/IP"'='-/����'" IJt,d? �""""��'.._� . ,�� en ��f ors �� �� h'If� � n' ��� fi f; GRAN TEATRE à DEL !s gl ;c Temporada 1986/87

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona i Societat del Gran Teatre del Liceu Òpera en 2 actes Llibret de Felice Romani CASA Música de SMllA

Buenas ideas en artículos para el hogar, la mujer y el recién nacido.

Funció de Gala Dijous, 22 de gener, a les 21 h., funció núm. 30, torn B

. 25 de gener, a les 17 funció núm. 31 torn T EN BARCELONA DELEGACION EN ZARAGOZA Diumenge, h., 27 de a les 21 funció núm. torn A GRAN VIA CORTS CATALANES, 640 Dimarts, gener, h., 32,' Dijous, 29 de a les 21 funció núm. 33 torn e TELÉFONO 318 24 98 cJaspe gener, h., 08007 BARCELONA ZURITA, 8 TEL. (976) 237454 LA SONNAMBULA

Escenògraf' Antonio Mastromattei

Noves decoracions realitzades per Sormani (Milà) Vestuari: Piero Cavallotti, Attrezzo: realitzat per Arrigo (Milà) Rancati (Milà)

Amina Enedina Lloris Elvina Rockwell Blake Rodoljo Francesco Ellero d'Artegna Teresa Mabel Perelstein Lisa M� del Carme Hernández Alessio Stefano Palatchi Notari Alfredo Heilbron

Director d'Orquestra Armando Gatto Director d'Escena Giuseppe de Tomasi Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Mestre ajudant del Cor Miquel Ortega

Violins concertinos Jaume Francesch Josep M. Alpiste

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

JOYEHO

M. Pérez Cabrera, 4 Tel. 201 3300 Barcelona-OB021 {junta T ur6 Parkl Contingut argumental

ACTE I. Resum breu: En un poblet suís, Lisa, l'hostalera, pateix pel casament del seu antic promès, Elvino, amb Amina, noia pobra i sense dot. Per això Lisa esquiva les atencions del pagès Alessio. Arriben Amina i la seva mare adoptiva, Teresa, a rebre el nuvi. Elvino dóna l'anell de promesa a Amina: el casament es farà l'endemà. Arriba un foraster, el comte Rodolfo, d'incògnit, i com que ja fosqueja accepta l'oferiment d'allotjar-se a l'hostal de Lisa, tot fent compliments a Amina, que exciten la gelo­ sia d'Elvino.

A l'hostal, Rodolfo rep les atencions de Lisa, però les interromp l'entrada d' Amina, ben adormida, per la finestra. Lisa, creient que ve a seduir el comte, cuita a avisar Elvino. Rodolfo, que no vol compro­ metre Amina, s'escapa i quan arriba Elvino troba Amina adormida al llit del comte" motiu pel qual trenca el prometatge. Mentre Amina es desespera, Teresa recull un mocador perdut per Lisa mentre coquetejava amb el comte i el colloca al coll d' Amina mentre tracta d'aconsolar-la com pot.

En alçar-se el teló veiem un poblet dels Alps suïssos. (En l'època de l'obra, que és de transició entre el món divuitesc i el Romanticisme ja proper, Suïssa gaudia d'una fama ope­ rística superada només per la d'Escòcia). Lisa, la propietària de l'hostal del poble, es mostra inquieta perquè sap que avui es formalitzarà el casament entre Elvino, el seu antic promès, i Amina, noia pobra que ha estat recollida per Teresa, la moli­ nera. Amina no té ni tan sols un dot per aportar al matrimoni, i Lisa no comprèn que Elvino la prefereixi a ella. Per això, les atencions del Alessio. Aquest i neguitosa, rebutja pagès - altres camperols canten en honor d' Amina, que arriba amb Teresa per rebre el notari i el nuvi. Aquest es retarda, però el notari arriba dient que ja l'ha vist pel camí. Entra final­ ment Elvino, que explica el retard: s'ha detingut a resar a la tomba de la seva mare, perquè ha volgut demanar-li que Amina sigui tan virtuosa com ho fou ella. Dit això, li dóna l'anell que va dur la seva mare en el matrimoni. Amina con­ fessa que ella no duu cap dot al matrimoni, però es mostra submisa, com cal. De sobte se sent arribar un carruatge i en descendeix un noble que s'havia criat al castell del poble, el comte Rodolfo, que n'és l'hereu i ve a residir, després de molts anys, a les seves terres. Com que no es vol fer reconèixer, ��7�e només insinua que coneix el poble i, com que ja fosqueja, Lisa li ofereix allotjament a l'hostal, cosa que el comte, home madur però molt doner, accepta tot seguit. El comte pregunta quina festa se celebra i felicita Amina pel seu proper casament, Costura tot fent observacions sobre la seva bellesa i modèstia. Això Boutique excita la gelosia d'Elvino. Teresa recomana ara a tots que es retirin, perquè ja es fa fosc, no fos que s'aparegués el fan­ tasma blanc que terroritza la contrada. El comte se sorprèn d'aquesta història, que Teresa explica amb tot detall, i es riu de les supersticions de la gent rural. Finalment tots se'n van, llevat d'Elvino i Amina, que es reconcilien un cop Elvino ha admès que és excessivament gelós.

Un segon quadre ens mostra ara les habitacions de Rodolfo a l'hostal. Lisa ve a fer-li compliments i a oferir-se discreta­ ment per a alguns serveis extra. Mentre coqueteja amb el comte se sent un soroll a la finestra i Lisa s'amaga a l'alcova, tement que la descobreixin en situació compromesa: en amagar-se perd, sense adonar-se'n, un mocador, que cau a terra. La fines­ tra s'obre i Rodolfo veu amb gran sorpresa entrar Amina, que ve profundament adormida. Lisa, que la veu de lluny, s'ima­ gina que la noia ha vingut també amb finalitats lascives, i fuig discretament de l'habitació per anar a cridar Elvino i fer-li veure amb quina mena de promesa vol casar-se. Rodolfo observa Amina atentament: la noia s'imagina que ja és al tem­ ple i Rodolfo queda convençut que es tracta d'un cas de som­ nambulisme. I tot i les temptacions d'aprofitar la situació, opta per fugir discretament per la mateixa finestra.

Els veïns del poble, mentrestant, han descobert que Rodolfo no és sinó el comte, el senyor feudal del poble, i vénen a retre-li homenatge. Arriben i truquen a la porta; veient-la oberta, entren i es troben Amina dormint aillit del comte. Tot seguit arriba Elvino, conduït per Lisa, que ha atiat la seva gelosia, i en veure Amina realment en el llit del noble esclata en un accés de fúria i declara trencat el prometatge. El brogit des­ vetlla Amina, la qual no comprèn res del que passa i arrenca a plorar desconsoladament. Teresa, la seva mare adoptiva, que també ha veu el mocador arribat, de Lisa que . i, pensant-se Casanova, 270 08021 Barcelona MARCAMOS LA PAUTA

- és d'Amina, l'hi lliga al coll tot tractant d'aconsolar-la, ja que 1S7S creu en la seva innocència. SECUROS abriendo caminos ACTE II. Resum breu: Tot el poble puja al castell a dema­ Porque nar al comte que expliqui si Amina és innocent; creamos piezas maestras en su género. mentrestant, Amina es troba amb Elvino i aquest, furiós, es nega a creure-la ni escolta els camperols que arriben amb la nova que Rodolfo garanteix la innocència d' Amina. Elvino pren l'anell a Amina, la qual es desespera. Teresa intenta aconsolar-la. Al poble, Lisa, que ha tornat a rebutjar Alessio, accepta amb alegria la proposició de casament Porque siguiendo el ritmo de los tiempos immediat que li fa Elvino per despit. Arriba descubrimos formas que cubren cualquier riesgo. Rodolfo, que tracta d'explicar als presents que Amina és somnàmbula, però ningú no se'l creu. Entra Teresa i Lisa, orgullosa, li retreu el suposat pecat d' Amina: Teresa, furiosa, respon mostrant el mocador Lisa va a l'habitació de que perdre J Rodolfo. Elvino es desespera en veure que també I Lisa és infidel. Mentre discuteixen, s'obre la fines­ tra del molí i en surt Amina, adormida; després de nuestras ideas sirven • Porque una arriba on passar per pasarel-la perillosíssima para asegurar los pasos de todos. són tots. Elvino, convençut, per consell de Rodolfo la desvetlla en els seus braços. L'alegria d' Amina I és compartida per tot el poble.

El teló s'alça i veiem ara un paratge muntanyós. Els habitants I del poble, convençuts que Amina deu ser innocent, malgrat l tot, pugen al castell per demanar al comte Rodolfo que amb I desde 1879 nuestro la seva autoritat expliqui el que ha passat i certifiqui la inno­ Porque trabajo cència d' Amina. es inspirar confianza y seguridad. I Aquesta arriba ara amb Teresa, i es topa amb Elvino, que vaga esmaperdut per la contrada; Amina tracta d'explicar un cop més la seva innocència, però ell no l'escolta, tot i que con­ fessa que no la pot odiar com caldria. Arriben els camperols després d'haver visitat Rodolfo, i anuncien a Elvino que el noble confirma la innocència d'Amina, però Elvino no escolta C9-1ASYR raons i arrenca l'anell de prometatge de la mà d' Amina, la qual arrenca a plorar en un nou accés de desesperació. 1S7B amb El segon quadre ens torna al poble. Lisa segueix disputant SECURDS Alessio; de sobte se senten cants de joia i els habitants del poble Creamos seguridad.

Diagonal, 431 bis - 08036 Barcelona anuncien a Lisa que Elvina ha decidit casar-se amb ella. Lisa accepta encisada, amb gran desesperació d' Alessio, i es dis­ posa a anar tot seguit al temple amb el seu antic promès, tot i que aquest es casa òbviament només per despit. Arriba Rodolfo, que interromp l'anada al temple per certificar un cop més la innocència d'Amina amb l'explicació «científica» del somnambulisme. El poble, ignorant, no creu l'explicació del noble i Elvina també rebutja grollerament les explicacions. Arriba ara Teresa, que demana al poble que no cridi, ja que Amina, després de tant plorar, finalment ha pogut adormir­ se i reposar. Teresa, estranyada, pregunta a Lisa on va amb Elvina, i aquesta, orgullosa, respon que s'hi casa perquè ella no ha estat trobada a l'habitació d'altri. Això encén la indig­ nació de Teresa, que ha descobert que el mocador trobat a l'habitació de Rodolfo era de Lisa, i exhibeix la prova a la vista de tothom. Lisa queda confosa i Elvina es desespera en veure que també Lisa ha estat culpable. Mentre tots comen­ ten el cas s'obre la finestra del molí i davant l'astorament gene­ ral, Amina, òbviament adormida, passa per llocs on desperta no s'hauria atrevit a passar, especialment per una passarel-la on una passa en fals la faria caure entre les rodes del molí. Després arriba enmig dels que la contemplen i, encara ador­ mida, expressa el seu dolor profund perquè Elvina li ha pres l'anell. Per consell de Rodolfo, Elvina desvetlla Amina tornant-li l'anell; els crits de joia del poble la desperten. Amina suplica que no la desvetllin, creient que el perdó d'Elvino és un somni, però finalment es convenç que tot ha acabat bé i canta la seva alegria enmig de la joia general. EstanO£ht La sonnambula

Amb La sonnambula comença la sèrie d'obres mestres belli­ nianes. Una sèrie ben curta, ja que després d'aquesta obra ttnt ala tarta. només vindrien Norma, la discutida i discutible Beatrice di Tenda i . A La sonnambula l'estil ha arribat a una maduració del tot acomplerta que es manifesta en una abun­ dància de fragments esplèndids. La qualitat musical unifica quadres i actes. Un acte de La sonnambula o de Norma resulta molt més unitari que no pas un acte d'li Pirata o d'I Capuleti ed i Montecchi. Amb tot, forma i dramatúrgia encara són les mateixes. La riquesa expressiva dels «pezzi chiusi» és aquí tan gran, que agraïm al compositor les pauses de repòs, represen­ tades pels recitatius. Cada melodia de La sonnambula sembla que no es pugui canviar de lloc. Els esbossos, però, revelen que, durant la composició, Bellini provà melodies diferents sobre texts no sempre iguals. La sonnambula, ossia I due fidanzati Svizzeri -aquest era el títol sencer que no arribà ni a la primera edició- té lloc a un ambient campestre i té un acabament feliç: és una òpera de lieto fine. El món pagesívol, pensaven els italians fins al verisme, impedia finals tràgics. Abans de Cavalleria rusticana no havia existit en el teatre d'òpera italià cap tragèdia rural. L'ambient ::-'�_CC> � �= camperol impossibilitava la mort d'Amina o d'Elvino. El llibret del fecund Felice Romani es basava en el ballet La sonnambule ou L'arrivée d'un nouveau seigneur d'Eugène Scribe (argument i trama dramàtica), Jean-Pierre Aumer (£11£ tn Via (Iaris (coreografia) i Ferdinand Hérold (música), representat el19 de setembre de 1827 a l'Òpera de París. Anteriorment Scribe, amb Descubra los mejores platos de la cocina Todo un descubrimiento collaboració amb Germain Delavigne, també havia estrenat una internacional. Descubra en el Passatge Permanyer, comédie-vaudeville el1819 amb el mateix títol però amb un altre Descubra un ambiente singular en el torre n? 2 el restaurante VIA CLARIS. argument. El musicòleg Alfred Einstein ha descobert altres òpe­ centro de Barcelona. (mina abierla basla las 4 de la madrul!ada res on el somnambulisme havia tingut un rol important: Le sonnambule de Luigi Piccinni (Estocolm, 1797); La sonnam­ bula de Ferdinando Paer (Venècia, 18(0); Die Nachtwandlerin de Karl Blum (Berlín, 1822) i II sonnambulo de Michele Enrico Carafa (Milà, 1824 i Barcelona, 1831). El llibret d'aquest Son­ nambulo, original de Romani, com el de l'òpera de Bellini, va ser musicat altre cop amb el títol d'lI fantasma pels composi­ tors Luigi Ricci i Giuseppe Persiani, i amb el títol original també R E S T A U R A N T per Carlo Valentini. Passatge Permanyer Torre 2 08009 Barcelona T. 3183608 - 318 37 20 La part d'Amina fou escrita per a una cèlebre primadonna, Giu­ ditta Pasta, per a la qual Bellini escriuria també les parts de Norma i de Beatrice di Tenda. I aquesta consagració a la gran «diva» ens ho prova, més que no pas les «fioriture», l'estruc­ tura formal de la cavatina. La cabaletta d'aquesta ària, «Sovra il sen la man mi posa», en la bemoll, té una extensió inusitada a les òperes del músic. Els quatre únics versos del text són can­ tats quatre vegades i, a més, hi ha una coda de més de vint compassos. La primera part de l'ària, el cantabile «Come per me sereno», en mi bemoll, expressa molt més tendrament que no pas la cabaletta la joia d'Amina per les noces imminents. El cavall de batalla de la part de la protagonista és, però, l'ària final, i més concretament l'andante «Ah! non credea mirarti». La melodia d'aquest andante cantabile és una d'aquelles «melo­ die lunghe lunghe lunghe» que admirava tant a les òperes bellinianes. Hi ha altres exemples no menys glo­ riosos dedicats a les veus femenines: «Col sorriso d'innocenza» a II Pirata, «O quante volte» a I Capuleti ed i Montecchi, «Ah! se un'urna» a Beatrice di Tenda i «Qui la voce sua soave» a I Puritani. A Norma els exemples serien més nombrosos: «Casta diva», «Teneri figli», «In mia man» i tot el final des de «Deh! non volerli vittime». Amb tot, «Ah! non credea», que comença en la menor i acaba en do major, és la melodia que més colpí Verdi a causa de la seva puresa. Paradoxalment, també Wag­ ner sabé crear melodies llarguíssimes, la «melodia eterna», com la de la mort d'Isolda. Cal recordar que Wagner fou a Ale­ manya el més aferrissat defensor de Bellini. Després de la il-lustre Giuditta Pasta, Amina ha tingut intèrprets de la fama de Maria Malibran, Fanny Persiani, Jenny Lind, , Luisa Tetrazzini, Marcella Sembrich, Elvira de Hidalgo, Maria Barrientos, Amelita Galli-Curci, Toti dal Monte, Margherita Carosio, , Gianna d'Angelo, Renata Scotto i . Giovanni Battista Rubini fou el primer Elvino. Rubini, que estrenà també Anna Balena de Donizzeti i dues altres òperes de Bellini, II Pirata i I Puritani, era sens dubte un cantant sin­ gular. El seu falset havia de ser notablement brillant ja que és a les òperes que li van ser dedicades on trobem les tessitures més agudes de l'època. L'ària d'Elvino, al primer quadre del segon acte, és una de les més interessants de l'òpera però en la tessitura original ens sembla d'execució gairebé impossible. Consta de dues parts, «Iutto è sciolto» i la cabaletta correspo­ nent «Ah! perché non posso odiarti», Aquí la part del era tan aguda que no s'ha arribat a publicar a to. Com ho can­ tava l'insigne Rubini? És difícil de precisar-ho ara. En vida dels músics els editors ja havien transportat més d'un fragment, alguns de ben famosos, com l'escena de la follia de Lucia, de fa a mi bemoll, a «Casta diva» de Norma, de sol a fa. Però GENE::VE a la cabaletta d'Elvino el transport és de dos tons sencers, de re a si bemoll. El manuscrit de Bellini, conservat a l'arxiu de la casa Ricordi, és encara l'únic document que existeix per a conèixer el que el músic va escriure per a Elvina. Un facsímil de l'autògraf -publicat el 1934 per la Reale Accademia d'Italia- ens permet de saber les tonalitats originals. La par­ titura d'orquestra encara ara, any 1987, no és a la venda. Ricordi només la lloga per a les representacions i, a més, no correspon sempre a l'autògraf. Pel que fa a les reduccions per a cant i piano podem dir que han anat canviant amb el temps; l'ària del tenor hi ha estat abaixada cada cop més. Ja a la pri­ mera edició, del 1831, any de l'estrena, tota l'escena d'Elvino apareixia transportada. Posseïm un exemplar d'aquella primera edició, en claus de do en primera per a les veus femenines i de do en quarta per al tenor. L'ària «Tutto è sciolto» ja ha estat abaixada mig to en relació amb l'autògraf. El transport dura fins al final del quadre. Però a les edicions «standard» que la casa Ricordi ha venut durant més de cent cinquanta anys -i que continua venent- «Tutto è sciolto» està abaixada un to sencer, i a partir de lkallegro» que comença amb la frase «Viva il Conte!» dos tons, de re a si bemoll. Un transport de dos tons sencers, cas insòlit i que no sabem que s'hagi repetit, demostra el canvi estilístic que s'operava aquells moments. De fet, cap al 1835 hom situa la «invenció» de la veu de pit per les notes situades més amunt del sol agut, i s'atribueix el des­ cobriment al francès . Abans explica les tessi­ tures actualment impossibles de les òperes estrenades per "HAPPY D[AMOND6� Rubini, els re sobreaguts d'li Pirata, de l'autògraf de La son­ nambula, d'I Puritani i l'insòlit fa d'aquesta última obra. Con­ signem, però, que encara el 1840 Giovanni Pacini escrivia mi bemoll sobreaguts per al tenor de la seva Saffo. A La sonnam­ bula la cabaletta del tenor havia de ser un fragment del més gran virtuosisme, amb l'efecte del re sobreagut a la frase «Altro voto, a traditrice, no, ah! non temer dal mia dolam. Ens podem preguntar per què les edicions de La sonnambula presenten aquest transport i per què a cap editor no se li ha ocorregut ROSA BISBE ART/DISSENY fer el mateix a l Puritani, per exemple. Comparant-les amb les àries d'Amina i d'Elvino, les de Lisa GANDUXER, 20 resten a la vena no TELEFONO 201 65 90 l'ombra per migrada melòdica, pas per menys dificultats. Les dues àries de Lisa, la de la introducció RBLA. CATALUNYA, 121 "GALERIAS LA AVENIDA" BARCELONA «Tutto è gioia» i la de l'últim quadre «De' lieti auguri», fins fa ben poc sempre tallada a les representacions, tenen dues estrofes però una sola secció. Molt més d'interès té la cava­ tina de Rodolfo a l'acte primer: andante cantabile i cabaletta en la bemoll, una de les tonalitats més estimades de Bellini. El text de la cabaletta, «Tu non sai con quei begli occhi», ens revela que, aillibret original de Romani, Amina era filla natu­ ral del comte Rodolfo, un aspecte que Bellini va voler eludir, i el testimoni n' és aquest text, ara sense sentit ni explicació, on el baix ens diu que els ulls d'Amina li recorden un «adora­ bile beltà», Pel que fa a escenes de conjunt, La sonnambula té un dels con­ certants més inspirats de tot el : el quintet amb cor «D'un pensiero e d'un accento» al «finale primo», on tradi­ cionalment les sopranos s'apropiaven de la melodia del tenor, massa encisadora per a renunciar-hi. A més d'aquest quintet i de la «stretta» d'aquest final d'acte, d'efecte fàcil i directe, tenim ara la sort d'escoltar el quartet de l'últim quadre, «Lisa, mendace anch'essa», que sempre s'havia suprimit.

Jaume Tribó Vicenzo Bellini i La Sonnambuls

La carrera de Vincenzo Bellini (1801-1835) es pot definir amb tres adjectius: breu, ràpida i prodigiosa. Especialment, si tenim present que la seva formació musical fou força deficient. Nas­ cut a Catània en una família modestíssima, era fill i nét de músics d'abast únicament local, i només amb grans sacrificis -i una beca del governador de l'illa- pogué finalment el jove Bellini anar a estudiar al Conservatori Reial de Nàpols, insti­ tució que aleshores es trobava en plena decadència. Només cal esmentar, com a confirmació, l'edat que tenien els seus tres mestres principals quan Bellini va ingressar al conserva­ tori (1819): Niccolò Zingarelli tenia 67 anys; Giovanni Fumo en tenia 71 i Giacomo Tritto duia a les esquenes no res menys que vuitanta-sis primaveres! Només una voluntat ferrenya de dedicar-se a l'òpera -ales­ hores considerada el millor gènere possible en el camp musi­ cal, sobretot a Itàlia- i uns dots d'inventiva melòdica extraor­ -. dinaris expliquen el fet que, d'aquella fàbrica de mediocritats, en sortís un compositor que, malgrat que sempre va tenir algu­ nes mancances tècniques, arribaria a situar-se al capdavant de l'escola italiana d'òpera i a fer-se recordar a través dels cent­ cinquanta anys que han transcorregut d'ençà de la seva pre­ matura mort com un dels més sublims artistes romàntics del bel canto. donelln La carrera de Bellini fou només acabar els estudis, fulgurant: encara al conservatori, pogué estrenar la seva òpera Adelson Zapatos • Bolsos e Salvini (1825), l'èxit de la qual li valgué poder estrenar al San Carlo de Nàpols ja una nova òpera l'any següent: Bianca e Fernando. I amb aquest nou èxit, de Milà li obrí les portes per al seu tercer títol: II pirata (1827), el triomf del qual suposà la seva consagració definitiva. Després d'una etapa una mica més fluixa, en la qual estrenà i Zaira (les dues el 1829), l'èxit d'I Capuleti ed i Montecchi (1830) confirmà el seu renom, i pocs mesos des­ prés pujava a l'escenari del Teatro Carcano de Milà el seu èxit més gran fins aleshores: La sonnambula (1831). Aquell mateix any assoliria encara un éxit més gran amb Norma, i després d'una obra una mica menys brillant, Beatrice di Tenda (1833), va passar a París per començar una brillant carrera interna­ cional que tot just havia començat amb I Puritani (1835) quan JUAN SEBASTIAN 6·T 2012190· BARCElONA BACH, s'estroncà amb la mort imprevisible però implacable causada, com s'ha pogut establir amb més a menys claredat, a causa ® • d'uns transtorns intestinals mal cuidats, quan el compositor tenia només trenta-quatre anys i tenia tot Europa als peus.

La sonnambula, òpera semi-seria

Per comprendre bé les característiques musicals d'aquesta ex­ quisida òpera de Bellini cal tenir present que aquest compositor va partir de la reforma que Rossini havia iniciat pocs anys abans, abandonant els arguments d'òpera típicament set­ centista (de tipus clàssic, històric i mitològic greca-llatí) per temes amorosos amb un rerafons històric medieval a renai­ xentista. Neixia així, en lloc de l'antiga òpera seriosa, l'òpera No le des más weltas Si se tu camisa le tus no romàntica, però casualment La sonnambula no s'inscriu ple­ pone y gustan relojes, te debe sorprender que te quite la colonia. es un de frescura) Claro. y también la forma nament en aquest grup, ni tampoc en el contrari de l'òpera ¡Qué toque mejor de reconocer tu buen gusto. No le des más vueltas. Regálasela ... y regálatela. bufa, sinó que tria un camí intermedi que en aquells anys de transició entre classicisme i romanticisme va ser relativament freqüent: el de l'òpera semi-seria. Aquest tipus d'òpera tenia com a característica sobresortint el girar a l'entorn d'una pro­ tagonista femenina perseguida per l'adversitat amorosa fins a extrems que posen en perill la seva existència, però final­ ment salvada per una intervenció d'últim moment de la mort que li hauria correspost en una òpera romàntica. Els perso­ natges d'aquesta mena d'òperes també tenien característiques repartides entre les de l'òpera seriosa (com, en La sonnam­ bula, Elvina i Amina, i també la molinera Teresa) i les de l'òpera bufa (com és el cas de Rodolfo, Lisa i Alessio). Però Bellini va tenir sempre un esperit tan proper ja al Romanti­ cisme que la comicitat d'aquestes figures de La sonnambula només es detecta amb una anàlisi molt afinada que no és el lloc de fer aquí. Els personatges seriosos (i Rodolfo també, a vegades, pel que acabo de dir) s'expressen amb tota la malenconia, languidesa i sentimentalitat pròpia de personatges d'òpera romàntica, però en el moment que Bellini escrivia aquesta òpera el costum era centrar l'atenció sobre la figura femenina, donant-li tots els recursos del seu bel canto. Com que el moviment romàntic valorava especialment el realisme teatral, aquí hi havia una contradicció que els compositors van solventar amb un recurs curiós: si una soprano havia de fer grans exhibicions vocals, calia justificar-les amb alguna cosa: per exemple, un accés de bogeria. D'aquí va venir que fos tan freqüent en aquestes òpe­ res romàntiques l'ària (o àries) de la bogeria, de les quals la de és un exemple prou conegut. A La

LEGRAIN sonnambu/a, el recurs de Bellini i del seu llibretista Felice Romani serà una mica diferent: serà el somnambulisme la causa que Amina canti fora dels límits imposats pel realisme teatral, i també l'extremada alegria de desvetllar-se i veure que els somnis s'han fet realitat (al darrer moment de l'òpera). Curiosament, també Elvina tindrà una ària que, sense ser prò­ piament de bogeria, pot justificar la seva brillantor extrema -i dificultat- a través del transtorn mental transitori que li ha produït l'aparent conducta lasciva d' Amina. Com a del cal compositor primer Romanticisme, finalment, . " assenyalar que Bellini se sotmet a les normes formals de l'època: gairebé totes les àries tenen la forma establerta d'ària­ urrm cabo/etta (ària de velocitat moderada i cabo/etta brillant que cal repetir amb ornamentacions). Només Lisa, com a figura secundària, té àries curtes (i Teresa i Alessio, com a compri­ maris, ni això). També cal assenyalar la importància del cor en aquesta òpera, que anuncia ja la que tindrà, més desenvo­ lupada encara, en les òperes de Verdi. Roger Alier

Vila de Sarrià: mil anys

Foix de Sarrià: cent anys

Junts hem fet molt camí. i el continuarem fent

Major de Sarrià, 57 Tel. 20307 14

PI. de Sarrià, 9 i 10 Tel. 2030473 Esquema de l'òpera

ACTE I

Quadre I Introducció orquestral. Cor de pagesos «Viva, viva Amina!» Cavatina de Lisa «Tutto è gioia». Repetició del cor i escena Lisa-Alessio. Cançó del cor i Alessio: «In Elvezia non v'ha rosa». Escena, recitatiu i cavatina d'Amina «Corne per me sereno». Escena (Alessio, Amina, Lisa, Teresa, Notari, Elvino, cor). Escena i duet d'Elvino i Amina «Prendi: l'anel ti dono». Escena (entrada de Rodolfo). Cavatina de Rodolfo «Vi ravviso, o luoghi ameni». Escena (Elvino, Rodolfo, Lisa, Teresa, Amina, cor). Cor (amb Rodolfo, Teresa, Amina, Elvino, Lisa i Alessio) «A fosco cielo». Escena dels mateixos. Duo d'Elvino i Amina: «Son geloso del zeffiro».

Quadre II Escena: Rodolfo, Lisa i, després, Amina. Duet de Rodolfo i (adormida) Amina «Oh, ciel, che tento?». Cor (escena) «Osservate... » Finale prima: escena i quintet amb cor «D'un pensiero e d'un accento», amb stretta: «Non è questa ingrato core».

ACTE II

Cor «Qui la selva è piu folta». Escena (Amina, Teresa, Elvino). Ària d'Elvino «Pasci il guardo» (i cabaletta «Ah, perché non posso odiarti»). Escena de Lisa, Alessio i el cor. Ària de Lisa «De'Iieti auguri». Escena de Lisa, Elvino, Rodolfo i el cor. Finale secondo: Quartet d'Elvino, Rodolfo, Lisa i Teresa, amb cor (o.Lisa, mendace anch'essa»). Escena del somnambu­ lisme i ària final d'Amina «Ah, non credea mirarti» (amb la cabaletta «Ah, non giunge»). R. A.

Romano Gandolfi (Director del Cor) Armando Gatto (Director d'orquestra)

Nasqué a Medesano i féu els estudis mu­ Armando Gatto, director d'orquestra que sicals al Conservatori de Parma, on ob­ ha actuat sovint al Gran Teatre del Liceu tingué el Diploma de piano i composició. es va formar a Bergamo i a Milà, on estu­ Ha coHaborat amb Roberto Benaglio, dià piano amb els mestres Bedini i Calace J' juntament amb el entrà a la Scala i composició amb el mestre Paribeni. qual de Milà. L'any 1966 fou reclamat pel Tea­ Autodidacte quant a la direcció d'orques­ tre Colón de Buenos Aires, i l'any 1970 tra, va debutar l'any 1958 amb un con­ fou nomenat mestre del Cor de la Scala cert a la RAI de Milà i com a director i des de la temporada 1982-83 ho és del Gran Teatre del Liceu. Ha dirigit or­ d'una òpera al Teatro delle Novità, de Bergamo. Durant uns anys va alternar a Parma, la Scala, Tokyo, Rio de Janeiro, Leningrad, Berlín, Bastan, la carrera de pianista amb la de director, però d'ençà del 1962, any en què questres Madrid, València, Roma, Bolonya i Nàpols, dirigint tant òpera clàs­ debutà a l' Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma, va dedicar-se exclu­ Barcelona, ha enre­ sica com noucentista i també concerts. Per al segell discogràfic Cetra sivament a la direcció orquestral. El 1963 ocupà el càrrec de director invitat la «Petite Messe Solennelle» de Rossini, que el proper mes de juny di­ a la Scala de Milà; hi romangué fins el 1968; alhora, dirigí orquestres a mol­ gistrat al Palau de la Música Catalana amb el Cor del Liceu i per a Deutsche tes altres ciutats italianes i a algunes d'altres països d'Europa. Del 1969 al rigirà Grammophon tota la producció del Teatre de la Scala dels darrers dotze anys. 1974 fou director artístic del Festival Musicale Trevigiano, càrrec que ha tor­ nat a exercir d'ençà del 1979. Els anys 1973 i 1974 ha estat també director artístic a l'Arena de Verona, però mantenint sempre la seva activitat de director d'orquestra als principals teatres italians i a molts d'altres països estrangers. Vittorio Sicuri (Director del Cor)

Inicià els seus estudis musicals a Parma i a Milà. Fa dotze anys entrà a formar part Giuseppe de Tomasi (Director d'escena) de la Scala de Milà, on durant tres anys exercí la seva activitat com a mestre col­ Nasqué a Milà l'any 1934. Després d'ha­ laborador, treballant amb els mestres re­ ver efectuat estudis clàssics, es llicència Strehler, Zeffirelli, De Filippo, Pon­ en farmàcia. gistes nelle, Ronconi, etc. Fa deu anys començà Seguí cursos al Conservatori de Música a col-laborar amb Romano Gandolfi, pri­ de Milà i es diplomà com a director escè­ mer com a en la tasca de mestre del Cor de la Scala, i en els darrers nic a l'Acadèmia d'Art Dramàtic. ajudant com a mestre de Cor. Ha estrenes mundials d'òperes modernes Primerament, fou assistent de Tatiana anys preparat en - -- les Licht» de Stockhausen) i ha dirigit diver­ Pavlova, Franco Enriquez i Attilio Colo- (entre quals «Donnerstagaus ses ocasions el Corale Scaligero. Des de la temporada 1982-83 comparteix jun­ nella, amb qui col·laborà en els més importants teatres italians (San Carlo tament amb Romano Gandolfi la responsabilitat del Cor del Gran Teatre del de Nàpols, Massimo de Palerm, Bellini de Catània, Reggio de Parma, etc.). seva sortida Liceu, que aquest any ha aconseguit un gran èxit en la primera Fins al moment present ha efectuat muntatges de les òperes següents: Madama a («]! Corsaro» a Nïrnes). Butterfly (Teatre de Como, Teatre Donizetti de Bèrgam), II barbiere di Sivi­ l'estranger glia (Teatre Olímpic de Vicenza, Teatre de San Remo, Teatre de Rovigo, etc.), II trovatore (Opera de l'Estat de Marsella, Teatre de Como, Teatre de Màn­ Tosca de San Remo, Teatre de Màntua), La clementina de Boc­ tua)� (Teatre Enedina cherini (Festival de Spoleto), La medium de Menotti (Festival de Lecco), Ote­ Lloris (Soprano: Amina) /lo (Opera.de Baviera, Teatre des Champs Élysées de París), Cavalleria i Enedina va Pagliacci (Opera de Baviera), II matrimonio segreto (Teatre de San Remo), Lloris, soprano valenciana, estudiar la carrera de cant al Conserva­ Lucia di Lammermoor (Baden Baden i a 40 teatres alemanys, belgues i holan­ desas), L 'elisir d'amore (Opera d'Essen), Zazà de Leoncavallo (Carnegie Hall tori de la ciutat de València i alhora cursà de Nova York) i ha col-laborat sovint també amb el Gran Teatre del Liceu. estudis superiors a la Universitat. Es des­ tacà en concerts, recitals i òperes i això l'animà a perfeccionar els seus estudis a Itàlia, on fou deixebla de Giulietta Simio­ nata a l'Escola de Perfeccionament del Teatro alla Scala, de Milà, i també hi estudià amb altres mestres. El1983 guanyà el Concurs de Cant de Treviso i el mateix any el Primer Gran Premi del Con­ curs Internacional de Cant Francesc Viñas, de Barcelona. Debutà a Itàlia amb l/ matrimonio segreto de Cimarosa, i a Espanya en Lucia Francesco Ellero D' di Lammermoor, a Sabadell. L'èxit aconseguit, el confirmà amb l'obtingut Artegna en (Baix: Rodolfo) JI turco in Italia de Rossini (Teatre Grec, Barcelona, 1984), en el paper de Gilda, de Riga/etta amb Joan Pons al Teatre Principal de Maó i amb el Va néixer a Údine el 1948 i es va formar paper de Despina de Casifan tutte a diverses ciutats franceses. També va cantar musicalment a Trieste, on va debutar en el rol de Susanna, de Le nozze di Figaro al Teatro Comunale de Gènova, i II barbiere di D'alesho­ el d'Olympia de Les contes d'Hoffmann d'Offenbach, a l'Òpera de Marsella. l'òpera Sivig/ia. res se li obriren les dels Amb aquesta mateixa òpera es presentà al Liceu el juny de 1986 amb Alfreso ençà portes prin­ teatres italians i ha cantat Andrea Kraus, i té previst cantar-la també a Bilbao, Canàries i Madrid. El juliol de cipals Chénier i Nabucco a l'Arena de Verona, 1986 es presentà al Teatro de la Zarzuela en el paper de Musetta, al costat Aida a l' Arena Sferisterio de Macerata, de Plácido Domingo, en La bohème de Puccini. Ha cantat també a Mèxic Giovanni al Teatro Comunale de a la Fenice de on en una gala benèfica, juntament amb Mirella Freni, Plácido Domingo, Alfredo Don Bolonya, Venècia, Maria di de i Madama etc. La Kraus, etc., i a Bratislava ha estat novament la protagonista de Lucia di Lam­ ha interpretat Ruden; Donizetti, Butterfly, pro­ Maria di de La l'ha cantada també al Festival de mermoor a Bratislava, al costat de! prestigiós tenor Peter Dvorsky. Ha inter­ ducció de Ruden; Fenice, a i a vingut també en el film Romanza final, sobre la vida de Gayarre, al costat Wiesbaden, l'Òpera de Dresden la de Leipzig. Darrerament ha cantat de Josep Carreras. el paper del Gran Inquisidor, del Don Car/o, a Klagenfurt, ha debutat a 'la Scala de Milà en l'Aida verdiana i té previst cantar-hi aquest any el paper de Zaccaria de! Nabucco sota la direcció de Riccardo Muti. També ha cantat el Don Basilio del Barbiere di Sivig/ia a Parma i el 1986 ha cantat a Las Pal­ Rockwell Blake (Tenor: Elvina) mas e! paper de Colline de La bohème de Puccini. Ha cantat també papers verdians com els de La battaglia di Legnano i 1 Lombardi a diverses ciutats Va néixer i es va formar a Plattsburgh europees i americanes. (Nova York) on va fer els seus estudis musicals i on encara resideix avui dia. Aviat es va obrir camí i es va col·locar al cim dels intèrprets vocals d'avui dia per Mabel Perelstein (Mezzo-soprano: Teresa) les seves qualitats, que el fan un especia­ lista en òperes de Rossini i dels primers Nasqué a La Plata, Argentina, i estudià romàntics, amb una veu que els crítics no al conservatori Gilardo Gilardi de la seva han vacil-lat a qualificar de «la veu masculina més àgil del món», per la seva ciutat natal. Estudià cant amb Noemí habilitat en la coloratura. Souza al'Argentina i el 1981 passà a La carrera de Rockwell Blake, després del debut a diverses ciutats nord­ Espanya per perfeccionar els seus estu­ americanes (Washington, Baltimore, Omaha, Michigan, etc.) es va confirmar dis a Madrid amb Isabel Penagos (cant), en cantar el paper de Lindara, de L'ita/iana in A/geri, al Metropolitan de Nova Félix Lavilla i Miguel Zanetti (perfeccio­ York; amb l'Orquestra de Filadèlfia interpretà poc després Pu/cinella de Stra­ nament estilístic). El1982 guanyà el Pri­ vinsky, i amb la Simfònica de Chicago, sota la batuta de Claudio Abbado, mer Premi del Concurs Maria Canals de Cant, de Barcelona, i ha merescut CEdipus Rex, i va cantar 1 Puritani a Bastan. A la Opera ha altres guardons i distincions, beques, etc. Com a mezzo-soprano, ha intervin­ cantat de Rossini, Anna Bo/ena, Don Giovanni (rol d'Ottavio) gut en concerts, oratoris i cantates (com la titulada Thus spoke Abraham, del i (paper de Don Ramiro, al costat de Frederica van Stade). compositor nord-americà Louis Ballard, que estrenà mundialment el 1980) A Ottawa ha cantat Lucia di Lammermoor i La filie du régiment i a Europa i ha cantat òperes al Teatro de la Zarzuela de Madrid (entre altres La medium es va presentar amb L'italiana in A/geri a Hamburg. Després tornà al Metro­ de Menotti, en el paper de protagonista i el paper d'Azucena, d'l/ trovatore). politan a Nova York per cantar-hi un dels seus papers predilectes: el d' Alma­ Amb aquesta òpera d'avui es presenta al Gran Teatre del Liceu. En e! camp viva del Barbiere di Siviglia de Rossini. A Lisboa hacantat e! Mosè in Egitto discogràfic ha enregistrat recentment la Missa en La del Pare Antoni Soler. de Rossini, que ha cantat novament el 1985 al Festival de Pesara, on l'any abans havia cantat la difícil part del protagonista de Le comte Ory. També va cantar, amb Marilyn Horne, La donna del/ago de Rossini, al Carnegie Hall de Nova York, i Mitridate, re de/ Ponto de Mozart, al Festival d'Ais de Provença. Ha fet recitals i concerts a Nova York i a moltes altres ciutats, ha intervingut en oratoris de Handel i en òperes a moltes ciutats nord­ americanes i té previst cantar aquest any 1987, al Metropolitan, e! paper d'Arturo de la difícil òpera de Bellini 1 Puritani. M� del Carme Hernández (Soprano: Lisa)

Soprano nascuda a Barcelona, es va for­ mar al Conservatori Superior de Música del Liceu i estudià cant amb Eugenia Kemmeny i amb Carme Gombau, amb la qual treballà les noves obres del seu repertori. EI1975 guanyà el Primer Premi del Concurs Internacional de Cant Giu­ seppe Verdi, de Parma, i el mateix any debutà al Liceu en el paper de Micaela, de la Carmen de Bizet. Des d'alesho­ res ha interpretat aquest paper a molts teatres (entre altres, a l'Òpera de Niça) i ha cantat primers papers al Liceu en La bohème de Puccini, Maruxa de Vives, La vida breve de Falla i Rondalla d'esparvers de J. Ventura Tort. Ha cantat també els de Margherita i Elena del Mefistofele de Boito, a la New York City Opera i a València, el paper de Liu, de Turandot, a Pittsburgh, el de la prota­ gonista de Madama Butterfly a València i al Teatro de Bellas Artes de Mèxic, i molts altres a ciutats d'Espanya, Itàlia, Suïssa, Noruega, etc. També ha cantat el paper de Rosaura, de l'òpera catalana El giravolt de maig de Toldrà, al Palau de la Música Catalana, en versió de concert.

t Noescuchará

Alfredo Heilbron Stefano Palatchi nadamejor.

74 Oficina sen Cataluña �� & PlaçadeCat 1 � aunYa9_�ragón 314 BAR -_ � CELONA ® Contenido argumental

ACTO I. Resumen breve: En un pueblecito suizo, Lisa, la hostelera, sufre por el próximo enlace de su anti­ con \, guo prometido, Elvina, Amina, muchacha pobre y sin dote. Por eso Lisa esquiva las atencio­ nes del campesino Alessio. Llegan Amina y su madre adoptiva Teresa, para recibir al novio. Elvina entrega el anillo de prometida a Amina: la boda ten­ drá lugar al día siguiente. Llega un forastero, el conde Rodolfo, de incógnito, y como ya oscurece acepta la oferta de alojarse en el hostal de Lisa; por otra parte, lisonjea la belleza de Amina, lo que excita los celos de Elvina. En el hostal, Rodolfo recibe las atenciones de Lisa, pero las interrumpe la entrada de Amina, profun­ damente dormida, por la ventana. Lisa, creyendo que trata de seducir al conde, va corriendo a avi­ sar a Elvina. Rodolfo, que no quiere comprome­ ter a Amina, se escapa y cuando llega Elvina en­ cuentra a Amina dormida en la cama del conde, motivo por el cual rompe el noviazgo. Mientras Amina se desespera, Teresa recoge un pañuelo per­ dido por Lisa mientras coqueteaba con el conde, y lo anuda al cuello de Amina creyendo que es suyo.

Al levantarse el telón vemos un pueblecito de los Alpes sui­ zos. (En la época de esta ópera, que es de transición entre el mundo dieciochesco y el Romanticismo ya próximo, Suiza gozaba de un prestigio operístico superado sólo por el de Esco­ cia). Lisa, la propietaria del hostal del pueblo, se muestra inquieta porque sabe que hoy se formalizará la boda entre Elvina, su antiguo prometido, y Amina, muchacha pobre que ha sido recogida por Teresa, la molinera. Amina no tiene ni rtM siquiera dote que aportar al matrimonio, y Lisa no comprende que Elvina la preteriera a ella. Por eso, quisquillosa, rechaza las atenciones del campesino Alessio. Éste y otros campesi­ nos cantan en honor de Amina, quien llega con Teresa para GALERIAS recibir al notario y al novio. Éste se retrasa, pero llega el nota­ Marcando estilo. rio diciendo que ya lo ha visto por el camino. Llega finalmente Elvina, quien explica su retraso: se ha detenido para rezar ante BARCELONA. Puerta del Angel. Diagonal MADRID. Callao. Goya. Arapiles. Vaguada. Serrano • • la tumba de PALMA DE MALLORCA VALENCIA ALICANTE. MURCIA. ALBACETE I Y ALBACETE II su madre, porque ha querido pedirle que Amina • ZARAGOZA· OVIEDO. VALLADOLID· VITORIA.• BILBAO. BURGOS. EIBAR LAS PALMAS sea tan virtuosa como ella lo fue. Dicho esto, le entrega el anillo SANTA CRUZ DE TENERIFE. SEVILLA. CORDOBA. GRANADA. JAEN • CADIZ. BADAJOZ DON BENITO. que llevó su madre en el matrimonio. Amina confiesa que ella no aporta dote alguna al matrimonio, pero se muestra sumisa, como es debido. De pronto se oye llegar a un carruaje, del que desciende un noble que se había criado en el castillo del pueblo, el conde Rodolfo, que es su heredero y ha decidido ir a residir, después de muchos años, en sus tierras. Como no quiere ser reconocido, de momento, sólo alude a que conocía ya el pueblo y como ya está oscureciendo, Lisa le ofrece alo­ jamiento en el hostal. El conde, hombre maduro pero muy mujeriego, acepta enseguida. Antes de retirarse, sin embargo, pregunta qué fiesta es la que se celebra y felicita a Amina por su próxima boda, haciendo observaciones sobre su belleza y singular modestia. Esto excita los celos de Elvino. Teresa reco­ mienda ahora a todos que se retiren, porque está ya oscure­ ciendo, y es de temer que se aparezca el fantasma blanco que aterroriza a toda la región. El conde se sorprende de esta his­ toria, que Teresa explica con todo detalle, y se ríe de las supers­ ticiones de la gente rural. Finalmente se van todos salvo Elvino y Amina, quienes se reconcilian una vez Elvino ha admitido que es celoso en exceso.

En un segundo cuadro vemos ahora las habitaciones de Rodolfo en el hostal. Lisa acude a hacer cumplidos y a ofre­ cerse discretamente para algunos servicios extra. Mientras coquetea con el conde se oye ruido en la ventana y Lisa se oculta en la alcoba temiendo que la descubran en situación comprometida: al esconderse pierde, inadvertidamente, un pañuelo, que cae al suelo. La ventana se abre y Rodolfo ve con gran sorpresa entrar a Amina, profundamente dormida. Lisa, que la ve de lejos, imagina que la muchacha ha acudido también con finalidades lascivas y huye discretamente de la habitación para ir a llamar a Elvino y hacerle ver con qué clase de prometida quiere contraer matrimonio. Rodolfo observa a Amina atentamente: la muchacha se figura en su sueño que se halla ya en el templo, y Rodolfo queda convencido que se trata de un caso de sonambulismo y a pesar de que siente ten­ taciones de aprovechar la situación, opta finalmente por la huida discreta por la misma ventana.

Los vecinos del pueblo, entre tanto, han descubierto que el forastero Rodolfo no es otro que el conde, el señor feudal de la población, y acuden en tropel a rendirle homenaje. Llegan y llaman a la puerta: viéndola abierta, entran y encuentran

I ARCElO0:'A: a Amina durmiendo en la cama del conde. En seguida llega Elvina, conducido por Lisa, que ha estado excitando sus celos, y al ver a Amina realmente en la cama del noble estalla en un acceso de furia y declara roto el noviazgo. El estrépito des­ pierta a Amina, quien no comprende nada de lo que ocurre y se echa a llorar desconsoladamente. Teresa, su madre adop­ tiva, que también ha llegado, viendo el pañuelo de Lisa y pen­ sando que es de Amina, se lo ata al cuello mientras trata de consolarla, ya que cree en su inocencia.

ACTO II. Resumen breve: Todo el pueblo sube al castillo a rogar al conde que explique si Amina es inocente; entre tanto, Amina encuentra a Elvina y aunque llegan los campesinos con la noticia de que Rodolfo garantiza la inocencia de Amina, le quita La natura és l' de totes les coses bones. el anillo sin atender a razones. Amina se desespera, origen consolada por Teresa. En el pueblo, Lisa, que ha vuelto a rechazar a Alessio, acepta con gozo la pro­ posición de matrimonio inmediato que le hace Elvina por despecho. Llega Rodolfo, quien trata de explicar a los presentes que Amina es sonám­ bula, pero nadie cree lo que dice. Entra Teresa, y Lisa, orgullosa, se burla del supuesto pecado de Amina: Teresa, furiosa, responde mostrando el pañuelo que Lisa perdió en la habitación de Rodolfo. Elvina se desespera al ver que también Lisa es infiel. Mientras discuten, se abre la ven­ tana del molino y sale Amina, dormida; tras pasar por una pasarela peligrosísima, llega hasta donde están todos. Elvina, convencido, por consejo de Rodolfo la despierta en sus brazos. La alegría de Amina es compartida por todo el pueblo.

Se levanta el telón y vemos ahora un paraje montañoso. Los habitantes del pueblo, convencidos de que Amina debe ser ino­ cente, a pesar de todo, suben al castillo para rogar al conde Rodolfo que con su autoridad explique lo que ha pasado y certifique la inocencia de Amina.

Esta llega ahora con Teresa, y se topa con Elvina, quien ronda sin ánimos por la región. Amina trata de explicar de nuevo su él no la no inocencia, pero escucha, aunque confiesa que •. puede odiarla como debiera. Llegan los campesinos después i.W.W,

Yoghourts, flam, cremes, formatges. -aliments frescos i naturals- de haber visitado a Rodolfo, y anuncian a Elvino que el noble confirma la inocencia de Amina, pero Elvino no atiende a razones y arranca el anillo de prometida de la mano de Amina, quien se echa a llorar en un nuevo acceso de desesperación.

El segundo cuadro nos devuelve al pueblo. Lisa sigue dispu­ tando con Alessio; de pronto se oyen cantos de alegría y los habitantes del pueblo anuncian a Lisa que Elvino ha decidido casarse con ella. Lisa acepta encantada, con gran desespera­ ción de Alessio, y se dispone a acudir al templo con su antiguo prometido, a pesar de que éste se casa obviamente por despe­ cho nada más. Llega Rodolfo, quien interrumpe a la comi­ tiva para certificar de nuevo la inocencia de Amina, con la explicación «científica» del sonambulismo. El pueblo, igno­ rante, no cree las explicaciones del noble y Elvino también rechaza descortésmente las explicaciones. Llega ahora Teresa que ruega al pueblo que no grite, ya que Amina, después de tanto llorar, finalmente ha conciliado el sueño y descansa. Teresa, extrañada, pregunta seguidamente a Lisa a dónde va con Elvino, y ésta, orgullosa, responde que se casa con él por­ que a ella no la han encontrado en la habitación de nadie. Esto enciende la indignación de Teresa, que ha descubierto que el pañuelo hallado en la habitación de Rodolfo era de Lisa, y exhibe la prenda a la vista de todos. Lisa queda confusa y Elvino se desespera al ver que también Lisa ha sido culpable. Mientras todos comentan el caso se abre la ventana del molino y ante la sorpresa general, Amina, obviamente dormida, pasa por lugares por donde despierta no hubiera osado pasar, espe­ cialmente por una pasarela donde un paso en falso la haría caer entre las ruedas del molino. Finalmente llega al lugar donde están todos los que la contemplan y, todavía dormida, expresa su dolor profundo porque Elvino le ha quitado el ani­ llo. Por consejo de Rodolfo, Elvino despierta a Amina devol­ no viéndole el anillo. Ella la Deseo recibir en suplica que despierten, creyendo mi domicilio las videocassettes que señalo con una X que el perdón de Elvino es también un sueño, pero finalmente AlOA MANON LESCAUT ANDREA CHENIER se convence de que todo ha acabado bien y canta su alegría TOSCA CARMEN en medio del júbilo general. I SISTEMA: D VHS D BETA El precio de cada es videocassette de 9.845 pts. (IVA inc.), más 400 pts. por gastos de empaquetado y envío que pagaré: TALON Bancario adjunto. Contra REEMBOLSO VISA MASTERCARD. a EUROCARD. I I I I I j I I I I I'! I ! I I] I I I caduca final I ! IJ

NOMBREcompleto _

DOMICILIO N°

POBLACION � _

No pagaré gastos de empaquetado y envío aprovechando FIRMA (imprescindible) su OFERTA DE LANZAMIENTO Vincenzo Bellini y La Sonnambula PIANOS ARMONIUMS La carrera de Vincenzo Bellini (1801-1835) puede definirse con ÓRGANOS tres adjetivos: breve, rápida y prodigiosa. Especialmente, si VENTA tenemos presente que su formación musical fue muy deficiente. ALQUILER Nacido en Catania en el seno de una familia modestísima, era AFINACiÓN hijo y nieto de músicos de ámbito únicamente local, y sólo TALLER con grandes sacrificios -y una beca del gobernador de la REPARACiÓN isla- pudo finalmente el joven Bellini ir a estudiar al Con­ ESTUDIO TÉCNICO servatorio Real de Nápoles, institución que entonces se hallaba SALA DE ESTUDIO Y ENSAYO ya en plena decadencia. Sólo es preciso comentar, como con­ firmación, la edad que tenían sus tres maestros principales cuando Bellini ingresó en el conservatorio, en 1819: Niccolò Zingarelli tenía 67 años; Giovanni Fumo tenía 71, y Giacomo Tritto llevaba sobre sus espaldas ¡nada menos que ochenta y seis primaveras! Sólo una voluntad férrea de dedicarse a la ópera -entonces considerada el mejor género posible en el campo musical, sobre todo en Italia- y unas dotes de inventiva melódica extraor­ dinarias explican el hecho de que de aquella fábrica de medio­ cridades saliera im compositor que, aunque siempre tuvo algu­ nos fallos técnicos, llegaría a situarse al frente de la escuela italiana de ópera y a hacerse recordar a través de los ciento cincuenta años que han transcurrido ya desde su muerte pre­ matura como uno de los artistas más sublimes del bel canto romántico. La carrera de Bellini fue fulgurante: sólo acabar los estudios, aún en el conservatorio, pudo estrenar su ópera Adelson e Sal­ vini (1825), cuyo éxito le valió estrenar en el San Carla de Nápoles ya una ópera nueva al año siguiente: Bianca e Fer­ nando. y con este nuevo éxito, la Scala de Milán le abrió sus puertas para el tercer título: II pirata (1827), cuyo triunfo supuso su consagración difinitiva. Después de una etapa algo más floja, en la cual estrenó La straniera y Zaira (ambas en 1829), el éxito de I Capuleti ed i Montecchi (1830) confirmó su renombre, y pocos meses des­ pués subía al escenario del Teatro Cárcano de Milán su éxito mayor hasta entonces: La sonnambula (1831). Este mismo año alcanzaría un éxito aún mayor con Norma, y después de una obra algo menos brillante, Beatrice di Tenda (1833), pasó a París para empezar una brillante carrera internacional que aca­ baría con I Puritani (1835) cuando se truncó con la muerte imprevisible pero implacable causada, como se ha podido esta-

- Aribau, 212 - Moià, 20 (0("0"") -fl1"r Te',. 418 0290 200 JI J6 (taller) blecer con mayor o menor claridad, a causa de unos trastor­ frecuente en estas óperas romántica el aria (o arias) de la nos intestinales mal cuidados, cuando el compositor contaba locura, una de las cuales, la de Lucia di Lammermoor, es un sólo treinta y cuatro años y tenía a toda Europa a sus pies. ejemplo bien conocido. En La sonnambula, el ardid de Bellini y de su libretista Felice Romani sería un poco distinto: será La sonnambula, ópera semi-seria el sonambulismo de Amina la causa de que ella cante fuera de los límites impuestos por el realismo teatral, y también la Para comprender adecuadamente las características musica­ extrema alegría de despertarse y ver que sus sueños se han les de esta exquisita ópera de Bellini, hay que tener presente hecho realidad (en el último momento de la ópera). Curiosa­ que este compositor partió de la reforma que Rossini había mente, también Elvino tendrá un aria que, sin ser propiamente iniciado pocos años antes, abandonando los argumentos de de locura, puede justificar su extrema brillantez vocal -y ópera típicamente setecentistas (de tipo clásico, histórico y dificultad- a través del transtorno mental transitorio que le mitológico grecolatino) por temas amorosos con un trasfondo ha producido la conducta aparentemente lasciva de Amina. histórico medieval o renacentista. Nacía así, en lugar de la anti­ Como compositor del primer Romanticismo, finalmente, hay gua ópera seria, la ópera romántica, pero casualmente La son­ que señalar que Bellini se somete a las normas formales de nambula no se inscribe plenamente en este grupo, ni tampoco la época: casi todas las arias tienen la forma establecida de en su contrario, la ópera bufa, sino que elige un camino inter­ aria-cabaletta (aria de velocidad moderada y cabaletta brillante medio que en aquellos años de transición entre clasicismo y que hay que repetir con ornamentaciones). Sólo Lisa, como romanticismo fue relativamente frecuente: el de la ópera semi­ figura secundaria, tiene arias cortas (Teresa y Alessio ni si­ seria. Este tipo de ópera tenía como característica sobresaliente quiera esto, por ser comprimarios). Únicamente falta señalar también la del coro en el girar en torno a una protagonísta femenina perseguida por importancia esta ópera, que anuncia la más desarrolladamente en la adversidad amorosa hasta extremos que pusieran en peli­ que tendrá, todavía, las óperas de Verdi. gro su misma existencia, pero finalmente salvada, por una intervención de último momento, de la muerte que le habría correspondido en una ópera romántica. Los personajes de este tipo de óperas también tenían características repartidas entre las de la ópera seria (en La sonnambula éste es el caso de Elvino y Amina, y también de la molinera Teresa) y las de la ópera bufa (como es el caso de Rodolfo, Lisa y Alessio). Pero Bellini tuvo siempre un espíritu tan próximo ya al Romanticismo que la comicidad de estas figuras de La sonnambula sólo puede detectarse con un análisis muy afinado y no es éste el lugar de llevarlo a cabo. Los personajes serios (y Rodolfo también, a veces, por lo que acabo de indicar) se expresan con toda la melancolía, langui­ dez y sentimentalidad propia de personajes de ópera román­ tica, pero en el momento en que Bellini escribía esta ópera era costumbre centrar la atención sobre la figura femenina, dándole todos los recursos del bel canto. Y como el movi­ miento romántico valoraba especialmente el realismo teatral, había una aquí contradicción que los compositores solventa- ); ron con un recurso curioso: si una soprano tenía que realizar grandes exhibiciones vocales, había que justificarlas con algo: por ejemplo, un acceso de locura. De ahí que fuera tan BflkrauE no La sonnambula

LASOSTRAS un ACTE 1. Dans village suisse, Lisa, une aubergiste, est LESENTARAN furieuse paree que son ancien fiancé, Elvina, est en train d'épouser une jeune fille sans fortune, Amina. Amina habite DEPERLAS. un vieux moulin avec sa mère adoptive, Teresa. Les deux fem­ mes se sont rendues au village pour y retrouver Elvino et Ie Seleccionadas, presentadas notaire. Alessio, qui a été repoussé violemment par Lisa, dirige sobre un lecho de hielo picado; les chants des villageois en honeur d'Amina. Survient Elvino, ¡qué buen aspecto tienen lequel donne à Amina I'anneau de mariage de feu sa mère. Tandis qu'Elvino et Amina expriment leur amour, on entend las ostras de Brasserie Flo! I'arrivée d'un carosse. C'est le comte Rodolfo, qui voyage ¡Y qué fresco sabor! incognito; il est Ie seigneur du cháteau voisin, mais il a été Hasta su es cautivador. absent pendant beaucoup d'années. La nuit tombe et Rodolfo precio de chez mais avant entrer il des Diviértase accepte loger Lisa, d'y dirige probándolas: mots aimables à Amina qui éveillent la jalousie d'Elvino. Lors­ le sentarán de perlas, que tous ont disparu, Elvina et Amina se réconcilient. Nous voyons maintenant la chambre de Rodolfo à I'auberge ¡QUE "BRASSERIE"! de Lisa. Celle-ci est en train d'offrir ses services «spéciaux» LA BRASSERIE flO... OH LA LA!. lorsque survient Amina qui entre par la fenêtre: elle est som­ nambule. Lisa imagine qu'elle est venue pour quelque autre raison et se háte d'aller prévenir Elvino sur la conduite de sa fiancée, mais en partant elle perd un mouchoir dans la cham­ bre de Rodolfo. Celui-ci, d'autre part, se décide a partir pour ne pas nuire à la réputation de la jeune somnambule. Survien­ nent les habitants du village, qui ont découvert que Rodolfo est le seigneur du cháteau et viennent lui rendre hommage, mais ils ne trouvent dans sa chambre qu'Amina profondément endorrnie. Elvino entre et déclare qu'il n'épousera point Amina. Cette-ci s'éveille et ne comprend rien à la fureur d'Elvino. Teresa retrouve le mouchoir de Lisa et croyant qu'il appartient à Amina le lie au cou de la jeune fille, laquelle pleure éperduement.

ACTE II. Les villageois sont allés au cháteau pour demander Rodolfo de confirmer l'innocence d'Amina. Cette-ci retrouve Elvino mais le jeune homme insiste à considérer les fiançai­ lles comme terminées. Les villageois reviennent avec la con­ Jonqueres, 10 firmation de l'innocence d' Amina, mais Elvino ne veut plus BARCELONA rien entendre et prend l'anneau de la main d' Amina. Cette-ci est près de s'évanouir de douleur les secours de Teresa. Reservas Tel. 311 80 31 malgré La scène suivante se déroule au village. Lisa est en train de Abierto todos los días, domingos se marier avec Rodolfo y festivos inclusive. Elvino, qui l'a acceptée par dépit. �TRADICIONAL CRUCERO arrive pour expliquer qu' Amina n'est qu'une somnambule, SEMANA mais ni les villageois ni Elvina n'en croient la moindre parole. Teresa arrive I pour demander du silence: Amina vient de SANTA s'endorrnir après beaucoup de pleurs. Les commentaires imper­ tinents de Lisa au sujet d' Amina éveillent la fureur de Teresa, qui vient de découvrir que le mouchoir qu'elle a trouvé dans la chambre de Rodolfo n'appartient pas à Amina, mais à Lisa. Elle montre le mouchoir que tout le monde reconnaït. Lisa est confondue et Elvina déclare qu'il ne pourra plus croire à aucune femme. À ce moment Amina sort par la fenêtre du moulin; elle est profondément endormie et traverse une dan­ gereuse passerelle qu'elle n'aurait point osé passer si elle n'était pas somnambule. Tous sant convaicus maintenant de son inno­ cence, et c'est à Elvina de la réveiller parmi tous ses amis. Amina chante sa joie de se réveiller à l'amour.

BUQUE "EUGENIO e" DEL 10 AL 20 DE ABRIL ITINERARIO: BARCElONA-M I KONOS-ESTAM BU l VOlOS (METEORA) ATEN,ò,S (PIREO) PALERMO-BARCELONA.

PRECIOS ESPECIALES PARA: NIÑOS, VIAJES DE NOVIOS,

TERCERA . 't EDAD Y GRUPOS JOVENES

...y en todas Jas Agendas de \tï.ves BARCELONA Vía Layetana, 30 Tel.: 319 8100

Informes y Reservas: l'BARRA y Cía. La sonnambula Amina awaken Teresa's wrath: she has just discovered that the hankerchief she found in Rodolfo's room is not Amina's ACT I. A Swiss village. Lisa, an innkeeper, is furious about and produces the garment which all recognize as Lisa's. The her former fiancé Elvina's engagement to a destitute girl, latter is confused and Elvina cries out that he won't be able Amina, who lives in a neighbouring mill with her adoptive to trust any other woman. At this point, Amina leaps out of mother, Teresa. Amina and Teresa arrive now to meet Elvino her window: she is sleepwalking again and almost falls off a narrow while and a notary, while Alessio, Lisa's unsuccessful suitor, leads plank walking towards the group. All are now convinced of her a welcoming chorus in Amir.a's honour. Elvina arrives and innocence and Elvina has only to awaken gives Amina his deceased mother's wedding ring as token of her amidst her friends. Amina sings in joy at the ending of love. A coach is heard: a stranger, count Rodolfo, who is tra­ her sufferings. veling incognito, comes in. He is the lord of the neighbouring castle, but has been away for many years. Since it is darken­ ing, Rodolfo accepts to stay at Lisa's inn for the night. Before retiring he addresses warm compliments to Amina: Elvina feels remain Elvina and pangs of jealousy. But when they alone, Amina make peace again. The scene changes to Rodolfo's room at Lisa's inn. Lisa come in and offers some «special» services to Rodolfo, but is inter­ rupted by Amina entering through the window as a sleepwal­ ker. Lisa imagines she is there for some other reason and skips out of the room to warn Elvina about Amina's behaviour, but she loses a handkerchief before leaving the room. Rodolfo also leaves to avoid damaging Amina's reputation. The villa­ is lord of the gers have meanwhile discovered Rodolfo the castle and come to greet him, but find only Amina sound asleep in his bed. Elvina enters and mounting in fury declares the engagement is broken. Amina wakes up and is at a loss to explain her presence there and the reason of Elvina's fury. Teresa finds Lisa's kerchief and believing it to be Aminas's, comfort wraps it around the poor girl's neck while trying to her.

ACT II. The villagers go up to the castle to ask Rodolfo to confirm Amina's innocence. Amina meets Elvina but he insists the engagement is broken. The villagers come back with Rodolfo's confirmation of Amina's innocence, but Elvino won't listen and takes the ring away from Amina. The girl almost faints in spite of Teresa's assistance. The scene changes to the village, where Lisa is about to marry Elvina. Rodolfo intervenes to explain that Amina is a sleep­ walker, but neither the villagers nor Elvina believe a word of it. Teresa interrupts their comments begging for silence: Amina is sleeping after fits of crying. Lisa's unkind comments about Discografia de La sonnambuJa

La present discografia només ofereix les versions comercials íntegres. Els personatges són esmentats en el següent ordre: II Conte Rodolfo, Amina, Elvino i Lisa, i a continuació l'orquestra i el director. ES POSIBLE RECUPERAR LO IRREPETIBLE 1952 CETRA LOP 2030 (3) Cesare Siepi, , Ferruccio Tagliavini, Wanda Ruggeri. Cor i Orquestra Simfònica de Torí. Dir.: Franco Capuana.

1955 CETRA LO 32 Giuseppe Modesti, Maria Callas, Cesare Valletti, Euge- nia Ratti. Cor i Orquestra del Teatre de la Scala de Milà. Dir.: Leonard Bernstein.

1957 EMI 3 C 163-18359/60 i COLUMBIA QCX 10279/80 Nicola Zaccaria, Maria Callas, Nicola Monti, Eugenia Ratti. Cor i Orquestra del Teatre de la Scala de Milà. Dir.: Antonino Votto.

FOYER 1005 (3) Nicola Zaccaria, Maria Callas, Nicola Monti, Marietta Angioletti. Cor i Orquestra del Teatre de la Scala de Milà. Dir: Antonino Votto.

CLS RECORDS ARPCL 32048 (3) Nicola Zaccaria, Maria Callas, Nicola Monti, Edith Martelli. Cor i Orquestra del Teatre de la Scala de Milà. Dir.: Antonino Votto.

1962 DECCA SET 239/241 (3) Fernando Corena, Joan Sutherland, Nicola Monti, 'f Sylvia Stahlmann. Cor i Orquestra del Maggio Musi- cale Fiorentino. Dir.: Richard Bonynge.

COMPACT DISC SONY. 1963 MELODRAM 411 Notes importants: En atenció als artistes i al públic en Ezio Flagella, Joan Sutherland, Nicolai Gedda, Jean­ general, s'exigeix l'adequada correcció en el vestir (senyors: nette Scovotti. americana i corbata), i es prega la màxima puntualitat: no Cor i Orquestra del Teatre d'Òpera del Metropolitan es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la re­ de Nova York. Dir.: Silvia Varviso. presentació, ni verificar enregistraments, fotografies a fil­ mar escenes de cap mena. 1968 FRATELLI FABBRI GOL 42/45 (4) El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàn­ Eftimios Michalopoulos, Maddalena Bonifaccio, cies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes a Eduardo Giménez, Anna Maria Gasperini. els intèrprets anunciats en aquest programa. Cor i Orquestra de l'Òpera Stabile del Viotti. Dir.: Nino En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Regla­ Verchi. ment d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el Saló del 1er. pis i el vestíbul de 1980 DECCA D230D 3 (3) l'entrada. Nicolai Ghiaurov, Joan Sutherland, Luciano Pavarotti, t. Accés pel carrer Sant Pau, 1, d'ús exclusiu Isabel Buchanan. núm. bis, G\. per a minusvàlids. Opera Chorus i Orquestra Filharmònica de Londres. Dir.: Richard Bonynge.

D 230D3 1982 DECCA Comentaris: Roger Alier, Joan Arnau, Xosé Aviñoa, Nicolai Ghiaurov, Joan Sutherland, Luciano Pavarotti, Pau Nadal. Coordinador d'aquest programa: Isabel Buchanan. Roger Alier. National Philharmonic Orchestra. Dir.: Richard Bo­ Programes: Publi-Tempo nynge.

1985 COMPACT DISC RECORDING EMI 7473788 2 CD Portada: Musa de la Nicola Zaccaria, Maria Callas, Nicola Monti, Eugenia Música, de Venanci Vallmitjana (Escala Gran Teatre del Ratti. principal, Liceu) Cor i Orquestra del Teatre de la Scala de Milà. Dir.: Antonino Votta. (Enregistrament del 1957). F.X. MATA PRÒXIMES FUNCIONS

LA BOHÈME G. Puccini

Cecilia Gasdia, M" Angeles Peters, Luis Lima, Enric Serra, Alfredo Zanazzo, Vicenç Esteve

Director d'Orquestra: José Collada Directors del Cor: Romano Gandolfi - Vittorio Sicuri

Producció: Franco Zeffirelli - Teatro alla Scala

Cor de Nois de l'Escola Pia Balmes - Dir.: Antoni Coll i Cruells

Funció de Gala: Dissabte, 7 de febrer, 21 h., funció núm. 34, torn C Dimarts, 10 de febrer, 21 h., funció núm. 35, torn A Dijous, 12 de febrer, 21 h., funció núm. 36, torn B Diumenge, 15 de febrer, 17 h., funció núm. 37, torn T

ADRIANA LECOUVREUR F. Cilèa

Mirella Freni, , Ermanno Mauro, Enric Serra, Piero de Palma, Rosa M� Ysàs, Alfredo Heilbron, Vincenç Esteve

Director d'Orquestra: Roberto Abbado Director d'Escena: Silvia Cassini Directors del Cor: Romano Gandolfi / Vittorio Sicuri Producció: Teatro dell'Opera (Roma)

Funció de Gala Divendres, 20 de febrer, 21 h., funció núm. 38, torn C Dilluns, 23 de febrer, 21 h., funció núm. 39, torn A Dijous, 26 de febrer, 21 h., funció núm. 40, torn B Diumenge, 1 de març, 17 h., funció núm. 41 torn T

�k.1I1;a,.,....pa.. Olp. Legal B. 36.522-1986 - SALIMBA