Festivals Catalans 2003. Sitges I Grec
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
FESTIVALS CATALANS 2003. SITGES I GREC Ricard Salvat Reffexions després del XXXIV Festival Internacional de Teatre de Sitges Pocs dies després de finalitzar el Festival Internacional de Teatre de Sitges, es va publicar un article al diari Avui (17-06-03) en que un periodista de Sitges, no pas de Barcelona, recollia el malestar que els fundadors del Festival de Teatre (1966) i, en general, el poble de Sitges i de la comarca senten davant de certes actituds deis organitzadors de la trobada actual. Criticaven que es faci un festival al marge de tot allo que el poble de Sitges pugui necessitar. En el comenc;:ament de la cita teatral d'enguany, les persones de teatre de la zona varen demostrar, molt clarament, el seu desacord amb I'actual fórmula del festival, que, sens dubte, resulta cada vegada més endo gamic i com una mena de prolongació estranya deis mals, sembla que endemics, del teatre de Barcelona. Aixo fa que, per exemple, el Cicle Endansa acabi essent una continuació de la línia i la programació característiques de la sala subvencionada L.:Espai. D'altra banda, el Projecte Iceberg, dedicat a la creació contemporania, esdevé una mena de prolongació deis tallers de l'lnstitut del Teatre absolutament mancats de criteri, per regla general, i sobretot d'una programació estruc turada. 1 Veient les propostes de Jordi Fondevila (Evitont quedar-nos immobils en els rocons de les nostres hobitocions) i Mireia Chalamanch (501t 01 buit), i informats del que va passar amb I'espec tacle de Snvia Ferrando (1024 decibels) , varem tenir la sensació que havent estat propostes fetes amb una factura formal ben acabada i interessant, i havent seguit, amb un gran interes, altres espectacles d'aquests creadors, aquesta vegada no aportaren res fonamental a la investigació del Ilenguatge teatral i, sobretot, no acabaren de dir res determinant en relació amb el món que ens envolta, sobre la nostra forma de ser, sobre la nostra condició social. Les seves crí• tiques i refiexions eren tan, tan abstractes, tan buscadament descontextualitzades, i tan fetes des de la perspectiva de I'oldeo global, que acabaren desinteressant el públic. Encara més, sovint ens fa I'efecte que alguns joves creadors fan grans esforc;:os per no comprometre's en cap nivell. En I'espectacle de Fondevila (molt ben dirigit, per cert), s'usen textos d'autors joves, Albert Balasch,Jorge Raedó, Dani Salgado, Esteve Soler Miralles,Ana'l's Schaaff iVictoria Szpunberg.Tots estaven ben escrits, pero tots junts no crearen cap estat de qüestionament, d'inquietud, ni apun taven cap problematica. No intentaven resoldre res. Suposo que els espectadors estrangers en veure el programa del festival es devien pensar que s'estrenaven cinc autors catalans, cinc, pero res d'aixo. La curta durada de I'espectacle no en permetia cap altra cosa que uns apunts senzills. Pertant, ens preguntem: és que no hi ha altres joves creadors? Nosaltres ens atreviríem a dir que sí. Per exemple, Si mona Levi,Tomas Aragay, Carlota Subirós, Pau Miró, Mat-ta Galán, March Ro sich i el ja esmentat Dani Salgado, que ha escrit obres Ilargues i molt importants, evidentment. És 213 que el creadors que van per Iliure i no pertanyen a I'orbita del Nacional, de l'lnstitut del Te at re o de L'Espai no tenen entrada al Festival de Sitges?2 En I'article al qual ens referíem al comenc;:ament, els fundadors del festival deien que amb po lítiques com I'actual mai no hauria obtingut I'exit que va obtenir; i té, La Cubana, un grup sorgit a Sitges i que avui té un nom internacional. Va ser qui signa aquestes ratlles, no solament qui va intentar d'aconseguir que el grup teatral La Cubana, que en aquell moment no era professional, es donés a coneixer en el marc del Festival de Sitges, sinó que també varem anar més enlla i or ganitzarem un espectacle, Gerniko, d'Arrabal, perque els dos millors actors del grup s'enfrontes sin amb una proposta absolutament professional, encara que, tot ell, cal recordar-ho, es fes amb creadors de Sitges i la comarca. La part internacional de I'edició d'enguany és la que va funcionar bé, fins i tot molt bé. Inte ressant i arriscada ens resulta la proposta de Heddy Maalem, Block-Sping, pensada des de tradi cions culturals aparentment antitetiques: la francesa i I'africana. Refinat i summament inteHigent fou I'espectacle Eggs on Eorth, de Nico and the Navigators. Aquesta proposta és producte del mestissatge cultural que ha esclatat a Alemanya després de la caiguda del mur: Aquests dos espectacles s'emmarcaven, com sembla que també ho feia Adistonces, de Pierre Larroche, en la línia seguida per I'última avantguarda internacional, la que ha apres molt bé les Ilic;:ons del teatre deis mons emergents, per entendre'ns, el que aban s s'anomenava Tercer Món. Quan s'adonaran els nostres creadors joves que el teatre d'avui dia s'escriu a escala intercultural i interracial? A Catalunya, hi tenim tota mena de comunitats extracomunitaries. No ho oblidem, aixo. Al nostre entendre, I'espectacle frances presentat per la Compagnie Dramatique Parnas fou, tal vegada, encantador; pero tenia uns elements tan convencionals i tradicionals que hi feien poc jus tificable la presencia d'aquest espectacle. En la gran capacitat com a organitzadora i creadora de Magda Puyo, la directora actual, hi creiem, i ja ho hem dit moltes vegades. Pero el festival, si continua pels viaranys actuals, arribara a un carreró sense sortida.Tal vegada, a partir d'ara s'hauria de plantejar; amb vista al futur; una amplia obertura d'horitzons, i potser I'actual equip hauria de contrastar criteris amb els funda dors del festival, amb els tres anteriors directors de la trobada i, sobretot, amb els representants de les entitats culturals de Sitges. Potser és molt demanar que els mals del teatre de Barcelona no es repeteixin a Sitges. Potser també és demanar massa a Magda Puyo allo que no se'ls dema na als responsables d'entitats subvencionades de Barcelona. Pero cal intentar avanc;:ar; tant a Barcelona com a Sitges. S'ha callat massa durant els últims anys, i ara el públic ha dit «no». Els fundadors es mostren molt preocupats amb el futur del festival, creuen que acabara anant a pa rar a Barcelona. S'ha de lIuitar perque aixo no passi mai, en cap concepte. Amb tot, Sitges aporta grans experiencies: Bésome mucho, de Javier Daulte, un prodigi de novetat narrativa; Historio(es) , de la Fundació Teatre Principal de Palma, per la gran capacitat d'emoció i per I'esforc;: de recuperació de la memoria col'lectiva; Esqueno de gonivet, de Pep Tosar; per la molt inteHigent valoració del patrimoni propi (en aquest cas Damia Huguet); L/uny, de Caryl Churchil, per la capacitat de risc; i la gran aportació de Toni Mira, per la seva perfecció formal última. 214 Eggs on earth, de Nicola Hümpel, a carrec de la companyia Nico and the Navigators. Direcció: Nicola Hümpel. Escenogrof¡a i iHuminació: Oliver Proske. Vest!Jari: Nicola Hümp el. So: Maik Voss i Nicola Hümpel. Pavelló Pins Bells de Sitges els dies 7 i 8 de juny de 2003, al Sitges Teaue Internacional. (DRAMA) Aproximació al Grec 2003. Teaue. Música. Dansa Escrivim aquestes línies quan el Festival Grec just s'ha acabat. Creiem que les grans línies de la cita d'enguany ja s'han pogut veure de manera bastant clara malgrat no tenir-ne la perspectiva adequada. De la mateixa manera que va passar a Sitges, ens preocupa que en la secció dedicada al teatre hi hagi hagut una gairebé total manca de voluntat de renovació, una presencia de crea dors joves escassa i, sobretot, una obsessió de voler mantenir, potser d'una manera excessiva, una programació a copia de grans noms historics, malgrat que, en alguna ocasió, el producte presentat cl"eés més d'una inquietud o fins i tot estupefacció. Per exemple, a alguns els sorprengué, tot i que molt pocs ho manifestaren públicament (en realitat practicament ningú) , el caracter «professionalment incorrecte» de la proposta Je prends to mom dons lo mlenne, de Carol Rocamora, dirigida per Peter Brook. Aquest gran director sembla que vol demostrar-nos, en els seu s últims anys. que, com a creador. pot permetre-s'ho tot. Varem assistir a un espectacle en que feia I'efecte que els actors no se sabien el paper De sobte, recorrien a un quadern i Ilegien el texto Ningú no dubta de la qualitat última deis inter- 215 prets, pero pensem que hl ha excessos que no s'han de permetre mal. SI els actol-s tenlen problemes de memoria o no havien tingut t mps d'aprendre's el text, per que el director no ho planteJava com una simple lectura) El món del teatre esta pie de lectul-es d·lustres. El Don )oon ols IIlrems, de G. B. Shaw, Ileglt a Broadway per Eisa Lanchester: Chal-les Laughton I Tyrone Pow I~ o l'lnoblidable Querido embuslero, de Jerome Kilty, que es I-epl-esenta pel- tot el món 1, sovlnt, com a lectura. Aqui ho feren Conchlta Montes I Fernando Fernán GÓmez. En un nlvell semblant, pel-o als antipodes d'aquesta proposta, es podna sltual- Del Fensle,put zer (L'home que neleJovo (lneslres), de Pina Bausch. Fou un espectacle arrlscatl suggestlu. Alguns conslderal-en que la gran col-eografa alemanya repetla planteJaments d'altl-es epoques, I potsel és ventat. Pel-o nlngú no podra negal- que va tenrr un acabat professlonal total I absolut.