Estudis I Documents Xxvii

Home , Enric Valor i Vives, Hector Berlioz

ESTUDIS I DOCUMENTS XXVII

- 2011

ESTUDIS I DOCUMENTS

SUMARI PrÒlEg “Hòmens, àngels, terra i Edició: Enrique Vidal de Loño Pàg. 4 cel canten joies...”. LA NOSTRA TERRA Sergi Gómez i Soler Pàg. 112 Gomis en Londres: 1826-1829. Direcció: Un trío “filarmónico” Sedes tua, Deus, in MANUEL REQUENA COLLADO Rafael Gisbert Pàg. 6 saeculum saeculi: Jaume JOSÉ LUIS GARCÍA VIDAL I, un mite literari en el Gomis: l’altre, el mateix Sermó de la Conquista de Consell de redacció: Miquel Àngel Murcia i Cambra Pàg. 16 Gaspar Blai Arbuixech mª teresa ferrer Guerrero Moisés Llopis i Alarcón Pàg. 127 José Angel Gironés MUÑOZ Enric Valor, estudiós de la EMILI CASANOVA Herrero llengua Alfred Bernabeu sanchis Josep Daniel Climent Pàg. 27 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca MOISÉS TORMO martínez Manuel Sanchis Guarner i Alcaraz. (Ontinyent, 1745 – Fernando Lliso BARTUAL la toponímia Valenciana Valencia, 1820) Luz Ortiz garcía-BUSTELO Emili Casanova Pàg. 32 Fernando Goberna Ortiz Pàg. 134 ENRIQUE MARTÍ torró FRANCISCO GALIANA GISBERT M. Sanchis Guarner: Els recursos turístics JAIME BERNABEU GALBIS cultura popular, folklore d’Ontinyent als inicis dels JOSÉ GANDÍA MONTÉS i ALPI seixanta IGNASI GIRONÉS SARRIÓ Dr. Vicent F. Garcia Perales Pàg. 40 Alfred Bernabeu Sanchis Pàg. 155 RamOn Mora Galbis

Conmemoración de la Deslegitimar el projecte Constitución de Cádiz, 1812. educatiu republicà des Maqueta i portada: Luz Ortiz García-Bustelo Pàg. 50 de la premsa catòlica JAIME BERNABEU GALBIS ontinyentina El partit republicà Joan Torró Pàg. 160 Dipòsit legal: progressista de V-4510-2005 Quatretonda (1932) Tras la huella de un David Mahiques Alberola Pàg. 57 ilustre pintor: Aurelio ISSN: 1139-2487 Mite i realitat al voltant Blasco y Maicas (1838-1891) dels xiquets expòsits: Valentí Bataller Vegas Pàg. 168 Imprimeix: l’àvia Paula de Benigànim. GRÁFICAS BORMAC, S.L. Ana Mª Reig Ferrer De l’arxiu de la parròquia Rafael Espí Vidal Pàg. 66 de Santa Maria d’Ontinyent Ignasi Gironés Guillem Pàg. 177 La memòria recobrada. Benicolet: soldats de la Bocairent ara fa 75 anys. República, falangistes i Història i memòria esclaus del franquisme Josefa Sempere Doménech Pàg. 186 Josep Màrius Climent i Prats Pàg. 76 La predicación de San Juan Com volia ser el primer, de Ribera en Ontinyent y la anava davant del figura del místico padre dolçainer... Juan Sanz Amparo Blas Núñez Arturo Llin Cháfer Pàg. 194 Frederic Oriola Velló Pàg. 97

La Batalla del Raboser des El pont de la Costa i el d’una perspectiva hispànica pont de Morera Daniel Alfonso Pàg. 102 Agustí Ribera Ignacio Hortelano Pàg. 202 Capítulos para la explotación agrícola de José María Vila Bonastre: Portada 175 any mort Gomis-himne riego. Jaime Bernabeu las heredades “Pepe Vila” Rafael A. Gandía Vidal Pàg. 106 Rafel Sanchis i Ferri Pàg. 206

“La Nostra Terra” no assumeix necessàriament les opinions dels autors

Almaig, Estudis i Documents 2010 - 3 PRÓLOGO

Llena de vida, como creación literaria que es, llega la edi- por un valle amplio, abierto a todo lo que nos pueda enriquecer ción de este año de la revista ALMAIG. De nuevo, un variado culturalmente. No obstruyamos los accesos a las oportunidades, catálogo de artículos, con estudios y análisis desde diferentes al conocimiento más amplio, al perfeccionamiento intelectual, a enfoques pero con un eje común: su conexión con nuestra la modernidad. Las identidades particulares se revalorizarán al querida comarca, la Vall d’Albaida, en un recorrido a través comunicarse con las vías que unen con los demás, con el mundo de diversos espacios de la cultura: la historia, la agricultura, que hay más allá de los límites geográficos. la música, la política, la sociología, el costumbrismo, el arte, Instrumento esencial para la comunicación es la lengua. El el turismo, la religión, son algunos de los que vamos a encon- idioma es una de las herramientas más bellas - y poderosas - trar. Profundizar en ellos nos abrirá, seguro, nuevas puertas al para la relación y el acercamiento entre los seres humanos. Uti- conocimiento. Pero también, su lectura sosegada nos brinda licémosla como tal, como factor multiplicador de prosperidad. la oportunidad de hacer un pequeño alto en el trepidante rit- Nunca como arma arrojadiza. Su empleo espurio zahiere la como que nos exige el mundo actual y proceder a un ejercicio hesión y la convivencia. Usar la lengua para desunir, separar o de reposada reflexión. excluir sólo conduce a una estéril dinámica de división, que no Lógicamente, debo comenzar agradeciendo el honor que hará sino restar potenciales. Su uso debe regirse, por supues- se me hace con el ofrecimiento de prologar la revista. Es una to, por lo señalado en la Constitución y las leyes, pero además, satisfacción poder presentarla y, visto el sumario, recomen- siempre ayudará a la armonía una prudente dosis de buen senti- dar su lectura. do y consonancia con las elementales normas de cortesía. La portada de este año nos trae al compositor José Mel- Finalmente, apoyándome un poco en la “pequeña gran” chor Gomis. Aunque serán los articulistas que sobre él es- filosofía emanante de una cita que alguien escribió (“Cambia criben quienes nos acerquen al personaje y a su obra, por mi tu vida para cambiar el mundo”), desde la ventana intelectual parte, lo tomo como referencia para aludir a una cualidad, que constituye la revista ALMAIG, apunto la necesidad de que común en muchos emprendedores, que considero importante exista mucha gente comprometida con la preservación y poten- para un auténtico progreso en el conocimiento y en el apren- ciación de determinados valores, sobre los que se sustenta un dizaje: la apertura del espíritu. Una actitud de permanente modelo de sociedad labrado durante siglos, con el esfuerzo de abrimiento hacia otras ideas y otros mundos. Toda sociedad muchas generaciones. Entre las inquietudes actuales, no es nece- dinámica, para avanzar firmemente en la modernidad, explo- sario resaltar la preponderancia de los problemas que amenazan ra y aprende del pasado, lo tiene en cuenta, lo respeta, lo cui- a la economía y los corolarios que de ellos se derivan. Pero no da con mimo, pero nunca deja de poner su mirada en el futu- olvidemos que también hay crisis que afectan a algunos de estos ro, enfocando hacia él sus pálpitos y sus afanes, franqueando valores a los que me quiero referir: la libertad, el respeto mutuo, el paso a todo aquello que sea valioso para su espíritu, a todo la tolerancia, la solidaridad, la honradez, el premio al esfuer- aquello que, en definitiva, la mejore. Para prosperar, mejor zo, el reconocimiento del mérito, la debida consideración a los integrar que disgregar, unir que separar, asociarse que aislar- maestros y profesores, la abnegación, la capacidad de sacrifi- se. La fuerza reside en las sumas, en las multiplicaciones. Por cio, el patriotismo integrador, el sentido del deber, el espíritu de el contrario, las rémoras y los lastres, surgen cuando se resta, servicio a los demás. Y un largo etcétera en el que caben, lógi- cuando prevalecen la división y el fraccionamiento, cuando camente, bastantes más. En definitiva, lo que propugno es una se arrinconan la alianza y el encuentro. Los esfuerzos en la activa y decidida movilización intelectual contra el abatimiento búsqueda de todo lo que nos una serán mucho más beneficio- moral, contra la preponderancia de lo vulgar o mediocre, contra sos que una malsana avidez en aferrarse a las cosas que nos el pensamiento débil, contra el sectarismo, contra el rancio in- separan. Cualquier inmovilismo termina siendo estéril. Son movilismo, contra el relativismo adormecedor de conciencias. la interrelación entre las gentes y la mutua influencia de los Y, por supuesto, contra la barbarie y la irracionalidad humanas, espacios y de sus habitantes, las que enriquecen, las que acre- de las que, por desgracia, tantas muestras vemos a diario. Coraje cientan la cultura, las que, en fin, terminan engrandeciendo a y firmeza frente a quienes atacan o toman en solfa los valores los pueblos y a las sociedades. que sostienen nuestra convivencia. En nuestros pequeños entor- Pongamos todo el celo, cariño y respeto para preservar, nos particulares, demos de vez en cuando algún que otro aldabo- cuidar y mejorar nuestra historia, nuestras tradiciones, nues- nazo a las conciencias de quienes nos escuchan o nos leen, para tras costumbres, nuestras peculiaridades. Siempre con actitud entre todos hacer frente a lo que podría llegar a ser un peligroso abierta y espíritu integrador. Que el trabajo en pro de la cultu- desarme moral colectivo de nuestra sociedad. Evitar esta pérdi- ra local no sea excluyente, sino todo lo contrario. Busquemos da de referentes depende, en buena parte, de que, activamente, conexiones y puntos de coincidencia. Sumemos. No reste- cada uno de los miembros de la colectividad aporte su grano al mos. Que nuestro viaje a través de la propia identidad se haga granero. Comprometámonos. Vale la pena.

Enrique Vidal de Loño - Capitán General de Ceuta

4 - Almaig, Estudis i Documents 2011 JOSÉ MELCHOR GOMIS COMPOSITOR Ontinyent 1791 - París 1836

Va nàixer el dia de Reis de 1791. És el nostre músic més universalment conegut. En la seua fa- mília no hi havia antecedents de vocació musical perquè son pare era emblanquinador de parets, però tal vegada la llavor que deixaren els beneﬁ ciats en l’església de Santa Maria va ser la que hi va fer germinar la seua aﬁ ció per la música. És en l’orgue de Santa Maria on escolta els primers acords musicals. Als nou anys entra com a infantet en la catedral de València, com a deixeble predilecte de José Pons. En l’adolescència, i amb el canvi de la veu, deixa el cor i comença a escriure cançons populars de les quals es considera una de les primeres la Cançó a uns ulls verds. Als deneu anys, escriu la primera antífona, In Caena Domini. Als vint-i-un, compon la primera marxa militar com a director de la banda d’un regiment d’artilleria de València. Poc després, se’n va a Madrid i compon el primer himne patriòtic, allí és nomenat director de la banda de música de la Milícia Nacional.

En 1820 compon l’Himne de Riego i per motius polítics s’ha d’exiliar a França, on va compondre cançons populars franceses, italianes i angleses i un mètode de solfeig. En 1823, va a Londres des d’on torna a París, on farà amistat amb Berlioz, Rossini, Boldieu, Cherubini, Martínez de

la Rosa... Allí compon diverses òperes, entre les quals són les més conegudes Le Revenant, Le Gravat de Gomis. Arxiu Municipal d’Ontinyent. Diable a Séville, La damné, Le portefaix, etc. Mor en la capital francesa d’una tisi laríngea per l’estiu de 1836, els seus funerals van ser celebrats en l’església de Notre Dame de Lorette i va ser soterrat en el cementeri de Montmartre dins de la millor tradició romàntica. El Govern francés el Retrat de Gomis, obra de Gonzalo Salviá, a l’antic ediﬁ ci del va condecorar amb la Legió d’Honor. Conservatori Superior de Música de València. Gomis va llegar tots els seus béns al seu germà Antoni, que vivia a Ontinyent, el qual deixà al seu Gaspar Guerau de Arellano. Polític i mecenes. Santiago Masarnau. Compositor. testament la següent clàusula, que ﬁ gura ressenyada en l’acord adoptat per l’Ajuntament en la sessió celebrada el 25 d’abril de 1867: “En atención a la honra que el Ilustre Ayuntamiento de esta villa dispensó a la memoria de mi querido hermano, que falleció en París perpetuando su nombre para estímulo de la juventud estudiosa, acordando se llamara Calle de Gomis en la que nació el referido Melchor, en vez de Cases Noves, para demostrar mi gratitud dejo y lego una sola vez la cantidad de 2.000 reales de vellón para que se invierta en la renovación de la fuente que hay entre las cuatro esquinas de la calle de Mayans, previo permiso y conformidad del M.I.Ayuntamiento, Síndico del mismo, Comisión de Fuentes y mis albaceas testamentarios”.

Mètode de solfeig. Arxiu Municipal d’Ontinyent.

En la correspondència amb aquests dos personatges, amics de Gomis, apareixen el sentiments més íntims i més nostàlgics del nostre músic. Hector Berlioz. Compositor. La “Legión de Honor”.

Nació el día de Reyes de 1791. Es nuestro músico más universalmente conocido. En su modesta familia no había antecedentes de vocación musical porque su padre era emblanquinador de pa- redes, pero tal vez la semilla que dejaran los beneﬁ ciados en la iglesia de Santa María fue la que hizo germiar su aﬁ ción por la música. Es en el órgano de Santa María donde escuchó los primeros acordes musicales. A los nueve años entra como “infantet” en la catedral de Valencia, como

Condecoració atorgada a José Melchor discípulo predilecto de José Pons. De adolescente, y con el cambio de voz, deja el coro y empieza La ploma sarcàstica de Berlioz que tant va Partitures de Gomis. arremetre contra Rossini, sempre va ser Gomis pel govern francés. complaent amb la música de Gomis. a escribir canciones populares de las que se considera una de las primeras la Canción a unos ojos verdes. A los diecinueve años, escribe la primera antífona, In Caena Domini. A los veintiuno, compone la primera marcha militar como director de la banda de un regimiento de artillería de Valencia. Poco después, se marcha a Madrid y compone el primer himno patriótico, allí es nombrado director de la banda de música de la Milicia Nacional.

En 1820 compone el Himno de Riego y por motivos políticos se ve obligado a exiliarse a Fran- cia, donde compuso canciones populares francesas, italianas e inglesas y un método de solfeo. En 1823 se marcha a Londres desde donde vuelve a París, donde entabla amistad con Berlioz, Rossini, Boldieu, Cherubini, Martínez de la Rosa... Allí compone varias óperas, entre las cuales las más conocidas son Le Revenant, Le Diable a Séville, La damné, Le portefaix, etc. Muere en

La seua posició lliberal i l’Himne de Riego, compost per ell, foren determinants per al seu llarg exili. la capital francesa de una tisis laríngea en el verano de 1836, sus funerales fueron celebrados en

la iglesia de Notre Dame de Lorette y fue enterrado en el cementerio de Montmartre siguiento la Coproducció entre el Théâtre du Capitole de Toulousse i el Teatro de la Zarzuela, más pura tradición romántica. El Gobierno francés lo condecoró con la Legión de Honor. estrenada en maig de 2000.

Gomis legó todos sus bienes a su hermano Antonio, que vivía en Ontinyent, el cual dejó en su testamento la seguiente cláusula, que ﬁ gura reseñada en el acuerddo adoptado por el Ayuntamiento en la sesión celebrada el 25 de abril de 1867: “En atención a la honra que el Ilustre Ayuntamiento de esta villa dispensó a la memoria de mi querido hermano, que falleció en París perpetuando su nombre para estímulo de la juventud estudiosa, acordando se llamara Calle de Gomis en la que nació el referido Melchor, en vez de Cases Noves, para demostrar mi gratitud dejo y lego una sola vez la cantidad de 2.000 reales de vellón para que se invierta en la renovación de la fuen- Le compte Julien. Una de les últimes pàgines escrites per Gomis. te que hay entre las cuatro esquinas de la calle de Mayans, previo permiso y conformidad del Biblioteca Nacional de Paris. El General Riego. M.I.Ayuntamiento, Síndico del mismo, Comisión de Fuentes y mis albaceas testamentarios”.

Sala Ventadour, a París, on estrena “Le Diable à Seville” en 1831. Teatro Sala Favart a París. 157 del Boulevard Saint Germain. Esglèsia de Notre Dame de Lorette, a Paris, on es Tumba de Gomis al cementeri de Montmartre, res- Font dels Voilins. Costejada per la pròpia On va viure Gomis en arribar a Paris. van celebrar els funerals de Gomis. taurada en 1983 per l’Ajuntament d’Ontinyent. familia desprès d’haver mort, per tal de perpetuar la seua memòria al poble d’Ontinyent. Actualment restaurada. BIBLIOGRAFIA: John Dowling, “Melchor Gomis, compositor romántico” (1974). Rafael Gisbert, “Gomis, un músico romántico y su tiempo” (1988). Alfredo Bernabeu Galbis, “Els carrers d’Ontinyent” (1998). Revista ALBA, nº 20-21. Servei de Publicacions de l’Ajuntament d’Ontinyent (2005-2006).

Cartell homenatge de en el 175 aniversari de la mort de Gomis

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 5 Gomis en Londres: 1826-1829 Un trío “filarmónico” Autor: Rafael Gisbert

« ¡Qué tristeza tengo, querido decir a Vd. que en Calais podía Masarnau! ¡Dos noches hace tomar el jarabe de La Monzon que estoy solo ¡ con leche por la noche, que era que estoy sin corazón y sin alma! muy bueno. No puedo más, se me Dos noches que no duermo va la cabeza. ¿Cuándo recibiré y dos días que apenas como carta de Vd.?, ¡cómo lo deseo!2 pensando en la pobre Mme. Laborde, cuánto habrá sufrido Este viaje a Londres al parecer lo en el camino; espero carta de tienen ya minuciosamente planeado Vd. desde Calais y hasta que la desde algún tiempo. Junto a Gomis reciba, mi espíritu sufrirá los y Masarnau aparece un tercer perso- mayores tormentos. Ahora son naje: Giuseppina Laborde-Bussoni, las 3 de la noche, hasta cuya hora una alumna de Gomis, de origen ita- he estado aquí en mi cuarto sin liano que, como veremos, ejercerá absolutamente hacer nada; nada sobre ambos músicos una curiosa puedo hacer, pues no me hallo influencia. Los tres se han reunido aquí; yo voy con Vds., si, cierto; en París, los tres comparten sole- yo les acompaño en el camino; dades y los tres se debaten en una y ahora que más que nunca situación económica harto precaria. necesitaba tener mi alma un a correspondencia manteni- poco tranquila es cuando menos Gomis, llegado a la capital fran- da entre José Melchor Go- lo está. ¡Dios mío, qué ganas cesa a mediados de junio de 1823, mis y su gran amigo Santia- tengo de salir de aquí! ¡Pero la es el que mejor se ha introducido en Lgo Masarnau (desgraciadamente en pobre Madame Laborde cuánto el mundillo musical parisino. Pero a sentido unilateral, pues solo se han habrá sufrido! Y yo también, y pesar de los alumnos que le ha pro- conservado las cartas de Gomis), Vd. también, mi buen amigo; Vd. porcionado el tenor Manuel Garcia publicada en extractos por José Es- habrá padecido mucho viéndola (padre de la Malibrán), a pesar del peranza y Sola en “Treinta años de a ella padecer. Pero que poco “mecenazgo” de algunas ricas fami- crítica musical”1, ha servido siem- cauto he sido yo dejarla ir así lias españolas, como los Ferrer, los pre de base a toda biografía, mas o de cualquier manera. Y luego Blanco o el negociante Francisco menos apresurada, del compositor he pensado que en la Malpost Manota, así como amistad y apoyo ontiñentino. Una lectura completa [Malle Poste] hubieran ido moral que le presta Rossini, sigue de dicha correspondencia nos apor- Vds. mucho mejor, más pronto viviendo con una gran estrechez ta bastantes datos inéditos sobre su y sin gastar mucho más. Yo creo económica y sin buenas perspecti- vida privada y su personalidad, al que Vds. se habrán detenido en vas inmediatas. tiempo que abre numerosas pistas Calais algún día para reponerse que nos permiten profundizar en al- un poco. El pobre Manota estará El 20 de agosto de 1825 llega a gunos aspectos hasta ahora poco co- con cuidado cuando no les vea la capital francesa Santiago Masarn- nocidos de su andadura en el exilio llegar, y como Vd. no sabe sus au, un madrileño de 19 años, hijo de y muy particularmente de su estan- señas... pero creo que sí que las una familia semiaristocrática veni- cia en la capital inglesa. sabe, están ¿pero que disparates da a menos, que había sido un niño son los que digo?, si esta carta la prodigio (a los nueve años había El 12 de enero de 1826, escribe recibirá Vd. en Londres. ¡Pobre compuesto una misa a cuatro voces, Gomis a Santiago Masarnau, que se Mme. Laborde, me tiene con un que el mismo acompañó al órgano halla entonces en una diligencia ca- cuidado el más grande! Cuanto en la Capilla Real) y que venía a mino de la capital inglesa: habrá tosido; Yo no pensé en París para ampliar sus estudios pia-

6 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Gomis en Londres: 1826-1829. Un trío “filarmónico”

Carta de Gomis a Masarnau, conservada en el Archivo Histórico Nacional de Madrid.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 7 Gomis en Londres: 1826-1829. Un trío “filarmónico”

nísticos con Monsigny y Kalkbren- de concierto que papeles dramáti- en una especie de asociación «filar- ner. Según su biógrafo –más bien cos en un escenario”5. No obstante, mónica». Y sin embargo difícil es diríamos su hagiógrafo- José María se le ofrece otra oportunidad. El 25 imaginar caracteres más dispares. Quadrado, el joven madrileño, que de Febrero de 1824 se la somete a Gomis es un hombre de una “natura- llega con recomendaciones para el otra prueba, formando esta vez par- leza ardiente y apasionada», de trato Duque de San Fernando y la Conde- te de un cuarteto. El dictamen del a veces rudo y directo, hombre de sa de Goyeneche, en cuya residen- tribunal, formado por los prestigio- genio vivo, e incluso de mal genio, cia se hospeda, entabla rápidamente sos compositores Paer, Habeneck, como él mismo reconoce :...”cuanto “relaciones con la colonia española Herold y Balocchi es esta vez más siento el que mi genio violento e im- y con familias indígenas que se dis- tajante : prudente me haya impulsado ya por putan el esmero de obsequiarle y en “Les membres du jury persistent dos o tres veces escenas violentas hacerle reconocer las grandezas de à dire, ainsi qu’ils l’ont fait con Vd. ciertamente indebidas por París, las fiestas de sus alrededores dans les différentes auditions mi parte. Yo juro a Vd. de hacer los y las delicias del verano con sendas particulières qui l’ont précédé mayores esfuerzos para reprimir mi partidas campestres”3. Mucho meque Madame Bussoni ne manque mal genio y no darle a Vd. motivos nos bucólicos son los informes que pas d’une certaine facilité; ils de disgustos tenga yo o no tenga ra- del joven pianista nos da la policía pensent qu’elle pourrait produire zón”7. Este carácter impulsivo y ve- parisina, uno de cuyos espías acaba quelque effet s’il ne s’agissait hemente, «esa franqueza inaudita» de localizarlo en una taberna de duque de chanter au piano dans que, como decía su amigo Viardot, dosa reputación, el “Estaminet Ho- un salon. Mais il n’est pas de «podía herir a veces»8 se veía sin llandais” donde se reúne con “va- même au théâtre. Là, ils ont embargo ampliamente compensa- rios revolucionarios españoles”4. Al remarqué de la faiblesse dans da por una generosidad realmente parecer se aloja entonces en el Hotel l’organe, et cette faiblesse ils ne sorprendente dadas las dificultades Favart, junto al Teatro Italiano, ho- l’attribuent pas seulement à la económicas en las que desenvol- tel emblemático y punto de reunión nature de la voix, mais encore vía, una rectitud inquebrantable y de músicos, políticos e intelectuales à la constitution physique de un culto de la amistad que siem- españoles exiliados en Paris en esa la cantatrice, qu’ils croient pre le valió amigos incondiciona- época. Es allí donde probablemen- incapable de soutenir jusqu’à la les. Masarnau, por el contrario, es te conoce a Gomis, iniciando una fin un morceau d’une certaine un muchacho refinado y sensible, 6 amistad que será ya inquebrantable. étendue» . algo retraído, impregnado de una gran espiritualidad que se irá acen- La trayectoria de Giuseppina En definitiva, no solamente su tuando con el tiempo9. En cuanto a Laborde-Bussoni, por el escaso re- escasa robustez le prohibe proyec- Giusepinna Bussoni, a quien los dos lieve artístico que alcanzó en su tar una carrera de prima donna, sino músicos siempre llamarán Madame vida profesional, nos es menos co- que sus deficientes conocimientos Laborde, o la «hermanita», o «la po- nocida. Sabemos que había estado musicales y sus carencias del senti- verella», es una mujer cuyo cúmulo casada con el general Laborde, de do de la medida en la ejecución le de desgracias, desventuras y varia- quien se había separado. Su agrada- impiden incluso intervenir en los das enfermedades, más o menos ble voz de soprano, aunque de es- conjuntos. No obstante, a título de imaginarias, despierta en los dos casa potencia, le permitía lucirse en indemnización de los gastos por ella músicos un sentimiento indefinible las recepciones, salones y soirées de efectuados para debutar en el teatro de protección y mimo tanto más in- la alta sociedad parisina. En 1823, Italiano, se le acuerdan 500 francos. tenso cuanto más se acrecientan sus probablemente poco después de su infortunios. separación, decide dar el salto e in- ¿Son estas carencias musicales tentar una carrera profesional, con- las que le impulsan a recurrir a las A finales de 1825, los tres deci- siguiendo varias audiciones en el lecciones de Gomis? En todo caso den pues cambiar de aires y probar Teatro Italiano. En una de ellas, el 5 pronto se convierte en su alumna fortuna al otro lado del canal. Desde de julio de 1823, tras interpretar dos que podríamos llamar predilecta, Londres les llegan los cantos de si- aires de Rossini, el tribunal conclu- pues a ella dedicará el compositor rena que ya antes habían seducido ye que “esta cantatriz tiene un físico su «Método de canto», que entonces a muchos músicos españoles, que poco favorable para la escena, su estaba ya en prensa. Con la llegada constantemente viajan entre las dos tono es débil, su timbre defectuoso, del joven Masarnau a Paris se esta- capitales. Gomis, por su carácter y su voz, aunque agradable, parece blece entre los tres una relación pri- emprendedor y por ser el de mayor más indicada para interpretar aires vilegiada, que pronto se convertirá edad (tiene entonces 34 años) es

8 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Gomis en Londres: 1826-1829. Un trío “filarmónico”

quien lleva las riendas del asunto. la linda casa que les toma en sitio Como en esas fechas está a la espera principal, prodigándoles obsequios de la publicación de su método de y hasta mimos paternales»12. Mucho canto, «sin el cual nada puedo ha- debía ser el aprecio y la confianza cer», decide mandar a sus dos ami- que Manota depositaba en el talento gos en avanzadilla. Y así, el 11 de de sus dos compatriotas, pues enju- enero de 1826, Santiago Masarnau y gaba generosamente sus deudas con Giuseppina Laborde Bussoni toman ayudas puntuales (o «pedradas», la diligencia camino de Calais. El como solía decir Gomis), y venía a viaje, en esa época es largo y peno- desempeñar en esta comunidad na- so. Dos o tres días de diligencia son ciente el papel de mecenas o “socio necesarios para recorrer los 236 km capitalista”. A él le había dedicado que separan Paris de Calais. Si el Gomis su primera obra publicada en trayecto es en invierno, con caminos París en noviembre de 1825 (pro- embarrados y con frecuencia neva- bablemente grabada a su costa)13. dos, el viaje puede ser infernal. De Es él quien había corrido en parte ahí esa ansia con que Gomis espera con los gastos de viaje y estaba es- Litografía de Santiago Masarnau, sacada del libro sus primeras noticias, y el alivio al perando a los dos jóvenes viajeros “Semblanza biográfica, Santiago Masarnau Fer- nandez”, de Juan Carlos Flores Auñón, Madrid recibir su primera carta: en el Hotel Sabloniers, en Leicester 1998. «Acabo de recibir su Square, una coqueta plazoleta si- inapreciable de Calais. ¡Dios tuada al sur de Sommers Town, el Su inquietud por la salud de Giu- mío, qué alegría tan grande es barrio de los emigrados españoles seppina Bussoni, es constante. Para la que ha sentido mi corazón al en Londres en esa época. Más tarde, calmar esa tos persistente de la que leerla! ¡mil veces bendita sea poco antes de la llegada del Gomis, se halla actualmente aquejada, sin la hora en que yo le encargué a corre con los gastos de alquiler de duda agravada por el penoso viaje Vd. otra carta de otra manera una casa situada en el número 141 en diligencia, Gomis aconseja que yo creo que me vuelvo loco si de Regent Street, calle elegante y tome «leche de burra» y promete espero carta de Londres. ¡Que comercial, entonces recién abierta, traer dos botes de bálsamo de La pena tan grande he pasado por trazada para comunicar Regents’s Meque “para nuestra pobrecilla her- Vds.! ¡Y parece que el Diablo lo Park con el Palacio Real. Gomis, mana». hacía, todo el mundo me hablaba que espera con ansiedad la publica- en términos para hacerme sufrir, ción de su método (pieza esencial Al fin, el 19 de febrero de 1826, exagerándome, quien mas, quien para los planes que se han trazado) el compositor puede anunciar ya su menos, lo terrible que es el frío se interesa por las características de salida de París. Tan excitado y enen la diligencia. No me dice la casa: simismado se halla en sus prepara- Vd. si Mme Laborde ha tosido «Hábleme Vd. de la casa nueva; tivos que por poco pierde un ojo en mucho en el camino. ¡Que tal dígame Vd. cuanto cuesta la un incidente : «yendo por la calle de fuese que Dios quisiera que se casa sola, si Vds. comen por Petits Champs era tal el paso que 10 pusiese buena! . su cuenta, si tienen cocinera; llevaba que he dado un encontro- si a Mme Laborde le gusta esa nazo con una mujer de frente por El 16 de enero llegan los dos cocina; si come tal cual; si la frente que yo he quedado herido en viajeros a Londres, donde les espe- carne es buena y si a ella le un ojo que de pronto creí haberlo ra otro personaje que ha tenido un gusta; si hay «vermisel»[fideos] perdido; pero a Dios gracias me papel preponderante en este via- y si están muy caros; dígame he contentado con haber sufrido je: don Francisco Manota, un rico Vd. si de verdad esta contenta unos dolores que actualmente aun negociante de 64 años que según y también sin mentir como está me duran aunque me siento muy la policía parisina profesa buenos de salud, porque no puede Vd. aliviado»15. El Método se ha publi- principios políticos 11. Don Francis- imaginarse cuanto sufro. Y si cado al fin y Ferrer le ha comprado co es un hombre que parece gozar no estuviese Vd. y Manota en 100 ejemplares «al 600 por ciento de sobrados medios económicos, esa creo que se habría muerto de rebaja (sic), pero me ha dicho emprendedor y dinámico a pesar de porque el frío que Vds. pasaron que él los toma sin querer hacer su edad, «tan indefinible en su pro- no digo a ella, que está tan ninguna especulación a su favor, fesión como en su conducta, tan sin delicada, sino a la persona más sino para hacer que conozcan esta 14 par manirrota que paga de su dinero fuerte era capaz de matar. obra y sacarme de algún apuro y

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 9 Gomis en Londres: 1826-1829. Un trío “filarmónico”

que las ganancias tendrá el gusto terra, país por el que sentirá toda su le da Francisco Manota, a la sazón de ofrecérmelas, si las hay». Fe- vida una gran admiración y cuyas ya en Madrid, y las cartas del joven rrer le exige además que los ejem- costumbres y vestimenta adoptará Santiago, en las que «pone por las plares estén encuadernados, lo que rápidamente: «Patillas a la inglesa, nubes a su consejero y amigo, sus todavía le supone tiempo y gastos ancha corbata blanca y todo en fin raras facultades, su alta reputa- suplementarios. En cualquier caso de su traje y apostura, más parecía ción, sus nobles y generosos senti- con ese dinero, la venta del piano de nacido a orillas del Támesis que a mientos, el apoyo que no dejaba de Mme Laborde, por el que ha saca- orillas del manso y humilde Manza- dispensarle, haciéndole gustar en do 700 francos y «otras diabluras» nares»17. Cuando el joven pianista los salones de Lady Smith las primi- ha conseguido reunir mil quinientos relata a su padre las maravillas de cias de la sociedad inglesa», termi- francos, una vez cubiertos todas sus la ciudad londinense, que considera nan por tranquilizarle. Para disipar deudas y gastos de impresión, canti- 80 veces mejor que París, no puede toda duda le instan ambos músicos dad que con la que pretende afron- ocultar su admiración «...aceras por (al parecer con insistencia especial tar los primeros gastos en Londres. las que desfilan densas avenidas de del propio Gomis) a que venga a Esta cantidad, que debería servir de gentío sin oírse apenas el rumor de reunirse con ellos y «se ponga al caja común, tendría que permanecer sus pasos, y ruedan sin estrépito los frente de la familia como jefe, men- sin embargo secreta entre ellos y so- coches sobre el granito como en tor y administrador»19. Incluso le bre todo evitar que llegase a oídos una ciudad encantada. La seriedad proponen ir a esperarle a Calais. de Manota, pues debería constituir es allí un elemento tan indispensa- Sin embargo este viaje, previsto un fondo de reserva en cuanto éste ble como el pan [...] Hasta las muje- para las Navidades de 1826, no se les abandonase (ya que Don Fran- res son allí estudiosas»18. Antes de llevó a cabo, probablemente por la cisco tenía prevista su salida para la llegada de Gomis, y con vistas a salud deficiente de don Santiago y Madrid a primeros de marzo) y les sus futuras clases de canto, ha podi- el miedo a un viaje tan largo y pe- dejase volar por sus propias alas. do ya adquirir, gracias en parte a la noso, pero este ofrecimiento junto ayuda de su padre, un «gran piano a las informaciones que Manota le El viernes 24 de febrero tomaba de la fábrica de Broadwood, dotado aporta de primera mano sobre la al fin Gomis la diligencia camino de la extensión y requisitos a propó- personalidad de Gomis, así como de Londres, con sus partituras y su sito cuyo coste es de dos mil fran- la explicación detallada del joven método de canto, del que llevaba cos» y en el que ejercita seis y siete Santiago sobre su vida en «familia» tres ejemplares encuadernados de horas diarias. Esta vida en comuni- debió apaciguar sus recelos, como lujo, uno para Masarnau, otro para dad despierta al principio el recelo nos describe Quadrado, con su flo- Madame Laborde y el tercero para de su padre. Las explicaciones que rido lenguaje: «¡Con que delicia le Manota. escribe las alternadas escenas de la improvisada familia en el hogar, La estancia de Gomis en Lon- en la mesa, en los paseos por los dres, que se prolongará durante vastos parques que no provocan más de tres años, interrumpida con envidia ni celos en el ausente pro- viajes esporádicos a París para con- genitor, antes bien, gratitud inmen- cretar sus proyectos operísticos, es sa y afectuosas frases en especiales sin lugar a dudas el período más posdatas y cordiales ofrecimientos, dulce de su exilio. Por primera vez aun respeto de la dama, que si bien goza de una estabilidad económica joven y amable y tan al última hora y afectiva que le permite dedicarse complicada en el proyecto, no des- sin agobios a su trabajo. El insólito pierta las alarmas y escrúpulos del terceto, formado por el compositor, austero corresponsal!»20. el pianista y la cantatriz, se ha instalado en una casa lo suficientemente El proyecto de creación de la espaciosa y confortable para crear escuela de canto no se concretará un pseudo hogar y fundar una «es- totalmente, pero las cartas de reco- cuela de canto», proyecto que lleva- mendación de Rossini y el prestigio ban en gran secreto, probablemente que rápidamente alcanzará Gomis por temor a que alguien se les ade- como profesor, con su flamante mé- 16 Caricatura de Telesforo de Trueba y Cossío, el lantase . Masarnau, se había adap- mejor amigo de Gomis entre los exiliados londi- todo de canto, les proporcionarán tado rápidamente a la vida en Ingla- nenses. de inmediato alumnas entre la alta

10 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Gomis en Londres: 1826-1829. Un trío “filarmónico”

sociedad londinense, cuya identidad memoria de puro placer se me van otras su asistencia y participación conocemos por las dedicatorias de las aguas!» 24. en las recepciones y fiestas que daba sus composiciones de esta época. la embajada. En una de ellas, orga- Entre ellas figuran Lady Isabella Sabemos que el compositor tuvo nizada el 30 de mayo de 1828, con Fitz-Gibon, Lady Harvey, Miss Jo- entrada desde el principio en los motivo de la fiesta de San Fernando, hnson, Laura Cummings y proba- salones de Lady Smith, en los que, la prestigiosa diva italiana Caradori- blemente las tres hijas de Sir Gore según Quadrado, introdujo tam- Allan interpretó dos canciones del Ouseley, a quien el compositor de- bién a Masarnau y probablemente compositor ontiñentino: «La Desve- dicaría su «Hymn to the divinity» 21. a Madame Laborde. Pero de todas lada» y “El corazón en venta”, am- Estas clases de canto les daban ade- las cartas de recomendación que le bas con letra de otro exiliado espa- más entrada en las casas de algunas había dado Rossini (entre las que fi- ñol, don Mateo de Seoane. de estas ricas familias y les valían guraba una para el príncipe Leopol- invitaciones en los salones, fiestas, do, marido de la difunta princesa Pero estas actividades que les conciertos, bailes de sociedad y soi- Carlota, heredera del trono) ningu- aseguraban una vida relativamente rées de la aristocracia, que rivaliza- na les fue de tanto provecho como confortable, no les apartaban, antes ban en esplendor durante la season, la que les puso en contacto con los al contrario, de su objetivo princi- temporada que abarcaba tradicional- hermanos Latorre, una riquísima fa- pal. Santiago, que se ejercitaba al mente desde la apertura de la sesión milia española afincada en Londres piano siguiendo los ejercicios de parlamentaria (en febrero o marzo) desde hacia muchos años que «les Cramer y de Moscheles, compuso hasta mediados de agosto. Inglate- procuró reuniones brillantes y dis- unas variaciones que tituló «Enig- rra era en esa época la nación más tinguido renombre [...] y que empe- ma», dedicadas a don Manuel Lato- rica del planeta y Londres, durante zando por reuniones de confianza, rre, así como una polonesa, titulada la season, era una fiesta continua... pararon en una de aquellas en las «La Pichona», que dedicó a Miss ¡al menos para la clase aristocrática que las salas de cristal y los jardi- Keane. En cuanto a Gomis, cuyo y la alta burguesía! Lady Dorothy nes iluminados y las opíparas cenas sueño obsesivo era triunfar en la Neville, por ejemplo, cuenta en sus de cien cubiertos realizan allí en ópera, se había traído de Paris va- memorias que durante su “primera las noches de Junio las maravillas rias partituras de Rossini, (La Gazza season asistió a 50 bailes, 60 par- orientales»25. Tanto Gomis como ladra», «La donna del Lago», “Ote- ties, 30 cenas, y 25 almuerzos”. Los Masarnau dieron clases de solfeo y llo», La Cenerentola), así como «La músicos, en ese ambiente festivo, canto a las hijas Latorre, a quienes, Dame Blanche», de Boieldieu, que eran naturalmente muy solicitados, según se desprende de la correspon- le servían de modelo para su prime- y se les pagaba en función de su no- dencia entre los dos amigos, tenían ra opera, en la que trabajaba febril- toriedad. Como señalaba Berlioz, la en gran estima, y con las que estu- mente: «Le Favori». Por lo pronto, season de Londres atraía a la capital vieron en contacto epistolar durante como proyecto inmediato, quería toda suerte de cantantes, virtuosos largos años, dedicándoles algunas presentar en el teatro Drury Lane y músicos de todas nacionalidades, de sus composiciones. Mucho debió su melólogo «La Aldeana», traduci- pues «no hay lugar en el mundo que ser el agradecimiento y la deuda que da al inglés (probablemente por su se consuma tanta música como en Gomis tenía con esta familia, pues amigo Telesforo de Trueba). El pro- Londres»22. En sus cartas, describía años más tarde, ya instalado defini- yecto no se concretizó, pero poco Masarnau a su padre las maravillas tivamente en Paris, dedica a uno de después, el 23 de abril de 1827, la de la temporada londinense “con los hermanos, Antonio de Latorre, prestigiosa Philarmonic Society, aquellos innumerables conciertos su mejor ópera, «Le Revenant». admitía e interpretaba en su quinto y los salones al efecto construidos, concierto de la temporada su canta- rodeados de lujosos carruajes, y Para mayor fortuna, a mediados ta «El Inverno». La simple inclusión de damas deslumbrantes de belle- de 1826 llega a Londres un nuevo de una obra en los conciertos de esta zas naturales y de primores artís- embajador de España: don Fernan- prestigiosa Sociedad era ya de por ticos, y la increíble abundancia de do de Aguilar y Contreras, conde sí una consagración. En esta vela- rosas y de fresas que los envolvían de la Alcudia. El nuevo embajador da figuraban obras de Bethoven, en delicioso aroma”23. Es una épo- nombra a Gomis maestro de capi- Hayden, Mozart, Rossini y Weber. ca que Gomis, años más tarde, ya lla (probablemente la capilla de la En la interpretación del «Inverno» gravemente enfermo y solo en su embajada) y a Masarnau organista, destacaron sobre todo la soprano pequeño apartamento parisino, re- cargos por supuesto honoríficos y Caradori-Allan y el bajo Galli. que cordará melancólicamente: “¡Lon- sin sueldo, pero que no dejaban de formaban parte de una compañía dres¡ ¡Londres¡ ¡Y como a tu sola darles ciertas prerrogativas, entre que representaba en el King’s Thea-

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 11 Gomis en Londres: 1826-1829. Un trío “filarmónico”

tre una ópera de Rossini, la «Gazza tacto Gomis con Juan Alvarez de el suficiente para que la señora Vi- ladra». El crítico de «The Literary Mendizábal, el futuro ministro de la llamil hubiese tenido el tiempo para Gazette», consideró que el terceto desamortización, que en sus viajes conocer e interpretar dichas cancio- de Rossini, interpretado en ese mis- a París solía hospedarse en el hotel nes, aun antes de que se imprimie- mo concierto, no tuvo tanto éxito Favart. En uno de esos viajes debía sen. De hecho, Thomas Moore había como el cuarteto de Gomis y contraer al compositor ontiñentino una estado cuatro días antes en casa de cluía diciendo «this last is one of the bolsa “con sus botas, sus zapatos y los Villamil, con los que le unía una prettiest things of the kind we ever su tabaco”29. Pero el mejor amigo gran amistad, y la señora Villamil, listened to»26. que halló Gomis entre los exiliados que era panameña y al parecer tenía españoles fue sin duda Telesforo de buena voz, había interpretado algu- Al igual que había sucedido Trueba y Cossio30, que le traducía al nas canciones, acompañándose con antes en París, Gomis entabla con- idioma de Shakespeare las letrillas la guitarra. No es aventurado pensar tactos con la colonia de exiliados que escribía Seoane31. Trueba no que fue entonces cuando prometió españoles en Londres, a muchos solamente fue su amigo, intérprete al poeta presentarle al compositor de los cuales había conocido ya en y traductor, sino además su profesor español cuatro días más tarde. Madrid, durante el Trienio. A dos de inglés, aunque con un método al pasos de su domicilio, en el n° 124 parecer tan desordenado que Go- Los frutos de sus clases de canto de Regent Street, había abierto re- mis, siguiendo los consejos de Ma- y sus actuaciones en fiestas y soi- cientemente una librería española sarnau, prefería aprender copiando rées permitían al trío vivir con un el filólogo, gramático y ex diputado y traduciendo, con el diccionario en relativo desahogo. Las ganancias de liberal valenciano Vicente Salvá 27, la mano... Masarnau a finales de 1827, se su- por la que desfilaban un gran núme- pone que una vez deducidos los gas- ro de intelectuales, artistas y polí- La vida social de Gomis en Lon- tos asignados al sostenimiento de la ticos exiliados, entre ellos los her- dres, tras la publicación de sus can- comunidad, «arrojaban un resultado manos setavenses Joaquin y Jaime ciones y, sobre todo, tras el éxito positivo de 128 libras, cifra que do- Villanueva, fundadores del periódi- obtenido por su cantata en la Phi- bló en 1828, con un saldo de 250 co «Ocios de españoles emigrados», larmonic Society, debió ser relati- libras”. En cuanto a Gomis, según Alcalá Galiano, Angel de Saavedra vamente importante. El 10 de mayo Burat de Gurgy, sus ganancias entre y el valenciano Luis Lamarca, que de 1828 don Martin de Villamil, un sus clases de canto y la publicación trabajó para Salvá como traductor rico negociante caribeño, hermano de sus canciones populares españo- del francés y del inglés. No es impo- de José de Villamil, héroe de la in- las, se elevaban (una vez traducidas sible que fuese en esa librería donde dependencia del Ecuador, le invita a a moneda francesa) a la cantidad en- Gomis tuvo la oportunidad de cono- un almuerzo en su casa para presen- tonces respetable de 12 000 francos cer a don Mateo de Seoane, uno de tarle al gran poeta irlandés Thomas anuales33. Los aportes de Madame los más asiduos contertulios, médi- Moore, amigo íntimo de Sheley, de Laborde a la “caja común” nunca co de cabecera y amigo entrañable Lord Byron y de Walter Scott. Go- debieron ser muy significativos. de Salvá. Don Mateo, que según mis llega acompañado de su amigo Bien es cierto que ni Gomis ni Ma- nos cuenta Llorens 28, compartía su Trueba, que acababa de publicar su sarnau se habían hecho nunca mu- pasión por la medicina con sus afi- novela en inglés «Gomez Arias or chas ilusiones al respecto, ni tampo- ciones literarias (llegó a colaborar the Moors of the Alpujarras». Se- co le pedían más, asignándole desde en la revista inglesa «Athenaeum»), gún cuenta Thomas Moore en sus el principio el papel de «ama de «solía versificar e incluso a veces memorias en esta ocasión el propio llaves, tesorera, prima donna, y el improvisar» por lo que de manera Gomis y la señora Villamil, interpre- factotum de la casa, igualmente que espontánea surge una colaboración taron algunas canciones del compo- l’enfant gatée [niña mimada]»34. con el compositor valenciano, para sitor español, que el poeta calificó Como decía Gomis «si Dios quiere quien escribe las letrillas de muchas de «very charmings things». Cita que Mme Laborde esté buena todo de sus canciones de esta época (la también Moore que Gomis estaba irá bien porque a mí me es indife- Barquilla, La desvelada, el Cora- preparando entonces una ópera con rente que ella gane o no gane con zón en venta, La rosa vi mostrar...), música totalmente española32. Con tal que no sufra». A pesar de todo es canciones que se imprimieron y se toda seguridad se trataba de «Le innegable que la cantatriz, a la que interpretaron en los salones que fre- Favori», que tenía ya entonces muy habían reservado la habitación prin- cuentaban los dos músicos. Según avanzada. Es presumible que los cipal de la casa, aportaba una nota se desprende de su correspondencia Villamil y Gomis se conociesen ya femenina que contribuía a crear un con Masarnau, también tuvo con- desde algún tiempo, por lo menos calor y una estabilidad en ese «ho-

12 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Gomis en Londres: 1826-1829. Un trío “filarmónico”

gar» improvisado con el que los tres un trío de piano, violín y violon- española de Londres. Lo mismo se habían soñado antes de su llegada a chelo en el que también intervino el rumoreaba que Giuseppina era la Londres:“... Dios quiera que se aca- violinista belga Charles-Auguste de amante de Gomis como que lo era ben los sufrimientos y que gocemos Beriot, que sería más tarde el gran de Masarnau, cuanto no de ambos... en ésa, al menos aunque no tenga- amor de la Malibran. El precio de la Nada de eso se transparenta, ni por mos mucho dinero para contar el entrada era de una guinea y una vez asomo, en la correspondencia entre primer año, nos contaremos asun- deducidos los gastos quedaron 100 los dos amigos. Los rumores lle- tos unos a otros y la amistad es la libras, a repartir entre el pianista y garon incluso a oídos de Rossini, consoladora de todas las penas”35. la cantatriz36. lo que exasperó a Gomis. Cuando Sin embargo, a pesar de que sus Masarnau se disponía a su vez a continuas enfermedades y angustias Esta clase de conciertos benéfi- visitar al maestro italiano en París, terminaron por amargar las relacio- cos solía ser bastante habitual du- Gomis le advierte “... pero lo que nes del trío, justo es decir que, al rante la season. En uno de ellos, le prevengo es que vaya dispuesto principio, la cantatriz italiana había organizado el 2 de abril de 1828 por si acaso tocase él la tecla que intervenido con cierta brillantez en en el Guidhall en beneficio de los me tocó a mí acerca de si yo tenía muchos de los conciertos y soirées emigrados españoles e italianos. A una maitresse [amante] aquí, para en los que participaban sus dos este concierto, en el que intervino responderle en términos precisos amigos. En una ocasión, según nos la orquesta de la Philarmonic So- pero muy fuertes diciendo que eso cuenta Quadrado (sin precisarnos ciety, refozada con instrumentos de no podría haberlo dicho nadie sino el lugar ni la fecha) su intervención viento del Coven Garden, asistieron algún mal intencionado, dígale que mereció los elogios del duque de cerca de dos mil personas y se inter- Vd. ha vivido conmigo tres años y Sussex, hermano del rey. Además, pretaron obras de Mozart, Beetho- medio y que me conoce bien y tam- el 22 de junio de 1827 tuvo lugar ven, Haydn y Rossini, así como un bién el interés que yo tomo por la un concierto en beneficio suyo y de “Spanish national air”, compuesto y pobre desgraciada Mme. Laborde Masarnau, organizado por la cuña- arreglado especialmente por Gomis sin misterios, ocultando sólo el que da del general Barton, que franqueó para esta ocasión y cantado por el ésta no gana nada, y diciendo sólo generosamente el local y costeó un tenor inglés Braham. Se dio la cir- que su salud no la permite cantar en suntuoso refresco. El concierto duró cunstancia de que, para aumentar el público, etc., y que vive con mucha hasta las dos de la madrugada y en beneficio que se destinaba a los exi- economía con algunas lecciones el se interpretaron más de veinte liados, todos los artistas participan- que da en su casa38. piezas, tres de ellas cantadas por tes actuaron gratuitamente 37. Giuseppina: un aria de “la Gazza la- Estas habladurías, por no se sabe dra”, de Rossini y dos dúos de esa Sin embargo, el papel que en esa que conductos, llegan incluso a co- misma obra, junto al bajo Galli y el “familia” desempeñaba Madame nocimiento del padre de Masarnau, tenor Bergrez. En esa velada Ma- Laborde era, cuanto menos, ambi- hombre austero, severo, muy chapa- sarnau interpretó al piano The Fa- guo y no dejaba de despertar sus- do a la antigua, hombre de misa y rewell, composición suya, así como picacias y habladurías en la colonia comunión diaria, que naturalmente se escandaliza. Ya en otra ocasión había escrito a su hijo “Prefiero ver- te muerto que corrompido”. Ahora le conmina a que abandone sin tar- danza esa casa y que no vuelva a ver a Madame Laborde jamás “en nin- gún sitio, bajo ningún pretexto”39. El joven Santiago, que sentía por su padre una verdadera adoración y tenía además con él una deuda de gratitud, por los sacrificios consen- tidos en favor de sus estudios pia- nísticos, abandona pues muy a pesar suyo la casa común, instalándose en Hampstead, un pueblecito residencial situado al norte de Londres, a 4 La calle “Regent Street” en 1828, donde vivió Gomis en Londres. millas del centro de la ciudad. Este

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 13 Gomis en Londres: 1826-1829. Un trío “filarmónico”

relativo alejamiento no le impedía todo para tratarse bien; Vd. sabe a la espera de la resolución de un sin embargo tomar la diligencia que en esa tengo yo 60 libras de las pleito: “Cuando yo vaya a Londres para reunirse casi a diario con sus cuales diez pertenecen a Vd. y las pienso estar allí muy poco tiempo, amigos, a cuya mesa se sentaba al cincuenta restantes que yo no ne- sólo el único mientras gane algo menos tres veces por semana. cesito (pues Lady Harley me ha pa- y mientras arregle la suerte de gado y tengo 20) están enteramen- aquella infeliz. Yo pensaba hacerla En el otoño de 1828, una vez te esperando sus órdenes”41. El venir conmigo hasta París y luego terminada la season que, aunque extraño tratamiento de Orfila, que que fuese a Pau con Manota en agradable y fructífera, les tomaba consistía en sesiones de baños fríos donde estaría bien cuidada, gasta- mucho tiempo, los dos músicos tra- y chorros de agua en la cabeza, re- ría poco y yo me hallaría sin prisas bajan intensamente. Gomis da los sultó al parecer eficaz, pues pronto para manejar mis asuntos; pero es últimos toques a su ópera “le Favo- empezó a recuperarse, y después de preciso que esto le venga a ella ri”, cuyo estreno está previsto para varias discusiones epistolares con muy de cara, sin lo cual yo no se mediados de 1829 en el teatro de la su padre, decidió volver a España, lo indicaré, aunque sé lo decidida Opera Cómica de Paris y en cuyo para acabar de restablecerse. Se ex- que la pobre está a hacer aquello libreto trabajan, con más o menos trañaba su padre de no ver citada a que a mí me sea más agradable”43. fortuna, sus amigos parisinos Louis Madame Laborde entre las perso- Por lo visto no aceptó. Viardot y Auguste Cavé. En esta nas que durante su enfermedad le ópera colabora también Masarnau, habían asistido, a lo que Santiago El 2 de agosto de 1829 regre- que además, estimulado sin duda contestaba diciendo “¿Sabe usted saba Gomis definitivamente a Pa- por el éxito obtenido por su amigo que en este país ninguna mujer va rís, con el tiempo justo de dar un con su cantata “El Inverno” en el a ver a un hombre soltero, aunque último abrazo a Masarnau, que sa- concierto de la Philarmonic Society, se muera?”42 En realidad, según su lía para Madrid el 4 de ese mismo se hallaba enfrascado en la orques- diario de apuntes, durante su con- mes. El trío, que con tanta ilusión tación de una obertura improvisada valecencia, fue él quien iba a visi- se había formado tres años y me- trece meses atrás al piano que pro- tarla dos o tres veces por semana, dio antes, quedaba definitivamente yectaba presentar para su admisión cantando con ella y comiendo a disuelto. A partir de ese momento en dicha Sociedad, trabajando “con menudo en su casa. ya poco más sabemos de Madame tal premura que cada día, aparte de Laborde. Curiosamente su nombre sus obligaciones ordinarias había Cuando a principios de 1829 aparece en un Catálogo de Freno- de escribir diez páginas de media los dos músicos proyectan abando- logía publicado en 1835 en el que, nota; y faltaban poco más de treinta nar Londres de manera definitiva junto a una larga lista de pacien- cuando dio en el suelo con sus ago- se plantea el problema de Mada- tes, se la presenta como profesora tadas fuerzas”40. La enfermedad, me Laborde. Su salud delicada le de música y cantatriz consumada, que se manifestaba por continuos impide poder ganarse la vida por sujeta a “una gran ansiedad, que le vértigos y un dolor agudo en el pe- si misma y Gomis no piensa ni produce un gran abatimiento” (Lar- cho, le tuvo en cama durante varias por un momento abandonarla a su ge caution, causing her to be very semanas. Según le pronosticó más suerte. A sus continuas enfermeda- despondent)44. Es seguro que Go- tarde en Paris el célebre médico y des habituales, se añade en mayo mis, a pesar de sus escasos medios químico balear, nacionalizado fran- de 1829, por añadidura, un fuerte económicos, continuó ayudándola cés, don Mateu Josep Orfila, esta dolor de muelas que la hace sufrir desde París, pues como le había di- enfermedad era únicamente pro- mucho y Gomis le reprocha a Ma- cho a Masarnau en una carta del 12 ducto de los nervios y el “surme- sarnau que no la escriba. “Ya sabe de junio de 1829 “amigo, Vd. co- nage”. Pero Gomis que, juntamente usted cuan susceptible es ella. Vd noce mi situación y mi carácter con con Telesforo de Trueba, había es- sabe también que en su desgracia- respecto a los desgraciados que tado a la cabecera del enfermo des- da posición no tiene en el mundo necesitan de mí. Yo, el hombre más de el primer momento, desconfiaba más personas que usted y yo; y si libre e independiente del mundo del diagnóstico de un hombre muy de estos dos uno se ha ido y no le en el fondo de mi alma, soy el más sabio y de gran reputación, cierto, manifiesta al menos que se acuer- esclavo de cuantos existen”. Al pa- pero no muy acostumbrado al con- da es mucho dolor para una des- recer, en sus momentos de mejoría, tacto diario con enfermos reales, graciada”. Por un momento piensa Giuseppina continuó dando clases instándole a que consultase otros en traérsela con él a Paris y desde de canto, publicando además entre médicos, sin reparar en gastos: “No allí enviarla a Pau, donde se ha- 1835 y 1849 algunas canciones en se vaya Vd. con economías sobre llaba entonces Francisco Manota, las que se adivina la influencia de

14 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Gomis en Londres: 1826-1829. Un trío “filarmónico”

Gomis, como “Mariquita! while donde! […] Londres creo que ya no reconocido, de una superioridad those glances. (Mariquita! De tus es para mi” 46. ensalzada por todos los hombres ojos), así como un método de doce competentes, que vive y muere en ejercicios vocales “Twelve elegant Con la perspectiva del tiempo, un estado próximo a la indigencia, vocal exercises or studies”. cabe preguntarse si Gomis estuvo un hombre que sin el socorro de un realmente inspirado al abandonar amigo que supo apreciar su mérito, En el segundo viaje que Ma- una ciudad en la que se encontra- hubiese muerto de hambre desde sarnau hizo a Londres, en mayo de ba tan a gusto y donde todo parecía hace tiempo. A los que se pregun- 1833, todavía pudo reunirse con sonreírle. Esta es la pregunta que se tan por qué abandonó Londres, ella y rememorar viejos recuerdos. hicieron ya en su tiempo algunos donde sus lecciones le procuraban Pero ya en su tercer y último viaje de sus contemporáneos, al cons- una existencia razonable, uno no a Inglaterra, en junio de 1837, poco tatar las circunstancias trágicas en sabe qué responder; pues no com- después de la muerte de Gomis, no las que vivió los últimos años de prenderían nunca como un hombre pudo encontrar rastro de Madame su vida. La mejor respuesta a esta puede tener más sed de gloria que Laborde. Es cierto que en ese viaje pregunta nos la da probablemente de dinero y cómo es capaz de aban- sólo pudo hallar fantasmas en la ca- un cronista anónimo, en un artícu- donar una posición asegurada pital londinense. “Apenas hay calle lo necrológico aparecido en el pe- para correr tras el vano fantasma que no me excite recuerdos… Pero riódico parisino “La Phalange”47: de la fama”. recuerdos terribles. ¡Gomis, True- “¿Qué decir ahora de la manera en ba45 muertos, Schlesinger en Amé- que la sociedad trata a los artistas? rica, Madame Laborde no se sabe He aquí un hombre de un talento

NOTAS

1 ESPERANZA Y SOLA (José Maria): “Treinta general de música”, fundada en 1822 como 30 Telesforo de Trueba y Cossío (Santander años de crítica musical”, vol. 2 Pag. 350-375. precursora del Conservatorio, en cuya comi- 1799-Paris 1835), fue un escritor precoz y Madrid 1906 sión directiva figuraban ambos: Rodriguez de políglota, autor de numerosas novelas históri- 2 Archivo Histórico Nacional 744, Colección Ledesma, que ya tenía gran prestigio como cas y costumbristas que, como apunta Llorens, Sanjurjo. Legajo 8. Sección: Diversos Carta maestro de la Capilla Real, debía ocupar el se tomaba por el Walter Scott español. Había de J.M. Gomis a Santiago de Masarnau el 12 puesto de director o “gran filarmónico”, mien- realizado sus estudios en el Old Hall Green, de Enero de 1826. Todas las cartas citadas en tras que Gomis, entonces director de la ban- cerca de Cambridge y luego en la Sorbona, en este artículo pertenecen a dicha colección. da de la Milicia Nacional Voluntaria, tenía a Paris. 3 QUADRADO (José Maria): «Biografía de su cargo las clases de solfeo y de canto, con 31 Una de ellas, publicada en 1829 bajo el título Don Santiago de Masarnau» 1905 Madrid. un sueldo mensual de 80 reales (véase “El de «Ah, fly me not» mereció los elogios del Tipografía del Sagrado Corazón. Universal”, 22 de noviembre de 1822). Por crítico de «La Literary Gazette, que escribía 4 Archives Nationales de Paris F712056 e 1937. razones desconocidas los dos compositores «Signor Gomis is a professor of singing and to 5 A.N.P. AJ13 113 parecían tenerse en muy poca estima. Gomis judge by this song, a very able and captivating 6 A.N.P. AJ13 114 tenía una opinión detestable de Ledesma, a master». The Literary Gazette 1829. Volume 7 Carta de J.M. Gomis a Santiago Masarnau del quien en su correspondencia con Masarnau 13, pag. 133. 26 de Enero de 1826. llamaba “el Pavorde” y trataba de «polisson» 32 «Memoirs, journal and correspondance of 8 Luis Viardot en «Le Siècle», 30-31 de julio de (pícaro, bribón). Thomas Moore», Vol V. Boston, Little, Brown 1836 17 Citado por Esperanza y Sola, ob. cit. Vol 1 pág and Co. 1858, pag. 301. 9 En 1849 fundaría en Madrid la filial española 440 y siguientes 33 Le Monde dramatique», 1836 Pag. 137-141 de las Conferencias de San Vicente de Paúl, 18 Quadrado, ob.cit. pag. 47 34 Carta del 13 de febrero de 1826 compartiendo su vida entre la música y la cari- 19 Quadrado, ob.cit. pag. 54 35 Carta de 13 de febrero de 1826 dad cristiana. El 5 de junio de 1999 se introdu- 20 Quadrado, ob.cit. pag. 49 36 Quadrado, ob cit. pag. 58. El concierto debió jo una causa de beatificación, que actualmente 21 « Hymne to the divinity », dúo y gran coro celebrarse durante uno de los viajes de Gomis sigue su curso con acompañamiento de de piano forte, arpa y a Paris, pues no se le cita en este evento. 10 Carta del 14 de enero de 1826 trompa obligada. 11 ANF F712045 1366e 22 Berlioz, Hector: «Les grotesques de la musi- 37 «The Harmonicon», 1828, pag 120 12 Quadrado, José Maria, Ob.cit. pag. 48 que», Paris 1859. P. 118. 38 Carta de mayo de 1829, sin el día 13 «Hymne funebre aux mânes du général 23 Quadrado, ob.cit. pag. 62 39 Quadrado, ob.cit. pág 60 Foy»,... a cuatro voces, con acompañamiento 24 Carta del 14 de septiembre de 1834) 40 Id. id pag. 65 de piano y harpa», con texto del marqués de 25 Quadrado, ob.cit. pag. 49 41 Carta de mayo de 1829, sin día Azeglio, publicado en y dedicado a su amigo 26 Literary Gazette, 27 de abril de 1827. 42 Quadrado, ob. cit. pag. 68 don Franciso Manota. 27 Ver: REIG SALVA, Carola: «Vicente Salvá, 43 Carta de mayo de 1829, sin día 14 Carta del 3 de febrero de 1826 un valenciano de prestigio internacional», 44 Catalogue of Phrenological specimens. Boston 15 Carta del 19 de febrero de 1826 Valencia 1972, pag. 96. Phrenological Society. 16 Gomis desconfiaba en particular del compo- 28 LLORENS, Vicente: «Una emigración espa- Printed by John Ford. 1835. Pag. 179 y 268. sitor Rodriguez de Ledesma, ya asentado en ñola en Inglaterra: 1823-1834 «. Segunda edi- 45 Trueba había fallecido en Paris poco antes que Londres desde hacia varios años y al que había ción Madrid, 1968 Libro de obligada lectura Gomis, el 4 de octubre de 1835 conocido antes en Madrid., donde ambos coin- para conocer la vida de los emigrados españo- 46 Quadrado, ob. Cit. pag. 104 cidieron durante el Trienio. De hecho, los dos les en Londres en esa época. 47 “La Phalange”, Tomo I, Pag. 106 y ss, agosto músicos habían formado parte de “la Escuela 29 Carta del 12 de junio de 1829 de 1836

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 15 Gomis: l’altre, el mateix L’aposta biogràfica al voltant del músic decimonònic. La construcció de l’anhel biogràfic gomisià: una notícia biogràfica a 1830.

Autor: Miquel Àngel Múrcia i Cambra

Universitat de València

a mort, sempre terrible i document inèdit fins ara al voltant innexorable, sorprengué del músic ontinyentí. No oblidem Josep Melcior Gomis ara fa que al llarg dels últims decennis, la L175 en un moment de la seua vida, interpretació històrica de la músi- com vaig afirmar a la revista Alba ca ha estat en constant creixement. nº 20/21, en què semblava que tots Així doncs, existeixen teories i els esforços i lluites serien recom- pràctiques perquè la presa de deci- pensats, però seguint el tràgic camí sions interpretatives siguen tracta- que el destí li havia preparat, es des amb el major rigor possible.5 va trobar amb un obstacle més, la malaltia tísica, que no va poder su- A més a més, presentem en perar i, de manera dramàtica, Go- aquest article una inèdita notícia mis va morir, tot sol, enfonsant-se biogràfica de Josep Melcior Gomis a l’oblit de la història de la música publicada el divendres dotze de no- occidental.1 vembre al Suplement del Diario de Valencia de l’any 1830 En primer lloc, vull remarcar que malgrat tot l’avanç innegable 2-. L’estat de la qüestió. realitzat per diversos autors i insti- Gomis al voltant de la construcció tucions, Gomis segueix sent un ob- No és l’objectiu primordial identitària valenciana i el seu paper jecte d’estudi mal valorat, oblidat d’aquest article el plantejar les a la tradició musical valenciana.7 amb la connivència de les autoritats qüestions bàsiques de l’estudi de la polítiques, dels músics i la major biografia, de la història i de les tra- En primer lloc, l’objectiu fou part de la societat musical valencia- dicions culturals que l’envolten. No el seguiment de la tasca que el Ro- na que, influïts per un provincianis- obstant això, un article que pretén manticisme i la Renaixença van me cabdal en ses actuacions, l’han ser una mostra coherent i seriosa de dur a terme, acumulant uns mate- arraconat i l’arraconen a la misè- l’anàlisi de Josep Melcior Gomis rials simbòlics i culturals-musicals ria.2 En segon lloc, aquest article no pot deixar de banda la mínima que permetien donar compte de la està emmarcat dins de la meua tas- crítica historiogràfica pertinent a identitat valenciana com a “no conca de redacció de tesi doctoral.3 Un les últimes aportacions vertides al flictiva” amb la nova identitat es- treball que inclou des de fa temps la voltant del músic valencià. panyola, dilucidant si hi havia una recuperació de la música de Gomis reinterpretació del passat propi mu- de manera digna, lluny d’altres re- Com és públic i notori, vaig sical com a fragment meritori del cuperacions que vulneren els drets presentar al III Congrés d’Estudis passat nacional. d’autor de Gomis, cal dir-ho sens de la Vall d’Albaida un estudi crí- por, legalment ja amb drets de cul- tic historiogràfic al voltant de la En segon lloc, l’objectiu fou ela- tura universal.4 figura de Gomis i el seu significat borar una anàlisi retrospectiva que com a constructor de la identitat.6 aportara llum sobre les distintes Davant l’absencia d’un treball L’objectiu principal d’aquesta co- revisions per part del món cultural de caire metodològic en tota la pro- municació era aportar la informació valencià de la figura de Gomis en ducció de “relat” gomisià, aquest inèdita d’interés i assenyalar amb l’època d’Estat-nació consolidat, treball es planteja establir uns ob- la major fidelitat possible els candes de 1840 fins principis del segle jectius. A més a més, aportarem un vis interpretatius sobre la figura de XX. A més a més, voliem esbrinar

16 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Gomis: l’altre, el mateix

si la revisió de la icona de Gomis fer-hi unes línies de crítica de com a “mite valencià” era constant l’estat de la qüestió historiogràfica i estava intrínsecament vinculada a al voltant de la biografia de Gomis. la conjuntura política. És per això que vam establir relacions entre els Un concepte bàsic en la pro- discursos reinterpretatius del com- ducció històrica és el treball amb positor i les distintes sensibilitats el concepte d’intersubjectivitat, polítiques. Allò va originar una que obliga a considerar la tasca de imatge més complexa dels discur- l’historiador, com la de qualsevol sos significatius identitaris.8 científic, com un producte social, inseparable de la resta de la cultu- 2.1-.Escriure una vida. Bases ra humana, en diàleg amb els altres historiogràfiques. historiadors i amb la societat sencera. Fet i fet, aquest concepte deixa Hom sap que el coneixement en desús els antics plantejaments de tota la realitat és epistemolò- dicotòmics entre allò objectiu i allò gicament impossible, encara que subjectiu. No obstant, els treballs, l’esforç d’un coneixement trans- que breument comentarem, obvien versal, humanístic, de totes les aquest plantejament i demostren les parts de la història és exigible a qui seues obres com a treballs absoluts de Gomis.13 No obstant això, l’estat verdaderament vulgui tenir una vi- que degraden en quelcom terme la de la qüestió a dia de hui sobre Jo- sió adient del passat.9 No obstant, tasca d’altres autors. sep Melcior Gomis és quasi deplo- imaginem per una estona l’escena rable. Qui intente recopilar totes les pintada per l’artista Vermeer titolat A més a més, és fonamental, referències a revistes del segle XIX “Dona escrivint” i reflexionem per com ja he apuntat en algunes pu- i publicacions al XX trobarà una un moment en la historiografia com blicacions i revistes, l’estudi de mostra que estem davant un terreny l' “art” d’escriure la Història, però a la biografia des d’una perspectiva verge, amb molt de treball especu- més a més la historiografia també plural amb una metodologia cla- latiu, assajístic, de relat i cap treball és la ciència, els mètodes de treball ra10. Fet i fet, el treball de François seriosament rigorós, historiogràfic de la història. L’assumpte més cab- Dosse i l’obra de J. C. Davis i Isa- i amb una metodologia clara. dal no pot ser i per allò m’agradaria bel Burdiel al voltant de la nova metodologia biogràfica, han de ser I és aqueix l’objectiu que tenim pilars fonamentals metodològics envers Gomis? Desitjem escriure per a aquells que volen o intenten relats i novel·les o pretenem realit- realitzar un treball d’apropament zar una vertadera aposta biogràfica historiogràfic de biografia i auto- lluny dels treballs que van generar biografia actual.11 Cap dels treballs a principis del XX un persistent que comentarem en aquesta secció menyspreu que va condenar el gè- es fonamenten en una metodologia nere biogràfic per contindre poc clara i actual al voltant de la bio- treball metodològic i massa impli- grafia, tot i que treballen a Gomis cació subjectiva? Sense ferramen- des d’un aspecte biografic. Si em tes, com Plutarco, és com volem permeteu en aquest espai una lli- afrontar el desafiament biogràfic? cència, per un moment s’imagineu Per la meva part queda clara la crí- una metgessa que ens operara sens tica al voltant d’aquestos treballs. saber per on obrir-nos? 2.2-.Noves perspectives Si és ben cert que hi ha treballs metodològiques i biogràfiques: al voltant de Gomis que no tenen una proposta. una metodologia de treball serio- sa12, és de justícia parlar que hi ha Si cal plantejar-se una biografia d’altres que han estat referents, mi- al voltant de Gomis, cal engenar un rades pioneres o primeres petjades projecte interdisciplinar, en el qual en l’interés creixent cap a la figura propòsit global de la nostra propos-

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 17 Gomis: l’altre, el mateix

ta i tasca investigadora és l’estudi sions de la societat i el context del biogràfic del compositor valencià segle XIX en un moment de forma- Josep Melcior Gomis (1791-1836) ció dels Estats-nació. i, a més, l’anàlisi de la seua obra creativa musical en relació, a més 3-. En tercer lloc, quina fou la a més, amb els distints discursos de seua producció musical? Quin és la música com element col·lectiu el seu catàleg fins ara desconegut? identitàri i els problemes historio- Ens plantegem abordar la catalo- gráfics. gació de la seua obra, inserint les partitures inèdites descobertes úl- Cal afirmar que no volem rea- timament a diverses parts de tot el litzar un estudi d’aquest composi- món, trencant l’àmbit exclusivista tor que justifique o esdevinga un francés i anglés que altres autors model-tipus, més bé ens interessen havien dibuixat.14 les incongruències, les contradic- cions a més d’haver estat conside- 4-. En tercer lloc, no es pot ob- rat un valencià il·lustre pels nostres viar qüestionar-se sobre quines avantpassats, és actualment un des- gràcies a les noves perspectives són les implicacions socioculturals conegut per a la historiografia i la historiogràfiques i metodològiques de relació entre la música militar musicologia. sobre la disciplina biogràfica, qües- composada per Gomis com a direc- tionant-nos qui fou l’ésser humà tor de la Milícia Nacional de caire En efecte, cal destacar el caràc- Josep Melcior Gomis i què va fer “folkloric” i la utilització que el pe- ter exploratiu de la nostra proposta de la seua experiència plural vital, ríode de “Liberalisme Radical” del ja que és un tema completament quins esdeveniments el van confi- Trienni Constitucional en va fer. el desconegut i interessant. La bio- gurar com la persona que va ser. No concepte d’aprenentatge constant grafia del compositor Josep Mel- tractant de crear un relat exempli- que l’envolta. cior Gomis mai ha estat abordada ficador sinó donant compte de les per un estudi metodològicament relacions ambivalents i contradic- 5-. Seria primordial la relació rigorós, tal vegada considerat un tòries, recuperant la contingència entre la imatge (anhel biogràfic) heterodoxe de la història oficial radical dels agents socials i com el que vol projectar l’ésser humà front espanyola, sols resten un parell de desconeixement presideix sa noció a la imatge reconfigurada dels al- treballs metodològicament positi- de sí mateix, les nocions sobre ell tres que va canviant i modificant-se vistes i alguna tesi doctoral que ha dels altres, les seues actuacions i el segons l’interés del context. Desta- analitzat el seu mètode de cant. El seu anhel biogràfic; qüestionant- quem la visió sobre el compositor nostre estudi s’insereix en aqueixa nos per què, tal vegada, ja no se’l a “l’Estat nació revolucionari” on nova corrent al voltant de la bio- recorda. Gomis és considerat un compositor grafia i l’estudi de la relació entre d’himnes liberals. Així doncs, res- l’individu i el context històric, que 2-. En segon lloc i d’altra banda, senyem la importància de l’estrena han establert els últims treballs l’adient estudi biogràfic ens per- de l’òpera Le Diable à Séville al Li- de En François Dosse, Na Cristi- metrà indagar metodològicament ceu de Barcelona i la conjuntura de na Borderías, Na Isabel Burdiel, sobre les possibles nocions de Sub- liberalisme radical. A més a més, al En Manuel Pérez Ledesma, entre jecte i Societat, en l’estudi sobre les context de l’Estat-nació consolidat d’altres, a la disciplina historiogrà- connexions entre l'individu i la so- vam esbrinar que el significat del fica dels últims anys. cietat, les relacions establertes entre passat musical i la mitificació de la llibertat dels individus i la seua Gomis té diferències de partida en Ens permetem desglossar una constitució com a tal; i les constric- conjuntures progressistes i conser- proposta metodològicament adient cions o possibilitats identitàries, la vadores. Fins 1871 Gomis és desde “nova biografia” que disposaria distinció vida pública i vida priva- tacat pels cercles culturals liberals, dels següents problemes historio- da, els canvis interpretatius proce- posant l’accent en el seu passat gràfics: dens del biografiat i els significats revolucionari. Des de 1875 Gomis variants i intermitents realitzats des és revisionat majoritàriament per 1-. Qui què i com fou J. M. Go- de fora de l’individu. És a dir, com cercles culturals conservadors, en mis? Aqueix és el principal objec- Josep Melcior Gomis construeix la una mena d’apropiació patriòtica tiu del treball biogràfic, estudiar seua individualitat front a les ten- de personalitats valencianes. Es

18 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Gomis: l’altre, el mateix

destaca el seu paper de compositor en una font documental, ni a cap voltant de l’himne però que es pre- d’òperes i s’associa a una imatge dada bibliogràfica. senta novament sens cap aportació identitària valenciana. A la fi del documental. segle XIX, el wagerianisme feu En el cas que ens pertoca, quan que Gomis fóra destacat pels musi- Tomàs Marco analitza al composi- Aquesta argumentació, al vol- còlegs per emprar materials cultu- tor Gomis en menys de quatre lí- tant de l’autoria de l’Himne de rals nacionals.15 nies; realitza l’atreviment d’afirmar Riego no pot obviar les publica- que la composició de l’òpera gomi- cions coetànies de l’europa conti- 3-.La Crítica historiogràfica: siana Le Diable a Séville és l’únic nental i les evidències documentals Gomis com a problema. motiu del qual es desprén la tesi existents al voltant de l’autoria de històrica de l’autoria gomisiana de l’himne. El que realitzen aquestos Al món de la Història, com l’Himne de Riego sens més evidèn- autors a la seua obra sols és la re- afirma Vicent Terol (Revista Afers cies al respecte.19 Sens més evidèn- petició de la fallida interpretativa núm. 52), la investigació de vega- cies al respecte? que Ramón de Mesonero Romanos des és com sortir a cercar bolets. realitza a la seva obra i perduren Malgrat açó, la recerca de vegades Aquest atreviment, lluny l’error al llarg del temps.23 A més es torna perillosa en no poder dife- d’esser cap aportació mínimament a més, com a mínim és discutible renciar bolets de bon aspecte culi- intel·ligent, representa l’estil de la veracitat del relat en un escrit de nari amb bolets d’una enverinada factura de molts treballs “invasius” memòries “de un setentón”. Comp- indiosincrasia.16 que sens cap mètode historiogrà- tat i debatut, T. Garrido i R. Gisbert fic, cap plantejament metodològic sembla que donen més veracitat a En aquest apartat, exposem o sens cap control de l’estat de la aqueix relat que s’ha repetit fins breument les nostres reticències als qüestió, omplen de gom a gom les l’extenuació que en la recerca his- darrers treballs al voltant de Gomis nostres biblioteques. Aquesta afir- tòrica. Al voltant dels canvis inter- “com a problema” que estan molt mació no sols demostra que Marco pretatius de la memòria, Ramón de lluny d’una pràctica seriosa des del no entén de cap bibliografia al res- Mesonero és citat com si la seua punt de vista historiogràfic.17 Per pecte, sinó que, a més a més, el seu memòria fos “paraula de déu”. això, hem desglossat en un primer fil conductor assagistic és un plan- apartat del nostre article, la propos- tejament de la història ad hoc. Ni Diuen al seu text, “Desde el ta metodològica i les bases teòri- pretén recercar novetats ni aportar mismo 1 de enero de 1820 comen- ques adients. llum allí on el debat historiogràfic zaron los problemas para determi- és més dur i complex. Ens pregun- nar quién fue el autor de la música 3.1-. Al voltant de l’himne tem com es pot resoldre un tema y a día de hoy poco nuevo se puede de Riego: petita crítica tant controvertit, complex i difícil historiogràfica. d’acotar con és la música patriòti- ca al periode del Trienni Liberal Un exemple d’aquesta escriptu- amb una idea preconcebuda, sens ra ad hoc i una mostra d’un treball notes a peu de pàgina i sens més poc rigorós el podem trobar a l’obra marc que la “paraula de fé”.20 Com de cultura musical de Tomàs Mar- es pot abordar un tema tant com- co18. Sembla que el llarg recorregut plexe sens la mínima base biblio- com a investigador voluntari de la gràfica?21 història musical no ha fet propici que Tomàs Marco es plantege com En aquest sentit, la ressen- a mínim uns criteris bàsics de tre- ya que signen conjuntament en ball i anàlisi del material històric, Tomàs Garrido i en Rafael Gisbert una lectura bàsica de la novedosa a l’edició crítica de “Le Diable a bibliografia i un respecte bàsic a Sèville” són altra mostra del que la resta de treballs metodològics estem denunciant al voltant del tre- d’altres investigadors. A la seua ball històric sens fonaments histo- última obra Historia Cultural de la riogràfics.22 Segons aquest treball, Música, Marco estableix explica- Gomis no fou l’autor de l’himne cions argumentatives especulatives sinó un adaptador i orquestrador. que en cap moment es fonamenten Una resposta que ja coneixem al

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 19 Gomis: l’altre, el mateix

añadir a la investigación de Pe- volum de 1822 no és qüestionable Però ahí no finalitza la nostra drell y Barbieri.”24 On radica la per cap investigador seriós però crítica, (més endavant al nostre tre- perversió de l’argument? En obviar l’Himne de Riego signat també per ball trobem un text biogràfic de Go- les evidències noves i en marcar Gomis pertoca a Garrido i Gisbert mis de l’any 1830 on s’afirma que novament el constant debat deci- dubtar que fos ell l’autor original. I l’arribada a Madrid de l’ontinyentí monònic engreujat. Tal cosa ocorre aquesta teoria es fonamenta en qui- és l’any 1820), però, per si de cas a la pàgina XVIII del treball, on nes aportacions més enllà de repetir aquestes evidències documentals Garrido i Gisbert afirmen que si és el debat decimonònic? per a Garrido no li són suficients, ben cert que a la Colección de can- seguirem amb la crítica a aquesta ciones patrióricas editades en 1822 Seré breu. El text continua afir- argumentació afirmant que no hi J.M. Gomis apareix com a compo- mant que si ara bé, Gomis arri- ha ni una sola referència del cant sitor de l’Himne de Riego a més de ba a Madrid en 1821, i l’himne ja de l’Himne per part de les tropes “Canción Patriótica con motivo de es cantava a la divisió de Riego a de l’alçament liberal de 1820 en haberse jurado La Constitución de l’alçament militar d'inicis de 1820, les 229 págines dels escrits i diaris la monarquia española” tal vegada era impossible que Gomis hague- del General Riego. Cap ni una.26 “pudiera suceder” (sic) que Gomis ra estat l’autor de la música.25 Es Per tant, en què es basa Garrido i firmara como autor de el arreglo. tracta d’un contundent argument Gisbert en afirmar que l’Himne ja Quina aportació documental dóna si no fos per l'innexistent manteni- hi era cantat si no podem trobar suport a aquest tema? Cap. I quin ment del mateix davant una crítica una sola referència al voltant del treball historiogràfic realitzen ací seriosa. En primer lloc, quin docu- mateix al diari coetani de Riego? els autors? Un complet treball de ment aporten Garrido i Gisbert per 27 Ho fan tots dos gràcies sols a història-ficció. demostrar que Gomis no estava a una única referència a un Diario de Madrid ja l’any 1820? En presen- Madrid; una referència que, a la fi, Anem per parts. Fet i fet, ten, com a mínim alguna evidència resultarà clarificadora. l’autoria gomisiana de Canción Pa- que ho descarte? La resposta és no. triótica con motivo de haberse ju- Hi realitzen novament la història- En tercer lloc, aprofite per plan- rado La Constitución de la monar- ficció per dotar de contundència la tejar diverses qüestions al voltant: quia española editades al mateix seua tesi ad-hoc. Si Gomis no fou el compositor de l’Himne i sols un orquestrador (com ells pressuposen sens cap cita que ho demostre), per què disposava del seu llegat testamentari d’una còpia manuscrita de l’himne per a banda militar? Tant important era la orquestració de l’Himne per a ell? O conservava Gomis al llarg dels anys una simple orquestració d’un himne alié sols per embolicar peix pudent donada l’ocasió? I el que és més clarificador, per què Gomis conservava a Paris aqueixa simple orquestració d’un himne que no fou seu, i que són les imatges que es conserven del desaparegut manuscrit autograf de l’Himne a Ontinyent? Que fou doncs Gomis, l’orquestrador per a “Veu i Piano” i, a més a més, l’orquestrador “per a banda”, com l’orquestrador de totes les versions de l’himne; menys el seu autor? I en què suport, cita i document ens basem per “jutjar” l’autoria d’una partitura que apareix signada per

20 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Gomis: l’altre, el mateix

Gomis? En cap cita. Sols és un ju- siques nacionals europees.28 Què seua argumentació i ja es troba in- dici de valor. diran Garrido i Gisbert al voltant serida al seu text. d’aqueixa compilació europea? Al Acabaré amb dues reflexions seu text està clar: l’himne ja el can- Ho fem citant al Diario de per a mi centrals: a més de les re- taven les pròpies milícies a la Revo- Madrid, la data de 28 d’Abril de ferències documentals manuscrites lució Liberal de 1820; i tota la resta 1820; al voltant de l’himne diu que i originals de l’himne signades per són adaptadors i reorquestadors. es van programar dos: “el primero Gomis, hi ha un treball europeu de conocido por el de Riego y el se- compilació musical d'himnes na- Tornem un moment al document gundo con la música original que cionals escrit als primers decennis del Diario de Madrid per finalitzar. cantaban las tropas del citado hé- del XIX: Louis Messemaeckers i Tal vegada, T. Garrido i R. Gisbert roe”. Aleshores, em pregunte per la seua obra Chants nationaux en tenen l’explicació a la problemàti- què els autors incideixen en la no el qual s’arrepleguen himnes musi- ca de l’himne davant del seu propi presència de Gomis a l’alçament cals dels nous Estats-nació. Ell ho treball, però l’argumentació ad-hoc al sud de l’Estat de les tropes li- té clar, l’himne de Riego pertany que intenten argumentar els impe- berals si els propis diaris coetanis a Gomis. I així ho fa saber en el deix vore-ho; de tal forma que la els expliquen que l’himne de Rie- primer tractat compilatiu de mú- cita que reproduïm anul·la tota la go no és la cançó que cantaven les tropes?29

Sols hi ha una explicació: l’absurda pretensió de demostrar ad-hoc que Gomis no és l’autor. El document, sens que Garrido i Gisbert l’empren per a tal finalitat; explica clarament un debat interpretatiu que enfronta les teories d’Alcalà Galiano envers Ra- mon de Mesonero des del segle XIX. Comptat i debatut, al document coetani de 1820 es veu clar: l’himne de Riego no és l’himne que cantaven les tropes a la revolu- ció liberal. Senyors Garrido i Gis- bert, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

Tornant a citar el seu text per tancar aquest apartat, “Desde el mismo 1 de enero de 1820 comenzaron los problemas [...] a día de hoy poco nuevo se puede añadir a la investigación de Pe- drell y Barbieri.” Evidentment, amb treballs com aquestos, sols s’afegeix la confusió, la repetició d'interpretacions i la nul·la capacitat historiogràfica. La història ha de impregnar i donar veracitats, no realitzar història-ficció; i per això cal saber un mètode per no errar en la tasca històrica. Els treballs que hem comentat són un exemple d’una manca de metodologia historiogràfica.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 21 Gomis: l’altre, el mateix

4-. Un document inèdit: El suple- lencia; essent un producte-relat Mendoza en sus Guerras de ment al Diari de València a 1830: que dista molt de ser objectiu, sig- Granada, donde hicieron los les empremptes de la construcció nat per un autodeclarat amic baix árabes el último esfuerzo por de la imatge del compositor. l’acrònim A.M.P. El text, que a recobrar su existencia política continuació presentem de manera en España, que preparó su total Un document a l’obscuritat, en íntegra, comença amb un sonet de- expulsión. En aquella Ciudad, un fons documental d’una biblio- dicat a compositor: teatro de su gloria, vió la luz teca, de sobte, conté una aportació primera D. Francisco Martí- que hom desconeix. A l’estudi de Suplemento al Diario de Valen- nez de la Rosa, autor de un Arte Gomis, quelcom cosa que aporte cia del Viernes 12 de Noviembre de Poética, de que carecíamos has- novetats sobre la imatge solidifica- 1830. ta ahora, de varias obras dra- da que els antics estudis han creat máticas y de la mencionada: en del múic és molt positiva. Així A D. JOSE MELCHOR GO- la cual cantó un romance la Se- doncs, a la nostra recerca presen- MIS, profesor de música, dedica ñorita Álvarez Española, cuya tem una inèdita notícia biogràfica con motivo de la que ha intercala- música con la de otras piezas de de Josep Melcior Gomis publicado en el drama: Aben Humeya de este drama, es de composición da el divendres 12 de novembre D. Francisco Martínez de la Rosa, del Sr. Gomis, del que continua al Suplement del Diario de Va- uno de sus amigos y apasionados el la siguiente NOTICIA BIOGRÁ- lencia de l’any 1830.30 On radica siguiente soneto. FICA [en majúscules] la seua importància més enllà de l’anècdota? Al meu parer, en dues Alzó su frente el Árabe orgulloso La notícia biogràfica comença qüestions vitals: En el extemo asilo de su gloria, a idealitzar la infància i joventut Y al hispano Laurel de la Victoria del músic ontinyentí, d’una manera Primerament, aquesta notícia Disputó con esfuerzo vigoroso. diacrònica, encara com, sens intent biogràfica és supervisada directa- Del patrio suelo en triunfos abundoso d’objectivitat i idealitzant els seus ment per Gomis com es demostra Perpetuó el Granadino la memoria, inicis com a comformadors del seu a la seua correspondència conser- Y emula Melpoméne de la Historia, esperit musical ja quasi innaltera- vada.31 D’aquesta manera i sens Le inspiró su lenguaje magestuoso. ble. Una manera de treball ad hoc saber-ho, el text soterra i dinami- No imaginára la sin par ventura molt emprat a l’estudi biogràfic de- ta moltes de les tesis defensades Dobla el galo, cuando el Himno santo cimonònic:32 interessadament per alguns mu- Se oyó en redor: la harmónica dulzura sicòlegs. Malgrat tot, no podem De Ibero acento completó el encanto, D. José Gomis nació el dia 6 oblidar la càrrega subjectiva de Y el musulmán clamó en la tumba de Enero de 1791 en Ontenien- l’autoescriptura, de les fons docu- oscura: te villa del Reino de Valencia, mentals i la capacitat d’inventar els Aquel era mi hablar, este mi canto- provincia siempre fecunda en anhels biogràfics propis. A.M.P. [tot en majúscules] las artes de imaginación y buen gusto, cuya situación constan- En darrer lloc, al meu parer, la Una vegada introduït el sonet, el temente variada, presenta en notícia inèdita biogràfica que pre- suplement presenta els arguments sus escarpados montes y rocas sentem demostra que Gomis des- d’existència i els propòsits: fet i fet, asilo de las ideas sublimesm y pertava interés als cercles culturals el motiu és l’obra musical compo- en sus llanuras floridas objeto valencians molt abans de la seua sada per Gomis per al drama histo- de escenas risueñas, felices ins- mort. Aquesta evidència, encara ricista de Martínez de la Rosa. Així piraciones al pincel del artista, que és contingent i petita però que s’inicia la següent ressenya bio- al estrodel poeta y al ritmo del pròximament serà ampliada amb gràfica, un tipus de treball de relat músico. La natural inclinación noves aportacions, s’oposa a tota la pseudohistòric de caire biogràfic de Gomis, revelada por aquel historiografia que fins a l’actualitat molt freqüent a la prensa europea apreciable instinto que rara vez deixava a Gomis orfe, poc mediàtic del segle XIX: acompaña al hombre para ele- i sens una referència més enrere de gir la carrera en que debe ser l’any 1835. Conocido es el rasgo his- util a sí mismo y a sus seme- tórico que forma el objeto del jantes, le condujo á estudiar en La notícia biogràfica és un text Drama, y describe con su acos- Valencia este último arte bajo que omple quasi tres quartes parts tumbrada gallardía el Salustio la dirección del célebre Maes- del suplement del Diario de Va- Español D. Diego Hurtado de tro de Capilla de la Catedral de

22 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Gomis: l’altre, el mateix

la misma D. Jose Ponz, hijo de y fecunda imaginación, y en las doncs a la notícia biogràfica inèdita Gerona, cuyo nombre sin duda muchas y difíciles obras para que segueix així: alguna veiamos colocado hoy á orquesta, que acomodoó de par de los más celebres, si los una manera original y feliz a Pasó a Paris en 1823, don- justos miramientos que guardó la música militar. En 1820 fijó de adquirió apoyo de la esce- constantemente á su estado sa- su residencia en Madrid, donde na lírica francesa; y en 1826 cerdotal, le hubiesen permitido desempeñó la dirección de la de á Londres, en cuyas capitales dedicar algunas piezas al tea- la guardia de S.M, contribuyen- mereció el voto y estimación tro, pues supo adivinar en sus do á formar el talento de la Sr. de todos los profesores y afi- composiciones el carácter de Loreto, cantractiz española, de cionados, pudiendo citar en la música que mas tarde han un mérito distinguido que re- prueba de ello las cartas que fijado los profesores de nuestro conoció con el público los feli- le dirigieron los dos insignes siglo, elevando el arte al gra- ces resultados del esmero de su maestros Rossini i Boïeldeu, lido de perfeccion que celebra maestro. tografiadas al frente del mètodo entusiasmadamente la Europa de solfeo y canto que publicó en Entera. El text avança en la descripció Paris “dándole el primero la de la residència europea de J. M. más completa enhorabuena por Aquest relat biogràfic, supervi- Gomis. Encara com no l’explica el mérito y la claridad de su sat pel mateix Gomis, inclou da- el motiu de la marxa europea. Fet obra, congratulándose al mis- des novedoses que difereixen, per i fet, exigir aqueix motiu i d’altres mo tiempo en el divino arte que exemple de les tesis aportades per explicacions del context a un text mediante los nuevos y elegantes Garrido i Gisbert, en les quals defe- de 1830 seria desconéixer la situa- principios con que los adorna, nen l’arribada de Gomis a Madrid ció política que es vivia en 1830 i podrá volver a ocupar el tan en l’any 1822. Aquest fet, el de la perillositat de reviure el Trienni celebrado solio de su cuna ita- l’arribada de Gomis a Madrid en Liberal. liana, tanto tiempo amenzada; 1822, és un molt bon argument per estimulándole con las expresio- desvincular-lo d’aquesta manera No oblidem que la burda expli- nes más lisonjeras á componer interessada dels procesos polítics i cació al voltant de l’himne de Rie- otras obras que al paso honren socials contemporanis al voltant go que realitza Garrido (i co-signa á su patria, den nuevo vuelo a del naixement de l’himne de Riego. Gisbert), exposen com un gran su fama. Que és el que ells defensen.33 Mal- argument de la “no-Autoria” de grat açó, la notícia biogràfica que l’himne de Riego, la nul·la existèn- El segundo, “encomia la el mateix Gomis supervisa els ho cia d’una cita musical de l’himne a claridad de las esplicaciones diu ben clar. Gomis arriba a Madrid l’òpera Le Diable à Séville. Aqueix y el método con que ha sabido l’any 1820. motiu, no sols supera la voluntat unir el estudio del solfeo al de de decisió compositiva de Gomis la vocalización, descubriéndo- Aprovechando con las lec- al escriure una òpera, a més a més, se constantemente el buen gus- ciones predilectas de tan sabio desconeix completament la situa- to, del canto y el conocimiento maestro, se pudo llamar á Go- ció dels exil·liats espanyols a la físico del arte del cantor en mis con justícia el vehiculo del societat parisenca, que eren obser- toda la obra que recomienda buen gusto y afición a la músi- vats com elements perillosos per a como sumamente provechosa ca en esta capital, á tiempo que l’ordre públic.34 Cap persona, amb á los autores é instrumentistas apenas havia salvado los límites un poc de raonament, pot pensar que se tomen, no el trabajo, de Barcelona, ciendad en que se el que hauria estat incloure aqueix sino el placer de estudiarla”. dieron a conocer por la vez pri- himne a l’interior de l’òpera en un mera las encantadoras produc- context així? Doncs per a aques- Ara, si més no, la notícia bio- ciones de los líricos modernos; tos autors que l’himne llibertari no gràfica que presentem ens dona pues habiendo sido nombrado aparegués a l’Òpera Le Diable à noves dades gomisianes al voltant directod de la música del 2º re- Séville és una dada altament fiable de la repercusió de sa tasca musi- gimiento de artilleria, desplegó que Gomis no és l’autor de l’himne. cal. No sols trobem referències al en este destino su mucho talen- Aquesta argumentació supera la ca- concert de la Societat Filarmòni- to y buen gusto en varias com- pacitat historiogràfica i s’endinsa ca de Londres, sinó noves referèn- posiciones llenas de novedad y en la historia-ficció que tant bé cies a la Biblioteca d’Escritors gracia, que produjo su ardiente practica Tomàs Garrido.35 Tornem, Valencians.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 23 Gomis: l’altre, el mateix

A estas expresiones, que tan- Hasta aquí habia brillado al que solo puede objetarse un to le honran como preceptista, el talento músico de este bene- instrumento harto delicado para debe añadirse como compositor mérito valenciano en reunio- una orquesta aconstumbrada a la censura siguiente que hizo el nes particulares, que aunque los ronquiros del melodrama, y HARMONICON de 1º de Mayo compuestas las mas de ilustres por ultimo una plegaria musul- de 1827, del 5º Concierto de la profesores, cuyo voto es en mana cuyo concepto, egecución Sociedad Filarmónica, verifica- cierto modo inexcusable, no y efecto són admirables. Es un do en Londres en la noche del constituyen la reputación ge- coro unísono de hombres lle- 23 de Abril anterior, con moti- neral de un artista, y sí solo la no de energia y magnificencia, vo de cantarse un cuarteto de particular entre las personas para el cual ha colocado toda la Gomis, titulado: “El Invierno”, verdaderamente inteligentes e harmonia en la orquesta y hace despues de una pieza de Rossi- imparciales. una ilusión completa por la mani: cuya censura se insertó en gestad sola de la melodia. el articulo de la Biblioteca de Más estas, por desgracia son Escritores Valencianos, relati- inferiores en número á la multi- Este rasgo de valentia solo vo a Gomis, que hace honrosa tud á que aprecia la música más pudieran haberlo imitado Han- mención a su mérito, detallan- espiritu de moda, de partido de del y Haydn, cuando la pobreza do todas sus composiciones con escuela, o de nación mal enten- del instrumento les condenaba á la singularidad de ser el unico dido. Sin embargo todos se han estos ensayos como al Sr. Gomis, entre los escritores de sus artes reunido para fijar sobre las sie- que con una orquesta incompleta que incluyo aquella obra. nes de Gomis una corona lírica y poco acostumbrada a acompa- en los Periódicos de Paris, con ñar á la voz y coros formados de “El tercertino de Rossini, in- motivo de la representación del bailarines, soldados y compar- titulado: L’usato ardir no tuvo drama Aben-Humeya, composi- sas, ha sabido componer y hacer tan buen éxito como el Cuarte- ción de un literato distinguido. egecutar una música excelente, to de Gomis: el último es de lo En prueba de ellos, séanos per- commoviendo y entusiasmando mejor que en su género hemos mitido insertar íntegro el elogio al público: en fin puede decirse visto. Los solos quizá hubieran siguiente, que hace el GLOBO que si no estuviera ya demostra- hecho más efecto si estuvieran del 22 de Julio de este año, aun- do, probaria este primer rasgo distribuidos entre todas las par- que parezca extender este artí- que el autor está destinado a ser tes, pero su conjunto tan alegre, culo más de lo que permite una uno de los apoyos y gloria de ligero y animado, agradó a toda notícia biográfica. nuestros teatros líricos, cuando clase de gustos por estar bien tengan directores capaces de colocado; circunstancia muy “Aun tenemos que distribuir apreciar talento tan notable- importante y de la cual depende hartos elogios, pues la feliz ten- mente avanzado. “ en gran parte el resultado.” tativa del autor (del drama) no es el único atractivo que ofrece El suplement, que dedica una Quien sepa que aquella Socie- esta representación en razón notícia biogràfica a l’ontinyentí, dad Filarmónica, es la reunión de haber enriquecido con su mú- segueix explicant tècnicament no- los mejores profesores de Europa, sica la obra de su compatriota vetats estètiques que són destaca- y no ignore hasta donde llega el Sr. Gomis, compositor español, bles en l’obra de J. M. Gomis, com incomparable mérito del inmortal cuyo talento original y prfundo ara bé la introducció tant novedosa Rossini, entenderá cuanto sea el de ya habíamos revelado. Aquí por de la música popular en l’àmbit de Gomis por solo este pasaje del Har- desgracia no hemos de pedir su- la música acadèmica, molt més im- monicon. presiones, porque reglamentos portant que l’estudi sempre obses- absurdos no han permitido ege- siu per desxifrar si la seua música I el text, finalitza d’una mane- cutar sino tres piezas: un Ro- era italianitzant o d’arrel alemanya: ra gràcil, el·logiant el compositor mance morisco de un estilo sen- ontinyentí i mostrant una part de cillo, tierno y melancólico, que Efectivamente en estos en- la repercussió obtinguda a Paris, ha cantado con mucha alma y sayos se manifiesta el excelente amb una cita de la publicació EL buen gusto la señorita de Álva- método y profundidad de ideas GLOBO (ja coneguda per tots), rez; un coro de baile de los más del compositor que ha sabido comparant-lo amb autors com ara graciosos de una ligereza y vi- a la par de algunos profesores bé Haydn o Haendel: vacidad enteramente españolas, modernos acompañar con la

24 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Gomis: l’altre, el mateix

armonia de un bajo lleno de finalitza el suplement del Diari de una dolent herència que no clarifica novedad y perfectamente colo- València que nosaltres ací hem pre- les situacions sinó solament solidi- cado, apoyo esencial de toda sentat com un document inèdit que fica diverses posicions personals, buena composición, la encan- servirà per a posteriors estudis de d’escrits de trajectòria d’autor que tadora melodía que distingue á l’autor valencià. El text de la no- no volen acceptar novetats histo- la música moderna, é hiriendo tícia biogràfica finalitza amb un riogràfiques, al voltant d’un tema. tan lisonjeramente el oido, ha desig al voltant de la recerca de la Com hem aprofitat als primers conseguido atraer al estudio de música “nacional” espanyola: apartats del nostre article de crítica este arte delicado, á los menos historiogràfica, he d’assenyalar que favorecidos por la naturaleza ¡Ojala que las dos óperas les evidències de fons documen- de aquella sensibilidad física, que tiene el señor Gomis prepa- tals, musicals i bibliogràfiques no origen de tantos placeres que radas para los teatros de Paris poden esquivar-se amb un exerci- conduce á considerar á los so- y Londres lleguen a fijar el caci miserable de història-ficció a la nidos como intérpretes las más rácter de nuestra música, objeto conveniència. veces del movimiento de las pa- predilecto hace tiempo de las fi- siones humanas. larmónicas españolas, como lo 2-.La figura de Gomis fou posa- está ya en los demás paises. Su da en valor, malgrat la situació po- Pero si el arte ha debido á idioma patrio que solo cede en lítica que existia a l’Estat espanyol, Gomis tales adelantos como lo suavidad y melodia al italiano, no sols després de la seua defunció, muestran los votos de profe- superándole en fueza y energía si més no, també ho fou mentrestant sores acreditados, no lo debe y la índole feliz de los Españo- el compositor ontinyentí triomfa- menos su patria por el afan les para la música que han de- va a París i Londres. L’ontinyentí con que generaliza su músi- mostrado con ilustres egemplos, despertava interés entre les el·lits ca peculiar, cuyo caracter tan seran dos apoyos para llevar culturals valencianes. Com vaig bien ha penetrado en sus com- al otro tan laudable empresa: demostrar a l’assaig presentat a posiciones, embelesando con entretanto reciba Gomis este les actes del III Congrés d’Estudis festivos acentos á la reuniones sincero homenaje de recono- de La Vall d’Albaida, la figura de distinguidas de la dos Capitales cimiento que le ofrece uno de Gomis fou altament considerada en más cultas de Europa: siendo sus apasionados compatricios: valor al voltant de tots els períodes de notar que los reflexivos y té- A.M.P. polítics posteriors a la seua mort, tricos habitantes de las orillas [con real privilegio/Don independentment del signe polític del Támesis han sido quienes Fco. Brusola/ Impresor Cámara que ostentaven. Aquest fet cultural más han entusiasmado sus can- de S.M.] es va desenvolupar fins a l’arribada ciones y boleros, fenómeno que de l’obscuritat catolicista del perío deja de aparecer como tal si se 4-. Breus conclusions. de franquista. Aquest document considera que el tipo de nuestra inèdit, que ací presentem, és sols música encierra en sí un fon- Les nostres proposicions finals, una mostra de la consideració “en de de melancolía realzado por a les quals s’arriba després de la vida” que va existir als mitjans va- los tonos menores que hace un consideració de l'evidència, de les lencians al voltant del compositor agradable y singular contraste discusions o de les premisses, són d’Ontinyent i que prompte podrem con el aire apresurado que se molt clares: ampliar en noves ressenyes de for- fija generalmente para su ege- ma més ampliada. cución, en lo que influye mucho 1-. En primer lloc hem intentat el acento nativo, como lo mani- evidenciar, aprofitant aquest tre- 3-. La vida de Gomis ha d’ésser fiesta un periódico francés que ball, la falta de mètode i crítica his- estudiada des d’una perspectiva censurando la representación toriogràfica d’alguns estudis al vol- plural i construir al personatge des de Aben-Humeya dice: tant de la figura de Josep Melcior de diversos punts on la contingèn- Gomis i Colomer. Fet i fet, pensem cia i la contradicció tinguen cabu- “que la señora Álvarez, tam- que malgrat totes les aportacions da. Sols així, es podrà abordar un bien española, cantó un roman- realitzades a l’estudi del composi- text seriós biogràfic de caire histo- ce, como los cantan en el país tor, l'absència de metodologia i el riogràfic. clásico del romance” discurs taxatiu al voltant de pro- D’aquesta manera, i amb aquest blemes historiogràfics, com ara últim homenatge, el text de A.M.P. l’autoria de l’Himne de Riego, són

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 25 Gomis: l’altre, el mateix

NOTAS

1 He d’agrair l’oferiment de La Nostra Terra Madrid: Teatre de la Zarzuela, 2000. Le Diable à Séville, Opéra Comique en a participar en aquest projecte. Gràcies per 13 GISBERT, R., Gomis. Un músico román- un acte, Madrid, Ed. ICCMU, 2011, pp. la vostra invitació i el vostre compromís tico y su tiempo, Ontinyent, Servei de XVIII-XXI. indubtable amb el músic Josep Melcior Publicacions de l’Ajuntament d’Ontinyent, 23 MESONEROS ROMANOS, R., Memo- Gomis i Colomer. 1988. rias de un setentón, Madrid, Ed. Giner, 14 GISBERT, R., Gomis..., op. cit., i 2 MÚRCIA CAMBRA, M.À., “Una mort 1975. tràgica, una vida vulgar, un obra sorpre- DOWLING, J., José Melchor Gomis..., op. 24 GARRIDO, T., i GISBERT, R., “Gomis y nent, una emprempta esborrada. Josep cit., el himno ...,op.cit., p. XVIII. Melcior Gomis i la segona part inèdita del 15 Totes aquestes afirmacions venen ja seu mètode de Cant i Solfeig” en Alba. demostrades i treballades a la comunica- 25 GARRIDO, T., i GISBERT, R., “Gomis y Revista d’estudis comarcals de la Vall ció presentada al III Congrés d’Estudis de el himno ...,op.cit., p. XIX. d’Albaida, nº 20/21, Ontinyent, Servei de la Vall d’Albaida, fruït del meu treball de 26 Del RIEGO, R., La revolución de 1820, día publicacions, 2006. D.E.A. dirigit pel doctor En Jesús Millán a día : cartas, escritos y discursos / prólo- 3 Tesi doctoral dirigida per el doctor En Garcia-Varela: MÚRCIA i CAMBRA, M. go, biográfia sucinta, notas y recopilación Francisco Carlos Bueno Camejo i la Doc- A., “Josep Melcior Gomis i la construcció de documentos por Alberto Gil Novales, tora Na Isabel Burdiel a la Universitat de de la Identitat Musical Valenciana al segle Madrid, Tecnos, 1976. València i amb el suport del Departament XIX” a Actes del III Congrés d’Estudis de 27 Com afirma al quart paràgraf de la pàgi- de Història Contemporània. La Vall d’Albaida, l’Olleria, 2010, IEVA. na XVIII, “hubiese podido componer...de 4 GOMIS, J.M., La Primavera, Edició Críti- 16 TEROL i REIG, V., a Afers, nº 52, Valèn- que seguramente lo habría compuesto con ca de Miquel À. Múrcia i Cambra, La mà cia, SPUV, 2000, pp. 1-4. anterioridad...poco probable de...” Un tre- de Guido, Sabadell, 2010. 17 Ja ampliarem aquesta breu crítica historio- ball molt clarificador de historia-ficció. 5 LAWNSON, C., i STOWELL, R., The gràfica en un article més extens que sor- 28 MESSEMAECKERS, L., Chants natio- Historial Performance of Music, Cambrid- tirà pròximament a una publicació de la ge, Cambridge University Press, 1999. Universitat de València als inicis de l’any naux, Paris : Alfred Ikelmer & Cie., [1848], 6 MÚRCIA I CAMBRA, M. A., “Josep Mel- 2012. Imp. Huard à Montmoreney. Chant royale cior Gomis i la construcció de la iden- 18 Fet i fet, crec que queda evidenciat que espagnole ; et Hymne de Riego. GOMIS.- titat musical valenciana al segle XIX” no hi ha cap crítica personal a cap autor, N. pl.: A.I. et Cie. 1317. a III Actes del Congrés d’Estudis de la Vall malgrat que l’objectiu d’aquest apartat és 29 La cita del Diario de Madrid apareix a d’Albaida, 2010, L’Olleria, IEVA. exposar una anàlisi crítica de l’estat de la GARRIDO, T., i GISBERT, R., “Gomis y 7 En aquest sentit, l’ajuda prestada per Jesús qüestió al voltant de les últimes produc- el himno ...,op.cit., p. XVIII. Millan García-Varela, director del meu cions al voltant de Gomis com a objecte 30 BIBLIOTECA VALENCIANA, FONS D.E.A a la Universitat de València l’any d’estudi històric. MODERN /B. NICOLAU PRIMITIU, 2010, mereix un agraïment especial per 19 MARCO, T., Historia Cultural de la Músi- Suplemento al Diario de Valencia del vier- estar sempre disponible als dubtes i insu- ca, Ed. Autor, Madrid, 2008, p. 465. nes 12 de Noviembre de 1830, Valencia, flar ànim per realitzar aquesta tasca. Grà- 20 Per a més informació al voltant de la músi- Francisco Brusola, 183. cies per la constant orientació. ca, el trienni i els procesos nacionalitza- 8 Hem de ressenyar que no ha estat desen- dors SEGARRA ESTARELLES, J.R., “El 31 ARCHIVO HISTORICO NACIONAL, volupat en aquesta comunicació l’estudi reverso de la nación”, dintre de MORENO Colecció Sanjurjo. Leg.8. Secció: Diversos del paper del músic valencià J.M.Gomis LUZÓN, Construir España. Nacionalismo Cartes de Gomis a Santiago de Masarnau. en el periode de l’Estat-nació revolu- español y procesos de nacionalización, Carta, Gener de 1831. cionari (1820-1830). A més, en aquest Madrid, Ed. CEPC, 2001; y MARTI; M; 32 D’aquesta manera, els treballs biogràfics apartat fou analitzada la relació del libe- “Història Local, cultura política i identitat ad hoc sols es basen en justificar idees ja ralisme radical espanyol amb l’associació col·lectiva” en R. Monlleó, Castelló de la presentades al principi de l’obra: exemples amb el “folklore”. Plana, Ed. Castelló al segle XX, 2006. d’ells són les biografies que presenten a un 9 ORTEGA I GASSET, J., “La Filosofia de 21 APPLEGATE. C., A Nation of Provincials: Mozart ja virtuós i genial a l’infantesa, un la Història de Hegel i la Historiologia”, a The German Idea of Heimat… i APPLE- Beethoven predestinat, o un Gomis perse- Obres Completes. Vol. IV, Madrid: Taurus, GATE, C., Music & German National guit per l’infortuni. Com si ells no anaren 2005 Identity…i REAGIN, N.R., Sweeping the construïnt sa personalitat a través de vivèn- 10 MÚRCIA I CAMBRA, M.A., “Maria- German nation: domesticity and national cies, anys i eleccions ( o de vegades, sens no Capdepón i l’opera Roger de Flor. Els identity in Germany, 1870-1945, Cam- materials perifèrics en la construcció de bridge, University Press, 2007; i BOA, elegir). l’òpera nacional espanyola” a La Rella, nº E., Heimat: a german dream. Regional 33 GARRIDO, T., i GISBERT, R., “Gomis y 21, Elx, IECBV, 2010, pp. 150-175. loyalties and national identity in german el himno de Riego...” p. XVIII. 11 Els llibres de DOSSE, F., Le Pari biogra- culture. 1890-1990..., i MARTÍ, M., i 34 Qui està en condicions actuals per jutjar phique, Écrive une vie, La Découverte, ARCHILÉS, F., “La construcció de la les condicions personals de Gomis al vol- 2005, Paris; i DAVIS, J. C., i BURDIEL, I., regió com a mecanisme nacionalitzador i tant de si va voler o no incloure una cita El otro, el mismo. Biografía y autobiogra- la tesi de la dèbil nacionalització espan- de l’Himne de Riego a le Diable à Sévi- fía en Europa. (siglos XVII-XX), Valencia, yola” en Construir Espanya al segle XIX. lle? Indicar que Gomis no és l’autor de 2005, PUV; són llibres de capçalera per Afers. Fulls de recerca i pensament, nº 48, l’Himne per no incloure una cita, és una quelcom que desitje introduïr-se en el món Catarroja, Ed. Afers, 2004; i SEGARRA regla de causa-efecte unidireccional que de la historiografia biogràfica. ESTARELLES, J.R., “El provincialisme desacredita tota l’argumentació al respecte. 12 DOWLING, J., José Melchor Gomis. Un involuntari. Els territoris en el projecte 35 Aquesta gran aportació de “història ficció” músico Romántico, Madrid: Castalia, liberal de nació espanyola (1808-1868)”, 1973; PEREZ-JORGE, V., La Música en en Construir Espanya al segle XIX. Afers. al jutjar la voluntat de Gomis al composar Onteniente, volum I, Ontinyent: Diputa- Fulls de recerca i pensament, nº 48, Cata- l’òpera i obviar la situació dels exil·liats ció de València-Ajuntament d’Ontinyent, rroja, Ed. Afers, 2004. polítics a França a principis dels 30 la tro- 1979, 1a; GARRIDO, T., “El porqué 22 GARRIDO, T., i GISBERT, R., “Gomis bem en GARRIDO, T., i GISBERT, R., de una recuperación”, en Le Revenant, y el himno de Riego” a GOMIS, J. M., “Gomis y el himno de Riego...” p. XVII.

26 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Enric Valor, estudiós de la llengua Autor: Josep Daniel Climent

nric Valor i Vives ha si- i en la fundació de l’Agrupació gut sens dubte una de les Regionalista Republicana, creada personalitats valencianes amb l’ànim de difondre el pensa- Emés significatives en l’estudi i ment valencianista a les comar- difusió del valencià al llarg del ques alacantines; poc després, el segle XX, tant per la divulgació 1934, instal·lat ja a la ciutat de de les Normes de Castelló a Ala- València, establí contacte amb cant durant el període republicà a els nuclis més actius del valen- través del setmanari El Tio Cuc, cianisme, la qual cosa el portà a com per la publicació de nom- participar en publicacions com El brosos articles en la premsa va- Camí, País Valencià o La Repú- lencianista que defensanven la blica de les lletres i a impartir un conveniència de parlar i escriure curs d’ortografia a la Universitat correctament el valencià, i per su- Popular Valencianista el 1935. posat la necessitat d’usar-lo, per Les coses, però, ben prompte es haver estat professor dels cursos posaren difícils. L’experiència de llengua de Lo Rat Penat des de viscuda durant el període republi- Enric Valor 1949, per haver publicat durant cà de la difusió de la llengua en el franquisme desenes d’articles llibertat va durar molt poc, així sobre correcció lingüística als Enric Valor nasqué a Castalla com les esperances valencianes periòdics Levante i Jornada, per el 22 d’agost de 1911, ara fa cent d’aconseguir unes quotes míni- haver tret a la llum un conjunt anys, i va morir a València el 13 mes d’autogovern. ben significatiu d’obres gramati- de gener de 2000. La seua ha estat cals per a l’aprenentatge del va- una vida dedicada intensament a Una vegada acabada la Guerra lencià, així com diverses obres l’estudi de la llengua i a la trans- Civil, qualsevol activitat pública lexicogràfiques, fonamentals per missió dels seus coneixements als relacionada amb la defensa de la a la conservació del vocabulari seus coetanis, malgrat els períodes llengua i cultura dels valencians propi dels valencians i en la línia històrics que hagué de viure, una d’enriquir l’aportació valenciana guerra civil i un llarga i trista postal conjunt de la llengua catala- guerra. Segurament, el fet d’haver na, com per ser l’autor d’una im- nascut a la Foia de Castalla, co- portantíssima obra literària, amb marca que a primeries de segle novel·les tan valuoses com les XX encara mantenia la llengua en que integren el Cicle de Cassana un estat de puresa més que accep- i, en definitiva, per haver dut a table, va marcar de manera impor- terme al llarg de la seua vida una tant la seua posterior dedicació a importantíssima tasca en favor de les qüestions lingüístiques. la divulgació del valencià entre el nostre poble, conscient com era Ja des de ben jove, als vint que sols amb la conservació de la anys, participà activament en la llengua pròpia els valencians ens vida social i cultural valencia- podríem mantindre'ns lleials a la na, primer a Alacant ciutat, on nostra personalitat com a poble, col·laborà al setmanari El Tio Cuc atés l’alt valor identitari que el organitzant cursos de llengua per seu ús portava implícit. difondre les Normes de Castelló El Tio Cuc

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 27 Enric Valor, estudiós de la llengua

es veié suspesa. Enric Valor, de la amb la redacció de diversos ma- mateixa manera que altres valen- nuals per a l’ensenyament de la cianistes i antifeixistes, viurà un llengua. Paral·lelament a la tasca període de tancament interior, que lingüística, Valor dugué a terme en el seu cas aprofità per dur a ter- un important treball literari on me un intens treball de preparació concretarà moltes de les seues lingüística i literària. propostes gramaticals. A partir dels anys huitanta, la seua dedi- A poc a poc començà la reor- cació a la literatura augmentarà ganització dels elements valencia- considerablement amb la publi- nistes de la manera més discreta cació d’un conjunt de sòlides possible, la qual cosa comportava novel·les que el situen entre els no pocs riscos, almenys durant els més importants narradors de la moments més durs de la repressió literatura catalana. postbèl·lica. De fet, al llarg de la dècada dels anys quaranta, tro- Després d’aquesta breu in- bem escassos indicis d’activitats troducció sobre la figura i obra culturals més o menys innòcues, d’Enric Valor, volia fixar l’atenció que de cap manera qüestionaven en dos aspectes de la seua tasca el règim establert, i que es movien lingüística: la divulgació gramati- Carles Salvador en els límits que aquest permetia. cal i lexicogràfica i la seua partici- Serà al llarg dels anys quaranta pació en l’elaboració d’un model dins del procés iniciat a principis quan trobem les primeres inicia- de llengua literària. de segle amb l’aprovació de les tives culturals relacionades amb Normes de l’Institut d’Estudis l’estudi de la llengua com ara la L’obra gramatical i lexicogràfi- Catalans. Si bé en una primera publicació dels primers llibres per ca d’Enric Valor etapa s’havia treballat en la divul- part de l’Editorial Torre. gació de la normativa ortogràfica, El treball d’Enric Valor més durant la postguerra els lingüistes A partir dels anys cinquanta, destacat en el camp de l’estudi valencians entengueren que el seu amb la iniciativa de Carles Sal- de la llengua és el relacionat amb camí era continuar amb la tasca de vador d’iniciar els cursos de llen- els seus llibres sobre gramàtica i normativització de la llengua, la gua a Lo Rat Penat, Valor tingué lexicografia. Al llarg de les seues qual cosa es concretà amb la pu- l’oportunitat de posar en pràctica obres, Valor va continuar l’obra i blicació d’obres com la Gramàti- una de les seues grans passions, l’esperit iniciats per Carles Sal- ca Valenciana de Manuel Sanchis el treball gramatical. Primera- vador, Manuel Sanchis Guarner i Guarner el 1950 i la Gramàtica ment ho féu com a professor Josep Giner en la defensa i divul- Valenciana de Carles Salvador d’aquests cursos i, anys més tard, gació de les Normes de Castelló, l’any següent.

Classes a Lo Rat Penat curs 1953-54

28 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Enric Valor, estudiós de la llengua

del 16 de gener de 1964 fins al 20 d’octubre del mateix any. Es van publicar un total de 113 fitxes, totalment redactades en valencià, que corresponien a 40 lliçons gramaticals.

Però això no és tot: des del 22 d’octubre de 1964 fins al 21 de setembre de 1965, publicà la sè- rie Vocabularios, un total de 134 fitxes, la major part d’elles corresponents a reculls lèxics agrupats temàticament.

Ni més ni menys, estem parlant Parlem bé de la publicació d’un total de 422 fitxes per a l’estudi del valencià, Millorem el llenguatge Posteriorment, noves neces- en un dels diaris del Movimiento sitats en el camp de l’estudi de Nacional, i en ple franquisme, en bularios publicades al periòdic la llengua per part de l’alumnat la dècada dels 60. Jornada; poc després, el 1973, que assistia regularment als cur- publicà el Curso medio de gra- sos de llengua de Lo Rat Penat, Anys després, Enric Valor es mática catalana referida especial- així com d’altres cursos orga- decidí a recopilar tot aquest ma- mente al País Valenciano, reedi- nitzats per diverses entitats a terial i publicar-lo en forma de tat el 1977 en català, Curs mitjà l’empara d’una certa permissi- llibre. És així com aparegué el de gramàtica catalana referida bilitat del règim franquista, afa- Curso de lengua valenciana el especialment al País Valencià, vorí l’aparició de noves obres 1966, que tenia el seu origen en amb la introducció de significa- gramaticals adreçades a un tipus les fitxes de Gramàtica elemental tius canvis en l’estructuració dels d’alumnat millor format i amb per a valencians i la sèrie Voca- materials. Més tard va aparéixer major competències en el camp el llibre Millorem el llenguat- de la llengua. ge (1971, i 1979, dos volums), on també recollia una part de les Serà als inicis de la dècada dels seues col·laboracions a la premsa seixanta, que Enric Valor empren- de l’època, concretament les 175 gué una veritable tasca de divul- fitxes de la sèrie Parlem bé. gació gramatical. Efectivament, el maig de 1960 encetava al periòdic Però, a més d’aquestes obres Levante, una secció amb el nom que recullen tot el corpus grama- de Cuestiones lexicográficas va- tical elaborat per Enric Valor, du- lencianas, que només aparegué rant la dècada dels 80 el gramàtic durant mesos. castallut confeccionà i publicà diversos obres que tenien com a Poc després, pel novembre de finalitat bastir del material grama- 1962, a les pàgines de Jornada tical i lexicogràfic imprescindible començà a publicar-se Lecciones l’alumnat d’ensenyament mitjà i/o de valenciano. Parlem bé, un to- secundari, en un moment clau per tal de 175 fitxes, redactades total- al futur de la llengua, l’aprovació ment en valencià, que finalitzaren de la Llei d’ús i ensenyament del el 9 de gener de 1964. valencià el novembre de 1983, i la conseqüent introducció per pri- Posteriorment, també a Jorna- mera vegada de manera oficial en da aparegué la sèrie Gramàtica el món escolar de l’ensenyament elemental per a valencians, des Curso de lengua valenciana del valencià.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 29 Enric Valor, estudiós de la llengua

La participació d’Enric Valor D’aquesta manera, entre els en l’elaboració d’un model de autors valencians es va estendre llengua literària. el convenciment que calia enfor- tir la participació valenciana en la Valor va intervenir de forma construcció d’un model de llen- activa en les discussions entre els gua literària vàlid per a tots els escriptors valencians sobre el mo- territoris catalanoparlants, a partir del de llengua que calia emprar del model proposat per Pompeu en els textos literaris i, juntament Fabra que estava vigent al Princi- a altres gramàtics com Sanchis pat. Aquesta idea va ser definida Guarner o Josep Giner, participa- per Sanchis Guarner amb la deno- va de la idea que els valencians minació de «policentrisme con- havien de reiniciar la incorpora- vergent», i va fer possible la fle- ció al procés de normativització xibilització d’un model, el fabrià, iniciat a Catalunya a principis de excessivament unitarista als seus segle i que, al País Valencià, tan inicis, però que, al llarg del temps, Josep Giner bona acollida havia tingut amb va saber adaptar-se a les necessi- l’aprovació de la normativa orto- tats dels parlants de tot el domini Ens referim a La flexió verbal gràfica de les Normes de Castelló. lingüístic. És en aquest context de 1983, “un autèntic bestseller”, que hem de valorar l’aportació del com l’ha considerat Mila Segarra, Aquest procés, interromput gramàtic castallut, tant a través de amb prop de trenta edicions, un en l’àmbit valencià a causa de la seua obra gramatical, com amb llibre imprescindible, que apare- l’inici de l’enfrontament bèl·lic l’elaboració de textos teòrics i, gué quan no existia cap altre ma- i la posterior situació de desfeta fins i tot, en la seua producció li- nual sobre morfologia verbal ela- del moviment valencianista du- terària que serà on portarà a terme borat des de l’àmbit valencià. rant els primers anys de postgue- l’aplicació pràctica de les propos- rra, tornarà a posar-se en marxa a tes defensades en les seues gra- Aquell mateix any, 1983, finals de la dècada dels quaranta màtiques. també s’edità l’obra Temes de gràcies a accions com la represa correcció lingüística (1983), dels cursos de llengua, ara a Lo Enric Valor va publicar diver- que responia a l’objectiu general Rat Penat o l’inici de les activitats sos textos teòrics per tal de deli- de l’autor de treballar perquè els de l’editorial Torre. mitar i donar a conéixer els seus valencianoparlants milloraren la plantejaments, però, en tot cas, seua forma d’expressió escrita; allà on trobarem exposat d’una posteriorment aparegué la darre- manera més clara quin era el paper ra obra de tema lingüístic publi- dels valencians davant del procés cada per Enric Valor, Expressions de construcció d’una llengua li- peculiars de la llengua: locucions terària comuna als territoris cata- i frases fetes (1993), confeccio- lanoparlants és en les seues obres nada amb la col·laboració de gramaticals i lèxiques, on Valor Rosa Serrano. va defensar la incorporació pro- gressiva de les diverses variants Per altra banda, també cal regionals de la parla viva que te- destacar les seues obres lexi- nien una base sòlida en la llengua cogràfiques, Vocabulari fona- dels nostres autors clàssics. mental (1988), elaborat amb la col·laboració del seu fill, Enric El primer dels textos teòrics Valor i Hernàndez, i el Vocabu- aparegué a la revista Gorg, al nú- lari escolar de la llengua (1989), mero 10, corresponent al juliol- totes dues adreçades als jóvens agost de 1970, amb el títol “Sobre en edat escolar, i que responien la unitat de la llengua literària”, a la necessitat d’elaborar un cor- que tenia com a objectiu ence- pus lèxic adequat per al context tar el debat al voltant d’aquesta educatiu. Gorg qüestió.

30 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Enric Valor, estudiós de la llengua

fet al peu de la lletra el que demanava Pompeu Fabra i no crec que estiga mal, afirmava en una entrevista publicada a la revista Tramuntana (Tarin-Hernández- Navarret 1998: 15).

Ara bé, per a Valor no es tractava únicament d’incorporar va- lencianismes a la llengua literària comuna, també calia que la resta de territoris integrants de la llengua catalana acceptaren com a pròpies les formes occidentals.

A tall de conclusió

E. Valor En definitiva, sota aquests principis Enric Valor ha bastit una Uns mesos després, Valor tor- llengua literària comuna, amb el sòlida obra literària i gramatical i narà sobre el mateix tema en un manteniment d’una concepció s’ha convertit, com ja avançava altre article, a Gorg (15, gener de de la llengua fidel als postulats Manuel Sanchis Guarner el 1966, 1971), intitulat “L’aportació va- fabristes. Valor reconeixia que en “un dels servidors de l’idioma lenciana a la llengua literària”, on l’autoritat gramatical estava re- més antics, més competents, més reclamava una major contribució presentada per Pompeu Fabra i diligents i més altruistes”, o com valenciana al procés de recupe- per això seguia fil per randa les afirmava Josep Giner, quan reco- ració lingüística, atés que al País orientacions que havia donat als neixia que Enric Valor “ és un dels Valencià es conservaven una gran escriptors valencians el 1920, on valencians que millor coneixen el quantitat de paraules i expres- no únicament deixava la porta fet de la unitat de la llengua ca- sions que havien de formar part oberta a la participació valencia- talana del Principat, del País Va- de la llengua literària comuna. na en la construcció de la llengua lencià i de les Illes Balears, […] “Aquesta aportació –deia Valor- literària comuna, sinó que, a més, Coneix la llengua antiga, la gra- és i cal que siga constant, i no ha obligava valencians i mallorquins màtica històrica, la dialectologia, acabat, ni molt menys; i per quant a treballar en aquesta línia de de- els problemes gramaticals i els es refereix a la que pot fer el País puració de la llengua i de recerca usos literaris. Valor és un discipli- Valencià, […] resta molt a fer; te- en els autors clàssics de les solu- nat, un purista, un fabrista enèr- nim grans reserves de vocabulari cions més genuïnes. En aquesta gic: d’ací també la seua autoritat”. que, a Barcelona per exemple, línia, Valor considerava que “El sols es coneixen per la lectura valencià és el millor català que es Per tot açò que he exposat, i dels clàssics; posseïm un tresor parla perquè continua sent el ca- com que enguany commemorem d’expressions magnífiques crea- talà clàssic. Els valencians encara el centenari del seu naixement, des a través dels segles per la gent conserven la conjugació clàssica hem de ser capaços de divulgar de la ciutat i de les nostres comar- dels verbs […] És un honor per la seua obra literària i lingüística ques; conservem girs sintàctics als valencians mantenir tantes i d’expressar el nostre agraïment d’una gran puresa… I el nostre característiques del català me- a qui tant va fer per l’estudi, la deure és preservar-lo, fer-lo val- dieval. Jo dic als valencians que divulgació i l’ensenyament del dre i, en una paraula, «aportar-ho» continuen conreant la seua varie- valencià. a la llengua general”. tat, el valencià. Que procuren no enrecordar-se del nostre català de D’aquesta manera, serà molt Barcelona. Que s’acosten al cata- fàcil entendre la posició de Va- là del segle XV que han escrit els NOTES lor, que aconsegueix conjuminar nostres clàssics. Això és el que jo la defensa de la incorporació de he fet començant per les Ronda- 1 Autor del llibre Enric Valor, estudi i com- les peculiaritats valencianes a la lles i acabant per la Trilogia. He promís per la llengua (AVL, 2011).

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 31 Manuel Sanchis Guarner i la toponímia Valenciana Autor: Emili Casanova

anchis Guarner, el mestre i fundador de la Filologia valenciana, va haver de Sdedicar-se a totes les temàtiques lingüísticoliteràries: història de la llengua, gramàtica, renaixença, cultura popular, etc. De totes s’ha estudiat la seua aportació menys en toponímia, buit que ara intentarem cobrir de manera resumida.

Com ell mateix ens alliçona, la Toponímia “Es el conjunto de los nombres de lugar y constituye el objeto de la toponomástica, una de las ramas de la Filosofía que más des- o celta, o basc, etc, per atribuir-li mentos medievales, sin olvidar que pierta la curiosidad del gran públi- una etimologia. Cal no oblidar mai con frecuencia los escribas los han co” (GERV, s.v. Toponimia). Per a que els noms de lloc són paraules deformado por latinización arbitra- ell, “la Toponímia i l’Antroponímia pertanyents a una llengua concreta, ria, por catalanización sistemática constitueixen l’Onomàstica, una de i que com a tals estan sotmesos a o por castellanización, cuando no les subciències de la Lingüística les lleis fonètiques que han presidit por etimología popular. Es preciso més interessants, per bé que també l’evolució històrica de les parau- también que el lingüista tenga bien més difícils, i que sempre, cal no les en cada llengua determinada. presente la geografía y la historia oblidar-ho, ha de ser estudiada amb Per tant els historiadors, abans de del lugar” (GERV, s. v. Toponimia). metodologia lingüística rigorosa- proposar una etimologia per un to- ment científica”. Com a contrapunt pònim, han de mirar si la diferèn- Vista esta presentació de l’abast deia que la gent sol preocupar-se cia entre l’ètim adduït de la llengua i significat de la toponímia, en pa- molt poc per l’Antroponímia, és mare i el mot actual, s’ajusta a les raules del mateix mestre, observem a dir, l’estudi dels noms propis de lleis de fonètica històrica catalana, que aquests materials toponímics persona i de familia. “La investi- i a més a més, han d’esforçar-se són en moltes ocasions els únics gació toponímica, sense renegar per veure si les formes medievals testimonis lèxics de les llengües mai de la seua naturalesa lingüís- del nom de lloc registrades en els preromàniques i fins i tot de la llen- tica, pot atényer el terreny de la documents, corresponen als estadis gua actual. Per això són tant apre- Història, el de la Geografia, i fins i intermedis de l’evolució. Compli- ciats pels historiadors de la llengua tot el de les Ciències Naturals/…/. ca bastant la qüestió el fet que en per a esbrinar les vivències de les Com la toponímia és un reflex de la l’Onomàstica, l’evolució fonèti- llengües i els pobles que les parla- colonització del territori, molts dels ca regular és sovint alterada per ven i les regles evolutives de cada historiadors s’hi senten legítima- cultismes, creuaments, manlleus i llengua, com han posat de manifest ment encuriosits, i gosen interpre- altres interferències i anomalies” els millors especialistes, des de tar els noms de lloc; per desgràcia, (1976, p.260). “Por ello, importa Menéndez Pidal i la seua escola a moltes vegades creuen de bona fe mucho, antes de pronunciarse, re- Joan Coromines que n’hi ha prou amb una similitud, construir en lo posible la historia més o menys vaga, del nom de lloc del topónimo, procurando reunir Però a més, els topònims són valencià amb alguna paraula tro- la mayor cantidad posible de sus part del nostre patrimoni i un dels bada en un diccionari llatí, o àrab, variantes ortográficas en los docu- signes d’identitat més gran que pot

32 - Almaig, Estudis i Documents 2011 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

tindre un poble perquè són part de la nostra història. I per això, Sanchis com Coromines han treballat en la recuperació del seu vestit tradicional, corregint-ne les deturpacions causades per la interferència avassalladora del castellà i tornant a presentar-nos el nom en la seua forma pròpia. Aquest fet el portà a preocupar-se de la normalització de la toponímia, a fer els informes pre- ceptius per al canvi del nom dels municipis i a escriure’n articles sobre l’etimologia dels noms.

1.- La seua obra toponímica: La bibliografia especí- fica de Sanchis sobre onomàstica és reduïda, basada en la documentació històrica aportada pels historiadors i arxivers de l’època, com Julià Ribera, Sanchis Sivera o Huici i referida a topònims majors, però suficient per a reconéixer les seues qualitats de filòleg i etimòleg, bon coneixedor de les llengües antigües, de l’àrab i de la llengua actual. En total consta de 10 articles: De topo- nímia aràbigo-valentina, Dictados tópicos de la comarca de Denia, Pego y la Marina, el nom d’Ontinyent, el nom de Borriana i Borriol, el nom de Peníscola, els noms de lloc de la Valldigna, el nom d’Algemesí, les minories religioses en la toponímia de Catalunya, Va- lència i Mallorca, la partícula son de Son Armadans i els altres predis mallorquins, l’article Toponimia, i un opuscle, Contribució al nomenclàtor geogràfic del País Valencià.

La seua profunda preparació filològica i la seua vocació de lingüiste pròxim del pobles el porta a en- frontar-se al difícil esbrinament de les etimologies dels En els noms de Borriana i Borriol (1976, 259-63), topònims amb la idea d’aclarir els dubtes i errors que aplica un dels principis de Meyer-Lübke: “La primera hi trobava. Així, explica molt bé la creació del topònim tasca a emprendre és la de classificar els noms de lloc Ontinyent (1976, p253-257): En primer lloc nega que amb els de la mateixa família per tenir radical, o amb els puga derivar de Fontinyent; en acabant diu que té el ma- de la mateixa forma per tenir el mateix sufix”. Arriba a teix origen que pobles com Ontiñena i Ontignano i en la conclusió encertada que provenen de l’arrel Burrius o traça l’explicació: “Consta que la –t final de tal sufix Buris: villa Burriana>Borriana; Burrius +-olus>Borriol, toponímic –ent és moderna i analògica, desenrotllada i postula que davant de les vacil·lacions de pronúncia per influència de la desinència dels participis de present entre Bo- i Bu- s’ha d’escriure –o i no –u perquè ve (com plovent, venent) i alguns de tals topònims valen- d’una u breu: “La pronúncia en –u és per tancament de cians antics no la duen (com Bairén, Marinyén...)”, i la pretònica per influència de la labial inicial. I també demostra estar al dia de les opinions de Menéndez Pi- Boriana, amb r vibrant simple, per tal que la quantitat dal (–en és d’origen ibèric i viu a Aragó i el cat occid) de vibracions de la r múltiple intervocàlica és inestable i d’altres com Aebischer: “altres creuen que ve del su- en la pronúnica valenciana, però es tracta d’un tret dia- fix –anu llatí: Agullana, Aguillan (Drôme), Agugliana lectal irrellevant”. (Vicenza), Agugliano (Ancona), que en època aràbiga – anu>én , a Val, Tort, Llei, Sarag, per la caiguda de la –o En el cas de Peníscola/Penyíscola (1976, 265-270), final i l’acció de la imela o metafonia de la pronunciació per la documentació i pronúncia antiga i actual, Panís- aràbiga, excepte Polinyà, Borriana, Saranyana, Melia- cola, inclosa l’àrab Banixkula, i la comparació amb al- na, Sollana, Gaianes, que la mantenen”. No es defineix tres llengües (insula/iscola>iscla (oc), ischia (it), troba sobre si l’arrel d’Ontinyent ve del llatí o de l’ibèric però la seua procedència etimològica en PAEN+ISCOLA rebutja clarament l’origen en Antinius, perquè no expli- ‘península’. Ja el 1971 demanà a l’ajuntament la seua ca el canvi de a>o, però ja no el fa vindre d’ANTONIUS normalització, fet que no s’ha produït fins el 2008, en- com havia fet en Sanchis, 1950, p.61. cara que de manera bilingüe: Peníscola/Peñíscola.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 33 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

En els noms de lloc de la Valldig- toponimia de Cataluña, Valencia y uns anys que li permet proposar na (1976, p. 271-275), publicat en el Mallorca, on va poder demostrar gràficament Benifassà en lloc de programa de festes de 1971, expli- com molts dels topònims actuals de Benifassar botiga’>hostal’, la Vall, judaismes-, tots testimonis d’un originats en l’àrab manzil que ha com adaptació del topònim àrab passat de respecte entre les distintes donat noms com Massamagrell o sinònim Alfàndec de Marinyéncast cueto. seguimos ignorando cuál es el vo- a pesar de la seua apariència de (Véase Menéndez Pidal, Oríge- cablo árabe que ha dado origen a topònim romànic transparent, sap este topónimo, podemos suponer descobrir, a partir de la documenta- que su sonido inicial sería “dchim” ció antiga, la seua pertinença aràbi- palatal sonoro, igual que el que tie- ga: “pel que respecta a la toponímia nen la j y la tj (y las g, tg ante e, valenciana, tenen un interés espe- i) en el valenciano correcto”, però cialíssim els noms de lloc que apa- sense donar-ne una teoría nova. reixen en els textos àrabs, tant per a l’estudi dels topònims mossàrabs En la partícula Son, explica com dels de forma purament arà- molt bé l’origen de Son<ço

34 - Almaig, Estudis i Documents 2011 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

nes del español, 425 y Romance 2.- L’aprofitament toponímic En el seu Introducció a la his- Philology, VI, 1952, 14); Rupaix en els seus estudis d’història de tòria lingüística de València, amb (p.13) “tal vez pudiera ser un mo- la llengua: Sanchis Guarner, bon pròleg de Menéndez Pidal, ja feia zarabismo *rupairs*petrairos, güística de València, amb la idea que fa a les d’origen àrab i mos- derivado de petra ‘piedra’; Orba d’explicar les particularitats del sàrab, en el treball de 1980 segueix (p.15), del árabe àwraba, nombre valencià dins del domini lingüístic pensant igual. Pel que fa a la ibèri- de una tribu berberisca (Asín, Con- català. I així estudià el lèxic i la ca i romana, no tractats en 1980, tribución..., 126) i Ondara (p.19) toponímia àrab (1980, p.81-82) i molts dels topònims citats no són “acaso relacionada con el vasco en especial el mossàrab, del qual més que topònims transportats com andar ‘arenal’; del topónimo Onda, arribà a ser el més gran especia- Úbeda, Penadesa, Eixea, Navarrés, seguramente pariente de Ondara lista hispànic com demostra el seu Montornés, Bonastre, Segarra, Ga- ha sido propuesta otra etimología. article en l’empresa més ambicio- varda, Querol, Ivarsos (p.41-44). (Nicolau de Sueca, “Onda i Quar- sa de l’època, l’Enciclopedia Lin- Alguns dels topònims tractats han tonda, “Anales del Centro Cult güística Hispánica “El mozárabe estat rebatuts, com, per exemple, Val, X, 1949, 65). Es muy dudosa peninsular”, de 1962 del CSIC de Montaverner per Abel Soler, o Aie- la etimología Onda

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 35 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

integrada per ell, Josep M. de Ca- Malgrat això en algun cas la nor- grafia, encara que a Vinaròs tinc sacuberta i Joan Coromines, havia malització no ha seguit a Sanchis registrada la pronúncia serbòl, la fixat l’ortografia del Nomenclàtor 1966, com en Énova, normalitzada qual considero produïda per la lec- geogràfic (1966) dels municipis en Ènova el 1982, i enguany corre- tura del cartell “Río Serbol” que els valencians, tot incloent-los a una gida novament en Énova, com pro- enginyers d’Obres Públiques han divisió comarcal i aportant també pugnava Coromines i l’etimologia posat al pont de la carretera de Va- l’escriptura correcta dels princi- del nom. O en el cas de la Torre lència a Barcelona. pals accidentes. Des d’aleshores dels Domenges (1966) que Coro- –exceptuant ben pocs casos- tenim mines corregia en Torre del Do- Però en la major part dels ca- una guia segura que amb molt de menge, la més etimològica, que ara sos rectificà davant de les opinions seny han seguit tiris i troians”, i recentment s’ha normalitzat amb epistolars que Coromines li envia- sobretot Antoni Ferrando, 1986, una forma propugnada pel munici, va, especialment en la lletra del 20 p.513 i ss: “El fet és que la norma- la Torre d’en Doménec, d’acord al de novembre de 1962, arran de la tivització toponímica dels nostres que ens proposava el mateix San- intervenció de Sanchis en el no- municipis propugnada per Sanchis chis l’any 1981. menclàtor toponímic publicat com el 1966 fou inqüestionablement as- a apèndix del llibre de Coromines, sumida pel renaixent nacionalisme En molts pocs casos Sanchis no El que s’ha de saber de la llengua cultural i polític valencià /.../Du- va encertar l’etimologia, sempre catalana de 1954, textos que no rant l’etapa preautonòmica i fins per falta de materials documen- s’ha publicat inexplicablement en a la seua mort, el 16 de desembre tals, com en els casos de l’Atzúvia l’epistolari Coromines-Sanchis. de 1981 a requeriment de moltes (l’Atzúbia), Xeraco (Xaraco) i Be- Per exemple: corporacions municipals féu nitatxell (Benitatgell). molts informes tècnics sobre la “Coll de Llautó: En la zona forma valenciana normativitzada De vegades, a pesar del que afir- ultra-sucrònica no abunda el terme que convenia adoptar /.../ La seua ma en la introducció al text de 1966 : orogràfic coll, però tampoc no hi és darrera activitat acadèmica, unes “és ben notori que la determinació insòlit; a la Marina interior (p.ex. dotze hores abans de morir, fou definitiva del topònims del nostre de Callosa d’En Sarrià), entre la per cert l’elaboració dels informes domini lingüístic, no podrà ser vall de Xaló i la vall de Tàrbena, es corresponents a Torís, Quartell, duta a terme fins que la gran troba el Coll de Rates /…/ La esten- la Pobla de Vallbona, Puçol i Al- autoritat en aquesta especialitat, dida y pingüe valle de Albayda /…/ càntera de Xúquer. La creació de Joan Coromines, hagi publicat començar hemos a descrevir por la l’IFV (BOE 18-X-1978) tenia com l’Onomasticon Cataloniae en què parte de Gandia, siguiendo la cordi- una de les seues finalitats estudiar ara treballa molt activament. Cal llera de su sierra hasta los confines la normativització toponímica del insistir, doncs, a qualificar aquest de Castilla, por tener su principio País Valencià. Féu, entre altres, els opuscle meu, de simple aportació en el collado de Llautó en la ve- informes de l’Olleria, Quatretonda, personal per a l’aclariment dels cindad de Gandía y se remata en el Vinaròs, Mutxamel, Castelló de la problemes toponímics valencians” puerto del Alforín, una legua sobre Ribera”. I afig que l’IFV, dirigit pel (p.7), discrepa de les opinions epis- Ontiñente, la vuelta de Castilla”: mateix Ferrando, després de la mort tolars de Coromines, com recull 1610 Escolano, Décadas, lib IX, c. de Sanchis, ha actuat de la següent molt bé Santi Cortés, p.269-273. En xxx, nº 5. En el mapa de El Reyno manera: “Si el canvi sol·licitat posaré un exemple de l’OnCat, III: de Valencia de F. A. Cassaus any coincideix amb la proposta que fi- 363: Cérvol (Sanchis)/Cervol (Co- 1693, apareix escrit Col de lauto. gura a la contribució de Sanchis, romines) “CERVOL: “Pron mod.: “Desde las cercanías de Montichel- com sol passar la immensa majoria serból, oït per mi, 1961, a cada vo se ve el coll de Llautó” 1795, dels casos, simplement es justifica un dels pobles, moltes vegades de Cavanilles,Geogr, II, 137. aquell amb la documentació his- carrera: a Canet lo Roig (XXVIII, tòrica, l’argumentació filològica i 40.16 /…/ Pertot ho usaven sense -Museros: Encara que alguns el recurs a la tradició oral escaients. article /…/També en la carta que documents antics presenten la gra- Si no coincideix, llavors s’estudia conservo de 20-XI-1962 em deia fia Musseros, hi ha molta vacil·lació detingudament /…/ recordant en tot Sanchis que no tenia sinó la “pro- i la –ss- no hi predomina. La pro- cas, això sí, la proposta de Sanchis. núncia serból registrada a Vinaròs núncia Muzeros d’una partida de Però si no s’hi donen aquestes cir- /./.. En esta carta, Sanchis preferia l’Olleria que vós adduïu és contun- cumstàncies, aleshores es ratifica la la grafia Cérvol perquè: “Riu Cér- dent /.../Tant en la versió de Timó proposta de Sanchis”. vol: considere preferible aquesta i les altres de 1935-36, com en la

36 - Almaig, Estudis i Documents 2011 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

vostra GramVal, i en l’ed del llibret bé li diu que s’aparta de la tradició bar el projecte, aprovat l’any 1950 de Raixa, vam escriure aquest nom i del nomenclàtor de Timó: “Ara i que durà fins 1955, dins de la amb –s- senzilla. Altrament això tinc les dades recollides en les Secció Filològica de l’IAM: “Cor- és el que s’ha fet sempre (no sé meves enquestes de 1962. Ara bé, pus toponomástico del reino de Va- que mai s’hagi grafiat amb –ss- en enlloc no recordo haver sentit –at lencia. Registro y estudio de todas fonts catalanes ni castellanes). Però en aquest nom. Vaig fer enquesta las formas de los nombres de lugar ara veig que voleu posar Musseros. en aquest poble mateix pel juliol consignados en los textos y docu- Per ventura ho heu sentit pronun- d’aquest any (quina calor; la gent mentos antiguos y existentes en el ciar així a gent d’alguna localitat menjant cacauets i ventant-se al pas habla popular actual”; ni atendre la de les zones no apitxades? Això no de les portes)… Almizerá a Beni- petició de col·laboració amb Coro- tindria gaire valor o cap valor, Mu- gànim, a Piles i Llutxent”. mines i l’Onomasticon Cataloniae seros està en el ronyó de l’àrea de o Ibericum, a causa de les seues l’apitxat, i no és una població tan També sembla que li féu cas en tasques en el DCVB. Per això, gran ni tan independent econòmi- topònims com Benigànim per Be- sempre estava disposat a ajudar a cament (aquesta espècie de suburbi nigani, l’Alforí pels Alforins (nor- tots: a Coromines aconsellant-li de la capital) perquè pugui existir malitzada després com Fontanars col·laboradors (Carta a Coromines una tradició, diguem castellonenca de l’Alforí), però no en Micena per Madrid, 15 d’abril de 1962: “Noms o xativina de la pronúncia d’aquest Missena. de valencianistes de les comarques nom de l’Horta. Descarteu, doncs, que us interessen: A Dénia: Josep el valor d’una tal dada si és que Hui des de la comissió de topo- Antoni Devesa…Per a Pego, re- existeix. Les grafies antigues ja te- nímia de l’AVL partim de la seua comane Carmel Giner i Valerià nen més pes /…/en els vells textos proposta però sempre fem un es- Miralles; per a Gandia Josep Ca- la grafia amb –s- senzilla és unàni- tudi del topònim i sentim l’opinió marena Mahiques i Joan Bonastre, me. Donada la gran antiguitat de la del poble, i si podem casar les dos d’Ontinyent, Vicent Lluís Montés documentació del nom, així com visions acceptem la proposta del i Josep Àngel Gironés, d’Albaida la típica -o mossàrab, és ben segur municipi, com ha ocorregut en Sant Miquel Adlert… Qui millor us po- que el nom ens fou transmés pels Joanet per Sant Joan de l’Énova o drà informar sobre els valencianis- moros valencians, per bé que més Real (Real de Montroi). tres residents a les comarques és el aviat té aire mossàrab que no se- jove Eliseu Climent; també us el mític. Essent així? Què hauria pas- 4.- Altres tasques onomàstiques pot presentar l’Alpera”); a Rosse- sat si la –s- hagués estat sorda des que no pogué fer: Sanchis fruïa lló en l’arreplega toponímica, com del principi? Doncs que havent- amb l’estudi de l’onomàstica com diu aquest en Rosselló, p.295: “el nos estar transmés per l’àrea local ell mateix em deia en una conversa mestratge en la qüestió toponímica de l’Horta s’hauria pronunciat de de 1981 perquè per a ell era el camp que vaig rebre del professor San- primer amb ç, i per tant a l’Edat de més dificultat per a l’historiador chis Guarner a Mallorca, primer, i Mitjana almenys en una part dels de la llengua i l’etimòleg i la clau després a Valencia, quan la meva casos trobaríem la grafia ç- que en per a poder entendre la catalanitat inicial i un poc distant admiració realitat no apareix mai. En fi, aquí lingüística del poble valencià ja esdevingué autèntica companyo- teniu una dada que tanca de cop: que l’onomàstica és el camp, jun- nia i amistat en la tasca universi- hi ha una partida gran i important tament amb la documentació, on tària comuna”, i en el seu primer del terme de l’Olleria (mig camí de la llengua fossilitzada demostra treball toponímic de 1979 sobre la Xàtiva a Albaida) que es pronuncia millor la pertinença de València i toponímia de la Ribera, en la p.2, muzeros i n’hi ha una altra en el ter- Catalunya a una mateixa llengua, nota 1: “És obligat també agrair me d’Alós (Vall d’Àneu) que sona la que anomenem catalana o valen- l’orientació del dr. Manuel Sanchis musyéro. Feu totes les reserves que ciana. Per això, es lamentava de no Guarner, que ha tingut la deferèn- vulgueu sobre el darrer nom, que haver pogut dedicar temps a acabar cia de llegir i esmenar la primera realment no estic pas segur que tin- un estudi dels cognoms valencians part del manuscrit”, i especialment gui el mateix origen; però pel que –només es coneix esta dedicació en “Una rara intuiciö geogràfica, fa al Museros de l’Olleria el dubte perquè el dia 27 d’abril de 1954 féu en Informaciones, 21-I-1982: “En no és permés; ací tenim la pronún- una conferència sobre “Los apelli- el díficil afer de la toponomàstica cia del nom que ens interessa en la dos valencianos” organitzada per (“De toponímia aràbigo-valentina, zona no apitxada”. la Institución Alfons el Magnànim, 1951, etc), de més a més dels noms les fitxes de la qual es poden veure municipals, el dr. Sanchis Guarner -Almiserat per Almiserá. Tam- en el seu fons de l’AMElx; ni aca- va esbrinant-ne molts, moltíssims

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 37 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

una revista local o en un programa València, 14 de desembre de de festes –com féu en el llibre de 1981. festes d’Ontinyent de 1975 o en la revista Buris-Ana de 1972. MSG/IFV (en Ferrando-Cortés, p.205)b) c) Per tot això, crec que la seua aportació toponímica és la base de b) Informe sobre el topònim l’esponerós moviment onomàstic Quatretonda: actual, que ens ha portat, entre altres, a tindre un Corpus de Toponí- Exmo Sr alcalde del Ayunta- mia Valenciana, AVL, 2009, el qual miento de Quatretonda: no només el segueix a través dels seues ensenyaments sinó sobretot El topónimo Cuatretonda debe imitant el seu esperit de treball, de ser escrito correctamente Quatre- noms. I als aficionats a toponi- fe en el futur i de diàleg amb tots. tonda. En valenciano la u no forma mistes de circumstància sempre normalmente diptongo con la vocal ens sabé donar el consell just, la d) Sanchis com Moll i Coromi- que sigue y así se pronuncia con referència oportuna, la solució nes distingia entre el nom de lloc hiato en palabras como suor, crua, adequada o el dubte prudent. Açò que era un nom col·lectiu, que per cruel, etc, pero detrás de g velar sí només ho podia fer qui sabia llatí, tant havia de normalitzar-se social- que forma diptongo como en guant, una mica d’àrab, català a dolls, un ment sempre, i el nom de perso- llegua, guaita. bon raig de gramàtica comparada, na que era individual, que només i història i una cultura bàsica mala s’havia de normalitzar si la persona Detrás de la velar sorda, la u d’igualar”. que el portava ho volia. Segura- puede o no formar diptongo y así ment per això, o per l’època que va no lo forma en cua, por ejemplo. El lloc que li haguera tocat en el viure o per la seua procedència ara- En cambio en otras palabras sí que treball de l’OnCat el va fer l’altre gonesa, no ho sé, mai no va intentar lo forma y entonces debe escribir- gran filòleg de l’època, l’albaidí normalitzar el seu cognom Sanchis se q como quatre, quaranta, quart, Josep Giner, com es pot veure en en Sanxis. quota, quan, etc. Casanova 2010b, i sobretot el mateix Joan Coromines, que recorre- Apèndix: Además de la Vall d’Albaida gué tots els pobles valencians fent hay otro pueblo del Comtat de enquestes onomàstiques. a) Informe de l’IFV sobre el Cocentaina llamado oficialmen- nom de l’Olleria (1981): te Quatretondeta para distinguirlo 5.- Conclusions: de aquel. Obsérvense formaciones Segons és sabut, moltes vegades paralelas entre Favara y Favareta, a) Sanchis Guarner demos- noms comuns de la llengua s’han Barx y Barxeta, Orxa y Orxeta, tra la mateixa perícia en l’estudi i convertit en topònims. Generalment Godella y Godelleta, Orba y Orbe- l’aprofitament de la toponímia que en tal ocasió, el nom comú sol anar ta, etc. Sin embargo en la sierra de en la resta de matèries que treballà. precedit de l’article, i així tenim El Aitana dicha población es denomi- Portat per la necessitat de recuperar Puig, La Llosa, La Font, Les Coves, nada popularmente Quatretonda. l’autoestima dels valencians estu- etc. Tal és el cas de L’Olleria, puix dià tots els topònims majors per a que la paraula olleria, “obrador on El origen del topónimo Quatre- retornar-los la seua forma pròpia, es confeccionen olles” s, ha tornat tonda, según el lingüista Coromi- convençut que el nom que identi- nom d’un municipi valencià de la nes, es una deformación por etimo- fica una comunitat que vol revisco- Vall d’Albaida, especialitzat des de logía popular de corte rotunda, es lar la seua llengua és el primer que l’època àrab en la fabricació de vi- decir ‘corral redondo’. s’ha de normalitzar. I ho féu amb dre i de ceràmica. Segons les regles un gran encert i prudència. de l’ortografia valenciana, l’article Valencia, a 30 de octubre de femení la s’elideix i torna l’ davant 1980 b) Portat pel seu esperit de ser- de la vocal inicial o. Manuel Sanchis Guarner vici al poble valencià no li dolgué mai fer un informe per al canvi de La forma correcta del nom de c) Informe sobre el topònim nom d’un municipi, ni escriure en lloc, per tant, és L’Olleria. Quartell:

38 - Almaig, Estudis i Documents 2011 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

La etimología del topónimo va- Debe escribirse Quartell con q y Por tanto, la forma correcta del lenciano Quartell es clara. Se trata no con c porque, según la prosodia topónimo es Quartell de un diminutivo derivado con el valenciana, la u no diptonga nor- sufijo –ellu de la voz latina quar- malmente con la vocal que le sigue Y para que conste, se eleva el tum, referente al quartum millia- (al revés de lo que ocurre en cas- presente informe. rium, es decir, el mojón indicativo tellano), y así se dice suar, Sueca, de las cuatro millas de distancia a actuar, etc, todas sin diptongo. La Valencia, 15 de diciembre de la ciudad de Sagunto en la vía ro- única excepción es cuando la u va 1981 mana. Esta voz quartum es la que detrás de las consonantes velares q Manuel Sanchis Guarner ha dado origen al topónimo Quart, y g, como quatre, quaranta, quota, situado en la misma comarca de guarda, llengua, etc. En estos ca- Director Instituto de Filología Les Valls de Segó. Obsérvese que sos el valenciano como el castella- Valenciana”. también hay otro topónimo valen- no antiguo, el francés, el italiano, cino llamado Quart en la Huerta de el portugués, etc, escribe siempre Valencia, situado también a cuatro q delante del digtongo; y así debe millas de esta ciudad. escribirse Quart y no Cuart.

BIBLIOGRAFIA

Casanova, Emili (1984), “Manuel Sanchis Casanova, Emili (2011), “El romanç andalusí (o dència (amb F. de B Moll i Joan Coromi- Guarner, dialectòleg”, en Miscel·lània mossàrab) a través de la toponímia valencianes), València: Universitat de València-Tres Sanchis Guarner, I, ed. d’Emili Casanova, na”, en BSCC, 86, juliol-desembre 2010, p. i Quatre. Universitat de València, ppXXXVII-XLVI 69-96. Gran Enciclopedia de la región Valenciana (posteriorment reeditat en Miscel·lània San- Casanova, Emili (2010a), “Estadio actual de (1973), vol 11, València, p. 249-251. chis Guarner, ed. d’Antoni Ferrando, Publi- los estudios sobre toponimia valenciana”, en Rosselló, Vicenç (2004), Toponímia, geografia i cacions de l’Abadia de Montserrat (PAM), Toponimia de España: estado actual y pers- cartografia, València: PUV. 1992, p.43-69). pectivas de la investigación, a cura de Maria Sanchis Guarner, Manuel (1950), Introducció a Casanova, Emili (1995), “El projecte de Nomen- Dolores Gordón, Berlín: De Gruyter, p. 195- la història lingüística de València, València: clàtor de la Real Sociedad Geográfica de 212. IAM. España de 1907), en Materials de toponímia, Casanova, Emili (2010b), “Sobre l’etimologia Sanchis Guarner, Manuel (1979), “Sobre el ori- València: Denes-UV-Generalitat Valenciana, del topònim Aielo”, en Actes de XXXIV gen del nombre de Algemesí”, en Actes del p.1217-1244. Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, Valèn- XXXII Col·loqui de la Sd’O, 2005, València: Casanova, Emili (2008), “Sobre l’origen eti- cia: Denes, p203-213. Denes, p.479-481. mològic del nom d’Ontinyent”, en Llibre de Casanova, Emili (2010c), “Josep Giner, Sanchis Guarner, Manuel (1951), “De toponímia Moros i Cristians, Ontinyent, p 288-297. col·laborador de Joan Coromines i aràbigo-valenciana, en RVF, I, p.259-79. Casanova, Emili (2002), “Ullada històrica l’interlocutor d’altres filòlegs”, en Josep Sanchis Guarner, Manuel (1960), “Dictados dels sufixos gentilicis catalans” (2002), en Giner, precursor de la Romanística Valencia- tópicos de la comarca de Denia, Pego y la BISO: Homenatge a Ramon Amigó, vol 84, na, València: Denes, p.133-258. Marina”, en RVF, V, 1955-58, p. 7-62. pp28-42. Casanova, Emili (2011), “Toponimia mayor de Sanchis Guarner, Manuel (1960), “La partícula Casanova, Emili (2004), “Toponímia d’origen la Comunidad Valenciana”, en Toponimia Son de Son Armadans y de los demás predios antroponímic: el cas de Gavarda i altres”, en hispánica: Origen y evolución de nuestros mallorquines” en Papeles de Son Armadans, Novi te ex nomine: Estudos filolóxicos ofre- topónimos más importantes, València: Denes, 19, 1960. cidos ao Prof. Dr Dieter Kremer, a cura d’Ana p. 257-291. Sanchis Guarner, Manuel (1958), “Las minorías Isabel Boullón, Fundación Pedro Barrié de la Cortés, Santi (2002), Manuel Sanchis Guarner religiosas en la toponimia de Cataluña, Valen- Maza, p407-416. 1911-1981. Una vida per al diàleg, València/ cia y Mallorca”, en Actes et Memoires du Casanova, Emili (2006), “Les altres veus de Barcelona: IIFV-PAM Cinquième Congrés International de Sciences Manuel Sanchis Guarner: d’investigador a Cortés, Santi-Escartí, Vicent Josep (2006), Onomastiques, vol I, Salamanca, pp3-9. divulgador”, en Manuel Sanchis Guarner, un Manuel Sanchis Guarner. Un humanista Sanchis Guarner, Manuel (1976), Obra completa humanista valencià del segle XX, a cura de valencià del segle XX, València: AVL, p. 288, 1. Per una caracterització valenciana, Valèn- Santi Cortés i Vicent Josep Escartí, Acadèmia 296, 302, 303, 306, 318, 413 i 446. cia: Tres i Quatre, (en concret, Notes de topo- Valenmciana de la Llengua, pp.16-43. Ferrando, Antoni (1986), “La normalitza- nímia, p. 251-276). Casanova, Emili (2007), “La normalització de la ció toponímica al País Valencià”, en Actes Sanchis Guarner, Manuel (1980), Aproximació a toponímia del Maestrat: el cas de la Torre del del X Col·loqui General de la Societat la història de la llengua catalana, Barcelona: Domenge>Torre d’en Doménec” en Actes de d’Onomàstica-I d’Onomàstica Valenciana, Salvat. la I Jornada d’Onomàstica, Sant Mateu-2006, València, 1985, València: Generalitat Valen- Sanchis Guarner, Manuel (1983), Els pobles València: AVL, 2007, pp127-132. ciana, p.511-516. valencians parlen els uns dels altres. Secció Casanova, Emili (2008), “L’Onomasticon Cata- Ferrando, Antoni-Cortés, Santi (2007), central interior (La Vall d’Albaida), València: loniae i la Comunitat Valenciana”, en XXXII Manuel Sanchis Guarner. Context, paraula, Eliseu Climent. Col.loqui de la Societat d’Onomàstica, 2005, record, València: PUV, p. 93, 97, 205, 334, Sanchis Guarner, Manuel (1966), Contribució Algemesí-València, pp83-115. 335, 358. al Nomenclàtor Geogràfic del País Valencià, Casanova, Emili (2008), “La tasca didàctico- Ferrer, Josep-Pujadas, Joan (eds) (2006), Epis- Barcelona: IEC. social de Sanchis Guarner: a propòsit d’un tolari Joan Coromines i Manuel Sanchis Soler, Abel (1999), La Vinya del Rei. Com- informe sobre planificació lingüística del Guarner, Barcelona: Fundació Pere Coromi- memoració de l’establiment de la pobla de 1978 i altres textos”, en Alba, nún 20/21, nes-Curial. Montaverner per Jaume I l’any 1271, Mon- pp190-217 Furió, Antoni (2002), Joan Fuster. Correspon- taverner: Ajuntam

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 39 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI Autor: Dr. Vicent F. Garcia Perales Universitat Ceu Cardenal Herrera

nguany commemorem –alguns– el centenari del llibertat individual com a reivindicació de l’estat-nació. naixement de l’humanista valencià Manuel San- Però sobretot, el Romanticisme suposà l’exaltació dels chis Guarner (València, 1911-1981) i, cinc anys valors culturals i l’interés per la cultura popular en tant Edesprés del meu article sobre l’ALPI a Almaig (XXII), que reivindicació de les minories ètniques, absorbides no puc estar-me de reportar de nou el patriarca i l’apòstol pels règims absolutistes. del valencià en unes línies que esta vegada dedicaré a la cultura popular, la germaneta pobra dels estudis filolò- En tot cas, el Romanticisme no es va manifestar a gics. I això tot destacant de bell antuvi dos caracterís- Alemanya (on predominava l’actitud reaccionària) com tiques de don Manuel: la seua obsessió conservadora a Itàlia, França o Anglaterra (on imperava l’acceptació del patrimoni lingüístic valencià i la seua concepció del social), de la mateixa manera que a Catalunya que al paisatge rural –la Vall d’Albaida n’és un bon exemple–1 País Valencià. Així, a terra valenciana, els sectors so- com a “zona no contaminada”. Heu llegit bé: els focus cials que se suposava que havien de fer avançar el mo- urbans de senyorets i la tendència uniformadora de la viment, van tendir més cap a l’immobilisme. I és en societat actual (mitjans de comunicació, escola...) posen aquest sentit que Sanchis Guarner afirma que és una en greu perill la pervivència de la cultura material de llàstima que no s’haja fet el treball de recollir la cultura nostre poble. popular dos segles abans.3

Segons conten els que més saben d’açò,2 el segle xix va dur al País Valencià el Romanticisme en forma de Renaixença, però per a desgràcia de la cultura popular, la Renaixença valenciana no va tindre cap recol·lector folklorista i haguérem d’esperar moltes dècades fins que J. Pasqual Tirado (1884-1937) es configurà en el primer escriptor costumista en prosa valenciana. I és que la Renaixença valenciana tenia un caràcter peculiar, ja que la producció literària era en castellà i, a diferèn- cia del que passava a la resta d’Europa (i Catalunya i les Illes), el folklore era considerat un tema menor, sub- altern, pejoratiu. La causa? La situació d’assimilisme i dependència del País Valencià, que provocava autoodi, coentor, provincialisme, regionalisme, etc.

No tenim, doncs, folkloristes valencians fins a S. Guinot (Castelló de la Plana, 1866-1944), F. Badenes i Dalmau (Alberic, 1859-1917), J. Martí Gadea (Balones, 1837 – Mislata, 1920) i F. Martínez i Martínez (Altea 1866-1946). El Romanticisme imperant a Europa al segle xix recercava la llibertat personal amb predomini de la imaginació, en oposició al racionalisme de la literatura clàssica. Amb l’arribada de la burgesia al poder (arran de la revolució industrial), el capitalisme s’instaurava com a nou sistema econòmic, de tal manera que les Lletra manuscrita original de M. Sanchis Guarner, transcrivint pobles de la Vall característiques d’este moviment estètic i social eren: d’Albaida. Al llibre Els pobles valencians parlen els uns dels altres sí que recull Alfarzí, Vorasséquies i Benissò, però no Aüllent, Bègida, Muntavarner, Alzane- presentació d’elements fantàstics, exòtics, imaginaris...; ta, l’Alforí. Tampoc Muntetxelvo i Ontinyent, formes recollides a Moixent (poble visió orgànica i dinàmica de la vida; identificació de la visitat per a l’ALPI al setembre de 1935).

40 - Almaig, Estudis i Documents 2011 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

Obra folklòrica de M. Sanchis dio del habla y la cultura popular, (1955) Els molins de vent de Guarner i el volem presentar encara en 2011 Mallorca (Barcino). Segurament, com un homenatge més al mestre l’article de F. de B. Moll “Vocabu- M. Sanchis Guarner és, doncs, Sanchis. El pròleg és d’Emili Ca- lari tècnic dels molins de vent de el primer recol·lector de la cultura sanova. les Balears” (BDC, XXII, Barcelo- popular valenciana des d’un punt na, 1934) el va empényer a reivin- de vista rigorós i científic. I és que (1943) “Folklore geogràfic de dicar el paisatge com a patrimoni Sanchis era un home coral: filòleg, la comarca d’Alcoi” (Miscel·lània cultural. etimòleg, humanista, folklorista, Homenatge a P. Fabra, Buenos Ai- gramàtic, lexicòleg, conferenciant, res, p. 380-400). Tot este material (1956) El cant de la Sibil·la: an- ressenyaire, prologuista, etc. I tot, (també el del 1936) li servirà de tiga cerimònia nadalenca (Valèn- gràcies a la seua formació a Ma- base per al gran monstre que és Els cia, IAM; reed. ampl. 1987 Alfons drid, amb l’escola de R. Menén- pobles valencians parlen els uns Llorens ed., MSG. Obra Completa, dez Pidal, on va conéixer qui seria dels altres. 6. Teatre i festa (I), p. 43-85) l’acompanyant de l’ànima per a la resta de la seua vida: F. de B. Moll. (1951) Calendari de refranys (1957) Les barraques valencia- Amb ell va recórrer tot el domini (Barcino). Un opuscle reduït eixí nes (Barcino; reed. IAM 1999). de la llengua catalana i gran part de en l’almanac de Las Provincias, la castellana i portuguesa, amb el 1945, p. 547-559. Sanchis es va (1958) “Dictados tópicos de la projecte que marcarà la seua vida atrevir a fer una classificació de re- comarca de Denia, Pego y la Ma- (i la meua a hores d’ara): l’Atlas franys atenent al calendari. Hi apa- rina” (RVF, V, 1955-1958, p. 7-62) Lingüístico de la Península Ibérica reixen tant valencians com d’altres (ALPI), un projecte tan ambiciós indrets del domini lingüístic. Molt (1958) Los molinos de Mallorca com desgraciat, que en el pròxim probablement va tindre en compte en peligro (Separata de Arte Espa- apartat tractarem.4 De fet, don l’ALPI. ñol, tercer quadrimestre, Madrid, p. Ramón don Tomás li infongueren 87-92) interés i formació per la dialecto- (1952) El arte del vidrio en logia, la lingüística, la cultura po- Mallorca (Palma: Talleres Mosén (1960) Cançoneret valencià de pular i l’etnografia, la gramàtica Alcover; col. “Panorama Balear”, Nadal (València, Torre, 1960; reed. històrica...5 núm. 16). Sabut és que Sanchis ampl. 1973; edició facsímil AVL Guarner va eixir de presó i se’n 2006, consulta on line en PDF). Si fem un repàs a la seua obra de va anar a Palma a treballar en el cultura popular, cronològicament DCVB, amb Moll, i l’ALPI. Setze (1962) “Tipos estructurales de tenim: anys (1943-1959)6 molt prolífics en las poblaciones valencianas” (re- què no es va estar de publicar sobre vista Feriarios, de la Feria Inter- (1936) “Locucions tòpiques va- folklore mallorquí. Esta obreta de nacional de Muestras de Valencia, lencianes” (BDLC, XVIII). És la 1952 és la seua primera aportació 1962) seua primera aportació al camp de en este sentit. la cultura popular i ho publicava al (1963) Els pobles valencians mateix temps que l’article que deli- (1952) Els vents segons la cul- parlen els uns dels altres. (I) mitava el dialecte ‘apitxat’. tura popular (Barcino). Sanchis Sector septentrional (València, Guarner va aprofitar l’editorial L’Estel, Sèrie Taronja, 2). Co- (1941) Reseña a “Die Albufera Barcino de Barcelona per fer qua- mençava Sanchis la publicació de von Valencia. Eine volkskundliche tre publicacions: refranys, vents, la millor obra que culminava els Darstellung” de Max Thede (RFE, molins i barraques. seus reculls i enquestes dialecto- XXV, 1941, p. 272). Sanchis va fer lògiques.7 En tres volums (el quart la traducció –encara inèdita– de (1953) “El cant de la Sibil·la es va publicar a títol pòstum en l’alemany al castellà. Pròximament la nit de Nadal a Mallorca” 1983) es fa un recorregut per les la prof. Heike Soennecken i jo ma- (Miscel·lània de la literatura cata- dites, els costums, el lèxic i la des- teix publiquem en l’ed. Denes esta lana, Palma, Ed. Moll) cripció geogràfica del País Valen- traducció de Thede que Sanchis va cià. Fins i tot, Sanchis s’atreveix fer entre 1940 i 1941 quan estava (1954) “El léxico marinero del a oferir una delimitació comarcal a la presó. El llibre durà el mateix Mediterráneo” (València, RVF, IV, millor a la que s’havia fet fins títol, La Albufera de Valencia. Estu- IAM) aleshores.8

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 41 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

(1965) Els pobles... (II) Sector toral sobre el cultiu tradicional de (1974),14 on torna al tòpic de la meridional (València, L’Estel, Sè- la vinya i l’elaboració de la pan- contaminació de la cultura valen- rie Taronja, 6). sa. Igualment, Sanchis torna sobre ciana: “El costumisme, i la seua l’obsessió al·ludida: “La Marina ha variant enyoradissa el pairalisme, (1968) Els pobles... (III) Sector sido una de las comarcas en donde tenen en la literatura catalana una central-litoral (València, L’Estel, se han operado cambios más tras- llarga i antiga tradició. Hom con- Sèrie Taronja, 12). En 1982-83, cendentales. [...] un trozo del País siderava el món rural, refractari a Ed. Eliseu Climent, es van reedi- Valenciano en que la lengua y las les innovacions, com el dipositari tar en Obra completa, juntament al tradiciones se mantenían con una de les essències nacionals inconta- volum a títol pòstum, (IV) Sector pureza incontaminada, ha pasado a minades”. central interior. En 1992, la Fun- ser una de las porciones de la tierra dació Caixa de Castelló va reeditar favoritas del turismo internacional, Una introducció al llibre de J. en facsímil els quatre volums de la que ha modificado no siempre para Amo (1973),15 en què deixa clars sèrie. bien, tanto el paisaje como la men- els seus postulats del folklore i, a talidad de las gentes.” més, destaca la importància de (1970) “La elaboración manual l’editorial L’Estel (que ell va diri- del cáñamo en La Vall d’Uixó”, Pròleg a B. Capó (1980),12 on gir en la segona època 1962-1978, junto con V. G. Diago nebot (RVF, Sanchis fa un repàs històric de la reinstaurada per Adolf Pizcueta) vol. VII, núm. 1; 1981?). deficiència valenciana de no haver en la difusió del que és el País Va- tingut recopil·ladors del folklore: lencià i, és clar, incloïa la cultura (1978) La processó valenciana “Ni Blasco Ibáñez [...] com tam- popular. Com que es tracta d’una del Corpus (València, Vicent Gar- poc Miró ni Azorín, tingueren al introducció bastant elaborada, hem cía Ed.). seu abast una llengua literària sis- triat una sèrie de cites que poden tematizada i actualitzada [...], i tot donar llum a la ideologia etnogrà- (1985) De la terra i la gent del i serntir-se en bona dosi arrelats a fica de Sanchis Guarner: “Les edi- país teu: crestomatia de prosistes la terra pròpia, no escrigueren en cions L’Estel [...] s’honoren avui valencians moderns (1900-1981), la llengua del país i pertanyen a amb l’edició d’un llibre intensa- editat, amb una introducció i notes la literatura castellana. [...] Cal- ment comarcal, amb tota la gràcia biobibliogràfiques, a cura d’Antoni gué arribar a la tercera dècada del i l’aroma i sabor del color local. Ferrando. València: Fundació Bir- segle actual perquè amb Josep [...] s’hi llaminirà també qualsevol langa-Fuster. Pasqual Tirado tinguéssim els va- lector corrent que [...] siga capaç lencians el primer gran escriptor d’assaborir la bellesa i el signifi- Però a més d’estes publicacions, costumista, l’escriptor castello- cat de les manifestacions concre- M. Sanchis Guarner també escrivia nenc que escrigué la prosa més tes i espontànies de l’estat natura presentacions, pròlegs, introduc- rica, sucosa i acolorida de tots els d’un poble, i dels fruits de la tra- cions a llibres estretament vinculats valencians anteriors al col·lapse dició popular genuïna, autèntica i amb la cultura popular, com són els de la guerra civil”. incontaminada. [...] No pot estran- casos que ara descrivim. yar-nos, així mateix, que les Can- Pròleg a G. Hernández yissades siguen deliberadament Pròleg a A. Ayza (1981),9 a qui (1973),13 en què el destaca com antifolklòriques. L’autor defuig a Sanchis va dirigir la tesi doctoral un autor més de “la nostra encara posta d’ocupar-se de la Cultura po- sobre el món mariner de Peníscula. eixarreïda nòmina de prosistes va- pular tradicional, fins i tot quan el lencians de creació literària” i en- tema semblava obligar-l’hi –com Pròleg a J. Bataller (1979),10 tre altres aspectes hi destaca: “De en parlar de les festes locals o dels sobre els jocs populars valencians. tots els signes diferencials externs menjars típics–, i mai no repro- Ací podem trobar aquella obsessió d’un poble, la llengua és el més dueix cap cançó ni refrany genuí, de què parlàvem al principi: “Josep notori, el que li dóna ensems co- per bé que sí que tinga un capítol Bataller [...] l’escola que regenta a herència i cohesió. [...] Conscient d¡’aforismes inventats i graciosa- Vilallonga de la Safor, en una de les dels valors socioculturals de què ment i deliberadament desficaciats contrades menys contaminades del la llengua autòctona és portadora, i cínics. [...] no és una actitud de País Valencià”. s’enamora amb entusiasme”. mer espectador sinó de participant, i per això es desentén sistemàti- Pròleg a M. R. Cabrera (1977),11 Una Introducció breu al lli- cament del Folklore, el qual con- a qui també va dirigir la tesi doc- bre reeditat de J. Pasqual Tirado sidera estàtic, encarcarat, especta-

42 - Almaig, Estudis i Documents 2011 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

cular, peça de museu només. [...] nuar en la teorització d’allò que poble, a diferenciar la seua figu- ¿Quantes vegades caldrà recordar per a Sanchis Guarner significava ra.” [Ibíd.] als pixavins que el País Valencià és la cultura popular. I on millor ho molt més gran i vari que la capital explica, lògicament, és en la seua I ho repeteix pràcticament idèn- i l’Horta dels voltants? Ben poca obra de cultura popular per anto- tic en Els pobles...-II: “El folklore cosa s’assemblen Morella i Vi- nomàsia, Els pobles valencians geogràfic és, doncs, un dels capítols naròs, o Alcoi i Elx, i no gens, cap parlen els uns dels altres: potser ja més significatius de la cultura po- dels quatre, amb Manises o amb és tard, però hauríem de substituir pular tradicional. Com que un po- Sueca. Ens interessa, doncs, saber la paraula “folklore” per “cultura ble és el resultat de la coincidència com són la nostra terra i la nostra popular”, ja que últimament s’ha d’un grup humà diferenciat històri- gent, en tota la seua amplitud i amb utilitzat este mot pejorativament. cament, en els mateixos costums, tota la seua diversitat, i conéixer-la El millor és que reportem les pa- pràctiques i prejudicis, és obvi que amb profunditat i rigor”. raules de Sanchis Guarner en pri- la coneixença d’aquests costums, mera persona: “S’ha abusat tant aquestes pràctiques i aquests pre- Un Pòrtic a G. Huguet (1969),16 de la paraula Folklore en aquests judicis –és a dir, del seu folklore–, en el qual descriu la seua segona últims anys, que hom l’ha envili- ens ajudarà a determinar el perfil i obsessió: la desaparició de la rida, i, de retruc, la disciplina n’ha la figura de tal poble.” quesa cultural diversa dels pobles resultat desprestigiada. Per això, valencians en un període relativa- si més no, semblaria preferible Sanchis vol deixar ben clar ment curt: “Huguet ens dóna una de substituir els mots ‘Folk lore’ que el folklore i la cultura popu- visió ben autèntica, ens descriu un per la seua traducció ‘Cultura po- lar no són temes menors i estàtics, món viscut personalment [...] un pular’. [...] La cultura popular és, sinó termes dinàmics i en continu món que ara desapareix vertigino- doncs, la del poble d’un poble, canvi. Així ho demostra en parlar sament, i que, és segur, abans de l’elaborada per les classes humils del “tipisme” mallorquí: “No serà cinquanta anys serà per als nostres de cada país, pels llauradors i me- balder un intent de precisar idees descendents immediats tan remot, nestrals arrelats a la terra cultiva- sobre el tipisme mallorquí, de què com ho són per a nosaltres els vida, aferrats a la tradició, refractaris amb tanta superficialitat s’ha parlat sigots”. a les innovacions de la civilització i tan alegrement ve essent explotat. tècnica, i indiferents a la moda que El tipisme, allò que individualitza Per últim, no podem deixar sempre ha subjugat als senyors de un lloc i una gent, és el conjunt d’anomenar el primer volum que les ciutats.” [“La psicogeografia i de formes tradicionals de cultura la Fundació Birlanga-Fuster va el folklore”, dins Els pobles valen- popular, subordinades als esdeve- publicar, dedicat a una recopilació cians parlen els uns dels altres-I, niments històrics, a les condicions d’articles de cultura valenciana ex- Obra Compelta, vol. 2, 3i4, 1982] geogràfiques i a l’economia social. trets d’obres d’autors valencians. Aqueixes formes culturals a vega- L’edició i la Introducció són a cura La paraula “folklore” (que la des no són autòctones, és a dir ori- del valldalbaidí de Benicolet Anto- RAE ha aclimatat a “folclore”) ginàries del propi país, però sí que ni Ferrando, possiblement un dels és moderna i prové dels dos mots apareixen totes perfectament ajus- millors deixebles que don Manuel anglesos folk ‘poble’ i lore ‘sa- tades a l’ambient i adaptades a la ens deixà. Esta publicació pòstuma viesa’. El DCVB el defineix com idiosincràsia col·lectiva, fidels a les du el títol De la terra i la gent del “Conjunt de tradicions, creences, determinants d’origen i paisatge: país teu: crestomatia de prosistes llegendes i costums populars, i per això són gairebé sempre útils valencians moderns (1900-1981) i llur estudi”. Inclou el ball, la mú- i belles. / La cultura popular mate- va vore la llum en 1985. Sanchis te- sica, les llegendes, els contes, rial és, però, quelcom més que un nia feta una selecció de 61 textos de l’artesania, les supersticions... en simple motiu de pintoresquisme: 46 escriptors. Són textos que pre- definitiva, és l’essència del poble: inclou una tècnica, una nomencla- senten la vida quotidiana de la gent “Un poble és el resultat de la coin- tura, i sovint també unes creences, de comarques. cidència d’un grup humà diferen- uns refranys, unes cançons, elabo- ciat històricament, en els mateixos rats pels pagesos i menestrals de Cultura popular vs. folklore: costums, pràctiques i prejudicis. cada país, arrelats a la terra conrea- Sanchis Guarner dixit La coneixença d’aquests costums, da, aferrats a la tradició refractaris aquestes pràctiques i aquests pre- a les innovacions de la civilització Abans d’anar a coses concre- judicis, és a dir, el seu folklore, ens i, fins fa poc, indiferents a la moda tes com l’ALPI, voldria conti- ajudarà a delimitar el perfil de tal que sempre ha subjugat els senyors

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 43 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

de les ciutats.” [“Els estudis de cul- media de comunicació, va produint artificial i nucli d’aquella creació tura popular material i els molins una anivellació cultural que és ene- a partir de sistemes de pressió so- de Mallorca”, Els molins de vent, miga mortal de la cultura popular cial. Ja Caro Baroja va descriure 1955] tradicional i dels dialectes. [...] Per el terme “sociocentrisme” i San- fortuna han passat ja els temps de chis l’aprofita ben bé per explicar D’altra banda, en el Prefaci del les masses analfabetes en què la la rivalitat entre pobles: tenim la Cançoneret valencià de Nadal que llengua i la cultura eren transmeses facultat de creure’ns els millors reedita en 1973,17 Sanchis fa una només de pares a fills per tradició (afirmació de valors propis) i al- curiosa comparació entre el folklo- oral. Ara els infants van a l’escola, hora mostrem menyspreu per les re i un cadàver, que paga la pena i la ràdio i la televisió difonen una característiques del veí (negació de de llegir: “S’ha dit que tot folklore llengua exògena i una cultura alie- valors aliens). Som com aquelles és un cadàver, un simple i abrupte nant. Però el poble s’hi resisteix, dos forces que Joan Veny descriu: cadàver. En realitat, quan una peça més per inèrcia que per amor cons- la centrípeta, que fa que ens unim, ingressa en un museu ja és morta, i cient, als senyals d’identitat de la que explica la varietat estàndard, i els reculls folklòrics són una mena seua pròpia comunitat diferencia- la centrífuga, que fa que ens sepa- de museus. [...] Però com que els da, i els factors referencials de la rem i que explica les varietats his- arxius del folklore valencià no són personalitat col·lectiva mantenen tòriques dialectals. copiosos ni ben coneguts, s’ha arri- vitalitat gairebé plena en la gent bat a dir que mentre que uns altres peniscolana.” La cultura popular en l’ALPI folklores eren cadàvers momificats, el folklore valencià era un cadàver Per últim, volem transcriure A estes altures, se suposa que en plena corrupció.” també unes paraules que va dedi- ja tota la comunitat internacional car a Sanchis Guarner el professor coneix el projecte de l’ALPI, una I quin és l’enemic principal de Miquel Nicolàs en la seua Memòria obra accidentada i ambiciosa de l’essència del poble materialitza- de Llicenciatura (1984) dirigida l’Escola Espanyola encapçalada da en el folklore? Doncs no pot per Antoni Ferrando davall el títol per R. Menéndez Pidal. No és ara ser altrament que la globalització, Llengua i cultura popular en l’obra el moment de descriure este “arte- l’anivellament cultural actual i, so- de Joaquim Martí Gadea: “Encara facte filològic”. L’obra més recent bretot, els mitjans de comunicació que Sanchis Guarner va estudiar que dóna compte com es va dur a i l’ensenyament: “Durant segles la també alguns dels aspectes de la terme l’ALPI i quin paper hi va tin- cultura popular ha vingut essent cultura material que individualit- dre Sanchis Guarner és l’epistolari transmesa tan sols per via oral. zen els valencians, el seu interés, que l’erudit Santi Cortés i jo mateix Els fills aprenien dels pares –o tant en una certa teorització com en vam publicar al servei de Publica- dels infants majors que ells– llen- la replega de materials, es va cen- cions de la Universtat de València gua, costums, creences, llegendes, trar en aquella parcel·la del folklore (PUV, 2009) davall el títol Histo- cançons, jocs, etc. [...] Però ara les que ell denomina psicogeografia i ria interna del ALPI. Correspon- coses han canviat molt i els plan- que estudia la imatge que cada co- dencia 1910-1976, una selecció tejaments són ben distints: ni la munitat es fa d’ella mateixa i de les de més de tres-centes cartes entre llengua ni la cultura es transme- veïnes.” els principals filòlegs peninsulars ten només verbalment, ni tampoc del segle xx. A més, per a saber-ne sols dins de l’àmbit familiar. Ara I és que Manuel Sanchis Guar- l’actualitat es pot consultar el blog a l’escola, els mestres i els com- ner comprengué i passà a l’acció Epialpi que vaig crear en el seu panys, influeixen decisivament en de recopilar un material que, si no moment. l’educació de l’infant. A banda, és s’haguera fet a temps, hui hauria clar, dels mass media informatius desaparegut i no seria ni tan sols En tot cas, sí que hem de situar o recreatius.” [Pròleg a Els jocs un “cadàver de museu”. Tal com l’ALPI en l’òrbita de l’Etnografia, dels xiquets al País Valencià, de descriu a l’estudi preliminar del la Dialectologia i la Cultura popu- Josep Bataller]. Això que escrivia llibre Els pobles valencians..., el lar, ja que va ser un projecte espe- en 1979 és pràcticament idèntic al nostre caràcter mediterrani ens fa ronat després que la Societat de les que Sanchis escrigué al pròleg del creadors de folklore o cultura po- Nacions (l’Haia, 1928) instaren els llibre d’A. Ayza El món mariner pular. El nostre estil fa que tinguem governs a emprendre accions conde Peníscola: “És ben sabut que ritme creatiu. Naixem en una co- tra la ‘contaminació’ (en paraules el segle xx, amb el gran desenrot- munitat natural, imposada, donada, de Sanchis) i perquè es recuperaren llament dels transports i dels mass però podem triar una associació, els dialectes, o siga, que no es per-

44 - Almaig, Estudis i Documents 2011 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

dera la riquesa cultural que estava crivia dades marginals en alguna nografia) és el que millor recull la en perill. Així, don Ramón va pro- llibreta amb apunts sobre cultura cultura popular. Segons escrivia jectar a principi del segle xx un ‘at- popular, lèxic, dites, refranys, etc. Sanchis en 1953 en el llibre que les nacional’ (peninsular) i va de- presentava l’ALPI a la comunitat legar en T. Navarro Tomás, qui va Respecte de la realització internacional (La cartografía lin- ensinistrar un grup de lingüistis de d’atles, hem de dir que primera- güística en la actualidad y el Atlas les tres llengües peninsulars i els va ment (abans de 1928) eren atles Lingüístico de la Península Ibéri- enviar a fer més de 500 enquestes nacionals que organitzaven el qües- ca): “Como es sabido, en la parte arreu de la Península Ibèrica. tionari alfabèticament. És el cas de etnográfica del cuestionario del l’Atlas Linguisique de la France ALPI, figuran preguntas referen- Després d’anys i anys dedicats a (ALF), dut a terme pel pioner de tes a la configuración del terreno, este projecte ambiciós (la Gerra el la Geografia Lingüística, J. Gi- meteorología y astronomía, flora, va tocar de mort), només en 1962 lliéron, i també l’Atles Lingüístic fauna, cría y aprovechamiento de eixien a la llum un grup de mapes, de Catalunya (ALC), de Mossén los animales domésticos, ganade- elaborats per Sanchis Guarner, de la Griera. Més avant (1928-1942), la ría, matanza del cerdo, el cuerpo secció de Fonètica. A hores d’ara, Geolingüística va fer el gir cap a humano y sus enfermedades, la el CSIC du a terme un projecte de l’enfocament etnogràfic, sobretot familia con el nacimiento, la boda digitalització de les enquetes origi- a partir del mètode Wörter und Sa- y la muerte, la casa con los mue- nals que es van fer a aquells més chen, com va fer l’Atles Ítalo-Suís bles y los utensilios de cocina, las de cinc-cents pobles. No cal dir (AIS) ja emprava un qüestionari diversas labores, la siega y la trilla, que ens trobem davant d’un tresor no alfabètic, per temes etnogrà- la vid y el vino, las medidas tradi- lexicogràfic i cultural, però també fics, que va ser représ per l’ALPI. cionales de superficie, de líquidos, etnogràfic. Finalment, els atles han tendit a de áridos, etc., la apicultura, la con- fixar-se en regions (atles d’Aragó, fección de quesos, los oficios anti- Efectivament, les enquetes du- de Canàries, de Rioja...) i actual- guos como el albañil, el carpintero, tes a terme (en el català les van fer ment es duen a terme pràcticament el herrero, el molinero, el zapatero, Sanchis Guarner i F. de B. Moll) atles regionals a tota la Península. etc., etc.” constaven de dos quaderns, un de A casa nostra, encara no entenem Fonètica i Morfosintaxi i un altre per què l’Atles Lingüístic de la Co- I més concretament, esta és de Vocabulari i Etnografia. El pri- munitat Valenciana (ALC), dirigit la classificació etnogràfica que mer el solia fer Sanchis; el segon, per Jordi Colomina, encara resta vaig oferir en la meua tesi docto- Moll. Estem parlant de les enques- inèdit. D’altra banda tenim el re- ral sobre els materials valencians tes dutes a terme en pobles catala- ferent de l’ALDC, que ja duu uns de l’ALPI: accidents geogràfics; noparlants del País Valencià l’any quants volums publicats, dirigits l’aigua; el temps; els vents; el cel; 1935.18 Antoni Ferrando (op. cit.), pel gran dialectòleg Joan Veny. I flors; fruites; animals ... (el porc); parlant de la importància d’estes després dels regionals, ja estem en accions: l’home, malalties, defec- enquestes, comenta: “Lluny de li- l’etapa última de la Geolingüística: tes...; el casament; la vida; la mort; mitar-se a la recopilació estricta de els macroatles internacionals, com la casa: material, parts, vaixella, les dades dialectològiques, l’ull cu- ara l’atles d’Hispanoamèrica, el cuina, eines; penyores; (diversos); riós i perspicaç del filòleg valencià d’Europa, etc. oficis; numerals (17...); noms que no deixava d’anotar les més diver- es donen a ...; jocs (738-749); ac- ses observacions sobre el folklore i Tornant a l’ALPI hem de dir cions: 749a-756; (diversos); el jou; les tradicions populars de les terres que la qüestió etnogràfica no li era, l’aladre; la terra; la vinya; el vi; les que recorria. Fruit d’aquell sovinte- doncs, aliena, ans tenia un qüestio- oliveres; les abelles; el formatge; jat contacte amb el món de les nos- nari dedicat a recollir materials del l’obra; la fusteria; el pa. tres comarques fou el seu excel·lent folklore “moribund”. Pensem que treball Els pobles valencians par- l’informant ideal havia de ser una Informació etnogràfica interes- len [...] i la seua fecunda labor al persona major, que no havia eixit sant al Quadern I (Fonètica i Mor- front de l’editorial L’Estel.” del poble, que fóra representatiu fosintaxi): del parlar de la localitat... En defi- Efectivament, tot i que no ho te- nitiva, buscaven “relíquies dialect- - El nom local dels habitants nim documentat, Sanchis Guarner las”, o siga, la llengua del segle xix. (cinctorrans, poblatans/poblencs, omplia el qüestionari de l’ALPI i paniscolans, vistabellans, alcorins, al mateix temps tot apunta que es- El Qüestionari IIE (Lèxic + Et- aorpesins, aïnencos, moncofins...) i

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 45 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

algun malnom com és el cas de Vi- Els vents segons la cultura popu- alguns es mengen, altres no. lar de Candes, on recull el gentilici lar està basat en els materials de despectiu llangostos. l’ALPI. Si ho comparem, però, - 492 Abejorro sanjuanero. Cu- arribem a la conclusió que l’ALPI riosament, el color del borinot (bu- - El nom que rebia la parla local: no és la base de les aportacions, ans mirot, bumerot, born, borriol, bum- valencià, valencià paturrat (Biar), segurament Sanchis devia tindre al- berol, bumbot, borumbot,brumerol, valencià xapurrat (Guardamar). tres fons més solvents. bombiró) s’atribueix a la bona sort o a la mala sort, depenent de si és - La descripció del poble (vies - 426b Aspectos del cielo: Fra- negre o no i depenent de pobles: el de comunicació, comerç, agricultu- seologia. Cel a borreguets, aigua a negre és negatiu a Bsà, Pen, Vist, ra, mercat...) canterets: Mvés, Llan, Moix, Qua, Orp, Monc, Qua, Biar, Bba, Blí, Raf, Tor // cel a cabassets, l’aigua Calp, Camp, Can; el negre és posi- - Algunes diferències interge- a canterets: Bsà, Can // cel a calde- tiu a Torís (“Borinot negre, notícia neracionals. Per exemple, el nom retes, auia canterelletes: Vist // cel a alegre”), Llan (“Borinot negre, l’ull morros és l’antic, mentre que mo- muntonets, aigua a cabassets: Pen, alegre; borinot ros, l’ull plorós”), dernament la gent ja diu labios. A Alc // cel a muntonets, aigua a gra- Mvés (“El ros, plorós; i el negre, Godelleta, antigament el “fuego” padets: Aín // cel aborregat, als tres alegre”). I l’anotació del Pinós és es deia juego i juebo. En alguns dies banyat: Cnos // cel aborregat, ben interessant: bumberol “Dicen punts, ara es diu mundo, però anti- als/dins de tres dies, eixut o banyat: que si choca contra la parte derecha gament es deia cofre o arca. Pin, Blí, Biar // cel emborregadet, de la cabeza, es de buen agüero; si l’aigua a cabassets, (el): Cr // cel da contra el lado izquierdo, es de - Notes etnogràfiques. A Caude- emborregat, als tres dies banyat: mal agüero”. te, els pastors fan una barraca per Moix // cel emborregat, dins tres a dormir, mentre que els carboners dies, plogut o nevat: Bllob // cel - 554d i ss. Modo de llamar a la construeixen chozas. adauat, als tres dies banyat: Gua vaca, a la oveja, a la cabra, al ca- ballo, al asno, a la cabra, al gato, al - El fet de dir “no hay” o “no - 426c Rojeces de la salida i perro, al cerdo, a las gallinas, a las se hace aquí” en algunes preguntes puesta de sol / 426d Significación palomas. Per exemple: a la vaca: del qüestionari també dóna infor- que se les atriuye. Depén del lloc, ó!, vine ací!; ès, vaca; xo, vaca; mació. Per exemple, 582d Regalo el cel roig significa vent, fred, mu- k k!, as!, tóma!; pel seu nom... // de matanza (presente): present, dança, pluja. Així, tenim estos real gat: minino, minino; minino!; “no se hace, se mata muy poco a franys: alba rocha, agua en la clo- mis (con -s alveolar); mis(i)x mis(i) domicilio” (Vilar de Canes), “no se cha: DosA // alba roja, (o) vent o x (tono agudo); mísino; mísino, hace” (Campello). ploja: Bpa, Pnyà, Mvés // alba roja, bzbzbzzzz; miso, miso, miso; mix aigua a la clotxa: Cnos // alba roja, mix; mix pspspspsps; mixa (a la - A Torís recull per a “poyo” la aire o ploja: Qua // alba roja, ponent gata); mixa (a la gata); mixinet; variant banc de silleria i pilons (en o ploja: Llan // arrabol al saliente, mu(i)x mu(i)x mu(i)x; p(i)xp(i) les cases, per tal que les rodes del agua al puniente: TrC // posta de sol xp(i)x; pspsps; pspspspsps // a la carro no toquen les parets). roja, aigua porta: Tor // posta roja, gallina: pi pi pi (a los polluelos); aigua en clotxa: Aín // puesta del pul pul pul; pul, pul, pul; pula, - Informacions aïllades com per sol rocha, agua en la clocha: Ped pula; pull pull pull; ti ti ti ti ti ti tit; a dir “bizco”: mire contra el go- ti ti ti ti ti, ta ta; tícás, tícás, tícás vern (Pobla de Benifassà), malmira - 426g Lucero de la tarde: seca- (las dos sílabas acentuadas); titá (Vistabella). basses (el Pinós): “dicen que cuan- titá titá; tites; títitititít... do aparece este lucero, tardará a Informació etnogràfica interes- llover” - 570 Arreos: lèxic per als para- sant al Quadern IIE (Lèxic i Etno- ments del cavall i del burro. grafia) - 428 Halo de la luna: rogle (Guardamar): “El rogle del sol, - 575 i ss: matança del porc. Per - 422a Otros modos de elevar el moja el pastor; y el de la luna, lo exemple, al 577d Modo de limpiar agua...: sénia, taona, carrucha... enjuga” la piel del cerdo. Hi apareix pràc- ticament el mateix sistema en tots - 425 El nom dels vents segons - 442 Níscalo: rovelló, rebollón, els pobles: llaven en porc amb ai- l’ALPI. Diuen que l’obra de 1952 seta, hongo, pedolobo, cascarria... gua calenta, el socarren amb arge-

46 - Almaig, Estudis i Documents 2011 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

lagues, el pelen amb ganivets especials i pedra tosca. Interessa de vore la varietat lèxica: sucarren, suflimen (Rafelbunyol), socarrar, soflimar (Campello); angila- gues, enchilagas (Anna), argilagues, tuyagas (Casti- llo de V.), aldiaga (Assuévar), cimes (Quart); rascan, afeitan, pelan, raspar (Dolores); tosca, bronxes (Quart); ganyivets (Vistabella), rascador, gavinet, cuchillos peladores (Ademús), guchilla (Godelleta), gavinyeta (Biar).

- CASAMENT: 639 Petición de mano (“arreglar el casament” a les comarques del nord; “demanar la nó- Llanera de Ranes via” en la resta; també “traure la cara”); 639a Cambio de regalos; 641 Dote. Tal com hem dit, el Quadern II de l’ALPI va ser escrit per Moll. Tot, excepte la cultura popular del casament. A pesar que les anotacions atlàntiques són ben interessants en este apartat, per raó d’espai només en transcrivim alguns. Anna: la de- mandá, demandar la novia (este día el padre del novio regala la , que consiste en dinero, alhajas, ropa o menaje para la novia. El día de la boda, la novia le hace un pequeño regalo); (los padres de la novia pagan la mitad de los gastos y el novio la otra mitad). Llanera de Ranes: (el padre del novio regala que es el aderezo); astrena (es sólo el dinero que da el padre y cada uno de los invitados que recogen los padrinos en una bandeja). Moixent: (el novio le entrega todos sus ahorros a la novia); el dot (los invitados cada uno entre- Moixent ga dinero ). - 674 Nombre y empleo de las habitaciones supe- - 660b Nombres y ceremonias del velorio: vetlar. riores: falsa, truna, porxi, cambra, sala, porxe, andana, Vistabella: (Pasan la velada rezando o conversando, y terrat... (per a guardar-hi la collita) a media noche toman un bocado de pan con chocolate o aguardiente; esto se llama ) // Godelleta: (cu- - VESTIMENTA I COMPLEMENTS: 707/708 ando se muere en la cocina o sea que Prendas interiores y exteriores del vestido ordinario de y después cuando traen la caja y lo ponen encima de una mesa y los familiares tets, calces, saco, gipó, capa, camisolí, sinagües; me- y amigos de noche y de día rinyaque, farfalà, elàstic, xambra, brial); 711 Clases y personas) // Pinós: velà (Cuando se moría un niño un formas del calzado (abarques, espardenyes, socs, peücs, <àn(t)g(t)gel> habían y bailaban las danzas los sabates); 712 Adornos de lasorejas; 712a Adornos pa ra mayores que hacían o juegos de niños) el cuello (arracades, polques, orellals, raïms)

- 660c Mortaja: mortalla. Biar: (a los solteros blanca, - GASTRONOMIA: 712 pastas y dulces caseros... y a los casados, negra) // Benilloba: (suele ser el traje (mostatxó, rosca, casqueta, rotllet, punyol-bunyol, rot- mejor que poseía el difunto) // El Pinós: (túnica blanca llo, rosca, mona, mico, cascaranya, figues albardades, los niños; túnica negra los hombres) // Crevillent: (Se pasta bova, margalita, bollo, coca de sagí, magdale- viste de mortaja especial a los niños; a los adultos, genes-malenetes, ensaïmada, bescuit, pa socarrat, fogas- neralmente se les pone el traje de fiesta) sa, sequillo, minxo, panou, tonya...); 695a Nombres y substancias de las comidas más comunes: almorzar/ - 662 La casa: materiales de construcción: pedra, esmorzar (a les 6, 7, 8, segons pobles; “farinetes”, sar- fang, calç, terra... aljez, algeps dines, tomaques, abadejo, putxero, embutit, carn, porc, xocolate, fruta...); dinar (a les 12, en tots els pobles); - 663 Esquema de la planta y nombre y uso de sus berenar (a les 5 en la majoria de pobles; també a les 4 habitaciones. i mitja); sopar (a les 8 en la majoria de pobles; també a

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 47 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

rraca (matraca, carrau, xitxarra); gano, tallar les colmenes, carassa, 747 Zambomba (simbomba, pan- fum,19 encenall...) dorga); 748 Castañuelas (castan- yetes, postisses) - La llet i el formatge (810i Va- sija en que se ordeña – 814 Suero): - BALLS: 748a Bailes más cresp, tel, broma, nata, herba cole- usuales (jota, fandango, seguidi- ra, quall, motle, brullo, soligot. lles, taina, danses, malagueña); 749 Instrumentos de música más - A més, al final de l’enquesta corrientes (guitarra, guitarró, pan- del Quadern IIE, F. de B. Moll dereta, ferrets, mandúrria, tabal, aprofitava i ampliava algunes pa- dolçainaa, citra, xirimita, laüt). raules o alguns costums del poble, amb dibuixos o el que fóra. Per - El carro i l’animal: 757-782 exemple, hi dibuixava les premses (jou, parts del carro, formes del ca- del molí, o alguns recipients. A Ra- rro, etc.) felbunyol, per exemple, escriu una llista de vocabulari, com ara “Di- - Conreu de la terra: 782a-809 vendres: l’ou de la Mantis religio- (guaret; mesures agràries; entau- sa (plegamans), que és semblant a lar; sembrar al boleo, a esbarrech, a un aglà; diuen que si en troben un chorro, a surco, a manta, a golpe...; en divendres i sense buscar-lo, és el cultiu del blat, palla, parva, for- un bon remei, portant-lo damunt, ca, garbell, paller; el cultiu del raïm per curar el mal de quixal”. El i el vi: cep, mallol, eixarment, po- DCVB recull exactament esta in- dar, pàmpols, cabrerot o raïm verd, formació. Però el DCVB també Publicació a títol pòstum de l’últim volum de l’obra barrusca o raspa, cup, trull, premsa; comet errors copiant l’ALPI, com mestra de Sanchis Guarner, on es publiquen dites de la Vall (1983). el cultiu de l’oliva i l’oli: abatollar, en el cas de manyofla, que loca- espolsar, munyir, almàssera, rugló, litza a Rafelguaraf per comptes de les 7 o 8 i mitja); (el Pinós: dina, pinyol, trescolar, morca). Rafelbunyol. berena, sopa). - La mel, 810a Panal-810h: - OFICIS: 724 Guarnicione- bresca, eixam, caseta, abegot, sàn- ro; 724a Aperador; 725a Mercero; 725b Calderero; 726 Botero.

- JOCS TRADICIONALS: 738 Toña (tranco): boli, pic, escampi- lla, pique. 738a Palo de la toña; 739 Peonza... (sarrompa, trompi- txa, trompa, trompo, trompellot); 739a Púa de la peonza (clau); 740 Bramante (cordell, cordonera); 741 Pipirigallo (trampitxol, trompellot); 742 Cometa (catxirulo, milotxa); 743 Columpio (senso, brensador, engronsador, balda- dor, engronsadora, esgrusadora); 744 Gallina ciega (sabuquedo, sabuquet, sapoquero, samaquedo, sabuquedo, tapaülls); 744a Jugar a esconderse (la cuc, cluca, coni- llets, a la piu, a la pit, a la cut); 745 Chito (cartonet, canudet, canut, bolinche, calinxe, calitx); 746 Ca- Exemple de la Vall d’Albaida en dit volum (p. 173-208)

48 - Almaig, Estudis i Documents 2011 M. Sanchis Guarner: cultura popular, folklore i ALPI

M. Sanchis Guarner, recollint la cultura popular del poble de Godelleta (1934, esq.) i Vistabella (1935, dta.).

NOTES

1 Cal dir, a més, que la relació de Sanchis amb fer-ho al blog que vaig habilitar fa uns anys: Provincial de Alicante, Alacant, 1977. la Vall d’Albaida és doble: per línia materna, http://atlaslinguisticodelapeninsulaiberica. 12 Capó, B., Espigolant pel Rostoll morisc, pròleg estava emparentat amb els Guarner de la Pobla blogspot.com/. de Manuel Sanchis Guarner, Eliseu Climent, del Duc, lloc on solia passar els estius quan era 5 De fet, la Dialectologia pot tractar-se des de València, 1980. menut amb els seus oncles Francesc i Mercé dos vessants: el folklorista i l’etnològic. Un 13 Hernández Barreda, G., El nostre món de cada (germana de sa mare). Ben bé, com diu S. Cor- dels corrents, en este sentit, que va influir dia, pròleg de M. Sanchis Guarner, L’Estel, tés a la biografia MSG (1911-1981). Una vida granment sobre els estudis de Sanchis Guarner València, 1973. per al diàleg (IIFV-PAM, 2002), “d’aleshores va ser el mètode Wörter und Sachen (Paraules 14 Pasqual Tirado, J., De la meua garbera: estam- daten les seues primeres experiències i els seus i Coses), que proposava que l’estudi del lèxic pes castellonenques, introducció i glossari, primers coneixements dels pobles valencians”, no pot deslligar-se en absolut de l’estudi de les Manuel Sanchis Guarner, L’Estel, València, o siga, el germen del contacte de Sanchis amb realitats etnogràfiques a què es referien. Pràcti- 1974 (reedició ampliada del de 1935). la cultura popular. I en segon lloc, la relació cament tota l’obra folklorista de Sanchis Guar- 15 Amo, J., L’oncle Canyís: estampes del vell de Sanchis amb la Vall no podria ser altra que ner s’engloba en estos postulats de l’escola Monòver, amb introducció i glossari de M. haver llegat la seua escola a dos deixebles vall- alemanya d’Hamburg. Sanchis Guarner, L’Estel, València, 1973. dalbaidins: Emili Casanova (Agullent, 1956) 6 De fet, una de les fonts principals que van 16 Huguet Segarra, G., Els valencians de secà: i Antoni Ferrando (Benicolet, 1947). Sobren servir a Sanchis Guarner de base per als seus estampes del Baix Maestrat, pòrtic per M. San- paraules. escrits és la calaixera d’Alcover-Moll, una chis Guarner, L’Estel, València, 1969. 2 Per entendre la concepció de la cultura popular mina d’informació que es reflectirà en el 17 L’obra de Sanchis Guarner el Cançoneret per part de M. Sanchis Guarner són de con- DCVB, del qual Sanchis era redactor. valencià de Nadal de 1973 es pot descarregar sulta obligatòria els articles d’Alfons Llo- 7 Segons Josep Daniel Climent, que va escriure en PDF en edició facsímil des de la web de rens “Sanchis Guarner i la cultura del poble” la fitxa d’este llibre per al catàleg de l’exposició l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. A més, (Introducció a Teatre i festa (I), Obra Com- sobre Sanchis amb motiu de la commemoració l’AVL el va publicar en paper acompanyat pleta, vol. 6, MSG, 3i4, 1987, p. 9-40), “Teo- dels 25 anys del seu traspàs (MSG. Un huma- d’un CD. ria i pràctica de la cultura popular en Sanchis nista valencià del segle xx, AVL, 2006, p. 350- 18 L’ALPI valencià correspon a 15 pobles cas- Guarner” (dins MSG. Un humanista del segle 351), “podem afirmar que ens trobem davant tellanoparlants, enquestats en 1934 (excepte xx, AVL, 2006, p. 250-265), i de Lluís Alpera d’una de les obres més significatives per als Dolores, de 1932), i 26 de valencianopar- “Manuel Sanchis Guarner, investigador de la valencians en el camp de la cultura popoular lants, enquestats en 1935.Concretament esta cultura popular” (dins Miscel·lània Sanchis de tot el segle xx”. és la llista de punts d’enquesta (subratllats, Guarner, vol. 1, 1992, PAM-UV, p. 31-36 – i 8 Segons comenta A. Ferrando en la Introduc- els castellanoparlants): Cinctorres; Pobla Lectures de sociolingüñistica i filologia, 3i4, ció a De la terra i la gent del país teu: “Res no de Benifassà; Vilar de Canes; Peníscola; 1994, p. 193-199). ens impedeix de pensar que si, amb Els pobles Vistabella; Castillo de Villamalefa; Fan- 3 Així ho assenyala Sanchis al Pròleg a Els valencians parlen els uns dels altres, Sanchis zara; l’Alcora; Orpesa; Teresa de Viver; jocs dels xiquets de Josep Bataller, 1979: “A Guarner ens havia ofert un esbós geogràfic de Azuébar; Aín; Moncofa; Ademuz; Tuéjar; diferència del que ha esdevingut en altres paï- la cultura popular del País Valencià, ara, en una Casinos; Marines; Caudete; Pedralba; Rafe- sos, el Folklore valencià està molt poc estudiat. etapa més atenta a la investigació i als esde- lbunyol; Quart de Poblet; Godelleta; Torís; Els intel·lectuals de la nostra Renaixença se veniments literaris dels darrers cent anys, con- Dos Aguas; Polinyà; Massalavés; Teresa de sentiren molt més atrets per la Història, per sideràs arribat el moment de presentar-nos-en Cofrentes; Anna; Llanera de Ranes; Benio- l’Arqueologia i per al Literatura, que no per una mena de geografia literària”. pa; Moixent; Biar; Benilloba; Benialí; Calp; la Cultura popular, i és una pena, perquè en 9 Ayza Roca, A., El món mariner de Peníscola: el Pinós; Monforte; el Campello; Crevillent; els vuit-cents la replega i inventari de les tra- paraules i coses, pròleg de Manuel Sanchis Dolores; Guardamar. dicions, les quals aleshores mantenien encara Guarner, Universitat, D.L., València, 1981. 19 Per espantar o adormir les abelles, s’usava el molta vitalitat, haurien estat molt més fàcils 10 Bataller Calderón, J., Els jocs dels xiquets al fum. Al nord del País Valencià es feia amb un i fecundes que no ho són ara. [...] Per això la País Valencià, pròleg de Manuel Sanchis Guar- excrement cremat; al sud, amb alguna cosa replega dels jocs tradicionals dels xiquets era a ner, ICE, València, 1979. d’espart: bonyiga de bou o de vaca cremant València d’una urgència peremptòria. Si no es 11 Cabrera González, M. R., El cultivo de la viña (Cinctorres, Pobla de Benifassà, Vilar de feia ara, és possible que d’ací vint anys la tasca y la elaboración de la pasa en la comarca de Canes, Vistabella, Catillo de V., Torís, etc.), o resultàs ja impossible”. La Marina: estudio lexicográfico y etnográfico, una espardenya o espart (Aín, Casinos, Anna, 4 Si voleu llegir l’actualitat de l’ALPI, podeu pròleg de M. Sanchis Guarner, Caja de Ahorros Beniopa...).

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 49 Conmemoración de la Constitución de Cádiz, 1812 Albaida: ordenanzas forales y soberanía popular

Autor: Luz Ortiz García-Bustelo

Doctora en Historia y Geografía

l año 2010 traté de abrir una brecha de estudios en estas páginas de “Almaig” Econ intención de conmemorar el bi- centenario de las Cortes de Cádiz, la Constitución de 1812 y el inicio del Nuevo Régimen en España, para cerrarlo en 2012. Dentro de esta iniciativa, el presente artículo lo he dedicado a glosar el ordenamiento foral de la villa de Albaida para rastrear si sus enunciados con- tuvieron algo, aunque mínimo, que presagiara una alusión al principio de soberanía popular presente, “a respondió su respectiva creación. el ordenamiento administrativo. Y posteriori”, en la Constitución de Es decir, la mentalidad predomi- tercera, el “fin del concepto patri- Cádiz. Ambos ordenamientos son nante en la sociedad en general que monial” de las posesiones territo- dos tipos normativos de diferente imbuyó a quienes intervinieron en riales de reyes y señores. grado. Pero he creído poder proce- su redacción, fruto de una trayec- der a este análisis ateniéndome a la toria histórica y del pensamiento Estos tres hechos históricos su- existencia de ciertas características político de cada época. ponen, de entrada, una renovación comunes en ellos: imponente, única y definitiva, a 1. Cenizas y brasas. largo plazo, de la facies cambiante a) Ambos tipos son documen- que caracterizó a Europa desde su tos de gobierno, normativos, dados A estas alturas de la celebración, amanecer. Están relacionados entre para el regimiento de la cosa pú- todos sabemos lo más importante sí y, a su vez, se contraponen a con- blica, si bien los de Albaida versan acerca de los principales temas que ceptos políticos antiquísimos que sobre lo municipal y la Constitu- la centran. Y conocemos las conse- han estado presentes en el alborear ción de Cádiz se refiere al ámbito cuencias prácticas que produjo su de nuestro gran solar geográfico e del país. Las ordenanzas forales aplicación, si bien los vaivenes que histórico. Sus orígenes son remotos de Albaida también guardan en su experimentó el recién nacido cons- pero detectables, ¿Los revisamos? seno un régimen normativo, el de titucionalismo, las convertirían en los Fueros del reino de Valencia, temporales. Me parecen muy signi- Considero al Imperio Romano aplicado a la menor escala de un ficativas tres novedades que aportó la primera construcción adminis- ayuntamiento. Ya presenté el año al cambio histórico para el que na- trativa del espacio europeo. En su pasado las influencias de otros or- ció aquella Constitución. Primera, seno portaba dos principios naci- denamientos de derecho que poseía la caducidad del concepto “rex dei dos en el mundo griego posterior la Constitución de Cádiz. gratia” con que estaba provisto el a los aqueos: “la demo” y “la po- soberano de cada país. Segunda, el lis”1. Ellos son la antítesis del po- b) En los dos se reflejan con nacimiento del término “sobera- der personal y de la organización claridad lo que hoy denominamos nía popular” para definir de dónde estamental. La idea de territorio principios ideológicos a los que emana el poder político que crea organizado que ofreció el Imperio

50 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Conmemoración de la Constitución de Cádiz, 1812

Romano debe mucho a la visión Un vector de quiebra, muy sos- ción revitalizantes para un mundo con que el macedonio Alejandro layado, formulado también por que estaba sentando pilares fuertes Magno2 concibió y definió a Eu- Rostovtzeff, fue haber abolido el con que alzar el vuelo. Uno destaca ropa por oposición al área asiática, establecido culto estatal al césar y por encima de muchos y fue Luis que consideraba muy alejada de sustituirlo por al cristianismo. Des- García de Valdeavellano, magní- aquellos dos conceptos precursores de su punto de vista estrictamente fico medievalista, quien lo puso de la democracia. Transmigrados histórico5, fue un cambio inmenso de relieve hace décadas: el origen ambos al lema SPQR (el Senado porque descabezó el organigrama germánico de nuestro municipio, el y el Pueblo de Roma) los romanos de la estructura de poder (basada “vicus”. Y le siguen en importancia reconocieron a la “civitas” por or- en la cabida de cualquier raza, re- otros que vendrán a confluir en la ganización político administrativa ligión y cultura dentro del Imperio configuración del futuro derecho de nacida con la República3, pero no con la única condición respetar al gentes: los germanos, en cuanto tri- llegaron a generar un principio de emperador por jefe del mismo) y bu, se hallaban anudados al grupo soberanía popular (las Catilinarias lo sustituyó, de golpe, por otra ra- por unas leyes personales que per- de Cicerón lo confirman), ya que dicalmente diversa. El cristianismo mitían castigarlos allá donde fueran en Roma se acabó valorando más la poseía una escala de valores unívo- habiendo cometido delitos, porque organización a nivel mundial y su ca que reclamaba la exclusión de se hallaban sometidos a la ley del sistema expansivo que el concepto cualquier culto al margen del Nue- clan. Eran miembros del grupo, no de poder de la “demo”. ¿Tal vez fue vo Testamento a la par que sustituía del territorio. Se trataba de un tema menos dinámico que el de “impe- valores cívicos y militares clásicos desconocido para al derecho roma- rium urbem et orbem”? Este hecho por los suyos morales y religiosos. no. Una “fidelitas” entre miembros es el que subyace en las luchas en- Algo novísimo en Europa. El cris- del grupo germano fue germen del tre grupos que se produjo en la evo- tianismo con faceta política reveló feudalismo, nacida por garantía de lución de la República al Imperio. pronto una vocación de escalar el defensa de los débiles frente a los Su final4, analizado magistralmente poder residual imperial. A su debi- más fuertes y poderosos. Del clan hace décadas por Mijail Rostovtze- do tiempo, el papado desplegó una o grupo germano, poseedor de un ff, responde afirmativamente a la influencia potente, de sutil corte mismo origen y forma de vida, pregunta planteada: muestra que la diplomático, cuya finalidad fue en- ciertos filósofos medievales como primera quiebra de la gran unidad cabezar un sistema europeo donde Groccio, extraerían el concepto de política paneuropea ocurrió no sólo predominara el peso de la religión nación, que pondría en circulación por factores externos, sino por los sobre el poder regio. En la corona- activa el Romanticismo político del de orden interno, en los cuales sub- ción de Carlomagno quedó bien pa- siglo XIX: el nacionalismo. Los yace la crisis de aquellas ideas bá- tente. El rey, ser humano, ni hijo ni pueblos germanos no poseyeron sicas presentes en sus inicios. Pue- descendiente de héroes, pasó a ser derecho escrito, sino oral y conde que una plausible sensación de soberano “por la gracia divina” tractual y le dieron tanto valor legal catástrofe imparable agarrotara el con que le ungía el papa al coronar- como tuvieron las normas escritas pensamiento de las preclaras men- lo. Esto se justificó explicando que en el ámbito romano. tes romanas por el drama que ofre- fue preciso aplicar aquellos nuevos cía el panorama bélico al hundirse conceptos religiosos a la política Vemos, pues, que desde el ocaso el “limes” del Danubio. Las presio- para humanizarla y despojarla de del Imperio Romano hasta finalizar nes migratorias germanas llevaron la barbarie caótica concomitante a la edad Media, hubo una mezcla de a los césares a buscar reformas ra- la aculturación de los residuos he- elementos de derechos diferentes, dicales para frenar dicho proceso redados de Roma con los productos contrapuestos pero convergentes, demoledor, que preveían ciertísi- nuevos introducidos por las sucesi- que fueron vertidos sobre el gran mo. Aureliano y Constantino, con vas invasiones germánicas. fondo cultural europeo para dar las suyas, obraron un catastrófico entes, formas y figuras jurídicas no efecto, contrario al deseado, por- La irrupción de los pueblos ger- “ex novo” sino nuevas, en una gran que cortaron el dinamismo social mánicos en el espacio romano fue etapa histórica caracterizada por su que aún subyacía arrumbado en el muchas veces, pero no siempre, receptividad y evolución. prístino concepto del lema SPQR. violenta; lo notable es que aportó Degenerado en un ente pesado im- novedades que deben contemplarse 2. Recorriendo un camino. posible de mover, dividido, el Im- con visión histórica, atendiendo a perio Romano quedó reducido a datos y consecuencias, ya que nos En medio de este panorama pre- brillantes cenizas desde el siglo IV. hallamos ante procesos de acultura- sentado aquí, el concepto patrimo-

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 51 Conmemoración de la Constitución de Cádiz, 1812

nial del poder y del territorio arrai- gó tan profunda y ampliamente en Europa que abarcó todas sus instancias y caracterizó a las monar- quías europeas desde la edad Me- dia hasta 1789. Según él, hombres y territorios son propiedad personal de un señor bien por derecho de conquista o por concesión feudal. Y son transmisibles legalmente por herencia. Es uno de los pilares del Antiguo Régimen. Sólo haría crisis al formularse otro concepto: la so- beranía nacional, proclamada por Revolución Francesa, la suma con- El Juramento de las Cortes de Cádiz en la Iglesia Mayor Parroquial de San Fernando el 24 de septiembre de 1810. Expuesto como tal en el Congreso de los Diputados de Madrid. (Tomado de Wikipedia). junta del poder de decisión y de- terminación que posee cada hom- a algunos les agradara percibir su ciada. Las implicaciones económi- bre en cuanto sujeto político libre, germen en aquel improperio pro- cas son claras y evidentes ya que que se deposita en un todo elegible ferido por los procuradores valen- todo caminaba hacia el logro de y se expresa, de forma articulada, cianos cuando, reunidos en unas organizar hombres y espacios con en documentos y estructuras polí- Cortes, espetaron a su rey: “Nosal- que conseguir un mejor rendimien- ticas. ¿Pero la soberanía popular tres, que tots junts som com Vos i to de los mismos. nació de repente? ¿Tuvo un origen valem tant com Vos!”. Aunque la y una evolución antes de estallar frase es impresionante, parece muy La simple actividad de comprar en su momento? No me aparece improbable y prematuro conferir derechos a cambio de prestaciones claro en las fuentes históricas que a quienes la profirieron ese claro económicas fue muy importante. más adelante presentaré. Me in- concepto propio de la “demo”. Más Llevó a crear normas, a ordenar clino, junto con Ernest Labrousse, bien aludirían a que ostentaban un lugares y poderes; entrañó dotarse por considerarlo fruto del malestar poder económico con el cual serían de una administración y hacerla económico y social que exaspe- capaces de arrancar concesiones a eficaz, por muy recaudatoria que ró hasta el límite al secularmente su indiscutido monarca por dere- fuera. Eso sucedió pronto, en la castigado estamento llano europeo cho divino y si quisieran, podrían edad Media. Aquí en España, la a fines del siglo XVIII. Puede que transferírselo para hacerle más confederación catalana-aragonesa- poderoso, mediante un acto en las valenciana-balear es un preclaro mismas cortes. No. Ni la frase ni ejemplo. Pero no único. Castilla la mentalidad tienen aún nada que desde el belicoso Fernán González ver con la soberanía popular. Es un hasta sus descendientes, con Alfon- dicho típico de la época estamental, so X el Sabio al frente, son otros. del mundo germánico que renueva Siguiendo su quehacer, es posible contraprestaciones entre protector observar cómo la España de los y protegidos a cambio de aporta- Cinco Reinos fusionó tradiciones ciones económicas. Denotan sim- legislativas para producir nuevas ples intercambios de elementos en codificaciones escritas. Tales cuer- el régimen feudal6. Tampoco existe pos doctrinales jurídicos han lle- ninguna alusión a la soberanía po- gado a nosotros intactos y hoy los pular en la tradición oral de la carta tenemos bien estudiados. Pero ¿por magna inglesa por dar subsidios a qué los derechos por escrito? Sim- los reyes el estamento llano, ni en ple razón de pervivencia. Los gru- los Fueros (estos sí perviven escri- pos económicos hispanos deseaban tos) de nuestra Corona Aragonesa o salvar sus intereses del estado de del reino de Valencia por lo mismo: guerra permanente que vivió la po- en ellos los monarca sólo recono- blación peninsular tratando de ocu- Portada de la Constitución de Cádiz. (Tomada de cen unos derechos a sus vasallos par un espacio geográfico perdido Wikipedia) tras la aportación de dinero nego- por los hispano-romanos germani-

52 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Conmemoración de la Constitución de Cádiz, 1812

Furs de València. (Tomados de Wikipedia) zados frente a los islámicos en la Reconquista. Ellos so- 3. La normativización de Albaida. licitaron a sus reyes memoria escrita, perdurable, de sus concesiones económicas. Ese es el origen de fueros y Recapitulando lo dicho, el Reino de Valencia fue ordenanzas del antiguo régimen foral. No veamos nada fruto de la necesidad ineludible que tuvieron los sobe- de soberanía popular en ello. ranos aragoneses de ocupar y organizar su parte de espacio ganado al Islam en la llanura litoral mediterránea. Al desplegarse la administración con el nacimiento Valencia era la defensa costera de una parte de la Marca del estado moderno en Europa durante el siglo XVI, si- Hispánica, que cerraba, definitivamente, el paso a Fran- guen acumulándose a sus precedentes medievales cuer- cia y Centroeuropa. A partir del siglo XIII se fijaron por pos de normas y estructuras que afectaron a todos los escrito las concesiones a favor de vasallos repobladores, ámbitos de la vida administrativa, política y social. A de forma semejante a los otros tres de la España de los mi entender, su despliegue proporcionó una plataforma Cinco Reinos. Su obra abarcó nada menos que cinco fáctica al proceso que culminaría en el estado democrá- siglos de plena vigencia legal y real, hasta la Guerra tico, porque proporcionó entes y formas de gestión muy de Sucesión de 1707. Entonces fue sustituida por la le- valiosos que más adelante siguieron cumpliendo su co- gislación codificada del reino de Castilla, que provenía metido, aún alejados ya del concepto patrimonial del po- también del inicio reconquistador paralelo llevado a der. Por ejemplo, el estudio evolutivo de los documentos cabo desde el sur de la Cordillera Cantábrica hasta el municipales evidencia que buena parte de instituciones mismo estrecho de Gibraltar. Pero de hecho, su existen- hacendísticas procedentes del Antiguo Régimen valencia fáctica, no nominal, enmascarada, llegó hasta 1812, ciano han sobrevivido y llegado hasta el siglo XX cam- cuando menos. Esta codificación normativa se atuvo a biando de nombre, pero sosteniendo funciones equiva- la necesidad del buen gobierno y a las exigencias eco- lentes a las de centurias anteriores, al ser instrumentos nómicas necesarias para proteger a los pobladores y sus administrativos que necesitaban continuar una tradición descendientes asentados en el territorio conquistado. Su informativa, la soberanía nacional popular les dio cabida modelo de regimiento de la cosa pública fue la ciudad en su nuevo espacio. Estos sí son ya instrumentos de la de Valencia y abarcó el reino, sus ciudades y sus áreas misma y se les reconoce su sumisión y pertenencia a la agrarias. Su aplicación se hizo a escala. No hay que bus- soberanía nacional porque la Constitución de 1812 les car en él nada similar a los principios programáticos de cobijó desde su proclamación, gracias a su rango supe- la Constitución de Cádiz, ni contiene apelación alguna rior de norma última dada para toda la nación. a la soberanía nacional, porque, de acuerdo con la época

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 53 Conmemoración de la Constitución de Cádiz, 1812

en que surgió, no existía aún aquel cho solicitado por los vecinos. Su amenaza de embargo y venta de la principio. Sólo es posible valorar- finalidad obviar la repetición cons- Villa para pagarlas y poseer docu- lo por la capacidad organizativa y tante de que se poseía un derecho mentos justificantes “ad hoc”. Las pactista de reyes y pueblos, pre- negociado, conservarlo recordado contadurías regidas por “clavaris”, parados desde hacía siglos no sólo perennemente o llevar a cabo re- llaverizos o tesoreros, asentaron para la guerra sino también para la formas administrativas bajo deter- gastos e ingresos anuales mediante gestión de territorios. Se demos- minada concesión. Esto último fue la fórmula de entradas y salidas o traría de nuevo a partir de 1492, algo muy querido al sistema pes- “carrechs” y “descarrechs”, par- cuando, junto al reino de Castilla, quisidor del estado moderno his- tida doble, con sus fechas corres- construyeran la infraestructura ad- pánico y valenciano, ejecutado me- pondientes; trabajando en equipo, ministrativa de otros espacios geo- diante “les vissites” (inspecciones) el “consell general” aprobaba los gráficos allende el Atlántico. y “les taules” (juicios de residencia préstamos a la hacienda, los “cla- a los gestores tras el cese en un car- varis” registraban el pago de inte- Dentro de este ámbito nos mo- go administrativo). Su estudio me reses y el escribano público contro- vemos al considerar Albaida, don- ha permitido conocer el origen de laba su amortización. de podemos observar dos modelos las ordenanzas forales de Albaida de normativas: la que reconoce que no fue otro sino lograr auténti- He aquí la secuencia que siguió simple de derechos de los vasallos ca legislación municipal plena a lo el armazón contable de la Villa. y aquella otra que se considera “or- largo de setenta años: desde 1625 En 1583 se creó, de manera tem- denanza de gobierno”, en sentido hasta 1690. poral y un tanto improvisada en la estricto. En realidad se produjo figura de un cura, Pere Soler “pre- una evolución del primer modelo Se entendían por vecinos los va- vere”, un primer contable y colec- al segundo en el decurso de un si- rones cabezas de familia y viudas tor al aceptar los vecinos fijar un glo escaso (1583-1690). Pero no se que pagaban impuesto de “peyta” impuesto especial, o “sisa”, sobre registró un cambio en el concepto y asistían a juntas de “consell gene- la carne consumida, para pagar la señorial y estamental que expresa- ral”. Ellos eran el Común o estado construcción de la iglesia parro- ba su contenido. Veamos cómo fue. llano. Su fuerza radicaba en que, so- quial. En años sucesivos, sobre lidariamente, proporcionaban fon- todo en el ordenamiento de 1625, Al comenzar su andadura por dos pecuniarios a la hacienda muni- a su calco, surgieron las contabili- una complicada edad Media, sus cipal y los avalaban con sus bienes dades de otros departamentos que pobladores recibieron una primera personales. Lograron la mayor parte gestionaban abastecimientos públi- carta de concesión territorial. Su de sus derechos tras largos pleitos cos, como los cereales o la carne. tradición continuó en los cabreves contra los Milà en la Real Audiencia Para controlar la trama entera hubo elaborados a fines del siglo XVI de Valencia, siendo su procurador el un contable general o “clavari de para registrar la propiedad enfi- doctor en Derecho, Gregori Tarraça. la claveria comuna”, en realidad téutica señorial sobre sus pobla- Las sentencias emitidas se convir- contable mayor de toda la hacienda dos moriscos y, tras la expulsión tieron en pactos documentados en- municipal. Dos contadurías fueron de 1609, nuevamente renació en tre señor y vasallos. protagonistas de los mayores gas- las cartas de repoblación de los tos: la “claveria dels forments” y la mismos. Estos pactos ordenancis- De los derechos logrados hacia “claveria de les carns”, que conta- tas entre la Villa y sus señores, los 1603 considero más importantes ron con “clavaris” específicos. La Milà de Aragó7, surgieron en 1583- éstos: tener cárcel propia (último eficiencia de estos contadores fue 97 tímidamente; continuaron adop- control de la justicia impartida por impresionante, de tal manera que tando una inicial forma de norma la Villa franca en nombre del rey), sus series archivísticas son modéli- en 1603; prosiguieron la expresión voto secreto y no de viva voz (ha- cas y lograron que el sistema sobre- ordenancista en 1625 y culminó su bas y garbanzos significaron votos viviera hasta 1707.8 formato en 1685. En 1690 se redac- afirmativos y negativos) para lo- tan unos capítulos de igual rango, grar escapar al control señorial per- Logros no menos importantes, pero con carácter sectorial, para re- sonalizado del Común en las juntas pero ya en segundo plano, fueron la gular la guardería rural y evitar rei- generales, y organizar la contabili- gratuidad de una justicia franca, la teración de publicar cada año anual dad municipal con que tener bien promulgación de bandos para la de- el bando denominado “Crida dels delimitados ingresos y deudas para fensa de los pastizales del Común, plantats”. Su principio fue el ele- garantizar seguridad económica a el nacimiento de una guardia rural mento del fuero: conceder un dere- los vecinos contra una potencial con que vigilar campos y término

54 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Conmemoración de la Constitución de Cádiz, 1812

municipal, la creación de regalías Ninguna alusión a la capacidad quo” básico. Sus actos dimanaron o monopolios municipales, y sobre del Común para producir aquellos de un solo poder y se obligó al Co- todo, la del oficio de escribano mu- documentos. Ni siquiera en la im- mún su cumplimiento con base en nicipal, con título de notario públi- portante y reformista ordenanza la “autoritas” del poder señorial. co desde 1625. de 1685 (que halló el sistema to- Por último y en este mismo senti- talmente viciado y defectuoso) lle- do, conviene precisar que los pac- En 1685 se procedió a reor- gó a plasmarse una apelación a la tos y ordenanzas versaron sobre la ganizar todo el sistema político- iniciativa o capacidad popular, que Villa de manera exclusiva, porque administrativo de la Villa y se dio hubiera sido comprensible dada era franca, no enfitéutica, y poseía carácter estatutario a la cámara su responsabilidad en la provisión derecho foral de municipalidad, a privada de los Jurados y Justicia: económica del municipio. Muy diferencia de los lugares del seño- el “consell particular”. Este fue el al contrario, se explicó en el do- río, “llochs” sin tal cobertura legal canto del cisne del ordenancismo cumento, sin ambages, que fue el y sometidos por derecho de con- albaidense porque en 1705 ya en- mismo marqués quien impulso las quista, a los cuales las concesiones tró en funcionamiento el Decreto reformas para bien de sus vasallos anteriores a 1685 tocaron sólo para de Nueva Planta, que regiría hasta por el estado en que se hallaba el incluirlos en la regulación de la llegar la Constitución de Cádiz9. gobierno municipal. Proyectaba así administración de justicia señorial una sombra de opacidad y retorci- o en la guardería rural: lo estricta- Como quiera que en Albaida miento en los administradores de la mente indispensable para su buen existió un modelo administrativo Villa y en la oligarquía gobernante orden y gobierno. (hoy diríamos también político, de la que eran miembros. Quedó pero entonces esto no era así) ge- patente en el documento: primero, 4. En conclusión. neral a modelo y escala de Valen- que el señor se avenía a pactar un cia, todos estos pactos y concesio- arreglo y su norma, del cual el Co- Este proceso ordenancista, no nes anteriores a 1685 son añadidos mún era siempre sólo el solicitante fue fruto de una situación de cri- parciales al primero. Sólo la orde- y el receptor; segundo, una censura sis económica, social o política, de nanza de 1685 debe considerarse a los administradores de la cosa pú- guerra continental y nacional equi- auténtico cuerpo normativo, pro- blica, y tercero, una clara expresión parable a la que desembocó en la gramático como una carta magna, de absolutismo en pleno Antiguo Revolución Francesa o condujo a la en la que se expresó su origen y Régimen estamental. A lo largo del Constitución de Cádiz; en ambas un el del poder de donde emanaba. mismo se repite una frase incom- poder se impuso al otro. Aquí nos En las restantes también constan patible con la soberanía popular: el encontramos frente a manifestacio- textualmente las razones prácticas Marqués ordena, manda y estatuye. nes pactistas del Antiguo Régimen que la provocaron: en 1585 fue Leámoslo: estamental y de absolutismo seño- preciso construir la nueva iglesia rial. Es el fruto de su época, carac- bajo el impulso del Patriarca Juan “Lo Ilustre don Ximén Perez terizada por el mando de España de Ribera, en 1603 el heredero del del Milà y Aragó marqués de Al- en Europa durante los siglos XVI y señorío, don Cristófol del Milà, bayda…aconsellat del doctor Mel- XVII, que proporcionó paz interna, pactó con los vecinos salir airoso chor Calbo, son asessor general. si bien exportó guerras, dio fuerza y de la situación de “ab intestato” y Per quant en lo procés de vissita pervivencia al poder señorial. La orde deudas dejadas por su padre10. que sa Senyoria ha celebrat y ce- denanza de Albaida de 1685 muestra En 1625 se adujo, con claridad, la lebra en la present vila de Alba- la madurez plena del sistema admi- causa de resolver nuevas contro- yda…resulta…que en lo esdeve- nistrativo estamental y su capacidad versias legales: nir…se evitan molts danys, abusos de gestión. Hasta el punto de que, e inconvenients, que fins huy se quebrada ya esa paz en la Guerra “Pro evitandis et resecandis li- han experimentat aixi en les coses de Sucesión, sus correspondientes tibus et controversiis motiis inter tocants al bon govern, com tambe formas castellanas introducidas en nos de les parts sciliset inter nos en orde als propis de la present los Decretos de Nueva Planta, que dictis marquio et presentibus vi- vila…”12. seguían dotadas con bases de índole llae Albaydae et de ceteri moven- tan señorial y del Antiguo Régimen dis per inversionem aliquarum Contiene capítulos, es pro- como las que contenían los Fueros personarum bonam pacem et con- gramática y reguladora, pero su valencianos y las ordenanzas de Al- cordiam inter nos partes predicte principio general y articulado no baida, se generalizaron a todos los desiderantes et siquanter…”11 rectificó en modo alguno el “statu reinos de la Corona española, pero,

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 55 Conmemoración de la Constitución de Cádiz, 1812

al no ser consecuencia aún de nada en las cortes españolas decimonó- un sueño difuso en la edad Anti- nuevo, no hicieron más que reforzar nicas sobre ello. Los señores de los gua. Hoy tenemos más claro que la autoridad real y pervivir el siste- lugares sometidos a enfiteusis (en el Tratado de Roma ha dado paso ma señorial. el señorío de Albaida, Atzaneta, a una real Unión Europea. Su defi- Benissoda…etc.) fueron el último nición sí nos es clarísima a todos: Serían necesarias las convulsio- bastión de la resistencia tradicio- estamos en un ámbito geográfico nes políticas de cien años después nal frente al principio de sobera- continental, de los Urales al Atlán- para que entrara en juego la lucha nía popular; la agónica jugada del tico, cuya expresión política es el por hacer prevalecer otro poder. concepto patrimonial sobre terri- constitucionalismo democrático y Pero aún así, asentados los logros torios, personas y bienes. Serían el parlamentarismo su instrumen- revolucionarios por el Imperio Na- necesarios años y procedimientos to. Que gravita sobre ciudadanos poleónico, superado éste por las para extraerlos de aquel pantano, libres porque poseen la soberanía oposiciones del naciente naciona- dotarlos del principio de munici- popular. lismo, vigente ya la soberanía po- palidad y conferirles una capacidad pular por haber sido promulgada administrativa individualizada me- Según dije en 2010, la sobera- la Constitución de Cádiz veintitrés diante un acto jurídico: los pleitos nía popular y la democracia son un años después de 1789, los avatares de reversión a la corona española. fenómeno histórico maravilloso, políticos la hicieron bascular. No Acabaron y triunfó por completó el recientísimo, restringido y no acep- pondría ella punto final total al An- principio rector de 1812. También tado por todo el planeta, por el que tiguo Régimen ni al sistema esta- Albaida y su demarcación obtuvie- hemos pagado siglos de sangre, su- mental y señorial. Aquellos lugares ron soberanía popular total. dor y lágrimas. ¿Podremos descan- repoblados tras la expulsión de los sar ya en nuestra soberanía popular moriscos, venidos a la propiedad Desde entonces los europeos o aún habremos de buscar ocultos señorial por derecho de conquista no hemos parado de construir, con demoledores de lo hecho? ¿deberían gozar de soberanía popu- renglones torcidos y secuencia cro- lar? Grande y larga discusión hubo nológica quebradísima, lo que fue

NOTAS

1 El demo (en griego: δeμος, dêmos) era mación intelectual. 8 Ortiz García-Bustelo, Mª Luz. “Albaida, villa una circunscripción administrativa de base En línea: http://es.wikipedia.org/wiki/Alejan- y señorío: Administración municipal y oligar- instaurada tras la revolución isonómica de dro_Magno. Alejandro es posterior, crono- quía urbana en el siglo XVII” [microficha].- Clístenes (la cual tuvo lugar del 508a. C. o lógicamente, a la creación de la “demo” y la Valencia: Universidad, 1996. Tomado del 50a. C. al 501a. C. en Atenas). El demo está “polis. ejemplar presentado al tribunal de Doctorado directamente ligado a la marcha de Atenas 3 Cicerón, Marco Tulio. Catili- en 1990, v. I, pp. 18-76. Las referencias a los hacia la democracia… El demo puede ser narias. En línea: http://www. documentos originales se pueden localizar comparado con las comunas francesas del google.es/search?q=catilinarias&ie=utf- en el mismo y pertenecen al Archivo Muni- siglo XX: un demarca (correspondiente al 8&oe=utf-8&aq=t&rls=org. cipal de Albaida. A modo de ejemplo cito actual alcalde) es elegido localmente, y pue- mozilla:es-ES:official&client=firefox- la correspondiente a los capítulos de 1690 den ser elegido por sorteo para constituir la a&source=hp&channel=np. sobre guardería rural: AMA, “Llibre consiliar bulé (los buleutas, representantes del pueblo, 4 Rostovtzeff, Michael. The Social and Econo- comensant lo any 1688 en avant”, fols. 24 y podrían evocar a los diputados modernos); mic History of the Roman Empire.- Oxford: 25, actas de 9.10.1690 y AMA, Capítulos, así el demo es la unidad administrativa pero Oxford University Press, 1966.- ISBN 978-0- ordenanzas y reglamentos: “De la guardería también democrática de base, su población 19-814231-7 rural, 1690”. formando una asamblea (ágora), ejerciendo 5 Esta interpretación no atiende a aspecto 9 Ibidem. poderes de policía, de gestión de las finan- morales ni religiosos del tema, sino a simples 10 Archivo Municipal de Albaida (AMA), legº zas públicas, del catastro y de los cultos, datos históricos. Se trata, pues, de analizar 1603, doc. 30. 14.XII.1603. Notario Pere llevando los registros del estado civil. Par- hechos y procesos, no de calificarlos. Serrano, tenedor de los protocolos de Gaspar ticipando en la organización local del demo 6 Es importante recordar a dos grandes historia- Gascó. los ciudadanos viven un estado cívico que les dores que nos han desmenuzado la Hispania 11 AMA, legº 1625, doc. 1: “Capitols fets y fer- prepara para las asambleas democráticas cen- post-romana, las monarquías medievales y a mats per y entre lo Ilustre Senyor don Cris- trales. En línea: http://es.wikipedia.org/wiki/ los elementos germánicos contenidos en ellas: tofol Milà y de Aragó marqués de la present Demo_%28Grecia%29. Claudio Sánchez-Albornoz y Luis García de vila y marquesat de Albayda…y de Jaume 2 Alejandro III de Macedonia, más conoci- Valdeavellano. Para consultar conceptos de Pont y Antoni Albert “de la Parra” sindichs y do como Alejandro Magno (griego: Μέγας estas obras remito a citas bibliográficas “on procuradors de la dicta vila”, fº 1. Αλέξανδρος, romanización: Mégas Aléxan- line”, como ésta sobre García de Valdeavella- 12 AMA, Ordenanzas, capítulos y reglamen- dros); 1 Pella, 20 ó 21 de julio de 356a. C.2 no: http://books.google.com.ar/books?id=xA tos: “Capitols y ordinarios fets en la vissita 3 – Babilonia, 10 ó 13 de junio, de 323a. C.). uLAAAAMAAJ&q=s%C3%BAbditos&hl= celebrada en la vial de Albayda”, 1685 (fecha Fue el rey de Macedonia desde 336a. C. has- en&source=gbs_word_cloud_r&cad=6 histórica establecida mediante: AMA, “Llibre ta su muerte. Hijo y sucesor de Filipo II de 7 En todos los documentos guardados en el consiliar de la sala de la present vila de Alba- Macedonia. Filipo le había preparado para Archivo Municipal de Albaida sus firmas yda, comensant en 26 de desembre de 1682”, reinar, proporcionándole una experiencia aparecen bajo la onomástica Milá de Aragó fº 38, acta de 11.VI.1685). Notario Thomás militar y encomendando a Aristóteles su for- (sic). Aguilar.

56 - Almaig, Estudis i Documents 2011 El Partit Republica Progressista de Quatretonda (1932) Autor: David Mahiques Alberola

l roïns resultats electorals comprendre’l del tot. Per una banda, de juny de 1931, l’eixida era una persona de dretes que mos- del govern i l’enfrontament trava una repulsa respecte del que Epersonal entre Niceto Alcala-Za- va passar en Quatretonda durant mora i Miguel Maura provocarà la els anys de la guerra, però, per altra desaparició de la DLR i l’escissió banda, no era un franquista. Mal- en dos partits: el Partit República grat que mai, que jo recorde, va cri- Progressista (PRP) liderat per Ni- ticar Franco en públic, era evident ceto Alcala-Zamora i el Partit Re- que el franquisme no anava amb ell. publicà Conservador (PRC) liderat No es sentia identificat amb Franco per Miguel Maura. ni amb la política franquista.

El Partit Republicà Progres- El descobriment de l’existència sista es forma a l’agost de 1931 i del PRP a Quatretonda i haver serà el partit dels seguidors de Al- comprovat que formava part del cala-Zamora. El nom del nou partit comitè d’este partit, m’ha permes desterrarà la denominació de “de- comprendre la seua conducta polí- recha” que no li agradava a Niceto tica i perquè no combregava amb el

Alcala Zamora i segons ell, va ser franquisme. Doc. 1.- Comitè del Partit Republicà Progressista una imposició de Miguel Maurà. A de Quatretonda Valencia el PRP es constituirà pel Al meu avi David i a tots els qui setembre de 1931 i a Quatretonda com ell, als quals la guerra i el fran- Guarner (1902-1908), que va sig- entre març i abril de 1932. quisme els va impossibilitar durant nar les normes de Castelló,... gran part de la seua vida viure en Descobrir l’existència d’este llibertat i democràcia, dedique este La major part dels càrrecs po- partit a Quatretonda va ser impor- escrit. lítics electes de la desapareguda tant per entendre la política repu- DLR a València aniran a parar al blicana a Quatretonda. Però també El PRP a València i a Partit Republicà Conservador de va tindre per a mi una gran impor- la Vall d’Albaida Maura i a partir d’este moment el tància perquè em va ajudar a com- progressisme anirà de capa caiguda prendre millor el meu avi. El PRP es constituirà a Va- a València. lència pel setembre de 1931 amb Este breu treball vol ser un ho- polítics que havien estat en la Tanmateix, els partits judi- menatge a totes aquelles persones desapareguda DLR. Són polítics cials de Xàtiva i Albaida seran que defensaven la República des molts d’ells que provenen del li- l’excepció que confirma la regla. de l’opció d’una dreta moderada, beralisme democràtic de Manuel En el nostre districte el PRP anirà avançada, republicana i reformista. Garcia Prieto o Melquiades Ál- de la mà d’un antic prohom de la La història els va fer a molts d’ells varez i organitzats al voltant de política de la Restauració, Rafael col·laboradors dels franquisme, El Mercantil Valenciano. Trobem Calvo de Garcillan, que va que- però no mai van ser franquistes. persones com Mariano Gómez dar adscrit al “progressisme”1. González, catedràtic de Dret Po- Açò explica, com diu Antonio Mauelo David la signatura del lític de la Universitat de València, Calzado, que la secció valencia- qual apareix en el doc. 1, sempre Eduardo Molero Massa, advocat na serà la més representada en la va ser una persona que des del i polític valencià, Luís Donde- IV Assemblea Nacional del partit punt de vista polític, no acabava de ris Tatay, advocat valencià, Lluís d’abril de 1934.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 57 El Partit Republica Progressista de Quatretonda (1932)

Vista panoràmica de Quatretonda

La constitució del PRP sones amb nom i cognoms i a Valencia i serveix per fer el de en Quatretonda. al costat el malnom amb que Quatretonda. se’ls coneixia. Esta llista se- • Un foli redactat en valencià que L’organització del PRP de Qua- ria de veïns del poble que eren ve a ser el programa polític del tretonda té lloc entre març i abril de del Partit d’Unión Republica- partit. Té un encapçalament on 19322. ¿Com ho sabem?. Un dels na Autonomista (PURA). Açò diu “Puns del programa po- fundadors del PRP a Quatreton- confirma dos coses: primer, litic” i consta de quatre punts. da era Vicente Salvador Alberola en el mateix local estaven els No té data però, és clar que es Benavent, que tenia la residència dos partits i, segon, demostra va redactar al mateix temps que al carrer Sant Vicent, núm. 14 i era també una confluència políti- la resta del documents i en tot jutge de pau al final de la Repúbli- ca dels dos partits que estarien cas abans de les eleccions gene- ca. Ell, en lloc de tornar la docu- dins de l’òrbita del partit radi- rals de 1933. Evidentment, és el mentació al finalitzar la guerra la cal de Lerroux. document més important. Més va conservar i això va ser un encert • “Reglamento del Circulo Repu- endavant el transcriurem i el co- perquè, cas contrari, hauria desapa- blicano Progresista de Quatre- mentarem. regut. Els seus hereus la van cedir a tonda”. És el reglament del par- l’ajuntament farà huit anys. Entre la tit a Quatretonda que consta de El 10 de març de 1932 es va documentació es troba l’expedient 27 articles i dues disposicions redactar el reglament del partit a complet de les eleccions de febrer transitòries i té data de 10 de Quatretonda i poc més d’un mes de 1936 a Quatretonda. març de 1932. Són dèsset quar- després, el 17 d’abril, és va fer tilles numerades i lligades com l’assemblea constitutiva del partit i Entre esta documentació també un llibret. es va triar la Junta Directiva. Si ens hi ha una carpeta on apareix docu- • “Reglamento del círculo Repu- n'adonem compte és només mig mentació del PRP. És una carpeta blicano Progresista de Valen- any després d’haver-se presentat el que té diversos documents que, si cia”. És el reglament del partit partit à València, això fa pensar en s’observen en deteniment, tenen una coherència. Els documents són els següents: • Minuta de l’acta de constitució del partit amb la signatura de les persones que formen la Jun- ta Directiva del partit, per una banda, i dels que formen el co- mitè del partit, per altra. • Llistat del component de la Jun- ta Directiva i Comitè del partit. • “Lista de socios de la Agrupa- ción Republicana de Cuatreton- da”. És la llista de tots els socis del partit amb nom i cognom que sumen 71 persones. • “Lista de Autónomos”. Es un llistat on apareixen 17 per- Carrer i campanar de Quatretonda

58 - Almaig, Estudis i Documents 2011 El Partit Republica Progressista de Quatretonda (1932)

contactes directes o per altres persones de veïns del po- Taula I ble en el partit a nivell de València. Socis del PRP i renda agrària en pessetes (1935) Nom Renda La seu del partit està és al carrer Sant Vicent, núm Vicente Benavent Alberola ------14, pis primer. Segurament seria un casino vinculat a algun partit de la Restauració on també seria el local dels Jose Vidal Alberola 623,58 republicans del PURA (blasquistes) de Quatretonda. Tot Juan B. Oltra Moscardo 800,43 el que portem dit coincideix amb la informació oral de D. Vicente Salvador Alberola Benavent 1172,37 què es disposa. Això que en un local estiguen domici- Emilio Benavent Llacer 494,03 liats uns quants partits no era gens estrany. Federico Oltra Aranda 121,80 Per tal de conèixer millor qui estaria darrere del par- Pascual Sentandreu Sentandreu 258,92 tit i entendre millor els plantejaments socials i polítics Federico Benavent Benavent ------hem fet un llistat de tots els components de la junta di- Federico Oltra Bixquert 496’04 rectiva, més tots els del comitè que no estan en la junta Emilio Benavent Benavent 339,38 directiva. A més, l’hem completada amb un mostreig dels 71 socis del partit, agarrant-ne un de cada cinc. Si Enrique Alberola Alberola 978,37 coincideix amb un nom que ja disposem l’hem rebutjat Rafael Sentandreu Benavent ------i hem agafat el següent. Tot seguit hem vist quina renda David Mahiques Benavent ------agrària tenien en el padró de riquesa rustica de l’any Vicente Vidal Vidal 73,60 19353. Aquells en els quals no apareix cap renda agrària és a causa bé, per haver dos o més noms iguals i no po- Miguel Oltra Moscardo 593,05 der saber qui és amb seguretat o bé, per no aparèixer en Rafael Oriola Garcia ------el padró. Veure Taula I. Federico Vidal Benavent 841,60 Julian Oltra Oltra 766,83 Pels nivells de renda agrària és evident que estem Rafael Oltra Benavent ------parlant de propietaris agraris. Llauradors amb unes propietats agràries suficients per viure del treball de la seua Emilio Alberola Benavent 875,71 propietat. Llauradors mitjans en la seua majoria i alguns Antonio Vicente Vidal Oltra 1030,38 també amb unes propietats agràries significatives atès Rafael Oriola Bonastre 432,46 que alguns passen de les mil pessetes de renda agrària German Oltra Alberola 361,98 o estan al voltant. Serien llauradors que recorrien, uns en major mesura que altres, al treball de jornalers per Miguel Oltra Moscardo 593,05 cultivar les seues terres. Això explica el punt tercer del Salvador Benavent Benavent 1039,79 programa polític que veurem després, on diu que “... se Bautista Oltra Alberola ------procurará per tots els michos posibles unificar y defen- Quintin Benavent Benavent 476,26 dre tots els interesos dels patrons y obrers del camp.” Enrique Benavent Margarit 419,77 El partit Republicà Progressista defensa una política de conciliació entre els propietaris agraris i els jornalers. Bautista Bellver Oltra 340,16 Es també il·lustratiu que parla del “camp”, i això re- Ramon Oltra Vidal 945,01 flexa una societat quatretondina agrària on la conflicti- Bautista Guerola Frances 41 vitat entre els propietaris i els jornalers tindria una certa Senen Mahiques Benavent ------rellevància. Cal assenyalar que el soci número vint-i-cinc és Ger- La conclusió és evident, un partit de propietaris man Oltra Alberola, “el tio German”. El qual serà alcal- agraris que accepten la República, però que volen fugir de a partir de juliol de 1940. Cal descartar que alguns de reformes massa intenses i per descomptat, de tot el d’estos socis del PRP en 1932, passaren a formar part de que sone a revolució social. la DRV quan este partit es va organitzar a Quatretonda a primeries de l’any 1933. Hi ha dues persones en el llistat de socis que tenen una renda agrària inferior a setanta-cinc pessetes. Per El programa polític del PRP. tant no hem de descartar que dins del PRP hi haguera també xicotets propietaris agraris que completarien la Un dels documents que hi ha dins de la carpeta del seua subsistència treballant com a jornalers. PRP, tal com hem dit abans, és un programa polític i així

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 59 El Partit Republica Progressista de Quatretonda (1932)

ho diu sota el títol de “Puns del programa polític”. És sens dubte, el document més important, atès que indica els plantejaments polítics del partit i les aliances electorals i polítiques. Tot això permet saber com pensaven, quins eren els seus objectius polítics i amb qui s’aliarien de cara a futures conteses electorals.

Cal destacar que el document esta escrit en valencià i això dona a pensar en un plantejament d’acceptació de la pròpia llengua. És un document d’ús personal i no com els estatuts o l’acta de constitució del partit que s'hauria de presentar en altres instàncies de l’administració.

La transcripció és la següent:

Punts del programa politic

1er.- Esta societat se forma para continuar laborant politicament en el Partit Republicá progresiste el cual se adheris al bloch que acaudilla D. Alejandro Lerrous. Esta sosietat que hui formen se compromet a cumplir les ordens de les autoritats superior politiques tant Sentarls com les Provinsials y cumplir la disciplina del Partit. Y en cuant a la politica local guardar les conside- racions mes afectuoses y cordials que se puga en les demes agrupacions republicanes sempre que no se mer- Doc. 2.- Programa polític del PRP en Quatretonda (1932) men la disciplina del Partit. pensem que per a les eleccions generals del 19 de no- 2 º Administrasió. Este partit se compromet en la in- vembre de 1933 es presenta l’Aliança Republicana (el tervensió que puga tindrer en la Administració local a PURA i el PRC) i que esta aliança té el suport del PRP rechir honrat y dignament els carrechs que li confien, és fàcil pensar que es redactaria en un moment de 1933 procurant per tots els michos posibles protechir als so- pensat en les eleccions de novembre. A més, diu clara- sios del Partit. ment que “se adheris al bloch que acaudilla D. Alejan- Fiscalisasió desde el adveniment de la Republica dro Lerrous”, i este polític era del Partit Radical dins de de la administrasió y de la administració monarquica l’orbita del qual estava el PURA. Una segona és l’any Borron. de 1932 quan es funda el partit al nostre poble. El document diu que “Esta sosietat que hui formen...”, i l’acta 3er Social. En cuant a lo social se procurará per tots de constitució del PRP és d’abril de 1932. Cas de ser els michos posibles unificar y defendre tots els interesos certa esta hipòtesi es posaria de manifest un apropament dels patrons y obrers del camp. al PURA i al Partit Radical molt prompte.

4º En cuant a la Rellicho se considera separat e in- Fóra com fóra, el primer aspecte a destacar tal com dependent la politica de la Rellicho y per lo tant cada he dit abans, és un apropament molt evident al Par- u pot sustentar els sentimens rellichosos que estime per tit Radical i al PURA. Açò confirma a Quatretonda, convenient sin que siga molestat per ningú. Mes se obli- l’evolució política que té lloc en la política espanyola ga el partit a defendrer si foren atacas els edificis de la a partir de 1933, cap a un progressiu enteniment en- Iglesia casa de la vila y tots els establimens públics asi tre la dreta reformista republicana i el partit radical. El com les propietats privaes de tots els sosios. partit radical i partits semblants com el PURA, experi- menten una moderació o evolució cap a la dreta que els Quan es va escriure este document? Esta és la pre- permetrà configurar una opció política més allunyada gunta que es farà el lector, atès que no apareix cap data. de l’esquerra republicana i del PSOE i més pròxima Em sembla que podem fer dues hipòtesis, que no són als polítics provinents de la desapareguda Derecha Li- contradictòries. Una primera seria en l’any 1933. Si beral Republicana. Esta és una opció més moderada

60 - Almaig, Estudis i Documents 2011 El Partit Republica Progressista de Quatretonda (1932)

que podria haver portat la política Borron.”. És a dir, respecte a es- assenyalar, com es manifesta una de la República per un camí més carbar i fiscalitzar el que ha passat voluntat política de buscar acords tranquil, el que passa és que al no durant la monarquia i també des entre les classes socials, que és ex- tenir una majoria parlamentaria su- de l’adveniment de la República, pressió de la política més centrada ficient després de les eleccions de d’això res. És molt curiós com diu que representava este republica- novembre de 1933, per a gover- “Borron”, és a dir, com diuen els nisme progressista. Observem que nar haurà de recolzar-se en la dre- castellans: “borron y cuenta nue- diu unificar i defendre, és a dir, vol ta antirepublicana i més radical de va”. El que ha passat, passat està i ser com un partit que concília els la CEDA i el preu serà desfer tota deixem-ho estar. interessos dels treballadors i els la política de reformes que havien empresaris. engegat el govern d’Azaña (la coa- També cal assenyalar que per lició de govern entre republicans fer-ho més digerible, ho fa exten- El sisè aspecte té a veure amb un d’esquerres i socialistes del primer sible al temps que ha transcorre- dels temes estrella de la Segona Re- bienni republicà). gut des de la proclamació de la pública: la relació entre l’església i República. l’Estat, l’anomenada qüestió reli- Un segon aspecte a destacar és giosa. Fa una clara separació en- la voluntat de mantenir bones re- El cinquè aspecte a destacar tre la religió i la política, una cosa lacions amb la resta d’agrupacions és la voluntat de fer una política i altra no han d'anar juntes “... se republicanes de Quatretonda. Això d’enteniment entre els treballadors i considera separat e independent la en este moment està adreçat al els llauradors que els contractaven. politica de la Rellicho…”. I encara PRRS que estava dins de la Socie- “… se procurará per tots els michos va més lluny, defensa la tolerància tat Obrera i demostra una clar com- posibles unificar y defendre tots els i la llibertat religiosa “…cada u pot promís amb la nova República que interesos dels patrons y obrers del sustentar els sentimens rellichosos s’havia establert a Espanya. Tot camp.” No hem d’interpretar açò que estime per convenient sin que açò mantenint sempre la identitat com un simple reflex de la política siga molestat per ningu”. En eixe pròpia del partit, és a dir, “sempre espanyola. La menció a patrons i aspecte expressa un laïcisme propi que no se mermen la disciplina del obrers del camp demostra que està dels sectors més liberals, que de- Partit”. pensant en una economia local de fensa una clara distinció entre es- base agrícola i amb una conflictivi- glésia i Estat. El tercer aspecte a destacar és tat entre els jornalers del camp i els la menció a l’honradesa i dignitat llauradors que els contractaven. No El darrer aspecte a destacar és la del càrrecs que puga tindre dins hem d’oblidar que a Quatretonda clara defensa que fa de l’ordre pú- de l’administració local. És una hi havia un associacionisme obrer blic i el respecte a la propietat. Al referència molt parca a la política molt organitzat i amb força, repre- final del documents diu: “... Mes se local, i no hi ha cap menció a pro- sentat per “La Sociedad de Traba- obliga el partit a defendrer si fo- jectes que estigueren fent-se. Tan- jadores de la Tierra” que estava ren atacas els edificis de la Iglesia mateix cal destacar la menció a la dins de la UGT, que seria el mitjà casa de la vila y tots els establi- defensa del socis del partit, “pro- per a fer les demandes laborals mens públics asi com les propietats curant per tots els michos posibles els jornalers del camp. També cal privaes de tots els sosios.” És a dir, protechir als sosios del Partit”. ¿Com interpretar-ho? Tal vegada, açò es podria relacionar-ho amb pràctiques de clientelisme polític pròpies de la Restauració, i al mateix temps demostraria com estos polítics provenen del personal po- lític de la Restauració.

El quart aspecte a destacar encara marca millor el passat polític vinculat a la monarquia quan diu “Fiscalisasió desde el adveniment de la Republica de la administrasió y de la administració monarquica Paratge de la Font Vella

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 61 El Partit Republica Progressista de Quatretonda (1932)

res de revolucions, res d’atemptar La relació del PRP i el PURA en A Quatretonda s’estava confor- contra l’ordre social i ple respecte a Quatretonda. mant un espai de “centre” polític on la propietat. És la demostració més coincidien antics polítics liberals clara que estem davant d’un partit La coincidència programàtica i monàrquics convertits en republi- republicà, liberal i ideològicament política entre el personal polític de cans al costat de polítics de la tradi- de dretes, que té por a tot experi- l’antiga DLR i per tant del PRP, un ció republicana del blasquisme. La ment revolucionari que qüestiona dels seus hereus polítics, amb els qual s’estava moderant, desplaçant l’ordre social i que està disposat a polítics del PURA és una realitat, cap a la dreta, i allunyant dels repu- actuar conseqüentment. Cal des- especialment, després del fracàs blicans d’esquerres. Esta evolució tacar també, que inclou l’edifici polític en les eleccions de juny de és perceptible en l’any de 1932 a de l’església, és a dir, l’espai fí- 1931 i la posterior desaparició del Quatretonda. sic concret que ocupa l’església, partit.4 I això és el que pareix que entre les coses a defendre. Poden passa a Quatretonda. El que compartiren el mateix lo- traure dues conseqüències d’esta cal no ens ha d’estranyar, era molt afirmació. Primer, estem davant Un dels documents que és con- més normal del que hui en dia pot d’un clar rebuig i oposició a mani- serva en el mateix expedient de parèixer i, a més, era fins i tot lògic festacions d’anticlericalisme que constitució del partit és un llistat donada la cada vegada major coin- atempten directament als espais de dèsset noms de veïns de Qua- cidència ideològica. Tanmateix, físics religiosos i, segon, els repu- tretonda amb el seu corresponent continuaran com a partit diferents. blicans progressistes a Quatreton- malnom, baix el títol de “Lista da són persones liberals i defenso- de Autónomos”. Evidentment la Resultats electorals a res d’un clar laïcisme de l’Estat, paraula “autónomos” vol dir que Quatretonda durant la Segona però, catòlics. eren dèsset persones del Partit de República Unión Republicana Autonomista Tot el que portem dit, tira per (PURA). Esta conclusió ve ava- ¿Quin ha estat el suport electo- terra un dels gran mites sobre la lada també perquè dels onze com- ral d’esta “coalició” entre el PRP i societat espanyola dels anys trenta, ponents de la Junta Municipal del el PURA al llarg de la segona Re- aquell que afirma que tots els ca- PURA a Quatretonda el febrer de pública a Quatretonda? Per tal de tòlics, pel fet de ser-ho, no accepta- 1935, 5 hi ha sis que apareixen en respondre a esta pregunta res mi- ven la separació entre església i Es- esta llista de 1932 i dos més pot llor que veure els resultats electo- tat. Podem veure com ser republicà ser també. Estes dèsset persones rals de les distintes convocatòries i ser catòlic era compatible com pot ser foren tots els socis del electorals que hagueren durant el també ho era ser catòlic i acceptar PURA que hi havia en el nostre quinquenni republicà. La informa- un organització de l’Estat laica. poble en 1932. ció dels resultats electorals l'hem És evident, que hi havia una base treta de l’article de Josep Gandia social suficient per organitzar un A més, si els comparem amb i Calabuig6 i l’hem completada Estat laic que fóra compatible amb l’altra llista de noms de persones amb el treball d'Antonio Calzado les diferents manifestacions reli- del PRP, només en dos casos coin- Aldaria per a la Biblioteca Quatre- gioses, al cap i a la fi, un concepte cideixen nom i cognom, i potser tondenca7. modern de l’Estat que tots o quasi es tracte de les mateixes persones, tots, el tenim assumit actualment i però en els altres es evident que no. Els partits i sobretot, les coali- estem d’acord. És a dir, son llistes no coincidents. cions electorals no són exactament els mateixos en cada convocatòria L’escrit analitzat reflexa la Però una cosa és evident, com- i per això farem un quadre per a complexitat política que hi ha- parteixen una mateixa seu social, cada convocatòria. La informació via en la República on tot no era és a dir, estan en el mateix casino. electoral la donarem en percentatge una disjuntiva entre reaccionaris Si afegim el que el lector espavilat sobre vots vàlids emesos i, a més, o feixistes front a revolucionaris. estarà recordant, que en el primer la informació la compararem amb Hi havia tota una tercera opció punt del programa polític del PRP el resultats a nivell de la comarca. política on cabien o es podia arri- es diu que s’adhereix al bloc de bar, des de distints plantejaments Alejandro Lerroux en el qual esta- El primer a destacar és que els polítics, que defensava una forma va el PURA, només fem que tornar partits republicans d’esquerres o d’Estat suficientment ampla on a afirmar eixa coincidència dels les seues respectives coalicions tos caberen. dos partits. electorals seran els guanyadors de

62 - Almaig, Estudis i Documents 2011 El Partit Republica Progressista de Quatretonda (1932)

forma clara en totes les convocatòries electorals. El vot de dretes a Qua- més moderada i més laica cap a tretonda es repartiria entre dos partits. Per una banda, la Derecha Regional la dreta més radical i contraria a Valenciana (DRV) i per altra el Partit República Progressista (PRP), que a una República laica. En arribar les partir de 1932 anirà junt al PURA. darreres eleccions de la República (febrer de 1936) a Quatretonda, la Taula II DRV ja tindrà més vots que el PRP Eleccions Generals de la Segona República (DRV el 20,05 % i el PRP el 15,25 Quadre 1r.- Eleccions a Corts Constituients, 28 de juny de 1931 (%) %). Esta és la tendència general, DLR PRRS PT ALIANÇA D’ESQUERRES però, mentre que el PRP i PURA Quatretonda 16,79 78,82 0,21 PRLD....2,16 s’enfonsen a nivell de la província i només cal observar els resultats PSOE.....0,31 A.E. 4,18 en tota la Vall d’Albaida, i això és PURA....1,71 important remarcar-ho, a Quatre- Vall d’Albaida 24,7 35,55 3,9 PRLD....6,05 tonda eixa opció republicana de PSOE.....8,43 A.E. 35,84 dretes més moderada, més laica i PURA....21,36 més propensa a l’enteniment amb altres grups republicans, conti- DLR: Derecha Liberal Republicana PRRS: Partido Republicano Radical Socialista nua tenint encara un recolzament PT: Partido Tradicionalista significatiu. La diferència de vot PRLD: Partido Republicano Liberal-Democrata PSOE: Partido Socialista Obrero Espanyol entre tots dos és del 4,8 %, men- PURA: Partido de Unión Republicana Autonomista tre que a la Vall d’Albaida és del 48,48 %. Quadre 2n.- Resultats eleccions parcials, 4 d’octubre de 1931 (%) DRV PRP PURA PRRS PSOE Una vegada més es confirma un Quatretonda 5,13 25,05 0 69,82 0 dels grans drames de la Segona Re- Vall d’Albaida 22,21 16,20 30,35 21,76 9,49 pública Espanyola: la radicalitza- DRV: Derecha Regional Valenciana ció de les dretes cap a opcions més PRP: Partido Republicano Progresista extremes i de poca fidelitat republicana, encara que en el nostre poble Quadre 3r.- Resultats eleccions generals, 19 de novembre de 1933 (%) va ser menor. Eixa opció de dretes DRV PRP-PURA Front d’Esquerres republicana i més laica, al cap i a Quatretonda 15,15 27,86 56,99 la fi, més moderna i avançada que Vall d’Albaida 45,30 27,50 27,19 representa el PRP encarà tenia un pes important en el nostre poble al Front d’Esquerres: Coalició electoral del PSOE i el PRRS (socialistes i radical-socialistes) final de la República. Tal vegada, Quadre 4t.- Resultats eleccions generals, 16 de febrer de 1936 (%)8 ens hauria anat millor a tots si el DRV PRP-PURA Front Popular que passava a Quatretonda haguera Quatretonda 20’05 15,25 64,69 estat més generalitzat. Vall d’Albaida 53,95 5,47 40,57 Respecte a les eleccions mu- Front Popular: Coalició electoral entre el P.S.O.E., I.R. (Izquierda Republicana), P.C.E. (Partido Comunista de Espanya) i U.R.N. (Unión Republicana Nacional) nicipals, cal dir que durant la Re- pública només va haver una con- En les primeres eleccions generals de la República (juny de 1931) tot el vocatòria d'eleccions municipals a vot de dretes se l'emporta la Derecha Liberal Republicana (DLR) de Niceto Quatretonda on hi hagueren varies Alcalá Zamora que després donarà lloc al PRP. Este partit per tant, es conti- candidatures. nuació de l’anterior tal com explicàvem al començament. Taula III En les eleccions generals parcials d'octubre de 1931 ja estan en clara Eleccions municipals durant la pugna electoral les dues gran opcions electorals de dretes que hem assen- Segona república (%) yalat abans. La DRV només obté poc més del 5% dels vots i el PRP té el Quadre 1r.- Resultats eleccions vot d’un de cada quatre electors (25,05 %). Tanmateix esta situació anirà municipals del 23 d’abril de 19339 canviant. En les successives eleccions generals s’observa a Quatretonda PRRS DRV-PRP un increment de vots de la DRV i una disminució del PRP i PURA que anaven junts. És a dir, hi ha un trasbals de vots de la dreta republicana Quatretonda 59,83 40,16

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 63 El Partit Republica Progressista de Quatretonda (1932)

Els resultats de les eleccions publicans després del fracàs i des- i treballadors, intentant comptabi- municipals del 23 d’abril de 1933 prestigi de la monarquia d’Alfonso litzar els interessos de totes dues a Quatretonda mostren una concen- XIII per haver tolerat la dictadura classes socials. Per això rebutjaran tració del vot en dos grups de can- de Miguel Primo de Rivera i per- opcions revolucionàries o de refor- didats, cosa que revela que es van què la monarquia no va saber fer misme d’esquerres, però tampoc presentar dues candidatures. d’Espanya un Estat democràtic i estaran tancats a introduir canvis modern i facilitar la participació o reformes que faciliten la incor- Una és la del PRRS (Partit Re- de les masses en la política. Al cap poració dels obrers a la política i publica Radical-Socialista) que i a la fi, este aspecte, la participa- que la política done resposta a al- coincideix amb el que diu la prem- ció de les masses en les decisions gunes de les demandes obreres i sa de l’època i, a més, este partit polítiques a primeries del segle populars. és el que havia guanyat a Quatre- XX, era el signe dels nous temps tonda les dues eleccions generals i el que demanava la societat es- També, i per interès propi i per anteriors (generals de 28 de juny panyola. També, el que estaven facilitar la consolidació de la Repú- de 1931 i parcials de 4 d’octubre fent amb èxit països com França i blica renunciaran a jutjar el passat del mateix any). Esta candidatura la Gran Bretanya. La República és monàrquic. Això es fa extensible seria la guanyadora i es faria des la resposta allò que demandava la als primers anys de la nova admi- de la Societat Obrera que tenia la societat espanyola. nistració republicana segurament, seu al carrer Nou, núm. 76. Des- per fer-ho més acceptable. prés d’estes eleccions es triaria a És el republicanisme progres- Francisco Alberola Vidal “el tio sista, una opció política que beu Finalment destaca també el pes Quico” com a alcalde.10 L’altra del liberalisme progressista es- polític del Partit Republicà Pro- candidatura seria una entesa elec- panyol dels segles XIX i XX. gressista a Quatretonda, que fins al toral entre la D.R.A. (Derecha Re- L’acceptació de la separació entre final de la República i a contraco- gional Agraria) que era el nom que Església i Estat i de la llibertat re- rrent del que passa en la majoria de rebia a Alacant el partit equivalent ligiosa ho posa de manifest. Tan- casos, encara en tindrà un de signi- a la D.R.V., i el PRP. mateix, no hem d’oblidar que són ficatiu. catòlics i açò encara realça més el És a dir, davant de la gran força seu valor, perquè compatibilitzen Era un republicanisme, al meu electoral que tenien els radicals- catolicisme i Estat laic, un plan- entendre, necessari per a la estabi- socialistes i la Societat Obrera, tejament molt avançat per al seu lització de la República. Necessari estos dos partits (DRV i PRP) que temps, que hui en dia la immensa per representar una concepció laica representaven, respectivament, el majoria de persones de la societat de l’Estat que es compatible amb el primer a la dreta més conservado- espanyola actual ho tenen clar. respecte a l’Església catòlica des de ra, procatòlica i de dubtosa fideli- la tolerància religiosa. També per tat republicana i, el segon, a la dre- També representen un intent de plantejar una política social on es ta republicana progressista, laica i buscar l’enteniment d’empresaris busca defendre tant els interessos de veritable fidelitat republicana, van decidir recolzar uns mateixos candidats.

El significat polític del Partit Republicà Progressista.

Tot el que anem a dir d’una manera o altra s’ha dit al llarg del treball. El republicanisme progressista és una opció política d’autèntica fidelitat republicana i açò no ens cansarem de dir-ho quantes vegades calga. Malgrat que són persones que provinent del partits dinàstics, representen la conversió d’estos polítics en re- El Buscarró

64 - Almaig, Estudis i Documents 2011 El Partit Republica Progressista de Quatretonda (1932)

dels empresaris com dels obrers i sa en el nostre poble encara que defendre una certa amnèsia his- en menor mesura que a nivell ge- tòrica necessària per estabilitzar la neral. Després de tot el que s'ha dit República en els moments inicials. sempre es pot pensar que, si el pes En fi, un compromís república i de- polític del PRP haguera estat el ma- mocràtic nítid. teix que al principi de la República va tindre la DLR, la història de la El PRP anirà confluint electo- Segona República Espanyola hau- ralment amb el partit Radical i en ria estat més tranquil·la i ens hauria el cas nostre amb el PURA, i for- anat millor a tots. maran un espai polític i social entre la dreta més conservadora, per una Addenda banda, i, per altra, el republicanisme d’esquerres i el socialisme. La Segona República Espan- yola suposa l’intent de democra- L’èxit electoral i social de la titzar l’estat espanyol i engegar dreta més conservadora que és la tot un conjunt de reformes que CEDA, anirà menjant-se l’espai modernitzaren la societat es- electoral del PRP com de fet pas- panyola. El dramàtic final de la República va extendre la idea,

estimulada des de la propaganda Carrer de Quatretonda franquista, que la República i la guerra civil és l’enfrontament entre dos models socials antagònics. NOTES La realitat és altra. Un exemple, 1 CALZADO ALDARIA, Antonio “La dreta i també hi ha més, l’existència republicana des de les comarques valencia- d’un conjunt de partit republicans nes, 1931-1936” en Republicans i republica- provinents de persones que ha- nismo a les terres de parla catalana. Actes del VI Congrés de la CCEPC (Barcelona, 2,3 i 4 vien estat entre els partits dinàs- de novembre de 2006), 2008, pp. 708. tics. I això és el que representa 2 Arxiu Històric Municipal de Quatretonda el Partit Republicà Progressista. (A.H.M.Q.) Caixa sense ordenar ni catalogar corresponent al jutjat de pau de Quatretonda. La meua sorpresa és descobrir a 3 A.H.M.Q. Lligall: “Listas cobratorias de este partit en Quatretonda i a més, impuestos de rústica e impuestos municipales conèixer el seu programa polític (1936-1957)”. El llistat de 1936 és el que hem utilitzat. És dins del context de la política re- va confeccionar en 1935 i aprovar el 30 de publicana. Un programa adaptat desembre de 1935. també a la realitat d’un poble de 4 Veure el treball d’Antonio Calzado esmentat abans. la Vall d’Albaida d’una economia 5 CALZADO ALDARIA, Antonio.: Republica essencialment agrària. L’evolució i Guerra a Quatretonda 1931-1939, Bibliote- electoral d’este partit durant la ca Quatretondenca, sèrie Mig Almud-3, 2005, pag. 36 República, comparada amb la 6 GANDIA I CALABUIG, Josep; “Les elec- resta de la comarca i per altra cions generals a la Vall d’Albaida durant la banda, sociològicament i econò- Segona República”en ALBA, Revista d’Estu- dis Comarcals d’Ontinyent i la Vall d’Albai- micament qui estava darrere del da, núm 8 PRP han estat els objectius del 7 CALZADO ALDARIA, Antonio.: República present treball. Tot açò completat i Guerra a Quatretonda. 1931-1939. Bibliote- ca Quatretondenca. Sèrie Mig Almud núm. 3, amb l’anàlisi del seu programa 2005 electoral i els seus lligams amb 8 MAHIQUES ALBEROLA, David; “Les altres grups politics. eleccions generals del 16 de Febrer de 1936 en Quatretonda” Llibre de festes de 2006 9 Elaboració pròpia a partir dels resultats publicats al BOPV de 26 d’abril de 1933. Arxiu de la Diputació Provincial de Valencia. 10 MAHIQUES ALBEROLA, David.: Francis- co Alberola Vidal (1877-1939). Alcalde repu- Campanar blicà de Quatretonda.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 65 Mite i realitat al voltant dels xiquets expòsits: L’àvia Paula de Benigànim Autor: Ana Mª Reig Ferrer i Rafael Espí Vidal

a tradició oral transmet cedeix del verb llatí «exponere» nades amb l’adopció i el reconei- històries familiars de ge- que significa posar fora. Les apli- xement de fills naturals. Tal com neració en generació que cacions d’aquest verb són moltes i apareix en el projecte de reglament Lde vegades són difícilment de- una d’elles era posar fora de casa de 1851, es consideraven expòsits: mostrables. La història de l’àvia al nounat no desitjat. Aquesta pràc- «los niños de ambos sexos, habidos Paula és una d’elles. Entre els tica de l’exposició va donar origen ilegítimamente, que se abandonan seus descendents sempre s’ha pal- a l’existència de cases d’expòsits ó entregan en la Inclusa ó Casa- pat un entranyable record per ella, i hospicis on recollien els xiquets cuna del Hospital de Valencia, con de qui es deia que era filla d’un abandonats. el fin de recibir lactancia de cuenta marqués i d’una donzella d’origen del Establecimiento»1. Perquè fo- plebeu. D’aquesta història d’amor A mitjan segle XIX la mortalitat ren considerats expòsits era neces- va nàixer una xiqueta el 21 de ju- infantil era molt elevada. Molts xi- sari que hagueren ingressat en la in- liol de 1857. quets morien només nàixer i altres clusa, tant per la porta com pel torn. no arribaven al primer any de vida. No s’admetien de fora de la provín- Només nàixer va ser batejada a Altres vegades eren les mares les cia, perquè era un establiment de l’església d’Aielo de Malferit com que morien en el part, la qual cosa beneficència provincial. a filla de pares desconeguts, tal dificultava la criança del nounat. Si com apareix en la seua partida de a més a més, afegim l’alt nombre L’ingrés a la inclusa podia fer-se bateig que es conserva a l’arxiu pa- de naixements de fills il·legítims i directament des del mateix hospi- rroquial. El nom que li van posar en no desitjats, ens adonarem que era tal, pel torn o per la mateixa por- la pica baptismal va ser el de María necessari l’existència de centres ta o porteria de la inclusa. Anar a de las Nieves però sempre seria co- benèfics que acolliren i preservaren parir a l’hospital era la forma més neguda amb el nom de Paula. Dies la vida d’aquestos infants. còmoda per a desfer-se del nounat, després era traslladada a la Inclusa perquè només nàixer era traslladat de València, com tants altres nou- La pobresa extrema en la qual a la inclusa pel mateix personal de nats no desitjats. vivien moltes famílies també era l’hospital. Altra manera d’ingrés una raó per a deixar una criatu- era a través del torn, on es podien L’objectiu del present treball és ra en la inclusa. Per tant podríem deixar les criatures de forma to- conéixer, a través del cas concret de dir que la inclusa era una porta a talment anònima. També s’hi ac- l’àvia Paula, el funcionament de la la vida. Ara bé, per a preservar la cedia per la porteria de la inclusa, inclusa de València a mitjan segle vida del nounat era imprescindible procediment que s’emprava per a XIX, i la barreja de mite i realitat l’existència d’una reglamentació les criatures que es remetien des que envoltava els origens dels xi- que protegira a la mare natural i res- dels pobles. En els pobles era cos- quets expòsits, donat l’alt nom- pectara el seu anonimat. D’aquesta tum abandonar-los a la porta de bre existent als pobles de la Vall manera resultava més fàcil per a l’església o d’una casa particular, d’Albaida. la mare desprendre’s de la criatura allò que s’anomenava «deixar-lo sense sentir sobre ella el pes de la en exposició»; i era competència de La inclusa de València: societat. l’autoritat municipal fer-se càrrec una porta a la vida de les criatures i del seu trasllat a La inclusa de València es regia la inclusa. De les despeses ocasio- La Inclusa de València era el de- per un reglament on es contempla- nades es feia càrrec l’erari públic. partament de l’Hospital General de ven tots els aspectes relacionats València encarregat d’acollir i criar amb l’acollida i criança de les cria- Una vegada dins, els xiquets els xiquets abandonats anomenats tures: forma d’ingrés, gestió de la eren registrats en el llibre d’entrada expòsits. La paraula expòsit pro- lactància i altres qüestions relacio- d’expòsits, per estricte ordre

66 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Mite i realitat al voltant dels xiquets expòsits: L’àvia Paula de Benigànim

d’arribada. Existia un llibre per any les robes un paper amb dades so- parroquia»3. Estava establert que a i per sexe. Cada partida de filia- bre el seu naixement, si estava o les persones que traslladaven cria- ció s’inscrivia en un foli numerat, no batejada, quin nom li havien tures a la inclusa les alimentaren i convertint-se aquest número en allò posat o quin demanaven (quan els donaren recer en els pobles per que des d’aleshores identificaria a encara no estava batejada), a més on passaven. la criatura. L’any i el número del d’algún objecte identificatiu. Unes foli eren gravats en una peça de vegades era una medalla, altres un Des del moment que els xi- plom que es penjava al coll: «Des- escapulari, també la meitat d’una quets ingressaven i eren registrats pués de bautizado un espósito y carta o estampa (l’altra part restava passaven a ser responsabilitat de estendiada su partida se le pondrá en poder de la mare). Aquestos ob- l’hospital, que es convertia en el tu- pendiente del cuello con la deli- jectes quedaven anotats en la par- tor legal amb capacitat, fins i tot, de cadeza posible, un escudito con el tida i es guardaven separadament, retirar-lo de la família que l’havia numero que ocupa en el folio de su donant-los el mateix número iden- adoptat si no el cuidava com de- partida en el corriente año»2. tificatiu del full i any on quedava via. Per a exercir aquesta vigilàn- registrat l’expòsit. Servien per cia contaven amb la col·laboració Les dades que s’anotaven en la identificar la criatura quan la mare dels rectors de les parròquies. Els partida de filiació eren totes aque- natural la deixava amb intenció de expòsits podien estar en la inclusa lles que identificaven la criatura: recuperar-la després. Solia tractar- fins l’edat de set anys, i aleshores nom, data i hora d’ingrés, qui la se de mares solteres que, quan les eren traslladats a la Casa de la Mi- lliurava, d’on procedia, si estava o seues circunstàncies personals o sericòrdia, on rebien ensenyament no batejada, la roba que duia i tots familiars canviaven, reclamaven primari i se’ls preparava per al seu els senyals que l’acompanyaven als seus fills. futur: els xiquets aprenien un ofici, (cinta, estampa, medalla, escapula- i les xiquetes rebien la preparació ri, carta). Si el nounat entrava sense Quan el xiquet era lliurat a la necessària per a entrar a servir en batejar rebia les aigües baptismals inclusa per la mateixa comare que una casa. en la mateixa església de l’hospital, l’havia portat al món, el seu nom on quedava registrat l’acte sagra- s’anotava en el llibre per ser una Per alimentar-los la inclusa mental. El nom que li posaven «facultativa pública». Quan la disposava de dides o ames de llet solia ser el del sant del dia. Cos- criatura procedia d’un poble de la internes i externes. Les internes vi- tum també en els pobles era afegir província, s’havia d’acompanyar vien en la mateixa inclusa. Cadas- l’advocació de la parròquia o del del certificat de bateig: «Cuando cuna d’elles tenia assignat un de- patró. D’ahí que comprovem com el esposito fuere conducido de los terminat nombre de xiquets als qui els nens procedents de Xàtiva por- pueblos de la provincia con ruta se havien d'alimentar i cuidar. Estaven ten el nom seguit de Sant Félix, els anotará el nombre y vecindad de sota l’autoritat de la germana de la de Benigànim el de Sant Miquel, la persona que lo entrega y si estu- Caritat encarregada del departa- Sant Pere els d’Aielo i Santa Maria viese ya bautizado se relacionará la ment, i del capellà director de la in- els d’Ontinyent. partida que se acompaña firmada y clusa. Per aquest treball rebien una sellada por el Cura o Vicario de la remuneració, a mitjan segle XIX, Les dades de filiació ocupa- ven la part superior del foli, es deixava la resta per anotar altres circumstàncies: data d’eixida per a la criança, dades de la família que la criava, les de la família que l’adoptava, i la data de la mort, en el cas que ocorreguera mentre estava sota la tutela de l’hospital.

La roba en què venien emboli- cades s’anotava al marge de la partida, es descriurà cada peça i el seu estat de conservació. Quan la criatura era lliurada pel torn, de forma totalment anònima, solia dur entre Fig. 1. Inclusa. Sala de bressols, 1927

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 67 Mite i realitat al voltant dels xiquets expòsits: L’àvia Paula de Benigànim

de 40 rals de billó, quantitat certa- de la germana de la caritat encarre- eixe mateix any en moriren 403; ment baixa si la comparem amb al- gada, la dida sols podia elegir el dades que representen un alt nom- tres empleades del mateix hospital, sexe, i no sempre. Es guardava una bre de criatures abandonades i una com les bugaderes. reserva absoluta de la seua proce- alta mortalitat infantil. Respecte dència, senyals identificatives en la criança, 107 van rebre lactància Les dides solien ser dones que què va entrar i persona que la va interna i 379 externa. Per tant, la havien perdut el seu fill i aprofita- deixar. No es permetia donar una lactància externa era la millor alter- ven la llet per criar una o més cria- criatura al poble d’on procedia. nativa, tant per a les criatures com tures, així contribuïen amb el seu per a l’hospital. salari a l’economia familiar. Algu- La dida contreia l’obligació de nes ho feien per a no pedre la llet, cuidar-la com si fòra pròpia i no Ingrés de l’àvia Paula esperant trobar una casa particular abandonar-la mai. Si per alguna on colocar-se. Totes les dides, tant circumstància no podia criar-la ha- Tal com queda registrat en el les internes com les externes, eren via de tornar-la a la inclusa on pas- foli 213, del llibre d’expòsites de examinades per un facultatiu de saria a una altra família. A més de l’any 1857, María de las Nieves, l’hospital que comprovava si eren la criatura se’ls lliurava una pòlissa procedent d’Aielo de Malferit, va o no aptes. amb les seues dades i els cupons entrar en la inclusa el 29 de juliol que havien de lliurar cada mes per de 1857: Mantenir dides i xiquets supo- a cobrar. A final de cada mes els sava fortes despeses per a l’hospital, rectors i els alcaldes dels pobles «María de las Nieves. Entró en d’ací l’interés a promocionar la lac- havien de signar els cupons i certi- vente y nueve de julio de mil ocho- tància externa, que consistia a tras- ficats que el xiquet era viu, sols així cientos cincuenta y siete proceden- lladar a les criatures al poble on vi- podien cobrar la «mesada». El sala- te de Ayelo de Malferit con certifi- via la dida; solució millor aquesta, ri de les dides externes, durant els cado de D. Rafael Ureña, vicario en perquè es criaven en un entorn na- vint mesos que durava la criança, que dice la bautizó en vente y uno tural més saludable, i resultava més era de 30 rals de billó, 10 menys del citado mes, siendo sus padrinos econòmic per a l’hospital, donat que les internes. Francisco Sanchis y Justina Giro- que moltes criatures no tornaven a nés... [Al marge] Ropa: camisa y l’hospital després de la lactància, i Quan acabava el temps de la un pañuelito de algodón, un pedazo acabaven adoptades per les famí- lactància podien retornar el xiquet de bayeta encarnada todo biejo» 5. lies que les havien acollit. a la inclusa o quedar-se’l i adoptar- lo formalment abans de complir 15 La partida de bateig, que es con- Per a potenciar la lactància anys. La sol·licitud de la dida, di- serva a l’arxiu parroquial d’Aielo externa comptaven amb els rec- rigida a l’hospital, era el document de Malferit, diu que va ser la ma- tors dels pobles, que animaven que obria l’expedient d’adopció i teixa comare, Tomasa Galiana, qui les famílies a traure criatures de finalitzava amb escriptura pública. la va dur a l’església per a batejar- la inclusa com un acte de caritat La sol·licitud havia d’anar acom- la, la qual cosa ens fa pensar que cristiana. Però, fins a quin punt panyada d’un certificat de bona va nàixer el dia 21, i en el mateix era caritat o necessitat? Perquè te- conducta del rector i d’un certi- moment del part ja estava decidit el nir llet era comptar amb una eina ficat de béns lliurat per l’alcalde. seu destí: ser una criatura abando- de treball que permitia a aquestes En l’escriptura d’adopció els pares nada i per tant filla de pares desco- dones guanyar alguns diners per s’obligaven a criar-la i educar-la, a neguts, tal com recull la seua parti- a subsistir o bé per a contribuir a més de dotar-la quan contraguera da de bateig. l’economia familiar. matrimoni o «estado eclesiástico». L’adopció podia perdre’s si els pa- Respecte als padrins que apa- Per a recollir una criatura de la res no complien amb els seus deu- reixen en la partida de bateig, hem inclusa, la dida havia de portar un res o si la criatura era reclamada fet una cerca al padró d’habitants certificat del vicari o rector de la pels pares naturals. d’Aielo de Malferit de 1857 i hem parròquia on residia, amb el vist i comprovat que Francisco Sanchis plau de l’alcalde. Si era vídua havia Segons l’estadística de la inclu- Colomer tenia 55 anys, estava ca- d’aportar el certificat de defunció sa, que presenta la Junta adminis- sat i era ramader, i Justina Gironés del marit, i si era casada necesitava trativa de l’hospital4, els ingressats Belda tenia 52 anys i era vídua. l’autorització del seu marit. El lliu- l’any 1857 van ser 710, dels quals Possiblement es tractava de per- rament de la criatura era a voluntat 360 eren xiquets i 350 xiquetes; sones triades a l’atzar, les que pas-

68 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Mite i realitat al voltant dels xiquets expòsits: L’àvia Paula de Benigànim

saven pel carrer en el moment del ficatives i dels cupons que havia de cente Mateu, alcalde de Benigànim, bateig. presentar tots els mesos per a cobrar i D. José Ventura García, rector de els 40 rals de billó. En el llibre de la parròquia, certificaven: Respecte la roba, que queda «Pagos de lactancia» 7, consta que registrada al marge del foli, ob- l’havia començat el 21 de juliol de «Que Dolores Guitart Fortu- servem que tot era vell i que no 1857 i que havia de conclou-re-la el ño, viuda de José Vayá Llario de l’acompanya cap objecte ni signe 21 de març de 1859, als 20 mesos. esta vecindad, cuya defunción del identificatiu. Continua el foli amb marido justifica por la certifica- les dades de lactància: «Se dió a Pel març de 1859 Dolores podia ción que acompaña, [no consta en lactar el 25 de octubre de 1857 haver-la retornat però no ho va fer, l’expedient] a observado siempre a Dolores Guitart, viuda de José se la va quedar. Per això li van do- una conducta irreprensible, tan- Bayá, vecina de Beniganim». nar, quan va cobrar l’últim mes de to pública como privada, la cual a lactància, un xicotet retall de per- nuestra presencia a manifestado sus La raó per la qual Dolores trau gamí, de dimensions molt reduïdes grandisimos deseos de solicitar del una xiqueta de la inclusa difícil- (4 x 6 cm), que encara conserva Señor presidente de la Comisión ment la podem deduir a la llum de la la família, amb el text: «Maria de Administrativa del Hospital Ge- documentació consultada. La falta las Nieves, fol. 213 de 1857». Este neral de esta provincia, el prohija- de documentació en l’arxiu parro- document identificatiu és el que es miento de una esposita que tiene en quial de Benigànim no ens permet descriu en l’article 61 del Regla- su compañía criandola y educan- concloure res: si havia o no perdut ment de la inclusa de l’any 1897: dola desde edad de tres mes hasta un fill, ni quan va morir el seu mala de seis años que proximamente rit. Cap la possibilitat que Dolores «Cuando terminada la lactancia tendrá en la actualidad, apoyando- desitjara acollir una xiqueta per- de cada niño se satisfaga el impor- se para llevarlo a efecto los bienes què havia perdut la seua, o perquè te del último cupon, entregará la propios que disfruta y lo terminan- l’estat de vídua ja no li permetiria Comisaria a la nodriza externa que temente prevenido por el M. I. S. concebre-la, o tal vegada per eixa no devuelva el expósito, un perga- Gobernador Civil en su circular de idea tan arrelada que una filla sem- mino, en el que se hará constar el cuatro de Febrero ultimo, inserta en pre et cuidaria en la vellesa. nombre del niño, año a que corres- el Boletín Oficial de esta provincia ponde y folio que ocupa su inscrip- del sabado siete del espresado mes. María de las Nieves va estar en ción en el libro de la Inclusa, para Y para que conste y obre los efec- la inclusa durant els seus tres pri- que en todo tiempo pueda identifi- tos oportunos, libramos la presente mers mesos de vida i el 25 d’octubre carse»8. a instancia de la interesada, que fir- va eixir amb Dolores Guitart6. La mamos y sellamos, en Beniganim xiqueta anava acompanyada d’una L’última informació que apareix dia veinte y seis de marzo de mil pòlissa amb les seues dades identi- en el llibre d’expòsites fa referència ochocientos sesenta y tres». a les dades d’adopció: «Con escritura ante D. Antonio Rico Despuig Aquesta certificació acom- en 27 de marzo 1863, Dolores Gui- panyava la instància que Dolores tart y Fortuño, Viuda de José Vayá dirigia al president de la Junta de y Llario, vecina de Benigánim, se l’Hospital sol·licitant l’adopció de prohijó á la esposita María de las la xiqueta: Nieves». «Que tiene en su poder desde su Adopció de l’àvia Paula lactancia a la esposita María de las Nieves fol. 213 de 1857 y profe- Tal com es constata en el seu ex- sandole un verdadero cariño desea pedient «de prohijamiento»9, que ve prohijarla para cuyo fin acompaña a ser com el d’adopció, pel març de certificaciones de buena conducta 1863 s’iniciava l’expedient amb la y medios para alimentar y educar sol·licitud de Dolores, acompanya- a dicha esposita. Suplica a V.S. le da d’un certificat de les autoritats digne conceder el permiso para municipals que l’avalaren com a otorgar la escritura de prohijamien- persona de bona conducta moral i to a favor de dicha exponente y sera Fig. 2. Dolores Guitart, ca. 1890 amb solvència econòmica. D. Vi- gracia que espera de V.S. Valencia

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 69 Mite i realitat al voltant dels xiquets expòsits: L’àvia Paula de Benigànim

27 Marzo 1863. De mano agena sap escriure i signa per ella un dels Dolores Guitart». testimonis. A partir d’eixe moment María de las Nieves utilitzaria els Ja hem dit abans que la Junta cognoms Vayá Guitart. de l’Hospital no concedia criatures en adopció sense assegurar-se prè- En 1878 Paula tenia 21 anys viament que la família comptava i volia casar-se amb Evaristo amb mitjans econòmics suficients Ivars Dies, un jove de Benigànim i gaudia de bona conducta moral. de 24 anys, orfe de pares i soldat D’aquest expedient es desprén que d’artilleria de muntanya. Per a Dolores Guitart reunia ambdós re- contraure matrimoni Paula neces- quisits. Al marge esquerre consta- sitava el certificat de bateig. En va l’anotació que se li concedia i l’escriptura d’adopció constava s’aprovava l’1 d’abril de 1863. que procedia de la inclusa, però no on estava batejada, per tant es El tercer i últim document és el va dirigir a la inclusa per sol·licitar certificat de l’escriptura d’adopció. informació. El 10 de desembre de Un document amb un text comú 1878 el secretari-comptador de imprés, i espais en blanc per omplir l’Hospital Provincial de Valencia Fig. 3. Evaristo i Paula, ca. 1878 les dades personals de la xiqueta i certificava: «Que en el libro de en- de la mare. En el text imprés es de- tradas y salidas de espositas del año vam observar que hi havia altres tallen les obligacions dels pares: mil ochocientos cincuenta y siete de Benigànim. Onze en total, eren que existe custodiado en este archi- les escriptures que, en el mateix «[…] prometiendo alimentarla, vo al folio doscientos trece, consta mes, havien fet altres famílies del vestirla y darle cuando tome estado la partida siguiente [...]», conti- poble. Era la resposta a la circular setecientos cincuenta reales vellon, nuant amb les dades de filiació de del governador civil, del dia 4 de a mas de la ropa ordinaria de su uso, les quals ja hem parlat. Aquest do- febrer, dirigida a tots els alcaldes de conforme a lo dispuesto en la con- cument és l’últim que conserva la la província de Valencia i insertada dición 3ª del art. 41 del Reglamento família rel·lacionat amb l’hospital. en el butlletí oficial de la província General de dicho Hospicio; consin- el dissabte 7 de febrer, en respos- tiendo que si en su educación no se Dies després, el 28 de desembre ta a la sol·licitud presentada per portase como corresponde, pueda de 1878, i davant el notari del po- l’hospital: retirarle el Establecimiento sin ne- ble José Moscardó Tomás, Dolores cesidad de acreditar el motivo. Y Guitart lliurava carta dotal a favor «Habiendo muchas personas para que conste al mismo, firmo de la seua filla, amb una dot en béns que han sacado espositos de esta la presente en Valencia a veinte y mobles valorada en 145 pessetes: Inclusa y no han otorgado la escri- siete de Marzo de mil ochocientos un llit, cobertor, llençols, dos vestits tura de prohijamiento, de merecer sesenta y tres». per a ella, i demés coses d’aixovar; de VS se sirva insertar en el Boletín advertia en la mateixa escriptura Oficial de la Provincia una circular Atés que l’expedient ens reme- dotal que era el que podia otorgar- a los Sres Alcaldes para que hagan tia a una escriptura pública, realit- li en eixe moment, comprometent- saber a los vecinos de sus respecti- zada davant el notari de València se a donar-li 187,50 pessetes quan vos pueblos que esten en el citado D. Antonio Rico Despuig10, hem poguera, i si moria abans, que se li caso, acudan a la Secretaria de este seguit el rastre d’aquesta escriptura pagara dels seus béns. Si sumem Hospital a otorgar la correspon- i, una vegada localitzat i consul- ambdues quantitats i ho canviem diente escritura de prohijamiento, tat el protocol notarial, aquest ens a rals de billó ens adonarem que la o de no verificarlo se procederá a aporta algunes dades; no massa, quantitat són els 750 establerts en recoger los espositos que tienen en però sí alguna cosa més que am- l’escriptura d’adopció. su poder. Dios guarde a VS mu- plia el que teníem. Així sabem que chos años. Valencia 26 de enero de Dolores Guitart tenia 34 anys, per Adopció d’expòsits a Benigànim 1863». tant quan acull a la xiqueta en té 28. No es tracta d’una dona molt jove Quan vam localitzar el proto- Així va ser com les autoritats però tampoc major, que vivia al ca- col notarial on estava l’escriptura municipals van instar a les famílies rrer de l’Aurora. Observem que no d’adopció de María de las Nieves, a formalitzar l’adopció de les cria-

70 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Mite i realitat al voltant dels xiquets expòsits: L’àvia Paula de Benigànim

tures que tenien acollides. Les deu 1855. La família que l’adopta és L’existència de tantes criatu- escriptures, a més de la de Mª de las Ramón Pastor March, llaurador de res adoptades a Benigànim va fer Nieves, eren: 33 anys i Bernarda Benavent Bo- que indagàrem més en les raons luda, de 31 anys. Veïns de Beni- d’aquest fet, perquè, a més, de les El dia 17 de març de 1863 (Es- gànim, carrer les Ànimes. adopcions, observarem una entrada criptura nº 152): Andrés de San An- i eixida de xiquets certament im- tonio, nascut en 1856. La família que El dia 24 (Escriptura nº 168): portants. Tant sols analitzant l’any l’adopta és Miguel Borredá Polache, Vicente de San Salvador, nascut en 1857 hem trobat set xiquets proce- llaurador de 38 anys i Pascuala Bis- 1852. La família que l’adopta és dents de la inclusa que van anar a quert Mateu de 35. Veïns de Beni- José Vila Llopis, de 36 anys i Au- lactar a Benigànim, cinc d’ells van gànim, carrer Sant Miquel, nº 23. rora Borredá Vidal, de 33. Veïns de morir: “Murió con la nodriza”, cosa Benigànim, carrer Morerals, nº 2. normal si tenim en compte que la El dia 18 (Escriptura nº 154): mortalitat infantil era molt elevada. Francisco Arturo de Santa Ana, El mateix dia 24 (Escriptura nº També va eixir una xiqueta, Vicen- nascut en 1859. La família que 169): Antonio de Padua de Santa ta de San Juan (fol. 41), que va ser l’adopta és Vicente Gimeno i Vidal, María, nascut en 1857. La família retornada dos mesos després al ser llaurador de 43 anys i Rosa Cuca- que l’adopta és Vicente Moscardó reclamada pels pares naturals; a rella Sanz, de 42. Veïns de Beni- Mateu, de 43 anys i Mariana Vidal més de María de las Nieves. gànim, carrer Xàtiva, nº 3. Moscardó de 44. Veïns de Beni- gànim, carrer Morerals. Per altra banda en eixe mateix El dia 20 (Escriptura nº 156): any entren a la inclusa, procedents Pantaleón de San Juan, nascut en El dia 30 (Escriptura nº 182): de Benigànim, sis criatures, quatre 1856. La família que l’adopta és Leandro Pedro de San Antonio xiquets i dos xiquetes: Fructuoso Vicente Carbonell i Pastor, rajo- Abad, nascut en 1858. La famí- de San Miguel (foli 20), Aniceto de ler, de 48 anys i Mariana Cucarella lia que l’adopta és Pascual Pas- San Miguel (foli 112), Toribio de Moscardó, de 40. Veïns de Beni- tor, llaurador de 31 anys i Dolores San Miguel (foli 127), Guillermo gànim, carrer Sant Josep. Benavent Vila de 27. Veïns de Be- de San Miguel (foli 187), Braulia nigànim, carrer Sant Pasqual. de San Miguel (foli 98) i Clotilde El dia 21 (Escriptura nº 158): de San Miguel (foli 170). Mateo de San Eustaquio. La famí- A la vista d’aquestes adop- lia que l’adopta és Cayetano Teu- cions observem que es tracta de Analitzant aquest tràfec de cria- lada Gimeno, llaurador de 42 anys famílies de llauradors, excepte un tures de la inclusa a Benigànim i de i Dolores Chafer Cucarella de 34. rajoler, per tant, propietaris de te- Benigànim a la inclusa, hem arribat Veïns de Benigànim, carrer Sant rres, i que l’edat dels pares oscil·la a la conclusió que, possiblement, Josep, nº 58. entre els trenta i els quaranta anys. era fruit d’una forta propaganda La inclusa de l’Hospital de Valèn- promoguda per persones que co- El mateix dia, 21 (Escriptura nº cia buscava famílies acomodades neixien de prop les necessitats de la 159): Mariano de los Dolores, nas- que pogueren acollir criatures, i institució benèfica; i també perquè cut en 1856. La família que l’adopta comptava amb fidels aliats en els des de Benigànim es gestionaven és Micaela Vayá Carbonell, de 29 pobles, els rectors, que servien les criatures de la inclusa existentes anys, vídua de Pascual Gómez Mo- de pont entre la inclusa i les fa- en els pobles de la Vall d’Albaida. relló. Veïna de Benigànim, carrer mílies. Promocionaven l’acollida Sant Josep. d’una criatura de la inclusa com No hem trobat documentació una obra de caritat cristiana, però d’aquestos anys, però sí d’anys en- El dia 23 (Escriptura nº 164): en realitat tots eixien beneficiats: rere. Així, durant 1850-1851 D. Mi- Francisco de San Pedro, nascut en les criatures perquè eren salva- guel Llopis, rector de Benigànim, 1858. La família que l’adopta és des de la misèria, i fins i tot de la era el supervisor de les criatures del Miguel Montaner García, llaurador mort, i les famílies perquè un xi- partit judicial d’Albaida. El super- de 37 anys i Josefa Cucarella Martí, quet en una família de llauradors visor era l’encarregat de controlar de 29. Veïns de Benigànim, carrer es convertiria en mà d’obra gra- l’estat dels infants, donar part a la Sant Vicent. tuïta per al camp i en un possible inclusa de qualsevol circumstància hereu, i amb una xiqueta sempre i fer els pagaments de la lactància. El mateix dia 23 (Escriptura nº s’assegurava la companyia i la D’aquesta manera s’evitava que les 165): Salvador Ramón, nascut en cura en la vellesa. dides es desplaçaren tots els mesos

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 71 Mite i realitat al voltant dels xiquets expòsits: L’àvia Paula de Benigànim

a la ciutat de València per cobrar la amb intenció de reclamar-la paga- te Forcada Llorens, veí de Valèn- “mesada”. Tots els mesos el rector ven el seu manteniment, i al recla- cia, i Maria Rueda Ibañez, natural enviava «el estado», que era la rela- mar-la aportaven els rebuts, tal com d’Oriola però veïna de Benigànim, ció dels pagaments fets a les dides, hem pogut constatar en l’expedient que portava un any vivint a Valèn- poble on residien, i criatura que de reclamació del xiquet José Mª cia. En la sol·licitud Vicente justifi- lactaven, a més de gestionar qual- de San Vito12. La mare, una jove cava la seua paternitat: sevol altra qüestió sol.licitada per soltera, diu en la sol·licitud: «cir- l’hospital. Gràcies a una carta de cunstancias de aquella epoca me «Que a consecuencia de rela- 25 de febrer de 1851, en la qual es impulsaron, si bien con el mayor ciones que tubo con Maria Rueda, queixa que els diners que li envien dolor y sentimiento, a entregar- también soltera, procrearon una no són suficients per pagar a totes lo como esposito, pero abonando niña que parió esta en las salas del les dides, sabem que en els pobles su lactancia por conducto del Sr. Hospital General del digno cargo del partit judicial d’Albaida hi ha- Director de la casa, como lo puede V.S., a las nueve y media de la vien al voltant de 115 criatures de de ver V. E. con los recibos que noche del dia veinte y tres de Abril la inclusa: «Hay muchas Amas que acompaño...». El xiquet va ser re- del presente año, habiéndosele tras- están atrasadisimas, y que no pue- tornat a la mare. Per tant, els pares ladado inmediatament a la inclusa den constar en el estado, porque que reclamaven una criatura havien del mismo sin bautizar»13. ha faltado dinero para pagarlas. de lliurar a l’hospital les despeses No oblide V. que son, me parece, que havia ocassionat la criança, tot Continua dient que tenen pre- siento quince poco mas o menos i que si no disposaven de diners vist casar-se, però de moment no las Amas de este distrito [...]»11. igualment els retornaven la criatu- era possible, però sabia que això no També sabem per eixa carta que ra, els advertien que pagaren quan suposava cap inconvenient: «Pero els diners li arribaven mitjançant pogueren. L’hospital sempre afa- como este impedimento no obsta els cobradors de les contribucions voria els progenitors, malgrat que para que reconozca a su hija y la del districte. aquestos no sempre disposaren de recoja para legitimarla en su día, mitjans econòmics. cumpliendo a la vez con los im- Realitat i ficció al voltant de les pulsos de su corazón y los deberes paternitats Per a conéixer el funcionament que las leyes y la religión le pres- de la inclusa, respecte a la reclama- criben». La inclusa es regia per un re- ció de fills naturals, hem estudiat glament en el qual es contemplava alguns expedients per vore com La resolució va ser favorable: tant l‘objectiu del centre i la gestió actuava. De tots els consultats hem «la Junta en Sesión de ayer acordó dels expòsits, com les reclamacions seleccionat el de Bona de San Gre- que se les entregue. En su conse- per part de la mare o pare naturals. gorio: una xiqueta que va entrar a la cuencia, sirvase V. entregarla al Els progenitors podien reclamar inclusa en abril de 1857, el mateix citado Vicente Forcada, que como en qualsevol moment la criatura any que María de las Nieves. Esta pobre no ha podido en la actualidad abandonada, sempre i quan apor- xiqueta, incrita en el foli 126, era pagar la lactancia; pero lo hará des- taren les dades necessàries per a fruit d’una història d’amor entre de luego lo permita su situación... identificar-la: dia d’abandonament, dos joves solters, que treballaven Valencia 3 de julio de 1857. Ma- qui la lliurava, la roba que portava i de criats en la mateixa casa: Vicen- nuel Calvo». si l’acompanyava algun distintiu o peça identificativa (medalla, cinta, estampa). Verificades les dades, la criatura era lliurada als seus progenitors, encara que duguera anys en una família d’adopció.

Moltes de les criatures abandonades procedien de mares fadrines que per por, misèria o vergonya les abandonaven. Quan les circumstàn- cies socials i econòmiques canviaven, les reclamaven. Les mares que deixaven una criatura en la inclusa Vivendes a Benigànim

72 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Mite i realitat al voltant dels xiquets expòsits: L’àvia Paula de Benigànim

Comprovades les dades i verifi- cat que eren els pares naturals, la xiqueta era retornada encara que no podien abonar la lactància. D’on es dedueix que, en les reclamacions de fills naturals, ni les normes de moralitat ni la qüestió econòmica era important.

També podem al·ludir al cas d’un militar veí de Mahón, Ramón Beltran, que de pas per la ciutat de València manté relacions amb Sal- Panoràmica de Benigànim vadora Sánchez, i fruit de la relació és el naixement del xiquet Fran- bona llet que tenien les dides que de Malferit. També es deia que el cisco en 1846. Anys després con- vivien al camp. Unes vegades les marqués les visitava a Benigànim segueix una llicència de l’exèrcit i dides es traslladaven a viure amb i que les ajudava econòmicament. torna a la ciutat per a casar-se amb la família, i altres eren les criatures Independentment que fóra o no Salvadora i recuperar el seu fill. les traslladades a la casa de la dida, real hauríem de contemplar aquest El xiquet duia anys vivint en una on la mare natural la visitava, com fet des d’una perspectiva històrica família, que va fer tot el possible tantes vegades hem vist descrit en molt propera al territori, que fa di- per no tornar-lo. En l’any 1856, i la novel·la realista del segle XIX. fícil deslligar el mite de la realitat i amb l’intervenció de la justícia, que pot, al mateix temps, barrejar el el xiquet és finalment retornat als La Junta de l’hospital pensava real i l’imaginari. progenitors. A més a més, com són que un augment de salari podia pobres, l’hospital els condona el servir d’estímul per augmentar el A l’investigar la història de pagament de la criança. Aquestos nombre de dides que volgueren de- l’àvia Paula, inevitablement hem casos demostren que era possible dicar-se a la lactància “oficial” (la bucejat en la història personal del recuperar un fill o filla natural, i per de l’hospital) perquè totes preferien marqués de Malferit, Don Pascual tant, seria una realitat demostrable. la privada (en cases particulars). Mercader i Roca (1799-1867), qui Però la principal raó de la falta de va casar en segones noces amb Per altra banda, davant la neces- dides no estava en el sou, sinó en Dolores Tudela (1827-1886), una sitat de trobar famílies disposades la incertesa de no saber d’on proce- dona de Benigànim. Quan con- a acollir criatures procedents de la dien les criatures i, per tant, la por trauen matrimoni el 28 de març de inclusa, indispensable per a salvar d’infectar-se d’alguna malaltia que 1862 Dolores ja era mare de dos vides i alleugerar el sosteniment podia transmetre la criatura; per fills, Julia (1861-1928) i Antonio d’un centre de beneficència, ens això era cada vegada més difícil (1861-1934), ambdós il·legítims, trobem en belles històries, inventa- trobar dides per a la inclusa: «Hai nascuts abans del matrimoni i reco- des o no, que embolicaven els orí- muchos obstáculos que vencer para neguts després pel marqués com a gens d’aquestes criatures. cegar la tradicional repugnancia fills naturals. que se observa en la demanda de En la memòria administrativa de niños para lactar, entre los cuales Aquest fet no sols ens obliga a l’hospital dels anys 1857 a 1860, la no es el menor la ignorada proce- referir alguns trets biogràfics del Junta es plantejava augmentar el sa- dencia de la criatura»14. marqués sinó, perquè no, a aventu- lari de les dides i equiparar-lo amb rar la possibilitat que hi hagueren el que rebien les que treballaven en Per atraure a les dides, de vega- altres fills il·legítims i que un d’ells cases particulars, per tal d’atraure des s’embolicaven els orígens de fora la xiqueta María de las Nieves. el nombre de dides. En eixa època les criatures amb bells relats, dient era normal que les dones burgeses que eren fills o filles de marquesos, La primera dona del marqués, donaren a criar els seus fills a dides fruit d’amors impossibles i altres Dolores Alcedo Landaburu (1803- perquè no volien que la maternitat i històries semblants. En la història 1858), amb qui va casar el 30 de criança els restaren bellesa i els im- familiar de l’àvia Paula sempre s’ha octubre de 1842, va morir a Ma- pedira atendre els seus compromi- dit que era filla d’un marquès, i en drid el 16 de gener de 1858, sense sos socials, a més de per la fama de aquest cas el marqués tenia nom, el descendència. Quatre anys des-

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 73 Mite i realitat al voltant dels xiquets expòsits: L’àvia Paula de Benigànim

prés, el 28 de març de 1862, torna- apareix en el mateix llibre regis- que és: «hijo de padre desconocido va a casar-se amb Dolores Tudela tre. Segons la bibliografía consul- y de doña Dolores Tudela y Galli- Gallinas: tada Julia va nàixer el 5 de febrer nas, natural de Benigànim» 19. Diu de 1861, deu mesos abans que el després que al foli 70, del mateix «Don Pascual Mercader y Roca, seu germà. Hem comprovat que en llibre de batejos, hi ha un despatx de 62 años, viudo, de profesión de el llibre de nascuts de la ciutat de original pegat pel llom, amb un dola nobleza casa con Doña Dolores València de 1861 hi ha inscrita una cument original del vicari general Tudela, natural de Beniganim (Va- xiqueta expòsita anomenada Julia, de la diòcesi de València en el qual lencia), de 35 años, soltera. Viven que va nàixer el dia 5 de febrer, a consta la partida anterior i s'afegix: en la calle Caballeros, 36. Se des- les 8 de la nit, filla de pares des- «...hijo natural y legítimo del muy posan en la Iglesia de San Nicolás. coneguts, i que va ser batejada en ilustre señor don Pascual Merca- Padres [del novi]: José Mª Merca- la parròquia de los Santos Juanes17. der, marqués de Malferit, barón de der, de Madrid y Mª Ignacia Roca, També hem comprovat que cap xi- Cheste, este natural de esta parro- de Valencia. Padres [de la novia]: queta anomenada Julia va ingressar quia y Mª Dolores Tudela de Be- Esteban Tudela, de Beniganim, y eixe any a la inclusa, per tant, mal- nigànim, casados en esta de San María Gallinas, de Madrid»15. grat que no podem assegurar-ho, Pedro y San Nicolás». pensem que es tracta de la mateixa Després de rastrejar els padrons xiqueta. El reconéixement d’un fill natu- municipals de la ciutat de València ral i la legitimació era cosa normal hem comprovat que Dolores Alce- Del naixement de Julia no te- en l’època, també entre la classe do, la primera esposa, residia a tem- nim més informació, en canvi noble, i no suposava cap impedi- porades a Madrid. Desconeixem les d’Antonio hem pogut recabar més ment, ni pèrdua de privilegis. raons, potser per motius personals, informació perquè els hòmens familiars o de comú acord. I que deixen més rastre documental. Dolores era filla d’Esteban Tu- Dolores Tudela, un any abans de Antonio va estudiar el batxillerat dela la Tonda, de Benigànim, i de casar-se, residia a València en una i després va continuar els estudis Marta Gallinas Iglesias, de Madrid. casa propietat del marqués i conti- superiors, primer en la Univer- Néta per via paterna de Pascual gua a la seua. Durant aquest any de sitat de València i després en la Tudela Andivert, natural de Beni- residència a València van nàixer els Central de Madrid, per tant, el seu gànim, i de Pascuala la Tonda Es- seus fills. certificat de bateig apareix en el teve, natural d’Ontinyent. Durant seus expedients acadèmics18. Però molts anys membres de la família Segons apareix en el llibre re- en tots consta la partida de bateig Tudela van ser batles de la vila, gistre de naixements de la ciutat modificada, com a fill legítim del càrrec que durant generacions va de València de 1861, Antonio de marqués de Malferit. No així en passar de pares a fills. La batlia era Padua va nàixer a les quatre i quart l’expedient de cavaller, quan vol una institució foral encarregada de de la vesprada del dia 28 de desem- ingressar en l’orde de cavalleria de la administració dels béns del reial bre, i consta que és fill de Dolores Santiago i necessiten comprovar la patrimoni i Benigànim era vila reial Tudela, de Benigànim, i de pare seua ascendència noble. Ací consta des de primeries del segle XVII; desconegut16. En canvi, de Julia no la partida literal de bateig amb la per tant van ser els administrados podem assegurar que siga la que seua posterior modificació, i diu del poble fins ben entrat el segle XVIII. En l’època que estem estu- diant, a mitjan segle XIX, eren una família de terratinyents, amb casa en el nº 7 del carrer València20.

Per altra banda els la Tonda o Latonda era una antiga família nobiliària ontinyentina, vinguda a menys, que ja a finals del segle XVIII van voler emparentar amb famílies benestants per mantenir el seu estatus social, tal com ens explica l’historiador Alfred Berna- Creu del Calvari beu21. Amb aquestes arrels Dolo-

74 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Mite i realitat al voltant dels xiquets expòsits: L’àvia Paula de Benigànim

tan propera en temps i espai, no que sovint repetia que els vertaders faltaven raons per a embolicar els pares són aquells que et crien i edu- orígens dels xiquets expòsits amb quen, els qui t’ensenyen a caminar històries semblants. Però quan ens per la vida, i els qui sempre estan al debatem entre el mite i la realitat, teu costat quan els necessites. Així també cap la possibilitat que la his- va ser María, a qui van batejar amb tòria de l’àvia Paula fóra real i, per el nom de María de las Nieves en tant, seria verídic el que, de genera- record del vertader nom de la seua Escut del Palau del Marqués de Malferit ció a generació, s’ha transmés en la àvia Paula. res podia aspirar a convertir-se en història familiar. l’esposa d’un noble22. La mare biològica de l’àvia Cinc anys després del matrimo- Paula bé podia haver-se desplaçat NOTES ni Pascual Mercader i Roca, de 68 a Aielo de Malferit, ocultar el seu anys, moria en el seu domicili, al embaràs, i viure en la casa palau del 1 Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València (ADPV), II.5.3/c.1, leg. 8. carrer Cavallers o Comte de Bun- marquès (actual ajuntament) amb 2 Ibidem yol, nº 2, de València, el 30 d’abril l’ajuda discreta dels seus criats. 3 Ibidem de 1867, i era enterrat en el cemen- En el part l’assistiria una comare 4 Cuenta general de todas las operaciones de la Junta que… administra el Hospital General tiri general, segons consta en el lli- forastera, perquè no apareix en el de Valencia, correspondiente á los años 1857, bre registre civil de defuncions de padró municipal d’Aielo de Malfe- 1858, 1859 y 1860, Valencia, Imp. de José Ferrer de Orga, 1861. la ciutat de València. rit de 1857. Després de portar-la a 5 ADPV, II-1/632, f. 213. batejar podia haver gestionat el seu 6 Eixe mateix dia una altra veïna de Beni- Antonio i Julia van ser els trasllat a la inclusa, i sense perdre gànim, Dolores Juan, vídua de Joaquín Gui- tart, treia de la inclusa al xiquet Martiniano únics fills que el marquès va re- el rastre, que la recuperara la seua de San Francisco de Borja, un xiquet proce- conèixer com a legítims en el seu pròpia mare, veïna de Benigànim, dent de Gandia. Possiblement les dues dones eren cunyades i van anar juntes a la inclusa testament, redactat el 19 de des- un poble diferent del que procedia per traure cada una d’elles una criatura. embre de 1865 davant el notari D. la criatura. 7 ADPV, II-2/24. Miguel Tasso, i als qui va instituir 8 ADPV, II.5.3/c.1 9 ADPV, II.3.2/c.6 com els seus hereus únics i uni- Seria interessant poder consta- 10 Arxiu del Regne de València (ARV), Proto- versals. Deixava una gran fortuna tar si aquesta història també per- col 11621, f. 357. 11 ADPV, II-2.3/c.1 a Antonio Pascual i Tudela, futur maneix en la història familiar dels 12 ADPV, D-1.8.1/c.1. marquès de Malferit, i a Julia Pas- descendents d’altres expòsits de 13 ADPV, II-3.1/c.1, llig. 8. cual i Tudela, futura comtessa de Benigànim. Tema que deixem obert 14 Cuenta, ob. cit, p. 6. 15 Arxiu Municipal de València (AMV), Libro Buñol, però, al ser menors d’edat, per a altres historiadors. de casados de 1862, nº de partida 186 (Sig. Dolores faria de tutora. Microfilm, pel. 1216). 16 AMV. Libro de nacidos de 1861, nº de parti- Amb les dades que tenim de la da 3463. (Sig. Microfilm, pel. 1197). Convertir-se en la vídua del història de l’àvia Paula difícilment 17 AMV. Libro de nacidos de 1861, nº de parti- marquès de Malferit, una de les podrem destriar el mite de la rea- da 377 (Sig. Microfilm, pel. 1196). 18 L’expedient dels estudis secundaris es conser- famílies nobles valencianes més litat. Sempre quedarà el dubte de va en l’Arxiu Històric de la Comunitat Valen- arrelada en el territori i amb una si, va ser o no, filla del marquès ciana, el dels estudis superiors en l’Arxiu de la Universitat de València, a més de l’Arxiu gran fortuna, era convertir-se de Malferit, però sempre romandrà Històric Nacional perquè també va estudiar a en una de les dones més riques i una bonica història perquè, filla o Madrid, en la Universitat Central. poderoses. Arcadio Tudela Mar- no de noble, sempre se li recordarà 19 Archivo Histórico Nacional (AHN), Expe- dientes de caballeros, Santiago, nº 531 tínez (1840-1885), natural i veí com el que va ser: una bona filla, moderno, fol. 16. de Benigànim, passava a ser una bona mare i una bona àvia. 20 En la façana de la casa encara resta un escut nobiliari, malgrat les vicissituds per les que l’administrador dels seus béns, ha passat: ha sigut cine durant molts anys, adquirint així un important presti- Justificació: Aquest treball després discoteca, i actualment la seu d’una gi dins la societat valenciana. és el resultat d’una promesa que comparça de moros. 21 Bernabeu Sanchis, A., «Els Latonda: Una li vam fer a María Vidal Ivars, la nissaga noble ontinyentina (s. XVI-XIX)», Conclusions menuda de les nétes de l’àvia Pau- Almaig, estudis i documents, La Nostra Terra, Ontinyent, Vol. 22, 2006, pàg. 61-71. la. Ella ens va transmetre les seues 22 AHN Consejos, 8969, A.1862, exp.478. Real La història personal del mar- inquietuts i el seu interés per conéi- despacho de 17-02-1862 concediendo a don xer els orígens de la seua àvia. Una Pascual Mercader y Roca, Marqués de Mal- qués de Malferit ens permet aven- ferit, licencia para contraer matrimonio con turar que, amb aquesta història qüestió que la intrigava, malgrat doña Dolores Tudela y Gallinas.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 75 La memòria recobrada Benicolet: soldats de la II República, falangistes i esclaus del franquisme

Autor: Josep Màrius Climent i Prats.

Professor de Geografia i Història i nét de la Guerra.

“Tenemos la obligación de enseñar y divulgar el largo y tortuoso proceso que nos ha traído la democracia, la tolerancia y la convivencia pacífica. Una historia inacabada. Como dijo Azaña en la plaza de toros de Madrid, en un discurso pronunciado en septiembre de 1930, la libertad no hace felices a los hombres; sencillamente los hace hombres. El resto depende de nosotros.”

Julian Casanova i Carlos Gil Andrés. Historia de España en el siglo XX. Ariel. 2009

i plato que no se coma ni de l’exèrcit republicà. Les fonts Segons Antonio Calzado, a Be- deuda que no se pague 1 orals són la base d’esta recerca en nicolet foren represaliats en tribu- haver estat estes el testimoni direc- nals de depuració política després N te d’un temps i d’uns fets que di- de la guerra 15 veïns, a més del se- Un dels pilars fonamentals del fícilment podrien conéixer-se per cretari Edmundo Climent i el Mes- règim franquista des del seu ori- cap altra via, permetent-nos una tre Samuel Prats4, gràcies a testi- gen en el colp d’Estat de juliol de aproximació a una realitat viscuda monis orals ara sabem que foren 1936 fou la repressió de tots els i recordada pels testimonis locals, 17, com a mínim. A la llista d’An- qui s’oposaren al “Movimiento per la gent corrent dels pobles: la tonio Calzado cal afegir els noms Nacional” o foren acusats de fer- de la Guerra Civil i el primer fran- de Jesús Puchol Climent i Mateu ho. L’eliminació física dels adver- quisme. Sense les fonts orals di- Prats Català. Saber quan i per què saris i oponents fou constant i anà fícilment podríem conéixer molts estos dos benicoletans foren repre- acompanyada del seu empresona- aspectes d’aquell temps, fets i situ- salitats, per què ells foren condem- ment massiu, tant a la reraguarda acions que no han romàs reflectits nats a treballs forçats, -sense judici com a un front de guerra en consen cap documentació tret de la me- ni sentència-, ens pot ajudar, si més tant progressió per a les armes in- mòria dels seus testimonis i prota- no, a entendre millor el significat surgents. La utilització pel règim gonistes en apropar-nos a allò que de la “victòria” franquista als po- franquista -i els seus beneficiaris- pensaven i sentien, estant el seu bles de la Vall d’Albaida. D’altra de desenes de milers de presoners valor com a font històrica versem- banda, hi ha la qüestió de les vi- de guerra com a mà d’obra que blantment contrastat i demostrat vències d’estos benicoletants com podem considerar esclava - en tant en propostes com Historia oral de a esclaus del règim de Franco: com que gratuïta i forçada- ha atret, en la Guerra Civil española que Ro- van viure i sobreviure a la dura ex- els últims anys, l’interés dels his- nald Fraser va publicar en 1979 o periència dels batallons disciplina- toriadors cap a esta vessant de la La voz del pasado de Paul Thomp- ris a què foren castigats. Les fonts repressió, que no per poc cone- son en 1988.3 Gràcies a les fonts orals han estat contrastades amb la guda cal deixar d’esbrinar per tal orals, en definitiva, podem tenir documentació dels expedients de d’entendre el sentit i la naturalesa una visió de conjunt de la repressió quintes dels arxius municipals i, de la dictadura que va governar franquista, del seu veritable abast, sobretot, amb les dels arxius mili- Espanya durant 40 anys. en ser les fonts orals les que, per tars com l’Archivo General Militar exemple, poden recordar qui va ser de Guadalajara, on està dipositada A la Vall d’Albaida, l’estu- enviat a un batalló disciplinari de la documentació existent d’aquells di més complet sobre el primer treballadors i qui els hi va enviar, que van passar per camps de con- franquisme el tenim en el llibre quines van ser les seues vivències centració i batallons disciplinaris, d’Antonio Calzado Entre la nit i el en eixos batallons, en aportar-nos el del Centro Documental de la marasme2, on podem trobar algu- un testimoni directe d’aquell sot- Memòria Històrica a Salamanca, na referència oral en relació a este metiment a través de la violència i on hi ha bona part de la documen- tipus de repressió sobre els soldats el treball forçat. tació referent a la Guerra Civil i

76 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La memòria recobrada

també la del Tribunal de Cuentas, l’exèrcit d’ocupació, el pincipal un fusil. Vaig eixir d’allà al cap font molt valuosa per a l’estudi agent responsable d’aquesta tasca de 35 dies i después que l’Alcalde dels batallons disciplinaris de sol- de vigilar i denunciar els possibles m’enviara no un, sinó tres avals. dats traballadors en recollir altes, enemics del règim considerats Passaven els dies i l’aval no ve- baixes, hospitalitzacions, evasions, DESAFECTOS i avalar els con- nia i, com que l’aval no arriba- morts, salaris... siderats ADICTOS. A Benicolet, va van enviar que el portara a un dels avalats per ser de signifi- José Maria Soler Català”; portar La Guerra Civil es va acabar a cació dretana fou Eduardo Català l’aval podria ser un mèrit perquè Benicolet el 30 de març de 1939, Alborch, destinat al front del sud, avalaren a qui el portara per a afi- en prendre el poder una junta pro- a Sierra Nevada. Fou mobilitzat liar-se a la falange, com va succeir visional franquista dos dies abans amb 19 anys per l’Exèrcit popular poc després. “L’alcalde va enviar de l’último parte de guerra. Uns a setembre de 1937. Ell no volia a què me’l portaren en mà. Vaig dies després es constituïa la falan- anar a la guerra, li havien mort un eixir d’allí esbalaït i vaig arribar ge local que seria confirmada com germà al front i sobretot: “mon a casa sense espardenyes i qua- a gestora municipal per l’exèrcit pare i mon tio eren carlins i tots si camisol. No quedava de mi”. d’ocupació de Galícia el 25 de mosatros de dretes i no volíem Eduardo Català Alborch va arribar maig de 19395. Tot i la fi de les este règim. Els del comité venien a casa el 2 de maig de 1939, essent hostilitats, l’estat de guerra es va a molestar-mos, a picar-mos a la testimoni del tracte que dispensa- mantenir fins a 1948 i la repressió porta i no mos deixaven treba- ven en els camps de concentració a Benicolet es va aplicar com a la llar perquè no volíem apuntar- als presoners a la fi de la guerra, resta d’Espanya, en virtut de la na- mos a cap sindicat. Vaig retar- així com del poder i la responsabi- turalesa del règim franquista impo- dar la incorporació a files tot lo litat que la falange i les autoritats sat per la força de les armes i, per que vaig poder; anava a Alzira, locals tenien en la sort i destí dels tant, mancat de qualsevol legitimi- dia que tenia una ferida al peu seus veïns.9 tat política o legal. El règim havia i me’n tornava. Finalment i d’assegurar “la victoria” i forçar después de diferents avisos de Segons l’ordre del BOE de 28 la societat en general a normalit- l’alcalde me’n vaig anar. Vaig de juny de 1939 hom restablia la zar les seues vides dins d’un “es- estar a Úbeda i d’alli a Serrà concessió de pròrrogues del retat profundament repressiu”6. Nevà, a Granada”8. Assignat a glament de reclutament de l’exèr- Segons Antonio Calzado la repres- tasques sanitàries, va ser camiller cit, anul.la l’ordre del govern re- sió a Benicolet va afectar el 3,11% i feia guàrdies a l’hospital i a re- publicà de 24 de febrer de 1937, de la població i ocupa el sisé lloc raguarda. “No vaig tocar un fu- pel qual només quedaven exempts de trenta-tres quan al percentatge sil, dissimulava que em pillaren del servei militar els fills de víuda d’afectats per la repressió de la una mala paraula i saberen que pobra, acreditada. El nou ajunta- comarca7. Excepte Edmundo Cli- era de dretes”. Va romadre en el ment cridà i revisà la situació dels ment Giner, que estigué tancat un front fins a la fi de la guerra i des- diferents reemplaços des del 1936, mes a Xàtiva, sembla que cap dels prés va caure presoner de l’exèrcit on a la filiació personal dels mos- altres patiren represàlies més enllà franquista i fou conduït a la plaça sos, s’afegia la política, l’ocupació d’alguna multa o el fet de ser cri- de bous de Granada i d’allà a un i grau dels qui havien format part dats a Albaida davant el Tribunal camp de concentració per a ser inde l’exèrcit de la República, essent de Responsabilidades Políticas i terrogat i classificat. Eduardo ex- per a la de 1936 la següent: això porta Soler i Jordá a parlar de plica que dormien en terra i quan “víctimes morals” o poc més. al tracte: “menjar poc i roí, un Prats Català, Jose Maria xusquet de pa i una pastilla de IR Soldado Prórroga I clase. Desafectos al Régimen xocolate per a tot lo dia; interro- Prats Català, Mateo gatoris diaris matí i vesprà. Jo IR Sargento Prórroga I clase Quan va acabar la guerra, les veia que la cosa s’enredrava, als Prats Gramage, Federico autoritats franquistes iniciaren el de la CNT venia un camió i se’ls UGT Soldado 10 procés de depuració de la societat emportava i dien que els mata- sencera en la zona conquerida per ven i jo sempre declarava lo ma- De fet en la sessió plenària del tal d’assegurar-se la victòria i en teix. Tot eren crits, insults i vara. 19 de novembre s’aprovaren els este procés tenien en FET de las Em van pegar un puntelló per- expedients de pròrroga de primera JONS, partit únic, beneït i legiti- què jo no sabia fer la instrucció, classe per als mossos de la quinta mat per l’Esglèsia i sostingut per era camiller, jo no sabia agarrar de 1936 Mateu Prats Català i José

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 77 La memòria recobrada

Prats Català, Jesús Puchol Climent franquista durant la guerra, en clutes número 29 d’Alzira amb les de la de 1937 i Eduardo Català Al- acabar aquesta, estaven empreso- instruccions precises de com i de borch del 1938. Tots amb pròrroga nats en camps de concentració o quina forma s’havia de realitzar de primera classe (de deu mesos). en batallons de treball a l’espera esta classificació: Amb això, tots quedaven exempts d’informes i dels avals necessaris del servei militar per a 1939 i pen- - com hem vist en el cas d’Eduar- “Manifiesto a V que la clasifi- saven que podien seguir les seues do Català Alborch o de José Pérez cación que hay que aplicar a los vides dins del nou règim sempre Prats-12. Ara bé, milers d’altres mozos desde el punto de vista de que l’acceptaren o no s’oposa- havien abandonat els fronts i les su adhesión al Movimiento Naci- ren. Delfina Prats reconeixia que armes i se n’havien tornat a casa onal será una de las siguientes: quan Mateu Prats Català i ella es quan es va acabar la guerra o van ADICTO-INDIFERENTE-DE- casaren, en acabar-se la guerra, ho eixir dels seus amagatalls en pro- SAFECTO-ENCARTADO. Esta feren amb la ferma convicció que duir-se la victòria franquista on última debe aplicarse a aquellos Mateu no havia de fer el servei mi- hi eren des que varen ser mobilit- que deban ser sometidos a proce- litar, en cap cas, per ser l’únic fill zats o des que havien desertat de dimiento judicial como presun- varó de mare víuda. l’exèrcit republicà. Així mateix tos autores de delitos, debiendo hom buscava una major implica- ordenarse por los Alcaldes su Tanmateix, arran de l’ordre del ció i complicitat de les gestores inmediata detención dando cu- Ministerio del Ejército de 20 de municipals en la repressió i càstig enta al Excmo Señor General de desembre de 1939 les seues vides als considerats oponents o contra- la Región. Estas clasificaciones patirien un capgirament tan impre- ris al règim, aplanant el procés de provisionales en los ayuntamien- vist com dramàtic. El franquisme consolidació del règim franquista, tos deben tener un carácter reser- amb esta ordre creava una altra ju- en ser els alcaldes i la falange local vado singularmente por los que risdicció especial en mans dels mi- qui havien de dur a terme la tasca respecto a los comprendidos en litars i utilitzava un altra vegada el classificatòria, sobretot als pobles la 3ª y 4ª clasificación con objeto BOE per a legalitzar la repressió, de menys de 5.000 habitants, com de evitar traten de eludir las san- esta vegada sobre els soldats que era el cas de la major part dels de ciones correspondientes. Así los havien servit en l’exèrcit republicà la Vall d’Albaida. Els alcaldes te- comprendidos en la 3ª clasifica- o que no ho havien fet, però que nien la responsabilitat d’informar ción se les debe señalar en los so- havien estat cridats a files per l’or- les autoritats militars - caixa de bres-carpetas con un D mayúscu- dre de 24 de febrer de 1937. L’or- reclutes d’Alzira número 29 - de la inicial de la palabra Desafecto dre de 20 de desembre abraçava quina actuació política i social y también de la palabra dudoso, les quintes de 1936 a 1941 amb la havia tingut cada moço comprés con los que se les puede clasificar justificació que “para normalizar en estes quintes abans i durant la públicamente14. el equitativo cumplimiento del guerra i que havia fet en relació al servicio militar, es indispensable “Glorioso Movimiento Nacional”. Durant els dies i setmanes se- proceder con urgencia a una rec- L’apartat 7é de l’ordre deia “Para güents s’acumularien instrucci- tificación de los alistamientos de la clasificación provisional en los ons, ordres i normatives a seguir los reemplazos correspondientes Ayuntamientos por lo que se re- per a realitzar l’operació de clas- a los años de la guerra y a los que fiere a la conducta de los mozos sificació de les quintes, extenent han adelantado su ingreso en el comprendidos en los alistamien- així, fins a l’últim racó de l’Estat Ejército Nacional”. Ara bé l’ob- tos indicados. Se formarà una el seu control ideològic i polític. jectiu que hom perseguia amb esta Comisión Presidida por el Alcalde A més a més, quedava ben clar ordre venia ben especificat : “ve- o Concejal en quien este delegue, a les comissions de classificació rificando simultáneamente una un representante de F.E.T. de las que eren elles qui tenien la res- clasificación de antecedentes J.O.N.S solicitado por el alcalde, ponsabilitat primera i principal en personales en relación con nues- y un tercer representante, perte- les sancions i penes que pogueren tro Glorioso Movimiento”11. És a neciente a la Guardia Civil, o un caure’ls als classificats com a de- dir, classificar per a identificar els ex cautivo o un ex combatiente, safectes, fent-les còmplices neces- “rojos” i, per tant, enemics o cul- nombrados estos últimos por el sàries en no informar els classi- pables - que venia a ser el mateix- Alcalde.”13 Quasi al mateix temps ficats del que allò era en realitat, i que s’amagaven entre els soldats arriba a l’Ajuntament de Benico- per tal que no fugiren de passar desmobilitzats. Molts soldats repu- let una ordre circular per part del pel procés o poderen buscar-se els blicans fets presoners per l’exèrcit tinent coronel de la caixa de re- avals necessaris, evitant el càstig

78 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La memòria recobrada

que els cauria a sobre. Ja des d’un bones cames. Quan es va aca- casa de la seua família. Quan va primer moment les autoritats mili- bar la guerra me’n vaig tornar acabar la guerra, va ingresar en la tars informaren l’alcalde i la falan- a casa i a mi no em van dir res.” FET local i va al.legar com a mèrit ge que “No se tramitaran en los “haber permanecido emboscado ayuntamientos ni en las Cajas las Alejos Climent Martínez vivia y dar cobijo a un falangista”- la alegaciones relativas a concesión a Terrateig, d’on era la seua dona i dona i dues germanes van estar re- de prórrogas referentes a indivi- on va fundar durant la guerra amb tingudes pel “Canguro” per tal que duos clasificados como Desafec- el sogre, José María Monzó de es lliurara a les autoritats militars tos o Encartados, ni tampoco se Montitxelvo i resident a Terrateig en 1938-.17 Alejos Climent va ser les concederá los beneficios del des que va ser destinat com a Se- convidat a formar part de la co- Capítulo XVII del Reglamento cretari, Unión Republicana, “per missió de classificació política de de Reclutamiento...En las relaci- a què mos deixaren treballar”. les quintes en tant que dessertor ones referentes a los clasificados Provenia de la Derecha Regional i perseguit però “quan vaig dir como desafectos o encartados no Valenciana i pertanyia a una de que no denunciaren a ningú, em hay que anotar el tiempo de ser- les famílies de majors propietaris van dir que me n’anara a casa. vicio15. Segons Eduardo Alborch de Benicolet, on se n’hi va tornar Entre Antonio el Blanco, Isidro Català: “No se que va passar en quan una part del terme de Terra- i el tio Ximo, s’ho van apanyar. Mateu i Jesús, els van denunciar teig va ser expropiat i col.lectivit- 18 Durant l’any 1940 l’alcaldia de i se’ls van endur. Però jo no sé zat per la junta local d’expropiació Benicolet l’ocuparen el seu germà què va passar”. Segons Facundo de finques rústiques, cosa que el Antonio Climent Martínez i Joa- Martínez García a Mateu i Jesús: va agafar de ple en ser el sogre un quin Prats Faus, cap del somatén “algú els denunciaria, però jo no dels tres afectats per les incautaci- durant la dictadura de Primo de me’n recorde. Jo era de la quin- ons en base a al decret del 7 d’oc- Rivera, carlí i de la DRV, qui sig- ta del 34, havia servit en artille- tubre de 1936 “d’Expropiación y nà els allistaments dels quintos i ria a Girona i si me’n vaig anar entrega a los campesinos de la ti- envià les classificacions a la CR voluntari va ser per a poder tri- erra de los facciosos”16. Va fer tot 29 d’Alzira, fou alcalde fins no- ar jo el destí, i jo volia artilleria el que va poder per a no anar al vembre de 1943, després de ser perquè era una arma que cone- front i quan va ser mobilitzat: “Jo multat per abús de poder, estant xia, i hi havia menys perill que era contrari als rojos, en Ter- substituït per Isidro Català Prats. infantería. Però no vaig anar vo- rateig mos havien deixat sense La “Delegación de Información e luntari a la guerra per la paga, res quan la revolució. Me’n vaig Investigación” de falange, que se- com atres que ho necessitaven tornar a Benicolet i hi vaig ha- gons Antonio Calzado, ostenta la per a menjar, jo me’n vaig anar ver d’anar, per primera i última primacia emissora... “amb motiu perquè havia de defensar un go- vegà, al jornal, al de mon tio i a de l’elaboració dels expedients vern elegit pel poble. Si Franco segar arròs a la Ribera; allà jo i de depuració”, la podien com- no s’havera menejat no havera l’amo escoltàvem per la nit Ra- partir Jesus Català Huguet, Jesús vingut ninguna guerra ni have- dio Nacional. Quan em van mo- Prats Català i Isidro Català Prats, ren mort cap retor. Me’n vaig bilitzar en el 38- era de la quinta este últim al.legava com a mèrit anar el 9 d’octubre de 1936 i em del 27- vaig anar a la caixa de re- per a ingressar en la Falange en van destinar al Quinto Ligero i clutes de Carcaixent, i mira co- 1939 : “haber sido en su juven- d’ahí al front de Teruel on vaig neixía a qui estava allí d’encar- tud de la asociación de la Divina arribar en novembre integrat regat que quan em va vore em va Aurora(...) cuantas ocasiones se en les milícies del Batalló Azaña. dir que feia allí, que me n’anara presentó...propagando la causa Vaig passant bona part de la a casa; i això vaig fer, en lloc de Nacional. De la UGT y servicio guerra damunt de Tortajada i pujar al tren que anava al front por imposición de 15 meses du- Alfambra i en el front de Man- vaig suggerir a “Barranquet” - rante el dominio rojo”; a finals sueto al costat de Teruel. Els ca- Francisco Estornell – que mos de 1939 es va fer càrrec de la de- nons que teníem dien que eren en tornàrem a casa. Els rojos no legació d’abastiments cosa que va de la guerra del Paraguay: allò volien anar a la guerra, havia derivar en un estanc i en l’única no valia res, Franco si que en te- d’anar jo?. Per això perderen la tenda de queviures que hi ha al nia de bona artilleria i aviació; guerra, però jo em vaig lliurar, poble. D’excombatents que s’ha- quan la Batalla per Tereul de que si haguera estat en l’atre vien passat a les files franquistes poc em va anar no caure metra- costat no m’haguera escapat”. durant la guerra hi havia, segons llat per l’aviació, sort que tenia Va romandre amagat a Benicolet a ells mateixos, dos: Enrique Mar-

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 79 La memòria recobrada

tínez Lorente “de la asociación de la Divina Aurora colet sense haver format part, almenys oficialment, de desde 1934. Soldado en mayo de 1938, llegando a l’exèrcit franquista en guerra”19. primera línea y evadiéndome a la zona nacional el 5 de julio de 1938. Regimiento Aragón nº 17 y 122 El 28 de març de 1940 quedà enllestida la classi- Batallón Épila en noviembre de 1938, en el frente ficació dels mossos de les quintes de 1936-1941 amb de Levante. Desde mayo de 1940 hasta julio 1942, el resultat de 23 mossos allistats, dels quals 9 foren Regimiento de infantería nº9, Valencia”, i Antonio classificats com a “Adictos”, 10 com a “Indiferentes” Ferrando Prats que al.legava en afiliar-se a la Falange i 4 com a “Desafectos”. Els 4 desafectes foren: el 1939: Abans de 1936 “ Propagandista del catolicismo y de derechas”; durant la guerra “de la CNT De la quinta de 1936. Jose Maria Prats Català i Ma- coaccionado por las circunstancias. No pude evitar teu Prats Català ( no eren família). la ayuda a los rojos pues me amenazaron con pis- tolas. Pero tan pronto como pude me puse en con- De la quinta de 1937. Jesús Puchol Climent. tacto con mis camaradas Nacionales sirviéndoles como espía hasta que me pasé a sus filas. El 22 de De la quinta de 1941. Juan Boronat Prats. febrero salí de la zona roja venciendo muchas dificultades pues el Tajo estaba muy subido y además El 30 d’abril encara no s’havien enviat els expe- de la otra orilla nos disparaban los espías rojos. Se dients a la Caixa de reclutes d’Alzira –CRA-20. Tan- afilia en el servicio al Caudillo con entusiasmo y mateix, Mateu Prats Català va ser declarat soldat l’1 orgullo”. Es va afiliar a FET el 2 d’agost de 1939. Al de maig de 1940 - també ho seria Jesús Puchol Cli- seu expedient militar consta que fou classificat com ment-, és a dir, havien estat classificats com a DESA- a “evadido de zona roja” el 24 de març de 1939 a la FECTOS, sense que ells ho saberen, o si ho saberen província d’Àvila, és a dir, 5 dies abans de la fi de la no arribaren a entendre que comportava esta classifica- guerra, i fou allistat en el Ejército Nacional el 7 d’abril ció, convençuts que mantenien la prórroga de gener de de 1939, en el Regimiento de Infantería nº 28 de Sa- 1940. Pot ser per això, no veieren la necessitat de bus- lamanca, és a dir, una setmana després del “último car-se els avals necessaris per a eixir de la situació a parte de guerra” i tornant com a excombatent a Beni- què els portava la seua classificació, cosa que sí que va poder fer, a última hora, José María Prats Català, qui, segons Jesús Puchol “estava en la mateixa llista com a desafecte, venia en mosatros, però ell va recurrir a la família de la Pobla del Duc que a través de José Esteve li va aconseguir l’aval. Mosatros no sabíem res i no tinguérem a ningú que mos avalara”.21

Juan Boronat Prats, és de bén segur el Juan Boro- nat Pla a qui fa refèrència A. Calzado com a represaliat pel Tribunal de Responsabilidades Políticas, que havia coincidit durant la guerra amb José Pérez Prats de Llutxent al front de Teruel i de qui AGC diu que el secretari Edmundo Climent Giner hauria intercedit davant les noves autoritats - que l’havien mantingut en el seu càrrec- en ser el secretari família de Joaquin Boronat Prats, germà de Juan Boronat, a qui van castigar el 1942 a un regiment de fortificacions més de dos mesos per no passar la revista militar preceptiva i el 1949 i 1952 va ser multat pel mateix motiu amb 50 i 25 pessetes. Juan Boronat Prats tenia una altre ger- mà, Rafael, guàrdia d’sssalt, que va estar empresonat a Valencia i enviat a Consell de Guerra en gener de 1940.22

Mateu Prats Català, segons Jesús Puchol i Eduar- Fitxa classificatòria d’antecedents polítics que emplenava l’ajuntament referent do Català Alborch, fou membre del Comité del front als mossos compresos en les quintes de 1936-41 i que eren enviades a la caixa de reclutes d’Alzira. popular, estava alfabetitzat i sabia conduir, essent xo-

80 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La memòria recobrada

fer al servei del comité de l’únic famílies, els quals, segons testimo- prou bé i no es van endur a nin- automòbil que hi havia al poble, ni de José Català Alborch: “quan gú, únicament tinguèrem algo “la Pepa”, s’ocupava de tasques venien els milicians o Panxo Vi- que vore quan els del comité ve- administratives que el portaven lla que buscava retors i monges nien a requisar” a una posició de responsabilitat, amagats, canviaven de casa”. s’exposava així a la ira dels afec- D’això va ser testimoni directe Jesús Puchol Climent s’havia tats per accions com incautacions Delfina Prats Prats, neboda de les allistat voluntari al Tercer Bata- o requises promogues pel Comité religioses franciscanes Trinidad i llón Azaña, en infantería i va ser i les Comissions Gestores posteri- Elisa Prats Faus, germanes de sa destinant a rellevar la columna ors. És un dels signataris de l’acta mare Milagros Prats Faus i de Jo- Torres-Benedito prop de Corbalán de constitució del Consell Muni- aquín Prats Faus, Alcalde de Be- en el front de Teruel. Segon el ma- cipal el 17 de gener de 1937. La nicolet el 1940. Delfina era òrfena teix Jesús, “erem joves, quan els documentació ve a certificar el seu de mare i vivia amb son pare, José militars es van alçar, ixírem en paper polític actiu durant la guerra Prats Lorente i: “les ties monges les escopetes a la carretera a fer a Benicolet, ja que era el secre- en la guerra venien a amagar-se guàrdia i anàvem on mos mana- tari de la per la cambra. El retor Don quedar sense exèrcit a causa del de Benicolet, composada, com Facundo jugava a pilota al mig colp d’Estat del 18 de juliol i el assenyala Antonio Calzado, per del carrer en els xicons i els del decret immediat de disolució de membres de la “Comissión Ges- comité; quan venien els milicia- les forces armades, substituïdes tora (l’Ajuntament), el Comité del nos s’amagava dins d’una gerra pels militants dels partits i orga- Frente Popular, las sindicales y i mai no va passar res”. Segons nitzacions sindicals que passaven organizaciones de pequeños pro- José Català Alborch a “Joaquin a ser milicians i a organitzar-se pietarios y arrendatarios inscritas Català Prats, (president del Con- en columnes amb comandaments en el registro de asociaciones”23. sell Municipal), li posaren els mi- i objectius propis. El feble govern A Benicolet, segons Antonio Cal- licianos la pistola al pit per a què de José Giral va incentivar l’allis- zado, foren declarades expropi- diguera on s’amagaven els re- tament de voluntaris a les milíci- ables per la Junta local una finca tors”. Delfina Prats recordava que es: “pagaven 10 pessetes i jo i de Joaquin Vidal Jiménez, també “Joaquin tenia valor i aplom per altres mos allistàrem”. Segons amb propietats requisades a Ter- a parar als qui venien a buscar testimoni d’un familiar de Jesús rateig, una finca de Blas Boscà “carne fresca”- religiosos o fac- Puchol, AGC: “faltava el jornal i Gomar, de la Pobla del Duc i pro- ciosos amagats-, contestant-los els pares eren majors i per tant pietats de l’Esglesia. És a dir, cap que ells eren prou i no calia que les 10 pessetes que pagaven ve- veí de Benicolet fou afectat per vingueren de fora a solucionar nien molt bé en sa casa”. Jesús les incautacions que després de el problema” 25 De fet, en un po- Puchol recordava que “en el front tots els tràmits legals -que duraren ble de poc més de 500 habitants teníem recer en cases del poble anys- se n’acceptarien dues de les és fàcil que el veïnat sabera de la i en els refugis que havien fet tres proposades. El recull oral diu presència de les religioses i en este els de la columna valenciana que Mateu Prats va participar en la sentit, el Comité del front popular, Torres-Benedito. Estàvem ben guerra destinat al front del centre, primer, i la Gestora municipal, proveïts de tot”. Va romandre en i la documentació local de quintes després, actuaren de forma que el front de Teruel, actuant en “des- que va obtindre el grau de sergent, ni els religiosos amagats ni altres cobertes” i maniobres d’assalt a cosa que no he pogut contras- “emboscats” o desertors patiren la ciutat durant els anys 1936-37, tar amb cap dels arxius militars cap delació ni denúncia. participant en accions de primera consultats. 24 Acabada la guerra, línea. La Batalla per Teruel es va va ser allistat amb els de la seua En el cas de Jesús Puchol, ell produir l’hivern de 1937-1938. quinta, se li va aprovar la pròrroga considerava encara amb certa de- Jesús Puchol i altres benicoletans i es casà amb Delfina Prats Prats, cepció: “si érem tots una família estaven integrats en el XIIIé cos la casa de la qual havia estat re- en el poble! i mentres la guerra de l’exèrcit republicà amb 4 divi- fugi de les ties monges durant la no havia passat res greu, i mira sions, la 39, la 40, la 41 i la 42.26 guerra. Antoni Ferrando Francés mos van denunciar, posant-nos Al seu regiment li van assignar explica que hi hagueren fins a 10 desafectes”. Segons testimoni l’atac a Teruel pel sector de Puer- membres del clero regular i secu- oral de José Català Alborch: “en to Escandón. En esta batalla Jesús lar residint al poble amb les seues guerra el poble es va mantindre Puchol va ser ferit, entre el 15 i el

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 81 La memòria recobrada

19 de desembre de 1937. Ell anava a casa, arribant els del canguro ación, militant d’Izquierda Repu- darrere d’un tanc soviètic i la me- a emportar-se a ma mare per a blicana, versemblantment membre tralla d’una bala explosiva llança- què diguera on estava jo.” i xòfer del Comité del Front Popu- da contra el tanc el va deixar ferit lar, soldat de quinta que va arribar greument al cap. Va quedar estés, El procés de classificació va a sergent durant la guerra... el feia dessagnant-se, damunt un toll de acabar el 21 de juny i el 22 de ferm candidat a la consideració de neu. Esta va ser una de les conte- juny, segons l’expedient de Ma- “desafecto”. D’altra banda Jesús ses més enconades i sangonoses teu Prats Català: “se presentó Puchol havia estat “escopeter” en per Teruel: “Vaig tindre la sort de para concentración el 22 de ju- esclatar el conflicte i soldat vo- què els camilleros se m’enporta- nio de 1940.”28 En realitat ni Je- luntari, durant la guerra. De José ren dels primers, ja que después sús Puchol Climent ni Mateu Pras Maria Prats Català no tenim dades no van tornar degut a l’intens Català es van presentar a cap con- i Juan Boronat havia estat cridat foc27. Em van portar on hi ha- centració, sinó que fou la Guàrdia per altres jurisdiccions especials via l’Alto Mando” i jo no para- Civil qui es va presentar a Beni- com el Tribunal de Responsabili- va de tirar sang. Em van operar, colet a detenir-los, estant Delfina dades Políticas i aixó era prou per no se si em posaren anestesia o Prats, la esposa, testimoni directe a considerar-lo “desafecte”. En cloroformo, però i jo podia es- d’aquell fet: “Veníem del Tossa- definitiva podríem estar davant coltar els metges que dien ‘que let, jo portava la xiqueta al braç d’una combinació de repressió per suerte ha tenido este chico, se ha i mos trobem a la Guàrdia Civil causes polítiques i ideològiques, salvado por el canto de un duro’, esperant-lo a la porta de casa”. sense que faltara algun component la metralla em pasà arrant del La xiqueta era Josefa Prats Prats, d’arbitrarietat i/o, d’escarment i cervell. Vaig estar conval.lescent havia nascut el 7 de juny de 1940 d’alguna revenja personal ja que tres mesos a Cedrillas i Segorbe, i a son pare se l’emportaven a un de soldats voluntaris a Benicolet em visitaren ma mare i la novia destí ben incert perquè en realitat hi havia més i segons familiars de i después vaig tornar a formar no eren soldats, sinó presoners que Mateu i Jesús “havien d’enviar a en un batalló i em van destinar a anaven a ser “castigats” a treballs algú, algú l’havia de pagar i els Castelló de la Plana. Allà, les for- forçats per haver estat declarats va tocar a ells”. Ara bé, res van ces de Franco feien una ofensiva desafectes al règim de Franco per poder fer les ties monges, ni direc- general després de tornar a ocupar la Junta de Classificació i Revisió ta ni indirectament, a qui Delfina Teruel. Amb un exèrcit de 100.000 de la caixa de reclutes d’Alzira a Prats havia donat refugi durant la homes i la major cobertura aèria partir dels informes polítics de la guerra? I els rectors del poble que de la Legió Condor nazi i l’Avi- Comissió de Clasificació de falan- si que van avalar a Edmundo Cli- azione Legionaria feixista italiana gistes de Benicolet.29 ment Giner en 1944? De res li va vista fins aleshores. L’ofensiva servir a Jesús Puchol haver deser- sobre Castelló va significar la pri- Tanmateix però, cap altre tat del front en 1938 i haver “con- mavera de 1938 una matança per membre del Comité ni de les di- tribuït” així a la fi de la guerra i la les minvades tropes republicanes, ferents comissions gestores du- victòria franquista? desmoralitzades per la pèrdua de rant la guerra van patir esta mena Teruel, per les disensions inter- de càstig. A més a més, de soldats 27 Batallón Disciplinario de nes i per la partició en dos de la voluntaris a Benicolet hi hagueren Soldados Trabajadores: zona republicana. “Un oficial de uns quants i dos foren carabiners Gibraltar, Franco i Hitler la meua companyia, El teniente o un de la Guàrdia d’Assalt de la Cantó, d’Alacant, va desaparéi- seguretat republicana, que també Mateu Prats Català i Jesús xer d’una canonà i no el vam va ser represaliat. Els classificats Puchol Climent van ser conduïts trobar”. No m’havien mort en de desafectes, ho foren d’una foral “Batallón Miguel de Unamu- Teruel, no anaven a matar-me ma arbitrària, caps de turc per a no”, que era en realitat el camp de ara. Els de Franco van fer en escarment i per a avis de la resta? concentració “Miguel de Unamu- Castelló una estesa de morts i O podia hi haure alguna revenja no”. Miguel de Unamuno era un jo estava atra vegà en un bata- personal? Fins que no tinguem ac- col.legi-institut inaugurat en 1933 lló de choque, i no tinc vergonya cés a les fitxes de classificació no pel President de la República i el de dir-ho, em vaig amagar en podrem contestar amb més segu- mateix Miguel de Unamuno, que unes coves i me’n vaig tornar a retat a estes preguntes, però el fet va ser utilitzat entre 1939 i 1942 València i a casa. Vaig passar lo que Mateu Prats fora secretari de juntament amb Reus com a camp que quedava de guerra amagat la Junta de Calificación y Expropi- de concentració de presoners i re-

82 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La memòria recobrada

presaliats de tot Espanya i des d’on ello que acarreó al Nuevo Esta- pesant i de tota mena que anava els redestinaven a altres centres do franquista”32. Segons Jesús acumulant-se i instal.lant-se en el d’internament i/o batallons disci- Puchol, aquell estiu els enviaren a “Campo de Gibraltar”34. Espanya plinaris. Un dels més de 100 camps Algeciras, per a travessar l’Estret: anava a entrar en la Segona Guer- de concentració i de treball que hi “ja que mos havien dit que anà- ra Mundial perquè Franco tenia la havia repartits per tot l’Estat. Allí vem a l’Àfrica; a l’endemà va convicció que la guerra seria curta hi van quedar concentrats, mentre vindre l’ordre d’anar a Tarifa.” i la victòria alemanya i italiana cla- les autoritats penitenciàries decidi- Una vegada allí, a partir del 19 de ra i rápida donada la situació d’aï- en en què els utilitzaven i a quina Juliol de 1940 “vam ser obligats llament de Gran Bretanya; essent destinació els enviaven. Allà van picar i matxucar pedra i a mu- l’atac al Penyal l’objectiu primor- ingressar el 26 de juny de 1940 i dar canons per a fortificar l’Es- dial del dictador per tal de tancar el 18 de juliol, quart annivesari del tret per si a cas, alguna guerra”. l’Estret i repartir-se la Mediterrà- Glorioso Alzamiento Nacional i Jesús Puchol Climent i Mateu Prats nia amb els alemanys i els itali- perquè se’n recordaren per sempre van romandre junts tot el temps ans. El pla, primer exclusivament més, els destinaven al “27 Batallón que van estar al camp de Tarifa i espanyol i conegut com “Opera- Disciplinario de Soldados Trabaja- amb ells un company de Llutxent, ción C” i després oferit conveni- dores”, 3ª companyia.30 Leopoldo Canet Pérez, en la seua entment a Hitler perquè els nazis companyia i un altre de Castelló el dirigiren i amb el nom clau de Els expedients per als soldats de Rugat, Salvador Barranca Gar- “Operación Félix” contemplava: destinats a batallons disciplina- cía. Segons Jesús: “allí estava ple “Respecto a las especiales carac- ris i que especifica els serveis i de desafectes de tota Espanya, terísticas de la Roca, los puntos les destinacions és la mateixa que molts valencians i també alguns de resistencia pueden aguantar s’empra per als soldats de l’exèrcit, de Llutxent i d’atres pobles de la incluso los ataques más intensos tanmateix la destinació a un “bata- Vall d’Albaida33. desde el aire, por lo que deberan llón disciplinario” ja ens indica el ser destruidos, mediante certero caràcter de càstig dels mateixos, on Tal i com relatava Jesús Puchol fuego de artilleria. La extraor- anaven a parar la majoria dels clas- el seu Batalló i molts altres esta- dinaria importancia de la em- sificats com a DESAFECTOS31. ven treballant a la zona de Tarifa presa justificaría, a mi entender, De fet, estos BDST estan sota la en el Campo de Gibraltar, en con- una poderosa concentración de supervisió de la la Inspección de cret els batallons 1, 2,6, 7, 8, 9, 10 recursos”35. Jesús Puchol i Mateu Campos de Concentración se- 11, 15, 16,17, 22, 23, 27 el 35 i Prats treballaren en la construcció gons consta en l’expedient de Ma- 54, uns 12.000 presoners. Esta era d’algunes de les més de 495 obres teu Prats. En realitat se’ls havia potser la destinació de més risc de fortificació de diferents tipus destinat a treballs forçats en un de tot Espanya, ja que allà, amb que s’arribaren a realitzar entre dels 119 batallons “disciplinarios” l’excusa de reforçar les defen- 1939 i 1943 i en l’emplaçament de integrats per més de 90.000 penats ses de l’Estret s’estava preparant més de 200 canons de gran cali- que se sumaven als 270.000 pre- l’assalt i conquesta del Penyal de bre. Recordava Jesús Puchol que soners de camps de concentració. Gibraltar als britànics. Quedaven va treballar en l’emplaçamant dels Havien passat a formar part dels plenament exposats a una situa- de calibre més gros que hi havia: vora 380.000 presoners de guer- ció tan precària com perillosa en “allò era una peça!, hi cabia un ra republicans que passaran pels situar-los enmig de les operacions persona; aquells canons apun- camps; com diu Javier Rodrigo: i accions militars que apuntaven a taven a l’Estret i una canonà “auténticos laboratorios de la Nu- l’entrada d’Espanya en la II Guer- d’aquelles partia un vaixell pel eva España en la que las autori- ra Mundial. Esta operació venia mig”. Dels perills extrems a què dades sublevadas (principalmente coent-se des de maig del 1939 i estigueren exposats fou testimo- militares y eclesiásticas, aunque s’hi va impulsar definitivament a ni directe - i quasi víctima- Jesús tambien civiles), les sometian a partir de l’octubre del mateix any Puchol que arrossegava una ciàti- un proceso de clasificación y de- amb l’inici del conflicte mundial. ca que s’havia fet jugant a pilota a puración política, recatolización, Els benicoletans i valencians que Benicolet i que amb els esforços i humillación y, finalmente, de re- havien estat destinats a l’Estret el treball en el batalló havia em- utilización en trabajos fozosos... estaven en una zona d’operacions pitjorat. Va ser enviat a l’hospital repartidos en todo tipo de obras y especials l’estiu de 1940, tan pel militar d’Algeciras on va roman- trabajos. Imposible de calcular los carácter estratègic de l’Estret com dre entre el 15 i el 25 de setem- beneficios económicos que todo per la concentració d’armament bre de 1940 i segons ell recorda:

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 83 La memòria recobrada

“Hi havia un vaixell molt gran, los aparatos franceses. La señal de de mà d’obra forçada s’asseia la un petrolier, arrimat a l’Estret Alarma fue dada a las 14.33 y se- responsabilitat que les obres i els i es presenten 3 o 4 avions i co- guida de un intenso fuego de an- preparatius de l’atac s’enllestiren mencen a tirar bombes i a me- tiaéreos y la primera descarga de en el temps previst. Com expli- trallar, i mirà si l’Estret estava bombas. Hasta las 16.50 continu- ca Jesús Puchol la violència i els fortificat que es va fer de nit i de as oleadas de bombarderos lanza- càstigs foren els mètodes bàsics tanta canonà que tiraven des de ron sus bombas desde gran altura. per a aconseguir-ho: “Quan vam la costa. El petroler no el toca- Se calculan en 100 los aparatos arribar al camp dormíem al ras ren, però d’avions en tombaren que descargaron unas 300 bombas i después mos van deixar que un, que en caure a la mar va fer de diferentes tamaños. Una gran mos construirem unes “xabo- una garba d’aigua més alta que cantidad cayó al mar y en la par- les” de fulles de pitera, que en les campanes. L’estació estava te árida del monte; otras cayeron aquella zona n’hi ha moltes, i en al costat del port i mos tiràrem sobre edificios y calles. Una vez estes xaboles estàvem resguar- baix dels vagons del tren per fu- más se causaron daños considera- dats perquè mos les arreglàvem gir de la metralla que mos cauia bles a las propiedades particulares mosatros. Después mos van por- damunt.36 El perill a què estaven y departamentos y oficinas del tar tendes de campanya de lona exposats no era puntual o tangen- Gobierno, pero muy reducido en on mos quedavem dos o tres, cial, el fet d’estar treballant en obras militares y personal afecto. però allí feia més fred i hi havia obres de fortificació i artillat a les Un buque pequeño fue alcanzado més humitat que en les xaboles rodaries de Gibraltar els exposava por una bomba, sumergiéndo- on estàvem. Els mandos dien a bombardejos i accions bèliques se en la bahía. Hay que lamentar que allò no era decent. Teníem contínues que, segons la mateixa víctimas.(...) Fueron abatidos tres tantes visites; Muñoz Grandes premsa oficial va causar víctimes aviones enemigos seguros y tres venia sovint.”38 entre la població i els presoners probables”37 que vivien i treballaven als vol- “Sois las mulas de la Nueva tants de Gibraltar. El diari ABC Al Campo de Gibraltar es va España”39. donava compte d’un atac sobre produir un desplegament de recur- Gibraltar el dia 25 de setembre, el sos espectacular per a una Espa- Gràcies als records dels preso- dia que va deixar l’hospital Jesús nya sumida en la fam i la misèria ners, en deixar-nos testimoni de les Puchol i aniria a l’estació per a que tenia en els presoners la mà seues vivències podem entendre reincorporar-se al batalló a Tarifa, d`obra esclava adient per a dur a millor la magnitud de la repressió en els següentes termes: terme tan magna empresa que po- així com les diferents formes de sara a Franco com a líder reexit de violència que el règim emprava “ Otro raid aereo sobre Gibral- la vocació imperial de l’Espanya per a imposar-se i aprofitar-se’n tar tuvo lugar, ayer miércoles, por falangista. Sobre aquells batallons d’aquesta mà d’obra vençuda i sot- mesa, justificant-ho amb el fet de considerar els desafectes culpables de la guerra i les destruccions con- següents, i que ara en els batallons disciplinaris tenien l’obligació i l’oportunitat d’expiar la seua culpa i “redimir-se” treballant en la construcció de l’Espanya “grande y libre” del Caudillo.40 Efectiva- ment, des del primer dia a estos presoners se’ls va deixar clar qui eren i què eren. En este sentit el testimoni de Jesús Puchol ha estat clar i ras:

“Cada dia venien els del re- Canons Vickers-Armstrong 305/50 mm de la "Torre de vigia", a "Cerro del Camorro", apuntant a l’Estret. Els queté a despertar-mos a culataes desmuntaren del cuirassat Jaime I. emplaçats als peus d’un "palomar militar". Obres enllestides en agost de fusil i pataes i jo pensava que de 1941 on treballaren els presos del 27 BDST del qual formaren part Jesús Puchol, Mateu Prats, Leopoldo Canet, Justo Canet i Salvador Barranca els xaparros estos mos peguen

84 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La memòria recobrada

“Cada dia quan acabàvem la faena, havíem de portar una pedra cada u al coll per a fer-los les cases als sarquentos que mos cui- daven, una a migdia i una atra a la nit”.

Ara bé, la fam era el record més clar que li va quedar a Jesús Puchol i que era pot ser la millor expressió del menyspreu del franquisme amb els presoners. La fam que doblega- va qualsevol pensament de reacció

Bunkers davant de Gibraltar construïts pels batallons disciplinaris. davant l’opressió i la humiliació constant i és un dels fets que pot quan en una punyà n’afonaria bonys d’un colp per no fer cas a explicar evasions i “desercions”. un, però mira les armes les teni- un suboficial i Jesús Puchol expli- Cada soldat treballador havia de en ells. Al principi tot eren colps cava que allí “teniem molta por rebre un jornal “teòric” de 2,5 pes- i insults. Quan mos van conéi- d’un sarquento que de tan roïn setes diàries, ara bé el govern els xer i van vore que treballàvem que era, l’havíem batejat com el en descomptava 2,25 per a la ma- i erem bones persones les coses “sarquento gitano”, un dia li va nutenció i 0,25 pessetes és el que van millorar. Mos arribaren a asclar damunt el fusil a un de la els quedava. Un jornal de misèria, donar un permís i quan mos ve- nostra companyia. Li havera po- que en realitat no era cap jornal en jeren entrar al poble s’escaro- gut tocar a qualsevol, com a càs- un país on el quilo de farina o el taren, pos la gent no podia pair tig perquè no acabàvem la tasca litre d’oli superava les 10 pessetes que mos haveren donat permís que mos havien encomanat, no i un jornal al camp estava en les estant en un batalló d’ixos. Però el va matar perquè li va pegar 5. El pres necesitava eixos diners no et podies encantar, als bata- al muscle, però aquell va caure i molts més per a no morir-se de llons destinaven a lo pitjoret de sense sentit, se’l van endur i no fam o d’alguna malalatia esdevin- l’exèrcit i el que valia, allà no sé com quedaria. Fugint d’ell guda per les mancaces alimentà- volia estar”. Esta violència em- teníem prou faena”, afig. “Ana- ries o els abusos i maltractaments prada com a pedagogia de la por, vem on mos manaven, però van a què era sotmés. El testimomi de no era en absolut gratuïta, ans al passar la major part del temps Jesús Puchol ho confirma en mos- contrari era l’essència del sistema obrint camins per a instal.lar i trar-nos la situació dels presos i de repressiu del nou règim en el camí mudar canons”. Ells estaven des- l’ambient que hi havia en el camp, de la seua consolidació. Segon J. tinats en la realització de les forti- on l’ùnic que importava era sobre- Puchol els oficials que podien se ficacions militars de Tarifa, obrint viure ja que s’hi passaven la major n’anaven d’allí41. Delfina Prats re- accessos, preparant el terreny per part del dia a pic i pala: “el menjar cordava que Mateu Prats li va re- a l’artillat de la zona costanera i poc i tan roïn que molts ni ana- latar que una vegada li van fer 3 reparant i armant torres de vigia.42 ven a la cua a per ell. A qui no li

Relació de Baixes per Hospitalització, Mort i Evasió del 27 Bdst. Agost 1940 - Maig 1941 i Octubre 1941 BTST 27 Agost Set. Oct. Nov. Dec. Gener Feb. Març Abril Maig Oct Nº ST 609 623 630 619 622 610 608 614 595 588 594 sense 65 ST Hospital 27 4% 11 2% 11 2% 31 5% 36 6% 82 13% 55 9% 64 11% 50 9% dades 10.1% Hosp. mitjana 15 dies 18 dies 22 dies 14 dies 15 dies 21 dies 24 dies 27 dies 28 dies 17 dies sense Morts 1 0,2% 1 0,2% 2 0,4% 3 0,5% 1 0,3% 1 0,3% 5 0,9% dades sense Evadits 5 0.9% 2 0,3% 2 0,3% 1 0,2% 1 0,3% dades Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Tribunal de Cuentas.MCU DMH de Salamanca.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 85 La memòria recobrada

enviaven de casa, que malament gràcies al singular esforç que les les terres de totes dues famílies.44 ho passava! El que mos donaven seus famílies feren perquè cada Al patiment moral per l’absència era café que no valia res, un poc setmana els arribaren els desitjats del marit i del pare d’una xiqueta de peix a migdia i un xusquet de i imprescindibles “paquets” amb de bolquers, s’afegia la preocupa dur, un caldo que no sabia a el menjar i els diners que els en- pació confirmada per les cartes res i més peix per la nit. Hi havia viaven de casa. “Entre tres i qua- que li arribaven de Mateu, per la qui anava de xabola en xabola en tre paquets per setmana, me’n situació de fam i misèria en què el plat en la mà demanant per si recorde com si fora ara”, deia els tenien. La solidaritat entre to- algú li podia donar alguna cosa. Delfina Prats. Perquè eixa era tes dues famílies fou immediata i Un d’Alzira, a qui no li enviaven l’altra història, la dels familiars total. Jesús Puchol recordava que res, mos demanava les espines que es quedaren abatuts, desolats l’any 40 havia estat de “seca”, del peix i conforme podia se les i culpabilitzats al poble davant la però ells tenien un tros d’horta menjava; n’hi havia pa reben- detenció i empresonament dels on havien sembrat blat perquè tar! Quanta fam es pasava!. Les marits, nóvios, germans o fills, podien regar i que esta farina era corfes de les taronges no arriba- sense saber quan tornarien, perquè la que pastaven cada setmana les ven a terra; cada dia en el recu- no hi havia judici, ni sentència, ni dues famílies i feia possible que ento de matí i de vesprà hi havia sabien fins a quan s’hi estarien Mateu, Jesús i altres pogueren hòmens que cauien de les files de com a desafectes que eren. Les menjar pa blanquet, embotit dels la fluixetat que portaven degut a famílies n’eren ben conscients del animals que criaven les dues fa- lo asfambrats que estaven.” Com carácter de càstig i represàlia de mílies, fruita i tot el que els podi- diu Javier Rodrigo: “El prisionero la seua destinació, sotmesos a la en enviar. trabajaba en obras como las de més absoluta arbitrarietat per part fortificación militar, en el contex- de les autoritats militars. Malgrat Jesús Puchol festejava amb to de la “no beligerancia”- prebeli- tot, hagueren de fer el cor fort, Carmen Garrigós i ella regenta- gerancia- franquista en la segunda ja que si volien tornar-los a vore va una botigueta de queviures guerra mundial, pero no obtenia, havien de procurar per la seua que acabava d’obrir a Benicolet i aparte de su “alimentación y vesti- supervivència. Mateu Prats Ca- que s’abastia del mercat de Gan- do” y las ridículas 0,25 pesetas di- talà acabava de ser pare quan el dia. Carmen aprofitava el viatge arias, beneficios de la explotación detingueren i la seua dona Delfina a Gandia per a enviar els paquets de su mano de obra, gracias a la Prats Prats amb 22 anys es queda- a Mateu i Jesús; les families de cual, aunque también en durísimas va a la cura d’un nadó de dies i a Leopoldo Canet de Lutxent i de condiciones, los penados podían la de son pare que rondava els 75 Salvador Barranca de Castelló de reducir sus condenas.43 anys. D’altra banda Mateu Prats Rugat els feien arribar els paquets era l’únic home de sa casa, era fill a través de Carmen Garrigós : “La Jesús Puchol i Mateu Prats van de vídua i tenia tres germanes més mare del de Castelló venia a peu poder sobreviure a esta situació joves que ell, estant ell a càrrec de a Benicolet cada setmana a portar el paquet per al fill a Carmen que l’enviava amb el de Mateu i Jesús” segons AGC45.

Ells pogueren assaciar la gana, segons Jesús Puchol: “mai no mos va faltar el pa i mira si hi havia fam que a mitjan matí si volíem pegar un mos i tastar-lo, mos giràvem d’esquena als altres presos i que no mos veje- ren, ja que se mos haveren tirar damunt. T’he de dir que a molts el paquet els arribava buit, els mandos s’ho quedaven i no podies dir res. Una vegà arribaren

Imatge, per confirmar, de Mateu Prats Català a plàtanos asclafats i no hi havia Jesús Puchol Climent, 27 BDST. Tarifa. 1940. Tarifa, 1940. manera de destriar la corfa de

86 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La memòria recobrada

la molla. Em sentaren mal, però rant este temps es va dirigir a un pac a dins que van anar, corfa i dels membres de la comissió de tot. Al de Llutxent també li en- classificació recriminant-li: “An- viaven prou. Els tres mos apa- tonio, quan de mal heu fet en nyàvem prou bé. Delfina Prats una firma”; contestant-li “l’ex- recordava el comentari que un dia combatiente” : “els havíem d’ha- un tinent li va fer a Mateu Prats. ver posat encartats per a què no “En tu casa deben de ser ricos, tornaren més”. És a dir, hauríeu porquè comes mejor que yo”.46 d’estar-nos, fins i tot, agraïts. Tot Leopoldo Canet Pérez, Mateu Prats Català i Jesús i això, les fonts orals apunten a Puchol Climent, soldats d’infanteria a Màlaga. Quan en el més de gener de què la pressió sobre les autoritats Maig – juny 1941. 1941 van fer una tria de presoners muncipals no es va aturar i segons per a anar a transportar tres ca- testimoni d’AGC, familiar de Je- l’aval. Mateu va tindre la bona nons de vora 90 tones emplaçats sús Puchol: “va ser Amparito, la idea d’anar a demanar pels car- al Ferrol fins a Punta Paloma, a cosina de Mateu, qui més va fer rers del Ferrol. Cada u per un Cádiz, Mateu Prats i Jesús Puchol per a traure’ls d’on estaven.” carrer vam omplir la bossa de van ser triats per a esta operació, Este testimoni es referix a Amparo menjar i mos van donar tasses “mos van vore sans i forts, ja Català cosina germana de Mateu calentes. En el viatge a Madrid que mosatros menjàvem”. Estant Prats i filla de guàrdia civil, “que venia en mosatros un policia al Ferrol “mos va arribar l’aval sabia parlar molt bé perquè ha- secreta i mentre venia el tren a a mi, a Mateu i al de Llutxent ( via anat més a escola i era una Cadis, pegàrem una volta per la Leopoldo Canet) que estava en la dona decidida, tinc entés que Puerta del Sol i tot allò. mateixa llista47. arribà a amenaçàr l’Alcalde en denunciar-lo si no feia per trau- El 6 d’abril de 1941 Jesús D’esclaus a soldats. Poder local, re’ls, espetant-li que “ells no ha- Puchol, Mateu Prats i Leopoldo família i aval. vien fet res i si no tornen, jo do- Canet Pérez de Llutxent deixaren naré conter de vosté.” de ser esclaus de Franco i passa- Tal i com recordava Jesús ren a ser soldats del seu “Ejército Puchol: “estiguent en el Ferrol Allò ben cert és que a l’acta Nacional”, destinant-los al primer mos va arribar l’aval” que pro- de classificació política del 28 de batalló de metralladores del Regi- venia, de la “Superioridad, por març de 1940 consta que els va ment d’Infanteria Oviedo núm. 8 haber sido cambiada la clasifi- ser canviada la classificació “pa- de Málaga. Ara, la seua situació cación de DESAFECTO por la sado a Indiferente” el 7 de febrer era la que havia aprovat la junta de INDIFERENTE”.48 El que de 1941,quan es va fer la revisió municipal de reclutament el 21 havia passat era que les famílies de les quintes per a 1941, tot i que de gener de 1940, per tant tots de Jesús i Mateu, al mateix temps estigueren com a “soldado traba- dos gaudien de “prorroga de pri- que s’hi dedicaren a proveir-los de jador” fins al 6 d’abril de 1941, mera classe”, així doncs estaven queviures, iniciaren totes les gesti- que es quan degué arribar l’aval exempts de realitzar el servei mi- ons en tots els sentits i direccions allà on hi eren ells, que no esta- litar. Tot i això, romangueren com per tal que alguna persona influent ven a Tarifa sinó treballant en el a soldats encara tres mesos més, els avalara o tinguera la suficient desmuntatge transport dels ca- fins el 26 de juny de 1941, deixant influència per tal que els canvia- nons Vickers al Ferrol on havien definitivament el regiment el 30 ren la classificació inicial, car era estat conduïts en gener.49 Gràcies de juny. la causa primera i principal de la a l’aval, que també va afavorir el situació en què es trobaven ells i company de Llutxent-, tots dos Recordava José Català Al- les seues famílies. La qüestió de van ser deslliurats de la tasca de borch la festa amb què van rebre qui els va avalar i de per què se’ls desmuntar i transportar els canons a casa a Jesús Puchol quan ell i va canviar la classificació de de- i se’ls va ordenar que tornaren al Mateu Prats Català van tornar li- safecto per la de indiferente no camp de Tarifa per tal de donar-los cenciats de l’exèrcit. Delfina Prats està del tot clara ja que si bé Je- la nova destinació com a soldats. Prats el que recordava era: “quan sús Puchol deia que “els qui mos Jesús recordava que: “ el viatge Mateu va tornar qui pareixia denunciaren, después es van ar- era llarg i no teníem ni menjar que venia d’un camp de concen- repentir i mos ho van arreglar”, ni diners, ja que mos havien dit tració era jo que no pesava ni Delfina Prats assenyalava que duque tornarem a Tarifa per lo de 40 quilos”. La qüestió era que ara

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 87 La memòria recobrada

havien de conviure amb aquells fug, primer,i, desafecte després, saren sobre els vençuts i que es- que els havien denunciat. Segons va ser condemnat a treballs forçats tos assumiren com a mal menor, Jesús Puchol la fi de les penalitats, en el BDST nº1 de Puerto Bolo- “per haver-se posat on no els la sort i la joia de tornar a estar nia, Tarifa, treballant en fortifica- manaven ( repetia Delfina Prats) a casa era l’únic que comptava: cions desde març de 1941. El 26 poden estan darrere l’actitud de “deixe-m’ho estar”, mos els tro- d’abril de 1941 se li va canviar la Jesús Puchol. Hi ha també el fet bàvem cada dia en un poble me- classificació de desafecte a indife- del caràcter i el tarannà de Mateu nut com este i mira, quans n’hi rent, però a diferencia dels benico- Prats Català, segons Jesús Puchol: havia que els havien posat desa- letans va passar de l’1 al 35 BDST, la provessó li aniria per dins en fectes i no els treien dels camps a Punta Paloma, també a Tarifa. A una xiqueta que tenia, però Ma- i mosatros havíem tornat, està- finals de 1942, quan els BDST es teu era molt de la broma, només vem en casa, deixe-m’ho estar”, van disoldre, va ser destinat com mirava lo bo de les coses, no insistia. Raó no li en faltava per a soldat al Regiment d’infanteria s’enfadava mai i al seu costat no a pensar d’aquesta manera ja que nº 37, a Mahó destinat al penal de patia mai ningú”. molts d’altres que estaven amb Mahó, però poc després es envi- ells romangueren molt més temps at pres al penal de l’Armada de Que Jesús Puchol accedira a als batallons de presoners. És el Cartagena, d’on eixiria, per consi- deixar el seu testimoni oral venia a cas de Justo Canet Benavent, de derar-lo “sin responsabilidad” en dir que allò que va passar no devia Llutxent, de la quinta del 36 i del octubre del mateix any i malgrat romandre en l’oblit, més encara mateix batalló que els benicole- que ho fa amb llibertat condicio- quan es queixava que altres havien tans. Tot i l’interés i la influència nal i fixa residencia a la Pobla del tingut un reconeixement, “per allò que poguera tindre son tio Benja- Duc, el tornarien a enviar a Maho de la guerra”, referint-se als qui mín Canet, Comandant del regi- al regiment a “seguir” la mili i havien estat militars o funcionaris ment de fortificacions de Navarra allà va coincidir amb José Pérez dels governs republicans que van nº 1, que tractava de treure’l d’allà Prats de Llutxent.51 Este havia esser reconeguts i indemnitzats - dos o de millorar la seua situació ges- tat classificat com a Indiferente, carrabiners a Benicolet - i que a ell tionant-li un permís, Justo Canet gaudia d’una bona destinació en el van ferir greument, va anar a pa- continuava en novembre de 1941 ser ordenança del tinent coronel rar a un batalló de càstig i que se en el 27 BDST. El capità d’este del regiment. Tots dos feren amis- n’hagueren oblidat d’ells, tot ple- batalló li recordava al seu comtat, segons José Pérez “Es pasava gat, no estava bé. Es preguntava a pany d’armes que: fam i jo com tenia accés al pa i l’alçada de l’any 2000 per què uns al menjar que li sobrava al Co- havien tingut reconeixement i ell “de indulto, no está dentro de ronel, que tenia tres racions di- i els dels batallons, res. Perquè, mis atribuciones, pues solo podrá aries, li’n donava a Eduardo i a què havíem fet mosatros? Mos hacerlo la Inspección que radica atres per a berenar, quan anava van posar desfectes i au!, a picar en Madrid (...) Sintiendo no poder a la companyia de vesprà. La pedra, a passar fam i penalitats, complacerle por ahora en el per- qüestió és que cap a Sant Joan después de passar una guer- miso por haber ocurrido en poco de 1945 mos van donar la lli- ra, deixant les nostres famílies tiempo transcurrido varias evasi- cència i jo m’en vaig tornar a abandonades i sense saber que ones de los reclutas últimamente Llutxent i a Eduardo el brigada mos pasaría”. incorporados y por este motivo se li donà papers per anar-se’n a encuentra arrestado ese Batallón... Cartagena, diguent-li que allà el A tall de consideració final. hasta nueva orden”50.. licenciarien. Dos mesos depués, jo, que festejava en Beniatjar, L’estudi dels valldalbaidins O el cas d’Eduardo Santosjua- vaig passar per la Pobla a vore’l que foren enviats als BT i als nes Tormo de la Pobla del Duc que i em trobe que sa mare plorant BDST és tan necessari com esca- havia anat voluntari a la Marina i em contava, que el seu xic esta- ient per tal de tenir una visió ver- el colp d’Estat el va sorprendre va tancat en Cartagena. Xé Que semblant tant de l’abast de la re- embarcat en el destructor Méndez vaina! Mai em va dir perquè. 52 pressió franquista durant la guerra Núñez, acabada la guerra desem- i la posguerra, com de les diver- barcà a Alger, romanent retingut El desig d’allunyar-se de tot ses formes en què es va manifes- en el camp de concentració francés allò, de superar aquella etapa, la tar i dels objectius amb què es va “Maguesi Tunis”. Tornà a la Pobla probable assumpció del silenci fer servir. A Benicolet hi ha dues del Duc en 1941. Considerat prò- culpós que els vencedors impo- persones que van patir treballs

88 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La memòria recobrada

forçats, a Llutxent n’hi ha nou passant del 6é al 3r lloc de la llis- rústicas”, acabaren davant el Tri- d’identificats i tres més que és po- ta de percentatges, estant superat bunal de Responsabilidades Polí- sible que foren enviats a un BDST només per Carrícola i Pinet, és a ticas. En el quadre de sota hi ha els atenent al procés que hem pogut dir pobles amb menys habitants noms dels qui en formaven part i estudiar a Benicolet: moços amb que Benicolet, sempre abans que eren també membres del Comité. dret aprórroga que són declarats determinem el grau d’incidència Si tenim present que el secretari, soldats. A Castelló de Rugat hi dels BT i els BDST a estos po- Mateu Prats Català, va ser enviat a ha un, com a a mínim. A la Pobla bles. Cosa que ve a reforçar la tesi un BDST, podem vore que sobre 7 del Duc, Eduardo Santosjuanes d’Antonio Calzado, que quan més dels 9 membres de la Junta va cau- Tormo i molts d’altres – desenes menut era el poble, més percentat- re alguna represàlia, és a dir sobre a Benigànim- foren classificats de ge de repressaliats per habitant po- el 77%; prou més que sobre els desafectes. Tenir accés a la docu- dem trobar. Si Mateu Prats Català membres del Comité local. Això mentació generada per les caixes formava part del Comité, puja el pot aclarir per què Mateu Prats de reclutes seria aclaridor de cara percentatge de membres del Co- Català va ser qualificat de “desa- a saber qui composava les comis- mité de Benicolet represaliats del fecto” en el marc de la denúncia sions locals de classificació i qui 43,75, que A. Calzado planteja, i repressió generalitzada sobre els eren els avaladors que feien pos- al 47%, confirmant la seua tesi de membres d’esta “Junta de Cali- sible el canvi de classificació. En que almenys un 50% de membres ficación” que tocava el suprem i cap dels arxius de l’exèrcit con- dels Comités de la Vall d’Albaida “sagrat” dret de propietat, encara sultats hi ha esta documentació. El van patir algun tipus de repressió. més si era de l’Esglèsia, drets que que sí resulta versemblant és el fet Ara bé fins que no concretem les el franquisme garantia per als seus que una part dels soldats represa- xifres de la repressió franquista partidaris i anul.lava per a moltes liats foren voluntaris de l’exèrcit que representen els classificats de de les seues víctimes. de la II República com hem vist a desafectes i enviats als BT i els Benicolet i la Pobla del Duc. En BDST no podrem establir els per- El fet que huit o nou mesos 2011 els testimonis d’aquella èpo- centatges definitius que ens donen després de ser enviats a un BDST ca i d’aquells fets o ja no hi són una visió total del seu l’abast a la a Mateu Prats i Jesús Puchol se’ls o la seua memòria és ja massa nostra comarca. Després hi ha la haguera canviat la classificació pot confusa. Sense esta memòria tan qüestió dels motius de la represà- indicar-nos que el joc de pressions valuosa, sense els testimonis orals lia i la naturalesa de les denúncies i influències podia fer variar acti- és més difícil suplir les mancances de desafectes que a Benicolet ja tuds i situacions dins del mateix dels arxius militars i municipals, s’hi han apuntat, però que només nucli de poder falangista o que des on cal revisar els expedients con- un major accés a la documentació d’algun “poder fàctic” la capacitat formats pels ajuntaments de les di- possibilitarà, per exemple, aclarir d’influència del qual mostrava a ferents quintes, tot seguint ordres el grau d’arbitrarietat o de revenja les jerarquies locals fins on podi- de les autoritats militars. que es va donar en tot este procés; en arribar-hi. Ara bé el que si que que dos soldats de l’exèrcit popu- crec que ha quedat acreditat, per a En el cas de Benicolet, ara po- lar foren els falangistes membres Benicolet, és el paper de la famí- dem dir que els afectats per algun de la comissió de classificació lia, tan a l’hora d’explicar denún- tipus de represàlia en la postguer- apunta en esta direcció54. El que cies – odis famíliars barrejats amb ra sabem que són ara, com a poc, si que podem vore és que 6 dels la política i els fets de la guerra- 20 53 la qual cosa puja el percen- 9 membres de la “Junta califica- com, i sobretot, els avals. De fet, tatge de víctimes del 3,11 al 3,66 dora de expropiación de fincas en novembre de 1940 quan l’al-

Membres del Comité i de la Junta Calificadora de Expropiación represalitats a Benicolet pel TRP NOM FILIACIÓ POLÍTICA PROFESSIÓ Frco. Estornell Climent Front Popular. President Comité 18/7/36 Juan Climent Ferrando CNT Llaurador Vicente Martínez Lorente IR. President JCEF Propietari Miguel Prats Prats Front Popular Vicente Canet Climent UGT Llaurador Vicente Catalá Ferrando Front Popular Llaurador Font. Calzado Aladaria, A. “Entre la nit i el marasme”, República i Guerra Civil.. Vall d’Albaida, Tesi doctoral inèdita i JCEFR. CDMH. Salamanca.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 89 La memòria recobrada

calde, Joaquín Prats, va informar dat de la república i, no sabem, si filla, Josefa Prats, recorda comen- sobre fets punibles a Benicolet per represaliat en un bdst a Càdiz. Re- taris com “mira el roig este, ara a la “Causa General”, especifica- constitució de les relacions locals s’ha passat a l’altre bando” o va que no se sabia qui havia parti- i supralocals que cal tenir present més polítiques i en la línea del que cipat en els episodis anticlericals a l’hora d’estudir la història social d’excloent tenia el franquisme: d’agost de 1936. En realitat no es i política de la nostra comarca du- “quina vergonya, lo que passa va voler denunciar ningú, fora per rant el franquisme. en este poble, no es coneix en les pressions i crítiques per arbitra- tot Espanya”, rojos en l’Ajun- rietat que poguera rebre l’Alcalde Es va produir durant el fran- tament! Va dir Eduardo Alborch amb estos dos i altres repressali- quisme a Benicolet un fet que de Català. Però qui tenia el control ats o pot ser pel caràcter col.lectiu ben segur siga una excepció a la del poder local era la família Cli- dels fets, o per les conseqüències Vall d’Albaida, i és que el 1961 ment Martínez, i quan José va ac- que podien recaure sobre els de- Mateu Prats Català va entrar de cedir a l’alcaldia el 1952 en subs- nunciats, ja que els fets - conside- regidor en l’Ajuntament de Beni- titució d’Isidro Català, circulava rats delictes- hagueren estat motiu colet pel terç de representació sin- pel pobe esta cantarella: “Isidro de presó o represàlies més greus, dical i hi va romandre fins el 1966. si vols una vara, fes-te-la d’es- amb el consegüent daltabaix en la Cosa que només pot entendre’s barzer, que la d’alcalde és per al futura convivència local i el man- per una combinació de factors gendre del Ferrer.” José Climent teniment del joc de poder a nivell personals, familiars i socials que Martínez, era el segon acalde local, o, senzillament, perquè els cal aclarir, ja què, com diu Anto- d’esta família i quan va acabar el possibles afectats ja estaven patint nio Calzado, als que patiren presó seu manament, el va substituir el alguna represàlia.55 Cal esmentar o alguna repressió, “el franquis- seu cunyat Jesús Arias Prats a qui la solidaritat que que va nàixer me, generalment, ni tan sols els tornaria a substitutir el 1967 i fins arran de la repressió en els bata- concedí el privilegi de col.laborar a 1975. Dues germanes de Mateu llons disciplinaris entre les famíli- en la política local”56. El factor Prats es casarien amb dos fills de es afectades, manifestada en l’ajut personal el tenim en la profunda Joaquin Prats Faus i emparentaria econòmic mutu, la força moral amistat i companyonia, a més de en els anys seixantes amb Alejos que això significava per a afron- família - ja que era cosí germà de Climent Martínez, i, posterioment, tar la situació i pressió que esta la dona-, que hi havia entre l’alcal- amb Isidro Català Prats. És a dir, solidaritat poguera tenir davant de Jesús Arias Prats i Mateu Prats. havia hagut una recomposició dels els qui eren els responsables del La confiança arribava al punt que lligams familiars que podrien su- drama personal, social i econòmic el recull oral diu que va ser quasi- perar els prejudicis polítics o fer que estaven patint. Una amistat i bé una condició per a ser alcalde una “excepció” amb una persona relació, que en molts casos, es va que Mateu formara part de l’Ajun- que venia avalada pel nou alcalde donar durant tota la vida i que s’ha tament, qüestió que no va estar Jesús Árias. Mateu Prats Català, mantingut al llarg de generacions: exempta de crítiques per alguns per la seua banda, tot i el seu ta- Mateu Prats i Jesús Puchol foren sectors del franquisme local. La rannà ja descrit per Jesús Puchol i amics tota la vida, la mare de Sal- vador Barranca de Castelló de Ru- gat, fou padrina de noces de Jesús Puchol i Carme Garrigós; la dona d’Eduardo Santosjunaes sempre 4 anava a saludar a la tia Delfina quan venia a Benicolet i el tio 3 “Pep de Lutxent”, José Pérez Prats que viu a Beniatjar va mantindre la relació amb Eduardo Santosjua- 2 nes de la Pobla del Duc, després amb el fill i ha arribat a conéixer a 1 la néta del seu company de “mili” i els fills de Rafael Boronat Prats 5 acabaren treballant per a Ismael Canet de Llutxent, casat a Benico- (1) Pasqual Santamargarita, Carrabiner (2) Agustín Alborch Cloquell, Carrabiner (3) Enrique Martínez Loren- te, Soldat Bandera Valenciana. Exércit franquista (4) Mateu Prats Català (5) Jesús Puchol Climent, Caçadors let, empresari d’èxit a Alzira, sol- i amics. Benicolet, "Caseta dels caçadors" Anys seixantes.

90 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La memòria recobrada

ser un puntal de la Societat de Ca- tica, ideològica, de revenja perso- Hem de posar atenció, final- çadors de Benicolet, segons el re- nal...), desfermada amb l’esclat de ment, sobre el fet que els represa- cull oral entenia que “ Franco no la guerra civil, i ja s’hi ha estudiat liats en bt o en bdst i els membres mos conexilla, qui mos va posar quins altres patiren algun tipus de de les forces armades i de segure- desafectes eren del poble; i nin- repressió que el franquisme aplicà tat que no sobrevisqueren al règim gú de la família del meu gendre en la postguerra, poc sabem dels han estat els grans oblidats per les (els Climent Martínez) va posar qui passaren pels camps de con- diferents administracions pel que una firma per a que se m’endu- centració, els batallons de treball fa al reconeixement de la repressió geren al batalló, no puc dir lo i els batallons disciplinaris de sol- que patiren per part del franquis- mateix de tots els consogres ”. dats treballadors en règim d’escla- me que, en el cas dels bdst, els va Un represaliat que va ser “tolerat” vatge o quasi esclavatge a la nostra emprar com a rucs de càrrega en i altres dos que tingueren actituds comarca. Cal recuperar del silenci benefici propi i en benefici de les de resistència al règim franquista, la realitat dels treballs forçats a la empreses a qui els llogava per a recom fou el cas de Juan Boronat Vall d’Albaida possibilitant, en la alitzar obres públiques i privades, Prats, que després d’anar, de poc mesura que encara siga possible, tot quedant-se l’Estat la major part no acabar en un batalló disciplina- als seus protagonistes, si n’hi ha, del salari que corresponia als pre- ri, després d’haver passat pel TRP que ens deixen els seus records i sos “llogats” i obligava les famíli- d’Albaida fou “castigat” a dos visió al voltant d’aquella dura ex- es a la seua manutenció si els vo- mesos i mig en un batalló de forti- periencia per la qual hagueren de lien tornar a vore. Un negoci rodó ficacions, per negar-se a passar la passar. Cal insertar tota aquesta per l’Estat franquista i els seus revista militar preceptiva el 1942 experiència en el debat historio- beneficiaris a costa de la salut, de i multat en dues ocasions més; o gràfic sobre les bases del primer vegades la vida, i el llom d’estos la del seu germà Rafael Boronat franquisme, tot analitzant el paper soldats de la II República escla- Prats, guàrdia d’assalt durant la dels treballs forçats en la implan- vitzats pel franquisme. A França, guerra, tancat a València el 1940 tació del règim eixit de la guerra Itàlia o Alemanya estes qüestions i que regentava durant el franquis- civil, en la consolidació d’un fran- quedaren resoltes fa anys i els es- me una bar enfront de l’Església i quisme des de baix, arrelat a nivell panyols assassinats, empresonats, de la “cruz de los caidos”, on va social a través de la connivència deportats i esclavitzats pels règims romandre penjada - segons el re- local, la denúncia, l’arbitrarietat i feixistes o col.laboracionistes del cull oral- fins que el va tancar, la la por que permeté al règim perpe- feixisme - morts o vius- han rebut seua fotografia amb l’uniforme de tuar-se durant dècades el merescut reconeixement i, ells o la Guària d’Assalt, estant el lloc les seus famílies, les corresponents de reunió i festa de molts dels sol- compensacions per la situació dats de la II República ( Francisco d’injustícia, arbitrarietat i opressió Santamaría, José María Prats Ca- que van patir. talá, Agustín Alborch, Juan Maria Prats, Mateu Prats Català..... entre A Espanya cap administració d’altres eren assidus parroquins de desde 1978 els ha tingut en comp- casa el “tio rafelet”). te. La Llei 4/1990, de 29 de juny només contemplava indemnitzaci- Ja s’ha estudiat i se sap amb ons per a aquells que hagueren pa- bastant versemblança i exactitud tit tres o més anys de privació de quans i quins valencians patiren els llibertat en establiments penitenci- camps de concentració i la barbà- aris. No ha estat fins a l’any 2005 rie nazi feixista durant la II Guerra que el Tribunal Constitucional ha Mundial i per què, però quans pa- reconegut el caràcter de presó i tiren els camps de concentració i condemna per als qui estaven des- formes de represió semblants, com tinats als batallons disciplinaris57. el treball esclau, a Espanya durant La “Llei de Memòria Històrica” la Guerra Civil i la posguerra? Si Fotografia de Josefa Prats Prats als 7 mesos aprovada en el 2007, només con- ja coneixem -o estem en disposició d’edat. Esta fotografia va ser enviada per sa mare, templa un reconeixement “moral” Delfina Prats, pels vols dels nadals de 1940, a son de saber-ho quans ciutadans de la pare Mateu Prats, pres a Tarifa. Mateu va ser de- per a estes víctimes de la repres- Vall d’Albaida foren víctimes de la tingut per desafecte al règim quan Josefa només sió franquista i si ho demanen i comptava 15 dies de vida. No tornaria a tindre son violència de tot tipus ( social, polí- pare amb ella fins més d’un any després. aporten proves els afectats i/o fa-

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 91 La memòria recobrada

miliars. Però de res val eixa moral cia nostra encara mira de reüll els Fonts orals. sense una ética de la justícia que botxins a l’hora de fer justícia a les implique els poders públics demo- víctimes, en retardar i no abordar Jesús Puchol Climent, 82 anys. cràtics en la identificació, reco- el tancament d’unes ferides histò- Benicolet 2000. neixement i compensació d’estos riques per on encara vessa el pus Alejos Climent Martínez, 92 homes perseguits, empresonats, de la por, el cinisme, la desmemò- anys. Benicolet 1998 maltractats, esclavitzats i fins i tot ria i la indignitat. Eduardo Català Alborch 90 destruïts pel franquisme. La seua anys. Benicolet 2007 veu va apagant-se i la seua desa- "España es un país muy curi- Delfina Prats Prats, 80 anys. parició, sense cap reconeixement, oso, muy interesante: vive sobre Benicolet 1997. no fa sinó multiplicar el deute ètic valores democráticos, que son Facundo Martínez García, 92 i moral que la democràcia actual los valores de los vencidos de la anys. Benicolet 2007. manté amb ells. Guerra Civil, pero la memoria co- José Català alborch, 82 anys. lectiva del pueblo sigue dominada Benicolet 2006. Els soldats que lluitaren per por los valores de los vencedores". AGC, 79 anys. la II República foren condemnats Benicolet, 2010. i rebaixats a la condició d’esclaus Jorge Semprún, deportat de Eduardo Santosjuanes Bataller, per haver defensat la legalitat i le- Buchenwald, "Los Caminos de la 62 anys. Benicolet 2009. gitimitat democràtica que hi havia Memòria", 2009. Josefa Prats Prats, 68 anys. a Espanya quan fou assaltada i des- Benicolet 2008 truïda per una coalició ultraconser- Als germans Juan i Rafael Bo- José Pérez Prats, 90 anys, vadora i feixista en els anys tren- ronat Prats, que resistiren. Beniatjar 2011. ta del segle XX. L’actual sistema democràtic no deixa de ser hereu d’aquella II República i, per tant, l’hauria de reivindicar i dignificar si no vol semblar feble, malalt, vulnerable, més fácil d’atacar pels seus enemics quan esta democrà-

NOTES

1 Testimoni oral d’Alejos Climent Martínez nit...Pàgines 399-416. Coordinador. Víctimas de la Guerra Civil. confirmat pel seu fill Víctor Climent Monzó 5 SOLER, A. I JORDÀ, R. BENICOLET. Temas de hoy, Madrid 1999. “La represión com a resum del primer “sermò” que, des de Geografia, història, patrimoni. Ajuntament de posguerra”, pàg. 395. sa casa de la plaça, un sacerdot va fer a Beni- de Benicolet, 2006, pp. 163- 166 7 CALZADO ALDARIA, A. Ídem Pàgines colet finalitzada la guerra i que venia a avisar 6 CALZADO ALDARIA, Entre la nit.... “ Per 399-416 i Llibre de Festes de Benicolet de que amb la fi del conflicte no havia arribat la aixafar la societat espanyola i aconseguir en 2007. “Precisions sobre l’anticlericalisme pau, sinó la “victoria”, és a dir, l’hora de pas- poc de temps un consens repressiu el fran- durant la Guerra Civil. El cas de Benicolet” sar comptes amb els derrotats. “el compro- quisme utilitzà les mesures legals ( Ley de pàgs. 62-66. Seguint Calzado 16 benico- miso de los vencedores con la venganza, con Responsbilidades Políticas, de Depuración, letans formaren part del Comité del Front la negación del perdón y la reconciliación, De Represión de la Masoneria y el Comu- Popular local dels quals 7 figuren en la llista así como la voluntad de retener hasta el últi- nismo; decrets i ordenances sobre qüestions de represaliats, tot i que les dades sobre els mo momento posible el poder que les otorgó morals...) torturà, empresonà, utilitzà preso- membres del Comité no acaben de ser defi- las armas...Los vencedores de la guerra de- ners republicans en règim d’esclavitud, man- nitives ni del tot fiables. En relació als Comi- cidieron durante años y años la suerte de los tingué camps de concentració, envià a l’exili tés i als milicians: “Abunda la visió d’uns vencidos”. CASANOVA, J. i GIL ANDRES, milers d’espanyols i utilitzà “la guerra bruta milicians molt joves, sense passat polític o C. Historia de España en el siglo XX., Ariel, contra la guerrilla”. El terror embolcallat sindical clar, que van ocupar aquests càrrecs Barcelona, 2009. Pàgina 231 d’arbitrarietat era allò que sostenia i definia bé per guanyar-se un sou, bé per a donar 2 CALZADO ALDARIA, Antonio. Entre la el règim de cara a “castigar i perseguir acti- camp als seus instints. (dinarots, borratxe- nit i el Marasme. La Vall d’Albaida 1939- tuds, opinions i militàncies com perpetuar la res, vandalisme...) A aquestos milicians, 1952, Germania, Alzira, 2005, pp. 89-90. divisió entre els espanyols entre vencedors sempre que no hagueren desmostrat amb 3 FRASER, Recuérdalo tú y recuérdalo a i vençuts que devien expiar perpètuamet les les seus paraules i actes ( com ara denunciar otros. Barcelona, Crítica, 2007. Quarta edi- seues suposades culpes pretèrites i als que dretans emboscats) la seua total implicació ció. “Así pues, ¿de quién es la historia?. ¿De tan sols els quedava l’eixida de la submissió. antifranquista, se’ls exonerava d’una culpa- quiénes la han vivido o de quiénes la han El propi vençut assumí les seues desventures bilitat directa, qualificant-los de uno de tan- escrito? Ni de unos ni de otros, por supuesto, com el preu de la derrota”. Pàg. 55. “Es lógi- tos arrastrados por la corriente de aquellos Porque no pertenece a nadie, sinó que es un co. Se trata de la concepción de la represión días”. Calzado Aldaria, A. Entre la nit..Pag debate continuo de duración indefinida” Pre- como arma política(...): primero se usa la 105 Agraisc al professor Antonio Calzado la faci a l’edició de 2001.Pàgina X. represión para alcanzar el poder, y después seua gentilesa en haver-me deixat consultar 4 CALZADO ALDARIA, Antonio, Entre la para conservarlo”. VVAA. SANTOS JULIÀ la part inédita de la seua tesi doctoral.

92 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La memòria recobrada

8 Hauria estat destinat en la 23 divisió de 14 Circular Caja de Reclutas nº 29 de Alzira. Faus, Antonio Ferrando Prats i Isidro Prats l’exèrcit republicà del sud. Justifica la rebel. Sección Junta de Clasificación y Revisión. Català com els tres membres de la comissió lió militar i culpabilitza de la mateixa no a 10-1- 1940. Arxiu Municipal de Benicolet. de classificació de les quintes. Excepte per Franco, sinó al desordre que va significar la Es considerava “DESAFECTO: los que se a Joaquin Prats Faus, no he pogut contrastar II República, “anaven matant-ne, els rojos, encuentran afectados por antecedentes des- esta informació amb cap altra font documen- sense parar. En la República cremaven con- favorables sin llegar a ser motivo de su clasi- tal, encara que els càrrecs que ocuparen i la vents i mataven algun retor i Franco els va ficación como encartados” Telegrama caixa “categoría política” que ostentaven dins el tirar al carrer.” reclutes d’Alzira a l’Alcalde de Benicolet. règim fa plausible la informació oral. 9 “Els avals eren signats per dues persones 15 gener de 1940. AMB, Quintes. Caixa 65. 19 A l’expedient militar consta el “tiempo que “addictes” que havien de ser, al seu torn 16 CALZADO ALDARIA, Antonio. REPÚ- ha permanecido en la zona roja: 2 años, 7 refrendades pel Delegat d’Informació i BLICA, GUERRA CIVIL Y PRIMER meses y 4 dias”, sense cap referència a cap Investigació com a “personas afectas i de FRANQUISMO EN LA VALL D’ALBAI- servei en el Ejército Nacional durant la indudable adhesión al Glorioso Movimiento DA.1931-1959. Capitol 3. La Guerra Civil guerra. ARCHIVO GENERAL MILITAR Nacional o personas afectas y de indudable (1936-1939) apartat 3.4. “Las transformaci- DE GUADALAJARA. ZOR/VALENCIA. adhesión a la Causa Nacional Sindicalista” ones de la propiedad: Incautaciones, control R/1935. LEG. Nº 8. AMB, expedients de idem, pàg 104. Arxiu municipal de Benico- obrero y colectivizaciones”. Tesi doctoral falange de 1943. En este sentit un dels fun- let, expedients de Falange, fitxes de 1943. inèdita. Segons el doctor Antonio Calzado a dadors de la falange de Benicolet i membre En un cas semblant es va trobar José Pérez Terrateig es van incautar tres finques per la del primer ajunament franquista: Demetrio Prats, de Llutxent. De la quinta del 41 i Junta Provincial de Calificación a proposta Climent Marín, també “s’autotitula” ex mobilitzat en març de 1938 als 18 anys. Va de la Junta Local de Terrateig, tot i que la combatiente, tot i reconéixer que durant la ser destinat al front de Teruel, al sector de seua legalització definitiva no apareix en la guerra fou “desertor y emboscado” és a dir Vilell i Cascante del Río, on va ser fertit en Gaceta de la República. Un dels afectats fou, amagat, com ho feren, segons el recull oral, més d’una ocasió i on va arribar a coinci- efectivament, José Monzó Aparisi, sogre molts altres soldats i reservistes cridats a les dir amb benicoletants dels qui encara se’n d’Alejos Climent Martínez de Benicolet i armes a partir de 1938. recorda. El final de la guerra el va agafar a més que per desafecte a la República: “mig 20 “Habiendo terminado el plazo de entrega Alcublas i no se’n va voler tornar a casa com poble li devia diners i venia el güano fiat. de la clasificación de los mozos, le recu- altres de Llutxent perquè “jo no havia fet res, En vindre la revolució, els rojos van anar erdo la obligación ineludible que tiene ese però en lloc d’enviar-nos a casa, mos porta- a per ell”. T.O d’Alejos Climent Martínez. ayuntamiento de mandar, con la máxima ren a un camp de concentració a Teruel. Allà Els altres dos eren, un propietari de la Casa urgencia, las hojas supletorias, en especi- estiguérem 15 dies passant amb unes galletes Llinares, Ramón Sancho Sorita, dirigent tra- al las correspondientes a los mozos cuyas dures i una cuba d’aigua. Después en un tren dicionalista i primer alcalde franquista de clasificaciones hayan resultado indiferentes de càrrega i escoltats per soldats armats a un Gandia i Joaquin Vidal Jiménez, amb resi- o desafectos, pues debido a la premura del camp de concentració a Saragossa i allí em dència a Albacete. tiempo, faltan algunas de ese ayuntamiento”. vaig tirar un mes tancat hasta que m’envia- 17 “Al llarg d’eixe any de 1938 les activitats de AMB. Quintes. Caixa 65. Durant els mesos ren de Llutxent l’aval.” la quinta columna es van fer més evidents, d’abril i maig de 1940, segons el llibre d’ac- 10 Diari ABC, 27 de febrer de 1937 i 29 de juny cridant a la deserció de quintos. Per a per- tes de l’Ajuntament de Benicolet, l’alcalde de 1939. Arxiu Muncipal de Benicolet.Quin- seguir aquests desertors operava el com popularment es conexia el Servei les classificacions. mozos de dicho reemplazo que forma esta de Recuperació adscrit a la Caixa de Reclu- 21 En la classificació definitiva de la CRA el Alcaldía en cumplimiento de lo ordenado tament, Instrucció i Mobilització (CRIM) “fallo” per a Jose Maria Prats és de soldat por el Sr. Jefe de la Caja de Reclutas nº 21 de núm 11, instal.lat a Albaida, que va arribar a amb prórroga de primera classe, però és del Alzira. 14 de setembre de 1939.” IR, Izquier- despelgar entre 12000-13000 soldats en gran 29 de juny. És a dir, va poder aconseguir da Republicana, el partit del President de la part de la comarca.” CALZADO ALDA- l’aval que li va canviar la classificació a indi- república Manuel Azaña. RIA, A. República i Guerra a Quatretonda ferent estant concentrat, molt probablement, 11 Boletín Oficial de la Provincia de Valencia, 1931-1939. BIBLIOTECA QUATRETON- a Miguel de Unamuno per a ser enviat a un 11 de gener de 1940. BOE del 22 de dici- DENCA. Sèrie Mig Almud - 3 Ajuntament batalló disciplinari. José Esteve Pastor era embre de 1939. Hemeroteca Muncipal de i Cooperativa V. de Quatretonda, 2005, p 61. un ric comerciant amb fàbrica de vins i licors València. Amb esta ordre, milers de soldats 18 Potser s’establira algun tipus de debat o con- a la Pobla del Duc. Tenia família i terres en de quinta de l’exèrcit de la república es van trovèrsia dins la falange local – Benicolet està la Casa Xetà a Lutxent i havia protagonit- vore obligats a complir amb el servei militar entre els últims pobles de la Vall en enviar la zat actes de filantropia a Benicolet ajudant en l’exèrcit franquista. Amb esta decisió es classificació- o que Alejos tracte de justificar els més pobres del poble, a algun dels quals pretenia, com diu Antonio Calzado “netejar perquè ni ell ni cap altre falangista “contrari” havia arribant a donar casa. Acabada la guer- d’adherències esquerranes els soldats que a les denúncies, que de bén segur comporta- ra l’ajuntament li va posar el seu nom a un l’haveren rebuda en la guerra, o en militàn- rien represàlies, no feren prou o cap pressió dels carrers del poble. En canvi per a Mateu cies de preguerra.” Entre la nit..... ibidem perquè ningú fóra classificat de desafecte en Prats Català, l’acord de l’Ajuntament de pàg.150. una comunitat rural on els lligams familiars declarar-lo soldat amb pròrroga de primera 12 A Llutxent, per exemple, hi havia entre octu- eren extensos i això podia significar algun classe, el porta a presentar-se davant la jun- bre de 1939 i gener de 1940 un mínim de 4 trencament de la convivència local degut ta de la CRA l’11 de maig, confiat en què persones empresonades i 7 acomplint “càs- al versemblant grau d’arbitrarietat que esta estava exempt del servei militar, en canvi tig” en batallons de treballadors on enviaven classificació comportava: “estaven calentets la caixa de reclutes d’Alzira “falla” decla- bona part dels presoners de guerra des de per lo que havia passat en guerra i algú l’ha- rar-lo soldat, és a dir, cap benefici per pròr- 1937 i qur no tenien aval o els informes de via de pagar”. Ell reconeixia que quan venia roga segons ordre reservada del Ministerio FET eren desfavorables: José García Mar- el Canguro, ni les autoritats ni cap veí el va del Ejército. Ell mai no es pensaria que la tínez (21 BT de Astorga), Ricardo Garcia denunciar, ni a ell ni a cap dels amagats pel pròrroga no li valia en no saber que anava Català (128 BT, Navarra), José Sampedro poble i pel terme, entre els quals van arri- marcat com a desafecte. D’altra banda en no Canet (90 BT), Leopoldo Aranda Canet (149 bar a estar dos germans, Antonio y José. En avisar-lo que la prórroga no li valia, no trac- BT, Navarra), Jesús Huguet Blanquer ( 144 definitiva, els partidaris de la repressió s’hi taria de buscar-se els avals necessaris i quan BT), Arcadio Morcillo Canet (66 BT, Bar- imposaren. Expedients de Falange, S/N. va saber el que estava passant, ja seria massa celona) i Antonio Pastor Badenes (179 BT, Arxiu Muncipal de Benicolet. Dos dels testi- tard. Com deia Jesús Puchol: “mosatros no Melilla). Arxiu municipal de Llutxent, Expe- monis orals “no recorden” que hi va passar, sabíem res ni teníem a ningú”, més bé això dients de quintes. Caixes 373 i 374. però altres tres: Jesús Puchol Climent, Del- últim. CALZADO ALDARIA, A.. “Precisi- 13 BOP, 11 de gener de 1940. fina Frats i AGC assenyalen Joaquin Prats ons sobre l’anticlericalisme durant la guerra.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 93 La memòria recobrada

El cas de Benicolet”. BENICOLET, Llibre Rafael Boscà de Llutxent, recollit per Anto- lleria durant la guerra i a finals d’octubre de Festes Patronals 2007, pp. 62-66. nio Calzado és ben eloqüent de l’ambient - de 1940 - “sin saber ni pio,asustados, con 22 AGMG ZOR/VALENCIA, R/1941, LEG.14. d’aquell estiu del 36 “Eixa nit van passar per las famílias alrededor nuestro llorando y la Arxiu del Regne de Valencia, caixa 34, exp la carretera milicians forasters (...)-de Barxe- Guàrdia Civil, que nos conducía, nos subi- 15. MINISTERIO DE CULTURA. Portal de ta- i van dir que ells s’emportarien al rector a eron a diez o doce detenidos” pp. 184-185. Archivos Españoles -PARES-, Militares y Xàtiva. Nosaltres (els del Comité) diguérem Una vegada classificats els soldats de les miembros de las Fuerzas del Orden Público que no, que tenia que anar a Barx, d’on era. quintes 36-41 començaren amb les quintes al Servicio de la II República. Gaceta de la Però un altre dia van tornar els de Barxeta, del 1934-35. Cuquerella i els de Benigànim República nº 321 16-11-1936, pàg. 705 i nº que anaven a Benicolet, i van entrar amb les foren destinats a un BDST a València i Béte- 290, 17-10-1937, pàg. 224. escopetes a la mà i van dir ‘tinguem ordre de ra treballant en la construcció i el transport 23 MINISTERIO DE CULTURA, Centro que el rector se’n va amb nosaltres a la pre- en el parc d’inginyers i la base militar, durant Documental de la Memoria Histórica, Archi- só de Xàtiva`. Se’l van endur i el van matar quatre mesos. En el seu cas, la laxitud de la vo General de la Guerra Civil de Salamanca. després”. Ibidem. 3.3.4 “El fuego del anti- vigilància va facilitar que pogueren escapo- Legajo 491/5. Expe 54. “las Juntas Munici- clericalismo. Los enemigos culturales”, dins lir-se de la tasca i del camp i passar el dia per pales debian elaborar un listado de propie- l’apartat “La persistencia de la memoria: la València tornant-hi abans del toc de reunió tarios agrícolas calificados segun el artículo violencia política”. Tesi doctoral inèdita. de la vesprada. 2 del decreto de desafectos a la República 26 “Como atestiguó George Orwell en Barce- 30 Archivo General Militar de Guadalajara y, por tanto, sujetos a expropiacion forzosa lona, hubo padres que alistaron a sus hijos ZOR Valencia. Legajo 504. A/R C3. Fins a sin indemnización de las fincas rústicas que de 15 años por las 10 pesetas diarias que 6000 homes de les quintes de 1936 a 1941 poseían en el término municipal. Este acu- cobraban los milicianos.”CORRAL COR- s’arribaren a “concentrar”, més bé a amun- erdo era notificado por escrito a cada uno RAL, P. DESERTORES. Barcelona, Monda- tegar, a les dependències de Miguel de Una- de los afectados para que pudieran realizar dori, 2007. Pàg, 87. Però també va hi haure muno a principis del mes de juliol de 1940, las alegaciones que consideransen oportunas pares que es dirigiren a les autoritats perquè i on, segons testimonis dels presos, no s’hi en la Junta Municipal en un plazo máximo buscaren i retornaren a casa els seus fills que podia dormir i apenes es menjava mentre de ocho días desde que recibían la notifica- amb 18 i 17 anys se n’havien anant a comba- esperaven que els destinaren a algun dels ción. Al mismo tiempo la lista era pública- tre els militars facciosos en juliol de 36 per batallons que s’hi estaven formant.MCU. da en el Boletín oficial de la Provincia de iniciativa pròpia, ingressant en les milícies Centro Documental de la Memoria Histórica Valencia ya que muchos de los propietarios que hi estaven creant els partits i sindicats. de Salamanca, Tibunal de Cuentas. Campo estaban escondidos o habian sido asesinados AM de Benigànim. Quintes 1936-37, cai- de concentració Miguel de Unamuno. Docu- (...) las propuestas de las Juntas pasaban a xa 55. En febrer de 1937, el pare de Jesús mentació digitalitzada ser inspeccionadas por la Junta Calificado- Puchol informava a la junta de reclutament 31 BEAUMONT ESANDI, Edurne i MENDI- ra Provincial, formada por vocales de los de Benicolet que el seu fill estava servint en OLA GONZALO, Fernando, “Perspectivas distintos partidos del Frente Popular. Aqui “el regimiento Azaña,en el tercer batallón”, y Archivos Locales: Propuestas metodológi- se aceptaban o desestimaban los recursos com a soldat voluntari com alguns dels beni- cas para el estudio de los Batallones de tra- presentados por los propietarios incluidos coletans que ja estaven al front. La paga de bajos forzados ( BT i BDST) en la postguerra en los listados municipales, se remitína a 10 pessetes fou un incentiu per a allistar-se a partir del caso Navarro. Revista de Histo- las Juntas Municipales aquellas que no se entre molts joves aturats o en situació precaria Actual nº 2, pgs. 31-48. “ Los Batallones ajustaban al contenido del Decreto y, por ria- era més del que cobrava un sargent en la Disciplinarios de Soldados trabajadores, cre- último, se confeccioaban las listas defini- posguerra, molt més si camptem la inflació ados en 1940 como servicio militar especial tivas de “desafectos”, que se tramitaban al provocada per l’autarquia i l’estraperlo-, tot para los declarados desafectos al règimen servicio de Expropiación de Fincas Rústicas i que les militàncies polítiques o els principis comprendidos entre las quintas de 1936 y Sin Indemnización del Ministerio de Agri- ideològics també hi eren presents; algun dels 1941...los integraron...militantes de base, cultura, tras cualse publicaban en la Caceta voluntaris era del Comité, com Francisco simpatizantes de organizaciones de izquier- de la República. Calzado Aldaria op.cit “El Santamaría, o militants del partits del front das, o simplemente quienes no tenían buenas largo proceso de las incautaciones agrícolas. popular, com Agustín Sanchis que compar- relaciones con las autoridades locales...”Pàg Legalidad y conflictos locales”. El cas de tien ideologia esquerrana o sentit del deure 2. Molts valencians foren destinats al Piri- Benicolet pot ser simptomàtic d’este procés cap a la República assaltada pels militars neu i al Campo de Gibraltar, les dues zones en afectar exclusivament grans propietaris rebels, com Facundo Martínez. Tots ells de més importància estratègica per a l’Estat forasters o el que romania per “desamortit- soldats del Tercer Batalló Azaña. MAINAR franquista en 1940. zar” de les terres de l’Església, la institució CABANES, R. La Guerra Civil en la Comu- 32 RODRIGO, Javier. Universidad de Zarago- més obertament afecta als insurgents fran- nidad Valenciana. Tom 5 ¡Todos al frente! za. “Internamiento y trabajo forzoso: Los quistes. pàgina 64. SANTACREU SOLER, JM. I campos de concentración de Franco.” HIS- 24 Archivo Militar de Ávila. Allà s’hi troben GIRONA ALBUIXEC, A. Idem, Tom 6. La PANIA NOVA. Revista de Historia Contem- els expedients dels sotsoficials i oficials de hora de la revolución, pp 82. poránea. Nº 6. Año 2006. l’Exèrcit popular de la República. Una Filla 27 La presència d’altres benicoletans, com 33 ALGARBANI RODRÍGUEZ, José Manuel. de Mateu Prats apuntava que va ser sergent Francisco Santamaria, en el seu batalló, va “Los caminos de los prisioneros. La repre- “substitut” en la seua companyia durant un ser decisiva en l’evacuació i les possibilitats sión de postguerra en el sur de España”. Los temps però que no va arribar a ser nomenat de supervivència de Jesús Puchol. batallones de Trabajadores. HISTORIA Y oficialment i per això no apareix en el Gace- 28 Archivo General Militar de Guadalajara. MEMORIA. Editorial Universidad de Alme- ta de la República. Sección C3.Certificado de permanencia en ría. “Más de 40.000 jóvenes, la mayor parte 25 “Cuando todavía estaba por decidir la suerte campos de concentración/batallones disci- integrante de los Batallones de Trabajo son de la sublevación en València, los comités plinarios clasificados con la letra “D” ( desafectos) y garantizaron la vida de sacerdotes y reli- 29 CUQUERELLA, JOSÉ.Recuerdos. José son enviados directamente a los campos de giosos que abandonaron sus parroquias y Cuquerella explica en este llibre de memò- concentración, donde en el verano de 1940 conventos con destino a sus pueblos natales, ries que el mes d’octubre de 1940 van ser se forman los nuevos Batallones Disciplina- donde esperaban estar protegidos por famili- cridats els de la quinta del 35 al quarter de rios de Soldados Trabajadores. Cada Bata- ares y amistades.(...) el 6 de agosto de 1936 la Guàrdia Civil de Benigànim, d’on era, on llón de Trabajadores estaba compuesto por ‘más de 30 milicianos armados’ de la colum- els informaren: “Señores, se les ha llama- un comandante, un capitán, cuatro tenientes, na Pancho Villa entraron en Montixelvo para do porque les interesará saber que han sido uno de los cuales tenia que ser médico; cin- apresar al cura. Al abrir la puerta de su casa declarados “desafectos al Régimen”, lo que co alféreces, un brigada, veinte sargentos, se desmayó y los milicianos optaron por en cristiano significa que estan detenidos” cincuenta y dos cabos, un corneta, sesenta no llevarlo a Gandia”. El testimoni oral de José Cuquerella havia estat soldat de cava- y ocho soldados y seiscientos prisioneros

94 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La memòria recobrada

trabajadores”. De Llutxent, segons Jesus 36 MCU. CDMH de Salamanca. Documen- 40 RODRIGO SÁNCHEZ, J. CAUTIVOS. Puchol, estaven amb ells: Justo Canet Bena- tación del Tribunal de Cuentas. 27 BDST. Campos de Concentración en la España vent, Leopoldo Canet Pérez, este a la seua “Relación de los soldados trabajadores que franquista. 1936-1947. Crítica, Barcelo- companyia, de la quinta del 37 -que havia han estado hospitalizados durante los dias na, 2005. “En los BDST se cumplia con la estat declarat soldat útil el 4 de maig de 1940 que se indican, con expresión de las hospi- “mili de Franco”, el paso obligatorio por las tot i al.legar que patia “bronquitis crònica talidades causadas por cada uno e importe filas para poder formar parte de la comuni- y ser hijo de padre sexagenario y pobre”- i a deducir del extracto de octubre de 1940”. dad española(...) Los campos de la guerra Ismael Canet Ferrando de la quinta de 1938. El 20 d’agost de 1940 bombarders italians civil duraron hasta 1942: hasta que el últi- Arxiu Municipal de Llutxent. Quintes. Cai- atacaren Gibraltar, un d’ells va ser abatut, mo soldado republicano hubo cumplido su xa 372.MCU. CDMH de Salamanca. Docu- probablement per bateries antiaèries espa- “deber patriótico” de internamiento, clasi- mentació del Tribunal de Cuentas. BDST nº nyoles. Prèviament, primer el 17 i el 18 de ficación y trabajo forzoso extrajudicial.” 27. Revista el mes de abril de 1941, altas y juliol avions desconeguts, i després, el 26 Pàgines 223 i 224. bajas. Documentació digitalitzada. Arxiu de juliol avions italians efectuaren diversos 41 ROS AGUDO, Manuel. Los Municipal de Castelló de Rugat. Quintes bombardejos sobre Gibraltar rebent foc anti- preparativos...“Las condiciones de vida de 1940-43 Caixa 603. No he pogut confirmar aeri britànic i espanyol. Itàlia havia declarat los presos en los batallones dependían, sobre per cap altra font, que no fora oral, que Isma- la guerra a França i Gran Bretanya el 10 de todo, del comandante o mando superior de el Canet estiguera en un BDST a Tarifa. juny de 1940 i el 20 França ja estava derrota- los mismos, el destino como oficial o subo- 34 ALGARBANI RODRÍGUEZ, José Manuel da pels alemanys partint-se en la zona ocupa- ficial a los batallones era considerado una “Debido a la premura en el tiempo, ya des- da i la zona “lliure” dirigida per Petain. Les especie de castigo dentro del estamento mili- de abril (1939) se suceden telefonemas y colònies franceses del nord d’Àfrica van ser tar”, op cit pàg. 14. Alguns comandaments escritos del General jefe del ejército del Sur atacades per Gran Bretanya l’estiu de 1940, arribaven a “hacer economias”, és a dir estal- pidiendo a los jefes que pidan cuantos prisi- enfonsant la flota francesa en la base argelia- viar del pressupost destinat a la manutenció oneros necesitan para dar la máxima rapidez na de Mers el-Kebir. Els incidents en la zona dels presoners i utilitzant la fam com a ins- a las obras”. Idem. de l’Estret sovintejaran durant estos anys, trument de tortura com al camp de concen- 35 ROS AGUDO, Manuel. Universitat Complu- on els aparells amics i enemics es confoni- tració de Portacel.li, on entraren vora 6000 tense de Madrid.”Preparativos secretos de en, per això fins a 8 aparells foren abatuts presos en la primavera i estiu de 1939. MCU. Franco para atacar Gibraltar (1939-1941)”. entre els anys 1939 i 1941, dos d’ells espa- CDMH de Salamanca Tribunal de Cuentas, Cuadernos de Historia Contemporanea 2001, nyols en diversos incidents i enfrontaments campo de concentración de Portaceli. número 23: pàgines 299-313. Carta de Fran- on participaren, francesos, britànics, italians, 42 MARTÍNEZ, Lola i GUTIERREZ MOLI- co a Hitler, 22 de setembre de 1940. Ídem alemanys i espanyols. Web “Foro Segunda NA, Jose Luis. “El trabajo esclavo de los pàg. 302. la Junta de Defensa Nacional había Guerra Mundial. Paises neutrales atacados” i presos políticos del franquismo en Anda- aprovat el 27 d’octubre de 1939 la “movili- “Hemeroteca diario ABC”, edició de Sevilla lucía”. Editorial Universidad de Almería. zación de un ejército de 150 divisiones; la mesos juliol i agost de 1940. 2007. Apéndice 2. Relación de obras en las creación de un nucleo de artilleria ultrape- 37 ABC, Viernes 27 de septiembre de 1940. que intervinieron prisioneros, presos y pena- sada para misiones especiales... y un plan Edición de la mañana. Pag. 4. Este Atac dos en Andalucía (1936-1956). Pàg. 32. El para la interdicción absoluta del Estrecho sobre Gibraltar era la resposta del govern de 27é batalló va estar destinat des de l’estiu de para el que era necesario reunir artilleria de Vichy a l’intent de presa de Dakar per part 1940 a Tarifa i a partir de febrer de 1941 una costa movil, establecer una red de dirección britànica i de la França Lliure el 23 de setem- part del batalló va anar a altres destinacions: de tiro y otra de comunicaciones...” Idem, bre de 1940. cerro el Camorro, prop de Tarifa i molts d’al- pàg. 302. l’armament que s’acumularia per a 38 Agustin Muñoz Grandes, Governador militar tres, també els benicoletans, a Galícia. En la l’atac sumava més de 500 peces d’artilleria i de La Línea, feia inspeccions a les obres i a revista del més de septembre comptava amb obusos de diferent calibre, 100 bombarders i les instal.lacions militars des d’on s’havia ata- una força d’un comandant, tres tinents, nou 40 caces alemanys. En desembre de 1940 un car Gibraltar i des de juliol de 1940 “El alto alferessos, un metge, vint-i-cinc, sergents cos de 16000 homes amb 200 peces d’artille- mando alemán comenzó a enviar comisiones i seixanta-tres soldats que guardaven sis ria romania preparada i entrenada a França a de especialistas en artilleria, demoliciones y cents-tres presoners. A les relacions d’altes les ordres de Von Reichenau i Von Richtofen operaciones especiales, con el fin de estudiar i baixes sovintegen les baixes d’oficials i per a atacar Gibraltar, esperant que Franco el terreno en torno a Gibraltar. Al almirante suboficials per trasllat i alguna deserció de comunicara la data d’entrada d’Espanya a la Canaris...Se le encomendó que supervisara y soldats de guarda.MCU. CDMH Salamanca. guerra, tal i com havia acordat en el docu- acompañara a estos visitantes.”ROS AGU- “Tribunal de Cuentas”. Revista de perso- ment secret, fruït de l’entrevista amb Hitler DO, Manuel. Preparativos secretos..Pàg. op, nal del 27 BDST, mesos Agost 1940 a juny el 23 d’octubre a Hendaya. Ara bé, Franco cit, pp. 304-307. ALGARBANI RODRÍ- 1941. Documentació digitalitzada. no tenia intenció e fer-se avant fins que no GUEZ “El ambicioso proyecto empezó a 43 RODRIGO SÁNCHEZ, J. CAUTIVOS. tinguera la seguretat de la derrota de Gran decaer, aún habiéndose realizado bastantes Op. cit. “No por ello se iba a renunciar a la Bretanya, i, els alemanys necessitaven que actuaciones cuando el ejército alemán empi- explotación de la mano de obra de los repu- Espanya entrara en guerra per a derrotar eza a perder la guerra...Se continuaría la blicanos(...) Los gastos para las comidas se Gran Bretanya a Gibraltar; ja que per a der- fortificación frente al Peñón con la inicial deducían de las pagas. pp 216-218. “Prime- rotar-la en un altre lloc no els calia “l’ajut” y exclusiva intención de impedir la posible ro de modo anómico, después, pseudolegal, espanyol que els resultaria versemblantment invasión aliada de las costas del Estrecho”. pero seimpre tomando como punto de refe- car si atenien a les demandes oportunistes de 39 “Las mulas de la Nueva España” era algu- rencia la necesidad de excluir, reaprovec- Franco de material militar, subministraments na de les frases que els oficials dirigien als har y reeducar a los disidentes de la Nueva de tot tipus i territoris a costa de les colònies integrants dels batallons que treballaven a España, durante los siete años en que los sol- franceses del nord d’África, ara país vençut Navarra, on també hi havia molts valencians dados republicanos fueron sometidos al règi- i “col.laboraconista” dels alemanys. La des- i on hi ha acreditada la presència de llutxen- men de campos de concentración y trabajos coberta d’este joc pels alemanys i els prepa- tins. BEAUMONT ESANDI I MENDIOLA forzosos no penales(...) en una realidad de ratius de l’operació Barbarrossa ajornaren GONZALO...”Propuestas teóricas y meto- detención irregular y en condiciones de vida <> Els britànics con- dológicas”...op, cit supra. o “Como diria en lamentables, muchas veces sin fecha límite, sideraríen Franco la peça “clau” en el no atac 1941 Isidro Castellón, director de la carcel sometidos a la humillación de los programas a Gibraltar i Churchill ho tindria bén present Modelo de Barcelona: un preso – y, por de recatolización y<>, en 1945 quan els aliats es plantejaren “què extensión, un prisionero de guerra, un traba- que no era sinó la traslación, en el plano fer” amb el dictador espanyol. “Operation jador forzoso- era la diezmillonésima parte concreto, de toda una retórica de exclusión Felix. Hitler’s key to victory”. Gold produc- de una mierda” citat en RODRIGO, Javier. de la comunidad nacional de sus miembros tions. History Channel. 2008. “Internamiento y Trabajo forzoso”. Op. cit. enfermos”. Pàg 226.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 95 La memòria recobrada

44 “...El soldat republicà classificat com a túneles y los propios caminos de los prisio- ven en el temps, també per a agradar a les “desafecte” es veia obligat a repetir el ser- neros” Andalucía Informaciones, 26 de julio noves autoritats i, de pas, netejar el passat vei militar, privant les seues famílies d’una de 2009. propi o el d’algun familiar, per convenci- mà d’obra necessària per al sosteniment de 50 AGMG. BDST, Caja 820. El capità li diu a ment i agraïment al règim que havia acabat les parcel.les o per a aportar el seu jornal. qui s’hi ha de dirigir per a fer esta gestió. amb el malson de la subversió social i l’atac Trajectòries semblants a la de Vicent Fayos Les altres que li demana respecte al nebot, a l’Església Católica.” Pàg.115. José Cuque- van haver de ser una norma comuna per als com una destinació millor o un permis, rella parla en estos termes a l’hora d’expli- “desafectes”. Xicotet propietari de la Pobla tampoc són ateses ja que “el muchacho no car la seua denúncia com a “desafecto” per del Duc, va prestar servei militar durant un posee más conocimientos que los del campo part dels falangistes de Benigànim i que la mes i mig en temps de guerra. El franquisme por ser su oficio labrador, por cuyo motivo seua classificació fou tan arbitrària com la li va regalar 41 mesos en un destí llunyà” no puede dársele destino de oficinas”. Jus- dels germans: “dejaron estar a Faustino, al CALZADO ALDARIA, A. Entre la nit i els to Canet Benavent havia demanat prórroga que curiosamente etiquetaron como adicto marasme...pàg. 150. perquè patia de sordesa en l’oïda esquerra al régimen, y a Miguel, que quedó como 45 Es referia a la mare de Salvador Barranca i era fill de pare sexagennari i pobre. Com indiferente”. Libro de Recuerdos, pàg 85 García de la quinta del 36, qui patia una als altres, se li va denegar per “desafecte”. 55 Segons Eduardo Català Alborch: “els matei- atròfia de la cama esquerra per ferida de Durant l’estada a Tarifa i a cerro “El Camor- xos que portaven l’anda en al provessó del guerra i estava a la mateixa companyia del ro” va estar hopitaltizat a Algeciras entre el Corpus, cremaren els sants dos mesos des- 27é batalló. Esta dona va arribar a ser padri- 10 de setembre i el 4 de novembre de 1940. pués i quan s’acabà la guerra la tornaren na de noces quan Jesús Puchol i Carmen AML, caixa 373. CDMH Salamanca. a portar. Después que cremaren els sants, Garrigós es casaren. Arxiu Municipal de 51 “Desde 1942 la mano de obra forzosa en Es va tapar la porta de l’Església i això va Castelló e Rugat. Quintes, caixa 603 la España franquista (es pretenia) seria estar bé perquè els qui venien a fer mal ja 46 “Del hambre que pasaban los presos, baste exclusivamente penal y no prisionera, aca- no podien” Se sabia, doncs, qui podia haver decir que aquel preso que no recibía paque- bando por fin y en teoria con el régimen de participat en els fets. “L’aval i les relacions tes de comida de su familia y dinero, lo más pseudolegalidad que abarcaba el internami- socials i familiars de cada localitat expli- problable es que terminase muriendo”.La ento forzoso sin causa judicial de los tra- quen la diferent depuració interlocal”. Entre fam va arribar a provocar que el Batalló de bajadores depurados que dieron su trabajo la nit i el marasme... Vid supra, Pàg 103 i Punta Paloma- allà estaven el 15, el 27 i el para la reconstrucción de un país devastado CALZADO ALDARIA, A. I TEROL I 35- cuinara amb una varietat de ceba veri- por una guerra que, no olvidemos, habia REIG, V. “Las cenizas de la revolución. La nosa, la ceba porrera, i hi moriren 41 presos comenzado 6 años antes con un golpe de guerra civil y la problemática del patrimonio en 1941. On hi havia un batalló “no queda- Estado propiciado por los vencedores documental en una comarca valenciana: La ron lagartos, ni hierbas, ni raíces en toda la de 1939” RODRIGO, J. Op. Cit. Punt 4: vall d’Albaida”. CONGRESO INTERNA- zona alrededor”. Les diferències entre un “Internamiento, trabajo, prisión y desman- CIONAL DE LA GUERRA CIVIL 36-39. soldat i un pres d’un batalló disciplinari no telamiento” pàg, 225. Sociedad Estatal de Conmemoraciones Cul- era només l’alimentació: “El mando nacio- 52 Archivo Naval de Cartagena. T. O de turales. 2006. nalista aprobó un uniforme que consistia en José Pérez Prats, “el tio Pep de Lutxent”, 56 Entre la nit i el Marasme, op cit, pàg 87. un gorro cilíndrico blanco, camisa blanca de Beniatjar. Arxiu Municipal de la Pobla 57 “La Ley de 8 de septiembre de 1939, sobre de tela fuerte con la letra “P” y el núme- del Duc. Quintes, caixa 170. MARTÍNEZ, la creación del servicio de colonias peni- ro del prisionero grabados en el pecho en L. i GUTIERREZ MOLINA, J.L. “El tra- tenciarias militarizadas, encomienda a este tinta indeleble, pantalón caqui i alpargatas bajo esclavo de los presos políticos del Servicio la organización y utilización de los ALGARBANI RODRÍGUEZ, J.M. “Los franquismo en Andalucía” pàgs 32-33. Les penados en la ejecución de obras públicas o caminos de los Prisioneros”. Op cit. represàlies i càstigs del franquisme sobre particulares i en la explotación, con caràcter 47 Els canons eren 3 Vickers de 86 tones amb Eduardo Santosjuanes Tormo, que s’havia provisional o permanente, de determinadas un capacitat de disparar un obús de 900 kgs canviat el cognom per Sanjuan, poden estar industrias (art. 1), organizando a las unida- a 35 km de distància. Desde Punta Paloma relacionades amb el fet que formava part de des de ejecución de tales obras en batallones hom dominava tot l’Estret, Gibraltar i la la tripulació del creuer de l’Armada repu- (art. 3), lo cuales eran nutridos con las per- costa africana quedava al seu abast. En la blicana “Méndez Núñez” que va participar sonas destinadas al efecto por el Ministerio revista dels mesos de març, abril i maig hi ha en la Batalla del Cabo de Palos, on hi van de Justicia. una part del batalló, que oscil.la entre el 40 enfonsar el creuer franquista “Baleares”, De lo anterior cabe concluir que la incor- i el 50%, que hi era en una altra destinació,a romanent després de la guerra prop de dos poración a los batallones disciplinarios de Galícia, on apareix un mort a l’hospital de anys detingut a Tunis. Als batallons on va soldados trabajadores constituía una forma Ferrol en les baixes d’abril i hi ha un aug- estar a Tarifa les evasions, desercions i de prestación del servicio militar en condi- ment d’entre un 100 i un 200 % del nombre morts dels presos arribaren a superar les del ciones semejantes a las establecidas para d’hospitalitzacions, així com dels dies d’es- 27 BDST. És molt probable que de Tarifa quienes se encontraban directamente vincu- tada a l’hospital, cosa que ens pot indicar la anara destinat a un altre BDST, a Balears ladas al hecho de haber cumplido condena duresa i penalitats de les tasques que duien el 1942 -com indica una font sense data de con anterioridad.” Sentencia del Tribunal a terme en el desmuntatge i transport dels l’Ajuntament de la Pobla del Duc- i després Constitucional 180/2005 de 4 de Julio. canons. CDMH de Salamanca, Documenta- a un regiment. Quan va tornar a la Pobla ción del Tribunal de Cuentas, op, cit del Duc en 1946, ho va fer en règim de lli- ADENDA 48 AGMG. 504 A/R Sección C3.Certificado de bertat condicional, anant a “passar revista” La repressió fou l’eina d’imposició del permanencia en campos de concentración/ cada 15 dies a la caserna de la Guàrdia Civil règim franquista des del colp d’Estat de juli- batallones disciplinarios. durant un any. Més de 10 anys de vida li ol de 1936. L’estudi d'eixa repressió sobre 49 Exposición “los caminos de los prisione- costaren la guerra i el franquisme a Eduardo els soldats de la república a Benicolet i a ros” El último bloque se destina a recor- Santosjuanes sense que se li conegua signi- altres pobles de la comarca pot ajudar-nos dar algunos de los trabajos realizados por ficació o militància política alguna. Agraisc entendre millor a com es va imposar el nou los diferentes batallones... Aquí se narra el la informació al seu fill Eduardo Santosjua- règim a unes comunitats rurals on la políti- transporte de tres cañones procedentes de nes Bataller. ca i relacions familiars es barregen, i on el Ferrol a Punta Paloma...Se cuentan las vici- 53 CALZADO ALDARIA, A. Entre la nit... càstig al soldat arrosegava la família i més situdes que tuvieron que solventar los pri- Expedients de Responsabilidades Políticas enllà, explicant el nou marc d’imposició sioneros para su transporte, como levantar per Poblacións, pàg. 132. social i política, així com el joc de pressions, un puente que soportara las 90 toneladas 54 Idem, “Uns per venjança pels successos de actituds solidàries i, fins i tot, de resistència de peso de cada cañon. Además de explicar la reraguarda, altres per vells odis familiars quotidiana que contra el franquisme es pro- como se construyeron búnkeres, reflectores, i personals que moltes vegades es remunta- duiren a la Vall d’Albaida.

96 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Com volia ser primer, anava davant del dolçainer... Recull d’expressions i parèmies relacionades amb la música tradicional a les Comarques Centrals

Autor: Amparo Blas Núñez - Frederic Oriola Velló

e’ns dubte, una de les prin- Doncs amb aquests antecedents bandístic valencià, aquestos han cipals manifestacions del i a l’ombra d’una beca d’investiga- estat els instruments típics que han poble valencià és el conreu ció concedida per l’Acadèmia Va- acompanyat les celebracions autòc- Sde la música, i entre les diferents lenciana de la Llengua, presentem tones com cercaviles, despertades, entitats musicals que desenvolupen el següent llistat que pretenem siga processons, balls i danses, com aquest art, cal destacar a la dolçai- el recull més complet d’aforismes, veiem en: A casa del dolçainer na i el tabal, com a paradigmes dels dites, expressions, frases fetes, lo- tothom és ballador; A casa del tam- instruments tradicionals. Doncs cucions, modismes, parèmies, pro- boriner, tothom fa tum-tum; Anar partint d’aquesta premissa, presen- verbis, refranys i versets en llen- de festa en festa, com el dolçainer; tem un llistat d’expressions, parè- gua valenciana referits a la música El dolçainer ha de tindre bon pul- mies i refranys que tenen el seu leit tradicional. El resultat és el mirall, mó; El meu marit és tamboriler, així motiv en aquests instruments. mitjançant el qual intentarem acos- me’l donà Déu i tot el meu voler és tar la visió que els coetanis tenien al per ell; El tabalet el primer; El ta- 1. Introducció voltant la figura d’aquests músics; balet i la dolçaina alegren molt a quins prejudicis pesaven sobre ells; les dones, que els senten aplegar L’associacionisme musical ha quins eren els estereotips on se’ls i de malaltes es fan bones; Sense estat i és, una de les senyes d’iden- encasellava; quines eren les críti- masclets, dolçaines, ni tabalets, la titat i un dels trets diferenciadors ques que se’ls feien; o el per què de festa ni és festa ni és res;... del poble valencià. Bandes de mú- les mateixes sica, dolçainers i tabaleters, orga- Que la donsaina l’alegra, nistes, orfeons, cors religiosos, mú- 2. La música tradicional Y que el tabal el fa moure sics militars, rondalles... han creat Hasta aplegarli a fer coure un ample teixit associatiu amb una Per música tradicional o del país, En lo cos la pena negra. forta implantació als nostres pobles entenem aquella protagonitzada per Que li dona atreviment, i comarques, estant presents tant a la dolçaina i el tabal. Fins el desen- A pesar de ser molt lloca, les zones litorals com interiors, a volupament de l’associacionisme De ballar davant la chent les urbanes com a les rurals.1

Però si aquesta és la realitat, la d’un país de músics, la veritat és que a hores d’ara ben poques obres s’han dedicat a rescatar sistemàti- cament la riquesa paremiològica que a l’ombra d’ella s’ha creat. Així més enllà dels treballs pràc- ticament exhaurits, com el recull del folklorista Joan Amades sota el títol Refranyer musical, o del realitzat per l’alcoià Ernest Valor amb el títol Refraneret musical, ben poca aigua clara havíem pogut trobar sobre reculls musicals específics.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 97 Com volia ser primer, anava davant del dolçainer...

Mentres esta orquesta toca. de Coradino, es refereix al duo que son distinguíts, no sòls en anar Que li fa agarrar la ploma, forma part de l’òpera de Rossini vestíts d’uniforme, sinós en saber Y vullga o no vullga escriure, Matilde di Shabran o Bellezza e fer parlar la dita dolçayna quant Posa así punt, y allá coma, Cuor di Ferro, estrenada al Teatre la tòquen, á fí de celebrar nosatros Sinse parar may de riure. Apollo de Roma el 24 de febrer de la sehua habilitat y animarlos á se- Y en la fi, que té tal virtut 1821; mentre l’ària de la Vestal, fa guir com dast’ara, els ham dedicát La indicada musiqueta, referència a La Vestale, de Gaspare estes línies y la cansó de costum: Que no sap cómo ha segut Spontini, estrenada a l’òpera de Pa- Oirla, y ferse... poeta...2 rís el 15 de desembre de 1807. Son els donçayners de Tales en la donçayna molt destres, Malgrat tractar-se d’instruments D’entre tots els dolçainers del en lo vestit pròu mirárts, relacionats amb la festa i amb la nostre país, descollen els de la y en la música grans mestres. identitat valenciana, aquests no han població castellonenca de Tales, estat exempts de rebre crítiques i els quals han tingut ampla fama i Y es tant lo que sobreíxen en escarnis, unes vegades per la seua prestigi: A Tales dolçainers; En Ar- eixe art, que així com atres pera sonoritat, d’altres pel seu repertori tana són sarieros, en la Vall espar- poder menjar han de tindre un ofi- bastit per peces populars, danses i denyers, en Eslida taponeros, i en ci ó profesió, ademés de la música melodies tradicionals, per tractar- Tales són dolçainers; En Tales són del país, ells pasen molt be d’ella se de música de carrer, o simple- dolçainers i en Artana sarieros; en á sóles.4 ment per la seua falta de formali- Borriol pedrapiquers i en Onda tat: Desafinat com una dolçaina; taulelleros; Per dolçainers en Ta- Encara que no tots gaudiran del Desafinat com una gralla; Eixe és les, per a espavilats en Onda, per mateix apressi popular, ni tindran un dolçainer; El cavall corredor, a banys la Vilavella, i per a bobos la mateixa consideració alhora de en sentir la dolçaina ja relintxa; L’Alcora; etcètera. fer sonar l’instrument. Estar més pregonat que en tabalet i dolçaina; Fer-li a ú el cap com un Els donçayners de Tales. Un tipo de donsayners: tabal ; No servir ni per a fer tabals; Ya fa temps qu’els deixe poblet Així com els afamats de Tales Pegar més voltes que un dolçainer; del Maestrat tenen fama de toca- descòllen y sobreíxen hui’n día Portar a ú en tabal i dolçaina;... dors de tal instrument, pero actual- entre tots els del nòstre antich rey- ment existix una familia compòsta ne, en saber tocar la dolçayna, á Que en la donsaina y tabal de pare y fill, que donen quince y la qu’ells casi la fan parlar quant El donsainero más fino ralla, com solém dir, á tots ells, ti- vòlen, així també atres, al contra- No pot tocar ni bé ni mal, rantla els dos mestres consumats ri, descòllen en no saber tocar més Ni el duo de Coradino en tocar la flauta moruna ó girimi- que la rutina de sempre, podentse Ni l’aria de la Vestal.3 ta, com diu el pòble. Per això están dir que son la majoría; pero entre establits en la capital del nòstre an- éstos, que sòls tòquen lo que saben, Si ens detenim un moment en tich reyne, ahon no fau festa gran ni hia ú en M... , el qual, sobre ser el darrer quintet, cal apuntar com ni giqueta, en la qu’ells no pren- músich de afició, y haver tocát si- el repertori líric gaudia fins ben guen part, llogantlos també pera guent soldat en la música del seu entrat el darrer segle d’una ampla tocar en les poblacions importants regiment y dempuix en diferents acceptació per part del públic i de de la provincia de Castelló y de la bandes particulars, al voler entrar les societats musicals. Així per duo de Valencia; y per lo mateix que en lo grèmi dels dolçayners y do-

98 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Com volia ser primer, anava davant del dolçainer...

narse á tocar la girimita, com diu centaina toquen la baina de la dol- Aquell que el cor no el pòble á la dolçayna, segurament çaina del dolçainer; Per enterar a li bote oint dolçaina no li ha pogút encara pendre bé la la gent d’un llaç molt original que i tabal, ni ha conegut embocaura á eixe instrument, y lo ha passat en Ontinyent, no hi ha València ni té el cor cèrt es que, si mal el tocava al son millor instrument que la dolçaina i valencià principi, mal segueix tocantlo dem- el tabal; Tiberó té una dolçaina, la Aquesta dona és una puix de lo manco quince anys qu’el repica en Alacant; la dolçaina de gaita tòca. Es puix el tal dolçayner un Tiberó respon en lo Tossal Blanc;... Aquesta home és un verdader tipo de dolçayners des- gaita manotats, y en pròva d’això, dasta Això si, un aspecte cal apuntar el pòble diu que no sap tocar atra que ens ha sobtat al llarg del procés B tonadeta més que la de la seguidi- de recopilació de dites i expres- Ballar al so de la gaita lla siguent: sions, com és el fet que estant la Bufat com un dolçainer música tradicional amplament ex- Si tením dinés, tesa a ca nostra, ha generat un cor- C comprarém torrat, pus paremiològic menor en com- Calla la boca... so y si no’n tením, paració a la resta de cites recollides gaita! tocarem raspát. referides a la música religiosa o la Cavall de tabaleter no música bandística. s’espanta de roïdo Pero el pòbre hòme ¿quína cul- Cavallers, tot dolçai- pa te qu’el Nòstre Senyor no li haja 3. Recull d’expressions ner per agradar a la donát més talent y gracia pera tocar gent, lo primer que eixa flauta moruna? No’s pròu que A deu fer es templar bé cada pitá que tòca en ella li còsta A casa del dolçainer tothom és ba- l’instrument abans tirar un trocet de lleu, segons ell llador d’eixir pel carrer diu? No siguen, puix, vostés aixina A casa del tamboriner tothom fa Cocentaina, trau la vaina de la dol- y no’l sofoquen ni l’aupuren més, tum-tum çaina no siga que á lo millor se quede ell A roïdo de gaiter era jo casamenter Color de dolçaina sense gens de lleu y nosatros sense A Tales dolçainers Com al dolçainer d’Ontinyent, que eixe tipo de dolçayners5. Ací tot és distracció pandorga i tabal li donaren tres per a que començara Això té quatre bemolls i confirma i deu per a que acabara Així i tot, trobem més localitats més el fet de que tots els espanyols Com el dolçainer d’Albal, que li del nostre país relacionades amb la com ha dit el Tabalet van darrere pagaren per a que tocara i per a que dolçaina: Cocentaina, trau la vaina els caragols deixara de tocar de la dolçaina; Com el dolçainer Al caure el teló, brama el burro i el Com el dolçainer, de festa en festa d’Albal; que li pagaren per a que dolçainer se la toca també un ratet Com volia ser primer, anava davant tocara i per a que deixara de to- Anar amb gaites del dolçainer car; En Penàguila, els dolçainers, Anar de festa en festa com el dol- Contemplar gaites perquè tots toquen a casa; Jo te çainer dic la veritat, que m’agrada aquell Anar de festa en festa com el dol- D xiquet que tocava el tabalet en les çainer d’Albal D’Aielo de Malferit són els guapos festes d’Albalat; Les xiques de Co- Anar temprant gaites colmeners, i de l’Olleria els músics

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 99 Com volia ser primer, anava davant del dolçainer...

de dolçaina i tabalet i en Tales són dolçainers Estar com una xeremita De festa en festa com els dolçainers En bones mans està la gaita que sa- Estar de bona gaita De gaita brà tocar-la Estar de gaita De Requena a Nazaret, de Castelló En casa del dolçainer, tots són ba- Estar de mala gaita a Cocentaina, no hi ha hom gran ni lladors Estar més pregonat que en tabalet xiquet que al tocar-li la dolçaina En casa del gaiter, tots són ballao- i dolçaina puga permanèixer quiet rets Desafinat com una dolçaina En casa del tamboriler el que F Desafinat com una gralla menys, toca el pandero Fer el cap com un tabal Dia de xeremies En casa del tamboriler, els fills són Fer gaita Dolç com la dolçaina, i clar com el ballaorets Fer gaites a algú clarinet En oir el tabalet al bordell va tot, i a Fer ses xeremies Dolçaina pagada, roí so ballar falta gent Fer tornar a ú tambor de marina Dolçainers, escarmenteu d’este que En Penàguila, els dolçainers, per- Fer-li a ú el cap com un tabal tocant de nit, li aventà un bou un què tots toquen a casa Festa sense masclets, dolçaina i ta- confit que li feu tirar el lleu! En Tales són dolçainers i en Artana balet no és festa sarieros; en Borriol pedrapiquers i E en Onda taulelleros J Eixe és un dolçainer En Tales són donçainers i en Artana Jo te dic la veritat, que m’agrada El cant del tambor, no és grat més són sarieros; en Ribesalbes ollers i aquell xiquet que tocava el tabalet que de lluny en Onda són taulelleros en les festes d’Albalat El cavall corredor, en sentir la dol- En una rinya de gossos un pastor per- çaina ja relintxa gué el capot, un dolçainer la dolçaina H El dolçainer d’Albal, que li paga- i un xiquet el trompellot Hui la música impressiona de ma- ren perquè tocara i perquè deixara Ensenya el teu cul tamboriler, nera que acarona rítmicament nos- de tocar aniràs a parlar i parlaràs primer tre ser, i hasta en goig més emocio- El dolçainer ha de tindre bon pulmó És molt amant de fer festes de dona la solfa del dolçainer El gaiter de l’arraval una figapà lçaina i tabalet, de tirar molt de que toque, i dos per a que deixe de masclet, de fer paelles, i en estes de L tocar bufar-se més que un cep L’olla sense ceba, és boda sense El gaiter del poble, mai fa bon so Estar amb les mans al tabal tamboret El gaiter sense gaita és com menjar La boda de Gil, huit dansant i cap sense sal, fa com dona sense filosa tamboril que ben poca cosa val La dona del xirimiter d’estiu balla i El gran dolçainer Cafís era un mú- d’hivern badalla sic consumat, puix tocava la dolçai- Les dolçaines de Nadal solen dur na en gràcia i habilitat mal de queixal El gran mestre dolçainer Pastrana Les xiques de Cocentaina que de fou un mestre consumat, en tocar ballar molt entenen i que, segons eixe instrument en gràcia i habilitat fama, tenen de la dolçaina la baina El meu marit és tamboriler, així Les xiques de Cocentaina toquen la me’l donà Déu i tot el meu voler és baina de la dolçaina del dolçainer per ell El pare dolçainer, el fill tabalter M El qui toca el tambor, és el qui el Maria Pepa toca el bombo, sa mare toca la dolçaina, i son pare el tabalet El tabalet alborota el barri en una rebillant-se el bigotet música agra i cascarrada Més ple que unes xeremies El tabalet el primer Mil bromes haurà eixe dia, entre- El tabalet i la dolçaina alegren molt mesos, guilindaines, festes d’esglé- a les dones, que els senten aplegar i sia, alegria, fandanguet i algaravia de malaltes es fan bones de tabalets i dolçaines En Artana són sarieros, en la Vall Música haurà en este lloc, amb dol- espardenyers, en Eslida taponeros, çaina i tabalet, castell de lo més

100 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Com volia ser primer, anava davant del dolçainer...

donçainero más fino no pot tocar ni Tocar la dolçaina i el tabalet bé ni mal, ni el duo de Coradino ni Traure algú a so de tabal l’ària de la Vestal Quina gaita! U Un tio vaina m’ha dit a mi, si la S dolçaina tocarà hui; res li si dona, Semblar un tabal destrempat toca quan vol si està de broma Sense masclets, dolçaina i tabalet, ni és festa ni res V Sense masclets, dolçaines i taba- Vaja la gaita per la llar lets, no hi ha festa, ni hi ha res Vaja tamborí per gaita Sense masclets, dolçaines, ni taba- València serà València mentre haja lets, la festa ni és festa ni és res una barraca, el Micalet, la paella, Ser més inflat que una gaita dolçaina, falles i traca Ser un gaita Vindre amb gaites Ser un gaiter Ser un tabal Ser un tabal descordat Ser una gaita BIBLIOGRAFIA Si els vells fan de gaiters, què faran complet no me faltarà tampoc els joves solters? AMADES GELAT, J., Refranyer musical; Com- parances, (El tresor popular de Catalunya, 8), N Si els vells són dolçainers, què fa- Selecta, Barcelona, 1983 No estar per gaites ran els joves solters? BERNAT BALDOVÍ, J., La donsayna: colecsió No et fies de gaita que de nit s’afaita Si vols a València molt, estudia i la de música alegre i divertida en solfa valenciana dedicada a los amigos del Sueco y Nap- No et fies de gaita, diuen els vells, voldràs més; ¡què tot no són falles, y-Col, Imp. de Sanchiz, Madrit, 1845, Ed. que de nit s’afaita i s’empolva, pro- traques, dolçaines i tabalets! facsímil de la Lib. París-València metent que ja no plourà, però pro- Si vols saber ara i sempre que és un BERNAT BALDOVÍ, J., El Sueco: Periòdic de corfa y molla y ensisam de totes les herbes, metent-ho de broma bon valencià, toca tabal i dolçaina i Imp. de López, València, 1847a, Ed. facsímil No hem vingues amb gaites al punt t’heu demostrarà de la Lib. París-València No servir ni per a fer tabals Sofrir gaites BERNAT BALDOVÍ, J., El tabalet: semanari valencià dedicat a la chent de bon humor y Sols enveje al dolçainer i a tota la especialment als suscritors, Imp. de Manuel P gent d’orquestra, doncs sense cap Lopez, València, 1847b, Ed. facsímil de la Parèixer un tabaleter de diner menja, beu i veu la festa Lib. París-València BLAS NÚÑEZ, A.; ORIOLA VELLÓ, F., El Pegar més voltes que un dolçainer Són els dolçainers de Tales en la mirall pautat: Recull d’expressions i parèmies Per dolçainers en Tales; per a espa- dolçaina molt destres, en lo vestir en la tradició popular, Beca d’investigació del vilats en Onda; per a banys la Vila- prou mirats i en la música grans valencià 2010, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Mecanoscrit inèdit vella; i per a bobos L’Alcora mestres MARTÍ GADEA, J.: Tipos, modismos y coses Per enterar a la gent d’un llans molt rares y curioses de la terra del ge, 3 vol., Imp. original que ha passat en Onti- T A. López y Cía, València, 1906-1907, Ed. facsímil de la Lib. París-València nyent, no hi ha millor instrument Tabal i dolçaina, masclets i campanes ORIOLA VELLÓ, F., En clau de festa: que la dolçaina i el tabal te lleven les ganes d’estar en lo llit L’evolució de la música al cicle festiu valen- Perquè balle bé Sant Pere... Bellús Tabalada cià, (Sèrie clau tradicional; 1), Institut Valen- cià de la Música, València, 2010 l’han fet dolçainer, Benissuera té Tabalejar VALOR CALATAYUD, E., Refraneret musical: postisses i Guadasséquies tabalet Tabalet pum-pum Recull folclkòric, Llorenç Llibres, Alcoi, 1986 Porta el pal de la gaita Tabalot Portar a ú en tabal i dolçaina Tabals de cavall NOTES

Posar un cap com un tabal Tamboriler pagat, mal so fa 1 Aquest article forma part del treball sota el Templar les gaites títol “El mirall pautat: Recull d‘expressions Q Tindre el cap com un tabal i parèmies en la tradició popular ” el qual ha rebut una de les Beques d’investigació del Quan l’auelo està de taina li diu a Tindre el ventre com un tabal valencià, 2010 de l’Acadèmia Valenciana de l’auela Rita, tu el tabal i jo la dol- Tindre un tabal la Llengua çaina. I els auelos han pres pipa i Tivero té una dolçaina, la repica en 2 BERNAT BALDOVÍ: 1847b, p.52 3 BERNAT BALDOVÍ: 1845, p. 58 han parat en Cocentaina Alacant; la dolçaina de Tivero res- 4 MARTI GADEA: 1906-1908, p. 136 Que en la dolçaina i tabal, el pon en lo Tossal Blanc 5 MARTI GADEA: 1906-1908, p. 140

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 101 La Batalla del Raboser des d’una perspectiva hispànica Autor: Daniel Alfonso

l’inici del convuls segle XIX, brosos religiosos comarcals, entre concretament entre els anys ells els frares dominics de convent 1808 i 1813, s’enfrontaren de Santa Anna al Port d’Albaida, Aen la Guerra del Francés les gue- enaltiren els ànims patriòtics des de rrilles de resistència hispànica a les les trones als veïns, inclús els ajuda- tropes napoleòniques. Un dels epi- ren en la formació armamentística. sodis del conflicte bèl·lic va tindre com a escenari la Vall d’Albaida, La nit del 26 d’abril un oto- atés que el 27 d’abril de 1812 entre sí va ser afusellat per resistir-se a les localitats d’Atzeneta d’Albaida i l’invasor i aquell fet va indignar a de Bèlgida es va dur a terme la Bata- la tropa. L’endemà mateix a la mati- lla del Raboser. L’episodi, tot i que Plaques Raboser, Bèlgida nada es reuniren tots els guerrillers va acabar amb una rotunda victòria a Bèlgida, encara que pràcticament francesa, a les nostres terres va ser Vall d’Albaida2. Al voltant de 1600 no comptaven ni amb armes ni amb tractat des d’un punt de vista histo- soldats francesos del general Habert formació militar. Caminaren fins riogràfic de forma molt tergiversada es distribuïren per Benigànim, un Atzeneta, tirotejaren al sentinella i antifrancesa tal i com mostrarem destacament de vigilància al Calva- francés que feia guàrdia a l’entrada a l’article. Tant els natius contem- ri d’Alfarrasí i en Atzeneta i Albai- del poble pel llavador i començaren poranis dels fets com aquelles per- da, tots ells punts estratègics en el a recórrer els carrers disparant in- sones més il·lustrades que organit- camí de València a Alacant. A més discriminadament. Al sentir els tirs zaren actes commemoratius amb d’acatar el fet de l’ocupació, les tro- es reorganitzaren els soldats france- motiu del centenari de la batalla en pes franceses demanaren aliments a sos i demanaren reforços a la tropa 1912, escriviren cròniques i poemes les autoritats locals, ferratge per a que hi havia a Albaida, als quals, que enaltien l’actitud patriòtica dels les cavalleries i diners en metàl·lic mentre anaven controlant la situa- combatents en el Raboser enfront de que havia de proporcionar un veïnat ció, s’uniren nous soldats francesos la ‘tirania’ enemiga. ja afectat per la pedregada. que arribaren des del Palomar i atacaren la reraguarda de la guerrilla de La Batalla del Raboser El 19 de març de 1812 es va apro- Cortés i també acudiren des del Port var a Cadis ‘la Pepa’, la primera de d’Albaida uns hússars del regiment El dia 6 d’agost de 1811 alguns les constitucions espanyoles, la qual de cavalleria lleugera que els guerri- pobles valldalbaidins van patir una abolia el sistema feudal i tractava llers no esperaven4. pedregada tan “terrible y horrorosa de modernitzar el funcionament que taló las mieses, destruyó los ár- de l’Estat3. Però entre els nostres La guerrilla dels valldalbaidins boles rompió las tejas de las cubier- avantpassats, que no entenien massa va sofrir una greu derrota i els seus tas de las casas, y llenó de transtor- de lleis però que patien la fam, va membres començaren la retirada i no y de llanto a todo el vecindario”1. créixer una gran hostilitat antifran- baixaren per la zona del barranc del Al malson de les collites arrasades cesa i s’anaren forjant actituds de Raboser en direcció cap a Bèlgida. se li va sumar la Guerra del Francés resistència i grups de combat. De Els perseguiren els soldats france- en terres valldalbaidines. Napoleó fet, el líder Josep Romeu, nascut sos disparant i amb sables, de for- Bonaparte havia obligat a abdicar a Sagunt, es va reunir a Ontinyent ma que molts combatents moriren al rei espanyol Carles IV, les tropes amb Vicent Cortés per animar-lo a en el camp de batalla i altres foren invasores començaren a expandir- constituir una guerrilla comarcal afusellats o empresonats (s’estipula se per l’estat veí i el Cap d’Any que atacara per sorpresa la posi- que més de 150 perderen la vida), la de 1812 començava una ocupació ció militar instal·lada en Atzeneta resta de la població sofriria després militar de 17 mesos de durada a la d’Albaida. Cal destacar que nom- dures represàlies. Segons Ferran

102 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La Batalla del Raboser des d’una perspectiva hispànica

Governa “amb aquest resultat Cor- nos hússares de tránsito. Los enemi- da, existe, un pueblo pequeño por tés i el seu grup de voluntaris queda gos llegaron a la hora de la diana. el número de sus habitantes, pero desfet i ja no se sap res més d’ells. La tropa tomó las armas y, formada grande, muy grande por su patrio- Estava clar que eixa no era la mane- en un momento, marchó sobre el tismo.” ra de combatre a la tropa francesa ja enemigo a la bayoneta, e hizo una que resultava més eficaç les partides terrible riza en él: 110 quedaron en La comarca estava patint les de guerrilles, els quals podien atacar el campo de batalla, y entre ellos conseqüències de la plaga de la a destacaments que passaven pels Cortés, geje de bandidos y algunos fil·loxera en les vinyes, a més d’una camins amb missions de correus o frayles. Nosotros tuvimos quatro greu sequera, fenòmens que oblide custòdia”. De fet, encara es re- heridos y un muerto. El capitán Vig- garen a moltes famílies a emigrar corda l’expressió “que vinga el que neron se ha conducido con el mayor a llocs més dinàmics com ho va ser Déu vullga, però que no vinguen els valor e inteligencia...” Argentina. Aquella crisi de l’Any francesos!”. Deu permetia poques celebracions, La Batalla vista des de Bèlgida però finalment es va instal·lar una Les visions de la Batalla peça de marbre en la façana de En la vila de Bèlgida no tenim l’ajuntament amb la inscripció ‘a L’única constància de la celebra- constància documental d’actes cele- la memoria de los españoles que ció d’un acte comunitari i comme- brats poc després de la Batalla. Cal murieron en la acción del Raboser’ moratiu de la Batalla prové del bel- destacar el treball realitzat per Ma- i il·lustrada amb una palma, sím- gidà Mariano Jornet, segons el qual riano Jornet Perales, militar belgidà bol del martiri. També es va con- l’any 1808 “al noble impulso del ascendit al grau de comandant que feccionar una altra taula de majors patriotismo, congregáronse en el va desenvolupar una intensa tasca dimensions obra del pintor Hono- Raboser los vecinos de Albaida, Ad- arqueològica i documental del seu rio Romero Orozco i pintada a l’oli zaneta, Carrícola, Palomar y otros, poble. Un treball de camp amb el que, en el vestíbul de la casa con- acordando conmemorar el primer qual va editar una monografia lo- sistorial, ret homenatge als 9 bel- centenario erigiendo un momumen- cal de referència en 1932, reeditada gidans morts en la batalla, perquè to en la partida del Raboser”. posteriorment. “es una deuda de gratitud que los belgidenses tenemos pendiente con Probablement a causa de la greu 5En l’obra va plasmar la crònica nuestros antepasados, y no saldarla crisi que sofria la comarca el 1912, dels actes organitzats amb motiu del sería para nosotros imperdonable provocada per la sequera i la plaga centenari del Raboser. falta”. Tot i que el dia del centenari de la fil·loxera en les vinyes, sembla la pluja va ser persistent, la jornada que finalment no es va instal·lar el “A mediados del año 1904, tres va començar amb una despertà, es monument citat. De forma que els rebuscadores del pasado de Bélgi- va celebrar una solemne missa de actes commemoratius més destacats da, D. Fernando Andreu Romero, rèquiem i s’inauguraren les làpides van tindre lloc a Bèlgida, tot i que D. Remigio Valls Galiana y D. Ma- esmentades en un acte amb parla- a continuació mostrarem també les riano Jornet Perales, encontraron el ments de les autoritats “y cantóse, conseqüències particulars i els actes el archivo parroquial el acta de en- por los jóvenes del pueblo, el Him- celebrats en altres municipis afec- terramiento de nueve hijos de esta no que para este acto escribió el tats per la batalla, així com l’opinió villa que el 27 de abril de 1812, mu- citado cura [natural d’Ontinyent] particular que van publicar les fonts rieron peleando contra los franceses D. Remigio Valls”, que transcrivim franceses al respecte. en la acción que se libró en estas in- a continuació. La jornada va conti- mediaciones, en la partida llamada nuar amb actes més lúdics com ara La Batalla vista pels francesos del << Raboser>>. una serenata i la disparada de focs artificials, a més del repartiment Dies després del Raboser, el Surgió entonces la idea de per- d’almoina entre els més pobres. periòdic oficialista napoleònic la petuar, de algún modo, la memoria Gazeta de Valencia va informar de de aquellos hombres que sacrifica- También tú, pequeña patria, l’atac a les seues tropes de la se- ron sus vidas en aras de la Patria, tienes glorias que cantar, güent forma: con cuyo acto Bélgida, a la par que también tú al honor de España saldaría la cuenta de gratitud que diste víctimas y altar. “... de Adzaneta, que se compo- con los mismos tenía pendiente, I nía de una compañía del 44, de un enseñaría a nuestra madre España Raboser de faz labrada destacamento de dragones, y algu- que, en un rincón del Valle de Albai- es un ara de lealtad,

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 103 La Batalla del Raboser des d’una perspectiva hispànica

que con sangre de tus hijos tí, el cadáver destrozado del P. Fr. venganza maltratando e insultando te vió el francés consagrar. Francisco Quilis y Montaner, hijo al difunto desamparado. Murió en Mira siempre aquellos campos de este lugar y religioso sacerdote defensa de la Religión, del Rey y como página inmortal de la Provincia de Observantes de de la Patria. Requiescat in pacem. escrita con sangre y oro San Francisco de Valencia. El que, Amen. [signat:] en tu historia no vulgar. cogido por las tropas francesas del II acantonamiento de Adzaneta, en el Doctor Miguel Magraner, ecó- Héroes de ayer, que empeñados día 27 de abril de 1812, acometi- nomo. en una lucha tenaz, das por las guerrillas levantadas dejando cuerpos sin vida en este pueblo de la Vall de Albaida Conta la memòria popular que salvasteis la nacional: por el dicho religioso, fue preso y els veïns d’Otos s’havien refugiat si vuestro número inmenso en la cárcel pública; de donde fue en l’església, edifici que resultava logró Bélgida aumentar, conducido a Alcoy y presentado al més segur i simbòlic per a enfron- ante el mármol que los nombra general Varon de l’Hort, el cual tar la resistència col·lectiva. Des de su orgullo no es vanidad. mandó que le condujesen y presen- dalt del campanar es sentien els tirs tasen al general Monmarit, en Játi- de les armes franceses i observa- La Batalla vista des d’Otos va, donde fue preso sin comunica- ren la desbandada dels guerrillers ción, en el calabozo, hasta el día 4 patriòtics. En eixe moment va in- El municipi d’Otos també va de mayo, que, sacado de la cárcel y tervindre de forma miraculosa una viure conseqüències del Raboser, Casa de la Ciudad, se le fue entre- imatge de Crist que hi havia obli- tot i la relativa llunyania del camp gada escrita, con reserva, la inicua dada en la sagristia, la qual miracu- de batalla. La mateixa vespra dels sentencia de muerte violenta. Y con losament va impedir que les tropes fets, la nit del 26 d’abril de 1812 ella fue presentado en Adzaneta y franceses s’aproximaren al muni- un jove d’Otos es va resistir a mar- puesto en la cárcel, mientras a tam- cipi, tal i com assenyala fervorosa- xar amb les tropes i va ser executat bor batiente se formó toda la tropa. ment el romanç següent que va ser en l’acte de forma exemplaritzant. Y sacándole y llevándole al Cal- recopilat per mn. Benjamín Fayos A més, en la guerrilla liderada per vario de dicho lugar, sin darle los a Rosario Bru. A partir d’aquella Cortés formava part Francesc Qui- auxilios que pedía como cristiano intervenció divina es va potenciar lis Montaner, frare otosí del con- católico, arrodillado ante los endu- la devoció en el Crist, imatge que vent de Sant Francesc de Valèn- recidos jefes, de quienes sólo reci- per la seua iconografia de patiment cia, el qual va morir en el Calvari bió empujones, mofas y baldones, reflexava de forma adequada el so- d’Atzeneta tal i com es va recollir fue pasado por las armas a mejor friment físic i moral que estaven en l’arxiu parroquial d’Otos.6 vida. Su cuerpo estuvo tres días a la vivint els otosins. Moralment per inclemencia, desnudo totalmente. la pèrdua de la batalla i físicament En Otos, a los cuatro días del Y dada la orden para enterrarle en per les penúries econòmiques deri- mes de octubre de mil ochocientos y el mismo sitio, fue arrastrado por vades de les exigències d’aliments catorce, se depositó en esta iglesia, aquellos inhumanos hasta el hoyo, i d’impostos per part de les tropes en la sepultura de San José, pro- que con rabioso encono le cubrie- franceses, situació que es va vore pia de la familia de Joaquín Mar- ron de piedras, no saciándose su agreujada per les destrosses que havien sofrit els cultius a causa una gran pedregada poc abans.

Esta es la gran historia de nuestro amado patrón, quien a esta po- blación bendijo con su gran gloria. Sucedió esto en el tiempo en que el tirano francés, dominaba con sus tropas el país que nuestro es. Las gentes de nuestro pueblo, por librar- se de aquel yugo, se levantaron en armas contra el cruel y ruin verdu- go. Con muchos de este valle en At- zeneta atacaron a las tropas que allí Placa Raboser, Bèlgida había y batalla presentaron. Ruda

104 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La Batalla del Raboser des d’una perspectiva hispànica

fue nuestra ofensiva, pero aún fue escrita també amb un llenguatge pa- mayor el contraataque enemigo del triòtic que compara la invasió fran- francés en su furor. Y nuestros leales cesa amb la persecució que sofriren tuvieron allí que retroceder, luchan- els primers cristians a l’imperi romà do en aquellos campos del barranc en temps de Neró. del Raboser. Desde Otos se oía de la batalla el fragor, infundiendo en sus Libraste en cierta ocasión a tus gentes gran espanto y terror. Recha- hijos de un quebranto, haciendo huir zados nuestros bravos, perseguidos con espanto al audaz Napoleón, que, ya volvían, intentando guarecer- cual sangriento Nerón, destruirlos se del desastre que tenían. Cuando pretendía. Santo Cristo de la Fe so- esto observaron quienes en Otos ha- corre al que en ti confía. bía, gran desastre sobre ellos vieron que se les venía. En la iglesia reuni- La Batalla vista des d’altres dos todos al cielo gritaban, por su fe, municipis su vida y bienes desesperados cla- Vidrera Atzeneta maban a una imagen de Cristo que En el cas de la Pobla del Duc sa- arrinconada había, polvorienta y bem que es va celebrar algun acte Y, en este conflicto, veíamos que los olvidada en la humilde sacristía. Y, per honorar a les víctimes locals franceses davan en abundancia la llorando el corazón, este pueblo le que moriren en la Batalla. adasa a los cavallos. Y luego que pedía implorando con gran fe: ¡so- se ivan, las gentes ivan a recoger lo corre al que en Ti confía! Y entre Atzeneta d’Albaida va ser un que los cavallos dexavan. De todo lágrimas y angustias vieron cubrirse dels municipis més afectats per la lo qual, doy testiimonio de haverlo la frente, de albas gotas de sudor de Batalla i per l’estada de les tropes oído y visto. Palomar y agosto 15 Cristo que los atiende. Los caballos franceses a la comarca. Allí les tro- de 1813. Don Luis Bolufer, presbí- percatados del Divino Defensor, re- pes van destruir els ornaments de tero reverendo”7. trocedían sus pasos relinchando con l’ermita, entre ells la imatge del temor. Y las tropas se decían: ¿pero Crist. Aquesta al ser tirada a una cuál será el santo, que tendrán en foguera, les flames es separaren i este pueblo?, llenos todos de es- l’escultura només va sofrir una pàti- NOTES panto. Y el oficial francés que a na de color obscur, degut a la qual 1 SUCÍAS APARICIO, Pedro, "Notas útiles destruirnos venía gritó: -Alto, ¡no se’l coneix com ‘el Morenet’, tot i para escribir la historia del reino de Valen- paséis! a su tropa enfurecida. Y allí que després ha sigut restaurada. cia", 1911, manuscrit del Fons Bibliogràfic giraron sus grupos y se volvieron Sucías, Hemeroteca Municipal de Valencia, p.114 vencidos, por aquel que escuchó la Com a resum de la situació vis- 2 SOLER, Abel et alii, "Atzeneta d'Albaida. plegaria de sus hijos. Así Otos lo es- cuda a la Vall d’Albaida tenim el Imatges i paraules per a la memòria", 2007, cogió por patrón desde aquel día y testimoni del rector del Palomar, tot Ed. Ajuntament d'Atzeneta d'Albaida, ps. 137-146. desde entonces lo invoca: ¡socorre i que les classes populars encara so- 3 GOBERNA i ORTIZ Ferran “La memòria al que en Ti confía!. friren més les conseqüències: popular de la Guerra del Francés als pobles de la Vall d'Albaida (1812 i 1813)” dins de Calendari de Gas- El 6 de setembre de l’any 1815 “1812: Este año, de tribulación tronomia i Festes de la Vall d’Albaida-2012 es reuniren les autoritats civils i reli- por la entrada de los franceses el Ed:IEVA, 2011 gioses municipals, així com alguns 15 de enero en este pueblo, hasta 4 GOBERNA i ORTIZ Ferran "Tropas francesas durante la ocupación de San Felipe veïns, i votaren els estatuts de les el 15 de enero de 1813, fue año de (Xàtiva) y pueblos del Valle de Albaida en la festes patronals que es venen cele- mucha hambre; durante el qual, yo, Guerra de la Independencia" dins d’Almaig, brant des de 1816 fins a l’actualitat. para mi consumo, merqué la adasa estudis i documents-2008 p.12 5 JORNET PERALES, Mariano Bélgida y su Ja en aquell moment es va conside- a diez y nueve pesetas la barchi- término municipal Reed. Ajuntament de Bèl- rar la imatge que havia propiciat el lla... Llegué a comer creadillas (en gida, 1932. ps 470-476. miracle com a patró d’Otos i el 23 aquell moment les creïlles eren con- 6 SEGUÍ ÁLVAREZ, Terencio, Apuntes histó- ricos desde la reconquista del rey D. Jaime de de febrer 1893 es van aprovar els siderades aliment per als animals) y Aragón y reseña de los actos celebrados con gojos al Crist de la Fe escrits per de raices de gram, y algunas otras motivo de la inauguración de aguas potables Andreu Codoñer, mestre a l’escola cosas; hasta los huesos de la uva, y fiestas centenarias en el lugar de Otos. año 1916, Tipogr. de Vicent y Masiá, València, de Quatretonda. La següent de les vulgo ‘granet’ (...). Hasta las alga- 1916, p. 7. nou cobles fa referència al Raboser, rrovas se vendían a duro la arrova. 7 SOLER, Abel Op. Cit., p. 140.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 105 Capítulos para la explotación agrícola de las heredades Autor: Rafael A. Gandía Vidal

os contratos de aparcería que en la mayoría de los casos esta- signados por el propietario blecían la faz pecuaria, además de de una finca rústica (ce- otras relaciones a mantener entre Ldente aparcero) y la persona física la familia del mediero respecto a la (cesionario aparcero) que cultivaría del propietario, en las que quedan las tierras, a cambio de repartirse manifiestas la diferencia de clases. mediante un porcentaje preesta- blecido los productos o beneficios Entre las obligaciones y dere- anualmente obtenidos, señalan la chos que correspondían al aparcero colaboración y estructura asociati- dador quedaba, entre otras, garan- va en la explotación agrícola. tizar el uso y goce de lo dado en aparcería, destinar sin cargo una Partícipes el dueño de los cam- parte del inmueble para vivienda pos y el labrador, en los resultados, y el llevar las anotaciones en los en las utilidades y en los riesgos casos determinados por la regla- propios de la actividad, aportando mentación. En su caso, el aparcero uno el capital y el otro el trabajo tomador, estaba obligado a explotar pudiéndose obligar estos el uno al y formulados por escrito, según la personalmente las tierras, no pu- otro a gastar más de doscientas pe- legislación española, a pesar que diendo ceder algunas cosas, objeto setas. En el caso de rescindir este podía darse su formalización ver- del contrato, dándoles el destino contrato el mediero entrante o el bal, se hallan históricamente vin- convenido según los usos y cos- dueño en su caso abonarán al sa- culados a estas tierras y con ellas a tumbres siguientes: liente las mejoras que por las mis- cada una de las fincas distribuidas mas hayan”. en nuestro amplio término. En las tierras de sembradura Segundo: “Para forraje el due- A pesar de ser mínimas las di- Primero: “Quedarán para sem- ño asignará al mediero una par- ferencias habidas en el contenido bradura tres guasetones (sic) de cela de cabida aproximada de tres de los capítulos que regían las di- cabida aproximada de veinte y cua- anegadas, cuyo cultivo queda a versas fincas, éstos quedaban ade- tro barchillas cada uno a los que discusión del mediero pero sin po- cuados a los criterios dictaminados se dará el siguiente cultivo. Uno der en él abono alguno de la finca por el dueño de la propiedad, quien de ellos se cavará por completo a y con la obligación de conservar el intentaría asegurarse el máximo una profundidad de cuarenta y cin- terrero limpio de mala yerba, en- rendimiento posible de su posesión co centímetros destinándose a la tregando al dueño el forraje que mediante su explotación y el riesgo siembra de maíz. A otro se le parti- necesite para una caballería mien- compartido con el labriego, partíci- rá el surco, se atablará, se le dará tras haya”. pe directo y dependiente de su ren- una reja a surco cerrado con el par tabilidad. y con todo el abono se dedicará a Tercero: “Las simientes, excep- la siembra del trigo. Al tercero se ción hecha de la del forraje y maíz, Estos contratos de convenio, le darán dos labores de reja con serán costeadas por mitad cuando diferentes para cada región espa- el par, una antes y otra inmediata- el dueño estime conveniente reno- ñola e incluso para diferentes ex- mente después de la trilla sembrán- vándolas, será obligación del me- portaciones, firmados ante un par dose en él, la cebada si otro cereal diero el trasporte de las mismas. La o tres de testigos, para un período que el dueño estime conveniente. del maíz será de cuenta del mediero de tiempo, conducían no solo las Las Cavas indicadas se costearán a cambio de las brocas del mismo, diferentes labores agrícolas, sino por mitad entre dueño y mediero no si bien el dueño podrá tomar las

106 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Capítulos para la explotación agrícola de las heredades

que necesite por ahora al llamado conservarán como dotación de la ría el dueño “éste abonará al me- al solquet (sic)”. finca”. diero de la que compre el valor de la parte que le corresponda en pro- Cuarto: “Todos los sembra- Tercero: “El dueño enviará to- porción, dado el número de caba- dos se escardarán y birbarán(sic) dos los años dos hombres que en llerías del mediero y la del dueño”. para dejarlos limpios de toda yer- unión de otros dos del mediero ba desmenurando(sic) los terrones recogerán, por espacio de quince En las tierras de viñas y majuelos con escardillo, no pudiendo dejar días, hoja rasca, matas y demás en vacío alguno prevaleciéndose de la forma que el dueño indique y lo Primero: “Todas las viñas en las escusas de estar la tierra seca, conducirán al corral con las caba- producción se labrarán dos veces no tener yerbas, excepción tan solo llerías y carro del mediero. Éste en invierno con el par y dos en de los puntos donde el aguaral(sic) tendrá la obligación de remover mayo con el horcate, cavando en impida la operación y a los que se el estiércol todos los menguantes las mismas épocas todas las cepas, dará la labor en cuanto el terreno para favorecer su descomposición esquinas de los campos y puntos lo permita”. hasta que el dueño indique que se donde no llegue el arado, redo- ha de sacar del corral, para co- blando los caballones para dete- Quinto: “Todas las cosechas se locarse en el sitio que crea más ner las aguas. Mediante convenio partirán por mitad siendo obliga- oportuno”. entre amo y mediero se podrá dar ción del mediero avisar al dueño a algunas viñas que no miserean con la debida anticipación para Cuarto: “No podrá vender ni otra cosa, la reja de invierno con que este pueda mandar la persona permitirá se extraiga de la finca el horcate a cambio de un aumento que quiera efectuar o presenciar la nada, que como la ceniza, leña me- de cultivo en que convengan a las partición, entendiéndose que si ésta nuda, hollejo de uva, yerbas, paja viñas mejores”. realiza la partición le pagarán entre etc. pueda servir de aumento de los dos por mitad; y si solo la pre- abono”. Segundo: “En todas las viñas sencia, el dueño es quién viene obli- que deba tener limpias por habér- gado a pagarla. El maíz se pesará Quinto: “Si por cualquier mo- selas entregado en ese estado o es- todo antes de pelarlo, abonándolo tivo al dejar el abono en los cam- tar en la actualidad así, arrancará luego el mediero a razón de dos bar- pos no se pudiese esparcir y cubrir con la azada toda mala yerba que chillas y medio celemín por quintal, inmediatamente, está obligado el naciese, repitiendo la operación y si se creyese por cualquiera de las mediero a proteger con tierra los siempre que se produzca por poco dos partes que no ha de darse re- montones”. que sea”. sultado se pesará un quintal, el cual después de seco y desgranado será Como adición a este capítulo y Tercero: “La poda, mugrón, el tipo de equivalencia”. en caso de que algún año faltase monda y demás operaciones que paja de la heredad para las caballe- el dueño crea conveniente efectuar Respecto a pajas y abonos rías empleadas en el cultivo de la en la viña se costearán por mitad finca y en el caso de tener caballe- entre dueño y mediero, siendo de Primero: “Toda la paja y yerba será por igual el derecho de con- sumirla, teniendo el mediero obli- gación de acarrear a casa del amo la que una caballería pueda consumir, así como también la paja larga o la hoja de maíz para jergones”.

Segundo: “El último año que deba permanecer el mediero en la finca, se separará la paja que prudencialmente se calcule pueden consumir las caballerías en el tiempo que le queda de estar allí, y el resto, abonos y demás que puedan servir para aumentar estos, se

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 107 Capítulos para la explotación agrícola de las heredades

cuenta de éste último, el vino que Sexto: “La conservación y lim- dios; conduciéndolo a la almazara haya costumbre de dar a los ope- pia de las vasijas queda a cargo del que el dueño designe, costeando rarios, reservándose, el primero mediero, con arreglo a las instruc- por mitad los gastos de elabora- la elección de estos y la forma en ciones que del dueño reciba. Si por ción. Como las viñas, mantendrá que dichas labores se deban efec- cualquier motivo, el mediero deja- limpios de toda yerba, los campos tuar y la recolección de todos los se la finca, podrá conservar el vino destinados a olivar”. sarmientos que podrá consumir en la bodega hasta el primer día de haciendo y dejando aparte qui- Agosto del año inmediato siempre Tercero: “Cultivará cual co- nientos garboncillos para el due- que no se aceda o corrompa, para rresponde todos los árboles que ño”. Cuando el dueño habitaba en lo cual estará obligado a revisarlo haya en la finca y los que se plan- la población, el mediero quedaba en unión del amo, su representante ten, a excepción hecha de los de obligado a acarrear a casa del due- o nuevo mediero todos los meses, sombra, los cuales como el huerto ño, no solo los garboncillos (cue- y si a los quince días de observa- si lo hay, cultivará a gusto del due- tes) sino la leña que necesitare ya da la novedad no lo ha extraído, el ño, pero mediante la retribución de esta finca “si la hay como de amo podrá disponer de él en la for- que éste estime justa según las cir- cualquiera otra de la propiedad ma que quiera. Al extraerse el vino cunstancias”. del mismo, turnándose con los dese limpiarán las vasijas a costa más medieros”. del mediero saliente por la perso- Cuarto: “La poda de olivos y na que el amo indique y en ningún demás árboles se efectuará en la Cuarto: “Con la debida antici- caso será responsable éste de lo época y por los operarios que el pación también se deberá avisar que suceda al vino que el mediero amo indique, costeando por mi- al dueño, atendiéndose el medie- deje en la bodega al marcharse”. tad los gastos y debiendo recoger ro a las instrucciones que de éste el mediero toda la leña que resul- reciba para la época y forma en Séptimo: “Tendrá obligación te más gruesa que el dedo pulgar que debe efectuar la vendimia y el mediero de cultivar cual corres- para el amo, quedando lo restan- elaboración del vino, costeán- ponda las nuevas plantaciones de te para su consumo y aumento de dose por mitad el importe de las viña, no pudiéndosele obligar a abono y pudiéndose aprovechas de sustancias que el amo crea con- llevar más de nueve millares de la hoja del olivo para su ganado”. veniente adicionar al mosto. Si majuelo menor de tres años y si se el amo mandase algún hombre al marchase de la finca, el amo debe- En las explotaciones que poseían lagar o bodega para hacer sus ve- rá abonarle los cultivos que haya arbolado en general, el mediero ces, se entenderá respecto a éste, dado a los majuelos que entonces precisaba: lo dicho anteriormente al tratar tengan tres a menos años”. de la partición de los granos. Se Primero: “Dará dos rejas a sur- costearán igualmente por mitad En las tierras de olivos co junto a los campos de almen- los trasiegos, que se efectuarán dros, higueras, algarrobos y enci- en la forma y época que el dueño Primero: “Deberá labrar tres nas y los cavará después de cada señale”. veces los olivos; la primera reja en reja si son pequeños, como los Septiembre, Octubre o Noviembre; olivos y si son grandes, lo que no Quinto: “Se encargará el me- la segunda entre las labores de in- remueva el arado; si estuvieren en diero de toda la cosecha del vino vierno y las de Mayo de las viñas; y terreno inculto hasta donde alcan- atendiéndose para la venta a las la tercera inmediatamente después cen sus ramas y conservando los instrucciones que reciba del dueño de la reja de Mayo de las mismas. algarrobos bien calzados, dando y partiéndose por igual el produc- Después de cada una de estas dos hechas estas labores, el primer día to tanto del vino claro como de las últimas rejas, cavará todos los oli- de Agosto y con las mismas obliga- heces. Si el amo por razones par- vos, siendo la cava profunda y de ciones de los capítulos anteriores, ticulares quisiera separa su parte, dos metros cuadrados en los jóve- en cuanto dicen de las yerbas que quedará para colocar el vino del nes y limitándose en los viejos a la salen en terrero cultivado”. mediero la parte de bodega que el tierra que no remueva el arado”. dueño deje desocupada, debiendo Segundo: “Por la cantidad de el mediero avisar al dueño o éste a Segundo: “El fruto de los olivos setenta pesetas, quedarán a bene- aquel antes de cerrar todo el con- lo cogerá precisamente a mano y ficio del mediero todas las brevas e trato por si el ausente quiere apro- sin escusa para efectuarlo en otra higos que produzcan las higueras, vecharse del mismo”. forma, ni valiéndose de otros me- pero reservándose el dueño el de-

108 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Capítulos para la explotación agrícola de las heredades

recho de poderlas comer; así como los casos en que para una opera- posible sus servicios hasta que en- las personas de su familia y las que ción de fuerza o cosa parecida falte cuentren otros…” les acompañen, siendo obligación personal y en este caso no solo por del mediero llevarle durante toda sí, sino con sus dependientes y ca- Segundo: “Siempre que el due- la temporada, según las instruc- ballerías. En las de recreo o de la ño y su familia se encuentren en el ciones y en la cantidad que aquel habitación del dueño, tendrá tam- término, tendrá obligación el me- disponga. En Noviembre de cada bién obligación de ayudar de igual diero de llevarle la leña, las frutas año entregará al dueño en su casa modo, si así lo desea éste, pero me- y verduras, propias de la estación, cincuenta kilogramos de los mejo- diante una retribución prudencial que haya en la finca y aquel nece- res higos secos cosechados”. en los casos de notable perjuicio”. site y si estando fuera pidiese algo, En las circunstancias de que el due- tendrá obligación de llevárselo a En cuanto a los azarbes, “pala- ño tuviera ocupada una cuadrilla de la estación de Fuente la Higuera, fangas”, acequias,…, debía con- obreros, el mediero venía “obliga- facturando para el sitio que se le servarlos limpios y dispuestos de do a celar a los trabajadores ha- señale”. manera que discurriesen conve- ciendo las veces de aquel siempre nientemente las aguas. “Si para que no mande un apoderado, de- Tercero: “También estará obli- evitar el aguaral de un campo, el biendo al propio tiempo proporcio- gado a llevar en sus carros y caba- dueño creyera conveniente hacerle nar agua para beber los hombres llerías las cargas que se necesiten alguna mina o androna, a su cos- en el sitio que trabajen”. en los viajes que el dueño y su fa- tas abrirá la zanja que se necesite milia hagan a sus casas de campo para ello y el mediero acarreará y El mediero, que venía obligado o a la estación de Fuente la Hi- distribuirá la piedra que la misma a explotar personalmente la finca, guera, entendiéndose por familia requiera, la cual será colocada al no pudiendo realizar cesión alguna del dueño en todo caso todos los efecto y del modo que el dueño inde lo contratado, debiendo conser- individuos que coman en su mesa y dique a costa de ambos, y por fin el var los edificios, mejoras y todos servidumbre”. La utilización de los mediero tapará la zanja, dejando el los elementos de trabajo recibidos, andenes de la estación de ferroca- terreno en la forma más convenien- informar al amo de la fecha en que rril de Fuente la Higuera es por ser te para la labor a que aquel campo comenzaría la percepción de los la más próxima a las fincas encla- se destine”. frutos y separación de los produc- vadas en las diferentes partidas dels tos a repartir…, ocupaba junto a Alforins, utilizadas en este estudio, Del mismo modo, cuando por su familia las dependencias esti- y ser además la de menor distancia cualquiera de las razones fueran puladas para su habitáculo, hasta y rapidez de tiempo respecto a la realizadas obras “en la finca no el vencimiento del contrato, no te- capital de la provincia. siendo puramente de recreo o en niendo derecho a plazo supletorio la habitación del dueño, vendrá para el desalojo. A las sencillas y en Cuarto: “Mediante una gratifi- obligado el mediero a acarrear ocasiones mínimas estancias, tras- cación equitativa el mediero tendrá todos los materiales que la misma ladaba todos sus enseres y muebles obligación de hacer lavar, colar y se quiera ayudando también en personales, debiendo junto a su plegar la ropa sucia de la familia y familia mantener una serie de obli- casa del dueño, tomándola y devol- gaciones respecto al dueño y a su viéndola en la forma viable más có- familia, llevando como siempre el moda para éste, ya alternando por mayor peso, su esposa e hijas en las anualidades con otro mediero en labores domésticas y así: esta obligación, ya del modo que le dueño crea más conveniente dis- Primero: “Durante el tiempo poner, entendiéndose, siempre que que el dueño y su familia estén en el dueño o su familia se encuentres la finca, el mediero, su familia y dentro del término municipal de dependientes, vienen obligados a esta villa”. servirles en todo lo que necesiten, ya cociendo el pan, lavando ropa Quinto: “El dueño se reserva y acarreando agua si falta para para su uso los dos cuartos dor- beber y fregar, como en el caso de mitorios que hay más al levante despedir o marcharse los criados de la casa, así como también la del dueño o suplir en cuanto sea despensa y habitación de paso en

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 109 Capítulos para la explotación agrícola de las heredades

donde están los hornillos, la parte Tercero: “Todo desperfecto en del desván que necesite para sus cosas del dueño, que tenga a su cosas y el escusado, todo en el piso cargo, que se vea no es debido al principal”. uso natural, sino a abuso o descui- do, será repuesto a costas del me- “Si alguna persona amiga o diero”. pariente del dueño utilizare estas habitaciones por algún tiempo, Cuarto: “Siempre que el dueño además de las consideraciones sepa o por señales claras se en- debidas a su clase se le tendrán tienda que alguno ha incurrido en las que le dueño imponga según el multa y que el mediero sabiéndolo caso y se le prestarán los servicios no ha dado aviso para su denuncia, que el mismo señale, no excedien- abonará al Hospital cinco pesetas do estos a más de los prescritos y en caso de ausencia del dueño para él”. estará obligado a hacer por sí las denuncias. En cuanto a la cría de animales de corral, en algunas ocasiones cau- En igual multa incurrirá siem- Octavo: “Para que cualquiera sa de denuncias por incumplimien- pre que el ganado tale árboles, de las partes pueda rescindir este to, el mediero “Podrá criar gallos viña o sembrados, quedando ade- contrato de aparcería, bastará que y gallinas, obligándose en este más obligado a los daños que oca- avise a la otra antes del primer día acaso a dar al dueño ocho o doce sione. de Agosto, debiendo el mediero de- (según los casos) de estos cuando jar libre y expedita la casa para el y en la forma que se las pida den- La misma multa vendrá obliga- día uno de noviembre inmediato. tro del año, con la condición de te- do a pagar por cualquier infrac- Se le designará puesto para depo- nerlas encerradas en el tiempo en ción de estos capítulos debidamen- sitar las aceitunas cuando llegue que puedan hacer notable daño. No te comprobada”. su recolección y en cuanto al maíz, podrá criar ni tener pavos, gansos en el caso de que se trata, se par- ni otra clase de aves de corral. Po- Quinto: “Tendrá obligación el tirá entre los dos interesados en el drá tener conejos, dando al dueño mediero de acarrear al sitio que el acto de su recolección para que el la tercera parte de la cría según y dueño designe, dentro de este tér- mediero se lleve su parte”. en la forma que se los pida, en el mino, a Fuente la Higuera, o a su mismo año”. estación de ferrocarril, la parte que corresponda al amo de cada cose- Como capítulo final, quedaban cha a excepción de la del vino”. señaladas las obligaciones generales BIBLIOGRAFIA siguientes: Sexto: “Si el dueño exigiera del Capítulos firmados entre el propietario de la mediero algún servicio no com- heredad “La Sicilia”, enclavada en la parti- Primero: “Constantemente es- prendido en estos capítulos tendrá da segunda de los Alhorines, D. José Osca Conca (2-I-1859, 2-XI-1950) con el mediero tará obligado a tener los hombres obligación de servirlo y si por ello Francisco Revert Albero, el 6 de septiembre y caballerías que hagan falta para se cree con derecho a alguna retri- de 1892 en la Villa de Ontinyent, ante los tes- el cultivo de la finca, debiendo los bución, antes de prestarlo se lo ad- tigos: Daniel Martí y Victoriano Martí. primeros casos de ser asalariados, vertirá al dueño sin cuyo requisito Capítulos firmados entre el propietario de la ser mayores de dieciséis años y los no podrá alegar nada para que se heredad “Casa de Colomer”, enclavada en segundos estar zonas y aptas para le retribuya”. la partida primera de los Alhorines, D. José Osca con el mediero Antonio Beneyto Belda, el trabajo a que se les destina”. el 14 de julio de 1895 en la Villa de Ontin- Séptimo: “En todo lo que se yent, ante los testigos: Miguel Biosca y Fran- Segundo: “No podrá el mediero haya podido omitir, se entenderá cisco Revert. Este contrato de aparcería fue rescindido y anulado el 5 de octubre de 1895 disponer de ningún fruto antes de rige el uso y costumbre de buen la- ante los testigos: Francisco Campos y Joaquín partirse, excepción hecha de uva y brador, pero si mediase desavenen- Pérez, y dado de nuevo en aparcería a Agus- frutas que podrá comer con su fa- cia, lo decidirán los peritos de la tín Francés Calabuig con los mismos capítu- los obligándose junto a su suegro Francisco milia en casa, pero no regalar ni villa, imponiéndose el pago de los Revert Albero a su extracto cumplimiento vender en concepto alguno sin pre- gastos y perjuicios al que los hu- ante los testigos firmantes del documento via autorización del dueño”. biese ocasionado”. Francisco Campos y Joaquín Vila.

110 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Capítulos para la explotación agrícola de las heredades

Anuario recordador de las épocas en que deben efectuarse las labores más esenciales en las tierras secanas Enero Febrero Marzo • Escardar los sembrados. • Escardar los sembrados. • Escardar sembrados y birbar. • Recoger y cavar estiércol. • Cavar el estiércol. • Labrar y cavar viñas (1ª y 2ª reja). • Podar olivos sin dejar la leña. • Labrar viña (1ª reja profunda) • Cavar orillas. • Amugronar y plantar viña. • Podar viñas en días templados. • Poda de majuelos y recoger sarmientos • Recoger sarmientos. • Amugronar y recoger sarmientos. enseguida. • Labrar y cavar algarrobos. • Labrar y cavar algarrobos, • Labrar y cavar almendros (1ª reja) • Escotar ribazos. almendros y demás árboles (1ª • Cavar y recoger estiércol. • Reforzar caballones. reja). • Cavar los espárragos. • Cortar pinos. • Preparar el melonar. • Repartir el nitrato. • Abonar los espárragos. • Sembrar patatas. • Terminar la 1ª reja, cavar y recolzar todo el • Sembrar patatas • Abonar espárragos. arbolado. • Preparar el nitrato. • Injertar viñas. Abril Mayo Junio • Bimbar los sembrados y • Birbar sembrados a primeros. • Labrar y cavar las viñas (4ª reja). ponerles nitrato. • Labrar y cavar viñas, 3ª y 4ª reja. • Sacar el estiércol. • Labrar y cavar viñas; (2ª reja) y • Sulfatadas las viñas 1ª vez. • Segar mieses. al final principiar la 3ª. • Injertar olivos y almendros. • Atoñar rastrojos. • Labrar y cavar olivos (1ª reja). • Labrar el melonar. • Sulfatar después de flores. • Sembrar el maíz y los garbanzos • Sacar el estiércol. • Labrar y cavar olivos la 2ª vez. y melones. • Recoger los edros y algarrobos, • Labrar y cavar algarrobos, almendros y • Atoñar arrancando viñas. secarlos y triturarlos. demás árboles la 2ª vez. • Preparar sulfato y cal. • Quitar piñas verdes y tiernas en • Cavar el maíz. • Quitar las piñas verdes en las los pinos. • Labrar el melonar y los majuelos jóvenes. guías de los pinos. • Abrir hoyos para árboles. • Quitar piñas verdes. • Hacer hoyos para árboles. • Abrir hoyos para árboles (1ª reja) rastrojos (a par).

Julio Agosto Septiembre • Atoñar rastrojos. • 2ª reja, rastrojos (a par). • 3ª reja a rastrojos (a par). • 1ª reja rastrojos (a par). • Repaso de tierras para arrancar • 2º repaso par arrancar malas hierbas. • Trillar mieses. malas hierbas. • Poda de almendros. • Injertar encinas. • Quitar aguazales. • Labrar y atablar olivos. • Labrar algarrobos, 2ª reja, • Cortar, mondar y podar pinos. • Recoger algarrobas e higos. cavarlos y calzarlos. • Limpiar palafangas. • Coger el maíz y colgarlo. • Desguiar el melonar. • Limpiar pozos secos. • Podar algarrobos. • Terminar la 2ª reja a todo el • Recoger almendras. • Limpiar pozos y sisternas. arbolado y cavarlo. • Preparar simientes y abonos de todas clases. • Limpiar bodega y vasijas. • Tapar hoyos para árboles. • Vendimiar. Octubre Noviembre Diciembre • Vendimiar cuando el peso • Siembra de cereales con los • Terminar de podar los árboles. mosto marque de 13 a 14 º. abonos debidos y habas. • Recoger y cavar estiércol. • Recoger higos y secarlos. • Recoger las bellotas y las • Amugronar. • Labrar y atablar olivos. aceitunas caídas. • Recoger las aceitunas, extenderlas y • Poda de algarrobos. • Preparar y abonar terreno para removerlas. • Repartir el estiércol y tapar los patatas. • Elaborar los aceites. montones. • Cavar el estiércol del corral. • Plantar olivos. • Coger los melones. • Poda de encinas. • Poda de olivos y recoger leña. • Sembrar yedros, algarrobos, • Poda de viñas viejas. • Escote y limpiar ribazos. habas y guisantes. • Recoger sarmientos y leños. • Trasplantar espárragos. • Tener dispuesto el sulfato, • Amugronar. • Plantar árboles en general. fosfato, amoníaco, cenizas, etc. • Plantar almendros • Tapar hoyos para árboles.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 111 “Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...” Una visita als àngels festius valencians i als de la Vall d’Albaida

Autor: Sergi Gómez i Soler

“Àngelets del cel, què menjareu a Pasqua? Flors i colomins, fulletes de carrasca...”. (Fragment d’una nadala bocairentina).

renem aquest inici de cobla nes ben interessants, les d’El Palo- La tradició Jueva els presenta de l’Asguinaldo de la Purís- mar, Ontinyent i Alfarrasí. com a enviats de Déu que donen sima d’Ontinyent, tan bell, avís als homes de la seua volun- Pper tal de titular el nostre article1 I ens decidim a fer aquesta vitat. També poden servir d’ajut dels perquè en ell s’hi guarda l’esperit sita en ser que s’acompleix el Cen- homes en prendre forma humana i festiu dels tants personatges an- tenari de la gran meravella que és recolzar-los en algun tràngol que gèlics que poblen les nostres fes- l’Angelet de la Corda alfarrasiner. supose un pla directe de la divi- tes populars. Els Àngels festius I per això volem dedicar el nostre nitat, per tal que les coses es fa- uneixen l’espai real quotidià amb text a totes les xiquetes d’aquell cen segons la sacra voluntat. Així, l’espai desitjat de la divinitat quan poble que han dut la Primavera a igual poden prendre l’aspecte i justament som nosaltres qui, se- la Vall, des de l’estimada tia Otília la intenció més negatives per a guint tradicions més o menys pas- fins les que han de venir, i a tots els l’home (l’expulsió del Paradís, la sades, ens apropem a aquesta di- qui fan possible el miracle. destrucció de Sodoma i Gomo- vinitat per fer com els àngels fan a rra...), o bé es mostren generosos tota hora, lloar, cantar..., fer festa. I també com a aplaudiment a i col·laboradors (com ho és Sant La tradició valenciana és rica en re- tots els meus que han estat Ange- Rafael Arcàngel amb Tobies...). En presentacions angelicals, i el nostre lets a Ontinyent. el Nou Testament, i per tant des del propòsit serà el de fer una visita, començament mateix de la tradició no massa llarga però sí rigorosa i 1. Angelets del cel... cristiana, els àngels esdevenen els documentada, a aquest món repre- avisadors de totes les bones noves sentatiu parateatral tot i provant Els àngels són personatges no cristícoles possibles (L’Anunciació d’establir lligasses entre els distints materials elementals i bàsics dins de l’Encarnació a Maria, el Naixe- tipus accionals per acabar destacant les creències religioses i mitolo- ment de Jesús als Pastors, la Resu- tres representacions valldalbaidi- gies arreu del món. La seua funció rrecció de Crist a les Maries), i dins principal és la d’assistir els dife- d’aquest costum, també protago- rents Déus, que els creen per al seu nitzen passatges apòcrifs (com ara servei i necessitat, i als qui presten l’avís de la pròpia mort a Maria). adoració eternal. Dins l’àmbit me- L’acció venjativa reapareixerà en diterrani, són coneguts a les anti- l’últim dels llibres que conformen gues cultures ara mitològiques i la bíblia cristiana, l’Apocalipsi de han estat heretats per les tres reli- Sant Joan. I malgrat tot, i des d’ací, gions monoteistes. Els jueus, i per la tradició els seguirà tenint com a derivació els cristians i els musul- col·laboradors i correus amistosos. mans, tenen en els àngels, a més Així, mentre Sant Miquel Arcàngel, de serfs fidels i adoradors, com a a més de lluitar contra tota idea de missatgers. Precisament, aquests Mal, acompanyarà tradicionalment ents angèlics prenen nom del mot les ànimes cap al Judici Final sense grec Angelos, equivalent al nostre deixar però ben clara la seua doble “missatger”. Es definiran justament funció: Intercedirà pels seus fidels, com a éssers lívids i immaterials, però també sostindrà les balances Angelet de la Corda. Alfarrasí. asexuats i d’extrema puresa. que pesen allò bo i allò dolent que

112 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

els jutjats hagen fet en la seua vida través de les continuades i atemo- terrenal. L’Arcàngel Gabriel, avi- ridores referències que feia al text sador de la pròpia Maria del seu de l’Apocalipsi i al Judici Final. Per estat, serà qui, segons la tradició això no és estrany veure’l represen- islàmica, dicte el llibre sagrat dels tat per un dels àngels apocalíptics musulmans. que sona una trompeta i que sol trobar-se situat, dins dels recintes El fet que les religions mono- cristians prop d’on es pronuncia- teïstes no puguen diferenciar amb ven els sermons, com ara la trona o un origen diví les idees de Bé i púlpit de l’església de l’Assumpció del Mal, com sí podien fer les po- d’Albaida. liteistes i fins i tot, per exemple, les branques maniqueïstes cristia- Els àngels, la seua presència en- nes (Càtars, Valdesos...), farà que tre nosaltres, es troba tan assumida determinats àngels carreguen amb per les diferents cultures medite- una funció contrària a la de la jus- rrànies que hem desenvolupat tot tícia i perfecció que Déu ostenta. un art representatiu dels mateixos. Gravat de Sant Vicent Ferrer a tall d’àngel. Així apareixen els àngels caiguts, Les seues facultats i els valors de referits mitològicament per àngels puresa ètica i activa, junt al seu ven. A Ontinyent, el Campanar encegats en el seu propi valor que asexuament, els han evolucionat de la Vila sonava amb la campana es revoltaren contra el seu Déu i en una representació infantil gene- Maria (de malnom, Campana dels perderen la batalla. Varen ser cas- ral. I a no ser que la seua presència Albats) un toc especial (batalla- tigats a no gojar eternalment de la entre les nostres representacions da, silenci, dos batallades, silenci visió del seu creador i adquiriren en socio-religioses els atorgue un pa- llarg), que els veïns acompanyaven herència els dominis teòricament per determinat i diferencial, els amb una cançó petitòria: “Cel, cel negatius del hades/infern grec, i des àngels parateatrals es redueixen a cel...” amb què demanaven, justa- d’ací governen, sent inferiors i no- una figura infantil vestida amb ro- ment, que l’albadet fos acollit per vament vencibles, els territoris atri- bes molt clares i amb dues ales a Déu com un àngel2. De peticions buïts al Mal. El més conegut de tots l’esquena. Aqueixa ha esdevingut d’aquestes hi ha diverses mostres els àngels caiguts és, sense dubte, la fórmula acostumada, que trobem literàries i musicals al llarg del Lucífer. en les representacions i festes més temps, de tan conegudes abans... nostrades, especialment les dedica- No cal confondre’ls aquests àn- des a qualsevol commemoració re- 2. Categories angèliques gels voluntàriament negatius amb lacionada amb la Mare de Déu, tan altres dos també ben presents dins relacionada històricament i cultural No entrarem ara en discussions la nostra cultura immediata. Un rep amb el fet angèlic que fins i tot re- bizantines, aquelles que diuen que la càrrega de la negativitat a par- cull una advocació comuna pròpia, acabaren amb aquell imperi perquè tir de la seua funció aniquiladora la de la Mare de Déu dels Àngels, només aprofitaven per discutir pro- de la vida humana. Serà l’Àngel impulsada per l’orde franciscana i fundament sense arribar a solucions de la Mort, qui segons la tradició celebrada cada any el 2 d’agost, i pràctiques. La més coneguda de to- religiosa fou l’instrument de Déu que, a la Vall d’Albaida, titular de tes és encara la discussió sobre el per acabar amb la vida dels pri- l’església del Ràfol de Salem. sexe dels assexuats àngels, el súm- mogènits d’Egipte en l’inici de mum popular d’allò més irracional. l’Èxode del poble d’Israel. La nos- I és que els xiquets menuts, cul- Però el tema angèlic, realment, té la tra iconografia immediata posa per turalment, ens són àngels. I pas- seua tradició discussitiva. Dins de davant altres símbols de la mort, saven a ser-ho moralment, i també la Teologia cristiana, l’angelologia com ara els esquelets o un enco- devocional, almenys fins a la meitat és la branca que se n’ocupa del seu bert amb dalla, heretats del Barroc, del segle XX si morien sense haver estudi particular. Un estudi que per davant d’aquest àngel. L’altra combregat encara. Són els “alba- creix fent-se ara global davant la denominació és molt més moder- dets”. En molts dels nostres pobles crisi religiosa del món cristià, amb na i és un dels “títols” referencials es té memòria encara de les danses la necessitat explicativa (fins i tot del dominic valencià Vicent Ferrer que se’ls dedicava (la Dansa del morbosa) que té l’humà d’aquest i Miquel (1350-1419) guanyat a Vetlatori) i, especialment dels tocs temps de postmodernitat avançada través del seu ofici sermonaire a de campanes que els acompanya- per explicar-se les preguntes que

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 113 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

té com a més essencials sense la comunament a infants, dones i àn- participació de cap religió formal o gels, i que els atorguen els valors jerarquitzada. L’estudi dels àngels, morals de puresa, innocència i vir- la interpretació dels ents, el contac- ginitat. te amb ells i les peticions creixen Imatge tradicional de les Al·leluies del matí de Pasqua Florida. sobremanera i és moltíssima la lite- 3.1. Representacions parateatrals ratura més o menys esotèrica gene- nen els altres àngels) i les Potes- rada, i especialment a través de les tats (Són els ents que es relacionen Sovint nomenem Àngels Encor- xarxes de l’internet. amb les idees i la intel·ligència, dats a tots aquells àngels teatrals o es representen amb un ceptre a la parateatrals la presència dels quals Un dels fets més curiosos pel mà). La darrera és la dels Àngels en una obra s’acompanya amb una que fa a les categories angèliques (missatgers bàsics entre divinitat i aparició espectacular basada en és que la nostra cultura popular humans), Arcàngels (els caps dels tramoies que els sostenen i apor- identifica només una d’elles, la més Àngels, influeixen en els moments ten esplendidesa a l’espectacle. planera i senzilla, la dels “àngels”. més importants d’entre la història Aquests, sovintegen a la nostra tra- En ella ho confon tot excepte els humana) i Principats (inspiren dició des d'èpoques antiquíssimes. tres arcàngels principals, Miquel, l’art a la manera de les Musses Cal tenir en compte que el costum Rafael i Gabriel, de qui en distin- clàssiques i protegeixen els regnes de les simulacions de vol de per- geix càrrec, origen, història i fun- i territoris). sonatges representatius prové, com cionalitat (però oblida o remescla a mínim, de les escenografies del el paper dels altres que recull la 3. Les representacions angèliques teatre clàssic grec i romà, quan tradició cristiana: Uriel, Selafiel, moltes de les complicades situa- Jegudiel, Baraciel, Samael). Potser Dins el nostre costum represen- cions de la comèdia o del drama es només indica el seu grau en algun tatiu parateatral històric, el paper resolien amb l'aparició espectacu- cas concret, com ara els serafins en dels àngels ha estat segurament un lar del Déu o de l'Heroi de torn, qui ser els qui, teòricament, entonen dels més acostumats i primers, per solventava l’entrellat i posava fi a els més bells cants a Déu. A Ontin- la facilitat de la seua representació l’acció; el Deus ex maquina que yent, l’Àngel de l’obra de Vicent i per la presència obligada en totes havíem nomenat i que heretàrem Nicolau Balaguer “La hora de la aquelles històries religioses sus- en les nostres representacions cris- rendición o la Derrota de Satán”, el ceptibles de ser representades. Fins tianes en les entrades de personat- popular Betlem de Nicolau, entona i tot ara mateix, quan d’aquelles ges com ara la Sibil·la nadalenca o que és “Un querube, mensajero de històries medievals, renaixentistes el Colom o Palometa de la Pente- Jehová...” o barroques en queden ben poques costa. apareixen àngels en les que ens I quines són aquestes categories resten. Justament, els nostres àngels angèliques? Des dels temps me- encordats més coneguts són els dievals, i tot seguint el criteri del Hem desenvolupat un bon gra- què participen a l’assumpcionista Pseudo-Dionís l’Aeropagita (segle pat d’actes festius arreu de les nos- Misteri d’Elx4, una de les nostres V-VI), hi ha tres tríades composa- tres comarques en què els àngels joies culturals medievals i afortu- des per tres cors angèlics cadascu- s’erigeixen com a protagonistes nadament ben viva. Abans eren na3. La primera està composta per essencials. Ara mateix, podem tro- constants les representacions tea- Serafins (representats amb tres pa- bar representacions de personatges trals dins de les esglésies. Els te- rells d’ales, els més propers a Déu bíblics o bé àngels que apareixen, mes representats foren tan diversos i els més bells), Querubins (repre- amb aparell escènic, per donar avís com diverses són les advocacions sentats com a caps alats i sense cos d’una bona notícia festiva o resol- cristícoles i marianes i les vides per mostrar la seua nul·la vincula- dre a la manera clàssica del Deus dels sants i les escenes dels llibres ció amb el món terrenal) i Trons ex maquina, per proclamar les sagrats. Per suposat, cal comptar (Segons la visió que d’ells tingué excel·lències d’una imatge patro- amb nombroses participacions an- el profeta Ezequiel, tenen forma nal o bé servir-li d’acompanyament gèliques arreu on s’hi celebraren. de rodes de múltiples colors). La protocol·lari. I amb excepcions ben Elx ens és l’únic exemple directe segona categoria recull les Vir- comptades, els actors solen ser in- d’aquelles representacions, atés tuts (envien la Gràcia de Déu), les fants. Solen ser elegides, especial- que el Concili de Trento les prohibí Dominacions (Mai no es mostren ment, xiquetes per tal de reproduir per a tot el món cristià. Només el als humans i condueixen i gover- els estereotips socials que agrupen Misteri es salvà gràcies a la Butla

114 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

que el papa Urbà VIII coincidí a la tedralícia de l’Assumpció, i amb va, que arriba a oferir novetats en ciutat el 1632. un lliri en la de l’Anunciació, de l’actualitat encara. Hi ha un grup la mateixa manera que solia fer d’àngels encordats que aprofiten Així, l’exemple d’Elx es con- el personatge de Sant Gabriel en en les celebracions de la Ressurec- centra en l’aparició de diversos l’Annunziazione florentina. ció per ser amollats públicament i àngels en uns plànols escènics destapar dels seus vels de dol les verticals. Mentre els humans des- El moviment vertical teatral imatges doloroses marianes. Els envolupen la història apòcrifa de continuà fora de les esglésies, en més coneguts són els de Tudela, la mort i soterrament de Maria les representacions sobre escenaris a Navarra, Peñafiel, a Valladolid, de Natzaret en el nivell terrer de que es feien de misteris religiosos i Aranda de Duero, a Burgos, Muros l’església (sobre dos escenaris : d’actes profans en les festes majors de la Corunya i Ariza de Saragos- andador i cadafal), el món celestial d’arreu. Els àngels, bé entregaven sa. El de Tudela, com veurem, és el es mou a través de tramoies que objectes als homes (corones o cep- pare directe de l’únic cas valencià permeten la baixada de diversos tres en les coronacions, les claus de i valldalbaidí del gènere, l’Angelet elements aeris des d’un fals cel i la ciutat en les entrades o les visites de la Corda d’Alfarrasí. la seua pujada al mateix. Un àngel reials...), cantaven cançons fetes a baixa en la primera jornada (14 propòsit o, en obrir-se els gallons I hem dit que aquest sistema fes- d’agost, la Vespra) dins la famo- d’aquelles carxofes, taronges, ma- tiu ha evolucionat. En efecte. Són sa Mangrana per comunicar (tot granes, núvols o ametles, pronun- moltes les poblacions que amollen cantant) a Maria que morirà el dia ciaven sonors versos dits en nom amb cordes ninots de tipologia dique ella mateixa ha triat i li dóna dels organitzadors de la festa que, versa, tot representant personatges una palma per tal que presidisca amb tals jocs, volien guanyar-se el que venen de lluny a declarar que les seues exèquies; i baixa de nou favor dels homenatjats i atreure el la població en qüestió ja està en l’element i l’Àngel per endur-se la major nombre de visitants en unes festa major. La més famosa de les seua ànima al cel. I el dia gran de societats –des de l’edat mitjana a titelles aquestes és el Zeledón de la Festa (15 d’agost) són quatre els ben passat el Barroc- aplaudidores Vitòria-Gasteiz, que des de 1957 àngels que davallen en l’aparell d’aquelles construccions i artesa- baixa de les altures, des del campa- aeri anomenat “Araceli” per dur nies efímeres que es copiaven se- nar de Sant Miquel, amb un parai- el cos marià als cels, on serà coro- gons models de moda i pressupos- gües, per mesclar-se en la festa que nat solemnement per la Santíssima tos disponibles, de les ciutats als amb ell esclata. En arribar al balcó Trinitat. pobles, Especialment en el temps on l’esperen, es canvia en humà de la Contrarreforma, quan s’usava per a viure-la millor... El Vol del Val a dir, que com des del Patro- especialment d’aquestes merave- Turc (1500), Vol de l’Àngel o de nat del Misteri vol conservar-se la lles per convéncer el poble de les la Colombina han estat encarregats “tradició medieval”, els papers dels idees eclesials. d’iniciar el Carnaval de Venècia. àngels, i també els de les distintes Hui en dia, la festa comença neces- “maries” només els poden interpre- Una de les més conegudes de sàriament amb el Volo dell’Angelo tar i cantar xics, així com que Déu, les visites reials amb àngels encor- en la plaça de Sant Marc i des del l’Àngel que puja l’ànima mariana i dats fou la del rei Alfons el Mag- Campanille, d’on s’amolla amb Sant Pere només poden interpretar- nànim, rebut a València el 1442, cordes una dona vestida amb ves- los rectors. per uns àngels sobre núvols. A la tits carnavalescos mentre va sonant vinguda de Felip IV a València, el èpica música operística... Els elements usats a Elx no eren 1632, un àngel li donà de tal ma- només propis d’aquesta represen- nera les claus de la ciutat a la porta A banda de les representacions tació, que es trobaven estesos al de Quart. 5El costum quedà encas- angèliques històriques de movi- llarg de tota l’Europa. En el segle tat a moltes poblacions de l’Horta ment vertical, tenim també ben XV, especialment, s’arribà a pre- de València, que encara mantenen, referenciada la presència d’àngels sentar construccions esplèndides, com veurem posteriorment, dins parateatrals en les famoses pro- algunes tan conegudes com la que els seus actes de festa major, la cessons del Corpus6. Aquestes són Brunellesci va fer a l’església de presència de “Carxofes”. representacions bé directes bé amb Santa Maria dei Fiori de Florència, figuracions o danses de personat- la Mandorla (ametla). A València, Els àngels encordats han tingut ges bíblics, que apareixen com a un àngel amb una palma triomfal també, però no a terres valencia- possibilitat més antiga a partir de davallava del sostre en la festa canes, una evolució molt significati- 1355, el primer any de processó

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 115 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

documentada a València. En aquesta festa ha estat tradició representar antics Misteris sobre les carrosses triomfals conegudes com a “les Roques” o sobre entaulats. Uns Misteris religiosos de provada an- tiguetat que eren representats amb cant, com ara l’encara conservat a València “Misteri d’Adam i Eva”, en què participen un àngel Querubí i un “Àngel del Llegó” junt a Déu, Una imatge de Sant Rafael protegint Carrícola, situada en un bar d’aquesta població valldalbaidina. Adam, Eva, la Serp i la Mort. carnadora del Mal, el déu Plutó, és negut ja al segle XVIII en què set En la processó, encara parti- la Roca Diablera (1512). àngels evolucionaven davant de cipen aquestes Roques, escenaris l'Altar del Sacrifici. Apareixien rere mòbils religiosos, a mena d’altar Pel que fa a les representacions el gremi dels Moliners. Ara mateix, arrossegats per cavalleries acostu- angèliques directes, serien les seno semblen pròpiament àngels per- mades a l’esport valencià del Tir i güents: què a la seua iconografia angèlica, arrossegament, i que es llueixen en amb vestits blancs i corona floral, el moment de pujar la “Costera del -Sant Miquel Arcàngel en el han afegit màscares blanques. Palau” dins el recorregut de la Pro- seu paper de menador d’ànimes, cessó de Corpus. Des de 1542, la llueix espasa de flames i un gran - L'Àngel de Sant Mateu. Roca del Judici Final té com a cen- escut, i al costat du dues “ànimes”, Aquell personatge que representa tre figuratiu i de respecte l’Arcàngel una fosca i altra clara, una repre- l'escriptor d'un dels quatre evange- Sant Miquel. La més nova de les sentació maniqueista de les Ànimes lis sinoptcics, i l'evangeli en sí, és Roques, la del Sant Calze (1997) en Pena i les Ànimes en Gràcia. acompanyat pel seu símbol propi, recull també una representació anun Àngel. Aquest Àngel, que tro- gèlica, els tradicionals dos àngels - Sant Rafael i Tobies. bem també en l'heràldica valen- custodis que sostenen l’escut de L'Arcàngel, que representa la pro- ciana dins l'escut de Sant Mateu, la ciutat de València, semblants vidència divina, vist amb cota bla- la capital històrica del Maestrat de als que es troben a la façana de la va, ales blanques i du un estendard Montesa, apareix de manera molt Llotja dels Mercaders. La primera en la seua mà dreta. L'esquerra la diversa en les processons valencia- i més vella de les roques condemna guarda per agafar de la mà Tobies, nes. Ha estat des d'una petita figura els pecats capitals, representats tots un jovenet que s'acompanya d'un duta en les mans del processionant per àngels caiguts i, com a centre, gran peix. a un veritable capgròs, segons mo- té una figura mitològica pagana en- des i llocs. - L'Àngel d'Elies. L'Àngel del desert d'Hored acompanya Elies i Els Àngels de l'Apocalipsi i el defén de la reina Jezabel, que el l'Àngel de Sant Mateu, solen com- persegueix. Du l'àngel pa i vi, tot i partir un malnom comú a les terres esdevenint així un símbol de prefi- valencianes. Es tracta de l'Angel guració eucarística. Bovo, els Àngels Bovos. Potser el posat dels ulls d'alguna figura fa- - Àngel Custodi de la Ciutat mosa li atorgà el nom, que també és de València. No pot faltar un dels compartit, i potser pel mateix motiu, símbols ciutadans per exel·lència, amb les figures grans de bestiari que Justament hi representa la ciutat i representen l'evangeli de Sant Joan, el regne. Va vestit amb cota, túni- les Àligues, conegudes en algunes ca, perruca i corona. En la mà dreta poblacions com "l'Àliga bova". Cal du una espasa i en l'esquerra l'escut referir ací l'existència a Ontinyent quatribarrat de l'antic regne. d'una nissaga familiar coneguda amb el malnom dels "Bovos", atés - Els Àngels de l'Apocalipsi de que un rebesavi va ser l'últim Àngel Rajols devocionals moderns de la Casa de Sant Rafael d’Ontinyent. Sant Joan. Es tracta d'un ball co- Bovo de les processons de Corpus

116 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

d'Ontinyent, que en els anys vint tòrica, del logotip identificatiu de la posterior Porta de l’Àngel. Ara van perdre els seus personatges i la les Corts Valencianes. mateix un gens reeixit panell de- major part dels balls propis. vocional de Sant Miquel ocupa el El més conegut dels representats lloc que caldria que ocupàs aquesta 3.1.2.- Els àngels en la nostra va ser el pintat per Joan de Joanes, representació honorífica i històrica. cultura històrica i devocional però encara hi ha molts més repre- En algunes poblacions, com ara a sentats. Bona part d’aquesta icono- Planes de la Baronia (el Comtat) Tornem a les representacions grafia de l’Àngel Custodi pot ser ha estat restituït de manera ben co- processionals. Des de llavors i fins trobada encara a les pintures de les rrecta. En altres, com ara a Sogorb ara, els pobles han anat imitant la Sales del Palau de la Generalitat, a (l’Alt Palància), mai no ha estat fo- ciutat i els personatges principals València, d’on cal destacar el pintat ragitat, atés que n’és el patró local els trobem a tots els indrets. Els per Joan de Saranyana el 1607, o a i és present fins i tot en la bandera àngels han anat apareixent segons aquelles viles reials que han sabut de la ciutat. modes i segons necessitats festi- o volgut conservar-lo i que no l’han ves esdevingudes costum. S’han arribat a confondre amb un àngel 3.1.2.2.- L’Àngel de la Guarda remesclat amb altres fórmules, de la guarda o bé amb Sant Mi- com les dels àngels encordats, han quel, com ha succeït a Ontinyent, L’Àngel de la Guarda ha estat afegit cançons, segueixen decla- on el Cantalar de la Bola, antic ac- representat entre nosaltres de múl- mant versos i, ara mateix, arribem cés principal de la Vila, comptava tiples maneres en estampes i qua- a trobar un cos representatiu bas- amb la Torre de l’Àngel Custodi i dres amb funció protectora, espetant ample i sempre interessant i en evolució.

3.1.2.1.- L’Angel Custodi, protector de les Viles Reials

El fet que el cristianisme use dels àngels com a missatgers i executors dels judicis de Déu, va desenvolupar la idea que cada home té una d’aquestes criatures al voltant d’ell per protegir-lo davant tot allò que de dolent li puga succeir en la seua vida. Són els dits Àn- gels de la Guarda o Àngels Custo- dis personals. Quan la protecció fa referència a les ciutats o a un mateix territori ample o regne solem conéixer-lo com a Àngel Custodi. Així i des del temps de la conquesta cristiana, i especialment en aquelles viles que quedaven com a reialenc, triades o comprades pel rei pel seu propi ús, profit o negoci, tingueren com a símbol aquest Àngel Custo- di, que era representat a tall de Sant Miquel amb l’espasa en alt, amb la corona reial a les mans o bé l’escut reial. Totes les Viles Reials històri- ques es consideraven sota el seu patronatge i l’usaven com a símbol comú identificatiu del braç reial de les Corts. Ara mateix forma part, en Esquema del funcionament de l’aparell aeri elxà conegut com “la Mangrana”, la més complexa de les record d’aquella representació his- nostres “Carxofes”.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 117 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

cialment dels infants i sobretot en Moltes de les llegendes funda- 3.1.2.4.- Àngels acompanyants els segles XIX i XX. La seua repre- dores de devocions expliquen que sentació festiva és, però, pràctica- els constructors de les imatges fo- En canvi, són moltes les figu- ment nul·la. Li són dedicats alguns ren àngels. El cas més conegut de res angèliques que podem trobar establiments educatius d’infants, tots és el de la Mare de Déu dels acompanyant els diferents pa- com ara l’existent a Ontinyent i de- Desemparats de València. Tres trons dels pobles valldalbaidins. penent de les Monges de la Caritat i àngels la feren, segons el llegen- El seu paper sol ser el d’exaltació l’Hospital de Beneficència, i situat, dari popular. Diu la llegenda més de la figura, el d’una presenta- com a fet curiós, sobre la torre de estesa que el 1414 arribaren a ció al poble que l’admira a tall l’Àngel Custodi... l’Hospital de València tres joves d’intercessors entre ells i la divi- vestits de peregrins. Preguntaren nitat que mostren. La funciona- 3.1.2.3.-Àngels constructors per la confraria dels Desemparats litat és l’exaltadora. Visualment i els enviaren a un confrare. Li di- els conjunts s’enriqueixen, i po- Dins el llegendari patronal de gueren a l’home que en tres dies li den moure a major devoció, a la- les nostres comarques és ben co- podien fer una imatge de la Mare ment o a respecte aquells devots rrent que molts dels ítems religio- de Déu si els donava un lloc per que hi acudeixen. En alguns casos locals, a banda del seu origen fer-la i menjar. Els dugué l’home sos, ostenten objectes referidors a històric, mantinguen un origen a l’ermita i, en quatre dies, quan l’advocació a la que acompanyen. paral·lel a nivell popular, amb un no escoltaren cap soroll. En forçar Així, podem trobar, a Ontinyent, valor afegit de misteri. Els conver- la porta i es trobaren la Mare de que la patrona, la Puríssima Con- teix en una creació feta a propòsit Déu, però no hi havia rastre dels cepció, és acompanyada per un per la divinitat només per a aque- pelegrins. D’ací la llegenda de que sensefí d’àngels al seu cambril de lla població concreta que encara el la feren àngels, quan es troba per- la Reial i Pontifícia Capella. Hom venera. Un punt d’exclusivitat dife- fectament documentat quins són assenyala que aquells àngels, fins a renciadora positiva. els autors de les distintes imatges no fa molt de temps, sostenien atri- que han existit a la Confraria dels buts simbòlics propis de la tradició Aquest fet és ben comú en el Desemparats, el perquè i la ma- mariana. Pel que fa a la figura pro- temps de conquesta (s. XIII) quan teixa funcionalitat en l’ús efectiu cessional, aquesta apareix sobre l’aparició constant d’imatges ma- de les imatges8. un núvol amb àngels. Al damunt rianes (les Marededéus Trobades), llueix la imatge barroca abans feta moltes d’elles suposadament re- Aquestes llegendes corren com de plata massissa, i a cada vora collides pel mateix monarca fun- la pólvora i asseguren la devo- hi ha un gran àngel. Un d’ells, el dador del Regne, el rei en Jaume ció en els territoris de gràcia, per I, suposava una mena de reafir- més que competisquen amb al- mació celestial del mateix pla de tres d’idèntiques. Així, a la Vall conquesta. Havien estat terres cris- d’Albaida hom refereix almenys tianes i ara ho tornaven a ser. Els dos “miracles” semblants per no antics i borrosos Visigots crearien dir idèntics al dels Desemparats unes imatges marianes que teòri- valencià. Un és l’atribuït al Crist cament amagaren davant els atacs de l’Agonia d’Ontinyent (1537) musulmans, i ara, elles, eixien i l’altre al Crist de l’Empar de constantment a la llum pel goig la Pobla del Duc (1624). En cap dels nous pobladors que anaven cas, però, els peregrins valldalbai- assentant-se al voltant dels llocs dins van ser derivats en àngels. on eren trobades, o bé consolida- D’àngels creadors d’altres imat- ven amb alguna aparició mariana ges patronals en podem trobar la seua força moral i econòmica. algunes, però a la nostra comar- En el futur, les aparicions anirien ca sovintegen més les aparicions lligades a l’aparició de guerres, marianes (la Mare de Déu del pestes, fundació de nous pobles, Tronquet d’Albaida, la Mare de creació de nous cenobis monàs- Déu del Castell d’Agres), les con- tics, o la introducció d’algunes or- seqüències de batalles (els Cor- des religioses fins a principis del porals de Llutxent) i les famoses 7 Àngel Custodi de les Viles Reials. Planes de la mateix segle XX . insaculacions del segle XVII. Baronia (el Comtat).

118 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

de l’esquerra segons mirem, sosté un gonfanó amb l’escut de la Vila Reial d’Ontinyent, l’altre una palma com a símbol de lloança de la puresa. La Mare de Deu del Remei d’Albaida, que també apareix sobre un núvol amb àngels, en té dos de destacats als seus peus. Li sostenen dues riques joies representa- tives del sol i de la lluna, trets tam- bé de la tradició mariològica. Dos àngels presentatius i protocol·laris, menuts, du també l’imatge de la Mare de Déu del Roser de Fonta- nars dels Alforins.

Les distintes imatges patronals de la Mare de Déu de Loreto o de L’Oreto solen acompanyar-se d’un seguit d’àngels que sostenen una casa. Segons la llegenda, la casa Imatge de la Mare de Déu del Remei d’Albaida envoltada d’àngels en la peanya processional. Al darrere, de la Mare de Déu va ser duta al el púlpit amb l’Àngel de l’Apocalipsi representatiu de Sant Vicent Ferrer. poble italià de Loreto per un seguit d’àngels, i aquesta és la icona repre- ta, Josepa Teresa Albinyana i Go- barri dedicat, el de Sant Rafael, a sentativa que podem vore repetida mar (1625-1696), vestida a tall Ontinyent. a l’Olleria, a Bufali, a Montaver- d’agustina descalça i desacostu- ner. Algunes d’elles s’acompanyen madament asseguda, amb el posat A Benigànim i Salem, la seua d’un nombre variable de querubins d’escoltar atentament un àngel que devoció va lligada al dia de la seua situats sobre l’aura de la imat- apareix per darrere d’ella i li par- commemoració, el 29 de setembre, ge. La imatge de la Mare de Déu la. Hom representa així la profun- que es desdobla a Salem en les fes- dels Àngels, del Ràfol de Salem, da i continuada inspiració divina tes fetes tradicionalment al voltant s’acompanya també de dos àngels d’aquella dona de vida senzilla i esde la data en que s’hi commemora i dos querubins, situats a sota de la guitada de miracles tan quotidians el seu tradicional miracle antipestí- seua trona. Un dels àngels sosté un com sorprenents. fer (suposadament succeït el 13 de rosari. setembre de 1694)9. Acabem aquest repàs tot i as- El Crist de l’Agonia d’Alfarrasí senyalant l’existència als passos de Sant Miquel és festejat a s’acompanya per dos àngels. Un Setmana Santa dedicats al moment L’Olleria amb les festes de Mo- ens mira a l’espectador i ens el de l’Oració de Jesús en l’Hort de ros i Cristians a principis de set- presenta, l’altre sosté un calze en Getsemaní (Ontinyent, Albaida...), embre, que s’allarguen per fer-hi les mans, representatiu de la Pas- d’un àngel que s’adreça a Jesús coincidir alguns actes darrers amb sió de Crist. L’actitud presentado- amb un calze en la mà, calze que el dia de l’onomàstica. La festa ra és molt més evident en els dos en un primer moment Jesús rebutja està dedicada als patrons de la àngels que acompanyent el Crist com a símbol de tots els dolors que Vila, que són la Mare de Déu de d’Atzeneta d’Albaida. patirà en la seua mort al Calvari. Loreto, l’Ecce Homo i el Crist de la Palma. Sant Miquel, però, era el El cas més interessant que 3.1.2.5.- Els àngels patrons patró dels vidrers de la població i trobem a la Vall pel que fa a locals. aquests varen voler iniciar el 1954 l’acompanyament angèlic és, sen- les festes en honor al seu protec- se cap mena de dubte la imatge Hi ha però un menut nombre tor. El 1963 passaren les festes a processional de la Beata Agnés de de poblacions a la Vall que tenen ser patronals tot i respectant els Benigànim. Sobre el baiard que com a patró un Arcàngel, és el cas dies dedicats a Sant Miquel amb és processionat cada 21 de gener de Sant Miquel a Benigànim, Ca- missa pels festers difunts, sopars pels seus carrers, trobem la Bea- rrícola i Salem, i també trobem un i desfilades.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 119 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

l’últim cap de setmana de Setem- desenvolupar-se la pesta. Llavors, i bre i estan dedicades a Sant Miquel durant tota una setmana, en fer-se també, i al Crist del Calvari i els de nit apareixien unes llums molt sants de la Pedra. potents sobre la muntanya dita del Tossalet, al sud-est de la Vila i no- A Ontinyent s’hi celebrava tam- més separada d’aquesta pel barran- bé festa al voltant de l’església de quet de Sant Jaume o de l’Almaig. Sant Miquel, que va ser parroquial Els ontinyentins vulgueren vore en fins el 1851. Ara mateix, no queda eixes llums la silueta de Sant Mi- memòria d’aquelles festes. En can- quel Arcàngel, i com que la pesta vi, s’hi celebren durant tres caps passà de llarg es feu en acció de de setmana de setembre i octubre, gràcies una ermita en aquell lloc. les festes de Sant Rafael, un barri Poc després s’urbanitzà la zona, erigit en els anys 40 i 50 del segle es creà una fira i una romeria per XX a la part nord del riu Clariano atreure turisme religiós i es bastí a partir de la vinguda d’emigrants una preciosa església barroca. Ara d’Andalusia i Castella sobre tot, al mateix, l’episodi està representat voltant d’un mas que duia aquest mitjançant quatre dibuixos al·lusius nom. Les danses, la retreta i la pro- a les petxines de la volta central, al cessó són els actes que compten creuer. amb un major públic. Imatge processional de la Beata Agnés de La llegenda de Sant Miquel de Benigànim 3.1.2.6-. Llegendari: Sant Miquel Salem és molt més coneguda. Con- A Carrícola, la celebració prin- de Salem i d’Ontinyent ten que en el transcurs de la pesta cipal de sant Miquel s’hi celebra al de 1694, el rector Cerdà de Salem voltant del 8 de maig, el dia en que A tall d’exemple d’aquest lleva dir de triar un patró per vore si es commemora l’aparició de Sant gendari que pretén assentar un ori- la malaltia minvava o desapareixia, Miquel al mont Gàlgano d’Itàlia. gen divinal pels patronatges locals, un fet aquest totalment acostumat a Un fet mític que coincideix a Carrí- dos rondalles vos presentarem de les nostres terres encara hui plenes cola amb la consecución de la seua manera breu. I les dues relaciona- de patronatges triats en la pesta de independència eclesial, precursora des amb l’arcàngel sant Miquel i 1600. A qui triem? A Sant Miquel? de la política. Així, el 8 de maig amb una funció generalment no Val, però la festa caldrà fer-la cada de 1754, l’arquebisbe de València sovintejada de sant antipestífer. La 13 de setembre i serà com si fos concedéis una vicaria a l’església primera d’elles, un exemple devo- Nadal… I com era costum llavors carricolana. Actualment s’hi cele- cional cristianitzador corresponent el fet festiu de disparar pólvora a bra una missa de pontifical en què al tipus de justificació militar i càrrec del municipi, començaren convergen per primera vegada els conformador d’una segona tonga- alguns veïns a disparar. De sobte, xiquets del poble, i per la vesprada evangelitzadora, fa referència a s’escoltà a tota la carena del Beni- da hi ha una solemne processó. Les Ontinyent i explica una espectacu- cadell el toc potent d’una dolçaina festes majors, però, s’hi celebren lar vinguda del sant a un pujol de que ningú sap qui tocava. Igual va la Vila Reial per tal de guarir la po- ser el sant... Però des de llavors, la blació d’una teòrica pesta succeïda quantitat de malalts de pesta baixà i enmig de les guerres entre Pedro I les morts cessaren. Un miracle ben el Justiciero/el Cruel (1334-1369) i cassolà i que mereixeria una major el rei Pere el Cerimoniós/ del Pun- coneixença popular. Qui sap si me- yalet (1319-1387). Els dos man- resquera sant Miquel de Salem ser tingueren escaramusses i bregues tingut com a patró dels dolçainers entre el 1356 i 1369, i algunes de valencians! les accions més importants de la contesa, com ara la pèrdua dels 3.1.3. Els Àngels en la cultura Cabdets i Villena foren immediates festiva. a Ontinyent. La llegenda diu que Cúpula central de l’església de Sant Miquel com que Ontinyent acollia ferits de Tractarem ara mateix les tipolo- Arcàngel d’Ontinyent. A les petxines hi ha pintures al·lusives a la llegendària aparició les conteses aquelles, va arribar a gies d’àngels que trobem comuna-

120 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

ment a les comarques valencianes les nou xiquetes que sostenen ves- Caritat, novament tres al·legories, per, tot seguit, aprofondir ja en els tides d’àngel les cintes del baiard ara angelicades, dels tres títols de element propis i significatius de la processional de Sant Miquel, a Llí- la Ciutat: Fidelitat, Fortalesa i la Vall d’Albaida. ria (el Camp de Túria), i, sobretot, Prudència, i una representació del els menuts que desfilen en el “Ca- “Guió” o Àngel tutelar de la Ciutat, 3.1.3.1.- Àngels processionals rro Triomfal” del Sexenni a la Mare l’Àngel Custodi. La seua funció re- de Déu de Vallivana, a Morella (els presentativa no impedeix l’acció de I començarem pel seguit Ports) 10. Aquest carro, una deri- llençar una mena d’al·leluies que d’àngels que participen en les pro- vació de les roques processionals recullen versets variats, tan de caire cessons del Corpus o de les que aparegué el 1690, quan els pintors, marià com també de crítica pública d’elles se’n deriven tot represen- els escultors, els escriptors i els ar- municipal... tant personatges del Llibre. Hem genters de la ciutat el bastiren per nomenat ja tots els casos més inte- oferir-lo a la patrona. Segueix sent 3.1.3.3.- Àngels de ressants, els àngels del Corpus, els un menut carro que teòricament és protocol dansadors de la Setmana Santa en representa- arrossegat amb cintes per dos àn- ció del pas de l’Oració de Jesús en gels i, abans, per sis joves que apa- Dins d’aquest grup protocol·lari l’Hort de les Oliveres o de Getse- reixien vestides de Matrones roma- també cal incloure un altre tipus maní, que fins i tot és representat nes. Si es mou és per un grup de d’Angel, representat sempre per un per algun infant en les múltiples joves que, des de dins l’impulsen. xic a punt d’entrar en l’edat adulta processons valencianes. Així, tots Sobre la carrossa apareixen ange- i mai no per un xiquet. És un dels aquests àngels no fan cap altre pa- lets. Xiquetes i xiquets de poca edat personatges, el director, del Ball per que el de representació mitolò- vestits amb albes blanques amb rics dels Tornejants de Morella i del seu gica i devocional. No interactuen brodats i passamaneries daurades, i derivat-familiar d’Algemesí. amb el públic ni tenen altre sentit amb unes menudes ales a l’esquena, en la festa. que representen dos Genis (criatu- El ball dels “Torneros” de Mo- res de Déu que no són ni humans rella, una dansa gimnàstica plàsti- 3.1.3.2.- Àngels de Protocol ni àngels, propis de la tradició ca- ca i estètica bellíssima és pròpia de balistica), un Tron, tres “Angele- l’Ajuntament, i es representa en els Volem nomenar així a tots els tes” que simbolitzen les tres Virtuts Retaules sexennals. El ballen joves àngels, participants en processons, Teologals: la Fe, l’Esperança i la que entren en l’edat adulta, com a retaules o cavalcades, que no re- pas d’acceptament social. Realit- presenten cap personatge bíblic, zen una sèrie d’evolucions harmo- sinò qualsevol de les categories nioses i destres amb el propi cos i d’àngels o bé símbols metafísics amb l’ús d’una vareta. La dansa, atribuïts a la població. Ací mateix relacionada amb les moxigangues entraria, pel seu caràcter cívic pro- barroques, forma una línia de par- tector, la figura de l’Àngel Custodi ticipants que van alternant-se, tots del Corpus valentí. El seu paper no seguint el seu capità, anomenat és altre que el de fer lluir la seua “l’Àngel”. Aquest es distingueix presència angelical, amb els valors pel seu vestidor, i per ser el primer de puresa i innocència que ja hem en desfilar. Fins el 1898 les robes destacat, més aquells que s’hi pu- eren totes nobiliàries, molt sem- guen afegir amb la representació. blants a les algemesineres, i les de Formarien part del grup aquells l’Àngel es basaven en uns sara- xiquets que encara hui són vestits güells negres, com les dels perduts d’àngels per participar a les proces- Torners d’Ontinyent. Però varen sons patronals sense que vulguen ser canviades per robes semblants representar res més enllà que la a les del grup dels “Seises” de la pervivència d’un costum i el grat catedral de Sevilla. Mentre els de les famílies. Torners duen colors blaus i rosats, l’àngel vesteix de verds i blaus, i Dins d’aquest tipus d’àngels afegeix una mitja capa amb detalls protocol·laris, potser els més cone- daurats. El seu posat fa recordar Tapís commemoratiu del III Centenari del miracle guts són els grups conformats per de Sant Miquel de Salem. tant Sant Miquel com l’Àngel Cus-

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 121 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

todi, però aquest Àngel morellà no Morella en el moment de l’entrada paper dels àngels de Glòria, però, du més arma que la vara en alt i re- sexennal de la Mare de Déu de Va- s’allarga a eixa continuació de la colza en el maluc la mà esquerra. llivana. Dins d’aquests versadors Setmana Santa que fem amb la És un personatge protocol·lari que patronals destaca precisament un festa de Sant Vicent Ferrer. Abans, es dedica a donar pas als companys dels protagonistes dels moments era ben habitual la participació i marcar-los el pas. més emotius de tot el Sexenni, el d’angelets en les processons de Sant Miquel de la Mitja Taron- Combregars, com succeïa fins els És semblant el paper de l’Àngel ja: Els veïns del carrer de la Font anys 60 darrers a Ontinyent. Ara no dels Tornejants d’Algemesí, atés preparen una tramoia que recobrei- en queda memòria. que la dansa es té com arribada xen de paper arrissat taronja per des de Morella. El vestidor segueix fer-la semblar a aquest fruit. Quan Amb aquests àngels de resurrec- sent l’antic, una combinació bala Mare de Déu és al davant en la ció, però sense més vers que la seua rroca de camisa lluïdora amb les Processó Major, s’obren els gallons acció descobridora, és que caldria mànegues obertes, unes faldetes per deixar veure Sant Miquel, un que relacionàrem l’Angelet de la genolleres i un barret alt adornat xiquet disfressat de l’Arcàngel, Corda d’Alfarrasí si no es tractàs pel darrere amb la creu de Sant Jor- com declama uns versos en nom d’una evident importació forana. di, i amb màscara al davant. Unes del carrer. formes elegants gens pràctiques a 3.1.3.5.- Àngels pregoners l’hora de fer cap dels enormes salts I d’àngels que reciten versos i moviments estrems, com de bata- en el dia de la Resurrecció també Si els àngels són missatgers i lla cruenta, que han fet tan conegut en tenim. Un dels més considerats estem de festa, ens anunciaran la i estimat el ball. és l'Àngel de l'Ambaixada de Be- celebració o ens duran missatges nidorm. Un infant disfressat llig, d’alegria. No tenim àngels encor- L’Àngel no balla, però avança des de principis del segle XIX, un dats que així ho facen, però conser- amb passos molt marcats, tot pre- llarg i ingenu pregó en el transcurs vem encara dos pregons angèlics, sentant de manera quasi agressiva de la processó de la Glòria. La lec- el dels Angelets d’Ontinyent i el un escut amb la imatge de la Mare tura de versos per àngels que re- que ara referim, el pregó en vers de Déu de la Salut i una espasa. A memoren els que aparegueren en que anuncia el començament de l’Alcúdia i a Sueca, poblacions im- el Sepulcre es celebra també a la les Festes de Moros i Cristians mediates a Algemesí, també hi ha Pobla de Vallbona. A Albal, Algi- que Muro de l’Alcoi celebra cada ball de Tornejants de característi- mia d’Almonacid, Moncofa i Foios maig en honor a la Mare de Déu ques simil·lars, i també posseeixen també hi ha infants llegidors, però dels Desemparats: L’Àngel de el seu Àngel. ja no hi ha disfresses angèliques. El l’Ambaixada11.

I dins d’aquest conjunt de grups d`àngels de protocol i dansadors, caldrà afegir un ball més, relacionat aquesta vegada amb altra tradició valenciana renaixentista, el Ball de la Bandera. L’estudiarem endavant per la seua especial relació amb el conjunt i per ser un ball valldalbai- dí: el dels Angelets del Ball de la Bandera d’El Palomar.

3.1.3.4.- Àngels versadors

És molt corrent encara als nostres pobles que una persona es plan- te al davant d’una imatge, en una processó o trasllat religiós i diga uns versos al patró. L’Ambaixada del Pastoret d’Agres és un exemple El banderer d’El Palomar acompanyat per dos angelets en el dia de la Mare de Déu dels Desemparats, institucionalitzat que es repeteix a abans del Ball de la Bandera.

122 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

L’Àngel és un xiquet de huit bé a l’allunyat Cabdet, al final de més no Alí, que acaba lluitant con- anys elegit per sorteig entre aquells les respectives processons patro- tra l’Àngel, qui el derrota en deixar que s’hi presenten. Cal que siga fill nals, s’obri una Carxofa de fusta el seu braç sense força. El text és de fester i veí empadronat a Muro. que es converteix en una mena del “mestre nacional” Diego Agui- Aquest xiquet, vestit d’àngel i so- de palmera. Dins l’espai que si- lar Solaz, que es va basar en les fór- bre un cavall, pronunciarà un seguit mula el tronc, s’hi situa una jove mules velles romàntiques per tal de de “octavas reales” en castellà, obra cantant (abans també un jove) que redactar el text actual. de Jose Vicente Senabre Vilaplana, interpreta un motet composat per autor de les Ambaixades mureres. Rigoberto Cortina (1840-1920), i Caldria incloure ací, per l’acció Segons la Junta de Festes foren que lloa la figura advocacional en teatral, l’Angelet de la Corda creades bé per a la inauguració de nom dels veïns. En el cas de Si- d’Alfarrasí, que en no parlar i ac- l’ermita (1860) bé pel primer cen- lla, celebrat cada nit del 6 d’agost, tuar com ho fa, ja esdevé un génere tenar de la patrona (1869), i l’autor s’hi incorpora tota una orquestra valencià per ell sol. Obviarem però trià la figura angèlica com a pre- de corda i un cor en un acte que té els betlems nadalencs, vinguts de goner pel simbolisme de missatger continuïtat almenys des de 1854, la tradició catalana dels Pastorets diví i la seua puresa. L’acte, es cele- data en que es fixa l’escriptura de perquè fora del Betlem de Nicolau bra cada segon diumenge de Pasqua la partitura pel llavors joveníssim d’Ontinyent, que hem apuntat en i es coneix com la “Publicà”. mestre Cortina. alguna ocasió, o bé no arriben a ser reeixits o perquè en haver-ne hagut 3.1.3.6.- Àngels cantants 3.1.3.7.- Àngels teatrals tants i de tants típus és impossible abastar el paper sempre cerimonial Siga a cavall com els Angelets Els escassos àngels teatrals que i admonitiu dels àngels que hi po- d’Ontinyent o a través de tramoies posseïm estan relacionats amb les den participar, sempre a gust dels encordades, els nostres àngels representacions morocristianes co- diferens autors. canten també, i la idea és que ho negudes com del Despojo del Moro facen com sol dir-se “com els àn- o Despullament, de les quals con- 3.2.- Els Àngels valldalbaidins. gels”, atés que aqueixa és una de servem representacions a Bocairent les funcions assignades en origen a i a Fontanars dels Alforins. Salvà i A banda de l’Àngel de Fonta- aquests ents, cantar eternament les Ballester12 recull que en el darrer nars dels Alforins, cal que tractem bondats de Déu. Deixarem a banda dels parlaments festes tal i com els ara els més coneguts dels àngels de nou els Angelets d’Ontinyent, escrivií Eduardo genovés Olmos el valldalbaidins: Els Àngels d’El Pa- que també poden incloure’s en 1913 és el del Despojo, on figuren lomar, els Angelets d’Ontinyent i aquest grup, per passar a tractar els un emir moro i un àngel que decla- l’Angelet de la Corda d’Alfarrasí. àngels encordats actuals. men 8 dècimes. 3.2.1.-Els Àngels d’El Palomar Els més coneguts, que ja hem L’acte teatral més reeixit és el tractat, són els que participen del de l’Ambaixada de l’Entramoro de Hem classificat ràpida- Misteri d’Elx, sempre xiquets que Tuéjar, als Serrans. Un acte moment aquests dos àngels com a cal que superen proves de resistèn- rocristià que s’hi celebra cada 5 protocol·laris dansadors. Hom els cia al vertigen i, junt a les Maries, anys en honor de la Immaculada té com a introduïts a la festa en el dures proves de veu efectives i al- Concepció de la Mare de Déu de segle XIX com acompanyants del tres de protocol·làries. El Misteri, i que deriva de les glosses maria- portador de la Bandera. La seua des de 2001 té l’honor de ser consi- nes dels segles XVII i XVIII que, funció ha estat la de fer amb ell un derada per la Unesco Obra Mestra per altra banda, conclouran també seguit de passos de dansa breus i del Patrimoni Oral i Immaterial de en les ambaixades del model fester seriosos, sempre cap avant i abans la Humanitat. mariolenc. En l’Entramoro13, desde començar la part més especta- prés que la reina musulmana haja cular, la del voleiament del penó. Molt més modestes són les ce- demanat procecció al rei cristià, Una mena de protocol que remet a lebracions que, amb tramoies sem- el rei moro envia un ambaixador, les antigues presentacions i saluta- blants, però molt més senzilles, i Alí, que no canvia d’opinió ni amb cions públiques. al carrer, s’obren a la comarca de l’aparició d’un Àngel a la mane- l’Horta. Així, a Silla, Aldaia i Ala- ra clàssica per resoldre la situació Justament aquesta és la clau quàs, i als barris del Carme i del quan l’argumentació ja no dóna de interpretativa dels àngels. Aquest Canyamelar de València, i tam- si. L’exèrcit musulmà es convenç, tipus de presentacions, de tipus

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 123 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

militar, solien fer-se per part del ta, és a dir, donar inici a la mateixa festejeu i alcançareu portador de la bandera i per dos tot pregonant-la en una curiosa de son Fill mercés molt grans acompanyants que es situaven a la cavalcada. Després, també hi par- Com és fill tan encumbrat vora d’aquest. El costum ha volgut ticipen en tots aquells actes en que el qui a sa mare honrarà que es mantinga aquesta fòrmula l’organització festera ho considere, en el Cel li ho pagarà en el Ball de la Bandera pasqual habitualment al començament de la fent-lo benaventurat. de Sant Blai al veí poble de Mon- Missa Major del dia 8 de desembre. taverner, on els “acompanyants” El cant es fa a capella, sense participen d’aquestos passos de Així doncs, els Angelets on- acompanyament musical, en una dansa. L’evolució sembla bastant tinyentins poden ser inclosos en cavalcada en què apareixen vestits clara. En algun moment els acom- dos grups, el d’àngels pregoners i amb rics vestits blaus guarnits amb panyants d’El Palomar, per raons el de cantants. La seua participa- detalls argentats, ales de cotó-en- diverses entre les quals no cal defu- ció en altres actes, com ara en les pel que abans eren metal·litzades, gir el fet estètic, el representatiu de processons es deu justament al seu calces blanques, espardenya de ca- puresa i potser l’existència d’algun caràcter lluïdor, que els atorga tam- reta amb veta blava i diadema amb altre ball o representació que aca- bé cert paper protocol·lari, sent la fines i menudes plomes blanques bara unint-se a aquest ball, o bé per seua participació molt estimada per al cap, cavalquen a lloms de ca- moda o novetat, acabarien derivant la població, i l’arribar a ser angelet, vall. Els dos que obrin la comitiva en àngels, i així és com participen un teòric mèrit de veu. El Cant és sostenen una palma blanca trenada hui. La possible complicació es reconegut com l’Anunci Angèlic, i un i un guió amb una imatge sobre dueix, per la mateixa presència in- aquestes són les cobles que ara ma- metall de la Puríssima Concepció fantil, a fer un cicle de tres passos i teix s’hi interpreten.. l’altre, a imatge del conjunt proces- una genuflexió que es repetiran per sional que hem citat abans. Els que tres vegades quan es va cap avant i Hui del cel nova ha aplegat, seguiran portaven abans gonfanons tres més quan es va cap enrere. No que Ontinyent amb devoció de tela blava amb l’emblemàtica s’acompanyen de cap melodia en festeja la Concepció M mariana coronada i sobre una fer els passos. Les xiquetes angelets de Maria sens pecat. mitja lluna. Ara s’estan sobre una van vestides amb gipons vermells Vos faig saber que este dia carrossa amb les mans juntes, com i faldes crema i ostenten unes ales tota la Cort Celestial si pregaren. daurades. Al cap duen una mena de en Majestat sens igual diadema amb tela de color crema festeja també a Maria L’advocació immaculista, a On- coronada amb unes floretes. El fet Animeu-vos puix Cristians tinyent, està documentada almenys que usen de bàcul podria remetre a i a la que és Mare de Déu des de 1642 i va ser defesa, men- una representació de Potestats.

3.2.2- Els Angelets d’Ontinyent

En ser els àngels més coneguts de la Vall, i d’origen menys sabut, han estat tractats per diversos au- tors14. Nosaltres mateixos els hem dedicat alguns articles15 i, ara mateix, provarem a resumir la seua importància i els seus trets bàsics.

Els Angelets de la Puríssima d’Ontinyent són, actualment, un grup de 16 xiquetes i xiquets que, amb unes belles robes angèliques, canten unes cobles tradicionals, de lletra i melodia pròpies i no repetides en honor a la patrona ontinyentina, la Immaculada Concepció. La seua funció és la d’avisar a la fes- Angelets d’Ontinyent en el seu paper protocol·lari de les processons purissimeres.

124 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

tre no s’esclarí en dogma el 1854, d’aquesta festa, entre d’altres, fan pels franciscans locals. El 1652 dubtar de la certesa d’aquest text. s’afegí una companyia soldadesca Les cobles heptasil·làbiques que re- municipal a la festa i el 1662 cele- cull són pràcticament les actuals, i braria les espectatives dogmàtiques s’hi adverteixen canvis lèxics que que suposava la promulgació d’un han tendit a facilitar el cant, amb Breu Pontifici dat per Alexandre variacions verbals destacables. Les VII. Però no serà fins el 1745 que cobles, en aquell moment de maror serà presa com a patrona única i immaculista, serien llavors fins i canònica d’Ontinyent. La tradició tot provocatives i inconvenients llegendarista vol vinguts de la fes- pels grups religiosos no-immacu- ta de 1662 tant l’acte del Bou amb listes preseents a la Vila: Una no- corda com els mateixos Angelets. tícia arriba des del cel, Ontinyent Està bastant documentada la festa, fa festa a la Puríssima i ho fa junt organitzada i administrada pel doc- a tota la cort celestial, que diguen tor Gaspar Blai Arbuixec. S’hi con- el que diguen els teòlegs s’hi suma serva el cartell avisador, però no plenament a la celebració (extraor- hi ha constància del desenvolupa- dinària o no). Els àngels inciten els ment. En el tercer dia de la festa els ontinyentins a fer festa. Aquell qui veïns particiaven en una mena de participe aconseguirà directament competició artística “Aurà varies la més gran de les indulgències que dances, instruments, é adorns de pot esperar un cristià, el favor del places, carrers, è cases per hon ha mateix Jesucrist, que en l’hora de de passar la Processó, è molts Al- la mort el tindrà entre els benaurats. tars ab tramoyes, lluïment de pintures, flors, è geroglifichs. Oferint a La lletra, que sembla el des- totes estes coses premis competents envolupament poètic d’un dels a arbitre dels Elets.” Potser és d’ací acostumadíssims atorgaments que nasqueren a la festa els Ange- d’indulgència als qui cantaren go- lets. Hi ha un text suposadament de jos o pregaren davant les capelletes 1700 que afirma que els Angelets públiques, regalades per bisbes i nasqueren en una commemoració cardenals i pujades en el temps de no documentada encara en honor al la Contrarreforma, ha estat atribuï- pronunciament papal i celebrada el da al mateix Gaspar Blai Arbuixec, L’Angelet d’Alfarrasí inicia el seu volar pasqual. 3 de febrer de 1662. Els veïns del factòtum de la celebració de 1662. barri de Sant Joan aconseguiren La festa va ser celebrada en setem- gament joiós dels creients en el dia reunir 300 xiquets vestits d’àngels bre després de diversos aplaçaments del judici final. La música, consi- amb una imatge concepcionista i i potser ofereix un punt de partida derada pel musicòleg fra Vicent desfilarien tots darrere d’un cantor més ajustat pels Angelets. A més, Pérez Jorge com de tipus gregorià, de la catedral de València que en- cal comptar que el fet del cant ma- inclou algunes formes melismàti- tonava aquestes cobles i dues més. rià, i el gust per escoltar-lo, comp- ques repetides en les terres valen- Com que la cosa agradà a tothom, tava amb precedents. Que coincidia cianes, com ara en algun fragment els Angelets tornaren a aparéixer en formes amb altres fets cantors del Misteri d’Elx, però la seua base en el primer dia de les festes pu- locals hui desapareguts com els l’apropa més als goigs, una fórmula rissimeres, el de Sant Tomàs, on cors en la processó de l’Assumpció que anava assentant-se en el segle s’establiren com a fet festiu im- i els Rosaris i els cants Pentecostals XVII a partir, justament, a partir de prescindible fins a la seua gran crisi de la mateixa Puríssima16. Siga qui les restes del que quedara del Cant dels anys 70 del segle XX. siga l’autor, apareix ben clar que de la Sibil·la. coneix altres versos i músiques de Fets com l’atribució de l’acte la nostra tradició religiosa, com ara 3.2.3.-L’Angelet de la Corda als veïns de sant Joan, sota la in- els de la Sibil·la. No debades repe- d’Alfarrasí fluència no-immaculista del pode- teix algunes idees temàtiques, com rós monestir dominic de Sant Joan l’arribada de la notícia celestial en Acabem aquesta visita als àn- i Sant Vicent i la no identificació boca de la Pitonisa sagrada i el pa- gels valencians i valldalbaidins

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 125 Hòmens, àngels, terra i cel canten joies...

amb l’obligada presència en la consolidant-se com una de les més van fent que avance, però també plaça major d’Alfarrasí, en tocar belles del nostre calendari festiu. que baixe fins a l’alçada de la Mare les nou del matí del Diumenge de Déu. En eixe moment es repre- de Pasqua Florida. L’Angelet de L’acte és breu i ben senzill. Hi senta l’acabament del dol quares- la Corda ni lloa ni exalta, simple- ha uns cordatges instal·lats de ban- mal i passional, quan la xiqueta re- ment amb el seu gest de retirar-li el da a banda de la Plaça Major. Els tira el vel i se l’endú amb les mans vel negre a la figura de nina de la propietaris de les cases ho tenen fins al final del recorregut, d’on Mare de Déu és capaç de moure a tot ben abillat per quan siga l’hora, és baixada. Mentrestant, volen co- l’emoció als centenars de persones les nou, que arriben les imatges de loms i globus i esclata la pirotècnia. que allí s’apleguen. Jesús Ressuscitat i la Mare de Déu La “Marcha Real” és la melodia de amb un mantell que la mig obscu- caire militar i de protocol que inter- L’acte, que no té classificació reix en dol. Sobre les cordes es si- preten els músics a falta d’una altra possible sinó per ell mateix, ens va tua un núvol de teles que oculta una més apropiada o pròpia. vindre de terres foranes. El 1911, plataforma amb rodaments, que es un soldat alfarrasiner, José Ramón desplaçarà per l’encordat. A sota, En acabant, cal baixar a la plaça Esteve, va ser destinat a Tudela, a i ben subjecta amb arnesos, és que a rebre la felicitació de tothom, i Navarra, per fer el seu servei mili- va una xiqueta d’uns tres o quatre es desfila fins a la propera esglé- tar. Allí va veure com es desenvo- anys, veïneta del poble i que ha su- sia de Sant Jeroni, on s’oirà missa. lupava l’acte i, en enamorar-se’n, el perat unes proves prèvies per com- Després d’un bon esmorzar segur va voler reproduir a la plaça del seu provar la seua por davant l’alçada que els regals suposen l’alegria de poble. I des de llavors, des que en i al vertigen. En fer-se el moment, l’Angelet... 1912 la xiqueta Otília Vidal Este- s’escorre la cortina vermella i ix llés va ser amollada per les cordes del primer balcó l’Angelet entre els amb el seu núvol, la tradició ha anat aplaudiments del veïnat. Els cables

NOTES

1 Aquest text té el seu origen en aquest article: 5 Podeu trobar abundosa informació sobre les festesdemuro.com. http://www.festesdemuro. GÓMEZ I SOLER, S..: «La tradició dels festes efímeres valencianes a PEDRAZA, P.: com/content/view/25/64/lang,spanish/ "'Angels Encordats". Els casos d'Alfarrasí i Barroco efímero en Valencia, València, Ajun- [consulta setembre 2011] Tudela», Revista Crònica núm 497, Ontin- tament de València, 1982. 12 SALVÀ I BALLESTER, A.: Bosqueig his- yent, 2004. I va ser ampliat a petició dels 6 Trobareu ben ampla informació sobre el tòric i bibliogràfic de les festes de moros responsables del Ball de Sant Miquel i Dia- Corpus valentí a ARIÑO VILLARROYA, i cristians., Alacant, Instituto de Estudios bles de la Riera de Gaià (el Tarragonés) que A.: «Corpus Christi», ARIÑO VILLARRO- Alicantinos-Diputació Provincial d'Alacant, el publicaren com a GÓMEZ I SOLER, S..: YA, A. i SALAVERT FABIANI. V. L. (dir.): 1958. pàg 159. «L'Angelet de la Corda d'Alfarrasí. Uns Calendari de festes de la Comunitat Valencia- 13 CATALÀ I GORGUES, J.I.: «L'Entramoro apunts sobre els nostres àngels tradicionals», na, vol. 1 (Primavera), Fundació Bancaixa - de Tuéjar», ARIÑO VILLARROYA, A. i [en línia] Balldediables.cat http://www.ball- Diputació de València, 1999, pàg. 280-303. SALAVERT FABIANI. V. L. (dir.): Calenda- dediables.org/index.php?option=com_conte 7 MONFERRER I MONFORT, A.: «La Nativi- ri de festes de la Comunitat Valenciana, vol. nt&view=article&id=254:langelet-de-la-cor- tat de la Mare de Déu», ARIÑO VILLARRO- 3 (Estiu), Fundació Bancaixa - Diputació de da-dalfarrasi-uns-apunts-sobre-els-nostres- YA, A. i SALAVERT FABIANI. V. L. (dir.): València, 2001, pàg. 240-241. angels-tradicionals&catid=15&Itemid=31 Calendari de festes de la Comunitat Valen- 14 Vos aconsellem consultar, entre d'altres, [consulta setembre 2011]. Ara, novament ciana, vol. 4 (Tardor), Fundació Bancaixa - TORRÓ, J.: El Misteri de la Puríssima Con- reformulat i ampliat, el volem publicar ací Diputació de València, 2002, pàg. 64-82. cepció. Ontinyent, Centre Cultural Lluís amb motiu de la proximitat del I Centenari de 8 HERNÁNDEZ I MARTÍ, G. M.: «La Fes- Galiana 1980. BERNABEU GALBIS. A.: La l'Angelet de la Corda d'Alfarrasí. ta de la Mare de Déu dels Desemparats», Festa dels Angelets. Ontinyent, Afo- Servei 2 GÓMEZ I SOLER, S.: «Tocs, repics ARIÑO VILLARROYA, A. i SALAVERT de Publicacions de l’Ajuntament d’Ontinyent. i vols. Així parlen les campanes de la FABIANI. V. L.. (dir.): Calendari de festes de 1996. Vila d'Ontinyent», Alba 11, Ajuntament la Comunitat Valenciana, vol. 1 (Primavera), 15 GÓMEZ I SOLER, S.: «Els angelets d’Ontinyent, 1996, pàg. 57-66. Fundació Bancaixa - Diputació de València, d'Ontinyent», Ariño A. (dir.): El teatre en 3 Entre moltes d’altres categoritzacions i defi- 1999, pàg. 198-223. la festa valenciana, Generalitat Valenciana, nicions, podeu consultar les d’ ALBERT DE 9 GÓMEZ I SOLER, S.: «Miraclets...», Pro- 1999, pàg. 311-324. PACO, J.M.: Diccionario de Símbolos. Bar- grama de les Festes patronals de Salem. Ajun- GÓMEZ I SOLER S.: «La Puríssima Con- celona, Editorial Óptima, 2003. tament de Salem. 2004. pàg. 26-28. cepció a Ontinyent», ARIÑO VILLARRO- 4 QUIRANTE SANTACRUZ, L. i PELLICER 10 Les informacions que s'aporten de Morella i YA, A. i SALAVERT FABIANI. V. L. (dir.): BORRÀS. J.E.: «La Festa o Misteri d’Elx», d'Algemesí, poden ser ampliades a GÓMEZ I Calendari de festes de la Comunitat Valen- ARIÑO VILLARROYA, A. i SALAVERT SOLER, S i MOLINA SOLER, A.: El Sexen- ciana, vol. 4 (Tardor), Fundació Bancaixa - FABIANI. V. L. (dir.): Calendari de festes ni de Morella, València, Tàndem Edicions, Diputació de València, 2002, pàg. 295-301. de la Comunitat Valenciana, vol. 3 (Estiu), 2006. 16 PÉREZ JORGE, V.: La Música en Ontinyent. Fundació Bancaixa - Diputació de València, 11 Federació Junta de festes verge dels desem- Ontinyent, Caixa Ontinyent 1979. pàg 321- 2001, pàg. 206-229. parats de muro.: «L'Angelet», [en línia] www. 322.

126 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Sedes tua, Deus, in saeculum saeculi: Jaume I, un mite literari en el Sermó de la Conquista de Gaspar Blai Arbuixech

Autor: Moisés Llopis i Alarcón

la memòria d’Emilia Fuster nostra llengua quedarà relegada L’autor Roig i José Llopis Calata- majoritàriament a la literatura me- yud, que van ser trobats al morialística (Escartí 2010) i també Gaspar Blai Arbuixech va nài- Abell mig d’aquestes lletres. poètica, especialment en els àmbits xer el 5 d’octubre del 1624 a les més populars (Ferrando 1987), des cases de Bella, situades en aquell Introducció d’on assolirà uns nivells considera- moment dins del terme d’Agullent, blement importants. Les manifesta- però dependents administrativa- Si fem una ullada general als pe- cions literàries explícites en català ment de la vila d’Ontinyent. La ríodes artístics, literaris i culturals quedaran reduïdes, per tant, a cer- seua formació es va iniciar al con- que conformen la nostra història cles i canals de difusió més aviat vent de Sant Bernardí d’Ontinyent, no ens serà gens difícil comprovar concrets i, a més, reproduïts de fundat pels franciscans descalços que els segles XVII i XVIII han manera manuscrita, i no impresa. l’any 1611, situat en l’espai que estat tradicionalment abominats Aquest és el motiu que, en darrera actualment ocupa el Mercat Muni- amb l’etiqueta de «Decadència» instància, ha condicionat en gran cipal. Uns anys més tard, va rebre (Escartí 2005). Més concretament, mesura la pervivència d’algunes el grau de Doctor en Sagrada Teo- el barroc, i amb diferència, és el lletres fins als nostres dies (Escartí logia per la Universitat de València. període més reprovat de tots ells. 2006). Del seu retorn a Ontinyent, ja com Ni tan sols s’ha prestat atenció a a sacerdot, en queda explícita me- les influències i models forans que El cas del Sermó de la Sancta mòria en la construcció de la cape- condicionaren la literatura d’aquell Conquista de la molt insigne, no- lla de la Puríssima Concepció, de- moment, així com tampoc a les vo- ble, leal e coronada ciutat de Va- voció que ell mateix va promoure. luntats que pretenien restaurar l’ús lència de Gaspar Blai Arbuixech En aquest sentit, l’ajuntament va del català en la major part dels àm- suposa, doncs, un exemple insòlit i designar-lo com a organitzador de bits socials i culturals. aïllat dins la mentalitat literària ba- les festes immaculistes l’any 1662 rroca del moment. En realitat, però, (Mora 2003), celebrades en com- El fet cert és que, arribats al ba- forma part d’un conjunt de textos memoració del Document Pontifici rroc, poca cosa podem ressenyar de que cobejaven una funció especí- de la Concepció Immaculada de les diferents influències que havien fica dins d’una cerimònia que, per Maria signat pel papa Alexandre embolcallat el renaixement catala seua especificació protocol·lària, VII l’any anterior, i també se’l con- là i, més encara, l’escriptura en la requeria l’ús del català. sidera implicat en el naixement de

La conquesta de la ciutat de València per Jeroni Jacint Espinosa (1600 - 1667). Sala Daurada. Palau Comtal de Cocentaina (El Comtat). Fotografia: Sergi Gómez.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 127 Sedes tua, Deus, in saeculum saeculi

Valencia a càrrec de l’orador Joan social i popular, uns prestigis que Batista Ballester, considerat “un no havia perdut en el segle XVI i dels millors i més prolífics oradors que encara anava a mantenir més del segle” (Casanova 1985: 26). enllà i tot del Decret de Nova Plan- ta (Escartí 2009a). El text Anàlisi del text D’acord amb la proposta de Val- salobre i Rossich (2007: 236-39), el L’edició impresa del Sermó de Sermó de la Conquista és un exem- la Conquista d’Arbuixech s’inicia ple de “prosa cultista barroca”, de amb un text aprovatori a càrrec de manera que es caracteritza per la Josep de Cardona, canonge de la seua voluntat literària, explícita en catedral de València. D’aquest text l’ús de múltiples recursos retòrics: ben bé podem destacar l’abundància Penó de la Conquesta. Arxiu Històric Municipal de València. períodes sintàctics extensos, cita- de cites clàssiques en llatí, que pre- cions clàssiques i bíbliques, com- tenen establir una relació estreta l’acte dels Angelets o de l’Anunci paracions i símils, mitologisme, entre la dicció de l’autor i el pensa- Angèlic1. Des del 1650 fou membre metàfores, etc. Però, més encara, ment dels escriptors llatins: Quinti- de la Reial Congregació de Sant el Sermó de la Conquista esdevé lià, Sèneca, Pausànies...; així com Felip Neri i fins i tot va arribar a una peça oratòria exemplar perquè també l’elogi que es fa al fet que el ser professor de Teologia a la Uni- unifica extraordinàriament entre Sermó estiga escrit en català: “Esta versitat. Va morir el 13 de juliol de les seues pàgines l’espectacularitat sí que es pot dir eloqüència, puix 1670 a la ciutat de València i va ser d’una processó cívica barroca, com tots, tant al oir-lo, quant al llegir- soterrat a la capella ontinyentina de seria la de la festivitat del Nou lo, estam assombrats, considerant la Puríssima2. d’Octubre en aquells temps, amb la proprietat, y facúndia ab que un entramat estilístic únic que té parlà la nostra llengua materna”. La seua activitat sermonado- com a protagonistes el rei en Jaume Recordem, però, que en aquest cas ra es destaca per la gran quantitat I el Conqueridor i l’espasa Tisó que l’ús que de la llengua és, més aviat, de textos que va divulgar pertot ell mateix va empunyar. “obligatori, segons es desprén de la arreu. En aquest sentit, val a dir normativa fixada per Joan Baptista que se li atribueixen almenys dos La fórmula, doncs, serveix per de Valda al seu llibre de cerimònies sermons anteriors al de la Con- fer-nos entendre que el Sermó és de la ciutat (Valda 1998). quista (Bernabeu 1988: 64-67) i una peça propagandística clau seu va ser el sermó pronunciat la d’una valencianitat aparent que vol Així doncs, la visió de l’espasa tercera jornada de les festes majors arribar a les masses populars que d’Alexandre el Gran com un llamp i extraordinàries que Ontinyent va l’escolten i n’assimilen el contin- per part de Plutarc de Queronea (ca. dedicar-li a la seua patrona l’any gut. I ho fa de manera que barreja 46 – ca. 120) és l’element mitològic 1662, tal i com hom pot llegir al l’erudició pròpia de la retòrica ecle- que el relaciona amb l’espasa Tisó pamflet-cartell que pregona aquells sial clàssica amb les modes senzi- del rei en Jaume I, que “fonch llam esdeveniments3. En canvi, a hores lles, tot i aconseguint un text elevat, peral Rey Zaén”. L’aprovació, fins d’ara, només ens ha restat imprés però fàcilment comprensible. Ar- i tot, serveix de base per explicar el Sermó de la Conquista pronun- buixech, més que no innovar, beu els motius religiosos que porten a ciat a la catedral de València el 9 potser de la tradició literària ante- l’exposició pública de l’espasa: de- d’octubre de 1666 i publicat uns rior, dels exempla medievals, les fensar la religió, emparar l’Església, dies més tard. Quatre anys després, tècniques oratòries de Vicent Ferrer protegir els cristians dels infidels i el 1671, es va publicar a València i les literàries de Ramon Llull, fins servir d’ofrena a Déu pels benefi- el Panegírico de las exequias que arribar al món clàssic. No debades cis obtinguts. Aquestes raons es la muy insigne Universidad de Va- el seu text ressegueix admirable- desprenen de l’evolució que dóna lencia decretó e hizo por su cuenta ment l’esquema organitzatiu de l’obra laudatòria d’Arbuixech, com a la memoria de su hijo y padre el l’oratòria sagrada típica del segle tindrem ocasió de veure més enda- Apostólico Varón, el Doctor Gas- XVII i, més encara, condiciona vant. Dues metàfores florals tan- par Blai Albuixech, Presbítero de l’exposició per presentar Jaume I quen el text: l’una pretén elogiar i la Real Congregación del Oratorio com un autèntic mite literari i, per presentar el Regne de València com del Patriarca San Felipe Neri de tant, en un personatge de prestigi un jardí florit idoni per a l’estada de

128 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Sedes tua, Deus, in saeculum saeculi

l’espasa, mentre que l’altra compa- Ciutat, y Regne de Valencia” i Sant més amunt, en tot un mite literari, ra la “varietat de històries humanes, Jordi esdevé “Patró antiquíssim de construït a partir de les diferents y sagrades, de versos, sentències les Armes de la Sancta, e universal referències que el relacionen amb dels sants pares, y discursos aguts” Església” i dels “Sereníssims Sen- tota mena d’herois i protagonistes amb un hort d’allò més florit. yors Reys de la Corona de Aragó”. clàssics i bíblics. Trobem un exemple clar a l’inici del sermó, amb la La dedicatòria, redactada pel Abans de centrar-nos, ara sí, història de David i Goliat (1 Sa 17, Doctor Gabriel Verdú, natural de en el text d’Arbuixech, caldrà que 1 – 54). La batalla entre aquests Catí i beneficiat de l’Església Me- prenem compte d’algunes conside- dos personatges és presentada per tropolitana de València, va dirigida racions prèvies que afecten la seua Arbuixech com la que tingué Pig- “A la molt noble y molt leal coro- interpretació. Com ja hem dit unes meu amb Hèrcules, la d’una “for- nada ciutat de València” represen- línies més amunt, el Sermó de la miga contra una torre” o la que pot tada pels jurats en cap, el racional Conquista representa el punt àlgid entaular un “humil tomello contra (encarregat de traslladar l’espasa amb què es posava fi al conjunt de un cedre racional”. Hi ha, però, una durant la processó cívica), el sín- celebracions que festejaven la com- objecció clau: Goliat invoca “a son dic i el conjunt de ciutadans. En memoració pròpia que ja coneixem fals ídol” mentre que el futur rei aquest cas, el text presenta fór- del Nou d’Octubre. Així doncs, el ho fa a “lo ver Deu dels exercits”. mules més típiques d’un registre text se subordina incondicionada- Aquesta idea justifica la victòria de formal i, per tant, s’allunya de la ment a una sèrie de patrons estilís- David en la batallà, a pesar de la di- voluntat literària de què gaudeix tics, retòrics i temàtics que tenen ferència d’alçària dels contrincants. l’aprovació. Així, l’autor suposa el Jaume I i l’espasa com a pretexts. D’immediat, aquest fet és associat goig dels càrrecs honorífics de la amb les conteses de Jaume I, que ciutat “per veure en dit Sermó re- Tot i això, a pesar de la profusió actuaria com un guerrer en favor novades i publicades ab gravíssim d’imatges, anècdotes, citacions de de la religió cristiana davant d’un e innumerable auditori les dolcís- tota mena, castellanismes, llatinis- exèrcit sarraí més nombrós i, per simes antigues memòries de dita mes i recursos literaris diversos de tant, n’eixiria vencedor. sancta guerra i conquista”. Aquest què dóna compte el text la finalitat fet li és ben adient per fer memòria dels quals era impactar els oients, De la mateixa manera, i seguint dels patronatges que abracen el els predicadors no obliden en cap amb la història de David i Goliat, es conjunt dels territoris històrics que moment que la seua funció és di- justifica la presència d’una arma de mantenen una relació amb la ciutat; fondre la fe de manera ferma i, per guerra com l’espasa Tisó dins d’un així doncs, Santa Maria del Puig és tant, els textos que pronuncien mai edifici religiós com la catedral: Da- “la primera Patrona d’esta insigne no arriben a ser tan complexos per- vid, en vèncer el seu enemic, pre- què l’auditori puga entendre el mis- sentà les armes a Jerusalem i situà satge que es transmet i així, puga l’espasa en l’altar “perquè Davit ser dirigit en una direcció concreta havia vençut al Jagant Geteu [...] i ben establida. Aquest fet es pot ab lo favor, y adiutori de Déu: per comprovar al Sermó de la Conquis- tant posa la espasa en lo taberna- ta a través de tres tècniques ben di- cle per a senyal de reconeixement, ferents: les traduccions immediates y memòria d’un tan gran benefici, que es fan de les cites en llatí, ja que Déu Senyor nostre fet-li ha- siguen bíbliques o clàssiques; el via” i “per respecte al poble de Is- desig de complaure l’oient amb la rael; per que [...] se moguessen a narració de les gestes bèl·liques que tributar degudes loors al Senyor”. porten Jaume I a conquerir el futur És per això que la Tisó deu posi- Regne de València i que, pel que cionar-se al bell mig de l’altar, “per es veu, devia ser un dels moments memòria, è seña de son valor”, per- més esperats pels qui escoltaven; i què “los heroichs, y memorables l’explicació de les diferents parà- fets, que obraren en les armes, los boles bíbliques, tot adaptant-les al conseguiren per la favor, y benefici context que s’està desenvolupant. de Déu nostre Senyor”. Portadella del Sermó de la Conquista de Gaspar Blai Arbuixech amb la representació de Sant Vi- Tot aquest entramat conver- És així com, en trobar “tot lo cent màrtir i Sant Vicent Ferrer com a patrons de la ciutat de València. teix Jaume I, com hem afirmat auditori desitjós de oyr la histo-

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 129 Sedes tua, Deus, in saeculum saeculi

ria d’esta conquista”, s’inicia la ge més significatiu de la Crònica, de l’entrada triomfal a la ciutat per narració dels afers que van portar entés en ocasions com l’acta de part de les tropes jaumines i remar- a la formació del Regne. Per a la naixement del Regne de València ca el goig per la implantació de la construcció d’aquest relat, Arbui- -a la literatura i al món occidental-: religió catòlica, simbolitzats amb- xech utilitza no només el testimo- “quan vim nostra senyera sus en dós en la consagració de l’església i ni del mateix rei a la seua Crònica la torre descavalcam del cavall, e la institució d’una processó general (cc. 127-289) sinó també dos textos endreçam-nos vers orient, e ploram el dia de sant Dionís Aeropagita. historiogràfics de relleu: la Segun- de nostres ulls, e besam la terra per da parte de la Coronica general de la gran mercè que Déus nos havia Arribats com som a aquest punt, España y especialmente de Ara- feita” (c. 282). on sembla que haja acabat el dis- gon, Cathaluña y Valencia (1551), curs, en realitat aquest recomença de Pere Antoni Beuter (ca. 1490 Sorprenen, però, dues consi- i ho fa amb l’anunci dels “discu- – 1554) i la Decada primera de la deracions d’Arbuixech en aquesta ros morals per a la instrucció dels historia de la insigne y Coronada part. La primera d’elles és el símil oyents”. Després de la part expo- ciudad y Reino de Valencia (1610), del parlament que mantenen “un sitiva del Sermó, ara vol constituir de Gaspar Escolano (1560 – 1619), moro mercader rich de València” una altra d’ideològicament expli- tal com queda anotat als marges de i Jaume I amb el de Sinó de Troia cativa; és el fenomen que ha de la impressió. Arbuixech recupera i el rei Príam. És per això que, a garantir l’èxit i l’eficàcia del par- personatges mítics com Alexandre l’efecte, s’inclouen citacions de lament, el moment on s’aplicaran i el Gran, David, Samsó, Absalom, l’Eneida de Virgili que exemplifi- adaptaran els conceptes desglossats Salomó d’Israel, Hèrcules, Josué, quen el moment de les ambaixa- per adequar-los al context comuni- Anníbal o Escipió l’Africà per lloar des4. La segona ve referida a la catiu més adient. Aquestes nocions, i descriure les característiques físi- col·lació que descriu la fugida dels bé ho sabem, aniran encamina- ques i psicològiques del rei Jaume sarraïns de València el dia dels des cap a una direcció ja definida: I. Tots ells ajuden a bastir el Con- Sants Metges com si els màrtirs l’establiment d’una actitud conqueridor amb una idiosincràsia cla- “fessen exir la pesta de la Ciutat”. creta en l’auditori, l’adreçament a ra i ben concreta, compartida amb Aquest desprestigi als musulmans l’ordre i la construcció ferma d’una la d’aquests herois. És així com té a veure amb l’exaltació dels ele- valencianitat unida, no ho oblidem, s’origina la imatge d’un semidéu ments religiosos de la Conquista de a la religiositat que governa el món creador de l’organització política València que la Crònica presenta barroc. És així com entendrem la que els identifica i singularitza, i d’una manera plenament favora- segona part del Sermó. que amb aquest sermó d’aniversari ble als cristians. És per això que celebren. el relat finalitza amb la descripció En efecte, si el que és pretén és moure la consciència de l’auditori A grans trets, el relat de la con- cap a un ideal religiós, la dicció quista d’Arbuixech incorpora, a del text se subordinarà cap aques- més de l’episodi del setge de la ta direcció i els diferents recursos ciutat de València, les victòries dels emprats respondran a l’establiment nuclis poblacionals propers, així d’aquesta imatge. com algunes justificacions toponí- miques d’enclavaments o construc- En primer lloc, doncs, trac- cions destacables, com és el cas de ta d’explicar tot allò que concer- la Porta de Serrans, la de la Valldig- neix a l’espasa: els seus orígens i na o el Pla del Real. La presència l’explicació del topònim Tisó. Per de fenòmens religiosos que envol- a fer-ho, se serveix dels testimonis ten les conquistes de Jaume I ja al explícits que podem trobar a la Crò- Llibre dels feits també es fan ressò nica de Jaume I (c. 174), de textos en el Sermó d’Arbuixech i és per historiogràfics de la mà de Beuter, aquest fet que rememora l’aparició o bé d’autors com Bernardí Gómez de sant Jordi a cavall al bell mig de Miedes, canonge de la catedral de la conquista de la ciutat de Mallor- València i personatge de relleu en ca (c. 84), l’episodi que ferí el rei la difusió de la imatge de Jaume I amb una fletxa ja en plena conquis- durant el barroc (Escartí 2009b). Portada del Sermó de la Conquista de Gaspar Blai ta de València (c. 266), o el passat- Arbuixech. En realitat, la seua intenció va més

130 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Sedes tua, Deus, in saeculum saeculi

enllà i no tardarà a relacionar de En el teu seguici hi ha princeses bell nou la conquista de València enjoiades; amb un poema religiós (Sl 45, 4-7). tens la reina a la dreta, vestida amb El text, pronunciat en llatí, és se- or d’Ofir. guidament desglossat i teatralitzat [...] per ser explicat en parts, fet que as- En lloc dels teus pares tindràs els segura la seua total comprensió, al- teus fills; hora que continua la tasca de cons- els nomenaràs governants de tot el trucció d’aquesta ideologia de què país. parlàvem. Cadascuna d’aquestes Vull perpetuar el record del teu parts, a més, s’aplica a una situa- nom. ció concreta del relat de la conquis- Que els pobles et lloen per sempre ta que s’ha narrat anteriorment; més. tot acompanyat d’innombrables lloances que fan créixer el senti- Són més que presumibles les ment catàrtic del discurs. Es tracta relacions que podem establir entre d’emocionar el públic, i Arbuixech aquest psalm i les lloances que Ar- ho aconsegueix amplament. Ens buixech ha dedicat fins el moment hem pres la llicència de reproduir al rei Jaume I. Sedes tua, Deus, in Làmina del Sermó de la Conquista. Dos àngels gran part del text per la doble sig- saeculum saeculi. El Regne de Va- sostenen l'espasa de Jaume I. Dos filacteris anun- cien que és "l'espasa de Déu i de Gedeó" i que "no nificació que té en Arbuixech i que, lència, conquistat pel més valerós hi ha cap altra semblant a aquesta". de ben segur, el lector sabrà captar: cavaller cristià que haja existit mai, ha de sentir-se orgullós d’aquest ment barroc) més que la seua vida, Un bon auguri em surt del cor. afer i, més encara, l’espasa que això va impedir que se’ls tallés amb Dedique al rei el meu poema, governa l’altar de la catedral, sím- l’espasa o se’ls deslligués una vela meua llengua és àgil com una bol i ofrena d’aquestes accions gada estava enganxat. És la imatge ploma d’escrivà. bèl·liques, és l’assegurança més fe- d’un guerrer pèssim. En contrapo- Ets el més bell de tots els homes, faent que “esta Seu de Déu durarà sició, no dubta a presentar Jaume exhalen gràcia els teus llavis: fins la fi del món”. I i els almogàvers com a batallants Déu t’ha beneït per sempre. exemplars, la glòria dels quals són Cenyeix-te l’espasa, valent, L’adaptació d’Arbuixech al ni- les seues armes, i no el seu aspecte vesteix-te d’honor i majestat. vell de l’auditori que l’escolta és fa físic. Agustí d’Hipona serveix de Amb majestat triomfant, guia el teu palpable quan compara els fills de referència per deixar constància carro Jerusalem amb un element plena- del que ha succeït: només guanyen a favor de la veritat i la clemència. ment agrícola com és la bleda mig aquells que afronten la batalla des Seran terribles les proeses del teu bullida. De nou, la seua intenció ca- dels preceptes cristians. D’ací la braç mina per altres travesses i inicia, en justificació contraposadora de la i penetrants les teues fletxes. realitat, la seua crítica social parti- mort d’Absalom i de la victòria de Els pobles cauran als teus peus, cular dirigida als cavallers covards Jaume I contra els sarraïns. es rendiran els enemics del rei. i fugitius que “són los més polits, Que el teu tron, oh déu, desafie els més galans, y pentinats”. Aquest Encara ens queden quatre his- segles judici vindrà reforçat amb el relat tòries més que relacionen Jaume i el teu ceptre reial siga un ceptre de la història bíblica d’Absalom, I amb diferents personatges bí- just. que mor entre el fullam d’una ca- blics. En primer lloc trobem els Tu estimes la justícia i no la mal- rrasca ofegat pels seus cabells afers de Judes Macabeu, que són dat; enganxats (2 Sa 17, 24 – 18,18). incorporats al Sermó amb la inten- per això el teu Déu t’ha preferit als Així, segons el predicador, el fill ció de presentar aquest personatge teus companys de David va morir voluntàriament com inspirador de Jaume I i com a i t’ha ungit, oh déu, amb perfums perquè la por que el va governar va exemple de cavaller que lluita per de festa. fer impossible que pogués dirigir la religió. En concret, aquests pas- T’impregnen el vestit mirra, àloes l’ase lluny de l’arbre i del perill. I, satges es refereixen a les qualitats i càssies, encara més, com que s’estimava la de l’espasa de Jaume I, que pren a des dels palaus d’ivori t’alegren les llargària dels seus cabells (símbol partir d’aquest moment una consi- arpes. de covardia i vanitat en aquell mo- deració idealitzada. Destaca per la

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 131 Sedes tua, Deus, in saeculum saeculi

redescobriment d’allò més profund. perfecta que ajuda a constituir co- Així, el setge a la ciutat de València rrectament aquesta visió. L’espasa és comparat amb un roser espinós del rei ha passejat pels carrers de que combina el goig de la flor amb la capital quatre-cents anys des- el dolor que provoca la seua recolli- prés de la conquista del Regne de da. I, encara més, de la mà de sant Múrcia (1266) i després que haja Pere Pasqual i la seua Bíblia chica estat trobada a les dependències de (1492)6, associa la bella imatge l’ajuntament de València8. El goig de la rosa amb la figuració icono- previ dels ciutadans és, doncs, gràfica de la Mare de Déu7. Així, màxim. I l’erudició d’Arbuixech Jaume I, en conquistar València, no referma aquesta ideologia i la di- només sent goig per les terres que rigeix magistralment als designis posseeix, riques i fèrtils, sinó que a propis de la religió cristiana. Jau- més fa germinar el fruit de la reli- me I, a més de ser rei cavaller, és gió que professa, en trobar dins les cristià. I aquesta és la imatge que seues muralles el favor de la Mare cal construir entre l’auditori. Escuts de Jaume I i de la ciutat a la Porta dels de Déu. De la mateixa manera, és Apòstols de la Catedral de València. necessari fer menció del sentiment Gaspar Blai Arbuixech repren- citació que fa d’Isaïes (Is 2, 4) i que religiós que la mare de Jesucrist drà per darrera vegada la història fa veure com les espases, rectes, es pren dins del Llibre dels feits de bíblica de David, Jonatan i Saül tornen corbades si no hi ha guerra, Jaume I i que es recorda a través (1 Sa 8 – 2 Sa 6) per remarcar que i són aplicades a les tasques quo- de la quantitat d’esglésies que el Jonatan va donar totes les seues tidianes; de la mateixa manera, els Conqueridor va consagrar en el seu armes a David, símbol de l’estima soldats es converteixen, en temps nom, sota l’advocació assumpcio- tan gran que li mostrava. De la ma- de pau, en llauradors. Tisó, ara cor- nista. La mateixa Catedral de Va- teixa manera, Jaume I, deixant la bella, es tornarà espasa en veure lència on s’està pronunciant el Ser- seua espasa a la ciutat de València, tornar els moros, per la qual cosa és mó n’és un exemple. Seguidament, tracta de demostrar l’infinita esti- presentada com la protectora de la Arbuixech retornarà al Gènesi per ma del rei al seu regne, la lleialtat ciutat i regne de València. Protecto- assignar a la ciutat el qualificatiu de cristiana amb què el va conquistar ra física i espiritual i productora de ‘Paradís’, amb la qual cosa compa- i el valor que ja des de la seua for- guany econòmic a un temps. ra l’expulsió dels moros amb la que mació li va conferir, protegint-lo patiren Adam i Eva, amb el queru- de tota classe d’infidels, sarraïns La història de Jacob (Gn 48, 22) bí que els vigilava empunyant una o nobles. Més encara, les qualifi- és la base a partir de la qual Arbui- espasa de foc trasmudat en Jaume cacions a l’espasa recolliran tot el xech origina un joc lingüístic entre I. Els musulmans foren expulsats coneixement doctrinal del Sermó el nom hebreu Jacob i el de Jaume també a causa dels propis pecats, en ser atribuïda a Isaïes, Jonathan, I, atés que comparteixen l’arrel lla- com Adam i Eva, però Arbuixech David, Judit, Apol·loni, Déu en el tina Jacobus. De nou, el Conqueri- remarca que aquests darrers són moment de l’Apocalipsi o a ell ma- dor es presenta com un rei valerós Pares de l’Església i, amb cer sentit teix, que procura honorar-la. Això que ha posseït unes terres sense irònic, els expulsats musulmans no converteix l’arma, en efecte, en un necessitat real d’utilitzar les armes ho són. senyal de la religió catòlica unifi- perquè els sarraïns havien pres te- cador i col·lectivitzador, creador mor de l’espasa que empunyava. En definitiva, aquestes visions d’un poble i aglutinador dels seus glorificades de la ciutat de Va- interesos, i assegura una conside- Dues lloances més cal notar res- lència no fan més que recollir el ració especialment afí als principis pecte de la concepció que es vol sentiment que a hores d’ara rode la religió cristiana que el Sermó crear de la ciutat de València5. La man inquiet dins la ciutadania que ha tractat d’esclarir i refermar. primera d’elles afecta el riu Túria, l’escolta. El missatge anterior ha i s’acompanya de la ja coneguda fet fortuna i Jaume I no deixa de Conclusions citació provinent del Càntic dels ser vist com un autèntic heroi, fe- Càntics: Sicut lilium inter spinas; nomen que coincideix amb la re- Marc Antoni Ortí al seu Siglo sic amica mea inter filias, present valoració de les terres que ha con- quarto de la Conquista de Valen- en l’obra d’un Ausiàs March que en quistat. Més encara, la festivitat cia (1640) ja assenyalava que les el segle anterior havia gaudit d’un del Nou d’Octubre és l’estructura festes dedicades a Sant Miquel,

132 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Sedes tua, Deus, in saeculum saeculi

BIBLIOGRAFIA Herrero Delgado, F.: La oratoria sagrada en los Sant Jordi i Sant Dionís Aeropagi- siglos XVI y XVII, Madrid, Fundación Universita- ta eren acompanyades, a la ciutat Almela i Vives, F.: «Un sermón valenciano del ria Española, 1996. de València, per un sermó pro- siglo XVII», Revista valenciana de filologia, VI, Mora, R.: «Festa i literatura immaculista a vol. 23, Acció Bibliogràfica Valenciana, 1962, pàg. Ontinyent en el segle XVII: les celebracions de nunciat en català perquè era “muy 211-232. setembre de 1662», Festa i literatura. Actes. Alge- atenta a la conservación de su len- Arbuixech, G. B.: Sermó de la Conquista de la mesí – València, Saó, 2003, pàg. 213-226. guage nativo”. molt insigne, noble, leal, coronada ciutat de Valèn- Llora Tortosa, A.: Ontinyent y su historia, cia (València, 1666), València, 1993 [ed. facs.]. Ontinyent, Editorial Tipografía Minerva, 1992. Bernabeu Galbis, A.: «Una devoción secular: Narbona Vizcaíno, R.: «El Nou d’Octubre», Gaspar Blai Arbuixech, res- mosén Albuixech y la capilla de la Purísima», Arte Ariño A. (dir.): El teatre en la festa valenciana, seguint aquesta tradició, ajuda a e historia en la iglesia de Santa María de Ontin- Generalitat Valenciana, 1999, pàg. 61-71. yent, Ontinyent, Ajuntament d’Ontinyent, 1988, Narbona Vizcaíno, R.: «Sant Pere Pasqual», mantenir en el seu Sermó de la pàg. 57-71. Ariño Villarroya A. i Salavert Fabiani, V. L. (dir.): Conquista el fenomen de mitifica- Beuter, P. A.: Segunda parte de la Corónica Calendari de festes de la Comunitat Valenciana, ció del rei Jaume I. I ho fa a través General de España, y especialmente de Aragón, vol. 4 (Tardor), Fundació Bancaixa – Diputació de Cataluña y Valencia: donde se tratan las cobranças València, 2002, pàg. 228. d’un discurs hereu de l’estructura d’estas tierras de poder de moros, por los inclytos Ortí, M. A.: Siglo quarto de la conquista de completa típica de l’oratòria clàs- Reyes de Aragón y Condes de Barcelona, València, Valencia, a cura de M. Bas Carbonell, València, sica, al temps que reuneix una sè- Pere Patrici Mei, 1604. Ajuntament de València, 2005. Casanova, E.: «Llegendes i anècdotes sobre Rafanell, A.: «El bon ús del valencià al segle rie d’iniciatives pròpiament barro- Gaspar Blai Arbuixech», Almaig: estudis i docu- XVII», Alba 8, Ajuntament d’Ontinyent, 1993, ques que articulen el parlament i ments 1, La Nostra Terra, 1985, pàg. 26-28. pàg. 109-122. l’adeqüen a la finalitat per la qual Cingolani, S. M.: Jaume I: història i mite d’un Riera i Sans, J.: «La invenció literària de Sant rei, Barcelona, Edicions 62, 2007. Pere Pasqual», Caplletra 1, Institut Interuniver- està escrit. El Sermó de la Conquis- Eiximenis, F.: Lo crestià, a cura de Hauf, A., sitari de Filologia Valenciana – Publicacions de ta és mancat d’anotacions personals Barcelona, Edicions 62, 1983. l’Abadia de Montserrat, pàg. 46-61. que facen entreveure les vivències Escartí, V.J.: «Nota sobre la Decadència», Les Rossich, A.: «Renaixement, manierisme i barroc lletres hispàniques als segles XVI, XVII i XVIII, en la literatura catalana», Actes del Vuitè Col·loqui de l’autor però, en canvi, es vesteix Castelló: Universitat Jaume I – Fundació Germà Internacional de Llengua i Literatura catalanes, d’un vastíssim nombre de recursos Colón, 2005, pàg. 59-69. vol. 2, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de retòrics que s’entreteixeixen admi- Escartí, V. J.: «Escrits valencians del barroc: Montserrat, 1989, pàg. 149-179. textos i contextos d’una literatura en català, espe- Valda, J. B. de: Llibre de les assistències i rablement i condueixen a la inten- cialment en poesia», Actes del Tretzè Col·loqui de funccions, a cura de V. J. Escartí i A. López, Valèn- cionalitat que es pretén. Llengua i Literatura Catalanes, vol. I, Barcelona, cia, Ajuntament de València, 1998. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, Valsalobre, P., Rossich, A.: Literatura i cultura pàg. 17-42. catalanes (segles XVII – XVIII), Barcelona, Edi- La voluntat de fer-se entendre Escartí, V. J.: «Jaume I en la historiografia torial UOC, 2007. s’entrecreua amb l’erudició sagra- valenciana, de l’Edat Mitjana al Barroc», L’Espill, Virgili Maró, P.: Eneida,vol. 1, a cura de M. da clàssica, tot recollint la tradició 32, 2009a, pàg. 171-184. Dolç, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1972. Escartí, V. J.: «Els escrits jaumins de l’humanista anterior de què és deutor i que li Bernardí Gómez Miedes (1582 i 1584)», Revista NOTES ofereix un recorregut pels tòpics li- de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vas- teraris més emprats que ell adapta ca, XIV, 2009b, pàg. 55-75. 1 Sobre l’estudi de la constitució d’aquest acte, Escartí, V. J.: «Notícia sobre la literatura memo- a les seues necessitats i presenta al vegeu Gómez (1999). rialística al País Valencià, del segle XIV al XIX», 2 Sobre aquest tema, consulteu els apunts bio- públic expectant en una diada me- Manuscrits 28, 2010, pàg. 181-205. gràfics de l’autor que s’inclouen a Bernabeu morable. Escolano, G.: Década primera de la Historia de (1988), Casanova (1985), Haro (1986) i Llora la insigne y coronada Ciudad y Reino de Valencia, (1992). València, Pere Patrici Mei, 1610. 3 A partir de Llora (1992: 353). El Llibre dels feits i, més con- Ferrando i Francés, A.: «La literatura popu- 4 Virgili, L’Eneida, II, vv. 57-104. cretament, la figura de Jaume I tor- larista al País Valencià. El segle XVII», Estudis 5 El primer vestigi conegut, medieval, d’exaltació de literatura catalana al País Valencià, Alacant – nen a la primera línia, amb un valor a la ciutat de València ve de la mà d’Eiximenis, Benidorm, Universitat d’Alacant – Ajuntament de amb el seu Regiment de la cosa pública (Hauf afegit i renovat; el rei és un mite li- Benidorm, 1987, pàg. 55-74. 1983), així com en la poesia islàmica anterior terari que mereix el trofeu de llorer Ferrando i Francés, A., Escartí i Soriano, V. J.: a la conquista. És possible, doncs, que Arbui- Llibre dels feits del rei En Jaume, 2 volums, Valèn- tant com els herois clàssics i llatins xech fes servir almenys aquesta primera font cia, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2010. per inspirar els seus respectes a la ciutat. que ha donat la història. Arbuixech Fuster, J.: «Prosa i lectura de ‘la Decadència’», 6 Sobre l’existència d’aquest sant enigmàtic ho fa possible, tot destacant alho- La decadència al País Valencià, Barcelona, Edi- i la seua obra vegeu Riera (1986) i Narbona cions 62, 1985. ra el model de vida cristiana que (2002). L’anotació del títol és la que figura al Gómez i Soler, S.: «Els angelets d’Ontinyent», Sermó. pregona en la seua Crònica i que Ariño A. (dir.): El teatre en la festa valenciana, 7 Oracions com les Letanies lauretanes també l’uneix als principals protagonistes Generalitat Valenciana, 1999, pàg. 311-324. inclouen alabances i súpliques d’aquesta mena Gómez i Soler, S.: «La Puríssima Concepció a bíblics. Tot plegat, recordem-ho, dirigides a la Mare de Déu. Ontinyent», Ariño Villarroya A. i Salavert Fabiani, 8 Trobareu més informació al voltant de la la intencionalitat darrera no és al- V. L. (dir.): Calendari de festes de la Comunitat digressió al voltant de l’autenticitat de l’espasa tra que coronar el Conqueridor “de Valenciana, vol. 4 (Tardor), Fundació Bancaixa – en ALMELA 1962. Diputació de València, 2002, pàg. 295-301. resplandors de glòria”9. 9 El nostre més sentit agraïment per la infor- Haro Esplugues, R.: «El plebà Arbuixech i el mació aportada, la participació i l’empenta a 9 d’octubre», Almaig: estudis i documents 2, La Vicent Josep Escartí i Soriano, Sergi Gómez i Nostra Terra, 1986, pàg. 22-24. Soler i Manuel Requena Collado.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 133 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz (Ontinyent, 1745 – Valencia, 1820)

Autor: Fernando Goberna Ortiz

Sobre Conca, natural de Onteniente, ha pesado un olvido enteramente injusto. Miguel Batllori, S.I.

no de los aspectos más apasionantes de la histo- riografía es el de poder Ucontribuir a la recuperación de hechos biográficos que ayuden a comprender mejor la vida del biografiado. Sobre padre Antonio Conca hay ya estudios de gran valor, tales son los que le dedicó el padre Batllori1. También son fundamentales, para la biografía del padre Conca, los estudios generales sobre la expulsión de los jesuitas españoles, las obras de repertorio de escritores españoles del siglo XVIII, las más específi- cas sobre los jesuitas, y asimismo algunos escritos que tratan aspec- Grabado que representa al Papa Clemente XIV en el acto de comunicar al embajador español la supresión de la Compañía de Jesús. De la obra de Indro Montanelli y Roberto Gervaso: La Italia del siglo XVIII, Bar- tos de la obra del padre Conca, celona, 1973. algunos de los cuales citaré en el presente escrito. a quien llama tío’’. A esta cuestión a partir de lo escrito por el biblió- planteada por el padre Batllori tra- filo Justo Pastor Fuster en su Bi- El padre Batllori nos dejó un taré de dar respuesta. blioteca Valenciana del año 1830, buen perfil biográfico sobre Con- hay una cierta confusión, pues este ca, y también algunas preguntas; Hay otras cuestiones tales bibliófilo escribió que este año era así en su estudio: Antonio Conca, como la afirmación del propio An- el de 1746, y en esto ha sido segui- jesuitas valenciano en exilio, pági- tonio Conca, en su: Descrizione do por muchos autores posteriores, na 552, dice lo siguiente: ``Es muy odeporica della Spagana, de que incluso por el propio padre Batllo- probable que Antonio Conca y Al- se había servido de noticias reci- ri, pero ése, como explicaré, no es caraz fuese hermano de un tal Joa- bidas por su pariente don Félix de el año correcto, sino el de 1745. quín con los mismos apellidos y la Encina para escribir el aparta- consiguientemente sobrino de don do correspondiente a Onteniente, Aportaré, asimismo, un docu- Gregorio Mayans y Siscar, pues en ¿qué parentesco le unía a don Félix mento tan valioso como es el de su el manuscrito 6807 de la Bibliote- de la Encina?.También creo que he testamento, dictado en su villa na- ca Municipal de Valencia se con- encontrado la respuesta. tal de Onteniente en el año 1815, serva una carta sin lugar ni fecha, año en el que residía allí después de mano infantil, de dicho Joaquín Aclararé, asimismo, las dudas de segundo y definitivo regreso a Conca y Alcaraz a don Gregorio, sobre su año de nacimiento, pues España.

134 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

I. Sobre su nacimiento y familia. Baltasar Conca y de doña María sidente, y juez privativo de las dió- Los Conca y los Alcaraz. La casa Desplugues nacidos asimismo en cesis de Cuenca y Cartagena; asi- familiar. Cargos y propiedades Ontinyent a mediados del siglo mismo tuvo cargos tales como los que tuvo su padre. Un tío suyo XVII5. Este D. Bernardo Conca se de gentil-hombre de la boca de Su fue jesuita. casó, a finales del siglo XVII, con Majestad, y regidor y alcaide real doña Felicia Cubells Blasco, Milá de la fortaleza de Almansa (fue En el verano de 1742, aún no de Aragó, hija de Pere Cubells, ciu- fiel a Felipe V durante la guerra de había nacido Antonio, tiene lugar dadano, y de doña Vicenta Blasco Sucesión); además fue un afama- en Ontinyent la visita pastoral del Milá de Aragó, emparentada, por lo do poeta7. Por otro lado parece ser Arzobispo Mayoral2. En esta visita tanto, con el marqués de Albaida. que existía una relación entre los fueron confirmados tres de sus her- Ambos, D. Bernardo y doña Feli- Enriquez de Navarra y Ontinyent, manos, mayores que él por lo tanto, cia, fueron sus abuelos paternos. ya que entre las casas solariegas su hermana Luisa, su hermano Joa- de la calle de San Jaime estaba una quín y su otra hermana María Rosa. Su padre, e hijo de estos, D. Pe- que pertenecía a éstos8. Sus padres, D. Pedro Conca y Doña dro Conca Cubells, era al parecer, Ana Alcaraz debieron vivir aquella el hijo primogénito que heredó la Antonio fue el cuarto hijo de la visita con gran fervor religioso y casa familiar de dicha plazoleta familia de D. Pedro Conca y Doña emoción por la visita del ilustrísimo de Conca en donde nacería Anto- Ana Alcaraz. Sus tres hermanos arzobispo, de hecho doña Ana fue, nio. Un hermano de D. Pedro fue mayores ya los he citado a propó- junto con D. Luis Blasco, la ma- D. Marcos Conca, éste se casó con sito de las confirmaciones del arzo- drina del acto de confirmación del Doña Josefa Osca, eran, por lo tan- bispo Mayoral del año 1742, eran día 2 de agosto. Ambos, D. Pedro y to, tíos de Antonio y residían en la Luisa la mayor, Joaquín y Marías Doña Ana, pertenecían a la nobleza calle Cabo del Rabal6, calle que Rosa; en 1745 nacía Antonio, y ciudadana, D. Pedro desde antiguo era donde comenzaba el ensanche después lo harían Tomás, Vicente y a la de Ontinyent, y doña Ana a los de la actual calle Mayor (allí estaba José, estos tres serían eclesiásticos Alcaraz de Almansa como ahora también el colegio de San Ignacio como Antonio. comentaré. de Loyola de padres de la Compa- ñía), un hijo de este matrimonio Para dejar definitivamente acla- De la antigüedad de los Conca fue el presbítero, y beneficiado de rada la fecha de su nacimiento (ya en Ontinyent tengo datos del siglo la Iglesia de Santa María de Ontin- he comentado la equivocación del XVI, pues en el Archivo Metropoli- yent, Juan Conca Osca, con el cual, bibliófilo Justo Pastor Fuster al tano de Valencia hay un documento como comentaré, tendrá Antonio poner la fecha de 1746 cuando la del año 1587 que hace referencia a bastante relación sobre todo en los correcta es la de1745), transcribo un Francisco Conca; también hay años de su residencia en Ontinyent a continuación su inscripción de constancia de la existencia de un a su vuelta del exilio en Italia. bautismo9: mosén Conca que era capellán de la ermita de Santa Ana durante el Los Alcaraz de su madre per- tiempo de la epidemia de peste del tenecían a la nobleza castellana año 16003. Además había un espa- de Almansa. Doña Ana Alcaraz de cio urbano, al menos hasta finales Cañas era hija de D. Marcos Alca- del siglo XVIII, que se conocía en raz Barberá, caballero de la orden Ontinyent por el nombre de la pla- de Montesa, y de doña Francis- ceta de Conca, era esta una plazole- ca de Cañas oriunda de la villa de ta que formaba parte de la calle San Corral-rubio (cerca de Chinchilla). Jaime pues había un callejón sin sa- Su nacimiento, en la muy noble y lida llamado carreró del Marqués4 felicísima villa de Almansa tuvo lu- que acababa en dicha plazoleta. La gar en 1713, y su bautizó se celebró calle de San Jaime, una de las prin- en la iglesia de Santa María de la cipales del Ontinyent de entonces, Asunción de la misma. Prueba del era aledaña a la plaza Mayor. abolengo de su madre es el hecho de que su padrino de bautizo fue Reproducción de la portada de la Bula de supre- Su abuelo, D. Bernardo Conca D. Luis Enriquez de Navarra (1648 sión de la Compañía de Jesús, impresa en latín y en italiano. De la obra de Indro Montalelli y Rober- Desplugues había nacido en On- – 1714), caballero de la orden de to Gervaso: La Italia del Siglo XVIII, Barcelona, tinyent en 1675, y era hijo de D. Montesa de la cual llegó a ser pre- 1973.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 135 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

``En el día diez y seis de junio su casa, además de estar la casa de Santa Maria y en este altar de los de mil setecientos quarenta y cin- doña Mariana, había un mesón lo Santos Reyes, una misa votiva de co yo el Licenciado Vicente Tortosa que haría que, por entonces, fuera pasión cada víspera de la Virgen de Presbítero vicario de esta Parro- una un lugar en Ontinyent. La calle los Dolores. quial iglesia de Sta. María de la de San Jaime, como ya he dicho, villa de Onteniente bautizé según estaba inmediata a la plaza Mayor Podemos conocer como era la el rito de la Sta. Madre Iglesia Ca- por su parte baja, luego ascendía casa de la plazoleta de Conca por tólica, Apostólica, Romana a un para finalizar en el portal de San otra escritura de cuando murió su hijo natural y legítimo de D. Pedro Jaime y aledaños del convento de padre en 1777, escritura que redac- Conca y doña Ana Alcaraz consor- San Bernardino de los descalzos. tó el escribano Vicente Bartolomé tes, y nieto por parte de padre de En los primeros años de su infan- Presencia. Según la misma, la casa D. Bernardo Conca y doña Feli- cia, en 1750, se construyó al lado tenía un único balcón en la fachada, cia Cubells, consortes, y de parte del convento una fábrica de tejidos el cual estaba protegido por una cor- materna de D. Marcos Alcaraz y de sayal; también había junto al tina de lienzo. El comedor o cuarto doña Francisca de Cañas, consor- portal un pequeño molino para mo- principal era la dependencia por la tes; que nació dicho día. Nombres ler aceitunas que databa del tiempo que se podía salir al balcón, y en Antonio, Manuel, Salvador, Pedro de Felipe II11. ésta había esteras, un espejo gran- y Vicente; fueron sus padrinos Joa- de, sillas, brasero, y siete láminas quín Conca y doña Teresa Conca, Los Conca tenían desde antiguo de diferentes efigies. Luego estaba docella’’. una sepultura en la capilla de los la cocina, el cuarto del amasador, Santos Reyes de la cercana iglesia con los librillos y demás utensilios, La casa donde nació estaba si- del Arcángel San Miguel, dicha y la bodeguita con tinajas, cuartos tuada, como he mencionado, en la sepultura estaba situada entre dos éstos que estaban próximos al co- plazoleta de Conca, aunque en el confesionarios que había en dicha medor; había asimismo un cuarto padrón municipal de 1754 cons- capilla y junto a la pared. En varias que llamaban de la reja, que tenía ta que don Pedro Conca, noble de escrituras de testamentos de miem- calderas, tinajas, toneles y arma- 53 años, y su familia residían en bros de la familia así consta, y tam- rios. En la sala principal destacaba la calle de San Jaime, esto es, se- bién en el testamento de su padre, un cuadro de la Adoración de los guramente, porque la plazoleta de D. Pedro, dictado al escribano Jo- Reyes, y cerca de esta sala había un Conca a efectos del padrón estaba seph Mompó el 11 de noviembre de cuarto pequeño y allí un espejo de incluida en esta calle. Hay una es- 1755; también en otra ante el mis- guarnición dorada, una tarima de critura10 que describe los lindes de mo de 5 de abril de 1759, en ésta se brasero sin copa, una mesa peque- la casa, y así estos eran los siguien- hace mención de que, por voluntad ña y un arca de nogal; por su parte tes: con la casa de Domingo Ferre- de sus padres D. Bernardo y doña en el cuarto de la criadas lo que haro, con la de Joseph Molto y Ortis, Felicia, se celebraba todos los años, bía eran con tres sillas de enea, un con la de Pedro Morella y con la de por los beneficiados de la iglesia de arca de pino, una de nogal y unos doña Mariana de la Encina y me- banquillos; en la despensa estaban són de Cosme Sancho plazoleta en dispuestas fuentes, bandejas de medio. Este hecho, el de habitar en madera, fruteros, escupidera, vasos una casa enfrente de la de los Con- de vidrio. También se menciona ca doña Mariana de la Encina, y el un cuarto al que llamaban nuevo que habitaran también muy cerca, con escritorio grande, cofre o baúl, en la calle de San Jaime, los Fer- nueve láminas de diferentes efigies nández de Mesa, tendrá importan- y un cuadro con la de la Purísima cia por el hecho que ahora diré del Concepción en un camón pintado; matrimonio del hijo mayor de los finalmente la alcoba y un cuarto de- Conca y su relación de parentesco trás de la misma con cortinas, sillas con don Gregorio Mayans y Siscar viejas, y una arquita con cerradura sobre lo cual se preguntaba el padre y llave. Batllori. Una joya muy estimada por su En esta plazoleta, pues, y en la madre por ser de su familia, y que calle de San Jaime transcurrió la Ferrara en el siglo XVIII. De la obra de M. Artaud: se menciona en esta y otras escri- Historia de Italia. Traducida al castellano por una infancia de Antonio. Enfrente de Sociedad Literaria, Barcelona, 1840. turas, era un crucifijo de plata con

136 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

peana de ébano y base de plata el tuvo un hermano que fue jesuita; de la plazoleta de Conca, que qui- cual, en esta escritura del año 1777, éste era el padre de la compañía y zá estudió en Valencia, y que su fue tasada por el platero Domingo presbítero Marcos Alcaraz de Ca- matrimonio con doña Cristina pa- Calbo en 44 libras. Dicha joya fue ñas el cual es mencionado en la rece que fue en octubre de 176815; heredada por el hijo mayor Joaquín. escritura de testamento14 de doña cuando Antonio regresó de Italia en Francisca de Cañas, su abuela ma- 1798 seguramente Joaquín ya ha- La familia poseía también una terna, la cual residía en Ontinyent bía muerto; un hijo suyo y de doña heredad de tierra de secano en el en donde murió. Cristina, D. Antonio Conca y Mesa término de la Solana, esta tenía será mencionado en el último tes- casa, corral, era, trujal y bodega; II. Sus hermanos. Su entrada tamento de Antonio en 1815 tal y estaba plantada parte de viña y ár- en la Compañía de Jesús y su como comentaré. boles, y el resto tierra campa (uno formación entre los años 1760 de sus lindes era el barranco de y 1767 hasta la expulsión de los Sus otros hermanos fueron, S. Esteban). Asimismo sus padres jesuitas de España. como he dicho, religiosos, Tomás, eran propietarios de parte de otra nacido en 1751, recibió la primera heredad con casa, tierra de secano De sus dos hermanas sé que clerical tonsura en Valencia en 1768 y nogales en la partida de Agrillent Luisa la mayor se casó con Jeró- por lo tanto cuando Antonio estaba situada entre los términos de Agu- nimo Fita, respecto a María Rosa ya en el exilio; luego recibiría órde- llent y Ontinyent. debió de morir joven pues en el año nes menores, las de subdiaconado 1777, cuando muere D. Pedro ya en 1772, y un año después obtenía Su padre, D. Pedro, al igual que no se la menciona; los otros cuatro las de diaconado y beneficiado de su madre, debió de ser muy devo- hermanos de Antonio, tres fueron la iglesia de Santa María de Ontin- to de la Purísima. En 1747, cuando religiosos y Joaquín el mayor fue yent (datos del Archivo Metropoli- Antonio tenía dos años, consta que el que se casó con una Fernández tano de Valencia). Cuando Antonio era miembro de la Junta de Admi- de Mesa. Estos Fernández de Mesa, regresó en 1798 tampoco pudo ya nistración de la Purísima12, la cual que tenían casa en la calle de San verle pues había fallecido asimis- la formaban cinco electos, uno de Jaime, llevaban también el apellido mo unos años antes. ellos su padre, y dos sacerdotes. En de Siscar, es decir tenían los ape- este mismo año también consta que llidos Fernández de Mesa y Siscar. Los otros dos hermanos meno- era alcalde de nobles de la Villa, en Su hermano mayor Joaquín se casó res fueron frailes, Vicente lo fue una corporación formada, entre con doña Cristina Fernández de del Real Convento de la Santísima otros, por D. Francisco Gisbert y Mesa (en ocasiones utilizaban sólo Trinidad, extramuros de Valencia Cucalo, D. Luis Blasco y Colomer, el apellido Mesa) y Siscar, hija de por la puerta del Mar, convento de D. Eugenio Donat, como regidores D. Tomás Fernández de Mesa, del la orden de los calzados. Hay una perpetuos de Su Majestad, y D. Fé- Consejo de Su Majestad y su Oidor escritura suya de testamento16 de lix de la Encina y Colomer, como en la Real Audiencia de Valencia, cuando era novicio en dicho con- procurador general; pues bien el 18 y de doña María Siscar. Todo pa- vento en Valencia; esta escritu- de noviembre de este referido año recer indicar que su madre, María ra lleva fecha del 8 de octubre de en cabildo se trató con el rector de Siscar, estaba emparentada con la 1764, año en el cual Antonio esta- los padres de la compañía, el padre familia de don Gregorio Mayans ba estudiando en el colegio que la Joseph Malonda sacerdote profe- y Siscar; además una tía de doña Compañía tenía de la Seo de Urgell so, sobre el importante asunto de Cristina, doña Ana Fernández de como ahora veremos. El otro her- que los padres abrirían enseñanza Mesa, fue la madre de D. Félix de mano José, fue franciscano de los publica en el colegio con una cáte- la Encina y Colomer, marqués de religiosos observantes del conven- dra de gramática atendida por dos Santa Bárbara, de ahí que, por un to de San Francisco y San Diego de maestros en dos aulas, una de me- lado el padre Batllorí encontrará la Alfara en el propio Ontinyent. Es- nores y otra de mayores, y a cam- carta, anteriormente citada, escrita tos dos hermanos serán los únicos bio la corporación se comprometía por su hermano Joaquín en el cual que pueda abrazar después del exi- a pagar 60 pesos anuales; al pie de llama tío a don Gregorio Mayans, lio, no en balde fueron treinta años esta escritura13 está la firma de su y por otro el propio Antonio se re- los que estuvo lejos de su tierra. padre D. Pedro Conca y Cubells. fiera a D. Félix de la Encina como su pariente. De su hermano Joaquín La voluntad de Antonio de en- Otro hecho que he podido ave- poco más he podido averiguar, tan trar en la Compañía de Jesús fue riguar es que su madre doña Ana sólo que fue quien heredó la casa muy tempana, de hecho a los cator-

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 137 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

ce años, el 18 de octubre de 1760, Montegón, Pla y Requeno, en la febrero de ese año 1767, aunque no dejó Ontinyent para ingresar en el Seo de Urgel Antonio tuvo también hizo efectiva hasta finales de abril noviciado de Tarragona y vestir por otro condiscípulo célebre, José de ese año, pues el conde de Aran- primera vez la sotana jesuítica (per- Quirós nacido en Jumilla el mismo da había dado las órdenes de que tenecería, pues, a los de la provin- año que Antonio, es decir en 1745, todo se hiciera con secreto hasta cia jesuítica de Aragón). Pocos días el cual ya por entonces tenía inte- ese momento19. A los jesuitas, aun- después, cuando ya estaba en el rés por la arqueología y que, más que sospecharan algo, no dejó de noviciado, estuvo en Ontinyent, de tarde en Ferrara, que fue la ciudad sorprenderles que se procediera así visita pastoral, otra vez el arzobis- del exilio de muchos de los jesuitas con ellos, pues un día de fínales po Mayoral, fue el 13 de noviembre de la Provincia de Aragón, destacó de ese mes las autoridades fueron de ese mismo año, y entre los con- por sus obras sobre derecho canó- a sus colegios conminándoles a firmados por el arzobispo en esta nico y civil. Durante este tiempo abandonarlos de inmediato, y sin ocasión estaba su hermano Tomás de estudios allí fue, como ya he apenas tiempo tuvieron que coger tal y como consta en el expediente dicho, cuando su hermano Vicente algunas de sus pertenencias y así, que he mencionado. entró de novicio en el convento de sin poder despedirse de sus fami- la Santísima Trinidad, orden de los lias, dirigirse a unos lugares de Allí en el noviciado17 estudió los calzados, de Valencia. reunión para preparar allí el embar- dos cursos preceptivos y un curso que. Eran 570 los jesuitas de esta más, que fue el de 1762 – 1763 de- En el año 1766 Antonio y Pe- provincia de Aragón, de ellos 174 dicado a completar los estudios de dro, ambos jesuitas escolares por valencianos. humanidades, latín y griego. Entre entonces se separaron, Antonio fue los compañeros que tuvo en este al colegio de San Pablo de Valen- Tanto Antonio como Pedro noviciado estaba el alicantino Pe- cia, que entonces llevaba el título Montegon fueron junto a los jesui- dro Montegón18, célebre autor de El de Colegio Máximo de la Provin- tas de sus colegios respectivos, el Eusebio, el cual ingresó en el novi- cia de Aragón, para estudiar el pri- de San Pablo de Valencia y el de ciado un año antes que Antonio, el mer curso de teología, el de 1766 a Onteniente, al noviciado de Tarra- 25 de octubre de 1759; y otros que 1767; mientras que Pedro Monte- gona que era el lugar señalado para luego serían también conocidos por gón fue al colegio de Onteniente; reunir a los colegios de la provincia sus producciones literarias y erudi- en estos colegios estaban ambos de Aragón. Allí en el noviciado de tas durante su exilio en Italia, así cuando llegó la orden de expul- Tarragona, que ambos ya conocían, Joaquín Pla, nacido también 1745 sión de los jesuitas de España, esto quedaron a la espera de ser embar- en Aldover obispado de Tortosa; ocurrió en abril 1767. Antonio, que cados en las naves ya dispuestas en Vicente Requeno, nacido en Zara- había podido ver a su familia a su el puerto de Salou. goza en 1743; y Francisco Gustá, vuelta de la Seo de Urgel en 1766, nacido en Barcelona en 1744. ya no los volvería a ver, pues cuan- El 29 de abril el Regente de la do pudo regresar, en 1798, sólo vi- Audiencia de Cataluña y el gober- Luego Antonio y sus compañe- vían los dos hermanos frailes como nador militar de Tarragona les leye- ros (excepto Francisco Gustá que he dicho; además no pudo hacer ron el decreto, luego pasaron lista y fue al de Gandia) pasaron a estudiar profesión de los cuatro votos de la finalmente se les informó que el rey filosofía al colegio que la compañía orden cosa que haría en 1817 tras les había concedido una pensión, a tenía en la Seo de Urgel. En estos su segundo regreso a España. cargo de sus temporalidades, para años de la Seo de Urgel, que fueron cubrir las necesidades que tendrían de 1763 a 1766, tuvieron como pro- III. La real orden de expulsión en el exilio. En Salou había pre- fesor, entre otros, al padre Miguel de España de los jesuitas. Anto- paradas siete embarcaciones, eran Generés (nacido en Amunia, pue- nio viaja hacia el exilio en Italia éstas de las de las más usadas en blo de Zaragoza, en 1733), del que, a bordo de la saetía Nuestra el Mediterráneo para el transporte ambos, Antonio y Pedro, guardaron Señora de la Misericordia. Las de mercancías, las llamadas Saetías un grato recuerdo, de hecho Anto- penalidades del viaje y de su (también llamados Jabeques), unos nio lo recordará en su Descrizione estancia en Córcega en el año medianos buques de vela latina, Odepórica; otro profesor fue el 1767. aunque también llevaban remos, padre Luciano Gallissà, nacido en de un solo puente y tres palos para Vic en 1731 y luego célebre biblio- La pragmática, por la cual se las velas, el mayor, el de mesana tecario en Ferrara. Aparte de los ordenaba su expulsión, la había y el llamado artimón. Al mando ya citados compañeros de estudios firmado el rey Carlos III el 17 de de la flota, en la nave capitana El

138 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

Atrevido, iría un célebre marino de entonces Antonio Barceló. En cada una de estas embarcaciones fueron embarcados alrededor de ochenta jesuitas lo cual suponía un gran ha- cinamiento para la capacidad de las mismas.

Los jesuitas de Onteniente, jun- to a los de Gandia y Alicante fueron embarcados en el jabeque Nuestra Señora de la Concepción (eran diez sacerdotes, entre ellos el rector Mi- guel Badia, tres coadjutores y el Vista de Ferrara en el siglo XVIII. De la obra de Alessandro Visconti: La storia dell'Università di Ferrara escolar Pedro Montegón). Antonio (1391-1950), Bologna, 1950. iba junto a los treinta y cuatro jesuitas del colegio de San Pablo en otra barcarían. Cuando estuvieron cerca nido con los otros oficiales de los embarcación, la Nuestra Señora de los oficiales de los buques manda- buques decidió entonces dirigirse la Misericordia. ron echar el ancla. a otro puerto de Córcega, el de la ciudad de Ajaccio, para tratar de Las labores de embarque en las Comenzó entonces un período desembarcar allí. Lo consiguieron, naves se llevó a cabo en la noche de negociaciones entre los repre- en efecto, allí el 27 de julio y, por del 29 al 30 de abril, momento en sentantes del Papa Clemente XIII fin, los jesuitas pudieron descan- el que recibieron la primera paga y el embajador español en Roma sar de tantos días en las embarca- correspondiente a los seis primeros Tomás de Azpuru. El Papa estaba ciones. En esta ciudad de Ajaccio, meses. Al amanecer partieron rum- muy disgustado porque la medida Antonio, Pedro Montegón y los debo a Palma de Mallorca. El 10 de tomada por Carlos III de expulsión más padres fueron alojados en ca- mayo avistaron la isla de Palma y no le había sido consultada, así que sas particulares y en el propio cole- al atardecer del día 2 entraron en se opuso al desembarco de los je- gio que la Compañía tenía en dicha su bahía con mal tiempo; allí es- suitas en sus estados; finalmente ciudad; poco después también lle- peraron los buques a que amainara Tomás de Azpuru indicó a Barce- garon allí otras embarcaciones con el temporal. Se intentó la partida, ló que se dirigiera a Córcega, isla jesuitas de la Provincia de Toledo, rumbo al puerto romano de Civita- por entonces bajo el gobierno de la entre ellos Lorenzo Hervás y Pan- vechia, en la tarde del día 4 pero, república de Génova en buenas re- duro a quien Antonio pudo conocer como todavía persistía el mal tiem- laciones con España, y que allí re- por entonces. po, Barceló tuvo que ordenar que cibirían las providencias del cónsul los buques fondearan en la bahía español de España en Génova Juan Tampoco en Ajaccio estuvieron menorquina de Fornells. En esta Cornejo. mucho tiempo, apenas un mes, ya bahía, con el tiempo más calmado, que la ciudad estaba sitiada por los se permitió a los jesuitas pasar de La situación de los jesuitas en independentistas de Paoli, los cua- unas embarcaciones a otras para las embarcaciones comenzaba a les tan sólo esperaban la salida de visitarse. ser dramática después de tantos la guarnición genovesa para entrar días de viaje, hacinados y sin con- en la ciudad, así que Barceló, el 29 El 9 de mayo al amanecer, tras diciones higiénicas. En estas conde agosto, y como última alternati- las reparaciones de las averías pro- diciones llegaron, al amanecer del va21, avisó a los jesuitas de que les ducidas por el temporal en algunos 18 de mayo, al puerto de Bastia iba a llevar al puerto más meridio- jabeques, pusieron rumbo hacia el en Córcega pero tampoco pudie- nal de la isla, el del mismo estrecho estrecho de San Bonifacio, entre ron desembarcar20 y tuvieron que entre Córcega y Cerdeña, el de la Córcega y Cerdeña; y así, el día permanecer en las embarcaciones ciudad de Bonifacio. Así se hizo, y 12 a las cuatro de la tarde, con un durantes varias semanas, hasta el tras dejar allí a los jesuitas la flota nordeste flojo, los jesuitas pudieron 8 de julio. Las enfermedades, que de jabeques mandada por Barceló ver desde sus buques, allá en la dis- ya tenían muchos de los jesui- puso rumbo de regreso a España tancia, el puerto Civitavechia lugar tas, comenzaron a causar algunas llegando al puerto de Barcelona el en donde todos creían que desem- muertes entre ellos. Barceló, reu- 6 de septiembre.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 139 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

La ciudad de Bonifacio estaba ces de legado pontificio). Pero para IV. Sus estudios en Ferrara. situada sobre un farallón cercano llegar hasta allí había que hacerlo Ordenado sacerdote en 1769. al estrecho. Era un puerto de difícil por los difíciles pasos montañosos Otros padres jesuitas en Ferra- acceso debido a los arenosos fon- de los Apeninos. ra. El Papa Clemente XIV dos y fuertes corrientes. La ciudad suprime la compañía de Jesús en tenían defensas rocosas y murallas, El 8 de octubre, por mandato del 1773. edificios de piedra sin encalar, el padre provincial, unos a pie y otros convento de San Francisco y el de en caballerías y con la ayuda de al- Ferrara era por entonces una Dominicos, y cuatro ermitas situa- gún guía, comenzaron el duro viaje ciudad de unos 50.000 habitantes. das en los alrededores de la ciudad; por las montañas, en un tiempo que Desde 1598 el gobierno político y en estos conventos y ermitas fueron era ya cercano al invierno: tuvieron administrativo pertenecía a los Es- alojados los jesuitas valencianos. que ir por caminos, en ocasiones en tados Pontificios por medio de un El deseo de todos ellos era, no obs- gran pendiente, resbaladizos y lle- cardenal nombrado para ejercer de tante, el de poder ir a algún lugar nos de peligros por los precipicios. legado del Papa (por aquellos años próximo a los Estados Pontificios, A pesar de las dificultades el 12 de lo era el cardenal Riminaldi). An- y a este objetivo dedicaron sus es- este mes de octubre vieron una in- teriormente a esa fecha Ferrara era fuerzos en Bonifacio, pero lo ten- mensa llanura y la primera ciudad un ducado gobernado por la familia drían que hacer por su cuenta después de los montañas, era del de los Este, época que corresponde ducado Parma, la ciudad de Forno- al esplendor que tuvo esta ciudad Así fue que decidieron ir prime- vo, en donde pudieron descansar. durante el Renacimiento. Allí acu- ro al puerto de Calvi que era el más De allí fueron a Reggio, ciudad dieron poetas tan importantes Lu- cercano de Córcega a la costa de del vecino ducado de Módena, a la dovico Ariosto y Torcuato Tasso; Génova, allí llegaron el 8 de sep- propia Módena, y el 14 de ese mes allí se imprimió, en el siglo XVI, la tiembre, y una vez allí contrataron llegaron a Bolonia, que era capital conocida por la Biblia de Ferrara, unas embarcaciones para que les con legación del Papa, allí queda- una traducción del antiguo testa- llevaran a Génova. El primer in- ron algunos de los jesuitas y otros, mento al ladino (judeo – español) tento de partida desde este puerto la mayor parte de los valencianos, hecha por judíos sefardíes, y allí en de Calvi, por aquellos días, fracasó llegaron a su destino final en Ferra- Ferrara había nacido el fraile domi- por el fuerte oleaje, así que tuviera. Allí iba a residir Antonio duran- nico Girolamo Savonarola. En su ron que esperar a las nueve de la te gran parte de su largo exilio de Universidad, fundada en 1391, se mañana del 12 de septiembre para más de tres décadas. habían licenciado en el siglo XVI dejar la isla de Córcega y llegar, Copernico y Paracelso. finalmente, a la ciudad de Génova el 22 de ese mes; allí permanecieron Situada a orillas de un brazo del hasta día 30. río Pó destacaban, entre los edificios civiles, el Castillo Estense, Su aventura marítima aún con- el Palacio Ducal sede del legado tinuó un poco más, ya que en su pontificio, su Universidad y los intento de acercarse a los Estados palacios del primer renacimiento. Pontificios, navegaron desde Gé- Entre los edificios religiosos el nova hasta Puerto Fino, adonde Duomo o Catedral dedicada a San llegaron el 3 de octubre, y de allí Giorgio, la arciprestal y hospital de al de Sestri, ambos aún en la cos- Santa Anna, donde estuvo ingresa- ta genovesa. Una vez allí, y ante do el poeta Torcuato Tasso entre la imposibilidad de entrar en di- 1579 y 1586 durante su ataque de chos Estados Pontificios, la única locura, y la Cartuja o Monasterio solución que encontraron fue la de del Corpus Domini, con tumbas llegar a los antiguos ducados de de personajes célebres como la de Parma, Módena, y Ferrara, ciuda- Lucrecia Borgia. des del norte de Italia, las cuales, sin ser de los Estados Pontificios, También tenía un colegio de Retrato del cardenal Ioannes Maria Riminaldus, mantenían una buena relación con legado papal en Ferrara en los años de residen- Jesuitas que databa de finales del estos (de hecho en Ferrara gober- cia. En esta ciudad de Antonio Conca. De la obra XVII en donde fueron alojados los de Alessandro Visconti: La storia dell'Università Di naba un cardenal que hacia las ve- Ferrara (1391-1950), Bologna, 1950. padres jesuitas valencianos. La ciu-

140 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

dad disponía de buenas bibliotecas, los que ya tuvo en sus estudios en como la de la Universidad, y la del el noviciado, en el colegio de la Palacio Ducal, en la cual se guarda- Seu de Urgel y en el de San Pablo ba, entre otros valiosos documen- en Valencia, y así el propio Pedro tos, el manuscrito de la Jerusalén Montegon, el cual publicaría su Restaurada de Torcuato Tasso, y primera obra en Ferrara en 1778 varios manuscritos de Ariosto. (Odas de Filopatro), Joaquín Pla que se dedicaría a las lenguas Grabado que representa II Palazzo del Paradi- so. Sede de la Universidad de Ferrara en el siglo Los jesuitas de la Provincia de orientales y llegó a ser, allí en XVIII. De la obra de Alessandro Visconti: La Storia Dell'Università di Ferrara (1391-1950), Bologna, Aragón organizaron en Ferrara sus Ferrara, vicebibliotecario de la 1950. estudios, y así los que habían sido Biblioteca Pública en donde es- profesores en los colegios de Espa- taba también Gallissà, además de cisiva para las publicaciones litera- ña lo fueron también aquí en Ferra- dar clases particulares de lengua rias del propio Antonio. ra y de esta manera, escolares como árabe en esta ciudad y, más tarde Antonio, Pedro, y otros que ahora de caldeo en Bolonia; José Qui- Este primer tiempo en Ferrara mencionaré, pudieron completar rós que, como ya he comentado, también fue para Antonio el de la sus estudios. destacó por sus estudios de leyes, preparación para ordenarse sacer- sobre los cual publicó obras, lle- dote, cosa que también hicieron sus Entre los profesores estaban los gando a estar agregado al colegio condiscípulos a excepción de Pedro padres Mateo Aymenich, el cual, de abogados de Ferrara; Vicente Montegon que solicitó la seculari- nacido en Gerona en 1715, había Requeno que se inclinó por el es- zación y le fue concedida con fe- sido rector del colegio de Gandia, tudio de la historia natural y, so- cha de 22 de febrero de 1769. Ese y en Ferrara fue rector y director bre todo, a la pintura antigua de mismo año Antonio recibió la orde- de los estudios teológicos de los los romanos y griegos, y así fue- nación sacerdotal quizá en Ferrara jóvenes jesuitas; el padre Blas La- ron muy importantes sus aporta- como opina el padre Batllori, o lo rraz, nacido en Zaragoza en 1729, ciones al conocimiento de la lla- más probable en Módena22, cui- lo fue de retórica, filosofía y teo- mada pintura al incausto entre los dad en la que también fue ordena- logía, y además fue superior pro- antiguos; Francisco Gustá, nacido do, en ceremonia celebrada el 4 de vincial desde septiembre de 1771 en Barcelona en 1744, que en Fe- mayo de ese año, su condiscípulo hasta la extinción de la compañía rrara destacaría por sus obras de Francisco Gustá, y que quizá fue la en 1773; el padre Luciano Gallissà, erudición, y Buenaventura Prats, misma ceremonia de su propia or- nacido en Vic en 1731, ya conoci- nacido en Tarragona en 1749, el denación. do de Antonio de su residencia en cual también publicó obras de la Seo de Urgel donde, como ya he erudición. Un hecho sin duda traumático dicho, enseñaba filosofía. Allí en para los jesuitas fue la publicación Ferrara se hizo cargo de la Biblio- Pero sin duda el que más iba a del Breve pontificio firmado por el teca Pública en donde realizó una influir en Antonio fue Juan Andrés. Papa Clemente XIV el 21 de julio magnífica labor, residía en casa Algo mayor que él, pues había na- de 1773, el cual comenzaba Do- del conde Crispi; el padre Ignacio cido en Planés (Alicante) en 1740, minus ac Redemptor y trataba so- Campserver, nacido en Manresa había enseñado ya retórica y poé- bre la extinción de la compañía de en 1722, profesor de retórica, filo- tica en el colegio de Gandia; en Jesús. Esto era algo que las cortes sofía y matemáticas, el cual publi- Ferrara fue nombrado prefecto de borbónicas habían estado gestando caría en Ferrara obras tan notables los estudios físicos y filosóficos de desde hacia años (en esto destacó como una Cosmografía física e la provincia de Aragón; y allí re- el representante español en Roma histórica; y el célebre padre Xa- sidió hasta el año 1774, año en el Moñino, luego conde de Florida- vier Llampillas, nacido en Mataró cual pasó a residir en Mantua como blanca y primer secretario de Es- en 1731, profesor de teología en preceptor de los hijos del marqués tado del rey Carlos III); Clemente Ferrara, ciudad en donde también Bianchi el cual, fue su gran pro- XIII, muerto en 1769 se había ne- publicó obras tan notables como un tector. Ya comentaré más adelante gado a esto, pero Clemente XIV Ensayo histórico apologético de la como la amistad de Antonio con finalmente había cedido. Los je- Literatura Española. Juan Andrés, y posteriormente con suitas dejaban de ser religiosos de el hermano de este Carlos, que era esta orden y pasaban a ser lo que en Por su parte condiscípulos su- abogado y residió en Madrid un Roma llamaban Abates, o simple- yos en Ferrara fueron, entre otros, tiempo y luego en Valencia, fue de- mente sacerdotes.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 141 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

Antonio, según un informe pos- ron enterrados, por voluntad de Es un hecho que Antonio terior enviado a José Nicolás de su testamento, en la fosa que la acompañó a Juan a Florencia des- Azara23, embajador español ante la familia tenía en la capilla de los de Ferrara en junio de 1785 tal y Santa Sede, estaba bien considera- Santos Reyes de la iglesia de San como el mismo Juan menciona do en Ferrara en este tiempo poste- Miguel Arcángel. Para Antonio, de en una de sus cartas28, para en- rior a la supresión de la Compañía, momento, no había esperanzas de tonces Antonio ya tenía traducido y de hecho existe constancia de que regreso. Su hermano Tomás era el el discurso de Campomanes que había terminado un curso de los administrador de los bienes que le éste había publicado en Madrid estudios de la religión con honor y pertenecían por la herencia de sus en 1774 sobre el fomento de la crédito de aplicación, y aprovecha- padres. industria popular. El abate Peri- miento. ni le había conseguido, además, Mientras tanto continuaba su que fuera nombrado en, marzo de V. Continua su residencia en vida en el exilio en Italia. Su ami- 1783, académico de la citada Real Ferrara. Muerte de su padre en go Juan Andrés estaba residiendo, Academia de Florencia. En esta 1777. Sus relaciones de amistad como he dicho, desde 1774 en estancia, en Florencia en 1785, por aquellos años. Las publica- Mantua. Allí comenzó a trabajar Antonio trató con el mismo sobre ciones suyas en la década de los en la que sería su obra más conoci- la publicación de esta obra sobre ochenta y noventa. Su recuerdo da26, y en los años ochenta llevaría el discurso de Campomanes.. de Ontinyent. a cabo sus viajes por Italia, fruto de los cuales serían sus célebres El motivo por el cual Antonio El abate Antonio comenzó cartas a su hermano Carlos27. An- se interesó por la traducción de a tener, desde los años setenta y tonio iba a ser uno de los iban a este discurso lo ha explicado el mientras residía en Ferrara, una cuidar en Ferrara de la distribución padre Batllori por motivos tales actividad literaria sobre cuyos co- de la obra de Juan Dell`origine, como los de que José Nicolás de mienzos debió de influir amistad progresi e stato attuale d`ogni let- Azara, embajador español ante la con Juan Andrés. De finales de teratura; Juan, a su vez, debió de Santa Sede, había aconsejado a los dichos años setenta y hasta los no- ser quien le puso en contacto con jesuitas que se ocuparan en obras venta se conservan muchas cartas el abate Giulio Perini, persona que difundieran la cultura españo- suyas que están en la Biblioteca muy influyente pues era bibliote- la en Italia, en parte por la posi- Palatina de Parma, en la Biblioteca cario de Florencia y secretario de bilidad de que así pudieran recibir Estense de Módena y en el Archivio la Real Academia de esta ciudad una segunda pensión que les perdi Stato de Florencia. Esta corres- denominada Georgofilo Fiorenti- mitiera vivir con cierta dignidad29, pondencia24 es fundamental para la na, de la cual como ahora comen- por su parte Antonio dirá en algu- biografía de Antonio Conca por los taré Antonio sería nombrado co- na de estas cartas mencionadas muchos datos que aporta sobre su rrespondiente. que su salud era bastante débil, vida en Italia y sus publicaciones literarias allí, pero antes de pasar a esto he de comentar la muerte de su padre en su villa natal.

Desde Ferrara es seguro que Antonio escribió en ocasiones a su familia en Onteniente, correspondencia hoy perdida. En 1777 muere su padre25, su madre parece ser que había muerto poco tiempo antes que su padre. El que le escribe para darle estas y otras noticias relacionadas con su familia fue seguramente su hermano Tomás, el cual era, desde el año 1773 pres- bítero - beneficiado de la iglesia de Santa María allí en Onteniente Vista de Venecia en el siglo XVIII. De la obra de M. Artaud: Historia de Italia. Traducida al castellano por una como ya sabemos. Sus padres fue- Sociedad Literaria, Barcelona, 1840.

142 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

quizá refiriéndose a la melancolía señor conde de Campomanes. El nale fiorentino di agricultura, arti, que le embargaba, y que necesita- secretario dejó por escrito32 que la comercio ed economia política, que ba ocupaciones intelectuales para corporación estimaba como se me- era la oficial de la academia ante- eludir el ocio30. recía el celo de D. Antonio, y que riormente citada o Giorgofili, la el libro se colocaría en el archivo cual le dedicó casi dos páginas que Al final, tras varias idas y veni- donde el señor corregidor y capitu- escribió el secretario de la misma das sobre qué imprenta publicaría lares pudieran sacarlo siempre que Giovanni Febbronio. su traducción del discurso de Cam- quisieran; asimismo acordaron es- pomanes, sería la de Carlo Palese cribir una carta a D. Antonio dán- También Antonio fue colabora- de Venecia la que lo hizo; muchas dole las gracias, al que llaman: hijo dor durante estos año de la publi- de las gestiones relacionadas para ilustre de esta villa, tan amante de cación de Florencia Novelle Let- que fuera esta imprenta fueron del su tierra. terarie; sus primeros comentarios propio abate Perini, el cual le ponde obras literarias que acababan de drá en contacto con el abate Pietro La publicación de esta obra le publicarse son de febrero de 1785, Berti, residente en Venecia, y este supondrá la concesión de la espe- y así, por ejemplo, en su número hizo las gestiones necesarias en rada segunda pensión, Antonio la de ese mes se publicaron sus co- dicha imprenta. Mientras se llevan había solicitado por conducto pro- mentarios a la traducción de Carlos a cabo los trabajos de impresión bablemente de Carlos Andrés que Andrés de la obra de su hermano Antonio viaja a Venecia y, así, hay la debió presentar en Madrid a la Juan: Origen, progresos y estado constancia de un viaje suyo a esta secretaria de Estado. El conde de actual de toda literatura; y sobre ciudad en abril de 1787 para seguir Floridablanca pidió entonces infor- el segundo tomo de las Fábulas en en persona los trabajos de impre- mes a José Nicolás de Azara (es- verso castellano de Félix Maria Sa- sión y corregir las pruebas. Poco crito fechado en el pardo el 22 de maniego; en el número de junio de después, ese mismo año, se publica enero de 1788), y éste los solicitó al ese mismo año 1785, las de la obra la obra31 en esta Stamperia di Car- anteriormente citado comisario re- de Juan Sempere y Guarinos: Ensa- lo Palese en un tomo en octavo. gio en Bolonia don Luis Gneco, el yo de una biblioteca del reinado de cual informó, como ya he comenta- Carlos III; y en el número de mayo Cuando tiene ejemplares de esta do (escrito firmado en Bolonia el 1 de 1787 la de Juan Andrés: Cartas obra Antonio piensa en su villa na- de marzo de ese año), sobre lo bien familiares34. tal, y así envía uno a la corporación considerado que se tenía a Antonio municipal de allí por medio de un en Ferrara, y el honor conseguido Poco después de publicada conocido de su familia, pariente para España con su traducción del esta obra suya sobre el discurso suyo, D. Félix de la Encina (su her- Discurso, y sobre su mérito litera- de Campomanes, y a propósito de mano Tomás debió morir por en- rio. Azara envió el informe a Flori- Juan Andrés, Antonio intervendrá tonces y el encargado de decírselo dablanca con fecha del 16 de abril, en la cuestión arabista suscitada sería este D. Félix de la Encina); así escrito en el que también iba una por un escrito del exjesuita navarro escribe una carta a dicha corpora- favorable a la concesión de pensión Francisco Idiáguez, en el cual ponía ción, fechada en Ferrara el 31 de di- doble a Pedro Montegon. La conce- en cuestión, lo afirmado por Juan ciembre de ese mismo año, carta no sión de esta pensión doble a ambos Andrés en su obra Dell`Origine, conservada pero a la cual se hace fue firmada por el Rey en Aranjuez progresi e stato attuale d`ogni let- referencia en la sesión de la misma el 13 de mayo de este año 178833. teratura, de que las primeras insti- del 3 de enero de 1788. En esta se- tuciones de enseñanza publica en sión los regidores presentes fueron Sobre esta traducción suya del España habían sido fundadas por D. Bartolomé Gracia, D. Juan Isi- discurso de Campomanes se pueden los árabes. Antonio escribió una dro Bella, D. Luis Donad, síndico encontrar comentarios en publica- carta al hermano de Andrés, Carlos, personero D. José Puig Molto y ciones de la época, y así en conoci- por entonces en Madrid, en defen- Galtero (secretario era José Do- da publicación de Roma Efeméride sa de los argumentos de Juan; esta mench y Esplugues); y en la men- Litterarie di Roma, y también en la carta de Antonio, fechada el 18 de ción a la carta de Antonio y el libro, que se publicaba en Madrid: Espi- mayo de 1789, desgraciadamente se dice que era padre de la extinta ritu de los mejores diarios que se se ha perdido35. compañía, que residía en Ferrara y publican en Europa en su número que había enviado un ejemplar de del 17 de noviembre de 1787; pero Asimismo tuvo intención de tra- su traducción de la obra: Industria sobre todo fue extensamente co- ducir al italiano una obra del caste- Popular, escrita por el ilustrísimo mentada en la publicación: Gior- llonense Manuel Sisternes y Feliu

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 143 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

(1728 – 1788): Idea de la ley Agra- les de estos años, es decir la de dar Por entonces surgen inconve- ria en Española, obra publicada en a conocer mejor a España en Italia nientes para empezar los trabajos Madrid en 1786. Manuel Sisternes y, al mismo tiempo, revindicar las de imprenta, uno de estos es el cese residía por entonces en Madrid y aportaciones españolas a la cultura, como primer secretario de Estado parece que hubo correspondencia, sobre lo cual había muchas pre- del conde de Floridablanca y su en 1787, entre él y Carlos Andrés, venciones en Italia, Francia y otros sustitución por el conde de Aran- y el propio Manuel Sisternes, a pro- países europeos; de alguna manera da, y otro que sus grandes valedo- pósito de este asunto, pero la muer- se trataba de situar a España entre res, los marqueses de Llano, se han te de éste, y otros motivos, impidió los países cultos en el ámbito de la trasladado a Viena pues el marqués seguir adelante con el proyecto36. ilustración de estos años. es ahora embajador español cerca del Emperador; todo esto hace du- Sus trabajos para su obra prin- Una parte importante de la co- dar, al administrador de la imprenta cipal: Descrizione odepórica. Las rrespondencia estudiada por Batllo- de Bodoni, sobre la viabilidad eco- dificultades para la publicación de ri a propósito de la publicación de nómica de la impresión de esta obra los cuatro tomos de esta obra entre esta obra es entre Conca y el admi- de Antonio, de hecho, ante las vaci- los años 1793 a 1797. nistrador de la imprenta de Bodoni laciones del mismo, opta por retirar en Parma Gian Giorgio Handwerk; el manuscrito del primer tomo y En la dedicatoria de esta obra, también hay cartas de Antonio con solicitar a los marqueses que hagan a la marquesa de Llano, doña Isa- el abate Perini, y con Carlos An- alguna gestión ante el impresor; así bel de Parreño, Antonio le dice que drés, que continuaba residiendo en lo hicieron, en efecto, pues reco- cuanto había escrito en la misma lo Madrid, a través del cual envía al mendaron el asunto al primer mi- debía en su mayor parte al abate D. propio Antonio Ponz, por entonces nistro del duque de Parma, el con- Antonio Ponz, autor de su conocido secretario de la Real Academia de de Ventura. Estas gestiones tienen Viaje por España, aunque también San Fernando, los manuscritos para éxito; Antonio está por entonces en se había servido de las noticias re- que los corrigiera (le pudo enviar Mantua, donde ha ido a pasar unos cogidas en sus propios viajes y de los manuscritos de los dos primeros días con su amigo Juan Andrés, y otras fuentes literarias. La dedica- tomos, pues Ponz murió en 1792). desde allí envía al administrador de toria a la marquesa, la cual resi- Bodoni otra vez el original del pri- día en Parma, donde su esposo el Hay constancia de que en agosto mer tomo corregido, esto ocurría en marqués de Llano era ministro de de 1790 tenía a punto el manuscrito julio de 1792. España cerca del duque de Parma de la parte fundamental del primer D. Fernando, se debió al decidido tomo, el correspondiente a Madrid Pero la lentitud en los traba- interés que tuvo doña Isabel para y Toledo, de hecho envía el manus- jos de la imprenta era tanta que que esta obra fuera impresa en la crito al abate Perini para que lo lea en octubre de ese año 1792 no se imprenta de Giambatista Bodoni, y dé su opinión; poco después, en había impreso más que la dedica- allí en Parma, una de las mejores octubre de 1791, Antonio viajará a toria y parte del prólogo; así las imprentas italianas del siglo XVIII. Parma para tratar directamente con cosas Antonio llegó a pensar en En todo esto tuvo que ver también el citado administrador de la im- dar el manuscrito a otra imprenta, la amistad de la marquesa con el prenta de Bodoni; además entrega la veneciana de Carlo Palese que anteriormente citado abate Giulio el manuscrito de un prospecto de ya había impreso su anterior obra Perini. No obstante, la publicación la obra para que se imprima y sirva del discurso de Campomanes. Fue de los cuatro tomos que, finalmente para divulgar la obra entre los futu- la decidida intervención del citado tuvo la obra, fueron muy laboriosos ros comparadores. conde de Ventura, ministro del duen gestiones por parte de Antonio, que de Parma, el que hizo que los ya que hubo muchos retrasos y en A principios del año siguiente, trabajos en la imprenta bodoniana ocasiones llego a pensar en retirar en enero de 1792, se sabe, por estas fueran, por fin, a buen ritmo y las los manuscritos que había entrega- cartas, que envía al administrador pruebas le eran enviadas a Ferrara do a dicha imprenta37. de la imprenta de Bodoni el manus- para las últimas correcciones. En el crito del primer tomo listo para en- siguiente año 1793 estuvo termina- La intención al trabajar en esta tregar a los cajistas; en esta ocasión do el primer tomo de la obra. obra fue, según el padre Batllori, lo hace por medio de un conocido la misma que había empujado a suyo de Ferrara que tiene que viajar En julio de 1793 comenzó a exjesuitas, como Masdeu y Juan a Parma. Se trata del padre teatino enviar a Handweck el original Andrés, y a otros eruditos españo- Gualengo. del segundo tomo que había sido

144 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

Tras la muerte de Antonio Ponz, medio del encargado de negocios y para la revisión de los otros dos en Bolonia, Josef Capelleti. Euge- tomos, Antonio mantuvo corres- nio Llaguno pidió informes al em- pondencia con su sucesor, en la bajador español en Roma José Ni- secretaría de la Real Academia de colás de Azara, pero éste informó, San Fernando, Isidoro Bosarte. como era característico en él, con rudeza, pues le escribió diciéndole, En septiembre de 1795 empezó entre otras cosas, que la obra has- a enviar al administrador de la im- ta entonces publicada no se había prenta de Bodoni los cuadernillos vendido, lo cual no era enteramente manuscritos del tomo tercero, que cierto; finalmente Antonio no reci- incluía Extremadura, gran parte de bió ninguna ayuda económica para Andalucia y norte de España. Esta completar la obra. vez la demora en la entrega de los cuadernillos la explicaba Antonio, La situación política iba a supo- en una carta al administrador, por- ner otro obstáculo para la impresión que esperaba poder aclarar algunos de este último tomo. En 1795 Pru- temas incluidos en este tercer tomo, sia y España firmaban la paz con Retrato de doña Isabel Parreño, marquesa de para lo cual tenía pedida informa- la Francia republicana, alianza en Llano, a la edad de 18 años en traje de másca- ra. Cuadro del Pintor Raphael Mengs (Museo de ción a España pero el correo se re- contra de Austria y los estados pa- Bellas Artes de San Fernando). trasaba en llegar; por este motivo pales. En la primavera de 1796 Bo- modificó el contenido de este ter- naparte llegó con sus tropas hasta revisado asimismo por Antonio cer tomo, dejando alguno de esos Bolonia y obligó al papa Pío VII a Ponz allí en Madrid poco antes de temas para el cuarto y último tomo, firmar un armisticio. El 11 de julio morir, cosa que ocurrió el 4 de dien concreto dejó para este último Antonio escribía a Handwerk muy ciembre de 1792 para desconsuelo tomo el viaje de Málaga a Granada. apenado, pues le decía que quizá de Antonio. A principios de 1794, tendría que cambiar de residencia cuando los dos primeros tomos es- Este retraso hizo que este tercer y, ante esta inquietud, le pedía que taban a punto de publicarse, pues tomo, aunque lleva fecha de 1795, le enviara todas las deudas que te- el primero aún no lo había sido, no estuviera listo para publicarse nía con la imprenta para tratar de se divulgó el prospecto de la obra hasta el siguiente año 1796. El de- satisfacerlas; aún así, en diciembre en varias ciudades italianas y eu- seo de Antonio hubiera sido que, de este año le envió varios cuader- ropeas, en Viena, por ejemplo, lo que en el verano de 1795 cuando nillos manuscritos del último tomo, hizo la propia marquesa de Llano, la marquesa tenía que embarcarse y en febrero del siguiente año 1797 en Florencia el abate Giulio Peri- en Génova para viajar a Barcelona, le envió otros. En otra carta poste- ni, en Bolonia el colegial de San hubiera podido llevarse un ejem- rior le decía que próximamente le Clemente José Noguera, noble va- plar de este tercer tomo, pero, por enviaría los últimos que incluían lenciano amigo de Antonio, y, por estos retrasos, no fue posible. las noticias relativas a Granada, las supuesto, Juan Andrés lo hizo por cuales esperaba desde hacia mucho las ciudades italianas en donde te- La venta de los dos primeros tiempo de España. El 24 de julio de nía amistades. tomos no había sido tanta como ese año, por fin, le enviaba los úl- Antonio y sus amistades habían timos cuadernillos manuscritos; así Antonio no obtuvo ningún be- pensado, así que la imprenta apre- los trabajos de impresión de este neficio económico por esta obra miaba por los gastos. Fue entonces último tomo pudieron culminarse. suya, y en más de una ocasión cuando, quizá por sugerencia de manifestó que jamás había preten- Juan Andrés, Antonio envió un me- A fines de este año 1797 se pu- dido tal cosa, tan sólo pidió a la morial a Eugenio Llaguno y Ami- blicaba este cuarto tomo en el cual imprenta que le reservara dieciséis rola, persona de gran erudición que iba lo relativo a su villa natal, sobre ejemplares, trece en rustica y tres tenía cargo en la secretaría de Esta- la cual Antonio Ponz no había deja- encuadernados a la francesa; ya ve- do en Madrid, con el fin de solicitar do nada escrito en su Viaje de Espa- remos como un ejemplar en rústica ayuda económica para completar ña. Debió de ser en 1796, después lo llevaría consigo cuando regresó la obra38, en el mismo le decía que de terminar el tercer tomo y empe- a España para entregarlo a la corpo- había tenido el honor de presen- zar a preparar este cuarto, cuando ración municipal de su villa natal. tarle los tres tomo publicados por recibió una o varias cartas de D.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 145 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

Félix de la Encina su pariente, al sus profesores, fallecieron y es- viaje al exilio en 1767, a finales que había pedido que le informara tán enterrados en esta ciudad, tal de marzo o comienzos de abril de de todo lo relativo a Ontinyent39. fue el caso, entre otros, de Igna- 1798; y allí se reunió con otros ex cio Campserver y Blas Larraz que – jesuitas a la espera de poder em- A comienzos del nuevo año de murieron ese mismo año de 1798, barcarse para España. 1798 las tropas bonapartistas en- y Mateo Aymenich que lo hizo un traban en Ferrara. Antonio, con la año después). El también jesuita padre Luen- satisfacción de ver publicada su go dejó manuscrito un diario de obra completa, se encontraba con A su paso por Parma saludó por una gran valor porque en el mis- la incomodidad de permanecer en última vez al administrador de la mo narra todos los acontecimien- Ferrara cuando iba a ser goberna- imprenta de Bodoni y, seguramen- tos relacionados con los jesuitas da por autoridades republicanas, te aprovechó la visita para recoger durante sus exilios en Italia40. De y abandonarla después de tantos algunos ejemplares de este último este viaje de regreso en 1798 dice años para ir a un destino otra vez tomo de la obra. que llegó, procedente de Bolonia incierto. Pero la luz de la esperanza junto a otros seis exjesuitas de la se encendió entonces ya que, como VI. El viaje de regreso a España provincia de Castilla, a Génova ahora diré, se abrió la posibilidad en 1798. Dos años de residencia el 26 de mayo de este año 1798, de regresar a España. en Ontinyent. La entrega a la y que el 2 de junio se embarcaron corporación municipal de un en la nave Aquilón, uno de los El 12 de marzo de 1798 le es- ejemplar de su obra Descrizione barcos catalanes encargados del cribió a Handwerk la última de las odeporica. Su vuelta al exilio en transporte del correo a Italia; y cartas de que se tiene constancia, 1801. que, después de una accidentada en la cual le decía que el 23 de travesía ya que fueron intercep- ese mes pasaría por Parma en su El rey Carlos IV había firma- tados por navíos de la escuadra viaje a Génova. Para entonces ya do, el 10 de marzo de 1798, una inglesa en el Mediterráneo, lle- sabía que existía la posibilidad del real orden por la cual, teniendo en garon al puerto de Palamós. An- regreso a España, así que decidió consideración el estado de con- tonio es posible que viajara con ir a Génova desde donde quizá vulsión en que se hallaba Italia, ellos, y si no fue en esta travesía podría embarcar en algún buque permitía el regreso a España de sería en el mismo tipo de embar- y viajar a su patria. Dejó, pues, los jesuitas que habían sido expul- cación y también con destino a con pesar su residencia en Ferra- sados en 1767, con la única limi- este puerto. ra, ciudad que le había acogido a tación de prohibirles fijar su resi- él a sus compañeros en el exilio dencia en la corte y sitios reales. Tras unos días de espera en este durante tantos años (de hecho mu- puerto de Palamós, para trámites chos de sus hermanos jesuitas, los Antonio llegó a Génova, ciu- y cumplir con la mínima cua- mayores en edad que habían sido dad que ya conocía de su penoso rentena, sigue diciendo el padre Luengo, fueron a Barcelona, y allí buscaron los medios de transporte que les permitían sus escasos recursos económicos. La forma más económica que encontraron era la de viajar en los carromatos de transporte de mercancías que, por el bloqueo marítimo impuesto por los buques ingleses, era la alternativa para llevar las mismas hasta puertos como el de Cádiz o el de La Coruña; en estos carromatos podían viajar a coste de peso de mercancías, tanto pesaban tanto les cobraban. En Barcelona contrataron el viaje a Valencia en un

Carta del capellán Antonio Conca dirigida a la Corporación Municipal de Ontinyent con fecha 15 de marzo uno de estos carromato tirado por de 1799 (Archivo Municipal de Ontinyent). seis mulas, y en dos calesas.

146 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

El viaje, con paradas en meso- vertido en seminario llevado por le habían correspondido de la he- nes soportando el soez comporta- eclesiásticos; y es posible se acer- rencia de sus padres, y la finca con miento de los arrieros, duró cuatro cara a saludar a Carlos Andrés, el la casa de campo que había perte- jornadas. Así cruzaron el río Ebro hermano de Juan, al cual conocía necido a la familia en la partida de en una gran barcaza tirada por cuer- por la correspondencia mantenida Agriment, donde seguramente iba das; desde Amposta fueron a San entre ambos. Quizá, como le pasó con frecuencia cuando era niño. Carlos de los Alfaques, donde había Luengo, quedó sorprendido por el En Ontinyent sería visto como un buen mesón que Luengo compa- hecho de que Valencia tuviera ilu- un capellán que celebraba misa en ra con los buenos de Italia. En Vi- minación nocturna, cosa que a ex- la iglesia de Santa María o quizá naroz, ya en el reino de Valencia, cepción de Nápoles, Milán y Vene- en la de San Miguel, y que hablaba pasaron la noche, luego viajaron a cia no era habitual en las ciudades con un cierto acento italiano. Anto- Oropesa y Castellón de la Plana. italianas. nio, por su parte, escribió una senti- Al salir de esta ciudad encontraron da carta a la corporación municipal, un camino nuevo que conducía a Si la estancia en Valencia fue el 15 de marzo de 1799, con motivo Valencia, tenía columnas miliarias emocionante, su llegada a Ontin- del ofrecimiento que les hacia de que indican la distancia hasta esta yent le debió llenar los ojos de lá- los cuatro tomos de su obra Des- última ciudad, y era un hermoso ca- grimas. Los últimos recuerdos que crizione odeporica, impresos en la mino. En la última jornada alcanza- tenía de la villa eran de cuando era imprenta de Bodoni. Esta carta se ron Murviedro, comieron allí en un niño, pues a los catorce años esta- ha conservado afortunadamente al mesón y vieron las famosas ruinas ba ya en el seminario de Tarrago- haberse incluido en los libros de de la antigüedad de la ciudad, y a na. Allí se reencontró con su otro acuerdos capitulares, aunque los li- las siete de la tarde estaban en las hermano que le quedaba, José, el bros de la imprenta Bodoni ya no lo afueras de Valencia. hermano pequeño de la familia que están como tampoco su obra ante- estaba en el convento de religio- rior sobre el discurso de Campoma- A Antonio le debió de embar- sos observantes franciscanos de S. nes. En la carta (véase la reproduc- gar una gran emoción después de Francisco y San Diego de Alfara. ción fotográfica) decía lo siguiente: tanto tiempo, lo primero que debió Emocionante sería también ver la de hacer, una vez descansó de esta casa familiar de la calle de San Jai- “Desde el centro de Italia, quan- última jornada de viaje, sería ir a me, pues la plazoleta de Conca ha- do mis débiles tareas no tenían otro ver a su hermano Vicente, fraile bía sido transformada en parte y, de objeto que el de hacer conocer á trinitario calzado del convento de hecho parece que dejó de llamarse aquella tan justamente celebrada Nuestra Señora del Remedio como como tal; y asimismo la visita a la parte de la Europa las produccio- ya sabemos, convento que estaba tumba de sus padres en la sepultura nes de la naturaleza, i del arte, que situado extramuros de la ciudad de la capilla de los Santos Reyes de hai en nuestra Nación; me resolví, en su salida por la puerta del Mar. la iglesia del arcángel San Miguel, como exigía mi deber, de presentar Cuando Antonio partió al exilio y la de sus hermanos. á VS. un exemplar de la obra que Vicente era un adolescente, y desde ellas tratase, por medio del ca- pués de tres décadas de ausencia En sus recorridos por la villa ballero amigo, i pariente quien en seguramente les costó reconocerse pudo apreciar todo aquello que él, otro tiempo se sirvió de tributar á mutuamente. Su hermano le con- por indicación de Félix de la Enci- V.S. un obsequio semejante en mi taría los hechos sucedidos a la fa- na, había descrito sobre Ontinyent nombre. Las dilaciones que sufrió milia, muerte de sus padres, y de en su Descrizione odepórica, así la impresión de la obra, i las actua- sus hermanos excepto de José tam- como los daños padecido en la villa les circunstancias de la Italia lúgu- bién fraile pero en un convento de en la reciente riada de octubre de bres, i funestas han sido para mi fa- Ontinyent, aunque estas noticias 1797. Seguramente su residencia vorables. Todas han ocurrido para Antonio las debía de conocer por fue en la propia casa familiar de la que buelto á la Patria, i al seno de su correspondencia con Félix de la calle de San Jaime ahora habitada mi Familia, pudiera tener el honor, Encina, y quizá también por car- por su sobrino, hijo de su hermano i la justa complacencia de presentar tas de su primo el presbítero Juan mayor Joaquín y de doña Cristina juntamente los quatro tomos, que Conca Osca. de Mesa, de nombre también An- completan mi ``Descrizione odepo- tonio (recordemos que el barón de rica de la España’’ en prueba de mi En esta estancia en Valencia Santa Bárbara, D. Felix de la Enci- respeto i patriotismo. Este me obli- quizá visitó su antiguo colegio de na era tío de este sobrino de Anto- gó a buscar noticias de Onteniente, jesuitas de San Pablo, ahora con- nio). También vería las tierras que e idear como introducir en el plan

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 147 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

general de la obra su descripción mayo del año anterior 1798, no es- allí, en Rusia, la Compañía de Je- particular que V.S. hallará en el IVo tuvo presente en esta sesión. sús; de hecho lo hizo poco después tomo, i empieza en la página 379. por el breve Catholicae Fidei, y lo Qué duda cabe que después de hizo sin haber recibido respuesta Reciba pues V.S. con su acos- haber estado tanto tiempo ausente del propio Carlos IV (esta breve del tumbrada bondad éste mi respetuo- y visitado ciudades italianas como Papa tenía el valor de ser el primer sos obsequio, mientras deseoso de Venecia, Florencia, Parma, Mantua paso para el restablecimiento uni- emplearme en cosas que puedan o Bolonia, aparte de su residencia versal de la Compañía de Jesús). servir de honor, i descaro á nuestra en Ferrara, su villa natal le debía Como respuesta, el 15 de marzo Patria, ó que sean del maior agrado de quedar pequeña. Allí las preocu- de este año 1801, con la firma del de V. S., quedo rogando al Sor. Por paciones de la corporación eran ta- por entonces secretario de Estado la felicidad i prosperidad de todos les como los asuntos de la semana Pedro Cevallos, se publicaba un los paisanos, i en particular para los santa de ese año 1799, tratados en real decreto del Rey por el cual, que componen el Ilustre Ayunta- la misma sesión del 29 de marzo, teniendo en cuenta que persistían miento, de quien tendo el honor de y así hubo una protesta de la cor- los mismos motivos por los que su decirme. poración al reverendo plébano de padre Carlos III había decretado la la Santa María por haber sacado en expulsión se mandaba que salieran Su mas afecto, i seguro servi- andas, el viernes santo en la proce- otra vez de España los exjesuitas, dor i Capellan Antonio Conca i sión, una efigie de Nuestra Señora por entonces unos 654 de aquellos Alcaraz”. de los Dolores cubierta de tela ne- que había regresado. gra sin que se pudiera conocer que En la sesión del ayuntamiento era esta imagen, mientras la de la Antonio quizá intuía una me- en la que fue presentada la carta Purísima Concepción permanecía dida así, pues en España aún no y los libros, la del 29 de marzo de custodiada en la casa de D. Joaquín había un ambiente propicio para este año 1799, los presentes fueron María Osca. También había por en- restablecimiento de la Compañía, el regidor decano por el estado no- tonces enfado entre algunos miem- así que, otra vez, tenía que ponerse ble y regente de la Real Jurisdic- bros de la corporación por el estado en marcha hacia el exilio en Italia. ción, por ausencia del corregidor noble, pues el corregidor D. Vi- Hay constancia de que viajó desde D. Vicente Tormo y Pont, D. Jo- cente Tormo, había prohibido que Onteniente a Alicante en abril o seph Colomer y Colomer el cual entraran éstos a las sesiones con la mayo de este año 1801, y allí, en presidió dicha sesión; los regido- espada ceñida, tal y como era cos- Alicante, junto a otros jesuitas, se res D. Vicente Puig y Cubelles, D. tumbre (a propósito de ésto D. Vi- embarcó en el bergantín raguseo Luis Donat, D. Vicente Bartolomé cente Puig Cubells tenía presentado (del puerto de Ragusa, hoy Du- Presencia, D. José Torro; los regi- un recurso en la Real Audiencia de brovnik), de nombre La Sagrada dores diputados D. José Donat y D. Valencia), y en el caso de D. Félix Familia, gobernado por el capitán José Pastor, y el síndico personero de la Encina con el uniforme de la Nicolás Tomarich, con destino al D. Bartolomé Mora. En la misma Real Maestranza institución a la puerto romano de Civitavecchia41. se acordó darle las más expresivas cual pertenecía (este asunto se tra- De allí, de Roma, se trasladó a Gé- gracias por hacerles partícipes de tó, entre otras, en el la sesión del 7 nova donde estableció su residen- su trabajo literario que hacía honor de junio de 1799). cia durante los siguientes años. a la patria, y que el caballero regidor D. Vicente Puig y Cubells (era VII. Vuelta al exilio en 1801. Su Génova era una ciudad mayor familia lejana de Antonio, ya que residencia en Génova. Publica- en habitantes que Ferrara, unos su padre también tenía de segundo ción en esta ciudad de su traduc- cien mil, estaba a los pies de los apellido Cubells), pasase a la casa ción a un escrito del académico montes Apeninos, rodeada, así, de de habitación de D. Antonio para de la Real Academia de la Histo- altas montañas excepto por el mar, manifestarle la satisfacción de la ria D. Vicente González Arnao. del cual la protegían las murallas. corporación por tener tan buen pa- Su definitivo regreso a España Una de las calles principales era tricio, y asimismo que la carta fue- en 1815. la Strada Balbi en donde estaba el ra incluida en el libro de actas y los edificio que había sido colegio de libros depositados en el archivo. D. En enero de 1801 el papa Pío los Jesuitas, y también el palacio Felix de la Encina que también era VII escribió a Carlos IV comuni- Durazzo. Este colegio de los jesui- regidor perpetuo por estado noble, cándole que, a instancias del Zar, tas había tenido mucha importancia pues lo era por real decreto de 5 de tenía la intención de restablecer en la ciudad y de hecho, la Univer-

148 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

sidad, que había sido fundada en el siglo XVI (bula del papa Sixto IV) no había tenido demasiada actividad docente hasta que se hicieron cargo de la misma los jesuitas en 1773. La familia Balbi había sido benefactora al ceder el edificio a los jesuitas.

La ciudad tenía además Acade- mia de las Artes (desde 1751), y bibliotecas importantes tales como la Franzoniana, llamada así por su fundador, o la que perteneció al abate Berio abierta al público en Vista de la ciudad de Génova en el siglo XVIII. De la obra de M. Artaud: Historia de Italia. Traducida al cas- 1775 y situada junto a la iglesia de tellano por una Sociedad Literaria, Barcelona, 1840. San Pablo. Palacios los había tan notables como el del Dux, recons- nella Accedemia di Storia Mdri- das de su gobierno fue levantar el truido en 1777 después de un im- dense da D. -.. e tradotti dal casti- destierro de los exjesuitas, y así po- portante incendio, o el del célebre gliano da D. Antonio Conca ed Al- dían volver como particulares a la marino al servicio de Carlos V An- caraz, socio delle Reali Accademie espera de que el papa Pío VII resta- drea Doria. Fiorentine e de`Georgofili. Geove, bleciera la orden. Stamperia nazionale, 1805. La catedral de San Lorenzo, de El restablecimiento de la orden estilo gótico, y las iglesias de la Era la traducción de dos discur- por el Papa no tardó en producirse, Anunziata, San Syro, La Magda- sos leídos por González Arnau en y así 7 de agosto de 1814 se publi- lena, Santa María en Carignano y dos juntas de esta real Academia, có la Bula por la cual los jesuitas otras fueron visitadas por Antonio en los años 1802 y 180342. A pro- volvían a ser una orden religiosa. en sus años de residencia allí, y en pósito de esta traducción es casi Los que se encontraban entonces alguna de ellas celebraría misa en seguro que Antonio mantuviera en Roma, y estuvieron presentes en ocasiones. Quizá también visitaría correspondencia con el propio Vi- el Vaticano cuando el papa leyó di- el llamado Albergo, un gran edifi- cente González Arnao. Por otro cha bula, no pudieron contener las cio destinado a hospicio de pobres, lado Batllori43 destaca sobre esta lágrimas; quizá Antonio estuvo por y la Lonja con su conocido atrio obra, el hecho de que el exjesuita entonces también en Roma. a la entrada; y puede ser que se le valenciano demostró su noble gra- viera pasear por el hermoso arrabal titud traduciendo esta necrológica Faltaba que el rey de España de San Pier D`Arena, a orillas del de Gonzáñez Arnao escrita cuando derogara la anterior pragmática río Polcevera. murió el conde de Campomanes, de su abuelo Carlos III que supu- hecho ocurrido en 1803. so la expulsión. Muchos prelados De sus años en Génova entre y corporaciones de muchas villas 1801 y 1815 se tiene poca informa- VIII. El regreso definitivo en de España estaban asimismo soli- ción, quizá porque no se ha busca- 1815. Su residencia en Ontin- citando por entonces el restableci- do en los archivos de la ciudad, lo yent hasta 1816. Su testamento y miento de la Compañía en España. único conocido es la publicación en otras escrituras. Finalmente Fernando VII firmó el 1805, impreso en la Stamperia Na- real decreto de fecha 29 de mayo zionale de Génova, de la traducción En 1814, con el fin de Napoleón de 1815 (publicado el día 30, día de de un escrito del académico de la Bonaparte y la guerra en Europa, la onomástica del rey) por el cual Real Academia de la Historia (Ma- lo relativo a la Compañía de Jesús derogaba dicha pragmática. Los drid) Vicente Gonzalez Arnao, se iba a dar un giro favorable para la jesuitas del exilio podían volver ya trataba de: restitución de la Compañía. En Es- como tales jesuitas. paña vuelve a reinar Fernando VII Elogio storici del Cardinale D. después de su regreso de Valencey El viaje de regreso de Antonio Fr. Franceso Ximenez di Cisneros e (entró en Madrid el 13 de mayo de quizá fue desde Génova junto con del Conte di Campomanes. Recitati 1814). Una de sus primeras medi- un grupo de jesuitas que acompa-

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 149 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

ñaban al recientemente nombrado cios que habían sido de la orden, los ciona en esta escritura que había superior de la orden el padre Ma- cuales había que devolverles. Para sido exdefinidor de la Religión de nuel de Zúñiga. Este padre había este asunto el Consejo de Castilla, San Francisco, observante y que llegado a Roma ese mismo agosto puesto a consultas, había determi- continuaba en el convento de On- (había estado anteriormente en el nado, el 14 de marzo de 1816, que tinyent); ya que, aclara la escritura, reino de Sicilia donde los jesuitas el padre Zúñiga comenzara a tratar aunque eran tres personas distintas habían sido reconocidos como ta- de los negocios de los jesuitas. se regulaba como una vida única les antes incluso de publicación en atención a que los tres excedían de la bula del Papa), allí en Roma Antonio, mientras tanto, reside ya la edad de sesenta años. trató con el embajador español D. en su villa natal desde su regreso Antonio Llaguna sobre el viaje de el año anterior 1815. Hay dos es- Otra escritura, de este mismo regreso de los mismos a España. crituras notariales suyas de este año 1815, es del 11 de noviembre y Luego, tras recibir la bendición del año ante el escribano de Ontinyent se trata de una de otorgamiento de papa, este grupo de jesuitas salió de Francisco José Bodi que denotan poderes a las personas más próxi- Roma el 18 de septiembre y se di- su interés por dejar arreglados sus mas que tenía allí en Ontinyent, y rigió a Génova donde se trataría de asuntos económicos suyos y de sus que eran el barón de Santa Bárbara buscar algún buque para el viaje44. dos hermanos, pues ya había cum- D. Félix Joaquín de la Encina, su Al igual que en el regreso anterior plido los setenta años. La primera primo D. Juan Conca Osca, pres- de 1798, el viaje por mar fue de Gé- escritura es del 28 de agosto45, y en bítero en la iglesia de Santa María, nova al puerto de Palamós, y luego la misma dice de él que es presbíte- D. Vicente Puig y Cubells, regidor de allí a Barcelona, y en el caso de ro y que se hallaba en posesión de del ayuntamiento, y a D. Eugenio Antonio, y otros valencianos, desde 400 libras, moneda provincial en Donat y Alonso, hermano de D. allí a Valencia. metálico (seguramente por haber Luis Donat también regidor; el po- vendido las tierras de huerta que der que les otorgaba era para actuar A diferencia del regreso ante- poseía en Ontinyent en los términos en su nombre en cualquier asunto rior en este las bienvenidas a los de Morereta y en el de la balsita), económico. jesuitas se sucedieron en pueblos y y la escritura era por haber acorda- villas, y cerca de Valencia les salió do con Magdalena Valls, viuda de A continuación de este otorga- a recibir el propio arzobispo D. Ve- Bartolomé Calabuig y su hijo Lo- miento de poderes, el mismo día remundo Arías Texeiro. renzo Calabuig fabricante de pa- 11 de noviembre, Antonio dictaba ños, darles esta cantidad a cambio ante este mismo escribano su tes- No obstante faltaba por resolver de un rédito anual de 40 libras, que tamento, el único conocido que se el tema de las temporalidades de era el diez por cien permitido por conoce de él. En el mismo dice que los jesuitas, es decir sus posesiones las Leyes de Recopilación, para él había sido de la Compañía de Jesús, anteriores a la expulsión de 1767, sus dos hermanos frailes, Vicente que estaba bueno de salud y en su es decir los colegios y demás edifi- y José (sobre este último se men- cabal juicio. Nombraba por sus albaceas a los mismo a los que había otorgado sus poderes en el anterior que acabo de comentar; en el capi- tulo de donaciones se menciona al hospital de Nuestra Señora de los Dolores de la villa, y a los pobres que habían padecido en la última guerra con la Francia; asimismo se decía en el mismo que sus albaceas se ocuparían de los derechos que le correspondiera por la herencia de sus difuntos hermanos doña Luisa Conca y D. Tomás Conca; también hace referencia a unos terrenos de su propiedad en el llamado Arrabal Nuevo de la Villa; y un usufructo Grabado que representa al papa Pío VII haciendo entrega de la Bula de restablecimiento de la Compañía de Jesús al P. Luis Panizzoni. Dibujo de Incola Monti. De la obra del P. Luis Lesmes Frías: La Provincia de en socorro de sus hermanos frailes, España de la Compañía de Jesús 1815-1863, Madrid, 1914. Vicente y José.

150 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

Por lo que respecta a sus pertenencias: manuscritos, libros y objetos de arte, dice que lega todos sus libros a disposición del padre La firma del padre Antonio Conca en su testamento (Archivo Municipal de Ontinyent). superior del primer colegio o casa profesa que se abriera en la ciu- diencia de Palma de Mallorca, car- el cual había estado residiendo, dad de Valencia de padres de la go que no llegó a hacer efectivo). como ya he dicho, en Ferrara du- Compañía; respecto a los muebles, rante los años del exilio; este padre cuadros y demás objetos, mencio- En el año 1816 se devuelve a se encargó de la cátedra de elo- na que tenía escritas unas notas o los jesuitas el colegio de San Pablo, cuencia; y, como no, el celebérri- memoriales, en los cuales los des- allí en Valencia, y en julio de ese mo padre Juan Francisco Masdeu, cribía, las cuales había entregado mismo año el edificio del antiguo el cual había regresado a España en a su primo el citado presbítero D. Seminario de Nobles que estaba 1814, año en el cual pasó a Valen- Juan Conca, uno de sus albaceas, junto al Colegio. Éste había sido, cia y, aquí en el Colegio de San Pa- añadiendo que si el Señor le con- desde la expulsión, un seminario blo, había hecho profesión de los cedía la gracia de entrar otra vez dirigido por eclesiásticos, mientras últimos votos de la Compañía de en la religión de los regulares de que en el de Nobles se había insta- Jesús el 31 de julio de 1816; él mis- la Compañía de Jesús se rasgaría lado, después de la expulsión en el mo creó una cátedra que llamó Es- dicho papel, pues era su voluntad año 1767, la oficina del regente de cuela Nacional, en la cual impartía hacer donación de los mismos a la la Audiencia, y en otras dependen- lecciones de gramática, elocuencia Compañía; el resto de sus bienes cias el Archivo General del Reino, y poética los días de fiesta y vaca- los legaba a su sobrino D. Antonio para lo cual el rey Carlos III había ciones; la misma era muy concu- Conca y Mesa, vecino de la villa de firmado una real orden, aunque la rrida pero que sólo funcionó unos estado noble (el citado hijo de su documentación principal, la del meses, pues el director del colegio, hermano Joaquín y de doña Cris- Palacio Real, no se había traslada- el padre Vicente Soler, y el supe- tina Mesa, en cuya casa de la calle do allí hasta el derribo de este pala- rior provincial, padre Ramón José de San Jaime seguramente residió cio en 1810, en tiempo de la guerra Frías, consideraron prudente supri- Antonio durante este tiempo en de la Independencia. mir esta cátedra creada por el padre Ontinyent). Juan Francisco Masdeu quizá por Los jesuitas se establecieron el excesivo concurso de gente a la Sus relaciones con Carlos An- pues, en parte de la planta baja, misma, además el padre Masdeu drés, residente por entonces en Va- puerta principal, y en el primer enfermó por entonces y, como aho- lencia, continuaron por entonces y piso del edificio del colegio (hasta ra comentaré, poco después murió una prueba de esto es otra escritura 1819 no fue totalmente desocupa- allí en el Colegio). suya del año siguiente 1816, del 10 do por los eclesiásticos). La zona de abril, ante el escribano Antonio de la residencia de los padres era, IX. Últimos años en Valencia Mompó y Matoses, en la cual le por lo tanto la que daba a la llama- entre 1816 y 1820. Antonio en el otorgaba poderes para poder cobrar da calle de la Compañía, en la cual acto de devolución del antiguo y percibir en su nombre lo que le estaba la entrada principal, y el ala Seminario de Nobles. Nombrado correspondía del crédito público, del edificio de la calle de la Purí- rector del mismo. Hace profesión es decir su pensión como exjesuita. sima. Allí improvisaron unas aulas de los cuatro votos de la Compa- Carlos Andrés (su hermano Juan para impartir gramática, lengua ñía de Jesús. Su muerte en 1820. estaba por entonces residiendo en griega y latina, retórica y elocuen- la casa profesa de los Jesuitas en cia, y teología, aunque esta última El Seminario de Nobles de Va- Roma) era en este año de 1816 parece que no se llegó a llevar a lencia era, como he dicho, un edifi- un abogado residente en Valencia, la práctica por la oposición de la cio anexo al Colegio de San Pablo, después de su estancia en Cádiz Universidad, poco después, como había tenido su importancia en los ya que había sido diputado en las ahora comentaré, la enseñanza se siglos XVII y XVIII en la educa- cortes reunidas en aquella ciudad, trasladó al edifico del antiguo Se- ción de los jóvenes nobles de la y estaba casado con doña María minario de Nobles. ciudad, después de la expulsión se de la Luz Marbat y Romeu (ya he ubicaron en el mismo, como acabo comentado su residencia anterior Algunos de los profesores eran de decir, la oficina del regente de la en Madrid, además en 1802 había bien conocidos por Antonio, sobre Audiencia y el citado Archivo Ge- sido nombrado auditor de la au- todo el padre Buenaventura Prats, neral del Reino.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 151 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

El acto de devolución del edi- dores, entrar en la iglesia, archi- tos que los jesuitas debían hacer, y ficio a los padres de la Compañía vo y todas las oficinas de dicho que la extinción de la Compañía en fue el lunes 1 de julio de 1816. La edificio, abriendo y cerrando las 1773 se lo había impedido durante su información sobre este acto está puertas, también fueron al huerto residencia en Italia. Pocos días an- recogida en el Diario de Valencia donde, como acto de posesión sim- tes, el 2 de febrero también lo había del domingo 7 de ese mismo mes bólica, rompieron algunas ramas hecho el padre Buenaventura Prats, de julio, y por la misma podemos de los árboles; concluido este acto y unos meses antes, el 31 de julio, lo tener la seguridad, ya que se le volvieron al cuarto del Director, y había hecho el padre Juan Francisco cita, de la asistencia de Antonio allí sentados en el mismo modo, el Masdeu como ya he dicho. a este acto. En la información del barón de Antella les dirigió la pala- mismo se dice que D. Vicente Joa- bra en un breve discurso en el cual Por este tiempo tiene noticia de quín Noguera, barón de Antella, les dio las gracias por el cuidado la muerte, en Roma el 12 de enero regente de la Real Audiencia de y esmero en la educación de los de 1817, de su gran amigo y com- Valencia, como protector del Se- seminaristas, y a éstos les dirigió pañero el padre Juan Andrés. El minario de Nobles, había recibido otro exhortándolos a la obediencia Diario de Valencia del 10 de abril la real orden para que fuera resti- y respeto a los padres como lo ha- de este año 1817 incluye la necro- tuido el edificio a los padres de la bían tenido a los anteriores maes- lógica escrita por el que había sido Compañía. En esta real orden se tros y superiores. Añade el diario asimismo diputado en las cortes de mandaba que, con asistencia del que, aunque se había divulgado Cádiz, Javier Borrull. Según esta padre Francisco Xavier Bouzas poco la noticia del día y la hora de necrológica Juan residía, en esta que era apoderado del comisario este acto, asistieron gran multitud última época de su vida, en la casa general de la Compañía, el padre de eclesiásticos seculares y regula- profesa de los jesuitas en Roma, y Manuel de Zúñiga, se formase in- res, entre ellos el Reverendo Cura al parecer le cogió en las calles de ventario; una vez concluido éste se y Clero de la iglesia de San Martín, Roma una improvisada lluvia que había señalado ese día primero de en cuya parroquia estaba el Semi- le agravó una dolencia pulmonar julio, a las cinco de la tarde para nario, además de gente que se acerque ya arrastraba proceder al acto de entrega. A esa có a ver dicho acto, manifestando hora había ido en efecto el barón todos en sus semblantes y expre- Por entonces también yacía en- de Antella con acompañantes a la siones el regocijo de ver restable- fermo en una habitación del Cole- puerta del edificio del Seminarios cidos en el Seminario a los Padres gio el padre Masdeu; allí le debió de Nobles; allí le esperaban el vi- de la Compañía después de 49 años visitar Antonio hasta que murió el cedirector del Colegio, por estar que faltaban de él. enfermo el director46, y los señores catedráticos y seminaristas, como El primer rector del Seminario también el propio padre Francisco de Nobles, después de la devolu- Xavier Bouzas, y los padres Josef ción a la Compañía, fue, aunque Vidal, Luis Castro, Antonio Conca por unos meses tan sólo, el citado y Pedro Berroeta, los cuales iban a padre Francisco Javier Bouzas47, y ser maestros en el Seminario. La lo fue hasta el 11 de noviembre de comitiva entró en el edificio y fue este año de 1816 fecha en la que fue al cuarto del Director, allí se sentó nombrado rector Antonio48, el cual, el P. Bouzas a la derecha y el vice- seguramente, residía en el colegio director a la izquierda del Regente, de San Pablo desde el verano de ese éste, en pocas palabras, manifestó alo 1816, pues como he comentado el objeto de su misión; después el en abril del mismo todavía estaba escribano leyó la real orden y la residiendo en Ontinyent. El direc- escritura de entrega y posesión, la tor del Colegio de San Pablo era, cual firmaron el P. Bouzas y el Vi- por otra parte, el citado padre Vi- cedirector. cente Soler.

Inmediatamente después se Pocas semanas después de este Reproducción de una fotografía antigua del exte- procedió al acto protocolario de nombramiento, el 16 de febrero de rior del Colegio de San Pablo, luego Instituto Luis posesión, el cual consistió en pa- 1817, Antonio hizo, en la Iglesia del Vives. De la obra del p. Luis Lermes Frías: La Pro- vincia de España de la Compañía de Jesús 1815- sear con su Señoría por los corre- Colegio, profesión de los cuatro vo- 1863, Madrid, 1914.

152 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

viernes 11 de abril de este mismo NOTES año de 1817. En la necrológica del 1 Miguel Batllori, S.I: La cultura Hispano- Diario de Valencia del viernes 18 italiana de los jesuitas expulsos. Españoles. de ese mes se mencionaba el he- Hispanoamericanos. Filipinos (1767 – 1814), cho de que la muerte le sobrevino Madrid, 1966. Los estudios dedicados a Antonio Conca en esta obra son: Antonio después de dolorosa enfermedad de Conca jesuita valenciano en exilio, pp. 547 dieciséis días, ocasionada por una – 552; Conca y la refundación abreviada del repentina y violenta retención de ``Viaje’’ de Antonio Ponz, pp 553 – 572; orina que luego pasó a inflamación Jesuitas valencianos en la Italia Setecentis- ta, pp. 495 – 514; y La irrupción de jesuitas y después a gangrena, mal éste, que españoles en la Italia Dieciochesca, pp. 55 – en un anciano ya apoplético, era de 81. difícil curación. 2 Fernando Goberna Ortiz: La visita pastoral del Arzobispo Mayoral a los pueblos Del año 1818 y 1819 poco pue- del valle de Albaida en 1742, en la revista ALMAIG (Ontinyent – 2006, pp. 52 – 66). do añadir sobre la actividad de An- 3 Mencionado por Arturo Llin Chafer en: San tonio; allí en el Seminario debió Juan de Ribera y Ontinyent. La epidemia de de continuar trabajando en el des- 1600. En la publicación: Ontinyent. Festes empeño de su cargo de rector del de Moros y Cristians del 26 al 29 d`agost de 2011, pp. 368 – 373. Seminario organizando los cursos Reproducción de una fotografía antigua del patio del Colegio de San Pablo (Valencia), luego Institu- 4 Alfredo Bernabeu Galbis: Edificios Históri- y demás. ro Luis Vives. De la obra del P. Luis Lesmes Frías: cos y Calles de Ontinyent, Ontinyent, 1994, La Provincia de España de la Compañía de Jesús 1815-1863, Madrid, 1914. pp. 71 – 77. Sobre la antigüedad de dicho A principios de 1820 moría en nombre de placeta de Conca, he de decir, por Valencia su amigo Carlos Andrés, La sepultura del padre Antonio mi parte, que debió de empezar a llamársele así en la segunda mitad del siglo XVII o prin- fue el 5 de enero de 1820, y su Conca Alcaraz debe de estar, si aún cipios del XVIII, ya que he visto escrituras muerte fue a consecuencia un ata- se conserva, en la cripta de lo que de la primera mitad del XVIII en las cuales se que de apoplejía. Lo más probable fue la iglesia del colegio de san Pa- dice que era la placeta de San Juan, ahora de es que Antonio, también con acha- blo. Por lo dicho en su testamento Conca. En un cabildo del ayuntamiento del 12 de abril de 1799 se hace referencia a obras ques en su salud, no pudiera acom- las notas que dejó a su primo el en esta plazoleta, seguramente fue entonces pañar el féretro de su amigo hasta el presbítero Juan Conca, en las cua- cuando se transformó ese espacio urbano. cementerio de Valencia en ese día les, a modo de inventario, men- 5 Estos datos y los siguientes de sus antepasa- de invierno. Allí, en cementerio, se cionaba los manuscritos, libros, y dos los he obtenido del expediente de su hermano Tomás Conca para obtener la primera puede ver hoy en día la lápida en la objetos que dejaría a su muerte, se clerical tonsura, documento en el Archivo cual, con esfuerzo, se puede leer la rasgarían, pues había sido su vo- Metropolitano de Valencia: sig. 24/5 (año siguiente inscripción: Aquí yace D. luntad que si el Señor le concedía 1768). Carlos Andres y Morell oidor de la la gracia de estar otra vez en la re- 6 Archivo Municipal Ontinyent: Padrón Muni- Real Audiencia de Mallorca. Murió ligión de los regulares de la Com- cipal del año 1754. el 5 de enero de 1820 a los 68 años. pañía de Jesús, como así ocurrió, 7 En 1708 publicó una obra titulada Laurel Histórico, composición poética de más de Su mujer Da. María de la Luz Mar- así debía hacerse ya que, en este 800 octavas, en las cuales ensalza a Felipe V bat y Romeu 2 de enero de 1824 a caso, el legado pasaría a la Com- desde su exaltación al trono hasta la batalla los 67 años. pañía; por lo tanto, es muy posible, de Almansa ocurrida el año anterior (tomo que estos libros y manuscritos se estos datos de la Enciclopedia Espasa Calpe, tomo 20, pp. 77 – 78). La muerte de Antonio ocurrió encuentre hoy en día en el Archivo 8 Véase Alfredo Bernabeu Galbis: Els carrers poco después, al parecer el 12 de Histórico de Loyola. d` Ontinyent nom, origens i anecdotari, Onti- abril, fecha que es la que mencio- nyent, 1998, pp. 204 – 205. nan casi todas la obras que reco- Una pequeña parte de sus per- 9 Archivo Parroquia de Santa María (Ontin- gen datos sobre su biografía, no tenencias, la más personales, sería yent): Libros parroquiales, Libro Bautismos obstante hay otra fecha posible heredada por su sobrino Antonio (años 1744 – 1755), folio 48. que es la del 10 de febrero de ese Conca Mesa, y allí las debió tener 10 Archivo Municipal de Ontinyent: Libros de Protocolos Notariales: escribano Joseph 49 mismo año 1820 . En cualquier éste en la que fue casa familiar de Mompó de 5 de baril de 1759. caso su muerte ocurrió antes del los Conca, es decir en la casa de la 11 Alfredo Bernabeu Galbis: op. cit., pp. 204 – comienzo del llamado Trienio Li- calle de San Jaime en Ontinyent. 205. beral, y, por lo tanto, antes de que 12 Archivo Municipal de Ontinyent: Libros de la Compañía fuera otra vez supri- Protocolos, escritura del escribano Juan Llo- mida en España50. ret de 24 de junio de 1747.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 153 Aportación a la biografía del jesuita Antonio Conca Alcaraz

13 Archivo Municipal de Ontinyent: Libros de 23 El informe era de 1 de marzo de 1788 y su 37 Para todo lo relacionado con la publicación Protocolos, escritura ante el escribano Juan autor el comisario regio en Bolonia Luis de esta obra es fundamental el escrito ya Lloret de 18 de noviembre de 1747. Gnecco a Azara (Archivo del Ministerio de citado de Miguel Batllori: Conca y su refun- 14 Archivo Municipal de Ontinyent: Libros de Asuntos Exteriores: Santa Sede, Legajo 359. dición abreviada del ``Viage’’ de Antonio Protocolos, escritura ante el escribano Juan año 1788, Expediente 13), citado por Anto- Ponz. Lloret de 18 de marzo de 1746. nio Astorgano Abajo: Op. cit., p. 195, nota 38 Este memorial se encuentra en el Archivo de 592. 15 Véase en el Archivo Municipal de Ontinyent: la Embajada Española en Roma (Madrid),

Libros de Protocolos, escritura de escribano 24 Estudiadas en parte por el padre Batllori en legajo 245, exp. 83. Joseph Mompó de 12 de junio de 1768, y del los escritos suyos mencionados, y por Nic- 39 Cesareo Calvo Rigual ha estudiado este escribano Vicente Pons de 13 de septiembre colò Guasti: Antonio Conca traduttore di asunto en: La vila d`Ontinyent en la ``Descri- de 1765. Campomanes, en la obra colectiva ya citada zione odeporica della Spagna del P. Antonio de Vervuert Manfred Trietz (ed.), pp. 359 – 16 Archivo del Patriarca (Valencia): Libros de Conca, en la revista ALMAIG, Ontinyent – 377. La primera carta que se conserva es de Protocolos, escritura ante el escribano Juan 1992, pp. 114 – 118. 26 de febrero de 1781 y la última de 25 de López de 8 de octubre de 1764. 40 Jesús Pradells Nadal e Inmaculada Fer- septiembre de 1998. 17 Sobre los estudios de Antonio Conca, y en nández Arrillaga: El regreso del exilio: La 25 Véase en Archivo Municipal de Ontinyent general sobre su vida jesuítica, el padre Bat- imagen de españa en el diario del p. Luengo la escritura anteriormente mencionada del llorí cita documentación de los catálogos (1798 – 1801), en Vervrert Manfred Trietz escribano Vicente Bartolomé Presencia de impresos de la Provincia de Aragón corres- (ed.): Op. cit., pp. 443 – 472. este año 1777. pondientes a los años 1762, 1765, 1766, 1818 41 Citado por Antonio Astorgano Abajo: Op.

y 1820 en el Archivo Romano S. I. (Roma). 26 Dell`origine, de` progressi e dello stato act- cit,, p. 194 - 195, nota 591 (la fuente que cita También hay datos de interés en otras obras tuale d`ogni Letteratura, obra impresa en es Archivo General de Simancas, Estado, leg. como la de Lorenzo Hervás y Panduro: siete tomos en la célebre Stamperia Reale 5066. de Parma entre los años 1782 y 1799, y tra- Biblioteca Jesuítico – Española 81759 – 42 Vicente Gozález Arnao (1766 – 1845) había ducida por su hermano Carlos en Madrid y 1799, Madrid 2007 (es la edición facsímil leído, en la Junta Pública de esta Real Aca- publicada por la imprenta de Antonio Sancha con estudio y notas de Antonio Astorgano demia, del 21 de julio de 1802 el Elogio his- en diez tomos entres los años 1784 y 1806. Abajo; la de O`Nelly, Ch y Domínguez, J. A.: tórico del cardenal Don Francisco Jiménez

Diccionario histórico biográfico – temático 27 Se publicaron en Madrid con el título de de Cisneros, publicado en 1803; y Elogio del de la Compañía de Jesús, Roma – Madrid, Cartas familiares del abate D. - a su herma- excmo. Sr. Conde de Campomanes, leido en 2001; Sommervogel, Ch.: Bibliothèque de la no Carlos, dándole noticia del viaje que hizo junta ordinaria del 27 de mayo de 1803 (el Compagnie de Jesús, Bruselas – Paris, 1890 a varias ciudades de Italia en el año 1785, conde de Campomanes acababa de morir en – 1932; y otras. publicadas por el mismo D. Carlos, Madrid, madrid), publicado en Memorias de la Real 18 Sobre Pedro Montegón véase Lorenzo Her- Antonio Sancha (1786 – 1793), 5 tomos. Academia de la Historia, V, 1804.

vás y Panduro: Op. cit., pp. 390 – 393, y los 28 J. Andrés. Cartas Familiares. Bolonia, Flo- 43 Miguel Batllori, S. I.: Op. cit., p. 555. varios estudios dedicados al mismo por Gui- rencia, Roma. Cartas Familiares I. Enrique 44 Sobre este segundo regreso de los jesuitas llermo Carnero. Jiménez López (Ed.), Publicaciones de la véase P. Lesmes Frias: La Provincia de Espa- universidad de Alicante, 2004, pp. 196 – 199. 19 La bibliografía sobre los motivos de la ña de la Compañía de jesús 1815 – 1863. La carta es la fechada en Mantua el 16 de expulsión es mucha y no es el objeto de este Reseña histórica ilustrada por el P. -.. de la mayo de 1786. escrito, así que sólo citaré algunas obras misma Compañía, Madrid, 1914. relacionadas con el viaje de los jesuitas de la 29 Pedro Rodríguez de Campomanes era muy 45 Todas las escrituras que voy a comentar se provincia de Aragón, estas serían las siguien- influyente por entonces, ya que era fiscal del encuentran en los libros correspondientes de tes: Egido, T.: La expulsión de los jesuitas de reino y presidente del Consejo de Castilla estos escribanos en el Archivo Municipal de España, en ``Historia de la Iglesia en España, desde 1783. Ontinyent. Madrid, 1979, vol. IV, pp. 745 – 792. Luen- 30 En una carta de fecha 16 de septiembre de 46 Seguramente se refiere al padre Vicente go, M.: Memoria de un exilio. Diario de la 1787 citada por Niccolò Guasti: Op. Cit. expulsión de los jesuitas de España (1767 Peris, que en efecto era el director, y al padre 31 Discorso sopra il fomento dell`industria – 1768). Edición, introducción y notas de Vicente Soler, que de hecho se hizo cargo de popolare del conte di Campomanes tradotto Inmaculada Fernández Arrillaga, Alicante, la dirección del Colegio hasta octubre de ese dallo spagnuolo de D. Antonio Conca, acca- 2002. Jiménez López, E.: El ejército y la año 1816. Véase la citada obra del P. Lesmes demico georgofilo Fiorentino, Venecia, 1787. marina en la expulsiuón de los jesuitas de Frías, pp. 78 – 83.

España en la publicación: Hispana Sacra, 45 32 Véase en los libros correspondientes a estas 47 Sobre el Colegio de San Pablo y el Seminario (1993), pp. 577 – 630. Manfred Tietz, Die- sesiones en el archivo Municipal de Ontin- de Nobles de Valencia en estos años véase la trich Brit Semeister: Los jesuitas españoles yent. obra del P. Lesmes Frias: Op. cit.

expulsos, Madrid, 2001. Pilar Garcia Trobat: 33 Sobre la concesión de esta pensión doble 48 Véase la obra Biografia Eclesiástica Comple- La expulsión de los jesuitas, Valencia, 1992. véase a Nicollò Guasti: Op. cit., 370 – 371. ta redactada por una reunión de eclesiáticos 20 A pesar de estar bajo el gobierno de Génova Miguel Batllori.: Conca y su refundición y literatos, Madrid – Barcelona, 1851, Tomo en la isla se vivía bajo la amenaza del inde- abreviada del ``Viage’’de Antonio Ponz, en IV, pp. 60 – 61. Op. cit., p. 554, nota 6. Y Antonio Astorgano pendentista corso Pascual Paoli. Había una 49 Es la que menciona la ya citada Biografía Abajo: op. cit., p. 195, nota 592. guarnición francesa que defendía los princi- Eclesiástica Completa. pales puertos de la isla por un tratado entre 34 Niccolò Guasti: Op. cit., pp. 372 – 373. 50 Esto ocurrió después de que las cortes decla- Francia y Génova firmado en 1764 en Com- 35 Aparece citada en la obra de Ramón Diosda- piègne. raran nulo el decreto de restablecimiento con do Caballero: Bibliotecae Scriptorum Socie- el argumento de que no había sido aprobado,

21 Días antes, el 15 de agosto, Córcega había tatis Jesu Suplenta, Romae, 1814 – 1816. en su momento, dicho restablecimiento por quedado agregada a Francia por un tratado Véase Miguel Batllori: Antonio Conca, jesui- el Consejo. El 1o de septiembre de ese año con la república genovesa. ta valenciano en exilio, en: op. cit., p. 550. 1820 sancionó el Rey el decreto, y durante el 22 Así lo cree Antonio Astorgano Abajo en la 36 Véase sobre esto Niccolò Guasti: Op. cit., pp. otoño de ese año se cerraron todas las casas obra citada página 195, nota 591. 367 – 369. de los jesuitas.

154 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Els recursos turístics d’Ontinyent als inicis dels seixanta Autor: Alfred Bernabeu Sanchis

l turisme és un fenomen so- pel baix cost dels preus de les instal· mayor detalle e incluyendo no solo cial que va començar a ad- lacions hoteleres. Les costes espa- las realidades actuales, sino tambi- quirir importància a finals nyoles són visitades per milions de én las posibilidades futuras [...] Con Edel segle XIX. Es tractava d’un turistes europeus. El règim franquis- objeto de proceder a la confección turisme elitista a l’abast d’una mi- ta no desaprofita l’oportunitat d’ob- de un inventario general de las po- noria privilegiada. L’alta burgesia tenir més recursos i va crear en 1962 sibilidades de España que después i la noblesa gaudiran del temps de la subsecretaria de turisme. Al front se plasmará en un catálogo”. La in- vacances i els seus destins seran: del ministeri d’Informació i Turisme, formació, a càrrec de persona com- Donostia, Biarritz... el cap de l’estat, Francisco Franco, petent, havia d’anar acompanyada nomenà un polític dotat d’una gran de fotografies d’un format mínim A nivell local, al gener de 1903 dinamisme: Manuel Fraga Iribarne. de 18 x 24 cm. dels llocs i paisatges es constituïa a Ontinyent La Socie- Ell serà l’encarregat de promoure d’interés, així com dels plànols i de dad Anónima La Salud de Ontenien- el turisme arreu del món venent la les guies turístiques corresponents te amb el propòsit d’explotar el nai- imatge d’una Espanya més oberta amb els quals, posteriorment, es xement d’aigües mineromedicinals amb el lema “Spain is different”. realitzaria una exposició nacional. que es localitzaven en un barranc Aquest document i altre qüestiona- prop del pont del Rei. Al balneari Es tractava, doncs, d’un turis- ri confeccionat en 1964 són el nucli acudien visitants de tot Espanya, me monotemàtic de sol i platja. Per central del nostre article. Un treball una clientela selecta i distingida aquest motiu, el govern volgué am- que pretén evocar a les persones com el cardenal Benlloch, el carde- pliar les destinacions turístiques i majors de seixanta anys l’Ontinyent nal primat Enrique Reig i Casanova, diversificar-les. Calgué buscar més de la seua joventut i, al mateix el literat valencià Teodor Llorente, recursos amb els quals poder atraure temps, desvelar als més joves com els comtes de Trenor, Montornés, el a nous visitants. El 16 de novembre era el nostre poble fa quasi cinquan- marqués de Malferit i altres repre- de 1962, la secretaria de l’ajunta- ta anys. sentants de l’oligarquia valenciana. ment d’Ontinyent registrava una Certament, l’hotel balneari es cons- carta de la delegació provincial del QÜESTIONARI DEL tituí en un centre d’atracció social Ministeri d’Informació i Turisme en MINISTERI D’INFORMACIÓ de primer ordre. la qual s’indicava que en el termini I TURISME. ONTINYENT 1962 d’un mes s’enviara “ una relación Malgrat els intents de recuperar cuidadosa de cuanto interés turís- El delegat provincial, Joaquín l’antiga esplendor del balneari, la tico exista en esa localidad, con el Rios-Capapé Alegret, facilitava en llarga postguerra i el canvi de les modes -els turistes preferiren passar les vacances en destins marítims - van provocar el tancament de l’establiment en 1951 i la posterior venda a la congregació religiosa “Pureza de Maria”, que el va convertir en un internat educatiu.

La dècada dels seixanta va estar marcada per un intens creixement del sector turístic espanyol. Aquest auge va ser causat per l’increment El ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga, i l’ambaixador americà prenen el bany a la platja de Palo- mares (1966) demostrant que estava lliure de radioactivitat, malgrat la caiguda de cinc bombes atòmiques adquisitiu de les classes mitjanes i en la localitat.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 155 Els recursos turístics d’Ontinyent als inicis dels seixanta

mos el denominado Gamellons, en Fontinient cuya principal actividad plena montaña y con vistas mara- es precisamente esta, habiéndose villosas. realizado numerosas acampadas y exploraciones espeleológicas en Dentro de la ciudad, como lu- las cuevas y simas existentes en el gar pintoresco que conserva todo término” su sabor, señalamos el denominado barrio de la Vila, constituido por E) Monumentos históricos y la parte antigua de la ciudad cons- artísticos truida en torno a la iglesia arciprestal de Santa María, y formado L’informe sobre l’estat del pa-

Foto: Rafael Bernabeu por calles empinadas y estrechas, trimoni històric ontinyentí era

Agost 1964. Un autobús de turistes acudí a encaramadas sobre un altozano en pessimista tot i que en 1962 encara Ontinyent per conèixer les festes de Moros i Cris- la que se respira aún el aire de sies conservaven edificis tan singu- tians. La instantània de Rafael Bernabeu Galbis està capturada en la plaça Concepció, en les glos pasados. Este barrio tiene una lars com la casalici del marqués de immediacions de la Pensión Sol. gran tipismo y belleza, conservan- Vellisca i els xalets de Fité, Devis, do su antiguo trazado y no habien- Ereta... l’escrit unes instruccions que s’ha- do sido desfigurado con construc- vien de seguir. Per exemple, l’in- ciones modernas que contrastarían “Resulta pobre Onteniente en forme havia d’incloure una sèrie enormente con los antiguos edifici- monumentos de esta clase por la d’apartats que complimentar, una os ubicados en aquel” incuria (en especial l’edifici con- relació que nosaltres seguirem fi- ventual del pares dominicans) y el delment. C) Playas tiempo, que han acabado con los que en otro tiempo existieron. En A) Condiciones climáticas “No siendo zona costera, este la actualidad, solo cabe mencio- término carece de playas. No obs- nar la iglesia arciprestal de Santa L’observatori del Col·legi de La tante, existe una zona en el río María, cuya construcción se ini- Concepció facilitava les següents Clariano, en derredor del punto ció, al parecer, a raíz de la Re- dades: denominado Pou Clar, que reúne conquista, en el siglo XIII y que - Temperatura mitjana anual= 16º magníficas condiciones para la na- posee en su arquitectura muestra - Temperatura mitjana de gener= 8º tación y que en verano es frecuen- de los más variados estilos y ten- - Temperatura mitjana d’agost= 24’2 tadísimo...” dencias. Posee esta iglesia una - Màxima absoluta amb 42º el 26 airosa torre, de setenta metros de de juliol de 1935 D) Posibilidades deportivas altura desde su base, construida - Mínima absoluta amb -9’4º el 12 en piedra y que tiene una gran de febrer de 1956 L’informe mostrava l’ex-trema belleza”. mancança de qualsevol activitat es- L’informe afegia que: “El vera- portiva organitzada, a excepció del “Los tesoros artísticos que exis- no es duro durante el día de 12 a 17 Centre Excursionista Fontinient, la tieron en esta iglesia, así como en horas, pero refresca mucho por la Societat de caçadors i, és clar, el otras de la ciudad se perdieron noche con la brisa del terral WSW. futbol. casi en su totalidad durante nues- El NE refrigera normalmente el tra pasada guerra de Liberación”. día, aunque el SW-W (raro) caldea “Este terreno es propicio para A banda, l’informe indicava que la tarde haciéndola abrasadora al- la caza de la perdiz y del conejo, l’església comptava amb un apos- gunos días aislados” si bien este último casi ha desapa- tolat i altres escenes evangèliques recido, existiendo muchísima afi- pintades pel cèlebre artista Josep B) Paisajes y lugares pintorescos ción a este deporte y una Sociedad Segrelles. de Cazadores que cuenta con unos “Todo este término munici- quinientos afiliados. F) Santuarios y lugares pal resulta pintoresco y posee esde peregrinación pléndidos paisajes por ser terreno También se practica con inten- montañoso cubierto en buena parte sidad el deporte del montañismo, “Señalamos en primer lugar de pinos. Como punto realmente existiendo una Sociedad deportiva la ermita de Santa Ana, donde se excepcional por su belleza señala- denominada Centro Excursionista venera la imagen del Santísimo

156 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Els recursos turístics d’Ontinyent als inicis dels seixanta

Cristo de la Agonía, patrono de la cloruro sódicas yoduradas que en talmente en correr un toro por ciudad, que es muy venerado en otro tiempo gozó de gran prestigio. las calles de la ciudad, embolado esta y constantemente visitada por Hoy, la finca en que está enclava- y amarrado con una cuerda, acto los fieles. La imagen primitiva se do, fue adquirido por la religiosas este que se repite durante tres días, perdió en la Guerra de Liberación, de Pureza de María Santísima, que por la tarde... habiendo sido sustituida por otra han instalado en ella un colegio construida después. para señoritas con internado. El También se celebra una Feria manantial se encuentra bastante anual, en el tercer domingo de Existe también la ermita de abandonado y apenas se hace uso noviembre, pero carece de interés San Esteve, en lugar muy pinto- de él”. para el turista y es una celebración resco y agreste, que es visitada que va a menos”. por los fieles en una peregrina- J) Espectáculos típicos y ción que anualmente se celebra en folklóricos K) Especialidades gastronómicas la misma.” y vinos “Cabe señalar, en este aspecto, G) Castillos y fortalezas las típicas Fiestas de Moros y Cris- “En este término se guisa como tianos así como las de la Purísima. platos típicos, la paella valencia- “No existe ninguno.” Las primeras se celebran [...] na y el gazpacho, con carne de desde el viernes anterior al último caza. H) Centros culturales de interés domingo de agosto hasta el lunes para extranjeros siguiente. Son unas fiestas que po- Posee este término excelentes seen un enorme colorido y, aparte vinos blancos y tintos de buena “Aparte del archivo municipal, de los actos religiosos tradiciona- graduación, pero que hasta el pre- que se salvó de la destrucción en les, se celebran las fiestas cívicas sente no se embotellan ni han sido nuestra última guerra civil y que en las que se rememoran las gestas presentados al mercado con mar- posee fondos de gran valor, entre de la Reconquista con las luchas cas registradas”. ellos numerosos pergaminos del entre Moros y Cristianos. Es im- siglo XIII, solo podemos señalar posible describir estas fiestas en NOTA: Esta Ciudad es total- el Museo de La Ereta, de propie- pocas líneas, cabiendo solo decir mente desconocida por el turismo, dad particular, que posee cuadros que son vividas intensamente por que no la visita en nínguna época y objetos artísticos de gran valor y la ciudad, que cambian estos días del año, debido al desconocimi- mérito, fruto del interés coleccio- de fisonomía, poseyendo los actos ento que de ella existe, la falta de nista de su fundador”. que realizan gran vistosidad y es- propaganda y también la caren- pectacularidad. cia de alojamientos debidamente I) Manantiales de agua acondicionados. minero-medicinales Las fiestas de la Purísima [...] a parte de los actos religiosos ti- QÜESTIONARI DEL “Existe en este término un ma- enen lugar las fiesta cívicas de la MINISTERI D’INFORMACIÓ nantial de aguas bicarbonatadas Ciudad, que consisten fundamen- I TURISME. ONTINYENT 1964

Dos anys després la secretària de l’ajuntament d’Ontinyent rep altre qüestionari del Ministeri d’Infor- mació i Turisme. Aquesta vegada el document que s’havia de complimentar era un formulari estàndard en el qual constava una relació de preguntes que s’havien de respondre de manera resumida. Entre elles cal destacar una en especial per la seua singularitat: “Breve noticia Foto: Rafael Bernabeu histórica”. El secretari, en sis líni- Curiosa estampa tradicional. Les autoritats civils, festeres, religioses i militars són acompanyades per la banda “Unión Artística Musical”. En la fotografia encara s’aprecia l’existència de la font del Rei a prop de la es, va redactar una més que fallida plaça de Baix. ressenya històrica de la ciutat: “Pa-

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 157 Els recursos turístics d’Ontinyent als inicis dels seixanta

rece que en tiempos de la invasión des en els carrers Gomis i Maians. bien hay algunas zonas deficiente- por Roma ya existía población, sin També apareixia citat el nombre mente iluminadas”. datos concretos. Don Jaime I la re- de sucursals bancàries existents: conquistó en 1245, existiendo en el “Banco Hispano-Americano, Va- G) Platges Archivo Municipal un pergamino lencia, Vizcaya, Español de Crédi- de 1249, junto con otros dos de la to y Caja de Ahorros local”. Aquest apartat, per motius ob- misma época que prueban la anti- vis, va ser contestat de manera ne- güedad de Onteniente. En 1345 se D) Allotjaments gativa. creó la Baronía de Onteniente que desapareció en 1370, desde cuya En el qüestionari confeccionat H) Possibilitats esportives fecha Onteniente fue villa real con en 1962 es destacava la insuficient voto en Cortes. El 17 de noviembre oferta de dotacions d’hostaleria, la La caça, altra vegada, era de 1904 se le concedió el título de qual cosa impedia l’allotjament de l’esport més practicat; les espè- Ciudad por D. Alfonso XIII.” turistes. Dos anys després, Onti- cies més abundants en les serres nyent continuava comptant amb les ontinyentines eren: el conill, la De tota manera, malgrat l’es- modestes pensions “Sol” i “Cam- llebre, el tord i la perdiu. També tructura esquemàtica, el formulari bretes”. Calgué esperar fins l’agost s’especificaven en aquest apartat ofereix informació interessant so- de 1969 per tal que l’hotel Fontana les possibilitats de practicar mun- bre les infraestructures i recursos fóra inaugurat i Ontinyent gaudi- tanyisme en l’alt de la Creu, el cim que Ontinyent comptava en 1964. ra d’unes modernes instal·lacions més alt del terme amb 900 metres i El qüestionari està estructurat en hostaleres. l’espeleologia:”hay algunas simas diversos apartats: de poca profundidad excepto dos E) Sales d’espectacles más profundas sin que se haya lle- A) Geografia gado al fondo”. També es decla- Els ontinyentins disposaven en raven les instal·lacions esportives S’indicava que l’altura sobre el l’any 1964 de diversos “cinemato- del Clariano. nivell del mar era de 365 metres gráfos”. Consta en l’informe l’afo- i que distava 84 quilòmetres per rament i la seua localització. La I) Sanitat carretera. Aquesta vegada no es va relació era la següent: Teatro-Cine complimentar l’apartat referent a la Echegaray en la plaça José Antonio Les autoritats municipals ma- climatologia. amb 610 cadires de pati i 313 d’am- nifestaven que hi havia 7 farmà- fiteatre; Cinema Onteniense en el cies i “una clínica municipal en B) Població carrer Tomàs Valls amb 13 llotges, la avenida Francisco Cerdà en capacitat de 78 espectadors, 416 la que están instalados también Ontinyent a 31 de desembre de butaques de pati i 78 de general; el Centro Secundario de Higiene 1963 tenia una població de dret de Salón Patronato de los P.P. Fran- Rural, el Maternal de Urgencia 20.135 habitants i de fet 20.281. ciscanos al carrer Gomis amb 452 y el Dispensario Antitubercu- butaques de pati, 20 llotges amb loso”. Aquest centre és l’actual C) Comunicacions 100 seients i 160 places de general; hospital. Centro Parroquial amb 260 buta- Es detallava que la ciutat man- ques de pati, 76 d’amfiteatre i 50 J) Aigües potables tenia línies d’autobusos amb Va- de general. lència, Alcoi, Xàtiva, Font de la No hi ha cap dubte que en Figuera i Villena; també disposava F) Urbanisme 1964 la presència de les fonts en de línia de ferrocarril amb Xàtiva i el paisatge urbà d’Ontinyent era Alcoi. Disposava de 10 taxis amb En aquest epígraf s’havia de re- un element predominant; els ve- parada en la plaça Concepció i flectir l’estat de les vies públiques ïns podien fer ús de les 34 fonts comptava amb gasolineres i tallers de la ciutat. Destacava el deficient i dels set llavadors públics; les de reparació d’automòbils. estat dels carrers, dels 86 existents cavalleries dels llauradors encara tan sols 13 estaven pavimentats i disposaven de dos abeuradors co- En aquest apartat s’especificava de les cinc places, dos estaven pa- munals. De fet, l’impost de circu- que la ciutat gaudia de central te- vimentades, però “alcantarillado lació cobrat en 1961 mostrava que lefònica (carrer Gomis), adminis- tiene todo el pueblo... y toda la po- el conjunt de carros existent en la tració de correus i telègrafs situa- blación tiene alumbrado público, si població ingressava a les arques

158 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Els recursos turístics d’Ontinyent als inicis dels seixanta

municipals 19.040 pessetes i les l’enquesta, el 80% dels ontinyen- bicicletes 44.350, quantitat sufici- tins es podia expressar correcta- ent per a pagar mitja plantilla dels ment en llengua castellana. guàrdies urbans. Per contra, com a mostra de modernitat l’ajunta- Conclusions ment declarava que tenia instal· lat un servei domiciliari d’aigües Als inicis de la dècada dels potables –que, en comptades oca- seixanta, Ontinyent era partícip sions, es cloraven- amb més de del procés de desenvolupament 4.200 abonats. econòmic general del país. L’augment demogràfic 18.916 habitants K) Foment del turisme en 1959 i 20.135 en 1963 amb la consegüent expansió de la ciutat En aquest apartat es reiteren així ho demostren: naixen els barris qüestions ja tractades en l’anteri- de Sant Josep i Sant Rafael. Eixe or qüestionari de 1962, per la qual creixement accentuà la manca d’in- cosa tan sols transcriurem aspectes fraestructures i de dotacions de la nous. En l’àmbit cultural destaca- població. Cert que l’alcalde Ansel- va l’existència d’entitats culturals mo Serna Simó emprengué obres i artístiques com la Institución d’urbanització: inaugurà en 1963 el Cultural Onteniense – d’efímera col·legi Rafael Juan Vidal i finalitzà Postal Ontinyent anys 60 durada en el panorama cultural en 1965 el mercat municipal; però local- La Sociedad Unión Artís- quedaren projectes pendents com estava arraconant antigues tradici- tica Musical, el Centro Excursi- la creació de noves escoles i d’un ons. Les autoritats sols podien pu- onista Fontinient, la Sociedad de institut d’ensenyament secundari, blicitar davant el ministeri “los pai- Festeros del Santísimo Cristo de la millora de l’abastiment d’aigües sajes pintorescos y el Pou Clar”. la Agonía i El Círculo Industrial potables, la dotació d’un centre sa- Però Ontinyent restà allunyat dels Agrícola, que també organitzaven nitari de salut, el poliesportiu i el grans fluxos turístics que enriqui- activitats culturals com concursos servei de telefonia automàtica, que ren les zones costeres a canvi de literaris i de fotografia. culminaria en anys posteriors el seu transformar brutalment el territori. successor, Vicente Gironés. Ontinyent, en no tindre platja, no Cal destacar que el qüestiona- interessava com a destí turístic. La ri especificava que “aparte de las Ontinyent era un poble que vinguda d’un autobús de visitants Fiestas ha desaparecido todo lo abandonava els costums i usos pro- estrangers que es va desplaçar per que pudieramos llamar típico y pis d’una societat agrària. Encara contemplar l’Entrada de 1964, va folklórico, tot i que “ los labrado- quedaven vells llauradors que ves- quedar reduïda a una simple anèc- res viejos aún usan blusa”. Segons tien a l’antiga, però la “modernitat” dota. En el programa de festes de 1965 un anòmin articulista destacava que el nostre turisme era “diferent” i alternatiu: “En Ontenien- te no competimos con los vecinos de la costa levantina. Ellos tienen su sol, cargado de aromas medi- terráneos, y nosotros el nuestro, que nos trae el abrazo de los hermanos de África. Ellos sus feraces huertas, nosotros nuestros montes bravíos. Ellos la paz de sus tran- quilas playas, nosotros el bullicio de nuestras alegres fiestas”.

Postal Ontinyent anys 60

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 159 Desligitimar el projecte educatiu republicà des de la premsa catòlica ontinyentina Autor: Joan Torró

ntentaré presentar el conjunt d’idees i arguments que conforma el fil conductor del dis- Icurs, objecte d’esta monografia, és a dir, de com es posa de manifest l’intent de fer fracassar el projecte Capçalera de “El Siglo Futuro”. BNE republicà, en esta ocasió, a partir d’instruments que proporcionava el nou règim, que no es donaven Goberna descriu a Rafael Juan Però endinsant-nos en les pàgi- des de l’escola però que tenen un Vidal, com un sacerdot implicat en nes d’este setmanari catòlic social clar sentit educatiu i formatiu, és les qüestions relacionades amb la crec que es pot deixar constància a dir, des de la premsa i associa- premsa, que gràcies als treballs rea- d’un discurs que, aprofitant els cionisme catòlic, fortament anco- litzats amb el seu germà en la tipo- mitjans democràtics del moment, rats en la ciutat d’Ontinyent dels grafia de la Seu de Xàtiva va apren- pretenia deslegitimar, enfosquir i, anys trenta. De totes les maneres, dre sobre tècniques d’impressió fins i tot, impedir aquella acció po- també aportaré elements des de així com de la seua distribució. Tots lítica i educativa que el govern de l’àmbit educatiu i escolar en una estos coneixements els va aplicar la República pretenia fer realitat. ciutat en què l’ensenyament sota amb posterioritat en l’edició de Amb el nou règim trobem com es les ordes religiosos, gaudia d’una LPC. Serà en 1918 quan és desti- concentren els esforços en la pro- llarga tradició. nat a Ontinyent i es farà càrrec de moció i accessibilitat de la cultura l’Arxiprestal de Santa Maria, en sobretot per a aquells que tenen di- La “Paz Cristiana” i “Redil”, poc més de sis mesos comença a ficultat d’accés. Este esforç neces- seran clars instruments en què es publicar LPC.1 sitava una planificació educativa, posa de manifest l’ideari antirepu- però també d’un conjunt d'accions blicà per part de l’església i sec- Centrant-nos en el període que de caràcter cultural i d’influència tors conservadors de la societat ens ocupa i tornant a Goberna, en la societat perquè es permeta ontinyentina. Són publicacions veiem com el 9 d’abril de 1931 eixe canvi de mentalitat i implicar amb tradició i experiència sobrada en les pàgines de LPC es qualifi- les gents. És, com s’apunta en el que junt amb “Vida Catòlica On- quen les eleccions del 12 d’abril decret de creació de les Missions teniense”, que substituirà a prime- com perilloses en les quals repu- Pedagògiques, crear “la necesi- ra, seran presents en la vida social blicans estaven desenrotllant una dad urgente de que el Gobierno d’Ontinyent, i es convertiran en campanya per a captar els catòlics. se acerque al pueblo no solo con recursos destinats per a la contes- Una vegada transcorregudes les la prescripción de la letra impresa tació social, educativa i política eleccions de nou LPC el 23 d’abril sino también con la palabra y el que s’intenta desenrotllar des del publica un article en què es repro- espíritu”2. D’això també són cons- nou marc que oferia el règim dedueix la circular de l’arquebisbe cients aquells sectors de la societat mocràtic republicà. de València on s’inclouen les reco- del moment que no estant d’acord manacions i suggeriments per part amb els plantejaments republicans, La “Paz Cristiana”, posseïa una dels preveres, atenent la necessitat dissenyen tot un conjunt d’accions, llarga experiència que arrossegava que en la predicació no s’arribara que en el cas d’Ontinyent queden, des de 1919 sota la direcció de Ra- a la confrontació social. De fet com hem dit, reflectits en LPC. fael Juan Vidal. Publicació de filia- Rafael Juan Vidal apunta la neces- ció catòlica i butlletí de l’Església sitat d'acatar el nou orde i ajudar En un primer moment trobem de Santa Maria, amb tres redactors els poders constituïts en contra de com en les pàgines de LPC es con- i una tirada de 450 exemplars. l’anarquia. sidera a la premsa com un element

160 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Desligitimar el projecte educatiu republicà des de la premsa catòlica ontinyentina

distorsionador i manipulador del Juan Vidal publica un article en el sino religiosos de la Orden Fran- poble, defent que aquells que usen qual sota el títol ¡Interesaos por la ciscana y sacerdotes de la locali- la premsa per defendre la classe Juventud!, exposa els arguments dad, quienes aprovechándose de obrera afirma que “los trabajado- per mitjà dels quals defensa la ne- las circunstancias y del espíritu res ganan poco y es preciso que ga- cessitat d’educar i formar els jo- de libertad en que se desenvuelve nen más” l’únic que fan és un mal ves. Es dirigix al possible lector, el el Régimen Republicano han asal- ús de “la libertad de prensa que qual podia ser “católico fervoroso, tado la tribuna para intervenir en corrompe al pueblo”, arriba a con- conservador tibio o anticlerical fu- los debates exponiendo doctrinas siderar que esta llibertat, fins i tot ribundo pues considera importan- de orden político y de extrema vio- “lo esclaviza y embrutece; libertad te, y así justifica la asamblea que lencia para producir inquietudes de bailar, de jugar, de beber, de se realizaría al día siguiente, el y perturbaciones“. La intenció de blasfemar”3 Este atac a la premsa objeto la “formación de los hom- l’alcalde, coneixedor de la tensió no catòlica es repetirà en diferents bres del mañana”. Partint de les política del moment, era evitar la articles i seccions del setmanari, preferències del lector anticlerical provocació. Des de l’ajuntament i així com les recomanacions que es el qual “prefiere cualquier cosa d’acord amb les instruccions que van donar en assemblees locals i a la educación católica” arribant se li van indicar des del Govern nacionals, de les Joventuts Catòli- a afirmar que “si no estas loco Civil de València, anaven cap a la ques com de l’Associació Catòlica ¿Cómo no escoges a un alma que suspensió de l’acte en el moment de Pares de Família. tenga temor de Dios sobre otra que en què es tinguera coneixement de no lo tenga?” Contra les persones qualsevol transgressió del progra- Centrant-nos en l’organització que es consideraven conservadores ma5. Les amenaces es van complir, Joventuts Catòliques veiem com llança als comunistes i socialistes almenys els fulls es van fer ressò s’utilitza LPC com a element pro- els que “con sus deseos y actitu- del succés. Els dos números con- pagandístic i difusor tant de les des dan recios aldabonazos a las secutius es van dedicar pagines per principals idees com de les seues puertas de sus arcas” contraposant a exposar una crònica d’assistents, activitats. L’educació i la forma- una religió catòlica en què, a par- conferències i reorganització des- ció de la joventut, seran temes que tir del seu sèptim manament educa prés de prohibir el trasllat de la l’arxipreste de Santa Maria plas- homes què no s’apoderen dels bens bandera així com també es van pu- marà en el setmanari amb caràcter dels altres i “manda se de a cada blicar les conclusions. preferencial. cual lo suyo. Todo estos plantea- mientos en forma de pregunta sin Seguint el mateix orde en què En este sentit trobem en les respuesta, los culmina defendiendo es publiquen les conclusions, res- seues pàgines una exposició de la y ensalzando a los católicos fervo- pecte al tema referent a la prem- tasca educativa que es realitza des rosos los cuales no necesitan de sa, totes elles anaven dirigides a de l’Escola Parroquial Nocturna. razonamientos para convencer de combatre la premsa no catòlica S'aporten els resultats de l’acció la necesidad de hacer hombres de i fomentar una sèrie d’hàbits de educativa d’este centre. La capta- convicciones”. Els atacs del comu- lectura com “no leer nada sin cer- ció de nombrosos joves per a exer- nisme, la crema d’esglésies i la per- ciorarnos de que la iglesia permite cir la catequesi, tant en la ciutat secució religiosa fan veure la clara su lectura” atenent a les novel·les d’Ontinyent com en les cases de veritat en què es necessita una edu- o qualsevol altre text que tinguera camp. Però, sobretot considera un cació sòlida la qual es troba en “la llicència eclesiàstica., preferint els fruit de la seua labor “asegurar la obra de la Juventud Católica Es- “libros serios y entre ellos de un vida cristiana en nuestra ciudad, pañola y a qué fin se endereza esta modo constante, los que tratan de pase lo que pase”. Asamblea Regional”. No és res es- Religión y Moral”. Es va acordar trany que amb este programa i els la necessitat de no llegir la prem- L’exemple més clar, que tro- missatges llançats des dels fulls de sa periòdica, millor la setmanal o bem en les pàgines de LPC, con- LPC, l’ambient estiguera caldejat. mensual i d’elles triar les que “no tra els plantejaments educatius En este sentit Francisco Montes sean de una obra o asociación de- republicans, és l’espai dedicat a Tormo, alcalde d’Ontinyent, es va terminada, o que siéndolo tratan l’Assemblea Regional de les Jo- dirigir a D. Gonzalo Gironés Pla con frecuencia o continuamente de ventuts Catòliques que s’havia de amb l’objecte de cridar a l’orde exposición y defensa de la religión, celebrar a Ontinyent els dies 8, 9 perquè en l’assemblea “no han sin olvidar la política ampliamen- i 10 de gener de 19324. El dia an- sido los jóvenes diocesanos los te católica ni los temas obreros”. terior a la seua celebració Rafael oradores que han intervenido.., Les recomanacions proposaven un

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 161 Desligitimar el projecte educatiu republicà des de la premsa catòlica ontinyentina

aïllament de la “acción demoledo- En este mateix punt veiem com el govern, com així s’exposa en el ra de la prensa no católica” així es posa de manifest eixe control preàmbul del decret de creació de com un conjunt d’accions dirigi- que abans es pretenia amb la prem- les Missions Pedagògiques, faci- des a facilitar la presència de la sa però ara amb el cine i el teatre litant un conjunt d’accions educa- premsa catòlica entre la joventut. així com les novel·les pornogrà- tives, culturals amb la necessitat Este control de la premsa suposava fiques. Pretenien crear una secre- “ensayar nuevos procedimientos la realització d’un llistat per cada taria dirigida a arreplegar infor- de influencia educativa en el pue- població amb l’objecte de conèi- mació “relativa a la enseñanza en blo, acercándose a el y al magis- xer la” prensa mala” que es llegia. las escuelas públicas y privadas” terio primario no sólo con la pres- Açò es combatia, tant promovent i també garantir l’ensenyament del cripción de la letra impresa, sino la subscripció de premsa catòlica catecisme. Finalment, es tracte de con la palabra y el espíritu que la com “leer en público nuestra pren- la vida externa familiar o publica anima y realiza la comunión de sa, sin jactancia, pero sin cobar- la qual havia d’apartar-se de la que ideas y aspiraciones generosas”. día, alabarla y defenderla”, alhora no fóra d’acord amb la moral ca- Una d’estes accions va quedar que crear biblioteques i sales de tòlica, aïllant a qui usen modes que materialitzada a Ontinyent amb la lectura. En este sentit i molts anys puguen ofendre a la moral Cristina. construcció d’una Biblioteca Po- després el mateix Gonzalo Gironés Intervenir en les empreses públi- pular que propicia, així l’accés i Pla ens posa de manifest este tipus ques per a la moralització de les foment de la cultura general entre de pràctiques, propiciant la subs- seues funcions era una altra de les la població de la ciutat. Òbviament cripció de periòdics com “Siglo conclusions a què es va arribar en este principi es contraposa a les Futuor...Llegamos a hacer suscri- la dita assemblea. anteriors conclusions publicades bir 100 ejemplares para Ontenien- en LPC, amb les quals es pretenia te, a pesar de su tono extremada- Respecte a les conclusions de un control, sobretot de la lectura, mente ultra, con su cabecera Dios, la quarta sessió, estes responien més quan Ontinyent va comptar Patria, Rey”6. al conjunt de pràctiques religioses en 1932 amb una de tantes Bi- que havia de seguir la joventut. Da- blioteques Populars, a proposta El segon grup de conclusions es vall el nom de “Sección Piadosa” de l’alcalde i ubicada en un dels dirigien, sota el tema de “Armoniza- es va concretar la necessitat comu- jardins de la ciutat, on es garantia ción de las diversiones y la piedad nió de diària, la pràctica anual dels l’accés als llibres, a lectura i per de la juventud” cap a la concreció Exercicis Espirituals i el foment del tant a la cultura. de recomanacions sobre la pràctica Retir Mensual. de l’esport que consideraven que De totes les maneres, tant els no s’havia de constituir en profes- La quinta i última sessió versava propòsits exposats en les pàgi- sió ni havia d’ocupar totes les acti- sobre la Sindicació Catòlica Obre- nes de LPC respecte al control i a vitats del jove, deixant temps per a ra, sent de nou recomanat l’estudi les recomanacions que havien de la formació espiritual. Així mateix “serio de las Encíclicas Quadreg- llegir els joves, així com l’intent es recomanava l’abstenció del ball simo Anno i Rerum Novarum”. La per part de la corporació local “tal como lo practica la actual so- resta de conclusions giraven, de d’aproximar la lectura als ciuta- ciedad”. nou, al voltant de la necessitat que dans, entropessen amb un pro- les Joventuts Catòliques s’afiliaren blema més seriós; l’elevat índex A l’Acció Social, responen el al sindicat catòlic. Es creia necessa- d’analfabets existents en la ciutat tercer grup de conclusions pu- ri “trabajar acerca de los patronos d’Ontinyent. Respecte a la po- blicades en LPC, aprovades en católicos para que amparasen la blació adulta tenim que un 40% l’Assemblea Regional després de libertad de trabajo de los obreros no sàbia llegir ni escriure. Així i les exposicions realitzades per tres católicos” i finalment es pretenia tot, els sectors conservadors i ca- alumnes del Col·legi de la Con- que si no es podia formar part dels tòlics d’Ontinyent ho tenien molt cepció. Es defensa la creació dels sindicats catòlics almenys es fera clar, organitzat i planificat, per- cercles d’estudis amb la finalitat de forma espiritual per a l’estudi, què, com hem vist, es proposava de“señalar de una manera concre- estímul i defensa dels interessos la lectura en públic perquè pogue- ta medios prácticos para adaptar catòlics. ren accedir aquells que no sabien a la vida social las sublimes ense- llegir. S'aconseguiran així accions ñanzas contenidas en las encíclicas Veient, de forma global, com encaminades a crear opinió, a so- Rerum Novarum y Cuadragésimo estes conclusions pretenen enfos- cialitzar d’acord amb els principis Anno”7. quir l’ideari republicà que pretenia catòlics.

162 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Desligitimar el projecte educatiu republicà des de la premsa catòlica ontinyentina

Així i tot, trobem com es publiquen, usant el símil dels Deu Manaments, el decàleg de la bona premsa i que devia “guardar todo católico que no sea de pega”. Són manaments, que proposen accions molt concretes, perquè com es desprèn de la seua lectura, consideren a la premsa un element important de socialització i di- fusió d’ideari catòlic amb l’objecte d’acabar amb “las publicaciones irreligiosas, inmorales, neutras o de tra- gaderas anchas, a todas las cuales se ha de profesar odio irreconciliable “8

Seguint en esta línia d’acció, les pàgines de LPC ser- veixen com a mitjà transmissor de noves accions, en esta ocasió dirigides a les famílies, als pares de família i centrant la seua atenció en les qüestions educatives dins d’un posicionament catòlic i en contra dels preceptes educatius republicans.

És així com a partir de febrer de 1933 es presenta en les pàgines de LPC una secció sota el títol “Padres e hijos, escuelas y maestros” en la qual cabien diverses seccions amb els següents títols; “Beatriz dedicada a la mujer, a la madre, Magíster que trataría sobre puntos de pedagogía teórico-prácticos” aprofitant-se també per a donar a conèixer i promocionar l’escola del Cen- tre Parroquial i finalment “El Abuelito médico” també dedicat a les mares. Diferents temes es plantegen esta secció, alguns abordant qüestions relacionades amb la salut infantil, altres vegades ocupant-se de la funció Manifest de la “Federación de Amigos de la Enseñanza” publicat en la revista Nuestro Colegio, núm.40. Abril de 1931 educadora dels pares i sobretot usant, com es va fer amb les Joventuts Catòliques, com a altaveu i mitja de difu- dels Pares de Família amb un atac a la política educativa sió de l’Associació de Pares de Família. republicana.

Destacar sobretot la secció, que completaria les Si pel juliol de 1933 l’Associació de Pares de Famí- tres anteriors, que suposa un excel·lent mitja per donar lia d’Ontinyent dedica tres fulls en LPC per a presentar a conèixer i divulgar les accions, opinions i ideals de el programa de la III Assemblees de Representants de la l’Associació Catòlica de Pares de Família de la ciutat Confederació Catòlica d’associacions de Pares de Fa- d’Ontinyent. El seu objecte estava clar, comprenia “ar- mília, quatre mesos després torna a usar les pàgines de tículos doctrinales de polémica vibrante y anecdotario la LPC per a, en esta ocasió, publicar un resum de les y noticiario en relación a los fines de la asociación “. conclusions de l’assemblea, sota el títol “Formación del Però sobretot la qüestió educativa prenia punt important Padre de Familia”, que es va celebrar a Vitòria. En els en les seues pàgines perquè pretenia “aportar datos y quasi tres fulls que es dedica a esta assemblea, trobem materiales, cuantos se interesen por tan vitales cues- un extracte d’aquelles conclusions que també, segons el tiones como la de la libertad de enseñanza y defensa de parer de la pròpia associació, podien adaptar-se a la rea- los derechos paternos contra intentos laicistas monopo- litat d’Ontinyent. La propaganda serà la principal labor lizadores”9. Uns mesos després es publicava l’encíclica de les associacions de Pares de Família, que “apartadas de Pío XI Dellictisima Nobis, “Sobre la situación de la de toda significación política, debe ser cada día más Iglesia en España.” Són moments en què, com apunta intensa, enarbolando como bandera la libertad de en- Fernández Sòria, es materialitza eixa conspiració con- señanza y el reparto proporcional escolar”. tra la política educativa republicana.10 Encara que ja es van fer patents durant el govern provisional serà a partir La resta de les conclusions extractades fan referèn- de mitjan de 1933 quan esta ofensiva siga més evident cia a la figura del pare, a la seua missió social i a la quan el P. Herrera Oria, amb el seu discurs “El programa relació pare de família i escola. En estos extractes es Escolar Católico” se situa en el context de l’Assemblea posa de manifest la concepció catòlica de la família en

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 163 Desligitimar el projecte educatiu republicà des de la premsa catòlica ontinyentina

què el pare és l’eix fonamental de que perdrà el seu caràcter setma- la unitat familiar i tènia per missió nal sent en el mateix número en l’educació i formació en la llar, així què es dóna ampli compliment de com “restaurar el espíritu cristia- l’enterrament de D. Rafael Juan Vi- no en la familia”. dal, quan s’anuncia el seu caràcter quinzenal. Des d’esta associació entenien que sense la família no podia ha- En el número 680 de LPC, ja ver-hi societat i que com l’estat, el pròxima la seua desaparició, despare de família havia de conservar prés de quasi els tres lustres de i perfeccionar la institució familiar, vida, podem llegir un article que convertint-se així en un bon ciu- exposa amb prou claredat la seua tadà. A este concepte de ciutadà, se oposició als ideals republicans i, li uneix la família considerada com fins i tot als principis constitu- a escola de ciutadania on “han de d’Ontinyent, veiem com en la sec- cionals que s’arrepleguen en la recibir la primera formación de los ció “Padres e Hijos, Escuelas y carta magna de 1931. És així que ciudadanos del mañana”. maestros” es fa ús d’un acte festiu amb el títol de “El igualitarismo de llarga tradició popular, que venia social” s’exposen tot un conjunt L’escola també serà un punt celebrant-se des del segle XVIII, d’arguments amb l’objecte de des- important en estes conclusions per a arremetre contra l’educació prestigiar-ho alhora que defendre extractades perquè entenen que laica, contra els principis educatius que “la desigualdad esta impues- ha d’haver-hi una col·laboració republicans. Ho firma el mestre ta por la naturaleza en todos los estreta entre la família i l’escola, del centre parroquial, presentant la ordenes; incluso el humano”. És especificant-se que “la escuela re- dicotomia escola-catòlica escola- així com planteja que la teoria de presente en conciencia el criterio laica, enumera un conjunt de símils la igualtat o igualitarisme social y el espíritu de la familia, sin cuya per a desprestigiar l’escola única i no és realitzable. S’arremet contra armonía y compenetración no pue- ataca, sobre tot “el sistema sovié- la igualtat dels homes i les dones de existir la verdadera educación.” tico”. És un article on es parla de afirmant que en les dones “pre- Per a aconseguir esta harmonia es deshumanització dels xiquets en domina la belleza, la suavidad, proposava no sols portar els fills a la Rússia soviètica “donde el niño la minuciosidad ” mentre que en escoles catòliques sinó promoure fauno de la paganía podía alegar la l’home és la força, la duresa i la la seua creació. A més a més, una inexistencia del cristianismo” dona intel·ligència alló que preval i di- altra de les recomanacions, enfront referències bibliogràfiques i cien- ferència de la dona. És més, defen- de l’escola laica, era ajustar-se a tífiques com el llibre d’Eugenio sa que no tots tenen les mateixes les normes dictades per l’Episcopat Devaud “la pedagogía escolar de la habilitats per a executar, dirigir i espanyol en la seua Pastoral Rusia Soviética”. Tota esta sèrie de organitzar. S'endinsa en la defen- Col·lectiva. En definitiva i atenent desqualificacions les justifica per sa de les diferències socials arriba a les conclusions generals dos as- “la ley de los contrastes, la figura a negar la igualtat en “la distribu- pectes principals són els que havia grácil, airosa y encantadora del ción del trabajo y de los modos de de comprendre la formació del pare niño de la Purísima, como surge vida”. Davall este plantejament, de família; l’espiritual amb la pràc- de tenebrosa noche el primer rayo sobre el qual a partir de les diferèn- tica dels Exercicis espirituals i la de esperanza”. És més acudeix a cies entre les persones es justifica formació intel·lectual, repetint en les pintures de Murillo, de Rafael, la desigualtat entre elles, defensa este cas el mateix suggeriment que de Joan de Joanes per a justificar i uns principis polítics, socials i edu- amb la Joventut Catòlica, és a dir exalçar, per a contraposar al “niño catius coincidents amb les opcions constituir els Cercles d’Estudi. fauno” el “niño de la Purísima”. polítiques de dretes i conservado- Repassa també les aportacions mu- res, perquè s’esta defenent una rea- Pel novembre de 1933 mor el sicals i és ací on es posa més èmfasi litat social en què s’ha de permetre que va ser principal redactor i res- i fervor en els “niños de la Purísi- la jerarquia de les persones i entre ponsable de la publicació de LPC, ma” que els considera “promesas sexes. És més, el principi d’igualtat cosa que reflexa en la mateixa de cruzados”. és qualificada de “caos, perturba- publicació. En este mateix núme- ción y muerte” per a considerar a ro, aprofitant la seua proximitat Amb la desaparició del màxim la jerarquia sinònim de “orden paz a les festes patronals i religioses representant i ànima de LPC, veiem y vida”.

164 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Desligitimar el projecte educatiu republicà des de la premsa catòlica ontinyentina

tra dels principis catòlics “immoral ment per esta bàrbara música i els en molts casos”, no sols es propo- seus executants.15 sa la crítica contra el cine sinó que s’acosten a este mitjà com a agent Era un atac a tot allò que su- socialitzador i transmissor de cultu- posava modernitat i equiparació ra que també pot servir a la fi dels amb les nacions avançades i mo- principis d’Acció Catòlica, ente- dernes de l’època i que trencaven nent que “el cine tiene importancia amb eixa concepció tradicional i en los órdenes de la vida, pero en conservadora que es defenia en la niñez lo tiene capitalísimo”. Si les pàgines de la premsa catòlica en l’anterior article només s’atén d’Ontinyent. D’esta manera veiem a la moralització del cine en esta com s’intenta delmar l’ideal re- ocasió, el seu autor 13 aprofundeix publicà en una ciutat en què amb Pel març de 1934 va desapa- molt més en la importància del grans esforços s’intenta impregnar réixer i fou substituïda per Vida cine com a element emmotlador d’un ambient de llibertat de prem- Catòlica Ontinyentina que va co- de la intel·ligència dels xiquets, sa, d’opinió, on les sales comer- mençar a publicar-se el primer afig una explicació més científica cials de cine local permeten conèi- d’abril de 1934. En els fulls d’esta a la transmissió de la informació, xer altres realitats, on la corporació nova publicació local veiem com es a través dels sentits i el seu poste- local intenta acostar la lectura al reprén el testimoni deixat per LPC. rior processament i impressió en poble amb la seua biblioteca. In- “su inteligencia que se impresiona clús trobem com s’organitza una Sense cap intervenció munici- con la rapidez con que se comuni- setmana pedagògica durant el mes pal ni d’un altre organisme esta- ca la energía eléctrica a través del de setembre de 1934. tal, però impregnats d’eixe afany cable conductor; por que el fluido i interès per fer arribar la cultura a nervioso que se encarga de trans- De totes les maneres, l’ambient les gents, potser fent-se ressò de la portar por medio de las neuronas polític, les diferències entre les necessitat que les gents es converti- y masa del sistema la impresión distintes maneres de concebre ren en “colaboradores del progreso del sentido, tiene en el niño una l’educació, la qüestió religiosa, nacional y ayudar a la obra de in- potencialidad enorme de transmi- l’accés a la cultura, la igualtat o corporación de España al conjunto sión”. Es sabedor de l’important desigualtat social s’acreix i veiem de los pueblos más adelantados”, valor educatiu, difusor i publicitari, com des de les pagines de la VCO tal com establia el decret de crea- reuneix tots els elements necessa- en el mateix dia de les eleccions de ció de les Missions Pedagògiques, ris perquè “unos vistazos amenos febrer de 1936, en la seua portada, trobem a Ontinyent una iniciativa y confortables de cosas equivalen trobem una article en la que es de- que troba en el cine una manera a una descripción verbal que im- mana a l’electorat que rectifique la de formar-se, d’accedir a la cultu- portaría un tiempo incalculable”. seua intenció de vot. Encara que no ra. És així com apareix la Peña Ci- L’objectiu: “comprar aparatos de s’aposta per cap formació política neasta, la qual pretenia contribuir cine en los que tratamos de poner “a la elevación moral del pueblo, películas lo mas morales y más al- en las salas comerciales existentes, tamente educativas”. De fet, amb con el propósito de contribuir a la anterioritat a este article veiem com mejora moral del público con las una de les notícies que arreplega les películas científicas, educativas y pàgines de VCO fa referència a les sociales”11. projeccions cinematogràfiques, en este cas tant en el Centre Parroquial Conscients de l’acció que podia com en el Patronat de la Joventut tindre el cine en estos moments, Obrera”.14 des de les pàgines de VCO trobem que el cine es veu com un element Però no sols el cine sinó també immoral que ataca les dones i els la música és motiu de crítica en les joves, i es demana que es mora- pàgines de la VCO, sobretot el jazz litze.12 Conscients de la capacitat i el tango, considerats una pèrdua d’influència sobre la població, al del gust per la vertadera música i ser un element que pot anar en con- del decor públic atacat descarada-

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 165 Desligitimar el projecte educatiu republicà des de la premsa catòlica ontinyentina

d’èxit que les forces polítiques que van conformar el Front Popular.

Enfront d’esta organització del catolicisme local amb les seues associacions anteriorment exposades poc podia fer l’escassa premsa anticlerical representada per “El Despertar de Onteniente”, periòdic del Partit Ra- dical Socialista o “Revista”17 periòdic de caràcter més moderat. Opcions republicanes, inclús de caràcter anar- quista i anticlerical, les trobem en el Centre d’Estudis Socials d’Ontinyent. Tampoc podem oblidar la xicoteta labor cultural de la Peña Cineasta amb les projeccions divulgatives i l’edició de solts per a anunciar les projeccions i intencions educatives.

De totes les maneres s’evidencia el gran interès mos- trat per l’Església local en l’edició d’estes revistes en una ciutat, que com ja hem apuntat, presentava un elevat nivell d’analfabetisme, però que des de 1931 fins a 1936 va aconseguir mantindre i publicar tres periò- dics catòlics d’àmbit local així com la distribució de la corresponent premsa catòlica d’àmbit nacional. A esta activitat periodística cal afegir la presència d’una llarga tradició educativa religiosa tant a nivell formal com no formal. És així com es contribueix a debilitar els valors polítics republicans i dificultar l’interés socialitzador d’un règim que va centrar, sobretot, en l’educació i pro- moció de la cultura, els seus esforços en la necessitat “El Despertar de Onteniente” AMO refermar i consolidar els valors republicans. De fet tal com apunta Fernández Sòria, el mateix Manuel Azaña si que es dirigeix a l’electorat catòlic qui ha de complir en el seu discurs a favor de la Llei de Defensa de la el seu deure i “no solo por ciudadanía sino principal- República que es lamenta que després de mes de mig mente por amor a Dios.”16 En esta ocasió trobem com any de règim republicà este “no ha entrado en pueblos es defensa una opció conservadora i cristiana perquè y aldeas”18. Esta reflexió és compartida a Ontinyent per entenen la necessitat d’obrar “cívicamente bien” exer- l’únic periòdic “El despertar de Onteniente” que en la cint el vot catòlic però “sobrenaturalmente mal” si no seua portada del 7 de maig de 1932, publica el titular se- es té les mires en Déu. És inexcusable el dret del vot güent: “Que la República entre en Onteniente”. En este però a de ser en pro de la Religió i del benestar social, article s’arremet contra l’Església local i inclús contra aconseguint-se així “la instauración de la justicia y la l’Ajuntament a qui responsabilitza que la República no caridad en la gobernación de la república”. D’esta ma- entre a Ontinyent. En les pàgines interiors, de nou, tronera considera i qualifica de mesquina qualsevol altra bem un article on s’exposen un conjunt d’afirmacions, opció que no siga “toda intención humana noble” a la amb carrega anticlerical, però que, en al mateix temps que calia afegir i fomentar fins que siga “el principal posa sobre la taula les serioses dificultats amb què es motor el designio de la mayor gloria de Dios”. De totes troben els valors republicans, sobretot per la forta i teles maneres en este mateix número i en la contraportada naç influència del moviment catòlic local.: trobem com des de l’Església ontinyentina es demana, en paraules de l’arquebisbe de Toledo, que tot catòlic Y ahora se nos ocurre preguntar. ¿Está o no justi- ha de votar contra la revolució perquè “si el peligro que ficada nuestra afirmación de que la República no ha la Religión puede sufrir viene del orden social y pú- entrado en Onteniente?¿Y todavía tienen el tupe de pre- blico, pública y socialmente debe evitarse la amenaza tender negar veracidad a esta afirmación nuestra?¿Es de ruina o de simple hostilidad”. El missatge que es así como predican el amor, la caridad y la paz cristiana llança als creients i electors és el de la unió, que a de ser los frailuno-clericales de Onteniente? ¿Y que garantías “antes que todo, con todos y a toda costa”. Observem ofrece a estos ciudadanos republicanos el Ayuntamien- com també l’església veu en la unió la mateixa capacitat to y su alcalde presidente?

166 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Desligitimar el projecte educatiu republicà des de la premsa catòlica ontinyentina

Hasta ahora no sabemos que les instal·lacions del Col·legi de NOTES se haya hecho un acto tan solo por la Concepció que es converteix en 1 GOBERNA ORTIZ, F.(1999) Catolicismo y política en el Ontinyent de los años veinte y parte del mismo, de afirmación re- Hospital Militar Internacional. primeros de los treinta. El arcipreste Rafael publicana, ni de sensación siquiera Juan Vidal y el Semanario “La Paz Cristiana”. de adhesión al régimen ni mucho Analitzar i estudiar estos es- Almaig 1999 pàg. 33-49 menos de demostración de defensa forços realitzats tant per part de 2 FERNANDEZ SORIA, J. M: (1998) Edu- cación, socialización y legitimación política del mismo contra las continuas in- l’administració local com per part (España 1931-1970) Ed. Tirant Lo Blanch. jurias y consecutivos atropellos de del govern, d’organitzacions po- València. Pàg. 29 que está siendo victima. Saben que lítiques i sindicals responen a un 3 La Paz Cristiana, 22 de gener de 1932. L’article du per títol: ¡Pobre Pueblo! des de el púlpito, casi a diario los altre treball monogràfic. Suposaria 4 curas de manga muy ancha y con- abordar com es posa de manifest, 5 Documents conservats en l’AMO en la Car- ciencia poco escrupulosa, están si és el cas, este plantejament le- peta; Varios. Asociaciones 1927-1934. 6 GIRONES PLA, Gonzalo.: Historia de Un vociferando contra la Republica e gitimador dels valors republicans español. Memoria de un testigo de los már- incitando a los fieles a declarar la durant la Guerra Civil a Ontinyent, tires. Memorias de Gonzalo Gironès Pla. guerra sin cuartel a los republica- quins instruments posseeix o utilit- Ed. Gonzalo Gironès Guillem. Ontinyent 1997. Pàg. 27. En estes mateixes memòries nos y las autoridades municipales za i com es posa de manifest tant es posa de manifest com per part des sacer- consintiéndolo”19 en l’àmbit educatiu, polític i social, dot Rafael Ramón Llin i de D. Manuel Simó considerant, sobretot, que es tracta se’ls recomanava als que formaven part del Centro Parroquial a llegir el Debate, fent un Amb la Guerra Civil veiem que d’una ciutat de rereguarda. càlcul que se podien aconseguir unes 500 a Ontinyent així com en la resta subscripcions. de ciutats i pobles lleials a la Re- De totes les maneres siga durant 7 Rerum Novarum (1891) encíclica de León XIII al voltant de la condició dels obrers i pública, s’inicia una socialització els anys anteriors a la Guerra Civil Cuadragésimo Anno(1931) de Pío XI, amb que atén els valors que s’intenten com els corresponents al conflicte objecte de celebrar el quaranta aniversari de fer prevaldre d’una manera comba- armat, les dificultats per a establir, l’anterior encíclica, ja citada. Tracta sobre la restauració de l’orde social i el seu per- tiva, perquè aquells que entorpien consolidar i mantindre el règim re- feccionament d’acord amb la llei evangelit- o dificultaven els valors polítics publicà van ser nombroses en tot el zadora dirigida a bisbes, sacerdots i fidels republicans durant el quinquenni territori espanyol tal vegada, com catòlics. 8 La Paz Cristiana 28 de juny de 1933, núm. democràtic ja no estan, siga han apunta Ayala la República “fue un 654. fugit o perquè, en el pitjor dels lapso, no fue propiamente un régi- 9 La Paz Cristiana de 16 de febrer de 1933. casos, han sigut afusellats. Són men, no hubo una República esta- núm. 636. AMO 10 FERNANDEZ SORIA, J.M. Ídem Pàg. 80 moments en què per a socialitzar blecida en ningún momento. Fue 11 Pamflet de l’època.,19 d’abril de 1936. AMO. els valors del règim republicà, es una ilusión en la que participamos 12 Vida Católica Onteniense. Núm. 80 6 valdrà de ferramentes que li per- todos los españoles”.20 d’octubre de 1936. Article: “Campos para la meten un control ideològic i polític Acción Católica. El Cine 13 El primer article al que s’ha fet referència el de la nova situació social que vin- signa Francisco Belda Juan i el segon sols drà de la mà de la seua concepció està signat amb les inicials FB. antifeixista en allò polític, social, 14 Vida Católica Onteniense, 30 de setembre de 1934. Núm. 27 AMO educatiu i econòmic. És així com BIBLIOGRAFIA 15 Vida Católica Onteniense. 14 de juny de 1936 la legitimació del nou règim an- núm. 114. “Música degradada y detestable” tifeixista promou iniciatives per FERNANDEZ SORIA, J. M. (1998) Educación, 16 Vida Católica Onteniense.16 de febrer de 1936. Núm. 90 AMO a garantir que hi ha unitat de de- socialización y legitimación política. (España 1931-1970).Ed. Tirant lo Blanch. València. 17 En el numero 1 de Revista l’editorial de esta fensa de la República. En el cas FERNANDEZ SORIA, J.M (1999). Educació publicació s’identifiquen alguns principis o d’Ontinyent tenim com s’inicien i socialització a la Segona Reública. Temps valors republicans como és la defensa de la cultura en benefici de tots. Considera que experiències com l’Acadèmia de d’Educació. Núm.22. pàg. 343-373 GIRONES PLA, G.(1997): Historia de Un espa- “Onteniente necesita, reclama, precisa con les Joventuts Llibertària, hi ha un ñol. Memoria de un testigo de los mártires. perentoriedad ser incorporada al concier- intent de crear una escola granja per Memorias de Gonzalo Girones Pla. Ed. Gon- to de los pueblos avanzados y progresivos, esos pueblos que afanan sus endechas por la Part de les Joventuts Llibertàries, zalo Gironès Guillem. Ontinyent. GOBERNA ORTIZ, F.(1999) Catolicismo y conquista del conocimiento y el desgrane de les Dones Antifeixistes s’ocupen política en el Ontinyent de los años veinte y las potencias del alma.” d’obrir i potenciar la biblioteca primeros de los treinta. El arcipreste Rafael 18 FERNADEZ SORIA. Op. cit. pàg. 61 19 El Despertar de Onteniente, núm. 6, 7 de popular i, finalment, encara que Juan Vidal y el Semanario “La Paz Cristiana”. Almaig 1999 pàg. 33-49 maig de 1932. AMO no s’aconsegueix, per les pròpies PÉREZ GALAN, M.(1988) La enseñanza en la 20 Declaracions recollides en “Informe Sema- circumstàncies de la guerra, es segunda republica. Mondadori 1988 Madrid nal” emès en TVE el 7 de novembre de 2009 perd l’oportunitat de crear un Ins- TORRO MARTÍNEZ, J.J. (1993) Instrucció i amb el títol “Ayala, un siglo en las letras” en cultura a Ontinyent durant la II República. homenatge a Francisco Ayala, que va morir el titut d’Ensenyança Secundària en Ajuntament d’Ontinyent. 3 de novembre de 2009.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 167 Tras la huella de un ilustre pintor. Aurelio Blasco y Maicas (1838-1891) Autor: Valentí Bataller Vegas

urelio Blasco fue un personaje que nació en On- tinyent y que vivió aquí Ahasta su juventud, momento en que sus inquietudes artísticas le llevaron a trasladarse a Valencia, Madrid y, posteriormente, Pa- rís. Aunque parece que llevó una vida sin necesidades, encajado en una parte de la sociedad burguesa de finales del siglo XIX, en otros aspectos su vida parece que Entierro del Conde de Orgaz. Grabado de Fernando Navarrete sobre dibujo de Aurelio Blasco, basado en no fue lo plena que deseaba, lle- cuadro de El Greco. 21,7 x 30,5 cm. Imagen cedida por la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. vándole al suicidio cuando conta- Calcografía Nacional ba con 53 años. Las escasas obras mente de enriquecer, en la medida rrat- y de María Maicas -natural de de las que tenemos constancia, de de lo posible, los conocimientos Valencia-, que se casaron en la igle- dimensiones muy reducidas, nos que tenemos de la vida y muerte sia de San Miguel de Valencia y se muestran a un artista pulcro y de este prácticamente desconocido trasladaron a vivir a Ontinyent, se- perfeccionista, que algunos críti- artista. guramente por motivos laborales. cos han llegado a comparar con Según Antonio Llora, un acta del el gran Mariano Fortuny... Aurelio Blasco nunca pudo ima- Cabildo de nuestra ciudad nom- ginar que fuera a pasar a la histo- bra que “el 2 de febrero de 1836 Al proponerme realizar este ria de nuestra ciudad por su faceta cesa José Reig como Secretario del trabajo no fue mi intención escri- artística: la pintura. En mayo del Ayuntamiento ocupando su puesto bir una completa biografía de este pasado año 2010, la asociación el abogado Miguel Blasco”. Eran ontinyentí, uno de nuestros ilustres cultural La Nostra Terra, tuvo la los albores de la primera Guerra olvidados. Para ello, en nuestra ciu- brillante idea de dar luz a la vida Carlista. Aunque no he certificado dad, hay especialistas que podrán y obra de diversos personajes, hijos los años en que ostentó este cargo, realizar esa complicada labor, pues de Ontinyent, algunos de los cuales según el censo, sabemos que en hablamos de una de esas figuras nadie conocía y entre los que en- 1854 ya no vivía nadie de esta fa- que el tiempo se ha encargado de contraba este artista. Los trabajos milia en nuestra población. Según difuminar y borrar casi en su tota- de investigación realizados, fructi- el Boletín Oficial del Ministerio lidad. En estas líneas trato simple- ficaron en la magnífica exposición de Gracia y Justicia de 1852, Mi- Els il.lustres oblidats i desconeguts guel Blasco fue “Asesor del Real d’Ontinyent I y en su correspon- Patrimonio de Ontinyent y Promo- diente y espléndido catálogo. tor Fiscal interino en el juzgado de primera instancia de la misma Gracias a esta labor de divulga- villa”. Prosiguió su carrera como ción conocimos que Aurelio Blas- jurista ejerciendo también como co y Maicas nació en Ontinyent el Promotor Fiscal en dos diferentes 3 de febrero de 1838, día de san distritos de Valencia y en Chinchi- Blas. A través de su partida de na- lla, pasando a ser Juez de Primera Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. cimiento hemos sabido que era hijo Instancia en esta misma ciudad y, Blasco se trasladó a Madrid para ingresar en esta institución docente que era todo un referente de la de Miguel Blasco y Usedo -enton- posteriormente, en Xàtiva y su par- época para los artistas ces abogado, natural de Montse- tido, jubilándose en 1870.

168 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Tras la huella de un ilustre pintor. Aurelio Blasco y Maicas (1838-1891)

Según los datos que obran en En el archivo de Calcografía nuestro poder, Miguel y María tu- Nacional, perteneciente a la aca- vieron cinco hijos, Camilo, Isa- demia mencionada, existen dos es- bel, Aurelio -estos tres nacidos en tampas de esta época: una obra al Ontinyent-, Vicente y Emilia. Con aguafuerte, punta seca y buril, que posterioridad comentaremos algu- reproduce el famoso cuadro El en- nos datos sobre estos dos últimos. tierro del Conde de Orgaz, de El Greco -Aurelio Blasco la dibujó y Ya ciñéndonos a los primeros Fernando Navarrete la grabó- y otra años de vida de Aurelio, parece ser, titulada San Joaquín y Santa Ana según algunas breves biografías en la Puerta Dorada, inspirada en que aparecen en libros dedicados un óleo de Eugenio Caxés -Aurelio al arte, que ya desde la infancia Blasco la dibujó y Ricardo Franch apuntaba maneras y virtudes de ar- la grabó-, ambas realizadas bajo tista del pincel y el lápiz, manifes- el auspicio de la misma Academia tándose en detallados dibujos que de Nobles Artes de San Fernando. realizó en la escuela primaria, en el Existe otro ejemplar del grabado Establecimiento de Instrucción Pú- de El entierro del Conde de Orgaz blica de los Escolapios -el antiguo en el British Museum de Londres. colegio de los Jesuitas- junto a la Algunos biógrafos afirman que lle- parroquia de San Carlos. gó a ser nombrado Grabador de la Casa Real, título que no ha podido Después de pasar la niñez en ser confirmado desde el Archivo Ontinyent, ya alcanzada su juven- General de Palacio. tud, se desplazó a Valencia con el San Joaquín y Santa Ana en la Puerta Dorada. Grabado de Ricardo Franch sobre dibujo de Aure- fin de iniciar estudios sobre arte, su Asimismo -muy a mi pesar- estoy lio Blasco, basado en cuadro de Eugenio Caxés. auténtica vocación. Por este motivo en disposición de afirmar que otros 21,7 x 30,5 cm. Imagen cedida por la Real Acade- mia de Bellas Artes de San Fernando. Calcografía se inscribió en la Academia de Be- grabados atribuidos a él en diferentes Nacional llas Artes de San Carlos -entonces enciclopedias y museos, por diferen- ubicada en el antiguo Convento del tes motivos que no voy a enumerar Gérôme, además de Aurelio Blas- Carmen- en la que, algunos años aquí, no son suyos, habiendo sido co, hallamos a destacados artistas después, sería nombrado profesor. confundido en diversas ocasiones como Laureano Barrau, Bernardo De esos años de estancia en Valen- con grabadores como Teodoro Blas- Ferrándiz, José Moreno Carbonero, cia, sabemos de su participación en co Soler y Alejandro Blanco. Manuel González Mendes, Rafael la pintura y decoración del Palacio Ochoa y Madrazo o Mateo Silvela del Marqués de Dos Aguas, donde Su sensibilidad y la vertiginosa y Casado. Posteriormente, Gérôme todo el interior fue estucado y pin- carrera, destinada al aprendizaje de fue designado como profesor de arte tado por Salustiano Asenjo y en su las técnicas pictóricas, le llevan a en l’École des Beaux Arts de París, decoración intervinieron Aurelio vivir en la romántica ciudad de Pa- proponiendo como alumnos a Au- Blasco, Vicente Bellmont, José rís donde, en el año 1861, entra a relio Blasco -admitido en 1863- y María Brel, Plácido Francés, Fran- formar parte como alumno del ta- otros quince estudiantes más de su chini y Nicoli, entre otros. ller de Léon Cogniet, pintor francés atelier. Durante esos años también de estilo romántico y neoclásico, fueron alumnos suyos Renoir, Ba- Su afán por seguir aprendiendo conocido por sus litografías, que zille y Thomas Eakins, entre otros. y perfeccionando sus conocimien- tenía por especialidad los retratos y En aquellos momentos era condi- tos artísticos le llevaron, después los hechos históricos. ción indispensable para cualquier de unos años, a trasladarse a Ma- alumno que pretendiera ingresar en drid para ingresar en la Real Aca- Poco tiempo después ingresó, l’École haber estudiado en el taller demia de Bellas Artes de San Fer- como colaborador, en el taller inde un maestro de la Academia y que nando, una institución que era todo dependiente del gran Jean-Léon éste, a su vez, le propusiera como un referente artístico de la época, Gerôme, famoso pintor y escul- candidato propio para las pruebas donde tuvo como profesores -entre tor francés, convirtiéndose en su de acceso. No sólo fue necesario el otros- al gran Madrazo, a Pagniu- alumno predilecto. Entre los artis- papel de los ateliers de profesores cci, Ribera, Rigalt,... tas españoles que estudiaron con miembros de la Academia durante

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 169 Tras la huella de un ilustre pintor. Aurelio Blasco y Maicas (1838-1891)

mado, pues, en su nutrida diversi- dad, ofrece valores propios de gran calidad y constituye el sustrato sobre el que iba a germinar la que luego se conocería como Escuela Es- pañola de París. Aunque no hemos encontrado pruebas fehacientes que lo corroboren, E. Bénézit afirma que participó en la Exposición Española de 1871.

Jean-Léon Gérôme (1824-1904). Pintor y escultor francés que fue profesor y mentor de Aurelio, primero Sabemos de la existencia de en su atelier particular - imagen- y posteriormente en l’École Nationale des Beaux Arts. El gobierno francés obras suyas en diferentes museos nombró a Blasco colaborador oficial de Gérôme. del mundo, alguna de las cuales esas fechas, sino condición obliga- Su siguiente rastro a través del hemos localizado pero no hemos toria el haber formado parte de uno tiempo nos lleva al año 1866, año podido admirar hasta el momento. de ellos. en que consiguió la Segunda Me- En el Cabinet d’art graphique del dalla de l’École des Beaux Arts de Musée d’art moderne et contem- Durante gran parte del siglo París, con un aguafuerte de 61,4 porain, de Estrasburgo, disponen XIX l’École des Beaux Arts fue la x 47 cm. llamado “Figura natural de una acuarela titulada “Portrait institución artística por excelencia humana”, en el que se aprecian sus d’une parisienne”. Unos proble- en Europa, a la que todos los jóve- magníficas dotes para plasmar los mas temporales de organización de nes artistas, fueran del origen que rasgos humanos. Esta obra forma este museo nos han impedido, por fueran, deseaban acudir. Allí pasó parte del archivo artístico de la ci- el momento, conseguir una copia varios años puliendo su técnica y tada escuela y se puede apreciar en de esta pintura. También tenemos aprendiendo de los mejores. Eran una imagen del presente artículo. constancia de que diferentes obras unos años en los que las realidades de Blasco decoran y enriquecen co- del arte pasaban por los triunfos El conjunto de la obra de Blasco lecciones particulares en diferentes económicos y por los reconoci- parece ser que es bastante amplio y países de Europa. mientos oficiales y esa era la meta contempla temas de “casacas”, te- que buscaban los artistas en París. mas orientalistas y retratos que se Una persona de nuestra ciudad Aurelio convivió formando parte distinguen esencialmente por ser vinculada al mundo de la cultura del grupo de artistas españoles que, pinturas de dimensión reducida, recuerda haber visto en una casa a finales de siglo, contó con una co- pulcramente realizadas y de una de la antigua nobleza ontinyenti- lonia artística notablemente repre- belleza próxima a la de Mariano na, hace unos años, tres óleos de sentada en la capital francesa. Fortuny “aunque con una pincela- da más preciosista” según sus críti- Muy introducido en el ambiente cos. Goupil, un muy conocido mar- artístico parisino, concebía la pin- chante de la época, decía que “eran tura desde los presupuestos más cuadros de venta fácil, con gran austeros y tradicionales. Tan cono- éxito comercial”. Hasta el momen- cido fue en determinados círculos to no se han encontrado citas o no- que el gobierno francés lo nom- ticias de exposiciones individuales bró ayudante oficial de Jean-Léon o colectivas de sus obras porque, Gerôme, al que prestó sus valiosos según comentó Goupil, todo lo que servicios para la realización de nu- pintaba lo vendía rápidamente, “se merosas obras pictóricas, como la lo quitaban de las manos”. Vincu- célebre colección relacionada con lado a una tendencia academicista, Versalles. Acompañado de Gerô- el empuje de las vanguardias lo su- me, acudía semanalmente a la ter- mió, como a otros y ya entrado el tulia impresionista de Chez la Mère siglo XX, en un prolongado olvido. Lefevre y polemizó con los defen- El conjunto de la obra de Aurelio Figura natural humana. Con este estudio, Aurelio consiguió la segunda medalla en l’École Nationa- sores de posiciones artísticas reno- Blasco y otros artistas españoles, le Supérieure des Beaux Arts de París, en el año vadoras. sin embargo, no puede ser desesti- 1866. 61,4 x 47 cm. Aurelio Blasco.

170 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Tras la huella de un ilustre pintor. Aurelio Blasco y Maicas (1838-1891)

Blasco. Se trataba de un labrador, de 440 pesetas para cada uno de aparece como la señora Feliciana de una valenciana y una Purísima los establecimientos Hospital pro- Polk y Araus de Blasco, que “ha fa- de Ontinyent, firmados y dedicados vincial, Inclusa y Hospital de San llecido á la 1 y 40 de la madrugada cada uno de ellos por la parte pos- Juan de Dios, y 220 al Hospicio, de hoy 20 de noviembre de 1882”. terior, a Luis Mayans y Enríquez con la obligación de que cada uno de Navarra y a otros dos miembros de éstos aplique una misa cantada En el diario madrileño El Día, de la familia del noble, jurista y con vigilia y responso en sufragio de fecha 2 de enero de 1887, en su destacado político español durante del alma de la testadora y de su Edición de la Noche, aparece nue- el reinado de Isabel II, que mante- primer esposo, cuyas cantidades vamente nuestro artista en una cu- nían amistad con el abogado y juez son el importe de los legados, con riosa noticia referente a una agre- Miguel Blasco -padre de Aurelio-, deducción del 12 por 100 que por sión en plena calle: desde los años en que los Blasco razón de impuesto debe pagarse vivieron en Ontinyent. No sabemos á la Hacienda por los instituidos “A la una de la madrugada fué si se trató de un encargo o de un re- á favor del alma y que constan conducido á la casa de Socorro del galo de agradecimiento de Miguel bajo cargáremes números 838 al distrito del Hospicio, D. Aurelio Blasco, a causa de su ascenso a juez 41; dándose las órdenes oportunas Blasco, de cuarenta y ocho años, de primera instancia o incluso por para que tenga efecto en todas sus viudo, para ser curado de tres he- su jubilación en 1870. Estas obras partes la voluntad de la testadora, ridas, dos en el brazo izquierdo y ya no están en nuestra ciudad, pues y advirtiendo al señor decano del otra en la espalda, inferidas con viajaron a un nuevo domicilio jun- Cuerpo eclesiástico de la Benefi- una navaja en la calle de Fuenca- to a sus propietarios, perdiéndose la cencia dé prévio aviso de los días rral, por un sujeto desconocido, el pista de su actual ubicación. en que hayan de celebrarse los cual se dió á la fuga y no ha sido sufragios para ponerlo en conoci- capturado” [sic]. Otras averiguaciones y consul- miento del señor testamentario y tas en hemerotecas, nos desvelan hacerlo público por medio del Bo- Otro diario de Madrid, La Época, que Aurelio, por razones que des- letín Oficial” [sic]. el 3 de enero de 1887, también rela- conocemos, abandonó la vida de taba la noticia de la agresión en ple- dedicación exclusiva a la pintura y A raíz de estos datos, en la bús- na calle, con algún dato adicional: se trasladó a vivir a Madrid, don- queda, dimos con la esquela de la de contrajo matrimonio con una tal citada señora, publicada en el Dia- “Por la calle de Fuencarral Feliciana Polk Arane (o Araus) de rio de Anuncios de Madrid de La pasaba ayer un caballero llamado Blasco que, por el apellido, debía Correspondencia de España, de 21 D. Aurelio Blasco, acompañando á ser hija de una acomodada familia de noviembre de 1882, en la que una señora, cuando de improviso de ascendencia americana o, tal vez, irlandesa. Y decimos lo de acomodada por la nota aparecida el 6 de junio de 1883 en el Diario Oficial de Avisos de Madrid, referente a una sesión de la Diputación Provincial de Madrid de 12 de abril de 1883, en la que se agradece a Aurelio Blasco, que ya es viudo, los legados mone- tarios a diferentes instituciones be- néficas cumpliendo el testamento y voluntades de su ya difunta esposa Feliciana. La nota dice así:

“Dada cuenta del despacho ordinario, se acuerda dar las gracias al señor don Aurelio Blasco y Maicas, heredero y testamenta- Estudiantes y algún profesor de l’École des Beaux Arts posan en su estudio en 1870, ante una galería de rio de doña Feliciana Polk Arane retratos, estudios y paletas colgadas en la pared y tras una modelo desnuda, preparada para ser pintada. Es difícil de reconocer a los personajes, todos se ven bien vestidos, lo que hace suponer que eran de clase de Blasco, por haber entregado burguesa. Por la fecha, el lugar de la fotografía y la descripción que tenemos de él (un hombre alto, robusto y en concepto de legados las sumas llevaba bigote rubio), es muy posible que el primero de abajo, esquina derecha, sea Aurelio Blasco y Maicas.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 171 Tras la huella de un ilustre pintor. Aurelio Blasco y Maicas (1838-1891)

un sujeto desconocido le infirió por tro el Juzgado de guardia, y se ha- – ¿Subo a ayudarle a usted?– dijo la espalda cinco heridas de arma blaba de un suicidio. la portera. blanca, desapareciendo inmediata- – No me hace falta. Quédese usted mente” [sic]. Recogidos todos los informes en su puesto. que llegaron a nosotros, nos pudi- Media hora próximamente esta- Algunas biografías cuentan que mos formar perfecta idea del he- ría D. Aurelio en las guardillas; la muerte le sorprendió en París cho. Se trataba, en efecto, de un al cabo de ella, bajó y volvió a en 1879, cuando sólo contaba con suicidio, y el suicida era D. Aurelio entregar a la portera la llave. cuarenta y un años, aunque esta Blasco, propietario de la finca, en – Si vienen a preguntar por mi, afirmación no sabemos en qué está cuyas guardillas había llevado a dijo, estaré en la peluquería ó basada y, por los recientes datos en- cabo su fatal resolución, vecino de aquí en la tienda de refrescos. contrados, no es acertada. la casa núms. 19 y 21 de la calle de Fuencarral, casado con Doña Pe- Y salió a la calle. En la tienda En la primera edición de la ma- tra Rojas, hombre de cincuenta y de refrescos solía pasar D. Aurelio ñana de La Correspondencia de Es- tres años de edad y de desahogada muchos ratos. Después de una cor- paña, de fecha 5 de mayo de 1891, posición, y que vivía cómodamente ta ausencia, volvió a entrar en el encontramos la esquela del artista de sus rentas. núm. 14 de la Carrera de San Je- ontinyentí, en la que cita que “El rónimo, y pasó sin decir nada por señor Don Aurelio Blasco y Maicas El cadáver ha sido hallado a las delante de la portera. Esta creyó falleció el 19 de abril último... Su seis y media de la mañana pendiente que subía a la peluquería, y no se desconsolada esposa Dª Petra Ro- de una cuerda atada a un clavo que volvió a ocupar de él. jas, sus hermanos, hermanos políti- descollaba en medio de una viga. cos y demás parientes, ruega a sus Allí ha debido estar toda la noche; A las cinco de la tarde estuvo la amigos se sirvan encomendarle a pues, según el dictamen facultativo, esposa de D. Aurelio, doña Petra Dios y asistir al funeral que por el hacía ya muchas horas que el infe- Rojas, a preguntar por su marido. eterno descanso de su alma se cele- liz D. Aurelio había espirado. Ayer La portera le dijo que no le había brará en la parroquia de San Luis, domingo, entre nueve y diez de la visto desde por la mañana, y subió el dia 6 del presente, a las diez y mañana, se presentó D. Aurelio en a la peluquería a ver si estaba allí. media de su mañana. El duelo se la portería de su finca y pidió a la No estaba, ni tampoco en la tienda despide en la iglesia”[sic]. portera la llave de la puerta que da de refrescos. La señora se retiró sin entrada a la guardilla. decir nada. El hallazgo más sorprendente corresponde a la edición de 20 – Tengo que buscar una cosa que A las seis y media de la tarde, al de abril de 1891 del diario inde- me hace falta – dijo con mucha subir la portera a la guardilla que pendiente El Heraldo de Madrid, tranquilidad. ocupa, vió con sorpresa abierta la donde descubrimos atónitos que nuestro artista se quitó la vida. Es un escrito afortunadamente muy detallado, con un lenguaje propio de los rotativos de la época, en el que aprovechan para explicarnos algunos detalles de la vida de Au- relio Blasco:

“Multitud de gente se agolpa- ba esta mañana a la puerta de la casa núm. 14 de la Carrera de San Jerónimo, donde está hace muchos años la acreditada peluquería de Manuel Santiago.

Guardias de orden público im- pedían la entrada en la casa a los Esquela funeraria de Aurelio Blasco aparecida en el diario madrileño La Correspondencia de España el 5 curiosos. Se decía que estaba den- de mayo de 1891.

172 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Tras la huella de un ilustre pintor. Aurelio Blasco y Maicas (1838-1891)

puerta, cuya llave la había devuel- se halló una tarjeta de D. Aurelio cinco años. Era un hombre alto, ro- to su amo, y temiendo que ocurrie- Blasco, y en ella una líneas de su busto, y llevaba bigote rubio. Here- se algo extraordinario, bajó preci- puño y letra, en las que decía, di- dó de su primera esposa tres casas: pitadamente, buscó una pareja de rigiéndose al Juez de guardia, que una en la calle de Atocha, otra en guardias y volvió con ella para que no se culpase a nadie de su muer- la de León y la de la Carrera de la ayudaran a registrar. Ni los guar- te, y que sus infortunios la habían San Jerónimo. Tenía un hermano dias ni la portera hallaron nada de impulsado a tomar aquella triste empleado en el Banco y una her- particular; todas las guardillas, in- resolución. Añadía la tarjeta que mana casada en Alicante con un cluso aquella en que ya debía estar dejaba cuanto poseía a su esposa. farmacéutico; pero hacía tiempo el cadáver del Sr. Blasco, estaban que no se trataba con ellos. Sentía cerradas. Las sombras dominaban El Juzgado dispuso que el cadá- una gran afición por la pintura, y ya en el pasillo, así es que nada ver fuese trasladado al depósito, y había estado en Roma estudiando vieron. La portera cerró a la hora recogiendo muebles, llave, ropas y este arte, en el que no pasó de ser acostumbrada, los vecinos se reco- todo lo que se halló en la habita- un aficionado. gieron, y nadie sospechaba que en ción, se retiró. El Juzgado ha to- aquella casa del centro de Madrid mado declaración a la portera de Dicen que su carácter era un quedaba pendiente de un clavo el la casa de la Carrera de San Je- poco áspero, y hace unos cuantos cadáver de un hombre al que, por rónimo, y según nuestras noticias, años, cinco meses antes de casarse su posición y por sus apariencias, no ha añadido ningún detalle a los con doña Petra, tuvo por ella, se- hubieran envidiado muchos. que quedan apuntados. gún cuentan, una cuestión con un caballero, de la que resultó herido Esta mañana muy temprano se D. Aurelio Blasco, según nues- en su espalda. Doña Petra es algo presentó muy alarmado en la casa tros informes, estaba casado en mayor que su difunto esposo, pero de la Carrera de San Jerónimo, el segundas nupcias, y los bienes que está muy bien conservada, y cuida cochero del Sr. Blasco. Su amo no poseía procedían de su primera es- mucho de su traje y de su persona. había ido a casa en toda la noche, posa. Tenía hermanos en peor po- Tiene una gran predilección por los y no se le encontraba en ninguna sición que él y, según dicen, no go- perros, y actualmente cuida a seis o parte. Pidió detalles a la portera zaba de una completa tranquilidad, siete de diferentes razas. Dicen que de la última vez que le había vis- en lo que se refiere a la cuestión de últimamente no congeniaban bien to, y subieron a las guardillas para familia. los dos esposos, y ayer, cuando ver si hallaban algún indicio. Por doña Petra estuvo en la Carrera de una pequeña tronera abierta en la Afirman también algunos, que San Jerónimo a buscar a D. Aure- parte inferior de la puerta de la ha- padecía ataques de enagenación lio, parece que dijo éste no andaba bitación teatro del suicidio, vieron mental. bien de la cabeza a consecuencia con horror, el cochero y la portera, de unas medicinas que tomaba. el cadáver de su amo pendiente de La casa de la calle de Fuenca- una cuerda. Bajaron precipitada- rral núms. 19 y 21, en cuyo princi- Las personas que trataban al mente, y dieron parte a los guar- pal de la derecha vivía, es de muy infeliz suicida, dicen que era en el dias. Poco después llegaba el Juz- buen aspecto. Allí, entre la vecin- fondo excelente persona, aunque gado; dispuso el señor Juez que un dad, ha causado general sorpresa algo brusco a primera vista y poco maestro cerrajero abriese la puerta la noticia; pues pasaba el señor confiado. Su cadáver está todavía de la guardilla, y se acercaron al Blasco por hombre tranquilo y paen el depósito judicial. ¡Dios lo cadáver. La cuerda de que pendía cífico, se retiraba todas las noches haya perdonado!” [sic]. era de cáñamo, con nudo corredi- muy temprano, y nunca se oyó en zo, y el clavo asegurado en medio su casa ningún ruido. La señora, Como complemento informati- de la viga, era fuerte y grueso como que pasó la noche muy intranquila, vo de la casi novelesca descripción de un dedo. Para clavarle y llegar se halla acometida por un síncope de los momentos previos al suicido, a la cuerda, el Sr. Blasco se debió desde que supo la noticia. Quiso ir a también hay líneas que nos aclaran servir de una escalera que estaba la Carrera San Jerónimo, pero no la el año aproximado en el que pudo caída a sus pies; también estaba en dejaron. El Sr. Blasco no deja hijos. haberse casado con Petra Rojas, su el suelo la llave de la habitación, segunda esposa, seguramente en con la que el suicida había cerrado El desdichado D. Aurelio Blas- 1886, cuando Aurelio tenía unos 48 por dentro. Descolgado el cadá- co se había casado en segundas años. También podemos saber que ver, en un bolsillo de la americana nupcias con doña Petra hará unos tenía un hermano “que trabaja en

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 173 Tras la huella de un ilustre pintor. Aurelio Blasco y Maicas (1838-1891)

notas confusas aparecidas en días anteriores, en la que se hace un pe- queño resumen de todo el caso. El artículo, titulado “Testamento im- pugnado”, dice así:

“Con objeto de aclarar cuanto con este asunto de relaciona, hemos procurado enterarnos de más detalles a fin de completar nuestras Fotografía de finales del siglo XIX de la Carrera Imagen de la calle madrileña de Fuencarral, don- anteriores informaciones. San Jerónimo. Madrid. En esta cénttrica calle se de nuestro personaje tenía su domicilio en la casa encontraba el edificio de su propiedad donde Au- núm. 19 y 21. relio buscó y encontró la muerte. Como resultado de nuestras blasfemias y necedades proferidas pesquisas hemos sabido que dona el Banco” y una hermana “casada por un ilustrado, neófito espiritis- Petra Rojas hizo testamento por con un farmacéutico de Alicante. ta, en su revista La Revelación, en primera vez con fecha 24 de oc- Hay que tener en cuenta las im- desprestigio de la Concepción In- tubre de 1887, instituyendo varios precisiones del autor de la noticia, maculada...”. Efectivamente, Ma- legados y nombrando por herede- basando casi todo lo que cuenta en riano Picarzo, cuñado de Aurelio, ros a los pobres, reservándose la comentarios que le hacían, a pie era un prestigioso médico y farma- forma en que la herencia había de de calle, vecinos y conocidos de céutico de Jijona, corresponsal del repartirse, para explicarlo en una Aurelio o de su familia: “según Diario Católico El Alicantino, ca- memoria que al efecto redactaría cuentan”, “dicen”, “afirman tam- sado con Emilia Blasco y Maicas, la testadora. Esta disposiciones bién algunos”... Fruto de las im- la hermana de Aurelio. Ésta, según fueron anuladas por otro testamen- precisiones, debidas a esas dudosas otras ediciones de este mismo dia- to otorgado en 6 de diciembre de fuentes, es la afirmación de que es- rio, tocaba el órgano en la iglesia de 1892, en cuyo documento instituía tudió arte en Roma, cosa de la que Jijona, acompañando a la coral en por heredera de todos sus bienes a no tenemos constancia, al referirse la que cantaba su hijo Emilio. su hermana doña Isabel Rojas. Fa- a los años en los que estudió arte en llecida esta, hizo doña Petra nue- París, donde sí dejó su huella. Unos años después El Nuevo Ali- vamente testamento el 5 de agos- cantino, en 15 de diciembre de 1896, to de 1893, instituyendo algunas También describe el fatal relato informaba que “después de penosa mandas y hablando en él por pri- de los hechos el diario católico El enfermedad, ha fallecido en Madrid, mera vez de la fundación de un Asi- Siglo Futuro, el 21 de abril de 1891, el día 9 de diciembre, el antiguo y lo-hospital para ancianos madrile- con prácticamente los mismos da- distinguido empleado del Banco de ños, determinando la forma en que tos que conocemos, añadiendo España, Sr. don Vicente Blasco y la institución había de realizarse y como detalle el que“el cordón que Maicas...”. Con estos datos, queda mantenerse para lo sucesivo. sirvió al infeliz para ahorcarse era confirmada también la existencia de una campanilla del cuarto terce- del hermano de Aurelio que, como Por último, revocó esta dispo- ro de la misma casa, que el propio él, residía en Madrid con “su esposa sición por su nuevo testamento de D. Aurelio arrancó para poner en y dos niños de corta edad”. 3 de febrero de 1897, consignando práctica su propósito”. en el documento su voluntad de que El 8 de agosto de 1899 El Si- se construya un Asilo para ancia- A tenor de estas informacio- glo Futuro informa de la muerte, nos, designando como herederos nes hemos comprobado, gracias en Madrid, de la señora Petra Ro- fiduciarios al obispo de Madrid- al rotativo El Alicantino de 11 de jas, sin añadir nada más a la no- Alcalá y al presidente de la Aca- enero de 1890, la existencia de la ticia ni publicar ninguna esquela demia de Medicina, y regentarlo al hermana de Aurelio -llamada Emi- funeraria. Años más tarde, el 27 cura párroco de San Luis de esta lia Blasco de Picarzo- y del esposo de septiembre de 1903, aparece corte, dejando a un sobrino suyo el de ésta -Mariano Picarzo- y uno de en La Correspondencia de España usufructo de una de las fincas de la sus hijos -Emilio Picarzo Blasco-, una reseña relativa al testamento otorgante. nombrados como “hijos y vecinos de Petra Rojas y la polémica que de la religiosa ciudad de Jijona” en lo rodeó. Se trata de una noticia Contra esta última disposición una adhesión de firmas contra “las aclaratoria, posterior a previas interpusieron demanda las sobrinas

174 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Tras la huella de un ilustre pintor. Aurelio Blasco y Maicas (1838-1891)

de dona Petra, alegando la locura que doña Petra se administraba julio de 1906, aparece en el índice de la testadora, demanda contra la por si sola su capital, llegando has- de asilos de ancianos de ambos se- que falló el juez de primera instan- ta duplicarle desde que se suicidó xos como Asilo de Ancianos de las cia del distrito de la Audiencia. Ape- su segundo esposo hasta la fecha Hermanitas de los Pobres, calle del laron a esta sentencia, y la Audien- de su fallecimiento. Únicamente Buen Suceso, 8. Asilo-Hospital Ro- cia, por sentencia de 16 de abril de observaron en doña Petra marca- jas y remarca que “son condiciones 1900, confirmó el fallo del Juzgado, das tendencias al misticismo, prac- indispensables para el ingreso ser declarando válido el testamento, ticando con frecuencia ejercicios natural de Madrid y mayor de se- sentencia que fue ratificada en ape- religiosos en la iglesia de San Luis, tenta años”. lación por el Tribunal Supremo en de cuyo templo era asidua devota, fallo de 1º de junio de 1903. siendo allí conocida por la “señora El edificio que albergaba el sucia”, pues parece que doña Pe- Hospital-Asilo de Rojas despare- Para probar la locura de la tes- tra no ponía cuidado alguno en el ció, como muchos otros edifica- tadora presentaron las demandan- arreglo de su persona, llevando un ciones religiosas, a mediados del tes varios testigos que afirmaron sombrero antiquísimo y el vestido siglo XX. Puede que temporal- haber visto a doña Petra bajar a la cubierto de manchas. mente se trasladara la institución portería de su casa, cubriendo su a la calle Fernández de la Hoz, 53, cabeza con una piel de conejo, que Persona que conocía a doña como se indica en un estudio titu- en coche solía llevar una escoba, y Petra desde bastantes años, afirma lado “La ocupación del suelo por que en ocasión de habérsela muer- que fue hermosa en su juventud, parte de las órdenes religiosas en to una yegua rezó por ella un rosa- de carácter antojadizo y vehemen- el sector oriental de Chamberí”, rio e hizo que pusieran velas alum- te, pero sin que jamás apuntara la cuando dice que “Finalmente, no brando el cuerpo del animalito. locura en ninguna de sus ideas. queremos terminar este estudio sin Once testigos declararon en sen- Como ya hemos dicho, era avara señalar la desaparición de algu- tido negativo a la locura de doña en demasía, y con la edad fue en nas construcciones religiosas a lo Petra, entre ellos un médico, D. aumento su pasión, hasta el punto largo de la segunda mitad del siglo José María Pérez, afirmando éste de que para comer compraba tale- XX. Algunos colegios y conventos que jamás observó nada que pudie- gos de pan duro, que se iban consu- fueron demolidos para construirse ra servir de indicio para sospechar miendo poco a poco, siendo las so- en su lugar edificios de viviendas existiera desequilibrio mental al- pas de ajo el principal alimento de y oficinas, como el convento de guno. En contra de tal suposición, doña Petra y de sus criados” [sic]. las Damas Catequistas en la calle adujeron los testigos el hecho de de Francisco Rojas, el colegio de De esta noticia y de otras pos- San Vicente de Paul en la calle de teriores descubrimos que la fortu- Santísima Trinidad o el Asilo Rojas na de Aurelio Blasco fue destinada en Fernández de la Hoz 53”, otro esencialmente a la construcción y edificio que, por lo tanto, tampoco mantenimiento del que fue conoci- existe en la actualidad. do en Madrid como Hospital-Asilo de Rojas. Queda, por tanto, com- En definitiva, podemos decir probado el hecho de que su dinero que Aurelio Blasco fue un pintor, y propiedades fueron destinados a dibujante y grabador, que abando- fines benéficos para ancianos en la nó su oficio de artista quizá frus- capital de España. La memoria de trado por el escaso éxito o por la este ilustre desconocido ontinyentí altísima competencia del momento fue honrada silenciosamente en la o, quién sabe, por un amorío que ciudad donde vivió y murió, aun- ocupó su corazón y su mente. En que fuera bajo el nombre y apellido la imaginación de cada lector y en de su segunda esposa. el prisma, más o menos romántico, con el que vea la vida, dejamos los El Hospital-Asilo de Rojas es interrogantes sobre la vida y obra nombrado en numerosos medios de este artista de Ontinyent. El Petimetre. Óleo sobre tabla pintado por Aurelio escritos de principios del siglo XX. Blasco en 1879 y que pertenece a una colección particular. Pintores Españoles en París (1850- En la publicación mensual enci- Finalizaré comentando que re- 1900). Carlos González - Montse Martí. 1989. clopédica “Por esos mundos” de cientes investigaciones de quien

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 175 Tras la huella de un ilustre pintor. Aurelio Blasco y Maicas (1838-1891)

Imagen de la lápida que cubre la recientemente lo- calizada tumba de Aurelio Blasco y Maicas, situada en un degradado pabellón del bello cementerio madrileño de San Justo

BIBLIOGRAFÍA

Agramunt Lacruz, F.: Diccionario de Artistas Valencianos del siglo XX. Tomo I. Albatros Edi- Paseando por un jardín. 15 x 25,3 cm. Aurelio Blasco. ciones, 1999 Bénézit, E.: Dictionnaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs. Tome 2. Beduschi-Burchard Catálogo general de la Calcografía Nacional. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1987 Country life, Volumen 199. Country Life, Ltd. 1995, pág.76 Diario de Anuncios de Madrid de La Correspon- dencia de España, 21 de noviembre de 1882 Diario Oficial de Avisos de Madrid, 6 de junio de 1883 El Alicantino. Diario Católico. Alicante, 11 de enero de 1890 El Día. Madrid, 2 de enero de 1887 El Heraldo de Madrid. Madrid, 20 de abril de 1891 El Siglo Futuro. Madrid, 21 de abril de 1891 y 8 de agosto de 1899 Els il.lustres oblidats i desconeguts d’Ontinyent. La Nostra Terra. Caixa Ontinyent, 2010 Ferrer Álvarez, M.: París y los pintores valencianos Trabajando en el campo. 15 x 25,3 cm. Aurelio Blasco. (1880-1914). Departamento de Historia del Arte. Universitat de Valencia, 2008 González, C. – Martí, M.: Pintores españoles en escribe estas líneas han fructifi- Gracias a la inestimable ayuda París (1850-1900). Tusquets Editores, 1989 cado dando como resultado el ha- de algunos miembros de la familia Jiménez Blanco, B.C.: La ocupación del suelo llazgo de la tumba donde descan- Rubí Cervino, descendientes del por parte de las órdenes religiosas en el sector oriental de Chamberí. Anales de Geografía de san los restos del pintor. En una insigne ontinyentí Joaquín José la Universisdad Complutense, Vol. extraordina- de las partes más antiguas y de- Cervino y Ferrero (1817-1883), rio, págs 293-302. Departamento de Geografía gradadas del bello Cementerio de se ha podido localizar la tumba de Humana. Universidad Complutense de Madrid, 2002 la Sacramental de San Justo, San Aurelio Blasco. La ya comentada La Correspondencia de España. Madrid, 5 de mayo Millán y Santa Cruz, de Madrid, degradación de esta zona del cam- de 1891 y 27 de septiembre de 1903 hemos encontrado su sepulcro, en posanto está a punto de hacer des- La Época. Madrid, 3 de enero de 1887 Llora Tortosa, A.: Ontinyent y su historia. 1992 el nicho 1783 de los situados en el parecer el nicho donde descansa, ya Ossorio y Bernard, M.: Galería biográfica de artis- llamado Patio de San Millán. En que están a punto de iniciarse obras tas españoles del siglo XIX. Moreno y Rojas, este cementerio yacen importan- de remodelación que darán con sus 1884 Páez Ríos, E.: Repertorio de grabados españoles en tes personajes literarios del siglo restos y los de muchos otros en una la Biblioteca Nacional. Biblioteca Nacional de XIX, como Larra, Espronceda, fosa común. Esperemos que Ontin- España. Secretaría General Técnica, 1981 Bretón de los Herreros, los her- yent no deje pasar la oportunidad Por esos mundos. Publicación mensual enciclopé- dica. Madrid, julio de 1906 manos Álvarez Quintero, López de trasladar el sepulcro de uno de Ruiz de Lihory y Pardines, José (Baron de Alca- de Ayala, Manuel Tamayo, así sus ilustres hijos a nuestro cemen- hali y de Mosquera): Diccionario biográfico de como los de los compositores Fe- terio municipal, donde se le dé cris- artistas valencianos. Impr. de F. Domenech, 1897 Tomás Sanmartín, A. - Silvestre Visa, M.: Estam- derico Chueca y Ruperto Chapí, tiana sepultura con los honores que pas y planchas de la Real Academia en el Museo los del pintor Vicente Palmaroli y merece. de Bellas Artes de Valencia. Ministerio de Cultu- los de diferentes actores y gente ra, Dirección General de Bellas Artes, Archivos y Bibliotecas. Subdirección General de Museos. del mundo del arte, así como des- Patronato Nacional de Museos, 1982 tacados políticos.

176 - Almaig, Estudis i Documents 2011 De l’arxiu de la parròquia de Santa Maria d’Ontinyent Autor: Ignasi Gironés Guillem

’associació cultural Raices investigadors perquè no deprecien talització s’han observat mancan- del Reino de Valencia ha un material tan valuós. ces en la seua conservació, ja que mamprés, des de fa uns falten alguns llibres, desapareguts Lanys, l’encomiable tasca de digi- En primer lloc, és pertinent que d’una manera prou inexplicable. talitzar aquells arxius parroquials aclarim quin valor té en sí ma- En la majoria d’arxius malfets, hi de la Comunitat Valenciana que teix la documentació conservada i ha existit un saqueig, un incendi, encara es conserven. L’ordre allò que ha suposat fer un treball un robatori o una inundació, de què d’actuació ha estat condicionat d’aquesta envergadura i encert, a penes s’han pogut rescatar una per l’autorització general des de com ha sigut la digitalització de mínima part. El cas d’Ontinyent és l’Arquebisbat o bé pel requeriment tots els manuscrits. semblant i no es lliura de pèrdues de les pròpies parròquies. Cal re- d’exemplars, però es significatiu conéixer que l’accés a aquest tipus Per als investigadors, qualse- el caràcter selectiu d’aquestes desde documentació no sempre ha es- vol document conservat de fa anys aparicions, producte d’una acció tat el més convenient. Però gràcies representa un tresor, ja que com més antròpica que fortuïta. Són a l’amistat personal amb la presi- diu l’eminent professor Vicente pocs i aïllats els exemplars desapa- denta Mamen Sánchez-Gómez i a L. Navarro de Luján, antic direc- reguts, els quals no van ser fruit l’amplitud de mires, que en aquest tor de la Biblioteca Valenciana, d’una destrucció general sinó “se- assumpte, ha tingut el plebà de “l’escriptura evoca la pretensió lectiva”. Inclús hem tractat de tro- Santa Maria, Ontinyent compta, humana de deixar memòria d’ella bar el mòbil de la seua subtracció des d’aquest estiu, amb la digita- mateixa, per damunt de les limita- i cap dels llibres “desapareguts” lització exhaustiva de tot el seu cions temporals que la vida impo- presenta un valor aparentment inventari. sa. D’aquesta manera, només el fet singular i extraordinari, excepte de ser conscients que en qualsevol els primers, corresponents a la se- Amb motiu, doncs, de la re- moment un ésser humà va agarrar gona meitat del segle XVI, algun cent digitalització del contingut de una ploma i va traçar unes línies dels quals pogué estar signat i di- l’arxiu històric de la parròquia de sobre un paper ja li dona el valor Santa Maria d’Ontinyent, ens hi de l’evocació d’aquella persona i hem aproximat per tal d’esbrinar d’aquell moment, al marge del pro- quines són les possibilitats que, a pi valor del text. El fet d’escriure partir d’ara, ens ofereix. dotarà a l’escrit d’una suggerent atemporalitat, només amenaça- És cert que aquest material ja da per la durabilitat del suport. va estar treballat, i possiblement La seua conservació i la possible publicat, ara fa ja més de trenta lectura del seu contingut consti- anys, tal com podrien confirmar tueixen una gran riquesa humana, experts en la matèria com el doctor si volem mantenir la memòria del Vicent Terol, o altres investigadors que hem sigut”.1 que, motivats exclusivament per l’altruisme, han treballat aquestes L’existència d’aquest valuós fonts documentals. Però com estic arxiu pressuposa també, recípro- segur que existeix molta gent que cament, el risc de la seua pèrdua. no ha tingut temps de consultar el Qualsevol be patrimonial assumeix seu contingut, tinc el deure de des- un risc de perdurabilitat i sobretot criure, breument, el que he trobat, si el suport és el paper. De fet, al Figura 1.- Imatge del llom del llibre nº 4, el més per vore si puc instar els jóvens moment de procedir a la seua digi- antic que es conserva.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 177 De l’arxiu de la parròquia de Santa Maria d’Ontinyent

ligenciat pel patriarca San Joan de Per tant, el fet físic de con- característiques pot aportar infor- Ribera, fet que, en altres llocs, si tar, a partir d’aquest any, amb una mació per a moltes altres àrees de que va motivar el seu robatori per versió digital de la documentació coneixement. a col·leccionistes. La resta de lli- conservada en l’arxiu històric pa- bres desapareguts no té, almenys rroquial de Santa María, suposa, Gràcies a aquesta recent di- aparentment, cap valor significatiu en primer lloc, la garantia d’una gitalització, resulta ara més fàcil llevat que la seva absència trenca la còpia fidedigna de totes les pàgi- l’estudi genealògic de cada cog- correlació cronològica dels llistats. nes i s’assegura, d’aquesta manera, nom, que és el més freqüent i el Curiosament l’inventari de docu- la seua conservació. A més a més, més utilitzat pels investigadors. De ments conservat en l’actualitat, que permet als investigadors poder fer tal manera es poden fer estudis al veurem detallat en l’apèndix final ús del material sense fer patir els voltant de l’evolució dels cognoms, de l’article, té certes discrepàn- originals que només eixiran del seu i així identificar com el cognom cies amb el que descriu Pallarés en merescut “descans” en situacions Ellin ha evolucionat a Llin, o que 19632. Finalment hui, amb la seua molt concretes que justifiquen la Penedes s’ha transformat en Pena- digitalització, es pretén preservar, seua manipulació. dés. També es poden trobar un fum com a mínim el seu contingut, per d’anècdotes sobre oficis, procedèn- a alguns més valuós que la pròpia Ara bé, aclarida aquesta part, cies i categoria d’alguns habitants; obra física. passem a descriure el valor dels es poden reconéixer les influències contingut de l’arxiu i la seua utili- del santoral sobre els noms; com- José Vergara Peris diu: “aquests tat, i analitzarem les diferents infor- provar la multiplicació de noms llibres formen part del Patrimoni macions que ens poden aportar. que es feien servir anys enrere (la Cultural, per la qual cosa és respon- majoria de la gent compta amb més sabilitat de tota la societat protegir- En principi, la datació del ma- de tres noms); identificar els noms los i preservar-los (fent-nos a tots terial ens permet identificar el utilitzats amb més assiduïtat o in- un poc amos i responsables), no moviment de la “feligresia” de la clús quedar sorpresos amb noms tant sols per raons del seu estudi parròquia des de 1560 fins a 1905. del tot exòtics. Sota un estudi ge- sinó per assegurar la pervivència El primer any iniciat com a conse- nealògic, també caben altres aspec- dels testimonis materials. Ahí estan qüència del consell del propi Con- tes d’estudi com el fet de localit- també els nostres pares i per això cili de Trento, que així ho va deter- zar repeticions del mateix nom en són algo nostre. minar per a totes les parròquies de bessons, variacions sobre el mateix la cristiandat, fins a l’any 1905, que nom, com la castellanització, etc. Diu també, i és molt significatiu, és l’últim any que se li permet a que l’agent més destructiu d’eixe l’investigador, segons la legislació Respecte als noms, cal especifi- material és el bio-deteriorament vigent i la normativa de l’església car que la majoria dels “referents” que engloba des de les bactèries i espanyola, per tal de preservar el fongs fins al propi ser humà que, dret a la “protecció de dates”4. desgraciadament, és l’agent bio- lògic que causa més perjudici. La Al marge d’un llistat “infinit” de major part del deteriorament que batejos (63240), noses, defuncions, es pot observar és, precisament, el etc, hi ha també un llibre de curio- provocat per la negligència3. sitats que ja ha estat “esmunyit” en moltes ocasions. És cert que les humitats, el cor- có, la inadequada ventilació fan Nosaltres hem intentat apro- malbé els llibres i documents, però fundir en els llibres de batejos en també és més cert que, si veiem els quals són moltes les branques l’evolució històrica de la conserva- d’investigació que es poden mam- ció d’arxius i documents, ha estat prendre. Per damunt de tot, des del la mà humana la que ha fet el ma- punt de vista d’un historiador les jor prejudici: saquejos, robatoris, principals són, per una banda, la incendis intencionats i accidentals, genealogia i, per altra, la vessant manipulació incorrecta dels mate- demogràfica i sociològica, tot i que rials, són els agents que més des- s’ha de reconéixer que el contingut Figura 2.- Imatge de la primera plana del llibre trucció han representat. documental d’un arxiu d’aquestes nº 4.

178 - Almaig, Estudis i Documents 2011 De l’arxiu de la parròquia de Santa Maria d’Ontinyent

administrats eren de manera habi- una esclava i dos esclaus batejats al Amb aquest recull d’exemples tual molt corrents, llevat que solien segle XVII (1629, 1635 i 1636). sols vull fer evident i patent abundar els casos en els quals apa- com n’és d’important que un reixen, generalment, noms com- Entre la gran quantitat de notes poble compte amb aquesta font postos, de vegades per més de tres particulars o anecdòtiques que ens d’informació i que com aquest noms i que, per tal, com habitual- podem trobar a través de l’anàlisi recull de documents pot suposar ment només solem utilitzar un per d’aquesta documentació són molla pedra angular de nombrosos a identificar-nos entre els parents, tes les que podríem destacar. Po- camps d’estudis. Així doncs, el no es fàcil determinar quin nom dem trobar per exemple oficis que fet que aquest conjunt de da- seria el que cadascun prendria com antigament es duien a terme a On- des històriques estiguen en for- a propi (Josep Vicent Bertomeu tinyent com el de Perayre, Tinto- mat digital i siguen accesibles a Bonaventutra, etc.). Entre Josep, rer (1624) o el d’Escultor (1641). qualsevol investigador, supera Vicent, Bertomeu i Bonaventu- Així doncs, resulta curiós també l’imponderable problema de la tra, quin seria l’utilitzat? Per tant, l’aparició de “malnoms”, com per manipulació d’uns objectes amb concloure agrupant els noms més exemple el d’un personatge que en una alta sensibilitat per tal que freqüents no és gens fàcil. Si hem 1633 apareix sota el malnom de “lo la seua preservació estiga per da- deduït la gran influència, com tots plebá” i que després hereta el seu munt de la consulta. ens atreviríem a dir-ne tòpica, de fill en 1655. natalicis, santorals, ordes religiosos Finalment, si em permeten, a influents al poble, que fan que apa- També podem destacar com a mena d’exemple gràfic de les da- reguen els més insospitats com ara curiositat la descripció molt emoti- des que poden ser processades i Tiburcio, Trifón, Aldegunda i altres va, exactament en la fulla de regis- de la gran versalitat que a partir molts respectables però també es- tre del bateig, i adherida al marge, d’ara es pot aconseguir, presente tranys a les nostres contrades. de la mort d’una dona tinguda com unes taules derivades dels regis- a santeta (Phelipa Catalina, 1620). tres dels naixements. També es L’altra branca en que es pot Descriu, amb tot tipus de detalls podria traure la relació de difunts enfocar l’estudi seria la vessant el féretre on havia estat soterrada, per extraure l’índex de creixe- demogràfica i sociològica, ja que “ataud forrada de bayeta... galó ment vegetatiu de cada any, res- les xifres de qualsevol dels tipus d’or i tafetà bermell...”. tant-lo dels naixements. A més a de registres ens permeten conéixer més, si traguérem els llistats dels l’evolució de la població en cadas- Com a últim exemple podem nens confirmats i els compara- cun dels aspectes: percentatge de destacar que entre 1713 i 1715 apa- rem amb els corresponents regis- naixements, defuncions, mortalitat reixen tres registres de batejos en tres dels batejats, podrien deduir infantil, sexe dels habitants, espe- els quals els pares presenten un per- la mortalitat infantil mitjana per rança de vida, matrimonis, nombre fil fora del de la majoria dels casos: cada segle, descomptant aquells de bessons i trigèmins; nombre de un d’ells és un militar de Castella, nadons que no van arribar a con- menuts amb pares desconeguts – capità de Dragons (1713), un altre firmar-se. (La relació de nombre expòsits -, etc. és un alferes de cavalleria (1714) i de batejats per any la incorporem finalment ens apareix un matrimoni a l‘índex documental de la part fi- Evidentment he de reconéixer de Flandes (1715). nal de l’article). que aquest tipus de fonts documentals resulten fonamentals per al tema d’estudi al qual m’he dedicat els darrers anys, que no és altre que el dels moriscs. Aquests arxius resulten molt útils per a identificar i poder fer un seguiment dels fills dels moriscs o esclaus que quedaren en aquestes terres, sobretot al segle XVII, que va ser el mòbil que em va fer endinsar-me en aquest la- berint. D’aquesta manera, he trobat un morisc “adult” (1619) i un fill Figura 3.- Detall de la fulla on es registra el bateix de Phelipa Catalina en 1620, amb la inserció, en lletra d’una morisca (1641). També hi ha menuda i 68 anys després, de la descripció del seu soterrament.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 179 De l’arxiu de la parròquia de Santa Maria d’Ontinyent 90 5 41 77 90 4 1 97 229 247 116 190 3 1 259 115 190 2 13 6 144 131 132 36 26 3 12 7 19 01 13 1 11 9 25 0 19 00 11 3 11 0 22 3 18 99 11 7 10 9 22 6 18 98 12 2 22 8 10 6 18 97 11 8 12 8 24 6 107 230 131 233 89 3 1894 1895 1896 128 259 89 2 1 125 279 89 1 1 122 248 89 0 1 244 126 88 9 1 131 249 272 119 188 8 1 116 261 188 7 98 10 3 145 153 118 118 126 154 131 102 123 20 1 18 86 74 11 4 19 3 18 85 15 7 31 4 15 7 18 84 13 0 25 4 12 4 18 83 13 5 11 7 25 2 18 82 12 2 12 6 24 8 228 131 87 222 87 8 1879 1880 1881 88 211 87 7 1 111 235 87 6 1 142 296 87 5 1 138 259 87 4 1 129 245 121 280 187 3 1 107 235 187 2 14 8 128 159 116 121 154 124 123 135 97 26 5 11 7 18 71 12 5 24 8 12 3 18 70 14 4 11 9 26 3 18 69 10 6 10 4 21 0 18 68 13 3 25 8 12 5 18 67 13 5 24 3 10 8 113 248 121 262 86 3 1864 1865 1866 124 242 86 2 1 250 129 86 1 1 238 121 86 0 1 98 193 85 9 1 121 251 113 241 185 8 1 117 228 185 7 11 7 111 128 130 95 117 121 113 141 135 22 4 10 7 18 56 16 1 12 5 28 6 18 55 13 2 12 3 25 5 18 54 13 9 25 8 11 9 18 53 15 0 26 8 11 8 18 52 12 4 22 0 101 219 243 123 84 8 1849 1850 1851 77 166 Naixements 1800 NNaixements i t 1800 84 7 1 63 131 84 6 1 110 227 84 5 1 92 196 84 4 1 96 183 99 181 184 3 1 71 169 184 2 97 18 9 18 41 78 18 0 18 40 79 16 2 18 39 85 16 8 18 38 95 10 1 83 83 82 92 98 82 87 104 117 68 89 120 118 96 19 6 18 37 90 18 9 79 185 207 103 83 3 1834 1835 1836 221 106 83 2 1 97 206 83 1 1 246 116 83 0 1 221 109 82 9 1 235 123 112 226 182 8 1 272 129 182 7 13 2 143 114 112 112 130 109 115 104 106 99 12 5 25 7 18 26 13 0 11 6 24 6 18 25 12 7 25 0 12 3 18 24 10 3 11 9 22 2 18 23 11 5 12 6 24 1 18 22 12 9 24 2 11 3 94 210 91 195 81 8 1819 1820 1821 98 199 81 7 1 94 206 81 6 1 85 179 81 5 1 116 229 81 4 1 121 228 65 159 181 3 1 98 196 181 2 10 1 98 94 107 113 94 112 101 104 116 20 9 10 8 18 11 94 13 3 22 7 18 10 Dones 12 0 12 5 24 5 18 09 10 2 19 2 18 08 10 0 94 10 3 20 3 18 07 83 10 6 18 9 ràfica de batejos del segle XVII, distingint entre xiquets i xiquetes. ràfica de batejos del segle XVII, distingint entre xiquets i xiquetes. ràfica de batejos del segle XVIII, distingint entre xiquets i xiquetes. ràfica de batejos del segle XIX, distingint entre xiquets i xiquetes. els segles XVII i XIX, distingint entre ràfica comparativa de batejos entre 88 168 G G G G 111 213 80 3 1804 1805 1806 90 183 Varons 80 2 1 93 184 93 80 1 1 205 42 22 80 0 1 20 112 91 93 102 80 1 ons 0 0

50 50

don es var totals

350 350 150 200 200 250 300 300 100

igura 4.- igura 5.- igura 6.- igura 7.- ones erso pe e d r re mb No s 0 80 60 40 20 200 180 160 140 120 100 F F F F

180 - Almaig, Estudis i Documents 2011 De l’arxiu de la parròquia de Santa Maria d’Ontinyent

A partir d’aquestes dades, les decreixement de batejos. Aquesta tipus de dades és amplíssim. possibles lectures i les conclusions dada ens fa especular al voltant de potencials que poden ser extretes la causa que pogué provocar el seu Tota aquesta documentació és d’aquest “corpus” són immenses. origen i intentar esbrinar la causa ara a l’abast de qualsevol investi- Per exemple, una reflexió evident a de tan forta baixada de natalitat; gador que es pose en contacte amb través de la constatació d’aquestes estaria provocada per alguna pes- l’arxiu parroquial de l’església dades, llevat dels anys que estan en ta, per alguna “hambruna”, per una de Santa Maria d’Ontinyent, on blanc per mancança de documen- guerra o per quina altra causa?. O hi ha una còpia de la documenta- tació, ja que el llibre corresponent siga, els espectres al voltant de la ció digitalitzada. L’altra copia està està desaparegut, fa que ens dete- recerca científica a partir de la con- centralitzada en l’arxiu històric de nim en els anys amb un alarmant secució, estudi i anàlisis d’aquest l’Arquebisbat de València.

Décades Batejos Confirmacions Matrimonis Defuncions Albades Excomunions 1560 De 1560 i 1570 * i 1580 * i 1590 * i 1600 * i 1610 De 1616 * i 1620 * De1624 1624 1621 De 1624 1630 * a 1632 * De 1634 * 1640 * De 1644 a 1645 * * a 1642 / 1645 1650 a 1659 * * 1660 De 1662 a 1665 / De 1668 De 1661 * * 1670 a 1675 / De 1677 a 1674 * a 1670 / De 1677 1677 1680 a 1683 / De 1685 a 1689 De 1687 1681 1690 De 1691 a 1697 / De 1699 a 1692 / De 1695 * i De 1697 1697 1700 a 1702 / De 1704 a 1709 * i * 1710 * * i * 1720 * 1726 * i * a 1731 / De 1733 a 1734 / 1730 * i * De 1736 1740 * 1742 * i * 1750 * * i * 1760 a 1765 / De 1768 a 1769 * i * 1770 De 1773 a 1774 * i * De 1771 a 1778 1780 De 1780 a 1784 / De 1786 * i * 1790 * * i a 1790 1800 * * i 1810 * * i 1820 * * i 1830 * * i 1840 * 1844 1850 * * De 1851 1860 * * * i 1870 * * * i 1880 * De 1887 * * i 1890 * * i * * i 1900 a 1902 * i 1900 a 1904 1910 * i * i 1920 a 1927 a 1930 “*” Década completa. “i” Informació sols conservada en els llibres d’índex. Taula 1.- Relació d’informació continguda a l’arxiu parroquial de Santa Maria d’Ontinyent.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 181 De l’arxiu de la parròquia de Santa Maria d’Ontinyent

NOTES Nº Llibre Observacions 1 04_Quique Libri_1616-1640 Batejos; matrimonis des de 1624 1 Navarro de Lujan, Vicente L. Exdirector de la Biblio- 2 05_Quique Libri _1641-1659 Batejos; matrimonis des de 1643 teca Nacional de la Comu- 3 06_Quique Libri _1659-1675 Batejos i matrimonis nitat Valenciana al pròleg 4 07_Quique Libri _1675_1694 Batejos, albats, confirmacions i matrimonis del llibre de José Verga- 5 08_Quique Libri _1694-1709 Batejos, confirmacions i albats ra Peris. Conservación y restauración de mate- 6 09_Quique Libri _1710-1723 Batejos i albats rial cultural en archivos 7 10_Quique Libri _1723-1734 Batejos i defuncions; confirmacions 1726 y bibliotecas. Biblioteca 8 11_Quique Libri _1734-1744 Batejos i defuncions; confirmacions 1742 valenciana. Generalitat 9 12_Quique Libri _1744-1755 Batejos i albats des de 1745 Valenciana. 2006. 2 Pallarés, Salvador. Guia de 10 13_Quique Libri _1755-1767 Batejos i albats des de 1756 la iglesia en la Diocesis de 11 14_Quique Libri _1768-1780 Batejos i defuncions Valencia. Valencia, 1963, 12 15_Quique Libri _1780_1793 Batejos i albats des de 1787 pàg.: 534. "La partida más 13 16_Batejos_1793_1804 antigua de Bautismos que se conserva data del año 14 17_Batejos _1804_1808 1616; de Confirmacio- 15 18_ Batejos _1809_1817 nes, de Matrimonios y de 16 19_ Batejos _1818_1824 Defunciones, del año 1624. 17 20_ Batejos _1825_1829 Está completa la serie de libros de Bautismos desde 18 21_ Batejos _1829_1833 el año 1616; de Confirma- 19 22_ Batejos _1833_1841 ciones, desde el año 1887; 20 23_ Batejos _1841_1849 de Matrimonios, desde el año 1660; de Defunciones, 21 25_ Batejos _1851-1855 desde el año 1851; de Fábri- 22 26_ Batejos _1855_1858 ca, se desconoce.- ..." 23 27_ Batejos _1858_1861 3 Vergara Peris, José. Ob. Cit. 24 28_ Batejos _1862_1865 4 Al final de l’article incloem l’índex de llibres conservats 25 29_ Batejos _1865_1870 i la llista de llibres desapa- 26 30_ Batejos _1871_1878 reguts. 27 31_ Batejos _1879_1886 28 32_ Batejos _1887_1889 29 33_ Batejos _1890-1893 30 34_ Batejos _1892_1894 31 35_ Batejos _1894_1897 32 36_ Batejos _1895_1900 33 37_ Batejos _1897_1899 34 38_ Batejos _1899_1902 35 Confirmacions_1887-1927 36 Defuncions_1851-1865 37 Defuncions-1865-1888 38 Defuncions_1889_1895 39 Defuncions_1896_1904 40 Matrimonis_1848_1852 41 Matrimonis _1851_1852 42 Matrimonis _1852-1865 43 Matrimonis _1871_1889 44 Matrimonis _1889_1893 45 Matrimonis _1892_1896 46 Matrimonis _1896_1899 47 Índex_Batejos_1804_1858 ( letra_a-l) 48 Índex_Batejos _1804_1855 ( letra_l-z) 49 Índex_Batejos _1855_1885 50 Índex_Batejos _1887_1904 51 Índex_Defuncions_1801-1888 52 Índex_Matrimonis_1560_1803 53 Índex_Matrimonis _1803-1888 54 Índex_Matrimonis _1889_1930 55 Curiositats Taula 2.- Enumeració de llibres que composen l’arxiu parroquial de Santa Maria d’Ontinyent.

182 - Almaig, Estudis i Documents 2011 De l’arxiu de la parròquia de Santa Maria d’Ontinyent

Any Homes Dones Totals Any Homes Dones Totals 1616 88 82 170 1666 1617 75 60 135 1667 1618 68 61 129 1668 9 15 24 1619 87 71 158 1669 79 74 153 1620 85 93 178 1670 83 59 142 1621 82 72 154 1671 70 69 139 1622 67 71 138 1672 74 61 135 1623 65 71 136 1673 73 69 142 1624 54 47 101 1674 89 79 168 1625 86 80 166 1675 13 15 28 1626 80 79 159 1676 1627 93 57 150 1677 62 59 121 1628 81 65 146 1678 88 58 146 1629 79 84 163 1679 94 74 168 1630 79 73 152 1680 107 78 185 1631 72 77 149 1681 90 75 165 1632 72 79 151 1682 113 105 218 1633 82 66 148 1683 53 58 111 1634 85 90 175 1684 1635 84 80 164 1685 20 22 42 1636 90 68 158 1686 111 83 194 1637 71 85 156 1687 90 99 189 1638 75 77 152 1688 106 90 196 1639 80 68 148 1689 54 42 96 1640 67 64 131 1690 1641 70 78 148 1691 35 50 85 1642 89 75 164 1692 126 66 192 1643 71 80 151 1693 24 15 39 1644 68 67 135 1694 30 24 54 1645 71 72 143 1695 94 124 218 1646 95 70 165 1696 109 105 215 1647 86 61 147 1697 23 25 48 1648 80 68 148 1698 1649 83 85 168 1699 9 5 14 1650 81 79 160 1700 111 85 196 1651 78 70 148 1701 126 104 230 1652 62 70 132 1702 41 34 75 1653 77 69 146 1703 1654 82 80 160 1704 89 82 171 1655 79 66 145 1705 112 117 229 1656 67 59 126 1706 83 81 164 1657 72 65 137 1707 72 54 126 1658 66 71 137 1708 86 82 168 1659 10 17 27 1709 98 77 175 1660 1710 100 75 175 1661 1711 110 97 207 1662 30 33 63 1712 90 94 184 1663 77 59 136 1713 107 83 190 1664 71 73 144 1714 101 101 202 1665 68 58 126 1715 97 94 191

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 183 De l’arxiu de la parròquia de Santa Maria d’Ontinyent

Any Homes Dones Totals Any Homes Dones Totals 1716 85 92 177 1767 1717 67 93 160 1768 170 132 302 1718 103 109 212 1769 19 27 46 1719 105 91 196 1770 1720 75 92 167 1771 1721 91 84 175 1772 1722 116 84 200 1773 84 92 176 1723 106 95 201 1774 67 74 141 1724 112 105 217 1775 1725 115 118 233 1776 1726 127 92 219 1777 1727 127 119 246 1778 1728 126 117 243 1779 1729 115 107 222 1780 61 50 111 1730 130 115 245 1781 93 89 182 1731 96 110 206 1782 111 106 217 1732 1783 93 91 184 1733 70 61 131 1784 80 62 142 1734 95 115 210 1785 1735 1786 41 46 87 1736 141 115 256 1787 111 112 223 1737 110 114 224 1788 97 108 205 1738 118 126 244 1789 90 105 195 1739 104 115 219 1790 92 120 212 1740 113 130 243 1791 22 18 40 1741 60 65 125 1792 34 22 56 1742 10 11 21 1793 109 99 208 1743 105 95 200 1794 125 115 240 1744 75 63 138 1795 117 114 231 1745 134 112 246 1796 129 111 240 1746 113 102 215 1797 118 109 227 1747 107 116 223 1798 115 112 227 1748 128 120 248 1799 88 97 185 1749 115 113 228 1800 20 22 42 1750 121 105 226 1801 112 93 205 1751 120 103 223 1802 91 93 184 1752 126 104 230 1803 93 90 183 1753 141 113 254 1804 102 111 213 1754 140 146 286 1805 80 88 168 1755 142 138 280 1806 106 83 189 1756 154 130 284 1807 100 103 203 1757 142 120 262 1808 94 102 192 1758 130 136 266 1809 120 125 245 1759 131 129 260 1810 133 94 227 1761 169 157 326 1811 101 108 209 1762 25 26 51 1812 98 98 196 1763 44 37 81 1813 94 65 159 1764 135 130 265 1814 107 121 228 1765 65 74 139 1815 113 116 229 1766 1816 94 85 179

184 - Almaig, Estudis i Documents 2011 De l’arxiu de la parròquia de Santa Maria d’Ontinyent

Any Homes Dones Totals Any Homes Dones Totals 1817 112 94 206 1867 133 125 258 1818 101 98 199 1868 106 104 210 1819 104 91 195 1869 144 119 263 1820 116 94 210 1821 129 113 242 1870 125 123 248 1822 115 126 241 1871 148 117 265 1823 103 119 222 1872 128 107 235 1824 127 123 250 1873 159 121 280 1825 130 116 246 1874 116 129 245 1826 132 125 257 1827 143 129 272 1875 121 138 259 1828 114 112 226 1876 154 142 296 1829 112 123 235 1877 124 111 235 1830 112 109 221 1878 123 88 211 1831 130 116 246 1879 135 87 222 1832 109 97 206 1833 115 106 221 1880 97 131 228 1834 104 103 207 1881 122 126 248 1835 106 79 185 1882 135 117 252 1836 99 90 189 1883 130 124 254 1837 101 95 196 1884 157 157 314 1838 83 85 168 1839 83 79 162 1885 114 74 193 1840 82 78 180 1886 103 98 201 1841 92 97 189 1887 145 116 261 1842 98 71 169 1888 153 119 272 1843 82 99 181 1889 118 131 249 1844 87 96 183 1845 104 92 196 1890 118 126 244 1846 117 110 227 1891 126 122 248 1847 68 63 131 1892 154 125 279 1848 89 77 166 1893 131 128 259 1849 120 123 243 1894 102 131 233 1850 118 101 219 1851 96 124 220 1895 123 107 230 1852 150 118 268 1896 118 128 246 1853 139 119 258 1897 122 106 228 1854 132 123 255 1898 117 109 226 1855 161 125 286 1899 113 110 223 1856 117 107 224 1857 111 117 228 1900 131 119 250 1858 128 113 241 1901 136 127 263 1859 130 121 251 1902 144 115 259 1860 95 98 193 1903 131 116 247 1861 117 121 238 1904 132 97 229 1862 121 129 250 1863 113 124 242 1905 36 41 77 Taula 3.- Índex de naiximents entre 1616 i 1906 enregistrats en l’arxiu 1864 141 121 262 parroquial de Santa Maria d’Ontinyent. 1865 135 113 248 1866 135 108 243

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 185 Bocairent, ara fa 75 anys Història i memòria Autor: Mª Josefa Sempere Doménech Arxivera-Bibliotecaria. Cronista Oficial de Bocairent,

"La incomprensió del present neix fatalment de la ignorància del passat". March Bloch

’interés dels ciudatans en Però cal tindre en compte a papers inútils als fabricants de general pel coneiximent alló que diu Traverso: “La me- paper de Banyeres, pel Comité de de la història ha augmentat mòria d’aquests testimonis ja Defensa i la Comissió Gestora, en Lconsiderablement. Al seu incre- no interessa gaire, en una època els primers mesos de la revolució.2 ment ha contribuït, sens dubte, la d’humanitarisme en què ja no hi importància que tant les editorials, ha vençuts sinó tan sols víctimes. En 1923, el bibliotecari, pe- amb la publicació de nombroses Aquesta disimetría del record - la riodista i assagista José Navarro obres de recerca i de novel·la his- sacralització de les víctimes an- Cabanes va guanyar el II Premi tòrica, com els mitjans de comuni- terirment oblidades i l’oblit dels d’Investigació, convocat per la cació, premsa escrita, ràdio i tele- herois abans idealitzats – denota Diputació Provincial de València, visió, han dedicat a la divulgació l’ancoratge profund de la memòria en el marc dels Jocs Florals de Lo de la història. Parale·lament, també col·lectiva en el present, amb les Rat Penat, amb l’obra Bocairente. han ajudat la societat civil i la clas- seues mutacions i els seus capgira- Geografia e História. En el capítol se política, a través de l’intent de ments paradoxals.”1 IX, dedicat a l’Església Parroquial, recuperar l’anomenada “memòria quan enumera el contingut de la històrica”. En este sentit, nombro- Els arxius de Bocairent sagristia, trobem una extensa rela- ses associacions, pertanyents a la ció, en la qual consten: pergamins, societat civil, han reclamat durant En les Bebelplatz de Berlín, on diplomes, llibres racionals, rituals, anys qüestions tan pendents com, els nazis van cremar els llibres dels testaments, concòrdies, expedients per exemple, el reconeiximent de grans autors alemanys, una placa d’obres parroquials, butles, preses les victimes del franquisme o el en el paviment recorda hui un text de possessions, llibres parroquials, retorn de la documentació confis- profètic de Heine. “on es cremen censals, llibres de visites pastorals, cada per la dictadura a particulars, llibres, s’acaben cremant també a prohibicions, cises, dades sobre associacions o institucions publi- persones”. les ermites, lligalls i documentació ques. Per tant, preservar i difondre sense catalogar. Les dates extremes el coneiximent de la història recent Com a arxivera no puc evitar d’este inventari són 1454-1921. En i de la no tan recent, és una qües- començar els apartats d’este treball l’actualitat, l’arxiu parroquial ante- tió que s’ha possat en el primer pla amb una referència al destí que van rior a 1900 és més bé escàs. A penes informatiu. patir els dos arxius més importants un pergamí i una dotzena de llibres, de Bocairent: el municipal i el pala mitat d’ells sacramentals, sent el Per això, en una societat tan rroquial. més antic el de la Fundació de la donada a les efemèrides, on sem- Confraria de la Minerva, de 1579. pre hi ha un motiu per a celebrar o Existix en l’arxiu municipal de commemorar dates, dècades, cen- Bocairent un inventari, finalitzat La crema d’arxius va ser habi- tenaris, etc., en 2011, quan es com- el 29 de març de 1939, dut a terme tual durant la contesa i així, a més plixen 75 anys dels terribles fets pel secretari interí cessant Emilio dels testimonis orals, també trobem succeïts després del 18 de juliol Martínez Micó, que entrega al ti- constància en la Causa General,3 de 1936, es dóna el caldo de cultiu tular Agustín Calabuig Vañó, en la quan s’enumera la relació dels fets adequat per a continuar analitzant diligència del qual fa constar que delictius duts a terme pel Comité aquells fets. falten molts documents venuts com Rojo: “desaparició de l’arxiu no-

186 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Bocairent, ara fa 75 anys. Història i memòria

tarial i documents, gasetes i but- que li dedica la biblioteca de Xàti- da durant estos anys, així com les lletins de l’ajuntament i de quasi va: “el treball que va realitzar du- instal·lacions adequades per a tals la totalitat de l’Arxiu Parroquial”. rant els anys de la Guerra Civil, que fins, van ser aprofitades pel Mi- En el manuscrit inèdit de D. Enri- amb risc de la seua vida, va aconse- nisteri d’Instrucció Pública, per a que Beneyto Bernacer,4 relata que guir salvar de la destrucció feta per establir colònies que acolliren els en els últims dies de juliol i primers la barbàrie revolucionària l’Arxiu xiquets evacuats durant la guerra. d’agost, es du a terme una destruc- Municipal i el de la Col·legiata, També va haver-hi nombroses or- ció i saqueig de l’Església Parro- així com nombroses obres d’art re- ganitzacions i partits polítics que quial, i en l’aspecte que ens afecta ligiós”. Es tracta de D. Carlos Sar- van crear colònies escolars pròpies exposa: “uns malvats, sense escrú- thou Carreres. al llarg de les regions més segures: pols ni consciència, es van empor- València, Múrcia i Catalunya. Va tar les imatges que estaven en la Colònies i refugiats destacar entre elles el Socorro Rojo Casa Abadia, els lligalls de l’Arxiu Internacional, que es va bolcar es- Parroquial i els còdexs del faristol, Durant la dècada dels anys 30, pecialment en l’assistència a la in- i en afores del poble van fer una la Comunitat Valenciana va aco- fància i va establir comités locals gran foguera i van quedar reduïts llir gran quantitat de colònies es- en nombrosos municipis. Agullent llibres i objectes sagrats a cendres”. colars, degut principalment a les (convent de religioses caputxines), Fets que també relata D. Francisco bones condicions meteorològi- Albaida, Bellús (balneari), Quatre- Vañó Silvestre en el XIII Congrés ques. L’experiència desenvolupa- tonda, Ontinyent i Bocairent van Nacional de Cronistes d’Espanya i XVI Assemblea de Cronistes Ofi- cials del Regne de València.5

Pel setembre del 2003, D. Vi- cente Ferre Colomer em va fer entrega d’una còpia de tots els seus escrits entre els que es trobaven contes, poesies, biografies i les seues memòries. Les seues vivèn- cies al llarg dels anys de la guerra, són un testimoni de primera mà La Peña Nova dels esdeveniments, relats envol- tats pel rècord i la humanitat que el caracteritzaven. És significatiu quan parla del Rvdo. D. José Mª Juan Belda, la mort del qual, suc- ceïda el 28 d’octubre de 1936, qualifica d’assassinat incruent, ja que va morir com a conseqüència del patiment, més moral que físic, que se li va infligir, relata: “ sa casa va ser assaltava moltes vegades pels Mas del Regadiu milicians, robant-li totes les seues pertinences, destruint-li llibreries, breviaris, quadros i tot el que eixia a l’encontre; tenia este senyor una història de Bocairent, labor callada de molts anys, molt completa i vo- luminosa, a punt d’editar, que tam- bé va ser motiu de destrucció”.

No puc donar per finalitzat este apartat sense referir-me a un arxiver, que com consta en la biografia Maset del Chiner

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 187 Bocairent, ara fa 75 anys. Història i memòria

ser algunes de les poblacions de la habilitar per a vivenda de mestres na, destinats als xiquets allotjats Vall d’Albaida receptores. dels xiquets refugiats. en la Residència Infantil núm.1 de Bocairent “Peña Nova” i fir- Després del triomf del Front A finals d’octubre de 1936 arrimat per María Miranda, Cap de Popular en les eleccions de febrer ben a Bocairent evacuats d’Àvila, la secció de Farines del Ministeri de 1936 es van tancar fàbriques i Madrid i Toledo. Van ser rebuts a d’Agricultura. No descarte trobar es van abandonar finques, per part l’estació de ferrocarril per nombro- més informació, ja que l’Arxiu Ge- d’empresaris i terratinents, en els sos bocairentinos, els xiquets i xi- neral de l’Administració, posseïx quals va nàixer la por a l’augmentar quetes de les Escoles Nacionals i la 24 caixes de material, sense catalo- la conflictivitat laboral. Amb este Banda de Música. Es va cantar La gar ni digitalitzar en la seua totali- increment del malestar, després Internacional i la comitiva es va di- tat, encara que ha aportat les fotos de la sublevació de juliol, sobretot rigir al Casino, on s’havia instal·lat de tres de les finques, que il·lustren en les poblacions mitjanes i xico- el Comité, des del balcó un dels este article.6 tetes, amb la intenció de dur a ter- dirigents va arengar a la multitud. me la pretesa “revolució social”, Posteriorment al desembre van Molts són els que encara recor- van començar les confiscacions arribar els xiquets i xiquetes que den dades i detalls de les colònies, d’empreses i finques. Bocairent s’havien d’establir en les colònies, però vaig a centrar-me en el testi- no és una excepció i ací també es raó per la qual s’havien confiscat moni d’un dels xiquets evacuats, va crear la Junta Classificadora de les millors finca, ja mencionades. ara un senyor de 82 anys, que relata Finques Confiscades. amb molt d’afecte la seua estada Els problemes de convivència en la població. Bartolomé Godoy I així trobem que es van confis- entre la població i els xiquets de les Benito era un xiquet de 7 anys que car cases, palauets, xalets i finques colònies van ser nimis comparats estudiava en els salesians de Ma- per a establir colònies infantils, i amb els ocasionats pels refugiats. drid. Encara que l’evacuació a co- ubicar famílies i grups de refugiats. Més bé Bocairent es va bolcar en lònies era només per als xiquets de Les masies d’El Regadiu, Ramble- l’atenció a estos xicotets. Un fet col·legis estatals, un tio seu, regidor ta, Maset de Chiner (actual Hotel significatiu el tenim en el festival en l’ajuntament de Carabanchel Ferrero), la Lloma, la Peña Nova, dut a terme en la Plaça de Bous, a Bajo, va aconseguir convéncer els casa Chaquero i xalet de “Vañó” fi d’aconseguir fons per a la seua seus pares perquè s’unira al com- van acollir colònies infantils. Es manutenció, a l’agost de 1938. Es boi, al·legant que serien unes bones van instal·lar refugiats en cases par- van recaptar 7.415 ptes., que es van vacacions per a ell. Així junt amb ticulars i en les finques Casa Blan- repartir equitativament entre les el seu cosí, ara ja difunt, van ser ca i els Vilars. També es va habili- colònies en proporció al nombre traslladats a la Vall d’Uixó. El va tar, com a presó i punt d’arreplega de xiquets que acollien. La colònia acollir una família, que anys des- d’evacuats, el Palau del Baró de núm. 1, situada en la Peña Nova, prés es va convertir en el seu nou Casanova. Tots estos edificis i els amb 58 xiquets, va ser la que més llar. Posteriorment van ser traslla- seus corresponents terrenys, van diners va rebre 2.057’75 ptes. dats a Bocairent, a la colònia de la ser a més de confiscats, objecte de Casa Chaquero. D’aquell període saqueig. També va haver-hi altres Encara que abunden els testi- de temps recorda els arbres fruiters saquejos com els de les finques la monis orals, tan sols he trobat do- de la finca, la pintada al costat de Derrota i el Buscarró. Tampoc es cumentació sobre les dites colònies la casa on jugaven els xiquets, es van alliberar edificis civils i reli- que testimonien la seua existència contaven contes, etc., els passejos giosos i cases particulars, i així, el en els llibres d’Actes Municipals, fins a l’estació de tren de Bocai- Patronat de les Joventuts Catòli- els expedients de l’Arxiu Històric rent, o fins a la veïna població de ques Obreres es va habilitar per a Nacional referents a la Causa Ge- Banyeres de Mariola, i les pujades Quarter Milicià, el Café Societat neral i un simple full en l’Arxiu de a un monticle pròxim, per a veure Bocairent, va acollir al Comité la Memòria Històrica de Salaman- els bombarders descarregar el seu Local, el Comité Central Tèxtil va ca. Este últim, datad l’1 de març contingut sobre Alcoi. En finalitzar ocupar una casa particular, es van de 1939, i amb registre d’eixida la guerra, el viatge de tornada va confiscar els mobles del Centre de del Ministeri d’Hisenda, Direcció ser un periple per mitja Espanya. la Dreta Regional Valenciana, es va General d’Abastiment, en la que Primer va ser traslladat, en un co- saquejar el Centre Valencianista, es dóna l’orde de facilitar, amb txe tancat americà, a l’auxili social el Cercle Tradicionalista i la casa el pagament previ corresponent, d’Orihuela, on s’havien desplaçat Abadia, que posteriorment es va la quantitat de 480 kgr. de fari- els seus pares, en la seua recerca.

188 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Bocairent, ara fa 75 anys. Història i memòria

Però quan ell va arribar, estos ja Un hivern amb molt baixes tem- nar a saber res d’ells. La seua espo- havien tornat a Madrid. El van dur peratures, va propiciar que els refu- sa, Rosa Coca Morán, amb els seus a València, va estar a Carcaixent, giats dugueren a terme tales massi- nou fills i alguns membres més de d’allí a Andujar, Granada, i al final ves d’arbres per a protegir-se dels la seua família, van mamprendre va aconseguir arribar a sa casa. Este rigors del fred, encebant-se en els la fugida cap a València i arriva a erràtic viatge va ser degut al fet que ciprers del camí a l’ermita del Mont Bocairent, pel gener de 1937. Al s’anaven repartint els xiquets per Calvari, del cementeri i de l’ermita principi van residir en el Palau del rutes traçades, que ell desconeix. de Sant Antoni de Pàdua. Baró de Casanova, que després de la seua confiscació, va passar a ser Poc després, i per una sèrie de Una vegada finalitzada la gue- lloc d’acollida de refugiats. Quan circumstàncies, va tornar a la Vall rra, quan van anar a declarar els van començar a organitzar-se les d’Uixò per a retrobara-se amb la afectats, o els seus familiars, en colònies, una de les dirigents era Dª família que el va acollir i als quals els casos en què estos havien sigut Eugenia Díaz, també de Bujalance, també considerava els seus pares i assassinats, es va fer patent la de- i filla d’un famós notari republicà, germana. Allí va conéixer la seua vastació produïda en el patrimoni D. Juan Díaz del Moral, i casual- dona, Amalia i ja no va tornar a local i en la seua riquesa agrícola ment, amiga de la família, que Madrid. En l’actualitat residix a i forestal. en reconéixer-los, els va facilitar Quartell i se sent un valencià més, l’acollida en les colònies. Al final la no bé porta més anys en la nostra Amb el testimoni que una sen- família quede distribuïda de la ma- comunitat dels que va residir a Ma- yora cordovesa hi ha llegat als seus nera següent: el fill major, Manolo, drid, i amb una integració completa familiars, de la seua estada en el Re- es va allistar com a carrabiner; Na quan a la llengua, els costums i la gadiu, finalitzaré esta apartat. Con- Concha es va col·locar de costure- cultura. Ací han nascut els seus fills cepció Baena Coca era una jove de ra en El Regadiu, junt amb els seus i els seus néts. 18 anys, que junt amb la seua fa- dos germans menuts, Francisca i mília va arribar a Bocairent, proce- Fernando, que a penes comptava Els refugiats es van instal·lar dents de Còrdova. Fa prop de dos 3 anys; quatre dels xiquets, Teresa, en cases particulars, la casa anys es va posar en contacte amb Antonio, Bartolomé i Rosa, (esta d’assistència social, la casa aba- mi Rafael Jesús Rojas Baena, nebot última mare de D. Rafael Rojas), dia, el palau del baró de Casanova de l’anterior, natural de Bujalance van ser traslladats a la Colònia San- i alguns masos. Entre ells i els ha- (Còrdova). Desitjava visitar Bocai- ta Bàrbara d’Ontinyent. Finalment bitants de la localitat es van produir rent i conéixer els llocs en què la la mare i un fill de 15 anys, Paco, altercats, i inclús es van instruir seua iaia, sa mare i els seus tios van es van quedar en el Palau. Quan expedients judicials, quan els as- residir durant la Guerra Civil. Es va Manolo va ser destinat a Oliva com sumptes es van agreujar. La majo- desplaçar fins ací a l’abril del 2009, a carrabiner, sa mare i Paco se’n ria eren baralles produïdes per estat va visitar Bocairent i Ontinyent i va van anar a viure amb ell. Després d’embriaguesa, també va haver-hi conéixer una família bocairentina, de finalitzar la guerra, van tornar a casos de violència de gènere. Els els Reig, que els havien prestat una Ontinyent i Bocairent, a arreplegar més conflictius van ser els proce- inestimable ajuda en aquells temps. la resta de la família. dents de la Sierra d’Espiel i Almo- Concha, a pesar dels seus 93 anys, dovar del Rio. Segons testimonis conserva en la memòria tots els es- Entre els records que desgra- d’altres evacuats cordovesos, alguns deveniments que va viure na Concha està el fet que la co- eren delinqüents, que van arribar lònia del Regadiu era mixta, que ací fugint de la justícia. No obstant La família Baena Coca, de Buja- hi havia piscina i que la directora això, les prop de 20 defuncions do- lance, va ser obligada pel Front Po- s’anomenava Carmen i era cor- nades entre ells, van ser degudes per pular a evacuar-se, junt amb moltes dovesa. També comenta que en malalties, gran part d’elles per afec- més, fins a Villa del Rio, davant de la contornada de la finca hi havia cions respiratòries i en menors de 10 l’avanç de les forces nacionals, fo- un campament militar. Entre els anys, alguns ja nascuts a Bocairent. namentalment el Terç de Requetés seus relats estan els viatges a On- Açò ens ha aportat més dades re- Nostra Senyora dels Reis. Estant tinyent, unes vegades amb tren i ferides a la seua procedència i així en l’estació del tren de la dita po- altres a peu, per a visitar els seus trobem de Madrid, Almodovar del blació, la nit del 22 de desembre de germans els caps de setmana. I Rio (Còrdova), Lugo, Triguero, Ri- 1936, el cap de família, Francisco com a dada final, apunta que la pollés, Caldes de Malavella, Culla, Baena Venzalá, va ser detingut junt propietària de la finca era Dolores Tírig, Meliana i inclús Ontinyent.7 amb altres paisans i ja no es va tor- Puig Beneyto.8

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 189 Bocairent, ara fa 75 anys. Història i memòria

Carmen Belda Juliá Vda. de Fco. Miró Vañó, Josefa Belda Juliá, esposa de José Mª Belda José Mª Belda Belda sobrino del Obispo

Patrimoni religiós Baena, mencionada anteriorment, dels fets, mentre estava treballant recorda com durant els primers en l’empresa, un teler li va agafar el Encara que totes les ermites dies de la seua estada a Bocairent, braç. Traslladat a València, va mo- i temples de Bocairent van pa- els seus germans van portar llenya rir al mes següent, en l’hospital, en- tir l’espoli de les seues riqueses i per a poder cuinar els aliments, es gangrenat i desesperat.10 D’aquella obres d’art i la destrucció massi- tractava de la fusta provinent de imatge només es van salvar els va d’imatges i símbols religiosos, l’Església Parroquial. claus i trossos de la creu, que va van ser l’ermita del Sant Crist, guardar Na María Belda Pérez, el Convent de les RRMM Agus- Com diu Traverso9: “La his- cònsol de la Xina.11 En 1940, ella tines i l’Església Parroquial de tòria, que en el fons no és mes que va regalar l’actual imatge, obra de l’Assumpció de Ntra Sra. les més una part de la memòria, s’escriu l’escultor J. Sellés. La destruïda ha- afectades. sempre des del present. Tanmateix, via sigut escolpida per Juan Salas, per a existir com a camp de saber en 1537, per la qual es va acordar el En les declaracions dutes a ter- ha d’alliberar-se de la memòria, pagament de 3 a 4 lliures pel Crist me pel rector, D. Estanislao Boluda, no pas rebutjar-la sinó mantenint- Crucificat i 4 lliures pels dos lla- en l’expedient instruït en finalitzar la a distància. Un curt circuit entre dres Dimas i Gestes. Va ser beneïda la guerra, inclou una enumeració història i memòria pot tenir conse- pel bisbe Miguel Maiques.12 minuciosa de tots els desperfectes qüències perdudicials per al treball ocasionats en el patrimoni religiós de l’historiador”. En 1902 es va inaugurar i la valoració econòmica aproxima- l’edifici de l’actual convent de les da d’això. No obstant això, no hi Com en este cas es treballa RRMM Agustines, un enorme i ha manera de valorar la desaparició amb la memòria i amb testimonis, ampli edifici, d’influències neo- del llegat de diversos segles de la alguns després de succeir els es- gòtiques, compost de 28 cel·les, història de Bocairent. deveniments i altres, molts anys a més de les zones comunes. Una després, deix a mercé del lector la característica de l’edifici és que la Altars, retaules, imatges, està- reflexió sobre els successos. seua estructura és en la seua totali- tues murals, vidrieres, púlpits, ca- tat de bigues de ferro, la qual cosa diratge del cor, bancs de fusta, tau- El 23 d’agost de 1936 uns mili- ha facilitat el seu bon manteniment. les d’altar, confessionaris, sagraris, cians van pujar a l’ermita del Sant Esta magna obra, l’autor del qual andes per a les processons, pal·lis, Crist, amb la finalitat de destruir les va ser l’arquitecte alcoià Vicente terns, capes pluvials, casulles, to- imatges, no van tindre el suficient Pascual Pastor, va ser sufragada valles, creus, canelobres, làmpares, valor, però si van destruir totes les per Na Carmen Belda Juliá (viu- etc., van ser reduïts a runes o cen- estacions de pedra del viacrucis. da de D.Francisco Miró, nebot del dres. Però, també va haver-hi qui es Van repetir l’intent el 10 d’octubre, Bisbe Miró), la seua germana Jose- va beneficiar al mig de la destruc- i van reduir a cendres totes les imat- fa i el seu cunyat José Belda Belda. ció i l’espoli. Van desaparéixer les ges del santuari. Per a revestir-se de Sols 34 anys després, el 31 de ju- joies que portaven algunes imatges suficient valor en este segon intent, liol, les monges van ser expulsades i que havien sigut donades per per- els autors es van emborratxar. La del monestir. L’Església va quedar sones devotes. També l’òrgan de primera destralada propinada a la convertida en saló de jocs (nota de l’Església Parroquial, va ser des- imatge del Crist, va ser d’un treba- confit), i es van instal·lar taules de muntat, foses les seues flautes i llador de l’empresa tèxtil Enrique billar en l’altar.13 En el convent es convertides en lingots. Na Concha Beneyto i Cia, que dos dies després va ubicar la casa del Poble, i en els

190 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Bocairent, ara fa 75 anys. Història i memòria

pisos superiors, les oficines de par- agents de València, acompanyats per i febrer de 1937 es van constituir tits polítics. Per a fer tot això es van l’alguatzil, en el registre del qual no Juntes Provincials, presidides pels haver de fer obres, tirar barandats i trobant res del que buscaven, es van governadors civils. El 22 d’abril de desmuntar les cel·les. En les parets entretindre a destrossar i trencar al- 1938, per mitjà d’un decret, es creà de l’anomenat “Convent Rupestre”, guns sants, rosaris i medalles”. 16 el Servici de Defensa del Patrimoni primer convent ocupat per les reli- Artístic Nacional (SDPAN), depen- gioses, després de la seua fundació I una anècdota de D Vicente Fe- dent de la Direcció Nacional de Be- en 1556 i que en l’actualitat s’ha rre Colomer, que relata que en el lles Arts i de la Direcció Nacional recuperat per a visites turístiques, registre dut a terme en casa de sa d’Arxius, Biblioteques i Propie- encara es conserven les empremtes mare política, van cremar un qua- tat Intel·lectual, que assumirà les d’esta ocupació. dro, que per molt que va insistir la funcions relatives a la recuperació senyora que representava la mort del Patrimoni Artístic Nacional. Però també als civils s’els va de Juana La Loca, no els va poder Finalment, el 31 de maig de 1939, desposseir de tots els símbols reli- convéncer, ja que ells defenien que s’aproven disposicions per a la de- giosos que albergaven, així, a més representava un sant, al·legant que volució a entitats i particulars dels del testimoni de D. Enrique Bene- l'envoltaven quatre ciris. elements i conjunts rescatats pel yto14: “Perquè desapareguera fins Servici Militar de Recuperació del a l’últim vestigi de la Religió, es Però no tot van ser ombres, tam- Patrimoni Artístic Nacional. 17 van practicar registres domiciliaris bé va entrar un raig de llum en la a les persones piadoses i de pau. Els persona de D. Carlos Sarthou Ca- Afortunadament, quan en els quadros i imatges de sants de les es- rreres, a qui ja he mencionat, i al primers dies del fatídic mes d’agost mentades cases, van ser tirats a una qual tant li devem els bocairentins. de 1936 es va destruir l’Església foguera en el “Racó de Cápito” parroquial, part del contingut que Promoguda per l’Aliança es traslladà a la casa Abadia, es va En les declaracions d’afectats, d’Intel·lectuals Antifeixistes, el salvar de la devastació. A l’abril de trobem testimonis com el de Fili- 23 de juliol de 1936, es va crear 1937 es va presentar Carlos Sarthou berto Llobregat Vañó, que relata per Decret, la Junta de Confisca- Carreres, com a representant de la que “ el van obligar que traguera al ció i Protecció del Tresor Artístic. Subjunta Delegada del tresor Artís- carrer diverses urnes que posseïa el L’1 d’agost, per un nou decret, es tic de Xàtiva, per a fer-se càrrec de declarant, de regular valor artístic, canvia la denominació, passant a les obres d’art. S’alça acta de les 47 a la qual cosa no vaig tindre més anomenar-se Junta de Confiscació peces que es van traslladar al Mu- remei que accedir, perquè pistola i Protecció del Patrimoni Artístic, seu de Xàtiva i que ara constituïxen en mà i amb amenaces de mort, em i se li assigna la tasca de confis- el fons principal del Museu Parro- van fer agafar i passejar amb ells car i conservar, en nom de l’Estat, quial de Bocairent. El 30 de setem- per tot el poble i després vaig ser totes les obres, mobles o immo- bre de 1939 va ser tornat tot el que conduït acompanyat pels mateixos, bles, d’interés artístic, històric es confiscà. L’arribada del tresor va al pont del Sant Crist, i en la seua o bibliogràfic, que en raó de les ser objecte d’una gran recepció per presència i amb gran mofa dels ma- anormals circumstàncies presents part de la població. teixos, vaig haver de trencar-les i oferisquen, al seu parer, perill de després cremar-les” 15 ruïna, pèrdua o deteriorament. Pos- Carlos Sarthou va nàixer a Vila- teriorment, el 23 de desembre, en real. Va estudiar a València i Ma- Un altre testimoni és el de Santia- la zona sublevada, es creà la Junta drid. Al ser nomenat arxiver mu- go Beneyto Vañó: “ a mitjan d’abril de Cultura Històrica i del Tresor nicipal de Xàtiva, es traslladà a la del 37 vaig patir un registre per tres Artístic. Entre desembre de 1936 dita ciutat, on va desenvolupar una intensa i fructífera labor. Va obtindre nombrosos càrrecs i títols, però només mencionaré els de director del Museu Municipal i cronista de la Ciutat. Va morir en 1971, als 94 anys. Xàtiva li va rendir un càlid homenatge i li va dedicar un dels seus carrers més cèntrics. Els bocairentins encara tenim comptes Monasterio Rupestre Convent Rupestre pendents amb ell.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 191 Bocairent, ara fa 75 anys. Història i memòria

Les víctimes de Bocairent lloc, és innegable la persecució re- infligir els milicians de la població. ligiosa, els fets ho demostren sense Tots excepte un, van ser afusellats Torne a rependre les paraules necessitat de cap justificació. Tam- amb posterioritat. El que es va sal- de Traverzo: “El relat de l’estada poc cal oblidar que alguns van ac- var, partícip en la majoria dels as- a Auschwitz per un antic deportat tuar per un odi desmesurat, imbuïts sassinats, va fuir a França. 21 jueu i comunista no és, ben sovint, per les circumstàncies, envalentits el mateix segons que l’haja fet i recolzats en la “massa”, i seduïts Entre els civils, la majoria milita- abans o després de la seua ruptura per quimeres. I per descomptat no ven en la Dreta Regional Valencia- amb el partit comuniste. Abans, en cal ometre el patiment físic i moral na. Tampoc és motiu d’assassinat el la dècada de 1950, posava en pri- ocasionat. tindre i defendre unes idees concre- mer pla la seua identitat política tes. Potser cada una de les víctimes presentant-se com un deportat an- No reproduiré el llistat de victi- necessitaria una anàlisi detallada tifeixista. Després, en la dècada de mes, ni dels represaliats, dels quals de la seua vida i de les circumstàn- 1980, es considera abans que res un fa un vast estudi Antonio Calzado cies que van portar a la seua mort. deportat jueu, perseguit com a jueu en la seua tesi doctoral. Només es- Seria molt llarg i extens i excediria i testimoni de la destrucción dels bossaré unes pinzellades d’algunes del propòsit d’este treball. Per això jueues d’Europa.18 de les víctimes.20 em basaré en dos: José Cerdá Reig i Juan Ibáñez Belda. En 2010, Josep Vicent Ferre i Basant-nos en dades estadísti- Domínguez va publicar un article ques, si dels 18 assassinats duts a El primer d’ells, José Cerdá en què du a terme un exhaustiva terme entre bocairentinos o resi- Reig era Comandant d’Artilleria, anàlisi de la Causa general de Bo- dents en la població, 6 són de re- Jutge Instructor del cos Jurídic Mi- cairent. Al final inclou una relació ligiosos, suposen una tercera part, litar, però es trobava en la reserva de tots els que van perdre la vida la qual cosa demostra un augment per malaltia. Natural d’Ontinyent, com a conseqüència de la guerra: molt elevat en este sector de la residia en la finca “La Lloma”, que assassinats, afusellats, morts en el població, conseqüentment incita la seua família posseïa a Bocairent. front, etc. Em faig eco de les seues a pensar en persecució religiosa i Va ser assassinat a Caudete, el 12 paraules quan diu que: “per a tots més quan, en alguns casos, van ser de desembre de 1936. La seua acu- el morts i desapareguts d’un i altre acompanyats de tortura. Tal és el sació, segons testimoni de la seua bàndol, el meu respecte més consi- cas del Rvdo. Desiderio Jerés Mi- tia Mª Dolores Cerdá, va ser pagar derat i el desig sincer que mai més quel, natural de Xixona, beneficiat el jornal i donar vacances als tre- hi haja una altra confrontación sag- de la Parròquia de Bocairent, fun- balladors de la finca el dia de la nant entre germans”19 dador de la Schola Cantorum, de Immaculada, patrona de la seua po- la companyia de teatre i de les Jo- blació natal. Un dels seus assassins, Voldria fer no obstant algunes ventuts d’Acció Catòlica. La seua Alfredo Pastor Ferri, va ser empre- puntualitzacions. En primer lloc, dedicació a la parròquia i a la jo- sonat a Gandia. La resta van ser és injustificable acabar amb la vida ventut de Bocairent, es va veure re- ajusticiats. La mare d’Alfredo va d’una persona, inclús en el cas que compensada en el martiri que li van recórrer al germà de l’assassinat, siga imposada com a pena pels seus crims, però en parlar dels afusellats després de la victòria franquista, oblidem que molts d’ells havien sigut amb anterioritat executors. En segon lloc cal tindre en compte que en cada punt d’Espanya van variar les víctimes i els botxins, segons qui tenia el poder, i nosaltres ens basem en els fets ocorre- guts a Bocairent, independentment de les seues militàncies polítiques, ja que persones amb els mateixos ideals i principis afronten o actuen en determinades circumstàncies de maneres molt diferents. En tercer Inauguración monumento 1939

192 - Almaig, Estudis i Documents 2011 Bocairent, ara fa 75 anys. Història i memòria

Francisco Cerdá Reig, que era Pre- sident de la Diputació de València. Este va accedir a les seus supliques i li va ser concedit l’indult.22

Dolores Puig Beneito, a la qual ja he mencionat com a propietària del Regadiu, provènia d’una fa- mília de comerciants i es va casar amb un fabricant, Salvador Juliá Pascual. Va haver de tirar endavant Inauguración monumentoa a D. Desiderio Monumento a D. Desiderio en la actualidad tres xiquetes menudes, Josefa, Do- lores i Salvadora, en quedar viuda declaracions després de finalitzar Per a finalitzar utilitze les pa- abans de complir 37 anys. La seua la guerra. Exposa amb detallada raules de Traverso24 quan diu: filla major, Josefa, es va casar amb precisió tots els atropells de què “Resulta sovint ben difícil per als Juan Ibáñez Belda, amb quí va va ser objecte: cases i finques historiadors que treballen amb fons tindre quatre fills: Juan, Salvador, confiscades, quantitats de diners orals de trobar l’equilibri just entre Amparo i José Luis. Després de sostrets, desperfectes ocasionats empatia i distanciament, reconei- les eleccions de 1933, Juan Ibáñez en l’establiment familiar, estades xement dels singularitats i accés a resulta elegit alcalde de Bocairent. en la presó model de València i en una perspectiva general” per aixó A pesar que va ser una legislatura la de Gandia, i l’assassinat del seu demane disculpes si no he sabut plena d’enfrontaments polítics, va gendre, el fet més fatídic i impor- mantindre eixe equilibri. continuar el seu camí fins que el 27 tant, ja que igual que ella, la seua de febrer el Governador Civil de la filla es quedà viuda, jove i amb Vull agrair a totes les persones província va ordenar el cessament xiquets menuts. Dates, import, que m’han aportat el seu testimoni automàtic de tal ajuntament. Mili- noms dels membres del comité i en especial a Antonio B. Castelló tant de la Dreta Regional Valencia- que van proveir els fets en perfec- Botella, que, a més a més, m’ha fa- na, va ser retingut en el Palau del te orde cronològic, constituïxen cilitat les fotografies que acompan- Baró de Casanova, des del 12 de se- el seu relat d’allò que succeir. yen este treball. També vull dedicar tembre de 1936 fins al 2 d’octubre Acaba al·legant que no se’ls ha l’article a tots els que van naixer en de tal any, que va ser traslladat a tornat res del que es robà i que 1936, perquè aportaven davall la Caudete i assassinat a la vora de la com el capital sostret era la base tragèdia, un raig d’esperança, entre carretera. Josefa va quedar viuda del negoci familiar, es va veure elles ma mare. amb 4 xiquets d’entre 1 i 8 anys. obligada a tancar l’establiment més antic de la població per no L’ànima de comerciant de Do- tindre solvència per a continuar lores Puig, ix a relluir en les seues treballant.23

NOTES

1 Traverzo, E.: Els usos del passat, Universitat Guerra Civil”, Bigneres, Associació Cultural 14 nota 4 de Valencia, Valencia, 2006. pàg.19. Font Bona, Banyeres de Mariola, 2010, pàg. 15 nota3. Pàg. 155. 2 Sempere Doménech, P.: “L’Arxiu Municipal 52-63. 16 nota 3. Pàg. 156. de Bocairent”, Alba, Servei de Publicacions 7 Llibro de registre d’actas de defunció, 1936- 17 Arte protegido. Memoria de la Junta del de l’Ajuntament d’Ontinyent, 1997, pàg. 1939. Jutjat de Pau de Bocairent. Tesoro Artístico durante la guerra civil. Ins- 211-217 8 Sempere Doménech, P.: “Las colonias esco- tituto del Patrimonio Cultural de España, 3 Causa General de Valencia. ramo separado lares y los refugiados en Bocairent durante la Museo del Prado, 2003 Bocairente. Caixa 1380. expediente núm 3. guerra civil”, Programa de Festes a Sant Blai, 18 nota3. pàg.1-415. Associació de Festes de Moros i Cristians a 19 Ferre Domínguez, J.V.: “Bocairent en la 4 Beneito Bernacer, E.: Bocairente, peque- Sant Blai, 2011, pàg. 127-135. “Causa General””, Programa de Festes a ña historia de este pueblo. 1939 Manuscrit 9 nota1 Sant Blai, Associació de Festes de Moros i inedit. Una còpia està depositada en l’arxiu 10 nota 5 Cristians a Sant Blai, 2010, pàg. 125-134. parroquial de Bocairent. 11 Sempere Doménech, M.J.: “Bocairent, con- 20 Calzado Aldaria, A.: Entre la nit i el maras- 5 Vañó Silvestre, F.: Aclaraciones a la revolu- sulado general de China”, Programa de Festes me. La Vall d’Albaida 1939-1952, Alzira, ción en Bocairent, XVI Assemblea de Cro- a Sant Blai, Associació de Festes de Moros i 2005, pàg. 399-416. nistes del Regne de València, Conselleria de Cristians a Sant Blai, 2013, pàg. 118-123. 21 nota 3. Cultura, 1988, pàg 461-487 12 Libro de Memorias del santisimo Cristo del 22 nota 3. Pàg.5. 6 Sempere Doménech, P.: “Las colonias esco- Monte Calvario.copia 23 nota 3. Pàg. 4 lares en Bocairent y Banyeres durante la 13 nota 5 24 nota 1

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 193 La predicación de San Juan de Ribera en Ontinyent y la figura del místico padre Juan Sanz Autor: Arturo Llin Cháfer

on motivo de la conmemo- segunda sobre la predicación1. De ración del cuarto centenario gran importancia era el que se tra- de la muerte de San Juan tase sobre la predicación cristiana. Cde Ribera, Patriarca de Antioquia El concilio destacaba que es deber y Arzobispo de Valencia, acaecida primordial de los obispos: “es el ofi- el 6 de enero de 1611, se ha queri- cio principal de los obispos”. Y este do rendir homenaje a quien duran- deber tiene como objeto: “predicar te más de cuarenta años estuvo al el santo evangelio de Jesucristo”2. frente de la diócesis. Se esforzó por Esta tarea la debían los pastores rea- aplicar los decretos del concilio de lizar personalmente, pero en caso de Trento, reformó el clero y las órde- que tuviesen imposibilidad debían nes religiosas, supervisó personal- buscar sustitutos idóneos, que hi- mente la labor pastoral de todas las cieran con dignidad sus veces. Pero parroquias y lugares de la diócesis, además el concilio reconocía que el celebró siete sínodos y fundó la ins- deber de predicar era incumbencia titución del Real Colegio Seminario también de los arciprestes, párrocos del Corpus Christi de Valencia, para y sacerdotes con cura de almas. Para un mayor esplendor del culto y me- A la predicación san Juan de Ri- que se cumpliesen estas disposicio- jor preparación de los aspirantes al bera, como medio de evangelización nes se conferían al obispo el deber sacerdocio. de la comunidad cristiana, dedicó de comprobar su ejecución3. una atención especial. Sus sermones Tuvo el patriarca una predi- se pueden parangonar con los de los San Juan de Ribera encontrán- lección especial por Ontinyent al mejores predicadores de su tiempo dose en Salamanca cursando los es- que visitó en repetidas ocasiones y que enaltecieron la lengua española tudios de teología, entabló amistad donde residió largas temporadas. como medio de transmisión de las con Fernando de Toledo, hermano Promovió la fundación de varios verdades eternas. del conde de Oropesa4 y con Anto- conventos de religiosos y los fieles nio de Córdoba, hermano del duque de Ontinyent fueron testigos de los San Juan de Ribera vivió mode Feria5, ambos discípulos de san sermones que predicó en la parro- mentos singulares: la aplicación de Juan de Ávila6; le pusieron en con- quia de Santa María. Destacables los decretos del concilio de Trento tacto con el Maestro, del que recibió también son los gestos que tuvo en y la época de la Reforma y Contra- una notable impronta apostólica y favor de la Villa y de cuyo testimo- rreforma, de la que supo hacerse eco en su vida san Juan de Ribera a tra- nio quedan las cartas que dirigió a a través de su ministerio pastoral a vés de su largo y fecundo ministerio los Jurados del Concejo Municipal lo largo de los 42 años que rigió la episcopal fue un fiel reflejo de los con ocasión de la epidemia que en diócesis de Valencia. consejos que recibía del Apóstol de 1600 asoló a la comarca de Ontin- Andalucía7. yent y que se conservan en el Archi- El concilio de Trento, ya en su vo Secreto Vaticano, Congregación primera etapa (1545- 1547) en la Ya de obispo de Badajoz (1562- de Ritos, 3419, folios 123- 131. sexta sesión promulgó el decreto 1568) se sirvió de un buen grupo de de reforma, que comprendía dos discípulos de san Juan de Ávila, que La predicación de san Juan de partes: la primera sobre las ense- de Córdoba le envió a Extremadura, Ribera en 0ntinyent. ñanzas de la Sagrada Escritura y la para evangelizar a sus diocesanos8.

194 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La predicación de San Juan de Ribera en Ontinyent y la figura del místico padre Juan Sanz

En el concilio provincial de San- cuentra todos editados en una edi- continua, que muchas veces se le- tiago de Compostela, celebrado en ción muy completa12. vantaba del confesonario, y se su- Salamanca en septiembre de 1565, bía al púlpito a predicar, no tenien- en sus intervenciones, refleja clara- Entre los discípulos escritores do por cosa indigna de su autoridad mente la doctrina del Maestro Ávi- del Maestro Ávila, destaca fray Luis hacer el oficio que el Hijo de Dios la, de la que estaba tan compenetra- de Granada13. Es la pluma mejor hizo en la tierra, cuyos vicarios so- do y de la que dependió en muchas cortada de la escuela avilista y, sin mos todos los predicadores. ocasiones9. duda, uno de los escritores que más ha influido en la piedad cristiana. Por tanto, habiendo escrito esta Al pasar como arzobispo a Va- vida del Padre Maestro Juan de lencia en 1569 continuó vinculado Muerto ya el Maestro Ávila en Ávila, en la cual se nos presenta a la obra del Maestro Ávila. Pen- 1569, al declinar la vida terrena de una perfecta imagen del predicador diente de la publicación de sus es- fray Luis, la evocación es mucho evangélico, no se me ofreció a quien critos, procuraba adquirirlos para más nostálgica y sentida, más intem- con mayor razón pudiese ofrecer- su edificación. En la biblioteca del poralizada. Es el momento en que la, que a quien tantos años ha que colegio del Patriarca de Valencia se fray Luis escribe la vida de Ávila, ejercita este oficio, no con espíritu encuentra el epistolario espiritual imagen del predicador evangélico y humano, sino con entrañable deseo para todos los estados de san Juan la llena de admiración y recuerdos de la salvación de los hombres y de de Ávila, publicado en Madrid en personales. Se la dedicó a un común apartarlos de los pecados”15. 157810. Pero digno de ser destacado amigo, el santo arzobispo de Valen- es el manuscrito de 82 sermones de cia, Juan de Ribera, con el que man- Este recuerdo que fray Luis de san Juan de Ávila, con la signatura tenía una frecuente corresponden- Granada dedica al santo arzobispo 1048, que se encuentra en la biblio- cia epistolar. El mismo Granada se de Valencia al escribir la prime- teca del santo. El índice fue escrito lo había explicado a Juan Díaz por ra biografía del Maestro Ávila era personalmente por el mismo Pa- junio de 1587. Se creía obligado a símbolo de la unión apostólica que triarca. Los sermones fueron objeto ofrecérsela a Ribera por existir “una reinó entre “los tres predicadores”. de su estudio y reflexión e inspira- estrechísima amistad entre nosotros ron su misma predicación11. y muy largas mercedes que me ha Por todo lo dicho podemos afir- hecho y hace para sustentar a mis mar que san Juan de Ribera coope- Al estudiar los sermones de san escribientes”14. ró a que se crease el nuevo tipo de Juan de Ribera y el Maestro Ávila se obispo-pastor que surge como con- comprueba una gran semejanza entre Granada recuerda la doctrina de secuencia de los aires renovadores ellos. De ahí hay que deducir que san los Apóstoles y como ellos delega- de su tiempo. Pastores que cuiden Juan de Ribera tomó como modelo ron el ejercicio de la caridad para de sus encomendados, que se les de su predicación al Maestro Ávila. que no sufriera menoscabo la predi- predique el Evangelio, que procu- En su estilo y contendidos claramen- cación del Evangelio. A semejanza ren que se viva verdaderamente el te se puede comprender como aquel de ellos, también los Sumos Pontífi- cristianismo. Delinea la figura del desprende de este último. ces y obispos de la primitiva Iglesia pastor de almas, su vocación, for- tomaban sobre si mismos esta sa- mación y entrega a los demás. “De los sermones de Ribera nos grada carga. Luego, con el cambio han llegado tres volúmenes en fo- de los tiempos, se dedicaron más a El tema de la predicación en lio, de más de tres mil páginas cada la administración de la justicia y se san Juan de Ribera es amplio, las uno, todos ellos inéditos. Como descargaron de la predicación, con- limitaciones del presente estudio suelen tener la indicación del año fiándola a otros ministros. Pero la nos impiden desarrollarlo como y del lugar donde los iba predican- providencia ha hecho en estos tiem- corresponde. Sólo trataremos los do, resulta fácil trazar el itinerario pos que haya muchos prelados “que cuatro sermones que predicó en aproximado de los púlpitos en los recuerdan el espíritu antiguo y dan la parroquia de Santa María de que resonó la palabra del Santo Ar- pasto personalmente a sus ovejas. Y Ontinyent y que se han publicado zobispo… Si nos adentramos por la en este número no puedo dejar de en la edición de sus sermones: la selva de los folios, en su mayor par- contar con V. S., pues habiendo tan- fiesta de la Ascensión del Señor; te originales autógrafos, recogería- tos años que tiene oficio de Pastor, el domingo XIII de Pentecostés; el mos con facilidad un rico florilegio siempre procuró que por su mano domingo XIV de Pentecostés y la que reflejaría la espiritualidad de recibiesen este pasto sus ovejas; y fiesta de la Asunción de Nuestra nuestro Patriarca”. Hoy día se en- esto con tanta instancia, y tan a la Señora a los cielos.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 195 La predicación de San Juan de Ribera en Ontinyent y la figura del místico padre Juan Sanz

Los sermones el santo los elabo- frir, Dios no abandona a nadie. Nos 1582 en Ontinyent, corresponde al ra para su uso personal, dejando lu- precede con su ejemplo: “Cristo pa- manuscrito 50, folios 441- 442 vto.; gar para la improvisación de algunos deció por nosotros y os dejó ejemplo sermón 246. El enunciado bíblico aspectos, según las circunstancias para que sigáis sus pasos…” (1 Pe- corresponde al evangelio de san del momento. Con frecuencia están dro, 2, 21. 23), para que le siguiéra- Lucas 10, 23- 24: “Dichos los ojos despojados de cualquier matiz local mos así con humildad. “Se humilló, que ven lo que vosotros veis, porque o circunstancial, desarrollados en un hecho obediente hasta la muerte, yo os digo que muchos profetas qui- esquema, al filo de las sugerencias y muerte de cruz” (Filip. 2, 8) Así, sieron ver lo que vosotros veis y no ofrecidas por la Sagrada Escritura y pues, termina diciendo: “Amaos, con lo vieron y oír lo que vosotros oís algún texto de los Santos Padres. temor y temblor y trabajad por vues- y no lo oyeron”. Este Evangelio no tra salud “(Filip. 2, 12). corresponde al domingo correspon- Los sermones tienen la estructu- diente en el leccionario de entonces, ra tradicional. Comienzan, en la ma- Domingo XIII de Pentecostés 17 más bien era el que se leía en el do- yor de los casos, con el enunciado mingo XII de Pentecostés. bíblico que ha de servir de base al Este sermón lo predicó el santo sermón; sigue el desarrollo gene- el 17 de agosto de 1578 en la parro- En la exposición del tema del ral del tema con la exposición de quia de Santa María de Ontinyent. sermón, el santo afirma que los los textos escriturísticos o de algún Figura, como autógrafo del san- apóstoles son bienaventurados por- Santo Padre, que sirven para razonar to, en el manuscrito 50, folios 130 que han sido asociados a participar las ideas que expone o simplemente vto.- 133. Corresponde al sermón del reino de Dios. También noso- como ornato. Concluye, algunas ve- número 243. El enunciado bíblico, tros, por la misericordia de Dios, heces, exhortando al cumplimiento de con que comienza la predicación, es mos sido liberados del demonio por lo expuesto con la ayuda del Señor. Lucas 17, 11- 12: “Yendo hacia Je- medio de Jesucristo: “Gracias sean rusalén, atravesaba entre Samaria y dadas a Dios, que nos da la victo- Solemnidad de la Ascensión del Señor16 la Galilea y entrando en una aldea ria por nuestro Señor Jesucristo” (1 le vinieron al encuentro diez lepro- Cor. 15, 57) Predicó este sermón en la parro- sos”. La lectura de este Evangelio quia de Santa María de Ontinyent el estuvo vigente en el leccionario del Después muestra el Señor cuál 24 de mayo de 1584. Nos ha llega- misal hasta la reforma del concilio es el prójimo y cuáles son las bue- do a la actualidad en el manuscrito Vaticano II en 1969. nas obras, que hay que realizar: 50, como autógrafo del santo, folios “Sed unos a otros bondadosos, com- 433 vto.- 434. Sermón número 162. Destaca la grandeza de Dios ma- pasivos y perdonaos los unos a los No tiene enunciado bíblico. nifestada en la creación, de ahí la otros como Dios os ha perdonado” gratitud que debemos manifestar por (Ef. 4, 31- 32). El título del sermón es: Llega su magnanimidad. Recuerda como el descanso de la bienaventuranza, Israel a pesar de la misericordia La solemnidad de la Asunción de subdividido en dos apartados: el pri- con que le trató Dios, no le corres- Nuestra Señora19 mero: “¿Y si torna a morir Jesucris- pondió. Y de los diez leprosos que to Nuestro Señor?” Y segundo: “No curó, sólo el alienígena (el extraño) Es la fiesta de la titular de la pa- dejes de hacer lo que debes”. volvió para darle las gracias a Jesús. rroquia de Santa María de Ontin- Invita a que se confíe en Dios, en yent, donde predica este sermón el A través de la exposición del ser- la oración, en todo tiempo y lugar, 15 de agosto de 1577, también lo era món expone que “Jesucristo resu- presentándole las peticiones acom- la titular de la Santa Iglesia Catedral citado, ya no muere más, la muerte pañadas de la acción de gracias “En de Valencia. Esta homilía corres- ya no tiene dominio sobre Él” (Rm. todo tiempo, en la oración y en la ponde al manuscrito 50, folios 126 6, 9). El pecado ha sido destruido plegaria, sean presentadas a Dios vto.- 130; es el sermón número 274. de una vez y para siempre. Vive en vuestras peticiones, acompañadas La exposición del sermón tiene Dios. La jornada que le daba trabajo de acción de gracias” Filip. 4, 6. una estructura tradicional: comien- es el pecado, acabada, pues, esta jor- za con el enunciado bíblico: “Yen- nada, llega a su casa, y con ello, pasa Domingo XIV después do de camino, entró en una aldea, al descanso de la bienaventuranza. de Pentecostés18 y una mujer, Marta de nombre, le recibió en su casa. Tenía una her- En la segunda parte, afirma, que Este sermón lo predicó san Juan mana llamada María, la cual sen- a pesar de la muerte que se pueda su- de Ribera el 9 de septiembre de tada a los pies del Señor escuchaba

196 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La predicación de San Juan de Ribera en Ontinyent y la figura del místico padre Juan Sanz

su palabra…”. En aquellos tiempos “¿Qué se le debe sino el lugar más los pueblos de España22; Jaime el Evangelio de la festividad de la alto de todos en el cielo, así como Ferrús (1517-1594), teólogo del Asunción era el texto de San Lucas en la tierra lo tuvo?” concilio de Trento23; Melchor Ara- 10, 38- 42, en que se narra la acogi- cil (1552-1601), autor de varios da de Jesús en Betania por las her- A todo ello María respondió a tratados de espiritualidad24; Juan manas María y Marta. El discurso, la llamada de Dios, y como afirma Bautista Bertrán (1530- 1601) pá- bastante desarrollado, presenta soli- el Patriarca, citando al mismo san rroco ejemplar25; Pedro Muñoz dez teológica. La exposición la rea- Agustín: “Más bienaventurada es (1570-1610), ermitaño26; Jerónimo liza con sencillez, con suavidad de María al percibir por la fe a Cristo, Francisco Simón (1578-1612), sa- estilo, con sobriedad en la descrip- que al concebirlo por la carne” 20. cerdote que gozó de gran predica- ción. Da la impresión que domina el mento entres sus contemporáneos27; tema, que está impuesto en lo que Tras ello hace sus aplicaciones Miguel López de Grez y Martínez expone. La Asunción de la Virgen prácticas evocando las palabras de (1545-1612), párroco rural, mode- María en cuerpo y alma a los cie- Isabel: “Dichosa tú que has creído” lo de virtudes sacerdotales28; Juan los, afirma el santo, tiene lugar, en (Lucas 12, 45) o las del evangelista Bautista Vives y Marjá (1545-1632) primer lugar por los privilegios con Juan, con la cooperación de María al fundador del colegio de Propaganda que Dios la adornó; y en segundo pie de la cruz: “Estaba junto a la cruz Fide29; y Juan Sanz (1557-1608), lugar por los merecimientos que ob- de Jesús su Madre” (Juan 19, 25), maestro de la vida espiritual y au- tuvo ante el Señor. con las que invita a todo cristiano a tor de varios tratados místicos30. En adoptar un compromiso evangélico. este cuarto y último apartado de este Dios concede gracias singulares estudio nos vamos a centrar en este a toda criatura que elige para que Este sermón predicado por san último. desempeñe un oficio determinado o Juan de Ribera en Ontinyent en la para ponerle en un estado preferen- fiesta de la Asunción de Nuestra a Juan Sanz y Gaset nació en On- te, y le concede todos los carismas los cielos reitera claramente la de- tinyent el 31 de enero de 1557. Sus necesarios para que pueda desem- fensa del misterio de las Purísima padres, Gracián Lorenzo y Catalina, peñar idóneamente su misión. El Concepción, devoción entrañable- eran pobres de fortuna, pero ricos en santo respecto a esto afirma: “La mente arraigada en el pueblo on- virtudes cristianas. Virgen Sacratísima, elegida de tenientino. Unos años después en Dios, Esposa del Espíritu Santo y 1615, siendo Plebán mosén Juan Cursó los estudios de gramática Madre de su Hijo, que es la mayor Bautista Simó y vicarios mosén y retórica en el convento de domi- dignidad que puede haber en la tie- Gaspar Cambra y mosén Pedro Vi- nicos de San Juan y San Vicente de rra, cierta infinidad dicen los doc- cente Verger, se construyó, por vez su pueblo natal. Ingresó en la orden tores que tiene esto” primera, la imagen de la Purísima, en su mayor parte de plata y forma- Y para dejarse entender pone alda de bronce y de hierro, la corona, gunos comparaciones: Si Dios quilos rayos, la luna y la peana y se so santificar y honrar el Tabernáculo puso a la veneración de los fieles en donde debía estar el Arca de Alianza la misma parroquia21. en el Antiguo Testamento, llenándo- la de nubes resplandecientes y de la El padre Juan Sanz. majestad de Dios y que correspon- día a los muchos privilegios que La renovación eclesial que pro- concedió a aquel lugar o el caso del movió san Juan de Ribera, durante rey Salomón que cuando se presen- su pontificado en Valencia, se cris- tó ante él su madre se levantó para talizó en una pléyade de sacerdotes recibirla y le puso un asiento igual que florecieron en aquella época, al suyo. Mayormente tenían que ser que marcaron un nuevo estilo sa- los privilegios que recibió de Dios cerdotal caracterizado por un plan la Santísima Virgen: fue concebida de acción apostólica y ejemplaridad sin pecado original, fue preservada sacerdotal. del pecado venial y mortal, fue destruido y apagado en ella el pecado Entre otros, cabe destacar: Ono- original y concluye la exposición: fre Jordá (1510-1579), apóstol de Pàgina biogràfica sobre Fray Juan Sanz. 1679.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 197 La predicación de San Juan de Ribera en Ontinyent y la figura del místico padre Juan Sanz

del Carmen a finales de enero de ron muchos sacerdotes y religiosos hay que tener presentes en el ejerci- 1572 en el convento de Xátiva, para de las órdenes religiosas residentes cio de dichas aspiraciones”36. pasar seguidamente al convento del en la ciudad de Valencia, autorida- Carmen de Valencia, donde realizó des y gran número de fieles 34. Nos han llegado a la actualidad el año de noviciado. El 1 de febrero algunas de sus cartas, que contienen de 1572 hizo la profesión religiosa Se juzgó que era digno para ser la doctrina espiritual que transmitía en el convento de Xàtiva31. propuesto a la Santa Sede para que a sus dirigidos: fuese elevado al honor de los alta- Cursó los estudios eclesiásticos res y se abrió el proceso de beatifi- - Carta 1ª dirigida a las Religiosas en los conventos de Onda (Caste- cación y canonización en la Curia Cistercienses del Monasterio de llón) y Valencia. Y es durante estos Arzobispal de Valencia. Todos los la Zaidia, de la ciudad de Valen- años, exactamente en 1575, cuan- testigos que comparecieron para cia37. do la madre Catalina de Tejeda y declarar sobre su vida y virtudes, - Carta 2ª, dedicada a unas hijas de un grupo de religiosas procedentes eran unánimes en constatar su espí- su espíritu38. del convento de las Carmelitas de la ritu de oración, penitencia, caridad - Carta 3ª dirigida a las Religiosas Antigua Observancia de la Encarna- y servicio a los demás. Una vez Cistercienses del Monasterio de ción de Valencia, se establecieron se hubo verificado por decreto del la Zaidia, de la ciudad de Valen- en la ermita de la Purísima Sangre Arzobispo de Valencia, el proceso cia, el 30 de abril de 160539. de Cristo, situada a extramuros de jurídico informativo sobre su santa - Carta 4ª escrita al padre Juan Pin- la Villa de Ontinyent, dando lugar a vida y muerte y de los muchos mi- to de Vitoria40. la fundación de un convento de es- lagros que le atribuyó la devoción - Carta 5ª dirigida a sor Elvira de tricta clausura, que persiste todavía de los fieles, sus restos mortales Corella y Mendoza, abadesa del en la actualidad. Recibió la ordena- se trasladaron de la capilla de San Monasterio de la Santísima Tri- ción sacerdotal en 1581. Se doctoró Pedro Apóstol, donde se colocó en nidad, de Religiosas Clarisas, de en teología en Valencia y ocupó la un magnífico sepulcro de piedra Valencia41. cátedra de artes y teología en Cala- de alabastro, posteriormente se co- - Carta 6ª dirigida igualmente a sor tayud, Onda y Valencia32. locaron en uno de los muros de la Elvira de Corella42. capilla de San José, con una lápida - Carta 7ª dedicada a sor Maria- En 1597 fue nombrado prior del sepulcral, que lleva una emotiva na de San Simeón (1571- 1631), convento de Valencia, donde hizo inscripción. Las vicisitudes socio- Agustina descalza del convento notable mejoras, construyó un nue- políticas impidieron que avanzara de Denia, 17 de marzo de 160843. vo edificio para el noviciado e insta- en la Santa Sede dicho proceso de - Carta 8ª dedicada a una hija suya44. ló una nutrida biblioteca. canonización35. - Carta 9ª dirigida a cierta persona espiritual45. En 1603 fue elegido, en el capí- De sus escritos hay que destacar - Regla y modo de vivir que pro- tulo provincial celebrado en Xàtiva, sus breves tratados: Los Abeceda- mete guardar Teodora Piquera, prior provincial. Durante su provin- rios Espirituales y el Ejercicio de doncella, ordenada por mi, indig- cialato fomento los estudios en la ellos. Éstos, no son sino una serie de no maestro fray Juan Sanz, de la provincia, que alcanzaron un gran aspiraciones, jaculatorias o bellos Orden de Nuestra Señora del Car- esplendor en el siglo XVII. Siempre pensamientos que en orden alfabé- men. Año 159146. dio ejemplo de observancia religio- tico (una especie de acrósticos) eran sa. Por la paz cedía los derechos a fáciles de retener en la memoria para Otras obras han desaparecido, favor de los demás. Excelente pre- encender o mantener encendida el entre ellas Fasciculus Sponsae, un dicador exponía la palabra de Dios alma. Son 15 abecedarios “cada uno hermoso volumen de elevada doc- con gran fervor33. de los cuales comprende, como afir- trina ascético-mística que el padre ma el padre Pablo Garrido, un con- Luis Mendio entregó al padre Ale- En mayo de 1608 cayó enfermo. junto de devotísimas aspiraciones, gre de Casanate, no habiendo llega- El 21 de junio se agravó seriamente. siguiendo el orden de las letras del do a la actualidad. Lucubraciones Falleció santamente a media tarde alfabeto o abecedario, lo que da lu- in Logicalibus et Theologicis Mul- del 25 de dicho mes. Fue grande gar al nombre del opúsculo. La ma- tae, cuyo manuscrito se conserva- el concurso de gente que acudió al yor parte de ellos están compuestos ba con veneración en el convento convento a venerarle como santo. El en perfectos versos endecasílabos y del Carmen, habiéndose extraviado día 27 por la tarde se celebraron so- van precedidos de una corta intro- por las vicisitudes sufridas en estos lemnes funerales, a los que acudie- ducción y de ocho advertencias que últimos tiempos, y las Siete Pala-

198 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La predicación de San Juan de Ribera en Ontinyent y la figura del místico padre Juan Sanz

bras del Señor, que según algunos zó en monasterios de otras órdenes ello que produjese algún mal enten- entendidos, era la obra cumbre de religiosas e institutos49. dimiento entre el auditorio. nuestro autor. San Juan de Ribera veneraba al El Patriarca subió al púlpito A través de sus escritos preten- padre Juan Sanz como un santo. En el Domingo de Pasión e “hizo del dió el padre Juan llevar a las almas público y en privado elogiaba su Predicador un honroso y dilatado a la unión con Dios por medio de celo, la solidez de su virtud y doc- panegírico, y disipó la nube que se la meditación de la Sagrada Escri- trina. Muchos de los sermones que oponía a la clarísima luz de su pre- tura y de los misterios de la pasión predicó el ilustre carmelita le fueron dicación y doctrina”53. y muerte de Nuestro Señor Jesucris- encomendados por medio del Arzo- to. Enamorado de la oración señaló bispo de Valencia50. Unos días antes del fallecimien- cuidadosamente el proceso que hay to del padre Juan Sanz, San Juan que observar en la misma para guiar En 160451 residió el Patriarca de Ribera que conocía las prendas a las almas: preparación, lección, durante toda la Cuaresma en On- poco comunes que adornaban al pa- meditación, petición y acción de tinyent, asistiendo a los sermones dre Juan Sanz y por ello no ignoraba gracias. Dentro de las modalidades cuaresmales que predicó el padre el vacío que dejaría si él llegaba a de la oración el padre Juan Sanz in- Juan Sanz en la parroquia de Santa faltar, a alguien que le notificó que sistido especialmente en la espirati- María. Gaspar Escolano en su Dé- estaba muy enfermo y que quizá en va. En este sentido se le puede con- cada primera de la Historia de Va- breve dejaría de existir, le atajó di- siderar como uno de los autores más lencia respecto a ello afirma que al ciendo: “No puedo creer que Dios cualificados de su tiempo, que rea- padre Juan Sanz: “Comiale las en- castigue a Valencia, privándole de lizó una notoria influencia en otros trañas un ardiente celo de la honra un hombre tan necesario”54. Todo autores de aquella época47. de Dios, y que no fuese ofendido; y ello nos indica lo que para el Pa- en razón de ello, no perdonaba tra- triarca significaba este venerable Una de sus tareas y grande em- bajos y penitencias con tal de ganar carmelita. peño fue el dirigir a las carmelitas un alma… El alma la llenaba de orde la Encarnación y Santa Ana de dinario unida con Dios y estaba tan Conclusión. Valencia. Entre ambos monasterios absorto y entregado a la contempla- sumaban nada menos que noventa ción, que parecía que moraba en el La figura y obra del santo Arzo- monjas, muchas de ellas de singular cielo. Voló tan alto en esta oración bispo de Valencia, Juan de Ribera, virtud. El santo Patriarca, viendo la mental y unitiva, que de las pláticas se sitúa en unos momentos crucia- eficiente labor que entre las monjas que tenía con Dios en aquel ejer- les de la historia de Valencia, y de llevaba a cabo el padre Sanz, le en- cicio, le quedó un frasis y término la España Imperial. De ahí que para cargó que se ocupase de la dirección de hablar tan peregrino, que para estudiar con exactitud esa época se de sus monasterios de agustinas entenderle era menester estudiar en tenga que contar con la actuación descalzas, tanto de Valencia, como su escuela”52. La elevación de los y el pensamiento de este santo que de los de Alcoy y Denia48. Y esta conceptos místicos con que exponía tanto supuso en la Iglesia y en la so- tarea idóneamente también la reali- su doctrina, no es de extrañar por ciedad de los siglos XVI y XVII. En el presente estudio nos encontramos con la sorprendente novedad de su notoria actuación pastoral en el pueblo de Ontinyent.

Con su ministerio episcopal y su magisterio hay que reconocer que ocupa un puesto clave entre los místicos, teólogos y pastores del postconcilio tridentino. Es un ejemplo singular, sabe ser, al mismo tiempo el teólogo especulativo, el predicador práctico y el pastor solícito siempre atento a cualquier necesidad. Es un heraldo del Evan- Convent de Sant Bernardí de l’Ordre dels Frares Menors Descalços, coneguts com a alcantarins per la reforma de Sant Pedro de Alcántara. gelio que se nutre en las fuentes de

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 199 La predicación de San Juan de Ribera en Ontinyent y la figura del místico padre Juan Sanz

de su propia interioridad humana, y razón profunda y decisiva de su ello condujo a la teología, a la pas- llamamiento a la santidad y un me- toral y a la espiritualidad a un estadio eficaz para que los religiosos do más profundo de los métodos de realizaran una labor fecunda, en la oración como medio para desarro- regeneración del pueblo cristiano, llar lo íntimo del ser humano. con el ejercicio de la palabra divina, la dirección de las almas y la san- San Juan de Ribera, consciente tificación de los fieles con los sa- de ello, supo aportar sus conoci- cramentos. De ahí su interés por la Làpida en la capella de Sant Josep a l’església del Carme. València. mientos y experiencias para que el fundación de los monasterios de los hombre tuviera los medios adecua- religiosos. la revelación, de la patrística y de la dos en el cultivo y trato con Dios. teología, y en todo momento actúa Actúa siempre con una gran ecuani- La preferencia que tenía con los inflamado por el celo de la salva- midad, de modo que se evite la ex- enfermos iba acompañada con su ción de las almas. cesiva dedicación a los asuntos del desprendimiento, manifestado cons- mundo, con mermas del adecuado tantemente en su actuación pastoral San Juan de Ribera se presenta desarrollo de la vida espiritual, que y expresado de un modo palpable, como testigo de unos momentos ex- es la que debe impregnar y configu- como es el caso, en su atención en cepcionales de la historia de la Bi- rar la propia condición del cristiano. la epidemia en Ontinyent en 1600. blia, con sus conocimientos sobre la misma. Con sus sermones nos lega Desde la perspectiva histórica La obra de san Juan de Ribera, un arsenal de conocimientos bíbli- con san Juan de Ribera nos encon- como hemos dicho ya, coincide con cos, patrísticos, teológicos, místi- tramos con una voz clara que traba- una de las épocas de mayor esplen- cos y ascéticos, en que la Sagrada ja y lucha por conseguir un ideal en dor de Valencia y de España. Un pa- Escritura aparece como la fuente medio de una sociedad necesitada norama de inabarcables horizontes primaria de inspiración y de la que de reforma. se le presentaban en su ministerio dependen todos los demás aspectos pastoral, que solícitamente procuró doctrinales y pastorales. La actitud de servicio, caracteri- atender impulsado por aquel amor za toda su existencia, incondicional- divino que le empujaba a trabajar Bien merece, por ello, que se ha- mente puesta a disposición de todos. por una Iglesia más evangélica y yan destacado los cuatro sermones La interioridad con vive su sacerdo- una sociedad más justa y fraterna. que predicó el santo en la parroquia cio es la mejor explicación de su Tras su fecundo pontificado quedó de Santa María de Ontinyent. En magisterio episcopal, con el que marcado por la línea de renovación ellos se constata su profunda huma- contribuye a la instauración del nue- eclesial que trazó con los cuarenta nidad y perenne frescura. A través vo modelo de sacerdote, aportando, y dos años de pontificado y hoy día de los mismos nos habla y acerca a con ello, uno de los fundamentos ca- aún en sus estructuras nuestra dió- Dios y que hoy más que nunca esta pitales para la reforma católica que cesis vive la presencia de tan santo necesitando, de ello, el hombre con- surge después del concilio de Tren- pastor. temporáneo. to. Responde al deseo de vivir con mayor intensidad la vida interior. Su Su trayectoria la realiza en su doctrina es útil y eficaz, encaminada afán de renovar a la Iglesia. Por me- a resolver los problemas que espe- dio de su ministerio pastoral y ac- cialmente afectan al hombre de su tuación apostólica tiende a reformar tiempo. Se dirige a todo cristiano, las costumbres del pueblo cristiano: sea cual sea su estado, para que puede los aristócratas y de los humil- da aspirar a la perfección cristiana. des, de los ricos y de los pobres, de Se preocupa de todos, pero lo más los clérigos y de los laicos. importante de ello es el amor y el afecto con que lo hace. Las cartas El despertar del mundo moder- que hemos tratado en este estudio lo no, del que fue testigo cualificado el explican ampliamente. santo Arzobispo de Valencia, llevó consigo a que el hombre se carac- En el estado a la vida religiosa Edición de la Universidad Pontificia de Salamanca terizará por una toma de conciencia San Juan de Ribera descubrió una de los Escritos Espirituales

200 - Almaig, Estudis i Documents 2011 La predicación de San Juan de Ribera en Ontinyent y la figura del místico padre Juan Sanz

NOTAS

1 Decretum secundum publicatum in eadem Lo que al obispo de Badajoz le parece que 24 XIMENO, Vicente, o. c., 218; CÁRCEL quinta sesione super lectione et praedica- se debería decretar en este Concilio para el ORTÍ, Vicente, Historia de la Iglesia en tione, Concilium tridentinum, ed. Sociedad bien de la gobernación eclesiástica…, Ib., Valencia, Arzobispado de Valencia,Valencia Goerresiana, Friburgo de Br., 1901, capítulo 304- 309. 1986, vol. 1, 211. 9, V, 241. 10 Primera parte del epistolario espiritual para 25 uNIÓN APOSTÓLICA DEL CLERO, o. 2 60 Ib., 241. todos los estados, Pierres Cosin, Madrid c., vol. 1, 34- 46; CÁRCEL ORTÍ, Vicente, 3 “per se vel alios idoneos, si legitime impe- 1578, Signatura 1124. o. c., 215. diti fuerint, diebus saltem et festis solem- Segunda parte del epistolario para todos los 26 CÁRCEL ORTÍ, Vicente, o. c., 211; LLIN nibus plebes sibi commissas pro sua et estados, Pierres Cosín, Madrid 1578, Signa- CHÁFER, Arturo, Modelos de vida cristia- earum capacitate pascam salutaribus verbis, tura 1124, interno 1. na, Edicep, Valencia 1999, 83- 84. docendi ea, quae scire ómnibus necessa- Citado por CÁRCEL ORTÍ, Vicente, Obras 27 uNIÓN APÔSTÓLICA DEL CLERO, o. rium est ad salutem, annuntiandoque eis completas del siglo XVI en la Biblioteca de c., vol. 1, 207- 220; FUSTER, Justor Pastor, cum brevitate et facilitate sermones vitia, San Juan de Ribera: Anales del Seminario o. c., 209. de Valencia 6 (1966) 11, 234. quae eos declinare, et virtutibus, quas sec- 28 uNIÓN APOSTÓLICA DEL CLERO, tari oporteat, ut paenam aeternam evadere 11 Biblioteca del Patriarca San Juan de Ribera, o. c., 141- 161; LLIN CHÁFER, Arturo, et caelestem gloriam consequi valeant”, Ib., manuscrito signatura 1049, el índice está Modelos, o. c., 93- 94. cap. 11, V,242. escrito por el mismo Patriarca. 29 CÁRCEL ORTÍ, Vicente, o. c., 233; LLIN 4 “La vocación del hijo del duque de Alcalá 12 JUAN DE RIBERA, san, Patriarca de CHÁFER, Arturo, Modelos, o. c., 99- 100. era una vocación rectilínea, que empezó a Antioquía y Arzobispo de Valencia, sermo- 30 CÁRCEL ORTÍ, Vicente, o. c., 229- 131; granar muy temprano. Y una de las caracte- nes, ediciones y estudio previo de Ramón LLIN CHÁFER, Arturo, Modelos, o. c., 81- rísticas va a ser la admiración por los santos Robres Lluch, 6 volúmenes, Edicep, Valen- vivos. Como San Carlos Borromeo sabe cia 1987- 2001. 82. rodearse de hombres virtuosos y sabios”, 13 Luis de Granada, Granada 1504- Lisboa 31 XIMENO, Vicente, o.c., I, 242-243. HUERGA, Alvaro, “San Juan de Ribera y 31- 12- 1588, dominico, teólogo, predica- 32 FULLANA, Luis, o. c., 115. Fray Luis de Granada: Dos cuerpos y una dor, tratadista espiritual, HUERGA, Álvaro, 33 LLIN CHÁFER, Arturo, Modelos, o. c., 81- alma”: Teología Espiritual 5 ( 1961) 105- Fray Luis de Granada, una vida al servicio 82. 132. Fernando de Toledo “hermano del de la Iglesia, BAC, Madrid 1988; LLIN 34 LÓPEZ MELÚS, Rafael, Abecedarios espi- conde de Oropesa, fue varón de gran capa- CHÁFER, Arturo: Fray Luis de Granada rituales, Ediciones Carmelitanas, Madrid, cidad, talento y letras… Su modo de vivir y la democratización de la oración: Anales 1957,43-50. fue apostólico, contentose con ser un cléri- Valentinos 17 ( 1991 ) 247- 270. 35 Ib., 52-57. go particular y desentendido de quien era; 14 GRANADA, Luis, fray, Obras completas, 36 GARRIDO, Pablo, El carmelita Juan Sanz se ocupaba de predicar, confesar y enseñar Edición preparada por el padre Justo Cuer- (1557-1608), promotor de la oración metó- doctrina… Prefirió Don Fernando la quie- vo, Madrid 1916, vol. 14, 509. dica y aspirativa: Carmelus 17(1970) 34. tud de su retiro a la eminencia de la púrpura 15 GRANADA. Luis de, Vida del Maestro 37 PINTO DE LA VITORIA, Juan, Vida del eclesiástica; grado mayor después de la tia- Juan de Ávila, Editorial Flors, Barcelona venerable Siervo de Dios N. P. Fray Juan ra. Excusose con humildad…”, MUÑOZ, 1964, 22. Sanz, del Orden de Nuestra Señora del Luis, Vida y virtudes del Maestro Juan de 16 De Ascensione Christi Domini nostri bene- Carmen, impreso en Valencia por Juan Cri- Ávila, Editorial Flors, Madrid 1964, 426- dictissimi, Ontyniente 1582, San Juan de sóstomo Gárriz, 1612, en 8, 226- 230. 427. RIBERA, sermones, Valencia 1992, vol. 3, 38 Ib., 59. 5 “Por este tiempo don Antonio de Córdoba, 187- 189. 39 Ib., 154- 156. hijo de los marqueses de Priego, criado con 17 Sólo el Samaritano le dio las gracias, Domi- 40 Ib., 154- 156. la doctrina del padre Maestro Ávila, estu- nica XIII de Pentecostés, Ontyniente, 1578, 41 Ib., 61- 68. diaba en Salamanca”. En Oñate lo admitió Ib.,Valencia 1994, vol. 4, 230- 233. 42 Ib., 103- 108. san Francisco de Borja en la Compañía de 18 El bien que te ha venido por Cristo, Domi- 43 CARRASCO, José, S.I., La Phénix de Mur- Jesús. Falleció en febrero de 1567, Ibid. nica XIV de Pentecostés, Ontiniente, 1582, cia, Vida, virtudes y prodigios de la Vene- 279, 337- 340; HUERGA, Álvaro, Luis de Ib., Valencia 1994, vol. 4, 239- 242. rable Mariana de San Simerón, fundadora Granada, una vida al servicio de la Iglesia, 19 Subida en cuerpo y alma, La Asunción de los Conventos de Agustinas Descalzas de Nuestra Señora, Onteniente 1577, Ib., BAC 496, Madrid 1988, 94- 95. de Almansa y Murcia, Madrid por Manuel 6 San Juan de Ávila, sacerdote secular Valencia 1998, vol. 5, 55- 59. Fernández, 1746, 114- 121. (Almodóvar del Campo 1500- Montilla 20 AUGUSTINUS, s., Ep., De Sancta Virgini- 44 PINTO DE LA VITORIA, Juan, o. c., 53- 10- 5- 1569), “ Juan de Ávila, Maestro de tate, liber unus, op. VI, Antwerpiae 1576, t. 54. Maestros, Apóstol de Andalucía, molde de VI, f. 339, Biblioteca del Santo, 365; con- 45 Ib., 143- 144. santos, fue, a juicio de Menéndez Pelayo, fer: AGUSTÍN, san, De Sancta Virginitate, 46 Ib., 190- 192. el hombre más consultado de toda España”, III: 3, Patrología latina, 30, 398; Sermo 215, 47 GARRIDO, Pablo, Escritos espirituales ROBRES, Ramón, San Juan de Ribera, 4: Patrología latina 38; 1074; Sermo 196, I: Patriarca de Antioquía, arzobispo y virrey Patrología latina 38, 1019. del Venerable Juan Sanz, O. Carm., (1557- de Valencia ( 1532- 1611), un obispo según 21 Archivo Parroquial. Santa María, Ontin- 1608): Carmelus 21 (1974) 146- 147. el ideal de Trento, Editorial Flors, Barcelo- yent, Llibre del batejats en la esglesia Parro- 48 MARTÍNEZ, Ismael, o. c., 269- 270. na, 52. quial de la Vila d’Ontiñent, Plebá lo Rv. 49 XIMENO, Vicente, o. c., I, 243. 7 CUBÍ, Manuel, Vida del Beato Juan de Mossén Juan Baptiste Simó, comenzant lo 50 LÓPEZ MELÚS, Rafael, Abecedarios espi- Ribera, Herederos de la viuda Pla, Barcelo- primer de gener any 1616. Confer: FULLA- rituales, o. c., 42- 43. na 1912, 28- 31. NA, Luis, o. c., 235- 236. 51 El padre Ismael Martínez hace constar que 8 JUAN DE ÁVILA, san, carta 178, Obras 22 ESCOLANO, Gaspar, Década primera de el padre Juan Sanz predicó la Cuaresma de completas, vol. 5, Epistolario, BAC 313, la historia de Valencia, libro 9, o. c., col. 1604 en Ontinyent, MARTÍNEZ, Ismael, o. Madrid 1970, 621- 632. 1341- 1344; UNIÓN APOSTÓLICA DEL c., 410- 411. 9 JUAN DE RIBERA, san, Sermón 328, Al CLERO, Flores del clero secular, tipografía 52 ESCOLANO, Gaspar, Década primera de Concilio Provincial Compostelano, Ser- Moderna, Valencia 1929, vol. 2, 225- 228. la Historia de Valencia, o. c., libro IX, cols. mones diversos, vol. 5, Edicep, Valencia, 23 XIMENO, Vicente, Escritores del reyno de 1294- 1295. 294- 297; Sermón 329, Concilio Provincial Valencia, o. c., vol. 1, 196; FUSTER, Justo 53 XIMENO, Vicente, o. c., I, 243. Compostelano, Ib., 298- 303; Sermón 330, Pastor, Biblioteca Valenciana, o. c., vol. 1, 159. 54 PINTO DE LA VITORIA, Juan, o. c., 238.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 201 El Pont de la Costa i el Pont de Morera Autor: Agustí Ribera, Ignacio Hortelano Museu Arqueològic d'Ontinyent i la Vall d'Albaida (MAOVA)

ot i que a un recent article vam tractar ja d’aquests i d’alguns altres ponts Td’Ontinyent, de manera general (Ribera 2009), és intenció d’ara l’aprofundir una mica més en dos d’ells, sobretot pel que fa al de Morera, donant a conéixer la seua planimetria bàsica així com la in- formació que hem pogut anar reco- pilant.

El Pont de La Costa

El Pont de la Costa està situat a uns 850 m. al ponent del nucli urbà d’Ontinyent, seguint des de l’eixida del Carril, junt al Pont de Aquest pont, que segueix al Ca- al peu de la qual es trobava el molí Santa Maria i el Convent de les rril, d’on partia l’antic camí Vell homònim; per ell s’anava a totes Monges Carmelites. de Biar, salva el Riu d’Ontinyent les heretats de l’ombria, a Morera o Clarià que ací forma un barranc i, més antigament, al camí de Biar, Són les seues coordenades amb grans desnivells excavat en per la Vall Seca. geogràfiques: 38º 49’03”- 0º les marges miocèniques (tap), amb 37’05”; i les UTM: X706794,63 abundant vegetació de ribera. El Molí de la Costa, es situa- - Y4299296,52, situant-se a uns va immediat al pont, en el marge 330 m. d’altura s.n.m., en referèn- El seu nom obedeix a la gran esquerre del riu d’Ontinyent i en cia al mapa MT 28-32 (820) ON- costa o costera que allí conforma l’interfluvi o aiguabarreig amb el TINYENT. el camí, que acabà donant nom no riu de Morera. Es construiria segu- sols al pont, sinò també a un antic rament cap al segle XVII; En ori- molí i a tot el paratge. gen era un molí fariner, com tants altres dels existents a Ontinyent. És un emplaçament estratègic Prenia l’aigua per al seu funciona- per a les antigues comunicacions ment d’un assut situat al barranc d’Ontinyent, a l’ubicar-se un do- Gran o riu de Morera, uns cente- ble gual. Abans de la construcció nars de metres més amunt del molí. del Pont Vell (any 1500), venint Des de l’assut l’aigua arribava al d’Ontinyent pel Carril, ací creuaria molí conduïda per un alcavor o mi- el riu el camí principal cap als Alfo- nat subterrani. rins i Castella, a la dreta, pujant pel camí assagador de les Aigües i se- Des de principis del segle XX el guint cap al Garrofer de l’Hora, per Molí de la Costa va anar canviant tal d’evitar el profund barranc del d’activitat, i acollint diverses tas- Rei. Igualment hi confluïa el camí ques relacionades amb el tèxtil, a de la Costa, que, com s’ha dit, deu tot el llarg del segle XX. Després el seu nom a la pronunciada costera d’un llarg període de transforma-

202 - Almaig, Estudis i Documents 2011 El Pont de la Costa i el Pont de Morera

cions desfiguradores del casal ori- to de silleria y calicanto y se esta ginari, quasi irreconeixible, i de concluiendo… Pel que es pot veure total abandonament, va ser adquirit estava en eixos moments acabant- per l’Ajuntament per a ser enderro- se de construir, a pesar d’intents an- cat en 2004, i ara no en queda cap teriors com el de 1705 (Bernabeu rastre al paratge. Galbis, 1994: 41), i que almenys un segle abans es pretenia fer, o potser La construcció de l’essencial s’arribà a fer, amb un bastió al mig del que ara resta del pont de la Cos- del riu i amb fustes per a passar1 . ta, amb una ampla i bella volta em- En qualsevol cas el pont que estava marcada per carreus, es remunta a acabant-se a mitjans del s. XVIII és mitjans del segle XVIII. És un pont el mateix que podem veure ara. d’un ull, amb la base de maçoneria ben concertada i amb les cantone- A l’Arxiu municipal es conser- res de carreus, ben esquadrats, com ven també documents referents a la igualment els arcs formers o línia seua construcció, almenys alguns d’on arranca la volta pròpiament dels anys immediats anteriors, com dita. A la part baixa encara es veuen ara 1743. A banda de fer-se notar bé els forats per suportar la cimbra que les obres sofriren problemes de fusta amb la que es formaria la per les riuades que es van endur ma- volta. terials acumulats, s’arrepleguen els la volta de ponent, tal com es pot càrrecs i les despeses de les obres veure avui mateix, conservant-se La volta, amb una llum d’11,70 del pont. Entre aquestes es pot veu- tanmateix en bon estat la cara de m. per una altura interior de 7 m. i re que la pedra més forta seria duta llevant. Quan açò s’escriu està en 4,60 m. d’ampla, esta(va) emmar- de Sant Vicent, pel que deduim obres de rehabilitació, en una pri- cada per dos grans arcs formers de que deuria extraure’s de la Pedrera mera fase que sols afecta a la part carreus regulars, mentre que en les existent al barranc homònim, a la superior, esperem que segueixquen parts baixes o arranc, l’intradós és Solana. altres fases i que per fí puga restau- de pedra tosca. rar-se com cal la cara de ponent. El pont va aguantar més de 200 Segons un document de 1748, anys l’incessant pas de carros i pos- El Pont de Morera es situava en el camí dit d’Alacant, teriorment de vehicles a motor, fins ja que aleshores era aquesta via de que a finals de la dècada de 1970 El pont de Morera es troba a ferradura que anava a Biar, per la se li va posar una nova plataforma uns 8 km. al sudoest del nucli urbà Venta Vella, la més utilitzada per al damunt, descarregant-li la força d’Ontinyent, accedint-s’hi per la ser més curta i molt antiga. Diu el i de la funció original. Segurament carretera que va a Fontanars dels document de 1748: ...al passar tam- aquesta actuació vendria motivada Alforins per l’Ombria CV- 655, bien el rio llamado de la Cuesta, es per la perdua de part de l’àmpit i Km. 9,5 aprox., creuant el Barranc grande y contiene un ojal compues- de la clau del marc de carreus de de la Vall Seca, o Barranc Fondo.

Les seues coordenades geo- gràfiques són: 38º 47’42,40” N - 0º 41’27,48” W. Les UTM: X700.530,14 - Y4.296.572,59 La seua altura m.s.n.m. és de 470 m. Dades en referència a MT 28-32 (820) ONTINYENT.

El pont es situa immediatament abans d’arribar al Caseriu de More- ra, salvant un profund barranc en « V », amb grans desnivells, excavat en les marges miocèniques (tap), i amb exuberant vegetació.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 203 El Pont de la Costa i el Pont de Morera

6,30 m. de llum cadascun, amb voltes de maó o rajola massissa, i maçoneria ben concertada. Aquesta obra superposada a les anteriors, i també amb uns 6 m. d’altura, minvava tanmateix la plataforma de la calçada, que no sobrepassa els 5 m. d’amplària en total; Es remata amb baranes, d’uns 20 m. de llarg total, per uns 0,6 m. d’altura, de tres segments emmarcades per maons i amb el cos a base de pedres care- jades de forma losàngica, confor- mant una bella retícula, essent un Pont de Morera, sobre el barranc de la Vall Seca. dels pocs ponts d’Ontinyent, sinó l’únic, on havia perdurat fins avuí aquest barandat original.

La conservació d’aquesta obra era molt bona fins als darrers anys, en que ha vingut patint la desvia- ció de tot el trànsit per estar tallada la carretera del Port dels Alforins; Així ha tingut que suportar molt més trànsit de l’habitual i sobretot el pas de grans camions carregats… En eixe context, el 2010, va sofrir un impacte en la barana sud, sector de llevant, que va provocar la seua “reparació” immediata, substituint- Pont de Morera, costat sud. ne tot el primer tram de la barana de retícula de pedra, per un motlle La necessitat d’aquest pont deu- d’uns 6 m. per una altura total sem- de formigó. ria ser remota, ja que era necessari blant, i amplària d’uns 4 m., amb la passar el gran accident que signifi- base de maçoneria ben concertada ca el barranc Fondo per accedir a i amb les cantoneres de la volta de l’antiga alqueria de Morera, ja do- carreus, ben enquadrats. A aquesta cumentada al segle XIII, i a totes obra se li va adossar, probablement les terres i heretats al seu ponent, cap a 1861 –data que figura en una fins als Alforins. Tot i que no hem inscripció en la clau de l’arc de fet recerques documentals exhaus- migdia2-, una altra obra semblant, tives a l’Arxiu Municipal, és segur però amb 3 m. d’amplària, per a que es conservarà documentació al aconseguir una plataforma o calça- respecte; de moment pareix ser que da d’uns 7 m. Aquesta datació de ja existia al segle XVI, segons es la primera ampliació quadra amb desprén d’una cita al mateix –pont la documentació del pont en 1842 de Morera- del 1502, al Llibre de (Arxiu Municipal d’Ontinyent, Es- Clams (Gironés Micó, 2008). borranys d’Oficis) on consta que encara tenia una amplària de cator- Es tracta d’un gran pont, rea- se pies3. Molt a finals del segle XIX litzat en diferents èpoques o fases, o principis del XX, coincidint amb composant una bella obra acumu- la carretera i els ponts del Pou Clar, lativa. En un principi es tractava es va duplicar la seua altura amb la Arranc del costat de llevant del Pont de Morera, on s’aprecia, a la dreta, l’ampliació de la volta del d’un pont d’un ull, amb una llum construcció de tres ulls més, d’uns 1861.

204 - Almaig, Estudis i Documents 2011 El Pont de la Costa i el Pont de Morera

Finalment, com a prescripció per a la seua pervivèn- cia futura, en consonància amb la protecció legal, que està en tràmit, cal dir que és imprescin- El Pont de Morera, cara sud. dible la conservació íntegra de les parts de l’obra vella. És a dir, les Caldria va- NOTES parts essencials de la construcció lorar la possibilitat antiga, de carreus i maçoneria, in- del manteniment de les 1 Document de l’AMO, MC 1634-1662. 13-05- 1649, f. 279: “Ítem, fonch determinat que·s closos els llargs parats o calçades baranes en retícula de pedres losàn- fasa lo camí de Morera per hon al present està de pedra i massissos que formen giques, com a element més fràgil i fet, que és del molí de don Christòfol per la part de l’obra del pont pròpiament susceptible de desaparèixer. font de la Llúsia y de allí amunt, fins la Cos- ta, per la vora de la penya del Raboser y que dit. Igualment tot el cos de l’obra per a passar lo riu del Llombo es fasen dos superior, amb les voltes de rajola. No sembla tindre necessitat de principis de ulls de arcades y un bestió enmig, restauració sinò de previsió de sal- per a que ab posts se puga pasar per dalt per a el present, ab tal que la mitat del gasto que vaguarda de la seua integritat ja costarà lo hajen de pagar los hereters, aquells que s’ha quedat estret, per al trànsit que als senyors officials los pareixerà deguen i velocitats actuals, i perilla que el pagar //[f.279v] per tenir tera o interés e here- tat per dit camí y que no s’i pose mà fins tant projecte d’una ampliació –que ja tinguen obrada la part que tocarà a pagar a s’ha anunciat que es durà a cap des dits hereters…”. Agraïm a Vicent Terol i de la Diputació- no tinga en compte Reig, Arxiver Municipal, la referència i la 4 transcripció d’aquest document. tot aquest patrimoni . 2 Agraïm al constant col·laborador del MAO- VA, en Manuel Albuixech, la indicació de l'existència d'aquesta inscripció, que en un Inscripció en la clau de l’arc inferior del costat sud primer moment ens havia passat desaperce- del pont de Morera buda. 3 Per aquest document podem saber també que tenia: ...los arcos de silleria, lo restante de manposteria; Longitud: Cuarenta y cinco pies; Latitud: Catorse pies; Número de arcos: uno; altura y luz de los arcos: Dies y Bibliografia ocho pies, Claro: idem; Estado actual: falta de barandas..., entre altres detalls. Agraïm al - Bernabeu Galbis, A. (1994): Edificis Històrics personal de l'Arxiu Municipal, en Tomàs F. i Carrers d’Ontinyent. Caixa Ontinyent. Bordera, i al seu Director en Vicent Terol, la - Llora Tortosa, A. (1992): Ontinyent y su histó- referència a d'aquesta documentació. ria. Minerva. Ontinyent. 4 Com ha passat en la majoria dels ponts, - Sanchis Deusa, C. (1993): Els Ponts valencians la seua ampliació més simple comporta antics. COPUT. València. d’ordinari la desaparició de les baranes ori- - Gironés Micó, D. (2008): El soguejament de ginals. Donades les circumstàncies, en aquest l’Horta Vella i Nova d’Ontinyent de 1572. cas potser l’alternativa més correcta seria Dins: Terol i Casanova (Ed.): II Congrés deixar el pont com està i d’una sola direcció i d’Estudis de la Vall d’Albaida. Actes. Pp. fer un altre pontet modern a la vora nord, obra 697-719. IEVA. Ontinyent. senzilla amb els mitjans actuals. Òbviament - Ribera, A. (2009). Alguns Ponts i camins també caldria una neteja de la vegetació inva- d’Ontinyent. R.F.M.C. pàgs. 326-339, siva (hedres, etc.) especialment en cara nord; Ontinyent. Així mateix seria òptim la identificació de - Terol i Reig, V. (2000): La construcció del Pont l’element amb cartell amb el seu nom; inclús Vell (1500-1501): Cinc segles d’una inicia- plafó explicatiu en les rodalies i, perquè no, tiva pública municipal. Llibre de Festes de possibilitat d’accedir al nivell intermig, per El Pont de Morera. Secció. Cara Est. Moros i Cristians. Ontinyent. pp. 222-227. contemplar –ne tots els detalls constructius.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 205 José María Vila Bonastre: “Pepe Vila” Un Ontinyentí, il·lustre a Xile, desconegut al seu poble Cent cinquanta anys del seu naixement (1861) i setanta cinc anys de la seua mort (1936) Autor: Rafel Sanchis i Ferri

ui va ser José María El nucli familiar estava compo- Vila Bonastre ? sat pels progenitors i tres fills entre els quals José María era el menut. Q Els altres dos eren les seues germa- “En el record d’aquells primers nes: Carolina, la major, que tenia temps continuen vius en les me- huit anys més i Conxa que estava mòries els noms de dos actors cò- entremig i anava cinc anys per da- mics molt celebrats pel públic de vant. El pare tenia l’ofici de barber l’època. Un d’ells és el de J. Vila que aleshores no es limitava a tallar Bonastre que va fer les primeres cabells i a afaitar barbes sinó que passes en el Teatre Gomis. Anys més exercia l’anomenada cirurgia me- tard a la república de Xile aconseguí nor(3), és a dir, sagnies amb l’ajut consolidar-se com a professional de de sangoneres o extracció de peces l’art escènic”.(1) Aquesta brevíssi- dentàries. ma cita i dues espectaculars fotografies on apareix caracteritzat com “el La vena artística potser li vingue- fresco” de Lohengrin i com a Curro ra per proximitat de veïnat perquè Chaveta de La Macarena en el lli- quatre cases més avall de la seua vi- Pepe Vila en 1890 bre d’Alfredo Bernabeu Galbis “El via un xiquet que tenia tres anys més Teatre a Ontinyent” eren l’única que el nostre protagonista i que va tista de teatre i ser músic no tenia referència que havíem localitzat so- esdevenir un brillantíssim violinista les mateixes connotacions. Es va- bre l’actor i cantant ontinyentí que, que, tristament, va morir molt jove: lorava molt el divertiment que els sense cap dubte, més reconeixement Quintín Matas Orts.(4) O bé per ban- actors proporcionaven als espec- va obtindre pel seu treball. Això sí, da familiar. Tot i que no hem pogut tadors però que un membre de la lluny de la terra on va veure la llum contrastar la dada, la coincidència família es dedicara a l’art de Talia per primera vegada. de cognoms ens fa sospitar, i quasi no es tenia com un honor que hom que assegurar, que la mare de José poguera anar mostrant pertot arreu. José Mª Vila Bonastre va nàixer María seria germana de Francisco el dia 15 d’abril de 1861 dins del de Paula Bonastre Oltra director de El primer contacte escènic de matrimoni que formaven Tomàs la banda de música local existent José María Vila Bonastre va ser Vila Martí i Concepción Bonas- abans de 1870 i reputat organista de quan tenia huit o nou anys en l’obra tre Oltra. El Padró Municipal l’església de l’Assumpció de Santa del valencià Enrique Pérez Escrich d’Habitants d’Ontinyent de 1867(2) Maria entre 1850 i 1894 quan va “El Cura de Aldea”. Va vindre a situa el domicili familiar en el nú- morir. Val a dir que en aquesta úl- representar-la a Ontinyent la com- mero 31 del carrer del Príncipe, tima dedicació el va succeir el seu panyia del prestigiós actor Manuel actualment dit de Tomàs Valls, en fill i deixeble Leopoldo Bonastre de la Vega i en aquesta feien falla cantonada de l’indret que popu- Mir(5), cosí que tenia catorze anys ta quatre o cinc xiquets que apa- larment es coneix com el carreronet més que José María. reixien envoltant al capellà en una de Sant Miquel que dóna entrada a classe de Doctrina Cristiana(6). Al l’església dedicada al Príncep dels Hem de reflectir que en la se- final de l’escena el rector repartia Àngels. gona meitat del segle XIX ser ar- pomes als xiquets. José María va

206 - Almaig, Estudis i Documents 2011 José María Vila Bonastre: “Pepe Vila”

ser un d’eixos xiquets i va debutar amb la frase: “¡A mí, padre, una manzana!”. Aquell infant va pegar mos a la poma i, en paral·lel al conte de la Blancaneu que van popula- ritzar els germans Grimm, va quedar emmetzinat però no per quedar adormit sino pel verí del teatre que el va acompanyar tota la seua vida.

Amb dihuit anys al coll, Vila va ser convidat a participar en les representacions d’una companyia de sarsueles que havia vingut a Ontinyent i necessitava artistes. En aquell moment José María ja era molt popular en la població i s’havia guanyat un relatiu prestigi d’actor aficionat. Com esmentava Alfredo Bernabeu Galbis, havia iniciat la seua trajectòria al Teatre Caracteritzat com a Curro Chaveta en La Macarena En el paper de El Fresco a Lohengrin Gomis, un recinte que després va ser el Patronato de la Juventud Va actuar al teatre de la Prin- gente artista, nos obsequió con Obrera, un antic teatre-cinema que cesa, on va guanyar les seues pri- un Julián acabado: no nos cansa- fins 1978 es localitzava al final del meres tres pessetes diàries,(8) i va remos de prodigar a Vila nuestros carrer de Gomis, davant mateix de estar instal·lat i treballant a la ca- aplausos, pues este joven no omite l’església de Sant Francesc, on hui pital dels valencians uns quants esfuerzo para salir airoso en los hi ha la Residencia San Francis- anys mentre rebia ensenyaments papeles que están a su cargo. Es co, i que estava instal·lat a un im- artístics de qui considerava el seu un artista de concienciay de cora- moble “que es trobava ocupat per mestre Emilio Villegas i de l’actor zón y no tardará mucho en ocupar un magatzem de licors i begudes còmic José Miguel. Després va el rango que merece su genio en la espumoses, era així mateix utlilit- marxar a Madrid des d’on recorre- gloriosa esfera del arte”.(9) zat com a teatre. Era l’anomenat ria quasi tot Espanya. A la Villa y Teatre Gomis, tal com apareix de- Corte va tindre relació amb perso- En acabar la temporada, les nominat en la “Guía de Levante” natges de la talla de Miguel Ramos setanta persones que formaven la d’Elías Tormo. El seu propietari Carrión, de José de Echegaray i de companyia van tornar a Espanya V. Campos, de mal nom, el “Pe- Benito Pérez Galdós, a excepció de Vila i de la notable lut”, el va traspassar a la nova tiple Enriqueta Alemany. Tots dos societat (Patronato de la Juventud El 1885, l’any que el còlera va foren contractats per Rebagliati Obrera)”.(7) sotragar les nostres terres, va morir per actuar la nova temporada en la seua mare víctima d’aquesta te- Guatemala. De nou la premsa es fa Eclosió artística: rrible malaltia. Va ser el moment de ressó de la seua qualitat artística: Espanya i Amèrica reconcilar-se amb el pare i les dues “Trabajó el Gualterio -personatge germanes però sense renunciar a la de “El reloj de Lucerna”- como José María Vila havia finalitzat seua vocació teatral. Tenia vint-i- tal vez no hubiera podido hacerlo la seua etapa estudiantil i la seua quatre anys i aquell mateix any va un artista de más años y pretensio- vocació artística no era comparti- ser contractat en qualitat de segon nes. Es admirable el tino que posee da pels seus pares que volien que baix per una companyia de sarsue- para amoldarse a un tipo. Sólo po- s’assegurara una professió amb la que va marxar cap a Veneçuela i seyendo talento artístico verdadero un futur més prometedor. La for- va fer una estada d’una temporada y una vocación irresistible, pudiera ça rebel dels dihuit anys va fer que a Caracas. La premsa del moment hacer lo que hace a sus cortos años de la nit al matí, i pràcticament quan narranva l’estrena de “La este simpático e inteligente joven, d’amagat, marxara a València da- Mascotta” va reflectir: “El señor esperanza ya casi realizada para vant la perplexitat familiar. Vila, este modesto cuanto inteli- el teatro español”.(10) Alemany

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 207 José María Vila Bonastre: “Pepe Vila”

se’n va cap a Mèxic i Vila va pas- dament de durada, generalment sar els següents quatre anys en la en un acte i amb una música i text mateixa companyia recollint èxits d’ambientació marcadament popu- entre Costa Rica, Cuba, Colòmbia lar i de caràcter predominantment i Veneçuela. còmic. (13) A Xile el género chico va tindre el punt de partida triomfal Se succeïxen les crítiques entre amb l’obra La Gran Vía de Chue- les quals destaquem l’observació: ca i Valverde amb llibret de Felipe “esa poca voz, pero bonita y bien Pérez i el seu ocàs amb La Verbena empleada” va fer que Vila no es de la Paloma de Bretón escrita per dedicara a la lírica i es refugiara en Ricardo de la Vega. la dramatúrgia. La seua vis còmi- ca provoca tanta risa que s’escriu: A Pepe Vila li va cabre el mè- “Si Vila ha de seguir como en esta rit de rehabilitar en Xile un gènere obra, sería prudente que el juez abandonat i dur-lo a la seua màxi- le exija fianza de costas, daños y Pepe Vila en el moment de màxim esplendor ma esplendor. La dècada de 1895 a perjuicios”. Altrament es destaca- 1905 va ser la del màxim apogeu va: “¡Qué posesión del tipo! Tuvo rar anys. La companyia va passar artístic de l’actor que va veure cir- detalles cómicos famosos; tuvo també per Equador i Perú amb cumscrit el radi d’acció entre les rasgos de verdaadero “esprit” y èxits renovats. El destí final era la ciutats de Santiago i Valparaíso. espontaneidad graciosísimos”. (11) república de Xile on van arribar per (14) Va ser el moment en què va actuar al Teatro Municipal de Iqui- muntar la seua pròpia companyia. El dia 30 de març de 1890, en que, d’ahí a Valparaíso i finalment El públic que omplia totes les seues una Cuba encara espanyola però al Teatro del Cerro Santa Lucía de representacions anava exclamant on la flama revolucionària cremava Santiago. L’èxit a la capital xilena pel carrer que es dirigien “¡A ver a vívament, a la ciutat de Cienfuegos va ser tan clamorós que continua- Pepe Vila! ¡A prodigarle un aplau- José María Vila Bonastre va con- ren representant les anomenades so sonoro, entusiasta! ¡A saludar traure matrimoni amb Paulina Ce- “zarzuelas grandes” del repertori al rey de los artistas cómicos!”. limendi que era la primera tiple de hispànic com La Bruja, Sueños de El diari La Nueva República del la companyia. Fruit del matrimoni Oro, El Salto del Pasiego i Los So- dia 20 de novembre de 1901 cita- Vila-Celimendi, instal·lat ja a Xile, brinos del Capitán Grant. va: “Vila aparece en escena. Una van arribar a nàixer cinc fills: José tormenta de aplausos lo saluda. Cristóbal, Carmen Luz, Maria Ju- Un any després va marxar a El actor se inclina agradecido. El lia, Alfonso i Tomás. Els tres pri- Argentina i quan estava a Buenos oleaje de los aplausos se redobla y mers van morir a molt curta edat. Aires va canviar de nou de com- Vila se ve obligado una y cien ve- Amb els anys Alfonso seguiria la panyia, la de les germanes Mi- ces a expresar cómo agradece esa línia artística familiar i es conver- llanes. Però va durar ben poc. En muestra espontánea, inmensa, del tiria en un pintor de renom a Xile l’Uruguai, a Montevideo va rebre cariño que Santiago le consagra. conegut com Waldo Vila. Per la un telegrama de l’empresari de Actor ninguno ha recibido en Chi- seua banda Tomás Vila Celimendi l’Odeon de Valparaíso amb una le más grandes ovaciones. Anoche, va estar considerat el precursor del oferta tant temptadora que era concluída apenas la primera parte periodisme miner especialitzat. molt difícil de rebutjar. Es tractava de la función fue obligado a pre- d’incorporar-se a la companyia de sentarse en escena por 8 ó 10 veces Camí de Xile. l’actor còmic Diego Campos i de consecutivas. Se le aclamaba con El fenomen Pepe Vila. Felisa Toscano(12). L’acceptació de un entusiasmo extraño. Y ya de la- la proposta va suposar per a Pepe bios del más flamante futre, ya de En 1892 el matrimoni es va in- Vila l’abandonament definitiu de la los del raído pillastre vendedor de corporar a la companyia de Palou “zarzuela grande” i la seua entrada diarios, surgia intermitentemente i van arribar a un Panamà on es al “género chico” que en un totum el ¡Viva Pepe Vila! cariñoso como movien molts diners a causa de revolutum englobava les obres que un abrazo de hermano. les obres del canal que va unir els s’anomenaven “zarzuelitas”, “zar- oceans Atlàntic i Pacífic. Allí va pa- zuelas chicas”, “sainetes líricos” Santiago sin Vila es un impo- tir Vila la malaltia del pal·ludisme, i “revistas”. El género chico eren sible. Es preciso verlo; es preciso les seqüel·les de la qual li van du- obres breus, d’una hora aproxima- saber que está entre nosotros. Pue-

208 - Almaig, Estudis i Documents 2011 José María Vila Bonastre: “Pepe Vila”

de llegar el invierno con sus hielos solidar-se en l’escena de la “zar- y con sus crudezas. ¡Qué importa! zuela grande” però paradoxalment En Santiago habrá noches alegres l’èxit sense discussió el va obtindre mientras Vila pise las tablas. El gràcies a les seues dots d’actor cò- verano deja a Santiago solitario y mic. De fet la seua esposa, la nota- triste como un cementerio. ¡Quiá! ble soprano de “zarzuela grande”, No nos moriremos por eso. Está Paulina Celimendi, filla d’un pres- Vila; Vila que jamás envejece, que tigiós director d’orquestra i autor jamás hace una contorsión o una d’un valorat mètode de solfeig, no mueca sin provocar la risa. Vila, va acceptar dedicar-se al “género que enfermo o muriendo, estará chico” i va abandonar els escena- años y años para hacer reír en el ris per centrar-se en l’atenció de la escenario de algún teatro, Vila que seua família. esá obligado, cuando Santiago se apena, a cantar una canzoneta que Pepe Vila va ser un professional derrame alguna alegría por los ai- que va guanyar molts diners -no Portada del llibre Pepe Vila. La Zarzuela Chica en res, Vila que tiene el deber de con- sempre els que mereixia el seu ca- Chile sagrar mensualmente una palabra txé- i que no es parava mai a l’hora nueva, una frase que, en todo sitio d’ajudar qui fóra amb la màxima tro lenguaje. El Imperio nos había y en todo momento, pueda desper- que “el que faça la teua mà dreta vuelto a conquistar, ahora por la tar una carcajada”. (15) que no ho sàpiga l’esquerra” i va gracia de un hombre…”.(16) ser especialment considerat amb els El públic que el va conéixer xiquets. Els negocis en els quals va Paulina Celimendi va morir en recordava de manera especial les intervindre amb compra d’accions 1909 deixant el seu marit amb una seues caracteritzacions en “Lohen- no van resultar exitosos precisa- crisi emocional molt acusada. Vila grin”, “Alta Mar” i aquella expres- ment i quan li van aconsellar de fer- es va sobreposar, com sempre. El sió de “¡Adiós Gertrudis!” o “La se una casa al centre de Santiago, reconeixement a la seua trajectòria Macarena” que feien encanar-se ell va preferir adquirir una parcel·la era notori i en 1913 l’empresari Ra- de riure als fidelíssims especta- en Los Guindos, enmig del camp, fael Concha va inaugurar a la capi- dors. Però en el seu fur intern va on es va construir un xalet i on te- tal xilena un teatre que va ser batejat patir més d’una crisi emocional nia terreny suficient per dedicar-se amb el nom de “Pepe Vila”. També relacionada amb la dedicació pro- a la seua afició de la floricultura. en aquells anys, la gent podia fumar fessional. Des de xiquet somniava cigarrets que duien per marca el de ser un gran actor dramàtic que A Pepe Vila, se li va reconéi- nom de l’actor ontinyentí. (17) interpretara el “Don Álvaro o la xer el protagonisme de la recon- fuerza del sino” del Duque de Ri- ciliació entre Xile i Espanya. Els La repercussió del treball de Vila vas o alguna de les reputades obres sentiments nacionalistes xilens i va ser enorme i la correspondència d’Echegaray. Després va voler con- l’animadversió cap a l’antiga me- del públic anava en consonància. trópoli imperial eren ben presents Quan ja estava més que consolidat encara quan José Mª Vila Bonastre el seu art es va constituir un comité va arribar a Amèrica. El novelista per celebrar el vint-i-cinc aniversa- Eduardo Barrios en el diari “Últi- ri de la seua arribada als escenaris mas Noticias” va escriure: “Vila xilens amb una funció de gala que nos recobró para España, y por él es va fer el 26 de juliol de 1916. recobramos a España nosotros. No- Després el Círculo de la Prensa li che a noche no suplía el olvido de va oferir un sopar on el menú feia la sangre con insistentes y renova- referències constants a les seues cados contagios del solar de la raza. racteritzacions: Chuletas a la Ma- Noche a noche nos dormíamos con carena, Frutas del Pobre Valbuena, algo más de España (…) Sin que Pollo a lo Pepe Vila, Torta Masco- nos diésemos cuenta un día fuimos ta… Però la societat xilena anava más españoles. Sucesivamente ma- canviant vertiginosament tenint drileños, andaluces, gallegos, ba- com a detonant la Guerra Mundial Pepe Vila en su Camerín turros. Recompusimos hasta nues- iniciada en 1914. Va arribar el cine-

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 209 José María Vila Bonastre: “Pepe Vila”

ma dels melodrames italians, dels Enyorança var tantos recuerdos de mi niñez; cowboys americans i de l’inefable la casa donde nací, el campanario Charles Chaplin. La modernitat la Corria l’any 1921 quan Pepe de la aldea, amigos y amigas que va posar el Tango. El públic va per- Vila va manifestar el seu desig de dejé de jóvenes y que hoy quizás mutar les seues preferències escè- tornar a Ontinyent, a la terra on encontraré con su cabecita blanca. niques i Pepe Vila va anar retirant- va nàixer: “Desearía ver por úl- Y voy por último a depositar en la se per fer només algunes aparicions tima vez el campanario de mi al- tumba de mis padres todo el cariño esporàdiques que arribaren a ser dea”. Feia trenta-sis anys que va y todos los laureles que vosotros temporades completes. creuar l’Atlàntic i mai no havia en mi carrera artística me habéis retornat. La premsa es féu ressó otorgado. Y mis padres desde la d’eixe desig: “Volver después de otra vida os llenarán de bendicio- muchos años, cuando ya todo se nes”. (19) Com no podia ser d’altra ha visto, cuando todos los sueños manera l’homenatge es va repetir se han hecho realidad, al mismo en Valparaíso i, com en Santiago, el sitio donde nacieron inquietas las teatre Victoria no va poder albergar aspiraciones y todas las esperan- a tota la gent que volia associar-se a zas. Suponemos y sentimos todo el aquest acte de justícia amb qui tant golpe de emoción que eso signifi- havia fet per ells. ca”; altre lloc reflectia: “Sé cómo lo recibirán los suyos de Ontenien- La sort no va afavorir el desig te, el viejo pueblo arrellanado en de retorn de José María Vila Bo- los primeros lomajes de la sierra, nastre a Ontinyent. Va perdre el al borde de los pinares, entre vi- vaixell del dia 21 d’abril de 1921 ñas y huertos, con su campana- que l’havia de dur cap a les nostres rio barroco, sus angostas calles terres. El motiu va ser d’allò més morunas, la terraza del convento prosaic: la moneda xilena va fer Mausoleu de José Mª Vila. Foto Catalina Zapater que domina el valle y los montes. un altre volantí inflacionista i va Y sé que no se quedará allí” .(18) baixar notablement el seu valor de L’inconvenient més gran -i potser canvi internacional. Ahí es va tren- l’únic- era la manca de diners per car el somni de don Pepe de tornar poder pagar el passatge del vai- a veure el campanar de la Vila. xell. Amics, públic i autoritats es mobilitzaren per a que en aquells Poc després va faltar l’única temps de penúria econòmica l’ídol germana que li quedava viva, amb de l’escèna còmica xilena veiera la qual cosa desapareixia l’últim realitzat el seu anhel. lligam directe que li restava amb Làpida de Pepe Vila. Foto de Catalina Zapater Ontinyent però no el record del seu El dia 16 de març de 1921 el poble. Al seu domicili tenia en un Teatro Unión Central de Santiago lloc preferent un quadre en el qual va ser el lloc elegit per fer una ce- estava la seua casa natal i que va lebració en honor de l’actor ontin- pintar el seu amic Pedro Jofré. Es yentí i recaptar els fons suficients tractava d’una traslació de la cone- per al viatge. La importància de guda fotografia antiga on apareix Pepe Vila en Xile la contrastem en la casa i font dels Montoro, en el el fet de que les paraules d’obertura carrer de Tomàs Valls. de l’acte van anar a carrec d’Arturo Alessandri, President de la Repúbli- L’hora final ca de Xile. Nombroses actuacions d’amics i companys de professió Va anar entrant serenament en van donar pas a l’emocionada in- la senectud, prop dels seus fills i tervenció de Don Pepe, com feia néts, veient com se n’anaven per anys ja que li deien en l’Amèrica sempre amics i companys de pro- austral. “Voy a la tierra que me fessió, inexorablement, uns darrere Interior del mausoleu. Foto de Catalina Zapater vió nacer, por última vez, a reno- d’altres. Fins i tot va veure marxar

210 - Almaig, Estudis i Documents 2011 José María Vila Bonastre: “Pepe Vila”

alguns dels teatres en els que va to- pàgines ho diu tot: “Pepe Vila. La NOTES car la glòria del reconeixement del Zarzuela Chica en Chile. 1.- Bernabeu Galbis, A.: El Teatre a Ontin- públic. Al fer-se de dia del 6 de ju- yent liol de 1936, Pepe Vila, José María Al Cementerio General de San- 2.- Arxiu Municipal d’Ontinyent: Padró Municipal d’Habitants de 1867 Vila Bonastre va morir en Santia- tiago, a l’avinguda O’Higgins qua- 3.- Des de 1860 una reial ordre prohibia go de Xile a causa d’una embòlia si que al cantó amb el carrer Baque- aquestes pràctiques als barbers ja que la pulmonar(20), segons la informació dano, reposen els cossos de Pepe carrera universitària de cirurgia s’havia establit en 1800. del registre del Cementerio Gene- Vila i els de la seua famíla al mau- 4.- Arxiu Municipal d’Ontinyent: Padró ral de Santiago, cinquanta-un anys soleu que va fer construir seguint Municipal d’Habitants de 1867 després d’haver deixat Ontinyent el consell del seu amic i arquitec- 5.- Pérez-Jorge, V.: La Música en Ontinyent (21) 6.- Abascal Brunet, M. - Pereira Salas, E.: definitivament. Però Ontinyent ente Carlos Corsi. En l’interior Pepe Vila. La zarzuela chica en Chile cara està amb ell perquè va guardar emparant als que allí descansen hi 7.- Bernabeu, Op. cit. molts anys una coixinereta amb te- ha una imatge de la Immaculada 8.- Abascal i Pereira, Op. cit. 9.- Íbidem rra ontinyentina que li va portar un Concepció. L’edificació presenta 10.- Íbidem amic en certa ocasió. Abans de tan- importants desperfectes causats pel 11.- Íbidem car el taüt, els fills Alfonso i Tomàs terratrèmol de 8,8 graus en l’escala 12.- Íbidem 13.- Merino, L.: “Don Eugenio Pereira Salas li posaren damunt del pit el saquet de Ritcher del passat 27 de febrer (1904-1979). Fundador de la Historio- (22) d’eixa terra que tant va estimar i de 2010. grafía Musical en Chile” dins de Revista enyorar l’artista. Musical Chilena. 14.- Abascal i Pereira, Op. cit. Des d’un punt de vista mate- 15.- Íbidem La repercussió de la mort de rial, per a José María Vila Bonas- 16.- Íbidem Pepe Vila en la premsa xilena va ser tre, segons va confirmar en vida a 17.- Pradenas, L.: Teatro en Chile. Huellas y trayectorias. Siglos XVI – XX enorme. Diaris de qualsevol racó Abascal i Pereira, amb tota certesa, 18.- Abascal i Pereira, Op. cit. del país van reflectir el fet i van re- eixa, la del mausoleu, va ser l’única 19.- Íbidem cordar la trajectòria professional de inversió afortunada que va aconse- 20.- Informació localitzada al registre del Cementerio General de Santiago per Cata- Vila, destacant per sobre de tot la guir fer en la seua vida. Altrament lina Zapater. Tot i que no ens ha sigut del qualitat humana que va prodigar en va invertir i va guanyar moltíssim, tot útil en el nostre treball recomanem que tot moment dels seus setanta-cinc el que no està escrit i vegen que es es visite el web www.cementeriogeneral. cl. Dóna una visió molt distinta del que és anys de vida. van escriure pàgines i pàgines, en un cementeri i es poden consultar inscrip- estima del públic a qui tant va en- cions de sepultats des de 1937. Quasi vint anys després de la tretenir i divertir. 21.- Abascal i Pereira, Op. cit. seua mort, dos historiadors xilens 22.- Informació facilitada per Catalina Zapater. publicaren un excel·lent treball re- Diuen que ningú no mor mentre Bibliografia copilatori sobre la història xilena se’l recorda i des d’aquesta màxi- del gènere que va enlairar Pepe ma Vila no ha mort encara que duga -Abascal Brunet, M. - Pereira Salas, E.: Pepe Vila. Els professors Pereira Salas setanta-cinc anys al seu panteó fú- Vila. La zarzuela chica en Chile, Imprenta i Abascal Brunet que van conéixer nebre. En l’actualitat Pepe Vila, Universitaria, Santiago de Chile, 1952 -Arxiu Municipal d’Ontinyent: Padró Municipal a l’actor i obtingueren d’ell valuo- l’actor i cantant ontinyentí-xilé, té d’Habitants de 1867 síssimes informacions de primera un carrer dedicat en l’àrea metropo- -Bernabeu Galbis, A.: El Teatre a Ontinyent, mà, feren un completíssim repàs litana de Santiago de Xile. Concre- Caixa d’Estalvis d’Ontinyent – Obra Social, Ontinyent, 1997, pàg. 24-25 per aquest fragment de l’art escè- tament en una comuna residencial -Merino, L.: “Don Eugenio Pereira Salas (1904- nic anomenat “zarzuela chica” i ubicada al sector centre-oriental de 1979). Fundador de la Historiografía això comportava detallar exhaus- la capital xilena anomenada “La Musical en Chile”, dins de Revista Musi- cal Chilena, Facultad de Artes Universidad tivament la figura, la vida i l’obra Reina”, entre el carrer de Mariano de Chile, 1979, XXXIII, nº 148 pp. 66-87 de José María Vila Bonastre. Allí Sánchez Fontecilla i l’avinguda de -Pérez-Jorge, V.: La Música en Ontinyent, Caixa s’enumeren les mes de cinc-centes Larraín, trobarem els rètols del ca- d’Estalvis d’Ontinyent, Ontinyent, 1994, pàg. 17-18 huitanta obres distintes que va in- rrer de “Pepe Vila”. -Pradenas, L.: Teatro en Chile. Huellas y trayec- terpretar i els elencs de cada com- torias. Siglos XVI – XX, LOM Ediciones, panyia en la que va estar integrat. Agraïment: A Catalina Zapater, Santiago de Chile, 2006, pàg. 224-228 -Registro del Cementerio General de Santiago En principi va aparéixer com una jove xilena de Santiago, a qui vam de Chile sèrie d’articles dins de la “Revista conéixer dos dies abans de trobar- Chilena de Historia y Geografía” nos de ple amb la figura de Pepe i el 1952 es va publicar en format Vila i que ens ha fet de fotògrafa i llibre. El títol del volum de 235 documentalista corresponsal.

Almaig, Estudis i Documents 2011 - 211 Aquesta revista s’acabà d’imprimir al taller de Gráficas Bormac d’Ontinyent, el dia 27 de novembre de 2011, festa del Beat Ramon Llull LAUS ✖ DEO