periodisme cooperatiu per la transformació social

Núm. 478 del 29/5 al 11/6 de 2019 2,5 €

El finançament de , al descobert L’entitat organitzadora de les mobilitzacions unionistes a Catalunya ha rebut grans quantitats de diners d’empreses privades a través de la Fundació Joan Boscà

pàg. 4-11 ELEPTRIC /

Suplement Guatemala Vuit pàgines especials sobre la resistència indígena davant les transnacionals 2 ENTRANTS 29 de maig de 2019 Directa 478

edita La Directa SCCL SUMARI C. Riego, 37, baixos esquerra 08014 Finançament de l’unionisme Tel: 935 270 982 Els comptes anuals de la Fundació Mòbil: 661 493 117 Joan Boscà de l’exercici 2016 revelen [email protected] que Societat Civil Catalana ha www.directa.cat rebut centenars de milions d’euros 4-11 provinents de grans empreses dipòsit legal: B 16982-2016 privades. Una investigació de Jesús Directa FONS A Rodríguez i Jordi Borràs. Amb foto periodisme cooperatiu per de Guye Sancho, infografia de Pau la transformació social Fabregat i il·lustració d’Eleptric.

Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no sexista i no androcèntric. La Directa no comparteix necessàriament les idees Entrevista a Lucas Marco expressades als articles d’opinió. L’any 2018 va publicar el llibre Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social 12-15 QUI SOM? de Valencia, fruit d’una beca de A fons periodisme d’investigació. Li ha fet Grup d’investigació MIRALLS les preguntes Ximo Colomina i les Miralls fotografies Lucas Guerra. Gemma Garcia Cruïlla Laia Mas i Guille Larios Impressions López Obrador vs Rafa Hernando Laia Alsina, Ekaitz Garate i Xavier Puig Article d’opinió de Roger Prims amb Roda el món il·lustració de Mercè Moreno. Oriol Andrés, Roger Suso i Joan Mas 16-18 Expressions Conferència lesbiana a Kíev Misael Alerm i Carla Mallol Kika Fumero, organitzadora de La indirecta l’esdeveniment analitza les llums i les Àlex Romaguera i Mariana Cantero ombres. Il·lustració de Pepa Ràfols. IMPRESSIONS Fotografia Víctor Serri Il·lustració Roser Pineda i Lluís Ràfols Els contes e(n)s transformen Correcció Si passegem pels aparadors de les Èlia Olivan llibreries per a infants, ens adonem que alguna cosa ha canviat. Els títols ja no Edició 19-21 Jesús Rodríguez són els mateixos, els clàssics ocupen Disseny gràfic i compaginació un altre espai o s’han reinventat i els Pau Fabregat CRUÏLLA personatges de la portada són més Projecte gràfic variats. Un reportatge de Laia Mas. Lola Fernández, Gerard Casadevall, Diego Muñoz i Pau Fabregat Coordinació web Eloi Latorre, David Bou, Gemma Garcia i Maties Lorente Coordinació País Valencià Alemanya criminalitza el BDS Ester Fayos El Bundestag aprova una resolució Audiovisuals contra el moviment pel Boicot, les Sònia Calvó i Estel·la Marcos Desinversions i les Sancions a l’Estat Administració i subscripcions d’Israel. Per Ann Sansaor. Ester Mora 22-26 Difusió Regressió autoritària al Marroc Estel·la Marcos Un reportatge d’Stefano Portelli. Publicitat i distribució Paula Rodríguez MÓN EL RODA Aproximació al Sahel occidental Gestió web Una anàlisi de Josep Maria Royo. Talaios Koop.

NUCLIS TERRITORIALS I MITJANS COL·LABORADORS: Gironès, la Selva, Pla de l’Estany i Baix Empordà (‘L’Ariet’); Alt Fent els murs permeables Empordà (‘La Fissura’); Osona (‘El Setembre’); Maresme; Baix L’art escènica teatral s’endinsa en el Llobregat (‘La Riuada’ i ‘Infobaix’); Alt Penedès, Baix Penedès, món penitenciari com un mètode per Anoia i Garraf (‘Xarxa Penedès’); Vallès Oriental; Vallès Occidental; superar l’aïllament i ajudar les preses a Barcelonès (‘La Intervia’); El Camp; Terres de Ponent; Castelló; trencar les barreres mentals i físiques València; Mallorca (‘Aguait’); Eivissa; Menorca; Perpinyà i Terres de 27-31 amb l’exterior. Un reportatge de Neus l’Ebre, El Salto, La Marea, Pikara, Argia, Ahötsa, Soberanía Alimentaria Molina amb fotos d’Alba Muñoz.

CONTACTES: Clavar la bandera

General [email protected] EXPRESSIONS Relat de Max Codinach i il·lustració Redacció Barcelona [email protected] de Gerard Pla. Redacció València [email protected] Subscripcions [email protected] Publicitat [email protected] Distribució [email protected] Entrevista a Sonia Mankongo Mariana Cantero conversa amb PORTADA: ELEPTRIC l’activista pel dret a l’educació i els drets de les dones, que ha vingut 32 a Barcelona a explicar la tasca que desenvolupa al Camerun amb l’ONG La Directa enguany ha rebut dues subvencions de la espanyola Zerca y Lejos. Fotografia Generalitat de Catalunya, que representen un 5% del INDIRECTA seu pressupost. Per això hem de posar el seu logotip. de Roser Gamonal. Directa 478 29 de maig de 2019 ENTRANTS 3

Més que mil paraules Un treballador de Glovo crema una motxilla de repartiment de l’empresa de l’empresa una motxilla de repartiment crema de Glovo treballador Un FREDDY DAVIES | | DAVIES FREDDY de missatgeria a domicili en bicicleta. Aquesta escena es va viure a lesa portes bicicleta.en domicili a missatgeria de de escenaseu Aquesta la de viure es va per la mort en accident part quan gran de la plantilla protestava a Barcelona, la companyia de la ciutat.desenllaç El tràgic ha fet la nit del 25 de maig al centre repartidor d’un laboral i mancada de drets. desregulada al sector, la polèmica per situació laboral revifar

L’espina Les píndoles de les eleccions 68 L’extrema dreta de s’ensorra i el 26-M només aconsegueix una quarta part dels vots del 28-A, amb 68 regidors als Països Catalans: 48 al País Valencià, 17 a les Illes i 3 a Catalunya 0 És el nombre d’alcaldies de Ciutadans a Catalunya. A les Illes tampoc n’han sumat cap i al País Valencià n’han aconseguit 4, molt per sota de les seves previsions

/ MARC VERS 4 A FONS 29 de maig de 2019 Directa 478

Escenari de la manifestació de Societat Civil Catalana el 8 d’octubre de 2017 a Barcelona, amb Josep Ramon Bosch a l’extrem dret de la imatge / GUYE SANCHO rans escenaris, potents equips de so, titat sense ànim de lucre que en els seus estatuts serveis de seguretat i càtering, cà- determina com a finalitats fundacionals “difondre meres, producció audiovisual. La i fomentar els principis constitucionals d’igualtat presència de l’espanyolisme als car- entre els espanyols, unitat, i pluralisme polític rers de Catalunya durant el quin- i social dels pobles d’Espanya”. El lligam entre quenni 2014-2018 es va fer sense ambdues entitats, però, és palmari: Josep Ramon Gescatimar recursos econòmics i amb nombrosos Bosch i Àlex Ramos, els actuals president i vice- episodis de violència: agressions i amenaces a pe- president d’SCC, ostenten el càrrec de patrons de riodistes i migrants, salutacions feixistes i aldarulls la fundació, una circumstància bicèfala que es re- a les portes del Palau de la Generalitat, per po- peteix en diversos dels socis fundadors. sar-ne alguns exemples. Aquelles capçaleres en les Els comptes anuals de l’exercici 2016 de Joan quals l’entitat Societat Civil Catalana (SCC) dibui- Boscà, que després de moltes adversitats i una xava un front comú unionista de responsables po- petició oficial d’esmena avui ja consten dipo- lítics com Miquel Iceta (PSC), Javier Ortega Smith sitats al Registre de Fundacions del Ministeri (Vox), Xavier García Albiol (PP) o Albert Rivera de Justícia espanyol –organisme encarregat de (Cs) sempre van deixar una pregunta a l’aire sen- la supervisió de les fundacions– i als quals la se respondre: però això qui ho paga? Només amb Directa ha tingut accés, revelen l’origen dels seus les manifestacions de l’11 de setembre i el 12 d’oc- ingressos. Al document es fan servir abrevia- tubre de 2014 la despesa va ascendir a 600.000 cions que detallen que les donacions provenen euros, segons reconeixia SCC al document intern de les entitats privades “BBV” (250.000 euros), “Historia de un éxito. Memoria 2014”. “SANT” (200.000 euros), “CAIX” (150.000 euros) Per primera vegada, un mitjà de comunicació ha i “TEL” (200.000 euros) i que “s’han destinat tingut accés a la documentació que demostra que íntegrament a la realització d’activitats i les se- gran part del finançament d’SCC provindria de ves despeses vinculades i/o en el seu cas a altres grans entitats financeres o de telecomunicacions. despeses”. BBVA i Banc Santander fan servir ha- El mecanisme per fer arribar els diners a l’entitat bitualment aquestes abreviacions, i CAIX són les no ha estat directe, sinó que s’ha utilitzat com quatre lletres que identifiquen el codi bancari a intermediària la Fundació Joan Boscà, una en- internacional de CaixaBank. Directa 478 29 de maig de 2019 A FONS 5

L’UNIONISME, FINANÇAT A QUATRE BANDES

Documentació a la qual ha tingut accés aquest mitjà confirma que entitats privades, rere les abreviacions “BBV”, “SANT”, “CAIX” i “TEL”, haurien finançat amb centenars de milers d’euros les grans manifestacions de Societat Civil Catalana en el període 2014-2018

Jesús Rodríguez | @albertmartnez Jordi Borràs | @jordiborras

El destí dels diners es desglossa en tres capítols: Astrid Barrio, el periodista José Antonio Zarzalejos populismes i nacionalismes a Europa; concessió i el president de la sala civil del Tribunal Suprem d’ajuts a entitats culturals, associacions i altres Francisco Marín Castán. fundacions, i sense assignació a activitats espe- Entre les despeses no assignades a activitats es- cífiques. El 90% dels ingressos de les donacions pecífiques del tercer capítol destaca la partida de les empreses privades es destinen al segon ca- “Serveis de professionals independents”, amb pítol. És a dir, a través de Joan Boscà es deriven 4.670 euros per al bufet Albácar, Clusa & Buxadé 740.430 euros a entitats i fundacions afins. És en Abogados, on hi era com a soci i actualment com aquest apartat on es revela que SCC s’endú –amb a col·laborador Jorge Buxadé Villalba (eurodipu- És en l’apartat de diferència– la porció més gran del pastís: 700.095 tat electe de Vox i exmilitant de Falange); 4.360 euros. La Fundació Cultura Libre se n’embutxa- euros per al diputat de Ciutadans al Parlament de donacions on es ca 15.325 –amb la professora de dret constitucio- Catalunya Nacho Martín Blanco; 1.452 euros per revela que SCC nal Teresa Freixes, l’actual president del Senat a EAL Asesores Contables, un despatx d’assessoria Manuel Cruz, el periodista Ignacio Vidal-Folch empresarial fundat i dirigit per Feliciano Baratech s’endú la porció i l’exvicepresidenta d’SCC Miriam Tey en el seu (candidat del PP a les eleccions municipals a Sant més gran del pastís: patronat–, Sociedad Civil Navarra 15.000 i l’Asso- Quirze del Vallès), i 3.290 euros en serveis d’au- ciació Periodistes Pi i Margall –amb el periodista ditoria sense detallar. 700.095 euros d’El Catalán Sergi Fidalgo a la presidència i Toni D’aquesta manera, la Fundació Joan Boscà es- Bolaño, Joan López Alegre i de nou Miriam Tey devé una repartidora de diners provinents de i Nacho Martín Blanco com a vocals– els 10.000 grans empreses que acaben en mans de les prin- Nacho Martín euros restants. La partida menor del primer ca- cipals entitats de l’espanyolisme i d’alguns dels Blanco (Ciutadans) pítol fa referència a l’organització de les jornades seus líders més connotats. Als comptes anuals de “Populismo entre lo viejo y lo nuevo”, que es van l’exercici 2016 dipositats es fa constar de manera i Jorge Buxadé (Vox) celebrar del 4 al 6 de juliol a Santander, on van explícita que no existeixen ingressos de quotes van ser retribuïts participar un centenar de persones i va comportar de persones associades ni aportacions d’usuàries. una despesa de 35.000 euros. En les tasques de Malgrat això, al web de la fundació hi ha un apar- pels seus serveis moderació i les ponències de les conferències i els tat on s’incentiva el finançament a través de les professionals debats van participar Manuel Cruz, la professora aportacions de simpatitzants mitjançant una 6 A FONS 29 de maig de 2019 Directa 478

200.000 €

Populisme i nacionalismes Entitat privada a Europa “SANT” 35.000 €

Fundació Joan Boscà

150.000 € Concessió d’ajuts a entitats culturals, associacions i altres fundacions Entitat privada 740.430 € “CAIX”

200.000 €

Entitat privada “TEL”

800.000 € Altres ingressos sense assignació 250.000 € a activitats específiques 24.570 €

Entitat privada “BBV”

transferència bancària i es faciliten dos comp- tes de La Caixa i Banc Santander on poder fer les donacions. Aquesta via d’ingressos des de l’1 de gener fins al 31 de desembre de 2016 s’hauria tan- cat amb zero aportacions. La dada contrasta amb el mecanisme de finançament d’entitats claus del sobiranisme català com Òmnium i l’Assemblea Serveis d’Albácar, Clusa EAL Asesores Serveis personals Serveis d’auditoria Nacional Catalana, que deuen el 100% dels seus & Buxadé Abogados Contables de Nacho Martín Blanco 3.290 € ingressos a les aportacions de les desenes de mi- 4.671 € 1.452 € 4.365 € lers de persones sòcies. Com a dada complementària, als comptes de l’exercici 2016 de Joan Boscà es fa un repàs de l’his- torial d’ingressos de la fundació que s’han acabat derivant a altres entitats o projectes afins en els exercicis 2014 i 2015. Es xifra aquestes partides en 870.065 i 1.934.019 euros, quantitat que suposa el 98% i el 88% respectivament dels ingressos aconse- guits. En el document de comptes anuals de 2016 no es detalla quin percentatge dels ingressos de concreció del destí final de les partides econòmi- viades tenien a veure amb el destí final dels diners 2014 i 2015 prové de donacions. ques. Els comptes anuals dels exercicis 2014, 2015 donats per les empreses de l’Ibex-35. És a dir, en i 2017 es mantenen en un llimb legal, sense esme- cap pàgina del document original constava que Esmena del destí dels diners nes, i, per tant, no han estat dipositats i no són el 90% de les donacions eren redirigides a SCC. La Fundació Joan Boscà manté un estira-i-arronsa d’accés públic, tal com determina la llei. Els de S’eludia la concreció fent servir aquesta descrip- constant amb el Registre de Fundacions des de la l’any 2018 consten com a “iniciats” però encara ció genèrica: “Com a continuació de les activitats seva creació l’any 2014. L’historial del número de no s’han dipositat, ja que el termini expira el 30 desenvolupades durant el primer any d’activitat registre 1670 que consta a la seu del Ministeri de de juny de 2019. Només els comptes anuals de fundacional, la Fundació destinarà fons mitjançant Justícia espanyol i que correspon a l’entitat presi- 2016 han rebut el vistiplau ministerial i per això un sistema d’ajuts per a la col·laboració d’entitats dida per Josep Ramon Bosch està farcit de la ins- figuren com a “dipositats”. i associacions sempre sense ànim de lucre, els ob- cripció “en subsanación”. Això significa que els La comparativa entre el primer document de jectius i finalitats de les quals siguin coincidents, comptes anuals presentats per l’entitat tenien de- l’exercici 2016 entregat al registre i el document similars o convergents amb els de la Fundació”. La ficiències que l’administració estatal va reclamar esmenat entregat amb posterioritat certifica que mateixa política de mínima concreció es va emprar que fossin esmenades, sobretot amb una major les dades que en un primer moment van ser ob- en l’apartat “Assessoria comptable i jurídica”. Fins Directa 478 29 de maig de 2019 A FONS 7

La signatura Associació Periodistes Pi i Margall 10.000 € d’un falangista

La Fundació Joan Boscà es va crear el 7 de juliol de 2014 i va quedar registrada al Ministeri de Justícia espanyol el 28 de Concessió d’ajuts a entitats culturals, juliol, tres setmanes més tard. associacions i altres fundacions Sociedad Civil Navarra A l’escriptura fundacional hi figuraven cinc patrons: Carlos 740.430 € 15.000 € Buxadé Carbó, Francisco Moreno Royes, Joaquin Coll Amargós, José Ramón Bosch Codina i Juan Francisco Arza Mondelo. Amb data de 14 de juliol de 2015, però, al Registre de Fundacions hi constava una llista oficial de patrons on s’havia substituït en Fundació Cultura Libre el càrrec de secretari el nom de 15.325 € Carlos Buxadé Carbó pel de Jorge Buxadé Villalba, actual eurodiputat electe pel partit d’extrema dreta Vox. En el currículum professional Altres ingressos sense assignació de Buxadé Villalba destaca el a activitats específiques paper que va jugar en la primera 24.570 € Societat Civil Catalana consulta per la independència 700.095 € d’Arenys de Munt. L’any 2009 exercia com a advocat de l’Estat i va ser l’encarregat de recórrer davant dels tribunals la celebració de la votació al municipi del Maresme. Curiosament va ser la Falange, partit feixista en el qual ell havia militat, qui va organitzar una provocativa concentració al centre d’Arenys de Munt –escortada pels Mossos davant d’un ampli rebuig d’entitats antifeixistes– que tingué lloc en paral·lel a la mobilització veïnal que protegia les urnes de la consulta. FONT: Comptes anuals de l’exercici 2016 de la Fundació Joan Boscà dipositats al Registre de Fundacions del Serveis d’auditoria Altres serveis professionals Ministeri de Justícia espanyol 3.290 € independents 10.792 € / PAU FABREGAT

que la fundació no es va veure obligada a entregar d’informació i la resta han redirigit aquest mitjà el document esmenat no es va poder comprovar als gabinets de premsa de les empreses matriu, que una porció dels diners ingressats i amb ori- Les fundacions assegurant que les donacions a la Fundació Joan gen en l’Ibex-35 havien anat a parar als comptes Boscà no consten en la comptabilitat de les fun- corrents del despatx de Jorge Buxadé Villalba i del de les entitats dacions bancàries. Tres de les empreses matrius, diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco. bancàries i per la seva banda, no han respost a la petició d’informació ni a través de correu electrònic ni CaixaBank nega la donació de 2016 de Telefónica per via telefònica. Només CaixaBank ha respost a La Directa s’ha posat en contacte amb Fundació neguen haver fet la Directa: “Ho hem estat consultant internament BBVA, Santander Fundació, Fundació Bancària i des de CaixaBank en principi no ens consta cap La Caixa i Fundació Telefónica España per poder les donacions pagament l’any 2016 a la Fundació Joan Boscà, recollir la seva versió sobre les donacions que però pots contrastar també amb la Fundació”. consten al registre del Ministeri de Justícia espan- Per la seva banda, als comptes anuals de les yol. En el cas del BBVA no han respost a la petició tres fundacions bancàries i de l’empresa de 8 A FONS 29 de maig de 2019 Directa 478

telefonia dipositats al Ministeri de Justícia espanyol sí que consta una donació de 10.000 Abundància, opacitat i escàndols euros de la Fundació Bancària La Caixa –da- tada en l’exercici 2017–, que es va destinar al La junta de Societat Civil Catalana va viure una crisi a finals de 2018 per les incompatibilitats entre “Seminari multidisciplinari sobre plurilingüis- càrrecs de la seva direcció i d’una empresa privada que s’embutxacava la meitat del seu pressupost me” de la Fundació Joan Boscà. La Directa també s’ha posat en contacte amb Àlex Ramos, vicepresident d’SCC i patró de la Fundació Joan Boscà. Preguntat per l’existència de presumptes donacions del Banc Santander, BBVA, La Caixa i Telefónica durant l’exercici de 2016 –a partir de les abreviacions que consten al Registre de Fundacions del Ministeri de Justícia espanyol–, Ramos ha afirmat: “Aquestes dades no les conec en detall; això seria més de tresoreria o presidèn- cia. En tot cas, ho parlem a la junta i et truquem i ja et concretem amb qui pots parlar”. A l’hora de tancar aquesta edició no hem rebut cap nova informació des de la Fundació Joan Boscà.

Un reguitzell d’indicis des de 2015 Amb anterioritat a les informacions documen- tals recollides en aquesta investigació ja s’ha- vien donat a conèixer indicis que apuntaven a la Fundació Joan Boscà com una eina destaca- da de finançament d’SCC a partir de les dona- cions de grans empreses. Rafael Arenas García, qui durant uns mesos va ser president d’SCC, publicava el 22 de gener d’enguany una entra- da al seu blog en relació amb la crisi de direc- ció de l’entitat espanyolista, on es referia a la Fundació Joan Boscà com “un dels principals donants d’SCC” i relatava una trucada telefò- nica amb l’altaveu activat de part de “diversos patrons de la Fundació Joan Boscà” que li de- manaven que presentés una candidatura a la presidència d’SCC. Al llarg de tot el redactat, Arenas descriu un escenari de certa subordina- ció d’SCC en relació amb la Fundació Joan Boscà. J. B. | @jordiborras Javier Barraycoa, un dels fundadors d’SCC i diri- J. R. | @albertmartnez gent de l’entitat d’extrema dreta , el 22 de febrer de 2018 va sembrar una ombra de n dels enigmes que envol- gen desconegut i només un petit per- dubte sobre el finançament de l’entitat amb un tava Societat Civil Catalana centatge provenia de les quotes de per- apunt al seu blog on deia: “El més divertit és que des de la seva creació eren sones associades i de diners recaptats els diners per a l’organització –de les grans mani- les seves fonts de finança- en paradetes i actes. festacions del 8 i el 12 d’octubre de 2017 en contra Ument. L’associació ha posat de ma- Tot i els grans ingressos de l’associa- del referèndum d’autodeterminació– arribaven per nifest des del primer dia el seu po- ció acabada de fundar, que vorejaven canals inconfessables del govern central”. tencial econòmic amb una pompo- el milió d’euros, l’exercici 2014 es va I els indicis no s’acaben aquí. L’any 2015, en un sa posada en escena en tancar amb 91.715 euros apunt publicat al digital Las Voces del Pueblo grans esdeveniments de pèrdues. El segon fet –tal com apareixia en un reportatge de Media.cat i abundant propaganda que cridava l’atenció és i Crític– s’assenyalava que Enric Millo, alesho- en grans mitjans de co- El 97,1% dels que dels 992.672 euros res dirigent del PP català, hauria mediat “amb municació, però mai ha ingressos d’SCC ingressats, les quotes empreses de l’Ibex-35 per tal de finançar SCC volgut aclarir d’on treu durant l’exercici d’afiliació només ascen- amb un milió d’euros”. Una font anònima cita- els diners, argumentant 2014 es van fer a dien a 15.250 euros i els da pel digital afirmava que entre les empreses que es nodreix de les través de donacions diners recaptats en car- donants es trobaria Telefónica, una sospita que aportacions de perso- privades, anònimes pes i urnes tan sols suma- ara es reforça. Aquell mateix any, el periodis- nes associades i de do- i sense identificar- ven 14.369 euros. La res- ta de CTXT Guillem Martínez afirmava en una nacions privades, les ne la procedència ta, 963.053 euros, aparei- crònica sobre la manifestació del 12 d’octubre quals no té l’obligació xia amb el lacònic con- de 2015 a Barcelona: “Se suposa que els diners de fer públiques. cepte de “resta d’aporta- venien de l’Ibex, vía Telefónica”, amb relació L’únic cop que SCC va publicar part cions privades”. És a dir, el 97,1% dels als 600.000 euros que hauria costat l’organit- dels seus comptes va ser l’any 2014, ingressos d’SCC durant l’exercici 2014 zació del 12 d’octubre de l’any anterior. I afe- corresponents al primer exercici de es van fer a través de donacions pri- gia: “O, almenys, aquesta és l’explicació que es l’associació espanyolista. Des de lla- vades, anònimes i sense identificar la dona a periodistes de mitjans amb accionariat vors i fins avui, SCC mai més ha tornat procedència de les partides. de Telefónica per no anar a cobrir l’acte”, amb a fer públics els seus balanços d’ingres- Precisament aquesta xifra de relació a la cita de 2015. I rematava: “Aquest any, sos i despeses. Ja en aquell moment va 963.053 euros referents a les apor- SCC, l’Ibex o Telefónica han decidit no organit- quedar clara una cosa: la major part tacions privades que va rebre l’en- zar el Dia de la Hispanitat a Barcelona”.� del finançament de l’entitat era d’ori- titat és una quantitat que s’aproxi- Directa 478 29 de maig de 2019 A FONS 9

Abundància, opacitat i escàndols La junta de Societat Civil Catalana va viure una crisi a finals de 2018 per les incompatibilitats entre càrrecs de la seva direcció i d’una empresa privada que s’embutxacava la meitat del seu pressupost

versos conceptes com la producció corporativa de l’associació espanyo- Rajoy, Jorge Moragas. Segons d’actes, despeses estructurals i comu- lista. El cas és que Palomino és un Crónica Global, el mitjà que va des- nicació. Una dada interessant a desta- dels socis fundadors d’SCC, però tam- tapar el cas, la majoria de la direc- car és que –tal com va avançar l’Anu- bé consta als documents facilitats pel ció de l’entitat va acusar els exdi- ari Mèdia.cat–, SCC va registre de la Direcció rectius d’SCC de “prendre acords patir estretors econò- General de Dret i i decisions al marge de la junta” miques durant l’estiu d’Entitats Jurídiques i d’“irregularitats administratives”. de 2014. En un informe Un informe datat a de la Generalitat de Segons aquest mateix mitjà referent intern del departament 21 de juliol de 2014 Catalunya com a primer de l’unionisme, un sector de l’entitat financer de l’entitat es reflectia que SCC secretari de la junta di- liderat pel patró de la Fundació Joan parlava de les dificultats havia ingressat rectiva fundacional de Boscà i l’home que va acabar substi- econòmiques que podia 63.947 euros, l’associació d’extrema tuint Rosiñol al capdavant d’SCC, Àlex patir SCC si no s’aug- però va tancar dreta Somatemps. Ramos, argumentava que hi havia un mentaven els ingressos. l’any percebent- Una dada reveladora evident “conflicte d’interessos” del Aquell informe estava ne 992.672 que es desprèn de l’in- fins llavors president Rosiñol per la datat a 21 de juliol de forme econòmic d’ús facturació de 584.000 euros durant 2014, és a dir, dues set- intern anteriorment ci- l’exercici 2017 que estaven destinats manes després que la Fundació Joan tat i amb data de 21 de juliol de 2014, a Manifiesto, afegint-hi que la factu- Boscà es constituís a Barcelona amb és precisament l’assignació mensual ració per aquesta mateixa empresa un capital inicial de 30.000 euros. que s’enduia l’empresa Manifiesto, va ascendir a 620.000 euros durant Curiosament, en aquell informe del propietat d’un dels so- el 2018. Unes despe- departament financer d’SCC aparei- cis fundadors d’SCC. ses que segons Crónica xia, a l’apartat d’ingressos extraordi- En aquest document Global van representar José Rosiñol, al centre de la naris, la mateixa quantitat de 30.000 es parlava de concre- Va trascendir que el 51% del total de paga- imatge, abans de ser destituït euros. Malgrat que l’informe datat tar una reunió amb el vicepresident ments que va fer l’entitat el desembre de 2018 a 21 de juliol només reflectia que SCC Manifiesto per tal de re- d’SCC, José al llarg de 2017 i el 60% havia ingressat fins llavors 63.947 eu- duir-ne la factura men- Rosiñol, tenia un de les despeses de 2018. ros, SCC va acabar l’any percebent-ne sual, que estava xifra- càrrec a l’empresa Uns diners destinats a 992.672. da en 12.500 euros. A Manifiesto, que Manifiesto als quals tam- més, el balanç de la si- havia facturat bé es reflectia una trans- ma al que la Fundació Joan Boscà va La gallina dels ous d’or tuació financera també 584.000 euros ferència mensual de destinar a finançar activitats pròpies Una marca empresarial ha sonat reflectia un pagament a a SCC el 2017 21.000 euros “sense que o de tercers durant aquell any. En reiteradament des del minut ze- Manifiesto per valor de hagi informat la junta ni un dels documents als quals ha tin- ro de la creació d’SCC, el de l’em- 18.303 euros i un deu- es tingui retorn conegut gut accés la Directa, corresponent presa Manifiesto, rebatejada com a te que ascendia a més de 120.000 a SCC”. És a dir, l’empresa Manifiesto a l’esmena de comptes de l’any 2016, Manifiesto Advertising Group a prin- euros. Tot plegat només tres mesos va cobrar al llarg d’aquests dos exerci- hi apareixen els diners que la fun- cipis de 2019. Es tracta d’una agència després de la fundació d’SCC. cis més de la meitat dels diners gastats dació va destinar a activitats d’enti- de publicitat, comunicació i màrque- Precisament Manifiesto va ser el per SCC. Però el fet que va provocar tats afins en els exercicis 2014, 2015 ting amb seu a Barcelona que treba- nom que va aparèixer als mitjans el justificable terratrèmol a la direcció i 2016. L’any 2014 aquesta partida és lla per múltiples marques comercials de comunicació quan el desem- de l’associació espanyolista és que es de 870.065 euros, una quantitat que i institucions. Té com a president i so- bre de 2018 es va fer públic que donava la circumstància que el fins no dista gaire dels 963.053 euros que ci majoritari Sergio Palomino García. SCC havia destituït el seu presi- llavors president, José Rosiñol, treba- SCC va declarar haver cobrat a partir El nom de Sergio Palomino també dent, José Rosiñol, i tres membres llava precisament per Manifiesto, ocu- de donacions privades. figura en un esquema intern d’SCC més de la junta directiva: Sixto pant el càrrec de desenvolupador em- Pel que fa a les despeses d’SCC fet l’any 2014 on es dibuixava l’orga- Cadenas, Ferran Brunet i Miriam presarial institucional segons el web de l’any 2014, es van enfilar fins nigrama de l’entitat i se li atribuïa les Tey, fundadora d’SCC i cunyada Publidata, un directori de publicitat i a 1.084.000 euros, repartits en di- funcions de responsable de la imatge de l’excap de gabinet de Mariano màrqueting.� 10 A FONS 29 de maig de 2019 Directa 478

OLIGARQUIES CLAUDIO BOADA PALLARÉS CONTRA EL PROCÉS Les claus biogràfiques d’alguns dels patrons de la fundació que finança Societat Civil Catalana, on destaquen les figures de Josep Ramon Bosch i Jorge Buxadé

J. B. | @jordiborras Forma part de l’actual patronat de J. R. | @albertmartnez la fundació. És president d’honor del Círculo de Empresarios (el va presidir de 2004 a 2012). També i una cosa destaca de la Fundació Joan Però la relació del president de la Fundació Joan presideix el Blackstone Group a Boscà –a banda de l’opacitat dels seus Boscà amb l’extrema dreta no acaba aquí, perquè l’Estat espanyol, una companyia números– és la rellevància dels mem- precisament Josep Ramon Bosch va ser un dels fun- multinacional de capital d’inversió bres del seu patronat. Entre els que hi dadors de l’associació d’extrema dreta Somatemps, especialitzada en actius immobi- figuren en l’actualitat o els que hi han la qual també va presidir fins a l’any 2015, en pa- liaris –en té milers a l’Estat–, que passat des de la seva fundació l’any ral·lel a les presidències de Joan Boscà i SCC. No popularment es coneix com a fons S2014, trobem des de destacats membres de l’ex- obstant, Josep Ramon Bosch sempre ha negat voltor. Va presidir la filial espanyola trema dreta fins a banquers, empresaris de l’elit o minimitzat la seva relació amb l’extrema dreta de Lehman Brothers. L’any 2013 va econòmica espanyola, membres de l’alta burgesia argumentant que l’única activitat política que ha- ser nomenat conseller indepen- catalana i, fins i tot, Eduardo Serra, qui va ser via tingut va ser a les files del PP fent costat a la dent del consell d’administració ministre espanyol de Defensa durant el primer candidatura a la direcció de Montserrat Nebrera, del Grupo Prisa. És fill de Claudio mandat de José María Aznar (PP). partit que va abandonar després que la llista des- Boada Vilallonga, que en època Josep Ramon Bosch Codina, juntament amb Juan carrilés per la victòria d’Alicia Sánchez-Camacho. franquista va ser el màxim dirigent Francisco Arza, és un dels dos únics membres que de l’Instituto Nacional de Indústria es mantenen al patronat de l’entitat des dels seus Eurodiputat de Vox i dels Altos Hornos de Vizcaya i du- inicis. Bosch n’és el president i compatibilitza el Jorge Buxadé Villalba és advocat, cofundador rant la transició també va presidir càrrec presidint per segon cop SCC. Ja ho havia d’SCC i de la Fundació Joan Boscà. Recentment ha diversos bancs. estat durant el període 2014-2015, fins que va pre- estat escollit eurodiputat de Vox a les eleccions del sentar la dimissió al·legant motius personals. Pocs 26 de maig. L’adreça on es va inscriure la fundació dies abans s’havia fet pública una investigació pe- i la que consta actualment als seus estatuts és la riodística que demostrava que Bosch operava des mateixa del bufet d’advocats on treballa, Albácar, JOAQUÍN VILLANUEVA DÍAZ d’un perfil de Facebook sota la identitat falsa de Clusa & Buxadé Abogados, amb domicili al carrer DE ESPADA Fèlix de Sant Serni de Tavèrnoles, a través del qual Pau Claris de Barcelona. difonia continguts de naturalesa ultradretana i es Va ser president del Fòrum Català de la Família, dedicava a insultar i amenaçar independentistes. una entitat ultraconservadora coneguda pels seus A través d’aquest usuari a les xarxes socials –del postulats antiavortistes i contraris al matrimoni qual Bosch sempre ha negat ser el titular– es va homosexual. Va ser membre de la candidatura poder descobrir que l’actual president de la fun- de Falange Española de las JONS a les eleccions dació també administrava un canal de YouTube catalanes de 1995 i de Falange Española Auténtica sota el nom de Josep Codina, on hi havia penjats als comicis de 1996. A les municipals de 2015 va diversos vídeos d’homenatge als requetès del Terç ser candidat a l’alcaldia de Barcelona amb la coa- de la Mare de Déu de Montserrat doblats amb la lició Vox - Família y Vida. Abans de la seva activi- seva pròpia veu –tot i que el vídeo més rellevant tat al partit de , Buxadé també era un compendi d’imatges apologetes del règim havia militat al PP fent costat a la candidatura de nacionalsocialista d’Adolf Hitler. El cas del perfil de Montserrat Nebrera. Facebook va derivar en una querella per amenaces Buxadé, però, és recordat per ser l’advocat de i injúries que va acabar arxivant-se perquè el jutge l’Estat que el setembre de 2009, sota les or- va considerar que el presumpte delicte d’injúries dres del Govern espanyol i de resultes d’una Patró actual de la fundació i presi- –el d’amenaces no va prosperar– ja havia prescrit. denúncia de Ciutadans, va impugnar la consul- dent del Círculo de Navarra en Anteriorment, la relació de Bosch amb l’extrema ta independentista que es va celebrar a Arenys Madrid. Soci fundador de Socie- dreta ja s’havia posat al descobert quan Nació de Munt. Al seu blog personal hi té escrits dad Civil Navarra. Segons el seu Digital va destapar que havia fet un comentari molt polèmics lloant els soldats de la División perfil de Linkedin, és patró d’una a la xarxa lloant Blas Piñar. El cas es va publicar Azul, José Antonio Primo de Rivera i l’ideòleg inexistent Fundació Sociedad el mateix dia que es va saber que Bosch havia feixista espanyol Ernesto Giménez Caballero. Civil Catalana, és a dir, fa servir anat al monument franquista del Coll del Moro Recentment també va transcendir, per una in- aquesta denominació en referèn- de Gandesa el 18 de juliol de 2013 en un acte d’ho- formació publicada a Eldiario.es, que el bufet cia a la Fundació Joan Boscà. És menatge al cop d’estat de 1936 organitzat per la Albácar, Clusa & Buxadé Abogados havia factu- soci del Círculo de Empresarios i Fundació Nacional Francisco Franco. Davant de rat 109.696 euros en quatre anys a través de la presideix una empresa del ram de les proves presentades, finalment SCC va haver Fundació Badalona Capital Europea del Bàsquet, l’alimentació anomenada Fude- de reconèixer la presència de Bosch a l’acte, tot lligada al govern municipal de Badalona durant at, centrada especialment en el i argumentar que hi havia anat únicament per el mandat del popular Xavier García Albiol i de negoci dels càterings. acompanyar el seu pare. la qual Buxadé va ser secretari. � Directa 478 29 de maig de 2019 A FONS 11

CARLOS PERREAU DE EDUARDO SERRA REXACH JAIME MALET PERDIGÓ PINNINCK DOMÉNECH

Al web consta com a patró de la Segons l’històric del web de la Des de 2002 és president de la Fundació Joan Boscà des de 2015 Fundació Joan Boscà, Eduardo Cambra de Comerç dels Estats fins a 2018. Perreau és llicenciat Serra consta com a patró entre Units a l’Estat espanyol. Actual- en Dret i Ciències Empresarials. 2015 i 2017, quan també va ser ment, a banda de ser patró de la Ha estat opinador a OKDiario. Va conseller independent de Deutsc- Fundació Joan Boscà, també ho és ocupar càrrecs de responsabilitat he Bank España. Va ser ministre de la Fundació MACBA i la Fun- al Banco Urquijo i Citibank. L’any espanyol de Defensa durant el dación Consejo España - Estados 1989 va ser escollit eurodiputat primer govern de José María Aznar Unidos. La candidata de JxCat a juntament amb el seu sogre, el (1996-2000). Va presidir el Reial l’Eurocambra Erika Casajoana ha polèmic empresari propietari Institut Elcano d’Estudis Interna- denunciat que Malet la va escri- del hòlding Rumasa José Ma- cionals i Estratègics. Actualment dassar després d’un debat orga- ría Ruiz-Mateos, pel Partido del presideix la patronal DigitalES, que nitzat per la Cambra de Comerç Trabajo y Empleo - Agrupación agrupa grans empreses del sector nord-americana i va presentar una Ruiz-Mateos. de la telecomunicació. queixa a l’ambaixador per discrimi- nació de gènere i ideològica.

JAVIER VEGA DE SEOANE FÉLIX REVUELTA FERNÁNDEZ ÁLEX RAMOS TORRE AZPILICUETA

És membre actual del patronat de És una de les grans fortunes Malgrat no tenir un currículum la Fundació Joan Boscà. Va ser di- de l’Estat espanyol. Fundador i equiparable al de la resta de rector general de l’Instituto Naci- principal accionista de Naturhou- patrons actuals de la fundació, Ra- onal de Indústria entre 1984 i 1987. se, multinacional de les botigues mos és una figura rellevant perquè Va presidir el Círculo de Empresa- de dietètica i nutrició amb més actualment ostenta el càrrec de vi- rios entre 2015 i 2018, del qual de 2.000 franquícies arreu del cepresident d’SCC, una entitat que és president d’honor. Ha presidit món. En un debat al programa “El també va presidir amb anterioritat Ercros i Gestlink. Va ser membre Cascabel” de 13TV va afirmar que durant un breu temps en substi- dels consells d’administració donava “suport actiu” a SCC. Es tució de José Rusiñol. És metge d’IBM España, SEAT, CAMPSA o va vantar de ser el primer a retirar de professió, soci fundador d’SCC, el Grupo Ferrovial. Actualment és les seves empreses de Catalunya. militant del Partit dels Socialistes el president de DKV Seguros i del L’estiu passat es va reunir a Mar- de Catalunya i membre de Federa- consell assessor de la Fundació bella amb per prepa- listes d’Esquerres. Integralia DKV. rar la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona. 29 de maig de 2019 Directa 478 Directa 478 29 de maig de 2019 MIRALLS 13

Lucas Marco, periodista “No hi hagué cap mena de depuració amb la policia política de la dictadura”

Text: Ximo Colomina Fotografia: Lucas Guerra

uin és el motiu que et porta a realitzar La BPS és un cos urbà o rural? aquesta investigació? En l’època de la postguerra perseguien més aviat M’interessava sobretot el reciclatge que es els enllaços urbans amb els maquis, que era molt Qva fer en la Transició de destacats agents important perquè sense els enllaços urbans es que- de la repressió franquista a partir de la mort de daven desconnectats; però és cert que la BPS se Franco. Eixe fenomen em pareixia prou interessant centrava més en l’àmbit urbà. En la postguerra, en i vaig pensar que, per a explicar-lo, calia explicar el moment en què la repressió fou salvatge, bàsica- les arrels històriques de la repressió policial fran- ment es tractava d’impedir que les organitzacions quista i en concret de la Brigada Politicosocial. A di- republicanes, especialment comunistes i anarquis- ferència d’altres països, com podrien ser Portugal, tes, es reorganitzaren. A partir de la dècada dels Periodista, llicenciat en Alemanya o França, a l’Estat espanyol la repressió 60, sobretot a partir de la creació de Comissions Sociologia i en Ciències de la dictadura és un tema que està molt poc in- Obreres, la BPS s’especialitza en àmbits molt es- Polítiques per la Universitat vestigat i que és interessant tant per a les persones pecífics. L’ex-fiscal general Villarejo explica, en el de València i especialitzat que des de l’antifranquisme van viure i van patir cas de la BPS de Barcelona, els diferents grups que en el màster en Història eixa repressió com per a les noves generacions de la conformaven, on entren des de la persecució Contemporània i Món hui en dia que també volem conéixer la memòria a comunistes, sindicalistes i estudiants fins a mo- Actual per la Universitat històrica d’aquest país. viments com els escoltes en el cas de Catalunya, que estaven vinculats al nacionalisme, etc. de Barcelona. L’any Quan i com sorgeix la Brigada Politicosocial 2018 va publicar el (BPS)? Hi ha connexions entre la BPS de les diferents llibre Simplemente es A finals del segle XIX l’Estat espanyol es troba amb etapes històriques, també entre la republica- profesionalidad. Historias una situació de violència insurreccional per part na i la franquista? de la Brigada Político de l’anarquisme, un moviment que té una força La trajectòria d’Antonio Cano exemplifica prou Social de Valencia, fruit descomunal. Les arrels de la BPS es troben en la eixe fenomen. Tampoc cal ser ingenu, en qualse- de la beca de periodisme creació d’una brigada especial contra l’anarquisme vol règim, democràtic o no, hi ha uns cossos po- d’investigació Josep Torrent que després va evolucionant i es va adaptant a ca- licials que reprimeixen o controlen les amenaces atorgada per la Unió de da període històric de la primera meitat del segle a la seua seguretat. Manuel Ballbé, en un estudi Periodistes Valencians XX, tant en la dictadura de Primo de Rivera com clàssic, diu que la República no fou capaç de fer i la Institució Alfons el en la República. Després de l’any 1939, quan el una reforma dels cossos policials i que va heretar Magnànim, sense la franquisme consolida diversos cossos repressius molts agents de l’època anterior. Sí que és cert i els unifica, la BPS es converteix en l’instrument que Cano entra uns mesos després de proclama- qual, reconeix Marco, no policial per excel·lència de la repressió a l’antifran- da la República i l’envien directament a la BPS de existiria, ja que el va dotar quisme, encara que hi havia altres instruments, Barcelona, on es dedica bàsicament a la repressió dels recursos econòmics com per exemple la Guàrdia Civil, que va tindre de l’anarquisme, tot i que no sols. En les diverses necessaris per a realitzar un paper molt important en la repressió dels ma- transicions que hi ha hagut en la història de l’Es- la investigació. quis, que era un fenomen més rural. tat espanyol en el segle XX, s’observa que aquests 14 MIRALLS 29 de maig de 2019 Directa 478

agents s’adapten prou bé perquè al cap i a la fi la lliçó és eixa i l’Estat recicla aquests agents perquè li són útils per a la repressió cap als desafiaments a la seua seguretat.

Al llibre assenyales la influència que té la Gestapo en la gestació dels cossos policials franquistes. A partir dels acords entre el bàndol franquista i l’Alemanya nazi hi ha un ventall d’intercanvis formatius i de cooperació policial. En una de les primeres reformes de la policia franquista, abans de la fi de la Guerra Civil, ja s’inclou el judaisme i la maçoneria com a objectius específics de la repressió per part de la policia política. Això és un canvi molt important que respon precisament a eixa aliança. El que interessava a les autoritats nazis a l’Estat espanyol era la persecució de jueus, i, encara que menys important, de maçons i sobre- tot d’antics agents de la Internacional Comunista i antics brigadistes internacionals que s’havien que- dat atrapats en la clandestinitat. Aquest darrer cas és el d’Heriberto Quiñones, un cas molt interessant perquè era un agent de la Internacional Comunista i pareix que, tot i que no està estudiat, fou espe- cialment perseguit per agents de la Gestapo. El poc que es coneix és el paper de Paul Winzer, que era l’agregat de l’ambaixada alemanya a Madrid, però poc més.

També parles de la persecució internacional de les persones exiliades. Aquesta col·laboració, a banda del que comen- tàvem abans, es va donar sobretot a la França ocupada, on la prioritat absoluta per part del franquisme era la persecució de l’exili republicà i particularment de les seues autoritats. De fet,

molts d’ells, fins i tot ministres, van ser segres- d’altres, no podrem tindre una imatge exacta de tats, deportats i afusellats. El que em sorprén és qui eren els personatges més importants. que aquesta presència a França es va mantindre durant molts anys. Vaig localitzar un document Ara bé, també desfilen per les pàgines perso- oficial dels anys 60 de la BPS i del Ministeri de natges singulars com Pedro Cava i José Sánchez l’època que es referia al seu servei d’espionatge a Peinado, que, si bé no eren de la BPS, tenen França en els cercles del Partit Comunista de l’exi- històries sorprenents. li. És un tema poc estudiat, malauradament, però Sánchez Peinado era de la Brigada Criminal i figu- sí que ens indueix a pensar que en altres llocs on ra en el llibre per la història d’amor amb Angelina hi hagué presència de l’exili republicà també hi Gatell. Pedro Cava era de la Brigada d’Informació. En llocs on hi hagué hagué, a través de les ambaixades, aquest tipus De fet, per a mi Cava era un intel·lectual repu- de persecució. blicà que per una sèrie de qüestions increïbles presència de l’exili sobreviu i ha de conviure en aquest ambient tan republicà també Parlant ja dels personatges, al llibre té molta inquietant de la postguerra. Una de les millors presència la figura d’Antonio Cano... definicions d’aquests tipus de personatges me la hi hagué, a través Al final he construït el relat a partir dels personat- va fer Antonio Montalbán, un dels fundadors de de les ambaixades, ges dels quals tenia més informació. Cano fou el Comissions Obreres a València, que els va conéi- cap de la BPS i després fou cap superior de policia xer molt de prop. Ell sostenia que hi ha dos perfils: aquesta persecució durant més temps. És un personatge important. el perfil més vocacional, que era marcadament Una altra manera de mesurar qui era important franquista i molt apassionat per la seua tasca re- i qui no era l’opinió dels detinguts antifranquis- pressiva, com podrien ser des de Cano fins als El perfil més tes, que t’indicaven qui tenia més paper i qui més joves com Solsona o Ballesteros, i després hi menys. La història de Cano és interessant perquè havia un altre perfil de gent que havia ingressat en vocacional vaig aconseguir el seu expedient del Ministeri la policia durant el franquisme i havia sigut des- de la BPS era d’Interior, molt complet, i va tindre una evolu- tinada a la BPS com hauria pogut ser destinada ció interessant des del principi de la República, a un altre lloc. A banda d’eixa distinció, crec que franquista i molt passant per la quinta columna, fins després la hi ha altra distinció temporal, que són els que van apassionat en la postguerra i més enllà. Però cal dir que mentre viure la Guerra Civil –com Cano, Tomás Cosías, un no hi haja un accés menys restringit als arxius, altre personatge interessant que va participar en tasca repressiva singularment del Ministeri d’Interior però també la División Azul, o Oleza– i després la segona ge- Directa 478 29 de maig de 2019 MIRALLS 15

a èpoques anteriors –com la dècada dels 40 i dels 50, quan la repressió salvatge de la postguerra havia fet el seu efecte–, en els 60 sí que sorgeix una nova generació. A partir de la dècada dels 70 cal destacar també el sorgiment de moviments El Palauet de a l’esquerra del Partit Comunista d’Espanya (PCE), que tenien tàctiques, per dir-ho d’alguna manera, Samaniego és un semiinsurreccionals, entre els quals, segons em lloc en la memòria comentaven policies de l’època, el que més els preocupa és el Front Revolucionari Antifeixista de l’antifranquisme; i Patriota (FRAP). El fenomen d’ETA els enxam- s’hi produïren pa en aquesta època sols localitzat al País Basc. Aquests moviments com el FRAP i d’altres comen- tortures salvatges cen amb una espècie de violència urbana de bai- xa intensitat que sí que els preocupava. No eren els típics militants comunistes de la universitat o Els primers de les fàbriques, que feien propaganda política i organitzaven vagues. Una cosa que no trec en governs del PSOE el llibre però que vaig aconseguir eren manuals reciclen aquests de l’escola de policia d’investigació politicosocial. Tenien molt estructurat i estudiat cada vessant i personatges cada grupuscle de l’esquerra antifranquista, enca- amb l’excusa del ra que foren uns manuals lamentables des d’un punt de vista de la teoria política. combat contra ETA

Hi ha dos moments claus pel que fa a la repres- sió d’aquesta nova generació antifranquista. L’any 1968, quan és detingut Palomares, que és una història molt térbola perquè és un home que pateix un autèntic calvari, la seua aleshores dona, Rosalía Sender, també dirigent comunista, fa un intent d’escarni a través de Radio Pirenaica denun- ciant el cas internacionalment. Però l’escarni més important per al relat del llibre és el d’un parell d’anys després. L’any 1971 hi ha una caiguda prou arribar tan alt però sí que primer el destinen com important d’estudiants, que són maltractats. Eixa a cap superior a Bilbao i després a Palma. Aquest detenció provoca que es faça una espècie de llista reciclatge és denunciat per antics antifranquistes en una publicació del PCE amb adreces, telèfons i pels sindicats policials demòcrates, que eren molt i noms complets. Després de la publicació del lli- minoritaris però cal reconéixer-los. El que és més bre, alguns militants antifranquistes de l’època cridaner –perquè això comença amb els primers m’han contat que de vegades sí que telefonaven governs de la UCD– és que els primers governs des de cabines als telèfons i feien eixe tipus de del PSOE entren en el joc de reciclatge d’aquests neració de gent més jove que no va participar en jugada psicològica. Tinc la teoria que els treien personatges amb l’excusa del combat contra ETA, la guerra però que va ingressar en la BPS en els dels sumaris del TOP o de les diligències polici- per al qual són reutilitzats. anys 50. Això és important perquè la repressió de als on figurava el nom complet de cada inspector la postguerra fou salvatge, això imprimeix, i per i que després buscaren en les guies telefòniques A Solsona concretament se l’ha intentat portar això moltes fonts policials que vaig consultar des- de l’època, que eren molt completes. Tot i que a davant la justícia diverses vegades. tacaven prou com l’experiència de la Guerra Civil ells, segons comenten fonts policials de l’època, Cal dir que aquestes coses de vegades no són tan fou definitòria per a aquests personatges. no els va afectar gaire, és interessant hui en dia boniques com es conta. Efectivament, la prime- perquè eixos números de telèfon –que són de sis ra querella que es va presentar davant la justícia Ens podries parlar més de la història entre xifres, si li afegeixes el 963– continuen operatius argentina va ser arxivada perquè, per exemple, Sánchez Peinado i Angelina Gatell? i corresponen, si són vives, a eixes persones. sense anar més lluny, la fiscal general de l’Estat Sánchez Peinado l’ajuda i se la juga per a col·la- en l’època del PP va ordenar a totes les fiscalies borar amb el Socorro Rojo Internacional, l’orga- També hi ha uns espais molt simbòlics de la provincials que no prengueren declaració ni als nització clandestina internacional que ajudava els repressió a la ciutat de València. acusats ni als querellants. Recentment altres detin- presos republicans, en aquest cas creant docu- El Palauet de Samaniego serveix com a prefectu- guts han interposat una nova querella, en aquest mentació falsa perfecta, perquè era documenta- ra superior de la ciutat. La BPS estava allí. Aquest cas directament davant la justícia espanyola. Un ció que ell furtava en comissaria. Em va paréixer lloc és prou important en la memòria de l’anti- jutjat d’instrucció de València va obrir diligènci- una història interessant perquè em va paréixer la franquisme de la postguerra, i això es pot veure es, però això no significa res. És més important contrahistòria, igual que Pedro Cava, del que era en memòries, biografies, etc., on està molt pre- perquè se’n parle i per a crear uns antecedents la policia política franquista, que també mostra sent com un lloc on es produïren tortures salvat- jurídics però, malauradament, tampoc veig que que en situacions i èpoques tan complicades hi ges. No he pogut esbrinar a partir de quina data, tinga gaire recorregut. ha gent que està disposada a jugar-se-la per amor però sospite que seria en la dècada dels 50 quan o per qüestions polítiques. es traslladen a la Gran Via, on està hui en dia la Finalment, quina sensació tens? D’impunitat? Prefectura, que és un edifici molt més gran, molt Impunitat total. Era una policia política d’una dic- Què ens podries dir de Benjamin Solsona més modern, i es queden des d’aleshores. tadura i després, durant la Transició, a diferència i Manuel Ballesteros, els darrers personatges del cas de Portugal, que és molt interessant, no hi més funestos de la BPS? En el llibre esmentes algunes continuïtats en hagué cap mínima depuració. No et dic ja una re- Els personatges d’aquesta segona generació crec aquests personatges després del franquisme. pressió ni ser jutjats, sinó simplement una depuració que es troben un poc desbordats per l’efervescèn- Per exemple, Ballesteros és un dels responsables dins d’una nova policia democràtica. El que no és cia de l’antifranquisme, sobretot en fàbriques i uni- més importants de la policia espanyola en el que possible és que aquesta policia democràtica herete versitats. Tampoc cal magnificar-la, però respecte es refereix a la lluita antiterrorista, i Solsona no va aquests personatges, i a més com a caps.� 16 IMPRESSIONS 29 de maig de 2019 Directa 478

a doble espai

López Obrador es troba Rafa Hernando

Un subaltern de la perifèria indígena ‘endarrerida’ que ho deu tot a la ‘madre patria’ ha tingut la gosadia de brandar un mirall que ha ensenyat com són de lletges totes les tasques ‘civilitzadores’

Roger Prims Vila | @Sistomatiques Historiador i filòleg

a reconquesta del poder el 1996 per part de la dreta espanyola, aquesta vegada for- Quan les malment democràtica i amb José María invencions de Aznar al capdavant (sí, dit així grinyola), la tradició es Lva comportar un rearmament del nacionalisme fonamenten d’estat que, entre moltes altres coses, duia apare- llada una nova empenta litúrgica. La voluntat de sobre els ossos recuperar cerimonials de masses per cohesionar de les atrocitats l’emotivitat patriòtica reservava un lloc especi- comeses, potser al per al Día de la Hispanidad, o l’artista abans convé repensar-les conegut com a Día de la Raza, que en diríem. No de forma urgent està pas de més parar-se a rumiar quins baguls de referents deu regirar la dreta espanyola quan parla de recuperar i remobilitzar ressorts senti- mentals, tot i que darrerament ja ens n’està do- nant pistes prou explícites que deixen poc espai per a la imaginació. Tampoc es pot deixar de banda que la del 12 esbandits per aquests darrers de les seves darre- una afortunada trobada entre dos mons que no d’octubre era una diada que ja havia adquirit una res colònies d’ultramar. Tot havia començat, per hauria fet sinó aportar una riquesa cultural inigua- notòria visibilitat tot just un lustre abans de l’ar- cert, amb la pirotècnica excusa de l’enfonsament lable al bagatge general de la Humanitat. Al capda- ribada del PP a la Moncloa. No la va adquirir sota del cuirassat nord-americà de segona filaMaine vall, una fortuïta unidad de destino en lo cultural. l’aznarisme, ni en la seva versió d’intimitat catala- davant de Santiago de Cuba, atemptat que els La pega, esclar, rau en el fet que, per dir-ho nesca, ni tan sols en la segona part, quan l’abran- Estats Units atribuïren a Espanya en el que avui amb una gràfica referència de Xosé Manoel Núñez dament castrense va permetre reconquerir un illot en podríem dir (i segurament va ser) un cas de Seixas, els cadàvers colonials continuen tancats de 15 hectàrees a la vora Ceuta; sinó que va ser sota fake news avant le lettre. a les golfes. És cert que moltes antigues potències l’ègida del PSOE. El partit socialista aprofitava el colonials els tenen (l’Alba Sidera ho il·lustrava fa Cinquè Centenari del Descobriment per celebrar Paternalisme i memòria desproblematitzada poc amb el cas d’Indro Montanelli a Itàlia), però l’agermanament [sic] amb l’Amèrica Llatina i per Doncs bé, el desànim d’esperit nacional que vis- a Espanya, als cadàvers de les golfes s’hi afegeixen consolidar el 12-O com a dia nacional d’Espanya qué l’Estat després del daltabaix del 98 conduí els que hi ha apilats a les cunetes, amb l’agreujant (tal com havien disposat per llei el 1987 ells matei- a la pulsió regeneracionista, dins de la qual, i amb que remoure moltes d’aquestes indignes desaten- xos). Així, va passar per davant de possibles diades caràcter inicialment liberal, s’inscrigué aquesta cions memorials afegeix més llenya al foc d’una alternatives, manifestament menys essencialistes voluntat de relació amb l’Amèrica ara políticament identitat nacional ara mateix estressada com mai. i que probablement haurien envernissat de credi- independent d’Espanya. Una voluntat significati- Per això és difícil d’imaginar quan una deman- bilitat la proposta del patriotisme constitucional vament molt més cultivada des de l’antiga metrò- da com la del president mexicà Andrés Manuel habermasiana, estrafeta a parts iguals entre els poli (l’invent tenia una projecció interna evident), López Obrador (AMLO) podria ser rebuda sense estadants de Génova i de Ferraz i la legió d’acò- que volia liderar i tutelar, ara culturalment, la vella excitar el no-nacionalisme espanyol militant que lits que monopolitzaven (i monopolitzen) totes les unió i l’herència lingüística i religiosa (la raza, vaja) professa la pràctica totalitat de l’arc parlamentari tribunes públiques imaginables. amb el continent americà. I que amb modulacions hispànic. Aprofitant el cinquè centenari de la bata- Cal insistir-hi: hem rumiat bé quin és el fil sobre i contorns diferents ha arribat fins avui, tot i que, lla de Centla, AMLO va confirmar que havia enviat el qual es teixeix la continuïtat i la presumpta le- hem de témer, més deutora de les formulacions una carta al Borbó en exercici (i al papa Francesc) gitimitat de la Hispanitat? Ja de pas, i barrinant-hi del nacionalisme espanyol que ha dut la veu can- reclamant un balanç de greuges i una petició de no pas gaire, constatarem com un nacionalisme tant al galliner, és a dir, el conservador (no sempre perdó als pobles originaris de l’actual Mèxic per lingüístic i cultural no gaire sofisticat, però ben liberal). Això ha carregat la visió de la hispanitat les violacions del que ara reconeixem com a drets dotat de recursos de tota mena, no triga a surar i la relació amb Amèrica d’un marcat nacionalis- humans. Vet aquí l’enrenou. de forma paral·lela. De fet, cada vegada ho fa amb me lingüístic, atesa la impossibilitat de mantenir En l’àmbit estrictament partidista, les sigles que més força i en alguns casos abraçat de manera cap mena de pretensió política o territorial, però sustenten el règim van respondre sense fissures indissimulada per personalitats i forces socials i sense estar exempta, tanmateix, d’un paternalisme i amb histèria unànime rebutjant la demanda del polítiques de tot l’arc ideològic de la pell de brau. implícit que justifica la tutela i una mena de dret president mexicà. De Santiago Abascal a Carmen L’anomenat hispanoamericanisme o america- preferent en l’explotació econòmica dels recursos Calvo van engegar a dida López Obrador, amb men- nisme, però, és cosa antiga, i lligada a les sotra- per part de l’antiga metròpoli. Això s’ha disfres- ció especial per a Rafael Hernando (qui si no?), gades espirituals (i crematístiques) del “ser de sat fins avui sobre els fonaments d’una memòria sempre a l’alçada del mal gust que precedeix la España”. Com és ben sabut, quan la gana expansi- desproblematitzada, en un discurs que descansa seva matèria grisa, més gris que matèria. I, esclar, onista escampava arreu el domini de les potències exclusivament sobre els beneficis de l’arribada dels a l’inefable Albert Rivera, el qual comminava la europees i dels Estats Units, els espanyols eren hispànics al continent americà. Tot hauria estat unió entre Espanya i Llatinoamèrica en una tro- Directa 478 29 de maig de 2019 IMPRESSIONS 17

bada que, naturalment, ves de quina manera si no, ha d’estar liderada per l’antiga metròpoli. Per la seva banda, Hernando, que va aplaudir la reacció de l’executiu de Pedro Sánchez davant la demanda mexicana, responia parlant de fets de fa 500 anys en primera persona del plural, revelant que deu ser tant vell com el pensament que professa. Però no només la tirallonga d’exabruptes prové dels espa- nyolistes amb carnet de partit: , Arturo Pérez Reverte o Santiago Muñoz Machado (director de la RAE) també s’han desfogat a base de bé en el seu exercici de sano patriotismo militant. Ves per on, doncs, López Obrador, un subaltern de la perifèria indígena endarrerida que ho deu tot a la madre patria, ha tingut la gosadia de brandar un mirall que ha ensenyat com són de lletges totes les tasques civilitzadores. Quan les invencions de la tradició es fonamenten sobre els ossos de les atrocitats comeses, potser convé repensar-les de forma urgent. Quan les demandes de reparació generen histèria en els que es proclamen hereus dels responsables, potser és que la consciència / MERCÉ MORENO no estava tan neta. Urgeix repensar les herències i atendre demandes com les mexicanes: si des del món occidental s’admet que el món no estava a la seva disposició en el passat, es veurà més en cor d’admetre-ho també per ara. En serà capaç, la nación-más-anti- gua-del-mundo?� 18 IMPRESSIONS 29 de maig de 2019 Directa 478

pàgina oberta

Llums i ombres de la conferència lesbiana a Kíev

Kika Fumero | @KikaFumero Membre de l’equip de direcció del Congrés Europeu de Lesbianes

n any de treball intensiu I com a paraigua que ens sosté i abri- i intens. Cada setmana, ga hi va ser present, com no podia cada dilluns, a dos quarts ser d’altra manera, el feminisme. d’una, em sonava l’alar- Transcorregudes les pri- Uma del calendari per a la nostra ci- meres 24 hores després ta setmanal: “Teleconferència EL*C d’arribar a l’hotel, els Dykerectors d’aquí a mitja hora”. nostres ulls ja s’havi- Llavors m’alegrava el dia i em deia: en acostumat a la “No pot començar millor la setmana!”. presència de po- A més, cada mes, teníem la nostra re- licies uniformats unió amb l’equip de direcció al com- i a vegades ar- plet. En aquestes trobades cibernè- mats que vetlla- tiques hi havia de tot: reunions més ven per la nos- o menys complexes, decisions espon- tra seguretat tànies (que ni nosaltres ens crèiem!) dins, fora i a i debats d’hores per arribar a un punt la porta de ca- en comú (debats dels quals sortíem da sala. Abans summament enriquides, més enllà d’accedir a la del possible esgotament), grans do- xerrada o el sis d’eufòria i emoció, tones d’il·lu- taller correspo- sió i una companyonia inigualable. nent, un policia El que més ens agradava era, sens et revisava les dubte, la música que ens regalava la pertinences per nostra benvolguda presidenta al fi- assegurar-se que nal de cada Skype, moment en què tot estava en ordre anàvem abandonant la sessió una i que cap arma que a una, a poc a poc, absorbint els riu- pogués posar en perill res finals i deixant-nos portar per les nostres vides envaïa aquesta música que dissipava tensi- l’habitacle. Po-li-ci-es, sí. A ons i ens retornava l’indestructible vegades m’obligava a mi ma- esperit d’equip que hem mantingut teixa a aturar-me i observar-los, fins avui. Resulta molt difícil expres- amb la finalitat de no normalitzar de sar en tan poc espai una experiència cap manera per què eren allà: aquell / PEPA RÀFOLS tan extraordinàriament enriquidora, desplegament policial se sustentava i tant sorora com política. només en el fet que érem lesbianes. La segona edició del Congrés Uns policies, a més, la protecció dels Europeu de Lesbianes es va celebrar quals passava per jugar a comentar finalment a Kíev (Ucraïna) contra amb qui de nosaltres es ficarien al tot pronòstic i molt a pesar d’alguns llit; la protecció dels quals passava grups organitzats de la ultradreta. per alertar el moviment d’ultradre- nostres famílies, les cures, les nostres Ni les finestres de l’hotel, trencades ta del país de la concentració que lluites politicoactivistes, la visibilitat a base de pedrades dirigides a no- teníem prevista fer l’últim dia i que lèsbica, les resistències, la nostra imat- saltres; ni el missatge que ens van vam haver de cancel·lar perquè la vi- ge en els mitjans de comunicació, les deixar aquell dia per escrit desqua- da de les persones que estaven a càr- nostres infinites interseccionalitats… lificant-nos i fent-nos fora del país; ni rec nostre correria perill. Tot i això, Abans de tornar a casa vam tenir els gasos lacrimògens durant la taula i per molt que els pogués pesar, van temps de revelar el nom triat en- que vam celebrar la vigília de l’ober- fer la seva feina. tre les participants per a la nostra tura de la conferència i que van dei- Fora regnava l’odi i dins, l’amor, la xarxa: EuroCentralAsian Lesbian* xar deu víctimes; ni la manifestació sororitat, la màgia de la força conjun- Community. Sota aquest nom conti- organitzada de les dones de la ultra- ta. Era així: com més odi, més amor nuarem treballant pels nostres drets dreta catòlica. Res va impedir que a la entre nosaltres. A mesura que creixi- i reclamant la llibertat de ser i d’existir: capital ucraïnesa ens reuníssim més en les protestes en contra de la nostra sense amenaces, sense pedres, sen- Fora regnava l’odi de 350 dones lesbianes, bisexuals, identitat i de la visibilitat lèsbica, crei- se gasos lacrimògens, sense odi. Està trans, queer, no binàries, per parlar, xien les nostres ganes i la nostra il·lu- clar que davant la violència, l’amor i dins, l’amor, la no només d’homofòbia, transfòbia sió per debatre sobre les nostres vides. és l’acte més reivindicatiu. I d’amor i racisme, sinó també de les nostres I així ho vam fer: vam dialogar, de- i de drets continuarem debatent du- sororitat, la màgia lluites, de les nostres necessitats, dels batre, polemitzar, discutir, acordar i rant els pròxims mesos al Pride de nostres projectes, del nostre coratge. tractar temes tan interessants com les Viena i al de Madrid, entre d’altres.� de la força conjunta lla Cru ï

Els contes e(n)s transformen

/ VICTOR SERRI

Laia Mas | @LaiaMas

stem en un moment temes que necessiten parlar i refle- canviant en què xionar, com les tensions amb el gè- conviuen maneres nere, i el conte és una bona eina per de viure més tradi- a treballar-ho”, explica Marbiol. I afe- Si passegem pels aparadors cionals amb d’altres geix: “Els límits del que tu et penses “Emés transformadores”, explica Laura que és real és el límit del que et pu- de les llibreries per a Marbiol, educadora social, formado- gues imaginar. Per tant, el fet que hi ra i facilitadora de grups a la coopera- haja contes que estiguen visibilitzant infants, ens adonem que tiva Fil a l’agulla. I això també es veu que existeixen moltes més realitats reflectit als contes. Les editorials i les és molt important”. Especialment, alguna cosa ha canviat en autores s’hi han sumat i hui en dia apunta Marbiol, en aquells casos en podem trobar relats per a infants que què en la realitat amb què les nenes els últims anys. Els títols aborden temàtiques que fins ara ha- es troben diàriament no es parla de vien estat invisibilitzades, que posen tot això, si com a mínim ho han lle- ja no són els mateixos, els damunt la taula temes tabú. És el cas git en un llibre, saben que existeix. de dos dels contes d’una altra de les Però també al revés: “Si tens dues clàssics ocupen un altre sòcies de la cooperativa, Sara Carro, mares però en cap conte ni enlloc que tracten des de la masturbació in- ningú parla de la teua realitat, això espai o s’han reinventat fantil femenina fins al trencament del et pot generar conflictes”. binarisme de gènere. “Cua de sirena Totes aquestes qüestions que han i els personatges de la parteix d’una situació real amb què pres rellevància en el nostre dia a dia es va trobar la Sara. Quan treballes també s’han vist reflectides en la nar- portada són més variats amb nenes t’adones que hi ha molts rativa dels contes, que es trans- 20 CRUÏLLA 29 de maig de 2019 Directa 478

forma al mateix ritme que ho fa la nostra societat. Així, els rols de gènere són un dels elemets que més s’ha ha- gut de desconstruir, ja que molts dels contes tradicionals o clàssics transme- tien uns valors que no estaven basats en la igualtat ni molt menys plante- javen qüestions relacionades amb la desconstrucció del gènere binari. Però no és l’únic. Els contes també es- taven carregats d’estereotips pel que fa a les cultures i tenien una mirada molt occidental que, d’una banda, no donava visibilitat a les històries que s’expliquen a altres parts del món i, d’una altra, no reflectien la realitat so- cial amb què ens trobem hui en dia: una societat diversa i plural, confor- mada per persones variades que pro- cedeixen de llocs diferents del món, amb capacitats diferents, identitats plurals, religions diverses… I contes populars diferents que serveixen per a explicar el món des de la perspec- tiva de cada cultura. Com explica la guia Explica’m un conte. Coeducar en la petita infància a través dels contes, edi- tada per l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Coeducacció, “la invi- siblització d’aquesta diversitat con- tribueix a la generació d’estereotips sexistes, racistes, classistes i homò- fobs, entre d’altres, que responen a un sistema de creences basat en una única forma de ser, sentir i actuar, i que genera violència i patiment”. I el conte, com un agent més de soci- ‘La caputxeta alització, té una gran responsabilitat forçuda’, de la col·lecció per a canviar esta realitat. Contes Desexplicats Però no tot en els contes clàssics de l’Editorial Baula és dolent: sovint l’estructura o al- / ALBERT VITÓ gunes de les moralitats que volen transmetre també es poden aprofi- tar per a l’actualitat. Per això altres propostes han apuntat en la direc- ció de transformar les històries clàs- siques mantenint la seua base. És el molt gran”. Unes propostes que ca- durs, com ara la violència de gènere. espai a la creativitat”, apunta. cas, per exemple, de la col·lecció minen en la mateixa línia de la coe- L’educadora creu que els contes són I és que no només ha canviat el con- Contes Desexplicats de l’Editorial ducació: qüestionar els rols i els es- una ferramenta molt potent i molt tingut, sinó també les estructures: en Baula i l’associació Vivim del cuen- tereotips de gènere normatius, edu- important, tant per a crear realitats l’actualitat ens trobem amb llibres en tu; com elles ho descriuen, “perso- car en la diversitat reconeixent-la com terapèuticament. “Utilitze els què les lectores poden triar entre diver- natges i relats clàssics capgirats com i visibilitzant-la o generar unes rela- contes com a ferramenta terapèuti- sos camins, amb finals oberts que do- un mitjó”. Així, ens trobem amb tí- cions justes i equitatives en el marc ca en la meua consulta, tant en per- nen espai a la reflexió, contes sense lle- tols com ara La caput- d’una cultura de pau sones adultes com en tra que deixen més espai xeta forçuda, La rateta i no-violència. xiquetes. Depén del a la imaginació o fins i tot que llegia a l’escaleta, que vulgues treballar alguns que comencen En Patufot o La Bella Hi ha propostes El conte com en necessites d’un ti- L’estructura és per l’última fulla o que Desperta. “Els contes que han apuntat a ferramenta pus o d’un altre”. Com important, ja que s’han de llegir del revés. clàssics tenen molt de en la direcció terapèutica a exemple, Piera ex- tradicionalment L’estructura és impor- ganxo i funcionen molt de transformar Malgrat tot, apunta plica que un dels rep- els contes escrits tant, ja que tradicional- bé, tenen coses que no les històries Belén Piera, educado- tes més grans que han solen ser molt ment els contes escrits ens agraden que for- clàssiques ra social i terapeuta a d’afrontar els infants estàtics i fixen solen ser molt estàtics men part de la tradició mantenint la la ciutat de València, hui en dia són els dols, una història i fixen una història im- però podem jugar amb seua base “no podem canviar els i en eixe cas necessiten immodificable modificable. En aquest ells i donar-los la volta. contes totalment i lle- històries tancades que sentit també té un paper Així van eixir els Contes var-los les parts més els ajuden a reflexionar molt important l’oralitat, Desexplicats”, apunta Noe Bofarull, crues de la realitat que representen, sobre què ha passat en la seua vida: com apunta Noe Bofarull: “L’oralitat és de Vivim del cuentu, una associació perquè les xiquetes també es troba- una separació, la mort d’una persona una eina molt potent a l’hora d’expli- de contacontes que té ja catorze anys. ran amb això quan es facen adultes”. o animal proper, un canvi d’escola, car els contes per a fer les nenes més “Alguns trenquen els rols de gènere Piera creu que han de ser conscients etc. “En canvi, si el que volem po- crítiques. La narració oral no és com i d’altres canvien alguns elements dels perills amb què poden trobar-se tenciar és la imaginació, podem triar el teatre, on hi ha un guió que t’aprens com per exemple en Patufot, que és i que cal fer visibles alguns aspectes contes amb finals oberts on donem de memòria, sinó que aprens una his- Directa 478 29 de maig de 2019 CRUÏLLA 21

Imatge del quadern de treball “Totes les famílies no són iguals” / PERE DEVESA PEIRÓ (EDICIONS DEL BULLENT)

tòria que pots explicar de moltes ma- xe dels personatges i, amb el pas tat, perquè construeixen l’imagina- les criatures reben hui en dia: “És neres diferents”. D’acord amb allò que del temps, es descontextualitzen ri, l’ètica i la moral, els patrons cul- una eina més, que pot ser educati- vulguen reflexionar en cada moment, les històries i se les turals, etc. Tot el món va o de divertiment, però que sens del tipus de públic o de com es desen- dota d’una sensació de la imaginació mo- dubte serveix per a treballar molts volupa cada sessió, la història pot ser d’universalitat i atem- dela la nostra percep- temes que en l’àmbit social volem d’una manera o una altra. “El que el poralitat”, s’apunta a Ampliar les ció de la realitat”. Però, posar damunt la taula”. llop diu a la caputxeta pot variar de- la guia Explica’m un històries, els tal com apunta Belén A més, coincideixen totes, allò penent del dia en què ho expliquem, conte. L’oralitat, a més, personatges, Piera, són només una que s’explica a través d’un conte perquè també intentem lligar-ho amb dona més ambigüitat les possibilitats, ferramenta més: “Han entra molt bé, perquè és visual temes d’actualitat”, afirma. als personatges, tren- és ampliar la d’anar acompanyats i expressiu i fa més fàcil la trans- Antigament els contes infantils cant amb els estereo- perspectiva de d’unes maneres d’es- missió de les idees. Amb tot, am- s’explicaven de forma oral, a tra- tips i deixant molt més les criatures tar en la vida que si- pliar les històries, els personatges, vés de contacontes que acompanya- espai a la imaginació. sobre el seu món guen coherents amb les estructures i les possibilitats ven les històries. “En el moment en el que s’aprén a través de cada conte, és també ampliar què les històries orals es fixen en Fer més fàcil dels contes. Per si ma- la perspectiva de les criatures so- un text escrit i s’il·lustren, es fixen la transmissió de les idees teixos no poden canviar les coses”. bre el seu món, una manera més i s’il·lustren maneres pròpies de Segons Laura Marbiol, “els contes Hi coincideix Noe Bofarull, qui creu de contribuir a entendre’l millor ser, viure i sentir en funció del se- poden ajudar a transformar la socie- que són un input més de tots els que i transformar-lo.� 22 RODA EL MÓN 29 de maig de 2019 Directa 478

Alemanya criminalitza la solidaritat amb Palestina Dècades de confusió entre antisemitisme i antisionisme condueixen a una inèdita resolució del Bundestag contra el moviment pel Boicot, les Desinversions i les Sancions a l’Estat d’Israel Berlín ALEMANYA Ann Sansaor | @nutxa_acc Berlín

l 17 de maig s’aprovava al Parlament els crims contra la població jueva, i, a més, una federal alemany una resolució no part de les esquerres veia els quibuts i la creació vinculant que qualificava d’an- d’Israel com un exemple de socialisme. tisemita la campanya de Boicot, Tanmateix, a finals dels 60 es produí un gir. Les Desinversions i Sancions (BDS) polítiques d’Israel van fer que les esquerres, alia- a Israel. La resolució era una propos- des amb l’antiimperialisme i l’anticapitalisme, es Eta de la Unió Democràtica i el Partit Socialdemòcrata, decantessin en favor de la lluita contra l’opressió i va rebre un suport majoritari. Els partits Die Linke del poble palestí. Entre les qui van canviar d’opi- i Alternativa per Alemanya (AfD en les sigles en nió, destaca l’Associació d’Estudiants Socialistes alemany) es van abstenir però van presentar les Alemanys, que va tenir una forta presència en la seves pròpies mocions contra el BDS. lluita estudiantil d’aquella dècada. També pren- Les arrels d’aquest sentiment de suport incon- gueren un posicionament en favor dels drets del dicional envers Israel són evidents: la memòria poble palestí la Fracció de l’Exèrcit Roig (les RAF) del genocidi contra la població jueva ha gravat en i les Cèl·lules Revolucionàries, dues formacions de l’imaginari col·lectiu alemany un fort sentiment de guerrilla urbana actives entre els anys 70 i prin- culpa. Això, alhora, ha generat una confusió entre cipis dels 90. No obstant, el suport per part de els termes antisemitisme i antisionisme. les Cèl·lules Revolucionàries a accions armades Per aquest motiu, el debat entorn el sionisme contra població civil provocaren certa inquietud i la colonització de Palestina ha estat un element sobre el suport a la causa palestina. de discussió constant que s’ha convertit, en l’ac- Finalment, la reunificació d’Alemanya i la caigu- tualitat, en un tabú, fins al punt de censurar aque- da de l’URSS van canviar la perspectiva en favor lles persones i organitzacions que a través de la no-violència reclamen el compliment dels drets humans i del dret internacional.

Origen del prosionisme alemany Després de la derrota del nazisme i la divisió del El debat entorn país entre els aliats, les diferents parts van prendre el sionisme i la posicions diverses en relació amb la qüestió pales- tina. L’Alemanya Oriental va optar per un discurs colonització de antiisraelià, que pretenia salvaguardar les alian- Palestina s’ha ces àrabs de la Unió Soviètica. Per la seva banda, convertit, en l’Alemanya Occidental va establir relacions amb Israel. La societat no va mostrar cap mena de re- l’actualitat, en un tabú buig envers aquest apropament, ja que els crims del nazisme encara eren molt vius. La crítica a Israel es En una entrevista a Idealism Prevails, mitjà de comunicació independent, el sociòleg israelià llegeix com un atac Moshe Zuckermann explica que és llavors quan a les persones jueves, s’estableix una primera connexió entre l’antisemi- ja que es veu Israel tisme, l’antisionisme i la crítica a Israel. Hi hauria dues raons de fons, segons Zuckermann: després com l’únic garant de 1945, Alemanya sentia la necessitat de reparar de la seva seguretat Directa 478XXX 29XX de de maig XXXXX de de2019 2017 RODA EL MÓN 23

En una part del mur de Berlín hi ha una composició de les banderes d’Israel i Alemanya / ANN SANSAOR

d’Israel un altre cop. Alguns sectors autònoms de que “els patrons i els mètodes del BDS són anti- l’esquerra van desenvolupar la hipòtesi que els semites”. Per tant, el govern alemany no dona- successos a Alemanya provocarien un augment de rà suport a cap organització involucrada en el L’esquerra i l’extrema l’extrema dreta i, per tant, un retorn al passat. Sota boicot a Israel. dreta s’han aliat i el aquesta premissa i amb la intenció de no repetir “El principal problema de la societat alemanya la història, naixia un nou corrent de pensament, és que no entén que el BDS és una crida de les govern no donarà l’antialemany, que avui en dia té un fort arrela- palestines a la societat civil internacional en de- suport a cap ment entre les esquerres. Aquest moviment polític fensa dels drets humans”, assegura la Rosa, qui organització que cridi es posiciona en contra de qualsevol nacionalisme, prossegueix: “Pensen que és una invenció nostra, però es nega a qüestionar el sionisme. Creuen que perquè ho relacionen amb el boicot nazi a les al boicot a Israel la crítica a Israel és un atac a les persones jueves, jueves. Amb això, l’únic que aconsegueixen és ja que veuen Israel com l’únic garant de la seva banalitzar el que va suposar el nazisme”. La definició seguretat. Així, tal com explica Zuckermann en Aquesta resolució, però, no és una novetat per la mateixa entrevista, la connexió establerta des- a les activistes de la campanya BDS Alemanya. Des d’antisemitisme s’ha prés de la Segona Guerra Mundial entre judaisme, de 2015, el BDS ha estat criminalitzat per part d’am- instrumentalitzat per Israel i sionisme esdevé central en el pensament plis sectors de la població. En algunes ocasions, Israel per neutralitzar les de les esquerres i, com a conseqüència, la defensa les activistes han hagut de fer front a causes ju- d’Israel i el sionisme. dicials. El cas Humboldt3 n’és un exemple. Stavit crítiques per vulnerar Sinai, Ronnie Barkan (judeoisraelianes) i Majed els drets humans Resolució no vinculant anti-BDS Abusalama (palestí) s’enfronten a càrrecs per ir- Ha estat en aquest context que Alemanya ha es- rompre en una xerrada a la Universitat de Humoldt devingut el primer país europeu a criminalitzar de la diputada Aliza Lavie, del partit israelià Yesh el BDS. Cap dels partits d’esquerres –els Verds Atid. Lavie formava part de la coalició de govern o el Die Linke– s’hi han mostrat en contra. De fet, durant l’atac a la Franja de Gaza de 2014. del seu context. Segons afirmen,“l’han descon- el Die Linke, malgrat abstenir-se en l’aprovació nectat de les jueves reals i les seves experiències, de la resolució, va presentar una moció titulada Instrumentalització de l’antisemitisme i l’han convertit en una eina política dissenyada per “Rebutjar el moviment BDS –una solució pacífica L’organització Jewish Voice for Peace també re- servir objectius polítics que no estan relacionats a l’Orient Mitjà”. El seu contingut també acusava bia acusacions d’antisemitisme a inicis d’any. La amb les persones jueves”. A més, denuncien que la campanya de BDS d’antisemita. resposta ha estat un manifest signat per més de amb els atacs contra aquelles que critiquen Israel, Des de l’extrema dreta, la formació AfD va pre- 90 acadèmiques jueves titulat “Defensar els drets el corrent antialemany també està silenciant una sentar una altra moció exigint la prohibició total humans no és antisemita”. L’escrit fa una crida part de la població jueva. del BDS. Durant el debat parlamentari, aquest a la societat alemanya a condemnar aquestes acu- Com declarava el palestí Abusalama durant el partit ultra es va reivindicar com “el vertader ali- sacions. Alhora es posava en relleu que la definició judici pel cas Humboldt3, “musulmanes i pales- at d’Israel”. Una activista del BDS Berlín, la Rosa, d’antisemitisme està sent instrumentalitzada per tines a Alemanya no se senten segures per expres- expressa: “El que ens produeix més llàstima és Israel per neutralitzar les crítiques per les vulne- sar la seva veu. Senten que poden ser perseguides que tots els partits s’hagin unit en contra del BDS. racions dels drets humans i el dret internacional en qualsevol moment per cridar ‘Palestina lliu- És a dir, s’han ajuntat amb l’extrema dreta, l’AfD, contra la població palestina. re’ o somiar a tornar lliurement a les seves ca- el líder del qual va banalitzar el nazisme dient En la mateixa línia, el col·lectiu Jewish Antifa ses, d’acord amb el dret de retorn de les Nacions que era una petita part dels mil anys d’història Berlin explica a la seva pàgina web que el corrent Unides. Temen persecució si demanen igualtat, alemanya”. A la resolució aprovada s’argumenta antialemany ha aïllat el concepte d’antisemitisme llibertat i justícia a Gaza”.� 24 RODA EL MÓN 29 de maig de 2019 Directa 478

Creixent regressió Rabat MARROC autoritària al Marroc La monarquia alauita de Mohammed VI, que ha reinstaurat el servei militar obligatori, escull la doble via de les edificacions megalòmanes i la persecució de la dissidència

Stefano Portelli | @stafe76 Casablanca

a presó d’Oukacha està molt a prop més important de l’Estat, i té la posició de prín- zones d’interior i a les perifèries urbanes, on la del mar, a plena àrea urbana de la cep dels creients: qualsevol crítica a la seva figura població segueix anant a buscar aigua amb càntirs ciutat de Casablanca. Aïn Sbaa, l’am- pot considerar-se una blasfèmia potencial. “No i menjant de les escombraries. ple barri que separa la zona indus- el vam triar nosaltres, que ens podem equivocar: El sistema educatiu del Marroc també és consi- trial del port i la platja, ha patit de- és Déu mateix qui el va designar”, diu convençut derat dels pitjors del món, a la posició 129 entre molicions massives els últims mesos un home en una botiga del centre de Casablanca. 187 països. La sanitat i els hospitals estan devastats, Lper preparar el terreny per l’arribada del tren d’al- Les classes dirigents marroquines, sense cap i un pacient pot trigar fins i tot un any a ser atès per ta velocitat i de noves inversions immobiliàries. projecte en comú, es mantenen cohesionades per una emergència mèdica. A molts llocs només s’hi Tanmateix, el centre penitenciari segueix allà, com la repressió. L’opressió va contra qui reivindica pot arribar en cotxe 4x4, però el tren d’alta velo- a testimoni de la continuïtat del poder polític. drets sectorials, com el professorat que protesta citat connecta Casablanca i Tànger en dues hores. Cada setmana, familiars d’activistes del per la precarietat provocada per un nou contracte Les reformes que es duen a terme per modernitzar, Moviment Popular del Rif (Hirak), en presó pre- nacional i que va ser atacat amb canons d’aigua a informatitzar i individualitzar les relacions de la ventiva des de fa un any, visitaven el centre peni- Rabat o els grups que intenten obrir espais de lli- ciutadania amb l’Estat no sempre aconsegueixen tenciari per trobar-s’hi. Malgrat les manifestacions, bertat per al debat polític. El Tribunal d’Apel·lació reduir el poder dels cacics locals (moqaddem), que les vagues de fam i les peticions internacionals, de Casablanca va confirmar recentment el tanca- encara decideixen personalment sobre l’accés als a principis d’abril la justícia va condemnar més ment de l’associació Racines, activa a tot el país, recursos per a la població més pobra. de mig centenar de persones preses per motiva- per haver penjat al seu canal de YouTube alguns ció política amb sentències de fins a vint anys de vídeos en els quals apareixien periodistes i gent presó. El més conegut, Nasser Zefzafi, es va cosir de l’àmbit de la cultura que es dirigien informal- els llavis, i una vintena de condemnats van comen- ment al monarca. El Ministeri d’Interior va acusar çar una nova vaga de fam en senyal de protesta. l’entitat d’atemptat contra la religió. L’endemà del El Marroc viu una època de regressió política. tancament, la policia va convocar el periodista Les protestes de 2011 són un record llunyà, ofe- Omar Radi per demanar-li explicacions per una gades per la cooptació i l’acomodament de gran de les seves declaracions penjades a Twitter. Són Les protestes de part de la militància, així com per la repressió. precedents inquietants, amb els quals es vol inti- 2011 són un record La separació de poders o el paper autònom del midar tant l’associacionisme com la premsa. Parlament escollit per la ciutadania són il·lusions llunyà, ofegades afeblides per l’autoritarisme creixent, cada cop Crisi econòmica i inversions milionàries per la cooptació i menys guiat per un projecte a llarg termini. El Amb l’empitjorament originat per la crisi econòmi- l’acomodament de setembre passat, des de les seves vacances a les ca i l’arribada d’inversions milionàries de països illes Seychelles, el rei Mohammed VI va anunciar àrabs del Golf, la monarquia ha escollit la doble part de la militància la reinstauració del servei militar obligatori. Ho via de megalomania i repressió per mantenir el va presentar com a una eina per combatre l’atur control absolut. Infraestructures i projectes d’ur- Part de la població i l’abandonament escolar. Homes i dones tindran banització desfiguren camp i ciutat fins a les zones de límit fins als 25 anys per fer la mili, i les perso- més desolades del sud. A les ciutats s’hi acumu- de Casablanca i nes que estudiïn podran ser cridades fins als 40. la un model d’arquitectura d’objectes singulars, Rabat segueix anant Tot i la sorpresa inicial, el Parlament i el primer com el nou teatre de Casablanca o la futura Torre a buscar aigua amb ministre van aprovar de seguida la llei, aixecant Mohammed VI de Rabat, que amb 250 metres d’al- les mans davant del monarca, que té el veritable tura serà l’edifici més alt del continent. Amb tot, càntirs i menjant de poder del país. El rei és propietari del grup financer només les miques d’aquests milions arriben a les les escombraries Directa 478 29 de maig de 2019 RODA EL MÓN 25

Desnonaments mas- sius per les reformes urbanístiques a Ain Sbaa, Casablanca

El Rif, la regió de les protestes de l’Hirak, es va substituir les antigues piscines a la vora de l’At- troba militaritzat. La presència constant d’agents làntic, va ser obra de Hassan II, que va obligar la de policia armats recorda la guerra que el pare població de la zona a donar part dels seus estalvis de l’actual monarca, Hassan II, va lliurar contra per finançar-la. Però és el fill qui l’està connec- Les obres de el territori. Aquest conflicte va causar milers de tant als barris elegants a través d’un gran bulevard, la mesquita de morts, amb bombardejos contra pobles durant la l’Avenue Royale, que s’obre pas des de la medina dècada dels 50, o la utilització de tancs, helicòp- (ciutat vella) amb demolicions massives. Les seves Casablanca han ters o escopetes metralladores contra la població habitants són expulsades al mig del camp, sovint al suposat expulsions civil en una altra revolta el 1984. costat dels cementiris. En parlar amb les desnona- massives de veïnat, des, moltes acaben el diàleg amb un “Visca el rei” Continuïtat al poder (Ash el malik, en àrab), i només amb el micròfon que ara viu als camps Amb la seva arribada al tron el 1999, Mohammed apagat diuen realment allò que pensen. VI va iniciar un procés de “veritat i reconciliació”, L’octubre passat, el cantant de rap marroquí Moltes desnonades amb indemnitzacions monetàries i simbòliques Barry va difondre una cançó anomenada preci- a les famílies i territoris colpejats per la violència sament “Ash el malik”. A la tornada, la cançó diu: acaben les entrevistes del seu pare. Actualment, cultura i festivals s’han “Com puc dir visca el rei si els del poble viuen com amb un “Visca el convertit en instruments de promoció territorial bèsties?”. Aquestes paraules ressonen mentre par- rei” i només diuen i de creació de nous canals entre el poder polític lo amb un activista de Racines en un bar davant i les comunitats. Tanmateix, les discontinuïtats del tribunal. A la taula del darrere, hi ha un home el que pensen quan serveixen sobretot per amagar les continuïtats: la que sembla un policia secreta que mira la pantalla s’apaga el micròfon via del pare segueix sent dominant, amb la com- del mòbil. Què fareu ara? –pregunto a l’activista– binació de repressió autoritària i l’edificació mas- Voleu fundar una nova associació? “Sí”, respon ri- todòntica de símbols del règim. ent. Ell sap que el ministeri que l’hauria d’aprovar Això es demostra amb la geografia de les ciutats: és el mateix que els va fer tancar. “Havíem pensat la desproporcionada mesquita de Casablanca, que dir-li Ash el malik”, afegeix.� 26 RODA EL MÓN 29 de maig de 2019 Directa 478

OCCIDENT OBRE UN NOU FRONT DE GUERRA A L’ÀFRICA

L’aproximació securitària al Sahel occidental podria alimentar els greuges en una zona afectada per alts índexs de pobresa i marginació política, econòmica i social

L’anàlisi de Josep Maria Royo | @josepmroyo Investigador en conflictes i construcció de pau de l’Escola de Cultura de Pau

l Sahel occidental la situació, que en el cas de Níger ha afronta en els últims La presència militar comportat la militarització de la vi- anys un increment de respon a tres raons: da pública i la restricció de llibertats. la violència política antiterrorisme, A més, tal com ha assenyalat el think amb múltiples ramifi- prevenció de tank sud-africà ISS, la restricció de cacions i expressions migracions i moviments per interrompre el tràfic Ede violència intercomunitària i cri- protecció dels il·lícit transfronterer o de subminis- minalitat que està posant en escac interessos traments per als grups armats en el els diferents països i poblacions de de potències marc de l’estat d’emergència present la zona. La militarització de la regió, estrangeres en regions d’aquests tres països, ha considerada la “nova frontera de la contribuït a la interrupció d’activitats lluita antiterrorista global”, amb el comercials, que ha agreujat la situa- desplegament d’iniciatives regionals el Canadà i Itàlia. Els Estats Units ja ció de l’economia i ha incrementat i internacionals, no resol les qüesti- disposen d’una presència militar a la vulnerabilitat de la població. Això ons de fons que es troben entre les tot el Sahel a excepció d’Eritrea i el ha comportat l’increment del preu arrels de la conflictivitat a la zona. Sudan, en el marc d’iniciatives de dels productes, que ha afectat nega- El Centre d’Estudis Estratègics “lluita contra el terrorisme” després tivament qui els elabora: poden des- d’Àfrica ha assenyalat un increment de l’11-S, sota el mandat de l’AFRI- plaçar els seus béns als mercats, co- de la violència a Mali, Níger i Burkina COM. L’Estat francès és present en sa que també ha incrementat el risc Faso en el marc geogràfic i en el nom- desplegaments militars al Sahel des d’inseguretat alimentària i ha difi- bre d’actors. El nombre d’accions vi- de 1983, amb l’operació Manta (al cultat l’accés de les organitzacions olentes vinculades a grups armats au- Txad), considerada com la princi- humanitàries a les zones afectades. toanomenats gihadistes s’ha doblat pal operació militar francesa des de Aquesta aproximació securitària po- cada any des de 2016 –passant de 90 la guerra d’Algèria. Aquesta presèn- dria contribuir a alimentar els greuges el 2016 a 465 el 2018–, així com les víc- cia a l’eix sahelià s’afegeix a la que el en una zona afectada per alts índexs times mortals –de 218 el 2016 a 1.100. govern Macron manté a Djibouti, la de pobresa i marginació política, eco- La creixent violència també podria principal base militar gal·la al con- nòmica i social que es troba en les ar- respondre a una competència pel li- tinent, i a d’altres a les antigues co- rels dels conflictes que històricament deratge a la zona entre Estat Islàmic lònies com el Senegal, Costa d’Ivori, han afectat la regió. Aquestes accions i Al-Qaeda, segons diverses anàlisis. Gabon i República Centreafricana. militars s’han desenvolupat sense con- Aquesta activitat insurgent ha vingut Aquesta important presència res- sultar res a les poblacions locals, co- acompanyada, si no fomentada, per pon, segons diverses anàlisis, a tres sa que ha augmentat el rebuig cap la creació de missions regionals i la raons: la lluita contra el terroris- a la intervenció estrangera, ja que es presència de forces estrangeres per me, la prevenció de migracions cap veuen atrapades entre l’acció militar fer-hi front: des de 2017 hi trobem a Europa i la protecció dels interessos i la insurgència. En conclusió, l’estra- la força conjunta G5 del Sahel (Mali, nacionals de les potències estrange- tègia actual pot ser contraproduent el Txad, Níger, Mauritània i Burkina res. Tot i que els governs de la regió a curt i llarg termini, posa de manifest Faso), la Joint Task Force ( JTF) a la han afavorit aquesta presència, és que l’ús de la violència per combatre regió Liptako-Gourma (Mali, Burkina discutible que aquestes operacions la violència no soluciona els proble- Faso i Níger), des de 2014 l’operació hagin aconseguit el seu objectiu, vista mes, no planteja solucions de fons als francesa Barkhane, la MINUSMA l’expansió de les activitats insurgents. problemes estructurals que generen la (ONU), i la presència estrangera s’ha Al Níger i Burkina Faso la població violència i pot agreujar les conseqüèn- ampliat als Estats Units, Alemanya, local s’ha mobilitzat per denunciar cies per a la població civil.� Directa 478 29 de maig de 2019 EXPRESSIONS 27

‘Fuenteovejuna’, de la compan- yia Obskené, a la presó de Lledoners E x pressions

Fent els murs permeables L’art escènica teatral s’endinsa en el món penitenciari com un mètode per superar l’aïllament i ajudar les preses a trencar les barreres mentals i físiques amb l’exterior

Neus Molina | @NeusMolina

hristian aplaudeix alleugerit. La funció La mirada arts escèniques. “El teatre és una eina valuosíssima per tren- del otro de Proyecto 43-2 s’ha acabat. Les llums car amb aquestes fronteres mentals i físiques entre el pres del mòdul 3 de la presó de Quatre Camins (la Roca i la societat”, explica el mediador penitenciari. del Vallès), on hi ha el teatre, s’obren. “Si jo no fos un pres, et diria que la funció m’ha agradat, que ha estat interessant, però aquí dins l’obra te Parets permeables Cla fas teva i et quedes ben remogut”. Quatre Camins, Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) i Brians La tasca que fa Almirall és la de connectar, a través del fet te- (Sant Esteve Sesrovires) són tres dels centres penitenciaris on atral, temàtiques que sovint també es treballen a les sessions el mediador comunitari Aidà Almirall realitza projectes de rein- de suport psicològic d’una manera molt més directa. “Quan un serció. “La meva feina com a mediador és tractar de crear co- pres veu una obra de teatre com La mirada del otro, que rela- munitats, entenent que les comunitats són dins de la presó ta el conflicte basc, el que té és una experiència directa i molt i també fora. La presó no hauria de ser un espai d’aïllament, ja potent que parla de la reconciliació, la víctima, el perdó, les que tots els que hi habiten tard o d’hora en sortiran. Les seves segones oportunitats i la construcció de ponts”. parets haurien de ser cada cop més permeables”. Les persones preses, per tant, es converteixen en espectado- Una de les maneres d’enderrocar simbòlicament aquests res actives i treballen –segons la psicòloga Núria Alfonso, experta murs perquè les persones privades de llibertat es percebin en treball comunitari– “la idea del reconeixement mutu i la de també com a part del teixit comunitari és acostant-les a les comunitat que s’expandeix”. Per Alfonso, “les millores psi- 28 EXPRESSIONS 29 de maig de 2019 Directa 478

cosocials que experimenten les persones en risc d’exclusió social gràcies a les arts escèniques són molt més patents i pro- fundes. Treballar des de la veritat i l’acció directa els arriba més”. Aidà Almirall és un dels tants mediadors que es dediquen d’una manera gairebé invisible a facilitar la reinserció a través de la cultura: “Tenim projectes de teatre, d’art, d’escriptura... El cas és aconseguir aproximar la cultura a un espai on sembla que el món s’hagi aturat”. El mediador, en contra dels que acu- sen la seva feina de “col·laboracionista”, creu que les persones privades de llibertat tard o d’hora s’hauran de reinserir i que millor que ho facin amb nous aprenentatges i amb la sensació que la comunitat i la vida segueix. “No podem pensar ‘que es podreixin aquí tancats’, si no tindríem cadenes perpètues i pena de mort. El sistema penitenciari català i espanyol està pensat Representació perquè sigui reinsertiu i no punitiu”. de ‘La mirada del otro’ a la presó de Quatre Camins Per amor a l’art / ALBA MUÑOZ

D’ençà que als anys 80 el teatre va començar a entrar a les presons, cada cop són més les companyies disposades a anar als centres penitenciaris amb els seus muntatges. Wasted, di- rigida per Ivan Morales, va ser la darrera obra que van veure els últims interns de la Model, i Obskené va actuar el setem- bre a la presó de Lledoners. “La voluntat és que els murs de la Rovira, que abordava d’una manera molt clara i directa les vi- presó cada cop siguin més prims, que hi entrin més coses de olències sexuals, i vaig pensar que seria molt interessant fer fora. Ara bé, el problema són els diners, és de pressupost”. No aquest muntatge a la presó tenint com a espectadors els homes hi ha recursos econòmics per fer front al cost d’una actuació del mòdul d’agressions sexuals”. Per qüestions estructurals i la majoria de companyies que hi actuen ho fan, tal com diu (l’espectacle compta amb un piano de cua), va ser impossible Almirall, “per amor a l’art”. fer la representació dins del centre. Almirall, però, se les va Tanmateix, la manca d’incentius monetaris que acompanyen enginyar per portar un grup de presos al Teatre Lliure a veure les manifestacions culturals, i més durant els anys de crisi eco- AÜC i convidar Carla Rovira i Adriana Peya, membres de Les nòmica, no va ser un impediment perquè l’any 2009 l’antiga Impuxibles, a Quatre Camins a fer una xerrada sobre la temà- consellera de Justícia, Montserrat Tura, inaugurés a Lledoners tica i el procés creatiu de l’obra. Si Mahoma no va a la munta- la primera fira de teatre de les presons de Catalunya. Durant nya, la muntanya va a Mahoma. un mes i mig, la presó va acollir teatre, xerrades i altres activi- tats amb l’objectiu de vincular el centre penitenciari al territo- ri. La consellera va remarcar que, a través d’aquesta iniciativa, Interns actors i creadors es pretenia que el món exterior conegués què es fa a la presó “més enllà de les reixes i dels murs de seguretat”. El projecte L’actriu, creadora i formadora experta en teatre social Xantal també comptava amb un ambiciós programa de tallers teatrals Gabarró treballa a la presó d’homes Brians 2 com a monitora per als presos que incloïa una gira dels espectacles creats per artística de teatre. Gabarró és del mateix parer que Almirall: el altres centres penitenciaris del país. La fira de teatre a les pre- teatre és una eina de transformació i apoderament, no obstant sons continua vigent, però el projecte de gira no va ni començar això, la creadora va més enllà. A Brians 2 no només són espec- a causa de les retallades de 2010. tadors de teatre, el grup de Gabarró són actors. A banda del fet econòmic, no fer front als costos de la com- Seguint, entre altres tècniques i recursos teatrals, els precep- panyia i dependre de la bona fe i el voluntarisme de les actrius tes del teatre de l’oprimit –una tendència teatral nascuda als i creadores, “hi ha un tema de logística, ja que no és fàcil mun- anys 60 al Brasil de la mà del dramaturg Augusto Boal–, Gabarró tar un bolo on hi ha música, llums, escenografia... Hi ha as- treballa temes de gènere, l’autonomia, el diàleg, el debat social sumptes de producció que cal tenir presents”, relata Almirall. i l’esperit crític. El teatre de l’oprimit parteix del teatre per re- I aquest va ser un dels handicaps que es va trobar el mediador flexionar sobre les transformacions socials i personals que de- de Quatre Camins amb l’espectacle AÜC de Les Impuxibles. sitgen certs col·lectius i individus que estan patint una situació “Vaig veure el muntatge de les germanes Peya dirigit per Carla d’aïllament, i també d’injustícia. Col·lectius com Forn de Teatre Pa’tothom a Barcelona o Arte Muhé a desenvolupen diferents projectes per a la defensa dels drets humans i la lluita per a l’erradicació de pràctiques que generen exclusió aplicant la metodologia de Boal en els seus tallers a les presons. Des de Brians fins a Alcalá Meco. Si Brecht trenca la quarta paret del teatre, aquella que sepa- El teatre de l’oprimit ra el públic de les actrius, Boal la traspassa. Així, el teatre de l’oprimit és un procés, més que un resultat, i inclou persones reflexiona sobre les que desitgen emancipar-se, que analitzen la seva situació i la representen tot dient les coses de manera diferent a com se’ls exigeix socialment que les diguin o com se suposa s’han de dir. transformacions socials i I emancipar-se és una bona manera de lluitar contra l’exclusió. “Intento que prenguin decisions, passar-ho tot per assem- personals que desitgen certs blea, fins i tot els conflictes”, argumenta Gabarró, que des de fa set mesos és l’encarregada de l’aula de teatre els caps col·lectius i individus que de setmana. Ho fa amb actes molt subtils, com l’ús del llen- guatge, fugint del paternalisme i l’excessiva tutorització. “Els tracto com a professionals del teatre, com si fóssim una com- pateixen situació d’aïllament panyia, i els demano compromís amb el que fem”. Gabarró Directa 478 29 de maig de 2019 EXPRESSIONS 29

Representació de ‘La mirada del otro’ a la presó de Quatre Camins / ALBA MUÑOZ

intenta construir relacions horitzontals i desenvolupar la seva capacitat creativa. Les persones participants Un dels projectes en el qual estan immersos és Lisístrata. “Estem fent una tasca col·lectiva, un procés creatiu amb les han de pensar, generar figures femenines amb què els interns estan vinculats. El text d’Aristòfanes serveix de contrapunt i d’excusa per parlar de les dones que tenen fora: mares, filles, companyes, germanes...”, material i escriure per relata l’actriu. Les persones participants han de pensar, generar material i després representar una escriure per després representar una obra teatral on elles són creadores i protagonistes. “Des de fa setmanes recopilo mate- obra teatral on elles són rials que estan sorgint dins del procés d’escriptura entorn de la seva realitat i la de les dones que tenen fora. També els he demanat que donin veu a les dones: que els demanin cartes, creadores i protagonistes vídeos, missatges...”. Amb l’escriptura dels homes, els materials de les dones i el contrapunt còmic de l’obra original de Lisístrata, la companyia Sota Mínims, formada pels interns de Brians 2, estrenarà el seu tercer muntatge dirigit per Gabarró el mes de setembre. Segons explica la formadora, “gràcies a aquest pro- dels projectes artístics i socials que treballen per revertir aques- cés estem fent un homenatge a les dones que són fora mentre ta màxima. Desdibuixar parets i teixir comunitats a través seu. reflexionem sobre la pròpia situació de privació de llibertat Quan la comunitat entra en joc, desactiva les lògiques hege- i la del seu entorn”. mòniques: l’actor és la comunitat, l’espectador és la comunitat, La pràctica teatral segueix sent patrimoni i gaudi d’una elit la història és comunitària i les necessitats socials i artístiques que té accés a cercles acadèmics i intel·lectuals, que codifiquen responen a les que generen i demanden les comunitats. En pa- i fan seu el missatge, convertint en alta cultura el fet artístic. raules d’Augusto Boal, l’objectiu del teatre és “humanitzar la Almirall, Gabarró, Pa’Tothom, Proyecto 43-2 són només alguns humanitat”, una acció política a l’interior de la societat.� 30 EXPRESSIONS 29 de maig de 2019 Directa 478 malalletra

Clavar la bandera

El relat de Max Codinach | @MaxCodinach

l vaig matar per moltes raons. Us les contaré totes que no tenia prou força, que un nen d’onze anys no n’és capaç, en dues o tres o quatre pàgines, però m’heu de de fer una cosa així, però l’hauríeu d’haver vist, dessagnant-se creure quan us dic que era un fill de puta. Un fill com un garrí al mig de l’habitació d’invitats i, com a imbècil que de puta dels de veritat, dels de no em miris així era, traient-se el ganivet de les costelles com si anés a millorar la que t’estampo la cara al plat de bledes, dels de seva situació de gos moribund un dinar de Nadal. Mirant-lo em deixa de beure que són les onze, dels de no se preguntava si hauria estat capaç de canviar, si potser m’havia Et’acudeixi parlar-li així a la teva dona. Començar pel principi precipitat ajusticiant-lo d’aquella manera tan basta. Però em sempre és el millor, el més adequat, narració lineal, la clàssica, deixava tan tranquil saber que aquella bèstia desapareixia per inequívoca, però en aquest cas començaré pel final, perquè sempre. Llavors vaig esperar que morís –o perdés el coneixe- en tinc ganes, perquè tot i que el més important sempre és el ment com a pas previ abans de morir, no ho sé del tot– i, quan perquè ara en tinc ganes, necessito, tinc la necessitat d’explicar va deixar d’agonitzar, vaig dirigir-me directament al menjador, com i quan el vaig matar. on tots els adults feien sobretaula de cafès i pastissos i xarrups, –Ja l’he matat. Em sap greu si algú encara l’estimava. i els nens miraven la tele alienats. La duresa i la frivolitat de la frase són innegables, i més quan –Què tens, Max? –va dir la mare amb cara d’espantada, ja que us dic que era el Nadal del 2007 a casa els avis, vull dir el dia tenia un rastre de sang a un parell dels dits de la mà dreta– Tens de Nadal, el de la família reunida i els regals al sofà tapats amb sang als dits! T’has tallat? una manta vella. Dia de galets amb la piloteta o mandonguilla Aquí tots ja es van girar cap a mi, i vaig veure als ulls de la o com es digui dins, i els cosins exaltadíssims pel joc de Lego meva tieta la claror, l’esperança, la il·lusió, es podria dir la fan- que els han portat a casa els altres avis i els fogons funcionant tasia, d’imaginar que hagués fet el que havia fet. des d’ahir al vespre. Doncs això, que no em va caler ni vacil·lar, –Ja l’he matat –vaig dir, com si fos una feina col·lectiva, com em va sortir de dins, igual que em va sortir de dins matar-lo. si els hagués fet un favor–. Em sap greu si algú encara l’estima- Com en tot crim o tot inici de guerra, van haver-hi les con- va –vaig rematar, com volent dir que tot i haver passat a ser un dicions ambientals adequades, vull dir les causes immediates: assassí encara no havia perdut la sensibilitat, encara era cons- em va dir vine, Max, acompanya’m a l’habitació de convidats, cient que una pèrdua és una pèrdua. que t’he deixat un regal sobre el llit. I jo ja pensava que no ho I vaja, després de comunicar-ho, alguns van arrencar a cór- sé, que era estrany, que el fill de puta del meu tiet no era gaire rer a veure o rescatar el cadàver, alguns van anar amb els de fer regals secrets, però hi vaig anar amb l’esperança que fos nens, alguns no n’entenien un pèl. Però sí, això sí que ho re- una samarreta d’algun futbolista. Em va fer seure al llit –porta cordo bé: com la tieta va restar immòbil a la cadira on estava, tancada, persiana abaixada, llumeta tènue encesa mirant cap i em mirava, i plorava a poc a poc, a una llàgrima cada cinc a la paret– i es va abaixar els pantalons. segons, que se’n diu, però jo la veia alleugerada, com agraïda –El regal són vint euros per una pilota –va dir el monstre amb que hagués fet el que ella no hauria fet mai. I ja no recordo veu fluixeta, gairebé xiuxiuejant, mentre m’agafava el cap pel gaire com va prosseguir la cosa, és a dir, recordo plors per clatell i l’apropava al membre poc erecte d’adult amb panxa tot arreu, i recordo psicòlegs i psiquiatres, però el que més i molts fracassos a l’esquena. recordo eren els regals del tiet, els cops a la tieta del tiet, els I llavors, com de dins, em va sortir la veueta de nena que cops als cosins del tiet, els insults masclistes del tiet, i, amb tenia jo de petit, igual que tenia les faccions de nena i la ten- encara més claredat, el poc trauma que m’ha quedat de la cara dència secreta a posar-me vestits de flors i ratlles: de garrí fracassat, abatut per un nebot d’onze anys que li va –Jo també tinc un regal per a tu, és a la cuina –li vaig deixar clavar l’estaca com qui clava la bandera al punt més alt d’un anar. I vaig pensar de fer-li un petó al membre o ben a prop cim nevat. I ara hi penso molt poc, ja ni tan sols em sembla perquè no sospités ni se m’escapés l’oportunitat, però no en interessant, tiet, pensar que et vaig matar. Perquè hi ha dies vaig ser capaç. que plou, i hi ha dies de platja, i dies en què anem a votar, I ell diria que m’anava a dir no, tranquil, ja me’l donaràs des- i d’altres en què et compres un llibre de set-centes pàgines, prés o alguna cosa semblant, però jo ja corria cap a la cuina. i d’altres en què folles dues o tres vegades, i aquell Nadal vaig Amb prou sigil, vaig agafar el ganivet de tallar pernil de l’àvia aprendre que també hi ha dies en què algú ha de fer la feina i me’l vaig posar darrere l’esquena. Molts direu que impossible, / GERARD PLA bruta de matar la gent com tu.� Directa 478 29 de maig de 2019 EXPRESSIONS 31 ressenyes

Prefaci de papallona

Xavier Puig i Sedano | @xavierps7

o podrien haver mes pausats i les bases Ntriat un nom mi- sintètiques –flirtejant llor per aquest nou amb el house, fins i disc. Crisàlide (Satélite tot– per dibuixar evo- K, 2019) és el senyal catius paisatges sonors d’advertència de la im- que acompanyen unes minent eclosió d’una de lletres d’alt contingut les bandes que fa més poètic. Curtes i d’exi- temps que prometen di- gència intel·lectual per es esplèndids per al pop a l’oïdora, cerquen re- intimista català. Les ma- flexionar, sense l’expli- llorquines Donallop han cicitat del pamfletaris- Fer memòria per ordit un treball complex me, sobre el món que i elaborat, amb tocs mi- ve. “Tu no pots desfer MÚSICA nimalistes, que les situa ses meves rues, tu no enriquir Orwell Crisàlide com una de les propos- pots tenyir ses meves Donallop tes més interessants rels”, glossen a la fe- Satélite K, 2019 i originals que ha produ- minista “Esqueix”. Es Dani Farràs Berdejo | @danifa89 ït el territori insular els tracta, però, només darrers anys. d’una escena de tot un l tuf del feixisme esquerres a Barcelona, El duet format per relat intimista que pre- Eens du a recupe- viscudes concretament Joana Pol i Pere Bastard para per a la intempè- rar referents i a fer me- a una Ciutat Vella que –ara acompanyat de rie a la qual s’exposen mòria. Jordi de Miguel avui també és escena- la bateria de Josep les crisàlides moments i Andrea Lucio han ri dels contrastos més Servera– es val dels rit- abans d’eclosionar.� adaptat l’Homenatge extrems del país; la di- a Catalunya d’Orwell, ferència entre la situ- una mescla de dietari ació de fraternitat ge- i novel·la, a un format neralitzada a la ciutat de novel·la gràfica que en contrast amb l’am- acosta la mirada orwel· bient enrarit i de des- liana sobre la Guerra confiança que es viuria Civil espanyola a l’èpo- més tard. Homenatge ca actual i la figura de a Catalunya exposa, L’esquerra al divan l’escriptor des d’una mitjançant un ritme vessant humanitzada lleuger gràcies al for- i limitada. El guió de mat il·lustrat, una se- Elies Boscà | @Elies_Bosca De Miguel, que inclou lecció d’experiències LLIBRE nombrosos testimonis diverses que ajudaren Homenatge a any 2011 –a cau- tista català, la potència de primera mà dificul- i referències creuades Orwell a elaborar un Catalunya L’ sa de l’onada mo- del moviment feminista tats, reptes i potencia- entre passat i present, criteri i un imaginari George Orwell, bilitzadora que va tin- o possibles estratègies litats que afecten bona significa un enriqui- que més tard empra- Andrea Lucio i dre lloc– va suposar un per assolir el poder. part de l’espectre d’allò ment a l’obra d’Orwell; ria per a les obres de Jordi de Miguel punt d’inflexió per a Així doncs, Tomar que anomenem esquer- fins i tot una suggerent ficció que han fundat Rosa dels Vents, Sergio Gregori, perio- partido esdevé una bo- ra. I quina millor mane- i formativa invitació a el gènere distòpic. 2019 dista alacantí que dos na fotografia del mo- ra que fer-ho de la mà llegir-ne l’original. La Una de les advertèn- 144 pàgines anys després comen- ment històric que ens dels seus principals il·lustració d’Andrea cies d’Orwell, que ser- çaria tot un seguit d’en- ha tocat viure, i copsa subjectes.� Lucio incorpora tècni- veix d’epitafi a aquest trevistes a diferents re- ques diverses com ara volum de Rosa dels presentants dels movi- la fotografia, el collage Vents, és el risc que ments transformadors i diversos estils dibui- suposa observar una de tot l’Estat espa- xístics que ajuden a fer realitat –en el seu cas nyol. Finalment s’han els salts temporals i a la Guerra Civil espa- prolongat durant cinc aprofitar els recursos nyola– només a través anys, i en són més de narratius del guió. d’una mirada. Jordi de cinquanta. Al llarg de LLIBRE Hi apareixen la llui- Miguel i Andrea Lucio totes elles apareixen les Tomar partido: ta del POUM al front aconsegueixen, preci- diverses qüestions que conversaciones d’Aragó, on Orwell va sament de la mà d’al- han caracteritzat l’in- con la izquierda participar com a briga- tres, afegir nous punts tens cicle polític dels transformadora dista, que el va ajudar de vista i relacions a la últims temps: des del Sergio Gregori a reflexionar sobre el narració que Orwell va 15-M fins a la irrupció Marugán (sense)sentit de la guer- fer conscient de la seva de Podemos, passant Txalaparta, 2019 ra; les tensions de les parcialitat.� pel procés independen- 584 pàgines / ROSER GAMONAL in Directa “Estem repetint la lògica Sonia Mankongo, de l’opressió que volem activista pel dret a l’educació i els drets denunciar” de les dones Mariana Cantero | @cantero_mariana

Malgrat que es reconeix Com condiciona el fet de néixer dona al teu Què passa amb les minories ètniques? oficialment com a activista país d’origen? Els pigmeus són pobles autòctons, el que des de fa uns escassos tres Per exemple, molt poques persones van creure a Llatinoamèrica serien pobles indígenes origina- anys, ha tingut clares les que com a dona, com a nena, jo podia estudiar, ris, i són els defensors de la biodiversitat que hi ha seves conviccions tota la tenir una carrera i una vida normal i ser l’orgull a la selva del Camerun. Però estan exclosos, no vida. Originària de Ngambé- dels meus pares com pot ser qualsevol persona. se’ls reconeix el dret a la terra, que és tota la seva Tikar, un petit poble de la Creixent, em vaig adonar de tota la diferència, vida, com a conseqüència de la classificació d’èt- regió central del Camerun, tant en el tracte com en la percepció, que podí- nies i cultures. No és legal, però les ètnies minori- em tenir les dones i els homes en funció del se- tàries –els pigmeus i els mbororos, que estan reco- Mankongo va poder anar a xe. Això m’ha anat definint, omplint d’il·lusions neguts com a pobles autòctons– estan marginades la universitat en un país on i somnis fins avui. de totes les institucions i el sistema administratiu moltes dones veuen vulnerat i polític del país. Estan gairebé fora del sistema el seu dret a estudiar. “Jo no Vas néixer en una família polígama... escolar, educatiu i sanitari. Pel que fa als recur- diria que tenia clar el que Sí. De la meva mare tinc quatre germanes. Vam sos i l’adaptació, no s’afavoreix que ells puguin volia ser, però sí el que no néixer cinc noies. De l’altra dona del meu pare sentir-se integrats. O sigui que hem d’anar amb volia ser. He intentat situar- van néixer tres noies i un noi: tres germanes i un molt de compte, perquè el discurs de les relaci- me a la feina i a la vida en germà. Som una família de nou per- ons Nord-Sud no pot ser legítim si als funció de l’experiència i sones. Però el meu pare ha estat la nostres propis països està passant el creient fermament que vull persona que ens va ensenyar, a les A l’extrem nord del mateix. Que un bantú tracti un germà una cosa diferent, que he meves germanes i a mi, a treballar Camerun es viola pigmeu, simplement perquè té unes per nosaltres mateixes. Ell ha volgut les nenes quan característiques diferents, com si fos decidit i he escollit”, diu. que tinguem l’oportunitat d’escollir entren a un poble, el seu esclau, és el mateix. Estem re- Nascuda en una família el futur que volíem per a nosaltres. se les rapta, se’n petint la lògica de l’opressió que vo- polígama, va tenir una Ell ens va ajudar a accedir a l’edu- fa nenes bomba lem denunciar i ens ofèn tant. infantesa caracteritzada cació i fins avui està disposat a aju- pel seu afany de demostrar dar-nos en el que calgui. Finalment, Quina és la situació de les dones que era capaç de fer més o per molt que ell mateix hagi estat involucrat en en aquestes ètnies? menys el mateix que si fos el sistema patriarcal, el sentiment de l’amor cap El problema s’agreuja per a elles. A més de pertà- un nen. El fet de prendre a les teves filles o fills supera qualsevol convicció nyer a una minoria ètnica, si ets dona, encara se’t consciència d’aquesta social o cultural que pugui existir. tanquen més portes. Hi ha creences; la cosmovi- diferència l’ha anat definint i sió i la concepció de la vida social, cultural, de la omplint d’il·lusions i somnis Com afecta a les dones el context de les guer- maternitat i l’educació; també l’analfabetisme dels per tirar endavant en l’esfera res que hi ha al continent africà? seus pares, que les condicionen. A més, moltes personal i activista. Ha L’extrem nord del Camerun és una zona afectada nenes es queden embarassades molt aviat, hi ha pel terrorisme i és, malauradament, una de les casaments precoços i l’educació sexual no exis- vingut a Barcelona a explicar deu regions amb un percentatge d’analfabetisme teix. Moltes nenes abandonen l’escola per aquests la tasca que desenvolupa més alt. Una de cada tres dones és analfabeta. Allà motius. I les feines domèstiques, anar al camp al Camerun amb l’ONG es concentra l’analfabetisme, hi ha casaments for- a treballar amb els pares, cuidar els seus germans, espanyola Zerca y Lejos en çosos i amb la guerra les dones s’han convertit en són feines que fan normalment les noies. Si hi ha el marc del cicle Ciutats el focus. Se les utilitza com a nenes bomba, se les una família amb nois i noies, les que es quedaran Defensores dels Drets viola quan entren a un poble, se les rapta. Són les a casa seran elles, malgrat que els seus germans Humans. més vulnerables en el conflicte. puguin anar a l’escola. És el seu rol.�