DOCSLIB.ORG

L'orfebreria Romànica a Catalunya (950-1250)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
L'orfebreria Romànica a Catalunya (950-1250) Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i Musicologia Universitat Autònoma de Barcelona TESI DOCTORAL L’orfebreria romànica a Catalunya (9501250) Volum I: Estudi Presentada per Joan Duran-Porta per a optar al títol de doctor en Història de l’Art Dirigida per la dra. Anna Orriols i Alsina 2015 Als meus fills. A la meva dona, que ho fa tot possible. Nota preliminar Preparar una tesi doctoral sobre l’orfebreria romànica a Catalunya és un projecte que necessita de cert atreviment. Cal acceptar que els resultats mai no seran del tot satisfactoris, perquè l’objecte d’estudi és veritablement díscol. El corpus d’obres conservades és exigu, deslluït, la veritat és que convida al desànim. L’estudi d’aquest corpus per sí sol resulta, no només decebedor, sinó també enutjosament improductiu, almenys si la intenció és comprendre la realitat de la producció sumptuària en totes les seves dimensions. Les peces conservades formen, en canvi, un conjunt tancat, reclòs en ell mateix, desigual, aclaparadorament poc representatiu. És impossible gestionar-les com un veritable sistema artístic, no hi ha manera d’articular-hi un discurs complet, equilibrat, diacrònic, a la manera del què s’ha fet amb la pintura o amb l’escultura del mateix període. Tanmateix són el record principal, la fracció plausible d’un conjunt molt més ampli i monumental d’objectes que, per desgràcia, han desaparegut amb el pas dels segles, que literalment s’han fos en centenars i centenars de forns. La tesi doctoral que aquí es presenta no és pas un estudi d’aquest corpus, ni té la pretensió de catalogar amb exactitud les obres d’orfebreria de producció catalana que han arribat fins a nosaltres. Malgrat que, naturalment, la major part d’aquestes obres hi seran estudiades, l’objectiu de la recerca és tanmateix comprendre tot l’abast de la producció orfebre a la Catalunya de la plena Edat Mitjana, així com observar la vida de les peces des del seu mateix origen (els materials amb què es conformen, els artistes que les treballen, els promotors que les encarreguen) fins a tot allò que podríem considerar la seva trajectòria vital (les seves funcions, els usos econòmics, les causes de la seva desaparició). És un objectiu ambiciós, que cal prendre’s amb una certa cautela, sense sobreestimar les dificultats, i tot assumint que les conclusions extretes, que tan poden ser molt generals com 5 particularment específiques, sempre van condicionades per les dades que coneixem amb certa fiabilitat, és a dir pel què reporten les fonts documentals. No sempre serà possible, doncs, arribar a resultats definitius i clars, i algunes preguntes i dubtes quedaran inevitablement sense resposta categòrica. Però com que la correlació entre les informacions aportades pels documents i la realitat de les peces conservades tendeix a no ser gaire precisa, s’imposa dur a terme una interpretació analítica mancada de suports ferms, tot sovint arriscada, i la qual és, doncs, necessari abraçar amb una bona dosi de determinació, però sense excessos de vehemència. ** ** Aquest ha estat un projecte de llarg recorregut. He de reconèixer que el meu interès per les arts sumptuàries és tardà; va néixer força més tard d’acabada la carrera, quan vaig tenir la sort de treballar durant uns anys com a adjunt de conservació al departament d’art romànic del Museu Nacional de Catalunya. No hi havia, aleshores, ningú que es dediqués a l’estudi del molt interessant fons d’orfebreria del museu, format especialment, com és habitual, per esmalts de Llemotges. M’hi vaig dedicar una mica per obligació, una mica per curiositat, i ràpidament aquest món dels metalls i dels materials precisos, de les joies i dels colors, va seduir-me completament. Confesso que vaig començar pràcticament de zero, vaig haver d’aprendre moltes coses i em temo –i em satisfà també– que encara em queden moltes coses per aprendre d’aquest fascinant entorn artístic. De seguida vaig constatar la centralitat de les tècniques orfebres en la pràctica artística medieval, i en la manera de comprendre i valorar les arts a l’Edat Mitjana. Això em va reafirmar certament en la voluntat de fonamentar la part central de la meva recerca posterior en el món dels objectes de luxe, que d’una manera molt rotunda i evident intervenen en la vida quotidiana (religiosa, domèstica, literària) dels homes medievals, si més no dels homes (i dones) d’estatus elevat. Aquests valors, diguem-ne, sociohistòrics de les arts sumptuàries, aquesta seva presència tan directa en la mentalitat medieval, l’estima que per elles manifesten els textos i els documents de l’època, em resulten especialment atractius i estimulants, tal i com he mirat de posar de relleu en les pàgines que segueixen. Una vegada corprès, deia, per l’orfebreria, vaig creure convenient abandonar una meva primera idea per a la realització de la tesi doctoral, que tenia a veure amb l’arquitectura 6 romànica i els seus espais. El canvi d’orientació, que va comptar amb tot el suport i l’ànim de la directora de la tesi, crec que va ser felicíssim, i tot i que l’arquitectura medieval continua essent una dels meus interessos de recerca, no tinc cap dubte que en el futur les arts dels objectes, amb tota la seva riquesa i multiplicitat, formaran el corrent principal de la meva activitat investigadora (si les condicions per a què aquesta continuï són, com espero, efectivament favorables). En bona mesura, la tesi que presento és una primera base, un camp inicial d’experiències a partir del qual hauran de sorgir camins diversos. Alguns d’aquests camins els albiro ja, indiscutiblement; d’altres n’hi haurà, suposo, que es deixondiran més tard. I com que no vull que la tesi sigui un punt final, tot al contrari, he cregut oportú de plantejar-la des d’un punt de vista molt panoràmic, obert, inclusiu, fins i tot a risc de rebaixar en algun cas la profunditat d’algunes anàlisis específiques per tal de fer preeminent aquesta mirada general, integradora, més conceptual. Puc haver-me’n sortit o no, però crec fermament que és el què calia fer, i no pas únicament pels meus interessos diguem-ne personals, sinó també perquè l’objecte d’estudi, tan mancat de solidesa, d’aparença tan àrida, emfàticament ho reclamava. ** ** Com és sabut, la realització d’una tesi doctoral necessita, en primer lloc, de l’entusiasme i l’empenta del doctorand, però no és menys important l’ajuda, collaboració i suport de tota una llarga sèrie de persones sense les quals, senzillament, un treball d’aquest tipus no seria possible. Voldria fer constar, doncs, el meu agraïment a totes les persones següents, i demanar disculpes a d’altres que probablement oblido, no pas amb mala fe. És de justícia agrair, d’entrada, l’amabilitat dels membres del tribunal: dr. Joan Domenge de la Universitat de Barcelona, dr. Manuel Castiñeiras de la Universitat Autònoma de Barcelona, i molt especialment la dra. María Luisa Martín Ansón de la Universidad Autónoma de Madrid; així com també la dels membres suplents: dr. Jordi Cerdà (UAB) i dr. Marc Sureda (Museu Episcopal de Vic). Tots ells han acceptat de seguida de prendre-hi part, i han hagut de llegir les pàgines d’un treball certament voluminós. Veritablement espero que els hagi despertat l’interès. 7 En segon lloc, i amb molta emoció, voldria expressar tot l’agraïment i el deute que tinc amb la directora de la meva recerca, la professora Anna Orriols i Alsina, les aportacions de la qual a aquest treball han estat nombrosíssimes, i sempre d’enorme vàlua. Són tantes que no les puc pas reconèixer detalladament, i cal admetre que han enriquit la tesi d’una manera molt considerable. Voldria deixar dit, també, que van ser precisament les classes de la professora Orriols les que, llunyanament, a primers de carrera, van fer-me decidir a prendre’m seriosament la història de l’art, disciplina a la qual vaig arribar un xic de casualitat, sense vocació veritable. De seguida, però, que vaig saber que volia dedicar-me a la recerca, vaig dirigir-me a ella per a què em tutelés el doctorat. El rigor, la precisió analítica i l’erudició de la seva recerca eren i han estat sempre un model per mi, igual com ho és la seva formidable competència com a docent, que conté totes les virtuts de la docència universitària sense cap del seus penosos i tan habituals defectes. És un plaer veritablement extraordinari i un privilegi poder comptar, no només amb el seu suport i consell acadèmic i professional, sinó també, em sembla que m’és permès de dir-ho, amb la seva amistat sincera. Moltes gràcies, Anna. ** ** He après moltíssimes coses de molta gent amb la qual he treballat tots aquests anys, tant a la Universitat com al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Mentre cursava, encara, els estudis de llicenciatura, els professors Joaquín Yarza i la malaurada Marisa Melero, a qui recordo amb especial afecte, van contribuir decisivament a desvetllar-me l’interès per l’art medieval. He comptat també sempre amb el suport i l’ajuda de tot el magnífic professorat del departament d’Art i Musicologia de la UAB, departament al qual tinc la fortuna de formar part en aquests moments. El dirigeix, avui, el doctor Manuel Castiñeiras, amb qui vaig coincidir anteriorment al MNAC (va ser ell, de fet, qui va contractar-me) i al qual dec, ni que sigui de manera indirecta, la naixença del meu interès per les arts sumptuàries. Em temo que mai no podré correspondre a la seva incessant generositat envers la meva persona, no sé si prou merescuda però que sempre he agraït moltíssim, amb tot el cor.
Load more

Recommended publications
  • Year of Cultural Tourism 2018-2019 Dossier
    Year of 1 Cultural Tourism 2018-2019 dossier 2 Contents Introduction 03 Cultural Tourism in Catalonia 05 Year of Cultural Tourism 2018-2019 11 Challenge 12 Goals 13 Involvement 14 Markets 15 Promotion actions 16 Aimed at professionals 16 International 16 In Catalonia 18 Aimed at the general public 26 International 26 In Catalonia 31 Specific campaigns, thematic 31 and commemorative years Exhibitions 36 Fairs and festivals 45 Arts festivals 68 Concerts 90 Contents 94 3 Introduction Introduction 4 The year 2018 has been declared European Year of Cultural Heritage. The Council of Europe and the European Parliament have decided to establish this year in order to raise public awareness of European values and history and strengthen a sense of community identity. Cultural heritage includes not just monuments, landscapes, traditions, transmitted knowledge and expressions of human creativity, but also collections kept and managed by museums, libraries and archives, all of which are means of presenting, preserving and valuing the past. European cultural heritage is bountiful and highly valuable, offering numerous opportunities for conveying its values. This heritage must be preserved from environmental and physical pressures, the increasingly prevalent digital environment and the illegal trafficking of cultural assets, all of which are threats that need to be met. The main goals of the European Year of Cultural Heritage are: to promote cultural diversity, intercultural dialogue and social cohesion; to highlight the economic contribution of cultural heritage and creativity, particularly for small and medium-sized businesses, and local and regional development, while stressing the role of cultural heritage in terms of the European Union’s external relations, as well as the prevention of conflicts and, where necessary, the reconciliation and reconstruction of cultural heritage that has been damaged or destroyed.
    [Show full text]
  • ROMANESQUE ART ROUTES R ART ROUTES Omanesque
    Romanesque ART ROUTES ROMANESQUE ART ROUTES ISBN 978-84-393-9921-6 9 788439 399216 Romanesque ART ROUTES 2 3 4 Summary 6 - Catalonia, land of Romanesque art 8 - The frst European art 9 - Evolution and main characteristics 10 - Suggested routes 12 - Route 1 From La Seu d’Urgell to La Pobla de Claramunt via the Segre Valley, the La Segarra plateaus and L’Anoia 20 - Route 2 From La Val d’Aran to Lleida via Pallars and Ribagorça 32 - Route 3 From Penedès to New Catalonia via the monasteries of the Cistercian and military orders 38 - Route 4 From La Cerdanya to the Barcelona area via the Llobregat and Cardener valleys 48 - Route 5 From the Pyrenees to Barcelona via El Ripollès, Osona and Vallès 58 - Route 6 From Empordà and La Garrotxa to La Selva via Girona 69 - Romanesque art in museums 73 - Map of the Romanesque art routes 77 - Tourist information << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA Catalonia, land of Romanesque art Catalonia is and always has been receptive to the various artistic styles that have succeeded one another in Europe. Perhaps one of the most profoundly assimilated was Romanesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape during the height of feudalism. The birth and expansion of Romanesque art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recognised by the other Catalan counts. This unifcation coincided with two other major events. One was the de facto severing of all feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians; the other was the expedition to Crdoba (1010), which defnitively quashed the threat of an invasion from Al-Andalus and put the small Muslim-ruled principalities, into which the caliphate had been split up, under the protection of the Catalan counts.
    [Show full text]
  • National Plan for Abbeys, Monasteries and Convents
    NATIONAL PLAN FOR ABBEYS, MONASTERIES AND CONVENTS NATIONAL PLAN FOR ABBEYS, MONASTERIES AND CONVENTS INDEX Page INTRODUCTION ................................................................................................................. 3 OBJECTIVES AND METHOD FOR THE PLAN’S REVISION .............................................. 4 1. BACKGROUND ......................................................................................................... 6 1.1.- Inception of the Plan ............................................................................................. 6 1.2.- Groundwork.......................................................................................................... 6 1.3.- Initial objectives .................................................................................................... 7 1.4.- Actions undertaken by the IPCE after signing the Agreement .............................. 8 1.5.- The initial Plan’s background document (2003). ................................................... 9 2. METHODOLOGICAL ASPECTS .............................................................................. 13 2.1.- Analysis of the initial Plan for Abbeys, Monasteries and Convents ..................... 13 2.2.- Intervention criteria ............................................................................................. 14 2.3.- Method of action ................................................................................................. 17 2.4.- Coordination of actions ......................................................................................
    [Show full text]
  • Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100
    Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews Submitted in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy under the Executive Committee of the Graduate School of Arts and Sciences COLUMBIA UNIVERSITY 2021 1 ©2021 Adam Christopher Matthews All Rights Reserved 2 Abstract Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews With the collapse of the Visigothic kingdom, the judges of Catalonia and southern France worked to keep the region‘s traditional judicial system operable. Drawing on records of judicial proceedings and church dedications from the ninth century to the end of the eleventh, this dissertation explores how judges devised a liturgically-influenced court strategy to invigorate rulings. They transformed churches into courtrooms. In these spaces, changed by merit of the consecration rite, community awe for the power infused within sacred space could be utilized to achieve consensus around the legitimacy of dispute outcomes. At the height of a tribunal, judges brought litigants and witnesses to altars, believed to be thresholds of Heaven, and compelled them to authenticate their testimony before God and his saints. Thus, officials supplemented human means of enforcement with the supernatural powers permeating sanctuaries. This strategy constitutes a hybridization of codified law and the belief in churches as real sacred spaces, a conception that emerged from the Carolingian liturgical reforms of the ninth century. In practice, it provided courts with a means to enact the mandates from the Visigothic Code and to foster stability. The result was a flexible synthesis of law, liturgy, and sacred space that was in many cases capable of harnessing spiritual and community pressure in legal proceedings.
    [Show full text]
  • Romanesque Art, Catalonia's Most Characteristic Style Romanesque Art, the First European Art Evolution and Main Features the S
    Romanic ingles (esmenat 6/2008) 2/7/08 12:10 Página 1 Discovering Romanesque art in Catalonia Hand of God, Sant Climent de Taüll (1123). MNAC Apostles antependium (from the Urgell diocese). MNAC Romanesque art, Catalonia’s most characteristic style Catalonia is and always has been receptive to the various art styles that have succeeded one another in Europe. Two were perhaps more thoroughly assimilated than others: Roma- nesque art, which emerged while Catalonia’s historical personality was taking shape, and Modernisme (Art Nouveau style) born in the heyday of the Renaixença when Catalonia was recovering the sense of her own identity. The birth and expansion of Romanesque Taüll. Sant Climent art took place at a time when the sovereignty of the Counts of Barcelona had been recog- nized by the other Catalan counts. The unifi- cation of the country coincided with two other important events. One was the de facto sev- Romanesque art, the first Evolution and main The suggested routes ering of feudal ties with the French kings who had succeeded the last Carolingians. The European art features In view of the number of monuments and the other was the expedition to Córdoba (1010) whereby the threat of an invasion was finally size of this publication, we have been forced to averted and the small realms of Muslim Romanesque art was the first great style to Following attempts throughout the 10th C. to make difficult choices. We suggest six main kinglets, into which the caliphate had been be shared by the whole of western Europe. It build churches from stone, mortar and lime and to routes that will enable visitors to discover a split up, came under the protection of the appeared during the Middle Ages, at the end of cover the main body of the building with vaulted small selection of samples of Catalan Roma- Catalan counts (1031).
    [Show full text]
  • Barcelona Landscapes English Paisatges Barcelona
    Barcelona Landscapes English Paisatges Barcelona The regions of L’Anoia, El Bages, El Moianès and Osona comprise Paisatges Barcelona (Barcelona Landscapes), a tourism brand for the centre of the country, slightly towards the east and north, a location leading these lands—and particularly Osona and El Bages—to being known popularly as ‘the heart of Catalonia’ Heritage, history and nature in the heart of the country www.barcelonaesmoltmes.cat Their centrality is what unites these four regions, inland territories halfway to Barcelona is the home of rural tourism, with the area’s farmhouses being converted everywhere, equidistant between Barcelona, the coast and the Pyrenees, both close into accommodation for the enjoyment, peace and quiet of those seeking to unwind. and far away at the same time. The current structure of Osona, El Bages, L’Anoia Here, you’ll find a varied landscape, with the plains of Vic, El Bages and L’Anoia and and El Moianès is a legacy of mediaeval times, when the farmers and traders who the high plateau of El Moianès, but also with unique, emblematic highlands, such had fled to the foothills of the Pyrenees to escape the raids of the Saracens began to as the mountains of Montseny and Montserrat. The result, obviously is an equally resettle these lands after the danger had passed, under the protection of the Counts diverse flora and fauna. In L’Anoia, El Bages, El Moianès and Osona, picturesque of Catalonia and the Catholic Church. The fact is that, for many centuries, these four towns and villages with mediaeval charm alternate with vibrant, modern cities, and regions existed in isolation from one another, partly due to the communication routes irrigated lands with those given over to dry farming, livestock concerns with factory (or lack thereof).
    [Show full text]
  • Trajectoria Del Monestir De Banyoles Dins La Congregacio.Pdf
    Monestirs i territori 1200 aniversari de la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles To, Ll.; Galofré, J. (ed.) Banyoles: CECB, 2013. (Quaderns; 33), p. 149-164 Trajectòria del monestir de Banyoles dins la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense (1215-1835) Ernest Zaragoza Pascual Acadèmic C. de les RR. AA. de la Història, de Bones Lletres i de San Rosendo i rector de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, c. de la Penitència, 50, 17220 Sant Feliu de Guíxols Primeres notícies de la regla benedictina a Catalunya Per començar, val a dir que els segles IX i X foren per a la Marca Hispànica segles d’expansió monàstica. Al segle IX es fundaren els monestirs de Ripoll, Alaó, Tabernes, Gerri i d’altres (Linage, 1973, p. 498-499; Masoliver, 1980, p. 52-75; Pérez de Úrbel, 1934), si bé la primera vegada que trobem citada la regla benedictina a la Marca Hispànica com a norma de vida comunitària és en el diploma del rei franc Lluís el Pietós del 822 en favor del monestir de Banyoles, fundat per Bonit —plausiblement vers el 812, després del pas del cabdill moro Abderrahmà, que aquell mateix any conquerí Girona, però que, després de signar un armistici amb els cristians, es retirà a Tarragona amb els seus—, que permet a l’abat Mercoral que, després de la seva mort, els monjos del monestir puguin elegir els abats (licenciam habeant eligendi abbates) i regir el monestir (secundum regulam Sancti Benedicti, regere valeant), si bé, segons la interpretació de sant Benet d’Aniana, que va reunir tres sínodes a Aquisgrà: un el 816, l’altre el 817, on s’establí el Capitulare monasticum, i l’últim el 818-819, que n’urgí l’aplicació, amb el vistiplau i dins la política de repoblació i expansió monàstica de Lluís el Ernest Zaragoza Pascual Pietós.
    [Show full text]
  • Catalonia Is Culture Proposals This Catalogue Contains Proposals Put Forward by Members of the Catalan Tourist Board
    Catalonia is culture Proposals This catalogue contains proposals put forward by members of the Catalan Tourist Board. The prices quoted in the catalogue are per person and include VAT. The Cata- lan Tourist Board accepts no responsibility for variations from the published prices. © Generalitat de Catalunya © Catalan Tourist Board Catalonia France Paisatges Barcelona Mediterranean Sea Catalonia Catalonia is culture Index Catalonia is culture 5 The industrial heritage 11 The scenarios of memory 12 Ancient Catalonia: A land of festivities 12 our origins 6 A land of craftspeople 12 The route of the Iberians 6 Culture and spirituality 13 Greek colonies 6 Camí de Sant Jaume 13 Roman Catalonia 6 Camí Ignasià 13 Catalonia Sacra 13 Medieval Catalonia 7 Montserrat 13 The Catalan Romanesque 7 The Gothic 7 Urban tourism 14 Camí dels Bons Homes 7 Barcelona 14 Jewish Catalonia 7 Girona 14 The Cistercian Triangle 7 Lleida 14 The 1714 trail 7 Tarragona 14 Geniuses of painting 8 Catalonia is culture. Proposals 17 Pablo Ruiz Picasso 8 Tot Catalunya 19 Joan Miró 8 Barcelona 31 Salvador Dalí 8 Paisatges Barcelona 71 Antoni Tàpies 8 Costa Barcelona 85 Costa Brava 105 Geniuses of Modernism 9 Costa Daurada 121 Antoni Gaudí 9 Terres de l’Ebre 131 Lluís Domènech i Montaner 9 Terres de Lleida 137 Josep Puig i Cadafalch 9 Pirineus 145 Josep Maria Jujol 10 Val d’Aran 157 Associated entities 160 New architecture 10 Museums and cultural centres 10 Index of entities 166 Music 11 3 4 Vilafranca del Penedès. Human castles at the Festa Major Catalonia is culture Over the ages, culture has marked the identity of Catalonia.
    [Show full text]
  • Butlletí Excursionista De Catalunya
    ANY XXXVI DESEMBRE 1926 NÚM. 379 Butlletí Excursionista de Catalunya Pel Pallars en skis arribat a la setmana Santa, això vol dir que la tempo- rada de skis està ja a les acaballes. És aquesta l'excursió H EMque la clou. Però també és aquesta l'excursió que espe- rem amb més delit; és la preferida. En aquest temps el dia és ja més llarg, el fred menys intens, i la neu, si bé més alta, és quan és més abundosa a muntanya. Per això l'excursió de Pasqües és sem- pre la més interessant i agradosa de l'hivern. Som sís els companys (1) que acabem d'arribar a la Pobla de Segur en l'auto de servei, la tarda del dimecres Sant; però per anar aquell mateix dia a Capdella lloguem un turisme, que ens deixa a la porta de l'hotel. Aquest es troba en la nova població creada per l'Energia Elèctrica de Catalunya; és molt net, i, dins la senzillesa de] seu caràcter muntanyenc, tots els detalls hi són cui- dats. Està regentat per un matrimoni suís que ens atén admira- blement. MONTSENY DE PALLARS (2281 M.) A l'endemà, a les vuít del matí, proveïts dels corresponents permisos per a dormir a l'estany Gento (2) í fer servir el funicular, som a la sortída d'aquest. Lliguem skis í sacs, a la vagoneta, des- (1) J. Vila, J. Ribas, J. M. Guilera, R. Altaba i J. Brunet. (2) Crec que s'ha d'escriure l'estany Gento i no Estangento com usualment es fa.
    [Show full text]
  • Rutas Del Románico
    2 3 Sumario 6 - Catalua, país de románico 8 - El primer arte europeo 9 - Evolucin y características 10 - Unas propuestas de recorrido 12 - Ruta 1 De La Seu d’Urgell a La Pobla de Claramunt por el valle del Segre, los altiplanos de La Segarra y L’Anoia 20 - Ruta 2 De La Val d’Aran a Lleida por el Pallars y la Ribagorça 32 - Ruta 3 Del Penedès a la Catalunya Nova con la ruta cisterciense y las rdenes militares 38 - Ruta 4 De La Cerdanya a las puertas de Barcelona por los valles del Llobregat y del Cardener 48 - Ruta 5 De los Pirineos a Barcelona por El Ripollès, Osona y el Vallès 58 - Ruta 6 Del Empordà y La Garrotxa a La Selva por Girona 69 - El arte románico en los museos 73 - Mapa de las rutas del románico 77 - Informacin turística << TAÜLL. SANT CLIMENT < RIPOLL. SANTA MARIA 4 Catalua, país de románico Catalua ha sido y es un país abierto a las corrientes artísticas que se han sucedido en Europa. Quizás uno de los más intensamente asimilados ha sido el románico, surgido en el momento de formacin de la Catalua histrica, en pleno auge del feudalismo. En la época del nacimiento y la expansin del arte románico, los condes de la Casa de Barcelona eran reconocidos como soberanos por el resto de los condes catalanes. Esta unidad del país coincidía con la ruptura, de hecho, del vasallaje a la corona francesa, heredera de los ltimos carolingios, y con la En Catalua hay unas 1.900 iglesias o capillas, unos expedicin a Crdoba (1010), que 200 castillos, torres y casas fortifcadas, algunas casas alej defnitivamente el peligro seoriales y palacios urbanos renovados en parte, de invasin andalusí y dej bajo edifcios singulares como el de los baos de Girona, la proteccin de los condes puentes, molinos y otras piezas menores que cuentan catalanes a los pequeos reinos de con elementos románicos.
    [Show full text]
  • La Fundació Del Monestir De Sant Pere De Besalú 1
    LA FUNDACIÓ DEL MONESTIR DE SANT PERE DE BESALÚ 1 LA FUNDACIÓ DEL MONESTIR DE SANT PERE DE BESALÚ I LA CONGREGACIÓ BENEDICTINA CLAUSTRAL TARRACONENSE ERNEST ZARAGOZA I PASCUAL Els segles IX i X foren per a la Marca Hispànica segles d’expansió monàstica. Al segle IX es fundaren Ripoll, Alaó, Tabernes i Gerri, gairebé tots sota la regla de Sant Benet,1 si bé la primera vegada que trobem citada la regla benedictina com a norma de conducta és en el diploma del rei franc Lluís el Pietós, del 822, a favor del monestir de Banyoles, on el rei permet que després de la mort de l’abat Mercoral els monjos del seu monestir puguin elegir els seus abats, «licenciam habeant eligendi abbates», que regeixin el monestir «secundum regulam Sancti Benedicti, regere valeant».2 I eren benedictins tots els que es fundaren al segle X, com ara Sant Benet de Bages, Roda, Camprodon, Sant Llorenç de Bagà, Sant Pere de la Portella, Serrateix, Santa Cecília de Montserrat, Besalú i 1. A. LINAGE CONDE, Los orígenes del monacato benedictino en la Península Ibérica II, Lleó, 1973, 498-499; A. MASOLIVER, Història del monaquisme cristià II, Montserrat, 1980, 52-75; J. PÉREZ DE URBEL, Los monjes españoles en la Edad Media II, Madrid, 1934. 2. F. MONSALVATGE, Colección diplomática de Besalú, Olot, 1901, 97; ID., Santa María de Arles, Olot, 1896, Ap. I., hi ha un altre diploma del mateix rei franc, datat el 821 dirigit a l’abat Castellà d’Arles, perquè en morir la comunitat pugui elegir abat, que «secundum regulam Sancti Benedicti regere valeat» el seu monestir.
    [Show full text]
  • 3. Instituts Religiosos
    3. Instituts religiosos EL.5 RELIGIOSOS A CATALUNYA. 1600 ANYS D'HISTÒRIA Alexandre Masoliver Quant som a punt d'arribar al segon mil.leni del Cristianisme, i celebràvem fa poc el Mil.lenari cie la Catalunya autònoma (encara formalment dins l'impe­ ri carolingi), impressiona cie notar que els religiosos són al nostre país (bé que encara fóra anacrònic d'anomenar-los catalans) ben bé fa més de 1600 anys. I, penso, sense cap apriorisme ni falsa presumpció, que ja de llavors ajudarien a conformar la Catalunya que coneixem, una Catalunya on començava tot just a fruitar amb els primers mà1tirs la llavor cristiana. Diu el Concili Vaticà II, en el seu Decret "Perfectae Caritatis" sobre l'ade­ quat renovellament de la vida religiosa, 228 d'octubre de 1965, que, en efec­ te, "ja des dels inicis de l'Església, hi hagué homes i dones que, mitjançant la pràctica dels consells evangèlics, es proposaren de seguir el Crist amb més lli­ be1tat i d'imitar-lo més de prop i, cadascun a la seva manera, portaren una vida consagrada a Déu. Molts d'ells", segueix client el document conciliar, "per inspiració de l'Esperit Sant, visqueren vida solitària o bé fundaren famí• lies religioses que l'Església rebé i aprovà de bon grat amb la seva autoritat. D'aquí nasqué, per designi diví, una meravellosa varietat d'agrupacions reli­ gioses"1. l. ASCETES I VERGES Com pràcticament arreu, ha elit amb encert Pérez de Urbel, també a la Península, i clones amb tota seguretat a casa nostra (la Tarraconense fou amb la Bètica el país més aviat romanitzat i també cristianitzat cie la Península Ibèrica), "els ascetes i les verges es presenten com a precursors dels monjos"2.
    [Show full text]