DOCSLIB.ORG

Les Vocals Thniques a I9alt Ernpordh(L)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Les Vocals Thniques a I9alt Ernpordh(L) Les vocals thniques a I9AltErnpordh(l) Per XAVIER LUNA 1 BATLLE Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autbnoma de Barcelona Annals de Z'IEE, núm. 28, Figueres, 1995 Alt Empordh es considera un país de transició lingüística: situat dins del dialectes orientals, ja en els primers estudis sistemhtics de geografia lingüística es va trobar que compartia L' característiques amb la parla rossellonesa. És ben conegut que el rossellones s'identifica enfront de tots els altres dialectes catalans per la terminació -i de la primera persona del present d'indicatiu. Almenys fins a comencaments de segle, la zona en la qual apareixia aquesta terminació del present d'indicatiu (canti o cantic i no pas cantu, cantuc o cantut) incloia Cadaqués, el Port de la Selva, Llanch, Portbou, Mollet, Rabós, Espolla, Masarac, Vilarnadal, Pont de Molins, Campmany, Cantallops, la Jonquera, Agullana, Darnius, Boadella, Sant Llorenc de la Muga, Macanet de Cabrenys, els Horts i Albanyh, segons les dades de que se serveix el Diccionari catala-valencid-balear, iniciat per Antoni M. Alcover i acabat per Francesc de Borja Moll, el primer fascicle del qual sortia a la llum el 1926. Aixb servia als autors d'aquest gran diccionari per parlar d'un dialecte "pirinenc-oriental", i ha servit posteriorment per limitar pel sud la zona de transició del catalh central al rossellon&s. Caldria estudiar amb deteniment quin és l'estat actual d'aquesta isoglossa, tan útil per a la delimitació dels dialectes catalans, i caldria fer-ho tenint en compte dades de diverses generacions i ocupacions. El que sabem és que és segur que aixb ha reculat a favor de les formes del catalh central. Pero ja era una isoglossa en retrocés a comencament de segle si observem les dades que ens ofereix la famosa replega dels paradigmes verbals feta per A.M. Alcover i editada per F. de B. M011.'~)Hi veiem com a Cadaqués tots els casos són amb -i, pero, en canvi, a Campmany és molt freqüent de trobar-hi tant l'una com l'altra solució i a Macanet de Cabrenys, tot i que hi és molt més freqüent la terminació -i, no hi manquen casos on es dóna també la doble solució. Aixb ens diu que la zona ja no era decididament de tipus rossellonks en aquest tret. 1 He d'agrair a Joan Veny que m'hagi permks de consultar els quadems de 1'Atles L~nguísttcdel Domznl Catala, a Josep Comas que m'hagi deixat el seu valuós treball sobre Pau, inexplicablement inkdit, i a tots els informants, anbnims o no, que mai no m'han proporcionat sinó facilitats i atencions 2 Francesc de B Moll, "La flexió verbal en els dialectes catalans", Anuarl de I'Ojictna Romanzca de L~nguistzca1 L~teraturaU (1929) 73-184, iii (1930) 73-168, IV (1931) 9-104, V (1932) 9-72 267 Un altre tret que podria caracteritzar aquest catalh septentrional de transició fóra el tancament de la [Ó] en [Ú] , fenomen també característic del rossellonks. La o tancada del llatí vulgar i del catalh primitiu es va tancar un grau més i passh a u en rossellones de manera generalitzada cap a rnitjans del segle XIV, data que fixh Fouché (1924: 52). Doncs bé, amb les dades fornides per 1'Atles Lingüístic dels Pirineus Orientals (ALPO), editat a París el 1966, Jordi Costa (1972) comenta com aquest tancament ha penetrat una mica al nord de 17AltEmpordh. Costa indica que els pobles més afectats són la Jonquera i Agullana, les dues úniques localitats que tenen d'un 60% a un 80% de casos de o tancada tbnica, a causa del fet que es troben emplaqades sobre la via de comunicació més utilitzada entre Franca i Espanya. Així, per exemple, 1'ALPO dóna júve (jove) a Agullana, Macanet de Cabrenys, Sant Llorenq de la Muga, Terrades i Rabós; búta (bóta) a Vilarnadal, Campmany, Cantallops, la Vajol i Agullana; túta (tota) a Agullana i Darnius. Avui a penes he trobat restes d'aquest tancament, almenys a les localitats que he observat, com tampoc no n'hi ha als treballs més re~ents.'~) Convé també de comentar algunes pronúncies de mots particulars que s'atribueixen al catalh septentrional de transició. Joan Veny, a Els parlars, p. 34, hi localitza jeu (jou) i teu (tou) (dades, amb les fonts, que apareixen a Moll 1991: Zj 63). Quant al primer cas, només he pogut recollir en les meves enquestes la forma jou, cosa que em fa pensar que actualment la pronúncia amb e d'aquest mot és una forma ja desueta; quant al segon, el meu estudi no permet de dir-ne res de nou perquk el mot no hi és tractat. Veny (1989: 35)(4) també localitza en aquesta zona els casos f~nei'~)(fonoll), rostei (rostoll) i jonei (genoll) i, contririament als casos anteriors, sobre els quals hi pot haver dubtes de la seva vitalitat actual, aquestes són pronúncies tradicionals i populars de la zona ben vives, pero ho són del sud de la comarca. Que són formes conservadores i potser més esteses antigament ho podria provar que apareixen també a Cadaqués, almenys fonell i jonell. És clar, doncs, que si volíem delimitar aquest catalh septentrional de transició segons la situació actual, caldria revisar les dades i posar-ne a consideració de noves. En aquest article, el que faré és donar a conkixer un conjunt de dades que vaig recollir durant els anys 1981 i 1982 per a l'elaboració del meu treball El vocalisme del catalh a la zona de transició central- septentrional (Alt Emp~rda).'~)Una contribució que, a més de ser allb que tan sovint passa en dialectologia, un treball motivat i estimulat per una mena 3. Josep Comas, en el seu treball sobre Pau, recull bu ('llaminadura, cosa dolca') en la parla infantil i els casos cum (com), un (on), uncle (oncle), singlut (singlot), casos en que és difícil atribuir la u únicament a la influencia del rossellones. 4. Faig servir, a partir d'ara, les abreviatures: vegeu-ne les referencies al final. 5. La qüestió de la iodització no la tractaré aquí, pero es pot observar de passada en les transcripcions i en algun dels mapes. 6. Memoria presentada per a l'obtenció del grau de llicenciat a la Universitat Autbnoma de Barcelona el 1982. d'homenatge i de sentiment per la terra familiar, voldria aportar alguna cosa per atenuar la impressió de Modest Prats,") de comprovació facil, que la faixa de transició entre el catalh septentrional i el central no ha provocat gaire interks. En aquel1 treball es van fer enquestes a parlants seleccionats per ser representatius de la parla de la localitat. Sempre a homes d'edat madura i arrelats al lloc per haver-hi nascut i per haver-hi viscut. Normalment l'enquesta es va fer a un sol informant, excepcionalment a més d'un. Les localitats estudiades són les següents (vegeu-les en el mapa 1), arnb les abreviatures que algun cop faig servir: Agullana (Ag.) Llanch (Llan.) Bellcaire (Bellc.) Lledó Castelló d'Empúries (Cast.) Llers Colera (Cole.) Pontós (Pon.) Colomers (Colo.) Roses (Ros.) L'Escala (LES.) Sant Pere Pescador (SPe.) Figueres (Fig.) Torroella de Montgrí (Ton.) Garriguella (Garr.) Viladamat (Vilad.) En la llista s'observa de seguida que hem saltat el lírnit sud de 1'Alt Empordh i hem inclbs algunes localitats del Baix. Aixb té una justificació: veure la continuitat del parlar cap al sud i fixar la delimitació en el Ter. És clar, perb, que aquest, com passa en general en dialectologia, és un límit tan vhlid com algun altre que es volgués posar en consideració. Amb tot, malgrat que pugui semblar anecdbtic, val a dir que Josep Pla considerava que aquest era el límit de 1'Alt Empordh arnb 1'Empordanet. Perb també considerava que més enllh de 1'Albera ja era el Vallespir... No és pas aixb, segurament, el que ens hauria d'ocupar, sinó els fets lingüístics, siguin quins siguin els límits, tots ells discutibles, que ens hhgim posat. He seleccionat, d'aquell treball, les dades més interessants relacionades arnb el vocalisme tbnic del parlar altempordanks -i espero poder fer el mateix aviat arnb les vocals htones- i en particular les que permeten de veure la variació dialectal propia de la comarca i posar-la en relació arnb les veines. La presentació de les dades, ara, esta revisada i modificada; i els comentaris i les referkncies, enriquides arnb informació bibliogrhfica recent. He de fer conkixer també altres característiques del que presento a continuació. En primer lloc: la selecció dels mots es va fer en funció del seu virtual interks per a l'estudi de les particularitats del catalh empordanks, segons les pistes que la bibliografia o el coneixement del terreny m'oferien; es presenten en la forma ortogrhfica normativa excepte en algun cas en que, pel valor dialectolbgic, s'escriuen en la forma més acostada a la del parlar que analitzem. En segon lloc: per una qüestió d'estricta contenció metodolbgica, no vaig incloure la flexió verbal. En tercer lloc: només puc fer responsable de la fiabilitat de les dades a la meva orella de llavors, ja que 7. Prbleg a Sala (1983). vaig treballar amb el sistema tradicional de l'anotació en transcripció fonktica in situ feta a mh i sense aparells en registrador^.'^) Quant a la presentació de les dades, cal advertir que agrupo els mots per l'etimologia corresponent. La transcripció fonktica que faig servir aquí no és pas estrictament tecnica: he optat per reduir-la al mhxim amb la finalitat que el lector no especialitzat s'hi pugui habituar de seguida.
Load more

Recommended publications
  • ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat La Fraternal, Espolla Horari: De 18H a 20H
    Pla estratègic de recollida de residus de l’Alt Empordà 2019-2025 ACTA REUNIÓ PLA ESTRATÈGIC COMARCAL DE GESTIÓ DE RESIDUS ZONA 1 Lloc: Societat la Fraternal, Espolla Horari: de 18h a 20h Municipis convocats: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Boadella i les Escaules, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Darnius, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis assistents: La Vajol, Rabós, Mollet de Peralada, Vilamaniscle, Biure, Masarac, Cantallops, Espolla, Pont de Molins, Capmany, St Climent Sescebes, Maçanet de Cabrenys, Agullana, Garriguella i La Jonquera. Municipis no assistents (no excusats): Boadella i les Escaules i Darnius. Tècnics comarcals presents: Helena Valent Nadal, Marc Casanovas Castelló i Marc Portella Mach Descripció: Els tècnics van realitzar la presentació del Pla Estratègic Comarcal posant especial atenció a la descripció dels tres models de recollida que es proposen. Es fa entrega del document «Resum del Pla Estratègic de Recollida de residus de l’Alt Empordà» que conté tota la informació explicada. Després d’aquesta presentació es va iniciar un debat dinàmic, on els alcaldes/esses, els regidors/ores i els tècnics van poder donar el seu punt de vista sobre la possibilitat d’implantar els nous models als seus municipis. Un cop donada la informació la discussió es va plantejar de manera ordenada amb la finalitat d’aconseguir conclusions que serveixin per començar a treballar. El sistema escollit és una variant basada en el sistema de pensament creatiu de Edward de Bono anomenat “ Sis barrets per a pensar”. La base per a coordinar el debat va ser una casa de cartró de petit format.
    [Show full text]
  • Al·Legacions a L'aprovació Inicial Del POUM
    AJUNTAMENT DE VILAFANT Aprovació Inicial del POUM de Vilafant AL·LEGACIONS PRIMERA. PLANIFICACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES 1. Reserva per AP-7 El document d’aprovació inicial del POUM recull les reserves per a la variant de la E-15 (AP-7) i diversos enllaços, d’acord amb planejament superior, En el primer cas, malgrat que la reserva pel trasllat de l’AP-7 no és competència del POUM, volem reiterar la proposta de IAEDEN-Salvem l’Empordà per tal que es reculli i traslladi al Departament de Territori i al Ministeri de Foment per a què adeqüin la planificació: - Desistiment del trasllat de l’AP-7 a l’oest de Vilafant i manteniment del traçat actual. - Desistiment de desdoblar la N-2 des de Vilademuls a la Jonquera. Manteniment de l’actual N-2 en tot aquest tram. - Desistiment de desdoblar la N-260 de Besalú a Figueres - Traçat conjunt de l’AP-7 i A-2 per l’actual traçat de l’AP-7. Gratuïtat de l’AP- 7 des de Vilademuls a la Jonquera. Entenem que no es justifica des del punt de vista de la sostenibilitat la transformació de més sòl per a noves infraestructures viàries. La proposta d’infraestructures viàries a l’Alt Empordà i especialment a Figueres-Vilafant de la IAEDEN-Salvem l’Empordà és la següent: a) Autopista conjunta amb autovia des de Vilademuls a la Jonquera i gratuïtat del tram. Properament la concessió s’acaba i per tant, es pot repensar tot el sistema. b) Manteniment N-2 actual per a desplaçaments interns a nivell de comarques gironines.
    [Show full text]
  • Retirada I Camins De L'exili
    Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones.
    [Show full text]
  • Modificació Pla Parcial Gerisena, Garriguella, Alt Empordà
    MODIFICACIÓ PLA PARCIAL GERISENA, GARRIGUELLA, ALT EMPORDÀ AUTOR: ARP - ARQUITECTURES S.L. MEMÒRIA MODIFICACIÓ PLA PARCIAL GERISENA, GARRIGUELLA, ALT EMPORDÀ AUTOR: ARP - ARQUITECTURES S.L. 17257 - Torroella de Montgrí - Doctor Valentí, 31 – tel/fax 972757209 – e-mail tdm@arparquitectures .com ÍNDEX MEMÒRIA 0. PRELIMINAR 0.1. Objecte del projecte 0.2. Emplaçament 0.3. Naturalesa de l’encàrrec 0.4. Propietat 1. MARC URBANÍSTIC I LEGAL 1.1. Contingut 1.2. Precedents 2. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI 2.1 Situació delimitació i extensió del sector “SDU-5” 2.2. Característiques de l’entorn i territori ordenat. 2.2.1. Situació 2.2.2. Extensió i límits del terme municipal 2.2.3. Geografia ,Hidrografia i orografia 2.2.4. Geologia 2.2.5. Clima 2.2.6. Vegetació 2.2.7. Paisatge 2.3. Usos edificacions i infrastructures existents 2.4. Estructura de la propietat del sòl 2.5. Plànol cadastral 3. PLANEJAMENT VIGENT 4. OBJECTIUS, CRITERIS I JUSTIFICACIÓ DE L’ORDENACIÓ 5. ZONIFICACIÓ PROPOSADA 5.1 SÒL PÚBLIC 5.1.1 Sistema d’espais lliures 5.1.2 Sistema d’equipaments públics 5.1.3 Sistema viari i accessos 5.1.4 Sistema de serveis tècnics 5.2 SÒL PRIVAT 5.2.1 Zona ciutat jardí 5.2.2 Zona hotelera 5.2.3 Zona verda comunitària 5.2.4 Zona lliure paisatgística 5.2.5 Zona d’equipament privat 6. INFRASTRUCTURES 6.1. Xarxa viària 6.2. Xarxa d’instal·lacions elèctriques i il·luminació 6.3. Xarxa d’aigua potable i hidrants 6.4. Xarxa de clavegueram 6.5.
    [Show full text]
  • Download Walk Description
    COSTA BLANCA MOUNTAIN WALKERS - WALK DESCRIPTION Visit www.walksinspain.org for more walks descriptions in Spain Walk description originally prepared by:- Ralph Phipps Last Updated 25th October 2017 Title of Walk GR11 – Day 47. Espolla to Llanca Location of Start (include name of nearest Espolla village/town at start of description) Key Statistics for walk - Distance in km 18.5 Key Statistics for walk - Ascent in m 960 Key Statistics for walk - Walking time and 4.25hr total completion time including any stops 5.33hr Key Statistics for walk - Grade (using CBMW VS/A system) Grid reference of start point (if known) Lat: 42.390585, Long: 3.000768 Directions to Start From the Figueres south exit of the AP7 find the N260 NE towards Llanca. Follow this to reach the C252 where you turn L (NW) towards Garriguella. Continue through Garriguella on the GI603 to reach Espolla. Short walk description A reconnection with the GR11 official route across rolling hills with views out to higher mountain areas. Pleasant rather than demanding terrain. Full Walk Description Elapsed Walking Time/Distance so far From the bar (Cafe la Fraternal) in the old part of the village walk east down Carrer Pedrissos to a major road and cross this onto a concrete track signed to Rabos (1hr). Cross a barranco and ignore side turnings to walk up the other side of the hill still partially on concrete. When the concrete runs out stay on the main track to the right descending to meet the next ridge. As you start to ascend take a right fork onto concrete.
    [Show full text]
  • WINE REGIONS of SPAIN WINE Producers List
    Bringing you real Spanish wines, from the Atlantic to the Mediterranean. WINE REGIONS OF SPAIN WINE PRODUCERS LIST D.O. Rías Baixas COAST Lagar de Costa COAST D.O. Ribeira Sacra Todo do Xisto D.O.Q. Priorat Celler Prior Pons D.O. Montsant D.O. Terra Alta Coca i Fitó Coast to Coast brings real Spanish wines to the World. By “real” we mean quality wines with a sense of place, crafted by people who tend their land and vinify their wines with the aim of expressing that which makes their place unique and worth knowing. From the Atlantic D. Cava Canals Nadal Coast to the Mediterranean. Each winery is independent and family-run. And these cellars are more than places of work; they are the celebration of living by the fathers, mo- D.O. Penedès thers, brothers and sisters who have a clear idea about the best their land J. Miquel Jané and its fruits should bring to each bottle and for you to enjoy. We offer wines from the following Spanish appellations: Rías Baixas, Ribei- ra Sacra, Cava, Priorat, Montsant, Penedès, Terra Alta and Empordà. We also collaborate with cellars from the principle wine regions of Spain such D.O. Empordà Tocat as Ribera del Duero, Rioja, and Bierzo, among others. I believe that the wines you find within this dossier are all excellent exam- ples of “real” wines, from coast to coast. D.O. Terra Alta Bumblebee [email protected] Tel. + 34 637 376 758 www.coasttocoastwines.com Patrick Webb D.O. Rías Baixas D.O.
    [Show full text]
  • Stranding of Freshwater Turtles at Different Sea Beaches in Catalonia
    Bol. Asoc. Herpetol. Esp. (2020) 31(1) Preprint-175 Stranding of freshwater turtles at different sea beaches in Catalonia after storm Gloria Ramón Mascort1,2, Enric Badosa3, Joan Budó2, Xavier Capalleras2, Joaquim Soler4 & Albert Martínez-Silvestre4 1 Cl. La Jonquera, 17. 2. 17600 Figueres. Girona. Spain. C.e.: [email protected] 2 Centre de reproducció de tortugues (CRT) de l’Albera. 17780 Garriguella. Girona. Spain. 3 Cl. Pau Costa, 7. 08350 Arenys de Mar. Barcelona. Spain. 4 CRARC. Av. Maresme, 45. 08783 Masquefa. Barcelona. Spain. Fecha de aceptación: 17 de junio de 2020. Key words: Flash flood, Mauremys leprosa, Trachemys scripta, Emys orbicularis, Invasive species. RESUMEN: La tormenta Gloria afectó intensamente el litoral mediterráneo de la península ibé- rica del 19 al 26 de enero de 2020, con un importante temporal marítimo y muy abundantes lluvias que en algunos puntos rozaron los 500 mm. El caudal de los principales ríos de Cataluña aumentó extraordinariamente y arrastró centenares de tortugas acuáticas hacia el mar, mientras que el temporal marítimo diseminó los animales por las playas próximas a esos ríos. En días posteriores se encontraron más de 200 tortugas de cinco especies a lo largo de la costa y en algu- nos casos alejadas algunas decenas de kilómetros de la desembocadura del río correspondiente. En el presente estudio se constata la capacidad de supervivencia y la potencial capacidad colo- nizadora del galápago leproso, ya sea a través de una misma cuenca fluvial o transportados por las olas de un temporal. También se destaca la necesidad de proteger adecuadamente el hábitat de las especies de tortugas autóctonas y limitar la expansión de las especies exóticas e invasoras.
    [Show full text]
  • Die Nördliche Costa Brava: Alt Empordà
    70 Die nördliche Costa Brava: Alt Empordà Künstlerdorf am Meer: Cadaqués Die nördliche Costa Brava: Alt Empordà Treffpunkt für Individualisten, Wanderer und Naturfreunde: Die nördliche Costa Brava beeindruckt durch landschaftliche Vielfalt und ihre oft noch un- Die verbauten Dörfer und kleinen Städtchen. nördlic Costa Die Comarca (= Bezirk, Landkreis) Alt Empordà zählt rund 140.000 Einwohner Brava: A und umfasst eine Fläche von 1342 Quadratkilometern. Ihr Gebiet erstreckt sich Empord zwischen der französischen Grenze und der Ortschaft L'Escala am Südende des Golfs von Roses. Dabei wechselt der Küstencharakter dieser Region von Nord nach Süd ganz erheblich: Auf markante Felsformationen folgen weite Sandstrände, auf kaum besiedelte Berglandschaften die weite Mündungsebene zweier Flüsse. Im Norden fallen steil die Pyrenäen ins Meer, formen atemberaubende Felsabstür- Die n ze, die nur vereinzelt von kleinen Sandbuchten unterbrochen werden – ein Gebiet, dliche das den Namen „Wilde Küste“ wahrlich verdient. Dies gilt insbesondere für seinen sta Br östlichen Ausläufer, die bizarre Landschaft um die Halbinsel von Cap de Creus, die Alt E als Naturpark weiträumig unter besonderen Schutz gestellt wurde und für Wande- po rer, Mountainbiker und Taucher geradezu ein Dorado darstellt. Die Siedlungen in diesem Bereich, allesamt aus kleinen Fischerdörfern gewachsen, leben heute zwar natürlich auch in erster Linie vom Tourismus, doch sind hässliche Bausünden im- mer noch selten. So hat sich Port de la Selva sein ursprüngliches Ortsbild fast un- eingeschränkt bewahrt, das bildhübsche Cadaqués darf man sogar getrost zu den Die nördliche Costa Brava: Alt EmpordàW 1 71 W 2 Cadaqués W 3 Figueres W 4 Roses Besalú LEscala Banyoles W 5 LEstartit Die nördliche Costa Brava: Alt Empordà Girona Begur Palafrugell Se rra de Calella de les Ga Palafrugell varres Palamós Sant Feliu de Guíxols Platja dAro a ss To de ra Ser Tossa de Mar Lloret de Mar Blanes Alt Empordà Ǥ Karte S.
    [Show full text]
  • Municipis Amb Talls De Llum
    Subministrament de llum Consell comarcal Municipi Recompte de Municipi ALT EMPORDA AGULLANA Consell comarcal Total ALT EMPORDA ARMENTERA (L'). ALT EMPORDA 55 ALT EMPORDÀ ALBANYÀ ALT EMPORDÀ 1 ALT EMPORDA AVINYONET DE PUIGVENTOS. BAIX EMPORDA 35 ALT EMPORDA BASCARA. BAIX LLOBREGAT 1 ALT EMPORDA BIURE. GARROTXA 2 ALT EMPORDA CABANELLES GIRONES 23 ALT EMPORDA CABANES MARESME 6 ALT EMPORDA CADAQUES. SELVA 19 ALT EMPORDA CANTALLOPS. Total general 142 ALT EMPORDA CAPMANY. ALT EMPORDA CASTELLO D'EMPURIES. ALT EMPORDA CISTELLA ALT EMPORDA COLERA. ALT EMPORDA ESCALA (L'). ALT EMPORDA ESCAULES ALT EMPORDA ESPOLLA. ALT EMPORDA FAR D'EMPORDA (EL). ALT EMPORDA FORTIA. ALT EMPORDA GARRIGAS. ALT EMPORDA GARRIGUELLA. ALT EMPORDA JONQUERA (LA). ALT EMPORDA LLANÇA. ALT EMPORDA MASARAC. ALT EMPORDA MOLLET DE PERALADA. ALT EMPORDA PALAU DE SANTA EULALIA ALT EMPORDA PALAU-SAVERDERA. ALT EMPORDA PAU. ALT EMPORDA PEDRET I MARZA. ALT EMPORDA PERALADA. ALT EMPORDA PONT DE MOLINS. ALT EMPORDA PORT DE LA SELVA (EL). ALT EMPORDA PORTBOU. ALT EMPORDA RABOS. ALT EMPORDA RIUMORS. ALT EMPORDA ROSES. ALT EMPORDA SANT CLIMENT SESCEBES. ALT EMPORDA SANT LLORENC DE LA MUGA. ALT EMPORDA SANT MIQUEL DE FLUVIA. ALT EMPORDA SANT MORI. ALT EMPORDA SANT PERE PESCADOR. ALT EMPORDA SAUS, CAMALLERA I LLAMPAIES ALT EMPORDA SELVA DE MAR (LA). ALT EMPORDA SIURANA ALT EMPORDA TERRADES. ALT EMPORDA TORROELLA DE FLUVIA. ALT EMPORDA VENTALLO. ALT EMPORDA VILABERTRAN. ALT EMPORDA VILADAMAT. ALT EMPORDA VILAFANT ALT EMPORDA VILAJUIGA. ALT EMPORDA VILAMALLA ALT EMPORDA VILAMANISCLE. ALT EMPORDA VILANANT. ALT EMPORDA VILA-SACRA. ALT EMPORDA VILAUR. BAIX EMPORDA ALBONS. BAIX EMPORDA BEGUR. BAIX EMPORDA BELLCAIRE D'EMPORDA. BAIX EMPORDA BISBAL D'EMPORDA (LA).
    [Show full text]
  • Una Historia Inedita De Garriguella
    UNA HISTORIA INEDITA DE GARRIGUELLA Per Mn. SALVADOR ANTICO I COMPTA Ja en premsa aquests «Annals», la infatigable entusiasta de les nostres coses que és Montserrat Vayreda, en un dels recorreguts pels paratges de la comarca en recerca de dades pel seu llibre sobre els pobles de l'Alt Empordà, va trobar a Garriguella, a casa del Sr. Lluís Anticó, nebot de l'autor, un curiós manuscrit sobre la història d'aquells localitat. En una comarca com la nostra on s'ha destruït tant, trobar un document d'aquesta mena —que tindrà més o menys valor històric— sempre s'ha d'agrair, doncs les nostres desgràcies en aquest camp venen de lluny, de mitjans del segle XVII, quant la Guerra dels Segadors. Sense pretendre fer una història exhaustiva de la nostra ruïna documental i artís- tica, és indubtable que els anys mitjans del segle XVII, poden fitar-se com el punt de partida, quelcom així com el començament del nostre modern vandalisme a gran escala, ja que de pèrdues, destruccions i abandó n'hi ha hagut sempre. Una primera tongada comprèn tota la segona meitat d'aquella Centúria —amb les innombrables guerres entre Lluís XIV i la monarquia dels Austries— i els primers quinze anys del segle següent, amb la guerra de Successió. Després d'un llarg parèntesi de pau, durant la major part del segle XVIII, comença una segona tanda de desgavells, amb les lluites del tombant de segle, és a dir, la «Guerra Gran» primer i la de la Independència després. La nostra posició geogràfica com a lloc de pas entre França i la resta d'Espanya, convertí l'Empordà en un extens camp de batalla durant anys i anys, amb totes les catastròfiques conseqüències que aquest fet comportava: brutalitats de la gent armada, abandó dels pobles, allotja- ments, matances, cremes com a corolari, la contínua expoliació del patrimoni cultural —recordem la famosa Blíblia de Roda, requisada pel Duc de Noailles i avui a la Biblioteca Nacional de París.
    [Show full text]
  • Municipis I Zones De Qualitat De L'aire
    Municipi Comarca Zona de Qualitat de l’Aire Abella de la Conca Pallars Jussà Pirineu Occidental Abrera Baix Llobregat Vallès - Baix Llobregat Àger Noguera Prepirineu Agramunt Urgell Terres de Ponent Aguilar de Segarra Bages Catalunya Central Agullana Alt Empordà Comarques de Girona Aiguafreda Vallès Oriental Comarques de Girona Aiguamúrcia Alt Camp Catalunya Central Aiguaviva Gironès Comarques de Girona Aitona Segrià Terres de Ponent Alamús, els Segrià Terres de Ponent Alàs i Cerc Alt Urgell Pirineu Oriental Albagés, l' Garrigues Terres de Ponent Albanyà Alt Empordà Comarques de Girona Albatàrrec Segrià Terres de Ponent Albesa Noguera Terres de Ponent Albi, l' Garrigues Terres de Ponent Albinyana Baix Penedès Penedès - Garraf Albiol, l' Baix Camp Camp de Tarragona Albons Baix Empordà Empordà Alcanar Montsià Terres de l'Ebre Alcanó Segrià Terres de Ponent Alcarràs Segrià Terres de Ponent Alcoletge Segrià Terres de Ponent Alcover Alt Camp Camp de Tarragona Aldea, l' Baix Ebre Terres de l'Ebre Aldover Baix Ebre Terres de l'Ebre Aleixar, l' Baix Camp Camp de Tarragona Alella Maresme Maresme Alfara de Carles Baix Ebre Terres de l'Ebre Alfarràs Segrià Terres de Ponent Alfés Segrià Terres de Ponent Alforja Baix Camp Camp de Tarragona Algerri Noguera Terres de Ponent Alguaire Segrià Terres de Ponent Alins Pallars Sobirà Pirineu Occidental Alió Alt Camp Camp de Tarragona Almacelles Segrià Terres de Ponent Almatret Segrià Terres de Ponent Almenar Segrià Terres de Ponent Almoster Baix Camp Camp de Tarragona Alòs de Balaguer Noguera Prepirineu Alp Cerdanya Pirineu Oriental Alpens Osona Catalunya Central Alpicat Segrià Terres de Ponent Relació municipi – comarca – Zona de Qualitat de l’Aire Última actualització: 01/04/2021 C/ Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel.
    [Show full text]
  • B) Abl. Nr. L 89 Vom 6. 4. 1988, S. 1
    \ 30 . 9. 88 Amtsblatt der Europäischen Gemeinschaften Nr. L 270/ 1 I (Veröffentlichungsbedürftige Rechtsakte) VERORDNUNG (EWG) Nr. 2984/88 DER KOMMISSION vom 21 . September 1988 zur Festsetzung der Erträge an Oliven und Olivenöl für das Wirtschaftsjahr 1987/88 in Italien , Spanien und Portugal DIE KOMMISSION DER EUROPAISCHEN Aufgrund der erhaltenen Angaben sind diese Erträge für GEMEINSCHAFTEN — Italien, Spanien und Portugal wie im Anhang I angegeben festzusetzen . gestützt auf den Vertrag zur Gründung der Europäischen Wirtschaftsgemeinschaft, Die in dieser Verordnung vorgesehenen Maßnahmen entsprechen der Stellungnahme des Verwaltungsaus­ gestützt auf die Verordnung Nr. 136/66/EWG des Rates schusses für Fette — vom 22. September 1966 über die Errichtung einer gemeinsamen Marktorganisation für Fette ('), zuletzt geän­ dert durch die Verordnung (EWG) Nr. 2210/88 (2), HAT FOLGENDE VERORDNUNG ERLASSEN : gestützt auf die Verordnung (EWG) Nr. 2261 /84 des Rates vom 17 . Juli 1984 mit Grundregeln für die Gewährung Artikel 1 der Erzeugungsbeihilfe für , Olivenöl und für die Oliven­ ölerzeugerorganisationen (3), zuletzt geändert durch die ( 1 ) Für das Wirtschaftsjahr 1987/88 werden die Erträge Verordnung (EWG) Nr. 892/88 (4), insbesondere auf an Oliven und Olivenöl sowie die entsprechenden Erzeu­ Artikel 19, gungsgebiete in Italien, Spanien und Portugal im Anhang I festgesetzt. In Erwägung nachstehender Gründe : (2) Die Abgrenzung der Erzeugungsgebiete ist dem Anhang II zu entnehmen . Zum Zweck der Gewährung der Erzeugungsbeihilfe an Olivenbauern, die weniger als 200 kg Olivenöl erzeugen oder keiner Erzeugerorganisation angehören, bestimmt Artikel 2 Artikel 18 der Verordnung (EWG) Nr. 2261 /84, daß die Erträge an Oliven und Olivenöl nach gleichartigen Erzeu­ Diese Verordnung tritt am dritten Tag nach ihrer Veröf­ gungsgebieten auf der Grundlage der von den Erzeuger­ fentlichung im Amtsblatt der Europäischen Gemein­ mitgliedstaaten übermittelten Angaben festgesetzt werden .
    [Show full text]