42 DIMECRES, 11 DE DESEMBRE DEL 2019 ara mèdia Mèdia

MITJANS PÚBLICS La CCMA rep un cop de porta de la UER en l’intent de ser-ne sòcia Des de l’ens públic es considera que hi ha una opció d’aconseguir-ho a través de la FORTA

FORTA, l’entitat d’abast estatal –tal À.GUTIÉRREZ / A.PALÉS com requereixen els estatus– que BARCELONA aplega les diferents televisions au- tonòmiques. El cos tècnic d’aquest La Unió Europea de Radiodifusió organisme veuria amb bons ulls ser- (UER) ha rebutjat l’entrada de TV3 hi, però convertir-ho en proposta a l’ens a través d’una carta que ha oficial no serà fàcil, ja que la FORTA enviat a la presidenta en funcions de és un complicat trencaclosques de la Corporació Catalana de Mitjans televisions amb diferents ascen- Audiovisuals (CCMA), Núria Llo- dències polítiques. rach. En l’escrit, la UER assegura TV3 també s’ha plantejat dema- que la CCMA no compleix els requi- nar l’ajut de RTVE, però es consta- sits necessaris per convertir-se en ta que, fins ara, mai s’ha fet cap gest membre de l’organisme. de suport. I tot i que amb Rosa Ma- Els dos principals arguments que ría Mateo potser s’hauria pogut esgrimeix la UER per negar l’entra- obrir a aquesta via, al mateix temps da de la CCMA és que “Catalunya no el caràcter de provisionalitat del seu és un país membre de la Internatio- mandat sobre l’ens públic espanyol nal Telecommunication Union –per bé que s’està allargant sense (ITU) o del Consell d’Europa” i que una data de sortida clara– va fer que “la CCMA és una cadena espanyo- s’esperés a tenir una conjuntura po- la que no té el caràcter nacional ni la lítica no només més propícia, sinó importància” que estableixen els es- també més estable. tatuts de la UER. La UER, per tant, considera que al tractar-se d’una te- Un club amb tres tipus de socis levisió que no és d’abast estatal no La UER estableix tres tipus de rela- compleix els requisits que l’ens, cions amb els diferents mitjans. fundat el 1950, exigeix als seus D’una banda hi ha els membres. Són membres. 70, tot i que representen fins a 116 Entre altres coses, la UER és l’en- mitjans diferents, ja que algunes carregada d’organitzar anualment corporacions llisten les seves ràdi- el Festival d’Eurovisió. Però, segons os i televisions per separat. En el cas afirmen a l’ARA fonts de la Corpo- d’Espanya hi ha dos membres: ració coneixedores de la negociació, RTVE i la SER. Per formar part del en cap cas es perseguia la participa- club cal ser una organització “d’un ció catalana al festival, tal com s’ha país inclòs en l’àrea d’emissió euro- publicat en diversos mitjans. L’ob- pea”, que abasta no només Europa jectiu era aconseguir representació sinó també països com l’Azerbaid- al lobi de televisions públiques més jan, Israel, Jordània, el Líban, Líbia, important del món. TV3 i Catalunya el Marroc, Turquia i Algèria. En to- Ràdio, a més, actuaven a partir de tal, hi ha 56 estats representats en diversos mandats expressats tant al aquest organisme, que és qui pren Parlament com al llibre blanc publi- les decisions bàsiques. cat pel Consell de l’Audiovisual de Núria Llorach, presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans A banda dels membres, també hi Catalunya (CAC). En total, l’anada i Audiovisuals. PERE FRANCESCH / ACN ha els associats: emissores que la tornada de cartes ha durat un any, UER “determina com a útils” tot i fins que l’afer ha arribat a l’assem- A més, també remarca que, com en legal alemanya, les belgues s’em- no pertànyer a la zona d’emissió eu- blea de l’ens. el cas de la RTBF de Bèlgica o la S4C Mercat marquen en la belga o la S4C s’em- ropea. Es tracta d’una llista de 34 or- de Gal·les, la seva importància és marca en la britànica”. ganitzacions, procedents de 21 pa- Mala conjuntura Catalunya “lingüística, cultural i institucio- Música hi En l’escrit de rebuig, la UER asse- ïsos diferents, com ara l’Iran, Hong “Només una lectura molt flexible nal”. La CCMA també aporta un gura que han estudiat els arguments Kong, els Estats Units, Síria, la Xina dels estatuts ho hauria permès i és llistat de televisions que formen continuarà però que tant el grup d’estatuts com i Cuba. I, finalment, hi ha els parti- evident que els actuals socis no tenen part de la UER i que al seu parer te- intercanviant el comitè executiu de l’ens van arri- cipants: entitats que per algun mo- cap interès per fer-ne lectures flexi- nen les mateixes característiques continguts bar a la conclusió que la CCMA no tiu no poden formar part de les ca- bles –expliquen aquestes fonts–. Pe- que TV3. compleix els requisits per ser-ne tegories anteriors però amb qui la rò la relació que ha quedat és bona. “El nostre model s’ajusta plena- membre. “La UER no té, i mai ha tin- UER té algun tipus de col·laboració. S’ha vist que la conjuntura no era la ment als valors i requisits promo- gut, cap cadena regional d’una regió És el cas de Catalunya Música, que més idònia, però no es renuncia a res guts per la UER, com vam acreditar o una comunitat que pertanyi a un va esdevenir participant el 2009, i s’exploraran altres vies”. àmpliament en el dossier de petició estat membre de la UTI o del Consell amb el seu programa d’intercanvi En la seva carta, la UER també d’ingrés, i al mateix temps s’emmar- d’Europa, i els seus estatuts no pro- de concerts i música amb el sistema detalla els arguments que va pre- ca en l’arquitectura política i legal porcionen aquesta possibilitat”, Euroradio (que no es veu afectat sentar la CCMA per sol·licitar la se- vigent a l’estat espanyol –diu una de conclou la carta. per la decisió presa ara per la UER). va entrada a l’organisme. En primer les cartes remeses per la CCMA, a la El cop de porta, però, no és defi- Altres participants –en total n’hi ha lloc, la Corporació assenyala que qual ha tingut accés l’ARA–. Ho fa de nitiu. De l’argumentació de la UER set– són el canal ARTE (des del “Catalunya té la mateixa relació la mateixa manera que les corpora- se’n dedueix, segons expliquen 1992), Euronews (1997), Cellnex amb l’UTI que Flandes, Baviera i cions públiques alemanyes s’em- fonts de la CCMA, que hi hauria (2003-2010) o el canal francòfon Gal·les”, que sí que en formen part. marquen en l’arquitectura política i l’opció d’entrar-hi a través de la TV5 Monde (1998).e