Llibre Blanc De L'economia Social a Catalunya

CAPêTOL XVIII

LA VISIBILITAT MEDIËTICA DE L’ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

1. Introducció

El reconeixement de l’Economia Social a Catalunya passa també per la presència als mitjans de comunicació d’aquest model empresarial que es caracteritza pel foment dels valors de la democràcia participativa. La diversi- ficació de sectors que el conformen de vegades esdevé una riquesa i alhora un factor de complexitat per ajudar a conformar una imatge clara del sector en els mitjans de comunicació. Tot i això, aquest capítol pretén mostrar de quina manera l’Economia Social és reflectida actualment en la premsa catalana mit- jançant una anàlisi dels fets que han esdevingut notícia al llarg d’un determinat període.

Avui dia, sembla que ser o existir no és suficient sinó que cal ser percebut i els canals que s’encarreguen de fer de ressò d’aquest fet són els mitjans de comunicació. Per tant, d’entrada, l’existència i les trajectòries diverses que aplega l’Economia Social s’haurien de representar de la mateixa manera que en els mitjans. Tot i així, no és cap novetat que la presència en els mitjans d’a- quest sector, com qualsevol altre, depèn tant dels condicionaments polítics i empresarials dels mitjans de comunicació com, en un nivell més professional, de les rutines de producció periodística. Així, cal tenir present tant el model econòmic hegemònic vigent com la manera d’esdevenir una font d’informa- ció legitimada i, per tant, un referent habitual en l’àmbit econòmic per tal d’a- bordar la qüestió de la presència mediàtica. I aquests requeriments no es poden construir només amb vista a l’exterior, especialment pels mitjans de comunicació, sinó que han de respondre a la mateixa realitat de l’Economia 622 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

Social i, en tot cas, s’han de potenciar mitjançant els canals d’opinió pública per excel·lència que han esdevingut els mitjans de comunicació en tota la seva diversitat de formats —escrits, audiovisuals—, especialització per sectors d’interès i nivell d’abast —general, comarcal.

Per això, no cal perdre de vista que els mitjans de comunicació o les empreses periodístiques no fan més que una representació més o menys continuada de la realitat, que habitualment no es correspon amb el coneixement directe que nosaltres podem tenir. Així, seria més encertat parlar d’una cons- trucció mediàtica de l’Economia Social, procés en el qual tots els agents inte- grants tenen una responsabilitat com a generadors d’informacions, sectors referencials en l’àmbit econòmic i alhora públic, conformador d’opinió envers el propi sector.

No es pot obviar que fins ara l’Economia Social no ha esdevingut precisa- ment un dels temes més noticiables, és a dir, més adequat als criteris de pro- ducció periodística majoritaris, com ara la polèmica i l’espectacularitat, i que més aviat es trobarien lluny dels valors que regeixen aquest model socioe- conòmic. Tot i així, no es pot considerar plenament la incidència social d’a- quest sector sense fer referència a la seva presència o representació mediàtica com una estratègia tant de reflexió com d’intervenció.

Malgrat que l’anàlisi que presentem a continuació se centra en l’aspecte exterior de l’Economia Social, és a dir, com és representada a la premsa catalana, cal, però, prendre en consideració el vessant comunicatiu intern i establir el grau de relació que hi ha entre tots dos vessants. És a dir, aprofundir en la coherència de les estratègies de comunicació i en els mecanismes concrets que, tant de manera unitària com des dels diversos sectors que la conformen —incloent-hi sobretot entitats representatives com ara les federacions—, es duen a terme o no, tant dins el propi sector com a l’hora de generar les informacions vers l’exterior.

L’anàlisi de la visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya

La manera com s’ha realitzat l’anàlisi de la presència de l’Economia Social a Catalunya respon a diversos condicionaments, com ara la diversifi- cació de sectors que la componen (cooperatives, fundacions, empreses d’in- CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 623 serció, associacions, mutualitats i societats laborals), i la multiplicitat de mitjans escrits que existeixen a Catalunya, on la premsa d’abast comarcal esde- vé un mitjà de gran importància, tant per l’adaptació dels criteris de producció periodística a l’àmbit local com pel factor de proximitat i periodicitat diverses de publicació.

Així, s’ha utilitzat el sistema de base de dades a partir d’una fitxa tècnica (programa EXCEL) on s’han buidat totes les notícies recollides durant el perí- ode analitzat. La recollida exhaustiva i posterior introducció i sistematització de les dades de cadascuna de les informacions ha aportat les xifres amb les quals s’ha elaborat una anàlisi i s’ha fet una interpretació.

Algunes consideracions sobre els criteris de l’anàlisi

- Període:

Tot i que tres mesos no és un període gaire extens, aquest interval ha permès fer un retrat de l’Economia Social a la premsa i apuntar una certa evo- lució de la seva presència. L’ampliació del mateix a un any permetria comp- tar amb una mostra molt més representativa, com també la continuïtat de l’anàlisi al llarg dels anys per poder-ne comprovar l’evolució.

- Nombre d’informacions:

Han estat condicionades pel període de recollida, pels temes d’actualitat i pels resultats de les estratègies de comunicació dels sectors de l’Economia Social.

- Nombre de diaris i publicacions:

Recull extens que permet contrastar la presència a la premsa d’abast general, però també a la comarcal i econòmica. Sectors de l’Economia Social: s’han considerat el màxim de sectors de l’Economia Social i la seva diversi- ficació sectorial atès que, per exemple, tot i pertànyer al mateix sector del cooperativisme, no es poden posar en el mateix sac les cooperatives agràries i les de treball associat, ja que tenen una sèrie d’activitats o línies d’interven- ció diferents i, per tant, una presència mediàtica també diferent. 624 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

- Aspectes formals:

Per tal de poder elaborar les tipologies majoritàries de les notícies sobre Economia Social i descriure el tipus de visibilitat que té a la premsa, s’han recollit el màxim de dades corresponents al format periodístic, com ara el sector, l’abast de la notícia, la ubicació en el tipus de premsa i en la pàgina (sec- ció, lloc que ocupa), com també el format, dimensió, elements gràfics i fins i tot el to.

Fitxa d’anàlisi

Període: 3 mesos (16 març-15juny 2001) Nombre d’informacions: 548 Nombre de diaris i publicacions: 131 (vegeu annex llistat) Sectors de l’Economia Social: Cooperatives: Agràries Consum Serveis Habitatge Ensenyament Crèdit Treball associat Societats laborals Empreses d’inserció social Fundacions: Serveis personals Empresa i patrimoni Associacions: Entitats socials diverses: esplais, ONG, etc. Mutualitats: Previsió social voluntària Accidents de treball Assegurances Aspectes formals: Data CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 625

Dia setmana Títol de la notícia Publicació Autoria (en cas d’articles d’opinió) Matèria (llistat de sectors d’economia social) Ubicació de la notícia (municipi/s-comarca/ques) Abast de la notícia (municipi/s-comarca/ques-Catalunya-estatal) Secció: Alimentació-Comarques-Contraportada-Cultura-Economia- Agricultura-Laboral-Medi ambient-Opinió-Política-Portada-Publicitat- Societat-Solidaritat Tipus de format: Article d’opinió-Editorial-Notícia-Crònica-Reportatge- Entrevista-Propaganda Font d’informació: Administració-Agència-Entitat-Redacció-Altres Dimensió: Breu-Columna-1/2 pàgina-1/3 pàgina-1/4-Pàgina-sencera-Més d’1 pàgina Elements gràfics: Fotografia-Gràfic Publicitat a la pàgina Pàgina: Parell-Senar Ubicació de la notícia a la pàgina: Part superior/inferior- Espai: Central- Dreta-Esquerrra To de la Informació: Positiu-Negatiu-Neutre

2. Sectors de l’Economia Social a la premsa a Catalunya

L’objectiu de tractar el tema de la visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya obliga a conèixer la seva presència des de dos paràme- tres: l’estàtic i el dinàmic. Per aquest motiu, centrant l’anàlisi en la premsa catalana, s’ha realitzat una fotografia del sector i un intent de recollida del procés de visibilitat gràcies a la consideració d’un període amb la continuï- tat que això suposa. A més, tota l’anàlisi es realitza tant sobre els sectors principals —societats laborals, mutualitats, empreses d’inserció, fundacions, associacions i cooperatives— com també sobre les respectives branques, per aportar més nitidesa i complexitat a l’enteniment de la visibilitat del sector. 626 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

Els resultats de l’anàlisi es mostren al llarg dels apartats, partint de les dades recollides que estan reflectides en taules o gràfics per tal de facilitar-ne la com- prensió. Al final de cada apartat es fa una mena de recopilació dels trets més importants.

2.1. Els principals sectors de l’Economia Social a la premsa a Catalunya

La presència dels principals sectors de l’Economia Social (cooperatives, fundacions, associacions, mutualitats, societats laborals i empreses d’inserció social) a la premsa a Catalunya es manifesta a partir del nombre d’aparicions o notícies recollides i permet establir un ordre decreixent tant en xifres totals (gràfic 1) com en funció del tipus de premsa d’abast general, comarcal i premsa econòmica (taula 1).

Gràfic 1: Presència dels sectors d’Economia Social a la premsa catalana

Podem observar que el cooperativisme és el sector de l’Economia Social amb més presència a la premsa catalana, probablement a causa de la seva CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 627 diversificació de camps: agràries, treball associat, crèdit, ensenyament, habitatge, consum i serveis. El segon sector més present a la premsa són les fundacions, seguit de l’associacionisme amb una gran diversificació de camps, des d’ONG a esplais i associacions de tipus divers. Tanmateix, les societats laborals mantenen una presència equilibrada en els diversos tipus de premsa. Finalment, les empreses d’inserció social es constaten com el sector menys present a la premsa a Catalunya.

Taula 1

Premsa general Premsa Premsa econòmica TOTAL comarcal PREMSA

Fundacions Cooperatives Cooperatives Cooperatives Cooperatives Fundacions Fundacions Fundacions Associacions Associacions Mutualitats Associacions Mutualitats Mutualitats Associacions/Societats laborals Mutualitats Societats laborals Societats laborals Empreses d’inserció Societats laborals Empreses Empreses d’inserció Empreses d’inserció d’inserció

Segons la taula 1, s’observa que la premsa d’abast general es fa ressò sobretot de les informacions referides a fundacions, mentre que la d’abast comarcal i la premsa econòmica pren més en consideració el sector del cooperativisme. La gran presència del cooperativisme, sobretot agrari, és deguda al pes econòmic que presenta en algunes comarques catalanes, Aquest fet es reflecteix en la premsa de tipus comarcal. D’altra banda, el sector de les fundacions manté una presència notable en la premsa, tant per la seva pròpia visibilitat com perquè manté una relació amb altres sectors, com ara les associacions i, a un nivell inferior, les empreses d’inserció social. Tanmateix, l’altre sector que, per la seva amplitud i diversificació, té una visibilitat con- siderable, en un sentit genèric i en els diferents tipus de premsa, són les associacions.

No obstant això, les mutualitats, les societats laborals i les empreses d’in- serció tenen una presència inferior, excepte en la premsa econòmica, on les societats laborals tenen la mateixa presència que les associacions. 628 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

2.2. Les branques sectorials de l’Economia Social a la premsa a Catalunya

La diversificació dins els sectors de l’Economia Social s’ha considerat escaient per fer una anàlisi particular, per tal d’evitar que les generalitzacions per sectors eclipsin nivells més propers. Així, els gràfics següents mostren el nivell de la seva presència en la premsa d’abast general (gràfic 2), comarcal (gràfic 3) i premsa econòmica (gràfic 4).

Gràfic 2: Presència dels sectors d’Economia Social a la premsa general catalana

Gràfic 3: Presència dels sectors d’Economia Social a la premsa comarcal catalana CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 629

Gràfic 4: Presència dels sectors d’Economia Social a la premsa econòmica catalana

En les tres gràfiques presentades en aquest apartat es constata que les cooperatives agràries són el sector de l’Economia Social més present a la premsa catalana, seguit de les fundacions d’empresa i patrimoni i de les associacions.

Pel que fa a la premsa d’abast general, aquesta recull bàsicament informacions sobre associacions o, el que és el mateix, les associacions tenen un major accés a la premsa general. La premsa d’abast comarcal i la premsa econòmica, en canvi, s’interessen sobretot pel cooperativisme agrari.

Les cooperatives de treball associat es troben entre els cinc primers llocs de qualsevol tipologia de premsa, amb un predomini en la premsa econòmi- ca; mentre que les societats laborals tenen una presència més gran en la premsa econòmica i d’abast comarcal que no pas en la d’abast general. Les cooperatives de serveis, en canvi, no apareixen ni a la premsa general ni a la comarcal. No obstant això, destaquen les cooperatives d’ensenyament, ja que no són presents ni en els diferents tipus de premsa ni en cap dels mesos analitzats; per aquest motiu no apareixen en cap taula. 630 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

2.3. Els sectors de l’Economia Social a la premsa per províncies

La distribució provincial de les informacions d’Economia Social permet alhora extreure informació sobre la seva presència en les respectives provín- cies des d’un punt de vista general.

2.3.1. Els sectors de l’Economia Social a la premsa a Barcelona

Gràfic 5: Barcelona: presència de sectors d’Economia Social

Gairebé la meitat de les informacions d’Economia Social amb abast a Barcelona tenen com a sectors protagonistes les cooperatives, seguides de les fundacions i les associacions. A un nivell inferior, hi són presents les mutualitats, les societats laborals i les empreses d’inserció respectivament. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 631

2.3.2. Els sectors de l’Economia Social a la premsa a Tarragona

Gràfic 6: Tarragona: presència de sectors d’Economia Social

Les informacions d’Economia Social amb abast Tarragona parlen majoritàriament de cooperatives agràries (84 %); les fundacions i les associacions també hi són presents, mentre que les mutualitats, empreses d’inser- ció i societats laborals són absents de les informacions sobre Economia Social d’abast a Tarragona.

2.3.3. Els sectors de l’Economia Social a la premsa a Girona

Gràfic 7: Girona: presència de sectors d’Economia Social 632 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

La presència de les cooperatives gairebé ocupa la meitat de les informacions d’Economia Social amb abast Girona. L’altra meitat la tenen les fundacions i associacions. Tal com passa amb les informacions d’abast barceloní, són presents en un nivell inferior les mutualitats, les societats laborals i les empreses d’inserció.

2.3.4. Els sectors de l’Economia Social a la premsa a Lleida

Gràfic 8: Lleida: presència de sectors d’Economia Social

El 80% de les informacions sobre Economia Social amb abast Lleida tracten sobre cooperatives (bàsicament agrícoles). Les fundacions només comp- ten amb un 14 % i les associacions amb un 5 %. Les mutualitats tenen molt poca presència i les societats laborals i les empreses d’inserció hi són absents.

En general, el sector cooperatiu és el més present a la premsa a les pro- víncies, concretament a Tarragona i a Lleida es comptabilitzen un 80 %, mentre que a Barcelona i a Girona no arriba a la meitat. Les fundacions són gairebé la meitat de les informacions de la província de Barcelona sobre Economia Social, mentre que a Tarragona i a Lleida són al voltant del 10 %. Barcelona i Girona presenten una diversificació més gran de sectors de l’Economia Social que no pas Tarragona i Lleida, on hi ha sectors absents com ara les empreses d’inserció i les societats laborals. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 633

2.4. Evolució de la presència de l’economia social a la premsa a Catalunya

L’evolució de la presència de l’Economia Social a la premsa al llarg del període analitzat permet ampliar el retrat amb la complexitat que aporten els processos. Es considera l’evolució que des d’un punt de vista provincial expe- rimenten aquestes informacions (gràfic 9) a més del tipus de continuïtat de la presència dels diversos sectors en les diferents tipologies de premsa general, comarcal i econòmica (gràfics 10, 11, 12).

Gràfic 9: Evolució de la presència de les informacions

L’Economia Social ubicada a la província de Barcelona seguida de Tarragona són les que tenen una presència més constant al llarg del període. Girona i sobretot Lleida són les províncies amb menys inestabilitat i, per tant, amb notícies concretes. 634 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

2.4.1. Evolució de la presència de l’Economia Social en la premsa general catalana

Correspondència de xifres i sectors on s’ha analitzat l’evolució en les diverses tipologies de premsa:

1-Associacions 9-Societats laborals 2-Fundació de serveis personals 10-Cooperatives agràries 3-Fundació d’empresa i patrimoni 11-Cooperatives de consum 4-Mutualitats de previsió social 12-Cooperatives d’habitatge 5-Empreses d’inserció social 13-Cooperatives de crèdit 6-Mutualitats d’accidents de treball 14-Cooperatives d’ensenyament 7-Mutualitats d’assegurances 15-Cooperatives de serveis 8-Cooperatives de treball associat

Gràfic 10: Evolució de la presència dels sectors d’Economia Social en la premsa general catalana

Els sectors amb una trajectòria de visibilitat més intensa en la premsa d’abast general són les associacions, les fundacions d’empresa i patrimoni i les cooperatives agràries. Per tant, la notícia d’Economia Social amb més presència constant en la premsa d’abast general pren en consideració el sector de les associacions. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 635

El cas del sector del cooperativisme de treball associat mostra una presèn- cia progressivament creixent en la premsa general fins al moment del seu con- grés, acte puntual que, si més no, permet actualitzar el sector informativament parlant. Per complementar aquestes dades seria valuós considerar la tasca de comunicació realitzada per la Federació de Cooperatives de Treball Associat (FCTAC) per poder avaluar els resultats en funció de la presència informativa aconseguida.

Sectors com ara les empreses d’inserció social i les mutualitats pateixen un descens en la presència en la premsa d’abast general, contràriament a les mutualitats d’assegurances, que aconsegueixen remuntar i equilibrar la seva presència amb temes més atemporals i, per tant, estables.

Les cooperatives de serveis, crèdit i ensenyament no són presents en la premsa general en el període analitzat.

2.4.2. Evolució de la presència de l’Economia Social en la premsa comarcal catalana

Gràfic 11: Evolució de la presència dels sectors d’Economia Social en la premsa comarcal catalana 636 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

Els sectors amb una presència constant en la premsa d’abast comarcal són les cooperatives agràries, seguides de les fundacions tant d’empresa i patrimoni com de serveis personals. Per tant, la notícia d’Economia Social amb presència més estable en la premsa d’abast comarcal tracta el sector de les fundacions.

Sectors amb un augment de visibilitat en la premsa comarcal són les cooperatives de treball associat i les associacions.

L’aparició puntual en la premsa comarcal es manifesta amb pujades i bai- xades alternants, com ara les societats laborals, les cooperatives d’habitatge i de consum i les empreses d’inserció social.

Les cooperatives de serveis i ensenyament no són presents en la premsa comarcal en el període analitzat.

2.4.3. Evolució de la presència de l’Economia Social en la premsa econòmi- ca a Catalunya

L’evolució de la presència en la premsa econòmica representa un nivell més concret de visibilitat de l’Economia Social i alhora un nivell molt preat pel sector. Així, no és gens estrany que siguin les cooperatives agràries les més visibles per raó del pes econòmic que tenen en el conjunt de l’economia del país. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 637

Gràfic 12: Evolució de la presència dels sectors d’Economia Social en la premsa econòmica catalana

El sector amb més continuïtat en la premsa econòmica és el cooperativisme agrari, seguit de les fundacions d’empresa i patrimoni i les mutualitats d’assegurances. Per tant, la notícia d’Economia Social amb més presència estable a la premsa econòmica té a veure amb el sector de cooperatives agràries.

Mostren un ascens de visibilitat els sectors de les mutualitats d’assegurances i les cooperatives de consum.

La presència més discontínua, i per tant concreta, té lloc en els sectors de les cooperatives de treball associat i les societats laborals.

Les empreses d’inserció social i les mutualitats d’accidents de treball són absents en la premsa econòmica en el període analitzat.

Conclusions

En termes generals, la notícia d’Economia Social amb més presència en la premsa d’abast general està relacionada amb el sector de les associacions; en la d’abast comarcal, les fundacions; i en la premsa econòmica, les cooperatives agràries. 638 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

Els sectors de les associacions, les fundacions d’empresa i patrimoni i les cooperatives agràries en general tenen la presència més notòria i estable durant el període analitzat.

Tret dels casos esmentats, la majoria de sectors de l’Economia Social tenen una evolució inestable (amb pujades i descensos), motivada pel caràc- ter concret de la seva presència en la premsa general. Aquest fet potser és degut a l’absència d’una estratègia de comunicació constant.

Les societats laborals mantenen una presència equilibrada i constant al llarg de tot el període analitzat.

Les cooperatives de crèdit són presents només en el darrer mes del perío- de analitzat, i es indicador del to concret del tractament informatiu que mereix aquest sector.

3. Abast de les informacions sobre Economia Social a Catalunya

En l’anàlisi s’ha comprovat que en temes d’abast de les informacions, la ubicació del fet noticiable a escala municipal, comarcal o provincial no es correspon exactament amb l’abast que una informació pot tenir. Així, per exemple, hi ha casos en els quals una notícia que té lloc en un municipi de Girona pot tenir un abast general català o fins i tot estatal. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 639

3.1. Abast general de les informacions d’Economia Social

Gràfic 13: Abast d’informacions de l’Economia Social

La immensa majoria d’informacions (85 %) sobre Economia Social publicades a la premsa tenen un abast concret, municipal. Tot i que, a vegades, aquest es complementa amb un abast autonòmic català i en comptades excep- cions, estatal.

3.2. Abast provincial de les informacions d’Economia Social

Gràfica 14: Abast de les informacions a Barcelona 640 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

Gràfica 15: Abast de les informacions a Tarragona

Gràfica 16: Abast de les informacions a Girona

Gràfica 17: Abast de les informacions a Lleida CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 641

L’abast de la majoria d’informacions d’Economia Social ubicades a Barcelona, Tarragona i Lleida és de tipus local; és a dir, les notícies estan cen- trades específicament en un municipi. Mentre que a Girona la informació és d’abast majoritàriament comarcal, agrupant les “comarques de Girona”. Lleida és la província on hi ha una relació de 2/3 a 1/3 pel que fa a les informacions d’Economia Social d’abast local i comarcal, respectivament. Tarragona, en canvi, presenta una diversificació de nivell d’abast a partir de les delimitacions de localitats, comarques i Terres de l’Ebre, present també a la premsa.

3.3. Abast comarcal de les informacions d’Economia Social

S’ha considerat el nivell comarcal en l’anàlisi, atesa la importància que la distribució territorial des d’un punt de vista comarcal representa a Catalunya i el reflex que aquesta té en l’abast de les informacions a la premsa.

Gràfic 18: Barcelona: abast comarcal de les informacions 642 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

L’abast de gairebé la meitat de les informacions sobre Economia Social a Barcelona se centra a la comarca del Vallès Occidental (40 %). El Barcelonès és la segona comarca més present a les informacions (14 %). La tercera comarca més visible mediàticament és el Baix Llobregat (10 %) gai- rebé com l’Anoia (9 %). La comarca menys present a la premsa és el Berguedà.

Gràfic 19: Tarragona: abast comarcal de les informacions

L’abast d’un terç de les informacions sobre Economia Social a Tarragona pertany a la comarca del Baix Camp (33 %). El Tarragonès és la segona comarca més present a les informacions (20 %); molt a prop se situa la comarca de Baix Ebre (18 %). Cal esmentar que les comarques absents de la premsa són el Baix Penedès, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 643

Gràfic 20: Girona: abast comarcal de les informacions

Més d’un terç de les informacions sobre Economia Social a la província de Girona se situa a la comarca de la Garrotxa (36 %). La meitat de les informacions es distribueixen entre les comarques del Gironès (16 %), el Ripollès (14 %) i l’Alt Empordà (16 %). La Cerdanya gironina té una presència míni- ma a la premsa (2 %), mentre que el Pla de l’Estany n’és absent.

Gràfic 21:Lleida: abast comarcal de les informacions 644 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

Pel que fa a Lleida, la Segarra (31 %) és la comarca que agrupa la major part de les informacions sobre Economia Social. Les comarques de les Garrigues (16 %), el Pla d’Urgell (14 %) i el Segrià (14 %) arriben a gairebé la meitat de les informacions. Les comarques amb menys presència mediàti- ca són el Pallars Subirà (1 %) i el Pallars Jussà (1 %). La Cerdanya lleidatana i la Vall d’Aran en són absents.

Conclusions

En general, s’observa que les comarques catalanes amb més visibilitat mediàtica són el Vallès Occidental a Barcelona (40 % del total de comarques de la província), el Baix Camp a Tarragona (33 %), la Garrotxa a Girona (36 %) i la Segarra a Lleida (31 %). Les comarques catalanes absents de la premsa són el Baix Penedès, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta a Tarragona, el Pla de l’Estany a Girona i la Cerdanya lleidatana i la Vall d’Aran a Lleida.

4. Economia Social i tipus de premsa

El fet d’aplegar i analitzar el tipus de premsa que recull més o menys informacions sobre Economia Social es justifica per l’interès de fer constar el diferent tractament i, per tant, l’apropament al sector de la premsa d’abast general, comarcal i econòmica.

La premsa d’abast general a Catalunya

El fet que les informacions d’abast provincial barceloní tinguin ressò en la premsa general fa que l’anàlisi de la visibilitat pugui conduir a confu- sions, ja que, tractant-se de la resta de províncies, només les informacions més “importants” acaben apareixent a la premsa d’abast general, sovint en la secció de comarques. Ara bé, també cal considerar la quantitat de diaris i publicacions de periodicitat diversa que hi ha a les comarques de Barcelona. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 645

La premsa d’abast comarcal a Catalunya

Tal com recull l’annex llistat a Catalunya, hi ha una gran presència de premsa d’abast comarcal a Catalunya. Aquesta tipologia de premsa i/o publicacions amb periodicitats variables té la particularitat que es troba més a prop de la realitat, en aquest cas l’Economia Social, i que no té tants condicionaments d’agenda temàtica prioritària ni actualitat com la premsa d’abast general. Alhora, s’ha de considerar que la visibilitat dels sectors d’Economia Social en aquest tipus de premsa contribueix a legitimar i, per tant, a donar a conèixer el sector en el territori, i sovint les informacions amb més ressò transcendeixen la premsa d’abast general.

La premsa econòmica

Per la majoria de sectors de l’Economia Social, aparèixer a la premsa econòmica és un fet merament puntual atesa la divergència de criteris de noti- ciabilitat que dominen en aquesta tipologia de premsa, on les multinacionals i les empreses convencionals deixen poc o gens espai a les d’Economia Social. Quan s’aconsegueix visibilitat en aquesta premsa especialitzada, es produeix una correspondència amb la presència que, econòmicament parlant, té aquell sector determinat.

4.1. La publicació de les informacions d’Economia Social als tipus de premsa

Per tal de mesurar el pes dels diferents tipus de premsa a Catalunya en relació amb l’Economia Social, s’ha representat el nivell de publicació en cadascun. 646 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

Gràfic 22: L’Economia Social a la premsa: general, comarcal i econòmica

Més de la meitat de les informacions d’Economia Social a Catalunya es publiquen en la premsa d’abast comarcal (62 %). La premsa d’abast general aplega el 25 % de les informacions, mentre que el 14 % restant es publica en premsa econòmica. Aquest fet mostra i confirma la importància tant de la premsa d’abast comarcal com la dels sectors de l’Economia Social presents a les comarques catalanes, des de les més industrials i de serveis a Barcelona, a les més agrícoles a Lleida i Tarragona.

A grans trets, es pot afirmar que la majoria d’informacions d’Economia Social a Catalunya es publiquen a la premsa comarcal.

4.2. La dimensió d’informacions d’Economia Social pel tipus de premsa

Un cop analitzada, en termes generals, la vinculació de l’Economia Social amb els diferents tipus de premsa, es pot aprofundir més i especificar quines són les dimensions més presents en cadascuna de les tipologies de premsa. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 647

Gràfic 23: Dimensió d’informacions de l’Economia Social més presents en els tipus de premsa

Tal com es pot apreciar al gràfic 23, la dimensió predominant de les informacions sobre Economia Social publicades a tots els tipus de premsa analitzats és la reduïda. La dimensió d’1/4 de plana és la segona en importància numèrica, seguida d’1/3, a tots tres tipus de premsa. La majoria de les publicacions breus a la premsa sobre Economia Social tracten temes de cooperatives agràries, com també les de dimensió 1/4 i 1/3 de plana i mostren la correspondència entre els sectors més visibles i les dimensions predominants. Cal remarcar, també, que la premsa econòmica catalana gairebé mai no dedica la plana sencera o més d’una plana a informacions d’Economia Social.

Conclusions

En resum, es pot afirmar que la premsa d’abast comarcal és la que més informacions d’abast comarcal publica, sobretot en dimensió reduïda. 648 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

5. Ubicació a la premsa de les informacions sobre Economia Social

Per tal de conèixer més en profunditat el lloc que ocupen les informacions d’Economia Social en la premsa catalana, cal anar més enllà de les tipologies de premsa per entrar dins els diaris i esbrinar les seccions i l’espai que ocupen les informacions dins la plana -parell/imparell -.

5.1. Les seccions de l’Economia Social a la premsa

La ubicació de les informacions dins d’un diari i/o publicació es fa segons la secció i, per tant, segons la classificació del tema que s’ha adjudicat a aque- lla informació.

Gràfic 24: Les seccions de l’Economia Social a la premsa

Tal com s’observa en la gràfica presentada, les seccions on majoritària- ment es publiquen informacions d’Economia Social són les d’economia (39 %) i societat (35 %). Cal aclarir que l’elevat percentatge de la secció d’economia CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 649

és degut al fet que totes les informacions publicades a la premsa econòmica s’han considerat inserides en aquesta secció, atesa la poca catalogació en seccions que presenta aquest tipus de premsa. Amb aquesta consideració, probablement, la secció dedicada a societat és la més habitual.

La secció de comarques es troba en tercer lloc (14 %), i val a dir que, en la majoria de casos, aquesta secció es crea en la premsa d’abast general, tot i que alguns diaris d’abast comarcal també la tenen.

Laboral i agricultura (el camp) són les seccions amb certa presència d’informacions d’Economia Social (2 %). Altres seccions on s’ubiquen informacions d’Economia Social són política, solidaritat i cultura (1 %). Les seccions de salut i medi ambient, tot i tenir un percentatge molt reduït d’informacions, demostren que la diver- sificació de sectors i temes de l’Economia Social també es reflecteix a la premsa.

En gairebé cap ocasió l’Economia Social esdevé tema de portada (1 %).

5.2. Les seccions de l’Economia Social pel tipus de premsa

A més d’observar quines són les seccions on s’ubica l’Economia Social a la premsa, és adequat fer l’anàlisi segons el tipus de premsa: general, comarcal i econòmica.

Gràfic 25: Les seccions de l’Economia Social als tipus de premsa 650 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

La premsa d’abast general ubica l’Economia Social en la secció de societat, mentre que la d’abast comarcal ho fa en la d’economia. Aquesta classifi- cació influeix en la percepció que el lector es fa del sector. La premsa comarcal també situa les informacions d’Economia Social en les seccions de societat i comarques. Hi ha altres seccions com ara les dedicades a informa- ció laboral, política, cultura i solidaritat, on la premsa, sobretot d’abast comarcal, situa l’Economia Social.

5.3. La pàgina de les informacions d’Economia Social

A les informacions publicades a la pàgina parell i imparell no se’ls dóna el mateix valor, la parell és la menys valuosa des del punt de vista de l’atenció que captarà del lector/a del diari. Per això cal analitzar quin és el cas de l’Economia Social.

Gràfic 26: Planes on s’ubiquen les informacions d’Economia Social

Les informacions d’Economia Social se solen situar en planes imparells, tant en la premsa d’abast general com en la comarcal, la qual cosa assegura una major atenció de qui llegeix. No ocorre el mateix en el cas de la premsa econòmica, on les informacions solen anar en la plana parell, la menys valuosa segons els criteris d’atenció. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 651

5.4. L’espai de les informacions d’Economia Social a la plana

La decisió de situar una notícia en una plana de diari no sol ser casual ni gratuïta, sinó que hi ha espais considerats més valuosos per raó del grau d’a- tenció que el lector/a prestarà a les informacions que hi estan situades. Així, es considera l’espai superior dret el més preat.

Gràfic 27: Ubicació a la plana de les informacions d’Economia Social

Habitualment, les informacions d’Economia Social se situen en la part superior de la plana i en la meitat esquerra. D’aquesta manera, concretament l’espai superior esquerre és el que ocupa la major part de les informacions a la premsa, seguit del superior dreta i el central.

Conclusions

A grans trets, d’una banda, les informacions d’Economia Social se solen situar en les seccions d’economia (39 %) i societat (35 %), tot i que societat és la secció més habitual, ja que en tota la premsa econòmica analitzada només s’ha considerat la secció d’economia i per això el percentatge s’ha sobrecarregat. D’altra banda, la premsa d’abast general i comarcal les situa en 652 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA planes imparells, mentre que la premsa econòmica ho fa en planes parells. Finalment, cal observar que l’espai superior esquerre és el que ocupen la major part de les informacions d’Economia Social a la premsa.

6. Tipologia de les informacions sobre Economia Social

L’anàlisi de la dimensió de les informacions, el format —informació i opi- nió—, la presència d’elements gràfics i la publicitat a la plana permet un major apropament a la tipologia de les informacions. Aquests aspectes, junta- ment amb les fonts i el to de les informacions, acaben d’arrodonir el retrat del que es publica a la premsa a Catalunya sobre Economia Social.

6.1. La dimensió de les informacions d’Economia Social a la premsa

Les categories que s’han considerat per a l’anàlisi de la dimensió de les informacions d’Economia Social han estat: breu, columna, 1/2 pàgina, 1/3 pàgina, 1/4 pàgina, pàgina sencera i més d’una pàgina.

Gràfic 28: Dimensió de les informacions d’Economia Social CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 653

S’aprecia que la categoria breu destaca en la dimensió de les informacions d’Economia Social, seguida de les dimensions 3/4 i 1/4 de pàgina. Curiosament, hi ha un nivell major d’informacions d’Economia Social en la dimensió pàgina sencera que no pas en la mitja pàgina. El nivell més inferior apareix en la dimensió de més d’una pàgina.

6.2. La dimensió de les informacions pel tipus de premsa.

Per aportar més dades sobre la mida de les informacions sobre Economia Social cal revisar les tipologies de premsa.

Gràfic 29: La dimensió de les informacions d’Economia Social en els tipus de premsa

Es pot observar que la premsa comarcal publica la major part d’informacions d’Economia Social d’una mida de 3/4 de pàgina, mentre la premsa general es decanta pels breus. Tanmateix, la premsa econòmica té el mateix nivell d’informacions de mida 1/3 de pàgina que d’1/4. 654 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

6.3. El format de les informacions d’Economia Social a la premsa

La informació i l’opinió són els dos gèneres periodístics per excel·lència, tot i que, sense pretendre-ho, es poden trobar barrejats en alguns casos. La revisió d’aquests en relació amb l’Economia Social permet conèixer com es tracta aquest aspecte des d’aquest sector.

Gràfic 30: El format de les informacions d’Economia Social

S’aprecia que la notícia, i per tant el gènere informatiu, és el sector majoritari en les informacions d’Economia Social (67 %), seguit del format reportatge (23 %), que permet aprofundir més en els temes. No obstant això, les entrevistes i les cròniques no tenen gaire presència.

Quant als formats d’opinió, els articles ocupen el primer lloc (3 %), seguits de les editorials (1 %).

6.4. El format de les informacions pel tipus de premsa

Els formats periodístics de les informacions d’Economia Social en relació amb els tipus de premsa contribueixen a especificar-ne la tipologia. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 655

Gràfic 31: El format de les informacions d’Economia Social en els tipus de premsa

La major part de les informacions d’Economia Social, tant en la premsa d’abast general com en la comarcal, són notícies i en menor mesura reportat- ges, tot i que numèricament es troba en primer lloc la premsa comarcal. De la mateixa manera, la major part d’articles d’opinió es publiquen a la premsa d’abast comarcal; mentre que la premsa econòmica publica sobretot notícies sobre Economia Social.

La publicitat relacionada amb l’Economia Social se sol publicar a la premsa d’abast general.

6.5. Els elements gràfics a les informacions d’Economia Social

La consideració de les fotografies i els gràfics en les informacions d’Economia Social també ofereix dades sobre el tipus de tractament periodís- tic que mereix el sector des d’un punt de vista periodístic. 656 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

Gràfic 32: Els elements gràfics en les informacions d’Economia Social

Es pot apreciar que més de la meitat de les informacions (54 %) d’Economia Social publicades s’acompanyen d’una foto. L’altra meitat d’informacions (43 %) només tenen text, sense cap element gràfic. Tanmateix, el percentatge d’informacions amb gràfics i amb gràfics i fotos és el mateix.

6.6. Els elements gràfics a les informacions pel tipus de premsa

Aquest apartat recull el nivell d’elements gràfics de les informacions d’Economia Social pel tipus de premsa per tal de conèixer quin rep un tractament més acurat del sector. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 657

Gràfic 33: Els elements gràfics a les informacions d’Economia Social en la premsa general

Gràfic 34: Els elements gràfics a les informacions d’Economia Social en la premsa comarcal 658 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

Gràfic 35: Els elements gràfics a les informacions d’Economia Social en la premsa econòmica

La meitat de les informacions d’Economia Social publicades a la premsa econòmica i, una mica més (53 %) a la d’abast general, no tenen foto ni gràfic. En canvi, el 63 % de les informacions de la premsa comarcal tenen foto.

6.7. La publicitat a les planes amb informacions d’Economia Social

La presència de publicitat a les pàgines on hi ha informacions d’Economia Social és un altre element que cal considerar a l’hora de conèixer el tipus de tractament periodístic, tant des d’un punt de vista global com pel tipus de premsa. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 659

Gràfic 36: La publicitat a les planes amb informacions d’Economia Social

Més de la meitat d’informacions d’Economia Social a la premsa comarcal se situen en pàgines amb publicitat. En la premsa d’abast general, el percentatge és la meitat. Probablement, els criteris econòmics són presents en aquesta decisió, ja que la publicitat sol anar en pàgines amb temes considerats “més importants” per arribar amb més atenció a qui llegeix el diari. No obstant això, curiosament a la premsa econòmica el nivell és el més inferior respecte a les altres tipologies de premsa.

6.8. Les fonts a les informacions pel tipus de premsa

Les fonts informatives són un element bàsic en la producció periodística per raó del seu caràcter aprovisionador d’informació als periodistes i alhora pel reconeixement que suposa dels mitjans del sector. Concretament, per l’Economia Social es tracta d’un tema fonamental, ja que el que es planteja és esdevenir font d’informació legitimada i de manera continuada des del mateix sector. És a dir, parlar amb veu pròpia i no deixar que altres ho facin pel que fa a l’Economia Social. L’anàlisi de la visibilitat ha aportat resultats vàlids. 660 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

Gràfic 37: Les fonts d’informació de l’Economia Social

La major part de les fonts informatives (71 %) procedeixen de les mateixes entitats d’Economia Social. L’Administració és la segona font informativa (16 %) per als mitjans de comunicació social en tractar el sector, a vegades conjuntament amb entitats del sector. Tot i que la redacció és qui redacta prò- piament les informacions, només s’ha considerat com a font informativa en un 9 %, ja que en la majoria dels casos els periodistes fan servir fonts de l’Economia Social per contrastar i completar la informació. No obstant això, les agències no són presents explícitament com a fonts de les informacions d’Economia Social; possiblement la proximitat del tema no les fa necessàries.

6.9. El to de les informacions d’Economia Social a la premsa

Aquest apartat mereix una atenció matisada, ja que inicialment és compli- cat avaluar el to d’una informació en tres categories: positiu, negatiu o neutre. Tot i la dificultat, s’ha optat per aportar aquesta dada a l’anàlisi de les informacions d’Economia Social, atenent a la idea que aquest és un sector sovint “mal tractat” pels mitjans de comunicació. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 661

Gràfic 38: El to de les informacions d’Economia Social

En general, una mica més de la meitat de les informacions d’Economia Social tenen un to neutre, davant del 42 % amb un to considerat positiu. Només el 6 % de les informacions es poden catalogar perquè tenen un to negatiu.

6.10. El to de les informacions pel tipus de premsa

Des dels diversos tipus de premsa analitzats, el to de les informacions d’Economia Social es fa més concret.

Gràfic 39: El to de les informacions d’Economia Social pel tipus de premsa 662 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

El to neutre és majoritari ena les informacions d’Economia Social publicades a la premsa comarcal. En canvi, el to negatiu té lloc sobretot en les informacions publicades a la premsa d’abast comarcal. La premsa d’abast general presenta el nivell més alt de to positiu, seguida de l’econòmica i la comarcal.

Conclusions

Com a conclusió, s’observa que la mida breu és la mida majoritària pel que fa a les informacions d’Economia Social; en concret, la premsa d’abast comarcal ofereix més espai a les informacions d’Economia Social (mida 3/4) que la premsa d’abast general (breu).

Pel que fa al format, la notícia, i per tant el gènere informatiu, és el majoritari en les informacions d’Economia Social (67 %), seguit del format reportatge (23 %), que permet aprofundir més en els temes. Segons els diferents tipus de premsa, la d’abast comarcal publica més notícies i articles d’opinió sobre Economia Social que no pas la d’abast general.

Centrant-nos en els aspectes gràfics, més de la meitat de les informacions (54 %) d’Economia Social publicades a la premsa porten foto. Específicament, la premsa d’abast comarcal introdueix més elements gràfics a les informacions d’Economia Social que no pas la d’abast general i l’econòmica.

Més de la meitat d’informacions d’Economia Social a la premsa comarcal se situen en pàgines amb publicitat; aquest percentatge es redueix a la meitat a la premsa d’abast general.

Pel que fa referència a la font, el 71 % procedeix de les pròpies entitats d’Economia Social; l’Administració és la segona font informativa, emprada en un 16 % dels casos.

Finalment, les informacions d’Economia Social amb to neutre es publiquen sobretot a la premsa comarcal i les de to positiu a la d’abast general. En canvi, el to negatiu apareix sobretot a les informacions publicades a la premsa d’abast comarcal. CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 663

7. Conclusions

En aquest apartat final es recullen les interpretacions de les dades i els grà- fics que s’han anat mostrant al llarg dels capítols per tal de donar una imatge més compacta i integral de la visibilitat de l’Economia Social a la premsa a Catalunya.

Sectors de l’Economia Social a la premsa a Catalunya

El sector cooperatiu és el més present a la premsa en l’àmbit provincial, a Tarragona i Lleida amb un 80 %, mentre que a Barcelona i Girona no arriba a la meitat. Les fundacions abasten gairebé la meitat de les informacions de la província de Barcelona sobre Economia Social, mentre que a Tarragona i a Lleida es troben a l’entorn del 10 % cadascun. Les províncies de Barcelona i Girona presenten una diversificació més elevada de sectors de l’Economia Social que Tarragona i Lleida, on hi ha sectors absents, com ara les empreses d’inserció i les societats laborals.

Quant a l’evolució de la presència de l’Economia Social a la premsa, i des d’un punt de vista general, la notícia d’Economia Social amb més presència i continuïtat a la premsa d’abast general tracta el sector de les associacions, en la premsa d’abast comarcal destaquen les fundacions i a la premsa econòmi- ca, les cooperatives agràries. D’aquesta manera, els sectors de les associacions, fundacions d’empresa i patrimoni i les cooperatives agràries tenen la presència més notòria i estable durant el període analitzat.

Les societats laborals mantenen una presència equilibrada i constant al llarg de tot el període analitzat, mentre que les cooperatives de crèdit són presents només el darrer mes del període analitzat, i són un indicador del to puntual del tractament informatiu que mereix aquest sector.

No obstant això, tret dels casos esmentats, la majoria de sectors de l’Economia Social tenen una evolució inestable (amb pujades i descensos) motivada pel caràcter puntual de la seva presència en la premsa general. Aquest fet és degut possiblement a l’absència d’una estratègia de comunicació. 664 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

Abast de les informacions sobre economia social a Catalunya

Les comarques amb més visibilitat mediàtica de Catalunya són el Vallès Occidental a la província de Barcelona (40 % del total de comarques de la província), el Baix Camp a Tarragona (33 %), la Garrotxa a Girona (36 %) i la Segarra a Lleida (31 %).

Les comarques catalanes absents de la premsa són el Baix Penedès, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta a Tarragona, el Pla de l’Estany a Girona i la Cerdanya lleidatana i la Vall d’Aran a Lleida.

Economia Social i tipus de premsa

La premsa d’abast comarcal és la que publica més informacions d’abast comarcal, sobretot en dimensió breu.

Ubicació a la premsa de les informacions sobre economia social

Les informacions d’Economia Social se solen situar en les seccions d’e- conomia (39 %) i societat (35 %), tot i que societat és la secció més habitual, ja que en tota la premsa econòmica analitzada només s’ha considerat la sec- ció d’economia i per això el percentatge s’ha sobrecarregat.

La premsa d’abast general i comarcal les situa en planes imparells mentre que la premsa econòmica ho fa en planes parells.

L’espai superior esquerra és el que ocupa la major part de les informacions d’Economia Social a la premsa.

Tipologia de les informacions sobre Economia Social

La mida breu és la mida majoritària pel que fa a les informacions d’Economia Social. En termes generals, la premsa d’abast comarcal ofereix més espai a les informacions d’Economia Social (mida 3/4) que la premsa d’abast general (breus).

La notícia, i per tant el gènere informatiu, és majoritària en les informacions d’Economia Social (67 %), seguit del format reportatge (23 %), que CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 665 permet aprofundir més en els temes. La premsa d’abast comarcal, en canvi, publica més notícies i articles d’opinió, i per tant gènere interpretatiu, sobre Economia Social que no pas la d’abast general.

Més de la meitat de les informacions (54 %) d’Economia Social publicades a la premsa porten fotografia. Tanmateix, la premsa d’abast comarcal introdueix més elements gràfics a les informacions d’Economia Social que no pas la d’abast general i l’econòmica.

Més de la meitat d’informacions d’Economia Social a la premsa comarcal se situen en pàgines amb publicitat. Aquest percentatge es redueix a la meitat en la premsa d’abast general.

El 71 % de les fonts informatives del que es publica sobre Economia Social procedeixen de les mateixes entitats del sector. L’Administració és la segona font informativa, amb un 16 % del total.

La major part d’informacions publicades a la premsa sobre Economia Social tenen un to neutre. La gran part es publiquen sobretot a la premsa comarcal i les de to positiu a la premsa d’abast general, mentre que el to negatiu apareix sobretot a les informacions publicades a la premsa d’abast comarcal.

8. Annex: Llistat de diaris i publicacions / abast (131)

Diaris d’abast general (7) El Periódico de Catalunya Avui La Vanguardia El País El Mundo ABC Barcelona y más Diaris econòmics (5) Cinco Días Expansión 666 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

La Gaceta de los Negocios Actualidad Económica Dossier Econòmic (setmanari)

Diaris d’abast comarcal (15) Comarques de Girona (2) El Punt (edició comarques Girona) Diari de Girona

Comarques de Tarragona (2) El Punt (edició comarques Tarragona) Diari de Tarragona

Comarques de Lleida (2) Segre La Mañana

Maresme (1) El Punt (edició Maresme)

Barcelonès Nord (1) El Punt (edició Barcelonès nord)

Vallès Occidental (3) Diari de Sabadell Diari de Terrassa El 9 Nou (edició Vallès occidental)

Vallès Oriental (1) El 9 Nou (edició Vallès oriental)

Osona, Ripollès (1) El 9 Nou (edició Osona-Ripollès)

Bages, Berguedà, Cerdanya, Solsonès (1) Regió 7 (edició Bages) CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 667

Anoia (1) Regió 7 (edició Anoia)

Setmanaris d’abast comarcal i local (25) Comarques de Barcelona (16) El 3 de vuit (Alt i Baix Penedès) La Fura (Alt i Baix Penedès) Diari de Vilanova (Garraf) L’Hora del Garraf L’Eco de Sitges (Garraf) La Veu de l’Anoia L’enllaç (Anoia) La Marxa (Osona i Ripollès) Torelló (Osona) Aquí (Baix Llobregat i Barcelonès sud) El Far (Baix Llobregat) Guia Express (Baix Llobregat i Barcelonès sud) L’Informador de Martorell (Baix Llobregat) El Mercat de Sant Boi (Baix Llobregat) Revista del Vallès (Vallès Oriental) Cap Gros (Maresme)

Comarques de Girona (5) Hora Nova (Alt Empordà) Setmanari de l’Alt Empordà Proa Ð Diari del Baix Empordà La Comarca d’Olot (Garrotxa) Presència (suplement dominical d’El Punt)

Comarques de Tarragona (4) Diari del Baix Penedès El Vallenc (Alt Camp) Nova Conca (Conca de Barberà) L’Ebre (Terres de l’Ebre)

Publicacions mensuals d’abast comarcal (8) EL Tot (Maresme) 668 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

Tot Ð El Diari (Baix Llobregat) Delta (zona del Delta del Llobregat) Mataró Reports (Maresme) Dovella (Bages) El Vilatà (Berguedà) Truc –Revista del Moianès (subcomarca del Moianès) Portaveu (subcomarca del Mig-Segre)

Publicacions quinzenals d’abast local (1) El Pregoner de l’Urgell (Bellcaire d’Urgell Ð Noguera) Publicacions mensuals d’abast local (44) Barcelonès (7) Alhora (Badalona) Badalona Betulo(Badalona) Badalona 2000 Diari d’Esplugues El Pont d’Esplugues La Ciutat de l’Hospitalet

Baix Llobregat (22) Diari de Castelldefels Castelldefels - Agenda Cultural El Periscopi (Castelldefels) Butlletí Municipal de Castelldefels Diari de Sant Boi Viure Sant Boi Tribuna Sant Boi Nou Nas de Barraca (Sant Boi) La Ciutat de Gavà La Ciutat del Prat El Prat Diari de Sant Andreu de la Barca Diari de Viladecans Diari de Sant Feliu Diari de Cornellà CAPêTOL XVIII: La visibilitat mediàtica de l’Economia Social a Catalunya • 669

Diari d’Esparreguera Diari de Martorell Diari de Sant Joan Despí Diari de Molins de Rei El Llaç (Molins de Rei) La Vall de Verç (Sant Just Desvern) Butlletí Municipal de Sant Just Desvern

Vallès Occidental (4) Revista de Ripollet Visquem Terrassa Riu Sec (Cerdanyola del Vallès) Vacarisses – Balcó de Montserrat

Alt Penedès (2) El Martinet (Sant Martí Sarroca) Informatiu Municipal de la Granada

Maresme (2) Som-hi (Malgrat de Mar) Arenys Vida Parroquial

Alt Camp (1) El Brugent (La Riba)

Baix Ebre (1) La Font del Perelló

Baix Camp (1) Revista de Cambrils

Gironès (1) Llum i Guia (Cassà de la Selva)

Selva (2) Ressò (Santa Coloma de Farners) Recull (Blanes) 670 ¥ LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

Pla de l’Estany (1) Revista de Banyoles

Publicacions trimestrals d’abast comarcal i local (3)

L’Erol (Berguedà)

Alimara (Olot Ð Garrotxa) Carrilet (Bellvís – Pla d’Urgell)

Publicacions vàries d’abast general (23) El Triangle El Temps Cooperació Catalana Nova Gestió Món Empresarial Treball Cooperatiu L’Avenç Medicampus Le Monde Diplomatique MientrasTanto Vientosur Avant Illacrua Resumen El Viejo Topo Hika Integral The Ecologist Vida Sana Greenpeace Butlletí del Centre d’Estudis d’Informació Ambiental Barcelona Educació Restauració