L’Orella de farena

SUMARI Editorial ...... 3 Farena, el meu paisatge favorit Entrevistes ...... Des de Rojals ...... Des de Capafonts ...... El llibre del Prior ...... es de fa un temps, en un programa de TV3, es Finestra als quatre vents ...... veuen diferents paisatges presentats per personat- Veïns ...... D Consells mèdics casolans ...... ges coneguts, explicant les excel·lències d’un indret Troballes ...... La torna de Heinz Ches ...... triat que consideren el seu paisatge favorit de Catalunya; Coses que han passat (quasi segur) a Farena ...... Vida al Brugent ...... tot invitant els espectadors a una votació per triar-ne el Natura ...... Cuina ...... millor. Sense ànim de criticar el programa que conside- rem extraordinari, voldríem aclarir alguns aspectes. PORTADA El Perot i la Tineta, capgrossos de Farena. Estem tips de sentir dir als visitants del poble i rodalies Fot. Antoni Casellas i Andreu DIRECCIÓ aquelles frases: Quin poble tan maco!!! Quin lloc tan Antoni Casellas i Andreu bonic!!! Quina pau i quin bon gust!!!, totes aquestes fra- REDACCIÓ Antoni Casellas i Andreu, Martina Fourrier Martínez, ses són sens dubte superficials, fruit d’una impressió Pau Gavaldà i Macip, Antoni Húber i Company, Eduard Santos i Hortet, Juli Vilaplana i Verdú del moment, normalment passatgera. COL·LABORADORS Albert Balañà i Basora, Llorenç Balañà i Fort, M. Rosa El que realment importa és conèixer a fons el terreny. Callejón i Ferrón, Josep M. Contijoch i Casanovas, Màrius Domingo De Pedro, Macià Mallol i Muller, Conèixer la gent que hi viu i de què viu, la seva història, Francesc Mercadé i Durà, Xavier Pagès i Alonso, les cases i els masos, els camins ancestrals que traves- Roser Puig i Tàrrech, Josep M. Sabaté i Bosch, Núria Vallverdú i Garcia, Clara Zapater i Caminal, Francisco sen les muntanyes, les fonts d’aigua, els rius i rierols, Zapater i Esteban CORRECTORA els barrancs i gorgs, els cims i les balmes, els ocells i Núria Caminal i Janot els rapinyaires, els animals i animalons, els arbres i les EDITA Associació de Veïns de Farena del Brugent plantes, la infinitats d’herbes i bolets, tot pel seu nom o C/ Major, 26 - 43459 FARENA (Alt Camp) renom. Aleshores valores el que tens i consideres aquell GESTIÓ EDITORIAL I MAQUETACIÓ Pau Gavaldà lloc el millor del món, el teu edèn. DISTRIBUCIÓ Eduard Santos i Hortet Nosaltres que coneixem l’indret a fons i la història del TIRADA D’AQUEST NÚMERO 500 exemplars poble, que parlem amb la gent de Farena, dels masos DIPÒSIT LEGAL i dels pobles de tota la vall del Brugent i en general de T-105-1992 les muntanyes de Prades, amb qui moltes vegades hem La redacció de L’ORELLA DE FARENA, no compar- teix necessàriament les opinions que es publiquin, compartit joia o penúries amb els espectacles que tant de les quals és responsable l’autor. sovint ens ofereix la natura... la neu, les gelades, les ven- L’opinió de L’ORELLA DE FARENA s’expressa única- ment a través dels editorials. No s’admetran origi- tades, la calor, la sequera, la pluja, les inundacions, el nals amb pseudònim o inicials, però es respectaran perill del foc... això t’uneix tant a la terra en la qual vius, Amb el suport de: al paisatge que tens davant i que tant coneixes, que no dubtes a dir ben fort dintre i fora teu... Farena i els seus indrets són el millor paisatge, no de Catalunya, del món. I sigui quin sigui el resultat del concurs televisiu, res ens farà canviar d’opinió.

Consell Comarcal La Redacció de l’Alt Camp

 L’Orella de Farena Entrevistes

Antoni Casellas i Andreu

Diàleg amb Xavier Oliach i Güell i Núria Alasà i Roqué

les onze del matí és bona hora per anar a Per poder escriure bé, triem la taula que hi ha tot A visitar a la família Oliach-Alasà per fer l’en- just davant la porta d’entrada, una bona finestra trevista, aprofitant que la parella aquest cap ens dóna la llum natural d’un dia esplèndid. Al de setmana resta a casa seva a Farena. La casa té moment apareix la Núria disposada a contestar l’entrada principal per la part alta, pel carrer del les preguntes. Comte de Prades, però, en convertir el vell magat- Els tres fill la Blanca, el Xavier i la Joana. Fots. cedides. Tant la Núria com el Xavier, tot i ésser un matri- zem en l’habitatge actual, també varen fer una moni jove, són ja uns vells veïns i podríem dir que entrada pel carrer Pujada del Castell. És aquesta xer, crec que fou l’any 1976. Vàrem festejar força Per tant hi havia prevista una festa grossa durant són una família de Farena de sempre. Com han porta la que, després de trucar, m’obre el fill, temps, fins acabar els estudis. Ens casàrem el dia tres dies. Amb tant de sarau faltava una parella participat molt activament en els afers del poble, Xavier. El pare em dóna la benvinguda i pugem 7 de maig de 1988 a la capella del Claustre de la de capgrossos. Aquesta fou la proposta que em crec que la seva història pot interessar molta al pis superior on hi ha la cuina, el menjador i la catedral; era abans de fer les reformes. vas fer en nom de l’Associació. Em vas proposar gent. Comencem! sala d’estar amb la llar de foc, a part d’algunes Tenim tres fills: la Blanca, que ara té 19 anys, la fer els personatges d’un conte de Josep Iglésies ambientat a Farena, que portava per títol “La lle- habitacions, i l’escala que porta al pis superior. Antoni- Com sempre començo i per conèixer- Joana, que en té 16, i el Xavier, el petit, amb 13. vos una mica més, podríeu dir-me les dades genda de la Roca Monera”, un relat recopilat en el A.- Des de quan pugeu a Farena? seu llibre Capta de Fantasies. D’un primer moment personals i els vostres orígens familiars? N.A.- No ho recordo però era molt petita, primer el pare i la mare van animar-me, en Xavier va fer Xavier Oliach.- Vaig néixer a Tarragona el dia 2 de de soltera amb els pares, anàvem de lloguer; el passota, deia que era cosa meva. Vaig preferir novembre de 1959. El pare es deia Antoni Oliach després els pares es feren la casa, l’acabaren crec llegir el conte i tornar-te la resposta un altre dia. García era fill de Tarragona, i la mare, Josefina l’any 1982. Des d’aleshores vàrem pujar molt No tenia lloc on fer-los, la Blanca tenia tres anys i Güell i Ramonet, era filla de Súria. sovint ja casats, sempre a casa dels pares, però calia estar per ella i el temps era molt curt. Vaig estudiar a la Salle de Tarragona tot el batxi- en augmentar la família vàrem fer un pensament, Al matí següent el pare tenia el garatge desem- llerat, i després medicina a la URV. i vam comprar una casa. Et compràrem el magat- barassat, la mare, l’àvia i les germanes s’oferiren zem, deu fer uns deu anys. La casa actual l’acabà- Núria Alasà.- Jo també vaig néixer a Tarragona, el per cuidar la Blanca i fins i tot el Xavier em va rem ara fa vuit anys. dia 16 d’agost de 1962. Els meus pares tots dos donar ànims, ja que mai havia fet una cosa així. eren fills de Tarragona. El pare era en Joan Alasà i A.- Núria recordes la proposta que et van fer un No podia dir que no!! Primer vaig fer un croquis Potau i la mare és la Núria Roqué i Roselló. Diumenge de Rams de 1992? de la Tineta i el Perot, els personatges del conte. El Dijous Sant de 1992 vaig començar. Tots els Jo vaig estudiar inicialment al Sagrat Cor i des- N.A.- Ja sé per on vas, i tant que ho recordo! caps de setmana i les festes, els passava treba- prés el batxillerat el vaig fer a l’Institut Martí i Encara que crec que fou premeditada amb el pare llant el fang i modelant. En arribar les vacances Franqués. En acabar, a Barcelona, em vaig llicen- Joan. Aleshores tu eres el president de l’Associ- de juny i juliol vaig dedicar-hi tots els dies un ciar en Belles Arts a la UB. ació de Veïns, vas venir a proposar-me fer una parella de capgrossos. Aquell any amb motiu grapat d’hores. Vaig començar amb el Perot, A.- Amb uns estudis tan diferents i en llocs tan de les Olimpíades de Barcelona, hi havia previst fent el model amb fang per treure els motlles de dispars, com us vàreu conèixer? inaugurar la xarxa de TV per cable, ja que fins a la guix, per fer després el capgròs en fibra de vidre. N.A.-X.O.- Ens vàrem conèixer de la manera més data no es veia res; havies convocat la II Mostra A continuació la Tineta. Un cop modelats i amb comuna de l’època, passejant amunt i avall de la Literària, un concurs de vídeo, unes exposicions, els motlles enllestits, vaig procedir a col·locar En Xavier Oliach i la Núria Alasà. Fot. cedida. Rambla; teníem amics comuns i ens vam conèi- i una gran orquestra de ball per a la Festa Major. la fibra de vidre; tot i que portava mascareta,

 L’Orella de Farena  L’Orella de Farena Entrevistes Entrevistes

Per als vestits, sobretot el coll de la camisa de la Sra. Carme Amat. A part dels capgrossos del Perot i la brusa de la Tineta, a causa de la de Farena i d’encàrrecs personals, vaig fent altres seva mida, vam necessitar la col·laboració d’una coses. Últimament em dedico a la pintura, és modista. Els patrons els va fer la Mari, la cosi- més ràpida i no necessito tant d’espai. Estic fent na del Martí i la roba la van cosir l’Angelina i la temes de Tarragona. Teresa del restaurant. X.O.- En acabar la carrera l’any 1985, vaig treballar A finals d’agost, un cop acabats, vam fer la pre- com a metge de medicina general i d’otorrino, no sentació a tot el poble i vam fer les fotografies vaig acabar l’especialitat ja que vaig dedicar-me a pertinents. Aquell dia portaven els capgrossos el la gestió sanitària. Primer vaig estar a Móra d’Ebre, teu fill Toni i la Rosa. després al Joan XXIII, més tard al Pius de Valls com a director mèdic i des de fa un any sóc el director El dia 12 de setembre de 1992, els va beneir el rec- de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona. tor mossèn Xavier Morell, els padrins geganters Podríem considerar Farena com un lloc privile- Concert del quartet Quart Creixent a l’església de Sant Andreu a foren els gegants i capgrossos de la Riba. El padrí Farena 2007. Fot. Antoni Casellas. fou en Josep Gomis i Martí, aleshores conseller giat, vist sanitàriament, ja que en un poble tan petit, entre els veïns que tenen casa, hi sóc jo; de Governació de la Generalitat de Catalunya i la En fer-se més grans, a la Blanca i a unes amigues un ginecòleg, en Francesc Baró; una doctora padrina va ser la senyora Maria Fontseré, vídua de que anaven juntes al conservatori de Tarragona, els anestesista, la Coia Basora; un veterinari, en Joan Josep Iglésies. El dia del bateig oficial els qui van vam demanar que preparessin un petit concert de Salat; i una infermera, la Sefa Agràs. Els caps de portar els capgrossos foren la Marta Cebollero i el música clàssica. Així ho van fer, aquell dia a Farena setmana i pràcticament tot l’estiu que és quan hi teu fill Toni Casellas. es va fundar el quartet Quart Creixent, el nom els ha més gent l’un o l’altre pot donar un cop de mà Per a mi fou un dia inoblidable i meravellós: veure en algun cas d’emergència, com ja ens ha tocat el va suggerir el Xavier. Ara les quatre toquen com l’obra acabada i admirada per tots. La veritat és fer més d’una vegada. els àngels i any rere any fan el seu corresponent que van quedar preciosos, estic molt orgullosa concert a Farena, a l’església de Sant Andreu, que d’haver acceptat de fer-los. A.- Sou una família molt lligada a la música, té molt bona acústica. com és això? El que cal dir, i que potser molta gent no sap, En Xavier fill no vol saber res de la música, el que N.A.- Les nenes van començar de petites al con- El Perot i la Tineta. Fot. Antoni Casellas. és que la Tineta i el Perot foren en el seu dia els li agrada és el bàsquet; ara juga a Lestonnac i van servatori, la Blanca toca el violoncel i la Joana el padrins geganters dels capgrossos d’Alforja, són quedar els quarts de Catalunya en la categoria de violí. Un any, a l’estiu, de ben jovenetes van fer un com hi havia molts racons i havia de posar-me mironians, fets per un grup dirigit per en Miquel Bàsquet Preinfantil. dintre del motlle, vaig patir una intoxicació. Sort Salvador Jassans. concert la Blanca, el Joan Baró, la neboda Paula i X.O.- Jo de música, n’escolto i ajudo. Jo sempre que ja els havia acabat, perquè el metge que em la Joana. Des d’aquell dia, cada estiu ens fan un A.- Com ja sé que per amor a l’art no viviu, em concert els nens i les nenes de Farena, cada any va tractar em va prohibir tocar la fibra de vidre he jugat a futbol sala amb l’equip “Els quatre podriu dir de què i on treballeu? s’incorpora algun element nou de més petit. Així perquè va dir-me que estava encinta, jo no ho arreplegats”, ara ja no hi jugo però ho vaig fer vas veient el seu progrés. sabia. N.A.- És veritat no vivim de l’aire, per fer els cap- durant uns vint-i-sis o vint-i-set anys. No vàrem grossos no vaig cobrar res, bé ni jo ni ningú i això guanyar mai cap títol, però algun partit sí. Ens Després de treure tot el guix, i un cop afinats que hi va treballar gairebé tothom, sols pagaren ho passàvem molt bé. Recordo que al comença- amb esmeril i ben polits, ja els teníem llestos i a els materials. Actualment estic de professora ment jugava el Sergi Xirinacs quan era regidor, punt de pintar a primers d’agost. La Tineta la va a l’IES Torredembarra, porto ja allí dotze anys el metge Jordi Sentis, l’Alfred Fort que ara és el pintar en Miquel Salvador Jassans que va venir un seguits. En acabar els estudis vaig estar com a gerent del teatre de Catalunya.... érem de veritat cap de setmana a Farena, d’ell en vam aprendre interina un any al Domènech i Montaner, dos al quatre arreplegats. la tècnica. En Lluís Díaz i jo ens vam atrevir a Gaudí i tres al Salvador Vilaseca, un any de pràc- pintar el Perot. Un cop pintats, els vam portar a A.- Ara que teniu casa a Farena, esteu bé al tiques al IES Torredembarra, fins que em donaren poble? Tarragona, tu en vas prendre un i l’altre el pare, la plaça definitiva al mateix institut. dins els cotxes per dur-los al perruquer tarragoní N.A-X.O.- Hem gaudit molt de Farena, amb els A més de professora, també faig obres. He Josep Llort. Va posar les pestanyes i el cabell del pares i les germanes, sobretot a l’estiu i quan els fet exposicions, una de pintura al Negrito i la Perot de cabell natural; a la Tineta, però, com que fills eren petits. Ara pugem menys del que ens Negrita, i d’escultura a Poetes, a Caixa Tarragona, volia fer-li unes trenes i no en tenia de tan llarg, li agradaria, és el que passa sempre, les filles són a la Caixa a Barcelona, a la sala Foga a Barcelona va posar cabell artificial. Concert a la plaça el dia 17 d’agost del 2002. Fot. Antoni Casellas. adolescents i com a pares tens unes obligacions.

 L’Orella de Farena  L’Orella de Farena Entrevistes

El Xavier encara ens segueix. De tota manera no ens podem queixar, ja que pugen sovint, a vegades acompanyades i és un trasbals, però és molt bonic.

Hem d’acabar l’entrevista, podríem parlar durant hores de records, de fets, de festes, de l’empenta del Joan EL NANDU DE LA TORRE DEL FOC Alasà i la mareta... però acabarem Diuen que va passar als voltants de Rojals no fa gaires anys. Els noms dels protagonistes no coincideixen amb els reals donant les gràcies a la Núria i al Xavier per explicar-nos una part de andu, ara era un funcionari de la Forestal con- nuclis per posar el plec la seva vida, la més lligada al poble, i N tractat per treballar al bosc. Abans havia estat de papers a la bústia de que ja és història de Farena. a les oficines centrals a Barcelona, però com correus. que li arribava l’edat del repapieig decidiren enviar- El primer any, tot va Com molta gent no sap la feinada que lo a un poble de la muntanya perquè s’esbargís i li anar com la seda. Al comporta fer uns capgrossos, hem triat marxessin les cabòries del cap. Pensaren que tro- final de la temporada algunes fotos del procés, pas a pas bant-se mig el cel, la terra, la boira, l’arbrat, la neu, com van néixer la Tineta i el Perot. reberen fins i tot la feli- el sol, la pluja, escoltant el cant de les cigales, el bai- citació dels caps de la Al mateix temps complirem amb un xar del torrent i la flaire de la pinassa, acabaria per forestal de Barcelona i desig d’un amic de Capafonts, en Rubèn compondre’s. Els seus caps encertaren la decisió ja de Tarragona. Besora, que tantes i tantes vegades ens que Nandu, al pas del dies de trobar-s’hi, va acabar En acabar la temporada ha preguntat “com són? Quan i com es reaccionant com un xaval de 25 anys. l’Agustí s’acomiadà per van fer els capgrossos de Farena? “ La seva missió consistia a estar dalt la torre vigia dels seguir amb els estudis. Esperem que sigui un grat record per Plans de Sant Joan, que els naturals del país l’anome- Li va dir a Nandu que a tothom. nen emfàticament com “la torre del foc”, destinada tenia la seguretat que a l’estiu a la vigilància dels possibles incendis de la l’any següent li encarre- Núria i Xavier, moltes gràcies. zona. Per aquest motiu es troba situada en el punt Foto de la família Oliach-Alasà. Fot. cedida garien novament continuar aquella tasca. Mentrestant, més alt d’aquells Plans, quedant a la vista des de a Nandu li van fer passar l’hivern a la Casa dels Rojals. La torre –es pot dir amb tota justícia– és la Enginyers de la Pena, assignant-li la “important missió” sentinella de les muntanyes de Prades, del Baix Camp, de vigilar els caçadors els dies de veda, els boletaires dels confins de les serres de Forés i Passanant; i, fins durant la temporada del rovelló i, al mes de desembre, i tot, dels estreps dels Pirineus, ja que els dies clars, els furtius del grèvol i dels arbrets de Nadal. des de dalt la torre es veuen els cimals dels Pirineus a Nandu seguí al peu de la lletra les instruccions i es tocar de la mà. va passejar per la muntanya cada dia tant si hi havia Nandu era l’auxiliar d’un quasi meteoròleg, ja que rodamons com no. Es pot dir que en tota la tempo- l’Agustí, que es trobava al penúltim any de carrera, era rada no va veure cap caçador que fes cap malifeta, qui feia aquesta especialitat i, com que la seva com- ni boletaires comportant-se malament; i també va petència era high fidelity, els caps forestals li confiaren observar que els grèvols i els pinets quedaven intactes a l’estiu la responsabilitat de la vigilància de la zona, passades les festes nadalenques. Quan els Reis Mags Registre d’empreses acreditades sector de la construcció de Catalunya REA-0900000410 mentre que Nandu era l’ajudant i com tal l’encarregat ja s’havien allunyat, a Nandu se li féu llarguíssima de les comandes (dit en veu baixa, no fos que li sem- l’arribada del mes de maig, tant, que la testa se li va Ctra. Lleida, PK 1’300 - MAS POU BORONAT blés que el catalogaven en menor categoria). esvalotar de nou. Caminava per la muntanya parlant Tel. 977 240 471 - FAX 977 254 969 - 43007 TARRAGONA La seva missió consistia a baixar a Montblanc o al sol, o no recordava baixar a l’Espluga de Francolí per Centre Forestal de Poblet els partes que cada dia aprovisionar-se. De portes enfora no se li veia cap ano- havíem d’omplir després de passar per ràdio les ano- malia tot i que algun dia se li oblidés menjar. tacions principals del dia. Per aquest motiu a Nandu En arribar el mes de maig aparegué de nou l’Agustí. li facilitaren un cotxet potent per baixar a un dels dos Ho féu més content que un pèsol amb la notícia que

 L’Orella de Farena  L’Orella de Farena Des de Rojals

aquell any era l’últim de carrera i que el següent ja – És clar que sí, sinó ja em diràs, què vols que en fes seria meteoròleg, per tant estaria alliberat de l’obliga- amb la paperassa? ció de les torres del foc. – Evident. Nandu no ho va entendre: – Com pots parlar d’un Els dies següents, tornem-hi. alliberament per no anar a les torres?– li va preguntar estranyat. L’altre el va comprendre corresponent-li – Nandu, en quina bústia el tires el sobre? amb una rialleta. – A la que hi ha davant del Bar Stop. EL BAPTISTA DE LA VÍDUA Així es va iniciar el segon any “de torre” fent la rutinà- “No serà que l’hauran anul·lat” els de correus?”, va ria vigilància, cosa que Nandu s’ho prenia amb una pensar, “però no!, de ser així ens haurien avisat” serietat esbalaïdora, apostant el binocles el direcció a continuant amb el veïnat, avui els proposo par- Amb tot, pel que pogués ser va baixar a Montblanc i va l’ampli cercle de muntanyes de l’entorn. A Nandu el I lar d’un altre veí nostre, el de la casa del costat, parlar amb el cap de correus. fascinava aquesta feina i es passava el dia rodant per la situada a la nostra esquerra. dalt la torre, mirant a ponent, a llevant, al sud i al nord, Aquell senyor li digué que efectivament la bústia esta- Diuen que dels veïns és fàcil parlar-ne, perquè els cosa que a l’Agustí li venia com l’anell al dit perquè va en servei, si bé ja havien notat que feia dies que no coneixem força be, però en aquest cas no és així, ja mentrestant podia passar el temps estudiant, llegint o hi havia l’habitual sobre de la “torre”. que el Baptista de la vídua va morir pocs anys abans dormint. Nandu es mostrava incansable. Agustí es va alarmar. Alguna cosa rara passava. A tota del meu naixement. Freqüentment li donava partes tant importants com: pressa va pujar cap dalt els Plans de Sant Joan. Nandu El seu nom era Baptista Besora Boldó. Provenia – Agustí, veig uns llenyataires fumant dins els bosc–, o l’esperava tranquil. de ca la Peirassa, situada al carrer del Calvari de – Un camió s’ha parat a la carretera de Sarral i sembla – I bé ...? Capafonts, a tocar del carrer Major. que fa coses rares–, i en alguna ocasió: – Una columna de fum a Rojals–. – Nandu, a veure: on tires el correu? En Baptista va quedar orfe de pare ben aviat i la seva mare es va tornar a casar amb el Pep Dineral, que – Ja t’ho vaig dir a la bústia del Bar Stop. Aquest parte del “fum” agitava Agustí fins haver també era vidu. Aquest fet el va fer decidir d’emi- comprovat que la venturosa columna sortia d’alguna L’altre feu un gest amb la boca. No entenia res. grar cap a França, en concret a la Catalunya nord. ensumania del poble, per tant inofensiva. Amb tot Allí va treballar de peó fent diferents activitats i en no li recriminava cap de les “alertes”; no el volia ferir. – Nandu, a veure, quina bústia?–. especial les agrícoles, encara que ben aviat es va Mentrestant, Nandu es sentia com una mena d’almirall – Sí home, aquella bústia verda que hi ha davant especialitzar en activitats clandestines: el contraban dalt el pont de comandament del “seu portaavions”. l’Stop–, i per donar-hi més èmfasi, afirmà: – Aixeco la i l’estraperlo. Aquestes noves activitats li van repor- tapa grossa i el tiro dins–. A mitja tarda agafava el plec de papers i els baixava a tar bons ingressos per a la seva saca, tot i que això Montblanc per posar-los al correu, cosa que feia pun- – La tapa grossa verda...? les tires dins...?. Aleshores li fes assumir molts riscos per a la seva integritat tualment sense perdre més temps que el necessari per hi va caure, ja que la bústia de correu es groga. El con- física. En una de les accions perpetrades en territori baixar i pujar. Agustí l’exhortava: – No cal que corris tainer de la brossa!. francès va estar a punt de perdre la vida. L’incident La Remei i el Baptista retratats durant la seva estada a França.. tant. Si vols fer una cafetó al Bar Stop, cap problema, Havia d’haver-ho sospitat quan va dir “davant” del bar i va acabar amb una ganivetada que li va segar els Fot. cedida ja que l’aigua no cau al cup. tendons de la mà esquerra, cosa que li va provocar no al “costat” del bar, perquè al costat hi ha la bústia de van instal·lar un negoci familiar, el qual va acabar una minusvalidesa de per vida. Tot i així, el seu con- – L’obligació es l’obligació–, defensava Nandu. correus i davant els containers de les escombraries. sent el Cafè de la Remeia. trincant va pagar un tribut molt més alt. El meu pare Aquell any, amb tot, les coses no anaren tan bé. Quan Aleshores l’Agustí va haver de comunicar-ho a la sempre deia que els tenia ben posats. En arribar al poble el primer que van fer va ser feia una setmana que estaven en la tasca, una tarda la Central, fen-ho, si més no, amb tots el atenuants pos- adquirir el solar que quedava al començament del veu del Centre els va reclamar per radio: -Nois, fa dies sibles. El Baptista va anar vivint en diferents localitats de carrer de les Fonts, a tocar de l’església. Ells tenien que no rebem el vostre correu-. De moment Agustí no la Catalunya nord per establir-se finalment al poble A la setmana següent Nandu va rebre els papers per la intenció de buscar un lloc ampli i cèntric i el lloc hi va donar massa importància atès que a l’estiu hom costaner de Sète, prop de Montpeller, on va conèixer gestionar la jubilació anticipada, no sense fer-lo pas- escollit era ideal. sap que el correu va com la raons. Així ho feu saber a la seva futura muller, la Remei Requena Colomer. Ella sar abans per mans del psiquiatre. Fins llavors seria El solar era propietat, com no, de la Sra. Serafina l’interlocutor. Dos dies més tard foren intimats amb el també havia emigrat a França, ja que era procedent l’Agustí el qui baixaria des d’aquell moment el correu Avellà i Costas, propietària d’altres cases i finques mateix requeriment. del poble Alacantí de Monòver. La Remei havia envi- a Montblanc. rústiques al poble. En un altre article podríem parlar duat i va refer la seva vida al costat d’en Baptista. – No sé que pot passar–, objectà l’Agustí i dirigint-se dels mitjans i maneres que es van utilitzar per a la Nota: Aquest relat tot i sent del llibre titulat Esbarjos, del mateix a Nandu li va preguntar: – Tots els dies “tires” els autor, ara li anticipa la publicació en consideració a Farena i al Poc temps després van decidir emprendre viatge de seva adquisició. La seva compra es va realitzar el 21 papers a la bústia el correu, veritat? Sr. Casellas. retorn cap a Capafonts i amb els diners arreplegats de novembre de 1931.

10 L’Orella de Farena 11 L’Orella de Farena Des de Capafonts

El solar adquirit amb anterioritat era de cal Jeroni i, El Baptista i la Remeia tenien bon caràcter i això va tot i que les escriptures diuen que antigament allí hi facilitar la seva tasca com a cafeters novells. Van havia hagut una casa amb baixos i una planta, ningú aconseguir mantenir una clientela fidel i al final es no ho recorda. El que sí que encara queda present, van quedar com a únic cafè del poble. en la memòria de persones grans, és una petita Josep M. Sabaté i Bosch caseta de pedra, de l’estil d’una barraca, que era uti- La feble salut que patia el Baptista, agreujada NINGÚ NO NEIX ENSENYAT (45) litzada per recloure-hi el fill gran de cal Jeroni quan es per una bronquitis asmàtica, li ocasionaven forts produïa un desequilibri de la seva malaltia mental. esbufecs amb el mínim esforç físic; això va fer que necessités ajuda per regentar el negoci, els esco- DE LA DESTIL·LACIÓ: VIRTUTS I QUALITATS (V) La intenció inicial fou la de fer el cafè a pla de car- llits van ser el Joan Ferrer i la Maria de l’Agneta, rer, però com que això va resultar impossible per els meus pares, que en un principi els van ajudar i la gran quantitat de fiters que van sorgir del subsòl Destil·lacions de líquids: virtuts i qualitats La llet es destil·lava igual que l’aiguardent i per finalment va adquirir el negoci i l’immoble. i per l’impediment d’utilitzar les barrinades per la això hi havia la creença que emborratxava; la llet Una agudització de la seva malaltia va acabar amb Cal advertir abans d’entrar en aquest apartat que presència de l’església i les altres cases del costat, destil·lada era bona “contra la ictericia, ò amarillèz, per resoldre l’escull es va optar per fer-hi un parell la seva vida el 23 d’octubre de 1951; tot i així, enca- es recomanava sempre destil·lar sucs en lloc y tambien contra la calentura quartana, destilada con d’escales i alçar una mica la sala. ra va tenir temps perquè mossèn Joan Mercader, d’herbes o vegetals, però aquí nosaltres inclourem igual cantidad de vino” (sic); la llet de cabra netejava Per a la teulada es van utilitzar per primer cop a exercint de notari públic, recollís les seves últimes sols aquells líquids o semilíquids que ja de per sí “las ulceras de los riñones, y de la vexiga” (sic). Capafonts les plaques d’uralita, no en tota la seva voluntats. En aquest testament declarava hereva se’ns presenten en forma de suc. extensió, el racó que toca amb cal Batistó era de universal la seva muller. Per a començar, el Llibre del Prior ens diu que les Fins i tot es feia aigua destil·lada dels fems, teula aràbiga. L’any 1959 es va escripturar la venta de la casa i la virtuts de l’aiguardent destil·lat del vi “son infinitas recomanant però que fossin d’un home de pel roig; El cafè de ca la Remeia va ser tot un esdeveniment Remeia uns mesos més tard va retornar a Monòver, para librar à los apopleticos, y epipleticos de sus aquesta aigua tenia la virtut de “sanar las cicatrices per al poble, va ser local emblemàtic i carregat d’his- els seu poble natal per viure-hi els seus darrers anys de las ulceras profundas, y viejas, dificiles de sanar, tòries i esdeveniments i, fins i tot, s’hi van represen- al costat de la seva germana i dels nebots. excessos, limpiar el veneno ... sana luego todas las y para quitar las manchas de los ojos; y tomada por tar obres de teatre. passiones frias, mata las lombrices, y mitiga el dolor de dientes” (sic). dentro, libra del mal de corazon, de la piedra de los riñones, y vexiga, de la hydropesia, y de aquellos que Tenim també una destil·lació ben estranya que té la fueren mordidos de perro rabioso, y de otros animales propietat de “romper la piedra” (sic); es tractava de venenosos” (sic). L’aigua destil·lada dels fems de destil·lar “sangre de cabron”, (sic) per la qual cosa les vaques i els coloms era bona “para disminuir las s’emprava el mètode següent: “tomareis la sangre piedras” (sic). de un cabron tierno, y bien apacentado, no la sangre que saliere primero, ni la ultima, sino la de enmedio; Amb una destil·lació per feltre es feia l’anomenada despues que fuere degollado, la dexareis reposar algun “leche virgen” que era bon remei per a “sanar el tiempo, y sacareis la agua que harà, y pondreis la fuego salvatico, gota roxa, y manchas de la cara” (sic); decima, ù duodecima parte de sal, y la dexareis assì el mètode i ingredients era el següent: “tomareis mucho tiempo: hecho esto, la pondreis en un vaso bien litarigio de oro, puesto en polvo, tres onzas, ponedlo cerrado, el qual enterrareis con estiercol de cavallo por en infusion con seis onzas de vinagre blanco, crudo, ù espacio de quarenta dias; despues destilada muchas destilado, por espacio de tres horas en un vaso aparte: veces, quitando siempre la agua de la infundacion assimismo pondreis à hundir salitre, ò sal comun, que se haya hecho: à la quarta, ò quinta destilacion, con agua comun, ù de llantèn, ù de yerva mora, ù tendreis una agua maravillosa, la qual serà mejor si otras semejantes à aquellas, y destilareis por fieltro el despues de la destilacion la poneis con estiercol de zumo de cada qual della separadamente, y despues de cavallo por quarenta dias” (sic). destiladas las mexclareis todas juntas” (sic).

(Continuarà)

12 L’Orella de Farena 13 L’Orella de Farena L’AAVV informa

En Toni Casellas explica que aquest canvi s’ha intentat 4. Renovació de càrrecs de la Junta. diverses vegades en els darrers anys i que el tràmit mai Presidenta: Martina Fourrier no ha passat de l’Ajuntament, que s’hi ha oposat fona- Vicepresident: Julio Vilaplana mentalment per raons de tradició i de coincidència Secretari: Toni Casellas amb les dates d’altres festes majors de la zona. Tresorer: Daniel Punsola / Ton Huber Na Sefa Agràs proposa que l’Associació tingui més L’Associació de Veïns Vocals (4): Rosa M. Rojas, Rosa Pons, relació amb la de Mont-ral i amb en Jaume, regidor de Eduard Santos. festes de l’Ajuntament. ASSEMBLEA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE FARENA. ABRIL de 2009 5. Projectes 2009. 3.3. Restriccions de trànsit pel municipi. ACTA DE L’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE FARENA S’ha elaborat un pressupost per a activitats culturals, Dos nens del poble amb bicicleta van ser atropellats incloent activitats que relacionem a continuació: DEL BRUGENT REALITZADA A FARENA, EL DIA 10 D’ABRIL DE 2009 recentment per un cotxe al seu pas pel poble. La - Revista l’Orella de Farena. mare d’un d’ells va enviar una carta a l’Ajuntament. – Concurs de truita de patates. L’Associació també ho ha fet, remarcant la preo- Assistents: Sefa Agras, Pau Gavaldà, Martina Fourrier, les actuacions previstes a l’Era de Farena. La resposta – Concerts de Música d’Estiu. cupació existent per aquest fet. L’Ajuntament ha Rosa Rojas, M. Victòria Vilalta, Julio Vilaplana, Núria de l’Ajuntament diu que les obres constaven ja en el – Festes de Sant Joan. respost dient que no hi ha cap denúncia als Mossos Alasà, Xavier Oliach, Josep M. Dalmau, Rosa Pons, programa electoral de l’equip de govern i que, en el – Festa de l’Arbre. d’Esquadra, fet que els hauria servit per iniciar qual- Toni Casellas, Ton Hubert, Natàlia Alasà, Núria Roqué, supòsit que es facin, hi haurà prèviament un temps – Recuperació de les Fonts de Farena. sevol procediment, i a més demana que siguin els Daniel Punsola, Francesc Mercadé. d’exposició pública. – Proposta de declaració del Pi de les tres Piquetes com mateixos pares els qui previnguin aquest tipus de ORDRE DEL DIA arbre monumental. Na Sefa Agràs informa, a títol personal, que les actua- situacions. cions a Farena van en darrer lloc, que estan previstes – Festa Major. 1. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió Na Sefa Agràs ens informa que creu que es demanarà per a l’exercici 2010/2011 i reitera que, quan s’hagin de 6. Torn obert de paraula. anterior. a la Diputació la col·locació de dormilons, tot i que fer, es donarà un temps d’exposició pública. Publicada al darrer número de L’Orella. S’aprova sense una part de la carretera (a partir de l’era) és municipal En Pau Gavaldà explica la situació que es dóna cada necessitat de lectura. 3.2. Data de la Festa Major. i l’Ajuntament actualment no té recursos. Demana cap de setmana a la placeta en relació a jocs de pilo- ta i les bicicletes. Voldria que l’Associació prengués Algunes persones han expressat preocupació per la esperar un temps prudencial a rebre resposta. 2. Comptes. posició sobre el tema prohibint ambdues activitats, proposta de canvi de dates de la Festa Major, a causa Xavier Oliach demana que les actuacions engegades En Toni Casellas ens explica que som al dia pel que fa que molesten els veïns especialment a determinades del sentiment sobre la data original. La preocupació té amb l’Ajuntament s’accelerin de cara a l’estiu. als pagaments. Mentre s’explica l’estat de comptes es hores. com a origen la carta que l’Associació ha fet a l’Ajun- passa un full per explicar-ne el contingut. La conclusió 3.4. L’Orella de Farena. tament per tal que demani a la Generalitat el canvi de En Julio Vilaplana li recorda que l’Associació pot acon- és que, a dia d’avui, tenim un saldo positiu, principal- dates de la Festa i la passi al mes d’agost amb un triple Els números van sortint i els comptes també. S’ensenya sellar, però no prohibir. De tota manera, conscients de ment gràcies a L’Orella i a la Festa Major, úniques fonts objectiu: el nou exemplar de primavera, ja a impremta i a punt la problemàtica, l’Associació es compromet a buscar d’ingressos de 2008. La quota de 2008 que restava de sortir. un terreny on els nens puguin jugar a pilota sense pendent s’ha passat ara, així com el rebut de la repa- – Trobar a la major part de veïns al poble, factor fona- El director de la revista, en Toni Casellas, aprofita per molestar cap veí. En Julio Vilaplana s’encarregarà de ració de l’antena de TV (la reparació ha pujat 1.057 mental per garantir una millor organització i participa- lamentar un cop més la manca d’interès de l’Ajunta- les gestions relatives a aquest tema. € i s’han ingressat només 506 €, perquè molta gent ció de la Festa. ment a col·laborar amb la revista. I sense més comentaris, es dóna per acabada la sessió. no ha pagat) que no es veia correctament i es va fer – Preveure la complicació addicional que pot suposar reparar per un tècnic de Valls. Aprofitant l’arranjament, l’avançament de la data d’obertura del curs escolar a s’han preparat les connexions per a la futura instal· partir de 2010 cara a l’assistència dels propis veïns. lació de la TDT. – Intentar garantir unes millors condicions climatològi- En Toni Casellas proposa que es posi una parabòlica ques, bastant adverses els darrers anys entre ventades a l’antena per poder rebre els canals digitals, cosa que i tempestes, ja que, com tothom sap, són més fre- permetria rebre ja els canals de TDT. qüents al setembre que a l’agost. 3. Treballs realitzats per la Junta de l’Associació. En Julio Vilaplana ha fet una enquesta personal entre els veïns, que dóna com a resultat dues persones con- 3.1. Obres de l’Era. tràries al canvi de dates. De tota forma, s’acorda pas- El mes de juliol passat, na Martina Fourrier va fer una sar un comunicat entre els veïns per tal que tothom carta a l’Ajuntament per informar-se de quines són pugui expressar la seva opinió.

14 L’Orella de Farena 15 L’Orella de Farena L’AAVV informa

CARTA TRAMESA A L’AJUNTAMENT DE MONT-RAL L’Associació de Veïns de Farena va trametre a l’Ajun- licitat informació i la prioritat d’arranjar un tram de car- tament de Mont-ral la següent carta, demanant expli- rer que afecta un veí que té un fill amb greus dificultats La Redacció cacions del perquè es van fer unes obres al carrer per de mobilitat. Fins a la data (12/07/09), l’Ajuntament no encàrrec de l’Ajuntament, sense que l’Associació en tin- ha fet cap mena de comunicació ni ha donat cap expli- gués constància, cosa que resulta incomprensible, més cació. Per a coneixement de tots els veïns publiquem la NOVA REPRESENTACIÓ TEATRAL DE JULIO VILAPLANA tenint en compte la quantitat de vegades que s’ha sol· carta i una reproducció on es veu el registre d’entrada. Aquest veí no para. El diumenge 19 d’abril a les Enhorabona set de la tarda, al teatre Auditori de Salou, en Julio a tots els Vilaplana amb el grup de teatre UNAE, van repre- integrants sentar l’obra Don Armando Gresca. Com era d’es- del grup. perar la nova obra va tenir un gran èxit. La recaptació de l’actuació fou destinada integrament a l’Associació de malats de Alzheimer de Salou.

LA LAURA I L’ALBERTO S’HAN CASAT El dia u de maig, a les sis de Laura feia una bona parella amb l’espigat Alberto. la tarda es van casar la Laura No cal dir que els pares de la parella estaven que no Huber amb l’Alberto Cerezo. cabien a la pell de felicitat. Al novell matrimoni els Ho feren a l’altar Major de desitgem el millor en aquesta nova etapa de la seva la Catedral de Tarragona. La vida. Moltes felicitats i per molts anys. Laura és la filla dels con- Ah!! i els recordem que hi ha alguns que desitgen i veïns Ton Huber i la Tere envegen ser avis.

Fot. cedida Potau. La simpàtica i bonica

NETEJA DE LA FONT FRESCA Des de feia algun temps, tot i les pluges, la font Fresca rajava poc, cosa que va fer pensar que les sortides de les mines podien estar embussades i calia netejar. Aprofitant el dia de lluna adequat en Joan Vallverdú i l’Antoni Casellas, van obrir el dipòsit i van retirar les pedres i la obra feta l’agost del 2002. Des d’aleshores no s’havia fet cap neteja del dipòsit on van a parar les tres mines que hi brollen. Es van netejar les entrades de l’aigua mig tapades per filaments de arrels i tot el dipòsit. Es va decidir fer una tapa per a properes neteges sense que s’hagi de trencar l’obra, com es va fer ara. En Daniel Punsola fou l’encarregat de la neteja de la pica de la font, dels bancs i del terra. Amb càrrec a l’Associació s’ha posat un marc amb tapa i s’han arranjat el voltants de la font. Ara dona

gust veure com raja de nou la font Fresca. Fot. Antoni Casellas.

16 L’Orella de Farena 17 L’Orella de Farena Veïns Veïns

DIA DE L’ARBRE A FARENA EL CENTRE D’ESTUDIS DE LA CONCA DE BARBERÀ HOMENATJA L’IMPRESSOR RAMON REQUESENS I EL FORJADOR RAMON MARTÍ El passat diumenge 24 de maig del 2009 el Centre Conca de Barberà durant la Guerra Gran (1793-1795) d’Estudis de la Conca de Barberà presentava a la contrastant les dades militars amb altres d’origen sala d’actes del Museu-Arxiu el volum número 27 de parroquial. El reusenc Albert Díaz Foz, a partir de les la seva revista anual d’humanitats i ciències socials dades del llibre de sentències de l’Audiència Criminal Aplec de Treballs, amb un gruix total de 294 pàgines, de Reus entre 1883-1892, analitza 239 judicis incoats que en aquesta ocasió homenatja l’impressor mont- a Montblanc, que suposen prop de la quarta part del Fots. Antoni Casellas. blanquí Ramon Requesens Queralt (nat el 1924) total de la demarcació judicial. El professor Xavier L’última setmana de maig, vàrem celebrar el dia de Hi va haver una participació notable de veïns, grans i per la seva trajectòria de foment de la cultura, tant Ferré Trill realitza un segon lliurament sobre el pen- l’arbre, amb una plantada de pins que molt gentil- petits, que durant tot el matí es van presentar al lloc en l’àmbit de la llengua catalana com en el teatre i sament polític de Josep Conangla i Fontanilles, con- ment ens van proporcionar Convergència i Unió de triat, per col·laborar en la neteja de l’espai, la plantació el patrimoni artístic. Paral·lelament també reconeix cretament els seus orígens federalistes. El blancafortí Tarragona. Cada any per Sant Jordi, la formació CiU i el reg dels arbres. l’obra artística del mestre forjador espluguí Ramon Josep Recasens Llort presenta un treball sobre la Martí i Martí, de cal Biel (nat el 1917) conegut espe- situació econòmica dels municipis de la Conca obsequia els ciutadans de Tarragona amb un pi ben Es van plantar tots vora la font Fresca i el camí del riu. cialment per la seva participació en la restauració durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). preparat per plantar. Cal dir que pins d’altres anys També es van plantar mitja dotzena de desmais. Amb del monestir de Poblet, però també per la projecció La història de l’art compta amb tres articles, el pri- que havíem plantat, estan perfectament arrelats i ja les regades pertinents i la mica de pluja que va caure, ha internacional que han tingut les seves obres de ferro. mer de l’arxiver Joan M. Quijada Bosch que presenta són de bona mida. fet que pràcticament la totalitat dels pins i dels desmais A l’acte, a més d’ambdós homenatjats i familiars, hi uns esborranys del contracte per a construir una A la petició que vàrem fer a la seu de Convergència estiguin en bon estat. Ara sols queda esperar que passin participaren Antoni Carreras, de la Universitat Rovira creu de terme a Blancafort en el segle XV, el segon a Tarragona, explicant quina era la finalitat, ens els anys per veure els arbres crescuts. Volem aprofitar i Virgili (Tarragona), Valentí Gual, de la Universitat del tortosí Joan-Hilari Muñoz Sebastià que vincula a van oferir els que volguéssim. N’agafàrem una l’avinentesa per donar les gràcies a tots els veïns partici- de Barcelona i el president del Centre d’Estudis, l’escultor sarralenc Isidre Espinalt amb l’obra d’uns seixantena. pants en la plantada i també per la donació dels pins. Josep M. Grau. àngels d’alabastre localitzats a la capella de la Mare El contingut de la revista del 2009 és divers, tant de Déu de la Cinta de la catedral de Tortosa. Ramon Ribera Gassol biografia al pintor Joan Potau Martell, EXPOSICIÓ DE PINTURES DE JOSEFA BARDIN I FRANÇOISE RAYMOND en temàtica com en cronologia i extensió territori- al. El sumari s’inicia amb un treball d’antropologia de Vimbodí (1882-1936) i descriu la seva obra pictò- El passat 9 de maig al restau- de Neus Jàvega Bernat sobre els models de família rica. En l’àmbit de la llengua, Santi Arbós Gabarró rant Brugent de Farena va tenir entre l’alumnat del col·legi públic les Muralles de comenta l’etimologia d’un centenar dels cognoms lloc la inauguració de l’exposició Montblanc, molt ben estructurat, amb àmplia bibli- més freqüents a la Conca. Moisés Selfa Sastre, s’en- col·lectiva de pintures de la veïna ografia estrangera i una acurada anàlisi, segueix un dinsa en l’onomàstica de la Guàrdia a partir de docu- Josefa Bardin i de la seva amiga article d’Anna Ballesteros Ferrandis (URV) sobre ments senyorials i parroquials de l’època moderna. i companya de escola de pintura la palinologia de la cova de la Font Major de l’Es- En les seccions habituals de la difusió del nostre Françoise Raymond. patrimoni artístic Sofia Mata de la Cruz presenta la Françoise Raymond. pluga de Francolí. L’edat medieval la representa Jaume Felip amb un estudi de diferents matrius fitxa d’una capa pluvial de Vimbodí dels segles XV- La Josefa Bardin és veïna de Farena des de l’any 1993 de segellar de Montblanc, Barberà de la Conca, XVI. Finalment Josep M. Grau inventaria un fons en què varen comprar la casa. És filla de Reus però té el Rourell i Constantí. L’edat moderna l’enceta el patrimonial de Rojalons (família Cavaller), Josep M. la residència a França. tarragoní Manel Güell sobre un plet jurisdiccional Porta la bibliografia publicada a la comarca en l’any La bonica exposició romandrà oberta tot l’estiu. en els límits dels termes de Vallespinosa i Rocafort passat i es clou amb un noticiari de l’entitat. Josefa Bardin. Fot. Antoni Casellas. entre els segles XVI-XVIII. Roser Puig i Valentí Gual És una satisfacció constatar com hom va avançant en relacionen els miquelets o soldats que va aportar la la investigació històrica d’aquesta comarca.

Roser Puig i Tàrrech

Ramon Adserà Vergés Rehabilitació i manteniment d’obra

Pujada del Castell, 7 - 43459 FARENA (Alt Camp) Tel. 977 269 368

18 L’Orella de Farena 19 L’Orella de Farena Veïns

VI Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades El passat 28 de març de La sortida va ser a les 7 del matí i els 500 participants 2009 es va celebrar la inscrits tenien de temps fins a les dotze de la nit per Sisena Marxa La Selva fer tot el circuit. del Camp - Muntanyes El control de pas per Farena era el número 3 al km de Prades. 24,100. S’obria a les 9,15 hores. i es tancava a les 13,15 hores.

Fot. cedida. Aquesta marxa està organitzada pel Club En ser un pas a l’inici de la marxa es pot dir que varen Excursionista Aritjol de la Selva del Camp i és puntua- passar tots els participants sense que ningú abando- ble per a la Copa Catalana de Marxes de Resistència. nés en aquest control. Esperem també que gaudissin El recorregut té la sortida i l’arribada a la Selva del de les vistes de l’entorn i del nostre poble. Camp i els seus passos principals son: el Bon Retorn, Hem de felicitar l’organització d’aquest acte esportiu pel l’Albiol, Mont-ral, Farena, els Cogullons, Prades, seu èxit i per la ràpida neteja de la senyalització i les nul· Capafonts, el Coll i l’Albiol altre cop. les restes en el control de pas. Molts èxits i endavant.

FOC AL GORG DE LA PASTERA En Jordi Baró en ha passat la notícia que el passat Cal recordar la prohibició total d’encendre foc i qui diumenge dia 21 de juny, una colla de brètols van tirar desitgi gaudir de la natura que la respecti. No ens uns petards i van ocasionar un incendi forestal al lloc cansarem de repetir a tots aquells desaprensius que conegut com a gorg de la Pastera. Vàrem tenir la sort cal no embrutar, respectar totes les normes i prendre que ràpidament van anar-hi força persones, que, grà- les precaucions necessàries per evitar un accident cies a la proximitat del riu, van poder apagar el petit que acabi amb la bellesa dels indrets que ens ofereix incendi, que hagués pogut tenir greus conseqüènci- la natura. Esperem que les autoritats actuïn amb con- es. De tota manera es va tenir un bon ensurt. tundència contra aquesta mena de personatges.

FESTA DE SANT JOAN Com cada any, la nit de Sant Joan vàrem fer el sopar agosarats van procedir a la collida de herbes i de de germanor a la Plaça Vella, es van obrir ampolles plantes medicinals que, com diu la tradició en aques- de cava i la corresponent coca de Sant Joan. Els més ta nit màgica, tenen poders remeiers excepcionals.

El Perot i la Tineta, pas a pas Fot. Antoni Casellas.

20 L’Orella de Farena El Perot i la Tineta, pas a pas El Perot i la Tineta, pas a pas El Perot i la Tineta, pas a pas Col·laboracions

DE CHES A WELZEL (I) Clara Zapater i Caminal

quest treball que publiquem en dues parts per la seva extensió, és el treball de recerca que la Clara A Zapater i Caminal va realitzar el curs 2005-2006 a l’IES Martí i Franquès, essent la tutora Carmen Gómez. Hem considerat que el treball és molt interessant, pel tema tractat tan poc conegut i per la seva qualitat. És també un tema d’actualitat en complir-se els vint-i-cinc anys dels fets. Volem donar les gràcies més pregones a la Clara per les facilitats donades per publicar en primícia a L’Orella de Farena, el seu treball. Felicitats.

INTRODUCCIÓ Aquest treball tracta sobre Heinz Ches, un polo- Aquest esdeveniment hagués quedat absolu- nès que va ser acusat d’homicidi, condemnat a tament oblidat si no hagués estat perquè un mort i executat l’any 1974, a Espanya, pel govern grup teatral, Els Joglars, al cap d’uns anys, en franquista per haver mort un guàrdia civil sense plena transició democràtica, van interessar-se per mòbil aparent. Aquest personatge ha passat a la aquesta història i van fer un muntatge teatral (La història pel fet de ser l’última persona executada torna) que els va costar un consell de guerra i la a garrot vil1 a Espanya. L’execució tingué lloc a presó per injúries a l’exèrcit. Tarragona i això ens hi lliga més directament, Més recentment, les investigacions del perio- malgrat que en el seu moment, a causa de la dista valencià Raúl Riebenbauer, que han durat censura i la manipulació que patien els mitjans deu anys, han fet resorgir l’interès per aquest de comunicació, no va tenir gaire transcendència tema i han donat a conèixer la veritable identitat mediàtica. d’aquest personatge i del seu procés judicial. Aquell mateix matí també era executat a Barcelona El treball és un recorregut per la història de Heinz Salvador Puig Antich, un personatge molt més Ches, lligada a la història del país, i pels esde- conegut i estudiat perquè la seva execució va veniments que, en diversos moments, aquella ser per raons polítiques. Era anarquista i també mort va originar fins arribar al moment actual. havia matat a un guàrdia civil en el moment de Per aconseguir tot això, he consultat la premsa la seva detenció. La mort de Heinz Ches està de l’època, a l’hemeroteca de Tarragona i a la directament lligada a la de Puig Antich, ja que Biblioteca Nacional de Catalunya de Barcelona, i l’execució del polonès es va fer per dissimular la la bibliografia que es cita al final d’aquest treball; causa de l’execució de l’anarquista. he assistit a la representació de l’obra La torna de A diferència de les pressions que es van fer, tant la torna i a les conferències que, per aquest motiu, a l’interior com a l’exterior del país, per evitar van donar a Barcelona Raúl M. Riebenbauer, l’execució de Puig Antich, ningú no es va moure Albert Boadella, Rodolfo Martín Villa i Antonio en el cas de Heinz Ches. Es tractava d’un roda- Gutiérrez Díaz; he entrevistat l’Albert Boadella; món sense família, era orfe des dels cinc anys, i he visitat el càmping on van tenir lloc els fets, no tenia ningú que lluités per ell. Tampoc l’estat a l’Hospitalet de l’Infant, i l’edifici on es va fer polonès, amb qui Espanya no tenia relacions el judici, la presó on Ches va ser ejecutat i el diplomàtiques, hi va poder fer res. cementeri on està enterrat, a Tarragona; he vist

1. És un mètode d’execució que consisteix en un collar de ferro que mijtançant un cargol estreny el coll del condemnat fins a matar-lo per asfíxia; en alguns casos se’l pot arribar a desnucar. A Espanya es va començar a utilitzar al 1820, quan va substituir la forca, i hi va estar vigent fins al 1978, que va quedar abolida amb la Constitució; els dos últims condemnats per mitjà d’aquest mètode foren Heinz Ches i Puig Antich.

Fots. Antoni Casellas. 25 L’Orella de Farena Col·laboracions Col·laboracions

el documental Dies de transició. 01. Dotze hores de A poc a poc, la previsible desaparició del dictador A mitjans d’octubre del 1975 va sofrir succecius vida. L’execució de Puig Antich i Heinz Ches i una animava la protesta social, que anava creixent pro- infarts i va ser intervingut quirúrgicament en filmació de l’antiga obra de La torna. Resultat de gressivament. Ho feia mantenint un perpetu estat diverses ocasions per diferents motius i, final- tot aquest treball són les línies que segueixen, de tensió al règim i, encara que en cap moment ment, el 20 de novembre de 1975 va morir. El que espero que aportin, si més no, una mica de va aconseguir enderrocar la dictadura, la va afe- príncep Joan Carles va prendre possessió com a llum al complex període del final del franquisme i blir políticament, el que va fer impossible la seva rei i va ratificar a Arias Navarro al seu càrrec de de l’etapa de la transició a la democràcia. continuïtat després de la mort de Franco. Aquest president del govern, adoptant un nou govern augment de la protesta social, sobretot en l’àmbit amb una política continuista. I a partir d’aquí 1. CONTEXT HISTÒRIC obrer, va suposar l’augment de la repressió per es va iniciar la transició del règim franquista a L’any 1974, quan Heinz Ches va ser executat, part del règim, encara que no va arribar a ser tan la democràcia, que duraria set anys, per la qual Espanya vivia els últims moments del règim dictato- dura com la dels anys quaranta. s’arribaria a una monarquia constitucional i 3 rial, que el general Franco havia imposat en vèncer a democràtica. Estat del carrer just després de l’atemptat contra Carrero. En l’esfera internacional el rebuig envers el règim la Guerra Civil (1939), que era de caire feixista, antili- de Franco era quasi general, en aquell moment, ja Aquesta era la situació al nostre país quan Ches va beral, anticomunista, totalitari, catòlic i nacionalsin- travessar, a finals de 1972, la frontera de Port Bou era impossible segrestar el president del govern, va era un autèntic anacronisme a l’Europa occidental. dicalista. Aquest règim, però, va passar per diversos en direcció cap al sud. decidir fer l’atemptat. I encara va augmentar més aquest rebuig entre la períodes. El primer període (el de la postguerra), primavera i l’estiu de l’any 1974 amb dos esdeve- que va durar fins al 1951, estava caracteritzat per Al març de 1974, el mateix mes de l’execució de niments de considerable repercusió: la Revolució 2. HEINZ CHES l’autarquia econòmica i l’aïllament internacional, i, Heinz Ches, el règim va plantejar una protesta dels Clavells, a Portugal, que va suposar la caiguda 2.1. El delicte durant aquest període, es va aplicar una repressió oficial contra l’arquebisbe de Bilbao, monsenyor del règim salazarista, afí a Franco; i la caiguda del duríssima contra qualsevol signe d’oposició con- Añoveros, arran d’unes declaracions seves sobre règim dels Coronels, també autoritari, a Grècia. No se sap amb certesa quan va arribar Heinz Ches tra el règim. En el segon període, es va implantar la qüestió basca. La voluntat de fer-li abandonar la a Espanya, si a finals de novembre, segons la seva una progressiva liberalització econòmica perquè el diòcesi (que després no es va produir) va demos- Amb l’eslògan “Llibertat, Amnistia i Estatut de declaració, o el dotze de desembre segons mostra règim fos reconegut a l’exterior en el context d’una trar que el règim no havia perdut gens de la seva Autonomia”, Catalunya liderava el sentimient gene- el passaport falsificat que duia. Tampoc no se sap nova conjuntura internacional. El següent període duresa anterior, mutiplicada ara per l’anticlericalis- ralitzat del moment: llibertat, per aconseguir un res d’ell fins la nit del tretze de desembre del 1972, (1959-1973), en què hi va haver un auge econòmic, me de l’extrema dreta. sistema democràtic com els de l’Europa del Mercat quan Heinz Ches va entrar al Bar Emilio, situat Comú; amnistia, perquè sortissin de la presó cente- al Passeig Nacional, actualment Passeig Joan de va ser batejat amb el nom de “el miracle econòmic Poc després de l’atemptat, Carlos Arias Navarro2 nars de presos polítics; i estatut d’autonomia, per espanyol”, en què el progrés de l’economia va anar va succeir Carrero Blanco a la presidència i va Borbó, al port de Barcelona, i va prendre’s mitja assolir quotes d’autogovern negades pel centralis- acompanyat d’un fort impacte demogràfic i social. seguir la mateixa línea política, encara que revesti- dotzena de gots de whisky. me franquista. Al mateix temps, cada dia creixia da d’aires pseudoaperturistes. El espíritu del 12 de Després va dirigir-se cap a la caseta de vigilància Finalment l’últim període, moment històric en el més la incertesa respecte la salut de Franco. qual se situen els fets d’aquest treball, que va durar Febrero, nom amb el que es va designar el discurs del port on el guàrdia civil Jesús Martínez Díaz4 fins a la mort del dictador, el 20 de novembre de del nou president davant de les Corts, va donar la L’últim any de la seva vida, el 1974, se’l va passar estava fent el servei de vigilància: controlava el pas 1975. Dins d’aquesta etapa un fet destacat va ser sensació que era possible la transformació refor- tornant a apendre de parlar i caminar. Aquell juliol, de les mercaderies i de les persones al port. Ches la mort de Luis Carrero Blanco en un atemptat mista del règim des de dins mateix; però molt aviat una primera malaltia, una tromboflebitis provoca- li va dir alguna cosa a cop de pistola que el guàr- d’ETA el 20 de desembre de 1973. La desaparició es va demostrar les insuficiències i les dificultats da pel calçat que utilitzava, va obligar el dictador a dia no va entendre i aquest va voler ser prudent i d’aquest militar, nomenat president del govern que tenia complir aquest programa. cedir temporalment els seus poders a Joan Carles. no va treure la seva arma perquè va creure que al al juny del mateix any per garantir la continuïtat D’altra banda, la crisi econòmica internacional El futur rei no volia assumir poders de forma interi- mínim moviment Ches podria disparar. Però, en del franquisme després de Franco, va suposar dels anys setanta a causa de la pujada dels preus na perquè això podria deteriorar més la seva figura el moment en què el guàrdia va intentar desviar-li un gran cop contra el règim. En aquesta època del petroli, es va agreujar en el cas d’Espanya quan Franco tornés a assumir de nou el poder, l’arma, Ches va disparar. Per sort, la pistola era de ETA s’havia convertit, gràcies a la repressió i a la perquè la dependència del petroli importat era però no va tenir més remei que acceptar aquella poc calibre. El projectil li va tocar la boca, se li va seva radicalització, en una força determinant en superior a la de la resta de països europeus. En situació. El seu pare, Joan de Borbó, va realitzar endur una dent, li va partir la llengua i li va arribar la política espanyola i en símbol de resistència per pocs anys, aquest producte va apujar un 500%, llavors declaracions que van desagradar al règim a la zona cervical esquerra, a un mil·límetre de la als bascos. El seu atemptat contra Carrero, el va amb les lògiques conseqüències d’inflació, atur franquista, cosa que li va costar la prohibició de jugular. La bala no va sortir. El guàrdia se’n va anar plantejar ETA en un principi com un segrest per i inestabilitat social. Però la debilitat política del residir a Espanya. caminant fins al quarter més proper i allí un altre demanar a canvi l’alliberament de cent-cinquanta règim va fer que es retardés l’adopció de mesures presos. Quan finalment ETA es va convèncer que per a combatre la crisis. 3. J.Martín. Historia de España. Edt. Taurus. Madrid, 2001 (1ª 1998); A. Alvar. Història política 1939-2000. Ediciones Istmo. Madrid, 2001; F. Barga- lló. Franquisme. Sobre la resistència i consens a Catalunya. Edt. Crítica. Barcelona, 1990. M. Risques. Història de la Catalunya Contemporània. Edt. Pòrtic. Barcelona, 2004 (1a 1999). 2. Vegeu Apèndix de noms. 4. Vegeu Apèndix de noms.

26 L’Orella de Farena 27 L’Orella de Farena Col·laboracions Col·laboracions

guàrdia el va acompanyar fins a l’hospital on va netejava, va aprofitar un moment de descuit de de Mar, un li va demanar la documentació a cop havia arribat a Espanya clandestinament amb la romandre convalescent quasi un mes i mig. Ches i va fugir corrents; va arribar fins a la carre- de metralleta i Ches es va fer el sordmut i es va intenció de creuar-la per arribar a l’Àfrica. tera on un vehicle la va recollir i la va acompanyar girar per intentar fugir, però es va topar amb l’altre Uns dies després, amb un francès i un alemany, A finals de maig del 1973 el fiscal va demanar la pena fins a la caserna de la Guàrdia Civil més propera. policia i el van detenir. Ches es va colar a través d’una finestra de ven- de mort per a Ches, entre d’altres penes. L’advocat tilació del soterrani a un xalet de la Urbanització Mentrestant, Ches va agafar l’arma i la documen- 2.2. El procès judicial defensor va demanar un informe psiquiàtric que Mediterrània de Cambrils. El seu propietari, tació al policia, alguns diners de la caixa enregis- demostrés que Ches va disparar per por, però el Un cop detingut, Ches va ingressar a la presó de Theodor Van Ghemen, natural d’Alemanya, passa- tradora i va entrar a les habitacions de la pensió, psiquiatra, Fernando Araujo, va certificar en un Tarragona, va estar-hi quatre-cents vint-i-sis dies i, va temporades a Espanya, però en aquell moment, però com que era temporada baixa, només hi informe molt breu, donada la gravetat del cas, la encara que en entrar-hi els funcionaris van haver estava a Alemanya. Ches va robar l’escopeta de havia l’altra cambrera fent la migdiada a l’última bona salut mental del processat: de firmar una ordre sobre la perillositat de l’intern, l’amo, que tenia una gran passió per la caça. habitació, on Ches no va arribar. I després de fer va ser un pres amb un bon comportament. Van 1) Que reconocido el súbdito polaco que dice llamarse Actualment, el xalet està reformat i és un restau- tot això, es va prendre el cafè. 10 Heinz Chez, no se encuentran perturbadas sus facul- rant de cuina alemanya. designar Jordi Salvà com el seu advocat civil. tades mentales, no existiendo por tanto enfermedad o Sis dies després de l’esdeveniment del port de trastorno psíquico. Barcelona, Ches va arribar a l’Hospitalet de l’Infant 2) De la exploración psiquiátrica practicada no se des- i va entrar al bar del càmping Cala d’Oques, amb prende que el miedo insuperable pudiera actuar en los l’escopeta a la vista. Va parlar amb Gerard Van hechos que se imputan al procesado. der Meulen5, l’amo del càmping, de nacionalitat holandesa i, abans de marxar, aquest va dir-li a la L’advocat, tot i haver vist frustrades les seves cambrera, també holandesa, que vigilés, com un expectatives amb l’informe psiquiàtric, va negar guàrdia civil, les portes, que no les toqués ningú. l’intent d’assassinat de Barcelona, ja que Ches Es referia a les portes de l’entrada que eren de sempre havia afirmat que mai va estar a aquella fusta i estaven acabades de pintar. Ho va dir en ciutat, i va sol·licitar dotze anys de presó pel crim holandès i com s’assembla a l’alemany, Ches va del càmping. suposar, en sentir alguna cosa sobre un guàrdia civil, que l’havien denunciat. El consell de guerra es va dur a terme el dia 6 Càmping on es va desenvolupar el succès. Vista de la presó de Tarragona. de setembre a la Sala d’Actes del Govern Militar Ches va seure a un tamboret de la barra, va dema- de Tarragona. Després de la vista pública es va nar un cafè i va deixar l’escopeta damunt de la Un pres, company de Ches, el recorda així: “Era Quan van arribar els altres policies, Ches estava reunir el tribunal en sessió plenària per dictar la barra. En aquell moment al bar només hi era ell i un tío amable, tranquilo y callado; siempre encer- amagat entre uns arbustos i va apuntar-los amb la sentència i, segons el que va dir un caporal de la la cambrera, Jeannette Van Hoorn6. Poc després rado en su celda; parecía, no sé, como místico; pistola, però no va disparar. Finalment va fugir. mili, Francisco Pintado, a partir de les tres de la va entrar al bar un guàrdia civil, Antonio Torralbo sonreía a la gente, se hacía respetar e incluso, tarda, els militars van demanar una paella i Rioja Moral7; anava uniformat perquè acabava de reco- Es va dirigir cap a l’Ametlla de Mar, a catorze qui- apreciar. Apenas hablaba, apenas decía nada más i a dos quarts de set de la tarda, després del bany llir la correspondència a la caserna de l’Hospitalet lòmetres al sud. Durant el trajecte, suposadament allá de que era polaco, apátrida y de que no tenía de vi, el comandant Muro es va treure de la but- de l’Infant i es dirigia a la seva posta, al coll de a peu, va abandonar l’escopeta, un medalló metàl· família.”11 xaca la sentència que portava des de Barcelona i Balaguer. Ches, en veure’l, li va disparar a menys lic, una jaqueta de pell girada marró i un passa- Ches va declarar que havia nascut a Stettin- la va dictar. La sentència el condemnava a mort de tres metres; el guàrdia civil va caure mort, la port de la RFA, a nom de Klaus Herman Rudolf Qutpedredz (ciutat alemanya que va ser adjudicada (“Fallamos que debemos condenar y condenamos bala li havia destrossat el cor i li havia provocat Sackmann9, en el qual Ches havia substituït la foto a Polònia després de la Segona Guerra Mundial), al procesado Heinz Ches a la pena de muerte”), una hemorràgia interna massiva. original per la seva. També va robar als barracons a més d’altres penes menors, i a pagar 500.000 d’uns obrers un carnet d’artificier, unes ulleres, que als cinc anys s’havia quedat orfe i que havia Ches va tornar a carregar l’escopeta i apuntant cap - pessetes als familiars de l’agent. El van absoldre una granota i un casc, i se’ls va posar. estat traslladat a un camp de refugiats de l’Ale a la cambrera, la va obligar a traslladar el cos fins manya Occidental. Més tard, havia viscut amb un de les coaccions contra la cambrera i del delicte de a un armari situat al fons del bar i a netejar la sang A les set del matí del dia següent, dos guàrdies grup de firaires fins que s’havia independitzat, als falsificació del passaport, perquè, com havia entrat que havia quedat al terra8. La cambrera, mentre civils el van trobar a l’estació de tren de l’Ametlla quinze anys. Havia estat arrestat durant uns dies a clandestinament, no l’havia utilitzat. Schwab (Àustria) per vagabundejar. Al 1971 havia Ningú no va apel·lar la sentència, ni l’advocat. El

5. Vegeu Apèndix de noms. passat de Bèlgica a França i al novembre del 1972 Consell Suprem de Justícia Militar, que era l’or- 6. Vegeu Apèndix de noms. 7. Vegeu Apèndix de noms. 8. Vegeu Annexos. 10. Vegeu Apèndix de noms. 9. Vegeu Annexos. 11. Fragment extret de F. Bono. “Para mí siempre será el polaco”. El País; 25 de juny de 2004.

28 L’Orella de Farena 29 L’Orella de Farena Col·laboracions Col·laboracions

ganisme que havia de ratificar la sentència, es resoldre els seus assumptes amb Déu, i ho va fer 2.4. Els vertaders orígens atès pel pare Badell. Aquell matí, els presos van va reunir a Madrid el 9 de gener de 1974, i la va Vint-i-un anys després d’aquest succés, unes començar a donar cops a les portes en senyal de confirmar. El Consell de Ministres no va indultar investigacions que es van fer sobre aquest cas16 protesta. A les nou el van portar a la sala contigua, Ches i l’1 de març de 1974 va donar-se el enterado, van treure a la llum la veritat. En realitat, es deia el locutori de dones, un espai reduït escollit per darrer tràmit previ a l’execució, que deia que al Georg Michael Welzel i havia nascut l’11 d’abril de la seva situació, per evitar la reacció dels altres cap de dotze hores seria executat a la presó de 1944 a Cottbus, una petita ciutat de l’Alemanya presos. Després Ches el va abraçar i li va donar un Tarragona. de l’Est d’uns 115.000 habitants, situada a l’Estat petó, també es va acomiadar del pastor evangèlic, Federat de Brandenburg; era el fill gran d’una 2.3. L’execució va demanar perdó als funcionaris per si els havia família de tres germans. En acabar la Segona molestat alguna vegada durant la seva estància a Un cop donat el enterado es va posar en marxa la Guerra Mundial, el seu pare, Karl-Heinz Welzel, la presó. Va dir que no calia comunicar res a ningú, maquinària executora de l’Estat, se li va llegir la els havia abandonat per anar-se’n amb una jove perquè no tenia ningú al món i que, si fos així, ja Tipus de garrot vil utilitzat per a Ches. sentència definitiva i va entrar en capella. Seria exe- berlinesa. En aquell moment, la mare de Georg, no importava. Va donar les seves pertinences a un cutat el matí següent a garrot vil, encara que la llei Úrsula, estava embarassada del seu quart fill, però company portuguès, el que creia més necessitat també permetia les execucions per afusellament. En acabar aquest esdeveniment, el comandant el disgust ocasionat pel seu marit li va provocar un de la presó. Es va fumar l’últim cigarret, va beure Aquella última nit li van dur dos sacerdots, un Francisco Muro Jiménez, va amenaçar a tots els avortament. Als sis anys, Georg havia començat una mica més de conyac i va tornar a abraçar-se d’evangèlic, Benjamín Suárez i un de catòlic, Joan presents a l’execució: “si alguien cuenta lo que ha els seus estudis a l’Escola Elemental Reichenbach. al pare Badell. El van seure i li van lligar les mans de la Creu Badell12. En un principi, Ches no va voler ocurrido aquí, que se atenga a las consecuencias. Al cap d’uns anys, quan Georg en tenia onze, la i els peus a la cadira, per evitar que es revoltés, i, 14 assistència religiosa de cap dels dos, encara que va ¡Le caerá el peso de la ley!”. seva mare tenia tres torns de feina i, a més, estu- encara que ell no ho volia, li van tapar la cara amb acceptar agraït la seva companyia. Més tard va dir Feia vint-i-set anys que no s’executava ningú a diava de nit per treure’s el títol d’infermeria i no una funda de coixí. El capellà va acompanyar-lo, que era catòlic. Tarragona, era la primera vegada que es feia en tenia temps per als seus tres fills; per tot això, va malgrat que va afirmar que “ni por todo el oro del estar durant dos anys a l’internat de Mengelsdorf, Es van passar la nit parlant i jugant al parxís aquella presó i l’última que s’executava mitjançant mundo aceptaría presenciar tan trágico momen- a més de cent quilòmetres de l’internat on residien juntament amb diversos funcionaris ja que, en una 13 aquest mètode a Espanya. Abans de posar-lo dins to”. Va donar a Ches el crucifix que la seva mare els seus dos altres germans. De retorn a Cottbus, situació com aquesta, tota la plantilla de la presó hi el taüt, li van posar a sobre el crucifix del capellà i li havia regalat quan va fer la primera missa i el va a Georg li havia tocat fer de pare ajudant la seva havia d’estar present. Ches era l’únic dels reunits el van dur al cementiri, on el van enterrar a la fossa prémer amb les mans. mare i cuidant els seus germans. Va seguir els que no estava nerviós i durant tota la nit li van comuna. El garrot que va servir per executar-lo era diferent, seus estudis en un centre de formació professional donar cigarrets, vi, cervesa, conyac, cafè i pastes. A la premsa, amb als articles de les execucions i la ja que no tenia ni cadira ni biga on subjectar el on va obtenir el títol de mecànic de locomotores; A les tres de la matinada van entrar el seu advocat informació dels casos de Puig Antich i Heinz Ches, ferro, i dos funcionaris, un a cada banda, van en acabar, va entrar a treballar a l’Empresa RAW i el degà del Col·legi d’Advocats de Tarragona del hi havia un anunci al costat d’aquella noticia que haver d’aguantar el garrot; el fet de que no hi (Reichsbahnhausbesserungswerk), com a mecà- moment, que estaven en contacte amb el Col·legi incitava els lectors a la compra del producte: hagués un suport fix per al garrot, va fer que el nic de locomotores fins al 1966 en què va ser d’Advocats de Barcelona on, al mateix temps, cilindre unit a la manivela es clavés al clatell del ¡Defiéndase! ¡Protéjase! Revólver automático de contractat per la companyia ferroviària de la RDA, estaven fent tot el possible per aconseguir l’indult condemnat i no a la biga, tal i com havia de ser. ocho detonaciones. Doscientas setenta pesetas. Con la Deutshe Reichsbahn, on feia de constructor, a Salvador Puig Antich, ja que si hi havia un indult Per altra banda, això va fer que l’anella corregués este revólver detonador hará que huya su agresor. feina que compaginava amb un curs de soldador per a un, també n’hi hauria per a l’altre. cap a darrere lentament, sense asfixiar-lo de cop. Interesante para su hogar, automóbil o cualquier a Wittenberge. A dos quarts de set del matí va arribar el botxí, desplazamiento nocturno. Ideal para taxistas. De fácil I per fer encara més cruel aquella execució, el La mare es va tornar a casar i va passar-se a dir que venia de Sevilla, amb el material per dur a manejo y gran utilidad. botxí era novell (només n’hi havia un a Espanya i Úrsula Rothe, malgrat que el seu marit va morir terme l’execució. Mitja hora més tard va arribar el era a Barcelona dirigint l’execució de Puig Antich) Un testimoni de l’execució, Enrique Yxart, degà del al cap de poc. Georg es preocupava molt pel seu furgó funerari, que era una furgoneta d’una frui- i va començar a donar voltes al garrot durant una Col·legi d’Advocats de Tarragona en aquelles dates, aspecte i tenia com a ídol el seu cosí Benno, que teria per no crear sospites entre els ciutadants de estona, sense resultat. A la sala els nervis estaven ens la descriu així: “vivir esta experiencia, que no vivia a l’altra banda del mur. Georg aspirava a una Tarragona. A les vuit del matí, no van tocar diana, a flor de pell, un funcionari va donar un cop al deseo para nadie, es espantoso, tant espantoso, que vida millor, a la llibertat, cosa que el tenia obses- a diferència del que es feia cada dia, per respecte botxí i el secretari judicial va estar a punt de des- estoy seguro que si quien decreta la pena de muerte, sionat. Va deixar embarassada Christa Fuchs, a Ches, a qui, quan ho va saber, se li va il·luminar maiar-se. Al final, amb ajuda d’altres funcionaris tuviera que presenciar la ejecución, la manyor parte els pares de la qual no la van voler, i ella i la filla la cara; va dir: “quanta gent s’està preocupant avui van acabar allò com van poder. A l’hora que el de veces indultaria”15 d’ambdós van anar a viure a casa dels Welzel. Però per mi”. Seguidament, en veure que no arribava metge certifiqués la mort de Ches, va signar amb l’indult, el cap de servei li va dir que si volia podia tants nervis, que la signatura semblava falsa.

14. Extret de “Entrevista a R.Riebenbauer”. Diari de Tarragona, 18 de desembre de 2005. pàgs. 4 i 5. 12. Vegeu Apèndix de noms. 15. Vegeu Annexos 13. Fragment extret de J. de la Creu Badell. “El buen ladrón del siglo XX”, www.obracultural.org/textossueltos/ediciones.htm 16. Vegeu pàgina 22, 5.2. Les investigacions de Raúl M. Riebenbauer.

30 L’Orella de Farena 31 L’Orella de Farena Col·laboracions Col·laboracions

abans que naixés Christiane, la filla, a Georg el van A l’època en què empresonar per un intent de travessar el mur. Va Georg va ser COSES QUE HAN PASSAT estar empresonat dues vegades més, també pel executat la seva (QUASI SEGUR) A FARENA mateix motiu. Entre una i l’altra vegada, va engen- mare va somi- drar dos fills més, Sylvia i Michael. En una de les ar que moria. Francesc Mercadé i Durà seves estades a la presó, exactament el 12 d’octu- Tenien una rela- A la Biblioteca Popular de Sant Feliu de Llobregat es conserven uns articles bre de 1970, als 26 anys, va intentar suïcidar-se. ció molt forta. d’Ernest Hemingway que avui són difícils de trobar (de l’editorial Planeta) i que Actualment, ella recullen quatre dècades de treballs periodístics com a enviat especial de prem- Finalment, al maig de 1972, va aconseguir traves- té alzheimer i ja sa. En concret, al capítol III fa referència a La guerra civil espanyola 1937-1939. A sar el mur; segons sembla, en un intercanvi de un dels articles inclosos, titulat “La marcha de la población civil”, del 3 d’abril no recorda el seu presoners quan estava en llibertat condicional en de 1938, parla del seu pas per Reus i del que allí va veure; també va reflectir fill, però la resta com molta gent fugia dels bombardejos al camp per carreteres secundàries... la seva última estada a la presó. de la família cada Precisament, al museu Hemingway de Boston, es conserva l’epíleg manuscrit de Per a qui toquen les campanes, on ens parla del seu caminar fins a Farena on les A la RFA, es va retrobar amb el seu cosí i ídol, 11 d’abril (aniver- campanes també tocaven... Benno. També va trobar feina a l’empresa de cons- sari de Georg) fa una festa per a trucció Dielier und Kellog. Malgrat haver passat el I A FARENA, PER A QUI TOQUEN LES CAMPANES? prop les muralles romanes que aixoplugaven els mur, constantment es sentia perseguit i tenia por ell i li posen una Georg amb els seus pares. primers grups de refugiats. Aquella nit de lluna que l’Stasi17, el tornés a inculpar. L’Stasi tenia un espelma i una Aquella primavera del 1938 no era gaire tranquil· plena va decidir passar per Tortosa abans de tor- expedient horrible sobre Welzel de seixanta pàgi- cadira.18 la a les comarques de Tarragona. El 3 d’abril no nar a Barcelona... Estava molt afectat i el xofer nes; aquesta policia política ho sabia tot. portaria bons records a Hemingway: havia pujat va proposar-li passar un dia de descans a un lloc a un cotxe, als afores de Reus, i va sentir els crits màgic i poc accessible: Farena. L’escriptor i perio- fatídics advertint que s’acostaven avions itali- dista acceptà ja que pensà que d’aquesta manera 17. Ministerium für Staatssicherheit(1950-1989) era la policia política de la RDA que seguint el model del KGB soviètic, amb la idea de controlar ans..., això feia que les persones s’apressessin a tots els fils de la vida en el país i d’identificar i neutralitzar qualsevol dissident. Feia les funcions de la policia secreta, del servei d’intel·ligència posaria ordre a les seves notes i ompliria la llibreta amagar-se i els pocs vehicles que circulaven pro- i de la oficina d’investigació i persecució criminal. de records i anotacions. I així, circulant a la mati- 18. Les anteriors informacions estan bàsicament extretes de R. Riebenbauer El silenci de Georg, Edt. La Magrana, Barcelona 2005. curessin també aixoplugar-se sota els arbres. Els nada entre troncs de plàtans i xiprers, entre pins i monoplans enfocaven els objectius i disparaven muntanyes rocoses, entre rius d’aigües fresques amb vuit metralladores les persones i els seus i innocents, es va plantar a una petita casa de transports. L’esclat de les bombes omplia de pols Farena (acollidors oncles del xofer) on va dormir grisa o vermellosa la ciutat de Reus, que tremolava dotze hores seguides... a l’horitzó. El relat que segueix, és una adaptació meva de les L’autor de El vell i el mar es va fer conduir a Reus mencions a Farena a l’epíleg manuscrit de Per a i va baixar del vehicle prop de la plaça del mercat. qui toquen les campanes, així com d’una entrevista Passejava, prenent notes, pels carrers de la ciutat que la televisió de Cuba va fer a René Villarreal, el de Fortuny i Prim. Carretades de runes d’edificis, que fou el majordom de Hemingway els més de des de 1983 donant confiança i qualitat tocats, i algun cop enfonsats, per bombes fran- vint anys que aquest escriptor va viure a l’Hava- quistes, bloquejaven el carrer Major i frenaven na, a la seva Finca Vigía. Són vivències de les sis Plaça Prim, 14 - 43201 REUS www.clinicadentalroche.com l’aigua que brollava de canonades rebentades tot hores que va passar (despert) Ernest Hemingway a Tel. 977 757 550 - fax 977 757 506 [email protected] embrutant de pols, fang i cendres, les ferides llam- Farena. L’epíleg citat i els records, que ell va narrar bordes. Va quedar impressionat veient com una al seu majordom, sumats a les referències i cites mula ensangonada bramava ferida de considera- (aquest cop sense parlar directament de Farena) ció, ajaguda al terra, i cridà un policia republicà per que A. E. Hotchner recull al seu llibre La buena tal que la sacrifiqués, però el seu propietari lluitava vida según Hemingway documenten una suma de SERGI i EVA per salvar-la ja que era tot el que tenia... bons records. C/ Major, 9 43364 Capafonts - Tarragona El 15 d’abril arribaven notícies de bombardejos “De Farena (Hemingway tenia) bons records: un Tel. 977 868 193 intensos a Tortosa i d’avenços significatius de paisatge molt verd que va descobrir a la llum d’un [email protected] les tropes “nacionals”. Hemingway patia aquest sol daurat després d’un llarg camí, endormiscat espectacle de dolor a Tarragona i prenia notes al cotxe i acompanyat de la lluna plena. Un llit

32 L’Orella de Farena 33 L’Orella de Farena Col·laboracions Col·laboracions

amb matalàs de llana Precisament parlant de la mort, Hemingway i un silenci eixordador. va explicar que no li faria res ser enterrat al TORRALBO, UNA MORT OBLIDADA Una gent molt ama- petit cementiri de Farena. i va explicar que ell Francisco Zapater i Esteban ble que al costat del imaginava el ‘després’ com el paradís de la Síndic de Greuges de la Universitat Rovira i Virgili i advocat riu l’escoltaven i pro- gent de bon cor: allotjar-se al millor hotel que curaven acontentar- hagués visitat a la seva vida, però encara amb lo. Ell estava impres- millor servei. Citem a Hemingway directament: Hi ha decisions una pel·lícula d’investigació, La mort de ningú, sionat per les imatges ‘Quan somio amb la vida al cel, després de la a la vida que, en dirigida per Joan Dolç. Encara que l’obra més pro- viscudes de la guerra mort, l’acció sempre té lloc al Ritz de París, però principi, sem- funda i treballada sobre el personatge va ser El fratricida i els repetia amb l’habitació, el silenci i el matalàs de llana, blen innòcues Silenci de Georg, un llibre del periodista valencià Ernest Hemingway. que calia l’optimisme, de Farena. En una preciosa nit de lluna plena però que després Raúl Ribenbauer. resulten fatals. però que ‘la felicitat en de primavera. M’acabo un parell de martinis al Com és que l’història va silenciar a la víctima i Com la que va la gent intel·ligent és el més estrany que coneixia’. bar o un got d’aigua fresca de la font de Farena. va donar protagonisme al seu homicida? Potser prendre el guàr- Un dels vailets del poble, seguint les ordres de la Llavors hi ha un magnífic sopar sota un casta- pel diferent botxí que van tenir: a Torralbo el va dia civil Antonio mestra que seia al costat de l’autor, feu repicar nyer en flor...’. matar un altre ésser humà, i això succeeix amb Torralbo aquell les campanes de la petita església del poble; lla- freqüència i no és noticiable; i a Welzel, en canvi, 19 de desembre vors ella li preguntà amb un somriure: – senyor Aquestes referències tan explícites a Farena són el va executar l’Estat, i això, per sort, és excepcio- de 1972, quan es Hemingway, i a Farena, per a qui toquen les un afalac per a aquesta petita vil·la de l’Alt nal, fins al punt que no es va executar a cap altra va desviar cap a campanes? Camp! En general, Ernest Hemingway treballa persona des de llavors, excepte els afusellaments la platja del Tort, amb el·lipsis procurant que sigui la intel·ligència de 1975. – Per a qui toquen?, –respongué Hemingway–, un quilòmetre al del lector la que endevini el fons de cada tema. doncs per a tota la bona gent del món. Per a tots nord de la nuclear de Vandellós. Només volia Antonio Torralbo havia nascut vint-i-sis anys Hi ha estudis, com per exemple els que el pro- aquells que són contraris a les guerres, malgrat prendre cafè al bar del càmping Cala d’Oques i, abans a Cañete de las Torres, un poble d’uns tres fessor francès Joël Deviné (professor d’institut) que saben que hi ha situacions en les quals cal de passada, vacil·lar una estona amb la Netty i la mil habitants situat a la vall del Guadalquivir, va publicar a Orange, que defensen que Farena defensar els propis ideals davant els opressors; per Sofi, dues joves holandeses que, alhora que apre- a quaranta-set quilòmetres a l’est de la capital, surt de manera indirecta a gran part de l’obra als qui, com jo, podem afirmar sense mentir que nien espanyol, treballaven allí de cambreres. Va Còrdova. En comptes de quedar-se a la seva terra, d’aquest escriptor, després del seu pas per aques- hem vist totes les albades; per als que sempre que aparcar la moto a la porta i va entrar al bar, sense sotmès als capricis de l’amo, va optar pel vestit ta localitat. Un capítol del seu assaig es titula, ens acompanya la foscor sabem imaginar, amb adonar-se que a l’interior hi havia Heinz Ches, un caqui i el tricorni. Va ser la seva solució personal optimisme, la imminent arribada del crepuscle precisament “Les campanades de Farena sempre fugitiu polonès armat amb una escopeta, que, en a la maledicció bíblica del “viuràs amb la suor del matutí; per als que sabem que s’ha de tenir veri- ressonen...” i comença: “Si al conte Turons com veure un home uniformat, va pensar que venia teu front”. I va venir a Catalunya. table estima per molt poques coses a la vida; per elefants blaus en realitat Hemingway ens parla de a detenir-lo i li va disparar dues vegades. El va Aquell 19 de desembre, per a ell fatídic, venia a aquells que poden alliberar-se de les coses mate- l’avortament, què ens fa pensar que a El vell i el matar a l’acte. de recollir la correspondència de la caserna rials... I també toquen per als morts! mar no ens descriu Farena?” L’homicida va ser condemnat a mort per un d’Hospitalet de l’Infant i es dirigiria a la posta consell de guerra celebrat a la Rambla Vella de del Coll de Balaguer –al costat de la nuclear– on Tarragona, al Govern Militar. I executat a garrot vil estava destinat des de feia deu mesos. Però en el 2 de març de 1974 , a la presó de la mateixa ciu- comptes de seguir el seu camí, es va desviar cap tat, just el dia que a Barcelona es liquidava, amb a la platja. Al cap i a la fi –deuria pensar– cas igual mètode, l’anarquista Puig Antich. Després de prosperar el trasllat que havia demanat –a va resultar que no es deia Heinz Ches, sinó Georg Còrdova o a Tenerife– li quedaven pocs dies per Michel Welzer. I que no era polonès, sinó de l’an- conversar amb les seves amigues holandeses. tiga República Democràtica Alemanya. I cap a allí se’n va anar. I es va topar amb una bomba ambulant: el fugitiu Welzel. El Grèvol De Torralbo no se’n va parlar gaire, silenci total. BAR RESTAURANT De Welzel, en canvi, se’n va fer una obra teatral, No és difícil suposar el que l’un i l’altre van sen- La Torna, de Els Joglars, una paròdia mordaç tir en aquest tràngol. L’alemany, conscient que CUINA CASOLANA TÍPICA / CARNS A LA BRASA que li va costar la presó al seu director, Albert podia perdre la llibertat –un dels escassos béns Carrer Les Fonts, 11 • CAPAFONTS / Tel. 977 868 045 (trucar per encarregar) Boadella, i a d’altres actors del grup. I es va filmar que encara li quedaven– no va dubtar a disparar

34 L’Orella de Farena 35 L’Orella de Farena Col·laboracions

l’escopeta que dies abans havia robat a Cambrils. Torralbo va entrar tranquil i relaxat al bar, però aviat va obrir la boca, estupefacte, en veure aquell home estrany que l’apuntava. I més en aquells temps de “tot lligat i ben lligat”, especialment el pensament. Però no va tenir temps de reaccionar: els perdigons van impactar al seu pit, va tancar els ulls i, ferit de mort, es va desplomar. I ja no els obriria mai més. ELS CAMINS DEL BRUGENT Va ser una fatalitat per a Torralbo. Va estar en Text: Xavi Pagès Dibuix: Macià Mallol un lloc inadequat en el moment més inoportú. I, DOS EN UN: Tram final del Camí dels Escolls i tram del Camí de la Bartra al Pinetell sense moure un dit, se li va truncar la vida. I la dels entre el Barranc de la Baridana i el Coll Roig seus pares, que dos dies després encapçalaven el Torralbo va ser, sens dubte, el gran oblidat d’aquesta funeral celebrat a l’església de Sant Francesc, a la història. Algú em va insinuar que podia escriure una Apreciat lector: aquest cop ens atrevim a descriu- Hem de creuar quasi perpendicularment la llera, Rambla Vella de Tarragona, segons referia Daniel mica sobre ell. I em va semblar just. Com a reconeixe- re dos trams de camí recuperats ara fa pocs dies quasi sempre seca menys en època de torrenta- de la Fuente Torron al Diari de Tarragona. Amb ment pòstum a aquest jove guàrdia de mirada dolça, per aprofitar, i així poder fer, un circuit de sortida des, del riu Sec i a l’altra banda ascendirem pel com el descriu Riebenbauer. I, de passada, per donar discreció, sense queixar-se davant la pitjor de les i arribada a Farena, que, si el feu, de segur que camí d’enllaç amb el camí de la Bartra al Pinetell. a conèixer un petit fragment de la nostra història. desgràcies: la mort d’un fill. us deixarà bocabadats per la seva bellesa tant pel De seguida serem a la carretera tot just a l’entra- paisatge com per l’estètica del camí. da d’una finca de conreu neta de bosc. A l’altra banda de la carretera comença el segon tram. Sense més comentaris, passem a descriure aquests trams. Sortint de Farena pel camí de la Bartra i a l’alçada de la lluanca –ja descrita en una Orella anterior–, hem d’agafar el camí dels Escolls per davallar-hi fins a tocar quasi la carretera. En aquest punt comença la descripció concreta d’aquest nou tram recuperat. Quasi en paral·lel a la carretera que du a la Riba, davalla Passeig Miramar, 12 suaument el nostre camí entre boscos de pins 43840 SALOU (Tarragona) mig a l’obaga del castell de Ganyes. Trobarem Tel. 977 380 107 algun petit tros empedrat. De seguida veiem Fax 977 350 117 que la carretera se’ns allunya cap a la dreta, però nosaltres continuem lleugerament a l’esquerra i mai no baixem fort. En pocs minuts ens trobem damunt mateix de la carretera just al lloc on, en obrir forçosament un tall per fer passar-hi la via, el camí original va quedar tallat perpendicular- Netejant la Font de les Fontanelles. Fot. Xavi Pagès. Plaça Mossèn Muntanyola, 4 ment, quedant penjat sobre la via. Nosaltres hem Ens haurem d’enfilar una mica, ja que suposem 43840 SALOU (Tarragona) de baixar per un corriol que ens durà al peu de la que el camí original se’l van menjar les obres de Tel. 977 350 174 carretera i l’hem de creuar a l’altra banda, on tro- la carretera per poder aplanar el terra. Però de Fax 977 350 117 bem la traça i les fites (com sempre marca Macià seguida la pujada es suavitza molt, encara que no Mallol), per redreçant-nos al camí original. Una deixa de ser una pujada; aviat tombem a la dreta sèrie de revolts molt ben marcats ens duran a la i davallem suaument per anar sempre paral·lels a www.hotelcasablancaplaya-rotonda.com llera del riu Sec. En aquest punt podem donar per la carretera en direcció est. Al final de la baixada finalitzat el tram del camí dels Escolls. Es tarda creuem una pista forestal, que és la que du al mas aproximadament entre cinc i deu minuts per fer Danda, de l’Arlequí i a Rojals actualment en mal aquest trajecte. estat, i seguim un bon tros planejant. De seguida

36 L’Orella de Farena 37 L’Orella de Farena haurem de fer un revolt per superar un marge que templar el paisatge en aquest indret, per l’inèdit Continuem pujant suaument una estona fins a un la direcció que anem seguint. Després d’uns cinc cau sobre la carretera, que es va menjar aquest i per la seva bellesa. Mirant al sud veiem a l’altre replà del bosc. Aquí trobem a la nostra esquerra minuts aproximadament arribem a la carretera, tros de camí. Superat aquest marge tornem a banda del riu Sec que passa bastant fondo, el cas- unes grans pedres que segurament marquen un just en un revolt molt fort. Hem de vigilar, ja davallar i planejar una estona fins a trobar una tell de Ganyes. Un promontori format de roques i terme de finques. A partir d’aquí el tram pròpia- que la visibilitat es minsa per als automòbils en espècie d’entrant prop de la carretera. cingles improductius i ple de bosc de pinassa en ment dit de camí de la Bartra al Pinetell finalitza aquest punt. A l’altra banda veiem la pista fores- A partir d’aquí començem a enfilar-nos en el que la gran majoria. No sabem l’origen d’aquest topò- momentàniament. Tot i així, per poder enllaçar tal que s’endinsa bosc avall amb les marques serà el pas més espectacular d’aquest camí i pot- nim però creiem que fa referència d’una manera amb el camí que puja del Brugent i de Farena al blanques i verdes que duen al riu Brugent. Grau Roig descrit en l’anterior número d’aquesta ser també dels altres que s’han recuperat. Com burleta a aquest pic rocallós sense funció de cap Si volem tancar el circuit haurem de seguir revista, hem de seguir per la traça d’un sender que hem dit, ens enfilem sempre suaument, com un mena. Una mica mes endavant veiem la vall del aquestes marques i a l’alçada de la llera del riu davalla molt suaument entre una espessa brolla i camí savi com tots els que hem trobat, fet per Brugent i en concret les xoperes del Vilalta. Sec podem triar entre pujar pel camí del Pinetell pinassa que en alguns llocs ha estat castigada per transitar bèsties carrega- a Farena, fitat amb pedres (Orella xoperes 47), el les fortes ventades d’aquest hivern que van fer des amb alforges i altres camí dels Molins (Orella núm. 44) o el camí del caure alguns exemplars. També podrem gaudir si estris, fet per poder accedir riu Brugent. Ja veieu, n’hi ha per triar i remenar. còmodament a tots els llo- volem d’alguna ombra d’alzinar com “l’illa de les garrets habitats que pobla- divuit alzines” que veiem a la nostra esquerra en Fins la propera. ven aquestes muntanyes; les úniques carreteres exis- tents encara no fa un segle. Farem un parell de bonics revolts. En un d’ells veu- rem un pi tort (Pi Tort-2), on, si volem, podem seure per reposar i si convé aga- far una mica d’alè (no en caldrà massa). Continuem la suau ascensió trepitjant un empedrat en molt bon estat. De cop la pujada s’acaba i veiem que davant nostre davalla: a l’esquerra uns cingles bastant impo- nents tanquen el camí com un mur, a la dreta els bosc El Guardià de la Vall. Fot. Xavi Pagès. dissimula la timba que, encara que no és massa forta, val més que no sor- Tancant l’escenari veiem els Motllats, la roca tir del camí per no comprovar la seva alçada. Al Foradada de Mont-ral i l’església de Sant Pere final de la baixada arranca l’empedrat més espec- ad Vincula. Més a l’oest, veiem la roca Abellera tacular del camí. En aquest lloc el camí és ample de Farena i la mola de Roquerola amb la roca i ha de superar un cingle, per al qual varen haver Pintada. També el capdamunt del riu Sec i una Turisme Rural Alternatiu de construir un magnífic mur de pedra seca que mica del Mas de Tous. Damunt nostre mateix, s’arrapa a una gran roca on fa cap l’empedrat. per sobre del gran empedrat, podem endevinar Mel i aromàtiques Horta ecològica En algun lloc d’aquest empedrat haurem vist uns amb una mica d’imaginació una roca en forma Granja grans blocs de roca que fan de llindar del camí. de carota amb aspecte grotesc amb la mirada Energia solar Impressiona veure el ben col·locats que estan a la altiva. L’hem batejat, per si no tingués nom, com Ctra. La Riba-Farena, km. 11 Piscina Camí de La Bartra - 43459 Montblanc vora mateix de la timba. Al capdamunt, el sender el Guardià de la Vall. Tel. 977 264 003 Sala d’activitats planeja. Val la pena parar una estona per con- www.masdecaret.com Cuina casolana

38 L’Orella de Farena 39 L’Orella de Farena Natura

es mengen les rates i triguen hores, i fins i tot dies a morir, ja que el seu sistema és impedir la coagulació de la sang. Les rates que han menjat aquest verí, com us dic, estan dies a morir, per la qual cosa molts cops hi ha algun predador –sovint un dels nostres- que les caça i se les menja. El verí passa al nostre cos... Màrius Domingo i ja podeu imaginar què passa, no? Amb diferència, els predadors que ens veiem més afectats per aquest efecte som, lògicament, els Carta dels vostres veïns que vivim a prop vostre. Un gamarús –parent nostre: Strix aluco– que viu sempre al cor del bosc, difícilment es veurà afectat per un verí que sempre col·loqueu al voltant de casa vostra, però nosal- L’Òliba tres o les guineus, que vivim a tocar vostre, caiem a munts. En fi, em consta que ara mateix hi ha molta gent preocupada per la nostra disminució, fins i tot s’ha creat Benvolguts veïns, una associació –Miloca- que es dedica a posar-nos nius artificials per facilitar la nostra cria. Us agraïm la intenció i ja sabem que aquest altre efecte negatiu, el que he explicat, el feu sense cap mena de mala tot i que des de fa anys en som cada dia menys, crec que encara sóc intenció, és un efecte col·lateral que no teniu cap intenció de produir, i us ho sabrem perdonar. d’una espècie animal que tots coneixeu. Més que res perquè aparec a llegendes, contes i faules. Fins i tot tinc molts noms diferents, Per cert, què està passant, aquests dies? Només feu que tirar coets, cridar, trencar coses, tombar amb a banda del científic en llatí, que és Tyto alba, em coneixeu com a botzines i clàxons de cotxes... miloca, xibeca, olivassa i molts altres que ara mateix no recordo. M’ha semblat sentir que esteu contents perquè hi ha molt bons resultats en un esport que us agrada molt, el futbol, concretament, un equip que es diu Barça, no? Nosaltres, les òlibes, vivim de nit, ens movem quasi exclusivament de nit i sempre estem a prop vostre, ens agrada molt de fer el niu Ostres! A mi em sembla molt bé que estigueu contents i que ho celebreu, és més, també celebro que als vostres edificis, masos vells, granges, esglésies...i, com que a esteu feliços. Però, voleu dir que cal trencar coses, per celebrar victòries? la nit emetem els nostres sons, guturals i potents, que de vega- Una victòria cal celebrar-la amb alegria, amb cants, amb joia. Però no trencant res, no és estrictament des semblen sospirs i respiracions fortes d’alguns dels vostres, necessari, vaja, és el que penso. doncs hi ha gent que pensa que els esperits i els fantasmes fan És clar que jo sóc una simple òliba, un animaló que s’hi fixa molt, però no diu mai res. soroll a les nits als campanars i a les cases velles abandonades. Una salutació a la fosca. No és pas la nostra intenció, de fer-vos por, ni de bon tros. Nosaltres volem tenir bona relació amb vosaltres, ens agrada L’òliba. de deslliurar-vos de les rates i ratolins, que us prenen el menjar Traductor: Màrius Domingo i us destorben. En certa manera, la nostra relació amb els humans és el que els biòlegs en diuen simbiosi. Ja que les vostres construccions i la vostra proximitat ens proporcionen llocs segurs per criar, resguardats de rapinyaires més grans, que ens podrien fer mal o competir amb nosaltres i, al nostre torn, nosaltres us netegem els paràsits desagradables. ALT CAMP VETERINARIS Reconec que el nostre aspecte és, si més no, diferent. I que, fins i tot, pot semblar lleig per a alguns de vosaltres, però, per la vostra part, haureu d’acceptar que tenim una certa elegància natural, per Clínica veterinària la nostra coloració blanca i crema, molt diferent dels altres ducs, i que el nostre vol absolutament Horari silenciós és realment espectacular. Dilluns a divendres Dissabtes Carretera de Montblanc, 8 Matí de 10 a 13 h Matí de 10 a 13 h Potser molts de vosaltres no coneixeu la nostra gran capacitat sensorial. Com que treballem de nit, 43800 VALLS - Tel. 977 606 160 Tarda de 17 a 20 h som capaços de detectar el caminar d’un ratolí a distàncies increïbles. I, encara més, podem calcular perfectament aquesta distància sense veure’ls, ja que tenim les orelles disposades asimètricament al cap, la qual cosa ens permet de fer treballar els sons exactament igual que vosaltres –i nosaltres- fem treballar la vista, i fer-nos una idea exactament tridimensional del plànol dels sorolls a l’abast. Les òlibes vam ser abundants ja fa uns quants anys, i el respecte que ens teniu la major part de vosal- tres, probablement motivat perquè ja sabeu que us fem un bé, feia que aquesta abundància, aparent- ment, no tingués mal futur. Però la vostra lluita contra els rosegadors, lluita en la qual col·laboràvem, us ha fet descobrir un siste- ma nou que ens és totalment nociu. Es tracta dels raticides retardats, són verins anticoagulants, que

40 L’Orella de Farena 41 L’Orella de Farena EL TUPÍ... LA TUPINA... L’OLLETA Receptes per preparar un tupí

a temps que en Ton Huber, tenia posat al cap Segons la M. Rosa Callejón i Ferrón, F de fer unes gerres de tupí. Molts es preguntaran tal com ho feia la seva mare Encarna. què és això. Doncs bé, abans, i no fa gaires anys, Fregia amb oli d’oliva o llard de porc, uns talls de costella, quan no es disposaven de neveres ni congeladors, de llom, de botifarra crua..., per aquest ordre, al final la la gent feia les tupines. La finalitat era conservar les botifarra negra. Ho fregia tot un punt de poc fet. carns del porc que la gent engreixava a casa. Es mata- va un cop a l’any, sobretot a l’hivern, i calia preparar A mida que ho anava fregint, posava els talls en un la carn, per poder disposar-ne, en condicions, en recipient de fang o de vidre, i després hi afegia l’oli o el qualsevol moment. De tupines se n’han fet arreu del llard fins que quedés ben cobert i ben tapat país, aprofitant en cada lloc el greix més abundant a A casa nostra ens podem permetre el luxe de posar, al la zona. Per a les mestresses de casa el tupí ha estat nostre gust, pebre negre, fulles de llorer,.... durant molts anys la gran ajuda. Per fer dinars ràpids En una part d’Andalusia quan es fa amb llard, hi posen per a pocs o per a molts convidats, ja que només pebre vermell; li en diuen manteca colorà, i s’unten havien d’afegir als talls de carn, l’arròs, les patates, la torrades de pa per esmorzar o per berenar. pasta, les faves tendres... l’èxit el tenien assegurat. Per finalitzar la curiositat del Ton, un dia li vam pre- Segons la Núria Vallverdú i Garcia, guntar a l’Albert Balañà de Capafonts (el carnisser, cal tal com ho feia la seva mare, la iaia Paquita. Sardà), com es feia el tupí i si ell encara en feia. La Com no mataven el porc, acostumaven a comprar els contesta fou afirmativa, en feia per a consum propi i ingredients a cal Sardà de Capafonts segons la tradició de casa seva, tal com ho feien els seus pares i avantpassats. Ens ho va ensenyar i ens en S’agafava un llom sencer ben salat i premsat. Uns quants metres de llonganissa i costelles ben salades. va deixar tastar (un cop cuinat i com a aperitiu) una Ho deixaven tot penjat uns quatre o cinc dies, passats bona ració. Vam comprar-li els ingredients per fer-ne els quals, es rentava i s’hi posava pebre negre i pebre una prova a Farena. Ens va dir que d’aquella manera vermell. Es deixava assecar uns deu o dotze dies. Com es conservava bé la carn prop d’un any. era a l’hivern es deixava a la fresca. Però com som tafaners de mena (el Ton Huber més), Aleshores, es tallava tot a trossos i es fregia vam fer la mateixa pregunta a d’altres persones. En lleugerament. Es posava a l’olleta, ben cobert d’oli aquest cas a la Núria Vallverdú de Capafonts i a la d’oliva (millor si és oli net no el de fregir) i es tapava bé. M. Rosa Callejón de Farena, les dues ens van dir el mateix, que elles no n’havien fet mai, ja que sempre A Capafonts el nom més conegut és el de l’olleta i també la tupina. havien disposat de neveres, però que coneixien bé la manera de fer-ho per haver-ho vist fer a les respec- tives mares i àvies. Com que cadascú ho feia d’una Segons l’Albert Balañà i Besora, manera diferent i personal, vam decidir en aquesta tal com ho fa ell i com ho feien els seus pares. pàgina recopilar les receptes que ens van donar cada Preparo els ingredients, la costella, la llonganissa, el llom, un d’ells, perquè quedin escrites algunes de les for- la cansalada, i ho tallo a bocins mitjans. Hi poso una mes de preparar el tupí, la tupina o l’olleta, els dife- mica de sal i força pebre negre i pebre vermell. Ho deixo rents noms locals. Per part nostra ja tenim preparat reposar uns vuit dies, i fregeixo lleugerament tota la carn. un tupí de cada mena. Bon profit. Ho col·loco ben ordenat, amb la mateixa quantitat de talls Volem agrair a la M. Rosa, a la Núria i a l’Albert, les en cada recipient, perquè sigui més variat. Hi tiro una facilitats donades per aconseguir les receptes del mica de pebre per sobre i ho cobreixo tot amb oli nou. Es tupí d’antany, i recuperar unes receptes que gairebé pot fer també amb el mateix oli de fregir, però jo prefereixo ningú fa hores d’ara. Proveu de fer-ho com nosaltres, oli d’oliva net. Reservar-ho en un lloc fresc. i bon profit. Ben tapat pot aguantar bé tot un any.

42 L’Orella de Farena