Les Vocals Thniques a I9alt Ernpordh(L)
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Les vocals thniques a I9AltErnpordh(l) Per XAVIER LUNA 1 BATLLE Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autbnoma de Barcelona Annals de Z'IEE, núm. 28, Figueres, 1995 Alt Empordh es considera un país de transició lingüística: situat dins del dialectes orientals, ja en els primers estudis sistemhtics de geografia lingüística es va trobar que compartia L' característiques amb la parla rossellonesa. És ben conegut que el rossellones s'identifica enfront de tots els altres dialectes catalans per la terminació -i de la primera persona del present d'indicatiu. Almenys fins a comencaments de segle, la zona en la qual apareixia aquesta terminació del present d'indicatiu (canti o cantic i no pas cantu, cantuc o cantut) incloia Cadaqués, el Port de la Selva, Llanch, Portbou, Mollet, Rabós, Espolla, Masarac, Vilarnadal, Pont de Molins, Campmany, Cantallops, la Jonquera, Agullana, Darnius, Boadella, Sant Llorenc de la Muga, Macanet de Cabrenys, els Horts i Albanyh, segons les dades de que se serveix el Diccionari catala-valencid-balear, iniciat per Antoni M. Alcover i acabat per Francesc de Borja Moll, el primer fascicle del qual sortia a la llum el 1926. Aixb servia als autors d'aquest gran diccionari per parlar d'un dialecte "pirinenc-oriental", i ha servit posteriorment per limitar pel sud la zona de transició del catalh central al rossellon&s. Caldria estudiar amb deteniment quin és l'estat actual d'aquesta isoglossa, tan útil per a la delimitació dels dialectes catalans, i caldria fer-ho tenint en compte dades de diverses generacions i ocupacions. El que sabem és que és segur que aixb ha reculat a favor de les formes del catalh central. Pero ja era una isoglossa en retrocés a comencament de segle si observem les dades que ens ofereix la famosa replega dels paradigmes verbals feta per A.M. Alcover i editada per F. de B. M011.'~)Hi veiem com a Cadaqués tots els casos són amb -i, pero, en canvi, a Campmany és molt freqüent de trobar-hi tant l'una com l'altra solució i a Macanet de Cabrenys, tot i que hi és molt més freqüent la terminació -i, no hi manquen casos on es dóna també la doble solució. Aixb ens diu que la zona ja no era decididament de tipus rossellonks en aquest tret. 1 He d'agrair a Joan Veny que m'hagi permks de consultar els quadems de 1'Atles L~nguísttcdel Domznl Catala, a Josep Comas que m'hagi deixat el seu valuós treball sobre Pau, inexplicablement inkdit, i a tots els informants, anbnims o no, que mai no m'han proporcionat sinó facilitats i atencions 2 Francesc de B Moll, "La flexió verbal en els dialectes catalans", Anuarl de I'Ojictna Romanzca de L~nguistzca1 L~teraturaU (1929) 73-184, iii (1930) 73-168, IV (1931) 9-104, V (1932) 9-72 267 Un altre tret que podria caracteritzar aquest catalh septentrional de transició fóra el tancament de la [Ó] en [Ú] , fenomen també característic del rossellonks. La o tancada del llatí vulgar i del catalh primitiu es va tancar un grau més i passh a u en rossellones de manera generalitzada cap a rnitjans del segle XIV, data que fixh Fouché (1924: 52). Doncs bé, amb les dades fornides per 1'Atles Lingüístic dels Pirineus Orientals (ALPO), editat a París el 1966, Jordi Costa (1972) comenta com aquest tancament ha penetrat una mica al nord de 17AltEmpordh. Costa indica que els pobles més afectats són la Jonquera i Agullana, les dues úniques localitats que tenen d'un 60% a un 80% de casos de o tancada tbnica, a causa del fet que es troben emplaqades sobre la via de comunicació més utilitzada entre Franca i Espanya. Així, per exemple, 1'ALPO dóna júve (jove) a Agullana, Macanet de Cabrenys, Sant Llorenq de la Muga, Terrades i Rabós; búta (bóta) a Vilarnadal, Campmany, Cantallops, la Vajol i Agullana; túta (tota) a Agullana i Darnius. Avui a penes he trobat restes d'aquest tancament, almenys a les localitats que he observat, com tampoc no n'hi ha als treballs més re~ents.'~) Convé també de comentar algunes pronúncies de mots particulars que s'atribueixen al catalh septentrional de transició. Joan Veny, a Els parlars, p. 34, hi localitza jeu (jou) i teu (tou) (dades, amb les fonts, que apareixen a Moll 1991: Zj 63). Quant al primer cas, només he pogut recollir en les meves enquestes la forma jou, cosa que em fa pensar que actualment la pronúncia amb e d'aquest mot és una forma ja desueta; quant al segon, el meu estudi no permet de dir-ne res de nou perquk el mot no hi és tractat. Veny (1989: 35)(4) també localitza en aquesta zona els casos f~nei'~)(fonoll), rostei (rostoll) i jonei (genoll) i, contririament als casos anteriors, sobre els quals hi pot haver dubtes de la seva vitalitat actual, aquestes són pronúncies tradicionals i populars de la zona ben vives, pero ho són del sud de la comarca. Que són formes conservadores i potser més esteses antigament ho podria provar que apareixen també a Cadaqués, almenys fonell i jonell. És clar, doncs, que si volíem delimitar aquest catalh septentrional de transició segons la situació actual, caldria revisar les dades i posar-ne a consideració de noves. En aquest article, el que faré és donar a conkixer un conjunt de dades que vaig recollir durant els anys 1981 i 1982 per a l'elaboració del meu treball El vocalisme del catalh a la zona de transició central- septentrional (Alt Emp~rda).'~)Una contribució que, a més de ser allb que tan sovint passa en dialectologia, un treball motivat i estimulat per una mena 3. Josep Comas, en el seu treball sobre Pau, recull bu ('llaminadura, cosa dolca') en la parla infantil i els casos cum (com), un (on), uncle (oncle), singlut (singlot), casos en que és difícil atribuir la u únicament a la influencia del rossellones. 4. Faig servir, a partir d'ara, les abreviatures: vegeu-ne les referencies al final. 5. La qüestió de la iodització no la tractaré aquí, pero es pot observar de passada en les transcripcions i en algun dels mapes. 6. Memoria presentada per a l'obtenció del grau de llicenciat a la Universitat Autbnoma de Barcelona el 1982. d'homenatge i de sentiment per la terra familiar, voldria aportar alguna cosa per atenuar la impressió de Modest Prats,") de comprovació facil, que la faixa de transició entre el catalh septentrional i el central no ha provocat gaire interks. En aquel1 treball es van fer enquestes a parlants seleccionats per ser representatius de la parla de la localitat. Sempre a homes d'edat madura i arrelats al lloc per haver-hi nascut i per haver-hi viscut. Normalment l'enquesta es va fer a un sol informant, excepcionalment a més d'un. Les localitats estudiades són les següents (vegeu-les en el mapa 1), arnb les abreviatures que algun cop faig servir: Agullana (Ag.) Llanch (Llan.) Bellcaire (Bellc.) Lledó Castelló d'Empúries (Cast.) Llers Colera (Cole.) Pontós (Pon.) Colomers (Colo.) Roses (Ros.) L'Escala (LES.) Sant Pere Pescador (SPe.) Figueres (Fig.) Torroella de Montgrí (Ton.) Garriguella (Garr.) Viladamat (Vilad.) En la llista s'observa de seguida que hem saltat el lírnit sud de 1'Alt Empordh i hem inclbs algunes localitats del Baix. Aixb té una justificació: veure la continuitat del parlar cap al sud i fixar la delimitació en el Ter. És clar, perb, que aquest, com passa en general en dialectologia, és un límit tan vhlid com algun altre que es volgués posar en consideració. Amb tot, malgrat que pugui semblar anecdbtic, val a dir que Josep Pla considerava que aquest era el límit de 1'Alt Empordh arnb 1'Empordanet. Perb també considerava que més enllh de 1'Albera ja era el Vallespir... No és pas aixb, segurament, el que ens hauria d'ocupar, sinó els fets lingüístics, siguin quins siguin els límits, tots ells discutibles, que ens hhgim posat. He seleccionat, d'aquell treball, les dades més interessants relacionades arnb el vocalisme tbnic del parlar altempordanks -i espero poder fer el mateix aviat arnb les vocals htones- i en particular les que permeten de veure la variació dialectal propia de la comarca i posar-la en relació arnb les veines. La presentació de les dades, ara, esta revisada i modificada; i els comentaris i les referkncies, enriquides arnb informació bibliogrhfica recent. He de fer conkixer també altres característiques del que presento a continuació. En primer lloc: la selecció dels mots es va fer en funció del seu virtual interks per a l'estudi de les particularitats del catalh empordanks, segons les pistes que la bibliografia o el coneixement del terreny m'oferien; es presenten en la forma ortogrhfica normativa excepte en algun cas en que, pel valor dialectolbgic, s'escriuen en la forma més acostada a la del parlar que analitzem. En segon lloc: per una qüestió d'estricta contenció metodolbgica, no vaig incloure la flexió verbal. En tercer lloc: només puc fer responsable de la fiabilitat de les dades a la meva orella de llavors, ja que 7. Prbleg a Sala (1983). vaig treballar amb el sistema tradicional de l'anotació en transcripció fonktica in situ feta a mh i sense aparells en registrador^.'^) Quant a la presentació de les dades, cal advertir que agrupo els mots per l'etimologia corresponent. La transcripció fonktica que faig servir aquí no és pas estrictament tecnica: he optat per reduir-la al mhxim amb la finalitat que el lector no especialitzat s'hi pugui habituar de seguida.