L'alt Empordà El Baix Empordà
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
cròniques Any Pallach | Nascut fa cent anys, quan llambordes (es col·loquen davant dels L’ALT és evocat dues qüestions són planteja- domicilis o els llocs de treball dels ho- des indefugiblement: com hauria anat menatjats, amb les dades principals EMPORDÀ la política catalana si no s’hagués mort gravades) s’emmarca en el projec- i què hauria dit, fet, etc., el figuerenc te «Stolpersteine», iniciat l’any 1992 Text > JOAN FERRERÓS davant la sorpresa independentista. a Alemanya. Són petits monuments Les respostes invariablement solen ser: creats per l’artista alemany Gunter Sant Pere, mil anys | Bernat I de Be- la primera, que el llistó polític català Demnig en memòria de les víctimes salú, el cèlebre comte hiperactiu Ber- hauria millorat i, la segona, que Pallach del nazisme, i n’hi ha arreu del món. És nat Tallaferro, en va protagonitzar de hauria entomat la desafecció d’Espa- un petit gest que segurament passarà tots colors, des de participar en el sa- nya amb moltes prevencions. Marxista- desapercebut a molts ciutadans i ciu- queig de Còrdova fins a morir ofegat leninista, socialista i finalment social- tadanes, però que representa la volun- al Roine. Poc abans del seu decés, el demòcrata, de jove va escapar-se de la tat ferma d’una bona part de la societat 13 d’octubre de 1020, el malson dels presó de Figueres i de gran va ser acusat de continuar recordant les víctimes sarraïns atorgà testament. En aquesta de ser maçó i agent de la CIA (dels EUA, de l’horror nazi i no deixar que aquest relació de voluntats va expressar la do- i pensant en Catalunya, n’admirava el important episodi de la història caigui nació d’un alou que era dins la «parro- confederalisme). I, com recorda el seu en l’oblit. Segons un estudi del Depar- chia Sancti Petri de Figarias». És a dir, alumne Antoni Puigverd, va ser un gran tament d’Acció Exterior, Relacions Ins- que el figuerenc temple de Sant Pere pedagog, dels de referència. titucionals i Transparència de la Gene- (no pas el d’avui, és clar: un de més ralitat, de la Universitat Pompeu Fabra modest) ja existia fa mil anys, la qual Imatge de Montgó | La tempesta que i de l’entitat Amical de Mauthausen, hi cosa palesa que la comunitat (la parrò- el gener passat va afectar el país va ser va haver 8.964 deportats republicans quia) encara és més reculada. Per això anomenada Gloria. Perquè a Euro- als camps nazis. La majoria van mo- el Palau del Vent celebra el mil·lenari pa, després dels texans, la coca-cola i rir a causa de les dures condicions de d’aquestes pedres i de l’esperit que les l’anglès, també s’ha adoptat la moda vida als camps, exhausts pels treballs ha acotxat al llarg dels segles. de posar nom als temporals. La part forçats, afectats per malalties o tortu- El calendari de l’oferta de les tren- «del sud» els posa noms espanyols, rats i assassinats pel règim hitlerià. ta-dues activitats ja va arrencar a finals francesos i portuguesos (catalans no) del 2019 i durarà fins al mes de desem- d’una llista preestablerta. I l’Europa El «nou» Centre Fraternal | El Cen- bre d’aquest 2020: conferències sobre «del nord» (Regne Unit, Irlanda i Ho- tre Fraternal de Palafrugell presideix, la història i els atzars del temple i de landa) els bateja a partir d’una altra des de 1889, l’emblemàtica plaça Nova l’evolució religiosa de la ciutat, exposi- nòmina. Guanya qui arriba primer al de la vila. El centre va ser creat el 1887, cions de fotografies antigues i moder- registre meteorològic. Quines coses... però dos anys més tard es va instal·lar nes i de documentació diversa, visites Però el que volíem dir és que les ex- definitivament a l’edifici actual, ocu- guiades a la nau i al campanar, un traordinàries imatges del mar batent el pat amb anterioritat pel concorregut calendari fotogràfic de les gàrgoles de penya-segat exterior de punta Montgó Cafè Orient i el Casino L’Aliança. Al l’edifici, l’estrena de la sardana «Pedres de l’Escala, amb les onades coronant llarg del temps, ha estat remodelat en mil·lenàries», projecció i comentaris de les cases més altes, quedaran per a la diferents ocasions, i els responsables pel·lícules... tot per festejar l’històric galeria més selecta de la comarca i de de l’entitat gestora han decidit que ja temple, avui presidit pel rector i arxi- la climatologia en general. «toca» actualitzar-lo un altre cop. Així, preste mossèn Miquel Àngel Ferrés. l’edifici s’ha sotmès a una remodelació intensa, sobretot la part del bar, el qual, des de la seva creació, ha estat testi- EL BAIX moni de tertúlies històriques i memo- rables, i ha vist passar treballadors del EMPORDÀ suro, jornalers, comerciants, paletes, ferrers, jubilats, literats, etc. Sempre ha Text > PURI ABARCA estat obert a tothom, a diferència del veí Cercle Mercantil, creat el 1904 i fre- Homenatge als deportats | Pala- qüentat per les classes benestants (ara mós s’ha sumat al conjunt de munici- ja no funciona com a casino). Josep Pla pis de Catalunya que han projectat (i qualificava les tertúlies del Fraternal molts ja han dut a terme) la instal·lació d’«importants i nombroses, d’inspi- de plaques o llambordes en record dels ració permanentment progressista», i veïns que van ser deportats als camps observava que tenien l’encant de «con- de concentració nazis durant la Se- tenir persones que, per anar-hi, havien gona Guerra Mundial. L’Ajuntament renyit amb la dona o amb la família». de Palafrugell ja ho havia decidit uns La remodelació del centre s’ha iniciat mesos enrere, i altres consistoris del pel bar, però la junta del Fraternal no >> Mossèn Miquel Àngel Ferrés amb el cartell Baix Empordà es plantegen fer el ma- descarta continuar, més endavant, commemoratiu. (Autoria: Josep M. Dacosta) teix més endavant. La instal·lació de amb l’adequació i millora de la sala 6 > revista de girona 320 del teatre, dedicada sobretot a balls, De fet, tornar-hi les imatges seria un fi- sitat i ubicació de la planta que el Con- quines i altres activitats lúdiques. I tot nal molt oportú de les feines iniciades a sell Comarcal va aprovar de situar al plegat es fa mantenint l’essència his- principis d’any, ja que el perfil d’aques- municipi. Per tant, s’anul·la el Pla Espe- tòrica, l’esperit d’un poble i d’un local ta parròquia, la primera que va tenir cial Urbanístic (PEU) per a la instal·la- sense el qual la història de Palafrugell la ciutat i que està situada al cor de la ció d’un centre de gestió de residus de la no seria la mateixa. població, constitueix un dels elements Garrotxa als terrenys de Can Coma de més emblemàtics de la ciutat d’Olot. Baix de Sant Jaume. La resolució anul·la dos aspectes La variant de la Vall d’en Bas - les significatius del PEU: l’afectació de sòl Preses | Aquesta variant és un tema no urbanitzable de protecció especial recurrent a la comarca des que es van i l’incompliment d’amplada mínima obrir els túnels del coll de Barcons fa dels accessos al centre, per la qual vint anys (vint!), ja que no sols afecta cosa consideren que queda totalment els que viuen en aquests dos muni- anul·lat i que és obligat iniciar-ne un cipis. Passar per dins de les Preses i de nou en el cas que es vulgui edificar d’Olot resulta un coll d’ampolla que als mateixos terrenys. L’Ajuntament de dificulta la mobilitat entre els diver- Sant Jaume estima invàlida la situació sos municipis. Ens hem fet ressò en d’aquesta planta fora d’un polígon in- diverses ocasions de les promeses dels dustrial i considera un error situar-la polítics, de calendaris d’inici i de fi, en uns terrenys tan sensibles i valuo- però res no s’ha complert. S’han tor- sos per la qualitat agrícola i natural nat a sotmetre a informació pública com són els de Can Coma de Baix. els traçats, d’un sol carril per sentit, i dels estudis presentats per la Conse- lleria de Territori s’ha escollit el que, >> El Centre Fraternal de Palafrugell, a la segons diuen, suposa menys impacte EL GIRONÈS plaça Nova. (Autoria: Paco Dalmau) ambiental. Passa per l’oest de les Pre- ses, en paral·lel al marge dret del riu Text i foto > DANI VIVERN Fluvià, amb una longitud d’uns cinc quilòmetres i mig. Però encara falta Alegries i dubtes | Fa uns mesos, van LA GARROTXA la futura variant d’Olot amb la qual ha trobar un vitrall amb figures a la Cate- d’enllaçar. Ens sembla, ja incrèduls de dral. Diuen que és el més antic de Cata- Text > JOAN SALA tot plegat, que esdevindrà un nou capí- lunya en el seu gènere, i de dimensions tol d’una història que mai s’acaba. considerables: 3 × 1,3 metres. Segons Obres a la façana de Sant Esteve els experts, alguns dels plafons que el d’Olot | Fins a final d’any hi haurà una Polèmic centre de gestió de resi- formen són de la primera meitat del se- bastida que cobrirà la façana principal dus | L’Ajuntament de Sant Jaume de gle xiii, i uns altres, de finals del xiv. És de l’església de Sant Esteve perquè cal Llierca considera que el Tribunal Supe- una bona notícia, que pal·lia una mica rehabilitar-la.