Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural

83 Barcelona 2019 INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL

Editor en Cap

Juli Pujade-Villar, Universitat de Barcelona, Facultat de Biologia, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (Secció invertebrats), Barcelona.

Coeditors

Joan Pino, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra. Eulàlia Comas, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Llorenç Sáez, Unitat de Botànica, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra. Òscar Alomar, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Cabrils. Roser Campeny. , Sant Celoni. Ignasi Soriano, Universitat de Barcelona, Facultat de Biologia, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (Secció de Botànica i Micologia), Barcelona. Delfí Sanuy, Universitat de Lleida, Escola Tècnica Superior d’Engineria Agrària, Lleida. Amador Viñolas, Corsorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Laboratori de Natura, Coŀlecció d’artròpodes, Barcelona.

L’edició d’aquest Butlletí ha estat possible gràcies al suport de l’Institut d’Estudis Catalans

Figura de la portada: Detall de la flor d’Ophrys fusca subsp. bilunulata. Dibuix d’Amador Viñolas.

Data de publicació: desembre de 2019

© Els autors dels articles

Aquesta edició és propietat de la Institució Catalana d’Història Natural (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona

Compost per Amador Viñolas Impressió: Limpergraf, SL

Dipòsit Legal: B-36.100-74 ISSN: 1133-6889 (print edition) ISSN: 2013-3987 (online edition) Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 3-21. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)3 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Notes sobre flora aŀlòctona a Catalunya. II

Pere Aymerich*

* C. Barcelona, 29. 08600 Berga. A/e: [email protected]

Rebut: 10.12.2018; Acceptat: 24.01.2019; Publicat: 31.03.2019

Resum

Aportem diverses observacions sobre plantes aŀlòctones a Catalunya, en general escapades de jardins o arbres utilitzats en plantacions forestals. Segons la informació disponible, dues espècies són citades per primera vegada a Europa: Lycium cinereum i Muscari latifolium. Tretze tàxons són novetat per a la flora regional de Catalunya: Acer cappadocicum subsp. cappadocicum, Berberis × ottawensis, Corylus colurna, Cotoneaster bullatus,Cotoneaster dielsianus, Forsythia suspensa, Larix × marschlinsii, Ligustrum sinense, Liquidambar styra- ciflua, Nepeta racemosa, Opuntia tortispina, Pinus ponderosa i Populus trichocarpa. Altres plantes ja eren conegudes prèviament, però havien estat confoses amb tàxons afins. Les poblacions catalanes atribuïdes a Symphytum officinale correspondrien gairebé sempre a l’hí- brid S. × uplandicum, i les de Berberis aquifolium (Mahonia aquifolium) a l’híbrid B. × decumbens. Les poques citacions de Cotoneaster racemiflorusi Lupinus polyphyllus s’han de referir respectivament a C. affinisi L. × regalis. Plantes naturalitzades de Charybdis maritima s.l. (Urginea maritima) observades fora de la seva àrea autòctona al sud de Catalunya, on es troba el tàxon ibero-mauritànic C. maritima s.s., són del tàxon de la Mediterrània central C. numidica. Els «àsters americans» tradicionalment atribuïts a Symphyotrichum novi-belgii que s’han analitzat no són referibles a aquesta espècie, sinó a S. lanceolatum o a l’híbrid S. × salignum. Algunes citacions d’Opuntia pha- eacantha corresponen a O. engelmannii subsp. engelmannii o a O. tortispina. Amb relació als arbres utilitzats en plantacions forestals, les coníferes Larix × marschlinsii, Pinus strobus i Picea abies mostren un procés de naturalització avançat en algunes localitats pirinenques, i probablement establiran poblacions autosostenibles en pocs anys. Paraules clau: flora, plantes aŀlòctones, península Ibèrica, Mediterrània.

Abstract

Notes about alien flora in . II We provide some data about alien in Catalonia (NE Iberian Peninsula), mainly of garden escapes and forestry . According the known information, two are reported for the first time in : Lycium cinereum and Muscari latifolium. Thirteen taxa are new for the regional flora of Catalonia: Acer cappadocicum subsp. cappadocicum, Berberis × ottawensis, Corylus colurna, Cotoneaster bullatus,Cotoneaster dielsianus, Forsythia suspensa, Larix × marschlinsii, Ligustrum sinense, Liquidambar styraciflua, Nepeta racemosa, Opuntia tortispina, Pinus ponderosa and Populus trichocarpa. Other alien plants were already known, but they were confused with similar taxa. Almost all Catalan records of Symphytum officinaleare from the hybrid S. × uplandicum, and those of Berberis aquifolium (Mahonia aquifolium) from the hybrid B. × decumbens. The very rare reports of Cotoneaster racemiflorusand Lupinus polyphyllus must be attributed to C. affinisand L. × regalis. Naturalised plants of Charybdis maritima s.l. (Urginea maritima) observed outside the southernmost Catalo- nia, where the Western Mediterranean C. maritima s.s. is an authochtonous species, belong to the Central Mediterranean C. numidica. The analysed populations of «American aster», traditionally referred to Symphyotrichum novi-belgii, are not from this species, but S. lanceola- tum or the hybrid S. × salignum. Some records of Opuntia phaeacantha belong to O. engelmannii subsp. engelmannii or to O. tortispina. With regard to alien trees used in forestry, Larix × marschlinsii, Pinus strobus and Picea abies show an advanced naturalisation process in some Pyrenean sites and they will probably have self-sustaining populations in a few years.

Key words: flora, alien plants, Iberian Peninsula, Mediterranean.

Introducció tativa en la flora aŀlòctona i que fins fa poc anys havia estat poc estudiat al territori català, a diferència del que passava Seguint una línia de treballs publicats en els darrers anys en altres regions europees. Un altre grup sobre el qual es pre- (Aymerich, 2013a, 2015b, c, d, 2016a, b, c, 2017), aportem senten dades són diversos arbres utilitzats en plantacions fo- dades diverses que tenen com a objectiu millorar el conei- restals, els processos de naturalització dels quals gairebé no xement de la flora aŀlòctona de Catalunya. Les informacions estan documentats. que es presenten provenen de localitats escampades per una La major part de les informacions fan referència a noves àrea geogràfica extensa del nord i el centre del país. Com en citacions florístiques de tàxons aŀlòctons molt rars, però tam- treballs previs, l’esforç s’ha centrat en plantes de jardineria bé hi ha comentaris taxonòmics sobre plantes conegudes al escapades, un grup que té una especial importància quanti- territori des de fa temps i que aparentment havien estat ob-

DOI: 10.2436/20.1502.01.1 Butlletí ICHN 83, 2019 4 P. AYMERICH GEA, FLORA ET FAUNA jecte d’identificacions errònies. En aquest sentit, cal tenir en compte que les dificultats d’identificació són força habituals amb aquestes plantes, sobretot quan es tracta de tàxons utilit- zats en jardineria o que procedeixen de regions biogeogràfi- ques amb flores encara poc conegudes.

Material i mètodes

Les dades obtingudes s’exposen en forma de citacions de cada tàxon, amb la informació següent: localització (per aquest ordre: comarca, municipi, lloc i coordenades UTM 1 × 1 amb sistema de referència ETRS89), altitud, hàbitat, re- compte o estimació dels individus observats i data o dates de l’observació. Amb relació als quadrats UTM, tots es situ- a en dins la zona 31T. Segueixen les citacions uns comentaris diversos, referits sobretot al coneixement previ que es tenia sobre cada tàxon a Catalunya o en altres àmbits geogràfics, al grau de naturalització observat i a qüestions relacionades amb la seva identificació o taxonomia. A l’inici dels comenta- ris s’indiquen, entre parèntesis, la família en la qual és inclòs el tàxon i el seu origen geogràfic. Els tàxons són presentats en ordre alfabètic. De les localitats marcades amb asterisc (*) es conserven plecs a l’herbari personal de l’autor, que en un futur és previst dipositar en un herbari públic (BCN).

Resultats

Abies pinsapo Boiss. Ri p o l l è s : Queralbs, inici de la carretera de Vilamanya, DG3187, 1075 m, vorada de bosc, un individu juvenil, 25- b X-2018. (Pinaceae, Mediterrània SW) Espècie que a Catalunya so- Figura 1. Acer cappadocicum, Ribes de Freser: a) grup dens de rebrots vint es cultiva com a ornamental i algunes vegades en planta- i joves; b) fulles. cions forestals. Ocasionalment n’apareixen individus nascuts de forma espontània (Casasayas, 1989; Sáez et al., 2017) i, en comptats punts dels Prepirineus, s’han observat indicis de l’antiga zona enjardinada, que en l’actualitat ha estat parci- naturalització (cf. Aymerich, 2013a, 2015a). Aportem una alment ocupada per bardisses. Una part d’aquests individus nova observació d’aquesta espècie com a aŀlòctona, del Ri- havia nascut sens dubte de llavor, mentre que altres (aparent- pollès, on no havia estat citada. Aparentment, aquest individu ment majoritaris) procedien de rebrots subterranis, una forma provindria de llavors d’individus plantats com a ornamentals de reproducció vegetativa habitual en aquesta espècie. a Vilamanya, a una distància d’uns 400 m. Achillea filipendulina Lam. Acer cappadocicum Gled. subsp. cappadocicum Ri p o l l è s : Sant Pau de Segúries, planes del Callís, cap a Qua- trecases, DG4678, 840 m, marge d’un camí, 4 individus, Ri p o l l è s : Ribes de Freser, antic baixador del tren a Aigües de Ribes, DG3080, 845 m, enjardinament semiabandonat i 3-VIII-2018. bardissa, desenes d’individus juvenils, 13-XI-2018 (Figs. 1a, (, Àsia C-W) Aquesta espècie ocasionalment b). escapada dels jardins ha estat molt poc citada a Catalunya (Sapindaceae, Àsia C-W) Arbre poc cultivat com a or- com a aŀlòctona. En l’àmbit pirinenc, no en coneixem cap namental a Catalunya, que ha estat citat com a espècie aŀ- observació al Ripollès, però sí al Solsonès i l’Alt Urgell (Ay- lòctona en diversos països europeus (Stace, 2010; Verloove, merich, 2014, 2017; Guardiola et al., 2016). 2018). Els caràcters observats corresponen als de la subespè- cie típica (Xu et al., 2008). Aquesta és, segons el nostre co- Agave lechuguilla Torr. neixement, la primera dada d’aquest tipus a Catalunya. Vam Al t Em p o r d à : Roses, costat est de la cala Montjoi, EG1977, observar desenes d’individus que creixien molt agregats al 30 m, talús d’una pista forestal, unes 30 rosetes en dos grups voltant de dos o tres arbres adults plantats, dins el recinte de clonals, 21-IX-2018.

Butlletí ICHN 83, 2019 NOTES SOBRE FLORA AŀLÒCTONA A CATALUNYA. II 5 GEA, FLORA ET FAUNA

(Asparagaceae, Amèrica N) Els darrers anys aquesta espè- (Berberidaceae, híbrid de jardineria a partir d’una espècie cie s’ha trobat naturalitzada de forma local en alguns indrets japonesa i una europea) Aquest híbrid gairebé no ha estat ci- del litoral del Baix Ebre (Aymerich & Gustamante, 2016; tat a Europa com a planta aŀlòctona, però és ben conegut als Aymerich, 2017). A la costa septentrional només se n’havien Estats Units, especialment a Nova Anglaterra (Lubell et al. observat alguns peus isolats a Llançà i a Cadaqués (Giménez, 2008; Haines, 2011). El seu aspecte general és molt similar 2011; Aymerich, 2016c). La nova dada de Roses és la primera al de l’espècie japonesa B. thunbergii, amb la qual es confon que indica una naturalització incipient també en aquest darrer sovint. Considerem que la planta de la Cerdanya és referi- sector, ja que s’hi van observar un nombre relativament alt de ble a B. × ottawensis sobretot perquè presenta una barreja rosetes foliars i dues ja havien fructificat. d’inflorescències umbeŀlades i curtament racemoses (flors solitàries o en umbeŀles en B. thunbergii, en racems llargs en Berberis vulgaris L. subsp. vulgaris B. vulgaris) i per la presència d’algunes espines trífides a la base de les branques (habitualment totes les espines solitàri- Cer d a n y a : Das, ribera del Segre a Sanavastre, DG0593, 1045 es en B. thunbergii i trífides en B. vulgaris). Altres caràcters m, en una escullera de grans blocs de roca al costat del riu, un (mides de fulles i ) també entrarien dins B. × ottawen- individu, 16-IV-2017; *Das, pla de Tartera, DG0590, 1135 sis segons algunes fonts d’informació (Verloove, 2018), però m, prat xeròfil en un erm dins una zona semiurbanitzada, un semblen menys fiables. L’origen de l’individu observat en individu, 26-IV-2018. una bardissa de Das ha de ser la dispersió de fruits des d’un (Berberidaceae, Europa) Noves dades a la Cerdanya so- B. × ottawensis cultivat en un jardí situat a uns 25 m. bre aquesta espècie, que es considera introduïda a Catalunya (Aymerich, 2015a) i que és molt rara (actualment coneixem Catalpa bignonioides Walter només 9 individus entre totes les localitats cerdanes). Pa l l ar s Ju s s à : la Pobla de Segur, tram final del riu Flamisell, adjacent a zona urbana, CG3278, 500 m, bosc de ribera per- Berberis × decumbens (Stace) Verloove & Lambinon [B. torbat, 6 individus joves, 2-X-2017. aquifolium Pursh. × B. repens Lindl.] (Bignoniaceae, Amèrica N) Nova localitat d’aquest arbre (Berberidaceae, híbrid de jardineria a partir de dues es- ornamental, que sovint s’escapa de cultiu i tendeix a establir- pècies americanes) En un treball previ (Aymerich, 2016b), i se als boscos de ribera. Als Pirineus ha estat citat sobretot al sobre la base d’alguns caràcters macromorfològics (sobretot Segre a l’Alt Urgell (Aymerich, 2014, 2016b). les tiges més o menys estoloníferes), comentàvem que alguns individus o poblacions catalanes citats com a B. aquifolium Charybdis numidica (Jord. & Fourr.) Speta [Mahonia aquifolium Pursh (Nutt.)] podrien correspondre Al t Em p o r d à : l’Escala, muntanya de Vilanera, EG0963, 20 a híbrids. Recentment hem reavaluat les plantes de tots els m, vegetació ruderal vora cases, una taca clonal, 26-III-2018; nuclis que hem trobat en els darrers anys (Aymerich, 2014, el Port de la Selva, cementiri municipal, EG1786, 15 m, talús 2016b, 2017) utilitzant els caràcters que es consideren dis- amb vegetació ruderal, 6 taques clonals, 19-IV-2018; Ba i x criminants entre B. aquifolium i els seus híbrids a la flora Ca m p : Mont-roig del Camp, riera de Riudecanyes, CF3051, britànica (Stace, 2010). Aplicant aquest criteri, cap d’aquests 90 m, llera de la riera, en un lloc lluny de cases, una taca clo- nuclis correspondria a veritables B. aquifolium, sinó a hí- nal, 4-XI-2017. brids. Gairebé totes les poblacions són assignables a B. × de- cumbens perquè tenen papiŀles molt petites a l’anvers foliar (Asparagaceae, Mediterrània) Si s’aplica un tractament (B. aquifolium no en presenta) i perquè les fulles són de lon- taxonòmic analític al complex de Charybdys maritima (L.) gitud inferior al doble de l’amplada (al voltant del doble en Speta [Urginea maritima L. (Baker)] es poden reconèixer di- B. aquifolium). L’única excepció és un nucli de Bolvir, a la verses espècies amb nivells de ploïdia i distribucions més o menys ben definits (Pfosser & Speta, 2004). Segons aquest Cerdanya (Aymerich, 2016b), que té característiques (folíols tractament, C. maritima és una espècie hexaploide ibèrica de revers papiŀlós i en nombre inusualment alt, 11-13) que i del Marroc que té un extrem d’àrea al sud de Catalunya. suggereixen que pot ser un híbrid complex entre tres espècies Tot i això, les cebes marines han estat cultivades tradicional- (B. aquifolium, B. repens i B. pinnata Lang.); pel nombre de ment en jardineria fora d’aquesta zona i no és infreqüent que folíols, aquestes plantes recorden Berberis × wagneri Hort. s’escapin i tendeixin a naturalitzar-se (Bolòs & Vigo, 2001; ex Koehne (B. aquifolium × B. pinnata), però no ho serien BDBC, 2018). Aquestes plantes cultivades o escapades, al- perquè les seves dues espècies parentals tenen el revers foliar menys a les localitats que hem pogut observar, no corres- sense papiŀles. El resultat d’aquesta revisió no és sorprenent, ponen pas a C. maritima s.s. Totes les plantes que hem vist ja que s’ha indicat que les plantes que tenen més èxit com a –incloent els tres nuclis subespontanis indicats en aquesta invasores a Europa són els híbrids entre B. aquifolium i B. nota– presenten túniques externes dels bulbs de color bru repens generats en jardineria (Ross & Auge, 2008). purpuri, caràcter propi de C. numidica (Vela et al., 2016), mentre que l’autòctona C. maritima té les túniques de color Berberis × ottawensis C.K. Schneider [B. thunbergii DC. × blanc-verdós. Charybdys numidica és un tàxon tetraploide B. vulgaris L.] amb una distribució mediterrània àmplia i que cap a l’oest Cer d a n y a : *Das, inici de la carretera de Masella, DG0790, arriba de forma natural fins a les illes Balears, però no a la 1240 m, bardissa, individu solitari, 4-XII-2018. península Ibèrica.

Butlletí ICHN 83, 2019 6 P. AYMERICH GEA, FLORA ET FAUNA

qual també hem observat altres espècies citades en aquesta nota (Forsythia suspensa, Ligustrum sinense). Els individus juvenils –que mai no havíem vist abans– han aparegut des- prés d’una estassada intensa que ha afavorit la germinació de nombrosos arbres i arbusts, especialment de Fraxinus excel- sior, enmig dels quals creixen aquests avellaners. Corylus colurna ha estat indicat com a espècie aŀlòctona en diversos països europeus fora de la seva àrea natural, com Txèquia, Eslovàquia, Itàlia, Alemanya o Àustria (Pysek et al., 2012; Medvecká et al., 2012; Galasso et al., 2017; https://www. nobanis.org/) en general amb caràcter casual i en ambients semiartificials similars als de la localitat catalana.

Figura 2. Commelina communis, la Pobla de Segur.

Commelina communis L. Pa l l ar s Ju s s à : *la Pobla de Segur, sector sud del nucli urbà, CG3279, 515 m, coŀlector d’aigües viàries, individu solitari, 2-X-2017 (Fig. 2). (Commelinaceae, Àsia E) Només coneixem una citació prèvia d’aquesta espècie a Catalunya, com a subespontània en un torrent de Cantallops, a l’Alt Empordà (Font, 2000; Font & Vilar, 2000). A Europa ha estat citada de força països, generalment com a aŀlòctona casual, però també es pot natu- ralitzar, com s’ha observat al nord d’Itàlia (Celesti-Grapow et al., 2010). Figura 4. Cotoneaster affinis, Puig-reig. Corylus colurna L. Ber g u e d à : Avià, Graugés, vora l’estanyol de la font de Sant Cotoneaster affinis Wall. ex Lindl. Ramon, DG0457, 580 m, sotabosc d’una arbreda en una anti- Ber g u e d à : *Puig-reig, Colònia Prat, entorn de l’antic jardí ga zona enjardinada que s’ha renaturalitzat, mínim 14 indivi- de la colònia i també vessant sobre la riba oposada del riu dus juvenils (probablement de menys de 6 anys), 16-V-2018 Llobregat, DG0749-0849, 405-435 m, sobretot ambients an- (Fig. 3). tropitzats a la perifèria d’un gran jardí semiabandonat i, en (Betulaceae, Europa SE i Àsia SW) En aquesta localitat menor mesura, també hàbitats naturals (matollars i clarianes coneixíem des de fa més de tres dècades un individu adult de bosc), 2013-2018 (Fig. 4). solitari d’aquest avellaner arbori, presumiblement plantat a (, Àsia C) Fa uns anys, de forma temptativa i primers del segle XX, quan es va crear una extensa zona en- amb algunes reserves, vam assignar a Cotoneaster racemiflo- jardinada que ja fa temps que s’està renaturalitzant i en la rus (Desf.) K. Koch uns Cotoneaster del subgènere Chaeno- petalum naturalitzats en aquesta localitat del Berguedà (Ay- merich, 2013a). Però la identificació correcta de les plantes d’aquest subgènere originàries de l’oest i el centre d’Àsia pot resultar extraordinàriament difícil, a causa de les informa- cions bibliogràfiques parcials i de vegades incongruents, de les discrepàncies entre autors amb relació a les delimitaci- ons dels tàxons i d’una nomenclatura força confusa. Després d’analitzar més material i tenir accés a noves fonts d’infor- mació, considerem que aquestes plantes de Puig-reig no cor- respondrien a C. racemiflorus (almenys en la seva accepció més estesa) i que són referibles a C. affinis en el sentit que es dóna a aquest tàxon en la revisió de Dickoré & Kasperek (2010). Els caràcters principals pels quals són assignables a C. affinissón el color dels fruits (inicialment vermellós, però violaci negrós quan són ben madurs) i el predomini de les Figura 3. Corylus colurna jove, Avià. fulles amplament obovades; en canvi, en C. racemiflorus

Butlletí ICHN 83, 2019 NOTES SOBRE FLORA AŀLÒCTONA A CATALUNYA. II 7 GEA, FLORA ET FAUNA els fruits es mantindrien vermellosos quan són madurs i les fulles tenen habitualment formes ovato-lanceolades. Apa- rentment, aquestes plantes semblen les mateixes que Stace (2010) denomina C. ellipticus (Lindl.) Loudon i que en força jardins botànics han estat conegudes com a C. insignis, però no es correspondrien amb el C. affinisLindl. d’aquella matei- xa síntesi de la flora britànica. A la Colònia PratC. affinisestà ben naturalitzat en ambients antròpics (uns pocs centenars d’individus) i colonitza de forma incipient (una vintena d’in- dividus reproductors) hàbitats naturals situats a distàncies de 50-200 m del jardí d’origen.

Cotoneaster apiculatus Rehder & E.H. Wilson Ba g e s : *Sant Fruitós de Bages, perifèria oest de la urbanitza- a ció Pineda de Bages, DG0223, 300 m, bosc de Pinus hale- pensis, individu reproductor solitari, 27-IV-2018. (Rosaceae, Àsia E) Segona citació a Catalunya d’aquesta espècie, que havia estat indicada ja d’una localitat del Ber- guedà (Aymerich, 2017) i que es pot confondre fàcilment amb C. horizontalis Decne.

Cotoneaster bullatus Bois Ri p o l l è s : *Sant Joan de les Abadesses, inici de la carretera de Sant Antoni, DG4175, 825 m, bosc caducifoli mixt pròxim a zona urbana, individu reproductor solitari, 2-XII-2018. (Rosaceae, Àsia E) Primera citació a Catalunya d’aquesta espècie com a planta aŀlòctona. És relativament freqüent com a escapada de jardí, i més o menys naturalitzada, als països b del centre i l’oest d’Europa (Dickoré & Kasperek, 2010; Sta- ce, 2010; Pysek et al., 2012). Es tracta d’una espècie d’as- Figura 5. Cotoneaster dielsianus: a) fruits verds a la fi d’estiu, la Moli- pecte molt diferent a la resta de Cotoneaster aŀlòctons citats na; b) fruits madurs a la tardor, Sant Joan de les Abadesses. fins ara a Catalunya: arbust alt, de ramificació poc densa i -ar quejada, fulles caduques relativament grosses (fins a 5 cm) i de superfície no plana, flors blanques i fruits de color vermell nudicaulis L. viu, generalment amb 5 pirens. L’observació del Ripollès Ba i x Em p o r d à : Begur, al nord de la platja de Sa Riera, correspon a un sol individu gros, de més de 3 m d’alçada. EG1746, 5-15 m, vessant rocós sobre el mar, en una zona urbanitzada, uns 10 grups clonals en dos punts separats 150 Cotoneaster dielsianus E. Pritz. m, 26-III-2018. Cer d a n y a : *Alp, estació d’esquí de la Molina, cap als Plans, (, Àfrica S) Aquest tàxon havia estat indicat DG1287, 1665 m, clariana de bosc de Pinus uncinata en abans a Cadaqués (Aymerich, 2016c), en una situació simi- una zona semiurbanitzada, individu solitari gros (més de 2 lar, bé que a Begur es presenta més naturalitzat. Les plantes m d’alçada), 1-VIII-2018 (Fig. 5a); Ri p o l l è s : *Sant Joan de de les dues localitats són iguals i han estat atribuïdes a C. les Abadesses, inici de la carretera de Sant Antoni, DG4175, nudicaulis pels seus caràcters vegetatius, però aquesta iden- 790-830 m, bosc caducifoli mixt pròxim a zona urbana, 100- tificació presenta alguna incertesa i caldria confirmar-la amb 200 individus en una àrea aproximada de 0,5 ha, 2-XI-2018 l’observació de caràcters reproductius. La morfologia foliar (Fig. 5b). sembla referible a la var. herrei (Friedrich) Tolkien, nota- (Rosaceae, Àsia E) Com en el cas de l’espècie anterior, pri- blement diferent de la típica. Com és habitual en les plantes mera citació a Catalunya d’aquest Cotoneaster com a planta crasses ornamentals, aquests petits nuclis es deuen haver ori- aŀlòctona. És un dels Cotoneaster asiàtics més freqüent com ginat a conseqüència de l’arrelament de fragments llençats a escapat de jardí a l’Europa de clima temperat (Dickoré & des de jardins pròxims. Kasperek, 2010; Stace, 2010; Verloove, 2018). Presenta fu- lles caduques i relativament petites (en general fins a 2 cm), Cylindropuntia imbricata (Haw.) F.M. Knuth ovades i agudes, densament tomentoses (grisenques) al re- So l s o n è s : Solsona, sota Cal Xort, CG7851, 700 m, talús as- vers i típicament amb quatre núcules. A la localitat del solellat sota una casa abandonada (amb C. spinosior, Opuntia Ripollès hi ha un nucli aparentment ben establert, mentre que ficus-indica, O. engelmanniii Agave americana), un individu a la Molina la citació es refereix a un individu esporàdic. reproductor d’1 m d’alçada, 19-XII-2018; Ur g e l l : Tàrrega,

Butlletí ICHN 83, 2019 8 P. AYMERICH GEA, FLORA ET FAUNA

Figura 6. Grup de Cylindropuntia spinosior (plantes baixes) i C. imbri- Figura 7. Delosperma cooperi, Berga. cata (planta alta central), Claravalls.

Claravalls, perifèria nord del poble, CG4418, 350 m, talús ció naturalitzada. Aparentment es tracta d’un fenomen molt assolellat entre un camí i unes construccions (amb C. spino- similar al de l’establiment en murs artificials de poblacions sior i Agave americana), unes poques desenes d’individus, de Platycladus orientalis, que ha estat més documentat (ve- 20-III-2018 (Fig. 6). geu més endavant el comentari sobre aquesta espècie). (Cactaceae, Amèrica N) Primeres citacions a l’interior de Catalunya d’aquesta espècie, que ja havia estat indicada Delosperma cooperi (Hook f.) L. Bolus d’unes poques localitats del litoral (Sanz et al., 2006; Ayme- Ber g u e d à : Berga, perifèria nord de la zona urbana, al vessant rich, 2016a). En tots dos llocs els individus observats pro- de la serra de la Petita, DG0562, 760 m, fissures d’un mur venen de la dispersió d’individus plantats pocs metres més artificial entre uns horts i una carretera, dos grups clonals, amunt. A Claravalls ha establert una petita població naturalit- 2-V-2018 (Fig. 7). zada, mentre que a Solsona hi havia un individu solitari. (, Àfrica S) Segona citació catalana d’aquesta espècie, després d’una observació al Ripollès en un hàbitat Cylindropuntia spinosior (Engelm.) F.M. Knuth antròpic similar (Aymerich, 2017). Als talussos i murs de la So l s o n è s : Solsona, sota Cal Xort, CG7851, 700 m, talús as- zona de Berga on ha estat observada són freqüents les plantes solellat sota una casa abandonada (amb C. imbricata, Opun- escapades de jardineria, a partir d’horts avui mig abandonats tia ficus-indica, O. engelmannii i Agave americana), 9 in- situats per sobre; una altra planta crassa aŀlòctona també vis- dividus de mides diverses, 19-XII-2018; Ur g e l l : Tàrrega, ta en aquest indret és palmeri S. Watson, que ja havia Claravalls, perifèria nord del poble, CG4418, 350 m, talús estat citada de Berga, en teulades (Aymerich & Sáez, 2015). assolellat entre un camí i unes construccions (amb C. imbri- cata i Agave americana), unes poques desenes d’individus, crassifolium (L.) L. Bolus 20-III-2018 (Fig. 6). Ba i x Em p o r d à : Begur, al nord de la platja de Sa Riera, (Cactaceae, Amèrica N) A diferència de l’anterior, aquest EG1746, 15 m, vessant rocós sobre el mar, en una zona urba- ha estat més citat a l’interior de Catalunya que al lito- nitzada, taca clonal d’uns 5 m2, 26-III-2018. ral (Aymerich, 2015b), gairebé sempre en ambients ruderals (Aizoaceae, Àfrica S) Nova localitat puntual d’aquesta es- molt pròxims a cases. A les dues localitats era més abundant pècie, en un sector de costa en el qual aparentment encara que C. imbricata. no havia estat citada. Se’n coneixien indicacions al litoral de l’entorn de Barcelona, del -Baix Ebre i de l’Alt Cupressus sempervirens L. Empordà (Casasayas, 1989; Aymerich, 2015c, 2017; Ayme- Ber g u e d à : Berga, castell de Sant Ferran, DG4062, 800 m, rich & Gustamante, 2016). fissures dels murs del costat nord del castell, mínim 31 indi- vidus (una desena dels quals reproductors), 4-IV-2108. Forsythia suspensa (Thurnb.) Vahl (Cupressaceae, Mediterrània E) Tot i que és freqüent ob- Ber g u e d à : Avià, Graugés, vora l’estanyol de la font de Sant servar exemplars de xiprer escapats de cultiu, les dades re- Ramon, DG0457, 570 m, arbredes i bardisses en una antiga ferides a naturalització són rares. La presència de l’espècie zona enjardinada que s’ha renaturalitzat, 9 individus, 9-IV- en aquesta localitat ja es va constatar fa uns anys Aymerich 2018 (Fig. 8). (2013c), però no s’hi havien observat individus reproductors. (Oleaceae, Àsia E) Aquesta espècie s’ha observat dins L’any 2018, en canvi, una tercera part dels xiprers presents l’àmbit d’un extens jardí-parc creat a primers del segle XX, havia produït pinyes, tot i ser de mida petita (alçades de 0,5- que està abandonat des de fa dècades i actualment ja està molt 1,5 m), cosa que suggereix l’establiment d’una petita pobla- colonitzat per vegetació natural. Com passa sovint en plantes

Butlletí ICHN 83, 2019 NOTES SOBRE FLORA AŀLÒCTONA A CATALUNYA. II 9 GEA, FLORA ET FAUNA

(Balsaminaceae, Àsia E) A l’Aran, s’havia assenyalat la presència d’uns pocs individus d’aquesta espècie amb poten- cial invasor al Portilhon, tocant la línia de frontera hispano- francesa i al mateix municipi de Bossòst (Clavell & Izuz- quiza, 2015). Amb aquesta nova citació constatem que ja ha establert una població nombrosa al fons de la vall, fet que fa preveure una expansió en els anys vinents. A la Catalunya oriental actualment s’està expandint pel riu Ter (Rifà, 2015; Aymerich, 2016b).

Koelreuteria paniculata Laxm. Al t Ur g e l l : la Seu d’Urgell, Borda Canut-carrer de la Mare Janer, CG7290, 685 m, marges viaris i erms no edificats, 500-600 individus (30-40 ja reproductors), 16-X-2018; la Figura 8. Forsythia suspensa en floració, Avià. Seu d’Urgell, Castellciutat, CG7290, 720 m, bardissa, 15 in- dividus (5 ja reproductors), 16-X-2018. (Sapindaceae, Àsia E) Aquest arbre és cultivat com a orna- mental i, si troba unes condicions adequades, les seves llavors que no escapen del perímetre de zones enjardinades extenses, germinen amb relativa facilitat. Va ser citat com a aŀlòctona es fa difícil determinar si els individus de F. suspensa obser- casual per Casasayas (1989) a Barcelona, el Vallès Oriental i vats són només persistents de cultiu o deriven d’una multi- el Berguedà, i en aquesta darrera àrea s’ha constatat la seva plicació espontània. En aquest cas, considerant la diversitat persistència local durant tres dècades (Aymerich, 2013a). Les de mides i la localització, sembla probable que part dels in- dues noves localitats de la Seu d’Urgell corresponen a en- dividus observats hagin nascut espontàniament. Aquesta es- torns urbans o periurbans. Destaca la primera localitat per la pècie ha estat citada com a aŀlòctona casual en alguns països gran densitat d’individus, la més alta observada a Catalunya. europeus com Txèquia i Itàlia (Pysek et al., 2002; Galasso et Es tracta d’una zona semiurbanitzada, que fa uns anys es va al., 2017) i es naturalitza localment a Amèrica del Nord (Mc- parceŀlar i en què es van obrir vials i es van plantar arbres or- Clain & Ebinger, 1995). Una espècie actualment molt més namentals, però que fins ara ha estat poc edificada. Els exem- cultivada que no pas aquesta, F. intermedia Zabel , ha estat plars de Koelreuteria paniculata són actualment nombrosos indicada com a persistent de cultiu en hàbitats seminaturals de l’alt Segre (Aymerich, 2016b). als marges de les voravies i, menys, als erms adjacents, sem- pre a pocs metres (fins a un màxim de 50 m) d’exemplars Fraxinus americana L. plantats; mostra una gran capacitat reproductiva, però escas- sa capacitat de dispersió. En totes dues localitats s’han ob- Cer d a n y a : Puigcerdà, polígon industrial sector Estació, servat individus nascuts espontàniament que ja han arribat a DG1198, 1160 m, vegetació ruderal i viària, 7 individus juve- l’estadi reproductor, tot i que moltes vegades tenen alçades nils, 31-VIII-2017; Pa l l ar s Ju s s à : *la Pobla de Segur, tram d’1 m o poc més. final del riu Flamisell, adjacent a una zona urbana, CG3278, 500 m, bosc de ribera pertorbat, centenars d’individus joves Laburnum anagyroides Medik. però encara cap reproductor, 2-X-2017; Ri p o l l è s : *Sant Joan de les Abadesses, ribera del Ter, als dos costats del Pont Vell, Cer d a n y a : Das, inici de la carretera a Masella, DG0790, DG4176, 750 m, bosc de ribera, mínim 6 individus de mides 1230 m, marge de prat vora una casa, 7 individus joves, diverses (1-4 m) aparentment espontanis, 29-IX-2017. 4-XII-2018. (Oleaceae, Amèrica N) Noves localitats d’aquesta espècie, (, Europa) A Catalunya, aquest oròfit del sud recentment descoberta a Catalunya (Aymerich, 2016c) i que d’Europa es cultiva de tant en tant com a planta ornamental, es confon fàcilment amb F. pennsylvanica Marshal, del qual molt ocasionalment s’observa com a espècie aŀlòctona casu- es separa sobretot per la presència de micropapiŀles al re- al (Casasayas, 1989) i només ha estat citat com a clarament vers foliar i per la forma del fruit. Els individus observats en naturalitzat d’una localitat de l’alt Berguedà (Aymerich, aquestes localitats provenien d’uns pocs arbres adults plan- 2000). La nova dada de la Cerdanya correspon a l’escapa- tats en enjardinaments viaris urbans (Puigcerdà i la Pobla de ment puntual d’uns pocs individus des d’un jardí adjacent. Segur) i en una revegetació en l’àmbit fluvial (Sant Joan de L. anagyroides no havia estat indicat de la Baixa Cerdanya, les Abadesses). però sí d’un parell de localitats de l’Alta (Atles de la flora dels Pirineus: http://atlasflorapyreanea.org). Impatiens glandulifera Royle Ara n : Bossòst, ribera de la Garona al sud de la cruïlla de la Larix x marschlinsii Coaz [L. decidua Mill. x L. kaempferi carretera del Portilhon, CH1138, 715 m, herbassars nitròfils (Lamb.) Carr.] en sòls remoguts prop d’edificacions, desenes d’individus, Ri p o l l è s : *Molló, Espinavell, baga sobre el torrent de la Ca- 9-XI-2017. sassa, DG4792-4892-4992, 1260-1390 m, plantació forestal

Butlletí ICHN 83, 2019 10 P. AYMERICH GEA, FLORA ET FAUNA antiga dominada per Larix i Picea abies, desenes d’individus cents, amb pèls bru-groguencs. No l’hem observat fora del juvenils, 25-IX-2018; Queralbs, bosc d’Estremera, DG2987, recinte de l’antiga àrea enjardinada, però no es pot excloure 1460 m, talús de pista forestal, un individu juvenil, 25-X- que n’hagi sortit i no s’hagi detectat o que ho faci en el futur, 2018. com han fet altres plantes d’aquest jardí que s’han naturalit- (Pinaceae, híbrid artificial)Larix × marschlinsii (com a L. zat als boscos pròxims que envolten la riera d’Avià. Aques- x eurolepis A. Henry) i L. decidua havien estat citats com a ta espècie és coneguda com a aŀlòctona, sovint invasora, en arbres localment plantats a la muntanya de Catalunya (Bolòs moltes regions temperades i subtropicals, especialment a et al., 2005), però no coneixem cap dada referida a la seva l’est d’Amèrica del Nord (https://www.cabi.org/). A Europa, reproducció espontània i a un comportament com a espècies L. sinense ha estat indicat sobretot al nord d’Itàlia, on local- aŀlòctones d’aquestes plantes. Recentment hem pogut cons- ment té comportament invasor (Masin & Scortegana, 2012; tatar que L. × marschlinsii es reprodueix amb relativa faci- Galasso et al., 2017). litat a la localitat indicada de Molló, on els anys 1960-1970 es va fer una extensa repoblació forestal sobre un vessant Liquidambar styraciflua L. completament desforestat. En l’actualitat la repoblació està Ri p o l l è s : Sant Joan de les Abadesses, ribera del Ter, entre el notablement naturalitzada i aquest vessant està cobert per un Pont Vell i el Molí Gros, DG4176, 755 m, arbreda vora el riu, bosc de coníferes en què hi ha espècies aŀlòctones (Larix, Pi- 5 individus juvenils a pocs metres d’un arbre gran plantat, cea abies i Pseudotsuga menziesii; vegeu, més endavant, els 17-IX-2017. comentaris sobre aquests dos altres arbres) i espècies autòc- (Altingiaceae, Amèrica N) Primera dada a Catalunya, com tones (Pinus uncinata i P. sylvestris). Tots els Larix adults a escapat de cultiu, d’aquest arbre que es planta com a orna- que hem pogut identificar a Molló i aparentment també tots mental. A Europa s’ha citat rarament com a espècie aŀlòctona els juvenils corresponen a L. × marschlinsii, però no exclo- casual, per exemple al sud de França, al nord d’Itàlia o a Bèl- em que també hi pugui haver exemplars de L. decidua. Hem gica (Masin & Scortegana, 2012; Tison et al., 2014; Verloove observat individus juvenils en tots els sectors en què hi ha & Lambinon, 2014). Larix plantats, però la seva freqüència és molt irregular: es concentren en alguns sectors de les plantacions amb clarianes Lupinus × regalis Bergmans [L. arboreus Sims × L. polyp- i a la perifèria d’aquestes –cosa lògica per a una espècie he- hyllus Lindl.] liòfila–, mentre que són molt escassos en superfícies àmplies Cer d a n y a : Alp, la Molina, perifèria urbana als prats del Pa- de plantacions denses. Tot i això, localment són relativament borde, DG1488, 1415 m, vores d’un rierol, taca densa d’uns abundants, i hem comptat fins a uns 40 juvenils en una hectà- 2 m, 21-VI-2018. rea al sector en què n’hem vist més. La gran majoria d’aques- (Fabaceae, híbrid artificial generat a partir de dues espè- tes plantes joves tenen alçades de menys d’1,5 m, però hi cies nord-americanes) Seguint el criteri de Stace (2010), les ha també individus més alts (fins a uns 5 m). Alguns joves plantes trobades a la Molina corresponen a aquest híbrid de apareixen en hàbitats naturals (vessants rocosos enmig de les jardineria per caràcters com la presència d’algunes tiges ra- plantacions) i en boscos de pins també generats per refores- mificades, els folíols curtament acuminats i el sèpals inferior tacions. En conjunt, aquestes observacions suggereixen que, que poden arribar fins a 8 mm i sempre mesuren almenys 6 a escala local, L. × marschlinsii està en un procés de natura- mm. Els Lupinus ornamentals gairebé no han estat citats a lització incipient. En canvi, la dada de Queralbs correspon a la Catalunya autònoma, tot i que estan ben naturalitzats en una presència anecdòtica d’aquest tàxon, d’una sola planta zones properes de l’Alta Cerdanya i el Capcir. L’única dada jove observada a uns 300 m de distància d’uns pocs individus publicada que en coneixem correspon a una observació que adults plantats al bosc. es va fer vora una pista forestal de la serra del Moixeró, a la Cerdanya, que va ser referida a L. polyphyllus (Farràs et al., Ligustrum sinense Lour. 1981) i que s’ha anat repetint en bibliografia posterior, tot i Ber g u e d à : *Avià, Graugés, vora l’estanyol de la font de Sant que aquesta planta no hi ha estat retrobada des de fa molt de Ramon, DG0457, 580 m, arbredes i bardisses en una antiga temps. També es va atribuir a L. polyphyllus una observació a zona enjardinada que s’ha renaturalitzat, sobretot en llocs de la Molina recollida a l’Atles de la Flora dels Pirineus (I. Sori- sòl xop, més de 30 individus aparentment espontanis, de mi- ano in http://atlasflorapyrenaea.org), que podria correspondre des molt diverses, 9-IV-2018. a les mateixes plantes citades en aquesta nota. Considerem (Oleaceae, Àsia E) Segons la informació consultada, pri- que aquestes dues dades prèvies s’han de referir també a Lu- mera dada sobre aquesta espècie a Catalunya com a planta pinus x regalis, amb el qual se sol confondre L. polyphyllus. aŀlòctona. Tot i que unes poques de les plantes que s’han ob- A la França mediterrània –en l’àmbit de la qual entren les servat devien ser plantades fa temps, probablement al primer poblacions de l’Alta Cerdanya i Capcir- Tison et al. (2014) terç del segle XX, la gran majoria són individus de mida pe- només reconeixen l’existència de L. × regalis. tita que sembla que han nascut en les darreres dècades. Als mateixos llocs hi ha l’autòcton L. vulgare, que és molt més Lycium cinereum Thunb. abundant; les plantes joves d’aquests dos Ligustrum es poden Ber g u e d à : Avià, la Plana, DG0656, 475 m, vegetació ruderal confondre, però en general L. sinense es distingeix dels L. en una zona parcialment edificada, individu solitari, 2017- vulgare locals perquè té les branques joves netament pubes- 2018 (Fig. 9).

Butlletí ICHN 83, 2019 NOTES SOBRE FLORA AŀLÒCTONA A CATALUNYA. II 11 GEA, FLORA ET FAUNA

Figura 9. Lycium cinereum, Avià. Figura 10. Muscari latifolium, Vilallonga de Ter.

(Solanaceae, Àfrica S) Després d’excloure que un exem- 2016b). Fora d’aquest sector només havia estat indicada a plar de Lycium sp. trobat en aquesta localitat correspongués la costa meridional de Catalunya (Aymerich & Gustamante, a cap de les espècies actualment conegudes a Europa (autòc- 2015), com a planta aŀlòctona casual, una situació similar a la tones o introduïdes), vam avaluar la possibilitat que es trac- que hem observat a Begur. tés d’un tàxon encara no citat procedent d’altres continents. Amb la consulta d’obres diverses, la conclusió és que l’única Muscari latifolium J. Kink espècie que s’ajusta a les característiques de la planta troba- Ri p o l l è s : Vilallonga de Ter, el Catllar, DG4189, 1215 m, her- da a Avià és L. cinereum, una espècie del sud d’Àfrica, amb bassars ruderals vora una casa, individu solitari, 16-IV-2018 ecologia força àmplia a la seva regió d’origen. D’acord amb (Fig. 10). les claus i descripcions de les dues principals obres que ens han servit de referència (Venter, 2000; Gonçalves, 2005), (Asparagaceae, Mediterrània E) Espècie originària de els caràcters que permeten assignar a L. cinereum aquesta Turquia que es cultiva en jardineria, tot i que no és habitual planta són, entre d’altres: arbust baix i intricat, molt espinós; al nostre entorn. L’observació del Ripollès es refereix a un branques joves clares i estriades; fulles i branques recents sol individu trobat al costat d’una antiga masia convertida en cobertes de glàndules molt petites; fulles subsèssils, petites segona residència, on en la data de l’observació vam veure i estretes (gairebé sempre menys de 15 × 2 mm), no piloses; cultivats diversos Narcissus però cap Muscari. Segurament calze d’uns 3 mm, amb longitud inferior a la de la meitat del es tracta d’una planta que va arrelar i sobreviure després de tub de la coroŀla; coroŀla blanquinosa amb taques i venacions ser llençada lluny dels jardins. A la bibliografia consultada no malves, amb el tub de 5-6 mm i els lòbuls de 3 mm; estams i hem trobat referències d’aquesta espècie com a planta aŀlòc- estil netament exserts; filaments estaminals pilosos a la base; tona, fora de la seva àrea d’origen. fruits madurs de color vermellós, globosos, de 4-5 mm; lla- vors d’1,5-2,5 mm. Hem estat observant aquesta planta du- Narcissus × incomparabilis Mill. [N. poeticus L. × N. pseu- rant dos anys consecutius i manté una bona vitalitat, havent donarcissus L.] resistit glaçades hivernals fortes i alguna estassada, però Ri p o l l è s : Llanars, entre Llanars i Camprodon, DG4685, 960 l’estiu de 2017 va perdre la major part de les fulles a causa m, prat de dall, dos grups clonals, 16-IV-2018; Sant Joan de la sequera. Si, com sembla, es tracta efectivament de L. cinereum desconeixem com pot haver arribar a aquest lloc una planta sud-africana, tot i que el més plausible seria una arribada ja fa temps a causa de la importació de llana (quan les fàbriques tèxtils pròximes estaven actives) o bé una arri- bada recent relacionada amb el transport d’altres mercaderies a les naus industrials i comercials actuals.

Malephora purpureo-crocea (Haw.) Schwanthes [M. crocea (Jacq.) Schwantes] Ba i x Em p o r d à : Begur, al nord de la platja de Sa Riera, EG1746, 10 m, vessant rocós sobre el mar, en una zona urba- nitzada, una taca clonal d’1 m2, 26-III-2018. (Aizoaceae, Àfrica S) Aquesta espècie està en procés de naturalització local al litoral del cap de Creus-Albera, al nord de l’Empordà (Pyke, 2008; Giménez, 2011; Aymerich, Figura 11. Narcissus x incomparabilis, forma de jardí, Llanars.

Butlletí ICHN 83, 2019 12 P. AYMERICH GEA, FLORA ET FAUNA de les Abadesses, ribera del Ter sota la Colònia Jordana, (Cactaceae, Amèrica N) O. phaeacantha Engelm. és un DG3875, 730 m, bosc de ribera, 16-IV-2018 (Fig. 11). nom «calaix de sastre» que s’ha aplicat incorrectament a mol- (Amaryllidaceae, Europa W) A Catalunya, aquest híbrid tes Opuntia de mida relativament petita, tant a causa de les es troba ocasionalment i de forma natural als Pirineus cen- confusions freqüents com de la incertesa taxonòmica existent trals, però no apareix als Pirineus orientals perquè N. pseu- sobre les plantes a les quals és aplicable aquest nom en sen- donarcissus hi és absent com a planta autòctona. Les dues tit estricte. En aquest treball esmenem tres citacions prèvies localitats que aportem corresponen a escapaments de formes d’O. phaeacantha i que, després de reavaluar les dades dis- de jardineria d’aspecte notablement diferent al de les plantes ponibles, considerem que s’han de referir a O. engelmannii i salvatges, amb tèpals suplementaris, probablement del culti- a O. tortispina (vegeu més endavant). El complex de tàxons var Jersey Star en tots dos casos. i formes d’O. engelmannii i O. phaecantha és especialment problemàtic, ja que les dues espècies conviuen habitualment a les zones àrides del sud-oest d’Amèrica del Nord, es poden Nepeta racemosa Lam. hibridar entre elles i poden fer poblacions apomíctiques que Cer d a n y a : Das, Tartera, DG069, 1150 m, vegetació ruderal fixen caràcters. El resultat és que encara en l’actualitat els bo- en una zona semiurbanitzada, una desena d’individus, 26-IV- tànics nord-americans tenen dificultats per distingir les dues 2018 (Fig. 12). espècies (Felger et al., 2014) i que tàxons infraespecífics ini- (, Àsia SW) Segons la informació disponible, cialment assignats a O. phaeacantha han estat transferits més primera citació a Catalunya d’aquesta espècie com a planta endavant a O. engelmannii. Fa pocs anys, després de consultar aŀlòctona. És cultivada com a o ornamental i ha estat citada l’opinió d’experts, vam assignar a O. phaeacantha dues po- com a escapada en diversos països europeus, com per exem- blacions més o menys naturalitzades del Penedès i el Solsonès ple Itàlia (Galasso et al., 2017), el sud de França (Tison et (Aymerich, 2015b), ja que presentaven caràcters com els de al., 2014), Bèlgica (Verloove, 2006) o Gran Bretanya (Sta- les plantes que en jardineria (sobretot a França) han estat ano- ce, 2010). També es cultiva el seu híbrid amb N. nepetella L. menades O. phaeacantha var. mojavensis. Més endavant hem (Nepeta × faassenii Bergm.), del qual es distingeix sobretot pogut constatar, però, que les poblacions salvatges d’aquest perquè N. racemosa té els estams exserts i la base de les fu- cactus són poc semblants a les que han estat anomenades així lles cordada. en jardineria. Per contra, aquelles plantes naturalitzades pre- senten caràcters coincidents amb els del que s’havia anome- Opuntia engelmannii Salm-Dyck subsp. engelmannii nat O. phaeacantha var. discata (Griffiths) A. Nelson: plan- tes erectes (no reptants, com és habitual en O. phaeacantha), Al t Pe n e d è s : Sant Martí Sarroca, vessant sota el nucli vell espines blanques amb base de color bru rogenc, disposades del poble, CF8381-8481, 280-300 m, vessant rocós assolellat en forma de «peu d’ocell» (Parfitt, 1980; Powell & Weedin, en què són freqüents altres plantes suculentes escapades de 2004). Aquest tàxon va ser sinonimitzat amb O. engelmannii jardí, unes poques desenes d’individus escampats en una su- en sentit estricte (var. engelmannii) per Pinkava (2004), tot i perfície d’1 ha, 26-III-2015; So l s o n è s : Castellar de la Ribe- que encara hi ha algunes propostes informals de segregar-lo ra, castell de Castellar, CG6853, 645 m, talús amb vegetació com a espècie. En conseqüència, seguint aquesta obra de re- ruderal, 5 individus, 14-V-2015; Solsona, Cal Xort, CG7851, ferència, les suposades O. phaeacantha del Penedès i el Sol- 700-705 m, talussos i marges de camí al costat d’una casa sonès s’han d’atribuir a O. engelmannii estricta, com també abandonada (amb Cylindropuntia imbricata, C. spinosior, les plantes d’una nova població que recentment hem trobat a Opuntia ficus-indica i Agave americana), 20-30 individus Solsona i que presenten característiques idèntiques. entre els plantats i els espontanis (espontanis almenys 10), És convenient fer algunes observacions amb relació a l’es- 19-XII-2018. tatus d’O. engelmannii a Catalunya. Aquesta és una de les espècies d’Opuntia més citades, i sens dubte de les més fre- qüents, però la gran majoria de les observacions correspon a O. engelmannii subsp. lindheimerii (Engelm.) U. Guzmán & Mandujano (i molt sovint a la seva forma de cultiu lingui- formis), d’aspecte i distribució força diferents i que possible- ment mereix ser tractada com a espècie. Fins ara, la subsp. engelmannii només havia estat citada de dues localitats li- torals del Baix Camp (Sanz et al., 2004; Aymerich & Gus- tamante, 2015), on les formes que s’observen són diferents de les de les localitats d’aquest article i seria convenient que també siguin reavaluades amb informació actualitzada sobre el complex de formes d’O. engelmannii/O. phaeacantha.

Opuntia leucotricha DC. Al t Em p o r d à : Vilajuïga, perifèria est del poble, entre unes cases i la via de tren, EG0886, 40 m, camp d’oliveres aban- Figura 12. Nepeta racemosa, Das. donat, unes poques desenes d’individus, 20-XI-2018.

Butlletí ICHN 83, 2019 NOTES SOBRE FLORA AŀLÒCTONA A CATALUNYA. II 13 GEA, FLORA ET FAUNA

(Cactaceae, Amèrica N) Aquesta espècie ha estat força ci- d’assignar a O. tortispina. O. phaeacantha i O. tortispina són tada els darrers anys a la zona litoral de la meitat sud de Ca- dos tàxons que sovint es confonen, tant a la seva àrea natural talunya (Sáez et al., 2015a; Aymerich, 2015b, 2016a, 2017), americana com en jardineria, perquè poden tenir un aspec- però no en coneixem cap dada segura al nord del riu Llobre- te força similar (plantes ajagudes, fortament espinoses) i per gat. A Vilajuïga ha format una petita població aparentment la gran variabilitat morfològica atribuïda a O. phaeacantha. ben establerta, que s’hauria generat per multiplicació vege- Les plantes seminaturalitzades del Bages serien referibles a tativa. O. tortispina sobretot per la mida petita dels cladodis, sovint al voltant de 10 cm, caràcter amb el qual s’arriba a aques- Opuntia scheeri F.A.C. Weber ta espècie seguint les claus de Pinkava (2004); també seri- Al t Ur g e l l : Oliana, perifèria sud del nucli urbà, a l’antic en més o menys característiques d’O. tortispina les espines camí de Solsona, CG6058, 455 m, talús sota una casa, indi- blanquinoses (tendència a tenir colors foscos en O. phaea- vidu solitari gros, 14-I-2019; No g u era : Oliola, el Gos, sota cantha, almenys les grosses), disposades densament, llargues el poble, CG4538, 425 m, talús amb vegetació halonitròfila, i majoritàriament deflexes. O. tortispina –si s’hi inclou tam- individu solitari gros, 2-XI-2017; So l s o n è s : Lladurs, Meix bé O. cymochila Engelm. & J.M. Bigelow, com proposa Pin- Vell, CG7754, 720 m, talús sota una casa abandonada, grup kava (2004)– és una espècie molt estesa i freqüent a la part clonal dens que ocupa una superfície d’uns 40 m2, 18-XII- occidental de les grans planes dels Estats Units, en pastures 2018; Solsona, CG7651, cap a Cal Miqueló, sobre el barranc seques i matollars. A Europa ha estat indicada com a introdu- de Pallarès, 690 m, talús vora una casa, 3 individus grossos, ïda a la costa del mar Negre a Bulgària i a Itàlia (http://www. 14-I-2019. europe-aliens.org; Assyov & Petrova, 2006), però les infor- (Cactaceae, Amèrica N) Noves localitats d’aquesta es- macions són poc clares i a Itàlia no és reconeguda a la llista pècie, molt poc citada a Catalunya i, en general, a Europa. actualitzada de la flora aŀlòctona (Galassoet al., 2018). De les diverses Opuntia conegudes com a aŀlòctones a Ca- No ens consten a Catalunya altres citacions explícites d’O. talunya, aquesta és l’única que només ha estat observada en phaeacantha que les que han estat revisades en aquest arti- zones interiors força fredes, i no pas a les franges litoral i cle i reassignades a altres tàxons, però això no implica que prelitoral on es concentra la gran majoria d’aquests cactus sigui una espècie absent del territori. Segons dades inèdites, (Aymerich, 2017). hi estaria representada almenys per una població del litoral meridional (Baix Camp) actualment en estudi. Opuntia tortispina Engelm. & J.M. Bigelow Ba g e s : Castellnou de Bages, perifèria sud de la urbanització Pallenis maritima (L.) Greuter Serrat de Castellnou, DG0228, 430 m, pineda de Pinus ha- Al t Em p o r d à : el Port de la Selva, sobre la platja de les Clis- lepensis adjacent a cases de la urbanització (juntament amb ques, EG1688, 5-25 m, talussos i pedrera abandonada, pobla- altres cactàcies escapades: O. ficus-indica, O. microdasys, O. ció de 200-300 individus, 19-IV-2018 (Fig. 14). 2 schickendantzii), taca clonal poc densa d’uns 10 m , 2015- (Asteraceae, Mediterrània) En els darrers temps aquesta 2018 (Fig. 13). espècie ha estat força utilitzada en jardineria i ocasionalment (Cactaceae, Amèrica N) Ja s’ha comentat amb relació a O. es pot escapar. Tot i això, a Catalunya només ha estat asse- engelmannii, la problemàtica identificació d’O. phaeacant- nyalada de tres localitats, al Baix Empordà, a Barcelona i al ha i les freqüents interpretacions errònies. Una altra citació Baix Ebre (Aymerich, 2017; BDBC, 2018). Aquesta nova lo- que vam fer d’O. phaeacantha, al Bages (Aymerich, 2016b), calitat de l’Empordà és interessant perquè correspon a una considerem que s’ha de corregir i que aquestes plantes s’han població nombrosa, clarament naturalitzada.

Figura 13. Opuntia tortispina, Santpedor. Figura 14. Pallenis maritima, el Port de la Selva.

Butlletí ICHN 83, 2019 14 P. AYMERICH GEA, FLORA ET FAUNA

Phacelia tanacetifolia Benth. plantats en un jardí i als límits d’una parceŀla semiedificada. Ber g u e d à : l’Espunyola, al sud dels Sants Metges, CG9756, A banda d’aquests pins plantats, hi hem observat un individu 830 m, camp de cereals, unes quantes desenes d’individus, jove (uns 2 m d’alçada) clarament espontani que creix enmig 6-V-2018. d’un prat, protegit dins una taca de Rosa sp. i, a una distàn- cia d’uns 150 m, un grup dens de 6 individus petits (3-6 m) (Boraginaceae, Amèrica N) Aquesta espècie es cultiva es- en un talús, dels quals almenys dos és gairebé segur que no poràdicament per a diversos usos (farratgera, meŀlífera, adob van ser plantats. La taxonomia infraespecífica de P. ponde- verd,...) i tendeix a presentar-se com a aŀlòctona casual al voltant dels llocs on ha estat plantada. A Catalunya havia es- rosa no està ben resolta (Potter et al., 2015), ja que segons tat indicada prèviament d’unes poques localitats de la franja els autors hi hauria un nombre variable de subespècies, però litoral i prelitoral (Sáez et al., 2000; Cardero et al., 2004; Oli- atenent a diversos caràcters (nombre de fulles per fascicle, ver et al., 2009; Álvarez et al., 2016), a les quals ara afegim longitud de les fulles, morfologia de les pinyes) les plantes de aquesta dada de l’interior del territori. Les plantes observa- Das corresponen a la subespècie ponderosa, tant si aquesta des a l’Espunyola tenien el seu origen en el cultiu d’aquesta s’interpreta en sentit ampli –poblacions situades a l’oest de espècie l’any anterior, en un camp situat a menys de 100 m, i les Muntanyes Rocalloses (Kral, 1993)– com més restrictiu es trobaven sobretot en una franja de pas dels tractors, motiu -poblacions de les zones interiors del nord-oest dels Estats pel qual es pot suposar que les llavors van ser dispersades per Units i del sud-oest del Canadà (Callaham, 2013). aquests vehicles. Pinus strobus L. Picea abies (L.) H. Karst. Ri p o l l è s : Queralbs, inici de la carretera de Vilamanya, Ri p o l l è s : Molló, Espinavell, baga sobre el torrent de la Ca- DG3187, 1045-1080 m, boscos i fissures de rocams, 30-40 sassa, DG4792-4892-4992, 1250-1680 m, plantació forestal individus espontanis, 25-X-2018. antiga dominada per Larix i Picea abies, centenars d’indivi- (Pinaceae, Amèrica N) Segons les dades disponibles, a dus juvenils, 25-IX-2018. Catalunya aquesta espècie només havia estat indicada com (Pinaceae, Europa C-N) Tot i que fa anys que a Catalunya a aŀlòctona a la Garrotxa (Oliver, 2009), precisant que tenia hi ha abundants dades sobre individus esporàdics de P. abies un caràcter efímer i problemes de germinació. En canvi, a la escapats de cultiu, les informacions publicades que apunten localitat del Ripollès que ara aportem sembla en clar procés a una possible naturalització són confuses i poc sòlides. Per de naturalització. Aparentment en aquesta mateixa locali- contra, les dades de naturalització són relativament nombro- tat («entre Rialb i Queralbs»), Vigo (1983) ja va assenyalar ses a la part administrativament francesa dels Pirineus, on la presència d’alguns exemplars cultivats de P. strobus. En s’han fet més plantacions de pícea i el clima és en general l’actualitat, el nombre d’individus inequívocament nascuts més favorable per aquesta espècie (Bartoli, 2003). La loca- de forma espontània que hi hem observat és de tres o quatre litat aquí indicada del Ripollès és l’única que coneixem a la desenes, en una superfície de poc més d’1 ha, però podrien Catalunya autònoma en què els individus de P. abies nascuts ser més, tant perquè la prospecció no va ser exhaustiva com de forma espontània són molt abundants, s’estenen per una perquè hi ha força individus que és dubtós si van ser plantats zona molt àmplia i presenten una diversitat gran de mides. Hi o podrien ser espontanis. Els individus espontanis presenten ha evidències d’un procés de naturalització local avançada, una gran diversitat de mides, des de plançons de menys de 0,5 tot i que no hem pogut observar cap individu indubtablement m fins a arbres de 7-9 m. Cap d’aquests individus no era en- espontani que produeixi pinyes, aparentment perquè enca- cara reproductor, però sí alguns dels dubtosos entre plantats i ra no han tingut prou temps per créixer fins assolir l’estadi espontanis. Pinus strobus és una espècie localment invasora reproductor. D’altra banda, les pícees joves no es limiten a o naturalitzada a Europa central (Mandák et al., 2013), men- l’àmbit de les plantacions d’aquesta espècie, sinó que també tre que en altres llocs del continent ha estat indicada sobretot colonitzen pinedes adjacents. com a aŀlòctona casual.

Pinus ponderosa Douglas subsp. ponderosa Platycladus orientalis (L.) Franco Cer d a n y a : Das, inici de la carretera a Masella, DG0790, Ber g u e d à : Castellar de n’Hug, Clot del Moro, DG1579, 950 1230-1235 m, prat amb arbusts i talús de carretera, 1 indivi- m, fissures en murs de pedra i formigó, una quinzena d’indi- du jove espontani + 2-6 individus probablement espontanis, vidus, 23-I-2018; Ri p o l l è s : Sant Joan de les Abadesses, Pont 4-XII-2018. Vell, DG4176, 780 m, fissures del pont, una vintena d’indivi- (Pinaceae, Amèrica N) Aquest pi americà és conegut com dus, 17-IX-2017. a espècie invasora a l’hemisferi sud (Austràlia, Nova Zelan- (Cupressaceae, Àsia E) Noves dades sobre l’aparició da, Argentina, Xile), però a Europa sembla que només s’ha d’aquesta espècie en murs artificials, ambient en el qual ja naturalitzat localment a Rússia (Richardson, 2006). A la resta havia estat citada a la vall de Ribes (Vigo, 1983) i a l’Alt d’Europa és usat com arbre ornamental, i molt rarament s’es- Empordà (Casasayas, 1989). En aquests llocs tendeix a es- capa dels jardins (Verloove, 2018). Aquest és també l’origen tablir petites poblacions de plantes nanes, que sembla que dels pocs individus observats a la Cerdanya, on hi ha una poden ser autosostenibles de forma precària i a un termini quinzena d’arbres grossos (10-15 m) i aparentment coetanis mitjà, mentre que gairebé no es troba als hàbitats naturals o

Butlletí ICHN 83, 2019 NOTES SOBRE FLORA AŀLÒCTONA A CATALUNYA. II 15 GEA, FLORA ET FAUNA seminaturals que envolten les parets, segurament perquè no en una àrea semienjardinada, 5 individus joves espontanis, hi pot competir amb les plantes autòctones. Casasayas (1989) 28-XI-2018; Ri p o l l è s : Sant Joan de les Abadesses, inici de la ja havia assenyalat la producció de pinyes en individus que carretera de Sant Antoni, DG4175, 790-820 m, bosc caduci- creixien a les parets del castell de Requesens. A les dues no- foli mixt pròxim a zona urbana, 25 individus juvenils en una ves localitats del Berguedà i del Ripollès també hem obser- àrea de 0,3 ha, 2-XI-2018. vat la producció de pinyes i llavors en unes quantes plantes (Rosaceae, Europa SE-Àsia SW) Aquest arbret és molt que tenien alçades de menys de 0,5 m. L’adaptació a aquests utilitzat en jardineria i és conegut que a Catalunya s’escapa hàbitats antròpics peculiars no és del tot sorprenent si es té a les zones litorals i prelitorals humides (Casasayas, 1989; en compte que a la seva àrea d’origen a la Xina pot fer po- Oliver, 2009; Sáez et al., 2017), on localment s’han observat blacions en vessants àrids de pendent fort i substrat inestable indicis de naturalització. Les dades que aportem en aquesta (Farjon, 2013). nota corresponen a comarques interiors, on no en coneixíem citacions publicades, i a la localitat del Ripollès hi ha evidèn- Plumbago auriculata Lam. cies d’un procés de naturalització incipient. Al t Em p o r d à : Roses, cap a Canyelles Petites, EG1677, 90 m, Pseudotsuga menziesii (Mirb.) Franco matollar mediterrani en un vessant semiurbanitzat, individu solitari, 21-IX-2018. Ri p o l l è s : Molló, Espinavell, baga sobre el torrent de la Ca- sassa, DG4992, 1260-1300 m, plantació forestal antiga do- (Plumbaginaceae, Àfrica S) Planta molt cultivada com a minada per Larix i Picea abies, unes poques desenes d’indi- ornamental als jardins del litoral, dels quals ocasionalment es vidus joves, 25-IX-2018. pot escapar. A Catalunya havia estat indicada de tres locali- tats del litoral central (Maresme, Barcelona i Garraf) per Ca- (Pinaceae, Amèrica N) Aquest arbre és un dels més utilit- zats a escala global en plantacions forestals, però a Catalunya sasayas (1989), però no en coneixem cap referència al sector aquest ús està limitat a alguns sectors de la zona oriental hu- nord de la costa. mida. És freqüent que es reprodueixi espontàniament i que s’observin individus joves dins l’àmbit de les plantacions i a Podranea ricasoliana (Tanfani) Sprague la seva perifèria. A Catalunya, aquest fenomen ha estat indi- Al t Em p o r d à : Roses, Costa Roja, EG1577, 180 m, matollar cat al Montseny (Broncano et al., 2005), la Garrotxa (Oliver, mediterrani en un vessant semiurbanitzat, sota una casa, taca 2009) i les Guilleries (Pérez-Haase et al., 2013), en alguns d’uns 40 m2, 21-IX-2018. llocs amb una quantitat gran d’individus. Arran d’aquestes (Bignoniaceae, Àfrica S) Aquesta espècie havia estat ci- observacions, en algunes àrees (Montseny, Garrotxa) s’ha tada només de tres localitats del Baix Empordà (Mallol & qualificat com a naturalitzat, però sembla que encara no hi Maynés, 2008). L’observació de Roses correspon a un esca- ha evidències de poblacions autosostenibles. A la nova loca- pament, per creixement vegetatiu, des del jardí d’una casa litat del Ripollès la situació seria similar, ja que s’han vist adjacent. individus joves de mides diverses i relativament freqüents en una àrea poc extensa, cosa que suggereix una tendència a la Populus trichocarpa Torrey & A. Gray naturalització. Ri p o l l è s : *Molló, Espinavell, la Gresa, DG4992, 1265 m, ta- Retama monosperma (L.) Boiss. lús sota un camí forestal prop d’una casa, dos individus grans Ba g e s : Manresa, perifèria sud-est de la zona urbana, DG0419, plantats i 9 rebrots basals una mica apartats, 27-IX-2018. 320 m, terreny erm envoltat d’enllaços viaris, almenys 5 (Salicaceae, Amèrica N) Segons la informació disponible, plantes joves nascudes de llavor, a unes poques desenes de aquesta espècie no havia estat indicada encara de Catalunya. metres d’individus plantats en un talús, 27-IV-2018. Sí que s’havia citat puntualment, a les Guilleries (Pérez- (Fabaceae, Mediterrània SW) Aquest arbust es planta so- Haase et al., 2013), P. balsamifera L., espècie molt similar vint als talussos viaris del litoral, on tendeix a naturalitzar- de distribució americana boreal (P. trichocarpa és de l’oest se (Casasayas, 1989) i actualment està força estès (BDBC, d’America del Nord i més meridional). Les dues espècies 2018). Ampliem les dades sobre la seva presència com a es poden distingir per caràcters força subtils, com la secció planta aŀlòctona a l’interior del territori, on es planta rara- angulosa de les branques joves en P. trichocarpa, que en P. ment. balsamifera és circular. Aquest pollancre s’observa ocasio- nalment com a planta aŀlòctona a Europa, no tant per produc- Rhus typhina L. ció de llavors com a causa de la multiplicació vegetativa per Ri p o l l è s : Vilallonga de Ter, ribera del Ter al costat del poble, rebrots basals (Stace, 2010), un procés que hem observat de DG4386, 1045 m, erm en què es fan abocaments de terres, forma incipient en aquesta localitat del Ripollès. individu solitari, 17-IX-2018. (Anacardiaceae, Amèrica N) Espècie aŀlòctona escapada Prunus laurocerasus L. de jardineria, que és freqüent a Europa però ha estat molt poc Ber g u e d à : Avià, riera d’Avià sota Graugés, DG0357, 570 citada a Catalunya, concretament en dos llocs de la vall alta m, bosc mixt de caducifolis i pi roig, individu solitari, 9-IV- del riu Segre (Aymerich, 2014, 2016b). La nova localitat que 2018; Avià, estany de Graugés, DG0457, 600 m, bardisses aportem és també d’una vall dels Pirineus, més oriental.

Butlletí ICHN 83, 2019 16 P. AYMERICH GEA, FLORA ET FAUNA

Rosa gallica L. Ber g u e d à : *Berga, perifèria nord-est de la zona urbana, a la base de la serra de la Petita, DG0562, 725 m, entre un camp i una garriga, grup clonal amb una extensió d’uns 20 m2, 22- V-2018; Olvan, al sud de Collservera, DG1155, 570 m, entre una bardissa i un fenassar, grup clonal d’uns 15 m2, 9-VI- 2018. (Rosaceae, Europa C-E) Aquest roser ha estat cultivat des de fa segles i ha participat en la formació de diverses varie- tats hortícoles. A Catalunya ha estat citat com a escapat de cultiu des del segle XIX, però la major part de les dades són antigues (Casasayas , 1989). En zones prepirinenques prò- ximes, Vives (1964) el va citar de tres localitats de la vall de Lord (Solsonès) i de Gósol (Berguedà), àrees on no l’hem observat mai malgrat les visites freqüents que hi hem fet des Figura 15. Sedum sarmentosum, Capdella (a l’angle superior esquerre de fa tres dècades. Moltes de les flors dels dos nuclis indicats S. dasyphyllum). en aquesta nota són semidobles, caràcter de les formes de cultiu d’aquesta espècie que no és present en les poblacions salvatges. torn de la serra del Montsant (Molero, 1976), en situacions comparables a les de la nova localitat del Berguedà. hispanica L. Ri p o l l è s : Molló, Espinavell, vora la confluència del Ritort i Symphyotrichum lanceolatum (Willd.) G.L. Nesom / S. × el torrent de la Casassa, DG4992, 1215 m, marge d’una pis- salignum (Willd.) G.L. Nesom ta forestal, una quinzena d’individus molt agregats, 25-IX- S. lanceolatum: Al t Ur g e l l : *Ribera d’Urgellet, Arfa, ribe- 2018. ra del Segre, CG7088, 645 m, bosc de ribera; ARAN: *Bos- (Lamiaceae, Amèrica C) Planta que els darrers anys ha sòst, ribera de la Garona al sud del nucli urbà, CH1138, 715 estat observada com a aŀlòctona en diversos punts de l’Alt m, herbassars nitròfils en sòl humit, 9-XI-2017; Ri p o l l è s : Urgell, el Berguedà i el Baix Llobregat (Aymerich, 2016d; *Camprodon, plana del Mas de Molló, DG4783, 930 m, her- Gómez-Bellver et al., 2016). El seu origen són les llavors bassars nitròfils. utilitzades en diversos preparats alimentaris, que germinen S. × salignum: Ber g u e d à : *Bagà, al sud del nucli urbà, on s’aboquen restes de menjar o a les lleres fluvials on són transportades per les aigües residuals urbanes. N’aportem DG0677, 760 m, talús de carretera; Borredà, cap a la Torre, una nova localitat, on la seva aparició sembla clarament re- DG1765, 810 m, talús de carretera; Cer d a n y a : *Alp, entre lacionada amb l’abandonament d’alguna resta de menjar al Alp i Das, DG0791, 1170 m, marge d’un prat de dall; *Puig- marge d’un camí. cerdà, Sant Martí de Cerdanya, DG0997, 1140 m, herbassars al costat d’una sèquia; OSONA: Sora, Masnou, DG3160, Sedum sarmentosum Bunge 680 m, herbassars nitròfils; Ri p o l l è s : *Camprodon, camí de les Cortades, DG4784, 955 m, herbassar nitròfil; *Sant Joan Pa l l ar s Ju s s à : Torre de Capdella, Capdella, perifèria oest de les Abadesses, Colònia Jordana, DG3674, 715 m, bosc de del poble, CH3404, 1435 m, aflorament de roca prop de ca- ribera; *Ripoll, Colònia Santa Maria, DG3368, 650 m, bosc ses, menys de 10 individus, 29-VIII-2017 (Fig. 15). de ribera; SOLSONÈS: Guixers, Valls, DG8965, 840 m, her- (Crassulaceae, Àsia E) Espècie cultivada com a ornamen- bassars nitròfils. tal i freqüent com a naturalitzada a l’Europa mitjana i a Amè- (Asteraceae, Amèrica N) Els «àsters nord-americans» rica del Nord. A Catalunya només en coneixem una citació utilitzats en jardineria i naturalitzats a Europa són un grup prèvia, al baix Aran (Castroviejo & Velayo, 1995). Els es- de taxonomia complexa i que ha estat objecte de diverses cassos exemplars de Cabdella procedien del jardí d’una casa interpretacions. A Catalunya, Casasayas (1989, sub Aster pròxima i convivien amb diverses crassulàcies autòctones. novi-belgii L.) els va atribuir a Symphyotrichum novi-belgii (L.) G.L. Nesom, considerant que era una espècie amb vari- Solidago gigantea Ait. abilitat morfològica, a la qual probablement també es podien Ber g u e d à : Capolat, entre la Cantina i la Torre, CG9462, 910 referir les citacions dels híbrids S. × salignum [S. lanceola- 2 m, herbassars nitròfils, taca clonal d’1 m , 10-IX-2017. tum × S. novi-belgii] i S. × versicolor (Willd.) G. L. Nesom (Asteraceae, Amèrica N) Aquesta herba cultivada com a [S. laeve (L.) Á. Löve & D. Löve × S. novi-belgii]. Aquest ornamental està àmpliament naturalitzada a Europa, però a mateix ha estat el criteri adoptat més endavant a les síntesis Catalunya només ha estat citada amb aquest caràcter a la ri- florístiques (Bolòs & Vigo, 1996; Bolòset al., 2005) i corolò- bera del Segre a la Cerdanya (Aymerich, 1998), on és molt giques (Font & Vigo, 2007) del territori. A la resta d’Europa, rara. Fora d’aquesta àrea, ha estat indicada com a casual en on en general aquestes plantes són més freqüents, els criteris ambients ruderals de l’Alt Urgell (Aymerich, 1998) i de l’en- seguits han estat diversos, canviants amb el temps, i encara

Butlletí ICHN 83, 2019 NOTES SOBRE FLORA AŀLÒCTONA A CATALUNYA. II 17 GEA, FLORA ET FAUNA són objecte de debat. Així, a les illes Britàniques es reconeix compte la variabilitat en les fulles i l’involucre, i mentre no la presència de les tres espècies indicades més amunt i dels es disposi de més informació sobre aquestes plantes, consi- dos híbrids, aquests originats en jardineria i desconeguts a derem que és una opció recomanable distingir dos tàxons: 1) Amèrica del Nord, indicant que els tàxons més estesos serien S. lanceolatum (alçada involucre 5-7 mm, capítols 15-30 mm S. × salignum i S. lanceolatum (Stace, 2010). A Bèlgica s’ha de diàmetre, fulles primes de base atenuada o cuneada); 2) considerat que els tàxons habituals són S. lanceolatum i S. × S. × salignum (alçada involucre 6-9 mm, capítols 25-50 mm versicolor, mentre que S. novi-belgii seria rar i S. × salignum de diàmetre, fulles força consistents de base arrodonida amb dubtós (Verloove, 2018). A Holanda i l’oest d’Alemanya, re- tendència subamplexicaule). Aquest és el criteri que hem centment s’ha conclòs que les plantes d’aquest grup són atri- adoptat al començament d’aquesta nota per a l’assignació de buïbles bàsicament a S. lanceolatum i, en menor mesura, a S. les localitats. Tot i això, tampoc no es pot excloure que to- ontarionis (Wiegand) G.L. Nesom, a S. aff. lateriflorum (L.) tes les poblacions corresponguin realment a S. lanceolatum Á. Löve & D. Löve o a híbrids entre aquestes espècies, però i que les aquí assignades temptativament a S. × salignum si- no hi ha evidències de la presència de S. novi-belgii ni S. × guin clons de S. lanceolatum amb caràcters atípics que han salignum (Dirkse et al., 2014). A la França mediterrània, en estat seleccionats i propagats per jardineria. El segon grup canvi, s’han atribuït totes les poblacions a S. x salignum, con- de plantes (les referides a S. × salignum) és morfològicament siderant dubtós que hi hagi les seves dues espècies parentals més heterogeni que el primer, el que es podria relacionar amb en formes pures (Tison et al. 2014). un origen híbrid; inclou, per exemple, plantes amb bràcte- Considerant els dubtes sobre l’atribució taxonòmica de les es de part distal lliure (caràcter que es pot relacionar amb S. poblacions catalanes d’aquests Symphyotrichum, hem analit- novi-belgii) i altres que tenen les bràctees aplicades o d’àpex zat, utilitzant informació actualitzada, diverses poblacions de només lleument aixecat (com és habitual en S. lanceolatum). l’àmbit pirinenc. La conclusió és que no hem observat plan- tes referibles a S. novi-belgii ni a S. × versicolor, els dos tà- Symphytum officinale L. xons que tradicionalment han estat més indicats, i que aques- Al t Ur g e l l : *la Seu d’Urgell, zona agrícola de les Torres, tes plantes es poden assignar a S. lanceolatum o bé a l’híbrid CG7490, 685 m, marge d’una sèquia entre camps, unes po- S. × salignum. ques desenes d’individus (<50), 20-VIII-2018. Les plantes observades a Catalunya s’aparten per diversos caràcters (lígules sovint blanquinoses, bràctees sovint aplica- (Boraginaceae, Europa) En la nostra opinió, és raonable des, lòbuls que representen sempre més del 30 % del total de considerar que S. officinale és una espècie aŀlòctona a Ca- la coroŀla i no pas típicament el 15-20 %, fulles poc o gens talunya, amb el dubte de si podria ser autòctona a l’Aran, ja endurides o carnoses, etc) d’allò que és característic dels ve- que aquesta vall del vessant nord dels Pirineus sembla l’úni- ritables S. novi-belgii nord-americans (Brouillet et al. 2006; ca zona en la qual ja havia estat observada en hàbitats més o Haines, 2011). La distinció de l’híbrid artificial S. × versi- menys naturals a la fi del segle XIX i primers del XX (Ca- color resulta més complicada, sobretot perquè les caracterís- devall & Font Quer, 1932). El probable caràcter aŀlòcton ja tiques que s’han atribuït a aquest tàxon són en part incertes l’havien apuntat Bolòs & Vigo (1995) i, encara abans, Font o mal conegudes; en tot cas, a les plantes de les poblacions Quer (1982) havia indicat que és molt rar i que algunes vega- analitzades les bràctees externes de l’involucre –almenys una des es troba com a resta d’antics cultius. La possibilitat que part- no fan menys del 50 % de la longitud de les internes, sigui una planta aŀlòctona ha estat reforçada per la consta- i aquest sol considerar-se un caràcter discriminant d’aquest tació que la gran majoria de les poblacions atribuïdes a S. tàxon amb relació a S. × salignum o S. novi-belgii (Stace, officinale corresponen realment a l’híbrid S. × uplandicum 2010), i tampoc hem observat poblacions amb fulles ovades (vegeu comentaris més avall). ni netament amplexicaules, dos altres caràcters que sembla La confusió amb aquest híbrid, d’altra banda, fa necessari que es presentarien sovint en S. × versicolor. reavaluar la distribució i abundància de S. officinale a Cata- Per contra, les poblacions estudiades presenten caracterís- lunya (Bolòs et al., 2001; BDBC, 2018), ja que segurament tiques que entren en general dins la variabilitat assignada pels hi és una espècie molt més rara i localitzada del que s’havia autors americans (Brouillet et al., 2006) a S. lanceolatum. En assumit en els darrers temps. Aquesta feina resta pendent, uns casos hi entren de forma molt clara, però és més freqüent però amb aquesta nota deixem constància d’una localitat re- que presentin alguns caràcters que es podrien considerar una cent confirmada de S. officinale, a l’Alt Urgell, on hi ha una mica dubtosos o extrems, en particular involucres alts (al- petita població clarament aŀlòctona. Es tracta de l’únic nu- guns fins a 9 mm, quan per a S. lanceolatum s’ha indicat en cli d’aquesta espècie que hem trobat després de revisar els general 4-8 mm), fulles relativament consistents (primes en caràcters de diverses poblacions, sobretot a l’alt Segre. Les S. lanceolatum ) i de base arrodonida i tendència amplexi- plantes d’aquesta localitat tenen les flors de color crema (co- caule (base atenuada o cuneada i no amplexicaules en S. lan- lor que no presenta mai S. uplandicum), les llavors llisses i ceolatum). Un caràcter poc aparent i especialment útil per a lluents i les fulles amb una decurrència molt marcada. separar S. lanceolatum de tàxons afins és la longitud relativa dels lòbuls de la coroŀla (Dirkse et al., 2014), que en aquesta Symphytum × uplandicum Nyman [S. asperum Lepech x S. espècie és del 30-45 % del total de la coroŀla. Les plantes officinaleL.] catalanes analitzades es situen sempre dins aquest interval i Al t Ur g e l l : Arsèguel, ribera del Segre al pont d’Arsèguel, per tant es podrien atribuir a S. lanceolatum . Però tenint en CG8391, 790 m, herbassar higròfil, 16-VIII-2018; *la Seu

Butlletí ICHN 83, 2019 18 P. AYMERICH GEA, FLORA ET FAUNA d’Urgell, ribera del Segre, CG7590, 690 m, herbassars hi- gronitròfils, 25-VI-2018; Cer d a n y a : *Bellver de Cerdanya, ribera del Segre cap a Gallissà, CG9791, 995 m, herbassars higròfils, 6-VII-2018; *Bolvir, ribera del Segre al pont del Soler, DG0994, 1080 m, verneda nitrificada, 6-VII-2018; Das, Sanavastre, ribera del Segre, DG0593, 1045 m, herbas- sars higròfils, 6-VII-2018; *Fontanals de Cerdanya, Quei- xans, ribera del Segre, DG1194, 1100 m, herbassars higrò- fils, 6-VII-2018; *Ger, ribera del Segre cap al molí de Ger, DG0694, 1060 m, verneda nitrificada, 16-VIII-2018; Isòvol, ribera del Segre vora l’estret d’Isòvol, DG0292, 1030 m, her- bassars higròfils, 16-VIII-2018; MOIANÈS: *torrent del Gai a vora la Casa Nova de la Coma, DG2626, 615 m, herbassar higròfil, 13-VIII-2018; Os o n a : *Seva, perifèria est del nucli urbà, cap a l’Artiga Nova, DG4031, 685 m, herbassar higròfil en un rec, 25-VIII-2018; Pa l l ar s So b i r à : *Alins, Àreu, entre el poble i el riu Noguera de Vallferrera, CH6216, 1220 m, herbassars higronitròfils, 25-VI-2018; Ri p o l l è s : *Campro- don, ribera del Ter cap a la font de la Forcarà, DG4784, 945 m, herbassars higronitròfils, 17-IX-2018. (Boraginaceae, origen desconegut) Symphytum × uplandi- cum és un tàxon hibridògen derivat del creuament de S. offi- cinale, espècie europea, amb S. asperum, pròpia del Caucas. Està molt estès a Europa, és el Symphytum més abundant en extenses zones –per exemple la Gran Bretanya (Stace, 2010)- i sovint s’ha confós amb S. officinale. Presenta caràcters in- b termedis entre els de les dues espècies parentals, amb una variabilitat considerable probablement deguda a retrocreua- ments. Es distingeix de S. officinalesobretot per tenir les ales Figura 16. Llavors de Symphytum officinale a) i de S. uplandicum b). dels pecíols menys decurrents (de vegades gens) i per l’orna- mentació de les llavors (Stace, 2010; Rodríguez & Castrovi- ejo, 2012; Tison et al., 2014). No havia estat citat fins ara de suposar que S. x uplandicum fa dècades que està establert en la Catalunya autònoma, però sí de la Catalunya nord (Tison aquesta zona. Es desconeix quin és l’origen d’aquests nuclis, et al., 2014). Tot i això, sí que havia estat identificat com aS. però en altres llocs d’Europa sembla que la via d’introducció uplandicum un exemplar del Pont de Suert (Alta Ribagorça), principal va ser el seu ús com a planta farratgera el segle XIX en base a fotografies de la decurrència de les fulles (J.L. Ló- (Wade, 1958); no tenim constància d’aquest ús a la Cerda- pez Retamero, 2015, in Herbario Digital Xavier de Arizaga: nya o l’Alt Urgell, però no es pot excloure, ja que a la ribera http://www.herbario.ian-ani.org/), un caràcter molt variable i del Segre en aquestes comarques hi ha superfícies importants de fiabilitat relativa. de prats de dall. En canvi, els nuclis de S. x uplandicum ob- servats en altres comarques són petits, molt localitzats i en Per tal de contrastar la possible presència d’aquest tà- general estan prop de pobles o cases, cosa que suggereix que xon hibridògen a Catalunya, hem revisat diversos nuclis de poden tenir el seu origen en el cultiu d’aquesta planta en jar- Symphythum que havien estat referits a S. officinale, especial- dins, com a ornamental o medicinal. ment de la vall alta del Segre –on es considerava que hi ha les poblacions catalanes més importants d’aquesta planta– i gai- Tilia tomentosa Moench rebé tots han resultat ser de S. uplandicum. El caràcter prin- cipal en el qual ens hem basat ha estat l’ornamentació de les Ri p o l l è s : *Sant Joan de les Abadesses, inici de la carretera llavors, que és menys variable i més clar que la decurrència de Sant Antoni, DG4175, 775 m, bardissa en un talús entre de les fulles; tot i això, cal dir que en força casos aquest se- dues carreteres, uns 20 individus juvenils prop de dos indivi- gon caràcter més visible ja és suficient per atribuir les plantes dus grans plantats, 2-XI-2018. a S. × uplandicum. Totes les poblacions analitzades menys (, Europa SE) Tot i que aquest arbre es plan- una han presentat llavors de superfície papiŀloso-tubercula- ta molt sovint als carrers i jardins, a Catalunya gairebé no da, característica de S. × uplandicum, i no pas llisa com en S. existeixen dades sobre la seva aparició en hàbitats naturals o officinale(Fig. 16). seminaturals. L’única citació prèvia és d’un sol individu ob- A la vall alta del Segre S. × uplandicum és present –de servat a l’alt Berguedà (Aymerich, 2016b). En aquesta nova forma més o menys contínua- a la ribera del riu en una lon- localitat del Ripollès destaca el nombre relativament alt d’in- gitud d’uns 50 km i fa poblacions locals grans, de desenes o dividus nascuts espontàniament, que tenien mides des de 0,3 centenars de peus. Aquesta extensió i abundància permeten fins a 2,5 m.

Butlletí ICHN 83, 2019 NOTES SOBRE FLORA AŀLÒCTONA A CATALUNYA. II 19 GEA, FLORA ET FAUNA

Ulmus laevis Pall. (Vitaceae, híbrid d’espècies americanes generat a Europa) Cer d a n y a : Bolvir, ribera del Segre entre el pont del Soler i Aquesta planta creada pels viticultors és probablement una el pont de Queixans, DG0994, 1085 m, 3 individus, 24-IV- de les vinyes naturalitzades més esteses a Catalunya, però ha 2018; Fontanals de Cerdanya, ribera del Segre sota el pont de estat molt poc documentada. Se’n coneixen citacions prèvies Queixans, DG1095, 1090 m, bosc de ribera, 4 individus, 24- a la conca mitjana del Llobregat (Aymerich, 2013c) i a l’en- IV-2018; Fontanals de Cerdanya, ribera del Segre sota Quei- torn del Montseny (Sáez et al., 2015b). xans, DG1194, 1100 m, bosc de ribera, 6 individus, 9-IV- 2018; Fontanals de Cerdanya, ribera del Segre per damunt Yucca gigantea Lem. del pont de les Pereres, DG1295, 1110 m, bosc de ribera, 2 Al t Em p o r d à : Roses, cap a Canyelles Petites, EG1677, 110 individus, 24-IV-2018; Ger, ribera del Segre a l’alçada del m, erm al costat d’una zona urbanitzada, individu solitari de molí de Ger, DG0694, 1055 m, bosc de ribera, 1 individu, grans dimensions, 21-IX-2018. 23-IV-2018; Puigcerdà, ribera del Segre cap a Sant Marc, (Asparagaceae, Amèrica C) Espècie que fins fa pocs anys DG1296, 1115 m, bosc de ribera, 1 individu, 24-IV-2018. havia estat inadvertida a Catalunya com a aŀlòctona, i que (Ulmaceae, Europa) Recentment (Aymerich, 2016d) indi- s’ha anat citant progressivament de gran part del litoral, so- càvem la presència d’uns pocs peus d’U. laevis a la ribera del bretot al sud del riu Llobregat (López-Pujol & Guillot, 2014; Segre a la Cerdanya, concretament entre la Guingueta d’Ix i Aymerich, 2015d, 2016a, 2016b, 2017). N’afegim una locali- Puigcerdà. Ara, després de fer una prospecció en època ade- tat de la costa més septentrional, on no en coneixem cap dada quada per observar les flors, podem ampliar-ne la informa- prèvia. ció. Hem observat individus d’aquesta espècie al llarg de més de 9 km de riu, en total 21 sumant els de les noves localitats i l’anterior. Com ja havíem assenyalat, considerem que hi és Agraïments una espècie aŀlòctona, i fins i tot podria ser que tots els in- dividus hagin estat plantats, per aquests motius: 1) Tots els A Llorenç Sáez per la fotografia de les llavors de Symp- individus observats es troben al costat mateix del riu i sovint hytum i per l’intercanvi d’opinions sobre diversos tàxons. A tocant l’aigua, mai en boscos aŀluvials una mica apartats de David Vilasís per proporcionar material de S. × uplandicum la llera, que potencialment serien hàbitats tan o més adequats, d’Osona. i que en aquesta zona estan disponibles; 2) Hi ha una variabi- litat baixa en les mides dels arbres, tots poden tenir una edat similar; 3) No hem observat cap arbre juvenil, de mida petita Bibliografia i que no produeixi flors; tot i això, no es pot excloure que hi siguin, ja que són menys detectables que els adults. Una ÁLVAREZ, H., IBÁÑEZ, N. & GÓMEZ-BELLVER, C. 2016. possibilitat és que es tracti d’arbres plantats amb les obres Noves aportacions al coneixement de la flora aŀlòctona de la de restauració fluvial posteriors a les riuades catastròfiques comarca del Baix Llobregat (Catalunya, Espanya). Collectanea de 1982, cosa que seria compatible amb les mides que ara Botanica, 35: e007. AYMERICH, P. 1998. Aportació al coneixement florístic del nord presenten. de Catalunya. Butlletí Institució Catalana d’Història Natural, 66: 41-57. Vitis riparia Michx. AYMERICH, P. 2000. Cotoneaster simonsii, Laburnum anagyroides Ara n : Es Bòrdes, sota Benós, CH1434, 830 m, bardissa, 10- i Cornus mas, naturalitzades a l’alta conca del Llobregat. Butlletí XI-2017; Vielha e Mijaran, sota Vilac, CH1932, 960 m, bar- Institució Catalana d’Història Natural, 68: 65-66. dissa, 10-XI-2017; Garr o t x a : les Planes d’Hostoles, cap a la AYMERICH, P. 2013a. Plantas alóctonas de origen ornamental en Plana, DG6156, 375 m, bardissa, 10-VIII-2018. la cuenca alta del río Llobregat (Cataluña, noreste de la Península Ibérica). Bouteloua, 16: 52-79. (Vitaceae, Amèrica N) Primeres dades per aquestes co- AYMERICH, P. 2013b. Sobre algunes espècies aŀlòctones a l’alt marques d’aquesta vinya, que a Catalunya està estesa sobre- Segre (NE de la península Ibèrica), noves o molt rares per a la tot a l’alt Segre i que apareix de forma puntual en altres llocs flora catalana.Orsis , 27: 195-207. (Aymerich, 2013b). Les noves observacions es refereixen a AYMERICH, P. 2013c. Contribució al coneixement florístic del una o poques plantes en cada lloc, i no hi mostra un compor- territori ausosegàrric (NE de la península Ibèrica). Orsis, 27: 209- tament invasor. 259. AYMERICH, P. 2014. Notes florístiques de les conques altes dels Vitis × instabilis Ardenghi, Galasso, Banfi & Lastrucci [V. rius Segre i Llobregat (II). Orsis, 28: 7-47. riparia Michx. × V. rupestris Scheele] AYMERICH, P. 2015a. Notes florístiques de les conques altes dels rius Segre i Llobregat (III). Orsis, 29: 1-28. Al t Em p o r d à : Roses, al nord de Santa Rosa de Puig-rom, AYMERICH, P. 2015b. Contribución al conocimiento de las EG1667, 135 m, bardissa, 21-IX-2018; Al t Ur g e l l : Alàs i cactáceas en Cataluña. Bouteloua, 22: 76-98. Cerc, ribera del Segre cap al pont d’Alàs, CG7690, 705 m, AYMERICH, P. 2015c. Nuevos datos sobre plantas suculentas bardissa, 25-VI-2018; Ribera d’Urgellet, el Pla de Sant Tirs, alóctonas en Cataluña. Bouteloua, 22: 99-116. riu del Pla, CG6686, 630-640 m, bardissa, 19-IX-2108; Gar - AYMERICH, P. 2015d. Notes sobre plantes aŀlòctones d’origen r o t x a : Olot, ribera del Fluvià cap a les Tries, DG5971, 400 ornamental a la Costa Brava (nord-est de la península Ibèrica). m, bosc de ribera, 10-VIII-2018. Butlletí Institució Catalana d’Història Natural, 79: 65-68.

Butlletí ICHN 83, 2019 20 P. AYMERICH GEA, FLORA ET FAUNA

AYMERICH, P. 2016a. Algunas citas de plantas alóctonas de DICKORÉ, W.B. & KASPEREK, G. 2010. Species of Cotoneaster origen ornamental en la zona del Penedès (Cataluña). Bouteloua, (Rosaceae, Maloideae) indigenous to, naturalising or commonly 24: 78-92. cultivated in Central Europe. Willdenowia, 40: 13-45. AYMERICH, P. 2016b. Contribució al coneixement de la flora DIRKSE, G.M., DUISTERMAAT, H & ZONNEVELD, .J.M. 2014. aŀlòctona del nord i el centre de Catalunya. Orsis, 30: 11-40. Morphology and genome weight of Symphyotrichum species AYMERICH, P. 2016c. Notas sobre plantas alóctonas de origen (Asteraceae) along rivers in The Netherlands. New Journal of ornamental en el litoral septentrional de Cataluña. Bouteloua, 26: Botany, 4: 134-142. 78-91. FARJON, A. 2013. Platycladus orientalis. The IUCN Red List AYMERICH, P. 2016d. Notes florístiques de les conques altes dels of Threatened Species 2013. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN. rius Segre i Llobregat (IV). Orsis, 30: 133-165. UK.2013-1.RLTS.T31305A2803944.en AYMERICH, P. 2017. Notes sobre flora aŀlòctona a Catalunya. FARRÀS, A., MASALLES, R. M., VELASCO, E. & VIGO, J. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natura, 81: 97-116. Sobre la flora i la vegetació de la Serra de Cadí. Butlletí de la AYMERICH, P. & GUSTAMANTE, L. 2015. Nuevas citas de Institució Catalana d’Història Natura, 46: 131-146. plantas alóctonas de origen ornamental en el litoral meridional de FELGER, R. S., RUTMAN, S., MALUSA, J. & BAKER, M. A. Cataluña. Bouteloua, 20: 22-41. 2014. Ajo Peak to Tinajas Altas: A flora in southwestern Arizona. AYMERICH, P.. & GUSTAMANTE, L. 2016. Nuevas citas de Part 7. : Cactaceae – Cactus Family. Phytoneuron, 69: plantas alóctonas de origen ornamental en el litoral meridional de 1-95. Cataluña,II. Bouteloua, 24: 93-112. FONT, J. 2000. Estudis botànics de la serra de l’Albera: catàleg ASSYOV, B. & PETROVA, A. (Eds.) 2006. Conspectus of the florístic general i poblament vegetal de les basses de l’Albera. Bulgarian Vascular Flora. Distribution Maps and Floristic Tesi doctoral. Universitat de Girona. 692 p. Elements. Ed. 3. BBF. Sofia. 450 p. FONT, J. & VILAR, L. 2000. Plantes vasculars del quadrat UTM BARTOLI, M. 2003. La dynamique naturelle de l’Épicea (Picea 31T DG09. Sant Climent Sescebes. ORCA: Catàlegs florístics abies) dans les Pyrénées françaises. Acta Botanica Barcinonensia, locals, 10. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. 49: 281-290. FONT QUER, P. 1982. Plantas medicinales. El Dioscórides BDBC-Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya. 2018. renovado. 8a edició. Ed. Labor. Barcelona. 1033 p. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/. Consulta: IX a XII-2018. FONT, X. & VIGO, J. (eds.) 2007. ORCA. Atlas corològic de la BOLÒS, O. & VIGO, J. 1996. Flora dels Països Catalans. Vol. 3. flora vascular dels Països Catalans, 14. Institut d’Estudis Ed. Barcino. Barcelona. 1230 p. Catalans. Barcelona. BOLÒS, O. & VIGO, J. 2001. Flora dels Països Catalans. Vol. 4. GALASSO, G., et al. [51 autors] 2018. An updated checklist of the Ed. Barcino. Barcelona. 750 p. vascular flora alien to . Biosystems, 152: 179-303. BOLÒS, O., FONT, X. & VIGO, J. (eds.) 2001. ORCA. Atlas GIMÉNEZ, M. 2011. Estudi de l’efecte de la flora invasora sobre corològic de la flora vascular dels Països Catalans, 11. Institut les espècies autòctones del litoral de Llançà. Annals de l’Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. d’Estudis Empordanesos, 43: 301-325. BOLÒS, O., VIGO, J., MASALLES, R.M. & NINOT, J.M. 2005. GUARDIOLA, M., PETIT, A., MOLERO, J. & SÁEZ, L. 2016. Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona. 1310 p. Aportacions al coneixement de la flora vascular del massís del BRONCANO, M.J., VILÀ, M. & BOADA, M. 2005. Evidence of Boumort i serres veïnes. Orsis, 30: 67-100. Pseudotsuga menziesii naturalization in montane Mediterranean GÓMEZ-BELLVER, C., ÁLVAREZ, H. & SÁEZ, L. 2016. New forests. Forest Ecology and Management, 211: 257-263. contributions to the knowledge of the alien flora of the Barcelona BROUILLET, L., SEMPLE, J. C., ALLEN, G. A., CHAMBERS, province (Catalonia, Spain). Orsis, 30: 167-189. K. L. & SUNDBERG, S. D. 2006. Symphyotrichum Nees. In: GONÇALVES, A. E. 2005. Solanaceae. Flora Zambesiaca. Vol. 8. Flora of North America Editorial Commitee (eds.). Flora of Flora Zambesiaca website: http://apps.kew.org/efloras/search.do North America North of Mexico Vol. 20. http://www.efloras.org/ HAINES, A. 2011. Flora Nova Angliae. A Manual for the identifi- florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=132022 CADEVALL, J. & FONT QUER, P. 1932. Flora de Catalunya. Vol. cation of native and naturalized higher vascular plants of New IV. Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències. Barcelona. England. New England Wild Society. Yale Univerity 481 p. Press. 974 p. CALLAHAM, R.Z. 2013. Pinus ponderosa: A taxonomic review KRAL, R. 1993. Pinus L. In: Flora of North America Editorial with five subespecies in the United States. United States Commitee (eds.). Flora of North America North of Mexico Vol. Department of Agriculture. Forest Service. Research paper PSW- 2. http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_ RP-264. 53 p. id=125519 CARDERO, S., ROYO, F. & TORRES, L. 2004. Novetats LÓPEZ-PUJOL, J. & GUILLOT, D. 2014. Yucca gigantea Lem., florístiques per a les Terres de l’Ebre. Butlletí de la Institució primeras citas en Cataluña, y área potencial de naturalización en Catalana d’Història Natural, 72: 99–103. la Península Ibérica e Islas Baleares. Bouteloua, 19: 212-220. CASASAYAS, T. 1989. La flora aŀlòctona de Catalunya. Tesi LUBELL, J. D., BRAND, M.H., LEHRER, J. M. & HOLSINGER, doctoral. Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. 880 p. K. E. 2008. Detecting the influence of ormamental Berberis CASTROVIEJO, S. & VELAYOS, M. 1995. Notas y comentarios thunbregii var. atropurpurea in invasive populations of Berberis sobre el género Sedum L. (Crassulaceae) y su tratamiento para thunbergii (Berberidaceae) using AFLP. American Journal of Flora iberica. Anales Jardín Botánico Madrid, 53: 271-279. Botany, 95: 1-7. CELESTI-GRAPOW, L., PRETTO, F., CARLI, E. & BLASI, C. MALLOL, A. & MAYNÉS, J. 2008. Nous xenòfits al Baix Empordà (eds.) 2010. Flora vascolare alloctona e invasiva delle regione (Catalunya). Acta Botanica Barcinonensia, 51: 59-78. d’Italia. Casa Editrice Università La Sapienza. Roma. 207 p. MANDÁK, B., HADINCOVÁ, V., MAHELKA, V. & WILDOVÁ, CLAVELL, J. & IZUZQUIZA, A. 2015. Impatiens glandulifera R. 2013. European invasion of North American Pinus strobus at Royle (Balsaminaceae) en la provincia de Lleida. BVNews, 4: 51- large and fines cales: high genetic diversity and fine-scale genetic 54. clustering over time in the adventive range. PlosOne, 8: e68514.

Butlletí ICHN 83, 2019 NOTES SOBRE FLORA AŀLÒCTONA A CATALUNYA. II 21 GEA, FLORA ET FAUNA

MASIN, R. & SCORTEGANA, S. 2012. Flora alloctona del Veneto S. & Quintanar, A. (eds.) Flora Iberica Vol. XI. Gentianaceae- centro-meridionale (province di Padova, Rovigo, Venezia e Boraginaceae. Real Jardín Botánico-CSIC. Madrid. 672 p. Vicenza – Veneto – NE Italia). Natura Vicentina, 15: 5-54. ROSS C.A. & AUGE, H. 2008. Invasive Mahonia plants outgrow MCCLAIN, W. & EBINGER, J. 1995. Naturalized Forsythia their native relatives. Plant Ecology, 199: 21-31. suspensa (Thumb.) Vahl (Oleaceae) in Illinois. Transactions of SÁEZ, L., CARRILLO, E., MAYOL, M., MOLERO, J. & the Illinois State Academy of Science, 88: 119-121. VALLVERDÚ, J. 2000. Noves aportacions a la flora de MEDVECKÁ, J., LIMENT, J., MÁJEKOVÁ, J., HALADA, B., les comarques meridionals de Catalunya. Acta Botanica ZALIBEROVÁ, M., GOJDICOVÁ, E., FERÁKOVÁ, V. & Barcinonensia, 46: 97–118. JAROLÍMEK, I. 2012. Inventory of the alien plants of Slovakia. SÁEZ, L., GUILLOT, D. & LODÉ, J. 2015a. Nuevos datos de Preslia, 84: 257-309. especies alóctonas del género Opuntia Mill. (Cactaceae) en MOLERO, J. 1976. Estudio florístico y fitogeográfico de la sierra Cataluña (noreste de la Península Ibérica). Bouteloua, 20: 70-75. de Montsant y su área de influencia.Tesi doctoral. Universitat de SÁEZ, L., GALÁN DE MERA, A., PYKE, S., PIÉ, G. & Barcelona. 396 p. CARNICERO, P. 2015b. New data on vascular plants from OLIVER, X. 2009. Catàleg de la flora vascular aŀlòctona de la Montseny massif (northeastern Iberian Peninsula). Orsis, 29: Garrotxa. V. 2009. Delegació de la Garrotxa de la Institució 205-230. Catalana d’Història Natural. Olot. 65 p. SÁEZ, L., PIÉ, G. & CARNICERO, P. 2017. Catàleg de la flora OLIVER, X., BÉJAR, X., LOCKWOOD, M., DRAKE, I., COS, vascular del massís del Montseny. Sèrie Territori i Parcs Naturals. I., MARKCHOO, C., BERGA, S. & TRABALON, F. 2009. Diputació de Barcelona. 238 p. Aportacions al coneixement de la flora vascular de la Garrotxa SANZ, M., DANA, E. D. & SOBRINO, E. 2004. Sobre la presen- i comarques veïnes. Butlletí de la Instució Catalana de Història cia de cactáceas naturalizadas en la costa meridional de Cataluña. Natural, 75: 146–152. Anales Jardín Botánico Madrid, 61: 27-33. PARFITT, B. D. 1980. Origin of Opuntia curvospina (Cactaceae). SANZ, M., DANA, E. D. & SOBRINO, E. 2006. Further natural- Systematic Botany, 5: 408-418. ised Cactaceae in northeastern Iberian Peninsula. Anales Jardín PÉREZ-HAASE, A., MERCADÉ, A., BATRIU, E. & BLANCO- Botánico Madrid, 63: 7-11. MORENO, J.M. 2013. Aportació al coneixement florístic de STACE, C. 2010. New flora of the British Isles. Third Edition. l’Espai Natural de Guilleries-Savassona. 238 p. Diputació de Cambridge University Press, Cambridge. 1232 p. Barcelona. TISON, J. M., JAUNZEIN, P. & MICHAUD, H. 2014. Flore de PFOSSER, M. F. & SPETA, F. 2004. From Scilla to Charybdis – is la France méditerranéenne continentale. Naturalia Publications. our voyage safer now?. Plant Syst. Evol., 246: 245-263. Turriers. 2078 p. PINKAVA, D. J. 2004. Opuntia Miller. In: Flora of North America VELA, E., BELAIR, G., ROSATO, M. & ROSSELLÓ, J. 2016. Taxo­ ­­ Editorial Commitee (eds.). Flora of North America North of nomic remarks on Scilla anthericoides Poir. (Asparagaceae, Scilloi­ Mexico Vol. 4. http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_ deae), a neglected species from Algeria. Phytotaxa, 288: 154-160. id=1&taxon_id=123045 VENTER, A. M. 2000. of the Lycium (Solanaceae) POTTER, K. M., HIPKINS, V. D., MAHALOVICH, M. F. & in Africa. Tesi doctoral. University of the Orange Free State. MEANS, R.E. 2015. Nuclear genetic variation across the Bloemfontein. 403 p. range of ponderosa pine (Pinus ponderosa): Phylogeographic, VERLOOVE, F. 2006. Catalogue of neophyhtes in Belgium (1800- taxonomic and conservation implications. Genetics & 2005). Scripta Botanica Belgica. Vol. 39. National Botanic Genomes, 11: 38. Garden of Belgium. Meise. 89 p. POWELL, A. M. & WEEDIN, J. F. 2004. Cacti of the Trans-Pecos VERLOOVE, F. 2018. Manual of the alien plants of Belgium. http:// and adjacent areas. Texas Tech University Press, Lubbock. 512 p. alienplantsbelgium.be/ PYKE, S. 2008. Contribución al conocimiento de la flora alóctona VERLOOVE, F. & SÁNCHEZ GULLÓN, E. 2008. New records catalana. Collectanea Botanica (Barcelona), 27: 95-104. of interesting xenophytes in the Iberian Peninsula. Acta Botanica PYSEK, P., DANIHELKA, J., SÁDLO, J., CHRTEK, J., Malacitana, 33: 147-67. CHYTRÝ, M., JAROSÍK, V., KAPLAN, Z., KRAHULEK, VERLOOVE, F. & LAMBINON, J. 2014. La sixième édition de F., MORAVCOVÁ, L., PERGL, J., STAJEROVÁ, K. TICHÝ, la Nouvelle Flore de la Belgique: commentaires chorologiques. L. 2012. Catalogue of alien plants of the Czech Republic (2n Dumortiera, 104: 41-73. edition): checklist update, taxonomic diversity and invasion VIGO, J. 1983. Flora de la vall de Ribes. I. Generalitats. Catàleg patterns. Preslia, 84: 155-255. florístic.Acta Botanica Barcinonensia, 35: 1-793. RICHARDSON, D. M. 2006. Pinus: a model group to unlocking VIVES, J. 1964. Vegetación de la alta cuenca del Cardener. the secrets of alien plant invasions?. Preslia, 78: 375-388. Estudio florístico y fitocenológico comarcal. Acta Geobotanica RIFÀ, P. 2015. Impatiens glandulifera Royle naturalitzada al riu Barcinonensia, 1: 1-218. Ter. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 79: WADE, A. E. 1958. The history of Symphytum asperum Lepech and 111-112. Symphytum x uplandicum Nyman in Britain. Watsonia, 4: 117-118. RODRÍGUEZ, V. & CASTROVIEJO, S. 2012. Symphytum L. P. XU, T., CHEN, Y., DE JONG, P.C., OTERDOOM, H. J. & CHANG, 332-336. In: Talavera, S.; Andrés, C.; Arista, M.; Fernández, M.P.; C. 2008. Aceraceae. In: Flora of China, Vol. 11. http://www. Gallego, M.J.; Ortiz, P.L:; Romero, C.; Salgueiro, F.J.; Silvestre, efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=2&taxon_id=10005

Butlletí ICHN 83, 2019

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 23-40. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)23 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Noves dades per a la flora aŀlòctona de Catalunya i del País Valencià

Carlos Gómez-Bellver*, Neus Nualart**, Neus Ibáñez**, Carles Burguera**, Hilari Álvarez*** & Jordi López-Pujol**

* Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Universitat de Barcelona. Av. Diagonal, 643, 08028 Barcelona. ** Institut Botànic de Barcelona. IBB, CSIC-ICUB. Pg. del Migdia, s/n. 08038 Barcelona. *** Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. C/ Tints, 13. 08830 Sant Boi de Llobregat.

Autor per a la correspondència: C. Gómez-Bellver. A/e: [email protected]

Rebut: 17-12-2018; Acceptat: 20-02-2019; Publicat: 31.03.2019

Resum

Presentem cites de 34 plantes aŀlòctones trobades a Catalunya i al País Valencià fruit principalment del treball de camp dut a terme en aquests territoris. Com a novetats, en citem dues per a Europa –Agave albomarginata i Euryops chrysanthemoides × E. pectinatus–, cinc per a la península Ibèrica –Opuntia chlorotica, Ptelea trifoliata, Rosa multiflora, Siphonostylis unguicularis i Solandra maxima–, vuit per a Catalunya –Aspidistra elatior, oxygona, elongata, Morus kagayamae, Paraserianthes lophantha, Proboscidea louisianica, Tara spinosa i Vachellia caven–, i vuit per a les diferents províncies catalanes: per a Barcelona, Malephora purpureocrocea, Oenothera lindheimeri, Solanum pseudocapsicum, Tecomaria capensis i Tipuana tipu; per a Girona, Bouteloua dactyloides; per a Lleida, Erythrostemon gilliesii; i, per a Tarragona, Agave lophantha. Tot i no ésser novetats, també aportem noves observacions de plantes poc ci- tades. La majoria de les espècies són presents al territori de forma ocasional (tot i que en alguns casos estan plenament naturalitzades), i en general hi són com a conseqüència d’activitats principalment de jardineria. Paraules clau: aŀlòctona, naturalitzada, península Ibèrica.

Abstract

New records of alien vascular plants in Catalonia and the Valencian Country We provide here records of 34 non-native plants found in Catalonia and the Valencian Country, mainly as a result of recent field re- search. The following taxa are cited as new at different scales: two in Europe –Agave albomarginata and Euryops chrysanthemoides × E. pectinatus–, five in the Iberian Peninsula –Opuntia chlorotica, Ptelea trifoliata, Rosa multiflora, Siphonostylis unguicularis and Solan- dra maxima–, eight in Catalonia –Aspidistra elatior, , Mammillaria elongata, Morus kagayamae, Paraserianthes lophantha, Proboscidea louisianica, Tara spinosa and Vachellia caven–, five in the province of Barcelona Malephora purpureocrocea, Oenothera lindheimeri, Solanum pseudocapsicum, Tecomaria capensis and Tipuana tipu; and one in the provinces of Girona, Lleida and Tarragona –Bouteloua dactyloides, Erythrostemon gilliesii, and Agave lophantha, respectively. Data of some other plants not new for these regions but scarcely cited are also provided. Although most of the species are casual, for a few cases they are naturalized, mostly being originally introduced for horticultural purposes. Key words: non-native, naturalized, Iberian Peninsula.

Introducció euser, 2017). Conèixer la veritable identitat d’aquests tàxons i la seva distribució al nostre territori és bàsic per a poder gesti- Durant els darrers anys s’han publicat nombrosos treballs onar més efectivament la seva possible naturalització (Pyšek et on queda palès que les plantes ornamentals són el grup més im- al., 2013; Haeuser et al., 2018). portant, amb diferència, d’espècies introduïdes que recentment Aportem dades sobre plantes subespontànies molt pro- s’han trobat escapades –i en alguns casos naturalitzades– ar- bablement aparegudes a l’àrea d’estudi com a conseqüència reu del món (Dehnen-Schmutz & Touza, 2008; Faulkner et al., d’activitats de jardineria, potser amb l’única excepció de Cu- 2016; Turbelin et al., 2017). Una petita part poden esdevenir curbita moschata, que també té usos alimentaris. invasores, però el gran volum i varietat de plantes implicades en aquest procés fa que la seva presència al medi natural pu- gui comportar un greu impacte sobre els serveis ecosistèmics i Materials i mètodes una creixent pèrdua de biodiversitat. És per aquestes raons que cada cop més veus dins de l’àmbit científic reclamen una ma- El llistat de les citacions es presenta per ordre alfabètic del jor atenció i control d’aquest fenomen (Pergl et al., 2016; Ha- tàxon i inclou el nom del tàxon –amb el sinònim entre clau-

DOI: 10.2436/20.1502.01.2 Butlletí ICHN 83, 2019 24 C. GÓMEZ-BELLVER ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA dàtors en algun cas adient–, les dades de les cites –província, celona, no sembla que sigui una planta massa emprada com comarca, localitat, coordenades UTM 100 × 100 metres amb a ornamental. sistema de referència ETRS89, altitud i data de l’observació, recoŀlectors, plec d’herbari i comentari sobre l’hàbitat i els Agave lophantha Schiede individus o poblacions observades–, la família segons Byng GIRONA, Alt Empordà: Cadaqués, al km 15,1 de la carrete­ et al. (2016), l’origen, l’estat d’invasió a Catalunya i al País ra GI-614, al talús de la banda esquerra direcció Cadaqués, Valencià i, en els casos més rellevants, comentaris sobre la 31TEG217823, 100 m, 22-XI-2016, C. Gómez-Bellver, J. morfologia i distribució del tàxon. López-Pujol & N. Nualart (BC 990425). Un adult, quatre Segons la metodologia proposada per l’herbari de l’Ins- juvenils i cinc rebrots, amb Cotyledon orbiculata (Fig. 1c); titut Botànic de Barcelona (BC), per a alguns dels tàxons TARRAGONA, Tarragonès: Tarragona, urbanització Escor- que descrivim hem començat a aplicar la tècnica del photo pí, 31TCF589561, 65 m, 5-IV-2015, J. López-Pujol, vidi vi- voucher –fotografies en detall i en general de la planta on es vam. Petit nucli de rosetes fa anys cultivades, de les quals tres fa servir un regle i una escala patró de colors per a tenir re- presentaven inflorescència madura i una l’escap en formació, ferència precisa de la seva mida i aspecte (en el text ho indi- on vam observar diverses noves plantes joves per reproduc- quem com «BC-PV», seguit del número de registre)– o del ció vegetativa, amb altres atzavares: Agave difformis, Agave hybrid voucher, és a dir, la combinació del clàssic plec de salmiana var. ferox i Agave sisalana s.l. (Fig. 1d); ibídem, mostra premsada i assecada de l’espècimen amb l’esmentat a uns 100 m de l’anterior nucli, 31TCF590560, 64 m, 5-IV- photo voucher (en el text ho indiquem com «BC-HV», seguit 2015, J. López-Pujol, vidi vivam. Persistent de cultiu abando- del número de registre). nat, on també s’observa reclutament, amb altres aŀlòctones: Agave sisalana s.l., Aloe maculata, Aptenia ‘Red Apple’ i Resultats Kalanchoe × houghtonii. (Agavaceae, Mèxic) Ocasional. Primera cita per a Tarra- Abutilon grandifolium (Willd.) Sweet gona. BARCELONA, Maresme: Alella de Mar, en una banda del c/ Pertany al subgènere Littaea (Gentry, 1982; Thiede, 2001) Amadeu I, a prop de la riera d’Alella, 31TDF420920, 20 m, d’inflorescència espiciforme. L’única cita europea coneguda 18-IV-2018, C. Burguera, C. Gómez-Bellver, J. López-Pujol d’aquesta planta fins al moment correspon a la d’Aymerich & N. Ibáñez (BC 884054, BCN 149495) (Fig. 1a). Petita po- (2015) de Llançà (Alt Empordà). Aportem tres noves loca- blació en un talús ruderalitzat, en plena floració. litats per a Catalunya, d’on confirmem la seva presència a Girona i donem primeres cites per a Tarragona. (Malvaceae, Amèrica del Sud) Ocasional. Primera cita co- marcal (Maresme). Albizia julibrissin Durazz. Planta de la que desconeixem cap cita del sud d’Europa, tret de la península Ibèrica, on s’ha citat de les rodalies de VALÈNCIA, Horta Nord: Rocafort, urbanització Santa Bàr- Cadis (Paiva & Nogueira, 1993), el Prat de Llobregat (Verlo- bara, en una banda de la CV-310, 30SYJ211808, 84 m, 23- ove & Sánchez-Gullón, 2008; Álvarez et al., 2016) i el Ven- VII-2018, C. Burguera, C. Gómez-Bellver, J. López-Pujol, E. drell (Aymerich, 2016a). Mestre & N. Nualart, vidi vivam. Un individu adult en flora- ció. Agave albomarginata Gentry (Fabaceae subf. , centre i est d’Àsia) Ocasio- VALÈNCIA, Horta de València: el Saler, en un marge entre la nal. Naturalitzada localment. carretera CV-500 i el càmping Park El Saler, 30SYJ296634, Ha estat citada com a escapada en algunes localitats del li- 2 m, 22-VII-2018, C. Burguera, C. Gómez-Bellver, J. López- toral català (Oliver, 2006; Royo, 2006). Pel que fa al País Va- Pujol, E. Mestre & N. Nualart (BC-HV 973163). Grup d’uns lencià, sense donar cites concretes, Mateo & Crespo (2014) vuit individus de diferents mides, a una zona d’herba en una la consideren assilvestrada a terra baixa, i Mateo et al. (2015) àrea oberta (Fig. 1b). comenten que excepcionalment pot trobar-se algun exemplar escapat o més o menys assilvestrat prop de zones habitades. (Agavaceae, Mèxic) Ocasional. Primera cita europea. Només l’hem trobat citada del Pinós a Alacant per A. Navar- Atzavara del grup Marginatae segons Gentry (1982), jun- ro i J.C. Cristóbal el 1996 (GBIF, https://www.gbif.org, plec tament amb Agave difformis A. Berger i A. lechuguilla Torr. ABH 32766-1). Aportem aquí una localitat concreta per a la Alguns autors proposen aquesta planta com a varietat d’A. província de València. lechuguilla, però és de morfologia força diferent –fulles es- tretes de fins a 125 cm de longitud, de color verd clar o gri- senc, amb dents blanquinoses (Thiede, 2001)–. El grup de Aspidistra elatior Blume plantes del Saler es troba en una zona relativament oberta al BARCELONA, Baix Llobregat: Collbató, riera de Can Dal- costat de la carretera, just per fora d’una franja arbustiva alta mases, 31TDG005018, 358 m, 3-V-2018, P. Farelo, C. Gó- de llentiscle amb alguns pins joves, a prop d’altres atzavares mez-Bellver, N. Ibáñez, J. López-Pujol & S. Pyke (BC-HV (A. americana L. subsp. americana i A. ingens var. picta A. 973076). A la llera de la riera, ara sense curs d’aigua, a la Berger). Encara que recentment hem trobat aquesta planta base d’una paret coberta de vegetació lianosa, en una zona cultivada al jardí de l’edifici històric de la Universitat de Bar- ombrívola i humida (Fig. 2a).

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES DADES PER A LA FLORA AŀLÒCTONA DE CATALUNYA I DEL PAÍS VALENCIÀ 25 GEA, FLORA ET FAUNA

a b

c d

Figura 1. a) Abutilon grandifolium, Alella de Mar; b) Agave albomarginata, el Saler; c-d) A. lophantha, Cadaqués i urbanització Escorpí, respecti- vament. Fotos: C. Gómez-Bellver (a-c), J. López-Pujol (d).

(Asparagaceae, est d’Àsia) Ocasional. Primera cita per a Bouteloua dactyloides (Nutt.) Columbus Catalunya. GIRONA, Selva: Sant Feliu de Buixalleu, Gaserans, Plantada amb certa freqüència en jardins públics i particu- 31TDG674205, 75 m, 29-IX-2018, J. Gestí (HGI 23967). En lars, no tolera bé la insolació directa i requereix d’un ambi- un solar prop de l’ajuntament, ocupant ca. 4 m2 (Fig. 2b-c). ent relativament humit. Els individus observats procedeixen (Poaceae, Amèrica del Nord) Ocasional. Primera cita per a d’abocaments d’habitatges propers, en un entorn propici per la província de Girona. a la seva persistència. Segona cita peninsular, observada prè- Gramínia de baix requeriment hídric i tolerant a la inso- viament el 2001 a Serra, a la província de València (Guillot, lació i al trepig que es fa servir per a gespes de baix man- 2003). teniment. Va ser citada per primer i únic cop a la península

Butlletí ICHN 83, 2019 26 C. GÓMEZ-BELLVER ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

a b c

d e

Figura 2. a) Aspidistra elatior, Collbató; b-c) Bouteloua dactyloides, S. Feliu de Buixalleu, espiga mascle (b) i femella (c); d-e) Casuarina cunning- hamiana, Montjuïc i València, respectivament. Fotos: J. López-Pujol (a), J. Gesti (b-c), C. Gómez-Bellver (d-e).

Ibèrica de la riera de Torrelles al Baix Llobregat (Álvarez et dotzena de plantes de 10-30 cm creixent a la base d’alguns al., 2016), i a la resta del sud d’Europa només a Grècia (Ari- graons (Fig. 2d); Barcelona, a prop de la porta d’entrada de anoutsou et al., 2010). Planta dioica de la que s’han observat l’edifici Prevosti de la Facultat de Biologia, 31TDF264819, els dos peus, d’espigues força diferents. 66 m, 21-IX-2017, C. Gómez-Bellver & A. Moreno (BCN 143485). Planta d’uns 40 cm, en una petita esquerda del for- Casuarina cunninghamiana Miq. migó del terra; l’explicació més versemblant de la seva pre- BARCELONA, Barcelonès: Barcelona, Montjuïc, sot de la sència és l’anemocòria de les seves llavors alades; VALÈN- Foixarda, al costat de l’hípica, 31TDF289799, 53 m, 6-IV- CIA, Ciutat de València: al sud de Pinedo, a la rotonda que 2018, S. Pyke, J.M. Montserrat, J. López-Pujol, N. Ibáñez & enllaça la CV-5010 amb la CV-499, 30SYJ292654, 3 m, 22- C. Gómez-Bellver, vidi vivam. Individus de diferents mides, VII-2018, C. Burguera, C. Gómez-Bellver, J. López-Pujol, E. des de plantes joves fins a altres de prop de 2 m, creixent a Mestre & N. Nualart, vidi vivam. Un exemplar d’uns 70 cm, prop de la bassa d’aigua; ibídem, a les escales de pujada cap en una zona viària, creixent en una població d’Agave four- a l’estadi olímpic, 31TDF290798, 81 m, 13-VII-2017, P. Fa- croydes persistent de cultiu (Fig. 2e); Camp de Túria: Bétera, relo, C. Gómez-Bellver & N. Ibáñez, vidi vivam. Prop d’una voltants de la urbanització Providència, 30SYJ196842, 86

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES DADES PER A LA FLORA AŀLÒCTONA DE CATALUNYA I DEL PAÍS VALENCIÀ 27 GEA, FLORA ET FAUNA

b

a

d

c

e f

Figura 3. a) Crassula arborescens, Salou; b) Cucurbita moschata, S. Vicenç dels Horts; c) Cylindropuntia leptocaulis, Pira; d-e) Echinopsis oxygo- na, Pira, a una banda de la carretera C-241d i per sobre del Camí Vell, respectivament; f) Erythrostemon gilliesii, Anglesola. Fotos: J. López -Pujol (a), C. Gómez-Bellver (b-f).

Butlletí ICHN 83, 2019 28 C. GÓMEZ-BELLVER ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA m, 23-VII-2018, C. Burguera, C. Gómez-Bellver, J. López- al darrer checklist de la flora aŀlòctona d’Itàlia (Galasso et Pujol, E. Mestre & N. Nualart. Una planta juvenil a prop de al., 2018). A Catalunya només es coneixia la cita de Terrassa la carretera en una zona de cases baixes i erms ruderals. (Casasayas, 1989) i la referència, sense cita concreta, de la (Casuarinaceae, nord-est d’Austràlia) Ocasional. comarca de la Garrotxa a Girona (Oliver, 2009), en marges Arbre utilitzat com a ornamental, de ràpid creixement so- d’horts i rius. Es considera cultivada i temporalment assil- bretot en ambients riparis on, a la seva àrea nativa, pot ser vestrada al País Valencià (Mateo et al., 2015). Encara que una espècie dominant (Potgieter et al., 2014). Encara que no aquesta espècie consta al llistat de la Sinopsis de la Flora és el seu hàbitat més adient, hem observat una certa capaci- Alóctona Española (Sanz et al., 2004) no trobem referències tat d’aquesta espècie per a créixer en esquerdes en substrats concretes de la resta de la península Ibèrica, a part de les po- rocallosos i fins i tot de ciment. De fet ja va ser citada de ques esmentades. la ciutat de Barcelona per Casasayas (1989) i n’és coneguda Cylindropuntia leptocaulis (DC.) F.M. Knuth l’aparició esporàdica de plançons en diversos punts de la ciu- tat, alguns reportats aquí; aspecte fins ara mal documentat en TARRAGONA, Conca de Barberà: Pira, en una banda de la publicacions. Es troba subespontània principalment al sud i carretera C-241d, 31TCF500875, 406 m, 10-VII-2018, C. al litoral mediterrani de la península Ibèrica (Rocha, 1990). Burguera, C. Gómez-Bellver, J. López-Pujol & N. Ibáñez Aportem més cites per a Catalunya i el País Valencià i, per (BC-PV 973173). Grup nombrós de plantes en un talús, ocu- 2 a aquest darrer, proporcionem la primera observació per a la pant uns 20 m , convivint amb altres plantes crasses, la majo- comarca del Camp de Túria. És una planta que sembla ben ria persistents de cultiu (Fig. 3c). adaptada a les nostres contrades, on és molt probable que (Cactaceae, sud-oest d’Amèrica del Nord). Ocasional. Pri- augmenti la seva presència, sobretot a prop de les àrees on es mera cita comarcal (la Conca de Barberà). cultiva, i que a Sud-àfrica ha mostrat caràcter invasor (Potgi- Aquest cactus només ha estat citat a Europa al litoral est eter et al., 2014). i nord-est de la península Ibèrica, a les províncies de Tarra- gona (Aymerich & Gustamante, 2015; Aymerich, 2016a) i de Crassula arborescens (Mill.) Willd. València (Guillot et al., 2009a; BDBCV, citat per G. Balles- TARRAGONA, Tarragonès: Salou, punta del Lari, 31TCF ter, V. Deltoro i P. Luna els anys 2012, 2013 i 2017, respec- 445476, 13 m, 30-IV-2018, J. López-Pujol (BC-HV 973049). tivament). En un replà en penya-segat litoral, un sol individu acompa- Echinopsis oxygona (Link) Zucc. ex Pfeiff. & Otto nyat d’altres plantes crasses aŀlòctones: Crassula multicava, Crassula ovata i Kalanchoe × houghtonii (Fig. 3a). TARRAGONA, Conca de Barberà: Pira, en una banda de la carretera C-241d, 31TCF500875, 406 m, 10-VII-2018, C. (Crassulaceae, Sud-àfrica) Ocasional. Primera cita comar- Burguera, C. Gómez-Bellver, J. López-Pujol & N. Ibáñez cal (Tarragonès). (BC-PV 973157). Grup de plantes antigament cultivades en Planta citada de Catalunya al sud de Tarragona (comar- un talús, on han aparegut diversos individus nous creixent a ques del Baix Ebre i el Montsià) (Torres et al., 2003; Royo, la base d’unes atzavares i amb restes de floració recent (Fig. 2006) i del País Valencià a Castelló (Royo, 2006) i València 3d); ibídem, al pendent d’un petit turó dominat per una pine- (BDBCV, http://www.bdb.gva.es amb dues citacions, S. Fos da poc densa, per sobre del Camí Vell, 31TCF496872, 407 m, & J.E. Oltra el 2010 i S. Fos el 2011). Aquesta espècie té una 10-VII-2018, C. Burguera, C. Gómez-Bellver, J. López-Pujol certa semblança –sense la inflorescència– ambCotyledon or- & N. Ibáñez (BC-PV 973045). Sis o set individus, distribuïts biculata, de fulles més grosses, i de vegades ha estat confosa aïlladament en una àrea d’uns 50-60 m2 (Fig. 3e). amb Crassula ovata, amb la que vam podem comprovar in situ la diferència foliar respecte C. arborescens, amb hidà- (Cactaceae, Amèrica del Sud) Ocasional. Primera cita per a Catalunya. todes vermellosos marcats i amb un fi revestiment pruïnós Gènere sud-americà que compta ja amb cinc espècies al característic (Jaarsveld, 2003) (veure detalls a la Fig. 3a). territori estudiat. De flors blanques, té una aparença semblant a Echinopsis eyriesii (Turpin) Pfeiff. & Otto, espècie amb Cucurbita moschata Duchesne la qual es podria confondre, tot i que aquesta darrera té les BARCELONA, Baix Llobregat: Sant Vicenç dels Horts, flors de color vermell clar o lila (Anderson, 2001). Només marge dret del Llobregat, a uns 500 m riu avall des de la de- citada d’Europa de dues localitats del País Valencià, a Beni- sembocadura de la riera de Torrelles, 31TDF185818, 9 m, càssim (Castelló) i Cullera (València) (Laguna et al., 2014), 8-VII-2015, H. Álvarez & C. Gómez-Bellver (BCN 123451). i de la que s’han trobat poblacions naturalitzades a Austràlia, Diversos individus de petita mida, amb poques fulles, dis- les illes Galápagos i Sud-àfrica (Cheek & Crouch, 2015). La persos a la zona, sobre terreny argilós amb petits còdols (Fig. fase final de l’antesi observada a les dues poblacions denota 3b). una bona adaptació als terrenys on l’hem trobada. (Cucurbitaceae, nord d’Amèrica del Sud) Ocasional. Pri- mera cita comarcal (Baix Llobregat). Erythrostemon gilliesii (Wall ex Hook.) Klotzsch [≡ Caesal- S’ha citat recentment a Escandinàvia el 2010 i a Bèlgi- pinia gilliesii (Wall ex Hook.) D. Dietr.] ca el 2014 (on és considerada molt rara i efímera; Verloove, LLEIDA, Urgell: Anglesola, al sud del poble, 31TCG400126, 2018), a Portugal (Verloove & Alves, 2016), i també apareix 326 m, 10-VII-2018, C. Burguera, C. Gómez-Bellver, N.

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES DADES PER A LA FLORA AŀLÒCTONA DE CATALUNYA I DEL PAÍS VALENCIÀ 29 GEA, FLORA ET FAUNA

b

a b c d

e f

Figura 4. a) Euryops chrysanthemoides × E. pectinatus, l’Escala,; b-d) Koelreuteria paniculata, Montjuïc, Castelldefels i platja d’Alboraia, respec- tivament; e) Malephora purpureocrocea, Barcelona; f) Mammillaria elongata, Pira. Fotos: C. Gómez-Bellver (a-f).

Ibáñez & J. López-Pujol, vidi vivam. Dos individus en flor, Arbust ramificat, glabre –les parts joves poden ser inici- escapats a pocs metres d’un habitatge rústic (Fig. 3f). alment canescents o piloses que amb el temps es tornen gla- (Fabaceae, Amèrica del Sud) Ocasional. Primera cita per a bres–, de fulles pectinades, gairebé pinnatipartides, amb lò- la província de Lleida. buls linears. Forma capítols llargament pedunculats, de flors Planta que apareix com a subespontània de forma disper- grogues. D’acord amb la monografia del gènere de Nordestam sa al sud d’Europa (Arianoutsou et al., 2010; Galasso et al., (1968), els exemplars trobats corresponen a l’híbrid Euryops 2018). A Catalunya s’ha citat de Tarragona (Royo, 2006) i de chrysanthemoides (DC.) B. Nord. × E. pectinatus (L.) Cass. les províncies valencianes d’Alacant (Serra, 2007; BDBCV, Malgrat ser estèril –forma aquenis immadurs–, aquest autor citat per J. Aragoneses i L. Serra els anys 2017 i 2014, res- va observar que es podia generar de forma espontània a partir pectivament) i València (Peña et al., 2017; BDBCV, citat per dels dos parentals cultivats en jardins i que es podia reproduir G. Mateo el 2006, A. Peña el 2012 i E. Laguna el 2013). fàcilment mitjançant esqueixos, el que donava com a resultat una planta valuosa com a ornamental, sobretot perquè tenia flor tot l’any. Les dues espècies parentals tenen aspecte simi- Euryops chrysanthemoides (DC.) B. Nord. × E. pectinatus lar, però E. pectinatus és una planta generalment molt pilosa, (L.) Cass. amb abundant papus a la base de les flors tubuloses, mentre GIRONA, Alt Empordà: l’Escala, al NE del poble, petit barri que E. chrysanthemoides és glabre i no presenta papus. Vam de cases baixes, molt a prop de la GI-623, 31TEG102629, 27 comprovar que les fulles de les plantes de l’Escala tenien pe- m, 22-II-2018, C. Gómez-Bellver, J. López-Pujol & N. Ibáñez cíols de mida intermèdia entre les dues espècies progenitores (BC 973262, BCN 149497), almenys dos arbusts de més de (més llargs que a E. chrysanthemoides i més curts que a E. 1,5 m d’alçada molt intricats, amb moltes fulles glabres però pectinatus), i que presentaven papus a les flors, però no tan defoliats a la base, amb flors llargament pedunculades als ex- abundant com a E. pectinatus. trems de les branques, en un talús d’un bosquet esclarissat E. pectinatus es considera escapada a Nova Zelanda (Hee- (Fig. 4a). nan et al., 2004), mentre que E. chrysanthemoides ha estat ci- (Asteraceae, híbrid de parentals sud-africans) Ocasional. tada com a ocasional a València (Peña et al., 2017) i Portugal Primera cita europea. (Verloove & Alves, 2016) i com a naturalitzada a Austràlia

Butlletí ICHN 83, 2019 30 C. GÓMEZ-BELLVER ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

(Thompson, 2006). Per altra banda, no trobem cap informa- et al., 2016; Peña et al., 2017); a Catalunya ha estat citada de ció de l’híbrid com a introduït a cap territori, encara que és la província de Barcelona a Barcelona ciutat i a la muntanya probable que s’hagi confós amb algun dels parentals. L’ús de Montjuïc, però també a la Garriga i Puig-reig, i a Girona a en jardineria d’aquestes tres plantes tant a nivell públic com Castellfollit de la Roca (Casasayas, 1989; Aymerich, 2013). privat ens fa pensar en nous episodis de subespontaneïtat al territori durant els propers anys. Malephora purpureocrocea (Haw.) Schwantes [= M. crocea (Jacq.) Schwantes] Furcraea selloa K. Koch BARCELONA, Barcelonès: Barcelona, vorera al c/ de Sa- VALÈNCIA, Horta de València: el Saler, a la vora dreta de bino Arana, 31TDF269819, 67 m, 24-IV-2018, C. Gómez- la carretera CV-500 direcció al càmping, 30SYJ294635, 3 Bellver (BC 973087). Una planta en floració, i observada en m, 22-VII-2018, C. Burguera, C. Gómez-Bellver, J. López- fructificació 10 dies després (Fig. 4e). Pujol, E. Mestre & N. Nualart (BC-HV 973191). Adult in- (Aizoaceae, Sud-àfrica) Ocasional. Primera cita per a la cipientment atacat pel morrut, a la vora de diverses plantes província de Barcelona. d’Agave americana subsp. americana, algunes mortes per la Espècie considerada per alguns autors com a varietat de mateixa causa. Malephora crocea (Jacq.) Schwantes (p. ex. Ferren et al., (Agavaceae, possiblement Guatemala) Ocasional. Segona 1981; McIntosh, 2011; Scholz et al., 2013) basant-se prin- cita per al País Valencià. cipalment en la coloració dels pètals, entre vermellosa i por- De la península Ibèrica se’n coneixen naturalitzades Fur- pra. Malephora crocea és una planta mal coneguda i possi- craea foetida (L.) Haw. i F. selloa, la primera només de Por- blement conespecífica d’altres espècies del gènere segons tugal i la segona de València i Portugal (Aedo, 1986; Sequeira recents flores sud-africanes (Klark, 2012, 2013), mentre que et al., 2011; Guillot et al., 2016) i recentment F. parmentie- Hartmann (2017), a la revisió de la família, indica que no es ri (Roezl ex Ortgies) García-Mend., de Galícia (González- coneix l’ecologia ni la seva distribució a Sud-àfrica. Martínez, 2016). Furcraea selloa és freqüentment emprada La diferent tonalitat dels pètals sembla un caràcter poc sò- com a ornamental en jardineria –sovint la forma marginata–, lid per a diferenciar les dues espècies, sobretot si tenim en i ocasionalment es pot escapar de cultiu. L’exemplar trobat compte que al llarg del període de floració pot anar canviant correspon a la forma verda (no variegada), així com la cita (Ferren et al., 1981). Creiem, doncs, que si bé es pot parlar de varietats, tots dos tàxons s’haurien de considerar la mateixa precedent del País Valencià (Guillot et al., 2016). espècie. En aquest cas el nom prioritari seria M. purpureo- crocea (Haw.) Schwantes [basiònim: Mesembryanthemum Koelreuteria paniculata Laxm. purpurocroceum Haw., Observ. Mesembryanthemum 2: 257. BARCELONA, Barcelonès: Barcelona, Montjuïc, c/ dels Tres 1795] respecte a M. crocea [basiònim: M. croceum Jacq., Pins, prop de la cruïlla amb c/ Font i Quer, 31TDF298798, Fragm. Bot. 17 (t. 11). 1800]. 119 m, 21-VI-2016, C. Gómez-Bellver (BC 955825, BCN Dins el nostre àmbit d’estudi ha estat citada generalment 133402). Dos individus d’1,60-1,80 m amb unes 10 plantes com a M. crocea, amb distribució litoral, d’Alacant (Gui- joves, en una àrea d’uns 12 m2 en un talús herbaci ruderalit- llot et al., 2009b, com a M. purpureocrocea; BDBCV, amb zat, i una petita planta d’uns 60 cm a l’altra banda del carrer, dues citacions, J. Pérez el 2013 i E. Laguna et al. el 2017), en ambient similar (Fig. 4b); Baix Llobregat: Castelldefels, de Girona (Pyke, 2008; Gómez et al., 2010; Giménez, 2012; urbanització a la part alta del Ratpenat, 31TDF098687, 98 Aymerich, 2016c) i de Tarragona (Aymerich & Gustamante, m, 27-IV-2018, H. Álvarez & C. Gómez-Bellver, vidi vivam. 2015). Dos individus, d’1,60-1,80 m, a la part alta d’un talús, en una Vam observar aquesta planta en un ambient totalment urbà, zona de moviment de terres per a la construcció de cases uni- creixent entre una vorera molt estreta i la calçada d’un carrer familiars (Fig. 4c); VALÈNCIA, Horta Nord: desembocadu- asfaltat, on semblava prou adaptada. No l’hem vist plantada ra del riu Carraixet, nord de la platja d’Alboraia als voltants als voltants, a diferència d’altres aizoàcies ornamentals. de l’ermita dels Peixets, 30SYJ300758, 2 m, 23-VII-2018, C. Burguera, C. Gómez-Bellver, J. López-Pujol, E. Mestre & N. Mammillaria elongata DC. Nualart, vidi vivam. En un herbassar ruderalitzat, en fructifi- TARRAGONA, Conca de Barberà: Pira, al pendent del pe- cació (Fig. 4d); VALÈNCIA, Horta Oest: Xirivella, al sud-est tit pujol per sobre del Camí Vell, 31TCF496872, 405 m, 10- de la població, a prop de la vora del Túria, 30SYJ225705, 23 VII-2018, C. Burguera, C. Gómez-Bellver, J. López-Pujol & m, 24-VII-2018, C. Burguera, C. Gómez-Bellver, J. López- N. Ibáñez (BC-PV 973077). Individu format per un agregat Pujol, E. Mestre & N. Nualart, vidi vivam. compacte d’unes 25 tiges de fins a 15 cm, en una clariana (Sapindaceae, Corea, Vietnam i Xina) Ocasional. Primera d’un talús amb marcat pendent dins d’una pineda esclarissa- cita comarcal (el Barcelonès). da (Fig. 4f). Apareix com a naturalitzada de forma dispersa a la penín- (Cactaceae, Mèxic als estats de Guanajuato, Hidalgo i sula Ibèrica (Muñoz & Navarro, 1986; Sanz et al., 2004) i Querétaro) Ocasional. Primera cita per a Catalunya. mostra un cert caràcter invasor local al sud dels Estats Units Fins ara només havia estat citada el 2014 de Nàquera a (Gilman & Watson, 2007) i Sud-àfrica (Henderson, 2007). València (Laguna et al., 2014) com a primera cita europea. S’ha reportat dels municipis valencians d’Alboraia, Catarro- Actualment es coneix també d’Itàlia, on es considera natura- ja i Paterna (Laguna & Ferrer-Gallego, 2012; Ferrer-Gallego litzada localment (Galasso et al., 2018).

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES DADES PER A LA FLORA AŀLÒCTONA DE CATALUNYA I DEL PAÍS VALENCIÀ 31 GEA, FLORA ET FAUNA

a b c

d

e f

Figura 5. a-b) Nephrolepis cordifolia, S. Cugat del Vallès i Montjuïc, respectivament; c) Oenothera lindheimeri, Barcelona; d-e) Opuntia chloroti- ca, Collbató; f) Paraserianthes lophantha, Montjuïc. Fotos: H. Álvarez (a), C. Gómez-Bellver (b-d,f), N. Ibáñez (e).

Morus kagayamae Koidz. Ferrer-Gallego, 2014). Considerant possibles hibridacions, al BARCELONA, Barcelonès: Montjuïc, al nord del cementiri, treball d’aquests darrers autors es distingeix Morus austra- 31TDF294789, 104 m, 09-XI-2017, N. Ibáñez, P. Farelo & lis, de fulles molt llustroses, amb lòbuls apiculats (els cen- C. Gómez-Bellver (BC 973263). Peu jove de prop de 2 m, en trals molt més llargs que els laterals) i revers amb pilositat una obaga a la vora d’una petita riera seca, en un indret molt abundant amb tricomes, de M. kagayamae, de fulles sense ruderalitzat. brillantor, amb lòbuls molt apiculats, sobretot a les fulles més terminals, i revers gairebé sense pèls ni tricomes. El (Moraceae, Japó) Ocasional. Primera cita per a Catalu- ‘Fruitless’, que produeix només flors masculines, és el més nya. emprat en jardineria a la península Ibèrica (Guillot, 2009). Aquesta morera ornamental ha estat considerada com Aquesta morera ha estat citada com a escapada a València una varietat de Morus alba L. però sembla més relacionada (Laguna & Ferrer-Gallego, 2014) i Itàlia (Galasso et al., amb M. australis Poir. –del grup Dolychostylae de Koidzumi 2018). A Montjuïc vam veure plantes cultivades d’aquesta (1917), d’estils florals llargs– que no pas amb M. alba i M. espècie en fruit, on eren molt visibles les restes d’estils molt nigra L. –del grup Macromorus, d’estils curts– (Laguna & sobresortints de les sorosis.

Butlletí ICHN 83, 2019 32 C. GÓMEZ-BELLVER ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Nephrolepis cordifolia (L.) C. Presl et al., 2018), com a ocasional. Vam identificar exemplars BARCELONA, Barcelonès: Sant Cugat del Vallès, riera de d’aquesta espècie cultivats en un habitatge proper situat a uns Sant Medir a la serra de Collserola, 31TDF266882, 215 m, 200 m de la població silvestre. 9-VII-2017, H. Álvarez, vidi vivam. Un individu a la vora d’un camí forestal (Fig. 5a); Barcelona, Montjuïc, camí de Paraserianthes lophantha (Willd.) I.C. Nielsen la Foixarda, 31TDF287797, 58 m, 13-VII-2017, C. Gómez- BARCELONA, Barcelonès: Montjuïc, camí per sota del ce- Bellver, N. Ibáñez & P. Farelo (BC 990559, BCN 143181). mentiri, per sobre del Sot del Migdia, 31TDF289787, 80 m, Diversos individus a la banda d’una gran paret de roca, la 1-VI-2016, S. Pyke, N. Ibáñez, J. López-Pujol & P. Farelo majoria a la base i alguns a uns 3 a 8 m d’altitud, amb Teco- (BC 956032), revisitat el 9-XI-2017 (BCN 143487). Diver- maria capensis (Fig. 5b); Vallès Occidental: Montcada i Rei- sos individus adults amb reclutament a punt de florir i encara xac, en una banda de la C-17, 31TDF319922, 55 m, 17-VII- amb llegums persistents de l’any anterior (Fig. 5f). 2017, J. Altimira, vidi vivam. En un contrafort de formigó en (Fabaceae subf. Mimosoideae, Amèrica del Sud) Natura- una banda de la carretera. litzada localment. Primera cita per a Catalunya. (Nephrolepidaceae, Àsia i Oceania) Ocasional. Al País Valencià va ser observada per primer cop el 1991 a Aportem noves dades per a la ciutat de Barcelona i roda- Teulada, Alacant (Nebot & Mateo, 1993), encara que actual- lies, on va ser trobada per primer cop el 2007 prop del riu ment s’ha citat a les tres províncies valencianes (Sanz et al., Besòs (Pyke, 2008). Falguera força popular en jardins do- 2011). De la resta de la península Ibèrica es coneix naturalit- mèstics, la qual cosa fa que probablement en el futur es vagin zada a diverses localitats de Galícia (Pino et al., 2011) i de trobant noves plantes escapades a ambients rupícoles i parets Portugal (Marchante et al., 2008). o murs artificials a les poblacions on es cultiva. (Cav.) Kearney Oenothera lindheimeri (Engelm. & A. Gray) W.L. Wagner BARCELONA, Barcelonès: Montjuïc, jardins del Mirador, & Hoch al vessant nord-est cap al port, 31TDF305798, 114 m, 17-III- BARCELONA, Barcelonès: Barcelona, les Glòries, a la ban- 2017, C. Gómez-Bellver, vidi vivam. Alguns grans arbusts en da nord, 31TDF319837, 13 m, 12-IX-2018, C. Gómez-Bell­ flor, en un lloc inaccessible degut a unes reixes metàŀliques i ver (BC 844048, BCN 149499), grup compacte de plantes en a un fort pendent (Fig. 6a). flor que creixen al llarg deca . 35-37 m a tocar de la reixa me- (Malvaceae, Mèxic) Ocasional. tàŀlica provisional que delimita una gran zona d’obres, sobre Va ser indicada com a novetat de la península Ibèrica a terres remogudes i amb diverses espècies de plantes ruderals la serra de Collserola de Barcelona el 2014 (Gómez-Bellver oportunistes (Fig. 5c). et al., 2016). La nova localitat que aportem es troba a ca. 8 (Onagraceae, sud dels Estats Units) Ocasional. Primera km de la primera, a la part alta de la muntanya de Montjuïc, cita per a la província de Barcelona. on hem observat aquesta espècie cultivada sobretot al ves- Plantada en jardins i zones verdes urbanes. Els precedents sant marítim. A Europa només la coneixem citada de Rodes a al territori com a planta ocasional són relativament recents, on Grècia com a casual (Galanos, 2015). s’ha citat a Alacant (Crespo et al., 2013; Sánchez et al., 2017) i a Tarragona (Aymerich & Gustamante, 2016; P. Barnola & Proboscidea louisianica (Mill.) Thell. F. Caralt, 2016, com. pers.). A la resta de la península Ibèrica BARCELONA, Baix Llobregat: Sant Boi de Llobregat, s’ha observat a Andalusia (Sánchez & Verloove, 2015) i al Camps Blancs, 31TDF188766, 55 m, 28-IX-2018, H. Álva- sud de Portugal (Verloove & Sánchez-Gullón, 2012). El rà- rez (BC 973089, BCN 149503). Exemplar solitari en flora- pid establiment i creixement de la població barcelonina indi- ció, acompanyat d’espècies ruderals nitròfiles, situat en el ca una bona predisposició d’aquesta espècie a naturalitzar-se talús d’un solar sense manteniment (Fig. 6b). en aquest tipus d’ambient. (Martyniaceae, Mèxic i sud dels Estats Units) Ocasional. Primera cita per a Catalunya. Opuntia chlorotica Engelm. & J.M. Bigelow Planta anual cultivada com a ornamental pels seus fruits BARCELONA, Baix Llobregat: Collbató, a prop de la riera característics, amb dos apèndixs en forma de llarga banya de Can Dalmases, 31TDG003019, 364 m, 3-V-2018, P. Fa- corbada, que es poden consumir com a verdura. Es troba na- relo, C. Gómez-Bellver, N. Ibáñez, J. López-Pujol & S. Pyke turalitzada a Europa, la Xina i Austràlia, al centre i oest de la (BC-HV 973082), revisitat en flor el 9-VI-2018, N. Ibáñez. península Ibèrica (Paiva, 2001) i a es Mercadal a Menorca Planta de gran mida a la part alta d’un talús, en una gespa, (Fraga et al., 2001), i ha estat citada puntualment a Bellús, a prop de la riera, en fructificació (Fig. 5d-e). la província de València (Conca et al., 2002). (Cactaceae, sud-est dels Estats Units i estat de Sonora al nord-est de Mèxic) Ocasional. Primera cita a la península Ptelea trifoliata L. Ibèrica. BARCELONA, Barcelonès: Barcelona, Montjuïc, pineda a La planta observada correspon a la descripció d’Anderson la vora del castell, 31TDF298791, 170 m, 11-XII-2018, H. (2001) i a la determinació segons la clau de Guiggi (2008). Álvarez & C. Gómez-Bellver (BC 973488). Individus joves, A la resta d’Europa només ha estat citada d’Itàlia (Galasso de 0,80-1,20 m, en tres punts de la pineda, separats uns 25-30

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES DADES PER A LA FLORA AŀLÒCTONA DE CATALUNYA I DEL PAÍS VALENCIÀ 33 GEA, FLORA ET FAUNA

a b

c d

e f

Figura 6. a) Phymosia umbellata, Montjuïc; b) Proboscidea louisianica, S. Boi de Llobregat; c) Ptelea trifoliata, Montjuïc. d) Rosa multiflora, Molins de Rei; e-f) Siphonostylis unguicularis, font de la Pineda (var. alba) i Molins de Rei, respectivament. Fotos: C. Gómez-Bellver (a,c-e), H. Álvarez (b,f).

Butlletí ICHN 83, 2019 34 C. GÓMEZ-BELLVER ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA m entre ells, amb juvenils de Celtis australis i Olea europaea de reproducció. A la vista dels precedents, podria esdevenir (Fig. 6c). un problema greu al nostre territori. (Rutaceae, Amèrica del Nord) Ocasional. Primera cita per a la península Ibèrica. Siphonostylis unguicularis (Poir.) Wern. Schulze Arbre de no més de 8-9 m o arbust gran, de fulles aro- BARCELONA, Barcelonès: Barcelona, Sarrià-Sant Gervasi, màtiques, alternes, trifoliades, que produeix sàmares més o en un camí de terra cap a un petit grup de cases a prop de la menys orbiculars, molt semblants a les dels oms. Espècie in- font de la Pineda (sud de la part central de la serra de Collse- troduïda a Europa el 1704 (Fournier, 1951-1952) i emprada rola), 31TDF262848, 206 m, 13-I-2016, C. Gómez-Bellver & com a ornamental a la península Ibèrica (Sánchez de Loren- N. Marqués, vidi vivam. Població en flor, dispersa en una àrea zo, 2007; Guillot et al., 2009c) encara que al nostre territori d’uns 250 m2 segurament originada per un antic escapament d’estudi sembla poc cultivada. A la resta d’Europa es coneix d’algun habitatge proper, però ara en vies de naturalització, com a casual d’Itàlia (Pignatti, 1982; Galasso et al., 2018), sobretot resseguint el camí de terra i ocupant zones properes Bèlgica –introduïda el 1959 (Verloove, 2006) i naturalitzada (Fig. 6e); Baix Llobregat: Molins de Rei, Can Rebella (oest localment (Verloove & Lambinon, 2014)–, França i altres pa- de la serra de Collserola), 31TDF182864, 54 m, 21-II-2014, ïsos al centre i nord del continent, bé escapada o naturalitzada H. Álvarez (herbari personal). Persistent de cultiu i escapat, (DAISIE, 2019; EURO+MED PlantBase, 2019). Les plantes havia estat conreat com a ornamental en unes antigues feixes de Montjuïc no presentaven òrgans reproductors, però vam actualment abandonades (Fig. 6f). poder confirmar-ne la identitat amb la monografia del gènere (Iridaceae, nord d’Àfrica i Mediterrani oriental) Ocasio- de Bailey (1962) i contrastant la mostra amb un plec americà nal. Primera cita per a la península Ibèrica. dipositat a l’herbari BC. Aquest lliri havia estat anomenat com Iris unguicularis Poir., però recents estudis moleculars i morfològics (Wilson, Rosa multiflora Thunb. 2011; Crespo et al., 2015) proposen integrar-lo dins de Si­ BARCELONA, Baix Llobregat: Molins de Rei, riera de Vall­ phonostylis Wern. Schulze. Segons aquests autors, els tàxons vidrera (la Rierada), serra de Collserola, 31TDF205875, 102 d’aquest petit gènere presenten els filaments estaminals fu- m, VIII-2018, H. Álvarez, vidi vivam; ibídem, riera de Vallvi- sionats en forma de tub envoltant la columna estilar, a dife- drera, tram entre Can Santoi i Can Campreciós, 100 m, 21- rència de la resta del gènere Iris. Hem trobat dues poblacions IX-2018, H. Álvarez & C. Gómez-Bellver (BC-PV 844051, separades uns 8 km a la serra de Collserola de Barcelona: a BCN 149502). Plantes arbustives naturalitzades al llarg de Molins de Rei, amb flors violàcies més típiques de l’espè- prop d’un quilòmetre al sotabosc de vernedes amb oms a la cie, i a la zona nord del districte de Sarrià-Sant Gervasi de riba de la riera, acompanyades de Carex pendula, Equisetum Barcelona, on presentava flors blanquinoses (forma alba). A telmateia, helix i Smilax aspera; només hem obser- Europa es coneix com a subespontània a França i al Regne vat un individu en fructificació (Fig. 6d). Unit, i com a naturalitzada a Itàlia (DAISIE, 2018; Galasso et al., 2018). (Rosaceae, est d’Àsia) Naturalitzada amb caràcter invasor. Primera cita per a la península Ibèrica. Solandra maxima (Moc. & Sessé ex Dunal) P.S. Green Arbust de tiges arcuades que pot créixer per sobre d’altres plantes, caracteritzat per la presència de bràctees pectinades BARCELONA, Garraf: Sitges, grup de cases baixes a la mun- a la base de les fulles, aquestes 5-9 pinnades. Planta molt po- tanya, a prop de la riera de Vallbona, 31TDF103691, 41 m, pular com a ornamental, que actualment es troba naturalit- 27-IV-2018, H. Álvarez & C. Gómez-Bellver (BC 844059). zada, sovint com a invasora, a bona part d’Europa –Bèlgica Un arbust d’1,70-1,80 m d’alçada, entre el llindar d’un bosc (Verloove, 2006), França (Caillon & Lavoué, 2016), Itàlia de pi blanc pertorbat, amb un sotabosc amb força presència (Galasso et al., 2018), República Txeca (Pyšek et al., 2012)–, de Senecio angulatus, i un replà on s’aboquen restes de jardi- Canadà (Amanda, 2018), Sud-àfrica (Baard & Kraaij, 2014) neria i d’horts particulars, probablement escapada d’una casa i els Estats Units. En aquest darrer territori es va introduir particular que es trobava a uns 15 m (Fig. 7a). a finals del s. XIX per a fer tanques, fixar sòls i augmentar (Solanaceae, Mesoamèrica) Ocasional. Primera cita a la localment la vida silvestre, principalment d’ocells atrets pels península Ibèrica. fruits, però a on els darrers anys s’han fet grans despeses Arbust enfiladís lianoide de gran port, característic per en remoció d’aquesta invasora (Amrine, 2002; Jesse et al., les seves grans flors acampanades erectes, a diferència de 2006). Pot créixer en una àmplia gamma de sòls i ambients, Brugmansia que les té pèndules (Sánchez de Lorenzo, 2010). des d’indrets ruderals o marges de camins fins a boscos, on Es fa servir com a planta ornamental i per a construir murs sembla que tolera bé un cert grau d’ombra (Amrine, 2002; verds, i la seva propagació sol fer-se per mitjà d’empelts, que Huebner et al., 2014). Produeix molts fruits amb llavors vi- solen arrelar fàcilment. Recentment s’ha publicat la primera ables, i també es reprodueix vegetativament per formació de cita europea d’aquesta planta com a escapada a Campània, al noves plantes a partir dels extrems de les tiges que es cor- sud d’Itàlia (Salerno & Stinca, 2017). ben cap al terra i acaben arrelant. Creiem que aquesta espècie reuneix algunes de les característiques que defineixen una Solanum pseudocapsicum L. planta invasora, com ara la capacitat d’expandir-se ràpida- BARCELONA, Barcelonès: Barcelona, el Carmel, en un pi- ment a la zona on creix i el fet de presentar més d’una forma nar pertorbat, 31TDF290853, 177 m, 11-IX-2018, C. Gómez-

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES DADES PER A LA FLORA AŀLÒCTONA DE CATALUNYA I DEL PAÍS VALENCIÀ 35 GEA, FLORA ET FAUNA

a b c

d e

Figura 7. a) Solandra maxima, Sitges; b-c) Solanum pseudocapsicum, el Carmel; d) Tara spinosa, Montjuïc (revisita del 16-VI-2017); e) Tecomaria capensis, el Carmel. Fotos: C. Gómez-Bellver (a-e).

Bellver (BC-HV 844047, BCN 149500). Un arbust gran (de de restes de jardineria a la zona. Les plantes de la població ca. 1,40 m), envoltat d’altres sis individus joves de diferents del Montseny també semblen subespontànies, sense cap evi- mides, tots en floració i fructificació, acompanyats de diver- dència que aquesta espècie sigui cultivada a cap vivenda re- ses aŀlòctones i ruderals, principalment Araujia sericifera, lativament propera. La presència d’aquests individus podria Bidens subalternans i Solanum nigrum. (Fig. 7b-c); Vallès ser producte de dispersió endozoocòrica per ocells, bé perquè Oriental: el Montseny, Can Fortià, 31TDG493249, 551 m, algun no s’hagi vist afectat per les toxines del fruit o, 25-XI-2018, J. Altimira, vidi vivam. Diverses plantes en flo- més hipotèticament, per haver consumit les llavors, aquestes ració i fructificació, pel camí de terra que va cap a una casa com a contaminants o adulterant aliments per a ocells domès- abandonada i al talús que es troba en una banda d’aquesta. tics (Hanson & Mason, 1985). (Solanaceae, est d’Amèrica del Sud) Ocasional. Primeres cites per a la província de Barcelona. Tara spinosa (Feuillée ex Molina) Britton & Rose [≡ Caesal- Planta que s’ha fet servir, i encara avui en dia, com a or- pinia spinosa (Feuillée ex Molina) Kuntze] namental pel verd profund de les fulles i el viu color verme- BARCELONA, Barcelonès: Barcelona, Montjuïc, en un llós-ataronjat de les baies, que són tòxiques. A Catalunya ha descampat de la zona portuària a prop de l’antiga fàbrica estat citada només per Casasayas (1989) de l’Alt Empordà, la abandonada Rivière, 31TDF298786, 5 m, 28-IV-2010, J.M. Garrotxa i el Segrià; és present com a subespontània a dife- Montserrat & S. Pyke (BC 907538); ibídem, revisitat el 16- rents localitats sobretot del centre i nord peninsular, incloent VI-2017, C. Gómez-Bellver & J. López-Pujol (BC 990452, el nord de Portugal (Sobrino & Sanz, 2012). A la població BCN 143182). Grup d’arbusts grans, el de més alçada de ca. barcelonina, els habitatges més propers estan a uns 90 m, i no 3 m, en un herbassar fortament pertorbat, amb Amaranthus hem vist cap planta cultivada als voltants ni cap abocament muricatus, Araujia sericifera, Ipomoea indica, Sorghum

Butlletí ICHN 83, 2019 36 C. GÓMEZ-BELLVER ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

a b

c d f

Figura 8. a) Tipuana tipu, Montjuïc; b-c) Vachellia caven, Montjuic i Sagunt respectivament; d-e) Vitis ×goliath, Torrelles de Llobregat. Fotos: C. Gómez-Bellver (a-e).

halepense i Symphyotrichum squamatum; es va observar en ment clarament invasor–, al País Valencià d’Alacant (a Tor- fructificació el 3-VII-2017 (Fig. 7d). revieja; Laguna et al., 2009) i de València (a Xàtiva; BDBCV, (Fabaceae subf. Mimosoideae, Perú i Equador) Ocasional. citat per J.C. Cristóbal & M. Luceño el 1995) i de Balears a Primera cita per a Catalunya. Menorca (Podda et al., 2010). Sanz et al. (2011) consideren Fins ara només havia estat citada d’Alacant (Crespo et al., que és un neòfit ocasional a les tres províncies valencianes, 2007; Serra, 2007). Sembla que es cultiva menys freqüent- encara que no coneixem cap dada concreta a part de les es- ment que la que ha estat considerada congenèrica, Erythros- mentades. temon gilliesii (Wall ex Hook.) Klotzsch. Tot i que s’ha ob- servat escapada en molt poques ocasions, els individus de la Tipuana tipu (Benth.) Kuntze zona portuària de Barcelona persisteixen des de fa anys (amb BARCELONA, Barcelonès: Barcelona, Horta, a prop de floració i fructificació) en una àrea fortament ruderalitzada, Can Cortada, entre la Ronda de Dalt i els camps de futbol, la qual cosa indica que estan ben adaptats a l’indret. 31TDF305798, 130 m, 1-XI-2016, C. Gómez-Bellver, vidi vivam. Algunes plantes subespontànies en una gespa a prop Tecomaria capensis (Thunb.) Spach d’arbres cultivats; ibídem, Zona del Port, descampat entre el BARCELONA, Barcelonès: Barcelona, c/ Hortal al barri del passeig de can Tunis i la Ronda Litoral, 31TDF298786, 5 m, Carmel, 31TDF292859, 132 m, 8-X-2018, C. Gómez-Bellver 16-VI-2017, J. López-Pujol & C. Gómez-Bellver, vidi vivam. (BC 973091). Diversos individus, des d’alguns de gran port Planta en flor a una zona molt degradada amb molta presèn- fins a moltes petites plantes, a la part alta d’un talús amb fort cia d’Ipomoea indica (Fig. 8a). pendent, en un indret molt ruderalitzat, en floració (Fig. 7e). (Fabaceae subf. , Amèrica del Sud) Ocasional. (Bignoniaceae, Sud-àfrica) Ocasional. Primera cita per a Primera cita per a la província de Barcelona. la província de Barcelona. Arbre que hem observat força emprat com a ornamental A Catalunya va ser només citada del Baix Empordà per en alguns municipis dins del nostre àmbit d’estudi. De Ca- Mallol & Maynés (2008) –on ja s’observava un comporta- talunya només la coneixíem de Girona (EXOCAT http://

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES DADES PER A LA FLORA AŀLÒCTONA DE CATALUNYA I DEL PAÍS VALENCIÀ 37 GEA, FLORA ET FAUNA exocatdb.creaf.cat/), i al País Valencià s’ha citat de València Agraïments i Alacant (Sánchez et al., 2017; BDBCV, citat per diferents autors entre els anys 2008 i 2015). Declarada com a invasora Els autors volen expressar el seu agraïment a Daniel Gui- en altres parts del món, principalment a Austràlia (Randall, llot pels seus valuosos comentaris sobre plantes escapades 2007); creiem que una futura naturalització d’aquesta planta al País Valencià, a Piet van der Meer per la confirmació de al nostre territori és prou plausible. la identificació d’Agave albomarginata i Furcraea selloa, a Pere Barnola i Francesc Caralt per la informació sobre Oe- Vachellia caven (Molina) Seigler & Ebinger [≡ caven nothera lindheimeri, a Josep Gesti per la seva dada de Bou- (Molina) Molina] teloua dactyloides i a Joan Altimira per les seves dades de BARCELONA, Barcelonès: Barcelona, Montjuïc, avin- Nephrolepis cordifolia i Solanum pseudocapsicum. Agraïm guda dels Muntanyans, prop del Jardí Botànic Històric, també l’acurada supervisió i els valuosos comentaris dels re- 31TDF289799, 75 m, 13-VII-2017, P. Farelo, C. Gómez- visors. Bellver & N. Ibáñez (BC 970406). Individu jove que creix a 2,5 m d’un adult plantat en fructificació (Fig. 8b); VALÈN- Referències CIA, Camp de Monverde: Sagunt, llera seca del riu Palància, 30SYJ342959, 35 m, 20-VII-2018, C. Burguera, C. Gómez- AEDO, C. 1986. Furcraea Vent. P. 498-500. In: Castroviejo, S., Bellver, J. López-Pujol, E. Mestre & N. Nualart, vidi vivam. Rico, E., Quintanar, A. Herrero, A. Aedo, C. (eds.). Flora iberica Diversos adults en fructificació dispersos per la zona (Fig. 20. Real Jardín Botánico (CSIC), Madrid. 651 p. 8c); Camp de Túria: Bétera, Mas de la Pelosa, 30SYJ215834, ÁLVAREZ, H., IBÁÑEZ, N. & GÓMEZ-BELLVER, C. 2016. 70 m, 21-VII-2018, C. Burguera, C. Gómez-Bellver, J. Ló- Noves aportacions al coneixement de la flora aŀlòctona de la pez-Pujol, E. Mestre & N. Nualart, vidi vivam. comarca del Baix Llobregat (Catalunya, Espanya). Collectanea Botanica (Barcelona), 35: e007. (Fabaceae subf. Mimosoideae, Amèrica el Sud: Argentina, AMANDA, W. 2018. Multiflora rose (Rosa multiflora) Best Bolívia, Brasil, Paraguai, Uruguai i Xile) Ocasional. Primera management practices in Ontario. Ontario Invasive Plant cita per a Catalunya. Council, Peterborough. 40 p. Afegim també noves cites per al País Valencià, on només AMRINE, J. W. 2002. Multiflora rose. P. 265-292. In: Van Driesche, R., Blossey, B., Hoddle, M., Lyon, S. & Reardon, R. (eds.). havia estat citada dels voltants del campus de ciències de la Biological control of invasive plants in the eastern United States. Universitat de València, a Burjassot (Laguna et al., 2010). USDA Forest Service Publication FHTET-2002-04. 413 p. Aleshores es van observar diversos individus escapats a par- ANDERSON, E. F. 2001. The cactus family. Timber Press, Portland. tir de plantes cultivades, i ja es va advertir de la probable 776 p. aparició de noves poblacions en zones properes. La població ARDENGHI, N. M. G., BANFI, E. & GALASSO, G. 2015. A observada a Sagunt ratifica clarament aquest pronòstic. taxonomic survey of the genus Vitis L. (Vitaceae) in Italy, part II: the ‘EuroAmerican’ hybrids. Phytotaxa, 224: 232-246. ARDENGHI, N. M. G. & CAUZZI, P. 2015. Alien grapes (Vitis, Vitis × goliath Ardenghi, Galasso & Banfi Vitaceae) in Sicily (Italy): novelties for the Sicilian and Mediter- BARCELONA, Baix Llobregat: Torrelles de Llobregat, ma- ranean flora.Natural History Sciences, 2: 137-148. sia de Can Bella, 31TDF146794, 122 m, 21-IX-2018, H. Ál- ARIANOUTSOU, M., BAZOS, I., DELIPETROU, P. & KOKKO- varez & C. Gómez-Bellver (BC 973090, BCN 149401). Plan- RIS, Y. 2010. The alien flora of : taxonomy, life traits and habitat preferences. Biological Invasions, 12: 3525-3549. ta de prop de 2 m acompanyada d’altres ruderals i neòfites a AYMERICH, P. 2013. Plantas alóctonas de origen ornamental en la la base d’un mur de la masia (Fig. 8d-e). cuenca alta del río Llobregat (Cataluña, noreste de la Península (Vitaceae, híbrid artificial entre V. riparia Michx. × V. ru- Ibérica). Bouteloua, 16: 52-79. pestris Scheele × V. vinifera L.) Ocasional. Primera cita co- AYMERICH, P. 2015. Nuevos datos sobre plantas suculentas alóctonas en Cataluña. Bouteloua, 22: 99-116. marcal (el Baix Llobregat). AYMERICH, P. 2016a. Algunas citas de plantas alóctonas de origen Es tracta d’un dels diversos híbrids emprats en viticultu- ornamental en la zona del Penedès (Cataluña). Bouteloua, 24: 78-92. ra com a portaempelts, citat prèviament com a naturalitzat a AYMERICH, P. 2016b. Contribució al coneixement de la flora Catalunya només a les comarques del Bages (Barcelona) i la aŀlòctona del nord i el centre de Catalunya. Orsis, 30: 11-40. Noguera (Lleida) (Aymerich, 2016b, 2017). Planta present al AYMERICH, P. 2016c. Notas sobre plantas alóctonas de origen País Valencià (Laguna, 2004, 2005) i assilvestrada a Extre- ornamental en el litoral septentrional de Cataluña. Bouteloua, 26: madura (Vázquez & García, 2017). A Europa es troba natu- 78-91. AYMERICH, P. 2017. Notes sobre flora aŀlòctona a Catalunya. ralitzada a Itàlia (Ardenghi et al., 2015; Ardenghi & Cauzzi, Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 81: 97-116. 2015; Galasso et al., 2018). La planta observada al Baix Llo- AYMERICH, P. & GUSTAMANTE, L. 2015. Nuevas citas de bregat correspon a les descrites per Aymerich i, com aquest plantas alóctonas de origen ornamental en el litoral meridional de autor indica, també hem detectat que totes les fulles presen- Cataluña. Bouteloua, 20: 22-41. ten base truncada sense sinus peciolar o poc marcat, i que AYMERICH, P. & GUSTAMANTE, L. 2016. Nuevas citas de en el mateix peu s’observa una conspícua variabilitat en la plantas alóctonas de origen ornamental en el litoral meridional de Cataluña, II. Bouteloua, 24: 93-112. forma del limbe (des de fulles enteres de contorn reniforme, Baard, J. A. & Kraaij, T. 2014. Alien flora of the Garden Route molt similars a V. rupestris, fins a altres més grans i gairebé National Park, . South African Journal of Botany, 94: pentalobulades, que recorden a V. vinifera). 51-63.

Butlletí ICHN 83, 2019 38 C. GÓMEZ-BELLVER ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

BAILEY, V. L. 1962. Revision of the genus Ptelea (Rutaceae). Brit- FRAGA, P., MASCARÓ, C., CARRERAS, D., GARCÍA, O., tonia, 14: 1-45. PONS, M. & TRUYOL, M. 2001. Notes i contribucions al BYNG, J. W., CHASE, M. W., CHRISTENHUSZ, M. J. M., FAY, coneixement de la flora de Menorca (II). Bolletí de la Societat M. F., JUDD, W. S., MABBERLEY, D. J. et al. (comp.) 2016. d'Història Natural de les Balears, 44: 73-79. An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for GALANOS, C. J. 2015. The alien flora of terrestrial and marine the orders and families of flowering plants: APG IV. Botanical ecosystems of Rodos island (SE Aegean), Greece. Willdenowia, Journal of the Linnean Society, 181: 1-20. 45: 261-278. CAILLON, A. & LAVOUÉ, M., 2016. Liste hiérarchisée des plantes GALASSO, G., CONTI, F., PERUZZI, L., ARDENGHI, N. M. exotiques envahissantes d’Aquitaine. Version 1.0 – Conservatoire G., BANFI, E., CELESTI-GRAPOW, L. et al. 2018. An updated Botanique National Sud-Atlantique, Audenge. 47 p. checklist of the vascular flora alien to Italy. Plant Biosystems, CASASAYAS, T. 1989. La flora aŀlòctona de Catalunya. Catàleg 152(3): 556-592. raonat de les plantes vasculars exòtiques que creixen sense cultiu GENTRY, H. S. 1982. Agaves of continental North America. The al NE de la Península Ibèrica. Tesi Doctoral, Universitat de University of Arizona Press, Tucson. 670 p. Barcelona, Barcelona. 880 p. GILMAN, E. H. & WATSON, D. G. 2007. Koelreuteria paniculata: CHEEK, M. D. & CROUCH, N. R. 2015. Assessment of the Goldenrain tree. Publication ENH-497. University of Florida. invasive status of newly recorded cactus species in the central Institute of Food and Agricultural Sciences. Homestead, Florida. Tugela River basin. Bothalia, 45: 1-8. 3 p. CONCA, A., OLTRA, J. E. & SERRA, L. 2002. Proboscidea louisia­ GIMÉNEZ, M. 2012. Estudi de l’efecte de la flora invasora sobre nica (Mill.) Thell. (Martyniaceae), nueva para la comunidad les espècies autòctones del litoral de Llançà. Annals de l’Institut valenciana. Flora Montiberica, 22: 10-11. d’Estudis Empordanesos, 43: 301-325. CRESPO, M. B., CAMUÑAS, E. & CRISTÓBAL, J. C. 2007. GÓMEZ, F., PRUNELL, S., SABATÉ, P. & SALVADÓ, S. 2010. Precisiones corológicas y taxonómica sobre la flora de Alicante. Pla de gestió de l’illa de Portlligat i diagnosi de flora a la Flora Montiberica, 36: 52-64. badia. Informe projecte final de carrera. Universitat de Girona. CRESPO, M. B., MARTÍNEZ-AZORÍN, M. & CAMUÑAS, E. Ciències Ambientals. 145 p. i annex. https://dugi-doc.udg.edu/ 2013. Novedades corológicas para la flora valenciana. Flora handle/10256/3328 Montiberica, 55: 118-127. GÓMEZ-BELLVER, C., ÁLVAREZ, H. & SÁEZ, L. 2016. New CRESPO, M. B., MARTÍNEZ-AZORÍN, M., & MAVRODIEV, contributions to the knowledge of the alien flora of the Barcelona E. V. 2015. Can a rainbow consist of a single colour? A new province (Catalonia, Spain). Orsis, 30: 167-189. comprehensive generic arrangement of the Iris sensu latissimo GONZÁLEZ-MARTÍNEZ, X. I. 2016. Furcraea parmentieri (Roezl clade (Iridaceae), congruent with morphology and molecular ex Ortgies) García-Mend.: una nueva agavácea naturalizada para data. Phytotaxa, 232: 1-78. la Península Ibérica. Botanica Complutensis, 40: 131-134. DAISIE. 2018. Iris unguicularis Poir. In: Daisie, Delivering Alien GUIGGI, A. 2008. Catalogo delle Cactaceae naturalizzate in Italia Invasive Species Inventories for Europe. Disponible en: http:// con osservazioni tassonomiche, nomenclaturali e corologiche. www.europe-aliens.org/speciesFactsheet.do?speciesId=1816# Rivista Piemontese di Storia Naturale, 29: 103-140. [Data de consulta: 4 octubre 2018] GUILLOT, D. 2003. Apuntes corológicos sobre neófitos de la flora DAISIE. 2019. Ptelea trifoliata L. In: Daisie, Delivering Alien valenciana. Flora Montiberica, 23: 13-17. Invasive Species Inventories for Europe. Disponible en: http:// GUILLOT, D. 2009. Flora ornamental española: Aspectos www.europe-aliens.org/speciesFactsheet.do?speciesId=17024 históricos y principales especies. Monografías de la revista [Data de consulta: 25 gener 2019] Bouteloua 8. Jolube Editor, Jaca. 274 p. DEHNEN-SCHMUTZ, K. & TOUZA, J. 2008. Plant invasions GUILLOT, D., VAN DER MEER, P. & LÓPEZ-PUJOL, J. 2016. and ornamental horticulture: Pathway, propagule pressure and Primera cita como alóctona de Furcraea selloa K. Koch en the legal framework. P. 15-21. In: Teixeira da Silva J.A. (ed.). España. Bouteloua, 24: 136-138. Floriculture, ornamental and plant biotechnology: advances and GUILLOT, D., LAGUNA, E. & ROSSELLÓ, J. A. 2009a. La topical issues. Global Science Books. Department of Horticulture, familia Cactaceae en la flora alóctona valenciana. Monografías Kagawa University. Isleworth. 571 p. de la revista Bouteloua 5. Jolube Editor, Jaca. 145 p. EURO+MED PlantBase. 2019. Ptelea trifoliata L. In: GUILLOT, D., LAGUNA, E. & ROSSELLÓ, J. A. 2009b. Flora Euro+Med Plantbase - the information resource for Euro- alóctona suculenta valenciana. Aizoaceae y Portulacaceae. Mediterranean plant diversity. Disponible en: http://ww2.bgbm. Monografías de la revista Bouteloua 7. Jolube Editor, Jaca. 68 p. org/EuroPlusMed/PTaxonDetail.asp?NameCache=Ptelea%20 GUILLOT, D., MATEO, G. & ROSSELLÓ, J. A. 2009c. Claves trifoliata&PTRefFk=7500000 [Data de consulta: 25 gener 2019] para la flora ornamental de la provincia de Valencia. Monografías FAULKNER, K. T., ROBERTSON, M. P., ROUGET, M. & de la revista Bouteloua 1. Jolube Editor, Jaca. 266 p. WILSON, J. R. U. 2016. Understanding and managing the HAEUSER, E. S. 2017. Shifts in invasion potential of alien introduction pathways of alien taxa: South Africa as a case study. ornamental plants under climate change. Dissertation submitted Biological Invasions, 18: 73-87. for the degree of Doctor of Natural Sciences. Faculty of Sciences FERREN, W. R. Jr., BLECK, J. E. & VIVRETTE, N. J. 1981. Department of Biology, Konstanz. 163 p. Malephora crocea (Aizoaceae) naturalized in California. HAEUSER, E., DAWSON, W., THUILLER, W., DULLINGER, S., Madroño, 28: 80-85. BLOCK, S., BOSSDORF, O. et al. 2018. European ornamental FERRER-GALLEGO, P. P., GUILLOT, D. & LAGUNA, E. 2016. garden flora as an invasion debt under climate change.Journal of Nuevas citas para la flora alóctona en la provincia de Valencia. Applied Ecology, 55(5): 2386-2395. Bouteloua, 24: 126-131. HANSON, C. G. & MASON, J. L. (1985) Bird aliens in FOURNIER, P. 1951-1952. Flore illustrée des jardins et des parcs. Britain. Watsonia, 15: 237-252. Arbres, arbustes et fleurs de pleine terre. Paul Lechevalier (ed.). 4 HARTMANN, H. E. K. 2017. Illustrated handbook of succulent vol. 340, 552, 536 p. i 1 atlas amb 182 pl. plants: Aizoaceae. Second edition. Springer, Hamburg. 1312 p.

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES DADES PER A LA FLORA AŀLÒCTONA DE CATALUNYA I DEL PAÍS VALENCIÀ 39 GEA, FLORA ET FAUNA

HEENAN, P. B., DE LANGE, P. J., CAMERON, E. K., OGLE, MATEO, G., CRESPO, M. B. & LAGUNA, E. 2015. Flora C. C. & CHAMPION, P. D. 2004. Checklist of dicotyledons, valentina. Vol. 3. Fundació de la Comunitat Valenciana per al gymnosperms, and pteridophytes naturalised or casual in New Medi Ambient. València. 552 p. Zealand: Additional records 2001–2003. New Zealand Journal of McINTOSH, F. 2011. Malephora N. E. Brown. P. 172. In: Cullen, J., Botany, 42: 797-814. Knees S. G. & Cubey, H. S. (eds.). The European Garden Flora. HENDERSON, L. 2007. Invasive, naturalized and casual alien A manual for the identification of plants cultivated in Europe, plants in southern Africa: a summary based on the Sothern both out-of-doors and under glass. Vol. II. Angiospermae- African Plant Invaders Atlas. Bothalia, 37: 215-248. Dicotyledons. Casuarinaceae to Cruciferae: 172. Second edition. Huebner, C. D., Steinman, J., Hutchinson, T. F., Cambridge University Press, Cambridge. 652 p. Ristau, T. E. & Royo, A. A. 2014. The distribution of a non- MUÑOZ F. & NAVARRO, C. 1986. Koelreuteria Laxm. P. 69-71. native (Rosa multiflora) and native (Kalmia latifolia) in In: Muñoz, F., Navarro, C., Quintanar, A. Buira, A. (eds.). Flora mature closed-canopy forests across soil fertility gradients. Plant iberica 9. Real Jardín Botánico (CSIC), Madrid. 564 p. Soil, 377: 259-276. NEBOT, J. R. & MATEO, G. 1993 Fragmenta chorologica JAASVELD, E. V. 2003. Crassula. P. 32-84. In: Eggli, U. (ed.), occidentalia, 4666-4682. Anales del Jardín Botánico de Madrid, Illustrated handbook of succulent plants: Crassulaceae. Springer- 51: 135-136. Verlag, Berlin. 458 p i 48 pl. NORDESTAM, B. 1968. The genus Euryops. Part I. Taxonomy. JESSE, L. C., MOLONEY, K. A. & OBRYCKI, J. J. 2006. Opera Botanica, 20. Societate Botanice Lundensi. Lund i pollinators of the invasive plant, Rosa multiflora (Rosaceae), in Copenhagen. 409 p. Iowa, USA. Weed Biology and Management, 6: 235-240. OLIVER, X. 2006. Novetats botàniques de la Garrotxa, troballes KLAK, C. Malephora. P. 292. In: Manning, J. & Goldblatt, P. 2012. interessants. Lithodora, Novetats Botàniques de la Garrotxa, Plants of the Greater Cape Floristic Region 1: The core Cape 2006: 36-55. flora. Strelitzia 29. South African National Biodiversity Institute, OLIVER, X. 2009. Catàleg de la flora vascular aŀlòctona de la Pretoria. 853 p. Garrotxa. 4a edició. Delegació de la Garrotxa de la Institució KLAK, C. Malephora. P. 208. In: Snijman, D.A. 2013. Plants of Catalana Història Natural. Olot. 65 p. Greater Cape Floristic Region 2: The extra Cape flora. Strelitzia PAIVA, J. 2001. Proboscidea Schmidel. P. 22-24. In: Paiva, J., 30. South African National Biodiversity Institute, Pretoria. 543 p. Sales, F., Hedge, I. C., Aedo, C., Aldasoro, J. J., Castroviejo, S. et KOIDZUMI. G. 1917. Contributiones ad Floram Asiae Orientalis. al. (eds.). Flora iberica 14. Real Jardín Botánico (CSIC), Madrid. Shokubutsugaku Zasshi, 31: 31-41. 251 p. LAGUNA, E. 2004. Datos foliares de la especies e híbridos PAIVA, J. & NOGUERA, L. I. 1993. Abutilon Mill. P. 201-203. In: alóctonos de vides (género Vitis) en el territorio valenciano. Toll Castroviejo, S., Aedo, C., Cirujano, S., Laínz, M., Montserrat, Negre, 3: 11-25. P., Morales, R. et al. (eds.). Flora iberica 3. Real Jardín Botánico LAGUNA, E. 2005. Especies invasoras de Vitis L. en España: (CSIC), Madrid. 730 p. identificatión y datos sobre su capacidad de exspansión. II PEÑA, A., FERRER-GALLEGO, P. P., RIERA, J., FABADO, J. & Congreso de Biología de la Conservación de Plantas, Jardín MATEO, G. 2017. Flora vascular del Parc Natural del Túria. Botánico Atlántico, Gijón, España, 21−23 Septiembre 2005. Jolube Consultor Botánico y Editor, Jaca. 249 p. Disponible en: http://botanico.gijon.es/multimedia_objects/ Pergl, J., Sádlo, J., Petřík, P., Danihelka, J., Chrtek download?object_id=77463&object_type=document [Data de J. Jr., Hejda, M. et al. 2016. Dark side of the fence: ornamental consulta 1 octubre 2018]. plants as a source for spontaneous flora of the Czech Republic. LAGUNA, E., FERRER-GALLEGO, P. P. 2012. Nuevas plantas Preslia, 88: 163-184. alóctonas relevantes para la Comunidad Valenciana. Flora PIGNATTI, S., 1982: Flora d’Italia 2. Edagricole, Bologna. 732 p. Montiberica, 51: 80-84. PINO, R., SILVA-PANDO, F. J., GALÁN, A., GARCÍA, X. R., LAGUNA, E. & FERRER-GALLEGO, P. P. 2014. Sobre la PINO, J. J., ROZADOS, M. J. et al. 2011. Aportaciones a la flora identidad de Morus alba var. kagayamae, planta alóctona de Galicia, X. Botanica Complutensis, 35: 65-87. ornamental en España. Bouteloua, 18: 36-43. PODDA, L., FRAGA, P., MAYORAL, O., MASCIA, F. & LAGUNA, E., FERRER-GALLEGO, P. P. & CURRÁS, R. BACCHETTA, G. 2010. Comparación de la flora exótica vascular 2010. Sobre la presencia de tres nuevas alóctonas para la flora en sistemas de islas continentales: Cerdeña (Italia) y Baleares valenciana e ibérica. Botanica Complutensis, 34: 65-70. (España). Anales del Jardín Botánico de Madrid, 67: 157-176. LAGUNA, E., GUILLOT, D., ROSSELLÓ, R., GÓMEZ, M. POTGIETER, L. J., RICHARDSON, D. M. & WILSON, J. R. U. A., FERRER, P. P., DELTORO, V. I. et al. 2014. Nuevas citas 2014. Casuarina cunninghamiana in the Western Cape, South de plantas alóctonas suculentas asilvestradas en la Comunidad Africa: Determinants of naturalisation and invasion, and options Valenciana. Bouteloua, 18: 141-159. for management. South African Journal of Botany, 92: 134-146. LAGUNA, E., PÉREZ, J. & DELTORO, V. 2009. Lampranthus PYKE, S. 2008. Contribución al conocimiento de la flora alóctona glaucoides (Haw.) N.E.Br. (L. aurantiacus (DC.) Schwantes), catalana. Collectanea Botanica, 27: 95-104. neófito para la flora silvestre europea.Bouteloua , 6: 76-79. Pyšek, P., Danihelka, J., Sádlo, J., Chrtek, J. Jr., MALLOL, A. & MAYNÉS, J. 2008. Nous xenòfits al Baix Empordà Chytrý, M., Jarošík, V. et al. 2012. Catalogue of alien plants (Catalunya). Acta Botanica Barcinonensia, 51: 59-77. of the Czech Republic (2nd edition): checklist update, taxonomic MARCHANTE, E., FREITAS, H. & MARCHANTE, H. 2008. Guia diversity and invasion patterns. Preslia, 84: 155-255. prático para a identificação de plantas invasoras de Portugal Pyšek, P., Hulme, P. E., Meyerson, L. A., Smith, G. F., Continental. Imprensa da Universidade de Coimbra, Coimbra. Boatwright, J. S., Crouch, N. R. et al. 2013. Hitting the 183 p. right target: taxonomic challenges for, and of, plant invasions. MATEO, G. & CRESPO, M. B. 2014. Claves ilustradas para la AoB PLANTS, 5: 1-25. flora valenciana. Monografías de Flora Montiberica. Jolube Pyšek, P., Richardson, D. M., REJMÁNEK, M., Consultor Botánico y Editor, Jaca. 503 p. WEBSTER, G. L., WILLIAMSON, M. & KIRSCHNER,

Butlletí ICHN 83, 2019 40 C. GÓMEZ-BELLVER ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

J. 2004. Alien plants in checklists and floras: towards better Fitossociologia (ALFA), Lisboa. 74 p. communication between taxonomists and ecologists. Taxon, SERRA, L. 2007. Estudio crítico de la flora vascular de la provincia 53: 131-143. de Alicante: aspectos nomenclaturales, biogeográficos y de RANDALL, R. P. 2007. The introduced and its conservación. Monografías del Real Jardín Botánico Ruizia, 19. weed status. CRC for Australian Weed Management. University CSIC. Madrid. 1414 p. of Adelaide, Adelaide. 524 p. SOBRINO, E. & SANZ, M. 2012. Solanum L. P. 166-195. In: ROCHA, M. L. 1990. Casuarina Adanson. P. 50-52. In: Talavera, S., Andrés, C., Arista, M., Fernández, M. P., Gallego, M. Castroviejo, S., Laínz, M., López, G., Montserrat, P., Muñoz, J., Ortiz, P. L. et al. (eds.). Flora iberica 11. Real Jardín Botánico F., Paiva, J. et al. (eds.). Flora iberica 2. Real Jardín Botánico (CSIC), Madrid. 672 p. (CSIC), Madrid. 897 p. THIEDE, J. 2001. Agave L. P. 6-76. In: Eggli U. (ed.). Illustrated ROYO, F. 2006. Flora i vegetació de les planes i serres litorals handbook of succulent plants: Monocotyledons. Springer-Verlag, compreses entre el riu Ebro i la serra d'Irta. Tesi doctoral. Berlín. 354 p. i 32 p. de figures. Universitat de Barcelona, Barcelona. 1131 p. THOMPSON, I. R. 2006. A taxonomic treatment of tribe SALERNO, G. & STINCA, A. 2017. First European record of Senecioneae (Asteraceae) in Australia. Muelleria, 24: 51-110. Solandra maxima (Sessé & Moc.) P.S.Green (Solanaceae). Annali TORRES, L., ROYO, F. & ARASA, A. 2003. Plantes vasculars del di Botanica, 7: 67-70. quadrat UTM 31T BF81 Santa Bàrbara. ORCA: Catàlegs florístics SÁNCHEZ, E. & VERLOOVE, F. 2015. New records of interesting locals 15. Secció de Ciències Biològiques (IEC). Barcelona. xenophytes in the Iberian Peninsula. V. Lazaroa, 36: 43-50. TURBELIN, A. J., MALAMUD, B. D. & FRANCIS, R. A. 2017. SÁNCHEZ, E., VERLOOVE, F. & SILVA, V. 2017. New records Mapping the global state of invasive alien species: patterns of invasion of interesting xenophytes in the Iberian Peninsula. VII. Folia and policy responses. Global Ecology and Biogeography, 26: 78-92. Botanica Extremadurensis, 11: 39-50. VÁZQUEZ, F. M. & GARCÍA, D. 2017. Aproximación al SÁNCHEZ DE LORENZO, J. M. (coord.) 2007. Flora ornamental conocimiento de los taxones del género Vitis L. (Vitaceae), española: las plantas cultivadas en la España peninsular e que viven silvestres en Extremadura (España). Folia Botanica insular, V. Santalaceae-Polygalaceae. Junta de Andalucía, Mundi Extremadurensis, 11: 5-37. Prensa i Asociación Española de Parques y Jardines Públicos. VERLOOVE, F. 2006. Catalogue of neophytes in Belgium (1800- Sevilla i Madrid. 755 p. 2005). Scripta Botanica Belgica, 39: 1-89. SÁNCHEZ DE LORENZO, J. M. (coord.) 2010. Flora ornamental VERLOOVE, F. & LAMBINON, J. 2014. La Nouvelle Flore, 6e española: las plantas cultivadas en la España peninsular e édition: commentaires chorologiques. Dumortiera, 104: 41-73. insular, VI. -Boraginaceae. Junta de Andalucía, Mundi VERLOOVE, F. 2018. Cucurbita moschata Duchesne. In: Manual Prensa i Asociación Española de Parques y Jardines Públicos. of the alien plants of Belgium. Botanic Garden of Meise, Belgium. Sevilla i Madrid. 547 p. Disponible en: http://alienplantsbelgium.be [Data de consulta 18 SANZ, M., DANA, E. & SOBRINO, E. 2004. Atlas de las plantas agost 2018] alóctonas invasoras en España. Dirección General para la VERLOOVE, F. & ALVES, P. 2016. New vascular plants Biodiversidad. Madrid. 378 p. for the western part of Iberian Peninsula. Folia Botanica SANZ, M., GUILLOT, D & DELTORO, V. 2011. La flora alóctona Extremadurensis, 10: 7-25. de la Comunidad Valenciana (España). Botanica Complutensis, VERLOOVE, F. & SÁNCHEZ-GULLÓN, E. 2008. New records 35: 97-130. of interesting xenophytes in the Iberian Peninsula. Acta Botanica SCHOLZ, S., REYES-BETANCORT, J. A. & DE LA TORRE, W. Malacitana, 33: 147-167. W. 2013. Adiciones a la flora vascular de Fuerteventura (Islas VERLOOVE, F. & SÁNCHEZ-GULLÓN, E. 2012. New records Canarias) III. Botánica Macaronésica, 28: 99-116. of interesting vascular plants (mainly xenophytes) in the Iberian SEQUEIRA, M., ESPÍRITO-SANTO, D., AGUIAR, C., CAPELO, Peninsula. II. Flora Mediterranea, 22: 5-24. J. & HONRADO, J. (coord.) 2011. Checklist da flora de Portugal WILSON, C.A. 2011. Subgeneric classification ofIris re-examined (Continental, Açores e Madeira). Associação Lusitana de using sequence data. Taxon, 60: 27-35.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 41-43. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)41 nota breu NOTA BREU

First record of hakonensis (Ashmead) from China and confirmation of its inquiline, Synergus chinensis Melika, Ács & Bechtold (: Cynipidae) Primer registre d’Andricus hakonensis (Ashmead) de Xina i confirmació del seu inquilí, Synergus chinensis Melika, Ács & Bechtold (Hymenoptera: Cynipidae)

Juli Pujade-Villar*, Ye Tang **, Jiace Yu ***, Yiping Wang****, Víctor Cuesta-Porta*

* Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (Secció invertebrats). Diagonal, 643. 08028 Barcelona (Catalonia). A/e: [email protected]; [email protected] ** Beijing Yijiangshan Landscape Design Co.,Ltd. 100081, China *** Forest Protection Station of Haicheng. Haicheng. 114200, China. A/e: [email protected] **** College of Forest and Biotechnology. Zhejiang Agricultural and Forestry University. Lin’an. 311300 China. A/e: [email protected]

Corresponding author: Yiping Wang. A/e: [email protected]

Rebut: 17.02.2019. Acceptat: 16.03.2019. Publicat: 31.03.2019

Andricus hakonensis (Ashmead, 1904) has been collected petioles (Fig. 1b), plurilocular, first red in color, then yello- in Japan, Russia and Korea on several species of from wish green from summer to autumn, and lastly green when Quercus section (Penzés et al., 2018): Q. aliena Blume, Q. mature. Adults of the sexual generation emerge in early sum- dentata Thunb., Q. mongolica Fisch. ex Ledeb. and Q. ser- mer, while adults of the asexual generation emerge in early rata Murray. This is the first record of this species from Chi- spring of the following year. na. The studied material is deposited in the ZAFU (Zhejiang Studied material Agricultural and Forestry University) and in the UB (Univer- sity of Barcelona). Zhuanghe Jindao, Dalian (Liaoning province, Fei Wu & Jia- The alternate generations of A. hakonensis are known af- ce Yu col.), on Q. mongolica, (20.vi.2018) vi.2018: 44 ♂ & ter Wachi & Abe (2010). The asexual generation produces 142 ♀ (9 ♂ & 19 ♀ in UB); 1-7.vii.2018: 6 ♂ & 5 ♀. unilocular clustered embedded galls on stems during spring Melika et al. (2004) described Synergus chinensis Meli- (Fig. 1a); these are round-oblong shaped, smooth, 7-8 mm ka, Ács & Bechtold, 2004 from North-Eastern China (Bei- in high, green or greenish-brown to greenish-red. The sexual jing Province), reared from unknown cynipid acorn, and generation produces irregular spherical galls in leaf veins or bud galls, and Abe et al. (2007) mentioned this species from

Figure 1. Galls of Andricus hakonensis: (a) asexual generation and (b) sexual generation. Pictures’ author: Chen Tianlin

DOI: 10.2436/20.1502.01.3 Butlletí ICHN 83, 2019 42 J. PUJADE-VILLAR ET AL. NOTA BREU

Figure 2. Morphological features of Synergus chinensis ♀: (a) lateral habitus and head in frontal view (inset image), (b) metasoma in posterodorsal view, pointing out the punctate area, (c) mesosoma in dorsal view, (d) head in frontal view, (e) head in dorsal view. Pictures’ author: Juli Pujade- Villar

Butlletí ICHN 83, 2019 FIRST RECORD OF ANDRICUS HAKONENSIS (ASHMEAD) FROM CHINA 43 NOTA BREU

South Korea. Kovalev (1965) recorded S. gallaepomiformis (see Fig. 2d of S. chinensis), vertex and on the interocellar (Boyer de Fonscolombe) from the Far East of Russia, which area (see Fig. 2e of S. chinensis), and mesoscutum uniform- was reared from asexual galls of Andricus symbioticus Kova- ly alutaceous or very delicately coriaceous, without distinct lev, 1965 and A. attractus Kovalev, 1965, which are currently transverse rugae between notauli (see Fig. 2c of S. chinen- synonyms of Andricus hakonensis according to Wachi & Abe sis). (2010). Abe et al. (2007) doubt that S. gallaepomiformis oc- curs in A. hakonensis, and affirms that this material belongs to S. chinensis. Our data confirm this sentence; we have ob- Bibliography tained S. chinensis from sexual galls of A. hakonensis. Accor- ding to these data, S. chinensis occurs in China, South Korea, Abe, Y., Melika, G. & Stone, G. N. 2007. The diversity and and Russia. phylogeography of cynipid gallwasps (Hymenoptera: Cynipidae) of the Oriental and Eastern Palaearctic Regions, and their Studied material associated communities. Oriental , 41: 169-212. http:// Zhuanghe Haiwangjiudao, Dalian (Liaoning province, dx.doi.org/10.1080/00305316.2007.10417504 Tianlin Chen col.), on Q. mongolica, (20.vi.2018) vi.2018: 1 Ashmead, W. H. 1904. Description of new Hymenoptera from Japan ♂ & 31 ♀ (1 ♂ & 15 ♀ in UB); 1-7.vii.2018: 3 ♀. (I). Journal of the New York Entomological Society, 12: 65-84. Kovalev, O. V. 1965. Gall wasps (Hymenoptera, Cynipidae) Another inquiline species is also related to Andricus hako- from the south of the Sovietic Far East. Entomologicheskiye nenis galls: Synergus symbioticus Schwéger & Melika, 2015, Obozrenije, 44 (1-2): 46-73. [in Russian, English translation in from Japan and Far East of Russia (Schwéger et al., 2015), Entomological Review, 44: 25-38]. and recently recorded from unknown leaf galls in China Melika, G., Ács, Z. & Bechtold, M. 2004. New species (Zhejiang province by Pujade-Villar et al., 2017). Synergus of cynipid inquilines from China (Hymenoptera: Cynipidae: chinensis and S. symbioticus can be differentiated by the- ). Acta Zoologica Academiae Scientiarum Hungaricae, ir color (mesosoma reddish brown in S. chinesis (Fig. 2a), 50: 319–336. black in S. simbioticus) and the shape of metasoma (poste- PenzÉs, Z., Tang, C.-T., Stone, G. N., Nicholls, J. A., rodorsally incised in S. chinesis (Fig. 2b), not incised in S. SchwÉger, S., BozsÓ, M. & Melika, G. 2018. Current status of the gallwasp (Hymenoptera: Cynipidae: Cynipini) symbioticus). fauna of the Eastern Palaearctic and Oriental Regions. Zootaxa, Lastly, a species named as Synergus hakonensis Ashmead, 4433 (2): 245-289. https://doi.org/10.11646/zootaxa.4433.2.2. 1904 has an uncertain host (Ashmead, 1904; Schwéger et al., Pujade-Villar, J., Wang, Y., Chen, T., Shen, L. & 2015). This species was described by Ashmead (1904) at the Ferrer-Suay, M. 2017. Description of a new Synergus same time that Andricus hakonenis. Adults of both species species from China and comments on other inquiline species were sent to Ashmead by Mr. A. Koebele from Hakone (Ja- (Hymenoptera: Cynipidae: Synergini). Zootaxa, 4341 (1): 56-66. pan), but nothing makes us suspect that A. hakonensis and S. https://doi.org/10.11646/zootaxa.4341.1.4 hakonensis are related; they only share the specific name of SchwÉger, S., Melika, G., Tang, C. T., Bihari, P., BozsÓ, the type locality. In fact, according to Schwéger et al. (2015), M., Stone, G. S., Nicholls, J. A., & PÉnzes, Z. 2015. New species of cynipid inquilines of the genus Synergus (Hymenoptera: S. hakonensis is morphologically closely related to S. ishika- Cynipidae: Synergini) from the Eastern Palaearctic. Zootaxa, rii Melika & Schwéger, 2015 and S. belezinellus Schwéger & 3999 (4): 451-497. http://dx.doi.org/10.11646/zootaxa.3999.4.1 Melika, 2015; these three species have both lower face and Wachi, N. & Abe, Y. 2010. Taxonomical status of the oak frons black in contrast to the light brown to yellowish color hakonensis Ashmead (Hymenoptera: of S. chinensis and S. symbioticus. Moreover, S. hakonensis Cynipidae), with description of the sexual generation. Annals of differs from all other species mentioned by having a coria- the Entomological Society of America, 103: 322-326. https://doi. ceous head, without striae and with deep punctures on frons org/10.1603/AN09128

Butlletí ICHN 83, 2019

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 45-48. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)45 nota breu NOTA BREU

New contributions to allochthonous Ludwigia species (Onagraceae) on Catalonia

Noves contribucions a les espècies aŀlòctones de Ludwigia (Onagraceae) a Catalunya

Jordi Bou Manobens*, Luis Portillo ** & Antoni Curcó i Masip***

* LAGP-Flora i Vegetació. Institut de Medi Ambient. Universitat de Girona. Campus Montilivi. 17003 Girona. ** UMR985 Écologie et Santé des Écosystèmes. Agrocampus Ouest. INRA. 35042 Rennes France Cedex. *** Parc Natural del Delta de l’Ebre. Generalitat de Catalunya. Av. Generalitat, 46. 43870 Deltebre.

Autor per a la correspondència: Jordi Bou: A/e: [email protected]

Rebut: 28.02.2019. Acceptat: 18.03.2019. Publicat: 31.03.2019

Ludwigia grandiflora (Michaux) Greuter & Burdet subsp. was launched to collect samples from the populations of sev- hexapetala (Hook. & Arn.) Nesom & Kartesz eral Catalan basins. In the Ebre River, there was a popula- Mo n t s i à : Amposta, al riu Ebre, CF0109, 0 m, 22-VII- tion (Fig. 1a), not recognised in our previous study, found 2018, J. Bou (HGI 23947). in the main course of the river, in an area bordering the Ebre Allochthonous species from the genus Ludwigia on the Delta Natural Park. An analysis of the morphology of vari- ous specimens determined that it was Ludwigia grandiflora Iberian Peninsula have often generated taxonomic confusion, subsp. hexapetala (HGI 23947). This taxon naturalised in the since although the various plant catalogues mention only Lez River in Montpellier (France) in 1826 (Dandelot, 2004), Ludwigia grandiflora in this region (Nieto Feliner, 2000; from where it has expanded its range substantially, becoming Bolòs et al., 1993), Verloove & Sánchez (2008) reported L. one of the invasive aquatic plants with the greatest impact peploides from the Llobregat River. In addition, in 2016, one (Ruaux et al., 2009), with similar biology and dynamics to of us (J.B.) published a study on the allochthonous taxa of L. peploides subsp. montevidensis. The presence of L. gran- Ludwigia in Catalonia, in which it was concluded that all the diflora subsp. hexapetala in Catalonia, and specifically in samples analysed corresponded to L. peploides subsp. mon- the area of the Ebre Delta, which is geographically more re- tevidensis (Bou Manobens & Font Garcia, 2016), a hydro- mote from the populations found in France than other basins, phyte from the Americas that has invaded both rivers and still raises several doubts about its introduction in Catalonia, the waters throughout a large part of Europe (CABI, 2019). transport vector, and the population it originated from, as it In order to increase our knowledge of the dynamics and could have come from either European populations or have situation of L. peploides in Catalonia, in 2018 a campaign originated from a native American population.

a b

Figure 1. Herbaceous Ludwigia spp. plants in summer 2018: a) L. grandiflora subsp. hexapetala, in the Ebre River, at Amposta; and b) L. peploides subsp. montevidensis, in the Ter River, near Colomers.

DOI: 10.2436/20.1502.01.4 Butlletí ICHN 83, 2019 46 J. BOU MANOBENS ET AL. NOTA BREU

a b

Figure 2. Detailed photograph of the stipules of a) L. grandiflora subsp. hexapetala in the Ebre River from Amposta, and b) L. peploides subsp. montevidensis from Girona. The presence of stipules and trichomes on the stem is a distinguishing character for this subspecies of L. peploides.

a b

Figure 3. of a) L. grandiflora subsp. hexapetala from Amposta, and b) L. peploides subsp. montevidensis from Girona.

Ludwigia peploides (Kunth) P.H. Raven subsp. monteviden- by how easily it recovered after several attempts to mechani- sis (Spreng.) P.H. Raven cally control its presence in two specific populations. In Alt Ba i x Em p o r d à : Torroella de Montgrí, al Ter, entre la resclosa Empordà, in an endeavour to recover a pond in poor ecologi- i el pont, EG0954, 4 m, 15-VII-2016, J. Bou (HGI 23251). cal condition, the mechanical eradication of the population Al t Em p o r d à : Palau-Saverdera, a la Bassa del Camí Ral, was attempted (ACN, 2016), but new populations have ap- EG1181, 7 m, 23-VII-2018, J. Bou (HGI 23944); Palau-Sav- peared (HGI 23944 and HGI 23945), probably due to prop- erdera, basses de les Garrigues, EG1181, 10 m, 23-VII-2018, agules or viable that were not removed. The second J. Bou (HGI 23945). Ba i x Ll o b r e g a t : El Prat de Llobregat, case involved a pond in Baix Ebre, linked to a house, where riba esquerra del Llobregat, DF2377, 3 m, 22-VII-2018, J. heavy machinery was used to eliminate the population and Bou (HGI 23946). Ba i x Eb r e : Deltebre, Secanella, bassa de prevent its propagation. However, in this case, even though la Barraca d’en Salvador, CF0911, 0 m, 22-VII-2018, J. Bou part of the soil where it had rooted was removed (personal (HGI 23948). observation), this was not sufficient and the population has According to Bou Manobens & Font Garcia (2016) L. regrown (HGI 23948). Its enormous capacity for dispersion is peploides subsp. montevidensis is naturalised and expanding thus guaranteed both in terms of sexual reproduction and the its range in Catalan rivers, which is very worrying due to the creation of propagules (Dandelot, 2004), as observed in the high risk of invasion of river ecosystems (Rodríguez-Merino Ter basin. Although our previous research (Bou Manobens et al., 2017). This taxon is known to have an enormous ca- & Font Garcia, 2016) dealt with more or less fragmented pacity for vegetative multiplication through small propagules population centres throughout the basin, in the summer of (Ruaux et al., 2009), something that has been demonstrated 2018 it was observed that the populations had increased their

Butlletí ICHN 83, 2019 NEW CONTRIBUTION TO ALLOCHTHONOUS LUDWIGIA SPECIES (ONAGRACEAE) ON CATALONIA 47 NOTA BREU

a b

Figure 4. Somatic metafase chromosomes of a) L. grandiflora subsp. hexapetala from Amposta, and b) L. peploides subsp. montevidensis from Girona. continuity (Fig. 1b), from the lower part of the Onyar River, Over recent years, the dynamics of both species have been around Quart, to the mouth of the Ter River, at Torroella de representing a serious threat to the biodiversity of aquatic Montgrí. The rapid expansion of this taxon in Catalonia, par- ecosystems, demonstrating the need for new studies on these ticularly in the Ter basin, and the various impacts evident in invasive hydrophytes. In order to efficiently manage and con- other European countries (Dandelot, 2004; Dandelot et al., trol them, we need to more precisely understand the popula- 2005, 2008; Robert et al., 2013), highlight the need to clas- tion dynamics and impacts of these invasive species, while sify this species as a major threat to Catalonia’s aquatic eco- also focusing on their origins and population genetics. systems. To identify the samples collected in this study, not only have we studied morphological characters, which have some- Acknowledgments times led to confusion in our area (Bou Manobens & Font Garcia, 2016), but we have also counted the number of chro- We would like to thank Olivier Coriton, Virginie Huteau, mosomes to remove any doubt, as the two taxa are different and Dominique Barloy from the INRA and Agrocampus Ou- in this respect (Dandelot, 2004). L. grandiflora subsp. hexa- est Rennes for their assistance in obtaining karyotype photo- petala is decaploid, whereas L. peploides subsp. monteviden- graphs of the samples. sis is diploid (Zardini et al., 1991a,b). All the studied popula- tions were analysed using the “Plateforme de Cytogénétique Moléculaire Végétale” (PCMV; Molecular Cytogenics Plat- References form) at the INRA, in Le Rheu (France). All the plants at- ACN. 2016. Netegen dues basses dels Aiguamolls que s’havien con- tributed to L. peploides subsp. montevidensis have 16 chro- vertit en abocadors incontrolats. El Gerió Digital. Disponible en: mosomes, while L. grandiflora subsp. hexapetala from the https://www.gerio.cat/noticia/244263/netegen-dues-basses-dels- Ebre River has 80 chromosomes. In order to clarify the dif- aiguamolls-de-l-emporda-que-s-havien-convertit-en-abocadors- ferences, the following identification key is proposed: incon. [Data de consulta: 1/02/2019] BOLÒS, O., VIGO, J., MASALLES, R. M. & NINOT, J. M. 1993. 1 Elongated stipules (Fig. 2a). Sepals persistent on the fruit, Flora manual dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, Barcelona. 1247 p. more than 18 mm long. Flowering stems and pedicels BOU MANOBENS, J. & FONT GARCIA, J. 2016. Situació de with patent hairs 1-2 mm long. of the flowering Ludwigia peploides (Onagraceae) a Catalunya. Butlletí de la In- stems lanceolate to almost obovate-lanceolate, dull, 4-12 stitució Catalana d’Història Natural, 80: 57–58. cm long. Petals (12)15-23 mm long (Fig. 3a). Small sto- CABI. 2019. Invasive Species Compendium Datasheets. Disponi- mata 28±3 µm. Chromosomes 2n=80 (Fig. 4a)...... ble en: http://www.cabi.org [Data de consulta: 8/02/2019] ...... L. grandiflorasubsp. hexapetala DANDELOT, S. 2004. Les Ludwigia spp. invasives du sud de la France: historique, biosystematique, biologie et ecologie. Uni- versite Paul Cezanne Aix-Marseille. 207 p. – Reniform stipules (Fig. 2b). Sepals persistent on the fruit, DANDELOT, S., MATHERON, R., LE PETIT, J., VERLAQUE, R. more than 10 mm long. Flowering stems and pedicels with & CAZAUBON, A. 2005. Temporal variations of physicochemi- patent hairs 0.5-1 mm long. Leaves of the flowering stems cal and microbiological parameters in three freshwater ecosys- obovate-oblong to almost elliptical-oblong, shiny, 3-6 cm tems (southeastern France) invaded by Ludwigia spp. Comptes long. Petals 10-18 mm long (Fig. 3b). Stomata 19±2 µm. Rendus Biologies, 328 (10–11): 991–999. DANDELOT, S., ROBLES, C., PECH, N., CAZAUBON, A. & Chromosomes 2n=16 (Fig. 4b)...... VERLAQUE, R. 2008. Allelopathic potential of two invasive al- ...... L. peploides subsp. montevidensis ien Ludwigia spp. Aquatic Botany, 88: 311–316.

Butlletí ICHN 83, 2019 48 J. BOU MANOBENS ET AL. NOTA BREU

MATRAT, R., ANRAS, L., VIENNE, L., HERVOCHON, F., PINE- RODRÍGUEZ-MERINO, A., FERNÁNDEZ-ZAMUDIO, R. & AU, C., BASTIAN, S., DUTARTRE, A., HAURY, J., LAM- GARCÍA-MURILLO, P. 2017. An invasion risk map for non- BERT, E., GILET, H., LACROIX, P. & MAMAN, L. 2006. Ges- native aquatic macrophytes of the Iberian Peninsula. Anales del tion des plantes exotiques envahissantes - Guide technique. 2nd Jardín Botánico de Madrid, 74: 055. ed. Comité des Pays de la Loire de gestion des plantes exotiques RUAUX, B., GREULICH, S., HAURY, J. & ERTON, J. P. 2009. envahis. 86 p. Sexual reproduction of two alien invasive Ludwigia (Onagraceae) NIETO FELINER, G. 2007. Ludwigia L. a CASTROVIEJO, S.; on the middle Loire River, France. Aquatic Botany, 90: 143–148. AEDO, C.; LAÍNZ, M.; MUÑOZ GARMENDIA, F.; NIETO VERLOOVE, F. & SÁNCHEZ, E. 2008. New records of interesting FELINER, G.; PAIVA, J.; BENEDÍ, C. (eds.). Flora iberica 8: xenophytes in the Iberian Peninsula. Acta Botanica Malacitana, 87-90. Real Jardín Botánico, CSIC, Madrid 33: 147–167. ROBERT, H., LAFONTAINE, R.M., BEUDELS-JAMAR, R. C. ZARDINI, E.M., GU, H. & RAVEN, P. H. 1991a. On the separation & DELSINNE, T. 2013. Risk analysis of the Water Primrose of two species within the Ludwigia uruguayensis complex (Ona- Ludwigia peploides (Kunth) P.H. Raven - Risk analysis report of graceae). Systematic Biology, 16: 242–244. non-native organisms in Belgium from the Royal Belgian Institute ZARDINI, E. M., PENG, C. & HOCH, P. C. 1991b. Chromosome of Natural Sciences. Federal Public Service Health, Food chain Numbers in Lu d w i g i a sect. Oligospermum and sect. Oo c a r p o n safety and Environment. 35 p. (Onagraceae). Taxon, 40: 221.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 49-58. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)49 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Addicions i comentaris a la Flora vascular autòctona i aŀlòctona de les Muntanyes de Prades

Julià Molero* & Samuel Pyke**

* Laboratori de Botànica. Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient. Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. Universitat de Barcelona. ** Consorci del Museu de Ciències Naturals. Jardí Botànic de Barcelona. C/ Dr. Font i Quer, 2. Parc de Montjuic. 08038 Barcelona.

Autor per a la correspondència: Julià Molero. A/e: [email protected]

Rebut: 24.01.2019; Acceptat: 18.03.2019; Publicat: 31.03.2019

Resum

Aportem 57 noves citacions de plantes vasculars per a la Flora de les Muntanyes de Prades (Catalunya meridional); 30 són tàxons au- tòctons i 27 aŀlòctons, amb un valor corològic divers. Anacyclus homogamus es cita formalment per primera vegada de Catalunya. El des- cobriment d’Orobanche castellana a prop de Prades representa una important novetat per a la flora catalana. Entre les espècies autòctones moltes són novetat per al territori d’estudi i fins i tot per al migjorn de Catalunya. Per a d’altres de rara freqüència ampliem o completem la seva distribució al territori amb noves quadrícules UTM 10 × 10 km. Ampliem notablement el grup de plantes aŀlòctones amb noves cita- cions. Moltes d’aquestes espècies aŀlòctones s’han introduït recentment, atès que la majoria no eren presents en catàlegs florístics realitzats abans de l’any 2000, ni en aportacions florístiques més actuals. Es discuteix quines han estat les causes més probables i les vies de penetra- ció més plausibles d’aquestes introduccions. Paraules clau: Flora vascular, autòctones, aŀlòctones, corologia, taxonomia, Muntanyes de Prades, sud de Catalunya, nord-est de la penín- sula Ibèrica.

Abstract

Additions and comments on the native and non-native vascular flora of the Prades Mountains 57 new records of vascular plants for the flora of the Prades Mountains (Southern Catalonia) are detailed; 30 are autochthonous and 27 allochthonous, with a wide chorological range. Anacyclus homogamus is formally cited for the first time for Catalonia. The discovery of Orobanche castellana near Prades represents an important novelty for the Catalonian flora. Among the allochthonous species many are new for the studied area and, besides, for the south of Catalonia. For others of infrequent occurrence we increase or complete the distributional range with new UTM 10 × 10 grid squares. We augment significantly the group of non-native plants with new records. Many of these spe- cies are of recent introduction, not appearing in floristic catalogues prior to 2000 nor in more recent floristic treatments. The most probable causes and arrival routes of these introductions are ennumerated in the discussion. Key words: Vascular flora, authochthonous, allochthonous, chorology, taxonomy, Prades Mountains, Southern Catalonia, NE Iberian Pe- ninsula.

Introducció Materials i mètodes

Seguint amb els treballs de prospecció florística de plantes Totes les citacions, excepte en comptades ocasions en què vasculars a les Muntanyes de Prades i zones properes, per les plantes han estat simplement observades o fotografiades, tal de completar i actualitzar el catàleg florístic d’una àrea ja estan documentades per un plec d’herbari dipositat a l’her- prou coneguda botànicament. Les publicacions de Masclans bari BCN i, ocasionalment, al BC. Els tàxons s’ordenen al- & Batalla (1964, 1966, 1972) són, fins el segle XX, les més fabèticament. Per a les abreviatures dels autors seguim The completes de tot el massís, recollint tota la informació prèvia. International Plant Names Index (2012). Les localitats van Aquesta informació va ésser completada pel que fa al vessant sempre georeferenciades, amb la quadrícula UTM 10 × 10 de la Conca de Barberà per Masalles (1983). Publicacions km [100 km2, la utilitzada habitualment pel Banc de Dades posteriors (Molero, 1984; Molero et al., 1996; Sáez et al., de Biodiversitat de Catalunya (BDBC, Font 2018)] i/o, sem- 2000; Guardiola et al.. 2012; Molero et al., 2015 i altres), pre que ha estat possible, per la de 1 km2; més rarament uti- han anat incrementant el coneixement de la flora autòctona, litzem les coordenades geogràfiques decimals. En la geore- i, especialment en els darrers anys, de la flora aŀlòctona, amb ferenciació UTM, el fus, zona i quadrat de 100 km2 sempre noves aportacions de caràcter corològic i taxonòmic. és 31TCF. El catàleg inclou, sense separar-les, plantes autòc-

DOI: 10.2436/20.1502.01.5 Butlletí ICHN 83, 2019 50 J. MOLERO & S. PYKE GEA, FLORA ET FAUNA tones i aŀlòctones, assenyalant les introduïdes amb el símbol allunyat de l’habitual d’aquesta espècie. Quadrats UTM 10 “*” a l’inici del nom científic. × 10 km no consignats a Bolòs et al. (2001: mapa 2465) ni a Font (2018).

Resultats: Catàleg * Brassica rapa L. subsp. campestris (L.) A.R. Clapham Conca de Barberà, Vilanova de Prades, CF27, en un herbas- * Allium neapolitanum Cyr. sar proper al càmping de la població, 24-IV-2016, J. Molero, Alt Camp, Muntanyes de Prades, L’Aixàviga, CF3970, talús BCN. frescal a prop del poble, 20-IV-2017, J. Molero, BCN. Prio- Sembla provinent del S i E d’Àsia, avui assilvestrada en rat, Falset, barranc de la Fuïna, CF1658, en un marge obac força punts de la Mediterrània, a la península Ibèrica, especi- sobre sauló, 330 m, 10-IV-2016, J. Molero & J. Riba, BCN. alment a Galícia i a Catalunya. Masalles (1983), sense espe- Ja citat de les muntanyes de Prades i del (Font, cificar la subespècie, la va citar de Blancafort (CF48). 2018), afegim dues noves localitats UTM 10 × 10. * Bromus catharticus Vahl [B. unioloides Kunth] Anacyclus homogamos (Maire) Humphries [A. valentinus var. homogamos Maire] Conca de Barberà, rodalies de Vimbodí, CF48, marges ru- deralitzats a prop de la fàbrica de vidre, vora la riera, 460 m, Baix Camp, La Riba, vora del riu Francolí, CF4775, molt 26-V-2018, J. Molero, BCN. rara en herbassar subnitròfil, 224 m, 5-IX-2015, J. Molero, BCN 125055. Neòfit no citat de la comarca ni de les muntanyes de Pra- des. Es troba en expansió. Espècie molt semblant a A. valentinus L., de la qual es di- ferencia principalment per l’absència de flors femenines al Bupleurum gerardi All. capítol. Tàxon rar al litoral de la península Ibèrica. Segons informació proporcionada per Inés Álvarez, revisora del gè- Baix Camp, la Mola de Colldejou, clotada humida de l’es- nere per a Flora iberica (en premsa), és present a les provín- planada a l’oest del cim: basa del Galàpac, CF2052, 858 m, cies de Barcelona, Girona, Tarragona, Alacant i Màlaga. No- 3-IX-2018, J. Molero, BCN. mes existeixen 5 plecs als herbaris ibèrics, tres de coŀlectats No citada per Folch (1980). Una localitat més que enllaça recentment, incloent-hi el nostre. De Catalunya, els següents: les escasses poblacions de les Muntanyes de Prades i el Pri- Barcelona, V-1871, sense recoŀlector, LISU G52501; Girona, orat (Molero et al., 2015) amb les també escasses transibèri- Castelló d’Empúries, 5-VI-2005, J. Palu & M. Parada, BCN ques del sud de Catalunya (Font, 2018). 29625; Tarragona, Baix Ebre, Aldover, BF83, 10-IV-1981, J. Molero & A. Rovira, BCN 31856. La dificultat de trobar més Carex olbiensis Jord. exemplars es deu al seu caràcter esporàdic i al fet que conviu Priorat, Siurana, obaga del vessant N del barranc del riu Siu- dins poblacions denses d’A. valentinus; només es pot iden- rana, prop de la Cova Tosca, CF2869, en alzinar molt humit, tificar a través de l’observació exhaustiva i detallada de les 680 m, 21-VI-2008, J. Felip & J. Molero, BCN 102665. flors externes del capítol. Aquest tàxon no es recull a Bolòs & Vigo (1996) ni a Font (2018). Rar, Masalles (1983) el va citar de la vall del Titllar (CF37) i de l’alzinar de la Vall a Montblanc (CF48) a la Conca de Andrachne telephioides L. Barberà. Bolòs & Vigo (2001) el citen del Baix Camp. Conca de Barberà, a prop de Vilaverd, en un talús a prop de la * Cerastium tomentosum L. gasolinera CEPSA, CF4777, 269 m, 30-IX-2018, J. Molero & S. Pyke, BCN. Baix Camp, La Selva del Camp, a 2 km cap a Vilaplana, No recollida per Masclans & Batalla (1964) ni per Ma- CF4265, espontània en la rambla pedregosa de la riera de La salles (1983), sembla nova per a les muntanyes de Prades. Selva a 2 km lluny del poble, 16-VI-2015, J. Molero, BCN A pocs metres hem trobat també Chrozophora tinctoria L., 131039. escassa a la Conca (Masalles, 1983; Font, 2018). Segurament provinent d’algun enjardinament del poble. No és fàcil distingir-lo de C. bieberstenii DC., els nostres Bassia scoparia (L.) Voss subsp. densiflora (Turcz. ex B.D. exemplars tenen les dents de la càpsula tancades cap a dintre Jackson) Cirujano & Velayos (oberts cap a enfora en C. bierbesteinii) i l’indument pluri- Baix Camp, Prades, immediacions del Mas del Xaparro, ceŀlular uniseriat de les fulles amb una característica dispo- CF2975, herbassar nitròfil sobre sauló, 980 m, 11-X-2012, J. sició de les cèŀlules (Khalaf & Stace, 2001). No la coneixem Molero, BCN 102671. Capafonts, immediacions del poble, citada de la comarca ni de les muntanyes de Prades. De fet CF37, 5-IX-2015, J. Molero, BCN 125067. També observada Font (2018) indica aquest tàxon de només dos quadrats UTM de les rodalies de la vila de Prades cap a la Baltasana (CF37) (BF60, BF72) del sud de Catalunya. sobre sauló, i de Vilanova de Prades cap a serra la Llena, 930 m, sobre esquists (CF28). Cervaria rivini Gaertn. [Peucedanum cervaria (L.) Lapeyr.] Sorprèn en aquest territori catalanídic el substrat, silici o La Conca de Barberà: a prop de Vilanova de Prades, a 1,2 km esquistós, i l’altitud, tot dins un paisatge euro-siberià força pel camí de Vallclara, CF3079: N 41ᵒ 20,755’ – E 0ᵒ 58,307’,

Butlletí ICHN 83, 2019 ADDICIONS I COMENTARIS A LA FLORA VASCULAR AUTÒCTONA I AŀLÒCTONA DE LES MUNTANYES DE PRADES 51 GEA, FLORA ET FAUNA marge obac de la pista en ambient de castanyers, sobre gra- Delphinium halteratum Sm. subsp. verdunense (Balbis) nits, 844 m, 9-X-2015, J. Molero, BCN 125688. Graebn. & Graebn. f. Trobada a la Pena (Molero et al. 2006), en el seu moment Priorat, Albarca cap a Prades, CF2574, en un marge de sem- única localitat per la zona. També citada de Pontils i Sant brat de blat, sobre margues gipsoses, 770 m, 10-VI-2013, J. Magí (CF69), a l’alt Gaià, per Masalles (1983). Molero, BCN 107816 . Nou per a les Muntanyes de Prades. Citat del Montsant * Chenopodium striatiforme Murr sud-occidental, CF16: canal d’Amborriana (Molero, 1976) i La Conca de Barberà: Montblanc, Estret de la Vall, inici de la barranc de Cavaloca (Pascual 2007). carretera a Rojals, CF4680, com a ruderal-viària, 347 m, 17- IX-2015, J. Molero & S. Pyke, BCN 125046. Dictamnus albus L. És un tàxon morfològicament similar a Ch. album L. Cita- Priorat: Ulldemolins, sobre el riu Prades , part alta del barranc da molt recentment del Baix Camp (Reus, CF35) i del Barce- del Rastors, CF 2377, vessant orientat al N sobre esquists, lonès (Pyke, 2003a; Molero et al., 2015). Encara es coneixen 6 individus, 630 m, 21-V-2015, J. Molero, BCN131075 molt poques localitats a Catalunya i a Espanya. (Fig.1i). També es presenta en altres barrancs subsidiaris pro- pers, en petites poblacions de pocs individus. * Chenopodium pumilio R.Br. Molt rar. Fou herboritzat per Font Quer a la Pena (CF48) Priorat, Cornudella, CF27, carrer de la Miranda, 11-IX-2018, en 1918, i no s’havia tornat a retrobar (Masclans & Batalla, J. Molero, BCN. 1972); aquests darrers autors també el varen citar indirecta- Completem amb una nova quadrícula UTM 10x10 km les ment del massís de la Gritella, sense testimoni d’herbari. aportacions fetes per Molero et al. (2015). * Eleusine tristachya (Lam.) Lam. populifolius L. Alt Camp: La Riba, CF4775, prat calcigat de les rodali- Baix Camp, l’Argentera, pista d’obaga camí del bosc de les es del poble a prop del riu Francolí, 5-IX-2015, J. Molero, Bruixes, CF2355, bosc d’obaga amb Quercus cerrioides i P. BCN125069. nigra subsp. salzmanii sobre gresos vermells, 440 m; 17-X- Molt recentment citat del Priorat (CF15: Falset, Marçà, 2017, J. Felip, J. Molero & A. Rovira, BCN. Molero et al. 2015), no es coneixia de l’Alt Camp ni de La Una colònia prou estesa de no menys de 300 peus. A Ca- Conca. Sembla en expansió ràpida a les comarques humides talunya només es coneix del territori catalanídic central, i es del nord de Catalunya, però a les del sud la progressió és més considera una espècie amenaçada (Sáez et al., 2010), que està lenta (Font 2018). protegida legalment a l’EIN de les Muntanyes de Prades. * Euphorbia maculata L. [Chamaesyce maculata (L.) * Cotoneaster coriaceus Franch [C. lacteus W.W. Sm.] Small] Conca de Barberà, L’Espluga de Francolí. Les Masies, Bar- Alt Camp: estació ferroviària de Picamoixons, CF47, marges ranc de San Bernat, CF48, assilvestrat en la pista forestal en- de la via, en sòl sorrenc, 240 m, 17-IX-2015, J. Molero & S. tre 550-630 m, 25-VII-2017, J. Molero, BCN. Pyke, BCN124974. Baix Camp: Reus, a prop de Bon Àrea cap a Cambrils, CF35, marges de la carretera, 26-IX-2015, J. Originari de la Xina, és utilitzat en jardineria i sovint esde- Molero, BCN125050. vé subespontani o naturalitzat prop d’urbanitzacions, torrents o bardisses en diverses comarques, tan litorals com interiors Novetat per a les Muntanyes de Prades. (Pyke, 2008; Aymerich, 2017). No citat de les comarques meridionals de Catalunya. * Euphorbia serpens Kunth [Chamaesyce serpens (Kunth) Small] * Cotoneaster pannosus Franch. Alt Camp: La Riba vora el riu Francolí, (CF47: N Conca de Barberà, L’Espluga de Francolí, cap a les Masies, 41ᵒ19,111’–E1ᵒ10,845’), en sòl calcigat subnitròfil, 224 m, barranc de San Bernat, CF48, subespontani en marges de 5-IX-2011, J. Molero, BCN125068. camis i pistes entre els 550-620 m, acompanyat de vegades No citada de l’Alt Camp ni de la Conca de Barberà. Nove- de Pyracantha angustifolia (Franch) C.K. Schneid., 25-VII- tat per a les Muntanyes de Prades. 2017, J. Molero, BCN; Alt Camp, La Riba, inici carretera an- tiga a Vilaverd, CF4775, diversos individus integrats perfec- Euphorbia terracina L. tament en la vegetació ripària del riu Francolí, 30-IX-2018, J. Conca de Barberà: Montblanc, marges del riu Francolí, Molero & S. Pyke, BCN. CF4781, herbassar sobre sòl sorrenc, 310 m, 8-X-2015, J. Molero et al. (2015) el van citar de les pendents esquisto- Molero, BCN 125675. Baix Camp, Vilaplana, CF36, marge ses d’obaga del embassament del Siurana, CF26. El mateix ruderalitzat de la carretera, 3-IV-2016, J. Molero, BCN; Baix any López-Pujol & Guillot (2015) la recullen de Tarragona, Camp, Prades, CF37: N41ᵒ18,268’-E0ᵒ59,151’, inici camí cala Romana, CF55, vora la carretera. Aquestes són totes les dels plans de la Guàrdia, brolla silicícola vora la pista, 946 m, citacions recollides fins ara per al migjorn de Catalunya. 9-XII-2018, J. Molero, BCN.

Butlletí ICHN 83, 2019 52 J. MOLERO & S. PYKE GEA, FLORA ET FAUNA

c

a b d e

f g

h i

Figura 1. a) Orobanche castellana en el seu hàbitat a Prades. b) Phelipanche cernua prop de Vilanova de Prades; c) Ph. cernua, detall de la inflores- cència. d) Ophrys fusca subsp. bilunulata a la serra de la Musara, detall de la flor. e)Setaria adhaerens (amb inflorescència cònica) prop de Picamoi- xons. f) Trifolium retusum a la Font Blanca de Prades. g) Trigonella foenum-graecum prop de Cornudella. h) Stembergia lutea prop de Montblanc. i) Dictamnus albus prop de Ulldemolins. Fotografies de J. Molero.

Butlletí ICHN 83, 2019 ADDICIONS I COMENTARIS A LA FLORA VASCULAR AUTÒCTONA I AŀLÒCTONA DE LES MUNTANYES DE PRADES 53 GEA, FLORA ET FAUNA

Aquesta lleterassa pròpia de la franja litoral penetra cap a les condicions climàtiques i edàfiques d’una roureda mixta l’ interior de comarques poc o molt continentals [fins a Sara- aclarida. Ben caracteritzat en front els freixes autòctons per gossa, marges de l’autovia i ferrocarril (Pyke, 2003b)] on ad- les seves fulles compostes imparipinnades amb el folíol ter- quireix un hàbit robust, erecte (de fins a un metre), amb fulles minal amb un peciòlul de 10-25 mm, i especialment per la grans, lanceolades, un port que recorda E. virgata; la càpsu- cavitat on s’allotgen les llavors, de secció circular, en front la i especialment la llavor amb carúncula excèntrica permet de les espècies ibèriques, de secció eŀlíptica (Andrés, 2012). identificar-la ràpidament. Mostra preferència per un tipus Els nostres materials mostren diferències respecte de les des- d’hàbitat més nitròfil que l’habitual. S’està expandint amb cripcions habituals de F. pennsylvanica (Sargent, 1965; Shin- rapidesa per les comarques interiors de Catalunya en ambi- ners & Mahler, 1999), principalment en la mida i forma de ents ruderals. Aquesta espècie circummediterrània, macaro- les fulles i sàmares, i s’apropen a un altre tàxon molt afí, F. nèsica i transcaucàsica (Govaerts et al., 2000) ha conquerit albicans Buckley [= F. texensis (A. Gray) Sarg.], un arbre altres continents, i apareix als territoris de clima mediterrani originari del NW de Mèxic, Texas i Oklahoma. Els arbres de d’Amèrica del Nord (Califòrnia) i del Sud (Xile), Sudàfrica Poblet mostren fulles generalment amb 5(7) folíols, ampla- i Austràlia. ment eŀlíptics-lanceolats o oblongs-lanceolats, amplament Al territori estudiat Masclans & Batalla (1966) ja la cita- cuneats a la base i amb l’àpex breument acuminat, i fruits pe- ren de l’Aleixar (CF36), sobre sauló a 270 m, una ecologia de tits de 21-24 mm, amb l’ala decurrent just fins a la meitat del terra baixa habitual de l’espècie. Masalles (1983) i Masalles cos del fruit. Shinners & Mahaler (1999) separen F. albicans & Mestres (1990) no la citen de la Conca de Barberà, però si de F. pennsylvanica per les fulles generalment amb 5(7) fo- és citada més tard de Blancafort, CF48 (Font, 2018), cosa que líols [habitualment 7(5) a F. pensylvanica], amb folíols com implica que la seva introducció ha estat relativament recent. els de Poblet, i per les sàmares petites (15-27 mm), amb l’ala A Prades, en un ambient insòlit per a aquesta planta, assoleix no o poc decurrent sobre el fruit, en front de fulles i folíols el seu sostre altitudinal a Catalunya. més grans, lanceolats i llargament acuminats a l’àpex, i sà- mares de 30-70 mm, amb l’ala decurrent en més de la meitat * Eragrostis neomexicana Vasay dels cos del fruit, en F. pennsylvanica. D’altra banda, una mirada a JSTOR i pàgines fiables d’in- Conca de Barberà: Vimbodí, CF3785, herbassars nitròfils ternet (Harms, 2015), ens mostra que F. pennsylvanica és prop de l’església de Sant Salvador, 27-IX-2014, J. Molero molt variable en quant a la mida i forma de les fulles i fo- & S. Pyke, BCN125045. Baix Camp: la Selva del Camp, líols, que poden mostrar 5 o 7 folíols, i que poden presentar CF4464, com a ruderal-viària a la sortida del poble cap a sàmares més petites de 25 mm de longitud, malgrat que ha- l’autovia, 215 m, 17-IX-2015, BCN i BC. Baix Penedès: bitualment mesuren (25)30-70 mm. Els materials de Poblet L’Arboç, CF8369, a les afores del poble, 145 m, 5-VIII-2014, mostren caràcters de transició entre aquestes dues espècies. S. Pyke, BC. Finalment creiem que els nostres materials corresponen a F. La població de Vimbodí respon exactament al que Portal pennsylvanica, ja que presenten una evident pubescència en (2000) reconeix com una subespècie no identificada i que di- els peciòluls i nervis basals dels folíols, caràcter habitual de buixa [“planche additionelle Nº 6”] i diagnostica. Les altres F. pennsylvanica, i que no es presenta (o és molt rar) en F. localitats responen al tàxon típic. De Catalunya es coneix de albicans (Sargent, 1965). És molt probable que els exem- Cambrils (Verloove, 2005). Estretament emparentada amb plars de Poblet provinguin d’individus de F. pennsylvanica l’espècie següent. introgredits de F. albicans, ja que al Sud central dels Estats Units (un exemple concret al N del comtat de Hays, a Texas) * Eragrostis virescens J. Presl es solapen les àrees de F. americana, F. pennsylvanica i F. Baix Camp: Prades, rodalies del poble, CF 3275, en llocs ni- albicans, produint-se formes hibridògenes o introgredides tròfils sorrencs, 940 m, 26-IX-2015, J. Molero, BCN125051. (Harms, 2015). Nesom (2014) posa de manifest la gran afi- Alforja, part alta de la riera d’Alforja, CF 26, com a ruderal- nitat filogenètica entre aquestes dues espècies i d’altres molt viària, 430 m, 26-IX-2015, J. Molero, BCN125052. pròximes, basant-se en l’anàlisi de 40 espècies de Fraxinus Citada recentment (Molero et al., 2015) del Priorat (Fal- americans entre les que s’inclouent les esmentades (secció set, CF15), de l’Alt Camp (Alcover, CF47) i del Baix Camp Melioides, consultar l’arbre ITS reproduït a la publicació). (La Selva del Camp, CF46). Si atenem a les referències de Tot tenint en compte l’opinió de Wallander (2008) que indica Verloove (2005), sembla en expansió. que la poliploidització i la hibridació en la sect. Melioides han dificultat la consistència dels anàlisis filogenètics i són * Fraxinus pennsylvanica Marshall responsables de la variació morfològica i ecològica que difi- culta les identificacions d’algunes espècies, com les més fre- La Conca de Barberà, Poblet, Les Masies, Villaengràcia, qüents F. americana i F. pennsylvanica. barranc de San Bernat, CF48: N41ᵒ22,618’-E1ᵒ5,511’, algun F. pennsylvanica és originari dels Estats Units d’Amèrica i peu gran i robust plantat d’antic, i diversos més joves sub- Canadà i s’ha naturalitzat amplament a l’Argentina. A la pe- espontanis, 17-VI-2015, E. Josa & J. Molero, BCN 131048; nínsula Ibèrica s’ha naturalitzat en àrees disperses del Nord i 25-VII-2017, J. Molero, BCN s.n. Oest, de Catalunya s’ha citat de la província de Lleida (Andrés, Introduït possiblement a principis del segle XX, s’expan- 2012). A més, ens consta un plec d’herbari coŀlectat el 17-VII- deix en aquest indret de sòl profund i humífer ben adaptat a 2008 per T. Buira al Baix Ebre, illa d’Audí, 31TBF914252,

Butlletí ICHN 83, 2019 54 J. MOLERO & S. PYKE GEA, FLORA ET FAUNA

BCN 93893. Aquest material és molt diferent, en la forma i Tots aquests tàxons són elements mediterranis de caràcter major grandària de les fulles, folíols i sàmares, del material subestèpic freqüents a les properes comarques del Priorat i de les muntanyes de Poblet, molt probablement com a res- les Garrigues (Molero 1976; Boldú & Molero, 1979), Terra posta a unes condicions de l’hàbitat força diferents. Alta i La Ribera d’Ebre (Rovira, 1986).

* Freesia refracta (Jacq.) Klatt Iris foetidissima L. Alt Camp, L’Aixàviga, CF3970, subespontània en talussos Conca de Barberà. Els Cogullons, a 2,8 km camí de la Bartra, propers al poble, 800 m, 8-IV-2017, J. Molero & A. Rovira, CF3977, dins l’alzinar humit, 830 m, 6-VII-2018, J. Molero BCN. Difereix de F. leichlini subsp. alba (G.L. Mey) Man- & A. Rovira, BCN. Alt Camp, La Riba, a prop de la Font del ning & Goldblatt per la tija no papiŀlosa, les bràctees escari- Pascual, CF4674, en talussos humits, 440 m, 30-IX-2018, J. oses i les flors subzigomorfes amb taques grogues a la base Molero & S. Pyke, BCN. dels tèpals inferiors (Cardiel, 2013). Ampliem l’àrea de l’escàs i rar lliri pudent a d’altres noves No la coneixem citada de les Muntanyes de Prades; tam- quadrícules UTM de les serralades pradenques. poc es cita de la província de Tarragona a Flora iberica (Car- diel, 2013). Lathyrus inconspicuus L. Alt Camp, camps propers a l’Aixàviga cap a Mont-ral, a prop * Hedera maroccana McAll. del Mas del Cirerer, CF3971, en un sembrat de colza, 20-IV- La Conca de Barberà: Montblanc, Estret de la Vall, CF4680, 2017, J. Molero & A. Rovira, BCN. fons de barranc amb vegetació natural, enfilant-se a Sa- De les muntanyes de Prades nomes el coneixem citat de lix atrocinerea, 340 m, 17-IX-2015, J. Molero & S. Pyke, Rojals (CF47) per Masalles (1983). BCN124977. Naturalitzada a l’indret, abundant. De Catalunya meridi- Lathyrus cirrhosus Ser. onal citada únicament de la quadrícula CF13: L’Atmella de Conca de Barberà: carretera de Prades cap a Poblet, pista de Mar, Calafat i rodalies (Aymerich & Sáez, 2015). Nova per a terra cap a la Punta de Sales, CF37, sobre esquists en ambi- la Conca i el massís de Prades. ent de castanyers, 800-900 m, 16-V-2015, J. Molero, BCN 131043; aquí convivia amb Geum urbanum L. (BCN 131042) Hedera rhizomatifera (McAll.) Jury [H. helix subsp. rhizo- i Alyssum montanum L. (BCN 131065). Pista de Vilanova de matífera McAll.] Prades cap a Vallclara, al barranc dels Castanyers, CF38, 800 Baix Camp: Riu Brugent, entre La Riba i Farena, CF47, com m, molt abundant (J. Molero, vidit 16-V-2015). a rupícola sobre roques de solana a prop del riu, 385 m, 28- Afegim dues noves quadrícules, CF37 i CF38 a les cone- IX-2015, J. Molero, BCN125070; Priorat, Montsant, sobre gudes CF27 i CF48 ( Molero et al., 2015). Escala-Dei, grau de l’Enderrocada, sobre la cova del Lladre, CF17, calcàries de solana, 720 m, 27-III-2016, J. Felip & J. * Lonicera japonica Thunb. Molero, BCN. Baix Camp: dalt de la Riba, CF47, marge del camí cap a Fa- Els materials recoŀlectats mostren formes postrades ser- rena, barrejada amb Clematis vitalba, 385 m, 26-IX-2015, J. pentejants rizomatíferes, que s’arrapen a la roca calcària; fu- Felip & J. Molero, BCN125053. lles joves petites amb un indument de pèls estrellats, la majo- Cultivada com a ornamental i actualment naturalitzada. ria amb el radis paraŀlels a la superfície foliar. Aquest i altres Pascual (2017) l’esmenta del riu Siurana, a prop de Pobole- caràcters que esmenten Valcárcel et al. (2003) semblen in- da, CF16. No assenyalada de les muntanyes de Prades. suficients per separar-la específicament de la H. helix subsp. helix, però les dades moleculars no mostren més afinitat amb Monotropa hypopitys L. var glabra Roth ex Rchb. fil. H. helix que amb d’altres espècies del gènere (per a més in- formació vegeu Aymerich & Sáez, 2015). Conca de Barberà, els Cogullons, pista cap a la Bartra, a No s’havia citat del Montsant ni de les Muntanyes de Pra- prop de la font del Grèvol, CF3977, pineda de pi roig, 894 m, des. 6-VII-2018, J.Molero & A. Rovira, BCN. Rara i escassa, citada de la Vall de Castellfollit i del Tossal Helianthemum ledifolium (L.) Mill. var. microcarpum de la Baltasana per Masalles (1983). Coss. ex Willk. La Conca de Barberà, Muntanyes de Prades, plans de Ro- * Nymphaea alba L. jalons, CF4478, en pradells de teròfits sobre calcàries, 680 La Conca de Barberà: Montblanc, Font de l’Avall, CF48: m, 3-VI-2012, J. Molero, BCN 102660. En el mateix indret N41ᵒ21,538’ – E1ᵒ 9,691’, sèquia del fons de barranc amb s’hi troben Trigonella gladiata Steven ex M. Bieb. (BCN aigua estancada, 340 m, observada el 17-IX-2015 per J. Mo- 102661); Atractylis cancellata L. subsp. cancellata (BCN lero i S. Pyke (es conserva fotografia de J. Molero). 102687) i praecox All. (BCN 107374), no citades o Segons el propietari d’un mas proper, fa més de 20 anys molt rares a la Conca (Masalles, 1983; Font, 2018). que té constància de la presència d’aquesta planta a l’indret.

Butlletí ICHN 83, 2019 ADDICIONS I COMENTARIS A LA FLORA VASCULAR AUTÒCTONA I AŀLÒCTONA DE LES MUNTANYES DE PRADES 55 GEA, FLORA ET FAUNA

* Oenothera rosea L’Hèr. ex Aiton Una nova quadrícula UTM 10x10 km per afegir a les cita- La Conca e Barberà, Vimbodí sortida cap a Vallclara, CF48: cions de les Muntanyes de Prades. N41ᵒ24,010’-E1ᵒ2,877’, herbassar d´ una riera, 472 m, 25- IX-2017, J. Molero, BCN. Phelipanche cernua Pomel Neòfit encara en expansió, no trobat per Masalles (1983), i Priorat, Ulldemolins cap a Vilanova de Prades, barranc sub- que per tant sembla d’introducció recent. sidiari del riu Prades a prop de la Font del Pascual, CF2277, Nova per a la Conca i estatge basal de les muntanyes de 600 m, parasitant tenerrima, 21-V-2015, J. Molero, Prades. BCN 131036 (Fig.1b-c). De les Muntanyes de Prades citat per Molero et al. (2015) Ophrys fusca Link subsp. bilunulata (Risso) Aldasoro & L. del Serrat de l’Arena, CF38, i de l’Espluga de Francolí, CF48, Sáez per Carlón et al. (2005). Baix Camp, massís de la Musara, Pineda dels Frares, CF3067, pinedes aclarides i jonceda d’Aphyllanthion, 940 m (es con- Polygonum dumetorum L. serva fotografia de J. Molero del 3-V-2016; Fig. 1d). Baix Camp, Muntanyes de Prades: immediacions de Prades, Es coneix de la part baixa de la banda marítima del Port: cap a la Baltasana, CF3275, marge d’una avellanosa, 908 m, Ulldecona, Roquetes, serra del Montsià, i de l’interior: Ca- 11-X-2012, J. Molero, BCN 102682. Conca de Barberà, Ro- laceite, Morella (Buira et al., 2009). No coneixem cites del jals, CF4177, sobre un marge de conreu de les rodalies del massís de Prades. poble, 972 m, 26-IX-2013, J. Molero, BCN 107367. Citat únicament de la quadrícula CF37 (Masalles, 1983; Orobanche castellana Reut. [O. amesthystea Thuill. subsp. Font, 2018), ampliem la seva àrea de distribució més cap a castellana (Reut.) Rouy] l’interior de les muntanyes de Prades. És molt rar a la Cata- Baix Camp, Prades cap a Poblet, Pla del Bou, sota la Font lunya meridional, coneixem només la indicació de Nonasp, a Blanca, CF3177, en camps d’avellaners sobre sorres graníti- les rambles del Matarranya (BF 76) deguda a Rovira (1986), ques, 960 m, parasitant Jasione montana, 14-V-2015, J. Mo- pràcticament fora del territori català. lero, BCN 131037 (Fig. 1a). * Portulaca oleracea L. subsp. granulatoestellulata (Poe- Tàxon mediterrani-occidental que ha estat identificat per llnitz) Danin Luis Carlón. Segons aquest autor la gamma d’hostes de O. castellana és insòlitament àmplia a la península ibèrica, i que Conca de Barberà: Vimbodí, CF38, erm calcigat proper a l’espècie arriba fins al Midi francès i la Bretanya. Pot viure l’església, 17-IX-2015, J. Molero & S. Pyke, BCN 125694; més freqüentment sobre Digitalis, Helichrysum, Andryala i Priorat: Cornudella, la venta d’en Pubill, CF2366, marges Jasione, i ocasionalment sobre d’altres. A Prades hem obser- de camps, 26-IX-2015, J. Molero, BCN 125693; Vilaplana. vat les connexions rizoïdals amb J. montana, però al seu vol- CF36, descampat a l’entrada del poble, 9-IX-2018, J. Mole- tant hi viu també Ornithopus compressus. També ens informa ro, BCN. Coŀlectada també de Montblanc (CF48) i Picamoi- que no existeix cap dada corològica d’aquesta espècie del NE xons (CF47). peninsular, i que aquesta omple un buit considerable fins a la Subcosmopolita d’origen incert, naturalitzada per gran província de Navarra i el Pirineu occidental al N i W, i fins al part de la península Ibèrica. Sembla la més freqüent a les N d’Alacant al sud. Es tracta, doncs, d´una novetat destaca- muntanyes de Prades i representa novetat per el territori. Cal- ble per a Catalunya. Informació més amplia la trobareu en un drà demostrar que la més citada P. oleracea L. s.str. (atribu- treball que Carlón et al. (2019) estan ultimant. ïble a la subsp. oleracea) és present en aquestes muntanyes. Convé estudiar els materials dels herbaris BC i BCN, que els * Oxalis vallicola (Rose) R. Knuth [Ionoxalis vallicola autors no han fet. (Rose) Luis] Conca de Barberà: Montblanc, Estret de la Vall, CF4680, * Portulaca oleracea L. subsp. nitida Danin & H.G. Baker fons d’un barranc amb sòl humífer, 340 m, 17-IX-2015, J. Baix Camp: Prades, rodalies del poble, CF 37, vegetació ni- Molero & S. Pyke, BCN 124976. tròfila en sòl sorrenc, 980 m, 26-IX-2015, J. Molero, BCN 125692. Cal una revisió dels Oxalis coŀlectats a les comarques me- ridionals de Catalunya, un grup molt complex. O. vallicola Originària de Nord Amèrica, s’ha naturalitzat a Europa, és considerada per alguns un cultivar d’ O. latifolia Kunth Àfrica i W d’Asia. Novetat per la zona estudiada. (Sanchez-Pedraja, 2015). Per a d’altres és una forma d’Oxa- lis debilis Kunth. La nostra planta respon molt be a la des- Prunus × fruticans Weihe (P. spinosa L. × P. insititia L.) cripció de Denton (1973). Baix Camp, Prades, rodalies del poble, inici del camí a l’er- mita de l’Abellera, a 100 m de la carretera, CF37, inter pa- Petrorhagia nanteuilii (Burnat) P.W. Ball & Heywood rentes, 16-VIII-2015, J. Molero, BCN 125079. Conca de Barberà, Vilanova de Prades, pista cap a Vallclara, Escassos individus entre els parentals, molt abundants, en barranc dels Castanyers, substrat silici, CF38, 27-V-2015, J. íntim contacte. Caràcters intermedis en la grandària de la fu- Molero, BCN 131085. lla i dimensions d’un fruit ovoide blau fosc, pruïnós.

Butlletí ICHN 83, 2019 56 J. MOLERO & S. PYKE GEA, FLORA ET FAUNA

Prunus insititia L. No estava citada específicament del territori considerat Prades, rodalies del poble, inici del camí de l’ermita de l’Abe- en aquest treball. Bolòs & Vigo (2001, sub S. verticillata llera, a 100 m de la carretera, CF37, molt abundant, barrejat subsp. aparine), l’assenyalen del Baix Camp i Baix Ebre amb P spinosa i P. ×fruticans, 16-VIII-2015, J. Molero, BCN pel que fa a la Catalunya meridional, però es evident que 125074 ; Conca de Barberà, Vilanova de Prades, fons d’una és molt més estesa i com a mala herba que es propaga amb riera a uns 500 m a prop del poble, CF27, 850 m, 29-V-2016, molta facilitat especialment pels nuclis urbans i la perifèria. J. Molero, BCN 131012; Baix Camp, la Riba, Puigdemar, Als ambients rurals (als horts dels pobles, p. ex.) és molt les Lloranques, CF47, 560 m, 4 peus espontanis al bell mig menys freqüent mentre que S. verticillata és dominant. S. d’una màquia de P. terebinthus, 22-V-2016, J. Felip & J. Mo- adhaerens (Fig. 1f) es reconeix per les beines foliars gla- lero, BCN 131022; Alforja, obaga cap a Puigcerver, sobre el bres i la inflorescència suaument cònica, de color morat a Mas de Porqueres, CF26, 480 m, alzinar muntanyenc sobre la fructificació, mentre que S. verticillata té els marges de sauló, 9-III-2017, J. Molero & C. Porqueres, BCN. les beines foliars ciliat i la inflorescència cilíndrica, sempre Les localitats d’aquesta planta són molt escasses al mig- verda. Originària del NE d’Àfrica, introduïda a Europa, An- jorn de Catalunya. Pascual (2007) la cita de Cornudella, tilles i continent americà. a l’ermita de Sant Joan del Codolar (CF27); Molero et al. (2015) l’esmenten dels Plans de Rojals (CF47); cal afegir la Silene viridiflora L. localitat de Vall-de-roures (BF62) al Matarranya (Álvarez de La Conca de Barberà, els Cogullons, Bosc del Guerxet, la Campa, 2004). Ampliem sensiblement la distribució del CF47, 17-VII-2015, J. Molero, BCN 131031. prunyoner a les muntanyes de Prades, que considerem total- Observada també als Estepars, a prop del Pont del Lluc ment assilvestrat (o naturalitzat) en aquesta àrea. (CF27), a uns 2 km d’Albarca, en un alzinar d’obaga (vidit J. Molero, 23-VI-2014). Cal afegir dues noves quadrícu- Ranunculus ficaria L. subsp. ficaria les UTM 10 × 10 km a les conegudes CF26 i CF37 (Font, Priorat, Ulldemolins, Els Segalassos, CF2477, pradells hu- 2018). mits vora el riu Prades, 360 m, 9-V-2016, J. Molero, BCN 131010. Sinapis alba L. subsp. mairei (H. Lindb. fil.) Maire Novetat per a les muntanyes de Prades a prop del seu límit Priorat, Cornudella, barranc de Sant Joan, CF2470, 400 m, amb el Parc Natural del Montsant, d’on ha estat citat de les marges ruderalitzats, 3-IV-2016, J. Molero, BCN. quadrícules UTM CF06 i CF17 (Font, 2018). Rara; a Font (2018) recollida únicament de les terres de * Rhus coriaria L. l’Ebre a prop de Tortosa (BF81, BF90 i BF 91) pel que fa al migjorn de Catalunya. Conca de Barberà, Monestir de Poblet cap a les Masies, CF 38: N 41ᵒ22,722’ – E 1ᵒ 5,125’ , 4 individus adults a prop de Sisymbrella aspera (L.) Spach subsp. aspera la muralla externa de contenció, 9-VI-2014, E. Josa, J. Mole- ro & A. Vallveny, BCN 112013. Alt Camp, La Mussara carretera a l’Arbolí, CF36, prats hu- Poblacions importants es troben a Vilaplana del Camp mits, 915 m, 3-VII-2014, J. Molero & S. Pyke, BC940316. (CF36), amb una colònia d’uns 200 peus a l’entrada del po- De les muntanyes de Prades es coneixia tan sols a prop ble cap el cementiri; ja citat de diversos punts relativament d’Albarca, al barranc de l’Eixut, CF2775, en sòls temporal- pròxims entre Castellvell - l’Aleixar - la Selva - l’Albiol... ment inundats del Ranunculo paludosi-Lythretum portulae CF38, CF46, CF47 (Font, 2018). Als voltants del Pont Alt (Molero, 1984). (CF4265), cap el Coll de la Batalla, es troba també una exten- sa colònia de més de 300 individus. Sembla que la planta està * Sorghum bicolor (L.) Moench perfectament aclimatada i en expansió en tota aquesta àrea. La Conca de Barberà, a prop de Vilaverd cap a Montblanc, CF4777, en un talús sota el pont del ferrocarril, 260 m, 30- * Setaria adhaerens (Forssk.) Chiov. [S. verticillata (L.) P. IX-2018, J. Molero & S. Pyke, BCN. Beauv. subsp. aparine (Steud.) Asch.] Subespontània de rara freqüència. De tot el territori conei- Alt Camp: estació ferroviària de Picamoixons, CF 47, mar- xem una cita d’Alcover, CF46?, sembla que deguda a Balada ges de la via, 230 m, 17-IX-20015, J. Molero & S. Pyke, (Font, 2018). BCN125044. Baix Camp: rodalies de Vilaplana, CF36, camí de la Mussara, abundant als marges de la pista, sobre sauló, Spiranthes aestivalis (Poir.) L.C.M. Richard 420 m, 26-IX-2015, J. Molero, BCN. La Conca de Barberà: Vimbodí, CF 48, herbassars nitròfils prop de l’església, 27- Priorat, Ulldemolins, barranc dels Enllosats (CF2577), 722 IX-2014, J. Molero & S. Pyke, BCN125073. Priorat: Cornu- m. Fou observada i fotografiada per Pere Anglès i Jaume della, la Venta d’en Pubill, CF2366, vora el pont del Siurana, Blanc; molt rara; aquests autors ens indiquen que hi havia herbassar nitròfil, 26-IX-2015, J. Molero, BCN125049. Ob- uns 30 peus. servada també, escassa, a la sortida de Falset cap a Grata- De les Muntanyes de Prades només es coneixia dels Plans llops, CF1757, als marges de la carretera. de Pagès, a 1100 m (Masclans & Batalla, 1972).

Butlletí ICHN 83, 2019 ADDICIONS I COMENTARIS A LA FLORA VASCULAR AUTÒCTONA I AŀLÒCTONA DE LES MUNTANYES DE PRADES 57 GEA, FLORA ET FAUNA

* Sternbergia lutea (L.) Ker.-Gawl. ex Spreng. a la bibliografia botànica compilada principalment a l’Atles Conca de Barberà: a 1 km aproximadament de la carretera de corològic de la flora vascular dels Països Catalans (ORCA) Montblanc a Reus, CF4781, talús d’un erm proper a la carre- i Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, i de les ob- tera, 293 m, 17-IX-2014, J. Molero & S. Pyke, BCN125084 servacions personals i material d’herbari recollits per J. Mo- (Fig. 1h). lero i altres autors, dipositat principalment als herbaris BCN, BC i també als personals dels autors. Un nombre de tàxons Subespontània, possiblement provinent d’algun enjardi- prou important per a un territori aproximat d’uns 250 km2 nament no massa pròxim (es va explorar en un radi d’1 km sense retrobar-la). La coneixem citada de les terres de l’Ebre que inclou 8 quadrícules UTM dins del quadrat 100 × 100 km (Font, 2018: BF73 i BF93) i molt recentment de Cornudella, 31TCF. La inicial Flora de los Montes de Prades (Masclans a l’ermita de San Joan del Codolar, CF27 (Pascual, 2017) pel & Batalla, 1964, 1966, 1972) reuneix un total de 1209 tàxons que fa a la Catalunya meridional. citats, que inclouen 1121 espècies, 46 subespècies, 15 varie- tats, 20 híbrids i 7 de subespontànies i cultivades. La immen- Thymelaea passerina (L.) Coss. & Germ. sa majoria són espècies autòctones, a les quals s’afegeixen unes poques subcosmopolites i arqueòfits introduïts d’antic Priorat, Coll d’Albarca, CF27: 41º18,193-E0º54,909’, rostoll (diverses espècies d’Amaranthus, Chenopodium, Bromus, d’un camp de cereals, 880 m, 9-IX-2018, J. Molero, BCN; Setaria, Echinochloa, etc.) que viuen en llocs més o menys Prades, Coll del Vidre cap al Pla de la Guardia, brolla pedre- alterats per l’home. S’hi afegeixen, a més, algunes de culti- gosa, CF 37, 1090 m, 9-IX-2018, J. Molero, BCN. vades o subespontànies com Ceratonia siliqua, Acer pseudo- Rara. Citada de les muntanyes de Prades únicament dels platanus, A. platanoides, A. negundo, Stachys lanata, Aga- plans del Pinetell, CF47, (Masclans & Batalla, 1972) i del ve americana i Opuntia ficus-indica. Tot plegat, en aquells Mas de l’Argany, CF27) a prop de Cornudella (Sáez et al., anys, la capacitat d’introducció de noves plantes aŀlòctones 2000). (xenòfits) estava limitada per l’aïllament típic de les zones rurals, amb escasses i lentes vies de comunicació, pel conreu Trifolium retusum L. tradicional de la terra i la utilització de llavors autòctones, Alt Camp, carretera de Prades a Poblet, sota la Font Blanca, escassa industria agropecuària, ramaderia comunal, escassa CF3177, pradells terofítics d’obaga sobre sauló, 930 m, local- mobilització turística, etc. Tot, fruit de l’època i de l’estat de ment abundant, 4-V-2015, J. Molero, BCN 131060 (Fig. 1f). desenvolupament del territori. Masalles (1983) i Masalles & Mestres (1990), en el seu Molt rar, com altres trèvols que tendim a considerar extin- estudi florístic de la Conca de Barberà, amplien moderada- gits al territori d’estudi (Trifolium ornithopodioides (L.) SM, ment el nombre d’espècies autòctones per a la vessant de la T. subterraneum L., T. bocconei Savi, p. ex) i que tan sols Conca de les muntanyes de Prades. Però aquest augment ja esperen un bon any de pluges i una prospecció intensa per és prou significatiu (±3 %) pel que fa a les espècies aŀlòcto- manifestar-se. Segona localitat de les Muntanyes de Prades; nes que menciona; son alguns exemples Populus × deltoides, es coneixia dels Segalassos a 2 km a prop d’Albarca, CF27 Atriplex hortensis, Ailanthus altissima, Oxalis articulata, O. (Molero, 1982). Les localitats més properes es troben als Pi- corymbosa, Broussonetia papyrifera, Chenopo­dium multifi- rineus orientals i al Sistema ibèric oriental. dum, Boussingaultia cordifolia, Eu­phorbia nutans, Araujia sericifera, Bidens subalternans, Tagetes minuta, Artemisia * Trigonella foenum-graecum L. verlotiorum i poques més. Va ésser necessari, per a aquestes Priorat, a 2 km de Cornudella cap a la venta d’en Pubill, introduccions, a finals dels segle XX, l’augment i millora de CF26, escassa en el marge d’un camp d’ametllers, sobre argi- les vies de comunicació que faciliten el transport de merca- les, 25-V-2018, J. Molero, BCN (Fig. 1g). deries i persones, la incipient industrialització i l’augment Planta conreada a l’antiguitat com a farratgera i medici- de l’activitat agropecuària, amb la corresponent alteració del nal, citada d’antic de Cornudella del Montsant (Costa, 1864). medi que facilità els assentaments de les noves plantes colo- Molero (1977) la retrobà en cultius de cereals entre Ulldemo- nitzadores. lins i Albarca, 600-850 m. És agradablement sorprenent que Pel que fa al progrés en les descobertes florístiques, cada encara es pugui retrobar aquesta espècie a prop de Cornude- vegada és més difícil de trobar novetats per a la flora autòc- lla 150 anys més tard que la cités Costa, i 42 anys després tona en un territori ja força explorat i conegut. Cal ara insis- que la cités Molero (1977) d’una localitat propera, resistint tir en els gèneres taxonòmicament complexos (per exemple en aquest llarg interval l’acció dels herbicides, la rotació dels Orobanche, Hieracium, Festuca, Taraxacum, Portulaca, cultius i la mecanització del camp. Es pot considerar com a etc.) que requereixen més feina de laboratori que de camp. naturalitzada al territori. Malgrat tot encara és possible trobar novetats els anys excep- cionalment plujosos i en racons poc accessibles. Respecte a les espècies aŀlòctones, és a partir de l’any Discussió 2000 quan s’intensifica la prospecció per diversos autors, i es demostra un increment significatiu d’espècies introduïdes. La Flora vascular de les Muntanyes de Prades reuneix ac- Cal constatar en els darrers anys un augment progressiu de tualment més de 1400 tàxons, atenent a les dades disponibles les plantes aŀlòctones al massís de Prades i rodalies que han

Butlletí ICHN 83, 2019 58 J. MOLERO & S. PYKE GEA, FLORA ET FAUNA colonitzat ambients antropitzats (marges de camins, camps BOLÒS, O.; FONT, X. & VIGO, J. 2001. Atles corològic de la flora cultivats i rostolls, erms, carreteres i pistes forestals, estaci- vascular dels Països Catalans, 11. Institut d’Estudis Catalans. ons i vies de tren, voltants de naus industrials i gasolineres, Barcelona. rodalies dels pobles, etc.) però també en ambients més natu- BOLÒS, O. & VIGO, J. 1996. Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. 1230 p. rals, formacions més o menys degradades de boscos i bosqui- BOLÒS, O. & VIGO, J. 2001. Flora dels Països Catalans. Vol. IV. nes, com és el cas, a títol d’exemple, de Senecio inaequidens. Ed. Barcino. Barcelona. 750 p. En aquest aspecte, cal remarcar el creixement considerable BUIRA, A., BALADA, R., MESA, D., ALVAREZ DE LA CAMPA, a la comarca de noves vies de comunicació en espais oberts J. M., ARRUFAT, M., BELTRAN, J.; CARDERO, S., CURTO, R., (autovies, noves carreteres…) associades a noves activitats ROYO, F., TORRES, L. & SÁEZ, L. 2009. Noves contribucions agrícoles o d’altra mena, polígons industrials o manufactu- al coneixement de la flora vascular del massís del Port (NE de la rers, etc. Un exemple evident es visualitza en l’eix de l’auto- península Ibèrica). Orsis 24: 117-140. via Reus - Lleida, especialment en el tram la Selva del Camp CARDIEL, J. M. 2013. Freesia Eckl. ex Klatt. (P. 479-482). In: – la Riba – Vilaverd – Montblanc – Vimbodí, amb més in- RICO, E., CRESPO, M. B., QUINTANAR, A., HERRERO, A., AEDO, C. (eds.). Flora iberica 20. Real Jardín Botánico, CSIC. cidència a l’ampla esplanada a l’est de Montblanc solcada Madrid. 651 p. pel riu Francolí, un espai d’invasió constant d’aŀlòctones que CARLÓN, L., GOMEZ CASARES, G., LAÍNZ, M., MORENO arriben fins als contraforts pradencs, i fins i tot al bell mig del MORAL, G., SANCHEZ PEDRAJA, Ó. & SCHNEEWEISS, massís, com a Prades o Rojals. No més cal comparar el ca- G. 2005. Índex of Orobanchaceae. Disponible a: http://www. tàleg de Masalles (1983), prou complet en la seva època pel familierganes.com/Otrospdf/publica/Orobanchaceae%20Index. que fa a les espècies aŀlòctones, naturalitzades i subespon- htm. [Data de consulta: 16 setembre 2017]. tànies, amb el registre actual compilat al BDBC, fruit de les COSTA, C. 1864. Introducción a la Flora de Cataluña. Barcelona. successives aportacions per diversos autors a partir de l’any 343 p. 2000. Tan sols en el present treball s’addicionen 27 noves ci- DENTON, M. F. 1973. A monograph of Oxalis section Ionoxalis (Oxalidaceae) in North America. Publications of the Museum, tes de plantes introduïdes, naturalitzades i subespontànies. Michigan State University, Biological Series, 4: 455-615. FOLCH, R. 1980. La flora de les comarques litorals compreses entre la riera d’Alforja i el riu Ebre. Institut d’Estudis Catalans, Agraïments Arxius de la Secció de Ciències, 60. Barcelona. 417 p. FONT, X. 2018. Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de L’ajut de Josep Vicens, recoŀlector-conservador de Ce- Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat DOCBiv, ens ha estat indispensable per al manejament dels de Barcelona. Disponible a: http://biodiver.bio.ub.es/biocat [Data materials, per a una georeferenciació correcta dels plecs de consulta: juliol 2018]. d’herbari i per diverses consultes a bancs de dades. La coŀ- GOVAERTS, R., FRODIN, D. G. & RADCLIFFE-SMITH. 2000. laboració de Carles Benedí ens ha estat imprescindible per World checklist and bibliography of Euphorbiaceae 2. The Royal la identificació d’Anacyclus homogamus. També el nostre Botanic Gardens, Kew. 921 p. agraïment a Inés Álvarez, del Real Jardín Botánico de Ma- GUARDIOLA, M., MOLERO, J., SÁEZ, L., ALVARADO, J. L., RÍOS, A. I., BAGARIA, G., CARRERAS, J. 2012. Noves drid, autora del gènere per a Flora iberica, que ens ha remès aportacions al coneixement de la flora vascular de les comarques les escasses localitats catalanes, identificades per ella, d’A. meridionals de Catalunya. IV. Orsis, 26: 241-254. homogamus. Finalment volem agrair als revisors i editor de HARMS, B. 2015. Fraxinus/Ash in N. Hays County. The University la revista les observacions i correccions que han millorat sen- of Texas at Austin, Plant Resources Center. Disponible a: http:// siblement la presentació de l’article. w3.biosci.utexas.edu/prc/DigFlora/ASH/Hays-ash.html [Data de consulta: 23 febrer 2019]. KHALAF, M. K. & STACE, C. A. 2001. The distinction between Bibliografia Cerastium tomentosum L. and C. biebersteinii DC. (Caryophyl- laceae), and their ocurrence in the wild in Britain. Watsonia 23: ÁLVAREZ DE LA CAMPA, J. M. 2004. Vegetació del massís del 481-491 Port. Coŀlecció Pius Font i Quer 3. Institut d’Estudis Ilerdencs. LÓPEZ-PUJOL, J. & GUILLOT ORTIZ, D. 2015. Primera cita Lleida. 459 p. de Cotoneaster pannosus Franch. (Rosaceae) para la provincia ANDRÉS, C. 2012. Fraxinus L. (P. 143-151). In: TALAVERA, de Tarragon y actualización corològica para España. Botanica S., ANDRES, C., ARISTA, M., FERNANDEZ PIEDRA, M.P., Complutensis, 39: 63-69. GÁLLEGO, M. J.; ORTIZ, P. L., ROMERO ZARCO, C., MASALLES, R. M. 1983. Flora i vegetació de la Conca de Barberà. SALGUEIRO, F. J., SILVESTRE, S. & QUINTANAR, A. (eds.). Arxius de la Secció de Ciències, LXVIII. Institut d’Estudis Flora iberica XI. Real Jardín Botánico, CSIC. Madrid. 672 p. Catalans. Barcelona. 232 p. AYMERICH, P. 2017. Notes sobre flora aŀloctona a Catalunya. MASALLES, R. M. & MESTRES, J. M. (1990). Addicions i Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 81: 97-116. esmenes a la flora de la Conca de Barberà (Catalunya). Folia AYMERICH, P. & SÁEZ, L. 2015. Comentaris i precisions previs Botanica Miscelanea, 7: 59-65 a la “checklist” de la flora de Catalunya (nord-est de la península MASCLANS, F. & BATALLA, E. 1964. Flora de los Montes de Ibèrica). Orsis 29: 23-90. Prades. Collectanea Botanica (Barcelona), 6(3): 485-533 BOLDÚ, A. & MOLERO, J. 1979. Aportacions respecte de la MASCLANS, F. & BATALLA, E. 1966. Flora de los Montes de distribució i límits d’algunes de les espècies mediterràneo- Prades. Collectanea Botanica (Barcelona), 6: 610-695. estépiques a Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana MASCLANS, F. & BATALLA, E. 1972. Flora de los Montes de d’Història Natural, 44: 95-110. Prades. Collectanea Botanica (Barcelona), 8: 63-200.

Butlletí ICHN 83, 2019 ADDICIONS I COMENTARIS A LA FLORA VASCULAR AUTÒCTONA I AŀLÒCTONA DE LES MUNTANYES DE PRADES 59 GEA, FLORA ET FAUNA

MOLERO J., 1976. Estudio florístico y fitogeográfico de la PYKE, S. 2003b. Catálogo florístico de las plantas vasculares Sierra del Montsant y su area de influencia. Tesi Doctoral de la de Zaragoza. Publicaciones del Consejo de Protección de la Universitat de Barcelona (inèdita). Barcelona. 396 p. Naturaleza de Aragón. Zaragoza. 205 p. MOLERO, J. 1982. Noves aportacions a la Flora del Priorat i dels PYKE, S. 2008. Contribución al conocimiento de la flora alóctona seus entorns. Folia Botanica Miscellanea, 3: 11-16. catalana. Collectanea Botanica (Barcelona), 27: 95-104. MOLERO, J. 1984. Contribució al coneixement fitocenològic dels ROVIRA, A. M. 1986. Estudi fitogeogràfic de les comarques Catalànides centrals (Serra de Prades i Montsant): comunitats catalanes compreses entre els Ports de Beseit, el riu Ebre i els noves o poc conegudes. Butlletí de la Institució Catalana límits aragonesos. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona d’Història Natural, 51: 139–160. (inèdita). Barcelona. 687 p. MOLERO, J., SÁEZ, L. & VALLVERDÚ, J. 1996. Noves aporta­ SÁEZ, L., CARRILLO, E., MAYOL, M., MOLERO, J. & cions al coneixement florístic de les comarques meridionals de VALLVERDÚ, J. 2000. Noves aportacions a la flora de Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, les comarques meridionals de Catalunya. Acta Botanica 64: 61-71. Barcinonenesia, 46: 97-118. MOLERO, J., SÁEZ, L., VALLVERDÚ, J. & VALLE, L. G. 2006. SÁEZ, L., AYMERICH, P., BLANCHÉ, C. 2010. Llibre Vermell Noves aportacions al coneixement de la flora vascular de les de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. comarques meridionals de Catalunya. III. Orsis, 21: 19-39. Argania editio. Barcelona. 811 p. MOLERO, J., PYKE, S., GUARDIOLA, M., JOSA, E.. LÓPEZ SANCHEZ PEDRAJA, Ó. 2015. Oxalis L. (P. 383-405). In ALVARADO, J., FELIP, J., SÁEZ, L. 2015. Noves aportacions MUÑOZ GARMENDIA, F., NAVARRO, C., QUINTANAR, A., al coneixement de la flora cormofítica de les comarques BUIRA, A. (eds.): Flora iberica 9. Real Jardín Botánico, CSIC. meridionals de Catalunya, amb especial atenció a les muntanyes Madrid. 564 p. de Prades. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, SARGENT, C. S. 1965. Manual of the trees of North America. 79:15-37. Dover Publications. New York. 934 p. NESOM, G. L. 2014. Phylogeny of Fraxinus sect. Melioides SHINNERS, L. H. & MAHLER, W. F. 1999. Illustrated Flora of (Oleaceae): Review and an alternative hypothesis. Phytoneuron, North Central Texas. Fort Worth. Texas. 1626 p. 95: 1–9. THE INTERNATIONAL PLANT NAMES INDEX. 2012. Disponible PASCUAL, R. 2007. Flora de la serra de Montsant. Volums 1 i 2. a: http://www.ipni.org [Data de consulta: 20 setembre 2018]. Ed. Rafael Dalamau. Barcelona [667 + 667 p.] VALCÁRCEL, V., McALLISTER, H. A., RUTHERFORD, A. & PASCUAL, R. 2017. Relació de 29 tàxons de cormòfits nous i altres MILLER, R. 2003. Hedera L. (P 3-12). In: NIETO FELLINER, dades florístiques d’interès per al massís de Montsant.Butlletí de G., JURY, S. L., HERRERO, A. (eds.). Flora iberica 10. Real la Institució Catalana d’Història Natural, 81: 89-96. Jardín Botánico, CSIC. Madrid. 498 p. PORTAL, R. 2000. Eragrostis de France et d’Europe occidentale. VERLOOVE, F. 2005. New records of interesting xenophytes in Ed. Portal, Val près Le Puy, France. 432 p. Spain. Lazaroa 26: 141-148. PYKE, S. 2003a. Novedades para la flora catalana. Collectanea WALLANDER, E. 2008. Systematics of Fraxinus (Oleaceae) and Botanica (Barcelona), 26: 159-162. evolution of dioecy. Plant Systematics and Evolution, 273: 25-49.

Butlletí ICHN 83, 2019

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 61-69. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)61 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Noves aportacions al coneixement de la fauna coleopterològica de Catalunya i illes Balears. Nota 6a. (Coleoptera)

Amador Viñolas*, Eduard Piera* & Josep Muñoz-Batet*

* Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Laboratori de Natura, Coŀlecció d’artròpodes. Passeig Picasso, s/n. 08003 Barcelona.

Autor per a la correspondència: A. Viñolas. A/e: [email protected]

Rebut: 07.03.2019; Acceptat: 24.03.2019; Publicat: 31.03.2019

Resum

Dins del marc de diferents projectes que s’estan portant a terme per a l’estudi dels coleòpters en les àrees catalana i balear, s’han loca- litzat 15 espècies interessants tant per l’escàs coneixement de la seva distribució, dues d’elles són noves per a la fauna de Catalunya, o bé per la seva biologia. Les 15 espècies, pertanyent a 10 famílies diferents, de les que dues ja tractades àmpliament en altres notes anteriors. S’acompanya la representació de l’habitus d’algunes de les espècies. Paraules clau: Coleoptera, noves citacions, Catalunya i illes Balears.

Abstract

New contributions to the knowledge of the coleopterological fauna of Catalonia and the Balearic Islands. Note 6th. (Coleoptera) Within the framework of different projects that are being carried out for the study of beetles in the Catalan and Balearic areas, 15 inter- esting species have been located, both due to the lack of knowledge of their distribution, two of them are new for the fauna of Catalonia, or for its biology. The 15 species belong to 10 different families, of which two have already been widely treated in previous notes. The habitus of some of the species is figured. Key word: Coleoptera, new records, Catalonia and Balearic Islands.

Introducció mitjançant mostrejos amb paranys d’intercepció de vol, situ- at en el lloc des de mitjans de maig fins a setembre. Totes les espècies estudiades en la present nota s’han ob- A la ciutat de Barcelona es mantenen una sèrie de trampes tingut mitjançant mostrejos realitzats en tres zones de Cata- en edificis emblemàtics per al control de possibles plagues lunya i a l’illa de Formentera en l’entorn de diferents projec- pel patrimoni, en les que s’han detectat una sèrie d’elements tes per a l’estudi dels coleòpters com a bioindicadors, veure introduïts aliens a la fauna ibèrica (Viñolas et al., 2018; Viño- la seva biodiversitat, estudiar la conservació específica i dels las & Muñoz-Batet, 2017, 2018). hàbitats. A la illa de Formentera durant els anys 2018 i 2019 s’està A Blanes (Girona) en el bosc cremat del Turó del Vilar duent a terme un seguiment poblacional i de l’estat de l’hàbi- durant els anys 2017 i 2018 s’ha realitzat un mostreig per po- tat del Tenebrionidae Akis bremeri Ardoin, 1979, endemisme der conèixer la variació de la biodiversitat en relació a les de l’illa en greu perill per les actuacions turístiques a la zona actuacions que s’han realitzar post incendi en tres models de on habita, i així poder efectuar una metodologia de conser- parceŀles: sense tractament, amb tractament respectuós i amb vació (Viñolas, 2011a). Aquesta espècie està contemplada en tractament comercial. Les recoŀleccions s’han realitzat mit- l’«Atlas y Libro Rojo de los invertebrados amenazados de jançant paranys d’intercepció de vol i amb paranys de caigu- España. (Especies vulnerables)» al costat d’un altre tenebriò- da, situats en el lloc des de l’1 de juny al 16 de juliol (Viñolas nid, també endèmic de l’illa, el Probaticus (Pelorinus) bale- et al., 2018). L’arbrat del bosc està compost per Pinus pinea aricus Espanyol, 1980 (Viñolas, 2011b). Tots els exemplars L., Quercus ilex L. y Q. suber L. relacionats de l’illa s’han capturat manualment. A la fageda del Sot del Grèvol a Fogars de Montclús (Bar- En total es tracten 15 espècies, pertanyents a 10 famílies, celona) (Parc Natural del Montseny) s’està duent a terme un relacionant els exemplars estudiats, comentant la seva dis- projecte per a l’estudi dels elements saproxílics i així poder tribució, en especial la del territori català i balear. S’aporten obtenir una metodologia per a la millora dels hàbits i la bio- dades sobre la seva biologia i també es representa l’habitus diversitat. Les recoŀleccions durant l’any 2018 s’han efectuat d’algunes d’elles.

DOI: 10.2436/20.1502.01.6 Butlletí ICHN 83, 2019 62 A. VIÑOLAS ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Material i mètodes (Viñolas et al., 2018), amb els exemplars estudiats de Blanes (Girona) ampliem la seva àrea distribució a la comunitat ca- En els diferents projectes realitzats a Catalunya tots els talana d’aquest endemisme ibèric. exemplars s’han capturat mitjançant diferents paranys d’in- A l’àrea d’estudi de Blanes durant l’any 2018 i amb de- tercepció de vol, excepte el de la ciutat de Barcelona que s’ha calatge en el temps de trampeig, s’han capturat també exem- obtingut amb un parany del model «Master Trap» amb fero- plars de Calodromius bifasciatus (Dejean, 1825) i C. spilotus mones. En l’illa de Formentera la recoŀlecció ha estat manu- (Illiger, 1798). Durant la campanya de recoŀlecció realitzada al i tots els exemplars s’han localitzat sota pedres. Tots els en la localitat durant l’any 2017 només es va capturar el C. exemplars s’han muntat en sec sobre cartolines entomològi- bifasciatus. ques. Si ha estat necessari per a la determinació específica s’ha extret l’edeagus, que s’han muntat en sec al costat del Tribu Sphodrini Laporte, 1834 exemplar. Subtribu Atranopsina Baehr, 1982 Les fotografia s’han realitzat amb una càmera Canon® model EOS 760D, amb objectiu de microscòpia i pel mètode Platyderus (Platyderus) formenterae Jeanne, 1988 (Fig. 1) de capes, amb tractament de les imatges mitjançant el pro- Platyderus formenterae Jeanne, 1988. Bull. Soc. linn. de Bor- grama Zerene Stacker®. deaux, 16 (1): 17 Acrònims de les coŀleccions en on estan dipositats els es- Material estudiat pècimens estudiats: (MZB) Museu de Ciències Naturals de Barcelona; (JM) Josep Muñoz Batet; (AV) Amador Viñolas. 1 ♂, etiquetat: «4-III-2019, Sant Francecs de Formentera, 31SCC6285, Formentera, A. Viñolas leg.» (AV).

Resultats

Família Carabidae Latreille, 1802 Subfamília Trechinae Bonelli, 1810 Tribu Pogonini Laporte, 1834

Pogonus (Pogonus) chalceus viridanus Dejean, 1828 Pogonus viridanus Dejean, 1828. Spec. gén. col. coll. Dejean, 3: 14 Material estudiat 3 ♂ i 5 ♀, etiquetats: «4-III-2019, Estany Pudent, 31SCC6489, Formentera, A. Viñolas leg.» (AV). Subespècie descrita amb exemplars procedents d’Espa- nya, i coneguda de la península Ibèrica, illes Balears, nord d’Àfrica (Algerià, Egipte, Líbia, Marroc, Tunísia) i illes Ca- nàries (Bousquet, 2003). A l’àrea peninsular s’ha citat de tot el litoral i dels terrenys salins de l’interior (Serrano, 2003), en les illes Balears s’ha indicat la seva presència a Eivissa, Mallorca i Menorca (Ser- rano et al., 2015). Amb els exemplars estudiats podem repor- tar la presència de la subespècie a l’illa de Formentera.

Subfamília Harpalinae Bonelli, 1810 Tribu Lebiini Bonelli, 1810 Subtribu Dromiusina Bonelli, 1810

Calodromius putzeysi (Paulino de Oliveira, 1876) Dromius putzeysi Paulino de Oliveira, 1876. Mel. Entom. ins. Port.: 28 Material estudiat 4 ex., etiquetats: 1 ex. «16-VI-2018, » (AV); 3 ex. «1-VII- 2018, » (AV). L’espècie es va citar per primera vegada a Catalunya de Torroella de Montgrí (Girona) (Viñolas et al, 2016), poste- Figura 1. Platyderus (Platyderus) formenterae Jeanne, 1988 de For- riorment va ser localitzada a Fornells de la Selva (Girona) mentera. Escala = 2 mm.

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES APORTACIONS AL CONEIXEMENT DE LA FAUNA COLEOPTEROLÒGICA DE CATALUNYA I ILLES BALEARS 63 GEA, FLORA ET FAUNA

Espècie citada per primera vegada de l’àrea peninsular per Viñolas et al. (2018) amb un exemplar recoŀlectat al Mones- tir de Pedralbes de Barcelona mitjançant un parany model «Master Trap» amb feromones situat en el lloc de l’1 de juliol de 2017 al 30 de setembre de 2017. Després d’un any i amb el mateix model de trampa situada a la mateixa ubicació s’ha capturat un altre exemplar d’aquesta espècie invasora, el que fa creure en un possible arrelament a la localitat. La facilitat d’introducció de l’espècie és deguda al seu ampli règim alimentari, ja que les espècies del gènere podent ser copròfagues i fitosapròfagues, viure en l’humus en des- composició, en cadàvers i algunes presenten hàbits rizòfags. Aquesta facilitat d’adaptació alimentària fa que aquesta es- pècie es conegui actualment de les regions Australiana, Ne- àrtica, Neotropical i Paleàrtica (Viñolas et al., 2018).

Família Scirtidae Fleming, 1821 Subfamília Scirtinae Fleming, 1821

Microcara testacea (Linnaeus, 1767) Silpha testacea Linnaeus, 1767. Syst. Nat., 1 (2): 574 Material estudiat 1 ex., etiquetat: «13-VII-2018, Sot del Grèvol, Fogars de Montclús, Barcelona, E. Feliubadaló leg.» (JM). Espècie amb una àmplia distribució europea, la seva pre- sència a la Península Ibèrica va ser indicada per Rivera et al. (1998) del sud d’Espanya, posteriorment Rivera et al. (2010) la citen d’Araba (Laudio), confirmant la seva presència a l’àrea peninsular, indicant que la distribució de l’espècie a la península Ibèrica es desconeix. Creiem que la cita de Fo- Figura 2. Orthomus (Orthomus) barbarus formenterrae Breit, 1933 de gars de Montclús (Barcelona) és la primera documentada per Formentera. Escala = 3 mm. a Catalunya.

Interessant endemisme propi de l’illa de Formentera, des- Família Bostrichidae Latreille, 1802 crit amb un ♂ i una ♀ recoŀlectats a la Mola per Gasull i Subfamília Bostrichinae Latreille, 1802 Palau respectivament. No hem pogut localitzar citacions de Tribu Bostrichini Latreille, 1802 l’espècie posteriors a la seva descripció, tampoc està contem- plada la seva presència a l’illa en el catàleg balear de Serrano Lichenophanes numida Lesne, 1899 (Fig. 3) et al. (2018), pel que creiem que és molt interessant aquesta Lichenophanes numida Lesne, 1899. Ann. Soc. ent. Fr., 67 nova localització ja que confirma que aquest endemisme se- (1898): 472 gueix present a l’illa Juntament amb l’exemplar estudiat i en una altra localitza- Material estudiat ció dins de l’illa es van capturar diversos exemplars de l’Ort- 1 ♂ i 1 ♀, etiquetats: «1-VII-2018, Turó del Vilar, Blanes, homus (Orthomus) barbarus formenterrae Breit, 1933 (Fig. Girona, A. Perich, C. Tobella & P. Pons leg.» (AV). 2), espècies, aquesta si, amb nombroses citacions de l’illa Espècie descrita amb exemplars de diverses localitats del (Serrano et al., 2018). litoral d’Algèria. Coneguda del Magrib al nord d’Àfrica i ci- tada d’Espanya, Itàlia, Portugal i Sardenya (Español, 1974; Família Scarabaeidae Latreille, 1802 Bahillo de la Puebla et al., 2007). Amb un nombre elevat de Subfamília Aphodiinae Leach, 1815 cites ibèriques, de Catalunya només s’havia indicat la seva Tribu Corythoderini Schmidt, 1910 presència a Vidreres (Girona) (Bahillo de la Puebla et al., 2007). Els exemplars estudiats de Blanes són la segona cita Ataenius picinus Harold, 1867 per a Catalunya i Girona. Ataenius picinus Harold, 1867. Berl. Entom. Zeitsch., 11: 281 Biologia Material estudiat L’espècie es desenvolupa principalment en Quercus suber 1 ex., etiquetat: «1-X/31-XII-2018, Monestir de Pedralbes, L., tot i que també ha estat citada de globulus La- Barcelona, M. Navarro leg.» (AV) bill. i E. viminalis Labill. (Español, 1974; Bahillo de la Pue-

Butlletí ICHN 83, 2019 64 A. VIÑOLAS ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Figura 3. Lichenophanes numida Lesne, 1899 de Blanes. Escala = 3 Figura 4. Mycetophagus (Mycetoxides) fulvicollis fulvicollis Fabricius, mm. 1792 de Fogars de Montclús. Escala = 1 mm. bla et al., 2007). L’adult és pot localitzar entre els mesos de Biologia maig a agost. En la seva fase larvària viu sota l’escorça de Fagus syl- L. envaïda pel miceli Plurotus ostreatus (Jacq. ex Fr.) Família Mycetophagidae Leach, 1815 P.Kumm. (gírgola), tot i que també s’ha citat de diferents ca- Subfamília Mycetophaginae Leach, 1815 ducifolis i de troncs de Pinus sp. assocats i secs (Recalde Irur- Tribu Mycetophagini Leach, 1815 zun & San Martín Moreno, 2010; Marcos & Olano, 2011).

Mycetophagus (Mycetoxides) fulvicollis fulvicollis Fabri- Família Zopheridae Solier, 1834 cius, 1792 (Fig. 4) Subfamília Colydiinae Billberg, 1820 Mycetophagus fulvicollis Fabricius, 1792. Entom. syst. Tribu Synchitini Erichson, 1845 emend. aucta, 1 (2): 499 Material estudiat Synchita fallax Schuh, 1998b Synchita fallax Schuh, 1998. Ann. Zool., 48: 321 1 ex., etiquetat: «1-VIII-2018, Sot del Grèvol, Fogars de Montclús, Barcelona, E. Feliubadaló leg.» (JM). Material estudiat Espècie saproxílica de molt àmplia distribució europea, 101 ex., etiquetats: 20 ex. «16-VI-2017, Turó del Vilar, Bla- coneguda també de Sibèria, Mongòlia, Transcaucàsia i Àsia nes, Girona, E. Lucha & P. Pons leg.» (AV); 11 ex. «1-VII- Menor. De l’àrea peninsular molt poques són les cites cone- 2017, Turó del Vilar, Blanes, Girona, E. Lucha & P. Pons gudes, s’ha reportat de Ciudad Real i Navarra (Recalde Irur- leg.» (AV); 12 ex. «16-VII-2017, Turó del Vilar, Blanes, Gi- zun & San Martín Moreno, 2010) i també d’Araba (Marcos rona, E. Lucha & P. Pons leg.» (AV); 21 ex. «16-VI-2018, & Olano, 2011). L’exemplar de Fogars de Montclús és la Turó del Vilar, Blanes, Girona, A. Perich, C. Tobella & P. primera cita de l’espècie per a Catalunya i la província de Pons leg.» (AV, JM); 22 ex. «1-VII-2018, Turó del Vilar, Bla- Barcelona. nes, Girona, A. Perich, C. Tobella & P. Pons leg.» (AV); 15

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES APORTACIONS AL CONEIXEMENT DE LA FAUNA COLEOPTEROLÒGICA DE CATALUNYA I ILLES BALEARS 65 GEA, FLORA ET FAUNA

Figura 5. Synchita humeralis (Fabricius 1792) de Fogars de Montclús. Figura 6. Lyphia tetraphylla (Fairmaire, 1857) de Blanes. Escala = 1 Escala = 1 mm. mm. ex. «16-VII-2018, Turó del Vilar, Blanes, Girona, A. Perich, tres citacions per a l’àrea pel que creiem que la cita de Fogars C. Tobella & P. Pons leg.» (AV). de Montclús (Barcelona) és la segona per a Catalunya. Espècie pròpia de l’àrea mediterrània, coneguda d’Algè- En la mateixa localitat de recoŀlecció s’han obtingut ria, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Marroc i Turquia. Viñolas tres exemplars de Synchita variegata Hellwig,1792. Espè- & Verdugo (2011) van citar l’espècie per primera vegada de cie ja esmentada del Parc Natural del Montseny per Dajoz la península Ibèrica amb un exemplar de Cadis (Los Barrios), (1977) de Sant Segimon (Viladrau, Girona) i per Viñolas et sent citada per segona vegada de l’àrea peninsular per Viño- al. (2012a) de Arbúcies i Riells i Viabrera (Girona). Aquests las et al. (2012b) de l’Albera (Girona), primera localització exemplars són la primera cita per a la província de Barcelona per a Catalunya. Els exemplars recoŀlectats a Blanes (Girona) (Fogars de Montclús). són la segona cita per a Girona i Catalunya, ampliant la seva Biologia àrea de distribució ja que la primera localitat està situada a La larva s’alimenta dels micelis de diferents fongs ligní- l’extrem nord i la segona a l’extrem sud de la província. coles i dels restes d’escolítids presents sota l’escorça d’Alnus glutinosa L., Corylus avellana L., Fagus sylvatica L., Popu- Synchita humeralis (Fabricius 1792) (Fig. 5) lus alba L., Quercus sp., Salix sp. i Tilia sp. (Dajoz, 1977) Elophorus humeralis Fabricius, 1792. Entom. syst. emend. aucta, 1 (1): 205 Família Tenebrionidae Latreille, 1802 Material estudiat Subfamília Tenebrioninae Latreille, 1802 Tribu Triboliini Gistel, 1848 2 ex., etiquetats: «1-VIII-2018, Sot del Grèvol, Fogars de Montclús, Barcelona, E. Feliubadaló leg.» (JM). Lyphia tetraphylla (Fairmaire, 1857) (Fig. 6) Espècie d’àmplia distribució europea, citada de Catalunya Bius tetraphyllus Fairmaire, 1857. Ann. Soc. ent. Fr., (3) 4 per Dajoz (1977) de Tiana (Barcelona). No hem localitzat al- (1856): 534

Butlletí ICHN 83, 2019 66 A. VIÑOLAS ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Material estudiat 4 ex., etiquetats: 1 ex. «1-VII-1989, Molins de Rei, Barce- lona, M. Tomàs leg.» (AV); 1 ex. «22-IX-1996, Sitges, Bar- celona» (AV); 1 ex. «1-VI-2009, 1ex. Vilamacolum, Girona, 1-6-2009, Girona, J. Muñoz leg.» (JM); 1 ex. «16-VI-2018, Turó del Vilar, Blanes, Girona, A. Perich, C. Tobella & P. Pons leg.» (AV). Material revisat 4 ex., etiquetats: 1 ex. «22-VII-36, Pollença, Mallorca, F. Monrós leg.» (MZB); 2 ex. «VIII-49, Valls, Tarragona, Es- pañol leg.» (MZB); 1 ex. «12-VI-2001, Sardegna (CA), Fan- cello leg.» (AV). Espècie descrita dels voltants de Pisa (Itàlia) amb un exemplar i citada de: Croàcia, Espanya, França, Grècia, Is- rael, Itàlia, República Txeca, Turquia i Xipre (Löbl et al., 2008). Introduïda als Estats Units d’Amèrica on es va detec- tar per primera vegada l’any 1902, coneguda actualment del Districte de Columbia, Geòrgia, Florida, Maryland i Ohio (Bousquet et al., 2018). Español (1949) va citar per primera vegada l’espècie de la Península amb dos exemplars de Valls (Tarragona) i con- firmà la seva presencia, esmentada per Fuente (1935), a les illes Balears amb un exemplar de Pollença (Mallorca). Amb el material estudiat podem ampliar la distribució catalana de Figura 7. Lachnaia (Lachnaia) paradoxa (G.A. Olivier, 1808) de Bla- l’espècie a Barcelona (Molins de Rei, Sitges) i Girona (Bla- nes. Escala = 3 mm. nes, Vilamacolum). Biologia 2010; Vázquez, 1993, 1995). Amb el exemplar de Fogars de Montclús podem ampliar la seva distribució a la província de L’espècie s’ha localitzat en Europa en les soques i bran- Barcelona fora de l’àrea pirinenca. ques mortes de Ficus carica L. Quercus ilex L. i Vitis sp., que estaven atacades per bostríquids dels gèneres Sinoxylon Biologia Duftschmid, 1825 i Xylopertha Guérin-Méneville, 1845, ja La larva es desenvolupa en la fusta podrida de frondoses que pel que sembla es troba lligada a aquestes espècies en (Fagus L., Ulmus L. etc.). L’adult es pot localitzar de tardor a qualitat de predador i de comensal (Español, 1949), encara primavera sobre els troncs on s’ha desenvolupat, a la prima- que també pot estar relacionada amb altres espècies de la fa- vera sobre flors o batent el fullatge de diferents arbres (Váz- mília. En la localitat de Blanes s’han recoŀlectat els bostrí- quez, 1993, 2002). quids Scobicia pustulata (Fabricius, 1801) i Xylopertha pra- eusta (Germar, 1817), en un bosc amb presencia de Q. ilex. Família Chrysomelidae Subfamília Cryptocephalinae Gyllenhal, 1813 Família Oedemeridae Latreille, 1810 Tribu Clytrini Kirby, 1837 Subfamília Oedemerinae Latreille, 1810 Tribu Asclerini Gistel, 1856 Lachnaia (Lachnaia) paradoxa (G.A. Olivier, 1808) (Fig. 7) Clytra paradoxa G.A. Olivier, 1808. Entom. hist. nat. insect., Ischnomera sanguinicollis (Fabricius 1787) 6: 844 Necydalis sanguinicollis Fabricius, 1787. Mantissa Insecto- Material estudiat rum, 1: 170 11 ex., etiquetats: 6 ex. «13-VI-2013, delta del Llobregat, Material estudiat el Prat de Llobregat, Barcelona, J. Muñoz leg.» (JM); 4 ex. 1 ex., etiquetat: «31-V-2018, Sot del Grèvol, Fogars de Mont- «14-VI-2017, el Cortalet, Aiguamolls de l’Empordà, Caste- clús, Barcelona, E. Feliubadaló leg.» (JM). lló d’Empúries, Girona, J. Muñoz leg.» (JM); 1 ex. «16-VI- 2018, Turó del Vilar, Blanes, Girona, A. Perich, C. Tobella & Espècie centre europea amb una distribució discontínua, P. Pons leg.» (AV). a la Península Ibèrica estava citada només de l’àrea pirinen- ca (Vázquez, 1993, 2002). De l’àrea catalana s’ha citat de Material revisat Girona (Camprodon) i Lleida (Aigües Tortes, Betren, Planes 4 ex., etiquetats: 2 ex. «29-VI-2008, Delta del Llobregat, de Son, Sant Joan de l’Erm i vall de Toran) (Agulló et al., El Remolar, 31TDF27, Viladecans (B), J. M. Diéguez leg.»

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES APORTACIONS AL CONEIXEMENT DE LA FAUNA COLEOPTEROLÒGICA DE CATALUNYA I ILLES BALEARS 67 GEA, FLORA ET FAUNA

Figura 8. Cryptocephalus (Burlinus) pusillus Fabricius 1777 de Fogars Figura 9. Ulorhinus bilineatus (Germar, 1819) de Fogars de Montclús. de Montclús. Escala = 1 mm. Escala = 1 mm.

(MZB 2008-0811, 2008-0805); 2 ex. «25-VI-2010, Del- 1 ex., etiquetat: «1-VIII-2018, Sot del Grèvol, Fogars de ta del Llobregat, Riera de Sant Climent, Viladecans 6 m, Montclús, Barcelona, E. Feliubadaló leg.» (JM). N41º17’10,6’’ E2º03’15,3’’, J. M. Diéguez leg.» (MZB 2010- Material revisat 1783, 2010-1784). L’espècie es coneix d’Espanya, Portugal, Marroc, Sicília 1 ex., etiquetat: «18-VII-1923, Tavertet, Barcelona» (MZB i illes Balears. No esmentada de l’àrea catalana per Petitpi- 73-0843). erre (1983) en el catàleg dels crisomèlids de Catalunya ni en Amb una àmplia distribució per l’Europa central i occi- la fauna ibèrica (Petitpierre, 2000), posteriorment indica la dental i amb molt poques citacions ibèriques, de Catalunya seva presència en la província de Barcelona sense indicació només s’ha citat de Girona (Sant Pere Pescador) (Petitpierre, de localitat (Petitpierre, 2009). Amb els exemplars estudiats 1980, 2000, 2009). Els exemplars de Fogar de Montclús i de podem confirmar la seva presència a la província de Barcelo- Tavertet ens permet ampliar la seva àrea de distribució cata- na (Prat de Llobregat i Viladecans) i ampliar-la a la de Girona lana a la província de Barcelona. (Blanes, Castelló d’Empúries). Segons Petitpierre (2000) l’adult viu en Quercus robur L. i Molt polífaga en estat adult, per la seva biologia veure Pe- Salix sp., l’exemplar estudiat s’ha capturat en Fagus sylvatica L. titipierre (2000). Família Anthribidae Billberg, 1820 (Fig. 9) Tribu Cryptocephalini Gyllenhal, 1813 Subfamília Anthribinae Billberg, 1820 Tribu Corrhecerini Lacordaire, 1865 Cryptocephalus (Burlinus) pusillus Fabricius 1777 (Fig. 8) Cryptocephalus pusillus Fabricius, 1777. Genera Insecto- Ulorhinus bilineatus (Germar, 1819) rum: 221 Anthribus bilineatus Germar, 1819. Ann. Wetter. Gesell. ges. Material estudiat Natur., 1 (1) (1818): 119

Butlletí ICHN 83, 2019 68 A. VIÑOLAS ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Material estudiat Bousquet, Y., Thomas, D. B., Bouchard, P., Smith, A. 1 ex., etiquetat: «1-VIII-2018, Sot del Grèvol, Fogars de D., Aalbu, R. L., Johnston, M. A., Warren & Steiner Jr., E. 2018. Catalogue of Tenebrionidae (Coleoptera) of North Montclús, Barcelona, E. Feliubadaló leg.» (JM). America. ZooKeys, 728: 1-455. Espècie citada per primera vegada de la península Ibèrica DAJOZ, R. 1977. Coléoptères Colydiidae et Anommatidae paléarc- per Viñolas et al. (2014) amb dos exemplars capturats a Ar- tiques. Faune de l’Europe et du Bassin Méditerranéen, 8. Centre búcies (Parc Natural del Montseny, Girona). Amb l’exemplar National de la Recherche Scientifique. Masson. Paris. 280 p. recoŀlectat a Fogars de Montclús igualment dins de l’àrea del ESPAÑOL, F. 1949. Datos para el conocimiento de los Parc Natural efectuem la segona cita de l’espècie i ampliem tenebriónidos del Mediterráneo occidental. VII. El género la seva àrea de distribució a la província de Barcelona. Lyphia en la Península Ibérica, Marruecos y Tenerife. Graellsia, 7: 43-48. ESPAÑOL, F. 1974. Nuevos datos sobre los Bostrychidae de la Agraïments fauna española (Col. Cucujoidea). Graellsia, 28: 37-44. FUENTE, J. M. de la, 1935. Catálogo sistemático geográfico A Pere Pons, de la Universitat de Girona, que ens ha per- de los coleópteros observados en la Península Ibérica, Pirineos propiamente dichos y Baleares. Boletín de la Sociedad mès estudiar els coleòpters recoŀlectats dins el projecte «Ava- Entomológica de España, 18 (5-6): 53-68. luació ecològica i econòmica comparada de les pràctiques LÖBL, I., MERKL, K., ANDO, P. BOUCHARD, P., LILLIG, M., forestals en boscos cremats amb la utilització de múltiples MASOMUTO, K. & SCHAWALLER, W. 2008. Tribe Triboliini. indicadors» (ARP/260/2017), finançat pel DARP (expedient P. 301-302. In: Löbl, I. & Smetana, A. (ed.). Catalogue of Palae- 56 30063 2017 P4), i a Aina Perich i Carles Tobella, de la arctic Coleoptera, vol. 5. Apollo Books. Stenstrup. 670 p. mateixa entitat, per la tasca de camp realitzada en el manteni- Jeanne, C. 1988. Carabiques nouveaux our remarquables (8e ment de les trampes i en la separació del material capturat. note). Bulletin de la Société linnéenne de Bordeaux, 16 (1): 5-27. A Carlota Viada, de Menorca, el haver-nos permès realit- MARCOS, J. M. & OLANO, I. DE. 2011. Informe sobre los insectos zar els mostrejos a la illa de Formentera com coordinadora saproxílicos de interés de conservación de los montes de Vitoria tècnica del projecte «Actuaciones de recuperación de especi- (Álava). Centro de Estudios Ambientales – Ingurugiro Galetarako es silvestres (ARES)» per encàrrec de la Conselleria de Medi Ikastegia. Vitoria Gasteiz. 115 p. Ambient, agricultura i pesca del Govern de les illes Balears, i PETITPIERRE, E. 1980. Catàleg dels coleòpters crisomèlids de Catalunya. I. Cryptocephalinae. Butlletí de la Societat Catalana finançat per SEO/BirdLife. d’Història Natural, 45 (Sec. Zool., 3): 65-76. A Daniel Guinart i Narcís Vicens, del Parc Natural del PETITPIERRE, E. 1983. Catàleg dels coleòpters crisomèlids Montseny, l’ajut i coŀlaboració per portar a terme el projec- de Catalunya. II. Zeugophoridae, Donaciinae, Criocerinae, te «Avaluació de l’efecte en els organismes saproxílics del Clytrinae, Lamprosomatinae i Eumolpinae. Butlletí de la Societat projecte de millora de la biodiversitat i naturalitat dels hàbits Catalana d’Història Natural, 49 (Sec. Zool., 5): 87-96. forestals del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Mont- PETITPIERRE, E. 2000. Coleoptera, Chrysomelidae 1. In: Fauna seny», finançat pel Parc Natural del Montseny. Ibérica, vol. 13. Ramos, M. A. et al. (Eds.). Museo de Ciencies A Ester Feliubadaló, del Parc Natural del Montseny, l’ajut Naturales. CSIC. Madrid. 521 p. + 6 lám. en la recoŀlecció i en el manteniment dels paranys instaŀlats a PETITPIERRE, E. 2009. Catàleg del coleòpters crisomèlids de la fageda de Fogars de Montclús. A Jordi Serrapio, d’Eivissa, Catalunya V. Hispinae i Cassidinae, i llista actualitzada de l’ajut i coŀlaboració en el estudi realitzat a la illa de Formen- totes les espècies de la família. Butlletí de la Societat Catalana tera. A Glòria Masó i Berta Caballero, del Museu de Ciències d’Història Natural, 75 (2007-2009): 61-83. Naturals de Barcelona, l’haver-nos permès consultar la coŀ- RECALDE IRURZUN, I. & SAN MARTÍN MORENO, A. F. 2010. Tenebrionoidea y Cucujoidea (Coleoptera) de los hongos lecció de coleòpters de l’entitat. lignícolas, nuevos o poco conocidos para la fauna ibérica. Heteropterus Revista de Entomología, 10 (2): 145-156. RIBERA, I., HERNANDO, C. & AGUILERA. P. 1998. An Bibliografia annotated checklist of the Iberian water beetles (Coleoptera). Zapateri. Revista Aragonesa de Entomología, 8: 43-111. AGULLÓ, J., MASÓ, G., MUÑOZ, J., PRIETO, M. & VIVES, RIBERA, I., HERNANDO, C. & AGUILERA. P. 2010. Coleópteros E. 2010. Contribució al coneixement dels coleòpters de les acuáticos del humedal de Laku (Araba). Estudios del Museo de Planes de Son i la Mata de València. P. 481-529. In: Germain, Ciencias Naturales de Álava, 23 (2009-2010): 215-222. J. (Cur.). Els sistemes naturals de les Planes de Son i la Mata de SERRANO, J. 2003. Catálogo de los Carabidae (Coleoptera) de València. Treballs de la Institució Catalana d’Història natural, 16. la Península Ibérica. Monografías de la Sociedad Entomológica Barcelona. 806 p. + 4 pl. Aragonesa, 9: 1-130. Bahillo de la Puebla, P., López-Colón, J. I. & Baena, SERRANO, J., GUERRERO, J. J., FERNÁNDEZ, B., RUIZ, C. M. 2007. Los Bostrichidae Latreille, 1802 de la fauna íbero- & PETITPIERRE, E. 2015. Los coleópteros carábidos de las balear (Coleoptera). Heteropterus Revista de Entomología, 7 (2): 147-227. islas Baleares (Coleoptera: Carabidae). Boletín de la Asociación BOUSQUET, Y. 2003. Tribe Pogonini. P. 286-288. In: Löbl, I. & española de Entomología, 39 (1-2): 41-99. Smetana, A. (ed.). Catalogue of Palaearctic Coleoptera, vol. 1. VÁZQUEZ, X. A. 1993. Coleoptera, Oedemeridae, Pyrochroidae, Apollo Books. Stenstrup. 819 p. In: Löbl, I. & Smetana, A. (ed.). Pythidae, Mycteridae. In: Fauna Ibérica, vol. 5. Ramos, M. A. et Catalogue of Palaearctic Coleoptera, vol. 1. Apollo Books. Sten- al. (eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC. Madrid. strup. 819 p. 181 p.

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES APORTACIONS AL CONEIXEMENT DE LA FAUNA COLEOPTEROLÒGICA DE CATALUNYA I ILLES BALEARS 69 GEA, FLORA ET FAUNA

VÁZQUEZ, X. A. 1995. Faunística y mapas de distribución de los VIÑOLAS, A. & VERDUGO, A. 2011. Nuevas especies de coleóp- Oedemeridae (Coleoptera) de la fauna Ibérica y Balear. Zapateri, teros para la Península Ibérica. Familias Zopheridae, Corylophi- Revista aragonesa de entomología, 5: 35-49. dae y Curculionidae. Orsis, 25: 131-139. VÁZQUEZ, X. A. 2002. European Fauna of Oedemeridae. Coleop- VIÑOLAS, A., MUÑOZ-BATET, J. & SOLER, J. 2012a. Noves tera. Argania editio. Barcelona. 178 p. + 1 làm. o interessants citacions de coleòpters per al Parc Natural del VIÑOLAS, A. 2011a. Akis bremeri Ardoin, 1979. P. 327-329. In: Montseny i per a la península Ibèrica (Coleoptera) (4a nota). Verdú, J. R., Numa, C. & Galante, E. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de Orsis, 26: 149-185. los invertebrados amenazados de España. (Especies vulnerables), VIÑOLAS, A., SOLER, J. & MUÑOZ-BATET, J. 2012b. Nuevos vol. 1. Dirección General del Medio Natural y Política Forestal. registros y nuevas localizaciones de coleópteros para la Península Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino. Madrid. Ibérica y en especial del Paratge Natural de l’Albera, Girona 719 p. (Coleoptera). Elytron, 25: 3-63. VIÑOLAS, A. 2011b. Probaticus (Pelorinus) balearicus Español, VIÑOLAS, A., MUÑOZ-BATET, J. & SOLER, J. 2014. Noves 1980. P. 344-346. In: Verdú, J. R., Numa, C. & Galante, E. (Eds.). o interessants citacions de coleòpters per al Parc Natural del Atlas y Libro Rojo de los invertebrados amenazados de España. Montseny i per a la península Ibèrica (Coleoptera) (4a nota). (Especies vulnerables), vol. 1. Dirección General del Medio Orsis, 26: 149-185. Natural y Política Forestal. Ministerio de Medio Ambiente, VIÑOLAS, A., MUÑOZ-BATET, J. & SOLER, J. 2016. Noves Medio Rural y Marino. Madrid. 719 p. o interessants localitzacions d’espècies de coleòpters per a la VIÑOLAS, A. & MUÑOZ-BATET, J. 2017. Noves aportacions al península Ibèrica i illes Canàries (Coleoptera). Butlletí de la conèixement de la fauna coleopterològica de la península Ibèrica Institució Catalana d’Història Natural, 80: 101-112. i illes Balears. Nota 2a (Coleoptera). Butlletí de la Institució Ca- VIÑOLAS, A., RECALDE, J. I. & MUÑOZ-BATET, J. 2018. talana d’Història Natural, 81: 177-184. Noves aportacions al coneixement de la fauna coleopterològica VIÑOLAS, A. & MUÑOZ-BATET, J. 2018. Nuevas aportaciones de la península Ibèrica i illes Canàries. Nota 3a, amb revisió al conocimiento de la fauna coleopterológica de la Península Ibé- dels Lissodema Curtis, 1833 ibèrics (Coleoptera, Salpingidae, rica. Nota 5a. (Coleoptera). Revista gaditana de Entomología, 9 Lissodeminae). Butlletí de la Institució Catalana d’Història (1): 211-222. Natural, 82: 41-52.

Butlletí ICHN 83, 2019

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 71-74. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)71 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Noves dades de mosquits dels fongs (Diptera: Keroplatidae i Mycetophilidae) per a Catalunya i la península Ibèrica

Rafael Carbonell Font* & Peter J. Chandler**

* Can Grau, 17850 Beuda (Girona) ** 606B Berryfield Lane, Melksham, Wilts SN12 6EL, Great Britain

Correspondència autor: Rafael Carbonell. A/e: [email protected]

Rebut: 08.02.2019; Acceptat: 25.03.2019; Publicat: 31.03.2019

Resum

S’exposen dades de 13 espècies de Keroplatidae i Mycetophilidae de Beuda i altres localitats de la província de Girona. Cerotelion striatum (Gmelin, 1790), Leia fontana Chandler, 2004 i Leptomorphus walkeri Curtis, 1831 són novetats per a la península Ibèrica. Exechia bicincta (Staeger, 1840), Greenomyia mongolica Laštovka & Matile, 1974 i Mycetophila perpallida Chandler, 1993 són noves per a Cata- lunya. Paraules clau: Diptera, Mycetophilidae, Keroplatidae, Catalunya, península Ibèrica, noves cites.

Abstract

New records of fungus gnats (Diptera: Mycetophilidae and Keroplatidae) for Catalonia and the Iberian Peninsula Records of 13 species of Keroplatidae and Mycetophilidae of Beuda and other localities of Girona province are listed. Cerotelion stria- tum (Gmelin, 1790), Leia fontana Chandler, 2004 and Leptomorphus walkeri Curtis, 1831 are novelties for the Iberian Peninsula. Exechia bicincta (Staeger, 1840), Greenomyia mongolica Laštovka & Matile, 1974 and Mycetophila perpallida Chandler, 1993 are new for Catalo- nia. Key words: Diptera, Mycetophilidae, Keroplatidae, Catalonia, Iberian Peninsula, new records.

Introducció als insectes que hi volen arrecerar-se, com un parany de in- tercepció de vol si hi ha alguna porta o finestra oberta o bé La superfamília dels dípters Sciarioidea Billberg, 1820, com un parany de llum si hi ha algun llum encès. També els anomenats Fungus Gnats per als anglosaxons, comprèn di- insectes cauen en basses naturals o artificials. verses famílies, entre les quals Keroplatidae Rondani 1856 Entre els anys 2006 i 2018, el primer autor va prendre mos- i Mycetophilidae Newman, 1834 integren alguns dels repre- tres i fotografies de Mycetophilidae i Keroplatidae, la majo- sentants de mida més gran de la superfamília. Pel seu aspec- ria a Can Grau i Font de Rajolins (Beuda), però també a d’al- te, es podrien anomenar en català «mosquits» dels fongs, tot i no tenir trompa xucladora, ja que en la majoria d’espècies les tres localitats de la província de Girona (Taula 1). La majoria larves s’alimenten de bolets o bé de fusta en descomposició. van ser capturats a l’interior d’habitatges o a la superfície de Degut als seus hàbits alimentaris, els adults viuen sobretot l’aigua quan accidentalment hi queien. Els coŀlectats en viu a dins dels boscos; tot i així passen el període desfavorable es capturaren mentre reposaven als vidres o a les parets amb en estadi adult, per la qual cosa sovint s’arreceren a dins de un contenidor de plàstic o amb un caça-papallones. En amb- coves, tant a l’estiu com a l’hivern (Ševčík, 2006; Mederos & dós casos, les mostres eren transferides a un altre recipient de Chandler, 2015). Es reconeixen en tenir el tòrax en gep que plàstic amb un substrat humitejat amb acetat etílic. amaga parcialment el cap, l’abdomen prim i llarg i les coxes i les potes en general molt llargues. Preparació, estudi i determinació Els exemplars capturats s’han conservat o bé en sec, cla- Material i mètodes vant-los amb minúcies en un rectangle de escuma vera, o bé en líquid, posant-los en tubs en alcohol etílic al 70 %. S’han Mostreig estudiat sota la lupa binocular Optika LAB-1 i un microsco- Un habitacle, com ara una masia, envoltada de camps i pi Optika B-383 PHi. Durant tot el procés de determinació, boscos, actua sense que ens n’adonem com una «cova» per s’han pres fotografies acoblant a l’ocular una càmera Pana-

DOI: 10.2436/20.1502.01.7 Butlletí ICHN 83, 2019 72 R. CARBONELL FONT & P. J. CHANDLER GEA, FLORA ET FAUNA

Taula 1. Llistat de localitats mostrejades mostrant el municipi, les coordenades UTM DATUM ET2RS89, les coordenades geogràfiques i l’altitud.

Localitat Municipi ETRS89 LONG-E ETRS89 LAT-N Latitud Longitud Altitud (m)

L’Olivera, Lliurona Albanyà 475483 4681874 2,702607 42,288709 592 Veïnat del Sagrat Cor Besalú 474468 4671845 2,690736 42,198350 152 Can Grau (casa) Beuda 474591 4676961 2,692012 42,244425 403 Can Grau (viver) Beuda 474556 4676823 2,691605 42,243188 380 Font de Rajolins Beuda 474429 4677156 2,690041 42,246178 401 Pla d’Amigó Sant Llorenç de la Muga 482521 4688587 2,787775 42,349348 343 sonic DMC-LX100 o Panasonic DMC-TZ57; les fotografies Balacesco (1969). Coneguda de diferents països d’Europa així obtingudes permeten mostrar alguns dels caràcters que (Chandler, 2004a), nova per a la península Ibèrica. sovint resten amagats en retratar sols l’animal sencer. El con- junt de fotografies i una descripció el més completa possible Keroplatus reaumurii Dufour, 1839 dels exemplars estudiats es pot trobar al web Fauna de Can 1 femella a dins de casa, 25.x.2010, L’Olivera (casa), Lliu- Grau . rona, Josep Menció leg.; 1 mascle a dins de casa, 7.vi.2011, En els casos que la determinació específica ho requeria, Can Grau (casa); 1 mascle trobat mort a dins de casa, s’ha preparat la genitàlia masculina en KOH al 10 % i després 18.vi.2013, Can Grau (casa); 1 mascle trobat mort a dins s’ha cobert amb DMHF sobre un rectangle de plàstic d’ace- de casa, 13/9/2014, Pla d’Amigó (casa); 1 mascle a dins tat, clavat sobre la mateixa agulla amb l’insecte. Si l’insecte de casa, 14.ix.2014, Can Grau (casa); 1 mascle a dins de estava en líquid, la genitàlia s’introduïa en un petit sobre fet casa, 17.ix.2015, Can Grau (casa); 1 mascle a dins de casa, de paper de seda i aquest s’allotjava entre l’etiqueta i la paret 21.x.2017 (imatges), Can Grau (casa); 1 mascle a dins de del tub. Tots els exemplars coŀlectats es troben a la coŀlecció casa, adormit i alliberat, 11.vii.2018 (imatges), Can Grau del primer dels autors. (casa). Determinació específica seguint Matile (1986) i Zait- Per a la determinació s’han aconseguit part de la literatura zev (1991). al lloc Anonimus (2018) (http://sciaroidea.info), que conté Macrocera fasciata Meigen, 1804 informació sobre les sinonímies de les espècies, referències bibliogràfiques –algunes de les quals descarregables en for- 1 mascle cadàver a la finestra, de feia pocs dies, trobat el mat PDF–, així com dibuixos o fotografies de la genitàlia 23.v.2016, Can Grau (casa), determinació de Chandler. Nova d’alguns tàxons, imprescindible per a la identificació de la per a la província de Girona. majoria d’espècies. L’obra principal per a la determinació a nivell de gènere ha estat Søli et al. (2000). També s’han se- Macrocera phalerata Meigen, 1818 guit Edwards (1925), Séguy (1940) i Hutson et al. (1980), 1 mascle atret a la llum (imatge), Can Grau (casa), 9.vii.2013, per al gènere o l’espècie. Per a alguns gèneres concrets s’han determinació de Carbonell, confirmació de Chandler. fet servir algunes revisions específiques, comentades per a cada cas en particular a l’apartat de resultats. Sols es mostren Neoplatyura biumbrata (Edwards, 1913) les determinacions que s’han pogut fer fins a nivell d’espè- 1 mascle trobat ofegat a dins de casa, 23.vi.2018, Can Grau cie; resten encara alguns espècimens femella dels gèneres (casa), determinació de Jan Ševčík. Nova per a la província Exechia Winnertz, 1863, Exechiopsis Tuomikoski, 1966, de Girona. Neoempheria Osten Sacken, 1878, Phthinia Winnertz, 1863 i Rymosia Winnertz, 1863 que no es poden determinar espe- Família Mycetophilidae Newman, 1834 cíficament. Llevat que s’indiqui el contrari, els exemplars s’han coŀlec- Exechia bicincta (Staeger, 1840) tat, determinat i retingut a la coŀlecció del primer autor. 1 mascle a finestra, 20.vi.2018, Can Grau (casa), determina- ció de Chandler. Nova per Catalunya.

Resultats Greenomyia mongolica Laštovka & Matile, 1974 1 mascle trobat ofegat el 30.viii.2016, Can Grau (viver). De- Família Keroplatidae Rondani, 1856 terminació específica seguint Matile (2002) com a G. there- sae Matile, 2002, que posteriorment es va sinonimitzar amb Cerotelion striatum (Gmelin, 1790) G. mongolica (Kurina et al., 2011: 42). Citada recentment de 1 mascle en vol a dins de casa, Can Grau (casa), 10.vi.2017. Galícia (Chandler & Camaño Portela, 2011), és nova per a Determinació seguint Zaitzev (1994) i Matile & Burghele- Catalunya.

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES DADES DE MOSQUITS DELS FONGS PER A CATALUNYA I LA PENÍNSULA IBÈRICA 73 GEA, FLORA ET FAUNA

Leia cylindrica (Winnertz, 1863) Agraïments 1 mascle a fora de finestra, 25.xi.2018, Can Grau (casa). Nova per a la província de Girona. Agraïm a Josep Menció que ens proporcionés un exemplar pel seu estudi, a Jan Ševčík, la determinació d’un exemplar a Leia fontana Chandler, 2004 www.diptera.info i a Emma Asensio del Museu de Ciències Naturals de Barcelona per proporcionar-nos les fotocòpies 1 mascle trobat mort durant el mes, viii.2011, Can Grau d’alguns articles. (casa), determinació de Carbonell per comparació amb l’altre exemplar determinat; 1 mascle a dins de casa, 26.viii.2013, Veïnat del Sagrat Cor (casa), determinació de Chandler. Sols Bibliografia coneguda anteriorment de dues localitats a Itàlia, la localitat tipus, Bosco della Fontana (Chandler, 2004b) i la província ANONIMUS. 2018. Fungus Gnats Online. Disponible en: http:// de Belluno (Chandler, 2008). Nova per a la Península Ibèri- sciaroidea.info [Data de consulta: 12 desembre 2018] ca. BORKENT, C. J. & WHEELER, T. A. 2012. Systematics and Phylogeny of Leptomorphus Curtis (Diptera: Mycetophilidae). Leptomorphus walkeri Curtis, 1831 Zootaxa, 3549: 1-117. CHANDLER, P. J. 1994. Rymosia Winnertz (Diptera: Myceto­ 1 mascle a una finestra, 5.vi.2015, Can Grau (casa). Determi- philidae), a newly recognised element of wetland faunas, with nació específica seguint Borkent & Wheeler (2012). Conegu- five species new to Britain and a key to species. Entomologist’s da de diferents països d’Europa (Chandler 2004a), nova per a Gazette, 45: 199-220. la península Ibèrica. CHANDLER, P. J. 2004a. Fauna Europaea: Mycetophilidae. In: Beuk, P. & Pape, T. (Eds.) Fauna Europaea: Diptera, Nematocera. Mycetophila perpallida Chandler, 1993 Fauna Europaea, version 2017.06. Disponible en: http://www. 1 mascle trobat mort a dins de casa, 24.ix.2014, Can Grau fauna-eu.org [Data de consulta: 11 desembre 2018] (casa), determinació de Chandler. Nova per Catalunya. CHANDLER, P. J. 2004b. Fungus gnats (Diptera, Sciaroidea: Ditomyiidae, Keroplatidae and Mycetophilidae). P. 195–203. In: Cerretti P., Hardersen S., Mason F., Nardi G., Tisato M. & Novakia scatopsiformis Strobl, 1893 Zapparoli M. (eds.), Invertebrati di una foresta della Pianura 1 mascle trobat en batre el caça-papallones a una gorga, Font Padana, Bosco della Fontana. Secondo contributo. Conservazione de Rajolins, 6.vii.2013. Determinació específica seguint Kerr Habitat Invertebrati, 3. Cierre Grafica Editore, Verona, 304 p. (2007), consultant Chandler & Blasco-Zumeta (2001) i con- CHANDLER, P. J. 2008. Fungus gnats (Diptera: Diadocidiidae, trastant amb les figures de Chandler et al. (2006). Segons Ditomyiidae, Keroplatidae and Mycetophilidae) from Belluno Chandler & Blasco-Zumeta (2001) i Chandler et al. (2006), province. P. 219-237. In: Hardersen S., Mason F., Viola F., Campedel, D., Lasen C. & Cassol M. (eds.). Research on the l’altra espècie de Novakia, N. simillima Strobl, 1910 pot dife- natural heritage of the reserves Vincheto di Celarda and Val renciar-se bé per la genitàlia, les proporcions entre determi- Tovanella (Belluno province, Italy). Conservation of two protected nades venes de l’ala i l’estructura de l’antena. Nova per a la areas in the context of a LIFE Project. Quaderni Conservazione província de Girona. Habitat, 5. Arti Grafiche Fiorini, Verona, 461 p. CHANDLER, P. J. & BLASCO-ZUMETA, J. 2001. The fungus Rymosia affinis Winnertz, 1863 gnats (Diptera, Bolitophilidae, Keroplatidae and Mycetophilidae) 1 mascle a dins de casa, Can Grau (casa), 28.i.2009. Deter- of the Monegros region (Zaragoza, Spain) and five other new European species of Pyratula Edwards and Sciophila Meigen. minació seguint les claus de Chandler (1994) i consultant Zapateri, Revista aragonesa de Entomología, 9: 1-24. Dzied­zicki (1910). Anteriorment coneguda de coves a Tarra- CHANDLER, P. J. & CAMAÑO PORTELA, J. L. 2011. Fungus gona (Mederos & Chandler, 2015), és nova per a la província gnats (Diptera: Bolitophilidae, Keroplatidae and Mycetophilidae) de Girona. from Galicia, including 28 species new to Spain and 23 new to the Iberian Peninsula. Boletín BIGA 10: 31-38. CHANDLER, P. J., BECHEV, D. N. & CASPERS, N. 2006. Conclusions The Fungus Gnats (Diptera: Bolitophilidae, Diadocidiidae, Ditomyiidae, Keroplatidae and Mycetophilidae) of Greece, its Amb aquest treball augmenta el coneixement de les es- islands and Cyprus. Studia Dipterologica, 12(2) (2005): 255- pècies de Keroplatidae i Mycetophilidae de Catalunya i la 314. península Ibèrica; tanmateix, la fauna d’aquestes famílies de DZIEDZICKI, H. 1910. Zur Monographie der Gattung Rymosia Catalunya és poc coneguda. La majoria de cites d’aquest es- Winn. Horae Societatis Entomologicae Rossicae, 77: 89-104. EDWARDS, F. W. 1925. British fungus–gnats (Diptera, Myceto­ tudi provenen d’exemplars trobats a dins d’habitacles, quan philidae). With a revised generic classification of the family. les tècniques més eficients per l’estudi d’aquestes famílies de Transactions of the Royal Entomological Society of London, 57: dípters són batent amb el caça-papallones a tota mena d’hà- 505-670. bitats, especialment indrets humits i foscos a llocs boscosos HUTSON, A. M., ACKLAND, D. M. & KIDD, L. N., 1980. My­ (Hutson et al., 1980) o bé recollint bolets amb larves i man- ce­tophilidae (Bolitophilinae, Ditomyi­inae, Diadocidiinae, Ke­ tenir-les en condicions apropiades per a la recollida posterior ro­platinae, Sciophilinae and Manotinae). Handbooks for the d’adults (Ševčík, 2006). ldentification of British Insects,9 (3): 1-111.

Butlletí ICHN 83, 2019 74 R. CARBONELL FONT & P. J. CHANDLER GEA, FLORA ET FAUNA

KERR, P. H. 2007. Revision of the Holarctic genus Novakia Strobl from caves of the Parc Natural dels Ports, Tarragona, Western (Diptera: Mycetophilidae). Zootaxa, 1554: 27-40. Catalonia. Arxius de Misceŀlània Zoològica, 12 (2014): 163- KURINA, O., HEDMARK, K., KARSTRÖM, M. & KJÆRAND­ 173. SEN, J. 2011. Review of the European Greenomyia Brunetti SÉGUY, E. 1940. Diptères Nematocères (Fungivoridae, Lycoriidae, (Diptera, Mycetophilidae) with new descriptions of females. Bibionidae, Scatopsidae, Phryneidae, Pachyneuridae, Blepharo­ Zookeys, 77: 31-50. ceridae). Faune de France, 36. 368 p. MATILE, L. & BURGHELE-BALACESCO, A. 1969. Note sur ŠEVČÍK, J. 2006. Diptera associated with fungi in the Czech and les genres Keroplatus et Cerotelion et description de Cerotelion Slovak Republics. Časopis Slezského Zemského Muzea Opava, racovitzai n. sp. (Dipt. Mycetophilidae). Bulletin de la Société Serie A Vedy Prirodni, 55, suppl., 2: 1-84. entomologique de France, 74: 82-86. SØLI, G. E. E., VOCKEROTH, J. R., & MATILE, L. 2000. MATILE, L. 1986. L’identité du ‘ver de la tipule de l’agaric’ de Families of Sciaroidea. P. 49-92. In Papp, L. & Darvas B. (eds.). Réaumur, et notes taxinomiques sur les Keroplatus paléarctiques Contributions to a Manual of Palaearctic Diptera (with Special (Diptera, Mycetophiloidea, Keroplatidae). Annales de la Société Reference to Flies of Economic Importance). Science Herald, entomologique de France, 22: 353-367. Budapest. 448 p. MATILE, L. 2002. Notes sur Ie genre Greenomyia Brunetti et ZAITZEV, A. I. 1991. Mycetophiloid dipterans of the genus description d’une espece nouvelle des Alpes et des Apennins Keroplatus Bosc (Diptera, Keroplatidae) of the USSR fauna. (Diptera : Mycetophilidae). Annales de la Société Entomologique Biulleten’ Moskovskogo obshchestva ispytatelei prirody. Otdel de France (n.s.), 38 (1-2): 13-16. biologicheskii, 96 (3): 39-47. MEDEROS, J. L. & CHANDLER, P. J. 2015. A constellation ZAITZEV, A. I. 1994. Fungus gnats of the fauna of Russia and of fungus gnats (Diptera: Keroplatidae and Mycetophilidae) adjacent regions. Part 1. Nauka. Moscow. 288 p. (en rus)

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 75-81. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)75 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Llista comentada actualitzada dels Keroplatidae i Mycetophilidae (Diptera) de Catalunya

Rafael Carbonell Font*, Peter J. Chandler** & Jorge Mederos***

* Can Grau, 17850 Beuda (Girona). ** 606B Berryfield Lane, Melksham, Wilts SN12 6EL, Great Britain. *** Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Departament d’Artròpodes. Passeig Picasso s/n. 08003 Barcelona.

Correspondència autor: Rafael Carbonell. A/e: [email protected]

Rebut: 09.02.2019; Acceptat: 25.03.2019; Publicat: 31.03.2019

Resum

D’ençà la publicació dels Keroplatidae i Mycetophilidae (Chandler & Báez, 2002a, b) d’España, Portugal i Andorra (Carles-Tolrá, 2002), han aparegut noves cites. S’ha fet un buidat bibliogràfic i una llista comentada de les cites publicades d’aquestes dues famílies fins ara a Catalunya, a la que s’ha afegit algunes altres d’inèdites del Parc Natural de Collserola (Barcelona), que han aportat cinc noves espècies per Catalunya: Coelosia fusca Bezzi, 1892, Mycetophila britannica Lastovka & Kidd, 1975, Mycetophila spectabilis Winnertz, 1863, Phro­ nia conformis (Walker, 1856) i Mycomya (Mycomya) pygmalion Vaisanen, 1984. Mots clau: Diptera, Mycetophilidae, Keroplatidae, noves cites, Collserola, Catalunya, península Ibèrica.

Abstract

Updated commented list of Keroplatidae and Mycetophilidae (Diptera) of Catalonia Since the publication of the Catalogue of Keroplatidae and Mycetophilidae (Chandler & Báez, 2002a, b) of Spain, Portugal and An- dorra (Carles-Tolrá, 2002), some new records have been found. The literature has been reviewed and an annotated checklist of the catalan records of these two families has been made, to which some previously unpublished records from Collserola Natural Park (Barcelona) have been added, that have increased the Catalonia fauna with five new species: Coelosia fusca Bezzi, 1892, Mycetophila britannica Lastovka & Kidd, 1975, Mycetophila spectabilis Winnertz, 1863, Phronia conformis (Walker, 1856) and Mycomya (Mycomya) pygmalion Vaisanen, 1984. Key words: Diptera, Mycetophilidae, Keroplatidae, new records, Collserola. Catalonia, Iberian Peninsula.

Introducció Material i mètodes

L’obra Catálogo de los Díptera de España, Portugal i An­ En aquest llistat s’aporten dades no publicades pel darrer dorra (Carles-Tolrá Hjorth-Andersen, 2002) comprèn un llis- dels autors. Són captures en Trampa Malaise fetes al desem- tat de les espècies conegudes de l’ordre, desglossada en un bre de 2018 al Turó de Balasc, Parc Natural de la Serra de capítol per a cada família. Per a Espanya peninsular s’esmen- Collserola, Barcelona, i determinades pel segon dels autors, ten 30 espècies de Keroplatidae (Chandler & Báez, 2002a) i que han aportat cinc espècies que es citen per primer cop a 212 espècies de Mycetophilidae (Chandler & Báez, 2002b). Catalunya; en el llistat s’assenyalen com: «Collserola, Me- Després de revisar la bibliografia referida i algun altre tre- deros 2018, dades inèdites» i procedeixen del projecte Bio­ ball posterior (Chandler & Camaño Portela, 2011; Mederos diversidad Insecta Collserola. Els espècimens procedents & Chandler, 2015; Carbonell & Chandler, 2019), prèviament d’aquest últim projecte es troben dipositats en la coŀlecció a aquest treball només es coneixien a Catalunya 12 espècies del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i es de Keroplatidae i 66 espècies de Mycetophilidae (incloent les referencien, quan correspon, amb el número de registre cor- que requereixen confirmació). Van ser degudes als treballs responent d’aquesta institució, antecedit per les sigles MZB. de camp de Rafael Carbonell, Miguel Carles-Tolrá, Peter J. La major part de dades faunístiques de Catalunya s’ha ob- Chandler, Peter S. Cranston, R. Deva, Jean–Paul Haenni, A. tingut de Chandler & Báez (2002a, 2002b), Arias Encobet M. Hutson, J. L. Lara, H. Malicky, Jorge Mederos, Pater Ga- (1912), Strobl (1906, 1909), Chandler (1981), Serra (2018), briel Strobl i C. Torras. Mederos & Chandler (2015) i Carbonell & Chandler (2019). S’han tingut presents les sinonímies proposades a Chandler

DOI: 10.2436/20.1502.01.8 Butlletí ICHN 83, 2019 76 R.CARBONELL FONT ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

& Báez (2002a, 2002b), Chandler (1993) i les del lloc Ano- Macrocera lutea Meigen, 1804 nimus (2018). B: Cabrils (Chandler & Báez, 2002a). Les cites històriques presenten assignacions errònies, con- fusions, sinonímies i escissions que són comentades en cada Macrocera phalerata Meigen, 1818 cas. S’han agrupat les espècies en tres categories: B: Cabrils (Chandler & Báez, 2002a); Gi: a prop de Ripoll En negreta si la citació de l’espècie està acceptada. (Chandler & Báez, 2002a); Beuda (Carbonell & Chandler, En claudàtors si la citació de l’espècie no està acceptada 2019). (mal identificada, nomen dubium, citació no atribuïble a cap espècie concreta coneguda) Macrocera stigmoides Edwards, 1925 En negreta i [r.c.] quan és possible la presència d’aquella B: Torreblanca; Cabrils (Chandler & Báez, 2002a); la localit- espècie però es requereix confirmació per a Catalunya (cita- zació de Torreblanca a la província de Barcelona és incerta. ció basada en una femella, espècie posteriorment escindida en dues o més, mostres perdudes o altres raons). Macrocera vittata Meigen, 1830 Abreviatures: (B) província de Barcelona; (Gi) província de B: Serra del Montseny; entre Montseny i Santa Fe (Chandler Girona; (Ll) província de Lleida; (T) província de Tarragona. & Báez, 2002a, ambdues). Gi: a prop de Vallfogona (Chand- ler & Báez, 2002a). Família Keroplatidae Rondani, 1856 Subfamília Keroplatinae Rondani, 1856 Família Mycetophilidae Newman, 1834 Subfamília Gnoristinae Edwards, 1925 Cerotelion striatum (Gmelin, 1790) Gi: Beuda (Carbonell & Chandler, 2019). Boletina gripha Dziedzicki, 1885 Strobl (1909) va citar Boletina trebevicensis Strobl, 1898, Keroplatus reaumurii (Dufour, 1839) cita repetida per Arias Encobet (1912). Aquesta espècie va B: Cabrils (Chandler & Báez, 2002a; Carles-Tolrá, 2008b). ser confirmada com a sinònim deBoletina gripha Dziedzicki, Gi: Les Planes d’Hostoles (Chandler & Báez, 2002a); Alba- 1885 per Uwe Kallweit, que va estudiar els sintipus el 1998 nyà; Beuda; Sant Llorenç de la Muga (totes tres a Carbonell (Chvála, 2008). B: Montserrat; Serra de Collserola (Mede- & Chandler, 2019). ros, 2018, dades inèdites).

[Keroplatus testaceus (Dalman, 1818)] Boletina landrocki Edwards, 1924 [r.c.] B: els exemplars prèviament determinats com K. testaceus de Strobl (1909) va citar Boletina analis Landrock, cita repetida Cabrils (Carles-Tolrá, 2001) corresponen en realitat a K. re­ per Arias Encobet (1912). Boletina landrocki Edwards, 1924 amburii, aspecte que fou corregit per Carles-Tolrá (2008b). està acceptada com el nom vàlid (Anonimus, 2018). Malgrat això, en tractar-se d’una femella, la cita requereix confirma- Neoplatyura biumbrata (Edwards, 1913) ció i no va ser inclosa al catàleg de Chandler & Báez (2002b), B: Vilassar de Dalt (Chandler & Báez, 2002a). Gi: Beuda i Chandler (2004a) la considera absent d’España peninsular. (Carbonell & Chandler, 2019). B: Montserrat.

Orfelia excelsa Chandler, 1994 Boletina sciarina Staeger, 1840 [r.c.] B: Caldes de Montbui (Chandler & Báez, 2002a). Citada per Strobl (1906) i repetida per Arias Encobet (1912). Altres espècies han estat confoses sota aquest nom; tot i així, Orfelia nemoralis (Meigen, 1818) B. sciarina s’ha citat recentment de España peninsular per Chandler & Camaño Portela (2011). B: Malgrat de Mar. B: Monistrol de Montserrat, com a Platyura succincta Mg. a Strobl (1909). Coelosia fusca Bezzi, 1892 Urytalpa ochracea (Meigen, 1818) B: Serra de Collserola (Mederos, 2018, dades inèdites), MZB 2019-0437. Nova per Catalunya. B: Barcelona, Vilassar de Dalt (Chandler & Báez, 2002a). Ectrepesthoneura gracilis Edwards, 1928 Subfamília Macrocerinae Rondani, 1856 B: Vilassar de Dalt (Chandler & Báez, 2002b); Serra de Coll­ Macrocera anglica Edwards, 1925 serola (Mederos, 2018, dades inèdites). B: Oest de Vallgorguina (Chandler & Báez, 2002a). Subfamília Leiinae Edwards, 1925 Macrocera fasciata Meigen, 1804 Docosia flavicoxa Strobl, 1900 Gi: Beuda (Carbonell & Chandler, 2019). T: Alfara de Carles, Parc Natural dels Ports (Mederos & Chandler, 2015; MNCN, Strobl (1906) va descriure Docosia valida W. forma flavicoxa 2018). Str.; Strobl (1909) la va citar de nou i Arias Encobet (1912)

Butlletí ICHN 83, 2019 LLISTA COMENTADA ACTUALIZADA DELS KEROPLATIDAE I MYCETOPHILIDAE (DIPTERA) DE CATALUNYA 77 GEA, FLORA ET FAUNA repetí ambdues cites. Aquesta espècie no es va incloure al ca- [Brachycampta bicolor (Macquart, 1834)] tàleg de Chandler & Báez (2002b), però Laštovka & Ševčík Brachycampta bicolor (Macquart) va ser citada per Strobl (2006) van estudiar nou material incloent una femella coŀlecta- (1909), cita repetida per Arias Encobet (1912). Va ser des- da per Strobl i aleshores validaren l’espècie. Chandler (2004a) crita com a Mycetophila bicolor per Macquart (1834) i amb la considera present a España peninsular. B: Sant Celoni. aquesta combinació va ser inclosa a Barber (2014). Seria un possible sinònim de Stigmatomeria crassicornis (Chandler, Docosia sciarina (Meigen, 1830) [r.c.] 2004a) però la cita de Strobl està més probablement relacio- Docosia sciarina Meigen va ser citada per Strobl (1906, nada amb una espècie de Brevicornu Marshall, 1896 (Chand- 1909), cites repetides per Arias Encobet (1912). Seguint ler & Báez, 2002b). B: Vora forestal al Montseny. Chandler & Báez (2002b), les cites requereixen confirmació, Brevicornu griseicolle (Staeger, 1840) [r.c.] encara que Laštovka & Ševčík (2006) consideren l’espècie comuna i àmpliament distribuïda. Chandler (2004a), però, la Brachycampta griseicollis (Staeger) va ser citada per Strobl considera absent d’España peninsular. B: Montseny. (1906) i més tarda inclosa a Arias Encobet (1912). Va ser descrita com a Mycetophila griseicollis Staeger, 1840, que Greenomyia mongolica Laštovka & Matile, 1974 és actualment Brevicornu griseicolle (Staeger, 1840). Es podria haver confós amb altres espècies per Strobl, però B. Citada recentment de Galícia (Chandler & Camaño Portela, griseicolle és una espècie comuna citada arreu a España (p. 2011). Gi: Beuda (Carbonell & Chandler, 2019). ex. Chandler & Blasco-Zumeta, 2001; Chandler & Camaño Portela, 2011). B: Malgrat de Mar. [Glaphyraptera unicolor (Winnertz, 1863)] La cita de Neoglaphyroptera unicolor (Winnertz) de Strobl Brevicornu serenum (Winnertz, 1863) (1909), repetida per Arias Encobet (1912), i com a Clastoba­ Gi: Les Planes d’Hostoles (Chandler & Báez, 2002b). sis unicolor (Winnertz, 1863) per Barber (2014), és d’identitat incerta. L’espècie de Winnertz és probablement sinònima de Brevicornu sericoma (Meigen, 1830) [r.c.] Clastobasis alternans (Winnertz, 1863), però la citació cata- Strobl (1906) va citar Brachycampta amoena Winnertz, dada lana és d’una espècie desconeguda dels gèneres Leia Meigen, repetida per Arias Encobet (1912). Seguint Anonimus (2018), 1818 o Clastobasis Skuse, 1890 (Chandler & Báez, 2002b). aquesta combinació és un sinònim més modern de Brevicor­ nu sericoma (Meigen, 1830). Barber (2014) la va citar com Leia cylindrica (Winnertz, 1863) a Brevicornu amoena (Winnertz, 1863). El mateix comentari B: Cabrils; Vilassar de Mar (Chandler & Báez, 2002b); Ser- per B. griseicolle més amunt s’aplicaria aquí, en ser també ra de Collserola (Mederos, 2018, dades inèdites). Gi: Beuda una espècie comuna trobada arreu a España. B: Sant Celoni. (Carbonell & Chandler, 2019). Brevicornu verralli (Edwards, 1925) Leia fontana Chandler, 2004 Gi: Sota Ventolà, Ribas de Freser (Chandler & Báez, 2002b); Gi: Beuda; Besalú (Carbonell & Chandler, 2019). la localitat està basada en les coordenades 2º11’/42º20’ al llistat manuscrit de localitats de Malicky. Novakia scatopsiformis Strobl, 1893 Cordyla fasciata Meigen, 1830 B: Vilassar de Dalt (Chandler & Báez, 2002b); Can Balasc B: Serra del Montseny; Vilassar de Dalt (Chandler & Báez, (Mederos, 2009; Mederos 2018: dades inèdites); parc del La- 2002b). berint, Barcelona (MCNB, 2018). Gi: Beuda (Carbonell & Chandler, 2019). Cordyla fusca Meigen, 1804 [r.c.] Cites de Strobl (1906, 1909), repetides per Arias Encobet Rondaniella dimidiata (Meigen, 1804) (1912). Altres espècies podrien haver estat incloses sota aquest B: Oest de Santa Fe del Montseny (Chandler & Báez, nom per Strobl, però C. fusca es troba arreu a España (p. ex. 2002b). Chandler & Blasco-Zumeta, 2001; Chandler & Camaño Por- tela, 2011). B: Malgrat de Mar; Monistrol; Montseny. Subfamília Mycetophilinae Newman, 1834 Tribu Exechiini Edwards, 1925 Exechia bicincta (Staeger, 1840) B: Serra de Collserola (Mederos, 2018, dades inèdites); Gi: Allodia (Allodia) ornaticollis (Meigen, 1818) [r.c.] Beuda (Carbonell & Chandler, 2019). Allodia ornaticollis Meigen va ser citada per Strobl (1906), cita repetida per Arias Encobet (1912); aquesta no va ser ac- Exechia cincta Winnertz, 1863 ceptada per Chandler & Báez (2002b) en haver diferents es- Gi: Ribas de Freser (Chandler & Báez, 2002b). pècies confoses sota aquell nom fins a resoldre’s amb autors posteriors. Va ser citada d’España peninsular per Chandler & Exechia exigua Lundström, 1909 Camaño Portela (2011). B: Sant Celoni. Gi: a prop de Vallfogona (Chandler & Báez, 2002b).

Butlletí ICHN 83, 2019 78 R.CARBONELL FONT ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Exechia festiva Winnertz, 1863 [r.c.] Pseudobrachypeza helvetica (Walker, 1856) La cita de Strobl (1906), repetida per Arias Encobet (1912), B: Est de Vallgorguina; Sant Bernat del Montseny (Chandler cal confirmar-se; és una espècie estesa arreu a Europa que & Báez, 2002b). podria trobar-se aquí. B: Montseny. Rymosia affinis Winnertz, 1863 Exechia fulva Santos Abreu, 1920 Gi: Beuda (Carbonell & Chandler, 2019). T: Tortosa; Prat de B: Serra de Collserola (Mederos, 2018, dades inèdites); T: La Comte; Horta de Sant Joan; Alfara de Carles; Orpí: totes les lo- Sènia, Parc Natural dels Ports (Mederos & Chandler, 2015). calitats al Parc Natural dels Ports (Mederos & Chandler, 2015).

Exechia fusca (Meigen, 1804) Rymosia fasciata (Meigen, 1804) Strobl (1906, 1909) va citar Exechia fungorum (Deg.), amb- B: Serra del Montseny (Chandler & Báez, 2002b) dues cites repetides més tard per Arias Encobet (1912), però eren identificacions errònies i pertanyen a Exechia fusca Stigmatomeria crassicornis (Stannius, 1831) [r.c.] (Meigen, 1804), un error corregit per Wahlgren (1921:188, Strobl (1906) va citar Allodia obscura Winnertz, cita més fig. 112). Per exemple, Lundström, que era contemporani de tard recollida per Arias Encobet (1912). Allodia obscura és Strobl, publicà el 1909 figures deExechia fungorum que per- ara Stigmatomeria obscura (Winnertz, 1864), una espècie tanyen clarament a Exechia fusca (Meigen, 1804). La cita de Barber (2014) de Mycetophila fungorum De Geer, 1776, prè- restaurada recentment (Anonimus, 2018), que havia estat viament coneguda com Exechia fungorum (De Geer, 1776) al tractada com a sinònim de S. crassicornis (Stannius, 1831) catàleg del Montseny deu ser incorrecta i referir-se a E. fus­ (Chandler & Báez, 2002b; Chandler 2004a). Tanmateix, és ca. B: Montseny (Strobl, 1906); Montserrat (Strobl, 1909). probable que la cita de Strobl es referís a S. crassicornis, de la qual es coneixen altres cites d’España conegudes per Exechia parvula (Zetterstedt, 1852) Chandler & Báez (2002b). B: Montserrat. Com a dalt, el mateix passa aquí. Strobl (1906, 1909) va ci- Tarnania dziedzickii (Edwards, 1941) tar Exechia lateralis (Meigen) (ara considerada un sinònim de E. fusca), ambdues cites més tard repetides per Arias En- B: Serra de Collserola (Mederos, 2018, dades inèdites); T: cobet (1912), però eren identificacions errònies i en realitat Prat de Comte; Tortosa; Horta de Sant Joan; Orpí: totes les pertanyen a E. parvula (Zetterstedt, 1852), un error corregit localitats al Parc Natural dels Ports (Mederos & Chandler, per Wahlgren (1921:188, fig. 113). Les figures deExechia 2015). lateralis (Meigen) a Lündstrom (1909) clarament pertanyen a Exechia parvula (Zetterstedt, 1852). De totes maneres, Tribu Mycetophlini Newman, 1834 l’espècie s’ha citat més recentment en una zona propera. B: Montseny (Strobl, 1906); Montserrat (Strobl, 1909); oest de Epicypta aterrima (Zetterstedt, 1852) [r.c.] Vallgorguina (Chandler & Báez, 2002b). Strobl (1906) va citar Epicypta aterrima (Zett.), cita repetida per Arias Encobet (1912). Tanmateix, aquesta espècie reque- Exechiopsis (Exechiopsis) coremura (Edwards, 1928) reix confirmació degut al reconeixement posterior de E. tor­ T: Alfara de Carles, Parc Natural dels Ports (Mederos & quata (vegeu a sota). B: Montseny. Chandler, 2015). Epicypta torquata Matile, 1977 Exechiopsis (Exechiopsis) jenkinsoni (Edwards, 1925) B: Oest de Vallgorguina (Chandler, 1981) T: Prat de Comte; la Sènia; Alfara de Carles: totes les locali- tats al Parc Natural dels Ports (Mederos & Chandler, 2015). Mycetophila alea Laffoon, 1965 [r.c.] Strobl (1906) va citar Mycetophila lineola Meigen, cita Exechiopsis (Exechiopsis) pseudindecisa Laštovka & Ma- més tard recollida per Arias Encobet (1912). Aquesta es- tile, 1974 pècie és considerada avui en dia nom. dub. per Hackman T: Prat de Comte, Parc Natural dels Ports (Mederos & Chand- et al. (1988) i ha estat amplament usada anteriorment per ler, 2015). a diferents espècies del grup de M. ruficollis (Laštovka & Kidd, 1975). D’acord amb Laštovka & Kidd (1975), M. li­ Exechiopsis (Exechiopsis) subulata (Winnertz, 1863) neola és idèntica a Mycetophila alea Laffoon, 1965, però Gi: Ribas de Freser (Chandler & Báez, 2002b). aquest sinònim no s’ha adoptat en la literatura més recent (p. ex. Chandler, 2004a). La cita de Strobl és probablement Exechiopsis (Exechiopsis) unguiculata (Lundström, 1911) relacionada amb un membre del grup ruficollis, de manera T: Alfara de Carles, Parc Natural dels Ports (Mederos & que la cita requereix confirmació. B: Vora forestal al Mont- Chandler, 2015). seny.

Notolopha cristata (Staeger, 1840) Mycetophila bialorussica Dziedzicki, 1884 Gi: a prop de Vallfogona (Chandler & Báez, 2002b). T: a prop del Penedès (Chandler & Báez, 2002b).

Butlletí ICHN 83, 2019 LLISTA COMENTADA ACTUALIZADA DELS KEROPLATIDAE I MYCETOPHILIDAE (DIPTERA) DE CATALUNYA 79 GEA, FLORA ET FAUNA

Mycetophila blanda Winnertz, 1863 Phronia conformis (Walker, 1856) Gi: Collada de Santigosa (Chandler & Báez, 2002b). B: Serra de Collserola (Mederos, 2018, dades inèdites), MZB 2019-0436. Nova per Catalunya. Mycetophila britannica Lastovka & Kidd, 1975 B: Serra de Collserola (Mederos, 2018, dades inèdites), MZB Phronia signata Winnertz, 1863 [r.c.] 2019-0434. Nova per Catalunya. Cita de Strobl (1906) recollida per Arias Encobet (1912). El nom Phronia austriaca Winnertz, 1863 usat per Barber [Mycetophila fungorum (De Geer, 1776)] (2014) és un sinònim de P. signata (Chandler, 2004a). Tot i així, Strobl podria haver confós altres espècies amb P. signa­ Les cites antigues sota el nom Exechia fungorum (De Geer) ta, pel que la cita requereix confirmació. B: Vora forestal al són identificacions errònies i pertanyen a Exechia fusca Montseny. (Meigen, 1804) (vegeu el comentari per aquesta espècie més amunt). Phronia tenuis Winnertz, 1863 Mycetophila perpallida Chandler, 1993 Cita de Strobl (1906) recollida per Arias Encobet (1912). B: Vora forestal al Montseny. T: Alfara de Carles, Parc Natural B: Serra de Collserola (Mederos, 2018, dades inèdites); Gi: dels Ports (Mederos & Chandler, 2015). Beuda (Carbonell & Chandler, 2019). Sceptonia costata (van der Wulp, 1859) Mycetophila marginata Winnertz, 1863 B: Sant Bernat de Montseny (Chandler & Báez, 2002b). T: Alfara de Carles, Parc Natural dels Ports (Mederos & Chandler, 2015). Trichonta melanura (Staeger, 1840) [r.c.] Cita de Strobl (1906) repetida per Arias Encobet (1912). Aques- Mycetophila pictula Meigen, 1830 ta cita requereix informació ja que T. atricauda (Zetterstedt, Strobl (1909) va citar Mycetophila pictula var. laufferi de 1852) havia estat confosa amb T. melanura fins que ho va aclarir Montserrat, una subespècie que Strobl (1906) va descriu- Gagné (1981), i altres espècies podrien haver estat confoses sota re de Madrid. La subespècie ha estat considerada sinònima aquest nom per Strobl. B: Vora forestal al Montseny. de Mycetophila pictula Meigen, 1830, però la seva identitat requereix confirmació segons Chandler & Báez (2002b). Zygomyia humeralis (Wiedemann, 1817) [r.c.] Chvála (2008) va informar que tant els tipus de Madrid com Strobl (1906) i Arias Encobet (1912) citen Zygomyia canes­ els exemplars de Montserrat s’havien identificat com a M. cens Winnertz, un sinònim més recent de Zygomyia humera­ pictula per Petr Laštovka el 1969. B: Montserrat. lis (Wiedemann, 1817). Més endavant, s’han reconegut altres espècies relacionades, així que la cita requereix confirmació. Mycetophila scotica Edwards, 1941 B: Malgrat de Mar. Gi: Ribas de Freser (Chandler & Báez, 2002b). Subfamília Mycomyinae Edwards, 1925 Mycetophila sigillata Dziedzicki, 1884 [Mycomya melania (Winnertz, 1863)] B: El Purgatori; Gi: Ribas de Freser; Vallfogona (Chandler & Báez, 2002b); la localització de El Purgatori a la província de La cita a España de Sciophila melania Winnertz, 1863 (Strobl, Girona és incerta. 1906), repetida per Arias Encobet (1912), és d’identitat in- certa. Probablement era una espècie de Mycomya Rondani, Mycetophila signata Meigen, 1830 1856 sensu stricto (Chandler & Báez, 2002b). B: Monistrol de Montserrat. B: Est de Vallgorguina; Sant Bernat de Montseny (Chandler & Báez, 2002b). Mycomya (Mycomya) cinerascens (Macquart, 1826) T: Alfara de Carles, Parc Natural dels Ports (Mederos & Mycetophila spectabilis Winnertz, 1863 Chandler, 2015). B: Serra de Collserola (Mederos, 2018, dades inèdites), MZB 2019-0435. Nova per Catalunya. Mycomya (Mycomya) flavicollis(Zetterstedt, 1852) Gi: Collada de Santigosa (Chandler & Báez, 2002b). Mycetophila unipunctata Meigen, 1818 Gi: a prop de Vallfogona (Chandler & Báez, 2002b). Mycomya (Mycomya) prominens (Lundström, 1913) B: Vilassar de Dalt (Chandler & Báez, 2002b). Phronia basalis Winnertz, 1863 Cita de Strobl (1906) repetida per Arias Encobet (1912). B: Mycomya (Mycomya) pygmalion Vaisanen, 1984 Malgrat de Mar; Serra de Collserola (Mederos, 2018, dades B: Serra de Collserola (Mederos, 2018, dades inèdites), MZB inèdites). 2019-0433. Nova per Catalunya.

Butlletí ICHN 83, 2019 80 R.CARBONELL FONT ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Neoempheria bimaculata (von Roser, 1840) plars de la coŀlecció del Natural History Museum (London) B: Vilassar de Dalt (Chandler & Báez, 2002b). coŀlectats per P. S. Cranston, que va confirmar un dels autors que el topònim complet era La Guingueta d’Àneu. Neoempheria proxima (Winnertz, 1863) B: Barcelona (Carles-Tolrá, 2008a). Agraïments Neoempheria striata (Meigen, 1818) A Emma Asensio del Museu de Ciències Naturals de Bar- B: Cabrils (Chandler & Báez, 2002b). celona per proporcionar-nos les fotocòpies d’alguns articles.

Subfamília Sciophilinae Dziedzicki, 1885 Bibliografia Azana (Azana) flavohalterataStrobl in Czerny & Strobl, 1909 Espècie descrita de Montserrat per Strobl (1909), recollida ANONIMUS, 2018. Fungus Gnats Online. Disponible en: http:// per Arias Encobet (1912). La identitat d’aquesta espècie, que sciaroidea.info [Data de consulta: 12 desembre 2018] està amplament estesa a la regió Mediterrània va estar esta- ARIAS ENCOBET, J. 1912. Datos para el conocimiento de la blerta en examinar el tipus de Strobl, i l’aparell genital del distribución geográfica de los Dípteros de España. Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 7 (2): 61-246. mascle de l’exemplar d’España va ser representat per Chand- BARBER, J. 2014. Pla de conservació del Parc Natural del ler & Blasco-Zumeta (2001). B: Montserrat. Montseny. Reserva de la Biosfera. Espais Naturals i Medi Ambient. Gerència de Serveis d’Espais Naturals. Barcelona. 561 Leptomorphus (Leptomorphus) walkeri Curtis, 1831 p. Gi: Beuda (Carbonell & Chandler, 2019). CARBONELL, R. & CHANDLER, P. J. 2019. Noves dades de mosquits dels fongs (Diptera: Keroplatidae i Mycetophilidae) Monoclona rufilatera (Walker, 1837) per a Catalunya i la península Ibèrica. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 71-74. B: Serra de Collserola (Mederos, 2018, dades inèdites). Ll: CARLES-TOLRÁ, M. 2001. Nematóceros nuevos para la Península La Guingueta d’Àneu (Chandler & Báez, 2002b); la localitat Ibérica (Diptera: Nematocera: Anisopodidae, Bibionidae, Blepha­ de La Guingueta a Lleida és a les etiquetes dels exemplars de riceridae, Bolitophilidae, Diadocidiidae, Dixidae, Keroplatidae, la coŀlecció del Natural History Museum (London) coŀlectats Ptychopteridae y Thaumaleidae). Boletín de la Sociedad Entomo­ per P. S. Cranston, que va confirmar un dels autors que el lógica Aragonesa, 28: 81-82. topònim complet era La Guingueta d’Àneu. CARLES-TOLRÁ, M. 2008a. Primera cita de Neoempheria proxima (Winnertz) para Cataluña (España) (Diptera, Mycetophilidae). Polylepta guttiventris (Zetterstedt, 1852) Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 43: 494. CARLES-TOLRÁ, M. 2008b. Algunos dípteros nematóceros Strobl (1909) cita l’espècie Polylepta undulata Winnertz, captu­rados mediante trampas Kaila y multiembudo en 1863 que és un sinònim de Polylepta guttiventris (Zetterste- Guipúzcoa (España) (Insecta: Díptera). Heteropterus, Revista de dt, 1852). Chandler & Báez (2002b) consideren que, en trac- Entomología, 8 (2): 253-256. tar-se d’una femella, podria ser igualment Polylepta zonata CARLES-TOLRÁ HJORTH-ANDERSEN, M. (coord.). 2002. Zetterstedt, 1852 (= Polylepta meridionalis Bechev, 1909), Catálogo de los Diptera de España, Portugal y Andorra (Insecta). però cites recents confirmen P. guttiventris de Catalunya. B: Monografías Socie­dad Entomológica Aragonesa, 8. Zaragoza. Montseny (Strobl, 1906; Arias Encobet, 1912). Gi: Sant Joan 323 p. les Fonts (Chandler & Báez, 2002b). CHANDLER, P. J. 1981. The European and North American species of Epicypta Winnertz (Diptera: Mycetophilidae). Entomologica Sciophila thoracica Staeger, 1840 [r.c.] Scandinavica, 12: 199-212. CHANDLER, P. J. 1993. The Holarctic Species of the Mycetophila Strobl (1906) va citar una femella de Lasiosoma thoracicum fungorum (De Geer) group (Diptera: Mycetophilidae). British (Staeger), que després Arias Encobet (1912) va anomenar Journal of Entomology and Natural History, 6: 5-11. Lasiosoma nigriventre Macquart. Lasiosoma thoracicum CHANDLER, P. J. 2004a. Fauna Europaea: Mycetophilidae. In: Staeger és una antiga combinació de Sciophila thoracica Beuk, P. & Pape, T. (Eds.) Fauna Europaea: Diptera, Nematocera. Staeger, 1840. Seguint Chandler & Báez (2002b), les cites a Fauna Europaea, version 2017.06. Disponible en: http://www. España de Sciophila thoracica Staeger, 1840 per Strobl són fauna-eu.org [Data de consulta: 11 desembre 2018] d’identitat incerta, ja que la majoria de femelles d’aquest gè- CHANDLER, P. J. & BÁEZ, M. 2002a. Keroplatidae. P. 52–53. nere no poden ser identificades. Chandler (2004a) conside- In: Carles–Tolrá Hjorth–Andersen, M. (coord.). Catálogo de los rava l’espècie Sciophila thoracica com a present a España Díptera de España, Portugal y Andorra (Insecta). Monografías peninsular, però per la raó esmentada caldria confirmació. B: Socie­dad Entomológica Aragonesa, 8. Sociedad Entomológica Aragonesa, Zaragoza. 323 p. Sant Celoni. CHANDLER, P. J. & BÁEZ, M. 2002b. Mycetophilidae. P. 59–64. In: Carles–Tolrá Hjorth–Andersen, M. (coord.). Catálogo de los Sciophila rufa Meigen, 1830 Díptera de España, Portugal y Andorra (Insecta). Monografías Ll: La Guingueta d’Àneu (Chandler & Báez, 2002b); la lo- Socie­dad Entomológica Aragonesa, 8. Sociedad Entomológica calitat de La Guingueta a Lleida és a les etiquetes dels exem- Aragonesa, Zaragoza. 323 p.

Butlletí ICHN 83, 2019 LLISTA COMENTADA ACTUALIZADA DELS KEROPLATIDAE I MYCETOPHILIDAE (DIPTERA) DE CATALUNYA 81 GEA, FLORA ET FAUNA

CHANDLER, P. J. & BLASCO-ZUMETA, J. 2001. The fungus MACQUART, J.. 1834. Histoire naturelle des insectes. Diptères. gnats (Diptera, Bolitophilidae, Keroplatidae and Mycetophilidae) Tome premiere. Diptera, Vol. 1, 578 p., 12 pls. Paris. of the Monegros region (Zaragoza, Spain) and five other new MEDEROS, J. L., 2009. Estudi preliminar sobre la biodiversitat European species of Pyratula Edwards and Sciophila Meigen. de Díptera (Insecta) al Parc de Collserola, Barcelona. Informe Zapateri, Revista aragonesa de Entomología, 9: 1-24. final. 2009. p. 230. In: Barriocanal, C., Boada, M., Cabañeros, CHANDLER, P. J. & CAMAÑO PORTELA, J. L. 2011. Fungus L. & Munujos, H. (eds). Recerca al Parc Natural de Collserola gnats (Diptera: Bolitophilidae, Keroplatidae and Mycetophilidae) 1983-2013. Síntesi dels estudis i treballs realitzats. Institut from Galicia, including 28 species new to Spain and 23 new to de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat the Iberian Peninsula. Boletín BIGA 10: 31-38. Autònoma de Barcelona. Campus de la UAB, Bellaterra CHVÁLA, M. 2008. The types of Diptera (Insecta) described by (Barcelona). 409 p. Pater Gabriel Strobl. Studia dipterologica, Suppl. 127. 281 p. MEDEROS, J. L. & CHANDLER, P. J. 2015. A constellation GAGNÉ, R. J. 1981. A monograph of Trichonta with a model for of fungus gnats (Diptera: Keroplatidae and Mycetophilidae) the distribution of Holarctic Mycetophilidae (Diptera). Technical from caves of the Parc Natural dels Ports, Tarragona, Western Bulletin of the United States Department of Agriculture, 1638: 1-64. Catalonia. Arxius de Misceŀlània Zoològica, 12 (2014): 163–173. HACKMAN, W., LAŠTOVKA, P., MATILE, L. & VAISANEN, MCNB, 2018. Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Àrea R. 1988. Mycetophilidae. P. 242-253. In: Soos, A. & Papp, L. científica: Coŀleccions Zoològiques: Disponible en: http:// (eds.). Catalogue of Palaearctic Diptera. Vol. 3. Ceratopogonidae zoologiaenlinia.museuciencies.cat [Data de consulta: amb accés - Mycetophilidae: 242–253. Akadémiai Kiadó, Budapest. 448 p. el 10 desembre 2018] LAŠTOVKA, P. & ŠEVČÍK, J. 2006. A review of the Czech and SERRA, A. Mòdul Artròpodes. Banc de Dades de Biodiversitat de Slovak species of Docosia Winnertz (Diptera: Mycetophilidae), Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. with atlas of the male and female terminalia. Časopis Slezského Disponible a: http://biodiver.bio.ub.es/biocat/index.jsp [Data de Zemského Muzea Opava, Serie A Vedy Prirodni, 55: 1-37. consulta: 23 octubre 2018] LAŠTOVKA, P., KIDD, L. 1975. Review of the British and notes STROBL, G. 1906. Spanische Dipteren II. Beitrag. Memorias de la on other species of the Mycetophila ruficollis-group with the Real Sociedad Española de Historia Natural, 3 (5): 272-423. description of a new species (Dipt., Mycetophilidae). Entomolo­ STROBL, G. 1909. In: Czerny, L. & Strobl, G.: Spanische Dipteren. gist’s Monthly Magazine, 110: 203-214. III. Beitrag. Verhandlungen zoologisch- botanischen Gesellschaft LÜNDSTROM, C. 1909. Beiträge zur Kenntnis der Dipteren Wien, 59 (3-4): 121-301. Finlands. IV. Supplement: Mycetophilidae. Acta Societatis pro WAHLGREN, E. 1921. 12. Fam. Svampmyggor. Fungivoridæ Fauna et Flora Fennica, 2: 1-67. (Mycetophilidæ). Svensk insektfauna, 11: 141-204.

Butlletí ICHN 83, 2019

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 83-90. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)83 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Aportació al coneixement de la diversitat liquènica en brolles de Cistus a Catalunya

Andreu Cera*,**, Samantha Fernández-Brime***, Jordi Vila**** & Xavier Llimona**

* Departamento Biodiversidad y Restauración. Instituto Pirenaico de Ecología. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Avenida Nuestra Señora de la Victoria, 16. 22700 Jaca. ** Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA). Secció de Botànica i Micologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Diagonal, 643. 08028 Barcelona. *** Department of Botany. Swedish Museum of Natural History. P.O. Box 50007. Stockholm 104 05. Sweden. **** Societat Catalana de Micologia. Torn, 4. 17800 Olot.

Autor per a la correspondència: A. Cera. A/e: [email protected]

Rebut: 21.02.2019; Acceptat: 26.03.2019; Publicat: 30.06.2019

Resum

Les recoŀleccions esporàdiques de líquens que viuen relacionats amb , C. salviifolius, C. albidus i C. laurifolius comencen l’any 1998 com a complement als estudis del component fúngic dels estepars (Cistion) de Catalunya. S’han recoŀlectat els líquens que creixen sobre pedres, terra (tan calcari com silícic) i sobre fusta i escorça de les diverses espècies de Cistus. La freqüència dels incendis, característica d’aquestes comunitats, no fa possible una maduració dels poblaments de líquens, afavoreix les espècies més oportunistes i n’elimina les de creixement lent. És entre els líquens terrícoles o en el granit molt meteoritzat i porós on trobem les aportacions més interessants de la biodiversitat liquènica (Caloplaca aractina, C. ligustica, Lecanora conizella, L. jamesii, L. strobilinoides, Lecidella viridans, Leptogium minutissimum, Lichinella myriospora, Rinodina aspersa, Thelocarpon macchiae, Trapeliopsis wallrothii morfotipus gymnidiata). Agrupant les recoŀleccions de 27 localitats de formacions arbustives de Cistion, repartides per diferents comarques catalanes, amb especial atenció al Parc Natural del Cap de Creus, s’han identificat un total de 74 espècies de líquens. Trobem 19 líquens epífits, 2 sobre , 4 sobre C. laurifolius, 10 sobre C. monspeliensis i 9 sobre Cistus sp. També hi trobem 39 líquens saxícoles i silicícoles i 22 líquens terrícoles dels sòls silícics i 1 de sòl carbonatat. És un estudi no exhaustiu de diversitat, que aporta noves dades sobre l’ecologia de líquens ja citats a Catalunya en altres substrats i afegeix 5 noves citacions a Catalunya, 3 tàxons nous a les comarques de Girona, 1 tàxon nou al Parc de Collserola i 2 de nous al Parc Natural de Cap de Creus. Paraules clau: Cistus, líquens, epífits, silicícoles, incendis.

Abstract

Contribution to the knowledge of lichen diversity on shrublands of Cistus in Catalonia Sporadical recollections of lichens related to Cistus monspeliensis, C. salviifolius, C. albidus i C. Laurifolius started in 1998, as a complement to mycological studies of Cistion in Catalonia. It has been collected lichens which grow on rocks, soil, both calcareous and siliceous, and on bark and wood of species of Cistus genera. Those communities often suffer from fires, which makes impossible to keep mature lichen populations, instead, fires favour opportunistic species. Among terricolous or saxicolous lichens found, we highlight the fol- lowing findings: Caloplaca aractina, C. ligustica, Lecanora conizella, L. jamesii, L. strobilinoides, Lecidella viridans, Scytinum subtile, Lichinella myriospora, Rinodina aspersa, Thelocarpon macchiae, Trapeliopsis wallrothii morphotype gymnidiata. This works compiles data from 27 localities of Cistion distributed along Catalonia, with special attention to the Parc Natural del Cap de Creus, comprising 74 lichen species. Among them, 19 are epiphytic lichens, 2 on Cistus albidus, 4 on C. laurifolius, 10 on C. monspeliensis and 9 on Cistus sp; 39 saxicolous; and 22 terricolous lichens. This is a non-exhaustive diversity study but it adds new findings: five for Catalonia, three for the Girona province, two for Parc Natural de Cap de Creus and one for the Parc de Collserola. Key words: Cistus, epiphytes, silicicolous, fires.

Introducció de Catalunya. Les recoŀleccions de macromicets s’iniciaren l’any 1998 i els principals resultats referents als fongs no En el context del programa de Biodiversitat de Fongs de liquenitzats figuren en treballs com Vila & Llimona (1998, Catalunya (IEC) s’ha fet un seguiment del component fún- 1999, 2000). En aquests anys de seguiment s’han recoŀlectat gic de localitats on hi ha presència de Cistus monspeliensis, també els líquens presents en el component edàfic, saxíco- C. salviifolius, C. albidus i C. ladanifer al llarg de Principat la i en els foròfits del gènere Cistus estudiats. Es coneix la

DOI: 10.2436/20.1502.01.9 Butlletí ICHN 83, 2019 84 A. CERA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA presència de líquens que viuen més o menys propers a les espècies del gènere Cistus del Parc Natural del Cap de Creus i Serra de Verdera pels treballs de Llimona (1995) i Fernán- dez-Brime (2012). L’objectiu del treball és conèixer el millor possible el component fúngic liquenitzat present en localitats on hi ha presència d’espècies nanofaneròfites del gènere Cistus al llarg del Principat de Catalunya.

Material i mètodes

Per dur a terme aquest estudi s’han utilitzat les mostres recoŀlectades, de forma esporàdica i poc exhaustiva, en di- ferents prospeccions, des de 1998 a 2013. Les mostres exis- tents han estat identificades al laboratori amb l’ajut d’este- reomicroscopi i microscopi òptic. S’han utilitzat les flores de líquens generals (Clauzade & Roux, 1985; Smith et al., 2009) conjuntament amb treballs específics de cada grup en Figura 1. Mapa del conjunt de localitats prospectades (Modificat de particular (Burgaz & Ahti, 2009 pel cas el gènere Cladonia; http://www.icgc.cat/). Carvalho, 2012 pel cas el gènere Collema s. lat.; Clauzade et al., 1989 pel cas dels fongs liquenícoles.; Gaya, 2006 pel cas del gènere Caloplaca; Giralt, 2010 pel cas del gènere Rinodi­ na; Nimis & Martellos, 2004 pel cas dels líquens terrícoles; Poelt et al., 1994 per l’espècie Thelocarpon macchiae; Prieto et al., 2010 pel cas dels gèneres Catapyrenium, Placidium i Heteroplacidium; Moreno & Egea, 1991 i Schultz & Büdel, 2002 pel cas de la família Lichinaceae). Quan ha estat neces- sari, s’ha realitzat una comparació amb mostres de l’herbari BCN-Lich o s’ha comptat amb l’ajut d’especialistes (vegeu Agraïments). Els espècimens citats es troben dipositats a l’herbari de BCN-Lich. Figura 2. Detall 1 de localitats prospectades al nord del Principat (Modi- Per detectar novetats corològiques entre els tàxons estudi- ficat de http://www.icgc.cat/). ats s’ha emprat la informació sobre la distribució dels matei- xos a Catalunya que recull el Banc de dades de biodiversitat de Catalunya (Hladun, 2019) i en els Països Catalans i la Pe- nínsula Ibèrica per GBIF.org (2019)

Localitats

L’estudi ha estat realitzat en 27 localitats que s’enumeren a continuació (Fig. 1) situades en el Parc Natural de Cap Creus (Fig. 2), a les serralades litorals barcelonines (Fig. 3) i a les muntanyes de Prades (Fig.4). El conjunt de recoŀlectors han sigut Xavier Llimona (X- Ll.), Jordi Vila (J. V.), Arià Argelés (A. A.), Oleguer Llimona (O. Ll.), Pere Marsal (P. M.), Far- ners Llimona (F. M.), Miquel Argelés (M. A.), Carlos Cortés (C. C) , Lluís Labraña (L. L.) i Samantha Fernández-Brime (S. F. B.). Figura 3. Detall 2 de localitats prospectades al centre del Principat (Mo- 1 Sant Climent Sescebes. DG-99. 110 m. 31/V/2013. Leg: dificat de http://www.icgc.cat/). X. Ll i J. V. 2 Port de la Selva. S’Arenella. EG-18. 15 m. Blocs i pedres a terra, 1a la pineda esclarissada. 8/10/95. Leg: X. Ll. i 5 Port de la Selva. Perafita. Vora Mas dels Bufadors. EG- Oleguer Llimona, 26/X/1999. Leg: X. Ll. i J. V. 18. 280 m. 15/XI/2005. Leg: X. Ll. i J. V. 3 Port de la Selva. Serra de la Carbonera. EG-18. 120 m. 7/ 6 Port de la Selva. Plans del Mas dels Bufadors. EG-18. IV/1984. Leg: X. Ll. 300 m. 23/VIII/2007. Leg. A.A. i X. Ll. 4 Port de la Selva. Sant Pere de Rodes. EG-18. 460 m. 24/ 7 Cadaqués. Perafita, transformador. EG-18. 260 m. XII/1999 i 4/II/2003. Leg: X. Ll. i J. V. 8/I/2008. Leg: X. Ll. i J. V.

Butlletí ICHN 83, 2019 APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT LIQUÈNICA EN BROLLES DE CISTUS A CATALUNYA 85 GEA, FLORA ET FAUNA

25 Vilanova de Prades. Corral del Sanç. CF-37. 1010 m. Comunitat de 16/IV/2002, 20/III/2003. Leg: X. Ll., J. V., C. C. i L. L. 26 Prades. Punta de les Catalanes. CF-37. 1040 m. 14/ IX/2004. Leg: X. Ll., 20/V/2003. Leg: X. Ll., J. V., C. C. i S. F. B. 27 Prades. Carretera Prades-Albarca. CF-27. 875 m. 20/ III/2003, 14/IX/2004. Leg: X. Ll., J. V., C. C. i L. L.

Resultats: El catàleg liquènic

S’han identificat 74 espècies de líquens en el conjunt de les 27 localitats recoŀlectades. El catàleg està ordenat d’acord amb el substrat sobre el qual creixen els líquens, per tant tro- bem els líquens epífits sobre espècies de Cistus, els líquens saxícola sobre roca silícica, i els líquens terrícoles silicícoles o calcícoles. La nomenclatura usada es basa en Index Fungo­ rum (2019). En el cas de novetats o espècies mal conegudes, Figura 4. Detall 3 de localitats prospectades a les Muntanyes de Prades hem inclòs alguns caràcters procedents d’observacions prò- (Modificat de http://www.icgc.cat/) pies. El mateix hem fet en el cas d’identificacions dubtoses (cf., aff, sp.). La informació ecològica aportada son observa- 8 Roses. Coll de la Perafita EG-18. 240 m. 6/X/1998. Leg: cions pròpies. Les novetats corològiques s’han indicat de la X. Ll. i J. V. forma següent: **Citació nova a Catalunya; *Citació nova a 9 Cadaqués. Sobre Mas de Rabassers de Baix. EG-28. 100 les comarques de Girona. També s’ha indicat l’abundància en m.18/III/1999. Leg: X. Ll. i J. V. les localitats estudiades (CC: molt comú; C: comú; R: rar o 10 Cadaqués. Vora Cala Jonquet. EG-28. 40 m. 24/XII/1999 trobat una o poques vegades). i 21/II/2003. Leg: X. Ll. i J. V. 11 Vilajuïga. Vora de Can Rebequer. EG-08. 80 m. 29/ Líquens epífits sobre espècies de Cistus II/2008. Leg: X. Ll. i J. V. 12 Vilajuïga. Coma de l’Infern. EG-08. 110 m. 26/X/1999, Amandinea punctata (Hoffm.) Coppins & Scheid. 31/X/1999, 4/XII/1999. Leg: X. Ll., J. V., O. Ll. i P. M. (19) Roses. Collet sobre la Falconera. A l’Obaga. Taŀ- 13 Palau Sa Verdera. El Molí del Vent. EG-18. 45 m. 18/ lus crustaci blanquinós a endolític, K-. Apotecis lecideïns I/2008. Leg: X. Ll. i J. V. d’aproximadament de 0,15 mm de diàmetre, amb hipoteci 14 Cadaqués. Pujant al Mas d’en Baltre. EG-26. 170 m. 26/ fosc i epiteci bru-fosc. Paràfisis amb casquet bru. Ascs octos- I/2010. Leg: X. Ll. porats. Ascòspores brunes, septades de 8,5-13,3 × 5-6,6 µm 15 Cadaqués. Sa Planassa. EG-27. 105 m. 26/I/2010, 31/ (n = 9). Sobre fusta i escorça Cistus monspeliensis. C. V/2013, 24/III/2016, 18/XI/2011. Leg: X. Ll., J. V., F. Ll., M. A. i A. A. Evernia prunastri (L.) Ach. 16 Roses. Cap Norfeu. EG-27. 40 m. Sòl carbonatat. 15/ (1) Sant Climent Sescebes. (12) Vilajuïga. (18) Roses. XI/2005, 2/II/2006. Leg: X. Ll. i J. V. Obaga vora la Torre del Sastre. (19) Roses. Collet sobre la 17 Roses. Camí de Ronda. EG-17. 16 m. 24/XII/1999, 4/ Falconera. (27) Prades. Carretera Prades-Albarca. Sobre Cis­ II/2003. Leg: X. Ll. i J. V. tus monspeliensis i Cistus sp. C. 18 Roses. Obaga vora la Torre del Sastre. EG-17. 180 m. 8/I/2008, 12/IX/1999. Leg: X. Ll. i O. Ll. Flavoparmelia soredians (Nyl.) Hale 19 Roses. Collet sobre la Falconera. EG-17. 110 m. 8/I/2008, (16) Roses. Cap Norfeu. Meduŀla K+ vermell. Sobre Cis­ 2/II/2006, 25/X/2005. Leg: X. Ll. i J. V. tus albidus R. 20 Roses. Mas Marés. EG-17. 145 m. 24/XII/1999 i 4/ Lecanora conizella Nyl. II/2003. Sobre granit, a ple sol. Leg: X. Ll. i J. V. 21 Premià de Dalt. Plana del Mal Temps. DF-49. 430 m. (19) Roses. Collet sobre la Falconera. En fusta i escorça. Vora la pista forestal. 20/I/2006. Leg: X. Ll. i J. V. Taŀlus crustaci, areolat-fissurat, groc pàŀlid; línia hipotaŀlina 22 Barcelona. Collserola. Can Ferrer. DF-28. 270 m. 21/ negra, K +/- groc. Apotecis lecideïns, prominents, agrupats, X/2005, 21/II/2003, 20/01/2008, 3/9/2002. Leg: X. Ll. i de color rosa. Hipoteci bru-verd clar i himeni de entre 40 i J. V. 60 µm d’ample. Ascs octosporats, amb tolus I+. Ascòspores 23 Gavà. Ca l’Espinós. DF-17. 100 m. 29/I/2010. Leg: X. hialines, simples, algunes amb 1 septe, de 6,8-9,3 × 5,1 µm Ll. i J. V. (n=5). Taŀlus crustaci, areolat-fissurat, groc. Apotecis lecide- 24 Vimbodí i Poblet. Entrada al barranc de Castellfollit. CF- ïns, vermells-rosats i agrupats. Sobre Cistus monspeliensis. 38. 550 m. 20/III/2003. Leg: X. Ll., J. V., C. C. i L. L. R.

Butlletí ICHN 83, 2019 86 A. CERA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

*Lecanora jamesii J.R. Laundon Ramalina farinacea (L.) Ach. (22) Barcelona. Can Ferrer. Taŀlus estèril, verdós, soredi- (25) Vilanova de Prades. Corral del Sanç. (27) Prades. at. K-, K+/- groc, C- i Pd-. Sobre fusta. Primera citació a les Carretera Prades-Albarca. Sobre Cistus laurifolius i Cistus comarques gironines. Sobre Cistus. R. sp. CC. Lecanora strobilina (Spreng.) Kieff. Ramalina fastigiata (Pers.) Ach. (19) Roses. Collet sobre la Falconera. (25) Vilanova de (27) Prades. Carretera Prades-Albarca. Sobre Cistus sp. R. Prades. Corral del Sanç. Taŀlus blanc ( o groc-verd), no pruï- Ramalina fraxinea f. luxurians Delise nós. K+/- groc-taronja, C-, KC-. Apotecis prominents, marge crenulat +/- persistent, disc bru-clar. Ascs octosporats amb (27) Prades. Carretera Prades-Albarca. Sobre Cistus sp. R. ascòspores simples, lleugerament corbades i incolores, de Teloschistes chrysophthalmus (L.) Norman ex Tuck. 10,2-13,6 × 3,4-4,3 µm (n=13). En fusta. Sobre Cistus mons­ (27) Prades. Carretera Prades-Albarca. Sobre Cistus sp. R. peliensis i C. laurifolius. R. Lecanora strobilinoides Giralt & Gómez-Bolea Líquens saxícoles sobre roca silícia (19) Roses. Collet sobre la Falconera. (27) Prades. Car- Acarospora hilaris (Dufour) Arnold retera Prades-Albarca. Taŀlus crustaci blanc, verrucós i K+ groc, C- i Pd-. Apoteci lecanorí, disc taronja, marge blanc. (17) Roses. Camí de Ronda. Ja citada a EG-17 i EG-18, Epiteci ocre i amb cristalls fins. Ascs amb més de 8 espo- només al Parc Natural de Cap de Creus. R. res. Ascòspores hialines de 7,6-12,8 × 3,4-5 µm (n=9), de Acarospora veronensis A. Massal. les quals, 3/9 septades i 1/9 corbada. Sobre arbust viu. Sobre (18) Roses. Obaga vora la Torre del Sastre. Taŀlus de color Cistus monspeliensis. C. avellana, no lobulat, amb línia negra al voltant de l’ascoma i Lecidella elaeochroma (Ach.) M. Choisy de l’esquàmula. C- i K-. Ascoma de color rogenc. Himeni de 71-90 µm de gruix. Ja citada a EG-18. R. (19) Roses. Collet sobre la Falconera. Sobre fusta. Sobre Cistus monspeliensis. CC. Amandinea punctata (Hoffm.) Coppins & Scheid Melanelixia subaurifera (Nyl.) O. Blanco, A. Crespo, Diva- (1) Sant Climent Sescebes. (6) Port de la Selva. Plans del kar, Essl., D. Hawksw. & Lumbsch Mas dels Bufadors. (10) Cadaqués. Vora Cala Jonquet. (15) Cadaqués. Sa Planassa. (22) Barcelona. Can Ferrer. Una de les (25) Vilanova de Prades. Corral del Sanç. (27) Prades. primeres espècies en recolonitzar les pedres i pedretes. CC. Carretera Prades-Albarca. Meduŀla C+ vermell. Sobre Cistus laurifolius i Cistus sp. C. Athallia vitellinula (Nyl.) Arup, Frödén & Søchting Parmotrema perlatum (Huds.) M. Choisy (1) Sant Climent Sescebes. (12) Vilajuïga. Coma de l’In- fern. Taŀlus endolític. Apotecis de disc granulós, marge ta- (16) Roses. Cap Norfeu.(19) Roses. Collet sobre la Falco- ronja tirant a groc, poc persistent, de 0,4 mm de diàmetre, nera. Taŀlus amb superfície superior blanc-verd i K+ taronja. aproximadament. Epiteci bru i K+ violeta. Ascòspores hiali- Superfície inferior bru pàŀlid. Hi ha soredis marginals i molts nes, septades de 9,1-10,8 × 5-5,8 µm , amb septe de 4,1-5 µm cilis. La meduŀla és C- i K+ groc-taronja. Sobre arbust viu. (n = 4) de gruix. CC. Sobre Cistus monspeliensis i C. albidus. R. Blastenia crenularia (With.) Arup, Søchting & Frödén Parmotrema reticulatum (Taylor) M. Choisy (18) Roses. Obaga vora la Torre del Sastre. (22) Barce- (19) Roses. Collet sobre la Falconera. Superfície superior lona. Can Ferrer. Taŀlus areolat-fissurat, gris. Apotecis amb blanc-verd. Superfície inferior bruna, amb rizines negres i sim- disc roig, marge clar fins a 0,63 mm de diàmetre i epiteci K+ ples. Marge amb soralis marginals i pocs cilis. La meduŀla és violeta. Ascòspores septades, hialines, de 12,5-15 × 4,1-5 µm C- i K+ vermell. Escorça. Sobre Cistus monspeliensis. R. (n = 3) i gruix de septe de 4,1 µm. Primera citació al Parc de Physcia adscendens H. Olivier Collserola. C. (19) Roses. Collet sobre la Falconera. Escorça. Sobre Cis­ Buellia maritima (A. Massal. Bagl. tus monspeliensis. C. (18) Roses. Obaga vora la Torre del Sastre. Taŀlus blanc, Physcia leptalea (Ach.) DC. K+/- groc i C-.No hi ha hipotaŀlus. Epiteci verd fosc; hipoteci rogenc fosc. R. (25) Vilanova de Prades. Corral del Sanç. Sobre Cistus laurifolius C. Buellia sequax (Nyl.) Zahlbr. Physcia cf. stellaris (L.) Nyl. (17) Roses. Camí de Ronda. Taŀlus inconspicu. Ascoma convex, negre, fins a 0,3 mm de diàmetre. Paràfisis acolori- (27) Prades. Carretera Prades-Albarca. Sobre Cistus sp. des apicalment. Hipoteci bru fosc. Ascòspores septades, bru- Ramalina canariensis J. Steiner nes, de paret prima, de 10-11,6 × 5 µm (n = 6). R. (13) Palau Sa Verdera. (19) Roses. Collet sobre la Falco- Caloplaca aractina (Fr.) Häyrén nera. (21) Premià de Dalt. Plana del Mal Temps. Fusta i es- (1) Sant Climent Sescebes. (17) Roses. Camí de Ronda. corça. Sobre Cistus monspeliensis i Cistus sp. R. (18) Roses. Obaga vora la Torre del Sastre. Taŀlus areolat

Butlletí ICHN 83, 2019 APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT LIQUÈNICA EN BROLLES DE CISTUS A CATALUNYA 87 GEA, FLORA ET FAUNA gris, prim. Apotecis de disc taronja, marge gris negrós i de Myriolecis hagenii (Ach.) Śliwa, Zhao Xin & Lumbsch màxim 0,37 mm de diàmetre. Ascòspores hialines, de 12-15 (1) Sant Climent Sescebes. (2) Port de la Selva. S’Arene- × 5-6 µm, amb septe gruixut, de 3-4 µm (n = 4). CC. lla. (6) Port de la Selva. Plans del Mas dels Bufadors. (18) Caloplaca ligustica B. de Lesd. Roses. Obaga vora la Torre del Sastre. Taŀlus endolític. Apo- tecis sèssils, densament disposats, lecanorins, 0,5 -0,75 mm (11) Vilajuïga. Vora Can Rebequer. Taŀlus endolític. Apo- de diàmetre, aglomerats-, K-. Marge de color gris, amb una teci amb marge roig i disc bru-fosc. Ascòspores hialines, sep- mica de pruïna, amb cristalls fins. Disc bru-ataronjat. Epiteci tades de 17,4-20,7 × 5,8 µm, amb un gruix de septe de 2,5- amb cristalls fins, no solubles en K. Hipoteci clar; paràfisis 3,3 µm (n = 6). C. simples. Ascs amb tolus I+ (blau), tipus Lecanora. Ascòspo- Candelariella vitellina (Hoffm.) Müll. Arg. res simples i hialines de 10 × 5 µm (n = 2). CC. (1) Sant Climent Sescebes. (18) Roses. Obaga vora la Tor- Parmelina tiliacea (Hoffm.) Hale re del Sastre. Un dels primers recolonitzadors. CC. (4) Port de la Selva. Sant Pere de Rodes. R. Catillaria lenticularis (Ach.) Th. Fr. Physcia adscendens H. Olivier (1) Sant Climent Sescebes. Taŀlus endolític. Apotecis le- (15) Cadaqués. Sa Planassa. R. canorins, de 0,5 mm aproximadament de diàmetre, marge no persistent i convexos. Hipoteci clar, epiteci bru. Paràfisi pig- Physcia leptalea (Ach.) DC. mentades a la part apical. Exciple no carbonaci. Ascs octos- (26) Prades. Punta de les Catalanes. R. porats. Ascòspores simples i amb 1 septe, incolores, de 11-16 Polysporina simplex (Borrer ex Hook.) Vězda × 5-6 µm (n = 6). R. (1) Sant Climent Sescebes. (6) Port de la Selva. Plans del Circinaria caesiocinerea (Nyl. ex Malbr.) A. Nordin, Savić Mas dels Bufadors. (12) Vilajuïga. Coma de l’Infern. (15). & Tibell Cadaqués. Sa Planassa. (22) Barcelona. Can Ferrer. Taŀlus (14) Cadaqués. Pujant al Mas d’en Baltre. (18) Roses. endolític. Apotecis negres, sèssils, lecideïns, girosos i amb Obaga vora la Torre del Sastre. Taŀlus areolat-fissurat, bru, marge fissurat. Paràfisis anastomitzades. Ascs polisporats, K-. Apotecis crateriformes, amb disc sobresortint. Ascòspo- amb més de 32 espores. Ascòspores globoses i hialines. C. res hialines, simples de 25-29 × 11,6-15 µm (n = 4). C. Ramalina farinacea (L.) Ach. Circinaria contorta (Hoffm.) A. Nordin, Savić & Tibell (26) Prades. Punta de les Catalanes. R. (15) Cadaqués. Sa Planassa. CC. Rinodina aspersa (Borrer) J.R. Laundon Circinaria hoffmaniana (S. Ekman & Fröberg ex R. Sant.) (6) Port de la Selva. Plans del Mas dels Bufadors. En pe- A. Nordin dretes. Taŀlus areolat-fissurat, blanc-crema, amb línia hipo- taŀlina negra. Taŀlus estèril, amb soralis brunencs, delimitats (17) Roses. Camí de Ronda. CC. i farinosos. Reaccions: K+ taronja, C+ vermell no persistent, Lecidella asema (Nyl.) Knoph & Hertel i KC+ vermell. Tercera citació a Catalunya. R. (14) Cadaqués. Pujant al Mas d’en Baltre. En esquistos Rinodina guzzini Jatta vora sòl. R. (1) Sant Climent Sescebes. (18) Roses. Obaga vora la Tor- *Lecidella viridans (Flot.) Körb. re del Sastre. Taŀlus granular, K-, C-, KC-, Pd-, de color bru (18) Roses. Obaga vora la Torre del Sastre. Taŀlus continu, clar. Apotecis lecanorins amb disc negre i marge una mica granular o bé areolat, groc, C+ (groc), K+ groc, KC+ (taron- més clar. Hipoteci clar i no inspers (sense gútules d’oli). As- ja). Apotecis lecideïns, negres amb pruïna groguenca. Epi- còspores del tipus «Bischoffi» i del tipus «Physconia», de teci bru-verd fosc, hipoteci bru clar, paràfisis simples o poc 11,6-14,1 × 6,6-7,5 µm (n = 5). R. anastomitzades, capitades. Ascòspores simples i incolores. Sarcogyne privigna (Ach.) A. Massal. Primera troballa a les comarques de Girona. R. (1) Sant Climent Sescebes. Apotecis lecideïns, bru fosc, Lichenothelia convexa Henssen prominent. Ascs polisporats. C. (1) Sant Climent Sescebes. En pedretes disperses. Especi- Trapelia coarctata (Turner) M. Choisy alment ben visible sobre quars blanc o en superfícies de roca (22) Barcelona. Can Ferrer. Als marges i sobre pedretes. silícia lliures de líquens. Heterotròfic. CC. Taŀlus crustaci, verd, no lobulat, no sorediat, C+ (vermell). *Lichinella myriospora (Zahlbr.) P.P. Moreno & Egea ex M. Apotecis convexos, de disc rogenc fosc (morat), que semblen Schultz biatorins. Epiteci bru-rogenc. Hipoteci brunenc clar. Ascòs- pores simples, hialines, eŀlipsoïdals de 10,2-20 × 6-10 µm (n (11) Vilajuïga. Vora de Can Rebequer. Taŀlus granular dis- = 10). CC. pers, negre. Ascomes sèssils, no immersos. Epiteci bru, amb algues ephimenials. Fotobiont: croococcal (cianobacteris), Trapelia involuta (Taylor) Hertel amb beina bruna. Ascs polisporats, amb unes 32 espores. Pri- (20) Roses. Mas Marés. Taŀlus areolat, esquamulós, verdós, mera citació a les comarques de Girona. R. K- i C+ vermell, esquàmules fins a 0,6 mm de diàmetre. C.

Butlletí ICHN 83, 2019 88 A. CERA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Variospora flavescens (Huds.) Arup, Frödén & Søchting Lathagrium auriforme (With.) Otálora, P.M. Jørg. & Wedin (18) Roses. Obaga vora la Torre del Sastre. Codina, aflo- (16) Roses. Cap Norfeu. Sobre sòl entre roca calcària, en- rament silícic vora ametllers, a l’obaga. Taŀlus groc, esqua- tre briòfits. Taŀlus lobulat, de més d’1 cm de diàmetre, negre, mulós, lobulat, de lòbuls de 0,5 mm de diàmetre. Apotecis lòbuls ascendents, ramificats i crenulats; amb isidis cilíndrics. taronja, K+ violeta i de 1 mm de diàmetre. Ascòspores citri- No fèrtil. El gruix del lòbul és de 290-500 µm. Els lòbuls més formes, de 8,3-10,8 × 6,6-8,3 µm, amb septe de 4,1-5 µm de grans fan 1,5 mm d’ample. R. gruix (n = 3). R. Verrucaria cf. muralis Ach. Líquens terrícoles silicícoles (2) Port de la Selva. S’Arenella. Taŀlus de crustaci a in- **Catapyrenium boccanum (Servít) Breuss conspicu. Peritecis sèssils, no immersos, amb un involucre (19) Roses. Collet sobre la Falconera. Sòl nu amb molses fins la base. Ascòspores simples, hialines de 20,8-23,2 × 10- potials. Primera cita a Catalunya i segona al Països Catalans 13,3 µm (n = 4). Es diferencia de V. nigrescens pel seu taŀlus després de Sant Josep de Sa Talaia (Illa d’Eivissa). R. de color gris-blanc. R. Catapyrenium squamulosum (Ach.) Breuss Verrucaria nigrescens Pers. (15) Cadaqués. Sa Planassa. Taŀlus d’uns 0,2 mm de gruix. (1) Sant Climent Sescebes. Crustaci, areolat, bru-fosc, Còrtex superior de 25-35 µm, aproximadament, de gruix; prim. Peritecis de 0,2 a 0,4 mm de diàmetre aproximadament, meduŀla amb cèŀlules globulars; còrtex inferior bru, amb cèŀ- amb base de l’exciple bruna, amb involucre fins la meitat o lules anguloses. Amplada de rizohifes entre 5-6 µm (n=7). més de l’exciple. Ascòspores simples, hialines de 20-25 × Ascòspores ovoides, hialines, simples, de 12-18,7 × 6,8-9,4 9-11 µm (n = 5). Normalment és un espècie laticalcícola. C. µm (n = 6). No té rizines. R. Xanthocarpia crenulatella (Nyl.) Frödén, Arup & Søchting Cetraria aculeata (Schreb.) Fr. (1) Sant Climent Sescebes; (7) Cadaqués. Perafita, trans- (27) Prades. Carretera Prades-Albarca. R. formador. Taŀlus endolític o format per grànuls grocs. Apo- **Cetraria muricata (Ach.) Eckfeldt tecis amb disc granulós, tirant a taronja; marge groc, d’apro- ximadament 0,4 mm de diàmetre. Epiteci bru i K+ violeta; (24) Vimbodí i Poblet. Entrada al barranc de Castellfollit. hipoteci clar. Ascòspores hialines, septades de 13,3-20,75 × Primera cita a Catalunya, ja citada dels Països Catalans a An- 5-6,6 µm amb gruix del septe de 3,3-4,1 µm (n = 10). Prime- dorra. R. ra citació al Parc Natural de Cap de Creus. Espècie recolonit- Cladonia furcata (Huds.) Schrad zadora. CC. (27) Prades. Carretera Prades-Albarca. C. Xanthoparmelia conspersa (Ehrh. ex Ach.) Hale Cladonia pocillum (Ach.) O.J. Rich. (12) Vilajuïga. Coma de l’Infern. (17) Roses. Camí de (15) Cadaqués. Sa Planassa. Sòl silici prop del litoral. Test Ronda. Taŀlus K+ taronja-groc. C. químic: Fumarprotocetràric. Identificat per Ana Rosa - Bur Xanthoparmelia loxodes (Nyl.) O. Blanco, A. Crespo, Elix, gaz. C. D. Hawksworth & Lumbsch Cladonia symphycarpa (Ach.) Fr. (4) Port de la Selva. Sant Pere de Rodes. Meduŀla C-. C. (15) Cadaqués. Sa Planassa. Sòl silici prop del litoral. Test Xanthoparmelia luteonotata (Steiner) O. Blanco, A. Crespo, químic: Atranorina, àcid norstíctic, àcid rangifòrmic. Identi- Elix, D. Hawksw. & Lumbsch ficat per Ana Rosa Burgaz. Primera cita al Parc Natural de Cap de Creus. C. (18) Roses. Obaga vora la Torre del Sastre. Taŀlus no isi- diat. Superfície superior de color bru fosc, la inferior de color Diploschistes gypsaceus (Ach.) Zahlbr. bru clar. Lòbuls lleugerament imbricats. R. (3) Port de la Selva. Serra Carbonera. Fissures amb ter- ra. Taŀlus amb aspecte farinós i blanc. Apotecis enfonsats en Xanthoparmelia pulla (Ach.) O. Blanco, A. Crespo, Elix, D. el taŀlus, disc gris fosc. Hipoteci fosc. Ascs amb 4 espores. Hawksw. & Lumbsch Ascòspores muriformes amb més de 5 septes longitudinals i (6) Port de la Selva. Plans del Mas dels Bufadors. El pri- entre 2-3 septes transversals. Primera cita a Parc Natural de mer liquen foliaci recolonitzador. C. Cap de Creus. C. Xanthoparmelia tinctina (Maheu & A. Gillet) Hale Endocarpon pusillum Hedw. (10) Cadaqués. Vora Cala Jonquet; (17) Roses. Camí de (17) Roses. Camí de Ronda. Terrícola, al peu d’un mur, Ronda; (20) Roses. Mas Marés; (22) Barcelona. Can Ferrer. orientat al S. Presència de rizines negres. Algues himenials. Isidiada i KC+. CC. Ascòspores muriformes, de color groc fosc, de 41,5-46,5 × Xanthoria aureola (Ach.) Erichsen 15-21,6 µm (n = 3). CC. (1) Sant Climent Sescebes. Taŀlus juvenils. C. Epiphloea terrena (Nyl.)Trevis. (15) Cadaqués. Sa Planassa. Terrícola, en terra humida. Líquen terrícola calcícola Difícil de detectar o absent quan el sòl és sec. CC.

Butlletí ICHN 83, 2019 APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT LIQUÈNICA EN BROLLES DE CISTUS A CATALUNYA 89 GEA, FLORA ET FAUNA

**Leptogium minutissimum (Flörke) Fries madament 0,8 mm de diàmetre, foscos. Epiteci verd-blavós, (4) Port de la Selva. Sant Pere de Rodes. Taŀlus crustaci- K-. Hipoteci bru-rogenc. Paràfisi inflades apicalment i acolo- subfoliaci, de color bru, amb lòbuls petits, exteriorment pa- rides. Ascòspores hialines, triseptades, de 16,6-21,6 × 5 µm raplectenquimàtic. Cianobacteri nostocal com a fotobiont. (n = 2). R. Apotecis molt abundants i rogencs, de 0,375-0,5 mm de dià- Trapelia coarctata (Turner) M. Choisy metre. Ascs octosporats. Ascòspores muriformes de 20-25 × (15) Cadaqués. Sa Planassa. C. 8,3-11,6 µm (n = 6). Primera citació a Catalunya i als Països Catalans, i segona cita a la Península Ibèrica després de Bra- Trapelia involuta (Taylor) Hertel gança (Portugal) R. (12) Vilajuïga. Coma de l’Infern. Taŀlus C+ vermell, are- Peltigera canina (L.) Willd. olat, esquamulós, verdós, K-. Esquàmules fins a 0,6 mm de diàmetre. R. (25) Vilanova de Prades. Corral del Sanç. (26) Prades. Punta de les Catalanes. Còrtex superior tomentós, amb els Trapeliopsis wallrothii (Flörke ex Spreng.) Hertel & Gotth. lòbuls revoluts. No hi ha soredis ni isidis. Les rizines són Schneid. blanques-ocres, en forma de plomall, ramificades. C. (9) Cadaqués. Sobre Mas de Rabassers de Baix. (15) Ca- Peltigera praetextata (Flörke ex Sommerf.) Zopf daqués. Sa Planassa. Sempre en el morfotipus que presenta soredis gruixuts, que omplen obertures amples del còrtex. (26) Prades. Punta de les Catalanes. Sota Cistus laurifo­ Mai no l’hem trobat fèrtil a l’àrea estudiada. En temps sec, lius. Còrtex superior no tomentós, amb petits lòbuls mar- estival, difícil de veure o absent. CC. ginals. Còrtex inferior amb venes poc marcades, amples i blanques (lleument groguenques), que es van enfosquint a la Xanthoria calcicola Oxner part més interna. Rizines no ramificades en forma de pinzell. (12) Vilajuïga. Coma de l’Infern. R. Meduŀla C-. R.

Placidium aff. imbecillum (Breuss) Breuss Discussió (5) Port de la Selva. Perafita. Vora Mas dels Bufadors. Taŀlus esquamulós; esquàmules disperses, de color bru-fosc, El catàleg presentat és el primer treball enfocat a l’estudi amb marge negre. Gruix del taŀlus d’aproximadament 0,17 del component liquènic relacionat amb espècies del gènere mm. El còrtex superior fa màxim 50 µm, la meduŀla és pro- Cistus o del seu entorn. Aquest treball ha sigut una primera soplectenquimàtica, el còrtex inferior és negre i fa màxim 20 aproximació i no representa de forma completa el component µm. Les rizohifes són incolores, de fins a 4,2 µm de gruix (n liquènic, ja que en iniciar les prospeccions, els líquens no es = 7). No hi ha rizines. Ascòspores simples i hialines. S’as- van recoŀlectar de forma sistematitzada. A més, remarcar que sembla a P. imbecillum pel gruix del taŀlus, per la mida de les s’han estudiat els líquens relacionats amb les espècies de Cis­ rizohifes, pel tipus de meduŀla i pel còrtex inferior negre. R. tus monspeliensis, C. salviifolius, C. albidus i C. ladanifer, que no son el conjunt d’espècies d’aquest gènere en el Prin- Psorotichia sp. cipat de Catalunya. (4) Port de la Selva. Sant Pere de Rodes. Terrícola. Taŀ- Tot i això, hem cregut de prou interès l’aportació que re- lus granular, negre, amb cianobacteris crococcals. Peritecis presenta a la biodiversitat i a l’ecologia de moltes espècies, immersos, d’aproximadament 0,33 mm de diàmetre, amb as- per la presència de líquens poc coneguts. En el treball s’in- còspores hialines, simples, de 20,8 × 10-11 µm (n = 2). clou la primera citació al Principat de Catalunya de 5 espè- **Sarcogyne latericola J. Steiner cies, totes elles terrícoles, remarcant la necessitat de realitzar (23) Gavà. Ca l’Espinós. Terrícola argilós. Primera cita més estudis centrats en el mostreig d’aquest substrat. catalana. R. **Thelocarpon macchiae Nimis, Poelt & Puntillo Agraïments (23) Gavà. Ca l’Espinós. Sobre sòl prim, ennegrit, entre Volem agrair a Antonio Gómez-Bolea la coŀlaboració en mates de Cistus monspeliensis. Ascoma subcilíndric, 0,1-0,2 la identificació de Thelocarpon macchiae i a Ana Rosa Bur- mm. Epiteci bru groguenc de 4 µm. Hamateci de 200 µm de gaz per la identificació deCladonia pocillum i C. symphycar­ gruix. Paràfisis filiformes, més o menys simples. Ascs de pa. Aquest treball ha comptat amb diversos ajuts de l’Institut 16,3-17,3 × 16,3 µm amb 24 ascòspores. Ascòspores sim- d’Estudis Catalans (Secretaria científica i Secció de Ciències ples, hialines, eŀlipsoides de 13,3 × 6,6 µm (n = 2). Primera Biològiques) i del Fons de Recerca Salvador Llimona. cita al Principat de Catalunya i als Països Catalans, tercera cita a la Península Ibèrica després de Navarra i Aragó (Etayo, 2000). R. Bibliografia Toninia aromatica (Turner) A. Massal. BURGAZ, A. R. & AHTI, T. 2009. Flora liquenológica Ibérica (17) Roses. Camí de Ronda. Terra al peu d’un mur, orien- 4: Cladoniaceae. Sociedad Española de Liquenología. Madrid. tat al S. Taŀlus areolat blanc. Apotecis convexos, d’aproxi- 111 p.

Butlletí ICHN 83, 2019 90 A. CERA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

CARVALHO, P. 2012. Flora liquenológica Ibérica. 10: Collema­ LLIMONA, X. & VILA, J. 1999. Els fongs del Parc Natural del Cap taceae. Sociedad Española de Liquenología. Pontevedra. 52 p. de Creus i Serra de Verdera (Girona). II. Aproximació al component CLAUZADE, G., DIEDRICH, P. & ROUX, C. 1989. Nelikeniĝintaj fúngic del Cistion. Revista Catalana de Micologia, 22, 95-114. fungoj likenloĝaj: ilustrita determinlibro. Bulletin de la Societe MORENO, P. P. & EGEA, J. M. 1991. Biología y taxonomía de Linneenne de Provence, Numero Special, 1: 1-142. la Familia Liquináceas, con especial referencia a las especies CLAUZADE, G. & ROUX, C. 1985. Likenoj de Okcidenta del S.E. Español y Norte de África. Universidad de Murcia, Europo: ilustrita determinlibro. Bulletin de la Societe Botanique Secretariado de Publicaciones, Murcia. 87 p. du Centre-Ouest, Nouvelle Serie, Numero Special 7. Royan. NIMIS, P. L. & MARTELLOS, S. 2004. Keys to the lichens of Italy. 893 p. I. Terricolous species. Edizioni Goliardiche, Trieste. 341 p. ETAYO, J. 2010. Líquenes y hongos liquenícolas de Aragón. POELT, J., TRETIACH, M., OTTONELLO, D., PUNTILLO, D. & Guineana, 16: 1-499. VEZDA, A. 1994. Contributions to lichen floristics in Italy. VII. FERNÁNDEZ-BRIME, S. 2012. Els líquens saxícoles i terrícoles The Lichens of Marettimo (Egadi Islands, Sicily). Bulletin de la del Parc Natural de Cap de Creus, amb un estudi filogenètic Société linnéenne de Provence, 45: 247-262. aplicat a la sistemàtica dels gèneres Diploschistes i Ingvariella. PRIETO, M., ARAGÓN, G. & MARTÍNEZ, I. 2010. The genus Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. Barcelona. 389 p. Catapyrenium s. lat. (Verrucariaceae) in the Iberian Peninsula and GAYA, E. 2006. Revisió morfològica i molecular dels tàxons the Balearic Islands. The Lichenologist, 42: 637-684. lobulats del gènere” Caloplaca”(“Telosquistàcies”, líquens), SCHULTZ, M. & BÜDEL, B. 2002. Key to the genera of the amb especial èmfasi en el grup de “C. saxicola”. Tesi doctoral, Lichinaceae. The Lichenologist, 34: 39-62. Universitat de Barcelona. Barcelona. 419 p. SMITH, C. W., APTROOT, A., COPPINS, B. J., FLETCHER, A., GBIF.org 2019, Página de Inicio de GBIF. Disponible en: https:// GILBERT, O. L., JAMES, P. W. & WOLSELEY. P. A. 2009. The www.gbif.org [16 març del 2019]. lichens of Great Britain and Ireland. British Lichen Society. GIRALT, M. 2010. Flora liquenológica Ibérica 5: Physciaceae, London. 1046 p. Endohyalina, Rinodina y Rinodinella. Sociedad Española de VILA, J. & LLIMONA, X. 1998. Els fongs del Parc Natural del Liquenología. Barcelona. 105 p. Cap de Creus i Serra de Verdera (Girona). r. Espècies xeròfiles de HLADUN, N. 2019. Mòdul LiquenCat. Banc de Dades de llocs oberts, amb Cistus i gramínies. Revista Catalana de Mico, Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat 2: 125-136. de Barcelona. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html [16 VILA, J. & LLIMONA, X. 2009. Noves dades sobre el component març del 2019]. fúngic de les comunitats de Cistus de Catalunya. III. Addicions, INDEX FUNGORUM 2019, Index Fungorum Partnership. https:// correccions i claus d’identificació. Revista Catalana de www.indexfungorum.org [16 març del 2019]. Micologia, 31: 103-137.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 91-92. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)91 nota breu NOTA BREU

Nonea vesicaria (Boraginaceae) retrobada a Catalunya

Nonea vesicaria (Boraginaceae) rediscovered in Catalonia

Josep Ignasi Tejedor* & Pere Aymerich**

*Avda. Pere III, 11-13B. 25600 Balaguer. **C. Barcelona, 29. 08600 Berga.

Autor per a la correspondència: J. I. Tejedor. A/e: [email protected]

Rebut: 25.03.2019. Acceptat: 02.04.2019. Publicat: 30.06.2019

Nonea vesicaria (L.) Rchb. «probablement accidental». En la revisió del gènere a Flora Ur g e l l : Castellserà, camí de Castellserà a Butsènit, al peu iberica (Valdés & Talavera, 2011) es recull aquesta dada ca- del tossal de Rocafinestres, 31T CG3226, 345-350 m, her- talana com a bibliogràfica, sense confirmació per testimoni bassars ruderals en un camp abandonat i en marges de camí, d’herbari. En aquesta obra, gairebé totes les zones en què es 23-III-2019, J. I. Tejedor & P. Aymerich (herb. pers.) (Figs. confirma la seva presència corresponen a la meitat sud de la 1-2). península, i les més pròximes són del País Valencià central i de Mallorca. Al País Valencià és coneguda bàsicament al sud, Nonea vesicaria és una herba anual amb una distribució és ja molt rara a les comarques centrals i aparentment no s’ha que abasta el nord d’Àfrica (des del Marroc fins a Líbia), part trobat al nord (BDBCV, 2019). de la península Ibèrica, les Balears i Sicília. Segons les infor- Recentment, dècades després de la citació de Begues i en macions disponibles, a Catalunya només havia estat obser- un context biogeogràfic diferent, hem observat N. vesicaria vada una vegada, fa ja més de mig segle. Concretament, va en un indret de la plana de Ponent. A la localitat de Castellse­ ser citada de la perifèria de Begues, Baix Llobregat, al cos- rà, aquesta espècie feia una població localitzada (unes de- tat d’una casa abandonada i a una altitud de 350 m (Bolòs, senes de m2) però força nombrosa, estimada en uns pocs 1950). Més endavant no ha estat retrobada en aquesta àrea, centenars de plantes. L’hàbitat ocupat, herbassars anuals de i Bolòs & Vigo (1996) indiquen que la seva presència va ser tendència nitròfila en ambients secs, és l’habitual d’aquesta planta; en aquests herbassars hi havia també una altra espècie del gènere, Nonea micrantha Boiss. & Reut. Tot i que les da- des reflectides a les obres florístiques de referència (Bolòs & Vigo, 1996; Valdés & Talavera, 2011) poden fer pensar que aquesta localitat de l’Urgell està molt isolada, no és així, ja

Figura 1. Inflorescència i visió lateral d’una flor deN. vesicaria a Caste- Figura 2. Visió frontal d’una flor de N. vesicaria a Castellserà. Foto: J. llserà. Foto: J. I. Tejedor I. Tejedor

DOI: 10.2436/20.1502.01.10 Butlletí ICHN 83, 2019 92 J. I. TEJEDOR & P. AYMERICH NOTA BREU que els darrers temps N. vesicaria ha estat detectada també petites i fragmentades, fet que podria haver dificultat la seva en unes poques localitats de la Depressió de l’Ebre a Aragó detecció. (López & Fabregat, 2019). Tres de les cinc localitats citades a Aragó es situen relativament pròximes al límit administratiu amb Catalunya, a la Llitera (Albelda i Sant Esteve de Llitera) Bibliografia i al Cinca Mitjà (Almunia de San Juan), a distàncies de 45-60 BDBCV. 2019. Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Va- km de Castellserà. lenciana. Disponible a: http://www.bdb.gva.es/. [Data de consul- López & Fabregat (2019) consideren autòctones les po- ta: 25/3/2019] blacions aragoneses, i sembla també probable que ho sigui BolÒs, A. 1950. La vegetación de las comarcas barcelonesas. la nova població de l’Urgell, ja que la localitat de Castellserà Instituto Español de Estudios Mediterráneos. Barcelona. 579 p. es troba en un lloc apartat de cases i de camins molt transi- BOLÒS, O. & VIGO, J. 1996. Flora dels Països Catalans. Vol. 3. tats, no s’hi han observat indicis de grans pertorbacions an- Ed. Barcino. Barcelona. 1230 p. tròpiques i les plantes que acompanyen N. vesicaria són més LÓPEZ, S. & FABREGAT, C. 2019. Atlas online de la flora de o menys corrents en ambients similars de tota la zona. Tot Aragón: Nonea vesicaria. Disponible a: http://floragon.ipe.csic. i que determinar l’autoctonia de les plantes nitròfiles sovint es/. [Data de consulta: 25/3/2019] VALDÉS, B. & TALAVERA, S. 2011. Nonea Medik. P. 337- és incert i que no es pot excloure una introducció antiga, en 345. In: Talavera, S., Andrés, C., Arista, M., Fernández, M. P., conjunt les localitats trobades els darrers anys a la Depressió Gallego, M. J., Ortiz, P. L., Romero, C., Salgueiro, F. J., Silvestre, de l’Ebre suggereixen que N. vesicaria pot ser-hi una espècie S. & Quintanar, A. (eds.) Flora iberica Vol. XI. Gentianaceae- autòctona en situació d’extrem nord d’àrea i amb poblacions Boraginaceae. Real Jardín Botánico-CSIC. Madrid. 672 p.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 93-94. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)93 nota breu NOTA BREU

Anthoceros punctatus, una nova antocerota pel massís del Montnegre

Anthoceros punctatus, a new hornwort for the Montnegre massif

Marc Riera Domínguez*

* Unitat de Botànica. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia. Facultat de Biociències. Universitat Autònoma de Barcelona. 08193 Bellaterra (Barcelona). A/e: [email protected]

Rebut: 15.05.2019. Acceptat: 21.05.2019. Publicat: 30.06.2019

Anthoceros punctatus L. ficar els nostres materials a Anthoceros punctatus. Les es- Ma r e s m e : Tordera, Hortsavinyà, Camí de Can Benet a la pores són de color bru fosc i presenten espines en la seva Font de la Brinxa, 31TDG61, talús humit en terreny silici, cara proximal i la seva mida (mitjana = 42,33 μm, desviació 530 m, 23-VIII-2018, M. Riera (BCB 59750). estàndard = 3,20 μm, n = 15) entra dintre el rang indicat per Casas et al. (2004). Per altra banda la mida de les espores En una primera visita a l’estiu del 2018 vàrem descobrir permetria excloure que les mostres procedents del Montne- dues clapes d’aquesta espècie a la localitat abans indicada gre corresponguin a Anthoceros caucasicus Steph., espècie del vessant septentrional del Montnegre, on creixia a la part mediterrànio-atlàntica la presència de la qual està documen- baixa d’un talús humit. Aleshores es van observar una gran tada al quadrant sud-occidental de la península Ibèrica (Du- quantitat d’individus fèrtils amb els esporòfits ja madurs. En ring et al., 1996; Sérgio et al., 2017) i que té espores de 45- una segona visita a la mateixa localitat (18-IV-2019) es van 60 μm de diàmetre (During et al., 1996). D’acord amb altres observar individus fèrtils (amb esporòfits immadurs; Fig. 1) caràcters, com la mida del taŀlus (no rarament de més d’1 i nombrosos esporòfits madurs (segurament restes de l’agost cm de diàmetre), les nostres mostres tampoc correspondrien anterior), ambdós van ser herboritzats per al seu posterior es- a una altra espècie del gènere (Anthoceros agrestis Paton) tudi. que es coneix, molt escassa, de la meitat occidental de la Tants els caràcter macromorfològics (taŀlus amb els mar- península Ibèrica a on es troba limitada a tres localitats de ges cresps) com els relatius a les espores permeten identi- Portugal (Sérgio, 2018).

Figura 1. Anthoceros punctatus L. al Montnegre, amb esporòfits immadurs (18-IV-2019).

DOI: 10.2436/20.1502.01.11 Butlletí ICHN 83, 2019 94 M. RIERA DOMÍNGUEZ NOTA BREU

Amb la informació disponible, aquesta és la primera cita- crit. Agraïm a Montserrat Brugués la revisió de la cita de Cap ció d’aquesta espècie pel Montnegre, ja que no apareix inclo- de Creus i la seva correcció. sa en treballs de síntesi previs (Cros, 1985; Casas et al., 2004) ni al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (Brugués & Cros, 2019). Bibliografia Anthoceros punctatus és una espècie d’àmplia distribució a nivell mundial (Peng et al., 2013) que a Catalunya fins al BRUGUÉS, M. & CROS, R. M. 2019. Mòdul Briòfits. Banc de moment la seva presència només havia estat documentada de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. Disponible en: http://biodiver.bio. tres localitats: massís del Montseny (Casas, 1960; 1986), Cap ub.es/biocat/homepage.html [Data de consulta: 06-V-2019] de Creus (Casas et al., 1998) i les Gavarres (Jover, 2016). CASAS, C. 1960. Aportaciones a la flora briológica de Cataluña. Tanmateix, la cita de Casas et al. (1998) al Cap de Creus Anales del Instituto Botánico Cavanilles, 17: 21-174. (Palau-Saverdera) correspon en realitat a Phaeoceros bulbi- CASAS, C. 1986. Briòfits del Montseny. P. 31-39. In: Terradas, J. & culosus (Brot.) Prosk. segons una revisió recent del material Miralles, J. (eds.). El patrimoni biològic del Montseny. Catàlegs d’herbari (BCB 45242; M. Brugués, comunicació personal). de flora i fauna, 1. Diputació de Barcelona. Servei de Pacs D’acord amb les dades actuals, les poblacions d’Anthoce- Naturals. Barcelona. 155 p. ros punctatus a Catalunya es troben en sòls humits i ombrí- CASAS, C., BRUGUÉS, M. & CROS, R. M. 2004. Flora dels vols, en terrenys bàsicament silicis, i es localitzen entre uns briòfits dels països catalans. II. Hepàtiques i antocerotes. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. 138 p. 300 i 925 m. D’acord amb Sáez et al. (2019), aquesta espècie CASAS, C., CROS, R. M. & BRUGUÉS, M. 1998. La brioflora de seria assimilable a la categoria IUCN (2012) «quasi amena- la península del Cap de Creus. Acta Botanica Barcinonensia, 45: çada» (NT), ja que no existeixen evidències de declinació 157-172. poblacional contínua ni tampoc es verificaria el criteri relatiu CROS, R. M. 1985. Flora briològica del Montnegre. Institut a una forta restricció geogràfica (VU D2) associada a una alta d’Estudis Catalans. Barcelona. 287 p. probabilitat de desaparició o increment de la seva situació de During, H. J., EYsinK, A. T. W. & SÉrgio, C. 1996. Anthoceros risc a curt termini. El descobriment de la població del Mont- caucasicus Steph. found in The Netherlands. Lindbergia, 21: 97- negre vindria a reforçar aquesta proposta de considerar-la 100. com a espècie NT a nivell regional, la qual es mantindria tot IUCN 2012. Red List Categories and Criteria: Version 3.1. Second edition. Gland, Switzerland and Cambridge. i la correcció corresponent a la presència d’Anthoceros punc- JOVER, M. 2016. La flora dels briòfits dels prats mediterranis de tatus a la península del Cap de Creus. les Gavarres. Universitat de Girona. Disponible en: http://www. Les discontinuïtats en l’àrea de distribució d’Anthoceros gavarres.cat/documents/noticia/noticia278.pdf [Data de consulta: punctatus a Catalunya poden reflectir una disjunció real o 06-V-2019] senzillament una falta de coneixement sobre l’espècie. Els Peng, T. & Zhu, R. L. 2013. A revision of the genus Anthoceros buits que hi ha en els mapes de distribució de les espècies, (Anthocerotaceae, Anthocerotophyta) in China. Phytotaxa, 100: i en especial en el cas dels briòfits, poden ser deguts més a 21-35. buits en el coneixement que no a buits reals. Serveixi aquesta SÁez, L., Ruiz, E. & Brugués, M. 2019. Bryophyte flora of nota per estimular noves investigacions sobre la cartografia Catalonia (northeastern Iberian Peninsula): Checklist and Red List. Boletín de la Sociedad Española de Briología, 51 (en dels briòfits al territori, és un terreny fèrtil on amb tota proba- premsa). bilitat queda molt per conèixer. SÉRGIO, C. 2018. Anthoceros agrestis Paton. Cartografia de Briòfits. Península Ibèrica i Illes Balears. Disponible en: http:// briofits.iec.cat/ [Data de consulta: 06-V-2019] Agraïments SÉRGIO, C., BRUGUÉS, M. & CROS, R. M. 2017. Anthoceros caucasicus Steph. Cartografia de Briòfits. Península Ibèrica i Illes Agraïm a Llorenç Sáez l’ajuda en la determinació de les Balears. Disponible en: http://briofits.iec.cat/ [Data de consulta: mostres i comentaris que han millorat la qualitat del manus- 06-V-2019]

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 95-102. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)95 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Els Ptilininae de la península Ibèrica i illes Balears (Coleoptera: Ptinidae)

Amador Viñolas* & Josep Muñoz-Batet*

* Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Laboratori de Natura. Coŀlecció d’artròpodes. Passeig Picasso, s/n. 08001 Barcelona, Catalunya.

Correspondència autor: Amador Viñolas. A/e: [email protected]

Rebut: 14.05.2019; Acceptat: 29.05.2019; Publicat: 30.06.2019

Resum

Es realitza la revisió dels representants de la subfamília Ptilininae presents a la península Ibèrica i illes Balears. En l’àrea d’estudi, la subfamília conté només dues espècies del gènere Ptilinus Geoffroy, 1762. Es donen claus dels mascles i de les femelles, els caràcters mor- fològics de les dues espècies, una relació dels espècimens estudiats o revisats, la seva àrea de distribució, les referències bibliogràfiques de les cites conegudes i es comenta la seva biologia. Es figuren els habitus dels mascles i femelles de les dues espècies, les antenes dels dos sexes, edeagus, palps, etc. Paraules clau: Coleoptera, Ptinidae, Ptilininae, revisió subfamília, península Ibèrica i illes Balears.

Abstract

The Ptilininae of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands (Coleoptera: Ptinidae) The review of the species of Ptilininae subfamily present in the Iberian Peninsula and the Balearic Islands is carried out. The subfamily is represented, in the studied area, only by two species of the genus Ptilinus Geoffroy, 1762. Male and female habitus, the morphologi- cal characters of the two species, list of the specimens studied or reviewed, their area of distribution, bibliographic references of known ­appointments are given, and their biology is commented. The habitus of the males and females of the two species, antennae of both sexes, aedeagus, palps, etc. are figured Key word: Coleoptera, Ptinidae, Ptilininae, review subfamily, Iberian Peninsula and Balearic Islands.

Introducció estat sistemàtic del gènere creiem que seria oportú efectuar una revisió del seu contingut específic en la regió paleàrtica Amb l’estudi de la subfamília Ptilininae es continua la re- (Viñolas, 2018). visió dels Ptinidae presents a la península Ibèrica i illes Ba- Es donen claus dels dos sexes degut a les grans diferen- lears, iniciada amb les subfamílies Dorcatominae, Mesoco- cies externes existents en la configuració del cos i apèndixs. elopodinae i Ernobiinae (Viñolas, 2013a, b, c, d; Viñolas & De cada espècie es dona la descripció del dos sexes, es re- Recalde Irurzum, 2018), ampliant posteriorment el contingut ferencia el material estudiat o revisat, distribució i biologia específic dels gèneresStagetus Wollaston, 1861 i Dorcatoma conegudes, amb la representació gràfica de l’habitus dels dos Herbst, 1792 amb la descripció de noves espècies o la localit- sexes, edeagus i peces com les antenes, palps, abdomen, etc. zació a la Península d‘altres d‘europees (Viñolas, 2016). La subfamília Ptilininae només està representada en l’àrea peninsular i balear pel gènere Ptilinus Shuckard, 1840 (Espa­ Material i metodologia ñol, 1992) que té una nombrosa representació específica pels continents europeu, asiàtic, amèrica i nord de l’africà, i amb Per a la revisió de les espècies del gènere Ptilinus Mü- una de les espècies paleàrtiques introduïda en la regió Neàrti- ller, 1764 presents a la península Ibèrica i illes Balears s’ha ca (White, 1982). En la zona d’estudi només es coneixen dos estudiat el material dipositat a les coŀleccions del Museu de representants del gènere, ambdós àmpliament distribuïts per Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), dels autors i d’al- Europa i Àsia. tres entomòlegs, així com el capturat en diferents projectes Toskina (1995) va realitzar la revisió de les espècies pale- entomològics. També s’ha fet un seguiment de les cites bibli- àrtiques, amb la descripció de nous taxons, obviant las espè- ogràfiques del gènere. cies del nord de l’Índia i Pakistan, i posteriorment ampliant el En una part dels exemplars recoŀlectats del gènere es va seu contingut específic (Toskina, 2013). A la vista del confús procedir a l’extracció de l’edeagus, el qual després de trac-

DOI: 10.2436/20.1502.01.12 Butlletí ICHN 83, 2019 96 A. VIÑOLAS & J. MUÑOZ-BATET GEA, FLORA ET FAUNA tament de neteja, aclarit i extracció de l’aire es va muntar més llarg, 3,21 vegades més llarg que ample; èlitres sen- en preparació microscòpica sobre una làmina de poliestirè se presència de costelles (Fig. 13); edeagus amb la part transparent, de la marca Evergreen®, amb líquid DMHF. En apical dels paràmers segons figura 10.....P. pectinicornis els exemplars procedents de les diferents coŀleccions, des- prés del seu reblaniment, es va procedir de la mateixa manera Clau específica de les femelles que en els recoŀlectats. Tots els exemplars es van muntar en sec sobre cartolines entomològiques. 1 Antenes amb els artells del quart al vuitè dentats, el novè Les fotografies es van realitzar amb una càmera Canon® i dècim triangulars, tan o més llargs que amples (Fig. 2); model EOS 760D, amb objectiu de microscòpia i pel mètode protòrax tan o més ample que els èlitres, vora apical fesa de capes, amb tractament de les imatges mitjançant el pro- en la part mitjana (Fig. 12); èlitres amb dues costelles grama Zerene Stacker®. Els dibuixos es van realitzar amb poc indicades, però completes, i situades en el lloc del el programa de Adobe® Ilustrator CS5, amb l’obtenció d’ar- tercer i cinquè interval (Fig. 12) ...... P. fuscus xius PostScript® 3 ™. – Antenes amb els artells del quart al dècim fortament den- tats, tots molt més amples que llargs (Fig. 4); protòrax no més ample que els èlitres, vora apical en corba con- Subfamília Ptilininae Shuckard, 1840 tinua, no fesa en la part mitjana (Fig. 14); èlitres sense presencia de costelles (Fig. 14) ...... P. pectinicornis Gènere Ptilinus Geoffroy, 1762 Ptilinus Geoffroy, 1762: 64 Espècie tipus: Bostrichus fuscus Geoffroy, 1785. Designada Ptilinus fuscus (Geoffroy, 1785) per R. Lucas, 1920. Bostrichus fuscus Geoffroy, 1785: 133 Ptilinus flabelicornis Le Peletier de Saint Fargeau & Audi- Gènere caracteritzat pel cos allargat i cilíndric, cobert net-Serville, 1825: 238 de curta i fina pubescència; cap hipognat, lliure, no excavat Ptilinus costatus Gyllenhal, 1827: 329 ventralment; antenes d’onze artells, sense maça terminal, Dermestes flavescens Geoffroy: Laporte de Castelnau, 1840: flabeŀlades en el mascle (Figs. 1, 3) i fortament serrades en 295 (non Geoffroy, 1785) la femella (Fig. 2, 4); últim artell dels palps maxiŀlars allar- Ptilinus aspericollis Mulsant & Rey, 1853: 5 (non Ménétries, gat amb l’àpex truncat (Fig. 5), el dels palps labials també 1832) allargat però més petit (Fig. 6); protòrax finament vorejat i Ptilinus asperulus Gemminger, 1870: 121 convex; èlitres tan o casi tan amples com el protòrax, amb les Ptilinus mulsanti Marseul, 1886: 296 sèries de punts més o menys irregularment disposades i con- foses en l’àpex; coxes anteriors contigües, les intermèdies Longitud de 3,1 a 5,4 mm. lleugerament separades; metastèrnum amb un solc longitu- Mascle (Fig. 11) dinal mitjà en la meitat posterior; abdomen amb els segments Cos cilíndric, de contorn paraŀlel, 2,88 vegades més llarg lliures (Fig. 8); potes gràcils, protíbies amb un sortint espini- que ample. Cap amb la superfície coberta d’una fina i densa forme horitzontal en l’angle apical extern, i amb la vora ex- granulació; ulls ben desenvolupats i sortints; antenes amb terna denticulada (Fig. 7); edeagus molt característic, amb la els artells quart a dècim flabeŀlats, els flabels del cinquè al part basal molt curta i els paràmers molt llargs, diferenciables dècim artells més curts que la suma dels artells quart al dè- entre espècies només per la configuració de la part apical dels cim (Fig. 1). Protòrax no transvers, 1,12 vegades més llarg paràmers (Figs. 9-10). que ample, amb la màxima amplada prop de la base; mar- La coloració del cos de les espècies del gènere és molt va- ges laterals finament carenats, poc o gens visibles per sobre; riable a nivell d’una mateixa espècie. Presenten normalment marges apical i basal arrodonits, el primer lleugerament ele- el cos negrós amb els èlitres més o menys vermellosos, però vat, els laterals en corba entrant des de la base a l’àpex; an- la coloració dels èlitres pot ennegrir-se fins anivellar el color gles anteriors subrectes, ben marcats, els posteriors en corba del protòrax. Per tant la coloració del cos no és un caràcter molt oberta i pràcticament esborrats; superfície coberta de vàlid per a la separació específica de les espècies. granulació forta, irregularment disposada i més densa cap als marges i l’àpex, amb una petita placa vertical, brillant Clau específica dels mascles i situada en la part mitjana de la base. Escutel rectangular, amb l’àpex arrodonit. Èlitres de contorn paraŀlel, amb l’àpex 1 Antenes amb els flabels del cinquè al dècim artells més arrodonit, 1,85 vegades més llargs que amples presos con- curts que la suma dels artells quart al dècim (Fig. 1); juntament; húmers arrodonits, gens sortints; amb dues cos- cos, relativament, poc llarg, 2,88 vegades més llarg que telles poc indicades, però completes, i situades en el lloc del ample; èlitres amb dues costelles poc indicades, però tercer i cinquè intervals; superfície amb fort puntejat amb completes, i situades en el lloc del tercer i cinquè inter- tendència a la formació de línies, el puntejat més fort i mes val (Fig. 11) ; edeagus amb la part apical dels paràmers indicat junt als marges laterals, amb una curta i molt mar- segons figura 9...... P. fuscus cada estria subhumeral. Edeagus segons model del gènere – Antenes amb els flabels del cinquè al dècim artells més (Fig. 9), caracteritzat per la conformació de la part apical llargs que la suma del artells quart al dècim (Fig. 3); cos dels paràmers.

Butlletí ICHN 83, 2019 ELS PTILININAE DE LA PENÍNSULA IBÈRICA I ILLES BALEARS (COLEOPTERA: PTINIDAE) 97 GEA, FLORA ET FAUNA

Figures 1-10. Antenes de Ptilinus fuscus: 1) mascle; 2) femella. P. pectinicornis: 3) antena mascle; 4) antena femella; 5) últim artell del palp maxiŀ- lar; 6) últim artell del palp labial; 7) protíbia; 8) abdomen. Edeagus en visió ventral de: 9) P. fuscus; 10) P. pectinicornis.

Femella (Fig. 12) Material estudiat Es diferencia del mascle per la conformació de les antenes 10 ♂ i 5 ♀, etiquetats: 10 ♂ i 4 ♀ «00-00-1963, Castellterçol, amb els artells del quart al vuitè dentats, el novè i dècim tri- Barcelona, Fargas Verdier leg.» «MZB | 87-8316, 87-8319, angulars, tan o més llargs que amples (Fig. 2); pel protòrax 87-8320, 87-8321»; 1 ♀ «7-V-81, Sèros riu, Pollancre, Llei- tan o més ample que els èlitres, amb el marge anterior lleuge- da, T. Yélamos leg.» «MZB | 87-8346» Dipositats a la coŀlec- rament esplanat i la vora apical fesa en la part mitjana. ció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MZB).

Butlletí ICHN 83, 2019 98 A. VIÑOLAS & J. MUÑOZ-BATET GEA, FLORA ET FAUNA

Distribució Espècie amb una àmplia distribució paleàrtica, citada de: Afganistan, Alemanya, Algèria, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Bielorússia, Eslovàquia, Espanya, Estònia, Finlàndia, Fran- ça, Gran Bretanya, Grècia, Holanda, Hongria, Itàlia, Iran, Japó, Kazakhstan, Macedonià, Noruega, Polònia, República Txeca, República Popular de la Xina, Romania, Rússia (eu- ropea i asiàtica), Suècia, Suïssa, Tadjikistan, Turkmenistan, Turquia, Ucraïna i Uzbekistan (Viñolas & Ghahari, 2017). De la Península Ibèrica només es coneix d’unes poques loca- litats del nord-est espanyol i amb una cita ambigua d’«Espa- nya» d’Horion (Español, 1992). Hem estudiat una sèrie de ♂ i ♀ de Barcelona (Castellter- çol) i una ♀, de Lleida (Seròs). També s’ha citat de Girona (Olot), Lleida (vall d’Aran), Navarra (Tudela) i Saragos- sa (Galacho de Juslibol) (Español, 1992; López-Colón & Agoiz-Bustamante, 2003; Murria Beltrán et al., 2003), cites a comprovar ja que algunes d’elles s’han realitzat amb només una ♀. Biologia Ataca la fusta tova de frondoses, encara que també s’ha observat en la fusta obrada. Els exemplars de Castellterçol es van coŀlectar per emergència de bigues Español, 1992) i el de Seròs també per emergència de fusta de Populus sp.

Figura 11. Habitus del ♂ de Ptilinus fuscus (Geoffroy, 1785). Escala = 2 mm. Ptilinus pectinicornis (Linnaeus, 1758) Dermestes pectinicornis Linnaeus, 1758: 355 Ptinus pectinicornis (Linnaeus): Linnaeus, 1767: 565 Ptilinus cylindricus O. F. Müller, 1776: 81 Bostrichus pectinatus Laicharting, 1781: 68 Ptinus serraticornis Marsham, 1802 : 82 Ptilinus aspericollis Ménétriés, 1832: 166 Xyletinus discolor Faldermann, 1839: 5 Ptilinus impressifrons Küster, 1847: 42 Longitud de 3,2 a 5,5 mm. Mascle (Fig. 13) Cos cilíndric, de contorn paraŀlel, 3,21 vegades més llarg que ample. Cap amb la superfície coberta de fina i densa gra- nulació; ulls ben desenvolupats i sortints; antenes amb els ar- tells quart a dècim flabeŀlats, els flabels del cinquè al dècim artells més llargs que la suma dels artells quart al dècim (Fig. 3). Protòrax no o lleugerament transvers, 1,08 vegades més ample que llarg, amb la màxima amplada prop de la base; marges laterals finament carenats, poc o gens visibles per so- bre; marge apical i basal arrodonits, el primer lleugerament elevat, els laterals en corba entrant des de la base a l’àpex; angles anteriors subrectes, ben marcats, els posteriors en cor- ba molt oberta i pràcticament esborrats; superfície coberta de granulació no molt densa, irregularment disposada i més densa cap als marges i l’àpex, amb una petita placa vertical situada en la part mitjana de la base, poc indicada i normal- ment envaïda per la granulació de fons. Escutel rectangular, Figura 12. Habitus de la ♀ de Ptilinus fuscus (Geoffroy, 1785). Escala am l’àpex arrodonit. Èlitres de contorn paraŀlel, amb l’àpex = 2 mm. arrodonit, 2,81 vegades més llargs que amples presos con-

Butlletí ICHN 83, 2019 ELS PTILININAE DE LA PENÍNSULA IBÈRICA I ILLES BALEARS (COLEOPTERA: PTINIDAE) 99 GEA, FLORA ET FAUNA

Figura 13. Habitus del ♂ de Ptilinus pectinicornis (Linnaeus, 1758). Figura 14. Habitus del ♀ de Ptilinus pectinicornis (Linnaeus, 1758). Esca­la = 2 mm. Esca­la = 2 mm.

juntament; húmers arrodonits, gens sortints; sense traces de 87-8270, 76-6199»; 24 ♂ i 1 ♀ «17-VII-1948, Sant Segi- costelles en el lloc del tercer i cinquè intervals; superfície mon, Montseny, Girona, F. Español leg.» «MZB 87-8201, amb fort puntejat amb tendència a la formació de línies, el 87-8203, 87-8204, 87-8205, 87-8214, 87-8304»; 1 ♂ «24- puntejat més fort i mes indicat junt als marges laterals, amb VI-1949, Sant Segimon, Montseny, Girona, F. Español leg.» una curta i molt marcada estria subhumeral. Edeagus segons «MZB 28-8284»; 3 ♂ «01-VIII-1963, Jaca, Huesca, F. Es- model del gènere (Fig. 10), caracteritzat per la conformació pañol leg.» «MZB 87-8286»; 2 ♂ «00-VII-1969, San Juan de de la part apical dels paràmers. la Peña, Huesca, F. Español leg.» «MZB 76-5243, 76-5244»; Femella (Fig. 14) 3♀ «02-VII-1982, Montseny, Barcelona-Girona, T, Yélamos leg.» «MZB 87-8292»; 1 ♂ «Montseny, faig, 2-VII-1982, T. Es diferencia del mascle per la conformació de les antenes Yélamos leg.» (AV); 1 ♂ «Lareo, 750 m., Fraxinus excel- amb els artells del quart al dècim dentats, més amples que sior, Enirio (Aralar Parke Nat.), Gipuzcoa 30TWN72-59, llargs (Fig. 4); pel protòrax tan ample com els èlitres, amb el 16-06-2005, S. Pagola Carte leg.» (AV); 2 ♀ «21-VI/09-VII- marge anterior gens esplanat i la vora apical completa, sense 2006, Oieleku, Oiartzu, P. Nat. Aiako Harria, Guipuzkoa, S. fenedura en la part mitjana. Pagola leg.» «MZB 2007-0120»; 6 ♂ «Oieleku (pagadia/ Material estudiat frorest), 500-650m, Oiartzum (Aiako Harria), Gipuz- 215 ♂♀, etiquetats: 1 ♂ «00-00-0000, Artà, Mallorca, coa 30TWN9589/9689, 21-VI/09-VII-2006, S. Pagola Carte García leg.» «MZB 87-8206»; 1 ♂ «00-00-0000, Estany de leg.» «Kaila Trap (water), Fomes fomentarius, en Fagus syl- Llebreta, Bohi, Lleida, F. Español leg.» «MZB 87-8233»; vatica, Oieleku: K2V1/UR» (AV); 9 ♂ i 16 ♀ «L’Albera La 2 ♂ i 2 ♀ «29-VI-1942, Sant Segimon, Montseny, Girona, Jonquera, Girona Catalunya, 400 m. 27-IV-2007, J. Muñoz F. Español leg.» «MZB 28-8283»; 8 ♂ i 3 ♀ «00-VII-1946, leg.» (AV); 23 ♂ i 7 ♀ «Oieleku (Fagus sylvatica frorest), Montseny, Girona, Muntada leg.» «MZB 87-8268, 87-8269, Oiartzum Gipuzcoa 500 m, Aiako Harria P.N. 30TWN9689,

Butlletí ICHN 83, 2019 100 A. VIÑOLAS & J. MUÑOZ-BATET GEA, FLORA ET FAUNA

Kaila trap, 05-2007, S. Pagola Carte leg.» (AV); 4 ♂ i 7 ♀ Olaldea, Navarra, J. I. Recalde leg.» (Paranys d’intercepció «Añarbe (Fagus sylvatica frorest), Erenteria Gipuzcoa 400 de vol i multi embut en Quercus petraea i faig); 1 ex. «VII- m, Aiako Harria P.N. 30TWN8987, Multifunnel trap, 6-06 to 2011, Irañeta, Navarra, J. I. Recalde leg.» (Paranys d’inter- 19-06-2007, S. Pagola Carte leg.» (AV); 1 ♀ «Martinet, Cadí- cepció de vol i multi embut en Quercus humilis i faig); 2 ex. Moixeró 2008, -5-7-2010, A. Viñolas & J. Bentanachs leg.» «15/30-VII-2013, Garde, Navarra, J. I. Recalde leg. (Paranys (AV); 8 ex. «30-VI-2018, Sot del Grèvol, Fogars de Mont- d’intercepció de vol i multi embut en avet). Dipositats en la clús, Barcelona, polytrap, E. Feliubadaló leg.» (JM, EP); coŀlecció de J. I. Recalde. 26 ex. «13-VII-2018, Sot del Grèvol, Fogars de Montclús, Distribució Barcelona, polytrap, E. Feliubadaló leg.» (JM); 49 ex. «01- VIII-2018, Sot del Grèvol, Fogars de Montclús, Barcelona, Com l’espècie anterior te una àmplia distribució paleàrtica, polytrap, E. Feliubadaló leg.» (JM); 4 ex. «13-VIII-2018, Sot introduïda en la regió Neàrtica i citada de: Alemanya, Armè- del Grèvol, Fogars de Montclús, Barcelona, polytrap, E. Fe- nia, Azerbaijan, Àustria, Bòsnia, Bulgària, Bielorússia, Croà- liubadaló leg.» (JM). Dipositats en les coŀleccions del Museu cia, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, França, Gran Bretanya, de Ciències Naturals de Barcelona (MZB), de Josep Muñoz Geòrgia, Holanda, Hongria, Índia, Iran, Irlanda, Itàlia, Letò- (JM) i d’Amador Viñolas (AV). nia, Lituània, Arxipèlag de Madeira, Marroc, Noruega, Polò- nia, República Txeca, República Popular de la Xina, Romania, Material revisat Rússia (europea i asiàtica), Sèrbia, Síria, Suècia, Suïssa, Turk- 349 ex., etiquetats: 1 ex. «V-2007, Arbaztegi, del Señorío menistan, Turquia i Ucraïna (Viñolas & Ghahari, 2017). Amb de Bertiz, Navarra, I. Recalde leg.» (Paranys d’intercepció de una àmplia distribució per l’àrea septentrional ibèrica, conegu- vol i multi embut en faig i roura); 6 ex. «VI-2007, Plazazelai, da també de les illes Balears (Bahillo de la Puebla & Román, del Señorío de Bertiz, Navarra, J. I. Recalde leg.» (Paranys 2018; Español, 1963, 1970, 1992, 1995; Español & Viñolas, d’intercepció de vol i multi embut en roure); 39 ex. «VI-VII- 1992; Grosso-Silva & Diamantino, 2009; Murria Beltrán et 2007, Pista de la Paja, P.N. del Señorío de Bertiz, Navarra, J. al, 2003; Pérez Moreno & Moreno Grijalba, 2009; Recalde I. Recalde leg.» (Paranys d’intercepció de vol i multi embut Irurzun & San Martín Moreno, 2015, 2016, 2017; Rosa et al., en faig); 12 ex. «1-VI/30-VII-2008, Lesundegi, Olazti, Na- 2005; Viñolas & Muñoz-Batet, 2016; Viñolas et al., 2015.) i varra, J. I. Recalde leg.» (Paranys d’intercepció de vol i multi de la que hem estudiat espècimens o s’ha citat de: embut en un bosc mixt de faig i roura); 53 ex. «15-VI/30-VIII- Espanya continental: Barcelona (Collbató, Fogars de Mont- 2008, Zaborrate, sierra de Andía, Navarra, J. I. Recalde leg.» clús, Gresolet, Montseny, Sant Segismon), Girona (la (Paranys d’intercepció de vol i multi embut en F. sylvatica); Jonquera, Requesens, Riells i Viabrea), Bizkaia (Sintxita- 7 ex. «1/30-VII-2008, Soraluze, sierra de Andía, Navarra, J. Goikoa), Gipuzkoa (Enirio-Aralar, Errenteria, Oiartzun), I. Recalde leg.» (Paranys d’intercepció de vol i multi embut La Rioja (Lumbreras, Villoslada de Cameros), Lleida (Ai- en F. sylvatica); 4 ex. «1/30-VII-2008, Altzania, Olazti, Na- güestortes, Bohi, Montellà, Saldes), Navarra (Artikutza, varra, J. I. Recalde leg.» (Paranys d’intercepció de vol i multi Garde, Irañeta, Isaba, Olazti, Oroz-Betelu, Parque Natural embut en una fageda); 1 ex. «15/30-VII-2008, Kalesoro, Ola- del Señorio de Bertiz, Sierra de Andía, Valle de Ultzama), zti, Navarra, J. I. Recalde leg.» (Paranys d’intercepció de vol Osca (Jaca, San Juan de la Peña, Sierra de Guara, Sierra de i multi embut en una roureda); 38 ex. «15-VII/30-VIII-2008, la Corona, Valle de Ordesa), Segovia (Riofrío de Riaza) i Zaiola, sierra de Andía, Navarra, J. I. Recalde leg.» (Paranys Tarragona (la Sènia, Roquetes). d’intercepció de vol i multi embut en F. sylvatica); 100 ex. Portugal: Aveiro (Mealhada). «1-VI/15-VIII-2009, Suarbe, Valle de Ultzama, Navarra, J. I. Illes Baleares: Mallorca (Artà). Recalde leg.» (Paranys d’intercepció de vol i multi embut en faig); 12 ex. «1/30-VI-2009, Iraizotz, Valle de Ultzama, Na- Biologia varra, J. I. Recalde leg.» (Paranys d’intercepció de vol i multi Ataca les frondoses, amb preferència a Fagus sylvatica L., embut en faig); 17 ex. «15-VI/30-VIII-2009, Artikutza, Na- també s’ha citat d’Acer L., Alnus Mill., Carpinus L., Ficus varra, J. I. Recalde leg.» (Paranys d’intercepció de vol i multi L., Platanus × hispanica Mill. ex Münchh., Populus L. i de embut en roures i faig); 3 ex, «VI-2010, Arrizabal-Aizbide, diferents Quercus L. (Español, 1963, 1992). Oroz-Betelu/Olaldea, Navarra, J. I. Recalde leg.» (Paranys L’atracció sexual, la construcció de les galeries de cria, d’intercepció de vol i multi embut en Quercus petraea i faig); la posta i danys ocasionats per aquest xilòfag han estat àm- 34 ex. «VI/VII-2010, Araden-Saioki, Oroz-Betelu/Olaldea, pliament estudiats (Español, 1963, 1992). Les femelles de Navarra, J. I. Recalde leg.» (Paranys d’intercepció de vol i l’espècie tenen un comportament similar a les del Bostrichi- multi embut en Quercus petraea i faig); 3 ex. «VI/VII-2010, dae Xyloperthella picea (Olivier, 1790), que per protegir les Zamariain, Oroz-Betelu/Olaldea, Navarra, J. I. Recalde leg.» seves cries dels possibles depredadors, obturen amb el seu (Paranys d’intercepció de vol i multi embut en Quercus pe- cos, cap per avall, el forat on han realitzat la posta (Español, traea i faig); 13 ex. «VI/VIII-2010, Larretxut, Oroz-Betelu/ 1963). Aquest comportament fa que les captures de femelles Olaldea, Navarra, J. I. Recalde leg.» (Paranys d’intercepció amb paranys d’intercepció de vol o de llum UV sigui molt de vol i multi embut en Quercus petraea i faig); 2 ex. «VII- inferior a la dels mascles. 2010, Berrueta, Oroz-Betelu/Olaldea, Navarra, J. I. Recalde L’espècie pel que s’indica té una clara preferència pel cli- leg.» (Paranys d’intercepció de vol i multi embut en Quer- ma temperat, defugint les zones molt fredes o molt caloro- cus petraea i faig); 1 ex. «VII-2010, Lapizea, Oroz-Betelu/ ses.

Butlletí ICHN 83, 2019 ELS PTILININAE DE LA PENÍNSULA IBÈRICA I ILLES BALEARS (COLEOPTERA: PTINIDAE) 101 GEA, FLORA ET FAUNA

Agraïments Laporte de Castelnau, F. L. N. Caumont de, 1840. Histoire naturelle des insectes coléoptères. Avec une introduction A Glòria Masó i Berta Caballero, del Museu de Ciències renfermant l’anatomie et la physiologie des animaux articulés Naturals de Barcelona, l’haver-nos permès estudiar els exem- par M. Brullé. Tome Premier. P. Duménil. Paris. i-exxiv + 24 pl. plars del gènere Ptilinus dipositats a la coŀlecció del centre. + 324 + [1] p. + 19 pl. A José Ignacio Recalde, de Villava-Atarrabia (Navarra), el Le Peletier de Saint-Fargeau, A. L. M. & Audinet- haver-nos permès consultar els exemplars, del gènere, per Serville, A. J. G. de, 1825. [New species]. In: Encyclopédie méthodique. Histoire naturelle. Entomologie, ou histoire natuelle ell recoŀlectats en les seves campanyes pel territori navarrès, des crustacées, des arachnides et des insectes. Tome Dixième. així com la desinteressada donació de totes les dades de les Par - Sca. H. Agase. Paris. [7] + 344 p. esmentades captures, necessàries per a completar la distribu- Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae per regna tria nature, ció de les espècies estudiades. secundum classes, ordines, genera, species, cum caracteribus, differentiis, synonymus, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. Laurentii Salvii. Holmiae. 823 p. Bibliografia Linnaeus, C. 1767. Systema Naturae per regna tria nature, secundum classes, ordines, genera, spe­­cies, cum characteribus, Bahillo de la Puebla, P. & Román, I. 2018. Nuevos differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio duodecima. Pars registros de coleópteros del País Vasco (Insecta: Coleoptera). II. Laurentii Salvii. Holmiae. 2 + 533-1327 + [37] p. Heteropterus Revista de Entomología, 18 (1): 71-80. López-Colón, J. I. & Agoiz-Bustamante, J. L. 2003. Más Español, F. 1963. Un perforador de la madera de chopo en los datos sobre anóbidos ibéricos (Coleoptera, Anobiidae). Boletín alrededores de Jaca (Huesca). Boletín del Servicio de Plagas Sociedad Entomológica Aragonesa, 32: 246-247. Forestales, 12: 141-143. Lucas, R. 1920. Catalogus alphabeticus generum et subgenerum Español, F. 1970. Notas sobre Anóbidos (Coleoptera). 43: El coleopterorum orbis terrarum totius. Parts 1. Nicolaisher. género Rhamna Peyerh., nuevo para la fauna española. 44: Algunos anóbidos de la región de Jaca, provincia de Huesca. 45: Berlín. xxxi, 696 p. Stagetus franzi Españ., nuevo para la fauna francesa. Graellsia, MARSHAM, T. 1802. Entomologia britanica, sistens insecta britan- 25: 187-194. niae indigena, secundum methodum linnaeanam diposita. Tomus Español, F. 1992. Coleoptera, Anobiidae. En: Fauna Ibérica, I. Coleoptera. Wilks et Taylor, J. White. Londini. xxxi + 548 p. vol. 2, Ramos, M. A. et al. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Marseul, S. A. de. 1886. Catalogue synonymique et géographi- Naturales. CSIC. Madrid. 195 p. que des coléoptères de l’Ancien-Monde. Europa et contrées limi- Español, F, 1995. Insecta: Coleoptera, 10. Familia: Anobiidae. trophes en Afrique et en Asie. L’Abeille, Journal d’Entomologie, Catalogus de la entomofauna aragonesa, 7: 3-5. 24: 193-360. Español, F. & Viñolas, A. 1992. Coleòpters del Parc Nacional Ménétriés, E. 1832. Catalogue raisonné des objets de zoologie d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Generalitat de Catalunya. recueillis dans un voyage au Caucase et jusqu’aux frontières ac- Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca. Lleida. 48 p. tuelles de la Perse. Académie Impériale des Sciences. St. Péters- FalDermann, F. 1839. Fauna Entomologica Trans-Caucasica. bourgh. 2 + xxxiii + 271 + iv + [1] p. Pars III. Suplementum ad Faunam Transcaucasicam. Nouveaux Müller, O. F. 1776. Zoologiae Danicae prodromus, seu animalium Mémoires de la Société Impériale des Naturalistes de Moscou, Daniae et Norvegiae indium characteres, nomina et synonyma 6: 1-338 p. imprimis popularium. Hafniae. Hallageriis. xxiv + 282 p. Gemminger, M. 1870. Abänderungen vergebener Namen. Cole- Mulsant, E. & Rey, C. 1853. Description de queques coléoptères opterologische Hefte, 6: 119-124. nouveaux ou peu connus. Annales de la Société Linnéenne de GeoffroY, E. L. 1762. Histoire abrégée des insectes qui se trou- Lyon, (2) 1: 2-9. vent aux environs de Paris; dans laquelle ces animaux sont rangés MurRia Beltrá, F., Murria Beltrán, E. & López- suivant un ordre méthodique. Tome premier. Durand. Paris. [4] + Colón, J. I. 2003. Nuevos registros de Anobiiade (Coleoptera) xxviii + 523 + 1 p., 11 pl. para Aragón. Boletin de la Sociedad Entomológica Aragonesa, GeoffroY, E. L. 1785. [New species] In: Fourcroy. A. F. de: En- 32: 220. tomologia parisiensis; sive Catalogus Insectorum quae in Agro Pérez Moreno, I. & Moreno Grijalba, F. 2009. Los Parisiensi reperiuntur; Secundum Geoffraeanam in sectiones, coleópteros saproxílicos del Parque Natural Sierra de Cebollera genera at species distributus: cui addita sunt nomina trivialia (La Rioja). 28 Ciencias de la Tierra. Instituto de Estudios Riojanos. et fere trecentae novae Species. Pars prima. Parisiis: Privilegio Logroño. 180 p. Academiae. vii + [1] + 231 p. Recalde Irurzun, J. I. & San Martín Moreno, A. F. 2015. Grosso-Silva, J. M. & Diamantino, J. L. 2009. New and interesting beetle (Coleoptera) records from Portugal (6th note). Aproximación a la fauna de escarabajos saproxílicos (Coleoptera) Boletín Sociedad Entomológica Aragonesa, 45: 279-280. del Parque Natural del Señorío de Bertiz (Navarra). Heteropterus GYllenhal, L. 1827. Insecta Suecica. Classis I. Coleoptera sive Revista de Entomología, 15 (1): 43-57. Eleuterata. Tomi I. Pars IV. Cum appendice ad partes priores. F. Recalde Irurzun, J. I. & San Martín Moreno, A. F. Fleischer. Lipsiae. viii + [2] + 761 + [1] p. 2016. Escarabajos saproxílicos (Coleoptera) de dos bosques pire- Küster, H. C. 1847. Die Käfer Europa’s. Nach der Natur bes- naicos de Navarra. Heteropterus Revista de Entomología, 16 (1): chrieben. Mit Beiträgen mehrerer Entomologen. 9 Heft. Bauer & 53-69. Raspe. Nümberg. [4] + 100 sh. + 3 pl. Recalde Irurzun, J. I. & San Martín Moreno, A. F. Laicharting, J. N. von, 1781. Verzeichnis und Beschreibung 2017. Presencia de Hallomenus (Hallomenus) axillaris (Illiger, der Tyroler - Insecten. I Theil. Käferartige Insecten I. Johann 1807) en la Península Ibérica, confirmación de Ochina (Dulgieris) Gaspar Füessli. Zürich. [4] + xii + [1] + 248 p. latreillii (Bonelli, 1812) y Platysoma (Cylister) lineare Erichson,

Butlletí ICHN 83, 2019 102 A. VIÑOLAS & J. MUÑOZ-BATET GEA, FLORA ET FAUNA

1834, y otros coleópteros destacables de un bosque sur-pirenaico 1859, Calymmaderus Solier, 1849 i Mizodorcatoma Hayashi, de Pinus sylvestris (Insecta: Coleoptera). Revista gaditana de En- 1955 (Coleoptera: Ptinidae). Butlletí de la Institució Catalana tomología, 8 (1): 53-66. d’Història Natural, 76 (2012): 117-132. Rosa, J. J. de la, Morales, J. J. & del Estal, P. 2005. Viñolas, A. 2016. Actualización del contenido específico del Contribución al conocimiento de la corología ibérica de género Dorcatoma Herbst, 1792, en la Península Ibérica con tres especies de Anobiidae (Coleoptera). Boletín Sociedad la descripción de una nueva especie de Castellón (Coleoptera: Entomológica Aragonesa, 36: 351-352. Ptinidae: Dorcatominae). Arquivos Entomoloxicos, 15: 221-236. Toskina, I. N. 1995. Wood-borers of the genus Ptilinus Viñolas, A. 2018. Una nova espècie del gènere Ptilinus Geoffroy, (Coleoptera Anobiidae) of Russia and adjacent countries. Russian 1762 del nord de Pakistan (Coleoptera: Ptinidae: Ptilininae). Entomological Journal, 4 (1-4): 15-34. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 82: 193-196. Toskina, I. N. 2013. New european species of wood-boring Viñolas, A. & Ghahari, H. 2017. A checklist of Ptinidae beetles fron the genus Ptilinus Geoffroy, 1762 (Coleoptera: (Coleoptera: Bostrichoidea) from Iran. Redia, 100: 139-147. Ptinidae: Ptilininae). Bulletin of Moscow Society of Naturalists. Viñolas, A. & Muñoz-Batet, J. 2016. Noves dades sobre Biological Series, 118 (3): 19-22. (en rus) els Ptinidae Latreille, 1802 (Coleoptera) del Parc Natural dels Viñolas, A. 2013a. Els Dorcatominae de la península Ibèrica i Ports, Tarragona, Catalunya. Butlletí de la Societat Catalana illes Balears. 3a nota. El gènere Stagetus Wollaston, 1861, amb d‘Història Natural, 80: 113-115. la descripció de S. confusus n. sp. (Coleoptera: Ptinidae). Orsis, Viñolas, A. & Recalde IrurzuN, I. 2018. Los Ernobiinae 27: 95-121. de la Península Ibérica e Islas Baleares. 1a nota. El género Epi- Viñolas, A. 2013b. Els Dorcatominae de la península Ibèrica sernus C. G. Thomson, 1863 (Coleoptera: Ptinidae). Butlletí de i illes Balears. 2a nota. El gènere Dorcatoma Herbst, 1792. la Institució Catalana d’Història Natural, 82: 97-107. (Coleoptera: Ptinidae). Orsis, 27: 7-28. Viñolas, A., Muñoz-Batet, J., Bentanachs, J. & Viñolas, A. 2013c. Els Mesocoelopodinae de la península Ibèrica Masó, G. 2015. Catálogo de los coleópteros del Parque Natu- i illes Balears. Els gèneres Mesocoelopus Jacquelin du Val, ral del Cadí-Moixeró, Cataluña, Península Ibérica. Coleoptero- 1860, Mesothes Mulsant & Rey, 1864 i Rhamna Peyerimhoff, logical Monograph, vol. 5. 155 p. 1913 (Coleoptera: Ptinidae). Butlletí de la Institució Catalana WHITE, R. E. 1982. A catalog of the Coleoptera of America North d’Història Natural, 76 (2012): 105-116. of Mexico. Family: Anobiidae. Agriculture handbook number Viñolas, A. 2013d. Els Dorcatominae de la península Ibèrica 529-70. Systematic Entomology laboratory. Agricultural Re- i illes Balears. 1a nota. Els gèneres Caenocara C.G. Thomson, search Service. Washington. 58 p.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 103-105. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)103 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Un nou Trechus hipogeu del grup de T. austriacus Dejean, 1831 (Coleoptera: Carabidae: Trechinae)

Jordi Comas*

* Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Laboratori de Natura. Coŀlecció d’Artròpodes. Passeig Picasso, s/n. 08003 Barcelona. A/e: [email protected]

Rebut: 25.05.2019; Acceptat: 03.06.2019; Publicat: 30.06.2019

Resum

Es descriu una nova espècie subterrània recoŀlectada en la Cueva del Agua de la província d’Albacete, amb enoftalmia i àptera, perta- nyent al grup de Trechus austriacus Dejean, 1831, i propera a T. barratxinai Español, 1971. Paraules clau: Coleoptera, Carabidae, Trechinae, Trechus guijonensis n. sp., Albacete, Espanya.

Abstract

A new Trechus hypogee from the group of T. Austriacus Dejean, 1831 (Coleoptera: Carabidae: Trechinae) A new underground species collected in the Cueva del Agua from the province of Albacete, anophthalm and apterous, belonging to the group of Trechus austriacus Dejean, 1831, and close to T. barratxinai Español, 1971, is described. Key words: Coleoptera, Carabidae, Trechinae, Trechus guijonensis n. sp., Albacete, Spain.

Introducció

En el present treball es dóna a conèixer Trechus guijonen- sis, una nova espècie amb enoftalmia procedent de la provín- cia d’Albacete (Espanya), propera a T. barratxinai Español, 1971, també del grup de T. austriacus Dejean, 1831, tal com va definir Jeannel (1927).

Material i mètodes

L’únic exemplar conegut de T. guijonensis n. sp. es ♂, captu- rat per F. Fadrique a la Cueva del Agua (Molinicos, Albacete). Aquest exemplar es troba muntat en cartolina entomològica; la genitàlia s’ha extret procedint al seu muntatge després de efectu- ar el tractament següent: un cop extreta, s’ha procedit a submer- gir-la en una solució del 50 % de Lacto-fenol i àcid Acètic per un període de 24 hores, posteriorment un cop netejada, s’ha con- servat preparada en immersió de Dimetil-Hidantoïna-Formalde- hid (DMHF) sobre una làmina d’acetat transparent, adjuntada aquesta a la mateixa agulla en la qual es troba l’adult.

Resultats

Trechus guijonensis n. sp. (Fig. 1) Diagnosi Espècie situada en el grup de T. austriacus tal com fa cons- tar Ortuño (2004), propera a T. barratxinai de la que es dife- Figura 1. Trechus guijonensis n. sp. Habitus. Escala = 1 mm.

DOI: 10.2436/20.1502.01.13 Butlletí ICHN 83, 2019 104 J. COMAS GEA, FLORA ET FAUNA

2

4

5

3

Figures 2-3. 2) Trechus guijonensis n. sp. Detall de la zona ocular. 3) Posició de la sèrie umbilicada de la quetotàxia. 6 rència per presentar el labre descendent a partir de la meitat anterior; per la seva enoftàlmia; per presentar el pronot mes llarg que ample, amb la base més estreta, amb els angles rec- tes i els marges laterals menys aixecats; pels èlitres que tenen totes les estries ben impreses; pels dos primers artells dels protarses que són dilatats i tenen els esperons molt pronun- ciats; i per la forma particularment diferent de l’edeagus. Per 7 contra, en T. barratxinai el labre descendeix a partir del quart anterior; el pronot és transvers amb la base mes ample, els Figures 4-7. Trechus guijonensis n. sp. 4) Edeagus en visió lateral; 5) angles aguts i els marges laterals més aixecats; les estries dels Edeagus en visió dorsal. T. barratxinai Español. 6) Edeagus en visió èlitres estan menys impreses amb les externes quasi esborra- lateral; 7) Edeagus en visió dorsal. des; per presentar els dos primers protarses amb els esperons menys pronunciats; i l’edeagus segons figura 6.

Descripció lloc dels ulls (Fig. 2); els solcs frontals fortament marcats, Longitud 4,25 mm, presa des de l’àpex dels èlitres fins la amb dos sedes a cada costat, una per sobre de la zona ocular, part anterior del clipeus. Despigmentat. i l’altre posterior propera al solc frontal que també presen- Cap globulós, amb les galtes amples, amb enoftalmia, ta una petita seta a la base dorsal de les antenes; labre amb mostrant tan sols una petita zona lleugerament aclarida en el quatre setes de les quals les dues laterals son molt llargues;

Butlletí ICHN 83, 2019 UN NOU TRECHUS HIPOGEU DEL GRUP DE T. AUSTRIACUS DEJEAN, 1831 105 GEA, FLORA ET FAUNA epistoma amb sis setes que s’allarguen progressivament des Material estudiat de les centrals cap les laterals. Holotipus ♂, Cueva del Agua, Molinicos, Albacete, UTM: Antenes poc llargues, filiformes, que arriben a la meitat (Datum WGS84) X 556247, Y 4256811, 1514 msnm, (Fus dels èlitres. 30S), 7-VII-2018; F. Fadrique leg.; depositat a la coŀlecció Pronot transvers, 1,14 mm d’amplada màxima i 0,68 mm J. Comas. en la base, amb una llargada de 0,88 mm; presenta un parell de llargues setes per banda, una ubicada en el quart anterior i Lencina et al. (1990) menciona haver coŀlectat T. barrat- l’altre a l’àpex de l’angle posterior; els costats són arrodonits xinai en la Cova del Farallón, Riópar (Albacete), localitat des de la base anterior fins a la proximitat de la base posterior que dista escassament mes de 7 km de la Cueva del Agua; on són rectes; angles posteriors lleugerament obtusos; solc aquesta cita pot ser correspon a l’espècie que aquí es descriu. mitjà fortament imprès. Tota la zona basal està deprimida Etimologia mostrant dues fossetes fortament marcades igualment que el Aquesta espècie fa referencia a la toponímia del Pico Gui- solc longitudinal que es troba en aquesta zona. jón de on es troba situada aquesta cova. Èlitres ovals, amb la màxima amplada en la zona mitja; marges aixecats des de les espatlles, on s’interromp brusca- ment en finalitzar aquesta, i fortament marcats en les espat- lles; les estries visibles, ben impreses, amb tres setes dorsals Bibliografia a cada èlitre, de les quals, dues estan ubicades a la tercera ESPAÑOL, F. 1971. Nuevos tréquidos cavernícoles de la fauna estria, i l’altre entre la segona i tercera estria; d’aquestes, la española (Col. Caraboidea). Publicaciones del Instituto de primera està inserida en la sisena part anterior, un altre a la Biología Aplicada de Barcelona, 51: 89-96. meitat de l’èlitre, i una tercera a escassa distancia de l’àpex. JEANNEL, R. 1927. Monografie des Trechinae. Morphologie com- La fórmula de la sèrie umbilicada és 4-2-2 (Fig. 3). Àpter, parée et distribution géographique d’un groupe de Coléoptères (II sense ales. livraison). L’Abeille, 33: 1-592. Potes de mida habitual en aquest grup, amb els dos pri- ORTUÑO, V. M. 2004. An enigmatic cave-dwelling ground beetle: mers artells dels protarses dilatats, presentant l’esperó forta- Trechus barratxinai Español, 1971 (Coleoptera, Carabidae, ment visible en la seva part interior. Trechinae, Trechini). Revue Suisse de Zoologie, 111 (3): 551- 562. Edeagus (Figs. 4-5) amb el lòbul mitjà arquejat, presentant la LENCINA, J .L., Andujar, A. & Ruano, L. 1990. Algunas citas part dorsal anterior mitjana alta, i una elevació al costat es- de interés de la fauna de coleópteros de la provincia de Albacete. querre del forat ejaculador; paràmers similars als del grup. Revista de Estudios Albacetenses, 27: 101-121.

Butlletí ICHN 83, 2019

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 107-112. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)107 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Nueva especie del género Neopachotelus Viñolas & Honour, 2017 de (Coleoptera: Ptinidae: Ernobiinae)

Amador Viñolas*

* Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Laboratori de Natura. Coŀlecció d’artròpodes. Passeig Picasso, s/n. 08003 Barcelona. A/e: [email protected]

Rebut: 20.05.2019; Acceptat: 03.06.2019; Publicat: 30.06.2019

Resum

Se describe una nueva especie de Ernobiinae de Colombia, perteneciente al género, hasta ahora monoespecífico, Neopachotelus Vi- ñolas & Honour, 2017. Los especímenes estudiados, igual que la especie tipo, se han obtenido de agallas en Quercus L. La descripción se acompaña con el habitus del macho y la hembra de las dos especies conocidas del género indicado, incluyéndose también la representación de las antenas de ambos sexos, los palpos maxilares y labiales, el pro-, meso- y metasternón, así como el edeago de ambas especies. Se adjunta una clave de determinación específica para ambos sexos. Palabras clave: Coleoptera, Ptinidae, Ernobiinae, Neopachotelus caicedoae n. sp., Colombia.

Resum

Nova espècie del gènere Neopachotelus Viñolas & Honour, 2017 de Colòmbia (Coleoptera: Ptinidae: Ernobiinae) Es descriu una nova espècie d'Ernobiinae de Colòmbia pertaneynt al gènere, fins ara monoespecífic,Neopachotelus Viñolas & Honour, 2017. Els espècimens estudiats, igual que l’espècie tipus, s’han obtingut de gales en Quercus L. La descripció s’acompanya amb l’habitus del mascle i la femella de les dues espècies conegudes del gènere indicat, incloent-se també la representació de les antenes d’ambdós sexes, els palps maxiŀlars i labials, el pro-, meso- i metastèrnum, així com l'edeagus d’ambdues espècies. S’adjunta una clau de determinació específica per a tots dos sexes. Paraules clau: Coleoptera, Ptinidae, Ernobiinae, Neopachotelus caicedoae n. sp., Colòmbia.

Abstract

New species of the genus Neopachotelus Viñolas & Honour, 2017 from Colombia (Coleoptera: Ptinidae: Ernobiinae) A new species of Ernobiinae from Colombia, belonging to the so far monospecific genus Neopachotelus Viñolas & Honour, 2017, is described. The specimens studied, like the type species, have been obtained from galls in Quercus L. The description is accompanied by the habitus of the male and the female of the two known species of the genus, including also the representation of the antennae of the two sexes, maxillary and labial palp, pro-, meso- and metasternum, as well as the aedeagus of both species. A specific classification key, both for males and females, is attached. Key word: Coleoptera, Ptinidae, Ernobiinae, Neopachotelus caicedoae n. sp., Colombia.

Introducción Zapatella grahami Pujade-Villar & Melika 2012 y Z. pe- tiolata Pujade-Villar & Caicedo, 2017. La primera descrita El género Neopachotelus Viñolas & Honour, 2017 fue de Costa Rica, tipo del género (Pujade-Villar et al., 2012), creado para separar N. pujadei Viñolas & Honour, 2017 de y citada posteriormente de Colombia (Fernández-Garzón et los otros géneros conocidos de la subfamilia Ernobiinae al., 2017) y la segunda descrita de Colombia (Pujade-Villar caracterizados por las antenas con solo diez artejos, por el et al., 2017). edeago simétrico y con el saco interno del lóbulo medio muy Se describe la nueva especie muy bien caracterizada por rico en espinas y dientes. En el resto de géneros del grupo el la conformación de las antenas de ambos sexos y por la es- edeago es asimétrico y con el saco interno del lóbulo medio tructura del edeago, muy diferentes a los de la especie tipo. normalmente inerme (Viñolas & Honour, 2017). Se representa el habitus, del macho y la hembra, de ambas Las dos especies conocidas del género, la tipo y la aquí especies, las antenas de las dos especies y de ambos sexos, descrita, se han obtenido por emergencia de agallas en los palpos maxilares y los labiales, pro-, meso- y metasternón Quercus humboltii Bonpl. producidas por los Cynipidae de la especie nueva y el edeago de ambas. Se dan claves es-

DOI: 10.2436/20.1502.01.14 Butlletí ICHN 83, 2019 108 A. VIÑOLAS GEA, FLORA ET FAUNA

Figura 1-4. Neopachetoles caicedoae n. sp.: 1) macho; 2) hembra. N. pujadei Viñolas & Honour, 2017: 3) macho; 4) hembra. Escala 1 = mm.

Butlletí ICHN 83, 2019 NUEVA ESPECIE DEL GÉNERO NEOPACHOTELUS VIÑOLAS & HONOUR, 2017 DE COLOMBIA 109 GEA, FLORA ET FAUNA pecíficas para la separación de las especies de ambos sexos. la suma de los artículos del funículo, y el tercero tan largo También se adjunta mapa con su distribución en Colombia. como dicha suma. Último artejo del palpo maxilar alargado (Fig. 7), de contorno ovoide; último artejo del palpo labial transverso, más ancho que largo (Fig. 8). Protórax transverso, Material y métodos 1,56 veces más ancho que largo, con la máxima anchura en la parte media; ápice y base regularmente redondeados; ángu- El material estudiado procede de agallas de Cynipidae, los anteriores, márgenes laterales y la base finamente bordea- obtenido por emergencia en el laboratorio. Para el estudio de dos; ángulos anteriores y posteriores obtusos, anchamente los ejemplares se procedió a la extracción del edeago, el cual, redondeados, los anteriores caídos no visibles por encima y tras tratamiento de limpieza y extracción del aire, se montó los posteriores ligeramente elevados y explanados; márgenes en preparación microscópica sobre una lámina de poliestire- laterales de contorno redondeado en los dos tercios apicales, no transparente de la marca Evergreen®, con líquido DMHF. el basal en línea entrante ligeramente cónica; los ángulos an- Todos los ejemplares se montaron en seco sobre etiquetas teriores y los dos tercios apicales de los márgenes laterales entomológicas. Las fotografías se realizaron con una cáma- provistos de pequeños, pero muy visibles dentículos, con el ra Canon® modelo EOS 760D, con objetivo de microscopía punteado de la superficie muy regular, sin diferenciar línea y por el método de capas, con tratamiento de las imágenes media impunteada. Escutelo triangular, de lados redondea- mediante el programa Zerene Stacker®. Los dibujos se rea- dos y tan ancho como largo. Élitros de contorno subparalelo lizaron con el programa de Adobe® Ilustrator CS5, con la en los dos tercios basales y anchamente redondeados en el obtención de archivos PostScript® 3™. tercio apical, el borde sutural redondeado en el ápice, 1,77 veces más largos que anchos tomados conjuntamente, con la máxima anchura en el tercio apical; la base mucho más ancha Resultados que la del protórax, con los húmeros redondeados y con el calo humeral poco indicado; superficie con el punteado re- Neopachotelus caicedoae n. sp. gularmente dispuesto e igual al del protórax. Metasternón Diagnosis (Fig. 13) muy convexo, deprimido en la parte central basal y La estructura de las antenas y el edeago simétrico lo sitúan con un surco basal no muy largo pero bien marcado. Abdo­ en el género Neopachotelus, dentro del grupo de Ernobiinae men con las suturas muy marcadas, la del primer esternito caracterizado por tener diez artejos en las antenas. Aspecto fuertemente bisinuada, las del segundo y tercero ligeramen- externo del cuerpo, color y pubescencia muy similares a los te convexas, la cuarta recta; superficie finamente punteada y de N. pujadei (Figs. 1-4), pero bien separado de este por la con la pubescencia más larga que la de la parte superior del conformación, muy diferente, de las antenas del macho y de cuerpo. Patas gráciles; las tibias rectas; el cuarto artejo de los la hembra (Figs. 5-6, 9-10); por la puntuación de la parte su- tarsos bilobulado, muy escotado y con la inserción del quinto perior del cuerpo, muy marcada, más densa y más regular- situada en la mitad basal. Edeago simétrico (Fig. 14) con los mente dispuesta; por la conformación del metasternón muy parámeros cortos y anchos, redondeados en el ápice; parte convexo, deprimido en la parte basal y con un surco basal basal grande en proporción con los parámeros; lóbulo medio bien marcado (Fig. 13); y sobre todo por la conformación del ancho, no más largo que los parámeros, el saco interno muy edeago con los parámeros anchos de ápice redondeado y pro- rico en gruesos dientes y con piezas medias grandes y muy porcionalmente cortos en relación con la parte basal, y con el características. saco interno del lóbulo medio muy rico en gruesos dientes y Descripción de la hembra grandes piezas (Fig. 14-15). Longitud de 2,6 a 2,7 mm. Cuerpo con las mismas propor- Descripción del macho ciones que el macho, de 2,12 a 2,25 veces más largo que an- Longitud de 2,50 a 2,57 mm. Cuerpo de contorno subpa- cho, con la máxima anchura en el tercio apical de los élitros, ralelo, 2,28 veces más largo que ancho, con la máxima an- solo de tamaño ligeramente más grande (Fig. 2). La únicas chura en el tercio apical de los élitros, de color negro y con diferencias externas apreciables están en las antenas (Fig. 6) los artículos del funículo antenal, palpos y patas ligeramente más cortas y con los tres artejos de la maza terminal más cor- rojizos; superficie poco brillante, con el punteado muy mar- tos pero muy anchos, y en el metasternón, que es poco con- cado y denso, cubierta de una densa pubescencia amarillenta vexo, la depresión basal poco marcada y el surco corto y más (Fig. 1). Cabeza grande, de la misma anchura que el protórax débilmente marcado. y cubierta por este, con los ojos muy grandes, salientes y vi- sibles por encima. Antenas de diez artejos con maza termi- Material estudiado nal de tres muy desarrollados y pubescentes (Fig. 5); escapo Holotypus: 1 ♂, etiquetado: «Via Aranco - La Palma | Ar- grueso pero más largo que ancho; primer artículo del funícu- cabuco, Boyacá | Colombia 5º45’32,76’’N | 73º25’51,59’’W lo grueso, más largo que ancho, redondeado lateralmente, el 2578 m | J. Pujade-Villar leg.» (etiqueta blanca) «Ex. Zapa- segundo más estrecho pero con la misma proporción que el tella grahami | Pujade-Villar & Melika 2012 | Quercus hum- anterior, del tercero al séptimo transversos; primer y segundo boldtii Bonpl. | (8.iv.2019) iv.2019» (etiqueta blanca) «Ho- artículos de la maza ligeramente más largos que el doble de lotypus | Neopachotelus | caicedoae n. sp. | A. Viñolas det.

Butlletí ICHN 83, 2019 110 A. VIÑOLAS GEA, FLORA ET FAUNA

Figuras 5-13. Neopachotelus caicedoae n. sp.: 5) antena macho; 6) antena hembra; 7) palpo maxilar; 8) palpo labial. N. pujadei Viñolas & Honour, 2017: 9) antena macho; 10) antena hembra; 11) palpo maxilar; 12) palpo labial. 13) N. caicedoae n. sp. pro-, meso-, metasternón.

2019» (etiqueta roja). Depositado en el Instituto Alexander (etiqueta blanca) «Paratypus | Neopachotelus | caicedoae n. von Humboldt, Villa de Leyva, Colombia. sp. | A. Viñolas det. 2019» (etiqueta roja); 1 ♀ «Via Aran- Paratypus: 1 ♂ y 3 ♀, etiquetados: 1 ♂ y 2 ♀ «Via Aranco co - La Palma | Arcabuco, Boyacá | Colombia 5º45’32,76’’N - La Palma | Arcabuco, Boyacá | Colombia 5º45’32,76’’N | 73º25’51,59’’W 2578 m | J. Pujade-Villar leg.» (etiqueta | 73º25’51,59’’W 2578 m | J. Pujade-Villar leg.» (etique- blanca) «Ex. Zapatella grahami | Pujade-Villar & Melika ta blanca) «Ex. Zapatella grahami | Pujade-Villar & Melika 2012 | Quercus humboldtii Bonpl. | (8.iv.2019) 1-15.v.2019» 2012 | Quercus humboldtii Bonpl. | (8.iv.2019) iv.2019» (etiqueta blanca) «Paratypus | Neopachotelus | caicedoae n.

Butlletí ICHN 83, 2019 NUEVA ESPECIE DEL GÉNERO NEOPACHOTELUS VIÑOLAS & HONOUR, 2017 DE COLOMBIA 111 GEA, FLORA ET FAUNA

Figura 16. Mapa de Colombia con la localización de las dos especies del género Neopachotelus Viñolas & Honour, 2017. Círculo rojo N. pujadei Viñolas & Honour, 2017. Círculo azul N. caidedoae n. sp.

Distribución De momento solo se conoce la serie típica obtenida por Figuras 14-15. Edeago en visión ventral de: 14) Neopachotelus caice- emergencia de agallas procedentes de Via Aranco - La Pal- doae n. sp.; 15) N. pujadei Viñolas & Honour, 2017. ma, Arcabuco, departamento de Boyacá, Colombia (Fig. 16). sp. | A. Viñolas det. 2019» (etiqueta roja). Depositados en el Clave específica de los machos Instituto Alexander von Humboldt, Villa de Leyva, Colombia ( 2 ♀) y en la colección de A. Viñolas (1 ♂ y 1 ♀). 1 Antenas muy largas y gráciles con los artejos de la maza antenal largos y estrechos (Fig. 9); punteado de la parte Etimología superior del cuerpo irregular, no muy contigua y dejando Especie dedicada a Guadalupe Caicedo Ramírez, del Jar- espacios libres en el protórax; palpos maxilares y labia- dín Botánico «José Celestino Mutis» de Bogotá, por la labor les según figuras 11-12; metasternón no muy convexo, no realizada, durante años, en el estudio de las agallas de Cyni- deprimido en la parte central y sin indicios de surco basal; pidae en Colombia. edeago con los parámeros largos y finos, la parte basal Biología muy pequeña y el saco interno provisto de finas espinas y Los ejemplares de la serie típica fueron recolectados por pequeños dientes (Fig. 15)...... N. pujadei emergencia de agallas en Quercus humboldtii Bonpl. (roble – Antenas más cortas y menos gráciles con los artejos de la colombiano o andino), producidas por el Cynipidae Zapate- maza antenal algo más cortos y más anchos (Fig. 5); pun- lla grahami Pujade-Villar & Melika 2012 (Fernández-Gar- teado de la parte superior del cuerpo regular, más mar- zón et al., 2017; Pujade-Villar et al., 2012, 2015). La especie cada, contigua y sin dejar espacios libres en el protórax; tipo del género se recolectó en el mismo tipo de arbolado por palpos maxilares y labiales según figuras 7-8; metaster- emergencia en agallas producidas por Z. petiolata Pujade- nón muy convexo, deprimido en la parte central y con un Villar & Caicedo, 2017 (Viñolas & Honour, 2017). surco basal (Fig. 13); edeago con los parámeros cortos y

Butlletí ICHN 83, 2019 112 A. VIÑOLAS GEA, FLORA ET FAUNA

anchos, la parte basal proporcionalmente grande, y el saco tadas en Colombia. A Ramon Macià, de Vic, los consejos y interno provisto de pequeños y numerosos dientes y de gran- revisión de la presente nota. des piezas características (Fig. 14)...... N. caicedoae

Clave específica de las hembras Bibliografía

1 Antenas muy cortas con relación al macho, gráciles y con Fernández-Garzón, S., Rodríguez, P. A., Roca- los artejos de la maza antenal estrechos (Fig. 10); pun- Cusachs, M. & Pujade-Villar, J. 2017. First record of teado de la parte superior del cuerpo irregular, no muy Zapatella grahami Pujade-Villar & Melika, 2012 (Hymenoptera: contigua y dejando espacios libres en el protórax; palpos Cynipidae) in Colombia (). Arquivos Entomolóxicos, 18: 71-74. maxilares y labiales según figuras 11-12; metasternón Pujade-Villar, J., Caicedo-Ramirez, G., Rodríguez, muy poco convexo, sin depresión central ni surco basal... P. A., Fernández-Garzón, S. & Roca-Causachs, M...... N. pujadei 2017. Primer reporte de una especie de cinípido dañina para Q. – Antenas más cortas que las del macho, nada gráciles y humboldtii en Colombia: Zapatella petiolata n. sp. Pujade-Villar con los artejos de la maza terminal cortos y muy anchos & Caicedo (Hym., Cynipidae). Butlletí de la Institució Catalana (Fig. 6); punteado de la parte superior del cuerpo regular, d’Història Natural, 81: 37-46. más marcada, contigua y sin dejar espacios libres en el Pujade-Villar, J., Hanson, P., Medina, C. A., Torres, protórax; palpos maxilares y labiales según figuras 7-8; M. & MeliKa, G. 2012. A new genus of oak gallwasps, metasternón poco convexo, pero con indicios de depre- Zapatella Pujade-Villar & Melika, gen. n., with a description of two new species from the Neotropics (Hymenoptera, Cynipidae, sión central y surco basal...... N. caicedoae Cynipini). ZooKeys, 210: 75-104. Pujade-Villar, J., Rodríguez, P. A. & Caicedo, G. 2015. Dos nuevas especies de Zapatella (Hym., Cynipidae) para Colombia Agradecimientos que producen agallas en ramas de Quercus humboldtii (). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 79: 79-90. A Guadalupe Caicedo Ramirez, del Jardín Botánico José Viñolas, A. & Honour, R. 2017. Nuevos géneros y especie Celestino Mutis de Bogotá y a Juli Pujade Villar, de la Uni- de Ernobiinae de Sudamérica y nuevos datos sobre el género versidad de Barcelona, el habernos cedido para estudio los Pachotelus Solier, 1849 (Coleoptera: Ptinidae). Butlletí de la coleópteros emergidos de las agallas de Cynipidae recolec- Institució Catalana d’Història Natural, 81: 47-57.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 113-120. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)113 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

The genera and Trichocereus (Cactaceae: ) as alien plants in Catalonia (northeastern Iberian Peninsula): amendments and new chorological data

Pere Aymerich* & Llorenç Sáez**,***

* C. Barcelona, 29. 08600 Berga. ** Sistemàtica i Evolució de Plantes Vasculars. Unitat Associada al CSIC. Botànica. Facultat de Biociències. Universitat Autònoma de Barcelona. 08193, Bellaterra, Barcelona. *** Societat d’Història Natural de les Balears. C/ Margarida Xirgu,16. 07003. Palma de Mallorca, Illes Balears.

Autor per a la correspondència: Pere Aymerich. A/e: [email protected]

Rebut: 02.05.2019; Acceptat: 05.06.2019; Publicat: 30.06.2019

Abstract

New data on the identity and distribution of alien plants of the genera Cereus and Trichocereus in Catalonia are presented. Cereus jamacaru, C. repandus and C. peruvianus should be excluded from the flora of Catalonia. At present, the only species ofCereus regarded as casual in the studied area is C. hildmannianus. Four species of Trichocereus (T. macrogonus, T. schickendantzii subsp. schickendantzii, T. spachianus and T. taquimbalensis) are currently known the studied area. Keywords: cactus, alien flora, Mediterranean region.

Resum

Els gèneres Cereus i Trichocereus (Cactaceae: Cactoideae) a Catalunya (nord est de la península Ibèrica): esmenes i noves dades corològiques S’aporten noves dades sobre la distribució i la identitat de plantes aŀlòctones a Catalunya dels gèneres Cereus i Trichocereus. Cereus jamacaru, C. repandus i C. peruvianus han de ser exclosos de la flora de Catalunya. Per ara, l’única espècie del gènere Cereus que es pot considerar com a escapada de cultiu al territori considerat és C. hildmannianus. Quatre espècies de Trichocereus (T. macrogonus, T. schic- kendantzii subsp. schickendantzii, T. spachianus i T. taquimbalensis) són actualment conegudes de l’àrea estudiada. Paraules clau: cactus, flora aŀlòctona, Regió mediterrània.

Introduction iii) the heterogeneity and instability of the taxonomic treat- ments, along with the scarce, partial or poorly updated litera- A large number of species belonging to the cactus family ture. Due to these factors misidentifications of the plants that (Cactaceae) of American origin are cultivated as ornamental are escaped in the Mediterranean region are not exceptional, plants in the gardens of the Mediterranean region. Although so it advisable to review and correct, if necessary, the pub- there are relatively few cactus species that become natural- lished data. ized in natural or semi-natural habitats, many of them can An example of these misidentifications recently detect- persist for years in the form of isolated individuals. In some ed affects some records of the columnar cacti of the genus cases small populations are maintained exclusively by veg- Cereus Mill. in Catalonia. We have observed that most of the published data on Cereus are due to confusion with species of etative propagation. the genus Trichocereus (Berger) Riccob., which also have a In recent times, a considerable effort has been devoted to columnar growth and can reach a large size (up to 2.5 m high improving knowledge on escaped crop cacti in the western in some locations). The aim of this work is to update and syn- Mediterranean region (e.g. Guillot et al., 2009; Guiggi, 2010; thesize the available information on the plants of the genera Aymerich, 2015). This knowledge involves considerable dif- Cereus and Trichocereus observed as escaped in Catalonia, ficulties, derived from several factors: i) observations often correcting misidentifications published in previous studies refer to undeveloped and non-reproductive plants, ii) the ex- and providing new chorological data. istence of clones used in gardening that only represent a small Regarding the degree of naturalization (Richardson et al., (and sometimes atypical) part of the characters of a species, 2000), all of these introduced species should be regarded as

DOI: 10.2436/20.1502.01.15 Butlletí ICHN 83, 2019 114 P. AYMERICH & L. SÁEZ GEA, FLORA ET FAUNA casual, although in some cases a trend towards local natu- here, there are some new for Europe as a whole, including T. ralization or, at least, a medium-term persistence by means schickendantzii (F.A.C. Weber) Britton & Rose subsp. schick- of clonal growth is observed. With regard to their origin, it endantzii and Trichocereus taquimbalensis Cárdenas. The is assumed that dumping of yard trimmings and green waste new interpretations and discoveries provided in this study could explain the local establishment of these species out- are discussed below. The species are arranged in alphabetical side the garden areas, although in some cases a deliberate order. planting in natural or semi-natural habitats can not be ruled out. The concentration of several columnar cacti species in Cereus Blanes (see below) is likely to be related to the relative prox- According to current available data, only one species of imity of the garden «Pinya de Rosa», which has an important this genus present in Catalonia as an escaped plant is C. hild- collection of cacti, although the area where the escaped cacti mannianus, whereas reports of C. jamacaru and C. repandus are found is currently disconnected from the activity of this [= C. peruvianus] are erroneous. garden. In this work the genus Trichocereus is considered sepa- C. hildmannianus K. Schum. rately from Echinopsis Zucc., within which very often it has Baix Camp: Mont-roig del Camp, Riera de Riudecanyes, been included. In fact, all previous reports of Trichocereus grassy places on the riverbed, 31TCF3149, 60 m a.s.l., a sin- species in Catalonia have been made as Echinopsis. Both gle small individual, 4 Nov 2017, P. Aymerich & L. Gusta- genera are separated based on the following evidences: i) mante (Fig. 1 c,d); Mont-roig del Camp, Riera de Riudeca- Echinopsis is polyphyletic (Schlumpberger & Renner, 2012), nyes, grassy places on the riverbed, 31TCF3150, 55 m a.s.l., ii) Trichocereus is monophyletic (Albesiano & Terrazas, a single small individual, 4 Nov 2017, P. Aymerich & L. Gus- 2012) and iii) the Trichocereus clade is supported by three tamante; Cambrils, left bank of Riera d’Alforja, 31TCF3452, synapomorphies: basitonic growth with prostrate branches, 90 m, slope between a field and the riverbed, three medium- imbricate scales along the floral tube, and subglobose fruits sized individuals, 2 Apr 2019, P. Aymerich; Cambrils, Riera (Albesiano & Terrazas, 2012). Without considering the spe- d’Alforja, 31TCF345, 100 m a.s.l., slopes, five medium-sized cies that were included wtihin Trichocereus, two species of individuals, 12 Aug 2003 (Sanz et al., 2004; sub Cereus pe- Echinopsis were reported from Catalonia: E. eyriesii (Turpin) ruvianus (L.) Mill.). Selva: Blanes, coastal area of Sa Llapis- Pfeiff. & Otto (Aymerich, 2015) and E. oxygona (Link) Zucc. sada, 31TDG8414, 40-80 m a.s.l., rocky slope on the sea co- (Gómez-Bellver et al., 2019a). vered with a clear Pinus halepensis forest, growing together with several cactaceae (Opuntia ficus-indica, O. tomentosa, O. lindheimeri,...), ten individuals different in size (betwe- Material and methods en 0.5 m and 8 m high), 12 Apr 2019 P. Aymerich (Fig. 1 a, b). Part of the plants from this location were erroneously We performed a floristic survey and bibliographic revi- referred to Cereus jamacaru DC. by Aymerich (2017) should sion of the studied genera from 2014 to 2019. The taxonom- be referred to C. hildmannianus. Selva: Brunyola, sota Cal ic literature used for identification is mentioned along with Xacó, 31TDG7138, 260 m a.s.l., roadside, a single individual the data provided for each species. The International Plant growing within a dense population of Opuntia monacantha, Names Index (IPNI, 2019) database was used to verify the 30 May 2019, P. Aymerich. current accepted name for each species surveyed. All field pictures were taken by the authors. For each species, the ob- This species is native to South America: Argentina, Bra- servations that are considered valid (based on revised biblio- zil, Paraguay and Uruguay (Braun et al., 2017). In Europe C. graphic data and unpublished information) are exposed and hildmannianus is also known as locally naturalized in Ligury, the misidentifications are discussed. The records provided northeastern Italy (see Guiggi, 2010). Probably also corres- for each accepted species are only documented with pictures, pond to this species reports of C. peruvianus and C. repandus since these cacti are difficult to collect and preserve as dried from Valencia (Guillot et al., 2009; Guillot, 2013). specimens. Accepted names are shown in bold face and ital- The plants of from the above-mentioned localities are re- ics font. Taxa excluded from the studied area are written in ferable to C. hildmannianus due to the presence of dark yo- italics and plain format. For each accepted species informa- ung spines, generally blackish or reddish (Zappi et al. 2007; tion on its distribution in the studied area, geographic origin, Walters et al., 2011). The available information on the record overall distribution, invasiveness is also provided. Demo- from Riera d’Alforja (Sanz et al., 2004) is insufficient, but graphic data on the populations (colonies) of species are pro- we have assumed that it also corresponds to C. hildmanni- vided when known. anus due to its proximity to the recent observations of this taxon. Since most of the individuals that have been found are juveniles, it has not been possible to observe flowers, who- Results and discussion se characters would allow a more consistent identification. The lack of flowers does not allow to attribute these plants Five non-native species of Cereus and Trichocereus, to any of the two subspecies described, although considering which were introduced as ornamental plants, exist (as cas- the usual presence of spines, always more or less abundant, ual) in the studied area. Among the new records presented it seems that they can refer to the subsp. uruguayanus (R.

Butlletí ICHN 83, 2019 THE GENERA CEREUS AND TRICHOCEREUS (CACTACEAE: CACTOIDEAE) AS ALIEN PLANTS IN CATALONIA 115 GEA, FLORA ET FAUNA

Figure 1. Cereus hildmannianus from Blanes: a) large, arborescent individual; b) stem and spines. Cereus hildmannianus forma monstruosa (with stems of anomalous growth) from riera de Riudecanyes: c, d.

Butlletí ICHN 83, 2019 116 P. AYMERICH & L. SÁEZ GEA, FLORA ET FAUNA

Kiesling) N.P. Taylor. Typical C. hildmannianus has larger Masarbonès, 31TCF6968, 275 m a.s.l. east periphery of the flowers and generally does not have spines (Anderson, 2001). village, an adult individual next to a house in ruins, grow- It should also be noted that the distinction between these two ing together with Opuntia ficus-indica, 26 March 2015 P. subspecies is not accepted by some authors (Anceschi & Ma- Aymerich. Garraf: Sitges, entre la punta dels Corrals i cala gli, 2010). The individuals observed in southern Catalonia Ginesta, 2-4 m, maritime rocks, two medium-sized individu- (Baix Camp) correspond to f. monstruosa, with stems of ano- als, 15 March 2014, I. Granzow & L. Sáez in Sáez & Guillot malous growth, which is often used in gardening. However, (2015); erroneously reported as Cereus repandus (L.) Mill. in Blanes plants present stems with a normal growth. Selva: Blanes, coastal area of Sa Llapissada, 31TDG8414, 20-70 m a.s.l., rocky slope on the sea covered with a clear Excluded species Pinus halepensis forest, growing together with several cacta- ceae (Opuntia ficus-indica, O. tomentosa, O. lindheimeri,...), C. jamacaru DC. fifteen individuals in different sizes (between 0.5 m to 2.5 m This species was erroneously reported from Blanes (Ay- high), 12 Apr 2019 P. Aymerich (Fig. 2a-e); part of the plants merich, 2017), where the existing individuals of Cereus cor- identified as Cereus jamacaru DC. by Aymerich (2017) respond to C. hildmannianus. The error was due to the fact should be be referred to T. macrogonus. that for the identification we also used photos of Trichoce- According to Albesiano & Kiesling (2012) the species reus macrogonus, which exists in the same locality (in which is naturally distributed in high valleys of Peru and perhaps there are four species of columnar cacti) and the individuals northwestern Bolivia, but it is cultivated (see below) over a of which were interpreted as Cereus juveniles. Since both T. wider area, including Ecuador and northern Chile. In Europe, macrogonus and C. jamacaru have young yellowish spines, T. macrogonus was previously reported only from eastern it was erroneously assumed that all plants corresponded to Spain, in the Valencia province (Laguna et al., 2013, sub the latter species. (Britton & Rose) H. Friedrich & G.D. C. jamacaru is a native species from eastern Brasil, that Rowley). along with C. hildmannianus and other related species froms The species concept of Albesiano & Kiesling (2012) is a group of phylogenetically related taxa (Faria et al., 2017) followed here. The mentioned authors include within T. and that are difficult to separate by means of morphological macrogonus plants called Trichocereus pachanoi Britton & characters. Rose [Echinopsis pachanoi (Britton & Rose) H. Friedrich & G.D. Rowley] and T. peruvianus Britton & Rose [E. pe- C. repandus (L.) Mill. ruviana (Britton & Rose) H. Friedrich & G.D. Rowley], This species was reported from de Sitges (Sáez & Gui- which are recognized as distinct at varietal level only: var. llot, 2015) and Sant Feliu de Codines (Gómez-Bellver et pachanoi (Britton & Rose) S. Albesiano & R. Kiesling and al., 2016) due to confusion with Trichocereus macrogonus var. macrogonus, respectively. The taxonomic adscription of and T. spachianus, respectively (see below). C. repandus is the plants observed in the studied area to any of the varie- native to north South America and it is closely related to C. ties recognized by Albesiano & Kiesling (2012) is unclear. hildmannianus and C. jamacaru. In the studied area it is very Only the individual found in Cambrils, without spines, seems rarely cultivated. clearly referable to var. pachanoi. Plants from Blanes do not fit well in either of the two varieties due to the number of C. peruvianus (L.) Mill. spines (9-13) of the older areoles. However, these individu- als seem referable to var. macrogonus based on the thick- This name was widely used for Cereus in gardening. At ness and length of these spines, although there is also some present, it is accepted that it is a synonym of C. repandus plant without spines, more similar to var. pachanoi. On the (Hunt, 2016). Sanz et al. (2004) reported C. peruvianus from other hand, the plants observed in Baix Penedès and Garraf Riera d’Alforja where the existing individuals of Cereus cor- are closer to the var. macrogonus if the spines characters are respond, according to our observations, to C. hildmannianus. taken into account. In addition to the locations previously reported, T. mac- Trichocereus rogonus likely exists in Roquetes (Baix Ebre, 31TBF8718), According to the taxonomic treatment of Albesiano (2015), since plants that apparently correspond to this species are ob- four species of Trichocereus have been observed in Catalonia served (Gómez-Bellver et al. (2019b, Figures 2D and 2E), as casuals: T. macrogonus, T. spachianus, T. schickendantzii growing together with T. spachianus and Agave americana. and T. taquimbalensis. We have not included this information between the confirmed locations because it can not be excluded that it is T. bridg- T. macrogonus (Salm-Dyck) Riccob. esii (Salm-Dyck) Britton & Rose from these photographs. Baix Camp: Cambrils, left bank of Riera d’Alforja, The latter species is morphologically very close to T. mac- 31TCF3550, 50 m a.s.l., on the edge of a path, in an area with rogonus, from which it is distinguished only by few spine abundant presence of other cacti (Opuntia ficus-indica, O. characters or through genètic information (Albesiano, 2015). phaeacantha, Austrocylindropuntia subulata), a juvenile in- These distinctive morphological characters of T. bridgesii are dividual, 2 Apr 2019, P. Aymerich. Baix Penedès: Masllorenç, not present in the Catalan plants that we have attributed to T.

Butlletí ICHN 83, 2019 THE GENERA CEREUS AND TRICHOCEREUS (CACTACEAE: CACTOIDEAE) AS ALIEN PLANTS IN CATALONIA 117 GEA, FLORA ET FAUNA

Figure 2. Trichocereus macrogonus from Blanes: a, c) stems prickly individual; b) large, arborescent spineless individual; d) stem of an almost spineless individual; e) stem of a spineless individual.

Butlletí ICHN 83, 2019 118 P. AYMERICH & L. SÁEZ GEA, FLORA ET FAUNA

Figure 3. Trichocereus schickendantzii from Calaf: a, b). Trichocereus spachianus from Blanes: c) and Caldes de Monbui d). Trichocereus taquim- balensis from Blanes: e, f).

Butlletí ICHN 83, 2019 THE GENERA CEREUS AND TRICHOCEREUS (CACTACEAE: CACTOIDEAE) AS ALIEN PLANTS IN CATALONIA 119 GEA, FLORA ET FAUNA macrogonus. In Europe, T. bridgesii is only known from a vidual (1 m high) escaped from cultivation near an old build- locality in southeastern Iberian Peninsula, Alicante province ing where a clonal group of several tens of columnar stems (Verloove et al., 2018). exist, 29 Apr 2019, L. Sáez (Fig. 3d). All the varieties recognized within T. macrogonus and T. This species is native to northwestern Argentina and bridgesii (called under the local Spanish common name of southern Bolivia (Albesiano, 2015). T. spachianus is the “cactus San Pedro”) are very widely known for its halluci- most widely cited species of the genus in Europe: northern nogenic properties (Albesiano & Kiesling 2012; Mandujano and southern Italian Peninsula and Sicily (Guiggi, 2014), Va- & Mandujano, 2014). These plants contain alkaloids (par- lencia (Gómez et al., 2013) and Catalonia. ticularly mescaline, the predominant psychoactive alkaloid), and have traditionally been used in rituals of the aboriginal Trichocereus taquimbalensis Cárdenas peoples of the Andes and as drugs in modern times (Mandu- Selva: Blanes, coastal area of Sa Llapissada, 31TDG8414, jano & Mandujano, 2014). Currently there is an active trade 50-70 m a.s.l., rocky slope on the sea covered with a clear of these cacti (and of supposed hybrids between species and Pinus halepensis forest, growing together with several cacta- varieties) basically for use as a drug. ceae (Opuntia ficus-indica, O. tomentosa, O. lindheimeri,...), two medium-sized individuals, 12 Apr 2019, P. Aymerich T. schickendantzii (F.A.C. Weber) Britton & Rose subsp. (Fig. 3e,f). schickendantzii This species is native to Bolivia (Albesiano, 2015). As Anoia: Calaf, el Clotet, serra de Sant Sebastià, 31TCG7519, far as we know, this is the first report for Europe. We do not 670 m a.s.l., herbaceous margin with remains of dry stone know any European reference for a closely related species: T. walls, clonal group with c. 60 columnar stems, 23 March tacaquirensis (Vaupel) Cárdenas. T. taquimbalensis has been 2019, P. Aymerich (Fig. 3a,b). Solsonès: Castellar de la Rib- sometimes included within the synonymy of T. tacaquirensis era, castell de Castellar, 31TCG6853, 645 m a.s.l., slopes (Hunt et al. 2006) or recongized at subspecies level [Echi- with ruderal vegetation, two clonal groups of 50 and 8 co- nopsis tacaquirensis subsp. taquimbalensis (Cárdenas) G. lumnar stems, 10 and 14 May 2015 (Aymerich, 2015, sub Navarro] although Albesiano (2015) considers that there are Echinopsis schickendantzii F.A.C. Weber). enough morphologic characters to split both taxa at species According to Albesiano (2015), this subspecies is native level. to northwestern Argentina. As far as we know it has not been According to the information provided by Albesiano reported in anywhere in Europe. According to the identifica- (2015) we attribute to Trichocereus taquimbalensis two indi- tion key of the subspecies recognized within T. schickend- viduals observed in Blanes, where they grow together with T. antzii (Albesiano, 2015) the observed plants are referable to macrogonus and T. spachianus. The characters on which our typical T. schickendantzii based on the number, length and identification is based are: the absence of a dermal furrow on colour of the spines and by the size of the stems. the areoles, the low number of ribs (less than 10) and radial This cactus is often planted as ornamental in the rural gar- spines (9-11) in the apical areoles, the solitary and subulate dens of central Catalonia, as it resists the cold winter temper- central spine of these areolas; and that all the spines are thick atures. We have observed that it persists with good vitality in and robust, more than in any of the cactus species considered the former gardens of abandoned houses, in the municipali- in this study. ties of Solsona and Lladurs (Solsonès), at 700-720 m a.s.l..

T. spachianus (Lem.) Riccob. References Anoia: Òdena, north periphery of the urban area, 31TCG8607, 410 m a.s.l., slope with ruderal vegetation, clonal group with ALBESIANO, S. 2015. Taxonomía y filogenia de Trichocereus more than 100 columnar stems, 2 June 2015 (Aymerich, (Berg.) Riccob. (Trichocereeae-Cactaceae). Tesi doctoral. Uni- versidad del Plata. 239 p. 2015, sub (Lem.) Friedrich & G.D. ALBESIANO, S. & KIESLING, R. 2012. Identity and neotypifi- Rowley). Baix Ebre: Roquetes, Mas d’en Sedó, 31TBF8718, cation of Cereus macrogonus, the type species of the genus Tri- 45 m a.s.l., road slope, 6-7 adult individuals and 2 juveniles, chocereus (Cactaceae). Haseltonia, 17: 24-34. 18 July 2016 (C. Gómez-Bellver, J. López & N. Nualart in ALBESIANO, S. & TERRAZAS, T. 2012. Cladistic analysis of Gómez-Bellver et al., 2019b). Selva: Blanes, coastal area of Trichocereus (Cactaceae: Cactoideae: Trichocereeae) based on Sa Llapissada, 31TDG8414, 30-50 m a.s.l., rocky slope on morphological data and chloroplast DNA sequences. Haseltonia, the sea covered with a clear Pinus halepensis forest, 10 indi- 17: 3-23. viduals, 26 March 2017 and 12 Apr 2019, P. Aymerich (Fig. ANCESCHI, G. & MAGLI, A. 2010. Cactus in habitat booklet. 3c) (Aymerich, 2017, sub Echinopsis spachiana (Lem.) Frie- South America 200/2010. Modo Infoshop. Bologna. 47 p. ANDERSON, E.F. 2001. The cactus family. Timber Press. Portland, drich & G.D. Rowley). Vallès Oriental: Sant Feliu de Cod- Oregon. 776 p. ines, el Gurugú, 31TDG3015, 470 m a.s.l., rocky siliceous AYMERICH, P. 2015. Contribución al conocimiento de las cactá- slopes, a clone with 10 columnar stems, 10 Apr 2016 L. Sáez ceas en Cataluña. Bouteloua, 22: 76-98. in Gómez-Bellver et al. (2016, sub Cereus repandus (L.) AYMERICH, P. 2017. Notes sobre flora aŀlòctona a Catalunya. Mill.); Caldes de Montbui, Plans de can Pujol, 31TDF0706, Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 81: 97- 170 m a.s.l., wayside with ruderal vegetation, a juvenile indi- 116.

Butlletí ICHN 83, 2019 120 P. AYMERICH & L. SÁEZ GEA, FLORA ET FAUNA

Braun, P., Larocca, J., Machado, M. & Taylor, N. HUNT, D. 2016. CITES Cactaceae Checklist. Third edition. Royal P. 2017. Cereus hildmannianus (amended version of 2013 as- Botanic Gardens. Kew, England. 174 p. sessment). The IUCN Red List of Threatened Species 2017: IPNI 2019. The International Plant Names Index. http://www.ipni. e.T152594A121480022. http://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2017-3. org/ipni/plantnamesearchpage.do. Accessed on 25 April 2019. RLTS.T152594A121480022.en. Downloaded on 20 April 2019. LAGUNA, E., FERRER-GALLEGO, P. P., DELTORO, V., FER- FARIA, F., RODRIGUES, G. A., MARSOLA, E., TAYLOR, N., RANDO, I. & GUILLOT, D. 2013. Echinopsis pachanoi (Cac- ZAPPI, D. C., LEIKO, C. L. & CÁMARA, M. 2017. Plio-Pleis- taceae), primera cita como alóctona en España. Bouteloua, 16: tocene diversification ofCereus (Cactaceae, ) and closely 34-35. allied genera. Botanical Journal of the Linnean Society, 183: MANDUJANO, M. & MANDUJANO, A.. 2014 El cactus San 199-210. Pedro ayer y hoy. Un enfoque etnobotánico. Cactáceas y Sucu- GÓMEZ, J. A., LAGUNA, E., ROSELLÓ, R. & GUILLOT, D. lentas Mexicanas, 59(4): 121-135. 2013. Echinosis spachiana, primera cita como alóctona en la Richardson, D. M., Pysek, P., Rejmanek, M., Barbour, Península Ibérica. Bouteloua, 15: 93-97. M.G., Panetta, F.D. & West, C.J. 2000. Naturalization and GÓMEZ-BELLVER, C., ÁLVAREZ, H. & SÁEZ, L. 2016. New invasion of alien plants: concepts and definitions. Diversity and contributions to the knowledge of the alien flora of the Barcelona Distributions, 6: 93-107 province (Catalonia, Spain). Orsis, 30: 167-189. SÁEZ, L. & GUILLOT, D 2015. Nuevos datos sobre xenófitos en el GÓMEZ-BELLVER, C., NUALART, N., IBÁÑEZ, N., ÁLVAREZ, noreste de la Península Ibérica (Cataluña). Bouteloua, 20: 55-61. H., BURGUERA, C. & LÓPEZ-PUJOL, J. 2019a. Noves dades SANZ, M., DANA, E. M., & SOBRINO, E. 2004. Sobre la presen- per a la flora aŀlòctona de Catalunya i del País Valencià. Butlletí cia de cactáceas naturalizadas en la costa meridional de Cataluña. de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 23-40. Anales Jardín Botánico Madrid, 61(1): 27-33. GÓMEZ-BELLVER, C., ÁLVAREZ, H., NUALART, N., IBÁÑEZ, SCHLUMPBERGER, B. O. & RENNER, S.A. 2012. Molercular N., SÁEZ, L., & LÓPEZ-PUJOL, J. 2019b. New records of alien phylogenetics of Echinopsis (Cactaceae): Polyphyly at all levels vascular plants in Catalonia (NE Iberian Peninsula). Collectanea and convergent evolution of pollination modes and growth forms. Botanica, 38: e004. American Journal of Botany, 99 (8): 1335-1349. GUIGGI, A. 2010. Aggiunte e correzioni al Catalogo delle Cacta- VERLOOVE, F., GUILLOT, D. & GUIGGI, A. 2018. New records ceae naturalizzate in Italia. Rivista piemontese di Storia naturale, of interesting non-native succulents from Alicante (Spain). 31: 35-54. Xerophilia, 6 (4): 32-42. GUIGGI, A. 2014. Repertorium cactorum italicum. Cactology, 4: WALTERS, M., FIGUEIREDO, E., CROUCH, N. R., WINTER, P. 4-20. J. D., SMITH, G. F., ZIMMERMANN, H. G. & MASHOPE, B. GUILLOT, D. 2013. Nuevas citas de cactáceas para la flora alóc- K. 2011. Naturalized and invasive succulents of southern Africa. tona valenciana. BV News, 23: 57-63. ABC Taxa, 11. The Belgian Development Corporation. 359 p. GUILLOT, D., LAGUNA, E. & ROSSELLÓ, J.A. 2009. La familia ZAPPI, D., AONA, L. Y. N. 2007. Cactaceae. P. 163-194. In: Mel- Cactaceae en la flora alóctona valenciana. Monografías de la re- hem, T. S. et al. (eds.) Flora Fanerogâmica do Estado de Sao Pau- vista Bouteloua, 5. 148 p. lo, Vol. 5. Instituto de Botânica. Sao Paulo. 494 p.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 121-129. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)121 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Noves aportacions al coneixement de la fauna coleopterològica de Catalunya. Nota 7a. (Coleoptera)

Amador Viñolas* & Josep Muñoz-Batet*

* Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Laboratori de Natura. Coŀlecció d’artròpodes. Passeig Picasso, s/n. 08003 Barcelona. A/e: [email protected]

Rebut: 25.04.2019; Acceptat: 15.06.2019; Publicat: 30.06.2019

Resum

S’aporten dades sobre la distribució a Catalunya i la biologia de dues interessants espècies pertanyents a les famílies Melyridae (Malachiinae)­ i Silvanidae. Es documenten les últimes recoŀleccions de la família Anthribidae (Anthribinae i Choraginae) efectuades en espais naturals protegits, donant de cada espècie la seva distribució a Catalunya i la seva biologia coneguda. S’adjunta un catàleg amb les 16 espècies citades de Catalunya, indicant localitats i referències bibliogràfiques. També es representa l’habitus d’algunes de les espècies tractades. Paraules clau: Coleoptera, Merylidae, Silvanidae, Anthribidae, noves citacions, Catalunya, península Ibèrica.

Abstract

New contributions to the knowledge of the coleopterological fauna of Catalonia. Note 7th. (Coleoptera) Data about the biology and distribution in Catalonia of two interesting species belonging to the Melyridae (Malachiinae) and Silvanidae families are provided. Last records of the Anthribidae family (Anthribinae and Choraginae) in several protected natural areas in Catalonia are documented, giving for each species its distribution in Catalonia and its known biology. A catalogue is attached with the 16 recorded species in Catalonia, indicating localities and bibliographic references. The habitus of some of the treated species are also represented. Key word: Coleoptera, Merylidae, Silvanidae, Anthribidae, new records, Catalonia, Iberian Peninsula.

Introducció coneixen sobre la seva biologia. Les espècies d’Anthribinae i Choraginae tractades, excepte una lligada a una Genisteae, S’estudien una sèrie d’espècies de les famílies Melyridae són saproxíliques, alimentant-se de les hifes dels fongs cor- (Malachiinae), Silvanidae i Anthribidae (Anthribinae i Cho- ticícoles i subcorticícoles que es desenvolupen en diferents raginae) coŀlectades en diferents estudis sobre la biodiversi- tipus d’arbrat. tat de coleòpters realitzats en els espais protegits dels Parcs Com la representació catalana de la família era poc cone- Naturals del Montseny, de la Muntanya de Montserrat, de guda i, majoritàriament, només es tenien dades bibliogràfi- Sant Llorenç de Munt i l’Obac i de la Serra de Montsant, i ques molt disperses, s’acompanya d’un catàleg de les espè- en els Paratges Naturals d’Interès Nacional de l’Albera i de cies citades, fins al present a Catalunya, on es relacionen les Poblet així com els recoŀlectats en l’estudi de l’evolució de localitats conegudes de cada espècie, juntament amb la bibli- la fauna coleopterològica d’un bosc cremat, a la població de ografia on es troben referenciades, i a més les dels exemplars Blanes (Girona), en relació als tractaments postincendi realit- dipositats a la coŀlecció del Museu de Ciències Naturals de zats en l’arbrat. Barcelona (MZB). En aquest moment es coneixen 16 espè- Es comenta la distribució catalana del Malachiinae Micri- cies presents a Catalunya, que és un nombre molt elevat amb nus dimorphus (Abeille de Perrin, 1881), ja que l’espècie té relació a les que es coneixen de la península Ibèrica, unes 22. una àrea coneguda molt reduïda, només Catalunya i sud-est L’Ulorhinus bilineatus (Germar, 1819) citat per primer cop de França. Pel que fa al Silvanidae Nausibius clavicornis de l’àrea peninsular (Parc Natural del Montseny) per Viño- (Kugelann, 1794), espècie actualment considerada cosmopo- las et al. (2012a) i posteriorment per Viñolas et al. (2019) lita i amb una antiga cita de la ciutat de Barcelona, es tracta del mateix Parc Natural i amb un exemplar del mateix origen la seva localització en un espai natural protegit, no relacionat dipositat en la coŀlecció del Museu de Ciències Naturals de amb el comerç, el que fa pensar en una possible i preocupant Barcelona, no figura com present a Espanya en el catàleg de indigenació. Es dóna la relació dels exemplars de les espèci- l’Alonso-Zarazaga et al. (2017). es de la família Anthribidae, subfamílies Anthribinae i Cho- S’acompanya representació de l’habitus d’algunes de les raginae, recoŀlectats en els diferents estudis realitzats en els espècies tractades, així com detalls de la morfologia i de les esmentats espais naturals, també es comenta les dades que es diferències sexuals de dues d’elles.

DOI: 10.2436/20.1502.01.16 Butlletí ICHN 83, 2019 122 A. VIÑOLAS & J. MUÑOZ-BATET GEA, FLORA ET FAUNA

Material i mètodes

En els diferents projectes realitzats a Catalunya tots els exemplars s’han capturat mitjançant diferents paranys d’in- tercepció de vol i de llum UV, excepte els de Sant Feliu del Llobregat (Barcelona) que s’han coŀlectat a mà. Tots els exemplars s’han muntat en sec sobre cartolines entomològi- ques. Les fotografies s’han realitzat amb una càmera Canon® model EOS 760D, amb objectiu de microscòpia i pel mètode de capes, amb tractament de les imatges mitjançant el pro- grama Zerene Stacker®. Acrònims de les coŀleccions en on estan dipositats els es- pècimens estudiats: (MZB) Museu de Ciències Naturals de Barcelona; (JM) Josep Muñoz Batet; (JS) Joaquim Soler; (AV) Amador Viñolas.

Resultats

Família Melyridae Leach, 1815 Subfamília Malachiinae Fleming, 1821 Tribu Malachiini Fleming, 1821

Micrinus dimorphus (Abeille de Perrin, 1881) (Fig. 1) Malachius dimorphus Abeille de Perrin, 1881. Annales de la Société entomologique de France, (6) 1: 105 Material estudiat 3 ♂, etiquetats: 1 ♂ «14-V-2008, Riera Xica, Montseny, Bar- celona, A. Viñolas leg.» (AV); 1 ♂ «26-VI-2008, Turó de l’Home, Montseny, Fogars de Montclús, Barcelona, A. Viño- las leg.» (AV); 1 ♂ «24-VI-2016, Turó de l’Home, Montseny, Fogars de Montclús, Barcelona, M. Roca-Cusachs leg.» (AV). Tots els exemplars han estat capturats amb màniga en- tomològica. Figura 1. Habitus del ♂ de Micrinus dimorphus (Abeille de Perrin, 1881) del Turó de l’Home, Fogars de Montclús (Barcelona). Escala = Material revisat 1 mm 3 ♂ i 3 ♀, etiquetats: 1 ♀ «VI-1916, Montseny, Cataluña, Morer leg.» (MZB 76-7780); 1 ♀ «11-V-1934. Port de Vi- elha, Vall d’Aran, Lleida, Museum leg.» (MZB 76-7781); 3 La distribució coneguda de l’espècie a l’àrea catalana és ♂ «31-V-1981, Saldes, Berguedà, Barcelona, O. Escolà leg.» la següent: Barcelona (Bagà, Fogars de Montclús, Montseny, (MZB 76-7779); 1 ♀ «27-VI-2005, coll de Pal, Bagà, Barce- Saldes); Girona (Queralbs, Viladrau); Lleida (Vielha). lona, 2000 m, J. M. Diéguez leg.» (MZB 2008-1488). Exem- L’altra espècie del gènere present a la península Ibèrica M. plars determinats per Plata Negrache. inornatus és coneguda de la Serralada Cantàbrica (Puerto de Distribució la Magdalena, Puerto de Somiedo), Cantàbria (Bulnes, Espi- Espècie coneguda d’Espanya i França, amb una petita nama) i Osca (Panticosa) (Constantin, 1965; Plata Negrache­ àrea de distribució i amb molt poques cites concretes. Girona & Santiago Hernández, 1990; Plata-Negrache, 2010). (Queralbs i Viladrau (Sant Segismond)) de Plata Negrache & Santiago Hernández (1990). Els exemplars estudiats son les primeres cites documentades per a la província de Barcelona Família Silvanidae Kirby, 1837 dins l’àrea del Parc Natural del Montseny i per a Lleida. En- Subfamília Silvaninae Kirby, 1837 cara que aquests autors també la citen del port de Somiedo (Serralada Cantàbrica), amb exemplars recoŀlectats per M. Nausibius clavicornis (Kugelann, 1794) (Fig. 2) Gónzalez dos dies abans de capturar el Micrinus inornatus Cucuius clavicornis Kugelann, 1794. Neuestes Magazin für (Küster, 1841) a la mateixa localitat, considerem aquesta cita die Liebhaber der Entomologie, 1 (5): 571 dubtosa per l’àrea de distribució de les dues espècies i que Corticaria dentata Marsham, 1802. Entomologia Britanni- s’haurà de comprovar. ca: 108

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES APORTACIONS AL CONEIXEMENT DE LA FAUNA COLEOPTEROLÒGICA DE CATALUNYA. NOTA 7a 123 GEA, FLORA ET FAUNA

dreu & Pino, 2013). BDBC (2019) indica que la cita catala- na correspon a la quadricula UTM 31TDF28, que inclou una part de la ciutat de Barcelona (Barcelonès). L’exemplar de Mura s’ha recoŀlectat en la quadrícula UTM 31TDF22, que és una zona sense presència d’explotacions agrícoles i rama- deres, i situada dins l’àrea del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Vallès Occidental). Biologia Aquesta espècie es troba en hàbitats suborbitals i en nius vells d’abelles, també associat amb productes alimentaris emmagatzemats, com l’arròs, les pomes seques, el ginge- bre, la Cassia angustifolia Vahl.. i el sucre cristaŀlí (Thomas, 1993).

Família Anthribidae Billberg, 1820 Subfamília Anthribinae Billberg, 1820 Tribu Allandrini Pierce, 1930

Allandrus munieri (Bedel, 1882) (Fig. 3) Tropideres munieri Bedel, 1882. Faune des coléoptères du Bassin de la Seine. Vol. VI. Rhynchophora: 8 Material estudiat 10 ex., etiquetats: 1 ♂ «12-VIII-2012, Torrent de la Vernosa, la Jonquera, l’Albera, J. Muñoz & J. Soler leg.» (JS); 2 ♂ i 2 ♀ «1/16-VI-2017, Turó del Vilar, Blanes, Girona, P. Pons & E. Lucha leg.» (AV); 5 ex. «1/16-VI-2018, Turó del Vilar, Blanes, Girona, A. Perich, C. Tobella & P. Pons leg.» (AV). Capturats amb paranys d’intercepció de vol. Espècie molt pròxima a Allandrus therondi (Tempère, 1954), aliena a la fauna ibèrica, del que copia el color i la morfologia externa però ben diferenciada per la maça ante- nal proveïda ventralment d’un raspall de pubescència i per la Figura 2. Habitus de Nausibius clavicornis (Kugelan 1794) de la Vall, Mura, Barcelona. Escala = 1 mm. carena basal del protòrax interrompuda. També ben separada d’A. undulatus, espècie present en l’àrea peninsular, pels se- güents caràcters: talla més gran de 3,6 a 4,7 mm; per les ante- nes del mascle més llargues sobrepassant la base del protòrax i pel raspall de pubescència de la maça antenal; per la carena Sylvanus denticulatus W. S. MacLeay, 1825. Annulosa Java- basal del protòrax interrompuda; per les tíbies bicolors; i per nica, 1: 46 altres petits caràcters de la morfologia externa. La femella es Silvanus latus Fairmaire, 1850. Revue et Magasin de Zoolo- diferencia del mascle per el rostre més curt i per les antenes gie Pure et Appliquée, 2 (2): 53 menys gràcils i molt més curtes (Fig. 4). Rhyzophagus parallelus Walker, 1858. The Annals and Ma- gazine of Natural History, (3) 2: 206 Distribució Material estudiat Espècie amb una distribució molt curiosa (segurament per manca de captures) ja que ha estat citada dels següents 1 ex., etiquetat: «8/24-VI-2017, la Vall, Mura, Barcelona, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, S. Trócoli & països: Algèria, Espanya i Grècia (Alonso-Zarazaga et al., A. Viñolas leg.» (AV). Amb parany de intercepció de vol. 2017). Molt poques són les localitzacions conegudes de l’es- pècie a l’àrea peninsular, estant citada de Granada per Hoff- Distribució mann (1945) i de Madrid i Múrcia per López-Colón & Bahi- Espècie d’origen neotropical i actualment considerada llo de la Puebla (2010). Els exemplars estudiats creiem que cosmopolita (Klimaszewski et al., 2015), citada de nombro- representen la primera cita de l’espècie per a Catalunya. sos països europeus entre ells d’Espanya. Fuente (1927) dóna Biologia les cites de l’espècie d’Otto Staudinger d’Espanya sense més precisions i de Jacob Himmighoffen de Barcelona. Aquesta Hoffmann (1945) indica que l’espècie viu en Ficus carica última està reflectida en l’informe del projecte Exocat (An- L., López-Colón & Bahillo de la Puebla (2010) l’han recoŀ-

Butlletí ICHN 83, 2019 124 A. VIÑOLAS & J. MUÑOZ-BATET GEA, FLORA ET FAUNA

lectat en troncs assocats de Populus alba L., els exemplars de Blanes s’han capturat mitjançant trampes instaŀlades en un bosc cremat amb presència de Pinus pinea L., Quercus ilex L. i Q. suber L.

Tribu Discotenini Lacordaire, 1865

Enedreytes hilaris Fåhraeus, 1839 Enedreytes hilaris Fåhraeus, 1839. In: Schoenherr, C. J. Ge- nera et species curculionidum, 5: 216 Material estudiat 2 ex., etiquetats: 1 ex. «7-IX-2016, la Pena, Vimbodí i Po- blet, Tarragona, E. Piera leg.» (JM); 1 ex. «14-IX-2017, Can Maçana, Montserrat, el Bruc, Barcelona, J. Calaf leg.» (JM). Capturats amb paranys d’intercepció de vol. Distribució Espècie citada dels següents països: Alemanya, Algèria, Croàcia, Espanya, França, Hongria, Itàlia, Marroc i Turquia (Alonso-Zarazaga et al., 2017). Amb molt poques cites ibè- riques (Diéguez Fernández, 2013), encara que Hoffmann (1945) la va citar de les illes Balears. De Catalunya l’havia citat Léon-Hilaire (1924) de Les (Lleida), a les que podem afegir la de Barcelona (el Bruc) i la de Tarragona (Vimbodí i Poblet). Biologia Léon-Hilaire, 1924 va coŀlectar l’espècie a la vall d’Aran en una àrea de roures. Hoffmann (1945) indica que realitza el seu desenvolupament en les tiges mortes de la Genisteae Cytisus scoparius (L.) Link (ginesta de muntanya).

Tribu Platystomini Pierce, 1916

Platystomos albinus (Linnaeus, 1758) Figura 3. Habitus del ♂ d’Allandrus munieri (Bedel, 1882) de Blanes, Curculio albinus Linnaeus, 1758. Systema Naturae, Tomus I. Girona. Escala = 1 mm. Edition decima, reformata: 385 Anthribus thierriati Viturat, 1895. L´Échange, Revue Lin- néenne, 11: 110 Platystomus desertus Schilsky, 1907. Die Käfer Europa’s. Heft 44: 79 Platystomus uniformis Reitter, 1916. Fauna Germanica, V: 7 Material estudiat 1 ex., etiquetat: «5-VII-2017, Mas Gamarús, Espolla, l’Al- bera, Girona, J. Muñoz & J. Soler leg.» (JM). Capturat amb parany d’intercepció de vol. Distribució Espècie amb una amplia distribució paleàrtica (Alonso- Zarazaga et al., 2017). És citada per primer cop de Catalunya per Léon-Hilaire (1924) de Les, vall d’Aran (Lleida), cita contemplada per Hoffmann (1945), posteriorment Jeremías & Pérez DeGregorio (2003) indiquen la seva presencia a San- ta Fe (Fogars de Montclús, Barcelona) i a Sant Segimon (Vi- ladrau, Girona), les dues dins del Parc Natural del Montseny; Viñolas et al. (2012a) la citen de Barcelona (Fogar de Mont- Figura 4. Cap i pronot de la ♀ d’Allandrus munieri (Bedel, 1882) de Blanes, Girona. Escala = 1 mm. clús i Sant Marçal (Montseny)) i de Girona (Arbúcies) dins

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES APORTACIONS AL CONEIXEMENT DE LA FAUNA COLEOPTEROLÒGICA DE CATALUNYA. NOTA 7a 125 GEA, FLORA ET FAUNA del mateix parc natural. Amb l’exemplar estudiat ­d’Espolla Material estudiat (Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera) ampliem la 9 ex., etiquetats: 3 ex. «26-VIII-2011, Còrrec de la Font seva àrea de distribució a la província de Girona. Grossa, 410 m, l’Albera, la Jonquera, Girona, J. Muñoz & J. Biologia Soler leg.» (JM, JS); 1 ex. «13-VII-2016, la Pena, Muntanyes de Prades, 900 m, Vimbodí i Poblet, Tarragona, E. Piera leg.» Léon-Hilaire (1924) va recoŀlectar l’espècie a la vall (JM, JS); 3 ex. «22-VII-2016, Ribera de Sant Genís, 335 m, d’Aran (Les) en roures. Segons Hoffmann (1945) l’espècie l’Albera, Espolla, Girona, J. Muñoz & J. Soler leg.» (JM); 1 es desenvolupa en bedoll, faig, roure, salze i vern, així com en altres frondoses. L’espècie es localitza en les branques i ex. «17-VI-2017, la Barraca dels Internacionals, 550 m, l’Al- troncs de frondoses en descomposició (Alonso-Zarazaga et bera, Espolla, Girona, J. Muñoz & J. Soler leg.» (JS); 1 ♂ al., 2002; Viñolas et al., 2012a). «24-VI/8-VII-2017, Refardes, 775 m, Mura, Barcelona, Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i de l’Obac, S. Trócoli & A. Tribu Zygaenodini Lacordaire, 1865 Viñolas leg.» (AV). Interessant saproxílic ben diferenciat de Rhaphitropis Noxius curtirostris (Mulsant & Rey, 1861) marchica (Herbst, 1797) per la conformació dels mesofè- Tropideres curtirostris Mulsant & Rey, 1861. Annales de la murs i mesotíbies del mascle (Fig. 6) (Frieser, 1981). Société Linnéenne de Lyon, (2) 7: 338 Distribució Material estudiat Amb només una antiga cita d’Espanya, sense més indicaci- 8 ex., etiquetats: 2 ex. «10-VII-2014, Santa Maria de Reque- ons (Hoffmann, 1945), és citat posteriorment per Pérez-More- sens, la Jonquera, l’Albera, Girona, J. Muñoz & J. Soler leg.» no (2010) de la Rioja (Almarza de Cameros), per Sant Martín (JM); 2 ex. «1/16-VI-2017, Turó del Vilar, Blanes, Girona, P. Moreno & Recalde Irurzun (2012) de Navarra (Irañeta, Iriso, Pons & E. Lucha leg.» (AV); 1 ex. «17-VI-2017, Barraca dels Olaldea) i per Viñolas et al. (2012a, b) de Barcelona (Fogars Internacionals, Espolla, l’Albera, Girona, J. Muñoz & J. So- de Montclús) i Girona (la Jonquera, Riells i Viabrera). ler leg.» (JM); 1 ex. «20-VII-2017, Can Maçana, Montserrat, el Bruc, Barcelona, J. Calaf leg.» (JM); 1 ex. «20-VII-2017, Sant Antoni, Ulldemolins, Montsant, Tarragona, E. Piera leg.» (JM); 1 ex. «27-VIII-2017, Can Maçana, Montserrat, el Bruc, Barcelona, J. Calaf leg.» (JM). Capturats amb paranys d’intercepció de vol. Distribució Ferrer i Vert (1904) va citar l’espècie de Barcelona sense més indicació, Viñolas et al. (2012b) indiquen la seva pre- sència en el Parc Natural de Collserola (Barcelona) i citen per primera vegada l’espècie de la província de Girona, la Jonquera, Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, amb els presents exemplars estudiats ampliem la seva àrea coneguda en el territori català a Barcelona (el Bruc), Girona (Blanes i Espolla) i Tarragona (Ulldemolins). Biologia Segons Hoffmann (1945) viu i es desenvolupa en la fus- ta morta de Pistacia terebinthus L., P. lentiscus L., Quercus ilex i Q. suber. San Martín Moreno & Recalde Irurzun (2012) indican la seva presencia en els gèneres Castanea Mill., Cu- pressus L., L., Pinus L., Rubus L., Salix L. i Sparti- um L., també esmenten que l’adult s’ha localitzat en Junipe- rus communis L., Mespilus germanica L., Picea abies (L.) H.Karst, Prunus domestica L. i Ulmus minor Mill. Els exem- plars de Blanes s’han capturat mitjançant trampes instaŀlades en un bosc cremat amb presència de Pinus pinea L., Q. ilex i Q. suber.

Rhaphitropis oxyacanthae (C. N. F. Brisout de Barneville, 1863) (Fig. 5) Enedreutes oxyacanthae C. N. F. Brisout de Barneville, 1863. In: Grenier, A. J. F. Catalogue des coléoptères de Figura 5. Mascle de Rhaphitropis oxyacanthae (C. N. F. Brisout de Bar- France: 95 neville, 1863) de les Refardes, Mura, Barcelona. Escala = 1 mm.

Butlletí ICHN 83, 2019 126 A. VIÑOLAS & J. MUÑOZ-BATET GEA, FLORA ET FAUNA

Bruchus peregrinus Herbst, 1797. Natursystem aller bekann- ten in- und ausländischen Insekten: 168 Bruchus capsinicola Fabricius, 1798. Supplementum ento- mologiae systematicae: 159 Anthribus coffeae Fabricius, 1801. Systema eleutheratorum secundum ordines, genera, species: 411 Amblycerus japonicus Thunberg, 1815. Nova Acta Regiae Societatis Scientiarum Upsaliensis, 7: 122 Anthribus alternans Germar, 1823. Insectorum species novae aut minus cognitae, descriptionibus illustratae: 175 Phloeobius griseus Stephens, 1831. Illustrations of British entomology; or, a synopsis of indigenous insects: 211 Cratoparis parvirostris J. Thomson, 1858. Voyage au Ga- bon: 113 Araecerus seminarius Chevrolat, 1871. Annales de la Société Entomologique de Belgique, 14 [1870-1871]: 7 Tropideres mateui Cobos, 1954. Archivos del Instituto de Aclimatación (Almería), 3: 41 Material estudiat 5 ex., etiquetats: 2 ex. «25-IX-2009, carrt. Sanson, Sant Feliu de Llobregat, Barcelona, A. Viñolas leg.» (AV); 1 ex. «23- Figura 6. Mesofèmur i mosotíbia en visió ventral del mascle de Rhap- VI-2015, Mas de’n Llac, Garriguella, Girona, J. Soler leg.» hitropis oxyacanthae (C. N. F. Brisout de Barneville, 1863). Escala = 0,4 mm. (JS); 1 ex. «20-VIII-2015, Mas de’n Llac, Garriguella, Gi- rona, J. Soler leg.» (JS); 1 ex. «20-IX-2018, Corral Blanc, Garriguella, Girona, J. Soler leg.» (JS). Amb els exemplars estudiats podem ampliar la seva àrea Espècie cosmopolita (Alonso-Zarazaga et al., 2017), pla- de distribució a Catalunya amb les següents localitats: Barce- ga de matèria vegetal emmagatzemada en mal estat i amb flo- lona (Mura (Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac)); ridura. Ha estat reportada dels següents productes: cotó, blat Girona (Espolla (Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Al- de moro, gingebre, teofrosia (Tephrosia candida DC.), bana- bera)); Tarragona (Vimbodí i Poblet (Espai Natural Protegit na, cacau, arròs, alvocat, cacauet, fesol, iuca, etc. (Hoffmann, de les Muntanyes de Prades)). 1945; Delobel & Tran, 1993). Sobretot és un gran enemic del Biologia cafè, en el que causa greus danys. A Girona s’ha reportat l’es- pècie en diverses finques de la Costa Brava ocasionant danys Segons Sant Martín Moreno & Recalde Irurzun (2012) en els fruits de les pomeres (Giropoma, 2019). la larva es desenvolupa en branques mortes o debilitades de Els exemplars de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona) Castanea sativa Mill., Crataegus monogyna Jacq., Fagus van ser capturats a mà en un mur, segurament provinents sylvatica, i també en roures i salzes. A la Jonquera s’ha re- d’un magatzem de la zona amb productes contaminats. Els coŀlectat amb parany de finestra situat en una zona d’Alnus de Garriguella (Girona) es van capturar mitjançant paranys glutinosa L.; a la Ribera de Sant Genís (Espolla) amb parany d’intercepció de vol i de llum UV. de finestra situat en A. glutinosa; a la Barraca dels Interna­ cionals (Espolla) amb parany de finestra situat en un bosc Tribu Choragini Kirby, 1819 mixt d’Acer campestre L., Acer monspessulanum L., Quer- cus pubescens i Q. ilex; a Vimbodí i Poblet amb parany de Melanopsacus grenieri (C. N. F. Brisout de Barneville, finestra situat en una zona mixta de Q. pubescens i Q. ilex; i 1867) (Fig. 7) a Mura amb parany de finestra situat en un bosc mixt de ribe- Choragus grenieri C. N. F. Brisout de Barneville, 1867. In: ra amb A. monspessulanum, Quercus faginea Lam. i Q. ilex, Grenier A. Matériaux pour servir à la faune des coléoptè- envoltat de Pinus nigra subsp. salzmannii (Dunal) Franco i res de France: 185 P. sylvestris L. Material estudiat Subfamília Choraginae Kirby, 1819 15 ex., etiquetats: 4 ex. «1/16-VI-2017, Turó del Vilar, Bla- nes, Girona, P. Pons & E. Lucha leg.» (AV); 1 ex. «17-VI/1- Tribu Araecerini Lacordaire, 1865 VII-2017, Turó del Vilar, Blanes, Girona, P. Pons & E. Lucha leg.» (AV); 2 ex. «2-VII/16-VII-2017, Turó del Vilar, Bla- Araecerus fasciculatus (DeGeer, 1775) nes, Girona, P. Pons & E. Lucha leg.» (AV); 5 ex. «1/16-VI- Curculio fasciculatus DeGeer, 1775. Mémoires pour servir à 2018, Turó del Vilar, Blanes, Girona, A. Perich, C. Tobella & l’histoire des insectes. Tome cinquième: 276 P. Pons leg.» (AV); 1 ex. «17-VI/1-VII-2018, Turó del Vilar, Bruchus cacao Fabricius, 1775. Systema entomologiae: 64 Blanes, Girona, A. Perich, C. Tobella & P. Pons leg.» (AV);

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES APORTACIONS AL CONEIXEMENT DE LA FAUNA COLEOPTEROLÒGICA DE CATALUNYA. NOTA 7a 127 GEA, FLORA ET FAUNA

Catàleg dels Anthribinae i Choraginae reportats de Catalunya

Es relacionen les espècies conegudes de l’àrea catalana, amb indicació de les localitats i referències bibliogràfiques. MZB indica que els exemplars es troben dipositats en la coŀ- lecció del Museu de Ciències naturals de Barcelona.

Subfamília Anthribinae Billberg, 1820

Tribu Allandrini Pierce, 1930

Allandrus munieri (Bedel, 1882) Girona (Blanes, la Jonquera). Present nota.

Tribu Anthribini Billberg, 1820

Anthribus fasciatus Forster, 1770 Lleida (Bossòst). Léon-Hilaire, 1924. Anthribus nebulosus Forster, 1770 Lleida (Les). Léon-Hilaire, 1924.

Tribu Discotenini Lacordaire, 1865

Enedreytes hilaris Fåhraeus, 1839 Barcelona (el Bruc), Lleida (Les), Tarragona (Vimbodí i Poblet). Léon-Hilaire, 1924; present nota. Pseudeuparius sepicola (Fabricius, 1792) Barcelona (voltants de Barcelona, Gavarrós, Montseny, Sant Llorenç de Munt), Lleida (Les). Diéguez Fernán- dez & Pérez Valcárcel, 2013; Léon-Hilaire, 1924; Viño- las et al., 2012a, 2014; (MZB 2013-2529).

Tribu Platyrhinini Imhoff, 1856 Figura 7. Habitus de la ♀ de Melanopsacus grenieri (C. N. F. Brisout de Barneville, 1867) de Blanes, Girona. Escala = 1 mm. Platyrhinus resinosus (Scopoli, 1763) Barcelona (Fogars de Montclús, Montseny), Girona (Gombrèn, Viladrau), Lleida (Espot, Les, la Vall de Boí, vall d’Aiguamòg). Jeremías & Pérez DeGregorio, 2003; 2 ex. «2-VII/16-VII-2017, Turó del Vilar, Blanes, Girona, A. MZB. Perich, C. Tobella & P. Pons leg.» (AV). Capturats amb pa- Ulorhinus bilineatus (Germar, 1819) ranys d’intercepció de vol. Barcelona (Fogars de Montclús), Girona (Arbúcies). Distribució Viñolas et al., 2012a, 2019; MZB. Espècie coneguda dels següents països europeus: Bulgà- ria, Eslovàquia, Espanya, Finlàndia, França, Hongria i Itàlia, Tribu Platystomini Pierce, 1916 També citada dels africans Algèria i Marroc (Alonso-Zaraza- ga et al., 2017). Amb molt poques citacions ibèriques (Sant Platystomos albinus (Linnaeus, 1758) Martín Moreno & Recalde Irurzun, 2012), creiem que les de Barcelona (Fogars de Montclús, Montseny), Girona (Ar- Blanes (Girona) són les primeres per a Catalunya. búcies, Espolla, Vall d’en Bas, Viladrau), Lleida (Les). Alonso-Zarazaga et al., 2002; Hoffman, 1945; Léon-Hi- Biologia laire, 1924; Jeremías & Pérez DeGregorio, 2003; Viño- Segons Hoffmann (1945) la larva es desenvolupa sota las et al., 2012a; MZB. Present nota. l’escorça de roures i sureres. Colonnelli & Osella (2009) ­indiquen la seva presencia en Quercus cerris L., Q. ilex i Q. Tribu Tropiderini Lacordaire, 1865 suber, suggerint que l’espècie s’alimenta del fong Hypoxy- lon mediterraneum (De Not.) Mill. Els exemplars de Blanes Tropideres albirostris (Schaller, 1783) s’han capturat mitjançant trampes instaŀlades en un bosc cre- Barcelona (Fogars de Montclús), Girona (Viladrau). mat amb presència de Pinus pinea L., Q. ilex i Q. suber. Viñolas et al., 2012a.

Butlletí ICHN 83, 2019 128 A. VIÑOLAS & J. MUÑOZ-BATET GEA, FLORA ET FAUNA

Tribu Zygaenodini Lacordaire, 1865 Munt i l’Obac». A Jordi Calaf i Garcia, biòleg del Parc Natu- ral de la Muntanya de Montserrat, per les facilitats i ajut en Dissoleucas niveirostris (Fabricius, 1798) les recoŀleccions efectuades en l’àrea del Parc per a l’estudi Barcelona (Fogars de Montclús, Gavarrós, Montseny), d’Eduard Piera. Girona (sense indicació), Lleida (Les). Fuente, 1919; Alonso-Zarazaga et al. 2002; Léon-Hilaire, 1924; Viño- las et al., 2012a, 2014. Bibliografia Noxius curtirostris (Mulsant & Rey, 1861) Barcelona (Barcelona, Collserola, el Bruc), Girona (Bla- Alonso-Zarazaga, M. A., Pérez Moreno, I. & nes, Espolla, la Jonquera), Tarragona (Ulldemolins). Moreno Grijalba, F. 2002. Presencia de dos especies raras de Anthribidae (Coleoptera) en la Península Ibérica). Boletín de Ferrer i Vert, 1904; Viñolas et al., 2012b. Present nota. la Sociedad Entomológica Aragonesa, 31: 141-143. Rhaphitropis marchica (Herbst, 1797) Alonso-Zarazaga, M. A., Barrios, H., Borovec, Girona (Fornells de la Muntanya). (MZB 2012-1051) R., Bouchard, P., Caldara, R., Colonnelli, E., Rhaphitropis oxyacanthae (Brisout, 1863) Gültekin, L., Hlavá, P., Korotyaev, B., Lyal, C. H. Barcelona (Fogars de Montclús, Mura); Girona (Espo- C., Machado, A., Meregalli, M., Pierotti, H., Ren, lla, la Jonquera, Riells i Viabrera) Viñolas et al., 2012a, L., SÁnchez-Ruiz, M., Sforzi, A., Silfverberg, H., b; present nota Skuhrovec, J., TrÝzna, M., VelÁzQuez de Castro, A. J. & Yunakov, N. N. 2017. Cooperative Catalogue of Pal- Subfamília Choraginae Kirby, 1819 aearctic Coleoptera Curculionoidea. Monografías electrónicas de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 8. 729 p. ANDREU, J. & PINO, J. 2013. El projecte Exocat. Informe 2013. Tribu Araecerini Lacordaire, 1865 Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Barcelona. 110 p. Araecerus fasciculatus (DeGeer, 1775) BDBC 2019. Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. http:// Barcelona (Sant Feliu de Llobregat), Girona (Garrigue- biodiver.bio.ub.es/biocat/index.jsp [Data de consulta: 13-04- lla). Present nota. 2019] COLONNELLI, E. & OSELLA, G. 2009. New data on some Curcu­ Tribu Choragini Kirby, 1819 lionoidea (Coleoptera: Anthribidae, Apionidae, Curculionidae) from Sardinia. Zootaxa, 2318: 421-426. Choragus sheppardi Kirby, 1819 Constantin, R. 1965. Notes sur quelques Malacodermes du Tarragona (Vimbodí i Poblet). Viñolas et al., 2013; Pie- Nord de l’Espagne. L’Entomologiste, 21 (4-5): 87-94. DIÉGUEZ FERNÁNDEZ, J. M. 2013. Registros interesantes de ra et al., 2016. coleópteros para España (Insecta: Coleoptera). 2ª nota. Arquivos Melanopsacus grenieri (C. N. F. Brisout de Barneville, Entomoloxicos, 8: 277-286. 1867) Diéguez Fernández, J. M. & Pérez Valcárcel, J. 2013. Girona (Blanes). Present nota. Pseudeuparius sepicola (Fabricius, 1792) en Galicia (Coleoptera, Anthribidae). Arquivos Entomoloxicos, 8: 141-142. DELOBEL, A. & TRAN, M. 1993. Les Coléoptères des denrées Agraïments alimentaires entreposées dans les régions chaudes. Faune Tropical, 32. Orstom/CTA. Paris. 424 p. A Glòria Masó i Berta Caballero, del Museu de Ciències Ferrer i Vert, F. 1904. Alguns micro-coleópters de Catalunya. Naturals de Barcelona, per haver-nos permès consultar les Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 4 (8-9): coŀleccions del centre. A Pere Pons i Esther Lucha, de la Uni- 105-111. versitat de Girona, per haver-nos permès estudiar els coleòp- FRIESER, R. von 1981. Die Anthribiden der Westpaläarktis einschileßlich der Arten der UdSSR. Mitteilungen der Münchner ters recoŀlectats al projecte «Avaluació ecològica i econòmi- Entomologischen Gesellschaft, 71: 33-107. ca comparada de les pràctiques forestals en boscos cremats FUENTE, J. M. DE LA. 1919. Lista inédita de los Coleópteros amb la utilització de múltiples indicadors» (ARP/260/2017), de España. Boletin de la Real Sociedad Española de Historia finançat pel DARP (expedient 56 30063 2017 P4). Natural, 19: 178-188. A Marcos Roca-Cusachs, de Barcelona, la seva desinte- FUENTE, J. M. DE LA. 1927. Catálogo sistemático-geográfico ressada coŀlaboració amb la donació dels coleòpters recoŀ- de los Coleópteros observados en la Península Ibérica, Pirineos lectats en les seves campanyes per a l’estudi dels heteròpters propiamente dichos y Baleares (Continuación). Boletín de la peninsulars. A Joaquim Soler, de Garriguella, la inestimable Sociedad Entomológica de España, 10 (8-9): 102-117. tasca durant anys en l’estudi de la biodiversitat de coleòpters GIROPOMA 2019. Noves plagues emergents en pomera. https:// en el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. A Edu- www.google.es/search?q=Araecerus+fasciculatus&ei=NZi9XM KMDMaZlwSFtZ2YDQ&start=30&sa=N&ved=0ahUKEwiC- ard Piera, de l’Arboçar, la cessió per a estudi dels coleòpters 4bev-PhAhXGzIUKHYVaB9M4FBDw0wMIkAE&biw=1600& recoŀlectats en diferents espais naturals per al coneixement bih=756 [Data de consulta: 20-04-2019] de la biodiversitat d’invertebrats. A Sergi Trócoli, de Barce- HOFFMANN, A. 1945. Coléoptères Bruchides et Anthribes, Fauna lona, per la coŀlaboració i ajut en l’estudi de la biodiversitat de France, 44: 1-184. de coleòpters dins del projecte «Estudi sobre els coleòpters JEREMÍAS, X. & PÉREZ DEGREGORIO, J. J. 2003. Coleópteros detritívors i saproxílics del Parc Natural de Sant Llorenç del raros e interesantes de la fauna de Cataluña (Scaphiidae, Luca­

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVES APORTACIONS AL CONEIXEMENT DE LA FAUNA COLEOPTEROLÒGICA DE CATALUNYA. NOTA 7a 129 GEA, FLORA ET FAUNA

nidae, Ochodaeidae, Malachiidae, Pyrochroidae, Buprestidae, Plata-Negrache, P. 2010. Estudio de la familia Malachiidae Anthribidae), nuevas localidades y protección de sus micro­ Fleming, 1821 (Coleoptera, Cleroidea). Catalogus de la hábitats. Sessió Conjunta d’Entomologia ICHN – SCL, 12 (2001): Entomofauna Aragonesa, 35: 1-58. 55-62. Thomas, M. C. 1993.The flat bark beetles of Florida KlimaszeWski, J., Langor, D. W., Hammond, H. E. J., (Coleoptera: Silvanidae, Passandridae, and Laemophloeidae). Pelletier, G., Bousquet, Y., Bourdon, C., Webster, Arthropoda of Florida and Neighbouring Lands. Vol. 15. Florida R. P., Borowiec, L., Scudder, G. G. E. & Majka, C. G. Department of Agriculture and Consumer Services, Gainesville. 2015. Synopsis of adventive species of Coleoptera (Insecta) Florida, 101 p. recorded from Canada. Part 3: Cucujoidea. Pensotf. Sofia. 171 p. Viñolas, a., muñoz, j. & soler, j. 2012a. Noves o Léon-Hilaire, F. 1924. Contribution à la Faune Entomologique interessants citacions de coleòpters per al Parc Natural del de la Catalogne. Notes de Chasse sur les Coléoptères du Val Montseny i per a la península Ibèrica (Coleoptera) (4a nota). d’Aran. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 24 Orsis, 26: 149-185. (2-3): 64-81. VIÑOLAS, A., SOLER, J. & MUÑOZ BATET, J. 2012b. Nuevos López-Colón, J. I & Bahillo de la Puebla, P. 2010. registros y nuevas localizaciones de coleópteros para la Península Presencia de Allandrus munieri (Bedel, 1882) en la Comunidad Ibérica y en especial del Paratge Natural de l’Albera, Girona de Madrid, España (Coleoptera, Curculionoidea, Anthribidae). (Coleoptera). Elytron, 25: 3-63. Arquivos Entomolóxicos, 4: 73-74. VIÑOLAS, A., MUÑOZ, J., Mencuccini, M. & Benvenuti, PÉREZ-Moreno, I. 2010. Nuevas aportaciones al conocimiento F. 2013. Nuevos datos sobre Rushia parreyssi (Mulsant, 1856), de la fauna de coleópteros saproxílicos (Coleoptera) del Sistema Melandrydae Leach, 1815 y otros coleópteros interesantes de la Ibérico septentrional, I: robledales del valle medio del Iregua sierra de Prades, Tarragona (Coleoptera). Orsis, 27: 29-51. (Sierra de Cameros, La Rioja, España). Boletín de la Sociedad VIÑOLAS, A., MUÑOZ-BATET, J., BENTANACHS, J. & MASÓ, Entomológica Aragonesa, 46: 321-334. G. 2014. Catálogo de los coleópteros del Parque Natural del PIERA, E., VIÑOLAS, A., SOLER, J., BUQUERAS, X. & Cadí-Moixeró, Cataluña, Península Ibérica. Coleopterogical MUÑOZ-BATET, J. 2016. Els coleòpters saproxílics deles Monographs, 5. Asociación Europea de Coleopterología. pinedes del Bosc de Poblet. Podall: 321-352. Barcelona. 155 p. Plata Negrache, P. & Santiago Hernández, C. T. VIÑOLAS, A., PIERA, E. & MUÑOZ-BATET, J. 2019. Noves 1990. Revisión de la familia Malachiidae Erichson (Insecta: aportacions al coneixement de la fauna coleopterològica de Coleptera) en la Península Ibérica e Islas Baleares. Goecke & Catalunya i illes Balears. Nota 6a. (Coleoptera). Butlletí de la Evers. Krefeld. 674 p. + 29 lám. Institució Catalana d’Història Natural, 83: 61-69.

Butlletí ICHN 83, 2019

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 131-132. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)131 nota breu NOTA BREU

Centaurea diluta (Asteraceae), nou neòfit per a la província de Barcelona

Centaurea diluta (Asteraceae), new neophyte for the province of Barcelona

David Pérez Prieto* & Neus Nualart*

* Institut Botànic de Barcelona (IBB, CSIC-ICUB). Passeig del Migdia, s/n. 08038 Barcelona.

Autor per a la correspondència: D. Pérez Prieto. A/e: [email protected]

Rebut: 10.07.2019. Acceptat: 14.07.2019. Publicat: 30.09.2019

Centaurea diluta Aiton Sicília, basant-se en un plec recoŀlectat per H. Ross a finals del segle XIX (PAL-10819), però Russell & Domina (2010) Ba r c e l o n a : Baix Llobregat, Abrera, entre el Xamplà i la Ca- afirmen que es tracta d’un error d’identificació. rena del Pi Llarg, sota «Cal Paquito», prop del terme muni- En els darrers anys, l’àrea de distribució de la planta s’ha cipal d’Ullastrell, 31T 412210 4597097 (ETRS89), 250 m, estès fora de la seva àrea nativa, trobant-se en altres parts de talús ruderalitzat vora un camí, 21-V-2019, D. Pérez Prieto la península Ibèrica, illes Balears, Macaronèsia i gran part (BC-991838); ibidem, 24-VI-2019, D. Pérez Prieto & N. Nu- d’Europa occidental. A les Balears, aquesta espècie va ser alart (BC-991894). inicialment citada per Fraga et al. (2000, 2005) com C. na- Centaurea diluta Aiton es una asteràcia endèmica del sud pifolia L., indicant el seu caràcter aŀlòcton, però Devesa & d’Espanya i del nord d’Àfrica (Magreb). Segons Devesa López Nieto (2013) van revisar els materials menorquins i et al. (2015) també seria originària de l’est de la península van concloure que les citacions de C. napifolia de Menorca (País Valencià i Aragó), illes Balears, França, illes Canàri- corresponien realment a C. diluta. Per altra banda Gil et al. es i Madeira, però autors d’aquests territoris com Mateo (2003) indiquen C. diluta de dues localitats de Mallorca, on Sanz & Crespo Villalba (2014), Uribe-Echevarría (2019), seria localment abundant en hàbitats antropitzats i on segons Fraga (2000), Tison & de Foucault (2014), Mendez & Wil- aquests autors podria trobar-se en expansió. De Catalunya pret (1977) i Silva et al. (2010) la consideren aŀlòctona. Per només en tenim constància de la seva presència a Freginals Giardina & Lucchese (2000) podria ser també originaria de (Montsià), citada per Royo (2006) a partir d'un plec de l’her-

Figura 1. Centaurea diluta Aiton: a) conjunt d’inflorescències (plec BC-991838); b) detall del capítol (imatge al camp); c) detall d’una fulla caulinar inferior (plec BC-991838).

DOI: 10.2436/20.1502.01.17 Butlletí ICHN 83, 2019 132 D. PÉREZ PRIETO & N. NUALART NOTA BREU bari personal de R. Balada. La nostra localitat constitueix, (partim). Flora iberica, XVI(I). Real Jardín Botánico, CSIC. doncs, la segona citació a Catalunya i la primera a la provín- Madrid. 734 p. cia de Barcelona. Segons Vázquez & Guerra (2008), la seva FRAGA, P., AGUAROD, E., BLANCO, J. M., CALVO, J. M., dispersió seria a través de la barreja de les seves llavors amb CARRERAS, D., GARCIA, O., MASCARÓ, C., PALLICER, la de cereals i lleguminoses cultivades. X., PÉREZ, A. & TRUYOL, M. 2005. Notes i contribucions al Centaurea diluta és l’únic representant de la secció Hy- coneixement de la flora de Menorca (VII). Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 48: 113-119. menocentron (Cass.) DC. Segons Devesa & López Nieto FRAGA, P., MASCARÓ, C., CARRERAS, D., GARCIA, O., (2013), el seu principal tret morfològic és l’apèndix de les PALLICER, X., PONS, M., SEOANE, M. & TRUYOL, M. bràctees involucrals mitjanes, que és cucuŀlat i escariós al 2000. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Institut Menorqui marge, sovint hialí, lacerat i acabat en una petita espina (ve- d’Estudis IME. Menorca. 367 p. geu la iconografia de Devesaet al., 2015, i la Fig. 1). Pel que GIARDINA, G. & LUCCHESE, F. 2000. The native-alien status of fa a la seva variabilitat, a nivell subespecífic algunes pobla- Centaurea diluta Aiton in Italy. Aditional points and clarification. cions magrebines amb fulles no decurrents i espines de les Archivio Geobotanico, 6: 183-188. bràctees més llargues s’han assignat a la subsp. algeriensis GIL, L., CARDONA, C., PONS, M. & LLORENS, L. 2003. Notes (Coss. & Durieu) Maire per alguns autors (Ibn Tattou, 2014), florístiques de les illes Balears (XV). Bolletí de la Societat encara que d’altres (Susanna & García Jacas, 2002; Devesa d’Història Natural de les Balears, 46: 29-35. & López Nieto, 2013) consideren que aquesta subespècie no IBN TATTOU, M. 2014. Centaurea. P. 130-151. In: Fennane, M., te prou entitat i l’inclouen dins la sinonímia de C. diluta. Ibn Tattou, M. & El Oualidi, J. (eds.). Flore pratique du Maroc: Pel que fa a la seva ecologia, es tracta d’una planta emi- manuel de détermination des plantes vasculaires. Volume 3. nentment ruderal, creixent en marges de camins, erms, solars Travaux de l’Institut scientifique, Série Botanique, Université Mohammed V. Rabat, Marroc. 793 p. abandonats..., mostrant predilecció pels sòls margosos. Tam- MATEO SANZ, G. & CRESPO VILLALBA, M. B. 2014. Claves bé creix com a mala herba de cultius, un comportament que Ilustradas para la Flora Valenciana. Colección Monografías de Flora ja s’havia constatat des de fa molt de temps (cf. Willkomm Montiberica, 6. Jolube Consultor Botánico y Editor. Jaca. 503 p. & Lange, 1870). Però actualment, la seva gran expansió pro- MENDEZ, B. & WILPRET, W. 1977. Centaurea diluta Ait. nueva voca greus infestacions en alguns cultius com el pèsol o el cita para la flora canaria.Vieraea , 7: 133-136. blat. Aquestes van ser observades per primer cop a Andalusia ROYO, F. 2006. Flora i vegetació de les planes i serres litorals (Saavedra, 1977), on el gran port de les plantes va dificultar compreses entre el riu Ebre i la serra d’Irta. Tesi doctoral. i inclús fer impossible la recoŀlecció del cultiu per mètodes Universitat de Barcelona. Barcelona. 1131 p. mecànics. Tal és el problema que origina la planta en aquesta RUSSELL, P. & DOMINA, G. 2010. Sul rinvenimento di Centaurea regió avui en dia que ja s’han posat en marxa assajos d’her- diluta (Compositae) esotica spontaneizzata in Calabria. bicides per a controlar la seva proliferació en cultius de blat Informatore Botanico Italiano, 42: 419-421. (Saavedra et al., 2018). No tenim constància d’aquest com- SAAVEDRA, M. 1997. Centaurea diluta Aiton, nueva infestante portament en altres zones on la planta s’ha establert amb ce- en cultivos herbáceos en Andalucía. Actas del Congreso de la Sociedad Española de Malherbología, 5: 173-176. leritat, com al País Valencià, però l’anterior precedent fa que SAAVEDRA, M., SÁNCHEZ-GAMONOSO, M., CARRANZA, calgui vigilar l’establiment de C. diluta al nostre país. R., FUENTES, M. & ALCÁNTARA, M. 2018 Ensayo de Aquesta nova població que aportem colonitza una àrea herbicidas de postemergencia contra Centaurea diluta en trigo 2 d’uns 100 m d’un vessant que mira al SE, ocupat per un her- duro. Junta de Andalucía. Còrdova. 14 p. bassar ruderal dominat per la mateixa C. diluta i per Glebionis SILVA, L., MOURA, M., SCHAEFER, H., RUMSEY, F. & DÍAS, coronaria (L.) Spach, amb plantes de marges de camins prò- E. F. 2010. Lista das plantas vasculares (Tracheobionta). List of pies de l’Hordeion leporini Braun-Blanq. in Braun-Blanq., vascular plants (Tracheobionta). P. 117-146. In: Borges, P. A. V.; Gajewski, Wraber & Walas 1936, com Centaurea aspera L., Costa, A.; Cunha, R.; Gabriel, R.; Gonçalves, V.; Martins, A. F.; Bromus madritensis L., Avena sterilis L. o Lavatera cretica L. Melo, I.; Parente, M.; Raposeiro, P.; Rodrigues, P.; Santos, R. S.; En aquest indret, C. diluta creix ufanosament, comptant amb Silva, L.; Vieira, P. & Vieira, V. (eds.). A list of the terrestrial and més d’una vintena d’exemplars alguns dels quals gairebé ar- marine biota from the Azores. Ed. Princípia. Cascais. 487 p. riben als 2 m d’alçada. Damunt del talús on creix la planta hi SUSANNA, A. & GARCÍA JACAS, N. 2002. Centaurea L. P. 709- ha una finca que es dedica a la compra-venta de cavalls, així 715. In: Valdés, B., Rejdali, M., Achhal El Kadmiri, A., Jury, J. que no és d’estranyar que les llavors de la planta hagin pogut L. & Montserrat, J. M. (eds.). Catalogue des plantes vasculaires du nord du Maroc, incluant des clés d’identification. Volume II. arribar a aquest indret a través dels seus . Biblioteca de Ciencias, CSIC. Madrid. 1007 p. TISON, J.-M. & DE FOUCAULT, B. 2014. Flora Gallica. Flore de France. Société botanique de France. Biotope Editions. París. 1196 p. Bibliografia URIBE-ECHEVARRÍA, P. 2019. Centaurea diluta Aiton. Atlas de la Flora de Aragón. Disponible en: http://floragon.ipe.csic.es/ DEVESA, J. A. & LÓPEZ NIETO, E. 2013. Estudio taxonómico de ficha.php?genero=Centaurea&especie=diluta [Data de consulta: Centaurea sect. Mesocentron (Cass.) DC. y sect. Hymenocentron 5 juliol 2019] (Cass.) DC. (Asteraceae) en la Península Ibérica y Baleares. VÁZQUEZ, F. M. & GUERRA, M. J. 2008. Anotaciones corológicas Flora Montiberica, 55: 3-25. y taxonómicas a la flora en Extremadura: 018 Centaurea diluta DEVESA, J. A., LÓPEZ NIETO, E., ARNELAS, I., BLANCA, G., Aiton (Asteraceae). Folia Botanica Extremadurensis, 2: 87. SUÁREZ-SANTIAGO, V. N., RODRÍGUEZ INVERNÓN, V. & WILLKOMM, M. & LANGE, J. 1870. Prodromus Florae MUÑOZ RODRÍGUEZ, A. F. 2015. Centaurea L. P. 342-603. In: Hispanicae. Volumen II. Sumtibus E. Schweizerbart. Stuttgart. Devesa, J. A.; Quintanar, A. & García, M. Á. (eds.). Compositae 680 p.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 133-146. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)133 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Chorological notes on the non-native flora of the province of Tarragona (Catalonia, Spain)

Filip Verloove*, Pere Aymerich**, Carlos Gómez-Bellver*** & Jordi López-Pujol****

* Meise Botanic Garden, Nieuwelaan 38, B-1860 Meise, Belgium. ** C/ Barcelona 29, 08600 Berga, Barcelona, Spain. *** Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Secció Botànica i Micologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, 643. 08028 Barcelona, Spain. **** Botanic Institute of Barcelona (IBB, CSIC-ICUB). Passeig del Migdia. 08038 Barcelona, Spain.

Author for correspondence: F. Verloove. A/e: [email protected]

Rebut: 10.07.2019; Acceptat: 16.07.2019; Publicat: 30.09.2019

Abstract

Recent field work in the province of Tarragona (NE Spain, Catalonia) yielded several new records of non-native vascular plants. Cenchrus orientalis, Manihot grahamii, Melica chilensis and Panicum capillare subsp. hillmanii are probably reported for the first time from Spain, while Aloe ferox, Canna ×generalis, Cenchrus setaceus, Convolvulus farinosus, Ficus rubiginosa, Jarava plumosa, Koelreu- teria paniculata, Lycianthes rantonnetii, Nassella tenuissima, Paraserianthes lophantha, Plumbago auriculata, Podranea ricasoliana, Proboscidea louisianica, Sedum palmeri, Solanum bonariense, Tipuana tipu, Tradescantia pallida and Vitis ×ruggerii are reported for the first time from the province of Tarragona. Several of these are potential or genuine invasive species and/or agricultural weeds. Miscellane- ous additional records are presented for some further alien taxa with only few earlier records in the study area. Key words: Alien plants, Catalonia, chorology, Spain, Tarragona, vascular plants.

Resum

Notes corològiques sobre flora aŀlòctona de la província de Tarragona (Catalunya, Espanya) Com a resultat de recents treballs de camp a la província de Tarragona (NE Espanya, Catalunya), oferim en el present treball nous registres de plantes vasculars aŀlòctones. Cenchrus orientalis, Manihot grahamii, Melica chilensis i Panicum capillare subsp. hillmanii probablement es citen per primera vegada a Espanya, mentre que Aloe ferox, Canna ×generalis, Cenchrus setaceus, Convolvulus farinosus, Ficus rubiginosa, Jarava plumosa, Koelreuteria paniculata, Lycianthes rantonnetii, Nassella tenuissima, Paraserianthes lophantha, Plum- bago auriculata, Podranea ricasoliana, Proboscidea louisianica, Sedum palmeri, Solanum bonariense, Tipuana tipu, Tradescantia pallida i Vitis ×ruggerii es citen per primer cop de la província de Tarragona. Moltes d’aquestes plantes són invasores o presenten potencial invasor, i algunes són considerades també males herbes de cultius. Afegim un recull de dades addicionals de plantes aŀlòctones de les quals es tenien poques citacions al territori estudiat. Paraules clau: Plantes aŀlòctones, Catalunya, corologia, Espanya, Tarragona, plantes vasculars.

Introduction ona yielded interesting new information on alien plants: sev- eral species were recorded that had not been reported before The alien flora of the autonomous region of Catalonia is par- in the area (some turned out to be even first records for the ticularly well-studied. In her PhD thesis Casasayas (1989) pub- entire Iberian Peninsula or even the whole of Europe). For lished a very extensive overview for the entire region. One of other species that had already been recorded before, either in us (Gómez-Bellver, in prep.), also in the context of his PhD, is Catalonia or in the province of Tarragona, additional records, preparing a thorough update, aiming at providing a state of the range extensions, etc. are presented. Records of cacti (Cacta- art of the current knowledge on non-native plants in Catalonia. ceae) and species of Agave (Asparagaceae) will be dealt with Despite these extraordinary efforts, continued research is separately (inter alia Verloove & Guiggi, 2019). required since the composition of the xenophytic flora is con- stantly changing: additional species are introduced as a result of human activities, either unintentionally (e.g. via shipments in Materials and methods port areas) or intentionally (e.g. via the horticultural trade). Also, the status of the taxa already present may change (e.g. casual The records enumerated in this paper are mostly the re- aliens start to naturalize, range extensions of other species), etc. sult of two weeks of field work by the first author in Sep- Recent field work by the authors in the province of Tarrag- tember 2018 in the province of Tarragona. Additional recent

DOI: 10.2436/20.1502.01.18 Butlletí ICHN 83, 2019 134 F. VERLOOVE ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA field records from the same province were added by the other Cannaceae three authors. TARRAGONA: Amposta, N of Encanyissada lagoon, The paper is divided in two parts. The first and major part 31TCF0406, 0 m, irrigation ditch, 2 April 2019, P. Aymerich deals with taxa that have not been reported before from Tarra- s.c.; Sant Jaume d’Enveja, camí dels Muntells, 31TCF0908, gona province (several are also first records for the entire Ibe- 1 m, irrigation ditch, 2 April 2019, P. Aymerich s.c. rian Peninsula); these may be either ephemeral, (locally) natu- ralized or (potentially) invasive species. Several of these taxa Not previously reported from Catalonia. Naturalized. are also illustrated. In the second part records are presented of The only Canna species reported from the Ebro delta is C. alien species that are only known from very few localities in indica L., although according to Royo (2006) the presence the study area or that are otherwise of particular interest (e.g. of C. ×generalis cannot be excluded. We confirm that this changed degree of naturalization). As a rule, for these records garden hybrid is locally naturalized in this area. Canna plants only herbarium data and a few further comments are provided. were formerly planted in many Ebro delta ditches and they For convenience, within each of these parts, all taxa are now spread vegetatively along margins of the river. Canna presented in alphabetical order. Each entry includes the sci- ×generalis has not been formally reported before from Cata- entific name of the taxon (if useful accompanied by one or lonia but probably it is often mistaken for C. indica. more synonyms), the family to which the taxon belongs (see below), kind of chorological novelty and estimated degree of naturalization (mostly sensu Richardson et al., 2000), enumeration of herbarium collections (if any), origin of the taxon and details about its secondary distribution and, finally, information on its actual occurrence in Catalonia and else- where in the Iberian Peninsula. Familial classifications follow APG IV (2016) and also for genera names are in accordance with modern accounts, usu- ally based on molecular studies. For the taxa treated herein this means that e.g. Pennisetum is included in Cenchrus and Stipa segregated in several smaller genera, incl. Jarava and Nassella. Voucher specimens of most taxa are preserved in the public herbaria of Meise Botanic Garden, Belgium (BR), the herbarium of the Botanic Institute of Barcelona (BC) and/ or the herbarium of the University of Barcelona (BCN). Figure 1. Cenchrus orientalis. Tarragona, September 2018, F. Verloove. Compared with those of the similar-looking C. setaceum, leaves are flat Results and much wider.

Taxa not previously reported from Tarragona province Cenchrus orientalis (Pers.) Morrone, Ann. Bot. (Oxford) n.s. 106: 128. 2010. Aloe ferox Mill., Gard. Dict. ed. 8: 22. 1768. (syn.: Pennisetum orientale Pers.) (Fig. 1) Asphodelaceae Poaceae TARRAGONA: Reus, les Palmeres, 31CTF4053, 74 m, ad- TARRAGONA: Tarragona, urb. Llevantina, carrer G close to jacent to a path, close to the «Reus Aigüesverds» golf course, av. Boscos de Tarragona, 31TCF5755, fence, a single indi- 22 November 2014, J. López-Pujol s.c. vidual, 16 September 2018, F. Verloove 13329 (BR, BCN). Not previously reported from Tarragona province. Ephemeral. Not previously reported from Spain. Ephemeral (?), po- This South African species is frequently grown as an or- tentially invasive. namental in Mediterranean climates across the world. It is, Cenchrus orientalis is native from North Africa to however, rarely seen as an escape and most records probably (Wipff, 2003), in Europe apparently also on Euboea island refer to mere relics of former cultivation or specimens estab- (Greece; Pohl & Lenski, 2004). It is grown as an ornamental lished from discarded garden debris. The species probably or as forage grass in warm-temperate areas across the world. It rarely reproduces from seed. In similar circumstances A. fer- is much reminiscent of and closely related to C. setaceum, an ox was seen in Barcelona (Montjuïc Mountain, on the Mira- invasive species of EU concern (EU, 2014). Both have been mar side) in 2007 (Pyke, 2008) and again in 2018, along with combined as Pennisetum setaceum subsp. orientale (Pers.) Opuntia elatior (Gómez-Bellver et al., 2019c), probably for Maire and probably share biological and ecological traits. the first time in Catalonia. We here present a second record, Although only one individual was observed it may be advis- from Tarragona province. able to eradicate it in order to prevent a future naturalization. Cenchrus orientalis differs from C. setaceus by its flat cauline Canna ×generalis L.H. Bailey & E.Z. Bailey, Hortus: 118. leaves that are up to 10 mm wide (vs. convolute-inrolled, seta- 1930. ceous) and its staminate lower florets (vs. usually sterile).

Butlletí ICHN 83, 2019 CHOROLOGICAL NOTES ON THE NON-NATIVE FLORA OF THE PROVINCE OF TARRAGONA 135 GEA, FLORA ET FAUNA

Cenchrus setaceus (Forssk.) Morrone, Ann. Bot. (Oxford) dispersed across botanic (and other) gardens since it is often n.s. 106: 129. 2010. found in or near such habitats. In Salou, however, it grows on (syn.: Pennisetum setaceum (Forssk.) Chiov.) the margins of a temporary rivulet, close to the sea. This spe- Poaceae cies is readily recognized by the triangular-ovate, shortly pu- bescent to farinose, very acute leaves and small, deeply lobed TARRAGONA: Salou, carrer del Pou de la Taurana, white corollas (Wood et al., 2015). 31TCF4647, rough ground in residential area, a few dozens, 13 September 2018, F. Verloove 13345 (BR). Ficus rubiginosa Desf. ex Vent., Jard. Malmaison Pl. 114. 1803. Not previously reported from Tarragona province. Natu- Moraceae ralized, potentially invasive. TARRAGONA: Cambrils, bridge of N-340 road over bar- Primarily concentrated in the southern part of the Iberian ranc de la Mare de Déu del Cami, 31TCF3648, on top of Peninsula, this species from the eastern Mediterranean re- stone wall, a single self-sown individual, 6 September 2018, gion is slowly expanding further north. Since some years it is F. Verloove 13337 (BR). known from the Balearic Islands (Fraga et al., 2004; Sáez et al., 2016) and there is one previous record from the continen- Not previously reported from Catalonia. Ephemeral. tal part of Catalonia as well, from Llançà (Girona province), A native of eastern Australia, this species is widely grown as close to the French frontier (Font, 2000). This invasive spe- an ornamental tree in subtropical and warm-temperate regions cies is of EU concern (EU, 2014) and will probably spread across the world. In recent years it started escaping in many ar- fast. Eradication of incipient invasion events is advisable. eas where it had been introduced in the past, apparently being dispersed by berry-eating birds and small mammals. As a re- sult, it is increasingly seen as epiphyte (for instance on Phoenix trunks) or in cracks of walls. See for instance Gardner & Early (1996), Riefner & Smith (2015) and Verloove et al. (2018) for New Zealand, North American and Canarian records respec- tively. It was recently reported from Almeria, for the first time in (mainland) Spain (Pérez García et al., 2008). In Valencia it is found on walls and other man-made habitats (Peña et al., 2017; Ferrer Gallego et al., 2018). The only tropical Ficus previously reported in Catalonia is F. elastica (Basnou et al., 2015). In Cambrils F. rubiginosa was found growing on top of an old bridge wall. Although probably ephemeral, documenta- tion of its early detection can provide important information regarding its future establishment and spread in the region (Gardner & Early, 1996).

Jarava plumosa (Spreng.) S.W.L. Jacobs & J. Everett, Telo- Figure 2. Convolvulus farinosus. Salou, September 2018, F. Verloove. 7(3): 301. 1997. (syn.: Stipa papposa Nees, nom. illeg.) (Fig. 3) Convolvulus farinosus L., Mant. Pl. 2: 203. 1771. (Fig. 2) Poaceae Convolvulaceae TARRAGONA: Cambrils, viŀla romana de la Llosa, TARRAGONA: Salou, barranc de Barenys at carrer de Carles 31TCF3648, open degraded pinewood, scattered individu- Roig, 31TCF4248, rough ground, small population, 13 Sep- als, 6 September 2018, F. Verloove 13336 (BR); Vinyols tember 2018, F. Verloove 13344 (BR). i els Arcs, riera d’Alforja N of bridge of A-7 motorway, Not previously reported from Tarragona province. Natu- 31TCF3550, frequent for ca. 1 km, by gravelly track and in ralized. open pinewood, 6 September 2018, F. Verloove s.c.; Mont- Convolvulus farinosus is a native of continental Africa (Eri- brió del Camp, riera d’Alforja N of bridge of T-314 road, 31TCF3453, by gravelly track, common, 6 September 2018, trea and Ethiopia to South Africa), Madagascar and Mascarene F. Verloove s.c.; Vinyols i els Arcs, riera d’Alforja S of T-310 Islands. It is often weedy and naturalized in other warm-tem- road, 31TCF3354, open pinewood, common, 9 September perate parts of the world, for instance in Mexico (Wood et al., 2018, F. Verloove s.c. 2015). It was recently reported for the first time from Australia (Hosking et al., 2011) and is known from Tenerife in the Ca- Not previously reported from Tarragona province. Natu- nary Islands (Kunkel, 1991). In continental Europe C. farino- ralized. sus is only known from the Iberian Peninsula: it is locally natu- This South American species (Argentina, Brazil, Chile, ralized near Lisbon and Coimbra in Portugal (Silvestre, 2012). Uruguay) is weedy and naturalized in climatologically suita- Actually, the first reported plant was in 2001 in the Botanic ble areas across the world, for instance in Australia (Gardner Garden of Barcelona, apparently as adventive, by S. Pyke (this et al., 1996). In Spain it is well-established in the Barcelona issue is cited in Blanché et al., 2018). It is thought to have been area from where it is known since 1983 (Casasayas & Far-

Butlletí ICHN 83, 2019 136 F. VERLOOVE ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

1989; Aymerich, 2019; Gómez Bellver et al., 2019b). Here, it is reported for the first time from southern Catalonia. Only scattered saplings were recorded so far but a future naturalization is not unlikely. In Spain it is also reported from Guipúzcoa and Toledo provinces (Muñoz Garmendia et al., 2015).

Lycianthes rantonnetii (Carrière) Bitter, Die Gattung Ly- cianthes: 332, f. 1. 1919. (syn.: Solanum rantonnetii Carrière) Solanaceae TARRAGONA: Tarragona, Monnars, 31TCF5755, degraded woodland near residential area, a single shrub, 16 September 2018, F. Verloove s.c.; Tarragona, el Catllar, Bonaigua, near the football field, 31TCF5759, 113 m, 10 January 2019, C. Gómez-Bellver & P. Aymerich s.n. (BC 863259, BCN). Not previously reported from Catalonia. Ephemeral or lo- cally naturalizing. A native of South America, this species is widely cultivat- ed as an ornamental shrub in warm-temperate and subtropi- cal areas. It is known from southern Spain (Málaga province) where it is considered a naturalized species (Gallego, 2012b). Recently Lycianthes rantonnetii was reported for the first time from the Balearic Islands (Sáez et al., 2016) and here for the first time from Catalonia. While in Monnars only a single shrub was recorded, in el Catllar the species grows in a rather dense formation of about 5-6 m², climbing on adult pine trees Figure 3. Jarava plumosa. Cambrils, September 2018, F. Verloove. and reaching up to 2.5-3 m in height. A local naturalization here is likely. ràs, 1985; Verloove, 2005a, b). J. plumosa is easily wind- dispersed and obviously in expansion in northeastern Spain. In recent years it has also been found in several localities in the province of Girona (overview in Vilar et al., 2018) and it is here reported from several localities in Tarragona as well, from where it had not been mentioned before. In most locali- ties it was found in abundance and it is clearly naturalized.

Koelreuteria paniculata Laxm., Novi Comment. Acad. Sci. Imp. Petrop. 16: 563, f. 1. 1772. Sapindaceae TARRAGONA: Cambrils, barranc de la Mare de Déu del Cami S of N-340 road, 31TCF3648, dry gravelly riverbed, a single self-sown individual, 6 September 2018, F. Verloove s.c.; l´Ametlla de Mar, les Tres Cales, carrer Punta Galera, 31TCF1630, vacant lot in residential area (disturbed pine- Figure 4. Manihot grahamii. Cambrils, September 2018, F. Verloove. wood), scattered self-sown individuals, 8 September 2018, F. Verloove s.c. Manihot grahamii Hook., Icon. Pl. 6: pl. 530. 1843. (Fig. 4) Not previously reported from Tarragona province. Ephem- Euphorbiaceae eral-naturalizing. Koelreuteria paniculata, a native of eastern Asia (mainly TARRAGONA: Cambrils, barranc de la Mare de Déu del China and Korea), is widely grown as an ornamental tree. In Cami S of N-340 road, 31TCF3648, dry gravelly riverbed, temperate regions it easily produces viable seed and readily a single self-sown individual, 6 September 2018, F. Verloove escapes, often in urban and other man-made habitats but it is 13335 (BR). also found in riparian habitats. In Catalonia it is known in a Not previously reported from Spain. Ephemeral or locally few places in the center and north of the territory (Casasayas, naturalizing.

Butlletí ICHN 83, 2019 CHOROLOGICAL NOTES ON THE NON-NATIVE FLORA OF THE PROVINCE OF TARRAGONA 137 GEA, FLORA ET FAUNA

Manihot grahamii is native to northern Argentina, south- Not previously reported from Spain. Ephemeral or locally eastern Brazil, Paraguay and Uruguay, and is sometimes culti- more or less naturalized. vated for its distinctive, attractive foliage. In climatologically Melica chilensis is originally native to South America (Ar- suitable areas it was able to naturalize recently, for instance gentina, Bolivia). With its sharply bent pedicels and spikelets in the southern U.S.A. (Hayden, 2016). In Europe, it was re- disarticulating below the glumes, it belongs in subgenus Bro- cently reported for the first time from Italy where it is locally melica (Thurb.) Clayton & Renvoize. Further characteristic naturalized in the Lazio region (Iberite & Iamonico, 2015). features are the strongly divergent to slightly reflexed pani- In Cambrils a single, non-flowering individual was found at cle branches and the spikelets with club-like rudiments that the bottom of a dried-out river bed. Interestingly, there is a not resemble the bisexual florets. Its identification was not second, unpublished observation further south: several plants straightforward, although apparently only some New World were found inside an abandoned channel in Amposta in 2015 species combined these character states. The North Ameri- (Salvador Cardero, in http://biodiversidadvirtual.org). Its can species M. nitens (Scribn.) Nutt. ex Piper and (to a lesser persistence there was confirmed subsequently. extent) M. mutica Walter (Barkworth, 2003) are very simi- lar. However, they differ in having flat and wider leaves, a shorter ligule (M. mutica) and markedly longer upper lem- mas. In the Tarragona plants, leaves are narrow and con- volute, ligules more than 3 mm long and all fertile lemmas shorter than 6 mm. All these features point at M. chilensis and even more to M. andina, two South American species that now are considered to be conspecific (Papp, 1928; Caro, 1969; Torres, 1980; Muñoz Schick, 1983-1984; Morrone & Zuloaga, 2012). Despite its specific epithet, M. chilensis ap- parently has never been reliably recorded from Chile (Muñoz Schlick, 1983-1984). In the Tarragona port area Melica chilensis grows in a small colony consisting of ca. 30-50 individuals alongside a dirt track by the mouth of the Francolí river. To our knowl- edge this species has not been recorded outside of its natural range. It is unclear how it arrived in Tarragona although its presence is most likely associated with the introduction of foreign goods through the intercontinental commerce in the port area. Another South American species of this genus, M. violacea Cav., like M. chilensis not really weedy, was for- merly introduced as wool alien in the British Isles (Ryves et al., 1996).

Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth, Taxon 39(4): 612. 1990. (syn.: Stipa tenuissima Trin.) Poaceae TARRAGONA: Reus, barranc del Roquís at carrer del Mig- dia, 31TCF3956, canal bank, cracks in concrete, five clumps [also observed –planted and escaped– in the nearby av. Riu- doms], 7 September 2018, F. Verloove 13342 (BR). Not previously reported from Tarragona province. Ephem- Figure 5. Melica chilensis. Tarragona, May 2019, P. Aymerich. eral-naturalizing. Nassella tenuissima, a native of South America (mainly Melica chilensis C. Presl, Reliq. Haenk. 1(4–5): 270. 1830. Argentina and Chile; Verloove, 2005a), is much grown these (Fig. 5) days as an ornamental grass, especially in dry and warm cli- (incl.: M. andina Hauman) mates. Its caryopses are easily wind-dispersed and, as a re- Poaceae sult, this species readily escapes wherever cultivated, often naturalizing subsequently or even becoming invasive (e.g. TARRAGONA: Tarragona, port area, N side of riu Francolí Jacobs et al., 1998). Surprisingly, it was only recently record- at moll de Castella, 31TCF5152, dry gravelly track along- ed for the first time in Spain, i.e. from Viladecans in Barce- side the river, small colony with ca. 50 individuals, 9 Sep- lona province (Álvarez et al., 2016), subsequently also from tember 2018, F. Verloove 13375 (BR); idem, 7 May 2019, P. Huelva in Andalucia (Sánchez Gullón et al., 2017). It is here Aymerich (BCN, dupl. BR). reported for the second time from Catalonia.

Butlletí ICHN 83, 2019 138 F. VERLOOVE ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Several (macro-) morphologically similar species are Paraserianthes lophantha occurs naturally along the grown as ornamentals. At least one of these, Jarava ichu southwest coast of . It is grown in agrofor- Ruiz & Pav., was recently also reported as an escape from estry systems and also as an ornamental and easily reproduc- cultivation in Spain (Sánchez Gullón & Verloove, 2016). es, especially from seed. It now has become a serious weed in parts of Australia where it is not indigenous, as well as Panicum capillare L. subsp. hillmanii (Chase) Freckmann in New Zealand, South Africa, the Canary Islands and Chile & Lelong, Sida 20(1): 171. 2002. (numerous references). (syn.: P. hillmanii Chase) In the Iberian Peninsula, this species has been known from Poaceae Portugal (Almeida & Freitas, 2006) as well as from various regions in Spain (Andalucia, Balearic Islands, Comunitat Va- TARRAGONA: Cubelles, avinguda Pompeu Fabra close lenciana, Canary Islands; Dana et al., 2003). Recently, it was to riera de Foix, 31TCF8861, foot of fence on the verge of reported for the first time from Barcelona (Gómez-Bellver rough ground, scattered individuals, 6 September 2018, F. et al., 2019b) and we here present a first record from Tarra- Verloove 13360 (BR). gona province. In both localities only a single, adult tree was Not previously reported from Spain. Ephemeral. observed; a future naturalization, however, is not unlikely, This North American weed is naturalized in parts of Eu- given the ease with which this species establishes itself in cli- rope (e.g. Jauzein, 1992; Verloove, 2001) but often passes matologically suitable areas. unnoticed, as a result of confusion with Panicum capillare s.str. Compared with the latter it has a lower floret with a Plumbago auriculata Lam., Encycl. 2(1): 270. 1786. well-developed palea that is at least ½ the length of the upper Plumbaginaceae lemma (1-1,5 mm long). The upper lemma is plump (width TARRAGONA: Tarragona, Cala Romana, la Savinosa, 1,1-1,3 mm), dark brown at maturity and has two conspicu- 31TCF5654, 34 m, scattered plants in a disturbed pine- ous, lunate swellings at base. It is here reported for the first wood, in early flowering (with Pistacia lentiscus and some time from Spain but it might have been overlooked before. non-native plants such as Aptenia cordifolia, Aloe maculata and Senecio angulatus), 9 July 2018, C. Gómez-Bellver, N. Ibáñez, J. López-Pujol & C. Burguera s.c.; Botarell, barranc de Riudecanyes N of T-310 road, 31TCF3355, slope of riv- erbed, 9 September 2018, F. Verloove s.c.; Vila-seca, next to where the railway overpasses the road N-340, 31TCF4552, 33 m, on the edge of a small pinewood, a group of several individuals (15-20m2) in flowering, 16 November 2014, J. López-Pujol s.c. Not previously reported from Tarragona province. Ephem- eral-naturalizing. A South African native, this shrubby climber is commonly cultivated as an ornamental in Mediterranean climate types across the world. It is often seen as an escape from or relic of cultivation. In Catalonia it was reported in a few places near Barcelona (Casasayas, 1989) and recently from the northern- most littoral area (Aymerich, 2019). It has also been reported from the Balearic Islands (Guillot & Sáez, 2014; Sáez et al., Figure 6. Paraserianthes lophantha. Cambrils, September 2018, F. Ver- 2016). loove. Podranea ricasoliana (Tanfani) Sprague, Fl. Cap. Flora Cap- Paraserianthes lophantha (Willd.) I.C. Nielsen, Bull. Mus. ensis 4(2): 450. 1904. Natl. Hist. Nat., B, Adansonia, sér. 4, 5(3): 326. 1984 Bignoniaceae [“1983”]. (syn.: Albizia lophantha (Willd.) Benth.) (Fig. 6) TARRAGONA: l’Ametlla de Mar, urb. Tres Cales, Fabaceae 31TCF1531, 50 m, degraded Pinus halepensis forest next to a house, clonal patch covering an area of ca 60 m², 4 Novem- TARRAGONA: Cambrils, riera d’Alforja immediately N of ber 2017, P. Aymerich s.c. AP-7 motorway, 31TCF3549, rough ground, a single individ- ual, 6 September 2018, F. Verloove s.c.; Mont-Roig del Camp, Not previously reported from Tarragona province. Natu- Miami Platja, av. Zaragoza, 31TCF2542, rough ground, a sin- ralized. gle individual, 18 September 2018, F. Verloove s.c. This record is the first in southern Catalonia. In Catalo- nia this species was only reported before from a few coastal Not previously reported from Tarragona province. Ephem- sites, in Barcelona and Empordà counties (Mallol & Maynés, eral, potentially invasive. 2008; Aymerich, 2019; Gómez-Bellver et al., 2019c).

Butlletí ICHN 83, 2019 CHOROLOGICAL NOTES ON THE NON-NATIVE FLORA OF THE PROVINCE OF TARRAGONA 139 GEA, FLORA ET FAUNA

TARRAGONA: Cambrils, camí de Sant Joan close to riera del Regueral, 31TCF3749, talus slope, a naturalized popula- tion, 7 September 2018, F. Verloove s.c. Not previously reported from Tarragona province. Natu- ralized. This South American ornamental shrub is known from rather numerous Spanish provinces, including several in Catalonia (Sobrino Vesperinas & Sanz Elorza, 2012). We have confirmed records from, for instance, Girona and Bar- celona. However, it was not yet reported before from Tarra- gona. In Cambrils an obviously naturalized population was noticed on a sun-exposed talus slope.

Figure 7. Proboscidea louisianica. El Perelló, September 2018, F. Ver- loove.

Proboscidea louisianica (Mill.) Thell., Mém. Soc. Sci. Nat. Math. Cherbourg 38: 480. 1912. (Fig. 7) Martyniaceae TARRAGONA: El Perelló, barranc de les Comes at Spar su- permarket, 31TCF0727, on top of ruderalized slope, small population, 11 September 2018, F. Verloove s.c. Not previously reported from Tarragona province. Ephem- eral-naturalizing. Paiva et al. (2001) report Proboscidea louisianica from West and Central Iberian Peninsula, in Spain from Bada- Figure 8. Tipuana tipu. Cambrils, September 2018, F. Verloove. joz, Cáceres, Madrid and Salamanca provinces. In addition, this species has also been reported from the Balearic Islands (Menorca; Fraga et al., 2001), Sevilla (Moglia et al., 2001) Tipuana tipu (Benth.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 3(3): 72. 1898. and Valencia (Conca et al., 2002). It is a weedy species and (Fig. 8) seems to increase lately. It is here reported for the second Fabaceae time from the continental part of Catalonia. Gómez-Bellver TARRAGONA: Mont-roig del Camp, riera de Riudecanyes, et al. (2019b) previously reported it from the Barcelona area. 31TCF3248, 30 m, talus slope, one reproductive individual 3 m tall, 5 November 2017, P. Aymerich s.c.; Cambrils, railway Sedum palmeri S. Watson, Proc. Amer. Acad. Arts 17: 355. station, bridge over riera d’Alforja, 31TCF3648, crack in 1882. concrete, a single self-sown individual, 6 September 2018, F. Crassulaceae Verloove s.c.; Cambrils, camí de Sant Joan close to riera del TARRAGONA: Vila-seca, carrer de la Font, 31TCF4452, 43 Regueral, 31TCF3749, roadside, a single self-sown individ- m, one plant in flower on a roof gutter of an old private house, ual, 7 September 2018, F. Verloove s.c.; Cambrils, drive-out with Kalanchoe ×houghtonii, 12 March 2019, J. López-Pujol of A-7 road, 31TCF3549, roadside, scattered self-sown indi- (BC 973591). viduals, 15 September 2018, F. Verloove s.c. [already present here in 2012 as seen on Google Streetview]; Mont-Roig del Not previously reported from Tarragona province. Ephem- Camp, Miami Platja, barranc de la Porquerola N of N-340 eral. road, 31TCF2944, talus slope, a single self-sown individual, This Mexican stonecrop was only previously reported 18 September 2018, F. Verloove s.c. from two localities in Catalonia, from Berga and Sant Feliu de Codines (both in Barcelona province) under circumstanc- Not previously reported from Tarragona province. Ephem- es identical to those seen in Vila-seca, i.e. growing on roofs eral-naturalizing, potentially invasive. (Aymerich & Sáez, 2015). Widely cultivated as an ornamen- Tipuana tipu is native in South America but widely grown tal species, new locations are likely to be found in the near elsewhere as an ornamental tree. It produces huge amounts future. of fruits that are very easily wind-dispersed. As a result, it readily naturalizes wherever planted and often becomes an Solanum bonariense L., Sp. Pl. 1: 185. 1753. undesirable weed. Invasive behavior has been reported from Solanaceae several countries, including South Africa and Australia. T.

Butlletí ICHN 83, 2019 140 F. VERLOOVE ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA tipu is at the beginning of the naturalization process in the denghi et al., 2014). Subsequently, it was also reported from Canary Islands (Verloove, 2017). el Moianès in Barcelona province (Mercadé, 2016). More or In the Iberian Peninsula it is also frequently planted but less at the same time it was detected for the first time in the its escape from cultivation appears to be recent. It was re- Balearic Islands as well (Mallorca; Sáez et al., 2016). In Riu- ported before from Alicante (Sánchez Gullón et al., 2017). decanyes this hybrid is abundantly naturalized on the W side From Catalonia there apparently is only one previous record: of the reservoir. Gómez-Bellver et al. (2019b) report this species from two lo- calities in the city of Barcelona. A future naturalization seems almost inevitable. Miscellaneous notes New records for non-native taxa that have been reported Tradescantia pallida (Rose) D.R. Hunt, Kew Bull. 30(3): before from Tarragona province. 452. 1975. Commelinaceae Abutilon grandifolium (Willd.) Sweet (Malvaceae) TARRAGONA: Tarragona, carreró H, 31TCF5654, on the verge of degraded woodland, few plants, probably from dis- TARRAGONA: Montbrió del Camp, N-310 road at km 11.5, carded garden debris, 16 September 2018, F. Verloove s.c. 31TCF3153, roadside ditch, a single clone, 6 September 2018, F. Verloove s.c.; Mont-Roig del Camp, Miami Platja, Not previously reported from Tarragona province. Ephem- av. Zaragoza, 31TCF2542, rough ground and roadside, scat- eral. tered individuals, 18 September 2018, F. Verloove s.c. This species, a native of the Gulf Coast region of east- ern Mexico, is widely grown as an ornamental groundcover In Catalonia previously reported from Barcelona province plant. It easily establishes itself wherever introduced with (Baix Llobregat, Verloove & Sánchez-Gullón, 2008; Álvarez garden debris. There is only one previous record from Cata- et al., 2016) and Maresme, (Gómez-Bellver et al., 2019b) and lonia, also as an ephemeral alien (Aymerich, 2016a). Tarragona province (Aymerich, 2016b). In the Montbrió del Camp locality, the species is established at least since 2013, according to a picture available at http://biodiversidadvirtual. org (A. García, 20 May 2013).

Aloe ×delaetii Radl. (Asphodelaceae) TARRAGONA: l’Ametlla de Mar, Tres Cales, 31TCF1531, 40 m, disturbed Mediterranean shrubland next to a urbaniza- tion street, 3 April 2019, P. Aymerich s.c.; l’Ametlla de Mar, Calafat, 31TCF1933, 20 m, in a disturbed semi-natural com- munity very close to the village, accompanied by xenophytes such as Austrocylindropuntia subulata, Aloe perfoliata, Kalanchoe ×houghtonii and Opuntia ficus-indica, 19 July 2016, C. Gómez-Bellver, N. Nualart & J. López-Pujol s.c.; Cambrils, riera d’Alforja, 31TCF3550, 50 m, degraded Pinus halepensis wood, 3 April 2019, P. Aymerich s.c.; Tarragona, Monnars, 31TCF5755, degraded woodland near residential Figure 9. Vitis ×ruggerii, Riudecanyes, September 2018, F. Verloove. area, a single shrub, 16 September 2018, F. Verloove s.c.; l’Ampolla, carrer Barranc San Pere, 31TCF0521, steep slope, scattered individuals, 17 September 2018, F. Verloove s.c.; Vitis ×ruggerii Ardenghi, Galasso, Banfi & Lastrucci, Phyto- Creixell (Creixell Mar), near the road N-340, 31TCF6958, 8 taxa 166(3): 187. 2014. m, very small population on a roadside, accompanied by oth- (V. berlandieri Planch. × V. rupestris Scheele) (Fig. 9) er alien plants including Aloe vera and Kalanchoe ×houghto- Vitaceae nii, 2 May 2016, Jordi López-Pujol s.c. TARRAGONA: Riudecanyes, Riudecanyes reservoir, This is a fairly common garden escape in the coastal fringe 31TCF2755 and 2855, wood- and shrubland, common, 10 of southern Catalonia (e.g. Aymerich & Gustamante, 2015; September 2018, F. Verloove 13363 (BR). Aymerich, 2016b), but always as single or very few individu- als. Truly naturalized populations are not yet known. Not previously reported from Tarragona province. Natu- ralized-invasive. Aloe vera (L.) Burm. f. (Asphodelaceae) This hybrid, of putative V. berlandieri × rupestris parent- age, has been recorded twice before in continental Catalonia, TARRAGONA: Mont-roig, barranc de Olivera at carrer Au- at first as casual in the Pyrenees area (Aymerich, 2013). At reli Escarré, 31TCF3049, on the verge of dry riverbed, 12 that time a name for this hybrid was not yet available (Ar- September 2018, F. Verloove s.c.; Miami Platja, barranc de

Butlletí ICHN 83, 2019 CHOROLOGICAL NOTES ON THE NON-NATIVE FLORA OF THE PROVINCE OF TARRAGONA 141 GEA, FLORA ET FAUNA la Porquerola N of N-340, 31TCF2944, dry talus slope, 18 mm long), with a long-excurrent midrib (Mosyakin & Rob- September 2018, F. Verloove s.c.; Vila-seca, next to where ertson, 2003). the railway overpasses the road N-340, 31TCF4552, 34 m, on the edge of a small pinewood, a small clump of rosettes, Asparagus setaceus (Kunth) Jessop (Asparagaceae) 16 November 2014, J. López-Pujol s.c.; Creixell (Creixell TARRAGONA: Salou, Cap Salou, angle between ctra. de la Mar), near the road N-340, 31TCF6958, 8 m, two clumps of Costa and ctra. del Far, 31TCF4547, degraded pine wood, individuals on a roadside, accompanied by other alien plants several naturalized populations, 13 September 2018, F. Ver- including Aloe ×delaetii and Kalanchoe ×houghtonii, 2 loove s.c.: la Savinosa, 31TCF5654, 42 m, scattered plants May 2016, Jordi López-Pujol s.c.; Cambrils, riera d’Alforja, in a disturbed pinewood, 9 July 2018, C. Gómez-Bellver, N. 31TCF3452, 95 m, a small population with two individuals Ibáñez, J. López-Pujol & C. Burguera s.c. flowering (with orange flowers) on the margin of a pinewood, growing together with Aloe perfoliata and Agave americana, The above records confirm the recent local naturalization 24 November 2014, Jordi López-Pujol s.c. of this ornamental species in Catalonia. It was previously re- ported in similar circumstances from l’Ametlla de Mar (Ay- This species, although commonly cultivated, is very rarely merich & Gustamante, 2015). observed in the wild in Catalonia. Aymerich (2017) cited a few recent observations, all from Tarragona province. We Chloris truncata R. Br. (Poaceae) also know this species from additional localities in other Catalonian provinces: TARRAGONA: Mont-roig del Camp, Mainou, N-340 road GIRONA: Capmany, near the road GI 602, 31TCF0896, at Galp petrol station, 31TCF3146, disturbed lawn, common, 147 m, roadside, one individual in a disturbed area, C. 9 September 2018, F. Verloove 13330 (BR). Gómez-Bellver, J. López-Pujol & Neus Nualart s.c.; BAR- This Australian weed is commonly naturalized in Cam- CELONA: Barcelona, Collserola hill, 31TDF2684, 222 m, brils since several years (Verloove, 2005b). Subsequently, it one plant formed by three rosettes of 60-70 cm with 7 plants was also found near Barcelona (Sánchez Gullón & Verloove, of Agave americana var. marginata similar in size, in an open 2015) and in Cáceres (Vázquez, 2008). In Tarragona it is now dry grassland above the street Santíssima Trinitat del Mont, 3 spreading to neighboring municipalities. In addition to the January 2016, C. Gómez-Bellver s.c. locality mentioned above, it was also seen as an abundant orchard weed between Cambrils and Montbrió del Camp, Amaranthus palmeri S. Watson () alongside T-312 road (between km 3-4). TARRAGONA: Tarragona, port area, C-31B road, 31TCF4952, roadside, very common, 9 September 2018, Cotyledon orbiculata L. (Crassulaceae) F. Verloove 13343 (BR); Tarragona, port area, riu Francolí TARRAGONA: Cambrils, riera d’Alforja, 31TCF3550, 50 E of A-27 road, rough ground, 9 September 2018, F. Ver- m, degraded Pinus halepensis wood, 3 April 2019, P. Ay- loove s.c.; Amposta towards Deltebre, close to T-3454 road, merich s.c. 31TCF0009, track alongside river Ebro, scattered individuals, 11 September 2018, F. Verloove 13362 (BR); Tarragona, cen- This is a very rare garden escape in southern Catalonia tral reservation of A-7 road near to riu Francolí, 31TCF5154, (Aymerich & Gustamante, 2015; Aymerich, 2016b). In Cam- common, 19 September 2018, F. Verloove s.c. brils a well-developed individual of the green leaved form (sometimes known as Cotyledon macrantha) was observed. Amaranthus palmeri was first reported from Spain in Bar- It is much less frequent than the typical, glaucous leaved celona and Sevilla provinces (Carretero, 1990), subsequently form. also from Girona (Verloove, 2003) and Lleida (Verloove & Sánchez Gullón, 2008). In the latter area A. palmeri locally Crassula multicava Lem. (Crassulaceae) has become an agricultural weed, especially in maize fields (Recasens & Conesa, 2011). In Tarragona it was once report- TARRAGONA: l’Ampolla, el Baconer, 31TCF0720, 15 m, a ed before (Casasayas, 1989) but only male individuals were dense naturalized population under Pistacia lentiscus scrub, seen then. In 2018 its presence was confirmed around the city covering 10 m², next to an urbanized area, 26 January 2019, of Tarragona. It locally has become very common (both male P. Aymerich s.n.; Salou, punta del Lari, 31TCF4447, 13 m, and female plants) and obviously is very well-established. It on a coastal cliff, accompanied by Crassula ovata and Kal- also occurs further south, in the valley of river Ebro, and may anchoe ×houghtonii, 30 April 2018, J. López-Pujol s.c. have been overlooked elsewhere. This Crassula has been reported from several places in This species is unmistakable due to being dioecious, with Catalonia, from Barcelona, Girona and Tarragona provinces an often very long main branch that is erect (Aymerich & Gustamante, 2015; Aymerich, 2016b; 2017; or slightly drooping at apex and interrupted at base. Com- Gómez-Bellver et al., 2019a), although it is more commonly pared with another weedy dioecious that is recently found further south in Valencia (Guillot et al., 2009). Only in spreading in Europe [A. tuberculatus (Moquin-Tandon) J. D. two places discrete naturalized populations in semi-natural Sauer] bracts of pistillate flowers are longer than tepals (4-6 habitats are known, in both cases in Pistacia lentiscus shrub-

Butlletí ICHN 83, 2019 142 F. VERLOOVE ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA land (this new locality in l’Ampolla and another in Penedès 2018, F. Verloove 13354 (BR); Salou, roundabout at carrer area; Aymerich, 2016b). Barcelona, 31TCF4350, irrigated lawn, 13 September 2018, F. Verloove s.c. Datura innoxia Mill. and D. wrightii Regel (Solanaceae) This subtropical/warm-temperate weed has been repeat- D. innoxia: edly recorded in Spain (Verloove & Sánchez Gullón, 2008), especially in irrigated lawns. Although known from numer- TARRAGONA: l’Ametlla de Mar, next to the cemetery, ous localities in Catalonia, it was only reported once before 31TCF1528, 15 m, olive-carob field, 1 December 2016, P. Ay- from Tarragona province. Pyke (2008) observed it in urban merich s.c.; l’Ametlla de Mar, camí del Pinar, 31TCF1529, rough lawns in the city of Tarragona. ground, 10-15 individuals, 22 May 2016, P. Aymerich s.c.; Cam- brils, riera de Riudecanyes, 31TCF3346, 5 m, rough ground, 5 Diplachne fusca (L.) P. Beauv. ex Roem. & Schult. subsp. individuals, 4 November 2017, P. Aymerich s.c.; Cambrils, riera uninervia (J. Presl) P.M. Peterson & N. Snow (syn.: Lepto- de Riudecanyes between railway bridge and sea, 31TCF3346, 6 chloa fusca (L.) Kunth subsp. uninervia (J. Presl) N. Snow; September 2018, F. Verloove s.c.; Riudoms, riera de Maspujols, Leptochloa uninervia (J. Presl) Hitchc. & Chase) (Poaceae) 31TCF3851, dry riverbed, with D. wrightii, 7 September 2018, F. Verloove s.c.; l’Ampolla, barranc de Sant Pere, 31TCF0519, TARRAGONA: Salou, la Pineda, close to carrer de Plácido 11 September 2018, F. Verloove s.c. Domingo, 31TCF4749, shallow depression close to the sea, a large population, 9 September 2018, F. Verloove 13355 D. wrightii: (BR). TARRAGONA: Riudoms, riera de Maspujols, 31TCF3851, This weed is naturalized since several years in various dry riverbed, a single individual, 7 September 2018, F. Ver- parts of Spain. It is, however, always strictly confined to rice loove s.c.; Montbrió del Camp, riera Riudecols S of T-310 fields (e.g. Vilar et al., 2018). It is here reported for the first road, at confluence with riera d’Alforja, 31TCF3455, dry time from a non-artificial habitat. riverbed, a single individual, 9 September 2018, F. Ver- loove s.c.; Botarell, riera de Riudecols N of T-3136 road, Erythrostemon gilliesii (Wall. ex Hook.) Klotzsch (syn.: Cae- 31TCF3256, dry riverbed, a single individual, 10 September salpinia gilliesii (Wall. ex Hook.) D. Dietr.) (Fabaceae) 2018, F. Verloove s.c.; Mont-Roig del Camp, Miami Platja, drive-out N-340, 31TCF2540, worked-up road verge, several TARRAGONA: Cambrils, riera de Maspujols at railway individuals, 10 September 2018, F. Verloove s.c.; Hospitalet bridge, 31TCF3850, rough ground, a single individual, 7 de l’Infant, cala d’Oques, 31TCF2338, bare sandy area, scat- September 2018, F. Verloove s.c.; 31TCF1833, l’Ametlla de tered individuals, 15 September 2018, F. Verloove s.c. Mar, Calafat, av. Mediterrània, rough ground, three individu- als, 8 September 2018, F. Verloove s.c.; Vila-seca, carrer de la These two species have long been confused, not only Font, 31TCF4452, 41 m, one individual that appeared spon- in Spain but also elsewhere in southern Europe (Verloove, taneously in an old private house, flowering at least since 2008). Many claims of D. innoxia in fact belonged to D. 2014, J. López-Pujol s.c. wrightii, for instance in France (Tison et al., 2014). Gallego (2012a) cited D. wrightii only from Huelva, Huesca and Ma- These are new records of a species that, in Catalonia, was drid whereas D. innoxia was given from numerous provinces only known so far from Aldover (Montsià county), near river throughout the Iberian Peninsula. Both species, however, Ebro (Royo, 2006) and Anglesola in Lleida province (Gómez- occur in Tarragona province, D. wrightii being predominant Bellver et al., 2019b). One of us also knows this species from (see also Aymerich & Sáez, 2015). an additional locality: BARCELONA: Abrera, south of polígon industrial Sant Er- Delairea odorata Lem. (Asteraceae) mengol, 31TCF0896, roadside, one reproductive individual, TARRAGONA: Tarragona, Cala Romana, la Savinosa, seen many times since 2015, P. Aymerich s.c. 31TCF5654, 32 m, at the bottom of a stone wall, 9 July 2018, C. Gómez-Bellver, N. Ibáñez, J. López-Pujol & C. Burguera Gazania rigens (L.) Gaertn. (incl. hybrids) (Asteraceae) s.c.; Tarragona, Monnars, 31TCF5755, degraded woodland TARRAGONA: Mont-roig del Camp, Miami Platja, passeig near residential area, a naturalized population, 16 September Marítim, 31TCF2742, foot of coastal cliffs, well-established 2018, F. Verloove s.c. but only locally, 18 September 2018, F. Verloove 13361 This is a very rare escape from cultivation in the southern (BR). part of Catalonia with few previous observations (Aymerich, The plants of this population have fairly typical charac- 2016b). ters of Gazania ×splendens (i.e., linear outer bracts). This hy- brid was not previously reported in Catalonia, although such Digitaria violascens Link (Poaceae) morphotypes probably are the most commonly naturalized TARRAGONA: Salou, la Pineda, park at passeig de Pau ‘forms’ of Gazania, as is observed further south in Valencia Casals, 31TCF4749, irrigated lawn, frequent, 9 September (Laguna & Ferrer, 2013).

Butlletí ICHN 83, 2019 CHOROLOGICAL NOTES ON THE NON-NATIVE FLORA OF THE PROVINCE OF TARRAGONA 143 GEA, FLORA ET FAUNA

The treatment of Gazania as a naturalized alien in the Ibe- in 2018; moreover, it was recorded in 2017 and 2018 in two rian Peninsula is controversial. We prefer to treat all natural- additional localities in Tarragona province. In the Iberian Pe- ized Gazania as G. rigens s.l. This seems the most practi- ninsula variegata was also reported from several sites cal solution and is in accordance with data of Howis et al. in Valencia and in Western Andalucia (e.g. Sánchez Gómez (2009), because clear taxa cannot be recognized within the et al., 2005). Further north, in France, it is known also from so-called “K+R complex” (i.e., all “taxa” and forms reported Côte d’Azur (Tison et al., 2014). as naturalized in Europe: G. rigens, G. linearis…). Gazania ×splendens is a name used in the horticultural trade for puta- Paspalum notatum Flüggé (Poaceae) tive hybrids between plants of this complex; thus it can be named also G. rigens s.l. if we consider this to be the priority TARRAGONA: Deltebre, la Cava, 31CF0909, disturbed specific name for the complex. lawn adjacent to river Ebro, 17 September 2018, F. Verloove In addition to the population found in Miami Platja more 13339 (BR). or less typical Gazania ×splendens forms have also been ob- This South American weed is known from Tarragona served in northern Catalonia (Girona province), for instance province (Cambrils) since 2003 (Verloove, 2005b). Since in Llançà, Punta d’en Gasparó, 31TEG1391, coastal rocks, 5 then it has been noticed on several occasions in widely scat- May 2016, P. Aymerich s.c. tered localities in Catalonia. Leucaena leucocephala (Lam.) de Wit subsp. glabrata (Rose) Zárate (Fabaceae) Senecio pterophorus DC. (Asteraceae) TARRAGONA: l’Ametlla de Mar, urb. Tres Cales, TARRAGONA: l’Ametlla de Mar, les Tres Cales, barranc del 31TCF1531, 50 m, degraded Pinus halepensis forest next to Torrent del Pi, 31TCF1530, dry gravelly riverbed, many hun- a house, dozens of individuals, many reproductives, 4 No- dreds of individuals, 8 September 2018, F. Verloove 13352 vember 2017, P. Aymerich s.c.; la Savinosa, near the road (BR). N-340, 31TCF5654, 22 m, numerous plants in flower and This South African weed is known since ca. two decades fruiting, on both sides of the road, in a conspicuous process from Catalonia (Pino et al., 2000). It is invasive and fast of naturalization, 9 July 2018, C. Gómez-Bellver, N. Ibáñez, spreading. It was first recorded in the Barcelona area, subse- J. López-Pujol & C. Burguera s.c. quently also in Cambrils in Tarragona. The new record from In Catalonia this species was long considered to be l’Ametlla de Mar at present is the southernmost known oc- ephemeral and only known from a single locality in Tarrago- currence of the species in the Iberian Peninsula. na (Casasayas 1989). Gómez-Bellver et al. (2019c) recently reported it from Roda de Berà, 20 km northeast of Casasayas’ locality. The populations that were recently discovered in Acknowledgements Tarragona and Barcelona provinces listed above and below represent the first naturalization events for this species in the Dr. Fernando Zuloaga (Argentina) is thanked for confirm- area. There are more reports of it further south, mostly in Va- ing the identity of Melica chilensis. lencia and Alicante, where it is well-established and increas- ing (e.g. Herrero-Borgoñón, 2007; Generalitat Valenciana, 2014; Sánchez Gullón et al., 2017). References We also know this species from an additional locality in a neighboring province: Almeida, J. D. & Freitas, H. 2006. Exotic naturalized flora of continental Portugal – A reassessment. Botanica Complutensis, BARCELONA: la Foixarda, Montjuïc hill, 31TDF2879, 57 30: 117-130. m, several individuals, including some adults in bloom and Álvarez, H., Ibáñez, N. & Gómez-Bellver, C. 2016. fruiting, 6 April 2018, C. Gómez-Bellver, N. Ibáñez & J. Noves aportacions al coneixement de la flora aŀlòctona de la López-Pujol s.c. comarca del Baix Llobregat (Catalunya, Espanya). Collectanea Botanica (Barcelona), 35: e007. Orbea variegata (L.) Haw. (Syn.: variegata L.) APG IV. 2016. An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants. APG () IV. Botanical Journal of the Linnaean Society, 181: 1-20. TARRAGONA: l’Ametlla de Mar, urbanization Tres Cales Ardenghi, N. M. G., Galasso, G., Banfi, E., Zoccola, north, 31TCF1432, 55 m, Mediterranean shrubland next to A., Foggi, B. & Lastrucci, L. 2014. A taxonomic survey houses, a single plant, 4 November 2017, P. Aymerich s.n.; of the genus Vitis L. (Vitaceae) in Italy, with special reference to Elba Island (Tuscan Archipelago). Phytotaxa, 166: 163-198. Mont-roig del Camp, riera de Vilanova, 31TCF3049, grav- Aymerich, P. 2013. Contribució al coneixement florístic del elly track alongside dry riverbed, few plants, 12 September territori ausosegàrric (NE de la península Ibèrica). Orsis, 27: 209- 2018, F. Verloove s.c. 259. This species was recently recorded for the first time in Aymerich, P. 2016a. Contribució al coneixement de la flora aŀlòctona del nord i el centre de Catalunya. Orsis, 30: 11-40. Catalonia (l’Ametlla de Mar, Almadrava; Aymerich & Gus- Aymerich, P. 2016b. Algunas citas de plantas alóctonas de origen tamante, 2016). In this locality its presence was confirmed ornamental en la zona del Penedès (Cataluña). Bouteloua, 24: 78-92.

Butlletí ICHN 83, 2019 144 F. VERLOOVE ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Aymerich, P. 2017. Notes sobre flora aŀlòctona a Catalunya. Gallego M. J. 2012a. Datura. P. 216-224. In: TALAVERA, S., Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 81: 97-116. Andrés, C., Arista, M., Fernández Piedra, M. P. & Aymerich, P. 2019. Notes sobre flora aŀlòctona a Catalunya. II. Gallego, M. J. (eds.). Flora iberica 11. Real Jardín Botánico. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 3-21. CSIC. Madrid. Aymerich, P. & Gustamante, L. 2015. Nuevas citas de Gallego M. J. 2012b. Lycianthes. P. 198-200. In: TALAVERA, plantas alóctonas de origen ornamental en el litoral meridional de S., Andrés, C., Arista, M., Fernández Piedra, M. P. & Cataluña. Bouteloua, 20: 22-41. Gallego, M. J. (eds.). Flora iberica 11. Real Jardín Botánico. Aymerich, P. & Gustamante, L. 2016. Nuevas citas de CSIC. Madrid. plantas alóctonas de origen ornamental en el litoral meridional de GARDNER, J., JESSOP, J. P. & SYMON, D. E. 1996. The escape Cataluña, II. Bouteloua, 24: 93-112. of Stipa papposa. Journal of the Adelaide Botanic Gardens, 17: Aymerich, P. & Sáez, L. 2015. Comentaris i precisions previs 173-176. a la Checklist de la flora de Catalunya (nord-est de la peninsula Gardner, R. O. & Early, J. W. 1996. The naturalization of Ibèrica). Orsis, 29: 23-90. banyan figs (Ficus spp., Moraceae) and their pollinating wasps BARKWORTH, M. 2003. Melica. P. 88-102. In: Flora of North (Hymenoptera: Agaonidae) in New Zealand. New Zealand Jour­ America Editorial Committee (ed.). Flora of North America 24. nal of Botany, 34: 103-110. Oxford University Press. New York and Oxford. Generalitat Valenciana 2014. Noves espècies invasores. Basnou, C., Iguzquiza, J. & Pino, J. 2015. Examining the L’acàcia pàŀlida (Leucaena leucocephala). Biodiversitat, 21: 5. role of landscape structure and dynamics in alien plant invasion Gómez-Bellver, C., López-Pujol, J., Nualart, N., from urban Mediterranean coastal habitats. Landscape and Urban Álvarez, H., Ibáñez, N. & Guillot, D. 2019a. Nuevos Planning, 136: 156-164. datos de plantas alóctonas de origen ornamental en Cataluña. Blanché, C., Pyke, S. & Masalles, R. M. 2018. Convolvulus Bouteloua, 28: 51-65. farinosus (Convolvulaceae), naturalitzat a Barcelona. Butlletí de Gómez-Bellver, C., Nualart, N., Ibáñez, N., la Institució Catalana d’Història Natural, 82: 53-58. Burguera, C., Álvarez, H. & López-Pujol, J. 2019b. CARO, J. A. 1969. Las especies de Melica (Gramineae) de la región Noves dades de la flora aŀlòctona de Catalunya i de la Comunitat central de Argentina. Kurtziana, 5: 269-292. Valenciana. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, CARRETERO, J. L. 1990. Amaranthus P. 559-569. In: Castro­ 83: 23-40. viejo, S., Laínz, M. & López González, G. (eds.): Flora Gómez-Bellver, C., Álvarez, H., Nualart, N., Ibáñez, iberica 2. Real Jardín Botánico. CSIC. Madrid. N., Sáez, L. & López-Pujol, J. 2019c. New records of Casasayas, T. 1989. La flora aŀlòctona de Catalunya. PhD vascular plants alien in Catalonia (NE Iberian Peninsula). thesis. Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. 880 p. Collectanea Botanica (Barcelona), 38: e004. CASASAYAS I FORNELL, T. & FARRÀS I DE BLÀS, A. GUILLOT, D., LAGUNA, E. & ROSSELLÓ, J. A. 2009. La 1985. Stipa papposa Nees, Eragrostis curvula (Schrad.) Nees i familia Crassulaceae en la flora alóctona valenciana. Bouteloua, Chenopodium pumilio R. Br.: tres espècies exòtiques noves per a Monografías, 4. 106 p. Catalunya. Collectanea Botanica (Barcelona), 16: 161-164. Guillot, D. & Sáez, Ll. 2014. Algunas citas de neófitos de la Conca, A., Oltra, J. E. & Serra, L. 2002. Proboscidea isla de Mallorca. Bouteloua, 17: 135-144. louisianica (Mill.) Thell. (Martyniaceae), nueva para la comundad Hayden W. J. (2016) Manihot. P. 192-196. In: Flora of valenciana. Flora Montiberica, 22: 10-11. North America Editorial Committee (ed.). Flora DANA, E. D., SOBRINO, E. & SANZ ELORZA, M. 2003. Plantas of North America 12. Oxford University Press. New York and invasoras en España: un nuevo problema en las estrategias de Oxford. conservación. P. 1009-1027. In: Bañares, Á., BLANCA, Herrero-Borgoñón, J. J. 2007. Dos mimosoideas (Legu­ G., GÜEMES, J., MORENO, J. C. & ORTIZ, S. (eds.). Atlas y minosae) nuevas para la flora castellonense. Flora Montiberica, Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España. Dirección 37: 26-28. General de Conservación de la Naturaleza, Madrid. Hosking J. R., Conn B. J., Lepschi B. J. & Barker, C. H. EU 2014. Regulation (EU) No 1143/2014 of the European 2011. Plant species first recognised as naturalised or naturalising Parliament and of the Council of 22 October 2014 on the prevention and management of the introduction and spread of for New South Wales in 2004 and 2005. Cunninghamia, 12: 85- invasive alien species. Official Journal of the European Union, 114. L317: 35-55. Howis, S., Barker, N. P. & Mucina, L. 2009. Globally grown, Ferrer Gallego, P. P., Laguna Lumbreras, E., Peña but poorly known: Species limits and biogeography of Gazania Rivera, A. & Guillot Ortiz, D. 2018. Especies del género Gaert. (Asteraceae) inferred from chloroplast and nuclear DNA Ficus L. (Moraceae) asilvestradas en la Comunidad Valenciana. sequence data. Taxon, 58: 871-882. Bouteloua, 27: 56-64. Iberite, M. & Iamonico, D. 2015. Manihot grahamii Hook. FONT, J. 2000. Estudis botànics de la serra de l’Albera: catàleg (Euphorbiaceae), a new alien species for the Eurasian area with florístic general i poblament vegetal de les basses de l’Albera. nomenclatural, taxonomical, morphological and ecological notes. PhD thesis, Universitat de Girona. 692 p. Acta Botanica Croatica, 74: 143-150. Fraga, P., Mascaró, C., Carreras, D., García, O., JACOBS, S. W. L., EVERETT, J. & TORRES, M. A. 1998. Nassella Pallicer, X., Pons, M., Seoane, M. & Truyol, M. tenuissima (Gramineae) recorded from Australia, a potential new 2004. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Institut Menorquí weed related to serrated tussock. Telopea, 8 : 41-46. d´Estudis. Menorca. 368 p. Jauzein, P. 1992. Sur quelques adventices rencontrées en France. Fraga, P., Mascaró, C., Carreras, D., García, O., Le Monde des Plantes, 443: 28-30. Pons, M. & Truyol, M. 2001. Notes i contribucions al KUNKEL, G. W. H. 1991. Flora y vegetacion del archipiélago coneixement de la flora de Menorca (II). Bolletí de la Societat Canario: tratado florístico. Segunda parte: dicotiledoneas. d’Història Natural de les Balears, 44: 73-79. Edirca, Las Palmas de Gran Canaria, Spain. 312 p.

Butlletí ICHN 83, 2019 CHOROLOGICAL NOTES ON THE NON-NATIVE FLORA OF THE PROVINCE OF TARRAGONA 145 GEA, FLORA ET FAUNA

Laguna, E. & Ferrer, P. P. 2013. Gazania Gaertn. (Asteraceae): Royo, F. 2006. Flora i vegetació de les planes i serres litorals Táxones escapados de cultivo en la Comunidad Valenciana compreses entre el riu Ebro i la serra d’Irta. PhD thesis. Facultat (España). Bouteloua, 13: 3-10. de Biologia, Universitat de Barcelona. 1130 p. Mallol, A. & Maynés, J. (2008) Nous xenòfits al Baix Ryves, T. B., Clement, E. J. & Foster, M. C. 1996. Alien Empordà (Catalunya). Acta Botanica Barcinonensia, 51: 59-78. grasses of the British Isles. Botanical Society of the British Isles, Mercadé, A. 2016. Estudis de flora i vegetació del Moianès i London. 181 p. àrees properes. PhD thesis. Universitat de Barcelona: 619 p. Sáez, L., Serapio, J., Gómez-Bellver, C., Ardenghi, N. Moglia, M. M., Delgado Marzo, J. M., Sánchez M. G., Guillot, D. & Rita, J. 2016. New records in vascular Almendro, A. & Muñoz Álvarez, J. M. 2001. Flora plants alien to the Balearic Islands. Orsis, 30: 101-131. de interés corológico para Andalucía occidental. Acta Botanica Sánchez Gómez, P., López Espinosa, J. A., Vera, J. Malacitana, 26: 260-263. B., López Romero, C. & Jiménez, J. F. 2005. Novedades MORRONE, O. & ZULOAGA, F. O. 2012. Melica. P. 85-97. In: corológicas para la flora vascular del sureste ibérico. Anales de Zuloaga, F. O., Rúgolo de Agrasar, Z. E. & Anton, Biología, 27: 127-132. A. M. (eds.). Flora Argentina. Plantas Vasculares de la República Sánchez Gullón, E. & Verloove, F. 2015. New records of Argentina. Vol. 3 (2) Monocotiledoneae: Poaceae: Pooideae. interesting xenophytes in the Iberian Peninsula. V. Lazaroa, 36: Graficamente. Córdoba. 43-50. Mosyakin, S. L. & Robertson, K. R. 2003. Amaranthus. Sánchez Gullón, E. & Verloove, F. 2016. New records P. 410-435. In: Flora of North America Editorial of interesting vascular plants (mainly xenophytes) in the Iberian Committee (ed.). Flora of North America 4. Oxford University Peninsula, VI. Folia Botanica Extremadurensis, 10: 49-56. Press. New York and Oxford. Sánchez Gullón, E., Verloove, F. & Silva, V. 2017. Muñoz Garmendia, F., Navarro, C. & Quintanar, A. New records of interesting xenophytes in the Iberian Peninsula. 2015. Sapindaceae. P. 66-71. In: Muñoz Garmendia, F., VII. Folia Botanica Extremadurensis, 11: 39-50. Navarro, C., Quintanar, A. & Buira, A. (eds.). Flora Silvestre, S. 2012. Convolvulus. P. 252-273. In: Talavera, iberica 9. Real Jardín Botánico. CSIC. Madrid. S., Andrés, C., Arista, M., Fernández Piedra, M. P. & Muñoz Schick, M. 1983-1984. Revisión de las especies chilenas Gallego, M. J. (eds.). Flora iberica 11. Real Jardín Botánico. del género Mélica L. (Gramineae). Boletin Museo Nacional de CSIC. Madrid. Historia Natural, 40: 41-90. SOBRINO VESPERINAS, E. & SANZ ELORZA, M. 2012. Sola- Paiva, J., Herrero, A. & Aedo, C. 2001. Martyniaceae. num. P. 166-195. In: TALAVERA, S., Andrés, C., Arista, P. 21-24. In: Paiva, J., Sales F., Hedge, I.C., Aedo C., M., Fernández Piedra, M. P. & Gallego, M. J. (eds.): Aldasoro, J. J., Castroviejo, S., HERRERO A. & Flora iberica 11. Real Jardín Botánico. CSIC. Madrid. VELAYOS, M. (eds.), Flora iberica 14. Real Jardín Botánico. Tison, J.-M., Jauzein, P. & Michaud, H. 2014. Flore de la CSIC. Madrid. France méditerranéenne continentale. Turriers. Naturalia Publi- Papp, C. 1928. Monographie der Südamerikanischen Arten der cations. 2078 p. TORRES, A. M. 1980. Revisión de las especies argentinas del gén- Gattung Melica L. Feddes Repertorium 25, 97-160. ero Melica L. (Gramineae). Opera Lilloana, 29: 1-113. Peña, A., Ferrer-Gallego, P. P., Riera, J., Fabado, J. & Vázquez, F. M. 2008. Anotaciones corológicas a la flora en Ex- Mateo, G. 2017. Flora Vascular del Parc Natural del Túria. tremadura: 011, Chloris truncata R.Br. Folia Botanica Extrema- Jolube Consultor Botánico y Editor. 249 p. durensis, 2: 59-62. PÉREZ GARCÍA, F. J., JIMÉNEZ SÁNCHEZ, M. L., Verloove, F. 2001. A revision of the genus Panicum (Poaceae, GARRIDO, J. A., MARTÍNEZ HERNÁNDEZ, F., MEDINA, Paniceae) in Belgium. Systematics and Geography of Plants, 71: J. M., MENDOZA, A., NAVARRO PASTOR, J., RODRÍGUEZ 53-72. TAMAYO, M. L., SOLA, A. J. & MOTA, J. F. 2008. Aportaciones VERLOOVE, F. 2003. Physalis ixocarpa Brot. ex Hornem. and al catálogo xenofítico de la provincia de Almería (Sureste Ibérico, Verbena litoralis Kunth, new Spanish xenophytes and records of España). Anales de Biología, 30: 9-15. other interesting alien vascular plants in Catalonia (Spain). La- Pino, J., Afán, I., Sans, F. X. & Gutiérrez, C. 2000. Senecio zaroa, 24: 7-11. pterophorus D.C., a new alien species in the European mainland. Verloove, F. 2005a. A synopsis of Jarava Ruiz & Pav. and Nas- Anales del Jardín Botánico de Madrid, 58: 188-189. sella E. Desv. (Stipa L. s.l.) (Poaceae: Stipeae) in southwestern Pohl, G. & Lenski, I. 2004. Zur Verbreitung und Europe. Candollea, 60: 97-117. Vergesellschaftung von Pennisetum orientale Rich. in Nordeuböa Verloove, F. 2005b. New records of interesting xenophytes in (Griechenland). Senckenbergiana Biologica, 83: 209-223. Spain. Lazaroa, 26: 141-148. Pyke, S. 2008. Contribución al conocimiento de la flora alóctona Verloove, F. 2008. Datura wrightii (Solanaceae), a neglected catalana. Collectanea Botanica (Barcelona), 27: 95-104. xenophyte, new to Spain. Bouteloua, 4: 37-40. Recasens, J. & Conesa, J. A. 2011. Presencia de la mala Verloove, F. 2017. New xenophytes from the Canary Islands hierba Amaranthus palmeri en el NE de la Península Ibérica. (Gran Canaria and Tenerife; Spain). Acta Botanica Croatica, 76: Una amenaza como potencial invasora de cultivos extensivos de 120-131. regadío. Boletín de Sanidad Vegetal. Plagas, 37: 129-132. Verloove, F. & Guiggi, A. 2019. Further records of cacti (Cac- Richardson, D. M., Pyšek, P., Rejmánek, M., Barbour, taceae) from Tarragona province, Spain. Haseltonia (submitted). M. G., Panetta, F. D. & West, C. J. 2000. Naturalization and Verloove, F., Salas Pascual, M. & Marrero Ro- invasion of alien plants: concepts and definitions. Diversity and dríguez, Á. 2018. New records of alien plants for the flora of Distributions, 6: 93-107. Gran Canaria (Canary Islands, Spain). Flora Mediterranea, 28: Riefner R. E. & Smith A. R. 2015. Nephrolepis cordifolia 119-135. (Nephrolepidaceae) naturalized in southern California (U.S.A.): Verloove, F. & Sánchez Gullón, E. 2008. New records With notes on unintended consequences of escaped garden plants. of interesting xenophytes in the Iberian Peninsula. Acta Botanica Journal of the Botanical Research Institute of Texas, 9: 201-212. Malacitana, 33: 147-167.

Butlletí ICHN 83, 2019 146 F. VERLOOVE ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Vilar, L., Bou Manobens, J., Gesti, J. & Font, J. 2018. of North America north of Mexico 25. Oxford University Press. Notes sobre plantes aŀlòctones al NE de Catalunya, amb espe- New York-Oxford. cial atenció a males herbes dels arrossars. Butlletí de la Institució Wood, J. R. I., Williams, B. R. M., Mitchell, T. C., Car- Catalana d’Història Natural, 82: 5-7. ine, M. A., Harris, D. J., Scotland, R. W. 2015. A founda- Wipff, J. K. 2003. Pennisetum. P. 515-529. In: Barkworth, tion monograph of Convolvulus L. (Convolvulaceae) PhytoKeys, M. E., Capels, K. M., Long, S. & Piep, M. B. (eds.). Flora 51: 1-282.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 147-150. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)147 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Nueva especie del género Clada Pascoe, 1887 de Laos (Coleoptera: Ptinidae: Eucradinae)

Amador Viñolas*

* Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Laboratori de Natura. Coŀlecció d’artròpodes. Passeig Picasso, s/.n. 08003 Barcelona. A/e: av.rodama@gmail. com

Rebut: 06.07.2019; Acceptat: 05.08.2019; Publicat: 30.09.2019

Resumen

Se describe una nueva especie del género Clada Pascoe, 1887, colectada durante un estudio realizado en el «Phou Phanang National Bio-Diversity Conservation Area» de Laos. Por la conformación de las antenas del macho con los artejos pectinados se debe situar en el grupo de C. lineta Pic, 1897. Se adjunta habitus del macho, dibujos de la antena, palpo maxilar y edeago, y mapa de distribución. Palabras clave: Coleoptera, Ptinidae, Eucradinae, Clada rocacusachsi n. sp., Laos.

Abstract

New species of the genus Clada Pascoe, 1887 from Laos (Coleoptera: Ptinidae: Eucradinae) A new species of the genus Clada Pascoe, 1887, is described, collected during a study carried out in the «Phou Phanang National Bio- Diversity Conservation Area» of Laos. By the conformation of the antennae of the male with the pectinate segments it must be placed in the group of C. lineta Pic, 1897. Figures of male habitus, antenna, maxillary palp, aedeagus, and distribution map are attached. Key words: Coleoptera, Ptinidae, Eucradinae, Clada rocacusachsi n. sp., Laos.

Resum

Nova espècie del gènere Clada Pascoe, 1887 de Laos (Coleoptera: Ptinidae: Eucradinae) Es descriu una nova espècie del gènere Clada Pascoe, 1887, coŀlectada durant un estudi realitzat en el «Phou Phanang National Bio- Diversity Conservation Area» de Laos. Per la conformació de les antenes del mascle amb els artells pectinats s’ha de situar en el grup de C. lineta Pic, 1897. S’adjunta habitus del mascle, dibuixos de l’antena, palp maxiŀlar i edeagus, i mapa de distribució. Paraules clau: Coleoptera, Ptinidae, Eucradinae, Clada rocacusachsi n. sp., Laos.

Introducción solo determinables con seguridad mediante el estudio de los edeagos, muy bien caracterizados a nivel específico en el gé- Durante los días 27 al 30 de mayo, del presente año, se nero (Español, 1963, 1983, 1992; Español & Viñolas, 1996). realizó una serie de muestreos con trampas de luz ultravioleta El segundo pertenece a la subfamilia Eucradinae y al géne- para el conocimiento de la fauna de heterópteros en la zona ro Clada Pascoe, 1887, que tiene una amplia distribución y protegida de «Phou Phanang National Bio-Diversity Conser- con un gran número de representantes, conocido de todo el vation Area», situada en la provincia de Vientiane en Laos, continente africano, Chipre, Islas Canarias y Salvajes, Ma- con una extensión de 1525 km2 y una elevación de 200 a 698 dagascar, Asia paleártica oriental, región oriental y con solo m.s.n.m. La masa forestal de esta zona protegida está muy un representante introducido en el sur de Europa (Español, degradada, a pesar de ello se recolectó un número muy im- 1969; Viñolas & Verdugo, 2012). El género se pude dividir portante e interesante de coleópteros, material que fue cedido en dos grupos por la conformación de las antena del macho para proceder a su estudio. (Español, 1969); el primero con las antenas filiformes o con Entre los especímenes recolectados se localizaron dos los artejos tercero a décimo dentados; y el segundo con los ejemplares de la familia Ptinidae. El primero de ellos per- artejos tercero a décimo fuertemente pectinados. La especie tenece a la subfamilia Anobiinae y al género Gastrallus estudiada pertenece al segundo grupo, pero muy bien diferen- Jacquelin du Val, 1860, no siendo factible su determinación ciada de las especies conocidas de dicho grupo por diferentes al ser una hembra, ya que de la zona se conoce un número caracteres de la morfología externa y edeago, por lo que se elevado de especies con morfología exterior muy similar y realiza su descripción en la presente nota. Descripción que se

DOI: 10.2436/20.1502.01.19 Butlletí ICHN 83, 2019 148 A. VIÑOLAS GEA, FLORA ET FAUNA complementa con el habitus del macho, la representación de la antena, palpo maxilar, edeago y mapa de localización del área de recolección.

Material y métodos

Para el estudio del ejemplar se procedió a la extracción del edeago, el cual, tras tratamiento de limpieza y extracción del aire, se montó en preparación microscópica sobre una lámi- na de poliestireno transparente de la marca Evergreen®, con líquido DMHF. El ejemplar se ha montado en seco sobre una etiqueta entomológica. La fotografía se ha realizado con una cámara Canon® modelo EOS 760D, con objetivo de micros- copía y por el método de capas, con tratamiento de las imá- genes mediante el programa Zerene Stacker®. Los dibujos se han realizado con el programa de Adobe® Ilustrator CS5, con la obtención de archivos PostScript® 3™.

Resultados

Clada rocacusachsi n. sp. (Fig. 1) Diagnosis La conformación de las antenas, pectinadas en el macho, la sitúa dentro del grupo de Clada lineata Pic, 1897, pero bien diferenciada de las especies que lo componen por: su pequeña talla; disposición de la pubescencia elitral; por los élitros sin trazas de costillas; y por diversos pequeños carac- teres de la morfología externa. También bien diferenciada de sus vecinas geográficas C. minutissima Español, 1983 y C. Figura 1. Habitus de Clada rocacusachsi n. sp. de Phou Phanang, Vien- thailandica Español, 1983, descritas del noroeste de Tailan- tiane, Laos. Escala = 1 mm. dia y con una talla similar por: la distinta conformación de los artejos pectinados de las antenas; la giba discal del pro- tórax muy poco indicada en rocacusachsi; la pubescencia y de contorno redondeado; del tercero al noveno fuertemente escultura elitral muy diferentes en ambas especies; y la con- pectinados, con las ramas laterales implantadas en la par- formación muy diferente de los parámeros y lóbulo medio te media de los artejos; el onceavo alargado. Último artejo del edeago de minutissima y por el lóbulo medio de thailan- del palpo maxilar alargado y de contorno irregular (Fig. 3). dica más estrecho y con el ápice redondeado. Asimismo bien Protórax transverso, 1,43 veces más ancho que largo, con la diferenciada de C. lineata, descrita de Myanmar, por su talla máxima anchura junto a los ángulos posteriores, convexo y menor y por la muy diferente conformación de las antenas, con la giba discal muy poco indicada; ápice bisinuado, base protórax, escultura elitral y edeago. anchamente redondeada; ángulos anteriores obtusos, redon- deados pero bien indicados, los posteriores anchamente re- Descripción dondeados; márgenes laterales redondeados, estrechamente Longitud 3,31 mm. Cuerpo de contorno subparalelo, 2,64 explanados y con la mitad apical provista de pequeños den- veces más largo que ancho, convexo y con la máxima an- tículos bien diferenciados; superficie cubierta de pequeños chura en el tercio apical de los élitros; de color rojizo oscuro gránulos irregularmente dispuestos y de fino punteado pub- con las antenas, palpos y tarsos amarillentos, y con una zona escente. Escutelo triangular, tan ancho como largo y con el media elitral amarillenta, mal definida; superficie cubierta de ápice redondeado. Élitros de contorno paralelo, redondeados pubescencia larga y semierecta, irregularmente dispuesta en en el ápice y con el borde sutural divergente en el ápice, 1,85 el protórax y dirigida hacia el ápice en los élitros (Fig. 1). veces más largos que anchos tomados conjuntamente, con la Cabeza grande, un poco más estrecha que el protórax, con los máxima anchura en el tercio apical; la base ligeramente más ojos muy grandes, salientes y visibles por encima, su diáme- ancha que la del protórax, con los húmeros redondeados y tro es casi igual a la anchura de la frente; superficie cubierta nada salientes; superficie rugosa, con punteado grueso y bien de pequeños gránulos y fino punteado. Antenas muy desa- indicado con tendencia a alinearse, una estrecha franja basal, rrolladas de once artejos, su longitud supera ligeramente los que no sobrepasa el escutelo, y los húmeros con pequeña y dos tercios del cuerpo (Fig. 2); el segundo artejo pequeño y densa granulación, sin indicios de costillas elitrales. Protibias

Butlletí ICHN 83, 2019 NUEVA ESPECIE DEL GÉNERO CLADA PASCOE, 1887 DE LAOS (COLEOPTERA: PTINIDAE: EUCRADINAE) 149 GEA, FLORA ET FAUNA

Figura 5. Mapa con la ubicación del área de muestreo en la provincia de Vientiane, Laos.

Biología Se desconoce al estar capturado el ejemplar estudiado me- diante trampa de luz UV. En la zona protegida en donde se realizaron los muestreos el bosque se encuentra muy degra- dado y solo se localizan pequeños núcleos de árboles de hoja perenne. Distribución Solo se conoce la localidad típica situada en el «Phou Pha- nang National Bio-Diversity Conservation Area» de la pro- vincia de Vientiane, Laos. Área situada en el límite con la Figura 2-4. Clada rocacusachsi n. sp.: 2) antena del macho; 3) último artejo del palpo maxilar; 4) edeago. frontera noreste de Tailandia (Fig. 5).

Agradecimientos anchas, con un pequeño diente situado en el ápice del borde externo; mesotibias con un diente bien desarrollado y curva- A Marcos Roca-Cusachs, de Barcelona, la cesión para es- do situado en el ápice del borde interno. Edeago simétrico tudio de todos los coleópteros recolectados en sus campañas (Fig. 4) según modelo del género; los parámeros provistos de entomológicas realizadas para el conocimiento de los hete- larga pubescencia apical y el lóbulo medio ancho y con fuerte rópteros. A Glòria Masó, del Museu de Ciències Naturals de punteado. Barcelona, el habernos permitido consultar las especies del Hembra desconocida. género Clada depositadas en la colección de Ptinidae de la Material estudiado entidad. A Josep Muñoz-Batet, de Girona, la revisión del ma- Holotipo 1 ♂, etiquetado: «Phou Phanang National Bio- | Di- nuscrito. versity Conservation Area | Vientiane province, Laos | 27/30- V-2019 | M. Roca-Cusachs leg.» (etiqueta blanca); «Ho- Bibliografía lotypus | Clada | rocacusachsi n. sp. | A. Viñolas det. 2019» (etiqueta roja). Depositado en la colección del autor. ESPAÑOL, F. 1963. Notas sobre Anóbidos. 8. Los Gastrallus me- Etimología diterráneos. Publicaciones del Instituto de Biología Aplicada, 35: 5-21. Dedicada a Marcos Roca-Cusachs, entomólogo especia- ESPAÑOL, F. 1969. Notas sobre Anóbidos (Coleoptera). 41. Con- lizado en heterópteros y que nos cede para estudio todos los tribución al conocimiento de las Clada Pasc. Africanas. Miscelá- coleópteros capturados en sus campañas asiáticas. nea Zoológica, 2 (4): 1-8.

Butlletí ICHN 83, 2019 150 A. VIÑOLAS GEA, FLORA ET FAUNA

Español, F. 1983. Nuevos Anobiidae (Col.) del sudeste asiático. Anobiidae del África tropical (Coleoptera). Misceŀlània Zoològi- Nota 99. Misceŀlània Zoològica, 7 (1981): 75-90. ca, 19 (1): 75-98. ESPAÑOL, F. 1992. Tres nuevos Gastrallus Jacq. du Val (Coleopte- VIÑOLAS, A. & VERDUGO, A. 2012. Nuevas citaciones de Ptini- ra, Anobiidae) de la fauna del África central. Misceŀlània zoolò- dae para la provincia de Cádiz (Coleoptera: Bostrichoidea). But- gica, 15: 133-136. lletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 76 (2010-2011): Español, F. & Viñolas, A. 1996. Género y especies nuevas de 129-137.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 151. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)1 nota breu NOTA BREU

Trechus guijonensis Comas, 2019 n. syn. de T. lencinai (Mateu i Ortuño, 2006) Trechus guijonensis Comas, 2019 n. syn. of T. lencinai (Mateu i Ortuño, 2006)

Jordi Comas*

* Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Laboratori de Natura. Coŀlecció d'Artròpodes. Passeig Picasso, s/n. 08003 Barcelona. A/e: [email protected]

Rebut: 04.08.2019. Acceptat: 11.08.2019. Publicat: 30.09.2019

Al poc temps de donar a conèixer en aquesta revista (Co- Bibliografia mas, 2019) d’una nova espècie que va ser nominada Trechus guijonensis Comas, 2019, l’autor va ser informat de la pos- COMAS, J. 2019. Un nou Trechus hipogeu del grup de T. austriacus sibilitat de tractar-se d’una espècie ja descrita (A. Faille & T. Dejean, 1831 (Coleoptera: Carabidae: Trechinae). Butlletí de la Pérez pers. com.). En procedir a revisar la nova informació Institució Catalana d'Història Natural, 83: 103-105. aportada, es pogué comprovar que realment la espècie des- MATEU, J. & ORTUÑO, V. 2006. Descripción de un nuevo Duvalius Delarouzée, 1859 de la Península Ibérica (Coleoptera, crita per Comas (2019) era sinonímica de Trechus lencinai Carabidae, Trechinae). Boletín de la Asociación española de (Mateu & Ortuño, 2006), espècie inicialment descrita com a Entomología, 30 (1-2): 73-81. representant del gènere Duvalius Delarouzée, 1859, i passa- ORTUÑO, V. M. & BARRANCO, P. 2013. Duvalius (Duvalius) da amb posterioritat al gènere Trechus Clairville, 1806 (Ortu- lencinai Mateu & Ortuño, 2006 (Coleoptera, Carabidae. Trechini)­ ño & Barranco, 2013). Concluint, Trechus lencinai (Mateu i una espècia hipogea del sur de la península iberica. Morfología, Ortuño, 2006) = T. guijonensis Comas, 2019 n. syn. reubicación taxonómica, sistemática y biologia. Animal Biodi­ versity and Conservation, 36 (2): 141-152.

Agraïments

Es de agrair a Arnaud Faille i Toni Pérez la comunicació del la possibilitat d'una descripció errònia de nova espècie

DOI: 10.2436/20.1502.01.20 Butlletí ICHN 83, 2019

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 153-156. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)153 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Cardiocondyla obscurior Wheeler, 1929 (Hymenoptera: Formicidae) in Catalonia (NE Spain), with comments on exotic species

Xavier Espadaler* & Nilo Ortiz de Zugasti**

* CREAF. Edifici C. Universitat Autònoma de Barcelona. 08193 Cerdanyola del Vallès, Spain. ** A/e: [email protected]

Corresponding author: Xavier Espadaler. A/e: [email protected]

Rebut: 21.06.2019; Acceptat: 20.08.2019; Publicat: 30.09.2019

Abstract

The polygynous exotic ant Cardiocondyla obscurior Wheeler, 1929 was detected nesting in dead wood of at a public garden in urban Barcelona. Not all plant species were equally occupied by foraging workers. Viburnum sp. was preferentially used as foraging space. At present, fourteen exotic ant species are known from Catalonia. Only two (the Argentine ant, Linepithema humile Mayr, 1868 and the invasive garden ant, Lasius neglectus Van Loon, Boomsma & Andrásfalvy, 1990) are of major concern. Key words: Cardiocondyla obscurior, exotic check- list, nest, Viburnum.

Resum

Cardiocondyla obscurior Wheeler, 1929 (Hymenoptera: Formicidae) a Catalunya (NE España), amb comentaris sobre les formigues exòtiques La formiga Cardiocondyla obscurior Wheeler, 1929 exòtica i poligínica, ha estat detectada en la capçada d’arbusts i nidificant en fusta morta de Viburnum sp. en un jardí públic de Barcelona. Fins avui, es coneixen catorze espècies de formigues exòtiques a Catalunya. Només dues, la formiga argentina, Linepithema humile Mayr, 1868, i la formiga de jardí invasora, Lasius neglectus Van Loon, Boomsma & An- drásfalvy, 1990, representen un problema a considerar. Paraules clau: Cardiocondyla obscurior, llistat d’exòtiques, niu, Viburnum.

Introduction Material and methods

Cardiocondyla ants are insects widely dispersed although The public garden (Gaudí square, 41º24'16.85" N, 2º09' rarely detected because of their minute size and unobtrusive 32.84" E, elevation 32 m.a.s.l.;) occupies roughly 1 ha al- behaviour. They are ecologically subordinate; their ecologi- though only a small garden section of 30 × 6 m, with 69 cal impact is minimal and likely will never present large-scale recently pruned bushes and a few young trees was studied. ecological threats (Heinze et al., 2006). At present, more than Plants were recognized using information provided by http:// 70 species have been formally described. www.bcnsostenible.cat/es/web/punt/placa-de-gaudi. Each bush After a random walk (30.ix.2018) the second coauthor and tree was sampled using beating trays (0.25 m2). Ants through a Barcelona city garden with dense bushes, a single were dislodged with three vigorous hits to the bush or tree worker of a tiny ant remained on his T-shirt. A short inspec- crown and the presence/absence of Cardiocondyla Emery, tion under the microscope led to identify a Cardiocondyla 1869 was noted. Specific identity was checked with Seifert sp., unknown from Catalonia (NE Spain). This prompted a (2003). Other ant species were also captured and identified. new visit to the site (12.iv.2019) in search of supplementary In addition, three baits with sugary water and tuna fish were material for a definite identification and eventual proof of an left for two hours on the ground. Pictures were taken using a established population. Here we confirm the presence of this cellphone (Apple, iPhone 5). Vouchers of workers are depos- exotic ant nesting outdoors and provide an updated checklist ited at the «Museu de Ciències Naturals de Barcelona». of exotic ants known from Catalonia.

DOI: 10.2436/20.1502.01.21 Butlletí ICHN 83, 2019 154 X. ESPADALER & N. ORTIZ DE ZUGASTI GEA, FLORA ET FAUNA

Results

The species was readily identified by its prominent ante- rolateral corners of the postpetiolar sternite, short head (ce- phalic length/cephalic width (s.d.) 1.108 (0.020); n = 5) and all gaster tergites equally dark (Fig. 1). Cardiocondyla obscurior Wheeler, 1929 was present on the canopies of 13 bushes (Table 1). The distribution among bushes –Tecoma Juss. not included– was not random (chi- square=16.3; D.F. = 6; P = 0.012), with Viburnum showing more than expected presence of C. obscurior. We do not as- sume that Cardiocondyla presence in a bush implies nesting in that particular plant. Neither have we accepted that the detected proportions of occupancy in April remain invariant across seasons. Flowering, eventual extrafloral nectar produc- Figure 1. Cardiocondyla obscurior Wheeler, from Barcelona, Gaudí tion or other ephemeral plant resources may perfectly vary in Square. Close-up of a worker. Remark the prominent angles from the time, and thus influence different plant species as foraging postpetiolar sternite (arrow), the meso-propodeal depression, and the fields for the ants. Establishing a preference for a given plant completely dark gaster.

Table 1. Presence of Cardiocondyla obscurior in the canopy of bushes or young trees (n=69), detected using beating trays, at Gaudi square, Barce- lona (April, 2019).

With C. obscurior Without C. obscurior

Viburnum sp. 8 10 Prunus laurocerasus L. 4 8 Nerium oleander L. 8 Pittosporum tobira (Thunb.) W.T.Aiton 1 17 Ligustrum japonicum (Thunb.) Spach 3 Arbutus sp. 4 Laurus nobilis L. 6 species requires a focused sampling scheme along the year. C. obscurior workers were seen. The public garden contains In two bushes, two single queens (with no workers) were an artificial pond with dense vegetation around. That habitat separately captured (data not included in Table 1). One socie- is heavily infested by the Argentine ant, Linepithema humile ty was located nesting in dead wood of Viburnum sp. (Fig. 2). Mayr, 1868. Thus, C. obscurior is able to coexist with two The very small (≈ 1.5 mm length) workers were seen going notorious exotic and invasive ants (Lasius neglectus, Linepi- up and down of the trunk. The society (12.iv.2019; N. Ortiz thema humile). This resistance seems to be general in the ge- de Zugasti & X. Espadaler leg.) had 23 dealated queens, some nus Cardiocondyla (Heinze et al., 2006), although the exact 250 workers, 120 larvae and a few eggs. Kept in an artificial mechanism by which this is accomplished is still elusive. nest and fed twice a week with Bhatkar & Whitcomb (1970) A long building green wall, with many, at that time, most- artificial diet and freshly collected Psocoptera, after two ly leafless branches of Tecoma capensis (Thunb.) Lindl. (Bi- weeks worker pupae begun to appear and workers eclosed. gnoniaceae) was also checked for the presence of ants. In two In addition, a single, completely yellow and smooth ergatoid Tecoma plants were collected a few workers and a queen C. male, with its sharply pointed mandibles was also trying to obscurior. Workers were seen entering a crack in a brick of copulate with different queens (15.v.2019). Three male pu- the wall. pae were detected among the brood (28.v.2019). The ergatoid male was seen attacking a male pupa (8.vi.2019). After two months fourteen winged males and some 120 winged queens Discussion have been produced (2.vii.2019). The ergatoid male was seen trying, unsuccessfully, to copulate with several of them. No Three soil nesting species for this genus had been pre- other ergatoid males have reached maturity. viously noted in Catalonia. C. batesii Forel, 1894 (Roig et Other ant species present on the sampled vegetation were: al., 2008), C. elegans Emery, 1869 (Espadaler, 1979) and Crematogaster scutellaris (Olivier, 1792); Lasius grandis C. mauritanica Forel, 1890 (Espadaler, 1992). Using Seifert Forel, 1909; L. neglectus Van Loon, Boomsma & András- (2003), there should be no problem to differentiate the four falvy, 1990; Plagiolepis pygmaea (Latreille 1798) and P. Cardiocondyla species now known from Catalonia. The pat- schmitzii Forel 1895. immigrans Santschi 1927 tern of colouration and and postpetiole shape are di- and Solenopsis sp. were also detected at the baits, although no agnostic.

Butlletí ICHN 83, 2019 CARDIOCONDYLA OBSCURIOR WHEELER, 1929 (HYMENOPTERA: FORMICIDAE) IN CATALONIA 155 GEA, FLORA ET FAUNA

C. obscurior is a cosmopolitan species of Indomalayan origin (Wetterer, 2015). Nesting habits are usually noted as nesting “… in minute tree cavities (Lupo & Galil, 1985: 121; as C. wroughtoni), «… in plant structures above soil surface...» (Seifert, 2003: 214), or «… this species is usu- ally arboreal.» (Deyrup, 2017: 56). Data from Barcelona fit perfectly with those descriptions. The physical contact be- tween the canopies of many bushes precludes any possibility to indirectly estimate how many C. obscurior societies were there. In addition, this species seems to have a social struc- ture approaching unicoloniality and absence of aggression in one-to-one tests would be non-informative either (Heinze et al., 2006). A focused sampling and molecular genetics analy- ses are needed to unravel this point. We suggest it is worth doing a continued appraisal of the self-supporting capacity of this population to perpetuate itself. Figure 2. Viburnum sp. Workers Cardiocondyla obscurior Wheeler were With this new addition, fourteen exotic ant species are re- foraging on foliage. Inset: trunk of Viburnum sp. where a nest of Car- ported as present in Catalonia (Table 2). Four species nesting diocondyla obscurior occupied the dead wood inside the bulge. Work- only indoors, four species nesting both indoors and outdoors ers were seen going up and down the trunk. The entrance was at 23 cm and six species have been detected only outdoors. Only two from the soil surface. species are of serious concern: Linepithema humile and La- sius neglectus. They are indeed invasive, with many popula- tions, have a measurable ecological impact (Kennis & Bran- Two outdoors localities for C. obscurior, both strictly ur- co, 2010) and belong in the official list of Spanish invasive ban, were previously known for continental Spain: 1) VA- species (B.O.E. 2013). Seven of the other species (Table 2) LENCIA: Burjassot (Sánchez-García & Espadaler, 2015). 2) are known from a single locality (Barcelona city) and five ALICANTE: Alicante (Trigos-Peral & Reyes-López, 2016). more are reported from ≤10 localities. Thus, the majority of The 3rd locality, here documented (see material and methods), exotic ant species in Catalonia remain localised in occur- is also urban. In Europe, the species had been detected ex- rence and are restricted to anthropogenic areas. The exotic clusively indoors in greenhouses from France, Deutschland complement represents an 8.1 % of the 172 ant species cur- (Seifert, 2003) and The Netherlands (Boer et al. 2018). rently known from Catalonia (unpublished data).

Table 2. Exotic ant species detected in Catalonia (up to May 2019).

Species # loc. nesting 1st reference last detection

Cardiocondyla mauritanica Forel 1890 9 o Espadaler (1992) 2014 Cardiocondyla obscurior Wheeler 1928 1 o This paper 2019 Hypoponera punctatissima (Roger 1859) 4 i Forel (1895) 2019 Lasius neglectus Van Loon, Boomsma & Andrásfalvy 1990 27 o,i Espadaler (1999) 2019 Linepithema humile (Mayr 1868) >110 o,i Goetsch (1942) 2019 Monomorium carbonarium (F. Smith 1858) 10 o,i Miravete et al. (2013) 2018 Monomorium pharaonis (Linnaeus 1758) 1 i Goetsch (1942) 2012 Nylanderia jaegerskioeldi (Mayr 1904) 1 o Espadaler & Collingwood (2001) 2003 Nylanderia vividula (Nylander 1846) 1 o Espadaler & Collingwood (2001) 2013 Pheidole indica Mayr 1879 3 o Espadaler & Collingwood (2001) 2018 Pheidole megacephala (Fabricius 1793) 1 o,i Espadaler et al. (2013) 2019 Strumigenys membranifera Emery 1869 4 o Espadaler (1979) 2015 Tapinoma melanocephalum (Fabricius 1793) 1 i Espadaler & Espejo (2002) 2017 Tetramorium bicarinatum (Nylander 1846) 1 i F. García leg. (14.xi.2007, unpub.) 2019

# loc: number of localities (municipalities) where the species is reported. Nesting: verified nesting in Catalonia: outdoors (o), indoors (i). st1 refer- ence: first published reference for Catalonia. Last verified detection in Catalonia: C. mauritanica (Pineda de mar; 27.viii.2014; X. Espadaler leg.); H. punctatissima (Cosmocaixa Barcelona; 15.ii.2019; N. Ortiz de Zugasti leg.); L. neglectus (Sant Cugat del Vallès; 6.vi.2019; X. Espadaler leg.); L. humile (Sant Cugat del Vallès; 6.vi.2019; X. Espadaler leg.); M. carbonarium (EL Catllar de Setcases; 19.vii.2018; F. García leg.); M. pharaonis (Barcelona; ix.2012; A. Vaquer leg.); N. jaegerskioeldi (Vilanova i la Geltrú; 20.ix.2003; X. Espadaler leg.); N. vividula (Barcelona; v.2013; C. Pradera leg.); P. indica (x.2019; F. García leg.); P. megacephala (Barcelona;vi.2019; C. Pradera leg.); S. membranifera (Llampaies; viii.2015; N. Ortiz de Zugasti leg.); T. melanocephalum (Barcelona; 17.x.2017; C. Pradera leg.); T. bicarinatum (Cosmocaixa Barcelona; 15.ii.2019; N. Ortiz de Zugasti leg.).

Butlletí ICHN 83, 2019 156 X. ESPADALER & N. ORTIZ DE ZUGASTI GEA, FLORA ET FAUNA

Acknowledgements dos nuevas adiciones a las hormigas exóticas en España. Ibero- myrmex, 8: 4-10. To Federico García, Antoni Vaquer and Carlos Pradera for FOREL, A. 1895. Südpalaearktische Ameisen. Mitteilungen der their unpublished information about recent findings of sev- Schweizerischen Entomologischen Gesellschaft, 9: 227-234. GOETSCH, W. 1942. Beiträge zur Biologie spanischer Ameisen. eral exotic species in Table 2. The authors received no fund- EOS, 18: 175-241. ing for this work. HEINZE, J., CREMER, S., ECKL, N. & SCHREMPF, E. 2006. Stealthy invaders: the biology of Cardiocondyla tramp ants. In- sectes sociaux, 53: 1-7. References KENNIS, M. & BRANCO, M. 2010. Impact of alien terrestrial ar- thropods in Europe. In: Roques, A. et al. (Eds) Alien terrestrial BHATKAR, A. P. & WHITCOMB, W. H. 1970. Artificial diet for of Europe. BioRisk, 4 (1): 51–71. rearing various species of ants. Florida Entomologist, 53: 229- LUPO, A. & GALIL, J. 1985. Nesting habits of Cardiocondyla 232. wroughtoni Forel (1890) (Hymenoptera: Formicidae). Israel B.O.E. 2013. Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto, por el que se Journal of Entomology, 19: 119-125. regula el Catálogo español de especies exóticas invasoras. Min- MIRAVETE, V., ROURA-PASCUAL, N. & GÓMEZ, C. 2013. isterio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. BOE-A- Presence of Monomorium carbonarium (F. Smith, 1858) (Hy- 2013-8565. menoptera, Formicidae) in the northeastern Iberian Peninsula. BOER, P., NOORDIJK, J., Heijerman, T., Verhoogt, K. & Boletín de la Sociedad aragonesa de Entomología, 53 : 339-340. van Vugt, R. 2018. De tweekleurige hartknoopmier, Cardio- ROIG, X., ESPADALER, X., CUSCÓ, R., GARCÍA, F., GÓMEZ, condyla obscurior, in de Hortus botanicus Leiden (Hymenoptera: K., SERRANO, S. & VILA, R. 2008. Hormigas en zonas gipsó- Formicidae). Entomologische berichten, 78: 10-15. filas. Primera cita para Cataluña (Península Ibérica) de Cardio- DEYRUP, M. 2017. Ants of Florida. Identification and natural his- condyla batesii Forel (Hymenoptera, Formicidae) y actualización tory. CRC Press. Boca Raton. 423 p. del listado para Catalunya. Boletín de la Sociedad entomológica ESPADALER, X. 1979. Citas nuevas o interesantes de hormigas Aragonesa, 42: 189-192. (Hymenoptera, Formicidae) para España. Boletín de la Asoci- SÁNCHEZ-GARCÍA, D. & ESPADALER, X. 2015. Cardiocondy- ación española de Entomología, 3: 95-101. la obscurior Wheeler, 1929 (Hymenoptera, Formicidae) en Es- ESPADALER, X. 1992. Formigues del Garraf: coneixement actual paña. Iberomyrmex, 7: 7-9. i clau d’identificació. I Trobada d’Estudiosos del Massís de Gar- SEIFERT, B. 2003. The ant genus Cardiocondyla (Insecta: Hy- raf (Diputación de Barcelona), 1992: 9-13. menoptera: Formicidae) - a taxonomic revision of C. elegans, C. ESPADALER, X. 1999. Lasius neglectus Van Loon, Boomsma & bulgarica, C. batesii, C. nuda, C. shuckardi, C. stambuloffii, C. Andrásfalvy, 1990 (Hymenoptera, Formicidae), a potential pest wroughtonii, C. emeryi, and C. minutior species groups. Annalen ant in Spain. Orsis, 14: 43-46. des Naturhistorischen Museums in Wien Serie B Botanik und Zo- ESPADALER, X. & COLLINGWOOD, C. A. 2001. Transferred ologie, 104B: 203-338. ants in the Iberian Peninsula (Hymenoptera, Formicidae). Nouv- TRIGOS-PERAL, G. & REYES-LÓPEZ, J. 2016. Quite a cosmopoli- elle Revue d’Entomologie (N.S.), 17: 257-263. tan neighborhood: A new record of Cardiocondyla obscurior Wheel- ESPADALER, X. & ESPEJO, F. 2002. Tapinoma melanocepha- er, 1929 together with Cardiocondyla mauritanica Forel, 1890 and lum (Fabricius, 1793), a new exotic ant in Spain (Hymenoptera, Linepithema humile (Mayr, 1868) (Hymenoptera, Formicidae). Bo- Formicidae). Orsis, 17: 101-104. letín de la Asociación española de Entomología, 40: 503-506. ESPADALER, X. & PRADERA, C. 2016. Brachymyrmex pat- WETTERER, J. K. 2015. Geographic origin and spread of cosmo- agonicus Mayr, 1868 y Pheidole megacephala (Fabricius, 1793), politan ants (Hymenoptera: Formicidae). Halteres, 6: 66-78.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 157-158. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)157 nota breu NOTA BREU

Primera cita de Atypophthalmus (Atypophthalmus) umbratus (de Meijere, 1911) (Diptera: Limoniidae) para la Península Ibérica First record of Atypophthalmus (Atypophthalmus) umbratus (de Meijere, 1911) (Diptera: Limoniidae) for the Iberian Peninsula

Jorge Mederos*, Eulalia Eiroa** & Miguel Carles-Tolrá***

* Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Laboratori de Natura. Departament d’artròpodes. Passeig Picasso s/n. 08003 Barcelona, España. A/e: mederos@ gmail.com ** Departamento de Zoología, Genética y Antropología Física. Facultad de Veterinaria. Universidad de Santiago de Compostela. 27002 Lugo, España. A/e: [email protected] ***Avda. Príncipe de Asturias 30, ático 1. 08012 Barcelona, España. A/e: [email protected]

Autor para la correspondencia: Jorge Mederos. A/e: [email protected]

Rebut: 26.08.2019. Acceptat: 04.09.2019. Publicat: 30.09.2019

En mayo de 2019 se capturó en el interior de una residen- World» (Oosterbroek, 2019). Paralelamente, también se pudo cia de Barcelona (barrio de Gràcia) un espécimen macho estudiar un segundo espécimen macho de A. (A.) umbratus (Fig. 1) que resultó pertenecer a la especie Atypophthalmus procedente de otra localidad a 30 km al norte de Barcelona (Atypophthalmus) umbratus (de Meijere, 1911) (Limonii- (Cabrils), pero que remonta la presencia de esta especie en la dae: Limoniinae). Esta especie había sido citada por prime- provincia al año 2005. A. umbratus es una especie con un am- ra vez de España a partir de un espécimen macho captura- plio rango de distribución, principalmente en los trópicos, y do en la isla La Palma, Canarias (Mederos-López, 2009) y que podría ser transportada accidentalmente por el comercio, más recientemente había sido citada de Tenerife (Gavryushin transporte marítimo y terrestre, etc. Byers (1966) la citó de in litt., 2011) según el «Catalogue of the Craneflies of the Hawaii como adventicia, ofreciendo así mismo una excelente

Figura 1. Atypophthalmus (Atypophthalmus) umbratus: a) vista lateral de la cabeza, tórax y primeros segmentos abdominales, b) genitalia masculi- na en visión dorsal y c) venación alar.

DOI: 10.2436/20.1502.01.22 Butlletí ICHN 83, 2019 158 J. MEDEROS ET AL. NOTA BREU ilustración de la genitalia masculina. En Cuba es una especie 1 ♂, Cabrils, Barcelona. 17/08/2005, Miguel Carles-Tolrá que se ha capturado en La Habana, frecuentemente en el inte- leg., ahogado en una piscina (colección de MC-T); 1 ♂, Barri rior de viviendas (entorno urbano), por el servicio de control de Gràcia, Barcelona, Catalunya, 28/04/2019, Gara Mederos- de vectores de enfermedades del Ministerio de Salud Pública Nafría & Jorge Mederos leg., en el interior de vivienda (MZB durante los muestreos regulares de mosquitos (Mederos, obs. 2019-0731). Primera cita del género y especie para la Penín- pers.). Este hecho apunta presumiblemente a una toleran- sula Ibérica, de España. cia alta de la larva de A. umbratus a desarrollarse en medios más o menos contaminados como desagües y alcantarillado. Alexander (1920) mencionó que las larvas de esta especie Agradecimientos fueron observadas viviendo en las masas de algas verdes que flotan tanto en agua estancada como corriente. A Jaroslav Stary y Pjotr Oosterbroek por su generosidad y En Europa se le había citado anteriormente de Holanda (en valiosa información durante el estudio del material. Al equipo el interior de un invernadero) como introducida accidental- de conservadoras y técnicos del Departament d’Artròpodes mente (Oosterbroek, 2009). En la región paleártica occiden- del MCNB por facilitar el estudio y depósito de parte del ma- tal se conocen sólo cuatro especies del género Atypophthal- terial en la colección de la institución. mus Brunetti, 1911, aunque ninguna de ellas conocida hasta el momento en la Península Ibérica: A. (A.) inustus (Meigen, 1818), ampliamente distribuida por Europa, Rusia y Japón; A. Referencias (A.) quinquevittatus (Santos Abreu, 1923), conocida sólo de la isla de Madeira (Portugal) y las islas Canarias (España); A. ALEXANDER, C. P. 1920. The crane-flies of New York. Part II. (A.) umbratus (de Meijere, 1911), cuya distribución ya se ha Biology and phylogeny. Memoirs, Cornell University Agricultural comentado y A. (Microlimonia) machidai (Alexander, 1921), Experiment Station, 38: 691-1133. también con una amplia distribución en la región paleártica. BYERS, G. W. 1966. A crane fly new to the known fauna of Hawaii Por ello, el material citado en este manuscrito constituye el (Diptera: Tipulidae). Journal of the Kansas Entomological primer registro del género y consecuentemente de la especie Society, 39: 708-711. MEDEROS-LÓPEZ, J. 2009. Primer registro de Atypophthalmus en la Península Ibérica, siendo además la segunda cita de la (Atypophthalmus) umbratus (de Meijere) (Diptera: Limoniidae) especie en Europa. para La Palma, Islas Canarias. Orsis, 24: 179-181. Para la identificación del material se consultó el Catalogue OOSTERBROEK, P. 2009. New distributional records for of the Craneflies of the World CCW (Oosterbroek, 2019) y Palaearctic Limoniidae and Tipulidae (Diptera: Craneflies), Byers (1966). Los ejemplares están conservados en etanol al mainly from the collection of the Zoological Museum, Amsterdam. 70 % y se encuentran depositados en la colección privada del In: Lantsov, V. (ed.), Crane flies. History, taxonomy and ecology tercer autor (MC-T) y en la colección del Museu de Cièn- (Diptera: Tipulidae, Limoniidae, Pediciidae, Trichoceridae, cies Naturals de Barcelona (MCNB), este último con el nú- Ptychopteridae, Tanyderidae). Memorial volume dedicated to Dr. mero de registro correspondiente antecedido por el acrónimo Charles Paul Alexander (1889-1981), Dr. Bernhard Mannheims MZB, mencionado al especificar el material examinado. El (1909-1971) and Dr. Evgeniy Nikolaevich Savchenko (1909- material estudiado se enumera como sigue a continuación: 1994). Zoosymposia, 3: 179-197. OOSTERBROEK, P. 2019. Catalogue of the Craneflies of the World Atypophthalmus (Atypophthalmus) umbratus (de Meijere, (CCW). Disponible en: http://ccw.naturalis.nl (Fecha de consulta: 1911) (Fig. 1) 2 Julio 2019).

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 159-174. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)159 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Contribució al coneixement geobotànic de les comunitats de Juniperus sabina i de Juniperus communis (Cupressaceae) als Pirineus catalans

Josep M. Ninot* & Empar Carrillo*

* Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Universitat de Barcelona. Av. Diagonal 643. 08028 Barcelona.

Autor per a la correspondència: Josep M. Ninot. A/e: [email protected]

Rebut: 31.05.2019; Acceptat: 20.11.2019; Publicat: 30.12.2019

Resum

En aquest estudi tractem les comunitats vegetals dominades per Juniperus sabina, J. communis var. intermedia i J. communis subsp. nana pirinenques des dels punts de vista fitosociològic i ecològic. Tots tres tàxons es poden trobar tant en forma d’individus isolats enmig de prats o rocams, com formant matollars baixos, o com també al sotabosc, raó per la qual els matollars que formen són poc singulars florís- ticament. Tot i això, pel paper que fan en els paisatges de muntanya i perquè molt sovint són Hàbitats d’Interès Comunitari convé caracterit- zar-los amb certa precisió. Basant-nos en una trentena d’inventaris fitosociològics, descrivim dues noves associacions i una nova subassoci- ació. Les savinoses (Roso siculae-Juniperetum sabinae ass. nova) són escasses i es troben concentrades sobretot als estatges montà i subalpí inferior de les valls d’Espot i de Jou (Pallars Sobirà), tant en costers rocallosos com en camps i prats abandonats. Les ginebredes són força comunes a tots els Pirineus catalans; les de J. communis var. intermedia (Helleboro occidentalis-Juniperetum intermediae ass. nova) es fan a l’estatge altimontà i a la meitat inferior de l’estatge subalpí, en paisatges pradencs; i les de J. communis subsp. nana (Cytiso oromediterra- nei-Arctostaphyletum uvae-ursi juniperetosum nanae subass. nova) són pròpies de costers solells i rocallosos de l’estatge subalpí i de la part baixa de l’estatge alpí. La minva en l’ús agropecuari de la muntanya ha propiciat l’expansió de tots aquests matollars. Però la reforestació espontània per Pinus uncinata i P. sylvestris els fa poc persistents, sobretot en el cas de la ginebreda de J. communis var. intermedia. Mots clau: Hàbitats d’Interès Comunitari, Pirineus, fitosociologia, matollar, vegetació de muntanya, Berberidion vulgaris, Juniperion nanae, successió ecològica.

Abstract

A contribution to the knowledge of plant communities of Juniperus sabina and Juniperus communis (Cupressaceae) in the Catalan Pyrenees Here we study the plant communities formed by Juniperus sabina, J. communis var. intermedia and J. communis subsp. nana in the Pyrenees. These three taxa may be found as detached shrubs within grassland or rocky areas, or forming low scrubs, or in the forest under- storey. As such, these scrub communities have low singularity. Indeed, they play a noticeable role in mountain landscapes and most of them are recognized as Habitats of Community Interest, thus they should be characterized and typified as phytosociological units. On the basis of thirty relevés, we describe two new plant associations and a new subassociation. Roso siculae-Juniperetum sabinae ass. nova is scarce and mostly concentred in the montane and low subalpine belts of Espot and Jou valleys, on rocky slopes and in old fields and pastures. The Juniperus communis formations are much more distributed through the Catalan Pyrenees. Those of J. communis var. intermedia (Helleboro occidentalis-Juniperetum intermediae ass. nova) are found in the high montane and low subalpine belts, within grassland landscapes; and the scrubs of J. communis subsp. nana (Cytiso oromediterranei-Arctostaphyletum uvae-ursi juniperetosum nanae subass. nova) thrive on south-facing rocky slopes of the subalpine and low alpine belts. The ongoing decrease of the traditional extensive grazing in mountain areas enhances the expansion of all these scrubs through varying encroachment dynamics. However, the spontaneous afforestation by Pinus unci- nata and P. sylvestris keeps the scrubland in a dynamic status, which is more apparent in the communities of J. communis var. intermedia. Key words: Habitats of Community Interest, Pyrenees, phytosociology, scrub, mountain vegetation, Berberidion vulgaris, Juniperion nanae, ecological succession.

Introducció reres dècades avançar molt significativament en l’ecologia de la vegetació i del paisatge. El coneixement de la vegetació La descripció de comunitats vegetals basada en la seva en aquests termes, o fitosociologia, és la principal base per composició florística i fisiognomia ha permès durant les dar- a la diagnosi del medi natural, i permet fonamentar accions

DOI: 10.2436/20.1502.01.26 Butlletí ICHN 83, 2019 160 J. M. NINOT & E. CARRILLO GEA, FLORA ET FAUNA de gestió i de conservació d’aquest medi. Això darrer es fa palès en consultar la documentació sobre hàbitats naturals a relativa a protecció de la natura (per exemple: Consell de les Comunitats Europees, 1992; Carreras et al., 2016). En aquest sentit, la vegetació pirinenca es troba força estudiada en ter- mes generals, si bé resten menys coneguts alguns tipus de comunitats, per raons diverses. Entre ells, es troben certs ma- tollars, fins i tot força comuns en els paisatges pirinencs, com és el cas de boixedes o ginebredes. Algunes d’aquestes comunitats arbustives es troben en gran part com a comunitats serials, a mig camí de la successió que porta de prats a boscos. Per això mateix, presenten poca b especificitat en el seu contingut florístic, ja que tendeixen a estar formades per plantes relativament ubiqüistes des del punt de vista ecològic. A més, a causa de la seva natura dinà- mica són relativament variables d’un lloc a l’altre depenent de condicions locals. Per tot plegat són difícils de caracterit- zar, i doncs poc singulars des de la perspectiva fitosociològi- ca. Però, en canvi, interessa el seu coneixement precís, ja que juguen un paper clau en els paisatges de muntanya actuals, sotmesos a forts canvis impulsats per l’abandonament de les activitats tradicionals, i principalment de la pastura extensiva (Ninot et al., 2017). L’emmatament de paisatges pradencs, c un procés molt actiu a totes les àrees de muntanya europees, representa importants canvis de biodiversitat, ja que els ma- tollars són comunitats més pobres florísticament que les pas- tures, si bé comporten poblaments faunístics i fúngics prou diferenciats. També cal destacar la seva singularitat pel que fa a la funció ecològica, ja que promouen canvis importants en els cicles de matèria i energia, i en els processos edàfics (Montané et al., 2010; Grau et al., 2019). Bona part d’aquests matollars constitueixen hàbitats d’interès comunitari a nivell europeu (HICs; Consell de les Figura 1. Mapes de distribució, en l’àmbit de Catalunya, dels tres hàbi- Comunitats Europees, 1992), cosa que té implicacions en tats objectiu d’aquest estudi: a) matollars prostrats de savina de munta- la gestió i conservació de la natura. En el cas més concret nya; b) ginebredes colonitzant pastures; c) matollars de ginebró (extret dels matollars de muntanya dominats per diferents espècies de Carreras et al., 2016). de Juniperus, es dóna la doble condició de que molt sovint constitueixen HICs i a més se’n disposa de poca informació precisa, no ja sobre el seu funcionalisme, sinó fins i tot de tudi té un caire principalment fitosociològic, però també in- la seva estructura i composició específica. Així, només hi ha clou aspectes de l’ecologia i funció d’aquests matollars en uns pocs inventaris de savinoses i de ginebredes dispersos en la dinàmica del paisatge. Aquesta aproximació àmplia fona- alguns treballs fitosociològics (Carrillo & Ninot, 1992; Car- menta algunes consideracions sobre la seva singularitat i el reras et al., 1993, 1996; Soriano, 2001; Font, 2019), sobre seu estatus des de la perspectiva de la conservació. els quals se sustenta la breu descripció que se’n fa als Ma- nuals dels hàbitats de Catalunya (Ferré, 2016; Ninot, 2016). La manca d’aquest coneixement encara es fa més palesa en Vegetació en estudi i metodologia consultar les Bases ecológicas preliminares para la con- servación de los tipos de hábitat de interés comunitario en Els matollars objectiu d’aquest estudi solen formar claps España. Els apartats d’aquestes bases relatius a ginebredes i ben delimitats, que destaquen en paisatges pradencs, o en- savinoses (Giménez Benavides, 2009; Montesinos & García, tremig de costers rocallosos. La majoria es troben a l’estatge 2009) ofereixen informació relativa a l’estructura, funciona- subalpí o a la part alta del montà, és a dir en el domini po- lisme i conservació d’aquests matollars que és objectivament tencial de les pinedes de Pinus uncinata Ramond ex DC. o poc ajustada a la realitat, massa generalista i amb propostes de Pinus sylvestris L. (Fig. 1). En tots aquests casos, doncs, de gestió poc fonamentades. tenen majoritàriament el caràcter de vegetació serial, que for- Amb l’objectiu de millorar aquest coneixement, abordem ma claps més o menys extensos enmig de pastures (Carreras l’estudi dels matollars prostrats o semi-prostrats dominats per et al., 2016). La seva proliferació i expansió està documenta- Juniperus sabina o per J. communis (tant la subsp. nana com da a partir de comparació de fotografia aèria dels darrers 70 la var. intermedia) dels Pirineus centrals catalans. Aquest es- anys (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019), i

Butlletí ICHN 83, 2019 CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT GEOBOTÀNIC DE LES COMUNITATS DE JUNIPERUS SABINA I J. COMMUNIS 161 GEA, FLORA ET FAUNA

a

b c Figura 2. Matollar de Juniperus sabina: a) aspecte general de claps en el paisatge de prats xeròfils del solell d’Espot, Pallars Sobirà; b) aspecte parcial d’un clap; c) branquilló en fruit. s’ha d’atribuir a la minva de pressió de l’ús ramader durant el J. sabina fa poblacions disperses, sovint formades per molt mateix període. També cal tenir en compte que en costers ro- pocs individus. En canvi, a la vall d’Espot (Pallars Sobirà) callosos, sobretot a l’estatge subalpí, aquests matollars sem- és prou abundant a bona part del solell, on fa un paper relle- blen tenir-hi una presència més estable, tot i que segurament vant entre uns 1300 m i uns 2000 m (Carrillo & Ninot, 1992). també es beneficien de la minva d’usos tradicionals, que in- També es troba, més dispers, per altres indrets de la mateixa clús en aquests costers implicava pastura extensiva i foc. vall i per les veïnes valls de Son i de Jou; i a les de Sant Nico- Els tres tàxons que dominen aquests matollars, tot i com- lau i de Llacs, a la vall de Boí (Alta Ribagorça). En tot aquest partir força aspectes ecològics i funcionals, tenen un sentit conjunt de localitats la savina va lligada a ambients rocallo- biogeogràfic ben diferent. Juniperus sabina L. és un oròfit sos, si bé tendeix a estendre’s cap a pastures i pinedes clares, mediterrani i alpí, força rar als Pirineus en general. Tot i això, tant en substrats calcaris com silicis (Fig. 2). S’ha observat se’n coneixen poblacions escampades per tots dos vessants des dels 930 m d’altitud, a la Guingueta d’Àneu, fins als 2450 de la serralada, des del Roncal fins a Prats de Molló (Atles de m, vers el Cap de Vaquèira, a la Val d’Aran (Guardiola et al., la Flora dels Pirineus, 2019). En la major part de localitats, 2009; Ignasi Soriano, com. pers.).

Butlletí ICHN 83, 2019 162 J. M. NINOT & E. CARRILLO GEA, FLORA ET FAUNA

a

b c

Figura 3. Matollar de Juniperus communis var. intermedia: a) aspecte general de claps en el paisatge de prats mesòfils sota el Coll de Triador, Pallars Jussà; b) aspecte parcial d’un clap de ginebreda sobre Espot, Pallars Sobirà, amb Rosa sp. i Rhamnus cathartica sobresortint a la part central; c) detall d’una branca densament fruitada.

Juniperus communis L. és una espècie de distribució molt baixa de l’estatge subalpí (1500-2100 m d’altitud) dominen més àmplia, que en el context dels Pirineus abunda en dife- les formes de transició, que Bolòs & Vigo (1984) identifi- rents comunitats vegetals, des de l’estatge submontà fins a quen com a var. intermedia (Schur) Sanio (Fig. 3). l’alpí (Bolòs et al., 2005). Es troba tant en diverses menes Basem aquest estudi en inventaris fitosociològics (Braun- de boscos com en indrets ben oberts, i forma matollars més o Blanquet, 1979) fets al llarg de diverses campanyes orienta- menys notables des de mig estatge montà fins a la part baixa des tant a l’estudi genèric de la vegetació pirinenca i a la seva de l’alpí (Ferré, 2016; Ninot, 2016; Font, 2019). Aquesta di- cartografia, com a l’anàlisi funcional de la vegetació de ma- versificació ecològica correspon a una notable diferenciació tollars de l’àmbit de l’Espai d’Interès Comunitari Aigüestor- taxonòmica. Així, les poblacions de muntanya mitjana, amb tes i àrees properes. La major part d’inventaris provenen de individus de port erecte i fulles patents i aciculars, corres- les comarques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Val d’Aran; i ponen a la subsp. communis, el ginebre, de distribució late- uns pocs provenen de l’Alta Ribagorça, del Ripollès i d’An- eurosiberiana. En canvi, les poblacions alpines i de la part dorra. També emprem altres dades provinents de l’estudi fun- alta de l’estatge subalpí formen part de la subsp. nana (Wild.) cional dels matollars d’alta muntanya dels Pirineus catalans Syme, [= subsp. alpina (Suter) Celak.], el ginebró, que fa i d’Andorra (Illa et al., 2017), de l’anàlisi morfomètrica i di- mates de port difús o prostrat, amb fulles una mica més am- nàmica de poblacions de Juniperus sp.pl. de l’àmbit del Parc ples i curtes, incurvades, i és d’àmbit boreo-alpí (Bolòs et al., Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Molino, 2005; Fig. 4). Entremig, a l’estatge montà superior i a la part 2017; Ninot et al., 2017) i de documents fotogràfics i carto-

Butlletí ICHN 83, 2019 CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT GEOBOTÀNIC DE LES COMUNITATS DE JUNIPERUS SABINA I J. COMMUNIS 163 GEA, FLORA ET FAUNA

a

b

Figura 4. Matollar de Juniperus communis subsp nana: a) claps en expansió en el paisatge pradenc del solell del port de la Bonaigua, Pallars Sobirà; b) aspecte parcial d’un clap, amb Calluna vulgaris i Vaccinium uliginosum subsp. microphyllum subdominants. gràfics relacionats (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalu- zona marginal de cada clap està format per aquestes branques nya, 2019; SEMHAVEG, 2019). En la taxonomia i la nomen- estoloníferes encara poc denses, que aixequen branques late- clatura dels tàxons seguim Bolòs et al. (2005), excepte en el rals fins a 10-20 cm d’alçada. Les zones mitjanes i centrals cas de Juniperus communis subsp. nana (Wild.) Syme. atenyen més alçada, des d’uns 35 cm en alguns exemples d’indrets rocallosos de certa altitud, fins a uns 80 cm a les localitats més baixes. Alguns claps més grans presenten àrees Resultats: descripció de les comunitats vegetals obertes a la part central, degudes a la senescència i mortalitat de les branques més antigues. Savinoses de Juniperus sabina Entremig de la savina solen trobar-s’hi esparsament altres Aquests matollars apareixen en forma de claps subarbus- espècies llenyoses (com ara Juniperus communis, Genista tius de contorn circular o eŀlíptic, la majoria d’entre 4 i 10 scorpius, Rosa sp.pl. o Pinus sylvestris) i herbes de tendència m de diàmetre. Cada clap s’expandeix radialment, gràcies al xerofítica (Taula 1). D’aquestes darreres, la majoria creixen creixement centrífug de tiges reptants i aviat arrelades. La també als prats veïns, sobretot les més tolerants a la compe-

Butlletí ICHN 83, 2019 164 J. M. NINOT & E. CARRILLO GEA, FLORA ET FAUNA tència per la llum, mentre que una petita part són espècies ursi, freqüent en aquestes formacions, són plantes de port pròpies de boscos i matollars de llocs secs (Helleborus foe- prostrat i fulla coriàcia, resistents tant a sequeres ocasionals tidus, Cruciata glabra, Laserpitium latifolium). El fet que el a l’estiu com a les baixes temperatures i a la dessecació hi- matollar de savina es trobi en un interval altitudinal força am- vernals. Entremig s’hi fan altres subarbusts caducifolis (com pli (tot l’estatge montà i bona part del subalpí) i en diferents Cotoneaster integerrimus o Vaccinium sp.pl.) i algunes es- substrats, introdueix una notable variació en el component pècies comunes als prats veïns (com Deschampsia flexuosa, florístic, que depèn força del context local. Algunes espècies Festuca eskia o Thymus serpyllum subsp. chamaedrys). En diferencials responen a característiques del substrat, com ara conjunt, són comunitats de riquesa florística moderada (18 Calluna vulgaris en esquists àcids, o Lavandula angustifolia espècies per inventari, a la Taula 3). en calcosquists. Els matollars on Juniperus communis subsp. nana domi- Es tracta d’un tipus de matollar relativament ric florística- na o abunda presenten certa variabilitat florística i estructural ment a escala de parceŀla (26 espècies per inventari de mit- entre localitats. Els de l’estatge alpí solen contenir Vaccini- jana), si bé cal destacar la baixa especificitat del component um uliginosum subsp. microphyllum i alguna altra espècie florístic, que correspon en bona part a la flora ubiqüista lo- diferencial d’altitud. Els de l’estatge subalpí solen ser més cal. Com a element destacable, es pot esmentar Rosa sicula, rics florísticament, i contenen plantes relativament termò- espècie pròpia de muntanyes mediterrànies que apareix amb files (com ara Helianthemum nummularium) o pradenques, certa freqüència en aquestes savinoses. a més d’algun plançó de Pinus uncinata; i alguns cops s’hi barreja Genista balansae subsp. europaea. En qualsevol cas, Ginebredes de Juniperus communis var. intermedia aquestes ginebredes són freqüents a gran part dels Pirineus, en vessants solells o intermedis propensos a quedar desco- Aquesta comunitat correspon a claps de matollar de berts de neu durant l’hivern. Ocupen relleus rocallosos sobre mida i forma diversa, si bé abunden els de forma discoï- diferents menes de substrats, si bé són més freqüents sobre dal i d’entre 3 i 7 m de diàmetre. En alguns casos aquestes materials esquistosos. Solen fer mosaic amb prats esglaonats clapes conflueixen i formen matollars més extensos. Men- i amb afloraments rocosos. tre que a les parts marginals de cada clap el ginebre sol ser de port reptant o difús, a les parts centrals s’alcen branques obliqües o verticals, que sovint depassen el metre d’alça- Discussió da. Entre aquest brancam, sovint sobresurten altres arbusts més alts (com Rosa sp.pl., Prunus spinosa, Ribes alpinum o Interpretació sintaxonòmica Rhamnus alpina) o plançons d’arbres (com Pinus uncinata o Fraxinus excelsior). Totes tres comunitats tractades es troben dominades per La resta de la comunitat la formen unes poques espècies un tàxon d’ecologia àmplia, fet que determina que la resta pròpies de boscos i de vorades forestals (per exemple He- de plantes depenguin del pool florístic local. Aquestes són en lleborus viridis subsp. occidentalis, Rubus idaeus o Daphne general espècies tolerants a viure a redós de l’arbust domi- mezereum), plantes generalistes de prats i, típicament, algues nant, que sol ser força dens, i hi apareixen generalment de herbes vigoroses de tendència ruderal, com ara Urtica dioi- manera esparsa. Per aquests motius, la inclusió d’aquestes ca o Aconitum napellus subsp. vulgare. En conjunt, és una comunitats a un o altre grup de vegetació és poc clara, de comunitat no gaire singular florísticament, i moderadament manera que, com passa en altres menes de matollars, depèn diversa; els inventaris de la Taula 2 presenten una mitjana de en bona part de l’adscripció sintaxonòmica que s’atribueixi a 19 espècies. l’espècie dominant. Les ginebredes de J. communis var. intermedia es troben En el cas dels matollars de Juniperus sabina, se n’han des- per moltes valls dels Pirineus, com a mínim des del Ripollès crit diferents associacions a la península Ibèrica, principal- fins l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, a la part superior de ment l’Ephedro nebrodensis-Juniperetum sabinae, dels cims l’estatge montà i a la meitat inferior de l’estatge subalpí. Es calcaris del Moncayo, a la part nord del sistema Ibèric, i el fan en substrats de diversa mena, si bé semblen més freqüents Berberido seroi-Juniperetum sabinae, del sector sud del sis- en vessants més o menys calcaris. Abunden en molts paisat- tema Ibèric (Rivas Martínez et al., 2001; els noms complets ges de pastures mesòfiles, on aparentment s’expandeixen dels sintàxons esmentats es troben a l’esquema sintaxonò- afavorides per la minva en l’ús ramader, que tradicionalment mic, al darrer apartat d’aquest treball). Aquestes associacions incloïa el foc com a forma de controlar l’emmatament. inclouen algunes espècies pròpies de muntanya mediterrània, més enllà de la pròpia savina, i es classifiquen dins de l’ali- ança Pruno prostratae-Juniperion sabinae, de la classe Pino- Ginebredes de Juniperus communis subsp. nana Juniperetea. A la zona interna dels Alps hi ha també descrites El ginebró forma part de diverses menes de matollars d’al- diferents associacions de savinosa, de les quals l’Astragalo ta muntanya, en els quals pot ser abundant o fins i tot domi- alopecuri-Juniperetum sabinae és força comparable a la co- nant, formant matollars baixos (d’uns 20-40 cm) i d’aspecte munitat d’Espot. Com en aquesta, l’única espècie constant irregular. Sol recobrir relleus rocallosos, que inclouen tant hi és J. sabina, mentre que la resta de la comunitat la formen aviat petits claps pradencs com també afloraments rocosos plantes escadusseres dels matollars i boscos caducifolis poc que sobresurten. Tant el ginebró com Arctostaphylos uva- humits d’àmbit medioeuropeu, i dels prats veïns dels Bro-

Butlletí ICHN 83, 2019 CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT GEOBOTÀNIC DE LES COMUNITATS DE JUNIPERUS SABINA I J. COMMUNIS 165 GEA, FLORA ET FAUNA

a b

c d

e f

Figura 5. Comparació d’ortoimatges (procedents de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019) de dues localitats dels Pirineus centrals, sobre les Bordes d’Erill a la vall de Boí, Alta Ribagorça (a, c, e) i a Suar, al Solà d’Espot, Pallars Sobirà (b, d, f). Les imatges corresponen als anys 1946 (a, b), 1997 (c, d) i 2016 (e, f). Al paisatge pradenc de les Bordes d’Erill la ginebreda s’ha anat difonent en forma de petits claps, cada cop més abundants i visibles, mentre que al Solà d’Espot el punt de partida és un paisatge en mosaic de conreus i prats secs sobre costers més rocallosos; a partir d’aquests, s’han anat estenent tant ginebredes com savinoses metalia Br.-Bl. et Tüxen ex Br.-Bl. 1949 (Pignati & Pigna- d’aquesta, proposem la comunitat dels Pirineus com una ti, 2014: 91-93). Aquesta associació es classifica dins de la nova associació, Roso siculae-Juniperetum sabinae ass. nova classe de matollars Rhamno-Prunetea, i més concretament a hoc loco; holotypus: inv. n. 3, Taula 1. Considerem que per- l’aliança Berberidion vulgaris. tany a la mateixa associació un inventari de la Molina, a 1800 En una primera descripció de la comunitat d’Espot, tot i m, publicat per Soriano (2001) com una forma particular de no donar-li status d’associació, l’havíem atribuït a la classe Genisto-Arctostaphyletum, ja que té poc en comú amb els al- Pino-Juniperetea (sota el nom de Comunitat de Juniperus tres inventaris d’aquesta associació i amb l’aliança Juniperi- sabina; Carrillo & Ninot, 1992). Però com ja hem comen- on nanae en general, i en canvi és força afí als de la Taula 1. tat, es tracta d’una comunitat poc caracteritzada, tret de la En canvi, les formacions de J. sabina que apareixen molt singularitat de l’espècie dominant. En aquest punt, i tenint esparsament en alguna localitat gairebé alpina corresponen a en compte sobretot la seva similitud amb les savinoses dels formes particulars d’altres associacions, on aquesta espècie Alps, i també el paraŀlelisme amb les ginebredes tractades pren importància localment. És el cas d’un inventari de Ba- en aquest treball, ens inclinem per incloure-la dins de l’ali- laitus, a 2240 m d’altitud, on J. sabina és subdominant, amb ança Berberidion vulgaris, que engloba matollars de munta- el qual Rivas-Martínez (1968) descriu la subassociació juni- nya medioeuropea d’ambients més aviat continentals. Dins peretosum sabinae de l’Arctostaphylo-Pinetum uncinatae.

Butlletí ICHN 83, 2019 166 J. M. NINOT & E. CARRILLO GEA, FLORA ET FAUNA

Un cas més extrem es dóna en al límit altitudinal superior el que en diferents treballs s’ha identificat com a Arctostap- de la savina. Allí, en un inventari (aixecat per l’Ignasi Sori- hylo-Pinetum uncinatae vaccinietosum microphylli. Aquesta ano) de sobre Vaquèira, a la Cresta d’Escornacrabes, 2450 subassociació, però, creiem que s’ha de subordinar al Cytiso- m, UTM (ETRS89) 3343/47286, fet en els relleixos d’un Arctostaphyletum, amb el nom de vaccinietosum microphylli penya-segat calcari, un clap d’uns 40 m2, amb 100% de reco- (Rivas-Martínez 1968) comb. nova, tal com ja es desprèn de briment vegetal contenia: Juniperus sabina 5.5, J. communis la descripció original d’aquesta associació (Braun-Blanquet, subsp. nana 2.2, Aster alpinus 1.2, Rosa pendulina 1.1, Ibe- 1948: Taula 32, inv. 8). ris sempervirens, Galium pumilum, Festuca eskia, Saxifraga Entès així, el Cytiso-Arctostaphyletum uvae-ursi és una paniculata, Cotoneaster integerrimus. La similitud d’aquest associació de matollars subalpins i alpins que es troba àm- inventari amb els darrers de la Taula 3 fan que el considerem pliament representada als Pirineus orientals i centrals, sota una forma singular del Cytiso-Arctostaphyletum (vegeu més diferents subassociacions ecològiques i corològiques. Con- avall, el comentari d’aquesta associació), on aparentment J. siderem que s’hi ha d’incloure l’associació d’Arctostaphy- sabina pren el paper d’Arctostaphylos uva-ursi. los uva-ursi i Juniperus nana dels Pirineus atlàntics que Les ginebroses de J. communis s’han identificat en l’àm- Turmel (1955) atribueix a Chouard (1949), i més tard ano- bit europeu amb diferents associacions, de les quals cap s’ha menada Cotoneastro pyrenaici-Juniperetum nanae (Turmel documentat de la península Ibèrica. Algunes contenen plan- 1955) Rivas-Martínez et J.A. Molina (Rivas-Martínez et tes acidòfiles pròpies de landes i boscos aciculifolis, i s’han al., 2002). El Cytiso-Arctostaphyletum uvae-ursi és proper inclòs dins la classe Calluno-Ulicetea. És el cas del Dicra- de l’Arctostaphylo-Pinetum uncinatae, associació subalpi- no-Juniperetum communis, que es troba en paisatges de bai- na dels Pirineus centrals i orientals, també diversificada en xa altitud de l’Europa central i nord-occidental (Barkman, diferents subassociacions (Rivas Martínez, 1968), si bé to- 1985); o del Vaccinio-Juniperetum communis de l’estatge tes de caire forestal, amb Pinus uncinata com a diferencial montà dels Carpats romanesos, on el ginebre correspondria florística i ecològica. a la var. intermedia (Togor & Burescu, 1913). En canvi, el Viburno lantanae-Juniperetum communis, de l’estatge montà Paper en el paisatge dels Apenins centrals, s’inclou a l’aliança Berberidion vulga- ris (Cutini et al., 2002). La comunitat que ara descrivim dels Tant els matollars de J. sabina com els de J. communis var. Pirineus no encaixa amb cap d’aquestes associacions, si bé té intermedia es troben en paisatges de potencialitat forestal, i força similituds amb aquesta darrera, ja que totes dues conte- la seva anàlisi fa evident que es tracta de vegetació serial, que nen arbusts i herbes relacionades amb ambients de marge fo- fa el pas des de prats de diversa mena cap a boscos. L’esta- restal, propis de sòls mesotròfics o calcaris. És per això que la bliment de poblacions de Juniperus sabina en espais oberts a descrivim com una nova associació de l’aliança Berberidion través de germinació i establiment de nous individus deu ser vulgaris, amb el nom d’Helleboro occidentalis-Juniperetum molt rar, ja que a les poblacions en estudi tots els claps fan intermediae ass. nova hoc loco; holotypus: inv. 6, Taula 2. alguns metres de diàmetre, i són raríssims els de menys de Els matollars de Juniperus communis subsp. nana perta- 3 m diàmetre (als quals es pot atribuir una edat de menys de nyen clarament a l’aliança Juniperion nanae. Dins d’aques- 15 anys; Molino, 2017). D’altra banda, la major part de claps ta, corresponen prou bé al Cytiso oromediterranei-Arctos- tenen el seu punt inicial en irregularitats del terreny, com ara taphyletum uvae-ursi, associació que engloba matollars de marges rocallosos entre prats o petits afloraments de roca, i l’estatge subalpí i de la part inferior de l’estatge alpí, d’as- és a partir d’allí que s’han estès per superfícies pradenques. pecte i composició florística relativament variables (Braun- Això donaria a entendre que les plàntules i juvenils de la sa- Blanquet, 1948; Carrillo & Ninot, 1992; Carreras et al., vina troben dificultats per establir-se en llocs oberts, sigui per 1993, 1996; Soriano, 2001). En la seva subassociació típica competència de les espècies de prat, sigui per herbivorisme. hi pren més o menys importància el bàlec, Genista balansae En canvi, en els mateixos ambients sovintegen els claps subsp. europaea (= Cytisus oromediterraneus Rivas Mart. et petits de J. communis var. intermedia, de vegades establerts al.). Altres cops, com en els exemples de la Taula 3, es tracta enmig de prats. Aquesta estructura poblacional, amb una pro- de comunitats dominades de manera variable per Juniperus porció notable d’individus juvenils (Molino, 2017) es dóna communis subsp. nana o per Arctostaphylos uva-ursi, corres- també en altres valls pirinenques (García et al., 1999), i deu ponents a altres formes de la mateixa associació. En concret, ser el patró general en paisatges pradencs no gaire secs de els inventaris 1-7 de la Taula 3 defineixen una nova subasso- totes les muntanyes del nord de la península Ibèrica, en rè- ciació, juniperetosum nanae subass. nova hoc loco; holoty- gim de declivi d’ús pastoral (Montesinos & García, 2009). pus: inv. 5, Taula 3. Es tracta d’una subassociació sobretot La diferència en l’estructura poblacional entre J. sabina i J. subalpina, diferenciada de la subassociació típica pel pes que communis també deu tenir a veure amb el fet que aquesta se- sovint hi té Arctostaphylos uva-ursi i per la presència d’espè- gona espècie fa una fructificació molt més abundant que l’an- cies més aviat pradenques com Deschampsia flexuosa o He- terior, de manera que les opcions de germinació i establiment lianthemum nummularium, i també per l’absència de Genis- serien força superiors, inclús sense tenir en compte que les ta balansae subsp. europaea. En canvi, els inventaris 8-11 de seves poblacions solen ser més extenses i denses que les de la mateixa taula, que corresponen a formes de caràcter més J. sabina (Ninot et al., 2017). Així, les poblacions de J. sa- clarament alpí, amb Vaccinium uliginosum subsp. microphy- bina serien exemple de persistència a través de la longevitat llum i relativament pobres florísticament, concorden bé amb dels individus, malgrat el reclutament de juvenils molt baixa,

Butlletí ICHN 83, 2019 CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT GEOBOTÀNIC DE LES COMUNITATS DE JUNIPERUS SABINA I J. COMMUNIS 167 GEA, FLORA ET FAUNA en una estratègia forçosament més conservativa que la de J. claps de mida molt petita, atribuïbles a individus juvenils. communis (García & Zamora, 2003). Tot plegat suggereix que els canvis en l’ocupació de l’espai A escala de paisatge, hi ha evidències de l’expansió de gi- per part de J. communis subsp. nana es donen força més len- nebredes i savinoses en detriment de superfícies pradenques. tament que en el cas dels seus congèneres. Aquesta successió es pot avaluar tant per comparació d’or- tofotoimatges d’anys diferents (Fig. 5), com per mesures de Interès naturalístic i de conservació creixement expansiu dels claps de matollar. Emprant tots dos mètodes en tres poblacions de les valls d’Espot i de Jou, Mo- Tots els matollars tractats en aquest treball es troben en lino (2017) valora l’expansió radial dels claps de J. sabina forma de claps relativament petits, fent part de paisatges es- en 9,3 cm per any durant els darrers 50 anys (concretament, tructuralment diversos. Solen estar en situació de veïnatge en 9,6 cm, 10,9 cm i 7,4 cm, en altituds de 1350 m, 1575 m i amb comunitats pradenques prou diverses, sobretot prats me- 2050 m, respectivament); i la de J. communis var. intermedia sòfils de muntanya (Bromion erecti Koch 1926), però també en 7 cm (6,6 cm, 8,4 cm i 5,9 cm, a les mateixes altituds). Tot amb pastures seques en solells rocallosos i amb prats humits i que puguin semblar creixements moderats a curt termini, en i molleres en relleus suaus subalpins; i sovint també amb pi- unes poques dècades signifiquen el pas d’un sistema pradenc nedes de pi roig o de pi negre. Aquesta situació els confereix a un de preforestal, almenys en alguns vessants. un particular interès naturalista i funcional, ja que nombrosos Al mateix temps que ginebredes i savinoses emmaten els grups faunístics (ocells, altres vertebrats terrestres, insectes) prats, també aquests matollars es van veient envaïts per al- es beneficien d’aquests paisatges clapejats, on troben aliment tres arbusts i arbres. Els inventaris de les Taules 1 i 2, junt i refugi (Giménez Benavides, 2009; Montesinos & García, amb el cens de plantes llenyoses fet en aquests matollars en 2009). La pròpia diversitat estructural i florística d’aquests tres localitats de la vall d’Espot, donen com a components mosaics propicia una bona diversitat d’invertebrats (fitòfags, freqüents d’aquests matollars els individus juvenils de Pi- poŀlinitzadors, predadors) que, junt amb els gàlbuls dels Ju- nus sylvestris, i més rarament de P. uncinata (a partir d’uns niperus i els fruits carnosos d’altres espècies llenyoses, sus- 1800 m d’altitud), de Fraxinus excelsior, de Betula pendu- tenten importants poblacions de túrdids, rèptils i petits mamí- la, etc. Encara són més freqüents els arbusts propis d’etapes fers. Malgrat que els gàlbuls són un recurs menys buscat per preforestals o forestals, sobretot Rosa sp.pl., i també Prunus la fauna en primera instància, la seva persistència durant l’hi- spinosa, Rhamnus cathartica, R. alpina, Viburnum lantana vern i la primavera els converteix en una interessant reserva o d’altres. Aquestes espècies de fruit carnós, i també les del tròfica (Thomas et al., 2007). Les savinoses, molt menys co- gènere Juniperus, es beneficien per a la seva dispersió dels negudes en aquest aspecte, és de preveure que també cons- ocells frugívors, que utilitzen les branques més elevades de titueixen un àmbit interessant tant per ocells com per altres savines, ginebres i altres plantes llenyoses com a punts de re- vertebrats terrestres. Ginebredes i savinoses duen associat pòs i talaia, i deixen caure dins del matollar les llavors que re- també un component fúngic particular, ben diferent del que gurgiten o defequen. L’increment d’interaccions entre plantes es dóna als prats veïns, tal com s’ha evidenciat en exemples de fruit carnós i ocells dispersors incentiva la successió cap de les valls d’Espot i d’Aran (Grau et al., 2019). a un ecosistema més complex, de tipus forestal. La coberta Per aquest interès naturalístic, i en bona part pel seu pa- arbòria de pins i altres arbres d’aquests boscos en formació per creant hàbitat per un segment de fauna en declivi (ocells fa perdre vigor als claps de savina i de ginebre, que apareixen generalistes, artròpodes; Inger et al., 2015; Hallmann et al., progressivament etiolats i senescents. 2017), molts d’aquests matollars estan catalogats com a Hà- Juniperus communis subsp. nana forma en general comu- bitats d’Interès Comunitari a nivell europeu. És el cas de les nitats de caràcter més permanent que no pas els altres dos tà- formacions de J. communis (incloent les de la var. intermedia) xons comentats. Tant si es troben per sobre del nivell forestal que es troben en substrats calcaris, que corresponen al tipus potencial, com dins d’aquest nivell però en ambients rocallo- “5130 Formacions de Juniperus communis colonitzadores sos o genèricament desforestats, la seva substitució per bos- de landes o de pastures calcícoles”. En canvi, les ginebredes cos de Pinus uncinata no és previsible, o és força remota. En colonitzadores de landes acidòfiles no tenen la consideració canvi, sí que és versemblant que, dins de la mateixa tipologia d’Hàbitat d’Interès Comunitari. A Catalunya, és força més de matollars prostrats, el ginebró sigui desplaçat per Arctos- abundant el primer tipus, que ocupa unes 1.191 ha (sobretot taphylos uva-ursi, amb qui conviu. De fet, Braun-Blanquet als Pirineus i als Prepirineus, i menys a les muntanyes Olosi- (1948) assumeix que aquesta espècie és més competitiva, i tàniques i al Montseny) que no pas el segon, amb unes 101 ha que desplaça Juniperus en absència de pertorbació com és la (al Montseny i en alguns punts dels Pirineus) (SEMHAVEG, pastura o el foc. De tota manera, aquesta és una afirmació que 2019; Fig. 1). Els matollars reptants de J. communis subsp. no es basa en seguiment o altra anàlisi específica, i que en el nana i les savinoses de J. sabina formen part de l’Hàbitat millor dels casos podria fer minvar lentament la dominància d’Interès Comunitari “4060 Matollars alpins i boreals”, junt de Juniperus en favor d’Arctostaphylos. amb altres menes de matollars baixos d’alta muntanya. Els Per altra banda, els claps de J. communis subsp. nana so- de J. communis subsp. nana cobreixen unes 1.462 ha repar- len ser força més irregulars de contorn que els de J. commu- tides per l’alta muntanya dels Pirineus catalans i del Mont- nis var. intermedia o de J. sabina, en part perquè ocupen su- seny, de manera que es troben relativament ben representats perfícies rocalloses, ja irregulars de partida i que comporten als Pirineus i a d’altres muntanyes relacionades. En canvi, les notables limitacions ecològiques. A més, no se solen trobar savinoses de J. sabina es troben molt localitzades a la vall

Butlletí ICHN 83, 2019 168 J. M. NINOT & E. CARRILLO GEA, FLORA ET FAUNA d’Espot i en alguns vessants propers, i molt esparsament a la pandit durant les darreres dècades. Aquesta dinàmica, però, serra de Cadí i a la Tosa d’Alp; en conjunt deuen cobrir entre també implica que la reforestació espontània actua més ac- 1 i 1,5 ha (SEMHAVEG, 2019; i dades pròpies). tivament en aquestes ginebredes montanes i subalpines, que Des del punt de vista de la gestió conservativa, a en les de J. communis subsp. nana, situades a més altitud. Per més de la superfície que ocupen aquests hàbitats i de la seva tant, tot i que objectivament es troben en expansió i que no distribució geogràfica és important la seva dinàmica a esca- semblen amenaçades, les ginebredes són un hàbitat que cal la de paisatge. Les ginebredes de J. communis subsp. nana seguir, ja que el balanç entre emmatament i reforestació és poden ser desplaçades per formacions d’Arctostaphylos uva- incert. La seva conservació dependrà de si es mantenen els ursi o per pinedes de Pinus uncinata, però també s’expan- mosaics dinàmics de l’estil de l’iŀlustrat a les Fig. 2a i 4a, deixen en detriment de prats xeròfils d’alta muntanya (Illa, sota la perspectiva actual d’un ús agropecuari en declivi. 2016). Tots dos processos semblen relativament lents i, com que tenen lloc sobretot en relleus irregulars, sovint rocallo- sos, permeten el manteniment de claps de ginebrosa en situa- Agraïments ció força permanent. En conjunt, doncs, aquest tipus d`hàbitat no sembla particularment amenaçat. Les savinoses es troben Volem expressar el nostre agraïment als companys Albert en situació comparable a escala de paisatge. Es mantenen en Ferré, per l’elaboració d’algunes figures; i Ignasi Soriano, ambients rocallosos, avancen a través de prats secs, i són des- Jordi Carreras i Albert Ferré per la cessió d’alguns inven- plaçades per pinedes de Pinus sylvestris en alguns llocs –tot taris de vegetació. Gabriel Mercadal i Jordi Carreras com a plegat, sembla que amb certa parsimònia. Tot i això, la seva revisors i Llorenç Sáez com a editor han ajudat a millorar el escassedat en el conjunt dels Pirineus i la distribució molt lo- treball amb les seves aportacions. Aquest estudi s’ha realitzat calitzada les situa clarament en situació de vulnerabilitat. Les dins de diferents projectes, però principalment sota l’empara ginebredes de J. communis var. intermedia són relativament dels projectes de l’Organismo Autónomo Parques Naciona- freqüents i extenses als Pirineus catalans, i a més s’han ex- les 69/2005 i 634S/2012.

Esquema sintaxonòmic

Les comunitats de matollar tractades en aquest treball les considerem relacionades segons expressa el següent esquema sintaxonòmic:

Rhamno-Prunetea Rivas Goday et Borja ex Tüxen 1962 (= Crataego-Prunetea Tüxen 1962 nom. conserv. propos.) Prunetalia spinosae Tüxen 1952 Berberidion vulgaris Br.-Bl. 1950 Astragalo alopecuri-Juniperetum sabinae Br.-Bl. 1961 Roso siculae-Juniperetum sabinae Ninot et Carrillo, ass. nova Helleboro occidentalis-Juniperetum intermediae Ninot et Carrillo, ass. nova Loiseleurio procumbentis-Vaccinietea Eggler ex Schubert 1960 Vaccinio microphylli-Juniperetalia nanae Rivas-Martínez et M. Costa 1998 Juniperion nanae Br.-Bl. in Br.-Bl., Sissingh et Vlieger 1939 Cytiso oromediterranei-Arctostaphyletum uvae-ursi Br.-Bl. 1948 corr. Rivas-Martínez et M. Costa 1998 typicum vaccinietosum microphylli (Rivas-Martínez 1968) Ninot et Carrillo, comb. nova (=Arctostaphylo-Pinetum uncinatae Rivas-Martínez 1968) juniperetosum nanae Ninot et Ca2rrillo, subass. nova Calluno-Ulicetea Br.-Bl. et Tx. ex Klika et Hadač 1944 Vaccinio-Juniperetalia communis Passarge 1972 Vaccinio-Juniperion communis Passarge in Passarge et G. Hofmann 1968 Dicrano-Juniperetum communis Barkman 1985 Vaccinio-Juniperetum communis Kovács 1979

Pino-Juniperetea Rivas-Martínez 1965 (= Junipero-Pinetea sylvestris Rivas-Martínez 1965 nom. invers. propos.) Juniperetalia hemisphaericae Rivas-Martínez et J.A. Molina in Rivas-Martínez et al. 1999 Pruno prostratae-Juniperion sabinae Rivas-Martínez et J.A. Molina in Rivas-Martínez et al. 1999 Berberido seroi-Juniperetum sabinae Rivas Goday et Borja 1961 Ephedro nebrodensis-Juniperetum sabinae Rivas-Martínez et G. Navarro 1989

Vaccinio-Piceetea Br.-Bl. in Br.-Bl., Sissingh et Vlieger 1939 Athyrio filicis-feminae-Piceetalia Hadač in Hadač et al. 1969 Seslerio caeruleae-Pinion uncinatae Vigo 1974 Arctostaphylo uvae-ursi-Pinetum uncinatae Rivas-Martínez 1968 juniperetosum sabinae Rivas-Martínez 1968

Butlletí ICHN 83, 2019 CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT GEOBOTÀNIC DE LES COMUNITATS DE JUNIPERUS SABINA I J. COMMUNIS 169 GEA, FLORA ET FAUNA

Taula 1. Savinoses de Juniperus sabina: Roso siculae-Juniperetum sabinae ass. nova (holotypus: inv. 3)

Número d’inventari 1 2 3 4 5 6 7 S Altitud (m s.n.m.) 1380 1430 1485 1560 1585 2010 1850 Orientació SSW S SSE SSE S SSE S Inclinació (°) 25 30 18 35 20 30 33 Recobriment de la vegetació (%) 95 95 100 100 95 100 95 Alçada de la vegetació (cm) 40(200) 40(150) 60 60 60 - 50 Superfície estudiada (m2) 70 60 50 60 100 60 60 Nombre d’espècies 30 24 22 27 34 33 14 Característiques de l’associació Juniperus sabina 5.5 5.5 5.4 5.5 5.5 5.5 5.5 5 Rosa sicula . . + . . + . 2

Principals espècies d’àmbit forestal (sobretot de Querco-Fagetea) Juniperus communis subsp. communis 1.1 1.2 1.1 1.2 1.1 + . 5 Rosa canina s.l. . . + + + + . 3 Pinus sylvestris (juvenil) 1.1 + . . + . . 3 Helleborus foetidus . . . . 1.1 1.1 . 4 Juniperus phoenicea subsp. phoenicea + + . . . . . 2 Laserpitium latifolium . . . . . + + 0 Origanum vulgare . . . 1.2 . . + 2 Rhamnus cathartica . . . + + . . 0 Rosa micrantha + + . . . . . 1 Silene nutans ...... + 2 Brachypodium sylvaticum . . . . +.2 . . 1 Primula veris subsp. columnae . . . . . + . 1 Prunus spinosa + . . . + . . 0

Companyes Euphorbia cyparissias . + + + + + . 1 Festuca ovina s.l. 1.2 . . 1.2 1.2 . +.2 3 Seseli montanum + + + + . . . 0 Dactylis glomerata 1.2 1.2 . . . + . 0 Galium lucidum 1.1 . . + 1.1 . . 2 Genista scorpius + + 2.1 . . . . 2 Helianthemum nummularium subsp. tomentosum . 1.2 . 1.2 1.1 . . 5 Hieracium pilosella s.l. + . + . 1.1 . . 0 Hypericum perforatum . . + + . + . 1 Ononis spinosa + . + + . . . 1 Phleum phleoides . +.2 . + + . . 0 Sanguisorba minor subsp. minor 1.1 . . . + + . 1 Scabiosa columbaria subsp. columbaria 1.1 1.2 . + . . . 1 Teucrium chamaedrys 2.2 2.2 1.1 . . . . 5 Vicia cracca cf. subsp. tenuifolia . . . + + + . 0

Companyes presents en un o dos inventaris 1.- Achillea odorata, Artemisia campestris, Asplenium adiantum-nigrum subsp. adiantum-nigrum 1.2, Astragalus monspessulanus subsp. monspessulanus, Camptothecium lutescens 1.2, Carlina acanthifolia subsp. cynara, Chamaespartium sagittale 1.1, Cladonia gr. furcata 1.2, Dianthus pyrenaicus subsp. pyrenaicus, Jasione montana, Odontides viscosa, Plantago lanceolata, neumanniana, Thymus vulgaris subsp. palearensis 1.1. 2.- Achillea odorata 1.2, Camptothecium lutescens 2.2, Cruciata glabra, Genista pilosa, Helianthemum oelandicum subsp. italicum, Helichrysum stoechas, Odontides viscosa 1.1, Peucedanum oreoselinum, Saponaria ocymoides, Silene otites, Thymus vulgaris subsp. palearensis 1.2. 3.- Achillea millefolium 1.1, Arrhenatherum elatius 1.1, Centaurea paniculata subsp. leucophaea, Dianthus pyrenaicus subsp. pyrenaicus, Galium verum 1.1, Jasione montana, Polygala vulgaris, Sedum album, Sedum telephium subsp. maximum, Stachys recta, Thymus serpyllum subsp. chamaedrys 1.1. 4.- Anthyllis vulneraria subsp. forondae, Artemisia campestris, Bupleurum falcatum, Daucus carota, Galium pumilum, Hypochoeris radicata, Lavandula angustifolia subsp. pyrenaica 1.2, Petrorhagia prolifera subsp. prolifera, Satureja montana, Stachys recta, Thymus serpyllum subsp. chamaedrys, Vincetoxicum hirundinaria subsp. intermedium. 5.- Abietinella abietina 1.2, Achillea millefolium, Carduus defloratus subsp. carlinifolius, Carlina acanthifolia subsp. cynara, Hylocomium splendens, Hypochoeris radicata, Koeleria vallesiana, Lavandula angustifolia subsp. pyrenaica 1.2, Medicago suffruticosa subsp. suffruticosa, Picris hieracioides, Pimpinella saxifraga, Potentilla neumanniana, Saponaria ocymoides 1.2, alpina, Veronica officinalis, Vincetoxicum hirundinaria subsp. intermedium, Viola hirta. 6.- Aconitum anthora, Arabis brassica, Arrhenatherum elatius, Asphodelus albus 1.2, Biscutella laevigata, Carduus defloratussubsp . carlinifolius, Cruciata glabra 1.1, Echium vulgare, Festuca gautieri, Gentiana lutea subsp. montserratii 1.2, Laserpitium gallicum, repens,

Butlletí ICHN 83, 2019 170 J. M. NINOT & E. CARRILLO GEA, FLORA ET FAUNA

Molopospermum peloponnesiacum, Pimpinella saxifraga, Potentilla micrantha 1.1, Scutellaria alpina, hyssopifolia, Silene vulgaris, Stellaria holostea, Veronica austriaca subsp. teucrium, Viola cf. pyrenaica 2.2. 7.- Asphodelus albus, Elymus caninus, Genista balansae subsp. europaea, Hypnum cupressiforme 1.2, Juniperus communis subsp. nana, Rosa glauca, Rubus idaeus 2.2, Urtica dioica 1.2.

Procedència dels inventaris 1: Sobre Jou, a Sant Jaume, la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà (UTM ETRS89: 345565/4718188); coster rocallós d’esquists àcids. 17/09/2009. 2: Sobre Jou, vora la carena dels Castellots, la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà (UTM ETRS89: 345378/4718197); coster rocallós d’esquists àcids. 17/09/2009. 3: Sobre Estaís, Espot, Pallars Sobirà (UTM ETRS89: 3452574715656); coster rocós d’esquists àcids. 5/08/2014. 4: Solell d’Espot, sobre la ribera de Suar, Pallars Sobirà (UTM ETRS89: 340942/4716609); coster rocallós d’esquists calcaris. 5/09/2004. 5: Solell d’Espot, sobre la ribera de Suar, Pallars Sobirà (UTM ETRS89: 341035/4716628); coster rocallós d’esquists calcaris. 5/09/2004. 6: Sobre Espot, cap als Vedats, Pallars Sobirà (UTM ETRS89: 342525/4717191); coster rocallós d’esquists àcids. 14/09/2005. 7: Aigüestortes, vers els feixants del Sant Esperit, Alta Ribagorça (UTM ETRS89: 328541/4713250); esbaldregall de granodiorites. 10/09/2009. S: Columna sintètica (presència de les espècies, en nombre d’inventaris sobre els 5 publicats a Carrillo & Ninot, 1992).

Taula 2. Ginebredes de Juniperus communis var. intermedia: Helleboro occidentalis-Juniperetum intermediae ass. nova (holotypus: inv. 6)

Número d’inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Altitud (m s.n.m.) 1768 1780 1525 1617 1660 1950 1904 2100 1915 1850 1850 1780 1900 Orientació ESE E W S SSW SW - SE SSE S SE S E Inclinació (°) - - - 5 22 15 0 25 20 15 10 35 5 Recobriment de la vegetació (%) 100 100 98 - 100 100 95 97 95 100 95 95 97 Alçada de la vegetació (m) 1,2(4) 1,2(2,5) 1 1 1-1,5 1,4(2) 1,1(2) 0,6-1 0,65(1) - - 0,8-1,6 1,6-2 Superfície estudiada (m2) 40 30 30 20 35 60 30 80 50 40 40 50 40 Nombre d’espècies 19 14 14 15 21 25 16 20 20 17 24 19 23

Característica de l’associació Juniperus communis var. intermedia 5.4 4.4 5.4 5.4 5.5 5.4 5.5 5.4 5.4 5.4 5.4 5.4 5.4

Principals espècies d’àmbit forestal (sobretot de Querco-Fagetea) Rosa canina s.l. . . . + . . 1 . . 2.1 2.2 . + Helleborus viridis subsp. occidentalis . . (+) + . + . . . . (+) . 1.1 Daphne mezereum 1.1 2.2 . . . + 1.1 ...... Rhamnus alpina . 1.1 . . 1.1 ...... 1.1 + Helleborus foetidus . . . . 1.1 . . . . + + 1.1 . Satureja vulgaris . . 1.2 + . . . . . 1.1 + . . Fraxinus excelsior ...... + + + . . Ribes alpinum 2.1 2.1 + ...... Rosa rubiginosa ...... 1.1 . 1.1 . Clematis vitalba ...... + (+) . . Rosa coriifolia subsp. vosagiaca + . . . . + ......

Companyes Urtica dioica 1.2 2.2 2.2 1.2 . 2.2 1.2 +.2 . 1.1 . . 1.2 Agrostis capillaris . . + + + 1.2 2.2 . . + . +.2 +.2 Rubus idaeus 2.2 2.2 2.2 3.2 . 3.2 3.2 2.2 . . . . . Epilobium montanum . . . . . 1.1 + 2.2 + + . . 1.1 Aconitum napellus subsp. vulgare 3.2 2.2 ...... 2.2 1.2 . 2.1 Deschampsia flexuosa ...... 2.2 2.2 + 2.2 . 2.2 Dactylis glomerata . . . 1.2 . 1.2 1.2 . + . . + . Geum urbanum 1.2 + + + . + ...... Hypericum maculatum . + + . . + +.2 1.1 . . . . . Calluna vulgaris ...... + + 2.2 . + Gentiana lutea subsp. lutea + . . . . + 2.2 . . . + . . Cruciata glabra ...... + 1.1 + . . 1.2 Cirsium eriophorum + . . + . + . + . . . . . Dianthus hyssopifolius ...... + + + . + Festuca nigrescens +.2 . . . . 1.1 1.2 ...... Campanula rotundifolia . . . . . + . + 1.1 . . . . Carduus defloratussubsp . carlinifolius ...... + . + + . . Carlina acanthifolia subsp. cynara . . . . + . . . . . + + . Geranium pyrenaicum + + . . . . + ...... Pimpinella saxifraga . . . . + . . . . . + . + Viola canina ...... + . + . +

Butlletí ICHN 83, 2019 CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT GEOBOTÀNIC DE LES COMUNITATS DE JUNIPERUS SABINA I J. COMMUNIS 171 GEA, FLORA ET FAUNA

Companyes presents en un o dos inventaris 1.- Arabis cf. alpina, Carduus nutans, Cynoglossum officinale 1.1, Polygonum bistorta, Prunus padus 1.1, Sanguisorba officinalis, Sisymbrium austriacum subsp. chrysanthum. 2.- Cirsium palustre, Cynoglossum officinale1.1, Rosa glauca 1.1, Sisymbrium austriacum subsp. chrysanthum. 3.- Corylus avellana, Fragaria vesca, Geranium robertianum subsp. purpureum, Malva moschata 1.1, Rosa sp. 1.1. 4.- Achillea millefolium 1.2, Arabis hirsuta, Crocus nudiflorus, Epilobium angustifolium 2.2, Lotus corniculatus subsp. corniculatus. 5.- Abietinella abietina 1.2, Biscutella laevigata, Brachypodium sylvaticum, Daucus carota, Erysimum grandiflorum, Festuca ovina s.l. 2.2, Galium lucidum, Helianthemum nummularium subsp. tomentosum 1.1, Lavandula angustifolia subsp. pyrenaica, Plantago lanceolata, Plantago media 1.1, Rhamnus cathartica, Trifolium ochroleucon, Vincetoxicum hirundinaria subsp. intermedium, Viola hirta. 6.- Alchemilla gr. vulgaris, Centaurea nigra, Galeopsis tetrahit, Galium verum, Phleum pratense, Poa pratensis, Rumex acetosa subsp. acetosa, Stellaria graminea, Trisetum flavescens, Viola tricolorsubsp. subalpina. 7.- Malva moschata, Rumex cf. longifolius, Viola gr. sylvestris, Viola tricolor subsp. subalpina. 8.- Barbarea sp., Dianthus deltoides, Galium pumilum, Lilium martagon, Medicago suffruticosa subsp. suffruticosa, Myosotis alpestris 1.1, Poa chaixii, Poa nemoralis, Potentilla micrantha, Veronica officinalis. 9.- Dianthus deltoides, Galium pumilum 1.1, Genista balansae subsp. europaea 1.1, Hieracium glaucinum, Lotus corniculatus subsp. corniculatus, Rosa villosa 1.1, Rumex acetosella, Sedum rupestre subsp. reflexum, Stellaria holostea 1.2, Thymus serpyllum subsp. chamaedrys. 10.- Verbascum sp. 11.- Arabis turrita 1.2, Brachypodium pinnatum 1.2, Daphne cneorum, Euphorbia cyparissias, Genista balansae subsp. europaea, Hypericum sp., Teucrium chamaedrys, Viola hirta. 12.- Anthyllis montana, Arctostaphylos uva-ursi, Avenula pratensis subsp. iberica, Carex humilis, Dryopteris filix-mas, Festuca gautieri, Ononis pusilla, Ononis spinosa 1.2, Origanum vulgare 1.2, Picris hieracioides, Prunella grandiflora subsp. grandiflora, Teucrium chamaedrys 1.1. 13.- Achillea millefolium, Arabis sp., Carlina acaulis, Epipactis helleborine, Festuca gautieri, Myosotis arvensis, Rumex acetosa subsp. acetosa 1.2, Veronica chamaedrys.

Procedència dels inventaris 1: Cabana de Parros, Naut Aran, Val d’Aran (UTM ETRS89: 334413/4735211); claps de ginebrosa enmig de prats mesòfils. 22/07/2015 2: Cabana de Parros, Naut Aran, Val d’Aran (UTM ETRS89: 334351/4735220); claps de ginebrosa enmig de prats mesòfils. 22/07/2015 3: Sobre la Borda Perosa, Alt Àneu, Pallars Sobirà (UTM ETRS89: 334351/4735220); claps de ginebrosa enmig de prats mesòfils; esquists. 23/07/2015. 4: Estany de Sant Maurici, Espot, Pallars Sobirà (UTM ETRS89: 336722/4716287); claps de ginebrosa enmig de prats mesòfils; esquists. 03/10/2016 5: Solà d’Espot cap a la Ribera de Suar, Pallars Sobirà (UTM ETRS89: 340940/4716716); vessant de prats meso-xeròfils, invadit per ginebrosa. 07/10/2013. 6: Cap a les Estanyeres de Son, Alt Àneu, Pallars Sobirà (UTM ETRS89: 341172/,4719560); relleu suau de pastura mesòfila, amb claps de gine- brosa. 17/08/2014. 7: Pla d’Estaro a la vall de Son, Alt Àneu, Pallars Sobirà (UTM ETRS89: 341172/,4719560); relleu suau de pastura mesòfila, amb claps de gine- brosa. 17/08/2014. 8: Sota el Coll de Fogueruix, Espot, Pallars Sobirà (UTM ETRS89: 342099/4717464), claps de ginebrosa entre pastura mesòfila, en esquists àcids. 17/08/2014. 9: Solell de Filià, vora la font del Teixó, la Torre de Cabdella, Pallars Jussà (UTM ETRS89: 332392/4703433); esquists àcids. 06/08/2014. 10: Solà d’Astell, a la serra de Castellnou, la Torre de Cabdella, Pallars Jussà (UTM ETRS89: 329804/4697256); coster rocallós d’esquists àcids. 21/08/1997. 11: Pala Verdinosa, sobre la Torre de Cabdella, Pallars Jussà (UTM ETRS89: 333193/4700195); vessant pradenc amb ginebroses, sobre esquists àcids. 21/09/1997. 12: Sota les Bordes de Mereig, Canillo, Andorra (UTM ETRS89: 383675/4713156); coster rocallós d’esquists calcaris. 25/08/2000. 13: Sota el Coll d’Ordino, Canillo, Andorra (UTM ETRS89: 383044/4713096); claps de ginebrosa sobre prats mesòfils abandonats. 24/08/2000.

Taula 3. Ginebredes de Juniperus communis subsp. nana: Cytiso oromediterranei-Arctostaphyletum uvae-ursi juniperetosum nanae ass. nova (invs. 1-7; holotypus: inv. 5) i vaccinietosum microphylli (invs. 8-11). L’abreviatura dif. indica tàxons diferencials de subassociació respecte d’alguna de les altres subassociacions.

Número d’inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Altitud (m s.n.m.) 1993 1705 1875 2212 2100 2300 2418 2165 2513 2530 2390 Orientació SW W-SW SW S-SW S S S-SE SW E-SE E-SE S Inclinació (°) 40 30 15 25 40 25 40 8 35 15 10 Recobriment de la vegetació (%) - 100 100 97 95 100 95 100 95 95 95 Alçada de la vegetació (cm) - - - 50 30 20 20 25 - - 25 Superfície estudiada (m2) 80 0 25 50 50 50 35 40 25 15 15 Nombre d'espècies 21 29 23 21 24 14 12 17 15 14 8

Característiques de l’associació i de les unitats superiors Juniperus communis subsp. nana 5.4 4.3 3.2 5.4 4.4 3.3 3.3 4.4 5.4 5.4 4.4 Arctostaphylos uva-ursi (dif.) 1.3 4.4 . . 3.3 4.4 4.3 . . . . Cotoneaster integerrimus (dif.) . 1.1 . 1.1 2.1 1.2 2.2 . . . . Rosa pendulina 1.2 . . . . 1.2 + . 1.1 . .

Butlletí ICHN 83, 2019 172 J. M. NINOT & E. CARRILLO GEA, FLORA ET FAUNA

Vaccinium uliginosum subsp. microphyllum (dif.) ...... 3.3 1.2 + 1.2 Rhododendron ferrugineum . . + ......

Companyes Deschampsia flexuosa(dif.) 1.1 1.2 1.2 1.2 1.2 1.2 . + 1.2 . . Vaccinium myrtillus (dif.) . . + + 1.2 1.2 . 4.3 3.2 1.2 2.2 Calluna vulgaris 1.1 +.2 4.3 . . + . . 3.3 . 1.1 Cruciata glabra + + . + 1.1 + + . . . . Festuca eskia +.2 . . +.2 + . . 1.2 +.2 + . Galium pumilum subsp. marchandii . + . + + + 1.1 + . . . Lotus corniculatus . + + + + . . + 1.2 . . Dianthus hyssopifolius + +.2 1.2 . + + . . . . . Galium verum . + +.2 + + . . + . . . Helianthemum nummularium subsp. tomentosum (dif.) 2.1 + . . 1.2 + +.2 . . . . Thymus serpyllum subsp. chamaedrys 1.1 + . . + . + + . . . Festuca rubra s.l. + . 1.2 . . 2.2 . 2.2 . . . Festuca ovina s.l. . 2.2 . 1.2 . . 1.2 . . 1.2 . Iberis sempervirens . . . 1.1 + 1.2 . . . . 1.2 Festuca paniculata subsp. paniculata + . . . + . . . + . . Saxifraga paniculata + . . . + . + . . . . Veronica fruticulosa subsp. saxatilis . . . + + . . + . . .

Companyes presents en un o dos inventaris 1.- Asperula cynanchica subsp. pyrenaica, Bupleurum ranunculoides 1.1, Cirsium sp. 1.1, Coincya cheiranthos 2.1, Daphne mezereum, Gentiana acaulis, Myosotis alpestris subsp. alpestris, Viola sp. 2.- Anemone hepatica, Carduus defloratus subsp. carlinifolius, Euphorbia cyparissias, Geranium sylvaticum 1.1, Globularia nudicaulis, Helleborus viridis subsp. occidentalis 1.1, Lilium martagon, Medicago suffruticosa subsp. suffruticosa, Phyteuma orbiculare, Potentilla micrantha, Primula veris subsp. canescens, Ranunculus sp., Rubus idaeus 1.1, Sanguisorba minor subsp. minor, Stachys alopecuros, Trifolium pratense. 3.- Anthoxanthum odoratum, Arrhenatherum elatius 1.2, Briza media, Carlina acanthifolia subsp. cynara, Conopodium majus subsp. majus, Hypochoeris radicata, Juniperus communis subsp. communis, Pimpinella saxifraga, Potentilla sp., Rhamnus alpina, Scabiosa columbaria, Silene nutans, Vincetoxicum hirundinaria subsp. intermedium, Viola canina 2.2. 4.- Campanula scheuchzeri, Dryopteris filix-mas, Euphorbia cyparissias, Gentiana lutea subsp. lutea, Silene nutans, Poa chaixii 1,2, Potentilla neumanniana, Sempervivum arachnoideum, Senecio adonidifolius. 5.- Achillea millefolium, Cerastium arvense, Coincya cheiranthos, Daphne cneorum, Festuca indigesta subsp. durissima, Hypericum maculatum, Viola sp. 6.- Campanula rotundifolia. 7.- Hippocrepis comosa, Juncus trifidus, Vitaliana primuliflora. 8.- Campanula rotundifolia, Geum montanum, Leucanthemopsis alpina, Poa chaixii, Thymelaea calycina, Veronica chamaedrys. 9.- Campanula scheuchzeri, Carex sempervirens subsp. pseudotristis, Helictotrichon sedenense, Leucanthemum vulgare s.l., Poa cf. alpina, Sempervivum montanum. 10.- Arenaria grandiflora 1.2, Carex ericetorum 1.2, Cetraria islandica 1.2, Hieracium breviscapum, Luzula spicata, Minuartia recurva, Pedicularis cf. pyrenaica, Thamnolia vermicularis. 11.- Carex ericetorum, Festuca gautieri 1.2, Luzula lutea.

Procedència dels inventaris 1: Coma de Poilanèr, Es Bòrdes, Val d’Aran (UTM ETRS89: 310005/4732185); serrat rocós, calcari. 30/07/2003. Autors: J. Carreras & A. Ferré. 2: Marimanha, vora la pista a Liat, Naut Aran, Val d’Aran (UTM ETRS89: 329647/4734959); esquists. 19/07/1996. 3: Solell de Riqüerna sobre el pontet de Rus, la Torre de Cabdella, Pallars Jussà (UTM ETRS89: 332331/4706600); esquists àcids. 23/08/1997 4: Coma de Parros, Naut Aran, Val d’Aran (UTM ETRS89: 331572/4734588); claps irregulars, coster rocallós d’esquists. 22/07/2015 5: Solell del port de la Bonaigua, Alt Àneu, Pallars Sobirà (UTM ETRS89: 334721/4725471); claps irregulars, coster rocallós d’esquists. 02/10/2016 6: Tesso dera Mina, Naut Aran, Val d’Aran (UTM ETRS89: 334689/4726881); esquists àcids, morro rocós. 1/09/1995. 7: Serra dera Tuta dera Vop, al solell del Tuc dera Coma d’Auran, Vielha e Mijaran, Val d’Aran (UTM ETRS89: 322873/4736717); esperó rocós vora el cim. 19/08/2004 8: Sobre el Pla de Beret, solell de l’Arriu d’Aubert, Naut Aran, Val d’Aran (UTM ETRS89: 334971/4733318). 28/07/1996. Autor: I. Soriano. 9: Sobre l’estany de Creussans, Ordino, Andorra (UTM ETRS89: 375014/4721452); coster rocallós d’esquists àcids, claps irregulars. 1/09/2013. 10: Sobre l’estany de Creussans, Ordino, Andorra (UTM ETRS89: 375052/4721504); coster rocallós d’esquists àcids, claps irregulars. 28/09/2012. 11: Sobre Ulldeter, coma del Coll de la Marrana, Setcases, Ripollès (UTM ETRS89: 438187/4696896); coster rocallós d’esquists àcids. 6/09/2015.

Butlletí ICHN 83, 2019 CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT GEOBOTÀNIC DE LES COMUNITATS DE JUNIPERUS SABINA I J. COMMUNIS 173 GEA, FLORA ET FAUNA

Bibliografia GIMÉNEZ BENAVIDES, L. 2009. 4060 Brezales alpinos y boreales. P. 1-58. In: DD. AA. (eds.). Bases ecológicas preliminares para ATLES DE LA FLORA DELS PIRINEUS 2019. Atles de la Flora la conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en dels Pirineus. Projecte POCTEFA. Disponible a: http://www. España. Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. atlasflorapyrenaea.org/florapyrenaea/index.jsp [Data de consulta: Madrid. 58 p. març 2019]. GRAU, O., SARAVESI, K., NINOT, J.M., GEML, J., MARKKOLA, BARKMAN, J.J. 1985. Geographical variation in associations of A., AHONEN, S.H.K. & PEÑUELAS, J. 2019. Encroachment juniper scrub in the central European plain. Vegetatio, 59: 67-71. of shrubs into subalpine grasslands in the Pyrenees modifies the BOLÒS, O. DE & VIGO, J. 1984. Flora dels Països Catalans, vol. structure of soil fungal communities and soil properties. FEMS I. Barcino. Barcelona. 736 p. Microbiology Ecology, 95(4): fiz028. BOLÒS, O. DE, VIGO, J., MASALLES, R.M. & NINOT, J.M. GUARDIOLA, M., PETIT, A. & NINOT, J.M. 2009. Aportacions 2005. Flora manual dels Països Catalans. Pòrtic. Barcelona. a la flora dels Pirineus centrals. Butlletí de la Institució Catalana 1310 p. d’Història Natural, 75: 31-40. BRAUN-BLANQUET, J. 1948. La végétation alpine des Pyrénées HALLMANN, C.A., SORG, M., JONGEJANS, E., SIEPEL, orientales. Etude de phytosociologie comparée. Monografía de H., HOFLAND, N., HEINZ SCHWAN, H, STENMANS, W. la Estación de estudios pirenaicos y del Instituto espanyol de MÜLLER, A. SUMSER, H., HÖRREN, T., GOULSON, D. & edafologia, ecología y fisiología vegetal, n. 9. Barcelona. 306 p. DE KROON, H. 2017. More than 75 percent decline over 27 BRAUN-BLANQUET, J. 1979. Fitosociología. Blume. Madrid. years in total flying insect biomass in protected areas.PLoS ONE, 820 p. 12(10): e0185809. CARRERAS, J., CARRILLO, E., FONT, X., NINOT, J.M., ILLA, E. 2016. Estructura funcional de la vegetació alpina dels SORIANO, I. & VIGO, J. 1996. La vegetación de las sierras Pirineus. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. prepirenaicas comprendidas entre los ríos Segre y Llobregat. 1. ILLA, E., NINOT, J.M., ANADON-ROSELL, A. & OLIVA, Comunidades forestales (bosques, mantos marginales y orlas F. 2017. The role of abiotic and biotic factors on functional herbáceas). Ecologia Mediterranea, 21(3/4): 21-73. structure and processes of alpine subshrub communities. Folia CARRERAS, J., CARRILLO, E., MASALLES, R.M., NINOT, Geobotanica, 52 (2): 199-215. J.M. I. & VIGO, J. 1993. El poblament vegetal de les valls de INGER, R., GREGORY, R., DUFFY, J.P., STOTT, I., VORISEK, P. Barravés i de Castanesa. 1. Flora i vegetació. Acta Botanica & GASTON, K.J. 2015. Common European birds are declining Barcinonensia, 42: 3-392. rapidly while less abundant species’ numbers are rising. Ecology CARRERAS, J., FERRÉ, A. & VIGO, J. (eds.) 2016. Manual dels Letters, 18(1): 28-36. hàbitats de Catalunya. Volum IV. 3 Vegetació arbustiva i herbàcia INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA (Vegetació arbustiva). Generalitat de Catalunya. Barcelona. 309 2019. VISSIR v. 3.26. Disponible a: http://www.icc.cat/vissir3/ p. [Data de consulta: març 2019]. CARRILLO, E. & NINOT, J.M. 1992. Flora i vegetació de les valls MOLINO, A. 2017. La capacitat expansiva de Juniperus de d’Espot i de Boí. Arxius de la Secció de Ciències, IEC, 99(1-2): muntanya al Pirineu central. Treball Final de Màster, Universitat 1-474 i 1-350. de Barcelona. CHOUARD, P. 1949. Coup d’oeil sur les groupements vegetaux des MONTANÉ, F., ROMANYÀ, J., ROVIRA, P. & CASALS, P. 2010. Pyrenées centrales. Bull. Soc. Bot. Fr. 76eme session extr., 96: Aboveground litter quality changes may drive soil organic carbon 145-149. increase after shrub encroachment into mountain grasslands. CONSELL DE LES COMUNITATS EUROPEES. 1992. Directiva Plant and Soil, 337: 151-165. 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la MONTESINOS, D. & GARCÍA, D. 2009. 5130 Formaciones conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. de Juniperus communis en brezales o pastizales calcáreos. P. Brusseŀles. 1-39. In: DD.AA. (eds.). Bases ecológicas preliminares para la CUTINI, J., STANISCI, A. & PIRONE, G. 2002. L’alleanza conservación de los tipos de hábitat de interés comunitario en Berberidion vulgaris in Appennino centrale (Italia centrale). España. Ministerio de Medio Ambiente, y Medio Rural y Marino. Fitosociologia, 39(2): 31-50. Madrid. FERRÉ, A. 2016. 31.881. Ginebredes de Juniperus communis, poc o NINOT, J.M. 2016. 31.431. Matollars de ginebró (Juniperus nana), de molt denses, colonitzant pastures de la muntanya mitjana; 31.882. vessants solells de l’estatge subalpí; 31.432. Matollars prostrats de Ginebredes de Juniperus communis, poc o molt denses, colonitzant savina de muntanya (Juniperus sabina), de costers solells i rocosos, landes de gòdua o de bruguerola. P. 96-99. In: CARRERAS, J., als estatges altimontà i subalpí. P. 40-43. In: CARRERAS, J., FERRÉ, A. & VIGO, J. (eds.). Manual dels hàbitats de Catalunya. FERRÉ, A. & VIGO, J. (eds.). Manual dels hàbitats de Catalunya. Volum IV. 3 Vegetació arbustiva i herbàcia (Vegetació arbustiva). Volum IV. 3 Vegetació arbustiva i herbàcia (Vegetació arbustiva). Generalitat de Catalunya. Barcelona. 309 p. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 309 p. FONT, X. 2019. Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de NINOT, J.M., ANADON-ROSELL, A., CAMINAL, M., Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat CARRILLO, E., GRAU, O., ILLA, E., LLORET, F., NOGUÉS, de Barcelona. Disponible a: http:// http://biodiver.bio.ub.es/ S. & TALAVERA, M. 2017. Los arbustos de alta montaña y biocat/ [Data de consulta: març 2019]. los cambios de paisaje en el parque nacional de Aigüestortes i GARCÍA, D. & ZAMORA, R. 2003. Persistence, multiple Estany de Sant Maurici. P. 209-228. In: AMENGUAL, P. (ed.), demographic strategies and conservation in long-lived Proyectos de investigación en parques nacionales: 2012-2015, Mediterranean plants. Journal of Vegetation Science, 14: 921- Organismo Autónomo Parques Nacionales. Madrid. 475 p. 926. PIGNATTI, S. & PIGNATTI, E. 2014. Plant life of the Dolomites. GARCÍA, D., ZAMORA, R., HÓDAR, J.A. & GÓMEZ, J.M. Vegetation structure and ecology. Springer. Heidelberg. 771 p. 1999. Age structure of Juniperus communis L. in the Iberian RIVAS-MARTÍNEZ, S. 1968. Estudio fitosociológico de los peninsula: Conservation of remnant populations in Mediterranean bosques y matorrales pirenaicos del piso subalpino. Publicaciones mountains. Biological Conservation, 87: 215-220. del Instituto de Biología Aplicada, 44: 5-44.

Butlletí ICHN 83, 2019 174 J. M. NINOT & E. CARRILLO GEA, FLORA ET FAUNA

RIVAS-MARTÍNEZ, S., FERNÁNDEZ-GONZÁLEZ, F., LOIDI, SORIANO, I. 2001. La vegetació de la Serra de Moixeró i el J., LOUSÃ, M., PENAS, A. 2001. Syntaxonomical checklist of Massís de la Tosa d’Alp (Pirineus Orientals). Acta Botanica communities of Spain and Portugal to association Barcinonensia, 47: 5-400. level. Itinera Geobotanica, 14: 5-341. THOMAS, P.A., EL-BARGHATHI, M. & POLWART, A. 2007. RIVAS-MARTÍNEZ, S., DÍAZ, T.E., FERNÁNDEZ-GONZÁLEZ, Biological Flora of the British Isles: Juniperus communis L. F., LOIDI, J., LOUSÃ, M., PENAS, A. 2002. Vascular plant Journal of Ecology, 95: 1404-1440. communities of Spain and Portugal. Addenda to the syntaxonomical TOGOR, G.C. & BURESCU, P. 2013. Contributions to the checklist of 2001. Itinera Geobotanica, 15(1-2): 5-922. knowledge of Juniperus scrubs from Apuseni mountains, SEMHAVEG 2019. Servidor de mapes d’hàbitats i de vegetació. Romania. Analele Universitatii din Oradea, 21: 507-515. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació (GEOVEG). TURMEL, J.M. 1955. Le Pic de Midi d’Ossau. Ecologie et Disponible a: http://www.ub.edu/geoveg/cat/semhaveg.php [Data végétation. Mémoires du Muséum National d’Histoire Naturelle, de consulta: març 2019]. série B, Botanique, 5: 1–208.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 175-176. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)175 nota breu NOTA BREU

El ranuncle de canyissar (Ranunculus lingua) retrobat a Catalunya

Greater spearwort (Ranunculus lingua) rediscovered in Catalonia

Albert Tarragó* & Pere Casals*

*Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Carretera de Sant Llorenç, 0. 25280 Solsona, Lleida.

Autor per a la correspondència: Albert Tarragó Pérez. A/e: [email protected]

Rebut: 03.10.2019. Acceptat: 15.10.2019. Publicat: 30.12.2019

Figura 1. Foto de Ranunculus lingua en flor a la localitat de La Guàrdia Figura 2. Foto dels receptacles de les dues úniques flors observades de d’Ares. Foto: P. Casals. Ranunculus lingua de la bassa de La Guàrdia d’Ares. Foto: A. Tarragó.

Al t Ur g e l l : les Valls d’Aguilar, la Guàrdia d’Ares, molí de catalanes conegudes es trobaven a Riumors, l’Armentera (Alt la Borda del Feu, 31TCG5382, 1375 m, bassa artificial, co- Empordà) i a l’Estany de Banyoles (Pla de l’Estany), però la munitat d’helòfits, 15-VII-2019, A. Tarragó & P. Casals (Fi- planta no ha estat retrobada recentment (Sáez et al. 2010). gures 1 i 2). La darrera recoŀlecció de R. lingua a Catalunya data de l’any Ranunculus lingua L. és una planta perenne amb 1949 i corresponia a la localitat de Porqueres, on fou recolli- una distribució lateeuropea. L’actual estatus relatiu a l’estat da per O. de Bolòs (Simon et al., 2003; Sáez et al., 2010). de conservació de l’espècie a Catalunya és RE [1949] -extin- La nova població aportada es troba en una bassa artifici- gida en estat salvatge- (Sáez et al. 2010) a causa de no haver al d’un antic molí actualment en desús. La població és molt pogut ser retrobada en les antigues localitats. Les localitats petita, de solament 7 peus, situats aproximadament un metre

DOI: 10.2436/20.1502.01.23 Butlletí ICHN 83, 2019 176 A. TARRAGÓ & P. CASALS NOTA BREU cap a l’interior de la bassa. Únicament es van observar dues dues localitats a Catalunya. Cal destacar que ambdues es tro- flors que corresponien a un mateix peu. No es descarta la pos- ben catalogades com a «en perill d’extinció» en el Catàleg sibilitat, donada la proximitat dels peus, que es pugui tractar de flora amenaçada de Catalunya: Decret 172/2008, Reso- d’un sol individu, donat el caràcter estolonífer de l’espècie. lució AAM/732/2015 pel que es pensa que s’hauria de posar Es tracta d’una localitat isolada i amb unes característiques en valor aquest espai,; així com prendre mesures per a la seua climàtiques ben diferents respecte de les localitats aportades conservació. a les antigues cites del nord-est de Catalunya. La població Recentment (octubre 2019) s’ha observat l’efecte del bes- coneguda més propera es troba a la península Ibèrica, on es tiar boví (trepig, herbivorisme i nitrificació) que causa per- donava per extingida, fins que va ser trobada recentment a torbacions que poden afectar R. lingua, així com també H. Ansoain (Navarra) el 2002, on resulta una planta molt rara vulgaris, en menor mesura. De fet no s’han pogut retrobar les i localitzada (Aizpuru et al. 2003). Antigues cites d’Iruña, dues tiges florals que van ser observades, pel que es probable Donibane Lohizune i Baiona (Aizpuru et al., 2003) no han que hagin estat menjades pel bestiar. estat retrobades recentment; així com tampoc la població de Barbasan (Alta Garona) vista per últim cop l’any 1985 (En- jalbal, 2006). Les poblacions més properes de la vessant nord Bibliografia dels Pirineus es troben al Parc naturel régional de Camargue (Tison et al., 2014). AIZPURU, I., APERRIBAY, J. A., BALDA, A., GARIN, F., La localització de la bassa, força allunyada de nuclis urbans, LORDA, M., OLARIAGA, I., TERES, J. & VIVANT, J. 2003. Contribuciones al conocimiento de la flora del País Vasco (V). poc visible des dels camins principals i accessible únicament a Munibe, 54: 39-74. peu per un corriol; no fan pensar que es pugui tractar d’una ENJALBAL, M. 2006. Observations naturalistes en vrac dans les població introduïda. El baix nombre de peus i l’escassetat de Pyrénées Centrales. A la recherche des espèces déterminantes. flors haurien pogut dificultar la seua detecció en anys anteriors. Isatis, 6: 24-37. En aquest mateix indret hi creix de forma dominant Hippuris GREEN, A. J., SOONS, M., BROCHET, A. L., & KLEYHEEG, vulgaris L. (Palau et al., 2015). El fet que les dues especies E. 2016. Dispersal of plants by waterbirds. P. 147-195. In: es trobin en la mateixa bassa també podria fer pensar que ha- Şekercioğlu C. H., Wenny D.G., Whelan C. J, (Eds.). Why birds guessin estat dispersades per ocells migradors des de la banda matter: Avian Ecological Function and Ecosystem Services. Uni- nord dels Pirineus, com apunten Green et al. (2016), on llavors versity of Chicago Press. 386 p. PALAU, J., CURIÀ, J., & AYMERICH, P. 2015. Nova localitat de H. vulgaris i R. lingua van ser trobades en els aparells di- d’Hippuris vulgaris a Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana gestius en diferents espècies d’ànecs migratoris a Europa. Per d’Història Natural, 79: 135-136. altra banda, donat que es tracta d’una espècie que actualment SÁEZ, L., AYMERICH, P., & BLANCHÉ, C. 2010. Llibre vermell es comercialitza a Catalunya com a planta ornamental, es po- de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. drien plantejar dubtes sobre la espontaneïtat de la població a Editorial Argania. Barcelona. 811 p. la nova localitat, que podria ser resultat d’una naturalització. SIMON, J., M. BOSCH, J. LÓPEZ-PUJOL, ROVIRA, A., Això també podria explicar la presència de H. vulgaris, que MOLERO, J. & BLANCHÉ C. 2003. Ranunculus lingua L. In: també es venuda amb finalitats ornamentals. BAÑARES, A., G. BLANCA, J. GÜEMES, J. C. MORENO Aquesta nova troballa a la bassa de la Borda del Feu plan- & S. ORTIZ (Eds.), Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España: 71. Dirección General de Conservación teja la necessitat de protecció de l’espai, per la presència de de la Naturaleza, Madrid. 170 p. la única localitat de R. lingua a Catalunya i la segona en tota TISON, J. M., P. JAUZEIN & MICHAUD, H. 2014. Flore de la la Península Ibèrica. Encara més rellevant és la convivència France méditerranéenne continentale. Naturalia Publications. amb H. vulgaris; espècie també molt escassa amb només 2078 p.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 177-194. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)177 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Addicions i correccions a la flora del Parc Natural de la Serra de Mariola (Est de la península Ibèrica)

Lluís Serra*, ** Josep E. Oltra*** & Jaume X. Soler****

* Generalitat Valenciana. Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, SS.TT. d’Alacant. C/Prof. Manuel Sala, 2. 03003 Alicante. ** Estación Científica Font Roja Natura UA. Universidad de Alicante. Carretera de San Vicente del Raspeig s/n. 03690 San Vicente del Raspeig (Alicante). *** VAERSA. Avda. Corts Valencianes, 20. 46015 Valencia. **** Botanica Mediterranea S.L. C/Constitució, 31. 03740 Gata de Gorgos (Alicante).

Autor per a la correspondència: Lluís Serra. A/e: [email protected]

Rebut: 21.06.2019; Acceptat: 11.11.2019; Publicat: 30.12.2019

Resum

Presentem una ampliació a la flora del Parc Natural de la Serra de Mariola (Alacant-València) amb 116 novetats, de les que destaquem Cotoneaster lacteus, Lythrum tribracteatum, Pastinaca sativa subsp. sylvestris, Pyracantha crenulata, P. angustifolia com noves cites tam- bé per a la provincia d’Alacant i Chenopodium exsuccum i Rosa banksiae per a la de València. Mots clau: Comunitat Valenciana, corologia, flora vascular, Parc Natural de la Serra de Mariola.

Abstract

New contributions to the knowledge of the vascular flora of the Serra de Mariola Natural Park (Eastern Iberian Peninsula) Novelties about the vascular plants of Serra de Mariola Natural Park (Alacant-València) are presented. This paper deals with 116 new taxa for the area, five of them are new for the Alacant province (Cotoneaster lacteus, Lythrum tribracteatum, Pastinaca sativa subsp. syl- vestris, Pyracantha crenulata and P. angustifolia) and two for the València province (Chenopodium exsuccum and Rosa banksiae). Key words: chorology, Natural Park Serra de Mariola, vascular flora, Valencian Community.

Introducció Material i Mètodes

La Serra de Mariola ha segut objecte de visita des de Tour- Aquest treball es bassa en les dades de camp arreplegades, nefort en 1681 per nombrosos botànics que arribaven a la sobretot des de 2012, fins a 2018. En camp s’utilitza un GPS península Ibèrica des d’altres països europeus així com per Garmin o el GPS dels Smartphone amb l’aplicació Orux- © els botànics peninsulars que seguien les passes dels altres i maps , després, en les espècies novedoses es revisa amb la volien veure les formes que ací anaven descobrint-se (Serra, fotografia aèrea del visor de la Generalitat Valenciana (http:// 2007). Recentment es va fer una compilació de la flora pu- visor.gva.es/visor/). Les dades s’agafen amb el DATUM 2 blicada amb l’informació obtinguda en camp en nombroses ETRS89, però ací oferim la quadrícula UTM d’1 km en el DATUM ED50 per homogeneitzar les dades que figuren a la visites entre els anys 80 i 2011 (Serra et al., 2012). Eixa pri- nostra base de dades des d’els anys 80 del segle passat. Tam- mera aproximació al catàleg de la flora de la Mariola aporta- bé hem revisat els herbaris ABH, MA, VAL i l’herbari privat va 1099 tàxons, dels que 25 eren de presència dubtosa. d’un dels autors. La novetat de les citacions es bassa en la Des de la publicació d’eixe primer catàleg s’ha fet un revisió de la flora del parc natural publicada fa alguns anys intens treball de camp així com visita a alguns herbaris per (Serra et al., 2012). Els taxons estan ordenats alfabèticament. comprobar la validesa d’algunes citacions que semblaven Les espècies amb un asterisc (*) són novetats per a la flora de dubtoses, amb el que el nombre de registres per a la flora del la Mariola. Els noms en negreta són taxons presents al terri- parc s’ha més que duplicat amb respecte a les dades que pu- tori estudiat. Els noms sense negreta corresponen als taxons blicavem en 2012 (Taula 1). que cal excloure de la flora del parc natural. Les dades biogeogràfiques i bioclimàtiques es basen en l’informació publicada en Rivas Martínez et al. (2007) i Ser-

DOI: 10.2436/20.1502.01.24 Butlletí ICHN 83, 2019 178 L. SERRA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA ra (2007). Per a les comunitats vegetals on apareixen les es- ra, 30SYH1996, 500 m, 29-I-2012, L. Serra 8716, A. Bort, P. pècies seguim el criteri de Rivas Martínez et al. (2001). Serra & J. Lluch (MA 862443). Espècie de distribució mediterrània present majoritària- Taula 1. Nombre de citacions de flora vascular al Parc Natural de la Serra de Mariola. ment en les rodalies de castells o massos antics o abandonats, en herbassars nitròfils. escassa a l’interior de les comarques Origen No. registres % valencianes. Arriba a la Mariola per la seua part més càlida amb influència climática litoral. Herbari 2.647 7,1 Bibliografía 3.981 10,7 Arenaria aggregata subsp. pseudoarmeriastrum (Rouy) G. Vist viu 30.718 82,2 López & Nieto Feliner Total 37.346 100,0 Taxon del que existeix un plec (VALÈNCIA: Bocairent, Serra de Mariola, 30SYH19, 1100 m, G. Mateo & R. Figue- Resultats rola, 27-VI-1985, VAL 51672) que varem citar com dubtós (Serra et al., 2012: 106) i que hem pogut revisar ara i que *Achillea ageratum L. ja Ginés López apuntava com de flors massa grans com per VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, Escrig, la Repla- a poder considerar-la com la subsp. pseudoarmeriastrum, i na, 30SYH1288, 1000 m, 25-VI-2013, L. Serra 9475 (Herb. que nosaltres pensem que forma part de la variabilitat de la Pers.). subsp. aggregata, ampliament distribuïda per les parts altes Espècie present a la Mediterrània Central i Occidental, de de la Mariola. Per tant aquesta subespècie cal no considerar- caràcter nitrohigròfil, es troba de forma puntual al parc en la com present a l’àrea del parc natural. pasturatges humits lleugerament nitrificats. Arenaria armerina Bory *Achillea filipendulina Lam. La menció d’esta espècie a la Mariola es deu a un plec ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, el Cap del Pla, arreplegat a finals del segle XIX (Serra de Mariola, 11-VI- 30YH1385, 740 m, 6-VII-2013, L. Serra 9562 & A. Bort 1891, P. Porta & G. Rigo, ut A. armeriastrum var. elonga- (Herb. Pers.). ta, MA 36134) i mencionat poc després (Porta, 1892: 118; Willkomm, 1893: 277, ut A. armerina). Pau (1898: 430, ut Taxon de distribució irano-turànica que havia segut con- A. armeriastrum var. elongata) també la cita, encara que és fós amb Tanacetum vulgare L. al nostre territori (Serra, 2007: probable que la confonguera amb A. agreggata subsp. aggre- 950; Crespo et al., 2013: 118) i del que no hi havia referènci- gata, ja que la dona com molt freqüent i la que és abundant es prèvies al parc. Assilvestrada a llocs humits en barrancs i és esta última. Posteriorment també la cita Font Quer (1935: vora de bancals. 81) de la pujada al Montcabrer. Va ser considerada com de presència dubtosa per Serra et al. (2012: 106) però hem vist *Amaranthus muricatus (Moq.) Hieron. el material de Porta i Rigo i les fulles basals són obtuses i no ALACANT: Alcoi, Serra de Mariola, l’Uixola Vella, agudes com en A. agreggata subsp. aggregata pel que confir- 30SYH1887, 606 m, 7-VII-2014, L. Serra 10130 , A. Bort & mem la seua presència a la serra. També hem pogut veure un P. Serra (MA 902634). altre plec (Serra de Mariola, 8-VII-1958, A. Rigual, 1000 m, Espècie nitròfila comuna en ambients ruderals i, fins i tot, en Thlaspietea, ut A. armerina var. brevifolia, MA 367960) urbans a les zones litorals que penetra cap a l’interior pel Ser- que també es pot considerar com A. armerina, pel que caldrà pis per on arriba a la serra a les parts més baixes que fiten ja buscar-la de nou entre les nombroses poblacions de A. agreg- amb les cases d’Alcoi. gata subsp. agreggata amb la que deu conviure i, probable- ment, presentar introgressions. *Anacamptis fragrans (Pollini) R.M. Bateman ALACANT: Alfafara, Serra de Mariola, Fontanerets-cova *Arrhenatherum album (Vahl) W.D. Clayton Bolumi, 30SYH1293, 953 m, 16-VI-2013, S. González, foto- ALACANT: Cocentaina, serra de Mariola, camí del Mont- grafia publicada en Serraet al., 2015: 47. cabrer, 30SYH1794, 1180 m, 23-VI-2012, L. Serra 9197, Orquídia que es va trobar fa uns anys i que ja donarem J.X. Soler, A. Bort, M. Signes & S. Serra (Herb. Pers.). Agres, com novetat per al parc (Serra et al., 2015: 47) amb algunes serra de Mariola, Alt de la Cava, 30SYH1594, 1100 m, 27-V- poblacions nombroses al litoral de la Marina Alta i que va en- 2004, L. Serra 10473 & J. Pérez (Herb. Pers.). rarint-se cap a l’interior. A l’Alcoià-Comtat arriba per l’Orxa Espècie de distribució circunmediterrània present als fe- des de la costa i després no torna a aparèixer fins a la Mariola, nassars de la part alta de la serra. on és molt escassa i no florix tots els anys. Present als pastu- ratges d’ambients humits. Arrhenatherum elatius subsp. baeticum Romero Zarco Es tracta d’un Arrhenatherum amb tija amb tubercle basal *Anagyris foetida L. semblant a l’A. album. Mencionat primerament per Gando- ALACANT: Muro d’Alcoi, serra de Mariola, via tren Xixar- ger (1917: 337, ut A. bulbosum (Willd.) C. Presl), nosaltres

Butlletí ICHN 83, 2019 ADDICIONS I CORRECCIONS A LA FLORA DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MARIOLA 179 GEA, FLORA ET FAUNA varem associar esta referència a la subsp. baeticum (Serra et Pers.). Alcoi, serra de Mariola, barranc de Xirillent, al., 2012: 120) degut a que hi havia més citacions de la subsp. 30SYH1286, 800 m, 2-V-2013, L. Serra & M. J. Sanchis, v.v. baeticum i no de l’A. album i A. elatius subsp. bulbosum es VALÈNCIA: Bocairent, Serra de Mariola, pr. Mas del Collet, considerava com taxon més bé atlàntic i de presència en pas- 30SYH1292, 900 m, 1-V-2017, L. Serra 11241, A. Bort, P. turatges acidòfils (Romero Zarco, 1985: 138; Bolòs & Vigo, Serra & J. Lluch (MA 936223). 2001: 468) i què no creix a la Comunitat Valenciana (Mateo Espècie de distribució mediterrània pròpia de pasturatges & Crespo, 2014: 426). nitròfils, generalment en terrenys trepitjats. No l’haviem tro- La següent menció d’esta subespècie baeticum és de Fa- bat fins ara al parc, encara que era molt probable que es tro- bregat (2002: 204) que revisa un plec de Rigual i l’asigna a bara per la seua ecologia. esta subespècie. El plec (Serra de Mariola, 1000 m, VI-1969, A. Rigual, ABH 23238) és el testimoni de la referència de *Astragalus epiglottis subsp. asperulus (Dufour) Nyman Rigual (1984: 246, ut A. elatius subsp. erianthum (Boiss. & ALACANT: Muro d’Alcoi, Serra de Mariola, pr. Penya del Reut.) Trabut), que sinonimitza a la var. bulbosum (Willd.) Frare, 30SYH2096, 550 m, 23-IV-2017, L. Serra 11226 (MA Spenner i que nosaltres varem donar també com A. elatius 936222). subsp. baeticum (Serra, 2007: 1001). Revisat novament este Espècie de distribució mediterrània occidental, escassa plec l’associem clarament a A. album (com l’havia determi- a les comarques valencianes, clarament diferenciada de la nat Rigual inicialment amb el nom de A. elatius subsp. eri- subespècie típica pels seus peduncles llargs, de fins 45 mm. anthum, sinònim de A. album al inclorure’l en A. elatius), pel Arriba a la part més càlida del parc, en pasturatges anuals que A. elatius subsp. baeticum no estaria present a la serra subnitròfils. de Mariola i l’únic Arrhenatherum amb tiges amb tubercles basals seria l’A. album. *Astragalus glaux L. Arrhenatherum elatius (L.) Beauv. ex J. & C. Presl subsp. ALACANT: Cocentaina, serra de Mariola, barranc de Para- elatius dets, 30SYH1793, 1150 m, 22-V-2012, L. Serra 9110 & J.X. Soler (Herb. Pers.). VALENCIA, Bocairent, serra de Mario- Taxon citat inicialment de la Teixera d’Agres (Bolòs, la, pr. mas del Cipreret, 30SYH1091, 850 m, 13-V-2012, L. 1967: 207, ut A. elatius), mencionada posteriorment tam- Serra 9049, A. Bort, M. Salas & P. Frances (Herb. Pers.). bé de la mateixa zona (Insa Pérez & Vidal, 1989: 111, ut A. elatius) i que nosaltres varem arreplegar al catàleg del parc Tàxon mediterrani occidental, relativament escàs a les co- (Serra et al., 2012: 120). Però a la zona s’ha arreplegat A. marques alacantines, que apareix en pasturatges trepitjats. elatius subsp. sardoum (Agres, Serra de Mariola, Vall dels Teixos, 1200 m, 11-VII-1992, J.L. Solanas & al., ABH 980) i *Atriplex halimus L. el propi Oriol de Bolòs (Bolòs & Vigo, 2001: 467) no aporta ALACANT: Banyeres de Mariola, Serra de Mariola, camp referència per a Mariola d’esta subespècie sinó tan sols cita de tir, 30SYH0489, 780 m, 22-VII-2014, L. Serra 10159 la subsp. sardoum. Per tot açò pensem que l’únic Arrhenat- (Herb. Pers.). herum amb tija sense tubercles basals que es troba a Mariola Espècie nitròfila, escassa a l’Alcoià, també escasíssima al és A. elatius subsp. sardoum. P.N. de la Font Roja (Serra & Soler, 2011: 150) i que arriba de forma puntual al parc, present en zones d’escombreries de *Asplenium trichomanes subsp. pachyrachis (Christ) Lovis Banyeres. & Reichst. ALACANT: Banyeres de la Mariola, serra de Mariola, bar- *Bidens frondosa L. ranc d’Ull de Canals, 30SYH0585, 790 m, 6-X-2013, L. Ser- ALACANT: Muro d’Alcoi, Serra de Mariola, pr. Penya del ra 9807, J. Oltra, A. Bort & O. Sentendreu (Herb. Pers.). Co- Frare, 30SYH2096, 495 m, 21-IX-2014, L. Serra 10173 & A. centaina, serra de Mariola, barranc de Paradets, 30SYH1793, Bort (MA 925256). 1150 m, 22-V-2012, L. Serra 9101 & J.X. Soler (Herb. Pers.). Taxon neotropical assilvestrat a les vores de camins, que Ibidem, les Penyes Monteses, 30SYH1992, 1200 m, 1-V- varem donar com nou per Alacant fa uns anys (Serra, 2007: 2013, L. Serra 9655 & J.X. Soler (Herb. Pers.). Alcoi, Serra 845) i que sembla que es troba al Serpis fins arribar al vessant de Mariola, Barranc del Bou, 30SYH1790, 930 m, 24-X- més tèrmic de Mariola, a Muro d’Alcoi. 2014, L. Serra 10239 & M.J. Sanchis (Herb. Pers.). Falaguera amb una ampla distribució euroasiàtica, poc ci- *Bidens subalternans DC. tada d’Alacant (Serra, 2007: 92) i que, poc a poc, va trobant- ALACANT: Muro d’Alcoi, serra de Mariola, pr. Fontanars, se en més serres del territori. Forma part de les comunitats 30SYH2196, 430 m, 20-X-2013, L. Serra 9811 & A. Bort rupícoles calcícoles de la Mariola. (Herb. Pers.). Espècie amb afinitats semblants a l’anterior, encara que *Astragalus echinatus Murray més freqüent, sobretot al litoral de la Marina Alta (Serra, ALACANT: Cocentaina, Serra de Mariola, Mas de Prats, 2007: 846). també arriba de forma puntual a la Mariola, en 30SYH1692, 1035 m, 24-V-2016, L. Serra 11095 (Herb. ambients ruderalitzats.

Butlletí ICHN 83, 2019 180 L. SERRA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

*Borago officinalis L. 2015: 53), en una zona a la que és probable que s’afectara ALACANT: Cocentaina, serra de Mariola, barranc de la Pa- antigament la població per una cantera molt propera als indi- lissana, 30SYH2291, 470 m, 4-V-2012, L. Serra 9029 (MA vidus que coneguem actualment. 866126). *Carex divulsa Stokes subsp. divulsa Espècie de distribució mediterrània i del SW d’Àsia, difo- sa per bona part d’Europa i altres parts del món. Es troba en ALACANT: Alfafara, Serra de Mariola, Cova Bolumi- llocs nitrificats i humits. Típic en hortes litorals, mentre que ni, 30SYH1293, 1030 m, 24-V-2015, L. Serra 10749 & al. escasseja cap a l’interior. A la Mariola el trobem a les zones (Herb. Pers.). amb més influència litoral. Taxon eurosiberià amb algunes cites a les nostres comar- ques (Bolòs & Vigo, 2001: 262; Serra, 2007: 981) i que no *Brassica napus L. haviem trobat encara al parc. És molt escàs en herbassars hu- ALACANT: Cocentaina, serra de Mariola, pr. cementeri, mits lleugerament nitrificats. 30SYH2292, 480 m, 20-III-2014, L. Serra 10038 (Herb. Pers.). *Carex divisa Huds. Espècie conreada, d’origen incert, assilvestrada de forma VALÈNCIA: Bocairent, Ermita de Santa Bàrbara, 30SYH0991, esporàdica a les afores del poble. 840 m, 24-V-2013, J.E. Oltra (Herb. Pers.). Espècie de distribució paleotemperada, escassa a la Vall *Bromus diandrus Roth d’Albaida, d’on s’havia citat d’altres punts però fora de la ALACANT: Agres, serra de Mariola, barranc de la Vila, Mariola (Conca & García Alonso, 1994: 189). Es troba en 30SYH1696, 590 m, 21-IV-2013, L. Serra 9529, J. Oltra, A. pasturatges humits. Bort & O. Sentendreu (Herb. Pers.). Gramínia d’ampla distribució, característica d’herbassars *Centaurea depressa M. Bieb. nitròfils de vora de camins, que ha d’estar més estessa del ALACANT: Agres, Serra de Mariola, pr. Foia Ampla, que sembla. 30SYH1693, 1080 m, 22-V-2012, L. Serra 9116 & J. X. So- ler (Herb. Pers.). *Bromus madritensis L. Espècie prou escassa a les comarques alacantines (Serra, ALACANT: Alfafara, Serra de Mariola, pr. els Collets, 2007: 861; Aragoneses, 2010: 31; Serra & Soler, 2011: 450) 30SYH1292, 890 m, 24-V-2015, L. Serra 10753 & al. (MA de distribució iranoturaniana i sembla que està assilvestra- 925208). da al vessant iberollevantí de la península Ibèrica. Present de Espècie de distribució bàsicament mediterrània i iranotu- forma puntual en cultius cerealístics de secà. raniana, que creix als ambients nitròfils en terrenys trepitjats, pasturatges anuals, zones suburbanes, etc. *Cephalaria syriaca (L.) Roem. & Schult. VALÈNCIA: Bocairent, Serra de Mariola, Escrig, el Serrat, *Buddleja davidii Franchet 30SYH1188, 1000 m, 25-VI-2013, L. Serra 9460 (Herb. ALACANT: Alfafara, serra de Mariola, Cantal de la Vila, Pers.). 30SYH1294, 580 m, 28-VII-2013, L. Serra 9739 & A. Bort Espècie assilvestrada d’origen probable al sud-oest asiàtic (Herb. Pers.). i introduïda barrejades les seues llavors amb les de blat. Al Petit arbust xino-japonés assilvestrat de forma puntual a País Valencià és molt escassa i sols tenim la cita prèvia del les comarques alacantines (Serra, 2007: 749) trobat en un Racó d’Ademús (Mateo, 1997: 66) i la del P.N. de la Font barranc molt a prop del poble, on es troben altres espècies Roja (Serra & Soler, 2011: 410), amb el que esta seria la ter- assilvestrades com Ailanthus altissima (Mill.) Swingle, Ju- cera població coneguda. Recentment també s’ha trobat a Ca- glans regia L., Laurus nobilis L., Ligustrum lucidum W.T. talunya (Guardiola et al., 2012: 249) on sembla que no es Aiton o, fins i tot,Tilia platyphyllos Scop. trobava fa més d’un segle (Bolòs & Vigo, 1996: 626).

*Caralluma munbyana subsp. hispanica (Coincy) M. B. *Chamaesyce canescens (L.) Prokh. Crespo & Mateo ALACANT: Alfafara, serra de Mariola, barranc de l’Alpa- ALACANT: Cocentaina, Serra de Mariola, senda Font del dull, 30SYH0994, 590 m, 15-VII-2013, L. Serra 9591 & A. Huit, 30SYH2091, 880 m, 23-XI-2014, L. Serra 10422, A. Bort (Herb. Pers.). Alcoi, serra de Mariola, pr. mas del Cor- Bort, J. Peris, J. M. Albors & J. M. Albert (Herb. Pers.). Ibi- ral, 30SYH1085, 840 m, 3-VIII-2013, L. Serra 9743 & A. dem, 30SYH1991, v.v. Bort (Herb. Pers.). Taxon iberollevantí, present a Alacant, Albacete, Murcia i Espècie de distribució mediterràneo-iranoturaniana que València, molt escàs a terres valencianes, a on forma petites no havia estat trobada encara a Mariola i que resulta nova per poblacions (Serra et al., 2003: 451). Recentment hem menci- al Comtat. Com la resta d’espècies del gènere viu terrenys onat esta població com a novetat per al parc (Serra & Peris, trepitjats.

Butlletí ICHN 83, 2019 ADDICIONS I CORRECCIONS A LA FLORA DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MARIOLA 181 GEA, FLORA ET FAUNA

*Chenopodium exsuccum (Loscos) Uotila *Crataegus azarolus L. *VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, Guilella, ALACANT: Cocentaina, serra de Mariola, pr. mas del Racó 30SYH0888, 930 m, 21-VI-2013, L. Serra 9451 (Herb. Llobet, 30SYH1794, 1075 m, 9-IX-2012, L. Serra 9251, A. Pers.). Bort & S. Serra (MA 878441). Taxon de distribució mediterrània occidental, nou per a la Arbre cultivat originari del Mediterrani Oriental i que província de València i segona localitat per a la Comunitat s’assilvestra de forma puntual. Forma part de bardisses de Valenciana (Bolos & Vigo, 1990: 770; Uotila, 1990: 488). Pruno-Rubion ulmifolii O. Bolòs 1954. Es tracta d’una espècie força interesasnt confosa de vegades amb C. foliosum Asch., de la que es pot diferenciar per tenir * bursifolia L. fruits no carnosos, marrons o rogencs, i les fulles amplament ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, barranc del Saladurer, trilobades. A la Mariola sols hem trobat una població en co- 30SYH1487, 780 m, 9-X-2013, L. Serra 9808 & A. Bort munitats nitròfiles de vora de bancals (Fig. 1a). (Herb. Pers.). Espècie pròpia de la Mediterrània central, assilvestrada *Coriaria myrtifolia L. als terrenys ruderals i trepitjats de camins. ALACANT: Cocentaina, Serra de Mariola, barranc de Fon- tanelles, 30SYH2293, 440 m, 30-IV-2016, L. Serra 11001 *Cydonia oblonga Mill. (Herb. Pers.). ALACANT: Banyeres de la Mariola, serra de Mariola, riu Espècie termòfila difosa per la regió mediterrània occi- de la Marjal, 30SYH0289, 680 m, 27-V-2014, L. Serra 9954 dental, que puja a zones amb ombrotipus mesomediterrani (Herb. Pers.). inferior de forma puntual. La població de la Mariola es pot El codonyer es cultiva pel seu fruit, originari dels territo- considerar com finícola cap a l’interior d’Alacant. Present en ris iranoturanians, i s’assilvestra a les bardisses als barrancs, un barranc tèrmic i humit en esbarssars de Pruno-Rubion O. normalment dis de formacions de Pruno-Rubion ulmifolii O. Bolòs 1954. Bolòs 1954. *Cortaderia selloana (Schult. & Schult. f.) Asch. & Graeb. Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. hypocistis ALACANT: Banyeres de la Mariola, Assagador de Sant Jor- Haviem asignat a aquesta subespècie la menció feta per di, 30SYH0288, 680 m, 9-X-2018, L. Serra 11900 & A. Bort Gandoger de Mariola (1917: 291, ut C. hypocistis) i també es (Herb. Pers.). Banyeres de Mariola, La Marjal, 30SYH0289, considerava present per un plec (Bocairent, Serra de Mario- 690 m, 9-X-2018, L. Serra & A. Bort, v.v. Cocentaina, Serra la, Plà d’Aparici, 900 m,18-IV-1988, J.R. Nebot, VAL 66862, de Mariola, camí de la Pedrera, 30SYH2090, 590 m, 16-X- ut Cytinus hypocistis). Tot i la dificultat de la determinació 2018, L. Serra, v.v. en el plec, es pot apreciar que les flors són clarament més Espècie sudamericana introduïda com ornamental i una de llargues que les bràctees, per tant el podem considerar com les espècies invasores més agressives als territoris peninsu- C. hypocistis subsp. macranthus. Igualment el plec de Carlos lars. A hores d’ara sols hem trobat tres exemplars d’aparició Pau (MA 398380, serra de Mariola 12-VI-1896, C. Pau, ut molt recent però si no són eliminats anirà estenent-se de les Cytinus) ja vam veure que es corresponia també a la subsp. zones perimetrals cap a altres zones més sensibles del parc. macranthus (Serra, 2007), per tant cal descartar la presència de la subespècie típica de la Serra de Marioal i, probable- *Corynephorus divaricatus (Pourr.) Breistr. ment, de les muntanyes dels voltants. VALÈNCIA: Bocairent, Serra de Mariola, pr. Racó del Cirer, 30SYH1392, 890 m, 22-V-2012, L. Serra 9117 & J.X. Soler *Descurainia sophia (L.) Webb ex Prantl (Herb. Pers.). ALACANT: Agres, Serra de Mariola, bancals de Foia Am- Petita gramínia anual de distribució Mediterrània que pla, 30SYH1693, 1070 m, 16-V-2015, L. Serra 10728 & al. creix als pasturatges anuals psamòfils. A la Mariola és molt (Herb. Pers.). escassa degut a que el seu hàbitat és també molt puntual. Espècie d’ampla distribució que apareix las herbassars ni- tròfils de bancals o de les seues vores, no massa abundant *Cotoneaster lacteus W.W. Sm. però relativament estessa. A Mariola sols l’hem trobada als *ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, barranc del Saladu- bancals de cereals de secà de la Foia Ampla. rer, 30SYH1487, 780 m, 9-X-2013, L. Serra 9809 & A. Bort (Herb. Pers.). Distichoselinum tenuifolium (Lag.) García Martín & Silves- Nova espècie per a Alacant, ja trobada fa uns anys en Va- tre lència (Herrero-Borgoñón, 2003: 3) i Castelló (Herrero-Bor- Espècie citada a partir d’un plec arreplegat fa uns anys goñón, 2009: 21), de distribució xinesa, de la província de (Muro d’Alcoi, serra de Mariola, La Cabrantà, 30-IV-1988, Yunnan, asilvestrat en bardisses de Pruno-Rubion ulmifolii J.R. Nebot, VAB 911442, VAL 73903) per Fernández Casas O. Bolòs 1954, en zones properes a una urbanització a l’àrea & Gamarra (1991: 99) però que hem revisat i realment cor- PORN del parc (Fig. 1b). respón a Elaeoselinum asclepium (L.) Bertol., espècie ampla-

Butlletí ICHN 83, 2019 182 L. SERRA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA ment difosa a la serra. També existeix una altra citació en un Arbust mediterrani-subtropical propi de sòls àcids o decar- inventari florístic d’Agres (De la Torre, 1991: 335), on sols bonatats, escàs a terres alacantines d’on s’ha citat a les zones hem trobat l’E. asclepium i com no hi ha material d’herbari plujoses litorals de la Marina Alta i zones properes del Com- pensem que es deu a una confusió amb aquesta darrera espè- tat (Serra, 2007: 371; Martínez Fort, 2017: 188). A la Mari- cie, pel que hem de considerar que D. tenuifolium no apareix ola sols hem vist dos exemplars prou grans dins el Rhamno dins de la serra Mariola. lycioidis-Quercetum cocciferae Br.-Bl. & O. Bolòs 1954.

Dianthus turolensis Pau *Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindley Espècie present a la part oriental del sistema Ibèric, citada VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, naixement del Vi- de Castelló, Guadalajara, Terol i València (Bernal et al, 1990: nalopó, 30SYH0688, 770 m, 25-VII-2013, L. Serra 9722, A. 448) mencionada únicament a la serra ja fa uns anys (Nebot Bort & M. Vives (Herb. Pers.). & Mateo, 1993: 135). El plec al que fa referència esta citació Altre arbre d’origen euroasiàtic introduït pels seus fruits i (Bocairent, serra de Mariola, Font de Mariola, 800 m, 22-X- que s’assilvestra als barrancs humits i relativament càlids. 1988, J.R. Nebot, VAL 78278, VAB 922208) ja va ser revisat pel propi G. Mateo i el va considerar D. hispanicus subsp. *Erodium moschatum (L.) L’Hér. contestanus, la qual cosa confirmem amb la nostra revisió posterior, pel que D. turolensis no es pot considerar com a ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, les Uixoles, present a la serra de Mariola. 30SYH1886, 610 m, 19-III-2015, L. Serra 10659 & A. Bort (MA 925288). *Diospyros kaki L. fil. Taxon termòfil escàs a les comarques d’interior, que arriba ALACANT: Banyeres de Mariola, Serra de Mariola, riu de de forma puntual als vessants assolellats del parc, sempre en la Marjal, 30SYH0289, 680 m, 27-V-2014, L. Serra 9955 ambients nitròfils ruderals. (Herb. Pers.). *Erucastrum nasturtiifolium (Poir.) O.E. Schulz Altre arbre assilvestrat, d’origen xinés-japonés, plantat pels seus fruits apareix en rierols i barrancs de forma pun- ALACANT: Alcoi, Serra de Mariola, pr. Mas del Barranc, tual. 30SYH1788, 830 m, 30-VI-2015, L. Serra 10842 (Herb. Pers.). ALACANT, Cocentaina, serra de Mariola, la Querola, *Dorycnium rectum (L.) Ser. 30SYH1993, 840 m, 1-V-2013, L. Serra 9667 & J.X. Soler (Herb. Pers.). ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, font del Xorrador, 30SYH1887, 630 m, 10-XI-2013, L. Serra 9818, A. Bort, R. Espècie de distribució mediterrània present en herbassars Orts & F. Requena (Herb. Pers.). nitròfils de vora camins, bancals, etc. Espècie mediterrània relativament termòfila que arriba *Fallopia baldschuanica (Regel) J. Holub de forma puntual a les comarques d’interior d’Alacant, on la vam veure ja escassa als peus de la Font Roja (Serra & Soler, ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, l’Uixola Vella, 2011: 276) i que a Mariola també arriba a la seua part més 30SYH1887, 680 m, 9-VI-2013, L. Serra 9597 & A. Bort càlida, en formacions de Molinio-Holoschoenion vulgaris (Herb. Pers.). Br.-Bl. ex Tchou 1948. Espècie centreasiàtica conreada com ornamental i que s’assilvestra rarament a terres alacantines (Serra, 2007: 226) *Epilobium brachycarpum C. Presl a partir de les tanques on es sol plantar. Apareix a barranc ALACANT: Agres, al poble, 30SYH1595, 690 m, 22-IX- nitrificats propers a cases de camp. 2018, L. Serra, ibidem, 14-X-2018, L. Serra 11909, G. Ma- teo, A. Bort & C. Cantos (Herb. Pers.). *Filago congesta Guss. ex DC. Espècie americana que comença a assilvestra-se puntual- VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, Font Freda, ment en pasturatges humits, al cas de la Serra de Mariola, en 30SYH0988, 950 m, 18-V-2012, L. Serra 9074 & J.X. So- comunitats de Brachypodion phoenicoidis de zones properes ler (Herb. Pers.). Ibidem, ermita Santa Bàrbera, 30SYH0991, al poble i marges de camins. Oltra & Conca (2006: 14) la 851 m, 1-V-2016, L. Serra 11003 & A. Bort (Herb. Pers.). citen com novetat per al País Valencià de la província de Va- Espècie de distribució Mediterrània C-Occidental abun- lència i recentment Mateo (2018: 113) la cita com novetat per dant als pasturatges anuals en llocs secs o semiàrids del C a Alacant de Vall d’Ebo, pel que seria la segona citació per i S de les comarques alacantines i que és molt més rara als Alacant i la tercera pel País Valencià (Fig. 1c). ambients subhumits del subsector Alcoiano-Diànic.

*Erica arborea L. *Fraxinus angustifolia Vahl ALACANT: Muro d’Alcoi, Serra de Mariola, pr. el Cantal VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, pr. mas de Galbis, Badat, 30SYH1884, 800 m, 30-IV-2016, L. Serra 11000 & 30SYH0688, 770 m, 25-VII-2013, L. Serra 9721, M. Vives & O. Balaguer (Herb. Pers.). A. Bort (Herb. Pers.).

Butlletí ICHN 83, 2019 ADDICIONS I CORRECCIONS A LA FLORA DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MARIOLA 183 GEA, FLORA ET FAUNA

a b

c d Figura 1. A: Chenopodium exsuccum a Bocairent; B: Cotoneaster lacteus a Alcoi; C: Epilobium brachycarpum a Agres; D: Helianthemum angus- tatum a Bocairent. Fotografies: L. Serra. Taxon molt rar a les comarques centrals valencianes (Bo- del parc. L’única citació, amb interrogant, que coneixem és la lòs & Vigo, 1996: 105; Serra, 2007: 632) on els pocs exem- nostra (Serra et al., 2012: 107) bassada en un plec (Cocentaina, plars trobats sembla procedeixen d’introduccions, ja que altos del Montcabrer, YH19, 1300 m, 21-VI-1987, J.R. Nebot, es veu substituït pel freixe de flor (Fraxinus ornus L.). Els VAB 900187) que, una volta revisat, ha resultat ser F. ericifolia, exemplars presents prop del naixement del Vinalopó creixen molt abundant per tota la serra. Per açò cal llevar esta espècie de als marges dels bancals propers al mas de Galbis i no a la la llista de la flora del parc natural de la serra de Mariola. ribera del riu, on és abundant el freixe de flor, el que ens fa sospitar de la seua presència artificial. *Glycyrrhiza glabra L. VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, Buixcarró, Fumana ericoides (Cav.) Gand. 30SYH0785, 913 m, 28-V-2015, L. Serra 10755, A. Bort & Espècie que, com ja varem sospitar, cal eŀliminar del catàleg V. Ferri (MA 925209).

Butlletí ICHN 83, 2019 184 L. SERRA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Taxon euroasiàtic cultivat majoritariament per comarques l’hem localitzada en un parell de llocs i probablement serà la litorals del que no teniem constància del seu assilvestrament predominant a la part oriental del parc, mentre que la subsp. al parc, en marges d’antics bancals. cavanillesianum sembla més freqüent a la part occidental.

*Hainardia cylindrica (Willd.) Greuter Helianthemum guerrae Sánchez Gómez, J.S.Carrion & ALACANT: Agres, serra de Mariola, pr. refugi, 30SYH1794, M.A.Carrión 1215 m, 21-VII-2013, L. Serra 9706 & A. Bort (Herb. Pers.). L’única referència sobre esta espècie per al parc la varem Espècie mediterrània amb escasses referències a Alacant donar fa pocs anys (Serra et al., 2012: 107) basant-nos en la (Serra, 2007: 1039), que apareix de forma puntual en una lla- cita prèvia de Banyeres de Mariola (Sánchez Gómez et al., cuna temporal del parc, en comunitats de Molinio-Arrhenat- 2001: 356), la qual, realment, no fa referència a la serra de heretea. Mariola sinó, probablement, a l’arenal de la Blasca, en Ba- nyeres, on De la Torre & Alcaraz (1994: 134) citen el seu H. *Hedera maroccana McAllister arenarium, nom. nud. Així doncs cal descartar H. guerrae de ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, Montesol, 30SYH1184, la flora de Mariola, on, al menys pel moment, no sembla que 800 m, 5-VI-2013, L. Serra 9397 & A. Bort (Herb. Pers.). es puga trobar l’hàbitat adient per a esta espècie. Una altra espècie que creix de forma espontània al sud de *Helichrysum valentinum Rouy la península Ibèrica i N d’Àfrica i que és amplament utilit- zada com ornamental, assilvestrant-se de forma esporàdica, ALACANT: Cocentaina, serra de Mariola, les Penyes Mon- al menys en Teulada i a la Font Roja, en Alcoi (Serra, 2007: teses, 30SYH1892, 1290 m, 24-VI-2012, L. Serra 9216 & 586; Serra & Soler, 2011: 314). A la Mariola la trobem també J.X. Soler (Herb. Pers.). assilvestrada en pasturatges de Teucrio pseudochamaepitys- Taxon endèmic del subsector Alcoià-Diànic, conegut fins Brachypodietum retusi O. Bolòs 1957 nom. mut. propos., als ara dels rocalls de les zones litorals en diverses comunitats voltants d’una urbanització. de Asplenietea trichomanis (Br.-Bl. in Meier & Br.-Bl. 1934) Oberdorfer 1977 (Serra, 2007: 900, ut H. rupestre; Mateo et Helianthemum angustatum Pomel al., 2015: 415, ut H. pendulum subsp. fontanesii; Herrando Taxon difós per la régio mediterània SW, que creix als Moraira et al., 2017: 924.). Amb la localitat a la Mariola en pasturatges anuals sobre sòls lleugerament arenosos. Va ser formacions de Jasionetum foliosae Font Quer 1935 donem mencionat per a la Mariola a la font del Pla (Nebot & Ma- l’extrem més occidental de la seua àrea de distribució. teo, 1991: 149, ut H. villosum) i que varem considerar com dubtós seguint el criteri de López González (1993: 393). Re- *Hordeum distichon L. centment hem revisat el plec (VALÈNCIA: Bocairent, Serra VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, pr. cases dels Re- de Mariola, Font del Pla, Santa Bàrbera, 30SYH09, 800 m, nocars, 30SYH0290, 685 m, 20-V-2012, L. Serra 9088 & A. 21-V-1988, J.R. Nebot, VAL 63595) i confirmem la determi- Bort (Herb. Pers.). nació, ja que té calze elipsoïdal (no ovoide) i inflorescència L’hordi blanc es cultiva en la zona i puntualment trobem un tant escorpioidea (Fig. 1d). També hem pogut trobar una individus assilvestrats a les rodalies dels cultius en herbas- població amb més de 200 exemplars a prop de la zona on es sars nitròfils. va recolectar fa 30 anys [Bocairent, Serra de Mariola, pr. er- mita Santa Bàrbera, 30SYH0991, 855 m, 11-5-2019, L. Serra *Hordeum murinum L. 12156 & A. Bort (Herb. Pers.)]. És l’única població per a Ma- riola i per a tota la Comunitat Valenciana amb la de Requena ALACANT: Cocentaina, serra de Mariola, camí del Montca- (Mateo, 2013: 89). brer, 30SYH1893, 1300 m, 23-VI-2012, L. Serra 9209, J.X. Soler, A. Bort, M. Signes & S. Serra (Herb. Pers.). Helianthemum croceum subsp. stoechadifolium (Brot.) Espècie d’ampla distribució que substitueix en altitud a la M.B. Crespo & M. Fabregat ex Rivas Mart. subsp. leporinum (Link) Arcang. a la Serrella i a la Aitana ALACANT: Cocentaina, Serra de Mariola, Lloma del Ca- (Serra, 2007: 1042), on es presenta al termotipus mesome- vall, 30SYH1692, 1050 m, 24-V-2016, L. Serra 11097 diterrani superior i supramediterrani. A la Mariola també es (Herb. Pers.). Agres, Serra de Mariola, Teixera d’Agres, troba a altituds semblants sols al cim del Montcabrer. 30SYH1794, 1150 m, 30-V-2006, L. Serra 7223 (MA 784562). *Hylotelephium telephium (L.) H. Ohba El plec d’A. Rigual (Serra de Mariola, Agres-Cocentaina, ALACANT: Agres, serra de Mariola, barranc de l’Assut, 30SYH19, A. Rigual, 1-VII-1969, ABH 20256, ut H. apen- 30SYH1595, 760 m, 15-VII-2013, L. Serra 9567, A. Bort, P. ninum) que s’havia donat com H. croceum subsp. stoecha- Serra & J. Lluch (Herb. Pers.). difolium (Fabregat, 2002: 78; Serra et al., 2012: 197) real- Taxon eurosiberià cultivat com ornamental, amb sols una ment correspon a la subsp. cavanillesianum, però la subsp. localitat com assilvestrat a Alacant i al parc natural (Serra, stoechadifolium es troba també present al parc, on al menys 2007: 380).

Butlletí ICHN 83, 2019 ADDICIONS I CORRECCIONS A LA FLORA DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MARIOLA 185 GEA, FLORA ET FAUNA

*Hyoscyamus niger L. *Lathyrus setifolius L. VALÈNCIA: Bocairent, Serra de Mariola, ermita Santa Bàr- ALACANT: Muro d’Alcoi, serra de Mariola, barranc de bera, 30SYH0991, 851 m, 1-V-2016, L. Serra 11002 & A. Reig, 30SYH1994, 660 m, 3-V-2013, L. Serra 9682 & J.X. Bort (MA 925160). Soler (Herb. Pers.). Espècie de distribució euroasiàtica que es presenta a casa Una altra espècie mediterrània present als territoris alco- nostra en ambients nitròfils, en termotipus al menys mesome- iano-diànics en Alacant, sempre amb ombrotipus al menys diterrani i ombrotipus subhumit. Les poblacions més prope- sec-subhumit. Es troba als herbassars humits del Lathyro res a la de Mariola es troben a la serra de Salinas, en Villena tremolsiani-Brachypodietum phoenicoidis Costa, Peris & (Nebot et al., 1990: 112; Serra, 2007: 640). Stübing 1985.

*Hypericum perforatum subsp. angustifolium (DC.) A. Fröhl. *Limonium echioides (L.) Mill. ALACANT: Alcoi, Serra de Mariola, pr. Mas del Barranc, ALACANT: Banyeres de la Mariola, Serra de Mariola, Ca- 30SYH1788, 30-VI-2015, L. Serra 10841 (Herb. Pers.). pollet de l’Àguila, 30SYH0489, 955 m, 18-V-2016, L. Serra Espècie de distribució euroasiàtica present en herbassars 11021 (Herb. Pers.). VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mari- higronitròfils, del que existia una referència prèvia (Rigual, ola, el Buixcarró, 30SYH0686, 850 m, 15-V-2012, L. Serra 9057, M. Vives & V. Ferri (Herb. Pers.). 1984: 297, ut H. perforatum var. microphyllum DC.), que ara nosaltres també hem trobat. Apareix dispersa i sovint confosa Taxon mediterrani present de forma abundant a les comu- amb la subespècie típica. nitats anuals amb un cert grau de salinitat al terra (Franke- nion pulverulentae Rivas Martínez ex Castroviejo & Porta *Hypochoeris glabra L. 1976), pel que al S i C d’Alacant és força frequent, però que escasseja als territoris alcoiano-diànics (Serra, 2007: 240). ALACANT: Alfafara, serra de Mariola, barranc del Cantal El trobem a la Mariola per Banyeres en ambients secs sobre de la Vila, 30SYH1292, 900 m, 11-VII-2011, L. Serra 8448 margues i en la Finca del Buixcarró en poblacions molt den- (Herb. Pers.). ses degut a les acumulacions de sal preparades per la fauna Espècie de distribució mediterrània, escassa a les comar- cinegètica. ques alacantines (Serra, 2007: 905), present en herbassars humits al vessant nord de la serra. Linaria depauperata subsp. hegelmaieri (Lange) De la Tor- re, Alcaraz & M. B. Crespo *Lactuca saligna L. Taxon exclusiu de sòls arenosos de la costa d’Alacant i ALACANT: Banyeres de la Mariola, El Sesteret, 30SYH0389, de les arenes interiors d’Alacant, Murcia, Albacete i València 710 m, 9-X-2018, L. Serra 11904 & A. Bort (Herb. Pers.). (Mateu et al., 2000: 60; Sáez & Bernal, 2009: 270). L’única Espècie de distribució mediterrània-iranoturaniana que es referència per a este taxon al parc es dona en Fabregat (2002: presenta en ambients nitròfils que no havia segut citada fins 180, ut L. arabiniana M.B. Crespo, De la Torre & Solanas), ara en l’àmbit del parc. Es troba en marges de camins a les on es fa referència a un plec arreplegat per Abelardo Rigual zones marginals del parc. (Agres, serra de Mariola, 24-IV-1962, A. Rigual, ABH 23068, en Thlaspietea, ut L. depauperata). Posteriorment nosaltres *Lamarckia aurea (L.) Moench arrepleguem aquesta cita (Serra et al., 2012: 116). Tornat a ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, l’Uxola, 30SYH1887, revisar el plec no hi ha dubte de que es tracta d’esta subespè- 650 m, 21-IV-2012, L. Serra 8978, A. Bort, R. Orts & F. Re- cie, característica d’arenes i no la subespècie típica caracte- rística de runars i que es troba de forma freqüent al parc. quena (Herb. Pers.). Les arenes d’origen eòlic que apareixen a l’interior d’Ala- Espècie mediterrània-iranoturaniana termòfila, molt abun- cant i zones properes de Múrcia, Albacete i València no es dant a les comarques litorals alacantines (Serra, 2007: 1045) troben al parc, o al menys no hem segut capaços de trobar- que arriba de forma puntual al peu de la Mariola. ne per cap lloc, per tant el dubte, que ja apuntava Myriam Fabregat al revisar el plec, al voltant de la localitat, existix. *Lathyrus saxatilis (Vent.) Vis. Per això hem indagat si Abelardo Rigual va estar en altres ALACANT: Muro d’Alcoi, serra de Mariola, barranc de llocs el mateix 24 d’abril de 1962, i, efectivament, trobem al- Reig, 30SYH1994, 660 m, 3-V-2013, L. Serra 9678 & J.X. tres plecs amb la mateixa data, tots de Villena, concretament Soler (Herb. Pers.). Alcoi, serra de Mariola, les Llometes, Linaria spartea (MA 372567, ABH 23080) de les proximi- 30SYH1987, 620, 5-V-2013, L. Serra 9616 & A. Bort (Herb. tats del tren Txixarra (ut L. pedunculata) i Geranium molle Pers.). (MA 371931) i Chaenorhinum crassifolium (MA 372445) de Espècie mediterrània present a les comarques litorals i la serra de la Villa, on efectivament hi ha depòsits d’arenes que es fa prou més rara a l’interior d’Alacant (Serra, 2007: (José Carlos Hernández, com. pers.). A més a més Rigual a la 457). La trobem als pasturatges anuals sobre sòls pedregosos seua obra sobre la flora i vegetació d’Alacant (Rigual, 1984: (Brachypodion distachyae Rivas Martínez 1978 nom. mut. 334) no sols no menciona la subsp. hegelmaieri d’Agres sinó propos.). que parla de la subsp. depauperata de la serra de la Villa, fent

Butlletí ICHN 83, 2019 186 L. SERRA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA clarament referència al plec que havia agafat el 24 d’abril de Espècie mediterrània característica de comunitats de 1962 en eixa serra i no en Mariola. Tot açò ens fa pensar que Isoeto-Nanojuncetea Br.-Bl. & Tüxen ex Westhoff, Dijk & el plec de L. depauperata subsp. hegelmaieri realment haja Passchier 1946, present en llacunes temporals que, fins ara, segut recoŀlectat a Villena, pel que considerem que, a hores era desconeguda a la provincia d’Alacant i al parc natural. Es d’ara, és un taxon a excloure de la flora del parc natural. troba en una petita llacuneta temporal a la part alta de la ser- ra, on conviu amb altra planta escassa com és ara Hainardia *Lithospermum officinale L. cilindrica (Fig. 2a). ALACANT: Banyeres de Mariola, riu Vinalopó, 30SYH0487, 712 m, 6-V-2010, S. González, v.v. Ibidem, 30SYH0586, 730 *Malcolmia africana (L.) R.Br. m, 29-VI-2019, L. Serra 12225 & A. Bort (Herb. Pers.). ALACANT: Agres, serra de Mariola, bancals Foia Ampla, Espècie eurosiberiana, molt escassa en Alacant (Serra, 30SYH1693, 1070 m, 16-V-2015, L. Serra & al. (Herb. 2007: 667) no citada prèviament del parc, on es troba als her- Pers.). bassars higròfils de la capçalera del riu Vinalopó. Espècie de distribució mediterrània-paleotropical caracte- rística de terrenys arvenses, sobretot de llocs d’ambients més *Lolium rigidum Gaudin àrids pel que escasseja a les comarques d’interior més plujo- ALACANT: Agres, serra de Mariola, Alt de la Reja, ses. Recentment l’trobada al parc. 30SYH1895, 1050 m, 16-VI-2013, L. Serra 9438, J. Oltra, A. Bort & O. Sentendreu (Herb. Pers.). *Malus domestica (Borkh.) Borkh. Espècie d’ampla distribució, abundant a camps de conreu ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, pr. mas de Samperius, de tota mena. 30SYH0983, 830 m, 6-V-2013, L. Serra 9623 (Herb. Pers.). VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, naixement del Vi- *Lycium europaeum L. nalopó, 30SYH0688, 770 m, 25-VII-2013, L. Serra 9717, A. ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, pr. les Llometes, Bort & M. Vives (Herb. Pers.). 30SYH1987, 570 m, 24-XII-2012, L. Serra 9492 (Herb. Arbre euroasiàtic cultivat i, de vegades assilvestrat en bar- Pers.). disses espinoses (Pruno-Rubion ulmifolii O. Bolòs 1954). Espècie present des d’els arxipèlags macaronèsics fins al SW d’Àsia i tota la Mediterrània. Creix generalment en *Medicago orbicularis (L.) Bartal. territoris càlids termomediterranis encara que arriba al me- ALACANT: Cocentaina, serra de Mariola, la Boronà, somediterrani de forma puntual. Es fa sempre en ambients 30SYH1993, 700 m, 22-IV-2012, L. Serra 8982 & A. Bort nitrificats al voltant de cases, corrals, etc. A la Mariola molt (MA 866274). escassa, per la seua part més càlida. Espècie mediterrània força freqüent al territori valencià que encara no haviem trobat dins el parc. Sempre en herbassars ni- *Lysimachia ephemerum L. tròfils de camps de conreu o vores de bancals o de camins. ALACANT: Banyeres de la Mariola, serra de Mariola, riu Vinalopó, 30SYH0486, 710 m, 6-VII-2014, L. Serra 10122 *Medicago truncatula Gaertn. & A. Bort (Herb. Pers.). ALACANT: Banyeres de la Mariola, serra de Mariola, les Espècie de distribució mediterrània N-Occidental, no Molines, 30SYH0288, 700 m, 1-V-2012, L. Serra 8998, A. gens abundant a terres alacantines, on apareix puntualment Bort & P. Serra (Herb. Pers.). Cocentaina, serra de Mariola, als cursos d’aigua permanent, sobretot al subsector Alcoia- la Boronà, 30SYH1993, 700 m, 22-IV-2012, L. Serra 8985 & no-Diànic (Serra, 2007: 377). A la Mariola la trobem al riu A. Bort (Herb. Pers.). VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mari- Vinalopó en comunitats de Molinio-Holoschoenion vulgaris ola, riu Vinalopó, el Pla, 30SYH0890, 830 m, 3-VI-2012, L. Br.-Bl. ex Tchou 1948. Serra 9182, A. Bort & S. Serra (MA 878420). *Lythrum hyssopifolia L. Altra espècie mediterrània que viu als mateixos indrets que l’anterior, encara que és més escassa a terres alacantines VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, riu Vinalopó, (Serra, 2007: 471) i present, sobretot, a zones més litorals. el Pla, 30SYH0890, 830 m, 3-VI-2012, L. Serra 9172, A. Bort & S. Serra (Herb. Pers.). Ibidem, pr. camping Mario- * sulcatus Desf. la, 30SYH1392, 900 m, 15-VII-2012, L. Serra 9299 (Herb. Pers.). VALÈNCIA: Bocairent, Serra de Mariola, barranc del Llop, 30SYH0787, 890 m, 2-VI-2013, L. Serra 9387 & A. Bort Espècie d’ampla distribució no massa abundant que sols hem trobat als pasturatges anuals que es fan a les basses tem- (Herb. Pers.). porals a finals de primavera i que es sequen en estiu. Espècie mediterrània freqüent, característica d’herbassars nitròfils de camps de conreu i vores de camí. *Lythrum tribracteatum Spreng. *ALACANT: Agres, serra de Mariola, pr. refugi, 30SYH1794, *Mentha ×piperita L. (M. aquatica L. × M. spicata L.) 1215 m, 21-VII-2013, L. Serra 9705 & A. Bort (Herb. Pers.). VALÈNCIA: Bocairent, Serra de Mariola, Font de la Malla-

Butlletí ICHN 83, 2019 ADDICIONS I CORRECCIONS A LA FLORA DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MARIOLA 187 GEA, FLORA ET FAUNA

a b

c d

Figura 2. A: Lythrum tribracteatum a Agres; B: Pastinaca sativa subsp. sylvestris a Alcoi; C: Pyracantha angustifolia a Cocentaina; D: Pyracan- tha crenulata a Alcoi. Fotografies: L. Serra.

deta, 30SYH0688, 810 m, 2-X-2016, L. Serra 11190 & M. tenuifolia subsp. mediterranea, ABH 20650. Vañó (Herb. Pers.). Espècie paleotemperada present en zones properes al Híbrid escàs al territori dels voltants de la Mariola (Ser- termotipus mesomediterrani i ombrotipus sec-subhumit, en ra, 2007: 685, Conca & García Alonso, 1994: 140). Creix als pasturatges anuals. La única referència per a esta subespècie herbassars humits just on degota la font. prové de la determinació correcta del plec ABH 20650 de Ri- gual, fins ara inclós en M. mediterranea. Es diferència de la *Minuartia hybrida subsp. vaillantiana (Ser.) Friedrich subespècie típica per presentar 8-10 estams front als 3-5 de ALACANT: serra de Mariola, 9-VII-1963, A. Rigual, ut M. l’altra subespècie (Favarger & Montserrat, 1990: 244).

Butlletí ICHN 83, 2019 188 L. SERRA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Minuartia mediterranea (Ledeb. ex Link) K. Malý en formacions de Molinio-Holoschoenion vulgaris Br.-Bl. ex Les referències d’aquesta espècie han sigut com a mínim Tchou 1948. dubtoses. La primera d’elles és una atribució nostra a la M. mediterranea de la cita de Gandoger (1917: 43) d’Alsine vis- *Nicotiana glauca Graham cosa Schreb. [= M. viscosa (Schreb.) Schinz & Thell.], planta ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, el Salt, 30SYH1685, que no arriba a la península Ibèrica i que s’esten des de l’est 710 m, 27-XII-2012, L. Serra 9494 (Herb. Pers.). de França fins Rúsia i Suècia (Halliday, 1964: 127). Conside- Espècie neotropical extensament assilvestrada al termoti- rant millor actualment com és M. viscosa pensem que Gan- pus termomediterrani, que arriba de forma puntual al meso- doger va veure realment M. hybrida, probablement la subsp. mediterrani a les zones més assolejades (Serra, 2007: 642). hybrida, ja que coincidix amb ella en la mida dels sèpals (Ha- Sempre en herbassars nitròfils de solars, construccions aban- lliday, op. cit.; Favarger & Montserrat, op. cit.), de 2-3 mm donades, etc. en M. viscosa, 2,5-4 mm en M. hybrida subsp. hybrida i 4-4,5 mm en M. hybrida subsp. vaillantiana. *Nothoscordum gracile (Dryand.) Stearn La segona citació és de Rigual (1984: 274, ut M. tenuifolia ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, els Llençols, subsp. mediterranea) arreplegada per Molero [1975: 351, ut 30SYH1886, 650 m, 9-VI-2013, L. Serra 9422 & A. Bort M. mediterranea var. confertiflora (Fenol ex Gay) Molero] (Herb. Pers.). i ja atribuïda a M. hybrida subsp. vaillantiana per Fabregat Una altra espècie neotropical, introduïda com ornamental (2002: 62), revisió que nosaltres confirmem (serra de Mario- i assilvestrada puntualment al termotipus termomediterrani a la, 9-VII-1963, A. Rigual, ut M. tenuifolia subsp. mediterra- terres alacantines (Serra, 2007: 1112), pel que arriba de for- nea, ABH 20650). ma finícola a la Mariola a la seua part més càlida en indrets Finalment, la tercera menció és d’un plec de J.R. Nebot assolejats en herbassars nitròfils humits. (Bocairent, Serra de Mariola, Plà d’Aparici, 30SYH19, 900 m, 18-IV-1988, J.R. Nebot, VAL 69976), revisat este plec es *Odontites viscosus (L.) Clairv. subsp. viscosus veu que la inflorescència no és tan compacta com la de M. mediterranea i el que sembla que és la flor central, té el pe- VALÈNCIA: Bocairent, Serra de Mariola, pr. barranc font duncle molt més llarg que la flor, pel que cal considerar-la de la Cova, 30SYH1089, 940, 29-IX-2013, L. Serra 9806, com M. hybrida subsp. hybrida. Per tant cal descartar la pre- A. Bort, M. Salas & P. Francés (Herb. Pers.). Ibidem, pr. el sència de M. mediterranea a la Serra de Mariola. Cipreret, 30SYH1191, 900 m, 1-XI-2014, L. Serra 10419 & A. Bort (Herb. Pers.). Molineriella laevis (Brot.) Rouy Taxon iberollevantí, de distribució bàsicament continen- Espècie de pasturatges silicícoles mencionada per a la ser- tal, d’influència manxega, que substitueix a la part manxe- ra de Mariola per nosaltres (Serra et al., 2012: 121) a partir ga de la serra de Mariola a Odontites recordonii Burnat & d’un plec arreplegat en 1987 (Bocairent, serra de Mariola, Barbey, de distribució més bé litoral, alcoiana-diànica. Pre- pla de Bodí, 30SYH19, 900 m, 25-V-1987, G. Mateo & J.R. sent als matollars aiorano-villenencs, amb Satureja intricata Nebot, VAL 66791). Aquest plec va ser revisat per C. Romero subsp. gracilis (Willk.) G. López. Zarco i J. Sobrino i redeterminat com M. minuta (L.) Rouy, la qual cosa confirmem nosaltres. Aquesta última, si bé escassa *Oenothera rosea L’Hér. ex Aiton al parc l’hem trobada molt a prop del pla de Bodí (Bocairent, ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, els Llençols, serra de Mariola, plà d’Aparici, 30SYH1291, 880 m, 19-IV- 30SYH1886, 650 m, 9-VI-2013, L. Serra 9421 & A. Bort 2015, L. Serra 10702, A. Cutillas, J.C. Hernández & J. Al- (Herb. Pers.). bors, LSH 11947), on ja havia segut mencionada (Nebot & Una altra espècie neotropical assilvestrada majoritària- Mateo, 1993: 136). Per tant cal eliminar M. laevis del catàleg ment al termotipis termomediterrani (Serra, 2007: 521) i que de la flora de Mariola. arriba a les parts més baixes tant de la Font Roja (Serra & Soler, 2011: 286) com la Mariola. Creix als herbassars nitrò- *Molinia caerulea subsp. arundinacea (Schrank) K. Richter fils humits. ALACANT: Alfafara, serra de Mariola, barranc penya del Xorro, 30SYH1393, 800 m, 28-VII-2013, L. Serra 9737 & *Ophrys ficalhoana J.A. Guim. A. Bort (Herb. Pers.). Cocentaina, Serra de Mariola, Font de VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, pr. mas de Nones, Borràs, 30SYH2092, 660 m, 27-IX-2015, L. Serra 10790 & 30SYH0791, 840 m, 13-IV-2011, L. Serra, J.A. Rozas, A. A. Bort (Herb. Pers.). VALÈNCIA: Bocairent, serra de Ma- Bort & P. Serra, fotografia publicada en Serra et al. (2013: riola, font del mas dels Arbres, 30SYH1493, 910 m, 12-VII- 110). 2012, L. Serra 9296 & M. Vives (Herb. Pers.). Orquídia mediterrània occidental, propera a O. scolopax Espècie d’ampla distribució, amb bones poblacions a l’in- Cav., amb labels més quadrats, no rectangulars, i amb unes terior de València i Castelló i prou més rara a terres alacan- papiŀles molt llargues a l’àpex del label front als pèls més tines (Bolòs & Vigo, 2001: 553; Serra, 2007: 1050; Serra & xicotets, semblants a la resta de l’indument del label d’O. Soler, 2011: 520). A la Mariola es troba en rierols i fontetes, scolopax. Aquesta planta, escassa a la Comunitat Valenciana,

Butlletí ICHN 83, 2019 ADDICIONS I CORRECCIONS A LA FLORA DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MARIOLA 189 GEA, FLORA ET FAUNA ja va ser citada de la Mariola (Arnold, 2009: 51; Serra et al., subsp. sativa en hortes i marjals de la provincia d’Alacant 2013: 110), però no la varem incorporar al catàleg en el seu (Serra, 2007: 608). Però esta població és clarament asignable moment (Serra et al., 2012). a la subsp. sylvestris degut al seu dens indument, caràcter di- agnòstic fonamental (Gutiérrez Bustillo, 2003: 362) així com *Onopordum acanthium L. la seua ecologia, ja que es troba en un rebasar de megaforbis ALACANT: Banyeres de Mariola, Serra de Mariola, C/Bar- d’estiu al marge d’una roureda prou ben conservada, en un raquetes, 30SYH0288, 680 m, 6-VII-2014, L. Serra & A. ambient típic on es troben altres plantes eurosiberianes de la Bort (Herb. Pers.). serra Mariola. Pensem que esta seria l’única població cone- Card de distribució euroasiàtica del que es pensava que guda ara per ara a terres alacantines, i per suposat al parc na- no arribava a la provincia d’Alacant, on era substituït per tural (Fig. 2b). O. macracanthum Schousb (Serra, 2007: 922), del que es diferència bé pel color verd oliva més fosc de la planta i per *Petrorhagia nanteuilii (Burnat) P.W. Ball & Heywood l’ample de les bràctees mitjanes [2-5 mm en O. acanthium VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, barranc de l’Ull de front a (3)5-9 mm en O. macracanthum, Ortega Olivencia, Canals, 30SYH0886, 1000 m, 7-VI-2015, L. Serra 10834 & 2014: 68]. Al parc sembla arribar de forma puntual als car- A. Bort (Herb. Pers.). dassars del polígon industrial de Banyeres, a l’àrea PORN Espècie no massa abundant, encara que era probable que del parc. estiguera doncs es troba a altres serres properes (Serra, 2007: 176). Present als pasturatges de Thero-Brachypodion retusi *Opuntia ammophila Small Br.-Bl. 1925 nom. mut. propos. ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, pr. Inst. Andreu Semp., 30SYH1987, 550 m, 6-XII-2013, L. Serra 9868 & A. Bort *Philadelphus coronarius L. (Herb. Pers.). ALACANT: Agres, serra de Mariola, barranc de la Vila, Taxon assilvestrat d’origen neotropical molt escàs a l’inte- 30SYH1696, 590 m, 21-IV-2013, L. Serra 9536, J. Oltra, A. rior d’Alacant, amb esta única citació per a l’Alcoià, d’on ja Bort & O. Sentendreu (Herb. Pers.). va ser mencionat (Serra, 2007: 146) encara que no concreta- Espècie eurosiberiana utilitzada com ornamental i es- ment en l’àmbit de l’àrea PORN del parc. Sembla que no té cassament assilvestrada en Alacant (Serra, 2007: 378). A la perill d’expansió, ja que des de 2002 sols coneixem un peu, Mariola el trobem en bardisses de Pruno-Rubion ulmifolii O. que encara permaneix. Bolòs 1954 en barrancs propers al poble.

*Orobanche clausonis Pomel Pinus sylvestris L. ALACANT: Cocentaina, Serra de Mariola, pr. Font del Po- ALACANT: Muro d’Alcoi, Serra de Mariola, pr. club tenis, uet, 30SYH1893, 1260 m, 5-VI-2016, L. Serra 11119 & al. 30SYH2195, 450 m, 21-IX-2014, L. Serra 10172 & A. Bort (Herb. Pers.). (Herb. Pers.). Agres, Serra de Mariola, pr. el Comptador, Espècie difosa per la regió mediterrània SW, paràsita de 30SYH1794, 1230 m, 4-IV-2016, L. Serra 10924 & A. Bort Rubia peregrina, no massa abundant en Alacant (Serra, 2007: (Herb. Pers.). 785). Es troba majoritàriament al subsector Alcoiano-Diànic, Confirmem la presència del pi roig, espècie de distribu- al termotipus mesomediterrani encara que s’ha trobat tam- ció bàsicament eurosiberiana, mencionada primerament a bé al termomediterrani. Es troba generalment a l’ombra des partir de material de Cavanilles (Willkomm & Lange, 1862: fragments de carrascars i coscollars de la serra. 18) que no hem trobat, i per això va ser considerada com de presència dubtosa al parc (Serra et al., 2012: 99). Es troben *Orobanche santolinae Loscos & Pardo exemplars plantats fora del seu hàbitat a la plana de Muro i ALACANT: Agres, serra de Mariola, pr. la Teixera, en una plantació forestal a prop de la Teixera d’Agres. Encara 30SYH1794, 1200 m, 16-VI-2013, L. Serra 9863, J. Oltra, que en temps de Cavanilles puguera haver encara exemplars A. Bort & O. Sentendreu (Herb. Pers.). autòctons ara no sembla que es troben condicions adients per Espècie present a la Mediterrània C-Occidental, escassa a que es puga desenvolupar. a les postres comarques, d’on sols s’ha citat de la serra de Serrella (Serra, 2007: 792). Es presenta com a paràsit de San- *Piptatherum coerulescens (Desf.) Beauv. tolina chamaecyparissus L. subsp. squarrosa (DC.) Nyman ALACANT: Banyeres de la Mariola, Serra de Mariola, pr. als salviars de la part alta de la serra. barranc d’Ull de Canals, 30SYH0585, 820 m, 27-V-2012, L. Serra 9136 & A. Bort (Herb. Pers.). *Pastinaca sativa subsp. sylvestris (Mill.) Rouy & É. G. Camus Una altra espècie mediterrània present bàsicament al ter- *ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, pr. Mas del Barranc, motipus termomediterrani i més escassa al mesomediterrani 30SYH1788, 810 m, 20-VIII-2015, L. Serra 10852 & A. Bort on es presenta en llocs assolejats. Apareix als replanells dels (MA 925293). rocalls o, fins i tot, en comunitats rupícoles o subrupícoles de Taxon eurosiberià, que havia segut confós amb P. sativa Teucrion buxifolii Rivas Goday 1956.

Butlletí ICHN 83, 2019 190 L. SERRA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

*Polygonum lapathifolium L. o es revisava el material d’herbari (Serra et al., 2012: 119). ALACANT: Muro d’Alcoi, serra de Mariola, pr. Penya del Després de revisar el plec ABH 23576, que ja havia segut Frare, 30SYH2096, 495 m, 14-IX-2014, L. Serra 10168 & A. redeterminat per M.B. Crespo i M. Martínez en 2012, es pot Bort (Herb. Pers.). confirmar que pertany a Crocus serotinus Salisb. Es tracta d’un plec d’estiu sense flor però amb càpsula que coincidix Taxon present als terrenys ruderals amb certa humitat, on plenament amb els caràcters d’aquest taxon. Per tant cal ex- forma part de comunitats de Bidentetea tripartitae Tüxen, cloure R. ramiflora del catàleg de la serra de Mariola i de la Lohmeyer & Preising ex von Rochow 1951, no massa abun- província d’Alacant. dant arriba a les parts més càlides i humides de la serra. *Rosa banksiae Aiton *Polypogon monspeliensis (L.) Desf. *VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, riu Vinalopó, el ALACANT: Agres, serra de Mariola, pr. refugi, Pla, 30SYH0890, 830 m, 3-VI-2012, L. Serra 9167, A. Bort 30SYH1794,1215 m, 21-VII-2013, L. Serra 9703 & A. Bort & S. Serra (Herb. Pers.). (Herb. Pers.). Roser originari de Xina, cultivat antigament i molt escas- Espècie freqüent a les comunitats de Molinio-Arrhenathe- sament assilvestrat, de fet sols coneixem per a la Comunitat retea Tüxen 1937, que encara no haviem localitzat al parc Valenciana la referència per a la Font Roja (Serra & Soler, natural, on haurà de ser més abundant. 2011: 234) i esta per a la Mariola, en este cas per a la pro- víncia de València. El trobem en bardisses de Pruno-Rubion *Pyracantha angustifolia (Franch.) C.K. Schneid. ulmifolii O. Bolòs 1954 a prop d’alguna masia abandonada. *ALACANT: Cocentaina, serra de Mariola, barranc del Ca- penal, 30SYH2188, 530 m, L. Serra 9186 & A. Bort, 5-VI- *Rosa gallica L. 2012 (Herb. Pers.). ALACANT: Cocentaina, serra de Mariola, barranc de la Pa- Arbust originari de Xina, utilitzat com ornamental, que lissana, 30SYH2290, 480 m, 4-V-2012, L. Serra 9035 (Herb. ja s’havia mencionat com assilvestrat de forma genèrica a la Pers.). Alfafara, serra de Mariola, pr. del poble, 30SYH1294, Comunitat Valenciana (Mateo & Crespo, 2014: 347) però del 590 m, 29-IV-2013, L. Serra 9650 (Herb. Pers.). Banyeres de que no hi havia localitats concretes. A la Mariola es troba en la Mariola, serra de Mariola, riu de la Marjal, 30SYH0289, formacions de Pruno-Rubion ulmifolii O. Bolòs 1954 en al- 680 m, 27-V-2014, L. Serra 9956 (Herb. Pers.). *VALÈN- gun barranc a partir de restes de poda (Fig. 2c). CIA: Bocairent, Serra de Mariola, Casa de la Baixadeta, 30SYH0691, 715 m, 1-V-2015, L. Serra, A. Bort, J. Oltra & *Pyracantha crenulata (D. Don) M. Roem. O. Sentendreu, v.v. *ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, Montesol, 30SYH1184, Un altre roser ornamental, d’origen eurosiberià, poc men- 800 m, 5-VI-2013, L. Serra 9396 & A. Bort (Herb. Pers.). cionat a la Comunitat Valenciana, on es va citar inicialment Es tracta d’altra espècie ornamental xinesa, igualment a de Teulada (Banyuls & Soler, 2000: 61) i poc després de Gata l’anterior assilvestrada en barrancs dins de bardisses de Pru- de Gorgos (Serra, 2007: 409). Ací incorporem diverses lo- no-Rubion ulmifolii O. Bolòs 1954. Pel que sabem es trac- calitzacions de la Mariola d’Alacant i de la província de Va- taria d’una novetat per a la Comunitat Valenciana (Mateo & lència, on resulta novetat. Apareix assilvestrada als barrancs Crespo, 2014) encara que poden haver més poblacioons con- humits, entre esbarzers a les bardisses de de Pruno-Rubion foses amb P. coccinea (Fig. 2d). ulmifolii O. Bolòs 1954.

*Romulea columnae Sebast. & Mauri *Rumex acetosella subsp. angiocarpus (Murb.) Murb. VALÈNCIA: Bocairent, Serra de Mariola, Cava Don Miquel, VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, pla d’Aparisi, 30SYH1493,1056 m, 19-III-2017, N. Lara (Herb. Pers.), ibi- 340SYH1291, 880 m, 22-V-2012, L. Serra 9118 & J.X. Soler dem, 20-III-2017, L. Serra & A. Bort, v.v. (Herb. Pers.). Taxon de distribució mediterrània-macaronèsica, més Taxon no gens abundant a les comarques centrals valenci- comú en zones litorals (Serra, 2007: 1127). S’ha trobat una anes. Present en pasturatges anuals en terrenys lleugerament petita població d’uns 20 exemplars a pasturatges anuals so- arenosos. bre sòls trepitjats lleugerament nitròfils. *Salix fragilis L. Romulea ramiflora Ten. ALACANT: Banyeres de Mariola, serra de Mariola, riu Vi- Espècie que va ser citada de la Serra de Mariola per Ri- nalopó, 30SYH0486, 710 m, 6-VII-2014, L. Serra 10124 & gual (1984: 243, ut R. bifrons Pau) i va ser mantinguda per A. Bort (Herb. Pers.). Fabregat (2002: 225). Es va considerar com l’única citació Salze amb poques cites a Alacant, on sols s’ha vist en alacantina, encara que dubtosa (Serra, 2007: 1128). Així, no- Agres, Pego i Xixona (Serra, 2007: 307). Apareix a les plan- saltres la varem mantindre al catàleg del parc natural, però tacions de xop americà (Populus deltoides Marchall) del riu, com de presència dubtosa fins confirmar o no si es trobava on el sotabosc es presenta ben conservat.

Butlletí ICHN 83, 2019 ADDICIONS I CORRECCIONS A LA FLORA DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MARIOLA 191 GEA, FLORA ET FAUNA

*Salix purpurea L. ola, el Buixcarró, 30SYH0786, 950 m, 15-V-2012, L. Serra ALACANT: Banyeres de Mariola, serra de Mariola, riu de 9059, M. Vives & V. Ferri (Herb. Pers.). la Marjal, 30SYH0289, 680 m, 27-V-2014, L. Serra 9951 Espècie euroasiàtica relativament freqüent als camps de (Herb. Pers.). cultiu i els seus marges, sempre en herbassars nitròfils. Altre salze molt escàs a Alacant, on sols tenim referèn- cies prèvies de Beniardà (Serra, 2007: 308). Hem trobat un *Sisymbrium crassifolium Cav. únic individu al vessant occidental de la serra, al riu de la VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, Font Freda, Marjal, en salzedes de Salicion discolori-neotrichae Br.-Bl. 30SYH0988, 950 m, 18-V-2012, L. Serra 9061 & J.X. Soler & O. Bolòs 1958 corr. molt intervingudes pels cultius i les (MA 866119). transformacions del riu gairebé en una sèquia. Espècie Mediterrània S-Occidental que arriba a les zones interiors de la Comunitat Valenciana (Bolós & Vigo, 1990: *Saponaria ocymoides L. 35; Mateo, Crespo et Laguna, 2015: 177), localitzada puntu- ALACANT: Cocentaina, serra de Mariola, barranc de Para- alment a la Mariola als herbassars nitròfils de camps de secà. dets, 30SYH1793, 1150 m, 22-V-2012, L. Serra 9093 & J.X. Soler (Herb. Pers.). *Sisymbrium runcinatum Lag. ex DC. Espècie de distribució mediterrània septentrional que a VALÈNCIA: Bocairent, Serra de Mariola, Buixcarró, terres alacantines sols apareix al sector setabenc en ombro- 30SYH0785, 913 m, 28-V-2015, L. Serra 10756, V. Ferri & tipus subhumit per moltes serres (Serra, 2007: 178) però en- A. Bort (Herb. Pers.). cara no havia segut mencionada de la Mariola. Característica Espècie mediterrània-iranoturaniana relativament freqüent dels runars i talussos ocupats per l’associació Resedetum va- al territori valencià, sobretot a les zones més àrides. Present lentinae O. Bolòs ex Folch 1981. als herbassars nitròfils als voltants de cases i solars.

Setaria italica (L.) Beauv. *Spergularia rubra (L.) J. Presl & C. Presl Espècie que va ser citada de Banyeres de Mariola (De la VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, Escrig, el Serrat, Torre, 1991: 246; De la Torre, Alcaraz et Serra, 1996: 77; 30SYH1188, 1000 m, 25-VI-2013, L. Serra 9464 (Herb. Pers.). Serra et al., 2012: 121) però revisant les dades toponímiques de la cita, la partida Bodegueta resta clarament fora de l’àm- Petita herba característica d’ambients ruderals i arvenses bit del àrea PORN del parc pel que cal descartar la seua pre- que encara no havia sigut mencionada al parc. sència, de moment, a la Serra de Mariola. *Torilis arvensis subsp. recta Jury *Sideritis ×murcica nothosubsp. mediovalentina M.B. Cres- ALACANT: Cocentaina, Serra de Mariola, cara E Montca- po & E. Laguna brer, 30SYH1893, 1330 m, 31-V-2015, L. Serra 10816 & VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, l’Eixarc, al. (Herb. Pers.). Alcoi, Serra de Mariola, Barranc del Cint, 30SYH0987, 1060 m, 8-VI-2013, L. Serra 9414 & A. Bort 30SYH1887, 670 m, 17-V-2015, L. Serra 10738 (Herb. (Herb. Pers.). Pers.). Muro d’Alcoi, serra de Mariola, barranc de Reig, 30SYH1994, 660 m, 3-V-2013, L. Serra 9683 & J.X. Soler Híbrid entre S. incana L. i S. tragoriganm Lag. descrit de (Herb. Pers.). Requena (Crespo & Laguna, 1997: 87), del que ja es pensa- va en la seua presència a les serres de l’interior d’Alacant, Espècie present des de la Macaronèsia fins al SW d’Àsia i d’on la coneixem de les serres del Reconc i de Salinas (Serra, tota la régio mediterrània, freqüent als herbassars nitròfils de 2007: 713). Els individus de la Mariola apareixen junt als pa- tota la província (Serra, 2007: 618) i que no havia segut cita- rentals als matollars de Rosmarino-Ericion multiflorae Br.- da encara a la Mariola (Serra et al., 2012), on també apareix Bl. in Br.-Bl. et al., 1935 nom. cons. propos. als herbassars nitròfils.

*Silene sclerocarpa Dufour *Torilis nodosa (L.) Gaertn. VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, font de Mariola, VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, Font Freda, 30SYH1391, 900 m, 15-V-2016, L. Serra 11040 & A. Bort 30SYH0988, 950 m, 18-V-2012, L. Serra 9064 & J.X. Soler (Herb. Pers.). (Herb. Pers.). Espècie mediterrània relativament freqüent a terres valen- Espècie d’ampla distribució mediterrània-iranoturaniana cianes, present als pasturatges anuals, a sovint sobre sòls are- abundant al territori valencià que no haviem citat anterior- nosos però també en ambients lleugerament nitròfils o, fins i ment a la Mariola (Serra et al., 2012). Present als herbassars tot, en camps de conreu. nitròfils de bancals i marges de camins.

*Sinapis alba subsp. mairei (Lag.) Bonnier *Torilis webii Jury ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, l’Uxola, 30SYH1887, ALACANT: Cocentaina, serra de Mariola, barranc de la Pa- 650 m, 21-IV-2012, L. Serra 8975, A. Bort, R. Orts & F. Re- lissana, 30SYH2291, 470 m, 4-V-2012, L. Serra 9031 (MA quena (MA 866277). VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mari- 866266).

Butlletí ICHN 83, 2019 192 L. SERRA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Espècie de distribució i ecologia semblant a les anteriors de camps abandonats o vores de camí, generalment en cardas- però molt més escassa probablement per la seua confusió sar de Onopordenea acanthii Rivas Martínez et al., 2002. amb T. nodosa, del que es diferència bé per tots els seus me- ricarps gloquidiats. Verbascum thapsus L. Espècie confosa reiteradament amb V. giganteum Willk., *Tribulus terrestris L. la qual és la més abundant del gènere a Mariola. Les citaci- VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, Escrig, el Serrat, ons de Rigual (1984: 335, ut V. thapsus) de Mariola perta- 30SYH1188, 1000 m, 25-VI-2013, L. Serra 9461 (Herb. Pers.). nyen sens dubte a V. giganteum. De les dos cites una té plec (Agres-Cocentaina, 1-VII-1969, A. Rigual, ABH 20243, ut V. Una altra espècie de terrenys trepitjats i ruderalitzats, prou thapsus) que ja vam revisar i donar com V. giganteum (Serra termòfila, que arriba escassament a la serra de Mariola, on, et al., 2012: 117). L’altra cita del barranc del Sint l’assignem sorprenentment, arriba als 1000 m d’altitud, ja que és molt també a V. giganteum, que és l’espècie que hem vist i recol. més abundant a zones molt més baixes i càlides. lectat en la zona (Alcoi, Serra de Mariola, pr. barranc del Sint, 30SYH1788, 900 m, 26-IX-1984, L. Serra 180, LSH *Ulmus pumila L. 1418). Per altre costat hi ha un plec (Alfafara, 30SYH19, 15- ALACANT: Banyeres de la Mariola, serra de Mariola, riu de VI-1988, J.R. Nebot, VAB 920107, VAL76188, ut V. thapsus) la Marjal, 30SYH0189, 670 m, 1-V-2012, L. Serra 9007, A. que és clarament V. giganteum, es veu molt bé l’amplària de Bort & P. Serra (MA 866268). la base del pecíol i un indument molt dens. Per tant conside- Arbre de distribució euroasiàtica, introduït com ornamen- rem que V. thapsus no es troba a la serra de Mariola, on és tal i estés els darrers anys degut a la grafiosi patida per U. substituit per V. giganteum subsp. giganteum. minor. Assilvestrat de forma puntual a les comarques alacan- tines (Serra, 2007: 266) però que a l’última dècada es troba *Vicia monantha subsp. calcarata (Desf.) Romero Zarco de assilvestrat més fàcilment. A la Mariola já l’hem trobat ALACANT: Cocentaina, serra de Mariola, la Plana, també en ambients riparis de Populetalia albae Br.-Bl. ex 30SYH2194, 460 m, 6-V-2013, L. Serra 9625 (Herb. Pers.). Tchou 1948 amb altres arbres, alguns d’ells també foranis. Espècie no gens escassa a les comarques alacantines, més bé termòfila, encara que al P.N. del Carrascar de la Font Roja *Urtica membranacea Poir. l’hem arreplegada a 880 m (Serra & Soler, 2011: 254). A la ALACANT: Alcoi, serra de Mariola, el Xorrador, Mariola l’hem vista als vessants més tèrmics i de menys alti- 30SYH1887, 610 m, 10-III-2012, L. Serra 8871, A. Bort, R. tud, als herbassars subnitròfils ruderals i, fins i tot, al bell mig Orts & F. Requena (MA 866170). de pasturatges de Teucrio-Brachypodietum retusi O. Bolòs 1957 nom. mut. propos. Espècie de distribució paleosubtropical, majoritàriament present a les terres càlides i humides termomediterrànies de *Vicia parviflora Cav. les nostres comarques i que puja puntualment al mesomedi- terrani inferior en zones escionitròfiles, tant a la Font Roja ALACANT: Alfafara, serra de Mariola, barranc Cantal de la (Serra & Soler, 2011: 166) com ara a la Mariola. Vila, 30SYH1293, 760 m, 24-V-2015, L. Serra 10744 & al. (Herb. Pers.). *Verbascum blattaria L. Espècie característica d’herbassars de camps de cultiu i VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, el Regadiu - l’Es- vora de camins, relativament freqüent a les nostres comar- ques, encara no havia sigut vista a la Mariola. tació, 30SYH0793, 620 m, 27-VII-2013, L. Serra 9727 & A. Bort (Herb. Pers.). *Vicia vicioides (Desf.) Cout. Espècie força escassa al País Valencià, amb sols una ci- ALACANT: Muro d’Alcoi, Serra de Mariola, Penya del Fra- tació d’Alacant (Serra, 2007: 771) i molt poques a Castelló re, 30SYH2096, 650 m, 23-IV-2017, L. Serra 11228 (MA i València (Borja Carbonell, 1950: 416; Benedí & Rovira, 936221). 1987: 387; Roselló, 1994: 252; Aparicio & Mercé Zamora, 2004: 41). Es troba en un fenassar humit de Lathyro tremol- Taxon present al NW d’Àfrica i S de la península Ibèrica, siani-Brachypodietum phoenicoidis Costa, Peris & Stübing de presència escassa a Alacant, on sols es coneix de zones 1985, en bancals abandonats d’oliveres. més litorals i termòfiles (Pérez Badia, 1997: 241; Pérez-Ha- ase et al., 2008: 106). Apareix, com a la resta de localitats alacantines, en terrenys amb termotipus mesomediterrani in- *Verbascum boerhavii L. ferior i ombrotipus subhumit (en altres localitats alacantines VALÈNCIA: Bocairent, Serra de Mariola, camí de l’Aguile- baixa fins el termomediterrani superior). El trobem als ma- lla, 30SYH0589, 850 m, 18-V-2016, L. Serra 11020 (Herb. tollars i pasturatges sobre sòls pedregosos, al peu de parets Pers.). Ibidem, Escrig, el Serrat, 30SYH1188, 1000 m, 25- verticals calcàries, a la part més càlida i humida de la serra. VI-2013, L. Serra 9465 (Herb. Pers.). Espècie de distribució mediterrània occidental present, so- *Viola tricolor L. bretot, en zones de termotipus mesomediterrani amb ombroti- ALACANT: Agres, serra de Mariola, al poble, 30SYH1595, pus al menys sec. A la Mariola es troba als herbassars nitròfils 720 m, 13-VII-2013, L. Serra 9565 & A. Bort (Herb. Pers.).

Butlletí ICHN 83, 2019 ADDICIONS I CORRECCIONS A LA FLORA DEL PARC NATURAL DE LA SERRA DE MARIOLA 193 GEA, FLORA ET FAUNA

Espècie assilvestrada de forma puntual en Alacant (Ser- Bolòs, O. de & Vigo, J. 1990. Flora dels Països Catalans, II, ra, 2007: 274) i que encara no haviem trobat al parc natural, Crucíferes - Amarantàcies. Barcelona. Editorial Barcino. 922 p. on apareix a partir d’exemplars cultivats a les cases antigues Bolòs, O. de & Vigo, J. 1996. Flora dels Països Catalans, III. d’Agres, en formacions de Parietarietalia judaicae Rivas Pirolàcies-Compostes. Barcelona. Editorial Barcino. 1230 p. Bolòs, O. de & Vigo, J. 2001. Flora dels Països Catalans, IV. Martínez in Rivas Goday 1964. Monocotiledònies. Barcelona. Ed. Barcino. 750 p. Borja, J. 1950. Estudio fitográfico de la Sierra de Corbera *Vulpia myurus (L.) C.C. Gmelin (Valencia). Anales Jardín Botánico Madrid, 9: 361-483. VALÈNCIA: Bocairent, serra de Mariola, pr. mas del Cipre- Burgaz, E., Mateu, I. & Crespo, M. B. 1990. Notas sobre ret, 30SYH1091, 850 m,13-V-2012, L. Serra 9053, A. Bort, algunas Papaveraceae valencianas. Acta Botanica Malacitana, M. Salas & P. Frances (Herb. Pers.). 15: 347-352. Conca, A. & García Alonso, F. 1994. Estudi botànic de la Espècie d’ampla distribució prou escassa al territori va- Vall d’Albaida. Ajuntament d’Ontinyent. Ontinyent. 264 p. lencià (Bolòs & Vigo, 2001: 367). A Mariola l’hem trobada Crespo, M. B. & Laguna, E. 1997. Los híbridos de Sideritis de forma puntual en pasturatges anuals de Tuberarietea gut- incana L. y S. tragoriganum Lag. Flora Montiberica, 6: 85-88. tati (Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre 1952) Rivas Goday Crespo, M. B., Martínez Azorín, M. & Camuñas, E. & Rivas Martínez 1963 nom. mut. propos. sobre sòls lleuge- 2013. Novedades corológicas para la flora valenciana. Flora rament arenosos. Montiberica, 55: 118-127. De la Torre, A. 1991. Vegetación y suelos en el alto Vinalopó Tenint present els tàxons afegits, els exclosos i els dubtosos (Alicante). Murcia. Tesis Doctoral inédita. Universidad de Murcia. 572 p. que han pogut ser revisats, actualment hem de considerar la De la Torre, A. & Alcaraz, F. 1994. Novedades sintaxonó­ flora vascular present al Parc Natural de la Serra de Mariola micas en el orden Rosmarinetalia officinalis Br.-Bl. 1931 em. com de 1205 tàxons dels quals encara 17 resten com dubtosos. 1952 para el sureste de España. Lazaroa, 14: 125-138. De la Torre, A., Alcaraz, F. & Serra, L. 1996. Aporta­ ciones a la flora alicantina (SE de España), II.Anales de Biologia, Agraïments 21: 73-80. Fabregat, M. 2002. La colección histórica del Dr. Abelardo Santiago González ens va donar dades i material gràfic de Rigual en el herbario ABH: revisión nomenclatural y estudio Lithospermum officinale, a Núria Lara per la comunicació de crítico. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida. 318 p. la troballa de Romulea columnae, a Juan Peris la de Cara- Favarger, C. & Montserrat, P. 1990. Minuartia Loefl. ex L. P. 233-252. In: S. Castroviejo, M. Laínz, G. López González, lluma munbyana subsp. hispanica, al personal del parc, es- P. Montserrat, F. Muñoz Garmendia, J. Paiva & L.Villar (eds.). pecialment a Miquel Vives, i al seu director per les facilitats Flora iberica, vol. II. Platanaceae-Plumbaginaceae (partim): Real oferides, a Vicent Ferri, de la Fundació Victoria Laporta i als Jardín Botánico, CSIC. Madrid. 195 p. conservadors de ABH, MA i VAL, que ens van donar totes Fernández Casas, J. & Gamarra, R. 1991. Asientos para un les facilitats per consultar els materials d’herbari necessaris. atlas corológico de la flora occidental, 19.Fontqueria , 33: 87-254. Font Quer, P. 1935. De flora occidentale adnotationes, XII. Cavanillesia, 7: 71-83. Referències bibliogràfiques Gandoger, M. 1917. Catalogue des plantes récoltées en Espagne et en Portugal pendant mes voyages de 1894 á 1912. Aparicio, J. M. & Mercé Zamora, J. M. 2004. Aportaciones París. 378 p. a la flora de la provincia de Castellón, V.Toll Negre, 4: 23-43. Guardiola, M., Molero, J., Sáez, L., López, J., Ríos, A. Aragoneses, I. 2010. Flora y vegetación singular villenense en I., Bagaria, G. & Carreras, J. 2012. Noves aportacions al ambientes sensibles: importancia y catalogación de los arenales coneixement de la flora vascular de les comarques meridionals de del término de Villena. Universidad de Alicante. Dpto.de Ciencias Catalunya. IV. Orsis, 26: 245-258 Ambientales y Recursos Naturales. Alicante. 135 p. Gutiérrez Bustillo, M. A. 2003. Pastinaca L. P. 361-364. Arnold, J.E. 2009. Notes sobre el gènere Ophrys L. (Orchidaceae) In: G. Nieto Feliner, S.L., Jury & A. Herrero (eds.). Flora iberica a Catalunya i al País Valencià. Acta Botanica Barcinonensia, 52: Vol. X. Araliaceae-Umbelliferae: Real Jardín Botánico, CSIC. 45-82. Madrid. 705 p. Banyuls, B. & Soler, J. X. 2000. El paisatge vegetal de Halliday, G. 1964. Minuartia L. P. 125-132. In: T. G. Tutin, V. Teulada (la Marina Alta). Associació Cultural Amics de Teulada - H. Heywood, N. A. Burges, D. A. Valentine, S. M. Walters, D. A. Ajuntament de Teulada. Teulada. 132 p. Webb & D. M. Moore (eds.). Flora Europaea, vol. I: Cambridge. Benedí, C. & Rovira, A. M. 1988. Aportación al conocimiento Herrando Moraira, S., Carnicero, P., Blanco taxonómico de Verbascum blattaria L. y Verbascum virgatum Moreno, J. M., Sáez, L., Véla, E., Vilatersana, Stokes. Anales Jardín Botánico Madrid, 44 (2): 381-392 R. & Galbany Casals, M. 2017. Systematics and Bernal, M., Laínz, M. & Muñoz Garmendia, F. 1990. phylogeography of the Mediterranean Helichrysum pendulum Dianthus L. P. 426-462. In: S. Castroviejo, M. Laínz, G. López complex (Compositae) inferred from nuclear and chloroplast González, P. Montserrat, F. Muñoz Garmendia, J. Paiva & DNA and morphometric analyses. Taxon, 66 (4): 909-933. L.Villar (eds.). Flora iberica, vol. II. Platanaceae-Plumbaginaceae Herrero-Borgoñón, J. J. 2003. Dos Cotoneaster (Rosaceae) (partim): Real Jardín Botánico, CSIC. Madrid. 195 p. de uso ornamental naturalizados en Valencia. Flora Montiberica, Bolòs, O. de 1967. Comunidades vegetales de las comarcas 24: 3-5. próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura. Herrero-Borgoñón, J. J. 2009. Notas sobre flora alóctona Memomia Real Academia Cencias Barcelona, 38: 3-280. valenciana. Flora Montiberica, 43: 19-25.

Butlletí ICHN 83, 2019 194 L. SERRA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Insa Pérez, I. & Vidal Nadal, S. 1989. Aproximación Rivas Martínez, S., Fernández González, F., Loidi, fitosociológica al rodal de tejos de Agres.Alberri , 2: 73-146. J., Lousa, M. & Penas Merino, A. 2001. Syntaxonomical López González, G. 1993. Helianthemum Mill. P. 365-421. In checklist of vascular plant communities of Spain and Portugal to S. Castroviejo, C. Aedo, S. Cirujano, M. Laínz, P. Montserrat, R. associacition level. Itinera Geobotanica, 14: 5-341. Morales Valverde, F. Muñoz Garmendia, C. Navarro, J. Paiva & Romero Zarco, C. 1985. Revisión del género Arrhenatherum C. Soriano (eds.). Flora iberica, vol. III. Plumbaginaceae (partim)- Beauv. (Gramineae) en la Península Ibérica. Acta Botanica Capparaceae: Real Jardín Botánico, CSIC. Madrid. 320 p. Malacitana, 10: 123-154. Martínez Fort, J. 2017. Guía botánica de la Vall de Gallinera Roselló, R. 1994. Catálogo florístíco y vegetación de la comarca (Alicante). Jaca. Jolube Ed. 560 p. natural del Alto Mijares. Castelló. Diputació de Castelló. 650 p. Mateo, G. 1997. Catálogo de plantas vasculares del Rincón de Sáez, L. & Bernal, M. 2009. Linaria Mill. P. 232-234. In: C. Ademuz (Valencia). Jardín Botánico de València. València. 164 p. Benedí, E. Rico, J. Güemes & A. Herrero (eds.). Flora iberica Vol. Mateo, G. 2013. De Flora Valentina, XII. Flora Montiberica, 55: XIII. -Scrophulariaceae: Real Jardín Botánico, 86-96. CSIC. Madrid. 521 p + 6 pl. Mateo, G. 2018. De Flora Valentina, XVII, Flora Montiberica, Sánchez Gómez, P., Carrión, J. & Carrión Vilches, 72: 112-115. M. A. 2001. Helianthemum guerrae, sp. nov. (), Mateo, G. & Crespo, M. B. 2014. Claves Ilustradas para la endemismo del sudeste ibérico. Anales Jardín Botánico Madrid, Flora Valenciana. Jaca. Jolube Ed. 502 p. 58 (2): 355-357. Mateo, G., Crespo, M. B. & Laguna, E. 2015. Flora Serra, L. 2007. Estudio crítico de la flora vascular de la provincia Valentina III. Angiospermae (III). Valencia. Fundació de la de Alicante: Aspectos nomenclaturales, biogeográficos y de Comunitat Valenciana per al Medi Ambient. 552 p. conservación. Ruizia, 19: 1-1414. Mateu, I., Segarra, J. G. & Paula Julià, S. 2000. Linaria Serra, L., Albors, J., González, S., Hernández, J. C., y Chaenorhinum en la Comunidad Valenciana. Generalitat Llinares, V., Llobregat, L., Oltra Benavent, J. Valenciana. Conselleria de Medi Ambient. Valencia. 144 p. E., Pedauyé Armengol, H., Perales, P., Peris, J. I., Molero, J. 1975. Notas taxonómicas y fitogeográficas. Anales Pueo Ortega, E., Rodríguez, J. A., Sáez Moñino, A., Instituto Botánico Cavanilles, 32(2): 349-361. Sanchis, M. J., Sanz, A., Soler, J. X. & Torregrosa, Nebot, J. R., De la Torre, A., Mateo, G. & Alcaraz, F. R. 2015. Adiciones y correcciones a la orquidoflora valenciana, 1990. Materiales para la actualización del catálogo florístico de la VI. Flora Montiberica, 59: 41-51. provincia de Alicante. Anales de Biología, 16: 99-129. Serra, L., Arnold, J. E., Fabregat, C., González, S., Nebot, J. R. & Mateo, G. 1991. Helianthemum villosum Thib., Grau, G., Hernández, J. C., Liñana Torres, D., López nou per a la flora dels Països Catalans.Butlletí Institució Catalana Udías, S., Oltra Benavent, J. E., Ortín Mora, P., Història Natural, 59: 149. Pedauyé Armengol, H., Perales Pacheco, P., Pueo Nebot, J. R. & Mateo, G. 1993. Fragmenta Chorologica Ortega, E., Rodríguez, J. A., Rozas, J. A., Soler, J. Occidentalia, 4666-4682. Anales Jardín Botánico Madrid, 51 (1): X. & Torregrosa, R. 2013. Adiciones y correcciones a la 135-136. orquidoflora valenciana, V.Flora Montiberica, 54: 106-120. Oltra, J. E. & Conca, A. 2006. Aportacions a la flora de la Serra, L., Olivares, A., Pérez Botella, J., Deltoro, comarca de la Vall d’Albaida (província de València). Toll Negre, V., Izquierdo, J., Pérez Rocher, B., Gómez Serrano, 8: 13-20. M. A. & Mayoral Grcía-Berlanga, O. 2003. Sobre Ortega Olivencia, A. 2014. Onopordum L. P. 67-84. In: J. A. Caralluma munbyana subsp. hispanica (Asclepiadaceae) en la Devesa, A. Quintanar & M. A. García (eds.). Flora iberica Vol. Comunidad Valenciana. Anales Jardín Botánico Madrid, 60 (2): XVI. Compositae (partim): Real Jardín Botánico, CSIC. Madrid. 451-453. 734 p. Serra, L., Oltra Benavent, J. E., Conca, A., Soler, J. Pau, C. 1898. Herborizaciones por Valldigna, Játiva y Sierra X. & Nebot, J. R. 2012. Catálogo de la flora del Parque Natural Mariola en los meses de abril, mayo y junio de 1896. Anales Real Sociedad Española Historia Natural, 27: 411-452. de la Sierra de Mariola (Alicante-Valencia). Flora Montiberica, Pérez Badia, R. 1997. Flora vascular y vegetación de la 51: 97-125. comarca de la Marina Alta. Alicante. Instituto de Cultura Juan Serra, L. & Peris, J. I. 2015. Caralluma munbyana subsp. Gil-Albert. 566 p. hispanica (Asclepiadaceae), novetat per al Parc Natural de la Pérez-Haase, A., Soler, J.X. & Galbany-Casals, M. Serra de Mariola. Isurus, 8: 50-55. 2008. Sobre la presència de Vicia vicioides a Alacant. Collectanea Serra, L. & Soler, J. X. 2011. Flora del parc natural de la Font Botanica (Barcelona), 27: 105-107. Roja. CAM. Alcoi. 592 p. Porta, P. 1892. Vegetabilia in itinere iberico austro-meridionali Uotila, P. 1990. Chenopodium L. P. 484-500. In: S. Castroviejo, lecta. Atti dell’ Imperiale Regia Accademia di Scienze, Lettere ed M. Laínz, G. López González, P. Montserrat, F. Muñoz Arti Degli Agiati di Rovereto, 9: 104-177. Garmendia, J. Paiva & L.Villar (eds.). Flora iberica, vol. II. Rigual, A. 1984. Flora y Vegetacion de la provincia de Alicante, Platanaceae-Plumbaginaceae (partim): Real Jardín Botánico, 2 ed. Alicante. Instituto de Estudios Juan Gil-Albert. 452 p. CSIC. Madrid. 195 p. Rivas Martínez, S., Asensi, A., Díez Garretas, B., Willkomm, M. 1893. Supplementum Prodromi Florae Molero, J., Valle, F., Cano, E., Costa, M., López, M. Hispanicae sive enumeratio et descriptio omnium plantarum inde L., Díaz, T. E., Prieto, J. A. F., Llorens, L., Arco, M. J., ab anno 1862 usque ad annum 1893 in Hispania detectarum quae Fernández, F., Sánchez Mata, D., Penas Merino, innotuerunt auctori, adjectis locis novis specierum jam notarum. A., Masalles, R. M., Ladero, M., Amor, A., Izco, J., Stuttgart. 370 p. Amigo, J., Loidi, J., Molina Abril, J. A., Navarro, G., Willkomm, M. & Lange, J. 1862. Prodromus florae hispanicae Cantó, P., Alcaraz, F., Báscones, J. C. & Soriano, P. seu synopsis methodica omnium plantarum in Hispania sponte 2007. Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación nascentium vel frequentius cultarum quae innotuerunt, vol. I. de España. Itinera Geobotanica, 17: 5-436. Stuttgart. 316 p.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 195-198. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)195 nota breu NOTA BREU

Aportacions al coneixement de la flora de les Guilleries orientals i àrees properes (nord-est de Catalunya) Contributions to the knowledge of the flora of the Eastern Guilleries and nearby areas (northeastern Catalonia)

Josep Gesti Perich* & Lluís Vilar Sais*

* LAGP-Flora i Vegetació. Institut de Medi Ambient. Universitat de Girona. Campus Montilivi. 17003 Girona.

Autor per la correspondència: Josep Gesti. A/e: [email protected]

Rebut: 10.10.2019. Acceptat: 12.11.2019. Publicat: 30.12.2019

Aportem noves indicacions d’un conjunt de plantes obser- (HGI 15894, leg. X. Viñas, 5-IV-1999, DG85) i Salt (HGI vades a l’àrea oriental de les Guilleries i que són rares o poc 19388, leg. J. Font, 5-IV-2010, DG84; HGI 19388, leg. P. conegudes en aquest massís i, en general, al nord-est de Cata- Barnola, 20-IV-2010, DG84). lunya. Quan és possible, complementem aquesta informació amb dades inèdites procedents del material d’herbari diposi- Coriandrum sativum L. tat a l’Herbari de la Universitat de Girona (HGI). Totes les Se l v a : Santa Coloma de Farners, horts prop de can Messe- coordenades UTM estan referides al fus 31T. guer, DG7035, 150 m, 16-V-2019 i prop de la carretera dels Banys, DG7233, 120 m, 21-V-2019 (obs. pers). Agropyron cristatum (L.) Gaertn. var. pectiniforme (Roem. Al nord de Barcelona s’han aportat molt poques indicacions & Schult.) H.L. Yang d’aquesta planta: a Maçanet de la Selva, citada per Salvador i Se l v a : Santa Coloma de Farners, herbassars sota el viaducte per Llensa (Llensa, 1945) i a l’embassament de Sau (Mercadé dels Tres Camins, DG6534, 300 m, 8-V-2018 (HGI 23968, et al., 2005). A l’HGI se’n conserva un plec de Tortellà (HGI leg. J. Gesti). 17145, leg. G. García, 6-V-2001, DG67). També l’hem obser- La planta correspon a la var. pectiniforme, d’espigues gla- vada a Espinavessa (DG8670, 100 m, 4-V-2019), durant una bres, que s’hauria introduït a Catalunya amb les sembres dels sortida amb el grup local de FloraCatalana del Pla de l’Estany. talussos viaris i ferroviaris (Pyke, 2008). Ha estat indicada a (http://www.floracatalana.cat/drupal843/node/1699). El cori- Barcelona, Gavà, Montserrat, Sant Antolí i Vilanova (Pyke, andre s’havia cultivat en el passat (d’aquí, probablement, les 2008), al Montseny (Sáez et al., 2015) i al Prat de Llobregat citacions antigues) i després va caure en desús. Actualment (Valverde-Martínez & Valverde-Valera, 2019). A l’HGI tam- se’n torna a veure en horts regentats per persones immigrades bé s’hi conserva un plec de Sant Jordi Desvalls (HGI 19977, de països on és més habitual el seu consum. leg. A. Ayguadé, 25-V-2012, DG95). A Santa Coloma de Farners l’hem vist creixent en alguns L’hem observada en herbassars propers a dos dels viaduc- herbassars ruderals, sempre a prop dels horts on es cultiva, de tes de l’Eix Transversal (C-25), on devia introduir-se amb les manera que no sembla plenament naturalitzada. sembres de revegetació d’aquesta carretera i sembla formar una població estable. Dichondra micrantha Urb. Se l v a : Santa Coloma de Farners, vorada humida a la riera Calepina irregularis (Asso) Thell. de Castanyet, DG7134, 140 m, 4-X-2019 (obs. pers.); San- Se l v a : Santa Coloma de Farners, en un regall prop de la car- ta Coloma de Farners, vorada de pista forestal sobre el mas retera a Sant Hilari Sacalm, DG7035, 170 m, 16-IV-2017 Xifre, DG7232, 185 m, 29-IX-2019 (obs. pers.); Santa Colo- (HGI 23567, leg. J. Gesti); Santa Coloma de Farners, herbas- ma de Farners, herbassars humits a la riera de Santa Coloma, sars humits a la riera de Santa Coloma, DG6935, 150 m, 16- DG7233, 120 m, 1-VIII-2019 i DG7332, 115 m, 30-IX-2019 IV-2017 (obs. pers.); Riudarenes, sorrals de la riera de Santa (obs. pers.); Riudarenes, sorrals de la riera de Santa Coloma, Coloma, DG7431, 100 m, 7-IV-2018 i DG7530, 90 m, 14-IV- DG7331, 100 m, 8-IX-2018 (obs. pers.). 2017 (obs. pers.). Convolvulàcia utilitzada en jardineria per la formació de Planta molt poc citada a la meitat oriental de Catalunya, gespes, que apareix en diversos punts del nostre país, especi- d’on se n’han publicat indicacions entorn de la Jonquera alment a les àrees litorals i més esparsament a l’interior, tot (Font, 2000). A l’HGI també hi ha plecs procedents de Celrà sovint als nuclis urbans.

DOI: 10.2436/20.1502.01.25 Butlletí ICHN 83, 2019 196 J. GESTI PERICH & L. VILAR SAIS NOTA BREU

A les Guilleries hem observat aquesta espècie en espais ur- 24013, leg. J. Gesti); Santa Coloma de Farners, plantacions bans, però també en diversos herbassars de les terrasses fluvi- de ribera i vores de camins al llarg de la riera de Santa Co- als de les rieres i, fins i tot, en camins forestals humits separats loma (DG6935, 7035, 7133, 7232, 7233), 120-160 m (obs. de les àrees urbanes. Sembla que es troba en expansió. pers.). Gramínia originària de l’Amèrica del Nord que s’ha na- Diplotaxis catholica (L.) DC. turalitzat en diversos països europeus com ara Itàlia, Suïssa, Se l v a : Riudarenes, vorada de camp a la carretera vella de Eslovènia, Croàcia o Espanya (Liendo et al., 2016). A Cata- Santa Coloma, DG7431, 100 m, 30-XII-2018 (HGI 22566, lunya Pyke (2008) la retrobà a Bordils, a la mateixa locali- leg. J. Gesti). tat on fou herboritzada per P. Font i Quer el 1932. A l’HGI Espècie coneguda de la Mediterrània occidental i illes ma- també n’hi ha un plec procedent de Bordils (HGI 19771, leg. caronèsiques, que a la península Ibèrica es distribueix àm- L. Vilar, 15-X-2010, DG95). A banda d’aquesta localitat ca- pliament pel quadrant SW i més esparsament pel nord i pel talana, a la península Ibèrica ha estat recentment indicada de llevant (Martínez Laborde, 1993). No tenim constància de la conca Cantàbrica (Liendo et al., 2016). citacions a Catalunya. Afegim, doncs, una segona localitat catalana d’aques- L’hivern de 2018 vam observar una població en flor (fruits ta planta, que hem pogut observar formant petits rodals en encara immadurs) que atribuïm a aquesta espècie atenent la diverses plantacions de Platanus i alguna vorada de camí al morfologia foliar (fulles inferiors pinnatipartides amb seg- llarg de la riera de Santa Coloma. ments oblongs dentats; les superiors de pinnatipartides amb segments linears a simples linears) i els sèpals mitjans del Nassella neesiana (Trin. & Rupr.) Barkworth botó floral corniculats a l’àpex. Enguany no l’hem retrobada Se l v a : Brunyola, voral de la carretera de Sant Martí, després que el marge de camp on es feia va ser llaurat. La DG7339, 200 m, 15-V-2016 (obs. pers.); Brunyola, prop de seva presència podria ser accidental, atesa la proximitat d’un can Terrus, DG7440, 180 m, 15-V-2016 (obs. pers.); la Celle- viver de plantes llenyoses ornamentals (possible entrada com ra de Ter, al Pasteral, DG6748, 170 m, 7-VI-2018 (obs. pers); a “llavors polissó” amb el transport de plantes i materials). Riudarenes, descampat al polígon industrial de can Pruna, DG7628, 100 m, 14-VI-2016 (obs. pers.); Riudarenes, prats Epilobium brachycarpum C. Presl de l’Esparra, DG7130, 180 m, 31-V-2016 (obs. pers.); Santa Coloma de Farners, prop del mas Esparver, DG6936, 300 m, Se l v a : Santa Coloma de Farners, en un descampat prop de can 17-X-2019 (obs. pers); Santa Coloma de Farners, vorada de Fava, DG6835, 190 m, 2-X-2019 (HGI 24011, leg. J. Gesti). carretera al polígon industrial Mas Llorenç, DG7333, 130 m, Espècie originària de l’Amèrica del Nord en expansió a la 27-V-2019 (obs. pers). península Ibèrica i altres regions europees (Aymerich, 2013). Gramínia d’origen sud-americà en expansió a Europa A Catalunya ha estat indicada a la Terra Alta (Cardero et al., (Vázquez & Devesa, 1996, Verloove, 2005) que els darrers 2004) i a l’Alt Urgell (Aymerich, 2013, 2016). anys s’està estenent per molts punts del nord-est de Catalu- L’hem observada, abundant, en un herbassar ruderal a nya. A l’HGI n’hi ha testimonis de l’Alt Empordà, la Gar- tocar de la carretera GI-551, que va ser utilitzat com a àrea rotxa, el Gironès i la Selva (DG65, 74, 82, 84 i 87, DH90 i d’acumulació d’àrids i materials durant les obres de desdo- EG09). blament de l’Eix Transversal (C-25). L’hem observada al llarg de tot el front oriental de les Gui- lleries, en vorades de carretera, talussos, prats secs i d’altres Gamochaeta coarctata (Willd.) Kerguélen ambients oberts. Gi r o n è s : Vilablareix, en un rostoll a El Perelló, DG8244, 100 m, 10-IX-2002 (HGI 17346, leg. L. Vilar); Se l v a : Santa Co- Opuntia mesacantha Raf. subsp. mesacantha (incl. O. hu- loma de Farners, a la pista forestal de can Cúbies, DG7035, mifusa (Raf.) Raf.) 180 m, 10-IX-2018 (HGI 23961, leg. J. Gesti); Santa Coloma Se l v a : Santa Coloma de Farners, talussos i clarianes fores- de Farners, vores de camins forestals humits de les Guilleries tals al camí de can Masnou, DG7037, 250 m, 23-VII-2019 (DG6638, 6735, 6938, 7035, 7036, 7232), 130-550 m (obs. (obs. pers.). pers.). Afegim aquesta localitat a les ja conegudes en indrets més D’acord amb Aymerich & Sáez (2019) les plantes catala- occidentals de les Guilleries i entorns propers (Sant Sadurní nes referides a Gnaphalium pensylvanicum Willd. correspo- d’Osormort, Vilanova de Sau, Susqueda) (Pérez-Haase et al., nen a Gamochaeta coarctata. Aquesta espècie d’origen ame- 2013, 2017). D’acord amb Gómez-Bellver & Sáez (2017), ricà ha estat indicada també en algunes altres localitats del les espècies del complex O. humifusa indicades a Catalunya litoral i prelitoral català, a Sant Celoni (HGI 22624, leg. P. corresponen a O. mesacantha subsp. mesacantha, a la quals Barnola, 12-IV-2015, DG61), Castelldefels (González et al., també serien referibles les plantes observades a Santa Colo- 2016) i Vilassar de Mar (Font, 2019). ma de Farners. La població és formada per un nucli dens, en un talús prop Muhlenbergia schreberi J.F. Gmel. d’una antiga masia, i un conjunt de nuclis menors propers Se l v a : Santa Coloma de Farners, plantació de Platanus a la que ocupen vorades de camins, clarianes forestals i espais riera de Santa Coloma, DG7233, 120 m, 21-X-2019 (HGI aclarits sota línies elèctriques.

Butlletí ICHN 83, 2019 APORTACIONS AL CONEIXEMENT DE LA FLORA DE LES GUILLERIES ORIENTALS I ÀREES PROPERES 197 NOTA BREU

Physalis peruviana L. petita bassa amb aigua freàtica aflorant en un meandre de la Se l v a : Santa Coloma de Farners, sorrals de la riera de Santa riera de Santa Coloma. Coloma, prop del balneari, DG7232, 115 m, 21-X-2019 (HGI 24012, leg. J. Gesti). Agraïments Després que fos indicada a final del s. XIX i principi del s. XX a Barcelona i Cambrils (Casasayas, 1989), aquesta espè- Volem agrair a Carlos Gómez Bellver la revisió de les cie originària de l’Amèrica del Sud no havia estat retrobada imatges d’Opuntia mesacantha, i les consideracions sobre la a Catalunya fins fa uns pocs anys, quan sembla que s’ha anat taxonomia del grup d’O. humifusa. estenent a causa de la popularització del consum dels seus fruits. A Catalunya ha estat reportada al Baix Empordà (A. Mallol in Aymerich, 2014), al Berguedà (Aymerich, 2014), al Bibliografia Baix Llobregat (Álvarez et al., 2016, González et al., 2016), a l’Alt Urgell (Aymerich, 2016) i al Montsià (Senar & Car- APARICIO, D. KATENHUSEN, O. GUSTAMANTE, L. CLA­ dero, 2019). VELL, J. & AYMERICH, P. 2013. Reaparició d’una espècie N’hem vist alguns exemplars en flor als sorrals de la riera extingida a Catalunya: Spirodela polyrhiza (L.) Schleid. al pantà de Santa Coloma, que podrien provenir de llavors transpor- de Vallvidrera (serra de Collserola, Barcelona). Butlletí de la tades amb les aigües residuals urbanes, tal com passaria tam- Institució Catalana d’Història Natural, 77: 161-163. ÁLVAREZ, H., IBÁÑEZ, N. & GÓMEZ-BELLVER, C. 2016. bé amb altres espècies comestibles que apareixen en aquest Noves aportacions al coneixement de la flora aŀlòctona de la mateix ambient (Solanum lycopersicum L., Citrullus lanatus comarca del Baix Llobregat (Catalunya, Espanya). Collectanea (Thunb.) Matsum. & Nakai, Cucumis melo L., etc.). Botanica (Barcelona), 35: e007. AYMERICH, P. 2013. Sobre algunes espècies aŀlòctones a l’alt Prunus lusitanica L. subsp. lusitanica Segre (NE de la península Ibèrica), noves o molt rares per a la flora catalana.Orsis, 27: 195-207. Se l v a : Santa Coloma de Farners, al sot de Castanyerons, AYMERICH, P. 2014. Notes florístiques de les conques altes dels DG6734 i DG6834, 275-425 m, 21-VIII-2019 (obs. pers.). rius Segre i Llobregat (II). Orsis, 28: 7-47. Tàxon considerat un relicte dels boscos laurifolis del ter- AYMERICH, P. 2016. Notes florístiques de les conques altes dels ciari i inclòs al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (ca- rius Segre i Llobregat. IV. Orsis, 30: 133-165. tegoria: vulnerable), on és conegut dels massissos del Mont- AYMERICH, P. & SÁEZ, L. 2019. Checklist of the vascular alien seny i les Guilleries (vegeu síntesi de localitats a: Batriu et flora of Catalonia (northeastern Iberian Peninsula, Spain). Mediterranean Botany, 40 (2): 215-242. al., 2012; Calleja, 2012; Cáceres, 2014) i de les muntanyes BATRIU, E., BLANCO-MORENO, J. M., MERCADÉ, A. & de Prades (Molero et al., 2015). PÉREZ-HAASE, A. 2012. Aportació al coneixement florístic de Afegim una nova localitat a les Guilleries, la qual proba- les Guilleries i del Collsacabra (Catalunya Oriental), III. Butlletí blement sigui la població catalana que ocupa una posició més de la Institució Catalana d’Història Natural, 76: 147-157. oriental i la que presenta individus a més baixa altitud. Hi CÁCERES, Y. 2014. Macroecología de la reproducción en hem pogut observar una cinquantena d’exemplars, tant for- Prunus lusitanica L.: variabilidad geográfica y efectos de la mant petits grups com individus aïllats, al llarg d’uns 1.200 marginalidad en un árbol relicto. Tesi doctoral. Departamento de Ingeniería del Medio Agronómico y Forestal. Universidad de m del fondal. Si bé alguns d’ells presenten port arbori alt, la Extremadura. 250 p. majoria són rebrots, a causa de les tallades periòdiques deri- CADEVALL, J. 1913-1937. Flora de Catalunya. Institut d’Estudis vades de l’activitat forestal, tal com passa en d’altres pobla- Catalans. Barcelona. 4 volums. cions de les Guilleries (Sáez et al., 2010). CALLEJA, J. A. 2012. Tamaños poblacionales y regeneración de Prunus lusitanica L. en el noreste de la Península Ibérica. Orsis, Spirodela polyrrhiza (L.) Schleid. 26: 21-35. CARBALLEIRA R., ROCHA, V. & SAHUQUILLO, E. 2010. Se l v a : Riudarenes, en un toll de la riera de Santa Coloma, Spirodela polyrhiza (L.) Schleid. (Lemnaceae) primera cita para DG7332, 105 m, 17-VIII-2019 (obs. pers.). Galicia (N.W.). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía), Espècie inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Cata- 19: 93-95. lunya (categoria: en perill d’extinció) que durant anys es va CARDERO, S., ROYO, F. & TORRES, L. 2004. Novetats considerar extingida a Catalunya (Sáez et al., 2010), on no- florístiques per a les Terres de l’Ebre. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 72: 99-103. més se’n coneixien indicacions antigues del pla d’Empúries CASASAYAS, T. 1989. La flora aŀlòctona de Catalunya. Catàleg (Teixidor in Cadevall 1913-1937). Afegim aquesta localitat a raonat de les plantes vasculars exòtiques que creixen sense cultiu les recents troballes de l’espècie a l’Ebre (Curto et al., 2013; al NE de la Península Ibèrica. Tesi Doctoral, Universitat de Gavira et al., 2013), al pantà de Vallvidrera (Aparicio et al., Barcelona. 892 p. 2013), al riu Segre (Conesa et al., 2016) i a Torelló (HGI CONESA, J.A., GALÁN, A. & PEDROL, J. 2016. Noves lemnàcies 21049, leg. J. Font, DG45). al riu Segre. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, Desconeixem quin pot ser l’origen de la població de Riu- 80: 59-60. darenes, que podria ser degut a la dispersió per les aus, però CURTO, R,. ARRUFAT, M., BELTRAN, J., CREIX, A., FONTANET, J. & ROYO, F. 2016. Retrobada a Catalunya (NE tampoc podem descartar un origen antròpic atès el seu ús de la península Ibèrica) una població de Spirodela polyrhiza com a planta d’aquari (Carballeira et al., 2010). Ocupa una (Araceae). Orsis 27: 141-150.

Butlletí ICHN 83, 2019 198 J. GESTI PERICH & L. VILAR SAIS NOTA BREU

FONT, J. 2000. Estudis botànics de la Serra de l’Albera. Catàleg MOLERO, J., PYKE, S., GUARDIOLA, M., JOSA, E., LÓPEZ florístic general i poblament vegetal de les Basses de l’Albera. ALVARADO, J., FELIP, J. & SÁEZ, L. 2015. Noves aportacions Tesi Doctoral. Universitat de Girona. 380 p. al coneixement de la flora cormofítica de les comarques FONT, X. 2019. Mòdul de Flora i Vegetació. Banc de Dades de meridionals de Catalunya, amb especial atenció a les muntanyes Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Prades. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, de Barcelona. Disponible a: http://biodiver.bio.ub.es/biocat/ 79: 15-37. homepage.html [Data de consulta: 5 octubre 2019]. PÉREZ-HAASE, A., MERCADÉ, A., BATRIU, E. & BLANCO, GAVIRA, Ó.N., BONADA, N. & HERRERA, T. 2013. Presencia J.M. 2013. Aportació al coneixement florístic de l’Espai Natural de Spirodela polyrrhiza (L.) Schleid. (Araceae: Lemnoideae) en de les Guilleries-Savassona. Grup de Recerca de Geobotànica i Cataluña. Flora Montiberica, 55: 97-100. Cartografia de la Vegetació (GEOVEG). Universitat de Barcelona. GÓMEZ-BELLVER, C. & SÁEZ, L. 2017. On the identity of 238 p. plants belonging to the Opuntia humifusa complex (Cactaceae) PÉREZ-HAASE, A., MERCADÉ, A., BATRIU, E. & BLANCO, naturalized in northeastern Iberian Peninsula. Orsis, 31: 21-30. J.M. 2017. Catàleg florístic del DG54 (Guilleries-Collsacabra). GONZÁLEZ, V., HOYO, R., SEGUÍ, JM. & VALVERDE, A. 2016. Primera versió. Grup de Recerca de Geobotànica i Cartografia de Flora vascular del Delta del Llobregat. Treballs de la Institució la Vegetació (GEOVEG). Universitat de Barcelona. 35 p. Catalana d’Història Natural, 18. 513 p. PYKE, S. 2008. Contribución al conocimiento de la flora alóctona LIENDO, D., CAMPOS, J.A., BIURRUN, I. & GARCÍA- catalana. Collectanea Botanica, 27: 95-104. MIJANGOS, I. 2016. New contributions to the native and alien SÁEZ, L., AYMERICH, P. & BLANCHÉ, C. 2010. Llibre vermell flora in riparian habitats of the Cantabrian watershed (Northern de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Spain). Lazaroa, 37: 173-182. Argania editio. Barcelona. 811 p. LLENSA, S. 1945. Inventario razonado de la Flora de Hostalrich y SÁEZ, L., GALÁN DE MERA, A., PYKE, S., PIÉ, G. & su comarca. Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y Superior CARNICERO, P. 2015. New data on vascular plants from de Agricultura y de los Servicios Técnicos de Agricultura, 5: 121- Montseny massif (northeastern Iberian Peninsula). Orsis, 29: 290. 205-230. MARTÍNEZ LABORDE, J.B. 1993. Diplotaxis DC. P. 346-362. SENAR, R. & CARDERO, S. 2019. Dades de plantes al·lòctones In: Castroviejo, S., Aedo, C., Gómez Campo, C., Laínz, M., per a l’est de la península Ibèrica. Collectanea Botanica, 38: Montserrat, P., Morales, R., Muñoz Garmendia, F., Nieto Feliner, e009. G., Rico, E., Talavera, S. & Villar, L. (eds.). Flora iberica. Volum VÁZQUEZ, M. & DEVESA, J.A. 1996. Revisión del género Stipa 4. Real Jardín Botánico. Madrid. 730 p. L. y Nassella Desv. (Poaceae) en la Península Ibérica e Islas MERCADÉ, A., PÉREZ-HAASE, A., BATRIU, E. & BLANCO, Baleares. Acta Botanica Malacitana, 21: 125-189. J.M. 2005. Aportació al coneixement florístic de les Guilleries VERLOOVE, F. 2005. A synopsis of Jarava Ruiz & Pav. and i del Collsacabra (Catalunya oriental). Butlletí de la Institució Nassella (Trin.) E. Desv. (Stipa L. s.l.) (Poaceae: Stipeae) in Catalana d’Història Natural, 73: 91-93. southwestern Europe. Candollea, 60: 97-117.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 199-206. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)199 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Recopilació d’interaccions tròfiques entre avifauna i flora en àrees extractives restaurades de la serralada litoral catalana

Claudio Açaí Bracho Estévanez*

* Av/ 307, 52. Esc B. 1er, 2a. 08860 Castelldefels. A/e: [email protected]

Rebut: 01.10.2019; Acceptat: 24.11.2019; Publicat: 30.12.2019

Resum

El present treball consisteix en una compilació exhaustiva de les interaccions tròfiques més importants entre espècies d’ocells consu- midores de diferents espècies de flora en àrees extractives restaurades. Es porta a terme un estudi de camp on s’evidencien interaccions trò- fiques d’una importància no descrita amb anterioritat, especialment si considerem la seva detecció en entorns restaurats. Es comenta cada interacció, amb una breu descripció de cada recurs vegetal considerat i la magnitud en que les espècies d’ocells interaccionen amb el recurs. Es discuteixen les implicacions dels resultats obtinguts en fenòmens com l’evolució dels hàbitats de les àrees restaurades considerades, espècies clau en la dieta dels ocells o l’eficàcia dispersiva de certes espècies d’ocells. Paraules clau: restauració ambiental, ocells, ornitologia, flora, interacció tròfica, dieta, pedreres.

Abstract

Compilation of trophic interactions among bird and flora communities in restored extractive areas of Catalan, coastal mountain range Present paper consists of an exhaustive compilation of most important trophic interactions between bird species that consume differ- ent flora species in restored quarries. A field study is carried out where trophic interactions of a not previously described importance are demonstrated, particularly if we consider its detection in restored environments. Each interaction is commented, with a brief description of each plant resource and the extent to which bird species interact with the resource. We discuss the implications of obtained results to habitat evolution in restored areas, key species in bird’s diet or dispersive efficacy of certain bird species. Key words: Environmental restoration, birds, ornithology, flora, trophic interaction, diet, quarries.

Introducció ades, avaluant quines espècies de la flora que caracteritzen aquells espais juguen un paper important en la dieta de l’avi- L’exploració de l’ecologia d’ecosistemes degradats o fauna present. llargament afectats per activitats humanes, així com la seva restauració ambiental, és necessària en una època en la qual molts d’aquests ecosistemes poden estar preparats per actuar Material i mètodes com a reservoris clau de biodiversitat autòctona (Lundholm & Richardson, 2010), essent el restabliment de la comunitat El present estudi es desenvolupa a la serralada litoral ca- biòtica de referència i la recuperació de la funcionalitat bio- talana (Baix Llobregat i Vallès occidental), en un total de 5 lògica de l’espai objectius recurrents en la restauració ambi- restauracions ambientals corresponents a 4 àrees extractives ental (Palmer et al., 1997; Andel & Aronson, 2012). a cel obert, anomenades A, B, C i D per respectar la deman- L’estudi de les interaccions entre animals i vegetals és clau da de confidencialitat de les empreses extractives implicades. en la consideració de processos com la dispersió de llavors Les diferents tècniques emprades, així com els substrats uti- d’un gran nombre d’espècies angiospermes, amb una men- litzats en una restauració, condicionen l’establiment de la ve- ció especial per l’avifauna (Herrera, 2001, 2002; Fleming & getació i la successió vegetal de l’espai considerat (Jorba et Kress, 2011), i particularment necessari en l’aproximació a al., 2002; Jorba & Vallejo, 2010). La restauració ambiental l’evolució de la vegetació d’una restauració ambiental (Bak- portada a terme a la pedrera A és recent (posterior a l’any ker et al., 1996). 2015), i es caracteritza per la utilització de terrenys externs L’objectiu del present treball és determinar mitjançant a l’entorn per reomplir la cubeta extractiva. L’àrea extractiva l’observació directa les principals interaccions tròfiques que de la pedrera D presenta dues restauracions ambientals dife- es donen entre les espècies d’ocells i els recursos vegetals renciades, una recent (posterior a l’any 2015), caracteritzada més abundants de les àrees extractives restaurades estudi- per la utilització de terrenys externs i situada a l’extrem més

DOI: 10.2436/20.1502.01.27 Butlletí ICHN 83, 2019 200 C. A. BRACHO ESTÉVANEZ GEA, FLORA ET FAUNA oriental de la cubeta extractiva, i una antiga (anterior a l’any vocar la seva fugida, anotant totes les interaccions tròfiques 2000), a l’entorn més occidental. La restauració ambiental observades. Si es detecta un individu vegetal amb una den- portada a terme a la pedrera C es caracteritza per utilitzar sitat de fruits particularment elevada (cas de Chenopodium únicament materials propis de l’entorn extractiu en el reom- album a certs espais de la restauració de la pedrera A o de pliment de la cubeta d’extracció, al igual que ocorre amb la Rhamnus alaternus a la pedrera B) es procedeix a una cerca restauració ambiental de la pedrera B. Si bé, aquesta última no activa d’interaccions, seguint com a marc de referència la restauració es diferencia per ser recent (posterior a l’any metodologia descrita per Fuentes (1990), esperant durant un 2015). màxim de 30 minuts afegits a la visita a una distància sufici- Les característiques mencionades condicionen una oferta ent del recurs tròfic per no pertorbar l’avifauna. Es van anotar d’hàbitats diferenciada a les restauracions anteriors, presen- el total d’interaccions tròfiques observades entre les espècies tant les més recents i que utilitzaren materials externs predo- d’ocells detectades i les espècies vegetals utilitzades com a mini de comunitats vegetals ruderals denses, les més antigues recurs alimentari. comunitats arbustives i pinedes mediterrànies incipients, i les En funció del nombre d’interaccions tròfiques espècie recents que utilitzaren materials propis comunitats vegetals d’ocell – espècie vegetal aquestes van ser agrupades en cinc poc denses i arbustives molt incipients. Per considerar la co- categories semiquantitatives segons la seva importància: 1 munitat vegetal de cada restauració es va portar a terme, de interacció (= importància baixa o anecdòtica), 2-10 interac- forma prèvia a l’estudi, una cartografia dels hàbitats predo- cions (= importància moderada), 10-30 interaccions (=im- minants utilitzant el software QGIS 2.18.25 i tres transsectes portància considerable), 30-50 interaccions (= importància de vegetació a cadascun dels hàbitats per identificar les espè- elevada) i >50 interaccions (= importància molt elevada). cies vegetals dominants. Analitzant la superficie ocupada per L’elecció d’aquests intervals respon a un criteri propi, con- cada hàbitat al conjunt de les restauracions estudiades desta- siderant la divisió efectuada com una solució òptima per ca- quen els pradells dominats per Medicago sativa L. (23,22 % tegoritzar de forma útil el nombres d’interaccions tròfiques de superficie ocupada), seguits pels herbassars dominats per recopilades per cada espècie d’ocell i planta. S’exposen i es Inula viscosa (L.) Aiton (22,29 %), espais sense vegetació comenten totes les interaccions tròfiques d’espècies vegetals (13,76 %), les pinedes de Pinus halepensis Miller (13,48 %), que presenten una importància com a mínim moderada per els herbassars dominats per Oryzopsis milliacea (L.) Asch. et alguna de les espècies d’ocells identificades. Graebn. (11,8%), els matollars dominats per Rhamnus ala- Definim relació tròfica com la ingesta de la totalitat o part ternus (L.) i Pistacia lentiscus (L.) (9,16 %), els herbassars d’un fruit o llavor per part d’una espècie d’ocell cap a una dominats per Chenopodium album L. (3 %), les bardisses espècie vegetal determinada. No es considera com diferent dominades per Rubus ulmifolius Schott (2,1 %) i les basses interacció tròfica l’observació d’un mateix individu alimen- temporals (1,19 %). tant-se repetidament del mateix vegetal. Sí es considera si el L’observació directa es considera el mètode més fiable a mateix individu canvia de vegetal, sigui una altra o la matei- l’hora de determinar la classe i importància de l’aliment inge- xa espècie vegetal. En cas d’observar grups, només es con- rit pels animals (Margalef, 1986). Per identificar les diferents sideren noves interaccions els casos en que la observació in espècies d’ocell observades es va utilitzar com a referència situ permet identificar clarament un nou individu alimentant- la guia Svensson et al. (2009), amb l’ajuda de binoculars se del mateix vegetal. 10×42. Per identificar i descriure les diferents espècies ve- getals es van utilitzar guies visuals i dicotòmiques, amb es- pecial menció pels diferents volums de la Flora Manual dels Resultats Països Catalans de Bolòs et al. (1990). Es van invertir un mínim de 10 hores d’estudi in situ a Mostrem la recopilació de les interaccions tròfiques vincu- cadascuna de les 5 restauracions estudiades, amb l’objectiu lant 19 espècies de flora, corresponents a les famílies anacar- d’identificar i considerar les interaccions tròfiques existents diàcies, araliàcies, asteràcies, crucíferes, fagàcies, oleàcies, entre les espècies d’ocells detectades i les espècies de flora quenopodiàcies, ramnàcies, rosàcies i solanàcies, i 18 espèci- de cada espai. L’esforç per període es distribueix de forma es d’ocells, corresponents a set famílies (Taula 1): fringíŀlids homogènia del 15 de Novembre de 2018 al 15 de Setembre (cadernera: Carduelis carduelis, verdum: C. chloris, lluer: C. de 2019, amb un mínim d’una visita d’una hora de duració spinus Linnaeus, 1758; pinsà: Fringilla coelebs Linnaeus, per pedrera cada 30 dies. Totes les visites s’inicien entre 1768; passerell: Linaria cannabina Linnaeus, 1758; gafar- mitja hora i hora i mitja després de la sortida del Sol. Cal ró: Serinus serinus Linnaeus, 1766;), sílvids (tallarol de cas- considerar que s’exclouen del total d’hores d’estudi visites quet: Sylvia atricapilla Linnaeus, 1758; tallarol de garriga: S. no vàlides, descrivint aquestes com les visites en les quals es cantillans Pallas, 1764; tallarol capnegre: S. melanocephala considera que les condicions meteorològiques (vent o pluja), Gmelin, 1789; tallareta cuallarga: S. undata Bodaert, 1783), l’afluència de visitants o algun altre condicionant no previst muscicàpids (pit-roig: Erithacus rubecula Linnaeus, 1758; disminueix la detectabilitat d’interaccions, descartant aquest cotxa fumada: Phoenicurus ochruros S. G. Gmelin, 1774), temps de mostreig. Durant cada visita in situ es recorren els túrdids (merla: Turdus merula Linnaeus, 1758; tord: T. phi- camins principals de cada àrea restaurada cercant preferent- lomelos Brehm, 1831), pàrids (mallerenga blava: Cyanistes ment ocells o grups d’ocells, seguint el seu comportament un caeruleus Linnaeus, 1758; mallerenga carbonera: Parus cop han estat detectats a una distància suficient per no pro- major Linnaeus, 1758), còrvids (gaig: Garrulus glandarius

Butlletí ICHN 83, 2019 INTERACCIONS TRÒFIQUES ENTRE AVIFAUNA I FLORA EN ÀREES RESTAURADES DE LA SERRALADA LITORAL 201 GEA, FLORA ET FAUNA

Taula 1. Recopilació de les interaccions tròfiques observades segons l’espècie vegetal i la família ornitològica implicada.

Família Família ornitològica Espècie vegetal Fringíŀlids Sílvids Muscicàpids Túrdids Pàrids Còrvids Passèrids

Anacardiàcies Pistacia lentiscus 0 18 14 2 1 0 0 Araliàcies Hedera helix 0 4 2 5 0 0 0 Asteràcies Cirsium vulgare 57 0 0 0 0 0 0 Galactites tomentosa 68 0 0 0 0 0 0 Inula viscosa 75 0 0 0 0 0 0 Silybum marianum 16 0 0 0 0 0 0 Crucíferes Alyssum maritimum 5 0 0 0 0 0 0 Biscutella laevigata 33 0 0 0 0 0 0 Capsella bursa-pastoris 15 0 0 0 0 0 0 Diplotaxis erucoides 20 0 0 0 0 0 0 Erucastrum nasturtiifolium 34 0 0 0 0 0 0 Moricandia arvensis 62 0 0 0 0 0 0 Sinapis arvensis 33 0 0 0 0 0 0 Fagàcies Quercus ilex 0 0 0 0 0 3 0 Oleàcies Olea europaea 0 5 2 0 1 0 0 Quenopodiàcies Chenopodium album 221 2 0 0 0 0 4 Ramnàcies Rhamnus alaternus 0 19 7 1 0 0 0 Rosàcies Rubus ulmifolius 0 14 6 3 0 0 0 Solanàcies Solanum nigrum 0 6 0 4 0 0 0

Linnaeus, 1758) i passèrids (pardal xarrec: Passer montanus Biscutella laevigata (L.) Linnaeus, 1758). Crucífera camèfita pluriregional pròpia d’espais assole- La mitjana d’interaccions tròfiques per visita vàlida ha si- llats i amb un recobriment de roca notable. Els fruits de la gut de 15,24, amb una desviació estàndard de 14,58, un va- biscuteŀla són silícues consistents en dos compartiments lor mínim de 0 i un valor màxim de 84 (al període hivernal, circulars i simètrics de no més de 0,5 centímetres. Ha si- corresponent al consum massiu de Chenopodium album per gut detectada únicament a la restauració de la pedrera B, part de fringíŀlids, com evidencia la figura 5). La fenologia especialment abundant a l’extrem més occidental vincula- de les diferents espècies d’ocells detectades a l’àrea d’estudi da a espais amb abundància de graves i pendent superior condiciona que únicament observem interaccions dels tàxons al 10 %. Fringilla coelebs, Carduelis spinus, Erithacus rubecula, Interaccions tròfiques: per l’espècie Linaria cannabina Phoenicurus ochruros o Turdus philomelos durant el perío- de tardor-hivern, limitant-se les observacions de tàxons com s’observen un total de 30-50 interaccions. Les interaccions es Sylvia cantillans al període primavera-estiu. El mateix ocorre concentren al període primaveral. amb la fenologia de les diferents espècies vegetals identifica- des, incloent cadascuna de les descripcions posteriors el perí- Capsella bursa-pastoris (L.) Medicus ode en el qual es concentren les seves interaccions tròfiques. Crucífera teròfita pluriregional pròpia de vorades de ca- mins i terrenys remoguts. Els fruits del sarronet de pastor són Alyssum maritimum (L.) Lam. silícules amb forma característica de cor, que no superen el Crucífera camèfita mediterrània pròpia de vores de ca- centímetre de llargària, on es troben les petites llavors brunes mins, entorns ruderals i rocallosos. El fruit dels caps blancs i circulars de l’espècie. Apareix de forma important a les res- és una silícua circular de menys de 0,5 centímetres de dià- tauracions més recents de la pedrera A i la pedrera D, essent metre, amb una única llavor. Apareix de forma notable a les també present a la resta d’àrees extractives restaurades, espe- restauracions més recents de la pedrera A i la pedrera D, així cialment a les vores dels camins. com a indrets puntuals de La pedrera B. Interaccions tròfiques: per l’espècie Serinus serinus s’ob- Interaccions tròfiques: per l’espècie Serinus serinus s’ob- serven 10-30 interaccions, corresponent a l’espècie Linaria serven un total de 2-10 interaccions. Les interaccions es con- cannabina un total de 2-10 interaccions. Les interaccions es centren al període primaveral. concentren al període primaveral.

Butlletí ICHN 83, 2019 202 C. A. BRACHO ESTÉVANEZ GEA, FLORA ET FAUNA

Chenopodium album L. blanca és una silicua allargada i comprimida de 2-4 centíme- Quenopodiàcia teròfita pluriregional característica de sòls tres, on es troben dues línies de petites llavors. Apareix amb nitrificats, pròpia de comunitats ruderals. Produeix fruits especial abundància a la restauració de la pedrera A, essent amb una única llavor, negra, apreciablement brillant i lleu- també notòria a la restauració més recent de la pedrera D. gerament ovalada, que no supera els 0,2 centímetres de di- Igualment, apareix a totes les àrees restaurades considerades àmetre. El blet blanc apareix amb especial abundància a la en baixa densitat. restauració executada a la pedrera A, donant lloc a formaci- Interaccions tròfiques: per l’espècie Serinus serinus s’ob- ons vegetals denses i impenetrables, particularment a l’en- serven 10-30 interaccions, corresponent a l’espècie Linaria torn més septentrional d’aquest espai. En menor abundància cannabina un total de 2-10 interaccions. Les interaccions es s’observa a l’entorn meridional de la restauració recent de la concentren al període primaveral. pedrera D. Interaccions tròfiques: per les espècies Fringilla coelebs Erucastrum nasturtiifolium (Poiret) O. E. Schulz i Serinus serinus s’observen >50 interaccions tròfiques (Fig. Crucífera teròfita pluriregional característica de conreus i 1). Per les espècies Carduelis carduelis, Linaria cannabina, terrenys pedregosos. El fruit és una silicua de 4-5 centímetres Passer montanus i Sylvia melanocephala s’observen 2-10 de llarg, on es troben les petites llavors de la planta. La rave- interaccions. Les interaccions es concentren al període hiver- nissa groga és especialment abundant a les restauracions de nal. la pedrera A i a la més recent de la pedrera D. També apareix en menor abundància a la resta de restauracions. Interaccions tròfiques: per l’espècie Serinus serinus s’ob- serven un total de 30-50 interaccions. Les interaccions es concentren al període primaveral.

Galactites tomentosa Moench Asteràcia teròfita latemediterrània pròpia de vores de ca- mins i espais alterats. Produeix cípseles cilíndriques de fins a 0,5 centímetres de llargària. La calcida blanca apareix espe- cialment vinculada a les restauracions de la pedrera A i a la més recent de la pedrera D, tot i que en indrets on s’ha aplicat compost a la pedrera B també pot assolir densitats conside- rables. Interaccions tròfiques: per l’espècie Carduelis carduelis s’observen un total de >50 interaccions (Fig. 2). Les interac- cions es concentren al període primaveral.

Figura 1. Mascle de l’espècie Fringilla coelebs alimentant-se de les lla- vors de Chenopodium album.

Cirsium vulgare (Savi) Ten. Asteràcia i hemicriptòfit plurireginoal propi d’àrees rude- rals i vorades de bosc. Els fruits de la lloba-carda són cípseles amb aqueni allargat, de fins a 0,5 centímetres. L’observem a totes les àrees extractives restaurades estudiades, tot i que és especialment abundant a les restauracions més recents de la pedrera A i la pedrera D. Interaccions tròfiques: per l’espècie Carduelis carduelis s’observen >50 interaccions, corresponent per les espècies Serinus serinus i Linaria cannabina 2-10 interaccions. Les interaccions es concentren al període primaveral.

Diplotaxis erucoides (L.) DC. Crucífera teròfita mediterrània pròpia de vorades de ca- Figura 2. Individu de l’espècie Carduelis carduelis alimentant-se de les mins, cultius i terrenys remoguts. El fruit de la ravenissa llavors de Galactites tomentosa.

Butlletí ICHN 83, 2019 INTERACCIONS TRÒFIQUES ENTRE AVIFAUNA I FLORA EN ÀREES RESTAURADES DE LA SERRALADA LITORAL 203 GEA, FLORA ET FAUNA

Hedera helix L. Moricandia arvensis (L.) DC. Araliàcia macrofaneròfita pròpia d’entorns ombrívols i hu- Crucífera camèfita pluriregional pròpia de medis ruderals. mits de les contrades mediterrànies. El fruit de l’heura és una El fruit de la moricàndia és una silicua de fins a 5-6 centí- baia negra de fins a 1 centímetre de diàmetre amb 3-5 llavors metres de llargària, amb dues línies de llavors. Apareix amb al seu interior. La trobem a certs espais d’obaga de la restau- abundància destacable a la restauració més recent de la pe- ració més antiga de la pedrera D, així com de forma puntual a drera D, on arriba a formar poblacions molt denses. De forma localitats humides de la restauració de la pedrera C. puntual apareix a la restauració de la pedrera A, especialment Interaccions tròfiques: Per les espècies Sylvia atricapilla, al extrem més occidental. Phoenicurus ochruros i Turdus merula s’observen un total de Interaccions tròfiques: per l’espècie Serinus serinus s’ob- 2-10 interaccions. Les interaccions es concentren al període serven >50 interaccions (Fig. 3). Les interaccions es concen- hivernal. tren al període primaveral.

Inula viscosa (L.) Aiton Olea europaea (L.) Asteràcia camèfita mediterrània pròpia d’indrets alterats, Oleàcia macrofaneròfita pròpia de formacions de matollar vores de camins o camps abandonats. L’olivarda produeix mediterrànies. El fruit de l’olivera és una drupa esfèrica de cípseles brunes o negres de fins a 2 centímetres de llarg. 1-3 centímetres de llargària. Trobem peus aïllats a la restau- Apareix de forma notòria a les restauracions executades a la ració més antiga de la pedrera D i a la de la pedrera C. pedrera B i a la restauració més recent de la pedrera D. A la Interaccions tròfiques: per les espècies Sylvia melanocep- pedrera B dona lloc a formacions laxes i poc denses, esparses hala, S. atricapilla i Erithacus rubecula s’observen un total per tota l’àrea extractiva. A la restauració més recent de la 2-10 interaccions. Per l’espècie Cyanistes caeruleus s’ob- pedrera D ocupa menys superfície però presenta major den- serva 1 interacció. Les interaccions es concentren al període sitat, particularment a l’espai més septentrional de l’entorn. hivernal. Pot aparèixer de forma anecdòtica a la resta de restauracions. Interaccions tròfiques: per l’espècie Serinus serinus s’ob- Pistacia lentiscus (L.) serven 30-50 interaccions, per l’espècie Carduelis carduelis Anacardiàcia macrofaneròfita pròpia de formacions de 10-30 interaccions, i per les espècies Linaria cannabina i C. matollar mediterrànies. El fruit és una drupa esfèrica de fins spinus 2-10 interaccions. Les interaccions s’han concentrat al a 0,7 centímetres de llargària, que evoluciona de color ver- període hivernal. mellós fins a negrós en la maduresa. El llentiscle es troba

Figura 3. Silicua de l’espècie Moricandia arvensis després del pas d’un grup de Serinus serinus. S’aprecia com la silicua mostrada es troba con- sumida parcialment, essent alguna altre també oberta i visible a la foto- Figura 4. Seqüència de l’espècie Sylvia melanocephala alimentant-se grafia consumida totalment. dels fruits de l’espècie Pistacia lentiscus.

Butlletí ICHN 83, 2019 204 C. A. BRACHO ESTÉVANEZ GEA, FLORA ET FAUNA amb especial abundància a les àrees amb restauracions més Silybum marianum (L.) Gaertn. antigues de la pedrera D i la pedrera C, tant com espècie do- Asteràcia hemicriptòfita latemediterrània biennal vincula- minant a comunitats arbustives de màquia litoral com essent da a sòls nitrificats i espais ruderals. Produeix cípseles de fins una espècie principal del sotabosc incipient a pinedes joves a un centímetre. El card marià apareix amb especial abundàn- de Pinus halepensis. cia a l’àrea restaurada de la pedrera A, formant agrupacions Interaccions tròfiques: Per les espècies Sylvia melanocep- molt denses de forma puntual. També la trobem a la restau- hala i Erithacus rubecula s’observen un total de 10-30 inte- ració més recent de la pedrera D i, de forma més anecdòtica, raccions (Fig. 4). Per les espècies S. atricapilla i Phoenicurus a la pedrera B. ochruros s’observen 2-10 interaccions. Per l’espècie Turdus Interaccions tròfiques: per l’espècie Carduelis carduelis merula, T. philomelos i Parus major s’observa 1 interacció. s’observen 10-30 interaccions, corresponent a l’espècie C. Les interaccions es concentren al període tardor-hivern. chloris un total de 2-10 interaccions. Les interaccions es con- centren al període primaveral. Quercus ilex L. Fagàcia macrofaneròfita amb presència residual a les àre- Sinapis arvensis (L.) es restaurades estudiades. Els fruits de l’alzina són aglans Crucífera teròfita pluriregional pròpia de zones de cultiu o bruns amb una cúpula que recobre un terç del seu volum, de alterades. El fruit de la ravenissa groga és una silicua de fins a 2-3 centímetres de llargària. Únicament s’observa algun peu 4 centímetres, lleugerament pilosa i comprimida lateralment. incipient a les obagues de la restauració més antiga de la pe- Apareix a les restauracions més recents de la pedrera D i la drera D i de forma anecdòtica a la pedrera C. pedrera A. De forma residual també es troba a la resta d’àrees Interaccions tròfiques: l’espècie Garrulus glandarius restaurades considerades. aprofita el recurs tròfic que suposen els aglans. S’observen Interaccions tròfiques: per les espècies Serinus serinus i un total de 2-10 interaccions. Les interaccions es concentren Linaria cannabina s’observen un total de 10-30 interaccions. al període tardor-hivern. Les interaccions es concentren al període primaveral.

Rhamnus alaternus (L.) Solanum nigrum L. Ramnàcia faneròfita mediterrània pròpia de formacions Solanàcia teròfita pròpia d’indrets alterats i vores de ca- de matollar mediterrànies. El fruit de l’aladern és una drupa mins. El fruit de la morella negra és una petita baia negra de carnosa i esfèrica de 0,6 centímetres de llargària que evolu- fins a 1 centímetre d’amplada amb varies llavors contingu- ciona de color vermellós als inicis de la primavera fins una des. La trobem especialment a les restauracions més recents coloració negrosa un cop és madur. La trobem especialment de la pedrera A i la pedrera D, sense mancar a la resta d’àrees a les àrees amb restauracions més antigues de la pedrera D i estudiades. la pedrera C, tot i que a l’espai interior de la pedrera B també Interaccions tròfiques: per les espècies Sylvia melanocep- es troba de forma dispersa. És particularment abundant a for- hala, S. atricapilla i Turdus merula s’observen un total de macions de matollar o al sotabosc de pinedes joves de Pinus 2-10 interaccions. Les interaccions es concentren al període halepensis. hivernal. Interaccions tròfiques: per l’espècieSylvia melanocephala s’observen un total de 10-30 interaccions, corresponent a les Discussió espècies S. cantillans, S. atricapilla i Erithacus rubecula un total de 2-10 interaccions. Per les espècies Turdus merula i S. Les evidències observacionals manifesten l’estreta prefe- undata s’observa 1 interacció. Les interaccions es concentren rència tròfica de la família dels fringíŀlids cap a les crucífe- al del període estival, tot i que són destacables certes obser- res i les asteràcies, així com l’existent entre sílvids, túrdids vacions al final del període primaveral. i muscicàpids cap a fruits carnosos del tipus drupa o baia, essencials per entendre les interaccions entre avifauna i flora Rubus ulmifolius Schott a les àrees restaurades estudiades. Sílvids, túrdids i musci- Rosàcia faneròfita pròpia de bardisses, vores de camins càpids són considerats dispersors efectius, amb capacitat per i indrets humits de les contrades mediterrànies. El fruit de ingerir els fruits de tal forma que les llavors siguin disper- l’esbarzer és una polidrupa que evoluciona d’un color verme- sades i puguin germinar en les condicions òptimes, oposat llós a un negre brillant quan madura. La trobem amb especial al que ocorre amb dispersors depredadors com els fringíŀlids abundància a les obagues de la restauració de la pedrera B, (Herrera, 2001). la pedrera C i la part més antiga de la pedrera D, tot i que de S’observen relacions molt estretes a nivell específic, de- forma molt puntual apareix a totes les àrees d’estudi. notant especialitzacions concretes com l’observable en les Interaccions tròfiques: per l’espècieSylvia melanocephala consistents preferències tròfiques de la cadernera per les aste- s’han observat un total de 10-30 interaccions, corresponent a ràcies presents a les restauracions estudiades, ja comentades les espècies Turdus merula, Phoenicurus ochruros i S. canti- per Díaz-Diethelm i Ponce-Santos (2004). La calcida blanca, llans un total de 2-10 interaccions. Les interaccions es con- el card marià i la lloba-carda van ser especialment importants centren al període estival. per la cadernera, recursos no explotats per cap altre espècie

Butlletí ICHN 83, 2019 INTERACCIONS TRÒFIQUES ENTRE AVIFAUNA I FLORA EN ÀREES RESTAURADES DE LA SERRALADA LITORAL 205 GEA, FLORA ET FAUNA

herbassars de blet blanc, especialment a la restauració de la pedrera A. Els fringíŀlids són considerats frugívors depreda- dors, no eficaços en la dispersió de llavors (Herrera 2004). L’important aprofitament que porten a terme els fringíŀlids del recurs tròfic que signifiquen els herbassars de Chenopo- dium album implica, doncs, l’eliminació d’una gran quantitat de material reproductiu vegetal, essent una de les possibles explicacions de la ràpida substitució d’aquests herbassars per altres comunitats vegetals. Les famílies dels sílvids, túrdids i muscicàpids són d’es- pecial importància per la seva dispersió de llavors (Herrera 1984, Herrera 2004), al considerar la revegetació d’entorns afectats per activitats extractives com un procés essencial en Figura 5. Grup mixt de fringíŀlids (principalment pinsà i gafarró) aixe- cant el vol a una de les àrees amb elevada densitat d’herbassars de blets, la restauració ambiental de l’entorn cercant l’apropament a a la restauració de la pedrera A durant l’hivern del 2018. una comunitat biològica de referència (Anon, 2002; Jorba et al., 2002). Les observacions recopilades mostren la pre- d’ocell amb tal magnitud a les zones d’estudi. Igualment, cal ferència d’aquests dispersadors legítims per espècies com destacar l’especial predilecció del passerell per la biscuteŀla, el llentiscle i l’aladern, així com d’altra flora productora de fenomen d’importància a la pedrera B i del qual no hem trobat fruits carnosos. L’aladern desenvolupa un paper destacable referències prèvies. Pel que fa al gafarró és l’espècie que s’ha en les interaccions tròfiques d’aquests frugívors, essent pràc- observat consumint una major riquesa de llavors d’espècies ticament l’única espècie vegetal de l’àrea d’estudi que ofe- florístiques, mostrant clara preferència per les de crucíferes reix fruit carnós coincidint amb la temporada reproductora de a les restauracions estudiades, en línia amb el comentat per l’avifauna considerada. Aquesta particularitat ja és descrita a Hoi-Leitner et al. (2001) en d’altres ambients. Cal destacar l’àrea mediterrània per Bas et al. (2006). Cal esperar, doncs, l’elevada importància de la moricàndia en la dieta primaveral l’augment d’aquests vegetals a les restauracions estudiades d’aquest ocell a les àrees restaurades estudiades. a mesura que s’acumula l’efecte dispersiu observat al llarg Especial menció mereix l’oferta tròfica hivernal dels her- del temps. En aquest sentit el tallarol capnegre és l’espècie bassars dominats pel blet blanc, seleccionats de forma pre- d’ocell que, tant per la seva abundància com per les interac- ferent per pinsans i gafarrons. L’elevada densitat d’aquests cions tròfiques observades, es considera juga un paper més herbassars dificulta l’observació d’interaccions tròfiques, notori en la dispersió de llavors i evolució vegetal a les àrees condicionant una possible subestimació de la seva importàn- restaurades estudiades, en coincidència amb l’important pa- cia, que no impedeix que el blet blanc sigui l’espècie amb per dels sílvids com agents dispersors a la conca mediterrània més interaccions tròfiques recopilades en l’estudi. En el perí- (Herrera, 2001). Cal considerar també la interacció observa- ode hivernal, temporada on manquen les llavors de la major da entre el gaig i l’alzina, fenomen dispersiu indirecte provo- part de crucíferes i asteràcies claus pels fringíŀlids observats, cat per l’emmagatzematge d’aglans portat a terme per aquest aquesta quenopodiàcia actua com a recurs tròfic d’importàn- ocell i ja comentat per altres autors fora de l’àmbit d’àrees cia cabdal, manifestant-se en l’abundància de fringíŀlids que restaurades (Pons & Pausas, 2007). visiten els herbassars dominats per aquesta espècie (Fig. 5). Treballs anteriors coincideixen en destacar la importància tròfica de comunitats ruderalssensu lato per famílies d’ocells Conclusions com els fringíŀlids o els emberízids (Senar & Borras, 2004). No obstant, no s’ha trobat cap referència prèvia que demostri El major nombre d’interaccions tròfiques recopilades cor- l’elevada importància tròfica del blet blanc pels fringíŀlids. respon a les famílies ornitològiques dels fringíŀlids, seguits Tot i que menys important que el blet blanc en els entorns de sílvids, muscicàpids i túrdids. Els fringíŀlids mostren pre- restaurats estudiats, és destacable l’oferta tròfica que signi- dilecció per l’aprofitament de llavors d’asteràcies, crucíferes fica pels fringíŀlids la fructificació durant la tardor i l’hivern i quenopodiàcies. Sílvids, muscicàpids i túrdids prefereixen de l’olivarda, entre d’altres per espècies com la cadernera (en el consum de fruits carnosos. línia amb la seva preferència pel consum d’asteràcies) i el La importància d’asteràcies com l’olivarda o quenopodi- lluer, ambdues no tan vinculades al blet blanc com el gafar- àcies com el blet blanc és clau per l’alimentació dels frin- ró i el pinsà. En consonància amb les observacions d’aquest gíŀlids durant el període hivernal, en el qual es concentra la treball estudis previs destaquen el consum d’olivarda per part disponibilitat d’aquests recursos vegetals per l’avifauna de del lluer durant l’hivern, tot i que també inclouen el gènere les restauracions estudiades. Durant el període primaveral Chenopodium entre les preferències tròfiques d’aquest ocell la fructificació de crucíferes diversifica de forma important (Senar & Guallar, 2011), interacció no observada a les àrees la dieta dels fringíŀlids estudiats. S’evidencia el destacable restaurades estudiades. paper que juguen espècies vegetals característiques dels her- Durant la breu durada d’aquest estudi s’ha pogut apreci- bassars ruderals en la dieta d’aquesta família ornitològica. ar una considerable disminució en la superfície ocupada pels L’aladern i el llentiscle són les espècies amb fruit carnós pre-

Butlletí ICHN 83, 2019 206 C. A. BRACHO ESTÉVANEZ GEA, FLORA ET FAUNA ferides per sílvids i muscicàpids, actuant aquests ocells com torral del norte de España: variación estacional y diferencias con a vectors d’entrada i dispersió d’aquestes espècies vegetals i otras áreas geográficas.Ardeola , 37 (1): 53-66. afavorint la successió vegetal als entorns restaurats. HERRERA, C. M. 1984. Seed dispersal and fitness determinants in wild rose: combined effects of hawthorn, birds, mice and brows- ing ungulates. Oecologia, 63: 386-393. HERRERA, C. M. 2001. Dispersión de semillas por animales en el Agraïments Mediterráneo: ecología y evolución. P: 125-152. In: R. Zamora & F. I. Pugnaire (eds.). Ecosistemas mediterráneos. Análisis fun- Agrair amb especial èmfasi l’ajuda i dedicació de Montser- cional. CSIC-AEET. Granada. 480 p. rat Jorba i Humbert Salvadó (Universitat de Barcelona, Fac. HERRERA, C. M. 2002. Seed dispersal by vertebrates. P. 185-208. Biologia). Així com també la coŀlaboració, aportació d’idees In: Herrera, C. M. & Pellmyr, O. (eds.). Plant Animal interac- i suggeriments en aquest o d’altres àmbits del treball final de tions: An Evolutionary Approach. Blackwell Publishing. Oxford, màster vinculat a la recopilació de les dades d’aquest article, United Kingdom. 328 p. a persones i amics com Cristina Terraza, Darko Ibrajnovich, HERRERA, C. M. 2004. Ecología de los pájaros frugívoros ibéri- Guillem Rius i Taberner, Marina Clarà, Xavier Escobar, Rafa- cos. P. 127-153. In: J. L. Tellería (ed.). La ornitología hoy. Hom- enaje al profesor Francisco Bernis Madrazo. Editorial Complu­ el González de Lucas o Vittorio Pedrocchi, entre d’altres. tense-SEO. Madrid. 291 p. HOI-LEITNER, M., ROMERO-PUJANTE, M. & PAVLOVA, A. 2001. Food availability and immune capacity in serin (Serinus seri- Bibliografia nus) nestlings. Behavioural Ecology and Sociobiology, 49: 333-339. JORBA, M., ROMANYÀ, J., ROVIRA, P., HERETER, A., JOSA, ANDEL, J. V. & ARONSON J. 2012. Restoration Ecology: The new R., VALLEJO, R. 2002. La restauración ecológica aplicada a la frontier. Second Edition. United Kingdom: Blackwell publishing. minería a cielo abierto en Cataluña. Ingeopres, 106: 56-63. 400 p. JORBA, M., & VALLEJO, V. 2010. Manual para la restauración ANON. 2002. The SER primer on ecological restoration. Society de canteras de roca caliza en clima mediterráneo. Departament for ecological restoration and policy working group. URL: http:// de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. 108 p. www.ser.org LUNDHOLM, J. T. & RICHARDSON, P. J. 2010. Habitat ana­ BAKKER, J. P., POSCHOLD, P., STRYKSTRA, R. J., BEKKER, lo­gues for reconciliation ecology in urbanand industrial envi­ R. M., & THOMPSON, K. 1996. Seed banks and seed dispersal: ronments. Journal of Applied Ecology, 47: 966-975. Important topics in restoration ecology. Acta Botanica Neerland- MARGALEF, R. 1986. Ecología. Barcelona: Ediciones Omega. ica, 45: 461– 490. 961 p. BAS, J. M., PONS, P. & GÓMEZ, C. 2006. Exclusive frugivory and PALMER, M. A., AMBROSE, R. F. & POFF, N. L. 1997. Ecological seed dispersal of Rhamnus alaternus in the bird breeding season. Theory and Community Restoration Ecology. Restoration Plant Ecology, 183: 77-89. Ecology, 5: 291-300 BOLÒS, O. DE, VIGO, J, MASALLES, R. M. & NINOT, J. M. PONS, J. & PAUSAS, J. G. 2007. Acorn dispersal estimated by 1990. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Editorial radio-tracking. Oecologia, 153: 903-911. Pòrtic. 1314 p. SENAR, J. C. & BORRAS, A. 2004. Sobrevivir al invierno: DÍAZ-DIETHELM, D. & PONCE-SANTOS, J. 2004. Cadernera estrategias de las aves invernantes en la península Ibérica. Carduelis carduelis. P. 526-527. In: Estrada, J., Pedrocchi, V., Ardeola, 51 (1): 133-168. Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). Atles dels ocells nidificants de SENAR, J. C. & GUALLAR, S. 2011. Lluer Carduelis spinus. P. 514- Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx 515. In: Hernando, S., Brotons, L., Estrada, J., Guallar, S. & Anton, Edicions. Barcelona. 638 p. M. (eds.). Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. FLEMING, T. H. & KRESS, W. J. 2011. A brief history of fruits and Institut Català d’Ornitologia / Lynx Edicions. Barcelona. 644 p. frugivores. Acta Oecologica, 37 (6): 521-530. SVENSSON, L., MULLARNEY, K. & ZETTERSTRÖM, D. 2009. FUENTES, M. 1990. Relaciones entre pájaros y frutos en un ma- Bird Guide. London: Collins. 445 p.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 207-214. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)207 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

Novedades para la fauna de Limoniidae y Tipulidae (Diptera) en la Península Ibérica y actualización de la lista de especies para el Parc Natural de la Serra de Collserola, Cataluña

Jorge Mederos*, Bernat Claramunt-López** & Eulalia Eiroa***

* Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Laboratori de Natura. Coŀlecció d’artròpodes. Passeig Picasso s/n. 08003 Barcelona, España. A/e: mederos@ gmail.com ** CREAF / Unitat d’Ecologia (BABVE). Universiat Autònoma de Barcelona. 08193 Bellaterra. Catalunya. A/e: [email protected] *** Departamento de Zoología, Genética y Antropología Física. Facultad de Veterinaria. Universidad de Santiago de Compostela. 27002 Lugo. España. A/e: [email protected]

Rebut: 16.11.2019; Acceptat: 02.12.2019; Publicat: 30.12.2019

Resumen

En este trabajo, se incrementa el número de especies conocidas del Parque Natural de Collserola, de las cuales Dicranomyia (Dicra- nomyia) lorettae Geiger, 1985 constituye la primera cita de la especie para la Península Ibérica y Tipula (Mediotipula) sarajevensis Strobl, 1898 es el segundo registro para el territorio. Además, Prionolabis schmidi Starý, 2006 se cita por primera vez para la Península Ibérica con material estudiado de Andorra y Limonia nigropunctata nigropunctata (Schummel, 1829) resulta primera cita para Andorra y segunda para la Península Ibérica; Dactylolabis (Dactylolabis) sexmaculata (Macquart, 1826) es primera cita de la especie para España (de Barcelona); y finalmente, paraDicranomyia (Glochina) mediterranea Lackschewitz, 1942 y Dicranomyia (Dicranomyia) goritiensis (Mik, 1864) (ambas de Cuenca) se amplía notablemente su distribución en la Península Ibérica, resultando ser la segunda y la tercera vez (respectivamente) que se capturan en dicha área. Palabras claves: Tipuloidea, Andorra, España, Barcelona, Paleártico occidental.

Abstract

New records for the fauna of Limoniidae and Tipulidae (Diptera) in the Iberian Peninsula and updating list of species of Serra de Collserola Natural Park, Catalonia In this paper, the number of known species of the Collserola Natural Park is increased, of which Dicranomyia (Dicranomyia) lorettae Geiger, 1985 constitutes the first record for the Iberian Peninsula and Tipula (Mediotipula) sarajevensis Strobl, 1898 it is also the second record for the territory. In addition, Prionolabis schmidi Starý, 2006 is cited for the first time for the Iberian Peninsula with material studied from Andorra and Limonia nigropunctata nigropunctata (Schummel, 1829) is the first record for Andorra and second for the Iberian Penin- sula; Dactylolabis (Dactylolabis) sexmaculata (Macquart, 1826) is the first record for Spain (from Barcelona); and finally, forDicranomyia (Glochina) mediterranea Lackschewitz, 1942 and Dicranomyia (Dicranomyia) goritiensis (Mik, 1864) (both from Cuenca) its distribution in the Iberian Peninsula is widened, resulting in being the second and third time (respectively) that are captured in that area. Key words: Tipuloidea, Andorra, Spain, Barcelona, West Palaearctic

Abstract

Novetats per a la fauna de Limoniidae i Tipulidae (Diptera) en la península Ibèrica i actualització de la llista d’espècies del Parc Natural de la Serra de Collserola, Catalunya. En aquest treball, s’incrementen el nombre d’espècies conegudes del Parc Natural de la Serra de Collserola, de les quals Dicranomyia (Dicranomyia) lorettae Geiger, 1985 constitueix la primera cita de l’espècie per a la península Ibèrica i Tipula (Mediotipula) sarajevensis Strobl, 1898 el segon d’aquest territori. A més, Prionolabis schmidi Starý, 2006 se cita per primera vegada per a la península Ibèrica amb material estudiat d’Andorra i Limonia nigropunctata nigropunctata (Schummel, 1829) resulta ser la primera cita per a Andorra i segona per a la península Ibèrica; Dactylolabis (Dactylolabis) sexmaculata (Macquart, 1826) és primera cita de l’espècie per a Espanya (de Barcelo- na); i finalment, perDicranomyia (Glochina) mediterranea Lackschewitz, 1942 com Dicranomyia (Dicranomyia) goritiensis (Mik, 1864) (totes dues de Conca) s’amplia notablement la seva distribució en la península Ibèrica, essent el segon i tercer cop (respectivament) que es capturen en el territori. Paraules claus: Tipuloidea, Andorra, España, Barcelona, Paleàrtic occidental.

DOI: 10.2436/20.1502.01.28 Butlletí ICHN 83, 2019 208 J. MEDEROS ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

Introducción Dactylolabis (Dactylolabis) sexmaculata (Macquart, 1826) (Fig. 1) En relación a los muestreos sistemáticos realizados en el Material examinado Parc Natural de la Serra de Collserola, como parte del pro- yecto ‘Biodiversidad Insecta Collserola’, durante los últimos Cova de la Font Mentidora, Conca de Dalt, Pallars Jussà, Lleida, años se han publicado una serie de trabajos que han incre- Cataluña, 13/06/1976, O. Escolá leg.: 1♂ MZB 70-5655; Avenc mentado modestamente el número de especies de dípteros, y Terrós, SLL, Matadepera, Barcelona, Cataluña, 26/12/1977, O. en particular de las familias Limoniidae y Tipulidae, citados Escolá leg.: 1♂ MZB 71-2489; Moncau, Sant Llorenç Savall, o conocidos para el parque (Carbonell-Font et al., 2019; Me- SLL, Barcelona, Cataluña, 03/04/2018, J. Mederos leg.: 1 lar- deros, 2018; Mederos et al., 2014; Mederos & Eiroa, 2016, va, 2 pupas MZB 2018-0363; Montcau, Sant Llorenç Savall, 2017; Mederos & Zaragoza, 2017). Durante la campaña 2019 SLL, Barcelona, Cataluña, 12/04/2018, J. Mederos leg.: 1♂ se han continuado los muestreos sistemáticos en los puntos MZB 2018-0353; Montcau, Sant Llorenç Savall, SLL, Barcelo- habituales, con el resultado de tres nuevas citas para Coll- na, Cataluña, 12/04/2018, J. Mederos leg.: 1♀ MZB 2019-0352 serola, de las cuales Dicranomyia (Dicranomyia) lorettae (ex pupa, 23/04/2018); Cova d'en Carner, Castellar del Vallès, Geiger, 1985 (Limoniidae) constituye la primera cita de la SLL, Barcelona, Cataluña, 28/03/2019, S. Gago y F. Fadrique especie para la Península Ibérica y Tipula (Mediotipula) sa- leg.: 1♂ MZB 2019-0464, 1♀ MZB 2019-0465. rajevensis Strobl, 1898 (Tipulidae) resulta también la con- Especie ampliamente distribuida en la región paleártica firmación de la especie para este mismo territorio. Con estos occidental; en la Península Ibérica ha sido citada con ante- nuevos registros para Collserola, el número de especies de rioridad de Andorra (Geiger et al., 1994) y en Portugal de la la familia Limoniidae se eleva a 10 y de Tipulidae a 12. Por Serra da Estrela (Ferreira in litt., 2018, según Oosterbroek, otra parte, desde 2006 se realiza un estudio de la comunidad 2019), por lo que este material representa la primera cita de de artrópodos de alta montaña en el Vall d’Ordino (Andorra) la especie para España. por parte del Centre de Recerca Ecológica i Aplicacions Fo- restals (CREAF), en colaboración con el Museu de Ciències Subfamilia Limnophilinae Bigot, 1864 Naturals de Barcelona (MCNB) y del CENMA-IEA (Centre Prionolabis schmidi Starý, 2006 (Figs. 2a-c) d’Estudi de la Neu i la Muntanya d’Andorra). La revisión de este interesante material ha aportado tres novedades para Material examinado Andorra, destacando Prionolabis schmidi Starý, 2006 que es Sorteny, Vall d’Ordino, Andorra, 09/2016, trampa Malaise, primera cita para la Península Ibérica. Se complementa este CREAF leg.: 1♂ MZB 2019-0730. trabajo con citas provenientes de tres proyectos realizados Especie descrita del sur de Francia, en los Pirineos (de- por el Departamento d’Artròpodes del MCNB en dos parques partamento de Haute Garonne) (Starý, 2006), y con posterio- naturales de Cataluña, Parc Natural dels Ports (Tarragona) y ridad se ha capturado también en sus proximidades (depar- Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (SLL, Bar- tamento de Ariège), esta es por tanto la primera cita para la celona). Por último, se incluyen dos citas muy interesantes Península Ibérica, de Andorra. procedentes de la provincia de Cuenca (España). Subfamilia Limoniinae Rondani, 1856 Material y métodos Dicranomyia (Dicranomyia) chorea (Meigen, 1818) Material examinado Para la confirmación del material se consultó el Catálo- go de Oosterbroek (2019). Los ejemplares fueron capturados Parc del Laberint d’Horta, Barcelona, Cataluña, 30- mediante manga entomológica y trampa Malaise y posterior- 31/05/2014, trampa Malaise, BioBlitzBCN2014, EGA-MZB mente conservados en etanol al 70 % o en seco. Los espe- leg.: 2♂ MZB 2014-7174. címenes fueron observados con microscopio estereoscópico Especie bien distribuida en el Paleártico occidental y ha sido Motic SMZ-168. Las imágenes se tomaron con microscopio citada también del Neártico. En la Península Ibérica se citó por óptico Kyowa Unilux-12 83-483D, con apilado de imágenes primera vez de las provincias de Almería y Granada por Starý mediante cámara iPhone XR y posteriormente procesadas & Oosterbroek (2008), y posteriormente también del Algarve con el programa Helicon Focus 7. El material se encuentra portugués (Starý, 2014). El Parc del Laberint d’Horta es un depositado en la colección general del Museu de Ciències parque urbano dentro del área metropolitana de Barcelona que Naturals de Barcelona (MCNB), con el número de registro se encuentra ubicado en las faldas de la Serra de Collserola, correspondiente antecedido por el acrónimo MZB, que será por lo que la presencia de esta especie dentro de los límites del mencionado al especificar el material examinado. parque natural sería esperable. Primera cita para Cataluña.

Dicranomyia (Dicranomyia) goritiensis (Mik, 1864) (Figs. 3a, c) Resultados Material examinado Familia Limoniidae Rondani, 1856 Río Escabas, Estrecho de Priego, Priego, Cuenca, España. Subfamilia Dactylolabinae Osten Sacken, 1860 05/10/2019, J. Mederos leg.: 1♂ MZB 2019-1275.

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVEDAES PARA LA FAUNA DE LIMONIIDAE Y TIPULIDAE (DIPTERA) EN LA PENÍNSULA IBÉRICA 209 GEA, FLORA ET FAUNA

a

b

c

d

e

f g h

Figura 1. Dactylolabis (Dactylolabis) sexmaculata: a) larva en vista dorsal; b-c) pupa en vista ventral y lateral; d) venación alar; e-f) ovipositor femenino en vista dorsal y lateral; g) genitalia masculina en vista dorsal; h) cabeza y primeros segmentos de las antenas en vista dorsal.

Especie bien distribuida en el Paleártico occidental. Has- Dicranomyia (Dicranomyia) lorettae Geiger, 1985 (Figs. 2d-f) ta el momento, en la Península Ibérica solo se conocía el Material examinado material citado por Czerny & Strobl (1909) de Algeciras (Cádiz), y las citas posteriores de Lackschewitz (1928) en Camí de Balasc, Les Planes, P. N. Serra de Collserola, Bar- Almoraima (Cádiz) y Ronda (Málaga), por lo que el pre- celona, Cataluña, 20/04/2017, J. Mederos leg.: 1♂, 1♀ MZB sente material amplía en gran medida su distribución para 2019-0067. este territorio, citándose por primera vez en la provincia de Especie conocida tan solo de Grecia, Italia y Suiza. Esta es, Cuenca. por tanto, la primera cita de la especie para la Península Ibérica.

Butlletí ICHN 83, 2019 210 J. MEDEROS ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

a b

c

ed

f

Figura 2. Prionolabis schmidi: a) genitalia masculina en vista dorsal; b) cabeza, tórax y primeros segmentos abdominales en vista lateral; c) venaci- ón alar. Dicranomyia (Dicranomyia) lorettae: d) genitalia masculina en vista dorsal; e) habitus en vista lateral; f) venación alar.

Dicranomyia (Glochina) mediterranea Lackschewitz, 1942 nación del neotipo, procedente de Pina de Ebro (Zaragoza). (Figs. 3b, d) Ésta es por tanto la segunda captura que se realiza de la espe- cie en la Península Ibérica y la primera para la provincia de Material examinado Cuenca. Río Escabas, Estrecho de Priego, Priego, Cuenca, España, 05/10/2019, J. Mederos leg.: 1♂ MZB 2019-1369. Elliptera hungarica Madarassy, 1881 Especie citada en Europa de España e Italia (Cerdeña), y también presente en Israel. En España sólo se conoce a par- Material examinado tir del material determinado por Geiger (1993) para la desig- Avenc de la Codoleda, SLL, Matadepera, Barcelona, Catalu-

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVEDAES PARA LA FAUNA DE LIMONIIDAE Y TIPULIDAE (DIPTERA) EN LA PENÍNSULA IBÉRICA 211 GEA, FLORA ET FAUNA

a

b

c d

Figura 3. Venación alar y genitalia masculina en vista dorsal de: a-c) Dicranomyia (Dicranomyia) goritiensis; b-d) Dicranomyia (Glochina) medi- terranea.

ña, 16/05/2019, S. Gago y F. Fadrique leg. (-25 m profundi- et al., 2018). dad): 1♂ MZB 2019-0788. A este material se ha de añadir la cita de un macho fo- Limonia flavipes (Fabricius, 1787) tografiado (Sergi Gago, base de datos del MCNB) en Cova Material examinado d’en Carner (Castellar del Vallès) SLL, el 28/03/2019. Es- Sorteny, Vall d’Ordino, Andorra, 07/2016, trampa Malaise, pecie distribuida en el Paleártico occidental. En la Penín- sula Ibérica se conoce de España, donde ha sido citada de CREAF leg.: 1♀ MZB 2019-0729. Asturias (Starý & Oosterbroek, 2008) y Aragón (Huesca), Especie con amplia distribución por el Paleártico occiden- Cantabria y Cataluña (Barcelona, Girona, Lleida) (Mederos tal, incluyendo el norte de la Península Ibérica. Citada por

Butlletí ICHN 83, 2019 212 J. MEDEROS ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

a b c

d

e f g

h

Figura 4. Tipula (Lunatipula) pustulata: a) genitalia masculina en vista dorsal; b) en vista posterior; c) en vista lateral; d) venación alar. Tipula (Me- diotipula) sarajevensis: e) genitalia masculina en vista dorsal; f) en vista lateral; g) detalle de los gonostilos exterior e interior; h) venación alar. primera vez de Andorra por Eiroa & Carles-Tolrá (2019), por Especie con amplia distribución por el Paleártico y presente lo que este material constituye la confirmación de la presen- también en la región oriental. En la Península Ibérica se cono- cia de la especie en el territorio. ce solo de España, donde ha sido citada anteriormente de Ca- taluña (Girona, Lleida) y Galicia (Lugo). Con este material se Limonia macrostigma (Schummel, 1829) amplía su distribución al citarse por primera vez en Euskadi. Material examinado Limonia nigropunctata nigropunctata (Schummel, 1829) Arranbide, Errenteria, Guipuzkoa, Euskadi, 26/03/2009, J. Comas leg.: 1♀ MZB 2018-0550. Material examinado

Butlletí ICHN 83, 2019 NOVEDAES PARA LA FAUNA DE LIMONIIDAE Y TIPULIDAE (DIPTERA) EN LA PENÍNSULA IBÉRICA 213 GEA, FLORA ET FAUNA

El Serrat, Vall d’Ordino, Andorra, 05/2016, trampa Malaise, Tipulidae CREAF leg.: 1♀ MZB 2019-0728. Dolichopezinae Especie con amplia distribución por el Paleártico occiden- Dolichopeza (Dolichopeza) hispanica Mannheims, 1951 tal. Citada anteriormente en la Península Ibérica de Lleida, Cataluña (Mederos & Eiroa, 2018). Este material constituye Tipulinae la primera cita para Andorra y la segunda para la Península Nephrotoma cornicina cornicina (Linnaeus, 1758) Ibérica. Nephrotoma flavescens(Linnaeus, 1758) Nephrotoma flavipalpis(Meigen, 1830) Familia Tipulidae Latreille, 1802 Nephrotoma guestfalica guestfalica (Westhoff, 1879) Subfamilia Tipulinae Latreille, 1802 Nephrotoma submaculosa Edwards, 1928 Tipula (Lunatipula) helvola Loew, 1873 Tipula (Lunatipula) pustulata Pierre, 1920 (Figs. 4a-d) Tipula (Lunatipula) longidens Strobl, 1909 Tipula (Lunatipula) lunata Linnaeus, 1758 Material examinado Tipula (Lunatipula) pustulata Pierre, 1920 Camí de Balasc, Les Planes, P. N. Serra de Collserola, Barce- Tipula (Mediotipula) sarajevensis Strobl, 1898 lona, Cataluña, 01/05/2014, J. Mederos leg.: 1♂ MZB 2019- Tipula (Vestiplex) intermixta Riedel, 1913 0369. Especie distribuida por Europa occidental: Alemania, An- dorra, Bélgica, España, Francia y Portugal. Ampliamente dis- Agradecimientos tribuida en España, conociéndose en Cataluña de Barcelona, Girona y Tarragona. El proyecto Biodiversidad Insecta Collserola se realiza gracias al soporte de la Fundació Barcelona Zoo y del Con- Tipula (Mediotipula) sarajevensis Strobl, 1898 (Figs. 4e-h) sorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. El autor (JML) desea agradecer a estas dos instituciones por el apo- Material examinado yo sistemático al proyecto desde 2009 y a todas las perso- Fageda de les faixes tancades, Parc Natural dels Ports, nas mecenas del proyecto a través de #SciFund Challenge. La Sénia, Tarragona, Cataluña, 29/08/2015, J. Mederos leg.: El proyecto «Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees» 1♂ MZB 2018-0543, 1♂ MZB 2018-0544 (mismos datos); se realiza gracias al soporte de la ONG Earthwatch Institute. Fageda del Retaule, Parc Natural dels Ports, la Sénia, Tarra- A los voluntarios de las expediciones de Earthwatch Institu- gona, Cataluña, 29/08/2015, J. Mederos leg.: 1♀ MZB 2018- te, nuestro agradecimiento por su participación durante los 0545; Turó de Balasc, P. N. Serra de Collserola, Barcelona, muestreos realizados en Andorra. Parte del material estu- Cataluña, 26/09/2018, J. Mederos leg.: 1♂ MZB 2018-0529. diado ha sido gracias al proyecto «Invertebrats subterranis a Especie distribuida en el Paleártico occidental. En España Catalunya» en el marco del convenio de colaboración entre ha sido citada anteriormente por Theowald (1978) de Alba- la Diputació de Barcelona (DIBA), el Consorci del MCNB, rracín (Teruel) y por Eiroa & Carles-Tolrá (2019) de Barcelo- la Associació Catalana de Bioespeleologia (BIOSP) y la Fe- na. Con este material se confirma su presencia en Barcelona deració Catalana de Espeleologia (FCE) de investigación en (Serra de Collserola) y amplía su distribución en Tarragona. ambientes kársticos y de patrimonio de colecciones en la red A continuación, se ofrece la lista actualizada de las espe- de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, correspon- cies de Limoniidae y Tipulidae presentes en el Parc Natural diente a 2018. Al equipo de conservadoras y técnicos del De- de la Serra de Collserola: partament d’Artròpodes del MCNB por facilitar el estudio del material depositado en la institución. Y finalmente a Jaroslav Limoniidae Starý y Pjotr Oosterbroek por su amabilidad y apoyo durante Chioneinae la determinación del material y consultas faunísticas. Erioptera fuscipennis Meigen, 1818 Ilisia maculata (Meigen, 1804) Molophilus ibericus Starý, 2011 Bibliografía Molophilus testaceus Lackschewitz, 1940 CARBONELL-FONT, R., CHANDLER, P. J. & MEDEROS, Limnophilinae J. 2019. Llista comentada actualitzada dels Keroplatidae i Austrolimnophila (Austrolimnophila) latistyla Starý, 1977 Mycetophilidae (Diptera) de Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 75-81. CZERNY, L. & STROBL, P. G. 1909. Spanische Dipteren. 3. Be- Limoniinae itrag. Verhandlungen der Kaiserlich-Koniglichen Zoologisch- Achyrolimonia decemmaculata (Loew, 1873) Botanischen Gesellschaft in Wien, 59: 121-301. Limonia nubeculosa Meigen, 1804 EIROA, E. & CARLES-TOLRÁ, M. 2019. Datos faunísticos nue- Limonia phragmitidis (Schrank, 1781) vos sobre tipuloideos de la Península Ibérica (Diptera: Tipuloidea: Neolimonia dumetorum (Meigen, 1804) Limoniidae, Pediciidae y Tipulidae). Boletín de la Sociedad En- Dicranomyia (Dicranomyia) lorettae Geiger, 1985 tomológica Aragonesa, 65: en prensa.

Butlletí ICHN 83, 2019 214 J. MEDEROS ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

GEIGER, W. 1993. Rediscovery of Dicranomyia (Glochina) medi- MEDEROS LÓPEZ, J., CABALLERO LÓPEZ, B. & MASÓ ROS, terranea Lackschewitz and Pagast, 1942 (Diptera, Limoniidae) G. 2014. Dolichopeza (Dolichopeza) hispanica Mannheims, 1951 in Spain, and neotype designation. Mitteilungen der Schweizeri- (Diptera: Tipulidae), primera cita para Cataluña y confirmación para schen Entomologischen Gesellschaft, 66: 9-13. la Península Ibérica. Revista gaditana de Entomología, 5(1): 73-78. GEIGER, W.; PODENAS, S. & BRUNHES, J. 1994. Contribu- MEDEROS, J. & ZARAGOZA, J.A. 2017. Nueva cita de Psela- tion a la connaissance des Limoniidae (Diptera, Nematocera) des phochernes scorpioides (Hermann, 1804) (Pseudoscorpiones: Pyrenees (France). 1. Pyrenees Orientales. Bulletin de la Societe Chernetidae) en asociación forética con Achyrolimonia decem- Neuchateloise des Sciences Naturelles, 117: 23-31. maculata (Loew, 1873) (Diptera: Limoniidae). Revista Ibérica de LACKSCHEWITZ, P. 1928. Die palaearktischen Limnobiinen Aracnología, 31: 133-135. (Diptera) des Wiener Naturhistorischen Museums. Annalen des MEDEROS, J., GAGO, S. & EIROA, E. 2018. Primera cita de Tri- Naturhistorischen Museums Wien, 42: 195-244. cyphona (Tricyphona) contraria Bergroth, 1888 (Diptera: Pedici- MEDEROS, J. 2018. Confirmación de la presencia de Nephrotoma idae) para la Peninsula Iberica y otros registros interesantes de suturalis wulpiana (Bergroth, 1888) en España y novedades para Tipuloidea capturados en cuevas de Cataluña (España). Butlletí la fauna de Limoniidae y Tipulidae (Diptera) de la Serra de Coll- de la Institució Catalana d’Història Natural, 82: 89-96. serola, Cataluña. Butlletí de la Institució Catalana d’Història OOSTERBROEK, P. 2019. Catalogue of the Craneflies of the Natural, 82: 141-143. World (CCW). Disponible en: http://ccw.naturalis.nl. [Fecha de MEDEROS, J. & EIROA, E. 2016. Dos nuevas citas de Limonii- consulta: 30 octubre 2019]. dae de la Serra de Collserola (Cataluña, España) y lista actual- STARÝ, J. 2006. New information resulting from a study of Strobls izada de especies de Limoniidae y Tipulidae (Diptera) de Coll- types of Limoniidae (Diptera). Acta Universitatis Carolinae, Bio- serola. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 80: logica, 49: 187-203. 123-125. STARÝ, J. 2014. Some records of Limoniidae and Pediciidae (Dip- MEDEROS, J. & EIROA, E. 2017. Novedades para la fauna de Li- tera) from Portugal and Spain. Acta Musei Silesiae, Scientiae moniidae y Tipulidae (Diptera) del Parc Natural de la Serra de Naturales, 63: 83-95. Collserola (Cataluña, España). Butlletí de la Institució Catalana STARÝ, J. & OOSTERBROEK, P. 2008. New records of West Pa- d’Història Natural, 81: 185-189. laearctic Limoniidae, Pediciidae and Cylindrotomidae (Diptera) MEDEROS, J. & EIROA, E. 2018. Nuevos datos de Limoniidae, from the collections of the Zoological Museum, Amsterdam. Pediciidae y Tipulidae (Diptera: Tipuloidea) de Prepirineos y Zootaxa, 1922: 1-20. Pirineos de Cataluña (Península Ibérica). Butlletí de la Institució THEOWALD, B. 1978. Tipulidae. En: Lindner, E. (ed.), Die Flie- Catalana d’Història Natural, 82: 25-28. gen der palaearktischen Region, 3(5)1, Lief. 318: 405-436.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 215-217. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)215 nota breu NOTA BREU

Nuevas citas de coleópteros para Aragón, Península Ibérica (Coleoptera)

New records of Coleoptera from Aragón, Iberian Peninsula

Amador Viñolas*, Eduard Piera** & Josep Muñoz-Batet*

* Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Laboratori de Natura. Coŀlecció d’artròpodes. Passeig Picasso, s/n. 08003 Barcelona. ** C/ Sant Roc, 9. 08734 L’Arboçar, Avinyonet del Penedès.

Autor para la correspondencia: Amador Viñolas. A/e: [email protected]

Rebut: 22.11.2019. Acceptat: 06.12.2019. Publicat: 30.12.2019

Durante los años 2018 y 2019 se realizaron una serie de Familia Eucinetidae Lacordaire, 1857 campañas de muestreo en un bosque situado en la población de Villanueva de Huerva (Zaragoza) para el conocimiento de Nycteus meridionalis Laporte de Castelnau, 1836 la biodiversidad de coleópteros existente en el mismo. Los 2 ej., 27-V-2018; 1 ej., 18-X-2018; 2 ej., 20-II-2019; 4 ej., muestreos se realizaron mediante trampas de interceptación 19-III-2019. Conocida en la Península Ibérica de Alicante, de vuelo. El arbolado del bosque está compuesto básicamente Almería, Barcelona, Cádiz, Ciudad Real, Lleida, Murcia y por Pinus halepensis Miller y Quercus coccifera L., aunque Mallorca en las Baleares (Viñolas et al., 2012; Molina Moli- cuenta también con la presencia de ejemplares de Q. ilex L. na, 2014). No hemos localizado datos sobre su presencia en En el estudio de los especímenes capturados se han de- Aragón. Especie que se alimenta de hongos huéspedes prin- tectado una serie de especies de diferentes familias que son cipalmente de Pinus. primeras citas para Aragón o bien para la provincia de Zara- goza, especies que se relacionan a continuación (Viñolas & Familia Rhadalidae LeConte, 1861 Muñoz-Batet, 2019). Familia separada recientemente de los Dasytidae por Gim- mel et al. (2019) Especies que se citan por primera vez de Aragón Aplocnemus impressus (Marsham, 1802) 5 ej., 19-III-2019. Especie citada de Barcelona, Castellón, Al presente listado deben de añadirse las siguientes espe- Cuenca, Granada, Madrid, Murcia y Segovia (Constantin, cies: Ernobius laticollis Pic, 1927 y Tetratoma (Abstrulia) 2005), sin registros conocidos de la Comunidad Aragonesa. Las baudueri Perris, 1864, ya tratadas por Viñolas & Muñoz- larvas de la especie son saproxílicas y los adultos florícolas. Batet (2019). Familia Dasytidae Laporte, 1840 Familia Histeridae Gyllenhal, 1808 Mauroania hispana (Kiesenwetter, 1859) Platylomalus gardineri (Scott, 1913) 1ej., 15-V-2018. Especie conocida de Albacete, Barcelo- 1 ej., 08-VIII-2018. Citada solamente de Ciudad Real, na, Jaén, Madrid y Palencia. Descrita de Montserrat (Majer, Jaén, Madrid y Murcia (Yélamos, 2002; Ferrer, 2008). Espe- 1997) no se tienen datos sobre su biología, aunque Mauro- cie predadora de pequeños insectos saproxílicos que se encu- ania elegans (Kiesenwetter, 1867), también presente en la entran bajo las cortezas de árboles. misma localidad, parece estar ligada a Pinus L. predando las larvas de pequeños xilófagos. Los adultos son polinífagos. Familia Staphylinidae Latreille, 1802 Familia Sphindidae Jaquelin du Val, 1860 Proteinus ovalis Stephens, 1834 1 ej., 10-I-2019. Especie con numerosas citas ibérica, co- Aspidiphorus lareyniei Jacquelin du Val, 1859 nocida de Asturias, Ávila, Barcelona, Ciudad Real, La Rioja, 1 ej., 11-VII-2018. Citada solamente de Barcelona, Giro- León, Lugo, Madrid y de Mallorca en las Baleares (Gamarra na, Salamanca y Tarragona (Viñolas et al., 2012; Piera et al., & Outerelo, 2009), no reportada hasta el presente de Aragón. 2016), el presente ejemplar es la primera localización arago- Especie micetófaga. nesa. Especie, al parecer, más abundante en la mitad septen-

DOI: 10.2436/20.1502.01.29 Butlletí ICHN 83, 2019 216 A. VIÑOLAS ET AL. NOTA BREU trional ibérica que su vecina morfológica A. orbiculatus Gy- no de Zaragoza (Plaza & Compte, 1980). Las larvas viven en llenhall, 1808, por lo que se debería realizar una revisión de madera y en pequeñas ramas descompuestas alimentándose las citas de está última especie. Ambas especies se alimentan de hongos. de esporas de hongos. Familia Cerambycidae Latreille, 1802 Familia Nitidulidae Latreille, 1802 Cerambyx miles Bonelli, 1812. Amphotis martini Brisout de Barneville, 1878 1 ♂, 24-VII-2018 y 1 ♀, 08-VIII-2018. Especie conocida 1 ej., 26-VI-2018. Con numerosas citas de España, Por- en el área peninsular de Ávila, Cáceres, Cádiz, Girona, Gra- tugal e Islas Baleares, no hemos localizado ninguna para nada, Jaén, Huesca, Madrid y Salamanca; primera cita para Aragón (Lencina et al., 2011). Las larvas son micetófagas y Zaragoza (Murria & Murria, 2004; González et al., 2007). fitosaprófagas, y los adultos mirmecófilos. Especie ligada a Quercus sp.

Familia Salpingidae Leach, 1815 Familia Chrysomelidae Latreille, 1802

Cariderus aeneus (A. G. Olivier, 1807) Calomicrus ibericus Vela, 2018. 1 ej. 01-XII-2018. Especie citada de Barcelona, Ciudad 1 ej., 30-VI-2018. Especie de reciente descripción a la que Real, Girona, Guadalajara, Jaén, Salamanca y Segovia (Len- deben de referirse todas las antiguas citas de C. fallax en la cina et al., 2008; Micó et al., 2013; Molino Olmedo, 1997; Península Ibérica (Vela, 2018). Citada como C. fallax Joan- Pérez Moreno, 2005; Ramírez-Hernández et al., 2014, 2015), nis, 1866 de Teruel pero no de Zaragoza. Vive sobre Quercus siendo la presente la primera para Aragón. Predador de otros L. (Vela, 2018). coleópteros saproxílicos. Familia Curculionidae Latreille, 1802 Familia Scraptiidae Gistel, 1848 Ceutorhynchus gypsophilus Colonnelli, 2000. Scraptia testacea Allen, 1940 1 ej., 19-III-2019. Especie descrita con ejemplares de Los 21 ej. 11-VII-2018; 10 ej. 24-VII-2018. Especie con las Monegros y Valladolid, y que se cree vive sobre la Crucife- únicas citas ibéricas confirmadas del Parque Nacional de Ca- ra Lepidium subulatum L. Aunque naturalmente ya citada de bañeros (Ciudad Real) y de la Reserva Biológica de Campa- Zaragoza, es interesante que se haya vuelto a capturar en otra narios de Azaba (Salamanca) (Micó et al., 2013; Ramírez- localidad (Velázquez de Castro et al., 2000). Hernández et al., 2014, 2015), con los ejemplares estudiados podemos confirmar su presencia en la Comunidad Aragone- sa. Especie saproxílica ligada preferentemente a Quercus L. Agradecimientos

A Álvaro Hernández del Servicio Provincial de Zaragoza Especies que se citan por primera vez de la provin- del Departamento de Desarrollo Rural y Sostenibilidad del cia de Zaragoza y especies interesantes Gobierno de Aragón por las facilidades dadas en la realización del estudio de la biodiversidad de coleópteros en el pinar de Familia Buprestidae Leach, 1815 Villanueva de Huerva. A Miguel Arregui y Miguel Ángel Re- lancio por la magnífica labor realizada en el mantenimiento de Acmaeoderella (Acmaeoderella) coarctata (Lucas 1846) las trampas y recolección de los especímenes estudiados. 1 ej., 30-VI-2018. Especie conocida de todo el centro-sur y este peninsular, no tenemos datos sobre su presencia en la provincia de Zaragoza. No se tienen datos sobre su biología Bibliografía (Arnáiz Ruiz et al., 2002; Verdugo, 2005). Arnáiz Ruiz, L., Bercedo Paramo, P. & Zuzarte, A. Familia Erotylidae Latreille, 1802 J. 2002. Corología de los Buprestidae de la Península Ibérica e Islas Baleares (Coleoptera). Boletín de la Sociedad Entomológica Triplax melanocephala (Latreille, 1804). Aragonesa, 30: 37-80. 3 ej., 26-VI-2018. Especie que se alimenta de hongos des- gonzález, C. F., Vives i noguera, E. & Sousa Zuzarte, A. J. de. 2007. Nuevo catálogo de los Cerambycidae (Coleoptera) componedores de la madera. Con una amplia distribución de la Península Ibérica, islas Baleares e islas atlánticas: Canarias, ibérica y que según nuestros datos no estaba citada de Zara- Açores y Madeira. Monografías de la Sociedad Entomológica goza (Diéguez Fernández, 2013; Viñolas et al., 2014). Aragonesa, 12: 1-211. Diéguez Fernández, J. M. 2013. Registros interesantes de Familia Mordellidae Latreille, 1802 coleópteros para España (Insecta: Coleoptera). 2ª nota. Arquivos Entomolóxicos, 8: 277-286. Mordella huetheri Ermisch, 1956. Lencina, J. L., Baena, M., Gallego, D. & Andújar, C. 12 ej., 30-VI-2018. Especie citada de Huesca i Teruel pero 2008. Un nuevo representante y nuevos registros de la familia

Butlletí ICHN 83, 2019 NUEVAS CITAS DE COLEÓPTEROS PARA ARAGÓN, PENÍNSULA IBÉRICA 217 NOTA BREU

Salpingidae Leach, 1815 (Coleoptera) en la Península Ibérica. Ramírez-Hernández, A., Micó, E., Marcos-García, Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 43: 421-423. M. A. & Galante, E. 2015. Coleópteros y sírfidos saproxílicos Lencina, J. L., Torres, J. L., Baena, M., Andújar, C., (Coleoptera; Diptera: Syrphidae) de las dehesas del oeste ibérico: Gallego, D., González, E. & Zuzarte, A. J. 2011. la Reserva Biológica de Campanarios de Azaba (Salamanca). Notas sobre Amphotis Erichson, 1843 ibéricos (Coleoptera: Boletín de la Asociación española de Entomología, 39 (1-2): 135- Nitidulidae). Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 160. 49: 149-152. Vela, J. M. 2018. On the identity of Calomicrus fallax (Joannis, Micó E., Marcos-García M. A., Galante E.( Eds). 2013. 1865) with description of a new widespread species of Calom- Los insectos saproxílicos del Parque Nacional de Cabañeros. icrus from Spain and Portugal and comments on the Iberian spe- Organismo Autónomo de Parques Nacionales. Ministerio deAgri- cies (Coleoptera, Chrysomelidae, Galerucinae). Graellsia, 74 (2): cultura, Alimentación y Medio Ambiente. Madrid. 139 p. 1-15. https://doi.org/10.3989/graellsia.2018.v74.204 Molino Olmedo, F. 1997. Coleópteros nuevos para la VERDUGO, A. 2005. Fauna de Buprestidae de la Península Ibérica Península Ibérica y España. Boletín de la Asociación española de y Baleares. Argania editio. Barcelona. 350 p. Entomología, 21 (1-2): 107. Velázquez de Castro, A., Blasco-Zumeta, J., murria, F. & murria, a. 2004. Cerambyx miles Bonelli, 1823, Colonnelli, E., Pelletier, J., Alonso-Zarazaga, nueva especie de Cerambícido para Aragón (España) (Coleoptera, M. A. & Sánchez-Ruiz, R. 2000. Weevil fauna from Los Cerambycidae). Boletin de la Sociedad Entomológica Aragonesa, Monegros, north-east Spain (Coleoptera Curculionoidea). 35: 298. Bulletin de la Société entomologique de France, 105 (4): 401- Pérez Moreno, I. 2005. Aportación al conocimiento de la fa- 418. milia Salpingidae (Coleoptera) en la Península Ibérica. Boletín de Viñolas, A. & Muñoz-Batet, J. 2019. Nuevas aportaciones la Sociedad Entomológica Aragonesa, 37: 141-147. al conocimiento de la fauna coleopterológica de la Península Piera, E. Viñolas, A., Soler, J., Buqueras, X. & Muñoz- Ibérica. Nota 8a. (Coleoptera). Arquivos Entomolóxicos, 21: 161- Batet, J. 2016. Els coleòpters saproxilics de les pinedes del 174. Bosc de Poblet. Podall, 5: 321-352. Viñolas, A., Muñoz, J. & Soler, J. 2012. Noves o interessants Plaza, E. & Compte, A. 1980. Contribución al conocimiento citacions de coleòpters per al Parc Natural del Montseny i per a la de los Mordellidae de España 1, género Mordella L., 1758 península Ibèrica (Coleoptera) (4a nota). Orsis, 26: 149-185. (Coleópteros). Eos, 55-56 (1979-1980): 195-214. Viñolas, A., Muñoz-Batet, j. & Soler, j. 2014. Es Ramírez Hernández, A., Micó BALAGUER, E. & confirma la presència de Synchita undata Guérin-Méneville, Galante, E. 2014. Temporal variation in saproxylic beetle 1844 (Zopheridae) a la península Ibèrica i es donen noves o assemblages in a Mediterranean ecosystem. Journal of Insect interessants citacions de coleòpters per a Catalunya (Coleoptera). Conservation, 18 (5): 993-1007. Orsis, 28: 105-120.

Butlletí ICHN 83, 2019

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 219-222. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)219 gea, flora et fauna GEA, FLORA ET FAUNA

New records of the Nearctic leafhopper assassin bug, Zelus renardii Kolenati, 1857 in the Iberian Peninsula (Hemiptera: Heteroptera: Reduviidae)

Marta Goula*, Ferran Lizana** & Adrià Miralles-Núñez***

* Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals and IRBIo. Faculty of Biology. University of Barcelona. Av. Diagonal, 643. E-08028 Barcelona, Catalonia, Spain. A/e: [email protected] ** Passatge Jaume Roig, 32, pral. 2. E-08028 Barcelona, Catalonia, Spain. A/e: [email protected] *** Servicios Depec. Nena Casas, 71. E-08017 Barcelona, Catalonia, Spain. A/e: [email protected]

Corresponding author: Marta Goula. A/e: [email protected]

Rebut: 03.12.2019; Acceptat: 11.12.2019; Publicat: 30.12.2019

Abstract

After the first record ofZelus renardii Kolenati, 1857 in Spain in 2012, the species has been recorded in other provinces in the south of this country, and part of the information is only in the internet. In this paper, the species is reported for the first time from several spanish Pro­vinces: Barcelona (first record for Catalonia), Castellon (Valencia autonomous community), Madrid (first record for Madrid autono- mous community) and Sevilla (Andalusia), enlarging the species distribution norhtwards and westwards within the Iberian Peninsula. New data from Valencia province are also included. Key words: allien invasive species, Iberian Peninsula, faunistics.

Resum

Nous registres de Zelus renardii Kolenati, 1857 a la península Ibèrica (Hemiptera: Heteroptera: Reduviidae) Després del primer registre de Zelus renardii Kolenati, 1857 a Espanya el 2012, l’espècie s’ha citada a altres províncies del sud del país, i part d’aquesta informació només es troba a internet. En aquest treball, es cita per primera vegada l’espècie a la província de Barcelona (primera cita per Catalunya), Castelló (Comunitat Valenciana), Madrid (primera cita per aquesta comunitat autònoma), i Sevilla (Andalu- sia), tot ampliant la seva distribució cap al nord i cap a l’oest de la península Ibèrica. També s’inclouen nous registres de la província de València. Paraules clau: espècies exòtiques invasores, península Ibèrica, faunística.

Introduction 2012; Zhang et al., 2016). As it is a conspicuous species, the new records come often from pictures uploaded in the internet Assassin bugs, or Reduviidae, are a large Heteropteran (i.e., Vivas, 2012; Van der Heyden, 2017; Pinzari et al., 2018), family including roughly a thousand genera and seven thou- as example of citizen science (Goula et al., 2013). sand species distributed worldwide (Henry, 2009), which live In Spain, authorship of first report of Z. renardii (Figs predatorily in a large array of prey. In the Iberian fauna, 24 1a-b) was either arrogated by Vivas (2012) on September genera and around 60 species have been recorded (Goula & 2012 and Baena & Torres (2012) on December 2012. Report Mata, 2015), and two of them, Vibertiola cinerea (Horváth, of Z. renardii as new from Spain in the supplement of the 1907) and Polytoxus siculus (A. Costa, 1842), are included Palaearctic Catalogue (Aukema et al., 2013) on April 2013 is as vulnerable in the Red List of Invertebrates from Spain however sustained in a personal communication published in (Verdú & Galante, 2006). Weirauch et al. (2012). This is an unfortunately coincidence The genus Zelus Fabricius, 1803 includes 71 species (Zhang of simultaneous publication, which in any case puts the leaf- et al., 2016), of which only Z. renardii has largely dispersed all hopper assassin bug in the list of exotic species entering the over the world, an invasiveness capacity based on particular Iberian Peninsula. From 2012, the species has been recorded ecological, feeding and reproductive biological traits (Weirauch from the provinces of Valencia and Alicante through new et al., 2012). The leafhopper assassin bug widespread from its pictures uploaded in Biodiversidad Virtual website, and from native area (North and Central America), to South America, the provinces of Alicante, Almeria and Malaga through speci- Pacific Region and the Mediterranean Basin (Weirauch et al., mens studied by Rodríguez Lozano et al. (2018).

DOI: 10.2436/20.1502.01.30 Butlletí ICHN 83, 2019 220 M. GOULA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA

a b

c d

Figure 1. Zelus renardii. Photos from Barcelona, 2019: a) adult in dorsal view; b) male in lateral view and detail of pygophore; c) nymph 5th instar; d) exuviae. (Pictures: F. Lizana)

The purpose of this paper is to contribute new records of Z. orating with the website, and checked by the first author, who renardii from several provinces in Spain (Barcelona, Castel- is also responsible for identification of preserved samples. lon, Madrid, Seville and Valencia), thus enlarging the distri- Records from pictures uploaded in Inaturalist were identified bution of the species northwards and westwards. It is worth by the French heteropterist Roland Lupoli. saying that part of the results comes from collected specimens, To simplify presentation, the following codes have been which could be studied under the binocular microscope, sup- used in the list below: A, adult; C, clutch; E, exuviae; F, Fe- porting the identification of pictures uploaded elsewhere. male; M, male; N, nymph. Barcelona province Material and methods Barcelona, Hort Urbà Colònia Castells, C/ Montnegre 32 (urban vegetable garden), 31TDF28, 5.X.2019: 1F, 16N and Specimens studied come mainly from pictures uploaded 1C with around 20 eggs (M. Goula leg), in M. Goula coll. in the photosharig website Biodiversidad Virtual (2019), and and det. preserved in 70 % ethanol. in Inaturalist (2019), and from insects collected elsewhere by Barcelona, Faculty of Biology, Av. Diagonal 643, Univer- the authors or communicated to any of them. The samples sity of Barcelona, 31TDF28, 24.X.2018: 1M (M. Goula leg. have been kept dry only in one case (1 male, CRBA collec- and det.). CRBA code 78274. tion), while the rest are kept in 70 % ethanol. Insects were Barcelona, Jardins de Bacardí (urban garden), 31TDF28, studied under a binocular stereomicroscope Leica MZ125. on Corylus avellana L., 27.VI.2018: 1M (F. Lizana photo- Pictures of nymphs (Fig. 1c) and exuviae (Fig. 1d) are inclu- leg), in M. Goula coll. and det. preserved in 70 % ethanol, ded only when adult specimens have been simultaneously or https://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Zelus- nearby stated. renardii-6-de-7-img1001407.html; 28.VI.2018: 1A (F. Li- zana photoleg.), M. Goula det. https://www.biodiversidad- virtual.org/insectarium/Zelus-renardii-img1001419.html; Results and discussion 27.VIII.2019: 1N on Teucrium sp. (F. Lizana photoleg.), M. Goula det. https://www.biodiversidadvirtual.org/insectari- Material studied um/Zelus-renardii-img1155186.html. Barcelona, Plaça Sol de Baix (urban green area), 31TDF28, Pictures uploaded at Biodiversidad Virtual photosharing 18.VIII.2019: 1A (F. Lizana photoleg.), M. Goula det. https:// website were identified by specialized entomologists collab- www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Zelus-renardii-

Butlletí ICHN 83, 2019 NEW RECORDS OF THE NEARCTIC LEAFHOPPER ASSASSIN BUG, ZELUS RENARDII KOLENATI, 1857 221 GEA, FLORA ET FAUNA img1147271.html; 1N (F. Lizana photoleg.), M. Goula det. Identification of samples https://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Zelus- renardii-img1147273.html; 1A, (F. Lizana photoleg.), M. Zelus species show a certain variability in their morpholo- Goula det. https://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/ gy and coloration, thus it is advisable to confirm male species Zelus-renardii-2-de-2-img1147275.html. identity by the study of his genitalia, while females may re- Barcelona, C/ Rosari 17, 31TDF28, 27.VIII.2019: 1 N (A. main uncertain. However, in the case of Z. renardii, the only Miralles leg.), M. Goula det., in A. Miralles coll., preserved confusion may be with its sister species Z. cervicalis Stål, in 70 % ethanol. 1872 (Zhang et al., 2016). A reliable character is the propor- L’Hospitalet de Llobregat, 31TDF27, 26.IX.2019: 1A (C. tion of total length/maximum width, 6 in Z. cervicalis and Santaeufemia photoleg.), M. Goula det. https://www.biodi- less than 5 (around 4.7) in Z. renardii. The character is useful versidadvirtual.org/insectarium/Zelus-renardii-img1162185. even for photographed specimens. In fact, Zhang validated html; 04.X.2019, 1N (C. Santaeufemia photoleg.), M. Goula as Z. renardii the pictures on which the first species records det. https://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Zelus- from Spain were stated (Vivas, 2012), and the subsequent renardii-img1162184.html. uploaded pictures were considered to fit with this species. It is on favor of this identification the fact that only Z. renardii Castellon province is known to extend all over the world, and all identifications Castelló, Plaza de Cardona Vives, 30SYK53, 29.IX.2018: made until present in Europe happen to be of the leafhopper 1A (José Luis Greño photoleg.), M. Goula det. https://www. assassin bug. biodiversidadvirtual.org/insectarium/Zelus-renardii- Moreover, we had the chance to study several specimens, img1047329.html. Urban park, 30SYK53, 13.X.2018: 1A and 2 males and 3 females. All the specimens fit withZ. renardii, 1N, (José Luis Greño photoleg.), M. Goula det., respectively both by their robustness, and for the general coloration, ac- https://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Zelus-re- cording to abundant iconography in Zhang et al. (2016). nardii-img1052171.html and https://www.biodiversidadvir- tual.org/insectarium/Zelus-renardii-img1052172.html. Ur- ban park, 30SYK53, on Buxus sempervirens L., 21.X.2018: Zelus renardii biology 1N, 1A (José Luis Greño photoleg.), M. Goula det., respecti- vely https://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Zelus- Valuable comments are included accompanying most renardii-img1054488.html and https://www.biodiversidadvir- of the pictures uploaded in Biodiversidad Virtual website, tual.org/insectarium/Zelus-renardii-img1054489.html. which unfortunately have been neglected in previous publi- Madrid province cations dealing with Iberian data. The summary of the infor- mation provided in the 85 % of the nearly a hundred pictures Madrid, Calle de Guetaria 27, 10.II.2019: 1A; R. Lu- uploaded until October 2019 follows (Biodiversidad Virtual, poli det. https://www.inaturalist.org/observations/20250956. 2019). In Spain, the species has been reported in urban, pe- Ma­drid, Rosaleda del Parque del Oeste, Calle Rosaleda 1, riurban and natural habitats. In the urban habitat, it may be 15.V.2019: 1 A; R. Lupoli det. https://www.inaturalist.org/ found in private balconies, in streets with rows of trees, in observations/25155059. small green areas, in public vegetable gardens or in parks. Madrid, Calle de la Oreja 54, 8.VII.2019: 1 A; R. Lupoli Zelus renardii frequents also mixed orchards (peach trees, det. https://www.inaturalist.org/observations/28436501. critics, apple trees, medlar trees, apricot trees), vegetable Madrid, Guindalera. 27.IX.2019: 1 N; R. Lupoli det. https:// gardens next to natural semiarid scrublands and pinewoods, www.inaturalist.org/observations/33472545. or abandoned cultivated lands with almond, olive and carob Madrid, Calle de Gaínza, 22.IX.2019: 1 N; R. Lupoli det. trees, now progressively covering with pines, aromatic plants https://www.inaturalist.org/observations/33250410. and weeds. Ruderal urban areas have been also recorded as Seville province pleasant to Z. renardii. Natural habitats reported were scru- Seville, Parque del Alamillo, 28.X.2018: 1 A; R. Lupoli blands and canes. Precise plant species reported have been: det. https://www.inaturalist.org/observations/17903222. English elm (Ulmus minor Mill.), peach tree (Prunus persica (L.) Batsch), almond tree (Prunus dulcis (Mill.) D.A Webb), Valencia province carob tree (Ceratonia siliqua L.), Chinese hibiscus (Hibis- Paterna, 30SYJ27, 10VII.2019: 2 F (A. Casiraghi leg.), cus rosa-sinensis L.), tree mallow (Lavatera sp.), lavender preying on a colony of Aphis cytisorum Hartig, 1841 (He- (Lavandula angustifolila Mill.), Montpelier cistus (Cistus miptera Aphidae) on Spartium junceum L., in M. Goula coll. monspeliensis L.), spearmint (Mentha spicata Crantz), and and det., preserved in 70 % ethanol. Bougainvillea sp.. In two cases, the species was found pro- tecting itself under bark, once of a dead pine and another of In Biodiversidad Virtual photosharing website, there is eucalyptus. The only prey recorded were a fly, an ichneumon one picture of a nymph in Tarragona province, which might wasp and a bee. belong to the leafhopper assassin bug. However, to rely on It is worth noting that the female specimen collected in such scarce information as only source to report the presence October 5th, 2019 laid a clutch. The total number of eggs was of Z. renardii in Tarragona is unadvisable, prior to adults to 20, from which 16 neanides were born, which means 80 % be found. eclosion. Unfortunately, neanides did not progress to second

Butlletí ICHN 83, 2019 222 M. GOULA ET AL. GEA, FLORA ET FAUNA stage. One of the authors (F.L.) could successfully observe Stål, 1874, Belonochilus numenius (Say, 1832) y Zelus renardii the evolution of 5th instar to adult after providing necessary (Kolenati, 1856) (Heteroptera: Rhyparochromidae, Orsillidae, conditions in a terrarium, including feeding with small flies. Reduviidae). Boletín de la Asociación española de Entomología 36(3-4): 351-360. GOULA, M. & MATA, L. 2015. Hemiptera Heteroptera. Revista Conclusions IDE@-SEA, 53: 1-30. ISSN 2386-7183-1 http://www.sea- entomologia.org/IDE@/revista_53.pdf. GOULA, M., SESMA, J. M. & VIVAS, L. 2013. Photosharing From the first records in 2012 in the south of the Iberi- websites may improve Hemiptera biodiversity knowledge and an Peninsula, Z. renardii has enlarged its distribution area. conservation. In: Popov, A., Grozeva, S., Simov, N. & Tasheva, In this paper, reports from several provinces and numerous E. (eds). Advances in Hemipterology. ZooKeys, 319: 93–105. records in and around Barcelona city are provided, thus en- doi: 10.3897/zookeys.319.4342 larging the Iberian distribution of the species northwards and HENRY, T. J. 2009. Biodiversity of Heteroptera, pp. 223-263 In: westwards. Foottit, R. G., Adler P. H. (eds.). Insect Biodiversity: Science and In Spain, as in other countries, Z. renardii has mainly Society, Wiley-Blackwell, Oxford, UK. 632 p. being found in anthropic environments, either urban or agro- INATURALIST. 2019. https://www.inaturalist.org/. [accessed 2019, December 6] ecosystems, although some natural habitats have also been PINZARI, M., CIANFERONI, F. MARTELLOS, S. & DIOLI, reported. As already pointed out (Rodríguez Lozano et al., P. 2018. Zelus renardii (Kolenati, 1856), a newly established 2018), the species could either be a sanitary concern due to alien species in Italy (Hemiptera: Reduviidae, Harpactorinae). biting to people and to large number of individuals in cer- Fragmenta entomologica, 50 (1): 31-35. http://fragmentaentomol. tain populations, or of importance as influencing foodwebs in org/index.php/fragmenta/article/download/281/277 [accessed 2019, agroecosystems or in nature. December 2] RODRÍGUEZ LOZANO, B., BAENA RUIZ, M. & GÓMEZ DE DIOS, M. A. 2018. The invasive species Zelus renardii (Kolenati, Acknowledgments 1857) (Hemiptera, Reduviidae) in Spain and comments about its global expansion. Transactions American Entomological Society, To all contributors to Biodiversidad Virtual and to Inatura- 144: 551-558. VAN DER HEYDEN, T. 2017. First records of Zelus renardii list, and to experts and staff managing these websites, a very (Kolenati, 1856) (Hemiptera: Heteroptera: Reduviidae: Harpacto­ useful and valuable citizen science tools for the knowledge rinae) for Albania. Arquivos Entomolóxicos, 18: 49-50. of Iberian Entomology. VERDÚ, J. R. & GALANTE, E. (eds.) 2006. Libro Rojo de los Invertebrados de España. Dirección General para la Biodiversidad. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid. 411 p. Bibliography VIVAS, L. 2012. Primera cita en España de la especie Zelus renardii (Kolenati, 1857) (Heteroptera: Reduviidae) que representa la AUKEMA, B., RIEGER, C. & RABITSCH, W. (eds.). 2013. Cata- segunda cita en Europa. BV News, 1: 34-40. logue of the Heteroptera of the Palaearctic Region. Volumen 6. WEIRAUCH, CH., ALVAREZ, C. & ZHANG, G. 2012. Zelus re- Supplement. The Netherlands Entomological Society. Amster- nardii and Z. tetracanthus (Hemiptera: Reduviidae): Biological dam. xxiii+629 pp. attributes and the potential for dispersal in two Assassin bug spe- BIODIVERSIDAD VIRTUAL. 2019. Photosharing website. cies. Florida Entomologist, 95 (3): 641-649. Available in: https://www.biodiversidadvirtual.org/ [accessed ZHANG, G., HART, E. & WEIRAUCH, C. 2016. A taxonomic 2019, December 2] monograph of the assassin bug genus Zelus Fabricius (Hemiptera: BAENA, M. & TORRES, J.L. 2012. Nuevos datos sobre Reduviidae): 71 species based on 10,000 specimens. Biodiversity heterópteros exóticos en España y Francia: Tempyra biguttula Data Journal, 4: e8150. doi: 10.3897/BDJ.4.e8150.

Butlletí ICHN 83, 2019 Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 83: 223-225. 2019 ISSN 2013-3987 (online edition): ISSN: 1133-6889 (print edition)223 SOCI D'HONOR SOCI D'HONOR

Ramon Folch i Guillén, soci d’honor 2019 de la Institució Catalana d’Història Natural

Ramon Folch i Guillén, honour Member 2019 of the ICHN

Josep Maria Camarasa* & Ramon Maria Masalles**

* Josep Torres, 4, àtic, 1a. 08012 Barcelona. A/e: [email protected] ** Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Secció de Botànica i Micologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal 643. 08028-Barcelona. A/e: [email protected]

Rebut: 02.12.2019. Acceptat: 09.12.2019. Publicat: 30.12.2019

El passat dia 12 de juny de 2019, en el decurs de l’As- semblea ordinària del curs 2018-2019, la ICHN va atorgar a Ramon Folch i Guillén el títol de Soci d’Honor de l’entitat. Protagonista d’innombrables activitats relacionades amb el nostre país i la nostra cultura (com a activista, promotor, im- pulsor, organitzador, coordinador, etc.), seguidament donem una visió molt general de la seva activitat científica i cívica, i de la seva dedicació a la Institució, que justifiquen amb es- creix aquest reconeixement. De fet, Ramon Folch és un personatge que no necessita cap mena de presentació. Només cal recordar alguns dels càrrecs de gestió que ha exercit: Director adjunt de la Gran Enciclo- pèdia Catalana (1970-71); Oficial Major en la constitució del primer Parlament postfranquista de Catalunya (1980); Presi- dent de la Junta Administrativa de l’Hospital Clínic (1980- Figura 1. Ramon Folch amb els seus alumnes de Fanerogàmia (1975) 1984); Secretari general del Comitè espanyol del Programa en la sortida de pràctiques a les Muntanyes de Prades. Alguns d'aquests MaB (Home i Biosfera) de la UNESCO (1989-1994); Secre- alumnes s'han dedicat professionalment a la Botànica (d'esquerra a dre- tari general del Consejo Asesor Internacional del Foro Lati- ta: A. M. Romo, J. M. Egea, J. M. Montserrat, E. Carrillo, I. Alvaro, J. noamericano de Ciencias Ambientales; professor de la seva M. Ninot) (Fotografia: autor desconegut). Càtedra para el Desarrollo Sustentable (1989-2006) i Pre- sident del Consell Social de la UPC (2004-2008). Comenta- L’any 1968 acabava la llicenciatura en Ciències, secció de rem, sobretot, la seva relació amb la Institució durant la sego- Biològiques, i aquell mateix any esdevenia professor ajudant na meitat del segle passat (des que era professor de Botànica de Botànica a la Facultat de Ciències de la Universitat de a la UB, que coincideix amb la represa de la ICHN). Barcelona on havia estudiat (Fig. 1). L’any 1972 començava D’estudiant ja apuntava maneres. Ell va ser el delegat de curs a treballar, juntament amb els autors d’aquest escrit i altres de tercer de Ciències Biològiques de la Universitat de Barcelona companys, en l’estudi del patrimoni natural de la Comarca de (l’única que hi havia llavors al districte Universitari de Catalu- Barcelona y su entorno inmediato (territori aproximadament nya i Balears), que va assistir a la Caputxinada (9-11 de març coincident amb l’actual Àrea Metropolitana), per encàrrec de de 1966) en representació dels seus companys de curs. I l’any la Comisión de Urbanismo y Servicios comunes de Barcelo- següent, juntament amb Josep M. Camarasa, estudiants tots dos na y otros municipios. L’estudi va durar dos anys, i el fet de de quart de Biològiques, s’incorporava a la redacció de la Gran ser un document pensat per a ésser aplicat a l’ordenació del Enciclopèdia Catalana, de la qual arribaria a ser director adjunt territori, el primer plantejat des de la perspectiva del patrimo- i fins i tot director efectiu; això fou durant l’empresonament de ni natural a casa nostra, molt probablement va determinar la Jordi Carbonell, per haver-se negat a declarar si no era en català seva orientació científica futura. en els interrogatoris de la Brigada Político-Social de la policia Aquells anys, la majoria dels professors de la Universitat, franquista en relació amb la tancada d’inteŀlectuals a Montserrat i en Ramon entre ells, érem definits per una negació (Pro- del 12 al 14 de desembre de 1970 en protesta per les condemnes fessors no numeraris - PNN), fèiem assemblees cada dos per a mort dictades contra militants d’ETA en el consell de guerra tres, i molt sovint havíem escoltat el Ramon fer una síntesi sumaríssim conegut com a Procés de Burgos. de la història de Catalunya per convèncer algun coŀlega que

DOI: 10.2436/20.1502.01.31 Butlletí ICHN 83, 2019 224 J. M. CAMARASA & R. M. MASALLES SOCI D'HONOR

Figura 2. Ramon Folch i Lynn Margulis al Museu de la Ciència (avui, Cosmocaixa) durant la presentació (1993) del primer volum de la coŀ- lecció Biosfera (Fotografia: Montse Catalán).

parlar en català no era delicte ni una falta de consideració. Encara més, en començar el curs engegava en català les pràc- tiques de fanerogàmia que li tocaven, si algú al·legava que no l’entenia passava al castellà, però amb l’advertiment que a partir de gener tothom havia de ser competent per seguir les classes en català; efectivament, en arrencar el segon trimestre reprenia el català a les pràctiques i ja no el deixava. Ho agra- íem els que donàvem pràctiques en cursos successius perquè ja no ens calia ni plantejar el tema. I això, uns anys abans que Figura 3. Ramon Folch i Joaquim Maluquer (1973) dalt del vaixell que aquell general deixés aquest món! els va dur, juntament amb altres professors de la Universitat de Barcelo- En Ramon, mentrestant, feia el doctorat amb el suport na, a les illes Columbrets (Fotografia: Joaquim Gosàlbez). de la I Borsa d’estudi Ramon Berenguer IV (IEC, 1972) i el juliol del 1976 llegia la tesi: La flora i la vegetació de les contrades litorals compreses entre el coll d’Alforja i l’Ebre, I, encara, va ser el secretari de redacció (1973-75) de Na- publicada el 1980. tura, ús o abús. Llibre blanc de la gestió de la Natura als Durant aquells anys de professor ajudant i de doctorand, Països Catalans, presentat per sant Jordi del 1976 i que ha precisament, va tenir un paper decisiu en la resurrecció (o vist dues actualitzacions (1988 i 2019), la darrera en format represa, o refundació, ...) de la ICHN, que durant força anys, digital. Tots els que vam participar a la primera edició tenim com l’IEC, va trobar aixopluc als locals d’Omnium Cultural clar que el llibre no hauria estat possible sense la capacitat al Palau Dalmases. Quedava dit, a propòsit d’aquells anys, organitzativa del Ramon, que va haver de revisar i encaixar en el llibre de celebració del centenari de la ICHN: «aquesta (i fondre, en molts casos) els textos que anava rebent. El lli- ... refundació de la Institució coincideix amb el període de bre va representar per a la ICHN, promotora de la publicació, combativa arrencada que va de 1972 a 1977, els anys que una «carta de presentació» immillorable. Quan el 1996 la So- romangué a la Secretaria de la Institució Ramon Folch i Gui- cietat Catalana d’Ordenació del Territori va voler fer una tria llèn, el Secretari general que, de fet, va conduir i impulsar de les deu aportacions catalanes més importants en el camp tot el procés de refundació, a partir del moment que els socis de la urbanística i de l’ordenació del territori, una de les tri- més veterans, que havien assegurat fins llavors la supervi- ades va ser precisament el Llibre Blanc, al costat d’aportaci- vència, ni que fos catacumbària, de la Institució, en posaren ons tan rellevants com el Pla Cerdà o la divisió territorial de a les seves mans el timó... Ramon Folch tenia només 26 anys Catalunya de Pau Vila. i era professor no numerari al Departament de Botànica de El 1975 va deixar la Universitat per passar a dirigir, fins al la Facultat de Ciències de la UB». En Ramon va ser el se- 1982, el Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barce- cretari de la Junta Gestora provisional (constituïda l’abril del lona, acabat de crear. No ens entretindrem gaire a explicar la 1972), i del primer Consell Directiu de la segona època de la seva tasca relacionada amb el coneixement i conservació del Institució (escollit el desembre del 1972 per un centenar llarg medi natural, però convé recordar que va participar en la fun- de socis); però és que al 1976 el nombre de socis ja superava dació de DEPANA el 1975, i que els anys 76 i 77 va dirigir la el mig miler! Uns anys més tard (1986-1990) en va ser Pre- «Campanya per a la Salvaguarda del Territori» del Congrés sident. de Cultura Catalana. I que ha dirigit la Història Natural dels

Butlletí ICHN 83, 2019 RAMON FOLCH I GUILLÉN, SOCI D'HONOR 2019 DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL 225 SOCI D'HONOR

Figura 5. Ramon Folch i Guillén amb el títol de Soci d’Honor de la ICHN lliurat per Jordina Belmonte, presidenta de la Institució. (Foto- grafia ICHN).

xat testimoni en alguns dels seus llibres, com és ara La dèria de mirar (2000). Ha rebut nombrosos reconeixements: Membre de l’IEC (1978-) en l’especialitat d’ecologia vegetal. Premi d’Honor Lluís Carulla 1990 (Fundació Lluís Carulla). Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic (1991), Premi Alzina 1992 (Grup Balear d’Ornito- Figura 4. A l'Ajuntament de Montblanc, el dia que va ser nomenat fill logia i Defensa de la Naturalesa), Premi Medi Ambient de la adoptiu de la vila (Fotografia: Ramon M. Masalles). Generalitat de Catalunya (1995) i Premi Ciutat de Barcelona (2004). Per Sant Jordi del 2013 l’Ajuntament de Montblanc el va declarar fill adoptiu (Fig. 4). Països Catalans (1983-1992), Mediterrànies (1987-1989) i Resumint, el servei al país i el bon ús del patrimoni natural Biosfera (1993-1998) (Fig. 2). És autor de més d’una trente- són i han estat el nord de l’activitat del Ramon, que mai s’ha na de llibres, entre els que destaquen La vegetació dels Paï- tancat a la torre d’ivori on diu que s’amaguen els científics, sos Catalans (1a edició, 1981), volum 10 de la sèrie Memòri- sinó que ha dut a terme una feina d’alta divulgació d’extraor- es de la Institució Catalana d’Història Natural; Comprendre dinària qualitat. Ja hem vist que és capaç de fer moltes coses la Natura (1a edició, 1990), dedicat al seu fill Arnau, o, més alhora, i fer-les totes de manera brillant. I tot amb un domini recentment, La sostenibilitat en l’era postindustrial (2011), de la llengua envejable, en el sentit més estricte (i més sa) La quimera de créixer (2014) i Ambient, territori i paisatge de la paraula enveja. La ICHN, en nomenar-lo soci d’honor (amb Josepa Bru, 2016). El 1994 va fundar l’empresa Estudi (Fig. 5), ha volgut mostrar el seu agraïment per tot el temps Ramon Folch & associats, de consultoria ambiental, territo- que li ha dedicat i per la molta feina ben feta i l’energia que rial i urbana des d’una perspectiva sostenibilista, de la qual li ha regalat, alhora que reconeix la seva trajectòria científica n’és avui el president. Viatger infatigable (Fig. 3), n’ha dei- i cívica.

Butlletí ICHN 83, 2019

227 NORMES DE PUBLICACIÓ DEL PUBLICATION RULES OF THE «BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA «BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL» NATURAL»

Objectiu de la revista Scope of the journal El Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural publica The Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural mainly principalment articles inèdits i notes curtes de qualsevol camp de la publishes unpublished articles and short notes on any field of na- història natural (revisions i descripcions relatives a la gea, la flora tural history (reviews and descriptions relating to Gaia, flora and i la fauna; aspectes funcionals dels sistemes naturals; treballs so- fauna, functional aspects of natural systems, works on natural heri- bre gestió del patrimoni natural, etc.), però també articles d’opinió tage management, etc.), but also opinion articles and contributions i aportacions relatives a l’ofici del naturalista, ressenyes de llibres i about the work of naturalists, book reviews and commentaries on glosses de naturalistes i científics destacats. the works of leading scientists and naturalists.

Tramesa dels manuscrits Submission of manuscripts Només podran ser publicats els treballs i les notes quan l’autor o Only papers or notes by authors who are members of the ICHN un dels autors sigui soci de la ICHN. will be published. Els treballs seran enviats per correu electrònic (butlleti.ichn@ The manuscripts must be sent by e-mail ([email protected]) iec.cat) en format RTF, Word (doc, docx) o pdf al Redactor en Cap. in RTF format, Word (doc, docx) or pdf to the Editor in Chief. If En el cas de que es faci per altres vies el Comitè Editorial no es fa manuscripts are sent by other means, the Editorial Board is not res- responsable dels retards que se’n derivin. ponsible for any delays that might occur. Els articles podran ser escrits en català, castellà, anglès, francès The articles should be written in Catalan, Spanish, English, o qualsevol altra llengua culta d’alfabet llatí, que garanteixi una French or any other language that employs a Latin alphabet to ensu- àmplia difusió, seguint la normativa que s’exposa a continuació. El re wide diffusion. The rules concerning submissions are set forth be- número total de pàgines, incloent les taules i figures, no podrà pas- low. The total number of pages (including tables and figures) should sar de 40 en format DIN-A4; en cas de manuscrits amb un nombre not be greater than 40 DIN-A4; if there are more pages, the editorial superior de pàgines, el comitè editorial es reserva la decisió de pu- board reserves the right to decide whether to publish them or not. blicar-los. The submission of a manuscript implies that the work is original La submissió d’un manuscrit implicarà que el treball és original i and has not been submitted to any other journal. The journal will not que no ha estat enviat a cap altra revista. No s’acceptaran articles ja accept any article that has already been published or is in press. publicats o en premsa. If this rule is not fulfilled, the manuscript will be returned to the En el cas que no s’acompleixi aquesta normativa, el manuscrit author. serà retornat a l’autor. Organization of the work Organització dels treballs The work should be organized as follows (except in special ca- Els treballs estaran organitzats de la següent forma (exceptuant ses): casos especials): • Title • Títol • Authors • Autors Name(s) and surname(s) of author(s), professional address(es) Nom(s) i cognom(s) de l’autor(s), seguit a sota de la direcció(ns) and e-mail(s). If there are two or more authors, author referen- professional(s) i correu electrònic(s). Si hi ha dos o més autors, ces will be represented in superscript. aquests seran reconeguts amb superíndex. • Corresponding author (only one if there is more than one author) • Autor per a la correspondència (només quan hi ha més d’un autor) Full name and e-mail Nom complet i correu electrònic • Abstract • Resums Si el treball és en català o anglès hi haurà un resum en català i If the work is in Catalan or English, abstracts should be writ- un altre en anglès (màxim 250 paraules). En els altres casos hi ten in Catalan and in English (maximum 250 words). In other haurà, a més dels resum esmentats, un resum en l’idioma del cases, there should also be an abstract in the original language treball. El títol del treball encapçalarà en negreta el(s) resum(s) of the work. The title of the manuscript in bold will be given as que no siguin escrits en l’idioma del treball a headline to the abstract(s) that are not written in the language • Paraules clau (un màxim de 12), es col·locaran a sota de cada re- used in the manuscript. sum • Key words (max. 12), below the abstract. • Introducció • Introduction • Materials i mètodes • Material and Methods • Resultats i discussió (separats o combinats) • Results and Discussion (separate or combined) • Conclusions (optatiu) • Conclusions (optional) • Agraïments (si cal) • Acknowledgements (if necessary) • Bibliografia • Bibliography Estarà organitzada per ordre alfabètic. Els noms de les revistes Organized in alphabetical order. The names of journals should no han de ser abreujats. No han d’aparèixer referències rela- not be abbreviated. References to the names of the authors cionades amb els noms dels autors de noms científics (veure of scientific names are not necessary (see below how to cite més endavant la forma de citar-les). them). • Figures i peus de figura, les taules i capçaleres de taula estaran in- • Figures and figure captions, tables and table captions should be tegrats en el text o col·locats desprès de la bibliografia, en pàgina integrated into the text or placed after the bibliography on a separate a part. page.

Butlletí ICHN 83, 2019 228 Les notes estaran organitzades de la següent forma: Notes should be organized as follows: • Títol (el primer títol amb l’idioma de la nota i el segon en anglès, si • Title (The first title in the note language, the second in English. If l’anglès és l’idioma de la nota el segon títol serà en català). English is the language of the note, the second title should be in • Text (sense els subapartats presents en els treballs) amb les figures Catalan) (si n’hi ha) incloses en el text. • Text (with no subsections) and figures (if any) incorporated into • Agraïments (si cal) the text. • Bibliografia (veure l’apartat anterior) • Acknowledgements (if necessary) • Autors (veure l’apartat anterior) • Bibliography (see the previous section) Les notes mai podran superar les 5 pàgines, figures incloses. • Authors (see the previous section) Format principal dels treballs i notes: Notes should never exceed 5 pages, including figures. 1) Seran escrits en DIN-A4, amb els marges esquerre i dret del text: 2,5 cm; marge superior: 3,0 cm, inferior: 2,5 cm. Basic layout of manuscripts and notes: 2) Distància entre línies: 1,5. 1) Written on A4 paper, with left- and right-hand margins to the text: 3) El text definitiu, previ a l’acceptació definitiva del manuscrit, ha d’estar escrit preferentment amb RFT, tot i que també s’accepten 2.5 cm; top margin: 3.0 cm; bottom margin: 2.5 cm. formats Word. 2) Distance between lines: 1.5. 4) Font del títol: Times New Roman o Times, grandària de la lletra 3) The final text, prior to final acceptance of the manuscript, should 14 pt, en negreta be written preferably in RFT, although a Word format is also ac- 5) Font del text: Times New Roman o Times, grandària de la lletra ceptable. 10 pt. Tots els títols i subtítols han d’estar alineats a l’esquerra i 4) Source title: Times New Roman or Times font size 14 pt., bold. en negreta 5) Text Font: Times New Roman or Times font size 10pt. All hea- 6) No activar la divisió de paraules al text. dings and subheadings should be left aligned and in bold. 7) Els paràgrafs han d’estar justificats i sagnats a 0,8 cm. Utilitzat 6) The hyphenation text option should not be used. sangries; no utilitzar espais ni tabulacions. 7) Paragraphs should be justified and indented by 0.8 cm. If indenta- 8) Els noms científics de gènere, subgènere, espècie, subespècie va- tion is used, do not use spaces or tabs. rietat i els sintaxons (associacions vegetals) aniran en cursiva. 8) The scientific names of genera, sub-genera, species, subspecies, Els noms dels taxons superiors (família, ordre...) aniran sense varieties and syntaxa (plant associations) should be written in cursiva, amb la primera lletra en majúscula si el terme s’escriu italics. The names of higher taxa (family, order, etc. ...) should en llatí. not be in italics and should have the first letter capitalized if the 9) Els noms dels autors de les espècies esmentades s’han d’escriu- word is written in Latin. re amb la mateixa lletra del text (lletra normal), sense abreujar. 9) The names of the authors of the species mentioned must be writ- Només s’esmenta l’autor i any la primera vegada que s’anomena ten in the same text font (regular font), and not abbreviated. The el taxó. descriptor of the species and the year should be given the first 10) Utilitzar n. sp., n. gen., n. fam, etc, cada vegada que nous tàxons time the name of the taxon is cited. es mencionin, i n. comb. cada vegada que una nova combinació 10) Use n. sp., n. gen., n. fam., etc., each time a new taxon is menti- se citi. 11) Les referències que se citin al text s’han d’escriure amb la ma- oned and n. comb. each time a new combination is cited. teixa lletra del text. Exemples: Bunyol (2001), Bunyol (2001, 11) References cited in the text should be written in the same style 2002), (Bunyol, 2000; Torrat, 2002), (Bunyol & Torrat 2003, as the text. Examples: Bunyol (2001), Bunyol (2001, 2002), (Bu- 2005), Bunyol (2001: 1; 2003: 4), Bunyol (2001: Fig. 2), Bunyol nyol, 2000; Torrat, 2002), (Bunyol & Torrat 2003, 2005), Bunyol et al. (2003) (Bunyol et al., 2006) segons convingui. (2001: 1; 2003: 4), Bunyol (2001: Fig. 2), Bunyol et al. (2003) 12) No numerar les pàgines (Bunyol et al., 2006). 13) Les figures (dibuixos i fotos) han de ser referenciades en el text 12) Pages should not be numbered. com «Fig. X» (si n’hi ha una) o «Figs. X-XX» (en el cas de que 13) Figures (drawings and photographs) should be referenced in the n’hi hagi més d’una) amb un punt desprès de la «g» o «s» respec- text as «Fig. X» (if any) or «Figs X-XX» (if there is more than tivament (si la redacció és en anglès aleshores sense punt desprès one) with a full-stop after the «g» or «s» (if the text is in En- de la «g» o «s»). Les taules com «Taula X» o «Taules X-XX» glish there is no need for a full-stop after the «g» or «s»). Tables 14) Si una figura conté més d’una imatge, aquestes s’hauran d’iden- should be mentioned as follows: «Table X» or «X-XX tables». tificar amb lletres minúscules (a, b, c, ...) a la mateixa figura, de 14) Multiple images in a figure should be identified with lower-case manera que en el text quedi referenciada la «Fig. 1a» o les «Figs. letters (a, b, c, etc. ...) in the figure and referenced in the text as 1a-b», segons correspongui. «Fig. 1a» or «Figs 1a-b», as appropriate.

Taules i figures Tables and figures Les il·lustracions originals s’enviaran a l’editor quan el manus- Once the manuscript has been reviewed, the original artwork crit hagi estat revisat, en fitxers independents del text juntament must be sent to the editor in separate text files along with the revised amb el manuscrit revisat. manuscript. - Els dibuixos en gama de grisos, les figures i/o plànols hauran de - Drawings in shades of grey; figures and/or plans should have a tenir una resolució de 300 dpi en format TIF o JPEG d’alta qua- resolution of 300 dpi and be in either JPEG or TIF high-quality litat. format. Cada figura pot incloure una escala mètrica, sense multiplicador. Each figure may include a metric scale without a multiplier.

Bibliografia Bibliography Les referències seran sagnades a model francès (a partir de la References will be indented 1 cm as per the French model (from segona línia) a 1cm the second line onwards).

Butlletí ICHN 83, 2019 229 Se citarà de la següent forma segons el cas: References will be cited as follows: Article de revista Journal articles (Autor. Any. Títol. Nom complet de la revista en cursiva, nú- (AutHor. Year. Title. Complete name of the journal in italics, mero: pàgines) number: pages) - un autor: - one author: VIÑOLAS, A. 2002. Nova aportació al coneixement dels anòbids VIÑOLAS, A. 2002. Nova aportació al coneixement dels anòbids de la península Ibèrica (Coleoptera: Anobiidae). Butlletí de la de la península Ibèrica (Coleoptera: Anobiidae). Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 70: 73-77. Institució Catalana d’Història Natural, 70: 73-77. - més d’un autor: - more than one author: PUJADE-VILLAR, J., HANSON, P., & MELIKA, G. 2012. A new PUJADE-VILLAR, J., HANSON, P., & MELIKA, G. 2012. A new genus of oak gallwasp, Coffeikokkos Pujade-Villar & Melika, genus of oak gallwasp, Coffeikokkos Pujade-Villar & Melika, gen. n., with a description of a new species from Costa Rica (Hy- gen. n., with a description of a new species from Costa Rica (Hy- menoptera, Cynipidae). ZooKeys, 168: 19–29. menoptera, Cynipidae). ZooKeys, 168: 19–29. Llibre complet Complete book (Autor. Any. Títol en cursiva. Editorial o entitat responsable (AutHor. Year. Title in italics. Editorial or entity responsible de la publicació. Lloc de la impressió. Número de pàgines). for the publication. Place of printing. Number of pages). BOLÒS, A. 1950. Vegetación de las comarcas barcelonesas, des- BOLÒS, A. 1950. Vegetación de las comarcas barcelonesas, des- cripción geobotánica y catálogo florístico. Instituto Español de cripción geobotánica y catálogo florístico. Instituto Español de Estudios Mediterráneos. Barcelona. 579 p. Estudios Mediterráneos. Barcelona. 579 p. Capítol de llibre Book chapter (Autor. Any. Títol del capítol en cursiva. Pàgines del capítol (AutHor. Year. Title of the chapter in italics. Pages of the (P. XX-XX). In: Editor (ed.). Títol del llibre. Editorial. Ciutat. País. chapter (P. XX-XX). In: Editor (ed.). Book title. Editorial. City. Co- Número de pàgines del llibre.) untry. Number of book pages. MONTOYA-LERMA, J. & FERRO, C. 1999. Flebótomos (Dipte- MONTOYA-LERMA, J. & FERRO, C. 1999. Flebótomos (Dipte- ra: Psychodidae) de Colombia. P. 211-245. In: Amat, G.; Andra- ra: Psychodidae) de Colombia. P. 211-245. In: Amat, G.; Andra- de-C., G.; Fernández, F. (eds.). Insectos de Colombia. Volumen de-C., G.; Fernández, F. (eds.). Insectos de Colombia. Volumen II. Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Físicas y Natura- II. Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Físicas y Natura- les. Colección Jorge Alvarez Lleras. No. 13. Editora Guadalupe les. Colección Jorge Alvarez Lleras. No. 13. Editora Guadalupe Ltda. Bogotá. Colombia. 492 p. Ltda. Bogotá. Colombia. 492 p. Citacions d’ internet Internet citations (AUTOR/EDITOR. Any. Títol. “Disponible a:” URL”, [data de (AUTHOR/EDITOR. Year. Title. Available at: ‘URL’, [Consul- consulta escrit com dia/mes/any, sense comes] ted on day/month/year, no commas]. FONT, X. 2013. Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodi- FONT, X. 2013. Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodi- versitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de versitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. Disponible en: http://biodiver.bio.ub.es/biocat/home- Barcelona. Disponible en: http://biodiver.bio.ub.es/biocat/home- page.html [Data de consulta: 5 juny 2012]. page.html [Data de consulta: 5 juny 2012].

Revisió dels manuscrits Review of manuscripts Els treballs seran revisats per dos assessors escollits per la Co- Papers will be reviewed by two reviewers chosen by the Publica- missió de Publicacions d’acord amb la temàtica de l’article. tion Committee in accordance with the theme of the article. Un cop el manuscrit hagi estat revisat es comunicarà a l’autor, si Once the manuscript has been reviewed, the author will be infor- es dóna el cas, les modificacions necessàries perquè sigui acceptat med, if applicable, of the modifications needed for definitive accep- definitivament. L’autor podrà fer-hi les esmenes que consideri opor- tance. The author should make the necessary amendments and the tunes i la Comissió de Publicacions en decidirà l’acceptació final o Publication Committee will decide whether the modified manus- el rebuig si no es modifica. En cas de desavinença dels autors o en cript is to be accepted or rejected. In case of disagreement or if the el cas de que el treball no sigui acceptat, si no es modifica (de forma work is not accepted if not modified (with justification), a request to justificada), es podrà demanar la retirada de l’article. removal the article may be made.

Publicació Publication Un cop el treball hagi estat definitivament acceptat es publica- Once the work has been finally accepted it will be published on- rà on-line en format pdf el més aviat possible, ja paginats i amb el line in pdf format as soon as possible with all pages and with an seu corresponent ISSN (on-line). A final d’any, es publicaran tots els ISSN number (online). At the end of the year, all manuscripts will treballs en paper en un volum únic. be published on paper in a single volume. Les fotografies seran publicades a color en el pdf, però a blanc i The photographs will be published in colour in the PDF, but in negre en paper. black and white on paper. Els autors rebran els pdf corresponents. No es faran separates en Authors will receive the corresponding pdf. There will be no re- paper. prints. Els socis rebran el volum complet en paper. Members will receive the full volume on paper.

Butlletí ICHN 83, 2019

ÍNDEX GEA, FLORA ET FAUNA

Pere Aymerich Notes sobre flora aŀlòctona a Catalunya. II Notes about alien flora in Catalonia. II 3

Carlos Gómez-Bellver, Neus Nualart, Neus Ibáñez, Carles Burguera, Hilari Álvarez & Jordi López-Pujol Noves dades per a la flora aŀlòctona de Catalunya i del País Valencià New records of alien vascular plants in Catalonia and the Valencian Country 23

Julià Molero & Samuel Pyke Addicions i comentaris a la Flora vascular autòctona i aŀlòctona de les Muntanyes de Prades Additions and comments on the native and non-native vascular flora of the Prades Mountains 49

Amador Viñolas, Eduard Piera & Josep Muñoz-Batet Noves aportacions al coneixement de la fauna coleopterològica de Catalunya i illes Balears. Nota 6a. (Coleoptera) New contributions to the knowledge of the coleopterological fauna of Catalonia and the Balearic Islands. Note 6th. (Coleoptera) 61

Rafael Carbonell Font & Peter J. Chandler Noves dades de mosquits dels fongs (Diptera: Keroplatidae i Mycetophilidae) per a Catalunya i la península Ibèrica New records of fungus gnats (Diptera: Mycetophilidae and Keroplatidae) for Catalonia and the Iberian Peninsula 71

Rafael Carbonell Font, Peter J. Chandler & Jorge Mederos Llista comentada actualitzada dels Keroplatidae i Mycetophilidae (Diptera) de Catalunya Updated commented list of Keroplatidae and Mycetophilidae (Diptera) of Catalonia 75

Andreu Cera, Samantha Fernández-Brime, Jordi Vila & Xavier Llimona Aportació al coneixement de la diversitat liquènica en brolles de Cistus a Catalunya Contribution to the knowledge of lichen diversity on shrublands of Cistus in Catalonia 83

Amador Viñolas & Josep Muñoz-Batet Els Ptilininae de la península Ibèrica i illes Balears (Coleoptera: Ptinidae) The Ptilininae of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands (Coleoptera: Ptinidae) 95

Jordi Comas Un nou Trechus hipogeu del grup de T. austriacus Dejean, 1831 (Coleoptera: Carabidae: Trechinae) A new Trechus hypogee from the group of T. Austriacus Dejean, 1831 (Coleoptera: Carabidae: Trechinae) 103

Amador Viñolas Nueva especie del género Neopachotelus Viñolas & Honour, 2017 de Colombia (Coleoptera: Ptinidae: Ernobiinae) New species of the genus Neopachotelus Viñolas & Honour, 2017 from Colombia (Coleoptera: Ptinidae: Ernobiinae) 107

Pere Aymerich & Llorenç Sáez The genera Cereus and Trichocereus (Cactaceae: Cactoideae) as alien plants in Catalonia (northeastern Iberian Peninsula): amendments and new chorological data Els gèneres Cereus i Trichocereus (Cactaceae: Cactoideae) a Catalunya (nord est de la península Ibèrica): esmenes i noves dades corològiques 113

Amador Viñolas & Josep Muñoz-Batet Noves aportacions al coneixement de la fauna coleopterològica de Catalunya. Nota 7a. (Coleoptera) New contributions to the knowledge of the coleopterological fauna of Catalonia. Note 7th. (Coleoptera) 121

Filip Verloove, Pere Aymerich, Carlos Gómez-Bellver & Jordi López-Pujo Chorological notes on the non-native flora of the province ofT arragona (Catalonia, Spain) Notes corològiques sobre flora aŀlòctona de la província deT arragona (Catalunya, Espanya) 133

Amador Viñolas Nueva especie del género Clada Pascoe, 1887 de Laos (Coleoptera: Ptinidae: Eucradinae) New species of the genus Clada Pascoe, 1887 from Laos (Coleoptera: Ptinidae: Eucradinae) 147

Xavier Espadaler & Nilo Ortiz de Zugasti Cardiocondyla obscurior Wheeler, 1929 (Hymenoptera: Formicidae) in Catalonia (NE Spain), with comments on exotic ant species Cardiocondyla obscurior Wheeler, 1929 (Hymenoptera: Formicidae) a Catalunya (NE España), amb comentaris sobre les formigues exòtiques 153

Josep M. Ninot & Empar Carrillo Contribució al coneixement geobotànic de les comunitats de Juniperus sabina i de Juniperus communis (Cupressaceae) als Pirineus catalans A contribution to the knowledge of plant communities of Juniperus sabina and Juniperus communis (Cupressaceae) in the Catalan Pyrenees 159

Lluís Serra, Josep E. Oltra & Jaume X. Soler Addicions i correccions a la flora del Parc Natural de laS erra de Mariola (Est de la península Ibèrica) New contributions to the knowledge of the vascular flora of theS erra de Mariola Natural Park (Eastern Iberian Peninsula) 177 ÍNDEX Claudio Açaí Bracho Estévanez Recopilació d’interaccions tròfiques entre avifauna i flora en àrees extractives restaurades de la serralada litoral catalana Compilation of trophic interactions among bird and flora communities in restored extractive areas of Catalan, coastal mountain range 199

Jorge Mederos, Bernat Claramunt-López & Eulalia Eiroa Novedades para la fauna de Limoniidae y Tipulidae (Diptera) en la Península Ibérica y actualización de la lista de especies para el Parc Natural de la Serra de Collserola, Cataluña New records for the fauna of Limoniidae and Tipulidae (Diptera) in the Iberian Peninsula and updating list of species of Serra de Collserola Natural Park, Catalonia 207

Marta Goula, Ferran Lizana & Adrià Miralles-Núñez New records of the Nearctic leafhopper assassin bug, Zelus renardii Kolenati, 1857 in the Iberian Peninsula (Hemiptera: Heteroptera: Reduviidae) Nous registres de Zelus renardii Kolenati, 1857 a la península Ibèrica (Hemiptera: Heteroptera: Reduviidae) 219

NOTES BREUS

Juli Pujade-Villar, Ye Tang, Jiace Yu, Yiping Wang & Víctor Cuesta-Porta First record of Andricus hakonensis (Ashmead) from China and confirmation of its inquiline,Synergus chinensis Melika, Ács & Bechtold (Hymenoptera: Cynipidae) Primer registre d’Andricus hakonensis (Ashmead) de Xina i confirmació del seu inquilí,Synergus chinensis Melika, Ács & Bechtold (Hymenoptera: Cynipidae) 41

Jordi Bou Manobens, Luis Portillo & Antoni Curcó i Masip New contributions to allochthonous Ludwigia species (Onagraceae) on Catalonia Noves contribucions a les espècies aŀlòctones de Ludwigia (Onagraceae) a Catalunya 45

Josep Ignasi Tejedor & Pere Aymerich Nonea vesicaria (Boraginaceae) retrobada a Catalunya Nonea vesicaria (Boraginaceae) rediscovered in Catalonia 91

Marc Riera Domínguez Anthoceros punctatus, una nova antocerota pel massís del Montnegre Anthoceros punctatus, a new hornwort for the Montnegre massif 93

David Pérez Prieto & Neus Nualart Centaurea diluta (Asteraceae), nou neòfit per a la província de Barcelona Centaurea diluta (Asteraceae), new neophyte for the province of Barcelona 131

Jordi Comas Trechus guijonensis Comas, 2019 n. syn. de T. lencinai (Mateu i Ortuño, 2006) Trechus guijonensis Comas, 2019 n. syn. of T. lencinai (Mateu i Ortuño, 2006) 151

Jorge Mederos, Eulalia Eiroa & Miguel Carles-Tolrá Primera cita de Atypophthalmus (Atypophthalmus) umbratus (de Meijere, 1911) (Diptera: Limoniidae) para la Península Ibérica First record of Atypophthalmus (Atypophthalmus) umbratus (de Meijere, 1911) (Diptera: Limoniidae) for the Iberian Peninsula 157

Albert Tarragó & Pere Casals El ranuncle de canyissar (Ranunculus lingua) retrobat a Catalunya Greater spearwort (Ranunculus lingua) rediscovered in Catalonia 175

Josep Gesti Perich & Lluís Vilar Sais Aportacions al coneixement de la flora de lesG uilleries orientals i àrees properes (nord-est de Catalunya) Contributions to the knowledge of the flora of theE astern Guilleries and nearby areas (northeastern Catalonia) 195

Amador Viñolas, Eduard Piera & Josep Muñoz-Batet Nuevas citas de coleópteros para Aragón, Península Ibérica (Coleoptera) New records of Coleoptera from Aragón, Iberian Peninsula 215

SOCI D’HONOR

Josep Maria Camarasa & Ramon Maria Masalles Ramon Folch i Guillén, soci d’honor 2019 de la Institució Catalana d’Història Natural Ramon Folch i Guillén, honour Member 2019 of the ICHN 223