Les vocals thniques a I9AltErnpordh(l)

Per XAVIER LUNA 1 BATLLE Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autbnoma de Barcelona

Annals de Z'IEE, núm. 28, , 1995 Alt Empordh es considera un país de transició lingüística: situat dins del dialectes orientals, ja en els primers estudis sistemhtics de geografia lingüística es va trobar que compartia L' característiques amb la parla rossellonesa. És ben conegut que el rossellones s'identifica enfront de tots els altres dialectes catalans per la terminació -i de la primera persona del present d'indicatiu. Almenys fins a comencaments de segle, la zona en la qual apareixia aquesta terminació del present d'indicatiu (canti o cantic i no pas cantu, cantuc o cantut) incloia Cadaqués, , Llanch, , Mollet, Rabós, , , Vilarnadal, , Campmany, , , , , Boadella, Sant Llorenc de la Muga, Macanet de Cabrenys, els Horts i Albanyh, segons les dades de que se serveix el Diccionari catala-valencid-balear, iniciat per Antoni M. Alcover i acabat per Francesc de Borja Moll, el primer fascicle del qual sortia a la llum el 1926. Aixb servia als autors d'aquest gran diccionari per parlar d'un dialecte "pirinenc-oriental", i ha servit posteriorment per limitar pel sud la zona de transició del catalh central al rossellon&s. Caldria estudiar amb deteniment quin és l'estat actual d'aquesta isoglossa, tan útil per a la delimitació dels dialectes catalans, i caldria fer-ho tenint en compte dades de diverses generacions i ocupacions. El que sabem és que és segur que aixb ha reculat a favor de les formes del catalh central. Pero ja era una isoglossa en retrocés a comencament de segle si observem les dades que ens ofereix la famosa replega dels paradigmes verbals feta per A.M. Alcover i editada per F. de B. M011.'~)Hi veiem com a Cadaqués tots els casos són amb -i, pero, en canvi, a Campmany és molt freqüent de trobar-hi tant l'una com l'altra solució i a Macanet de Cabrenys, tot i que hi és molt més freqüent la terminació -i, no hi manquen casos on es dóna també la doble solució. Aixb ens diu que la zona ja no era decididament de tipus rossellonks en aquest tret.

1 He d'agrair a Joan Veny que m'hagi permks de consultar els quadems de 1'Atles L~nguísttcdel Domznl Catala, a Josep Comas que m'hagi deixat el seu valuós treball sobre Pau, inexplicablement inkdit, i a tots els informants, anbnims o no, que mai no m'han proporcionat sinó facilitats i atencions 2 Francesc de B Moll, "La flexió verbal en els dialectes catalans", Anuarl de I'Ojictna Romanzca de L~nguistzca1 L~teraturaU (1929) 73-184, iii (1930) 73-168, IV (1931) 9-104, V (1932) 9-72

267 Un altre tret que podria caracteritzar aquest catalh septentrional de transició fóra el tancament de la [Ó] en [Ú] , fenomen també característic del rossellonks. La o tancada del llatí vulgar i del catalh primitiu es va tancar un grau més i passh a u en rossellones de manera generalitzada cap a rnitjans del segle XIV, data que fixh Fouché (1924: 52). Doncs bé, amb les dades fornides per 1'Atles Lingüístic dels Pirineus Orientals (ALPO), editat a París el 1966, Jordi Costa (1972) comenta com aquest tancament ha penetrat una mica al nord de 17AltEmpordh. Costa indica que els pobles més afectats són la Jonquera i Agullana, les dues úniques localitats que tenen d'un 60% a un 80% de casos de o tancada tbnica, a causa del fet que es troben emplaqades sobre la via de comunicació més utilitzada entre Franca i Espanya. Així, per exemple, 1'ALPO dóna júve (jove) a Agullana, Macanet de Cabrenys, Sant Llorenq de la Muga, i Rabós; búta (bóta) a Vilarnadal, Campmany, Cantallops, i Agullana; túta (tota) a Agullana i Darnius. Avui a penes he trobat restes d'aquest tancament, almenys a les localitats que he observat, com tampoc no n'hi ha als treballs més re~ents.'~) Convé també de comentar algunes pronúncies de mots particulars que s'atribueixen al catalh septentrional de transició. Joan Veny, a Els parlars, p. 34, hi localitza jeu (jou) i teu (tou) (dades, amb les fonts, que apareixen a Moll 1991: Zj 63). Quant al primer cas, només he pogut recollir en les meves enquestes la forma jou, cosa que em fa pensar que actualment la pronúncia amb e d'aquest mot és una forma ja desueta; quant al segon, el meu estudi no permet de dir-ne res de nou perquk el mot no hi és tractat. Veny (1989: 35)(4) també localitza en aquesta zona els casos f~nei'~)(fonoll), rostei (rostoll) i jonei (genoll) i, contririament als casos anteriors, sobre els quals hi pot haver dubtes de la seva vitalitat actual, aquestes són pronúncies tradicionals i populars de la zona ben vives, pero ho són del sud de la comarca. Que són formes conservadores i potser més esteses antigament ho podria provar que apareixen també a Cadaqués, almenys fonell i jonell. És clar, doncs, que si volíem delimitar aquest catalh septentrional de transició segons la situació actual, caldria revisar les dades i posar-ne a consideració de noves. En aquest article, el que faré és donar a conkixer un conjunt de dades que vaig recollir durant els anys 1981 i 1982 per a l'elaboració del meu treball El vocalisme del catalh a la zona de transició central- septentrional (Alt Emp~rda).'~)Una contribució que, a més de ser allb que tan sovint passa en dialectologia, un treball motivat i estimulat per una mena

3. Josep Comas, en el seu treball sobre Pau, recull bu ('llaminadura, cosa dolca') en la parla infantil i els casos cum (com), un (on), uncle (oncle), singlut (singlot), casos en que és difícil atribuir la u únicament a la influencia del rossellones. 4. Faig servir, a partir d'ara, les abreviatures: vegeu-ne les referencies al final. 5. La qüestió de la iodització no la tractaré aquí, pero es pot observar de passada en les transcripcions i en algun dels mapes. 6. Memoria presentada per a l'obtenció del grau de llicenciat a la Universitat Autbnoma de Barcelona el 1982. d'homenatge i de sentiment per la terra familiar, voldria aportar alguna cosa per atenuar la impressió de Modest Prats,") de comprovació facil, que la faixa de transició entre el catalh septentrional i el central no ha provocat gaire interks. En aquel1 treball es van fer enquestes a parlants seleccionats per ser representatius de la parla de la localitat. Sempre a homes d'edat madura i arrelats al lloc per haver-hi nascut i per haver-hi viscut. Normalment l'enquesta es va fer a un sol informant, excepcionalment a més d'un. Les localitats estudiades són les següents (vegeu-les en el mapa 1), arnb les abreviatures que algun cop faig servir: Agullana (Ag.) Llanch (Llan.) Bellcaire (Bellc.) Lledó Castelló d'Empúries (Cast.) Colera (Cole.) Pontós (Pon.) (Colo.) Roses (Ros.) L'Escala (LES.) (SPe.) Figueres (Fig.) Torroella de Montgrí (Ton.) Garriguella (Garr.) (Vilad.) En la llista s'observa de seguida que hem saltat el lírnit sud de 1'Alt Empordh i hem inclbs algunes localitats del Baix. Aixb té una justificació: veure la continuitat del parlar cap al sud i fixar la delimitació en el Ter. És clar, perb, que aquest, com passa en general en dialectologia, és un límit tan vhlid com algun altre que es volgués posar en consideració. Amb tot, malgrat que pugui semblar anecdbtic, val a dir que Josep Pla considerava que aquest era el límit de 1'Alt Empordh arnb 1'Empordanet. Perb també considerava que més enllh de 1'Albera ja era el Vallespir... No és pas aixb, segurament, el que ens hauria d'ocupar, sinó els fets lingüístics, siguin quins siguin els límits, tots ells discutibles, que ens hhgim posat. He seleccionat, d'aquell treball, les dades més interessants relacionades arnb el vocalisme tbnic del parlar altempordanks -i espero poder fer el mateix aviat arnb les vocals htones- i en particular les que permeten de veure la variació dialectal propia de la comarca i posar-la en relació arnb les veines. La presentació de les dades, ara, esta revisada i modificada; i els comentaris i les referkncies, enriquides arnb informació bibliogrhfica recent. He de fer conkixer també altres característiques del que presento a continuació. En primer lloc: la selecció dels mots es va fer en funció del seu virtual interks per a l'estudi de les particularitats del catalh empordanks, segons les pistes que la bibliografia o el coneixement del terreny m'oferien; es presenten en la forma ortogrhfica normativa excepte en algun cas en que, pel valor dialectolbgic, s'escriuen en la forma més acostada a la del parlar que analitzem. En segon lloc: per una qüestió d'estricta contenció metodolbgica, no vaig incloure la flexió verbal. En tercer lloc: només puc fer responsable de la fiabilitat de les dades a la meva orella de llavors, ja que

7. Prbleg a Sala (1983). vaig treballar amb el sistema tradicional de l'anotació en transcripció fonktica in situ feta a mh i sense aparells en registrador^.'^) Quant a la presentació de les dades, cal advertir que agrupo els mots per l'etimologia corresponent. La transcripció fonktica que faig servir aquí no és pas estrictament tecnica: he optat per reduir-la al mhxim amb la finalitat que el lector no especialitzat s'hi pugui habituar de seguida. Els símbols tenen el valor que es dóna a continuació:

[a] [i] [u]: tenen el valor fonktic de les vocals de mh, vi i tu, respectivament [j ] [w ] : i i u que formen diftong [a] : vocal neutra: a o e htones del catalh oriental [e] : e tancada corn en bé [e] : e oberta corn en tres [o] : 0 tancada corn en por [3] : o oberta corn en cos [$] : o entre l'oberta i la tancada, normalment procedent del tancament d'una o oberta [S]: essa sorda [z] : essa sonora [S] : xeix o el so de cuba [3]: el so de raja [r] : erra vibrant [r] : erra simple, corn en cai [DI: enya [A] : ella ['] : accent fonktic La resta de símbols per a les consonants s'han de llegir tal corn ho faríem en escriptura ortogrhfica. No s'hi anota cap detall, corn per exemple si les b, d, g són oclusives o no; o si les nasals s'assimilen a la consonant següent, etc. Els mots es donen acompanyats de l'ktim. Com que no pretenem centrar-nos aquí en els casos per als quals no hi ha acord general, hem optat per anotar les solucions proposades per Joan Corornines en el DECat. Finalment, cal dir que hagués estat interessant de donar totes les pronúncies en forma cartogrhfica: un mapa per a cada mot. Hem optat, pero, per donar només un nombre breu de mapes, alguns dels més representatius o aquells que serveixen de manera clara perquk hom es faci ckec d'una forma més comoda de la complexitat d'un cas particular. Apareixen al final i ho farem saber, en els comentaris dels mots, entre parentesi amb el número que els identifica.

8. Aixb no vol dir que el resultat podia haver estat diferent, en tot cas, contriiriament al que es pot suposar, el treball d'enquestes fetes a m& i sense aparells té grans avantatges, corn per exemple que els informats s'hi senten molt rnés cbrnodes i la conversa de seguida adquireix un aire de confianca preuat per les dues bandes. 2. Vocal a i alternanqa a-e oberta. Els resultats de la A tbnica etimologica no són diferents a 1'Alt Empordh dels que ha donat el cata12 central general, excepte en algun cas aillat. Hi ha alguns mots en que la tbnica varia entre [A] i [Él .(9) En altres dialectes també es dóna una situació semblant: només recordaré ara que en tortosí hi ha guitkrra, llerg, eigua, i2i0, ll2stima, mequina, all2rga (verb) (Massip 1989: 25). Els casos que vaig recollir són els següents: xarxa < grec bizantí ~capna.Aquest mot ha donat en catalh normalment xarxa, pero en balehic i al nord del dornini continental(lO)hi ha el pas [A] > [Él. En el DECat, Coromines ens dóna l'explicació següent: "La posició de la á dins un contom fortament palatal, per davant, i doblement per darrere, féu que la á s'hi hagi tornat 2, amb gran extensió; la r hi ajudaria encara (cf. EntreDL 1, 91-2)".(11)Trobem en efecte xerxa a 1'Alt Empordh en un bon nombre de punts: fan [JÉrJa] tots els que toquen a mar (Colera, Llanch, Roses, Sant Pere, 1'Escala) i alguns de l'interior (Garriguella, Llers). En altres llocs se sent [JárJa], sempre en punts no costers (vegeu el mapa 2). A Cadaqués és [JÉrJi] (Sala 1983: 104). xana 'varietat de la vespa, la que pica més fort i fa el niu a terra' . El DECat diu que "deu ser una alteració de JANA (2)se sent [JÉna] a Bellcaire i a Torroella. Aquesta pronúncia amb 2, no recollida encara enlloc, es pot atribuir al mateix context que donava 2 a xarxa, és a dir, la palatal precedent. Un cas particular és carinyenalcaranyana 'mena de cep i de raim', sobre el qual es discuteix si té l'origen en la Carinyena aragonesa o en la Carignan francesa. L'informant de Viladamat creia que l'origen del mot era el primer i pronunciava el nom del raim [kari~ikna],pero aquesta pronúncia només la tinc recollida allh i pot ser deguda a aquesta creenca. L'AlcM dóna aquesta procedencia, pero, en canvi, Fouché (1924) creu que ve del lloc frances, cosa que s'adiu més amb la pronúncia més generalitzada del mot.

9. El cas guit2rra (guitarra) que dóna Badia (1981 3 47, IV, B) com a empordanes no l'he sentit; i tampoc el qu2r (car) que 1'AlcM localitza al Girones, a la Garrotxa i a 1'Empord'a. He sentit sovint, pero, [kárt] car. Un altre cas podria ser penxa (panxa), del qual tinc informació indirecta: la muller d'un dels informa@ de Figueres em deia que una veina, filla de Figueres, {e mare de i pare castelli, deia sempre penxa, cosa que'la feia riure. 1 encara vaig recollir [as' plenta] (es planta, referint-se a una flor) a Figueres d'un dels meus informants. 10. L'AlcM només situa la pronúncia amb e a la síl.laba tbnica a les Balears. 11. Pel que fa a l'extensió de xerxa a la nostra zona, Coromines precisa: "A 1'Escala els mariners donaren encara a Giner i March la forma xarxa, amb l'explicació nom generic dels filats de pescar: "xarxa és tot" (1937); pero ja allí mateix és més vulgar la forma amb 2, JÉ. rJa per a la de pescar, és com ho vaig sentir dir a tothom a Roses, Cadaqués i el Port de la Selva (1964), i rnés enlli encara (ja en jurisdicció francesa), a Banyuls de la Marenda (1959)". 12. L'AlcM ja localitza el mot amb aquest significat en el compost vespa xana a i 1'Empordi. guant, quadra, quarto, quart, guapo que es pronuncien conservant el diftong i que crec que deuen ser pronúncies generals de tot 1'Alt Empordh d'avui.

4. E oberta provinent de E tancada del llatí vulgar. La E tancada del llatí vulgar (procedent de i breu i E llarga del clhssic) ha donat en catalh, a grans trets, tres descendents diferents: s'ha mantingut [él en catalh occidental, ha passat a [Él en la major part dels casos en catalh oriental continental després d'una epoca en que ha estat [á], i ha romhs en aquesta [á] en bona part del mallorquí, amb tendencia a passar també a [Él. El resultat amb la [Él a 1'Alt Empordh -com en general al nord del central- és més freqüent que no pas a la resta del central, on apareix una [él sovint davant d'una palatal -[éli] ell, [astrélia] estrella, [ñéj] llei, [réj] rei -o en casos com cresta, entre, mes, ens se.''^) Ja és clhssica l'esmena feta per Coromines (LleuC: 250) al parer de Moll i Badia consistent a dir que hi ha una llei fonetica general; Coromines opina que es tracta d'excepcions que afecten mots individuals. Serien doncs, casos particulars: réi, lléi, esquélla, estrélla, éll, lléngua. En el mateix lloc Coromines informava -ara aixo es pot consultar en el DECat- que rei, llei, esqueila, estrella, 211, llenga són pronúncies del bisbat de Girona, que s'ajustarien doncs a l'evolució general. L'excepció a 1'Alt Empord'a és el parlar de Cadaqués: Sala (1983: 24) ens informa que s'hi fa sempre é davant de palatal i dóna els exemples següents: ell, rei, reina, llenya, renya (verb) i ensenya (verb). Vegem la informació que vaig recollir que es refereix a aquesta qüestió: abella < 11. AP~CULA.Amb [Él pertot pel que fa a la vocal accentuada: [abklia], [abÉj a] o [bkj a]. ballesta 'trampa per agafar ocells o altres animals petits' < 11. BALL~STA.A Llers i a Torraella sento [bañista]. ceba < 11. CEPA. És [&a] pertot. cep < 11. C~PPUS.Es pronuncia [S@] sense excepció. cresta < 11. CRISTA. ES fa [krt~ta]a tot arreu. desca 'panera plana de forma ovalada que serveix principalment pe_r portar roba a rentar o per posar-hi la roba ja planxada'(16)< 11. DISCUS. L'objecte avui éien desús pero ben conegut entre la gent gran; me'n parlen a Agullana i a Colera i pronuncien [diska]. el1 pron < 11. ~LLU.És [Éli] pertot (excepte a Cadaqués, segons E. Sala). entre prep < 11. ~NTRA.[Qtra] pertot. esquella < gbtic *SKTLLA, probablement per via de l'occith antic esquila. Se sent [askkña] per tot 1'Alt Empordh, per tant no és exacte que la pronúncia amb [él sigui de tot el "pirinenc-oriental" com indica

15. Vegeu Pompeu Fabra Les E toniques du catalan (1906: 9-23) i les gramitiques histbriques de Badia i de Moll. 16. Aquest és el significat que em donen els meus infosmats, per a altres precisions sembtiques i d'ús així com per a l'extensió geogsifica del mot cal veure DECat (III: 77). l'AlcM, que, en canvi, dóna la pronúncia amb [k] a . Coromines (DECat 111: 676b) ja diu que "pronuncien [askbña] a tot el bisbat de Girona". estrella < 11. STELLA. [astrkña] sempre. liei < 11. LEGE. ES pronuncia [ñgj ] pertot. llesca < preromh *LISCA 'chitx, canyís, planta herbhcia' que ha canviat de significat. [ñ&ka] és la pronúncia general a la comarca, com per a tot el catalh onental (DECat). mes < 11. vg. MESE. Sempre se sent [m&]. És la pronúncia usual a tot el bisbat de Girona (DECat). mosshn < MEUS SENIOR. [musbn], pero s'usa [musan] davant el nom propi (mossan Pere), posició en que perd l'accent. Coromines (DECat VII: 823b) ens n'indica aproximadament l'extensió: "des de 1'Albera fins a les muntanyes de Prades, des de nens hem sentit musan X. pert~t".''~) oreneta, araneta, nareta < 11. HIRUND~TTA.Tot i que algun cop he sentit [uranha], possiblement atribuible a una influencia culta o ciutadana, les formes populars són [aranbta] (Lledó, Figueres i Castelló i d'aquí cap al nord) i [nar&a] (al sud d'aquelles poblacions: Pontós, Sant Pere, 1'Escala i fins a Torroella). En tot cas, la e és oberta i a més no s'allunya de la pronúncia que correspon a les formes del diminutiu, idea que és lbgic que hi tingui associada un ocell petit, familiar i estimat.t8) ovella, oella < 11. OV~CULA.Les formes que he recollit per tot 1'Alt Empordh són [ubña] o [wkña], amb caiguda de la -b- intervochlica que s'ha mantingut a bona part del catalh central. Els casos de [ubkña] em semblen influencia de la norma culta. A l'ALPO, sense excepció, hi ha oella a tot 1'Empordh. El meu informant de Roses m'indich que allí abans sempre s'havia dit així, pero que ara sovint la gent diu ovella. La pronúncia [abója] que dóna 1'AlcM per a 17Empordhno l'he sentida a la meva zona de l'Alt, ni tampoc altres variants d'aquest estil que per coro mine^('^) són empordaneses.

17. En un to certarnent poc protocolari Coromines exposa el perque de les dues vocals: "com que el punt de partida havia estat pertot mossen proclític, sense accent, la e sonava a en els tres dialectes de fonetica onental; i com a e htona i poc distinta, en els aitres dos: d'aquí la pronúncia musan. Ja veig que algun, sense arribar a esquincar-se els hibits, em llegeix una mica escandaiitzat: és mossen! Espero que no m'excomuniqui, perque les seves orelles li ho privaran. Es el que hem sentit a dir a quasi tothom des de petits, des de Castelló de la Plana cap al Nord. Pero, senyors reverendíssims, aixb ja és més antic que...". 18. El mot és d'aquells que formen una llista de variants dialectals realment immensa si s'observa tot el domini catalh, pero la informació que aporto aquí, si bé més detallada, és ja la que es recull a I'AlcM i es completa al DECat. 19. Diu el DECat: "A 1'Emp. predomina la forma avolla, pronunciada [abója] o [bója]; DAg. s.v. avoya la dóna a St. Joan de Palamós i ; AlcM S.V.Ilaboya la recull a Llofriu, St. Feliu de G., Caldes de M., i J. Coromines va anotar amb 6 oberta [abjjas] a (B. Emp.). Aquesta forma fou usada per P. Bertrana en Proses Barbares". Tot mena a pensar que més que de tot l'Empordh, aquesta forma és del Baix Empordh i de la Selva i que a 1'Alt Empordh la forma propia és uella. Segons el DECat uella és una forma del Vallespir i arnb una e tancada l'enregistra a Boadella, localitat ja empordanesa. parell, -a < 11. vg. *PAR~CULU.Se sent pertot arnb e oberta: [parih], [parej] o [prih]. quaresma < 11. QUADRAGESIMA. [kurizma] és la pronúncia més general. rei < 11. EGE. Amb e oberta per tot arreu. rovell < 11. *ROB~CULU.El mot, recollit arnb el significat 'part central de l'ou', es pronuncia arreu amb e oberta: [rubkh] o [r~bkj].(~~) sense < 11. S~NE.'~~)ES pronuncia amb e oberta: [shsa], com a tota la regió gir~nina.'~~) verema, usualment en plural < 11. VINDEMIA. [brhas] és la pronúncia més generalit~ada.'~~)Veima [b'cjma] és una variant que només es localitza a l'extrem sud de la comarca (Colomers, Torroella) -la zona de pas cap al Baix Empordh- on es diu també sovint collir raim perb no veremes, com tampoc no es diu veremar sinó veimar. Veima i veimar són formes particulars d'aquesta zona i segons 1'AlcM també de . (") vermell, -a < 11. VERM~CULUS.Amb e oberta pertot, seguint l'evolució regular. A Torroella recullo la variant arnb iodització: [barmEj]. Hi ha alguns casos en que apareix la é tancada alternant amb l'oberta, en mots provinents del mateix tipus llatí. Són: cella < 11. CILIA.Es fa [skha] o [skja], pero a Agullana també arnb llengua < 11. L~NGUA.La solució varia entre [k] i [él. Més o menys al nord de la comarca es diu arnb [él mentre que al sud es fa arnb [&l. Possiblement és difícil de fer-ne una delimitació geogrhfica. A 1'ALDC es recull amb [Él a Macanet, una localitat de ben al nord, i Bech (1980), que recull el mot a Roses un bon nombre de vegades, de diferents informants, dóna tant [Él com [él sense que la diferencia

20. Perb a I'ALDC es recull amb e tancada a Macanet. 21. L'evolució SiNE > sense és explicada a I'AlcM. 22. DECat: "La pronúncia moderna és sénse a Bna. i la major part del cat or. (no pas sense, AlcM) i ross., sense en algunes comarques del cat. or. (Bisbat de Girona i alguna altra): é excepcional que s'explica pel caracter prociític del mot". 23. DECat (IX: 259a): "Avui és verema quasi pertot, perb pronunciat popularment vremes en gran extensió: catali or., ross.". 24. Segurament la i aparegué primer en el verb i passi després al substantiu. Coromines no aporta dades noves sobre aixb i es limita a referir-se a 1'AlcM i a dir que "en totes aquestes formes en i hem de veure resultats analegs a la variant venimiar que hem constatat a l'antic Rosselló, potser a través d'un dissimilat *ve(d)imar

5. E tancada del llatí vulgar i e tancada actual. El resultat més freqüent de la E tancada del llatí vulgar en el catalh central del nord és [Él, com hem vist. Hi ha, pero, un grup de mots que no donen aquest resultat sinó [e'], a causa de la influencia de la iod final mantinguda, tal com ens diu Coromines: "en el nord del catalh central oriental hi ha una vasta rodona en que diuen béstia o bésti, comprenent sencera la diocesi de Girona i tota o la major part de la de Vic, arnb Cerdanya" (DECat 1: 783a). Vegem els mots d'aquesta mena que vaig recollir. bestia < 11. BESTIA. [ b e' S t i a ] arreu de la comarca. esgiésia, igié~ia(~*)< 11. vg. ECLESIA, 11. cl. ECCLESIA. Mot semiculte que

26. Torna a dir sense més precisions que és arnb e oberta "des del Maresme, Sant Po1 etc., fins al Rosselló" al DECat (V: 152a). 27. D'acord arnb Coromines que, al DECat VII: 190b, diu que l'ha sentit arnb tancada a la Cerdanya, a la Garrotxa i a Figueres: "pronúncia amb é que no és d'esperar en aquest mot perb s'explica ben naturalment per influencia de REC 'xaragall"'. 28. La i- inicial no s'ha de considerar castellanisme, segons Corornines, per les raons següents: "Tenint en compte que isglésia és molt usat per autors catalans en període decadent ... i que és possible l'evolució fonktica església c eiglésia < iglésia no podem gens assegurar que la vulgar pronúncia moderna igglésia sigui "un castellanisme" com sovint es diu; si fos aixb no es concebria que en les innúmeres aportacions del mot en el Romancerillo de Mili sigui iglésia i mai esglésza; i ací ja tenirn la yglesa en un ms. de 1300" (Maneikis, C.S.; Neugaard, E.J. (1977). Vides de sants rosselloneses, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, vol. 1: 128). Vegeu també Coromines DECast s.v. iglesia, n. 2, després recollides a DECat 111: 587b. manté a 1'Alt Empordh la -k- etimolbgica i sempre arnb i- inicial. Quant a la vocal tbnica, tenim dues zones ben delimitades: al nord és [él (Llers Fig. Cast. etc.) i al sud [d] (Lledó Pon. SPe. etc.). Així doncs no és només e oberta a 1'Empordh com diuen AlcM i el DECat 111: 588a. És [ik klé zi] a Cadaqués (Sala 1983: 86). sépia < 11. SEPIA. Segons 1'AlcM és amb [él a 1'Empordh i a la Costa de Llevant, cosa que, més o menys, he comprovat. Recullo [Sép i a] a Viladamat i [ S é p i a ] a Figueres i a Garriguella. paciencia < 11. PATIENTIA. Igual que a la regió gironina, en general aquí també és arnb [él. Aquest cas pot servir de paradigmhtic per als derivats en -2ncia .

6. Altres casos que contenen la e tancada són els següents: diurnenge < 11. DIEM DOM~NICUM.Mot del qual 1'AlcM dóna la pronúncia arnb [Él per a 1'Empordh. També en el quadern de 1'ALDC corresponent a Macanet apareix amb [k]. A mi, pero, em fa l'efecte que és arnb [él quasi pertot i almenys així ho tinc anotat de punts diversos de la nostra zona: Garriguella, Figueres, Viladamat i 1'Escala. enter, -a. < 11. INTEGRUM (Vegeu l'evolució i el doble resultat enter, entir a DECat 111: 384 i el cas entir aquí mateix al $ 28). La pronúncia [ a n t é ] (Fig. Lledó Colo. Torr.) o [an t í ] (Garr. Lledó Vilad.) és la de l'adjectiu arnb el significat general 'sencer'. Amb el significat específic 'cava11 no sanat' s'usa gairebé pertot (excepte a Pontós i Colomers) articulant la -r final: [ a n t e' r ] (Llan. Garr. Llers Lledó Cast. SPer. Vilad.) o [an t é r t ] (Bellc. Torr.) i llavors mai no sento la variant arnb i, de manera que enter té aquesta especificitat semhntica enfront d'entir, d'un valor general. esparrec 'estrip a la roba'. Mot d'origen incert; postverbal d'esparrecar "arnb una e que podria haver nascut en el verb" (DECat VI: 303b). A 1'Alt Empordh és arnb [él pertot, com a la Garrotxa i al Ripolles (AlcM, DECat), a diferencia de la forma esparrac que sembla general de l'oriental i l'occidental. Crec que també deu ser de tota la comarca la forma verbal s 'esparreca (del verb esparrecar), que recullo a Garriguella. Al costat d'aixb hi ha parracs 'trossos de roba esquincada' (Garr.). gep < 11. G~BBUS.Arreu és [3é p ] , aquí com a tot el domini lingüístic (AlcM). graella < 11. vg. *GRAD~CULA.(~~)Molt sovint arnb una -i- pretbnica: la pronúncia més generalitzada és [ g r i é A a], freqüentment usat en plural. També és present la variant arnb una solució antihihtica: [graj éAa](~lers).

29. Coromines (LleuC: 252-3), adduint que no pot desaparkixer una -T- llatina intervocalica, creu que s'ha d'admetre que el clhssic CRATICULA fou reemplacat en llatí vulgar per GRADICULA.

277 guaret < 11. vg. VERACTUM, 11. cl. VERVACTUM, a través dels passos ACT < eit < et. Arreu és [g ur t 1, amb la monoftongació normal d'aquests casos. A un sol lloc, Torroella, recullo la forma [bur d t 1, arnb b- inicial.(30)Pel que fa a la vocal, arreu arnb la [él, tal com sospita Coromines que és per a tots els dialectes, malgrat informacions anteriors que li atribulen una e ~berta.'~') immens, -a. Pres del llatí IMMENSUM. Es diu arnb [él, com a tota la regió gironina. L'AlcM només recull la pronúncia de les tres grans capitals del domini, Barcelona, Valencia, Palma, on és arnb [Él. interks. Pres del llatí INTERESSE. Com l'anterior mot, se sent amb [él a 1'Alt Empordh i crec que deu ser així tarnbé a tota la regió gironina, contrkiament a la regió barcelonina, on se sent arnb [k]. ,losep. Del llatí bíblic IOSEPH. Se sent amb [él a tot 1'Alt Empordh; i a Girona segons 1'AlcM. En general, en catalh és amb la vocal oberta (Alckí).

7. E oberta del llatí vulgar > e tancada. La E oberta del llatí vulgar, provinent de E i AE del llatí clhssic, dóna generalment [él en catalh, excepte en els casos ja ben coneguts en les gramhtiques hi~t¿jriques.(~~)Els mots que dono a continuació tenen únicament aquesta solució o bé alguna pronúncia arnb e oberta allladament. després adv < 11. DE AD PRESSUM 'tot just'. El mot té diferents variants a 1'Alt Empordh: a part de la forma normativa s'usa també demprés, emprés i de~empués.'~~)No vaig recollir sistemhticament el mot pero em fa l'efecte que totes les variants es poden sentir per totes bandes. Per exemple, a Llers he sentit [dampré~],(~~)a Viladamat [arnpré~](~~)i a Figueres [dazampwés]. erm < 11. tarda EREMUS. A tot arreu se sent [érm] excepte en un punt

30. Sobre la b- inicial, que no esta directament relacionada arnb la forma Ilatina, vegeu DECat (IV: 705b). 31. Al DECat (IV: 705a) ens diu Coromines: "Encara que no hi ha unanimitat, com que les excepcions vénen totes de gent ciutadana, sembla que el mot té é tancada en tots els dialectes, a desgrat del fet que la terminació -et presenti 2 oberta en cat. or. i 2 neutra a les Illes: pero precisament per aixb s'explica que entre gent centrada a ciutat hi hagi qui bo digui arnb alteració analbgica (gorÉt, Fabra, Gram. 1912, p. 16). En canvi el meu pare servava la pronúncia empordanesa gurét de la seva família i de la vida de Llers (1898), gurét havia jo sentit el 1926 a Mn. Janoher de Caqi de la Selva". 32. Vegeu ara Gulsoy (1993: 68ss). 33. Aquesta forma ve afectada d'una interferencia arnb el castellh pero és interessant corn a resta del desempuis que recull Coromines a les Guilleries, que sembla un mot d'ús forca aillat quan el va recollir (DECat VI: 862a) i més estes antenorment per les dades de 1'AlcM que situen aquesta forma a , Girona, Rocabruna, Borrassil, Palafrugell i Llofriu. 34. L'AlcM situa aquesta forma a Olot, Baga, i Sant Feliu de Guíxols i Coromines (DECat III: 97a) aporta dades d'aquesta forma recollides del llibre Terres del X2 del valencih Martí Gadea. 35. L'AlcM localitza aquesta variant al Rosselló, Conflent, Empordh, Garrotxa i Penedes i Coromines ho confirma al DECat (111: 97a): "Amb caricter vulgar se sent bastant emprés a moltes comarques, sobreto,t de les nbrdiques: particularment té gran ús en el Conflent i sectors veins transpinnencs: Llar, Evol, Formiguera de Capcir". extrem, Agullana, on vaig recollir [d rm].(36)Els materials de 1'ALDC donen també arnb [d] aquest mot en una localitat veina: Macanet. fue11 'fusell, eix del carro' < derivat de FUS. Deu ser [ f u 6 A] per tot lYEmpordh,la variant en la qual cau la z intervochlica, encara que només l'he recollida a Llers, Castelló i Garriguella. Coincideix arnb la informació que donen 1'AlcM i el DECU~.'~~) gens adv < 11. GENUS. El mot és conegut pero no s'usa gaire, és molt més freqüent el seu sinonim gota. Aquel1 el sento aquí i allh arnb [él, pero Emesta Sala el recull arnb [Él a cada qué^.'^^) ginesta < 11. vulgar GEN ESTA.'^^) Se sent pertot arnb [ é ] : [3i n é s t a], i arnb la variant [3anést a] a Llanch. El que sento, doncs, no és el [g ind sta] que dóna 1'AlcM per al "pirinenc-oriental"; Coromines, sense altres matisos, diu que en catalh central es fa arnb e tancada (DECat IV: 499b). ocell < 11. AUCELLUM. Arreu se sent [uskñ].(*O) paella < 11. PATELLA , antic padella, arnb influencia del fr. antic pude. La tonica és arreu [él. La variant més general és [pajéña] arnb -i- antihihtica. També se sent, pero, [piéña] (Colomers; i també a Pau segons J. Comas, i a Cadaqués segons E. Sala). 1 rec < preromh *RECU. Arreu amb e tancada: [rék]. tebi, -a < 11. TEPIDU. Arreu es fa [tkbi]. Coromines ja diu que la pronúncia arnb e tancada "és la propia de tot el N. del cat. or., Girona, Emp., i (crec) Maresme" (DECat VIII: 365b). Aquest mot es pot agrupar, a causa del femení tébia -potser més freqüent que no pas el masculí pels substantius als quals se sol aplicar, com aigua tébia, sopa tébia, llet tébia-, arnb els casos dels mots que tenen [él condicionada per la terminació -ia (vegeu $5).

36. L'AlcM només registra la pronúncia amb e tancada, perb les meves dades no s'allunyen de la informació, més completa, que dóna Coromines: "La pronúncia més o menys predominant en tots els dialectes és arnb é tancada. Recordo que en el meu ús personal i familiar deiem 2rm en la meva infancia [cal recordar que els Coromines provenien de Lledó]. També en rodals del Pinneu npolles: Lrm , 1936, i així ho observo (com a subst. i com a adj.) en tots els meus informants de Villalonga $e Ter (entorn de 1970). De tota manera la é [tancada] té molta més extensió tirant cap a I'Empordh elz erms a Vilafreser (1958), "tot allb és énn " a Boadella (1939)" (DECat DI: 421a). 37. "Variant foneticafuell en molts parlars de Mail., l'Emp. i el Migjom del F'rinc." (DECat IV: 239a). 38. El de'cadaqués és un cas excepcional i Emesta Sala aporta una dada no recollida en cap dels grans diccionaris, que diuen que és amb e tancada pertot. 39. Coromines creu que la vaci1,lació entre i i e a la síl.laba inicial s'ha d'explicar per la procedencia estrangera, etrusca, del mot; com en el cas del 11. ARISTA (DECat 1: 373b). 40. Pot semblar estrany que cap dels meus informants no em digués aucell, forma que es dóna com a parcialment empordanesa en 1'AlcM (Figueres, Agullana, Campmany, la Jonquera, Lledó) i en 1'ALPO. Possiblement és un cas que ja és antic i que devia tenir vitalitat a pnncipis de segle, per les dades de I'AlcM i per altres. Bosch de la Tnnxena, per exemple, la fa servir amb regularitat: "Molt amiga d'aucells i de flors. Los aucellets que té a I'aucellera del jardí, al costat de la glorieta, són los seus amics" llegim a L'hereu Noradell, novel.la situada pels voltants de 1'Albera i centrada en la localitat de Masarac. vespa < 11. V~SPA.Arreu se sent [bkspa].

8. La E oberta del llatí vulgar, com hem vist, ha donat en catalh generalment e tancada, perb s'ha conservat oberta en els contextos que Gulsoy (1993: 68) ha anomentat "tipus C~Z".'~')En aquest punt el parlar de 1'Alt Empordh no s'aparta del cata15 central, encara que alguns casos aillats en són excepció. Presento aquí una d'aquestes excepcions, que es podria explicar dient que la u semivocal ha obert la e precedent: h,eura < 11. HEDERA. Aquí hauria de ser [Él per la [w] que la segueix, procedent de la D, perb en canvi la solució amb [él és molt més general, aquí i a tot el domini lingüístic (vegeu 1'AlcM). Al sud de la nostra zona sento [kwra] (Colomers, Bellcaire i Torroella), pero a tota la resta, 1'Alt Empordh estricte, és amb e tancada. Coromines (DECat IV: 789a) dóna les mateixes dades: "A Llanch, a Colera i a molts altres pobles de l'orient de 1'Alt Empordh vaig anotar éura (1958), perb ja a Torroella de Montgrí hi posaven la 2 en anomenar el maz da laz Éwras, d'on dedueixo que ja deu tenir 2 en el Baix Emp." (vegeu el mapa 5).

9. Fonell 'fonoll' i afins. Sembla que són exclusives de 1'Empordh les formes Jonell 'fonoll', jonell 'genoll' i rostell 'rostoll', que tenen una corresponent [j] final a la zona i~ditzant.'~~)Coromines (LleuC: 251) explica aquests casos dient que "han de ser deguts a alteracions analbgiques merament locals: sens dubte n'és la causa la influencia de derivats com agenollar-se, fonollar, rostollar, rostolleda, en els quals era molt fhcil una dissimilació o methtesi de les vocals (ajoneiar-se, et~.)".'~~)Els casos que vaig recollir són els següents: fonell < 11. FENÜCULUM. Recullo [funkL] a lYEscalai [funkj] a Torroella. jonell < 11. GENÜCULUM. [gunkL] a 1'Escala i [gunkj] a Bellcaire i a T~rroella'~~)(vegeu el mapa 6).

41. Aquest tipus el formen els casos generals següents: davant -L (cel); davant d fricativa abans de passar a u semivocal (peu); davant -RR- (terra); davant R+consonant no labial (hivem) i davant N'R (divendres). 42. L'AlcM no dóna cap d'aquestes formes fora de 1'Empordi: fonei a Cadaqués, Torroella de Montgrí, Figueres, Palafmgell, Llofriu, Sant Feliu de Guíxols; junei a Figueres, Palafmgell i 1'Escala; rustei a Palafmgell i Ventalló. Perb sembla que junei ha estat o és també de Banyoles (Badia, $150, n. 6), en tot cas un punt molt proper -i empordanks, segons Josep Pla. M011 (1991 $63) recull la informació d'un treball anterior de Kuen en el qual es feien constar els casos següent: funei i junei (Figueres, Palafmgell); i a més un rustei de Ventalló (d'un treball del Bolletídel Diccionari de la Llengua Catalana). 43. Coromines repeteix la idea al DECat (IV:93) a partir de la pronúncia funei recollida a , Castell d'Aro i Torroella de Montgrí: "Aixb precisament dóna la clau d'aquest vocalisme tan anbmal: resulta d'una extensió partint del denvatfilneiéra, metitesi de fenoiera, i no té res a veure amb el EEXICULUM del llati clissic (forma no conservada enlloc en rominic), que així com així no ens podria explicar la inicial fo-; mateixa explicació té la vanant jonei, de la mateixa zona, per 'genoll', sortida del verb ajoneiar-se, metitesi de agenoiar-se". 0, igualment, a l'article corresponent a la veu genoll (IV: 466B). 44. A Figueres em diuen que es diu així també a Arenys d'Empordi, al sud del cap de comarca. rostell 11. vg. RESTUCLU. [rustkj] a Bellcaire i a T~rroella.'~~) Cal afegir a aixo la informació que dóna Ernesta Sala de Cadaqués (p. 28): hi fan [gunEli] i [funkli].

10. El sufix -AR-IUM > -er. El sufix llatí -AR~Mha estat tractat en catalh com el diftong A1 per transposició de la 1 en hiat de la síi.laba següent que, per una assimilació recíproca dels dos elements, dóna després [él (Moll 1991: $51; Coromines, EntreDLl, 1: 96s). Alguns dels mots arnb una e tancada d'aquest origen són els següents: feiner, fener. En l'expressió dia feiner se sent de vegades [f ajnd], pero el més freqüent és [fané] , molt sovint precedit de la preposició de, i així és com ho he sentit a Sant Pere, a Viladamat, a Bellcaire i a Torroella. quarter 'tapa de l'escotilla de la barca' 41. QUARTARIUM. Es pronuncia [kurté] aRoses. quartera 'mesura de gra que equival a 80 litres'. El recullo a Torroella pronunciat [kurtéra] .

11. E oberta no procedent del llatí. Vegem ara un pare11 de mots arnb e oberta que tenen un origen diferent al patrimonial llatí que hem vist fins ara. guenyo, -a. Segons Coromines es tracta d'una variant de guerxo, d'origen germhnic i arnb probable introducció al catalh mitjancant l'italih.(46) He recollit la pronúncia [gk~iu]a tot arreu. L'AlcM dóna el mot arnb [él a 1'Empordh i 1'ALDC també arnb la tancada a una localitat, Roses, on jo el sento arnb [E]. queco, -a. D'origen onomatopeic. La forma arnb -o final és exclusiva de 1'Empordh segons 1'AlcM. Consta arnb [él a 1'ALDC en les localitats de Macanet de Cabrenys i de Roses, pero jo vaig sentir sempre [k] a totes les poblacions on vaig fer enquesta: [kku]; i la variant [kkk] a Agullana, Llers i Lledó, la franja occidental. Pel que fa a la invariabilitat de la e oberta, les meves dades coincideixen arnb el que en diu Coromines (DECat VI: 926b).

12. Adopció en e oberta de mots foranis. Una colla de castellanismes, molt arrelats a 1'Alt Empordh, es pronuncien també arnb e oberta. Badia

45. Coromines no atribueix credibilitat a la forma rostei (DECat VII: 490b), que creu un invent a partir del derivat documentat rosteller explicable per metitesi: "Rostoller onginkiament restoller, o bé amb metatesi de les vocals, rosteller: 'tot hom que mesés foc a rosteyler li costaria .C. sols', mj. S. XIV, en les Ordenacions del Comtat d'Empúnes (RLR xv, 42, 181); no és estrany, doncs, que en el mateix Emp. en vagin extreure alguns un pseudo-primitiu rostey (a Ventalló, uns 10 km. al Sud de Cast. d'Ernpúnes, BDLC IV, 223, i a Llofnu, AORBB m, 57)". De fet el que recull 1'AlcM quan atribueix la pronúncia rostei a Palafrugell i Ventalló. 46. L'AlcM indica com a probable que vingui de l'italii guegno. Pero el DECat (IV: 722a) descarta aixb i el dóna com a variant de guerxo a causa d'un encreuament arnb guinyar i ganya, ganyota. (1963-68) assenyala, referint-se al parlar de Barcelona, que els estrangerismes han estat adoptats en catalh arnb les e i les o obertes, fet que s'inscriu dins la tendencia a l'obertura de les vocals que presenta en general el catalh central(47)(cf. els diferents resultats de la E tancada del llatí vulgar) i tot aixb perque "sembla que es tracti de compensar la perdua de sonicitat que implica la relaxació de a, e htones" (p. 171).(48)Vegem ara alguns casos que confirmen aquesta tendencia assenyalada per Badia, és a dir, castellanismes adaptats amb [b]. caramel.10. Mot portuguks introduit per conducte del castellh. Se sent a 1'Alt Empordh sempre [karm&lu], arnb caiguda de la vocal pretbnica. Cal indicar, per a aquest cas, que el cata12 sol donar [d] davant 1 prescindint de l'origen del mot (Moll 1991 : 7 1). cigüenya. Tinc recollides les pronúncies de Llanch, Ganiguella i Torroella i en totes tres poblacions el mot es fa amb [d] . moreno. Preguntant pel "pa que no és blanc", la resposta va ser sempre pa moreno, amb [d ] . L'ALDC recull, pero, la pronúncia arnb e tancada a Roses. puesto. Castellanisme molt arrelat a 1'Alt Empordh, fins al punt que l'equivalent normatiu "lloc" es pot sentir foraster. Sempre es pronuncia amb [El ] . qüento. Com l'anterior mot, el castellanisme és arrelat; i en aquest cas molt més general i no només de la comarca. L'he sentit sempre arnb [d] .

13. Finalment, pel que fa a la [b], dono a continuació mots d'introducció relativament recent que contenen aquesta vocal i que confirmen la tendencia assenyalada en el parhgraf anterior, és a dir, l'aparició de la e oberta quan es tracta d'adaptar mots nous. diarrea. Mot semiculte, que se sent entre els parlants d'introducció recent, que conviu sobretot entre la gent gran arnb mots tradicionals com caguetes, cagarrines, corrences, desventrellament, colic, o expressions com anar prim, anar escagarolat. La pronúncia més corrent d'aquell mot és [diarb]; pero en una localitat, l'Escala, vaig recollir [diaré]. També he sentit [diaréa] a 1'Escala i a la veina Viladamat.(49)Així doncs, la pronúncia del mot arnb la vocal tbnica tancada se circumscriu només a 1'Escala i contorns molt propers.

47. Altres estudis de zones particulars, corn el d'Angels Massip (1989), Aproximació descriptiva al parlar tortosí, p. 28, confirmen que la tendencia no és només barcelonina: en aquel1 parlar de transició, ja lluny del central, s'hi observen tarnbé les pronúncies [kenedi] Kennedy, i de rnots corn gol, robot, test arnb o o e obertes. Tarnbé observa el mateix Recasens (1985: 78) en la parla del Camp de Tarragona on, arnb rnoltes més dades que en l'estudi anterior, la solució arnb vocal oberta no és general sinó rnés aviat restringida. 48. La idea es recull a Veny (1989: 26). 49. El DECat (VII: 299a) es limita a proscriure la forma vulgar rústica, diarrera, sentida per Coromines a Benighnirn sense donar cap altra forma popular. mildiu 'mal de la vinya'. El mot és manllevat de l'angles mildew. La pronúncia corrent del mot a 1'Alt Empordh, [mildiw] (Lledó Colo. Torr.) o [mildi] (Garr. Lledó Torr.), sembla presa més aviat de la lletra escrita que no pas de la pronúncia anglesa, d'on s'ha adoptat el mot catala normatiu. És el mateix que passa arnb altres mots anglesos, com veurem més avall, o arnb el frances rouleau. Amb tot, [mildíu] (Garr. Ros.) sovint alterna arnb aquelles; [mildif] és una variant que recullo a l'E~cala.(~~) roleu 'cilindre pesant que serveix per aplanar la terra després de llaurar', és pres del francks rouleau. A Llers em van indicar que és una peca introduida recentment, d'aquest segle, que permet arranar més a l'hora de la sega i treure més quantitat de palla. La pronúncia més corrent és [rulew]; només en un sol lloc he sentit [ruló], a Castelló. Comas (1970) recull a Pau una variant arnb diftong a la primera síi.laba: [rawliw]. refre, refle, refli 'arbitre de futbol'. Pres de l'angles referee. Aquest anglicisme avui ja no s'usa, pero els meus informants recordaren que l'havien fet servir en la seva joventut. Tinc recollides les pronúncies següents: [rgfra] i [rifli] a Viladamat i [rifla] a Llers, a Castelló i a Sant Pere. xemeneia. Pres del frances cheminée. Mot ja documentat al s. XV (AlcM) que s'introduí arnb una nova manera de fer les xemeneies que procedia del nord de Franca (DECH 11: 361) i que presenta moltíssimes variants en el domini catalh (DECat IX: 487). Les pronúncies més generalitzades a la zona que he observat són [Jamandja] i [SimanEja]; sembla més antiga la variant [Jamankra], que he sentit entre gent gran de Garriguella.

14. La vocal o oberta i la tendencia a tancar-se. En general, a 1'Alt Empordh es conserva la diferencia [6] -[$, pero cal dir d'entrada que el timbre no és el mateix que en altres zones del dialecte central, posem per cas Barcelona. Les o se senten, a l'orella del barceloní, amb un matís rnés tancat, almenys l'oberta. Un fet de transcendencia fonolbgica és la tendencia a no diferenciar les dues o, diferencia que caracteritza tots els dialectes catalans llevat del rossellones i d'una part de les comarques gironines. Aquesta tendencia la vaig observar en els meus informants del cap de comarca, Figueres, i els de les localitats de més cap a migdia; sobretot en el de Colomers, pero també en els de Viladamat i Bellcaire. La confusió consisteix a tancar la [A] que, llavors, coincideix arnb la [Ó] o bé s'hi acosta, de manera que es pot parlar d'un so intermedi entre les dues obertures que transcriuré

50. Els nostres diccionaris etimolbgics, que s'ocupen de la llengua tradicional, no donen cap d'aquestes variants: ni l'AlcM, que només anota l'origen del mot i diu que és recent, ni el DECat, que es limita a afegir la primera documentació: el Diccionari Ortogrhfic de 1917. arnb el símbol [$l. El fenomen és complex i mereix un cert deteniment. Una de les coses que s'observa aviat és que aquest tancament no ocupa una zona contígua a la del dialecte rossellonks, que es caracteritza, com és ben conegut, per la confusió de les vocals mitjanes. Per tant, si hi ha alguna relació entre els parlars d'una i altra banda del Pirineu, no és una relació simple. El fenomen, analitzat internament, també és complex. D'aquesta complexitat, en puc destacar algunes particularitats que he pogut observar. El parlant de Torroella, cap al sud de la comarca, manté clarament la diferencia de les dues o, pero en alguns mots, com col, anoto les dues pronúncies, dites pel mateix parlant. A Torroella també anoto jlubiól i futból, quan esperaríem que es fessin arnb l'oberta. També en altres pobles propers a la zona de confusió es dóna aquesta mena de transició: a 1'Escala sento tant [kAn] com [kdn] per quan i també alguns mots arnb [Ó] quan esperaríem una [A]: [bójra] boira, [bukoj] bucoi. Pontós és una altra localitat en quk s'observa la mateixa situació: fan [asó11 aixol, [pók], [kÓrp],(51)[musól], [kasóla], í6wI.

15. O oberta del llatí vulgar. La O breu del llati clhssic, que resulta O oberta en el llatí vulgar, ha donat generalment [A] en catala, vocal que tendeix a tancar-se en els punts que hem indicat, la zona entre el Fluvih i el Ter. boira < 11. BOREAS, pres del grec Bop~a.Generalment és [bAjra], pero recullo el rnot arnb [Ó] a Viladamat i a Bellcaire; a Figueres l'anoto arnb [$l. bou < 11. BOVE. Generalment és [b5w], pero es fa [b6w] a Viladamat, a Figueres i a Colomers. A l'ALPI, el rnot és enregistrat arnb [j] a Agullana i a Cadaqués. A Roses també he sentit [bAw] per al tipus de pesca i la barca que provenenen del llatí BOLUS i aquest del grec (DECat II:56b). corb < 11. CORVUS. La pronúncia més estesa és [kArp], perb sento [kórp] a Figueres (on també anoto el rnot arnb [.$]), Pontós, Colomers, Castelló, Viladamat i Bellcaire (vegeu el mapa 7). cove < 11. C~PHINUS.[kAba] és la pronúncia més general, i recullo variants que no afecten la vocal tonica, com [kjbak] a Colera; Sala recull [kAbu] a Cadaqués. En canvi, sento el rnot arnb [Ó] a Colomers i Bellcaire i arnb [$] a Viladamat i Figueres. esclop < 11. SCLOPPUS. Se sent [asklAp] excepte a Colomers i a Pontós, on se sent arnb [Ó]. En aquesta darrera localitat també el recullo arnb [A]. foll, -a adj < 11. FOLLE. Vaig recollir el rnot aplicat a una 'ceba forta,

51. A Barcelona generalment és [kÓrp], perb aixb és una pronúncia aillada dins del central i explicable perquk a ciutat no és un rnot popular que s'hagi transmks oralment (DECat 11: 922a). El cas empordanks que comentem, doncs, és tota una altra cosa. rabiüda', perb també s'aplica a un animal rabiós, especialment el gos (Comas (1970) i ALDC). No és d'ús estks a tot 1'Alt Empordh; sovint es diu ceba coenta o ceba escoenta. Sento [fjha] a Agullana, Llers i Garriguella i [fóha] a Castelló i a Viladamat. Per als figuerencs no és un mot de la ciutat sinó pagks. moll, -a < 11. MOLLE. El recullo arnb el significat 'mullat'. Generalment és arnb [j], pero sento [mÓh] a Colomers, Viladamat i Figueres. post < 11. POSTE. El recullo arnb el significat 'part de l'arada'. Generalment és arnb [A], perb sento [póst] a Colomers i a Viladamat.

16. El sufix -01, provinent del llatí -OLU, té en general una o oberta; l'excepció, és a dir la pronúncia arnb o tancada, és igualment sobretot dels pobles situats al sud del Fluvih. Recullo aquí els mots que tenen aquest sufix tant si la derivació s'ha originat en catalh com si ja és del llatí. aixol. Derivat d'aixa que sempre té la forma uixol, amb assimilació de la primera vocal, a 1'Alt Empordh i que designa una eina de fuster que s'usa per buidar la fusta. És [uS31] a tots els punts on el vaig re~ollir,'~~)excepte a Pontós, que fan [uSÓl]. bressol. Denvat de bres. La pronúncia arnb [Ó] és forqa estesa: se sent a tot el sud de la comarca (a 17Escala,pero, anoto [bras$l]), a Figueres (on també hi sento [bras$l]) i a Lledó (al costat de [brasjl]). cassola. Derivat de cassa. Se sent [kasdla] al nord i al centre excepte a Figueres, on l'he recollit arnb [6]. A Viladamat em van dir [kasar$la] i a Pontós, Colomers i Bellcaire [kasóla], mentre que a Torroella és arnb [j]. flabiol < 11. "FLABIOLUM, derivat de FLARE. És generalment [flubijl], arnb assimilació vochlica a la primera sil-laba, síl.laba que també presenta altres variants com la pronúncia [frubijl] que recullo a Bellcaire i a Viladamat. guardiola. Derivat de lladre, cat. antic lladria 'la que pren diners'. Arreu l'he recollit amb [j], fins i tot a les localitats on solen tancar aquesta vocal. La forma més estesa a 1'Alt Empordh és gurdiola, i cal esmentar la variant [gudrigjla] que he recollit a T~rroella.'~~) mussol <-probablement 11. vulgar *NOCTUOLUS, diminutiu del 11. cl. NOCTUA i alterat en catalh en *NOCTIOLUS, arnb canvi de N- per m- per influx de motxo i mus 'esmussat, sense banyes' (DECat V: 856a). La zona on es fa arnb [d] és més extensa en aquest cas que en d'altres: Garriguella, Llers, Figueres, Pontós, Viladamat, Colomers,

52. Molts dels meus informants no coneixien l'eina o no en recordaven el nom, cosa comprensible perqui? és una eina d'ofici manual i d'ús restringit als fusters, boters, etc., oficis que, per altra banda, han sofert importants transformacions en aquest segle si no han desaparegut en moltes localitats. 53. A 1'AlcM es localitza a Girona una variant molt acostada a aquesta: judriola, que també és del rossellon&s,segons Grandó (1943). Bellcaire. Amb [A] Agullana, Colera, Castelló, Sant Pere i Torroella. 1

En aquesta darrera població, també [mu S $11. 1 perol. Diminutiu de l'antic pér 'especie de cubell', provinent del celtic. És [parjl] en general, pero [par$] a Figueres, Bellcaire i Viladamat, i [paról] a Colomers. pessigoles. Derivat d'un radical de formació expressiva, que en catalh apareix contaminat amb pessigar. Anoto sempre [pasigjlas] excepte a Bellcaire, on és [pasigólas]. verol adj 'color del raim quan comenqa a madurar', derivat de vari que prové del 11. VARIUS. És [bar311 a Lledó i Llers; [bir$] a Llanqa, Pau i Castelló; [biról] a Colera, Garriguella i Cabanes; [baról] a Pontós i Viladamat. Sovint és més usat el verb verolar i es diu que el raiin ja verola. A més dels reculls sistemhtics, tinc anotats altres casos de mots arnb el sufix -01. Per exemple, quarterola 'bóta petita d'uns dos litres que s'usava per dur vi per beure a la vinya quan s'hi anava a treballar', es pronuncia [kurtar3la] almenys a Pau, Llers, Lledó i Torroella. O garganyol 'gorja' que sento arnb [j] a Lledó.

17. El sufix -ot, provinent d'una forma llatina -OTT, també es pronuncia arnb [6] excepte a la zona de confusió, on tendeix a [Ó]. Els casos següents contenen aquest sufix. abegot. Tant si té relació arnb abella (AlcM) com si no (DECH) es tracta d'un mot que conté el sufix -ot. Es fa [abaght] a Castelló, Sant Pere i T~rroella;'~~)[abag$t] Bellcaire (i potser arnb [d]) i [ba g Ó t ] a Colomers. A 1'ALC hi ha [bab4t] a la Jonquera, [ba g Ó t ] a Figueres i [ b a g 3 t ] a Cadaqués. granota. De l'antic granolla, c 11. "RANUCULA, diminutiu de RANA arnb una influencia preromana. A Llanqh, Roses, ]'Escala, Garriguella, Llers i Torroella és [gra~ijta],arnb palatalització de la pero sento [gra~i$ta]a Figueres i [gra~ijta]a Viladamat. Aportem finalment el mot fiblot 'fibló', un altre cas del sufix -ot, que no he recollit sistemhticament, pero l'he sentit pronunciat [fibbljt] a Llers i a Torroella.

18. O oberta provinent del grup llatí AU. El grup llatí AU evoluciona en catala fins a donar [j]. He recollit els mots següents que contenen aquest element.

54. Coromines anota la mateixa forma a la Selva de Dalt (DECat 1:lOb). 55. Aquesta forma amb [p]és, segons l'AlcM, del rossellon5s, de 1'Alt Empordh. La meva informació coincideix més arnb la de I'AlcM i no tant arnb la de Coromines, que hi posa limitacions a l'extensió de granyota per 1'Empordi: "no l'hi he sentida enlloc més que a la part més nbrdica de 1'Empordh ([griji6ta] diuen a Espolla, 1958)" (DECat IV: 617a). alosa < gal. ALAUDA que s'adopth en llatí clhssic. Només he recollit el mot a dues localitats: a Llangh, que en diuen [alhja] i a Torroella, que fan [alhwa]. Aquestes variants són les mateixes que comenta Coromines (DECat) quan esmenta el topbnim Aloia de Montesquiu de 1'Albera en relació arnb el qual li van dir que hi havia lóues. cargol. Mot preromh que tindria la forma KARA(K)KAUSELI. La pronúncia arnb [h] és general (a Figueres també amb [$]) excepte a Castelló i al sud de la comarca (Colomers, Bellcaire, Viladamat), on es fa arnb [Ó]. col < 11. CAULIS. És [kdl] arreu llevat de Bellcaire, Colomers, Torroella, Castelló i Viladamat. En les dues darreres poblacions tarnbé l'anoto arnb [$] (vegeu el mapa 8).

19. Mots arnb o oberta d'origen incert o no llatí albercoc < irab birquq (o barquq). La forma més general del mot és bricoc [brikhk], arnb la variant abricoc (pronunciada [abrikhk] a Torroella i [abrikhk] a Lledó, Sant Pere i Bellcaire, arnb una a inicial potser per un encreuament arnb arbre. La o sempre l'he sentida oberta excepte a Viladamat, on tinc anotat el mot arnb una [$l. bocoi < fr. boucaut 'bot, barril'. Generalment [bukdj], pero sento [bukoj] a Figueres, Bellcaire i 1'Escala. boina < basc boina. Generalment és [bdjna], pero es fa arnb [$] a Figueres i arnb [Ó] a Bellcaire. borla < germhnic "BRUZDON. És molt general la pronúncia [bhrla]. A Colomers sento [bólra], amb o tancada i methtesi de les consonants internes. borni, -a < d'una arrel preromana born- 'forat'. El més general és [bhrni], pero de Figueres recullo [bórni] i [b$rni], i a Viladamat i Bellcaire [bórni]. bosc < "BOSKO, preromh. La pronúncia més estesa és [bjsk], pero se sent [bósk] al sudoest (Bellcaire i Colomers). bota 'calcat'. D'origen incert. La distribució de la pronúncia arnb [h] i arnb [Ó] no coincideix amb la dels altres casos.(56)Sento [bóta] a Llangh, Garriguella i Sant Pere, llocs on es conserva perfectament la diferencia entre les o. Cap al sud és també arnb [Ó] (Pontós, Colomers); i a la resta arnb [h]. clova '- de l'ou'< celtic KNOUA 'nou'. Es diu també es~lova.(~')Amb [h]

56. Coromines obserya, des d'una perspectiva més general, la particularitat del timbre de la vocal tbnica d'aquesta paraula: "Es notable que aquesta paraula, que pel timbre obert de la o es distingeix de bóta, solament tingui aquesta distinció fonetica en els dialectes central, rossellon&s i algueres ... pero s'hi confon pertot no solament a Mallorca i Menorca sin6 també (contra el que diu AlcM) en valencih i en catali occidental" (DECat 11: 156b). 57.1 a Sant Pere, crosca al costat de clova. quasi pertot, inclús a Figueres, pero [klóba] a Viladamat i a Colomers, i [askl$ba] a Bellcaire. escon, escó < 11. SCAMNUM. El mot, arnb l'objecte que el designa, ha caigut en desús. Recullo [askó] a Castelló i Colomers; [askh] a Agullana, Garriguella, Pau i Torroella; i [askhrn] a Llanqh i 1'Escala. gorra c basc gorri 'vermell' via castellh. Generalment a 1'Alt Empordh és [gjra], contrhriament a les observacions que en fan les obres generals, com l'AlcM, que només dóna la pronúncia arnb o tancada, o el DECat (IV. 574b), on es diu que té o oberta en el catalh occidental pirinenc, perb tancada a la resta del domini catalh. granxola 'mena de mosquit petit', possiblement relacionable arnb rantell, mot que podria tenir un origen onomatopeic. Aquesta forma sembla exclusivament empordanesa. Designa una mena de mosquit molt petit, que vola sense fer sor011 i que fa una picada molt punyent. Es coneix a tot 1'Alt Empordh, pero es designa amb diferents variants: [granshla] és com es diu a Garriguella i a Llers; [grinsjla] a Lledó, Castelló, Viladamat i Pau (segons Comas 1970); [rinJjla] a Torroella; [ginSC>la]a Viladamat i [ginsbla] a Colomers, l'únic cas que recullo amb [Ó]. piulots 'dolor als dits causat pel fred intens'. Derivat metafhric de piular: Generalment es diu [piwlhts], i arnb la vocal tonica un xic més tancada, [$], a Figueres, Viladamat i Bellcaire. soca < probablement del celtic "TSUKKA. Generalment es diu [shka], perb [sóka] a Colomers. tbria 'sarment del cep'. D'origen incert, potser del 11. tarda TURIO 'rebrot'. Per tot 1'Alt Empordh s'usa aquest mot en lloc del sarment general i del xirment rossellon~s.Tanmateix també es coneix el sinonim ridorta, que he sentit a Figueres i que, segons 1'ALPO és de Campmany i de Cantallops, del nordoest de la comarca. Es pronuncia [tjria] a la major part de les localitats, pero arnb [6] a Figueres, Viladamat i Bellcaire. A Colomers, on prhcticament no hi ha vinyes, recullo el mot arnb [j], un dels poquíssims casos d'aquest punt en que sento la vocal oberta. tarot, tbt 'broc gros del chntir o del porró'. Probablement d'un ckltic "TARÜCON. La forma [tht] es localitza a la costa (Colera, Llanqh, Roses) i [tardt] o [trht] a la resta de la comarca. Aquesta segona variant es fa arnb [$] a Figueres i Colomers i arnb [Ó] a Viladamat i Bellcaire.

20. Mots arnb o oberta d'introducció recent futbol. Pres de l'angles football. La gent gran recorda que s'havia dit [fudbáñ] (segons m'informen a Agullana i a Viladamat) o [fubbáñ] (segons l'informant de Llers). Avui és generalment [fubbhl], pero arnb [Ó] a Castelló, Viladamat i Colomers. gol. De l'anglks goal. Generalment sento [g3l], pero a Llers, Viladamat i Colomers és arnb [Ó].

21. La o tancada provinent de O tancada del liatí vulgar. La O tancada del llatí vulgar, provinent de les clhssiques O llarga i Ü breu, es conserva generalment amb el mateix timbre. Coromines (LleuC: 189-95) ha observat com aquesta o en sílelaba inicial s'obre en [A] en la major part del domini cata12 -hora, olla, sol, sostre - i que aquest canvi no afecta els parlars de la dibcesi de Girona ni els de l'altra banda dels Pirineus on, recordem-ho, no hi ha diferencia de vocals mitjanes. Alguns casos, pero, queden afectats per aquesta llei d'obertura: són els que es veuran més endavant. Recullo aquí els mots que contenen [Ó] en la nostra zona, provinent de la O tancada llatinovulgar, que coincidiran, en principi, arnb les mateixes solucions de la regió gironina. agost < 11. vg. AGÜSTUS, del cl. AUGUSTUS. Arreu és arnb [Ó]. boca < 11. BÜCCA. [bóka] sempre, excepte a Lledó, on sento el mot arnb [j]. bot 'recipient de cuir i mesura de vi' < 11. vg. BÜTTIS. Arreu l'he recollit arnb la pronúncia [bót]. bóta < 11. vg. BÜTTIS. A Pontós he recollit [bóta], cas aillat i excepcional enfront dels quinze casos que he recollit amb [3]. coix, -a < 11. vg. COXUS, potser derivat del 11. C~XA'anca'. Es diu [kÓJ] pertot. farigola. D'origen incert (vegeu DECat). La forma més conservadora, arnb l'accent en la i l'he recollida a Llanqh: [faríg~la],(~~)i a Agullana: [frígula]. L'AlcM dóna aquesta última pronúncia per a 1'Alt Empordh i també ho recull així 1'ALDC a Maqanet. Molt més general és [frigóla]; i sense pkrdua de la primera vocal, [farigóla], a Cabanes, Viladamat i 1'Escala. fono11 < 11. tarda FENÜCULUM. Fora dels casos en que apareix [k] en la síl.laba tbnica (vegeu 8 9) se sent arnb o tancada: [funÓL]; i [funoj] en les localitats que ioditzen (Lledó, Colomers). geno11 < 11. vg. GENÜCULUM. Cas paral.le1 a l'anterior en el qual, quan no és arnb [k] se sent sempre arnb [Ó]; i arnb la mateixa vocal en la zona ioditzant: [gunbj] a Viladamat i Colomers, i a Lledó en la gent gran. gorja < 11. vg. GÜRGA. El mot no és gaire usat perquk es fa servir sobretot canyó. Pero recullo [ghga] a Colera i [górga] a Castelló i Viladamat. Podria ser un altre cas d'excepció a l'obertura de la vocal [Ó] inicial, pero de tan poca informació de moment no es pot afirmar aixb. Corornines, en l'estudi sobre el fenomen (LleuC: 189-95), no diu res sobre aquest mot.

58. Antigament el nom de l'herba era ferígola (DECat 111: 891a) gota 'gens' < 11. GÜTTA. Arreu el sento arnb [Ó] excepte a Lledó, on a rnés d'aquesta pronúncia també fan el mot arnb [j]. hora < 11. HORA. Arreu arnb [Ó]. jou < 11. IÜGU. Arreu arnb [Ó]. lletsó < probablement d'un *LACTICINUS, derivat de LACTE, arnb substitució del sufix. Totes les variants tenen [Ó]: la rnés general és [Aipsó]; [Ait sÓ] a Llers, Sant Pere i Pontós, [Aat sÓ] a Torroella i [AatisÓ] a Lledó. meló < 11. tarda MELO, MELONIS. És [maló] generalment i [mulÓ] a Bellcaire i Colomers. millor < 11. MEL~OR,-0~1s. Arreu [miAÓ]. Mellor, segons 19AlcM,és una forma conservada entre gent vella en catalh oriental i balear (localitzada a Agullana, entre altres p~nts)'~~)i Comas la dóna com a esporhdica a Pau. En efecte, crec que és així més o menys pertot: una forma esporhdica i sobretot de la gent gran. móra < 11. vg. MORA. La forma rnés general és arnb [Ó], pero sento [mÓ r a] a Llers i [m$ra] a Figueres, Castelló i Sant Pere. mucarró, macarró 'mugró' < probablement 11. MUCRO, -0~1s.En comptats casos he recollit mugró (Agullana i Castelló, i podria ser que per influencia culta, atenent les característiques personals dels informants). La forma rnés generalitzada és [makar Ó] ; i [muk arÓ] ho recullo en una bona colla de punts: Colera, Pau, Garriguella, Viladamat, Colomers i Torroella. olla < 11. OLLA. Pertot se sent [ó A a]. penellons < 11. PERNIONES. La pronúncia rnés generalitzada és [pa r a A Ó n S 1, forma més primitiva que penellons (DECat VI: 422b). Anoto la forma arnb metatesi, pellerons, al racó sud de la comarca (Colomers, Bellcaire i Torroella). També se sent la forma general del catalh, penellons, a Viladamat i a Torroella. Segons 1'ALDC a Maqanet es fa prillons i jo sento [ p a r i A Ó n S ] a Llers. poll 'petit de la gallina' < 11. PÜLLUS. Sempre sento [pÓA], sense excepció. poll 'insecte' < 11. PEDÜCULUS. És [ p Ó A] arreu arnb o tancada. A la zona ioditzant (Lledó, Colomers, Viladamat, Bellcaire i Torroella) es fa [pÓ j 1, de manera que es distingeix de poll 'petit de la gallina'. pou < 11. PÜTEUS. Aquest cas, com en general en catalh, fuig de l'evolució normal que donaria *peu (com creu i veu) a causa de l'homonímia arnb el terme que designa la part del cos (Corornines, LleuC: 251). Arreu se sent [pdw].

59. Vegeu també el DECat (V:688a), on es diu que mellor "encara és ben viu modemament i popular fins al s. XX. pugó < 11. vg. "PULICONE, diminutiu de PULICE 'puca'. Trobo el mot sempre arnb o tancada, perb en una quantitat considerable de variants en els sons intems: [pug Ó] en general; [puagó] a Colera, Pau, Garriguella i Bellcaire; [paó] a Llers;@O) [plaó] i [praó] a Pontós. pulmó < 11. PULMO, -0~1s.Al costat de la forma [pulmó], la més general, es pot sentir també [palmó], almenys així ho recullo a Pontós, Colomers i ]'Escala. rostoll < 11. vg. *RESTICULU. La pronúncia més general és [rust Ód] i a la zona ioditzant és [rust oj] (Lledó, Colomers); per tant, sempre arnb o tancada. Per a la variant rustei vegeu 9. sol 'astre' < 11. SOLE. Sense excepció es fa [sól]. sol, -a adj < 11. SOLU. [sól] també pertot. som, -a adj 'superficial, aplicat a l'aigua' (un pou arnb aigua soma, un pou som) < 11. SUMMU. Arreu és [sÓm]. sostre < derivat postverbal del 11. vg. "SUBSTRARE. Amb [Ó] a tot arreu excepte a Lledó, on sento [sjstra].

22. Joan Coromines ha observat, conjuntament amb la llei que obre la [Ó] de sílslaba inicial en la major part del domini catala i arnb l'excepció principal de la dibcesi gironina, diferencies en el comportament d'aquesta mateixa zona. Recullo aquí aquestes excepcions arnb les dades que vaig recollir personalment. crosta < 11. CRÜSTA. Recullo el mot arnb el significat de 'crosta del pa'. Tinc anotat de quasi pertot la pronúncia [krjsta], pero a Viladamat i a Colomers hi sento [krósta]. A Bellcaire l'anoto arnb el so [3]. Així, doncs, tenim una distribució semblant a la dels altres casos d'o oberta. Coromines diu que les dues pronúncies es poden trobar a les comarques gironines i que s'ha de tenir en compte que determinats contextos fonetics impedeixen el canvi, com el de la posició davant un grup de consonants, pero aquest cas seria una excepció a aixo darrer (LleuC: 195). got < 11. GUTTUS, potser del 11. vg. "GOTTUS. A Figueres i a Colomers sento [gbt], i a Viladamat, 1'Escala i Bellcaire anoto [g$t]. Per a la resta de poblacions és [gjt]. A Joan Coromines la pronúncia [gót] no li consta enlloc (LleuC: 190, n. 5).

60. Aquí a Llers també em diuen quissó, perb podria ser una errada. L'AlcM recull quissó arnb el significat 'corc de blat o d'altres grans' i el localitza a 1'Empordi. Cal ser prudents a atribuir a aquesta forma el significat de 'pugó', podria molt ben ser que el parlant l'hagués confós amb el significat 'corc de blat', i sobretot cal remarcar que no ho he recollit així enlloc més. Afegim-hi, per concloure aquest punt sobre el tancament de la o en sil-laba inicial, els casos següents, que no he recollit sistemhticament. bodes < 11. VOTA. No és un mot gaire usual: alguns dels meus informants el senten com un mot castellh. He recollit, perb, la pronúncia [bjdas] a Garriguella, Sant Pere i 1'Escala. Segons Coromines "la pronúncia és bódes, molt predominant pertot, única en la major part del territori, en concurri3ncia arnb bhdes en certs parlars del dialecte central" (DECat 11: 23b) . roig < 11. vg. RUIU, 11. cl. RÜBEUS. He sentit [rjtJ] a Garriguella i a Torroella, en la darrera localitat en els compostos sinthctics poll roig i aranya roja. A Roses he sentit [rÚtJ] (vegeu més endavant 8 27). Coromines exposa aquesta excepció de la manera següent: "El timbre de la o de roig fou etimolbgicament tancat, com correspon a una U breu del llatí clhssic. La norma general que la dibcesi de Girona conserva la ó tancada, aquí sofreix una extraordinaria excepció, car s'hi pronuncia [rhtJ] tant a la ciutat catedral, com a la Selva, , Gironks i Emporda" (DECat VII: 400a).

23. Tancament de la o oberta davant n. La o oberta del llatí vulgar generalment en catalh es manté, pero a la nostra zona, i més enllh en els parlars pirinencs orientals i gironins, es tanca davant n (Badia 1991: 8 51, IV). En aquesta situació es troben les vocals tbniques dels mots següents. bo, bona < 11. BONUS. Arreu se sent [bÓ], arnb l'efecte de la n encara que aquesta caigui, i [bóna]. font < 11. FONS, FONTIS. Arreu he recollit [fbn], excepte a Lledó, on fan [f dn]. pont < 11. PONS, PONTIS. Pertot se sent [pÓn]. tro. Derivat del v. TONARE. En algun punt extrem es conserva la -n final en el singular: és el cas de Cadaqués, on Sala (1983: 102) recull [trjn], que devia ser una pronúncia més estesa a principis de segle si crkiem en el [trjn] que dóna 1'AlcM per a tot 1'Empordh. L'efecte de la n es manté pel plural (trons) i pel verb que en deriva (tronar). Quasi a tot 1'Alt Empordh avui és [trb]: així ho he sentit pertot excepte a Pontós, on la pronúncia arnb la tancada és present tant com arnb l'oberta. El mateix efecte es pot observar arnb la -n palatalitzada per una consonant següent, en que també es troba [j] en general fora de la dibcesi gironina. Vegem aquests casos. esponja < 11. SPONGIA, procedent del grec. Mot semiculte segons Coromines (DECH, s.v. esponja). Arreu se sent [aspónga] excepte a Lledó i a Torroella, on és arnb [j]. monja < 11. vg. MON~CA.Sense cap excepció sento [mbn3a] a tota la comarca. taronja. D'origen hab. Sempre és arnb [Ó], molt sovint arnb caiguda de la vocal pretbnica: [trónga]. Només a Pontós i Bellcaire anoto el mot arnb les tres vocals. Una pronúncia exclusivament local és la de Cadaqués, on es fa [tróngu] (Sala 1983: 102) i el mot és mas- ~~1í.'~"

24. Sufixos arnb o tancada abeurador. Derivat d'abeurar. Quasi pertot és [aburadó], corresponent a la forma més general del verb: aburar. caqador. Derivat de cucar. Pertot he recollit [kasadó]. xafogor. Pot venir de sofocor arnb encreuament d'aixafar. L'única forma del mot que he recollit és [JafagÓ], pero a 1'ALDC trobo formes arnb canvis a les vocals com [JufagÓ] a Macanet i [JufugÓ] a Lledó. penjoll. Derivat de penjar. La pronúncia més estesa és [ p i n 3 Ó li ] , i arnb la forma ioditzant, [pingoj1, a Lledó. 1 25. Postverbals amb o tancada bot, postverbal de botar. Se sent [bót] aquí i així es fa igualment a tot el I domini catalh. conrou 'conreu'. Tot i que és un mot arnb poca vitalitat a 1'Alt Empordh, el recullo pronunciat [ k u n r ów] a forca localitats: Colera, Llanch, Pau, Garriguella, Cabanes, Llers i Lledó. És un mot obtingut a partir del verb conrouar que és la forma habitual a la comarca de conreua, arnb assimilació, segons l'explicació de Coromines (LleuC: 251)@=). En alguns punts, tots de l'extrem sud de la comarca, recullo pero la pronúncia [ k u n r d w ] (Colomers i Torroella). plor. De plorar. A tot el domini catalh és arnb [d] excepte a la dibcesi gironina i al rossellones i així ho comprovo: es fa [p1 Ó] . En aquest cas, com arnb els altres que hem vist, no hi ha intervingut la llei d'obertura de la o en sílslaba inicial; al verb també apareix [Ó]: [plóru], etc.

26. Casos particulars de o tancada amont adv < 11. AD MONTEM(63)'a la muntanya'. De tots els meus informants sense excepció sento [amón]. Aquesta pronúncia tradicional a la comarca també apareix en els topbnims, com la Mare de Déu del M~nt,@~)muntanya i santuari empordanes, que es pronuncia [mÓn], a diferencia, per exemple, del Sant Llorenc del

61. Esmentem de passada que a Cadaqués, seguint també E. Sala, hi ha horno, covo, volto per home, cove, volta. 62.Conrou també és una forma de les comarques veines de l'oest, es troba a la Garrotxa, a (DECat 1: 413a). 63. Coromines (DECH, S.V.monte) creu que la o era breu en llatí. Si hagués estat, segons aquest parer, o oberta en Ilatí vulgar, tindríem l'explicació de la o tancada pel tancament que propicia la -n . 64.1 a la comarca veina de la Garrotxa, on hi ha el Mont Sa Copa, pronunciat també [mÓn] . Munt valles&, en quk el mateix component es pronuncia [mdn]. Coromines diu que "mont és la forma propia de Girona, i del seu bisbat i el d'Elna, com ens ho mostra fins avui l'ús d'amont, damont, i Mont en tants vells [noms de lloc] d'aqueixa terra." (DECat V: 835b). madoixa 'maduixa'. Preroma *majuixa, -joi~a.(~~)Si bé a la major part de les localitats recullo [madúsa] també, i sovint, se sent [madósa] (Agullana, Pau, llEscala, Bellcaire, Colomers i T~rroella).'~~) Aquesta pronúncia arnb o, que és antiga, té continuitat cap a la Garrotxa perquk "resta quasi exclusivament en la part pirinenca i prepirinenca, almenys en l'ampla extensió central d'aquesta" (DECat V 353b).

27. La vocal u. En rossellonks la vocal o tancada del llatí vulgar i del catala primitiu s'ha tancat i ha passat a [d]. Fouché (1924) assenyala que aixo és generalitzat a mitjans del s. XVI. Aquest tancament, del qual ja he parlat a $ 1, avui és en regressió sota la pressió del model dominant que actua a la zona de l'alt Emporda, el del central, de manera que a penes podem trobar avui alguna resta d'aquest tancament, si és que s'ha d'atribuir a aixb, perquk sovint altres factors expliquen els casos que veurem a continuació. ~ncle(~~)< 11. AVÜNCULUS.(~~) Amb [Ú] a tot 1'Alt Empordh -i en rossellonks- i més enlla a forga punts del central, com Girona, Tossa, Manresa, Igualada, etc., segons 1'AlcM. El fet, per la seva extensió, és difícilment atribui'ble al parlar de tipus rossellon&si es documenta des de finals del XIV. Més aviat caldria atribuir el tancament a l'efecte de la n implosiva, com en el cas d'ungla < 11. UNGULA (Badia (1991) $52 i M011 (1991) $59). roig adj < 11. vg. RUIU, 11. cl. RÜBEUS. Si bé en general és amb o (vegeu $22) no és del tot desconegut [rÚtJ]: així ho sento per a la mena de raim designada arnb l'expressió Eledoner roig. Ruig és rossellonks, perb allh també hi ha roig, especialment a 1'Alt Vallespir (vegeu Fouché 1924: 54 i DECat VII: 400b). singlot < postverbal del 11. SING~TARE.Es pronuncia arnb [Ú] a quasi tot 1'Alt Emporda; hi hem de llevar 1'Escala i Torroella, on sento [ S i n g 1Ó t ] . L'ALDC dóna també la pronúncia arnb [ Ú 1 a Maganet, Lledó i Roses, perb jo sento el mot arnb [Ú] a les dues darreres

65. Vegeu les complexes qüestions etimolbgiques al DECat. 66. 1 no només és de 1'Empordi: segons I'AlcM també és madoixa a punts de la Garrotxa, el Ripollks, etc. i fins a Solsona. 67. Sobre la vitalitat del mot, arnb les seves variants, avui en pugna arnb tio i tiet, Coromines diu que se sent encara al Rosselló, a l'Empord'a, Girona i en d'altres parts de les zones oriental i occidental, i a les Balears (DECat VI: 76a). 68. Coromines (DECat VI: 75a) creu que la forma originaria havia de ser *UNCULUS per poder expliciu I'evolució cap a oncle. localitats. Donada l'extensió de la pronúncia [singlút] o [sanglút] se'ns fa difícil, aquí també, atribuir aixb només a la raó rossellonesa. També és, segons AlcM (S.V.sanglot), singlut a Agullana i i cap a punts sudpirinencs de més a ponent: Besalú i Molló. Altres casos són explicables per la seva posició htona o quasi htona dins la frase tot i que hi pot haver ajudat el veinatge del rossellones. Entre aquests cal comentar les dades següents. on < 11. ÜNDE. Se sent [un] a totes bandes. L'AlcM fa constar la pronúncia amb u: "Quan és proclític (con en les frases "vull saber on vas" i "digues on ets"), en el catalh oriental és freqüent pronunciar un". com < 11. QUOMODO. Se sent [kum] a molt llocs, pero no sempre. Per exemple, a Viladamat he recollit [ k u m t a diw s 1 corn te dius? i [kumdíw] com diu? L'ALPO dóna [kum] arreu de 1'Empordh excepte a Cadaqués i a Roses i Coromines (DECat) diu que "en el seu carhcter de mot d'ús generalment o sovint proclític, la vocal originaria, o tancada, s'altera en part. Aixb explica que la pronúncia cum s'estengui més enea dels límits rossellonesos, en particular a 1'Alt Emporda". Finalment, donem un cas en la pronúncia dels verbs, qüestió en la qual només entrem esporhdicament en aquest treball. La forma del present obre del verb obrir a Llers l'he recollida en la frase imperativa obre la porta amb el verb pronunciat [Ú b r a]. Aixb mateix també ho recull Comas (1970: 82) a Pau i se sent en altres punts de 1'Empordh especialment de gent gran. Aquí hi pot haver intervingut l'analogia amb les formes rizohtones del verb, tot i que la proximitat amb la solució rossellonesa es pot tenir en compte.

28. La vocal i. La I del llatí vulgar, procedent de la 1 llarga del clhssic, es manté [í]. A banda d'aixb, en alguns casos trobem a 1'Alt Empordi mots amb [í] que corresponen a una [él del catali general. Aquests darrers són els que es tracten a continuació. entir adj < 11. INTEGRUM. L'evolució, segons Coromines (LleuC: 354-5) és la normal INTEGRUM > entieir > entir, forma antiga i general avui en rossellon&s,de la qual s'han trobat exemples a 1'Escala (AlcM) i a Palamós (recollits al DECat 111: 384a). La forma més general, enter, es deu a diversos factors per als quals cal remetre's al DECat 111: 385b. Els punts en que l'he recollit són Garriguella, Lledó i Viladamat. Es troba també a Pau (segons Comas). fusil1 'escopeta'. Presdel frances fisil que conserva la forma primera encara a 1'Alt Empordh (DECat IV: 241b). El mot amb la pronúncia [fuzíñ] l'he recollit a Garriguella i a Llers i no es pot assegurar que sigui de tot 1'Alt Empordh.

29. Conclusions. L'Alt Empordh, considerada la comarca fins al Ter, no és una zona homogenia pel que fa a les vocals tbniques. En alguns casos escadussers apareix la a etimolbgica que s'ha canviat en e oberta (xerxa, xkna), fenomen no únicament empordanes, pero sí isolat en zones reduides del domini lingüístic. S'hi observa, en part de la zona, el canvi del diftong etimolbgic wa en o oberta (gbtlla). Les e no es confonen mai i aixb diferencia aquest parlar del rossellones, que confon les e i les o. És un cas particular de l'Empordh, ben viu entre el Fluvii i el Ter, pero inexistent més al nord, la solució fonell, jonell, rostell per fonoll, genoll, rostoll, que també es dóna a Cadaqués. S'hi observa la tendencia del tancament de la o oberta en el sud, sobretot entre el Fluvii i el Ter, i també en un grau diferent a la ciutat de Figueres. Aixb constitueix una tendencia a la confusió de les o que no es dóna en l'ordre palatal de les vocals, és a dir en les e. Aquesta confusió no té continuitat geogrhfica estricta amb el rossellones, almenys a 1'Alt Empordh. Es fa impossible de tracar una isoglossa precisa del fenomen ja que es pot dir que hi ha un procés gradual de tancament i no afecta per igual els mateixos mots. Caldria estudiar amb deteniment la situació de les comarques veines: el Baix Empordh estricte, el Pla de llEstany i la Garrotxa per veure'n la continuitat geogrhfica. Una visió de conjunt ens fa veure que 1'Empordh és una zona d'una gran complexitat i riquesa de solucions en les vocals tbniques, que la zona entre el Fluvih i el Ter té unes particularitats ben interessants (que apareixen també en el Baix Empordi) i que el parlar de transició cap al rossellones, si tal cosa es pot dir que existeixi, és un parlar complex amb alguns fenbmens sense una estricta continuitat geogrhfica. Hem de recordar que el parlar de Cadaqués, ben estudiat per Ernesta Sala, presenta unes característiques particulars que l'allunyen del parlar de les poblacions veines. També hem de remarcar que hi ha un rerefons lingüístic general compartit per la dibcesi de Girona, ja descrit amb detall per Joan Corornines, que diferencia les parles gironines d'altres parles del dialecte central. Finalment hem de dir que si volíem donar una visió actual del parlar de 1'Alt Empordh -que aquí només hem analitzat en la pronúncia de les vocals tbniques- caldria veure que succeeix en les generacions més joves, ja que l'estudi que he presentat recull només la parla tradicional, la de la gent gran.

Agullana: Joan Claparols i Dalmau. Castelló d' Empúries: Jordi Batlle i Retg. Colera: Josep Cler i Surribes. Colomers: Joan Pujo1 i Bertrina. L'Escala: En Pap. Figueres: Albert Rodeja, Joan Brugués i Jou, i Miquel Planella i Vergés. Garriguella: Joan Batlle i Triscon. Llers: Joan Pujolar i Giralt. Pontós: Pere Garriga i Antonio. Roses: Joan Hortensi. ALC: Atlas lingüístic de Catalunya. Dirigit per Antoni Griera. AlcM : Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. (21975-1977). Diccionari catalh- valencia - balear. Palma de Mallorca: Moll. ALDC: Atlas lingüístic del domini catalh. Dirigit per Joan Veny, en procés d'edició. ALPI: Atlas lingüístico de la Península Ibérica. Volum 1: 1962. ALPO: Atlas linguistique des Pyrénées Orientales. Dirigit per Henri Guiter, 1966. BADIA, ANTONI M. (1963-68). "Les vocals tdniques E i O en el catali de Barcelona. Assaig d'anhlisi fonoldgica de la situació actual", Estudis Romhnics XII, Estudis dedicats a la memoria de Pompeu Fabra 1: 119-72. BADIA, ANTONI M. ('1981). Gramhtica histdrica catalana. Valencia: Tres i Quatre (versió catalana de la primera edició de 1951). BECH, MONTSERRAT (1980). "La vocal neutra final a Roses. Precisions sobre el vocalisme empordanks", Actes del cinquk col.loqui internacional de la llengua i la literatura catalanes (Andorra, 1979): 657-68. Abadia de Montserrat. COMAS 1 CAUSA, JOSEP (1970). Caracterització del parlar de Pau (Alt Empordh). Tesi de llicenciatura a la Universitat de Barcelona. LleuC: COROMINES, JOAN (21972). Lleures i converses d'un fildleg. Barcelona: Club Editor. DECat: COROMINES, JOAN (1980- 1991). Diccionari etimoldgic i complementari de la llengua catalana, IX vols. Barcelona: Curiall "la Caixa". DECH: COROMINES, JOAN (1980-1983). Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Madrid: Gredos. EntreDL: COROMINES, JOAN (1976-1977). Entre dos llenguatges, 3 vols, Barcelona: Curial. COSTA, GEORGES (1972). "Del canvi de o tancada en u en cata12 del Nord", Revue de linguistique romane 1411142: 293-301. FABRA, POMPEU (1906). "Les E toniques du catalan", Revue hispanique XV: 9- 23. FOUCHÉ, PIERRE (1924). Phonétique historique du roussillonais. Tolosa-París. GRANDÓ, CARLES (1943). "Vocabulari rossellonks", Miscel.lhnia Fabra :180- 205. Buenos Aires. GULSOY, JOSEPH (1993). Estudis de gramhtica histdrica. ValkncidBarcelona: Institut de Filologia ValenciandAbadia de Montserrat. MASSIP, M. ANGELS (1989). Aproximació descriptiva al parlar tortosí, Publicacions de la Diputació de Tarragona. MOLL, F. de B. ('1991). Gramhtica histdrica catalana. Universitat de Valencia (versió catalana de la la edició de 1952). RECASENS, DANIEL (1985). Estudi lingüístic sobre la parla del Camp de Tarragona. Barcelona: CuriaVAbadia de Montserrat. SALA, ERNESTA (1983). El parlar de Cadaqués. Diputació Provincial de Girona. VENY, JOAN ('1989). Elsparlars catalans. Palma de Mallorca: Moll. VENY, JOAN (1991). Mots d'ahir i mots d'avui. Barcelona: Empúries. ~NDEXDE MOTS ESTUDIATS

(Els números indiquen els parhgrafs on es troben) abegot Q 17 cresta Q 4 guatlla Q 3 abella Q 4 crosta Q 22 guenyo adj Q 11 abeurador Q 24 desca Q 4 heura Q 8 agost Q 21 després adv Q 7 hora Q 21 aixol Q 16 diarrea 13 immens adj Q 6 albercoc Q 19 diumenge Q 6 interks Q 6 alosa Q 18 el1 pron Q 4 Josep Q 6 amont adv Q 26 enter adj Q 6 jou Q 21 ballesta Q 4 entir adj Q 28 llei Q 4 bestia Q 5 entre prep Q 4 llengua Q 4 bo adj Q 23 ermQ7 llesca Q 4 boca Q 21 esclop 15 lletsó Q 21 bocoi Q 19 escon Q 19 maduixa Q 26 bodes Q 22 església Q 5 meló Q 21 boina Q 19 esparrec Q 6 mes Q 4 boira Q 15 esponja Q 23 mildiu Q 13 borla Q 19 esquella Q 4 millor adv Q 21 borni adj Q 19 estrella Q 4 moll adj Q 15 bosc Q 19 farigola Q 21 monja Q 23 bot 'recipient' 21 feiner adj Q 10 móra Q 21 bot, posiverbal de fiblot Q 17 moreno adj Q 12 "otar' 25 flabiol Q 16 mosskn Q 4 bota Q 19 foll adj Q 15 mugró Q 21 bóta 5 21 fono11 Q 9,21 mussol 16 bou Q 15 font Q 23 obre verb Q 28 bressol Q 16 fue11 Q 7 ocell Q 7 cacador Q 24 fusell Q 28 olla Q 21 caramel.10 Q 12 futbol Q 20 on pron Q 27 carinyena, caranyana Q 2 geno11 Q 9,21 oncle Q 27 cargo1 Q 18 gens adv 7 oreneta Q 4 cassola Q 16 gep § 6 ovella Q 4 ceba Q 4 ginesta Q 7 paciencia Q 5 cella Q 4 gol Q 20 paella Q 7 cep § 4 gorja Q 21 pare11 Q 4 cigiienya Q 12 gorra Q 19 penellons Q 21 clova Q 19 got Q 22 penjoll Q 24 coix 21 gota adv Q 21 perol Q 16 col Q 18 graella Q 6 pessigoles Q 16 con1 adv $27 granota 17 piulots Q 19 conreu 25 granxola Q 19 plor Q 25 corb Q 15 guardiola Q 16 poll, 'insecte' 21 cove 15 guaret Q 6 poll, 'petit de la gallina'

olera Agullana /

Sant Pere Pont6s

Mapa l.Poblacions.

Mapa 2. Xarxa. Mapa 3. Guatlla.

Mapa 4. Llengua. Éwra

Mapa 5. Heura. Mapa 7. Corb.

Mapa 8. Col.

303

-- -