Maestros De Alta Época

Maestros de Alta Época

Agradecimientos: Antoni José i Pitarch, Lourdes de Sanjosé, Santiago Alcolea, Carmen Morte, Isabel Mateo, Pedro Miguel Ibáñez Martínez, Ricardo Centellas, Alberto Velasco.

yer era, y hoy la rueda del tiempo nos hace ver que hace ya veinte años que Galería Bernat inció su camino. Era el otoño de 1988 cuando nos establecimos en la calle Johann Sebastian Bach de Barcelona con la ilusión de empezar una vía profesional, decidida, coherente y especializada en el

A

mundo de las antigüedades, conocedores aunque sin la experiencia suficiente, de los cambios, fluctuaciones, modas, dificultades y aciertos que supone este universo que intenta parar el paso del tiempo. Hemos querido ser fieles a nuestros orígenes, lo hemos sido y tenemos la intención de seguir en esta línea. En el transcurso de estos años hemos ido adaptando nuestro gusto y nuestras opciones profesionales y hemos recorrido diferentes campos del arte de los siglos XIX y XX, especialmente de la pintura, hasta recalar en la alta época, atraídos por la singularidad de las obras de escultura y de pintura de los siglos XIII – XVI, por la rareza cada vez mayor de una especialización en esta línea, y por la convicción de qué lejos de suponer una vía agotada, las imágenes pintadas y esculpidas de épocas tan lejanas pueden tener plena vigencia en nuestro mundo contemporáneo.
Aún nos acordamos de la primera obra que adquirimos de pintura gótica, una obra del aragonés
Martín Bernat, un Calvario que nos pareció maravilloso y que todavía nos continúa cautivando por la fuerza de la composición, por la riqueza cromática y por la luz. En aquel momento nos faltaban las palabras para expresar nuestra admiración ante esta obra. Hoy, más entendidos, todavía nos faltan. Y fue una decisión atrevida por parte de unos jóvenes que nos sentíamos seducidos por pinturas como esta, lo que nos trajo a adquirirla sin preguntarnos si había mercado o clientes compradores. Nos parecía que si a nosotros nos había maravillado, también podía maravillar a otras personas capaces de reencontrarse con la belleza de las obras mas allá del tema que ilustran y representan, capaces de recuperar el espíritu romántico que supone la pasión (contenida o sin medida) por las buenas obras de arte de tiempos lejanos. Desde este punto de partida hemos ido descubriendo poco a poco obras, maestros y escuelas o talleres de pintura y de escultura, conocidos o anónimos, que nos han incitado cada vez más a conocerlos en profundidad y por esto (un apartado fundamental en la profesión de anticuario) hemos buscado especialistas en las diferentes materias que nos han aconsejado, consiguiendo así un diálogo enriquecedor para las dos partes.
A todos ellos nuestro agradecimiento. Este diálogo pausado, y más allá de la exclusiva mecánica del trabajo, lo hemos mantenido y lo mantenemos con especialistas en la restauración de las obras, sobre todo con Sònia Colomer, quien, en ocasiones, ha debido tener un equilibrio difícil entre la cadencia reposada de su trabajo y nuestra impaciencia. Como resultado, nuestra colaboración con especialistas de los diferentes campos que intervienen en el mejor conocimiento de las obras, nos ha permitido devolver algunas a la categoría y al lugar que les correspondía, afinar matices, situarlas en un tiempo y en un espacio concretos y presentarlas con la máxima dignidad posible, siendo respetuosos con las propias obras.
Esta exposición y este libro quieren ser una mirada complaciente a través de las obras que durante los últimos veinte años han pasado por nuestras manos, con una satisfacción pasiva y activa en tanto que seducidos por las obras que nos han animado a disfrutarlas con mayor intensidad. Para nosotros sería lo más deseable que esta satisfacción llegara a cada uno que vea las obras y que abra este libro.

Fèlix Bernat Marc Comerma Pepe Alavedra

ra ahir, i avui la roda del temps ens fa adonar que ja fa vint anys que la Galeria Bernat va iniciar el seu camí. Era la tardor de 1988 quan ens vàrem instal·lar al carrer Johann Sebastian Bach de Bar celona amb la il·lusió d’encetar una via professional, decidida, coherent i especialitzada en el món

E

de les antiguitats, coneixedors encara que sense experiència suficient, dels canvis, fluctuacions, modes, dificultats i encerts que suposa aquest univers que intenta aturar el pas del temps. Hem volgut ser fidels als nostres orígens, ho hem estat i tenim la intenció de seguir en aquesta línia. En el decurs d’aquests anys hem anat adaptant el nostre gust i les nostres opcions professionals i hem recorregut diferents camps de l’art dels segles XIX i XX, especialment de la pintura, fins recalar en l’alta època, atrets per la singularitat de les obres d’escultura i de pintura dels segles XIII – XVI, per la raresa cada vegada major d’una especialització en aquesta línea, i per la convicció de què lluny de suposar una via esgotada, les imatges pintades i esculpides d’èpoques tan reculades poden tenir plena vigència en el nostre món contemporani.
És en el nostre record la primera obra que vàrem adquirir de pintura gòtica, una obra de l’aragonès
Martin Bernat, un Calvari que ens va semblar meravellós i que encara ens continua captivant per la força de la composició, per la riquesa cromàtica i per la llum. En aquell moment ens mancaven les paraules per expressar la nostra admiració davant d’aquesta obra. Avui, més coneixedors, encara ens n’hi manquen. I va ser una decisió agosarada per part d’uns joves que ens sentíem seduïts per pintures com aquesta, la que ens va portar a adquirir-la sense preguntar-nos si hi havia mercat o clients compradors. Ens semblava que si a nosaltres ens havia meravellat, també podia meravellar a altres persones capaces de retrobar-se amb la bellesa de les obres mes enllà o més ençà del tema que il·lustren i representen, capaces de recuperar l’esperit romàntic que suposa la passió (continguda o sense mesura) per les bones obres d’art de temps llunyans. Des d’aquest punt de partida hem anat descobrint a poc a poc obres, mestres i escoles o tallers de pintura i d’escultura, coneguts o anònims, que ens han incitat cada vegada més a conèixer-los en profunditat i per això (un apartat fonamental en la professió d’antiquari) hem cercat especialistes en les diferents matèries que ens han aconsellat, tot aconseguint un diàleg enriquidor per a les dues parts.
A tots ells el nostre agraïment. Aquest diàleg pausat, i més enllà de l’exclusiva mecànica del treball, l’hem mantingut i el mantenim amb especialistes en la restauració de les obres, sobretot amb la Sònia Colomer, qui, en ocasions, ha hagut de servar un equilibri difícil entre la cadència reposada del seu treball i la nostra impaciència. Com a resultat, la nostra col·laboració amb especialistes dels diferents camps que intervenen en el millor coneixement de les obres, ens ha permès, retornar-ne algunes a la categoria i al lloc que els hi corresponia, afinar matisos, situar-les en un temps i en un espai concrets i presentar-les amb la màxima dignitat possible, essent respectuosos amb les pròpies obres.
Aquesta exposició i aquest llibre volen ser una mirada complaent, per mitjà de les obres, que durant els darrers vint anys han passat per les nostres mans, amb una complaença passiva i activa en tant que seduïts per les obres, aquestes ens han esperonat a fruir-les amb major intensitat. Per a nosaltres fóra el més desitjable que aquesta complaença arribés a cadascun que vegi les obres i que obri aquest llibre.

Coordinación: Antoni José i Pitarch / Lourdes de Sanjosé Traducciones: Mariona Alavedra Restauración: Sonia Colomer Concepción gráfica: Ricardo Alavedra © Créditos fotográficos: Galeria Bernat SL Coordinación técnica: Igol SA / Industria gráfica Offset Lito SA ISBN

10

12

14

16

Taller de la Aljafería

ca. 1064/1065 – 1081/1082

Taller del norte de Francia

Primera mitad del siglo XIV

Seguidor del Maestro de Anglesola
Bartomeu de Robió y taller

Lleida, ca. 1370 – 1380
Cataluña, ca. 1325 – 1330

18

20

22

24

Maestro del Obispo Galiana

Palma de Mallorca, ca. 1390

Llorenç Saragossà

Valencia, ca. 1380 – 1390

Taller de Morella

Primer cuarto siglo XV

Lluís Borrassà

Barcelona, ca. 1410

26

28

30

32

Pere Oller

Girona / Vic, ca. 1420 – 1430

Maestro de Riglos

Huesca, ca. 1450 – 1460

Juan de la Abadía

Huesca, último cuarto del siglo XV

Martín Bernat

Zaragoza, ca. 1480 – 1490

34

36

38

40

Alonso de Sedano

Burgos, ca. 1485

Maestro de la Resurrección

Castilla, ca. 1480 – 1500

Maestro de Canapost

Girona / Perpinyà, ﬁnal del siglo XV

Seguidor de Diego de la Cruz

Burgos / Palencia, ca. 1490

42

44

46

48

Maestro de Becerril

Palencia?, ca. 1500 – 1525

Maestro sevillano

Sevilla, ca. 1500 – 1510

Vicent Macip

Valencia, ca. 1520 – 1530

Damián Forment

Huesca / La Rioja, ca. 1520 – 1540

50

52

54

Martín Gómez y Gonzalo Gómez
Hernando de Ávila

Toledo, ca. 1580 – 1600

Textos en inglés

Cuenca, 1555 – 1560

Taller de la Aljafería

Capitel hispano-musulmán de orden corintio

Alabastro tallado y trépano 27,5 x 22,5 x 22,5 cm ca. 1064/1065 – 1081/1082 Palacio taifa del rey al-Muqtadir de la Aljafería de Zaragoza

Taller de l’Aljafería

Capitell hispano-musulmà d’estil corinti

Alabastre tallat i trepat 27,5 x 22,5 x 22,5 cm ca. 1064/1065 – 1081/1082 Palau taifa del rei al-Muqtadir de l’Aljaferia de Saragossa

Este capitel de orden corintio y talla hispanomusulmana taifa, de dos cuerpos, decorado con hojas de acanto a dos niveles en el inferior, y con caulículos con palmetas en el superior, separa ambas zonas mediante una decoración de sogueado por debajo del ábaco, en relación con el sogueado que muestran las placas de alabastro con inscripciones epigráﬁcas del Salón Dorado o del Trono y del oratorio de la Aljafería, sin que se pueda precisar el origen exacto del mismo que, en todo caso, debió ser próximo a las dependencias mencionadas del palacio del rey de la taifa de Zaragoza, al-Muqtadir bi-llah, Abu Yafar, principal constructor de esta regia residencia.

Aquest capitell d’estil corint i talla hispanomusulmana taifa, de dos cossos, decorat amb fulles d’acant a dos nivells a l’inferior i amb caulicles amb palmetes al superior, separa ambdues zones per mitjà d’una decoració de soga per sota de l’àbac, amb relació a les sogues que mostren les plaques d’alabastre amb inscripcions epigràﬁques del saló Daurat o del tron i de l’oratori de l’Aljaferia. No es pot precisar l’origen exacte d’aquest capitell però devia ser proper a les dependències del palau del rei de la taifa de Saragossa, al-Muqtadir billah, Abu Yafar, principal constructor d’aquesta residència reial.
El material, la tècnica i l’ornamentació d’aquest capitell, així com les seves proporcions, permeten establir una relació directa amb altres exemples conservats al Museu Arqueolò- gic Nacional de Madrid (NIG 50.482 i 50.417) i al Museu de Saragossa, pertanyents tots ells a l’època d’alMuqtadir, considerada una de les de més esplendor de l’art de la taifa de Saragossa.

El material, la técnica y la ornamentación de este capitel, así como sus proporciones permiten establecer una relación directa con otros ejemplos conservados en el Museo Arqueológico Nacional de Madrid (NIG 50.482 y 50.417) y en el Museo de Zaragoza, pertenecientes todos ellos a la época de al-Muqtadir, considerada una de las de mayor esplendor del arte de la taifa de Zaragoza.

10 Galeria Bernat Maestros de alta época

Taller del norte de Francia

La Virgen con el Niño

Taller del nord de França

Piedra caliza con restos de dorado y policromía / 140 x 47 x 40 cm Primera mitad del siglo XIV

La Verge amb el Nen

Pedra calcària amb restes de daurat i policromia / 140 x 47 x 40 cm Primera meitat del segle XIV

Esta imagen de pie de la Virgen que sostiene al Niño en su brazo izquierdo y viste larga túnica de cuello bajo redondeado, ceñida por debajo de los senos, y cubierta con manto largo se inscribe en la tradición de la escultura del norte de Francia, al hacerse eco, todavía, de algunos modelos o detalles icónicos cercanos a la década de 1250-1260 que tuvieron repercusión en décadas posteriores, y al incorporar algunas pautas

Aquesta imatge de peu de la Verge aguantant el Nen en el seu braç esquerre i vestida amb una túnica llarga de coll baix i arrodonit, cenyida per sota el pit i coberta amb un mantell llarg apunta a la tradició escultòrica del nord de França ja que encara incorpora alguns models o detalls icònics propers a la dècada de 1250-1260 que van repercutir en dècades posteriors i també inclou algunes pautes de la “moda” del primer terç del segle XIV.

de la “moda” del primer tercio del siglo XIV.
El rostro, suavemente modelado en el que se acentúa el contraste del dibujo-grabado de los ojos estirados, da la impresión de una expresividad contenida, que se podría deﬁnir como “arcaica”. Este elemento fósil de la forma de los ojos remite a los ángeles de los portales central e izquierdo de la fachada occidental de la catedral de Reims (probablemente ca. 1245-1255), exentos del clasicismo anterior, y a derivaciones como la Virgen con el Niño de la iglesia abacial de Saint-Corneille, en Compiège (Compiège, Saint-Jacques), de ca. 1270, que se mantienen hasta la última década del siglo XIII en el Portal Norte de la catedral de Estrasburgo (Virgen fatua).

El rostre, suaument modelat, en què s’accentua el contrast del dibuix-gravat dels ulls estirats, dóna la impressió d’una expressivitat continguda que podria deﬁnir-se com “arcaica”. Aquest element fòssil de la forma dels ulls remet als àngels dels portals central i esquerre de la façana occidental de la catedral de Reims (probablement cap al 1245- 1255), exempts del classicisme anterior i, a derivacions com la Verge amb el Nen de l’església abacial de Saint-Corneille, a Compiège (Compiège, Saint-Jacques), de cap al 1270, que es mantenen ﬁns a l’última dècada del segle XIII al Portal Nord de la catedral d’Estrasburg (Verge fàtua).

El elemento más moderno, el que indica la forma ondulada del manto cruzado ante el pecho y la cintura alta ceñida con cinturón que imita los trabajos de cuero y de placas metálicas (de esmalte) conduce a modelos y ejemplos como la Virgen con el Niño (New York, The Metropolitan Museum of Art), procedente de la Lorena, de ca. 1310-1320.

L’element més modern, el que indica la forma ondulada del mantell encreuat sobre el pit i la cintura alta cenyida amb cinturó que imita els treballs de cuir i les plaques metàl·liques, d’esmalt, condueix a models i exemples com la Verge amb el Nen (New York, The Metropolitan Museum of Art), procedent de la Lorena, de 1310-1320.

Figuras de dos apóstoles

Piedra caliza / 175 x 64 cm, barba corta / 166 x 63 cm, barba larga Cataluña, ca. 1325 – 1330 Tàrrega, Iglesia de Santa Maria; Tàrrega, casa familia Ardèvol; Canet de Mar, Castillo de Santa Florentina; Tàrrega, Museu Comarcal d’Urgell (2007)

Figures de dos apòstols

Pedra calcària / 175 x 64 cm, barba curta / 166 x 63 cm, barba llarga Catalunya, ca. 1325 – 1330 Tàrrega, Església de Santa Maria; Tàrrega, casa de la família Ardè- vol; Canet de Mar, Castell de Santa Florentina; Tàrrega, Museu Comarcal d’Urgell (2007)

Estas dos figuras de apóstoles de difícil identificación, formaban parte de la portada de la iglesia parroquial de Santa Maria de Tàrrega que desapareció entre la última década del siglo XVII y la primera mitad del XVIII, al ser substituida por la actual, cuyo proyecto se debe a Fray Josep de la Concepció. En la portada primitiva estaba representado el apostolado completo y en el parteluz de la puerta figuraba la Virgen con el Niño. En la actualidad, además de estas dos figuras, se conservan otras tres en el Museu Comarcal d’Urgell (Tàrrega), otras dos en un museo americano, y fragmentos de otras cinco en el mismo museo de Tàrrega, y en colección particular.

Aquestes dues figures de difícil identificació formaven part del pòrtic de l’església parroquial de Santa Maria de Tàrrega. Aquest pòrtic va ser substituït per l’actual, obra de Fray Josep de la Concepció entre l’última dècada del segle XVII i la primera meitat del XVIII. En el pòrtic primitiu hi havia representat l’apostolat complet i en el mainell de la porta s’hi podia veure la Verge amb el Nen. En aquests moments, a més de les dues figures, se’n conserven tres més en el Museu Comarcal d’Urgell (Tàrrega), dues altres en un museu americà, fragments d’altres cinc en el mateix museu de Tàrrega i en col. lecció particular.

La complejidad de la portada

La complexitat del pòrtic de

de Santa Maria de Tàrrega obliga a distinguir en ella la participación de diferentes talleres al mismo tiempo o con poca distancia temporal en fecha cercana a 1325, cuando la iglesia fue erigida en decanato. De los tres talleres representados, respectivamente, por los dos apóstoles de mayor densidad y volumen del Museo de Tàrrega, por la ﬁgura de un tercer apóstol, más “arcaica” o descriptiva (más francesa) del mismo museo, y por las dos imágenes presentes, el tercer taller deriva o depende en gran medida del Maestro de Anglesola, especialmente el apóstol con barba corta rizada, que reduce a valores más lineales el modelado suave de las obras del maestro y que ejempliﬁca la derivación de su taller en el propio condado de Urgell.

Santa Maria de Tàrrega ens obliga a suposar la participació de diferents tallers alhora o amb poca distància temporal, cap al 1325, època en què l’església es va erigir en deganat. Dels tres tallers representats, respectivament, pels dos apòstols de major densitat i volum del Museu de Tàrrega, per la ﬁgura d’un tercer apòstol, més “arcaica” o descriptiva (més francesa) del mateix museu i per les dues imatges presents podem dir que el tercer taller té força inﬂuència del Mestre d’Anglesola, sobretot l’apòstol amb barba curta i rissada, que redueix a valors més lineals el modelatge suau de les obres del Mestre i que són mostres de la derivació del seu taller al propi comtat d’Urgell.

Bartomeu de Robió y taller

Los apóstoles Santiago y T o más

Piedra caliza policromada y dorada 34 x 53 x 5,5 cm

Bartomeu de Robió i taller

Els apòstols Jaume i T o màs

Pedra calcària policromada i daurada 34 x 53 x 5,5 cm

Lleida, ca 1370 – 80 Canet de Mar, Castell de Santa Florentina; Lleida, Museu (2008)

Lleida, ca. 1370 – 1380 Canet de Mar, Castell de Santa Florentina; Lleida, Museu (2008)

Estos dos relieves que representan a los apóstoles Santiago el Mayor y Tomás, pertenecen a la predela de un retablo que tenía el apostolado completo, del que se conoce otra figura no identificable en el Museu Marès de Barcelona (MFMB 128). El apostolado estaba ordenado de izquierda a derecha siguiendo los doce artículos del Credo que cada uno de los apóstoles portaba escrito en la filacteria que sostiene en sus manos. De ahí que por los textos que todavía se pueden leer en parte se haya podido identificar a Santiago y a Tomás.

Aquests dos relleus que representen els apòstols Jaume el Major i Tomàs, pertanyen a la predel·la d’un retaule que tenia l’apostolat complet, del qual es coneix una altra figura no identificable al Museu Marès de Barcelona (MFMB 128). L’apostolat estava ordenat de part esquerra a dreta seguint els dotze articles del Credo que cada un dels apòstols portava escrit en el filacteri que aguantaven les seves mans. Així doncs, gràcies als textos que en part s’han pogut llegir s’ha identificat a Jaume i Tomàs.

Tanto la manera de presentar las ﬁguras bajo arcuaciones como las características anatómicas, cabellos largos con bucles lo mismo que las barbas rizadas largas, indican su procedencia, el taller del Maestro Bartomeu de Robió, documentado en Lleida entre 1361 y 1368, y autor, entre otros, del retablo de San Pedro (Lleida, iglesia de San Lorenzo) que proporciona modelos o soluciones idénticas a las que presentan los dos apóstoles presentes, especialmente en la escena de la Transﬁguración, en la que Moisés y Elías siguen el mismo patrón y reciben el mismo tratamiento técnico y descriptivo que Santiago y Tomás, por lo que estos dos relieves se encuentran dentro de la producción más clásica del Maestro que incluye, además de su participación en el retablo mayor de la Catedral de Lleida, el retablo, entre otros, de San Pedro de la iglesia de Corbins (Lleida), y que representa, a su vez, un ejemplo clásico de la escultura de la escuela de Lleida de la década de 1370.

Tant la manera de presentar les ﬁgures sota arcuacions com les característiques anatòmiques, cabells llargs amb bucles igual que les barbes arrissades i llargues, indiquen la seva procedència, el taller del Mestre Bartomeu de Robió, situat a Lleida entre 1361 i 1368, i autor, entre d’altres, del retaule de Sant Pere (Lleida, església de Sant Llorenç). Aquest retaule proporciona models o solucions idèntiques als que presenten els dos apòstols presents, especialment a l’escena de la transﬁguració, en la qual Moisès i Elies segueixen el mateix patró i reben el mateix tractament tècnic i descriptiu que Jaume i Tomàs. Per això, aquests dos relleus es troben dins de la producció més clàssica del Mestre que inclou, a més de la seva participació en el retaule major de la Catedral de Lleida, el retaule, entre d’altres, de Sant Pere de l’església de Corbins (Lleida) i que representa al seu torn un exemple clàssic de l’escultura de Lleida de la dècada de 1370.

Maestro del Obispo Galiana

Calvario

“moda”, como la gorra y el vestido del caballero de la izquierda se sitúa en una cronología cercana a 1390 en la que emergen algunas pautas de la pintura internacional.

Al retaule del bisbe Galiana remeten, també, la representació del sòl rocós i les petites plantes.

Pintura al temple sobre madera de álamo / 248 x 126 cm Palma de Mallorca, ca. 1390 Barcelona, colección Miquel Massot (1929); Barcelona, colección Andreu Massot (1932); Barcelona, colección Valls Volart (1961)

Sobre la base del retaule de Sant
Pere, la present escena, pel seu colorit intens, viu i contrastat, així com per alguns elements de “moda” com la gorra i el vestit del cavaller del cantó esquerre se situa en una cronologia propera al 1390 en què s’endevina algunes pautes de la pintura internacional.
Mestre del Bisbe Galiana