Setmanari d’informació i de cultura religiosa 26 juny 2011 Any XXXII ● Núm. 1.657 ● 2,40 euros

El lema de Càritas recorda que «Les coses importants es fan de cor» Servidors de la Agustí Codinach El llibre més personal caritat de Francesc

Amb motiu de la solemnitat de Corpus Christi, Torralba se celebra el Dia de la Caritat i arreu de les es- glésies es fan col·lectes a favor de Càritas, més Sortir a l’àgora pública per donar necessàries que mai a mesura que augmenten raons de la seva fe i per entrar en les persones que truquen a la porta per dema- diàleg amb els que pensen diferent. nar coses tan bàsiques com menjar o diners per Això és el que ha fet el filòsof i teò- pagar el lloguer. Les necessitats augmenten leg Francesc Torralba Roselló en un però també la generositat dels qui aporten llibre que marca un punt d’inflexió recursos econòmics i el seu temps per donar un en la seva prolífica bibliografia, per- cop de mà als qui passen per nombroses difi- què per primera vegada es «despu- cultats. Enguany la Comunitat Europea celebra lla» per fer una auditoria existencial de la seva opció de seguir l’evangeli. l’Any Europeu del Voluntariat i, per això, el Jesucrist 2.0. El cristianisme ara i aquí lema de la campanya de Càritas amb motiu de (Editorial Pòrtic) és en aquest sentit Corpus Christi és «Les coses importants es fan un atri dels gentils en format paper de cor», un reconeixement clar a la xarxa de adreçat als agnòstics i als creients, i voluntaris de l’entitat. P 22-24 entre aquests darrers, als que viuen una fe infantil i pueril en uns temps que exigeixen saber donar raó del que creiem. Goretty, l’artista dels paisatges interiors P 30-31

La nova proposta artística de Goretti Pomé s’exposa actualment a l’Espai Von Balthasar de Barcelona amb el títol Joan Maragall: tres amors i tres arts. És aquest un projecte integral, de pintura, poesia Els reptes i música, amb motiu del centenari de la mort del poeta català. La mostra, que també es podrà visitar del Sud durant el mes de juliol al monestir de les Avellanes, neix, segons explica la pintora i poeta, «d’un encon- del Sudan, tre entre persones que es descobreixen en comunió d’esperit, en sintonia fonda amb l’art i la manera de analitzats per viure’l, d’expressar-lo i de sentir-lo». El resultat han estat una sèrie de pintures sobre poemes de Ma- un missioner ragall, que al mateix temps han estat musicats pel cantautor Toni Torrelles i evocats poèticament per combonià la mateixa autora dels quadres, que signa les seves P 9 obres amb el nom de Goretty. P 20-21

Primer Festival Internacional Sumari d’Orgue a Montserrat P 7 Trobada del Papa amb la població gitana Al cap d’un any d’haver inaugurat i beneït el nou orgue, el monestir de P 28 Final de curs a Vida Creixent Montserrat organitza el seu primer Festival Internacional d’aquest instrument. El festival, que porta el nom del P. abat Cassià M. Just —excel·lent organista—, reuneix grans intèrprets europeus de renom mundial. Segons el P. Jordi-Agustí P 32 Debat sobre el film «De dioses y hombres» Piqué, director d’aquesta efemèride, amb aquesta nova proposta «Montserrat vol tornar a complir la seva missió, que és oferir cultura i dialogar amb el món P 33 Obres de Beltrán Massés a la Pia Almoina d’avui». El P. Ramon Oranias, un dels organistes de Montserrat, ens explica les característiques d’aquest instrument, associat des de fa segles a l’Església, i que P 37 Música clàssica a Ràdio Estel tan sovint acompanya el cant a les comunitats monàstiques. P 3-5 2 26 juny 2011 Opinió

Editorial

Director: Mn. Jaume Aymar i Ragolta Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Samuel Gutiérrez, Rosa M. Jané, Carme Munté, Rosa Peraire Lingüista: Montserrat Pibernat Joseph Ratzinger Arxiu i fotografia:Eulàlia Grande Corresponsals: Mónica García, BARCELONA; Guillem Farré, CASTELLÓ; Víctor Gay, GIRONA; Jordi Curcó, LLEIDA; Cristina Sànchez, MALLORCA; Marta Nin, ROMA; Júlia Ayala, SOLSONA; Joan Boronat, TARRAGONA; Víctor M. Cardona, TORTOSA; Patrícia Navas, URGELL; Xavier Bisbal i Jordi Castellet, VIC 60 anys de sacerdot Col·laboradors d´aquesta setmana: Pilarín Bayés, Rosa M. Boixareu, Agustí Codinach, Montserrat Esteve, Enric Frigola, Jaume Gabarró, Francesc Gamissans, Carmen García, Joan Guiteras, Justo Lacunza, Dani Majà, Joan A. Mateo, Victò- Era la festa de Sant Pere i Sant Pau de l’any tasca per portar la seva presència entre els ria Molins, Glòria Monés, Francesc Nicolau, Josep O. Pujol, 1951. A la catedral de Frisinga, Alemanya, homes; així justament perquè no érem nosal- Francesc Riu, Josep Rius-Camps, Àngel Rodríguez, Peio el cardenal de Munic, Michel von Faulhaber tres que érem al centre, naixien tan ràpida- Sánchez, Lluís Serra, Pere Tena, Ferran L. Tognetta, P-J Ynara- (1869-1952) —famós per la seva resistència ment relacions amistoses.» ja. al nazisme i els seus pronunciaments a favor De tot això fa seixanta anys. Amb aquesta Redacció, administració, publicitat i promoció: dels jueus— presidia l’ordenació de qua- avinentesa, el prefecte de la Congregació C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA ranta candidats al sacerdoci, entre ells dos per al Clergat, el cardenal Mauro Piacenza Tel. 934 092 810, Fax 934 092 775 germans, Georg i Joseph Ratzinger. Aquest, ha animat els bisbes del món a promoure a/e: [email protected] (Redacció) anys després, escrivia recordant aquella seixanta hores d’adoració eucarística per la a/e: [email protected] (Administració jornada memorable: «Era un esplèndid santificació de tots els sacerdots, per les no- i subscripcions) dia d’estiu que roman inoblidable com el ves vocacions i pel Papa. La Congregació sug- a/e: [email protected] (Publicitat) moment més important de la meva vida.» gereix la meditació de passatges bíblics on Pàgina web: www.catalunyacristiana.cat I afegeix un detall que és talment una flo- apareix sant Pere el primer Papa, especial- www.facebook.com/catalunyacristiana reta franciscana: «En el moment que l’ancià ment els capítols 20 i 21 de l’evangeli de sant arquebisbe va imposar les seves mans sobre Joan on el Senyor pregunta a Simó si l’estima Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa les meves, un ocellet —potser una alosa— es més que els altres i el capítol 16 de l’evangeli Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l’evangelització va elevar de l’altar major de la catedral i va de sant Mateu en el qual Crist li diu: «Tu ets i la cultura entonar un breu cant joiós. Per a mi va ser Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Publicitat: Josep Harris com si una veu del cel em digués: “Vas bé Església.» Promoció: Alfons Miralles així, ets en el camí just.” Van seguir després Un altre dels homenatges serà una magna Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Janet Duatis quatre setmanes d’estiu que van ser com exposició a l’aula Pau VI del Vaticà amb el (subscripcions) una única i gran festa. El dia de la primera títol «L’esplendor de la veritat, la bellesa de Autoedició i compaginació: Carlos Aguado missa, la nostra església parroquial de Sant la caritat» en la qual hi participaran artistes Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km Osvald [de Hufschlag] estava il·luminada d’arreu del món entre els quals es troba el 34. Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 amb tota la seva esplendor i l’alegria, que prestigiós arquitecte valencià Santiago Ca- 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79 gairebé es tocava, va embolcallar tothom en latrava i el català Valentí Miserachs, direc- l’acció sacra, en la forma vivíssima d’una par- tor del Pontifici Institut de Música Sacra de ticipació activa...» L’actual Benet XVI explica Roma. L’exposició —l’entrada de la qual serà Difusió controlada per que a Baviera un sacerdot primiz que canta gratuïta— s’inaugurarà el 4 de juliol i restarà missa és un gran motiu d’alegria però un oberta fins al 4 de setembre. Membre de la UCIP doppelprimiz (dos germans neosacerdots) Des de Catalunya Cristiana, Ràdio Estel i el International Catholic Union of Press suposa un esdeveniment social i un motiu Club+Amics felicitem el Sant Pare per aques- Membre de l’APPEC d’orgull per als pares. I interpreta un costum tes noces de diamant sacerdotals i li fem arri- Associació de Publicacions Periòdiques en català popular: «Estàvem convidats a portar a totes bar el nostre sentiment de comunió. les cases la benedicció de la primera missa i SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀ vàrem ser acollits arreu —també entre per- sones completament desconegudes— amb Catalunya, resta de l’Estat espanyol i Andorra: 120 € una cordialitat que fins aquell moment no TELÈFON PER ALS SUBSCRIPTORS Gibraltar i Portugal: 120,1 € em podia haver imaginat. Vaig experimen- Hem obert un telèfon d’atenció perquè Resta d’Europa: 195,10 € tar així molt directament quines esperances els subscriptors puguin notificar Amèrica i Àfrica: 233,11 tan grans posa la gent en el sacerdot, com € qualsevol incidència en la distribució Àsia i Oceania: 311 € n’esperaven la benedicció que ve de la força del setmanari. del sagrament (...) Veien en nosaltres unes 933 613 660 El setmanari rep l’ajut del Departament de Cultura i persones a les quals Crist havia confiat una Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

La tira del primer Pla Per Pilarín

Orgue de grills? Orgue de gats? Orgue d’àngels? Montserrat. Els indignats A... Els indignats BCDEFGHIJKLM NÑOPQRSTUVWXYZ. 3 En primer pla 26 juny 2011 Un estiu de música des de Montserrat Primera edició del Festival Internacional d’Orgue Cassià M. Just

Eduard Brufau

L’abadia de Montserrat sempre ha estat capdavantera a l’hora de crear un diàleg entre fe i cultura, especi- alment en l’àmbit musical. Des de fa segles el principal monestir benedictí de Catalunya ha donat una rellevàn- cia notòria a la formació, la creació i la divulgació de la música religiosa. L’existència de l’escolania més antiga de tot Europa o el fet que alguns dels seus monjos, com ara Ireneu Segarra o l’abat Cassià Maria Just, hagin estat músics, directors i compositors, així ho testimonia. Fidel a aquesta tradició, des de fa anys Montserrat organitza als estius diverses activitats musicals obertes als fidels i laics en general. A part de concerts gratuïts, al monestir es duen a terme les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia i el Curset de Formació per a Organistes d’Església, que enguany arriben a la XLI i XIX edició respectivament. Ara fa poc més d’un any, la benedicció i la inauguració del nou orgue de Montserrat va supo- sar un salt qualitatiu en aquesta línia de difusió musical. Aquest esplèndid instrument, construït pels orgueners El P. Jordi-Agustí Piqué, director del festival, és un dels organistes de l’abadia. Blancafort, de Collbató, amb el suport de Caixa Penedès, està pensat per del festival ja es treballa en edicions música és un dels mitjans més elevats acompanyar la litúrgia, funció bàsica i futures: la programació de l’any que ve que té l’Església per lloar Déu. fonamental. Alhora, però, també es va ja està pràcticament tancada i ara es co- Programació pensar perquè fos un gran instrument mença a treballar en la tercera edició. Un orgue de tradició catalana de concert. I aquesta faceta és la que La idea és que cadascuna d’aquestes del festival s’acaba d’encetar aquest estiu amb la edicions tingui unes característiques Els primers anys del segle XIX l’ar- primera edició del Festival Internacio- pròpies. Així enguany té un caràcter El Festival Internacional d’Or- queòleg francès Alexandre de Laborde nal Orgue de Montserrat, Abat Cassià variat, a manera de presentació, per gue Abat Cassià M. Just es va va viatjar per tota la península Ibèrica Maria Just. tractar-se de la primera; la de l’any inaugurar el diumenge 12 de i va fer gravats dels monuments més que ve maridarà la música d’orgue i juny amb l’Orquestra Sim- destacats. Entre ells hi havia el mones- Un festival de màxima les intervencions de diferents cors, i tir de Montserrat, del qual va realitzar qualitat el tercer any segurament es comptarà fònica Julià Carbonell de les entre altres un gravat de l’interior de amb orquestres de cambra. D’aquesta Terres de Lleida, els germans la basílica, on es pot veure un orgue En paraules del P. Jordi-Agustí Piqué, manera es vol posar de manifest que Pérez Molina al piano i el P. barroc en una capella, vora del presbi- director d’aquesta efemèride musical, l’orgue no només és un instrument Jordi-Agustí Piqué a l’orgue. teri. L’orgue, com tants altres elements «el festival neix amb la vocació de amb moltes possibilitats sonores, sinó Els propers concerts, tots a les del monestir, va ser destruït pocs anys preservar i difondre el nom del P. que també és versàtil, capaç d’amot- 21.00 h, són els següents: després quan les tropes de Napoleó van Cassià, abat de Montserrat durant 22 llar-se a altres instruments i formaci- saquejar i dinamitar l’edifici. El gravat anys, i que també va ser un organista ons instrumentals, fins i tot a la veu ● Aquest dissabte 25 de de Laborde, per tant, és l’únic testimoni excel·lent. Alhora volem donar a co- humana. Una altra de les possibilitats juny el prestigiós or- gràfic de l’existència d’un gran orgue nèixer aquest valuós instrument de la que no es descarta és proposar a di- ganista Olivier Latry a Montserrat. basílica i difondre la música d’orgue». ferents compositors que componguin interpreta peces de Bach L’actual, construït pels orgueners Es tracta, per tant, d’un festival de peces pensades expressament per al i obres d’autors contem- Blancafort, pretén ser d’alguna manera màxima qualitat internacional, cosa nou orgue de Montserrat, peces que poranis francesos. el continuador de l’orgue desaparegut, que queda manifesta en la selecció també es podrien interpretar durant i s’ha col·locat pràcticament al mateix acurada que s’ha fet dels intèrprets els festivals. ● El 23 de juliol serà el lloc, a prop del presbiteri. Aquesta col· convidats que hi intervindran: Olivier Pel que fa a l’interès que ha suscitat torn de Mons. Ayarra, locació, pensada sobretot per acompa- Latry, organista titular de la catedral l’orgue en si, el P. Piqué confirma que que també interpretarà nyar les celebracions del cor, és molt de Notre-Dame de París; Mons. José en aquest any llarg ja ha tingut una Bach i música espanyola pròpia de Catalunya. En altres llocs Enrique Ayarra, organista titular de notable repercussió internacional: d’Europa, en canvi, l’orgue s’acostuma la catedral de Sevilla; Bartomeu Mut, «Durant aquests mesos han vingut per a orgue. a posar damunt mateix de l’entrada organista de l’església de la Santa expressament fins a Montserrat músics ● El 13 d’agost l’organis- de l’església. Una altra característica Creu de Palma de Mallorca i de l’orgue i organistes d’arreu del món per veure ta Bartomeu Mut i els del nou orgue de Montserrat que el històric de Sencelles; i Lorenzo Ghiel- i sentir l’orgue. Tothom n’ha quedat trompetistes Helio Garcia situa de ple en la tradició catalana és la mi, professor d’orgue de la Schola molt satisfet i s’ha de dir que el treball posició dels tubs més grans, que estan Cantorum de Basilea. que ha fet la casa Blancafort en la i Andrés Simeó oferiran situats als costats de l’instrument, i no El P. Jordi-Agustí Piqué també va- construcció de l’orgue ha estat impe- música de cambra. pas al mig. lora l’esforç que suposa inaugurar un cable.» A part, la gran qualitat sonora El 23 de setembre La construcció d’un orgue és un festival d’aquestes característiques en de l’instrument fa que sigui ideal per ● procés llarg i molt laboriós —el de un moment de crisi com l’actual: «En fer-ne enregistraments, i fins ara ja se Lorenzo Ghielmi inter- Montserrat té uns 4.000 tubs!— per la aquests temps difícils, també per a n’han publicat tres cd. pretarà obres de Bach i qual cosa des del santuari es va optar la cultura i la música, Montserrat vol El Festival Internacional d’Orgue d’altres autors barrocs per impulsar les donacions d’empreses tornar a complir la seva missió, que és Cassià M. Just —tots els concerts del alemanys com a cloenda i particulars. Gràcies a totes aquestes oferir cultura i dialogar amb el món qual són de franc i estan oberts al del curset per a organis- donacions l’instrument és una realitat, d’avui.» Amb el convenciment que és públic general— consolida Montserrat tes. i com a agraïment els noms de tots els una oferta sòlida i amb la ferma volun- com un gran centre difusor de cultura donants, uns 3.000, han estat gravats tat de continuïtat, des de l’organització musical. De nou es fa evident que la a la part del darrere de l’orgue. 4 26 juny 2011 En primer pla

«L’organista, amb l’instrument, ha d’establir les co P. Ramon Oranias, organista titular de la basílica de Montserrat

E.B.

La música d’orgue i el cant són indis- pensables en els oficis i les celebracions litúrgiques, especialment en una comu- nitat monàstica. El P. Ramon Oranias, un dels quatre monjos organistes que actualment té Montserrat, ens explica el paper i el sentit de la música en la litúrgia. També ens descriu d’una ma- nera detallada l’orgue de Montserrat i totes les possibilitats que té.

Quines característiques específi- ques té l’orgue de Montserrat? L’orgue Blancafort de la basílica de Montserrat té la característica de ser, finalment, un instrument apte per a la nostra litúrgia. És a dir, amb la capacitat de poder acompanyar l’ofici monàstic i de respondre a les necessitats de la pastoral del santuari, ambdues amplia- des amb les exigències que implica, en elles, la participació d’una Escolania i una Capella de Música. Això, concretant-ho, vol dir, pel que fa a l’Escolania, tenir un instrument capaç d’acompanyar, amb suavitat i profunditat, la veu aguda i penetrant d’un o més nois solistes. Acompanyar amb delicadesa un petit grup de nois cantors que ho poden fer polifòni- cament i interaccionar aquests dos s’ha produït per a aquest instrument enorme aparell, que l’orguener posa a modes anteriors amb el conjunt de en els darrers cinc segles, des dels inicis «L’amplitud les seves mans, al qual se li demana la tot el cor de nois i/o amb el de la del Renaixement fins als nostres dies, sensibilitat, la bellesa i la delicadesa Capella, tant en l’estil acompanyant ja sigui en la litúrgia, o bé fora d’ella, sonora de l’orgue d’un simple toc de flauta dolça, o bé com concertant. com en un concert. la intensitat aclaparadora i eixorda- Pel que fa al cor de monjos, ha de Un darrer element a tenir en comp- embolcalla el qui dora d’un tro proper, per exemple. poder acompanyar amb profunditat te: les formacions corals i les instrumen- canta o escolta, Aquest instrument ens permet totes i claredat el monjo solista que, a més tals, o bé ambdues alhora que actuen al dues coses, a més de les diferents pos- a més, canta a través d’un micròfon marge de la litúrgia i en pla concertístic. penetra en el sibilitats intermèdies, on generalment que s’amplia pels altaveus de tota la Un exemple l’hem tingut recentment ens movem, que són molt nombroses basílica. Sostenir el cant del cor de en el primer concert en memòria del seu interior sense i variades. I sense oblidar que actuem monjos, ja sigui en el cant gregorià o P. Cassià M. Just, en la interpretació ferir-lo» amb un instrument integrat en un bé en l’actual, de tendència modal, en per l’orquestra Julià Carbonell, de les patrimoni espaial emblemàtic i molt el diàleg cor-escola de consuetud. Un Terres de Lleida, de la simfonia amb estimat per molts catalans. altre element a tenir en compte és el orgue de Camille Saint-Saens. Tot i no Què té d’especial la música d’or- poble fidel: cal mantenir el cant d’una ser una simfonia concertant, ha quedat gue respecte d’altres instruments assemblea que pot oscil·lar entre mitja ben demostrada la capacitat sonora de que la fa tan apropiada per a les dotzena de fidels (unes laudes d’un l’instrument en relació amb la potència celebracions litúrgiques? dia d’hivern) o bé dues o tres-centes o la delicadesa orquestral. resultat sonor previst. La tímbrica no Des d’un punt de vista tècnic, l’orgue persones en unes vespres d’un dia de Després de més d’un any ja hi es pot definir sobre el paper. Es poden abraça totes les freqüències estètica- finals d’agost. També ha d’ajudar el deu estar ben familiaritzat. Si ad- cercar models..., però aquest orgue ment audibles per l’orella humana. cant d’una nombrosa assistència en metem que cada instrument té una està pensat per a un espai i unes funci- Dels dels sons més greus (16 Hz) fins una missa conventual dels diumenges ànima pròpia, com definiria la de ons molt concretes, i, sortosament, les als més aguts (al voltant dels 5000 on pot haver de 600 a 800 persones, l’orgue de Montserrat? acompleix amb escreix. Evidentment Hz), i això amb diferents timbres i amb la consegüent absorció de so Després d’un any podem dir que que cal fer-hi algun petit retoc, com intensitats. que això representa. O bé potenciar els organistes de la casa comencem cal fer-ho quan un es construeix un Des d’un punt de vista estètic, la el cant d’una gran assemblea de més d’estar-hi familiaritzats, però hi hem habitacle d’una certa complexitat, o seva amplitud sonora embolcalla el d’un miler de fidels en un dia asse- de treballar molt més a fons, encara, fa un projecte empresarial o una tesi qui canta o escolta, penetra en el seu nyalat (Mare de Déu de Montserrat, per descobrir i aplicar totes les seves d’investigació, etc. interior, respectant-lo, sense ferir-lo o Ascensió, etc.). possibilitats. És un instrument de molta El concepte d’ànima em sembla agredir-lo. El cor i els sentiments hi re- I, per si les funcions encara fossin envergadura. I com a totes les grans massa enrevessat per aplicar-lo a un posen si és que no hi dialoguen alhora. poques, l’orgue ha de ser capaç d’in- obres, una cosa és el disseny sobre instrument. En un sentit més elemental Les seves veus es fonen conjuntament, terpretar tot tipus de la literatura que el plànol, i l’altra, l’adequació al seu podríem dir que cada instrument està donen fonament i suport profund al al servei del músic que li treu el so i cant i l’ornamenta en alçària. Interac- de l’oient que l’escolta. Aquí hi té un ciona amb el llenguatge sagrat donant paper preponderant l’orguener i el seu una significació plena al seu contingut equip de treball, especialment els har- (recordem les obres dels grans mestres: LLAR D’ANCIANS PRUDENCI MIRALLES monitzadors, en estreta col·laboració passions, oratoris, motets, cantates, per a grans persones grans amb els organistes del monestir. S’ha etc.). I això tant si es tracta d’un solista dit, per exemple, que la consola de com de tota una assemblea i amb la ca- Places disponibles i preu assequible, ambient familiar l’orgue (lloc on hi ha els teclats (4), els pacitat de fer-ho en tots els gèneres del diversos jocs (63) i d’altres aplicacions mateix cant litúrgic (en sentit ampli) o combinatòries) és el cervell de l’orgue. bé del profà (en aquest darrer, des del NIF: G-08862781 - Els donatius desgraven un 20% del total de l’IRPF (Llei 30/94) Però en realitat el cervell és l’organista. madrigalístic fins al rock o el jazz, amb www.residenciapmiralles.org e-mail: [email protected] És ell el qui ha de saber-se capaç de go- totes les seves variants, passant, fins i Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona Tel. 932 681 867 - Fax 932 684 356 vernar, amb art, saviesa i tècnica aquest tot, per l’operística). 5 En primer pla 26 juny 2011 ndicions perquè el poble es trobi davant de Déu»

La música, ja sigui la d’orgue o el gueu pietat de nosaltres»), «Gib uns aquesta l’aposta d’avui? poden ser una de les maneres amb cant, és fonamental en la pregària dein’Frieden, o Jesu...» (doneu-nos la Sí. Basat en els seus dos elements què l’Església i el món no creient dels monjos i la vida de l’Església. Pau), paraules rubricades, després de la fonamentals: la comunitat de monjos, es trobin? Quina funció fa? pregària d’aquelles vespres solemnes, amb el seus ofi cis diaris a la basílica, Sí, realment. Hi ha una dimensió Em cal fer una consideració prèvia. pel mateix monument funerari que retransmesos per ràdio i a voltes per humana comuna on la trobada és El silenci també és música. El silenci Bach dedicà en memòria de la mort televisió i internet, i l’Escolania capaç possible: és en la bellesa de l’art sa- embelleix la música i la música enalteix del seu mestre, D. Buxtehude. 10 dies d’omplir, al llarg de tot l’any, amb els grat. Pot semblar una tautologia. L’art el silenci. Això també es pot aplicar a després ja els feia companyia. Ens dei- seus cants l’ampli recinte sagrat mont- no és art, sense la bellesa. Però és en l’orgue. Hi ha músiques que no dema- xà un llistó molt alt. En el seu fèretre serratí. Afegim-hi també els elements la bellesa, a més de les formes que nen explícitament un instrument. Pen- s’emportà un tub del nou orgue que culturals musicals que extralitúrgica- prengui, on s’ultrapassa la qualitat de

sem en el cant gregorià, per exemple. contribuí a dissenyar: el do5 del bordó ment s’ofereixen a la basílica mont- l’esfera humana per transportar-la a La bellesa de les seves melodies neix de 8’ de la Cadireta, afectuós present serratina (concerts, audicions, etc.). la magnitud divina. Dimensió antro- en un context que encara no coneix de l’orguener. Un tub igual, daurat, Seguim actualitzant la tradició que pològica i espiritual que ens recorda l’instrument, tal com el tenim ara. Són el recorda ara en el nou instrument hem rebut dels nostres avantpassats el nostre origen i ens evoca aquella fruit d’una simbiosi entre paraula i Blancafort. en aquesta Santa Muntanya. D’aquí immensitat i magnifi cències pròpies melodia que assoleixen una dimensió Montserrat sempre s’ha distin- a pocs anys, el 2025, en celebrarem el de l’esplendent Realitat Última que quasi transcendent. Evidentment que git com a centre conreador i irra- mil·lenni. engloba i transcendeix la fraternitat l’orgue hi pot posar una harmonia, diador de música. Continua sent La música, i la cultura en general, humana universal. però cal tenir present que aquesta encara no havia nascut en aquelles èpoques. Llavors l’organista haurà de ser molt delicat i sensible a la seva tasca d’acompanyar, però té l’avantatge que la sonoritat de l’orgue li ho permet àmpliament. Ara, podem anar per la funció de la música, resposta ja en part en la qües- tió anterior. La música d’orgue no sona sola, hi ha un organista qui la crea. Ell, amb el seu instrument ha d’establir les condicions perquè el poble reunit es trobi en presència de la Divinitat. La presència musical no és estàtica com la d’un vitrall, la d’una escultura o la d’una pintura (altrament importants), sinó que fa possible que el cant sagrat aconsegueixi la seva plenitud sonora i espiritual. Organista i orgue acomplei- xen, així, quasi una funció sacerdotal en el servei diví. Com resumiria l’aportació de l’abat Cassià M. Just a la música religiosa? La seva aportació musical es veié estroncada a causa del seu temps d’abadiat que durà més de 22 anys. Ho sacrificà en un bell servei a la comunitat monàstica, a l’Església i al país, que tampoc no li fou fàcil. La seva obra musical, plenament reconeguda, ja forma part del patrimoni musical Sempre universal com a compositor. Però hi ha una tasca d’ell, com a organista, que no s’ha donat a conèixer, molt pròpia del veritable monjo. Quan deixà l’abadiat, als seus 63 anys el 1989, en lloc de fer vida «de jubilat» per dir-ho maldes- trament d’alguna manera, reprengué amb un entusiasme insòlit i sorprenent el seu treball amb l’instrument. No amb TU només s’incorporà a la tasca setmanal d’organista al servei del santuari a voltes suplint, amb gran generositat, les absències dels altres organistes. Co- ràdio mençà per les sonates trio de J. S. Bach principat (la literatura més difícil per a orgue on es posa en joc la psicomotricitat més ■ Girona 103.4 ■ Lleida 91.5 exigent de l’intèrpret), repassà tota l’obra, especialment la coral i la virtuo- ■ Barcelona 106.6 ■ Tortosa 90.1 ■ Cerdanya 104.4 sa, d’aquest gran mestre germànic. En féu el seu autor preferit de capçalera. ■ Tarragona 100.6 ■ Garraf 96.8 ■ Seu d’Urgell 105.0 El 2 de març de 2008, dissabte, als seus 82 anys, afectat ja greument per la ■ ■ ■ malaltia que el tenallava, en l’ofi ci de Catalunya Central Osona 98.4 Andorra 107.5 les vespres, ens obsequià amb el gran coral O Lamm Gottes unschuldig (BWV 656) (Anyell de Déu), a l’entrada, i la Passacalle i Fuga en do menor (BWV 582), a la sortida. Fou el seu comiat: «Erbarm dich unser, o Jesu...» («tin- www.radioestel.com 6 26 juny 2011 Església a Roma

Beatifi cat L’Església sempre ha estat una, un màrtir catòlica i apostòlica, assenyala el Papa del nazisme Celebració de la Pentecosta a la basílica de Sant Pere del Vaticà Benet XVI va voler confi ar la pau al món a la intercessió d’aquells cristians que van ser Zenit concedit la seva aliança», va explicar. assassinats per la seva fe als Ciutat del Vaticà Així l’esdeveniment de la Pentecosta «és representat com un nou Sinaí, com camps de concentració. Així ho L’Església és catòlica des el do d’un nou pacte en què l’aliança va fer en concloure el rés del del primer moment, no és amb Israel s’estén a tots els pobles de Regina caeli, des de la fi nestra una modificació posterior la terra, en el qual cauen tots els murs del seu estudi, amb els pele- fruit de la història, sinó que de la vella llei i apareix el seu cor més grins congregats a la plaça de forma part del seu ésser origi- sant i immutable, és a dir, l’amor, que Sant Pere en la solemnitat de nal. Així ho va afi rmar el papa l’Esperit Sant comunica i difon, l’amor la Pentecosta. Benet XVI, durant l’homilia que ho abraça tot». El Papa va voler mostrar la seva en l’eucaristia solemne de Al mateix temps la llei «es dilata, alegria per la beatifi cació d’un la Pentecosta, celebrada a la s’obre, fi ns i tot fent-se més senzilla»: compatriota seu, el jove cape- basílica de Sant Pere. és el nou pacte, que l’Esperit «escriu» llà Alois Andritzki, que va ser El Papa va comentar una als cors dels que creuen en Crist. Amb martiritzat a Dachau el 1943. El per una les lectures de la litúr- això, va afi rmar, «se’ns diu una cosa jove prevere, que tenia només gia del dia, i va voler insistir molt important: que l’Església és catòli- 28 anys, va ser arrestat i assas- com en el passatge dels Fets ca des del primer moment, que la seva sinat amb una injecció letal per dels Apòstols que narra la universalitat no és fruit de la inclusió les seves «opinions contràries» vinguda de l’Esperit Sant hi successiva de comunitats diverses». al règim nazi, i pel seu aposto- havia ja l’Església universal L’Esperit Sant és també el que crea lat amb els joves. com ho és avui. la comunió en la mateixa Església, va Benet XVI va reconèixer Aquest és el signifi cat pro- explicar Benet XVI. Deixar-se il·luminar «aquest testimoni de la fe he- fètic del fet que els deixebles profundament per la revelació que roic, que s’afegeix a les fi leres es posessin a parlar en diver- Jesús és Déu «és l’esdeveniment de dels que van donar la vida en ses llengües, i fossin ente- la Pentecosta: del desordre de Babel, el nom de Crist als camps de sos pels pelegrins arribats a d’aquestes veus que ressonen una concentració». Així mateix, Jerusalem des de tot el món contra l’altra, té lloc una transforma- va confi ar a la intercessió conegut. «Des del primer ins- ció radical: la multiplicitat es fa unitat d’aquests màrtirs, «la causa de tant, de fet, l’Esperit Sant la multiforme, del poder unifi cador de la la pau al món». «Que l’Esperit va crear com a Església de tots Veritat creix la comprensió». Sant inspiri propòsits de pau els pobles; aquesta abraça el «En el Credo que ens uneix des valents i mantingui el com- món sencer, supera totes les de tots els extrems de la terra, que, promís de dur-los endavant, fronteres de raça, classe, nació; abaixa gràcies a la capacitat dels seus mem- mitjançant l’Esperit Sant, fa de forma perquè el diàleg prevalgui totes les barreres i uneix els homes en bres, sinó perquè Déu mateix, amb que ens comprenguem fi ns i tot en la sobre les armes i el respecte la professió del Déu u i tri», va afi rmar el seu Esperit, la crea, la purifi ca i la diversitat de les llengües, a través de de la dignitat de l’home superi el Pontífex. «Des del principi l’Església santifi ca sempre». la fe, l’esperança i l’amor, es forma la els interessos de part», va és una, catòlica i apostòlica; aquesta és El Papa va fer notar que la festa de nova comunitat de l’Església de Déu», demanar. «Que l’Esperit, que la seva veritable naturalesa i com a tal la Pentecosta era originalment jueva, va concloure. és vincle de comunió, torni a ha de ser reconeguda», va afegir. i que en ella, cinquanta dies després encaminar els cors desviats per L’Església, per tant, «no prové de de la Pasqua, Israel celebrava l’ali- l’egoisme i ajudi tota la família la voluntat humana, de la refl exió, de ança establerta amb ells per Déu al humana a redescobrir i custodi- l’habilitat de l’home i de la seva capa- mont Sinaí. «Les imatges del vent i ar amb vigilància la seva unitat citat organitzativa, ja que si així fos ja del foc, emprades per sant Lluc per fonamental.» s’hauria extingit des de fa temps, com representar la vinguda de l’Esperit passa amb tot allò humà», va afi rmar Sant, recorden el Sinaí, on Déu s’ha- el Bisbe de Roma. També és santa «no via revelat al poble d’Israel i li havia DE MATINADA Nits de dissabte a Perilla la presència cristiana a Síria diumenge de 00.20 h a 1.30 h Zenit / Ciutat del Vaticà «És un país en què avui es manifes- de canvis que no s’han de realitzar «en ten reivindicacions socials i polítiques termes d’intolerància, de discriminació Per a tots aquells que no Enmig de la violència que es viu a que anhelen un nivell de civilització o de confl icte, i encara menys de vio- podeu dormir, Síria des de fa setmanes, en el marc de més gran, però on en l’actual confu- lència, sinó en termes de respecte a la l’onada de protestes que tenen lloc en sió s’ha obert la porta a la violència i veritat, als drets de les persones i la us fem companyia països àrabs, el Vaticà demana un di- s’intenta desencadenar la subversió i la col·lectivitat, la convivència, així com àleg que garanteixi la unitat nacional guerra entre les comunitats religioses, la reconciliació»… i amb ella la mateixa existència dels amb un gran risc de desintegració de El Bisbe de Roma insisteix en el paper cristians. la societat», explica el portaveu. constructiu dels cristians en la societat El pare Federico Lombardi, s.j., direc- «Aquest és el motiu d’una crida siriana, en la seva relació positiva amb tor de l’ofi cina d’informació vaticana, al diàleg, a la lliure expressió i a la els musulmans en el recíproc interès ha fet aquesta proposta en l’editorial participació, rebutjant la violència», pel bé comú; demana a les autoritats del darrer número d’Octava Dies, aclareix. sirianes tenir en compte les aspiracions setmanari del Centre Televisiu Vaticà, «Per als cristians sirians la unitat na- de la societat civil i les reivindicacions recollint les propostes llançades per cional és condició de vida, i ells volen i internacionals, i amplia l’horitzó abra- Benet XVI i pels jesuïtes de Síria. han de ser ponts actius per a un diàleg çant la necessitat de solucions globals A Síria, país de 22 milions i mig d’ha- nacional autèntic i seriós», afegeix. per als pobles del Pròxim Orient. amb bitants, els cristians constitueixen el El pare Lombardi cita també el dis- «És absolutament necessari oposar- ESTHER NOSÀS 10% enmig d’una majoria musulmana, curs del Papa al nou ambaixador de se a la desintegració de la regió i a la en particular, sunnita. Síria, en què proposa el marc de refe- multiplicació constant de confl ictes, NOSAR Els actuals canvis fan témer molta rència per a aquest diàleg, basant-lo que obliguen les poblacions a fugir COMUNICACIÓ gent, com és el cas dels jesuïtes del en la dignitat de tota persona. d’un país a un altre, de l’Iraq a Síria, Tel. 606 974 623 país, que la presència cristiana pugui El Papa parla amb claredat de la «ne- de Síria a Turquia», conclou el pare veure’s en perill segons l’evolució que cessitat de veritables reformes en la Lombardi. «Cal convertir-se al diàleg www.dematinada.es adoptin els fets. vida política, econòmica i social»; parla de la reconciliació i de la pau.» 7 Església a Roma 26 juny 2011

Trobada de Benet XVI amb més de 2.000 gitanos El Pontífex exigeix que no es rebutgi ni menyspreï aquesta població

Zenit na es va emocionar i no va poder parlar, Ciutat del Vaticà narra la seva traumàtica experiència de petita, de l’extermini que va posar fi a «Que mai més sigui, el vostre poble, gairebé tota la seva família. objecte de vexacions, de rebuig ni de El Papa va convidar els presents a «es- menyspreu! Per part vostra busqueu criure junts una nova pàgina de la histò- sempre la justícia, la legalitat, la re- ria per al vostre poble i per a Europa». conciliació i esforceu-vos per no ser «La recerca d’allotjament i d’una feina mai causa de patiment d’altres!» Així digna i d’educació per als fills són la base ho va afirmar Benet XVI en rebre en sobre la qual cal construir la integració audiència més de dos mil gitanos, en el que portarà beneficis per a vosaltres i 150è aniversari del naixement i el 75è per a tota la societat», va afegir, convi- del martiri del beat gitano espanyol dant-los a donar la seva «col·laboració Ceferí Giménez Malla. La trobada va lleial i efectiva, perquè les vostres ser organitzada pel dicasteri vaticà per famílies s’insereixin dignament en el als Migrants i Itinerants, per la Fundació teixit civil europeu». «Molts d’entre Migrants de la Conferència Episcopal vosaltres sou nens i joves que desitgeu Italiana, per la diòcesi de Roma i per la educar-vos i viure amb els altres i com Comunitat de Sant’Egidio. els altres. A vosaltres us miro amb un L’Aula Pau VI es va omplir de vestits afecte particular, convençut que els vos- vistosos i música tradicional. El Papa la urgència d’un acostament renovat cions «i em vaig inclinar davant de la tres fills tenen dret a una vida millor.» va adreçar als presents una breu salu- de l’Església i de la societat cap a les làpida en llengua romaní, que recorda Finalment, les va convidar a «participar tació en romaní, la llengua pròpia dels poblacions gitanes, mentre que també els vostres caiguts». «La consciència activament en la missió evangelitzado- gitanos, que va ser molt aplaudida cal una consolidació de la identitat gi- europea no pot oblidar tant de dolor!», ra de l’Església, promovent l’activitat pels presents. Adreçant-se als gitanos tana davant dels reptes que la realitat va exclamar. pastoral a les vostres comunitats». «La procedents de tot Europa i de més de actual comporta.» Entre els testimonis de gitanos que van presència entre vosaltres de sacerdots, 50 ciutats italianes, el Pontífex va vo- «En la trobada entre les diferents parlar davant del Papa, en va destacar diaques i persones consagrades, que ler presentar la figura i l’heroisme del cultures i mentalitats, sorgeixen no pas un que no va ser pronunciat: el de Ceija pertanyen a les vostres ètnies, són un beat Ceferí, el «màrtir del Rosari», que pocs malestars, contrastos i fins i tot Stojka, gitana austríaca supervivent del do de Déu i signe positiu del diàleg de no se’l va deixar arrencar de les mans drames. Però l’amor de Crist ens acosta camp de concentració de Bergen-Belsen. les Esglésies locals amb el vostre poble, «ni tan sols en el moment de morir», els uns als altres i abat el que ens sepa- El seu testimoni, que va transcendir als que necessita sostenir i desenvolupar», afusellat durant la persecució religiosa ra i divideix.» «Jesús — va prosseguir mitjans de comunicació encara que la do- va concloure. del 1936 a Espanya. «Avui —va afirmar Mons. Vegliò— ens empeny a buscar el Bisbe de Roma— el beat Ceferí ens vies noves de convivència respectuosa, convida a seguir el seu exemple i ens a superar tota forma d’intolerància indica també el camí: la dedicació a la i a ser promotors d’una cultura que pregària i en particular al Rosari, l’amor reconegui a tots els éssers humans la per l’Eucaristia i pels altres sagraments, dignitat que pertoca a cadascú, en el l’observança dels manaments, l’hones- dret i en la realitat dels fets.» EL SANTUARI DEL MIRACLE tedat, la caritat i la generositat cap al En el seu discurs, el Papa va recordar proïsme, especialment cap als pobres.» que «a través dels segles heu conegut «Això us farà forts davant del risc que el gust amarg de la no-acollida i, a CASA D’ESPIRITUALITAT les sectes o altres grups posin en perill vegades, de la persecució, com va suc- la vostra relació amb l’Església», els va ceir en la II Guerra Mundial: milers de ... per experimentar un Miracle diferent dir Benet XVI. dones, homes i nens van ser assassinats Poca estona abans, en la seva sa- salvatgement als camps d’extermini». lutació al Papa, Mons. Antonio Maria «Va ser com dieu vosaltres el porráj- PROGRAMA ACTIVITATS 2011 Vegliò, president del Consell Pontifici mos, “la Gran Destrucció”, un drama per a la Pastoral de Migrants i Itine- encara poc reconegut i del qual se’n 9-15 juliol Temps per a Déu. Jesucrist: Punt d’encontre rants, havia afirmat que «les poblaci- desconeixen les proporcions, però que entre Déu i la humanitat. Exercicis. Manel ons gitanes a Europa viuen una etapa les vostres famílies porten imprès al Gasch, monjo. nova, que els ofereix l’oportunitat de cor.» El Papa va recordar que durant construir una vida més digna». «Som, la seva visita al camp de concentració 18-24 juliol Temps per a Déu. Pregar a l’escola del Nou de fet —va explicar—, en una període d’Auschwitz-Birkenau, el 2006, va voler Testament. Exercicis. Cebrià Pifarré, monjo. de particular canvi, en què s’adverteix pregar per les víctimes de les persecu- 27 juliol-2 agost Temps per a Déu. El camí de conversió. Exercicis. P. Abat Sebastià Bardolet. Gairebé 2.000 immigrants morts 5-7 agost Natura i espiritualitat. Les quatre estacions: 4. L’estiu. Per respirar l’alè de la creació seguint al mar en els darrers cinc mesos els cicles de la natura. ACI / Ciutat del Vaticà dicions dels que procedeixen de Líbia 5-7 agost Celebrar la festa Major al Miracle. Uns dies de són d’extrema vulnerabilitat» perquè pau,al mig de l’estiu. El Pontifici Consell per als Migrants i «es troben amenaçats per tots els Itinerants del Vaticà, juntament amb la fronts en el conflicte» i «estan obligats 9-15 agost Temps per a Déu. Joan Maragall (1860-1911): Comunitat de Sant’Egidio, la Fundació a iniciar la travessa en embarcacions un itinerari inquiet de la fe. Exercicis. Migrants i Càritas italiana, ha denun- sobrecarregades amb l’objectiu de tro- Joan Maria Mayol, monjo. ciat que «1.820 persones han mort bar un refugi segur a Europa». Segons al mar els darrers 5 mesos, dels quals el dicasteri vaticà, davant d’aquestes 19-21 agost Art i espiritualitat: ikebana en temps de collita. 1.633 han mort durant la travessa cap dades «no ens podem quedar en Art floral japonès, meditació, natura. a les costes italianes». Des del 1990 un silenci» perquè «es tracta d’homes, Vicenç Santamaria, monjo (places limitades). total de 17.597 persones han mort en dones i nens que fugen d’una situació 24 agost-4 setembre Desert, dejuni, vetlla. Temps de silenci. el viatge cap a les fronteres europees. de conflicte i que han sofert violacions Segons el dicasteri vaticà, els immi- dels drets humans i persecucions». El Vicenç Santamaria, monjo. grants que han arribat des del gener Pontifici Consell també ha fet una del 2011 procedeixen principalment crida «a la comunitat internacional» INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS de Tunísia i Líbia. A més, 187 persones perquè s’obrin «urgentment els canals Tel.: 973 480 002 / 649 465 814 han mort ofegades en la ruta entre humanitaris per garantir el trasllat de www.santuarielmiracle.com Tunísia i Europa, mentre que 1.633 van les persones cap a llocs segurs» perquè [email protected] morir en la ruta líbia, la gran majoria «només un esforç conjunt pot perme- procedents de l’Àfrica subsahariana. tre a aquestes persones no arriscar la 25287 EL MIRACLE (El Solsonès) Així, el Vaticà ha indicat que «les con- pròpia vida». 8 26 juny 2011 Església a Espanya

Madrid Ajuda de Càritas espanyola per a Cambodja, Myanmar, el Pakistan i Haití Salut, educació, habitatge i suport d’emergència són les prioritats

Redacció llogarrets a les províncies de Battam- Madrid bang i Siem Reap, on les infraestructu- res sanitàries són gairebé inexistents. Càritas espanyola ha aprovat un Gràcies a aquesta intervenció es podrà important paquet d’ajudes a diversos garantir cobertura sanitària integral a projectes de desenvolupament i d’aju- una població de 33.548 persones. da d’emergència a diferents zones del Els altres dos projectes als quals món. Entre ells, destaquen les partides Càritas espanyola donarà suport en destinades a Cambodja, Myanmar, el aquell país són una ampliació de les Pakistan i Haití. Les Càritas nacionals ajudes que s’ofereixen a dos projectes d’aquests quatre països seran la des- d’atenció sanitària als reclusos a les pre- tinació d’un total de fons d’ajuda per sons de Siem Reap i Kompong Thom. valor superior a 1,25 milions d’euros, Es tracta d’una població summament que serviran per donar suport a projec- vulnerable, integrada per uns 1.500 tes de salut, programes de construcció interns de tots dos sexes, exposada a d’habitatges i d’escoles, i plans d’ajuda una elevada incidència de tuberculosi, de postemergència. sida i afeccions cròniques, als quals Cà- L’atenció sanitària és l’objectiu dels ritas Cambodja ofereix una assistència tres projectes seleccionats a Cambodja, indispensable des de fa anys. que seran desenvolupats per Càritas Un altre dels projectes aprovats al La població pakistanesa rep ajuda de Càritas. local a les províncies de Battambang, sud-est asiàtic té com a escenari Myan- Siem Reap i Kompong Thom. El més mar, on Càritas birmana desenvolupa de 300.000 euros aprovats el 2010) a important d’ells és un programa de un important programa de reconstruc- la segona fase d’aquest projecte, que salut comunitari dissenyat per Càritas ció d’escoles al districte de Pyapon. Cà- forma part del pla de reconstrucció «Les Càritas nacionals Cambodja amb l’objectiu de millorar ritas espanyola destinarà una partida del país després del cicló Nargis, que d’aquests quatre paï- l’accés a la salut de la població de 64 de 130.000 euros (que s’afegeix a la va arrasar el delta d’Irrawady el maig del 2008. Gràcies a aquest programa, sos seran la destinació executat fins a la meitat, serà possible d’un total de fons completar la rehabilitació de 16 centres escolars, amb una població escolar total d’ajuda per valor de 4.830 alumnes. Dins de les ajudes aprovades per Cà- superior a 1,25 ritas espanyola per a Àsia destaca tam- milions d’euros» bé una partida de 300.000 euros per donar suport a la fase de reconstrucció i rehabilitació posada en marxa per Càritas Pakistan per pal·liar els efectes devastadors de les inundacions que van assolar bona part del país l’any passat. Dins d’aquesta etapa de resposta a l’acció exterior de Càritas espanyola, l’emergència es preveuen activitats de que ha decidit el desemborsament de recuperació agrícola de les comunitats dues partides per un import total de afectades, així com la construcció d’ha- 616.000 euros per donar suport a un bitatges i el subministrament de mate- programa de construcció d’habitatges rial de refugi temporal als afectats. La a Port-au-Prince i Anse-à-Veau, i un població beneficiària d’aquest pla de altre projecte de reconstrucció escolar Càritas Pakistan, que compta amb un a Gonaïves. El primer d’ells permetrà pressupost total de 6,8 milions d’euros, dotar d’habitatges permanents 130 supera les 362.000 persones. famílies i el segon se centrarà en la L’atenció a les necessitats dels dam- construcció de dotze aules per a 600 nificats pel terratrèmol d’Haití conti- escolars en la institució mixta Saint nua sent una altra de les prioritats de Viateur de Gonaïves. Cartagena El bisbat crea una comissió per als damnificats del terratrèmol de Llorca SIC / Cartagena gioses o civils que han mostrat la seva solidaritat amb aquesta ciutat, i han La diòcesi de Cartagena ha constituït aportat els seus donatius als comptes la Comissió per a la Distribució Equitati- que la diòcesi i Càritas han habilitat per va de l’Ajuda Solidària per als damnifi- a aquest propòsit i que encara continu- cats pels terratrèmols de Llorca. El bisbe en oberts per a qualsevol ajuda. de la diòcesi, Mons. José Manuel Lorca, El bisbe Lorca ha manifestat, des del ha mostrat el seu desig de distribuir les començament, el seu desig que totes ajudes perquè la població pugui tirar les ajudes rebudes siguin distribuïdes endavant. de tal manera que surtin al pas de les Des de l’11 de maig passat, quan van necessitats dels habitants de Llorca, tenir lloc els fatídics terratrèmols a la tot interpretant que la voluntat dels ciutat de Llorca, han estat moltes les donants és la dimensió caritativa i la persones, parròquies, institucions reli- reconstrucció dels temples. 9 Església al món 26 juny 2011

missa. S’intenta donar resposta pastoral a tota aquesta gent que ha arribat. «L’Església treballa per construir Quina ha estat la posició de l’Es- glésia en tot aquest procés? L’Església, en tots els documents una cultura de la pau al Sudan» i missatges que ha emès, sempre ha intentat que els cristians reflexionessin i es creessin les condicions perquè esco- P. Jorge Naranjo, missioner combonià a Ondurman llissin lliurement l’opció desitjada al re- ferèndum: un Sudan unit Rosa María Jané Chueca gen. Les xifres oficials de o un sud independent. Fotos: Jesús García (AIN) les Nacions Unides és que L’Església ha apostat per han arribat al sud unes defensar la llibertat de Ajuda a l’Església Necessitada va 300.000 persones i 20.000 consciència de cadascú. dedicar la seva campanya de Nadal més s’estan preparant als Un altre aspecte que s’ha 2010 al Sudan, per donar suport a una camps de desplaçats amb subratllat és el tema de sèrie de projectes pastorals i missioners. totes les seves pertinen- la reconciliació. Alguns Jorge Naranjo, missioner combonià a la ces, dormint a la intem- dels nostres bisbes han parròquia d’Ondurman, és testimoni pèrie… I és difícil donar viatjat a Sud-àfrica per d’aquest ajut. I ara més que mai aquest terra a tots es qui arriben conèixer l’experiència país africà necessita ajuda, ja que el 9 de al sud, escolaritzar tots de l’Església sud-afri- juliol naixerà com a estat independent els infants, donar treball cana, que ha hagut de al Sud del Sudan. D’aquesta manera, a tota la gent… al nord passar per un procés de passarà a convertir-se en el país número s’acostuma a idealitzar el reconciliació molt fort. 54 del continent africà i en el 193 del sud, l’inici de la nova vi- El magisteri dels nostres món. da… i el contrast amb què bisbes ha anat en aquesta Està preparat el sud del Sudan es troben és un drama… línia: treballar el tema de per a la independència? De totes maneres, encara la reconciliació, treballar El sud afirma que està preparat, restarà gent del sud al per construir una cultura però és complicat dir quan un país està nord: joves que estudien de la pau en contrast amb preparat per a la independència. És clar a la universitat, persones El P. Jorge Naranjo en una celebració eucarística. la cultura de resoldre els que la tasca serà ingent. Perquè la gent que tenen un treball més conflictes amb la violèn- se’n faci una idea: al sud del Sudan no o menys estable, que són propietaris cia, amb les armes, amb la força… cal hi ha cap carretera asfaltada entre du- de casa seva… encara que seran molts «El procés serà molt començar des de sota, des d’infants, a es ciutats… així que manquen moltes menys que abans, continuarà una pre- les escoles i educar per la pau. Aquest infraestructures. Cal tenir en compte sència de gent del sud, sempre que el complicat, però és el treball que s’ha estat fent i que que hi ha hagut guerra des del 1955 govern no radicalitzi les seves postures continuarà uns quants anys perquè fins al 1972 i des del 1983 fins al 2005, i sigui insostenible restar-hi. haurà de tirar canviar una mentalitat costa, i aquest amb tot el que suposa de paralització Què passarà amb els cristians endavant amb és un treball fonamental de l’Església. del país. que es queden al nord? L’educació ha de ser el nostre camp La major part dels polítics del sud És difícil saber què passarà perquè el paciència, amb principal d’actuació. no tenen formació universitària, són president canvia el seu discurs segons molts anys i amb Continuen els enfrontaments antics combatents. La majoria de la gent l’interlocutor que té davant. Hi ha ha- i la violència. Hi ha perill real de del sud ha crescut enmig de la guerra, gut discursos en els quals ha afirmat molta feina» guerra civil? la qual cosa vol dir que la guerra o explícitament que radicalitzaria la Hi ha diversos perills en aquests la violència és la manera habitual de implementació de la llei islàmica en moments i un d’ells es que rebroti l’en- resoldre conflictes. Una altra dificultat la nova constitució, que es reforçaria frontament entre el nord i el sud, i el és que al sud les diverses tribus es tro- la supremacia de la cultura àrab… no perill d’una guerra civil, que enfronta- baven unides contra un enemic comú. sabem si aquestes paraules han estat ria els dinga, que són set milions, amb Quan comencin a construir el país, dites de cara a la galeria o si reflecteixen tinguin diners. I que aquelles que s’han membres d’altres tribus. Seria molt greu desapareixerà l’enemic comú i hauran les veritable intencions del president. aconseguit, no perdre-les, perquè si la caure en aquest error després de tants de posar-se d’acord. I aquí sorgiran di- En aquest sentit, és molt important situació al sud empitjora pot haver-hi un anys de guerra, d’experimentar les fe- ficultats i divergències de les tribus. El l’atenció internacional perquè, en la altre èxode de gent del sud que emigra- rides que provoca la guerra. La gent no procés serà molt complicat, però haurà mesura que el govern se senti observat rà al nord. D’altra banda, caldrà tornar vol una guerra, n’està tipa! Però hi ha de tirar endavant amb paciència, amb sobre com tracta els del sud, marcarà a insistir en els punts on l’Església era líders que tenen capacitat d’arrossegar molts anys i amb molta feina. també el futur del nord. fort abans de l’èxode massiu, és a dir, i és difícil saber el que passarà. Què suposa la independència per Quina serà l’estratègia si el nord l’educació i la sanitat. Abans de l’èxode Malgrat tot, l’esperança s’obre al poble? radicalitza l’aplicació de la llei is- massiu de la gent del sud que vivia al camí? Per al nord significa la pèrdua de part làmica? nord cap al sud, la nostra tasca missi- Quan parles amb les persones que es dels ingressos perquè al sud hi ha un Hi ha una reflexió en curs sobre el onera es concentrava en dos camps: troben a punt de marxar, «esperança» bon nombre de pous de petroli i matè- tema. Un punt sobre el qual va insistir educatiu i sanitari. Amb l’èxode de gent és la paraula principal que hi ha al seu ria primera. També significa perdre mà l’arquebisbe de Khartum, el cardenal del sud s’han multiplicat els centres de cor. És com el somni d’arribar a la «terra d’obra per als treballs més bàsics… el Gabriel Zubeir Wako, és intentar man- pregària, perquè no es donen permisos promesa» perquè al nord se sentien que es perd també és la possibilitat de tenir les propietats perquè al Sudan per construir esglésies. Aquests centres estrangers, encara que fos el seu país. fer realitat el somni de John Garang, és molt difícil que el govern doni una es fan servir per oferir educació als També són conscients de les dificultats el cap de l’exèrcit del sud durant la propietat a l’Església, encara que es infants, per donar catequesi i celebrar que trobaran i els espanta començar guerra. Ell no lluitava per la indepen- de zero. dència del sud, sinó per un nou Sudan Quin suport esperen de l’Església en el qual hi hagués integració de les L’educació és un dels universal? diverses cultures i separació de religió i camps on està El Papa ha pres una línia molt adient, estat. Aquesta independència impedeix compromesa l’Església. en el sentit d’insistir molt en la llibertat aquest somni. Els àrabs imposaran la de consciència, en la llibertat religiosa… seva cultura al nord, on regnarà la llei pressionar en aquesta línia ens ajuda islàmica, i el sud serà cristià. molt els qui vivim en regions de majoria Quants cristians marxen al sud? islàmica en aquest moment. A escala Jo estic en una parròquia al nord del material, l’Església sudanesa encara de- Sudan, a Ondurman. Som una comuni- pèn molt de l’exterior. En aquest sentit, tat de tres sacerdots combonians, un agraeixo el suport d’Ajuda a l’Església germà i un sacerdot diocesà sudanès. Necessitada. Tots els nostres bisbes són L’èxode de cristians del nord cap al sud locals, tret d’un, la qual cosa és signe de ja va començar el novembre passat. La creixement i de maduresa, però al ma- nostra parròquia té deu centres i, en teix és molt dependent de l’exterior… total, cada diumenge, assisteixen 2.000 en gairebé totes les diòcesis el 80% dels persones a missa. L’1 de març aquest recursos del pressupost es cobreix amb nombre s’havia reduït a 1.000, la meitat ajudes exteriors. També necessitem dels cristians havia marxat i continua el molta pregària i que es tingui cura del flux de gent del sud cap al seu lloc d’ori- tema dels drets humans.

10 26 juny 2011 Camí de la JMJ Tot a punt a Mallorca per a l’acollida La Delegació de Joventut fa una crida perquè les famílies acullin pelegrins a casa seva

Cristina Sànchez Palma

El bisbe de Mallorca, Mons. Jesús Murgui, es va reunir el 8 de juny amb els responsables de grups de joves que el mes d’agost viatjaran a Madrid per participar en la Jornada Mundial de la Joventut amb el papa Benet XVI. Mallorca comença a escalfar motors per a la Jornada Mundial de la Joventut i per als dies previs en què acollirà més de mil joves d’arreu del món. Inscrip- cions obertes, possibilitat de fer de voluntari durant els dies previs... Són moltes les opcions perquè els joves mallorquins no es perdin una ocasió perfecta per viure la seva fe amb milers de joves. Sabem que l’agost del 2011 se cele- El bisbe es va brarà a Madrid la Jornada Mundial de reunir amb la Joventut, però ja va sent una tradició els respon- aprofitada per molts grups de joves sables dels de molts països viure uns dies abans grups de una experiència d’intercanvi amb jo- joves. ves d’altres diòcesis properes on se celebra la JMJ: són els Dies d’Acollida Rodríguez, Ramon Llull i santa Catalina la nostra diòcesi». Tot respectant les D’igual manera els 40 joves vinculats Prèvia (DAP), que per aquesta ocasió Thomàs. La jornada acabarà amb una característiques i sensibilitats de cada als franciscans del Tercer Orde Regular seran de l’11 al 15 d’agost de 2011. oració multitudinària a la Seu i un so- grup, la trobada amb el Papa i els dies que viatjaran des de Mallorca o els Mallorca ha rebut ja 1.000 sol·licituds par i festa a Ses Voltes. L’endemà serà previs serà ocasió de «comunicar-nos 300 neocatecumenals que faran part demanant que els seus joves puguin el torn d’activitats lúdiques i culturals com a cristians tots de Mallorca». d’una trobada internacional amb més viure una experiència d’intercanvi i per grups fins al capvespre, en què tots De Mallorca partirà un grup diocesà de 40.000 joves dels cinc continents. La agermanament amb els joves cristians els joves pujaran al santuari marià per de 250 persones, al qual s’uniran mem- Institució Teresiana té prevista també de la nostra illa. Vénen procedents de excel·lència, Lluc. Allà hi haurà una bres de diversos grups: alumnes dels una trobada nacional a la capital espa- França, Canadà, Itàlia, Xile, Califòr- vigília d’oració presidida pel bisbe col·legis de la Puresa, família francisca- nyola, així com l’Opus Dei. nia, Veneçuela, Nicaragua, Pakistan, Jesús Murgui seguida d’un sopar i na, Germanetes dels Pobres, joves del «Jo aniré a Madrid des de Mallorca» Malàisia, Vietnam, Paraguai, Japó i festival multicultural. Diumenge serà Camí Neocatecumenal, Regnum Christi, és el lema que ja corre per les xarxes Camerun. Des de la Pastoral de Jo- el torn de la part forana. Després Institució Teresiana i Opus Dei. socials com Facebook o Tuenti i que ventut s’estan mobilitzant per donar d’una missa a Binissalem i un dinar En total uns 800 mallorquins que resumeix l’aspiració de més de mil jo- cabuda a aquesta demanda a través col·lectiu la comitiva partirà cap a la es faran presents a Madrid per afir- ves mallorquins que a l’agost d’aquest de les famílies i escoles acollidores. El costa nord-est de Mallorca, a Son Serra mar que, en paraules del delegat de any seran a Madrid per donar raó de delegat de Joventut de la diòcesi de de Marina, on els visitants gaudiran Joventut del bisbat, «ser jove i cristià la seva fe. Mallorca, Mn. Rafel Mas, és l’encar- de la platja i d’una vetlada d’oració no és en absolut incompatible». Molts De fet, a través de Facebook, Tuenti regat de coordinar aquest complicat arran de la mar. d’aquests grups aprofitaran l’estada a o de la mateixa pàgina web www.jo- engranatge. Anima els joves mallor- Tot plegat, tal com comentà en la Madrid per fer una trobada interna- vesesglesia.com els joves mallorquins quins a implicar-se en els dies previs reunió amb els responsables de grups cional amb joves de la seva mateixa s’estan començant a mobilitzar i a com a voluntaris, ja que serà «un que assistiran a la Jornada, pot ser una denominació. És el cas de les religioses oferir les seves impressions sobre una enriquiment» també per a ells: «Veu- excusa per «a més de sentir-nos Esglé- de la Puresa, que esperen trobar-se amb jornada que de ben segur marcarà les ran que no estan tots sols, que hi ha sia universal, sumar esforços també a 500 alumnes d’arreu del món a Madrid. seves vides. joves arreu del món que viuen la seva fe com una cosa important.» Aquest agermanament, indica Mas, «pot ser un revulsiu per a una Església que de Rafel Mas Tous, delegat de Joventut de Mallorca vegades està una mica refredada». Ser voluntari dels dies d’acollida pre- vis és participar de manera excepcional «Hem de demostrar que ser de la força d’unes JMJ. És dedicar un temps durant aquest any a preparar jove i cristià és compatible» un dels esdeveniments juvenils de més impacte de la nostra Església. El milenar Són molts els «fills» de la generació Joan Pau II... cosa molt humana però de joves que arribarà a Mallorca de l’11 Sí, hi ha molts de joves amb una història de fe marcada tanmateix la proposta que al 15 d’agost necessita també un allot- per la trobada amb Jesús en aquests tipus d’esdeve- es fa és d’Església i de fe. jament. Per aquest motiu la Delegació niments. Va ser Joan Pau II qui va donar més força a I és que veure tants de de Joventut fa una crida perquè les aquestes trobades. Per tal motiu se l’ha fet patró de les joves que són feliços de ser famílies acullin pelegrins a casa seva. jornades, a més de santa Teresa de Jesús, sant Ignasi de cristians i que no tenen cap Ser família acollidora suposa rebre a Loiola, sant Rafel Arnáiz... vergonya de dir-ho i de de- casa durant quatre nits joves cristians Has participat de qualque Jornada Mundial? mostrar-ho és un estímul. d’altres parts del món i oferir-los un Sí, és curiós perquè jo era un capellà acabat d’ordenar Com vius aquests dies previs a la gran cita? lloc on dormir i berenar. Els acompa- i a través de la Pastoral Universitària em vaig encar- Els visc amb un sentiment doble. D’una banda, estic nyarà i recollirà a la parròquia o col·legi regar d’organitzar la Jornada Mundial de la Joventut content que pugui tirar endavant aquesta iniciativa, pe- que esdevindrà el punt central de les de l’any 2000. Vam anar a Roma 50 joves mallorquins. rò de vegades em demano on ens du tota aquesta feina activitats. En la majoria d’activitats la Com a cosa curiosa, hi ha alguns joves d’aquests que de logística. Som una agència de viatges? Clar, la pro- família acollidora hi podrà participar ja són pares i mares de família i que participaran en jecció de tot això és que els joves s’acostin més a Jesús, amb total llibertat. aquesta de Madrid per l’experiència que varen tenir. i aquest pot ser un gran mitjà. La nostra idea és fer una Durant els quatre dies els grups faran És a dir, aquestes trobades «enganxen»... trobada a l’octubre amb tots aquells que hauran anat diferents activitats lúdiques, culturals Hi ha joves per als quals aquestes trobades són una a Madrid. L’interès és que l’any que ve hi hagi molts i de fe. Divendres 12 tendrà lloc una meta. Però per a altres és un descobriment, un inici més joves vinculats a parròquies, moviments... Perquè visita cultural i espiritual per Palma en la fe. És cert que de vegades hi ha crítiques perquè aquest és l’objectiu de tota jornada. És a dir que ser a través de la santedat mallorquina hi ha qui s’aprofita d’aquestes jornades per fer turis- jove i ser cristià és una cosa molt compatible i que hem i en concret de les petjades de tres me religiós o per passar uns dies. L’ambigüitat és una descobert que en Jesús hi ha la nostra felicitat. figures representatives: sant Alonso

12 26 juny 2011 Opinió

Punt de vista A propòsit de...

Josep Oriol Pujol i Humet Director general de la Fundació Pere Tarrés P-J Ynaraja Capellà del Montanyà Estem desperts? ([email protected])

«Sortosos aquells criats que l’amo, en arribar, trobi bles d’obres socials que mantenen l’activitat «com Immaduresa desperts. Sí, us ho asseguro: es posarà la roba de s’ha fet sempre», sense qüestionar-se res, ni en cap Els fonaments de la religiositat són: la pregària, treball, els farà seure a la taula i es posarà a servir- cas escoltar les persones que es mouen en l’entorn el dejuni (de qualsevol mena, tabac, alcohol, los personalment» (Lc 12,37). d’aquestes activitats. begudes cares, dolços, etc.) i l’almoina (mone- Sovint, i amb gran encert, interpretem i se’ns ex- «No cal despenjar l’estel del Nadal passades les tària o servei altruista a una comunitat o a un plica aquest verset i altres de semblants, des d’una festes, durant l’any està apagat i l’hivern vinent el col·lectiu, etc.). Ara bé, prèviament a l’inici de les perspectiva espiritual. El bon cristià té Déu ben pre- tornarem a encendre.» Un exemple de mínim esforç. obres, l’enginyer o l’arquitecte ha de conèixer les sent en la seva vida, està «preparat» per trobar-s’hi «No hi ha catequesi perquè no s’hi apunta ningú, característiques del terreny. Des de la seva con- en qualsevol moment i viu des on anirem a parar?» I en cap sistència fins a la possible incidència sísmica. De d’una profunda espiritualitat la cas ens qüestionem nosaltres. la mateixa manera, per al progrés cristià, calen vida quotidiana. És important «Ens manca una direcció dinà- algunes realitats humanes que permetran que el viure des de la pau interior que mica de l’escola perquè no do- fidel mantingui el progrés serè de la seva fe. Em el perdó afavoreix. Serem més nem resposta a les inquietuds fixo en un aspecte que alguns consideraran fútil, feliços de ser que de tenir. que té l’actual.» Ens neguem però que a mi em sembla fonamental: el joc. Cal Existeix, però, el risc que, a una escola activa de les per- dir que pretenc arribar a definir la qüestió així: emparats en una espiritualitat sones perquè és incòmode i una persona adulta, que de petita no ha jugat, pobra, no percebem el sentit per l’esforç que pot suposar. cometrà molts errors. Tant en l’àmbit somàtic, ple d’estar «desperts». Existeix «No entenc pas què volien!» com en l’espiritual i en l’anímic. No pretenc ni es- el risc que ens acontentem amb quan hem topat amb algun criure cap tesi, ni tan sols un assaig, només sem- una pregària superficial i amb col·lectiu i continuem amb uns brar unes quantes idees. El joc ha de ser esponta- un lleuger sentit del deure que de «més fidels» perquè no es ni i triat lliurement. Dues consideracions prèvies. ens porti a algun tipus d’acció pregunten res. Un dia em vaig horroritzar quan un jove em va concreta i malbaratem la res- Substituïm les persones, és explicar que l’havien contractat per ser professor ta de les nostres capacitats i el més còmode si són ells qui de jocs d’una escola. Jo recordo les meves bones responsabilitats que podrien abandonen i reactivament estones de lleure al col·legi dels germans maris- ser útils davant l’entorn social. acceptem els fets. «Treballo, tes de Burgos i les meves aventures amb els nois i Massa sovint trobem persones m’estimo els fills, practico les noies, fills de ferroviaris, pels jardins de l’esta- «refugiades» en tres o quatre l’esport, surto amb els amics, ció d’aquesta població. Hi vaig jugar molt. Quan responsabilitats setmanals i estalvio per al dia de demà...» vaig deixar enrere la infantesa i vaig iniciar la jo- sense cap autoexigència sobre Cap consciència de responsa- ventut, en el si de l’escoltisme, ho vaig aprendre les que els han estat encoma- bilitat social de persones amb a fer d’una altra manera, fins que vaig arribar al nades. Preveres que es limiten capacitats, feina, benestar. descobriment que la vida és un «gran joc», una als sagraments sense cap esforç missioner, social, L’expressió «estar despert» en l’Evangeli va més gran aventura amb Jesús i de Jesús en mi (em d’acolliment de les persones, de testimoniatge d’una enllà de l’estat de vigília. Fins i tot va més enllà sento molt satisfet quan observo que aquesta vida que els hauria d’omplir. Professionals cristians d’una vida espiritual intensa que en cap cas hauríem darrera frase que vaig escriure i vaig publicar fa conformats amb complir unes obligacions laborals d’oblidar. És, o pot ser també, una crida a evitar uns 30 anys, avui la pronuncia el Papa i, fins i tot, i familiars mínimes i a partir d’aquí, sense fer mal a l’omissió, una feblesa humana massa freqüent i que el mateix bisbe. Visca el farol! Que no ho és. És ningú, dedicar-se a ells mateixos i prou. Responsa- malauradament sembla preocupar ben poc. que ens inspira el mateix Senyor). Fa anys vaig veure un acudit gràfic, de gran contingut. Uns pares li diuen al seu fill: «Com que enguany no has estudiat gaire i has tret males notes i com que, a més, no et portes gens bé amb la teva Saber escoltar germana, els Reis Mags et portaran...», i el noi compungit contesta: «Joguines educatives.» Joan Guiteras i Vilanova saber, ni prou fama per omplir aquest enyor. Alerta En qualsevol joc infantil hi ha d’haver una certa Degà del Capítol Catedral amb el «jo»! Sovint és més alt que el pic més elevat dosi d’entremaliadures i de creativitat. Tant en el solitari, com amb els seus companys. La nena de Barcelona d’una serralada! Klen Blanchard en dedueix que la insatisfacció té que aprofita que la seva mare és fora de casa, i poca corda per nodrir la tasca a curt termini. L’arrel obre l’armari, agafa un vestit, es posa les seves d’una crisi empresarial es troba sovint en aquest «jo» sabates de taló i es pinta la boca i les galtes amb Humilitat exagerat. La conseqüència: no hi ha empresa rendi- el pintallavis, tot mirant-se al mirall, i és sor- ble, a curt termini, sense voluntat de servei. Què s’ha presa per la seva mare que arriba, malgrat que intel·ligent de corregir? La insatisfacció constant que nodreix el sembla paradoxal, s’està preparant per lliurar-se nostre «jo», anomenat també «l’ego». Els arrossegats de molts errors futurs. Em diuen que els infants He tingut l’ocasió de llegir una entrevista a Klen per l’ambició fàcilment grimpen per damunt dels que d’avui no juguen apassionadament amb pilotes Blanchard. M’he divertit llegint-la. Qui és aquest són una bona fe i que van complint els seus deures. de drap, no construeixen cabanes secretes al professor? Un filòsof expert en la gestió d’empreses. Heus aquí un punt que cal sotmetre a examen! bosc, no competeixen entre ells construint ponts Parla de la metodologia empresarial per tenir èxit. Blanchard afegeix que és mala cosa confondre la al riu, no s’escriuen cartes ingènues ni les guar- Gasta un sentit comú de primera categoria. Les seves humilitat intel·ligent amb la debilitat dels necis. «Els den en racons insòlits... Els d’ara tenen artefac- afirmacions m’han obert perspectives. humils no són els que pensen que són més inferiors tes electrònics, llancen dards a les dianes que La primera afirmació sembla grotesca, però no ho que els altres, sinó els que pensen menys en si ma- s’il·luminen elèctricament o gaudeixen amb una és gens. Declara que, a moltes empreses, els destor- teixos.» Els diners i el poder poden assolir moltes màquina escurabutxaques. Doncs, em sap greu, ben els clients. Les reunions d’empresa solen referir- coses. Per exemple, que un beneit sembli llest o un jugar amb una màquina, per a mi, en tot cas, és se a moltes circumstàncies. Moltes no posen mai, a lleig maco. Es posa en primer pla com ens veuen els desmuntar-la i que torni a funcionar, així guanyo l’ordre del dia, un punt per als consumidors. Em fa ulls dels altres. Sí, per allò de somiar i voler un amor la maquineta i em sento un humà campió. recordar —és històric— el venedor d’una botiga que total. Com si la mirada i el pensament dels altres Per què no juguen a totes aquestes coses, mal- semblava molest pel fet que li anessis a comprar. engendrés bondat a la nostra vida. Ens fatiguem, grat les minúscules càmeres fotogràfiques i els Alerta amb la bona acollida dels que s’apropen a inútilment, cercant el que els altres pensen i diuen seus MP3 de gran capacitat? Veient quines foto- nosaltres i a les nostres entitats cristianes! de nosaltres. Aquesta actitud no ens omplirà mai. grafies fan, per quines coses s’interessen quan El filòsof, amb gran sentit comú, explica el que No tindrem mai suficient admiració! Tanmateix, hi viatgen i com vesteixen, comprovem que són im- anomena la nostàlgia dels límits, la tristor de no te- ha una manera de ser força comprès i admirat si madurs, incapaços d’enfrontar-se a la vida amb nir plenitud. Més clarament: l’excés del «jo». Jo, jo i hom es dedica a comprendre i admirar els altres. responsabilitat. De petits, no van saber jugar, i sempre jo. Tenim la melangia d’un amor total, d’un Una filosofia molt pràctica! de grans, jugaran a casar-se, que no és cap joc. I èxit ple. I, per això, no tenim mai prou diners, ni prou Per al negoci de la vida! en sortiran escaldats. (Continuaré.) 13 Opinió 26 juny 2011

Finestra a la vida Signes d’avui

Victòria Molins, s.t.j. Lluís Serra Llansana [email protected] [email protected] Contrastos Dues òptiques dels Pel carrer Carretes i els carrerons adjacents la vida es converteix en una barreja que no té res a veure amb altres indrets de la nostra ciutat. Els que ja hi estem indignats acostumats, no ens n’adonem tant. Però, qui baixa de la part alta i es troba de cop i volta amb aquesta realitat, se sorprèn. Així s’exclamava un amic meu que He seguit amb interès el tema dels indignats. Sovint, he passat per la plaça no acostuma gaire a passar per aquests carrers: «Però, quanta gent i quanta de Catalunya, hi he llegit els escrits i les frases —algunes tan brillants com vida hi ha per aquí! Que fan la vida al carrer? Que no tenen res a fer durant ocurrents—, he sentit els debats, he vist com s’aixecaven les mans en senyal tot el dia?» d’aprovació o es creuaven els braços en l’aire com a signe de rebuig, n’he Li vaig haver d’explicar que aquí es palpaven més clarament els efectes de observat les casetes, he estat testimoni a la plaça Urquinaona de l’enfron- l’atur i l’estretor dels habitatges que fa que la gent s’aboqui als carrers i con- tament entre la policia, que disparava, i manifestants que els llançaven visqui d’alguna manera per oblidar la seva situació, sovint límit. objectes, he notat que la nit de la celebració de la Champions han protegit Jo ja hi estic acostumada, però cada dia passa alguna cosa que em dóna ocasió l’acampada des del respecte i els cartells dissuasoris de qualsevol actitud de reflexionar sobre la situació actual i sobre la condició humana. Una verita- provocativa... Sense aprofundir en detalls, que sens dubte es poden dis- ble escola de carrer! cutir, em centro en dues de les òptiques més significatives que presenta el Avui he pogut experimentar dos extrems d’aquesta condició humana, feta per fenomen dels indignats. estimar i gaudir de l’amor i abocada de tant en tant a la confrontació, al con- La primera s’inspira en una mirada sobre la realitat, filtrada a través del flicte i, fins i tot, a la violència. He passat pel costat d’una parella que discutia llibre Indigneu-vos. Un al·legat contra la indiferència i a favor de la insur- amb un to elevat de veu i que, aviat, han passat a les mans. Estic més o menys recció pacífica, de Stéphane Hessel. Hi ha moltes coses de la realitat que acostumada a presenciar escenes d’aquest tipus, però sempre m’impressionen indignen. Les seves propostes van dirigides a eliminar els privilegis de la i em fan patir. Durant una estona s’ha fet el silenci en els diferents grups que classe política i l’atur, així com a favor del dret de l’habitatge, dels serveis es formen al carrer, i tots han restat a l’expectativa, sense gosar ficar-se per fer públics de qualitat, del control de les entitats bancàries, de les llibertats de mediadors en el conflicte. La parella, aliena a l’espectacle que oferia pú- ciutadanes i de la democràcia participativa, de la reducció de la despesa mi- blicament, semblava que volia rivalitzar en insults, retrets i cops de puny. Una litar, etc. En moltes d’aquestes reivindicacions hi estic d’acord. Altra cosa és manera terriblement desagradable, però humana, de relacionar-se. la viabilitat d’algunes propostes. Però, si no somiem no millorarem mai. Més Mentre aquella baralla s’havia convertit en l’espectacle del carrer, uns metres enllà d’aquests continguts, el valor més important consisteix en la superació més enllà he tingut ocasió de presenciar una altra manera també humana de de l’individualisme —una de les xacres més corrosives d’aquests darrers de- relacionar-se. Dos nens, d’uns quatre o cinc anys, sense adonar-se del que pas- cennis—, mitjançant l’obertura a les inquietuds socials i a la millora del col· sa entre els grans i mentre les seves mares respectives contemplen aquest es- lectiu. Aquestes actituds ens poden apropar a la idea del bé comú, destros- pectacle, es contemplen tímidament. Són de diferent raça i cultura. Un somriu- sada per tantes conductes egoistes, interessades, partidistes... que tant de re encisador il·lumina la cara d’un d’ells, fet que provoca el somriure de l’altre. sofriment provoquen en capes senceres de població. Si els indignats van en De cop i volta, de la mirada passen a l’acció: el de la pell clara agafa amb les aquesta línia, resulta genial. Cal que sortim de la bombolla consumista i que seves manetes innocents la cara de l’altre i li estreny les galtes mentre aquest no ens mirem tant el melic, per veure que els altres existeixen i que els meus es deixa fer. Així ha continuat fins que ha rebut una resposta adient: també ell dons han de revertir en els seus, fomentant el bé comú. ha acaronat les galtes del seu nou amic sense dir ni una paraula. La segona presenta gairebé els mateixos símptomes, signa les mateixes Els crits i els renecs dels adults no han permès que aquelles dues mares hagin propostes, defensa idees semblants, però sorgeix de motivacions diferents. vist el gest amistós dels seus fills que, aliens a les disputes dels grans, han tret La indignació és la manera de reaccionar quan una societat —permissiva, del seu cor el millor de l’ésser humà i, sense paraules, han establert una relació paternalista i protectora— es manifesta incapaç de continuar donant el que ha arrencat dels seus llavis el somriure més meravellós. He continuat el caramel i els narcòtics als adormits ciutadans. Es tracta d’una reacció da- meu camí sense poder treure’m del cap aquest contrast de dues actituds que vant de les retallades. En una societat, que ha viscut irresponsablement per brollen de la nostra condició humana. sobre de les seves possibilitats, gràcies a l’especulació de l’economia i a po- lítiques demagògiques no hi cap l’austeritat. Un despertar dur en veure les arques buides ha produït una indignació sense precedents. Es va contra el Eduard Brufau sistema perquè ja no raja ni llet ni mel. Aquesta segona òptica no implica Zoom la superació de l’individualisme, sinó que l’eleva a l’enèsima potència. Canvi- ar-ho tot perquè no canviï res. No hi ha protagonistes de la història sinó con- sumidors impenitents. No podem descartar que uns sectors dels indignats, la magnitud del qual no m’atreveixo a delimitar, s’alimenta amb aquesta òpti- ca, que no té res de progrés ni de millora social. Ja n’hi ha prou d’entendre la vida com a mers receptors! També cal que ens donem i ens lliurem! Passa en els individus i en els col·lectius. Juguem amb la solidaritat dels altres. La Les manifestacions primera òptica ens impulsa cap a un horitzó d’esperança. Tant de bo els jo- del diumenge passat ves apostin per ella. La segona ens enfonsa en el desastre. arreu de l’Estat van reunir centenars de milers de ciutadans PUBLICITAT A: que van fer sentir el seu malestar per la situació econòmica i CATALUNYA CRISTIANA per una classe políti- (edició setmanal) ca que veuen subor- dinada a les lleis de BUTLLETÍ DE L’ARQUEBISBAT DE BARCELONA mercat. La convoca- (edició mensual) tòria de Barcelona, a diferència del que havia passat dies GUIA DE L’ESGLÉSIA abans davant del província eclesiàstica DE BARCELONA Parlament, va trans- (edició ANUAL) córrer de manera pa- cífica en tot moment. RÀDIO ESTEL Les denúncies i les 24 H al dia reivindicacions dels indignats han tingut Informeu-vos-en al telèfon: 934 092 810 Fax: 934 092 775, el suport d’entitats c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona cristianes com ara e-mail: [email protected] Càritas i Justícia i Pau. 14 26 juny 2011 Opinió

Des del monestir

Jaume Gabarró Raïms i espigues Monjo de Solius

la imminent solemnitat, diumenge, del Cos i de Corpus expressa la joia que el blat dels nostres músic, que tocava l’harmònium a la missa. un la sang de Crist i, esclar, la referència quasi pre- camps hagi esdevingut presència real de Crist en- dia ens va visitar l’amic i famós tenor Gaietà ceptiva des del novembre passat a la basílica de la mig del seu poble. renom (1913-1997); van posar-se d’acord i sagrada Família de Barcelona, amb els seus virolats tot és poesia en aquesta festa. totes les arts s’unei- aquest, acompanyat per l’organista, va cantar coronaments de simbologia eucarística en alguns xen feliçment per exalçar el gran misteri de la fe. dues peces durant l’ofertori com per quedar-ne pinacles, em porten a destacar aquesta imatge I l’amor de Jesús a punt d’ofrenar la seva vida, tots extasiats. una de lluís millet i l’altra d’a. del raïm i les espigues al·lusiva —amb l’hòstia i al donant-se en aliment, converteix aquesta diada en nicolau i lletra del poema de J. verdaguer Raïms calze— al pa i al vi del sagrament. viva exigència de caritat fraterna. i espigues: l’interior del temple de la sagrada Família és un Benet XvI, predicant a la sagrada Família, es referí «el bon Jesuset / se’n puja a la vinya, / doncs què bosc de columnes com palmeres, i els murs exte- a «aquesta terra catalana que, sobretot des del en portarà? / doncs què en portaria? / en porta riors de l’edifi ci estan reblerts de fruits. tot ell és fi nal del segle XIX, va donar una plèiade de sants i un raïm / que sua sang viva. // el bon Jesuset / va un signe de la nova Jerusalem —vegeu el llibre de fundadors, de màrtirs i de poetes cristians». per a la coromina, / doncs què hi collirà? / doncs què de l’apocalipsi—, amb l’arbre de la vida que cada què poetes? a qui es podia referir sobretot sinó a hi colliria? / Hi seguen el blat, / en cull una espi- mes dóna el seu fruit. Juntament amb la Jerusalem verdaguer, d’altra banda contemporani de Gaudí i ga. // prop de natzaret / el troba maria: / —Què celestial, la comunitat cristiana és l’esposa engala- ànima de la renaixença? em porteu, amor, / Fillet de ma vida? / —mon nada que celebra les noces de l’anyell entorn de Devia ser pels anys vuitanta. teníem de rector a amor no té / penyora més fi na, / us porto el pa i l’altar, quan convida els fi dels a la taula sagrada. solius el benemèrit mn. J. m. Cervera (1904-1998), vi / de l’eucaristia.» La sal de la terra

Montserrat Esteve Periodista / La pau és aquí [email protected]

el congolès murhabazi namegabe ha estat guar- namegabe anava pels pobles buscant informació nena soldat. «un dia va aparèixer un home, que donat pel govern suec amb el premi mundial dels de la situació dels infants al Congo. no tenia diners no portava armes, amb els braços alçats cridant nens i nenes del món 2011, per la seva perillosa i passava gana. a les nits dormia dalt dels arbres amani leo (“la pau és aquí”). era namegabe, que lluita pels drets dels infants de la república De- per evitar ser devorat pels lleopards. Després, amb va venir tres cops a parlar amb el comandant i ens mocràtica del Congo, devastada per la guerra. Des les dades a la mà denunciava davant del govern va portar a una llar i a l’escola. també va anar a del 1989 a través de l’onG Bves ha auxiliat 60.000 dictatorial les violacions dels drets humans. els pri- buscar la meva mare, però quan ella em va veure menors, entre els quals hi ha refugiats no acompa- mers 67 nens i nenes soldat que va alliberar ho va no em va mirar els ulls. Com si el que hagués pas- nyats. Ha alliberat 4.000 nens i nenes soldat i més fer enfrontant-se a 100 soldats i un líder embogit. sat fos culpa meva. em sap molt de greu.» de 4.500 nenes forçades a ser les esclaves sexuals li van donar dues opcions. Fer-se soldat o morir. en els últims 15 anys més de 200.000 dones han dels grups armats. Just abans d’executar-lo un dels líders el va reco- denunciat violacions a la rDC, però es calcula que namegabe no dorm dues nits seguides en el ma- nèixer com l’home que ajudava els nens del carrer la xifra de víctimes és enorme. l’estiu passat 500 teix lloc. set dels seus col·laboradors han estat i namegabe va acabar emportant-se la canalla a nenes i dones van ser violades sistemàticament per assassinats i ell està constantment amenaçat de casa. combatents congolesos i rwandesos a la regió de mort. en una reunió a l’onu sobre els nens obli- als 11 anys Faida va ser segrestada i violada per 6 Kivu. es va avisar els cascos blaus de les nacions gats a ser soldats, va rebre un missatge al mòbil soldats. Dues de les seves amigues van ser assassi- unides, que estaven a pocs quilòmetres. no van que deia: «moriràs aquesta nit. Gaudeix del teu nades i a ella no li van tallar el coll amb un matxet fer res per evitar-ho. les violacions són una arma últim sopar.» De fet, namegabe va estar a punt perquè el comandant volia que fos la «seva dona». de guerra per destruir la moral dels enemics, una de morir abans de néixer. el 1967, la seva mare «em van fer caminar despullada pel camp davant barbàrie dels soldats que converteix el cos de les fugia dels combats a Bukavu i de sobte un soldat dels soldats. en arribar al campament el coman- dones en camp de batalla. el teló de fons són les va pressionar el canó del fusell contra la seva pan- dant em va violar tota la nit i al matí quan va mar- guerres entre grups armats pel control dels recur- xa. Quan els anava a matar un dels caps va dir: xar a fer saquejos em van continuar violant altres sos naturals com l’or, els diamants i sobretot el «no ho facis, deixa-la marxar.» poc després naixia soldats. això passava cada dia i durant tot el dia.» coltan (imprescindible per als mòbils). la guerra murhabazi namegabe, que en llengua mahis vol «em tornava boja. m’obligaven a prendre drogues, del Congo ha causat més de 5 milions de morts i dir «el que ajuda els altres». un home disposat a però jo no ho podia suportar», explica Faida, una una epidèmia silenciada de víctimes, mentre que morir per alliberar els infants de les urpes dels psi- els culpables s’amaguen darrere la màscara de la còpates, pederastes i assassins. impunitat. Mirada al món

Justo Lacunza Balda Pare blanc, arabista-islamòleg, Fes: recerca infi nita amb la música des de Madrid

s’ha clausurat a la ciutat imperial de Fes (marroc) ven la vida rural del camp afganès. però el grup la música sacra uneix per damunt de tot límit lin- el 17è Festival de músiques sacres. És la cita anual que més ha emocionat els assistents i el públic ha güístic i harmonitza la diversitat més enllà de tota més important per la dimensió poètica, espiritual estat les super etoiles de Dakar amb el gran músic frontera cultural. Crea un espai vital que s’arrela i mística de la música. perquè la llavor de la trans- Youssou n’Dour. en les seves partitures es refl ecteix en les fi bres mateixes de l’existència humana. Fins cendència humana busca, s’endinsa i respira en el la música sufí composta per mestres (marabús) de i tot sense voler-ho l’ésser humà mira enlaire en un mar infi nit de la divinitat. Hi ha alguna cosa més la confraria musulmana coneguda amb el nom de continu somni d’aquella llum que il·lumini la seva que material, físic i tangible en la vida humana la tijaniyya. el seu fundador, ahm,ed al tijani, està senda i guiï les seves passes a través dels esculls que la música a Fes fa renéixer cada any amb la enterrat a Fes i el seu mausoleu és lloc de pelegri- impensables, dels laberints ombrívols i de les incer- singular participació de grups, intèrprets i can- natge per als membres de la confraria que vénen teses diàries que amenacen la serenitat, la pau i el tautors de les tradicions més diverses. els tambors dels quatre punts cardinals. àsia, àfrica, europa, recés de l’ànima humana. música sagrada enmig senegalesos (sabar) es barregen amb la poesia amèrica s’han donat cita a la ciutat marroquina de de l’ambient polsós, del plor desconsolat, de l’en- vèdica, els motets gregorians amb els ritmes sufís. Fes enmig de les turbulències polítiques, les revol- terrament dels morts. música espiritual per a una Fins i tot ha arribat el jove conjunt paraguay tes populars i les manifestacions de plaça. Fins i tot primavera àrab en la qual massa fl ors no han vist Barroc d’asunción amb els cants antics cantats a al mateix regne del marroc. la llum. per la violència, la tirania i les armes. però les esglésies dels jesuïtes al segle XvII i XvIII. els af- enmig de la fumerada, la sang i el dolor, mai no ganesos també hi han estat presents amb el grup cessa la recerca infi nita d’allò perenne i transcen- Hamayoun saki amb interpretacions que recorda- dent. 15 Cartes del lector 26 juny 2011

Reduir la pobresa Suïssa frenarà el suïcidi assistit El Consultori entre els objectius de Desenvo- lupament del mil·lenni plantejats el Govern suís pretén que el seu país no sigui «la meca dels per l’organització de les nacions suïcides». aquesta fama l’han aconseguit pels centres dedicats unides, hi ha el de reduir la po- a l’assassinat d’ancians, que faciliten injeccions letals. el Codi bresa a la meitat d’aquí al 2015. penal suís només prohibeix la cooperació al suïcidi si és en PREGUNTES I RESPOSTES veient com està el panorama ar- interès propi, cosa que obre la porta per practicar-lo per altres SOBRE DOCTRINA I MORAL reu del món, és probable que ho mòbils. la regulació només permetrà la cooperació al suïcidi de pel Dr. Joan Antoni Mateo puguin aconseguir sense gaires persones amb alguna malaltia física incurable i esperança de problemes. m’explico. vida curta. les dues condicions hauran de ser certifi cades per L’Esperit Sant Ja des de fa uns quants anys dos metges. a més, s’haurà d’informar als pacients de les cures sembla que l’ésser humà s’ha pal·liatives. el compliment de tots aquets requisits es documen- Sempre em costa representar-me l’Esperit cansat de lluitar contra les difi - taran en un expedient que estarà a disposició de les autoritats. Sant. Les imatges de coloms i llengües de cultats que troba en la seva vida «en el futur no serà possible que algú creui la frontera i se su- foc em semblen molt pobres. Li agrairia que quotidiana. així, per exemple, ïcidi uns dies més tard amb ajuda d’alguna institució privada», m’expliqués com entendre l’Esperit d’una s’ha passat de dedicar recursos a ha dit la ministra de Justícia. les condicions exigides, sobre- manera que ho pogués comprendre un nen investigar com es guareixen les tot els dos dictàmens mèdics, evitaran decisions precipitades, de deu anys. malalties a considerar que és més perquè davant de la malaltia, el desig de morir pot ser molt viu vostè demana molt i potser es fa unes expecta- barat llevar la vida al qui pateix però transitori. aquestes cauteles són per evitar que els centres tives massa elevades. primer perquè «entendre» aquesta malaltia, i s’ha posat eutanàsics, que van començar oferint el suïcidi per a casos des- no crec que sigui el concepte més apropiat per en pràctica. no ha importat si la esperats, acollissin persones que no estaven en fase terminal. aproximar-se al misteri de Déu i en segon lloc persona malalta encara havia de les respostes de les associacions a l’anunci de la regulació en perquè el més difícil en aquestes qüestions és néixer o si ja li quedava poc camí confi rmen l’obertura, ja que critiquen el projecte per «privar donar una resposta senzilla. als meus feligresos per recórrer. del suïcidi assistit persones amb malalties cròniques». també i als nens de la catequesi miro de presentar-los encara que és dur dir-ho, pre- han declarat que «una persona que ha quedat paralítica per la realitat de l’esperit sant a partir de les pa- veig que amb els pobres passarà el esclerosi múltiple o que té alzheimer ha de poder obtenir raules de Jesús i de l’experiència que en van fer mateix. els qui tenen en les seves l’ajuda [per suïcidar-se] si decideix que no vol afrontar el que els primers cristians tal com la presenta el nou mans el destí de les nacions s’han l’espera». però el govern exigeix més garanties perquè el suï- testament. els dic: «mireu, Jesús, als seus primers posat d’acord per submergir-nos cidi sigui excepcional: «l’estat no ha d’afavorir l’ajuda a morir, amics i seguidors els encomanà una missió molt a tots en una greu crisi econòmi- sinó l’ajuda a viure.» gran quan els envià a anar per tot el món a anun- ca que ens dugui directament a Joan pau II va declarar que «la temptació de l’eutanàsia, ciar l’evangeli.» una missió que sobrepassava les una situació de pobresa. a partir apropiar-se de la mort de manera anticipada i posar fi així a forces d’aquells que l’havien de portar a terme. d’aquí, només és qüestió de deixar la pròpia vida, es presenta absurda i inhumana. ens trobem també els faig veure que l’ideal cristià és exigent: que aquesta situació s’allargui davant de la cultura de la mort que avança a les societats del estimar tothom, perdonar els enemics, no tornar tres o quatre anys més i els po- benestar». mal per mal. ens podríem preguntar aleshores si bres s’acabaran morint de gana. el senyor potser ens demana coses impossibles. l’objectiu de Desenvolupament CLEMENTE FERRER però Jesús no només ens fa aquests encàrrecs del mil·lenni s’haurà acomplert. madrid sinó que ens dóna també la força per portar- s’haurà reduït la pobresa a la ho a terme. ell ens va dir: us donaré un altre meitat... això sí, a base de dei- Defensor. es referia al l’esperit sant, la tercera xar morir els pobres. siguem-ne persona de la santíssima trinitat. revelant-nos conscients. al pare, donant-se Jesús a conèixer ell mateix com el Fill etern i comunicant-nos l’esperit sant, PELAYO ROMAY de quedar de braços plegats quan consideren que el metge es podria Jesucrist ens ha agraciat amb el coneixement Barcelona veu que ataquen. Comencem-nos convertir en un «autòmat» que no del Déu únic i veritable. una revelació que no a defensar, consumint productes podrà dir que «no» i es limitaria hem d’acollir amb curiositat malsana sinó amb Consumir productes espanyols. a fer el que li diu el pacient i la profunda reverència i gratitud. Des d’aquest família del pacient. acolliment de fe podrem intentar pensar-ho nacionals IGNACIO TERRAZAS SÁEZ més i entendre-ho d’alguna manera. És bonic ENRIC BARRULL CASALS Girona veure com la presència i l’acció de l’esperit sant Fa poc, amb unes simples decla- Girona transforma aquella primera comunitat cristiana racions, alemanya va atacar greu- i fa una empenta i embranzides inimaginables. ment el sector agrícola espanyol, «Dret» a la sedació la història cristiana és inconcebible sense la afi rmant que algun dels productes mortal Quatre dades presència i acció constant de l’esperit sant. la que havia dedicat a l’exportació seva difi cultat respecte l’esperit sant manifesta estaven en mal estat i havien estat la llei de pajín pot convertir a vegades calen unes dades una mancança força generalitzada a l’occident els causants de la mort de diver- la sedació mortal en un «dret», per contemplar l’opció que a ca- cristià que sovint ha plantejat la vida cristiana ses persones. l’únic objectiu que legalitzant l’eutanàsia de ma- da contribuent se’ns ofereix a fi sense tenir massa en compte l’esperit sant, la volien els alemanys era perjudicar nera encoberta. el text, publicat d’ajudar els més necessitats, lluny gratuïtat, la gràcia de Déu. una trista herència l’agricultura espanyola. era això, després de l’últim consell de de les càmeres i dels mitjans de pelagiana innegable en molts plantejaments i perquè si aconseguien aquesta ministres, parla de «ple respecte comunicació. Càritas espanyola, perspectives. en canvi, per als cristians d’orient, finalitat, el sector agrícola ale- de la lliure voluntat» dels malalts per exemple, amb la col·laboració la vida en el Crist és inconcebible sense una refe- many se’n veuria indirectament terminals: «totes les persones de 60.000 voluntaris, va prestar rència constant a l’esperit sant. l’esperit sant fa benefi ciat. que es trobin en el procés fi nal ajuda d’emergència a 800.000 que Crist sigui, no un record del passat, sinó una Davant d’això, vist que la con- de la seva vida tenen dret a rebre persones durant el 2009 a través presència viva. l’esperit sant realitza la promesa dició humana no canvia i que, al l’atenció idònia per prevenir i de la seva xarxa d’acolliment i del Crist segons la qual ell seria amb nosaltres fi nal, per molt lliure mercat que alleujar el dolor, cosa que inclou, atenció primària. sobre l’ajut a fi ns a la consumació dels segles. l’esperit sant es vulgui, cadascú sempre acaba a més del tractament analgèsic programes d’ocupació, s’ha estès és qui dóna efi càcia als sagraments de l’església. defensant «les seves coses», pro- específi c, la sedació.» aquesta a 90.000 persones. en inversions en defi nitiva, tenir present l’esperit suposa reco- poso el següent: que els espanyols, ja s’aplica als malalts per dismi- socials es va arribar, al mateix any, nèixer que la vida de l’església no s’esgota en la en la mesura que sigui possible, nuir el nivell de consciència del a 230 milions d’euros. nostra acció i protagonisme, cosa que a vegades comprem només productes espa- pacient i mitigar el dolor, però aquesta i altres institucions tendim massa a creure amb nefastes conseqüèn- nyols i defensem únicament «les utilitzada en una quantitat de- que estan a l’entorn de l’església cies. li recomano resar i meditar dos preciosos nostres coses». si els espanyols no terminada pot provocar la mort catòlica constitueixen una línia de textos litúrgics que li faran gustar i «entendre» ens defensem nosaltres mateixos, en una hora. resposta davant de les situacions millor qui és i què fa l’esperit sant. es tracta de ningú no ens defensarà. l’informe sobre l’avantprojecte de precarietat social que vivim, en la seqüència de la pentecosta Veniu Esperit Sant volem que espanya acabi en de llei assenyala que «els profes- una societat que tendeix a oblidar i de l’himne Veniu Esperit Creador. mans estrangeres? Jo, sincera- sionals sanitaris estaran obligats el món dels pobres i marginats. ment, no. això suposaria un em- a respectar la voluntat i les con- Ho podem recordar en emplenar, pobriment notable de la població viccions i creences manifestades com cada any, a la Declaració de la • si voleu enviar les vostres consultes espanyola. És el mateix que pas- pel pacient sobre les cures i el renda, la casella assignada, sense al Dr. mateo, podeu adreçar-vos a: sa des de fa dècades als països tractament assistencial que desitja que sigui en perjudici propi. [email protected] / www.balmesiana.org d’àfrica: els autòctons són pobres rebre en el procés fi nal de la seva apartat de correus 121 - 25620 tremp (lleida). i els estrangers són rics. ningú que vida, en els termes establerts per AMÈLIA MORERA Cal indicar sempre «Consultori». tingui dos dits de front no s’hauria la llei». D’aquesta manera, alguns Igualada 16 26 juny 2011 Notícies del lector

Lliurament de premis de la Sardana de l’Any

Gerard Carrion Granollers

la fi nal del concurs la sardana de l’any del 2010, que va tenir lloc la nit del dissabte 28 de maig al teatre-au- ditori de Granollers, va coronar L’encís del Ripollès, del jove compositor Josep Coll, com a premi popular d’aquesta edició segons els vots dels assistents a les dues sessions. la sardana Please don’t stop the music, del també jove marc timón, va obtenir el premi de la Crítica. aquest premi el concedeixen els col·laboradors de les 33 emissores que han difós durant tot l’any les eli- minatòries des de la seva ràdio, entre les quals es troba ràdio estel amb el programa Tot Sardana. l’accèssit del premi popular ha estat per a Ginesta fl orida, del mestre Jordi león, i l’accès- Josep Coll en el moment de rebre el Premi Popular. Estrena de «Rebombori», de Jordi Paulí. sit del premi de la Crítica ha recaigut en la sardana Aniversari daurat, del sant Jordi-Ciutat de Barcelona van in- què es presenten les diverses capaci- des que hi va haver. D’aquesta manera compositor marcel artiaga. terpretar les deu fi nalistes. aquestes tats sonores de la cobla, amb melodia es demostra que el concurs de la sar- la sardana de Josep Coll és un en- obres es van triar segons les votacions de sardana, però també d’òpera, com dana de l’any aixeca una important càrrec de l’agrupació sardanista de dels oients de les 33 emissores de ràdio Turandot, i experimentacions sonores expectació i entusiasme dins del món ripoll per homenatjar els dinou po- que van retransmetre les eliminatòri- dissonants. l’obra es va estrenar sota del sardanisme, ja que incentiva els bles del ripollès, una comarca amb es. a la mitja part de cadascuna de les la direcció del mateix Jordi paulí, que músics a compondre noves peces, es- forta tradició sardanista. en paraules dues sessions, els assistents van poder va rebre l’acceptació del públic assis- timula els joves compositors i ha de del mateix Coll, és una sardana «fes- votar aquella peça que més els havia tent a les dues sessions. servir per assegurar la presència de tiva, amb un cant emotiu als llargs a agradat. també es va poder fruir de l’estre- la sardana dins de la societat cultural càrrec de la tenora, seguit de l’estruc- la segona part va comptar amb na de la sardana Per això t’ho dic, del catalana. a més, la peça guanyado- tura clàssica de trompetes i fi scorns l’estrena de l’espectacle Rebombori, mestre enric ortí, dedicada al locutor ra i el seu autor passen a ser objecte per al salt». Cal remarcar que el jove creat i dirigit per Jordi paulí. aquesta de Catalunya ràdio martí trilla, amb d’una atenció preferent per part de compositor acostuma a crear només composició la van interpretar les du- motiu de la seva jubilació. per aquesta totes les cobles i entitats sardanistes una o dues sardanes cada any, però la es cobles (marinada i sant Jordi-Ciu- raó el conegut periodista del món del al llarg de l’any següent, i se’n progra- seva productivitat és fructífera, ja que tat de Barcelona), juntament amb la motor va assistir a la fi nal. men en nombroses ballades, aplecs i va guanyar el premi de la sardana de Banda de música mestre montserrat, aquesta fi nal, com ja va passar l’any concursos. l’any 2008 amb Al mestre Puigferrer el Grup Factoria de Bordó, integrat passat a perpinyà, va oferir dues ses- l’organització de la fi nal va comp- i enguany repeteix títol. per grallers i sacaires, i l’artista núria sions amb la sala del teatre-auditori tar amb la participació activa de l’esdeveniment va oferir una pri- Feliu com a rapsoda. És un espectacle de Granollers plena a vessar. això és a l’agrupació sardanista de Granollers mera part en què les cobles marinada i musical i visual amb uns 80 músics, en causa de l’allau de sol·licitud d’entra- i l’ajuntament d’aquesta vila.

Figueres celebra el centenari del Col·legi La Salle Francesc A. Picas Centenars de famílies catalanes desitgen que Figueres els seus fi lls siguin educats i instruïts en escoles i que esdevinguin uns joves aptes per ser en el Figueres va celebrar recentment el centenari dia de demà uns ciutadans perfectes i uns pares del Col·legi la salle amb grans festivitats. amb i mares de família conscients i responsables dels l’assistència d’autoritats, familiars i exalumnes, seus deures. es va presentar el llibre Cent anys de La Salle de el cristianisme és font de cultura i de progrés. Figueres. Història, celebració i testimoni. Com seria europa si no haguessin vingut, fa el Col·legi la salle va recordar el seu fun- dos mil anys, els deixebles de Jesús a predicar dador, sant Joan Baptista de la salle, gran l’evangeli, fonament de pau i de convivència pedagog que el 1694 va estimular la tasca de humana? Com viuen les races i pobles de dife- l’ensenyament de la infància a europa i arreu rents continents que no han sentit a parlar mai del món. a les regions on no havia arribat en- de Jesucrist? així fóra europa, avui. la civilitza- 25 anys de sacerdoci cara la rosada del cristianisme, els germans de ció europea és fi lla del cristianisme. la salle, com tantes altres institucions religioses una nova plaga, actualment, intenta, però, de Mn. Guillem Brossa dedicades a l’ensenyament, hi van portar la trossejar els alts valors de la tradició cristiana. Anna Torrelles / Barcelona cultura i el pa del cos i de l’esperit. a mesura que creix l’ateisme i el relativisme, empreses multinacionals exploten moltes ve- i les nacions s’obliden de Jesucrist, creix la recentment, a la parròquia de sant Jeroni a gades a l’àfrica el treball i la suor dels africans. corrupció, l’estafa, la crisi, la desfeta de les montbau (Barcelona), tots els seus feligresos vam els Germans de la salle, de forma generosa, famílies, les drogues i el vici. Davant d’una celebrar els 25 anys de sacerdoci del prevere mn. sense ànim de lucre i amb germanor cristiana, humanitat atea i desorientada, les escoles Guillem Brossa amb una eucaristia. Hi va prendre ajuden a formar amb dignitat humana la vida cristianes són avui una esperança per recobrar part la Coral sant Jeroni. Després de la missa, ens vam agrícola i comercial de molts pobles africans. el progrés moral i la prosperitat material i aplegar al casal parroquial per compartir un refrigeri. aquest és el valor del cristianisme. espiritual dels pobles. enhorabona, mn. Guillem!

Catalunya Cristiana posa a disposició dels seus lectors aquest espai, on es publicaran articles i cròniques referents a la vida eclesial de pobles, parròquies, comunitats, grups, etc. els textos no han de superar les trenta línies mecanografi ades i hi ha de constar nom, cognoms, adreça i telèfon. podeu enviar-los a: [email protected]. Catalunya Cristiana es reserva el dret de publicar els que consideri oportuns. 17 Veu dels pastors 26 juny 2011

Paraula i vida

Lluís Martínez Sistach Eucaristia i solidaritat Cardenal, arquebisbe de Barcelona

La festa de Corpus Christi, tan arrelada en la nostra ons dignes; un bon nombre de petites empreses es el servei de l’amor». I en la seva exhortació apos- tradició religiosa, és la festa de dos amors: l’amor veuen obligades a tancar; l’habitatge és una gran tòlica sobre l’Eucaristia fa aquesta afirmació, que a Jesucrist, realment present en el sagrament de preocupació per a moltes famílies que es veuen en em sembla ben oportuna en aquesta jornada de l‘eucaristia, i l’amor als germans que són com un al- la situació de perdre’l; les persones immigrades són Càritas: «Els cristians han procurat des del comença- tre Crist. Les dues dimensions d’aquesta festa no es les que pateixen sovint d’una manera més dura les ment compartir els seus béns i ajudar els pobres. La poden separar. A l’Església, des dels primers segles, conseqüències de la crisi actual. col·lecta en les assemblees litúrgiques no sols ens ho hi ha una tradició molt arrelada de vincular visi- El lema de l’actual campanya del Dia de la Caritat és recorda expressament, sinó que la seva necessitat blement la celebració de l’eucaristia amb la caritat una invitació a donar una resposta generosa, segons és també molt actual. Les institucions eclesials de be- fraterna. les possibilitat de cadascú. «Les coses importants neficència, en particular Càritas en els seus diversos Per això, té un sentit profund que en la festa de es fan de cor», ens diu Càritas, tot invitant-nos al àmbits, desenvolupen el servei preciós d’ajudar les Corpus Christi celebrem el dia dedicat a la caritat, i compromís social. El compromís neix d’una opció persones necessitades, sobretot les més pobres.» sobretot a Càritas, la institució de l’Església que té de vida que ens fa estar presents en la realitat que Per això, en aquest dia no dubto a demanar l’ajut la missió de portar a terme el servei de l’ajuda a les ens toca viure, amb la consciència oberta al món i econòmic a favor de la nostra Càritas, que en persones més necessitades. a les persones que el formen. I aquest tarannà és el aquests moments de crisi econòmica viu intensament Càritas diocesana ha centrat les campanyes dels que mou les persones que treballen a Càritas, amb la solidaritat efectiva amb els més necessitats. Desit- darrers anys en el lema «Una societat amb valors gestos senzills i pràctics per posar-se al servei de les jo donar les gràcies als treballadors i als nombrosos és una societat amb futur». I el valor principal que persones en situacions difícils a fi que puguin recu- voluntaris de Càritas que s’esforcen a donar resposta aquesta institució tan estimada ens invita a pro- perar la seva autonomia personal. a les persones, cada vegada més nombroses, que ens moure és el de la solidaritat. Corpus ens invita a fer En aquest Dia de la Caritat voldria recordar que la demanen ajuda. Felicito les parròquies de la nostra real la solidaritat. No ens podem creuar de braços caritat no s’oposa a la justícia, sinó que és l’expres- diòcesi que mantenen o creen iniciatives per respon- davant el fet que s’imposa: que la desigualtat social sió de l’amor veritable. Ho diu Benet XVI en la seva dre les creixents necessitats d’aquesta hora de moltes va creixent. En som cada dia més conscients perquè primera encíclica: «L’amor —cáritas— sempre serà persones, donant així un testimoni de veritable sentit en veiem les conseqüències: trobar una feina costa necessari, fins i tot en la societat més justa. No hi ha social. I felicito també totes les institucions i persones molt, i encara més una feina estable i en condici- ordre estatal, per just que sigui, que faci superflu que ajuden els pobres i necessitats. Als quatre vents

Jaume Pujol Balcells La festa de l’amor Arquebisbe de Tarragona i Primat

Com a terme i continuació del temps pasqual, o inclinava el cap al seu pas. «Agenollar-se davant bo siguin cada vegada més els pobles que honren l’Església ens proposa celebrar tres grans festes: la l’eucaristia és una professió de llibertat» —ha dit d’aquesta manera Jesús sagramentat. Santíssima Trinitat, el Corpus Christi i el Sagrat Cor Benet XVI—; «qui s’inclina davant Jesús no pot ni Però Jesús vol ser honrat sobretot en els altres, de Jesús. Avui vull ocupar-me del Corpus, festa eu- ha de prostrar-se davant cap poder terrenal per fort particularment en els pobres. Fidel a aquest desig, carística que recorda la del Dijous Sant, però no en que sigui. Els cristians només ens agenollem davant l’Església celebra aquest dia el precepte de la caritat el context de la Passió, sinó en el de la Resurrecció. Déu.» Sant Joan Maria Vianney convidava els seus i gira els ulls als més necessitats. És el dia de Càritas, Sobretot als pobles, però també a les ciutats, la parroquians: «Veniu a la comunió […]. És veritat la gran iniciativa eclesial que es bolca en tot el món seva celebració va unida a les processons. És com si que no en sou dignes, però la necessiteu.» Són pa- en ajuda dels famolencs, de les persones sense sos- la magnitud d’aquest misteri d’amor de Jesús per raules que conserven tota la seva actualitat perquè tre i sense feina. les persones desbordés els murs de les esglésies i es Crist és el mateix ahir, avui i sempre. Ell ens convida A les nostres ciutats la funció de Càritas, més encara fes present als carrers per acompanyar les persones a la seva taula, com aquell rei de la paràbola. I en en temps de crisi, es revela com a insubstituïble. en els seus afanys quotidians: els pares de família, la diada de Corpus sembla que no en té prou amb A la seva ombra neixen iniciatives magnífiques. els estudiants, els ancians i malalts, els qui busquen obrir les portes i enviar els seus delegats que tru- Una de les últimes, a Tarragona, ha estat la posa- un sentit a la vida, als pobres… És el Senyor que no quin a la gent, sinó que surt ell mateix als nostres da en marxa d’un àmbit anomenat «Cafè i caliu», passa de llarg, sinó que vol fer camí amb nosaltres, carrers santificant-los amb la seva presència. que acull durant el matí desenes de persones que com quan, ressuscitat, es dirigia a Emmaús. Veig amb molt de goig com, després d’un període acudeixen a gaudir d’un esmorzar complet i de la Recordo de la meva infància, com al poble —en convuls, es recuperen aquestes manifestacions de companyia i ajuda de voluntaris que els mostren la molts pobles— es feien altars als carrers, es cobria pietat popular que són les processons amb el Santís- seva solidaritat no amb paraules, sinó amb fets. el recorregut de flors i el Senyor en la custòdia sim. En alguns pobles de la nostra arxidiòcesi tenen Corpus Christi és la gran festa de la caritat ben en- avançava solemne pels carrers i la gent s’agenollava una gran tradició i s’engalanen els carrers. Tant de tesa, la festa de l’amor.

La Bona Notícia també a internet www.catalunyacristiana.cat

I ara entra a la nova pàgina web de Catalunya Cristiana i consulta la nostra hemeroteca. Hi trobaràs trenta anys de premsa religiosa.

Catalunya Cristiana col·labora amb www.flama.info 18 26 juny 2011 Litúrgia

Calendari de la setmana Comentari de la Paraula Lectures de la missa, santoral i altres celebracions Josep Rius-Camps Teòleg i biblista (Cicle litúrgic A; ferial I) Temps de durant L’any (Salteri: setmana 1) El pa que ens dóna Jesús 4,6-8.17-18 / Mateu 16,13-19 és molt superior al mannà JUNY ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Cir, b.; Santes, Maria. Llegim avui el final de l’homilia pronunciada per Jesús a la sina- goga de Cafarnaüm un sàbat (Jn 6,41-59). Després que hagués 26. Diumenge 30. Dijous donat de menjar a cinc mil homes adults en el desert i hagués El Cos i la Sang de Crist (S), Blanc. Fèria, Verd. Lectures: Gènesi 22,1-19 fet recollir dotze cistelles de sobralles per a tot el poble d’Israel, Lectures: Deuteronomi 8,2-3.14b-16a / Salm 114 / Mateu 9,1-8. O bé: Sants Joan estableix un clar contrast entre «el pa del cel, el mannà», / Salm 147 / 1 Corintis 10,16-17 / Joan Protomàrtirs de l’Església de Roma que menjaren els pares d’Israel al desert i «el pa viu que ha baixat 6,51-58 (ML), Vermell. del cel» que Jesús ofereix als creients: els israelites menjaren el ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Pelai, mannà, però moriren; el creient que «mengi d’aquest pa viurà ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Marçal mr.; Joan i Pau, mr.; David, ermità; per sempre». Per participar en el mannà bastava formar part de Llemotges, b.; Santes, Emiliana, Santes, Perseveranda, vg.; beata Mag- d’una de les dotze tribus; el pa, en canvi, que dóna Jesús és un vg. dalena Fontaine, vg. i mr. do de si mateix que ofereix a tots aquells que li donin la seva adhesió personal: «El pa que jo donaré és la meva carn per a 27. Dilluns JUliol la vida del món.» Com que els jueus es posaren a discutir aca- Fèria, Verd. Lectures: Gènesi 18,16-33 loradament: «Com pot aquest la carn donar-nos per menjar?» (en cursiva els matisos del còdex Beza), Jesús els assegura que / Salm 102 / Mateu 8,18-22. O bé: Sant 1. Divendres «si no preneu la carn del Fill de l’home», una velada al·lusió a Ciril d’Alexandria (ML), Blanc. Sagrat Cor de Jesús (S), Blanc. Lectures: l’Eucaristia («Preneu, mengeu-ne tots, aquest és el meu cos»), ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Ladislau, Deuteronomi 7,6-11 / Salm 102 / 1 Joan «i la seva sang no beveu, no tindreu en vosaltres mateixos la rei; Zoile, mr.; beat Tomàs d’Orvieto, rel. 4,7-16 / Mateu 11,25-30. vida: qui es nodreix de la seva carn i beu la seva sang té vida ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Domicià, definitiva, i jo el ressuscitaré el darrer dia, perquè la meva carn 28. Dimarts ab.; Aaron; Santes, Elionor, mr. veritablement és un aliment» sòlid que nodreix la persona i li Sant Ireneu (MO), Vermell. Lectures: dóna vida. Joan, com qui desenrotlla una espiral, fa donar un Gènesi 19,15.29 / Salm 25 / Mateu 2. Dissabte tomb a la frase, sobretot segons l’afegitó del còdex Beza: «Qui 8,23-27 El Cor Immaculat de Maria (MO), es nodreix de la meva carn i beu la meva sang viu compenetrat ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Pau I, p.; Blanc. Lectures: Gènesi 27,1-5.15-29 / amb mi i jo amb ell, com el Pare està compenetrat amb mi, Argimir, monjo i mr.; Santes, Marcel· Salm 134 / Mateu 9,14-17 també jo amb ell. En veritat us dic, si no preneu el cos del Fill la, mr. ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Procés de l’home com el pa de la vida, no teniu vida en ell.» I rebla el i Martinià, mr.; Bernadí Realino, Joan- clau: «Com m’ha enviat el Pare, que viu, i jo visc gràcies al Pare, 29. Dimecres Francesc Regis i Francesc Gerónimo, mr.; igualment qui em pren, també ell viu gràcies a mi. Aquest és Sant Pere i Sant Pau (S), Vermell. Lec- beats Julià Maunoir i Antoni Baldinucci, el pa que ha baixat del cel, no com menjaren els vostres pares i tures: Fets 12,1-11 / Salm 33 / 2 Timoteu prev. i mr. moriren; qui mengi d’aquest pa viurà per sempre.» Lectures bíbliques Corpus Christi

Lectura primera Dt 8,2-3.14b-16a i la seva paraula corre de pressa, no es detura. R.

T’alimentà amb el mannà, Lectura segona 1Co 10,16-17 que ni tu ni els teus pares no coneixíeu El pa és un de sol. Per això tots nosaltres, Lectura del llibre del Deuteronomi: ni que siguem molts, formem un sol cos Moisès digué al poble: «Recorda’t del camí que el Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians anys per afligir-te, per provar-te, per conèixer els de Corint: sentiments del teu cor i veure si observaries o no els Germans, el calze de la benedicció que nosaltres seus manaments. T’afligí fent-te passar fam, però beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els El pa que nosaltres partim, no és, potser, comunió teus pares no coneixíeu, perquè aprenguessis que amb el cos de Crist? El pa és un de sol. Per això tots l’home no viu només de pa; viu de tota paraula nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, Glòria Monés que surt de la boca de Déu. Recorda’t del Senyor, ja que tots participem del mateix pa. el teu Déu, que et va fer sortir de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses Al·leluia Jn 6,51 i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i Jo sóc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor; t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares Qui menja aquest pa, viurà per sempre. no coneixien.» per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els res- pongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no Salm responsorial 147 Evangeli Jn 6,51-58 podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré Glorifica el Senyor, Jerusalem, La meva carn és un veritable menjar, el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable Sió, canta lloances al teu Déu, i la meva sang és una veritable beguda que assegura les teves portes menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i i beneeix dintre teu els teus fills. Lectura de l’evangeli segons sant Joan: jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc R. Glorifica el Senyor, Jerusalem. En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo sóc el gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. Manté la pau al teu territori per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la No és com el que van menjar els vostres pares. Ells i et sacia amb la flor del blat. meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran Envia ordres a la terra, posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per sempre.» 19 Litúrgia 26 juny 2011

Pere Tena Missa i adoració eucarística Bisbe auxiliar emèrit de Barcelona

Recordar per resituar fer l’exposició solemne del Santíssim per solem- exigeix celebrar i combregar com a «adoradors», nitzar misses, casaments, Te Deums, etc. Era una acostar-nos al sacrifici eucarístic amb el viu sen- En el Sopar, Crist ha donat a l’Església el memo- pràctica incorrecta, que ha quedat abolida. No timent de l’encontre amb el Senyor. Per la seva rial del seu sacrifici, perquè l’Església tingués es pot «fer servir» l’Eucaristia com a element banda, quan adorem el Santíssim Sagrament en sempre a les seves mans la font de la seva vida, i de solemnitat. No tot, però, era incorrecte en actes públics —exposició major o menor, proces- perquè pogués deixar-se incorporar una vegada i el culte eucarístic en aquells anys. Sant Pius X, a sons eucarístiques— o en pregària privada, com una altra en l’ofrena única i definitiva de Crist al començament del segle XX, havia promogut la són les visites al Santíssim, no hem d’oblidar mai Pare per la salvació del món. La missa és, d’aques- participació dels fidels a l’Eucaristia, la comunió que podem fer-ho perquè s’ha celebrat la missa, ta manera, el sacrifici de Crist i el de l’Església, no freqüent, el culte eucarístic fora de la missa. Era i la nostra pregària és una ressonància o una pas com a dos sacrificis paral·lels, sinó que Crist una orientació justa i pedagògica. Posterior- preparació per a la celebració eucarística. Hi ha assumeix en la seva oblació l’adhesió de l’Esglé- ment, l’atenció pastoral i espiritual s’ha centrat adoració eucarística fora de la missa precisament sia. La forma de celebrar el memorial d’aquest gairebé exclusivament en la missa mateixa, i el perquè s’ha celebrat la missa. sacrifici és, per voluntat de Jesús, la d’una pre- culte eucarístic ha restat debilitat. Pau VI es va El Ritual del culte eucarístic fora de la missa (Pau gària d’acció de gràcies en la qual, per la força adonar de seguida d’aquesta limitació, i va fer VI, 1973) és explícit: «Quan els fidels veneren el de l’Esperit Sant i les paraules de Crist sobre el preparar la magnífica instruccióEucharisticum Crist present en el Sagrament, cal que recordin pa i sobre el calze, es constitueixen els aliments mysterium, de l’any 1967, que fou la base del que aquesta presència arrenca del sacrifici i en- sagrats com a Cos i Sang de Crist gloriós. Per això, ritual del culte eucarístic fora de missa. En els camina cap a la comunió sacramental» (n. 79). la missa és alhora sacrifici i banquet pasqual. nostres dies, Benet XVI ha parlat amplament Un cas especial de culte eucarístic són les proces- Només recordar aquesta síntesi ja ens porta a d’aquest tema en l’exhortació Sacramentum sons eucarístiques. D’elles parla també el Ritual: una conclusió, que és la que va donar fa segles el caritatis. «El poble cristià dóna un testimoni públic de fe Concili de Trento quan alguns atacaven el culte i de pietat envers el Santíssim Sagrament en les eucarístic: Crist ens ha donat l’Eucaristia com a Prioritats litúrgiques i espirituals processons, en les quals es porta l’Eucaristia pels aliment, però la realitat de l’Eucaristia —el Crist carrers de manera solemne i amb acompanya- present en la realitat del seu misteri pasqual— La missa i l’adoració eucarística no es poden ment de cants... Entre les processons eucarísti- imposa una actitud d’adoració per part dels qui considerar com a dos elements separats, i menys ques, té un importància i significació peculiar, en ens hi acostem. L’Eucaristia és una realitat divina en contraposició. Quan celebrem l’Eucaristia, cal la vida pastoral de la parròquia o de la comuni- i humana alhora. que tota l’assemblea, celebrants i poble, mantin- tat, la que sol celebrar-se cada any en la solem- A través de la història de l’Església hi ha hagut guin una actitud d’adoració profunda. L’adora- nitat del Cos i de la Sang de Crist...» (n. 101.102). temps en els quals l’adoració eucarística ha sem- ció eucarística no és una pràctica que «comença» També les processons convé que es facin després blat que era la culminació del tracte amb l’Eu- quan ha acabat la missa, o es fa independent- de la missa, i que el seu desenvolupament porti caristia. Encara en els anys anteriors al Concili ment de la missa. La veritat de la participació a l’adoració de Crist, i al desig de la comunió. Vaticà II hi havia en alguns llocs la pràctica de

JUliol El sant de la setmana Per Eduard Brufau 2 Sant Bernadí Realino

✓ Nascut a prop de Mòdena l’any 1530 ✓ Jesuïta, fundador d’un col·legi a Lecce, sud d’Itàlia ✓ Sempre al costat dels pobres i els malalts ✓ Va morir l’any 1616 ✓ Canonitzat l’any 1947 per Pius XII

En ple Renaixement i dins d’una família noble del nord d’Itàlia, neix Bernadí Realino. Va estu- diar medicina, filosofia i lleis a la prestigiosa universitat de Bolonya. Una vegada llicenciat va entrar a la carrera judicial al servei de diverses ciutats fins que va passar a treballar pel virrei de Nàpols, ciutat on va entrar en contacte amb els jesuïtes. Va ser precisament en un recés que va fer amb la Companyia de Jesús que va descobrir la seva crida religiosa. Com a conse- qüència va abandonar la carrera judicial i l’any 1564 va entrar als jesuïtes. Així que va ser ordenat el van enviar a Lecce, al sud d’Itàlia, on va fundar un col·legi de la Companyia, que en poc temps s’omple d’alumnes. Ben aviat es va guanyar l’estimació de tota la ciutat pel seu bon caràcter, per les prèdiques que feia i per la dedicació als pobres i als malalts. L’admiració que els habitants de Lecce sentien per sant Bernadí Realino era tanta que quan la Companyia el va voler destinar a un altre lloc, la ciutat s’hi va oposar frontalment i el sant s’hi va haver de quedar. Després de més de quaranta anys de servei a la ciutat el sant jesuïta va morir enmig del fervor del poble i en olor de santedat. 20 / 21 26 juny 2011 L’exposició «Joan Maragall: tres amors i tres arts» es podrà visitar al monestir de les Avellanes durant el mes de juliol Goretti Pomé, l’artista dels paisatges interiors

Samuel Gutiérrez Art que neix del silenci, de la sole- Cant espiritual, dat, del desert... Art que brolla, en definitiva, del cor mateix d’una dona de Goretti Pomé que en els últims deu anys ha fet un camí d’aprofundiment cap a l’interior. Des de la Teva pau en mi et miro, Només des d’aquesta perspectiva es pot meravella de món per obrir els ulls... entendre la nova proposta artística de Valor de l’encís que em confon i repta Goretti Pomé (La Pobla de Segur, 1968), en cada finitud que em veig al cos... pintora i poeta que exposa actualment a l’Espai Von Balthasar de Barcelona la Batec de vida en el més profund, mostra Joan Maragall: tres amors i tres «Cant cada rostre del Teu infinit... arts. És aquest un projecte integral, de espiritual.» Que em transcendeix en cada instant de plor, pintura, poesia i música, amb motiu del per alçar els ulls al cel i sentir el sol... centenari de la mort del poeta català. L’exposició, com ha explicat la mateixa autora, neix «d’un encontre entre per- Espai de llibertat i de gran pau, sones que es descobreixen en comunió mar immens en l’horitzó que s’estira... d’esperit, en sintonia fonda amb l’art i Déu meu el Teu alè és serenor, la manera de viure’l, d’expressar-lo i de que m’arriba a glops de llum i foscor... sentir-lo». El resultat ha estat una sèrie de pintures sobre poemes de Maragall, Visc instants congelats en el meu cor, que al mateix temps han estat musicats que em moren al món i a tot sentiment... pel cantautor Toni Torrelles i evocats Visc instants que potser ja són la mort, poèticament per la mateixa autora dels del meu jo en la teva eternitat... quadres, que signa les seves obres amb el nom de Goretty. No entenc doncs quin és el sentit de viure, Després d’una llarga aturada en la ni comprenc el temps ni cap mesura... seva producció artística, de dedicar Ni sé per què m’ha situat aquí, temps a l’autoconeixement i a la con- vivint en l’ombra de la teva Llum...??? templació, Goretti Pomé ha tornat a plasmar la seva creativitat en quadres Efímer cos de la meva ment troba, i paraules que evoquen, sobretot, pai- satges interiors. «Vaig començar, durant en un món immens i tan diferent... la meva joventut, pintant paisatges ex- Amor a l’ésser i a la seva terra, teriors, especialment del meu estimat que viu en el dol de tant sofriment... Pallars —reconeix l’artista—, i he acabat artístics —assegura— aporta una força ment interior i de recerca espiritual, plasmant paisatges interiors, que és tot més intensa, directa i contundent al mis- ha tingut molt a veure l’amistat amb Res no entenc de l’univers paral·lel, aquest món de connexió amb un ma- satge.» Pomé vol oferir a l’espectador el germà marista Toni Torrelles. Va ser si en el brogit s’apaga cada clam... teix i amb el transcendent, tot aquest un espai de contemplació per posar-se ell mateix qui l’estiu passat, amb motiu D’un viure aquí amb esperança i gran fe, entramat espiritual que tenim tots els a l’escolta i deixar-se interpel·lar pel del centenari de la presència marista al d’existir confiats en fer-Te a prop. éssers humans, encara que no tothom quadre. «L’art no s’ha d’entendre —as- monestir de les Avellanes, li va proposar ho arribi a descobrir.» segura amb convicció la pintora—, s’ha de pintar un Crist ressuscitat. L’artista del Més enllà de cada estelada sé, Goretti Pomé entén l’art com el pro- de sentir. No es pot fer només des de la Pallars va entendre que havia arribat el que la teva brisa em porta al Teu lloc... cés a través del qual es «rescata un sen- raó, sinó des del sentiment, des del cor.» moment de tornar a plasmar físicament Amb cada tast que tu em permets, timent i es treu fora del món interior». I En aquest sentit es considera encara una els sentiments i les emocions que en el en la bellesa del Teu univers... afegeix: «L’art ha d’evocar profunditat, artista en recerca, que integra també seu camí personal l’havien portat també sense dicotomies en el seu procés creatiu a un nou renaixement. En un clima de ha de tenir un missatge, ha d’apropar Tancar els ulls al trepitjar més humà, mirades i sentiments.» Més enllà de les diversos camps del coneixement, com pregària i contemplació, en el marc idíl· i arribar a alçar un vol només per a Tu... etiquetes i les classificacions, l’artista ara la filosofia o la psicologia. lic d’un monestir amb vuit segles d’histò- s’expressa amb tècniques i estils artís- ria, s’iniciava aleshores una aventura ar- Tancar els ulls a qualsevol dubte i por, tics ben diversos, l’art figuratiu amb Obertura al transcendent tística, integral, oberta al transcendent i i obrir-los a la vida i a l’amor. l’art abstracte, la pintura amb la poe- als altres, que ha fructificat recentment sia, el volum, la textura… «Una mirada En la represa creativa de Goretti amb el projecte que des de l’Espai Von En tu, al Teu cor, Senyor... polièdrica des de diversos llenguatges Pomé, després de deu anys de recolli- Balthasar li ha fet redescobrir el món poètic de Joan Maragall. Joan Maragall: tres amors i tres arts Un dels trets artístics més genuïns de és una exposició singular, amarada d’es- Goretti Pomé, que ha mantingut amb piritualitat, on les pintures sembla que fidelitat al llarg de tota la seva trajectò- alcin la veu i els poemes que dibuixin ria, és la rellevància que dóna als colors mons interiors. «Les opcions icòniques atípics i a les textures. Colors i textures —afirmen els impulsors de la mostra a han esdevingut la seva particular deno- l’Espai Von Balthasar— evoquen pregà- minació d’origen. «Els colors —afirma ria en cada obra. Cada poema ha estat l’artista— evoquen fonamentalment cantat i escoltat durant tot el procés de les pintures al fresc de Miquel Àngel a creació de cada quadre reiteradament la Capella Sixtina, ja que són colors en com si es tractés d’un mantra o del rés pigments naturals, fabricant la pintu- del Rosari, en posició d’interiorització i ra sobre el mateix quadre, evocant els «Nodreix recolliment, en un espai clar obscur, on frescos». A través de la textura i del vo- la llum tènue només il·lumina l’obra.» l’amor.» lum, Pomé cerca «la idea de mur, com Reportatge L’exposició «Joan Maragall: tres amors i tres arts» es podrà visitar al monestir de les Avellanes durant el mes de juliol Goretti Pomé, l’artista dels paisatges interiors

Cant espiritual, Goretty: una de Goretti Pomé intenció i uns Des de la Teva pau en mi et miro, meravella de món per obrir els ulls... efectes Valor de l’encís que em confon i repta Toni Torrelles en cada finitud que em veig al cos... Germà marista i cantautor

Batec de vida en el més profund, Goretty pinta; Goretty escriu; cada rostre del Teu infinit... Goretty fa fotos; Goretty ense- Que em transcendeix en cada instant de plor, nya sensibilitat artística; Goretty per alçar els ulls al cel i sentir el sol... empeny somnis propis i d’altres persones; Goretty conrea amis- Espai de llibertat i de gran pau, tats i passions. L’he coneguda mar immens en l’horitzó que s’estira... desenvolupant tot això i més. Déu meu el Teu alè és serenor, Pintar, escriure, fer fotos, ense- que m’arriba a glops de llum i foscor... nyar, empènyer somnis, conrear amistats... I sempre, amb Jesús de Natzaret de fons. Ens vam trobar Visc instants congelats en el meu cor, amb una primera intenció, la de que em moren al món i a tot sentiment... recrear pictòricament la resur- Visc instants que potser ja són la mort, recció per al monestir de Santa del meu jo en la teva eternitat... Maria de Bellpuig de les Avella- nes. D’aquella primera trobada No entenc doncs quin és el sentit de viure, en va néixer un rostre de Crist ni comprenc el temps ni cap mesura... que va presidir la celebració dels Ni sé per què m’ha situat aquí, 100 anys dels maristes al mones- vivint en l’ombra de la teva Llum...??? tir. De les intencions comparti- es podrà veure al monestir de les Ave- des, als efectes en la coneixença Efímer cos de la meva ment troba, llanes (Os de Balaguer), destaquen uns mútua, la mútua confiança i el en un món immens i tan diferent... quadres que, tots ells, són rodons. No és treball artístic compartit. He Amor a l’ésser i a la seva terra, la primera vegada que Pomé aposta per pogut conèixer la seva poesia que viu en el dol de tant sofriment... aquestes formes. «El cercle és perfecció i l’he pogut musicar. He estat —afirma—, és Déu, és el món, és l’uni- testimoni de la creació dels seus darrers quadres en el format Res no entenc de l’univers paral·lel, vers...» En una digressió filosòfica que rodó a partir d’una selecció de si en el brogit s’apaga cada clam... podria no tenir fi, l’artista evoca també la mirada que el cercle ens adreça cap poemes de Joan Maragall. Un D’un viure aquí amb esperança i gran fe, a l’horitzó, cap a l’infinit: «En el cercle privilegi. Trobo que l’opció del d’existir confiats en fer-Te a prop. no hi ha amunt, avall, esquerra, dreta... format pictòric respecta perfec- Potser hi ha més, cap endins. Seran pous tament el llenguatge poètic. La Més enllà de cada estelada sé, a infinits expressius, finestres d’un vai- poesia no té límits, no té marges, que la teva brisa em porta al Teu lloc... si cada quadre s’arrenqués d’una paret als orígens de la creació artística. Tant xell que va cap a l’horitzó sense voler-hi no té cantonades. Resta sempre Amb cada tast que tu em permets, de pedra d’una cova de la prehistòria». és així que fins i tot acostuma sovint arribar mai dels mais.» D’alguna mane- oberta, sempre dinàmica. L’acos- en la bellesa del Teu univers... Apassionada per la geologia i la natura, a pintar amb les mans. És el seu espai ra també, amb aquests cercles Pomé ha tament al llenguatge poètic l’artista del Pallars vol expressar la na- de llibertat i d’expressió del seu món volgut descriure visualment l’abraçada permet aquesta mirada des de Tancar els ulls al trepitjar més humà, tura, ja sigui exterior o interior, creant interior. que la poesia de Maragall ofereix a tot «finestres» rodones, finestres i arribar a alçar un vol només per a Tu... així obres que, «per la sensació de sortir aquell que s’hi atansa. naturals, orgàniques. Goretty ha Tancar els ulls a qualsevol dubte i por, de la tela», semblen fins i tot escultures. Quadres rodons En la nova etapa que ara ha encetat, la permès obrir finestres: algunes i obrir-los a la vida i a l’amor. D’alguna manera, en els seus quadres, pintora i poeta del Pallars, que és també les omple amb la seva selecció Goretti Pomé aposta deliberadament A la mostra que fins al 30 de juny es coordinadora del Batxillerat artístic de d’imatges; altres les deixa més En tu, al Teu cor, Senyor... per apropar l’espectador a la pintura pot visitar a l’Espai Von Balthasar (Villar- les Escolàpies-Llúria, se sent més lliure disponibles a la interpretació de rupestre, com a petit i humil homenatge roel, 81), i que durant tot el mes de juliol que mai. Si en un altre moment de la cadascú. Més enllà de les formes, seva vida, era ella mateixa qui anava les superfícies, les textures o les davant de les obres, qui conduïa el pro- iconografies, hi vull descobrir cés creatiu, ara és un impuls interior, un intencions i efectes. Els murs alè que l’empeny en l’activitat creativa. d’on pengen i penjaran aquestes «M’agrada pensar que és l’Esperit Sant obres resten perforats, accessi- qui ho inspira tot», afirma. Els seus qua- bles. Es pot anar més enllà de la dres i els seus poemes esdevenen així realitat gràcies a la realitat pic- finestres obertes cap a la transcendència, tòrica. La col·laboració en la seva espais de trobada i interpel·lació, així recerca espiritual pel camí del com una invitació fervent a aquell ma- Maragall més cristià, m’ha permès teix recolliment i pregària a partir dels entrar, jo també, en els llenguat- quals han estat creats. ges compartits, les accions creati- ves comunitàries, la comunicació generosa i agraïda. Com he dit «Lo diví en Més informació: abans, tot un privilegi. dijous sant.» www.gorettipome.wordpress.com. 22 26 juny 2011 Església a Catalunya

Barcelona «Hem de remuntar la persona» Càritas de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa va atendre 56.789 persones l’any 2010

Carme Munté L’any 2010, Càritas diocesana de Barcelona Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Fotos: Agustí Codinach Terrassa va atendre fins a 56.789 per- sones, un 65% de les quals es troba a El dinar ja és a taula. El menú d’avui l’atur; i un 72% viu de lloguer o fins són albergínies farcides i, de postres, i tot de relloguer (32%). D’aquí que arròs amb llet. S’asseuen per compartir les ajudes econòmiques que ofereix un àpat que l’han fet entre tots, i que Càritas diocesana de Barcelona, Sant potser per això també el troben més Feliu de Llobregat i Terrassa es destinin bo. És un dels moments més bonics del en un 61% a temes d’habitatge i en un dia, perquè compartir taula és també 19% a aliments. compartir neguits, experiències, pro- Tota l’acció que du a terme Càritas blemes i desitjos comuns, i perquè no seria possible sense el voluntariat i segurament aquest que menjaran deu sense un pressupost econòmic provi- ser l’àpat més complet del dia. nent en la seva majoria de fonts pri- Els qui s’asseuen a taula són la vades. Els ingressos gestionats durant família de l’espai Baobab de Càritas l’any 2010 van ser de 23 milions d’euros: diocesana de Barcelona, un espai situat un 73% provinents de particulars; un al barri del Carmel que, més enllà de 16%, d’entitats com “la Caixa”; un 7% les activitats que organitza, vol ser per de la Generalitat de Catalunya, i un 4%, damunt de tot un lloc d’acollida; un dels ajuntaments. lloc on aixoplugar totes les necessitats A l’espai Baobab usuaris i treballa- i les il·lusions dels seus usuaris. «Un dores familiars ja seuen al voltant de espai on hem de remuntar la persona», la taula a punt de començar a dinar. afegeixen la Pepi i la Pilar, les dues L’Erika, d’Hondures, fa només 9 mesos treballadores familiars que treballen que ha arribat a Catalunya per comen- a Baobab. çar una nova vida; l’Alejandro fa 4 El diumenge 26 de juny, festivitat anys i mig que va arribar procedent de Corpus Christi, l’Església celebra el de Bolívia, però fa cinc mesos que no Dia de la Caritat i arreu de les esglésies té feina i necessita l’ajuda de Càritas es fan col·lectes a favor de Càritas. En per poder pagar el lloguer i per po- temps de crisi els pobres cada cop són der menjar, ja que viu amb la seva més pobres, però els que no ho eren en dona i la seva filla en una habitació l’època de bonança ara es troben que rellogada. per primera vegada han de recórrer a A la taula també hi seu el Luis, que entitats com Càritas per tal de buscar fa 4 anys que va arribar procedent de feina, o simplement per tal de poder Xile i que ara es troba a l’atur des de menjar o poder-se pagar el lloguer. fa un any. I també hi seu la Guadalupe, Mentre preparen el farcit de les que als seus 45 anys acaba d’arribar a albergínies, afegeixen el formatge Barcelona procedent d’Hondures. Fa ratllat i esperen que el plat es vagi només vuit mesos que és aquí, però gratinant al forn, l’Erika, el Luis, la ja s’ha trobat amb totes les dificultats Guadalupe o l’Alejandro ens expliquen de tirar endavant sola amb la seva filla les seves vivències. Tots ells són im- de 12 anys, l’única dels seus 5 fills que migrants procedents de Sud-amèrica té com a objectiu adquirir al llarg d’un s’ha endut cap a aquesta nova vida. que han vingut a Baobab per tal de mes i mig les habilitats socials bàsiques «Cal tenir en compte Gràcies a Càritas reben menjar, diners participar en un mòdul de cuina que i competències professionals mínimes per pagar els 300 euros d’una habitació els faci més fàcil trobar una feina, pe- per al correcte funcionament en una que les persones que rellogada i pot seguir aquest mòdul rò s’han sentit que Baobab és també feina concreta. de cuina per tal de trobar una feina un espai on poder fer la bugada, on «El projecte Baobab va adaptant-se nosaltres atenem no estable. poder xerrar una estona sense rebre a les necessitats de cada moment», tenen papers i que, Un fet tan aparentment anodí com coaccions, on atendre la higiene dels afirma la seva responsable, la treba- seure al voltant d’una taula esdevé en seus fills i la seva… lladora social Dolors Arbonès. I així, si per tant, no poden aquest projecte de Càritas una gran El Centre Baobab va néixer l’any en un primer moment només era espai accedir a cursos més fita per tal d’ajudar les persones a 2004 amb l’objectiu d’oferir una d’acollida, al llarg dels anys es va veure remuntar en una vida plena d’incerte- primera acollida als immigrants que la necessitat d’organitzar mòduls de reglamentats» ses però també de possibilitats. Es fa arriben a Catalunya i que no conei- formació per treballar en el servei realitat una vegada més que Càritas xen ni la llengua, ni els costums ni les domèstic: cuina i/o cuidador. no es limita a lliurar aliments, o diners pautes socials. Sota aquest paraigua «Cal tenir en compte que les per- «Un fet tan per pagar el lloguer, i tampoc no es ben ampli, aquest projecte de Càritas sones que nosaltres atenem no tenen limita a oferir cursos de formació, sinó diocesana de Barcelona atén de forma papers i que, per tant, no poden acce- aparentment anodí que ofereix oportunitats a les persones sistematitzada totes les necessitats de dir a cursos més reglamentats», explica com seure al voltant que havien perdut tota esperança i les persones que hi arriben a través Arbonès, que també afegeix que així omple de vida i alegria els moments dels dos mòduls que ofereix. com al començament els usuaris eren d’una taula esdevé de tristesa i solitud. El primer mòdul té com a objectiu immigrants que tot just acabaven d’ar- una gran fita per tal L’acollida és la raó de ser de Càritas, i ajudar a adquirir uns mínims coneixe- ribar a Catalunya, ara el perfil ha anat per això durant l’any 2010, amb motiu ments de la societat receptora: conèi- canviant i són persones que després d’ajudar les persones de l’increment de necessitats, s’han xer la xarxa de transports públics de d’anys aquí són a l’atur com a conse- a remuntar» obert 33 nous punts d’atenció del pro- Barcelona i l’àrea metropolitana; en- qüència de la crisi econòmica. grama d’Acollida i Acompanyament, tendre el funcionament dels permisos Unes 22 persones passen setmanal- fins a arribar als 180 actuals. «L’objectiu de treball i de residència; comprendre ment pel projecte Baobab, i al llarg de és que la persona se senti a gust, se la precarietat i eventualitat en el mer- tot l’any 2010 van ser 160. Les seves senti escoltada i estimada, perquè és cat laboral i ser conscients dels drets i vides són només una radiografia a pe- així com és capaç de descobrir i posar dels deures. tita escala de la realitat de la pobresa en joc totes les seves potencialitats», El segon mòdul és el de formació i a casa nostra. expressa Dolors Arbonès. 23 Església a Catalunya 26 juny 2011

Tarragona Creix la pobresa entre la població autòctona Càritas de Tarragona va atendre gairebé 80.000 persones al llarg del 2010

Joan Boronat han passat 1.385 beneficiaris. Dins del Tarragona programa d’Acollida els menjadors so- cials ubicats a Montblanc i a Reus han La hipoteca, la finalització del subsi- donat atenció a 418 persones.

Joan Boronat di per l’atur i la llarga situació de crisi Pel que fa al programa de Persones generalitzada, que produeix la manca Sense Sostre, la Casa d’Acollida Sant d’ocupació, són alguns dels trets que Auguri va atendre 777 persones i la han provocat que l’acció de Càritas di- Casa Carmen de la Fundació Bonanit ocesana de Tarragona s’hagi multiplicat 208, majoritàriament homes d’entre 40 considerablement si ens atenem a les i 49 anys; d’altra banda en el programa xifres que es desprenen de la Memòria de Migració, les Càritas parroquials han anual 2010. derivat al Servei Diocesà de Migració un El perfil habitual de les persones total de 2.913 persones. Altres progra- assistides, majoritàriament gent immi- mes com Drogodependències, Infància i grada, ara ha donat pas a un col·lectiu Joventut o Gent Gran han desenvolupat de pobres que podríem qualificar de també una bona labor. «nouvinguts», per les causes abans En definitiva, tal com va subratllar el exposades; persones en atur, famílies director de Càritas diocesana, Francesc joves i, sobretot, autòctons. Roig, «mai acabarem de resoldre els El director de Càritas a Tarragona, dèficits de la nostra societat, però al- Francesc Roig, no podia ser més explícit menys els minimitzarem o els farem més en l’acte de presentació de la memòria suportables. La nostra idea és que amb anual quan va assenyalar que «hem pas- menys puguem fer més i millor». sat d’atendre majoritàriament persones La Casa d’Acollida Sant Auguri va atendre 777 persones al llarg de l’any passat. En un altre ordre de coses, Roig va immigrades a atendre els autòctons recordar que al 2011 s’ha creat un fons en situació de pobresa», els quals, un dit a Càritas cercant un ajut traduït en corresponent als capítols d’Acció Social, de reserva de 100.000 euros per a l’ajuda cop superada la barrera psicològica de necessitats bàsiques com ara aliments, que són els que absorbeixen gran part comunitària que es distribuirà segons els demanar ajuda, truquen a Càritas per roba i calçat, ajudes per pagar la hipo- dels recursos. Sortosament cal ressal- següents conceptes: ajudes a les Càritas poder fer front a les necessitats més teca, el lloguer o despeses de la llar. De tar que paral·lelament han crescut els parroquials amb 50.000 euros, nous pro- bàsiques que es contemplen en una fet, la despesa de l’entitat va augmentar ingressos de Càritas, principalment en jectes socials amb 30.000 euros i millora societat com la nostra. Les estadístiques l’any passat un 28,47%, i es va situar en aportacions per campanyes d’emergèn- d’equipaments, amb 20.000 euros. són el reflex del balanç de Càritas, cor- 1,8 milions d’euros. cia (un 20%) i per donatius (22%). Cal destacar la gran labor del volun- responent al passat exercici, darrere les Actualment, Càritas comptabilitza Quant al projecte Filigrana dirigit al tariat de Càritas, fonamental i bàsica quals hi ha una problemàtica quotidia- només un cop les persones ateses, per reciclatge de roba per a la reutilització, per al desevolupament de les accions i na que cada cop estreny més el cercle. bé que aquestes requereixin repeti- aquest ha efectuat 40.518 atencions. El projectes que es porten a terme i que Ho demostra el fet que Càritas de dament dels serveis d’atenció, motiu projecte Orla d’intermediació laboral, l’any 2010 ha totalitzat 1.058 volun- Tarragona ha atès fins a 79.595 perso- pel qual la xifra global de l’any passat amb borsa de treball per a gent en taris i voluntàries, fet que va posar en nes a l’arxidiòcesi, en la seva majoria resulti inferior a la del 2009, un barem situació d’atur, tant autòctons com relleu l’arquebisbe de Tarragona, Mons. (65.614) dins del programa d’Acollida. que no reflecteix la realitat. Ho palesa immigrants, ha atès 4.396 persones, Jaume Pujol, que va pesidir l’acte de pre- Correspon a les persones que han acu- l’increment del 19% de pressupost mentre que pels Pretallers de formació sentació de la Memòria anual 2010. Acte de reconeixement Barcelona a Mons. Miquel Barbarà Verges consagrades amb el delegat episcopal de Vida Consagrada Redacció Barcelona

El dissabte 11 de juny, vigília de la solemnitat de Pentecosta, Mn. Francesc Prieto es va reunir amb les verges consagrades de l’arxidiòcesi de Barcelona. En la trobada, el dele- gat episcopal de J. B. / Tarragona zadora, Eugenio Zornoza, va ser l’en- Vida Consagrada carregat de felicitar Mons. Barbarà, va exhortar les con- El divendres dia 10 de juny, el Club el qual va ser obsequiat amb una sagrades en l’Or- d’Opinió Tercer Mil·lenni va organit- composició heràldica i una placa com- de de les Verges a zar un homenatge a la persona de memorativa. Hi hagué diferents inter- mantenir una vida Mons. Miquel Barbarà i Anglès, pro- vencions que van destacar els aspectes espiritual intensa tonotari apostòlic supranumerari, en més rellevants de Mn. Barbarà, com a que fructifiqui en reconeixement a tota una vida d’en- eclesiàstic, músic i sociòleg. Entre els un testimoniatge trega a l’Església diocesana i catalana presents hi hagué una representació fecund de pregària i de servei a Tarragona, ciutat que el d’Almoster, poble natal de mossèn i d’amor a l’Església. Mn. Prieto va subratllar la necessitat de conrear la unitat té com a fill adoptiu. A l’acte hi van Miquel, del qual també n’és fill predi- eclesial en aquells aspectes fonamentals de la nostra fe catòlica i va animar assistir 130 persones i aquest es va fer lecte, encapçalada pel seu alcalde. El les verges consagrades a ser instruments de pau i caritat en els ambients on coincidir amb la data de l’aniversari Cor Jove d’Amics de la Catedral es va cadascuna desenvolupa la seva activitat. Amb la darrera consagració, que va de l’homenatjat. sumar a l’emotiu acte, amb la inter- tenir lloc a la Seu d’Urgell, ja són quatre els bisbats catalans on és present El president de l’entitat organit- pretació d’unes peces musicals. aquesta forma de vida consagrada tan estimada en l’Església. 24 26 juny 2011 Església a Catalunya

Urgell Els qui demanen ajuda cada vegada són més joves Càritas d’Urgell reforça encara més el seu esperit evangèlic i la seva credibilitat

Patrícia Navas de dos-cents dels quals a Urgell. Les a la inserció laboral i social, la Unitat i la captació de recursos, la promoció Balaguer ciutats de la diòcesi que compten amb d’Escolarització Compartida per a jo- del voluntariat social, la formació i més persones que comparteixen el seu ves que no poden seguir el ritme de trobades de voluntaris i el suport en La crisi econòmica continua fent temps, coneixements i experiències de les escoles, un reforç educatiu per a les campanyes de recollida d’aliments augmentar el nombre de persones que forma desinteressada i solidària amb infants que no poden gaudir d’activi- i en les campanyes de recol·lecta de necessiten assistència material —com els més desafavorits són Guissona, amb tats extraescolars, un servei d’atenció a Nadal i de Corpus. ara aliments, habitatge o accés a una 37 voluntaris; Balaguer, amb 31; i Sort, persones drogodependents, un esplai feina— i variant-ne el perfil. Prop de amb 27. social per a famílies i diversos tallers La motivació de la fe la meitat de les persones que Càritas La confiança permet també a Càritas de formació. Amb una inversió de més d’Urgell va atendre l’any 2010 acudien d’Urgell ser una entitat autònoma, dis- de 600.000 euros, s’han habilitat 500 Càritas d’Urgell ha constatat que les a l’organització per rebre assistència posar d’ingressos estables, la majoria metres quadrats de l’antic convent necessitats es troben a les parròquies, per primera vegada. L’entitat cons- dels quals es basen en les aportacions de Sant Domènec i una zona exterior els llocs on s’exerceix la veritable acció tata que els qui demanen ajuda cada dels socis, donacions, col·lectes i la ven- d’uns 1.200 metres quadrats. de Càritas. Per això du a terme aquestes vegada són més joves (la meitat dels da de productes. Del total d’ingressos En què s’ha gastat els diners l’orga- accions de suport i acompanyament assistits tenien entre 18 i 39 anys), tot —482.555 euros davant dels 452.026 nització diocesana? Càritas d’Urgell ha als grups parroquials, en el marc d’un i que al mateix temps ha aparegut euros de despeses—, els ingressos per dedicat 105.702,80 euros a les ajudes programa que promou el seu enforti- una franja d’edat fins fa poc ment, anima una pastoral de pràcticament inexistent: la conjunt, fomenta el volun- dels majors de 65 anys. tariat des de la motivació de Les persones més neces- la fe i proposa noves formes sitades continuen sent les de participació en accions i nouvingudes. Les famílies projectes. autòctones que demanen En presentar la Memò- ajuda són majoritàriament ria, el delegat episcopal de monoparentals, tot i que Càritas d’Urgell, Mn. Jaume ha augmentat el nombre de Mayoral, ha volgut destacar parelles amb fills. La mitjana la coincidència de tres dates d’ingressos econòmics dels importants aquest any: els 50 atesos ja no arriba als 450 anys de l’encíclica Mater et euros mensuals. Aquestes són magistra, del beat Joan XXIII, dades de la Memòria 2010 de que apunta la necessitat de Càritas diocesana d’Urgell, construir un món millor que presentada l’11 de juny passat s’ha de recolzar en el bé comú a Balaguer durant l’assem- i l’ajuda als més necessitats; blea anual de l’entitat. la beatificació, el proper mes Els ajuts econòmics han d’octubre a la Seu d’Urgell, de augmentat respecte de l’any la religiosa Anna Maria Janer, anterior en un 8% i s’ha fundadora de les Religioses de realitzat un total de 1.899 la Sagrada Família d’Urgell, atencions a 435 famílies a que té un lema «que sembla les poblacions d’Artesa de fet a la mida de Càritas: es- Segre, Balaguer, Guissona, timar-te i servir-te sempre i Linyola, Ponts, Puigcerdà, la en tot», i l’Any Europeu del Seu d’Urgell, Sort, Tremp i Voluntariat. Viella. Precisament el tarannà del «La necessitat primordial ja no és activitat pròpia van ascendir l’any 2010 concedides, 266.871 euros a l’àrea d’ac- voluntariat de Càritas es va posar de la roba. Són persones que fins ara a 458.943 euros. Una part important, ció social (que inclou acollida i assistèn- manifest durant l’assemblea anual de havien estat normalitzades, amb un 63.329 euros, correspon a la venda de cia, infància i adolescència, projectes l’entitat, quan el delegat episcopal de nivell de vida més elevat, i que se’ls fa roba, de productes de Comerç Just d’inserció laboral, assessorament legal Càritas Barcelona, Mn. Salvador Bacar- costa amunt arribar a trucar a la porta i altres. En aquest sentit, la botiga a immigrants i el programa roba soli- dit, va pronunciar la conferència Sentit de Càritas; tenen deutes de lloguer o Grapats de la Seu d’Urgell va vendre dària), 12.779 a l’àrea de comunicació i goig del voluntariat a Càritas. d’hipoteca de dos o tres mesos, deuen 12.950 peces de roba reutilitzada i i participació, 45.622 a l’àrea de direc- Mn. Bacardit va explicar que quan els rebuts de subministrament de la l’entitat treballa per transformar els ció i administració, i 21.029 euros a la un voluntari de Càritas atén una per- llar des de fa tres o quatre mesos i la robers en botigues, la qual cosa s’està dinamització parroquial, amb accions sona que sol·licita una ajuda, ho ha data de tall és imminent. Saben que la aconseguint ja també a Linyola. de suport i acompanyament als grups de fer des de la humilitat, conscient resposta de Càritas moltes vegades és En l’àmbit de la cooperació inter- parroquials, com ara la gestió de socis de la pròpia responsabilitat —i la de immediata», assenyala la Memòria. nacional, 75.421 euros es van recollir i i donants, el suport en la comunicació tots— en la situació que ha portat L’arquebisbe Joan Enric Vives, al destinar a emergències humanitàries, aquest necessitat a haver de demanar principi del fulletó que recull l’acció i gràcies a les tres campanyes d’emer- ajuda. «El voluntariat té una dimensió els programes duts a terme per l’entitat gència que es van dur a terme el 2010 específica: l’estimació amb sinceritat l’any passat, té paraules d’agraïment per ajudar a fer front a terratrèmols i als qui ens envolten: una sinceritat que a totes les persones que «confien que inundacions. «Ha de quedar ben clar ens fa sentir els altres com a germans», allò que aporten a través de Càritas als —destaca la Memòria— que en les «El projecte va dir. germans més necessitats, sigui molt o recol·lectes de les campanyes d’emer- Aquesta dimensió, ja manifestada poc, siguin donatius, ajudes, menjar, gència, com ha estat el cas d’Haití, estrella ha estat la en les primeres comunitats cristianes, roba i temps... com pregària i interès Xile i el Pakistan, no s’hi ha perdut renovació del Centre s’ha mantingut viva i avui, per a Mn. per ells..., tot acull i promou l’arribada ni un euro. Tot ha estat destinat a les Bacardit, forma part de la «imatge i del Regne de Déu enmig nostre». campanyes.» Sant Domènec de credibilitat de Càritas», perquè esti- mem com a instruments de l’amor de El plus de la confiança Projectes i realitats Balaguer, que ja Déu, «amb el convenciment que tot el ofereix acollida i que deixem de fer als altres ho deixem En efecte, la credibilitat i la confi- El projecte estrella de Càritas de fer a Déu». Mn. Bacardit va parlar ança és un dels secrets de Càritas, una d’Urgell ha estat la renovació del Cen- assistència a perso- també del terme solidaritat i de la ne- organització eclesial amb presència tre Sant Domènec de Balaguer, que ja cessitat d’una preparació i coordinació estable a 165 països gràcies a la col· ofereix acollida i assistència a persones nes desafavorides» noves davant dels nous reptes de les laboració de 625.000 voluntaris, més desafavorides, cursos de formació per pobreses d’avui. 25 Església a Catalunya 26 juny 2011

Lleida Fins a 250 persones assisteixen a l’Assemblea Diocesana El bisbe Piris fa una crida als seglars per exercir ministeris laïcals instituïts

Jordi Curcó servei pastoral a la diòcesi. El bisbe, da- Lleida vant de tota l’assemblea, els va acceptar com a candidats a rebre aquests minis-

Com ja va sent costum i com a clo- Curcó Jordi teris laïcals, que ell mateix els conferirà, enda del curs pastoral, al matí del dis- després d’un període de formació i de sabte 4 de juny la diòcesi de Lleida va preparació. celebrar la seva Assemblea Diocesana, El altres set punts o línies pastorals sota el lema «Creure, viure i anunciar presentades pel bisbe Piris estan re- l’Evangeli», en el marc de la Pentecosta lacionades amb la formació dels laics, com a Temps de l’Esperit, títol alhora com és la potenciació de la formació de la Pastoral del bisbe Piris, dedicada dels agents de pastoral o relacionades a la iniciació cristiana. amb la iniciació cristiana, com posar en L’Assemblea va ser presidida pel bis- marxa itineraris diversificats d’iniciació be de Lleida, amb l’assistència de prop cristiana dels adults, potenciant la de 250 persones, preveres, religiosos comunitat cristiana; la introducció del i seglars vinguts d’arreu del bisbat. catecumenat a la diòcesi per als adults L’escenari fou, com en els darrers anys, que demanen els sagraments i per als el Teatre de l’Acadèmia Mariana de que ja estan batejats, oferir-los itine- Lleida o Casa de l’Església, que s’omplí raris catecumenals així com potenciar de gom a gom, des de la platea fins a la preparació al baptisme i, en el cas l’amfiteatre i llotges laterals. S’inicià L’Assemblea es va celebrar al Teatre de l’Acadèmia Mariana. de les famílies amb infants de Primera amb la presentació que va fer el vicari Comunió, potenciar la participació dels de Pastoral, Mn. Josep A. Jové, del re- de donar en la nostra societat, poten- pares en trobades formatives. sum del treball fet per la trentena de ciant l’acompanyament i l’atenció a les Una altra línia important de pastoral grups de parròquies, grups i entitats famílies, així com vetllar per la forma- «Els preveres no ho apuntada pel bisbe de Lleida ha estat la d’Església, que a tota la diòcesi han re- ció tant dels preveres com també dels han de fer tot importància que cal donar a les unitats flexionat al llarg del curs sobre el tema seglars. En aquesta tasca formadora es pastorals. «Cal configurar-les de manera de La iniciació a la vida cristiana, que ha posa de manifest que cal aprofitar el a l’Església, hi ha que arribin a sers unitats d’acció pasto- estat el que s’ha treballat enguany. treball i acció que en aquest camp està moltes coses que ral», va afirmar. Referint-se al catecumenat, Mn. donant ja l’Institut Superior de Ciències El bisbe Piris va concloure la presen- Jové va dir que és «un procés que Religioses de Lleida (IREL). ho poden fer tació d’aquestes línies de pastoral convi- introdueix la persona en el misteri de dant tothom a cuidar l’espiritualitat de Crist». Així mateix, Mn. Daniel Turmo, Proposta de vuit línies perfectament els comunió, «que considero fonamental», secretari general del bisbat, va pre- d’actuació pastoral seglars» va dir, tot afirmant que posar en pràc- sentar el catecumenat a la llum de la tica aquesta comunió implica «oració Paraula de Déu. El bisbe Joan Piris, en la seva inter- personal i comunitària, fraternitat real Entre el punts destacats d’aquest venció com a cloenda de l’Assemblea, i unitat en la missió des de la diversitat treball presentat i fet a la diòcesi, cal va apuntar vuit línies d’actuació per al i la complementarietat». fer esment al que apunta la necessitat proper curs, com a propostes pastorals. la caritat. «Els preveres no ho han de fer L’Assemblea va cloure a la una de de vetllar per l’acolliment de persones, D’entre elles destaca promoure els mi- tot a l’Església, hi ha moltes coses que la tarda amb la sensació d’haver estat per tal que es pugui fer amb bons fruits nisteris laïcals instituïts, com un servei ho poden fer perfectament els seglars», profitosa i realitzada «entre tots i per la iniciació cristiana. pastoral que el mateix bisbe confia a un va dir el bisbe Piris, que va aprofitar al bé de tothom», títol també de la pri- Important també en aquest sentit laic perquè exerceixi de ministre de la l’Assembla per donar a conèixer dotze mera pastoral del bisbe Piris a la diòcesi el testimoniatge que els cristians han paraula, ministre litúrgic o ministre de d’aquests laics que han acceptat aquest de Lleida. Aplec a l’ermita de la Mare de Déu de les Garrigues Curcó Jordi

J. C. / El Soleràs Maria, tot dient que una Mare vol que els seus fills s’estimin, «i aquest és el Més de 300 persones van participar al missatge que dóna avui Maria: estimar matí del dissabte 11 de juny en la terce- els germans i molt especialment els més ra edició de l’Aplec a la novella ermita necessitats i pobres», va dir el vicari de la Mare de Déu de les Garrigues, al general de Lleida. terme dels Rasos, al Soleràs. Els fidels No es podia cloure la celebració de acudiren a l’ermita procedents de la cap altra manera que cantant els Goigs mateixa població, així com dels pobles a lloança de la Mare de Déu de les veïns i d’altres punts de la comarca de Garrigues, amb lletra del mestre Joan les Garrigues i també de la comarca del Bonet, dels Torms, i música del compo- Segrià i de la ciutat de Lleida. sitor i intèrpret Lluís Climent, que els A les 12 del migdia va tenir lloc la acompanyà a l’orgue i que canten així: celebració de l’Eucaristia en un altar «Mare de Déu de les Garrigues, Reina improvisat a l’esplanada davant l’er- dels fills de Ponent. Beneïu nostres co- mita, on es col·locà també la imatge llites i a tots els garriguencs.» de la Mare de Déu de les Garrigues, Abans de retornar la imatge a l’er- una talla original de l’escultor targarí mita, tots els assistents, començant pels Els participants van venerar la imatge de la Mare de Déu de les Garrigues. Josep Roca. mateixos concelebrants, van venerar La celebració va ser presidida en- la Mare, per traslladar-se tot seguit al Jaume Casañé, propietari de l’empresa Aquesta ermita, inaugurada el 8 de guany per Mn. Ramon Prat, vicari gene- local social del poble, on va tenir lloc Gelats Glas de Lleida i casat amb una setembre de l’any 2008, coincidint amb ral de la diòcesi de Lleida, concelebrant un dinar de germanor. filla del poble del Soleràs, en una finca la tradicional festa de les marededéus amb ell el rector del Soleràs, el salesià L’ermita de la Mare de Déu de les familiar. trobades, és ja un símbol de la comarca P. Àngel Alegre, i altres rectors de la Garrigues es troba ubicada a uns qua- No faltaren tampoc al final de la de les Garrigues. A redós d’aquesta er- comarca. tre quilòmetres del Soleràs i tocant els missa les seves paraules d’agraïment a mita, a banda de l’aplec, s’hi celebren Mn. Prat, en l’homilia, es va referir termes municipals del Cogul, l’Albagés tothom que va participar a l’aplec i molt ja altres esdeveniments de caràcter al sentit que han de tenir els aplecs i els Torms, envoltada d’oliveres i amet- especialment al vicari general i als altres local i comarcal, a més de celebracions a l’entorn de les ermites dedicades a llers. Va ser construïda per iniciativa de mossens que presidiren la celebració. familiars i festives. Terrassa 2011 Associació d‘Amics de Catalunya Cristiana

SANTUARIS DEL BÀLTIC Estònia, Letònia i Lituània

Pelegrinatges a Terra Santa

Del 22 al 29 d’agost 4 a l’11 de juliol Del 5 al 12 de desembre Petits Pelegrinatges RUTA DE LA SEDA Organització tècnica GC 1045 D Samarkanda i els tresors d’Uzbekistan Ruta Lourdes de Sant Ignasi

18 al 26 d’octubre 12 al 18 de setembre 14 al 16 d’octubre Expedició cultural Etiòpia CRISTIANISME ETÍOP (Celebració de l’Epifania-TIMKAT-a la Jerusalem africana-LALIBELA) Acompanyats de professor conferenciant des de Barcelona, en aquest viatge aprofundirem en les tradicions i història dels cristians d’Etiòpia i participarem de la celebració del Timkat o Epifania —commemoració del baptisme de Jesús per Sant Joan Baptista al riu Jordà—, i ho farem a Lalibela, un dels grans centres de pelegrinatge. Del 13 al 24 de gener 2012 27 Església a Catalunya 26 juny 2011

Girona «Tot ho parlem entre tots» El P. Josep Peñarroya, el bibliotecari i cuiner que ha esdevingut prior de la comunitat cistercenca de Solius

Víctor Gay i Àngel Rodríguez resem set vegades al dia (missa diària a les 18 h i a les 10 del matí els diumenges El priorat cistercenc de Santa Maria i festius). Cinc hores més dedicades al de Solius (terme municipal de Santa treball (ora et labora). Aquí la nostra Cristina d’Aro al Baix Empordà) es dis- feina principal és l’enquadernació i posa a viure el seu 45è aniversari. Serà també els serveis comunitaris: l’hort, el 21 de gener de l’any vinent, festa de el jardí, la biblioteca... Santa Agnès. Mentrestant, s’ha produït I la cuina... un canvi que, com veurem, va un xic Certament és una de les meves més enllà de les persones. Es tracta de feines que continuaré fent. Som una l’elecció del nou prior, en la figura del comunitat petita. P. Josep Peñarroya, que succeeix el fins Què cuina el pare prior? ara prior, P. Enric Benito. El nou prior és Coses molt senzilles, res complicat. nascut a Forcall (Ports de Morella) l’any En canvi el meu ajudant, el germà 1952 i des de l’edat de tres anys va resi- Jordan, és més creatiu. Servidor fa dir a la Batllòria (terme de Sant Celoni plats tradicionals, cap cosa de l’altre al Vallès Oriental). Fins ara exercia les món. Però els meus germans deuen funcions de bibliotecari i cuiner. estar contents, perquè no em relle- ven... No tinc cap especialitat. Fem Aquesta elecció va ser una sor- plats normals: arròs, verdura, pasta, presa? carn a la planxa. Cuinem tres dies de Per a mi sí. No m’ho esperava pas, peix i tres de carn, tret dels temps fins i tot diria que em va gran. Però va d’abstinència. ser la comunitat la que ho va decidir. L’enquadernació segueix com a Per quina raó no segueix el P. labora més important? Benito en el priorat? Externament és així. També fem Segons les nostres constitucions, restauracions bibliogràfiques i de do- quan es compleixen 75 anys el prior cuments. Generalment encàrrecs de presenta la seva renúncia. El P. Benito particulars. ho va fer en el seu moment i es va Nou prior, amb noves idees? decidir prorrogar el càrrec quatre anys Primer procuraré parlar amb tothom més. En assolir els 80 la comunitat ha per saber el que pensen. Tot ho parlem considerat oportuna la renúncia i pro- entre tots. Aquí és una taula rodona en cedir a l’elecció del nou prior. dir: «Em sembla que això de monjo la qual tothom ha de pensar i posar-hi Quan es va integrar a la comu- és el que em va a mi.» A la residència la seva, entre tots s’ha de fer tot. Fins nitat de Solius? del Seminari teníem un company de «Mentre no siguem ara eren els fundadors de la comunitat Vaig venir al cap de nou anys de la Solius i a través seu vaig conèixer la una comunitat de els que havien anat al davant. Ara són fundació. Els primers van ser el pare comunitat i el monestir i també em les noves generacions i tot plegat s’ha abat Edmond Garreta, el P. Enric Benito vaig dir: «Això és casa meva.» Aquell dotze seguirem de veure i fer entre tots per saber què i el germà Albert. company ara també és monjo... però haurem de fer. I com s’adona de la vocació mo- de Montserrat. com a priorat» Vers una abadia...? nàstica? Com viu la comunitat cistercen- Mentre no siguem una comunitat Era seminarista a Barcelona. En el ca de Solius? de dotze seguirem com a priorat. Ara segon curs de Teologia vam fer un Com totes les que ens regim per la som nou d’edats compreses entre els recés a Montserrat. Allà vaig tenir regla de san Benet. La pregària és el 36 anys del germà Jordan i els 90 del una sotragada vocacional i em vaig centre de la nostra vida comunitària; pare abat.

Barcelona Celebració del dia de la GOAC Carmen García / Barcelona Jesús: «És un llibre que dóna força, posible respon a la convicció que no afavoreix la independència de judici i la permet veure, jutjar i actuar.» s’està donant resposta a les causes llibertat de dissentir, permet a cadascú Amb motiu del dia de la GOAC La Gna. M. Antònia va començar la que van motivar el Concili Vaticà II i assumir les seves opcions). L’Església, (Germandat Obrera d’Acció Catòlica), seva intervenció reivindicant un pro- a la situació dels moviments laics que així, contribuiria a l’anunci de Jesús a es va presentar el llibre Otra Iglesia es tagonisme més gran per a la dona en haurien de ser els més compromesos la nostra societat i al desenvolupament posible, de Joaquín Perea, professor de l’Església i destacant que «l’Església amb l’evangelització: «A ells els dedico d’una veritable societat.» Teologia a la Universitat del País Basc, no vol esdevenir objecte de museu. el meu esforç i ajuda per trobar raons I a la pregunta de com aconseguir- que intenta ajudar a discernir com ser Avui l’Església no ha de tenir por de i impulsos per actuar.» ho, va respondre que començant per l’Església de Crist enmig del món obrer, ser una Església viva en una societat Va intentar resumir el contingut del nosaltres mateixos: «L’Església és un en l’actual situació de crisi. plural. La institució ha de respondre a llibre sota dues mirades que intenten misteri que forma part del projecte de El dia 14 de maig va tenir lloc a la seu les necessitats dels fidels». I pel que fa ser una síntesi d’idees i condensar les Déu. La tasca més urgent seria facilitar de Rivadeneyra un acte que va comp- a la dona, va afegir: «Els que treballem propostes que s’ofereixen: «Cal diag- l’accés a Déu.» I va continuar: «La co- tar amb la participació de la Gna. M. amb dones hem d’ajudar-les a valorar nosticar en la crisi actual de l’Església la munitat cristiana ha d’intentar generar Antònia Sabater Montserrat, teòloga la seva pròpia persona perquè elles falta de comunicació amb el món.» i reproduir la vida eclesial i de comunió. feminista, i Fermín Rodrigo Lázaro, tinguin força per buscar el seu lloc al L’autor del llibre va contextualitzar És la clau del futur i té a veure amb la president de la GOAC, que va presentar món. La història es veurà enriquida i el seu ideal d’Església: «Mare acollido- potència de l’evangeli. Hem de meditar l’acte i l’autor del llibre. no tornarà a ser igual.» ra, defensora dels pobres i els oprimits junts la Paraula de Déu per trobar-hi Rodrigo Lázaro va destacar que al De la seva banda, Joaquín Perea va units en el respecte a la diversitat que respostes, obrir-nos a totes les perso- llibre va trobar totes les respostes a les començar la intervenció destacant que eixampla el seu espai (reconsidera i nes del món, rebre i iniciar els nostres preguntes que buscava per servir millor la publicació del llibre Otra Iglesia es transforma les seves infraestructures, deixebles a la comunitat.» 28 26 juny 2011 Vida Creixent

El consiliari diu... Autenticitat cristiana

Miquel Bada, pvre. presència, contacte, relació per influir, donant bon Consiliari interdiocesà gust i il·luminant amb el nostre testimoni evangèlic. de Vida Creixent A més, Jesús és molt clar quan acaba aquest anunci de les Benaurances, dient-nos i exhortant-nos, amb una paràbola senzilla i plena de seny i de sentit co- mú. És una persona assenyada la que edifica sobre roca, és la que escolta la Paraula de Déu i la compleix; i l’insensat és el que edifica la casa sobre la sorra i Hem arribat al final de curs. I sempre és interes- naturalment s’ensorra fàcilment. És el que escolta la sant fer una certa revisió de com ha anat tot, però, Paraula, però no en fa cap cas a l’hora de posar-ho com que tot és molt complex i seria massa feixuc, en pràctica. Que les reflexions d’aquest curs sobre les em centraré en una reflexió del temari d’enguany Benaurances no quedin arxivades, sinó que és l’hora de Vida Creixent: «Les Benaurances, un estrany camí de viure-les amb dedicació i lliurament. de felicitat, redactat pel P. Francesc Roma, s.i. Penso Les Benaurances, l’Evangeli, l’ensenyament de Jesús que ha estat enriquidor per a tothom. ens marquen el camí de l’autenticitat: «Escoltar/dir/ Parlar i dialogar sobre les Benaurances ens ha acos- fer», com diu el temari. Escoltar Déu, l’hem pogut tat al Pla Pastoral Diocesà de Barcelona, en l’objectiu: escoltar en les nostres reunions. Dir, parlar de Déu i «Conèixer, celebrar i viure la Paraula de Déu»; aquest de les coses de Déu, ho hem pogut fer en les nostres text evangèlic marca també el camí que Jesús ens trobades periòdiques. Fer, heus aquí el que ens queda ofereix per arribar a la felicitat, i, possiblement, tot i, el que és el més important, fer la voluntat de Déu, aquest curs hem estat il·luminats per aquest fragment que no és opcional és essencial, i ho hem de fer sem- de l’evangeli de sant Mateu, al començament del Ser- pre, hem de fer feliços els altres i així serem feliços mó de la Muntanya. nosaltres. I ens portarà a ser persones autèntiques, Jesús durant El Sermó de la Muntanya, per Carl Ara, sens dubte, ens queda el repte més important segons el criteri del Crist. Heinrich Bloch (Pintura del segle XIX). i és fer-ne el programa de la nostra vida, per això Hem acabat la Pasqua, Jesucrist ressuscitat ha pujat se’ns parla que hem de ser sal i llum en els nostres a la dreta del Pare i ens envia l’Esperit Sant. A nosaltres, a conèixer el missatge de salvació de Déu, el nostre ambients, famílies, grups, etc., i que és l’essencial de amb la companyia del Senyor i amb l’ajut de l’Esperit, Pare i Pare de tots els homes i dones, amb la nostra la nostra vida cristiana i això —ser llum i sal— demana ens correspon, personalment i comunitària, de donar vida de cada dia.

Final de curs 2010-2011 Bisbat de Solsona

Sergi Òliba cep un món nou, una nova forma de Coordinador diocesà religió, la nova imatge de Déu que Moment actual de Vida Creixent ens ha volgut transmetre; la forma Montserrat Trepat motius: no han assimilat els canvis de la Com diu l’autor del temari una co- com s’han de construir les nostres mateixa Església; s’han sentit poc recone- sa sí que és indiscutible en el moment relacions fraternals; la «política» ca- Aquest moviment fa més de 50 anys gudes en el seu treball pastoral; han estat d’escriure la «nostra carta als reis» paç de construir una nova societat. que va néixer i ha crescut amb força per víctimes de mals exemples de persones en de la felicitat. El cent per cent dels Pel Regne de Déu, Jesús s’encarna, tot el món. Déu així ho ha volgut. Nosal- qui havien confiat; s’han sentit soles en homes i dones que vivim en aques- neix, creix, parla, guareix, estima, és tres no podem defraudar-lo. un ambient familiar hostil; han estat ar- ta agitada terra nostra posaríem la incomprès, mor i ressuscita. És com Els qui actualment formem aquest mo- rossegades per la secularització, etc. Aquí felicitat en el fet d’estimar i ser esti- la columna vertebral que aguanta viment, encara que ja som a la tardor de se’ns ofereix un camp en el qual podem mats. El nostre cor no es cansa mai la seva predicació i la seva acció, la vida, pertanyem a una generació pro- fer un bon servei a l’Església. d’estimar. Al contrari, es cansa quan l’ombra lluminosa que l’acompanya digiosa. Hem viscut una època amb molts El nostre senyor bisbe, Xavier Novell, percep que no és estimat. O, com sempre. canvis en tots els aspectes: econòmics, ja sap que pot comptar amb nosaltres, deia aquell, «no ser estimat pot ser Acabem les Benaurances. En totes socials, religiosos... Però sempre n’hem estem al seu costat. una anècdota desgraciada, però no elles s’hi amaguen valors humans i sortit enfortits i hem anat endavant. La Com he dit abans, «som a la tardor de saber estimar és una tragèdia huma- personals. Si no fos així, el cristianis- nostra educació, formació moral i religi- la vida»; això ens dóna una visió d’aques- na». I llavors, ens vénen tota mena de me seria deshumanitzat i desperso- osa ens ha fet de suport per superar tota ta vida viscuda i voldríem ajudar que tot- malalties del cor: la tristor, la baixa nalitzat. I un cristianisme així és la classe d’esdeveniments. Ara estem oberts hom conegués i estimés Jesús per poder estima, la soledat, la insatisfacció, la pitjor «propaganda» de l’Evangeli. a tot, no solament per fer de cangurs dels gaudir de les Benaurances que des de ben pèrdua de la il·lusió... i tantes altres Per això, quan aquell matí de sol i nostres néts als qui estimem moltíssim. petits vam aprendre i que, si les posem en insuficiències d’amor. brisa, al costat del Llac, Jesús de Nat- Estem a punt d’ajudar qui ho necessita pràctica, et donen la pau interior que ens Una vida que es viu amb coherèn- zaret les proclama, es va escriure en dins de les nostres limitacions. ajuda a viure. Les Benaurances han estat cia, on els pensaments, la bondat de els núvols del cel i sobre les aigües del En aquests moments tots els mem- el tema que aquest any hem tingut la les obres i l’amor van alhora, és una llac una petjada indeleble. Déu, en bres de Vida Creixent estem disposats sort de poder treballar cada mes, gaudint vida innocent, que no «fa mal» a nin- Jesús, ens ha visitat i ens ha desitjat a col·laborar en la nova evangelització, d’unes riques explicacions. Esperem que gú, que sap veure la presència de que siguem feliços, molt feliços. Als sobretot en les persones de la franja de tot el que hem après ho sapiguem trans- Déu en totes les coses, que té el cor inicis del segle XXI, sortosament, po- la nostra edat, en la qual s’hi troben per- metre amb les nostres paraules i el nostre en actitud de gràcia, amb la cons- dem mirar enrere i, sense deixar de sones allunyades que no s’han sentit mai exemple als nostres fills, néts i als qui te- ciència tranquil·la i els ulls «nets», mirar el futur, proclamem: «Jesús, a cristianes i moltes d’altres que han aban- nim al nostre entorn més proper, perquè sense boires, perquè el seu esperit qui aniríem? Només tu tens paraules donat la pràctica religiosa per diversos entre tots junts formem l’Església. viu en pau. Breument: una persona de vida eterna» (Joan 6,68). benaurada; diu el que pensa i pensa Aquest paràgrafs extrets del te- el que diu; fa el que estima i estima el mari, espero que ens hagin servit a que fa; creu el que practica i practica tots per entendre millor com és el A g e n d a el que creu. seguiment de Jesús, amb qui forma La secretaria de Vida Creixent romandrà oberta fins al dia 8 de juliol, Avui dia no és estrany trobar per- comunitat i com poder construir co- sones que encara no han arribat a munitats formadores i missioneres divendres, en horari de 5 a 7 de la tarda. personalitzar en la seva fe allò que en el nostre món. El món emmalal- era per Jesús el seu nucli vital: el teix per manca de raons per viure. Els Setembre Regne. Per dir-ho ras i curt, el Regne cristians i cristianes sigui quina sigui Al setembre la secretaria obrirà el dia 1, dijous, en horari de 5 a 7 de la de Déu és per a Jesús la seva dèria, l’edat i la situació que tenim, hem tarda. l’obsessió de la seva vida. El somni de seguir oferint raons d’esperança. Dijous 15: reunió d’animadors (única del mes). A les 5 de la tarda, a Riva- a realitzar, el nucli de la seva missió Els somnis s’han de viure, i quan hi deneyra, 6, 3a, aula 1. en venir al nostre món. Es podria ha fe i esperança, el món és capaç Temari: L’Evangeli segons sant Marc. dir que seria com «la filosofia de la de convertir-se en una paràbola del Tema I: «Presentació del Misteri de Jesús» (Mc 1,1-13). vida» de Jesús: la manera com con- Regne. 29 Societat 26 juny 2011

La veu del metge / La memòria (6) Dr. Ferran L Tognetta ([email protected]) Membre de la Junta Consultiva de l’Acadèmia de L’evocació pel tacte Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

La pell com a sensor cenes escolars amb quaderns propis o llibres d’abans. El tacte de superfícies El 1760, el filòsof Kant va proposar ja en desús pot recordar tapisseria de que el nostre coneixement del món cotxes o de cadires i d’aquí un salt a depenia de les nostres formes de per- viatges o estades. Una «antiguiteca» cepció, és a dir, del que ens indiquen del tacte inclouria poder tocar a ce- els sentits i sensors sobre el món exte- gues: llibretes, tapes, teles, empape- rior. Dels cinc sentits n’hi ha un que no rats, cremes, coberteria, plats, robes, només ens informa sobre «l’exterior», llaunes i multitud d’objectes que van sinó que ens en separa. La pell, amb els ser habituals en el dia a dia i que avui seus dos metres quadrats de superfície, ja no es fan servir. disposa d’infinitat de sensors a través dels quals el cos percep el contacte amb L’experiència personal les diferents substàncies, objectes, etc. Aquests receptors es troben a l’epider- És així com el tacte ens permet conèi- mis (capa més externa de la pell) i trans- xer les característiques físiques (rugo- porten les sensacions cap al cervell a sitat, calor, fred) dels objectes amb els través de les fibres nervioses. quals «con-tactem», però a més, evoca Algunes parts del cos tenen un nom- altres característiques en els objectes, bre més gran de receptors nerviosos Alguns exemples? La suavitat dels com les sensacions de plaer, calidesa o i, per tant, són més sensibles. Hi ha «El tacte es llençols pot recordar l’emoció de les serenor, en una infinitat de possibili- quatre tipus de sensacions de tacte: atencions de la infància. El tacte del tats. Una barreja personal i única del fred, calor, contacte i dolor. Els pèls comporta com un paper antic ens porta a recordar es- present i del passat de cadascú. a la pell magnifiquen la sensibilitat i recol·lector de actuen com un sistema d’alerta ràpida. Les puntes dels dits i els òrgans sexuals sensacions físiques tenen la concentració més gran de receptors nerviosos. que s’emmagatze- És així com la pell es comporta com men a la memòria un immens òrgan pla que ens informa dels detalls i característiques de tot allò a llarg termini» amb què contactem.

La pell com a identitat Evocació pel tacte personal El tacte es comporta com un recol· La informació contínua de dades de lector de sensacions físiques que l’exterior «con-tactant» amb la pell —associades a una emoció— s’emma- genera en les persones la identitat dels gatzemen a la memòria a llarg termini. per 120 € l’any seus límits físics. Des del naixement, el Noves sensacions es poden percebre nadó aprèn que de pell enfora «ja no com a «similars» a les memoritzades sóc jo» i constitueix la seva personalitat i —per evocació— despertar les emo- amb el món que hi ha «de pell endins». cions de les recordades. Aquest gest D’aquí ve l’expressió de l’empatia po- genera un salt en el temps i la vivència sar-se en «la pell de l’altre». instantània d’emocions pretèrites.

La bona notícia

Lluitadors contra Francesc la sida Gamissans 120€ A França, el 1983, el VIH (virus de la immunodeficiència humana) va 60€ ser descobert i considerat com un agent portador de l’epidèmia de la sida. Actualment, segons un comunicat de l’Organització Mundial de la Salut, al món hi ha 39 milions de persones malaltes de sida, de les quals 24 milions són a Àfrica, i més concretament a l’Àfrica subsahariana. Pel que fa a Oceania, les incidències més altes del VIH i de la sida se situen a Papua-Nova Guinea. Es comptabilitzen un milió d’infectats, dels quals onze mil són nens. Després d’aquestes males notícies, cal afegir algunes constatacions positives. Així, per exemple, la meitat dels hospitals i serveis sanitaris de Port Moresby, capital de Papua, són administrats per l’Església, i una quarta part, per l’Església catòlica. Gràcies als seus programes sanitaris, els nous casos de sida són controlats i degudament diagnosticats. Malgrat aquestes evidències tangibles, el ministre de Desenvolupament Comunitari Local del país, Carol Kidu, ha declarat, en un fòrum de l’ONU, que els qui més treballen en els sectors sanitaris de Papua-Nova Guinea són les monges, els sacerdots i els missioners catòlics. «Són els herois no reconeguts», comenta el Dr. Mike Toole, un famós cirurgià. «Gràcies a aquesta acció de la comunitat cristiana —assegura el doc- tor— l’epidèmia de la sida està disminuint ostensiblement.» 30 26 juny 2011 Cultura

de la seva fe, cosa que els genera molta culpabilitat i decepció. «L’opció pel Crist serà minoritària I com s’ho fa Francesc Torralba per transmetre la fe als seus fills? Fem el que podem. De fet, m’ha però també autèntica i lliure» interessat tant aquest tema que vaig publicar el llibre Com parlar de Déu als infants (Editorial Claret), que ara es tra- Francesc Torralba presenta el seu llibre més personal: «Jesucrist 2.0» duirà al castellà i a l’italià. El tema és tan complex que ha de ser un Carme Munté no acceptar la finitud. M’hi puc arribar a treball interdisciplinari conformar i a resignar a contracor, però en què han d’interve- Sortir a l’àgora pública per donar d’entrada no l’accepto. Per això, si ser nir teòlegs, pedagogs, raons de la seva fe i per entrar en agnòstic és viure confortablement en mestres, catequistes, ex- diàleg amb els que pensen diferent. la finitud, jo no m’hi considero perquè perts en audiovisuals i Això és el que ha fet el filòsof i teòleg anhelo algun tipus d’experiència més en les xarxes socials… Francesc Torralba Roselló en un llibre gran. La finitud és la malaltia, el fracàs, En aquest sentit, moltes que marca un punt d’inflexió en la la mort de les persones que estimes, escoles cristianes i fun- seva prolífica bibliografia, perquè per la teva pròpia mort, adonar-te que dacions estan treballant primera vegada es «despulla» per fer no pots conèixer-ho tot, que no pots per trobar llenguatges i una auditoria existencial de la seva op- estimar tant com voldries, que no tens formats que siguin sig- ció de seguir l’evangeli. Jesucrist 2.0. El la creativitat que voldries… Davant de nificatius per als infants cristianisme ara i aquí (Editorial Pòrtic) la finitud hi ha gent que es resigna. Jo, i els joves actuals. I pel és en aquest sentit un atri dels gentils davant de la finitud, tinc l’esperança que fa a mi, llegeixo tot en format paper adreçat als agnòstics i que aquell que és Infinit ens farà volar el que puc sobre aquesta als creients, i entre aquests darrers, als cap a l’infinit. Com diu sant Agustí, el matèria, escolto molt que viuen una fe infantil i pueril en uns nostre cor està orientat cap a l’infinit i els fills, miro d’anar a temps que exigeixen saber donar raó cap a allò més gran. l’essencial, introdueixo del que creiem. Els seus amics agnòstics (i al la màxima normalitat a Per què Francesc Torralba ha de- llibre en parla) són una constant allò que crec i fem petits cidit fer aquesta auditoria existen- interpel·lació, perquè ells sí que són rituals a casa com la be- cial: parlar d’ell mateix, dir en què capaços de viure confortablement nedicció de taula o fins i creu i plantejar totes les dificultats i en la finitud. tot la pregària compar- els dubtes de ser cristià avui dia? D’acord, però hem de distingir, per- tida, i participem de la Va molt lligat a l’edat. Arriba un què hi ha molta anestèsia en la societat, missa. Amb tot, això no moment, cap a la meitat de la vida, en molt endormiscament col·lectiu. Crec garanteix res. què analitzes les creences i els valors que l’anhel d’infinit i de plenitud està Quines conseqüènci- que has rebut de petit i mires de valorar en tot ésser humà. El que passa és que es ha tingut una trans- si els vols continuar vivint en primera pot estar molt tapat, adormit, atrofiat, missió de la fe obses- persona i no únicament per inèrcia. entretingut… o de vegades pot haver- sionada amb el pecat i Aquesta reflexió té especial rellevàn- hi un intent de resoldre aquest anhel a amb el fet d’assegurar cia quan tens fills i et veus obligat a través de les possibilitats que ens dóna una bona mort? prendre decisions sobre quins valors la finitud. És a dir, en lloc d’enlairar-se, Ha tingut males con- els transmets. D’altra banda, també hi hi ha persones que es mouen horitzon- de silenci de la nostra societat dificulta seqüències perquè hem posat molt ha la necessitat de parlar en primera talment i que resolen l’anhel d’infinit a certament l’audició. I si no hi ha silenci, l’accent en un tipus de fe que era més persona. Els professors de Filosofia ens través del consum d’objectes, del poder per molt que Déu ens parli i ens digui aviat com un salconduit per a la vida passem la vida explicant el pensament econòmic, del poder polític. Però tots què espera de nosaltres, si no estem en eterna. El que és bàsic és proposar d’altres i ens amaguem sota els grans aquests projectes es frustren perquè no disponibilitat d’escoltar-lo i amb una l’opció pel Crist per viure lliurement, pensadors, però arriba un moment que podem saltar a l’infinit per nosaltres actitud receptiva, com l’amfitrió que feliçment i serenament en aquest món, també volem explicar el que pensem i mateixos; és l’Infinit el que ens acull, acull l’hoste, senzillament no rebrem independentment de la vida eterna. Si en què creiem. ens agafa i ens eleva. el missatge. Si augmentem la quantitat hi ha vida eterna, serà meravellós, és el Aquest «sortir de l’armari» i do- La fe és una crida, una trobada, i la qualitat del silenci, és més possible que creiem alguns, però no haurà estat nar raons de la seva fe, s’emmarca una experiència de relació inter- que tinguem la possibilitat d’escoltar una pèrdua de temps viure conforme en la crida a la nova evangelització personal, però i si algú per més què estem cridats a fer en aquest món. a aquesta opció encara que no hi hagi de Benet XVI? que busqui no troba mai aquesta Amb tot, també admeto que hi ha per- cel. Hem de fer veure que els valors que Certament. Ho podem emmarcar en trobada i aquesta experiència? Per sones que viuen intensament el silenci, deriven de la proposta i del mestratge una voluntat, en primer lloc, de trencar què alguns sí i altres no? que són capaces de discernir allò que de Jesucrist són valuosos en la nostra molts tòpics i prejudicis que hi ha sobre Aquest és el gran misteri. En termes se senten cridades a fer a la vida, però societat actual secularitzada, fragmen- el fet de ser cristià; molta pols acumu- cristians diem que la fe és un do, un que, en canvi, no identifiquen aquesta tada, postmoderna, i que ho han de ser lada al llarg dels anys i fins i tot dels acte de la voluntat i que és una adhesió vocació amb una crida de Déu. per a les noves generacions. segles. I ho podem emmarcar també en personal al Crist. Per percebre aquesta «Transmetem la fe com una doc- Al llibre trenca molts tòpics de la voluntat d’anar a l’essencial, que és el crida, però, el silenci és bàsic. L’absència trina, com un saber, i no com una la transmissió de la fe i distingeix missatge que originàriament va mani- invitació a viure el vincle personal entre el cristià adult i el cristià festar Benet XVI en la primera encíclica: amb Déu.» Són paraules seves que infant. Quina crida faria a aquest Deus caritas est (2006). L’essencial del podem llegir al llibre. Hem de revi- darrer? I com s’ha de fer el pas de cristianisme és que nosaltres creiem en sar en profunditat la transmissió l’infant a l’adult? un Déu la naturalesa del qual és estimar. «Al llarg de la de la fe? Sí, i això no ho podem imputar Això és bàsic, perquè molt sovint al llarg història s’ha creat Totalment. En aquest sentit, hem de ni als religiosos ni als preveres ni als de la història s’ha creat una visió molt ser autocrítics, creatius, innovadors i no jerarques. El gran salt qualitatiu és desfigurada, caricaturesca i epidèrmica una visió molt caure en el procés inercial ni viure del la formació dels laics i la consciència de l’opció cristiana. Per això m’ha in- passat, perquè el format és diferent, els cristiana adulta. La fe és un do, però teressat mostrar per què faig aquesta desfigurada, carica- contextos són distints i els nens d’avui nosaltres tenim intel·ligència i capacitat opció i, en aquest sentit, sí que el llibre turesca i epidèrmica no són com els del segle XIX. Els nens de raciocini i d’anàlisi. Precisament, el es pot ubicar en un marc de presentar del segle XIX com podien ser Jacint món d’avui el que demana són persones de nou l’opció per l’evangeli amb un de l’opció cristiana» Verdaguer o Jaume Balmes vivien en un que donin raó de la seva fe i que la do- llenguatge que sigui significatiu per a entorn i amb un llenguatge radicalment nin de manera significativa i rellevant. l’home d’avui. diferent dels nens d’avui de Vic o de Això exigeix formació i passar d’una fe M’agrada quan diu que mai no Folgueroles. Hem de transmetre l’essen- immadura i pueril a una fe adulta que s’ha sentit còmode en la finitud. «És enormement cial, però els formats i els llenguatges ha passat pel sedàs de l’autocrítica, Per què? difícil assumir que han de ser diferents perquè, si no, es l’autoanàlisi, el contrast, el diàleg amb Perquè és enormement difícil assumir produeix una opacitat comunicativa. l’altre i amb l’altre que no creu el que que, en definitiva, tot està circumscrit tot està circumscrit D’aquesta manera, ens trobem que tu creus. I això no es dóna gaire. Per en el terreny de la finitud, del caduc, tenim una riquesa i un valor intangible això valoro tant l’aposta de l’Atri dels de l’efímer. Jo sento una rebel·lió quan en el terreny de la que s’ha anat transmetent de generació gentils; l’àmbit que no és pròpiament experimento que tot allò que fem, que finitud, del caduc, en generació però que ara es perd per- el temple però que és lloc de trobada diem i que construïm va directament què hi ha una fractura en la transmissió. on ens escoltem mútuament i diem el cap al no-res o cap a la descomposició. És de l’efímer» Molts pares i mares cristians exemplars que creiem. A Catalunya tenim un en- una rebel·lió metafísica que em porta a es troben amb fills que no participen torn molt més idoni que en altres llocs 31 Cultura 26 juny 2011

d’Espanya, primer perquè no hi ha un la- valuós un sol cristià autèntic que Govern de la Generalitat. En aquest sen- ïcisme bel·ligerant com es dóna en altres no pas una legió d’individus que tit, volem ser proactius i fer documents llocs, i després perquè els creients d’aquí s’arrosseguen de manera inercial clars i intel·ligibles per al gran públic tenim una actitud molt més dialogant per les comunitats. Com veu, per que puguin ajudar a discernir i evitar i oberta. Per això espero amb moltes tant, el cristianisme de futur? confl ictes en municipis, ajuntaments o ganes l’any 2012, quan celebrarem l’Atri No serà un cristianisme de masses ni altres comunitats autònomes. No hi ha dels gentils a Barcelona en el marc de de multituds. L’opció pel Crist serà mino- dubte que, pel que fa a la immigració, hi la Sagrada Família. Hem de ser pioners ritària però, en la mesura que serà una ha un punt de trobada molt important en el conjunt d’Espanya. opció dins de la pluralitat i que ningú entre les diverses tradicions religioses: Se sent més proper, per tant, a no se sentirà coaccionat a fer-la, serà el valor de l’hospitalitat. El deure l’agnòstic que dóna raons del seu molt autèntica i lliure. En els entorns d’acollir l’altre, d’oferir-li un espai, de agnosticisme que no pas al cre- on quan un nen naixia inevitablement rebre l’hoste com a germà ho trobem ient que viu de quatre continguts havia de ser batejat, evidentment que a l’Antic i al Nou Testament, i també apresos en la catequesi de primera tenien molts bons resultats, però l’au- a l’Alcorà. També en tradicions no comunió? tenticitat es posa bíbliques trobem Sí, perquè de la mateixa manera que de manifest quan el mateix valor. podem parlar de cristians menors i ma- per un discerniment L’interessant és jors d’edat, també podem fer aquesta interior i espiritual «Cal potenciar que les tradicions distinció en el cas dels agnòstics i dels optem pel Crist. una desconstrucció religioses siguin ateus. Tant els uns com els altres hem Per què és un capaces de mos- d’anar a fons perquè és aleshores quan repte bell ser cris- dels prejudicis que trar que el valor comencem a tocar zones de dubte i d’in- tià en aquest con- de l’hospitalitat fa certesa, a abandonar aquelles actituds text? tenim envers els possible una unitat dogmàtiques i endurides, i adonar-nos Francesc Torralba, Jesucrist El cristianisme és immigrants» i cohesió socials que la nostra opció també té punts 2.0. El cristianisme ara i aquí. essencialment vita- més grans. No n’hi febles. Jo crec que l’opció cristiana és lista, de manera que ha prou amb la Editorial Pòrtic, 2011, 324 pàg. legítima, raonable i versemblant, que és una religió que tolerància, que és allibera les persones i que és un pro- parteix de la idea que viure és el gran un valor de mínims, sinó que hem de jecte de felicitat raonable, però també do, la gran oportunitat i la gran possi- mostrar l’hospitalitat, que és un valor té les seves difi cultats racionals. I això bilitat. És bella aquesta opció perquè de màxims. de vegades ens ho fan veure l’agnòstic Déu, però quan veus el desgavell, la per- es tradueix en unes relacions humanes Veu preocupant el to d’alguns i l’ateu. Hi ha persones que no volen secució, la mort, el mal radical… no hi caracteritzades per la benvolença. Que discursos polítics en referència al veure-ho per tal de no experimentar ha dubte que comences a fer-te moltes hi hagi compassió, perdó… això fa bell fet migratori? inseguretats, però fi ns i tot grans sants preguntes. El mal és un gran element de el món. És bella aquesta opció perquè Naturalment que ho veig amb pre- i santes han tocat aquesta zona o sub- confrontació, però també el silenci de és bona, és ètica i estètica alhora. ocupació. És un fenomen que s’ha sòl de la incertesa. Això precisament és Déu; la pregària que no obté resposta; L’opció pel Crist també és una donat al centre i nord d’Europa i que el que els fa grans i els converteix en la pregària de cor, honesta, perma- crida a acollir el foraster, però això ara ens ha tocat a nosaltres. Canalitza referents. nent i persistent que, això no obstant, es fa ben difícil, sobretot veient un malestar i, a més, hi ha un exercici La fe és dubte, és recerca incansa- no troba eco. És inevitable aleshores com el discurs populista contrari de la política demagògic, partidista i ble, és confrontar… Quan Francesc preguntar-se si la pregària és realment a l’immigrant cada cop té més que falseja la realitat, però que té rèdit Torralba s’ha sentit més en dubte? una relació interpersonal permeable o adeptes… Així mateix, vostè pre- electoral. És un símptoma de la feblesa La pedra a la sabata de tot creient bé és una mena de crit desesperat d’un sideix el nou Consell Assessor de de la nostra democràcia que un partit és el misteri del mal. D’acord que hi ha individu sol en el cosmos que busca un Diversitat Religiosa de la Genera- clarament despectiu envers els drets diverses formes d’afrontar-lo, però no tu però que no hi és. litat de Catalunya. Quins reptes es de les persones immigrants hagi trobat hi ha dubte que aquest és l’argument En el seu llibre també dóna pistes planteja? una escletxa de representació als mu- més utilitzat contra Déu des del comen- del futur del cristianisme a casa El Consell Assessor de Diversitat Re- nicipis. Com combatre-ho? Potenciant çament de l’ateisme fi losòfi c fi ns aLa nostra, una de les quals és que ligiosa és un grup de refl exió i d’anàlisi una desconstrucció dels prejudicis que pesta d’Albert Camus. Si el món fos molt serà més minoritari però viscut sobre com gestionar la diversitat religi- tenim envers els immigrants i mostrant més harmònic, bell i endreçat del que també amb més profunditat. Citant osa en societats obertes com la nostra el valor, la qualitat i l’actiu que aporten és, a mi se’m faria més fàcil creure en Kierkegaard, afirma que és més i per atendre les consultes del mateix al conjunt social.

ESTIL ESTEL: RECOMANACIONS DISCOGRÀFIQUES

✪ AA.DD., Las mejores obras de ✪ Uxía, Meu canto. Fol Música. ✪ Màrius Torres i M. Rosa Ribas, ✪ DivaDams, García Lorca, órgano. Editorial San Pablo. Les ales del vent. Columna Música. paisajes en jazz. Rosazul Records. Música sacra L’art de cantar Poesia i música Viatge fascinant Aquest disc aplega algunes de les La cantant gallega Uxía celebra els Ja fa més de vint anys que la com- El grup DivaDams el formen Ara- obres per a orgue més importants seus vint-i-cinc anys de carrera artís- positora i pianista M. Rosa Ribas va celi Aiguaviva, Càrol Brunet i Loni de totes les èpoques. Hi ha compo- tica amb l’edició del seu nou treball demostrar la seva predilecció per les Geest, tres cantants amb una llarga sicions de grans mestres, com ara discogràfi c, on aporta una visió dife- poesies de Màrius Torres (1910-1942), trajectòria professional. En aquesta Bach, Mozart, Bruckner, Buxtehude, rent dels seus temes clàssics, a ritme les quals ens acosten a l’etern cicle ocasió, ens proposen un viatge que Kerll i Widor. Són seixanta-quatre de bossa nova i tango. Meu canto es- humà, on mort i vida s’agermanen. ens acosta a la vida i obra del poeta minuts d’intenses i solemnes melodies tà format per quinze cançons; entre Des d’aleshores, Ribas ha fet una Federico García Lorca a través de les d’orgue que condueixen a un estat elles, Como la cigarra, de la immortal important contribució al coneixe- músiques que més el fascinaven: el de pau i tranquil·litat. Tot plegat, un Mercedes Sosa. Aquest àlbum és una ment i divulgació de l’obra poètica jazz, el fl amenc i el ritme afrocubà. recolliment molt adient per a qualse- refl exió sobre l’acte de cantar. de Torres. Aquest disc n’és una bona Un disc amb molt de ritme i gran vol tipus de refl exió. mostra. valor musical. 32 26 juny 2011 Cultura

L’itinerari espiritual d’uns monjos Celebrada una taula rodona sobre la pel·lícula «De dioses y hombres»

Carmen García musulmans fins que va arribar a la re- Barcelona gió la violència extremista. Els monjos són amenaçats de mort i pensen en la «“Us ho ben asseguro: si el gra de fugida per salvar la vida, però, davant blat, quan cau a la terra, no mor, queda del prec dels seus veïns necessitats, ell tot sol, però si mor, dóna molt de reflexionen i decideixen quedar-s’hi. fruit” (Jn 12,24). En aquest passatge es La pel·lícula, que va guanyar el Gran pot resumir la vida i martiri, l’any 1996 Premi del Festival de Cannes de 2010, a Algèria, dels vuit monjos trapencs mostra la gran fe i fermesa amb què reflectits en la pel·lícula De dioses y van afrontar el martiri. hombres. I es constata que la pel·lícula està donant ja el seu fruit. Només a Càntic a la vida cristiana França l’han vista més de quatre milions de persones.» El P. José Manuel Vallejo va des- Així va començar la seva intervenció tacar que la pel·lícula és un cant a la el P. José Manuel Vallejo, o.f.m., en un vida cristiana en la seva essència més ambient amarat d’emotivitat, en sinto- íntima: «El servei als altres, l’amor, la Foto: Lydia Roig i el P. José Manuel Vallejo, durant l’acte. nia amb l’estil de la pel·lícula. I perquè fraternitat, sobrietat, etc. Assenyala continuï donant fruit, es va celebrar a la la presència invisible d’Aquell que sua va joventut, durant la guerra d’Algèria la pel·lícula on el prior prega desespera- seu social dels Caputxins de Catalunya sang i es deixa portar cap a la mort com va tornar al país, on va entaular amistat dament posant en relleu la impotència una taula rodona per aprofundir en el un anyell mansoi.» amb Mohamed, un musulmà profunda- humana, però després d’una reflexió missatge del testimoni dels vuit monjos També va voler contextualitzar la ment religiós», va explicar el ponent. profunda, el protagonista canvia la seva trapencs que van oferir la seva vida a vida del prior Christian de Chergé per «Un dia que parlàvem sobre la seva pregària per un lliurament total.» Déu en el martiri. L’acte va comptar entendre el seu tarannà, gràcies al qual manera de pregar —va afegir el P. Va- també amb la participació de Lydia va poder sostenir i animar els seus com- llejo—, es van trobar immersos en un Testament espiritual Roig, del Consell Provincial de Laics. panys davant del martiri. «De família tumult. Mohamed arrisca la seva vida per La pel·lícula està basada en els fets aristocràtica i fervorosa, va passar part salvar la d’un oficial francès, però al cap Per acabar, el P. Vallejo va voler fer un que van tenir lloc al monestir de Tib- de la seva infància a Algèria, on la seva de dos dies apareix degollat. A Christian resum del testament espiritual corpre- hirine (Algèria) als anys noranta, on mare li va ensenyar a pregar (“la meva el marcarà per sempre aquest episodi, nedor del prior Christian de Chergé. «El vuit monjos francesos convivien en Església primerenca”) i a respectar els com a exemple de com un musulmà pot prior era un cristià de grans qualitats, perfecta harmonia amb els seus veïns creients musulmans. Més tard, en la se- viure el manament únic oferint la seva com es desprèn del seu testament escrit vida per amor a l’altre.» Més tard, ell el Nadal de 1993-1994, després de les mateix diria: «En la sang d’aquest amic, amenaces del GIA, quan ja era conscient he sabut que la meva crida a seguir Crist del seu martiri pròxim. Ell és exemple havia de concretar-se en el mateix país eloqüent de la més pura essència cristia- on m’havia estat donada aquesta mostra na: donar la vida per amor als germans», de l’amor més gran.» va manifestar. Us recordem que «Aquests episodis —va continuar I va afegir el caputxí: «Com s’aprecia la rifa 2011 de l’Associació d’Amics de explicant el conferenciant— van pro- a la pel·lícula, quan reflexiona amb la vocar un respecte profund als creients resta de monjos sobre el martiri, el prior Catalunya Cristiana està en marxa! musulmans que el van dur a crear el destaca que la seva vida ja havia estat 1979, ja com a prior, un grup de diàleg donada al Senyor quan van decidir fer- per aprofundir en les seves relacions i se monjos (“la meva vida no és meva, pregar plegats. Fins i tot va arribar a essència del cristianisme”).» Demana el teu talonari a l’oficina cedir una sala del monestir als veïns En el seu testament, Christian dema- del poble per a les seves pregàries na perdó a Déu i ofereix el seu als qui li de l’Associació, telèfon 934 092 700 mentre construïen una mesquita.» «És han fet mal. Destaca que després de la difícil no acollir la pregària vingui d’on seva mort finalment podrà ser satisfeta Premis del sorteig 2011: vingui», va declarar el P. José Manuel. la seva curiositat de saber quin és el pa- I va subratllar que es tractava d’«una per de l’islam en el pla de Déu. «Desitja 1r premi: un cotxe Renault Twingo (o un de la mateixa gamma). vocació de gent de pregària enmig de submergir la seva mirada en el Pare per gent de pregària, encarnant de manera mirar-los com Ell els mira», va revelar el 2n premi: dues places per a un Pelegrinatge a Terra Santa peculiar l’ora et labora de la tradició P. José Manuel Vallejo. (període del viatge durant l’any 2011). benedictina. La vida de Christian és El darrer paràgraf, carregat d’emoti- una acció de gràcies; el cristià ho és per vitat, fa referència al seu assassí, al qual, 3r premi: una subscripció gratuïta al setmanari durant un any agraïment». com Jesús a la creu, li diu: «Et perdono per al guanyador i una altra per a una persona que ell triï. Per la seva part, Lydia Roig va comen- perquè no saps el que fas. Et dono “grà- Premi especial: regal valorat en 500 entre tots aquells que tar dos eixos ben definits a la pel·lícula: cies i adéu”, “cara a cara” i que Déu, Pa- € l’aspecte estètic i l’espiritual. Segons re teu i meu, ens concedeixi als dos, com hagin adquirit un talonari sencer. ella, bellesa i itinerari espiritual van als lladres benaurats, retrobar-nos al junts sense oblidar la importància dels Paradís.» «Això constitueix el summum Bases del SORTEIG: aspectes litúrgics. «M’agradaria desta- del cristianisme, el perdó a l’enemic i a) Entraran en el sorteig tots els talonaris enviats als venedors. car —va dir— l’itinerari espiritual dels esperança certa de la reconciliació al b) No entraran en el sorteig els talonaris emesos per l’Associació no enviats als monjos que culmina en una escena de Cel», va acabar dient el ponent. seus venedors. c) No entraran en el sorteig els talonaris retornats abans de les 10 hores del dia del sorteig. d) No entraran en el sorteig els talonaris no retornats i no venuts o no pagats abans de les 10 hores del dia del sorteig. Mn. Jordi Farré, elegit e) El sorteig se celebrarà d’acord amb l’ordre establert tradicionalment: 1) uni- tats, 2) desenes, 3) centenes, 4) unitats de miler i 5) desenes de miler. Si el novament acadèmic número sortint no existeix, es repetirà el procés. f) No entraran en el sorteig els números no venuts abans de les 10 hores del Redacció / Barcelona eclesiàstica. El nou acadèmic apor- dia del sorteig, venuts però no ingressats als dos comptes de l’Associació tarà a aquesta institució acadèmica, que són: ”la Caixa” 2100 1334 91 0200076078 i Caixa Penedès 2081 0100 12 El rector de la basílica de la Mare actualment presidida pel marquès de 3300010800. de Déu de la Mercè, Mn. Jordi Farré Floresta, l’originalitat dels seus estudis g) El sorteig se celebrarà davant notari el dilluns 27 de juny, a les 16 hores a la i Muro, ha estat escollit membre de sobre la relació entre el comtat de sala de juntes de l’Associació. S’hi pot assistir. l’Acadèmia Belga-espanyola d’Histò- Flandes i la Corona d’Aragó. Mn. Farré h) Els premis caducaran als 3 mesos del dia del sorteig —de data a data. ria, que ha valorat els seus treballs a (Lleida, 1942) ja formava part de la i) L’Associació d’Amics de Catalunya Cristiana publicarà els números premiats en favor de la recuperació del patrimoni Real Acadèmia Matritense d’Heràldica el setmanari Catalunya Cristiana i es comunicaran a tots els venedors. artístic i cultural de l’Església, així i Geologia i de l’Acadèmia Melitense com els seus estudis sobre heràldica Hispana. 33 Cultura 26 juny 2011

El cronista d’una època irrepetible El Museu Diocesà de Barcelona acull una exposició sobre Federico Beltrán Massés

Miquel Àngel Codina Barcelona

IberCaja i el Museu Diocesà de Barcelona són els organitzadors de l’exposició Fede- rico Beltrán Massés. Un pintor a la cort de Hollywood, que es compon de 200 obres: pintures, dibuixos, documents, fotogra- fies, etc. La mostra, que es pot visitar al Museu Diocesà de Barcelona fins al proper 17 de juliol, té com a objectiu fonamental «recuperar de l’oblit l’obra i la memòria d’aquest gran artista», en paraules de Pere Jordi Figuerola, comissari de l’exposició. «A la seva època —va assegurar— va ser molt famós. Els seus quadres fins i tot es venien més cars que els de Picasso.» Alumne predilecte d’Antoni Caba a Barcelona i de Joaquim Sorolla a Madrid, Federico Beltrán Massés (Güira de Mele- na, Cuba, 1885 - Barcelona, 1949) va ser un dels pintors més cèlebres del període d’entreguerres. L’èxit de les seves obres a Europa, els Estats Units i l’Índia va superar la d’artistes coetanis seus com Zuloaga o Anglada Camarasa. Això no obstant, «en les darreres dècades ha estat objecte d’una escassa o gairebé nul·la atenció. Per exem- ple, només és citat una vegada i de forma circumstancial a l’enciclopèdia Història de l’Art Català», va comentar Figuerola. I va «El rei Alfons XIII» (1922). «Mme. Bonnardel, comtessa de Montgomery» (1934). afegir: «Beltrán Massés va exercir el seu ofici de manera honesta i amb una enorme Léché, els actors Rodolfo Valentino, Pola professionalitat. Era feliç pintant. La seva Negri, Joan Crawford, Douglas Fairbanks producció és ingent.» Amistat amb Valentino Jr., Gloria Swanson i Marion Davies, els Segons el comissari de l’exposició, grans magnats de les finances (Rothsc- «avui dia criden poderosament l’atenció A l’exposició hi ha diversos hild, Morgan, Forbes) i les ballarines les seves qualitats innates com a relacions objectes personals del mític espanyoles Tórtola Valencia i Antonia públiques. Ell mateix va ser el seu millor actor Rodolfo Valentino Mercé «La Argentina». marxant. Era reclamat per retratar l’alta (una ploma estilogràfica, «Aquesta mostra pretén recuperar societat. I va ser als Estats Units on el una gel·laba que va uti- un pintor que va triomfar espectacular- seu excel·lent savoir faire va assolir co- litzar en el rodatge de la ment a la Biennal de Venècia del 1920, tes insuperables. En menys d’un any va pel·lícula El fill del caid…), però que, igual com altres grans artistes aconseguir guanyar-se la plena confiança així com cartes, escrites del període d’entreguerres, va quedar del personatge més influent del país, el en castellà i en francès, eclipsat a la història pel boom de les magnat de la premsa William Randolph adreçades al seu bon amic avantguardes», va manifestar Pere Jordi Hearst (el Ciutadà Kane immortalitzat per Federico Beltrán Massés. En Figuerola. Així mateix, va reconèixer que Orson Welles), i de l’actor més popular del una de les darreres cartes la millor definició per a Beltrán Massés moment, Rodolfo Valentino». de l’actor (amb data 14 de és la d’artista «eclèctic», ja que se l’ha juny del 1926) li parla del qualificat de diverses maneres: luminista, Retrats de personalitats seu mal d’estómac. Rodol- postimpressionista, modernista, nou- fo Valentino va morir de centista, preciosista, representant de la Federico Beltrán Massés va retratar cen- peritonitis, als 31 anys, el pintura art déco, etc. tenars de personalitats al llarg de la seva 23 d’agost del 1926 a Nova Magdalena Lasala, coordinadora de intensa vida. Entre d’altres, cal destacar el York. Són objectes d’un programes culturals de l’Obra Social papa Pius XII, els reis Alfons XIII d’Espanya, gran valor, no tan sols per ser inèdits, sinó perquè es tracta d’una d’IberCaja, va ressaltar que «Federico Jordi VI del Regne Unit i Humbert II d’Itàlia, col·lecció única, atès que tots els béns de Valentino se subhastaren i Beltrán Massés va ser un creador indòmit els maharajas de Kapurtala, la princesa dispersaren després de la seva mort. i irreverent, un autèntic innovador en el Haag de Dinamarca, el vescomte Alain de retrat i el testimoni i cronista d’una forma de vida que avui ens sembla fascinant i irrepetible». «Si bé en aquest cas, el per- sonatge hauria pogut eclipsar l’artista, la Una mènsula, joia del Museu realitat és una altra. La seva obra, d’una qualitat innegable, mereix ser estudiada de Lleida en tota la seva dimensió de treball», va constatar Lasala. Jordi Curcó / Lleida (element decoratiu que sustenta Per la seva banda, Mn. Josep M. Martí una cornisa), que representa un Bonet, director del Museu Diocesà de El Museu de Lleida, Diocesà i cap femení, datada al primer terç Barcelona, va explicar que «a través del Comarcal va celebrar el Dia Interna- del segle XIII i procedent de la Seu llenguatge de l’art, es poden establir cional dels Museus amb una jornada Vella de Lleida. De formes arrodoni- ponts intergeneracionals que convidin al de portes obertes i la presentació des i suaus, la figura, amb restes de diàleg i a la reflexió. Aquesta magnífica de la «joia del Museu», a càrrec de policromia, apareix amb els cabells exposició antològica de Beltrán Massés Montserrat Macià, directora del recollits i tocada amb una corona. n’és un exemple ben significatiu». De Museu; Francesc Fité, professor de La mènsula, que va ser trobada pels les obres que s’hi exhibeixen, a més dels la Universitat de Lleida, i Carme volts del 1945 entre un arreplec de retrats, cal fer esment de les següents: Vidal, directora dels Serveis Terri- pedres prop del Pla dels Gramàtics Processó de Divendres Sant a Turègano torials de Cultura de la Generalitat de la ciutat de Lleida, ha estat lliu- (1914), La romeria (1917), Hora blava a Lleida. rada al Museu per la família Prats- (1917), Davallament de la creu (1921), Jocs La joia d’enguany és una mènsula Bernat d’Alpicat. al parc (1928) i Mater Hispanica (1938). 34 26 juny 2011 Cultura

Llibres per als més joves On és en Gori? Un Papa sant La Marga no és una gata com les Paloma Gómez Borrero va acompa- altres. Viu al campanar de la catedral nyar, com a periodista, Joan Pau II al de Barcelona i sempre està disposa- llarg de tot el seu fructífer pontificat. da a ajudar els seus amics, però les En aquest llibre, a partir de les pre- entremaliades gàrgoles, l’Elefant i guntes que li va formular una de les l’Unicorn, no li posen les coses fàcils. seves nétes, ens descobreix un Papa Les gàrgoles han amagat el cargol sant que ha marcat tota la nostra Gori en algun racó del barri Gòtic i la època i que va oferir a la humanitat Marga l’ha de trobar abans no s’acabi múltiples lliçons de germanor, pau i el dia, ja que és l’aniversari del cargol amor. Aquest llibre, escriu l’autora en i li han preparat una festa especial. el pròleg, va adreçat «als infants als Per sort, la gata comptarà amb l’ajuda quals tant va estimar, va defensar i va de Santiago Rusiñol. protegir…». Núria Parera (text) i Pilarín Bayés (il·lustracions), La gata Marga i el Paloma Gómez Borrero (text) i María misteri del cargol. Editorial Alrevés, Pascual (il·lustracions), Abuela, háblame 2011, 32 pàg. del Papa. Ediciones Palabra, 2011, 88 pàg.

Un tresor atípic Fauna ben diversa Un bon dia, la vaca Florentina troba La finalitat essencial d’aquest llibre, adreçat a infants entre els 3 i 6 anys, entre el correu una cosa sospitosa, és aprendre de manera entretin- per dir-ho d’alguna manera. Què deu guda. Cada escena inclou un munt ser? Després d’examinar-ho, no en d’activitats i una gran quantitat de té cap dubte: és el mapa d’un tresor personatges i objectes per desco- enterrat a la seva granja! D’amagat, la brir. Els més petits podran conèixer Florentina i els seus amics decideixen els animals que viuen a l’estany, cercar-lo. Per sort, tenen bon olfacte al bosc, al Pol Nord i al Pol Sud, a per seguir-ne les pistes. En un tancar i l’escull coral·lí i a la sabana africana. obrir d’ulls, es planten a l’hort i alesho- Quan hagin acabat de llegir el llibre, res, ai, aleshores!, comença l’excavació podran jugar als sis jocs de memoria arqueològica més gran i singular de la que s’hi inclouen. història. Matt Mitter (text) i SI Artists (il· Alexander Steffensmeier (text i lustracions), Animals d’arreu del il·lustracions), La Florentina cerca un món. Llibre i jocs de memòria. tresor. Editorial Barcanova, 2011, 32 pàg. Editorial Beascoa, 2011, 12 pàg.

Enigma i sospites El regne de les fades La Tribu de Camelot es troba davant d’una L’Amanda, la fada de l’ametista, ha perdut situació ben estranya: veuen com, al parc, la seva joia màgica i ja no pot fer que les sis gats avancen en fila índia, mirant enda- coses desapareguin i tornin a aparèixer. vant i amb els ulls ben oberts, i a prop, un Però quan la Raquel i la Cristina s’adonen home que els ensenya una llarga cadena que al parc d’aventures un dels ponts amb una estatueta a l’extrem. El mateix penjats s’esvaeix, creuen que l’ametista dia, la Carlota i els seus amics comencen a no pot estar gaire lluny. A cada llibre de tenir notícies de la desaparició de diversos la col·lecció La Magia del Arco Iris, el jove gats del barri. Hi ha cap relació entre una lector pot trobar un objecte màgic. Quan cosa i l’altra? Es disparen les preguntes i la els aplegui tots, podrà trencar el conjur del Tribu comença la investigació. malvat Jack Escarcha, que viu al castell de gel.

Gemma Lienas (text) i Jokin Mitxelena (il· Daisy Meadows (text) i Georgie Riper lustracions), La Carlota i el misteri dels gats (il·lustracions), Amanda, el hada de la hipnotitzats. Editorial Estrella Polar, Col·lecció amatista. Editorial Montena, Colección La Tribu de Camelot, 2011, 128 pàg. La Magia del Arco Iris, 2011, 78 pág.

Destinació: la Lluna L’univers del vers «10 segons... 9... 8... 7... 6... Ignició!... 4... En aquest volum es recull una sèrie 3... 2... 1... 0... Enlairament! Cent metres de poemes infantils de l’escriptora i més avall, els motors del coet estan a tota bibliotecària Joana Raspall, alguns ja potència. En sento el terrible tremolor per publicats i altres d’inèdits. Ella matei- tot el cos.» Als anys seixanta, uns homes xa explica que aquesta producció res- excepcionals fan realitat un somni: anar a pon a la necessitat d’oferir al públic la Lluna. Un d’aquests homes, Jim Lovell, infantil català l’accés a la poesia, ja participa en els primers viatges. La missió que l’oferta en aquest àmbit és mal- Apollo 8 va bé; a la tornada és un auradament poc extensa. A més, el personatge famós. L’angoixant missió llibre inclou un DVD on les imatges de Apollo 13, que ratlla el desastre, el Pere Cabaret van acompanyades de la convertirà en un heroi. veu de l’autora recitant els poemes. Philippe Nessmann (text), Els qui somia- Joana Raspall (text) i Pere Cabaret ven la Lluna. Missió Apollo. Editorial Bam- (il·lustracions), El meu món de bú, Col·lecció Descobridors del Món, poesia. Edicions El Cep i la Nansa, 2011, 228 pàg. 2011, 68 pàg. 35 Cultura 26 juny 2011

Crítica literària Rosa M. Boixareu Vilaplana Col·labora amb la FCS Temps de vida Blanquerna-URL i amb l’ISCREB

M’atreveixo a proposar un itinera- ri previ a la lectura del llibre de M. A. MIQUEL ÀNGEL PÉREZ Pérez. Es tracta dels núm. 108 i 137 de Cartes des del Camerun. Sis anys a Blangoua Quaderns de Cristianisme i Justícia («Mi- rar cap a l’Àfrica. Redescobrir Europa» Edicions Saragossa, 2011, 175 pàg. i «Àfrica, el continent maltractat», res- pectivament) perquè ambdues lectures ens situaran en la genuïnitat d’aquest seu paisatge, les rutes impracticables, reportatges, pel·lícules, llibres... vistos continent impregnant les imatges i les les pluges, els mosquits, la gent i els i llegits, de la realitat solament en sa- vivències de les Cartes des del Camerun seus costums (a vegades, colpidors: Ma- bem alguna cosa quan la vivim. «Un dia d’un color real, lluny de l’exotisme i la rian, la nena amb una «edat màgica»), qualsevol», entenc, respon a la nostra mirada turística a la qual estem acostu- la frugalitat del menjar, els infants, la curiositat per saber què es fa en el dia mats i que tan bé ens va. pobresa... aquesta pobresa que aporta a dia, tot i que la monotonia del temps L’autor aboca, amb una continuïtat un desenvolupament que no acaba mai em sembla gairebé inexistent. I així po- desigual en el temps, i amb pinzellades d’engegar; tot això, i més, en ho posen dria seguir amb els més de cinquanta d’ironia, les seves experiències a Blan- davant dels ulls, davant de la pròpia capítols, petits capítols, amb què s’han goua acompanyant-les de refl exions so- vida, unes Cartes escrites amb la mà de dividit les Cartes essent, cadascun d’ells, vint amarades per la sensibilitat que li la vivència personal del seu autor. el pòrtic d’un llibre viscut. aporta la seva fi delitat al projecte evan- Solament a tall d’exemple, un breu La compilació fi nal feta des del san- gèlic: Jesús és explícitament present en comentari sobre capítols concrets. «Es- tuari de la Mare de Déu de Puiggraciós un munt d’esdeveniments («Jesús és la quena de dona»: el veig com un cant es tanca amb el record per a un altre millor notícia de la meva vida i també d’homenatge a aquesta dona, sempre missioner com ell, en Jordi Mas, a qui qui més me l’ha complicada»); la mirada anònima, que té cura del treball, de la dedica les Cartes. Torno enrere, al pri- humana ens fa partícips de la calor i el família, tendra i acollidora «no sap res mer capítol per rellegir, ara desorde- fred («és un fred de mal portar, incò- de complexos ni comparances». «Una nadament, aquest llibre que em plau mode»), el neguit, el contratemps, les ampolla i una creu» ens descriu la visita recomanar però no com a lectura de difi cultats... també de l’alegria i la fes- d’uns joves de diferents parròquies del lleure, com un passatemps, sinó com a ta, dels «moments màgics i bonics», del Poblenou i de Capellades: la seva mira- immersió en una problemàtica actual perquè si un dit l’assenyala a ell, a la treball, la convivència, la pregària a la da, em sembla, és la mateixa que si ater- i de la qual, malgrat no ens ho vulgui teva mateixa mà veuràs que tres dits qual, tot sovint, en fa menció com si ella réssim al lloc: sorpresa i estranyesa de semblar, en som responsables. t’assenyalen a tu, i un dit assenyala el nodrís el dia a dia amb les seves nits. «veure» aquest món nou, distint, llunyà Un proverbi africà diu: «No jutgis el cel posant Déu per testimoni de la teva La magnifi cència de la natura i el en tots els sentits, perquè malgrat els teu germà assenyalant-lo amb un dit, hipocresia» (Quaderns CiJ, núm. 108). Crítica cinematogràfi ca

Peio Sánchez Soul Surfer, metàfora sobre la vida Director del Departament de Cinema de l‘arquebisbat i la superació de Barcelona

tra rellotge per salvar la vida. A partir tat s’aprofundeix en les fonts profundes SOUL SURFER d’aquí, la segona part se centra en la que obren la persona més enllà de les DIRECTOR: Sean McNamara. crisi i reconstrucció de la seva vida i com seves limitacions. l’accident l’ajuda a madurar com a per- Especialment ben rodat l’efecte di- INTÈRPRETS: Dennis Quaid, sona i com a creient. En aquesta història gital de la manca del braç de Bethany, AnnaSophia Robb, Helen de superació es ressalta el paper de la el guió també resulta bastant complet, Hunt, Craig T. Nelson, família: del pare (Dennis Quaid), que i és destacable el gir cap a la solidari- Jeremy Sumpter, Kevin és un entrenador de surfi stes, i de la tat que representa el viatge a Tailàndia mare Cheri (Helen Hunt, recordem el per ajudar les víctimes del tsunami del Sorbo, entre altres. seu Oscar a Mejor impossible), que és 2004. Allà la jove protagonista aprèn Drama. 105 minuts. professora, així com de la protecció dels a vèncer les pròpies difi cultats i ajudar Estats Units, 2011. dos germans grans, Noé (Ross Thomas) i els que estan en pitjor situació que ella Timmy (Chris Brochu), que sempre estan mateixa. I aquí destaquem la seqüència disposats a ajudar la seva germana més de la tornada al mar com a símbol del petita. Igualment s’hi destaca el paper desig de lluitar i avançar. Amb un estil amable i atractiu per de la seva acompanyant espiritual Sa- Des del punt de vista espiritual el mis- al públic jove es presenta aquesta pel- rah Hill (Carrie Underwood), que l’ajuda satge és senzill. La família i la fe són lícula sobre la vida de Bethany Hamilton, a confi ar i créixer en la fe. També s’hi pilars per superar les proves de la vida. una jove surfi sta que va perdre un braç destaca el valor de l’amistat represen- La família amb el suport afectiu i de als 13 anys a causa de l’atac d’un tauró tat per la seva amiga Alana Blanchard confi ança. La fe per endinsar-se en el tigre a Kauai. «La vida és com surfejar», (Lorraine Nicholson) i de la competència misteri i descobrir que, fi ns i tot, el que diu la protagonista, «cal ser pacient per a través de la seva rival i antagonista és negatiu es pot convertir en alguna co- esperar les onades i fort per vèncer-les Malina Birch (Sonya Balmores). sa bona i que Déu ajuda a mirar des del i aconseguir pujar-hi». Una metàfora L’estil cinematogràfi c barreja l’es- més enllà les possibilitats humanes. sobre la lluita, la humilitat per deixar-se televisives que ja anteriorment es va es- tructura típica de les pel·lícules juvenils Estem, doncs, davant d’una proposta ajudar i la fe per transcendir els propis pecialitzar com a productor en el món amb les anomenades sèries de platja de cinema juvenil amb format amable límits. Una pel·lícula on es parla de Déu de les joves surfi stes aSurf Girls (Beyond (Baywatch, Vigilantes de la playa). Així i fons suggeridor. Des d’una narració amb naturalitat i on el més important the Break). música abundant, imatges boniques de senzilla i bastant previsible s’hi propo- per vèncer és obrir-se als altres. La història comença presentant-nos la lluita contra les onades, coreografi es sen valors com el coratge davant de la Basada en l’autobiografi a de la ma- Bethany (AnnaSophia Robb, recordem precioses de l’esport del surf i cossos difi cultat, el sentit de l’amistat, la com- teixa Bethany titulada «Soul Surfer: A Un puente hacia Terabithia) i la seva arrodonits i al sol. Amb tot, el format petició com a possibilitat per al creixe- True Story of Faith, Family and Fighting família a Hawaii on viuen abocats al mar televisiu bastant senzill es fa vehicle ment, l’obertura als altres i el seu dolor to Get Back on the Board», la versió i on la jove surfi sta comença a competir d’una història emotiva, que no es de- o la disposició d’estendre els braços més cinematogràfi ca ha estat adaptada per de petita. Després de les seqüències de canta cap al melodrama, i profunda a la enllà dels límits. Fins i tot, on no sembla Sean McNamara, especialista en sèries l’atac del tauró ressalta la lluita con- vegada. On des de la prova i la difi cul- possible arribar-hi. 36 Ciència 26 juny 2011 Per Francesc Nicolau Professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya Actualitats científiques

(abreujament els CFC) que persisteixen encara a les capes altes de l’atmosfera, i arriben a l’estra- Alerta al forat d’ozó! tosfera, en combinació amb les baixes temperatu- res que ha patit l’Àrtic aquest hivern. Oi que en sou conscients, del perill que hi ha si la Fa 22 anys que el protocol de Mont- capa d’ozó que embolcalla el nostre planeta s’afe- real va proclamar el control d’aquests bleix? N’hem parlat altres vegades. Si les radiacions gasos que certament destrueixen la solars ens arribessin sense que hi hagués aquesta capa d’ozó i sort d’això! Ara se sap capa protectora es multiplicarien els càncers i mol- que la recuperació del nivell d’ozó no tes altres molèsties es precipitarien sobre el nostre es podrà aconseguir del tot fins cap habitacle terrestre. Doncs bé, per desgràcia us haig al 2050, perquè els CFC s’aguanten de fer saber que, si encara no ho heu llegit enlloc, encara molt ferms i van reaccionant l’ozó que hi ha cap a la part del Pol Nord, o sigui químicament, i també lentament, a la zona àrtica, resulta que, segons l’informe de amb l’ozó. I va ser l’ús humà que els l’Organització Meteorològica Mundial i el Progra- va anar llançant a l’atmosfera quan ma de les Nacions Unides per al Medi Ambient del es van fer servir massivament en apli- mes d’abril passat, ha minvat d’una manera perillo- cacions, com els circuits de refrige- sa. El forat d’ozó enguany està batent rècords. Les ració en les neveres i en insecticides, observacions realitzades durant aquestes últimes fins que els científics no s’adonaren setmanes amb els globus meteorològics, a més del dels seus efectes en aquesta capa de que ja ens donaven els satèl·lits en òrbita, indi- l’estratosfera i es va donar l’alarma. quen que hi ha punts en què la pèrdua d’ozó de la Aurora boreal, a Noruega. Sort d’aquella prohibició de fa 22 zona nord del planeta arriba a un 40%, cosa que anys, que si no fos així ara s’hauria comença a ser alarmant, perquè fins ara la màxima perdut, potser del tot, una protecció preciosa de reducció d’aquest gas en aquesta zona havia estat Els experts ens diuen que la causa principal la vida sobre la Terra. N’hem d’estar ben cons- de només el 30%. I ha estat sobre l’Escandinàvia d’aquest increment de dany ha d’haver estat la cients perquè mai no torni a passar una cosa on s’ha enregistrat aquesta màxima baixada. persistència dels gasos nocius clorofluocarbonats semblant. L’univers de les galàxies provenen del xoc de dues. L’energia des- comunal que emeten és la que s’origina 34. Què cal dir de les radiacions per l’acreció a l’entorn del forat negre supermassiu que pot ser des d’un milió a mil milions de masses solars. superenergètiques que ens arriben del cel El satèl·lit Compton americà que hem dit abans determinà que hi ha dos grups Sort en tenim de la nostra atmosfera X, de les quals la meitat, aproximada- xuclava el gas d’una estrella pròxima. I ben definits d’AGN: unes que emeten que les reté i absorbeix a les capes altes, ment, corresponien a galàxies llunya- poc després vuit fenòmens semblants fins a 100 keV, amb breus períodes que perquè ens podrien provocar efectes de- nes. Li seguiren el SAS-2 i el SAS-3. I el més eren captats pel mateix Sigma. Un poden arribar a ser de 1 MeV, i les que sastrosos a la salut. Més encara, farien 1976 un altre de més sofisticat i de més d’ells va ser la radiofont corresponent a tot el temps irradien més enllà dels 100 impossible la vida sobre la terra, almenys llarg abast, el que s’anomenà HEAO, de la «nova» de la constel·lació de la Musca, MeV. Algunes d’aquesta segona classe la vida que coneixem. Les radiacions a High Energy Astronomical Observatory, que era el residu d’una estrella que havia arriben a altíssimes energies, com l’AGN què ens referim són simplement fotons que, a més dels raigs X, ja podia també passat per la fase de nova. Amb aques- que estava catalogada com a galàxia de corresponents a la zona més energètica captar els gamma. tes troballes es confirmava que quan un Markarian 421: va arribar als 500 GeV; de l’espectre: raigs X i raigs gamma. Ens El nombre creixent de radiofonts forat negre fa parella amb una estrella ara s’ha vist que cal col·locar-la entre els arriben constantment del cel i general- d’aquests tipus començà a intrigar la li va xuclant amb violència l’atmosfera blàzars que explicàvem al capítol 31. Per ment no sabem de quina font concreta comunitat dels astrònoms del món i superficial, cosa que ja s’havia suposat el explicar l’enorme energia que projecten provenen, però sí que podem dir que els europeus decidiren investigar-les 1965 (com dèiem al capítol 16) i això els aquests últims objectes s’ha pensat en només processos molt violents poden ells també. El primer que posaren en fa fàcils de detectar, perquè si és radia- un procés, anomenat procés Compton, desencadenar unes projeccions d’ener- òrbita va ser el 1989, amb l’objectiu ció gamma la que s’hi produeix no pot que fonamentalment diu que emeten gia tan descomunals. Direm alguna cosa específic de captar radiació gamma, atribuir-se a una estrella neutrònica. Els electrons amb velocitat relativista (o si- dels estudis que se n’han fet i de les va ser el Granat, satèl·lit rus dotat del astrofísics diuen que en aquest procés gui pròxima a la de la llum) transportats conclusions a què s’ha arribat. radiotelescopi de raigs gamma Sigma, un 10 % de la massa de la matèria aspi- per jets de matèria que comunicarien de fabricació francesa. El radiotelescopi rada pel forat negre és recuperada pel la seva energia a fotons no tan energè- Hi ha radiacions gamma que són aquest era de gran mèrit perquè soluci- disc d’acreció i transformada en radiació tics emesos pel disc que rodeja el forat de la nostra galàxia onava un doble problema que presenta segons la cèlebre fórmula einsteiniana negre. la detecció d’aquesta classe de radiació de l’equivalència entre massa i energia Però, diguem-ho tot: encara no s’ha Com que, com acabem de dir, l’atmos- que, tenint la longitud d’ona inferior E=mc2. Per això l’objecte (parella de fo- arribat a una explicació segura i defini- fera ens en protegeix, només es poden a les distàncies interatòmiques, no es rat negre i estrella) de nom E1 1740 7 tiva per a aquests fenòmens tan violents captar aquestes radiacions amb satèl· pot reflectir, i que els fotons tan ener- 2942 pot irradiar en energia gamma més que es van enregistrant en el cosmos. lits posats en òrbita. I això no va fer-se gètics que emet són pocs en quantitat de 1030 watts, que és el que s’ha calcu- Cal fer-ne un estudi més complet. I els fins a l’any 1962. Els americans n’havien i cal temps per detectar-los. El Granat lat que fa i que equival a la producció interrogants que hi resten són molts en- llançat un, dotat de radiotelescopi de- superava aquests dos inconvenients i es alhora de més de mil bilions de milions cara. Per exemple, les «fulguracions» o tector d’ones ultracurtes, per trobar si hi pogueren detectar amb èxit radiofonts de centrals de 1.000 megawatts. Si en erupcions sobtades de raigs gamma, GBR havia a la galàxia algun emissor que po- de la nostra galàxia que eren estrelles poguéssim aprofitar alguna bilionèsima en sigles angleses, que es començaren a gués identificar-se amb un forat negre. neutròniques altament magnetitzades d’aquesta energia! detectar el 1973 i no s’han aclarit gens. I, efectivament, detectà una radiofont i forats negres indubtables. Poden durar des de pocs mil·lisegons fins de raigs X a la constel·lació de l’Escorpí Mentrestant, el 7 d’abril de 1991 els I moltes galàxies actives són a uns quants minuts i es troben distribu- (Scorpio) i se la denominà Sco-1. El que americans també posaven en òrbita un també radiofonts gamma ïdes en totes les direccions del cel. Per no va poder fer encara aquell satèl·lit és detector semblant, el Compton o GRO ara no s’han pogut identificar amb cap assenyalar exactament el punt d’on pro- (de Gamma Ray Observatory), amb la Ja sabem que s’anomenen «galàxies objecte conegut del cel. El 1997 es va venia aquella radiació tan energètica. naveta Atlantis. actives» o AGN les que mostren ser ra- veure que presenten una postluminis- Fins al 1966 no es pogué identificar amb Pel que fa al Sigma va descobrir fe- diofonts molt energètiques. Però quan cència, que vol dir una emissió de durada una estrella que és de 13a magnitud nòmens molt interessants. Per exemple, en un principi es qualificaren així encara més llarga en ones no tan energètiques aparent i es troba a uns 100 anys llum. la radiació de l’objecte 1E 1740 7 2942, no se n’havia analitzat la contribució en de raigs X, de llum i de ràdio. Sembla Això provocà un programa de detecció que a més de ser una font de raigs X, el la radiació gamma. La primera galàxia que s’originen en llocs molt llunyans del d’ones energètiques del tipus raig X, 13 d’octubre de 1990 féu una explosió activa descoberta va ser la de Seyfert fons còsmic però encara no sabem qui- anomenat SAS o sigui Small Astronomy energètica, captada pel satèl·lit, que de 1943, que es veié que irradiava de na mena d’objectes els provoquen. Com Satellites. El primer d’aquests satèl·lits arribà a ser de 300-600 keV, cosa que manera extraordinària en l’infraroig (en tantes altres vegades hem de dir que cal s’anomenà SAS-1, o també Uhuru (= lli- s’interpretà per anihilació de positrons parlàrem al capítol 25). Després se n’han esperar que la ciència ens vagi aclarint bertat, en swahili) llançat des de la costa i electrons que xocaven, i, per conse- observat moltes més. Són galàxies que els nous fenòmens que de mica en mica de Kenya el 1970. Va proporcionar el güent, si s’hi fabricaven positrons és tenen clarament un enorme forat ne- es va observant en aquestes immensitats coneixement de més de 200 radiofonts que hi havia d’haver un forat negre que gre central o bé dos, de vegades, quan de l’univers. 37 Ràdio Estel 26 juny 2011

La música «La presència de peces de clàssica a música clàssica o contemporània, Ràdio Estel entre els grans Enric Frigola èxits de la Coordinador de Ràdio Estel música lleugera, Una de les novetats que es van introduir no està gens a la programació de Ràdio Estel quan va renyida» començar la nova singladura el mes de setembre passat fou la d’incrementar la presència de la música clàssica, algunes vegades en forma de programes espe- cífics, d’altres en combinació amb altres tipus de música en diversos moments del dia. Es tracta de fragments molt ben seleccio- nats dels grans compositors de la història de la música, des del barroc fins als nos- tres dies; inclosos, naturalment, els més importants compositors catalans: no és gens estrany que els nostres fidels oients es trobin amb composicions de Tol- drà, Massià, Mompou, Guinjoan, Grau, Blancafort, Granados, Pujol, Pahissa, Morera, Lamote de Grignon, o Montsal- vatge, entre molts altres. Compositors, tots ells, d’una categoria indiscutible l’obra dels quals no és gens fàcil trobar a la programació de qualsevol altra emis- sora de ràdio. Pel que fa a intèrprets, comptem amb els enregistraments d’orquestres i cantants; des de l’OBC o la Simfònica del Vallès, fins a les veus de Montserrat Caballé, Josep Carreras, Victòria dels Àngels, Jaume Aragall, o Josep Bros, Núria Rial i d’altres de les noves generacions de veus líriques. De dilluns a divendres s’escolta aquest tipus de música, de forma habitual, al programa Escolta la música i pensa, des de la mitjanit fins a les sis del matí, L’albada, de sis a set, i al Petit concert de tarda, després de les vespres en directe des de Montserrat. I també durant el dia, tot intentant demostrar-nos que si la selecció està feta amb rigor, i criteris de qualitat, la presència de peces de música clàssica o contemporània, entre els grans èxits de la música lleugera, no està gens renyida, tot al contrari. Però és durant el cap de setmana quan Graella de Ràdio Estel Ràdio Estel té els programes específics dedicats als grans moments de la música religiosa de tots els temps. Cada diumen- ge, a les sis del matí, arriba La cantata del diumenge, presentada per Josep Miquel Serra. Johan Sebastian Bach, possiblement el més gran compositor de tots els temps, va compondre unes 200 cantates d’Església, destinades a celebrar les festivitats religioses de l’any litúrgic luterà, cadascuna d’elles autèntiques obres mestres. En programem una cada setmana. Després de la missa de Montserrat, pels volts d’un quart d’una, ens trobem amb un Petit concert de migdia, i quan arriba el capvespre, després de la misa des de la catedral de Barcelona, Oriol Casals ens presenta Cantate Domino, amb les millors obres de música religiosa de la història. Un programa que després d’alguns mesos en antena ha esdevin- gut una cita obligada per als amants d’aquest gènere, probablement més dels que ens imaginem. Sense passar per alt una de les nostres agendes diàries, on el nostre col·laborador Joan Úbeda repassa les grans efemèrides musicals del dia. 38 26 juny 2011 Agenda

nitza el curs bíblic Biblia y las religi- 1 de juliol, a les 21.30, concert solidari monestir DE MONTSERRAT JUNY ÉS EL MES ones. Historia, arqueología, textos per la salut mental amb Spirituals by bíblicos orientales e introducción a the Gospel Viu Choir, dirigit per Moi- LITÚRGIA.— Del dilluns 4 de ju- CONSAGRAT AL SAGRAT las lenguas bíblicas, del dimarts 23 sès Sala. Serà a la basílica de Santa liol al divendres 8, XXXIII Curs COR DE JESÚS d’agost al dimarts 30. Serà a Dueñas Maria del Pi de Barcelona. d’estiu de litúrgia sobre La be- (Palència). Més informació: tel. 619 llesa de la Paraula. Escriptura 994 666, [email protected]. • TIBIDABO.— El divendres 1 de juliol, i gest d’una presència, dirigit INTERNET festa del Sagrat Cor de Jesús: euca- per Jaume González Padrós. BARCELONA risties a les 8.00, 12.00 i 17.00; Rosa- Més informació i inscripcions: ri i vespres a les 18.00; a les 19.00, tel. 933 022 235. • AGUSTINS RECOL·LECTES.— «Una • AMICS DEL PARE PIUS DE PIE- solemne concelebració presidida palabra amiga» és el nom que ha TRELCINA.— Trobada cada darrer pel cardenal Lluís Martínez Sistach; ROMERIA.— Del dijous 7 de escollit el prior general dels agustins dilluns de mes (pregària i reunió) di- commemoració dels centenaris de juliol al dijous 14, romeria de recol·lectes, Miguel Miró, per al blog rigida per fra Valentí Serra, caputxí. la cripta i del temple; benedicció a la Confraria de la Mare de que acaba d’estrenar al portal oficial Propera sessió el dilluns 27 de juny, la ciutat; el diumenge 3, a les 12.00, Déu de Montserrat de Lleida de l’orde: www.agustinosrecoletos. a les 18.15. Parròquia de la Concep- consagració de les famílies al Sagrat (Teresina Llop, tel. 973 270 com. ció, c/ Llúria, 70 – Barcelona, tel. 934 Cor de Jesús. Presideix l’arquebisbe 338); en les mateixes dates, co- 576 552. Joan Enric Vives. lònia Qumran per a nens i ne- ALTRES BISBATS nes de 8 a 14 anys (Mn. Xavier • FESTA DE SANT JOSEPMARIA ESCRI- • CATEDRAL.— El cor de cambra Fran- Batiste, tel. 973 273 570). • PASTORAL DE LA SALUT.— XVI curs VÀ DE BALAGUER.— El dilluns 27 cesc Valls participarà el divendres 1 per a seminaristes sobre Juventud y de juny, a les 20.00, l’arquebisbe de de juliol, a l’eucaristia de les 19.00: TROBADES D’ANIMADORS DE salud, del dilluns 11 de juliol al dis- Barcelona, el cardenal Lluís Martínez ofertori: Improperium expectavit de CANTS.— Seran del dilluns 25 sabte 16, a Los Molinos (Madrid). Més Sistach, presidirà la celebració de Giorgi; comunió: O sacrum convivium de juliol al dissabte 30; del informació i inscripcions: tel. 918 550 la festa del sant a la catedral de a 5, de Morales; el diumenge 3, a les dilluns 1 d’agost al dissabte 004. Barcelona. 10.30, ofertori: Populum humilem de 6 i del dilluns 8 al dissabte 13 Martini; comunió: Suscepimus Deus dirigides per Aïda Espelt, Lluís • ESCOLA DE FORMACIÓ MISSIONE- • GTER.— El dimarts 28 de juny, de de Byrd; sortida: Cantate Domino a Vilamajó i Pablo Larraz, respec- RA.— Curs de renovació, actualització 9.30 a 17.00, organitza una jornada 4, de Hassler. tivament. Més informació: tel. i espiritualitat missionera del dijous de formació sobre Finances ètiques i 938 777 766, trobadescant@ 14 de juliol al diumenge 24 a Maja- comunitats religioses. Per a més infor- • CURS D’ICONOGRAFIA BIZANTINA.— abadiamontserrat.net dahonda (Madrid). Més informació: mació i inscripcions: gter@grupdere- Del divendres 1 de juliol al dimecres [email protected], www.escue- ligions.org. 6, a càrrec de Neculai Saftiu, a Llars laformacionmisionera.org. Mundet de Barcelona. Més informa- cicis espirituals del dimarts 5 de juliol • LLIBRERIA CLARET.— El dimarts 28 de ció: tel. 678 933 391, nicu_saftiu@ al dijous 14, dirigits pel P. Jaume Bo- • NOVAHUMANITAS.— Sessió Desco- juny, a les 19.30, ACAT convida a la yahoo.com. ada. Casa d’espiritualitat Maria An- breix-te a tu mateix, dirigida per M. conferència Defensa de los derechos tonia París, c/ Major de Sarrià, 169 Ángeles de los Ríos, a València, els humanos y procesos de construcción • CASAL D’ESTIU.— Del divendres 1 – Barcelona, tel. 932 037 212, fax 923 caps de setmana del 15 al 17 de juliol, de alternativas, en un contexto de de juliol al divendres 29, organitzat 055 366. i del 22 al 24. Informació i inscripci- guerra en México, a càrrec d’Eduardo per la parròquia de la Concepció de ons: tel. 616 164 006, www.novahu- J. Almeida (llicenciat en Comunicació) Barcelona. De dilluns a divendres, tot • CASAL LOIOLA.— Els dijous 7 i 14 manitas.org. i Tamara San Miguel (sociòloga). C/ el dia o mitja jornada, el nombre de de juliol, de 20.30 a 22.00, Els ves- Roger de Llúria, 5 – Barcelona. setmanes que convingui, amb dinar pres ens calen: una mirada cristiana • «ADELANTE 2011».— Del dimecres 10 o no. Hi haurà jocs, esport, tallers, de la història recent. C/ Balmes, 138 d’agost al dilluns 15, trobada inter- • MONESTIR DE SANT PERE DE LES piscina, excursions... Més informació – Barcelona, tel. 934 156 334, www. nacional per a joves organitzada pel PUEL·LES.— El dimecres 29 de juny, i inscripcions: tel. 934 576 552 o 666 casalloiola.org. moviment Kairós a Vitòria: pregària, festa de Sant Pere i Sant Pau: a les 394 521. música, formació, tallers, esport, te- 18.30, vespres; a les 19.30, eucaris- • UNIVERSITAT DE BARCELONA.— Del atre, servei... Més informació: www. tia; coca i completes. C/ Anglí, 55 • CELEBRACIÓ DE SANT PAU.— El dis- dilluns 11 de juliol al divendres 15, adelante2011.org. – Barcelona. sabte 2 de juliol: a les 18.00, eucaris- curs de Trinidad Donoso Vázquez tia; a les 19.00, concert de TeSeguiré (professora titular del Departament • EDITORIAL VERBO DIVINO.— Orga- • SANTA MARIA DEL PI.— El divendres (projecte biblicomusical); a les 20.00, de Mètodes de Recerca i Diagnòstic piscolabis. Organitzen: Llibreria Pau- en Educació) sobre Dones i misticis- lines, Escola d’Animació Bíblica de me. Més informació: tel. 934 035 880, Barcelona i Grup Bíblic i Missioner [email protected]. Si el cel no fos clar podria caure a trossos. «Cinco panes y dos peces». Lloc: Lli- Si la terra no fos ferma breria Paulines, rda. Sant Pere, 19 • GRUPS D’ORACIÓ I AMISTAT.— Exer- es podria erosionar. – Barcelona, tel. 933 011 488. cicis espirituals oberts a tothom, del Si els esperits no tinguessin dilluns 11 de juliol al dissabte 16, en poders deixarien d’existir. • CARILLÓ.— El diumenge 3 de juliol, a castellà, dirigits per Mn. Joan Güell, Si la vall no tingués allò les 12.00, concert Summer Ragtime a director central dels GOA. Més infor- que l’omple es podria assecar. càrrec d’Anna M. Reverté. Lloc d’au- mació: tel. 932 181 005, goraciona- dició: pati dels Tarongers o Galeria [email protected]. CONVIVÈNCIES Gòtica del Palau de la Generalitat. AMB PETER YANG • XXXIV JOCS FLORALS DE LA TAR- • JOVENTUT.— Del dilluns 4 de juliol al DOR.— Organitzats per l’Associa- De l’1 al 10 de juliol dimecres 6, Jornades sobre Proposta ció Coordinadora d’Activitats per a a de la fe als joves, al Seminari Conci- la gent gran. Els poemes es podran liar de Barcelona. Més informació i presentar fins al divendres 14 d’oc- Santander inscripcions: tel. 933 021 041, fax 933 tubre. Més informació: c/ Diputació, 173 986, [email protected]. 282, pral. 1a – Barcelona. TAI - TXI ZEN CRISTIÀ net, www.sic-catequesi.cat. «Rincón del Silencio» • MÀSTER.— L’Institut Superior de c/ Floridablanca, 133, baixos - 08011 Barcelona • MISSIONERES CLARETIANES.— Exer- Ciències Religioses de Barcelona i la Informació, Tel. 934 242 787 Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna ofereix per al curs 2011-2012 un màs- ter en Identitats religioses i diàleg. Més informació: tel. 934 514 963, www.iscreb.org. GIRONA

• SAGRAT COR.— El dijous 30 de juny, a les 22.00, adoració nocturna; el diven- dres 1 de juliol, a les 20.00, festa del 39 Agenda 26 juny 2011

Sagrat Cor: a les 20.00, exposició del Tarragona Santíssim i eucaristia. Serà al temple atalunya ristiana als quioscos de atalunya del Sagrat Cor de Girona. • ESCOLANS.— El dilluns 27 de juny, «C C » C a les 10.00, trobada d’escolans a les • TRÀNSIT.— El diumenge 3 de juliol, Borges del Camp, amb el lema «Els Podeu trobar-la setmanalment a: Jornada de responsabilitat en el tràn- escolans, arrelats en Crist». sit: a les 19.00, eucaristia a l’església Maria Pujades Majó Francesc Macià, 86 08358 Arenys de Munt de Sant Josep, presidida pel bisbe de • FESTA DE LES ESPIGUES.— El dissabte 2 Girona, Mons. Francesc Pardo; a les de juliol, a les 22.30, a l’església de Crist La Formiga d’Or Av. Portal de l’Àngel, 3 08002 Barcelona 20.00, lliurament dels premis de di- Rei de Reus. Hi assistirà l’arquebisbe de Llibreria Balmes Duran i Bas, 11 08002 Barcelona buix i redacció. Tarragona, Mons. Jaume Pujol. Llibreria Claret Roger de Llúria, 5 08010 Barcelona • APOSTOLAT DE L’ORACIÓ.— El diu- TERRASSA Llibreria L’Escaire Pg. Maragall, 342 08031 Barcelona menge 3 de juliol, a les 11.30, jornada Llibreria Mateu Santa Maria, 22 17820 Banyoles • SAN PERE.— El dimecres 29 de juny, diocesana de l’Apostolat de l’Oració Papereria Bitlloch Ample, 25 17300 Blanes al casal Bisbe Cartañà. a les 11.30, el bisbe auxiliar de Terras- sa, Mons. Salvador Cristau, presideix Llibreria Empuries Álvarez de Castro, 6 17001 Girona • FESTIVAL DE MÚSIQUES RELIGIOSES l’eucaristia a la parròquia de Sant Llibreria Diocesana Pl. del Vi, 2 17004 Girona Pere de Rubí amb motiu de la seva I DEL MÓN.— El dilluns 4 de juliol, Llibreria Issauna Pg. Bell-lloc, 7 25210 Guissona a les 21.00, Lluís Rodríguez (piano) i festa titular. Joan Massotkleiner (actor), Memòries Comerç i Estanc Ponts i Arola, 28 25240 Linyola d’una ànima. Homenatge a F. Liszt, al • SANTUARI DE SCHOENSTATT.— El dis- Llibreria Ramon Llull La Palma, 9 25002 Lleida sabte 2 de juliol, a les 20.15, recital claustre de la catedral; el dimecres L’Ossetfi Av. Alcalde Porqueres, 32 25008 Lleida 6, a les 11.00, espectacle d’ombres de poesia mística amb obres de sant Llibreria Moral S.C.P. Major, 27 08783 Masquefa xineses a l’auditori de Girona. Més Joan de la Creu i santa Teresa de Jesús. informació: tel. 972 207 634, mreli- La lectura anirà acompanyada per un Llibreria Dalmases Jacint Verdaguer, 5 25230 Mollerussa duet de flauta que interpretarà músi- [email protected], www.girona. Llibreria Larsa 08199 Montserrat cat/musiquesreligioses. ca barroca. L’entrada és gratuïta. Llibreria Joan Fons Jaume Fons, 13 08784 Piera LLEIDA URGELL Llar del Llibre Pg. Pl. Major, 12 34 08202 Sabadell • CÀTEDRA DE PENSAMENT CRISTIÀ.— Llibr.-papereria Pilar Boladeras Pl. Major, 10 43420 Sta. Coloma de Queralt • FANALETS DE SANT JAUME.— El di- El divendres 1 de juliol, seminari so- Kiosco Baldiri Bosch Eusebi Güell, 87 08830 Sant Boi de Llobregat mecres 6 de juliol, de 18.00 a 20.00, bre L’atri dels gentils, junts cerquem Llibreria Dach Sant Miquel, 5 25280 Solsona taller de fanalets a càrrec de Carles un món millor, a Sant Julià de Lòria Doménech. Informació i inscripcions: (Andorra). Més informació: tel. 973 Llibreria Sauret Carme, 14 25300 Tàrrega Àrea infantil i juvenil de la Biblioteca 350 054, fax 973 352 230, despatx@ Pública de Lleida. bisbaturgell.org. Reserveu el vostre exemplar, ara!

• COVA DEL PARE PALAU.— El cap de • VOLUNTARIAT.— El diumenge 3 de setmana del 22 al 24 de juliol, apro- juliol, a les 18.00, festa del voluntariat fundiment en l’Enneagrama amb al Castell del Remei dels Franciscans Anuncis per paraules l’acompanyament de Mireya Hernán- de la Creu Blanca. Presideix l’arque- dez, c.m.t. Més informació: tel. 973 bisbe Joan Enric Vives. 794 883 i 692 135 930, covaparepa- COMPRA i VENDA [email protected]. DIVERSOS VIC COMPRO SEGELLS, postals, monedes, ADVOCADA especialista en nul·litats SOLSONA • SEMINARI.— El dilluns 27 de juny, rellotges, joguines, instruments mu- matrimonials i separacions. 1a visita de 10.00 a 17.00, trobada diocesana sicals, joies i tota classe d’objectes i gratuïta. Tel. 934 510 707. mobles antics. Tel. 933 578 394. • ANNA M. JANER.— El dijous 30 de d’escolans al Seminari de Vic. juny, a l’església de Sant Joan de DESCOBREIX premsa cristiana, ens Berga, la Gna. Pilar Adín, postulado- • COVA DE SANT IGNASI.— Del dijous comunica, ens uneix, ens enforteix. ra, parlarà sobre la vida de la mare 21 de juliol al dissabte 30, exercicis es- Janer, i Toni Gol analitzarà el context pirituals en català predicats per Josep històric en relació amb Berga. Rambla, s.j. Més informació: tel. 938 720 422, [email protected], " www.covamanresa.cat. Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D’INSERCIÓ a base d’una lletra per quadret, deixant un espai en blanc entre cada paraula i envieu-ho juntament amb un gir postal o xec bancari a CATALUNYA CRISTIANA PREGUEM PER LES INTENCIONS DEL PAPA c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona. • Perquè els sacerdots siguin testimonis de l’amor sol·lícit i Nombre de setmanes Import total misericordiós de Déu NOM ...... ADREÇA ...... • Perquè l’Esperit Sant faci sorgir vocacions missioneres POBLACIÓ ...... C. P...... TELÈFON ...... DNI/CIF ......

SOLUCIONS DEL «JUGA I APRÈN»: 12,50 € Mes del Sagrat Cor «Des de l’horitzó infinitdel seu amor, Déu va voler entrar en els límits de la història i de la condició humana, va prendre un cos i un cor, de manera que poguéssim contemplar i trobar l’infinit en allò finit, el Misteri invisible i inefable en el cor humà de Jesús, el Natzarè.» 21 € Nova Pentecosta El sagrament de la Confirmació Preus per setmana (IVA Inclòs) La promesa de Jesús RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ L’evangelista Joan (14,16-17). 40 26 juny 2011

Des del carrer Pensant-ho millor Josep M. Puigjaner ha escrit la biografia del polític català

«El plus evangèlic es notava en Francesc Riu, salesià President de la Anton Cañellas» Fundació Rinaldi Carme Munté prés que hagués fracassat la seva proposta d’aliança Va ser en l’etapa de periodista amb la Unió de Centre De- La tecnologia! a Madrid que l’escriptor Josep M. mocràtic d’Adolfo Suárez. Puigjaner va conèixer el polític An- Com que no va voler renun- Avui dia ja no som capaços de viure ton Cañellas, però quan la relació ciar a la seva proposta, va sense recórrer als progressos derivats d’amistat es va consolidar va ser marxar del partit amb uns de la tecnologia, en tots els camps i en tornar a Catalunya per dirigir la 300 militants. Va crear el seu sense excepcions. Per això, quan ens revista Oriflama. Puigjaner va tenir propi partit, Centristes de quedem sense corrent elèctric, per ocasió de seguir de prop les peri- Catalunya-UCD, però no va la causa que sigui, sembla que tot pècies polítiques d’Anton Cañellas, veure que la Unió del Cen- quedi paralitzat. Avui ja no podem fer des de la seva etapa de líder d’Unió tre Democràtic era un bluf passos significatius en el desenvolupa- Democràtica de Catalunya, passant que al cap de tres anys va ment de la persona i dels pobles pres- pels seus intents de fundar una op- desaparèixer. cindint dels progressos tecnològics. ció política de centre, fins esdevenir Va ser un gran fracàs, No ens ha de sorprendre que el papa Síndic de Greuges. Amb tot, escriure oi? Benet hagi dedicat a aquesta qüestió la biografia de Cañellas, mort l’any Sí, però potser a l’Anton el darrer capítol de l’encíclica Caritat en la veritat. Abans de pronunciar-se 2006, no entrava en els plans de Cañellas l’hem de valorar sobre alguns aspectes concrets, molt Puigjaner, fins que fa tres anys l’his- per la seva actuació políti- rellevants, ha volgut exposar i justifi- toriador Albert Manent, bon amic ca entre el 1945 i el 1975, car un principi: el progrés tecnològic perquè és en aquests trenta seu, li ho va demanar per evitar que és extraordinàriament útil, però no és caigués en l’oblit. D’aquí va sorgir el anys quan va tenir un gran un absolut. projecte editorial Anton Cañellas. De protagonisme a Catalunya El Papa planteja la qüestió en els ter- la resistència democràtica a la tute- i Espanya. mes següents: «En l’actualitat, el des- la de la dignitat humana (A Contra Com valora la seva eta- envolupament està estretament lligat Vent Editors). pa de Síndic de Greuges al progrés tecnològic, amb les seves (1993-2004)? sorprenents aplicacions en el camp Quins són els trets que confi- dels grans polítics europeus demo- Com a Síndic de Greuges va omplir de la biologia. La tecnologia —convé guren el tarannà d’Anton Cañe- cratacristians de després de la Sego- una època molt brillant. Una de les subratllar-ho— és un fet profunda- llas? na Guerra Mundial, podem dir que accions més importants que va fer ment humà, vinculat a l’autonomia i El definiria com un catalanista, Anton Cañellas és el polític català de cara a l’exterior va ser l’intent la llibertat de l’home. En la tecnologia federalista i demòcrata radical que i fins i tot espanyol més important de negociació entre els bàndols en- es manifesta i confirma l’hegemonia es va passar quaranta anys de la se- i més valorat de cara a l’exterior frontats a la guerra dels Balcans. de l’esperit sobre la matèria.» va vida batallant amb la dictadura contra el règim de Franco. Pel que fa a la immigració, els seus Després de recordar els evidents avan- franquista. Aquests serien els trets L’expulsió d’Unió Democràtica discursos i el seu treball emanaven tatges de l’ús de la tecnologia, el Papa fonamentals de la seva personali- va ser un dels fets més difícils de una gran sensibilitat i un gran espe- segueix: «En la tecnologia, vista com tat política. Des del punt de vista la seva trajectòria política? rit d’acollida que procedien del seu una expressió del seu talent, l’home ideològic, Cañellas és un demòcra- Sí. El van expulsar l’any 1968 en el humanisme cristià. No hi ha dubte es reconeix a si mateix i forja la seva ta cristià inspirat per personatges VII Congrés d’Unió Democràtica, des- que les persones que viuen d’acord pròpia humanitat. La tecnologia és el com Joan Baptista Roca i Cavall (el amb l’Evangeli tenen una altra ma- fruit objectiu del treball de l’home; seu sogre i un dels prohoms d’Unió nera de pensar que les que ho fan però el seu origen i la seva raó de ser, Democràtica de Catalunya), Carles des del punt de vista de la neutrali- els trobem en l’element subjectiu: la Cardó, Jacques Maritain, Albert tat religiosa. El plus de la convicció persona humana. Per això, la tecnolo- gia mai no és mera tecnologia.» Camus, Georges Bernanos o Em- evangèlica es nota, i en Anton Cañe- «La tecnologia manifesta qui és l’ho- manuel Mounier. I com que era amic llas es notava. me i quines són les seves aspiracions en l’àmbit del desenvolupament, i expressa la tensió interior que l’impul- sa a superar les limitacions materials. En aquest sentit, la tecnologia és una Rauxa resposta al manament de conrear i tenir cura de la terra que Déu ha confiat a la humanitat, i ha de servir per reforçar l’aliança entre els éssers humans i l’entorn, una aliança que ha de reflectir l’amor creador de Déu.» Eduard Fetes aquestes consideracions, i ha- Una actitud modèlica Brufau vent recordat que, bo i recorrent a la tecnologia, les nostres accions seguei- El 8 de juny TV3 va emetre un reportatge, conduït per s’exposa al MNAC, única al món, però també la pèr- xen essent accions humanes i lliures, Josep Cuní, amb el títol de L’aventura del romànic. dua que va suposar la sortida a l’estranger d’algunes el Papa conclou: «La tecnologia ens Des del començament fins al final es posava de mani- peces significatives. atrau poderosament perquè ens alli- fest que el reportatge havia estat molt ben pensat i Entre els diferents entrevistats hi havia el bisbe bera de les nostres limitacions físiques executat perquè fos de divulgació i que alhora man- d’Urgell —la diòcesi catalana amb més patrimoni i amplia el nostre horitzó. Però la tingués tot el rigor necessari. El programa va explicar romànic— que es va referir a aquestes pèrdues. Mons. llibertat humana és autèntica només amb molta professionalitat tota la tasca que des de fa Joan Enric Vives, naturalment, les va lamentar, però quan respon a l’atracció de la tecno- cent anys s’ha dut a terme a Catalunya per salvar les alhora es va mostrar comprensiu i allunyat de tot res- logia amb decisions que són expres- mostres més valuoses d’aquest art medieval, especi- sentiment, i va sostenir que la diòcesi no pensa entrar sió de la seva responsabilitat moral. alment les pintures al fresc, però també la imatgeria en plets amb ningú per qüestions artístiques. Aquesta D’aquí la necessitat urgent de forma- i les esglésies. Els espectadors van poder entendre i actitud lúcida i assenyada hauria de servir d’exemple ció per a un ús èticament responsable valorar, per exemple, la formació de la col·lecció que per a tota l’Església. de la tecnologia.»