Lleida Sud Federation

LLEIDA SUD FEDERATION Credential Federation Suporters Club Town Province/Country 0036 LLEIDA SUD PENYA BLAUGRANA CERVERA I RODALIA CERVERA LLEIDA 0100 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA D'AGRAMUNT I COMARCA AGRAMUNT LLEIDA 0102 LLEIDA SUD PENYA BLAU-GRANA DE GUISSONA I COMARCA GUISSONA LLEIDA 0106 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA TÀRREGA TARREGA LLEIDA 0107 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA "SOM I SEREM" DE TORREGROSSA TORREGROSSA LLEIDA 0109 LLEIDA SUD PENYA BLAU-GRANA VILANOVA BELLPUIG VILANOVA DE BELLPUIG LLEIDA 0229 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA D'ALCARRAS ALCARRAS LLEIDA 0310 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA DEL PLA D'URGELL MOLLERUSSA LLEIDA 0356 LLEIDA SUD PEÑA BARCELONISTA FRAGA I COMARCA JAUME PALLARES FRAGA HUESCA 0380 LLEIDA SUD PENYA BARCEL. BORGES BLANQUES LES BORGES BLANQUES LLEIDA 0473 LLEIDA SUD PENYA BARÇA DE LINYOLA LINYOLA LLEIDA 0495 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA MIRALCAMP MIRALCAMP LLEIDA 0509 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA TORRES DE SEGRE TORRES DE SEGRE LLEIDA 0583 LLEIDA SUD PEÑA BARCELONISTA BINEFAR Y COMARCA BINEFAR HUESCA 0646 LLEIDA SUD PENYA BARÇA DE BELLCAIRE D'URGELL BELLCAIRE D'URGELL LLEIDA 0651 LLEIDA SUD PENYA BLAUGRANA DE BELLPUIG BELLPUIG LLEIDA 0822 LLEIDA SUD PENYA BLAU-GRANA BELLVISENCA BELLVIS LLEIDA 0892 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA "LA CLAMOR" D'ALMACELLES ALMACELLES LLEIDA 1184 LLEIDA SUD PEÑA BARCELONISTA "LA FRANJA MEQUINENZA" MEQUINENZA ZARAGOZA 1200 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA DE SAIDI ZAIDIN HUESCA 1222 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA D'ALMATRET ALMATRET LLEIDA 1274 LLEIDA SUD PEÑA BARCELONISTA DE TAMARITE Y COMARCA TAMARITE DE LITERA HUESCA Update 20/08/2018 LLEIDA SUD FEDERATION 1297 LLEIDA SUD PENYA BLAUGRANA DE ROSSELLO (LLEIDA) ROSSELLÓ LLEIDA 1348 LLEIDA SUD PENYA BLAUGRANA D'ALPICAT ALPICAT LLEIDA 1373 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA DE SUDANELL SUDANELL LLEIDA 1421 LLEIDA SUD PENYA BLAUGRANA DE SIDAMON SIDAMON LLEIDA 1423 LLEIDA SUD PENYA BARÇA CIUTAT DE LLEIDA LLEIDA LLEIDA 1536 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA LA VILA DE SERÒS SERÒS LLEIDA 1547 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA "LA SOCIETAT" MAIALS LLEIDA 1606 LLEIDA SUD PENYA BLAUGRANA DE VILANOVA DE LA BARCA VILANOVA DE LA BARCA LLEIDA 1618 LLEIDA SUD PENYA VENT BLAUGRANA BENAVENT DE SEGRIA LLEIDA 1645 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA PUIGVERD DE LLEIDA PUIGVERD DE LLEIDA LLEIDA 1652 LLEIDA SUD PENYA BLAUGRANA DE TORREFARRERA TORREFARRERA LLEIDA 1686 LLEIDA SUD PENYA BLAUGRANA DE GOLMES GOLMES LLEIDA 1772 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA DEL PALAU D'ANGLESOLA EL PALAU D´ANGLESOLA LLEIDA 1798 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA DE SOSES SOSES LLEIDA 1964 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA DE TORREBESSES TORREBESSES LLEIDA 1969 LLEIDA SUD PENYA BLAUGRANA DE FAIÓ FAYON ZARAGOZA PENYA BLAUGRANA GERARD PIQUÉ DE SANT GUIM DE 2002 LLEIDA SUD FREIXENET SANT GUIM DE FREIXENET LLEIDA 2072 LLEIDA SUD PENYA BLAUGRANA SOM UN SENTIMENT LLEIDA LLEIDA 2078 LLEIDA SUD PENYA BLAUGRANA "TXEMA CORBELLA" DE NALEC NALEC LLEIDA 2137 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA DE CASTELLDANS CASTELLDANS LLEIDA 2224 LLEIDA SUD PEÑA BARCELONISTA DE BENABARRE Y COMARCA BENABARRE HUESCA 2280 LLEIDA SUD PENYA BARCELONISTA LLEIDA 1970 LLEIDA LLEIDA Update 20/08/2018 .

Copy Link

Recommended publications

Els Plets De Les Baronies De Bellpuig 1 Linyola (1731-1840)
ELS PLETS DE LES BARONIES DE BELLPUIG 1 LINYOLA (1731-1840) 129 Per Esteve Mestre i Roige 9 I - INTRODUCCIO l'Arxiu Historic Comarcal de Cervera, en la seva secci6 comarcal i en l'apartat de Bellpuig, Atrobem una relaci6 de plets que es plantejaren a les Baronies de Bellpuig i vila de Linyola ı entre el bar6 i els seus pobles. D'aquests plets cal remarcar diverses coses: 1.- EIs plets, majoritariament, foren iniciats pel bar6, en negar-se els pobles a complir les seves obligacions -pagaments de delmes, quisties, censos, etc ... -; els plets es resolgueren en ge neral a favor del bar6. 2.- Despres de les lleis de Mendizabal de 1836 i 1837, el bar6 continua pledejant amb els seus pobles, amb la intenci6 de tornar a cobrar els delmes. 3.- Tots els plets foren iniciats pel procurador del bar6, que era Ramon Maria de Jover, de Tarrega, i part dels plets es portaren davant l'Alcaldia Major de Tarrega. Quant ala historia d'aquests pobles de la Plana d'Urgell durant aquesta epoca, tingueren grans dificultats degut a la postguerra, a les grans sequeres que va patir l'UrgelP i als canvis politics que va viure el p~is (epoca liberal de 1821-1823, decada ignominiosa de 1823-1833, gue rra carlina de 1833-40 i, enmig, les lleis de Mendizabal de 1836-7). Tots aquests canvis~s veuran reflectits en els plets. II - ELS PLETS En un 1libre de comptes de la baronia de Bellpuig3 trobem, en el foli 47, la Relacion gene ral 0 noticia de tos pteitos y expedientes litigosos que activa 0 pasivamente se han seguido por parte de Su Exca.
[Show full text]
Butlletí De L'associació D'història Rural Espècies De Cereals; 2
Mestall 43_Mestall30.qxd 31/07/2018 0:19 Página 1 any XX núm. 43 juny 2018 mestall: 1. mescla de diferents Butlletí de l'Associació d'Història Rural espècies de cereals; 2. conjunt mhomogeni de coses diverses es tall L'aigua deLs secans: sortida a torrebesses, 18 de novembre de 2017 De primer, les paraules: cadolles, àrida —el registre actual de precipitació mit - ginys, seclots, aineres, espones, bollons, jana és de 388 mm anuals—, però ha tin - aigüeres, patamolls, aljubs, estelladors... gut, almenys fins temps relativament Un devessall de termes que posen en evi - recents, una certa dotació de recursos dència, no només un lèxic ric, sinó també hídrics i, sobretot, un sistema de gestió que formes elaborades i complexes de gestió els optimitzava. La memòria oral dels torre - de l’aigua i de construcció del territori. bessins, sorprenentment, no accentua Aquest fou el primer impacte de gaire l’escassedat d’aigua. El poble es Torrebesses a la quinzena de socis i amics troba a la part baixa de la Vall Major, just en sumari que havíem arribat des d’una Catalunya el punt on conflueix amb la Vall dels oriental més humida, segurament més des - Siscars, abans de continuar en direcció al Portada preocupada per l’aigua. Després vingueren Segre. Les conques de recepció d’aquestes L’aigua dels secans: sor - les restes que perviuen de les antigues valls han proporcionat i concentrat en el tida a torrebesses, 18 de infraestructures hidràuliques, que els veïns fons de vall un cert volum d’aigua de pluja novembre de 2017 d’aquest municipi s’esforcen a conservar i que ha alimentat tant les sèquies com un Notes en guaret patrimonialitzar.
[Show full text]
CCS Tríptic Rutessegarra
Ruta dels Castells del Sió 1 11 Ruta de Cercavins Recorregut: 41,88 km Recorregut: 12,72 km Durada: 3h 48’ Durada: 2h Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Dificultat: Fàcil Ascensió: 401 m Ascensió: 213 m Sortida: Cervera Ponts Sortida: Montornès de Segarra 41º40’’38” N / 01º16’09” E Vilanova les Cases Sallent 41º36’01” N / 01º13’55” E de l'Aguda de la Serra 2 Lloberola 12 Ruta dels Castells del Doll Castell Ruta Molí del Cava Recorregut: 24,5 km de Ribelles Recorregut: 7,33 km Durada: 2h 05’ Ribelles 854 Durada: 1h 30’ Ideal en BTT Ideal a peu Dificultat: Moderada Sant Salvador Dificultat: Fàcil Ascensió: 249 m 6 Sanaüja Ascensió: 108 m Sortida: Guissona a Sortida: Mas del Sot c 41º47’11” N / 1º17’19” E Pedrata s 41º49’44” N / 01º19’31” E o 675 i Vallferosa Torre B Llanera e de Vallferosa d Ruta de les Dues Valls 3 a 13 Ruta de les Gesses r Tossal Recorregut: e de la Creu Recorregut: 23,38 km i era 12,34 km Durada: 2h R 658 an Durada: 2h 30’ Ideal en BTT l Ideal a peu Dificultat: Moderada L Dificultat: Fàcil e Ascensió: 312 m 15 Biosca d Ascensió: 207 m ra Sortida: Sant Guim de Freixenet Guardiola 14 ie Sortida: Mas del Sot 41º39’21” N / 01º25’73” E Selvanera R 41º49’44” N / 01º19’31” E Castell 13 el L de les Sitges lo Palou 12 bre l'Aguda Fontanet gós Claret Ruta dels Turons 4 Talteüll Cellers 14 Ruta Aubaga - Solana Recorregut: 22,62 km Torà Recorregut: 11,85 km Durada: 2h 15’ Florejacs 7 Durada: 1h 20’ Ideal en BTT Ideal en BTT Dificultat: Moderada Massoteres Dificultat: Moderada Ascensió: 382 m Ascensió: 198 m Sortida: Sant
[Show full text]
P Ro Jecte Co N Stru Ctiu
Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural Secretaria General u i ct ACTUACIÓ u SEGRIÀ SUD str TÍTOL n PROJECTE DE REGULACIÓ DEL SEGRIÀ SUD o XARXA DE REGULACIÓ i DISTRIBUCIÓ. FASE 3B CONQUES COMARQUES EBRE SEGRIÀ ecte c j o TERMES MUNICIPALS r ALMATRET – LLARDECANS – MAIALS p TORREBESSES – SERÓS CONSULTOR DATA DE REDACCIÓ DOCUMENTS JUNY 2007 JOAN CREIXANS DANÉS RESUM IOLANDA HUGUET HUGUET CLAU: EXEMPLAR NÚM. ER-00942.3B A ÍNDICE DEL RESUMEN • Índice del proyecto • Memoria • Planos • Resumen del presupuesto ÍNDICE DEL PROYECTO Projecte de regulació del Segrià Sud. Xarxa de regulació i distribució Fase 3B. Clau: ER-00942.3B DOCUMENTO Nº 1: MEMORIA Y ANEJOS DOCUMENTO Nº 2 PLANOS MEMORIA ANEJOS Anejo nº 1. Reportaje fotográfico Anejo nº 2. Principales características del proyecto DOCUMENTO Nº 3: PLIEGO DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS Anejo nº 3. Topografía Anejo nº 4. Trazado Anejo nº 5. Geología y geotecnia Anejo nº 6. Parámetros básicos de riego y dotaciones Anejo nº 7. Cálculos estructurales Anejo nº 8. Cálculos hidráulicos DOCUMENTO Nº 4: PRESUPUESTO Anejo nº 9. Balsas de regulación Mediciones Anejo nº 10. Análisis del riesgo y propuesta de clasificación Cuadro de Precios nº 1 Anejo nº 11. Equipos de filtración Cuadro de Precios nº 2 Presupuesto Anejo nº 12. Equipos hidráulicos Resumen Presupuesto Anejo nº 13. Cálculos eléctricos de Media y Baja tensión Presupuesto de Ejecución por Contrata Anejo nº 14. Anejo Medioambiental Anejo nº 15. Servicios afectados Anejo nº 16. Expropiaciones y servidumbres Anejo nº 17. Estudio de Seguridad y Salud Anejo nº 18. Plan de obra Anejo nº 19.
[Show full text]
Memoria06.Pdf
Annual report | 2006 it is crystal clear , waste is a resource ARC 2006 | Annual report Presentation Francesc Baltasar i Albesa Sustainable waste management in light of the Minister of the Environment and Housing challenges of climate change 0 / Pag. nce again it is time More importantly, however, is municipal waste generation This effort, which we have all invite you to continue improving competitiveness in the sector. for the yearly report an aspect of key importance exceeded population growth. made, can be interpreted fa- these results as the separation (2006) of the Agència that makes it possible: the role In other words, generation per vourably insofar as mitigating of waste at home becomes even Despite these results, we ode Residus de Catalunya, which we all play in the process. The capita remained at 1.64 kg/ climate change is concerned: more important. should not be complacent and is necessary to observe how far public, companies, environmen- h/day. This is certainly a very selective collection prompted must carry on working for im- we have come and the ground tal and social agents, and gov- positive development and is savings of over 480,000 tonnes 2006 also saw a clear drive to- provement and towards waste that remains to be covered with ernmental authorities must work the result of the effort the pub- in emissions of CO2, which, wards a more soundly-based management involving con- OBJECTIVES AND ACTIONS regard to waste in Catalonia. together actively to bring about lic makes each day. it is well-known, is one of the waste policy, in both its manage- tinued effort to fight climate change in the waste paradigm, gases that contributes to glo- ment and financial aspects.
[Show full text]
Rankings Municipality of Torrebesses
9/25/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of LLEIDA / TORREBESSES Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 ABELLA DE LA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin CONCA ESPOT Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ÀGER SPAGNAESTAMARIU AGRAMUNT ESTARÀS AITONA ESTERRI D'ÀNEU ALÀS I CERC ESTERRI DE ALBATÀRREC CARDÓS ALBESA FARRERA ALCANÓ FÍGOLS I ALCARRÀS ALINYÀ ALCOLETGE FONDARELLA ALFARRÀS FORADADA ALFÉS FULLEDA ALGERRI GAVET DE LA ALGUAIRE CONCA ALINS GIMENELLS I ALMACELLES EL PLA DE LA FONT ALMATRET GOLMÉS ALMENAR GÓSOL ALÒS DE BALAGUER GRANYANELLA ALPICAT GRANYENA DE LES ALT ÀNEU GARRIGUES ANGLESOLA GRANYENA DE ARBECA SEGARRA ARRES GUIMERÀ ARSÈGUEL GUISSONA ARTESA DE GUIXERS LLEIDA ISONA I CONCA ARTESA DE DELLÀ SEGRE IVARS ASPA D'URGELL BAIX PALLARS IVARS DE BALAGUER NOGUERA BARBENS IVORRA BASSELLA JOSA I TUIXÉN BAUSEN JUNCOSA BELIANES JUNEDA Powered by Page 3 BELL-LLOC L'ALBAGÉS L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin D'URGELL L'ALBI Adminstat logo BELLAGUARDA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNAL'ESPLUGA BELLCAIRE CALBA D'URGELL LA BARONIA DE BELLMUNT RIALB D'URGELL LA COMA I LA BELLPUIG PEDRA BELLVER DE LA FLORESTA CERDANYA LA FULIOLA BELLVÍS LA BENAVENT DE GRANADELLA SEGRIÀ LA GRANJA BIOSCA
[Show full text]
La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
[Show full text]
Editorial I Índex
· 1 · · 2 · EDITORIAL I ÍNDEX EDITORIAL I ÍNDEX ........................................................................................................................................................................ 3 Arriba la primavera i sembla que tot és possible, tot reneix i l’energia de la natura i de les persones es renova, estem més FESTES I TRADICIONS ..................................................................................................................................................... 4-9 positius. Enmig d’aquest esclat de vida i color, de fruiters fl orits i CONEIXEMENT POPULAR..................................................................................................................................... 10-15 camps verds, surt al carrer un nou número de la revista Del Poble, després d’un petit parèntesi hivernal causat per les reestructuracions econòmiques que afecten a molts àmbits, tant DES DE LES ASSOCIACIONS............................................................................................................................ 16-22 públics com privats. Tot i així, amb il·lusions renovades i amb ganes de continuar ESPORT .............................................................................................................................................................................................. 23-27 oferint aquest servei al municipi, us presentem una nova edició de la revista on hi trobareu la gran majoria de festes, celebracions, actes, xerrades, aplecs i trobades que s’han realitzat
[Show full text]
El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
[Show full text]
Ii. Memòria De La Informació I Diagnosi Territorial 1
ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D‟URGELL II. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ I DIAGNOSI TERRITORIAL 1. ENCAIX GEOGRÀFIC I TERRITORIAL DEL PLA D’URGELL 1.1. ÀMBIT DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC L‟àmbit del Pla comprèn la totalitat de la comarca del Pla d‟Urgell i, per tant, els municipis de Barbens, Bell-lloc d‟Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés,Ivars d‟Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d‟Anglesola, El Poal, Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana. La creació de la comarca és recent1 i presenta una superfície de 305,1 km2 que pertany a l‟àmbit territorial de les Terres de Lleida. Es troba situada a la plana d‟Urgell i delimitada per l‟àrea regada pel Canal d‟Urgell. Al nord limita amb la Noguera, a l‟est amb l‟Urgell, al sud amb les Garrigues i a l‟oest amb el Segrià. El Pla d‟Urgell es troba format per setze municipis i la seva capital és Mollerussa, centre geogràfic i econòmic comarcal. A nivell administratiu, cal destacar que el municipi de Barbens té un enclavament a la comarca veïna de l‟Urgell (Aguilella), i que al Pla d‟Urgell hi ha un enclavament que pertany al municipi dels Alamús, de la comarca del Segrià (Vensilló). Dades bàsiques de superfície, població i densitat per municipis del Pla d’Urgell % població Superfície Població Densitat Entitats singulars població Municipi respecte el 2 2 (nombre) (km ) (hab. 2008) (hab./km ) total Barbens 7,56 890 117,72 2,5% 3 Bell-lloc d'Urgell 34,92 2.413 69,1 6,7% 1 Bellvís 46,7 2.468 52,85 6,8% 2 Castellnou de 16,11 731 45,38 2,0% 1 Seana Fondarella 5,43 811 149,36 2,2% 1 Golmés 16,62 1.661 99,94 4,6% 1 Ivars d'Urgell 24,32 1.747 71,83 4,8% 4 Linyola 28,66 2.781 97,03 7,7% 1 Miralcamp 14,87 1.405 94,49 3,9% 1 1 Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça.
[Show full text]
Sabors Del Segrià
46 Jardineria Arrullat 53 Artesania de la Llet Herbes aromàtiques, plantes ornamentals, Casa Sibilló L’Hort de Ca La Bàrbara verdures, hortalisses i bolets Formatges, iogurts, llet C/ Baró de Maials, 89 Carretera de Sucs, km.1 Torre Roquet, partida 14 25005 Lleida 25100 Almacelles 25114 Pla de la Font Tel.: 658 880 677 Tel.: 606 752 680 Tel.: 630 421 976 www.hortdecalabarbara.com [email protected] [email protected] www.casasibillo.com Fundació Privada Obra Tutelar 47 Horticultura i jardineria Agrària les Planes C/ Lleida, 18 Herbes aromàtiques, plantes ornamentals XOCOLATES 25112 Gimenells Ctra. L-800 km. 2 Tel.: 973 748 139 25180 Alcarràs 54 Pangea chocolate www.obratutelaragraria.org Tel.: 646 267 166 Xocolata orgànica [email protected] C/ 27 de Gener, 5 www.horticulturalesplanes.com 25182 Aitona Tel.: 690 319 248 MERCATS SETMANALS [email protected] FRUITES SEQUES www.pangeachocolate.com MERCAT DEL BARRIS NORD Dissabte 48 Mas d’en Nogués Pavelló Barris Nord (Lleida) Elaboració artesana de fruites seques, PUNT DE VENDA DE ecològiques i sense gluten PRODUCTES LOCALS MERCAT MUNICIPAL C/ d’Orient, 21 DE TORREFARRERA 25179 Maials Ara Proximitat Diumenge Tel.: 973 130 359 / 626 188 958 C/ Alcalde Rovira Roure, 24 Polígon Industrial de Torrefarrera [email protected] 25006 Lleida www.masdenogues.com Tel.: 973 238 646 MERCAT DE L'HORT A TAULA www.araproximitat.cat Primer dissabte de mes 49 Foment Agrícola Plaça St. Joan (Lleida) de Les Garrigues L’Agrobotiga Fruits de Ponent Vigilant el paisatge de Josep Ma. Peñalver - 1r premi del VIè Concurs de Fotografia de la Pedra Seca celebrat l’any 2014 per l’Ajuntament de Torrebesses i el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses Elaboració artesana de fruites seques Carretera de Vallmanya, km.
[Show full text]
Industrial Districts in Rural Areas of Italy and Spain1
Industrial districts in rural areas of Italy and Spain1 Rafael Boix Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona, Campus de Bellaterra, Plaça Nord, edifici MRA, planta 2, 08193 Cerdanyola del Vallès. Email: [email protected] Yancy Vaillant Grup de Recerca en Desenvolupament Rural (DRUAB) Departament d’Economia de l’Empresa Universitat Autònoma de Barcelona, Campus de Bellaterra, Edifici B, 08193 Cerdanyola del Vallès. Email: [email protected] Abstract The industrial district is a model of production mainly related to medium and small cities characterized by in dustrial specializations in small and medium enterprises. However, the mapping of the phenomenon in countries as Italy and Spain suggest that industrial districts are also present in rural areas. The objective of this contribution is the identification, mapping and characterization of industrial districts located in rural areas as well as to evaluate the extent in which industrial districts in predominantly rural areas have contributed to the dynamism of these areas. The analysis analyzes the importance of industrial districts for rural development and provides some recommendations regarding policy strategies. Specifically, the study illustrates some relevant results. First, in dustrial districts are present in rural areas of Italy and Spain although their importance is higher in Spain. Second, industrial districts in rural areas are geographically concentrated in a few rural areas. Third, patterns of specialization of industrial districts in rural areas do not differ from their patterns in other areas. Fourth, predominantly rural areas with industrial districts grow between two and three times faster than the rest of rural areas.
[Show full text]