Newsiboocultima-Cast:Newsletter 24Ver4
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Patum: Música I Festa Anaís Falcó Ibàñez
ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en TESI DOCTORAL Patum: música i festa Anaís Falcó Ibàñez 2017 Director: Dr. Joaquim RabaseDa i Matas Tutor: Dr. Francesc Cortès i Mir Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i de Musicologia, Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma De Barcelona Imatge De la portaDa: LA ESQUELLA DE LA TORRATXA. “Esquellots”. Dins La Esquella de la Torratxa: periódich satírich, humorístich, il·lustrat i literari, núm. 89, 2-X-1880. Barcelona: Llibreria Espanyola. Pàg. 4. 2 TESI DOCTORAL Patum: música i festa Anaís Falcó Ibàñez 2017 Director: Dr. Joaquim RabaseDa Tutor: Dr. Francesc Cortès Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i de Musicologia, Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona 4 Trobador del mes de maig, rossinyol, refila i canta, mes no deixes eixos cims per los vergers de la plana; no hi vinguis a la ciutat, que hi ha una gent molt ingrata: diu que estima els aucellets, diu que en son cor los regala, mes als que canten millor los posa dins de la gàbia. -
Year of Cultural Tourism 2018-2019 Dossier
Year of 1 Cultural Tourism 2018-2019 dossier 2 Contents Introduction 03 Cultural Tourism in Catalonia 05 Year of Cultural Tourism 2018-2019 11 Challenge 12 Goals 13 Involvement 14 Markets 15 Promotion actions 16 Aimed at professionals 16 International 16 In Catalonia 18 Aimed at the general public 26 International 26 In Catalonia 31 Specific campaigns, thematic 31 and commemorative years Exhibitions 36 Fairs and festivals 45 Arts festivals 68 Concerts 90 Contents 94 3 Introduction Introduction 4 The year 2018 has been declared European Year of Cultural Heritage. The Council of Europe and the European Parliament have decided to establish this year in order to raise public awareness of European values and history and strengthen a sense of community identity. Cultural heritage includes not just monuments, landscapes, traditions, transmitted knowledge and expressions of human creativity, but also collections kept and managed by museums, libraries and archives, all of which are means of presenting, preserving and valuing the past. European cultural heritage is bountiful and highly valuable, offering numerous opportunities for conveying its values. This heritage must be preserved from environmental and physical pressures, the increasingly prevalent digital environment and the illegal trafficking of cultural assets, all of which are threats that need to be met. The main goals of the European Year of Cultural Heritage are: to promote cultural diversity, intercultural dialogue and social cohesion; to highlight the economic contribution of cultural heritage and creativity, particularly for small and medium-sized businesses, and local and regional development, while stressing the role of cultural heritage in terms of the European Union’s external relations, as well as the prevention of conflicts and, where necessary, the reconciliation and reconstruction of cultural heritage that has been damaged or destroyed. -
BOE 267 De 07/11/2001 Sec 3 Pag 40470 a 40474
40470 Miércoles 7 noviembre 2001 BOE núm. 267 «L’agüelo»: Una de las figuras que más expectación provoca entre el los espectadores. Este nuevo diseño rompe con la tradición, pero aporta público, los niños chillan cuando lo ven ir hacia misa con rapidez y como un nuevo marco para la interpretación, ya integrado en el conjunto. El enrabiado. barracón actual constituye una sede estable y propia, pero móvil, lo que El torero: Esta figura corresponde seguramente al gusto del público permite otras ubicaciones. Desde 1992 su ubicación es la Glorieta Muni- por este espectáculo en la época de formación del argumento, reforzado cipal. La capacidad del barracón es de unas 80 a 100 personas, ubicadas por la popularidad que tuvo un torero alcoyano de adopción, Andrés Colo- en escalones de madera y sentados de manera frontal respecto de la escena. ma «Clásico». El precio de acceso a las representaciones es simbólico. El clero: El monaguillo, el sacristán, el cura: La iglesia aparece como institución de referencia en los tiempos actuales, sin relación con la His- II. Definición del bien inmaterial. Medidas de protección toria Sagrada, contada en la primera parte. El carácter ligeramente licen- cioso del monaguillo da un tono picante al relato. Los valores que determinan la incoación se basan en su carácter de Los festeros moros y cristianos: La incorporación de esta escena con- representación ritual, ligada a un tiempo (Navidad) y un territorio (la tribuye decisivamente a marcar el carácter alcoyano de la representación. ciudad de Alcoy), y sus características técnicas únicas, tanto en la Comu- Son cuatro las filas que aparecen al escenario, dos moras y dos cristianas. -
Enllaç Alternatiu Per Descarregar El Llibre De Les Comunicacions Al
Associacionisme cultural. Entre el mosaic i les xarxes Comunicacions Imatge: Cor l'Espiga. Cubelles, 1931. Autor desconegut. Arxiu Antoni Pineda 1931. Autor desconegut. Arxiu Cor l'Espiga. Cubelles, Imatge: XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Tarragona (Universitat Rovira i Virgili) Reus (Centre de Lectura) 6 i 7 de novembre de 2020 1 2 XII Congrés Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Organitzen: Fundació privada dels Centres de’Estudis de Parla Catalana Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana Amb el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis Diputació de Girona Col·laboren: ICRPC 3 Comunicacions de l’àmbit 1. Associacionisme cultural, identitats i coneixement CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA. TOCS, RECERCA I REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL PATRIMONI CAMPANER. Joan Alepuz Chelet Associació cultural Campaners de la Catedral de València 11 VICENÇ PLANTADA I EL CENTRE CATALÀ DE MOLLET DEL VALLÈS (1895-1898) Joan Armangué i Herrero. Centre d'Estudis Molletans – Arxiu de Tradicions 23 PER QUÈ LA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ ÉS UNA COLLA TRADICIONAL Joan Bofarull Solé 39 RECUPERAR I REVITALITZAR EL PATRIMONI IMMATERIAL AL RITME DE LA MÚSICA: LA COLLA EL FALÇÓ (TEULADA - PAÍS VALENCIÀ) Jaume Buïgues i Vila Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta 55 ESTUDI COMPARATIU DE L'ACCIÓN CATÓLICA, EL CÍRCULO CULTURAL MEDINA I L'OBRA CULTURAL BALEAR A MALLORCA DURANT EL FRANQUISME (1939-1975) Marina Castillo Fuentesal Universitat de les Illes Balears 73 EL CENTRE EXCURSIONISTA DE BANYOLES I LA SEVA TASCA DE RECUPERACIÓ D'ERMITES AL PLA DE L'ESTANY Jordi Galofré Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles 85 LES ASSOCIACIONS D'AMICS DE MONUMENTS: EL CAS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA Joan-Ramon González Pérez Associació Amics de la Seu Vella de Lleida 101 LA COMUNICACIÓ DEL PATRIMONI MATERIAL I IMMATERIAL A BORRIOL A TRAVÉS DE LES SEUES ASSOCIACIONS CULTURALS: UNA REVISIÓ DEL PERÍODE 2010-2019 Vicent Pallarés Pascual Lluïsa Ros Bouché 119 4 EL PROJECTE DESCOBRIM EL SEGRIÀ, CULTURA I EDUCACIÓ ENLLAÇADES. -
Gestión. Estudios La Protección Del Patrimonio Mundial En España The
Gestión. Estudios La protección del Patrimonio Mundial en España The World Cultural Heritage protection in Spain Víctor Fernández Salinas Profesor de Geografía de la Universidad de Sevilla y Vicesecretario del Comité Nacional Español de ICOMOS Resumen La pertenencia a la Lista del Patrimonio Mundial se ha asumido en España frecuentemente como un reto para convertir poblaciones y territorios en destinos atractivos dentro del campo emergente del turismo cultural; en cambio, la filosofía de la Lista, que otorga más responsabilidades que privilegios, es relegada a un segundo plano. Los compromisos aceptados en el momento de la inclusión, entre ellos los planes de gestión, son a menudo olvidados o sometidos en todo caso a proyectos urbanos poco sensibles con el patrimonio y veleidosos respecto a una pretendida modernización urbana o a la simple especulación inmobiliaria. Palabras clave: Patrimonio Mundial. Gestión del Patrimonio. Lista del Patrimonio Mundial. Paisaje Urbano. Abstract The inclusion in the World Heritage List has been frequently assumed in Spain as a challenge to turn localities and territories into attractive destinies inside the emergent field of cultural tourism; however, the spirit of the List, that grants more responsibilities than privileges, is relegated to a background. The commitments accepted at the moment of the inclusion, among them the creation of appropriate management plans, are often forgotten or put under urban projects little respectful with heritage or even harmful to it, since their main aims are usually a pretended urban modernization or the simple real estate speculation. Keywords: World Heritage. Heritage Management. World Heritage List. Urban Landscape. e-rph junio 2008 | revista semestral Víctor Fernández Salinas Profesor titular de Geografía Humana en la Universidad de Sevilla, institución en la que trabaja desde 1984, sus principales líneas de investigación se centran en la ciudad como objeto de estudio y el patrimonio –especialmente en la dimensión de las políticas culturales ligadas al territorio y al desarrollo. -
La Percepción Ciudadana De La Marca Patrimonio Mundial En Barcelona
LA PERCEPCIÓN CIUDADANA DE LA MARCA PATRIMONIO MUNDIAL EN BARCELONA. Public perception of the World Heritage brand in Barcelona Marc Compte-Pujol (1) (1) Universidad Ramón Llull, Barcelona (España), [email protected] RESUMEN El sello Patrimonio Mundial de la UNESCO es seguramente el instrumento de conservación más reconocido y efectivo del mundo. Debido a su gran potencial comunicativo, cada vez es más común su concepción y gestión como marca comercial. Sin embargo, los estudios de percepción de la marca Patrimonio Mundial por parte de la sociedad son muy escasos y eso a pesar de la teórica importancia que para los gestores del patrimonio tiene la implicación y participación de las comunidades. Con el presente estudio, queremos contribuir a llenar progresivamente este vacío investigador mediante el análisis de la conciencia de marca y de las primeras asociaciones vinculadas al recuerdo de la marca que produce el Patrimonio Mundial en la mente de los ciudadanos. Para llevarlo a cabo, hemos realizado 40 entrevistas a residentes en la provincia de Barcelona (España), al contar ésta con varios elementos inscritos en la Lista del Patrimonio Mundial. Del análisis de los resultados hemos obtenido algunas ideas clave sobre lo que realmente piensa y siente la opinión pública barcelonesa cuando le hablamos de Patrimonio Mundial. Unos inputs que, creemos, pueden ayudar a mejorar la gestión comunicacional de los bienes Patrimonio Mundial no sólo en la provincia catalana, sino también en muchos otros lugares poseedores de bienes declarados por la UNESCO. Palabras clave: Asociaciones de marca; Conciencia de marca; Gestión de marca; Marca Patrimonio Mundial; Percepción; Valor de marca. -
Newsibooc-Cast Copia:Newsletter 24Ver4
BUREAU INTERNACIONAL DE CAPITALES CULTURALES Noviembre 2009 Bureau Internacional de Capitales Culturales Ronda Universitat, 7. 08007 Barcelona. ℡ +34-934123294 [email protected] www.ibocc.org El Bureau Internacional de Capitales Culturales es una organización de la sociedad civil que tiene dos grandes ámbitos de actuación, como se puede apreciar en los organigramas que presentamos a continua- ción: la implantación y el desarrollo de las capitales de la cultura en diversas áreas del mundo, con el apoyo de instituciones y medios de comunicación, y la realización de campañas de promoción cultural, naciona- les e internacionales. BUREAU INTERNACIONAL DE CAPITALES CULTURALES CAPITAL CAPITAL CAPITAL US CAPITAL DE LA AMERICANA DE DE LA CULTURA BRASILEÑA CAPITAL OF CULTURA LA CULTURA CATALANA DE LA CULTURA CULTURE ESPAÑOLA www.cac-acc.org www.ccc.cat www.capitalbrasileiradacultura.org www.culturalcapital.us www.ccesp.org ORGANIZACION PARLAMENTO GOBIERNO DE LOS DE FEDERAL ESTADOS CATALUÑA DEL BRASIL AMERICANOS ARLAMENTO P DISCOVERY LATINO TV3 CHANNEL AMERICANO PARLAMENTO La Capital La Capital de la EUROPEO Cultural de los Cultura Española Estados Unidos se iniciará en de América se 2012 ANTENA 3 iniciará en 2010 INTERNACIONAL DISCOVERY CHANNEL 2010 Santo Domingo 2011 Escaldes-E. 2010 Ribeirão Preto 2009 Asunción 2010 Badalona 2009 São Luís Maranhão 2008 Brasilia 2009 Figueres 2008 Caxias do Sul 2007 Cusco 2008 Perpinyà 2007 São João del-Rei 2006 Córdoba 2007 Lleida 2006 Olinda 2005 Guadalajara 2006 Amposta 2004 Santiago Chile 2005 Esparreguera 2003 -
10 Tesoros Del Patrimonio Cultural Inmaterial De España Son , Por Orden Alfabético, Las Siguientes
LAS 45 CANDIDATURAS QUE ASPIRAN A CONVERTIRSE EN UNO DE LOS 10 TESOROS DEL PATRIMONIO CULTURAL INMATERIAL DE ESPAÑA SON , POR ORDEN ALFABÉTICO, LAS SIGUIENTES : 1 - Bienal de Flamenco de Sevilla El Ayuntamiento de la ciudad de Sevilla ha mostrado su voluntad de participar en la campaña de elección de los 10 tesoros del patrimonio inmaterial de España al presentar como candidatura la celebración de la Bienal de Flamenco. La Bienal del Flamenco, a lo largo de 30 años de historia, ha demostrado ser el referente del flamenco en el mundo convirtiéndose en uno acontecimiento más atractivos culturalmente. El flamenco como patrimonio es un bien de interés cultural, un género artístico, una expresión cultural completa, un compendio de producción músico-oral, un ritual, y en definitiva, un modo de vida que transciende al propio arte. Por lo tanto, la Bienal de Flamenco es un fenómeno cultural que divulga, promueve, difunde y salvaguarda este rico patrimonio cultural inmaterial andaluz, español y europeo. 2 - Camino de Santiago El Camino de Santiago ha significado en la historia europea el primer elemento vertebrador del viejo continente. El hallazgo del sepulcro del primer apóstol mártir, Santiago el Mayor, supuso encontrar un punto de referencia indiscutible en el que podía converger la pluralidad de concepciones de distintos pueblos ya cristianizados, pero necesitados en aquel entonces de unidad. La creencia cada vez más extendida en los milagros de Santiago provocó que la gente comenzara a peregrinar hacia Santiago de Compostela para obtener su gracia. El primer peregrino conocido fue Gotescalco, obispo de Puy, el año 950, en unión de una importante comitiva. -
Marina Cano Rodriguez
MARINA CANO RODRIGUEZ INTRODUCCIÓ MOJIGANGA Hem d'entendre amb el terme mojiganga Aquest treball és un extret del Treball de una festa popular, en que els participants es Recerca que va ser presentat aquest curs per disfressen de manera extravagant o, fins i tot, la mateixa persona que ha realitzat el que teniu ridícula. També s' hi intercalen balls o a les manso El tema d'aquell treball era molt representacions extravagants. Cal afegir que més amplija que corresponia a la recerca de aquestes celebracions no ten en lloc, tot un any i, a més de tractar l' origen de la exc1usivament, al Principat sinó que també moixiganga, se centrava en l' evolució del s' extenen arreu de Castella i són conegudes mate ix ball popular a Vilanova i la Geltrú i feia amb el mateix terme. un breu repás contextualitzant de la Festa Major de la mateixa vila garrafina. Aquest mateix significat es pot aplicar als termes moixeranga i muixeranga. Aquest A causa de la densitat i extensió del treball mot va ser considerat per Maximiliá de Thous, abans esmentat, ens hem vist obligats a acotar conservador del Museu d'Etnologia i Folklore el tema i, sobretot, presentar la part en que de Valencia, com la traducció mal feta que el la recerca va ser més completa. D' altra poble utilitzava quan es referia a aquests balls banda, hem procurat no incloure parts públics abans anomenats. "En realitat haurien merament descriptives tal com es feia al d' anomenar-la moixig ang a ", citava tot projecte escolar, ja que, tot i ser una referint-se al terme festiu comú a tot 1'Estat. -
La Nueva Configuración Del Sistema De Partidos Valenciano. Una Aproximación Institucionalista
https://doi.org/10.29101/crcs.v25i77.9200 La nueva configuración del sistema de partidos valenciano. Una aproximación institucionalista The new configuration of the Valencian party system. An institutional approach María Ángeles Abellán-López / [email protected] http://orcid.org/0000-0002-6553-0227 Universidad Miguel Hernández de Elche, España Gonzalo Pardo-Beneyto / [email protected] http://orcid.org/0000-0001-7142-1740 Universidad de Alicante, España Abstract: The main objective of this article is to explain the evolution of the party system of the Valencian Community (Spain) between 1978 and 2015. We will start from a historical neo-institutionalist approach and a methodology focused on historical analysis (path dependence and critical junctures). It will be centered on the changes produced in political parties, in terms of the Valencian cartelization and identity and its present position. This way, three working sub-hypotheses are to be explained: H1a: parties have had a continuity dynamic that has changed due to abrupt changes in the environment; H1b: political forces have taken advantage of these events to obtain electoral revenue and; H1c: current political parties are the result of changes experienced in the period studied. This complex hypothesis opens new fields of study for future research in terms of strategy, discourse and perceptions about these organizations. Key words: party system, institutionalism, cartelization, identity, Valencian community. Resumen: El objetivo del artículo es explicar la evolución del sistema de partidos de la Comunitat Valenciana (España) entre 1978 y 2015. Se parte de un enfoque neoinstitucionalista y de una metodología centrada en el análisis histórico (path dependence y critical junctures) de los cambios producidos en los partidos políticos, en cuanto a la cartelización y la identidad valenciana, y su caracterización actual. -
Costa Di Valencia
Spagna Spagna alencia alencia Costa di V Costa di V COMUNITÀ EUROPEA Fondo Europeo per lo Sviluppo Regionale IT INDICE Premessa 1 Premessa Gli itinerari lungo la costa La costa settentrionale di Valencia 2 Da Valencia a Cullera 5 Delle tre province costituenti la Comunidad Valenciana - Regione Le spiagge de La Safor 9 Valencia, quella di Valencia, situata nel cuore del litorale Gli itinerari dell’entroterra mediterraneo spagnolo, a 40º 15’ N e 38º 73’ S di latitudine e 0º L’ itinerario del vino 12 01’ E e 1º 34’ 0 di longitudine, è la maggiore. Bagnata dalle acque L’ itinerario monumentale 15 Irlanda dell’ampio Golfo di Valencia, si trova infatti dirimpetto alle isole L’ itinerario del Turia 19 Dublino Regno Unito Baleari, in una posizione equidistante dai due grandi centri decisionali del paese, Madrid e Barcellona, a farle da confine Valencia, capoluogo del Turia 22 nell’entroterra sono una catena montuosa di altezza media Londra nonché estese pianure che si protraggono fino alle terre Tempo libero e spectacoli 30 dell’Aragona e della Castilla-La Mancha. Le principali attrazioni Indirizzi utili 36 turistiche di Valencia sono le sue risorse culturali, l’adeguata ricettività del turismo aziendale, la sua infrastruttura alberghiera Parigi sparsa lungo le sue spiagge pulite, l’offerta di parchi naturali, il ricco calendario di manifestazioni popolari e la sua squisita gastronomia. Si tratta di un complesso che vanta ben 95 alberghi, Francia 49 pensioni, 417 monolocali, 35 campeggi e due centri balneari in grado di ospitare un folto numero di turisti ogni stagione. Mar Cantabrico Valencia raggiunse il suo massimo splendore nel corso del sec. -
Revista De Investigación Antropológica, Histórica, Cultural Y Social En
Revista de investigación antropológica, histórica, cultural y social en el entorno Mediterráneo nº 3 / Año 2021 NOTA DE L’EDITOR / NOTA DEL EDITOR / EDITOR’S NOTE eWALI ÍNDICE DE CONTENIDOS Revista de investigación antropológica, histórica, cultural y social en el entorno Mediterráneo. Año 2021. EDITA 02 10 Asociación de Sant Jorge de Alcoy Universidad Miguel Hernández Una aproximación a la marcha mora a Ruperto Chapí y la música festera: una través del análisis musical de Als Ligeros paternidad no demostrada por Ana María Botella Nicolás por José Benjamín González Gomis ercer número de la re- ercer número de la revista hird issue of the eWa- vista eWali, la revista eWali, la revista de investi- li magazine, the journal 21 29 d'investigació antropològi- gación antropológica e his- of anthropological and ca i històrica de l'Arc Me- tórica del Arco Mediterráneo historical research of the Depósito legal: A 88-2019 diterrani que, lentament, que, lentamente camina ha- Mediterranean Arc that is ISSN: 2659-5362 Una sociedad agro-pastoril: reseña crÍtica La Muixeranga d’Algemesí, la força d’un Tcamina cap a una consolidació remar- Tcia una consolidación remarcada por las Tslowly moving towards a consolidation de Proprietários, Lavradores e Jornaleiras poble cada per les múltiples propostes que múltiples propuestas que llegan hasta el highlighted by the multiple proposals de Brian O’Neill por Ferran Santos Girbés arriben fins al comité científic i de re- comité científico y de redacción desde that reach the scientific and editorial COMITÉ DE REDACCIÓN por Bruno Filipe de Brito dacció des de tots els racons del món.