Recull Premsa VIII Jornades UPEC 2012

Recull premsa VIII jornades UPEC 2012

Difusió i comunicació

Articles / notícies Inserció anuncis OnLine Ara El Triangle El Triangle El Periódico El Viejo Topo Webs Consell Social El Punt - Avui El Periódico Lluita digital El 9 nou Ara Societat.cat L’Independent Independent de Gràcia La Vanguardia

DATA DE DIARI EXEMPLARS DISTRIBUCIO ARA 35.000 10/06/2012 PUNT - AVUI 19.500 08/06/2012 UPEC 1.500 TOTAL tirada 56.000

MITJA producte mida mm o px insercio L'independent divendres 1/2 plana 255x175 01/06/2012 divendres 1/2 plana 255x175 08/06/2012 divendres 1/2 plana 255x175 15/06/2012 divendres 1/2 plana 255x175 22/06/2012 divendres 1/2 plana 255x175 29/06/2012 1 mes 1 banner 268p x 60p 29/05/2012 El Triangle divendres 1 plana cartell 240 x 289 15/06/2012 divendres 1 plana programa 240 x 289 22/06/2012 divendres 1 plana programa 240 x 289 29/06/2012 1 mes 1 banner 140p x 140p 29/05/2012 El periodico 1/2plana anunci 281x190 27/05/2012 El viejo topo 1 plana anunci 210x280 juny El Punt / Avui 19500 encartar dinA 3 plegat 08/06/2012 Ara cap de setmana 35000 encartar dinA 3 plegat 10/06/2012 anunci 125x163 17/06/2012 Article juliol LLUITA DIGITAL - CCOO digital banner 285x51 29/05/2012 digital noticia 30 linies courier 12 digital anunci 185x140 paper noticia 15 linies courier 12 01 -15/06/2012 El9nou article opinió 700 paraules 25/06/2012

2 Banners

Anunci per a El Triangle (22 i 29 de juny)

Anunci per a El viejo Topo (edició juny) – El Triangle (15 de juny)

DIUMENGE 44 27 DE MAIG DEL 2012

RICARD CUGAT enigma en un parc municipal Investigada la mort d’aus a la Ciutadella Una oca i cinc El 2007 més de ànecs sense vida 100 animals van ser van ser retirats víctimes d’un brot divendres del llac de botulisme

HELENA LÓPEZ la qualitat de l’aigua del llac artifi- BARCELONA cial, tot i que a priori ho descarten, ivendres al matí l’encar- ja que no ha afectat ni els peixos ni regat de les barques del les tortugues, unes altres espècies parc de la Ciutadella es que el mateix divendres convivien D va trobar amb una des- a l’estany sense mostrar cap signe agradable sorpresa: una oca i tres de malaltia. ànecs blancs morts, i dos de mori- Als llacs amb assortidors i movi- bunds, flotaven al llac, molt con- ments d’aigua s’hi fan de manera corregut per les bones condicions rutinària dues analítiques a l’any Un tècnic retira un animal mort a l’illa central del llac de la Ciutadella, divendres. climàtiques del matí. Quan va veu- (una de legionel·la i una altra, més re els animals morts, l’home va avi- completa, amb tots els paràme- 33 sar els agents rurals, que van proce- tres). Segons assenyalen fonts mu- ció després d’ingerir menjar fer- morts fos alguna anomalia de l’ai- litza en zones humides. Les espo- dir a retirar-los. nicipals, al llac del parc de la Ciuta- mentat del fons de l’estany o un gua o l’enverinament, perquè en res del bacteri són molt resistents. Els agents estan analitzant els della l’última analítica d’aigua es tros d’algun animal en descompo- els dos casos també haurien mort Poden durar anys al terra i als se- cossos per investigar la causa de les va fer ara fa un mes. sició. Els serveis sanitaris van arri- la resta d’animals que conviuen al diments si es donen, entre altres morts. L’ajuntament està a l’espera bar a la conclusió que es tractava llac amb els ànecs, com ara les co- condicions favorables, temperatu- dels resultats per prendre les decisi- MENJAR FERMENTAT El setembre del de botulisme després de descartar torres i els coloms. res altes (n’hi ha prou amb uns 23 ons pertinents. En paral·lel, els ser- 2007, més d’un centenar/ d’ànecs altres malalties més greus, com la El botulisme aviari és una malal- graus), falta d’oxigen i l’existència veis municipals han recollit mos- d’aquest mateix llac van morir de grip aviària, possibilitat que van tia que els ocells desenvolupen des- d’un substrat adequat, com, per tres de l’aigua que ara analitzen per botulisme del tipus C, una malal- negar les primeres anàlisis porta- prés d’ingerir una toxina neuropa- exemple, restes de matèria orgàni- descartar que les morts d’aquests tia que no pot afectar les persones. des a terme. També va quedar des- ralitzant produïda pel Clostridium ca i restes d’animals vertebrats o in- animals tinguin cap relació amb Els animals van contraure l’afec- cartat ben aviat que la causa de les botulinum, un bacteri que es loca- vertebrats. H 2

Núm. 148 - divendres, 1 de juny de 2012

CCOO denuncia la creació a les empreses de pràctiques no laborals per a joves Gran vaga a l’ensenyament qualifi cats Des de CCOO de Catalunya no estem d’acord El passat 22 de maig es va l’educació no reglada…, havia amb la nova mesura anunciada pel Govern de viure una gran vaga general estat convocada pels sindicats la Generalitat de facilitar que les empreses ofe- reixin pràctiques no laborals per a joves. Amb un de tots els sectors educatius de l’ensenyament de CCOO, 34,5% d’atur dels menors de 30 anys, creiem que —per primera vegada a l’Estat USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, FE- l’oportunitat d’adquirir experiència en un entorn de espanyol—, en contra de les TE-UGT i CGT. I comptava amb treball real exigeix, necessàriament, que es realit- retallades dels governs central el suport dels estudiants, així zin pràctiques de caràcter laboral. Per CCOO de Catalunya, no es pot buscar abaratir (ministre Wert) i català (conse- com de moltes famílies, ja que els sous sense reconèixer la relació laboral, ja que llera Rigau). la Federació d’Associacions de es corre el risc de substituir els treballadors ocu- A Catalunya, malgrat els ser- Mares i Pares d’Alumnes de pats per joves qualifi cats més barats, cosa que pot generar una situació de discriminació i de rotació veis mínims dictats pel De- Catalunya (FAPAC) i la Fede- tacions, la més multitudinària laboral inefi cient. partament d’Ensenyament, el ració d’Associacions de Pares a Barcelona, amb prop de És per això que demanem que les pràctiques a les seguiment va ser notable: als d’Alumnes d’Ensenyament Se- 150.000 persones recorrent empreses es considerin com a relació laboral i que no es busqui afavorir només els empresaris que centres d’infantil i primària, cundari de Catalunya (FAPAES) el trajecte entre la plaça de la desitgin estalviar costos salarials sense aportar l’ensenyament secundari, les havien fet una gran crida a ex- Universitat i el pla de Palau. una veritable experiència laboral per als joves ni universitats, les escoles bressol, pressar el rebuig de la comu- La mobilització també va estar una perspectiva certa d’inserció en el mercat de el sector del lleure educatiu… nitat educativa a les retallades present a Internet, amb una treball. Aquesta vaga, que afectava i el suport al manteniment i la apagada en negre a la qual es Neix la Federació Europea de Treballadors tant docents com personal la- millora de la qualitat del siste- van sumar els webs de la Fede- de la Indústria boral de l’ensenyament públic, ma educatiu. ració d’Ensenyament i de CCOO Recentment s’ha celebrat el congrés fundacional centres concertats, el lleure, Es van fer diferents manifes- de Catalunya. de la Federació Europea dels Treballadors de la In- dústria, que neix amb el nom d’IndustriAll, fruit de la fusió de la Federació Europea de Metal·lúrgics (FEM), la Federació Europea dels Treballadors Contra l’encariment de l’accés a la formació professional de la Mineria, la Química i l’Energia (EMCEF) i la Federació Sindical del Tèxtil i el Calçat. Aquesta nova Federació representarà més de 7 milions CCOO considera una greu taxa d’atur juvenil de més del afectada per les mesures de de treballadors i treballadores a Europa i se situa irresponsabilitat la decisió del 45% a Catalunya, imposar un retallades en l’àmbit educatiu com l’organització sindical més potent a Europa Govern català d’encarir l’accés preu suposa situar limitacions (augment de ràtios, disminució per atendre les necessitats dels treballadors de la indústria. a la formació professional (FP) a l’entrada a aquests estudis de plantilles, manca de subs- D’aquesta manera, sumen forces en la seva lluita de grau superior. La Generali- professionals, que gaudeixen titucions del professorat…), i per aconseguir una ocupació estable i unes condi- tat ha xifrat en 360 euros, per de gran prestigi en l’àmbit pateix, a més a més, la para- cions de treball decents, i per defensar amb més alumne i any, el preu de la nova de l’empresa i d’un alt nivell lització de les iniciatives pre- garanties els drets del conjunt de treballadors de la indústria a Europa. Alhora, té com a objectiu re- matrícula. d’inserció laboral. vistes per actualitzar i moder- forçar el paper dels sindicats en la defi nició de les Cal recordar que, en l’actual Lluny de convertir-se en una nitzar el sistema, aprovades al polítiques industrials a Europa, en el marc de la context econòmic, amb una aposta de futur, l’FP es veu juliol del 2011. necessària carta de drets socials europeus.

La Taula de Ciutadania i Immigració contra el decret que elimina el dret a la sanitat de diferents sectors socials S’inicia la inscripció a la Universitat Progressista La Taula de Ciutadania i Immigració de la Genera- d’Estiu de Catalunya litat de Catalunya, com a òrgan de participació de sindicats, patronals, entitats d’immigrants, ONG i associacions municipalistes i diferents departa- Amb el lema “El futur és a les car les retallades i l’ofegament Pere Pons i Marina Subirats, ments de la Generalitat, ha aprovat per majoria un nostres mans”, del 2 al 6 de ju- social que els permet mantenir entre d’altres, i el termini per document en què exigeix al Govern central la reti- liol tindrà lloc la 8a edició de la una estructura econòmica que apuntar-s’hi és del 29 de maig rada del decret llei que elimina el dret a la sanitat a diferents sectors i, entre d’altres, a les persones Universitat Progressista d’Estiu fa més grans les diferències al 29 de juny. immigrades en situació administrativament irre- de Catalunya (UPEC), que en- socials. gular. La Taula dóna suport a la decisió de la Gene- guany se celebrarà als locals A la UPEC d’aquesta edició par- ralitat de no aplicar aquest decret, en coherència amb l’Estatut de Catalunya i de la Llei catalana de CCOO de Catalunya, a la Via ticiparan Arcadi Oliveres, Mila- de l’accés als serveis de sanitat pública. La Taula Laietana, 16, de Barcelona. gros Pérez Oliva, Josep Maria també ha demanat a la Generalitat que presenti un Les jornades se centraran en Terricabras, Muriel Casals, Said recurs al Tribunal Constitucional perquè el decret representa una invasió a les competències execu- els difícils temps que vivim i el Kadaoui, Gerardo Pisarello, tives de la Generalitat. que alguns aproﬁ ten per justiﬁ - Vicenç Navarro, Xavier Vinader, l’independent SOCIETAT de Gràcia 1 de juny de 2012

El comerç de Gal·la Placídia denuncia Mossèn Lladós fa que no ha cobrat els ajuts per les obres el pregó de Els afectats van presentar la petició a la Generalitat a l’octubre per rebre 1.000 euros Penitents

XAVI TEDÓ La reforma de la plaça Gal.la Placídia segueix REDACCIÓ el seu camí, vuit anys Les obres després dels primers La Festa Major de Penitents, moviments amb la ubi- del Col·legi Taxonera i Mas Falcó va arren- cació del mercat provisi- car oficialment amb les prime- onal de la Llibertat. Un res activitats el passat diumen- cop centrats els canvis no s’aturen ge 20 de maig però el pregó de en l’estació de Ferrocar- festes no estava programat fins rils, ara els comerciants Les obres de l’espectacular seu aquest divendres 1 de juliol i han aixecat el dit perquè del Col·legi d’Economistes, fins ara s’ha mantingut gairebé els ajuts promesos per que encara han complicat més en secret el nom del pregoner. a obres de llarga durada el pas a la plaça, van patir el La personalitat triada aquest encara no s’han cobrat. març passat un retard de tres cop, després de la polèmica setmanes per la fallida d’una elecció l’any passat del comis- ALBERT BALANZÀ de les empreses subcontracta- saria de la Guàrdia Urbana, des. No obstant, TAU ICESA Xavier Vilaró, ha estat mossèn El vicepresident de l’Associa- va reaccionar amb rapidesa Francesc Lladós, que va ser ca- ció de Comerciants Portal de la i va recuperar l’activitat. En pellà de la parròquia de Pius . Llibertat, Vicenç Vilches, ha ex- LES OBRES A GAL LA PLACÍDIA AFECTEN ELS COMERCIANTS un comunicat del degà del X del barri del Congrés però plicat que ara es compliran set Col·legi, hi ha el compromís que en aquesta zona va ajudar mesos des que un grup de comer- “Nosaltres hem hagut de des- d’aquests ajuts però els afectats a “recuperar l’endarreriment” a donar empenta al barri i va ciants de la vintena total d’afec- patxar tres treballadors”, apunta que es van presentar la primera i a complir amb els terminis fomentar l’associacionisme i tats van presentar tota la paperas- Vilches, que regenta una cafete- vegada no ho poden tornar a fer previstos. Les obres de la seu la participació. El pregó es- sa que els permetia accedir a un ria al carrer de l’Oreneta. No és però no tenen cap garantia enca- del Col·legi, que va adquirir tà programat a la plaça de la ajut de la Generalitat d’un total l’únic que s’ha trobat en aquesta ra que cobraran la primera sol- el solar on hi havia les atrac- Vall d’Hebron a partir de les de 1.000 euros. La documentació circumstància, al marge de la cai- licitud. Vilches afegeix, però, que cions Caspolino el 2007, ha- 18.30 hores. Entre la resta havia de justificar que el comerç guda de vendes. GISA sí que va accedir a atenuar vien d’estar acabades en un d’activitats destaca a la part de sol·licitant havia patit una desvia- Es dóna la circumstància que ara les pèrdues pagant 3.500 euros primer moment el 2010. Penitents l’aniversari del casal ció de vendes del 20% a la baixa. s’ha obert la convocatòria anual dels llums de Nadal. d’avis el proper 7 de juny.

7 l’independent de Gràcia 8 de juny de 2012

9 3

Núm. 149 - divendres, 15 de juny de 2012

Centenars de professionals dels mitjans de Lliurament del Premi comunicació protesten contra les retallades Aurora Gómez amb al sector un homenatge a Montserrat Roig Centenars de professionals Els sindicats van llegir un mani- d’empreses de mitjans de co- fest on denunciaven que s’han La Fundació Cipriano García – CCOO de Cata- municació es van concentrar el destruït 2.000 llocs de treball lunya organitza l’acte de lliurament del Premi passat dia 5 a la plaça de Sant a les plantilles dels mitjans de Aurora Gómez a la lluita feminista en l’àmbit Jaume de Barcelona, davant la comunicació a Catalunya des laboral, en la seva tercera edició. L’acte tin- Generalitat, amb el lema ‘S’ho de l’inici de la crisi, a ﬁ nals del drà lloc el proper dijous 21 de juny, a les 18 volen carregar tot, també el dret 2008. Tan sols en els últims sis hores, a la sala d’actes de CCOO de Cata- a la informació’. Van exhibir un mesos, al voltant de 200 pro- d’emissores de ràdio i cadenes lunya. En el transcurs de l’acte es donarà a gran llaç fet amb paper de dia- fessionals del sector han perdut de televisió, que estan patint els conèixer la candidatura guanyadora i quin ri com a símbol de les seves la seva feina a Catalunya. Van efectes més cruents de la crisi ha estat el projecte que s’ha escollit com a reivindicacions. Els sindicats lliurar també una carta dirigida en forma d’acomiadaments i guanyador. Com a reconeixement del premi convocants, CCOO, UGT, SPC al president de la Generalitat, retallades salarials i de drets concedit s’atorgarà una escultura de Mercè i UPIFC, han volgut evidenciar Artur Mas, en què li reclamen, laborals. A l’acte de protesta, Riba. En aquest marc, es realitzarà un home- amb aquesta concentració el un cop més, la necessitat d’una també hi van participar més natge de les dones de CCOO a Montserrat mal que la reforma laboral fa acció positiva i decidida envers d’un centenar de treballadors Roig: “Somio que tinc les paraules…”. Tenim als mitjans de comunicació. No els mitjans de comunicació per del diari El Punt Avui, que les seves paraules, que correrà a càrrec del és una agressió nova, és la ma- evitar la seva degradació pro- s’enfronten a una proposta de grup de teatre ATRESSÍ de CCOO del Vallès teixa que des de fa uns quants fessional i la pèrdua de potèn- retallada salarial d’un 22%, Occidental, que dramatitzarà alguns frag- anys es va manifestant i ara, cia comunicativa. quan al gener una cinquantena ments de la seva obra. S’ha editat un opus- amb la nova formulació de la A la concentració, s’hi van de persones ja van ser acomia- cle, ‘Montserrat Roig, el poder de la paraula’, legislació laboral, esdevé més aplegar treballadors de mitjans dades fruit d’un expedient de amb un recull de fragments de l’obra literària agressiva que mai. tant de premsa escrita com regulació d’ocupació. i d’articles periodístics de l’escriptora que es donarà a les persones assistents a l’acte.

Acte de record per a Mercè Serra

El dijous 28 de juny, la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de CCOO de Catalunya organitzarà un acte de record per a Mercè Serra, que ens va deixar el 9 de maig passat. La Mercè era l’actual secretària de Comuni- cació i Imatge de la FSC estatal, però tenia un ampli compromís amb CCOO: després de passar per l’Agrupació de Policia Local del sindicat, va ser secretària d’Organització i secretària general de la Federació de Serveis i Administracions Públiques (FSAP) i, més tard, secretària d’Organització estatal de la FSAP. L’homenatge tindrà lloc a la sala d’actes de la seu de CCOO a Barcelona, a les 18 h, i en ell recordarem amb fotograﬁ es i vídeos la seva trajectòria. l’independent de Gràcia 15 de juny de 2012

9 ara DIUMENGE, 17 DE JUNY DEL 2012 esportsfutbol 53

Portugal busca Cristiano i un bitllet per als quarts Als de Paulo Bento els cal guanyar contra una Holanda que necessita un miracle per classificar-se

manya perd contra Dinamarca re- ha xutat entre els tres pals –vuit Portugal bent tres o més gols i per només un cops, igual que el francès Karim dediferència(ésadir,victòriadane- Benzema–. I entre aquests tirs que Holanda sa per 3-2, 4-3, 5-4... que significa- no han acabat en gol, en destaquen Portugal: Rui Patrício; Joao Pereira, Pepe, Bruno Alves, ria la classificació de tots dos). dos contra Dinamarca, quan no va Fábio Coentrao; Miguel Veloso, Rául Meireles y Moutin- A terres portugueses no se’ls ha poder superar el porter en l’un con- ho; Nani, Hélder Postiga i Cristiano Ronaldo. Entrena- dor: Paulo Bento. escapat la possibilitat de malpen- traun.Errorspochabitualsenelca- Holanda: Stekelenburg; Van der Wiel, Heitinga, Mathijsen, sar, però el seleccionador Paulo pità de la selecció. Van Bommel; Van der Vaart, Strootman, Robben, Sneijder, Van Persie i Huntelaar. Entrenador: Bert van Marwijk. Bento va voler ser taxatiu. “No hi Enqualsevolcas,elseleccionador ha cap motiu per dubtar de qui sino farà canvis en l’equip titular, en- Grup B: 3a jornada. gui. Crec en els esportistes, si no, cara que el combinat també hagi re- Estadi: Metalist Stadium. A les 20.45 h (Telecinco). Àrbitre: Nicola Rizzoli (Itàlia). no seria aquí”, va dir en la prèvia. but algunes crítiques a la zona de- De fet, l’entrenador té una altra fensiva, ja que ha encaixat tres gols preocupació molt més important: de cap en aquests dos primers par- Prèvia recuperar la millor versió de Cris- tits del torneig. tiano Ronaldo. Després dels dos primers partits, L’última opció per a Holanda MARTÍ MOLINA enquèCR7nohavistporteria,elda- Si Portugal sap que amb un triomf a selecció portuguesa es vanter del Reial Madrid és al centre gairebé segur que es classifica, Ho- juga aquest vespre ser als detoteslescrítiques.“Ésunjugador landa és conscient que necessita un quarts de final de l’Euro- molt professional i ambiciós”, asse- miracle, i dels grossos, per passar copa, en un partit que els guravaPauloBentoenunintentper ronda. Primer necessita superar el enfrontaràaunaHolanda defensar-lo,iqualificantde“genera- combinat portuguès per dos o més Lque està al límit de l’eliminació. litzacions” poc importants les críti- gols, i confiar que Alemanya derro- MentrePortugalacumulaunavictò- quesalseudavanterestrella.Peròel ti Dinamarca. riaiunaderrota,elsholandesoshan certésqueal’entornportuguèspre- Conscient d’això, el selecciona- perdut tots dos partits i necessiten ocupa aquesta falta de gol de Cristi- dor Van Marwijk apostarà per un un miracle en forma de carambola ano durant l’europeu, sobretot per equip més ofensiu, tot i que dema- perpoderaccediralarondasegüent. les ocasions que té i que no materi- na“paciència”alsseusjugadorsper- Portugal tindria gairebé assegu- alitza. De fet, el davanter encapçala Cristiano Ronaldo durant l’entrenament d’ahir de la què“nocaiguinenl’ansietat”sielgol rat el pas si guanya, excepte si Ale- lallistadejugadorsquemésvegades selecció portuguesa. MARIO CRUZ / EFE noarribaenelsprimersminuts.e Velasco Carballo torna a escena amb el Dinamarca-Alemanya

quarts de final com a primera de Dinamarca grup. Dinamarca, en canvi, afronta el partit amb molts més nervis, ja Alemanya que és possible que tan sols li valgui Dinamarca: Andersen; Jacobsen, Kjaer, Agger, Simon el triomf per classificar-se. Poulsen; Zimling o Jacob Poulsen, Kvist; Mikkelsen, Eriks- ElcombinatqueentrenaMorten en, Krohn Dehli; i Bendtner. Entrenador: Morten Olsen. Alemanya: Neuer; Bender, Hummels, Badstuber, Lahm; Olsen és conscient de la seva infe- Khedira, Schweinsteiger; Müller, Özil, Podolski; i Gómez. rioritat futbolística contra un dels Entrenador: Joachim Löw. equips que aspira al títol, però s’aferra a l’exemple del partit de la Grup B: 3a jornada. primera jornada, quan va donar la Estadi: Arena Lviv. A les 20.45 h (Cuatro). Àrbitre: Velasco Carballo (Espanya). sorpresa contra Holanda, per creure en la victòria. Joachim Löw, que ha de buscar Prèvia un recanvi per al sancionat Jerome Boateng, seguirà apostant pel ma- teixgrupdefutbolistes,totiquepo- ÀLEX GOZALBO dria introduir-hi algun petit canvi. BARCELONA Els mitjans de comunicació ale- esprés d’un debut acci- manys, que destaquen el bon cam- dentatambundifícilPo- pionatdeMario Gómez,lirecorden lònia-Grècia,CarlosVe- que a la banqueta té futbolistes lasco Carballo arbitrarà útils, com André Schürrle, Marco aquest vespre el partit Reus i Mario Götze.e entreD Holanda i Alemanya, que tan- carà la primera fase del Grup B. La UEFAvarevisarlasevacriticadaac- tuació, que va incloure dues expul- sions i un penal, i va considerar que l’àrbitre s’havia ajustat perfecta- ment al reglament. Després de les victòries contra Portugal i Holanda, Alemanya arriba al partit amb confiança, però tambéésconscientqueencaranoté asseguradalaclassificació.Laselec- ció que entrena Joachim Löw en té Velasco Carballo durant el prou amb un empat per accedir als Polònia-Grècia. LESZEK SZYMANSKI / EFE 32 EL 9 NOU OPINIÓ

En defensa del UPEC: o socialisme o barbàrie! sector públic, Jordi Serrano Rector de la UPEC termini, com ens demostra l’experiència acumulada de Xile, per exemple, o de la mateixa Espanya, on els plans municipalitzem Quan Karl Marx i Friedrich Engels van de pensions privats han estat un fiasco. A més, Dimitris fer el Manifest Comunista van escriu- Christoulas, el ciutadà grec que es va suïcidar, ho va fer Xavier Generó i Artur Rubinat re: “El poder modern de l’Estat no és precisament perquè després de pagar durant 35 anys Militants de la CUP més que un comitè que administra els una pensió privada es va quedar sense res. afers a tota la classe burgesa”. Ara el Els del Fons Monetari Internacional s’han atrevit a Vivim sota un atac permanent als ser- afers de la burgesia ja no els administra fer un estudi encunyant el nou concepte “Risc de lon- veis públics a favor de la gestió privada l’estat, la burgesia s’està proletaritzant gevitat”. Quins cracs! Segons aquests individus hi ha un d’aquests. S’associa sempre l’administració i els estats ja no pinten res, l’autèntic nucli de poder “risc que la gent visqui més del previst”. L’autor intel· pública a mecanismes lents, ineficients que administra els interessos dels híper rics ludòpates lectual d’aquesta bretolada és un tal José Viñals, que i poc productius i, en canvi, es diu que del casino global, un 1% de la població, té un Comitè havia estat subgovernador del Banco de España. Dios l’empresa privada és sempre competiti- Central format per individus del BCE, l’FMI, el BM, el los cria y ellos se juntan. Bé, no només no el van detenir va i eficient. Aquest principi neoliberal Banc d’Espanya, Goldman Sachs, Standard and Poor’s. sinó que l’han premiat nomenant-lo conseller financer posat en pràctica per primer cop a la Xile Són neoliberals inhumans i irracionals molt perniciosos i director d’Assumptes Monetaris i Mercats de capitals de Pinochet (i continuat amb Thatcher, que s’han tornat hegemònics als mitjans de comunica- de l’FMI. La mateixa institució de la qual va ser direc- Reagan, Blair, Zapatero, ei!, el Sr. Mas) ha ció i a les facultats universitàries. Ens manen els bàr- tor gerent el gran guru dels negocis, el que ha fet el portat els ajuntaments i l’administració bars només interessats en beneficis a curt termini i que forat econòmic més gran de la història d’Espanya i cap pública en general a privatitzar una sèrie voldrien un món on es pogués fer negocis sense gent. de Bankia, Rodrigo Rato. de serveis públics sota la falsa idea que Ja està be de culpabilitzar-nos de tots els mals del Això sí, ningú normal s’escapa d’un error en la decla- això era sempre el millor i el més normal. país. Han fet forat frases com “hem estirat més el braç ració de la renda, excepte aquells a qui se’ls ha tro- Hem de superar aquests mites per avançar que la màniga”, “hem viscut per sobre de les nostres bar diners il·legals a Suïssa. La inspecció mai arriba a cap a la republificació de serveis públics, possibilitats”, etc. aquesta gent. Botín va ser un d’aquests 600, sembla que que garanteixen recordem-ho drets socials També han fet furor frases com “cal recuperar el hi tenia una fortuna allí. Ha fet voluntàriament una bàsics. El punt de partida és clar: qualse- valor de l’esforç”, “ens hem de llevar d’hora ben d’ho- liquidació a la hisenda pública de 200 milions d’euros. vol servei públic serà més eficient que el ra”, no dels obrers que treballen en polígons industri- És a dir, 33.000 milions de pessetes. Sensacional! Equi- mateix servei a càrrec del sector privat. I als i que s’hi posen a les 6 del matí, sinó de la boca de val als 30.000 Pirmi de Catalunya, ara l’han exonerat de si això és així és perquè les empreses pri- futbolistes –que treballen 45 minuts al dia i guanyen qualsevol altra responsabilitat penal. Un pobre negre vades, per definició, busquen el màxim fortunes– o de banquers –quina barra! del top manta: dos anys de presó. rendiment econòmic; en canvi, el servei Com deia fa poc en una de les seves cançons Patti I per si mancava alguna cosa ara, en plena campanya públic té per objectiu oferir el servei sen- Smith, la mítica rockera: “Jesús va morir pels pecats de la renda, fan una amnistia fiscal als defraudadors se obtenir beneficis econòmics i sota el d’algú, però no pels meus”. d’Hisenda. criteri clar de l’equitat. La gestió privada Estem anant a la creu pels crims dels banquers, Això sí, hem inspeccionat a tots els receptors de Pir- de serveis públics no només significa una empresaris, constructors i capitalistes sense escrúpols mi, a 150.000 persones que cobren el subsidi d’atur; visió estrictament econòmica dels serveis que només pensen en el benefici, i volen aprofitar la cri- fins i tot ara ja multen les putes. Els jueus d’aquesta públics sinó, entre altres, l’oblit de la res- si per dur a terme reformes ultraliberals –com l’acomi- crisi. Mentrestant, el Millet a casa tranquil·lament. ponsabilitat social, la reducció de drets adament lliure– que no serien possibles en temps nor- Com ens va dir l’any passat en la conferència inaugu- laborals i precarització dels treballadors, mals. Volen acabar amb les pensions públiques tot i que ral Concita de Gregorio –l’exdirectora del diari L’unità– menys transparència de gestió i pèrdua de saben que són les úniques que tenen garantia a mitjà “nosaltres ja som tercer món”. O socialisme o barbàrie! control democràtic i popular. Així doncs, sovint el que es presenta com un benefici per les arques públiques esdevé un llast social. L’empresa privada, Preinscripcions de P3 a Ripoll: un mestre, 1.000 alumnes al voler fer benefici amb la gestió dels serveis públics, acostuma a reduir en altres Àngel Ferrer AMPA de l’escola infants de 2-3 anys en espais confinats de tan sols 50 elements, com en drets laborals, materials Joan Maragall de Ripoll o 60m2, talment com si fossin gallines ponedores. I ho o protecció del medi ambient, sense és clar justifica tot dient que Madrid no paga allò que ens deu, oblidar cànons o altres peatges que sovint 109 són els alumnes preinscrits a P3 a també en matèria educativa. De nou, mala cosa. el ciutadà ha de pagar a aquests actors les quatre escoles d’Educació Infantil de Un sol docent haurà d’atendre totes les necessitats privats. En definitiva, les millores que Ripoll per al curs 2012-13 que comença- d’aquestes 28 petites criatures; vetllar perquè no es suposadament han de ser beneficioses pels rà previsiblement el 12 de setembre. barallin, vigilar que no prenguin mal, canviar alguns bol- ajuntaments acaben esdevenint un empit- Com que l’actual ràtio (ja prou ele- quers, i potser, si té un moment, intentar fer la feina que jorament del servei pels ciutadans a més vada) preveu un màxim de 25 alumnes dret a llei li pertoca, que no és altra que iniciar el procés d’un llast social general. per classe, cal desdoblar en una de les escoles. Per llei, d’aprenentatge necessari i començar a treballar en els Des de la Candidatura d’Unitat Popular els pares i mares tenen dret a escollir l’escola que els valors que hauran de formar part de llurs personalitats. s’aposta fermament per la municipalit- sembli més adequada a les seves necessitats. Tanmateix, qui assumirà el cost dels alumnes preins- zació dels serveis, com a via per garantir En tancar el període de preinscripció, l’alumnat va crits a l’escola pública i que ara hauran d’anar a l’escola els drets socials però alhora per garantir quedar distribuït així: 37 alumnes a l’escola Joan Mara- concertada? Com es prendran les famílies que han triat les condicions de treball dignes per als gall, 25 alumnes a l’escola Tomàs Raguer, 22 alumnes a una escola que els obliguin a anar a una altra escola? treballadors d’aquests. Aquests processos l’escola Salesiana i 25 alumnes a l’escola Vedruna. D’altra banda, com ja és habitual any rere any, s’in- han de comportar avantatges directes pels L’acord pres per la Comissió de Matriculació el passat corporaran nous alumnes durant el curs escolar 2012- usuaris i usuàries oferint un servei proper, 19 d’abril, instava a desdoblar a l’escola Joan Maragall, 13 (el que s’anomena matrícula viva), la qual cosa farà transparent, econòmic, socialment més com a conseqüència d’haver rebut un nombre superi- augmentar el nombre d’alumnes i consegüentment, justos i més democràtics. or de preinscripcions, tot disposant de dues aules, l’una empitjorarà, encara més, l’atenció a aquest alumnat. Arreu del nostre país, hi ha un munt amb 19 alumnes i l’altra amb 18, alliberant l’aglomeració A més, aquests infants corren el risc d’haver de cursar de casos on és evident la mala gestió i el i massificació d’alumnat a les escoles de Ripoll. tota la seva etapa d’Educació Infantil i d’Educació Pri- llast social de la privatització amb incom- 28 d’aquests 109 alumnes (el 26%) estan considerats mària ben atapeïts, i aquesta estretor no només res- pliments flagrants de contractes, bussos, per part de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic del pon a la vessant física sinó també, i més important, a la gestió de l’aigua, manteniment d’edificis, Ripollès alumnat amb necessitats educatives especials pedagògica i curricular. recollida de residus, escoles bressols... (NEE), per qüestions socials, culturals, econòmiques, Cal tenir en compte que les dades d’empadronament Però mentre això és així, afortunadament etc. Per tal d’atendre aquesta diversitat d’alumnat amb de Ripoll ens indiquen que els propers anys no caldrà comencem a veure bones pràctiques, ja necessitats educatives específiques, cal indiscutible- desdoblar cap P3, per tant, cal que Ensenyament actuï sigui en gestió d’aigua, escoles bressol o ment el suport que se’ns nega a tots plegats, tanma- en conseqüència per no ofegar el P3 del curs 2012-13, recollida de residus. Som conscients de teix, en detriment de la resta d’alumnat, alhora que de tot desdoblant allà on toca i atenent les 109 famílies en l’onada centralitzadora i neoliberal de les l’alumnat en qüestió. Mala cosa. una de les qüestions més significatives i transcenden- lleis de Mas i Rajoy, som conscients de Ara, el Departament d’Ensenyament, aquell que pri- tals de l’educació: la igualtat d’oportunitats. l’augment de les dificultats per munici- oritzava la qualitat en educació, el que prometia aca- A Ripoll hi ha aproximadament un miler d’alum- palitzar, però la llei permet encara certes bar amb el fracàs escolar, el que ens va vendre que nes d’Educació Infantil i d’Educació Primària i només escletxes que cal aprofitar. No és possible aconseguiria l’excel·lència a l’ensenyament, aquell que demanem que el Departament d’Ensenyament no ens que els drets socials estiguin en mans pri- havia de millorar els resultats acadèmics, el que… Ara, prengui aquest mestre. Un mestre per a 1.000 alumnes. vades, no es pot fer negoci amb els serveis a Ripoll, el Departament d’Ensenyament dictamina És per tot plegat que sol·licitem al Departament d’En- públics, cal apostar de forma decidida per salomònicament repartir els 109 nens i nenes entre les senyament que rectifiqui la seva postura i tingui en tornar al poble el que sempre hauria haver quatre escoles, o el que és el mateix, vol enllaunar 28 compte les consideracions de les famílies de Ripoll. sigut del poble.

Divendres, 22 de juny de 2012 l’independent de Gràcia 22 de juny de 2012

11 POLÍTICA La UPEC presenta la VIII edició de les jornades de debat d'estiu Sota el lema 'El futur és a les nostres mans', les trobades d'enguany giren a l'entorn del context actual de crisi econòmica i social i el paper de les forces d'esquerra de Catalunya

MARC TORO Barcelona | Actualitzada el 27/06/2012 19:27

La UPEC (Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya) ha presentat aquest dimecres la VIII edició de les jornades de debat d'estiu que organitza anualment des del 2005 i que tindran lloc entre els dies 2 i 6 de juliol a la seu de CCOO de Catalunya. A partir de la unió de diverses sensibilitats progressistes dels àmbits acadèmic, polític, social i intel·lectual i sota el lema 'El futur és a les nostres mans', les jornades d'enguany estan dedicades al debat a l'entorn de l'actual context de crisi econòmica i social que està vivint el país.

En un dinar amb presència dels mitjans de comunicació, el rector de la UPEC, Jordi Serrano, ha explicat que les ponències organitzades aquest any busquen "descodificar" la creença que els culpables de la situació de crisi actual són els "últims de l'escala social", tal com "se'ns fa creure des del poder" en un context de "desorientació del to, el relat i l'acció" dels partits progressistes. En aquest sentit, Serrano ha assegurat que aquestes jornades han de servir per "crear una cultura comuna d'esquerres catalanes" que s'enfoqui en el disseny de polítiques públiques socialdemòcrates i per "reinventar les formes de participació i organització política".

Serrano ha subratllat que cal "denunciar les paradoxes" que neixen de les polítiques econòmiques i socials aplicades recentment, com són l'augment de l'edat de jubilació, mentre hi ha un important gruix de joves instal·lats a l'atur o en la precarietat laboral, o la progressiva privatització dels serveis sanitaris i educatius en contra de la voluntat d'una majoria social. És per això que el rector ha afegit que és necessari acabar amb l'"opacitat de les decisions" que es prenen des dels governs i combatre el "discurs de la por" creat per un "sistema capitalista embogit".

Al llarg dels cinc dies que durarà l'edició d'enguany, la UPEC ha preparat tot un seguit de xerrades, ponències i taules rodones al voltant de temes tan diversos com l'estat actual de la democràcia, el pacte fiscal, el discurs de la por, la situació econòmica d'Europa i el paper de la immigració a Catalunya. De tots els actes, Serrano ha volgut destacar per la seva importància la xerrada sobre alternatives al neoliberalisme encapçalada per Vicenç Navarro (catedràtic de ciències polítiques i socials i rector emèrit de la UPEC) i la conferència de cloenda, que comptarà amb la participació dels líders dels principals partits d'esquerres de Catalunya: Pere Navarro (PSC), Oriol Junqueras (ERC) i Joan Herrera i Jordi Miralles (ICV-EUiA).

Entre la resta de personalitats protagonistes dels diversos actes previstos, cal destacar la presència de Muriel Casals (presidenta d'Omnium Cultural), Joan Tugores (catedràtic d'economia de la UB), Najat El Hachmi (escriptora), Joan Manel Tresserras (professor de la UAB i exconseller de Cultura) i Arcadi Oliveres (economista i president de 'Justícia i Pau'), així com dels màxims representants sindicals de Catalunya, Joan Carles Gallego (secretari general de CCOO) i Josep Maria Álvarez (secretari general d'UGT).

Situació delicada

Serrano ha conclòs la presentació de les jornades fent referència a la delicada situació econòmica per la qual està passant la UPEC. El rector ha explicat que tot i el rècord d'assistència aconseguit a les jornades de l'any passat, la falta de subvencions rebudes i d'alternatives de finançament fan perillar la celebració de properes edicions de les jornades d'estiu. A més, Serrano ha afegit que si no es troben solucions aviat, la UPEC passarà a convertir-se en un "grup d'opinió" a l'espera de "temps millors".

El rector ha considerat que el fet que no es pugui assegurar l'existència futura de trobades com les que s'organitzen des de la UPEC evidencia la difícil "situació actual de les esquerres". Serrano ha lamentat aquesta situació, ja que ha assegurat que les forces progressistes "representen més de la meitat del país". "Hi hauria d'haver mil UPEC", ha afegit.

La UPEC va néixer l'any 2004 de la necessitat d'omplir un buit en els àmbits de debat plurals i independents dels sectors progressistes de Catalunya.

ETIQUETES UPEC, JORNADES, DEBAT, CRISI

MÉS CONTINGUTS POLÍTICA Joana Ortega viatja al Balmón defensa Eurovegas i L'exconsellera Geli rebutja Quebec per conèixer el posa en qüestió el rebuig del la comissió d'investigació model de consultes PSC sobre Sanitat que ha demanat el PSC EL PUNT AVUI Política 7 DIMECRES, 27 DE JUNY DEL 2012 | |

———————————————————————————————————————————————————————————————————————

OPINIÓ Jordi Serrano (*) El govern alerta que el ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— PSOE ha ofert una aliança La unitat de les esquerres al PP per frenar el concert i la fi de la UPEC a Rubalcaba rebutja que el finançament català sigui com el basc a Navarro acusa Artur Mas de voler “dividir la societat catalana” amb el pacte fiscal a Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya celebra aquest any les vuitenes jornades en el context del setè L any de crisi del totxo i el cinquè de la crisi general. La Odei A.-Etxearte UPEC és avui una iniciativa modesta i austera que no disposa BARCELONA del finançament d’empreses multinacionals com sí que tenen la majoria dels think tank catalans, ja que som una opció crítica CiU i el PSC s’allunyen pel amb moltes d’aquestes: nuclears, financeres, immobiliàries, pacte fiscal. Mentre les etc. És l’única plataforma que recull persones de totes les dues forces intenten tan- opcions polítiques d’esquerres catalanes: el PSC, ICV, EUiA, car una proposta comuna ERC i de l’esquerra més alternativa, de CCOO i la UGT i d’una amb discreció, es llancen vintena d’organitzacions i moviments socials. acusacions públiques cre- No sabem què cal fer per aturar aquesta onada neoconser- uades que compliquen la vadora, reaccionària, fonamentalista, dogmàtica i profunda- vertebració del consens. ment inhumana en què s’han convertit les polítiques públiques “Ens costa cada cop més a Catalunya, Espanya i Europa, fins i tot pretenen expulsar de seguir el PSC”, admetia la UE Grècia, el bressol d’Europa. Però el que sí que sabem és ahir el portaveu de l’execu- que cal que les organitzacions que es reclamen de l’esquerra tiu, Francesc Homs, sobre es plantegin una opció nacional per fer front a la crisi provoca- la convicció de Pere Na- da pels poders de la nomenclatura financera. varro que Artur Mas porta Mentrestant, la dreta catalana i espanyola està perplexa, ja el país cap al “xoc de trens” ————————————————————————————————— que pensava que només ocu- amb Espanya i provoca A partir del pant ells el poder els proble- la “divisió” a Catalunya. mes se solucionarien, la prima Homs va assenyalar que setembre ens de risc baixaria i els mercats Navarro projecta portes convertirem en una (BCE, l’FMI, el BM, Moody’s, enfora “la situació inter- cèl·lula dorment Goldman Sachs, Standard na” de divisió que viu el seu ————————————————————————————————— and Poor’s, etc.) tornarien la partit. No va concretar si confiança perduda per go- es referia a les divergèn- verns irresponsables i malbaratadors. La prima de risc ha ba- cies entre dirigents del tut rècords i els bons de la Generalitat han baixat a nivell de PSC per l’abast del pacte bo escombraria. De veritat son tan il·lusos? fiscal o a les tibantors dels Necessitem una esquerra que espavili, que demani comp- socialistes catalans amb el tes, que actuï amb una contundència que estigui d’acord amb PSOE per la reivindicació. El president de la Generalitat, Artur Mas, en la reunió del consell executiu ■ QUIM PUIG la gravetat de la situació. Ada Colau va dir fa uns dies que els li- Homs va denunciar, deratges nous sorgiran en funció de demostrar fins a quin precisament, que el PSOE punt els líders estan disposats a jugar-se-la. s’hauria ofert al PP per fer Mas explicarà en el pròxim ple la tercera retallada Segurament l’esquerra ha de tornar a esquemes d’abans un front comú per “barrar ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— del 1917. L’URSS va anar molt bé per a tots aquells que no el pas” a la reclamació ca- El president de la Generalitat, mentaris. Els partits de l’opo- i, per tant, hauran de pro- vivien allí, ja que aconseguia ser la força que permetia que el talana d’un nou finança- Artur Mas, compareixerà la sició ja han avançat que moure una norma equivalent capitalisme tingués un fre. Era l’amenaça latent i alhora l’es- ment. Rubalcaba insistia setmana vinent al ple del Par- s’aliaran per instar el govern si volen aturar-ne la implan- peronador per demostrar que es vivia millor a occident que ahir a reiterar la seva opo- lament per explicar la tercera a retirar l’euro per recepta. tació. El PP, que va negociar a l’est. L’any 1989 aquest fre va desaparèixer i l’esquerra, les sició a un model català que onada de retallades. La mesa No obstant això, el portaveu amb CiU la mesura i en va fa- esquerres no van saber llegir que calia una alternativa, un s’acosti al concert econò- i la junta de portaveus de la de l’executiu, Francesc cilitar l’aprovació abstenint- aturador a la barbàrie. I aquesta alternativa humanista a mic basc. El PSOE entén cambra ho van acordar ahir. Homs, va assenyalar que la se, també s’oposa a la taxa. l’URSS s’ha de cercar en tres elements. Una gran dosi de que Catalunya reclami la Mas obrirà un debat que es mesura té rang de llei (figura La raó: els catalans hauran cultura i capacitat crítica; un gran i complex sistema orga- revisió del sistema, però tancarà amb la votació de en la norma d’acompanya- d’afrontar un doble copaga- nitzatiu, com escrivia Gramsci i ens recordava Barnasants aigualeix la demanda en el propostes de resolució que ment dels pressupostos, de ment farmacèutic quan a l’estiu: les idees no viuen sense organització; una gran cafè per a tothom recor- presentin els grups parla- mesures fiscals i financeres) s’apliqui també l’espanyol. dosi d’indignació i coratge. En definitiva, la solució és més dant que l’actual model de política, la política amb majúscules. règim comú s’ha de super- La crisi de l’esquerra no és solament electoral, és fona- visar el 2013. Per Rubalca- mentalment una crisi d’identitat i d’alternativa, també una ba és “normal” que els ter- Les frases crisi del model organitzatiu, la demostració d’aquesta crisi ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— ritoris en demanin millo- és que no hem trobat la possibilitat de continuar. A partir del res. Però rebutja que Cata- “M’havia resistit a “Aprofitar el pacte “El que Mas vol, setembre la UPEC es convertirà en una cèl·lula dorment, en lunya reivindiqui un siste- creure que Rubalcaba fiscal per anar cap al [...] des d’un punt de un club d’opinió des d’on emetrem les opinions quan ens ma en la línia del basc: s’havia ofert al PP concert econòmic és vista electoralista, és sembli i tornarem a fer les IX Jornades de la UPEC quan la “Aprofitar el pacte fiscal per barrar el pas diferent i [...] ja saben anar cap a un xoc de situació ho permeti. Que ningú s’estranyi si la gent d’es- per anar cap al concert a [...] Catalunya” la nostra posició” trens amb Espanya” querres quan vulgui discutir en comptes de fer-ho en els econòmic és diferent.” llocs adequats ho ha de fer a les places del país. Amb les declaracions Francesc Homs Alfredo Pérez Rubalcaba Pere Navarro El combat social i el combat nacional van intrínsecament de Rubalcaba, el govern PORTAVEU DEL GOVERN SECRETARI GENERAL DEL PSOE PRIMER SECRETARI DEL PSC junts, els neoliberals volen eliminar les classes treballadores i va donar per confirmades classes mitjanes, però també les nostres institucions nacio- les “informacions” que El nou pronunciament EUiA. El primer secretari en risc la unitat civil de nals, les amenaces d’intervenció de la Generalitat fan que havia rebut respecte a de Rubalcaba no ajuda un dels socialistes catalans, Catalunya” amb una pro- aquest fet impensable en altres temps sembli ara versemblant l’aliança del PSOE i el PP PSC que hauria de defen- de fet, va tornar a carre- posta en la línia del con- i imminent. Cal que els patriotes catalans lluitem contra els contra un concert català. sar al Congrés l’acord que gar contra la federació na- cert que no tingui el su- neocons si no volem veure com desapareixen les conquestes “Em semblava inversem- es tanqui a Catalunya, si és cionalista. Navarro va avi- port de la “majoria” dels de 200 anys de la classe treballadora i tot rastre d’identitat na- blant però veig que sí, les que els de Navarro acaben sar del perill que Artur partits catalans. A finals cional. Per construir el futur es necessitaran mil UPEC. coses apunten cap aquí”, engreixant la majoria que Mas es converteixi en “el de juliol, el Parlament do- assenyalava Homs. ja formen CiU, ERC i ICV- primer president que posi narà el sí al nou model. ■ (*) Rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya l’independent de Gràcia 29 de juny de 2012

9 DIVENDRES, 29 DE JUNY DE 2012 | Diari de Girona 18

Director: Jordi Xargayó i Teixidor. Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Badenes (Girona), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), Adrià Boix (Disseny). Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Distribució i Promocions: Enric Cullell. Diari de Girona Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV.

FUNDAT EL 1889 EDITA DIARI DE GIRONA, S.A.

CONSELLER DELEGAT: José Manuel Vaquero DIRECTOR GENERAL: J.L. Rodríguez Artime DIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: José Manuel Atiénzar DdG SUBDIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: Francisco J. Guixá Opinió

EDITORIAL Jordi Serrano Ramon Iglesias LA IMMERSIÓ EN EL PUNT DE MIRA LES VUITENES I ÚLTIMES CIU DE JORNADES DE LA UPEC DRETES

DELS TRIBUNALS ’ha acabat una etapa de l’esquerra i n’ha de començar ls catalans amb sensi - una altra. Quan va caure el mur de Berlín el 1989, en un bilitat d’esquerres es - S dinar amb gent diversa, un comensal va dir: «Que bé, E tan orfes de futur, l Tribunal Suprem ha afegit una sisena ara s’ha acabat el comunisme al món». En Romà Pla - amb un PSC sense sentència a la collita de decisions judi - nas , un home profundament republicà i socialista, va contestar rà - rumb i agonitzant a les enques - cials adverses que està recollint la im - pidament: «Ara acaben amb el comunisme, a partir d’ara acabaran tes, i amb una ERC puixant però mersió lingüística a Catalunya, una amb el socialisme». Les paraules van ser profètiques, assistim a la de forma insuficient i sense tenir E pluja que s’interpreta com a part d’una batalla final per acabar amb el socialisme i la socialdemocràcia i l’esquerra com a prioritat. També amb qualsevol intent de qüestionar el model econòmic que patim. puja però amb menors possibili - involució autonòmica. És una conclu - A finals dels anys seixanta i als setanta l’esquerra era molt dog - tats IC, que té per davant molt sió difícil d’evitar: si durant tres dècades el model lin - màtica i exageradament ideologitzada mentre la dreta era super - camí per recórrer però amb cap güístic de l’escola catalana ha viscut sense ensurts i ha pragmàtica. De mica en mica les coses van anar canviant fins allò possibilitat, de moment, de lide - tingut la protecció d’una exemplificadora sentència tan significatiu de Felipe González «gato blanco, gato negro, lo im - rar una alternativa. del Tribunal Constitucional, l’actual acumulació de portante es que cace ratones ». En el llibre No pienses en un elefante , Davant de tot això hi ha CiU, sentències en contra ha de ser l’expressió d’un canvi. George Lakoff explica precisament la mateixa qüestió als EUA. Ens que experimenta el desgast de En realitat, aquesta proliferació de sentències és el re - diu que als EUA la dreta ha dedicat enormes quantitats de diners a gestionar misèria però sobretot el investigar i pensar i d’aquí l’èxit de difusió de les idees neoliberals i desgast d’exposar la seva nova sultat de tres fenòmens paral·lels: una nova sensibili - neoconservadores als darrers 30 anys. Mentrestant, l’esquerra s’ha identitat estrenada amb Artur tat que amara l’alta administració de l’Estat en el sen - tornat molt pragmàtica –no només els polítics –, la gent d’esquerres Mas: la de ser un partit de dretes tit que la diferenciació catalana ha arribat massa no vol col·laborar en llocs on es llegeix, s’escriu i es discuteix, sinó sense matisos. CiU, en el passat lluny; una major activitat d’un grup de famílies dispo - en projectes concrets. Per exemple, col·laborar amb una ONG que un partit que s’havia alimentat sades a aconseguir a cop de demanda i amb l’ajuda faci una escola en un poblet de Bolívia. també d’ideals socialdemòcrates dels tribunals de Madrid que el sistema s’adapti a ells, La dreta ha anat fent camí, ha creat innombrables centres de re - i centristes, és actualment un par - flexió, fundacions, editorials, diaris, revistes, jornades, seminaris, tit clarament de dretes. No és ni per no haver d’adaptar-se ells a un sistema que té una etc... Hi han dedicat una quantitat ingent de diners i de mitjans. A bo ni dolent, sinó una simple aprovació social generalitzada; i un tercer factor –pro - la fi, ha estat més ben valorat a l’esquerra tenir màsters a les escoles constatació. El seu líder actual bablement, el més decisiu – que és la inestabilitat que de negocis on han format els executius immorals que han gestio - (Artur Mas) així ho ha decidit, va introduir en aquest tema el nou Estatut, que s’ha nat les finances, la construcció i l’especulació que no pas tenir una col·locant al capdavant de les car - demostrat que està generosament nodrit de forats ju - escala de valors fonamentada en la justícia i la llibertat. teres que marquen ideologia gent rídics, tal vegada per la falta de perícia i de coneixe - El resultat és que davant d’una gran crisi econòmica, l’esquerra molt de dretes. És el cas de Felip ments tècnics dels qui el van redactar i aprovar. Tot juga tota l’estona al mateix frame de la dreta, és a dir, juga sempre Puig, conseller d’Interior, garant en camp contrari. Durant molts anys importants líders de l’esquer - de l’ordre per davant de tot; o de plegat posa el sistema de la immersió en una situació ra han anunciat copagaments, repensar les nuclears, reformar l’Es - Boi Ruiz, que possiblement passi delicada. La Generalitat pot argumentar que una llei tat del Benestar, abaixar impostos als rics, desregular, acceptar com el conseller que va enterrar del Parlament (la LEC) regeix ara per tot allò que que - acríticament la globalització, etc... Joaquín Almunia , per exemple. el model de salut conegut fins dava poc definit a l’Estatut, però queda el dubte de si Cal que les esquerres creïn el propi frame , un relat en què la pro - ara. O del mateix president Mas, un tribunal podria, finalment, esgotats tots els recur - pietat privada es qüestioni, en què l’afany de lucre sigui jutjat com que per posar un exemple, i amb sos, actuar directament contra la conselleria i contra un contravalor, en què el que es diu i el que es fa no tingui distàn - independència de si és bo o no els seus responsables. La immersió és necessària per - cies abismals i en què no s’accepti la mentida. l’Eurovegas, ell ho té tan i tan clar La UPEC amb el format d’aquests darrers vuit anys s’acomia - que no dubta a menystenir i ridi - què, sent completa com ara, encara són milers els da, –es convertirà en un club d’opinió –, tot un símptoma del que culitzar aquells que s’hi han ma - alumnes que no surten de l’escola amb plena compe - diem. A reveure. nifestat en contra. tència en català; si es dilueix la immersió, encara s’a - A CiU s’ha imposat la dreta conseguirà menys l’objectiu, amb el consegüent per - d’ordre i negoci per davant dels judici per als alumnes que no assoleixin aquesta capa - AMB LA V DE BERGÉ individus, de la història, del pai - citat. D’altra banda, un tema que afecta només Catalu - satge i del territori. Aspectes que la CiU de Jordi Pujol mai no va nya i el seu patrimoni cultural, sense efectes a la resta perdre de vista i que sempre va de l’Estat, hauria de ser decidit pels representants de - fer dubtar els electors amb sensi - mocràticament elegits pels ciutadans de Catalunya, bilitat lleugera d’esquerres que no en un tribunal. És de sentit comú, perquè la im - sovint el van votar. mersió és una decisió d’una voluntat política. Tanma - Però malgrat que Convergèn - teix, no és això el que s’està imposant. I la Generalitat cia i Unió és ja un partit de dretes hauria de tenir més arguments per respondre. sense complexos, avui per avui és l’únic partit capaç –llevat que l’ac - tual terratrèmol es converteixi en el big one – de tornar a revalidar la majoria. Possiblement amb altres ADAPTAT A LA PROTECCIÓ PROHIBIDA TOTA REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE DADES PER DE L’ARTICLE 32.1, PARÀGRAF SEGON DE LA LPI. aliats perquè, si una cosa m’atre - Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcialment, veixo a afirmar, és que a Catalu - ni transmesa per cap tipus de mitjà, sense el permís per escrit de la direcció. nya el PP tornarà al seu cau resi - dual. 22 debat DILLUNS, 2 DE JULIOL DEL 2012 ara La UPEC i les cruïlles de l’esquerra catalana

acrisicadavegadaésmés xer, tampoc no té un full de ruta. No greu.Lagestióquese’nfa JORDI SERRANO BLANQUER podem deixar que la dreta creï el és pèssima i les conse- frameil’estratègiaaseguiriqueens qüències que té, socials i RECTOR DE LA UNIVERSITAT PROGRESSISTA D’ESTIU DE CATALUNYA barri el camí a la plenitud nacional. democràtiques, són bes- En sisè lloc, cal pensar en formes Ltials. La conseqüència és que l’es- la universitat, de les empreses edi- i totes les persones interessades en organitzativesflexiblesqueperme- querraestàenunacruïlla,iprecisa- tores,delsmitjansdecomunicaciói L’esquerra ha lacomunitat.Calreferuncamípar- tin més implicació de la ciutadania ment, posarem tres exemples de de qualsevol cosa que s’assembli a d’assolir un tint segurament del 1917. amb l’aposta general de les esquer- moments en què els tres partits l’espai públic. Cal, doncs, situar la Tercer,caldriacomençarapensar res, de manera que la indignació es d’esquerres a Catalunya van passar batalla ideològica com a primera horitzó comú en un possible horitzó comú de l’es- transformienaccionspolítiquesen per una cruïlla. trinxera del combat. La dreta s’ha en la defensa querra en la línia de la síntesi que es positiu. Necessitem un sistema or- N’hivahaverunaal’inicidelade- tornatideològicamentrel’esquerra de l’estat del vaferquanesvacrearl’Assembleade ganitzatiu gran i complex. Com es- mocràcia. El PSUC va passar s’ha aferrat al pragmatisme i la ges- Catalunya:llibertat,amnistiaiEsta- crivia Gramsci i ens recordava Bar- d’aconseguir 507.000 vots en les tió per derivar cap al naufragi, però benestar i els tut d’Autonomia. La defensa de l’es- nasants a l’estiu: les idees no viuen primeres eleccions al Parlament hi ha alternatives. serveis tatdelbenestarpodriaserunbonob- sense organització. l’any 1980 a només 158.000 en les En primer lloc cal constatar que, públics jectiu.Calunanovasíntesicomunaa En setè lloc falta un lideratge na- eleccionsgeneralsdel’any1982.En tot i existir una majoria de catalans partir de la defensa dels serveis pú- cional i social que, més enllà dels només dos anys els dirigents del que sempre que poden s’expressen blics: educació, salut, pensions, de- partits, sigui capaç d’aglutinar es- PSUC van perdre 350.000 votants. en clau d’esquerres, avui no troben pendència, universitat, etc. forços, tenir un programa, il·lusio- ERC va aconseguir 638.000 vots una articulació política adequada. Enquartlloc,s’imposaunarefle- nar el poble i rearmar-nos ideolò- l’any 2004 al Congrés de Madrid i Una segona idea seria proposar xió específica sobre l’atzucac en la gicament.AdaColauvadirfaunsdi- quatre anys més tard en va rebre debats públics de totes les forces reconstrucció nacional i els perills es que els lideratges nous sorgiran 298.000. N’havia perdut 340.000. d’esquerrescentratsenaquestapa- evidents de viure’n un retrocés. El en funció de fins a quin punt els lí- El PSC l’any 2008 va treure tent realitat de retallades que afec- federalisme entra en crisi amb la ders demostrin que estan disposats 1.689.000 vots; l’any 2011 en va ten a tot. Haurien de ser-hi convi- sentència del Tribunal Constituci- a jugar-se-la. Caldrà intel·ligència, aconseguir922.000.Enquatreanys dats sectors universitaris, entitats onal,il’independentisme,toticréi- molt intel·ligència, com deia Carles va perdre 700.000 vots. CÈLIA ATSET Cardó, però també molt caràcter, És a dir: en qüestió de poc temps, com deia Batista i Roca. l’any 1982 el PSUC perd 350.000 Calen valors i actituds derivats votants, l’any 2008 ERC en perd d’una ètica civil republicana, que 340.000 i l’any 2011 el PSC en perd traslladin a aquesta difícil conjun- 700.000. turaelllegatdelparedetotesleses- Són moltes les raons de les tres querres,FrancescPiiMargall–sen- estavelladesinecessitaríemtotsels se oblidar Narcís Roca Farreras, un diaris d’un any per explicar-ho. dels seus deixebles més actuals. Avui,lesgransconseqüènciesso- Avui a la Universitat Progressis- cials de la crisi, que afecten fona- tad’EstiudeCatalunya(UPEC)ini- mentalment les classes treballado- ciem les nostres vuitenes i, segura- res, no troben respostes en els par- ment, últimes jornades. A partir tits d’esquerres. Els votants de l’es- d’ara ens convertirem en un club querrarestemperplexos.L’esquerra d’opinió. Si la il·lusió per les políti- no està davant d’una gran derrota ques d’esquerres reneix, el primer electoral, està davant d’una gran símptomaseràques’anunciaranles derrota ideològica. L’hegemonia de novenes jornades de la UPEC. les idees ultraliberals i reaccionàri- Lespolítiquesd’esquerresneces- es és absoluta. Les idees progressis- sitaranlesmilflorsdelesmilUPEC tes, a més, estan sent foragitades de que caldrà fer.

CARTES I MISSATGES

Dir-nos adéu impostos sense fi que no li paren d’arri- tallades que està aplicant Ensenyament. queavuisónderabiosaactualitat.Ense- bar del Principat. Ha arribat el moment Un autèntic atac a l’escola que només ge- gon lloc i no menys important, amb el On va a parar Catalunya? El Govern està de dir prou, d’aturar-se i reflexionar què nera rebel·lió i molt, molt desànim entre Fòrum es va dignificar la llera del Besòs enunatzucac.Lasevamanerahabitualde ens interessa més com a país. És el mo- elsprofessionalsdocentsquenoentenem i es va recuperar una llarga zona coste- governar ja no serveix. És el moment de ment de la concertació nacional, que els com es pot aconseguir la tan perseguida ra molt degradada, indigna d’un país prendredecisionsquenoespodenajornar partitsquevolendefensarlanostraterra qualitatdel’educacióimoltmenysaquest d’Europa. Els veïns del districte de Sant més.Elpaísestàempobrit.Elsmoviments i els ciutadans que hi vivim es posin concepte que tant s’està posant de moda, Martí i de la ciutat de Sant Adrià en som socials no paren de sorgir: els insubmisos d’acord i diguin a Espanya: fins aquí hem l’excel·lència.Elgoverndelsmillorsnofa- testimonis agraïts. amb els peatges de les autopistes, els ob- arribat plegats. Ara és el moment de dir- rà millors persones ni millors alumnes Un altre valor que ara, quasi deu anys jectors fiscals amb Espanya i la Platafor- nos adéu! amb aquestes condicions. després,convertiràlazonaFòrumenuna ma d’Afectats per la Hipoteca en són un JORDI ACERO ENRIC GARCIA FERRÉ peça d’urbanisme social pràcticament exemple.Aaquestsmovimentshemdesu- VILASSAR DE MAR CARDEDEU acabada serà la instal·lació de la Univer- mar-hielscol·lectiussanitariieducatiu.La sitat Politècnica de Catalunya en aquest retalladadelasisenahoraal’escolapúbli- indret.ElsmilersdejovesdelBarcelonès ca i la manca de recursos que pateix –que Desànim educatiu La zona Fòrum Nord que durant un segle han hagut de ha de ser coberta per les aportacions dels Ahir es va acabar un curs escolar. Molts ¿Qui se’n recorda del Fòrum Universal travessar Barcelona per estudiar tecno- pares a les AMPA– fan perillar el futur del petits somriures van marxar cap a casa i de les Cultures? Han passat vuit anys i, logia tindran les mateixes oportunitats país, que és en mans d’uns mestres cada no els veurem fins al setembre. Els mes- engeneral,lamemòriaciutadanaelsitua que els seus companys de la capital. El vegada més desprotegits i, en conseqüèn- tres,però,hiseremunsquantsdiesmés.I com una operació urbanística d’alt cost Fòrum va complint els seus objectius. cia,mésdesmotivatspereducariguiarels entre els preparatius per al que s’atansa econòmic, amb dubtosos resultats. Pe- JAUME VALLES MUNTADAS nostresfillscapalsreptesdel’excel·lència. un cop passades les vacances, sentirem rò va ser molt més que tot això. SANT ADRIÀ DE BESÒS Les prestacions que ens dóna el sistema que som una colla de números per a l’ad- En primer lloc, en els seus objectius sanitaridesalutsóncadavegadamésmin- ministracióeducativa,ques’estàperdent principals, en les qüestions filosòfiques, Les cartes enviades pels lectors han de tenir ses i més cares. la humanitat que tant hem d’inculcar en les seves qüestions de fons –els seus un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva La discriminació respecte a Espanya als/les nostres alumnes. I, mentre ens ho debats de les condicions de la pau i la di- el dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer és evident. A Catalunya, per sobreviure, rumiem,hauremperdutaltressomriures, versitatcultural–,elsquehivampartici- constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica, número de carnet d’identitat hem de pagar més que a l’Estat, que, els de les persones, mestres, TEIs..., per parensadonemaradelseucaràcterpre- i un telèfon de contacte. d’una manera o d’una altra, gaudeix dels culpa del desgavell organitzatiu i les re- monitori, ja que va avançar polèmiques Les cartes no es respondran.

Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies: @diariARA facebook.com/diariARA @ [email protected] Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: [email protected] EL PUNT AVUI Política 5 DILLUNS, 2 DE JULIOL DEL 2012 | |

VIII Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya Montilla vol ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— que el TC no actuï en lleis El futur “negre” de la UPEC referendades

OBERTURA · DINERS · Redacció Comencen les vuitenes jornades amb la incògnita de si són les últimes El BARCELONA rector alerta que, sense ajuts públics, es veuen abocats a transformar-se en un grup d’opinió Dos anys després de la sen- tència contra l’Estatut, A.S. l’expresident de la Gene- BARCELONA ralitat, José Montilla, aposta per una reforma rrenquen les vuite- del Tribunal Constitucio- nes jornades de la nal per evitar que torni a Universitat Progres- actuar sobre lleis referen- Asista de Catalunya, dades, tal com va passar la UPEC. I ho fan amb la carta catalana. “Va amb el dubte sobre la seva conti- haver-hi una confrontació nuïtat. El futur és “negre”, com de sobiranies, la que la admet el seu rector, Jordi Serra- Constitució atorga al TC i no. Sense subvenció pública per la del poble de Catalunya; segon any consecutiu i havent va ser un conflicte de legi- desemborsat els últims 60.000 timitats, i això va fer molt euros estalviats al llarg d’aquest de mal, al marge de la sen- temps, Serrano no descarta que, tència”, va assegurar Mon- a partir del setembre, tal com tilla en una entrevista a avançava en un article en aquest l’agència de notícies ACN. diari, la UPEC es converteixi Segons el dirigent socia- en una “cèl·lula dorment”, un lista, aquesta modificació grup d’opinió que es posiciona- necessitaria “un ampli rà sobre els diferents temes. acord”, tot i que va avisar Però les jornades, amb tota que l’actual correlació de probabilitat, es deixaran de fer forces al Congrés la fa poc “esperant temps millors”. viable. En referència a la re- Nascuda fa vuit anys de la mà El rector de la UPEC, Jordi Serrano, en la inauguració de les setenes jornades, el juliol passat ■ QUIM PUIG solució judicial, hi va afegir del tripartit i sectors socials i que el PP “va guanyar el culturals d’esquerres, sempre de Barcelona Joan Tugores. I, fessora titular d’hisenda públi- res tindran l’oportunitat d’ex- partit”, perquè va aconse- s’ha considerat la UPEC una al- sota el paraigües del lema El fu- ca de la UB Maite Vilalta i l’ad- plicar les seves pròpies recep- guir “desqualificar el text i ternativa progressista a la nacio- tur és a les nostres mans, fins vocada Gemma Calvet. tes. La UPEC reunirà, diven- erosionar la seva legitimi- nalista Universitat Catalana divendres abordarà el rumb de dres al migdia, el primer secre- tat”. Malgrat els atacs, d’Estiu (UCE) que se celebra a Catalunya, la immigració, les Descodificació tari del PSC, Pere Navarro, el Montilla considera que la Prada de Conflent. Serrano re- desigualtats socials, la por ins- Els sindicats, la crisi de la cultu- president d’ERC, Oriol Junque- sentència no ha afectat els butja taxativament la confronta- tal·lada a la societat arran de la ra i les alternatives al neolibera- ras, el secretari general d’ICV, pilars bàsics de l’autogo- ció i considera que els dos fò- crisi, els perills que assetgen la lisme són altres dels grans te- Joan Herrera, i el coordinador vern. Pel que fa al pacte fis- rums poden coexistir sense pro- mes que es repassaran durant general d’EUiA, Joan Josep cal, va recordar que l’actual blema. Sobre la universitat que ————————————————————————————————————————— aquests cinc dies, en què la pre- Nuet, en la conferència de sistema de finançament dirigeix, alerta que representa La cloenda reunirà, tensió és “intentar descodificar cloenda que presentarà el peque s’inclou a l’Estatut va “una majoria” i pensa que “hau- divendres al migdia, el que està passant”, en parau- riodista d’El Punt Avui Joan estar avalat per CiU. Tot i ria de tenir dret a existir“. “Des- Navarro, Junqueras, les del rector. I esdevenir un fò- Rueda. És un dels plats forts això, no es va mostrar tan- prés es queixen que la gent dis- rum per als sectors d’esquerres de les jornades, ja que la coin- cat a negociar-ne una millo- cuteix a les places”, lamenta. Herrera i Nuet en un moment de gran des- cidència dels dirigents d’es- ra: “Seria desitjable que a ————————————————————————————————————————— Amb la incertesa planant da- orientació, però també quan querres no és habitual, atès Catalunya es tingués una munt la seu barcelonina del sin- democràcia i el pacte fiscal, en- s’ha constatat que “les recep- que només Herrera és diputat posició àmpliament com- dicat CCOO –escenari de les jor- tre d’altres. El model de finan- tes clàssiques han fracassat”. al Parlament. No serà un de- partida, i no només una nades–, la universitat s’inaugu- çament es debatrà demà en una “Cal reinventar les coses”, sosté bat, ja que intervindran per se- majoria parlamentària.” ra aquest migdia amb una con- taula rodona en què participa- Serrano i, entre elles, també parat. Després de l’acte, la L’expresident, que ara és ferència del catedràtic d’econo- ran la presidenta d’Òmnium “les formes de fer política”. UPEC baixarà la persiana i no senador, també va advocar mia i exrector de la Universitat Cultural, Muriel Casals, la pro- Els partits catalans d’esquer- se sap si la tornarà a pujar. ■ per reformar la cambra. ■ 832993-1058207w CAT-UNIVERSIDAD PROGRESISTA Álvarez y Gallego defienden la UPEC por ser "un espacio para el pluralismo"

02/07/2012 Noticias EFE

Los secretarios generales de CCOO y UGT de Cataluña, Joan Carles Gallego y Josep Maria Álvarez, respectivamente, han defendido hoy la continuidad de la Universidad Progresista de Verano de Cataluña (UPEC) por ser "un espacio de debate de las izquierdas en Cataluña y de pluralismo".

En la inauguración de la octava edición de las jornadas de la UPEC, Gallego ha explicado que las políticas de austeridad "han recortado también" la subvención para estas jornadas y ha asegurado que estos recortes tienen por objetivo "debilitar aquellas instituciones de pensamiento crítico".

Por su parte, el secretario general de UGT ha sostenido que las administraciones públicas "no tienen argumentos" para no continuar con la UPEC y ha reclamado que "no se escatimen recursos" en este ámbito porque, a su juicio, los espacios de pensamiento de la derecha "están trabajando mucho y los de izquierda deben mantenerse".

Las jornadas de la UPEC se celebrarán entre el 2 y el 6 de julio bajo el título "El futuro está en nuestras manos" y en ellas participarán, entre otros, la presidenta de Òmnium Cultural, Muriel Casals; el secretario general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo; el presidente de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras y diversos representantes de los partidos de izquierda como Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV) o Pere Navarro (PSC).

Gallego ha admitido que los valores de la izquierda actual "no son los adecuados" y ha instado a los agentes políticos y sociales a apostar por alternativas a las actuales para abordar la crisis, "que actualmente no permiten reactivar la economía, aumentan las desigualdades y cuestionan los derechos fundamentales".

En la misma línea, Álvarez ha admitido que la izquierda "no acaba de decir qué remedios hay que aportar" en un momento que, en su opinión, "es óptimo para rehacer el capitalismo y situar los derechos fundamentales y la igualdad en el centro de las políticas".

Por su parte, el rector de la UPEC, Jordi Serrano, ha cargado contra las políticas "ultraliberales" que las administraciones públicas están llevando a cabo y ha comparado la situación actual con la que vivían los trabajadores en el siglo XIX.

"Quizás deberíamos ver lo que hicieron entonces estos obreros para mejorar sus condiciones y cogerlo como una hoja de ruta", ha afirmado.

Respecto al recorte de subvenciones a los sindicatos y a propia organización de la UPEC, ha sugerido que a este ritmo, en pocos años, "los espacios de discusión podrían ser las plazas de los pueblos y ciudades". Diari de Girona | DIMARTS, 3 DE JULIOL DE 2012 CATALUNYA 27

El Govern català reduirà boniﬁcacions a peatges si l’Estat no paga deutes

 Segons la Generalitat, el gons la Generalitat, l'Estat incom - pleix un Reial decret del 1999 se - Govern espanyol deu en gons el qual ha d'abonar el 7% dels concessions dels dos últims ingressos que aconsegueixen les anys, 41,2 milions d’euros empreses d'autopistes a cada ter - ritori, i que per tant hauria d’haver pagat a Catalunya 41,2 milions, BARCELONA | EFE/EUROPA PRESS/ D dG 20,4 milions de 2011 i 20,8 de La Generalitat de Catalunya po - 2012, que el Govern català ha de dria reduir les bonificacions als cobrir per si sol. Calvet va criticar peatges, establertes al comença - que l'Estat sí que ha previst una ment de l'any, a partir de l'1 de se - partida de 70 milions d'euros per tembre si l'Estat no abona el deu - pagar les concessionàries en el te del 2011 i 2012 per pagar les con - cas de les autopistes de la seva cessions, que és de 41,2 milions competència, mentre que ha dei - d'euros. xat a zero les partides per a les au - Així ho va anunciar ahir, el se - topistes competència de la Gene - cretari de Territori i Mobilitat, Da - ralitat. mià Calvet, després de reunir-se, Calvet no va precisar fins a quin juntament amb el conseller, Lluís punt es podria revisar el sistema de Recorder, amb els alcaldes de Ter - bonificacions actual, però va ga - rassa, Mollet i Alella, als qui va dir rantir que el Govern informarà el que no s'augmentaran les bonifi - grup de peatges abans de prendre cacions per recurrència com re - una decisió, i que no es planteja clamen i els va avisar que l'actual una pujada de tarifes dels peatges, sistema està «en perill» per l'im - sinó una revisió del model de bo - pagament de l'Estat. «O l'Estat nificacions a partir de l'1 de se - paga immediatament o la Gene - tembre. ralitat haurà de replantejar el sis - L’alcalde de Terrassa, Pere na - tema actual de bonificacions», va varro, que és també primer secre - alertar Calvet, que no va concretar tari del PSC, va destacar que da - si s'eliminarà alguna de les boni - vant aquesta negativa, es reserva - ficacions, com el descompte del ran l'opció d'adoptar altres ac - 30% per a turismes ecològics. Se - cions, que no va precisar.

POLÈMICA Breus El Govern català reconeix no poder pagar a les ONG

POLICIAL BARCELONA | EUROPA PRESS/D dG Desarticulada una El director general de l'Agència Catalana de Cooperació al Des - xarxa que realitzava envolupament de la Generalitat estafes per Internet (ACCD), Carles Llorens, va reco - nèixer ahir, que el Govern català BARCELONA | EFE/D dG segueix sense saber quan podrà La Guàrdia Civil va detenir ahir, pagar el deute de 8,9 milions d'eu - vuit persones, d 'origen nigerià i ve - ros que té amb les ONG catalanes, ïns de Santa Coloma de Gramenet, el que compromet la continuïtat de en una operació que va permetre centenars de projectes humanita - desarticular a Barcelona una xar - ris. xa acusada de clonar més de 300 Llorens va precisar que l'acord targetes de crèdit per comprar a In - tancat ahir amb l'empresariat ca - ternet un miler de productes in - talà per aconseguir fons privats formàtics i bitllets d'avió per re - pretén obrir noves vies de ﬁnan - vendre'ls, estafes que els podrien çament davant de l'escassetat de haver reportat uns guanys d'un mi - recursos públics, retallats un 80% lió d'euros. en dos anys, i no, calmar les ONG.

UNIVERSITAT PROGRESSISTA CCOO i UGT defensen la UPEC per ser «un espai per al pluralisme»

BARCELONA | EFE/D dG Els secretaris generals de CCOO i UGT de Catalunya, Joan Carles Ga - llego i Josep Maria Álvarez, respectivament, van defensar ahir, la con - tinuïtat de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) per ser «un espai de debat de les esquerres a Catalunya i de pluralisme». En la inauguració de la vuitena edició de les jornades de la UPEC ti - tolades El futur està a les nostres mans , Gallego va explicar que les po - lítiques d'austeritat «han retallat també» la subvenció per a aquestes jor - nades i va assegurar que aquestes retallades tenen com a objectiu «de - bilitar aquelles institucions de pensament crític». Per la seva banda, el secretari general d'UGT va sostenir que les administracions públiques «no tenen arguments» per no continuar amb la UPEC. El bloc d'en Pere El fil dels dies http://blocs.mesvilaweb.cat/pere

Joan Tugores a la darrera UPEC. I potser l'última? política | dilluns, 2 de juliol de 2012 | 21:23h

Jordi Serrano i Blanquer, rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, ha inaugurat aquest matí, acompanyat dels dirigents d'UGT i CCOO, Josep M. Àlvarez i Joan Carles Gallego, la que pot ser la seva última edició. Després de vuit anys, la UPEC s'haurà de convertir en un fòrum d'opinió, submergir-se per tal de dur una vida latent -dorment, en deia el seu rector- tot esperant temps millors. El govern de Catalunya, el govern dels millors, li ha retirat la subvenció. Els ciutadans d'esquerres no som dels seus. I ja se sap que governen només per als qui els voten. I , segurament, ni això. Però no s'han limitat a entonar el cant del cigne; sinó que, combatius i reflexius fins al final, s'han presentat un parell de ponències ben interessants en la jornada d'avui. Després de les presentacions i d'una divertida i incisiva ponència del mateix Jordi Serrano, ha obert foc ni més ni menys que Joan Tugores, economista, professor de la Universitat de Barcelona i exrector d'aquesta mateixa universitat. Amb un estil dens i àgil ensems -que difícil que és conciliar tot això; els bolígrafs treien fum i els cervells, encara més- el doctor Tugores titulava la seva conferència igual que el lema de l'edició d'enguany: El futur és a les nostres mans. No resumiré la conferència. Em limitaré a destacar allò que més m'ha cridat l'atenció. En aquesta crisi, Europa és la baula dèbil, i l'objectiu de molts poderosos, dintre i fora d'Europa, és fer fracassar el model europeu, que ha consistit en una exitosa combinació de democràcia política, estat del benestar i desenvolupament econòmic. Els problemes europeus són també problemes globals. -Només els mostraré un gràfic- ha dit el conferenciant als assistents; però no podia ser més eloqüent: el dèficit/ superàvit dels països del sud i del nord d'Europa eren molt similars fins cap allà l'any 2000. Amb la creació de l'euro, moneda forta a imatge i semblança del marc alemany, estableix el punt d'inflexió i obre la via a l'especulació (recordem com al nostre país el preu dels diaris va passar d'un dia per altre de 100 pts. a un euro!). A partir d'aleshores, la població del sud s'endeuta amb els capitals prestats del nord, amb interessos nominalment baixos però molt onerosos. Les corbes se separen dramàticament: el dèficit del sud és simètric del superàvit del nord. En conseqüència, rics i pobres, països del nord i del sud europeus, són igualment coresponsables de la crisi, i coresponsablement h'hauran de sortir. Uns s'han endeutat més del compte perquè d'altres els han prestat -i se n'han beneficiat- més del compte també. La sortida passa per una fiscalitat més sòlida sobre els rendiments del capital que actuï de mecanisme compensatori global, un deute públic federalitzat (els eurobons!) i una unió bancària europea. Poc amic de maniqueismes, el doctor Tugores ens parla de la necessitat de conciliar els mercats amb la democràcia -un mercat eficient, que assigna adequadament els recursos, és un bé públic de primer ordre; un mercat desregulat o capturat per determinades elits no és un bon mercat-. La competitivitat i la cohesió tampoc no són contradictòries: els països competitius són també els més cohesionats, on hi ha menys desigualtats. A aquest respecte és decisiva una educació de qualitat que arribi a tothom, no pas elitista. L'eficiència i la distribució també són conciliables: els països més desiguals, amb una base fiscal més feble, són menys de fiar. La prima de risc està vinculada a polítiques antisocials.

Moltes altres qüestions ha tocat el professor Tugores: patim d'una irresponsabilitat envers les generacions futures, els podem deixar un món pitjor que el que hem trobat, amb deute mediambiental, problemes demogràfics i sobreendeutament. Transmetre'n el cost a les generacions futures és menysprear-les. Cal un pacte intergeneracional. Hi ha el perill de regressió a un ordre social tancat, en què una elit controla els principals recursos. Una espècie de neofeudalisme, amb desigualtats i retrocés sociopolític i econòmic. L'època del welfare state, aquesta creació europea, és en aquest aspecte una excepció històrica que alguns volen fer desaparèixer. Cal decidir qui tindrà veu en els àmbits de decisió supranacional, que representi realment, de forma democràtica, la veu dels ciutadans de cada país. Fins ara, aquest àmbit l'han ocupat els membres de l'elit que defensa els interessos més minoritaris però molt poderosos. No cal citar-ne exemples. El món sortirà d'aquesta crisi radicalment diferent. Cal dibuixar una alternativa progressista que retorni als temps previs a la divisió de les esquerres amb les seves postures enfrontades davant de la primera guerra mundial. Cal preservar l'estat del benestar i la democràcia, No han estat pas un somni, sinó una afortunada realitat. El monstre -el dinosaure- que amenaça les nostres aspiracions encara continua present.

A la tarda, debat sobre les noves formes de protesta i/o representació política. Simona Levi fa aportacions especialment interessants, pel gust d'aquest cronista: Sense plaer no hi ha rebel.lió, i sense rebel.lió no hi ha canvi. El model, més que horitzontal, és viral. El propòsit dels ciberactivistes que fan tecnopolítica no és imposar, sinó compartir. Cal també un reconeixement de les capacitats i aportacions de la feina de cadascú per col.laborar en la xarxa. No és una barreja indistinta, sinó una suma d'inicatives. L'objectiu no és el martiri ni el fracàs. Es tracta de plantejar-se objectius assolibles, d'acord amb les pròpies possibilitats, per tal de no fracassar. Es pot conjuminar el realisme de les lluites quotidianes amb la radicalitat de fons, com corroboren els sindicalistes presents a la sala.

La UPEC se celebra al local de la CONC i és el fòrum per excel.lència del conjunt de les esquerres catalanes sense exclusions, dels més moderats als més radicals. Per a tots hi ha lloc i veu.

Llarga vida a la UPEC! És més necessària que mai. 8 Política EL PUNT AVUI | | DIMARTS, 3 DE JULIOL DEL 2012

molt èmfasi– i que tingui ————————————————————————————————— capacitat normativa per establir tributs propis. OPINIÓ En aquest punt, això sí, el sindicat alerta que el Lluís Falgàs nou model no servirà “de Periodista res” si després la Generali- ————————————————————————————————— tat implanta “polítiques desfiscalitzadores” i “abai- xa els tributs als més rics”, com va fer en eliminar Juliol l’impost de successions.

Per un pacte de país es de sempre, el De fet, va més enllà i de- mes de juliol és un nuncia la política de reta- D mes políticament llades dels governs de CiU i destacable pel que fa a no- tícies. L’actual promet. Rajoy té un to diferent La frase després de l’últim Consell ————————————————————————————————— Europeu. Ha rebaixat pre- “De res serviria tenir potència davant la resta de La seu de CCOO va ser el marc ahir de l’estrena de la Universitat Progressista d’Estiu, també amb representants de la UGT ■ J. LOSADA un millor finançament països europeus. Fa un dis- si la recaptació baixa curs més alineat amb els per les polítiques italians, més pròxim als desfiscalitzadores” francesos i menys des- RESOLUCIÓ DEL 29 DE JUNY DEL afiant amb els alemanys. CCOO també dóna suport CONSELL NACIONAL DE COMISSIONS OBRERES DE CATALUNYA Davant les institucions europees ha moderat el to. Això vol dir que té inten- a un “concert econòmic PP, que suposen un “seriós ció de complir al peu de la retrocés en els drets nacio- lletra les recomanacions nals i socials” –per CCOO europees: pujada de l’IVA, el progrés nacional i el so- rebaixa de sous dels em- solidari” per a Catalunya cial són “inseparables”– i pleats públics i supressió que “aprofiten de manera de la deducció per la com- a oportunista la crisi per re- pra d’un habitatge. És a S’uneix a la UGT en la demanda d’una hisenda pròpia que posi fi al dèficit duir l’espai públic en bene- dir, tot allò que havia de fiscal històric a Ho vincula a un pacte social que garanteixi l’estat del benestar fici del sector privat”. El fer a principi de legislatura sindicat, en aquest sentit, i que ha anat deixant en aposta per la imposició espera que escampés la Ò. Palau proposa un “concert eco- d’un nou impost per a les crisi. Al juliol continuaran BARCELONA nòmic solidari” que faci Defensen la continuïtat de la UPEC grans fortunes i la implan- els anomenats “divendres possible la “suficiència fi- ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— tació d’un model econò- sants”. Una mena de de- Ple sindical en l’exigència nancera” de la Generalitat Els secretaris generals de acusar les administracions mic que afavoreixi el crei- goteig de mesures que del concert econòmic. El i li permeti alhora fer una CCOO i UGT de Catalunya, de “no tenir arguments” per xement sostenible. A més, s’anuncien divendres rere Consell Nacional de CCOO contribució a la “solidari- Joan Carles Gallego i Josep no seguir amb la UPEC i va exigeix un “pacte de país” divendres amb objectius de Catalunya ha aprovat tat interterritorial”, sem- Maria Álvarez respectiva- reclamar que “no s’escatimin que estipuli que els nous finals poc definits, com una resolució en què es de- pre que aquesta no vagi en ment, van defensar ahir, en recursos” en aquest àmbit. recursos que s’obtinguin s’ha vist fins ara. clara “ferma partidària” detriment de Catalunya. l’estrena de la vuitena edició, El rector de la UPEC, Jor- es destinin sobretot a ga- A Catalunya també hi d’un nou sistema de finan- Per fer-ho possible, la continuïtat de la Universi- di Serrano, carregava tam- rantir l’estat del benestar. haurà un juliol intens. Es çament per a Catalunya CCOO defensa una agèn- tat Progressista d’Estiu de bé contra les polítiques “ul- La resolució, feta públi- constituiran comissions que superi el “dèficit fiscal cia tributària catalana Catalunya (UPEC), perquè és traliberals” actuals i compa- ca ahir, va ser aprovada pel d’investigació sobre la històric”, però que també pròpia que s’encarregui de “un espai de debat de les es- rava la situació amb la dels sindicat divendres passat, banca i la sanitat que sa- garanteixi els drets so- recaptar, gestionar i liqui- querres a Catalunya i de plu- treballadors el segle XIX. i suposa un nou gest de su- brem com comencen sen- cials. El sindicat alerta que dar tots els impostos –no- ralisme”. Gallego lamentava Serrano també deplorava port al govern català en la se saber com s’acabaran. el sistema de recaptació més creu que s’hauria de que les polítiques d’austeri- la retallada de subvencions: futura negociació del pac- Pot haver-hi un daltabaix actual no compleix el prin- coordinar amb l’estatal tat “han retallat també” els “A aquest ritme, d’aquí a te fiscal a Madrid, després entre partits polítics i treu- cipi d’ordinalitat ni dota per les tasques d’inspecció fons per a les jornades, per pocs anys els espais de dis- que l’altre gran sindicat, la re els draps bruts o bé ge- Catalunya de prou ingres- en la lluita contra el frau “debilitar les institucions de cussió podrien ser les pla- UGT, ja aprovés una reso- nerar una frustració gene- sos per gestionar les seves fiscal i l’economia submer- pensament crític”. Álvarez va ces dels pobles i ciutats.” lució similar el 14 de juny ralitzada en veure que no competències. Per això gida, en què també posa pel concert econòmic. ■ serveixen per a res. És curiós que, des de fa anys, al juliol els catalans som més independentistes. Enguany ho confirmen les dades del Centre d’Estudis Salvador Alsius lamenta d’Opinió (CEO). Les dades no coincidiran amb el debat pel pacte fiscal que la politització del CAC s’ha de celebrar a finals de mes a la cambra catalana. Tot indica que només CiU, Redacció ens, que ha d’actuar en de- president i conseller, res- ICV i ERC donaran suport BARCELONA fensa de la llibertat d’ex- pectivament, en virtut a la proposta nacionalista pressió i d’informació, del del pacte que han segellat de pacte fiscal amb l’Estat. “Un Consell de l’Audiovi- pluralisme, de la neutrali- CiU i el PP. Durant la seva Un suport insuficient i sual de Catalunya (CAC) tat informativa en l’àmbit intervenció, Loppacher que no té res a veure amb amb sis exparlamentaris audiovisual. Alsius, que va defensar que el CAC no aquella gran i lluïda mani- és un CAC malaguanyat.” previsiblement quedarà ha de tenir només una festació d’ara fa dos anys El periodista Salvador Al- fora del CAC, va comparèi- “funció defensiva” sinó –el 10 de juliol del 2010– sius, candidat d’ERC i ICV- xer al Parlament amb Ro- que “el públic ha de poder pels carrers de Barcelona EUiA com a membre del ger Loppacher i Daniel Si- intervenir en el debat” en contra de la retallada a Consell, va lamentar ahir rera, que sí que formaran que es genera sobre els D’esquerra a dreta, Sirera, Loppacher i Alsius, que van l’Estatut per part del Tri- la politització d’aquest part de l’organisme com a mitjans audiovisuals. ■ comparèixer ahir al Parlament ■ ACN bunal Constitucional. 6 Política EL PUNT AVUI | | DIMECRES, 4 DE JULIOL DEL 2012 Mas-Colell etziba a l’Estat que s’ha d’aprimar a El conseller d’Economia ofereix les seves “idees” a Mariano Rajoy i li recorda que “té marge” per reduir dèficit

O.A.-Etxearte la batalla catalana contra La frase el dèficit. “Nosaltres tam- BARCELONA ————————————————————————————————— bé sabem llegir els missat- El govern recela de la pres- “Una cura ges d’Europa”, va senten- sió que Mariano Rajoy d’aprimament li aniria ciar. Segons el conseller continua fent a les autono- molt bé. Podem oferir d’Economia, caldrà espe- mies per a la reducció del algunes idees de com rar per comprovar els dèficit. L’endemà que el es podria fer” efectes pràctics de la cime- president espanyol asse- ra europea de la setmana gurés que en els mesos vi- Andreu Mas-Colell passada, però considera nents els territoris hauran CONSELLER D’ECONOMIA un “error” pensar que la de fer “esforços encara potenciació del creixe- El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, amb el portaveu Francesc Homs ■ ACN majors”, el conseller finalment, per tancar el ment passarà per davant d’Economia, Andreu Mas- debat, va respondre taxa- de les polítiques de retalla- Colell, va emplaçar indi- tiu: “Que cadascú aguanti des. “L’austeritat conti- La Caixa i el Parlament: “No posem el dit a l’ull” rectament l’Estat a apli- el seu problema, el govern nuarà. Tots ens hem d’es- ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— car-se la dieta antidèficit central no té necessitat de trènyer el cinturó”, es va El conseller d’Economia, An- argumentar que “no tindria dans i SI van subratllar que que predica. “Una cura les meves idees, ja li dona- mostrar convençut. dreu Mas-Colell, va aconse- cap mena de sentit que el en l’enunciat de la comissió, d’aprimament li aniria ran directament d’Alema- Les paraules de Mas-Co- llar ahir als grups parlamen- Parlament es dediqués no- que es va constituir dilluns, molt bé”, va etzibar. nya”. La Generalitat ha lell van molestar especial- taris que no burxin en la ges- més a posar el dit a l’ull” a s’hi inclouen totes les enti- Mas-Colell no només va plantejat reiteradament a ment el PP a Catalunya. El tió de La Caixa en la comissió empreses privades que te- tats que van vendre produc- emplaçar el govern espa- l’Estat que rebaixi el sou portaveu dels populars, d’investigació sobre les cai- nen la seu a Catalunya en una tes d’alt risc i van criticar els nyol a estrènyer-se el cin- dels funcionaris, igual que Enric Millo, va censurar xes d’estalvi. CiU i el PP re- referència inequívoca a l’enti- avisos de Mas-Colell. La por- turó sinó que va assegurar Artur Mas ho ha fet amb “el luxe” que “es permet” butgen que les participacions tat financera. “Potser algun taveu adjunta dels socialis- tenir “idees” sobre com ho els treballadors públics ca- la Generalitat “de donar preferents siguin objecte de dia ens trobarem que aquestes, Laia Bonet, va censurar ha de fer, tenint en compte talans, o que impulsi me- consells al govern d’Espa- la comissió i advoquen per- tes empreses prefereixen que el conseller parli de la que disposa d’un “marge sures sanitàries com el pa- nya” en un “to poc apro- què s’aprofundeixi, sobretot, instal·lar-se en llocs on el Par- marxa de La Caixa quan “els considerable” per estal- gament dels àpats en els piat” quan és Catalunya la en l’actuació de les caixes lament no els posa el dit a 300.000 afectats per les viar. No obstant això, el ti- hospitals. que “arrossega un sector que han rebut diners públics. l’ull”, va advertir. preferents no tenen la matei- tular d’Economia va re- Mas-Colell va rebutjar públic sobredimensio- El titular d’Economia va El PSC, ICV-EUiA, Ciuta- xa possibilitat de marxar”. butjar concretar-ne cap i les ingerències de Rajoy en nat”. ■

Reflexions al voltant del pacte fiscal —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Els dubtes del concert econòmic INTERROGANTS · Expertes reunides per la UPEC plantegen les preguntes que floten sobre el pacte fiscal que negocia el govern CONCLUSIÓ · Creuen que urgeix millorar el model de finançament, però que la realitat empeny cap a l’estat propi

Òscar Palau estat? Són només alguns dels tents, sobretot arran de l’última la seva pròpia riquesa”, cloïa. Vi- BARCELONA interrogants que floten al vol- onada migratòria, i amb el siste- lalta es resisteix a apostar per tant de la negociació del pacte ma actual Catalunya es pot veu- “l’anomalia” que un concert su- i exigim un concert fiscal a Catalunya, que ahir es re abocada a la intervenció. “Ar- posa per a la teoria fiscal clàssi- econòmic com el fo- van posar sobre la taula en el rosseguem un model que no té ca, si bé admet que la progressió ral, quina seria la quo- marc de la Universitat Progres- en consideració els drets histò- de l’actual model hi implicaria sta de retorn a l’Estat sista d’Estiu (UPEC), amb Mai- rics respecte a altres comuni- un blindatge contra les deslle- pels serveis comuns te Vilalta, professora d’Hisenda tats, i ara en paguem les conse- ialtats, a més d’improbables prestats, com la corona o l’exèr- Pública a la UB, Gemma Calvet, qüències”, lamentava. Un diag- canvis polítics vers un estat fe- cit? L’equivalent al pes al PIB, advocada i consultora, i Muriel nòstic similar feia Casals, per deral. “Sóc federalista per ne- com allà? (És a dir, un 18% de la Casals, presidenta d’Òmnium. qui “fins ara hem estat impru- cessitat i convicció, però tinc el recaptació?) I si volem conti- “El problema és que no sabem dents per no reclamar la part desencís de veure que aquí no nuar sent solidaris –el País Basc què volem”, resumia Calvet. A la d’impostos que ens correspon, arribarà a ser la solució”, indica- i Navarra no ho són–, amb quin mateixa taula, de fet, ja hi havia però és que ara ja es fa insupor- va, abans de comparar el pacte sistema? Fins i tot, si es plante- matisos. Ella, així, veu “impres- table”. L’Estat, a més, ha negat fiscal a les parelles que es plan- gés una consulta per corroborar cindible” el concert “el més rà- les inversions que calien al país tegen tenir un fill per superar el suport al concert, quina seria pid possible”, perquè els ingres- mentre el “diner fàcil” s’ha mal- una crisi i topen amb la realitat: la pregunta? I més: es pot tenir sos ja són “clarament insufi- versat en altres territoris que Vilalta, Casals i Calvet, durant el “No solucionarà el problema, estat del benestar sense tenir cients” pels serveis públics exis- ara “estan condemnats a crear debat a la seu de CCOO ■ J. LOSADA ens acabarem separant...” ■ La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya no té finançament per continuar

La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) conclou aquest divendres la seva vuitena edició sense saber si l'any vinent es podrà tornar a celebrar. I és que la manca de finançament deixa un punt d'incertesa de cara properes edicions.

Fins i tot el seu rector, Jordi Serrano, admetia durant la presentació de les jornades d'enguany que la UPEC -creada amb el tripartit- té el futur "negre" i probablement desapareixerà després de l'estiu. Serrano deia també que si no s'aconsegueixen fons a partir de setembre podria desaparèixer i convertir-se en un grup d'opinió "en espera de temps millors".

Els líder dels dos sindicats majoritaris a Catalunya, Joan Carles Gallego (CCOO) i Josep Maria Álvarez (UGT), van defensar-ne la continuïtat durant la primera jornada, el passat 2 de juliol, en considerar que és "un espai de debat de les esquerres a Catalunya i de pluralisme".

Les jornades de la UPEC s'han celebrat entre el 2 i el 6 de juliol sota el títol "El futur és a les nostres mans" i en hi han participat, entre altres, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveras i diversos representants dels partits d'esquerra com Oriol Junqueras (ERC), Joan Herrera (ICV) o Pere Navarro (PSC). Els líders de l'esquerra busquen com tornar a ser alternativa Navarro denuncia els incompliments de l'acord d'investidura de Mas per part de CiU

FERRAN CASAS Barcelona | Actualitzada el 06/07/2012 13:26

Els quatre líders de l'esquerra catalana han participat aquest divendres en una taula rodona a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, en què s'han preguntat quines són les alternatives que, a nivell nacional, ha d'oferir l'esquerra. Pere Navarro, primer secretari del PSC, Joan Herrera, secretari general d'ICV, Oriol Junqueras, president d'ERC, i Joan Josep Nuet, coordinador general d'EUiA, han repassat l'actual moment de l'esquerra catalana. Herrera i Nuet han estat els més insistents sobre la necessitat de fer front comú i edificar una alternativa. Herrera s'ha preguntat “si som capaços de posar-nos d'acord” i ha fet una crida a no renegar de la feina que va fer el tripartit, que ha contraposat a “l'enorme fractura social que crea el govern dels millors”, mentre que Nuet ha demandat la necessitat d'un front anticapitalista “ampli” i ha posat damunt la taula l'exemple de Syriza.

Navarro ha indicat que ell té clar “qui són els adversaris” i que cal tenir clar el model a defensar malgrat que els accents siguin “diversos”. El líder del PSC també ha defensat la feina que va fer el tripartit, però sobretot la dels ajuntaments governats per l'esquerra, i ha criticat el “model Eurovegas”. El socialista ha recordat el pacte d'investidura que el PSC va fer amb Artur Mas i ha denunciat la manca de voluntat política per complir els acords.

Junqueras s'ha referit al pacte fiscal i a la necessitat de canviar el paradigma en aquest assumpte, perquè deixi de gestionar Espanya, “que ho ha fet fatal”. Ha fet una apel·lació directa al PSC afirmant que els partits d'esquerres han de preguntar-se si estan, en aquest assumpte, “amb les direccions estatals del PSOE, el PP, Foment i Josep Antoni Duran i Lleida o amb el poble”. Herrera ha abonat la seva postura recordant que hi ha hagut un moviment tectònic després de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut que canvia el paradigma nacional.

ETIQUETES UPEC, NAVARRO, JUNQUERAS, HERRERA, NUET

MÉS CONTINGUTS POLÍTICA CDC insta el Govern a “No girarem l'esquena al ERC es mostra consternada desobeir l'Estat i incomplir 80% de la gent del nostre per la detenció d'Ausàs l'objectiu de dèficit país”: la cimera en 18 frases 06 política DISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 2012 ara

ALIANCES DE GOVERN El tripartit fa el seu últim monòleg Els líders de l’esquerra catalana abaixen la persiana de la UPEC sense exhibir química entre ells

Crònica

FERRAN CASAS BARCELONA finalsdel’any2004,per- sonesvinculadesalspar- tits de l’esquerra catala- nafundavenlaUniversi- tat Progressista d’Estiu Ade Catalunya (UPEC). El projecte, amb el catedràtic Vicenç Navarro com a rector i que evocava les universitats populars de la Segona Re- pública, tenia la vocació d’ajudar a dotarderelatcomúicoherènciapo- lítica la gestió que, des de feia més d’unany,duienatermeelPSC,ERC iICV-EUiAalGovern.Desd’alesho- reslaUPEChaanatfent,peròalPa- lau de la Generalitat, primer amb Pasqual Maragall i després amb Jo- sé Montilla, les esquerres, sacseja- des pel fracàs del procés estatutari ilacrisi,esvaninstal·larenunmo- nòleg que no va aconseguir dotar UNA FOTO INÈDITA I QUE COSTARÀ DE REPETIR mai de coherència política la seva Joan Herrera, Pere Navarro, Oriol Junqueras i Joan Josep Nuet ahir a la cloenda de la UPEC, que s’ha fet aquests dies a gestió. Ahir les primeres espases de l’auditori de CCOO amb una notable assistència de públic i inscrits malgrat que la seva continuïtat no està assegurada. UPEC l’esquerra, que la UPEC reunia per primer cop després de la desfeta electoral del 2010, van demostrar nen sectors del PSC, com ara Avan- “portarelconflictedelcarreralPar- EL BITLLET que no han sortit del bucle. cem. Uns sectors als que, per cert, lament”. Nuet va apel·lar a Syriza i PereNavarro,delPSC;JoanHer- Navarro va esbroncar en declaraci- al “front anticapitalista ampli”. rera,d’ICV;OriolJunqueras,d’ERC, ons als periodistes abans de l’acte L’un i l’altre van fer-se seu el dis- Tants caps, i Joan Josep Nuet, d’EUiA no somi- recordant que les resolucions del curs sobiranista, que Herrera jutja- tants barrets enplegatsenuntercertripartit.Una congrés no van enterrar la via fede- vacentraldesprésdel“movimentde novaaliançad’esquerresque,també ral.Junquerasvainsistiraobrir-los Dispersió plaques tectòniques” obrat pel pro- éscert,lademoscòpiaésllunyd’ava- les portes de la seva ERC. Els líders del cés de l’Estatut, i van abonar el pac- o hi ha res més semblant lar. Tots quatre van clausurar la PSC, ICV, ERC tefiscal.Aquesthaviaestatelguióde a un espanyol de dretes UPEC amb monòlegs. Per primer Diagnòstics diferents Junqueras, sense concessions a la Nque un espanyol d’es- cop, a la universitat no hi va haver Mentre que Junqueras explicava a iEUiAno unitat d’acció. ERC basa la seva esquerres. Si donem la volta a la debat entre ponents ni preguntes l’auditori –de més de dues-centes mostren una tratègia a oferir pactes a CiU per conegudíssima frase de Josep del públic. 20 minuts de discurs per persones, entre ells nombrosos alternativa aguditzar-ne les contradiccions o Pla, trobarem la resposta al a cadascun d’ells i punt. Res a veure quadres polítics i sindicals– el seu conjunta a CiU accelerar el xoc de trens Catalunya- fracàs i l’herència del tripartit: ambelsdiàlegsqueaquestsdieshan projecte i Navarro parlava d’una Espanya. Navarro el vol evitar i, per no hi ha res més diferent a un protagonitzatJosepFontana,Muri- manera genèrica de l’“alternativa això, i perquè “la gent ho demana”, militant de l’esquerra catala- el Casals, Vicenç Navarro, Borja de vigent”, els dirigents d’ICV i EUiA, Passat també ofereix pactes als “adversa- nista que un altre militant de Riquer, Joan Manuel Tresserras i méscòmodes, intentavenanarmés Navarro elogia ris”deCiU.Vareivindicarelcontin- l’altra esquerra catalanista. Joan Subirats. enllà. Herrera admetia que els dia- sense passió gut social de l’acord d’investidura Tants caps, tants barrets. El di- NomésHerreraiNuetvanremar gnòstics“sóndiferents”ipregunta- d’Artur Mas però va denunciar amb àleg de sords d’ahir és el millor buscantpuntsd’entesaiaixecaruna va si serien capaços de trobar punts el tripartit, contundència els incompliments. retrat de la crua realitat pro- alternativa, cosa que també prete- d’acordireflexionscompartidesper Herrera hi El socialista i Herrera sí que van gressista. Malgrat l’impossible posa més fe i reivindicarelsgovernsd’esquerres, pacte fiscal, malgrat el xou d’Eu- Junqueras calla tot i que amb diferent intensitat. El rovegas, malgrat les retallades líder d’ICV va instar a “no renegar- i malgrat tots els malgrats, el Un diagnòstic semblant sense oferta conjunta ne” i el socialista va incloure’ls “en president Mas pot dormir tran- una bona feina de trenta anys, tam- quil. No hi ha alternativa políti- bé als ajuntaments”. ca a la vista. L’única oposició Pere Navarro Joan Herrera real, l’únic pla B, l’única força PRIMER SECRETARI DEL PSC SECRETARI GENERAL D’ICV La UPEC també s’acaba que inquieta el Govern és el so- “Tinc molt clar l’adversari. “No vull renegar del passat Van ser monòlegs poc interrelacio- biranisme popular que agita la nats.Itotindicaqueelspuntsdetro- societat civil i que ja s’ha colat Hi ha esquerra i dreta perquè això no ens situa bé. bada s’extingeixen. Ho van donar a als ajuntaments. malgrat els accents. Hem de I menys quan ‘els millors’ entendreenelsseusdiscursoselrec- defensar el nostre model ” ataquen l’estat del benestar” tordela UPEC, Jordi Serrano, i ellí- IGNASI ARAGAY der de CCOO, Joan Carles Gallego. DIRECTOR ADJUNT LaUPEC janotéelsuportinstituci- Oriol Junqueras Joan Josep Nuet onal i la seva continuïtat penja d’un PRESIDENT D’ERC COORDINADOR GENERAL D’EUIA fil. Si abans del 31 de setembre no “En el pacte fiscal hem de “Cal un bloc alternatiu troba finançament es convertirà en unclubd’opinió.Il’esquerracatala- decidir si estem amb el poble i ser coherents, al Govern na,perferpinya,seralternativaite- o amb les direccions del PP i el i a l’oposició. El nexe és el nir relat necessita alguna cosa més PSOE, la de Foment i Duran” programa i la mobilització” que tertúlies i voluntarisme.e DISSABTE 22 7 DE JULIOL DEL 2012

EUSKOBARÒMETRE LA RECONSTRUCCIÓ DEL PROGRESSISME El PNB guanyaria avui els comicis bascos, amb EH Cap a la Syriza catalana Bildu a escassa Sectors de l’esquerra mantenen contactes per articular una plataforma política i social distància alternativa a CiU La direcció del PSC hi marca distàncies i la d’ERC l’acull amb fredor AITOR UBARRETXENA SANT SEBASTIÀ H JOAN CORTADELLAS JOSE RICO El PNB s’imposaria amb claredat en BARCELONA les pròximes eleccions autonòmi- L’esquerra catalana peca d’enveja. ques basques en nombre de vots, pe- L’èxit del socialisme francès, l’au- rò a penes avantatjaria en un o dos ge de les opcions ecologistes a Ho- escons la segona força, EH Bildu, si es landa i Dinamarca, i el formidable complís la projecció de resultats experiment de Syriza a Grècia con- avançada ahir per l’Euskobaròme- trasta amb les dificultats de les tre. El sondeig entreveu un panora- marques progressistes catalanes ma completament diferent amb la d’articular una alternativa a l’he- irrupció de la coalició sobiranista, ja gemonia de CiU. El procés de re- que al Parlament basc hi hauria es- construcció no és senzill. Cada ve- pai només per a quatre forces, sense gada hi ha més sectors convençuts possibilitat que es reediti el pacte PP- que, donat l’estat catatònic del PSE i amb complicadíssimes alian- PSC, l’esquerra només podrà com- ces per aconseguir la majoria ab petir amb el nacionalisme conser- soluta. vador a partir de la unitat. Però L’enquesta, elaborada per la Uni- aquest projecte haurà d’esquivar versitat del País Basc, atorga al PNB l’allargada ombra del tripartit i el 23 o 24 escons, amb una mica més de seu tempestuós desenllaç. Per 350.000 vots i el 32% dels vots vàlids. aprendre dels errors, els actors im- plicats han començat a moure’s en Els resultats auguren la més absoluta discreció. complexes aliances per Dirigents d’ICV-EUiA (com el seu mateix líder, Joan Herrera), sec- Quadripartit Els líders dels quatre partits d’esquerra, Joan Herrera (ICV), Pere Navarro (PSC), Oriol a un Govern estable tors del PSC (cas d’Avancem, de 33Junqueras (ERC) i8 Joan Josep Nuet (EUiA), ahir en la clausura de la Universitat Progressista d’Estiu. Joan Ignasi Elena, fundat recent- El PSE patiria un fort retrocés, ja que ment) i representants de l’antiga Fonts ecosocialistes expliquen Àngel Ros i Montserrat Tura i l’ex- passaria dels 25 seients actuals a 17, cúpula d’ERC (com el seu exsecre- LA PREMISSA que Herrera manté des de fa temps conseller Antoni Castells han ad- mentre que el PP aguantaria els seus tari general, Joan Ridao) han man- una intensa agenda de trobades per vertit els últims dies que el «somni» 13 representants. EH Bildu, per la se- tingut contactes en privat per com- Per superar els errors sondejar diferents personalitats de del federalisme ja està en «via mor- va part, se n’aniria fins als 22 parla- partir reflexions i comprovar si el del tripartit, l’objectiu sectors polítics, socials, culturals i ta». I malgrat aquest accent sobira- mentaris, 280.000 vots i un 25% dels terreny està o no fèrtil per comen- és unir forces polítiques acadèmics. ICV celebra aquest cap nista, la cúpula d’ERC és molt re- sufragis vàlids. L’estudi deixa Ezker çar a sembrar la llavor d’una plata- de setmana la seva escola d’estiu, en fractària a sumar-se a l’embrionà- Batua, Ezker Anitza-IU i UPD sense forma que vagi més enllà d’una co- i col·lectius socials què Herrera subratllarà que l’es- ria plataforma. representació. alició de partits. Aquesta seria la sota un relat comú querra requereix un «acompanya- Tret d’un pacte entre EH Bildu i condició indispensable: no n’hi ha ment social», un coixí que sustenti Junts una altra vegada els socialistes, el PNB seria el partit prou amb una suma de forces polí- un «nou paradigma social i nacio- amb més possibilitats de governar tiques, sinó que s’hi ha d’implicar EUiA, el nou líder de la qual, Joan nal», que entrellaci la defensa de l’Es- En una imatge inèdita des de la cai- després dels comicis, previstos per al sindicats i col·lectius socials. Josep Nuet, confessa la seva devoció tat del benestar amb un dret a deci- guda del tripartit, els quatre líders març del 2013. El candidat penabis- La premissa seria construir un per la fórmula de Syriza: «El nexe dir sense complexos. de l’esquerra catalana van coinci- ta Iñigo Urkullu va treure importàn- diagnòstic compartit i un relat co- d’unió ha de ser el rebuig a les reta- El vector sobiranista és el que fa dir ahir en un acte públic, la clau- cia a l’enquesta i va apostar per bus- mú, justament el que el tripartit llades i la mobilització social». La di- que la direcció del PSC, amb Pere sura de la Universitat Progressista car «grans acords». El Govern basc va no va tenir i que el va acabar mi- recció d’ICV, en canvi, considera que Navarro al capdavant, observi aquest d’Estiu de Catalunya. Els seus res- assegurar que fins a la celebració de nant. Més enllà de les converses en «el capítol de Syriza ja s’ha tancat» i procés a certa distància, encara que pectius discursos –van esquivar el les eleccions la situació pot canviar privat, ICV i EUiA, per separat, ja és necessari «construir una cosa no- l’anomenat sector catalanista del debat entre ells– van deixar patent significativament i el PP va alertar han traslladat el debat a l’opinió va, d’acord amb la realitat de Catalu- partit i Avancem hi troben punts en que encara queda molt camí per re- davant una possible entesa entre pública. Ho va fer en primer lloc nya, i no una mera còpia». comú. Per exemple, dirigents com córrer fins a arribar a la unitat. PNB i EH Bildu. H H SÁBADO 22 7 DE JULIO DEL 2012

EUSKOBARÓMETRO LA RECONSTRUCCIÓN DEL PROGRESISMO El PNV ganaría hoy las comicios vascos, con EH Hacia la Syriza catalana Bildu a escasa Sectores de la izquierda mantienen contactos para articular una plataforma política y social distancia alternativa a CiU La dirección del PSC marca distancias y la de ERC lo acoge con frialdad AITOR UBARRETXENA SAN SEBASTIÁN H JOAN CORTADELLAS JOSE RICO El PNV se impondría con claridad en BARCELONA las próximas elecciones autonómi- La izquierda catalana peca de envi- cas vascas en número de votos, pero dia. El éxito del socialismo francés, apenas aventajaría en uno o dos es- el auge de las opciones ecologistas caños a la segunda fuerza, EH Bildu, en Holanda y Dinamarca y el formi- si se cumpliera la proyección de re- dable experimento de Syriza en sultados avanzada ayer por el Eusko- Grecia contrasta con las dificulta- barómetro. El sondeo vislumbra un des de las marcas progresistas cata- panorama completamente diferen- lanas de articular una alternativa a te con la irrupción de la coalición so- la hegemonía de CiU. El proceso de beranista, ya que en Parlamento vas- reconstrucción no es sencillo. Ca- co habría espacio solo para cuatro da vez hay más sectores convenci- fuerzas, sin posibilidad de que se dos de que, dado el estado catatóni- reedite el pacto PP-PSE y con compli- co del PSC, la izquierda solo podrá cadísimas alianzas para lograr la competir con el nacionalismo con- mayoría absoluta. servador a partir de la unidad. Pero La encuesta, elaborada por la Uni- ese proyecto deberá sortear la alar- versidad del País Vasco, otorga al gada sombra del tripartito y su tor- PNV 23 o 24 escaños, con algo más de mentoso desenlace. Para aprender 350.000 votos y el 32% de los votos de los errores, los actores implica- dos han empezado a moverse en la Los resultados auguran más absoluta discreción. complejas alianzas para Dirigentes de ICV-EUiA (como su propio líder, Joan Herrera), sec- Cuatripartito Los líderes de los cuatro partidos de izquierda, Joan Herrera (ICV), Pere Navarro (PSC), un Gobierno estable tores del PSC (caso del recién naci- 33Oriol Junqueras (ERC)8 y Joan Josep Nuet (EUiA), ayer en la clausura de la Universitat Progressista d’Estiu. do Avancem, de Joan Ignasi Elena) válidos. El PSE sufriría un fuerte re- y representantes de la antigua cú- Fuentes ecosocialistas explican Ros y Montserrat Tura y el exconse- troceso, ya que pasaría de los 25 pula de ERC (como su exsecretario LA PREMISA que Herrera mantiene desde hace ller Antoni Castells han advertido asientos actuales a 17, mientras el general, Joan Ridao) han manteni- tiempo una intensa agenda de en- en los últimos días de que el «sue- PP aguantaría sus 13 representan- do contactos en privado para com- Para superar los errores cuentros para sondear a personali- ño» del federalismo es está ya en tes. EH Bildu, por su parte, se iría has- partir reflexiones y comprobar si el del tripartito, el objetivo dades de sectores políticos, sociales, «vía muerta». Y a pesar de ese acen- ta los 22 parlamentarios, 280.000 vo- terreno está o no fértil para comen- es unir a fuerzas políticas culturales y académicos. ICV celebra to soberanista, la cúpula de ERC es tos y un 25% de los sufragios válidos. zar a sembrar la semilla de una pla- este fin de semana su escuela de ve- muy refractaria a sumarse a la em- El estudio deja a Ezker Batua, Ezker taforma que vaya más allá de una y colectivos sociales rano, en la que Herrera subrayará brionaria plataforma. Anitza-IU y UPD sin representación. coalición de partidos. Esta sería la bajo un relato común que la izquierda requiere un «acom- Salvo pacto entre EH Bildu y los condición indispensable: no basta pañamiento social», un cojín que Juntos otra vez socialistas, el PNV sería el partido con una suma de fuerzas políticas, sustente un «nuevo paradigma so- con más posibilidades de gobernar sino que hay que implicar a sindi- gar EUiA, cuyo nuevo líder, Joan Jo- cial y nacional», que entrelace la de- En una imagen inédita desde la caí- tras los comicios, previstos para catos y colectivos sociales. sep Nuet, confiesa su devoción por la fensa del Estado del bienestar con da del tripartito, los cuatro líderes marzo del 2013. El candidato peneu- La premisa sería construir un fórmula de Syriza: «El nexo de unión un derecho a decidir sin complejos. de la izquierda catalana coincidie- vista Iñigo Urkullu quitó importan- diagnóstico compartido y un rela- debe ser el rechazo a los recortes y El vector soberanista es el que ha- ron ayer en un acto público, la clau- cia a la encuesta y apostó por buscar to común, aquello de lo que care- la movilización social». La dirección ce que la dirección del PSC, con Pere sura de la Universitat Progressista «grandes acuerdos». El Gobierno vas- ció y acabó minando al tripartito. de ICV, en cambio, considera que «el Navarro al frente, observe este pro- d’Estiu de Catalunya. Sus respecti- co aseguró que hasta la celebración Más allá de las conversaciones en capítulo de Syriza ya se ha cerrado» ceso a cierta distancia, aunque el lla- vos discursos –esquivaron el deba- de las elecciones la situación puede privado, ICV y EUiA, por separado, y es necesario «construir algo nuevo, mado sector catalanista del partido te entre ellos– dejaron patente que cambiar significativamente y el PP han trasladado ya el debate a la opi- acorde con la realidad de Catalunya, y Avancem hallan puntos en común. aún queda mucho camino por re- alertó ante un posible entendimien- nión pública. Lo hizo en primer lu- y no una mera copia». Por ejemplo, dirigentes como Àngel correr en busca de la unidad. to entre PNV y EH Bildu. H H EL PAÍS. sábado 7 do julio do 2012

El tripartito busca la vía para volver a ser alternativa Los líderes del PSC, ERG, ICV y EUiA debaten sus puntos de unión

MAIOL ROGER años de Gobierno de izquierdas, Barcelona que ahora dicen que malgasta- mes tanto, se hicieron hospita- En solo año y medio, las fuerzas les, escuelas, centros de gente de izquierda han pasado de co- mayor, carreteras... se equilibró parcas¡ todo el poder en Catalu- el país, se equilibró la sociedad", ña a ver corno Convergéncia i detalló Navarro. El líder del PSC Unió se hacía con el control de reconoció que el partido está to- todas las Administraciones. En davía dividido: "Estarnos vivien- ese periodo los partidos de iz- do un largo proceso poscongre- quierda, desgastados tras el Go- sual". bierno tripartito formado por el Iniciativa puede presumir de Partit deIs Socialistes, Esquerra, más placidez interna y por ello e Iniciativa, se han renovado o Herrera se centró en detallar lo están haciendo para actuali- los "puntos de encuentro" que Sáricliez-Carsiaclio y, de espaldas, el notario Juan José López Burniol, ayer, en el Círculo de Economía. IT. ALBIS (EFE) zar su mensaje y volver a conver- pueden tener los tres partidos. tirse en alternativa. Dieciocho "Deberíamos intentar encon- meses después de que perdie- trarnos", emplazó el ecosocialis- ran el poder en la Generalitat, la ta, que reclamó que las izquier- Homs y el PP catalán apuntan Universitat Progressista d'Estiu das planteen "un nuevo paradig- de Catalunya (UPEC) ha unido por primera veza los cuatro líde- ya un cuarto plan de recortes res de la izquierda catalana. Navarro asume que Los discursos de Pere Nava- Sánchez-Camacho rechaza votar un pacto fiscal por bloques rro (PSC), lean Herrera (tCV), los socialistas viven Oriol Junqueras (ERC) y lean "un largo proceso .Josep Nuet (EUiA) evidenciaron VIENE OC LA PÁGINA 1 en que el recorte de Mas en dos de un modelo fiscal singular y que sus partidos todavía están poseo ngresual" El Parlamnent aprobó el jueves años, de casi 5.000 millones, solo más justo dentro de la LOFCA, co- lejos del consenso que les llevó por un valor de 1.500 millones de ha servido para reducir el déficit rno el de Ceuta y Melilla o Cana- al Gobierno catalán. Lo subrayó euros el tercer plan de recortes del 4,2% al 3,7%. ",Y ahora vamos rias, y desmontó la teoría de CiU Herrera: "No hemos venido a ha- rna social, ecológico y nacional". en año y medio, y ya se apunta la a llegar en diciembre al 1,5%?", se de que todos los males de Catalu- blar solo de nosotros, sino de los No se mostró muy por la la- posibilidad de que haya un cuar- preguntó incrédula. Sánchez-Ca- ña proceden de una mala finan- espacios de intersección donde bor Junqueras, centrado en re- to. El portavoz del Ejecutivo, Fran- macho apuesta por dejar intactos ciación, alegando que otras comu- podernos encontrarnos". clamar el pacto fiscal y la inde- cesc Horns, reconoció en TV-3 esa los servicios del Estado de bienes- nidades sin concierto tienen me- El tripartito fue defendido pendencia, y censuró al PSC por posibilidad: "Ya lo veremos, nos tary ahorrar en lo que denomina nos deuda y deficit. La popular con vehemencia por Herrera y ser un partido dependiente del gustaría que no, pero el panora- subvenciones ideológicas (las cal- criticó que Cataluña pierda tres también por Navarro, quien no PSOE. rna pinta muy complicado por la cula en 600 millones) y en gastos posiciones en el ranking de rique- se prodiga habitualmente en ala- Nuet sostuvo que los parti- evolución dela economía". La pre- superfluos, para adelgazar la Ad- za de las comunidades tras pagar banzas al anterior Gobierno. dos de izquierda tienen "más co- sidenta del PP catalán, Alicia Sán- ministración. sus impuestos —pasa del cuarto "Me parece trascendental el tra- sas en común que diferencias" y chez-Camnacho, avisó que ese nue- Sánchez-Camacho abrió unas al séptimo lugar— y alertó de que bajo que hizo la izquierda de es- reiteró su propuesta de crear vo plan es casi inevitable porque jornadas en el Círculo de Econo- el PP, en contra de lo que había te país en los últimos años. "un nuevo espacio político de la el del jueves es insuficiente para mía por las que desfilarán los líde- indicado, no aceptará un pacto fis- ¿Qué hizo CiU en 23 años? TV-3, izquierda transformadora", si- cumplir el déficit el 1,5% exigido. res políticos para tratar del pacto cal aprobado y votado por blo- el Eje Transversal.., en siete milar al partido griego Syriza. La líder popular basó su sospecha fiscal. La popular reiteró su plan ques corno ha propuesto CiU. Los sagrados vecinos

Al alcalde Xavier 'trias le tumn- vir en los aledaños de la Sagrada sobretodo, dicen, en los días que rar a las explanadas del ban en los plenos todos los gran- Familia. Toda ciudad tiene uno o hay cruceros. Maremágnum, que es donde ten- des proyectos para Barcelona, de dos objetivos turísticos insoslaya- La solución es a todas luces drían que estar, porque el proble- manera que, despojado de sus bIes, no más, y si Barcelona tiene provisional, porque en la Diago- ma es la densidad humana y su sueños, pone el esfuerzo en la tantos millones de turistas, tan- nal no hay aparcamiento de auto- poder de contaminación. Miren prosaica gestión de la vida coti- tos millones caminan por La cares y, dicen también, estos pa- en qué se está convirtiendo la diana, del presente estricto. En Rambla y visitan la Sagrada Fa- quidermos móviles son tantos Boqueria, que era un mercado este campo se nutre de su larga milia. Así que el modelo de ciu- que no habría nunca sitio sufi- genuino, y cómo está el paramnen- experiencia corno opositor —de dad tiene algo que ver con la mo- ciente, ni que se desventraran to comercial de La Rambla. A ve- oposición política, no funciona- lestia a los vecinos. las dos plazas preolímnpicas que, ces ha pensado el Ayuntamiento rial— e intenta crear dos ilusio- PA 11 1 ( 1;\ 'también es cierto que el baile supongo, fueron sopesadas co- en dispersar a los turistas para nes. Una, que siempre atiende a (\ft\NCl de los autocares en las calles que mo virtuales víctimas. Si se trata que no pesen tanto sobre el cen- las peticiones de los vecinos; dos, lo ciñen el templo era un escánda- de soluciones provisionales, lo tro, pero la gente viene a ver co- que es cuestión de voluntad aca- Las ciudades lo absolutamente inaudito. Los mejor es suprimir los dos carri- sas concretas. Los viajeros descu- bar con los problemas. En el ta- turísticas se ven turistas tienen asumido que ha- les de aparcar de Marina y am- bren ciudades y los turistas repi- blero de la realidad, ganar la par- cen colas y que caminan lo que pliar las aceras, djando el resto ten estereotipos. A cambio, la tida a ciertas cosas no es fácil, abocadas a rebañar está mandado, para eso están de para circulación, porque hay mu- bossa seria más con los turistas pero en política municipal los a los vecinos el vacaciones. Era pura sensatez chos coches. Los vecinos invadi- que con los viajeros. gestos se agradecen. Decía hace espacio que ocupan aparcar los autocares más lejos, dos clamarán de rabia: les qui- Por cierto, la Sagrada Familia poco el alcalde que la gente le por más que se traslade la pre- tan la acera, les quitan el carril está desarrollando una fachada reconoce que la ciudad ha rne,jo- los visitantes sión a otros vecinos que, ni cor- de aparcar! Pero así crecen las horrible, que debe de ser de pie- rado en seguridad y en limpieza. tos ni perezosos, ya han levanta- ciudades turísticas, rebañando a dra pero parece hormigón, sobre El sistema para lograrlo es apli- do la voz. Los operadores turísti- los vecinos lo que ocupan los visi- Mallorca. Justo donde el señor car más presión en los puntos se turistas en la Sagrada Familia. cos también, porque el nuevo cir- tantes y diciendo que, para com- alcalde tendrá que decidir si qui- calientes. Es un contradicción que Barcelo- cuito les hace perder 20 minu- pensar, estos se dejan aquí sus ta a los vecinos de enfrente para Sin embargo, hay complejida- na se pase la vida buscando turis- tos, contando ida y vuelta. monedas y sus recuerdos. hacerle sitio —los turistas xula- des que se resisten a este rnéto- tas por el mundo, seduciendo El nuevo problema es, precisa- No es ninguna tontería sacrifi- ron— o si mutila el proyecto para do, muy cartesiano, y sucede que cruceros y magnates de casinos mente, este tránsito. Las mana- car unos pocos trozos de ciudad que encaje en una ciudad que ha los problemas se desplazan. Léa- o poniéndoles a los vecinos de la das humanas desbordan las ace- para que la mayor parte quede crecido demasiado. Eso sí que es se prostitución. Léase carteris- Barceloneta, en los morros, una ras —con sus terracitas de bar de incólume. Es posible que ya no un reto para la doctrina Trías. tas, que los expulsan del metro y dársena de lujo, para después barrio y sus tiendas de carnise- se pueda salvar La Rambla, por se van a 'acechar otras colas. Léa- quejarse de que no se puede vi- tas del Barça— y no dejan vivir; más que las estatuas vayan a pa- Patricia Gabancho es escritora

P,Intea ana øIet,Ibuteø by Nnwnpape,OI,ect -- 4 EL PUNT AVUI | DISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 2012

Josep M. Vila El president de l’AMI, Duran i Lleida El president d’Unió d’Abadal: “Un que avui es reuneix en denuncia a la s’ha vist aquesta 51% encara assemblea a Girona, diu UE el dèficit setmana amb Juncker és molt just” que cal implicar grans fiscal català i Barroso, i continuarà Política ciutats, com Barcelona la gira passat l’estiu Un forat més al cinturó PRESSIÓ Rajoy anuncia que el CPFF exigirà més sacrificis als territoris mentre el govern no descarta fer una quarta onada de retallades FRE Mas vol canviar la llei d’estabilitat estatal sense dur-la al TC, després del dictamen del Consell de Garanties

M. Oliva / Ò. Palau què els territoris es facin MADRID/ BARCELONA un forat més al cinturó, el portaveu del govern, Fran- Enmig dels rumors sobre cesc Homs, ja va admetre què farà o deixarà de fer ahir que “no descarta” que l’executiu de Mariano Ra- calgui impulsar un quart joy amb l’IVA, les presta- paquet de retallades. “Ja cions per desocupació, les ho veurem, ens agradaria pensions o els sous dels que no, però el panorama funcionaris, el govern del pinta molt complicat”, PP sí que té clar per on co- va advertir. De seguida el mençarà la nova onada de va secundar la presiden- retallades. Els primers ta del PP català, Alícia que sentiran l’alè del Mi- Sánchez-Camacho, que nisteri d’Hisenda seran els es va mostrar convençu- territoris. Dijous vinent, da que caldrà fer-les per- Cristóbal Montoro convo- què, si no, la Generalitat carà el Consell de Política “no està capacitada” per Fiscal i Financera (CPFF) complir el dèficit. per exigir als governs au- Mentrestant, el presi- tonòmics que accelerin les dent de la Generalitat, Ar- tisorades i, sobretot, que tur Mas, va assegurar ahir es busquin noves víctimes a les quals poder clavar bons cops de destral. La frase La vicepresidenta, So- ————————————————————————————————— raya Sáenz de Santama- “Les autonomies ría, va confirmar ahir el hauran de prendre que des dels diversos terri- algunes mesures toris ja se sospitava: que imprescindibles per l’Estat mai no en té prou i complir el dèficit” que per complir l’ambiciós límit de dèficit de l’1,5% Soraya S. de Santamaría caldran “més esforços”. La VICEP. DEL GOVERN ESPANYOL número dos de Rajoy els marcava un camí: reduir que el govern mirarà de l’administració tancant modificar “per qualsevol empreses públiques. Avi- via” l’article 32 de la llei es- sava que els territoris hau- panyola d’estabilitat pres- ran de prendre “mesures supostària, que, segons el imprescindibles” per arri- Consell de Garanties Esta- bar a final d’any amb els tutàries, vulnera l’autono- objectius complerts. I tot mia financera “de manera plegat acompanyat d’una desproporcionada”, ja que retallada de competèn- imposa a la Generalitat el cies, camuflades sota l’epí- destí –la reducció del deu- graf de mercat únic, que Sáenz de Santamaría i Gallardón, ahir a La Moncloa. A baix, un moment de la taula rodona sobre el futur de Catalunya, que te– d’un suposat superàvit va arribant a poc a poc. va cloure la UPEC. D’esquerra a dreta, Joan Rueda (moderador), Joan Herrera, Pere Navarro i Oriol Junqueras ■ JUANMA RAMOS pressupostari, quan el En el que ara no hi ha Parlament té competèn- tanta pressa és a aprovar cies per elaborar el pres- la retallada de competèn- Les esquerres retreuen a CiU que voti amb el PP i parli d’estat propi supost autonòmic. cies municipals. El Consell —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— L’executiu concretarà de Ministres d’ahir va de- El dictamen del Consell de llei. Tots van coincidir a recri- mentari de CiU a Madrid. A va demanar a l’executiu cata- “en els pròxims dies o set- cidir ajornar-la per més Garanties Estatutàries, que minar a la federació naciona- més, segons Herrera, el dic- là que voti a favor que el Par- manes” l’estratègia, però endavant. De moment, di- diu que la llei d’estabilitat lista que, mentre que d’una tamen demostra que CiU lament enviï la llei d’estabili- Mas va avançar que estu- lluns vinent la vicepresi- pressupostària envaeix com- banda pacta a Madrid amb el “defensa els mercats i els tat pressupostària al TC. diarà “les vies més fàcils, denta, Joana Ortega, tras- petències de la Generalitat, PP, a Catalunya enlaira la que estan aplicant les reta- El president d’ERC, Oriol que són les d’aprofitar un lladarà al secretari d’estat va encendre ahir els ànims bandera de l’independentis- llades en comptes del país Junqueras, ja estava con- reglament, un decret o un d’Administracions Públi- dels grups d’esquerres (PSC, me i l’estat propi. El secretari i els ciutadans catalans”. vençut que la llei vulnerava tràmit parlamentari”. No ques, Antonio Beteta, el ERC i ICV-EUiA), que recor- general d’ICV-EUiA, Joan Pel primer secretari del els drets dels catalans i va va descartar, tot i això, re- malestar del govern pel daven que el grup parlamen- Herrera, va ser el més dur en PSC, Pere Navarro, el dicta- instar el govern a utilitzar córrer al Constitucional, contingut de la reforma. tari de CiU al Congrés dels Di- les crítiques quan va dema- men del consell confirma totes les eines al seu abast tot i que en aquest cas, re- Mentrestant, i pel que putats va votar a favor de la nar la dimissió del grup parla- l’actitud “hipòcrita” de CiU i per defensar l’autogovern. cordava, la resolució tri- fa als plans estatals per- garia anys a arribar. ■ 14 LA VANGUARDIA POLÍTICA SÁBADO, 7 JULIO 2012

>> VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR Rajoy: “Haré que ayer se permitió la vicepresidenta del Gobierno, Soraya todo lo posible Sáenz de Santamaría, y que com- pletan la secuencia prevista para contra la crisis” la semana que viene. El lunes es la reunión del Eurogrupo, el mar- En una nueva jornada de acoso tes el Ecofin, el miércoles Rajoy a la deuda española, el presiden- en el Congreso, el jueves será el te del Gobierno, Mariano Ra- turno de las autonomías y el vier- joy, mostró ayer su firme con- nes llegarán los primeros decre- vicción de que España “supera- tos del Consejo de Ministros que rá la crisis que estamos pasan- materializarán los recortes. do”. Durante la inauguración “Va a ser un mes intenso”, ad- de la nueva sede europea del mitió ayer la vicepresidenta, dan- Banco Interamericano de Desa- do a entender que lo que está por rrollo (BID) en Madrid, el jefe llegar la semana que viene no se- del Gobierno aseguró que “Es- rá todo lo que el Gobierno tiene paña hará todo lo posible y su- en cartera antes de agosto. perará la crisis económica por Por lo pronto, la semana del 16 la que estamos pasando y de el Congreso celebrará el debate que, además, su Gobierno hará sobre el techo de gasto para el todo lo posible para que tam- 2013 y el 2014, lo que marcará la bién Europa haga todo lo posi- senda del ajuste para los dos ble para que, entre todos, supe- próximos años. Soraya Sáenz de remos esta crisis”. El Gobierno Santamaría también anunció la trata de ofrecer serenidad en inminente remisión al Congreso medio de la tempestad por lo de la ley de Transparencia. que Rajoy evitó extenderse en explicaciones sobre la situación DANI DUCH de los mercados. Mas quiere evitar el TC para corregir la ley de Estabilidad Camacho advierte que no apoyará ]El presidente de la Ge- neralitat, Artur Mas, apostó ayer por “intentar corregir por cualquier ni un solo tramo del pacto fiscal vía que se nos presente en Madrid” el artículo de la ley de Estabilidad Pre- supuestaria que el Con- El PP se abstendrá en todos los bloques para no legitimar la estrategia de CiU sell de Garanties Estatutà- ries considera inconstitu- cional. El PSC solicitó el JOSEP GISBERT yó que el PP se abstendría en to- dictamen sobre la ley Barcelona dos y cada uno de ellos para evi- consecuencia de la refor- tar que CiU los utilizara como ma exprés de la Constitu- Jarro de agua fría. Si después coartada y avisó que si el PSC ción impulsada por el de los contactos de los últimos quería seguir el juego y sumar- PSOE y el PP y que CiU días entre CiU y el resto de fuer- se a algunos, “allá ellos”. finalmente apoyó en el zas políticas sobre el pacto fis- La presidenta del PP en Cata- Congreso. Mas se mostró cal había ganado enteros la posi- lunya defendió, en cualquier ca- partidario de buscar las bilidad de establecer tramos de “vías más fáciles” para consenso de modo que cada for- modificar ese artículo mación pudiera sumarse total o argumentando que “si parcialmente a la propuesta, in- La líder popular ve un vas al Constitucional la cluido el PP, ayer Alicia Sán- acuerdo CiU-PSC-PP sentencia llegará dentro chez-Camacho echó agua al vi- de unos años”. “Si lo po- no. “El PP no legitimará que en Catalunya como demos resolver a corto CiU pueda trasladar al Gobier- el de más garantías plazo, mejor”, zanjó. no de España la idea de que ha conseguido una propuesta de de éxito en Madrid pacto fiscal apoyada mayorita- Todo apunta a que la prioridad riamente”, advirtió en una con- so, que tan sólo su partido era es la reestructuración de las ad- ferencia en el Cercle d’Econo- garantía de que una mejora de ministraciones locales, que ayer mia dentro de un ciclo sobre la la financiación de Catalunya pu- PEDRO MADUEÑO estudió el gabinete de Rajoy, pe- reforma del modelo autonómi- Sánchez-Camacho, con López Burniol, en el Cercle d’Economia diera prosperar en la negocia- ro que quedó en suspenso para la co y su sistema de financiación. ción con el Gobierno español y, semana próxima o como muy tar- La idea de votar la propuesta en esta línea, se ofreció para dia- de el día 20. La vicepresidenta por tramos, cuando se celebre relación financiera de Catalu- del Gobierno español, Mariano logar “hasta el final” para conse- otorgó ayer gran trascendencia a el pleno en el Parlament el día nya con España. De hecho, fuen- Rajoy, pero ayer Alicia Sán- guirlo, que es el único sentido esa ley, pues, al clarificar las com- 25, haría posible en teoría que tes de la dirección del partido chez-Camacho les corregía y de- que da a la voluntad de “acom- petencias que tendrán los entes hasta el PP, aunque se ha fijado señalaban el jueves que una vo- jaba claro que su formación no pañar al Govern”. E incluso locales –desaparición de las man- la abstención como meta, pudie- tación gradual les permitiría pensaba apoyar ningún aparta- apuntó que si de Catalunya sa- comunidades incluida–, permiti- ra respaldar el diagnóstico so- “acompañar al Govern” en la in- do de la propuesta de pacto fis- liera un acuerdo entre CiU, rá esclarecer también las que le bre la necesidad de mejorar la terlocución con el presidente cal. Dicho de otra forma, subra- PSC y PP sería, sin duda, el que corresponden a las comunidades tendría más posibilidades de autónomas. éxito en Madrid. Un acuerdo Sáenz de Santamaría recordó que pasaría por alcanzar un mo- una vez más la intención del Go- La izquierda catalana busca ser alternativa delo de financiación singular pa- bierno de tasar los sueldos de los ra Catalunya, pero siempre den- alcaldes y concejales y de regular- ]Los líderes del PSC, ICV- gentes de los distintos parti- das y derechas y que, ahora, tro del régimen común de la los en los presupuestos del Esta- EUiA y ERC coincidieron dos constataron que las polí- en política todo se limite a Lofca –“al estilo del que tienen do cada año, pero se cuidó mu- ayer en la necesidad de bus- ticas de austeridad de los gestionar bien los recursos. Canarias, Ceuta o Melilla”, pre- cho de referirse a los salarios de car una alternativa a la polí- gobiernos de CiU y del PP El secretario general de cisó–, que es la línea roja que el los gobiernos autonómicos. tica de recortes para salir son un “fracaso” y reivindi- ICV, Joan Herrera, apeló PP no está dispuesto a cruzar. Como ya hiciera el jueves, la de la crisis, por lo que desta- caron su papel como genera- también a sumar esfuerzos Alicia Sánchez-Camacho se número dos del Gobierno exhi- caron la conveniencia de dores de nuevas propuestas. y construir una “hegemonía empleó a fondo para explicar su bió los primeros resultados del buscar puntos de encuentro Desde el PSC, el primer sede valores” que plantee una propuesta, que nada tiene que plan de ahorro en la gestión de para generar un modelo cretario, Pere Navarro, de- alternativa social. El presi- ver con la idea de pacto fiscal inmuebles del Estado, lo que ha basado en unos “valores de fendió que el modelo de dente de ERC, Oriol Junque- que propugna CiU y que es, en permitido reducir el gasto en al- izquierdas”. En el acto de izquierdas sigue siendo una ras, reclamó “dotarse de las la práctica, una evolución del quileres en más de 17 millones.c clausura de las jornadas de alternativa vigente, y negó mejores herramientas” para sistema de financiación actual, la Universitat Progressista que haya desaparecido la hacer frente a la crisis, en- aunque con mejoras notables SIGA EL DISCURSO DE RAJOY EN LA CLAUSURA DEL CURSO DE LA FAES d’Estiu de Catalunya, diri- diferenciación entre izquier- tre ellas el pacto fiscal. como la de limitar y dar carác- www.lavanguardia.com ter finalista a la solidaridad.c 14 LA VANGUARDIA POLÍTICA SÁBADO, 7 JULIO 2012

Els economistes del grup d’«Els Cent», d’orientació liberal, i un nou col·lectiu d’intel·lectuals socialdemòcrates caldegen el debat sobre les estratègies anticrisi

EL REPORTATGE «Fabianos Hoy» neix d’un grup d’economistes i advocats M.MARTÍNEZ / J.CUARTAS | GIRONA que van formar equip en el ministeri de Treball a profunda crisi eco - nòmica ha aguditzat El grup d’«Els Cent», vinculat L el debat entre cor - a la fundació Fedea, va liderar Representants de formacions polítiques també han passat per la Universitat Progressista d’Estiu. rents de pensament i la reflexió sobre la necessitat d’anàlisis. Res diferent del que va d’una reforma laboral passar en altres períodes crítics. Hi ha diferents estratègies per a la La UPEC analitza el canvi sortida de la crisi i hi ha també di - majoria absoluta. «La prova més ferents aproximacions als proble - evident és que la nostra proposta mes. Els economistes han enfor - de reforma laboral poc té a veure tit la discussió. La primera gran amb la qual s’ha fet», asseguren. de paradigme econòmic iniciativa va sorgir amb l’anome - Entre els membres primigenis nat «Manifest dels cent» (maig de d’«Els Cent» hi va haver José Ma - 2009), promogut per un centenar nuel Campa, després secretari BARCELONA | O.P. de Catalunya va plantejar que La jornada la va clourre el d’economistes de diverses uni - d’Estat d’Economia amb Zapate - En un ambient molt proper a ens trobem davant d'una crisi fi - Catedràtic d'Economia Aplica - versitats, amb projecció interna - ro. les tesis que defensen col·lectius nancera, energètica i ambiental da Antón Costas, que va presen - cional, i vinculats a la Fundació Els «fabians» tenen un origen com Fabianos Hoy o Economis - i de la cura. Sobre el sistema fi - tar el seu llibre La torre de la ar - d’Estudis d’Economia Aplicada polític. Són economistes, advo - tes davant la Crisi, la Universitat nancer, Tello va explicar que el rogancia, escrit juntament amb (Fedea). El «Manifest dels Cent» cats i inspectors de Treball que Progressista d’Estiu de Catalunya neoliberalisme no ha aconsegu - Xosé C. Arias. va liderar la reflexió sobre la ne - van formar equip al ministeri de (UPEC), va dedicar aquesta set - it augmentar els beneficis mitjans Costas es va preguntar què va cessitat d’una reforma laboral a Treball. mana una jornada a l’anàlisi del de la inversió real, la que es fa en passar als anys 90 i principis del Espanya. Però en el seu bloc Ja a l’origen «Els Cent» (entre «canvi de paradigme econòmic». les empreses, mentre que ha dis - 2000 que expliqui la confiança «Nada és gratis» el col·lectiu abor - els quals figura el professor de la Vicenç Navarro. Catedràtic de parat els ingressos de l'1% més ric. desmesurada que es tenia en el da altres desafiaments. UdG Julián Messina, ara en exce - Ciències Polítiques i Socials de la Pel que fa a les inversions ecolò - futur. «Fins el 2008 vam creure Després han sortit altres grups dència, i investigador al Banc UPF i rector emèrit de la UPEC, giques, el professor va comentar que els mercats sempre sabrien de pensament. Hi ha el Col·lectiu Mundial) va fer gala de l’alt nivell va insistir en que hi ha alternati - que generen molts més llocs de on posar els nostres diners per Cívic d’Opinió, Economistes da - acadèmic, científic i investigador ves a les retallades. Segons la treball que les tradicionals, men - treure'n rendibilitat». vant de la crisi i Fabianos Hoy. dels seus integrants com suport i seva opinió, és fonamental re - tre que el capitalisme els destru - El professor va parlar dels des - Aquest últim és el que s’ha plan - credibilitat de la fortalesa de les ivindicar l'existència de les clas - eix, i s'ha preguntat si no és pre - equilibris propis del sistema, ja tejat de manera més nítida com seves propostes reformistes. ses socials, per més que es digui cisament per això pel que no es que el superàvit desmesurat d'al - una alternativa antagònica a Fe - Els «fabians», encara que ad - que no. Una prova, explica, és el duen a terme. guns països es correspon al dèfi - dea. meten el seu ideari de centrees - fet que hi hagi 10 anys de dife - En una altra taula rodona, l'e - cit d'altres. Sobre el mercat fi - Les posicions són divergents. querra, es desvinculen de qualse - rència d'esperança de vida entre conomista Albert Recio va apun - nancer, va explicar que fi s els Els economistes de Fedea s’ali - vol dependència orgànica de par - rics i pobres a Espanya. Pel que fa tar que «els números que qua - anys 80, «els mercats» tenien neen en el que s’ha denominat tit. El nom l’han pres de la corrent a la situació de Portugal, Irlanda, dren deixen de quadrar quan noms i cognoms i hi podies arri - com el corrent «mainstream», és que va donar origen al laborisme Grècia i Espanya, Navarro asse - tens en compte els recursos na - bar a «pactes de cavallers», que en a dir, la tendència dominant. Per britànic i que encara avui perdu - gura que és un problema polític. turals, que són limitats» i que diu. La informàtica i les teleco - als «fabians», «Els Cent» són libe - ra al Regne Unit amb la Societat Són països on ha governat la dre - «dediquem moltes més hores al municacions han permès, però, rals o neoliberals. Però els econo - Fabiana, sense alineament parti - ta durant un període de temps treball domèstic que al mercan - crear nous tipus de mercat. «Ara, mistes de Fedea neguen aquesta dista. Fabianos Hoy assevera que important i ara l'estat està em - til». El professor va fer un repàs a el senyor Emilio Botín tremola etiqueta com definició del col·lec - no té dependència patronal i que, pobrit, ja que són dels països de diferents visions crítiques de l'e - més que abans, perquè els seus tiu. «Molts no ens sentim així», as - a diferència d’altres fòrums, in - l'Europa dels 15 que menys im - conomia i va explicat que «aquest beneficis depenen de les deci - seguren. Els anomenats fabians sí closos Els Cent, no disposa de fi - postos recapten. sistema a més d'injust és molt in - sions d'un jove que fa les inver - es defineixen políticament: s’ads - nançament empresarial. Els «fa - Enric Tello, historiador eco - estable, periòdicament hi ha cri - sions davant d'una pantalla a criuen en la corrent socialdemò - bians» creuen que la posició de nòmic i ambiental de la UB i sis, i això genera un malestar so - qualsevol lloc del món», va con - crata i en l’opció keynesiana. Fedea és assimilable a la que sos - president d'Ecologistes en Acció cial». cloure. Precisament, «Els Cent» es dis - té la CEOE. tingeixen dels «fabians» perquè Però «Els Cent» ho desmentei - reneguen de qualsevol identifica - xen i ignoren les atribucions dels des». Però «Els Cent» també discre - crac del 29– va ser d’escassetat de ció partidista o doctrina política i, qui els identifiquen amb els inte - El grup dels «fabians» acaba de pen de l’ajust com a teràpia única. demanda i no d ‘oferta». El mateix si van ser crítics amb el Govern de ressos de bancs, elèctriques i mul - donar suport al manifest difós «Defensem l’austeritat i un altre passa amb el mercat de treball, as - Zapatero (PSOE), també ho estan tinacionals que financen a Fedea. pels economistes Paul Krugman i model de gestió en molts àmbits, senyalen: «Si no hi ha comandes, sent amb el de Rajoy (PP): tres dels «Nosaltres investiguem i diem, en Richard Layard, en el que es plan - però no els ajustos dràstics i bru - no hi ha demanda de treballadors, seus qualificats integrants (Luis funció dels resultats, el que con - teja una reducció a mitjà termini tals que es plantegen, perquè això i sense feina, no hi ha consum, i Garicano, de la LondonSchool siderem que seria més beneficiós del dèficit però acompanyat d’es - afecta al creixement i endarrereix s’entra en un cercle viciós que s’a - Economics; Jesús Fernández-Vi - per a la societat», afirmen. tímuls, perquè «les retallades la sortida de la crisi», afirmen. greuja amb els dràstics retallades llaverde, de la Universitat de Els membres de Fedea s’auto - pressupostàries no infonen con - Els «fabians» asseguren que les i la falta d’inversió. I si no es talla Pennsylvania, y Tano Santos, de la defineixen com un grup d’inves - fiança en el món dels negocis. Les polítiques restrictives ja van fra - aquest cercle, anem al suïcidi». Universitat de Chicago) van de - tigadors especialitzats en diversos empreses només inverteixen cassar en els anys 30. «Quan en els Postulen que «cal recuperar la po - manar fa un mes un nou Govern camps de l’economia els resultats quan esperen suficients clients i EUA es va incrementar la despesa lítica econòmica que sorgeix en el per a Espanya (de concentració) dels quals fan públics «sense ar - amb suficients ingressos. L’auste - entre 1940 i 1942, el PIB va créixer XIX». «Molts s’han allunyat d’això quan l’actual (PP) a penes porta guments polítics, només susten - ritat desanima la inversió», asse - el 20%». És a dir, que «el problema i del món real i estem pagant les sis mesos i disposa de molt àmplia tats en les investigacions realitza - nyalen. en la dècada de 1930 –després del conseqüències», asseguren. 6 Política EL PUNT AVUI | | DILLUNS, 9 DE JULIOL DEL 2012

Moviments interns dins el PSC Navarro prioritza el no a les retallades a El líder del PSC branda els resultats del congrés per aconseguir la unitat a Recorda que per primer cop el partit vol canviar les relacions amb el PSOE Herrera, Navarro i Junqueras, en la cloenda de la Universitat Progressista d’Estiu, celebrada a la seu de CCOO ■ ANDREU PUIG

gairebé a la desaparició. A la política de col·labo- E. Ansola Navarro està acompanyat ració amb CiU, el PSC tam- La Syriza impossible BARCELONA en el nucli dur de la direc- bé contraposa un accent ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— En vista de la diversitat ció pel secretari d’organit- crític envers la política de Les esquerres catalanes es Joan Herrera, que va instar el una política d’esquerres en d’opinions i matisos sor- zació, Daniel Fernández, i retallades que la federació van trobar fa tres dies per pri- primer secretari del PSC, Pe- contraposició a la de dretes gits en el si del socialisme el secretari d’acció política nacionalista aplica a Cata- mer cop en una mateixa taula re Navarro, i el president de CiU i el PP. “Aquesta pug- català, el primer secretari, i alcalde de Cornella de Llo- lunya i el PP, a tot l’Estat. de debat després de l’era del d’ERC, Oriol Junqueras, a na política és ara més vigent Pere Navarro, branda els bregat, Antoni Balmón. “És el que realment pre- tripartit. En l’imaginari de buscar punts d’acord “per que mai”, insistia Navarro, resultats aprovats per ma- Fins ara la direcció és ocupa el ciutadà”, hi afe- l’oient es dibuixava la possi- bastir una alternativa al go- mentre que el republicà Oriol joria en el congrés del par- partidària d’arribar a pac- geix Navarro. Millora del fi- bilitat de crear un front d’es- vern de CiU”. El dret a decidir Junqueras posava l’accent tit: el PSC és un partit fede- tes amb CiU, amb Balmón nançament? Sí, però tam- querres similar a la coalició de Catalunya i el rebuig a les en la necessitat que Catalu- ralista que, a més a més i com el capdavanter d’a- bé el retorn i la creació de partits d’esquerres que es retallades formarien part d’a- nya es desfaci de l’Estat i per primer cop, aposta per questa posició, per respon- d’impostos per engreixar va constituir a Grècia el 2004 quest nexe comú que uniria agafi les regnes del seu futur refer les relacions amb el sabilitat institucional i go- la caixa i evitar més retalla- i que tants bons resultats va els partits amb l’objectiu de a causa dels enganys conti- PSOE amb l’objectiu, això vernamental. La direcció des. I al costat de la direcció obtenir a les eleccions hel·lè- treure el país de la crisi evi- nus dels governs espanyols. sí, d’incorporar-lo als ob- també ha deixat clar que a emergeixen els diputats niques del 2007 i 2012 fins a tant l’exclusió social, sempre “El futur de Catalunya no pot jectius que el PSC vol per a hores d’ara no creu priori- Rocío Martínez-Sampere, configurar-se com a segona segons l’aposta d’Herrera. Al quedar supeditat al d’un es- Catalunya. No hi ha marge tari abordar les relacions partidària que el partit tin- força del país. El primer a costat de la taula, la proposta tat que incompleix i no ens per pensar en una possible Catalunya-Espanya. “Sen- gui iniciativa com a princi- llançar el guant d’aquesta de l’ecosocialista va ser gai- respecta”, hi va afegir el re- ruptura amb el PSOE, que se cap complex de falta de pal partit de l’oposició, i Syriza catalana va ser el se- rebé obviada. Navarro va in- publicà. Així doncs, la Syriza consideren un immens er- catalanisme”, adverteix Jaume Collboni, portaveu cretari general d’ICV-EUiA, sistir a refermar i defensar catalana haurà d’esperar. ror que portaria el partit Navarro als seus crítics. del PSC. ■

119394-1058361C El Triangle • número 1074 • 27 de juliol de 2012 EUROREGIÓ • 39

Per tant, si recaptéssim tots els im- PIULADES A LA XARXA La Universitat Progressista postos i ens féssim càrrec de totes les d’Estiu de Catalunya ha celebrat JORDI inversions i transferències, ens haurí- ‘TWITTS’ DESTACATS la vuitena edició. El lema SERRANO em hagut d’endeutar per uns 9.000 mi- SETMANA DEL 23 DE JULIOL d’enguany era prou explícit: «El RECTOR DE LA UPEC lions, aproximadament l’endeutament futur està a les nostres mans» anual de la Generalitat. Això, sense Romualdo Cabañas @romacabanas comptar-hi la Seguretat Social. Segons Sr. Rull, criticable és que des dades de 2009, els catalans vam rebre de #CDC vulguin fer servir la La UPEC i Gramsci de la caixa única de l’Estat 1.200 milions institució Generalitat i el país més del que hi vam aportar. com a escut per no donar Aquest any, la UPEC ha tingut dora i un 39% classe mitjana; l’altre 1% En aquests moments, el problema no explicacions. #caspalau una flaire gramsciana. De fet, si restant són els caps d’aquest neofeuda- és que paguem massa i ens tornin poc. no som capaços de canviar els signes lisme que ens envaeix. El 39% se sent El problema és que amb els diners que Pedro de Alzaga dels temps, molts dels qui llegiu aques- amenaçat i està a punt de desaparèi- paguem els catalans no n’hi ha prou per _@palzaga ta revista tindreu molt de temps per xer; els seus fills s’estan proletaritzant. cobrir el que gasta o inverteix la Gene- Entiendo las críticas a Cándido escriure (Antonio Gramsci va ser un L’1% vol fer desaparèixer l’aconseguit ralitat i l’Estat a Catalunya. Per tant, si Méndez. Después de la home que va escriure molt des de la en les lluites dels darrers 200 anys, tant tinguéssim Agència Tributària prò- manifestación tenía que haber presó). des del punt de vista social com nacio- pia, hauríem de recórrer a un alt nivell ido a misa, como los ministros Com s’aconsegueix l’hegemonia? No nal. Cal recordar que, a més, el neolibe- d’endeutament per finançar totes les después de recortar. #19J ho sabem. Però per la UPEC al llarg d’a- ralisme és profundament català. Ser despeses. quests vuit anys ha passat el millor de neoliberal i català equivaldrà d’aquí a Ignasi Llorente Vol dir això que no existeix el dèficit la saviesa i la cultura catalana. D’una pocs dies a ser directament botifler. @illorente fiscal? En els darrers tres anys no ha En política, la transparència manera o d’una altra, hi han passat Les classes treballadores i les mitja- existit. Ara, en els anys de bonança, evi- mai desprestigia una Noam Chomsky, Michel Onfray, Conci- nes reclamen a crits un projecte. Si no dentment existia. El 2006 i el 2007, els institució. Al contrari, no hi ha ta de Gregorio, Jean Bricmont, més de el veuen, alguns d’ells poden anar a l’ex- catalans vam pagar en impostos a l’Es- res de més perjudicial per a la 400 ponents, etc. Són fars potents dins trema dreta per pura desesperació. tat entre 17.000 i 20.000 milions més credibilitat que les ombres. una altra mena de foscor. La sortida de la crisi no ens vindrà per del que rebíem en inversions i transfe- La UPEC s’ofereix en un projecte que l’economia. Borja de Riquer ho deia així: rències. El 2008 ja es va reduir bastant, maus173 ha de tendir a crear, com ens ha dit Joan «És la política, estúpids!». No podem, fins als 10.000 milions aproximada- @maus173 Manuel Tresserras, un nou bloc histò- però, esperar solucions màgiques. Jo- ment, perquè vam pagar menys i vam Gli spagnoli pochi mesi fa ric. I, per fer-ho, caldrà crear una orga- sep Fontana ens recordava que al llarg rebre més, però l’any 2009 el dèficit sceglievano destra e ricette nització perquè, com ens recordava Pere de la història «els canvis els fa el poble» pràcticament va desaparèixer. L’any neoliberiste. Oggi capiscono Camps, moderador d’una taula de debat i Vicenç Navarro afirmava que «les so- 2009 ja vam rebre tant, o fins i tot més, che tragico errore hanno fatto. sobre la cultura, en el cartell de Barna- lucions es troben en la mateixa lluita». del que vam aportar. I els dos darrers #siamotuttispagnoli sants «les idees no viuen sense organit- «El futur està a les nostres mans» era anys aquesta tendència s’ha agreujat. zació». Aina Vidal Per tant, no hem de perdre de vista la @AinaVS Cal que la creació d’un nou situació econòmica a Catalunya. Ens Els efectes del memoràndum bloc històric i d’una nova for- Les classes treballadores i les convé un nou sistema de finançament? seran fins al 2028, en principi ma organitzativa que faci viu- mitjanes reclamen a crits un projecte. Sens dubte. Ara, segons com negociem Rajoy no hauria de ser re les idees estigui presidida, Si no el veuen, alguns poden anar a el pacte fiscal, el nou sistema pot aca- president, tenim dret a com ens deia Xavi Domènech, l’extrema dreta per pura desesperació bar sent el negoci de Robert amb les ca- #referendumJA per una gran humilitat, una bres... I, per tenir una cabra negra (i sin- #QueseJodaElMemorandum gran dosi de pedagogia i una gran gene- precisament el lema de la UPEC d’en- gular), l’Agència Tributària pròpia, els rositat. I que parteixi dels valors deri- guany. catalans encara acabarem rebent Albert Duart vats de l’ètica civil republicana i de l’auto- Així, doncs, del pessimisme de la raó menys diners dels que rebem ara. _@aduartriera nomia moral dels seus protagonistes. davant la crisi hem de passar a l’opti- Avui fa 76 anys perdíem el Tresserras ens deia també que les clas- misme de la voluntat militant. tren del progrés i el més ses dirigents catalanes desapareixen L’èxit de la UPEC d’aquest any ha es- cionen a favor del miner, oblidant-se important, el de la nostra amb la globalització i que, per tant, cal tat total. Hi han participat quasi 3.000 dignitat com a poble; com a els primers de reclamar majors esfor- que les classes populars ocupin el lloc persones en una o altra sessió de les jor- col·lectivitat humana. #18juliol ços de reconversió i demanant els se- del qual ha abdicat, com sempre, la bur- nades, les més nombroses dels vuit anys gons majors ajudes a l’explotació amb josep cunill gesia catalana. d’història. S’ha demostrat un cop més càrrec a fons que havien de destinar-se @josepcunill Marina Subirats ens explicava –arran que hi ha molta gent interessada en la a la reactivació de les conques. Un gimnàs de Bcn organitza del seu darrer llibre– que a Catalunya hi política en majúscules, que els agraden Som a temps de garantir un futur al un concurs per escollir el ha efectivament classes socials, però el l’anàlisi crítica, els raonaments acadè- miner, però ho hem de fer ara, perquè el millor cul de l’estiu. Aquesta problema és que no hi ha consciència de mics, les aportacions dels líders socials, 2019, quan les explotacions tanquin, serà serà la nova cultura sense classe treballadora. La classe dirigent, la preocupació per la comunitat. tard. Des de Greenpeace defensem el IVA? #laculturanoesunluxe en canvi, sí que en té, com ens explica- Avui no podem garantir que hi haurà miner i ens neguem a ometre els desas- va un dels més grans especuladors mun- novenes jornades de la UPEC. Quan es tres comesos amb els 23.000 milions John Carlin dials, Warren Buffet: «Existeix la lluita puguin anunciar, albirarem més espe- d’euros destinats a la reconversió i a @JohnCarlin5 de classes, per descomptat, però és la rances que es puguin aplicar polítiques actuar com si el tancament de les mines Hoy hace 76 años, 18/7/1936, meva classe la que la dirigeix i la que l’es- d’esquerres a Catalunya. Però, com va no fos imminent. Són aquestes acti- Franco se alzó y Mandela tà guanyant». escriure Lord Byron en la famosa can- cumplió 18 años; Mandela el tuds dels anomenats «defensors del mi- Tornem a la taula en la qual va partici- çó per als luddistes, «morirem lluitant líder más grande del siglo XX, ner» les que estan fent un flac favor als Franco el más pequeño. par Marina Subirats: avui a Catalunya o viurem lliures, i morin tots els reis treballadors del sector. un 60% de la població és classe treballa- menys el rei Ludd».