publicació de la lliga dels drets dels pobles

núm. 32/2005

Monogràfic: ÀFRICA

es la cooperación con Àfrica un camino para la paz? Jean Pierre Malé/ África, el continente incómodo / medicaments que no curen / lligams familiars en l’entorn urbà i rural de Costa d’Ivori / Costa d’Ivori: el teixit social es mobilitza malgrat el conflicte / la música del continent oblidat / una pinzellada al cinema africà actual LLIGA DELS DRETS SumariSumari DELS POBLES

Des de la junta... 2 Isidre Carné

Opinió Es la cooperación con África Des de la junta un camino para la paz? 3 Jean Pierre Malé

Retalls de Premsa 6 Isabel Ruíz

Història Àfrica, el continente incómodo 7 José Maria Perceval

Cooperació Medicaments que no curen 12 Campanya medicaments que no curen

Opinió Lligams familiars en l’entorn urbà La majoria de catalans tenen una imatge de l’À- i rural de Costa d’Ivori 14 frica associada a la conflictivitat: guerres, corrup- Maite Vila ció, fam, sida, mortalitat infantil, analfabetisme... Opinió És cert que els mitjans de comunicació contribuei- Costa d’Ivori: el teixit social es mobilitza malgrat el conflicte 16 xen força a transmetre aquesta visió exclusiva- N’Guessan Yao ment negativa, però les ONG també en som res-

Música ponsables en part. Massa sovint hem accentuat, a fi La música del continent oblidat 18 i efecte de despertar les consciències dels nostres Carme Ferrer conciutadans, els trets més problemàtics. Ja va sent Cinema hora que rebutgem aquest clixé i presentem una Una pinzellada al cinema africà actual 20 Àfrica viva, rica en la seva diversitat lingüística, Isabel Ruíz cultural, social, econòmica, artística, musical, etc. Biblioteca Una Àfrica quotidiana, on els éssers humans tenen Bibliografia destacada 22 les mateixes preocupacions quotidianes que nosal- Activitats de la Lliga 23 tres (viure i sobreviure) i les mateixes il·lusions per esdevenir feliços. Una Àfrica urbana i rural in- Revista Papers certa, no sense contrastos, al segle XXI. Que vol ju- gar un paper protagonista i no ésser tan sols sub- Edita Lliga dels Drets dels Pobles Tiratge 1.500 exemplars sidiària. En aquesta tasca hem de cedir la veu als Data d’edició Abril de 2005 africans. Nosaltres, ho hem de reconèixer, no dei- Consell de Redacció Carme Ferrer, Rita Huybens, Neus Morgui, Albert Roig, Isabel Ruíz, xem de tenir, amb més o menys nivell i amb dife- Salvador Sort i Xavi Zulet. rents sensibilitats, una educació i una visió euro- Revista trimestral Disseny i Impressió Impremta Dit i fet cèntrica. Els membres de les ONG parlem massa Revisió lingüística Consorci per a la Normalització dels africans. Hem de passar a un segon terme i Lingüística que siguin els africans els veritables subjectes res- LLIGA DELS DRETS DEL POBLES ponsables i portaveus de la seves realitats. Ells ma- Adreça Carrer Sant Isidre, 140 (Ca l’Estruch) 08208 SABADELL teixos han de formar part de les ONG com a mem- Adreça Postal Apartat de Correus 2045 bres, i integrar progressivament els quadres dels 08200 SABADELL Telèfon i Fax 93 723 71 02 equips de coordinació i direcció. Així les ONG Web www.lligadelsdretsdelspobles.org també esdevindran una mirada blanca i una mi- Adreça electrònica [email protected] Horari d’atenció rada negra. al públic De dilluns a divendres de 17 a 21 h Disposem d’una biblioteca especialitzada en drets humans, desenvolupament, cultura de pau, política, pobles indígenes, món àrab i musulmà... on trobareu informació alternativa a la dominant. Podeu consultar el fons bibliogràfic al nostre amb el suport de: web. L’horari de consulta de la biblioteca és de dilluns a divendres de 17 a 21 h. La Lliga dels Drets dels Pobles no comparteix necessàriament l’opinió dels autors dels articles publicats en la revista. Respectem la llengua original en què s’han escrit els articles. La Lliga dels Drets dels Pobles agrairà la reproducció i divulga- Isidre Carné ció dels continguts d’aquesta sempre i quan se citi la font. Fotografia de portada: Pere Vidal

2 LLIGA DELS DRETS opinió DELS POBLES

Nos tenemos que plantear hacer otra cooperación con África Es la cooperación actual con África un camino para la paz?

África y la cooperación al desarrollo son dos elementos que aparecen a la opinión pública como prácticamente indisociables. África es el símbolo por excelencia de la cooperación al desarrollo y es vista como el conti- nente más pobre, necesitado, an- clado en tradiciones consideradas como obsoletas y el más castigado por las guerras o las hambrunas y en el cual aparece más legítima y menos discutible una intervención externa.

A la inversa, la cooperación y el vo- lumen de ayuda que mueve apare- cen como vitales para la población africana e indispensables para sa- car este continente del subdesarro- llo. La cooperación se ve por tanto como la salvación de África, y el he- Florent Ouedraogo, de l’Association des Volontaires pour le Développement (AVD), cho de que esta salvación se dilate Burkina Faso siempre en el tiempo parece no po- como fenómeno global y no desde por parte de las organizaciones que ner en cuestión la pertinencia de es- el punto de vista de cada proyecto o quieren canalizar esta solidaridad tas acciones sino que su volumen es acción concreta. La cooperación al hacia una transformación de las re- todavía insuficiente. desarrollo está enmarcada dentro laciones entre el Norte y el Sur, ya Así pues, África y la cooperación al de un contexto global de agresión al que descubrimos que somos actual- desarrollo se necesitan mutua- continente africano por parte de los mente prisioneros del marco geopo- mente. Se ve la cooperación como países ricos y está utilizada como lítico y del sistema de financiación un proceso justificado y necesario un mecanismo más de presión, pe- que condicionan las acciones de co- ya que se dirige, en el caso africano, netración cultural y puesta en de- operación. Ahora bien, el hecho de a los países “menos avanzados” del pendencia. Si bien esta crítica se di- tomar consciencia del marco en el planeta, contribuye a una mayor rige ante todo a la cooperación ofi- cual actuamos y de la manera en justicia internacional y alivia el su- cial, que sigue siendo el núcleo cen- que se nos hace trabajar en África, frimiento de las poblaciones más tral, la cooperación no guberna- debe llevarnos a plantearnos como vulnerables. Pero antes de adhe- mental está canalizada y orientada hacer otra cooperación, es decir rirse a esta formulación y de recla- a través de diferentes mecanismos como establecer con las sociedades mar un aumento cuantitativo de que la condicionan y hacen que no del Sur otro tipo de relaciones me- esta cooperación, es necesario exa- se libre del todo de esta crítica. nos condicionadas por los intereses minar su orientación, su contenido del Norte y por nuestros modelos y sus efectos. Esta toma de consciencia es dolo- occidentales. rosa por quienes buscamos la mejor Es importante analizar la coopera- manera de expresar nuestra solida- Para entender el significado real de ción, considerándola en su conjunto ridad con las sociedades africanas o la cooperación al desarrollo y la

3 opinió

La cooperación actual está marcada por una agresión económica, una dominación poítica y un intento de sumisión cultural ayuda internacional, hemos de resi- tereses occidentales, mediante me- de un mercado libre y a través de tuar este mecanismo en su contexto canismos de participación en los mecanismos pacíficos de acumula- global. Hemos de considerar la coo- beneficios o de corrupción abierta o ción y de expoliación. El continente peración dentro del contexto geopo- disfrazada. africano se caracteriza así, por ser lítico y cultural en el cual se sitúa y un continente agredido i dominado interactúa. Este contexto está mar- Para dar mayor estabilidad a largo por los países y los intereses del cado por una agresión económica, plazo a este sistema de domina- Norte, pero que no manifiesta de una dominación política y un in- ción, los poderes occidentales pro- forma abierta o violenta su rechazo tento de sumisión cultural, por curan anclarlo en una dominación a esta situación. Al contrario, en los parte de los poderes occidentales, cultural. La imposición del modelo países africanos, la dominación oc- es decir por parte de los gobiernos social y cultural occidental -como cidental parece aceptada y tole- de los países ricos y de las firmas único modelo para el futuro- y la rada. Las guerras o luchas que transnacionales (recordamos que conversión de las elites intelectua- atraviesan el continente se inter- las riquezas naturales africanas es- les locales a la modernización al pretan más a partir de causas loca- tán en manos de firmas occidenta- estilo occidental son los instrumen- les que de injerencias internaciona- les y los mercados de materias pri- tos principales que permiten asen- les y las resistencias, cuando las mas están controlados y manipula- tar la dominación del Norte y hacer hay, parecen ser más resistencias dos desde el Norte). que esta dominación no necesite culturales difusas que enfrenta- aparentemente mecanismos de im- mientos abiertos con los países ri- La seguridad de las inversiones ex- posición violenta, si no es en situa- cos y sus representantes locales, tranjeras exigen a su vez un control ciones de crisis. De hecho, Occi- salvo situaciones puntuales. En político que se realiza, desde la dente está instalado en una especie cuanto a las formas de resistencia época de la descolonización, por vía de guerra invisible en el terreno política, si las hay, se puede decir indirecta, a través de los gobiernos económico, político y cultural y que no adoptan unas formas reco- locales que están generalmente li- ejerce una violencia estructural nocibles y homologables desde la gados económicamente con los in- que actúa de manera difusa, dentro perspectiva occidental.

4 LLIGA DELS DRETS DELS POBLES

Por tanto, hemos de plantearnos el vuelve una imagen gratificante de Todas estas constataciones nos de- papel de la cooperación al desarro- Occidente. Presentar África como ben conducir a revisar nuestras for- llo en este contexto de agresión. un mundo de hambre, de dolor y mas de actuación, a ser actores más ¿Hace de “enfermera”, curando las déficits, es una representación conscientes de la cooperación, ver heridas más graves y situaciones falsa, parcial y interesada. África se la necesidad de cambios estructura- extremas de los grupos vulnerables presenta así como un gran agujero les en los mecanismos de poder in- afectados por las políticas de ajuste negro de necesidades no cubiertas, ternacional y adoptar nuevas rela- estructural? ¿Se ofrece como un de déficits o de catástrofes. Se co- ciones entre las diversas culturas contrapeso al poder del Norte, un noce en negativo (por lo que no que no pueden aceptar el corsé de la reforzamiento de las capacidades tiene o por lo que no es) y no apa- cooperación asistencial en el cual se locales y un factor de emancipa- recen los factores positivos de las les intenta encerrar. La búsqueda de ción? o ¿Es un elemento clave del culturas ni de las sociedades africa- alternativas podría dirigirse en va- sistema de dominación y de pene- nas, de las cuales podríamos apren- rias direcciones: reconocer y de- tración cultural? der, a condición de estar dispuestos nunciar las limitaciones actuales y a reconocerlos. la imposibilidad de garantizar una Ideológicamente, la cooperación respuesta real a los problemas del asistencial; la más aplicada actual- Sur a través de los mecanismos ac- mente y mayoritaria desde los años Presentar África como tuales de la cooperación, hacer un trabajo colectivo de reflexión crítica 90, que pone el énfasis en la solución un mundo de hambre, de problemas económicos y técni- para salir de la visión “caritativa”de cos; es la proyección de nuestro mo- de dolor y déficits, la solidaridad, dar prioridad a los delo de sociedad centrado en los va- es una representación aspectos políticos y culturales sobre lores materiales. La cooperación se los aspectos materiales o buscar ac- presenta como la solución a los pro- falsa, parcial y intere- ciones o intervenciones que sean blemas técnicos y materiales de sada ilustrativas de otra lógica y de otra falta de infraestructuras y de cober- filosofía tura de las necesidades básicas. El desarrollo material aparece como el Así, el objetivo de cubrir necesida- Por todas estas razones, se puede centro y la justificación de nuestra des materiales quedaría en segundo entender que, en ciertos casos y si- intervención, por encima de toda término, no porque se considere un tuaciones, las acciones de coopera- consideración política o cultural. aspecto menor, sino porque se reco- ción no se perciban como activida- nocería la impotencia de los meca- des de paz y emancipadoras, sino nismos de cooperación actuales La cooperación en África ofrece como actividades relacionadas con para hacer frente a estos problemas unos elementos ideológicos de uso los procesos de agresión econó- de carácter estructural y geopolíti- interno en los países del Norte y mica, política y cultural. Asistencia- cos. Con estos ejemplos, ponemos contribuye de manera clara a refor- lismo y militarismo tienen más en de manifiesto el intento de salir de zar la consciencia de la superiori- común de lo que parece y pueden dad occidental. La mayoría de las ser vistas como dos caras de la la superioridad occidental domi- acciones de sensibilización y coo- misma moneda. Como ejemplos ex- nante y de acercarse a otras cultu- peración utilizan una visión defor- tremos, se puede constatar que las ras con un poco más de humildad y mada de las sociedades africanas, fronteras entre las intervenciones de apertura. presentadas bajo la faceta de un militares y las humanitarias se es- mundo de pobreza extrema o an- tán esfumando poco a poco y que, Jean Pierre Malé clado en unos rasgos culturales y en las situaciones de invasión o de Economista expert en temes de coope- ració. Director del Gabinet ESTUDIS i sociales del pasado. Pero el hecho agresión externa, como por ejem- membre del Centre d'Estudis Africans de negar el otro sirve como reafir- plo, hoy en Irak, el personal de las Ponencia de a la Universitat mación de las ventajas y superiori- ONGD no se beneficia ya de un pre- Internacional per a la Pau dades de nuestra sociedad. Como juicio positivo de neutralidad, sino (juliol del 2004). en un espejo, la visión deformada que se le asimila, con o sin razón, Agraïm a la Universitat de la Pau la del continente africano nos de- con los intereses occidentales. cessió de la ponència

5 opinió

Retalls de premsa

El NEPAD, que consagra el modelo de La Unión Africana desarrollo extrovertido, aparece como y el NEPAD: mitos “una quinta columna de la doctrina eco- nómica fundamentalista”, o una apro- y realidades piación e interiorización por los africa- nos, de los principios del neoliberalismo En este tercer milenio, África parece sa- (el “autoimupesto ajuste estructural”), lir de su estado de letargo con nuevas renunciando la estrategia de confronta- iniciativas, en torno a la filosofía del “re- ción del Nuevo Orden Económico Inter- nacimiento africano”, con el fin de in- nacional (NOEI) tercermundista de las corporarse a la globalización/mundiali- décadas anteriores. Es decir, es un dis- zación y superar sus múltiples crisis. El curso inteligente basado en la recupera- objetivo declarado es poner fin a la triste ción de las estrategias de los decisores y imagen que suele dar el continente: re- donantes europeos y estadounidenses, petidas hambrunas, epidemias devasta- convertidos en interlocutores o socios doras, escalofriantes guerras civiles, para el desarrollo. Se asemeja a la estra- Els joves de Nairobi sobreviuen amb les crónicas inestabilidades internas, mal tegia del judo, que consiste en convertir seves pròpies lleis al marge de l’Estat gobierno y el subdesarrollo mas deshu- las debilidades en ventajas o fuerzas. manizante. Para poner fin a esta situa- Sin embargo, “otro NEPAD es posible”, verdadero ejército secreto, se proyecta- ción han sido adoptadas dos recetas: la pues África es la gran perdedora de la ría sobre varios de los casos sangrientos conversión de la Organización de la globalización neoliberal. que aparecen a diario: ataques contra Unidad Africana (OUA) en la Unión policías, extorsión a los pasajeros en los Africana (UA), y la adopción del Nuevo Mbuyi Kabunda, Nova Africa. transportes públicos, asesinatos, tráfico Partenariado para el Desarrollo de Publicació del Centre d’Estudis de drogas y “protección forzosa”. El mo- África (NEPAD). Africans; Núm. 16, gener del 2005 vimiento constituye una de las más po- derosas milicias que controlan la vida diaria informal de las 143 villas miseria Esta reestructuración interna se ha Jóvenes kenianos que rodean la capital de Kenia. (...) acompañado, en la década de los 90, de varias iniciativas individuales o colecti- entre la deriva vas de los jefes de Estado, en el campo Las opiniones sobre el movimiento son económico, para alcanzar aquellos obje- mafiosa y la muy diversas. Para la señora Wangani tivos. (...) El NEPAD es una estrategia revuelta social Maathai, viceministra de Medio Am- oficial liderada y concebida por los pro- biente y primera africana en recibir el pios africanos para conseguir el des- En Nairobi, la juventud empobrecida pa- premio Nobel de la Paz, los miembros de arrollo económico y reducir la pobreza rece dudar entre la nostalgia, la religión esa milicia son desheredados a los que del continente. (...) y el resentimiento contra los mayores. se les ha negado todo. Han sido recha- Las 143 villas miseria de la capital ke- zados por la escuela por falta de espacio y tampoco encuentran trabajo. Ven cla- Tanto la UA como el NEPAD, que son es- niana se han convertido en zonas “sin ramente que todo les está prohibido por trategias modernas africanas de adapta- ley” donde patrullan las bandas arma- el solo hecho de pertenecer a la etnia ki- ción a la mundialización, deben incorpo- das. Violencia, extorsión e intromisión kuyu”. Por su parte, en su informe anual rar en ella el continente en condiciones en el juego político son los métodos de sobre la defensa de las libertades reli- aceptables y no de subordinación, aban- Mungiki, la más importante de todas giosas en el mundo, el gobierno de los donando la mentalidad de dependencia. ellas. De Kenia a Costa de Marfil, los ni- Estados Unidos considera que las auto- El mimetismo de la primera y el neolibe- ños del ajuste estructural reclaman lo ridades de Nairobi “han hostigado, y re- ralismo del segundo son claras demos- que se les debe. gularmente detenido y encarcelado a traciones de nuevas estrategias de adap- miembros del Mungiki.” tación de los dirigentes africanos, que Metrópoli centenaria de tres millones de han convertido sus debilidades en fuer- habitantes Narirobi es una de las ciuda- zas, y han interiorizado las leyes neoli- des más afectadas por la inseguridad en Jean-Cristophe Servant, Le Monde berales reproduciendo el discurso que toda el África subsahariana. Según la Diplomatic; edició espanyola, any IX, Occidente quiere oir. prensa nacional, la sombra del Mungiki, Núm. 111, gener del 2005

6 LLIGA DELS DRETS història DELS POBLES

África no es ni ha sido nunca impenetrable como señala la leyenda África, el continente incómodo

A lo largo de mil años, las estructu- ras autónomas originales de las so- ciedades africanas han sido desarti- culadas por efectos del comercio ex- terior, la explotación salvaje del es- clavismo y la conquista militar eu- ropea, periodo seguido tras la des- colonización por el dominio geoes- tratégico del imperialismo occiden- tal que se establece a través de las leyes del mercado.

Las redes de comunicación internas del continente han sido reorientadas (redes de transporte de mercancías y de personas pero también de infor- maciones y de cultura) provocando una alteración que va más allá del comercio o del dominio político hasta afectar a la propia identidad del africano actual. Estos cambios no se han realizado de forma accidental sino de manera programada y metó- dica en razón de los intereses de las potencias occidentales.

¿África El riu Nil ha estat, històricament, la via de comunicació i desenvolupament més im- impenetrable? portant de l’Àfrica oriental.

África no es ni ha sido nunca impe- ciones del Mediterráneo: por una meros viajeros si los hubo, quedaron netrable como señala la leyenda. El parte, era imposible viajar por mar al atrapados en una trampa mortal. río Nilo ha constituido desde la anti- sur del cabo Bojador (en Mauritania) güedad un largo canal de comunica- debido a los vientos alisios que im- Sólo la introducción, en el siglo VI, del camello, el barco del desierto, ex- ción y en la costa oriental del conti- pedían la vuelta y, por otro lado, los plica la velocidad de la expansión nente, la oscilación de los monzones viajeros se encontraban con el pá- permitía una navegación fluida con árabe en el espacio beréber y la lle- ramo desolado del Sahara. Sólo unas la península arábiga, el golfo Pérsico gada de nuevas poblaciones nóma- viejas rutas prehistóricas a través de y la India. Esta facilidad explica la rá- das. Pero hay que librarse de un gran oasis atravesaban el desierto desde pida extensión del Islam por la zona mito racista: los árabes no crean es- el norte del Magreb hasta el sur, pero que se conoce como el área suahili tas sociedades ni en el Sudán ni en la la avanzada desertificación del Sa- (desde Somalia a Mozambique). zona suahili: las sociedades que se hara mermó estos contactos en encuentran en este territorio son au- No es el caso del África occidental o época del imperio romano. Tampoco tóctonas (como lo ha sido el descu- zona de Guinea. Dos grandes obstá- era posible volver desde la costa de brimiento de la agricultura o la me- culos aislaban esta zona convirtién- Guinea por tierra, debido a la selva y talurgia en éstas y otras sociedades dola en inaccesible para las civiliza- las enfermedades. Así, que los pri- africanas). Los miembros de las so-

7 opinió

La major part d’esclaus trobaren el seu destí a Amèrica

ciedades sudanesas y de las socieda- tiana) gobernado por un emperador neal. El estado se asentaba en un sis- des suahilíes del este africano eran que llevaba el nombre genérico de tema fiscal sin propiedad de la tierra negros que, como intermediarios, Tunka, un rey sagrado elegido entre –como en todos los imperios anti- desarrollaron una fuerte y cohesio- los miembros de la familia real cuya guos– con una fuerte solidaridad in- nada clase comercial que, eso sí es sucesión era matrilineal. Le sucedió terpersonal y un trabajo comunal no cierto, se islamizará profundamente. el Imperio de Malí (s.XIII-XIV) re- remunerado. Un grupo comercial es- gido por el Mansa (de donde viene pecializado, hábil y poderoso, con- La penetración comercial (de pro- el término de mandingos). Destaca- trolaba las redes de intercambios ductos e ideas en estas élites islami- ron los mansa Sudiata Keita (1230- con el mundo islámico y permitía a zadas) provocará fuertes desequili- 1253), que se opuso al esclavismo de la corte disfrutar de los productos de brios en los sucesivos imperios loca- los mandingas por otros mandin- lujo. La base fundamental del co- les, cuya legitimidad era animista, la gas, y Kandu Musa (1312-1337), pe- mercio era el oro aunque se fueron sucesión real era matrilineal y la im- regrino famoso a la Meca. introduciendo personas esclaviza- posición fiscal se realizaba sin pro- das como señaló el viajero árabe Ibn piedad privada de la tierra. Los in- El tercer Imperio fue el de Gao o Battuta. Sin embargo, el comercio tentos de cambiar este sistema (suce- Songhay (s.IX-XVI) gobernado por estaba en manos de grupos locales y sión patrilineal, propiedad privada el Askia ya desde el siglo IX. En este se mantuvo por la fuerte autoridad de la tierra, desaparición del carácter tercer reino, la sociedad esclavista se imperial que permitía moverse a las divino del monarca...) provocaron te- extendió bajo el dominio del Askia y caravanas sin problemas. rribles guerras civiles y el debilita- los ulemas que poseían grandes can- miento de las élites imperiales. tidades de personas esclavizadas. La toma de contacto europea: Los imperios de esta parte de África Las características comunes de es- occidental tenían nombres míticos: tos imperios de Sudán occidental oro y esclavos Ghana, Malí y Shongai que se suce- fueron la organización centralizada dieron en la primacía imperial. en una corte en torno de un rey sa- Los portugueses fueron los prime- grado, que basaba su legitimidad en ros que rompieron la barrera marí- El primer imperio sudanés fue el de el sistema cosmológico animista y tima pero no se plantearon conquis- Ghana (siglos IX al XI de la era cris- en una sucesión de origen matrili- tar el continente, sólo querían bor-

8 LLIGA DELS DRETS DELS POBLES

dearlo para alcanzar los países de Para conseguirlos, los comercian- les llevó a la creación de nuevos es- las especies. En el siglo XIII, una se- tes europeos repartían entre sus in- tados. Entre 1800 y 1870, se realiza rie de innovaciones técnicas de la termediarios locales armas de un traspaso de poder entre las vie- navegación permitieron la primera acero y pólvora en un movimiento jas aristocracias guerreras esclavis- expansión europea, lo que pompo- mercantil que cambió todas las co- tas y los nuevos comerciantes de los samente se titula ‘la época de los ordenadas sociales. El resultado de productos lícitos como el aceite de descubrimientos’. El navío emble- la trata de esclavos fue una caída palma. Durante este periodo hubo mático fue la carabela que reunía el demográfica general, un estanca- un constante aumento del precio de cambio de timón (introducción del miento de la producción, una divi- los productos africanos de oro, cera, timón de codaste en el siglo XIII que sión de clases acentuada, un peso caucho, marfil, pieles o cacahuete. permitía navegar contra el viento de fiscal oneroso sobre los campesi- Los comerciantes adquirieron po- los alisios al sur de Marruecos) nos para esclavizarlos, aumento der frente a los últimos esclavistas. junto con la vela triangular proce- del poder de los gestores de la vio- África, durante este periodo, se en- dente del Índico (mal llamada vela lencia, y, finalmente, el desplome contraba en auténtica conmoción latina), y las aportaciones árabes de de los imperios centrales en gue- con las revoluciones musulmanas la brújula, astrolabios y cuadrantes. rras civiles interminables y la caída del Sahel (Usman Dab Fodio, el cali- del comercio subsahariano por la fato de Sokoto creado en 1817, Mu- Los portugueses costearon Guinea inseguridad creciente. chamma Bello, Has Omar Taal y la introduciendo puntos de contacto tijaniya en 1850, el imperio de Sa- comercial y desviaron en provecho mory Turé de 1867 a 1982) pero la propio las corrientes comerciales evolución de estos nuevos estados fue cortada de raíz por la brutal in- transaharianas. Se intercambiaron A partir de la segunda tejidos y caballos por marfil, oro y tervención europea. pimienta de Guinea (malaqueta). En mitad del siglo XVII, Las bases de ataque de la invasión 1510 comenzó el comercio estable los esclavos eran ya europea fueron los puertos costeros, de personas esclavizadas. No hubo donde se trataba desde el siglo XVI conquista. En el África oriental, por la mercancía principal con los intermediarios africanos y el el contrario, la política fue agresiva extraída en África avance siguió las redes de comuni- y se destruyeron todas las redes del caciones ya establecidas por ellos. comercio suahili, destruyendo los Estos puntos de contacto costeros sultanatos marítimos islámicos. ya estaban divididos entre las po- tencias europeas, lo que facilitó los En general, la esclavización de per- En el siglo XIX, la trata de personas lugares de expansión previos. sonas compitió al principio con el esclavizadas fue prohibida por In- Desde principios del siglo XIX, comercio de oro pero, a partir de la glaterra pero continuó hasta media- franceses e ingleses prepararon una segunda mitad del siglo XVII, los es- dos de siglo para abastecer los mer- prospección geográfica del terreno clavos eran ya la mercancía princi- cados brasileño y cubano. guiada aparentemente por el interés pal extraída en África. Las personas científico al que, desgraciadamente, esclavizadas fueron trasladadas La división de se unió pronto un sentimiento hu- fundamentalmente hacia América manitario evangelizador y civiliza- donde eran empleadas en las planta- África por el dor, coordinado con una afortunada ciones de tabaco, índigo, cacao, café, imperialismo literatura de aventura y viajes. azúcar, algodón y caña azucarera. La extensión de las costumbres de las El fin de la trata provocó un cambio África se puso de moda, comenzó a cortes a las altas capas de la burgue- en las sociedades africanas. Las éli- ser penetrada por exploradores y sía y la aristocracia provocó una tes depredadoras y guerreras, que misioneros, a ser cartografiada mi- fuerte demanda de estos productos basaban su poder en el control de nuciosamente. La búsqueda de las alimenticios –no necesarios– que po- las personas esclavizadas, se queda- fuentes del Nilo se convirtió en una demos titular ‘drogas europeas’ (azú- ron sin fuentes de financiación. obsesión científica que afectó a las car, chocolate, tabaco y café). El re- Aunque las sociedades costeras ya élites intelectuales franco-británi- sultado fue un aumento de las plan- estaban definitivamente orientadas cas. Los medios de comunicación taciones y una demanda creciente de en sus redes hacia el comercio exte- se adelantaron a los gobiernos en esclavos para trabajarlas. rior, encontraron una nueva vía que su pasión intervencionista (sobre

9 història

Descolonización y subdesarrollo

Del mismo modo que se había ocu- pado África a gran velocidad, se produjo la descolonización. La pre- sión de los Estados Unidos fue deci- siva en esta operación que preten- día un cambio en las estructuras de gestión económica y política de es- tos territorios.

En veinte años, surgieron una trein- tena de estados diseñados sobre las líneas artificiales de los mapas colo- niales y con una élite política sur- gida en su mayor parte de la colabo- ración con Europa y que, en su ma- El president de Tanzània, Nyerere, a una trobada internacional a Egipte yor parte, se corrompió rápidamente al servicio de las grandes empresas todo, para defender los intereses y En tan sólo treinta años (1870-1900) occidentales. Los intelectuales idea- la seguridad de los misioneros y co- se ocupó toda África, al menos sobre listas y los sindicalistas de la pri- merciantes). el papel. Fueron los militares france- mera generación fueron desbanca- ses, necesitados de victorias después dos rápidamente por elementos del A todos estos preludios intervencio- de la gran derrota de 1870 frente a ejército mucho más favorables a las nistas se añadieron tres cambios téc- Alemania, los que buscaron en intervenciones occidentales y más nicos. El primero era un cambio téc- África un desquite fácil. Los ingleses firmes frente a la amenaza que pre- nico-sanitario: los avances de la me- se dejaron llevar, en principio forza- ocupaba entonces a occidente: la in- dicina y el uso de la quinina permi- dos, a una intervención por evitar tervención de la Unión soviética en tieron la entrada de los occidentales que el continente fuera un lago fran- el continente. Los personajes que en las zonas ecuatoriales hasta en- cés. El canciller alemán Bisckmarck permanecieron largos años en el po- tonces prohibidas por los efectos de buscó en la Conferencia de Berlín der estaban en países que contaban enfermedades como la malaria o la (1884) enfrentar a ambas potencias y con una red colonial desarrollada de enfermedad del sueño. Este fue el lograr, sin éxito, compensar la ocu- la que se aprovecharon (Sekou Turé, golpe definitivo a la autonomía del pación de Alsacia y Lorena. Para im- Houphouet-Boigny, Ahidjo, Nyerere, continente. pedir los intereses alemanes, se creó Kaunda, Kenyatta y Banda). Los pro- un estado personal en manos del tío pósitos de estas élites africanas de El segundo era un cambio en la tec- de la reina de Inglaterra, el rey belga trasladar el modelo de estado euro- nología militar: los avances militares Leopoldo, al que se entregó el Congo peo fracasaron y las grandes obras (el cañón, el fusil automático y, pos- (un territorio setenta veces mayor faraónicas (industriales y agrícolas) teriormente, la metralleta) permitie- que su estado europeo). En 1898, que emprendieron acabaron por ron la masacre de los elementos na- Francia e Inglaterra estuvieron a destruir la economía tradicional. tivos. El tercer cambio tecnológico punto de un enfrentamiento bélico afectó a las comunicaciones con la por el incidente de Fachoda (Sudán) África vivió este periodo en una gue- extensión del telégrafo que favore- que sólo se solucionó con la firma de rra constante. Las empresas multi- cía la rápida comunicación entre los la Entente cordial (8 de abril de nacionales contaban con elementos diversos puntos de ocupación y la 1904). En 1906, la Conferencia de Al- infiltrados en la administración del presencia del barco de vapor que geciras dejaba el continente prácti- estado y el ejército para imponer sus permitía el trasporte de tropas e in- camente dividido entre las potencias peones favoritos y oponerlos a los de formaciones por las costas (aparte europeas comenzando la etapa au- otras compañías. La guerra fría de de ser un extraordinario elemento ténticamente colonial de explotación este periodo fue caliente en África. de exploración en los grandes ríos). del continente. La mayoría de los golpes de estado y

10 LLIGA DELS DRETS DELS POBLES

revueltas fueron provocados por las propias compañías disfrazados con intereses ideológicos o enfrenta- mientos étnicos inventados. La situación después de la caída del muro

Desde 1973, África –a la que afectó doblemente la crisis del petróleo– sufrió la acción combinada de un alza de los precios de productos manufacturados y una caída de los precios de materias primas agríco- las y mineras. El modelo de estado africano occidentalizado (tanto en su versión proamericana como pro- soviética) entró en una crisis pro- funda que le llevó a la bancarrota. Las élites depredadoras abandona- ron la retórica social desmante- lando lo poco que se había cons- truido, se relacionaron directa- mente con las multinacionales y acentuaron la explotación salvaje de los recursos naturales. Y, al mismo tiempo que se debilitaban o desaparecían los sectores de servi- cios sociales, aumentaron los miembros del ejército. Nens soldat a Sierra Leone En algunos lugares como Sierra Le- ona, el estado llegó al colapso y nue- vés de firmas intermediarias merce- Uno de los graves problemas que se vos gestores de la violencia – los lla- narias y sin escrúpulos. plantean al estudiar este proceso mados señores de la guerra -, se apo- proviene de las consecuencias de la deraron de zonas concretas para la propia intervención occidental que explotación de los recursos me- Conclusión coordina la teoría y la práctica, la diante ejércitos de trabajadores ser- justificación y la acción: el vocabu- lario académico y las trampas inte- vilizados. Las redes de comunicacio- La situación actual del continente lectuales representan la mayor difi- nes sufrieron un retroceso acen- es de dependencia dentro de un cultad para afrontar África desde el tuado con la aparición de aeropuer- proceso acentuado de globaliza- punto de vista teórico. Las cons- ción. Este proceso preparado du- tos que permitían la salida de mine- trucciones que condenan el conti- rales y productos sin necesitar enor- rante el periodo mercantilista del nente al subdesarrollo continuo han mes infraestructuras. Esta economía esclavismo, teorizado durante el pe- sido muy coherentes y siguen fun- informal (diamantes, droga, armas) riodo de las grandes exploraciones cionando a la perfección. Librarse se pagaba directamente en especie y y programado durante la coloniza- de ellas es un gran reto. salía del control del estado formal. ción, adopta formas diferentes pero La desarticulación a favor de occi- continuistas durante la llamada dente alcanzó su nivel máximo - las descolonización en unos juegos de empresas sustituyeron a los gobier- poder desiguales entre Occidente y José María Perceval nos anteriores, normalmente a tra- el África teóricamente soberana. Periodista i historiador

11 cooperació

Les donacions de medicaments han de ser el més eficaces i correctes possible Medicaments que no curen

D’acord amb les dades de l’Organit- zació Mundial de la Salut (OMS)(1), una tercera part de la població mundial (més de 2.000 milions de persones) no té accés a medica- ments essencials de qualitat. La po- blació africana representa el 13% de la població mundial, però només accedeix a un 2% dels medicaments que s’utilitzen avui en dia al món.

Davant d’aquesta situació, podríem pensar que enviar els medicaments que nosaltres ja no utilitzem als paï- sos empobrits pot solucionar la Els medicaments que ens sobren s’han de destruir adequadament i no poden ser en- manca d’accés als medicaments es- viats als països empobrits, fins i tot en situacions d’emergència sencials que pateixen aquests paï- l’OMS. Fruit de la campanya, la ma- panya “Medicaments que no curen”, sos. AIXÒ NO ÉS AIXÍ. En primer joria d’administracions públiques una campanya sobre les donacions lloc, les donacions de medicaments varen canviar les seves pràctiques i, apropiades de medicaments que no són la solució a la manca d’accés actualment, la recollida de medica- pretén, enllaçant amb les fites asso- a aquests medicaments: és un pro- ments sobrants a les farmàcies té lides mitjançant la campanya “Saber blema estructural que cal resoldre com a objectiu la correcta elimina- donar”, explicar per què els medica- atacant-ne les causes mitjançant ció dels fàrmacs, però en cap cas ments retornats o que ens sobren s’- projectes i programes de cooperació l’enviament de medicaments retor- han de destruir adequadament i no al desenvolupament. En segon lloc, nats a països del Sud. poden ser enviats als països empo- si s’ha de fer una donació de medi- brits, fins i tot en situacions d’emer- caments, aquesta donació ha de ser gència. Alguns exemples: el més eficaç i correcta possible. Considerem molt positiva la tasca desenvolupada per la campanya Eritrea, 1989. Brossa inservible Des de l’any 2000 fins al desembre “Saber donar”, tant pel que fa al no- table èxit que representa la unió de del 2002, diverses ONG sanitàries Durant la guerra de la independèn- les voluntats i esforços de les ONG de l’Estat espanyol vàrem tirar en- cia es van rebre 7 carregaments com als avenços que en matèria de davant la campanya “Saber donar”. d’aspirines caducades (van fer falta sensibilització i coneixement sobre Aquesta campanya, que s’ha estat sis mesos per cremar-les) i 30.000 desenvolupant paral·lelament a les les donacions de medicaments s’- ampolles de mig litre de solució fi- que es duien a terme a altres països han assolit, especialment en el sec- siològica en mal estat. europeus, com França, Holanda i tor de les ONG i en les pràctiques de Alemanya, tenia com a objectiu mi- les administracions públiques. El Sudan, 1990. Líquid per a lents llorar i assegurar la qualitat de les de contacte donacions de medicaments realitza- A Catalunya, fa dos anys que Far- des cap als països empobrits ate- macèutics Mundi i Medicus Mundi Es van rebre solucions per a lents nent i seguint les directrius de Catalunya duen a terme la cam- de contacte i estimulants de la gana,

(1) Les directrius de l’OMS, aprovades l’any 1996 i revisades el 1999, recomanen donar medicaments essencials i desaproven les donacions de mostres gratuïtes i de medicaments ja usats, procedents de restes de tractaments o retornats a les farmàcies o a d’altres centres. Actualment a Catalunya la gestió dels medicaments retornats es realitza des del Sis- tema Integrat de Gestió i Recollida d’Envasos (SIGRE), que s’encarrega de garantir una correcta gestió del reciclatge dels envasos i de l’eliminació de les restes de medicaments. 12 LLIGA DELS DRETS DELS POBLES

destinats a una població que passa per a nosaltres tampoc ho és per quests països. Cal tenir present que, fam. als altres. en molts països, millorar les precà- ries condicions de vida de la pobla- Rwanda (Goma), 1994 3.Perquè és un procés costós. El pro- ció seria una contribució sanitària cés de recollida, selecció i trans- més valuosa que medicar innecessà- Els farmacèutics responsables de la port de les restes de medicaments riament. Solucionar problemes com gestió de medicaments procedents de és molt més costós que comprar la desnutrició i la malnutrició, la l’ajuda espanyola van haver de dedi- els medicaments necessaris al manca d’aigua potable, les infraes- car una mitjana de 4 hores diàries du- país on actuarem o en una central tructures de sanejament insuficients rant tres mesos per tal de separar, en- de compres especialitzada. i/o deficients, la manca d’habitatges tre els medicaments rebuts, els ade- dignes, o la inexistent o deficient quats per a la realitat del moment. 4. Perquè pot presentar dificultats educació per a la salut, milloraria la per al país receptor. Quan es fan salut de la població més que no el Moçambic, 2000 donacions amb medicaments re- subministrament de medicaments. tornats, poques vegades els medi- Es va estimar que el 69% de les do- caments van acompanyats del Per totes aquestes raons, i algunes nacions rebudes amb motiu de les prospecte corresponent i, quan més, els medicaments que tu ja no inundacions van ser inadequades. l’incorporen, la llengua utilitzada pots aprofitar no poden ser enviats Del 31% dels medicaments suposa- és fàcil que no coincideixi amb la als països del sud i han de ser des- dament adequats, menys de la mei- llengua local. truïts adequadament. tat estaven inclosos a la llista dels 33 medicaments sol·licitats per les Pensa globalment i actua localment, autoritats moçambiqueses. Molts dels medicaments tens al teu abast moltes més accions que utilitzem aquí, no de les que et penses per garantir És evident que els medicaments són es necessiten a d’altres l’accés als medicaments d’aquelles un element essencial per alleugerir persones que viuen als països em- els problemes de salut, però no és països perquè les ma- pobrits i que no poden permetre’s útil enviar aquells medicaments que lalties són diferents comprar els medicaments que ne- ens sobren, que han caducat o que cessiten per curar les seves malal- ja no necessitem. Davant d’aquesta ties. Et suggerim algunes propostes: premissa, molta gent es pregunta: 5. Perquè la OMS, a les seves direc- per què no podem enviar els medi- trius sobre donacions, i diversos -Revisa els teus hàbits de consum caments que ens sobren als països països en les seves respectives le- en general i de consum farmacèu- empobrits? La resposta és diversa: gislacions, prohibeixen la dona- ció de medicaments retornats. tic en particular. 1. Perquè molt sovint no hi ha corres- pondència entre els medicaments 6. Perquè les donacions de medica- - Informa’t de les polítiques de les donats i les necessitats dels països ments retornats no són la solució al diferents indústries farmacèuti- receptors. Molts dels medica- problema de la manca d’accés dels ques respecte a investigació, pro- ments que utilitzem aquí, no es ne- països empobrits als medicaments ducció i distribució als països em- cessiten a d’altres països perquè essencials. Molt sovint, les dona- pobrits. les malalties i les necessitats són cions de medicaments retornats diferents. són fruit del nostre consum exces- -Participa de les campanyes que siu de medicaments. Si no acumu- porten a terme diverses ONG per 2. Perquè no podem garantir la qua- léssim tants fàrmacs innecessaris, reclamar l’accés a medicaments litat d’uns medicaments que han no pensaríem a enviar-los. essencials. sortit del control farmacèutic le- galment establert. A l’Estat es- Així mateix, Farmacèutics Mundi i Campanya panyol, per exemple, està prohi- Medicus Mundi Catalunya pretenem “Medicaments que no curen” bit l’ús de les restes de medica- posar sobre la taula la problemàtica Més informació: ments. Per tant, allò que no és bo de la manca d’accés a la salut d’a- www.medicamentsquenocuren.org

13 opinió

Tot fa pensar que el futur d’Àfrica és un futur amb forta tendència urbana Lligams familiars en l’entorn urbà i rural de Costa d’Ivori

Aquest article és fruit de les meves en la morfologia de la ciutat. La dis- han convertit en barris. A Bouaké, observacions directes sobre un grup tribució dels barris acaba sent una hi vaig constatar la diversitat ètnica ètnic determinat de Costa d’Ivori: els distribució ètnica. La ciutat absor- i el mosaic social i cultural dels seus baule. És important assenyalar beix els poblats rurals més propers, habitants, ja que a Costa d’Ivori co- aquesta concreció, perquè sovint que normalment pertanyen a les co- habiten més de 60 ètnies diferents. considerem el continent més poblat munitats autòctones i, per tant, aca- del món com un territori homogeni ben tenint una major proximitat als Viure a Bouaké va suposar viure i on només té cabuda la fam, la guerra serveis que genera la ciutat. Men- compartir la cultura baule, assentada o la destrucció. Però per entendre la trestant, les comunitats estrangeres a Costa d’Ivori fa més de tres segles. realitat, cal parlar dels lligams fami- van instal·lant-se als barris limí- Per entendre els lligams familiars i liars a l’Àfrica en clau de diversitat, trofs, i es creen recorreguts urbans socials d’una determinada societat complexitat i heterogeneïtat. nous que fan que la ciutat tingui un ens cal remuntar als seus mites fun- creixement espacial fora del control dadors i referents col·lectius co- El que destacaria és que entre l’en- de l’Administració. muns, que han permès construir la torn rural i l’urbà s’estableix un es- consciència de grup i de pertinença. pai de continuïtat i interacció contí- Un exemple d’això és la ciutat de nua on els lligams familiars i la per- Bouaké, la segona ciutat del país Les cultures africanes, en tant que tinença a una comunitat concreta més poblada. La seva morfologia, cultures de tradició oral, recorren no deixen d’existir. De fet, a la ciutat però, no té res a veure amb les ciu- als mites i les llegendes per preser- encara es reforcen més i això per- tats construïdes segons el model oc- var l’imaginari col·lectiu i els esde- met actualitzar-ne els valors en fun- cidental. Bouaké té un centre urbà veniments més importants de la ció de les noves realitats a les quals ple de serveis administratius vincu- seva història. La llegenda sobre l’o- ha de fer front. La ciutat permet re- lats a l’activitat comercial i tot un rigen d’aquest poble es remunta a generar vincles socials i trobar no- conglomerat de poblats urbans que finals del segle XVII, un període de ves fórmules de supervivència. han quedat tancats dins del que s’a- fortes migracions de les poblacions nomena la ciutat. És curiós veure que vivien entre el riu Volta i el Ban- Per tant, el pas de l’entorn rural a com els carrers només tenen nom al dama, és a dir, a la zona que avui és l’urbà no suposa cap ruptura, ja que centre de la ciutat i els accessos Ghana i Costa d’Ivori. La llegenda no es fa en una sola direcció i en- principals s’anomenen avingudes. explica que la reina del poble, Po- cara menys es presenta com a irre- Però a menys de 500 m d’aquest kou, va haver de deixar el territori versible. Es pot viure a la ciutat, centre, els pobles ja es denominen aixanti per un problema de succes- però hi ha el desig de ser enterrat al en funció del seu nom original. El sió i, davant l’amenaça d’extermina- poble, a l’entorn rural on viuen els poble esdevé barri i el barri, part de ció del seu poble, va promoure l’è- avantpassats i on es regulen els va- la ciutat. Els noms dels pobles ru- xode cap al territori àkan, avui lors morals i la continuïtat del grup. rals després d’aquesta expansió ur- Costa d’Ivori. El recorregut fou ple El poble esdevé el punt de sortida i bana s’han convertit en els noms d’adversitats i dificultats fins a arri- d’arribada. dels barris de la ciutat. Uns noms bar al riu Comoé. Allà, les forces que posen de rellevància els lligams protectores de l’aigua li van dema- Aquesta manera de preservar els lli- familiars i la importància en la cul- nar un sacrifici humà per poder gams familiars i perpetuar la unió tura baule. Així doncs, pobles com creuar-lo i així salvar-se definitiva- de la comunitat té els seus efectes N’aggatkro, Kansakro o Broukro s’- ment. La reina Pokou va entendre

14 LLIGA DELS DRETS DELS POBLES

que el sacrifici només podia venir d’ella. Va oferir el seu fill únic a les aigües del Comoé i una filera d’hi- popòtams es van incorporar fent un passadís per travessar el riu. Quan tota la comunitat va arribar a l’altra part del riu, salvats i protegits, el grup va anomenar-se baule: “el nen és mort”. Amb aquest nom es re- corda el sacrifici que va haver de fer una mare per salvar el poble. Amb aquesta llegenda es veu la impor- tància que els baules donen a la uni- tat i cohesió amb l’altre, sigui divi- nitat, univers o clan. Per això, els baules tenen una por immensa a l’aïllament i la solitud. Quan algú La transició del medi rural a l’urbà crea situacions noves a les quals els individus s’han viu sol o fa una vida desmarcada del d’adaptar sobre la marxa grup és signe de desconfiança i mal habitatges a l’estil tradicional, amb altre moviment de joves és el de auguri. Així doncs, a través de la les estances necessàries per donar moltes noies de 12 a 16 anys que no llegenda, el poble baule rememora cabuda als visitants freqüents del han tingut possibilitat de formar-se i el sacrifici individual en benefici de poble. Aquestes estances es dispo- que s’integren en les famílies urba- la comunitat, una constant que per- sen en forma de rectangle amb un nes fent tasques domèstiques. dura i subsisteix en els seus lligams pati central, on es dóna tota la vida familiars i socials. comunitària. Per tant, el modus vi- Tot indica que el futur de l’Àfrica és vendi tampoc canvia i és freqüent un futur amb forta tendència ur- L’entorn rural és, doncs, l’espai per reproduir els mateixos elements de bana. Segurament aquestes ciutats excel·lència de la cultura, la tradició l’entorn rural. i el ritual. L’entorn rural permet la prendran la seva pròpia morfologia, reconciliació contínua de l’home però és segur que, de moment, no La ciutat, al mateix temps, és un es- amb la natura, amb si mateix i amb han suposat una ruptura important pai de transformació constant, de la comunitat. Des de l’entorn rural amb l’entorn rural ni amb els lli- contrast d’identitats, de ruptures i gams socials de les comunitats que és on la comunitat reactiva els lli- reorganització. La ciutat genera ara viuen entre les dues realitats. gams socials i el sentiment de perti- caos però també enginy, es reinven- nença a la comunitat. ten noves formes de treball i de su- Les aglomeracions humanes i la pervivència. L’entorn urbà obliga concentració de població en mitja- En el medi urbà, la densificació de les comunitats a un diàleg i con- nes i grans ciutats a l’Àfrica és un fet població fa que la ciutat creixi de frontació constant entre el món mo- inevitable i accentuat pel tancament manera arbitrària i uneixi la ciutat a dern i les necessitats i l’univers sim- l’entorn rural. Això comporta la bòlic de les comunitats que hi viuen. de fronteres polítiques i físiques. Les pèrdua de moltes terres de cultiu a poblacions cada cop tenen menys mesura que s’edifica i es delimita el La població que emigra del poble a mobilitat en cas de necessitat. I si territori. la ciutat és població jove i activa i aquesta mobilitat no és possible, els quasi sempre amb un rerefons eco- pobles africans hauran de buscar La ciutat no guarda una morfologia nòmic, ja sigui la recerca de millors aquest equilibri entre el món rural i pròpia de les ciutats. És a dir, hi ha condicions de vida o l’alleugeriment l’urbà per continuar resistint amb la construccions i noves edificacions, de les càrregues familiars. També hi voluntat aferrada de sobreviure. però són estranyes i massa costoses ha famílies que, amb un esforç eco- econòmicament. D’altra banda, les nòmic, fan que els seus fills seguei- Maite Vila famílies amb recursos construeixen xin els estudis a la universitat. Un Fundació Akwaba

15 opinió

La població, aliena al conflicte armat, exemplifica la construcció social enmig de la rebel·lió Costa d’Ivori; el teixit social es mobilitza malgrat el conflicte

Un dels efectes més devastadors del d’aigua potable s’han malmès i el En aquests moments, la ciutat de conflicte armat de Costa d’Ivori en corrent elèctric pateix talls sistemà- Bouaké compta amb una població aquests dos anys és la paralització tics en el subministrament. de més de 400.000 persones (un de totes les estructures socials, sani- 50% de les que hi residien abans del tàries i educatives del país. Princi- Els ivorians que retornen també es- conflicte). Tot i la població nom- palment a les zones ocupades i as- tan sotmesos a la vulnerabilitat de brosa, les estructures sanitàries pú- setjades pels grups rebels. les lleis marcades per les fraccions bliques són poc operacionals i no rebels. Aquests grups armats no disposen dels equipaments mínims i En els inicis del conflicte hi va ha- sempre responen a criteris unificats d’aprovisionament en productes ver saqueigs i robatoris sistemàtics i molt sovint l’assetjament i el roba- farmacèutics de primera necessitat. a totes les infraestructures de l’Es- tori indiscriminat a la població és la tat, principalment a Bouaké i a tota seva única via de supervivència. En aquests moments l’assistència la zona central del país; els centres sanitària de la població està en educatius, els centres hospitalaris, mans de les organitzacions no go- les infraestructures administratives, vernamentals, que ofereixen una econòmiques i bancs van patir-ne les estructures sanità- assistència primària i d’urgència. les conseqüències. Després de més ries públiques són poc Dins d’aquest pla d’acció sanitària, de dos anys de rebel·lió el deterio- la Delegació Akwaba ha obert des rament d’aquestes instal·lacions i operacionals i no dis- del mes de gener del 2004 el centre equipaments és cada vegada més posen dels equipa- de salut primària de Gonfreville. En evident i les pèrdues més significa- un principi aquest centre sanitari tives i irreversibles. ments mínims només es va obrir per donar atenció als nens i nenes acollits dins del Al gener del 2004 més de 3.000.000 projecte de desmobilització dels de persones, la majoria dones i Malgrat aquesta situació, present i nens soldats, però desprès es va fer nens, malvivien en la seva condició vigent, la contrapart local de la Fun- extensiu a les seves famílies i des de desplaçats de guerra a la zona dació Akwaba a Costa d’Ivori no ha del gener del 2005 també atén tota sud del país. La durada del con- baixat la guàrdia i continua lluitant la població de Bouaké. flicte, la passivitat de la comunitat per la realització dels projectes hu- internacional i l’esgotament dels manitaris i socials que desenvolu- Des de Bouaké, i malgrat el con- mitjans de supervivència ha obligat pen en el seu país des de fa més de flicte, la contrapart local ha enge- la població a retornar progressiva- 12 anys. Dues de les realitzacions gat diverses iniciatives de sensibi- ment a les zones de procedència. més significatives són les obres de lització sociosanitària vinculades a finalització de l’Hospital Mater- la plataforma preventiva d’acció Tot i el retorn progressiu de la po- noinfantil Catalunya, que compta rural de l’Hospital Maternoinfantil blació a les zones assetjades, les amb el suport de la Fundació Ak- Catalunya. Aquest hospital es condicions de vida dels homes i do- waba, Farmacèutics Mundi i la Lliga troba en aquests moments en la nes que han optat per un retorn a dels Drets dels Pobles, i el projecte fase final de construcció i s’estan les regions natals esdevé difícil i pe- de desmobilització de nens i nenes realitzant les gestions administra- rillós. Els barris i els habitatges han soldat, que acull més de 200 joves tives necessàries per obrir-lo el estat saquejats, les canalitzacions d’entre 12 i 18 anys. proper trimestre.

16 LLIGA DELS DRETS DELS POBLES

Les infraestructures són precàries i el continu assetjament rebel i militar complica els serveis.

La Delegació Akwaba està gestio- problemes amb la justícia per haver patiment i l’agressió viscuda. El re- nant un programa de detecció i inter- comès delictes lleus o viure al ca- torn a les famílies encara és molt venció sociosanitària integral amb rrer en situació de mendicitat. complex ja que el país continua di- les mares seropositives i els seus fills vidit en dos, entre la zona protegida en cinc centres de salut primària de Des de gener del 2003, la casa d’aco- per les forces governamentals i la Bouaké. L’objectiu d’aquesta cam- llida i totes les seves infraestructures zona ocupada pels grups rebels. panya és reduir la proliferació de la es van posar al servei del programa sida entre la població més vulnera- de desmobilització de nenes i nens Tots aquests projectes engegats, ble. Els darrers dos anys de conflicte soldats. Tot i que les infraestructures mantinguts i consolidats malgrat el armat i la manca de serveis de deten- es troben ubicades a Bouaké, ciutat conflicte, ens permeten veure l’altra ció i prevenció han disparat les esta- assetjada pels grups rebels, el fun- cara de les persones que viuen, so- dístiques de contaminació i transmis- cionament del programa de desmo- breviuen i lluiten per un retorn a la sió de la sida, i en aquests moments bilització no ha patit cap resistència vida quotidiana. La població ivo- és un dels factors més importants de per part d’aquests grups armats i riana posa de manifest una voluntat mortalitat infantil i de les joves ma- s’ha negociat, amb èxit, la sortida obstinada de tirar endavant amb les res en edat de procreació. dels nens i joves de les zones de con- seves vides i amb els projectes co- flicte i enfrontaments. muns de les seves comunitats. La La casa d’acollida i reinserció so- població de Costa d’Ivori, sovint ciofamiliar de Gonfreville ha estat Aquest centre d’acollida és l’única aliena al conflicte armat que pateix durant més de cinc anys un lloc d’a- estructura social en tot el centre i i silenciada per la comunitat inter- collida i de formació per a més de nord del país, destinada a la protec- nacional, dóna exemple, una ve- 300 joves, nois i noies que vivien ció de la infància dins del conflicte gada més, que és possible construir una situació sociofamiliar difícil; armat. En aquests moments s’in- enmig de la rebel·lió. entre els grups acollits han passat tenta afavorir un retorn a la norma- més de 150 joves desescolaritzades i litat d’aquests joves i una recupera- N’Guessan Yao uns 80 nois i noies que havien tingut ció física i mental després de tot el Fundació Akwaba

17 música

Per saber-ne una mica més a través de la xarxa: www.africamix.org · www.inafrica.it/tamtam/musica.html · www.africanmusic.org La música del continent oblidat

La música africana, com en altres as- Una de les seves etapes musicals més dade, però amb un estil molt propi, la pectes culturals i socials d’aquest recordada i valorada ha estat amb la morna. Aquí es barreja la música tra- continent, queda oblidada dels inte- formació The Super Etoile. A més, dicional i folk més arrelada amb els ressos i inquietuds musicals de molts però, gaudeix d’altres grans èxits en sons melancòlics de la guitarra acús- i resulta desconeguda per a la gran solitari, com la cançó de Peter Ga- tica, el violí, l’acordió i el clarinet. Les majoria de públic. Això no significa briel “In Your Eyes”, o els discos The seves lletres parlen de la soledat, la que els músics no siguin prou bons o Lion i Eyes Open. isolació, l’emigració, la distància i l’a- no tinguin prou talent, sinó que estem mor. I gràcies a la seva veu greu, es- més avesats a escoltar música occi- Destaquem que Youssou N’Dour és pessa i trista fa que les seves cançons dental que no pas música africana, ja un artista amb un alt compromís po- siguin realment emotives. Se la co- que ens queda més lluny dels habi- lític i social, com ho demostra el fet neix també com la diva descalça, per tuals canals de distribució i informa- que el 1993 va ser nomenat ambaixa- actuar amb els peus nus com a mos- ció. De la mateixa manera que no ens dor de l’UNICEF tra del seu suport i solidaritat cap als arriben molts dels conflictes bèl·lics i infants i dones que pateixen situa- desconeixem les desigualtats socials cions de desigualtat social i econò- per falta d’informació, la música afri- mica al seu país. cana també pateix del mateix mal: del nostre desconeixement personal i de la falta d’interès dels mitjans de co- municació per presentar aspectes Discografia de Youssou N’Dour quotidians com aquest. 1983: Show A Abidjan 1984: Immigrés Amb aquest article volem destacar 1985: Nelson Mandela Discografia de Cesária Évora l’existència d’un gran nombre d’ar- 1989: The Lion 1988: La Diva aux Pieds Nus tistes africans més o menys coneguts 1990: Set 1990: Distino di Belita al nostre país i reconeguts interna- 1992: Eyes Open 1991: Mar Azul cionalment, i també d’altres més mi- 1994: Wommat: The Guide 1993: Miss Perfumado noritaris, però no menys rellevants. 1996: Lii! 1994: Sodade.Les plus belles Volem donar a conèixer alguns noms 1999: Spél Fin D'Année mornas de Cesaria i els seus treballs amb l’objectiu que 2000: Joko 1995: Cesária aquests siguin només l’inici d’una 2001: Batay 1997: Cabo Verde apassionant recerca musical en un 2001: Birth of a star 1999: Café Atlántico terreny desconegut. 2002: Ba Tay 2001: Sao Vicente di longe 2004: Egypt 2003: Voz d’amor. Comencem parlant de Youssou N’ Dour. Cantant originari de Dakar, ca- Una de les veus africanes femenines Manu Dibango va néixer l’any 1933 a pital del Senegal, Youssou N’Dour té que no podem passar per alt quan Douala, al Camerun. Aquest músic un estil anomenat mbalax, una arris- parlem de música africana és la de de jazz és també una estrella musical cada mescla entre ritmes africans, ca- Cesária Évora. Provinent de l’illa de africana reconeguda internacional- ribenys i pop, amb influències marca- São Vicente, illa del Cap Verd, Cesária ment. Manu Dibango, format profes- des per Peter Gabriel i Paul Simon. Évora és una cantant en llengua por- sionalment a França i amb fortes in- N’Dour combina sense complexos els tuguesa amb fortes influències musi- fluències del jazz, com el gran Duke ritmes tradicionals africans amb els cals del país lusità. Aquesta artista Ellington, Armstrong, Parker o instruments de música moderna. canta el fado i la seva implícita sau- Young, és el creador del gènere musi-

18 LLIGA DELS DRETS DELS POBLES

cal conegut com a makossa. El seu parlem de l’impacte i la importància africana coneguda internacional- instrument és el saxo i amb ell ha fet de Fela Kuti en el món africà, tant ment. Nascuda el 1932 a Johannes- múltiples gires per Europa, l’Àfrica i socialment com musicalment. burg, Sud-àfrica, va iniciar-se en el els Estats Units, tot marcant clares món musical a través de The Skylarks influències en la música popular. i Black Manhattan Brothers, però la seva gran veu aviat va despuntar i va Manu Dibango és també un artista tenir grans èxits a Amèrica amb can- compromès amb les seves arrels afri- çons com “The Click Song” i “Pata canes i amb els seus ritmes musicals, Pata”, on barrejava el folk tradicional ja que l’artista de jazz sempre mira Discografia de Fela Kuti amb el jazz i el pop. d’introduir músiques i sons que lli- 1971: Fela Ransome Kuti And guin amb el folklore popular cameru- Africa '70 El 1963, ja afincada per raons políti- nès i el blues més ancestral. 1972: Shankara ques entre Londres i Nova York, Mi- 1978: Zombie riam Makeba es va posicionar clara- 1981: Black President El 2004 va ser condecorat com a Ar- ment en contra del sistema de l’apar- 1985: Shuffering & Shmiling tista de la UNESCO per la Pau en re- theid imposat al seu país i, com a con- 1989: Odoo (Overtake Don seqüència, va perdre la ciutadania coneixement de la seva tasca musical Overtake Overtake) sud-africana. Als Estats Units també i sobretot pel seu compromís pel des- 1992: Beasts Of No Nation va continuar la seva implicació social envolupament de les arts, la música, 1996: Open & Close i política en defensa dels drets civils la pau i el diàleg entre les cultures. 1997: Buy Africa de la població negra, involucrant-se 1997: Buy America 1998: Music is the weapon amb els Panteres Negres, cosa que li of the future 1 va comportar haver d’exiliar-se un al- 1998: Afrobeat tre cop, ara a Guinea. No fou fins a fi- 1998: Music is the weapon nals dels 80, principis dels 90, que va of the future 2 poder retornar al seu país natal. 1999: Opposite People Discografia de Manu Dibango Home Made Fela Kuti va ser productor, arranja- Rasta Souvenir dor, músic multiinstrumentalista, po- Waka juju lític del Front Democràtic de Nigèria 1972: Soul Makossa i del Moviment del Poble (MOP), fu- 1979: Gone clear gitiu i pres polític durant cinc anys. 1985: Electric Africa Però sobretot va ser l’artista inventor Discografia de Miriam Makeba 1987: A la Jamaique de l’afrobeat, estil musical que inicia 1953: Skylarks 1989: Negropolitaines Vol. 1 el 1968 després d’experimentar amb 1961: Miriam Makeba 1992: Negropolitaines Vol. 2 el jazz des del 1954 amb la banda 1962: The Click Song 1993: Mboa’ Su The Cool Cats. La seva música intro- 1967: Keep Me In Mind 1996: Bao Bao dueix sons de jazz on trobem saxos, 1967: Pata Pata 1997: African Soul trompetes, bateries, percussions i 1975: Symphony De Mour 1998: Cubafrica (Symphony Of Love) guitarres amb un estil de ritmes afri- 1998: Polysonic 1977: Makeba cans i de jazz amb lletres de contin- 2000: Mboa'Su 1979: Sabelani gut polític clar i explícit. 2001: Kamer Feeling 1988: Sangoma 1989: Welela Fela Kuti va ser també un dels artis- Després de la seva mort, el seu ex- 1991: Eyes On Tomorrow tes més reconeguts i estimats a l’À- tens llegat segueix a través del seu 1994: Sing Me A Song frica, no només pel seu vessant ar- fill i músic Femi Kuti. 1996: Many Previously tístic sinó també per la seva impli- 2000: Homeland cació social, que el va dur a involu- Per últim destaquem Miriam Ma- crar-se políticament al seu país, Ni- keba, coneguda arreu de l’Àfrica com gèria. Així doncs, no és exagerar si Mama Àfrica, i primera cantant sud- Carme Ferrer

19 cinema

Per les societats africanes el cinema és una eina educativa de primera magnitud per explicar la realitat Una pinzellada al cinema africà actual La IX Mostra de Cinema Africà cele- És a partir de la descolonització a la brada a l’Institut Francès de Barce- dècada dels anys 60 que es produeix lona al mes de novembre del 2004, per una reactivació de la indústria cine- primer cop amb suport de la Generali- matogràfica feta per realitzadors nas- tat de Catalunya, ha estat una magní- cuts al continent —la majoria, però, fica oportunitat d’acostar-nos tant a la formats a França, Bèlgica i Rússia. història i al present com a la creativi- S’hi reflecteix la influència del neore- tat i expressió artística d’uns països alisme italià (en especial Vittorio de que dissortadament tenen vedat l’ac- Sica) i el cinema francès. A partir de cés als circuits comercials. Justament 1970 l’existència d’estudis de televisió, quan escrivim aquestes ratlles es pro- ha afavorit el desenvolupament de la dueix un fet més aviat insòlit: l’estrena indústria cinematogràfica. de Moolade, al·legat contra l’ablació, La formació d’aquests cineastes a Eu- del director Ousmane Sembene, el pa- ropa pot suposar una dificultat per tro- triarca del cinema africà. Protagonit- bar un llenguatge propi. A això cal afe- zada per Fatoumata Coulibaly, narra gir-hi la precarietat dels mitjans de pro- la sublevació d’una part de les dones ducció i les dificultats per rodar una de un poblat contra aquesta pràctica pel·lícula, ja sigui per falta de finança- infame que encara avui es fa a Bur- ment o d’infraestructures. Els progra- kina Faso o Mali. Nikiema Boureima mes de suport econòmic, especialment ja havia abordat aquest tema a Ma fi- els que va crear la Unió Europea, han lle ne serà pas excisée (1989). afavorit la producció a càrrec de direc- Mooladé, d’Ousmane Sembene Cal assenyalar primer de tot, quan ens tors experimentats així com l’aparició referim a cinema africà, la complexi- de nous talents. ¿Fins a quin punt, però, tat del terme. L’Àfrica és un ampli això pot condicionar-ne el desenvolu- nema més important són Senegal, continent format en l’actualitat per pament, tant en la selecció dels temes Costa d’Ivori, Mali i sobretot Burkina com en la manera de tractar-los? Hi ha cinquanta-tres països independents Faso. Aquí hi ha la seu de la Federació el risc de fer uns films que arribin fàcil- Panafricana de Cineastes, l’Institut amb més de dues mil ètnies i una gran ment a la manera de pensar europea o Africà d’Educació Cinematogràfica, diversitat lingüística, amb trets co- que puguin veure’s en festivals i no pas així com un centre nacional de cinema muns i alhora diferències importants. un cinema africà autènticament popu- propi, que participa en moltes copro- És, no cal dir-ho, molt més que l’esce- lar adreçat a la població nacional. Da- duccions. És allà, a més, on té lloc el nari exòtic de cèlebres pel·lícules de vid-Pierre Fila, director originari del FESPACO (Festival Panafricà de Ci- Hollywood. Congo, reclama un cinema per als afri- nema de Ouagadougou), la mostra ci- Els orígens del cinema autòcton africà cans i això només serà possible amb un nematogràfica més important de l’À- se situen als anys vint, amb Ghézal, la finançament propi, sense dependre frica, que es convoca en anys senars per tal de no coincidir amb l’altre fes- filla de Cartago (Tunísia) i Leila i sempre de l’ajuda exterior. La qual cosa tival important, el de Cartago (Tuní- Zeina, dues produccions egípcies, ins- és a hores d’ara gairebé impossible. sia), que ho fa en els anys parells. El pirades en models teatrals. La creació Ousmane Sembene sosté que els pro- FESPACO, en els seus orígens, l’any d’una indústria cinematogràfica ha fessionals del cinema s’han de com- 1969, fou una setmana de cinema seguit camins diferents. A Egipte la prometre en la recerca de la identitat africà i en l’actualitat és un festival ge- iniciativa privada aconseguí de finan- africana i reclama el compromís so- gant, l’acte d’inauguració del qual té çar una gran varietat de cinema d’eva- cial del director. I és que el cinema a lloc en un estadi de futbol i les projec- sió fins que l’any 1952 la indústria es l’Àfrica és més que un espectacle. En cions es fan en amfiteatres a l’aire va nacionalitzar. En altres casos —Ni- un territori on més del 70% de la po- lliure durant les nits del mes de febrer. gèria, Marroc o Senegal— l’Estat ha blació és analfabeta, la tradició oral i A l’Àfrica anglòfona, per la seva fet una aportació important en la pro- el cinema són un mitjà fonamental per banda, Ghana, Nigèria, Tanzània i el ducció i en la creació d’una xarxa de explicar la realitat, una eina educativa Sudan, no hi ha hagut fins ara gaire sales d’exhibició. Per últim, en països de primera magnitud, ja sigui en gè- producció cinematogràfica. com Algèria, Tunísia, Mali o Burkina neres de ficció o en documentals. Faso, els governs respectius han enca- Un dels reptes del cinema produït a rregat films de propaganda o educa- Pel que fa a la zona francòfona, a l’À- l’Àfrica és arribar a un públic cada ve- tius, mai llargmetratges comercials. frica occidental, els països amb un ci- gada més ampli, tant autòcton com

20 LLIGA DELS DRETS DELS POBLES

d’arreu del món, ja que aquests films Zulu Love Letter, film sud-africà de tenen grans dificultats de distribució. Ramadan Suleman, fa una reflexió so- És a les sales d’exhibició on es conso- bre el dolor i la ira causada per l’horror lida una indústria i on s’assoleix l’èxit. de l’apartheid. Thandeka ha de reme- Mentre això passa, els festivals inter- morar el seu passat quan la mare d’una nacionals o les mostres específiques jove activista assassinada per sicaris li són una bona plataforma de difusió. demana que testifiqui davant la Comis- sió per a la Reconciliació i la Veritat. Així, per exemple, després d’uns anys de silenci, el cinema africà ha recupe- Per acabar, esmentarem el cinema fet rat presència a Europa a partir del fes- per realitzadores que, sobretot a partir tival de Canes 2002, on es presentaren dels anys vuitanta, han aconseguit im- les pel·lícules Herekamono/A la re- posar la seva presència en un territori cerca de la felicitat, d’Abderrahmane tradicionalment masculí. Es decanten Sissako (Mauritània), Abourna,de més aviat pel documental i presenten Mahamat Saleh Haroiun (el Txad), i un panorama de l’Àfrica contemporà- Kabala, d’Assane Kouyaté (Mali). nia amb els seus contrastos i el con- flicte entre la modernitat i la tradició. A la recerca de la felicitat se situa en Alguns films exposen les dificultats de un petit poble de pescadors de la la dona africana davant situacions pri- costa mauritana. Abdallah, un noi de vades com ara el matrimoni, el divorci disset anys, mentre espera el visat per o la separació. A Mossane, de Safi Faye, Madame Brouette, de Moussa Sene Absa entrar a Europa, observa al seu vol- una noia jove enamorada d’un estu- tant la vida entrecreuada de diferents diant és forçada pels seus pares a ca- personatges, tots ells amb la mirada des a abandonar casa seva per fugir sar-se amb un home vell i es suïcida. A cap a l’horitzó a l’espera de la felici- de la pobresa i de la fam. Kado, de Valérie Kaboré (Costa d’Ivori), tat. La vie sur la terre, la pel·lícula an- una jove abandona el seu poble per tal terior del mateix director, narrava el El millor cinema africà té un compro- d’aconseguir a la ciutat, a través de la retorn del cineasta resident a França a mís polític. Cheick Oumar Sissoko prostitució, els diners necessaris per al Sokolo (Mali), el poble on passà la in- (Mali) a Guimba, un tyran, une épo- seu dot. Per últim, La bataille de l’arbre fància, amb la intenció de rodar una que, fa una severa crítica al poder del sacré, de la kenyana Wanjiru Kinyan- pel·lícula justament en el canvi. tirà Guimba Dunbaya i del seu fill jui, tracta d’una dona que fuig d’un ma- Janguiné, sobre la població de Sita- rit brutal i rep per això el menyspreu A aquests títols podem afegir-ne d’al- kili, una ciutat del Sahel, metàfora del dels habitants de la seva aldea. tres que han obtingut rellevància da- règim del dictador Moussa Traoré, de- rrerament, per exemple Nha Fala,co- rrocat l’any 1991. Des d’un ferm compromís polític, la mèdia musical de Flora Gomes (Gui- directora Flora Gomes (Guinea Bisau) nea Bissau) presentada al Festival de Le jardin de papa de Zeka Leplaine, narra a Mortu Negra la història de Di- Venècia 2002, o Madame Brouette,de (el Congo i França) i Père, de Naguel minga, la qual intenta reunir-se amb Moussa Sene Absa (Senegal), guanya- M. Belouad (Algèria), tracten el ma- el seu marit, que està lluitant al front; dora del premi a la millor música al teix tema de la relació d’Europa amb per aquesta raó travessa la sabana Festival de Berlín 2003. Aquest film les seves excolònies, des de dos punts amb un grup de combatents i en explica la vida de Mati, una dona llui- de vista diferents. Père explica la his- aquest viatge descobreix l’estat de tadora i independent que sobreviu tòria de Mahamoud, un noi que viu al ruïna i desolació del seu país. amb el seu carretó pel mercat de San- nord de l’Àfrica obsessionat amb el daga. Divorciada, somia d’obrir amb somni de viatjar a Marsella a la re- Finalment, el cinema documental una amiga un restaurant que els per- cerca d’un pare que no ha conegut d’Anne-Laure Folly explica a Les Ou- meti guanyar-se la vida. Le silence de mai. Destaca pel llenguatge cinemato- bliées els desastres de la guerra civil la fôret, de Didier Quénangaré, ha es- gràfic audaç i innovador. angolesa mentre que a Femmes du Ni- tat molt ben rebuda a la Quinzena ger,rodat durant les eleccions de Le jardin de papa, per la seva banda, dels Realitzadors a Canes. Per últim, a 1993, ofereix una visió de les diferents fa al·lusió a l’Europa colonialista que la Berlinale 2005 la versió de l’òpera actituds de les dones respecte a la par- considerava el continent africà com el de Bizet U-Carmen eKhayelietsa ha ticipació democràtica. seu jardí privat. La història s’explica guanyat l’Ós d’Or. des del punt de vista de Jean i Marie, Vist això, podem concloure que el ci- A continuació esmentarem un seguit una parella que decideix passar la nema africà està lluitant per aconse- de títols prou significatius de la vitali- lluna de mel a l’Àfrica, on Jean va néi- guir explicar amb veu pròpia tot allò tat d’aquest cinema en l’actualitat. xer i visqué la infància. És la vigília de que interessa als seus espectadors. I les eleccions i l’ambient és molt tens. que aquestes pel·lícules permetran al Yam Daabo, dirigida per Idrissa Oue- Un desgraciat accident posa en evi- públic europeu d’entendre la diversi- drago, és una coproducció de Burkina dència la desigual situació entre tat i complexitat de tot un continent. Faso i França que aborda el desarrela- blancs i negres. Això provocarà el ment de les poblacions rurals, obliga- conflicte personal entre la parella. Isabel Ruíz

21 biblioteca

Tots aquests llibres els podeu consultar a la Biblioteca de la Lliga Bibliografia destacada Un llibre, un autor

Heroica tierra cruel permet que siguin els propis africans els qui bus- África subsahariana ante el John Carlin; Pròleg de Nelson quin les solucions pels seus problemes. nuevo milenio Huband afirma que el final de la Guerra Freda Mandela; Editorial Seix Barral, Mubuyi Kabunda; Ediciones Pirámide, 2002, 247 pot suposar per Àfrica la possibilitat d’adquirir Barcelona, 2004, pàgines 412 pàgines la independència que no va poder aconseguir plenament quan els poders europeus van desvin- cular-se de les seves antigues colònies. Els treballs que es presenten a aquesta obra gi- ren entorn als problemes estructurals i cojuntu- El 27 d’abril de 1994 Sud Àfrica celebrava un Mozambique. Una rals interns i externs als que s’enfronten els ins- dels més gloriosos esdeveniments del segle XX: paz para África. truments de l’ajuda al desenvolupament com el la victòria de Nelson Mandela en les primeres Roberto Morozzo Della Plan de Acción Español para África Subsaha- eleccions democràtiques del país després de cin- Rocca; Icaria, Barcelona, riana i les pròpies iniciatives africanes, com el quanta anys d’apertheid i quatre segles de des- 2003, 250 pàgines Nuevo Partenariado para el Desarrollo de África pietada dominació blanca. El 7 d’abril del mateix (NEPAD). Aporten propostes innovadores, desta- any es va començar a portar a cap l’atrocitat més El 4 d’octubre de 1992 Moçambic tornava a la cant la importància de la mobilització de capitals gran que havia vist la humanitat des de la era pau, gràcies a la firma dels acords de Roma. Des- internacionals per dotar el continent d’infras- nazi: el genocidi a Ruanda d’un milió de tutsis a prés d’una dècada de la històrica firma, aquest tructures i reinstaurar la pau i la seguretat. mans de les milícies exterminadores del Govern, llibre reconstrueix la història del gran país Tot això sense oblidar el pensament africà alter- “un immens exèrcit d’Hannibal Lecters de la èt- africà, precipitat en una guerra civil al dia se- natiu: l’economia popular i la integració regional nia hutu”, en paraules de John Carlin. Dos mo- güent de la independència i que va acabar única- i horitzontal per posar al servei dels pobles afri- ments crucials en la història del continent africà, ment després de setze anys i un milió de morts. cans els importants recursos humans i naturals dos esdeveniments completament antagònics. Moçambic s’ha convertit en un model de pau en del continent. Más allá del estado. un continent africà, dramàticament marcat per Pueblos al margen guerres i conflictes. Avui posseeix una sòlida de- Mbuyi Kabunda mocràcia acompanyada des de fa anys per una del poder. millora econòmica. Alícia Gili; Edicions Tot i això, el país està situat entre un dels més po- Mbuyi Kabunda és professor d’Estudis Africans Bellaterra, Barcelona, 2002, bres del món i s’enfronta a un nou enemic, la de la Universitat Autònoma de Madrid (Grup 191 pàgines. sida. La unitat nacional aconseguida l’any 1992 d’Estudis Africans –GEA-) i de Drets Humans i gràcies a la “fórmula italiana” dels negociadors Democratització a Àfrica i a l’Islam de l’Institut Massai, pigmeus, tuaregs... Hi ha pocs pobles, en de la pua pot ajudar al país a derrotar la sida, de de Drets Humans Pedro Arrupe de la Universitat l’imaginari occidental, que despertin una major la mateixa manera que va ser derrotada la vio- de Deusto. A més a més, ha publicat diversos ar- atracció per l’Àfrica exòtica. Les novel·les, les lència bèl·lica. ticles a revistes de caràcter científic. pel·lícules, i les fotos artístiques ens han trans- Pensamiento mès una estampa tòpica que, sense ser falsa és més bucòlica que real. L’interessant del cas és africano. que disposem, encara avui, de realitats palpa- Emmanuel Chukwudi Eze; Edicions Bellaterra, Barce- bles. El científic pot contrastar qui són aquestes lona, 2001, 223 pàgines ètnies, com viuen i quins problemes enfronten. El més atractiu d’aquest llibre és que no es tracta d’una reconstrucció històrica, o no únicament. Al tractar d’Àfrica s’ha parlat dels seus governs, Més enllà dels estereotips, els autors s’han esfor- i molt més dels seus desgoverns. S’ha escrit so- çat en traçar quadres actuals i rigorosos sobre la bre desastres naturals i humans, i sobre com po- naturalesa d’aquestes pintoresques comunitats. dem ajudar al món negre en el seu desenvolupa- Entre les pàgines del llibre, es troben un conjunt ment. Però qui ha sentit parlar de pensament d’assaigs que aborden la diferència, sempre sota africà? Aquest volum, ha elegit el terreny ideolò- el paraigües de la condició humana universal. El gic modern, reflectint el que han donat de si al- grup d’experts de Centre d’Estudis Africans de guns creadors de doctrina africana. Barcelona, ha emprès aquesta tasca amb l’espe- Diamantes sangrien- rança que l’aventura real i tangible dels pobles tos. Las piedras de la ressenyats sigui possible. guerra. África después de la Greg Campbell; Paidós, Barce- Guerra Fría. lona, 2003, 255 pàgines La promesa rota de un continente. Mark Huband; Paidós, Campbell ens acosta a la realitat de la història Barcelona, 2004, 463 pàgines. contemporània del continent africà amb un relat a la vegada viu i aterridor. L’autor ens introdueix En aquest llibre, el periodista Mark Huband sosté a la crua existència del negoci dels diamants a que la implicació estrangera a l’Àfrica ha estat un l’Àfrica i les seves conseqüències a la vida de dels esdeveniments més catastròfics per la histò- moltes persones. ria d’aquest continent. Segons Huband, les cala- Es tracta d’una barreja d’operacions mercenàries, mitats que s’han succeït allà des del final de la estratagemes empresarials i periodisme de guerra Guerra Freda són el llegat d’aquesta presència, i que, en la seva totalitat, generen una història real Àfrica només podrà aconseguir l’estabilitat si es i reveladora que no deixa indiferent al lector.

22 LLIGA DELS DRETS DELS POBLES activitats

Exposició Àfrica: mirada blanca, mirada negra

Sovint, quan pensem en l'Àfrica ens vénen al cap un munt d'imat- ges, moltes de negatives, com la fam, la guerra, la malaltia o la tra- gèdia. Situacions tristes i desoladores que sembla que no tinguin ni origen ni causa. Però tot el que passa aquí o allà sempre té un mo- tiu, una causa, per molt amagada que estigui. És aquest motiu el que ens mou a defensar una visió diferent de l'À- frica. L'Àfrica, com a gran continent, té moltes cares i moltes realitats. Per això, presentem aquesta exposició com una visió connectada a la realitat i centrada en una zona determinada i concreta, amb cares i ulls, amb carrers i paisatges. Aquesta zona és l'Àfrica de l’Oest. Oferim, doncs, una perspectiva personal de la quotidianitat, amb la Les entitats que han fet possible el projecte voluntat expressa de ser positiva i alegre, que alhora ens serveix per Fundació Akwaba: va sorgir el 1992, i va constituïr-se com a Funda- presentar la nostra feina en un país concret: Costa d'Ivori. Un país ció el 1996. Des de l’Hospitalet del Llobregat, la Fundació Akwaba que, malgrat les dificultats que travessa actualment, té projectes de treballa en els àmbits de la cooperació internacional i la cooperació futur com és el nou Hospital Maternoinfantil Catalunya a Bouaké. local, adreçada als col·lectius amb problemàtiques socials de la seva Aquest hospital, igual que la nostra visió sobre l'Àfrica, vol ser una ciutat i als programes de sensibilització en contra del racisme i la xe- resposta contra els prejudicis negatius que ens arriben del continent nofòbia i a favor de la cooperació, la solidaritat i la justícia. i demostrar la utilitat i la possibilitat de construir un futur millor amb projectes com aquest. Farmacèutics Mundi: és una ONG de cooperació per al desenvolu- pament, d'acció humanitària i d'ajuda d'emergència que treballa L’exposició ha estat finançada per l’Agència Catalana de Coopera- des de l'any 1991 en el camp de la salut i està especialitzada en el ció al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, i forma part subministrament de medicaments essencials per a països en vies de del projecte de construcció de l’Hospital Maternoinfantil Catalunya desenvolupament. a Bouaké. Des de la ciutat de València, amb altres seus repartides per tot l'Estat Descripció de l’exposició espanyol, Farmacèutics Mundi és la primera organització estatal no lucrativa, especialitzada en el subministrament i ajuda farmacèutics L’exposició consta de 45 fotografies efectuades per Pere Vidal el 2001 a organitzacions humanitàries i a països en vies de desenvolupament. i 2002 a Mali, Burkina Fasso i Senegal. Fetes amb camera analògica i Lliga dels Drets dels Pobles: té per finalitat el foment de la pau i la so- amb negatius revelats per procediments químics. El copiat s'ha efec- lidaritat des de la defensa dels drets humans i dels pobles. Aquesta tuat a partir de la digitalització dels negatius per escanneig i de la ONG, des de l'any 1977, s'ofereix com a instància de reflexió, estudi, posterior impressió giclée sobre paper de cotó, Hahnemülhe, amb un presentació de propostes i motor de campanyes al servei dels pobles PH entre 7 i 9. El tiratge anomenat giclée s'efectua amb un plotter que i grups empobrits pel sistema imperant. Aposta per prendre posició imprimeix mitjançant l'aspersió de partícules de tinta pigmentada. sempre al costat dels qui s'emporten la pitjor part, connectar amb les Les fotografies tenen un format de 40x60 cm. S'ha editat una sola cò- forces defensores dels empobrits i fer pressió a favor d'ells davant pia de cada original. dels organismes polítics del país en qüestió i del nostre, tot cercant so- També hi ha quatre plafons que expliquen l’origen de l’exposició i del lucions i fent propostes per contribuir a crear opinió pública. projecte de construcció de l’hospital.

El rodatge de l’exposició durant l’any 2005

Al llarg de l’any 2005 l’exposició visitarà quatre comarques catalanes: el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès Occidental, i el Vallès Orien- tal. Concretament, les poblacions on es podrà veure la mostra són: · Sabadell (Casal Pere Quart) del 22 de març al 7 d’abril · Castellar del Vallès (Biblioteca Municipal) del 8 al 23 d’abril · Sant Quirze del Vallès (Masia Can Feliu) del 25 d’abril al 3 de maig · L’Hospitalet del Llobregat (Centre Cultural Collblanc) del 17 de maig al 3 de juny · Terrassa (Biblioteca Central) del 6 de juny a l’1 de juliol · Aeroport de Barcelona del 4 al 29 de juliol · Barcelona (Col·legi de Farmacèutics) de l’1 al 31 d’agost · Barcelona (La Casa del Món) de l’1 al 31 de setembre · Granollers (Biblioteca Municipal) del 3 al 31 d’octubre · Universitat Autònoma de Barcelona del 31 d’octubre al 2 de desembre · Caldes de Montbui (Biblioteca Municipal) del 5 al 31 de desembre

23 Publicació de la

Podeu obtenir més informació a través de la nostra web www.lligadelsdretsdelspobles.org o contactar amb nosaltres mitjançant l’adreça electrònica [email protected]

La Lliga dels Drets dels Pobles forma part de:

Coordinadora Servei Ciutadà d’Acolliment Un Altre Món a l’Immigrant és Possible

Finançament Ètic i Solidari

Utilitza aquest imprès si desitges fer-te soci/a de la Lliga dels Drets dels Pobles Sí, desitjo col·laborar en els projectes i activitats que organitza la Lliga Dades personals

Nom i cognoms: Data de naixement: DNI: E-Mail: Domicili: Població: Codi Postal: Telèfon: Vull fer una aportació anual de Dades bancàries Entitat Oficina DC Compte corrent

Data Signatura del titular

*També pots fer-te soci/a de la Lliga a través d’internet o per telèfon (al 93 723 71 02)

LLIGA DELS DRETS DELS POBLES: Carrer Sant Isidre, 140 (Ca l’Estruch) 08208 Sabadell