DOCSLIB.ORG

Bringing Public Perceptions in the Integrated Assessment of Coastal Systems

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Bringing Public Perceptions in the Integrated Assessment of Coastal Systems Bringing Public Perceptions in the Integrated Assessment of Coastal Systems Case studies on beach tourism and coastal erosion in the Western Mediterranean Doctorate Dissertation Elisabet Roca Bosch Supervisors: Dr. J. David Tàbara (ICTA-UAB) Dra. Míriam Villares (ETSEC-UPC) January 2008 Agraïments Estem a primers dels 2008. Abans de tancar aquesta etapa i proposar-me nous reptes no puc deixar de mirar enrera i recordar l’immens suport que he rebut de tantíssimes persones. Entre tots heu contribuit a donar forma a aquest projecte i aquestes línies volen fer-vos arribar el meu profund agraïment i la gran satisfacció em queda de què m’hagueu acompanyat durant aquesta llarga travessia. Començo pels meus directors. La Míriam em va iniciar en les ciències socials quan ens vam conèixer en el projecte Eurosion. Gràcies a la seva presència des del bon principi i al seu paper més enllà de lo professional, és en gran part la responsable de què hagi arribat a bon port. El David amb el seu entusiasme i les ganes d’innovar ha sigut un bon estímul. El finançament de la recerca no ha faltat mai gràcies als següents projectes i institucions: - Projecte Europeu Eurosion (2002-2004) encarregat per la Direcció General de Medi Ambient de la Commissió Europea (B4-3301/2001/329175/MAR/B3). - Projecte Europeo Messina – Managing European Shoreline and Nearshore Areas- (2004- 2005) finaciado por INTERREG III C West Zone (2W00381) - Projecte Nacional MeVaPlaya financiat pel Ministeri español d’educación i ciencia (REN2003- 09029-C03-01-MAR) - Proyecto Europeo MATISSE -Methods and Tools for Integrated Sustainability Assessment (2005-2008) del 6è Programma Marc de la Unió Europea (004059 (GOCE) – MATISSE) - 2n Pla de Beques ICTA (2005-2007) m’ha permés una completa dedicació aquests darrers anys per a consolidar el treball començat en els anteriors projectes. En aquests projectes he tingut la sort de treballar amb investigadors de diverses disciplines que han enriquit la meva capacitat integradora i m’han acostat a altres llenguatges. Entre ells, no puc deixar de citar a la petita gran familia d’Eurosion: el Jordi, l’Oriol i la Carlota. Del gran col·lectiu que fomava el MevaPlaya vull agraïr especialment les aportacions i critiques del Jose i la complicitat de l’Edu. També, han tingut un gran paper la gran colla d’enquestadors i amics - Mireia, Irene, Alba, Martí, Daniela, Sílvia, Montse, Javi, Feliu, Esther- que amb tanta il·lusió es van oferir per ajudar-me a cobrir les platges en tres temporades. Em plau molt haver pogut combinar amistat i feina en diverses ocasions, com en el projecte Messina que vam realitzar conjuntament amb el Gonzalo de qui vaig aprendre sobre multicriteri. L’estudi de la percepció social requereix la disposició desinteressada de molts entrevistats i enquestat als qui vull agrair el temps que em van dedicar, la majoria d’ells amb una gran predisposició. També agrair l’ajuda de la Bet en les transcripcions i la Rosa en la realització d’algunes entrevistes. Per mi, la vessant més afectiva d’aquesta etapa ha estat fonamental i completament imprescindible. Sense dubte, el doctorat no hagués estat el mateix sense la gran companyia dels becaris de l’ICTA amb qui ens hem divertit i també recolçat durant aquest llarg procés. El balanç final és definitivament positiu. Agraeixo als veïns de la ETC-TE que m’hagin acollit como una més i, en particular a l’Alex pel suport cartogràfic. Finalment agrair als meus pares, l’Alba i els amics per ser-hi sempre. Moltes gràcies a tots! III IV Abstract Coasts are some of the most valuable ecosystems on Earth. However, not only coasts hold some of the most biodiverse and productive landscapes but at the same time they are some of the most coveted by humans. Current trends on demographic growth and urbanization indicate that in the near future the anthropic pressure in coastal areas is very likely to intensify. Climate change adds new risks and uncertainties to the dynamics of coastal systems and their management. The management of most Mediterranean regions has been marked by strongly sectorial and fragmented management visions and practices, together with lack of coordination between the responsible administrations and very little public engagement. As a result, mismanagement practices have often derived in a number of ecosystem failures –such as the disappearance of precious beaches- as well as a number of social conflicts. Business as usual assessment methods have proved insufficient to deal with the persistent social-ecological problems of coastal management. This dissertation argues that this has been so because the predominant assumptions, tools and methods used so far have mostly been based on reductionist approaches which are too expert-knowledge dependent and are driven mostly or only by economic criteria. Furthermore, the assessment of problems and risks of coasts have mostly focused on the physical environment, thus avoiding an in-depth understanding of the whole social system dynamics, and leading to the implementation of engineering solutions. The present dissertation applies complex system thinking and Integrated Assessment (IA) to the field of coastal management. It emphasises the social perspective and analyses the added value of integrating public perceptions into the processes of assessing coastal socio-ecological systems. It argues that the Integrated Assessment of coastal systems requires moving away from one-dimensional evaluation methods and to develop innovative assessment approaches capable to understand coasts in as highly complex, multidimensional dynamic systems and explicitly acknowledge their inherent degree of uncertainty. Three case studies have been carried out regarding the assessment of beach quality and coastal erosion. The first one was developed in the area of “Costa Brava”, North-East Spain, a tourist hotspot. The case study addressed the lack of bottom-up approaches to assess beach quality. From this situation the case study set out to include beach-users’ perceptions in order to adapt beach management to local contexts. The methods, which were applied on six beaches, involved a survey of 700 beach-users and a set of in-depth interviews to local stakeholders. The results showed that urban beaches attract different types of beach users than semi-natural beaches, although both groups were highly satisfied with their recreational experience. The main factors influencing the selection of beaches are cleanliness and landscape in both cases and tranquillity is a key factor in semi-natural beaches. The preferences and perceptions appear to be not only influenced by the specific characteristics of each beach such as physical characteristics, environmental variables, facilities, services and landscape but also by the beach-user profile. Beach users’ more attached to the territory, like residents and Catalan people, tend to be more demanding with values that relate to the naturalness of beach, environmental degradation and the provision of facilities. Foreign tourism, however tend to be highly satisfied with urban beaches and do not feel much disturbed by overcrowding. These results point that public perception surveys can be useful tools for coastal managers. They can provide a systematic way to select priorities that are recognised by different segments of society, while at the same time they can help to enhance and protect the ecological functions and biodiversity of coastal systems. Coastal systems should be specifically managed in an adaptive fashion considering the particularities of each beach and avoiding homogenising practices. In this way, conservation strategies could be prioritised in natural environments with recognised natural values or with higher potential for ecological recovery. While in the other hand, ‘hard’ interventionist approaches oriented to enhance recreational beach uses could be pursued in those intensively used beaches, normally located along urban water fronts. The second case deals with coastal erosion. It was carried out in Sitges (Catalonia, Spain) and analyzed a conflict that arose at the beginning of the year 2000 as a reaction to a proposal for V intervention to cope with coastal erosion. The research explored the elements that make it difficult to give integrated responses to coastal erosion. In this case, the research of public perception was based on in-depth interviews. Issues related to the very nature of the coastal systems – complexity and uncertainty of coastal erosion- were addressed. Furthermore, the work explored the drawbacks of the existing assessment approaches and the policy framework on coastal protection in Spain. The main conclusion point out that the Spanish institutional framework has traditionally entailed rigidification strategies that respond to a technocratic paradigm on which is based coastal Spanish policy. At the same time, these practices have sheltered the existing assessment methods that do not satisfy social needs and may create other environmental problems as they do not favour neither public participation nor interdisciplinarity in such assessment processes. The case study showed that the technical knowledge does not fit enough to find robust solutions that satisfy both social needs and technical requirements. The complexity of coastal erosion risks demands to move beyond the existing assessment frameworks where the role of the experts need to be reformulated. This process should open up the debate to other disciplines and knowledge which may bring more adaptive alternatives more in coherence with natural dynamics of coastal systems. The third case was carried out in the Lido of Séte (France) and explored the suitability of applying participatory MultiCriteria Analysis (MCA) to assess different strategies to cope with coastal erosion risks. It aimed at improving the integration of diverse sources of knowledge and expertise as well as values so as to enhance the social-ecological robustness of the processes that lead to the definition of relevant policy options to deal with those risks. The methods used involved the Social Multicriteria Evaluation tool of Naiade combined with in-depths interviews and focus groups.
Load more

Recommended publications
  • Forest Harvesting in the Mountains of the Corredor and Montnegre Mid-Nineteenth Century
    Boletín de la AsociaciónForest de harvesting Geógrafos in the Españoles mountains N.º of the 62 Corredor- 2013, págs.and Montnegre 477-482 mid-nineteenth century I.S.S.N.: 0212-9426 FOREST HARVESTING IN THE MOUNTAINS OF THE CORREDOR AND MONTNEGRE MID-NINETEENTH CENTURY Luis Urteaga Francesc Nadal Departament de Geografia Humana. Universitat de Barcelona [email protected], [email protected] I. INTRODUCTION The forests of the Corredor and Montnegre massifs, intensely exploited since the Middle Ages, were subjected to severe pressure in the eighteen hundreds. Among the causes for this intensification in the exploitation of forest resources were the increasing demand for timber for ship building, fuel consumption in glass kilns and other industrial activities, and the extension of the railway network in the north of the Maresme county, which revaluated forest resources in the zone by facilitating their extraction. Recent studies have identified the profound transformations in the landscape occurring in the Montnegre-Corredor zone in the 19th century. However, a large part of academic effort has been centred on long-term landscape evolution, relegating to a secondary plane the characterisation of the exploitations themselves and the specification of their economic importance. Our work places the emphasis on forest use, precisely in a crucial period for forest development: the middle years of the eighteen hundreds. The main sources for this work are the territorial tax statistics (amillaramientos) corresponding to 1852 and 1862, as well as the fiscal documentation connected with them: assessment cards, claim forms for damages due to the exceeding of quotas, and investigation files. II.
    [Show full text]
  • The Costa Brava International Folk Festival Costa Brava, Malgrat De Mar - Barcelona, Spain 6Th - 11 Th October 2020
    The Costa Brava International Folk Festival Costa Brava, Malgrat de Mar - Barcelona, Spain 6th - 11 th October 2020 This International Festival, organised by Malgrat Turisme in collaboration with EuroArt Production srl is open for Folk Groups, Flag-waving Groups and Bagpipe Bands. During this International Festival there will be some parades and performances. The performances will be in parks and squares of Malgrat de Mar. This Festival will not be competitive. Malgrat de Mar enjoys mild weather almost all year round. More than 4.5 km of golden beaches are waiting for you! During your stay in the wonderful Costa Brava, you will also have the opportunity to experience another type of culture. You will enjoy a friendly relaxing environment full of charm and history. The Group will be housed in a 4 star Hotel (on full board basis, breakfast, lunch and dinner at buffet), situated in the touristic area of Malgrat de Mar. The artistic programme consists of outdoor parades and standing performances. During the parades the groups will perform with their own instruments. During the standstill performances, which will be held in the main squares, the Organisation will provide the audio system, compatible with CD and pen drive and 5 microphones to amplify the various instruments / voice (if these are required). DRAFT PROGRAMME Tuesday, 6 th October Arrival of the groups. Free day or optional excursion. Wednesday, 7 th October Arrival of the groups . Morning: free and possibility of optional excursion. Afternoon: performance in one of the squares of Malgrat. Thursday, 8 th October Morning: performance in one of the squares in Malgrat.
    [Show full text]
  • Campus Malgrat De
    Campus Malgrat de mar Anàlisi del sistema de recollida de residus assimilables a municipals de comerços i d’indústries i avaluació de la implementació d’un sistema de pagament per generació al municipi Gemma Pasqual Aulesa Daniel Diviu Navarro Treball de fi de grau Ciències ambientals Tutors: Anna Petit, Carles M. Gasol i Joan Rieradevall Institut de ciència i tecnologia ambiental ES Consulting ÍNDEX Capítol 1 1. ANTECEDENTS 7 1.1.JERARQUIA DE GESTIÓ DE RESIDUS 7 1.2.ELS RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A CATALUNYA I MALGRAT DE MAR 7 1.1.1. MARC LEGAL SOBRE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS 8 1.2.GESTIÓ ECONÒMICA DELS RESIDUS URBANS: SISTEMES DE PAGAMENT PER GENERACIÓ 10 1.2.1. TIPOLOGIA DE MODELS GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS I GESTIÓ ECONÒMICA 10 1.2.2. CONCEPTE I SITUACIÓ ACTUAL A NIVELL NACIONAL I INTERNACIONAL 11 1.2.3. MODALITATS DE PAGAMENT PER GENERACIÓ 11 1.3. EXEMPLES DE GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS PORTA A PORTA I PAGAMENT PER GENERACIÓ 15 1.3.1. GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS A 3 CIUTATS EUROPEES 15 1.3.2. MUNICIPIS AMB PAGAMENT PER GENERACIÓ GLOBAL I COMERCIAL 16 1.4. MALGRAT DE MAR 21 1.4.1-CARACTERITZACIÓ MUNICIPI 21 1.4.2. GENERACIÓ I RECOLLIDA DE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A MALGRAT DE MAR 25 1.4.3. MODELS DE TAXES DE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A MALGRAT DE MAR 29 Capítol 2 2.Justificació 31 Capítol 3 3.OBJECTIUS 32 Capítol 4 4.
    [Show full text]
  • Barcelona Mataró Pineda De Mar Santa Susanna Malgrat De
    Barcelona N82 Mataró Pineda de Mar Santa Susanna Malgrat de Mar Horari d’hivern: 01/03/2018 - 31/05/2018 HORARIS NITS DE DIVENDRES I DISSABTES Pg. de Gràcia, 6 - Casp - Andana Central - - - - 0.15 1.10 2.00 3.00 4.00 5.05 5.30 BARCELONA Pl. de Tetuan, 38 - 39 - - - - 0.17 1.12 2.02 3.02 4.02 5.07 5.32 Av. del Maresme - Tecnocampus - - - - 0.41 1.36 2.26 3.26 4.26 5.31 5.56 MATARÓ Estació Rodalies - - 23.00 0.15 0.45 1.40 2.30 3.30 4.30 5.35 6.00 N-II - Camping Barcelona - - 23.03 0.18 0.48 1.43 2.33 3.33 4.33 5.38 - SANT ANDREU DE LLAVANERES Estació Rodalies - - 23.05 0.20 0.50 1.45 2.35 3.35 4.35 5.40 - ST. VICENÇ DE MONTALT / CALDES D’ESTRAC Les Ànimes - Maregassa - - 23.08 0.23 0.53 1.48 2.38 3.38 4.38 5.43 - ARENYS DE MAR Estació Rodalies - - 23.12 0.27 0.57 1.52 2.42 3.42 4.42 5.47 - Estació Rodalies - - 23.16 0.31 1.01 1.56 2.46 3.46 4.46 5.51 - CANET DE MAR N-ll - Camping Globo Rojo - - 23.17 0.32 1.02 1.57 2.47 3.47 4.47 5.52 - SANT POL DE MAR N-II - Pl. de St. Cristòfol - - 23.21 0.36 1.06 2.01 2.51 3.51 4.51 5.56 - Sant Jaume - Mar - Benzinera - - 23.25 0.40 1.10 2.05 2.55 3.55 4.55 6.00 - CALELLA Sant Jaume - Sant Josep - Mercat - - 23.27 0.42 1.12 2.07 2.57 3.57 4.57 6.02 - Sant Jaume - Plaça de les Roses - - 23.29 0.44 1.14 2.09 2.59 3.59 4.59 6.04 - Garbí - Passeig de la Costa Brava - - 23.31 0.46 1.16 2.11 3.01 4.01 5.01 6.06 - PINEDA DE MAR Sant Joan - Església de Santa Maria - - 23.34 0.49 1.19 2.14 3.04 4.04 5.04 6.09 - Ctra.
    [Show full text]
  • Malgrat a Peu Rutes Natura Malgrat a Peu
    B-682 GIP-6831 C-32 palafolls blanes B-682 GIP-6831 N-II C-32 palafolls blanes la T N-II BV-6001 ordera la T BV-6001 ordera B-682 r ier BV-6002 B-682 a de r ier BV-6002 S a d a e n S RUTES NATURA NATURA RUTES RUTES a st. genís de t NATURA RUTES ruta 1: mines de can Palomeresn ruta 2: Santa Rita G st. genís de t G e e n n palafolls palafolls í í s s 5,60 km 2,50 km d e d P e a la P f a o l l a l Pla de s f o l BV-6001 l Pla de s desnivell Turó d’en Serra desnivell Grau 190m màxim 229m 3h BV-6001 màxim 41m 1h Turó d’en Serra Grau ot de c 200m 50m Montagut rier an 190m P 218m a lo Delta m 40m er 150m es rierot de ca Turó de Montagut malgratn acià 30m can Palomeres P parc de Mas Aragall 218m100m a PuntaSta. Rita de N-II lo ordera Delta 178m de marm 20m e dunes la T parc del 50m re s Castell 10m platja de la Conca rancesc M Turó de F 0m 0m 0km 1kmMas Aragall2km 3km 4km 5km 0km 0,5km 1km 1,5km 2km 2,5km Punta de BV-6001 178m N-II ordera algrat Centre dunes En aquesta ruta podreu Esta ruta os permitirá Walking along this route will ruta minesAquesta de can P alomerespassejada sense Este paseo, sin otra dificultad This route has just a small la T ruta Santa Rita descobrir el passat miner descubrir el pasado platjaminero de M let you discover the mining ruta platges,més Pla dificultat de Grau i que un petit que un pequeño desnivel platjadifficulty de laat Conca the beginning, de la nostra població i de nuestra población y history of our town and also Delta dedesnivell la Tordera inicial, us mostrarà inicial os llevará al paraje a slight slope that will bring MALGRAT A PEU PEU A A MALGRAT MALGRAT N-II connexions PEU A MALGRAT també contemplar les también contemplar las enjoy of the wonderful views PR-C 146el sender paratge petit recorregut de Sta.
    [Show full text]
  • RG1: Portbou / Figueres
    RG1 Mataró - Blanes Figueres - Portbou Per Por By Girona Barcelona / Aeroport Per Granollers Centre Barcelona Sants R11 Per Granollers Centre Maçanet - Massanes Barcelona Sils Caldes deRiudellots MalavellaFornells de la Selva deGirona la Selva RG1 Sant Andreu L’Hospitalet Mataró de LlavaneresCaldes d’EstracArenys de MarCanet de MarSant Pol deCalella Mar Pineda de MarSanta SusannaMalgrat deBlanes Mar Tordera de Llobregat Celrà Bordils - Juià Barcelona Portbou Molins de Rei Flaçà Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera R11 Cerbère RG1 Feiners Laborables Weekdays 4 / 1 / 2021 Mataró St. AndreuCaldes de Llavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde Mar Tordera MaçanetSils -MassanesCaldes deRiudellots MalavellaFornells Gironade la SelvaCelrà Bordils - FlaçàJuià Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera Portbou RG1 30873 6.55 7.03 7.09 7.15 7.19 R11 15900 MD 6.54 7.00 7.05 – – 7.17 – – 7.30 ––––7.47 R11 15826 R 7.21 7.27 7.33 7.38 7.42 7.48 7.56 7.59 8.03 8.06 8.10 8.17 8.22 8.27 8.35 8.41 8.47 8.52 R1 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 R11 15008 MD 7.44 7.50 7.56 – – 8.07 – – 8.20 ––––8.37 RG1 30851 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 8.06 8.12 8.17 8.21 8.27 8.35 8.38 8.42 8.45 8.49 8.56 9.01 9.06 R1 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 R11 15828 R 8.31 8.37 8.43 8.48 8.52 8.58 9.06 9.09 9.13 9.16
    [Show full text]
  • Els Mapes De Patrimoni Cultural, Una Eina Per Al Coneixement De Les Masies Del Maresme
    Els Mapes de Patrimoni Cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme María del Agua Cortés Elía Doctora en Arqueologia Tècnica de Patrimoni Cultural. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [email protected] RESUM Des de l’any 1999 l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona desenvolupa el programa de Mapes del Patrimoni Cultural per als municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten. La finalitat és la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un municipi i la seva valoració. Actualment hi ha 162 municipis que tenen el mapa de patrimoni cultural realitzat i 25 en procés de realització. Del total de 30 municipis de la comarca del Maresme, 13 tenen el mapa acabat i 3 es troben en procés de realització, el que representa un 53%. Una part molt important del patrimoni documentat són les masies i altres elements relacionats amb aquest tipus d’hàbitat. En aquesta comunicació volem donar a conèixer les principals característiques d’aquest patrimoni cultural i una anàlisi del seu impacte, a més de transmetre una eina de coneixement i d’inventari de conjunts d’aquest patrimoni. PARAULES CLAU: Patrimoni Cultural — Masies — Maresme — Documentació 133 q Els Mapes de Patrimoni Cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme r ABSTRACT Since 1999 the Office of Cultural Heritage of the Diputació de Barcelona has developed the Cultural Heritage Map program for the municipalities of the province of Barcelona who request it. The purpose is the exhaustive collection of data on the cultural and natural heritage of a municipality and its assessment.
    [Show full text]
  • Estrategia De Actuacion En El Maresme
    GOBIERNO MINISTERIO MINISTERIO DE ESPAÑA DE FOMENTO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE INFORME TÉCNICO para Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente Secretaría de Estado de Medio Ambiente Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME AVANCE Clave CEDEX: 22-414-5-002 Madrid, 2014 Centro de Estudios de Puertos y Costas ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME (CLAVE CEDEX: 22-414-5-002) 1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................... 5 1.1 Objetivo .................................................................................................................................................. 5 1.2 Resumen y conclusiones del informe parcial previo ........................................................................ 5 1.2.1 Condicionantes para las actuaciones en el Maresme ......................................................................6 1.2.2 Avance de la estrategia de actuación ...............................................................................................6 1.3 Actualización de datos del Maresme .................................................................................................
    [Show full text]
  • Actividades Náuticas Activités Nautiques
    Actividades náuticas Activités nautiques Bienvenidos Bienvenue Bienvenido/da a la Costa de Barcelona - Maresme, una comarca que combina la riqueza de una zona turística reconocida internacionalmente con playas de belleza mediterránea, puertos deportivos activos, la cultura, la gastronomía y las tradiciones de sus fiestas populares con el verde de sus dos parques naturales. Uno de los grandes atractivos del Maresme para los amantes del mar y del deporte marítimo es la oferta náutica. Ofrece la posibilidad de practicar submarinismo, vela y a Girona navegación, de alquilar embarcaciones y de hacer paseos programados, entre otros. La zona cuenta con un clima excelente que permite la práctica náutica durante todo el año debido a los vientos térmicos de garbín. al Montseny Playas con múltiples servicios para gozar del verano, ciudades con rutas culturales, y GI-512 arquitectónicas y un amplio abanico de museos para ser visitados y empresas de ocio AP-7 N-II con propuestas originales relacionadas con el mar os esperan. Toda una oferta basada en C-35 productos de calidad. Sant Celoni Tordera ¡Venid y disfrutad de la Costa de Barcelona - Maresme todo el año! Palafolls Blanes Nous vous souhaitons la bienvenue sur la Costa de Barcelona - Maresme ! Notre Santa région est une zone touristique mondialement connue, nantie de plages d’une beauté a Vic C-61 Sant Iscle Susanna Sant Cebrià C-32 Malgrat méditerranéenne et de ports de plaisance vivants, et gorgeant de culture, de gastronomie de Vallalta de Mar AP-7 de Vallalta et de fêtes populaires traditionnelles… mais la végétation des deux parcs naturels est tout B-510 Pineda de Mar Granollers Arenys aussi exceptionnelle.
    [Show full text]
  • R1: Molins De
    GA-2007/0093 Regionals R1 Molins de Rei Maçanet-Massanes Per Por By Mataró Feiners Laborables Weekdays 14 / 6 / 2021 Maçanet Molins deSt. ReiFeliu St. de Joan Lobregat Cornellà Despí L’HospitaletBarcelona de BarcelonaLlobregat - SantsBarcelona - Pl. CatalunyaBarcelona - ArcSt. de - Adrià TriomfEl ClotBadalona de Aragó BesòsMontgatMontgatEl Nord MasnouOcata Premià deVilassar Mar Cabrera de MarMataró de MarSt. - Vilassar AndreuCaldes dede MarLlavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde MarTordera Massanes 5.38 5.46 5.51 5.53 5.57 6.05 6.09 6.12 6.14 6.17 6.19 6.22 6.25 6.27 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 6.08 6.16 6.21 6.23 6.27 6.36 6.40 6.43 6.45 6.48 6.50 6.54 6.57 6.59 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 >>Figueres 6.17 6.25 6.30 6.32 6.37 6.46 6.50 6.53 6.55 6.58 7.00 7.04 7.07 7.09 7.14 7.18 7.22 7.25 6.28 6.36 6.41 6.43 6.47 6.56 7.00 7.03 7.05 7.08 7.10 7.14 7.17 7.19 7.24 7.28 7.31 7.34 7.38 7.43 7.47 6.38 6.46 6.51 6.53 6.57 7.06 7.10 7.13 7.15 7.18 7.20 7.24 7.27 7.29 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 6.31 6.36 6.39 6.42 6.46 6.55 7.00 7.02 7.07 7.16 7.20 7.23 7.25 7.28 7.30 7.34 7.37 7.39 7.44 7.48 7.51 7.53 6.58 7.06 7.11 7.13 7.17 7.26 7.30 7.33 7.35 7.38 7.40 7.44 7.47 7.49 7.54 7.58 8.01 8.04 8.08 8.13 8.17 7.08 7.16 7.21 7.23 7.27 7.36 7.40 7.43 7.45 7.48 7.50 7.54 7.57 7.59 8.04 8.08 8.11 8.15 8.19 8.24 8.30 8.34 8.37 8.40 8.46 8.51 8.58 7.01 7.06 7.09 7.12 7.16 7.25
    [Show full text]
  • PROYECTO. Sostenibilidad En El Diseño Del Edificio. NUEVO ARCHIVO DE MALGRAT DE
    CENTRO CULTURAL DE CAN SERRA Y ARCHIVO MUNICIPAL EN MALGRAT DE MAR Xavier Guitart Tarrés, Arquitecte Guitart Arquitectura i Ass. SLP Eloi Juvillà Ballester, Arquitecte Àrea de Territori i Sostenibilitat Àrea de Territori i Sostenibilitat Servei d’Equipaments i Espai Públic AJUNTAMENT DE Servei d’Equipaments i Espai Públic MALGRAT DE MAR CENTRO CULTURAL DE CAN SERRA Y ARCHIVO MUNICIPAL EN MALGRAT DE MAR SITUACIÓN GIRONA MALGRAT DE MAR BARCELONA CENTRO CULTURAL DE CAN SERRA Y ARCHIVO MUNICIPAL EN MALGRAT DE MAR SITUACIÓN RÍO TORDERA CENTRO CULTURAL CAN SERRA Y ARCHIVO MUNICIPAL TÉRMINO MUNICIPAL DE MALGRAT DE MAR CENTRO CULTURAL DE CAN SERRA Y ARCHIVO MUNICIPAL EN MALGRAT DE MAR SITUACIÓN EL CASTILLO LA BIBLIOTECA MUNICIPAL TORRE DE CA L’ARNAU IGLESIA SANT NICOLAU CENTRO CULTURAL AYUNTAMIENTO DE CAN SERRA Y ARCHIVO MUNICIPAL TORRE DE CAN SERRA CEIP CALLE DE LA MAR Mare de Déu de Montserrat ESTACIÓN DE TREN CENTRO CULTURAL DE CAN SERRA Y ARCHIVO MUNICIPAL EN MALGRAT DE MAR ESTADO INICIAL Edificio patrimonial (BCIL) CENTRO CULTURAL DE CAN SERRA Y ARCHIVO MUNICIPAL EN MALGRAT DE MAR ESTADO INICIAL Demolición del Hotel Bombai en 2005. 2009 CENTRO CULTURAL DE CAN SERRA Y ARCHIVO MUNICIPAL EN MALGRAT DE MAR PROYECTO. Ámbito de intervención. PLANTA BAJA SOLAR DE 1.260m² PAVELLÓN PLAZA ARCHIVO CENTRO CULTURAL POSTERIOR PÚBLICA MUNICIPAL DE CAN SERRA CENTRO CULTURAL DE CAN SERRA Y ARCHIVO MUNICIPAL EN MALGRAT DE MAR PROYECTO. Programa funcional del archivo municipal. ESPACIO DE USO RESTRINGIDO: DEPÓSITO DE DOCUMENTOS ESPACIO DE USO RESTRINGIDO: ESPACIOS AUXILIARES Objectos Documentos WC de arte de gran personal formato Office Documentos Documentos de formato Limpieza ordinarios especial Instalaciones Circulaciones de uso interno ESPACIO DE USO RESTRINGIDO: ESPACIO DE USO TRABAJO INTERNO PÚBLICO Sala de trabajo Sanitarios Almacén Sala telemática Recepción de Sala de Despacho Capacidad 100 documentos dirección consulta pers.
    [Show full text]
  • Stranding of Freshwater Turtles at Different Sea Beaches in Catalonia
    Bol. Asoc. Herpetol. Esp. (2020) 31(1) Preprint-175 Stranding of freshwater turtles at different sea beaches in Catalonia after storm Gloria Ramón Mascort1,2, Enric Badosa3, Joan Budó2, Xavier Capalleras2, Joaquim Soler4 & Albert Martínez-Silvestre4 1 Cl. La Jonquera, 17. 2. 17600 Figueres. Girona. Spain. C.e.: [email protected] 2 Centre de reproducció de tortugues (CRT) de l’Albera. 17780 Garriguella. Girona. Spain. 3 Cl. Pau Costa, 7. 08350 Arenys de Mar. Barcelona. Spain. 4 CRARC. Av. Maresme, 45. 08783 Masquefa. Barcelona. Spain. Fecha de aceptación: 17 de junio de 2020. Key words: Flash flood, Mauremys leprosa, Trachemys scripta, Emys orbicularis, Invasive species. RESUMEN: La tormenta Gloria afectó intensamente el litoral mediterráneo de la península ibé- rica del 19 al 26 de enero de 2020, con un importante temporal marítimo y muy abundantes lluvias que en algunos puntos rozaron los 500 mm. El caudal de los principales ríos de Cataluña aumentó extraordinariamente y arrastró centenares de tortugas acuáticas hacia el mar, mientras que el temporal marítimo diseminó los animales por las playas próximas a esos ríos. En días posteriores se encontraron más de 200 tortugas de cinco especies a lo largo de la costa y en algu- nos casos alejadas algunas decenas de kilómetros de la desembocadura del río correspondiente. En el presente estudio se constata la capacidad de supervivencia y la potencial capacidad colo- nizadora del galápago leproso, ya sea a través de una misma cuenca fluvial o transportados por las olas de un temporal. También se destaca la necesidad de proteger adecuadamente el hábitat de las especies de tortugas autóctonas y limitar la expansión de las especies exóticas e invasoras.
    [Show full text]