cròniques

Any Pallach | Nascut fa cent anys, quan llambordes (es col·loquen davant dels L’ALT és evocat dues qüestions són planteja- domicilis o els llocs de treball dels ho- des indefugiblement: com hauria anat menatjats, amb les dades principals EMPORDÀ la política catalana si no s’hagués mort gravades) s’emmarca en el projec- i què hauria dit, fet, etc., el figuerenc te «Stolpersteine», iniciat l’any 1992 Text > Joan Ferrerós davant la sorpresa independentista. a Alemanya. Són petits monuments Les respostes invariablement solen ser: creats per l’artista alemany Gunter Sant Pere, mil anys | Bernat I de Be- la primera, que el llistó polític català Demnig en memòria de les víctimes salú, el cèlebre comte hiperactiu Ber- hauria millorat i, la segona, que Pallach del nazisme, i n’hi ha arreu del món. És nat Tallaferro, en va protagonitzar de hauria entomat la desafecció d’Espa- un petit gest que segurament passarà tots colors, des de participar en el sa- nya amb moltes prevencions. Marxista- desapercebut a molts ciutadans i ciu- queig de Còrdova fins a morir ofegat leninista, socialista i finalment social- tadanes, però que representa la volun- al Roine. Poc abans del seu decés, el demòcrata, de jove va escapar-se de la tat ferma d’una bona part de la societat 13 d’octubre de 1020, el malson dels presó de Figueres i de gran va ser acusat de continuar recordant les víctimes sarraïns atorgà testament. En aquesta de ser maçó i agent de la CIA (dels EUA, de l’horror nazi i no deixar que aquest relació de voluntats va expressar la do- i pensant en Catalunya, n’admirava el important episodi de la història caigui nació d’un alou que era dins la «parro- confederalisme). I, com recorda el seu en l’oblit. Segons un estudi del Depar- chia Sancti Petri de Figarias». És a dir, alumne Antoni Puigverd, va ser un gran tament d’Acció Exterior, Relacions Ins- que el figuerenc temple de Sant Pere pedagog, dels de referència. titucionals i Transparència de la Gene- (no pas el d’avui, és clar: un de més ralitat, de la Universitat Pompeu Fabra modest) ja existia fa mil anys, la qual Imatge de Montgó | La tempesta que i de l’entitat Amical de Mauthausen, hi cosa palesa que la comunitat (la parrò- el gener passat va afectar el país va ser va haver 8.964 deportats republicans quia) encara és més reculada. Per això anomenada Gloria. Perquè a Euro- als camps nazis. La majoria van mo- el Palau del Vent celebra el mil·lenari pa, després dels texans, la coca-cola i rir a causa de les dures condicions de d’aquestes pedres i de l’esperit que les l’anglès, també s’ha adoptat la moda vida als camps, exhausts pels treballs ha acotxat al llarg dels segles. de posar nom als temporals. La part forçats, afectats per malalties o tortu- El calendari de l’oferta de les tren- «del sud» els posa noms espanyols, rats i assassinats pel règim hitlerià. ta-dues activitats ja va arrencar a finals francesos i portuguesos (catalans no) del 2019 i durarà fins al mes de desem- d’una llista preestablerta. I l’Europa El «nou» Centre Fraternal | El Cen- bre d’aquest 2020: conferències sobre «del nord» (Regne Unit, Irlanda i Ho- tre Fraternal de Palafrugell presideix, la història i els atzars del temple i de landa) els bateja a partir d’una altra des de 1889, l’emblemàtica plaça Nova l’evolució religiosa de la ciutat, exposi- nòmina. Guanya qui arriba primer al de la vila. El centre va ser creat el 1887, cions de fotografies antigues i moder- registre meteorològic. Quines coses... però dos anys més tard es va instal·lar nes i de documentació diversa, visites Però el que volíem dir és que les ex- definitivament a l’edifici actual, ocu- guiades a la nau i al campanar, un traordinàries imatges del mar batent el pat amb anterioritat pel concorregut calendari fotogràfic de les gàrgoles de penya-segat exterior de punta Montgó Cafè Orient i el Casino L’Aliança. Al l’edifici, l’estrena de la sardana «Pedres de l’Escala, amb les onades coronant llarg del temps, ha estat remodelat en mil·lenàries», projecció i comentaris de les cases més altes, quedaran per a la diferents ocasions, i els responsables pel·lícules... tot per festejar l’històric galeria més selecta de la comarca i de de l’entitat gestora han decidit que ja temple, avui presidit pel rector i arxi- la climatologia en general. «toca» actualitzar-lo un altre cop. Així, preste mossèn Miquel Àngel Ferrés. l’edifici s’ha sotmès a una remodelació intensa, sobretot la part del bar, el qual, des de la seva creació, ha estat testi- EL BAIX moni de tertúlies històriques i memo- rables, i ha vist passar treballadors del EMPORDÀ suro, jornalers, comerciants, paletes, ferrers, jubilats, literats, etc. Sempre ha Text > Puri Abarca estat obert a tothom, a diferència del veí Cercle Mercantil, creat el 1904 i fre- Homenatge als deportats | Pala- qüentat per les classes benestants (ara mós s’ha sumat al conjunt de munici- ja no funciona com a casino). Josep Pla pis de Catalunya que han projectat (i qualificava les tertúlies del Fraternal molts ja han dut a terme) la instal·lació d’«importants i nombroses, d’inspi- de plaques o llambordes en record dels ració permanentment progressista», i veïns que van ser deportats als camps observava que tenien l’encant de «con- de concentració nazis durant la Se- tenir persones que, per anar-hi, havien gona Guerra Mundial. L’Ajuntament renyit amb la dona o amb la família». de Palafrugell ja ho havia decidit uns La remodelació del centre s’ha iniciat mesos enrere, i altres consistoris del pel bar, però la junta del Fraternal no >> Mossèn Miquel Àngel Ferrés amb el cartell Baix Empordà es plantegen fer el ma- descarta continuar, més endavant, commemoratiu. (Autoria: Josep M. Dacosta) teix més endavant. La instal·lació de amb l’adequació i millora de la sala

6 > revista de girona 320 del teatre, dedicada sobretot a balls, De fet, tornar-hi les imatges seria un fi- sitat i ubicació de la planta que el Con- quines i altres activitats lúdiques. I tot nal molt oportú de les feines iniciades a sell Comarcal va aprovar de situar al plegat es fa mantenint l’essència his- principis d’any, ja que el perfil d’aques- municipi. Per tant, s’anul·la el Pla Espe- tòrica, l’esperit d’un poble i d’un local ta parròquia, la primera que va tenir cial Urbanístic (PEU) per a la instal·la- sense el qual la història de Palafrugell la ciutat i que està situada al cor de la ció d’un centre de gestió de residus de la no seria la mateixa. població, constitueix un dels elements als terrenys de Can Coma de més emblemàtics de la ciutat d’Olot. Baix de Sant Jaume. La resolució anul·la dos aspectes La variant de la Vall d’en Bas - les significatius del PEU: l’afectació de sòl Preses | Aquesta variant és un tema no urbanitzable de protecció especial recurrent a la comarca des que es van i l’incompliment d’amplada mínima obrir els túnels del coll de Barcons fa dels accessos al centre, per la qual vint anys (vint!), ja que no sols afecta cosa consideren que queda totalment els que viuen en aquests dos muni- anul·lat i que és obligat iniciar-ne un cipis. Passar per dins de les Preses i de nou en el cas que es vulgui edificar d’Olot resulta un coll d’ampolla que als mateixos terrenys. L’Ajuntament de dificulta la mobilitat entre els diver- Sant Jaume estima invàlida la situació sos municipis. Ens hem fet ressò en d’aquesta planta fora d’un polígon in- diverses ocasions de les promeses dels dustrial i considera un error situar-la polítics, de calendaris d’inici i de fi, en uns terrenys tan sensibles i valuo- però res no s’ha complert. S’han tor- sos per la qualitat agrícola i natural nat a sotmetre a informació pública com són els de Can Coma de Baix. els traçats, d’un sol carril per sentit, i dels estudis presentats per la Conse- lleria de Territori s’ha escollit el que, >> El Centre Fraternal de Palafrugell, a la segons diuen, suposa menys impacte EL GIRONÈS plaça Nova. (Autoria: Paco Dalmau) ambiental. Passa per l’oest de les Pre- ses, en paral·lel al marge dret del riu Text i foto > Dani Vivern Fluvià, amb una longitud d’uns cinc quilòmetres i mig. Però encara falta Alegries i dubtes | Fa uns mesos, van LA GARROTXA la futura variant d’Olot amb la qual ha trobar un vitrall amb figures a la Cate- d’enllaçar. Ens sembla, ja incrèduls de dral. Diuen que és el més antic de Cata- Text > Joan Sala tot plegat, que esdevindrà un nou capí- lunya en el seu gènere, i de dimensions tol d’una història que mai s’acaba. considerables: 3 × 1,3 metres. Segons Obres a la façana de Sant Esteve els experts, alguns dels plafons que el d’Olot | Fins a final d’any hi haurà una Polèmic centre de gestió de resi- formen són de la primera meitat del se- bastida que cobrirà la façana principal dus | L’Ajuntament de Sant Jaume de gle xiii, i uns altres, de finals del xiv. És de l’església de Sant Esteve perquè cal Llierca considera que el Tribunal Supe- una bona notícia, que pal·lia una mica rehabilitar-la. Feia mesos que la faça- rior de Justícia de Catalunya li dona la les frustracions habituals que afec- na estava protegida per una xarxa, ja raó i que cal fer un nou estudi de neces- ten Girona i la seva comarca, com per que se’n desprenien fragments de pe- exemple que el projecte de restaurant dra, que s’exfoliava, fet que podria ha- a l’antiga Sala Odèon se n’hagi anat can ver provocat greus accidents tant a les Pistraus. I també les indeterminacions: persones que entraven al temple com hi haurà baixador del TAV a l’aeroport, als transeünts que passaven pel vol- que, a més, Aena proposa com a «quar- tant. Es volen consolidar els diversos ta pista» del Prat? Hi haurà acord entre elements ornamentals i l’estructura l’Ajuntament i el Govern central sobre general de tota la façana, amb un cost on s’haurà de construir el nou arxiu previst de 268.000 euros, que assumi- provincial, actualment a Sant Josep? Se ran el Bisbat, la Generalitat, la Diputa- sabrà, per fi, on i quan es farà l’hospital ció i l’Ajuntament d’Olot. També està nou que ha de substituir el Josep Trueta? previst que s’organitzin actes diversos El que sí que es preveu és que el Festival a fi de recaptar diners. En aquesta faça- Mundial de Circ continuï sumant èxits na hi havia, dins les tres fornícules, les amb els seus números d’altíssima quali- imatges de pedra de sant Esteve, el pa- tat, protagonitzats per primeres figures tró, i les de santa Sabina i sant Valen- mundials. En la seva novena edició, hi tí, copatrons de la ciutat, les quals es han assistit 33.000 espectadors. van esmicolar els primers mesos de la guerra del 36. No se’n pot plantejar la Happy flowers| Aquest any, Temps substitució fins que no estigui perfec- >> Façana principal de l’església de Sant de Flors no s’ha salvat ni tan sols in tament consolidada tota l’estructura. Esteve d’Olot. (Autoria: Quim Roca) extremis. Una empresa de Banyoles,

revista de girona 320 > 7 cròniques

finalment, es va atrevir a presentar-se a Casa Cacao, nom que presagia cacau gués, fer un port per a creuers. Et pen- al concurs i havia d’aportar el material vehicular. Tampoc no s’entén ni en di- ses que seria l’únic estany de creuers botànic ad hoc. És el que tenen les lici- buixos animats per què han apagat el del món? Podríem recuperar i ampliar tacions, de mal accés per a les petites fanal —el popular «ciga­rro»— de la el Barbiland amb una muntanya russa empreses, que veuen com les grans es plaça de Miquel Santaló (la del Carle- que envoltés l’església de Porqueres i poden permetre equips d’advocats que many). L’explicació oficial és que hi ha se submergís a l’estanyol de la Cen- els guiïn pel laberint normatiu. Però el un cert risc per als operaris que n’han dra; podríem recuperar l’estanyol del coronavirus ha tallat d’arrel l’epifania de netejar l’interior, perquè l’estructu- Vilar com a abocador d’aigües brutes, floral. Mentrestant, en alguns espais ra serveix, a més, com a extractor de podríem transformar tot Banyoles en urbans ja s’està substituint la gespa fums del pàrquing soterrani. La tec- una vila neolítica i viure-hi com si fós- per vegetació mediterrània —deu ser nologia actual garanteix la seguretat sim neolítics. No, aquesta última idea, que l’actual és exòtica— perquè, en ser en feines pla més perilloses i, des que no: és massa real… M’agrada tant que més resistent a la sequera, farà que no hi ha xemeneies al món, milers d’escu- m’incitin a ser creatiu sense límits ra- es gasti tanta aigua. Precisament re- ra-xemeneies s’han guanyat la vida en cionals! Els ho podries dir, tu que hi comanàvem, a la crònica anterior, un estructures on hi ha força més gasos, coneixes gent, allà dins?» Mai el meu passeig per l’espai natural de l’illa del sutge i pols que en un senzill pàrquing. nebot havia desbarrat com avui. Ter, encara poc conegut per la ciuta- L’excusa no cola. Això sí, la decisió està dania. Més aviat ho haguéssim dit: el presa, el llum no s’encén, i s’especula «gloriós» aiguat del gener el va arra- sobre obscures alternatives per enllu- sar, i el de l’abril ha rematat la feina. menar l’espai. Proposem, des d’aquí, Sic transit gloria mundi. Esperem que que en comptes de «la plaça del Cigar- l’episodi hagi servit per netejar vo- ro» se l’anomeni des d’ara «la plaça del rals i regenerar vegetació de ribera. Porro», perquè l’única manera de veure clar l’afer és anant fumats. Venent fum | No creiem, en canvi, que el terrabastall perpetrat al carrer de la Creu —la consigna és eliminar cotxes com sigui— tingui els efectes desit- EL PLA >> La pesquera de Banyoles, on s’han fet obres. jats. En aquestes latituds nostres, on és costum decidir i després planificar, DE L’ESTANY D’aventures |A Banyoles hi ha un és com a mínim arriscat aprovar que la aventurer extraordinari, un jove bri- plaça de Catalunya sigui per a vianants Text i foto > Xavi Xargay llant, educat i assenyat (el conec per- —com si ara no hi passés ningú—, per sonalment) que està vivint una expe- allò que, a les ciutats comme il faut, tots De la pesquera | «Hola, uncle. Et vo- riència extraordinària: viatjar amb un els barris vells han de ser zones lliures lia demanar què en penses, tu, de les pressupost molt reduït, amb temps, de vehicles. Passa, però, que Girona és obres que l’Ajuntament ha fet a la pes- fent un «viatge llarg, ple d’aventures, un cas excepcional i el seu barri vell no quera seguint els plànols del senyor ple de coneixences», xuclant la vida és al centre, sinó que queda arrapat en Masgrau. Polèmiques, no? Les úni- i les cultures de cada lloc. Explica les un extrem de muntanya, i ja ens expli- ques línies verticals i artificials que en seves vivències a VilaWeb; hi porta, de caran —als taxistes, sobretot— com aquest moment pot assumir l’estany moment, cinquanta-nou capítols inte- es pujarà a les Pedreres. Els germans són les que ja hi ha, no t’ho sembla? ressantíssims. Ell sí que s’ha fet savi, Roca, que han obert el seu local xocola- Però, és clar, quan et diuen que és ha trobat noves sendes on perviuen ter a tocar de la plaça, l’han batejat com l’únic exemple que tindrà Banyoles «els vells anhels, plens de ventures, d’arquitectura racionalista, quan saps plens de coneixences». Bon viatge per que ho va fer el senyor Paco, penses: al guerrer! potser sí que tenen raó. I llavors a mi se m’acut estirar l’argument i fer més pro- postes. Te’n recordes, d’aquell fanzín, L’Estany Soldat? Hi havia un dibuix LA amb una proposta amb autopistes, aeroports i múltiples construccions: Text i foto > Joan Domènech seria l’únic exemple d’arquitectura contracultural, a Banyoles (i potser al Lloret de Mar: 46a Festa de l’Esport món). Posats a recuperar, podríem de- | La trobada ja té una llarga tradició i manar els Mundials de Salts Aquàtics, cada any s’hi inclouen més modalitats com als setanta; podríem reconstruir (enguany s’hi han premiat els karts i l’antiga torre del Club; de fet, podríem l’esquí forapista). Molt emotiu ha estat ampliar el club, incloure-hi la pesque- el record tributat a Darwin Ribas (cam- ra i aixecar-la perquè semblés aquella pió de cros i fundador del Club d’Atle- >> La torre d’enllumenat i d’extracció de fums torre. Es podria fer el canal que co- tisme) i a Alfons Serrano (cronista de («el cigarro») de la plaça de Miquel Santaló. muniqués l’estany amb el mar i, si cal- partits a la ràdio i a la televisió), morts el

8 > revista de girona 320 2019. La Festa de l’Esport, que es va ini- Quimet Illas, en Falet, un destacat bla- dedicat a Talló, fins al darrer, sobre la ciar fa quaranta-sis anys i que ha passat nenc de cent deu anys. «Joaquim Ruyra cuina cerdana. És una bona ocasió per pel pavelló, pel camp de futbol i per al- i Oms, propietari rural» es deu a la plo- recordar els calendaris que hem vist a gun altre recinte, ha tingut lloc ara dins ma del desaparegut veterinari Josep Tu- casa des del 1980. del Teatre Municipal. El Premi Forjador ron. Pep Vila parla d’«El dinar de morts de l’Esport ha estat per a Manel Fernàn- servit per Joan Bta. Jalabert, adroguer Cinquena edició de les xerrades dez pel foment de l’atletisme i dels es- blanenc (1710)»; Emília Augué explica «Explica’m una història» | Un any ports de base, i el Premi Llevant, recollit les seves vivències com a «La modista més, durant el mes de febrer, el Grup per Jordi Palacín, per al Club de Bàsquet dels vestits de paper» al Club Sant Jordi, de Recerca de , l’Arxiu Co- Lloret, pels seus cinquanta anys. Altres i completen el número les «Notícies de marcal de la Cerdanya i el Consell Co- premiats han estat, en diferents disci- l’Arxiu» i una bibliografia blanenca. marcal de la Cerdanya van organitzar plines: Miquel Molina, Ona Blasco, Ari- el cinquè cicle de xerrades «Explica’m adna Garrasino, Miquel Juanola, Tània Sils: deu anys de l’escola Els Estanys una història», en el qual, com en les Pardo, Marc Dailos, Xènia Sirés, Clàu- | A finals de 2009, l’escola silenca Jacint edicions anteriors, es van abordar di- dia Terradas, José León, Àlex Barón, Verdaguer ja estava desbordada en al- versos temes relacionats amb la vall Ale Albanesi i Raúl Rico. L’Ajuntament guns cursos i era necessari obrir un cerdana. també ha distingit Angelina Bonilla i nou centre per acollir l’alumnat. Va ser L’interès creixent per la història de Emeterio Villoldo com a usuaris més el motiu per projectar la nova escola, Cerdanya es va confirmar amb la gran veterans dels cursos esportius sèniors. que va rebre, aleshores, el nom d’Els Es- afluència de públic a cada xerrada. El tanys i que ara ja fa deu anys que fun- cartell d’aquesta edició hi va tenir molt Blanes: la revista de l’Arxiu | Ha sor- ciona. La directora del centre, Carme a veure. Va encetar el cicle l’arqueòlo- tit el número 22 de la revista Blanda, Dilmé, que es fa ressò de l’efemèride a ga Sara Aliaga, amb una xerrada sobre de l’Arxiu Municipal de Blanes. Té cent la revista local Quadern de Sils, diu: «Al els pobles abandonats de Cerdanya. trenta pàgines. Reprodueix en portada llarg d’aquests anys, l’escola s’ha anat Va mostrar indicis, documents i pro- un quadre de Lluïsa Vidal, pintora a la fent gran en molts sentits: en nombre ves d’una llarga llista de nuclis avui qual Consol Oltra dedica un interessant d’alumnes i mestres, en espais, en bar- desapareguts. La va seguir el doctor article i de la qual també es parla en racons, en l’excel·lència del nostre pro- en història antiga Oriol Olesti, que un altre treball, aquesta vegada d’Aitor jecte escolar… i ha esdevingut un centre va dedicar la xerrada a les troballes Roger, dedicat a les feminals, és a dir, a consolidat a la població de Sils». arqueològiques de materials cartagi- dones pioneres com Carme Karr, Dolors nesos a la vall del Segre, que apunten Monserdà i Carme de Burgos. El mateix que Anníbal va creuar els Pirineus Aitor Roger signa, també, una història per Cerdanya. Per acabar, el geògraf del Concurs Internacional de Focs d’Ar- LA CERDANYA Carlos Guàrdia va voler conscienciar tifici de la Costa Brava, a Blanes, en el sobre la importància dels camins mu- seu cinquantenari. Sebastià Ruscalleda Text i foto > Sandra Adam nicipals partint de la xarxa històrica de escriu «El bateig de la Costa Brava» i, camins de Puigcerdà. Enguany el cicle amb nous materials, rebla el clau a favor Quaranta anys del Calendari s’ha consolidat i ha agafat empenta per de la tribuna del convent de Blanes com Cerdà | L’any 1980 es va publicar el a les pròximes edicions. a lloc des d’on Agulló va donar a aques- primer Calendari Cerdà. Joan Pous i ta costa el nom que l’ha fet famosa. Ma- Martí Juncà van ser els caps visibles ria Àngels Sagrera fa una semblança de d’un projecte sorgit entre activistes culturals cerdans que van trobar en el calendari la millor manera d’entrar a les cases tot reivindicant la cultura cerdana. Al llarg dels anys el calendari ha recollit festes, expressions pròpies del parlar, patrimoni, costums, oficis i eines de Cerdanya i del Capcir. >> Carlos Guàrdia durant la xerrada «La Malgrat que el seu format s’inspira xarxa històrica de camins de Puigcerdà». en un calendari del Rosselló, amb els anys ha anat agafant un estil incon- fusible. En les edicions del Calendari EL RIPOLLÈS Cerdà hi han treballat voluntàriament pintors, dibuixants, escriptors, histo- Text i foto > Eusebi Puigdemunt riadors i especialistes, i s’hi han trac- tat tota mena de temes: des dels goigs Centenari del CF Ripoll | Començant fins als ocells, passant per les herbes per la capital comarcal, Ripoll, cal remeieres, els costums o els mamífers. destacar en primer lloc la comme- Per celebrar l’efemèride, el conjunt de moració al llarg de tot aquest 2020 del calendaris s’ha exposat a l’Arxiu Co- centenari de la fundació del Club de >> Portada del número 22 de la revista Blanda. marcal de la Cerdanya: des del primer, Futbol Ripoll, equip que es va fundar

revista de girona 320 > 9 cròniques

el mes d’abril de 1920. Des de l’enti- tacat en la seva voluntat de millorar la vinculat a la xarxa Xanascat d’albergs tat esportiva ja s’ha demanat el suport vila, tant en el vessant cultural com en de la Generalitat de Catalunya, ha re- institucional necessari per celebrar el social i econòmic. obert després de romandre sis mesos una efemèride que arribi a tot el poble. A Camprodon, hi ha dues efemèri- tancat per dotar-lo d’instal·lacions Sense moure’ns de la vila comtal, des per comentar: la primera és la d’energia geotèrmica i fer-lo, així, més també cal destacar que el divendres 7 de commemoració del 81è aniversari de sostenible i ecològic. Val a dir que és febrer es va fer entrega dels premis Ripo- la retirada republicana, amb activitats un alberg que té una gran demanda llès Líders, que enguany van celebrar el que s’aniran esglaonant en el decurs tant per part de famílies com de grups primer decenni de recorregut. L’acte de de l’any (conferències, exposicions, escolars d’arreu de Catalunya i d’altres lliurament dels guardons (amb disseny col·loquis...). En aquest ambient com- llocs de l’Estat espanyol. de l’artista local Domènec Batalla) de memoratiu cal situar també la inaugu- I, per acabar, dues referències breus les diferents categories, nou en total, va ració de l’exposició «"Los otros Guer­ als dies de gresca del Carnestoltes, que estar presidit per l’honorable consellera nicas". Pintures de la Desbandá i la ja han passat i que a la comarca les po- de la Presidència, la senyora Meritxell Retirada», de l’artista argentina Diana blacions celebren de manera esglaona- Budó, i va tenir lloc als locals del Cinema Dowek. L’artista pretén que aques- da, segons un calendari pactat entre els Teatre Comtal. Val a dir que la conselle- ta mostra sigui, a part d’un espai per diferents ajuntaments, a fi de no enca- ra va anunciar, aprofitant l’avinentesa, poder-hi contemplar les seves recrea- valcar-se. El més matiner va ser el de la la intenció de la Generalitat d’inver- cions i gaudir-ne, un lloc de reflexió. població de Campdevànol, seguit del de tir deu milions d’euros a la comarca. Ribes de Freser. Aquest darrer és, a parer L’institut escola de Ribes | Una meu, el més irreverent i teatral, amb es- Sant Joan i Camprodon | Pel que fa a nòtula de tarannà pedagògic i social creix, de tots els que es fan al Ripollès en Sant Joan de les Abadesses, enguany és que té relació amb la població de Ri- els dies previs a les estretors de la vella el desè aniversari de l’Espai Art l’Aba- bes de Freser: des de les instàncies Quaresma... Només cal dir que es fa sota dia, ubicat a les dependències del vell pertinents es continua treballant per l’advocació de santa Truja, que dura una palau abacial del segle xv. Per comme- tal que amb vista al curs 2020-2021 setmana i que el darrer dissabte del mes morar-lo, s’han programat un seguit l’institut escola ja sigui una realitat, és el dia principal de les carnestoltades, d’exposicions i de performances. L’ac- de manera que estigui en ple funcio- ja que està dedicat a aquesta santa. te inaugural, previst per al segon cap nament i beneficiï tant l’alumnat com de setmana de març, consistia en una les famílies del poble. L’institut escola performance lumínica a la façana del és de fusió, en el sentit que és el resul- palau, promoguda per la sensibilitat tat de la unió dels dos centres escolars creativa de l’artista Dolors Puigdemont. de la vila: l’escola d’infantil i primària També cal esmentar que ja s’han fet Mare de Déu de Núria i la de secundà- públiques les bases per a la convoca- ria, la SES Joan Triadú. tòria dels guardons Emma, que pre- Sense deixar la vall de Ribes (més en >> Els guardonats en la darrera edició dels mien la persona o entitat que ha des- concret, la vall de Núria), el seu alberg, premis Ripollès Líders.

GIRONINS A L’EXTERIOR Text > Santi Redondo, resident a Hondures

Visc a Hondures per amor. Hi tinc la dona i també una filla Econòmicament, la situació és complicada. La moneda amb paràlisi cerebral, que, si tot va bé, algun dia duré a Giro- és la lempira hondurenya. Amb vint-i-set lempires fas un na. Només fa un any que visc a Talanga, però estic enamorat euro; no és una moneda gens competitiva. Hi ha gent que d’aquest municipi i de tot el país, ja que he tingut ocasió de vi- es fa un fart de treballar i en tota la setmana només gua- sitar la capital, Tegucigalpa, i molts altres indrets. A Talanga nya l’equivalent a cinquanta euros. És una pena, perquè hi ha prop de vint aldeas i quasi un centenar de caseríos. Fins el país és ric. En general, la gent és bona, més ben educa- i tot a la capital la majoria dels carrers estan sense asfaltar, da que a Girona, i també valoren més el que tenen. L’únic per això és coneguda com l’Indret del Fang. Curiosament, la que no m’agrada és el comportament de molts homes, que majoria dels immigrants hondurenys que viuen a Girona són consideren que les dones són un tros de carn. Hi ha un de Talanga; això fa que potser em senti més ben acollit. masclisme molt exagerat. Un home es considera un home Hondures és un país maco i pobre, molt pobre. A casa quan té una dona o dues. I, en molts casos, si li pot pren- treballem recollint cafè, blat de moro, frijoles, plàtans, me- dre la dona al germà, la hi pren. També hi ha dones que lons, taronges... de tot una mica, el que toqui en cada mo- tenen llibertat, depèn de la zona. Als pobles acostuma a ment. És una feina dura, molt física; et fas un fart de carre- haver-n’hi menys. gar sacs, però m’agrada i em sento molt a prop de la natura. Els que manen a Hondures són els grans, els vells, que Aquests productes els venen a la gent del país i de vegades per a mi porten el país malament. Si en deixessin les regnes també van a l’estranger. Nosaltres els duem a un magatzem als joves que han tornat després d’haver emigrat, tot seria i des d’allà els distribueixen on calgui. diferent; Hondures creixeria molt.

10 > revista de girona 320