ANEJO Nº 17: ESTUDIO De VERTEDEROS, YACIMIENTOS Y CANTERAS
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g. -
Pdf (Boe-A-2020-5354
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 150 Miércoles 27 de mayo de 2020 Sec. III. Pág. 34961 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO PARA LA TRANSICIÓN ECOLÓGICA Y EL RETO DEMOGRÁFICO 5354 Resolución de 19 de mayo de 2020, de la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental, por la que se formula informe de impacto ambiental del proyecto «Plan para la mejora de la seguridad de las comunicaciones del desdoblamiento del gasoducto Valencia-Alicante: Tramo pos. 15.13 (E.C.Paterna)-pos. 15.20 (E.C.Montesa). Provincia de Valencia». Antecedentes de hecho Con fecha 4 de noviembre de 2019 tuvo entrada en esta Dirección General escrito de la Subdirección General de Hidrocarburos en el que se solicitaba la evaluación ambiental simplificada del «Plan para la Mejora de la Seguridad de las Comunicaciones del Desdoblamiento del Gasoducto Valencia-Alicante: Tramo Pos.15.13 (E.C. Paterna)–Pos. 15.20 (E.C. Montesa). Provincia de Valencia», promovido por la empresa Enagás Transporte, S.A.U. La Dirección General de Política Energética y Minas, a través de la Subdirección General de Hidrocarburos, actúa en este procedimiento como órgano sustantivo, a efectos de lo previsto en la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental. El objeto del proyecto es la construcción de las instalaciones necesarias para el tendido de una red de fibra óptica paralela al Desdoblamiento del Gasoducto Valencia- Alicante como elemento auxiliar de este al objeto de dotar de mayor seguridad al mismo. El ámbito de esta actuación abarca un tramo de 74.993 m de conducción anexa al desdoblamiento del gasoducto entre la Posición 15.13 (Estación de Compresión de Paterna) y la Posición 15.20 (Estación de Compresión de Montesa). -
El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida. -
LA RIBERA ALTA.Indd
ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre -
Conselleria D'hisenda I Model Econòmic Conselleria De Hacienda
Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic Conselleria de Hacienda y Modelo Económico ORDRE 15/2018, de 28 de desembre, de la Conselleria ORDEN 15/2018, de 28 de diciembre, de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, per la qual s’estableixen els de Hacienda y Modelo Económico, por la que se estable- coeficients aplicables en 2019 al valor cadastral a l’efec- cen los coeficientes aplicables en 2019 al valor catastral te dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes a los efectos de los impuestos sobre transmisiones patri- jurídics documentats i sobre successions i donacions, i moniales y actos jurídicos documentados y sobre sucesio- també la metodologia emprada per a la seua elaboració nes y donaciones, así como la metodología empleada para i determinades regles per a la seua aplicació. [2018/12327] su elaboración y determinadas reglas para su aplicación. [2018/12327] PREÀMBUL PREÁMBULO L’article 10 del text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions El artículo 10 del texto refundido de la Ley del impuesto sobre patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat per Reial decret legis- transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados, aprobado latiu 1/1993, de 24 de setembre, i l’article 9 de la Llei 29/1987, de 18 de por Real decreto legislativo 1/1993, de 24 de septiembre, y el artículo 9 desembre, de l’impost sobre successions i donacions, estableixen que la de la Ley 29/1987, de 18 de diciembre, del impuesto sobre sucesiones base imposable de tots dos impostos està constituïda pel valor real dels y donaciones, establecen que la base imponible de ambos impuestos béns i drets transmesos. -
Centrist Politics in the Spanish Province of Valencia January 1930 to August 1936
THE RISE AND FALL OF THE PARTIDO DE UNIÓN REPUBLICANA AUTONOMISTA: CENTRIST POLITICS IN THE SPANISH PROVINCE OF VALENCIA JANUARY 1930 TO AUGUST 1936 Submitted by Stephen Rodger Lynam to the University of Exeter as a thesis for the degree of Doctor of Philosophy in History, July 2018. This thesis is available for Library use on the understanding that it is copyright material and that no quotation from the thesis may be published without proper acknowledgement. I certify that all material in this thesis which is not my own work has been identified and that no material has previously been submitted and approved for the award of a degree by this or any other University. Signature……………………………………………………………………. 1 2 ABSTRACT This thesis is an interrogation of the impact of the Partido de Unión Republicana Autonomista (The Autonomist Republican Union Party or PURA) on the politics of the Spanish province of Valencia, and in turn on national politics, during the politically turbulent years of 1930-1936, the period which immediately preceded the outbreak of the Spanish Civil War. It was the most important Valencian political force and acted as de facto provincial affiliate of the Radical Party, a conservative republican party which was to play a crucial role in national politics. This study uses a wide range of documentary sources, including contemporary newspapers, official papers, and parliamentary records, supplemented by a number of interviews with participants in the events and in-depth case study reviews of two important settlements in the province together with detailed studies of electoral and land ownership data in a further three settlements. -
El Patrimonio Hidráulico De La Ribera: Selección De Elementos
IV EL PATRIMONIO HIDRÁULICO DE LA RIBERA: SELECCIÓN DE ELEMENTOS LOS MOLINOS Y OTROS ARTEFACTOS No obstante, en nuestro estudio también localizaremos artefactos hidráulicos emplazados más allá de la influencia de la ARJ. Preferentemente HIDRÁULICOS EN LA RIBERA DEL JÚCAR. molinos que aprovecharon estratégicamente el agua de algunos barrancos, como el de Barxeta o lAlborgí; directamente del río Júcar y sus afluentes, UNA APROXIMACIÓN DESDE LA GEOGRAFÍA Albaida, Sellent y Magro o aguas procedentes de otros canales para riego, como la acequia de Escalona. José Serrano Julián En lo que respecta a la tipología dominante de los artefactos Miguel Antequera Fernández catalogados, predomina la presencia de molinos hidráulicos tradicionales Departament de Geografia para la fabricación de harina y piensos. Asimismo, se ha determinado la Universitat de València presencia de abundantes molinos arroceros y los denominados mixtos. Estos últimos eran molinos harineros que agregaron algún ingenio a la INTRODUCCIÓN maquinaria o bien utilizaron parte de la fuerza del molino para mover En la cultura del agua de nuestra Comunidad, en especial en muelas adaptadas al descascarillado del arroz. Es patente la escasa la temática correspondiente a localización de artefactos hidráulicos, no representación en la industria rural comarcal de batanes, fábricas de es fácil hallar un sistema en el que podamos señalar con mayor precisión papel, martinetes e incluso de fábricas de luz. No obstante, en cuanto las diferentes etapas de desarrollo de estos ingenios movidos por -
Club Población Presidente Sociedad Cazadores Pico
CLUB POBLACIÓN PRESIDENTE SOCIEDAD CAZADORES PICO CASTRO DE ADEMUZ ADEMUZ JOSE RAFAEL LOZANO GONZALEZ SOCIEDAD DE CAZADORES LA JORDANA DE AGULLENT LA JORDANA AGULLENT VICENTE REIG SOLER CLUB CAZADORES EL BRUFOL D´AIELO DE MALFERIT AIELO MALFERIT DAVID ALBERT SANCHEZ CLUB CAZADORES DE ALAQUAS ALAQUAS JOSE VICENTE BURGUET GUERRERO CLUB DE CAZA COVA ALTA DE ALBAIDA ALBAIDA CARLOS ALBERT SEGUI CLUB DE CAZADORES DE ALBAL ALBAL JULIAN LOPEZ ROSALENY CLUB DE CAÇADORS L'ANEC ALBALAT DE LA RIBERA GABRIEL LATORRE VALERO CLUB DE CAZA DE ALBALAT DE TARONGERS ALBALAT DELS TARONGERS JOSE LUIS CHENOVART RENAU CLUB DEPORTIVO DE CAZADORES LA PERDIZ DE ALBERIC ALBERIC FRANCISCO JOSE COMPANY ALVAREZ CLUB DE CAZA ALBORACHE ALBORACHE SANTIAGO BLASCO COLLADO CLUB DE CAZA EL XÚQUER ALCANTERA DE XUQUER DIEGO SALAS CASTRO CLUB CAZADORES ALCASSER ALCASSER EMETERIO VELERT SAEZ CLUB CAZADORES DE ALCUBLAS ALCUBLAS HECTOR CABANES MACIAN CLUB DE CAZA ALCUDIA DE CRESPINS Y CERDA ALCUDIA CRESPINS ALFONSO POLO ALMENDROS CLUB DE CAZA Y TIRO DE ALDAIA ALDAIA FEDERICO MARTINEZ VILANOVA CLUB CAZADORES DE ALFAFAR ALFAFAR JORGE ZARAGOZA PALMERO ALFARA DE LA BARONIA CLUB CAZADORES ALFARA DE LA BARONIA JUAN PEDRO CLAVELL FERNANDEZ CLUB DE CAZADORES ALFARA DEL PATRIARCA ALFARA PATRIARCA MANUEL CARRETERO ORTIZ SOCIEDAD CAZADORES DE ALFARP ALFARP RAFAEL BARBERA DIRANZO CLUB DE CAZADORES ALGAR DEL PALANCIA ALGAR DEL PALANCIA MANUEL TORRES SERRANO CLUB DE CAZA LA GOLONDRINA DE ALGEMESI ALGEMESI VICENTE SATORRES BOIX CLUB DEPORTIVO VIRGEN DE LOS AFLIGIDOS DE ALFARA DE ALGIMIA ALGIMIA DE ALFARA IVAN NAVARRO ROS CLUB DEPORTIVO ALGINET 91 ALGINET JOSE RAMON BELLVER SIMBOR CLUB CAZADORES EL SETTER DE ALGINET ALGINET SALVADOR NAVARRO BOTELLA CLUB CAZADORES DEPORTIVO CARRAIXET ALMASSERA ALBERTO M. -
Horario Y Mapa De La Ruta L2C De Autobús
Horario y mapa de la línea L2C de autobús L2C Càrcer – Alberic (amb prolongació Sellent i Cotes Ver En Modo Sitio Web a demanda) La línea L2C de autobús (Càrcer – Alberic (amb prolongació Sellent i Cotes a demanda)) tiene 2 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Av. País Valencià, Frente A La Pl. Diputació [Sellent] (A Demanda): 15:45 (2) a Carrer Antonio Lloret, 41 (Sentido Valencia) [Alberic]: 6:15 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea L2C de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea L2C de autobús Sentido: Av. País Valencià, Frente A La Pl. Horario de la línea L2C de autobús Diputació [Sellent] (A Demanda) Av. País Valencià, Frente A La Pl. Diputació [Sellent] 7 paradas (A Demanda) Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 15:45 martes 15:45 Carrer Antonio Lloret, 41 (Sentido Xàtiva) [Alberic] 34 Cl Antonio Lloret, Alberic miércoles 15:45 Ctra. Cv-557 Km 1,5 (Front) [Gavarda] jueves 15:45 5 Cr Real De Madrid, Gavarda viernes 15:45 Carrer P, S/N [Beneixida] sábado Sin servicio 1 Cl D Vilanova Castello, Beneixida domingo Sin servicio Plaça D Espanya (Front) [Alcàntera De Xúquer] 1 Av Ribera Alta, Alcántera de Xúquer Plaça Solidaritat (Sentido Cotes) [Càrcer] Plaça Solidaritat, Cárcer Información de la línea L2C de autobús Dirección: Av. País Valencià, Frente A La Pl. Av. Valencia, 1 [Cotes] (A Demanda) Diputació [Sellent] (A Demanda) 3 Av Valencia, Cotes Paradas: 7 Duración del viaje: 35 min Av. País Valencià, Frente A La Pl. -
CÀRCER LRA IBERA a LTA Càrcer
OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS CÀRCER LRA IBERA A LTA Càrcer AJUNTAMENT DE CÀRCER ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Dionís Seguí Penadés DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Càrcer, 169 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Càrcer ISBN: 978-84-482-5820-7 Depòsit legal: V-864-2013 Impressió: www.avl.gva.es CÀRCER El municipi de Càrcer està situat al sud de la comarca de la Ribera Alta, enclavat en una vall rica per la fertilitat de les seues terres, que el riu de Sellent i el riu Xúquer banyen i reguen a través de la séquia d’Escalona i la séquia de Carcaixent, entre altres. El municipi, de 2.081 habitants, està situat a 33 m d’altitud. El terme municipal té una extensió de 7,6 km2; limita al nord amb Gavarda; a l’est, amb Alcàntera de Xúquer; al sud, amb Xàtiva i Sellent, i a l’oest, amb Cotes i Antella. El topònim Càrcer prové del llatí CARCER, -ERIS ‘presó’, que prengué figuradament el sentit de ‘vall encaixonada’, motivat per la situació geogràfica de la vall, anomenada vall de Càrcer o vall Farta, envoltada per les muntanyes de Gavarda i d’Antella, el Montot i el Realenc. L’origen del municipi és musulmà, i va arribar a ocupar una gran extensió, per la zona on se situen actualment les partides del Racó, la Senyoria, el Socà i el Ravalet. -
Conselleria D'agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic I
Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Cambio Climático y Desarrollo Rural RESOLUCIÓ de 26 d’abril de 2019, de la Direcció Gene- RESOLUCIÓN de 26 de abril de 2019, de la Dirección ral de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental, per la qual General de Medio Natural y de Evaluación Ambiental, s’ordena la publicació de la declaració ambiental i terri- por la cual se ordena la publicación de la declaración torial estratègica corresponent a l’expedient 50/16-EAE. ambiental y territorial estratégica correspondiente al [2019/4638] expediente 50/16-EAE. [2019/4638] De conformitat amb l’article 54.8 de la Llei 5/2014, de 25 de juli- De conformidad con el artículo 54.8 de la Ley 5/2014, de 25 de ol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de julio, de la Generalitat, de ordenación del territorio, urbanismo y pai- la Comunitat Valenciana i de conformitat amb l’article 28 del Decret saje, de la Comunitat Valenciana y de conformidad con el artículo 28 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 Valenciana, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución de la de març, d’impacte ambiental, els quals estableixen la publicació en el Ley 2/1989, de 3 de marzo, de impacto ambiental, los cuales establecen Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració ambiental, la publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la resolc: declaración ambiental, resuelvo: Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla- Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la decla- ració ambiental i territorial estratègica corresponent a l’expedient ración ambiental y territorial estratégica correspondiente al expediente 50/2016-EAE. -
Provincia De VALENCI A
Provincia de VALENCI A Comprende esta provincia los siguientes municipios, por partidos judiciales Partido de Albaida Catadau. Montroy. Llombay. Real de Montroy. Adzaneta de Albaida . Guadasequíes . Monserrat. Albaida. Luchente. Alfarrasí. Montaberner. Partido de Chelva Ayelo de Rugat . Montichelvo . Bélgida. 011ería. Ademuz. Domeño. Beniatjar. Otos. Alpuente . Loriguilla. Benicolet. Palomar. Aras de Alpuente . Puebla de San Miguel. Benigánim. Pinet . Benagéber. Sinarcas. Benisoda. Puebla del Duc. Calles. Titaguas. Benisuera. Ráfol de Salem. Casas Altas. Torre Baja. Bufalí. Rugat. Casas Bajas . Tuéjar. Carrícola . Salem. Casticlfabib . Vallanca . Castellón de Rugat . Sempere . Chelva . Yesa (La). Cuatretonda. Terrateig. Partido de Chiva Partido de Alberique Alborache. Godelleta . Alberique. Masalavés . Buñol . Macastre. Alcántara del Júcar. Puebla Larga . Cheste. Siete Aguas . Anteila. San Juan de Enova . Chiva. Turís. Benegida. Señera. Dos Aguas . Yátova. Benimuslem. Sumacárcel . Cárcer. Tous. Partido de Enguer a Cotas. Villanueva de Castellón. Gabarda. Anda. Mogente. Bicorp. Montesa . Partido de Alcira Bolbaite. Navarrés . Challa. Quesa . Alcira . Fortaleny. Enguera. Sallent. Algemesí . Guadasuar. Estubeny. Vallada. Bárig. Llaurí . Benifairó de Valldigna . Poliñá de Júcar. Partido de Gandía Carcagente . Riola. Corbera de Alcira . Simat de Valldigna . Ador. Guardamar. Favareta. Alfahuir . Jaraco. Almiserat. Jeresa . Lugar Nuevo de San Je- Partido de Ayora Almoines . Alquería de la Condesa . rónimo. Ayora . Jarafuel. Bellreguart. Miramar . Cofrentes. Millares . Beniarjó. Oliva. Cortes de Pallás . Teresa de Cofrentes. Beniflá. Palma de Gandía . Jalance. Zarra. Beniopa. Palmera . Benipeixcar. Piles. Potríes. Partido de Carlet Benirredrá. Castellonet . Rafelcofer. Alcudia de Carlet. Benifayó. Daimuz. Real de Gandía . Alfarp. Benimodo. Fuente-Encarroz . Rótova . Alginet. Carlet. Gandía . Villalonga. — 288 — Valencia Tomo I. Cifras generales de habitantes Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística 1/8 Partido de Játiva Petrés.