View metadata,citationandsimilarpapersatcore.ac.uk verencias que en la Fiesta del Santísimo Corpus Corpus del Santísimo Fiesta la que en verencias prohibició i afegia “ manava l’observançaielcompliment dela Ildefonso el21dejuliol1780, quede- d’una cartadelmateixborbó, datadaaSan eclesiàstiques icivilsanavaacompanyada Reial Cèdulaenviadaatoteslesautoritats requiere..”, se ellas que en Decoro y Gravedad ala conveniente poco como ticas, Eclesiás y funciones demás en las Procesiones práctica esa del todo que cese sino Gigantones ni Danzas, oRegular, adelante Parroquia en haya ninguna sea Catedral, Iglesia Reinos de estos que en manda que l’acompanyava“...se tota lacomparseriafestivaquefeiasegles va prohibirl’assistènciaalaprocessóde en laReialCèduladel10dejuliol1780 l’església. CarlesIII(delacasadeBorbó), cions litúrgiquesirestessinsempreforade i vaordenarquenoanessinalescelebra- limitar l’úsdediversoselementsambfoc, Corpus. FelipIII(delacasad’Àustria)va dificar ialterarelseguiciprocessionaldel més tardana. Països Catalans.Elsnanssónd’aparició Tot aquestric folkloreeracomúarreudels Cotoners en alguns indrets) i els Gegants. els Turcs iCavallets (anomenatsCavallets el LleóoDrac;elsDiablesiAngelets; La Mulassa[laGuitaberguedana],l’Àliga, als arxiusmunicipals,noeclesiàstics. tant aBergacoml’Alguerlesdadessón fet sempre.Unaaltracoincidènciaésque sempre - que és per fer-ho tal com s’havia processó delselements,sovint-pernodir sigui la data inicial de la incorporació a la festius; aixònovolpasdirqueaquesta portar oconstruirelsdiversoselements res delcostdelafesta,quevaliafer, Les primeresdadessónsempredefactu- comuns atotelterritoricatalanoparlant. tegrada perdiversoselementsqueeren La comparseriafestivacatalanaestàin- 34

El poderreialespanyolvaintentarmo- articles L’EROL Gianfranco Piras,RamnFelipó l’Alguer iBergacomexemple del CorpusCrhisti: L’antiga comparseriacatalana ...algunas y notables irre

aquesta - - de l'Alguer Document del'ArxiuHistoricl'Ajuntament religiosa comelsanys1937i1938. de calamitats,guerresopersecució la comparseriabergadana,llevatd’anys s’ha deixatdefermaielCorpusambtota significativa delesqualsfouaBerga,onno día...” aquel de Procesión la en llevarlos de practica la permanece donde en y Danzas gigantes los de ocasión con cometido han se año ese de Christi a Reus,Vilanova ilaGeltrú,SantFeliude mulasses, perAmades,se’nconservaven de Mediona,Solsona,IgualadaiSitges.De havia aVilafranca del Penedès, Sant Quintí truït feiamoltpoc.Dedracsdiuquen’hi la deVilafranca delPenedèss’haviacons- Girona, la Bisbal, Sitges, Olot, Berga i Valls; d’àguiles aCatalunyan’hihavianomés redactat unsquantsanysabans)indicaque (tot iquecreiemdeviad’haverestat tumari, Joan Amades quan va escriure el Hi hagué algunes excepcions, la més Hi haguéalgunesexcepcions,lamés editat perprimercopl’any1952 (ASCA)

Cos - semblants s’havien anomenatCavallets d’altres indrets de Catalunya les comparses Lepant; elnompodriavenird’aquest fet.A ser derrotat pelscristians a la batallade El 7d’octubrede1571l’exèrcit turcva Turcs i Cavallets dana, ambunareferència solsonina La comparseriaalgueresa ibergue- coses importantsperaCatalunya. del Corpuscatalàquedefensarmoltesmés preocupat mésdeprohibirelbestiarifestiu eclesiàstiques oreisd’Espanyas’havien res delricpatrimonimedieval.Autoritats clasta haviadeixatCatalunyasensequasi cada Corpus.Unaestúpidafebreicono- el conservavailluïaambgranesplendor minvant i, només a pocs indrets com Berga, Corpus. Faferedatdeveurecomhaviaanat quant albestiarifestiudelesprocessons com estavademigratelpatrimonicatalà inventari d’Amades, serveix per veure les MacesielsPlens.Aquestextraordinari Vendrell. A Berga n’hihaviadedostipus: Torredembarra, Falset,Montblanciel Valls, la Selva del Camp, Reus,Tarragona, hagut tambéaPiera,Capellades,Igualada, Quintí deMediona,iafirmaquen’hihavia lafranca delPenedès,l’Arboç,Sitges,Sant ven l’any1954aVilanova ilaGeltrú,Vi - que nihaviaendiversesciutatscatalanes. feren unsdenous,i,gegants,indica guerra civil del 1936–1939; l’any 1940 se’n posteriorment vansercrematsdurantla de Solsonaforenreintroduïtsl’any1934; Turcs iCavallets-SegonsCuadrench,els Olot, SantFeliudePallerolsiBerga–els havia aSolsona.Decavalletsentenien un altre dels seus llibres, que només n’hi de boul’any1934,Amades,afirmaen -. Delleonsjanose’nconservavacap,i Pallerols, SolsonaiBerga,-lesduesguites De diables,perAmades,se’nconserva- provided byRevistesCatalanesambAccésObert brought toyouby

CORE Documents del s. XVII de l'Arxiu Historic de l'Ajuntament de l'Alguer (ASCA)

Cotoners, Cotonines, Cavallins, Turquia Berga ordre de pagament al clavari Nicolau Leony o a Barcelona l’entremès del Gran Turc. Aquest estremès és un dels elements més per les despeses dels consellers per les festes antics de la Patum; avui està integrat per de Corpus de l’any 1649 per un “.. diable L’Alguer quatre persones que porten els Cavallets i de la massa, .... y ... Tambor”. A l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de l’Al- les quatre que fan de Turcs. Els cristians - guer (ASCA) entre les despeses de la Festa Cavallets - porten punyals i els Turcs una Berga de Sant Joan de Porta Llatina1 referent a la espasa corva dita simitarra. Simulen un Segons ha documentat M. Dolors San- primera decada dels segle XVII n’hi una que combat en el qual els Cavallets sempre tandreu, a l’Arxiu Històric Comarcal del inclou la de fer “Dues espases o montans”2. guanyen. M. Dolors Santandreu explica a Berguedà (AHCB), l’any 1621 hi havia 2 De l’any 1612 a l’ASCA hi ha un pagament a L’Erol número 101 de l’any 2010, que el diables i sant Miquel. És una de les com- per a la construccio“ ...les espasses y broquers3 document més antic de la Patum descobert, parsa de foc de la Patum; fins no fa gaires per los cavalls cotoners y turcs, per la dita festa fins ara, és a l’Arxiu de Berga, en un volum anys les actuals Maces i els Plens saltaven del Santisim Sacrament .... per una pell per “perdut fins llavors” del llibre del Clavari junts, ara les dues formes de diables estan los broquers... y als qui han ballat los cavalls berguedà, de l’any 1621 quan es diu que individualitzades. A l’Alguer com a Berga cotoners y turchs que son dotze entre tots, los deu s’ha de pagar per Corpus “... a dos turchs, o Igualada tenein un instrument de per- y los capitants 2... als qui han representat los setse sous; a quatre cavallets, setse reals...”. cussió, Tabal - Tambor. quatre Angels... als qui han representat Sant Miquel y Sant Joan ... pel qui ha fet les espasses .... per pagar a Francisco Stara per la tersa de Diables – Maces – Angelets - Tambor L’Àliga atambor y trompetta ”. - Tabal L’Alguer Un altre important document de l’Arxiu L’Alguer A l’ASCA es pot consultar un ordre de alguerès és el de la festa del Corpus i sant A l’ASCA hi ha molts documents que pagament de la primera dècada dels segle Joan de Porta Llatina de l’any 1649, on expliquen les figures com en el “Libre de XVII per la despesa de la festa de l’Assumpta s’indica el cost economic “... fer las espadas les Serimònies” de l’any 1586, que diu que que s’indica que s’ha construït “... una Aliga dels Cavalls Cotoners .... [i per] ....les espades per la festa del Corpus Chisti a la processó amb lo suo arbre”. Al mateix l’ASCA també i Borquers...” i explica que també cal pagar d’aquell any “...se fan los personatjes de Sant n’hi ha un altre de l’any 1681 “ ...per fer una per “... pintar sinch cavalls...” i per Corpus Joan i Sant Miquel que van devant lo Santissim Aliga [per la festa] que se sol fer de Corpus”. “als Cavalls Cotoners .... als capitants de cavalls Sacrament i los Angels, y es portan les banderes També hi ha a l’ASCA de l’any 1684 per i Turcs....i als cinch cavalls i cinch Turcs”. de la çiutat”. També a l’ASCA trobem un construir “...lo castel, habra, agila...”. Encara

L’EROL 35 trobem al mateix arxiu alguerès unes or- A la parròquia barcelonina de Santa dres de pagament al clavari de l’any 1684 Maria del Mar tenien un gegant anome- per “...una corda per lligar la haguila...... dos nat Salomó; diuen que està documentat bigarons lo hu per fer lo habre (de l’aliga).. y des de l’any 1582: Darrerament ha estat pagar al mestre per minarlo.” recuperat.

Berga Els primers documents de l’Àliga de Lleó, Castell i “Nau i Galera” l‘AHCB, es troben en l’acta municipal de 12 de juny de 1756 i diu: ”...para mayor L’Alguer culto Divino y solemnidad de dicha festividad A l’ASCA existeix un ordre de pagament se fabricará de nuevo una Águila para asistir de la primera década del segle XVII de la en la festividad y procesión de dicho día de Cor- festivitat de l’Assumpta per la construcció pus así y como se practica y existe en las demás de “un Lleo”. En aquest mateix document Ciudades y Pueblos del presente Principado de consta la despesa per la “Construccio de un Cataluña... y deseando el mayor culto Divino Castell”. Al Corpus de l’any 1649 es diu que se fabrique de nuevo dicha Águila gastando que s’ha de pagar per “fer una nau i Galera” del Común de esta Villa lo que fuere necesario i el de l’any 1684 per construir “...lo castel, por semejante festividad del Corpus pues así habra, agila...”. se ha acostumbrado. Y no menos lo necesario para la fabrica de nueva construcción de dicha Berga Águila”. Un altre document municipal A Berga no hem trobat mai cap documneta- és del 10 de juliol de 1756 “…ha pagat dit cio referent a aquests elements del Corpus Clavari a Ramon Roca, fuster, quaranta lliures alguerès. El Lleó està ben documentat a divuit sous i deu diners i són per semblants que d’altres ciutats, com Barcelona. Per saber de nostra ordre n’ha gastades i pagades per fer la presència de “Castell” a la prosessó del una Àliga per assistir a la Processó de Corpus”. I Corpus recomanem de consultar el volum el darrer de 15 de juliol de 1756, “a pagat II de Duran i Sanpere, Barcelona i la seva dit Clavari a Ramon Roca, fuster, cinc lliures història, on també es recullen moltes altres onze sous i tres diners i son per semblants que figures i representacions que acompnya- lo comú de esta vila de pagar-ne per lo gasto que ven el Santissim, com podria ser “la Nau i ha fet en compondre un lloc per tenir l’Àliga ...”. la Galera” de l’Alguer.

Aquest document diu que se fabricará de nuevo una Águila, per tant queda molt Mascles clar que podria haver-n’hi hagut una altra d’anterior. Berga havia estat una vila que L’Alguer havia donat bastant suport a Felip V, per Un document de l’ASCA de l’any 1562, tant prou podria ser que no fos aquesta la indica que s’assigna la despesa de 5 lliures primera de les Àligues berguedanes, ja La documentació demostra la riquesa del Corpus per la pólvora de la casa de la ciutat “en les que podria haver passat que felipistes ber- de l'Alguer (ASCA) ordres de pagament”. L’any 1586, a l’ASCA, guedans l’haguessin destruït com varen trobem un document que fa referència a fer l’any 1721 a Reus (hi havia en aquets mateix any per la despesa de “lo Salamo”. la prosessó del Corpus que diu que es tiren anys qui creia que l’aliga era un simbol “24 mascles y tres pesas”. Una altra cita dels austriacista). Una altra possibilitat seria Berga mascles de l’ASCA és un pagament fet per que també hi hagués hagut llavors a la Vila M. Dolors Santandreu va donar a conèi- la festa de sant Joan de Porta Llatina de Reial de Berga una Àliga pertanyent en xer a L’Erol número 101 que l’any 1622 l’any 1649 “ ...per quatre mascles que se tiren propietat privada a alguna de les confraries hi havia un gegant. Els gegants de Berga lo dia de sant Joan”. (com passava a Cervera), institucions, par- actualment són quatre, dues parelles: uns ròquia o a algun noble berguedà, i per tant coneguts con els Gegants Vells i els altres Solsona no era necessari que cap dels pagaments, com a Gegants Nous. La revista El Faro Dels Mascles expliquen Jaume Cuadrench amb anterioritat a l’any 1756 figuressin als Bergadán, de 23 de maig de 1891 en el a Gegants i demés improperis i Pere Cua- comptes del Comú. número 20 explica que la Patum d’aquell drench Homes de terra i foc, Els trabucaires de any comptarà amb “una pareja de gigantes Solsona que n’hi va haver a Solsona entre Gegants Nuevos, reservándose los que en adelante se els anys 1693 i 1703. Van ser recuperats per denominará viejos para la fiesta de la noche del la Festa Major de l’any 2009. Evidentment L’Alguer sábado de Corpus”. Farràs, l’any 1992, en la la paraula mascletà o masclets ve d’aquesta A l’ ASCA hi ha unes despeses del Corpus i segona edició del seu llibre de la Patum, fou mateixa arrel. per la festa de sant Joan de Porta Llatina de el primer en explicar que segons la factura Volgudament no recollim en aquest arti- l’any 1649 que expliquen “...i al Jagano per que es conserva a l’AHCB havien estat cle, cap de la gran quantitat de referències fer lo senyal Salamo, per dites dos festes y al Tam- comprats al mateix any 1891 a La Perfección que disposa l’Arxiu de la Ciutat Alguer bor ....” . Tambe hi ha una altra factura del d’Andrés Casas de Barcelona. sobre els tipus, formes i construcció de tota

36 L’EROL mena de coets pel Corpus i d’altres festes alguereses; ni les despeses de la murtra, “marçanella”, la “ramadura” [per fer enra- mades com es feia a Berga], ciris, “pesas”, ni els pagaments als “bastaixos”, encens, fer l’altar de la ciutat, vetes, “Taules,” ni el recorregut pels carrers i places alguereses .... tampoc no recollim més dades i infor- mació de la Patum atès que es pot consultar en molts dels llibres de la bibliografia que s’adjunta.

Conclusió

Aquesta documentació prova un cop més com eren d’estretes les relacions entre catalans fa anys. L’Alguer tenia un ric pa- trimoni de Corpus com Barcelona, Girona, Berga, Solsona o la ciutat de València. Tots els documents estan redactats en català –evidentment– la llengua pròpia.

Als Països Catalans celebràvem d’una Mascles a la Festa del Corpus Armengou, J., La Patum de Berga, compilació forma molt semblant la festivitat del Cor- Domini de l'Alguer (Foto R. Felipó) de dades històriques, amb un suplement pus Christi o Corpus Domini4 fos a Berga musical dels ballets de la Patum, Berga, 1981. o l’Alguer. Els Cavallets Cotoners i Turcs, Budruni; A., Breve Storia di Alghero (del neoli- Maces [sant Miquel i Angelets], Gegants, tiao al 1478). Alguer, 1990. Budruni; A., Storia di Alghero, Il Cinquecento e Àliga eren presents a l’Alguer com també il Seicento, Alguer, 2010. ho eren a Catalunya, a les Illes Balears o al Les fotos dels documents son propietat de l’Ar- Duran i Sanpere, A., La Fiesta del Corpus, Bar- País Valencià. La qüestió és d’on venien i on xiu Històric de l’Ajuntament de l’Alguer i no es permet cap reproducció sense el seu celona, 1943. anava aquesta comparseria – entremesos–, consentiment per escrit. Duran i Sanpere, A., Barcelona i la seva història, improperis del Corpus; quins foren primer (ASCA) Arxiu Històric de l’Ajuntament de Volum II, Barcelona, 1973. els de Barcelona o els de l’Alguer? Encara l’Alguer Farràs, J., La Patum de Berga, Barcelona, 1986 no s’ha pogut comprovar on comença o (AHCB) Arxiu Històric Comarcal del Berguedà i 1992. d’on ve la tradicció del ric Corpus Català Felipó, R., La Patum, el Corpus Crhisti de Berga, i/o la seva història. Tarragona, 2005. Felipó, R. , ‘Els turcs i cavallets a l’Alguer i Berga’ Notes Berga, no va acatar mai la disposició de L’Erol, número 106, Berga 2011. (1) La Festa de sant Joan de Porta Llatina de la prohibició de Carles III. Aixo és un misteri Molina, P. i J. Armangué, Llibre de les cerimò- ciutat de l’Alguer, la nit entre el 5 i 6 de maig, nies, dels consellers de la Ciutat de l’Alguer, no resolt, i el podem explicar amb tota clas- commemorava la victòria algueresa contra L’Alguer, 2005. l’exèrcit de sassaresos i francesos comandats se de teories: que si la carta no va arribar Noguera Canal, J., Visió Històrica de la Patum, mai, o si va arribar no és va obrir; potser per el vescomte de Narbona a l’any 1412. (2) Espasa de grans dimensions; de vegades es Barcelona, 1992, atès l’atàvic sentit revolucionari del poble necessita les dues mans per moure-la, segons Nughes, A., Alghero : chiesa e società nel XVI berguedà de no acatar mai cap imposició el Diccionari Alcover - Moll. secolo, l’Alguer, 1990. de dalt... Vés a saber si algun dia en algun (3) Broquers: escuts circulars de cuir, segons el Santandreu M. D., Algunes aportacions a la his- arxiu apareixerà la resposta. Però el fet Diccionari Alcover - Moll. tòria de la vila de Berga i la seva festa cabdal, és que a Solsona, Vic, Manresa, Cervera, (4) A l’Alguer anomenen, avui, festa de Corpus la Patum, l’Erol número 101,Berga, 2010. Domini, malgrat que antigament era Corpus Barcelona o Girona si que la van acatar. A Piras, G. i B. Tavera, Libre Gran (1461), Càller, Crhisti. l’Alguer va anar perdent de mica en mica 1999. els seus elements festius. Piras, G. i B. Tavera, Libre de Privilegis de la Bibliografia Ciutat de l’Alguer (1499) – Libre de les Seri- mònies (1586). Sàsser, 2007. Alcover - Moll, Diccionari català-valencià- La Patum, pels de Berga, sembla que a Serra, A., La festa ad Alghero nell’età barroca, balear, Palma de Mallorca, 1975-1977. voltes és la raó de ser i viure, més encara al llibre La Setmana Santa a l’Alguer, Bar- Amades, J., Iconografia Popular: Gegants, bèsties quan la UNESCO la va declarar l’any 2005 celona, 1999. del comú, cavallets, nans, Barcelona, 1929. Patrimoni Oral i Immaterial de la Humani- Serra, A., La tradizione dei Cavalls Cotoners Amades, J., La Patum, Barcelona, 1932. tat. A l’Alguer fa pocs anys que han estat ad Alghero, Revista de l’Alguer num. 3, Amades, J., Gegants, Nans i altres entremesos, l’Alguer, 1992. recuperats els Cavallets Cotoners, no per la Barcelona, 1934. processó de Corpus sinóo per altres festes. Amades, J., Guia de les Festes Tradicionals de Catalunya, Barcelona, 1958. Però el nostre passat de catalans és el Amades, J., Costumari Catala, Barcelona, 1982 Gianfranco Piras mateix. - 1983. Ramon Felipó

L’EROL 37