L'obc I La Infància De Jesús De BERLIOZ
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
núm. 09 Orquestra simfònica de barcelOna i naciOnal de catalunya 2012-2013 PABLO GOnZÁLEZ, DIRECTOR TITULAR L’OO BC i La Infància de Jesús de BERLIO BZ 20, 21 i 22 de desembre de 2013 Sala 1 / PAU casals PablO gonzáleZ C director www.obc.cat Lepant 150 08013 Barcelona www.auditori.cat L’Auditori és un consorci de Mitjans patrocinadors Segueix-nos a PABLO GOnZÁLEZ director titular / EMMANUEL KRIVINE principal director convidat L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre Eduard Toldrà. Des de la temporada 2010-2011 el director titular és Pablo González. D’ençà de la seva fundació, l’OBC, ha mantingut el seu compromís amb la música catalana i amb la difusió del repertori orquestral, i ha comptat amb els solistes i directors més prestigiosos. A més de la seva temporada de concerts, l’OBC porta a terme un gran nombre d’enregistraments per a segells internacionals i en destaca la col·laboració regular amb NAXOS. En aquests moments, i per a aquesta mateixa discogràfica, l’OBC està enregistrant tres CD dedicats a Enric Granados. D’altra banda, l’OBC manté una activitat artística continuada a Espanya i a l’estranger que li ha permès actuar en sales com el Carnegie Hall de Nova York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena o Concertgebouw d’Amsterdam i participar en festivals internacionals. Fomenta també col·laboracions amb altres institucions, tant catalanes com estrangeres. L’OBC és la primera orquestra de l’Estat que ha signat un acord de col·laboració estable amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per la qual cosa alguns dels seus concerts són retransmesos en directe per internet. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo. Per a més informació consulteu el web www.obc.cat PRIMERS ViOLINS: Geneviève laurenceau*, concertino invitada / cristian chivu, concertino associat / raúl García, assistent concertino / maría José aznar / sarah bels / José Valentín centenero / Walter ebenberger / ana isabel Galán / natalia mediavilla / Katia novell / maría Pilar Pérez / anca ratiu / Jordi salicrú / Jozef toporcer SEGONS ViOLINS: alexandra Presaizen, solista / Pär näsbom*, solista invitat / emil bolozan, assistent / maría José balaguer / Hug bosch / Jana brauninger / Patricia bronisz / assumpta flaqué / mireia llorens / melita murgea / antoni Peña / Josep maria Plana / robert tomàs / inés sanchis* / marina surnacheva* ViOLES: ashan Pillai, solista / david quiggle*, solista invitat / Josephine fitzpatrick, assistent / franck Heudiard / christine de lacoste / sophie lasnet / michel millet / miquel serrahima / Jennifer stahl / andreas süssmayr ViOlONCELS: José mor, solista / Vincent ellegiers, assistent / núria calvo / lourdes duñó / Jaume Güell / Olga manescu / linda d’oliveira / Jean-baptiste texier cONTRABAIXOs: christoph rahn, solista / dmitri smyshlyaev, assistent / Jonathan camps / apostol Kosev / Josep mensa / albert Prat FLAUTES: bea cambrils / christian farroni, assistent / ricardo borrull, flautí ObOÈs: disa english, solista / José Juan Pardo / dolors chiralt, assistent / molly Judson, corn anglès CLARINETS: larry Passin, solista / francesc navarro / Josep fuster, assistent i clarinet en mi b / alfons reverté, clarinet baix FAGOTS: silvia coricelli, solista / Guillermo salcedo*, solista invitat / noé cantú / thomas Greaves, assistent / slawomir Krysmalski, contrafagot TROmPES: Juan manuel Gómez, solista / Joan aragó / Juan conrado García, assistent solista / david bonet / david rosell, assistent TROmPETES: mireia farrés, solista / adrián moscardó / Javier navasquillo* / angel serrano, assistent TROMBONS: eusebio sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar montesinos, assistent / raul García, trombó baix / Vicente e. boix*, trombó baix TUBA: Pablo manuel fernández PERCUSSIÓ: roxan Jurkevich, assistent . Joan marc Pino, assistent / Juan francisco ruiz / ignasi Vila ARPa: magdalena barrera OrGUE: dolors cano* ENCARREGAT d’ORQUESTRA: José Valentín centenero RESPONSABLE DE dOCUMENTACIÓ MUSICAL: begoña Pérez RESPONSABLE tÈCNIC: ignasi Valero PERSONAL d’ESCENA: Joan luis * col·laboradors 2 CONCERT 09 desembre 2013 DIvendres 20 20.30h DISSABTE 21 19h diUMENGe 22 11h PABLO GOnZÁLEZ DIRECTOR MARIA RICCARDA WESSELING MEZZOSOPRAnO aGUSTÍn PRUNELL-FRIEND TENOR ALEXANDRE DUHAMEL BARÍTON PAUL GAY BAIX MARC PuJOl BAIX cOr LIEDER cÀMERA (elisenda carrasco directora) cOr MADRIGAL (mireia barrera directora) HECTOR La infància de Jesús. Trilogia sagrada, 94 min. 1/ berliOZ op. 25 (1850-1854) La Côte-Saint- I. El somni d’Herodes André 1803 - París 1869 II. La fugida a Egipte III. L’arribada a Saïs El temps i la durada del concert són aproximats. El concert de dissabte serà emès en directe per www.medici.tv i en agrairíem que apaguéssiu els mòbils, streamig gratuït durant 3 mesos. desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. un mocador redueix notablement el soroll. 3 Va ser només després d’aquella segona cOMENTARI audició de l’obra, que l’autor va decidir ampliar-la afegint-hi una obertura i una ALBERT tORRENS peça per a tenor. Tot plegat, ho va titular La fugida a Egipte, misteri en estil antic, i ho va estrenar, assumint-ne ja l’autoria, a La infància de Jesús és una de les Leipzig, l’any 1853. moltes composicions musicals L’últim pas per al naixement de La infància que han passat a la història de Jesús va ser convertir aquest conjunt en vinculades a una anècdota: la de la part central d’una trilogia, ampliar-la amb la seva autoria apòcrifa. una primera part que explica la massacre dels innocents per part d’Herodes –més contrastada i teatral, fins i tot violenta en algunes escenes– i acabar-la amb una conclusió, «L’arribada a Saïs». Aquest final L’any 1850, durant un moment d’avorriment explica la manera com Josep, Maria i Jesús són en una celebració –segons explica el mateix acollits per una família ismaelita en arribar a compositor a les seves memòries–, Héctor Egipte després de creuar el desert, exhaustos Berlioz va escriure, a petició d’un amic, una i famolencs. I tot, en un estil deliberadament petita peça a quatre veus i la va atribuir a afectat i arcaic, i sobre adaptacions pròpies un autor fictici, un tal Pierre Ducré, suposat dels textos que expliquen la història del Nadal director de música de la Sainte-Chapelle al que obvien algunes escenes i reflexions que segle xvii. Paradoxalment, tots els presents Berlioz no va voler musicar. Al final, un epíleg s’ho van creure, potser perquè, després de pretén induir un efecte de distanciament de la Revolució, els francesos havien perdut l’acció per convertir la narració dels fets consciència de la seva pròpia tradició musical. en una meditació final sobre el significat Berlioz, un home irònic que feia sovint universal de l’arribada de Crist enmig de la aquest tipus de bromes, no es va molestar pobresa i la persecució. per aquesta circumstància i, pocs mesos Les melodies sinuoses, els ritmes capriciosos més tard, va programar aquell mateix cor i irregulars, i la melancolia que traspuen en un dels seus concerts, sense admetre’n moltes pàgines de La infància de Jesús són encara l’autoria. Novament, l’obra va ser típiques de Berlioz, que no podia deixar de un èxit, i només alguns crítics van sospitar ser dramàtic i, fins i tot, en algun moment, que la modulació que inclou, entre altres operístic. Va fer moltes referències a autors característiques, no podia ser pròpia del anteriors, però pocs d’ells francesos: «L’adéu segle xvii. dels pastors», per exemple, recorda més aviat Aquest famós cor, que més endavant es va Bach que no pas Lully o Charpentier, mentre titular «L’adéu dels pastors a la Sagrada que a la resta de l’obra sembla preponderant Família», va donar origen a La infància de la influència de Gluck, i el cor final cappellaa Jesús de Berlioz. 4 apel·la directament a les sonoritats del set solistes vocals i cor, però una orquestra Renaixement. molt més petita que la d’altres peces, dista Tot i ser un escèptic des del punt de vista molt de les obres de caràcter i dimensions confessional, Berlioz va afrontar la història grandioses de Berlioz, però mostra la mateixa cristiana amb el màxim respecte i sensibilitat, mescla d’acció dramàtica i reflexió filosòfica i, sobretot, va recordar les primeres de composicions aparentment tan allunyades experiències religioses que ell mateix havia viscut de petit. com La condemnació de Faust. La infància de Jesús va adquirir la forma definitiva el 28 de juliol de 1854 i es va estrenar el 10 de desembre d’aquell mateix suGGERIMENTS discOGrÀfics any –el dia abans que l’autor fes 51 anys– a Sant Eustaqui de París. Berlioz estava segur l’FNAC RECOmana que seria un èxit, perquè l’obra era més HECTOr berliOZ simple i accessible que altres. Efectivament, → L’Enfance du Christ va aconseguir emocionar l’audiència, entre ORCHESTRE SYMPHONIQUE DE MONTREAL la qual hi havia grans noms de la música del charles dutoit director DECCA (2012) moment, com ara Giuseppe Verdi, Charles Gounod i l’esposa de Franz Liszt amb les seves filles Blandine i Còsima –que més tard va ser Còsima Wagner. De seguida es van fer moltes representacions de l’obra tant a França com a l’estranger. A Alemanya, el busca l’auditOri compositor Peter Cornelius va traduir l’obra a la XarXa a l’alemany, també amb un gran èxit. Aquesta bona acollida per part del públic i Comenta aquest concert amb la crítica va retornar la confiança a l’autor. l’etiqueta #Obcnadal La seva música mai no havia generat tant d’entusiasme ni unanimitat, però, al mateix temps, Berlioz no va estar d’acord amb el fet facebook.com/auditoribarcelona facebook.com/orquestraobc que la gent veiés en aquesta obra un canvi estilístic: ell hauria escrit la mateixa música sobre aquesta història vint anys abans, ja que @lauditori l’arcaisme de La infància de Jesús prové del @OrquestraObc tema que tracta. I, sobretot, el compositor veia l’èxit del seu oratori –tot i que ell mai no el va anomenar així, sinó trilogia sacra– com youtube.com/auditoribarcelona un insult a les seves altres obres.