la Jesús en uns cors que estimen de www.balmesiana.org humanitat i sense ella seria impossi- Alguns lectors de la meva col- veritat. Gràcies, Senyor! apartat de correus 121 ble donar raó de les manifestacions laboració titulada Un capellà en- 25620 Tremp (Lleida). innombrables de l’esperit humà». tomòleg, que he tingut el goig NÚRIA VIÑOLAS Cal indicar sempre «Consultori». Així mateix, l’arquebisbe secreta- de veure publicada recentment a Talca (Xile) 16 6 març 2011 Notícies del lector

Un llibre de diàlegs íntims

Albert Pera / Mataró publicacions. Alguns el recorda- nitat amb el confi dent, d’unes ran també com a elegant prosista ganes de compartir les experi- Què deu fer aquell sant baró d’articles temàtics que publicava ències d’un home que ha volgut tot el dia a la paradisíaca Mos- a Catalunya Cristiana i que va do- escampar a mans plenes tot allò queroles del Montseny?, ens nar a la impremta en dos volums que integra el teixit espiritual podríem preguntar. I la resposta titulats: El seny d’un poble i Quan d’una fe i d’una esperança de seria: a més d’exercir el ministeri les coses parlen, on d’una manera redempció de febleses, tan ne- pastoral, escriure bells reculls de franca, deseixida i amena glossa- cessitats com n’estem. I ho ha fet poesia i darrerament també es- va la saviesa popular i l’encís de amb el segell de caritat cristiana, corcollar el seu jo més íntim per les coses quotidianes. que impregna cadascun dels seus oferir-nos allò que no és capaç de Ara va més a fons. En el llibre intents d’aproximació a l’home i fer tothom, un llibre d’espiritua- Diàlegs íntims estableix conversa a la dona que el segueixen en el litat constructiva. amb ell mateix, amb la profundi- camí de la fe i de l’amistat. Ara que el descrèdit del llibre tat del seu jo i amb les realitats Els diàlegs destil·len bellesa, va a l’alça, quan el comerç més que l’envolten, ja siguin objectes, serenitat i humor en el contacte descarnat fa plegar llibreries i sensacions, qualitats o defectes, amb cadascuna de les realitats distribuïdores que el tractaven planys de tristor, lloances de jo- que comenta. Així, desfilen el amb vocació de cultura, quan ia, personatges genèrics, somnis temps, les fl ors, el savi, la tristesa, només suren els best sellers d’au- profètics, sofriments físics i mo- la felicitat, la mort, la conscièn- tors amb suport publicitari i/o rals i fi ns i tot arriba a encarar- cia, els diners, la grisor, l’ocell de mediàtic, quan el format digital se amb Déu en la recerca d’un dos quarts de vuit, entre molts amenaça d’afeblir la precària diàleg altament fecund. d’altres. vida del volum de paper i lletra Diàlegs sense interlocutors Cada diàleg ve precedit d’un impresa, quan ja resta poca gent personals reals i concrets, dià- comentari introductori que il- d’aquella que empalma un llibre legs amb el cor a la mà, sense lustra el tema tractat. Escollint- darrere l’altre, quan les lectures por de donar-lo a qui entri per ne un a l’atzar, trobo el que obligades dels estudiants els la porta gran a l’edifi ci singular acompanya el Diàleg íntim amb lleven l’avidesa de descobrir be- d’un temple, el cos humà d’un l’Amic, que diu: «El camí de la lleses literàries… Doncs ara surt home de Déu, que ens acull amb vida sense amics és caminar a al mercat, tímidament, però amb un somriure de benvolença. les fosques per la bellesa d’un passa ferma, un nou llibre de Mn. La intimitat d’aquests diàlegs passeig marítim.» Francesc Malgosa. els fa reveladors d’una riquesa Espero, doncs, que us hagi inci- Molts ja el coneixen com a interior que només es comunica tat a tenir entre les mans aquest noble i espiritual poeta. Té la a persones molt amigues i esti- doll de claredat amical i a gaudir- sort d’uns lectors addictes que mades, d’una amistat profunda ne amb una lectura gratifi cant i no es perden ni una de les seves i personal, d’una condició d’afi - profi tosa.

Un gran retaule gòtic de pedra L’«Stabat Mater»

Ramon Ribera / Castelló de Farfanya a Molins de Rei

Castelló de Farfanya, població de la comarca Redacció / Molins de Rei de la Noguera, conserva entre el seu patrimoni artístic un destacat exemplar de retaule gòtic El proper 19 de març, diada de Sant Josep, a les de pedra —el més gran dels conservats— de set de la tarda a l’església parroquial de Sant Miquel l’anomenada Escola de Lleida. Recentment Arcàngel de Molins de Rei, tindrà lloc la interpretació ha sortit publicat un acurat llibre que l’estu- de l’Stabat Mater, una peça de gran tradició religiosa dia: Castelló de Farfanya. El retaule major de i musical. El text d’aquesta obra, que data del segle l’església parroquial de Sant Miquel, escrit XIII, medita sobre el patiment de santa Maria durant per Francesc Fité i Isidre Puig i editat per l’Ins- la crucifi xió del seu fi ll. Les paraules inicials del text titut d’Estudis Ilerdencs dins de la col·lecció llatí —«Stabat Mater dolorosa iuxta crucem lacrimosa Cimbori. dum pendebat Filius» («La Mare dolorosa era prop la L’obra està estructurada en tres amplis creu, plorosa, mentre el seu Fill hi era clavat»)— do- apartats. El primer, l’església parroquial de nen nom a la peça. La Quaresma és una bona ocasió Sant Miquel, on es fa una descripció de l’edifi ci per gaudir i meditar aquesta pregària que ens acosta romànic (consagrat l’any 1313 per Arnau Vidal), a la Passió de Jesús el Divendres Sant, acompanyat que conserva la portada datada en el segle de la Mare de Déu, anomenada dels Dolors. XIV, les diverses ampliacions (il·lustrades amb L’Stabat Mater ha estat una de les composicions diverses planimetries) sofertes al llarg del segle literàries més musicades. Prop de 200 compositors XVIII i altres actuacions en el segle XX. de diferents èpoques i estils han musicat aquest text El segon, el retaule major de Santa Maria, medieval; la més coneguda i reproduïda és la que on es documenta la seva història, estructu- vats, estructura original, vicissituds i pèrdues es podrà sentir a Molins de Rei, obra del compositor ra (format per vuitanta-set peces de pedra d’elements escultòrics durant la guerra civil, italià Giovanni B. Pergolesi, del qual el 2010 se’n calcària policromada), autoria (s’atribueix restauracions (l’estat actual es deu a la restau- van celebrar els 300 anys del naixement. Una bona la intervenció de diversos artífexs, com són ració duta a terme entre els anys 1986 i 1987) ocasió per escoltar aquesta obra, una mostra de la el taller de Bartomeu Rubió i el mestre de i el nou emplaçament, ja que la seva ubicació música sacra de l’època i del talent compositiu de Gerb, que s’identifi ca amb l’escultor Guillem original era l’església gòtica de Santa Maria Pergolesi. Solivella), iconografi a (és el retaule, dels que que hi ha al castell. La interpretació a Molins de Rei, que compta amb s’han conservat de l’Escola lleidatana, amb més L’últim apartat està dedicat a les advoca- el suport de l’ajuntament de la vila, anirà a càrrec de gran nombre d’escenes de la vida de la Mare cions, els retaules i la imatgeria que podem la soprano Maria Viñas, la mezzosoprano molinenca de Déu), comparació amb d’altres de conser- trobar actualment en el temple parroquial. Carmen Berenguel i la pianista Viviana Salisi.

Catalunya Cristiana posa a disposició dels seus lectors aquest espai, on es publicaran articles i cròniques referents a la vida eclesial de pobles, parròquies, comunitats, grups, etc. Els textos no han de superar les trenta línies mecanografi ades i hi ha de constar nom, cognoms, adreça i telèfon. Podeu enviar-los a: [email protected]. Catalunya Cristiana es reserva el dret de publicar els que consideri oportuns. 17 Veu dels pastors 6 març 2011

Paraula i vida

Lluís Martínez Sistach El silenci i la Paraula de Déu Cardenal, arquebisbe de Barcelona

El proper 9 de març l’Església ens invitarà a entrar tàncies de cada moment aconselli. Són aquestes tres: nyar-se dels instruments de comunicació de massa, en el temps de Quaresma amb la celebració del la pregària, el dejuni i l’almoina. encara que només sigui per un moment». Per això, Dimecres de Cendra. Com diu el Catecisme de l’Es- La Quaresma ens invita a pregar. Els cristians, es- els cristians hem de fer un esforç per redescobrir el glésia catòlica, «l’Església s’uneix cada any, durant els pecialment en aquest temps, hem de trobar cada valor del silenci, perquè «només en ell —diu també quaranta dies de la Quaresma, al misteri de Jesús al dia uns moments de silenci, d’estar amb el Senyor, Benet XVI— la Paraula pot trobar estada en nosal- desert». per poder viure el do de la pietat que ens dóna tres, com va ocórrer en Maria, dona de la Paraula i Crist, en les temptacions del desert, es revela com l’Esperit Sant. Déu parla en el silenci. Si fem silenci, del silenci inseparablement» (VD, n. 66). el Servidor de Déu, totalment obedient a la volun- és per escoltar la Paraula de Déu, que és sobretot La penitència sobretot interior a la qual ens crida tat del Pare. I per això la victòria de Jesús sobre el Jesucrist, i per escoltar i interioritzar les paraules de el temps de Quaresma es manifesta també en el temptador al desert anticipa la victòria de la Passió, les Sagrades Escriptures. Aquesta Quaresma de l’any dejuni i en l’almoina. Les privacions voluntàries han obediència suprema del seu amor filial al Pare. de gràcia de 2011 ens invita especialment a donar el de ser ocasió per a assolir l’autodomini i per fer Tanmateix, com diu també el Catecisme de l’Església seu valor a la celebració de la Paraula de Déu en les obres de solidaritat amb les persones que passen per catòlica, «Crist va vèncer el temptador per nosal- celebracions de la Sagrada Litúrgia i en la vida dels moments d’especial necessitat. Aquesta solidaritat tres». I per això l’Església, especialment en aquest cristians, com ens demana Benet XVI en l’exhortació cristiana, canalitzada sobretot per mitjà de Càritas temps de Quaresma, ens invita a reviure l’estada de apostòlica titulada La Paraula del Senyor (Verbum i altres institucions d’ajut social, és especialment Jesús al desert i les temptacions en l’avui de la seva Domini), amb la qual demana a tota l’Església que urgent en aquests moments de greu i perllongada litúrgia i de la vida dels cristians. s’esforci a fer de la Paraula de Déu la seva referència crisi econòmica que produeix molt sofriment en En aquest sentit, hi ha tres accions ben pròpies del vital i a anunciar-la al món d’avui. moltes persones, sobretot les que es troben a l’atur. temps penitencial de la Quaresma que l’Església El nostre temps no afavoreix el recolliment i, com La Paraula de Déu ens diu que partir el pa amb el ha proposat sempre i que també ens proposa avui, diu el Sant Pare en aquest document, «es té de ve- necessitat és una forma superior de viure el temps invitant-nos a fer-ne l’actualització que les circums- gades la impressió que hi ha gairebé temor d’allu- penitencial de la Quaresma. Als quatre vents Pelegrinatge a les terres de Jaume Pujol Balcells sant Pau i santa Tecla (I) Arquebisbe de Tarragona i Primat

Entre els dies 8 i 14 de febrer he tingut l’ocasió, ble. A la tarda vaig poder concelebrar l’eucaristia com la cristiana, però que no renuncia a viure la convidat per l’ambaixada de Turquia, de visitar amb Mons. Louis Pelâtre, arquebisbe d’Istanbul, caritat amb altres més necessitats. aquell país. L’objectiu ha estat conèixer els llocs re- amb els sacerdots de Tarragona que venien amb mi L’endemà ens vam traslladar a Tars, on va néixer lacionats amb sant Pau i santa Tecla i, en general, i amb el rector de la catedral d’Istanbul: una esglé- sant Pau. Vam visitar el Pou de Sant Pau, d’on els escenaris que apareixen amb tanta freqüència sia no gaire gran, comparada amb Santa Sofia, que segurament ell va beure, que està situat al barri en els Fets dels Apòstols, els llocs de les primeres havíem visitat al matí, i que ara està transformada jueu originari del primer segle. A l’església de Sant comunitats cristianes. Acompanyat d’alguns sa- en museu. Pau, regentada per una comunitat de religioses cerdots i d’un bon grup d’excel·lents periodistes i L’endemà vam viatjar a Antioquia, la ciutat on els italianes, transformada ara en museu, vam celebrar persones que treballen en el món de la comunica- seguidors de Jesús van començar a anomenar-se l’eucaristia, la qual cosa es concedeix sempre que ció, hem recorregut llocs entranyables i hem pogut cristians, on va estar sant Pau i des d’on aquest va es demani prèviament. Esperem que algun dia, conèixer les petites comunitats cristianes que viuen sortir, juntament amb Bernabé, per al seu primer com ho han promès les autoritats civils, pugui ser la fe cristiana de manera admirable, i a vegades viatge apostòlic. En aquesta ciutat, anomenada de debò una església dedicada enterament a donar heroica, en aquest país de majoria musulmana. ara Antakya, vam visitar amb emoció l’anomenada glòria a Déu. Com a conclusió d’aquests tres primers Després del viatge d’anada, la nostra primera meta gruta de Sant Pere, ja que allí se situa la primera dies del nostre pelegrinatge destacaria l’amable va ser Istanbul, antigament Bizanci i abans Cons- càtedra de sant Pere, anterior a la que es va assen- acollida que hem tingut en tots els llocs visitats i en tantinoble, un enclavament molt important, per tar més tard a Roma. A la tarda vam celebrar la les moltes persones entrevistades, i l’enorme fe dels on han passat gairebé totes les civilitzacions. Des- missa a l’església parroquial de Sant Pere, que atén pocs cristians que hi ha en aquestes terres, que fa prés de visitar la Gran Mesquita i Santa Sofia, vam la Custòdia franciscana. Va ser una celebració molt que la seva presència sigui com la de fa dos mil anys, resar el Credo a tocar de l’església de Santa Irene, emotiva, amb les vespres resades en turc, i on els quan Pau va començar a predicar Jesucrist, mort i ja que en aquesta església, ara transformada en pocs cristians que viuen ara en aquesta ciutat ens ressuscitat i a crear les primeres comunitats cristia- sala de concerts, es va celebrar el concili de Cons- van complimentar i emocionar amb el seu afecte. nes. M’he sentit, com mai, hereu de la fe d’aquells tantinoble i es va professar per primera vegada el Després ens van ensenyar els locals de Càritas, on homes i dones que van saber proposar —era impos- que ara anomenem Credo de Nicea-Constantino- ajuden tots els necessitats: una comunitat pobra sible imposar res— la Bona Nova de Jesús.

La Bona Notícia també a internet www.catalunyacristiana.cat

I ara entra a la nova pàgina web de Catalunya Cristiana i consulta la nostra hemeroteca. Hi trobaràs trenta anys de premsa religiosa.

Catalunya Cristiana col·labora amb www.flama.info 18 6 març 2011 Litúrgia

Calendari de la setmana Comentari de la Paraula Lectures de la missa, santoral i altres celebracions Joan Minguella Solà Metge (Cicle litúrgic A; ferial I) Temps de DURANT L’ANY (Salteri: setmana 1) Cal escoltar però també cal actuar MARÇ Joel 2,12-18 / Salm 50 / 2 Corintis 5,20-6,2 Amb aquest text s’acaba el sermó de la muntanya. Reconèixer 6. Diumenge / Mateu 6,1-6.16-18 que Jesús és el Senyor és una condició necessària per entrar IX de durant l’any (F), Blanc. Lectures: ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Pacià, dins la comunitat, però la confessió de fe no es pot expressar Deuteronomi 11,18.26-28 / Salm 30 / b.; Dagobert, laic; Gregori de Nissa, b.; sols amb paraules, cal recolzar-la amb actes, d’acord amb la voluntat del Pare del cel. «Aquell dia» (= el dia del judici) serà Romans 3,21-25a.28 / Mateu 7,21-27 Santes, Francesca Romana, rel. i fund. el de la gran trobada amb el Senyor i el dia en que la veritat ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Oleguer, es posarà de manifest. b.; Virgili, b.; Santes, Coleta Boylet, rel. 10. Dijous La fe és alguna cosa més que paraules, és l’escolta de la i ref. Fèria, Morat. Lectures: Deuteronomi Paraula de Déu i una posada en pràctica d’aquesta paraula 30,15-20 / Salm 1 / Lluc 9,22-25 rebuda. No es proposa pas la salvació per les obres, sinó per 7. Dilluns ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Simplici, aquella fe viva que condueix a practicar les obres; sols una fe Santes Perpètua i Felicitat (MO), Ver- p.; Macari, b.; Càndid, mr.; Santes, vertadera en Jesús pot portar a posar en pràctica el que ell mell. Lectures: Tobies 1,1a.2;2,1-9 / Salm Maria Eugènia Milleret de Brou, rel. ens ensenya. 111 / Mateu 11,27-33 i fund. El text acaba amb una paràbola, dins una línia de la literatu- ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Teòfil, ra de la saviesa, en què es contraposa l’home llest i prudent, b. 11. Divendres amb l’home insensat: el primer, construeix la casa sobre la Fèria, Morat. Lectures: Isaïes 58,1-9a / roca, l’altre sobre la sorra. La casa construïda sobre la roca és 8. Dimarts Salm 50 / Mateu 9,14-15 una metàfora del qui escolta la paraula de Jesús i actua, i la Fèria, Morat. Lectures: Tobies 2,10-23 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Eulogi, construïda sobre la sorra, del qui si bé escolta, després no fa / Salm 111 / Marc 12,13-17. O bé: Sant prev. i mr.; Santes, Àurea, ab.; Rosina, res. La tempesta, que han de suportar totes dues cases, és una Joan de Déu (ML), Blanc. vg. imatge habitual en l’AT amb la qual es vol simbolitzar el judici ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Veremon, de Déu; és el moment en què Déu es fa present. ab.; Santes, Aurèlia de Niça, mr. 12. Dissabte Cal ser un vertader deixeble que fa «la voluntat del Pare», Fèria, Morat. Lectures: Isaïes 58,9b-14 i un home assenyat que «construeix la casa sobre la roca». Escoltar i complir és el que ha d’orientar la vida del deixeble, Comença el temps de Quaresma / Salm 85 / Lluc 5,27-32 del creient. Escoltar la paraula de Jesús ens donarà la llum per ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Inno- encertar el bon camí, però cal també posar en pràctica aques- 9. Dimecres cenci I, p.; Maximilià, mr.; Bernat, b.; ta paraula. Dimecres de Cendra, Morat. Lectures: Teòfanes, monjo; Lluís Orione, prev.

Lectures bíbliques Diumenge IX de durant l’any

Lectura primera Dt 11,18,26-28.32 tots els qui espereu en el Senyor. R.

Us proposo d’escollir entre la benedicció i la Lectura segona Rm 3,21-25a.28 maledicció Déu fa justos els homes per la fe, Lectura del llibre del Deuteronomi: al marge de les obres de la Llei Moisès digué al poble: «Guardeu les meves parau- Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Ro- les en el vostre cor i al fons de vosaltres mateixos. ma: Lligueu-vos-les a la mà com un distintiu, porteu-les posades com una marca entre els vostres ulls. Germans, ara, al marge de les obres de la Llei, però »Avui us deixo escollir entre la benedicció i la d’acord amb el testimoni que en donen tant la Llei maledicció: la benedicció si obeïu els manaments del com els profetes, Déu ha fet conèixer la seva justícia Senyor, el vostre Déu, que avui us dono; la maledic- que, per la fe en Jesucrist, fa justos tots el creients, ció si desobeïu els manaments del Senyor, el vostre sense cap distinció: tots havien pecat i vivien privats Déu, si us aparteu del camí que avui us assenyalo, de la presència gloriosa de Déu. Ara, però, en la seva per seguir altres déus que vosaltres no coneixíeu. gràcia, Déu els ha fet justos purament per favor, en Procureu de complir bé els decrets i les decisions que virtut de la redempció realitzada per Jesucrist.

avui us dono.» Déu va destinar Jesucrist a servir de propiciació Monés Glòria pels nostres pecats amb la seva sang, gràcies a la fe. Salm responsorial 30 Veiem, doncs, que Déu fa justos els homes perquè han cregut i no per les obres de la Llei. la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts em En vós, Senyor, m’emparo, diran: Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre que no en tingui un desengany. Al·leluia Jn 15.5 profetitzàvem i trèiem dimonis i fèiem molts miracles? Allibereu-me, vós que sou bo; Però jo els diré clarament: No us he conegut mai. no trigueu, escolteu i allibereu-me. Jo sóc el cep veritable, i vosaltres, les sarments. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal! Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit. »Per això tothom qui escolta aquestes paraules R. Senyor, sigueu la meva roca salvadora. meves i les compleix és com un home prudent que Senyor, sigueu el meu castell inexpugnable, Evangeli Mt 7,21-27 ha construït la seva casa sobre la roca. Quan vénen la meva roca salvadora. les pluges, creix la riuada i el vent envesteix contra Una casa construïda sobre la roca, aquella casa, res no la fa caure, perquè té els fona- Per a mi, sou penyal i plaça forta. i una altra sobre la sorra ments sobre la roca. Per amor del vostre nom, guieu-me i conduïu-me. R. »Però tothom qui, després d’escoltar aquestes Lectura de l’evangeli segons sant Mateu: paraules meves, no les compleix, és com un home Deixeu veure al vostre servent sense seny que va construir la seva casa sobre la sorra. la claror de la vostra mirada; En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: Quan vingueren les pluges, cresqué la riuada i el vent salveu-me, per l’amor que em teniu. «No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: es llençà contra aquella casa, la casa s’ensorrà i no en Sigueu valents, tingueu coratge, Senyor, Senyor; hi entraran només els qui compleixin quedà ni rastre.» 19 Litúrgia 6 març 2011

La Quaresma cristiana Pere Tena i les tradicions «religioses» Bisbe auxiliar emèrit de Barcelona

La Quaresma en la situació actual igual! Quina diferència hi ha, en definitiva, entre tat en vistes a la renovació del vigor cristià de la la Quaresma i el Ramadà, o entre l’oració cristia- pròpia vida i comunitat. El relleu social de la Quaresma és, actualment, na i les pràctiques budistes?» Les dues oracions del primer diumenge de Qua- molt feble en les nostres societats, sense negar resma —la del Missal anterior a la reforma i la que, particularment, hi hagi molts cristians que Discerniment cristià del Missal actual— coincideixen en la mateixa segueixin amb autèntic esperit de fe l’itinerari perspectiva: Déu purifica l’Església amb l’ob- que porta vers la celebració pasqual. Quan parlo La situació actual demana, doncs, un discerni- servança quaresmal, la Quaresma s’orienta a de «feblesa» em refereixo a la repercussió visi- ment il·luminat, perquè el contacte multireligiós aprofundir en el misteri de Crist. Aquestes dues ble, a la incidència en la vida pública. Si no fos i multicultural no es redueixi a un sincretisme afirmacions de la litúrgia cristiana obren clara- pel Carnaval, potser no trobaríem referències banal o a un relativisme perniciós. Cal que els ment la pràctica quaresmal a l’acció de Déu i a cronològiques de la Quaresma durant l’any. Al cristians coneguin clarament, i assumeixin res- la configuració amb Crist, posant en tot cas les costat d’això, es fan visibles altres fets de caràc- ponsablement, la identitat de les pròpies pràc- pràctiques mateixes al servei d’aquesta finalitat. ter religiós, com el Ramadà dels musulmans, o es tiques religioses, de les festes del calendari, de Quelcom semblant caldria dir sobre la pràctica potencia la pràctica de dies de recés i de medi- la pregària pública i privada. En aquest cas, la del recés i de la meditació. Qui dubta que un tació, com ho fan els budistes i els seguidors de identitat de la Quaresma i del recés espiritual. dia o unes hores de silenci repercuteixen en el Confuci, encara que aquestes darreres pràctiques La Quaresma no és un temps tancat en el dejuni benestar psicològic de les persones, en la seva no puguin anomenar-se pròpiament religioses, per si mateix, com ho és el Ramadà. El dejuni cris- serenitat, en una sensació de pau i d’harmonia puix es mouen en el terreny de la filosofia i de la tià més original és el dejuni pasqual dels dos dies interior? Però, una vegada més, el cristià quan saviesa humana, i no en el de les relacions amb que precedeixen la Vetlla, i té el seu sentit de les prega no es queda en la pròpia interioritat, Déu. Per això parlem de la Quaresma cristiana en paraules de Jesús: «Ja dejunaran quan se’ls pren- reflexionant sense més sobre si mateix. La pre- relació amb les tradicions «religioses». drà l’Espòs!» És, doncs, un dejuni de comunió gària cristiana és essencialment obertura a Déu, No és infreqüent trobar cristians que s’admiren amb la mort de Crist, que acaba amb la comunió és participació de la pregària filial de Jesucrist al del dejuni dels musulmans durant el mes de eucarística amb Crist ressuscitat. Els aspectes Pare, és deixar-se endur pels «gemecs de l’Esperit Ramadà, sense però que això els porti a practicar ascètics i penitencials que progressivament han Sant, que prega en nosaltres». Quan meditem, el mínim dejuni i abstinència indicat en l’Església configurat el dejuni quaresmal són igualment els cristians no fem una reflexió sobre nosaltres catòlica. Igualment, hi ha cristians —fins i tot «oberts»: la solidaritat maternal de la comunitat mateixos, sinó que cerquem que la Paraula de practicants— que fan la prova de les pràctiques cristiana amb els catecúmens, i la renúncia/cari- Déu il·lumini les nostres vides... budistes de reflexió, entrada en si mateixos, sere- És bo que tinguem aquest discerniment ben clar nitat d’esperit, o, dins la tradició xinesa, cerquen en la nostra manera de fer, no fos cas que ens l’harmonia en les relacions amb els altres i amb trobéssim que, en comptes de fer la Quaresma, el món. Fàcilment, quan se’ls fa una objecció a estiguéssim fent el Ramadà, i que, en comptes de aquest procedir, la resposta és la següent: «Tot és pregar, estiguéssim practicant el budisme...

MARÇ El sant de la setmana Per Eduard Brufau 17 Sant Innocenci I

✓ Nascut a Albano, prop de Roma, al segle IV ✓ Papa del 402 al 417 ✓ Va lluitar contra les heretgies i els invasors germànics ✓ Va morir a Roma l’any 417

Aquest Pontífex va arribar a la càtedra de Sant Pere en un moment molt turbulent de la his- tòria. L’imperi romà d’occident, immers en una crisi estructural gravíssima, es desintegrava, la població s’empobria, els pobles germànics ocupaven grans territoris i les heretgies ame- naçaven la unitat del cristianisme. Innocenci I, doncs, s’enfrontava a situacions extremament difícils. Va intentar evitar el saqueig de Roma per part dels germànics pactant amb el rei dels ostro- gots, però la ciutat va ser finalment víctima de la violència i el pillatge. Va tenir més èxit, en canvi, en la lluita contra les heretgies perquè va aconseguir que diverses comunitats adep- tes al novacianisme tornessin a l’ortodòxia de l’Església. També va condemnar durament l’arrianisme i el pelagianisme. Pel que fa a Constantinoble va ser un bon amic de sant Joan Crisòstom i, a diferència de Papes posteriors, va saber mantenir unes relacions excel·lents amb la majoria de comunitats cristianes orientals, a les quals va visitar diverses vegades. 20 / 21 6 març 2011

El renovat Museu de Badalona ens proposa un viatge fins a la Baetulo romana Quan els badalonins

Les termes. parlaven llatí

Eduard Brufau il·luminació encertada que ens fa saber Fotos: Agustí Codinach els àmbits d’aigua calenta, temperada i freda— les conduccions, les calderes, Fa pocs mesos el Museu de Badalona els bancs i, fins i tot, els armariets per va reobrir el seu espai arqueològic deixar-hi la roba! Però els ulls del visitant després d’una acurada renovació de se’n van sense poder-ho evitar cap al les instal·lacions que ha permès fer terra de les estances, decorat amb uns accessibles àrees fins ara no visitables. mosaics d’estil sobri i elegant. Sobre Així, amb un total de 3.400 m2, el sub- un fons de tessel·les clares es dibuixen sòl de Baetulo es converteix en un dels sanefes en forma de creus o d’onades i, jaciments romans més visibles i espec- en un racó, unes figures de dofins. Per taculars de Catalunya, juntament amb acabar-ho d’ambientar s’hi han distribuït els d’Empúries, Barcelona i Tarragona. reproduccions d’objectes originals, com La renovació també ha inclòs la mo- ara unes sandàlies o un braser. Al llarg de dernització del sistema expositiu, que tot el recorregut trobarem objectes com permet que les peces que s’han anat aquests, que ens ajuden a fer-nos a una trobant en les excavacions al llarg dels idea dels usos que tenien les diferents El «cardo», carrer comercial de la ciutat. anys ara llueixin amb l’esplendor que zones del jaciment. els correspon. Dos aspectes destaquen A part de les termes, l’altre espai de les noves instal·lacions: un discurs espectacular del Museu de Badalona clarament didàctic i el gran esforç que són les restes del fòrum. En aquest antic s’ha fet per ressaltar les restes arqueo- àmbit públic s’alcen les restes d’un mo- lògiques entremig dels fonaments dels nument funerari força sumptuós amb edificis actuals. diverses escultures. Davant seu té restes funeràries, tant d’època romana com Més de 2.000 anys de ciutat ibèrica. S’hi alternen les tombes i sobre- tot les esteles, algunes amb inscripcions A través d’unes passeres elevades el en el singular alfabet dels ibers. Aquest visitant s’endinsa en el subsòl de la ciu- espai es complementa amb un vídeo que tat, com si es tractés d’un viatge en el reconstrueix l’aspecte urbà que devia temps. En el primer àmbit del recorregut tenir Badalona ara fa 2.000 anys. ens trobem les termes. Són les més an- Entre aquests dos àmbits les passeres tigues de Catalunya, perquè daten del ens porten cap al cardo, el carrer prin- segle I aC, d’època republicana, és a dir, cipal que anava en direcció mar-munta- de quan Roma oficialment encara no nya. Al voltant d’aquest autèntic carrer era un imperi. El que sorprèn d’aquest major de Baetulo trobem cases i sobretot espai és que estigui tan ben conservat; diverses botigues, algunes de les quals fàcilment se’n poden distingir les di- encara conserven restes de mosaics i de ferents estances i piscines —amb una pintures. Aquí cal imaginar-se l’enrenou Plat amb una creu.

Una habitació d’una casa. Botiga amb restes de pintura mural. Reportatge

El renovat Museu de Badalona ens proposa un viatge fins a la Baetulo romana Quan els badalonins

parlaven llatí Fusos i telers.

diari que hi devia haver en aquest carrer comercial per excel·lència, avui immers per força en el silenci subterrani. El cardo també ens per- met veure una part de la complexa xarxa de clavegueram públic, que si no fos perquè les canonades són de ceràmica, passaria per ben actual. Objectes de la vida quotidiana

Compartint espai amb el jaci- ment hi ha la zona més museística, on s’exposen centenars d’objectes trobats a les excavacions de Baetu- lo. Col·locats en unes vitrines mo- dernes i perfectament il·luminades Les restes del fòrum. aquestes peces mil·lenàries sem- blen tornar a la vida després de passar segles enterrades. Moltes d’elles són objectes que llavors eren d’ús quotidià però que ara, als ulls dels homes i dones del segle XXI, es realcen com a veritables obres d’art. És amb aquesta mirada que veiem els atuells de ceràmica, les ei- nes metàl·liques, les peses de teler, els jocs, les monedes, les llànties, les teules o fins i tot la llanda d’una ro- da de carro. Tots ells comparteixen espai, i a vegades fins i tot vitrina, amb objectes que 2.000 anys enrere eren indubtablement sumptuosos, La Venus de Badalona. com ara joies d’or i escultures de marbre. D’aquestes últimes, la més co- neguda per la seva bellesa és la Venus de Badalona, una figura femenina que tot i Museu de Badalona estar mutilada desprèn un magnetisme A part del jaciment arqueològic Ceràmica de diferents èpoques. especial innegable. situat al subsòl del mateix Entre aquestes peces n’hi ha algunes que pertanyen al Baix Imperi, i per museu hi ha tres espais més tant a l’època en què el cristianisme ja que completen la visita al s’havia convertit en la religió dominant conjunt romà de Baetulo. a l’imperi romà. Aquest és el cas de les Es tracta del conducte d’aigües, restes d’un sarcòfag, i especialment un el jardí de Quint Licini i mànec de ganivet i un plat decorats ca- sobretot la Casa dels Dofins, dascun amb una creu. Entre l’entramat que conserva mosaics i dels carrers hi ha un mausoleu auster, pintures de gran qualitat. sense cap decoració, que també pertany a l’època cristiana, però en aquest cas Pl. Assemblea de Catalunya, 1 força més tardà del segle VI. Tot el con- 08911 Badalona junt arqueològic del Museu de Badalona Tel. 933 841 750 és una bona oportunitat per entendre www.museudebadalona.cat com era la vida diària d’aquella societat. [email protected] Malgrat els 2.000 anys transcorreguts des de llavors els carrers, les botigues i els objectes d’ús diari ens parlen d’un món molt més semblant al nostre del que ens podríem imaginar. Botiga de terrissa. 22 6 març 2011 Església a Catalunya

Solsona de mà, Mn. Josep Soler, a la residència del Bell Repòs. Un diaca, que avui es- «Plantegeu-vos davant de Déu si trenem, una persona laica, dedicada al cent per cent, la teva esposa i un estol de seglars i de voluntaris imprescindibles i no us crida al ministeri diaconal» generosos que fan que aquestes parrò- quies no només estiguin ateses com fins fa uns anys, sinó que a més es trobin El bisbe de Solsona fa una crida a les vocacions sacerdotals engrescades en una potent aventura evangelitzadora. Aquest projecte no és i diaconals en l’ordenació del seu primer diaca un disseny de laboratori, sinó allò que l’Esperit Sant està suscitant a la nostra Ramon Estany església i que desitjo que també es doni Solsona en totes les parròquies de referència del nostre bisbat». El diumenge 20 de febrer, l’església catedral de Solsona va acollir la solem- Una crida a les vocacions ne ordenació diaconal de Mn. Joan Güell i Cardona, de Súria, que té 44 anys El bisbe de Solsona acabà la seva i professionalment exerceix d’advocat homilia amb una exhortació als fidels d’empresa. És casat amb dues filles, i que omplien la catedral: «Homes que en l’àmbit diocesà és el responsable, ompliu avui aquesta catedral, escolteu: juntament amb la seva esposa, de la la nostra Església necesita ministres, Delegació de Pastoral Familiar. necessita preveres, necessita diaques. Si Més de tres-centes persones van sou solters, plantejeu-vos si Déu nostre omplir el temple solsoní, la majoria, Senyor no us demana ser capellans. provinents de Súria, però també d’al- Avui, però, la meva crida vol ser parti- tres indrets del bisbat, que van voler cularment per als que esteu casats. Si acompanyar en Joan en aquesta cele- teniu una bona reputació, és a dir, si us bració. Una trentena de preveres con- guanyeu dignament la vida, si estimeu i celebraren l’Eucaristia, presidida pels sou fidels a la vostra esposa, si sou bons bisbes Xavier Novell i Jaume Traserra, pares de família, si esteu plens de l’Es- emèrit de Solsona. La cerimònia va perit Sant, és a dir, si creieu en la fe de comptar amb la presència de 6 diaques, Joan Güell acompanyat de la seva família. l’Església, si teniu una relació personal quatre dels quals són de Solsona, a amb el Senyor i si desitgeu deixar-vos més de la presència a les primeres files conduir per l’Esperit Sant, si esteu plens de la catedral d’un estol d’infants que de seny, és a dir, si us veieu dotats per a participen en les activitats i trobades aquelles capacitats necessàries per tenir de les famílies de la diòcesi. cura dels pobres i per estudiar teologia Les lectures de la missa van anar a en vistes a l’ensenyament al poble fidel, càrrec del germà de Mn. Joan Güell i i a més veieu que és veritat que neces- d’un company de la delegació de Pas- sitem ministres i que per poder dur a toral Familiar. terme aquella obra extraordinària a la Va prosseguir la celebració amb el qual us convocava en acabar la meva ritu propi d’ordenació, quan el dele- ordenació episcopal, fan falta diaques, gat de vocacions diaconals, Mn. Josep si us plau, plantegeu-vos davant de Déu M. Vilaseca, en nom de tota l’Església si no us crida ell davant el ministeri diocesana, va cridar el candidat i el va diaconal. Jo pregaré cada dia perquè presentar al bisbe, tot manifestant que no defugiu aquesta pregunta.» el considerava apte per al diaconat. Un cop acabada l’homilia, el bisbe Prosseguí l’homilia en què el bisbe demanà al qui seria ordenat que expres- va adreçar unes paraules a Mn. Joan sés davant seu i de l’assemblea reunida Güell sobre l’ofici dels diaques i en la voluntat de complir amb fidelitat el què va fer una crida per demanar més seu ministeri diaconal. vocacions. Tot seguit, l’ordenand es prostrà a «Joan, avui és el gran dia.» Amb terra mentre es cantaren les lletanies aquestes paraules va iniciar el bisbe de El bisbe Xavier lliura l’Evangeli al nou diaca. dels sants, invocant també els d’aquest Solsona l’homilia de l’Eucaristia d’or- diumenge, en especial, beats Francesc i denació de diaca de Mn. Joan Güell, ho podem abastar tot. Cada cop som trajectòria de catequista de parelles, Jacinta Marto, pastorets de Fàtima. El recordant que ha estat «una bona colla menys i més grans. Sempre hi ha alguna de joves que es preparen per a la con- ritu va concloure amb la imposició de d’anys després d’aquella crida tan clara d’aquestes tres coses que queda coixa: firmació. Aquest és un do natural que les mans i la pregària d’ordenació que com no volguda, després d’un llarg o la litúrgia, o l’ensenyament de la fe, has cultivat; gairebé sense adonar-te’n féu el senyor bisbe. El ja diaca fou re- temps de discerniment al costat de o la caritat envers els més pobres.» t’has vist catequitzant, una mica al teu vestit, en un moment molt emotiu, per la teva estimada esposa, de les teves Recordant que l’Església, fa 40 anys, aire. A partir d’ara l’Església et confia la seva esposa que el va ajudar, amb els filles, després d’un temps de formació va obrir la porta, a través del Concili aquest ministeri i et demana que l’exer- ornaments propis: l’estola creuada i la acurada». Vaticà II, al diaconat dels homes casats, ceixis amb fidelitat al tresor que tots els dalmàtica. Ja revestit, rebé els Evangelis Xavier Novell va recordar que «Déu Novell es mostrà afortunat pel fet «que ministres hem de custodiar, el dipòsit i el bes de pau del bisbe i de la resta nostre Senyor té una voluntat sobre hi hagi al nostre bisbat homes que se de la fe. Fins ara parlava el Joan, ara dels diaques. la vida de cadascú i sobre en Joan el senten cridats a aquesta col·laboració predicarà un ministre de la fe. Creu el L’Eucaristia prosseguí amb el nou que desitja és que lliuri la seva vida al especial, que acceptin el sagrament de que llegeixes, ensenya el que creus», li diaca exercint el seu ministeri al servei servei de l’Església en el ministeri dels l’orde en el primer grau, els diaques». va remarcar el bisbe. de l’altar, i les seves filles, la Clara i la diaques». I dirigint-se especialment al nou diaca, Núria, van presentar les ofrenes. Fina- El prelat solsoní va mostrar la seva l’animà a fer néixer en ell «una caritat Una aventura evangelitzadora litzada la celebració Mn. Joan Güell va alegria perquè «avui culmino aquesta activa i diligent, capaç d’arribar a l’amor llegir unes paraules d’acció de gràcies obra després d’haver participat en als enemics. Estigues disponible a aque- Amb aquesta ordenació la parròquia a tots aquells que s’havia trobat en el quatre ordenacions, una de les quals, lles tasques que et permetin realitzar de Súria i les seves agrupades passen a camí de la vocació i als assistents a la la del meu pare. La culmino amb l’or- aquesta dimensió tan important del tenir un diaca. Va manifestar el bisbe celebració. denació d’en Joan Güell, el darrer dels ministeri que el Senyor et confia, ja sigui solsoní, en un moment de l’homilia, Ja finalitzada la cerimònia litúrgica, que es van formar durant el pontificat els malalts, Càritas o els presos que tan que «s’acompleix la realització d’un amics, companys i familiars del nou del bisbe Jaume». I davant la pregunta a prop tens de la teva parròquia». projecte, una manera nova d’afrontar diaca es van aplegar a la Sala dels Sants que molts es fan de per què necessitem Pel que fa a la segona tasca del diaca, el repte que tenim al davant. Allà on fa Màrtirs per celebrar amb un refrigeri diaques, Novell va comparar la situació la predicació de la paraula de Déu, el pocs anys hi havia 5 capellans, ara n’hi aquesta jornada festiva mentre se li dels primers anys de l’Església amb la bisbe de Solsona recordà la formació ha un a ple rendiment, Mn. Marc, un lliuraven al nou diaca alguns obsequis que vivim avui: «Jo i els preveres no de Mn. Joan Güell, «ben coneguda la altre ja molt gran, que dóna un copet i records. 23 Església a Catalunya 6 març 2011

Barcelona Llavaneres ret homenatge al P. Joaquim Vives i Tutó Segons el pare provincial, els caputxins tenen un gran deute amb els germans Vives i Tutó

Redacció Semblança biogràfica i projecció inter- per Joan Devesa (algunes de remarcable drets missionals fundats pel P. Joaquim i, Sant Andreu de Llavaneres nacional (Sant Andreu de Llavaneres interès etnogràfic), contextualitzà la també sobre Sant Andreu de Llavaneres 2011), editada amb el reforç d’abun- línia de treball de recerca històrica dels i la ciutat de Roma en temps dels ger- El diumenge 13 de febrer, a l’es- doses notes crítiques. caputxins catalans iniciada pel P. Basili mans Vives i Tutó. glésia parroquial de Sant Andreu de El professor Ferrer va assenyalar que de Rubí i continuada pel P. Valentí. L’autor del llibre va explicar com, Llavaneres, va tenir lloc una sessió aca- Joaquim M. de Llavaneres, per tal d’afa- El pare provincial va posar en relleu durant la darrera malaltia del cardenal dèmica en què la població, encapçalada vorir l’acció missionera a ultramar, l’any que els frares tenen un gran deute Vives i Tutó, el seu germà Joaquim per l’alcalde, Bernat Graupera, i pel rec- 1888 fundà el famós col·legi de Lecároz, amb els germans Vives i Tutó, ja que l’acompanyà germanívolament i s’en- tor, Mn. Joan M. Prieto, va oferir un me- a la vall navarresa de Baztán, per a la contribuïren enormement a la restau- carregà de coordinar l’enterrament del rescut homenatge al caputxí Joaquim formació de les vocacions destinades ració de la vida franciscano-caputxina porprat caputxí al panteó dels frares M. de Llavaneres, germà del cardenal a les missions caputxines a Oceania, a Catalunya i a Espanya i, també, molt caputxins situat darrere Sant Llorenç Josep de Calassanç Vives i Tutó. principalment a les Carolines i Maria- especialment el P. Joaquim. Van treba- extramurs, al cementiri romà de Campo Després d’escoltar la magnífica inter- nes. També Joan Ferrer remarcà que, llar un i altre, de manera intensa, en Verano, després d’unes solemníssimes pretació del concert per a oboè i violí després de la fallida colonial espanyola, l’estructuració d’un gran nombre de exèquies celebrades el 12 de setembre de J. S. Bach, a càrrec del grup musical el P. Joaquim se situà, a partir del 1908, missions catòliques en territoris d’ultra- del 1913 a l’església romana de Sant Ensemble Barrocca (del Conservatori de a Roma on, al costat del seu germà, el mar, tal com s’explica en el llibre que Agustí, que comptaren amb un selecte música de Manresa, sota la direcció de cardenal Vives i Tutó, treballà directa- s’acaba de publicar. i devot repertori musical a càrrec de la Jordi Colomer), Mn. Prieto va saludar ment al servei de la Santa Seu, assolint Abans de cloure l’acte Joan Devesa, Capella Pontifícia que dirigí personal- els assistents. Tot seguit va prendre una gran influència tal com ho narrà llavanerenc, autor de les magnífiques ment Lorenzo Perosi. la paraula el Dr. Joan Ferrer i Costa, el patrici Francesc Cambó en les seves fotografies de caràcter històric que Acabat l’acte, l’ajuntament de degà de la Facultat de Lletres de la memòries, on descriví el P. Joaquim il·lustren el llibre i alhora director de Llavaneres i el Museu-Arxiu Vives i Tutó Universitat de Girona, que glossà la com un religiós amb molta capacitat de l’arxiu-museu Vives i Tutó, juntament van oferir un aperitiu, i fou una excel· gran personalitat i la irradiació inter- treball, despert i entremaliat... amb fra Valentí Serra, van regraciar la lent ocasió per admirar l’exposició feta nacional del P. Joaquim de Llavaneres Seguidament, el pare provincial dels presència de l’alcalde i membres del pel Museu Vives i Tutó a través de l’am- (1852-1923) a partir de la recent mono- caputxins, fra Jacint Duran, va presentar consistori en l’acte cultural així com pliació de les fotografies que il·lustren grafia històrica que acaba de publicar la publicació sobre el pare Llavaneres. també van agrair de cor la nombrosa el llibre, i que mostra expressivament fra Valentí Serra de Manresa titulada Després d’elogiar les extraordinàries re- assistència en l’acte cultural que acabà la projecció internacional del caputxí El caputxí Joaquim M. de Llavaneres. produccions fotogràfiques preparades amb una projecció d’imatges sobre in- Joaquim M. de Llavaneres.

Dinamitzador de la vida caputxina i missionera

Fra Valentí Serra putxina de Tolosa Prioritàriament, impulsà, de manera molt de Manresa de Llenguadoc. particular, les missions ad gentes a ultramar. Arxiver dels caputxins Acabat el sojorn a L’any 1886 reobrí a Colòmbia les antigues França, fra Joaquim missions caputxines de Santa Marta, Guajira, Joaquim Vives i Tutó nasqué va viure al convent Motilones i Sierra Nevada. el 14 d’abril del 1852 a Sant d’Ibarra (Equador) Per tal d’afavorir aquesta irradiació ca- Andreu de Llavaneres, al i al de Sanlúcar de putxina a ultramar, l’any 1888 el P. Joaquim Maresme, era el noi gran Barrameda (Cadis). fundà un col⋅legi missioner a Lecároz (o d’una família menestral llavanerenca d’arrel En aquest darrer Lekároz) des de la seva condició de responsa- social força modesta que, l’any 1860, es tras- convent, Joaquim ble pastoral del Districtus Nullius Matritensis; lladà a la veïna ciutat de Mataró, on el cap de M. de Llavaneres una peculiar institució missionera que havia casa va obrir un petit taller de fusteria. L’any va completar els estat creada l’any 1889 per a la coordinació 1865, arran de la mort del pare, la família estudis teològics i el de les missions caputxines d’Oceania. L’any visqué un període de fortes penúries; una dia 27 de juliol del 1907, després de la fallida colonial espanyo- situació que ajudà, molt positivament, a la 1875 hi pronuncià la, es produí l’abolició del districte Nullius, maduresa espiritual i humana dels germans els vots solemnes. i el col⋅legi missioner de Lecároz passà a la Vives i Tutó car tots ells ingressaren a la vida El 6 d’abril de 1878 província caputxina de Navarra. Fou quan religiosa. rebé l’ordenació el P. Llavaneres s’incardinà a la província En efecte, la Concepció es va fer religiosa presbiteral. caputxina de Catalunya, tot i que, a partir de l’Institut de la Immaculada Concepció, La primera desti- de l’any 1908, fixà la seva residència habitual i l’altra germana, Mercè Vives, ingressà a nació com a sacer- a Roma. Allí el P. Joaquim se situà al costat les Adoratrius. Pel que fa al jove Joaquim, dot fou al convent del seu germà cardenal i es posà al servei seguí els passos del seu germà Josep, fra de Montehano directe de la Santa Seu, tot exercint el càr- Calassanç de Llavaneres (el futur cardenal (Santander). Arreu rec de consultor permanent de la comissió Vives) qui, amb el desig d’esdevenir frare dels territoris de la cardenalícia per a la preservació de la fe. A caputxí, l’havia precedit en embarcar-se península ibèrica partir de l’any 1915 fou nomenat consultor l’abril del 1869 amb destinació al noviciat maldà per conso- del tribunal suprem de la Signatura Apostò- ubicat a Guatemala. lidar la restauració lica, a més de participar en altres comissions Semblantment, el jove Joaquim Vives, de la vida caputxi- pontifícies. acomplerts els 19 anys, l’estiu del 1871 na, especialment Joaquim M. de Llavaneres tingué especial ingressà, també, en el noviciat que els fra- arran del nomenament de comissari apos- cura del seu germà, el cardenal Vives, a qui menors caputxins havien obert a la població tòlic dels caputxins d’Espanya que rebé l’any «Al costat del acompanyà durant la seva darrera malaltia, a de l’Antigua Guatemala. Al cap d’un any, i 1881 de la Santa Seu, quan només tenia 29 seu germà, més de coordinar-ne l’enterrament al fossar com a conseqüència de l’expulsió dels religi- anys! L’any 1885, el P. Joaquim fou nomenat de Campo Verano. El P. Joaquim treballà molt osos caputxins dels territoris guatemalencs, primer ministre provincial de la província treballà intensament al servei de la Santa Seu, amb fra Joaquim va professar la Regla de Sant caputxina d’Espanya. una constant col·laboració com a consultor Francesc, camí de l’exili, el dia 26 de juliol L’any 1883 Joaquim M. de Llavaneres directament de Propaganda Fide. Esgotat pel treball del 1872, en una cerimònia celebrada a animà la versió castellana de la vida de sant retornà a Catalunya l’any 1923, i va acabar l’església dels jesuïtes de Sant Francesc, a Francesc i, alhora, fundà una revista d’infor- al servei de els seus dies al convent de Sarrià el dia 13 Califòrnia. mació religiosa i de divulgació franciscana de juny d’aquell any. Les seves restes foren Després, juntament amb el seu germà titulada El Mensajero Seráfico que, mensual- la Santa Seu» traslladades el 1945 al col·legi de Lekároz, i el Calassanç i altres caputxins de la comunitat ment, encara s’edita en els nostres dies sota 2002 foren portades al convent de Sangüesa, de l’Antigua, fou acollit a la província ca- la direcció dels caputxins de Castella. on reposen en l’actualitat. 24 6 març 2011 Església a Catalunya

Tarraconense Nova carta pastoral «Al servei del nostre poble» Els bisbes catalans se senten cridats a revifar les «Arrels cristianes de Catalunya» en el seu 25è aniversari

Redacció cultura, i sobretot de totes les persones Barcelona que hi viuen». El nou document Al servei del nostre L’arquebisbe Joan Enric Vives, secretari poble està signat el 21 de gener passat, de la Conferència Episcopal Tarraconen- festa dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i se, va avançar la notícia el 29 de gener a Eulogi. Segons ha pogut saber Catalunya Montserrat durant l’acte commemoratiu Cristiana, té 21 pàgines i està distribuït del 25è aniversari del document Arrels en cinc capítols: Valoració de la nostra cristianes de Catalunya. identitat col·lectiva, La contribució del Amb motiu d’aquesta efemèride, cristianisme i de l’Església, El testimoni els bisbes catalans presenten a mitjan d’Antoni Gaudí i la Sagrada Família, d’aquest mes de març la nova carta La fe cristiana i alguns reptes actuals pastoral Al servei del nostre poble, on i Crida a viure i practicar l’Evangeli de reflexionen sobre els reptes actuals de l’esperança. l’Església i de la societat catalana com Els bisbes catalans, esperonats pels són la laïcitat; la diversitat de valors, 25 anys d’ençà del document Arrels d’estils de vida i de creences; el fenomen cristianes de Catalunya, revifen ara de la globalització; els fluxos migratoris; aquestes arrels i presenten Al servei la crisi econòmica; la família i l’educació, del nostre poble, on afirmen: «Com i l’equilibri ecològic. a pastors de l’Església, manifestem Arrels cristianes de Catalunya és Els bisbes en la darrera reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense. el nostre profund amor pel país i ens considerat el document més important posem al seu servei perquè sentim la de l’Església catalana al segle XX. Han catalana. Amb tot, és sobretot aquest urgència d’anunciar-li la persona de passat 25 anys i per commemorar l’efe- darrer missatge el que avui adquireix «En continuïtat Jesucrist i el seu Regne, que són per a mèride els bisbes catalans publiquen ara nova actualitat ja que han aparegut nosaltres el tresor més gran que tenim. Al servei del nostre poble, on ratifiquen nous factors que cal tenir en compte, amb els nostres (…) Igualment, en continuïtat amb els i continuen el que els bisbes d’aleshores «especialment», diuen els bisbes, «un nostres predecessors, reconeixem la oferien a la comunitat catòlica i a tota nou clima cultural en el qual Déu des- predecessors, personalitat i els trets nacionals pro- la societat catalana. apareix de l’horitzó de l’home, que així reconeixem la per- pis de Catalunya, en el sentit genuí El triple anunci continua sent el ma- intenta esdevenir el centre de tot». de l’expressió, i defensem el dret a teix: afirmar i reconèixer els elements Així, la recent visita del Sant Pare a sonalitat i els trets reivindicar i promoure tot el que això que identifiquen Catalunya; constatar Barcelona el novembre passat ha estat comporta, d’acord amb la doctrina la presència fecunda de la fe cristiana un estímul i un encoratjament en aquest nacionals propis social de l’Església.» i de l’Església al llarg de tota la història sentit missioner d’impulsar noves ini- Catalunya Cristiana publicarà ínte- catalana, i formular el compromís de ciatives evangelitzadores, amb esperit de Catalunya» grament la nova carta pastoral Al servei l’Església a continuar servint la societat de servei, «per al bé del país, de la seva del nostre poble en el pròxim número.

La Pastoral Obrera analitza les causes de la manca de consciència de l’actual crisi

Carmen García / Barcelona cions i desqualificació i males condicions. Assistim a una nova cultura obrera que no inclou el sector més Dia de la Dona En la Jornada d’Estudi que va tenir lloc el dissabte desprotegit de la classe treballadora.» Treballadora 12 de febrer passat al Seminari de Barcelona, la Pas- El sociòleg va ressaltar que els mercats avui dia toral Obrera de Catalunya va analitzar les causes de no només dicten l’activitat econòmica sinó la de El 8 de març és el Dia de la Dona Treballa- la manca de consciència de la situació social tan difícil totes les relacions socials que a la vegada «han dora, una efemèride que la Pastoral Obrera que vivim i que es va mostrar decidida a posar-se en passat a primer pla. Ara són autor històric del aprofita per recordar que les dones d’arreu acció i buscar respostes col·lectives, transformadores model civilitzat. El diner-poder s’ha constituït en del món continuen en múltiples situacions de i humanes com a militants cristians. l’expressió de totes les coses, imposant una ètica desigualtat. El seu secretari, mossèn Pepe Rodado, va destacar de l’acumulació enfront de la de la necessitat. Hem En un manifest signat conjuntament pels en la presentació de l’acte: «Volem analitzar com construït un teixit social sense subjecte perquè el moviments obrers cristians de Catalunya i aquesta situació influeix en les persones, quines mercat intercanvia objectes. I convertit en el patró Balears (ACO, HOAC, JOC, MIJAC), capellans víctimes crea, i assenyalar els valors, aspiracions i es- de referència, hem perdut les bases de la recipro- obrers, religiosos i religioses en barris i dele- forços dels treballadors. L’Església ha d’estar al costat citat i la redistribució, a escala social, les bases de gacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de de les víctimes del model social. Hem de passar de la la comunitat i l’associació». Catalunya, se subratlla la desigualtat salarial i reflexió a l’acció.» Víctor Renes va comentar que es reformula l’estat d’oportunitats de les dones. Víctor Renes, sociòleg i antic responsable del del benestar social, que ha passat a ser entès com una A més, diu el manifest «moltes dones seguei- cosa que l’individu es busca ell sol, ja que el futur Departament d’Estudis de Càritas espanyola, va xen patint violència, assetjament i maltracta- ser l’encarregat d’oferir una anàlisi profunda de no li poden garantir, i no com la garantia dels drets ment psicològic i sexual a la llar o a la feina». la conjuntura actual i d’explicar-ne els orígens i les col·lectius des de l’accés als béns per a tothom. Per Davant d’aquestes situacions, les dones obre- causes. En primer lloc va destacar el fet que avui és tot això, va assenyalar que s’està produint una nova res i cristianes demanen que es promoguin inseparable l’anàlisi de la situació social amb el de comprensió del sentit de l’associacionisme, entès com polítiques per a la igualtat d’oportunitats, la crisi econòmica. «Cal una nova síntesi humanista, a element de defensa de l’estatus privat, no el de la de participació i redistribució en els àmbits hem de ser conscients que vivim un moment històric. col·lectivitat. Renes va exhortar a desfer la identifica- laboral, polític, social i familiar que afavorei- Cal desvetllar la lògica que guia aquest procés social ció de desenvolupament al pur creixement econòmic xin dones i homes de la mateixa manera; que dels efectes a les causes. L’aspecte més preocupant de manera que el nivell de desenvolupament no s’articulin mesures correctives de la desigual- és l’atur en els principals sustentadors de la llar, que quedi determinat pel seu nivell de producció: «Cal tat salarial i en el sistema de pensions; que representen un 85% del total. Podem constatar que plantejar una economia en la qual la lògica de mercat l’Església catòlica modifiqui el seu discurs i hi ha moltes llars en les quals no treballa ningú, i no tingui vigència, que l’economia serveixi objectius pràctica actual envers les dones, i que s’uni- es genera, per tant, un empobriment general de la socials i sostenibles.» versalitzi l’educació infantil de qualitat i els societat», va dir. I va afegir: «Estem en un canvi en el El ponent va finalitzar la seva exposició i va des- serveis professionals públics d’atenció a la procés evolutiu de l’àmbit laboral que ja no és únic, tacar: «No podem plantejar una societat ambiental dependència. sinó que s’ha polaritzat, cada vegada augmenten i econòmica sense comptar amb una sostenibilitat més les diferències entre qualificació i bones condi- social.» 25 Església a Catalunya 6 març 2011

Tortosa Punt de trobada per a la JMJ a Benicarló Les famílies acollidores es podran inscriure en aquest espai

Víctor Manuel Cardona Guerola, adscrit a la parròquia que aquesta iniciativa pugui Benicarló de Sant Bartomeu i rector de ajudar molts benicarlandos a Cervera. Com a encarregat de conèixer i col·laborar en aquesta Seguint la dinàmica diocesa- la joventut de la ciutat, va tenir proposta de pastoral juvenil que na de preparació i ambientació el goig d’impulsar la proposta, va encetar el papa Joan Pau II i per a la Jornada Mundial de realitzar-la i demanar la bene- que tan bons resultats ha donat la Joventut que se celebrarà a dicció del Senyor. La delegada a l’Església. Madrid el proper mes d’agost, de Joventut de la diòcesi, Maria Cal també recordar que la va tenir lloc el 4 de febrer pas- Palau, va tallar la cinta que do- inauguració va acabar en una sat la inauguració d’un punt de nava oficialment per inaugurat primera trobada d’alguns dels trobada sobre la JMJ a Benicarló, el recinte. La idea que ha con- voluntaris que ja s’han apuntat una proposta per aproximar figurat aquest espai ha estat la a dur endavant aquest projecte. l’encontre i la seva dinàmica a de donar un servei més proper La trobada general de tots els tots els ciutadans. a la gent per poder inscriure’s voluntaris de la ciutat, una se- Eren ja les set de la tarda del com a famílies acollidores dels tantena, va ser després en una de 4 de febrer quan es va inaugurar qui vénen de fora per participar les parròquies de la ciutat. el punt de trobada de Benicarló en la JMJ i per poder inscriure’s Després de presentar el motiu per informar i atendre tots com a voluntaris per a les dife- i l’estil del treball a realitzar es aquells que estiguin interessats rents activitats que durant els va fer una estona de pregària en la JMJ 2011. Les autoritats dies de preparació que es faran i es van anar assignant feines municipals i els rectors de les par- a la diòcesi o en els dies que es que s’han de realitzar per acollir ròquies de la ciutat s’hi van fer passarà a Madrid es realitzaran. grups i persones i per realitzar presents amb moltíssima gent També, evidentment, és un lloc les diferents dinàmiques que exi- del poble, que va acollir amb d’informació per saber en què geix el guió de la JMJ. En acabar gran goig aquesta proposta de consisteix aquesta Jornada, les es va donar la propera data de proximitat i engrescament per finalitats que pretén i la manera trobada general de voluntaris participar en un esdeveniment com funciona, com a Església de la ciutat, una cada mes, per que ha de revifar i enfortir la fe universal i com a Església parti- Moment de la inauguració del servei. poder anar actualitzant les di- del jovent de la nostra diòcesi i cular diocesana. ferents informacions i continuar de tot Espanya. Ara, de moment, està obert mantenint i fent créixer l’ànim La benedicció del local va els dijous de 16.30 a 18.30 h i els i la il·lusió evangelitzadora de estar realitzada per Mn. Joan dissabtes d’11 a 13 h. Esperem tots els participants. Girona Festa del beat Manuel Domingo i Sol Publicat el V.M.C. / Tortosa Calendari de La darrera setmana de gener està sempre marcada en roig en el ca- Quaresma 2011 lendari de la diòcesi de Tortosa. S’hi celebra la memòria de tres membres Víctor Gay / Girona destacats de la seva feligresia: sant Fa més d’una dotzena d’anys que la Dele- Francesc Gil de Federich, sant Enric gació episcopal de Mitjans de Comunicació d’Ossó i el beat Manuel Domingo Social publica el Calendari de Quaresma, i Sol. que pretén ser una eina d’acompanyament El primer, dominic i missioner, és i de suport a la reflexió entre els quaranta- màrtir de Jesucrist en el segle XVIII. set dies que enguany van del 9 de març, Di- El segon, sacerdot diocesà i fundador mecres de Cendra, al 24 d’abril, diumenge de les teresianes, és el patró dels de Pasqua de Resurrecció. catequistes d’Espanya i destacat Està editat en forma de bloc, és a dir, un pedagog i publicista. Va ser amic per- full per a cada dia, en el qual s’inclouen un sonal d’Antoni Gaudí, amb el qual parell de reflexions, una de bíblica i una va treballar, per exemple, per fer el altra d’autors tan diversos com poden ser col·legi de Ganduxer a Barcelona. Antoine de Saint-Exupéry, l’autor d’El petit Des tots dos es va celebrar memòria príncep, el president John F. Kennedy, el i festa en la diòcesi tortosina i en dramaturg espanyol Víctor Ruiz Iriarte, el tia del dissabte al matí al temple de la del Seminari, rector de diferents particular a la ciutat, capital de la germà Roger de Taizé, la beata Teresa de Reparació, que guarda les despulles parròquies i col·laborador fidel dels diòcesi i on van treballar de manera Calcuta, el teòleg Xavier Melloni, el Premi del beat, presidida pel bisbe diocesà, bisbes diocesans en diferents i deli- concreta els dos sants. Nobel hindú Rabindranath Tagore, etc. Mons. Xavier Salinas, i concelebrada cats afers. El tercer, el beat Manuel Domingo La redacció del Calendari s’ha encoma- per prop de quaranta sacerdots dio- Després es va passar a visitar la i Sol, conegut popularment com a nat, com l’any anterior, a la comunitat cesans i operaris. El temple no podia cripta. Una obra que mossèn Sol va Mossèn Sol, va ser celebrat també cistercenca de Santa Maria de Solius (Baix encabir tots els fidels, devots de mos- pensar per a la ciutat de Tortosa, a Tortosa el dia de la seva memòria, Empordà) i la distribució arreu de Catalunya sèn Sol, que van voler agrair a Déu el per poder aplegar els tortosins que 29 de gener. La jornada començava la fa Claret. Colors sobris i presentació ama- do d’aquest sacerdot i de l’obra que al vespre amb la inauguració oficial desitjaven pregar, escoltar la Parau- ble, sense figures, permet centrar l’atenció va començar i que ara continuen els de la restauració de la cripta que hi la, viure els sagraments. Uns anys del lector en el text, sense oblidar les dades Operaris Diocesans. ha sota l’església de la Reparació, va estar tancada al culte i al públic. bàsiques d’un calendari. En la mateixa celebració, al final, fundada per mossèn Sol i avui regida Humitats i altres problemes estruc- En el dies centrals de la Setmana Santa els pels seus fills, els Operaris Diocesans. el bisbe Salinas va donar a un prevere turals havien portat a tancar-la. textos són un xic més llargs per culminar el L’alcalde de la ciutat i el director ge- diocesà, mossèn Vicent Mestre, el Després d’una acurada restauració diumenge de Pasqua que ens diu el darrer neral de la Germandat de Sacerdots títol de Monsenyor que li ha conce- s’ha tornat a posar en servei per a full del Calendari: «Ha sigut com el cant Operaris van presidir l’acte. dit el Sant Pare tenint en compte la diferents propostes de la germandat, nou de primavera, càntic d’alegria perquè Però l’acte central va ser l’Eucaris- seva trajectòria sacerdotal de rector del temple i de la ciutat. Crist ha ressuscitat.» 26 30 gener 2011 Església a Catalunya

Terrassa 2011 associació d‘amics de catalunya cristiana

Pelegrinatges a Terra Santa

Del 8 al 17 de març (especial per a gent gran) Del 22 al 29 d’agost Del 4 a l’11 de desembre

RUTA DE LA RUTA DEL PARE PIUS SANTUARIS DEL BÀLTIC RUTA DE LA SEDA MAGNA CATALONIA Roma i audiència Papal, Estònia, Letònia Samarkanda i Sant Giovanni Rotondo, els tresors d’Uzbekistan Sicília i Malta Nàpols i Pompeia i Lituània

14 al 23 de març 13 al 21 de juny 4 a l’11 de juliol 18 al 26 d’octubre

Petits Pelegrinatges Organització tècnica GC 1045 D Fàtima en avió Lourdes Ruta de Sant Ignasi

13 al 15 de maig

14 al 16 12 al 18 de 2 al 8 de maig d’octubre setembre 27 In memoriam 6 març 2011

Mn. Joan Antoni Martínez, Recordant home dinàmic en l’acció pastoral mossèn Martínez Josep M. Tomás Víctor-Manuel Cardona trasllada novament a la Gregoriana, el 1978, per llicenciar-se en filosofia. Els condeixebles, després de El 31 de gener moria a l’Hospital El 1980 és nomenat rector de Bot, l’enterrament de Martínez, coin- Verge de la Cinta de Tortosa Mn. encarregat de Caseres i l’any següent cidíem a afirmar que notarem a Joan Antoni Martínez Garcia, després arxiprest de la Terra Alta. És en aquest faltar la seva veu crítica a la ve- de quasi 55 anys dedicats a Déu i temps quan Mn. Martínez augmenta gada que interpel·ladora. En les a l’Església en el ministeri sacerdo- la seva proximitat a la figura de Mn. nostres reunions de condeixebles, tal que desenvolupà en diferents Manyà, que coneixia de jovenet, del dues l’any, sempre criticava amb indrets amb generositat, coratge i qual es considerava deixeble preferit. vehemència tant l’esquerra com empenta. En aquest temps el va poder rellegir la dreta, tant els conservadors Purificat per les malalties i encara i estudiar per aprofundir en la seva com els progressistes, tant civils exercint com a rector d’una parròquia figura i en el seu pensament. com eclesials. Però era tota una de la diòcesi, la de Masdenverge, El 1984, com a missioner de l’OCSHA, interpel·lació per trobar respostes presentava la seva ànima a Déu i era torna a Xile per fer-se càrrec del Semi- adequades al nostre temps. enterrat a Tírig l’1 de febrer. nari de Concepción, on desenvolupa Qui fou mossèn Martínez? Com Havia nascut a la Vall d’Alba, un una tasca ingent de docència. diu Jesús, «l’arbre bo es coneix pels petit poble de la província de Castelló, El 1989 es reincorpora al bisbat de seus fruits». Els seus fruits foren el 19 d’abril del 1932. Després dels Tortosa. Aquesta vegada és nomenat un home de Déu i arrelat al poble. estudis eclesiàstics fets al Seminari de rector de Sant Jaume de Remolins, a Tot com a fruit d’una triple arrel. Tortosa, on pertanyia diocesanament la capital de la diòcesi, i treballa més Primera: fill d’una família molt en aquell temps el seu poble, fou de prop en la Fundació Fe i Cultura cristiana, amb un oncle capellà, on ordenat prevere el 28 d’octubre del Mossèn Manyà, de la qual era presi- el Rosari penjava a la xemeneia. Se- 1956 pel bisbe Manuel Moll i Salord. dent en el moment de morir. gona: el seu contacte personal amb Comença la seva singladura en el Professor de l’Institut diocesà de mossèn Manyà, que el va ensenyar ministeri sacerdotal com a vicari de la «Mossèn Martínez Teologia, de Teologia Fonamental, a estimar la cultura, la llengua, parròquia de Tivissa. Allà, durant tres Eclesiologia i Escatologia, és nome- a aprofundir en els seus coneixe- anys, serví el poble de Déu alimentant connecta de nat el 1998 rector de Masdenverge, ments teològics i filosòfics (que des- la intensa pietat de la parròquia i parròquia que encara ara servia amb prés ho faria obtenint la llicència bevent ell mateix de l’amor a la te- manera esplèndida interès i gran zel apostòlic. a Roma) i a fer sempre una lectura rra i la llengua que va trobar en els Allí estant és nomenat respon- creient de la realitat. I, tercera, mateixos fidels. amb els joves de sable de la formació dels diaques el seu primer destí com a vicari a D’allí és traslladat com a vicari Tortosa i de tota permanents de la diòcesi i confessor Tivissa coincidint amb el rector, D. de la parròquia del Sant Crist de la ordinari del monestir de Carmelites Ermini Capsir, que li va ensenyar Catedral, i va ser nomenat, al mateix la diòcesi» d’Amposta. com havia de ser un sacerdot i el temps, Oficial de la Cúria diocesana. Havent rebut la Unció dels Malalts seu compromís amb l’apostolat Un any després rep l’encàrrec de al mateix Hospital, va morir a mig matí seglar, amb l’Acció Catòlica i amb la consiliari de joves d’Acció Catòlica del dilluns 31 de gener del 2011. Al Pastoral Social. en el marc del Patronat Escolar Obrer vespre del mateix dia es va celebrar Fruit d’aquestes arrels foren: estar Sagrada Família. En aquells anys mos- la missa-funeral corpore in sepulto a sempre molt a prop dels seus sèn Martínez connecta de manera la parròquia de Masdenverge conce- feligresos i acompanyar-los en la esplèndida amb els joves de Tortosa i lebrada pels companys d’arxiprestat seva vida; l’evangelització partint de tota la diòcesi. Amb ells desenvo- i amb nombrosa assistència dels seus d’aquesta sintonia; i la interrelació lupa una gran activitat pastoral en la humana i cristiana a la comarca de feligresos. El dimarts, després de la entre fe i cultura, descobrint en qual mostra dots excel·lents de tracte Chuquicamata. missa a la residència diocesana, on cada lloc del seu ministeri les arrels humà i cristià que el converteixen en El 1973 s’incorpora a la Universitat havia viscut el darrer mes, i després de històriques del poble i de la parrò- un referent important per als joves Gregoriana de Roma, on es llicencia la missa funeral a la catedral, oficiada quia i publicant cada mes un full d’aquelles generacions. en Teologia. En acabar els estudis pel bisbe i concelebrada per prop de parroquial imprès que ara esdevé El 1964 és traslladat a Tírig, on torna a la seva diòcesi natal, on és setanta sacerdots, va ser enterrat, per tota una història de la fe, de la cul- promogué amb entusiasme la reno- nomenat rector de Móra d’Ebre i desig personal, al cementiri de Tírig, tura, dels modismes lingüístics i dels vació conciliar en litúrgia, pastoral, encarregat de Darmós. on descansa esperant la resurrecció orígens del poble i de la parròquia catequesi, etc. El 1970 va a Xile com a El 1976 torna de rector de Tírig, en la qual tota la vida va creure i on va servir. El seu esperit obert i missioner treballant per la promoció que ell considera el seu refugi, d’on es predicar. missioner el va portar a anar a Xile en dues ocasions. La primera treba- llant en barriades pobres i tornant a la nostra diòcesi pels infarts que va sofrir. La segona vegada com Mor l’escolapi a formador dels futurs sacerdots i tornant a causa de la diabetis. Totes P. Salvador Vallès dues malalties el van acompanyar la resta de la seva vida. Xile el va Enric Benavent marcar fortament amb l’esperit del servei i de la pobresa que va viure El dilluns moria a la ciutat mexicana de Celaya l’escolapi renunciant al seu patrimoni familiar, vilanoví P. Salvador Vallès, víctima d’un accident de trànsit. El i va viure pobrament en la forma de P. Vallès, de 78 anys, va fer la seva professió solemne a l’Escola vestir, de viure en les cases abadies, Pia el 25 de març del 1957 i va ser ordenat prevere a Roma el 19 en les seves despeses. De fet el ser- d’abril del 1959, on havia estudiat la llicenciatura en Teologia. vei i l’esperit de pobresa era sempre L’any 1978 va ser destinat a Mèxic quan l’Escola Pia d’aquell una interpel·lació que ens feia en les país encara depenia de la província de Catalunya. A Mèxic, el nostres reunions. P. Salvador es va dedicar especialment a la formació de novicis Notarem a faltar la seva veu, però i al moviment dels Encontres Matrimonials. En la seva darrera ens consola el rierol d’aigua viva etapa, a més, va ser vicari episcopal per a la vida consagrada de que ens ha deixat i que no dubtem la diòcesi de Celaya. Amb la formació de la província escolàpia que continuarà alimentant el broll de Mèxic va decidir incardinar-s’hi. Abans de marxar a Mèxic, d’aquesta aigua. El record de la havia exercit el seu ministeri a les comunitats escolàpies d’Olot, seva estada entre nosaltres, des de Balaguer, Granollers, Terrassa, Moià i finalment a Vilanova i la l’estança del cel, serà el gresol que Geltrú, i es va dedicar principalment a la docència i a la direcció il·luminarà les seves petjades aquí a de les escoles. la terra per on va passar. 28 6 març 2011 Societat

Mòbils tacats de sang El documental «Blood in the mobile» denuncia la implicació de la indústria del mòbil en la guerra del Congo

Samuel Gutiérrez la indústria del mòbil. «El documental a conèixer, i ni de bon tros denunciar. tot el que podem.» «És com un mantra Barcelona Blood in the mobile —afirma aques- D’aquí l’interès del director Frank que repeteixen una vegada i una altra ta plataforma d’entitats— exposa Poulsen per viatjar al país africà per —critica Poulsen—, però quan se’ls La indústria del mòbil, tan pròs- clarament la dura realitat que pateix veure —i gravar— in situ el que passa. pregunta què és el que fan, no saben pera avui dia, amaga un costat fosc, el Congo, i mostra la responsabilitat El resultat ha estat un documental concretar-ho, perquè en realitat no sanguinari, del qual amb prou feines empresarial i la nostra com a consu- punyent, que mostra en cru la situ- fan prou...» ningú no gosa parlar. Bona part dels midors en el conflicte.» ació de milers de persones, moltes El cercle viciós es tanca. Sembla que minerals emprats en la producció d’elles menors d’edat, que treballen no hi ha sortida. El mercat imposa la d’aquests aparells provenen de les Història del documental nit i dia a les mines de l’est del Congo, seva llei i res no fa indicar que la pu- mines de coltan situades a l’est del explotats per grups armats, dins de gui canviar a favor d’un poble, amb Congo, una zona en conflicte perma- La connexió entre la guerra del túnels estrets, en condicions infrahu- recursos naturals immensos, però que nent controlada per diferents grups Congo i els telèfons mòbils és un manes, per extreure els minerals que continua oblidat al cor d’Àfrica. «Si no armats, que aprofiten la comercialit- secret de domini públic del qual amb després acaben als nostres telèfons regules el mercat —explica el director zació d’aquests minerals per finançar prou feines es parla. És una realitat mòbils. «El que allà vaig descobrir del documental—, el mercat acaba una cruenta guerra civil que en els que, simplement, no interessa donar era molt pitjor del que havia imagi- mostrant el seu costat més salvatge i darrers 15 anys ha causat la mort de cruel... Tan sols regulant el mer- més de cinc milions de persones. La cat podrem aturar aquest cercle conclusió és irrefutable: els nostres viciós d’avarícia.» mòbils estan tacats de sang. La in- dústria del mòbil, que fa unes set- Una altra forma manes mostrava a Barcelona la seva d’imperialisme cara més radiant, finança una guerra que, segons les Nacions Unides, és la En el rerefons d’un conflicte més sanguinària des de la II Guerra silenciat, com tants altres en el Mundial. continent negre, hi ha el colo- Pocs, però, davant d’una realitat nialisme que segles enrere va tan dramàtica i contrastada com marcar per sempre la història aquesta, gosen aixecar la veu. L’ombra d’Àfrica. «Els problemes d’avui de les totpoderoses multinacionals són conseqüència de la colonit- de telefonia mòbil, que es presenten zació i espoliació a la qual Àfrica sovint davant de l’opinió pública ha estat sotmesa històricament com a «socialment responsables», —precisa el documentalista da- és actualment massa llarga. Així ho nès—. Ni tan sols avui tenen ve- ha constatat en primera persona el ritablement el control dels seus director de cinema danès Frank Pia- recursos. Ja no és imperialisme, secki Poulsen, el qual el 17 de febrer però sí capitalisme. El resultat és passat va presentar a Barcelona el el mateix: uns pocs se’n benefi- documental Blood in the mobile cien mentre la majoria es mor («Sang al mòbil»). La projecció, que de gana.» I afegeix: «No siguem va omplir el cinema Verdi Park, s’em- A la R. D. del Congo se situen el 80% de les reserves mundials de coltan. ingenus, els enfrontaments tri- marcava dins d’una campanya de bals i ètnics no són fruit de la sensibilització i denúncia que acaba nat», confessa Poulsen. Les imatges, casualitat. Són conflictes provocats i d’iniciar a l’Estat espanyol la Xarxa d’un realisme aterridor, parlen per alimentats des d’Occident en el marc d’Entitats per la R. D. del Congo. «Occident tanca elles mateixes... Mentrestant, afirma d’un context de misèria i subdesen- Aquesta xarxa, nascuda el 2009, els ulls i continua el director, «Occident tanca els ulls i volupament. És l’etern problema del està formada per diferents entitats, continua comprant allà uns materials tercer món. Nosaltres els hem ali- ONG i centres de recerca (La Bretxa, comprant al Congo que sap que financen i retroalimen- mentat i ens n’afavorim. Per això és Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, ten una espiral destructiva sense fi». tan important, com a primer pas per Veterinaris Sense Fronteres, Escola de uns minerals que «Avui el conflicte al Congo —afegeix aturar la guerra, tallar els fluxos de Cultura de la Pau i la Lliga dels Drets el director— se centra precisament en diners derivats de la comercialització dels Pobles) que treballen activament sap que financen la lluita per controlar uns recursos que dels minerals.» des de la cooperació, sensibilització i en els darrers deu anys s’han revalorat Què podem fer, doncs, davant d’una denúncia en el conflicte de la Repúbli- la guerra» moltíssim... Jo crec que aquesta espiral realitat com aquesta? És possible avui ca Democràtica del Congo. Una de les de violència només es pot començar deixar de fer servir els nostres mòbils seves reivindicacions més enèrgiques a acabar si es deixa de finançar els i productes electrònics? Com ajudar a és la manca de responsabilitat social grups armats a través de la compra frenar aquesta espiral de violència a corporativa i de transparència de d’aquests minerals.» Àfrica?... Aquestes i altres preguntes moltes empreses transnacionals en A més de la constatació flagrant ressonen en l’espectador després de la el país africà, entre elles, de manera d’aquesta realitat dramàtica que es projecció del documental. La sensibi- molt particular, empreses vinculades a viu des de fa anys al Congo, al do- lització ha colpit profundament, ara cumental Blood in the mobile Frank arriba el moment de passar a l’acció. Poulsen i el seu equip de producció Frank Poulsen, director de Blood in the intenten anar més enllà i no dubten mobile i activista social compromès, Fitxa tÈcnica a demanar explicacions a Nokia, la convida a ser realistes i proposa quatre Blood in the mobile («Sang al mòbil») companyia telefònica més impor- nivells d’implicació: crear consciència, Director: Frank Piasecki Poulsen tant en l’àmbit mundial, sobre la fer preguntes, mirar d’influir en els seva responsabilitat, tot i que sigui polítics i col·laborar amb organitza- Productor: Ole Tornbjerg indirecta, en el conflicte. El director cions com les que han convocat la Companyia productora: Koncern TV & intenta, per activa i per passiva, que projecció. «No sé vosaltres —va acabar Film en coproducció amb Chili Film i Gebrue- la companyia garanteixi que no està confessant Poulsen—, però jo avui no der Beetz Filmproduktion comprant minerals d’aquestes mines podria viure sense mòbil. La solució Durada: 82 minuts i que, per tant, no està finançant no és tornar a l’edat de pedra, sinó la guerra. Després de més d’un any intentar que les empreses facin ne- Any: 2010 d’intents frustrats, des de Nokia, goci, però amb una responsabilitat de http://bloodinthemobile.org/the-film/ que també està reconeguda com a justícia social, és a dir, pagant el preu empresa socialment responsable, no just pels recursos i garantint que el poden garantir-li el que demana. La seu benefici arriba en primer lloc a la seva única frase per resposta és: «Fem població local.» 29 Societat 6 març 2011

Com es gestiona a E-cristians la unitat de pensament més enllà «La força que uneix E-cristians és de les diverses sensibilitats polí- tiques? E-cristians no té altre contingut que la doctrina social de l’Església» la doctrina social de l’Església, aquesta és la força que ens manté units i fa possible la presència de cristians que Josep Miró i Ardèvol, president d’E-cristians provenen d’experiències de fe ben diverses. Això és intoca- Samuel Gutiérrez Què destacaria de les ble. La nostra aportació nombroses accions pú- és transformar la doctrina Deu anys de presència cristiana a la bliques encetades per E- en aplicacions concretes vida pública. Aquest és l’eslògan que cristians durant la seva a la realitat en allò que resumeix els primers anys de camí de primera dècada? l’Església té una posició la plataforma cívica E-cristians. El 24 de Destacaria, d’una banda, ben definida. Unitat en febrer passat membres de l’entitat, així la construcció d’estructures l’essencial, pluralitat en com un bon nombre d’amics i simpatit- d’unitat per a l’acció, com la resta. zants, es van aplegar a Barcelona per ara el Pacte per la Vida i la Quins són per a vo- celebrar una trajectòria plena de grans Dignitat aquí, el Pacto por saltres els «articles» de fites, amb l’impuls d’una munió d’acci- los Derechos y las Liberta- capçalera de la doctrina ons i propostes que han fet que la veu des a Madrid, la Convenció social de l’Església? dels cristians sigui avui més present en de Cristians per Europa, D’una banda, la defensa l’opinió pública. Amb motiu d’aquest l’Associació de Juristes de la vida, dels drets dels aniversari parlem amb el seu president, Cristians. Una altra acció se- pares a l’educació dels seus Josep Miró i Ardèvol, que fa balanç dels rien les campanyes, primer fills i del matrimoni com primers deu anys de vida d’E-cristians sobretot més centrades a a institució que uneix un al mateix temps que apunta ja cap a internet, i més recentment home i una dona obert a la nous i ambiciosos reptes. ja també presents en la via descendència i a la volun- pública. La mobilització tat amorosa d’educar-la, i Creada fa deu anys per promou- contra l’avortament que va el suport a la família. De re una presència significativa dels comportar el tancament de l’altra, la llibertat religiosa cristians en la vida pública, com clíniques i el processament inclòs el respecte a les se- valora la tasca realitzada durant del doctor Morín i el seu ves manifestacions, justícia aquest temps per la plataforma equip n’és un exemple. En social, la construcció del bé E-cristians? tercer lloc, la comunicació, comú, el principi de subsi- És un fet que, amb la fundació i amb el diari digital Forum- diarietat, la solidaritat, el incorporació d’E-cristians, hi ha un Libertas, que és la realit- destí universal dels béns, la nou subjecte col·lectiu present en el zació més reeixida, però participació, la recerca de debat i les aportacions a la vida pública també l’equip d’experts per la veritat, i l’exercici de la catalana. Si no existís una organització participar en col·loquis i debats en la qüestió de forma. Nosaltres som laics llibertat i la justícia. com E-cristians caldria inventar-la. vida pública. Una quarta línia d’acció, i vivim al món, tenim un estil laïcal El seu nomenament recent com Continua vigent el malestar que menys visible però molt important, és que és lògicament diferent del que és a membre del Pontifici Consell per va suscitar aquesta aventura? l’elaboració de propostes tècnicament comú al clergat. El nostre mètode no als Laics ha estat un reconeixement Més que malestar preferiria parlar sòlides en relació amb els governs s’aparta del de sempre expressat en vaticà a la tasca realitzada per E- de dèficit, i en aquest cas sí que con- espanyol i català, si bé el període del altres termes: veure-judicar-actuar, que cristians? tinua havent-hi un dèficit important tripartit ha estat força infructuós per esdevé, per a nosaltres, anàlisi-crítica- Sí, no crec que sigui tant un reco- entre el que els catòlics podem aportar la seva més que absoluta incapacitat proposta-acció. Participem en el debat neixement a una persona com a una als afers col·lectius, i el que fem. I enca- de dialogar. També han estat impor- obert d’una societat democràtica des acció col·lectiva que assaja un nou ca- ra un excessiu desinterès en uns casos tants els grans actes a l’antic Palau de la llibertat i el respecte a la persona, mí: fer-se presents en la política, sense o, una supeditació de la concepció d’Esports, al Palau de Congressos, a fonaments necessaris de la condició estar supeditats als partits polítics i a cristiana a la ideologia de partit, però les Cotxeres de Sants en el marc del cristiana. les ideologies, ni transformar la fe en la feina d’E-cristians és també aquesta: Pacte per la Vida, les concentracions a Després de gairebé deu anys de una ideologia. interessar a la gent perquè vegi que ha la plaça Sant Jaume i en altres indrets. confrontació oberta amb governs Quins són els seus reptes de cara de participar de manera organitzada i No hem descuidat tampoc la projecció d’esquerres, arriba ara un temps al futur? unida en allò que reclama unitat, i de internacional i el fet de poder mantenir de calma per a E-cristians? Continuar creixent, donar resposta a forma plural en allò que no té aquella canals de comunicació fructífers amb Potser cal recordar que E-cristians i, les peticions i problemes que van sor- exigència. la Santa Seu. per tant, la constatació d’aquella feble- gint i alhora duent a terme el programa En una societat on els valors cris- sa de què parlàvem al principi, va sorgir de grans objectius. Volem promoure a tians cotitzen a la baixa, se senten quan governava Pujol a Catalunya, escala internacional la convenció per remant a contracorrent? «Nosaltres som laics i i el PP a Madrid. La nostra primera a la defensa i promoció de la llibertat És clar que encara el vent no bufa campanya va ser per aconseguir la religiosa, desenvolupar més campanyes a favor, però això en el transcurs de la vivim al món, tenim retirada de les màquines expenedores al carrer —la propera sobre l’avorta- història dels cristians no és un fet excep- de preservatius a les escoles, del govern ment—, vetllar més per la classe de reli- cional. No hi ha una època que estigui un estil laïcal Pujol. Estem parlant del període 1991- gió a l’escola pública... Tenim en marxa més allunyada de Déu que una altra, que és lògicament 1993, i de la crítica, per cert molt dura, un projecte de propostes de govern per i cadascú ha de treballar en el context al govern d’Aznar per la seva inicial a Catalunya i Espanya prou ambiciós, històric que li toca viure, per transfor- diferent del que és manca de suport a la introducció de la encetarem una acció perquè es declarin mar-lo, en allò que oculta Déu. Nosal- referència a les arrels cristianes d’Eu- béns culturals a protegir una sèrie de tres volem aportar a una societat plural comú al clergat» ropa. Per tant, almenys a Catalunya, tradicions religioses ben populars al la resposta nascuda des de la concepció estem al mateix lloc on estàvem quan nostre país, impulsarem el programa cristiana a la vida pública, la política, vam veure la necessitat de sortir a la universitari de lideratge jove, volem l’economia, la cultura, expressada en Com reben la crítica d’alguns vida pública. No és ser de dretes o es- ampliar el Pacte per la Vida per fer-lo termes seculars, raonada de manera sectors que els acusen de massa querres el que motiva el nostre acord més fort. Comencem a treballar en un que la seva bondat no necessita de bel·ligerants en la seva manera de o desacord, sinó els continguts concrets camp particularment complex com és l’apel·lació a la fe sinó del raonament reivindicar els valors cristians? i específics que fa. Dit això, cal dir que el del projecte socioeconòmic, atès que i el contrast amb la realitat. No crec que siguem gaire bel· malgrat els nostres esforços, des de aquí l’Església té uns criteris clars però Es podria considera E-cristians ligerants, almenys en els nostres es- l’inici del tripartit i el govern Zapatero, alhora molt oberts. Cal traduir les en- com un lobby ja consolidat? crits. Potser sí que en el transcurs dels s’ha trencat tot diàleg, i la Generalitat cícliques socials en propostes polítiques No som un lobby, som una organit- debats s’argumenta amb claredat i ha fet una política d’un sectarisme total concretes. Això vol dir reforçar més la zació, una associació que promou la amb una certa contundència. Sempre amb les subvencions. Està per escriure comunicació i la formació. En aquest participació en la vida pública a través és millorable, però el que no pensem com s’han dotat els diners i per què. camp la continuïtat en l’expansió de de l’acció, la proposta i la crítica. Re- que sigui una solució és creure que ser També és cert que amb l’actual govern ForumLibertas és essencial. I, sobretot, presentem un grup social nombrós i cristià és confondre’s amb el paisatge confiem a mantenir una relació més aplegar el major nombre de cristians marginat dels canals dels qui controlen o imaginar-se que un es llença a la dialogant i fructífera, però en darrer amb inquietuds socials, culturals i la major part de la cultura i els mitjans piscina amb la voluntat de no sortir terme seran els fets concrets els que polítiques, perquè tots tenen cabuda de comunicació. mullat. D’altra banda, també hi ha una comptaran. còmoda a E-cristians. 30 6 març 2011 Cultura

segle; Ramon Gené, de Cervera, amb L’estrella més lluminosa dels cels; Juan Recital poètic davant de la Verge José Ruiz González, de Lleida, amb Solució per l’alegria; Mari Carme Mor, Blanca de l’Acadèmia de Lleida de Lleida, amb Gavina blanca que puja i baixa; Montserrat Casanoves, de Viladecans, amb Mont, i Lleonard Els participants van ser els poetes guardonats en el certamen marià del 2010 del Rio, d’Igualada, premiat també en altres certamens marians, que va Jordi Curcó recitar el poema A Jesús per Maria.El Lleida recital va tenir com a cloenda solemne l’actuació del Petit Cor de la Catedral El 2 d’octubre del 2010, com ja va amb orquestra, que va interpretar la informar Catalunya Cristiana, va tenir poesia La Verge pelegrina del castell lloc a Lleida la celebració del certamen de Cullera, de la poetessa Maria del marià, organitzat per l’Acadèmia Ma- Carme Rubio, guardonada amb la riana. L’advocació convidada i lloada Flor Natural. Aquest poema ha estat en aquests Jocs Florals, únics al món en musicat per Mn. Joaquim Mesalles, honor de Santa Maria, va ser la Mare compositor i mestre de capella de la de Déu del Castell, patrona de Cullera catedral de Lleida. (València), ciutat natal del bisbe de El recital poètic va ser també ocasió Lleida, Joan Piris. perquè l’Acadèmia Mariana donés Tot i que en aquella ocasió el man- a conèixer l’edició d’una publicació tenidor (el bisbe Piris) va llegir el seu on es recull el veredicte del jurat del discurs, dedicat al misteri de l’Encar- certamen marià i totes les poesies nació, i també l’autora de la poesia premiades. Els interessats a adquirir guardonada amb la Flor Natural la seva aquesta publicació poden sol·licitar-la composició poètica, és costum que, per a l’Acadèmia Mariana de Lleida, tel. manca de temps, no ho facin la resta 973 268 029. de poetes guardonats. Mn. Salvador Gené, director ho- Així, la tarda del 22 de gener passat, norari de l’Acadèmia i promotor dels la majoria dels dotze poetes guardo- certàmens marians, va anunciar que nats es van aplegar a l’oratori de la aquest mateix recital que s’acabava de patrona de la ciutat, la Verge Blanca de fer a Lleida es faria de nou el proper l’Acadèmia. En aquesta ocasió, davant mes de maig al santuari de la Mare de de la seva imatge i del nombrós públic Els poetes amb Mons. Joan Piris i Mn. Salvador Gené a l’oratori de la patrona de Lleida. Déu del Castell, a Cullera. que omplia de gom a gom el recinte marià, van recitar els seus poemes, tots Verge pelegrina del Castell de Culle- ells guardonats en el certamen marià ra, guardonada amb la Flor Natural, Campanars del 2010. i Adela Albero Mengual, autora de Mare de Cullera. Totes dues poesies L’acte es va iniciar amb la celebració Delfí Dalmau i de l’Eucaristia, oficiada pel bisbe de van ser llegides per Mari Carme Saba- Lleida, Joan Piris, i concelebrada pel dor, secretària de l’Acadèmia Mariana Argemir director de l’Acadèmia Mariana, Mn. i locutora de COPE-Lleida. Tampoc no Colomers [email protected] Antoni Agelet; el director honorari, va poder assistir-hi la poetessa Maria Situada cap al nord de la comarca, el Mons. Salvador Gené, i Mn. Joan Mur- Puiggròs Gigó, religiosa del monestir Baix Empordà, i propera al Gironès, gui, vingut des d’Alzira per a l’ocasió, del Sagrat Cor de Jesús de les Carme- Colomers s’estira amunt d’un tossal veí ja que ell també era un dels poetes lites de la Caparrella de Lleida, per la del riu Ter i, a mitja pujada, la pobla- clausura religiosa. En nom seu, va llegir guardonats i convidats a l’acte. La ció antiga hi té l’església parroquial la poesia Maria Blanca la lleidatana celebració, qualificada pel bisbe com de Santa Maria. És un temple originà- «una gran festa poètica i mariana» en Marta Figuera. riament romànic, dels segles XI al XIII, honor de les dues patrones de Lleida i La resta de poetes i poetesses van visible sobretot al seu interior, i molt Cullera, va ser solemnitzada pel Petit anar passant pel faristol de l’oratori modificada cap als segles XVI i el XIX, Cor de la Catedral de Lleida, dirigit per per lloar Maria amb les seves creacions moments en què fou sobrealçada. Mn. Joaquim Mesalles. poètiques: el rector d’Alzira, Joan Mu- Consta d’una nau de tres trams Tot seguit es va fer l’acte poètic, on gui amb el poema Tarongina; Francesc coberts amb volta de canó romànica els poetes i poetesses van lloar Maria. Balcells, del Palau d’Anglesola, amb que descansa en una senzilla imposta. Tan sols van faltar a la cita dues poe- Pelegrina de Ponent; Maria Elisa Les capelles laterals obertes al segle tesses de Cullera a causa de la distància Matilla, de Cullera, amb Visca la Mo- XVI estan unides per passadissos que que separa les dues ciutats: Maria del reneta!; Joana Camprubí, de Vinaixa, li donen l’aspecte d’un temple de tres Carme Rubio, autora del poema La amb Pregària d’una dona d’aquest naus. A la capçalera hi té un absis romànic semicircular prolongat per un tram, amb la particularitat d’estar lleugerament desviat de l’eix de la nau. Aquest absis i el tram que se li uneix tenen tots dos decoració interior formada per nou arcades cegues que descansen en columnetes exemptes damunt de pilastres amb els ca- pitells i impostes bellament decorats amb relleus. Per l’exterior, l’absis ha quedat convertit en una alta torre quan es va fortificar al segle XVI. La nau més l’absis fan en total una llargada de 22 metres i escaig, l’am- plada és de 5,30 metres i la seva alçada arriba prop dels 11. Conserva una Mare de Déu barroca que havia figurat en la fornícula de la façana, ara buida, i tres retaules també barrocs. El campanar té planta quadrada de prop de quatre metres i mig per banda i un segon cos vuitavat de costats força desiguals; al seu damunt s’hi ubica la cel·la amb quatre finestrals en arc de mig punt i per corona- ment hi té una cornisa sobre petits permòdols i un terrat amb balustrada. Aquest segon cos fou aixecat al segle XIX. Per pujar fins a la cel·la, primer cal fer-ho al cor i des d’allí es passa al campanar i per una escala arrapada als murs s’hi arriba. Fins al terrat hi ha una senzilla escala de gat que hi co- munica a través d’una trapa. Tant la façana com el campanar mostren uns paraments de pedra en petits carreus irregulars i alguns panys de paredat amb els caires més ben deixats. El cloquer es troba damunt de l’ala dreta del temple, de la qual en sobresurt lateralment, proper a l’angle sud-oest del frontis orientat a ponent. Fa una alçada de poc més de 26 metres. 31 Cultura 6 març 2011

Anàlisi José Manuel Almuzara Pérez Arquitecte i president de l’Associació probeatificació Beatificació d’Antoni Gaudí d’Antoni Gaudí

«Durant la Setmana Santa del 1992 Gaudí, la postulació de la causa de em trobava predicant a Riudoms. Du- beatificació passa a estudiar-la i amb rant les estones lliures llegia el llibre el parer previ positiu d’un especialista sobre Gaudí que el meu amic Josep M. presenta la petició d’obertura de la Tarragona havia escrit. Llegint-lo en instrucció diocesana al bisbe competent aquell ambient gaudinià, em vaig plan- (que és bisbe del lloc on va succeir el fet tejar aquesta qüestió: “Com s’explica presumptament miraculós). que no s’hagi intentat mai començar el Una vegada recollida la documenta- procés de beatificació de Gaudí, aquest ció i les declaracions testificals oportu- català cristià que va viure en grau he- nes, es conclou la instrucció diocesana i roic les virtuts humanes i cristianes?” En les actes són enviades a la Congregació tornar a Barcelona em vaig entrevistar de les Causes dels Sants, on es farà la amb José Manuel Almuzara, un arqui- fase d’estudi amb l’iter ja il·lustrat pel tecte jove, entusiasta de la persona i de reconeixement de les virtuts heroi- l’obra d’Antoni Gaudí. Almuzara, a la ques. vegada, va comunicar el nostre entusi- Una vegada que el Sant Pare autorit- asme mutu a dos amics seus, i tots junts za al prefecte de la Congregació de les vam constituir davant de notari l’Asso- Causes dels Sants la publicació del dret ciació pro beatificació d’Antoni Gaudí de miracle, es pot fixar la data i el lloc (apartat 24094 – 08080 Barcelona) amb de la cerimònia de beatificació. la finalitat de promoure’n la possible Per a la canonització es demana el canonització…» (Mn. Ignasi Segarra reconeixement d’un altre miracle, pos- Bañeres, ABC, 4 d’abril del 2002). terior a la beatificació, provat com en el Els cinc components de l’Associa- procediment anterior. Una vegada que ció —l’arquitecte Javier Fransitorra, el Sant Pare autoritza al prefecte de la l’escultor Etsuro Sotoo, l’enginyer (i Congregació de les Causes dels Sants biògraf de Gaudí) Josep M. Tarragona, la publicació del decret de miracle, es el sacerdot Mn. Ignasi Segarra (tras- pot fixar la data de la cerimònia de ca- passat l’any 2003 i substituït per José nonització. El nou sant pot rebre culte Luis Lázaro, jubilat) i l’arquitecte José públic universal. Manuel Almuzara— ens vam dedicar Actualment la postulació encara no des del primer moment, a donar a ha sol·licitat a cap bisbe la instrucció conèixer Antoni Gaudí com a cristià d’un procés de presumpte miracle atri- conseqüent i a estendre la devoció buït a la intercessió de Gaudí. privada a l’il·lustre arquitecte per tots els racons del món. Sense data concreta Antoni Gaudí «va col·laborar geni- l’Associació per al desenvolupament alment en l’edificació de la consciència del seu objectiu i finalitat es fan a «Antoni Gaudí, Quan preguntaven a Gaudí pel finan- humana ancorada al món, oberta a través de les aportacions voluntàries, çament de les obres de l’avui basílica de Déu, il·luminada i santificada per Crist. I donatius (dels socis i simpatitzants), arquitecte genial la Sagrada Família responia: «El meu va fer una cosa que és una de les tasques d’una guardiola situada al costat de la i cristià conseqüent» client no té pressa.» De la mateixa ma- més importants avui: superar l’escissió tomba de Gaudí, a la capella del Carme nera, només Déu sap quan s’acabarà el entre consciència humana i consciència a la cripta del temple, o dels ingressos (Benet XVI en l’homilia de procés de beatificació d’Antoni Gaudí. cristiana, entre existència en aquest en un compte corrent. Són els donatius Igual que Gaudí, volem treballar sense món temporal i obertura a una vida de moltes persones els que han dut, i dedicació de la basílica de presses, estudiant a fons els continguts eterna, entre bellesa de les coses i Déu duen, a sufragar les despeses de la cau- la Sagrada Família, 7 de biogràfics, els testimonis, els escrits, etc. com a Bellesa» (homilia de Benet XVI, sa de beatificació. Uns donatius —molts novembre del 2010) que serviran per elaborar la positio. No 7 de novembre del 2010). d’anònims, d’altres amb nom— que proposem cap data concreta. Qui pot han fet possible fins ara dur a terme calcular i posar una data davant d’un Activitats diverses la inspiració de Mn. Segarra. miracle? Si només depengués dels homes, po- La nostra missió és donar a conèixer Procés obert les virtuts exercides heroicament per dríem augurar que en el termini d’uns l’arquitecte que, amb la seva vida i la ell mateix. quants anys la postulació conclogui la seva obra, «ens mostra que Déu és la Des del 9 de juliol del 2003, el procés Per a la beatificació es demana el tasca d’elaboració de la positio super veritable mesura de l’home». Aquest de beatificació d’Antoni Gaudí i Cornet reconeixement d’un miracle atribuït vita, virtutibus et fama sanctitatis amb coneixement i la devoció privada de està obert oficialment a la Congregació a la intercessió del servent de Déu l’aprovació del relator, designat per la Gaudí la fem a través de la difusió per a les Causes dels Sants del Vaticà. Antoni Gaudí. Congregació de les Causes dels Sants. d’estampes (editades en 15 idiomes), El febrer del 2004 se’n va aprovar el Els consultors històrics, teològics i el Per al reconeixement del probable butlletins (en 3 idiomes), fulletons (en decret de validesa i se’n va nomenar congrés ordinari de cardenals i bisbes miracle ens posem en mans de la Pro- 7 idiomes), dels 5 llibres publicats amb postuladora Silvia Correale, doctora en de la Congregació de les Causes dels vidència divina «d’aquell dia i d’aquella l’Editorial Claret i la col·laboració de la Dret Canònic. En un primer moment, Sants estudien la positio super vita, vir- hora, ningú no en sap res» (Mt 24,36), Reial Càtedra Gaudí i l’Arxiu Diocesà de la Congregació de les Causes dels Sants tutibus et fama sanctitatis. Si el parer de per tant ens mantindrem atents (Mt Barcelona. A més, s’han organitzat di- en va designar relator Mons. José Luis tots ells concorda favorablement sobre 25,13) i sempre recordant que «el nos- verses exposicions, de les quals destaca Gutiérrez; quan es va jubilar, el març del l’exercici heroic de les virtuts per part tre client no té pressa». Gaudí, l’home i la seva obra, celebrada 2009 es va nomenar nou relator el pare del servent de Déu, el prefecte d’aquest De dues afirmacions realitzades per al Museu Diocesà de Barcelona en l’Any Vicenzo Criscuolo, o.f.m. cap. dicasteri romà presentarà al Sant Pare Benet XVI en la seva homilia del 7 de Gaudí (2002), amb la publicació d’un Actualment es treballa en la positio el decret respectiu d’heroïcitat de les novembre del 2010 a la basílica de la Sa- catàleg en tres idiomes, i s’han impartit super vita, virtutibus et fama sanctita- virtuts perquè n’autoritzi la publica- grada Família, faig dues preguntes per conferències per molts llocs del món. tis, volum imprès en què es recullen: ció. A partir d’aquest moment, Antoni a la consideració i l’estudi dels lectors: L’Associació pro beatificació d’Antoni una exposició sobre la història de la Gaudí podrà ser anomenat venerable com superar l’escissió entre consciència Gaudí està inscrita en el Registre d’Asso- causa o procés, l’aparell probatori; (no pot rebre culte públic). humana i consciència cristiana, entre ciacions de la Generalitat de Catalunya les declaracions dels testimonis, la Després d’això, per a la beatificació existència en aquest món temporal i des del 28 de desembre del 1992 amb el documentació sobre la vida, l’obra i es demana el reconeixement d’un obertura a una vida eterna, entre be- número 13.842. L’Associació és la part la fama de santedat i d’intercessió del miracle atribuït a la intercessió del llesa de les coses i Déu com a Bellesa? actora del procés de beatificació del servent de Déu; el dictamen sobre els venerable servent de Déu. Assenyalada I per què Gaudí amb la seva obra ens servent de Déu Antoni Gaudí. seus escrits; la biografia documentada una gràcia important atribuïda a la mostra que «Déu és la veritable mesura Els recursos econòmics previstos per del servent de Déu i la informatio sobre intercessió del servent de Déu Antoni de l’home»? 32 6 març 2011 Cultura

d’aquesta conferència va raure en el fet que s’hi anaven intercalant diversos Montserrat i la cultura catalana, fragments de composicions musicals, com ara un cant del Llibre Vermell de Montserrat, còdex del segle XIV que un important binomi indissoluble es va poder salvar de la destrucció que va comportar la guerra del Francès, o una peça de música sacra que Pau Ca- El P. Josep M. Soler va impartir una conferència al Teatre Romea sals va compondre expressament per al monestir de Montserrat. Miquel Àngel Codina El P. Soler va fer un repàs pels esde- Barcelona veniments més destacats del passat, el present i el futur de Montserrat. Per La Fundació Romea per a les Arts exemple, la fundació del monestir de Escèniques, amb seu al Teatre Romea, Montserrat, que va tenir lloc l’any 1025, és una entitat privada sense ànim de a càrrec de l’abat Oliba, «un dels pares lucre creada l’any 2001 amb la voluntat de la pàtria». Fins al 1409 el mones- de promoure el sector de les arts escè- tir de Montserrat va dependre del de

niques a través d’activitats que fomen- Paco Amate-Fundació Romea Ripoll. També va parlar de la Mare de tin principalment el debat i la reflexió Déu de Montserrat, una talla romà- al voltant del fet cultural i teatral, així nica del segle XII, i del primer llibre com el suport a la nova dramatúrgia. que es va imprimir sobre la història de Al llarg dels anys, aquesta entitat ha Montserrat. palesat la seva vocació de servei a la cultura catalana. Propostes culturals El dilluns 14 de febrer, la Fundació Romea per a les Arts Escèniques va El ponent va recordar que des de organitzar la conferència titulada l’abadia montserratina es projecten L’aportació de l’abadia de Montserrat contínuament a l’exterior importants a la cultura catalana, que va impartir el propostes culturals: la Biblioteca, «que P. Josep M. Soler, abat de Montserrat. compagina antics manuscrits amb les Carles Canut, director de la Fundació noves tecnologies», amb 330.000 vo- Romea per a les Arts Escèniques, va lums, 1.500 manuscrits i 400 incunables; adreçar unes breus paraules inicials al El P. Josep M. Soler, durant la seva xerrada. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, nombrós públic que va assistir a l’ac- que ofereix a la societat catalana un te. L’actor va llegir uns emotius versos ampli ventall de llibres religiosos i secu- d’El poema de Montserrat (1950), del lars; l’Escolania, un dels cors més antics cèlebre escriptor Josep Maria de Sa- «El P. Soler va fer un repàs pels d’Europa i hereus d’una rica tradició garra, que van provocar forts aplau- musical, i el Museu, que compta amb diments. esdeveniments més destacats del passat, un notable patrimoni artístic (pintures, Tot seguit, el P. Josep M. Soler va escultures, dibuixos...) i arqueològic, començar la seva xerrada. L’abat de el present i el futur de Montserrat» sempre obert a les tendències plàsti- Montserrat va explicar com «la cultura, ques d’avantguarda. Aquestes quatre de la mà de l’espiritualitat», ha estat grans disciplines contribueixen «a l’en- sempre un dels principals àmbits de tre- riquiment de tots els valors humans que ball dels monjos de Montserrat a tra- agermanen les persones, els pobles i vés dels segles. Un dels grans atractius les cultures».

Estil Estel: recomanacions discogràfiques

✪ Estem Salvats!, Poeta de la ✪ The Jazz Passengers, Reunited. ✪ Juan Jáuregui, Ha sido el ✪ James Blunt, Some kind of llum. Discmedi. Resistencia. Señor. Editorial San Pablo. trouble. Warner Music. Poesia universal Essència urbana Cants sacramentals Aposta pel pop Estem Salvats! és una formació de Catorze anys després d’enregistrar Ha sido el Señor és un disc amb La cançó You’re beautiful del seu músics transgeneracional units per el seu darrer disc en estudi, torna la catorze temes compostos per tal primer àlbum el va catapultar a la un objectiu comú: fruir, interpretar formació musical nord-americana de d’acompanyar els sagraments, des fama internacional. El seu segon i difondre la poesia de Joan Salvat- jazz que el trombonista Curtis Fowl- del baptisme fins a les exèquies, pas- disc, All the lost souls, el va tornar Papasseit (1894-1924) a través de la kes i el saxofonista Roy Nathanson sant per la comunió, la penitència, a col·locar en el número u en molts música. Es tracta d’una poesia univer- van fundar el 1987. En aquesta oca- la confirmació o el matrimoni. Juan països. El seu estil és una amalgama sal que no coneix fronteres formals sió no tan sols hi ha la banda original Jáuregui, conegut autor de música li- de gèneres: pop, rock i folk, amb un o estètiques. El grup vol reivindicar al complet, sinó també convidats túrgica, ha comptat en aquest àlbum clar matís acústic. Ara, el cantautor la bellesa i les arrels catalanes trans- de luxe com Elvis Costello, Deborah amb textos de José M. de Miguel, britànic James Blunt presenta el seu meses a través de la cultura, la qual Harry i Susi Hyldgaard. Un retorn Bernardo Velado, José Antonio Oli- tercer treball musical. Some kind of inclou la llengua i les tradicions. Poe- esperat per als amants del jazz, ca- var i Miguel de Unamuno. Un bon trouble marca un punt i a part en la ta de la llum és el seu primer treball racteritzat per una essència urbana instrument per enriquir el repertori seva carrera, ja que vol oferir un so discogràfic. ple de ritme i vitalitat. de parròquies i comunitats cristianes. més pop i energètic. 33 Cultura 6 març 2011

Els Misteris del Rosari, un referent espiritual El Museu Diocesà de Barcelona acull la mostra «Vint misteris, vint gravats»

Redacció von Balthasar del carrer Villarroel, 81 Barcelona (Barcelona). L’artista Arrel és arquitecta i ha tre- L’exposició Vint misteris, vint gravats, ballat com a professora de secundària que es pot visitar fins al proper 24 i batxillerat. Des del 2008 es dedica d’abril al Museu Diocesà de Barcelona, professionalment a l’art religiós. Ha es proposa donar a conèixer una de les realitzat encàrrecs per a diferents insti- claus de la tradició espiritual europea: tucions, com Catalunya Cristiana i Ràdio els Misteris del Rosari. Aquests Misteris Estel o algunes comunitats religioses, són un recorregut per la vida de Maria i també ha fet exposicions a diversos i de Jesús, i han estat i són encara refe- espais de Sant Cugat del Vallès. rents espirituals per a moltes persones: Actualment es pot visitar a la Sala com a model a seguir, com a actituds Abat Garriga de Montserrat la seva a imitar i com a companys de camí en exposició titulada L’expressivitat de la moments de goig, llum, dolor o glòria Creació, que convida a contemplar al- de la seva vida. gunes formes de l’art i de la natura, i a La devoció del Sant Rosari va comen- deixar-se sorprendre per la seva bellesa. çar quan la Mare de Déu en persona va que adora el nen, la mare que cerca amb gravats en paper, sinó que els completa La sorpresa queda accentuada per l’as- ensenyar, l’any 1208, a sant Domènec angoixa el seu fi ll adolescent entre la amb l’elaboració d’uns audiovisuals que sociació d’imatges de formes semblants, de Guzman a resar el Rosari. Li va re- multitud, el deixeble que comparteix combinen les escenes dels Misteris amb però que corresponen a objectes molt velar que divulgués aquesta devoció l’últim sopar amb el Mestre o la dona alguns textos de l’Evangeli i música sa- diferents. D’aquí s’interpel·la l’especta- entre els fi dels. Des de llavors ha estat que es llença als peus del seu Senyor cra de diversos compositors com Bach dor sobre el Déu Creador. practicada per moltes persones, des de ressuscitat. Deixant-se portar per les i Händel. Més informació: Museu Diocesà de les més senzilles fi ns a les més erudites. escenes, ens adonem de l’enorme poder Després del Museu Diocesà de Barcelona, avinguda de la Catedral, 4 Ha estat fomentada també per molts que tenen per posar-se en comunió Barcelona, la mostra es podrà visitar - 08002 Barcelona, tel. 933 152 213, a/e: Papes, des del dominic Pius V fi ns a Joan amb Jesús, Déu fet home, per sentir-se durant el mes de maig a l’espai Urs [email protected]. Pau II (que va afegir-hi els Misteris de a prop seu i a la vegada sentir-lo a Ell Llum) i Benet XVI. molt proper a la pròpia vida. Actualment, però, a Occident sembla S’hi presenten vint gravats de 17 x 17 haver-ne decaigut l’ús. Moltes persones cm. Arrel utilitza la tècnica del gravat amb fe cerquen l’originalitat de camins en xilografi a (planxa de fusta) i combi- espirituals orientals com el ioga i el na aquesta tècnica tradicional amb les budisme menystenint així la pròpia més modernes tècniques informàtiques tradició. segons un procés que es pot seguir en la secció «Racó de l’artista», on es mostren Redescobriment del Rosari algunes de les planxes, eines i gravats que formen part de la producció de Amb aquesta exposició, l’artista les obres. La mateixa artista realitzarà Arrel proposa un redescobriment del alguns tallers en els quals explicarà als Rosari com a pràctica espiritual que, assistents el procés d’elaboració de les per la cadència de repetició de l’Ave- obres, des de la primera idea fi ns al maria, aporta una pau semblant a la gravat emmarcat. dels mantres budistes. Permet, a més, Cal esmentar també l’apartat audi- per 120 € l’any situar-se amb la imaginació en l’escena ovisual de l’exposició, ja que Arrel no del Misteri, com si fóssim un dels pastors dóna per acabat el seu treball amb els La bona notícia

Les matemàtiques Francesc i l’existència de Déu Gamissans

El professor universitari polonès Michel Heller ha guanyat el premi Tem- pleton, dotat amb 1,6 milions de dòlars. Durant quaranta anys ha inves- tigat sobre l’univers. La Fundació Templeton va ser creada l’any 1973 per un fi nancer benes tant, John Templeton, amb la fi nalitat de reconèixer les 120€ per sones que més han contribuït a fer entenedora la religió. 60€ Michel Heller, sa cerdot ca tòlic, catedràtic de física, cosmòleg i investiga- dor, sosté que les matemàtiques poden oferir evi dències cir cums tancials de l’existència de Déu. En la seva recerca, Heller es planteja de bell antuvi alguns dels grans te mes de la moderna física teòrica, de la cosmologia i dels seus models mate mà tics apli cats a la interpretació de la realitat de la ciència. El model que ell proposa respon a la idea tradicional d’un Déu transcendent que, d’altra banda, és l’o rigen i fonament de l’ésser, del qual sorgeix l’espai-temps del món creat. Per primera vegada en la història quedaria provada científi cament l’essèn cia d’un Ésser superior. S’acompliria el desig del papa Joan Pau II, amic de He ller i compatriota seu, quan suggeria la necessitat que, així com a l’edat mitjana es feia una teologia inspirada en pensadors, com Aristòtil i Plató, ara cal fer una te- ologia inspirada en la imatge del món de la ciència. «La ciència —escriu Michel Heller— no és més que un esforç col·lec tiu de la ment humana per llegir la ment de Déu, des de les pre guntes sobre les quals nosaltres i el món semblem estar fets.» S’ha dit que es pot discutir sobre l’abast de les aportacions de l’investi- ga dor polonès, però no de la capacitat intel·lectual, ni de la precisió i pro funditat de totes les seves afi rmacions. 34 6 març 2011 Cultura

Llibres Reflexions sàvies Teranyina L’escriptor José R. Ayllón ha recopilat en asfixiant aquestes pàgines una selecció de textos del cèlebre periodista, novel·lista i poeta Dues germanes es retroben, vint anys des- britànic Gilbert K. Chesterton (1874-1936). prés, per repartir-se les coses que en morir S’hi ofereix una visió de la vida farcida els ha deixat la mare. El vincle amb la vida de sentit comú, sentit cristià, perspicàcia i passada s’imposa a totes dues com un mal- bon humor. De la seva conversió al cato- son. Retingudes per preguntes que no han licisme l’any 1922 va afirmar el següent: pogut respondre mai queden atrapades «No sé explicar per què sóc catòlic, però en una espècies de teranyina asfixiant. La ara que ho sóc no em podria imaginar petja de la mare ressorgeix i il·lumina do- d’una altra manera.» lorosament els racons foscos de les seves vides. Una novel·la en què els sentiments tèrbols es mostren sense traves. José R. Ayllón, Ciudadano Chesterton. Una antropología escandalosa. Sílvia Alcàntara, La casa cantonera. Ediciones Palabra, Col·lecció Palabra Hoy, 3Edicions de 1984, Col·lecció Mirmanda, 2011, 128 pàg. 2011, 142 pàg. Un sacerdot a bord Relat moral Un creuer és una petita ciutat flotant Ànima de gos és el relat moral d’un amb una població molt heterogènia. Quin assassí en sèrie de dones, explicat pel paper hi fa un sacerdot? Què se n’espera? seu gos. El punt de vista de l’animal Mn. Alfred Matas, sacerdot de la diòcesi de proporciona al lector una perspectiva Barcelona i membre de l’equip de sacer- tan fascinant com aterridora, a la vega- dots col·laboradors de l’Apostolat del Mar, da que molt original. Escrita amb una narra en aquest llibre un seguit d’experi- prosa tensa, rica i delicada, aquesta ències entranyables de la vida quotidiana novel·la breu és una nova demostra- protagonitzades per persones que, amb ció del mestratge narratiu d’Antònia ocasió d’un creuer, han sentit la proximitat Vicens. Entre altres guardons, l’escrip- de Déu. tora ha obtingut els premis Sant Jordi i Ramon Llull.

Alfred Matas Pericé, Dios también viaja en crucero. Editorial Edimurtra, 2010, Antònia Vicens, Ànima de gos. 138 pàg. Editorial Moll, Col·lecció Raixa, 2010, 98 pàg.

Records d’una Trobar la mitja vida taronja Mn. Manuel Tort publica aquí unes Per a aquells que ja tenen parella, per memòries centrades en la seva tasca als que somien tenir-la, per als que ja es sacerdotal al llarg dels anys. Convida el donen per vençuts en els afers de l’amor lector a conèixer els seus records més o per als que comencen una relació, íntimament viscuts des dels seus estudis aquest llibre recorre tots els amagatalls d’Humanitats al Seminari de Barcelona del nostre interior per entendre i millorar fins a l’arribada de la jubilació. El rector la manera com hem d’escollir i construir emèrit de la parròquia barcelonina de la nostra relació dia a dia. La periodista i Sant Miquel dels Sants explica amb sen- escriptora Carla Gràcia, col·laboradora de zillesa i rigor aquells esdeveniments que Ràdio Estel, és una experta en psicologia més l’han marcat a la vida. relacional i de la personalitat. Manuel Tort i Martí, Viure: ¡quina joia! Carla Gràcia, Les parelles felices tenen Present en uns temps de canvis: 1939- el seu «secret». Columna Edicions, 2003. Editorial Claret, 2011, 382 pàg. 2011, 240 pàg. Una nova generació Aconseguir El teòleg i editor de premsa Denis Sureau perdre pes ens dóna a conèixer en aquesta obra una nova generació de teòlegs polítics (David Quantes vegades heu intentat perdre pes Schindler, Therese Lysaught, Catherine sense aconseguir-ho? Amb l’anomenat mè- Pickstock, Daniel Bell…) que irromp amb tode Dukan és possible aprimar-se i mante- força en el món anglosaxó. Rebutgen la nir-se en el pes estable. El Dr. Pierre Dukan captivitat política de l’Església, fruit de la és un metge especialitzat en el comporta- globalització liberal. Segons ells, només ment alimentari i la reeducació nutricio- l’Església pot restaurar, mitjançant la seva nal. La dieta que proposa està basada en praxi sacramental, una veritable amistat el consum de proteïnes naturals i la seva política entre els éssers humans. combinació amb la resta dels aliments. Aquest llibre ofereix receptes i menús amb els quals no s’abandona el plaer de menjar. Denis Sureau, Una nueva teología política. Editorial Nuevo Inicio, Dr. Pierre Dukan, No sé com aprimar-me. Col·lecció Areópagos, 2010, 234 pàg. Editorial La Magrana, 2010, 298 pàg. 35 Cultura 6 març 2011

Crítica literària Armando Pego Professor titular de la Facultat de Filosofi a Memòria i llibertat de la URL

«Quan dic cultura el que vull dir és el conjunt d’esforços espirituals i intel- IVAN KLÍMA lectuals (en especial en l’àmbit huma- L’esperit de Praga nístic) dirigit perquè l’ésser humà pu- gui viure els seus dies a la Terra amb un Quaderns Crema, 2010, 272 pàg. sentit, d’una manera lliure i creativa.» Amb aquestes paraules l’escriptor txec Ivan Klíma, supervivent del nazisme i mestre i deixeble sigui considerada un barbàrie d’un poder cada vegada més represaliat polític sota el comunisme, residu autoritari i jeràrquic que s’ha de impersonal que es basa en el maneig del obre el seu assaig «La lluita de la cultu- substituir per una relació més moder- temor i de la necessitat de seguretat de ra contra el totalitarisme», a les quals na i domesticada com és la interacció les seves poblacions. afegeix aquestes altres: «A primera vista entre el client i els agents docents; o Per això, aquest conjunt d’assaigs, ar- sembla que els esforços espirituals, tant que la Universitat s’hagi convertit en ticles i conferències són absolutament si es manifesten en la fi losofi a, la creació una marca de prestigi explotada i en recomanables. En la majoria d’ells, Klí- artística o la recerca religiosa, no poden camí de ser absorbida pel model d’èxit ma parla de l’atmosfera opressiva dels sortir airosos de la lluita contra el poder, que representen les escoles de negocis. totalitarismes que ha viscut i de les es- el qual es té a ell mateix com a únic Assistim, doncs, a l’esforç per fer néixer perances que va generar al seu país la objectiu», per més que els sistemes to- una cultura nova per a un home nou, «revolució del vellut». En no pocs, com talitaris enfatitzen també «que fan tot la qual estaria obligada a reconceptua- a «Sobre la literatura de la fe secular», el possible perquè l’ésser humà visqui litzar-se en el panorama nou d’un món reconeix que només el cristianisme ha la seva vida amb sentit i d’una manera globalitzat. Qualsevol intent nostàlgic ofert una esperança sòlida a la nostra creativa, i de fet precisament hi són per de la cultura humanística per continuar condició terrenal. En altres, com he dit, a això, per garantir aquesta mena de sent l’espai imprescindible en el qual les és impossible no establir paral·lelismes vida, de grat o per força». Malaurada- societats prenen consciència d’elles ma- amb la nostra situació actual. Penso en ment i, a contracorrent, cal reconèixer teixes més enllà de la satisfacció de les «La pobresa de la llengua», «La fi de que qualsevol semblança que es vulgui necessitats materials sembla que ha de la civilització», «Sobre l’honradesa» o traçar amb el nostre sistema educatiu ser desemmascarat com un obstacle al «La nostra tradició i els límits del creixe- obscur que banya aquesta prodigiosa no procediria de la demagògia, com fi nal d’una agonia inefi cient. La lectura ment». Per als que han visitat la capital ciutat. Vull fer una confessió a l’amable proven alguns fets: per exemple, que d’un altre assaig d’aquest volum que res- txeca, «L’esperit de Praga», «Una passe- lector que ha arribat fi ns aquí: l’escriptu- el coneixement consisteix avui a adqui- senyem, «Els poderosos i els impotents», jada per la Praga mediàtica» o «La plaça ra de Klíma confi rma la fe en la cultura rir competències; que la relació entre insisteix en la necessitat d’oposar-se a la de la Ciutat Vella» refl ecteixen el clar- humanística. Crítica teatral Peio Sánchez Director del Departament de Cinema de l‘arquebisbat Valor per traspassar les tenebres de Barcelona

missió sobrenatural món on la natura- com a queixa espiritual s’obre a la con- VALOR DE LEY encapçalada amb la lesa obscura sembla fi ança. Resumeix aquesta perspectiva DIRECTOR: cita bíblica amb què que col·loca els és- l’himne Apoyado en los brazos eternos comença la pel·lícula sers humans al seu («Leaning on the Everlasting Arms»). Joel Coen, Ethan Coen. «El malvat fuig en- lloc. On en el fons Aquest cant ja va tenir una signifi cació INTÈRPRETS: Jeff Bridges, cara que no el per- la vida val ben poc, ambigua a La noche del cazador quan Matt Damon, Josh Brolin, segueixin» (Pr 28,1). bé sigui a la forca era en boca del predicador assassí Har- Barry Pepper, Hailee Per a aquesta recer- com a símbol d’una ry Powel, inoblidable i terrible Robert Steinfeld. ca compta amb una justícia bastant ar- Mitchum, i a la vegada, i com a conclusió, Drama, aventura. doble col·laboració. bitrària, bé sigui cantat per la valenta senyora Cooper per 110 minuts. D’una banda, un entre els defensors vèncer i salvar els infants. En la nostra marshall gairebé de la justícia que ja pel·lícula expressa l’acte generós i sal- Estats Units, 2010. acabat malgrat que han oblidat la llei vador de Rooster Cogburn que als seus amb fama de dur, o entre els que fu- braços salva la petita venjadora que ha Rooster Cogburn, gen i desenvolupen estat ferida per unes serps que actuen Aquesta darrera pel·lícula dels ger- interpretat per Jeff amb més o menys amb una justícia sorprenent. mans Coen aprofundeix, com és norma Bridges que supera encert el futur de Aquest fons de fe convertida en cant en ells, en les ombres de la violència i de el John Wayne de la malvats. en els himnes vells (What a Friend We la por original i íntima per deambular primera adaptació de La jove inicia el Have in Jesus, The Glory-Land Way) ja per la melangia i arribar, aquesta vega- la novel·la, en aquest seu camí amb una no és la fe ingènua del començament da de manera més nítida, a una escletxa cas dirigida per Henry Hathaway el 1969. confi ança heretada de la fe del seu del recorregut. La caiguda ha estat llar- de llum. Probablement empesos per la I, de l’altra, el ranger de Texas LaBoeuf, pare mort: «Res no és autènticament ga i profunda. La nit del salvatge oest, novel·la homònima de Charles Portis, interpretat per Matt Damon, que resul- lliure, a excepció de la gràcia de Déu.» origen dels EUA, és un símbol del poder el seu judaisme de to pessimista s’obre ta interessant en el seu paper d’home Després de les peripècies de l’itinerari del mal fet paisatge, actituds i actes hu- a l’esperança, ajudat pels himnes pro- senzill, bona gent a pesar de les seves iniciàtic l’experiència resulta sorprenent mans. Però des d’allà, tot i que la prota- testants del segle XIX i sota la inspiració motivacions una mica elementals. i inesperada. La gràcia no es manifes- gonista acaba marcada, pot mirar amb d’una obra mestra de la història del ci- La pel·lícula se centra progressiva- ta com a transparent i immediata, sinó esperança la mort. Més cap aquí queda nema com és La noche del cazador. ment en la relació entre el vell, mandrós que apareix amagada darrere del mal un rastre de bondat inesperada i tènue, Es tracta, igual que la pel·lícula de i borratxo marshall amb l’ull dret tapat i de la mort, quan menys s’espera i de més enllà una terra de Glòria cap a la Laughton, d’un relat d’iniciació explicat (l’esquerre és l’ull inútil de Wayne en la qui menys s’espera. La densitat dels di- qual ens dirigim sostinguts en invisibles des de la perspectiva de Mattie Ross — primera adaptació) i la jove marcada per àlegs, paradoxalment plens d’absurd i i eterns braços. tot un descobriment Hailee Steinfeld—, la gràcia d’una lucidesa ingènua plena de sentit, permeten reconèixer que en- No és fàcil l’esperança que fi nalment una nena de 14 anys, audaç però sà- d’aplom. La petita començant la seva mig de la ironia encara podem esperar brolla en aquesta pel·lícula dels Coen, via en la seva innocència. La pel·lícula vida al territori salvatge del western, i alguna cosa. La música composta per la qual cosa ens recorda Fargo (1996). comença quan arriba a Fort Smith per Cogbum, el pistoler cínic, que acaba la Carter Burwell pren com a base, per in- Emergeix després d’un itinerari dolorós, identifi car el cos del seu pare assassinat. seva vida de supervivent sense certesa ni dicació dels Coen, himnes de pregària amb encontres i desencontres, perduda Des d’allà emprèn amb determinació la futur. I tot això sota un paisatge nevat, que expressen la convicció creient de la ingenuïtat i traspassada la mort. Es- recerca de Tom Chaney (Josh Brolin), l’as- dur i ombrívol fotografi at amb rigor la protagonista. Aquestes cançons del perem que, com aquesta, aconsegueixi sassí per posar-lo davant la justícia en la auster per Roger Deakins, col·laborador segle XIX fan que el camí ombrívol de algun Oscar després de les deu nomi- qual creu. Com si amb això complís una habitual dels Coen, que descriu un venjança i tristesa tingui un sentit que nacions. 36 Ciència 6 març 2011 Per Francesc Nicolau Professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya Actualitats científiques Bon balanç de l’energia fotovoltaica instal·lada al Vaticà

En aquesta pàgina de Catalunya Cristiana contribuirà a un estalvi d’unes 80 tones del del dia 1 de novembre del 2007 us vaig ex- gas carbònic. Amb aquesta segona rea- plicar que al Vaticà s’havia acordat implan- lització el Vaticà consolida la seva posició tar panells solars sobre la cobertura de la d’avantguarda del sector amb la diversifica- gran Aula Pau VI, la tan coneguda de tots ció de l’aprofitament de l’energia solar, ja els que van a veure el Papa, perquè és el que en fa tres aplicacions. lloc on els rep en audiència. Què se n’ha fet El mateix L’Osservatore Romano ens infor- d’aquell projecte? ma que s’acaba de publicar un llibre de Una realitat magnífica. AL’Osservatore 190 pàgines, L’energia del sole in Vaticano, Romano s’han publicat els bons resultats que explica amb gràfics i fotografies com obtinguts fins al desembre passat. Des del s’han fet totes les instal·lacions per tal 26 de novembre del 2008, que és quan s’in- d’estimular que se’n facin d’altres. N’ha fet augurà la instal·lació (amb l’assistència de la presentació el cardenal Giovanni Lajolo, Carlo Rubbia, premi Nobel de Física) s’han que ha subratllat la utilitat de l’opció per produït 898,43 megawatts-hora d’energia l’energia solar, tan neta, en altres camps, elèctrica equivalents a l’estalvi de 89,84 com el de l’automòbil elèctric. I ha dit: tones de petroli, que haurien contaminat «Nosaltres sempre mirarem d’atendre’ns a l’atmosfera en tones també de diòxid de un comportament virtuós per a una ecolo- carboni. Panells solars instal·lats a la teulada de l’Aula Pau VI del Vaticà. gia responsable». I hi ha afegit, encara, que Però la cosa ha anat més enllà: un any més respectar la natura «vol dir correspondre al tard d’aquella instal·lació s’hi afegí una implantació produiran entre maig i setembre 106,237 me- designi de Déu que ha creat l’home i l’ha posat en de solar cooling (refredament solar) que permet gawatts-hora per a la refrigeració i després 110,842 aquest món meravellós perquè el governi amb seny transformar l’energia elèctrica en refrigeració. En megawatts-hora tèrmics al temps hivernal, a part i així en gaudeixi plenament; vol dir, doncs, encara xifres el resultat és aquest: el panells solars vaticans d’alguna utilització purament elèctrica; cosa que més, respectar l’home i el seu benestar». L’univers de les galàxies 18. Com moren les estrelles Dèiem al capítol anterior que la fu- ment fins a la síntesi del carboni. És un sa les 3,5 masses solars, hi queda una al bé nostre. Hem dit que la supernova sió d’hidrogen en heli ocupa la major procés en dos passos: primer dos nuclis estrella neutrònica, que és el que res- que va formar el núvol originari del nos- part de la vida d’una estrella, i durant d’heli s’ajunten per formar beril·li que ta després de la contracció violenta. tre sistema solar probablement va ser de tot aquest temps es troba sempre en el es pot combinar amb un altre nucli Això s’ha pogut veure en la nebulosa les més violentes. I és que els càlculs que mateix punt de la seqüència principal d’heli i formar el carboni. El beril·li és del Cranc que conté el púlsar residu proporciona la física nuclear mostren que en el diagrama H-R. I quan l’heli arribi inestable. Els nuclis que se’n formen si de la supernova de l’any 1054, com una estrella encara que sigui molt massiva, a un cert valor hi haurà la conversió de no es combinen amb heli es desintegren vam dir al capítol 14. Però si la massa mentre es troba en l’estadi de sintetitzar l’estrella en geganta roja. Però no tot tot seguit. I encara pot passar que el de l’estrella després de la contracció elements plàcidament, no arribarà més s’acaba aquí. Segons la massa que tingui carboni, que és estable, es combini amb arriba a 3,5 masses solars, el que s’hi enllà de l’element ferro, que té per nom- s’esdevindrà la continuació. Mentre l’es- un altre nucli d’heli i formi oxigen, que formarà no és una estrella neutrònica bre atòmic 26 (mentre que el de l’urani trella es troba en la seqüència principal també és estable. És quan l’estrella es sinó un forat negre. és 92). Així ho afirmen els astrofísics: el porta una vida tranquil·la perquè té un troba en l’estadi de cremar beril·li que Nana blanca, estrella neutrònica i motor estel·lar, en la producció mantin- equilibri dinàmic: la gravetat que l’ha fet comença a ser una geganta roja, per- forat negre són les tres possibilitats guda amb calma, sense desequilibris, pot néixer tendeix a continuar la contracció, què l’energia emesa en aquesta reacció del final de la «vida» d’una estrella. produir efectivament fins al ferro, però però la radiació calorífica que s’hi produ- nuclear és més alta que la que s’emetia Final de la seva existència que no és no elements de nombre superior a ell, ja eix per les reaccions nuclears del seu in- quan només sintetitzava heli a partir de encara la mort de tot, ja que les na- que el nucli de ferro té una gran esta- terior pressiona per dilatar-la, i aquesta l’hidrogen. I del carboni, com vam dir nes blanques encara estaran emetent bilitat i, per anar més enllà, es necessita força expansiva, o «pressió de radiació», pot passar a sintetitzar neó i magnesi, llum durant uns quants milions d’anys, molta més energia que la que es calcula contraresta la gravitatòria i l’equilibri és i de l’oxigen, silici i sofre. Arribarà fins i les neutròniques radiació de púlsar a que té una estrella durant el desenvo- estable perquè, quan la gravetat comen- al ferro, però no més enllà mentre no més de llum. Pel que fa als forats ne- lupament continu sense sobresalts. Com ça a superar la pressió, automàticament es trenqui l’equilibri un altre cop entre gres l’acció que fan dins de la galàxia és, doncs, que existeixen a casa nostra els es produeix una lleugera contracció que pressió de radiació i gravetat. és sobretot gran força gravitatòria. Ja elements més pesants que el ferro (tots els fa augmentar la temperatura central Ara bé, ja hem dit que l’evolució pos- ho sabem. que el segueixen a la taula periòdica)? La amb el consegüent augment de pressió terior d’una estrella serà segons la seva resposta és que en la gran energia que es radiativa. I això pot durar milions d’anys. massa. Una estrella de massa inferior a Els elements químics dels produeix en l’expansió d’una supernova Aquest vaivé de contracció i dilatació 1,4 masses solars quan es produeixi el núvols còsmics són fruit sí que es pot produir la síntesi dels altres s’ha vist clarament en el Sol. I d’ell sabem primer desequilibri a causa de no tenir de morts estel·lars elements. I, precisament, el moment del que té 4.600 milions d’anys d’existència ja prou hidrogen per fer-ne la fusió en gran esclat ve causat per la quantitat de i, com hem dit, encara n’hi queden més heli acabarà convertint-se en la geganta Ja vam dir que el nostre Sol era una ferro que ja s’hagi format, acumulat en el de 5.000 milions, en conformitat amb la roja que hem dit, estadi que li durarà estrella de segona o tercera genera- seu nucli fins que la gravetat que origina massa del núvol que l’originà. Les estre- pocs milions d’anys, i després s’esfon- ció. Què vol dir això? Que el núvol venç la pressió de radiació i s’hi fa el gran lles de més massa tenen vida més curta drarà bo i esdevenint una nana blanca còsmic que l’originà amb tot el sistema col·lapse. És aquesta explosió la fàbrica perquè les reaccions nuclears hi són molt que anirà perdent energia per acabar planetari provenia de les «cendres» de tots els altres elements: la força que més intenses i el vaivé de contracció i en invisible del tot. d’una altra estrella, probablement su- brolla en la supernova, quan hi ha la gran dilatació pot acabar essent molt notable; Quan la massa de l’estrella és superi- pernova de les més violentes, perquè implosió, empeny amb força els neutrons com fan les variables cefeides que són or a 1,4 masses solars, el procés és més ja havia arribat a formar elements dels i els incrusta en els nuclis més pesants i, de gran massa i amb un període d’oscil· violent: al moment del desequilibri es més pesats, com ara l’urani, que per com que molts d’ells perden un electró lació proporcional a la seva grandària i converteix en una supernova, és a dir, això n’hi ha a la nostra terra. I no cal i es converteixen en protons, s’acaben són candidates a convertir-se en super- fa un gran esclat perquè en precipi- dir que tots els altres elements que hi originant nuclis d’elements superiors al gegantes roges. tar-se tota la matèria superficial cap a tenim són fruit d’una activitat estel· ferro en nombre atòmic. I com que això l’interior fa augmentar enormement la lar anterior a la del nostre astre rei. passa en l’embolcall de l’estrella que fa Tres possibilitats per al final temperatura, i és aleshores quan se sin- Som pols d’estrelles, també nosaltres l’esclat i es dispersa pel cosmos, resulta d’una estrella tetitzen elements pesants fins a l’urani pel que fa al nostre cos. Vivim gràcies que el núvol que se’n deriva, i que podrà i altres, i es projecta un núvol de gas i a una estrella (o més d’una) que es entrar a formar part d’una altra estrella, Després de formar-se l’heli. Si la tem- pols que s’estén per l’espai. I després, va «morir», bo i engegant a l’espai el ja conté elements de nombre atòmic alt. peratura interna de l’estrella és sufici- ja ho sabem, en el lloc central, quan la gran núvol que contenia els elements I així era el núvol que formà el nostre ent, el procés ulterior arribarà normal- massa que encara hi resta no sobrepas- que sabem i després es condensà per sistema solar. 37 Ràdio Estel 6 març 2011

Eulàlia Tort i Joan Salicrú presenten «Valors a peu de carrer», els dilluns a les 21 h. «Valors a peu de carrer», eines per a una vida més plena

Enric Frigola Coordinador de Ràdio Estel

És l’únic programa de la graella de Rà· dio Estel que es fa en col·laboració amb un altre mitjà de comunicació escrit, en aquest cas la revista Valors, una publi· cació mensual de reflexió al voltant de l’ètica i els valors humans que promou una associació cultural sense afany de lucre que té la seva seu a Mataró. Valors busca aprofundir sense ser una revista d’intel·lectuals per a intel· lectuals; es proposa fer reflexionar sense pontificar, sense atabalar; provocar el debat sense crispacions; parlar de les coses que realment importen la gent al voltant de les bases morals de la societat actual. Valors a peu de carrer, en la seva actual estructura, va néixer el mes de setembre passat arran de la fusió de l’espai Nits- Estel amb valors, que es va fer durant el curs passat en el marc del magazine nocturn diari NitsEstel, i el programa A peu de carrer, tots dos conduïts per la periodista barcelonina Eulàlia Tort, que continua al capdavant d’aquesta nova etapa conjuntament amb Joan Salicrú, Graella de Ràdio Estel codirector de la revista. El programa tracta cada setmana un valor o conjunt de valors relacionats amb l’actualitat o amb el període de l’any en què s’emet. D’altra banda, una de cada quatre edicions es dedica a fer una versió sonora dels continguts que apareixen aquell mes a la revista. L’úni· ca secció fixa és el consultori delcoach Franciscu, una pinzellada pràctica de tot el que s’ha comentat durant el progra· ma. El col·lectiu Vivim del Cuentu també participa en el programa explicant un conte relacionat amb el valor que aquell dia es tracta. L’amor a fons; la seriositat; la transpa· rència; els valors de la ciutat; la flexi· bilitat; regalar a consciència; religions a l’aula, oportunitat o problema; la creativitat… són una mostra dels temes tractats durant les últimes setmanes a Valors a peu de carrer, sempre amb la presència de destacats especialistes que, de manera senzilla i planera, ens introdueixen als temes més diversos que poden enriquir i millorar el nostre dia a dia. 38 6 març 2011 Agenda

Nicolau (sotsdirector del Museu Geo- a la cripta de la parròquia de Santa • PASTORAL FAMILIAR.— El 12 de març, MARÇ ÉS EL MES lògic del Seminari i professor emèrit Maria del Pi (pl. del Pi, 7 – Barcelona), de 10.00 a 14.00, recés quaresmal de Filosofia de la Natura a la Facultat celebració del Dimecres de Cendra. per a matrimonis a la casa d’exercicis CONSAGRAT AL de Filosofia de la URL) sobreEstrelles Organitza: Delegació de Pastoral de dels Jesuïtes de Sarrià (c/ Carrasco i PATRIARCA SANT JOSEP variables i fenòmens galàtics violents. Joventut de Barcelona. Formiguera, 32 – Barcelona). Per a ins- C/ Diputació, 231 – Barcelona. cripcions: tel. 934 538 659, secretaria@ • PARES DOMINICS.— El 9 de març, a pastoralfamiliarbcn.cat. INTERNET • CAIXAFORUM.— El 8 de març, a les les 20.00, missa solemne i imposició 19.30, conferència Mort i epifania de de la Cendra a l’església conventual • ESCOLA D’ANIMACIÓ BÍBLICA.— El 12 • MANS UNIDES.— Mans Unides té una l’art. Una comparació entre l’avant- Mare de Déu del Roser, c/ Ausias Marc, de març, de 10.30 a 13.00, al Centre pàgina pensada especialment per als guarda soviètica i l’europea, amb 54 – Barcelona. d’Estudis Pastorals (c/ Rivadeneyra, 6 joves (www.jovenesmanosunidas. Rafael Argullol (escriptor i filòsof); – Barcelona). Més informació: Qui- org), en la qual es pot trobar el Pla el 8, 9, 10 i 11, a les 11.00, activitat • CATEDRAL.— El cor de cambra Fran- que Fernández, tel. 652 078 868, Jove de l’ONG, activitats, notícies i familiar The Blackbirds. Espirituals ne- cesc Valls participarà a la missa del [email protected] altres continguts. gres; el 10, a les 19.30, conferència La Dimecres de Cendra el 9 de març, a França de la Revolució i els drets dels les 19.00, imposició de la cendra: Im- • TAIZÉ.— El 12 de març, a les 20.30, • «TUPPER MISTIC».— Si voleu infor- habitants de les colònies: la igualtat mutemur habitu in cinere de Morales; pregària de Taizé amb les Germa- mació sobre aquesta nova proposta de drets, la fi de l’esclavitud i la unitat ofertori: Exaltabo te de Lasso; comu- netes dels Pobres. Pl. Tetuan, 45-49 de reevangelització us podeu posar de la República, a càrrec de Bernard nió: Miserere mei, Deus de Allegri; el – Barcelona, tel. 932 655 227, www. en contacte amb els organitzadors a Gainot (professor auxiliar d’Història 13, a la missa conventual de les 10.30, hermanitasdelospobres.es. través de: tornaracreurebcn@gmail. moderna a l’Institut d’Histoire de ofertori: Scapulis suis de Palestrina; com. la Révolution Française) l’11, a les comunió: Angelis suis de M. Haydn; • MONESTIR DE SANT PERE DE LES 19.00, cinema i projecció El teatre dels sortida: Ad te Domine clamabo a 7 PUEL·LES.— El 12 de març, a les 21.00, ALTRES BISBATS somnis; el 13, a les 19.30, concert del de Trombetti. vetlla de pregària de Quaresma; el quartet Diotima. Av. Francesc Ferrer 13, a les 18.00, concert de Quaresma • EXERCICIS ESPIRITUALS PER A SACER- i Guàrdia, 6-8 – Barcelona, tel. 934 • VIDA CREIXENT.— El 10 de març, a amb obres de Casanoves, Segarra, DOTS I RELIGIOSOS.— Del 27 de març 768 600. les 17.00, reunió d’animadors amb el Miserachs, Planàs i Estrada. C/ Anglí, a l’1 d’abril, dirigits per Mons. Vicente tema Bienaventurados los limpios de 55 – Barcelona. Jiménez a Madrid. Més informació: • CRISTIANA FORMACIÓ PERMANENT.— corazón, porque ellos verán a Dios. C/ tel. 913 597 861. El 9 de març, a la capella del col·legi Rivadeneyra, 6, 3r, aula 3. • HOSPITALITAT DE LA MARE DE DÉU Jesús-Maria (passeig Sant Gervasi, 15 DE LOURDES.— El 13 de març, a par- BARCELONA – Barcelona), a les 17.30, eucaristia • MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATA- tir de les 10.00, assemblea general amb imposició de la cendra, seguida LUNYA.— El 10 de març, a les 19.00, ordinària al Seminari Conciliar de • CRISTIANISME I JUSTÍCIA.— El 7 de d’un Via Crucis. El celebrant serà el P. conferència de Rafael Micó, profes- Barcelona. març, a les 19.00, dins del cicle «Els Pere Sunyer, s.j. sor de la UAB, sobre El Argar: una dilluns dels drets humans» conferèn- societat de classes a la prehistòria de • VERITABLE VIDA EN DÉU.— El 13 de cia Com cal tractar avui els crims de la • MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA.— la península ibèrica. Més informació: març, a les 18.00, trobada del grup a guerra civil i del franquisme?; els dies El 9 de març, a les 17.30, visita a l’expo- www.mac.cat. la capella de les Carmelites Missione- 10, 17, 24 i 31 de març, i 7 i 14 d’abril, sició «L’estudi Fotogràfic Napoleón», res (c/ Puiggarí, 1 – Barcelona). Més de 19.30 a 21.15, seminari Llegir la a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Més • CERCLE LA SALLE.— El 10 de març, a informació: Mercè Ferrer, tel. 935 304 història a la llum dels heretges, a càr- informació: www.museuhistoria.bcn. les 18.30, Mercè Cornet parlarà sobre 806. rec de Jaume Botey. Més informació cat. l’Equador. Pl. del Nord, 14 – Barcelona, i inscripcions: c/ Roger de Llúria, 13 tel. 932 181 077 i 690 378 450, mfma- • PARES TEATINS.— El 13 de març, a les – Barcelona, tel. 933 172 338, info@ • DIMECRES DE CENDRA.— El 9 de març, [email protected]. 18.00, concert de Giuseppe Zinchiri fespinal.com, www.fespinal.com. celebració del Dimecres de Cendra a (guitarra) amb obres de Barrios, Cas- la catedral de Barcelona: a les 18.30, • BENET XVI.— El 10 de març, a les 19.30, telnuovo, Tedesco, Rodrigo i Ponce. C/ • MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI vespres, i a les 19.00, eucaristia. Pre- l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Consell de Cent, 293 – Barcelona. DE BARCELONA.— El 8 de març, a les sideix l’arquebisbe de Barcelona, el Lluís Martínez Sistach, presentarà el 18.30, segona sessió del cicle de con- cardenal Lluís Martínez Sistach. llibre de Benet XVI Llum del món, a la • RITU D’ELECCIÓ DELS CATECÚ- ferències sobre «L’univers de les galà- sala Gaudí del Museu Diocesà. També MENS.— El 13 de març, a les 19.00, xies», que pronunciarà Mn. Francesc • JOVES.— El 9 de març, a les 20.00, hi participaran Mari Paz López, perio- l’arquebisbe de Barcelona, el carde- dista de La Vanguardia; Joan Guiteras, nal Lluís Martínez Sistach, presidirà la degà del capítol catedral, i Raimund celebració del ritu d’elecció dels cate- Herder, editor. cúmens a la catedral de Barcelona.

Qualsevol acció provoca • AMICS DE SANT FRANCESC.— El 10 de • BASÍLICA DE LA CONCEPCIÓ.— El reaccions. març, a les 20.00, pregària. Convent 13 de març, a les 19.00, conferència Al lloc on va acampar l’exèrcit, dels frares franciscans, c/ Santaló, 80 quaresmal de Mons. Romà Casanova, només hi van néixer esbarzers. – Barcelona. bisbe de Vic, sobre Cridats a una «no- va evangelització»; a les 20.00, ves- Després dels grans exèrcits • PARRÒQUIA DE SANT PACIÀ.— L’11 pres solemnes; a les 20.30, eucaristia. sempre van venir anys de fam. de març, a les 21.00, concert d’orgue Possibilitat de rebre el sagrament de d’Àngel Villagrasa. Entrada lliure. C/ la Reconciliació. Servei de guarderia. Monges, 33 – Barcelona. Organitza: parròquia de la Concepció MOVIMENT I TERTÚLIA i parròquia de Sant Francesc de Sales, AMB PETER YANG • GRUPS D’ORACIÓ I AMISTAT.— El 12 amb la col·laboració de la Delegació de març, a les 10.00, celebració comu- per a la Vida Consagrada. C/ Aragó, Dissabte 19 de març, a les 18.30 h, tertúlia. nitària de la Penitència a la basílica 299 – Barcelona, tel. 934 576 552, Diumenge 20, a les 12 h, missa. de la Mercè de Barcelona. Presideix www.concepciobcn.com. Mn. Xavier Pagès, acompanyat per di- ferents sacerdots que administraran • SANTUARIS.— Del 14 al 16 de març, TAI - TXI ZEN CRISTIÀ el sagrament de la Penitència. Tot se- trobada de rectors i seglars de san- «Rincón del Silencio» guit, eucaristia. Obert a tothom. Més tuaris, a Barcelona, amb el tema c/ Floridablanca, 133, baixos - 08011 Barcelona informació: tel. 932 181 005. Santuaris i nova evangelització. Més Informació, Tel. 934 242 787 informació: tel. 934 291 803.

• COSMOCAIXA.— Del 16 de març al 4 d’abril, curs Avenços en Alzheimer i malalties neurodegeneratives re- lacionades. Més informació: c/ Isaac Newton, 26 – Barcelona, www.laCai- xa.es/ObraSocial.

• FORMACIÓ FRARES CAPUTXINS.— El 18 de març, a les 22.00, recés Escoltar Déu en la vida diària. Serà a la Frater- 39 Agenda 6 març 2011

nitat d’Arenys de Mar (Santa Maria, Dret d’ESADE). Lloc: Restaurant M. R., a les 10.00, VII Jornades d’homenatge 7, tel. 937 920 641). CELEBRACIONS A LA c/ Francolí, 59 – Torreforta. Cal confi r- a Guillem Rovirosa i Julián Gómez del mar l’assistència: tel. 977 212 303. Castillo, a la casa de Cultura i Solida- • NOU VIA CRUCIS.— L’Editorial Bal- SAGRADA FAMÍLIA ritat Guillem Rovirosa (c/ del Vall, 38, mes publica per a aquesta Quares- • CURS «TROBAR-SE EN LA FE».— Tin- baixos – Tortosa). El tema serà Laics ma i Divedres Sant el Viacrucis amb ORDENACIONS SACERDO- drà lloc el 12 de març amb el tema i sacerdots units en la nova evan- el beat Samsó, escrit amb motiu de TALS.— El 19 de març, a Qüestions d’ètica sexual, a càrrec del gelització. Hi intervindrà Maria del l’Any Sacerdotal i de la beatifi cació les 17.00, l’arquebisbe de Dr. Josep M. Gavaldà. A la parròquia Carmen Caballero, militant cristiana del Dr. Samsó per Mn. Ramon Corts Barcelona, el cardenal Lluís de Crist Rei de Reus, d’11.00 a 13.00, i historiadora. Presideix Mons. Xavier i Blay. És un viacrucis fet en català i Martínez Sistach, ordenarà i a la parròquia de Sant Joan de Valls, Salinas, bisbe de Tortosa. castellà, que permet la intervenció de tres nous sacerdots. Per assistir de 16.00 a 18.00. Organitza: Institut diferents lectors. Conté reproducci- a la celebració és imprescin- Superior de Ciències Religioses Sant URGELL ons inèdites d’un viacrucis de Joan dible la presentació d’una in- Fructuós. Llimona pintat el 1925. vitació gratuïta, que es podrà • CATEDRAL.— El 9 de març, a les 20.00, recollir al Seminari Conciliar de • SEMINARI LAÏCAL DIOCESÀ.— El 12 eucaristia i imposició de les cendres, a • PARRÒQUIA DE SANT JOSEP DE Barcelona (c/ Diputació, 231), de març, a les 17.00, Escola de litúrgia. la catedral, presidida per l’arquebisbe MATARÓ.— Viatge a les Repúbliques en l’horari següent: del dilluns Lloc: santuari i monestir de la Mare d’Urgell, Mons. Joan Enric Vives. Bàltiques-Estocolm-Hèlsinki, del 22 al 14 al divendres 18, de 10.00 a de Déu de la Serra de Montblanc, tel. 30 de maig. Més informació: Mn. Se- 977 860 097, seminari.laical.serra@ar- • RECÉS QUARESMAL.— Per als religio- 14.00 i de 16.00 a 20.00. gimon, tel. 937 901 038. quebisbattarragona.cat. sos i religioses de la diòcesi, predicat per Mons. Vives el 12 de març, a les GIRONA tat. Cant dels goigs i veneració de la TERRASSA 16.30, a Santa Maria de Bellpuig de relíquia del beat. les Avellanes. • SOLIUS.— El 8 de març, a les 10.30, a • CENTRE CULTURAL MARATA.— El 13 Santa Maria de Solius, recés de Qua- SANT FELIU DE LLOBREGAT de març, a les 10.00, concert d’En- VIC resma per a sacerdots, dirigit pel bisbe semble Martinu de Praga (quartet emèrit de Solsona, Mons. Jaume Tra- • HOSPITALITAT DE LA MARE DE DÉU de piano) a la parròquia de Santa • PELEGRINATGE MANRESA-MONTSE- serra, amb el tema Parlar de Déu als DE LOURDES.— L’11 de març, a les Coloma de Marata – les Franqueses RRAT.— Del 25 al 26 de març els je- homes en el tercer mil·lenni. 20.00, arribarà a l’església de Sant del Vallès. Més informació: tel. i fax suïtes de Catalunya convoquen una Pere Apòstol de Sant Boi el ciri votiu 938 493 104. vetlla nocturna per a joves per reviure • BANYOLES.— El 8 de març, a les 21.30, del centenari de l’Hospitalitat. les passes d’Ignasi de Loiola. Més in- conferència Els dons de l’Esperit Sant, • XXVII PREMI MN. NARCÍS SAGUER.— formació: tel. 669 485 781, dguindu- amb el claretià Antoni M. Vilarrubias, • CATECUMENAT.— El 13 de març, ritu Fins al 31 de maig es poden presentar [email protected]. a la parròquia de Santa Maria de Ba- d’elecció al catecumenat: a les 16.30, les poesies a aquest premi que organit- nyoles. trobada amb els catecúmens, els seus za l’Associació Cultural Vallgorguina. • COVA DE SANT IGNASI.— Del 25 al 27 padrins i catequistes a la Casa de l’Es- Més informació: tel. 938 679 125. de març, taller d’iniciació a la dansa • ROSES.— El 10 de març, a les 20.30, glésia; a les 19.00, a la catedral de Sant contemplativa amb Victoria Hernán- conferència Sant Pau i la conversió a Llorenç, eucaristia presidida pel bisbe TORTOSA dez. Més informació: tel. 938 720 422, l’evangeli, a càrrec de Mn. Enric Tu- de Sant Feliu, Mons. Agustí Cortés. [email protected], www.co- bert, rector de Palamós, a l’església • GUILLEM ROVIROSA.— El 12 de març, vamanresa.cat. parroquial de Roses. SOLSONA • CASAL BISBE CARTAÑÀ.— El 12 de • CURS ALPHA.— El 10 de març, a les Anuncis per paraules març, de 10.00 a 13.00, sessió sobre 20.30, comença el curs Alpha a la Quins personatges de cadascú que go- parròquia de Cervera. Tindrà lloc al vernen la nostra relació de parella la col·legi Sagrada Família de Cervera, sabotegen i la fan infeliç?, amb Joan c/ Sabaters, 6. COMPRA i VENDA DIVERSOS M. Bovet i Josep González (psicòlegs COMPRO SEGELLS, postals, monedes, ADVOCADA especialista en nul·litats rellotges, joguines, instruments mu- matrimonials i separacions. 1a visita especialistes en psicologia clínica i fa- • CATEQUESI.— El 12 de març, de 10.00 gratuïta. Tel. 934 510 707. miliar). C/ Antic Roca, 38 – Girona. a 19.00, trobada d’escolans i nens i sicals, joies i tota classe d’objectes i mobles antics. Tel. 933 578 394. nenes de la catequesi al santuari del SENYORA de 51 anys, catòlica practi- • GOA.— El 13 de març, a les 16.30, Sant Dubte d’Ivorra, amb el lema «Vi- DESCOBREIX premsa cristiana, ens cant, desitja conèixer senyor. Tel. 680 recés dels Grups de Pregària i Amistat ne i ho veuràs». Més informació: tel. comunica, ens uneix, ens enforteix. 451 539. a l’església dels pares claretians de 678 552 264 (zona Urgell-Segarra), Girona. 661 848 447 (zona Cardener) i 619 234 300 (zona Llobregat). ✂ • VIA CRUCIS.— El 13 de març, Via Crucis Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D’INSERCIÓ a a les Creus. Concentració a les 16.30 a TARRAGONA base d’una lletra per quadret, deixant un espai en blanc la catedral; a les 16.15 surt el trenet entre cada paraula i envieu-ho juntament amb un gir des del pont de pedra. En cas que plo- • BÍBLIA.— El 7 de març, a les 20.00, al postal o xec bancari a CATALUNYA CRISTIANA gui se celebrarà a les 16.45 a l’església Palau de la Diputació de Tarragona, c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona. de Sant Fèlix. tindrà lloc la presentació del catàleg Museum Biblicum Tarraconense. Es NOMBRE DE SETMANES IMPORT TOTAL LLEIDA retrà homenatge a Mn. Joan Arago- NOM ...... nès i Mn. Joan Magí, pel seu mestrat- ADREÇA ...... • FRANCESC CASTELLÓ.— L’11 de març, ge bíblic i per apropar Terra Santa a POBLACIÓ ...... C. P...... X aniversari de la beatifi cació de Catalunya. TELÈFON ...... DNI/CIF ...... Francesc Castelló a l’església de Sant Pere de Lleida: a les 18.30, exposició • SOPAR-COL·LOQUI DE JUSTÍCIA I del Santíssim; a las 19.00, Rosari di- PAU.— Serà l’11 de març, a les 20.30, rigit per l’Hospitalitat de la Mare de amb el tema L’aportació de les tradici- Déu de Lourdes; a les 19.30, eucaristia ons religioses a la pau i a la convivèn- 12,50 presidida per Mn. Jaume Melcior, amb cia, a càrrec de M. Dolors Oller (pro- € la participació de la coral i l’Hospitali- fessora de Dret públic a la Facultat de

PREGUEM PER LES INTENCIONS DEL PAPA 21 € • Perquè els països d’Amèrica Llatina puguin avançar en la fi delitat a l’Evangeli Preus per setmana (IVA Inclòs) • Perquè l’Esperit Sant il·lumini les comunitats cristianes perseguides RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ 40 6 març 2011

Des del carrer Pensant-ho millor Jordi Olivé i Currius, coordinador del Safor UAB

Núria Gispert i «A la universitat parlem de Déu Feliu Membre del Consell Assessor de la amb normalitat» Fundació Pere Tarrés Samuel Gutiérrez cristians. A través d’activitats culturals, espirituals i lúdiques El Servei d’Atenció i Formació Reli- s’ha fet un format molt bo i po- Acolliment per giosa (Safor) de la UAB es troba d’ani- tent d’un servei d’assistència i versari. Enguany celebra els 20 anys de formació religiosa a la univer- refer la vida vida, i ho fa amb tot un seguit d’actes sitat. I també s’ha afavorit un i propostes culturals que volen posar diàleg respectuós amb les altres dels més febles en relleu la importància dels valors tradicions. És enriquidor, per cristians en la formació de les perso- exemple, el fet que compartim «Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliu- nes. El jove Jordi Olivé, estudiant de el mateix espai per celebrar la re, home ni dona: tots sou un de sol en Dret i membre del Moviment Cristià fe amb els musulmans. Jesucrist» Gal 3,28. de Joves del bisbat de Terrassa, és un Promoure l’assistència i la Acollir significa rebre algú. Acollir una bon exemple de la fe viscuda sense formació religiosa a la Uni- persona vol dir acceptar-la, respectar-la. embuts en l’espai universitari. versitat és avui més difícil Algunes vegades, com per exemple en que fa vint anys? Us sentiu persones immigrants, és la primera presa Què representa la celebració del remant a contracorrent? de contacte que tenen amb la societat 20è aniversari del Safor UAB? Crec que el fet de ser cristià d’acollida. En altres ocasions poden ser Aquests 20 anys de presència cristi- a qualsevol edat és com nedar aquelles persones que surten de la presó ana a la Universitat posen en relleu els a contracorrent. Però evident- i no tenen cap mena de vincle familiar, valors de la constància i del compro- ment amb els joves això és més social, laboral o econòmic amb l’exterior. mís per servir des de la nostra opció els accentuat. La joventut és una L’acollida va més enllà: sobretot vol dir universitaris. Ens fa mirar més enllà de etapa de molts canvis, de provar que la persona s’ha de sentir acceptada les primeres impressions; pensem que noves experiències, i sobretot de i estimada. El diàleg que s’estableix amb tots tenim una inquietud religiosa o viure sense cap obstacle. Això aquestes persones pot enriquir qualsevol espiritual que podem compartir. Du- pot provocar una certa confron- esperit obert a la veritat i al bé. rant 20 anys hem d’agrair tots aquells el 4 de març a la nit i l’acte central tació entre la fe i l’avenç del temps. Cal L’acolliment es pot fer des de qualsevol centenars de col·laboradors que han d’aniversari al qual convidem tothom: una anàlisi de la fe compatible amb els àmbit de la societat, però la parròquia treballat en aquesta direcció. També el 16 de març, a les 17.30, al recto- nostres dies i això moltes vegades no representa l’espai on la comunitat cris- és una ocasió per donar-nos a conèi- rat de la UAB, amb la presència del hi és, ja que, en aquestes edats, la fe tiana pot dur a terme una veritable pedagogia de la trobada amb persones xer. Som universitaris i cristians, on bisbe de Terrassa, el professor David encara no està prou treballada. que són febles i és el lloc per fer-hi un cadascú te la seva comunitat o movi- Jou impartirà una lliçó sobre la qües- Personalment, què t’ha aportat intercanvi d’experiències i ajuts. ment de referència, però oferim un tió ciència-fe. Destaquem també la el Safor? El feble és el preferit de Jesús. L’existèn- espai al campus on descobrir la fe, coordinació del X Concurs Bíblic de El Safor UAB és el lloc on he pogut cia cristiana és existència pasqual en la celebrar-la i viure-la. No intentem Catalunya per a universitaris, que fer una colla d’amics amb els quals he mesura que es posa al servei de la justí- convèncer ningú, però sí que parlem fem conjuntament amb la Federació compartit diverses experiències des de cia i de la fraternitat i es concreta en les de Déu amb normalitat. de Cristians de Catalunya-Grup Avant la vessant cristiana. Això m’ha ajudat relacions de bon veïnatge i en la vida Què destacaríeu dels actes pre- de Terrassa, amb el compromís de con- força perquè sovint costa trobar algú quotidiana. tinuar els pròxims cursos. Qui vulgui vistos amb motiu de l’aniversa- que comparteixi els teus ideals. Al ma- En el nostre entorn correm el risc de participar en qualsevol d’aquestes ri? teix temps, el Safor UAB m’ha enriquit trobar-nos bé només amb «els nostres». La celebració de l’aniversari tindrà propostes només cal que s’informi al a nivell cultural, m’ha donat l’oportu- Sovint ens tenalla la por «als altres», a lloc durant tot aquest curs acadèmic web: www.uab.cat/safor. nitat de conèixer i aprendre coses no- allò que és diferent, ens fa por que ens 2010-2011. Al mateix temps no s’ha Com valoreu el servei ofert pel ves. Les estones de pregària, els espais contamini. volgut fer una proposta única d’ani- Safor? de reflexió amb altres companys, les Gràcies a Déu, a totes les diòcesis un versari per tot el curs sinó que es fa Jo crec que la fita més important del eucaristies dels dimecres, les xerrades gran nombre de comunitats parroquials paral·lelament amb el curs ordinari Safor en aquests anys ha estat tocar del cafè mentre expliquem les nostres han iniciat el procés, difícil i encoratja- del Safor UAB: cinefòrums, formació, sempre de peus a terra, i sobretot no peripècies de la setmana... Tot plegat dor alhora, de fer aquesta «nova terra» missa cada dimecres a les 14.30h... estancar-se mai en un model concret. m’ha ajudat a créixer interiorment i a on hi cabem tots. Són passos silenciosos, Amb motiu del 20è aniversari desta- Sempre s’han anat innovant maneres viure en la fe, a fer comunitat evan- humils, però carregats de vida i de possi- quem un curs sobre la dignitat de la de portar la paraula de Jesús als com- gelitzadora, i m’ha permès sentir-me bilitats, com ho són les llavors. persona —on participen més de 70 panys universitaris, maneres de trans- membre actiu de la comunitat cristi- Un bon acolliment només és possible si estudiants—, una festa universitària metre els nostres valors humanistes ana des d’un sentit diocesà. ens posem en el lloc de l’altre. Al món hi ha lloc per a tots, ningú no s’ha de sentir exclòs. És doctrina en l’ensenyament de l’Església i dels Pares de l’Església. Rauxa Voldria recordar-ne tres: 1. Déu crea el gènere humà per a la co- munió dels uns amb els altres. Per tant tot es comú i que no pretenguin els rics tenir més que els altres (Climent Eduard d’Alexandria, segle III). Dr. Josep Rius-Camps Brufau 2. La terra és de tots, no només dels rics. El que és comú i ha estat donat per tots ho pots usurpar tu sol (sant Am- La setmana passada es va presentar a la Facultat de l’esfera estrictament eclesial. La seva recent Demostra- brosi, segle IV). Teologia de Catalunya el darrer número de la Revista ció a Teòfil, fruit de la col·laboració amb Jenny Read- 3. Com és possible que en el nostre Catalana de Teologia, que és una miscel·lània d’home- Heimerdinger, ha gaudit d’una acceptació poc habitu- temps encara hi ha gent que es mor natge al Dr. Josep Rius-Camps. Va ser un acte emotiu al en aquestes obres, fins i tot en ambients agnòstics. de fam, gent que no sap llegir ni es- durant el qual es va fer una relació de tota l’extensa Però les grans virtuts d’aquest teòleg, biblista i expert criure, que no tenen assistència mèdi- tasca de recerca de l’homenatjat en l’àmbit de la en patrística i grec bíblic són la humilitat i la discre- ca ni medicaments, ni tampoc sostre teologia, l’exegesi bíblica i la patrística. Però sobretot ció; ja fa més de trenta anys que viu en la senzillesa per aixoplugar-se? (Joan Pau II). va ser, naturalment, un homenatge a la seva persona, de l’ermita de Sant Pere de Reixac. Per tot això és un En l’Evangeli hem de trobar la força i i ell mateix va tenir ocasió d’explicar als oients la seva honor que a partir del número vinent el nostre setma- l’estímul per acollir tothom. El Regne experiència vital al llarg de tants anys d’estudi. nari torni a comptar amb els seus sempre il·lustradors de Déu, «el cel nou i la terra nova» el El Dr. Josep Rius-Camps és una de les personalitats de comentaris de l’Evangeli. Enhorabona, Dr. Josep Rius- construirem amb la pregària i l’esforç de l’Església catalana actual amb més projecció fora de Camps! cada dia.