DOCSLIB.ORG

Llinatges Carcaixentins

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Llinatges Carcaixentins 1 EL BARRI DE SANT ANTONI (LES BARRAQUES) Bernat DARÀS i MAHIQUES Cronista oficial de Carcaixent Plànol de la Séquia de Carcaixent (1784) (AHN Consells, lligall 22.590/2) El número 11 correspon al nucli urbà de la llavors vila de Carcaixent. El 12 correspon a la séquia de la Coma, que discorria pels carrers de Benlliure, Sant Francesc d'Assís, Martí Talens, Alacant, Vidal Canet i Cánovas del Castillo, a desembocar en el barranc de Barxeta. Després, en el centre del plànol es veu una església que correspon al convent alcantarí de Sant Francesc d'Assís, extramurs, i al costat el carrer de Sant Antoni, que finalitza en la seua Ermita. INTRODUCCIÓ Carcaixent, amb un nucli antic consolidat entre els segles XVI-XVIII, comprén tres conjunts urbanístics diferenciats: la Vila (intramurs) i els barris (extramurs) de Santa Bàrbara i Sant Antoni-les Barraques. Amb el temps, als dos grans barris, i a causa de la prosperitat del conreu i comerç de la taronja, s’uniren els nous barris de la Muntanyeta i Quatre Camins, a més a més dels annexos de Cogullada i la Barraca d’Aigües Vives. A l'ombra de l'ermita de Sant Antoni, a les darreries del segle XVIII, es van anar assentant els primers habitants procedents, en la seua major part, de les comarques de la 2 Ribera (Alzira, Cullera, la Pobla Llarga, Alginet, Alberic, Albalat, Manuel, Beneixida, Alcàntera, Càrcer, l'Alcúdia, la Vila i Honor de Corbera, Tossalnou, Rafelguaraf, l'Ènova, Vilanova de Castelló, Senyera, Benifaió, Sollana, Massalavés, Polinyà de Xúquer, Real, Montserrat), la Safor (Gandia, Oliva, Beniopa, Ròtova, Llocnou de Sant Jeroni, Simat de la Valldigna, Barx), la Costera (Xàtiva, el Genovés, Vallada, Llanera, la Llosa de Ranes, Canals, Aiacor, l'Alcúdia de Crespins, Moixent, Montesa, la Font de la Figuera, Barxeta), la Vall d'Albaida (Albaida, Llutxent, Quatretonda, l'Olleria, Pinet, Ontinyent, la Pobla del Duc, Benigànim, Benicolet, Montitxelvo, Castellonet de la Conquesta, Bèlgida, Otos, Rugat, Salem, Aielo de Malferit, Alfarrasí), la Canal de Navarrés (Énguera, Anna), la Marina Baixa (Finestrat), el Comtat (Margarida-Planes) i altres llocs de la Comunitat i de la resta d'Espanya, fins a arribar a formar-se un nucli considerable de població que tingué el seu origen en les humils vivendes construïdes amb una coberta de canyís, terra i palla (barraques), i habitades en la major part per gent humil que es dedicava a les labors del camp i a recollir pinyes i llenya baixa del mont comunal del Realenc, per a després vendre-la, i per menestrals que es dedicaven a la reparació de paraigües i de tot tipus d'atifells de fang: cossis, cassoles, llibrells..., i és per això que el barri de les Barraques fou conegut popularment com el Barri de la Indústria. 1. DE L'ORIGEN Este nucli de població, que sempre ha conservat com a tradició del seu origen històric el nom de Sant Antoni, a les darreries del segle XIX experimentà una important empenta demogràfica amb l’auge del conreu de la taronja, que va comportar un important moviment migratori. Segons s'indica en el reial permís concedit pel rei Carles IV a San Lorenzo de El Escorial, el 29 de desembre de 1805, per a procedir a la fundació dels beneficis de Sant Roc i Santa Maria Magdalena, “el arrabal de San Antonio constaba de más de doscientas familias”. En 1897 hi eren edificades 200 vivendes, habitades per 223 famílies que s’abastien de pa dels forns del carrer de Sant Antoni (1735) i del de Juliana (1803). Les barraques foren prohibides per un acord municipal en 1885, amb motiu d’un incendi que les va destruir. Després van ser substituïdes per cases fetes amb pedra, calç i terra, i cobertes amb teules morunes a dues aigües. Hi van anar sorgint els carrers, que van ser retolats amb els noms de la Font, Poeta Querol, Sant Carles, Mare de Déu de la Salut (del Mig), Sant Ferran, Murillo i la Rambla (el Barrancó). A finals ja del segle XX i principis del XXI, va anar ampliant-se amb els nous carrers sorgits de la construcció de vivendes en les zones de l'hort del Sapo (Balmes, des de les vivendes 37 i 44; Hort del Sapo, continuació), Vieta, Mestre Vert (continuació), Modesto Cogollos (continuació), Rosendo Pastor (continuació), Teodor Llorente (continuació), de l'hort de Meliana-Saragossà (Camí de les Moreres, José María Morante Benlloch, José Ríos Chinesta, Manuel Sanchis Guarner, Nou d'Octubre) i partida dels Abrells (Barranc de Gaianes, Botànic Josep Cavanilles, Gregori Maians, Baronessa de Santa Bàrbara, Isabel Soriano, Pont de la Gavatxa, Ramon Llull, Na Violant d'Hongria), i l'hort de Carreres (Plaça de Carreres, de la Seda, Vicent Andrés Estellés). 3 El carrer Sant Antoni pels anys 20 del segle XX (Arxiu Històric Municipal) El carrer de Sant Antoni és –no cal dir-ho– el més important. Té les cases amb planta baixa, pis i terrat, amplies portalades... i presenta un testimoni de cases de famílies llauradores benestants del segle XIX (Saragossà, Meliana, Gomis, Talens, Sancho, Valdivieso…). Entre els seus veïns sempre hi ha hagut reticències a la seua pertinença al barri. Per a ells una cosa és el barri i una altra, la parròquia. Viure al barri sempre ha sigut menyspreat en gran part de la gent del poble. El carrer Sant Antoni és el verdader cordó umbilical que uneix el nucli primitiu del barri amb el nucli urbà, que va perdurar durant molt de temps, i d'ací el costum de dir –inclús hui en dia– "me’n vaig al poble", quan la gent baixa al centre de la població. La vieta travessava el carrer, amb un pas a nivell que tallava el trànsit motoritzat. En l’àmbit cultural, la primera escola al barri de la qual tenim notícia es remunta a la que va ser creada pel Sindicat Agrícola de Sant Josep l’any 1913 en el local de la seua propietat, situat en el número 174 del carrer de Sant Antoni, i després una altra mixta de pàrvuls en un edifici llogat que no reunia les condicions indispensables. Davant d'este estat d’abandó, l'Ajuntament, en sessió celebrada el 29 d'octubre de 1954, va acordar instal·lar dos escoles en el vell depòsit d'aigües potables –hui seu de l’Associació de Veïns–, degudament condicionat. Les obres van importar 125.000 pessetes i van ser inaugurades el 18 d'abril de 1955, davall l'impuls de la mestra Isolina Fernández; i finalment una altra en els locals de la casa abadia. En la sessió municipal permanent celebrada per l'Ajuntament, el 19 de desembre de 1974, es comunica la posada en funcionament del Col·legi Nacional Mixt d'Ensenyança General Bàsica "José María Boquera", en el qual s'integra la unitat escolar de xiquets i les dos unitats escolars de xiquetes que funcionaven en el barri de Sant Antoni. 4 El mestre Enric de Domingo Hernández i els seus alumnes (1968-70) Primera fila, drets, d'esquerra a dreta: Josep Laosa Creix, Pere Melero Román, Eusebi Pérez Catalán, Josep Serrano Coronado a. Pistolero, Pasqual Quijal Descals, Rafael Hernández Catalán, Josep Pérez Martínez a. Botifarra, els germans Vicent i Tomàs Salom Sisternes a. els Cistellers, i Josep Lluís Cañizares García. Segona fila, asseguts, d'esquerra a dreta: Salvador Pérez Martínez a. Botifarra, Lluís Durá Ferrer a. Llonganissa, Vicent Cañizares García, Josep Lluís Motilla Alcoy, Vicent Calatayud Izquierdo a. Rosella, Fidel Gascón, els germans Enric i Antoni Climent Quiles, (?) i Joan Serrano González. Les condicions higièniques d’aleshores eren molt deficients, no hi havia aigua corrent a les cases, els inodors eren desconeguts (comuns i excusats). Pels anys vint del segle passat va ser construït el primer llavador públic, que, després de ser ampliat i renovat diverses vegades, el 8 de març de 1973 va ser suprimit junt amb els de Cogullada i Santa Bàrbara. L’Ajuntament de Carcaixent, sota la presidència de Lola Botella Arbona, l’any 1996 va posar en marxa un Pla Integral del Barri (PRIBA): l’obertura del carrer de Sant Ferran cap al de la Mare de Déu de la Salut amb la creació d’una zona verda i un aparcament públic d’unes 30 places; la urbanització del carrer Travessera de la Muntanya i l’aparcament públic en el carrer del Camí de la Font de la Parra. Les obres costaren 241.026’46 €. L’any 2000, la Diputació de València va realitzar obres d’urbanització al Barranc de Sant Antoni amb un pressupost de 9.838.806 pessetes, que foren realitzades per l’empresa Bemos, SL, i a la Travessera de la Muntanya amb un pressupost de 161.654 €. Esdeveniments importants al Barri El llit del barranc de Sant Antoni va ser, a finals del segle XIX, escenari de la primera representació del simulacre de l’Hallasgo de la Mare de Déu d’Aigües Vives. En 1919, cinquanta-un anys després, la comissió de la Societat Musical "La Primitiva", encarregada d’organitzar les festes patronals, va dur a terme la repetició d'este acte que, com l'anterior, també ressenya Fogués Juan. Novament es va celebrar en 1928 i en 1944. 5 L'Hallasgo de la Mare de Déu a la rambla de Sant Antoni. Al fons, el Clot (Col. de l'autor) El 29 d’agost de 1930 van nàixer al carrer de Sant Antoni, núm. 103, els trigèmins Josep, Josepa i Maria Josepa Pastor Armiñana, fills del matrimoni format per Josep Pastor Talens i Teresa Armiñana Tel. El bateig es va celebrar el diumenge 8 de setembre a la Parròquia de l’Assumpció, oficiat pel vicari Enric Pelufo Esteve amb gran concurs i acompanyament de la banda de música, acte del qual es va fer ressò la premsa local, regional i nacional.
Load more

Recommended publications
  • BOE 005 De 05/01/2008 Sec 5 Pag 136 A
    136 Sábado 5 enero 2008 BOE núm. 5 395/08. Resolución de la Delegación del Gobierno ocupación a los efectos del artículo 52 de la Ley de Ex- sobre los bienes afectados, deberán acudir personalmente en la Comunitat Valenciana por la que se convoca propiación Forzosa, de 16 de diciembre de 1954. o representados por persona debidamente autorizada, el levantamiento de actas previas a la ocupación de En su virtud, esta Delegación del Gobierno, en cum- aportando los documentos acreditativos de su titularidad las fincas afectadas por el proyecto denominado plimiento con lo dispuesto en el precitado artículo 52 de y el último recibo de la contribución, pudiéndose acom- Gasoducto «Montesa-Denia», su Addenda 1 y la Ley de Expropiación Forzosa, ha resuelto convocar a pañar de sus Peritos y su Notario, si lo estiman oportuno, sus instalaciones auxiliares, en la provincia de los titulares de bienes y derechos para que comparezcan con gastos a su costa. en el Ayuntamiento donde radican las fincas afectadas, El orden del levantamiento de actas figurará en el ta- Valencia. Exp. 05-16988; 27-06-05; 06-28739; blón de edictos de los ayuntamientos afectados y se co- 26-07-06. como punto de reunión para, de conformidad con el pro- cedimiento que establece en el precitado artículo, llevar a municará a cada interesado mediante la oportuna cédula de citación significándose que esta publicación se reali- Por Resolución de 25 de julio de 2007, de la Dirección cabo el levantamiento de actas previas a la ocupación y, za, igualmente, a los efectos que determina el artículo 59 General de Política Energética y Minas, del Ministerio de si procediera, el de las de ocupación definitiva.
    [Show full text]
  • Agenda De La Vall D'albaida
    Àrea de Cultura i Promoció Lingüística Av. de Sant Francesc, 8 3r 6a 46870 ONTINYENT Tel.: 96 291 15 83 Fax: 96 238 85 45 A/e: [email protected] W: www.mancovall.com AGENDA DE LA VALL D’ALBAIDA DEL 19 AL 30 DE JUNY :: TEATRE I ARTS ESCÈNIQUES :: MUNICIPI DATES HORA LLOC ACTIVITAT Benigànim Auditori Paco “La casa màgica de Disney” a càrrec de 22.06.2013 18.00 h Salvador Circolandia Auditori Paco “High school musical” a càrrec de 23.06.2013 19.00 h Salvador Masters Ballet Nit de teatre valencià a càrrec dels Parc de la Beata 29.06.2013 22.30 h grups de teatre el Palmeral de Inés Benigànim i La Carrasca de Sant Joanet :: MÚSICA I DANSA :: MUNICIPI DATES HORA LLOC ACTIVITAT Bèlgida Concert a càrrec del grup Grupetto, 22.06.2013 20.00 h Casa de la Música orquestra de pols i pua Benigànim Audicions dels alumnes de l’escola i Auditori Paco 27.06.2013 19.00 h concert de la banda juvenil de la Salvador societat musical La Tropical Auditori Paco 30.06.2013 20.30 h Concert de fi de curs de Sinenómine Salvador Bocairent Concert a càrrec de la banda jove i dels Plaça de 23.06.2013 19.00 h solistes de l’escola de l’Associació unió l’Ajuntament musical de Bocairent 28.06.2013 19.00 h Teatre Avenida Festival de fi de curs del gimnàs Sam Festival de balls de saló a benefici de 29.06.2013 22.30 h Plaça de bous l’Associació de familiars i de malalts d’Alzheimer de Bocairent Placeta del Poeta 30.06.2013 19.00 h Audició a càrrec de l’alumnat de l’Aljub Julián Herrero l’Olleria Concert d’intercanvi entre l’AEM la Nova 29.06.2013 20.00 h Teatre Goya de l’Olleria i l’AM Canalense Ontinyent Concert: “Les bandes sonores” a càrrec dels alumnes de 3r i 4t nivell i etapa 19.06.2013 19.00 h Sala Gomis avançada (corda, vent i percussió) de l’escola d’Ad libitum Audicions de fi de curs a càrrec dels 19.06 i Jardins de la 19.00 h alumnes de l’escola de música de 20.06.2013 Glorieta l’Agrupació musical d’Ontinyent Agenda de la Vall d’Albaida >> Primavera 2013 1 Actualitzada a: 19.06.13 Àrea de Cultura i Promoció Lingüística Av.
    [Show full text]
  • Las Bodegas De Terres Dels Alforins Se Dan Un Baño De Masas En La
    Levante EL MERCANTIL VALENCIANO JUEVES, 26 DE ABRIL DE 2018 37 SUPLEMENTO DE VINOS Y GASTRONOMÍA CUESTIÓN DE GUSTO El club ‘Les Dones Las bodegas de Terres dels Alforins se dan del Ví’ da sus primeros pasos un baño de masas en La Font de la Figuera en el restaurante DESPUÉS DE SIETE EDICIONES LA CITA ENOLÓGICA SE CONSOLIDA COMO ESCAPARATE ENOTURÍSTICO DE LA ZONA V. MORCILLO VALÈNCIA Alejandro del Toro n El municipio valenciano de La Miles de personas visitaron el sábado La Font de la V. M. F. VALÈNCIA Font de la Figuera acogió el pasado Figuera para catar los vinos de Terres dels Alforins. nSe anunciaba como un ambicio- sábado la séptima edición de la AJUNTAMENT LA FONT DE LA FIGUERA so proyecto para abrir el mundo del Mostra de Vins de Terres dels Alfo- vino a las mujeres, cada vez más rins, un certamen impulsado des- ávidas de enriquecer sus conoci- de la asociación del mismo nom- mientos enológicos. Con la colabo- bre –compuesta por once bodegas ración de la DOP València, el res- de la zona y los ayuntamientos de taurante Alejandro del Toro inau- Moixent, Fontanars dels Alforins y guró el de abril un club del vino La Font de la Figuera– que volvió a exclusivamente femenino, ‘Les Do- convertirse en todo un éxito de nes del Ví’, iniciativa que, a tenor de convocatoria, congregando a miles las primeras impresiones, tiene un de personas procedentes de diver- prometedor futuro por delante. sos puntos de la Comunitat Valen- La primera sesión, dirigida por ciana y provincias limítrofes.
    [Show full text]
  • 30 De Març Beniatjar / 6 D'abril Otos / 12 Abril Bèlgida D'
    30 de març Beniatjar / 6 d’abril Otos / 12 d’abril Bèlgida Trobades d’Escoles en Valencià 2014 ESCOLA VALENCIANA, LA NOSTRA ESCOLA Els centres educatius que participen a les Trobades 2014 són la nostra escola. Són l’exemple de l’escola que ens obri la porta a les llengües, amb professorat i famílies que creuen en aquest model educatiu d’èxit, bastit amb la implicació de la societat des de fa trenta anys. El lema Escola Valenciana, la nostra escola és la crida dels qui tenim el convenciment que la millor es- cola possible és l’escola a la qual tothom té dret, l’escola conformada pels mestres i pel professorat amb il·lusió, per aquelles i aquells que treballen de valent perquè tot l’alumnat tinga una educació òptima. És l’escola de les mares i els pares participatius, l’escola de les comunitats educatives que apliquen els valors propis d’una socie- tat valenciana que sap estar a l’altura de les circumstàncies, malgrat les actuacions de l’Administració educativa. La nostra és l’escola digna i arrelada a l’entorn més proper, la que aplica de forma profunda els criteris de democràcia participativa elementals i necessaris amb l’objectiu últim d’afavorir el millor aprenentatge possi- ble a un alumnat divers en un context intercultural. Eixa és l’escola valenciana que tenim i l’escola valenciana que defensem. És l’escola que entre totes i tots fem per millorar cada dia, malgrat els greus atacs als quals ens tenen sotmesos. Davant de la marginació de l’ensenyament plurilingüe en valencià, davant de la insuficient oferta edu- cativa en la nostra llengua, davant d’un Decret de plurilingüisme sense recursos i davant de la imposició de lleis pròpies de l’era predemocràtica com la LOMCE, totes i tots els qui ens sentim identificats amb el model educatiu que és l’escola pública, en valencià i de qualitat ens sentim orgullosos d’estar enxarxats en un moviment que de cap de les maneres permetrà que un dret universal i bàsic com l’educació siga marginat i desvirtuat per les més altes instàncies institucionals.
    [Show full text]
  • Los Robos En Los Hogares De La Comunidad Valenciana Robos En Viviendas De La Comunidad Valenciana: Dónde Y Cuánto Se Roba
    Los robos en los hogares de la Comunidad Valenciana Robos en viviendas de la Comunidad Valenciana: dónde y cuánto se roba Los datos e informaciones contenidos en este informe son propiedad de UNESPA. El propietario cede su uso libre por parte de las entidades aseguradoras miembros de la Asociación, así como los medios de comunicación. Cualquier otro agente que desee reproducir la totalidad o parte de la información aquí contenida debe para ello de contar con la autorización expresa del propietario. 1 Índice INTRODUCCIÓN DEL ESTUDIO 4 LOS ROBOS EN HOGARES VALENCIANOS 5 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS 5 DISTRIBUCIÓN TERRITORIAL DE LOS ROBOS 9 LA IMPORTANCIA DE LA FRECUENCIA 12 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN 16 ANEXO DE TABLAS PROVINCIALES 22 ALICANTE 22 CASTELLÓN 27 VALENCIA 30 ROBOS EN LAS VIVIENDAS EN LA CIUDAD DE VALENCIA 37 INTRODUCCIÓN Y METODOLOGÍA 37 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS DE VALENCIA 37 DISTRIBUCIÓN DE LOS ROBOS POR DISTRITOS DE VALENCIA 39 FRECUENCIA DE ROBOS EN LOS DISTRITOS DE VALENCIA 40 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN EN CADA DISTRITO 41 Índice de gráficos Ilustración 1: Estacionalidad por meses de los robos en la Comunidad Valenciana.__________________ 7 Ilustración 2: Estacionalidad por día de la semana de los robos en Andalucía. _____________________ 8 Ilustración 3: Estacionalidad de los robos por meses en las viviendas de Valencia. _________________ 38 Ilustración 4: Estacionalidad de los robos por días en las viviendas de Valencia. ___________________ 38 2 Índice de tablas Tabla 1: Las fechas con más robos estimados en la Comunidad Valenciana. _______________________ 5 Tabla 2: Estacionalidad de los robos en la Comunidad Valenciana, por provincias.
    [Show full text]
  • Table S1. Sample Locations and Expected Efficacy of Acaricides Recorded in Assays from the 2018 Season
    Table S1. Sample locations and expected efficacy of acaricides recorded in assays from the 2018 season. Expected Efficacy 1 (%) Apiary Location Pyrethroids 2 Checkmite+ SEM 3 Apitraz SEM Amicel SEM 18_ADSAV6 Monserrat 3 73 ND 4 77 ND 94 ND 18_AIXAM1 Altura 3 ND ND ND 18_AIXAM2 Castelló de la Plana 18 69 5 56 5 80 6 18_AIXAM4 Les Alqueries 11 100 ND 93 ND 93 ND 18_ALAPI3 Elx 0 83 5 80 2 90 4 18_APAC01 Betxí 93 ND ND ND 18_APAC02 Onda 0 64 11 72 7 87 4 18_APAC05 Onda 32 46 4 81 4 75 2 18_APAC10 Vila-real 89 ND ND ND 18_APAC11 Sant Joan de Moró 50 47 8 58 2 51 3 18_APAC12 Costur 87 41 12 25 10 64 8 18_APAC13 La Vall d’Uixó 3 72 4 81 7 82 4 18_APAC14 Sta. Magdalena de Pulpis 33 ND ND ND 18_APAC16 Borriol 72 ND 80 6 85 ND 18_APAC17 Ares del Maestre 5 56 12 81 6 86 6 18_APIADS0 Caudete 34 34 2 78 4 81 11 18_APIADS01 Llíria 78 38 14 83 11 90 5 18_APIADS02 Bétera 65 5 4 64 9 94 2 18_APIADS03 Llíria 40 ND ND ND 18_APIADS04 Barxeta 77 40 14 94 3 89 6 18_APIADS05 Cheste 75 34 4 54 3 88 3 18_APIADS07 Manises 0 ND ND ND 18_APIADS11 Chiva 51 72 ND 86 ND 97 ND 18_APIADS12 Chiva 76 41 3 80 4 84 2 18_APIADS13 Llíria 59 60 2 72 0 65 7 18_APIADS14 Sagunt 13 71 ND 89 ND 79 ND 18_APIADS15 Monserrat 55 25 6 66 4 68 5 18_APIADS16 Montroy 22 ND ND ND 18_APIADS17 Gestalgar 65 32 2 65 5 63 10 18_APIADS18 Gestalgar 77 19 4 72 5 79 1 18_APIADS19 Yátova 10 ND ND ND 18_APIADS20 Carcaixent 53 49 10 83 7 89 11 18_APIADS21 Guadassuar 0 4 4 59 2 73 6 18_APIADS22 Monserrat 37 37 ND 70 ND 53 ND 18_APICAL01 Beniarrés 65 12 12 80 12 92 9 18_APICAL02 Guardamar del Segura 60
    [Show full text]
  • CONTROL MADURACIÓN 14 Histórico Extratempranas 06-10-14
    Servicio de Desarrollo Tecnológico SEGUIMIENTO CONTROL DE MADURACIÓN DE CÍTRICOS Campaña 2014-2015 ÍNDICE DE COLOR Hunter (IC=1000a/Lb) VARIEDAD PATRÓN PROVINCIA COMARCA MUNICIPIO 01/09/2014 08/09/2014 15/09/2014 22/09/2014 29/09/2014 06/10/2014 OBSERVACIONES IWASAKI C. CARRIZO VALENCIA LA SAFOR TAVERNES DE LA VALLDIGNA -17,28 RECOLECTADA IWASAKI C. CARRIZO VALENCIA LA RIBERA ALTA CARCAIXENT -12,30 -12,53 -8,24 RECOLECTADA IWASAKI C. CARRIZO VALENCIA CAMP DE TÚRIA LLÍRIA -14,02 -12,43 -10,50 -6,87 RECOLECTADA IWASAKI C. CARRIZO CASTELLÓN LA PLANA BAIXA VILAVELLA -18,50 -11,71 -13,46 RECOLECTADA OKITSU C. CARRIZO VALENCIA LA RIBERA ALTA CARCAIXENT -19,51 -20,59 -16,94 -18,75 -13,97 RECOLECTADA OKITSU C. CARRIZO VALENCIA CAMP DE TÚRIA LLÍRIA -17,50 -15,92 -13,46 -9,32 -3,30 BASOL C. CARRIZO VALENCIA LA RIBERA ALTA CARCAIXENT -9,96 -10,84 -10,40 2,89 RECOLECTADA BASOL CITRUMELO CASTELLÓN LA PLANA BAIXA BETXÍ -19,76 -16,63 -11,66 RECOLECTADA BASOL C. CARRIZO CASTELLÓN LA PLANA ALTA CASTELLÓ -19,59 -16,92 -5,76 RECOLECTADA CLEMENSOON C. CARRIZO VALENCIA LA RIBERA ALTA CARCAIXENT -18,48 -15,29 -13,83 -7,04 6,31 RECOLECTADA CLEMENRUBÍ C. CARRIZO VALENCIA LA SAFOR OLIVA (ELCA) -14,16 RECOLECTADA CLEMENRUBÍ C. MACROPHYLLA VALENCIA LA SAFOR OLIVA (EL SALT) -12,17 RECOLECTADA CLEMENRUBÍ C. CARRIZO VALENCIA LA SAFOR OLIVA (EL SALT) -14,43 RECOLECTADA CLEMENRUBÍ C. CARRIZO VALENCIA LA RIBERA ALTA CARCAIXENT -18,12 -19,39 -17,10 -8,92 1,48 RECOLECTADA CLEMENRUBÍ C.
    [Show full text]
  • Aportaciones a La Flora De Carcaixent (Valencia) Y Áreas Limítrofes
    Flora Montiberica 37: 68-74 (XII-2007). ISSN 1138-5952 APORTACIONES A LA FLORA DE CARCAIXENT (VALENCIA) Y ÁREAS LIMÍTROFES Pablo VERA GARCÍA1*, S. Ignacio ENCABO FOS1, Juan S. MONRÓS GONZÁLEZ1, Emilio BARBA CAMPOS1 & Eduardo J. BELDA PÉREZ2 1 Instituto Cavanilles de Biodiversidad y Biología Evolutiva. Universidad de Valencia. Apartado Oficial 22085. 46071 Valencia. 2 E.P.S. de Gandía, Departamento de Ciencia Animal. Universidad Politécnica de Valencia. Crta. Nazaret-Oliva, s/n. 46730 Gandía (Valencia). * [email protected] RESUMEN: Se comenta la presencia y localización de varios taxones raros o novedosos para áreas próximas al municipio de Carcaixent (La Ribera Alta, Valencia), entre las que destacan las poco conocidas Ononis diffusa Ten. y Serapias parviflora Parl. Se discute también el rango taxonómico de algunos ejemplares recolectados del género Delphinium. Palabras clave: flora, distribu- ción, corología, Delphinium, Serapias, Ononis diffusa, Carcaixent, Valencia. SUMMARY: Presence and location from several rare taxa or regional no- velties from near areas of Carcaixent (La Ribera Alta, SE Valencia) are here commented, pointing out Ononis diffusa Ten. and Serapias parviflora Parl. Taxonomic rank of some collected Delphinium is also discussed. Key words: flora, distribution, chorology, Delphinium, Serapias, Ononis diffusa, Carcaixent, Valencia. INTRODUCCIÓN el Río Júcar su límite administrativo al O (Fig. 1). Desde el punto de vista biogeo- Con motivo de la realización del ca- gráfico, el término se encuentra situado en tálogo florístico del término municipal de el límite septentrional de los territorios del Carcaixent (La Ribera Alta, Valencia), subsector Alcoyano-Diánico (sector Seta- durante los años 2006 y 2007 se llevaron bense, provincia Catalano-Valenciano- a cabo un gran número de jornadas botá- Provenzal) (De la TORRE & al., 1996).
    [Show full text]
  • Departamento De Filosofía La Banda Municipal De Valencia Y Su Aportación a La Historia De La Música Valenciana Salvador Astru
    DEPARTAMENTO DE FILOSOFÍA LA BANDA MUNICIPAL DE VALENCIA Y SU APORTACIÓN A LA HISTORIA DE LA MÚSICA VALENCIANA SALVADOR ASTRUELLS MORENO UNIVERSITAT DE VALENCIA Servei de Publicacions 2003 Aquesta Tesi Doctoral va ser presentada a Valencia el día 16 de Juliol de 2003 davant un tribunal format per: - D. Salvador Segui Pérez - Dª. Mª Teresa Beguiristain Alcorta - Dª. Carmen Alfaro Giner - D. Ricard Huerta Ramón - D. Rodrigo Madrid Gómez Va ser dirigida per: D. Román de la Calle D. Francisco Carlos Bueno Camejo ©Copyright: Servei de Publicacions Salvador Astruells Moreno Depòsit legal: I.S.B.N.:84-370-5806-6 Edita: Universitat de València Servei de Publicacions C/ Artes Gráficas, 13 bajo 46010 València Spain Telèfon: 963864115 UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación LA BANDA MUNICIPAL DE VALENCIA Y SU APORTACIÓN A LA HISTORIA DE LA MÚSICA VALENCIANA Tesis Doctoral Presentada por: Salvador Astruells Moreno Dirigida por: Dr. D. Román de la Calle Dr. D. Francisco Carlos Bueno Camejo Valencia 2003 1 AGRADECIMIENTOS A: Mª Ángeles Algarra López, Pablo Sánchez Torrella, Juan Garcés Queralt, Luisa Carrillo Ridao, Enrique Monfort Sánchez, Honorio Muñoz Gea, Juan José Salazar Sancho, Mercedes Seguí Alfonso, Christian Lausuch Bono, Vicenta Benavent Gandía, Faustino Feltrer Arastey, Pedro Sánchez Soriano, Cristina Quílez Porta, Oscar Roig García, asimismo a los directores de esta Tesis Doctoral, el Dr. D. Román de la Calle y el Dr. D. Francisco Carlos Bueno Camejo. 2 INDICE I.- INTRODUCCIÓN, OBJETIVOS Y METODOLOGÍA ..................................... 6 II.- LAS BANDAS DE MÚSICA ......................................................................... 9 II.1.- Las agrupaciones de viento y percusión: desde sus orígenes hasta la Revolución Francesa ............................................................
    [Show full text]
  • Traditional Eastern Spanish Varieties of Tomato
    420 Scientia Agricola http://dx.doi.org/10.1590/0103-9016-2014-0322 Traditional Eastern Spanish varieties of tomato Carles Cortés-Olmos1, José Vicente Valcárcel1, Josep Roselló2, Maria José Díez1, Jaime Cebolla-Cornejo1* 1Universitat Politècnica de València/Instituto Universitario ABSTRACT: Despite the importance of traditional varieties of tomato (Solanum lycopersicum L.) de Conservación y Mejora de la Agrodiversidad Valenciana as sources of variation in breeding programs and varieties targeted to high-price quality mar- (Polytechnic University of Valencia, Institute for the kets that value their exceptional organoleptic quality, little is known regarding the structure of Conservation and Improvement of Valentian Agrodiversity), these materials at the morphological level. In this study, a collection of 166 populations (137 of Camino de Vera, s/n. – 46022 − València. Spain. them during two years) of traditional varieties of tomato from the east coast of Spain has been 2Instituto Valenciano de Investigaciones Agrarias/Estación characterized using 41 descriptors. The characterization revealed a considerable variation. The Experimental Agraria de Carcaixent (Valencian Institute for segregation observed in several populations (28 %) suggests that apart from the configuration Agricultural Research/Agricultural Experimentation Station as population varieties, the high variation present in these landraces may be partially due to pos- of Carcaixent), C/ Partida Barranquet, s/n. – 46740 – sible seed mixing and spontaneous cross-pollination. Only nine fruit descriptors were required to Carcaixent, Spain. represent the variation present in the collection analyzed. It seems that after spontaneous cross- *Corresponding author <[email protected]> pollinations, farmers applied strong selection to a small number of traits, though even in these traits a high level of variation is maintained.
    [Show full text]
  • Historia De La Vía Augusta En La Foia De Manuel (La Font De La Figuera, Valencia)
    © 2015 Juan Antonio Sánchez Priego y otros http://www.traianvs.net/ © 2015 Juan Antonio Sánchez Priego y otros http://www.traianvs.net/ HISTORIA DE LA VÍA AUGUSTA EN LA FOIA DE MANUEL (LA FONT DE LA FIGUERA, VALENCIA) De asentamiento prehistórico a calzada imperial romana © 2015 Juan Antonio Sánchez Priego y otros http://www.traianvs.net/ Historia de la Vía Augusta en la Foia de Manuel (La Font de la Figuera, Valencia). De asentamiento prehistórico a calzada imperial romana. Dirección y coordinación de la publicación: Juan Antonio Sánchez Priego; Eva Mª Bravo Hinojo; José Luis de Madaria Escudero – Valencia: Adif-AV. 2015 152 p. : il. ; 24 cm. 1. Excavaciones arqueológicas – Valencia (Comunidad Autónoma). I. Sánchez Priego, Juan Antonio. II. Bravo Hinojo, Eva Mª. III. de Madaria Escudero, José Luis. © 2015 Juan Antonio Sánchez Priego y otros http://www.traianvs.net/ La edición del presente libro recoge los trabajos arqueológicos desarrollados durante la ejecución del Proyecto: “Nuevo Acceso Ferroviario de Alta Velocidad de Levante”. Subtramo: Nudo de la . Encina El conjunto de estudios e intervenciones arqueológicas responde a un -­‐ informe resolución del día 10 de diciembre de 2012, con Expediente: 0012P.10, 2010/0052-­‐V de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports de la Comunitat Valenciana. EDITOR Adif-­‐AV: Administrador de Infraestructuras Ferroviarias Alta Velocidad. DIRECCIÓN Y COORDINACIÓN DE LA PUBLICACIÓN Juan Antonio Sánchez Priego. Arqueólogo director, EIN Mediterráneo, S.L. Eva Mª Bravo Hinojo. Arqueóloga EIN Mediterráneo, S.L. José Luis de Madaria Escudero. Arqueólogo Inspector de Patrimonio Arqueológico. Subdirección Territorial de Cultura de Valencia. AUTORES José Miguel Ruiz Geo Pérez.
    [Show full text]
  • Guía De Turismo Activo
    Turismo activo Guía de la provincia de València El Rincón de Ademuz La Serranía El Camp de Morvedre El Camp de Túria Requena-Utiel La Hoya de Buñol-Chiva L’Horta La La Ribera Ribera El Valle Alta Baixa de Ayora- Cofrentes La Canal de Navarrés La Safor La Vall La Costera d’Albaida MIL Y UNA POSIBILIDADES para el tiempo libre Deslizarse en rafting o piragua por los ríos, recorrer embalses en canoa, adentrarse a caballo por sierras y valles, volar en parapente, globo o ala delta. Descender por barrancos, practicar puenting, trekking y escalada, o vivir la aventura de recorrer en bicicleta maravillosos parajes naturales. Estas son algunas de las opciones que la provincia de Valencia te ofrece para vivir una experiencia inolvidable. En cada una de nuestras comarcas encontrarás interesantes propuestas que te permitirán conocer tanto su patrimonio natural como cultural. 4 Índice GUÍA DE EMPRESAS por Comarcas 6 El Rincón de Ademuz 8 La Serranía 11 El Camp de Túria 13 El Camp de Morvedre 16 Requena-Utiel 20 La Hoya de Buñol-Chiva 21 L’Horta 31 El Valle de Ayora-Cofrentes 33 La Costera 34 La Canal de Navarrés 35 La Ribera Alta 37 La Ribera Baixa 39 La Vall d’Albaida 41 La Safor 43 ÁREAS RECREATIVAS El domicilio social de las empresas no implica ámbito de actuación, ya que muchas de ellas organizan actividades en toda la provincia. 5 El Rincón de Ademuz 6 Ademuz Aventura C/ Solano, 6 - Ademuz Tel. 630 924 149 / 630 924 147 [email protected] www.ademuzaventura.com Actividades Bicis montaña, trekking, piragüismo, barranquismo, rutas culturales, jornadas micológicas, tertulias griegas.
    [Show full text]