XEVI XIRGO Director D’El Punt, Comarques Gironines (2003-2009) «La Societat Gironina Ha Canviat Gràcies a El Punt»

entrevista

XEVI XIRGO director d’El Punt, comarques gironines (2003-2009) «La societat gironina ha canviat gràcies a El Punt»

GERARD BAGUÉ > TEXT CLAUDI VALENTÍ > FOTOGRAFIES

14 > revista de girona 258 >> Xevi Xirgo i Jordi Xargayó a la seu del Col·legi de Periodistes de Girona.

JORDI XARGAYÓ director de Diari de Girona «Som el diari més crític amb els poders, amb els governs»

Els directors dels dos diaris de les comarques gironines han acceptat per primer cop una entrevista conjunta on parlen de periodisme, de pressions polítiques i econòmiques o de les diferències entre els seus mitjans, tot confrontant opinions no sempre coincidents. Uns dies després d’aquesta trobada, Xevi Xirgo ha deixat el seu càrrec per dirigir l’Avui, adquirit pel grup El Punt.

revista de girona 258 > 15 Cada matí tens 300 comunicats de premsa. El perill és que et converteixis en un copia i enganxa

–El Col·legi de Periodistes critica que –Però a Girona l’accés als càrrecs no –Això vol dir que la competència és viva ‘tot arriba massa filtrat a través dels és més senzill? i que donen informacions diferents. gabinets de premsa. Perceben moltes –(J. X.) Com més petit és el municipi, –(X. X.) Som bastant diferents. barreres a l’accés a la informació? més accés hi ha. El mitjancer ha de vet- –(J. X.) Donem informació diferent, i els –Xevi Xirgo: Fixa’t quina contradicció llar per la bona imatge de la institució, temes que portem tots dos, els tractem que el Col·legi faci aquesta crítica i els i la que se’n ressent és la informació. de forma diferent. La mateixa notícia la periodistes donem els nostres premis Els periodistes hem de buscar altres podem interpretar de forma diferent. (Mosques de la Informació) als gabinets camins i no acabar en la comoditat de –(X. X.) Ja no pots estar informat llegint de premsa que més ens faciliten la feina. les notes de premsa. un sol diari. Els darrers anys els hem vist créixer expo- –(X. X.) Jo només sóc crític amb els –(J. X.) A més, avui, a través d’Internet, nencialment. Planyem-nos, però només departaments de premsa dels gabi- és molt fàcil consultar diferents mitjans. quinze segons. Jo crec que rere aquesta nets, sobretot de conselleries, que crítica als gabinets s’amaguen mancan- quan els demanes una informació, –Creuen que és veritat que els mit- ces del mateix col·lectiu. No és dolent fan una nota per a tothom. Alguna jans s’estan convertint cada cop més que tothom tingui un cap de gabinet i vegada decideixes no contrastar per- en gestors, que editen en lloc de pro- cada ajuntament encarregats de premsa. què saps que automàticament estàs duir i inventen poc? –Jordi Xargayó: Hi estic d’acord, però generant una nota. Si truques per pre- –(X. X.) Hi podria estar d’acord, però el poder, sigui quin sigui, per essència, guntar, per exemple, si aquest mort de sense cap connotació pejorativa. Que intenta amagar la informació –forma grip A és de Girona, ho confirmaran cada vegada gestionem més, és d’una part de les regles del joc–, i el perio- per a tothom. Jo sóc de l’antiga escola, evidència supina. Cada matí tens 300 dista ha d’aconseguir-la. Quan jo vaig que crec que una informació és de qui comunicats de premsa. El perill és que començar no hi havia gabinets; avui, se la treballa. et converteixis en un copia i enganxa, i és impossible que tots els periodistes –(J. X.) És veritat. A vegades no dones potser és veritat que s’hi està caient. Tan puguem tenir accés directe a la font. l’oportunitat a la font oficial de matisar vàlida és la nota d’un ajuntament com L’alcalde o el conseller no pot atendre o dir-hi la seva per por que emeti un la notícia d’un periodista. No passem a quinze trucades cada dia. comunicat o filtri la notícia. segona divisió una informació de servei.

16 > revista de girona 258 El poder, sigui quin sigui, per essència, intenta amagar la informació al periodista

Un lector de fa 25 anys tenia dues op- –Han parlat de querelles. En reben –D’aquí a 10 anys, creuen que els ‘cions: El Punt o el Diari de Girona. Ara moltes? seus mitjans existiran en paper? pot anar als webs dels partits, dels ajun- –(J. X.) De tant en tant. Ara, amb la –(J. X.) Això no ho sap ningú. taments o d’associacions i fer una mica crisi, sembla que han baixat. Afortu- –(X. X.) Jo estic convençut que sí. Però de periodista. Però nosaltres processem, nadament, el 95% s’arxiven. Els jutges ens haurem d’adaptar a noves situaci- canalitzem, opinem i servim. Fa 25 anys, et demanen la veracitat i el contrast de ons. Hi haurà canvis. Per exemple, la el lector no ens podia contrastar; ara sí. les informacions. Si no has injuriat ni paginació de tots els diaris que es fan insultat ningú no hi sol haver proble- i es desfan a l’Estat espanyol no és la –Volen dir que el lector confia en el mes. Hi ha persones que tenen una mateixa que fa quatre anys. diari perquè li destriï el gra de la pa- gran facilitat per demandar. També és –(J. X.) Però això ho ha forçat la crisi lla i valori. cert que hi ha més amenaces que de- econòmica. –(J. X.) Aquest és el nostre paper i és mandes efectives. –(X. X.) I la conjuntura, i els nous lec- la nostra supervivència. Per això ens –(X. X.) Hi ha de tot. A vegades no- tors que t’entren en digital. Fa uns anys busquen. Els diaris en paper encara més has fet de mitjancer d’una notícia algun guru americà deia que el 2015 gaudim d’un prestigi i una credibilitat. d’agència i et toca el rebre. Quan fèiem no hi hauria diaris. Jo em jubilaré ve- El lector sap que la informació ha pas- La Coma, el suplement satíric, vam ient diaris en paper. sat per un periodista que l’ha analitzat i rebre forces demandes. Fer humor en interpretat, i sense la parcialitat ideolò- aquest món és complicat. Fins i tot ens –Però hi haurà una selecció natural. gica d’una de les parts implicades en la va demandar el director general d’Ur- –(J. X.) És probable. Hi ha experts que notícia. És el valor d’«això ho diu el dia- banisme. diuen que hi haurà els diaris nacio- ri». M’agradaria saber les querelles que Nosaltres no tenim problemes a l’ho- nals, basats en l’anàlisi i la interpreta- reben les ràdios per les seves informaci- ra de publicar la fe d’errades. No hi ha ció –perquè la notícia pura ja la saps a ons. No és el mateix veure-ho en paper. problema a rectificar. Tothom es pot través d’altres canals (televisió, ràdio o –(X. X.) Fes-li una oferta a qualsevol blo- equivocar. Internet)–, i els diaris locals. Com que caire i, per molt que faci publicitat del –(J. X.) Nosaltres també fem fe d’erra- la gent està saturada d’informacions in- seu mitjà, el deixarà de seguida pel diari. des o aclariments. ternacionals, també està interessada en

revista de girona 258 > 17 Xevi Xirgo i Teixidor (Cassà de la Selva, 1964)

És mestre i llicenciat en huma- nitats. Es dedica al periodisme des de fa vint-i-tres anys, sempre vinculat a El Punt, on ha fet des de corresponsal fins a redactor de diferents àmbits ter- ritorials i temàtics. Va dirigir el suplement Presència de 1998 a 2002, i ha estat set anys director de l’edició de Girona d’El Punt i director adjunt del grup. És director de l’Avui des que va ser adquirit pel grup Hermes el 28 de novembre passat. També és professor associat a la UdG, on ha dirigit dos postgraus de periodisme escrit.

>> Xevi Xirgo i la redacció d’El Punt.

La nostra aposta és Internet. No només El Punt: tot el grup Hermes està virant cap a Internet

l’asfaltatge del seu carrer o en el Girona –(X. X.) A mi no em preocupa. Bé, no- –(J. X.) La crisi econòmica s’ha afegit a la FC. Sobre la duració del paper, crec que més en el sentit que estem davant del crisi que ja teníem al sector. Fa anys que ‘el canvi vindrà de cop. El meu dubte és canvi més bèstia que hi ha hagut al nos- la premsa està estancada en vendes, què passarà quan les noves generaci- tre sector. Nosaltres pensem que ho te- desconcertada pel fenomen Internet. ons arribin a l’edat de llegir diaris. Tota nim prou ben encarrilat per poder-nos- Molts dubtem si cal potenciar la versió aquesta gent que no llegeix diaris, que en sortir, però tots els diaris patirem. Els digital, si fer-la o no de pagament. Els no consulta enciclopèdies de les pres- propers anys veurem coses mai vistes al mitjans de pagament a la xarxa han es- tatgeries, el món dels quals és el Goo- sector: grans diaris que tanquen o que tat un fracàs, però no pots fer productes gle... ¿es passaran al diari en paper si canvien de mans. I també tancaran els de qualitat si no tens ingressos. aconseguim tenir prestigi i ser-los útils? petits, com va passar fa 15 dies amb La Crec que no tenim resposta. Opinión de Granada, del grup del Diari –I si no es paguen bons periodistes... –(X. X.) Sí, la pregunta és si aquests de Girona, que a les 6 de la tarda els van –(J. X.) Efectivament. Pot desaparèixer milers de Vanguàrdies que es donen dir que feien l’últim diari. la premsa en paper i podem tenir molts gratuïtament cada dia a la UdG faran diaris digitals, però perquè estiguin ben que aquesta gent llegeixin diaris més –La crisi ha propiciat que periodistes fets hi ha d’haver bons periodistes al endavant. Jo ho poso molt en dubte. veterans d’una gran vàlua hagin es- darrere. I, en aquests moments, les edi- tat prejubilats. Per contrast, veiem a cions digitals més llegides són les dels –Però de moment, aquests diaris re- les rodes de premsa periodistes joves diaris convencionals en paper. El diari galats sí que deuen fer que algú no amb molt poc bagatge i experiència. en paper és el que paga la versió digital. compri els seus diaris. –(J. X.) Tradicionalment, a les rodes –(X. X.) Jo no faria aquesta distinció. Ens –(X. X.) Això el que fa és amagar alguns de premsa s’hi envia la gent més jove i dediquem al periodisme. Canvia el suport, resultats de la difusió del diari. amb poca experiència. però continua sent informació escrita. –(X. X.) El mal és que són decisions –Sembla que ni els futurs periodistes que s’han pres molt ràpidament, per –El Punt no es planteja fer pagar l’edi- compren diaris. No és preocupant? urgències econòmiques. S’ha despat- ció digital? –(J. X.) Jo crec que no en compren ara xat capital humà que potser d’aquí a –(X. X.) No. Però nosaltres som els que ni ho feien abans. uns anys podria ser molt útil. hem trigat més a penjar i actualitzar in-

18 > revista de girona 258 Jordi Xargayó i Teixidor (Girona, 1959)

Va començar a col·laborar en la secció d’esports de l’actual Diari de Girona (abans Los Sitios) l’any 1976. Des de 1980 forma part de la plantilla d’aquest diari, on va fer de redactor, cap de secció i subdirector (1989-1998). Des de 1998 n’és el director. Entre 1990 i 1991 va exercir-ne la direcció en funcions durant quinze mesos, i fou en aquesta etapa que el diari es va catalanitzar completa- ment després d’uns anys de ser bilingüe. Ha col·laborat també a Ràdio Girona, Radio Costa Brava i en els diaris El Periódico, Marca i Sport. Entre 1997 i 2002 va ser tertulià del programa Protagonis- tas a Onda Cero – Onda Rambla.

>> Jordi Xargayó i la redacció de Diari de Girona.

El meu dubte és si els joves, quan tinguin una estabilitat laboral, pagaran per la informació

formacions, precisament perquè pensà- tothom es tornava boig per posar coses dues. El que ha passat ara és d’una bru- ‘vem que això té un cost. a la xarxa, nosaltres ens fèiem la pre- talitat que no té precedents. Totes les –(J. X.) La mentalitat d’Internet és que gunta: per què regalar una informació empreses periodístiques estem passant tot és gratuït. I això no ho reverteixes. Si que té un cost? Les misses venien del per unes dificultats enormes. I no ve- els diaris en paper ens anem empetitint, paper. Ara ens sembla que ha arribat iem el final del túnel. Sembla que l’any potser no podrem fer la feina que fem. el moment. No hem perdut cap tren. vinent tornarà a ser complicat i el mer- Hem arribat amb el comptador a zero. cat publicitari no s’enfilarà. Aquest és el –No poden augmentar els ingressos principal problema, perquè la davalla- en publicitat a la xarxa? –Les redaccions estan preparades da de vendes, tota sola, seria assumible. –(J. X.) Poden, però de moment no ho fan. per als canvis? –(X. X.) Jo hi discrepo. Augmentaran, –(X. X.) És un dels problemes. Tenim –Com els van les vendes? segur, això va cap aquí. Fa 30 anys, no- una plantilla consolidada, amb molts –(X. X.) El darrer any vam tenir una saltres vam començar a fer especials professionals que van començar fa baixada del 3%, segons control OJD. de Festa Major. Aquests ingressos no vint anys i segur que els propers anys Estem en uns 15.000 de mitjana. Tots existien i els vam anar a buscar. Amb s’hauran de reciclar. Em costa de creu- els diaris han baixat de difusió i alguns Internet passarà el mateix. re que d’aquí a dos anys el periodista baixaran en picat a mesura que deixin que vagi als plens no dugui una càme- de fer trampes. –El Punt ha trigat a entrar en el món ra i no acabi penjant imatges a la xarxa. –(J. X.) Nosaltres aquest any hem baixat digital, però quan s’ha decidit sem- –(J. X.) A mi el que em preocupa és: uns 400 o 500 exemplars. L’any passat es- bla que ho ha fet amb força. ¿podrem subsistir?, ¿podrem mante- tàvem a 8.100. Estem en un grup (Prensa –(X. X.) Hi hem estat des del principi a nir plantilles raonables per atendre les Ibérica) que té quinze diaris a tot l’Estat, través de Vilaweb. creixents necessitats informatives?, i la difusió en aquests moments és el que ¿podrem tenir periodistes capaços de menys preocupa. Durant anys, teníem –Però això no li ha donat visibilitat a la no fer de simples transmissors? Ara les focalitzat l’interès a guanyar uns exem- xarxa. Ho veu com un error estratègic? empreses periodístiques no són rendi- plars; ara ja no, ara es tracta d’ajustar els –(X. X.) No hem tingut pressa. Quan bles i els grans diaris tenen grans pèr- resultats i que surtin els números.

revista de girona 258 > 19 entrevista XEVI XIRGO I JORDI XARGAYÓ

–Com va l’expansió a Catalunya d’El –(J. X.) No és veritat que abans es feia Punt? millor periodisme que ara. Ara tens –(X. X.) Va fent. Ens queda Lleida. És més mitjans i la gent està més prepa- d’aquelles coses que està en agenda. rada. Tenim eines de documentació Dir que a Barcelona i a Tarragona ens excepcionals. va molt bé i som tan forts com a Girona –(X. X.) És veritat. Ara t’assabentes de seria mentir. És més lent del que nosal- tot molt més de pressa i a vegades sem- tres voldríem. bla fins i tot que passen més coses.

–Es plantegen deixar de fer alguna –Suposo que Rovira es refereix al d’aquestes edicions? fet que la premsa, de la qual es diu –(X. X.) El que ens plantegem és fer que és el quart poder, ha quedat una un moviment dins de les mateixes mica en evidència quan han esclatat edicions. No deixarem de fer edició els darrers escàndols de corrupció de paper on ara n’hi ha, però la nostra política o el fets del Palau... aposta és Internet. No només El Punt: –(X. X.) Quan hi ha casos d’aquests, el grup Hermes, el transatlàntic, està tendim a fer editorials en contra de la virant cap a Internet. Replantegem junta o dels patrons i penso que nosal- coses en tots els àmbits: distribució, tres també ens hi hauríem d’incloure, comercial, publicitat, redacció. Fem però no pas perquè volguéssim ama- 1.500 planes web, cada poble té la gar-ho. Els canals per arribar al fons seva entrada. són complicats. Si alguna crítica s’ha de fer a la premsa és que en els grans –Vostès, com a directors, se senten grups les decisions econòmiques a pressionats pels propietaris del diari vegades han prevalgut sobre les infor- a l’hora de quadrar els comptes? macions periodístiques. Això és fruit –(X. X.) En el nostre cas ho tenim cla- del gran conglomerat de grans grups rament diferenciat. Evidentment, jo de comunicació. En el nostre cas, el estic al corrent de les decisions econò- grup d’El Punt té la sort de continuar miques i de la conjuntura. Algunes de- sent independent, arrelat al territori, i cisions econòmiques afecten la redac- no dependre de ningú que un dia ens ció, però no sento l’alè al meu darrere digui que estem fent l’últim diari. No- de les decisions econòmiques. Jo nosaltres prenem les decisions a Girona, més em preocupo que la feina estigui som els que som i ens coneixem de com més ben feta millor. tota la vida, i per tant, no ens deixem –(J. X.) És evident que l’economia pot influir. afectar la qualitat d’un diari. Jo, com a director, voldria disposar de més plan- –Però la proximitat al territori no tilla. Crec que hauria de tenir més gent pressuposa la independència. Al o millors col·laboradors. Ara, m’haig contrari, es poden rebre més pres- d’adaptar a les circumstàncies. sions. Per exemple, imaginem una informació negativa que afecta un –«Una de les qualitats que es dema- bon anunciant, per exemple Caixa nen als que manen en aquest ofici és Girona... la de no arribar als fons de les coses», –(X. X.) Jo no m’he sentit mai condicio- diu el periodista català Bru Rovira. nat per un tema d’aquests. Jo. –(X. X.) Se’ns demana que no hi arri- –(J. X.) No és el mateix parlar d’una en- bem...? Ara em perdo. titat financera molt sensible que d’un –(J. X.) Si no hi arribem, pot ser perquè ajuntament o d’una altra institució. no podem o no tenim capacitat d’arribar-hi, però no per falta de voluntat. –O per exemple, Hipercor, o qualse- –(X. X.) Hi arribem amb la mateixa in- vol altre anunciant que els generi una tensitat ara que fa vint anys. entrada de publicitat important. Això Quan vas rebent pressions dels partits i acabes fent tot l’arc parlamentari és quan t’adones ‘ que les coses van bé 20 > revista de girona 258 entrevista XEVI XIRGO I JORDI XARGAYÓ

deu condicionar a l’hora de tractar- tat. De pressions n’hi ha de molts tipus: ne una informació. qui te la fa elegantment rep una respos- –(X. X.) Jo crec que no. ta elegant i qui te la fa barroerament –(J. X.) Jo crec que en part mediatitza acaba rebent una resposta barroera. tots els mitjans. I el que digui que no, –(X. X.) Forma part de la feina. Si les no me’l crec. pressions et condicionen, ja pots plegar. –(X. X.) Jo no recordo cap decisió de redacció condicionada per un anun- –Si els pregunto la darrera vegada ciant. que un polític gironí els ha trucat per –(J. X.) I tant que estem condicionats! queixar-se... –(X. X.) Jo no m’hi he sentit mai, de –(X. X.) Mira, aquesta trucada que he condicionat. agafat fa deu minuts! Però aquí entra- –(J. X.) Jo tampoc, però no crec en la ríem en un altre capítol: la relació ma- puresa. laltissa, entre cometes, polítics-perio- –(X. X.) Per exemple, el cas de la Fun- distes. Els polítics són un sector molt dació del Príncep de Girona. Podríem sensible a les nostres informacions: hi haver decidit no ser crítics perquè hi ha polítics que viuen en funció dels ti- ha els empresaris, els laboratoris Este- tulars i actuen buscant-los. ve, Caixa Girona... Seria més còmode. –(J. X.) Jo sempre dic que tota persona –(J. X.) Hi pot haver condicionants de té dret a queixar-se. Però les pressions subvencions i d’ajuts. Parlo de condi- són una altra cosa. El poder sempre ho cionar, no vull dir que canviïs la infor- intenta. En l’etapa convergent la Gene- mació. ralitat ens va retirar publicitat per in- –(X. X.) Jo parlo del cas d’El Punt. No formacions que no els agradaven. dic que en el món periodístic no passi. –(X. X.) Tothom pressiona amb els És més, estic segur que passa. mitjans que té. Les pressions dels po- lítics formen part d’un cert joc, i tots –A vegades es tracta més aviat d’una au- ho sabem. Les que em fan ballar més tocensura. I sovint entra en el terreny el cap són les de successos o societat; de les relacions personals. Un corres- d’aquell que et parla d’assumptes fa- ponsal pot ser amic d’un alcalde... miliars. Jo he evolucionat: coses que fa –(X. X.) Sí, però diferenciem-ho. Això vint anys publicaria despietadament, passa sempre. Tu pots fer uns pactes ara accepto que potser no cal dir-les amb una font d’informació. Això con- amb noms i cognoms. Veus que des- diciona. Si faig un article sobre llistes prés hi ha els judicis i que algú que ha- d’espera i tinc un familiar que fa un any via sortit al diari amb noms i cognoms que espera un operació de cataractes, ha estat absolt... seré més sensible al tema. A la nostra feina hi ha un munt de condicionants, –El Punt s’ha distingit pel fet de po- molts més dels que ens pensem. sar sempre noms i cognoms. –(X. X.) Sí, nosaltres no posem inicials –Trucades de polítics, de gent ofesa perquè creiem que comporten més per una informació... Com s’ho ma- errors que precisions. Sempre que el nega, això, un director? tenim, donem el nom. I bona part de –(J. X.) Forma part de les regles del joc. les queixes vénen d’aquí. A vegades et Aquí és bàsica la independència de poses en la pell de les persones que la teva empresa, més que no pas l’ob- es queixen. Nosaltres som mitjans de jectivitat. Un periodista pot ser molt proximitat i ens posem al telèfon. La independent, però si no ho és la teva senyora que truca perquè el seu fill ha empresa... Nosaltres hem rebut moltes sortit als successos, a qualsevol altre pressions per temes que hem tret de diari no aconseguiria passar de centra- corrupció. La majoria arriben al direc- leta; a nosaltres ens arriba. Això ens fa tor, algunes intenten arribar a la propie- tocar de peus a terra, adonar-nos que En l’etapa convergent la Generalitat ens va retirar publicitat per informacions ‘ que no els agradaven revista de girona 258 > 21 entrevista XEVI XIRGO I JORDI XARGAYÓ

A Girona hi continua havent un cert pedigrí d’unes determinades famílies, amb alguns cognoms que «tenen marca», que dic jo estem tractant una informació sensi- –La societat de Girona és conserva- ajuntament; calien altres elements de ‘ble. A vegades els periodistes ens po- dora? suport. Ara, encara fem les mateixes sem a escriure pensant que som molt –(X. X.) La Girona profunda existeix, coses que fa 20 anys... ben parits, ens tornem insensibles igual que existeix a Reus o a Tarragona. amb els anys i no pensem que cada No crec que Girona sigui diferent d’al- –Hi veu un cert estancament? informació té un nom i una família al tres ciutats o pobles. No sóc sociòleg –(J. X.) Sí. Però no per focalitzar-lo a darrere. No dic que et condicioni, però per entrar-hi més a fons, però sí que és l’Ajuntament, que en definitiva acaba ho has de tenir en compte. veritat que hi continua havent un cert reflectint la vitalitat d’una societat. –(J. X.) El dia que publiques un comen- pedigrí d’unes determinades famílies, –(X. X.) No tinc clar que es pugui fer el tari crític d’algú, te’l trobes fent el cafè amb alguns cognoms que «tenen mar- paral·lelisme de dir que la societat és al bar. Això ens passa. ca», que dic jo. conservadora perquè no canvia el co- –(J. X.) Penso que Girona havia estat lor a l’Ajuntament. Déu n’hi do els can- –Quim Nadal, en la seva etapa d’al- històricament una ciutat molt con- vis amb el darrer tripartit i la diversió calde, era molt susceptible a les in- servadora, va tenir un ressorgiment i que ens està procurant als periodistes, formacions que publicaven? un dinamisme els primers anys de la sobretot en relació amb els governs –(J. X.) Sí. Alguna vegada havíem tingut democràcia i ara ha tornat a conver- monotemàtics d’en Nadal, que era uni- algunes discussions pujades de to. For- tir-se en una societat conservadora. direccional. ma part de la feina. Jo entenc que algú Fa 30 anys que tenim el mateix color –(J. X.) Potser és divertit per als perio- es pugui enfadar per una informació. polític: això és conservadorisme. En distes, però no sé si és bo per a la ciu- Forma part de la condició humana. En aquest moment, a Girona no es mou tat, perquè d’alguna manera tenim tres el cas d’en Quim Nadal, s’empipava i pràcticament res. Conservadorisme ajuntaments en un. al cap de cinc minuts es desempipa- no és només ser de dretes o d’esquer- –(X. X.) Però les tensions a l’Ajuntament va. Potser sobre ell hi ha més llegenda, res. Jo no he vist els darrers anys gaires són mostra que alguna cosa es deu fer però això passa amb molts altres polí- mostres de dinamisme, de canvi, de diferent, o s’hauria de fer diferent... tics. Una altra cosa són les pressions. grans novetats. Girona va experimen- –(X. X.) Quan vas rebent pressions dels tar una modernització com a ciutat els –Sempre s’ha dit que Girona era so- partits i acabes fent tot l’arc parlamen- primers anys de la democràcia, es va ciològicament convergent però que tari és quan t’adones que les coses van reivindicar com a ciutat, i va tenir di- votava socialista. bé. Tothom es pensa que ets dels altres, fusió i pedigrí. Era una cosa conjunta, –(X. X.) Sí, es deia que en Quim Nadal i això forma part d’aquesta malaltia, en- que vam fer entre tots. Jo no crec que era el millor alcalde convergent. tre cometes, que tenen els polítics. ho pogués fer només un alcalde o un –(J. X.) Però han perdut la majoria ab-

22 > revista de girona 258 A Girona fa 30 anys que tenim el mateix color polític: això és conservadorisme. En aquest moment no es mou pràcticament res

soluta. Tots sabem que el factor perso- guntar com és que havia votat en contra perquè només els preocupa quin seria ‘nal pesa molt a les municipals. d’una cosa de la qual estava a favor, i em el seu resultat en funció dels resultats –(X. X.) Crec que les properes elecci- va contestar: «És que jo visc d’això i per de les darreres eleccions. ons seran clau. Les majories absolutes a mi un partit és com una SA». El polític s’han acabat. que ha arribat a aquest extrem, ho ha de –Creuen que aquesta situació pot passar malament. No dic que siguin tots. fer pujar les propostes al marge dels –Com veuen el nivell dels polítics de Em fa por que facin una llei electoral a partits més consolidats? Per exem- les comarques gironines? corre-cuita per poder dir que l’han can- ple, en Carretero... –(J. X.) En línia amb els altres. No crec viat i que no canviïn les coses fonamen- –(J. X.) I tant. Poden sortir Carretero, que hi hagi un factor diferencial. tals. Jo voldria llistes obertes per poder Rosa Díez o Anglada. –(X. X.) Ja sé que a vegades em que- votar a qui vulgui i fins i tot ratllar a qui –(X. X.) Les CUP (Candidatures d’Uni- do sol, però jo en faig una defensa. En em caigui malament. tat Popular) estan pujant a nivell mu- l’àmbit gironí hi ha un munt d’alcaldes –(J. X.) Això no els interessa, als par- nicipal. que gairebé treballen per amor a l’art i tits. Han acabat expulsant o impedint en un entorn en què només reben cla- l’accés a gent amb criteri, amb perso- –I això pot ser per a bé o per a mal? tellots. Llavors hi ha els polítics profes- nalitat i discrepant. Cal mantenir l’ab- –(J. X.) Jo crec que tots aquests, en major sionals: en conec que penquen molt i soluta fidelitat al líder, i aquest és el o menor grau, són forces antisistema. d’altres que molt poc. perfil de molts dels càrrecs que hi ha –(J. X.) No podem generalitzar, però avui. Que els partits, que haurien de –Però no és el mateix un Anglada que en termes generals jo crec que el nivell fomentar la discussió i el debat, acabin la CUP. dels polítics i la seva capacitació han castigant el discrepant no deixa de ser –(J. X.) Més o menys, tots són antisis- anat baixant, s’han convertit en més una perversió del sistema democràtic, tema. mediocres. La feina política no està és l’antidemocràcia. El nostre sistema –(X. X.) Jo els veig molt diferents. ben pagada: una persona molt capaci- va tenir una utilitat en uns moments –(J. X.) Evidentment que no són el ma- tada cobra més al sector privat. de fragilitat democràtica, durant la teix, però tots tenen un component an- –(X. X.) Ara els partits són màquines de transició, però ara s’ha de reformar. tisistema. També en Carretero. governar. No prenen decisions en funció El problema és que l’han de reformar del país sinó d’estratègies polítiques de ells mateixos. Em sembla que el que –Hi ha una opinió generalitzada, no rendibilitat electoral. Un partit que go- volen és marejar la perdiu amb grans sé si és un tòpic, que afirma que El verna té més ingressos. El partit és una propostes anticorrupció, amb futures Punt és un diari de l’establishment, SA. A un polític del Parlament li vaig pre- lleis electorals. No es posaran d’acord, poc crític amb les institucions, els

revista de girona 258 > 23 entrevista XEVI XIRGO I JORDI XARGAYÓ

ajuntaments... Abans també se’l de- en negatiu: també pot tenir avantatges. finia com a nadalista. Nosaltres ens hem desacomplexat i –(X. X.) La nostra responsabilitat en el quan hi ha un tema de país, el toquem. territori és tan gran (és el doble que la És important que quan algú compra del Diari de Girona perquè té el doble un diari sàpiga qui hi ha al darrere. de difusió, però també hi ha el compo- –(J. X.) Jo quan sento parlar de temes nent d’arrelament i sentiment que té la d’Estat o temes de país em fa molta gent amb nosaltres) que t’obliga a con- por, perquè mai no he sabut què és trastar més les informacions. En certes aquesta cosa tan abstracta. El que hi coses, nosaltres no tirem pel dret. Penso ha són ciutadans, que són els que han que fem una cosa molt seriosa. En el fu- de prevaler. Diari de Girona té una tur, la marca i la credibilitat ens salvaran trajectòria molt llarga, amb diferents o ens condemnaran. L’acusació, que no etapes i evolucions: va néixer l’any em sona estranya perquè l’he sentida, 1889, i ja estava catalanitzat abans que nosaltres hem anat un dia més tard de la guerra i moltíssims anys abans en alguna informació es deu al fet que que existís El Punt. Ha estat un diari tenim un plus de responsabilitat i no arrelat, sempre, a les comarques gi- ens podem permetre cap titular fàcil. ronines. Ningú ho pot qüestionar. Per Prefereixo anar un dia més tard i tenir la una sèrie de raons era l’únic diari que informació absolutament contrastada, hi havia i que informava aquí. Les he- perquè la responsabilitat ens ho dema- meroteques, la història, el pols que hi na més que al Diari de Girona. havia a les comarques gironines du- –(J. X.) Home, és que la responsabilitat rant dècades estan reflectits al nostre la tenim tots. En el periodisme ningú diari. És un diari independent. Des de alliçona ningú. Nosaltres de vegades fa 13 anys forma part de Prensa Ibéri- també hem anat un dia més tard perquè ca, que és un grup amb seu i domicili hem volgut contrastar una cosa que ha fiscal a Barcelona i que està recone- sortit a l’altre diari. Això ens passa a tots. gut en el sector de la premsa com el La responsabilitat l’hem d’assumir tots. més independent de l’Estat espanyol. –El Punt ha jugat més fort a nivell I això és un avantatge per al director –També es diu que Diari de Girona, ideològic, i ha arribat fins i tot a im- del Diari de Girona a l’hora de pren- potser pel seu passat, és un diari més pulsar determinades campanyes. dre les seves decisions. No depenem carca, més conservador. –(X. X.) T’ho resumiré amb una idea. d’ajudes ni de subvencions ni de cap –(J. X.) Hi ha tòpics i estereotips, i la ma- Pot semblar pedant, però ho penso dir: ideologia política. Això es tradueix joria no tenen res a veure amb la realitat la societat gironina ha canviat gràcies a en la informació que hem fet durant present, però també sóc conscient que al- El Punt, i algunes coses no serien igual aquests darrers anys, per exemple en guns costen molt de treure-te’ls de sobre. sense El Punt (penso en la campanya destapar una sèrie de casos de cor- a favor de la GI a les matrícules, deter- rupció que cap altre diari de Catalu- –Si baixem a alguns casos concrets es minats posicionaments sobre la llei del nya destapava. poden apreciar més les diferències de català i en general en qüestions nacio- tractament. Per exemple, El Punt ha fet nals), i en canvi al Diari de Girona l’ha –Es refereix a l’anomenat cas Treball? titulars obertament independentistes canviat la societat (el pas al català, de- –(J. X.) Sí, i a algun altre. Aquest és el que no trobaríem a Diari de Girona. terminat model de periodisme). que més vam treballar i que ens va do- –(J. X.) Nosaltres no hem fet titulars a –(J. X.) Jo crec que la missió dels diaris nar més ressò, mentre altres diaris, ni favor de la independència ni en contra. és informar, no és canviar societats ni els més importants de Catalunya, no –(X. X.) Jo crec que hi ha dues diferèn- models polítics, i tampoc es pot parlar en deien absolutament res. Jo crec que cies de fons que ens marquen. La pri- d’independència quan es reben mol- aquest és un servei a la societat: exercir mera és la llengua. El Punt va néixer en tes subvencions públiques. la crítica que es pressuposa als mitjans llengua catalana i viurem i morirem en –(X. X.) Jo em sento d’un país que és de comunicació. llengua catalana. La segona és la inde- Catalunya i que és el meu referent i pendència com a grup, que ens dóna el meu àmbit lingüístic, i això té unes –Quin seria el vostre marc de refe- un avantatge: pots connectar molt bé conseqüències. Jo no dic que no vulgui rència com a diari? El Punt ja acla- amb el territori en determinades his- formar part d’un gran grup, però en reix que són els Països Catalans. tòries; en el tema del català, en el tema l’àmbit de Catalunya. El nom Prensa –(J. X.) La nostra vocació i el nostre de les consultes populars... Aquesta Ibérica ja diu moltes coses, i jo no crec espai són les comarques gironines. Ca- connectivitat és fruit d’això. que això no condicioni res. No ho dic dascú escull el seu.

La societat gironina ha canviat gràcies a El Punt, i en canvi al Diari de Girona l’ha canviat la societat ‘24 > revista de girona 258 –Avui, per exemple, el tema de la de posar en quarantena i mirar-te’ls consulta popular sobre la indepen- amb calma. dència a Girona surt molt més desta- –(J. X.) Més que amb calma, jo diria cat a El Punt. mirar-te’ls bé, però ràpidament. –(X. X.) El lector vol que li processem la informació i li’n destaquem el que és –A vegades, el lector té la sensació important; a més, penso que el nostre que quan un dels dos diaris treu una lector se sent més còmode amb aquest informació, l’altre, només perquè no tractament. l’ha tingut abans, la tracta de manera –(J. X.) Jo crec que en els diaris comar- displicent i sense el relleu que hauria cals hi ha més transversalitat. Aquí no de tenir la notícia. passa com a Madrid amb El País i El –(X. X.) Nosaltres la tractem absoluta- Mundo, que estan molt marcats ideo- ment igual. lògicament. –(X. X.) Perdona, però la llengua i el –En discrepo. concepte de país hi són o no hi són; es- –(X. X.) És una discussió que hem tin- tan per sobre d’aquesta transversalitat. gut moltes vegades, i jo sempre dic que –(J. X.) La llengua dels dos és la ma- el Diari de Girona és una font més, teixa. Als diaris locals com els nostres com nosaltres també ho som per a ells. hi ha més transversalitat que als diaris No donar una informació perquè ja fortament ideologitzats. Llavors cadas- l’ha donat un altre diari? Mai. cú n’escull un o altre perquè li agrada –(J. X.) La majoria dels diaris intenta més el disseny, la informació o el trac- tractar de manera diferent la infor- tament de les notícies. mació si abans ja l’ha donat algú. Si El Punt obre portada amb una informa- –Un altre exemple que marca dife- ció, jo l’endemà no obriré amb el ma- rències podria ser el tractament de la teix si no en tenim novetats. I no estic Fundació Príncep de Girona. Mentre dient que no publiquem la notícia. que El Punt s’hi mostra obertament –(X. X.) Fa poc vam obrir amb el mateix contrari, el Diari de Girona s’hi mos- vestigar el poder, com es fa als països tema que ells el dia abans i sense apor- tra favorable o no la critica. anglosaxons. tar-hi res de nou. Els nostres lectors no –(J. X.) I per què l’hauríem de criticar? l’havien llegit i l’havíem de servir igual. –No creuen que això s’hauria de fer Home, a qualsevol director l’emprenya –Jo només pregunto. més? Per exemple, tenir un equip que una notícia la tregui un altre, i la pri- –(X. X.) Jo si vols t’explico per què la dedicat a investigar corrupteles de mera pregunta que fas és «Per què no la critiquem nosaltres... polítics i empresaris? traiem nosaltres?». Però això depèn de –(J. X.) Nosaltres considerem que és –(X. X.) Crec que tots hem de ser més moltes circumstàncies: pots trobar-te positiva per a les comarques gironines. crítics, però no ens enganyem, això del una notícia passejant pel carrer, però se- És normal que hi hagi una diferència periodisme d’investigació ja sabem ria del gènere estúpid pensar que has de en el tractament de les informacions. què és: que et portin un document. treure l’exclusiva perquè tens més gent.

–Però en el fons aquesta diferència –La majoria dels casos de corrupció –Com veuen la resta de mitjans infor- també acaba sent ideològica. que han publicat són dossiers que els matius de Girona? –(J. X.) Sí que pot ser-ho, però en els han fet arribar? –(J. X.) TV3, insuficient i pobra. S’ha con- diaris locals ho és menys. –(J. X.) Als periodistes tot ens ho expli- vertit en una cadena centralista de Bar- –(X. X.) Jo crec que aquestes són preci- quen, no estem als centres de poder, no celona. A mi em costa moltíssim veure- sament les coses que marquen, perquè som dins dels ajuntaments. I quan algú hi una jugada del Girona, que està a Se- hi ha moltes notícies que publiquem t’explica alguna cosa és perquè l’emis- gona A i és el quart equip de Catalunya. tots dos, no vull dir iguals, però molt sor hi té un interès. No et passen un Si TV3 es considera una televisió pròpia semblants. dossier complet. Et passen alguna pista, de Catalunya, no es pot considerar prò- –(J. X.) Nosaltres ens hem caracterit- un document, moltes vegades anòni- pia de les comarques gironines. De ràdi- zat aquests últims anys per ser un di- mament, a partir del qual cal espavilar- os, la que més treballa la informació és ari més crític amb els poders, amb els se, investigar, comprovar si és veraç. Ràdio Girona – Cadena SER. Catalunya governs; hem treballat més temes de –(X. X.) Quan t’arriben aquests ma- Ràdio és molt més oficialista. corrupció, d’irregularitats. Hem anat terials, és una temptació fer un titular més a l’essència del periodisme, d’in- fàcil que l’endemà se’t desinfla. Els has Gerard Bagué és periodista.

Nosaltres no hem fet titulars ni a favor de la independència ni en contra ‘ revista de girona 258 > 25