1 EL BARRI DE SANT ANTONI (LES BARRAQUES) Bernat DARÀS i MAHIQUES Cronista oficial de Carcaixent Plànol de la Séquia de Carcaixent (1784) (AHN Consells, lligall 22.590/2) El número 11 correspon al nucli urbà de la llavors vila de Carcaixent. El 12 correspon a la séquia de la Coma, que discorria pels carrers de Benlliure, Sant Francesc d'Assís, Martí Talens, Alacant, Vidal Canet i Cánovas del Castillo, a desembocar en el barranc de Barxeta. Després, en el centre del plànol es veu una església que correspon al convent alcantarí de Sant Francesc d'Assís, extramurs, i al costat el carrer de Sant Antoni, que finalitza en la seua Ermita. INTRODUCCIÓ Carcaixent, amb un nucli antic consolidat entre els segles XVI-XVIII, comprén tres conjunts urbanístics diferenciats: la Vila (intramurs) i els barris (extramurs) de Santa Bàrbara i Sant Antoni-les Barraques. Amb el temps, als dos grans barris, i a causa de la prosperitat del conreu i comerç de la taronja, s’uniren els nous barris de la Muntanyeta i Quatre Camins, a més a més dels annexos de Cogullada i la Barraca d’Aigües Vives. A l'ombra de l'ermita de Sant Antoni, a les darreries del segle XVIII, es van anar assentant els primers habitants procedents, en la seua major part, de les comarques de la 2 Ribera (Alzira, Cullera, la Pobla Llarga, Alginet, Alberic, Albalat, Manuel, Beneixida, Alcàntera, Càrcer, l'Alcúdia, la Vila i Honor de Corbera, Tossalnou, Rafelguaraf, l'Ènova, Vilanova de Castelló, Senyera, Benifaió, Sollana, Massalavés, Polinyà de Xúquer, Real, Montserrat), la Safor (Gandia, Oliva, Beniopa, Ròtova, Llocnou de Sant Jeroni, Simat de la Valldigna, Barx), la Costera (Xàtiva, el Genovés, Vallada, Llanera, la Llosa de Ranes, Canals, Aiacor, l'Alcúdia de Crespins, Moixent, Montesa, la Font de la Figuera, Barxeta), la Vall d'Albaida (Albaida, Llutxent, Quatretonda, l'Olleria, Pinet, Ontinyent, la Pobla del Duc, Benigànim, Benicolet, Montitxelvo, Castellonet de la Conquesta, Bèlgida, Otos, Rugat, Salem, Aielo de Malferit, Alfarrasí), la Canal de Navarrés (Énguera, Anna), la Marina Baixa (Finestrat), el Comtat (Margarida-Planes) i altres llocs de la Comunitat i de la resta d'Espanya, fins a arribar a formar-se un nucli considerable de població que tingué el seu origen en les humils vivendes construïdes amb una coberta de canyís, terra i palla (barraques), i habitades en la major part per gent humil que es dedicava a les labors del camp i a recollir pinyes i llenya baixa del mont comunal del Realenc, per a després vendre-la, i per menestrals que es dedicaven a la reparació de paraigües i de tot tipus d'atifells de fang: cossis, cassoles, llibrells..., i és per això que el barri de les Barraques fou conegut popularment com el Barri de la Indústria. 1. DE L'ORIGEN Este nucli de població, que sempre ha conservat com a tradició del seu origen històric el nom de Sant Antoni, a les darreries del segle XIX experimentà una important empenta demogràfica amb l’auge del conreu de la taronja, que va comportar un important moviment migratori. Segons s'indica en el reial permís concedit pel rei Carles IV a San Lorenzo de El Escorial, el 29 de desembre de 1805, per a procedir a la fundació dels beneficis de Sant Roc i Santa Maria Magdalena, “el arrabal de San Antonio constaba de más de doscientas familias”. En 1897 hi eren edificades 200 vivendes, habitades per 223 famílies que s’abastien de pa dels forns del carrer de Sant Antoni (1735) i del de Juliana (1803). Les barraques foren prohibides per un acord municipal en 1885, amb motiu d’un incendi que les va destruir. Després van ser substituïdes per cases fetes amb pedra, calç i terra, i cobertes amb teules morunes a dues aigües. Hi van anar sorgint els carrers, que van ser retolats amb els noms de la Font, Poeta Querol, Sant Carles, Mare de Déu de la Salut (del Mig), Sant Ferran, Murillo i la Rambla (el Barrancó). A finals ja del segle XX i principis del XXI, va anar ampliant-se amb els nous carrers sorgits de la construcció de vivendes en les zones de l'hort del Sapo (Balmes, des de les vivendes 37 i 44; Hort del Sapo, continuació), Vieta, Mestre Vert (continuació), Modesto Cogollos (continuació), Rosendo Pastor (continuació), Teodor Llorente (continuació), de l'hort de Meliana-Saragossà (Camí de les Moreres, José María Morante Benlloch, José Ríos Chinesta, Manuel Sanchis Guarner, Nou d'Octubre) i partida dels Abrells (Barranc de Gaianes, Botànic Josep Cavanilles, Gregori Maians, Baronessa de Santa Bàrbara, Isabel Soriano, Pont de la Gavatxa, Ramon Llull, Na Violant d'Hongria), i l'hort de Carreres (Plaça de Carreres, de la Seda, Vicent Andrés Estellés). 3 El carrer Sant Antoni pels anys 20 del segle XX (Arxiu Històric Municipal) El carrer de Sant Antoni és –no cal dir-ho– el més important. Té les cases amb planta baixa, pis i terrat, amplies portalades... i presenta un testimoni de cases de famílies llauradores benestants del segle XIX (Saragossà, Meliana, Gomis, Talens, Sancho, Valdivieso…). Entre els seus veïns sempre hi ha hagut reticències a la seua pertinença al barri. Per a ells una cosa és el barri i una altra, la parròquia. Viure al barri sempre ha sigut menyspreat en gran part de la gent del poble. El carrer Sant Antoni és el verdader cordó umbilical que uneix el nucli primitiu del barri amb el nucli urbà, que va perdurar durant molt de temps, i d'ací el costum de dir –inclús hui en dia– "me’n vaig al poble", quan la gent baixa al centre de la població. La vieta travessava el carrer, amb un pas a nivell que tallava el trànsit motoritzat. En l’àmbit cultural, la primera escola al barri de la qual tenim notícia es remunta a la que va ser creada pel Sindicat Agrícola de Sant Josep l’any 1913 en el local de la seua propietat, situat en el número 174 del carrer de Sant Antoni, i després una altra mixta de pàrvuls en un edifici llogat que no reunia les condicions indispensables. Davant d'este estat d’abandó, l'Ajuntament, en sessió celebrada el 29 d'octubre de 1954, va acordar instal·lar dos escoles en el vell depòsit d'aigües potables –hui seu de l’Associació de Veïns–, degudament condicionat. Les obres van importar 125.000 pessetes i van ser inaugurades el 18 d'abril de 1955, davall l'impuls de la mestra Isolina Fernández; i finalment una altra en els locals de la casa abadia. En la sessió municipal permanent celebrada per l'Ajuntament, el 19 de desembre de 1974, es comunica la posada en funcionament del Col·legi Nacional Mixt d'Ensenyança General Bàsica "José María Boquera", en el qual s'integra la unitat escolar de xiquets i les dos unitats escolars de xiquetes que funcionaven en el barri de Sant Antoni. 4 El mestre Enric de Domingo Hernández i els seus alumnes (1968-70) Primera fila, drets, d'esquerra a dreta: Josep Laosa Creix, Pere Melero Román, Eusebi Pérez Catalán, Josep Serrano Coronado a. Pistolero, Pasqual Quijal Descals, Rafael Hernández Catalán, Josep Pérez Martínez a. Botifarra, els germans Vicent i Tomàs Salom Sisternes a. els Cistellers, i Josep Lluís Cañizares García. Segona fila, asseguts, d'esquerra a dreta: Salvador Pérez Martínez a. Botifarra, Lluís Durá Ferrer a. Llonganissa, Vicent Cañizares García, Josep Lluís Motilla Alcoy, Vicent Calatayud Izquierdo a. Rosella, Fidel Gascón, els germans Enric i Antoni Climent Quiles, (?) i Joan Serrano González. Les condicions higièniques d’aleshores eren molt deficients, no hi havia aigua corrent a les cases, els inodors eren desconeguts (comuns i excusats). Pels anys vint del segle passat va ser construït el primer llavador públic, que, després de ser ampliat i renovat diverses vegades, el 8 de març de 1973 va ser suprimit junt amb els de Cogullada i Santa Bàrbara. L’Ajuntament de Carcaixent, sota la presidència de Lola Botella Arbona, l’any 1996 va posar en marxa un Pla Integral del Barri (PRIBA): l’obertura del carrer de Sant Ferran cap al de la Mare de Déu de la Salut amb la creació d’una zona verda i un aparcament públic d’unes 30 places; la urbanització del carrer Travessera de la Muntanya i l’aparcament públic en el carrer del Camí de la Font de la Parra. Les obres costaren 241.026’46 €. L’any 2000, la Diputació de València va realitzar obres d’urbanització al Barranc de Sant Antoni amb un pressupost de 9.838.806 pessetes, que foren realitzades per l’empresa Bemos, SL, i a la Travessera de la Muntanya amb un pressupost de 161.654 €. Esdeveniments importants al Barri El llit del barranc de Sant Antoni va ser, a finals del segle XIX, escenari de la primera representació del simulacre de l’Hallasgo de la Mare de Déu d’Aigües Vives. En 1919, cinquanta-un anys després, la comissió de la Societat Musical "La Primitiva", encarregada d’organitzar les festes patronals, va dur a terme la repetició d'este acte que, com l'anterior, també ressenya Fogués Juan. Novament es va celebrar en 1928 i en 1944. 5 L'Hallasgo de la Mare de Déu a la rambla de Sant Antoni. Al fons, el Clot (Col. de l'autor) El 29 d’agost de 1930 van nàixer al carrer de Sant Antoni, núm. 103, els trigèmins Josep, Josepa i Maria Josepa Pastor Armiñana, fills del matrimoni format per Josep Pastor Talens i Teresa Armiñana Tel. El bateig es va celebrar el diumenge 8 de setembre a la Parròquia de l’Assumpció, oficiat pel vicari Enric Pelufo Esteve amb gran concurs i acompanyament de la banda de música, acte del qual es va fer ressò la premsa local, regional i nacional.