DeWatts – Jove Associació de Musicologia

De l’estigma a l’emblema de lo marginal

Sara Revilla Gútiez Egolab-GRAFO (www.egolab.cat) [email protected]

I. Els Balcans II. Post-socialismes III. Gèneres trans-balcànics IV. Comparació transcultural V. Mecanismes identitaris VI. Reflexions metodològiques

 Nacionalisme  Valors tradicionals vs valors cosmopolites  Revivals  Tradicionalisme  Religiositat  Noves expressions culturals  Gèneres marginats  Multietnicitat  Religió  Territori  Llengua  Des-otomanització/Europeïtzació/Globalització  Chalga (Bulgaria)  https://www.youtube.com/watch?v=F78wwrAr3NU  https://www.youtube.com/watch?v=pGemc- f4VOk&list=PLukqNtXBfGzahQEfJhcAn11DY98zhU1I1&index=23  Manele (Romania)  https://www.youtube.com/watch?v=mVDNlLL-R5w  https://www.youtube.com/watch?v=sJUhPNI4k4o  Turbo-folk (Sèrbia)  https://www.youtube.com/watch?v=8MNKutWdCTY&list=PL7A57F85A98B DB774  https://www.youtube.com/watch?v=fXf8KzThrnY  Tallava (Albania-Kosovo)  https://www.youtube.com/watch?v=uFUImUqM88k  https://www.youtube.com/watch?v=8PedfiC8ivU  Patrons rítmics 1 2 3 4 5 6 7 8 X - - > X - > - X > - > X - > - X - - > - - > -  Perfils melòdics  Ornamentacions/microtonies  Melismes  Veus doblades en terceres en moviment paral·lel  Tímbrica  Tecno-dance  Instrumentació tradicional: vent metall, cítares, etc.  Llenguatge slang  Corporalitat  Gèneres post-socialistes (dècada dels 90)  Comparteixen discursos i valoracions  Narratives de rebuig  Censura tàcita institucional  Projecció en àmbit nacional  Urbanitat, cosmopolitisme  Temàtiques  Estètica  Etnicitat  Fort vincle amb les ètnies minoritàries (Rroma)  Estrats baixos de la societat  Temes “viatgers” (Bretéque & Stoichiţa, 2012):  Made in România (Manele) https://www.youtube.com/watch?v=A6vdrzUyDXk  Made in Armenia (Rabiz) https://www.youtube.com/watch?v=lFFz6pFMDmU  Balcanisme  “Balkan Musikbund” (Pettan, 1996): geographic area of musical convergence and crossroads  “Ottoman Ecumene” (Buchanan, 2007)  Particularismes  Ètnics  Socio-polítics  Marges ètnics (Barth, 1969; Brubaker, 2002)  Etnicitats minoritàries-majoritàries (relacional, multinivell)  Nacionalismes  Narratives i discursos  Diferenciació de classe “social-ètnica”  Adscripció nacional  Capital cultural (Bourdieu, 1978)  Contraèlit/contracultura  Usos i funcions dels gèneres:  “Estigma como emblema” (Reguillo, 2008)  Èxit comercial local  Podem estudiar aquests gèneres musicals sense entendre:  El seu particular context de creació-consum?  Les lògiques culturals en base a les que es generen?  Podem analitzar i classificar les estructures musicals simplement deduint i transcrivint proporcions temporals i acústiques?  Podem abastar el significat social d’un gènere si no tenim en compte a què s’adscriu i de què pretén diferenciar-se? CLAU Preguntes, hipòtesis i procediment DeWatts – Jove Associació de Musicologia

Moltes Gràcies

Sara Revilla Gútiez Egolab-GRAFO (www.egolab.cat) [email protected]