DOCSLIB.ORG

Butlletí Excursionista De Catalunya

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Butlletí Excursionista De Catalunya ANY XXXVI DESEMBRE 1926 NÚM. 379 Butlletí Excursionista de Catalunya Pel Pallars en skis arribat a la setmana Santa, això vol dir que la tempo- rada de skis està ja a les acaballes. És aquesta l'excursió H EMque la clou. Però també és aquesta l'excursió que espe- rem amb més delit; és la preferida. En aquest temps el dia és ja més llarg, el fred menys intens, i la neu, si bé més alta, és quan és més abundosa a muntanya. Per això l'excursió de Pasqües és sem- pre la més interessant i agradosa de l'hivern. Som sís els companys (1) que acabem d'arribar a la Pobla de Segur en l'auto de servei, la tarda del dimecres Sant; però per anar aquell mateix dia a Capdella lloguem un turisme, que ens deixa a la porta de l'hotel. Aquest es troba en la nova població creada per l'Energia Elèctrica de Catalunya; és molt net, i, dins la senzillesa de] seu caràcter muntanyenc, tots els detalls hi són cui- dats. Està regentat per un matrimoni suís que ens atén admira- blement. MONTSENY DE PALLARS (2281 M.) A l'endemà, a les vuít del matí, proveïts dels corresponents permisos per a dormir a l'estany Gento (2) í fer servir el funicular, som a la sortída d'aquest. Lliguem skis í sacs, a la vagoneta, des- (1) J. Vila, J. Ribas, J. M. Guilera, R. Altaba i J. Brunet. (2) Crec que s'ha d'escriure l'estany Gento i no Estangento com usualment es fa. 442 BUTLLETÍ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA prés ens hi acomodem nosaltres, í comencem tot seguit l'ascensió mecànica pels vessants inferiors del Montseny de Pallars. El pendent és de forta inclinació, i en alguns llocs ens hem d'assegurar per no relliscar de la vagoneta, la qual va pujant len- tament. Es dominen a vol d'ocell la Central elèctrica í els edificis que l'envolten, í es descobreix, cada vegada més, la ribera del Flamisell. Hem arribat al final del primer tram, que és actualment també el terme del funicular, i des d'aquí, amb els skis a coll i la motxilla a l'esquena, pugém encara mitja hora fins a la casa d'aigües. A partir d'aquí la neu s'estén ja llisa í en gran abundor. Són tres quarts de deu quan donem començ a l'excursió, í amb els crampons als peus i els skís arrossegant, (1) emprenem l'ascensió del Montseny. La neu está fortament glaçada, i ràpidament í amb poc esforç guanyem els amples rasos que s'estenen entre el Mont- seny i el tossal dels Morters, la depressió més baixa del qual és el coll de Tríedo. El Montseny s'enlaira sobre nostre, envoltat d'una cintura de cingleres, í pugen vers el N. Més amunt fem un descans al racer d'unes roques, escalfats dolçament per un sol esplèndid. Emprenem novament la marxa, i ens calcem aviat els skis per- qué la neu ja s'ha estovat, í ens és més descansat caminar sobre aquests aparells. Anem faldejant la muntanya, pujant en diagonal fins a arribar als vessants de llevant, per atacar des d'aquí el cim. Més tard comencem una llarga sèrie de zíga-zagues, puix el pen- dent es redreça, i el terreny aprofitable entre les roques i una grossa allau, és relativament estret. Ens molesta la forta calor, que es deixa sentir fins que aconseguim guanyar la cresta de so- bre els encínglerats. El cim és ja proper, i ens carreguem els skís a coll, per tal de re- muntar la carena per neus í roques, fíns que, a les 12,40, trepitgem el punt culminant del Montseny de Pallars, Capdella o Llesuy, que per tots tres noms és conegut. Un lleuger ventet fa que el fred es deixi sentir, però no per això deixem d'admirar llargament el seu ampli panorama que s'estén des de la Maladeta fins al Puígmal, i, pel costat de migjorn, fins (1) Quan la neu esta glaçada, es puja més ràpidament i amb menys esforç a peu amb crampons, portant els skis arrossegant; això es fa senzillament foradant les puntes extremes deis skis i passant-hi una cordeta de dos a tres pams, al mig d'ella es lliga una altra cordeta d`uns tres metres, que es fixa a la cintura. BUTLLETÍ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA [.ÀM. CV11 F y ^ 4 CERCLE DE CAPDELLA DES DE SOTA EL MONTSENY DE PALLARS UI e U. lialx+e^^ ESTANY GENTO BUTLLETÍ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA EL MONTSENY DE PALLARS I EL MONTORROYO JIS. LI. l:vturuii EL PIC DF MANYERA BUTLLETÍ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LÀM. CIX <^, ,►, a _tom • tom` ^ -^. t?E . rom- ^ ^^ ^ - ¿^`^^^.^} ^t.í ► ^-• :^+ EL PEGUERA. VESSANT DE CAPDELLA a UI. li. Itnein EL PEGUERA DES DE L'ESTANY PORT BUTLLETÍ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LAM. CX w 4 z z Q z z w PEL PALLARS EN SKIS 443 a les encalítxades planúries de Lleyda. El cercle lacustre de Cap- della, dominat pel Peguera, s'estén allí davant mateix amb els seus estanys coberts per la neu, i tota la vall del Flamísell s'albira a vol d'ocell. Vint minuts després deixem el cim, però no podem aprofitar els skis perquè per aquest costat la neu está glaçada, i el pendent és massa dret; però. no obstant, en pocs minuts baixem al coll que es troba al costat N. i allí dinem. Novament tornem a caminar, però ara ja amb skis; tallem una coma, i sortim a una altra que s'origina en els vessants del Montor- royo. Els seus pendents ondulats constitueixen unes llargues í ex- cellents pistes. Ens llencem per elles a gran velocitat, puix la neu es troba en magnífiques condicions i a llargues skíades arribem a primeres hores de la tarda a l'estany Gento, on es troba la casa dels enginyers, la qual ens ha estat destinada per a pernoctar. Som molt ben acollits pels guardians, que per telèfon han estat avisats de la nostra arribada. HORARI SENSE DESCANSOS) 30 m. Casa d'aigües 20 m. cim 15 m. rasos 10 m. coll 1 h. 45 m. carena 40 m. estany Gento PEGUERA, (2983 IVI.) Dia 3.—A les sis en punt, sortim acompanyats pels guardians, els quals van a registrar el nivell de les aigües, i com que hi ha poca neu, í, demés, el camí és obert, no ens podem posar de mo- ment els skis; tres quarts després som a l'estany Colomína, i, des- prés de vorejar-lo, pugem al de Mar. Aquí ens separem dels nostres acompanyants. El sol fa poc que és sortit i les muntanyes de Gifià, que tanquen la vall al fons, produeixen un bonic cop de vista per les seves suaus coloracions. En els estanys es troba a faltar l'en- cís de i'estíu, puix hi manca la color i la bellugadissa de l'aigua; i coberts, com ara són, pel blanc mantell, donen la sensació de cosa morta, puix no se sent la més lleugera rzmor. En canvi, la muntanya, sota l'espessa capa de neu, és més bella, molt més bella que a l'estiu. Hi juguen harmoniosament les llums i les ombres, i llueixen els petits cristalls de neu com en una fantasia de fades. Deixem l'estany de Mar í ens inclinem lleugerament vers a po- nent a buscar la part inferior del contrafort que separa els cercles la- custres de l'estany de Mar i de l'estany Tort, i com que la neu ens 444 BLITLLETÍ EXCURSIONISTA DE CATALUNYA aguanta perfectament, pugem amb crampons, tot deixant arrossegar els skis. D'aquesta forma guanyem temps i estalviem forces. Sota mateix del coll occidental de Peguera esmorzem, i mentrestant estu- diem la millor ruta que podem seguir per pujar al Peguera, el qual se'ns presenta allí mateix. Després de menjar, prosseguim l'ascensió í immediatament ata- quem el costat S.SW. que és una gran pala de forta inc'ínació que s'estén d'una sola tirada fins al cim. Pausadament anem pujant, però sense aturar-nos un sol moment, í ja gairebé al capdamunt enfilem una curta canal que ens situa dalt de la cresta. Seguim remuntant-la pels grossos blocs d: granit que la componen, mig amagats per la neu, i després de deixar clavats els skís, pugem el tros final, que ens porta al cim. Havíem ja fet coneixença d'ell en altres excursions, però el pa- norama ens apareixia baix un nou aspecte en trobar-se les serra- lades, especialment els vessants N., coberts per abundosa neu. Dominem perfectament les valls de Monastero, Capdella i Peguera; però en lloc de les taques fosques dels estanys que omplenen aquestes riberes, apareixen uns blancs planells sota els quals dor- men les blavoses aigües. Anem a efectuar la travessia cap a Espot, i agafem la segona canal que mira al NE. a partir del cim. Aquesta es presenta molt dreta, i la neu pols que en ella hi ha ens fa témer que no es pro- dueixi una allau. Per tal d'evitar aquesta, o, almenys, dísminuír els seus efectes fem tres doblades de corda (1) en baixar arran de roca. Després sortim a una extensa pala de neu de molta inclinació, que cau en una alta cinglera, í la travessem en sentit diagonal, sepa- rats els uns dels altres com a precaució i obrint forats en la neu per tal de posar-hi els peus. Ens destorben molt els skís, els quals iem d'anar clavant a mida que avancem. A mitja pala el pendent esdevé menys dret; allí, en una roca, ens calcem els skis í en unes quantes ziga-zagues anem a buscar el coll de Monastero, obert entre aquest pic al N., í e) Peguera al S.; separa les valls de Fon -^uero de la del Peguera.
Load more

Recommended publications
  • Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100
    Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews Submitted in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy under the Executive Committee of the Graduate School of Arts and Sciences COLUMBIA UNIVERSITY 2021 1 ©2021 Adam Christopher Matthews All Rights Reserved 2 Abstract Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews With the collapse of the Visigothic kingdom, the judges of Catalonia and southern France worked to keep the region‘s traditional judicial system operable. Drawing on records of judicial proceedings and church dedications from the ninth century to the end of the eleventh, this dissertation explores how judges devised a liturgically-influenced court strategy to invigorate rulings. They transformed churches into courtrooms. In these spaces, changed by merit of the consecration rite, community awe for the power infused within sacred space could be utilized to achieve consensus around the legitimacy of dispute outcomes. At the height of a tribunal, judges brought litigants and witnesses to altars, believed to be thresholds of Heaven, and compelled them to authenticate their testimony before God and his saints. Thus, officials supplemented human means of enforcement with the supernatural powers permeating sanctuaries. This strategy constitutes a hybridization of codified law and the belief in churches as real sacred spaces, a conception that emerged from the Carolingian liturgical reforms of the ninth century. In practice, it provided courts with a means to enact the mandates from the Visigothic Code and to foster stability. The result was a flexible synthesis of law, liturgy, and sacred space that was in many cases capable of harnessing spiritual and community pressure in legal proceedings.
    [Show full text]
  • 3. Instituts Religiosos
    3. Instituts religiosos EL.5 RELIGIOSOS A CATALUNYA. 1600 ANYS D'HISTÒRIA Alexandre Masoliver Quant som a punt d'arribar al segon mil.leni del Cristianisme, i celebràvem fa poc el Mil.lenari cie la Catalunya autònoma (encara formalment dins l'impe­ ri carolingi), impressiona cie notar que els religiosos són al nostre país (bé que encara fóra anacrònic d'anomenar-los catalans) ben bé fa més de 1600 anys. I, penso, sense cap apriorisme ni falsa presumpció, que ja de llavors ajudarien a conformar la Catalunya que coneixem, una Catalunya on començava tot just a fruitar amb els primers mà1tirs la llavor cristiana. Diu el Concili Vaticà II, en el seu Decret "Perfectae Caritatis" sobre l'ade­ quat renovellament de la vida religiosa, 228 d'octubre de 1965, que, en efec­ te, "ja des dels inicis de l'Església, hi hagué homes i dones que, mitjançant la pràctica dels consells evangèlics, es proposaren de seguir el Crist amb més lli­ be1tat i d'imitar-lo més de prop i, cadascun a la seva manera, portaren una vida consagrada a Déu. Molts d'ells", segueix client el document conciliar, "per inspiració de l'Esperit Sant, visqueren vida solitària o bé fundaren famí• lies religioses que l'Església rebé i aprovà de bon grat amb la seva autoritat. D'aquí nasqué, per designi diví, una meravellosa varietat d'agrupacions reli­ gioses"1. l. ASCETES I VERGES Com pràcticament arreu, ha elit amb encert Pérez de Urbel, també a la Península, i clones amb tota seguretat a casa nostra (la Tarraconense fou amb la Bètica el país més aviat romanitzat i també cristianitzat cie la Península Ibèrica), "els ascetes i les verges es presenten com a precursors dels monjos"2.
    [Show full text]
  • Monacato Y Colonizacion Rural En La Cataluña Altomedieval
    MONACATO Y COLONIZACION RURAL EN LA CATALUÑA ALTOMEDIEVAL MANUEL Riu Universidad de Barcelona 1. Orientación bibliográfica. La bibliografía sobre el monacato catalán se halla escrita, en su mayor parte, en lengua catalana. Pero no es suficiente en los aspectos generales, a pesar de la cuidadosa síntesis de Antonio Pladevall,I ni tampoco en los estudios monográficos, salvo muy contadas excepciones. Cabe señalar, sin embargo, la monografía sobre Santa María de Poblet escrita por Agustín Altisent2 con otros trabajos de este mismo autor, las obras sobre Santes Creus debidas a Eufemiano Fort y Cogul y a Jaime Santacana,3 la monografía ya antigua sobre Montserrat del padre Albareda, puesta al día por J. Ma,sot,4 las monografías sobre Ripoll y sobre Sant Joan de les Abadesses debidas a monseñor Eduard Junyent,s los estudios de J. de C. Serra Ráfols y de J. Ambrós 1 A. PLADEVALL: Els monestirs catalans. Ed. Destino. Barcelona, 1970. 390 págs. con ils. y abundante bibliografía. 2 A. ALTISENT: História de Poblet. Abadía de Poblet, 1974. 706 págs. con jis. La obra de Altisent es numerosa y admirable, aunque aquí nos limitemos a citar esta monografía. 3 E. FORT: Llibre de Sanies Creus. Edit. Selecta. Barcelona, 1967. 239 págs., 12 láms. -ID.: El senyoriu de Santes Creus. Fundació S. Vives Casajuana. Barcelona, 1972. 505 págs. -ID.: El monestir de Santes Creus. Santes Creus, 1976. 208 págs., con 115. J. SANTACANA TORT: El monasterio de Poblet (1151-1181). CSIC. Barcelona, 1974. XXXII + 77$ págs. 4 A. M. ALBAREDA / J. MASSOT I MUNTANER: História de Montserrat. Publicacions Abadia de Montserrat, 51972.
    [Show full text]
  • Ingeniería De Edificación Estudio Y Levantamiento
    INGENIERÍA DE EDIFICACIÓN PROYECTO FINAL DE GRADO ESTUDIO Y LEVANTAMIENTO ARQUITECTÓNICO CON LÁSER ESCÁNER 3D DE LA IGLESIA DE SANT PERE DE RODES Proyectistas: Montells de Bobes, Anna y Rubio de la Torre, Raúl. Directores: Xiqués Triquell, Jordi y Serra Santasusagna, Joan. Convocatoria: Febrero 2013 Estudio y levantamineto arquitectónico con tecnología láser escáner 3D de la iglesia de Sant Pere de Rodes. 1 RESUMEN El primer objetivo de este trabajo ha sido realizar un estudio sobre la historia del Monasterio de ‘Sant Pere de Rodes’, conocer el impacto social en la región y reforzar nuestros conocimientos sobre construcción prerrománica y románica. Como segundo objetivo, se ha planteado la realización del levantamiento arquitectónico exhaustivo de la iglesia del monasterio. Para llevarlo a cabo con la mayor exactitud posible, se ha empleado la tecnología de escaneado láser 3D. Esta novedosa técnica de medición, ofrece un elevado potencial a la hora de conseguir mediciones precisas y fiables de objetos en 3D. El láser escáner es un dispositivo portátil de medición 3D sin contacto que se sirve de la tecnología láser para generar imágenes 3D de entornos y geometrías complejas. Y como tercer objetivo se ha utilizado la nube de puntos de alta precisión para analizar diferentes deformaciones presentes en la iglesia, demostrando el uso de esta tecnología para diferentes aplicaciones. El presente proyecto muestra, no sólo la toma de datos necesarios para la georeferenciación en detalle de la iglesia, sino también los procedimientos necesarios para procesar toda la información obtenida y su presentación posterior para representar la forma, volumen y tamaño del objeto escaneado.
    [Show full text]
  • L'orfebreria Romànica a Catalunya (950-1250)
    Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i Musicologia Universitat Autònoma de Barcelona TESI DOCTORAL L’orfebreria romànica a Catalunya (9501250) Volum I: Estudi Presentada per Joan Duran-Porta per a optar al títol de doctor en Història de l’Art Dirigida per la dra. Anna Orriols i Alsina 2015 Als meus fills. A la meva dona, que ho fa tot possible. Nota preliminar Preparar una tesi doctoral sobre l’orfebreria romànica a Catalunya és un projecte que necessita de cert atreviment. Cal acceptar que els resultats mai no seran del tot satisfactoris, perquè l’objecte d’estudi és veritablement díscol. El corpus d’obres conservades és exigu, deslluït, la veritat és que convida al desànim. L’estudi d’aquest corpus per sí sol resulta, no només decebedor, sinó també enutjosament improductiu, almenys si la intenció és comprendre la realitat de la producció sumptuària en totes les seves dimensions. Les peces conservades formen, en canvi, un conjunt tancat, reclòs en ell mateix, desigual, aclaparadorament poc representatiu. És impossible gestionar-les com un veritable sistema artístic, no hi ha manera d’articular-hi un discurs complet, equilibrat, diacrònic, a la manera del què s’ha fet amb la pintura o amb l’escultura del mateix període. Tanmateix són el record principal, la fracció plausible d’un conjunt molt més ampli i monumental d’objectes que, per desgràcia, han desaparegut amb el pas dels segles, que literalment s’han fos en centenars i centenars de forns. La tesi doctoral que aquí es presenta no és pas un estudi d’aquest corpus, ni té la pretensió de catalogar amb exactitud les obres d’orfebreria de producció catalana que han arribat fins a nosaltres.
    [Show full text]