Ponència Política De La Forja
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Online Mobilization and Perspective Taking in Contentious Politics
Online mobilization and perspective taking in contentious politics Camilo Cristancho-Mantilla* PhD candidate in Political science Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] Working paper – Comments welcome Abstract This article presents an approach to the intergroup contact theory focusing on the value of perspective taking as a central premise in a broad conception of democracy as it implies acknowledging conflict and having respect for political adversaries. I look into protest mobilization and the role that movements and civil society organizations play as mediators in contentious politics in the internet and argue that online protest mobilization processes provide bridging between political divides as protest conveyors need to counter-argue adversarial arguments and frames. Three protest events in Spain are studied through surveys of protesters and through network analysis of issue actors online in order to link individual attitudes with intergroup interaction. This approach provides preliminary evidence to support the theory that online mobilization serves as a contact space which affects the disposition of protest participants for considering opposing stances in political conflicts. Keywords: perspective taking, intergroup contact theory, political disagreement, attitudes, mobilization, online politics, social movements To be presented at the X Congress of the Asociación Española de Ciencia Política, Universidad de Murcia, September 7-9, 2011 ______________________ * I gratefully acknowledge financial support from a PhD research grant provided by the Universitat Autònoma de Barcelona and the POLAT research group. Data for the protest surveys is part of the EUROCORES project EUI2008- 03812 - Caught in the Act of protest: Contextualizing Contestation. 1 Introduction Internet use for political mobilization is increasingly capturing the attention of multiple disciplines as many expectations for the effects of online media on civic engagement need to be tested. -
Acts of Dissent Against 'Mass Tourism' in Barcelona[Version 1; Peer
Open Research Europe Open Research Europe 2021, 1:66 Last updated: 30 SEP 2021 RESEARCH ARTICLE A summer of phobias: media discourses on ‘radical’ acts of dissent against ‘mass tourism’ in Barcelona [version 1; peer review: 2 approved, 1 approved with reservations] Alexander Araya López Department of Linguistics and Comparative Cultural Studies, Ca' Foscari University of Venice, Venezia, Venezia, 30123, Italy v1 First published: 10 Jun 2021, 1:66 Open Peer Review https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Latest published: 10 Jun 2021, 1:66 https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Reviewer Status Invited Reviewers Abstract In the summer of 2017, the young group Arran coordinated a series of 1 2 3 protests in Barcelona and other Spanish cities to denounce the negative effects of global mass tourism. These acts of dissent fueled a version 1 heated public debate in both Spanish and international press, mainly 10 Jun 2021 report report report due to the ‘radical’ tactics employed by the demonstrators. Following the narratives about these protest acts across a diversity of media 1. Freya Higgins-Desbiolles , University of outlets, this article identifies the complex power struggles between the different actors involved in the discussion on the benefits and South Australia, Adelaide, Australia externalities of global mass tourism, offering an extensive analysis of the political uses of the term ‘turismofobia’ (tourismphobia) and a 2. Neil Hughes , University of Nottingham, revisited interpretation of the notion of the ‘protest paradigm’. This Nottingham, UK qualitative analysis was based on more than 700 media texts (including news articles, op eds and editorials) collected through the 3. -
CURRICULUM VITAE Dr
CURRICULUM VITAE Dr. Joan Ridao i Martín Juliol/2018 1 Dr. JOAN RIDAO i MARTÍN Professor Titular i Agregat (A) de Dret Constitucional Lletrat del Parlament de Catalunya [email protected] [email protected] A. SITUACIÓ PROFESSIONAL I ACADÈMICA ACTUAL Institució: Parlament de Catalunya. Lletrat per oposició del Cos de Lletrats del Parlament de Catalunya (BOPC núm. 270, del 25 de novembre de 2016, i DOGC núm. 7257, del 29 de novembre de 2016). Adreça: Parc de la Ciutadella s/n. 08003 Barcelona. Data d’inici: 2 de gener de 2017. Institució: Universitat de Barcelona (UB) Centre: Facultat de Dret Departament: Ciència Política i de l’Administració, Dret Constitucional i Filosofia del Dret. Secció: Dret Constitucional Adreça: Av. Diagonal núm. 684,Barcelona Categoria professional actual: Professor associat (acreditat a Titular d’Universitat) Data d’inici: 08/10/2009 Institució: Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Centre: Estudis de Dret i Ciència Política Adreça: Rambla del Poblenou núm. 156, Barcelona Categoria professional actual: Professor Col·laborador Data d’inici: 21/02/2012 Institució: Universitat Rovira i Virgili (URV) Centre: Facultat de Ciències Jurídiques Departament: Dret Constitucional Adreça: Av. Catalunya, 35, Tarragona Categoria professional actual: Professor ad Honorem Data d’inici 14/09/2009 (darrer nomenament 21/07/2014: curs 2014-2015) 2 B. FORMACIÓ ACADÈMICA Titulació universitària Estudis de primer i segon cicle Llicenciat en Dret (Universitat Autònoma de Barcelona). Data d’obtenció:03/10/1990 Diplomat en Estudis Avançats Ciència Política (Universitat de Barcelona). Data d’obtenció 04/07/2005 Doctor en Ciència Política i de l’Administració (Universitat de Barcelona). -
Forn Ca La Carme Una Nissaga Centenària De fl Equers Amb Quatre Generacions
1918 Des de 1918 Campdevànol Forn ca la Carme Una nissaga centenària de fl equers amb quatre generacions El fundador de l’establiment va anar a aprendre de forner a Barcelona i en tornar a Campdevànol va muntar la seva pròpia fl eca. Els pares dels actuals propietari durant una benedicció de L’entrada de l’establiment. l’establiment. Tot va començar quan Bartomeu Pascal Pascal Sadurni, juntament amb altres forners, i Corominas va decidir deixar el mas on varen muntar un obrador a Ripoll, encara treballava i anar juntament amb un altre noi de que cadascú va mantenir el seu negoci inicial. Ripoll a aprendre l’ofi ci de forner a Barcelona. En aquest moment, Josep va quedar-se a Quant va tornar a Campdevànol va muntar l’autoservei, mentre Vicenç i Bartomeu Pascal la fl eca al carrer Aurora. Després d’un temps, Sadurni anaven a l’obrador i portàven el pa a es va traslladar a la plaça de la Concòrdia casa. (actualment plaça de la Dansa). Va prendre per Al cap d’uns anys, Josep va voler estudiar muller la Palmira Sadurní i junts van començar empresarials i quan Bartomeu Pascal Sadurni la nisssaga. Del matrimoni varen néixer 3 fi lls: es va jubilar, coincidint amb que la plaça de la l’hereu, Bartomeu Pascal Sadurni, la Paquita i dansa s’havia converti t en zona de vianants, en Ramón. La Paquita es va casar amb l’hereu Vicenç i la seva dona, Carme Montero, van d’un altre forn del poble, i en Bartomeu va traslladar el forn a la plaça de la Mainada del seguir fent de forner a la mateixa fl eca. -
Història De La Premsa De Les Terres De Llebre
HISTÒRIA DE LA PREMSA DE LES TERRES DE L’EBRE (1808-2001) HISTÒRIA DE LA PREMSA DE LES TERRES DE L’EBRE (1880-1901) JORDI VALLS CLUA 159 Recerca, 15 (2013), p. 159-189. ISSN 1135-6014 161 HISTÒRIA DE LA PREMSA DE LES TERRES DE L’EBRE (1808-2001) RESUM El text que presentem té per objectiu oferir una visió diacrònica sobre la producció periodística de les Terres de l’Ebre durant l’època contemporània, amb una especial incidència en el paper que jugà Tortosa com a capital del territori, en tant que focus principal d’aquesta dinàmica. A més, amb aquest exercici es contribueix a posicionar el territori en la historiografia de la premsa catalana, per concloure, finalment, amb una reflexió crítica sobre la situació actual de la premsa a l’Ebre, en base a la perspectiva que ens proporciona la anàlisi de la seua trajectòria. Paraules clau: anarquisme, catalanisme, carlisme, conservador, franquisme, Juan Palau, Joaquín Bau, liberal, marcel·linisme, premsa, Terres de l’Ebre, Teodoro González. RESUMEN El texto que presentamos tiene por objetivo ofrecer una visión diacrónica sobre la producción periodística de las Tierras del Ebro durante la época contemporánea, haciendo especial hincapié en el papel que desempeñó Tortosa como capital de su territorio, ya que fue el principal centro a través del cual se articuló toda esta dinámica. Además, con este ejercicio se contribuye a posicionar el territorio en la historiografía de la prensa catalana, para concluir, finalmente, con una reflexión crítica sobre la situación actual de la prensa en el Ebro, a partir de la perspectiva que nos proporciona el análisis de su trayectoria. -
Classe Obrera Estem Orgullosos D'haver-Nos Juntat Amb Vosaltres En El Camí De La Cordialitat Cata Lana
fv i' U¿ VEU CATA1ANA Cl L L I B E • Ptis-Sa T1CIA SOCIAL FEDERACIO EUROPEA Any l Méxic, D. F., 15 de desembre del 1958 Núm. 6 MB QUIN GOIG hem llegit l'editorial de Catalunya de Buenos Aires del mes L'Esgiesríaüií: A d'octubre! Reconforta i encoratja que a l'exili i, encara, lluny com som els uns deis altres, la catalanitat ens aplegui en uns mateixos sentiments, ideáis i afectes. classe obrera Estem orgullosos d'haver-nos juntat amb vosaltres en el camí de la cordialitat cata lana. VEU CATALANA, com Catalunya, mai no es considerará enemiga de cap com patriota que es deleixi per a deslliurar a la Patria, i ara només estem en guerra amb A VINT-I-CINC ANYS que ¡'antecessor F del papa que acaba de desaparéixer la dictadura franquista. Peí damunt de ¡'apreciado de les possibilitats polítiques, de deia que el gran escándol del segle XX era íes creences religioses i de les conveniéncies partidistes, coincidim en la lluita per que l'Església hagués perdut la classe obre la llibertat de Catalunya i en la fe en la victoria. ra. Si ens proposéssim fer un balanc socio- logic del catolicisme, hauríem d'admetre que Hem de persistir en la tasca germanívola fins que cessi la immoderació de la a un quart de segle de distancia, la frase crítica entre els catalanistes, i esmercar tota la nostra vehemencia, for$a i voluntat a conserva una aguda ac/ualilat. Els signes combatre i destruir els que esclavitzen Catalunya, ÉS insensat que mentre la Patria de descrianització son abundanls en pa'isos de tradició católica. -
“Si Me Hablas En Catalán Se Suspende El Juicio”, Els Drets Lingüístics En Via Morta
Title: The Catalan Case II. Thirty-seven new serious cases of linguistic discrimination in the public administrations in Spain."If you address me in Catalan I'll suspend the proceedings". Castrated language rights in Europe. Study experts: Òscar-Adrià Ibáñez Ferreté and Eloi Torrents Vivó Collaborators: Mireia Casals Isart, Marc Cristià Castellví; Bernat Gasull i Roig and Aida Goixart Andrés March 2016 Barcelona Plataforma per la Llengua (Pro-Language Platform) Via Laietana, 48 A, principal 2a 08003 Barcelona 93 321 18 03 www.plataforma-llengua.cat 1 Barcelona, 11 September, 1924 Note: this story includes a conversations that takes place in two languages: the police officers speak Spanish at all times, while Mr. Valls and Gaudí answer in Catalan. At 8.05 on the morning of 11 September, 1924, Mr. Valls, as he entered the church of Sant Just, was stopped by a police officer, who asked him1: "Where are you going?" "I'm going to mass". "You can't go in here. If you want to go to mass, you'll have to go to another church". "But I want to hear mass in this church, Sant Just". "Well, you can't go through this door. Try the other door". Mr. Valls went to the other door in carrer de la Ciutat, where another policeman refused him entry, and a short discussion ensued. Just at that moment, Mr. Gaudí arrived, and resolutely tried to enter the church. The policeman stopped him, asking: "Where are you going?" "I'm going to mass". "You can't go in here". "Yes I can". -
Opinió Diari De Girona
DILLUNS, 9 DE JULIOL DE 2012 | Diari de Girona 12 Director: Jordi Xargayó i Teixidor. Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Badenes (Girona), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), Adrià Boix (Disseny). Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Distribució i Promocions: Enric Cullell. Diari de Girona Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV. FUNDAT EL 1889 EDITA DIARI DE GIRONA, S.A. CONSELLER DELEGAT: José Manuel Vaquero DIRECTOR GENERAL: J.L. Rodríguez Artime DIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: José Manuel Atiénzar DdG SUBDIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: Francisco J. Guixá Opinió accepti iniciar la recollida d’un milió de jol parla d’un xoc de trens. Perquè Espa- signatures per tramitar la urgència d’a- nya pugui concedir el dret d’autodetermi- questa legislació. La campanya per a la re- nació interna (auotonomia) i externa (in- collida de signatures seria una bona pro- dependència) a alguna nacionalitat –Eus- moció per a l’autodeterminació. A més a kadi o Catalunya– caldria modificar la més, si mai Catalunya votés la indepen- Constitució d’acord amb els complexos Lluís Busquets i Grabulosa dència, Europa no es trobaria en calçotets mecanismes que preveu el seu article 168 [email protected] a l’hora de decidir què fer. per a qüestions com la monarquia, la ban- L’AMI va ser una entitat impulsada per dera o la unitat d’Espanya (i també po- l’alcalde de Vic, Josep M. -
Revista IDEES 22
idees Revista de temes contemporanis número 28-29 gener/juny 2006 Revista de temes contemporanis. Gener / febrer / març 1999 Camp de la Bota, 2003-2004 Editorial 3 Editorial Dossier: Presentació: un gran debat internacional Enric Pujol 6 Història, memòria i identitat Memòria, història i política Albert Balcells 8 Setanta anys després de l’inici de la guerra del 1936-1939, és objecte de debat al Parlament de Catalunya un projecte de llei sobre la memòria històrica orientat a recuperar, sistematitzar i Vindicació dels botxins per una política del perdó M. Dolors Genovès 15 divulgar el coneixement sobre el període comprès entre l’aixecament militar i la fi del règim Imaginaris contraposats. La doble memòria del Xavier Díez 28 franquista. Durant moltes dècades es va imposar una versió –la dels vencedors– i si bé va aflo- franquisme i la transició rar a partir de la reinstauració de la democràcia el testimoni dels vençuts i l’anàlisi dels histo- riadors, des de les instàncies governamentals es va prescindir conscientment de bastir unes Memòria, dret i responsabilitat: el dret a la reparació Ferran Armengol 48 de les víctimes de les violacions dels drets humans polítiques públiques que deslegitimessin el franquisme i miressin de reparar els efectes comeses com a conseqüència d’actes repressius traumàtics que aquest va provocar en la vida personal de molts catalans i a la comunitat nacio- nal catalana en el seu conjunt. Memòria, història i identitat: el debat teòric Jaume Aurell 65 Antoni Rovira i Virgili deia que els pobles tenen ànima i en ella queden reflectits els trau- Oblit, memòria, història i identitat: relacions difícils Josep Montserrat 80 mes col·lectius (guerres, exilis, llargs períodes de dominació política) que alteren el compor- tament, el sistema de valors i fins i tot l’autopercepció de la pròpia identitat. -
Milena Kojić MODEL of the REGIONAL STATE in EUROPE
University of Belgrade University La Sapienza, Rome University of Sarajevo Master Program State Management and Humanitarian Affairs Milena Kojić MODEL OF THE REGIONAL STATE IN EUROPE - A COMPARATIVE ANALYSIS WITH FOCUS ON THE REPUBLIC OF SERBIA Master Thesis Belgrade, August 2010 University of Belgrade University La Sapienza, Rome University of Sarajevo Master Program State Management and Humanitarian Affairs Milena Kojić MODEL OF THE REGIONAL STATE IN EUROPE - A COMPARATIVE ANALYSIS WITH FOCUS ON THE REPUBLIC OF SERBIA Master Thesis Members of the Commission: Assoc. Prof. dr. Zoran Krstić, Mentor Prof. Emer. dr. Marija Bogdanović, President Prof. dr. Dragan Simić, Member Defense date: __________________ Mark: __________________ Belgrade, August 2010 TABLE OF CONTENTS INTRODUCTION…………………………………………………………………......…1 PART I 1. Key terms and basic theoretical categories .....................................................................4 2. Basic models of state organization .................................................................................7 a) Consociational state .............................................................................................7 b) Unitary state – simple state ................................................................................10 c) Federation – complex state ……………………………………........................11 d) Regional state – tertium genus ………………………………...........................14 PART II 1. Republic of Italy……………………............................................................................18 -
I Jornada Sobre La Industrialització Tèxtil Al Maresme
I JORNADA SOBRE LA INDUSTRIALITZACIÓ TÈXTIL AL MARESME Conferència inaugural, ponències i comunicacions presentades a la I Jornada sobre la Insdustrialització Tèxtil al Maresme, celebrada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 25 de setembre de 2010 I Jornada sobre la industrialització tèxtil al Maresme Jornades celebrades al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 25 de setembre del 2010 Comissió permanent: Rosa Almuzara, Josep Maria Ferrer, Joan Gómez, Benet Oliva, Enric Ortega, Neus Ribas i Xavier Vilà. Coordinador tècnic: Enric Ortega Organitzadors: Arxiu Comarcal de Mataró Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil – Escola de Teixits Fundació Crit Fundació Jaume Vilaseca Museu Arxiu de Vilassar de Dalt Museu d’Arenys de Mar Museu de l’Estampació de Premià de Mar Amb el suport de: Ajuntament de Vilassar de Dalt Consell Comarcal del Maresme Diputació de Barcelona Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya Assessorament lingüístic: Berta Puig Disseny i Maquetació: Consell Comarcal del Maresme ISBN: 84-615-9723-0 En memòria d’en Joan Llanas i Andiñach (17/07/1943 - 22/04/2011), membre del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, impulsor del Museu de l’Estampació de Premià de Mar i lluitador infatigable per la salvaguarda i difusió del patrimoni tèxtil. Índex Introducció. 1 La industrialització al Maresme: una perspectiva dinàmica (s. XIX-XX), a càrrec de Montserrat Llonch i Casanovas, professora agregada del Departament d’Economia i Història Econòmica, Facultat d’Economia i 3 Empresa, UAB. La recerca sobre el cotó al Maresme, a càrrec de Benet Oliva i Ricós, historiador. 17 La investigació en el negoci de la punta artesana i mecànica, a càrrec de Neus Ribas San Emeterio, historiadora i directora del Museu d’Arenys de Mar. -
Nou Estat D'europa Globalisation, Language and Identity in Catalonia
Nou Estat d’Europa Globalisation, language and identity in Catalonia: a contemporary perspective. by Steven Byrne Thesis presented to the University of Limerick for the award of the Degree of Doctor of Philosophy Supervisors: Dr David Atkinson and Dr Máiréad Moriarty External: Dr Agurtzane Elordui Submitted to the University of Limerick, May 2019. Abstract The processes associated with globalisation have seen Catalonia become an ethnolinguistically diverse region. Additionally, a vibrant civic and political movement for an independent Catalonia has brought a renewed urgency to questions about what it means, personally and politically, to speak or not to speak Catalan or Spanish in 21st century Catalonia. The current study seeks to address a gap in the literature by investigating the attitudes of members of independence organisations toward the Catalan and Spanish languages against the backdrop of the Catalan independence movement. This research examines the respondents’ language attitudes from a language orientations perspective, using Ruiz’s (1984, 2010) framework of language-as-a-problem and language-as-a-resource to unpack the complexities of the situation in present-day Catalonia. This research was conducted with members of independence organisations operating in the city of Girona and involved qualitative research methods, specifically focus groups and narrative interviews. This study indicates that a fuller understanding of the complex situation in Catalonia may be facilitated through qualitative methodologies, which have the potential to explore attitudes in-depth. The analysis of the data reveals a diversity of attitudes toward both Catalan and Spanish, with both languages being mobilised in diverse combinations for a wide range of purposes.