<<

:1 .l '/ ,,

Presentació a cura de Josep Azuara La Historiografia del Masnou (I) per Rosa Almuzara Fitxa Tècnica: el bergantí rodó "Ma Rosa " per Palemó Anglés Conèixer el passat ens pot ajudar neixen el conjunt de turonets situats a comprendre mès el present i a pla­ entre la riera d' i el torrent Vall­ nificar millor el futur. Es sota aquest mora que, com veureu en l'estudi aspecte que, des de l'ajuntament, que publiquem a continuació, a par­ volem impulsar la nostra història. tir del segle XVIII va constituir-se en Disposem d'un Museu Municipal l'eix vertebrador dels 2 nuclis que com a eina per a tots els estudiosos s'havien anat formant a la marina sobre , on s'hi organitzen d'Alella (Alella de Mar) i la de Teià (el exposicions i s'hi promouen excava­ Masnou). cions arqueològiques, per citar les Aquest conjunt de pujols, d'una activitats més destacades i pensem altitud màxima de 27 metres, són els que calia donar-li més dinàmica per que han configurat la fesomia més arribar a tots els camps .de l'ense ­ caracteristica del nostre poble des nyament i de la cultura. Es per això que és municipi (any 1825), i és per que hem endegat aquesta publica­ això que ens va semblar, molt apro­ ció sobre història local, la qual, ara piat aquest nom. em fa molta il·lusió de prese ntar­ Ens hi van fer decantar, també, vos. els nostres complexos origens terri­ Per poc versats que estiguem so­ torials i aixi, per respecte històric als bre la història del nostre poble, tots nuclis d'Alella de Mar, els d'Ocata o coneixem la importància que tingué dels llinatges de les masies que van la seva marina al llarg del segle XIX quedar inclosos als termes d'Alella o i, potser per aquest motiu, ha estat Teià, hem volgut que aquest antic I gairebé l'únic aspecte difós en els topònim fos el que servis per a iden­ estudis que s'han realitzat fins ara. tificar el territori del nostre àmbit a Si bè és veritat que en aquest sentit estudiar i per donar-lo a conèixer. s'hi poden fer destacades aporta­ Precisament, si hem iniciat cions per a la Història de Catalunya, aquesta publicació amb una mono­ també ens ha fet menystenir altres grafia sobre les fonts històriques, ha aspectes que, possiblement quan estat no només per una qüestió de els coneguem millor, podran resul­ rigor metodològic sinó perquè, com tar interessants per a la globalitat podeu comprovar, les hipòtesis de històrica del nostre Pais. treball sobre els origens territorials Ara ens proposem publicar infor­ que ens dóna l'autora a partir de mació sobre un ampli ventall d'estu­ l'anàlisi de les monografies anti­ dis, incidint sobretot en aquells que gues, representa una important estem convençuts que poden arri­ aportació a la nostra historiografia bar a sorprendre'ns quan hi haguem local. aprofundit, com és el cas del patri­ En la recerca de la història local, moni arquitectònic o de les tasques llegint textos antics, el que em sem­ dels pedagogs. En uns moments en bla més interessant i ho voldria re­ què, des de les nostres Institucions marcar, és que s'arriba a la conclu­ s'estan potenciant estudis sobre sió que a mitjans del segle passat el l'aportació dels catalans a Amèrica, Masnou va tenir una gran vitalitat i, ens compla urà poder-hi contribuir ara, gairebé 150 anys després conti­ des d'aquestes pàgines. nua mantenint-la si és que no l'ha Els aspectes formals s'han plan­ augmentada i aquesta és una cons­ tejat a partir d'una publicació de pe­ tatació que estimula i renova la il-lu­ riodicitat quatrimestral i amb un su­ sió en la tasca diària per tot allò que mari dividit en 2 apartats: una mono­ signifiq ui qualitat de vida i creixe­ grafia temàtica i una fitxa tècnica de ment de la nostra vila. material conservat al Museu, a rno­ Dono les gràcies a Rosa Almuza­ dus de cof.leccionable per, d'aques­ ra i Palemó Anglés, els quals, a tra­ ta manera, anar donant a conèixer el vés del Patronat del Museu Nàutic fons que s'hi troba exposat. En del Masnou han fet possible aques­ aquest primer número s'ha escollit ta iniciativa del Departament de Cul­ una peça molt representativa de la tura del nostre Ajuntament i als que nostra comarca , com és la clàssica hi han col·laborat :en Salvador Artés pintura d'un berganti, triada d'entre d'Alella, en Josep Maria i Jordi Bala­ les que no s'havien publicat mai. da de Teià, el Pare Rafael Palacios i De ben segur que a alguns mas­ la Sra. Isabel Morales de Madrid. novins, especialment els més joves, Recollint unes paraules de l'histo­ els pot haver "frapat' el títol que riador Pierre Vilar:"Ni la història de hem donat a aquesta revista. la ve­ la humanitat ni la d'una comunitat ritat és que portem molts mesos pre­ qualsevol, no admet cap conclusió. parant aquesta nova activitat cultu­ l a història, per definició, és un cor­ ral i la qüestió del nom ha estat un rent continu que mai no esgota la tema que ens ha fet pensar. Quan seva cursa" . Us convido a partici­ es va suggilrir "la Roca de Xeix", a par-hi amb les vostres conclusions. tots ens va semblar un encert ja que era una manera de recuperar, a par­ Josep Azuara tir d'un antic topònim pel qual es co- Alcalde del Masnou La Historiografia del Masnou (I) se'n comença a tenir docum ent ació aJ.G. com a nucli habitat des de l'època medieval; i que tot i constituir-se "El mar no fa pas sempre mari­ com a municipi el 1825, fins al cap tims els pob les que viu en a les cos­ de 6 anys encara no té uns limit s te­ tes" (1), em sembla que aquesta rritorials establerts (6). Encara més : afirmació la pod em aplicar, per tal a mitjans del segle XIX el nucli d'Ale­ de sintetitzar la Història del Masnou ; lla de Mar (7) s'incorpora al Masnou , en el se ntit que no en totes les èpo­ de manera que quan aquest terme ques el mar ha tingut tant a importàn­ mun icipal queda oficialm ent consti­ cia en el desenvolupament econò­ tuït, una part havia estat terme mic de la població (2), com en el se­ d'Alella i l'altra de Tei à. I encara pos­ gle XIX. Crec que justam ent , aquest teriorment, per la band a d'occident , fet és fruit de la historiografia del se­ el propietari de la masia de Can Sors gle XX , a causa de la rellevància que voli a continuar pagant els impostos havia tingut la seva marina en el se­ al municipi d'Alella i per tant, les te­ gle anterior i per tant , els estudis rres de la seva juri sdicció van que­ realitzats, gairebé se mpre nom és dar-hi adscrites i per la band a orien­ s'han preocup at dels as pectes mari­ tal es repetei x el mat eix desencert . tims (3). Encara que a més, pensem Efectivament al patrimoni docu­ que aquests no s'han estudiat des mental no se li ha don at la importàn­ d'un punt de vista del fet soc ial glo­ cia degud a, tant perqu è ha anat de­ bal, ja que nom és coneixem l'impac­ sapareixent per deixadesa, (a causa te econòmic dins la societat més be­ de la pròpi a naturalesa de la seva nestant i el seu comportament com matèria, ja sigui paper o pergami) : a classe aristoc ràtico-burges a que com fru it de dèri es destructiv es de la va arribar a ser durant l'època dec i­ col·lectivitat durant les successives monòni ca . Fins i tot en aquest tema guerres. Però encara hi ha un tercer prou investigat, enca ra queden aspecte que em sembla bastant -, molt s aspectes monogràfics per a desconegut que és el de l'expoliació estudiar. Una altra possible cau sa que han sofert els arxius i les biblio­ de la limitació del s estudis locals, el tequ es, i per això crec que és bo de tema més sobresortint del segle parlar-ne, ja que són les font s que XIX, és que sigui la convicció històri­ perm eten elaborar la Història . I pen­ ca (mantinguda fins als nostres so que és un tema que queda molt dies), que el pobl e del Masnou, va lligat a l'anàlisi con ceptual dels lli­ començar a form ar-se mod erna­ bres que s'han esc rit sobre històri a, ment (s. XVII) entorn a un mas i, per que és com podriem definir la histo­ tant, resulta lògic que no s'hagi in­ riografia . vestigat com a nucli urb à en èpo­ Si bé, en aquest estudi em limito a ques anteriors. la del Masnou , em sembla millor do­ Però prob ablement encara hi ha nar una visió global del conjunt cata­ un tercer factor que ha influït molt en là en quant a les vicissitut s de con­ què es treballés més a fora en l'as­ servació dels fons, doncs no nom és pecte de la soc ietat entorn dels ma­ cal bastir la nostra històri a en els ar­ rins perqu è és un tem a que, a nivell xius d'Alella, Teià o Masnou (8), sinó docum ental, qued a fàcilment a en els generals de Catalunya, en els l'abast de l'estudi ós a través del ma­ centralitzats a Madrid, en els fora­ terial del Museu Municipal (4), dels nis, on anaren a parar important s arxius famili ars, i del que es conser­ col·leccions dip lomàtiques. va en el Museu Maritim de Barcelo­ La poca sensibilitat en ia conser­ na (Reials Drassan es) . vació dels fons ja ve de lluny en el • Doncs si bé al Masnou, com a la rns. 52 de Ripoll (9) Olíba (10) quan resta del país, hi ha tradició de tre­ n'era abat, va escriure una carta re­ ballar a nivell museistic, o de salva­ provatòria en la qual excomunicava guardar les restes arqueo lògiques , els que malm etessin o retinguessin o de recuperar el patrimoni arquitec­ document s i llibres del monestir. tònic (5), per tal d'an ar donant su­ Ta mbé Berenguer Çaguardia bisbe port a la memòria col-lectiv a hi ha un de en el 1320 va ordenar inven­ altre tipu s de patrim oni que tot és­ tariar els manu scrit s i registar el nom sent més bàsic, per tal de configurar de tots els que n'agafaven algun, aquesta memòria, tradicionalment per tal que el tornessin, sota pena de ha estat molt més malmès: com és l'excomu nió si se'l quedaven, sense el patrimoni docum ent al i bibliogrà­ que ningú pogu és ser-ne abso lt, a fic. excepció d'in articulo mort is. Si les dificultats de conse rvació Vegem la descripció que ens d'aquests fons docum entals a nivell dóna el Pare Jaum e Villanueva (11) general ja són prou difícils de per si, d'aquesta decisió del bisbe Çaqu ar­ en el cas concret del nostre poble, dia recollida pel prof. Mateu (1 2). augmenten. En tractar-se d'un mu­ "[Ojalà se hubi ese observ ado 4 nicipi que sols té 165 anys, però que puntu alm ente la constitución hecha r- por el Capítulo con su obispo Beren- de Sant Pere de Rodes: guer Çag uardia en 1320, en que "De la Biblioteca tan celebrada ­ mandaron hacer ínventarío de todos nos refiere-, nada ha quedado. Hay los líbros y formar uno donde se re­ aquí una tradicíón vaga de que un gístrasen los nombres de los que los general francés lIamado Noailles, extraían; cuya restitucíón se mandó transportó no sé en qué tiempos va­ con pena de excomunión, de la cual rios códices a París, entre ellos una nadie pudiese ser absuelto si no in precíosa Biblia. Esto ser ía en las articulo mortis . Si este rigor -añade-, guerras del siglo XVII, durante las no prueba amo r a la literatura en los cuales estuvo muchos años des po­ siglos reputados por barbares, pro­ blado el monasterio." bara, por lo menos, el esmero con He d'afegir co m a dada curiosa, que procuraban impedir el extravio que aquest general francès citat, és de códices que tan caros les costa­ el Mariscal Duc de Nbailles que va ban. Mas ni aún esa diligencia bas­ escriure unes memóri es, sobre les ta ; [tal ha sido sie mpre la avaricía de quals es va basa r el cartòg raf fran­ los literatos!, y así han desaparecído cès Jean-Baptiste Nolin per a realit­ muchos de los cód ices mas anti­ zar un mapa de Catalunya (22) que guos; aunque no negaré que esto esdevingué molt famós, arribant a pudo también nacer de los rebatos fer-se 'n 7 edicions des de 1695 fins que frecuentemente han dado a a 1792 (23) . Ben mirat, és com si els , este país las armas francesas ." cata lans n'haguéssim pogu t recu ­ Pensem que aquest viatge fou perar algu na cosa de l'expoliació realitzat i escrit, després de dues d'aquest monestir. gran guerres que havia sofert Cata­ Durant les guerres i revoltes del lunya, en les que havien intervingut seg le XIX va continua r produint-se l'exércit francès (13) . La primera co­ grans pèrd ues i dispersió del mate­ neg uda com la Guerra dels Sega­ rial. Però fou la Desamortització (24) dors (14), a mitj ans del seg le XVII, la conseqüència més important que entre el Rei de França i ei de Cas te­ va provocar l'expoliació dels fons bi­ lla en territori català. La segona a ini­ bliogràfics (25). cis del seg le XVIII, dita de Succes­ Com a darrer exe mple, -encara sió, en la que tingueren lloc els fets que en un sentit estricte de la parau­ de l'Onze de Setemb re, després de la, no sig ui una expoliació, tot i que la mort sense hereu directa del rei ha estat una de les causes de més de la dinastia de ls Austries, Ca rles 11 empobrime nt d'aquest tipus de pa­ de les Espanyes (15) . En la que tam ­ trimoni-, cito el cas , de molts llinat­ bé intervingueren els francesos per ges catalans que des del seg le XVI a defensar a Felip d'Anjou, nét de s'han extingit en la Iínea directa suc­ L1uis XIV, que finalment en el 17 14 cesò ria i, d'aquesta manera, els tí• esdevingué rei, conegut com a Felip tols han passat a branqu es col-late­ V. rals de la familia, cosa que ha provo­ Aquestes dues guerres tingueren cat el tras llat dels seus arxi us, origi­ greus repercussions per als nostres nàriament conservats a Catalunya arxius. Especialment en el cas de la (26) . prime ra en què, Pèire de Marca (més conegu t com a Petrus o Pere) • (1 6) per tal d'escriure la Marca His­ panica sive Iimes Hispanicus, fou comissionat pel rei de França, des de 1644 fins el 1651, per a cons ultar , els arxius catalans, perquè vo lien donar suport documental a la nova divisió fronterera (17) entre França i Espanya, que comportà el Tractat dels Pirineus (1659). De fet el llibre mencíonat fou publicat el 1688 per E. Baluze i segons el Pare Villanue­ va, amb molta informació que va prendre dels manuscrits de Jeroni Pujades (18). Peró a part d'apropiar­ se de la informació d'altri, també ho va fer de doc umentació cata lana, (19) així, encara ara, un important fons arxivístic cata là es conserva a la Bibliothèqu e Nationale (Par ís), sota la denominacíó de Fons Baluze (20). El Pare ' Villanueva també ens dóna un altre testimoni d'expoliacíó (21), aquest cas de l famós monestir 5 Monografies localsgenerals la nova societat. Justament fou a Manchester (pio­ Per tal de configurar la historio­ nera de la industrialització tèxtil grafia del Masnou , d'entre totes les mundial) on aquests estudis s'inicia­ fonts històriq ues existents, he esco ­ ren cap al 1850. A Catalunya fou a llit les monografies locals de caràcter través de l'excursionisme cientific general. És a dir, aquelles publica­ que anaren prenent impuls, en ini­ cions que estudien una població a ciar-se un periode d'estabilitat políti• nivell global, i per tant, tracten dels ca, amb l'anomenada Restauració aspectes geogràfics, socials, eco­ Borbònica (1872-1874) i s'anaren nòmics o culturals. fomentant, coincidint amb la dinàmi­ Sobre el Masnou disposem de 2 ca cultural i econòmica de la societat monografies generals: l'escrita per catalana, tant de finals de segle, Pere Bassegoda Musté (1928) i la com d'inicis del XX (27). que va patrocinar l'Ajuntament Ara bé, tot i que el present treball (1985). Però m'ha semblat que calia no és per aprofondir en l'aspecte incloure altres textos que es troben concep tual de les monografies lo­ dins la mateixa Iínea metodològica, cals, si que voldria incidir en la hipò• encara que hagin estat publicats tesi que ja va ser apuntada (28), de ., dins d'obres sobre Cata lunya o la considerar la primera monografia Comarca ; i també la veu Masnou en catala na els Elogis de la Ciutat de enciclopèdies. En aquest cas he es­ Tortosa, escrita per Cristòfol Des­ collit les més significati ves que són puig el 1557, estudi que en van se­ l'Espasa i la Gran Enciclopèdia Ca­ guir d'altres. Pensem que a Catalu­ talana . nya, també el segle XVI representa Abans de donar aquestes refe­ un gran moment de transformacions rències bibliogràfiques, he volgut ci­ socials (29), i és sota la perspectiva tar la veu Masnou en 3 diccionaris de la cultura humanista, pròpia del del segle XIX, a tall d'antecedent del Renaixement, on trobem les prime­ que s'ha definit com a monografia res descripcions sobre les principals local general, ja que aquests darrers ciutats catalanes. tipus de treballs es considera que a Finalment, també he cregut con­ Catalunya es van iniciar cap a l'últim venient incloure en un annex, dos quart del segle XIX. estudis s òcio-econòmics perquè De manera generalitzada es pot fora de les dades històriques o artis­ afirmar que les monografies locals tiques, inclouen les altres matèries van sorgir després de les grans que recullen les monografies locals, transformacions que es van desen­ i ha semblat que la informació que volupar en el territori i per tant, donen és molt interessant pel conei­ aquest impacte va provocar la desa­ xement del Masnou actual. parició de la societat rural, menes ­ A manera de sinopsi, per a veure tral o burgesa tradicional. Per això la interrelació entre la data de publi­ recollien les dades històriques, so­ cació de les fonts històriques del cials, etc. que s'estaven esvaint, a Masnou i la dinàmica sociopolítica mesura que avança va l'era indus­ de Catalunya, s'ha confeccionat el trial. Fins i tot, a vegades, compa­ següent gràfic cronològic: rant-les amb els canvis produïts en

o DICCIONARI S o o o

.... MONOGRAFIES ......

• GEOGRAFIES DE CATALUNYA • • • • ENCICLOPÈDIES • • * ESTUD IS SOCIO ­ ECONOM ICS **

6 • Fitxes bibliogràfiques 70 tomos - 1 vol. índex, 25 vols. su­ plements, 10 vols. apèndix. O. Anteceaents:diccionaris delsegle XIX . 10. Gran Enciclopèdia Catalana. 01. SOCIEDAD DE L1TERATOS : Edicions 62, 1969-71; 3 (S.B.M.F.C.L.D.) (Antoni BERG­ vols. NES DE LAS CASAS director): Dic­ Enciclopèdia Catalana, SA, 1973­ cionario Geogràfico Universal. 80; 12 vols. - 1 suplement (1983); 1 Barcelona : Imprenta de José Tor­ suplement (1990) ner, 1831-34; 10vols. (32) 02. MADOZ, Pascual: Diccionario 4. Annexe : estudis sòcio-econòmics cornar­ Geogràfico-Estadístico-Históríco cals. de España y sus Posesiones de Ultramar. Madrid: (s.n.), 1845-50; 11. LLEONART, Pere / MACÀS, 16 vols. Pere / ARDÈVOL, Remei: El Mares­ (30) me : les claus de la seva contínua transformació. Barcelona: Banca 03. RIERA Y SANS, Pablo: Diccio­ Catalana, Servei d'Estudis, 1981; 0' nario Geogràfico, Estadístico, 338 pp. Histórico, Biogràfico, Postal, Mu­ (33) nicipal, Militar, Marítimo y Ecle­ siàsti co de España y sus Pose­ 12. ROSES, Jordi (director): El Ma­ siones de Ultramar. Barcelona: Im­ resme: diversificació econòmica i prenta y Librería Religiosa y Científi­ aprofitament intensiu del territori. ca del Heredero de D. Pablo Rira, Barcelona: Caixa d'Estalvis de Ca­ 1881-87; 12 vols. talunya, 1989; 451 pp. (Col -lecci ó Catalunya Comarcal). 1.Monografies 04. BASSEGODA Y MUSTE, Pedro J.: Masnou. Notas para la contri­ bución al estudio de la Historia de Masnou. Barcelona: Ediciones y Publicaciones Iberia, 1928; 95 pp. (Turismo Catalan). 05. AJUNTAMENT DEL MASNOU / CAIXA D'ESTALVI S DECATALU­ NYA: El Masnou ahir i avui. Barce­ lona: Caixa d'Estalvis de Catalunya, 1985; 116 pp.-índex. (Co l-lecció Po­ bles de Catalunya).

2.Geografies de catalunya. 06. GOMIS, Cels: Província de Barcelona dins Geografia General de Catalunya dirig ida per Francesc CARRERAS YCANDI. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Mar­ lí n, (1908-18) 6 vols. Masnou vol. 11 pp, 314-317. • 07. SOLÉ SABARfs, Lluís (dirigida per): Geografia de Catalunya. Bar­ celona: Ed. Aedos, 1958-68, 1982;3 vols., 1 vol. El Maresme per Salvador LLOBET, vol. III pp. 405-448. 08, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdica Catalana, 1981-83; 10 vols. (la ed.). El Masnou per Lluís GALERA, vol. VI pp. 433-37. (31)

3. Enciclopèdies 09, Enciclopedia Universal llus­ trada Europeo-Americana. Ma­ drid: Espasa-Calpe, SA , 1908-30; 7 Reproducció de textos del segle XI Xreferits El segon text (fitxa núm. 02) és el alMasnou. de Pascual Madoz (38), que ha arri­ bat a ser el diccionari més conegut Aquests textos transcrits formen del segle passat (vegeu nota30). Va part de 3 diccionaris, seleccionats recollir la informació a partir d'una d'entre els editats el segle XIX. enquesta enviada als secretaris de Aquestes publica cions, conceptual­ tots els ajuntaments d'Espanya i Ul­ ment, formen part del moviment en­ tramar. ciclopedista iniciat per Diderot i El tercer text (fitxa núm. 03) està D'Alembert entre 1751 i 1752 (34). dirigit per P. Riera (39) i l'he inclòs, El primer text (fitxa núm. 01) es per, d'aquesta manera, completar la troba en el que fou el primer diccio­ informació sobre el segle passat re­ nari de gran enverg adura que es ferida al Masnou . Doncs, amb els realitzà a la Península, obra col·lec­ tres textos queda cobert cronològi­ tiva dirigida per Anton i Bergnes de cament gairebé tot el segle XIX. Las Casas (35). Tot i que el primer També m'ha semblat interessant diccionari publicat, fou també pel ca­ constatar gràficament, la dada signi­ talà Antoníde Capmany (36) que es­ ficativa, en quant a nombre de finies criví -basant-se en un diccionari que es dediquen al Masnou,compa­ '1 francès- el Diccionario geogràfico rativament amb les d'Alella i Teià Universal en el 1783 (37), però el (40), (41). Masnou, en no estar encara consti­ tuït en un municipi, no hi té veu d'en­ trada.

AUTOR MONTPALAU BERGNESDE MADOZ RIERA Y (A. de CAPMANY) LAS CASAS SANS ANY 1783 1832 1848 1885 ALELLA 9 9 59 62 MASNOU O 157 98 140 TEIÀ 11 29 23 72

Veu del Masnou en el Diccionario Geogràfica de comercio bastante importante. Universaldingitper AntoniBergnes de Las Casas. Población 2.531 habitantes. Situado à orillas del Mediterràneo, por los 4 MASNOU , lug. R. de Esp., prov. 1° 2 9' 50" latitud N., y los 5" 57' 56" de Cataluña, corregim., subdeleg. y longitud E., en la carretera real que à 1 3/4 leg. de Mataró, obisp. y à 2 va de Barcelona a Francia por la ma­ N.E. de Barcelona. Gobiérnase por rina. Lo principal de la población se ayuntamiento propio compuesto de estiende à lo largo y sobre la izquier­ un baile, tres regidores, dos diputa­ da de este frecuentado camino por dos y dos síndicos, en cuyos cargos espacio de mas de 1/4 de legua, y la alternan los terrestres con los mari­ mayor parte de las casas gozan de nos por especial concesión y formal la placentera esposición al mar y de decreto de S.M. En lo marítimo de­ la comodidad de tener contiguo pe­ pende de la província de Mataró, y queños jardines y huertas plantadas tiene ayudante militar del mismo de àrboles frutales, formando una fuero graduado de teniente de na­ hermosa perspectiva que, con la vio, con su competente tribunal, y blancura de sus fachadas, elegante bajo su inspección estan los matri­ construcción de algunos edificios y • culados de los pueblos de Vilasar, estraordinario aseo, tanto en lo inte­ Premià, Alella y Tiana. Tiene ade­ rior como en lo esterior, deleita la mas de la iglesia parroquial una ca­ vista y contribuye à la salubridad de pilla pública, y una estafeta que el la atmósfera; compensàndose de año de 1831 produjo 1.000 reales. este modo la irregularidad del piso y Hay dos escuelas de primeras letras alineación de las calles que son en con maestros de real titulo, monta­ número de 22. Este defecto debe das con arreglo al plan vigente de atribuirse al poco gusto que reinaba instrucción pública, y concurridas en las construcciones antiguas, y al por 220 niños, sin contar los muchos desnivel del terreno por donde se jóvenes que en Barcelona y Mataró eleva gradualmente la población ha­ se dedican al estudio del pilotage y cia un altozano. En lo mas alto de él otras ciencias. Hay adernas 8 es­ descuella la iglesia parroquial, edifi­ cuelas particulares para ninos, en cio moderno, espacioso y de bella las que se las enseña à hacer calce­ arquitectura, asi como la casa recto­ ta, coser, bordar, planchar, hacer ral, contigua à la iglesia, y desde en­ blondas y encajes, que es à lo que tonces se estiende la vista sobre el principalmente se dedican las muje­ mar y domina la costa desde Barce­ 8 res, y cuyos productos son un ramo lona hasta mas allà de Mataró; y por

s la parte de tierra una multitud de her­ En tiempos remotos seria tal vez masos caserios y variadas planta­ este lugar una pobl ación mas consi­ cio nes , cerrando el horizonte por derable; pues a distancia de unas este lado una serie de colinas cu­ 200 varas h àcia el N. se han encon ­ biertas de viñedos, y hasta do nde trada, en algunas escavaciones, vie nen a tocar los lim ites de l Vallés vestigios de muchos zócalos y pie­ por la parte opuesta. Debajo de la dra silíar, y lo ates tiguan tambièn 3 carretera y en la misma orilla de l mar grandes torres co nstruidas a mane­ hay una plaza en do nde se celeb ran ra de fortaleza, habiéndose demoli ­ las fiestas y regocijos públicos, y se da hace pocos años otra de mayor tiene el mercado diario de verduras, mag nitud, cuyo solo derribo costó frutas y dern às comestibles de que 8.533 reales: tal vez no carece ría de se surte no solo la población sina puerto, pues en el año de 1740 se muchos de los vecinos de los pue­ descubrieron a la orill a del ma r, de bios inmediatos , sie ndo gra nde la resu ltas de un fuerte temporal, dos concurrencia en los días festivos. grandes argo llas semejantes a las Como la principa l profesión de los que en el puerto de Barcelona sirven habitantes de es te pueblo es la ma ­ para amarra r los barcos. Estaban ' \ rina, mas de las cua tro quintas par­ c1avadas en unas rocas que tam­ tes de su vec indario se dedican a bién descubrió el ag ua, y se conjet u­ este ramo, cont àndose 393 mat ricu ­ ra servirian en tiem pos de los Moros lados, 127 patrones, 15 pilotos y 16 para hacer estos sus desembarcos , individu os de maestranza , siendo y las torres para defensa de los habi­ los restantes labradores yartesanos tantes. No obstante de ser una po­ de varios oficios. Hay 78 buques blación tan num erosa ya de muchos mayores ded icados la mayor pa rte años a esta parte, no fué parroquia al comercio de .cabotage en toda la con total sepa ración é independen ­ penínsu la, y al de estrangeria en los cia de la de Tayà hasta el año de puertos de l mar Adriatico, Puerto­ 1818, y subrogada de este mismo Rico, Habana y has ta en los lejanos pueb lo en lo civil en el 1825, por real de l Brasil; siendo pec uliar de los de cèdula de S.M.; bien que hasta el dia menor porte el trafico de cabotage no ha conseguido tener término se­ en los del continente ; alg unos de ñalado y dividida de l de Tay à, por elias depende n de las matr ículas de cuya causa result an grandes perjui­ Barcelona y Càdiz. Actualmente cios tanta al rea l erario como a la cuenta 23 hom bres al Real servicio misma pob lación, que contribuye no de la marina, que son muy aprecia­ obstante con 14.560 reales, por solo dos de sus gefes por su aplicación y el ramo comercial. buen servicio. A mas de los buques El ge nio de este pueblo es muy mayores, que form an un total de to­ mercantil y emprendedor, y sin em­ neladas bas tante considerable, tie­ bargo en media de sus serias espe­ nen 72 barcas de pescar, en cuya culaciones se manifiesta muy apa­ ocupación se emplean los anc ianos, sio nado a los bailes y otros regocijos los de menor edad y los jóvenes que púb licos. Su conversac ión versa ge­ mientras estan en sus casas se van neralmente sobre el calculo y las aparejando para emprender viage. faenas de la mari na, y sus tétricos En su astillero se construyen no sólo relatos sob re los pe ligros de l mar barcas para pescar sina místicos , solo se oyen de cuando en cuando, go letas y bergantines , ocupandose interrumpidos para hablar de sus en este trabajo muchos jorn aleros beldades, que sin disputa Ilevan el de var ios oficios , como cordeleros, pre mio de la gracia entre las hermo­ carpinteros, ve leros y otros desde suras de la costa. Su industria com­ los que aprestan las primeras mate­ pite con su trabajo, apl icación yacti­ rias hasta el maestro que concluye vidad. Ded icados única mente al tici­

la obra, y à pesar de esta no tienen to comercio a flete, ó de cuenta pró• puerto habilitada. El terrena es bas ­ pia , gozan de la mejor reputación tante fèrtil, y su base se compone de entre los comerciantes de todas las un lecho de trozos de gra nito en par­ partes a donde van con sus barcas, te descompuesto, sobre el cua l se no menos que por su fidelidad en los est iende un fondo de tierra vegetal contratos , siendo ten idos y rep uta­ rojiza , prop ia para el cultivo de la vid, dos sus marineros por los mas em ­ de l alga rrobo y de la ace ituna. La co­ prendedores, labor iosos é inteligen­ sec ha del vino, au nque carta, da un tes en su oficio . licor muy esq uisito y apetecido, y la cosecha de los gra nos es muy esca­ sa . No carece de manantiales, y en solo los alrededores de la población se cuentan algunas fuentes de bue­ nas aguas . Sin embargo el vecinda­ ria se surte ge neralme nte de las de pozo, que son bas tante buenas. 9 Veu del Masnou en el Diccionario Geogràfico­ muy sólido y capaz: su arq uitectura Histórico de Espaiia ysusPosesionesde Ultra­ corresponde al órden compuesto mar de Pascual Madoz. greco-romano, su fachada principal y torre campanario, son de piedra si­ MASNOU: 1. con ayunt. en la lIería : tiene una sola nave con 10 al­ prov., aud. terr., c.g. dióc. de Barce­ tares, un órgano regular, tribunas lona (2 leg.), part. judode Mataró (1 sobre las capillas colateraJes y coro 1/2): cab . del distr. marit. desu nom ­ à los pies de la igl.: la torre de 101 bre, correspondiente à prov. y part. pies de elevación, remata con un de Mataró, tercio de Barcelona, de­ buen reloj de hierro: ol rece este partamento de Cartage na. Parte de templo la particularidad de haber este pueblo ha sido conocida con, empezado à construirlo en 1761 el nombre de Alella de Mar , sufragàn­ arquitecto D. Miguel Garriga, lo con­ ca o aneja del de San Feliu de Alella , c1 uyó en 1817 su hijo D. Pablo, y lo que forma hoy un solo ayunt. y parr. mejoró, con el altar mayor y capilla Se halla sit. en la costa del Medite­ del Sacra mento, su nieto D. Miguel, rràneo, por los 41 " 29' SO " lat. N. y S" todos vec. de Masnou; el cemente­ O' 30"'ong. E.; sob re el descenso de rio està à la parte N. de la igl., en pa­ las colinas que terminan al mar, de raje elevado y de buena ventilación : modo que colocada la pobl. en for­ es de moderna construcción, se ha­ ma de anfiteatro, goza de la mas va­ lla cercado de un alto muro y circui ­ riada y hermosa perspectiva: la se­ do de nichos; un gran portal que se gunda Iínea de edificios resulta ha­ cierra con una verja de hierro, facili­ lIarse unos 6S pies sobre el nivel del ta la entrada: en su centro se levanta mar, y la igl. parr. descuella en el una cruz de piedra de bastante rnéri­ punto mas elevado y cèntrico; su to artistico , y se està construyendo templada temperatura y su Iibre la capilla sepulcral; en el cen tro de la ventilació n, hacen tan saludable pobl. hay una ermita dedicada a San este CLIMA, que solo se conoce n Antonio. El TERM. confina N. Tayà y comunmente enfermedades esta­ Alella; E. San Cristóbal de Premià; clonares. Tienen S80 casas, mu­ S. el mar Mediterràneo y O. Mong at, chas de elias de dos pisos y algunas barrio de mar de Tiana: en él se en­ de tres, de construcción sólida y e ó• cuentra la ermita de la Virgen de modo repartim ient o interior, distri­ Montserrat, y tambièn se inflere que buidas en 28 ca lles y una reducida debió antiguamente existir en este plaza lIamada de la Constitución, tèrmino una pobl. numerosa y mer ­ otra principal que antes servia para cantil, por las ruinas que se ven de 2 el mercado, liestas y regocijos públ i­ estensos cementerios, vestigios de cos, se ha inutilizado por el paso del edificios, con hornos de cal y ladri­ ferrocarril de Barcelona à Mataró; la llos, y otras particularidades, como casa consistorial construida en por el pedazo de mue lle co n argo llas 184S, es de tres pisos, de hermosa de hierro para amarrar embarcacio­ arqu itectura greco- romana, con ele­ nes, que descubrió en la playa del gantes fachadas, y de piedra silleria mar, un fuerte temporal. El TERRE­ casi toda la parte esterior; en la inte­ NO es lIano, participa de arcilloso y rior se halla la carcel; no hay mas calc àreo: le cruza la ca rretera gene­ edilicios notables que una ant. y ral de Barcelon a à Francia, y otras grandiosa torre del tiempo de los transversales, en regu lar estado, arabes, y otras 2 mas pequeñas; que se dirigen h àcia el Vallès y la hace unos SO años se derribó otra montañ a adem às pasa por la pobl. de las mayo res y mas lamosas en el ferro-carril de Barcelona à Mata­ su gènero, que se hallaba sit. en la ró, que se està construyendo . El playa del mar, en cuyo lugar, lIama­ COR REO se recibe diariame nte de do hoy dia calle de Adra, existe aún las cap. de prov. y de part . PROD.: abandonado un estenso subterr à• trigo , ceba da. algarrobas, legum­ neo, sólidamente construido, perte­ bres y vino ; cria caza con escasez, y neciente à aqueJ edilicio: hay una pesca del mar, en particular de sar­ escue la de instrucción primaria do­ dinas. IND.: 2 làb. de tejidos de algo­ tada con 4,700 rs. VII., de los londos dón, una de hilado de la misma es­ de propios, y 4 mas particulares: à pecie, con màq uina de vapor de todas elias concurren sobre 400 ni­ fuerza de 20 caballos, 3 astilleros ños ; las escuelas para educación de para construcc ión de buques, 3 fàb. niñas son 10, tambièn particulares, de cables y jarcias para los mismos, y las asisten unas SSO alumnas : una de lonas para velàmen, 2 moli­ para este sexo se està proy ectando nos harineros, 4 posadas públicas, plantear un colegio bajo el títul o de 3 cafès, un alambique de aguardien­ Ntra. Sra . de Loreto en la plaza de la te, y ade rn às se ejercen todas las ar­ Torre den Riera. La igl. parr. (San tes mecànicas indispensables, la Pedro ), se halla servida por un cura mariner ia, calafatería y pesca: pu­ de ingreso de provisión real y ordi­ diendo asegurarse que las cua tro 10 naria, y un vicario: este templo es quintas partes de la pobl. , se com - ponen de matriculados de marina, Veu del Masnou en el Diccionario Geog ràfica­ entre los que se cuentan muchos de Estadístico,Històrico... de PabloRieraySans. la clase de capitanes , pilotos y pa­ trones de buqu es mercantes, que se MASNOU.- V. con ayunt., à la que distingu en por su intrepidez marine­ estan agrego9 cas. y grupos, edit., ra y su inteligencia en la profesión. viv. y alb. ais. Cuenta con 4,520 hab. COMERCIO: ni el de importación y y 1,034 edif., de los que 5 estan ha­ esportación al estranjero, ni el de bitados temporalmente y 95 inhabi­ cabotaje, se hacen por este puerto, tados.- Org. civ. Corresponde à la por no hallarse habilitado al efecto, y prov. de Barcelona, y al dist. de Ma­ aun cuando el Gobierno de S.M. taró para las elecciones de diputa­ tuvo à bien de conceder à este pue­ dos provinciales y las de Córtes. blo el titulo de v. y la facultad de ce­ Hay puesto de la Guardi a Civil per­ lebrar ferias y mercados, renunció tenecient e al 3"' Tercio y Coman­ uno y otro privilegio por habérsele dancia de la prov .- Org. mil. y maríti­ negado la habilit ación del puerto ma. C.G. de Cataluña y G.M. de Bar­ que es el asunto mas importante celona. Hay destaca mento de Cara­ para esta pobl. , naturalmente mari­ bineros del reino pertenecient e à la nera y mercantil : su comercio està Comandancia de su prov. En la par­ reduci do à 1 tienda de paños, 2 de te marítima de 1" clase de Barcelo­ géneros de hilo y algodón del pai s, à na y dist. de 1" de su nombre.- Org . la esportación de los frutos sobran­ eclé. Pertenece à la di óc, de Barce­ tes y productos de la ind., y à la im­ lona, al arciprestazgo de Mataró, y portación de los art. de que carece. tiene una iglesia parroquial bajo la POBlo y RIQUEZA unida la de Mon­ advocación de San Pedro, cuyo cu­ gat 532 vec ., 3.369 almas. CAP. rato es de categoría de término. Hay PROD.: 13.536.000. IMP.: 338.400. una comunidad de religiosas Esco­ lapias, dedicadas à la instrucción .­ Org. jud oEstà adscrita al part. jud o de Mataró, y à las aud. de lo criminal y territ. de Barcelona, distando 8 k. de la primera de dichas pob. y 11 de la última.- Org. econ. Para el pago de sus impuestos depende de la De­ legación de Hacienda de su prov. Es puerto habilitado para ciertas oper a­ ciones de carg a y descarga con in­ tervención del resguardo y docu­ mentación de la Aduana de Barcelo­ na.-S. púb. Recibe y expide la corr. por la A de Barcelona à Francia, in­ terior , y estación de su nombre. Hay E.T. del Estado de S.I., encontràn­ dose ademàs abierta al servicio p ú­ blico la de la vía férrea, por disposi­ ción del Gobierno.- ab. púb, y med. de com. Entre los med. de com. con que esta pob. cuenta debemos citar en primer término la via-férrea que desde Barcelona conduce à Gero­ na, sobre la cual hay en esta v. dos estaciones , la 1" partiendo de Bar­ celona lleva el nombre de la pob. y la 2" el de acata. Ademàs cruza por el centro delI. la carretera de 1· ' órden de Barcelona à Francia ; hay en construcción otra carretera de 30 de Masnou à y diferentes caminos vecinales que la ponen en contacto con todas las pob. limítro­ fes.- Ins. púb. Sostenidas de fondo s municipales hay las escuelas nece­ sarias para los dos sexos, per1ecta­ mente atendidas, así como también las religiosas en otro lugar citadas, tienen establecimiento para la ense­ ñanza de niñas. Hay un colegio par­ ticular de 2" enseñanza sujeto al Instituto provindial de Barcelona y una escuela especial de Nàutica.­ Art., ot. , ind. Aún cuando la ind. do- 11 minante en esta localid ad es la agrí• Masnou ", una soc iedad coral titul a­ cola, tam bién la manufacturera tie­ da "Soci edad Coral Masnou ense" y ne su representación; as ! es que dos establecimientos pa ra tomar hay fàbri cas de tejidos de lona, de baño s de mar ya en pila ya de oleaje ag uardientes , de bebidas gaseo­ y también para los de agua dulce. sas , de chocolate, pro fesores de Merced à los manantiales que tanto música , cosecheros de víno, confí­ dentro como fuera de la pob. brotan, terí as, va rios telares de tejidos ordi­ el vecind ario se encuentra perfecta­ narios y un buen núm ero de estable­ mente surtido de ag uas para el con­ cimientos para la vent a de diferen­ sumo dom éstico y con gran pom pa y tes artículos tanto de lujo como de regocijo celebra su princip al festivi­ prim era necesidad ; entre las prote­ dad el29 de junio, dí a de Sa n Pedro, siones cue nta con médi cos, ciruja­ apóstol, su sa nto Patrón .- Sit. geog. nos, farmacéuticos, veterinarios y y top . En la costa del Mediterràneo, notario, y finalmente dispone Mas­ à los 41° 29 ' 50" latitud N. y 5° O' 30 " nou de todos cua ntos ol. mecànicos longitud E., sobre el descenso de las son de mas imprescindibíe necesi­ colinas que terminan en el mar, qo­ dad à la como didad y bienes tar de l zando de buena ventilación y clima vec inda rio.- Pob. El núm ero de edíl. tem plado y mu y sano, encuéntrase que la forma n ha ade lantado en situada esta v., cuyo tér. muni cipal gra n manera, pues desde la época confina con los de Teyà, Alella, Pre­ en que el Sr. D. Pascual Madoz es­ mià de Mar, Tiana y el Mediterràneo. cribió su Dicc ionario se han cons­ El terreno es de buena calidad, y sus truído mas de 600. Distribuidos se prod. consisten en trigo,'cebada, al­ hallan en diferentes ca lles y algunas ga rrobas, vino en abundancia y de plazas irreg ulares en su mayor par­ buena calidad , frut os, legum bres, te, aun cuando entre las prime ras se hortalizas y algunos pasos, merced encuentran muchas empedradas y à los que se manti ene el ga nado la­ en el mejor estado de policí a, lo cual nar y de cerda destinado al consu­ hace un cumplido elog io de aquel mo, y el caballar y mul ar dedicado à vecinda rio. Entre las seg undas no las faenas ag ríco las y al acarreo de hay ningun a qu e sea digna de espe­ los productos à Barcelona ó pueblos cial mención. Co mo monu mentos comarcanos mas importantes. Hay notables poc o tenemos que dec ir de alguna caza de pelo y pluma y pesca esta pob., puesto que los edil. que la de varias c1 ases que se extrae del forman, tanto los que pertenecen à mar. la parte antigua como à la moderna son de buena construcción y agra­ dable aspecto especialmente los úl­ Deixant de ban da les dades con­ tim os, pero todos respond en única y cretes sobre el nombre d'habitants, exc lusivamente à las necesidades tipus d'escoles, composició de de sus des tinos respectivos . La l'ajuntament, edificis habitats i des ­ casa consistorial, cuya construcc ión habitats, economia marítim a, agrà­ data de l a ño 1845, es un buen edil. , ria o indu strial, monuments, etc., que consta de tres pisos y hermosa que ens puguin aportar aquests tres fachada, estando fab ricado en su textos transcrit s, que de per sí, ja és mayoría de pied ra siller ía y cuya ar­ important ja que és una inform ació qu itectura pertenece al estilo greco­ que mai ens l'havien posat a l'abast, romano . Tiene buena dis tribuc ión tant permonitzada, -per exemple en interior y todas las dependencias el cas dels edificis construïts entre son bas tante desahogadas. La igle­ 1845 i 1885- (42) . Però per a mi, la sia parroq uial es igualmente un seva lectura m'ha dut a reflexionar buen edil., principiado à construir en sob re els or íge ns de l municipi del el año 1761 por el arquitecto D. Mi­ Masnou, que conjuntament amb guel Garriga, terminàndola en 1817 l'anàlisi de les fonts històriques que su hijo D. Pablo, mejoràndo lo pos te­ he donat, formarà la segona pa rt riorme nte con el altar mayor y cap illa d'aquesta Historiografia del Mas­ del Sac rame nto su nieto D. Miguel, nou. todos los cua les eran hijos de la pob . Si bé, és ve ritat que quan vam fer que nos ocupa . Pertenece al órden la catalogació d'una co l·lecció de greco-romano compuesto, es de ex­ mapes de Catalunya dels seg les celente fàbrica, y su interior està for­ XVII i XVIII (43), em vaig adonar que mado de una sola nave, con diez al­ ja des de l primer mapa coneg ut de tares, co lumnas entre las cap illas Catalunya, publicat el 1603 a Ambe­ colaterales y finalmente un buen res, realitzat per Jan Bapt ist Vríents coro à los piés de la iglesia, siendo (44) apa reixia el topònim Masnou. toda la fàbrica de piedra siller ía. Aquest fet em va dur a la conclusió Como ya hemos dic ho en otro lugar, que el nostre municipi, sí bé la seva hay establecimientos para la venta entitat jurídica es va constituir en el de difere ntes artículos , varios ca fés, 1825, com a nucli de pob lació era 12 un cas ino de nominado "Casino de molt anterior ; altrament, no aparei- xeria en un mapa editat a comença­ per això voldria expressar el meu ments del segle XVII, i per tant, de agraïment a tots els que han col-Ia­ fonts recollides en el segle XVI. borat per tal de fer possib le la seva També l'existència d'un plànol realització i han mostrat el seu inte­ manuscrit sobre el Districte Marítim rès perquè es pugui anar fent la his­ del Masnou (45), conservat al Mu­ tòria masnovina, com són en Salva­ seu Naval de Madrid que l'hem datat dor Artés director del Museu "Can del primer quart del segle XIX fa Magarola" d'Alella; el regidor de cul­ pensar que ja en el segle XVIII el tura Josep Ma Balada i l'historiador Masnou tenia consol idada una eco­ Jordi Balada de Teià ;en Palemó An­ nomia marítima (vegeu nota 3), ja glés directordel Museu Municipal de que del contrari no hauria estat Cap Nàutica del Masnou que des de fa de Districte Marítim (46), més d'un any m'està ajudant i molt Ara bé, justament en el manuscrit generosament em dóna tot tipus de datat el 1720, conservat a la parrò­ facilitats per la meva feina de recer­ quia d'Alella (47), que ha semblat in­ ca. I també, no vull deixar de citar el teressant publicar- lo perquè apareíx benedictí Pare Rafael Palacios , la el topònim "Roca de Xeix" el qual, subdirectora de la Biblioteca del Pa­ hem pres com a títol d'aquest full lacio Real Sra, Ma Isabel Morales d'hist òria local, hí estan dibuixades Vallespín, que des de Madrid , amb les vistes d'Alella i el Masnou, cosa la seva eficàcia professional m'han que permet comparar els dos nuclis servit de gran ajuda , de població en el segle XVIII, fet que Em semb la que, ara, tots els mas­ corrobora la grandària del nucli novins, amb la presentació de La masnovi ja a come nçamets del se­ Roca de Xeix, estar íem d'acord que gle divuitè , (Per cert, ara com ara, és és una gran iniciativa del nostre la vista més antiga que tenim del Ajuntament de dotar-nos d'un full Masnou), d'història local de manera que ens A part d'esperonar-me a investi­ permeti escriure i perdre la por a fer gar sobre els origens del municipi noves aportacions, perquè, si cal, del Masnou, he de dir que, a més, a les poguem anar rectificant a mesu­ mesura que aprofundia en el treball ra que es vagin obrint nous punts historiogràfic i feia una lectura aten­ d'investigació; i així entre tots, fem ta dels textos de les monog rafies, de La Roca de Xeix, una publicació especialment dels tres diccionaris, a modus de paper (48), que reculli avançava cap a la hipotesi de treball els treballs de tots els que ens dedi­ de què el nucli antic del Masnou es quem a la història. troba en la zona que ara coneixem com el barri d'Ocata, mentre que la part compresa entre la riera d'Alella i el torrent de Vallmora, és a dir, el que comprèn l'àmbit denominat Roca de Xeix, comença a ser poblat en el segle XVII i majoritàriament en el XVIII. I no fou fins al segle XIX que el territori comprès en les zones d'Alella de Mar, Roca de Xeix i el Masnou I Ocata es van consolidar com a un sol nucli de població. Podeu veure que és molta la feina que encara cal fer per tal d'anar es­ tudiant la història del Masnou . M'ha semblat que s'havia de començar per les monografies locals generals, però són moltes les fonts històriques que manquen de recollir , per tal de poder iniciar una investigació que ens permeti conèixer històricament el nostre entorn. Crec que l'especial origen de la nostra població, reque­ reix, d'entrada, un enfocament a tres bandes en el sentit que ja he apuntat en la introducció o sigui que és necessari investigar en les fonts conservades, no només al Masnou, sinó a Alella i Teià, a part de les que es puguin trobar a Barcelona, Ma­ Rosa Almuzara drid o en altres centres europe us. (Llaen HaGeneral) I com que per aquest estudi sobre Cot-teboredor Tècnic LA HISTORIOGRAFIA DEL MAS­ Institut Cartogràlic de Catalunya NOU, ja ho he començat a aplicar, 13 '2 .

: G' 'o' . , ~..... :1 . • ;! .' : ,.,. .. -, ) ';

Plànol que acompanya un text manuscrit del rector d'Alella Francesc Riu ( 1666 ­ Alella 1740). Notes (7) Notes històriques de la Parrò• quia de Sant Feliu d'Alella per (1) E. Pratde La Riba : La Nacionali­ L1uis Galera Isern i Salvador Ar­ tat Catalana, Barcelona (1910) tés Llovet (Alella 1975) p. 89. p. 95. Hi ha una reedició a Ed.621 La Caixa (Barcelona), núm . 5 de (8) AI Masnou es conserva l'arx iu la col-lecci ó "Les Millors Obres municipal i el parroquial que fou de la Literatura Catalana". cremat en el 1936 i es troba par­ cialment reconstruït des del (2) Si bé no va arribar a tenir entitat 1918, en quant a llibres de Bap­ juridica municipal fins al182S (29 tismes i Casaments. Hi ha algu­ d'octubre), com a nucli de pobla­ nes fonts familiars amb docu­ ció el considerem des d'èpoques mentació dispersa, però per medievals. l'abundància que n'existeixen re­ (3) Tot i que cal tenir en compte la sulta un bon conjunt documental. dada donada en El Masnou ahir Sols es conserva un arxiu patri ­ i avui p. 28 (no se cita la font) , de monial sencer que és el de Can la reunió tinguda el dilluns dia 18 Teixidor, ara heretat per una de juny de 1769 per tal de cons­ Fundació. truir una església en la que "hi A Teià, tant l'arxiu municipal com assistiren gairebé tots els cap de el parroquial foren destruïts el casa". En la relació donada es fa 1936, però els principals docu ­ distinció entre els veïns marins i men ts estigueren salvaguardats els terrestres, essent 60 els pri­ pel Servei del Patrimoni de la Ge­ mers i 14 els segons. Em sembla neralitat i a partir del 1939 es tor­ que la dife rència en el nombre de naren. També n'hi ha de patrimo­ caps de casa és prou significati­ nials i familiars, alguns malaura­ va, per a veure la importància dament inaccessibles als estu­ que en el 3' quart de seg le XVIII diosos. ja tenia l'economia marítima i no Alella té ambdós arxius conser­ hem de suposar que els pagesos vats i el parroquial, des del segle i menestrals fossin anticlericals. XIII, disposa d'importants arxius patrimonials, a causa de l'abun­ (4) Creat el 1966 com a Museu Mu­ dància de llinatges considerats nicipal ara porta el nom de Mu­ "cavallers" que hi ha hagut. seu Municipal Nàutic del Mas­ nou , seguint les noves tendèn­ (9) Conservat a l'Arxiu de la Corona cies museistiques de ser institu­ d'Aragó (Barcelona). cions especialitzades. En aquest (10) (?-971 1Cuixà 1046) Comte de sentit disposem d'un equilibri cul­ Berga i de Ripoll del 988 fins al tural en el nostre àmbit territorial 1002, bisbe de Vic, abat de Ripoll en un sentit més ampli. Ja que i Cuixà. Ens fa il-lusió pensar, Alella disposa de la Masia Museu que el qui fou un dels impulsors "Can Magarola", Teià prepara iti­ del Naixement Politic de Catalu­ neraris de la natura i un museu nya, que ara n'hem pogut cele­ de ciències naturals del Montne­ brar el Mil·lenari, tingués les gre, Premià de Dalt s'està orga­ idees clares en arxivistica. nitzant per disposar-ne d'un en matèria arqueològica (sobretot (11) (Xàtiva 1763 1 Londres 1824) en restes ibèriques) i en tè un de exponent de l'esperit de l'tl-lus­ privat (Can Botey) sobre la caça, traci ó, la seva obra més impor­ i a Premià de Mar existeix el Mu­ tant que és la que aqu i citem, és seu de l'Estampació Tèxtil , acti­ Viaje Literario a las Iglesias de vitat que tanta importància tingué España (1803-21) 10 vols. en la nostra comarca, a més de (12) Felipe MATEU Y LLaPIS: El ser l'únic d'aquesta matèria a "Viaje Literario" del P. Villa­ Catalunya. nueva y las Iglesias de Catalu­ (5) AI Masnou disposem d'una bona ña (Barcelona 1947), 23 pp. (cita mostra d'estils: Cal Ros de les en p. 8). cabres (romà), Can Malet (època (13) A part, el Pare Villanueva va ha­ moderna-neoclàss ica), la "Casa ver de fugir d'Espanya quan la in­ Rosa " (modernista mossàreb) i vasió napo leòn ica (1808-14), de la casa del Marquès del Masnou manera que els exèrcits ­ (post-modernista). sos no li sorgirien gaires bons re­ (6) En el dicciona ri dirigit per Serg­ cords. nes de. Las Casas diu "bien que (14) Fet històric, cabdal per a la for­ hasta el dia no ha aconseguida mació del nucli urbà del Masnou, tener tèrmino señalado y dividida a partir de l'onada immigratòria del de Tayà". que rebé d'habitants de la zona 15 de Leucata -tocant al castell de ques desamorti zats es conser­ Salses (Rosselló)-, com ja en ven al Archivo Histórico Nacional parlaré en la segona part (Madrid), al Archivo General de d'aquesta Historiografia. la Administración (Alcalà de He­ nares, Palacio del Arzobispado) (15} Era com a la monarquia dels en part cremats el 1939, a la Bi­ Austries que definia els extensos blioteca Provincial (Barcelona). i territoris que estaven sota la alguna petita part ha quedat dis­ seva corona heretada del Comte persada pels arxius catalans, en­ de Barcelona Ferran El Catòlic i tre els que figuren els de les De­ de la Reina Isabel La Catòlica de legacions Provincials d'Hisenda, Castella, posteriorment engrano ja que aquestes foren les diposi­ dits pels reis Carles I i Felip 11. tàries dels béns procedents dels (16) (Gan (Bearn) 1594 / Paris centres desamortitzats. 1662) enviat pel rei de França (26) El fons de documentació cata­ L1 uis XIII, per tal de tenir informa­ lana que es troba a la Casa de Pi­ ció i sondejar el terreny, Els seus latos (Sevilla), per ser la casa du­ criteris foren decisius en la Con­ cal de Medinacelli és hereva feréncia de Ceret i arribaren a d'importants títols catalans i ha confondre els enviats de Felip IV, fet que el Servei d'Arxius de la (17) Consistent en l'annexió de les Generalitat de Catalunya hagi terres catalanes del Conflent, establert un conveni, per tal de Vallespir, Capcir i Rosselló a la microfi lmar aquest fons i, corona francesa. d'aquesta manera, posar-lo fàcil­ ment a l'abast dels estudiosos (18) (Barcelona 1568 I Castelló catalans. d'Empúri es 1635). Fou l'autor de la Crònica Universal del Princi­ (27) Constitució de les Bases de pado de Catalunya, publicada Manresa (1892), creació de la en el segle XVIII. Per cert, aquest Mancomunitat de Catalunya personatg e veurem com també (1914), 1r Estatut d'Autonomia ens ajuda a fer la història masno­ (1932). Fixeu-vos en el gràfic vina. cronològic que a partir del segon Estat d'Auton omia (1979) i de les (19) Vegeu el que diu d'aquest tema primeres eleccions democràti­ Anscari M. Mundó en Les ins­ ques a nivell general, autonòmic cripcions de Tassi i d'Hilde­ o municipal es tornen a impulsar sind de Sant Pere de Rodes se­ de la microsociologia. gons Marca i Pujades (Barcelo­ na, 1965, en Hom enatge a "Jau­ (28) Quan vaig ser becada per la me Vicens i Vives") i Miquel Coll i Caixa d'Estalvis de Alentorn en la veu Pèire de Mar· (1983-85), per tal d'estudiar el ca a la Gran Enciclopèdia Cata­ Fons Joan Montllor, el millor que lana. conec en quant a monografies lo­ cals de Catalunya. (20) Encara que recentment (1990) en l'edició de la Hi stòria de (29) Cada dia és més estesa la ne­ Montser rat (888-1258) de Benet cessitat que cal replantejar el pe­ Ribas i a cura de F. Xavier riòde històric català que es ve de­ Altés, en una nota de la p. 22 de nominant "la decadència". la seva introducció, sobre P. de (30) Hi ha una reedició dels munici­ Marca en dóna unes dades que pis catalans, en 3 vols. (Barce lo­ venen a matisar la llegenda ne­ na, Curial , 1985) i de la resta de gativa que té el personatge. municipis hi ha diverses reedi­ (21) Felipe MATEU Y LLOP IS (op. cions per part de l'editorial Ambi­ cit. p. 18). to, Riquelme y Vargas, Diputa­ cions Provincials i Institucions (22) En el que figura el topò nim Mas­ com la d'Alfons El Magnànim. nou. (31) Hi ha en preparació una 2" ree­ (23) Referència 38 I del recull carto­ dició que inclourà 7 vols. dedi· gràfic fet per Ms. Ignasi M. Colo­ cats als Països Catalans. mer Cartografia de Catalunya i dels Països Catalans,Barcelo­ (32) Hi ha una Z" edició (1987-89) en na, Institut Cartogràfic de Catalu­ 24 vols. que en la veu Masnou nya (1989) . les dades han estat actualitza­ des respecte la 1a edició. (24) A partir de 1835 la secularitza­ ció dels béns dels convents i rno­ (33) Agraïm la gentilesa dels Ser­ nestirs masculins. veis d'Estudis de Banca Catala­ na per tacilltar-nos la consulta. 16 (25) Els fons dels arxius i bibliote- En aquest estudi hi ha un capitol dedicat a bibliografia temàtica fic de Catalunya, dins l'interes­ que resulta molt interessant. sant col·lecció de calendaris car­ togràfics, en el titolat "El litoral (34) Vegeu la bona sinopsi que dóna català" (1987). Carles Carreras i Verdaguer en la veu diccionari geogràfic, en (46) El Districte Marítim del Masnou, Iclineu diccionari de les cièn­ comprenia des del turó de Mont­ cies de la societat als Països gat, fins a la riera d', Catalans (segles XVIII-XX) amb una extensió de cinc milles i (Barcelon a, Edicions 62, 1979). mitja i agafava les poblacions de Tiana (), el Masnou , Pre­ (35) (Barcelona 1801-1879) . mià i Vilassar. (36) (Barcelona 1742 - Cadis 1813). (47) Signatura B-13, publicat a la p. (37) En la Bibliot eca de Catalunya 117-A de l'op. cit. de Lluís Galera (Barcelona) hi ha dues edicions: i Salvador Artés (vegeu nota 7). la de 1783, any que es considera La reprod ucció que en el present de la 1" edició, tot i que en estudi s'ha realitzat ha estat treta l'exemplar de la B.C. diu "quarta d'una fotocòpia facilitada pel Sr. edición, corregida y enmenda­ Salvador Artés. ae da" , i la 6 dició de 1794.També (48) Publicacions pròpies de les uni­ cal aclarir que l'autor signa com a versitats en què s'expressen hi­ Antonio Montapalau. pòtesis de treball, per tal de do­ (38) (Pamplona 1806 - Gènova nar-les a conèixer, i si cal, rectifi­ 1870). Per cert morí en el viatge car-les o modificar-les. a Florència que feren un grup de comissionats, per tal d'oferir la corona d'Espanya al qui fou el rei Amadeu I de Savoía, de qui cal destacar que, malgrat el seu curt regnat de només dos anys, va realitzar una visita al Masnou . (39) No tenim dades sobre aquest autor. En el Diccionario Biogrà­ fico y Bibliogràfico de escrito­ res y artistas catalanes del si­ glo XIX (Barcelona 1895, reedi­ tat el 1972), figura com advocat que publicà España y sus colo­ nias (1891), però no en diu res més. (40) Hem volgut incloure les dades sobre el primer diccionari cone­ gut, ja que així, m'ha semblat que la informació queda més desta­ cada. (41) La data donada al quadre cor­ respon a l'any del volum en què apareix la veu Masnou , (42) Riera y Sans ens diu "El núme­ ro de edil. que la forman ha ade­ lantado en gran manera, pues desde la época en que el Sr. D. Pascual Madoz escibió su Dic­ cionario se han construido mas de 600" (43) Catàleg de l'exposició de Cartografia de Catalunya del Renaixement a l'època napo­ leònica (Barcelona, Galeria Co­ mas, 1988, 141 pp.). (44) Publicat a: Abraham Ortelius Theatrum Orbis Terrarum, Ant­ verpiae, Apud loannem Bapt, Vrintium, 1603. (45) Publicat per l'Institut Cartogrà- 17 Museu Municipal de Nàutica del Masnou Núm . inventari: 1526. Objecte: D'art, quadre. Descripció física: Pintura al tremp sobre paper 50x54 cm. Forma d'ingrés : Donatiu de la fami lia Bertran de Ca l'Indià Descripció : "Bergantin "Maria Rosa" su capitàn actual Don Gayeta no Bertran ­ signa t J.M. Barcelona 1867. Comentari: Bergantí o berga ntí rodó. Veler de dos pals, formats de tres peces, anomenades, mascle, masteler i mastelerillo. Tant el pal trinquet, com el pal major van proveïts de vergues i veles quadres, encara que el major, a més de les vergues , també du botavara i pic amb vela cangrea i una escandalosa. A proa va proveït amb bauprès í bataIó per les veles de floc i també veles d'estai entre el pal major í el trinquet. Aquesta nau no és de gran tonatge, encara que va ser bastant utilitzada en la travessia de l'Atlàntic en el segle XIX. Comandaren aquest bergantí de 5000 qq. els capitans Gayetano Bartran Millet, i Pantaleón Martí. (1). Fonts : (1) D. Pere J. Bassegoda i Musté en el seu llibre MASNOU 1928 - Pale­ mó Anglès i Sala director del Museu . Palemó Anglés Director del Museu Municipal de Nàutica del Masnou

Edita: Ajuntament del Masnou, Departament de Cultura i el Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Producció: RRB Disseny Gràfic: Umésu Impressió:Jobagraf I.S.S.N.: En tràmit Dipòsillegal: 6·45.605·90 Correctora: Aurora Mateu

© de la presentació: Josep Azuara © de la Historiografia del Masnou: Rosa Almuzara © de la Fitxa tècnica: Palam ó Anglés © de La Roca de Xeix: Ajuntament del Masnou Foto portada: Part central de la vista que acompanya al plànol realitzat el 1845, per l'arquitecte masnoví Miquel Garriga i Roca.

------AJUNTAMENT DEL MASNOU

MUSEU MUNICIPAL DE NÀUTICA DEL MASNOU