:1 .l '/ ,, Presentació a cura de Josep Azuara La Historiografia del Masnou (I) per Rosa Almuzara Fitxa Tècnica: el bergantí rodó "Ma Rosa " per Palemó Anglés Conèixer el passat ens pot ajudar neixen el conjunt de turonets situats a comprendre mès el present i a pla­ entre la riera d'Alella i el torrent Vall­ nificar millor el futur. Es sota aquest mora que, com veureu en l'estudi aspecte que, des de l'ajuntament, que publiquem a continuació, a par­ volem impulsar la nostra història. tir del segle XVIII va constituir-se en Disposem d'un Museu Municipal l'eix vertebrador dels 2 nuclis que com a eina per a tots els estudiosos s'havien anat formant a la marina sobre el Masnou, on s'hi organitzen d'Alella (Alella de Mar) i la de Teià (el exposicions i s'hi promouen excava­ Masnou). cions arqueològiques, per citar les Aquest conjunt de pujols, d'una activitats més destacades i pensem altitud màxima de 27 metres, són els que calia donar-li més dinàmica per que han configurat la fesomia més arribar a tots els camps .de l'ense ­ caracteristica del nostre poble des nyament i de la cultura. Es per això que és municipi (any 1825), i és per que hem endegat aquesta publica­ això que ens va semblar, molt apro­ ció sobre història local, la qual, ara piat aquest nom. em fa molta il·lusió de prese ntar­ Ens hi van fer decantar, també, vos. els nostres complexos origens terri­ Per poc versats que estiguem so­ torials i aixi, per respecte històric als bre la història del nostre poble, tots nuclis d'Alella de Mar, els d'Ocata o coneixem la importància que tingué dels llinatges de les masies que van la seva marina al llarg del segle XIX quedar inclosos als termes d'Alella o i, potser per aquest motiu, ha estat Teià, hem volgut que aquest antic I gairebé l'únic aspecte difós en els topònim fos el que servis per a iden­ estudis que s'han realitzat fins ara. tificar el territori del nostre àmbit a Si bè és veritat que en aquest sentit estudiar i per donar-lo a conèixer. s'hi poden fer destacades aporta­ Precisament, si hem iniciat cions per a la Història de Catalunya, aquesta publicació amb una mono­ també ens ha fet menystenir altres grafia sobre les fonts històriques, ha aspectes que, possiblement quan estat no només per una qüestió de els coneguem millor, podran resul­ rigor metodològic sinó perquè, com tar interessants per a la globalitat podeu comprovar, les hipòtesis de històrica del nostre Pais. treball sobre els origens territorials Ara ens proposem publicar infor­ que ens dóna l'autora a partir de mació sobre un ampli ventall d'estu­ l'anàlisi de les monografies anti­ dis, incidint sobretot en aquells que gues, representa una important estem convençuts que poden arri­ aportació a la nostra historiografia bar a sorprendre'ns quan hi haguem local. aprofundit, com és el cas del patri­ En la recerca de la història local, moni arquitectònic o de les tasques llegint textos antics, el que em sem­ dels pedagogs. En uns moments en bla més interessant i ho voldria re­ què, des de les nostres Institucions marcar, és que s'arriba a la conclu­ s'estan potenciant estudis sobre sió que a mitjans del segle passat el l'aportació dels catalans a Amèrica, Masnou va tenir una gran vitalitat i, ens compla urà poder-hi contribuir ara, gairebé 150 anys després conti­ des d'aquestes pàgines. nua mantenint-la si és que no l'ha Els aspectes formals s'han plan­ augmentada i aquesta és una cons­ tejat a partir d'una publicació de pe­ tatació que estimula i renova la il-lu­ riodicitat quatrimestral i amb un su­ sió en la tasca diària per tot allò que mari dividit en 2 apartats: una mono­ signifiq ui qualitat de vida i creixe­ grafia temàtica i una fitxa tècnica de ment de la nostra vila. material conservat al Museu, a rno­ Dono les gràcies a Rosa Almuza­ dus de cof.leccionable per, d'aques­ ra i Palemó Anglés, els quals, a tra­ ta manera, anar donant a conèixer el vés del Patronat del Museu Nàutic fons que s'hi troba exposat. En del Masnou han fet possible aques­ aquest primer número s'ha escollit ta iniciativa del Departament de Cul­ una peça molt representativa de la tura del nostre Ajuntament i als que nostra comarca , com és la clàssica hi han col·laborat :en Salvador Artés pintura d'un berganti, triada d'entre d'Alella, en Josep Maria i Jordi Bala­ les que no s'havien publicat mai. da de Teià, el Pare Rafael Palacios i De ben segur que a alguns mas­ la Sra. Isabel Morales de Madrid. novins, especialment els més joves, Recollint unes paraules de l'histo­ els pot haver "frapat' el títol que riador Pierre Vilar:"Ni la història de hem donat a aquesta revista. la ve­ la humanitat ni la d'una comunitat ritat és que portem molts mesos pre­ qualsevol, no admet cap conclusió. parant aquesta nova activitat cultu­ l a història, per definició, és un cor­ ral i la qüestió del nom ha estat un rent continu que mai no esgota la tema que ens ha fet pensar. Quan seva cursa" . Us convido a partici­ es va suggilrir "la Roca de Xeix", a par-hi amb les vostres conclusions. tots ens va semblar un encert ja que era una manera de recuperar, a par­ Josep Azuara tir d'un antic topònim pel qual es co- Alcalde del Masnou La Historiografia del Masnou (I) se'n comença a tenir docum ent ació aJ.G. com a nucli habitat des de l'època medieval; i que tot i constituir-se "El mar no fa pas sempre mari­ com a municipi el 1825, fins al cap tims els pob les que viu en a les cos­ de 6 anys encara no té uns limit s te­ tes" (1), em sembla que aquesta rritorials establerts (6). Encara més : afirmació la pod em aplicar, per tal a mitjans del segle XIX el nucli d'Ale­ de sintetitzar la Història del Masnou ; lla de Mar (7) s'incorpora al Masnou , en el se ntit que no en totes les èpo­ de manera que quan aquest terme ques el mar ha tingut tant a importàn­ mun icipal queda oficialm ent consti­ cia en el desenvolupament econò­ tuït, una part havia estat terme mic de la població (2), com en el se­ d'Alella i l'altra de Tei à. I encara pos­ gle XIX. Crec que justam ent , aquest teriorment, per la band a d'occident , fet és fruit de la historiografia del se­ el propietari de la masia de Can Sors gle XX , a causa de la rellevància que voli a continuar pagant els impostos havia tingut la seva marina en el se­ al municipi d'Alella i per tant, les te­ gle anterior i per tant , els estudis rres de la seva juri sdicció van que­ realitzats, gairebé se mpre nom és dar-hi adscrites i per la band a orien­ s'han preocup at dels as pectes mari­ tal es repetei x el mat eix desencert . tims (3). Encara que a més, pensem Efectivament al patrimoni docu­ que aquests no s'han estudiat des mental no se li ha don at la importàn­ d'un punt de vista del fet soc ial glo­ cia degud a, tant perqu è ha anat de­ bal, ja que nom és coneixem l'impac­ sapareixent per deixadesa, (a causa te econòmic dins la societat més be­ de la pròpi a naturalesa de la seva nestant i el seu comportament com matèria, ja sigui paper o pergami) : a classe aristoc ràtico-burges a que com fru it de dèri es destructiv es de la va arribar a ser durant l'època dec i­ col·lectivitat durant les successives monòni ca . Fins i tot en aquest tema guerres. Però encara hi ha un tercer prou investigat, enca ra queden aspecte que em sembla bastant -, molt s aspectes monogràfics per a desconegut que és el de l'expoliació estudiar. Una altra possible cau sa que han sofert els arxius i les biblio­ de la limitació del s estudis locals, el tequ es, i per això crec que és bo de tema més sobresortint del segle parlar-ne, ja que són les font s que XIX, és que sigui la convicció històri­ perm eten elaborar la Història . I pen­ ca (mantinguda fins als nostres so que és un tema que queda molt dies), que el pobl e del Masnou, va lligat a l'anàlisi con ceptual dels lli­ començar a form ar-se mod erna­ bres que s'han esc rit sobre històri a, ment (s. XVII) entorn a un mas i, per que és com podriem definir la histo­ tant, resulta lògic que no s'hagi in­ riografia . vestigat com a nucli urb à en èpo­ Si bé, en aquest estudi em limito a ques anteriors. la del Masnou , em sembla millor do­ Però prob ablement encara hi ha nar una visió global del conjunt cata­ un tercer factor que ha influït molt en là en quant a les vicissitut s de con­ què es treballés més a fora en l'as­ servació dels fons, doncs no nom és pecte de la soc ietat entorn dels ma­ cal bastir la nostra històri a en els ar­ rins perqu è és un tem a que, a nivell xius d'Alella, Teià o Masnou (8), sinó docum ental, qued a fàcilment a en els generals de Catalunya, en els l'abast de l'estudi ós a través del ma­ centralitzats a Madrid, en els fora­ terial del Museu Municipal (4), dels nis, on anaren a parar important s arxius famili ars, i del que es conser­ col·leccions dip lomàtiques.