Recull De Premsa 2014

Recull de premsa 2014

Impreso por Iglesies Associatss.l. . Prohibida su reproducción.

Diari de Girona DIMARTS, 18 DE MARÇ DE 2014 15 Comarques

Celrà aprova Sant Julià accelera l’actualització sancionar les entitats que de l’estudi econòmic de Medinyà mantinguin Demana al Xaloc els pressupostos liquidats del 2012 i 2013 per presentar-los al Parlament pisos buits

ROBERT VAN EECKHOUT SANT JULIÀ DE RAMIS | R. VAN EECKHOUT CELRÀ | DdG L’Ajuntament de Sant Julià de Ra- L’estudi econòmic de la UdG L’Ajuntament de Celrà va apro- mis vol enllestir en els propers és el principal argument, però var en el ple celebrat la setmana dies l’actualització de l’estudi eco- les dades més recents que passada una moció de la Plata- nòmic per demostrar que la inde- utilitza són del 2011 forma d’Afectats per la Hipoteca pendència de Medinyà seria via- (PAH) que demana que se san- ble, per presentar les noves dades L’Ajuntament vol aprofitar cioni les entitats bancàries o em- al Parlament de Catalunya quan que el Govern preveu aprovar preses que tinguin pisos buits i que més aviat millor. Des del consistori la nova llei de governs locals no hi posin remei. L’objectiu de la ja han demanat al Xaloc, l’orga- abans d’aquest estiu proposta, que ja ha estat aprovada nisme de la Diputació de Girona per altres municipis, és que els encarregat de recaptar els tributs ajuntaments es comprometin a i prestar serveis de gestió tributà- presentar al Parlament només comprovar quina quantitat d’im- ria als municipis, que els facilitin conté les dades econòmiques des mobles permanentment buits hi les dades dels pressupostos liqui- dels anys  fins al . En els pro- ha en el seu municipi, i a partir d’a- dats dels anys  i  per po- pers dies, l’Ajuntament vol actua- quí demanar als propietaris que hi der comptar amb els comptes que litzar-lo incloent els pressupos- posi una solució en un termini de reflecteixin la realitat més recent tos tancats dels anys  i , fet Consens a Sant Julià per demanar la independència de Medinyà. temps curt. Si en aquest límit fixat dels dos nuclis. pel qual ja han requerit la infor- no s’ha produït cap novetat, la Tots els grups representats a mació al Xaloc. cer la Generalitat són que Medinyà Tal com van informar la setma- moció demana que s’iniciï un ex- l’Ajuntament de Sant Julià de Ra- L’objectiu és poder fer aquestes ja havia estat un municipi inde- na passada els representants dels pedient sancionador. mis volen convèncer els grups modificacions amb la màxima ra- pendent, que hi ha consens entre diferents grups municipals, el prin- Segons informava la CUP de parlamentaris que la separació pidesa possible, ja que l’objectiu de tots els grups representats al con- cipal obstacle seria que la Gene- Celrà, a través d’aquesta mesura es de Sant Julià i Medinyà és viable, la Generalitat és aprovar la nova llei sistori, i que l’estudi econòmic ralitat no voldria que acceptar la in- pretén fomentar i garantir la fun- i saben que per fer-ho cal reflectir de governs locals abans d’aquest avala l’equilibri entre les inver- dependència de Medinyà servís de ció social de l'habitatge, desin- la realitat actual del municipi. L’es- estiu. sions fetes als dos nuclis, a més de precedent, ja que la llei precisa- centivar-ne la utilització anòmala tudi econòmic que va elaborar la Els principals arguments amb tenir infraestructures suficients ment no afavorirà la segregació de i penalitzar-ne, si s’escau, l’ús an- Universitat de Girona i que ja es va els que l’Ajuntament vol convèn- tant a Sant Julià com a Medinyà. municipis. tisocial.

DIARI DE GIRONA

Aplec de Sant Roc a Vilablareix Veïns, familiars, amics i visitants es van aplegar diumenge al voltant de l’ermita de Sant Roc per l’Aplec anual que se celebra en aquest entorn. La jornada va començar amb una missa a les 11 del matí, amb l’acompanyament de la Coral de Sant Roc. Tot seguit es va fer un dinar popular i es va concloure l’acte amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla del Baix Empordà.

SER.GI i la UB s’uneixen per assessorar sobre l’habitatge

GIRONA | DdG atenció especialitzada, amb l’ob- La Fundació SER.GI i la Facul- jectiu de poder garantir el dret a tat de Dret de la Universitat de Bar- l’habitatge a aquelles persones i fa- celona han arribat a un acord a tra- mílies que es troben en risc de per- vés del qual oferiran conjunta- dre’l. ment servei gratuït en matèria Es farà oferint-los l'orientació i d’habitatge. L’assessorament i la l’acompanyament adients per evi- mediació residencial es farà a tra- tar situacions d’exclusió social ge- vés de Clinhab, una clínica jurídi- nerades pels desnonaments i les ca de dret immobiliari. execucions hipotecàries, segons La col·laboració amb aquesta van informar des de la mateixa entitat permetrà que hi hagi una Fundació. EL PUNT AVUI 6 | Comarques Gironines | DIMECRES, 19 DE MARÇ DEL 2014

INFRAESTRUCTURES HABITATGE tra—, en aquest cas de Servei per a PropostaProposta ddelel ggovernovern pperer a llaa vvariantariant ddee BBescanóescanó 580 metres de longitud. En aquest tram entrarà al famílies en terme municipal de Salt, però per poc temps, i res- risc de perdre seguirà novament el tra- la llar çat actual de l’N-141e a la Viaducte recta de Montfullà, on en- Viaducte 580 m llaçarà amb la rotonda N. Astorch AP-7 d’entrada a Bescanó. Serà RiuRiu TTerer 865 m GIRONA una rotonda de cinquanta Rotonda metres de diàmetre exte- La Fundació Sergi i la Fa- rior. cultat de Dret de la Uni- BonmatíBonmatí RiuRiu TTerer versitat de Barcelona han SaltSalt Un pas endavant arribat a un acord que per- N-141 L’alcalde de Bescanó, Xa- metrà oferir un servei gra- vier Soy, va expressar ahir tuït de consultes sobre ha- MontfullàMontfullà Rotondes BescanóBescanó la seva satisfacció pel fet bitatge i mediació residen- que el conseller del depar- cial a través de Clin Hab, la Túnel artificial tament, Santi Vila, hagi Clínica Jurídica de Dret 100 m complert la seva paraula Immobiliari i Mediació Re- TraçatTraçat aactualctual de desencallar els primers sidencial de la UB. La col- VariantVariant proposadaproposada VilablareixVilablareix tràmits administratius laboració amb Clin Hab del que ha de ser la futura permetrà al servei d’habi- variant. tatge de Sergi fer ús de Soy, però, recorda que l’atenció especialitzada en el traçat és a hores d’ara aquells casos en què es re- En el projecte de la variant una proposta en exposició quereixi. L’objectiu princi- pública “que cal estudiar a pal d’aquest servei és ga- fons”. Admet, però, que a rantir el dret a l’habitatge grans trets recull el que a aquelles persones i famí- de Bescanó es preveu fer s’havia estat parlant entre lies que es troben en risc les dues administracions. de perdre’l, oferint-los Pel que fa als terminis l’orientació i l’acompanya- d’execució, l’alcalde diu ment adients per evitar si- dos viaductes i un fals túnel que no hi cap compromís tuacions d’exclusió social per part de la Generalitat, generades pels desnona- a Els passos elevats creuaran el riu Ter i faran 865 i 580 metres a L’obra no té ja que dependrà de la dis- ments i les execucions hi- ponibilitat de finança- potecàries. També ofereix un termini d’execució concretat, ja que dependrà de la disponibilitat financera ment per part del govern un servei de mediació resi- català. De moment, la in- dencial per a les persones versió que s’ha calculat és afectades per conflictes Jordi Nadal ductes, que farà 865 me- de 52 milions d’euros. relatius a l’habitatge, ja si- BESCANÓ Les xifres tres de longitud i que servi- Per la seva banda, Al- guin de convivència o per ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– rà per travessar el Ter. bert Roura, un dels porta- incompliment dels drets i En el projecte de la futura Després del viaducte, ja veus de la Plataforma de la obligacions de les parts. variant de Bescanó propo- dins el terme municipal Carretera de la Vergonya, Clin Hab, que està for- sat pel Departament de 7 52 de Sant Gregori, es farà va admetre que el fet que mat per estudiants i pro- Territori i Sostenibilitat es quilòmetres farà la variant. milions d’euros és la inver- un fals túnel d’uns cent el govern sotmeti a infor- fessors de dret civil de la preveu la construcció de Bona part del traçat passa sió estimada pel govern de la metres de llargària. La mació pública la variant Universitat de Barcelo- dos viaductes sobre el riu per damunt del riu Ter i afec- Generalitat si la seva propos- proposta governamental “és una bona notícia”. Tot i na, possibilita el contac- Ter, a l’est i l’oest del muni- ta tres municipis. ta de projecte tira endavant. preveu que els següents això, es manté prudent: te directe de l’estudiant cipi, i d’un túnel artificial 3.500 metres la variant “El procés tot just comen- amb casos reals en l’àm- en el tram central. La va- passi paral·lela al riu Ter, ça, i ara el que cal és espe- bit de l’habitatge, sota la riant començarà a Vilan- tota la recta de Vilanna. poble. Serà a través d’un pel marge esquerra, en di- rar el període d’al·lega- supervisió del professo- na, i seguira durant dos Just abans que la variant pas per sota el tronc de la recció cap a Salt. cions i trobar consens al rat universitari, d’això quilòmetres paral·lela a arribi al final de la recta es variant, amb dues roton- A continuació la va- territori.” Hi va afegir, a l’expressió de clínica, ja l’N-141e, coneguda com a construirà un enllaç amb des, a banda i banda. riant tornarà a creuar el més, que els condicio- que recorda el sistema de “la carretera de la vergo- la carretera actual que ser- En aquest punt comen- Ter amb un altre viaduc- nants econòmics “fan pen- pràctiques de la profes- nya”. Serà al llarg de quasi virà de connexió amb el çarà el més llarg dels via- te—a l’altura de la Pilas- sar que anirà per llarg”. ■ sió mèdica. ■

INCENDI

ahir els privats a netejar el En paral·lel, el consorci fa Els Bombers retiren la majoria bosc per ajudar a frenar in- una crida a les adminis- cendis com el que encara tracions perquè es conti- fumeja al Baix Empordà. nuïn desbrossant zones d’efectius del foc de les Gavarres El 100 % de les 359 hectà- estratègiques del massís. rees afectades són propie- L’incendi del Baix Em- tat de privats, però només pordà ha afectat 359 hec- Òscar Pinilla ballant ahir al llarg de tot el tar treballant durant tot el de comandament i un heli- en un 30 % d’aquesta su- tàrees de bosc continu, VALL-LLOBREGA dia en les tasques d’extin- dia, entre vehicles d’aigua i còpter bombarder. I, de ca- perfície els propietaris hi format majoritàriament ció de l’incendi forestal del lleugers, nou van ser reti- ra avui al matí, s’incorpo- feien una gestió forestal per alzines suredes i pi- La situació arran de l’in- Baix Empordà i tan sols a la rats. Pel que fa als mitjans rarà un helicòpter bom- activa. Gran part del 70 % nedes. El consorci alerta cendi de les Gavarres no zona del flanc dret van ha- aeris, es van retirar del lloc barder per realitzar les tas- restant, però, estava total- del risc d’erosió que hi ha s’ha complicat en les darre- ver d’apagar alguna repre- a l’arribada de l’ocàs els ques de suport. ment descuidada (amb en alguns llocs –sobretot res hores i no ha augmen- sa i també algun focus se- quatre aparells que van l’afegitó que, durant la els de fort pendent– i cal- tat la superfície afectada cundari dins del mateix pe- treballar durant tot el dia, 50 anys per regenerar-se gran nevada del 2010, el cula que la zona cremada pel foc. Els Bombers de la rímetre. De cara a la nit, és a dir, dos avions de vigi- Sobre l’incendi, el Consor- sotabosc es va convertir trigarà fins a 50 anys a Generalitat van estar tre- dels 15 vehicles que van es- lància i atac, un helicòpter ci de les Gavarres va instar en un autèntic polvorí). regenerar-se. ■ Impreso por Iglesies Associatss.l. . Prohibida su reproducción.

GIRONA ECONOMIA INNOVACIÓ Setmana contra la Llei Wert i la LEC Formació financera per acabar l’ESO Gironins en una final mundial de robòtica El Marc Unitari de la Comunitat Educativa convoca Professionals en actiu o jubilats imparteixen L’equip d’escolars Salvauthpark serà per segon mobilitzacions i una manifestació per dissabte tallers formatius a 1.700 estudiants gironins cop a última fase de la Vex Robotics Competition >PÀG 2 >PÀG 3 >PÀG 4

Diari de Girona Suplement d’Ensenyament DIMARTS, 25 DE MARÇ DE 2014 DdG

COORDINA Pili Turon A/E [email protected]

DIARI DE GIRONA 1 2

EXPERIÈNCIA PEDAGÒGICA conjunta de l’escola Mas Masó, de Salt, i la Fundació SER.GI, de Girona, que implica pares i fills.1 L’acompanyament que les famílies donen als seus fills dues tardes a la setmana, implicant-se en la realització de les seves tasques escolars.2 Una sessió d’orientació amb pares i mares d’alumnes de l’escola saltenca.

GIRONA | P.T.V. A l’escola d’educació Infantil i Famílies i alumnes de LA XIFRA Primària Mas Masó, de Salt, les nenes i els nens no són els únics a tre-  ESCOLARS ballar ni a formar-se. Les seves mares i els seus pares també ho fan, l’escola Mas Masó de Salt que representen 80 nacionalitats participant en uns tallers com- L’escola Mas Masó, de dues línies partits en els quals es preparen per educatives, es va inaugurar el 2002. poder ajudar millor els seus fills, El centre té prop de 450 alumnes acompanyar-los en el seu procés comparteixen tallers d’estudi matriculats, amb pares originaris de d’aprenentatge i, sobretot, en el seu 80 nacionalitats diferents. itinerari escolar. L’activitat s’emmarca en un pro- El col·legi i la Fundació SER.GI ofereixen suport als estudiants i eines jecte que s’emmiralla en el model Darrera l’organització d’aquest de les Comunitats d’Aprenentatge als seus pares perquè els puguin acompanyar en el seu itinerari escolar Taller d’Estudi Assistit per famílies per l’èxit escolar, en el qual la par- i alumnes hi ha la voluntat de ticipació de les famílies esdevé blioteca escolar, un espai adequat seva finalitat és tractar continguts prenentatge de la llengua i les crear un espai de formació i acom- en un recurs educatiu més. De mo- perquè l’alumnat de Primària pu- que les tutores consideren im- matemàtiques. panyament que, a més de millorar ment, l’escola Mas Masó ha posat gui fer els deures i altres activitats portants de treballar i que, a poc a aspectes formatius i educatius, en marxa una experiència que companyats de les seves famílies, poc, les famílies també han trobat Ludoteca per als petits permeti estrényer vincles entre s’hi aproxima i que consisteix en els mestres tutors del col·legi i interessants i motivadors pels seus Per facilitar-hi l’assistència, l’escola pares i fills. organitzar un Taller d’Estudi As- una tècnica de la fundació SER.GI. fills –tal com explica el centre–. A Mas Masó –de titularitat pública– El director de l’escola Mas Masó, sistit per famílies, que des del curs Un dia a la setmana, de  a  de més, en aquestes trobades es par- ofereix als pares de fills d’entre  i Gerard Ros, resumeix l’objectiu passat realitza conjuntament amb la tarda, també s’organitza una la de l’agenda escolar, es donen  anys un espai de ludoteca al d’aquesta iniciativa explicant que la Fundació SER.GI (Servei Giro- orientació prèvia al taller amb les consells útils als pares perquè ofe- gimnàs, que gestionen estudiants «es tracta de fer partíceps a les fa- ní de Pedagogia Social). famílies, durant la qual es prepa- reixin suport als seus fills a l’hora en pràctiques de cicles formatius mílies apropant-les al funciona- El taller es duu a terme dues tar- ren les activitats de reforç escolar de fer les tasques escolars a casa i, de grau mitjà o monitors de lleu- ment diari de l’aula, tot empode- des a la setmana –de  a – a la bi- que es proposen a l’alumnat. La també, recursos per reforçar l’a- re. rant-les davant dels seus fills».

Impreso por Iglesies Associatss.l. . Prohibida su reproducción.

Diari de Girona DILLUNS, 7 D’ABRIL DE 2014 3

CORREU ELECTRÒNIC [email protected] TEMA DEL DIA La Fundació Bofill afirma que la crisi no justifica totes les retallades en educació Un informe analitza la relació entre la recessió econòmica i les polítiques del Departament d’Ensenyament des del 2011

ANIOL RESCLOSA GIRONA | PILI TURON Una de les darreres anàlisis edu- RETALLADES DESTACADES catives de la Fundació Jaume Bo- fill s’ha aturat en la relació entre la LA PARTIDA ECONÒMICA crisi econòmica i les polítiques Els pressupostos educatius s’han que el Departament d’Ensenya- reduït un 20% entre 2010 i 2012 ment de la Generalitat ha desen- Remarquen que els pressupos- volupat els tres últims anys. Les 1 tos educatius s’han reduït un conclusions d’aquest estudi, que 20% de 2010 a 2012, el mateix per- divendres es va presentar a Giro- centatge que ha caigut la despesa per na, són clares: que «els condicio- alumne. I situen Catalunya entre els pa- nants externs no expliquen la mag- ïsos europeus «on les retallades han nitud de la reducció de recursos en estat més severes». educació», que les escoles en pitjors condicions socials són les EDUCACIÓ INFANTIL més perjudicades i que el Govern Una subvenció per plaça i curs que s’ha centrat en reduir el fracàs es- es redueix més de la meitat colar a les aules però «pràctica- La Generalitat ha reduït en més ment ha ignorat l’entorn social de 2 de la meitat la seva aportació l’alumne». per finançar cada plaça d’educació in- El Marc Unitari de la Comuni- fantil, abaixant la seva aportació de tat Educativa (MUCE) va organit- 1.800 a 875 € en dos anys. zar la presentació d’aquest informe a Girona, una setmana després BEQUES MENJADOR que la Fundació Jaume Bofill ex- Acumulació de retards posés el seu últim anuari de la mà en el pagament dels ajuts de SER.GI. Aquesta mateixa i el El sociòleg Xavier Bonal al costat d’Albert Quintana, vicepresident de la Fundació SER.GI, divendres a Girona. El pagament de les beques men- Moviment de Renovació Pedagò- 3 jador també ha sortit castigat, gica, la Federació d’associacions de tica educativa del Departament la Conselleria d’Ensenyament amb reduccions de l’aportació de la Ge- pares i mares d’alumnes de Cata- Els sociòlegs autors de l’estudi d’Ensenyament, amb mesures que equival a concentrar-ho tot en les neralitat i retards en el pagament, que lunya (Fapac) i els sindicats Us- alerten que les escoles en «prioritzin l’elecció escolar i una direccions dels centres, fent-les en alguns casos gairebé són d’un curs tec·STES, CCOO i UGT van tornar pitjors condicions socials planificació que segueixi el com- «més professionalitzades i fortes». escolar sencer. a convidar l’entitat divendres, per- són les més perjudicades portament de la demanda». En la Des del seu punt de vista, aques- què expliqués «la magnitud de seva consideració, a la Conselleria ta visió està trencant «una tradició PROJECTES CASTIGATS les retallades en educació». Afirmen que la Conselleria que dirigeix Irene Rigau hi falten de gestió horitzontal» vigent des de Plans d’entorn reconvertits i aules L’encarregat de fer-ho va ser el s’ha centrat a reduir el fracàs accions «dirigides a combatre la se- la dècada dels  i es contradiu d’acollida reduïdes sociòleg de l’educació, Xavier Bo- gregació escolar o a desplegar me- amb experiències internacionals Les retallades han acabat amb a les aules però ha ignorat 4 nal, coautor de l’informe «L’agen- l’entorn social de l’alumne sures de xoc en determinades zo- positives. els Plans d’Entorn, que algunes da de la política educativa a Cata- nes o centres educatius». Els autors d’aquest informe de poblacions han reconvertit en projectes lunya, una anàlisi de les opcions de Consideren que la idea la Fundació Jaume Bofill –que tot educatius municipals. A Catalunya, a fi- govern (-)» al costat d’An- d’autonomia escolar del Administració recentralitzada i haver-se presentat divendres a Gi- nals de 2013 no s’havien renovat 61 toni Verger, investigador del De- Departament equival a En l’anàlisi realitzada a «L’agenda rona, és anterior al tancament de d’aquests 80 plans. També s’han reduït partament de Sociologia de la enfortir les direccions de la política educativa a Catalu- l’anuari de – critiquen espe- aules d’acollida. Universitat Autònoma de Barce- nya, una anàlisi de les opcions de cialment la pràctica desaparició lona. govern (-)» també es la- dels plans educatius d’entorn i al- PROFESSORAT I CENTRES de les dades, amb l’objectiu de veu- menta una voluntat «recentralit- tres programes adreçats a la co- Reducció de personal i condicions Una «aposta liberal» re si en la política educativa del Go- zadora» per part del Departament, hesió social. D’acord amb la seva més dures per a interins i substituts Els experts han analitzat l’actual vern de la Generalitat al llarg dels tant pel que fa a la planificació del valoració, el Departament d’En- Destaquen la reducció de perso- mandat polític de CiU, que en el últims tres anys hi ha coherència sistema com a la seva gestió i con- senyament de la Generalitat se 5 nal als centres i l’enduriment de seu document descriuen com «cla- o no. trol. I afegeix que actualment no- centra «exclusivament» en l’escoles condicions d’interins i substituts. rament orientat a la contenció En el seu estudi, Xavier Bonal i més es produeix un tipus de des- la i la família i –afirmen– ha pres- Per als autors, és «agosarat» dir que pressupostària». Abans d’exposar Antoni Verger es remeten als dos centralització territorial: l’admi- cindit de l’entorn de l’alumnat aquestes retallades no afecten la quali- les seves conclusions a l’informe, últims programes electorals de nistrativa. «com a espai amb agents educatius tat docent. També alerten dels perjudi- els autors aclareixen que han re- Convergència i Unió per explicar A més, els sociòlegs afirmen fonamentals per lluitar contra el cis de menys diners per a despeses de alitzat «un exercici interpretatiu» l’«aposta liberal» de l’actual polí- que la idea d’autonomia escolar de fracàs escolar». manteniment.

PERDUT Recupera ESTALVIA FINS UN 50% EN la teva LES TEVES DESPESES BANCÀRIES EL THOR salut sexual al Ducat del VOLS SABER COM ET VEUEN ELS BANCS Montseny (Sant Feliu Problemes d’erecció I QUÈ POTS FER PER MILLORAR de Buixalleu) Ejaculació precoç AQUESTA VISIÓ? Trastorns sexuals masculins És blanc i negre,(husky-malamute) (creuat), molt dòcil i no porta xip SOM PROFESSIONALS EXPERTS EN LA GESTIÓ BANCÀRIA Adela San Millán6 50 074 857 Javier Muñoz6 58 511 948 Consultes a: 902 21 75 75 689.100.288 TRUCA’NS. ET PODEM AJUDAR BARCELONA-TARRAGONA-GIRONA Gràcies Reg. Sanitari núm. E08893869 - E17932910 - E43943189 www.clinica-masculina.com

Impreso por Iglesies Associatss.l. . Prohibida su reproducción.

4 DIMARTS, 6 DE MAIG DE 2014 Diari de Girona I

NOVETATS EDITORIALS

DIVERSOS DIVERSOS DANIEL DEFOE Història de Catalunya per a jo- Menja’ns a la primavera Robinson Crusoe ves (... i no tan joves) BARCANOVA LA GALERA BARCANOVA Didàctic Conte Històric Un llibre que, de manera lúdica, Adaptació de la novel·la de Defoe a El Museu d’Història de Catalunya i acosta els infants a les fruites i les càrrec de Josep Lluch i amb il·lustracions Editorial Barcanova han concebut aquest verdures de primavera: la cirera, la de Javier Andrada, que forma part de la llibre d’Història de Catalunya per a joves pastanaga, el bròquil... Proposa aprendre col·lecció «Petits universals». Robinson (... i no tan joves) com una primera com es cultiven, quines són les seves Crusoe, un noi de Nova York, vol fer de aproximació al coneixement del nostre propietats, quines curiositats amaguen i, mariner. Un temporal el converteix en passat. | DdG sobretot, com és de sa menjar-ne! | DdG nàufrag d’una illa deserta. DdG

El concurs literari i artístic JORDI DALMAU d’Amics de la Unesco rep 806 treballs d’autors de 4 a 90 anys

GIRONA | DdG havia d’Anglès, Badalona, Barce- Amics de la Unesco de Girona ha lona, Besalú, Bonmatí, Cadaqués, entregat els premis del seu últim Figueres, Igualada, Jorba, Lloret de concurs literari i artístic, que en Mar, Mont-ras, Riudellots de la aquesta edició s’ha dedicat a l’Any Selva, Roses, Salt, Sant Feliu de internacional de l’agricultura fa- Guíxols, Santa Coloma de Far- miliar que es commemora aquest ners, Sarrià de Ter, Saus-Camalle- . El certamen ha rebut  tre- ra-Llampaies, Vilobí d’Onyar o balls d’autors d’edats compreses Vulpellac. entre els  i els  anys. La de dibuix, amb  projectes, Quatre concursos ha estat la modalitat més concor- El certamen va incloure el XIX reguda; seguida de la de narració, Concurs artístic i literari d’Amics de que ha rebut prop de  textos. Pel la Unesco de Girona, el IX Concurs que fa a la procedència dels con- Carles Vivó, el VIII Concurs Joa- cursants, la majoria eren de la quim Pla i Dalmau i el VII Concurs ciutat de Girona, però també n’hi Francesc Ferrer i Gironès. L’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona es va omplir, el 25 d’abril, per l’entrega de premis.

món educatiu i societat. cadascú. Allò que ens uneix es reflecteix als ment més, que no l’únic. Aquí també ju- principis bàsics del manifest: mirada po- guen un paper molt important les entitats CONNECTAR PRESENT I PASSAT sitiva cap a l’infant i el jove, educador que treballen en l’àmbit educatiu (formal Ens pot semblar que les idees de «passat» com a acompanyant en els processos de o no formal), i que ajuden a establir aquests i de «renovació» són contradictòries, però creixement; reivindicació de l’escola pú- lligams o connexions entre escola i socie- jo no ho veig així. El moment present de cri- blica, democràtica, arrelada a l’entorn, tat. De quina forma es concreta tot això? Marina Valladares si ens dóna l’oportunitat de mirar cap al laica i coeducativa; defensa del model Amb compromís personal i col·lectiu, ima- FUNDACIÓ SER.GI passat per tal de poder avançar cap al fu- d’escola catalana; formació de ciutadans ginació, amb justes reivindicacions (ràtios, MEMBRE DE LA COMISSIÓ DE COMPROMÍS SOCIAL DEL MRP tur. Es parla molt de recuperar accions, ma- lliures, compromesos, crítics i creatius, espais dignes, serveis...), interpel·lant a neres de fer, de veure i viure que, un cop re- apostant per la igualtat d’oportunitats. representants polítics i socials, fomentant convertides i ajustades, poden ser una El model organitzatiu que s’ha decidit la capacitat de renovació, la formació i el EL MOVIMENT forma d’avançar. És en aquest sentit que el adoptar dins el MRP de Girona no és casual, debat. MRP de Girona no parteix de zero, s’inspira sinó que està en consonància amb aquests Avui, des del MRP de Girona, alcem la i beu d’antics moviments que varen exis- principis bàsics: l’Assemblea com a òrgan veu en aquest espai, amb la voluntat de DE RENOVACIÓ tir, dels MRP d’altres territoris, de berenars sobirà, la Junta com a executora de deci- generar debat i opinió, i de fer d’altaveu pedagògics i altres actuacions que agru- sions de l’Assemblea, el grups de treball (- de bones pràctiques afavoridores de la PEDAGÒGICA paven mestres interessats en la creació d’un , secundària, debats, xarxa) i comissions innovació i l’educació integral i integra- nou moviment. Va ser a finals del curs - (compromís social, comunicació, Jornada dora. Avui, la meva veu és la veu de totes  que la idea de recuperar el MRP de Gi- Repensem l’escola) que treballen temes les persones que hi estan implicades, ja DE GIRONA rona va prendre cos, en el si de les II Jor- concrets... que els principis i idees esmentades són nades «Repensem l’escola» organitzades fruit del debat entre totes i tots els parti- per la Fundació SER.GI. Seguidament, a CONNECTAR MÓN EDUCATIU I SO- cipants. Com a consens, el Manifest «Avui, des del MRP de Girona, principis del curs -, un grup im- CIETAT Fundacional del moviment: «L’educació alcem la veu en aquest espai, pulsor va començar a buscar la manera de La idea d’escola que adoptem és un model és i ha de ser una prioritat a la nostra so- constituir-nos com a MRP a Girona. En d’escola oberta, que interactua amb el cietat; en aquest moment de crisi cal un amb la voluntat de generar aquesta trobada es va decidir elaborar un que passa al seu voltant i hi dóna respos- debat rigorós i constructiu per tal d’a- debat i opinió, i de fer d’altaveu manifest que ens identifiqués i marqués ta; en contraposició amb la idea d’escola frontar els reptes d’avui: reculada de de bones pràctiques» uns primers objectius. dins el seu propi món, dins la seva bom- drets i serveis a la comunitat, dificultats bolla. Educació com a procés vital i conti- econòmiques i de conciliació, model so- s interessant la definició del CONNECTAR PERSONES I PROFES- nu de la persones, essent l’escola un ele- cial amb crisi de valors i afavoridor de la terme connectar. Segons SIONALS DIVERSOS competitivitat i el consumisme i la po- É l’Enciclopèdia Catalana, sig- En una vessant, la connexió entre profes- bresa econòmica i cultural». Us animo a nifica «establir un lligam es- sionals de diferents branques i realitats. «In- «Allò que ens uneix es reflecteix als princi- què visiteu el blog del MRP de Girona tret». Interessant perquè connecta (mai tegrem el MRP de Girona les i els profes- pis bàsics del manifest: mirada positiva cap per saber-ne més, on hi trobareu el Ma- millor dit) amb el tema i objecte d’aquest sionals compromesos en l’educació (formal a l’infant i el jove, educador com a acom- nifest Fundacional de forma íntegra. escrit: el Moviment de Renovació Peda- i no formal) i en la vessant social d’infants, panyant en els processos de creixement» Com a apunt final, què millor que re- gògica (MRP) de Girona. joves i adults en fase de formació». En una citar unes paraules del pedagog brasiler Algunes de les connexions que més altra vessant, la connexió entre persones. Paulo Freire, paraules que a la vegada ràpidament em vénen al cap quan penso Per mi, és impossible no parlar de «diver- «Reivindicació de l’escola pública, democrà- tanquen el Manifest Fundacional del en «renovació pedagògica» són les que sitat» quan ens referim a persones. El «kit» tica, arrelada a l’entorn, laica i coeducativa; MRP: «L’educació no canvia el món, s’estableixen entre present i passat, entre de la qüestió està a trobar allò que ens uneix defensa del model d’escola catalana; for- canvia les persones que canviaran el persones i professionals diversos, i entre sense deixar de banda les particularitats de mació de ciutadans lliures, compromesos» món».

Impreso por Iglesies Associatss.l. . Prohibida su reproducción.

18 DISSABTE, 10 DE MAIG DE 2014 Diari de Girona I Comarques Mestres 68 premia l’activisme social i el valor de la pedagogia i de la superació L’associació gironina guardona el Gramc, Ramon Casadevall, Marina Subirats i Joan Josep Dalmau a títol pòstum

ANIOL RESCLOSA GIRONA | PILI TURON on va ensenyar Casadevall, co- La comunitat educativa de Gi- mençant a Primària i a Ripoll –per rona es va aplegar ahir a la tarda continuar a Salt i Girona–, per per entregar els Premis Mestres , passar-se després a la Secundària el reconeixement que l’associa- –Hostalric, Cassà de la Selva i al Vi- ció del mateix nom fa cada any a cens Vives, de Girona–; en va res- professionals, entitats i persones saltar l’«optimisme pedagògic», que han destacat per la seva tasca la seva activitat com a «formador en el món de l’educació. En la de formadors» o la seva implicació vintena edició dels guardons, Mes- en «el model de revolució que tres  ha reconegut el pedagog l’escola d’estiu va suposar per a Ramon Casadevall, el Grup de l’ensenyament català». Durant la Recerca i actuació amb les mino- seva intervenció, Ramon Casade- ries culturals (Gramc), la sociòlo- vall va instar a respectar «l’educa- ga Marina Subirats i, a títol pòstum, ció de cadascú», que va definir el mestre Joan Josep Dalmau. com «el procés que ens ha portat A través dels seus últims guar- a ser el que som». donats, aquesta edició dels Premis Per defensar la importància del Mestres  ha reconegut valors projecte que desenvolupa Gramc, com la positivitat, l’activisme, la rela cap d’àrea de Projectes Socials volució i la solidaritat social, a de la UdG Blanca Cercas es va re- més de la superació personal i metre a la seva història familiar d’e- professional. Aquestes van ser al- migració d’un poblet d’Extrema- gunes de les característiques des- dura a la Girona dels anys . De tacades en la presentació dels di- l’entitat, Cercas en va recordar els ferents premiats. orígens a Santa Coloma de Farners Els premiats amb el president de Mestres 68, el delegat d’Ensenyament i altres participants en l’acte. El primer reconeixement va ser i els projectes en xarxa que ha tei- per a Ramon Casadevall, de qui el xit fins a l’actualitat, amb altres en- La periodista Isabel Juanola va Josep Dalmau, Lurdes Dalmau, però, sobretot, d’una gran perso- jurat va reconèixer «l’acció peda- titats humanitàries gironines. Eli- ser l’encarregada de remarcar «la va ressaltar la lluita i la capacitat de na», va concloure Lurdes Dalmau. gògica desenvolupada al llarg de la sabet Iglesias va agrair un premi vida marcada per l’educació», l’ac- superació personal i professional El president de Mestres , Jo- seva vida professional», la vocació que ha arribat quan el grup cele- tivisme, el feminisme i la implica- del seu oncle, qui va iniciar la car- sep Callís, va entregar els quatre innovadora i la condició de «refe- bra  anys i va lloar «la feina feta ció social de Marina Subirats, qui rera de Magisteri el  –ja en ca- premis, acompanyat del director rent professional en l’educació gi- per molts mestres i pedagogs mi- al seu currículum suma una àm- dira de rodes després d’un acci- territorial d’Ensenyament a Giro- ronina», sobretot a partir de finals litants que han impregnat l’ADN plia bibliografia, una destacada dent– i va exercir com a mestre al na, Albert Bayot, el delegat del dels . En la seva presentació, el del Gramc», a més de considerar implicació en moviments i esta- Centre d’Educació de Palau, de Gi- rector de la UdG i la regidora de professor de la UdG Quim Pèlach que l’haurien de compartir amb la ments socials, i càrrecs polítics. rona. «Aquest premi permet re- Serveis Socials de l’Ajuntament va repassar els centres educatius Fundació SER.GI. Finalment, la neboda de Joan conèixer l’esforç d’un gran mestre de Girona, Roser Urra. El Banc dels Aliments fa una crida a recollir menjar per a l’estiu ANIOL RESCLOSA L’entitat humanitària fitin qualsevol acte que organitzin durant els propers mesos per reu - demana la col·laboració nir aliments. En aquest cas, l’or- d’associacions, ajuntaments, ganització va a càrrec de les ma- clubs esportius o particulars teixes associacions. Després, el Banc dels Aliments s’encarregarà de distribuir els productes entre les GIRONA | P.T.V. entitats benèfiques que donen su- El Banc dels Aliments de Girona port a les persones més necessi- ha fet una crida a associacions, or- tades d’arreu de Girona. ganitzacions, clubs esportius i en- Aquesta crida es dirigeix, so- titats perquè aprofitin qualsevol bretot, a clubs esportius, escoles, acte per recollir menjar i col·labo- empreses, ajuntaments, associa- rar amb la seva campanya d’estiu. cions culturals i socials, entitats i Per segon any consecutiu, la Fun- col·lectius de tota mena. Pel que fa dació Banc dels Aliments organit- al tipus de productes a recollir, el za una recollida de productes bà- Banc dels Aliments demana pas- sics durant els mesos estiuencs ta, arròs, llegums secs, oli i llet. que, en la seva primera edició, va L’entitat humanitària dóna idees encarar a les zones més turístiques per a la recollida. Per exemple, en Recollida a Platja d’Aro, al juliol. de la demarcació. el cas de clubs esportius o entitats Es tracta de la campanya «La culturals, es proposa oferir des- tre els seus treballadors; que els fam no fa vacances» que, a dife- comptes en les entrades de l’es- ajuntaments promoguin actes po- rència del gran recapte que el deveniment si es porten aliments pulars o que aprofitin els que ja re- Banc dels Aliments organitza poc bàsics; també es planteja demanar alitzen habitualment. abans de Nadal, s’adreça a tota als assistents d’un festival de fi de La iniciativa es fa a tot Catalu- mena d’entitats, institucions i par- curs que portin menjar; que les nya, a través dels quatre Bancs ticulars per demanar-los que apro- empreses organitzin recollides en- dels Aliments que hi treballen.

Impreso por Iglesies Associatss.l. . Prohibida su reproducción.

CONCURS GIRONA OPINIÓ Emprenedoria gironina a Silicon Valley L’Oncolliga combat el tabaquisme Quatre alumnes d’ESO del Bell-lloc creen Dos programes educatius alerten dels «EL SOMNI DE LA RAÓ...» una aplicació de mòbil per a voluntaris perills de fumar a escoles i instituts PER TONI MADUEÑO CCOO EDUCACIÓ GIRONA >PÀG 2 >PÀG 3 > PÀG 4

Diari de Girona Suplement d’Ensenyament DIMARTS, 27 DE MAIG DE 2014 DdG

COORDINA Pili Turon A/E [email protected] Esport per millorar el rendiment escolar

Príncep de Girona, SER.GI i Càritas tanquen el segon curs d’un projecte que afronta reptes educatius, familiars i socials

GIRONA | P.T.V. municipis, s’han repartit un total la seva escola o de la ciutat on vi- en el qual es recullen els aspectes ponsables n’han destacat la influ- Quaranta-cinc escolars d’entre  de  beques. uen. Tal com ha remarcat la Fun- a treballar i millorar. ència sobre els resultats acadèmics i  anys del barri del Pont Major El mètode de treball, que im- dació Príncep de Girona, aquest en les assignatures instrumentals: de Girona han rebut beques de la plica a tota la comunitat educati- programa pedagògic basat en l’es- Pla pilot al barri de Pont Major un  d’alumnes els van millorar Fundació Príncep de Girona va –els centres educatius, els clubs port ajuda a afrontar reptes L’experiència es va iniciar el i un  els van mantenir en po- –d’uns  euros de mitjana ca- esportius de la zona o entitats de educatius, familiars i so- curs - amb  sitiu. A Secundària, es va proritzar dascuna–, dintre del projecte Pig- suport extraescolar–, parteix de cials. nenes i nens de pri- que els joves practiquessin esport malió, per a la integració educati- tutories personals i familiars i uti- El tutor fa d’enllaç mer, segon i sisè curs a fora del barri amb l’objectiu de fo- va a través de l’esport. A les co- litza l’esport per millorar la inte- amb la família i els  de Primària de les mentar la seva autonomia i crei- marques gironines, aquest pro- gració escolar, reduir els índex centres esportius D’ALUMNES GIRONINS escoles Carme Au- xement personal. grama es desenvolupa en col·la- d’abandonament escolar prema- o de reforç escolar guet, Sagrat Cor de El segon curs de les beques Pig- boració amb els serveis socioe- tur i augmentar tant els recursos que intervenen en que van participar en la Jesús; i  estu- malió, que es concreten amb una ducatius de Càritas Diocesana i la com les habilitats socials dels es- el projecte. Pel que prova pilot de Pigmalió diants més que lla- mitjana de  euros per a pagar Fundació SER.GI. colars. fa al pla d’interven- van millorar resultats vors cursaven segon les despeses de matrícula, quotes El curs passat, la ciutat de Gi- ció educativa, s’arti- d’ESO a l’institut Nar- mensuals i material per fer es- rona va servir com a camp de pro- Reforç, famílies i esport cula a través de diferents cís Xifra. Tots aquests port, es va tancar el  de maig al ves per a un projecte que aquest Un tutor coordina i impulsa un pla activitats de reforç, de tuto- centres es troben al barri de complex esportiu del GEiEG a Pa- - ja s’ha estès a d’altres adreçat als estudiants, que es pro- ries amb les famílies i amb la pro- Pont Major de la ciutat de Girona, lau Sacosta. La cloenda va comp- punts de Catalunya: a l’Hospitalet posa a ells mateixos i a les seves fa- gramació d’activitats esportives on s’ha continuat el programa. tar amb la presència del medallista de Llobregat, Sant Boi de Llobre- mílies, i que implica la realització regulars. A més, el projecte in- A l’hora de valorar el primer curs olímpic d’esquí alpí paralímpic gat i Lleida. En aquests quatre d’una pràctica esportiva al club de clou un pla d’acció individualitzat, del projecte Pigmalió, els seus res- Jon Santacana.

PALAFRUGELL BANYOLES SERVEIS El Baix Empordà Breus La Sala El Tint La Marca Cuina formarà per a la gestió exposa creacions Catalana arriba als administrativa jurídica artístiques d’escolars menjadors escolars ENSENYAMENT PALAFRUGELL | DdG BANYOLES | DdG GIRONA | DdG L’Institut Baix Empordà, de Pa- Assignatures d’ESO i Des del dissabte  de maig, es La Fundació Institut Català de la DIARI DE GIRONA lafrugell, serà el segon centre de la Batxillerat amb Europa poden veure els treballs realitzats Cuina i de la Cultura Gastronòmica demarcació de Girona que el curs pels alumnes que han participat en XARXA D’ESCOLES DE LA UNESCO (FICCG) i l’empresa de restauració vinent oferirà un cicle formatiu de GIRONA | DdG la II Exposició «Tint XXI=CREA- L’institut Vicens Vives per a menjadors escolars i altres grau mitjà de tècnic en Gestió ad- La consellera d’Ensenyament, CIÓ», un treball conjunt entre l’ar- col·lectivitats Ausolan han signat ministrativa de l’àmbit jurídic. Irene Rigau, va proposar la set- tista i els alumnes de diversos obté el premi Linguapax un conveni de col·laboració, mit- Aquests estudis capaciten per mana passada a la Unió Europea- centres educatius de Banyoles. El GIRONA | DdG jançant el qual l’empresa s’adhereix exercir tasques de suport admi- que es plantegi poder estudiar al- projecte artístic va néixer el curs La Xarxa d’escoles associades de al distintiu Marca Cuina Catalana. nistratiu en l’àmbit laboral, comp- gunes assignatures d’ESO i de Bat- -, dins la Guia de Recursos la Unesco han lliurat els premis Aquest és l’únic segell de garantia table, comercial, financer i fiscal, xillerat en la modalitat a distància Educatius editada pel servei d’E- Linguapax. En la modalitat de que identifica els establiment i així com tasques de suport a clients en centres d'altres països europeus. ducació de l’Ajuntament de Ba- centres pertanyents a la xarxa, va empreses vinculades a l’alimen- o persones usuàries, en empreses L’objectiu de la proposta que Rigau nyoles. El seu objectiu és apropar guanyar el treball «JVV Solidari i les tació que elaboren cuina tradi- públiques o privades. A l’institut, va fer durant una estada a Brus- els alumnes de Banyoles a les di- parelles lingüístiques» de l’institut cional catalana. Ausolan gestiona els estudiants faran . hores lec- sel·les seria promoure el multilin- verses expressions artístiques que Jaume Vicens Vives de Girona; i més d’un centenar de menjadors tives, que es completaran amb güisme i la mobilitat d’estudiants. es desenvolupen a la ciutat, tot po- Santa Eugènia i Bell-lloc del Pla, de escolars a Catalunya. Ha obtingut pràctiques tant en dependències La consellera també es va referir a tenciant la creativitat pròpia de Girona, van rebre un diploma de el segell de qualitat i garantia per- judicials com en el sector jurídic l’educació transfronterera pre- cada alumne i facilitant una in- participació en la categoria de què inclou un nombre elevat de privat. sencial. teracció directa amb l’artista. centre que no hi pertany. plats de cuina catalana tradicional.

Impreso por Iglesies Associatss.l. . Prohibida su reproducción.

CATALUNYA GIRONA OPINIÓ Impugnació del decret de plantilles Certificat internacional de qualitat El sindicat Aspepc-SPS presenta un recurs El Montessori és el primer centre català «L’IMPULS DE LA FP A GIRONA» contra la norma que regula les places amb Segell d’Excel·lència Europea 500+ PER ALBERT BAYOT DIRECTOR TERRITORIAL D’ENSENYAMENT >PÀG 2 >PÀG 2 > PÀG 4

Diari de Girona Suplement d’Ensenyament DIMARTS, 3 DE JUNY DE 2014 DdG

COORDINA Pili Turon A/E [email protected] Projecte socioeducatiu a la recerca de mecenes

SER.GI inicia una campanya de micromecenatge per a Tallers d’Estudi assistit de famílies i alumnes del Mas Masó de Salt

GIRONA | PILI TURON La fundació Servei Gironí de L’ESCOLA Pedagogia Social, SER.GI, utilitza les xarxes socials i el seu web com LA CARACTERÍSTICA a canals per intentar atreure petits Mig miler d’alumnes i un 90% de finançadors per al projecte so- fills d’estrangers extracomunitaris cioeducatiu que realitza conjun- L’escola Mas Masó escolaritza tament amb l’escola d’educació In- aquest curs 450 alumnes, amb fantil i Primària Mas Masó, de dos grups d’alumnes de P3 a sisè Salt. Es tracta dels Tallers d’Estu- curs de Primària. Una característica di assistit per a famílies i alumnes, específica del centre és que el 90% els quals segueixen el model de les dels seus escolars són fills de famí- comunitats d’aprenentatge i que lies provinents de països de fora de entén la participació dels familiars la Comunitat Europea. com un recurs educatiu més, una font d’aprenentatge i un model de gestió educativa. Mas Masó, es realitza dues tardes Escola i fundació descriuen a la setmana –de  a – a la bi- aquests tallers com un espai de for- blioteca escolar. Aquí, l’alumnat de mació i d’acompanyament en el Primària disposa d’un lloc adequat qual pares i mares donen suport per fer els deures o estudiar acom- directe als seus fills –a través dels panyats de familiars, tutors del deures que els encarreguen els col·legi i una tècnica de la Funda- mestres–, a més de reforçar el vin- ció SER.GI. El projecte també in- cle que s’estableix entre els uns i els clou una sessió orientativa adre- altres i de facilitar un espai d’a- çada als pares –una hora a la set- prenentatge col·laboratiu entre mana–, que serveix per preparar el famílies. reforç escolar que fan amb els Aquest model va un pas més en- seus fills durant la primera meitat llà que els tallers d’estudi assistit de l’activitat conjunta. I en el cas per a alumnes, els quals compta- que els participants també tingu- ven amb una partida econòmica in infants de  a  anys, el progra- del Ministeri d’Educació –els pro- ma també contempla un espai de http://goteo.org/project/projecte- grames PROA– que va desaparèi- ludoteca, que els atén mentre tre- taller-estudi-assistit-families-alumnes xer i que els es va deixar sense fi- ballen amb els seus germans. nançament. Això en va afectar la continuïtat, però a l’hora de rein- Donació de diners o material ventar-los i d’incorporar-hi les fa- Recentment, la Fundació SER.GI mílies també es va tenir en comp- ha posat en marxa una campanya Col·laboració a través d’un clic a Internet te un altre objectiu: acabar amb la de micromecenatge per aconse- creença dels pares amb nivells guir un suport econòmic que ha La Fundació SER.GI promou, a través del seu web, la campanya de micromecenatge per ajudar a finançar el Taller acadèmics baixos que, en molts ca- quantificat en . euros:  d’estudi assistit famílies-alumnes de l’escola Mas Masó. De la mateixa manera que amb el seu projecte de Masoveria sos, consideren que l’ensenya- per comprar material educatiu urbana, la fundació gironina canalitza la recollida d’ajudes a través de la plataforma Goteo.org. En el que respecte a la ment només és cosa de mestres. com ara llibres, dossiers per als pa- iniciativa educativa, d’aquí a poc més d’un mes es tancarà la primera ronda per aconseguir cofinançadors. El projecte de Taller d’Estudi as- res, fitxes o fotocòpies;  per a lli- sistit per a famílies i alumnes va bres, paper, bolígrafs, llàpissos o ro- fungible addicional que permeti Però l’aportació de diners no és teja la possibilitat de donar direc- sorgir amb la voluntat de trencar tuladors, per exemple; i  més mantenir el projecte durant el l’única via de col·laboració prevista tament els diferents tipus de ma- amb aquest prejudici i, a l’escola per a adquirir material educatiu i curs vinent. per la fundació, ja que també plan- terial que necessiten comprar. Impreso por Iglesies Associatss.l. . Prohibida su reproducción.

Diari de Girona DIJOUS, 5 DE JUNY DE 2014 7 Girona, Salt i Sarrià

Girona impulsa Cau la demanda escolar als centres una nova edició del concurs de de Vila-roja i Font de la Pólvora microrelats El Consell Escolar de Girona acorda crear una comissió específica per abordar la situació «A peu de foto»

GIRONA | LAURA FANALS GIRONA | DdG El Consell Escolar Municipal NOVES TECNOLOGIES FESTIUS L’Ajuntament de Girona orga- (CEM) ha constatat que les esco- nitza la segona edició del con- les de sector est de la ciutat –Font Unificar les normes en aquests moments cada centre de Dies de lliure disposició que el curs de microrelats A peu de foto, de la Pólvora i Vila-roja– compten sobre l’ús dels secundària té la seva pròpia norma- CEM recomana a tots els centres: promogut pel Servei d’Informació amb una demanda molt baixa de tiva sobre l’ús d’aquestes tecnolo- Juvenil de l’Espai Marfà i la bi- places d’educació infantil. Per això, telèfons mòbils gies, i l’objectiu és aconseguir que hi 30 d’octubre de 2014 blioteca Salvador Allende. El con- ahir va aprovar la constitució d’u- hagi una proposta unificada per a 31 d’octubre de 2014 curs, que es farà a través de Twit- na taula de debat específic sobre La regidora d’Educació de Girona, tots els centres. 13 de febrer de 2015 ter, té com a objectiu promoure la aquesta situació per tal de buscar- Isabel Muradàs (CiU), va explicar ahir D’aquesta manera, s’estan analit- 4 de maig de 2015 creació literària entre els joves tot hi solucions. La taula haurà de durant la sessió del Consell Escolar zant les diferents normatives que utilitzant els llenguatges virtuals. comptar amb representants dels que s’està elaborant una proposta existeixen en aquest moment per Els tuits hauran d’estar inspirats veïns del barri, el departament per tal que tots els centres escolars tal de fer una proposta comuna que sentat per l’institut Carles Rahola. per una de les fotografies que els d’Ensenyament, l’Ajuntament i les de la ciutat puguin tenir una norma- es presentarà com a recomanació Segons ha valorat el jurat, es trac- organitzadors penjaran a Twitter altres administracions i entitats tiva comuna pel que fa a l’ús de la als diferents centres tant de primà- ta d’un projecte que «relaciona ins- amb l’etiqueta apeudefoto. A relacionades amb la gestió edu- telefonia mòbil i les noves tecnolo- ria com de secundària de la ciutat. titut i barri», molt interessant a ni- l’hora d’enviar els seus microrelats, cativa de la zona. gies. Segons va explicar Muradàs, L.F.G. GIRONA vell social i per la seva transversa- els participants hauran d’inclou- De moment, el ritme de pre- litat. re-hi també aquesta etiqueta. inscripcions per al proper curs han quedat ben repartides per la s’hagin reduït línies de secundària. Finalment, el Consell també té El termini de presentació dels - a la ciutat és bo, ja que ciutat, de manera que es mantin- L’únic que s’ha tret és un grup ex- previst celebrar, el proper  d’oc- relats finalitzarà el  de juliol, i el les peticions han quedat força re- drà el nombre de grups i les aules traordinari que es va posar l’any tubre, una jornada sobre partici- premi consistirà en un lot de llibres partides i segons la regidora d’E- tindran ràtios més baixes. passat al Santiago Sobrequés. pació, durant la qual es podran i còmics. El veredicte es farà públic ducació, Isabel Muradàs (CiU), és Pel que fa a secundària, el Con- compartir experiències i fer lec- l’ d’agost a les dotze del migdia, poc probable que s’hagi de supri- sell Escolar valora molt positiva- «Emprenedors d’aula» tures conjuntes sobre temes rela- al perfil de Twitter del Servei de Bi- mir cap grup. En el cas de primà- ment la creació dels nous instituts D’altra banda, el CEM va acordar cionats amb aquesta qüestió, com blioteques i el de Joventut. L’ob- ria, malgrat que hi ha  preins- de Sant Gregori i el Cartañà -ja que atorgar la quinzena convocatòria ara les xarxes socials, les associa- jectiu de la iniciativa és posar a pro- cripcions menys que l’any passat, permetran distribuir millor els es- de la beca Joaquim Franch al pro- cions i entitats del territori i els va- va la inspiració i la capacitat de sín- Muradàs explica que les sol·licituds tudiants- així com el fet que no jecte «Emprenedors d’Aula», pre- lors de la participació. tesi dels participants. Ser.gi fa una campanya de micromecenatge per a un projecte educatiu a Salt

SALT | DdG nent: des del material educatiu - La fundació gironina Ser.gi ha llibres, dossiers de treball per a pa- impulsat una campanya de mi- res i mares, fitxes i fotocòpies- cromecenatge per tal de garantir fins a material d’escriptori com ara un projecte educatiu a l’escola llibretes, paper, bolígrafs, llapis o Mas Masó de Salt. Es tracta del ta- retoladors. ller d’estudi assistit per a famílies Les diferents possibilitats que te- i alumnes, un espai de formació i nen els ciutadans interessats per a acompanyament per tal que pares contribuir al projecte van des d’a- i mares puguin donar suport di- portacions de deu euros fins a . recte als seus fills durant l’itinera- Com a contraprestacions per als ri escolar. mecenes, hi haurà la possibilitat de La campanya s’ha iniciat a tra- posar una menció al web de l’en- vés de la plataforma Goteo i pre- titat, rebre una samarreta de la tén recollir els . euros que Fundació Ser.gi o l’obsequi d’una fan falta per tal de poder comprar litografia numerada de l’artista el material necessari per al curs vi- Pep Camps.

Germans Sàbat celebra la seva festa major del 13 al 15 de juny

GIRONA | DdG botifarra, un recorregut musical a El barri de Germans Sàbat ce- càrrec de l’escola de música St. lebarà la festa major els dies ,  Gregori i una desfilada de vestits i  de juny. El tret de sortida serà de paper. Dance Project farà una el dia  amb una cercavila, se- exhibició de funky i a la nit tocarà guida d’una xocolatada i una ex- la Montecarlo. Diumenge, per hibició de funky. Pelayo Pares farà acabar, es farà una concentració de el pregó i, tot seguit, hi haurà ball motos Custom, un concurs de di- amb l’orquestra Gran Premier. buix infantil i festa de l’escuma. El dia  es farà un campionat També hi haurà una arrossada de petanca, animació infantil, ex- popular, pallassos, sevillanes i ball hibició de puntaires, campionat de amb l’orquestra Gramola. 44 Comarques Gironines EL PUNT AVUI | | DIJOUS, 5 DE JUNY DEL 2014

Una pacient fent quimioteràpia en una butaca nova, a l’ICO Girona ■ MANEL LLADÓ Butaques noves per a pacients que fan quimioteràpia a La Fundació Oncolliga ha donat prop de 60.000 euros en material hospitalari a cinc centres gironins

Núria Astorch 8.131,57 per a l’hospital Una col·laboració que, en GIRONA de Santa Caterina, 7.247 aquest cas, ha acabat re- per al de Campdevànol, vertint en els pacients que Malalts de càncer que fan 5.866 per al de Figueres i fan tractaments de qui- sessions de quimioteràpia 2.344,51 per al de Pala- mioteràpia, i que poden a l’Institut Català d’Onco- mós. Tot i que bona part durar des de mitja hora logia (ICO) de Girona i als dels diners s’han invertit fins a vuit hores. L’ICO Gi- hospitals de Salt, Campde- en la compra de butaques rona té 25 punts de tracta- vànol, Figueres i Palamós noves, també s’han adqui- ment i fa més de 15.000 utilitzen les noves buta- rit tauletes digitals, coi- sessions a l’any. ques –més confortables i xins cervicals i lumbars, L’Oncotrail, una cursa pràctiques– que s’han po- taules auxiliars i alguns te- per equips que té com a ob- gut comprar amb els prop levisors. jectiu recollir fons per mi- de 60.000 euros que la El director assistencial llorar la qualitat de vida Fundació Oncolliga va re- de l’ICO Girona, Francesc dels malalts de càncer, es collir l’any passat amb Soler, va destacar ahir que farà aquest any els dies 4 i l’Oncotrail. En concret, als l’organització de l’Onco- 5 d’octubre a Palafrugell. centres hospitalaris es- trail “és un bon exemple El director de l’Oncotrail, mentats s’ha donat mate- de la col·laboració” que, se- Lluís Comet, va indicar rial per un valor de gons la seva opinió i la de la que una part dels fons que 58.327,58 euros, que presidenta de l’Oncolliga, es recullin aquest any es s’han distribuït de la ma- Lluïsa Ferrer, “ha d’haver- destinaran a la posada en nera següent: 34.738,90 hi entre les associacions marxa de projectes de re- per a l’ICO Girona, de malalts i els hospitals”. cerca. ■ Micromecenatge per a un projecte educatiu

N.A. lies. Aquest taller està pen- catiu, com ara llibres i lli- SALT sat com un espai de forma- bretes. Les diferents pos- ció i acompanyament en sibilitats de contribuir al La Fundació Sergi ha po- què pares i mares puguin projecte van des dels deu sat en marxa una campa- donar suport directe als euros fins als vuitanta i nya de micromecenatge a seus fills en el seu itinerari s’han establert contra- la plataforma Goteo amb escolar, a través de les tas- prestacions per als mece- l’objectiu de recaptar els ques escolars, i reforçar el nes, com per exemple po- 1.400 euros necessaris vincle que s’estableix en- sar una menció a la web, per dur a terme, a l’escola tre ells. Els diners que es una samarreta de Sergi o Mas Masó de Salt, un taller recaptin es destinaran a la una litografia numerada d’estudi assistit per famí- compra de material edu- de l’artista Pep Camps. ■ 834583-1091017A

Impreso por Iglesies Associatss.l. . Prohibida su reproducción.

16 DIUMENGE, 22 DE JUNY DE 2014 Diari de Girona I

ComarquesENSENYAMENT

DIARI DE GIRONA 1 2 3

L’ESCOLA D’ESTIU COMPLEIX CENT ANYS aquest 2014, una efemèride que se celebrarà el proper 5 de juliol1 Una reunió del recent recuperat Moviment de Renovació Pedagògica de Girona, que es va celebrar el juliol de 2013 i es va tancar amb una acció reivindicativa.2 El cartell que va anunciar l’onzena edició de l’Escola d’Estiu de Girona, el 1983.3 Un altre anunci de l’Escola d’Estiu, en aquest cas la que es va celebrar el 1985, una de les últimes a Girona. El primer segle de l’Escola d’Estiu dels Moviments de Renovació Pedagògica Les retallades actuals entronquen amb els orígens d’una alternativa a la formació continuada de mestres i professors

GIRONA | PILI TURON El , les Escoles d’Estiu pro- LA COMMEMORACIÓ LES CONVERSES PEDAGÒGIQUES LES ETAPES CLAU mogudes pels moviments de re- novació pedagògica (MRP) com- DISSABTE 5 DE JULIOL Formació permanent va ser la primera iniciativa adreçada ELS ORÍGENS pleixen cent anys. Des de principis Celebració dels 100 anys i amb denominació a la formació permanent dels do- Escola d’Estiu de docents del segle XIX, aquestes escoles «botifarrada» a la Llei Wert cents i la que, poc després, donaria abans i durant la II República han partit de les necessitats reals La jornada, a Barcelona, inclou d’origen gironina lloc a les escoles d’estiu. Prop de 50 El Consell Pedagògic de la Di- dels docents i els han ofert espais una exposició, debats, un con- mestres van participar en la primera 1 putació de Barcelona va orga- alternatius de formació continua- cert i un dinar reivindicatiu en contra Girona i, en concret, l’Empordà és Conversa Pedagògica, el juny de nitzar la primera Escola d’Estiu de da. Ara, en temps de retallades en de la nova llei d’educació, la Lomce. darrere l’Escola d’Estiu que ara com- 1903, una jornada que va semblar Barcelona, que es va celebrar el els pressupostos d’educació, la pleix un segle d’història. Aquests tan profitosa que allà mateix es va 1914. El 1931, es va realitzar la pri- raó de ser d’aquestes escoles d’es- inicis amb denominació d’origen gi- decidir organitzar un curs de 10 mera Escola d’Estiu de l’etapa repu- tiu entronca, altra vegada, amb els treball en xarxa per compartir ex- ronina són les Converses Pedagògi- dies. Aquesta va ser la primera Esco- blicana. seus orígens. periències o una comissió de de- ques, que mestres d’escoles públi- la d’Estiu de Catalunya, que es va ce- Aquests inicis es troben a Giro- bat i de compromís social, que ela- ques empordaneses van organitzar lebrar del 20 al 30 de juliol a Cassà ATURADA FORÇADA na, tot i que la dissolució del seu bora el discurs pedagògic del mo- per primera vegada l’any 1903. de la Selva. En tots dos casos, els La regressió del franquisme i el MRP a mitjan anys  va fer que viment. L’objectiu d’aquelles «converses» treballs manuals escolars van ser el resorgiment dels anys seixanta l’Escola d’Estiu desaparegués de la Així ho va explicar una inte- era compartir experiències i conei- tema a tractar. La segona Escola El franquisme va eliminar les demarcació –on es van organitzar grant de la Junta del MRP de Gi- xements per tal de millorar la seva d’Estiu, però, no es va poder fer fins 2 institucions de renovació pe- fins a principis dels –. Des de lla- rona, Roser Batllori, qui va reivin- feina a les aules i, també, per donar el 1914 i aquest any es considera, dagògica, desaparegudes de 1939 vors, hi ha hagut diversos intents dicar la importància de l’Escola prestigi al magisteri públic. Aquesta oficialment, el primer. P.T.V. GIRONA fins als anys 50. Entre llavors i la dè- de recuperar-la per part del Col·legi d’Estiu com «una formació a par- cada dels 60, hi va haver cert resor- de Doctors i Llicenciats o propos- tir de les pròpies necessitats i de les de Girona va opinar que «amb les lació de col·laboració amb el De- giment que es va consolidar als 70. tes d’innovació impulsades per la carències formatives» que els mes- retallades s’ha produït certa re- partament d’Ensenyament. Això fa Universitat que no han prosperat. tres troben a l’escola. Ella mateixa gressió i, altra vegada, les escoles que «el seu discurs pedagògic, tot EN DEMOCRÀCIA va afirmar que «el mestre s’hi sent d’estiu són una alternativa. Ha re- i estar associat a la llei, tingui La xarxa dels Moviments Moviment recuperat el 2013 molt identificat perquè troba so- tornat una mica als orígens». Com punts de discrepància, sigui més de Renovació Pedagògica L’any passat es va recuperar el lucions a problemes reals». Batllori en aquells moments, l’Escola d’Es- lliure, de la societat civil, dels mes- El 1980, la Generalitat va pa- Moviment de Renovació Pedagò- és professora de la Facultat d’E- tiu es nodreix de la riquesa de tres com a persones» –va dir. 3 trocinar les Escoles d’Estiu. El gica de Girona i encara que de mo- ducació de la UdG, adscrita al De- moviments de la societat civil, En la història de l’Escola d’Estiu següent any, se’n van organitzar 16 i ment no està entre les seves pre- partament de Didàctiques Espe- que van fer una bona feina llavors a Girona hi ha un altre tret distin- en els posteriors es va consolidar una visions, potser en un futur podrà cífiques i membre de l’Institut de i ara la poden tornar a fer». tiu i és que sempre es van orga- xarxa territorial promoguda pels Mo- tornar a organitzar l’Escola d’Estiu. Recerca Educativa, entre d’altres. nitzar a través de l’escola pública. viments de Renovació Pedagògica. En l’arrencada d’aquesta segona L’experta va descriure els pro- L’esperit de la República «Es basaven en la innovació en Així ha funcionat fins a l’actualitat. etapa, el MRP gironí és un col·lec- fessionals que s’impliquen en l’Es- L’Escola d’Estiu es va posar en continguts i la catalanització, i tiu petit que ha centrat els seus escola d’Estiu com a «gent molt marxa amb la voluntat de conti- van aconseguir ajuntar moltís- EL FUTUR forços en la jornada «Repensem conscienciada, veritables peda- nuar amb l’escola de la República, sims directors d’escoles», va re- Evolució de bracet de la l’Escola», que programa junta- gogs que fan de mestres». Roser un esperit que, en consideració de marcar Batllori. Ara, en el MRP re- transformació de la societat ment amb la Fundació SER.GI. Batllori va apuntar que, amb el pas Roser Batllori, encara es manté. centment recuperat, hi ha pro- La Federacio de MRP afirma, Però a l’hivern també organitza dels anys, els docents han anat tro- Altres dels seus valors són la visió fessionals amb càrrecs en equips 4 en una publicació editada amb grups de treball –acció que recu- bant moltes possibilitats de for- crítica i la innovació, que la pro- directius, mestres de tota la vida i motiu del centenari, que el futur de pera una altra línia dels anys –, mació que amb les restriccions fessora va relacionar amb el fet que joves. Aquests últims –va destacar les Escoles d’Estiu passa per fer-se entre els quals n’hi ha de mestres econòmiques s’han perdut. Per les promouen moviments socials Batllori– relacionats amb escoles ressó dels canvis i de la transforma- d’alumnes de zero a sis anys, un aquest motiu, la integrant del MRP i no institucions –malgrat una re- de nova creació en barracons. ció social.

Impreso por Iglesies Associatss.l. . Prohibida su reproducción.

Diari de Girona DIVENDRES, 11 DE JULIOL DE 2014 11 Comarques

La intermediació de DIARI DE GIRONA SER.GI permet contractar tres auxiliars sanitaris

La fundació desenvolupa CATALUNYA a Girona un projecte per a la inserció de joves especialment EL PROJECTE afectats per la crisi i l’atur Una participació de 169 joves i de 22 empreses El projecte Fe[in]a: intermedia- GIRONA | PILI TURON ció laboral en clau de compe- La Fundació SER.GI de Girona tències, està subvencionat pel SOC i ha dut a terme un projecte d’in- el Fons Social Europeu i per l’ Obra termedicació laboral pensat per Social La Caixa. A tot Catalunya, hi millorar la inserció de joves, que ha han partitipat 169 joves i hi col·labo- permès contractar-ne tres com a ren 22 empreses, en les quals s’ha auxiliars sanitaris del Centre So- experimentat la implementació de ciosanitari Mutuam –on s’ha apli- processos de selecció basats en les cat la iniciativa–. L’actuació s’em- competències. marca en un programa (Fe[in]a) Un dels tallers que la Fundació SER.GI ha realitzat dintre del projecte amb el Centre Sociosanitari Mutuam. que vol acostar les empreses als col·lectius més perjudicats per la que agrupa deu col·lectius més de i els serveis d’intermediació labo- contemplen com a treballadors L’aplicació del projecte Fe[in]a crisi i l’atur, que s’ha basat en la la resta del país i que pretén mi- ral. els joves de  a  anys, i que en que SER.GI ha realitzat a Girona promoció de les competències llorar la inserció laboral de la po- Després de tancar la primera ex- busquen de formats o en procés de s’ha seleccionat com a exemple de dels treballadors i s’ha presentat blació més jove. periència, els seus promotors han formació i que puguin realitzar la bones pràctiques, destacant-ne el com a exemple de bones pràcti- Entre els objectius principals constatat l’augment de la compe- feina tècnica que els encarreguen. mapa ocupacional de l’auxiliar ques. del projecte Fe[in]a hi ha detectar titivitat i que, ara, les competències A Girona, la iniciativa s’ha dut a d’infermeria en institucions, el A Girona, SER.GI ha portat el quines són les necessitats de les dels treballadors són l’aspecte més terme a través de la Fundació perfil de l’ocupació per compe- projecte a la pràctica amb Mutu- empreses en l’actual context de cri- valorat –i entre elles prevalen la dis- SER.GI i el Centre Sociosanitari tències de l’auxiliar d’infermeria a am, on la intermediació laboral de si i identificar les competències posició a aprendre, l’adaptabilitat, Mutuam, per a la qual s’ha partit Mutuam, el disseny i l’execució del la Fundació ha aconseguit inserir que busquen en els seus possibles la comunicació, la responsabilitat del paràmetre de les competències taller de preselecció per compe- tres joves. L’entitat ha treballat treballadors; així com també veu- i l’organització–. Però també han a l’hora de preseleccionar futurs tències i, també, la inserció real de dintre de la Plataforma PEI’Jove, re què hi poden aportar les entitats comprovat que les empreses no treballadors. tres joves.

20 Política EL PUNT AVUI | | DIUMENGE, 13 DE JULIOL DEL 2014

JULIOL 2014

es va referir a un del bisbe Antoni Deig per definir el que, segons ell, hauria de ser la manera cristiana d’aproximar-se a una construcció nacional: “Deig establia tres mane- res: la primera és estimar Catalunya, el sentiment de vinculació al país té a veure amb el cristianis- me. La segona és la de la fidelitat, una fidelitat que ha de ser a prova de tot, i finalment, amb una actitud de servei, no de domi- ni sinó de servei.

————————————————————————————————— Coincidència en demanar més claredat als bisbes catalans

—————————————————————————————————

Preguntats sobre com s’hauria de posicionar la jerarquia catòlica catalana respecte al procés, Sal- vador Cardús va expressar el seu desig de veure-la “més compromesa amb el dret a decidir”, tot i que en va relativitzar la impor- Serra, Nadal i Cardús, abans de començar el debat, ahir a la tarda, sobre religió i política a l’Auditori de Girona ■ LLUÍS SERRAT tància: “No em fa perdre la son, ja que és acomoda- tícia i l’endemà d’haver proclamat la independèn- cia, la reconeixeran.” Debat sobre la posició de Xavier Serra va puntua- litzar que els bisbes no poden dir el que han de fer els catòlics però sí donar indicacions. Va advertir, l’Església respecte al procés però, de la complexitat amb què topen els repre- a La necessitat d’un posicionament de l’Església catalana sobre el procés i la manera com els sentants de l’Església en pronunciar-se: “Hi ha cris- cristians i els catòlics poden intervenir i viure el moment polític centren la ponència ‘Església i país’ tians que no entenen que Catalunya és una nació i Clara Ribas sia i país, en el qual va par- les contradiccions amb de l’altre costat, i al·legant “no hauria de trencar la continuen sent cristians GIRONA ticipar el professor de filo- què topa l’Església en el també a valors cristians, unitat cristiana, no ha de als quals els bisbes també sofia i diplomat en cièn- seu posicionament res- es nega la majoria”. deixar ningú pel camí”. I representen. Crec que cal “La meva formació beu cies religioses, Xavier pecte al moment polític, i Per la seva banda, Xa- va concloure que “cal una parlar clar, d’acord amb el dels valors del cristianis- Serra, i l’economista i va afegir que potser no vier Serra va llegir diver- lectura intel·ligent i també que escriu el magisteri de me.” Així va introduir ahir membre del Consell As- caldria un accent especial sos textos del magisteri de prudent dels documents”. l’Església, amb frases cur- l’exconseller i exalcalde sessor per la Transició sobre el procés des de la l’Església i va citar Joan Salvador Cardús va ba- tes i clares, amb un docu- de Girona, Joaquim Na- Nacional Salvador Car- sensibilitat cristiana si no Pau II per recordar que el sar també la seva inter- ment aclarint les idees”, dal, el debat sobre Esglé- dús. Nadal va advertir de fos, va advertir, “que des dret a l’autodeterminació venció en diversos textos i va recomanar. ■

Un nou estat sense exèrcit però amb defensa civil L’assignatura encara pendent del dret a l’habitatge ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— El representant de Seminari la lluita contra el crim orga- gar aquesta força a altres?”, La inacció de les institucions i Càritas Diocesana, va denun- va plantejar també la neces- per la Pau, Martí Olivella, va nitzat o el terrorisme, i en tots va preguntar. Finalment va l a manca d’una legislació ciar l’evolució soferta en les sitat d’un acompanyament plantejar ahir si un estat nas- els casos va oferir opcions al- llançar el repte de ser el pri- efectiva van centrar el debat execucions de desnonament, social en els casos de desno- cut el segle XXI ha de crear ternatives a un exèrcit de no- mer estat al món que descar- sobre el dret a l’habitatge. Els les quals són ara majoritària- nament, i fins i tot en els ca- un exèrcit propi o si, al con- va creació. Segons Olivella, ta una força armada pròpia: ponents van exposar la situa- ment per impagament del llo- sos d’impagament. Final- trari, ha de destinar recursos “l’energia i la il·lusió” de la so- “Siguem pioners en aportar ció actual a Catalunya i van guer i no de la hipoteca, com ment, Mercè Pidemont, ad- a construir una possible de- cietat civil catalana és una ar- recursos humans i econò- coincidir a assenyalar que els eren a l’inici de la crisi. Per la vocada de la PAH, va anun- fensa civil. Olivella va analit- ma: “Si estem essent capa- mics per desenvolupar una passos que s’han fet fins ara seva part, Bru Pellissa, gerent ciar la intenció d’aquesta en- zar situacions en les quals ços de fer un moviment de defensa civil”. En aquest sen- han estat fruit, sobretot, de de la fundació Ser Gi, va asse- titat de presentar una alter- podria ser necessari una for- canvi polític, quan aconse- tit, va insistir en optar per l’acció de la societat civil. En nyalar la importància de l’ha- nativa a la ILP al Parlament, ça armada, com ara un possi- guim la independència ens crear un sistema de protec- la presentació del debat, Flo- bitatge en l’arrelament i en semblant a la presentada al ble conflicte durant el procés, hem de desmobilitzar i entre- ció, seguretat i defensa civil. ra Ridaura, representant de l’estructuració d’una família, i Congrés dels Diputats.

EL PUNT AVUI DISSABTE, 18 D’OCTUBRE DEL 2014 SELVA | Comarques Gironines | 51

ICV-EUiA vol que el govern El pla de parelles de llengua i intercedeixi religió de Lloret s’exportarà amb Endesa El Punt Avui a Es va començar a aplicar experimentalment fa uns mesos i arran de l’èxit s’implantarà en altres BLANES El diputat d’ICV-EUiA per poblacions a Es va presentar en un acte en què es van donar a conèixer les cinc parelles implicades Girona al Parlament de Catalunya, Marc Vidal, ha Nuri Forns havia la regidora de Benes- presentat una proposta de LLORET DE MAR tar, Idoia Saracíbar, i el re- resolució perquè es busqui gidor d’Ensenyament, Ig- una solució alternativa al El pla pilot de diversitat re- nasi Riera. L’èxit de la ini- tancament del servei de ligiosa i lingüística de Llo- ciativa ha fet que la pro- les urgències elèctriques ret de Mar ha estat un èxit posta es vulgui dur a terme de l’àrea de Blanes, Lloret i s’aplicarà en altres muni- en altres municipis. Verò- de Mar, Tossa de Mar i Lla- cipis, segons les conclu- nica Rincón, tècnica del gostera.. Fins fa pocs dies, sions a què es va arribar en pla de ciutadania de Llo- aquest servei el gestiona- la presentació del projec- ret, va destacar que va Cobra Instalaciones y te, dijous al vespre. L’acte aquest pla ha estat possi- Servicios, empresa sub- va ser precedit per una ble gràcies a la bona col·la- contractada per Endesa conferència sobre plura- boració que hi ha hagut des del centre de treball de lisme a càrrec del presi- sempre amb l’Oficina de Palafolls. Amb la supressió dent del Consell Assessor Català de Lloret. El pla de d’aquest centre, els punts per a la Diversitat Religio- ciutadania es va implan- d’atenció són a Begur i a sa, Francesc Torralba. El Parelles, responsables polítics i tècnics, en l’acte de presentació del projecte ■ A. LLORET tar el 2006, en conveni Granollers El grup d’ICV- mes d’abril passat la direc- amb la Fundació SER-GI, EUiA de Blanes va presen- ció general d’Afers Religio- cohesió de les diferents co- sensació general és que hi talà de Lloret. amb l’objectiu de treballar tar en el ple municipal una sos de la Generalitat va de- munitats. La prova s’està ha complicitat entre les A la presentació hi van la convivència i la diversi- moció en què instava manar a l’Ajuntament de duent a terme amb cinc parelles i s’ha creat una re- assistir el director general tat. “El que es pretén és l’Ajuntament a reclamar a Lloret que s’hi fes aquesta parelles, de les quals els vo- lació molt maca, que per- d’Afers Religiosos, Enric crear espais de trobada Endesa una compensació prova pilot, atès que és un luntaris són catòlics i els met que coneguin la reali- Vendrell. i la directora ge- perquè gent de procedèn- pels danys d’una apagada municipi amb molta diver- aprenents, musulmans, tat de l’altre“, va explicar neral de Política Lingüísti- cia diversa es conegui i es el mes d’agost que va afec- sitat religiosa i fa anys que hindús i evangèlics. “Ha ahir Cesca Cornellà, res- ca, Ester Franquesa. Per trenquin prejudicis”, va tar unes 2.000 persones i s’hi treballa per garantir la estat molt profitosa. La ponsable de l’oficina de ca- part de l’Ajuntament, hi explicar Rincón. ■ desenes de comerços. ■

cert. cert. Tipus Ref. Ubicació + especificacions hab. mobl. energ. €/mes Tipus Ref. Ubicació + especificacions hab. mobl. energ. €/mes Pis 2976 Caldes de Malavella, dúplex, a/c 1 no G 350 € Pis 0891 Sant Joan les Fonts. Traster, vistes 2 no G 225 € Pis 4 C/ Ballesteries, Barri Vell 2 sí E 375 € Pis 0675 Pere IV. Cuina reformada. Sense asc. 3 no G 300 € Pis 175 C/ Carme, seminou, calefacció 2 sí tràmit 390 € Pis 0905 Firal. Molt gran, amb sol i vistes 4 no F 300 € Pis 2498 C/ Cort Reial, reformat, Barri Vell 2 sí tràmit 400 € Pis 611 C/ Castell de Peralada, terrassa, pq. 1 sí E 400 € Pis 1000 Pere IV. Cuina reformada. Sense asc. 3 no G 300 € Pis 3036 C/ St. Isidre, ben comunicat 2 sí G 400 € Pis 0811 Bonavista. Seminou. Molta llum 4 no D 500 € Pis 2985 C/ Riu Onyar, cèntric, balcó 1 sí tràmit 425 € Local 0829 Dr. Danés. Molt aparador. Cruïlla 5 carrers. 51 m2 450 € Pis 577 C/ Fora Muralla, reformat, b. calor 2 no E 430 € Pis 1447 C/ Campcardós, tancaments alumini 3 no tràmit 470 € Pis 3027 C/ Tarragona, calefacció 2 sí E 475 € Tipus Ref. Ubicació + especificacions hab. mobl. cert. €/mes Pis 2812 C/ Santiago, calefacció, 2 banys 4 no E 475 € energ. Pis 3000 C/ Barcelona, seminou, calefacció 2 no E 480 € Pis 3017 C/ Olot. Cèntric. Semimoblat. Calef. 2 semi F 350 € Pis 3019 C/ Juli Garreta, cèntric, calefacció 2 no tràmit 500 € Pis 2391 C/ Ponent. Zona pisos Sant Josep 3 no G 380 € Pis 3034 Pl. St. Pere, Barri Vell, pàrquing 2 no E 500 € Pis 3022 C/ Cèlic Rústic. Cèntric. Calef. central 3 no F 400 € Pis 1131 C/ Barca, seminou, opció pàrq. 2 sí F 500 € Pis 849 C/ Elx. Calef. i ascensor. No cèntric 3 sí F 430 € Pis 3004 Av. Lluís Pericot, ampli, bona situació 3 sí D 500 € € Pis 3005 C/ Bonastruc de Porta, calefacció 2 no E 500 € Pis 2989 C/ Santa Llogaia. Seminou. Balcó 2 sí D 450 Pis 1224 C/ Santiago, dúplex, pàrq., 2 banys 3 sí tràmit 550 € Pis 3018 C/ Compositor Serra. Balcó 4 no D 480 € Pis Sarrià de Ter, c/ Major, pàrq. i traster 3 sí tràmit 575 € Pis 3002 C/ Barcelona, davant estació 3 sí tràmit 575 € cert. € Pis 3039 C/ Antic Roca, calefacció 4 sí tràmit 600 € Tipus Ref. Ubicació + especificacions hab. mobl. energ. /mes 115022-1098170¨ Pis 2986 C/ Creu, ideal estudiants, 2 banys 3 sí E 600 € PB 3009 C/ Huguet. 40 m2. Calefacció elèctr. 2 sí E 300 € Pis 2614 C/ Riera Palagret, Palau, seminou, pq.2 no E 650 € Pis 2791 C/ Sant Domènec. 70 m2. 1 bany 3 no D 350 € Pis C/ Creu, seminou, pàrquing 3 no tràmit 700 € Pis 1392 Ctra. Palamós. 90 m2. 2 banys. Calef. 3 semi E 500 € Pis 2027 C/ Francesc Samsó, dúpl., Barri Vell 3 sí D 750 € Pis 2863 C/ Girona. 82 m2. Calefacció. 2 banys no D 550 € Pàrq. 984 Places cèntriques, c/ Migdia-Emili Grahit, bon accés 80 € 2 Local 2822 C/ Cardenal Margarit, plta. baixa i entresolat, 80 m2 500 € Pis 2486 C/ Tauler i Servià de Palamós. 90 m 2 sí F 650 € 118280-1083846A Impreso por Iglesies Associatss.l. . Prohibida su reproducción.

Diari de Girona DIUMENGE, 20 D’OCTUBRE DE 2012 11 Comarques

Nova jornada Girona es tenyeix de groc en «Repensem l’Escola» de la defensa de l’escola pública Fundació L’acció d’UGT i CCOO és un «preàmbul» de cara a la propera vaga del 24 d’octubre ACN Ser.Gi GIRONA | ACN senyalar el secretari general del sin- La plaça de la Constitució de Gi- dicat d’ensenyament Fete-UGT, Jau- rona es va tenyir de groc ahir dissabte me Paul, que va ressaltar que torna- DdG | GIRONA per mostrar el rebuig de la població ran a repetir aquesta mobilització el La Fundació Ser.Gi i el Movi- a la LOMCE i a les retallades del Go- proper  d’octubre. «Pensem que la ment de Renovació Pedagògi- vern a l'educació pública. Els sindi- gent ha d’estar encoratjada, cal re- ca van organitzar ahir les III Jor- cats CCOO i UGT van envoltar amb cuperar l’esperit que hi ha hagut nades Repensem l’Escola en el cartolina els arbres i el mobiliari durant les últimes setmanes a les Illes marc de les quals el doctor en urbà d’aquest espai cèntric de la Balears perquè això serà una lluita ciències econòmiques i cate- ciutat perquè els ciutadans pogues- llarga i sostinguda», va ressaltar Pé- dràtic de ciències polítiques sin escriure-hi les seves reflexions i rez. de la UAB, Joan Subirats, va demandes. Aquesta acció simbòlica Segons els sindicats, «ara més impartir la conferència «Esco- va servir per escalfar motors de cara que mai» és necessari que tots els sec- la i societat» en la que va re- a la propera vaga i manifestacions del tors implicats en el món educatiu es passar els canvis socials que in-  d’octubre. «Volem recuperar l’es- mobilitzin i lluitin en contra la «de- fluiran en l’educació, segons perit de les Illes Balears, mobilitzar construcció» de l’ensenyament pú- un estudi de l’OCDE. I es que la a la ciutadania perquè serà una llui- blic i de tots els serveis públics. «Cal reflexió sobre el concepte esta llarga i sostinguda», va assegurar Un instant durant l’acció que es va realitzar ahir a Girona que es sumin tots els moviments so- cola i societat va centrar les el secretari de comunicació de cials, que els claustres, professors i les jornades. La jornada va comp- CCOO, David Pérez. i mobiliari urbà. «Visca l’escola pú- les retallades del Govern, la LOMCE, escoles facin tots els actes possibles tar amb taules rodones on van «És un acte lúdic, festiu, de refle- blica i de qualitat, No a una llei se- i quines solucions veuen a aquesta dins de les seves limitacions per exposar-se experiències de di- xió i creació», va definir Pérez. L’ac- gregadora o Les retallades no podran problemàtica. conscienciar sobre aquests aspectes», versos instituts i escoles de la ció, amb el nom de Pintem Girona de amb nosaltres», són alguns dels mis- Aquestes accions s’emmarquen ha subratllat Paul. Els organitzadors província. A banda, es van re- Groc, va aplegar desenes de perso- satges que es van poder llegir. Pa- dins del moviment que s’ha orga- de 'Pintem de Groc Girona', han alitzar tallers simultanis d’e- nes i membres dels sindicats que van ral·lelament, els sindicats van re- nitzat arreu de Catalunya. «L’educa- explicat que la propera vaga del  ducació amorosa, pedagogia voler deixar la seva empremta en els alitzar una consulta ciutadana sobre ció és una cosa que ens afecta a tots d'octubre és a nivell estatal. «Volem sistèmica, ioga a l’escola, robò- papers i cartolines de color groc com veuen l’actual situació de l’e- i pensem això és un preàmbul de la que la manifestació que farem al mig- tica a educació infantil o escacs amb les quals van embolicar arbres ducació pública, què en pensen de vaga del proper  d’octubre», va as- dia sigui un èxit» subratllen. a l’escola, entre altres. EL PUNT AVUI DIUMENGE, 16 DE NOVEMBRE DEL 2014 | Comarques Gironines | 59

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— —————————————————————————————————————————————————————————————————— Joan Ribas Manel LA CRÒNICA LA GALERIA Mesquita —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— —————————————————————————————————————————————————————————————————— Pineda & Parra

ls veus fotografiats a la coberta i a la contraporta- da del seu llibre El sueño que fue. Un relato sobre E la alfabetización en Nicaragua i ningú no diria que no són germans. I ho són, de fets i de llet! De la que han mamat plegats Orlando Pineda i Sebas Parra. La mateixa que la de Sandino i Freire; Fonseca Amador i Ferrer i Guàrdia; Galeano i Machado. Diuen que si bé la informació en comunicació ha de ser –per definició– objectiva, l’opinió –com a gènere periodístic– és subjectiva. Transgredint l’acadèmia, aquesta és una peça opinativa autènticament objectiva. I no és cap contra- dicció. No pot ser de cap altra manera després de llegir El sueño que fue, estimar en Sebas i conèixer l’Or- lando. Ells sí que van poder. Són la prova tàctil que si es vol es pot. Avui diumenge, a dos quarts d’una del migdia, a Can Ninetes, els podreu –literalment i tàctil- ment– abraçar, amb l’immens poder que té un gest d’aquest calibre, per al que el fa i per al que el rep. Pre- Acte commemoratiu dels 25 anys de Ser.Gi celebrat a la Casa de Cultura ■ EL PUNT AVUI senten el seu llibre a Santa Si la informació Eugènia de Ter (Gironès) –ahir ho varen fer a Arbúcies és objectiva, i divendres, a la facultat l’opinió, com d’Educació de la UdG i, tam- L’home i l’obra bé, a Cornellà de Llobregat–. a gènere Avui, qui presenta l’epopeia periodístic, coral (i oral) que es relata sobre paper és un altre ele- és subjectiva ment estimable dels impres- n bloc de trenta-cinc habitatges dació Ser.Gi de Girona. Una entitat en plena dedicació, amb equips pro- cindibles: l’eugenienc euge- ocupat il·legalment per famílies que va néixer fa vint i cinc anys, i con- fessionals en camps tan difícils com la nial Ramon Macaya, president de l’Associació de Veïns U sense sostre, quina solució pot tinua, sense fer soroll, ajudant per tal inserció de joves que ni treballen ni es- de Santa Eugènia i coportaveu de la Mancomunitat tenir? Desallotjar-los a cops de porra, que se’ns netegi la consciència i pu- tudien, i que corren risc de margina- Santa Eugènia-Can Gibert, en la seva (alta) qualitat de o arronsar-se d’espatlles i abandonar- guem tenir un bon son, perquè ja hi ció; i en general la mediació per tal brigadista sandinista, que després d’una etapa per los a la seva sort? Sortint d’ aquestes ha algú que procura solucionar aque- d’evitar I’exclusió social. Etiquetes l’Amèrica Llatina, va tornar a Catalunya el 1993. solucions dràstiques, només n’hi ha lles qüestions que als pacífics ciuta- que sonen bé, però que exigeixen una Enamorar-se de l’èpica que destil·len les pàgines de una de bona: intentar que allò que és dans ens resulten incòmodes, però en feina tenaç, difícil i desconeguda: és el la història és tan fàcil com laboriós –aprenem amb la il·legal pugui esdevenir legal. Farà falta les quals tampoc volem intervenir. treball de camp, el que no es fa en lectura– organitzar la que seria la mobilització i partici- paciència, mà esquerra, mitjans, con- Una entitat que no depèn de cap su- despatxos, sinó enmig de la gent. pació popular més important del segle XX (qualificada sentiments i llargues negociacions port institucional, i que s’ha de buscar Ribera –passada la setantena així per la Unesco) que va aconseguir que la Cruzada amb I’entitat bancaria propietària de la vida proposant i acceptant progra- d’anys– ha cedit la presidència a Bru Nacional de Alfabetización (la CNA) impliqués 115.000 I’edifici; amb els ajuntaments, amb mes d’inserció social als ajuntaments, Pellissa, persona que també fa anys joves brigadistes alfabetitzant 400.000 persones els ocupants, buscar vies d’entesa, corporacions, entitats, executant pro- que viu plenament dedicat a projec- adultes a la nova República de Nicaragua, rebatejada arribar a proporcionar-los un con- grames concrets, i cercant mecenat- tes solidaris, i que ara ho farà des de com a “territorio libre de analfabetismo” el 23 d’agost tracte de lloguer assequible, ajudar- ge en una societat –la nostra– poc la responsabilitat principal de la fun- de 1980. El mètode audiovisual d’alfabetització creat los en l’adequació dels pisos i prote- disposada a deixar anar un euro. dació, a la qual s’ha incorporat Lluís per la professora i pedagoga cubana Leonela Relys, gir-los. Un sistema és el “contracte de La personificació vivent d’aquesta Puigdemont com a director, veterà XVIII Premi Mestres 68 (Girona, 2011), porta per nom masoveria”, quan l’inquilí es compro- fundació és Josep Maria Ribera, un an- també en tasques assistencials, en “Yo, sí puedo”; no és casual, ho veieu com sí que es met a pagar un lloguer molt petit però tic –i magnífic– jugador de futbol, em- un patronat heterogeni de gent com- pot, quan de debò es vol: “Puño en alto, libro abierto” també a tenir cura del manteniment presari de la construcció i president de promesa. El repte és aconseguir aju- (estrofa de l’himne de l’alfabetització de Carlos Mejía de I’edifici, sempre que se li propor- Ser.Gi fins aquesta setmana passada. des d’empreses i particulars davant Godoy). El maestro Pineda i el mestre Parra estaran de cioni el material necessari per fer-ho. És la seva obra. Home suau, pacífic, les dificultats que exhibeixen els es- bolos aquests dies; si els voleu anar seguint, visiteu el És un exemple, només un exemple, compromès i tossut, que ha cercat aju- taments públics, ancorats en la res- web gironí de l’Associació d’Educació Popular Carlos d’un dels camps d’actuació de la Fun- des al llarg dels anys. Ara l’entitat està tricció de llurs pressupostos. Fonseca Amador: aepcfagirona.blogspot.com.es 117711-1097263¨ 142430-1100129¨ Impreso por Iglesies Associats S.l. . Prohibida su reproducción.

Diari de Girona DIVENDRES, 21 DE NOVEMBRE DE 2014 13 Comarques

SER.GI i Psicòlegs en El ple d’Olot Els trastorns afectius i aprova els psicòtics, els més Acció ofereixen atenció a l’ampliació gironins en risc d’exclusió d’usos de freqüents a la Unitat l’hospital vell L’acord vol oferir teràpia LA CLAU psicològica a persones a OLOT | DdG de Psiquiatria Infantil l’atur, sense casa o migrades LES ENTITATS El ple de l’Ajuntament d’Olot que pateixen algun trastorn Aliança de dues entitats d’anit va fer l’aprovació provisional El servei de referència, ubicat al Santa centrades en els més desfavorits de la modificació de l’article  La Fundació SER.GI treballa del POUM, amb relació a l’entorn Caterina, va atendre 51 menors l’any passat GIRONA | P.T.V. per a la cohesió social i millorar de l’hospital Sant Jaume i el seu en- Les persones en risc d’exclusió les condicions de vida de les famílies torn. Es tracta d’un tràmit destinat SALT | A. CARMONA setmanes. social i sense recursos econòmics desfavorides. Psicoacció són profes- a permetre usos diferents del sa- La Unitat de Referència Psi- La URPI és un servei d'hospita- per pagar-se un tractament psi- sionals gironins que ofereixen psico- nitari a l’espai que està buit. L’a- quiàtrica Infantojuvenil (URPI) lització per a menors de  anys cològic privat podran acollir-se a teràpia assequible a persones amb cord, amb els vots a favor de CiU de la Regió Sanitària de Girona, si- que pateixen malalties mentals i un servei conjunt de la Fundació pocs recursos econòmics. i PP, l’abstenció de PxC i ERC i el tuat al Parc Hospitalari Martí i Ju- s’ubica a l'Hospital Santa Caterina. SER.GI i de Psicoacció, Psicòlegs en contrari del PSC, no suposa cap lià de Salt, va atendre  menors La unitat disposa de cinc llits i està acció. Les dues entitats treballen concreció de les previsions d’ús. durant l’any passat. D’aquests, ga- atesa per un equip multidiscipli- amb col·lectius desfavorits i, ara, una vulnerabilitat emocional que De moment, l’únic que hi ha clar irebé el  va ser tractats per nar de psiquiatres, psicòlegs i di- col·laboren per ajudar gironins perjudica, sobretot, els col·lectius són la ubicació a l’espai de l’ofici- trastorns psicòtics; un altre  per plomats en infermeria especialit- que necessitin suport psicològic, socialment desfavorits i sense re- na de turisme i l’illa energètica. Per trastorns afectius i la resta patia en zats la salut mental infantojuvenil. usuaris de programes de SER.GI. cursos per pagar un tractament. decidir la resta d’usos l’Ajunta- un  trastorn adaptatiu; un Atén sobretot menors que pre- Tant la Fundació Servei Gironí L’objectiu de la Fundació SER.GI ment ha fet reunions amb asso- ,, trastorns de conducta ali- senten inicis de patologia mental de Pedagogia Social (SER.GI) com i Psicòlegs en Acció és oferir un ser- ciacions de veïns, arquitectes, co- mentària, i un l’,, trastorns de greu, com ara la psicosi; trastorns Psicoacció han detectat que les si- vei per cobrir aquesta mancança, merciants i partits polítics. La pre- conducta i de les emocions. depressius i d'ansietat o trastorns tuacions d’atur, pobresa, pèrdua amb preus reduïts adaptats a les visió és que dilluns es tingui lloc la Pel que fa al perfil dels pacients, de la conducta alimentària. d’habitatge o les circumstàncies re- possibilitats econòmiques de l’u- darrera roda informativa i que es el  se situa en el tram que va La Unitat de Referència Psi- lacionades amb la migració causen suari. Mitjançant l’acord, SER.GI tanqui la plataforma informàtica dels  als  anys, i hi ha més no- quiàtrica Infantojuvenil comme- trastorns psicològics com estrès, derivarà aquelles persones que Consensus. Entre les propostes hi ies que nois. Aquest tret, però, es mora avui el seu desè aniversari en depressió o ansietat, entre d’altres. consideri que ho necessiten a l’e- ha una residència d’estudiants i un capgira en els trams d’edat inferiors una jornada al Santa Caterina, di- Tots aquests casos –comuns els úl- quip de professionals de Psicoac- centre de serveis municipals. La i superiors. Pel que fa a l’estada mit- rigida especialment a professionals tims anys, degut a l’esclat i la con- ció i aquesta entitat en farà la dia- idea amb més oposició és destinar jana a la unitat saltenca, és de tres de la salut mental. solidació de la crisi– provoquen gnosi i el tractament oportú. els baixos a espais comercials.

Impreso por Iglesies Associatss.l. . Prohibida su reproducción.

10 DIUMENGE, 24 DE NOVEMBRE DE 2013 Diari de Girona I Comarques

DIUMENGE DIARI DE SESSIONS

Jordi Xuclà EFE DIPUTAT DE CIU AL CONGRÉS RÚSSIA TORNA

RÚSSIA ES DESTAPA ra de Vilnius, totes les peces cauen: Ucra- Molts de cops les coses no són el ïna es fa enrere després d'anys de simular que semblen fins a l’últim minut de (només simular?) un apropament a la partida. En pocs dies es veurà en tota la l'oest. El prorús Yanukóvich ha simulat seva claror un joc secret, entre vestidors, molt bé, o potser ha rebut pressions de- que ha menat Rússia amb gran discreció i moscòpiques de cara a les eleccions pre- eficàcia. El dia  de novembre comença sidencials de . A Geòrgia fa un any a Vilnius, Lituània, una cimera de caps que va guanyar un primer ministre pro- d'Estat i de Govern de la Unió Europea rús Ivanishvili que ha refredat les voca- que té per objectiu aprovar una nova po- cions del recentment retirat president Vladimir Putin (dreta) saluda el primer minstre turc Recep Tayyip Erdogan. lítica de relació de la UE amb els socis de Saakashvili. Armènia sempre ha estat un l'Est. Un cop congelada la política euro- territori sota les ordres de la diplomàcia i el ministre d'Exteriors rus va oferir a An- ció de les armes químiques... hem de mediterrània per la tardor de les prima- l'exèrcit rus. I Azerbadjan, sempre sofisti- kara una nova aliança en públic al primer concloure que Rússia torna, refeta, des- veres àrabs, ara el camp d’expansió del cat, mira, simula... i tant sap relacionar-se ministre turc Erdogan. Turquia està tan prés de l'hivern on ha curat la humiliació comerç, la influència, l’ampliació... mira- amb americans i israelians com mantenir cansada d’esperar a la cua (humiliada) del col·lapse de la Unió Soviètica. Rússia, va cap a l'Est. Anys de treball per apropar el fil roig amb Moscou. de la UE que ara, forta, amb un creixe- tan present a Catalunya i a la Costa Bra- Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, Armènia i La cimera de Vilnius serà un fracàs i ment anual del  i amb un impuls va, torna. Rússia, aquesta democràcia Azerbaijan al club una mica despistat eu- una lliçó amarga per una Unió Europea neootomanista que es respira visitant imperfecta que ha donat una lliçó de fi- ropeu. Això significava portar la influèn- entornasolada en el seu laberint i, la- cada racó del país... Turquia, el segon nura a la despistada Brussel·les. Mentres- cia de la diplomàcia europea fins a les mento dir-ho, la seva lucidesa minvant. amb més efectius a l'OTAN després dels tant, els americans cada dia més aïllacio- portes de Rússia. De fet, envoltar Rússia i Rússia torna, amb poder tou, però torna. Estats Units, es permet coquetejar amb nistes i tancats en els seus assumptes do- incorporar a l'òrbita occidental exrepú- Ja la van agafar amb el pas canviat amb Moscou. mèstics. Tinguem-ho present, els mapes bliques soviètiques. La diplomàcia de l’ampliació de l'OTAN (Javier Solana en Si a tot això hi sumem l'eficaç i intel·li- de la geopolítica es mouen silenciosa- Moscou ha callat durant uns llargs mesos va ser l’artífex) però ara ha parat els peus gent intermediació de la diplomàcia de ment, sigil·losament, però amb gran càr- durant els quals s'ha aplicat la màxima a la diplomàcia de Brussel·les. Silenci i Putin pel diàleg Iran-Estats Units i el pa- rega de profunditat. Tornen, els russos del cardenal Mazarino: «simula i dissi- cop efectiu a l’últim moment. L'impuls per clau de Moscou en la reconducció tornen, sense ideologia, només amb au- mula». A pocs dies de començar la cime- de Moscou és tan decidit que fa dos dies del conflicte a Síria mitjançant la destruc- dàcia, idees clares i poques manies. Oposició social i política a la privatització d’habitatge social

GIRONA | DdG conseqüències negatives que fer realitat el seu dret a l’habitatge en lloguer social a les famílies que tant, ha d’impulsar mesures que Càritas Diocesana de Girona; aquesta mesura comportarà. (les dades parlen de . ex- els necessiten per a viure, sinó resolguin de manera efectiva els PAH Girona; Fundació SER-GI; En aquests moments, a Catalu- ecucions hipotecàries i . des- obtenir el màxim rendiment eco- problemes que els afecten. Per PSC de les Comarques Gironines; nya, l’oferta d’habitatges de llogu- nonaments anuals), els signants nòmic. Per tant, la mesura propo- això, demanen al Govern que re- CUP i ERC de Girona; ICV-EUiA; i er públic social es redueix a un creuen que el que convé no és la sada tracta una vegada més l’ha- consideri la mesura i que opti per la regidora del PP a Girona, Cuca ,, davant la mitjana europea privatització del poc parc d’habi- bitatge com a mercaderia, i l’allu- altres solucions. I l’insten que con- Mascort, membres tots de la Tau- del , apunten els signants del tatge públic existent, sinó la seva nya més de poder fer real i efecti- tinuï treballant en la línea d’acon- la de coordinació local pel dret de comunicat. Per a apropar-se a ampliació. I afirmen que la venda va la seva concreció com a dret. seguir que els pisos buits en mans l’habitatge, han manifestat el seu aquest percentatge farien falta d’habitatges socials a fons d’in- Les entitats i polítics creuen de les entitats bancàries (uns rebuig i desacord amb la decisió . habitatges de lloguer so- versió estrangers no farà sinó que el Govern de la Generalitat ha .) siguin oferts en lloguer so- del Govern de la Generalitat de pri- cial a Catalunya. Davant d’aques- agreujar el problema de l’habi- de vetllar pels seus ciutadans, es- cial, ja sigui mitjançant convenis vatitzar els habitatges socials de ta situació i de la realitat de milers tatge, ja que aquestes entitats no te- pecialment els qui es troben en si- amb l’administració o amb les en- l’Incasòl. Alhora, alerten que dels de famílies amb problemes per a nen com a objectiu oferir els pisos tuacions més vulnerables i, per titats del Tercer Sector Social.

Càritas Diocesana de Girona T. 972 20 49 80 (ext. 4) de 9 a 14 hores CaixaBank - 2100-0002-55-0201752435 [email protected] Triodos Bank - 1491 – 0001 – 26 -2073033124 www.caritasgirona.cat Servei d’Ajuda Econòmica (SAE)

1. Cinc dones actualment participants en el Projecte i esperen resposta de l’administració perquè els aju- 4. Família nombrosa amb tres fills a càrrec. Des de la l’única opció que tenen. El més preocupant per a PATI (Pisos d’Acollida Temporal per la Inclusió), que din econòmicament, ja que no poden fer front a les davallada de la construcció que el cap de família no ells són les despeses de subministraments. A més, es troben amb dificultats quant a la seva inserció la- despeses més bàsiques, com diu el cap de família treballa. Viuen amb només 426 € al mes, destinats veuen molt lluny la sortida d’aquesta mala situació. boral, volen iniciar un servei de càtering com a al- «es fa molt difícil arribar a final de mes». Es dema- als subministraments bàsics i sense poder fer front al Es demanen 111,31 € per cobrir la factura endar - € ternativa d'autoocupació. S'han organitzat com a nen 30 per cobrir una despesa de formació de pagament de l’habitatge. La parella, amb molta espe- rerida de la llum. Ref. 283 grup i han elaborat diferents menús setmanals. Ara l’Escola d’Adults. Ref. 280 rança a que les coses vagin a millor, assisteixen a tota necessiten comprar alguns estris de cuina, carma- la formació que ofereix Càritas i els tècnics de serveis 6. Dona de 37 anys amb un fill menor al seu càrrec. nyoles per servir les comandes i aliments per poder 3. Família amb dos fills menors a càrrec. La feina els socials. Es demanen 30 € per cobrir una despesa de Actualment només viuen amb 160 € de subsidi d’a- cuinar i començar a oferir els seus productes. Es va portar al nou poble on viuen actualment i de ma- formació. Ref. 282 tur. La família i els amics són una gran ajuda, però sol·licita una ajuda de 250 € per cobrir aquesta des- nera precària. Fa tres anys que els únics ingressos la mare no vol aprofitar-se de la seva bona fe, vol tre- pesa. Ref. 274 provenen d’una ajuda oficial, aquests són molt bai- 5. Família amb dos fills majors a càrrec. La situació xos i les despeses pesen més. La xatarra i el cartró familiar és molt vulnerable. Els ingressos provenen ballar. Va ser difícil poder comprar els llibres del curs 2. Família nombrosa amb tres fills a càrrec. El pare és l’únic per aconseguir més ingressos. La mare està d’una pensió d’invalidesa que cobra el pare. Els dos escolar per al nen, i el cost del material és per a ells està a l’atur des de fa temps i no aconsegueix feina, preocupada pel futur del fills i que aquesta situació fills es mobilitzen per cercar feina però no tenen sort. com una cistella d’aliments per tot el mes o una fac- tot i així, vol assistir a un curs de formació. La mare no afecti el seu rendiment escolar. Es demanen 120 S’han abocat a l’ajuda del servei social, ja que no tura de la llum. Per això es demanen 65 € per poder està matriculada a les classes de català que ofereix € per cobrir la factura endarrerida de l’aigua. Ref. podien comptar amb la família propera. No els cobrir la despesa que tenen de material escolar. Ref. Càritas. Els seus ingressos només són 426 € al mes 281 agrada demanar però en la situació en què estan és 284

Impreso por Iglesies Associats S.l. . Prohibida su reproducción.

8 DIJOUS, 27 DE NOVEMBRE DE 2014 Diari de Girona I Girona, Salt i Sarrià El metge acusat d’abusos sexuals es va saltar els protocols d’exploració sanitària Les psicòlogues diuen que és normal que les dones quedessin paralitzades i triguessin mesos a denunciar els fets

XAVIER PI/ACN GIRONA | ACN/DdG s’ha d’arribar a tocar el clítoris o fer quan els va demanar sobre aquest Els forenses van declarar que el moviments oscil·lants amb els dits. extrem. metge acusat d’abusos sexuals es L’advocat de la defensa, Carles En principi estava previst que el va saltar els protocols establerts a Monguilod, va intentar rebatre metge acusat declarés també ahir l’hora d’explorar les pacients. No aquests arguments amb perits de però després que les declaracions només perquè va arribar a ma- part. I aquí és on hi va haver dis- s’allarguessin fins a primera hora grejar-les si tenien dolor lumbar, crepàncies, perquè aquests van de la tarda, el tribunal va decidir sinó també perquè, quan va fer considerar que alguns dels actes de que el doctor doni la seva versió exàmens vaginals, la praxi mèdica l’acusat entrarien dins el tipus avui a les deu del matí. no inclou ni tocar el clítoris ni fer d’exploracions que es poden fer a La fiscalia imputa a Josep Cos- moviments oscil·lants amb els dits. les urgències d’hospitals i CAP. ta Montal cinc delictes d’abusos se- A banda, els forenses asseguren xuals, dos dels quals amb intro- que les preguntes de caire sexual L’estat psicològic de les dones ducció de membres corporals per que l’imputat hauria fet a algunes Durant la tanda de perits d’ahir al via vaginal. Demana que se’l con- pacients no tenien cap relació matí, les psicòlogues també van demni a una pena global de  amb el motiu de la visita. Durant el analitzar si la reacció de les pa- anys de presó i que també se l’in- judici, les psicòlogues també van cients que van denunciar els abu- habiliti durant  anys per exercir concloure que és normal que les El doctor Josep Costa Montal assegut a la banqueta dels acusats. sos entraria dins la lògica. Per a les de metge. dones quedessin paralitzades i no psicòlogues, aquesta actitud és A més, la fiscal sol·licita que el s’atrevissin a denunciar els fets pacients (i en algun cas, també metge d’un centre d’atenció pri- del tot habitual en aquesta mena metge no pugui apropar-se a fins mesos després. L’imputat, Jo- d'informes mèdics) els dos foren- mària (CAP) o d’urgències no sol de casos. Totes elles creuen que és menys de  metres de cadascu- sep Costa Montal, declararà avui. ses van assegurar al judici que la fer tactes vaginals. Però que en normal que algunes pacients torna de les cinc pacients que l’ha de- Per als forenses Julia Miguel i Jo- manera de fer de Josep Costa Mon- qualsevol cas, si els arriba a portar nessin a viure amb angoixa –i ar- nunciat durant un termini de set sep Maria Casadesús no hi ha cap tal s’escapava d’allò que recullen les a terme, primer és necessari que ribessin a necessitar tractament– anys. En matèria de responsabili- mena de dubte que l’imputat es va guies d’actuació en atenció pri- faci un frotis (cosa que l’imputat no un cop van haver interposat la tat civil, el ministeri públic dema- saltar els protocols establerts a mària. va dur a terme). A més, també denúncia. «El malestar és per uns na que Josep Costa Montal in- l’hora d’examinar les denunciants. Els dos forenses també van po- van dir que calia rebre el consen- fets, no per una denúncia», van res- demnitzi les víctimes amb . En base a les declaracions de les sar de relleu que, d’entrada, un timent de les pacients i que mai pondre al lletrat de la defensa, euros.

FUNDACIÓ SER.GI La Fundació SER.GI recapta fons per al projecte de masoveria urbana

Hi ha 120 guardioles als ardioles en forma de caseta s'estan jecte i la destinació de les aporta- repartint entre els diferents co- cions. A més a més, aquells esta- comerços que han de servir merços amb l'objectiu que tot- bliments que ho vulguin també po- per finançar accions per a hom qui vulgui pugui fer la seva den ser mecenes del projecte fent persones en risc d’exclusió aportació per finançar el projecte una aportació directa. Els establi- de masoveria urbana que impulsa ments i empreses adherides lluiran la Fundació SER.GI. La campanya un adhesiu a l'aparador amb la in- GIRONA | DdG es portarà a terme durant la cam- dicació «Aquí facilitem el dret a La Fundació SER.GI ha iniciat panya comercial de nadal i dura- l'habitatge». una campanya de recollida de fons rà fins el  de gener. En el cas de La Fundació SER.GI porta a ter- amb la col·laboració de l'Associa- Mercagirona, es podrà participar a me el projecte de Masoveria Ur- Josep Maria Nogué, Bru Pellissa i Joan Gironell amb les guardioles. ció Girona Centre Eix Comercial, la campanya a través de l'activitat bana, adreçat a aquelles persones l'Associació de Comerciants del Entruita't que es farà el  de de- o famílies en risc d'exclusió, que Fundació SER.GI ha aconseguit de fer uns arranjaments acordats, Mercat del Lleó, l'Associació d'Em- sembre a la Rambla de Girona. han perdut el seu habitatge a cau- per part d'alguns propietaris l'a- com la millora del paviment, pin- presaris Majoristes de Fruita i Ver- Les guardioles es troben als sa d’un desnonament o perquè baratiment del cost del lloguer a tura, instal·lacions elèctriques, tan- dura de Mercagirona i altres co- mostradors dels comerços acom- no poden arribar a pagar un lloguer canvi de millores en l'habitatge. Es caments i enrajolats, entre d’al- merços i empreses a títol indivi- panyats de fulletons informatius a preus de mercat. tracta que els inquilins, amb la tres, per poder disposar d'un preu dual. Fins a un total de cent vint gu- per tal de donar a conèixer el pro- En el seu paper de mediadora, la supervisió de la Fundació, s'ocupin de lloguer més econòmic.

Jo, RAMON CASTELLÓ GORGUES, Notari de l'Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya, amb residencia a Palamós, FAIG CONSTAR: Que en la meva notaria, en data d'avui, s'ha iniciat la tramitació d'una ACTA DE NOTORIETAT D'EXCÉS DE CABUDA instada per la senyora ADELINA POCH ROIG, veïna de Palamós, avinguda Llibertat, 54, i amb DNI-NIF número 40512899-D, de la següent finca: URBANA.- Edifici, amb un petit pati o sortida a la part de darrera, enclavat tot això en una porció de terreny de cabuda quatre-cents setanta-vuit metres quadrats (478,00 m2), situat a Sant Joan de Palamós, municipi de Palamós, i Avinguda de la Llibertat, números 54-56; i que limita: a l'Est, amb l'Avinguda de la Llibertat; al Nord, amb finca as- senyada amb el número 52(B) a la mateixa avinguda, propietat de "Residencial Camí de la Font, S.L.", que és la finca cadastral 0739622EG1303N0001PU; al Sud, amb la finca assenyalada amb el número 58 a la mateixa Avin- guda, propietat de Luis Xuriguera Hostench, que és la finca cadastral número 0739607EG1303N0001ZU; i a l'Oest, amb finca amb façana al carrer Font, número 42, propietat de «Residencial Camí de la Font, S.L.», que es la finca cadastral número 0739902EG1303N0001AU. INSCRIPCIÓ.- Inscrita en el Registre de la Propietat de Palamós, al tom 3.516, llibre 302, foli 54, finca número 680 de Sant Joan de Palamós. REFERÈNCIA CADASTRAL.- Té assignada la referència cadastral número 0739606EG1303N0001SU. Durant el termini de vint dies naturals comptats des de la data de publicació d'aquest anunci, els interessats podran comparèixer a la meva notaria, situada a Palamós, carrer Indústria, número 41, planta baixa, local 4, per exposar i justificar els seus drets. Palamós, 30 d'octubre de 2014. EL PUNT AVUI DISSABTE, 29 DE NOVEMBRE DEL 2014 GIRONÈS | Comarques Gironines | 49

———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Lluís LA CRÒNICA Carme Vinyoles Puigdemont és ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— el nou director Passes grans per a societats obertes i valentes de Sergi

N.A. vui és el nostre dia de festa, tació de l’alcalde Puigdemont, que GIRONA ens toca celebrar l’esforç, la va remarcar la col·laboració de Aresponsabilitat i la compe- l’AGE en projectes de ciutat i el par- Lluís Puigdemont, que fins tència que assumim com a profes- lament de Maria Rosa Agustí, que ara era el responsable del sionals, som aquí per reconèixer el va tenir paraules d’agraïment per a servei d’assessorament paper de l’AGE en la defensa dels les seves predecessores, Carmen d’immigrants de Càritas, nostres interessos, estem molt or- del Amo i Roser Bosch; va recalcar ha assumit la direcció de la gulloses de pertànyer a una asso- la plena vigència dels objectius fundació Sergi, entitat que ciació que està guanyant pes en la fundacionals, va enumerar els duu a terme projectes so- societat gironina i que ens obre compromisos de l’entitat amb dife- cioeducatius per millorar portes a la internacionalització.... rents sectors: AGE participa en el la cohesió social i les condi- Anem a fer la foto amb la presi- projecte Valentes i Acompanyades cions de vida de les famílies denta? per a l’apoderament d’adolescents més desfavorides. Puigde- Més o menys amb aquestes pa- i joves, una de les quals, Binta Ja- mont s’incorpora a Sergi raules carregades de satisfacció dama, havia dissenyat la peça de amb el repte de gestionar s’expressaven la majoria de les do- roba que lluïa Agustí, i va anunciar l’entitat en un entorn de nes que dijous al vespre arribaven ‘Photo call’ de sòcies de l’AGE amb la presidenta ■ GLÒRIA SÁNCHEZ / ICONNA la incorporació de l’AGE a la Fede- canvis socials i de crisi. al restaurant El Pati Verd de Girona ració Internacional BPW, la presi- Dins de la fundació Sergi, per commemorar el vintè aniversa- presentants de l’àmbit polític, so- Milan, així com la sotsinspectora denta estatal de la qual, María José Bru Pellissa ha deixat la di- ri de l’Associació Gironina d’Empre- cial, econòmic, associatiu que es Rosa Negre, la presidenta d’Onco- Mainar, era present a la sala. Agustí recció per assumir-ne la sàries (AGE), entitat que treballa van voler sumar a la merescuda lliga, Lluïsa Ferrer, les represen- va concloure: “Les dones d’avui presidència en substitució intensament per reforçar el liderat- festa. Entre d’altres l’alcalde Carles tants de la Càtedra d’Empresa Fa- fem passes grans per a societats de Josep Ribera, després ge femení en els llocs de presa de Puigdemont; les regidores Marta miliar, Dolors Muñoz, i de Respon- obertes, ambiciones i valentes, so- que l’any passat, en la com- decisions. I sí, Maria Rosa Agustí, Madrenas i Pia Bosch; la presiden- sabilitat Social Universitària, Maria cietats disposades a avançar.” Les memoració dels 25 anys la seva presidenta, els donava la ta de l’Institut Català de les Dones, Rosa Terradellas, el traductor i vo- emprenedores Sílvia Castelló d’aquesta entitat, ja va ex- benvinguda i les animava, pletòrica Fina Surina; el president de la luntari d’Empreses amb Cor de Cà- (Qstura), Anna Espelt (Celler Es- pressar la seva voluntat de d’entusiasme, a fotografiar-se jun- FOEG, Ernest Plana; el president de ritas, Francesc Francisco-Busquets, pelt) i Tina Casassas (Refrica) van deixar el càrrec. Al patro- tes davant d’un immens cartell Pimec, Pere Cornellà; el president la directora de l’associació GRAMC, rebre reconeixents així com altres nat, s’hi han incorporat amb l’emblema identificatiu de de la federació d’hostaleria, Antoni Elisabet Iglesias... associades com Joana Oliveda, persones provinents del l’associació. Per la sessió de photo Escudero; el comissari dels Mossos Les més de dues-centes perso- Montse Calpe i les tres presidentes món de l’empresa i del tei- call hi van passar també molts re- de la regió policial de Girona, Josep nes assistents van escoltar la salu- que ha tingut l’entitat. xit social. ■ 118054-1100684A 115022-1099076w Impreso por Iglesies Associats S.l. . Prohibida su reproducción.

Diari de Girona DISSABTE, 29 DE NOVEMBRE DE 2014 15 Comarques

tard i després de moltes oportunitats per- LA NECESSITAT DEL CONSTRUÏM dudes, però arriba, i ho fa amb voluntat de regeneració moral per evitar que les cendres parlin del què va ser aquest país, Espanya amb Catalunya, quan els motors «Sabent que el temps polític no està per la serenor col·lectiva, sinó per deixar-se emportar per les vísceres, Unió arrancaren l’any 1977. acaba de fer un excel·lent servei al país. És un partit que ve de lluny i sap com n’està, de lluny, sempre l’endemà» L’incendi s’està propagant, els bombers de guàrdia segueixen fent de piròmans i torn com si fóssim gossets amb llacet po- connivència pel que fa al fons del discurs alguns volen la glòria incerta en comptes sat. Aleshores, on és la capacitat de rao- pronunciat no és una posada escenogrà- de governar de debò. No anem bé quan la nar que ens distingeix de la resta d’éssers fica, sinó adhesió a la valoració aspra del rauxa substitueix el seny i no anem bé EL PAÍS I LA SEVA del regne animal? Doncs, no sé en quina Pontífex sobre el paper d’Europa, dels quan el personalisme (l’ego) substitueix GENT estació de la vida col·lectiva la vàrem dei- seus polítics i dels seus tecnòcrates, i de la el bé comú. Cal reflexionar abans de par- xar. seva denúncia sobre l’abandonament que lar i cal reflexionar abans de decidir. Cal Josep López de Lerma Benvingut sigui, doncs, el «Construïm» s’ha fet dels ciutadans en benefici exclu- fer-ho de manera principal quan la deci- ADVOCAT I EXVICEPRESIDENT DEL CONGRÉS DEL DIPUTATS que ha impulsat l’Institut Coll i Alentorn, siu del poder econòmic. El mar de fons sió afecta tot un poble i no només aquells fundació d’Unió Democràtica de Catalu- existent aquí, dit en terminologia marine- que la prenen. I cal abandonar l’apel·lació nya, sota la presidència del meu vell amic ra, no és només una manifestació dels al «poble» en la seva totalitat, quan qui la i company d’escó al Congrés dels Dipu- emprenyats que sobresurt en totes les en- fa és una fracció minoritària de la mateixa ls temps són complexos i con- tats, en Llibert Cuatrecasas. Qualsevol questes sociològiques, sinó una apel·la- allí on el poble té els seus diputats. Cal ser vulsos. Tenim tota la societat observador pot dir, sense faltar a la veri- ció, potser la darrera, a la responsabilitat humil. E sota massa interrogants, però tat, que tant la Unió Europea com Espa- de la classe dirigent del país. No tothom No es pot transitar més pel camí de no s’atura el simplisme impe- nya i també Catalunya es troben esgotant ho llegeix d’aquesta manera. Per això, el l’enfrontament, ni pel camí de l’arrogàn- rant en tertúlies, en les declaracions de un cicle històric. Els que anem per la vida frontisme i l’irredemptisme no solament cia, ni pel camí dels salvadors de pàtries a tota mena i en no pocs articulistes. No tot portant un retrovisor podem dir, sense s’estan apoderant del relat polític, com al- la boliviriana manera. La proposta de existeix ni l’anàl·lisi assossegada ni la pro- mentir, que aquest llarg període ha estat guns han dit i escrit aquesta mateixa set- «Construïm» és profundament democrà- posta seriosa. Gairebé tot es diu i es fa sa- fructífer per al conjunt de la ciutadania mana, sinó que està enderrocant tot Es- tica; essent-ho, en invitar a parlar, a parti- bent de la feblesa de la memòria. En con- com també per a les institucions públi- panya, també Catalunya, tant des de la cipar en un compromís ètic i moral pel seqüència, ni es dóna responsabilitat en ques. Aquesta valoració no treu, però, que vessant institucional com moral. Ens es- que fa al conjunt de les persones, a raonar l’exercici de l’acció pública ni tampoc en ens ve al damunt un notable canvi de re- tem estavellant, però ningú fa cap intent i a deixar-nos de populismes i demagò- l’exercici crític de la mateixa. Tot Espanya, gles que, oh, sorpresa, també comporta la d’estabilitzar l’avió. gies per centrar-nos en l’ideal de l’huma- sense que Catalunya en sigui una excep- recuperació d’un seguit de valors que mai En el meu parer, ara mateix estem just nisme. Sabent que el temps polític no està ció, s’ha convertit en una mena de «mer- s’havien d’haver perdut en el bosc de la a la ratlla mateixa que distingeix tot país per la serenor col·lectiva, sinó per deixar- cat de Calaf» on mana el que més crida falsa progressia. democràticament madur d’un país bana- se emportar per les vísceres, Unió acaba sense importar gaire quina ximpleria diu. Així, que tot un Pablo Iglesias, reticent ner, on el populisme, fill de les necessitats de fer un excel·lent servei al país. És un Es porta allò castellà de «¿Dónde va Vice- amb la visita institucional del papa Fran- i també fill de les irresponsabilitats de partit que ve de lluny i sap com n’està, de nte? Pues, hacia donde va la gente». Apa- cesc a la seu del Parlament Europeu a Es- molts, acaba prenent la direcció del ma- lluny, sempre l’endemà. Celebro que algú reixem com un ramat de cabres sense trasburg, s’aixequi del seu escó en senyal teix i se l’emporta abisme avall. El «Cons- ens hagi ofert un dia i mig de reflexió per geni, seguint pacíficament els messies de de respecte i l’aplaudeixi en senyal de truïm» que ha llançat UDC potser arriba a la reflexió.

DIARI DE GIRONA

Els membres del nou patronat de la Fundació SER.GI, davant la seva seu. Bru Pellissa relleva Josep Ribera a la presidència de la Fundació SER.GI

GIRONA | P.T.V. persones del món de l’empresa i el La Fundació SER.GI ha renovat teixit social: Empar Vaqué −Taller la seva direcció i bona part del seu de Turisme i Medi Ambient−, Jau- patronat, designant l’antic director, me Fàbrega −GAM tecnologia edu- Bru Pellissa, com a nou president cacional−, Joan Ribas −Assessoria en substitució de Josep Ribera. Ribas-Alvarez−, Cristina Andreu Un altre canvi destacat és que el −educadora social−, Lluís Jaile lloc de Pellissa a la direcció de la −advocat− i Mariona de Puig −Ax- fundació l’assumeix l’exresponsa- xon. ble del Servei d’assessorament Tots ells treballaran al costat d’Immigrants de Càritas Diocesa- dels membres actuals: Josep Ri- na de Girona, Lluís Puigdemont. bera −empresari de la construc- La renovació es va ratificar en ció−, Laura Masferrer −gerent de una reunió del patronat feta el  SER.GI−, Montse Soler −tècnica en de novembre i, pel que fa a la pre- habitatge social−, Montse Pasqui- sidència, satisfà la voluntat de dei- na −pedagoga−, Albert Quintana xar el càrrec que Ribera va ex- −professor de Secundària−, Gem- pressar quan SER.GI va celebrar el ma Clapés −pedagoga i educado- è aniversari. ra social−, Núria Balliu −sociòlo- Aquests canvis han anat acom- ga−, Marta Pujol −psicopedagoga panyats d’una renovació de part i educadora social− i Joan Carbó del patronat, que ha incorporat −empresari. Impreso por Iglesies Associats S.l. . Prohibida su reproducción.

12 DILLUNS, 1 DE DESEMBRE DE 2014 Diari de Girona I

CORREU ELECTRÒNIC COMARQUES [email protected] Bru Pellissa

President de la Fundació SER.GI. Josep Ribera ha deixat la presidència de la Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social de Girona (SER.GI) després de 27 anys en el càrrec. La persona que l’ha rellevat, Bru Pellissa, suma una llarga trajectòria vinculada a l’entitat. Aquest canvi s’emmarca en una profunda transformació del Patronat de la Fundació, que ha decidit buscar la complicitat del sector empresarial per acabar de connectar amb el teixit social gironí. «Les subvencions s’estan acabant i per seguir amb els projectes ens calen ingressos privats»

MARC MARTÍ Pili Turon «Ens interessa que SER.GI GIRONA sigui més coneguda a Girona i Bru Pellissa és llicenciat en Filo- l’empresarial és un àmbit en el sofia però sempre ha estat implicat qual som poc coneguts» en l’educació en el lleure. Això el va portar a la desapareguda associa- «Abans, el 75% de les ció Esbargi, que treballava a la Pól- vora de Girona, i des d’allà, el , persones als programes va entrar en contacte amb la Fun- d’habitatge eren immigrants, dació SER.GI. Entre principis dels  i mitjan , va treballar al però ara s’ha igualat al 50%» Centre Cívic de Banyoles. Llavors, «Els joves que fracassen va tornar a SER.GI per quedar-s’hi: a primer com a tècnic, després al Pa- ESO pateixen molt la pèrdua tronat i, a finals de , a la direc- ció tècnica. Després de vuit anys de de subvencions i el seu destí és diferents càrrecs directius, ara és el el carrer o tancats a casa» nou president de la Fundació.

P El seu nomenament s’emmar- primeres en promoure un turisme ca en una important renovació del alternatiu i està involucrada amb Patronat de la Fundació SER.GI. A immobiliàries. Mariona de Puig què respon el canvi? va ser vicepresidenta de la Cambra R Respon a diversos objectius. El de Comerç. I també hi ha l’advocat El nou president de la Fundació SER.GI, Bru Pellissa, a la seu de l’entitat a Girona. primer és que el Patronat estava Lluís Jaile, que fa molt que està vin- composat per les mateixes perso- culat a la Fundació. que hi hauria la necessitat d’acollir algunes associacions de comer- fet necessari? nes des de feia molt de temps, i ne- P Quina és la tasca dels patrons? bé les persones immigrants i de llui- ciants de Girona perquè ens ajudin R Sí, és claríssim. Ho hem anunciat cessitem gent nova i amb un enfoc R Ara ha canviat. Volem que aca- tar contra el racisme que comen- a aconseguir diners de persones a ara però fa més d’un any que ens ho diferent. S’hi han incorporat sis bin definint les línies principals çava a haver-hi. Ell sobretot va es- títol individual i anònima, per des- van proposar i hi treballem. Les si- nous patrons [en total són ] amb de la Fundació i, pel que fa al dia a tablir el paradigme de la intercul- envolupar accions de masoveria ur- tuacions de crisi porten a malestar un perfil empresarial. dia, que s’impliquin una mica més turalitat. I això ho hem hagut d’anar bana. Aquesta consisteix en què el emocional i, en alguns casos, a P Per què han potenciat la pre- en comissions de treball, tenint canviant, sobretot en els últims propietari accepti reduir el cost problemes psicològics. Paral·lela- sència d’empresaris? molt en compte el perfil de cadas- anys amb l’entrada de la crisi, quan del lloguer, a canvi que el llogater ment, els serveis psicològics públics R Ens interessa que la Fundació si- cú. vam decidir parlar més de drets i de faci millores a l’habitatge. estan molt saturats. Fent aquesta gui més coneguda a Girona i a co- P Crida l’atenció que el president justícia social. P Des que van iniciar aquest pro- anàlisi, uns psicòlegs van decidir marques, i un àmbit en el que som de SER.GI deixi de ser un empre- P Reduir les desigualtats socials jecte el , quants i quin tipus de dedicar part del seu temps a per- molt poc coneguts és en l’empresari [Ribera era constructor] per era un dels objectius fundacionals propietaris hi han participat? sones que ho necessiten però que sarial. Hem fet una anàlisi i sabem ser un filòsof-educador, precisa- de SER.GI, als anys . Ara, la cri- R Són petits propietaris amb pisos no poden pagar una atenció pri- que tècnics i administracions ens ment quan el sector econòmic si ha generalitzat l’exclusió so- buits. N’hi ha  a Girona, a Figue- vada. Ho van vehicular a través coneixen molt, però hem d’aug- guanya pes al Patronat. cial? res estan a punt d’entrar els dos pri- d’entitats i, de moment, la prime- mentar el coneixement i la base so- R Sí, és curiós, però la raó que jo R Exacte. Intentem que els nostres mers i a Lloret n’hi ha uns quants ra que ho ha fet som nosaltres. cial. Un altre motiu per incorporar agafi la presidència és una altra. Co- serveis no siguin especialment per més perquè funciona d’una altra P Aquest és un exemple que, amb un perfil més empresarial és que incideix amb una etapa de molts a immigrants, però és veritat que és manera: no s’aporten diners pels el pas del temps, SER.GI ha passat necessitem coneixements de ges- canvis i cal mantenir una continu- una població molt important de les materials per arreglar pisos, sinó del pla teòric a una intervenció tió. Un altre tema és que sabem que ïtat. La meva funció serà estar a la que atenem. Abans, el  de les que els llogaters se n’ocupen. més directa? les subvencions s’estan acabant i te- comissió executiva, vincular nous persones que ateníem als progra- P La seva intenció és potenciar R Sí, ha estat un canvi. Ara, la Fun- nim claríssim que una de les línies patrons i col·laboradors amb els di- mes d’habitatge eren immigrants, aquesta línia de treball? dacó és reconeguda perquè fem per mantenir la Fundació i seguir versos projectes i, lògicament, que però ara s’ha igualat al  o el . R No la deixarem mai perquè és una bona acció socioeducativa. amb els projectes és que hi hagi in- es respectin els objectius funda- P El tancament de l’aixeta de les una alternativa nova, que s’afegeix P Després del canvi organitza- gressos de l’empresa privada. cionals de SER.GI. subvencions els ha fet suspendre a d’altres, perquè persones que te- tiu, quines prioritats tenen per al P Parla de mecenatge? P El seu substitut a la Direcció tèc- projectes o deixat de fer-ne al- nen molt pocs recursos accedeixin ? R Sí, parlem de mecenatge. No nica és una persona molt signifi- gun que considerin necessari? a l’habitatge. I aquest és un pro- R Pel que fa a projectes d’acció, ens demanem als patrons que aportin cada amb Càritas de Girona, Llu- R Sí. De fet, hi ha hagut tota una lí- blema molt general. També hem in- volem centrar en habitatge i en els diners, però sí que ens ajudin a en- ís Puigdemont. Com ha anat? nia de treball que ha desaparegut: tentat altres coses, com accions de joves que fracassen a la Secundà- tendre quin és el llenguatge, i com R Vam pensar en ell, però li vam la formació de professionals dels micromecenatge que no ens van ria obligatòria. Aquests últims pa- es mou i quins són els interessos demanar que s’incorporés en una àmbits social i de l’educació. Hem acabar d’anar bé. I hem contactat teixen molt la pèrdua de subven- d’aquest món, que ells coneixen selecció de personal. SER.GI i Cà- deixat de fer jornades, seminaris de amb ajuntaments per fer-los veu- cions, mentre que l’habitatge està molt més que nosaltres. ritas som entitats que hem coinci- formació permanent, formació a re que necessiten que la gent tingui molt ‘de moda’. Des de fa un temps, P De quins àmbits professionals dit i coneixíem la seva dinàmica. mida per a institucions i l’Escola un allotjament i que han de facili- si ens arriba alguna proposta nova són? P Els interessava el seu perfil al d’estiu Girona Intercultural. tar alternatives, perquè el que s’ha o comencem a treballar en algun R Joan Ribas és del món de l’as- capdavant del Servei d’Assesso- P La setmana passada, SER.GI i fet fins ara no ha tingut una resposta lloc és, sobretot, en temes d’habi- sessorament i coneix el món de les rament per a Immigrants? comerciants de Girona van pre- suficient. tatge. Cal tenir molt present que auditories o els plans de viabilitat. R No especialment. Aquí sí que hi sentar una campanya per recap- P Amb Psicòlegs en Acció, pro- amb el fracàs escolar a Secundària Jaume Fàbrega és empresari i pe- ha hagut un canvi de tendència res- tar fons per al programa de ma- mouen un suport psicològic per a parlem de joves de  anys que, si dagog, fa suport a formació d’em- pecte els inicis de SER.GI. El seu di- soveria urbana. En què consisteix? usuaris dels seus programes en no hi ha iniciatives, el seu destí és preses. Empar Vaqué va ser de les rector de llavors va tenir molt clar R Ens hem posat en contacte amb risc d’exclusió social. La crisi l’ha el carrer o tancats a casa.