Classe Obrera Estem Orgullosos D'haver-Nos Juntat Amb Vosaltres En El Camí De La Cordialitat Cata Lana

fv i' U¿

VEU CATA1ANA Cl L L I B E • Ptis-Sa T1CIA SOCIAL FEDERACIO EUROPEA

Any l Méxic, D. F., 15 de desembre del 1958 Núm. 6

MB QUIN GOIG hem llegit l'editorial de Catalunya de Buenos Aires del mes L'Esgiesríaüií: A d'octubre! Reconforta i encoratja que a l'exili i, encara, lluny com som els uns deis altres, la catalanitat ens aplegui en uns mateixos sentiments, ideáis i afectes. classe obrera Estem orgullosos d'haver-nos juntat amb vosaltres en el camí de la cordialitat cata lana. VEU CATALANA, com Catalunya, mai no es considerará enemiga de cap com patriota que es deleixi per a deslliurar a la Patria, i ara només estem en guerra amb A VINT-I-CINC ANYS que ¡'antecessor F del papa que acaba de desaparéixer la dictadura franquista. Peí damunt de ¡'apreciado de les possibilitats polítiques, de deia que el gran escándol del segle XX era íes creences religioses i de les conveniéncies partidistes, coincidim en la lluita per que l'Església hagués perdut la classe obre la llibertat de Catalunya i en la fe en la victoria. ra. Si ens proposéssim fer un balanc socio- logic del catolicisme, hauríem d'admetre que Hem de persistir en la tasca germanívola fins que cessi la immoderació de la a un quart de segle de distancia, la frase crítica entre els catalanistes, i esmercar tota la nostra vehemencia, for$a i voluntat a conserva una aguda ac/ualilat. Els signes combatre i destruir els que esclavitzen Catalunya, ÉS insensat que mentre la Patria de descrianització son abundanls en pa'isos de tradició católica. El desafecte religiós pateix com mai, hi hagi qui l'estinii malversant temps i activitats només a voler fer s'ha aguditzat i aquest ha pres un carác prevaler el seu particularíssim criteri que, per encertat que sigui, no escurra ni un ter encara mes viu a l'Espanya actual on segon el malviure del nostre poblé. vint anys de «Frente de Juventudes» i de cáteosme obligatori han abocat a una de De catalans només n'hi han de dues menes: els que serveixen Catalunya i els les decepcions mes grosses de conseqüén- sotmesos a obediéncies forasteres. Si els primers no ens minvem per vanitats ridícules cies que podía emportar-se l'alt clergat. i malfiances injustificades, els altres no compten; son pocs i els coneixem a tots. «En España — escriu la revista Ecclesia, Si el patriotisme no és prou a unir-nos en un programa de concrecions de pos- órgan de l'episcopal, tenemos planteado un grave problema con nuestros jóvenes traba sible realització, un programa que sense exigir renuncies a ningú, forcosament ha jadores que cada día dejan la escuela pri d'imposar sacrificis a cadascun, unim-nos simplement per a combatre l'enemic, per maria para recibir el espaldarazo del taller, a sumar totes les nostres forces, per a tenir-nos confianza, per a respectar-nos, per a de la fábrica, de la mina, donde aprenden que la religión es cosa de niños o de muje estimar-nos com a compatriotes, com a germans. res, que el amor no existe y que la Iglesia Endavant, germans de Catalunya] Endavant sense vaciMacions, dubtes ni te- está aliada con el capitalismo.» L'escrip- mences. Que res no faci trontollar la fe que tenim en les virtuts catalanes ni que res tor católic belga Paul de Noirmont, que visita no fa gaires setmanes el país, queda no ens pugui menar fins a la pedantería de creure que som mes virtuosos que tothom; sorprés, segons explica a Revue Nouvelle que ningú no ens esporugueixi amb les seves amenaces d'excomunió patriótica ni cap de Brussel-les, de la intensitat de l'anticle- de nosaltres es cregui campió del nacionalisme. Només la propia consciéncia i el ricalisme existent entre la classe obrera. Li Poblé de Catalunya poden donar premis a la catalanitat; aspirar a aquest premi ja deia el religiós P. Venancio Marcos, que segons els seus cálculs, el 80 per cent deis és un honor, pero concedir-se'l un mateix és una presumpció de fatu. treballadors no teñen fe i el propi viatger Germans de Catalunya: Una abracada ben forta, de tots els de VEU CATALANA, remarcava que al País Base, d'anomenada ben cordial i la prometenga, per Catalunya, que res ni ningú no ens apartará del tan católica, deis 8.500 habitants d'una de terminada parroquia solament anaven a camí que fem junts. missa 269 homes i 672 dones. A Catalunya la proporció deis que assisteixen a la missa els diumenges és del 3 al 15 per cent. Els mateixos militants obrers católics es queixen tica las disposiciones de sus legítimos je corrents d'avanq social i de tolerancia reli que el 90 per cent deis seus companys son rarcas y, sobre todo, su silencio, que ellos giosa. Si de moment alguna cosa de comú gent contraria a l'Església. Els motius quisieran menos elocuente y más expresivo, hi pogués haver entre uns i altres, és a d'aquest divorci és ben ciar: el treballador casi con decisiones políticas concretas y dir, entre els socialistes catalans i el demó- estima que l'Església actual, amb la seva efectivas». Pero l'alta jerarquía ^ está tan erates cristians de Catalunya, és el gran de adhesió incondicional al régim, s'ha fet compromesa amb el régim que és difícil, catalanitat que podem sentir, per damunt cómplice de les injustícies regnants i és un si no impossible, una esmena, com ha lin- de la posició que cada u sostingui respecte deis pilars del sistema social que els opri- gut cura de demostrar-ho el mateix cardenal la situado de l'Església en la futura Ca meix. «Catolicismo aburguesado», l'ha qua- primat, Pía i Deniel, en ocasió de la visita talunya. La catalanitat pot ser una penyora lificat el propi arquebisbe de Saragossa, que li feren 200 sub-oficials de comple- d'entesa entre el liberalisme i el socialisme Mons. Morcillo. ment, ex-combatents, que anaren a Toledo cátala i la democracia cristiana de Catalunya a dipositar una corona sobre la tomba del en el presen! i un punt de partida per a Com no podía menys de succeir, la reac- general Moscarda. «Vosotros representáis una acció conjunta, cada u en el seu camp, ció entre els medís eclesiástics per a ven ahora la esencia y el espíritu de la autén-^ per a portar a cap una obra de socialitza- cer la crisi actual i per a evitar, en el pos- tica cruzada.» Malgrat aquesta submissió ció que exigeixen els temps actuáis. En la sible, els danys que l'Església pogués sofrir de l'alta jerarquía al régim, que potser no posició anticlerical que puguin sostenir la en l'esdevenidor, ha donat lloc a un corrent mereix pas la total aprovació en els medís majoria deis obrers, almenys a Catalunya, diametralment oposat fins el punt que l'es- del Vaticá, existeix en el terreny polític un no existeix la intolerancia mentre aqueixa criptor Pedro Antonio Torra, des de les co- gran intent de reagrupament de forces dre- posició sigui compresa i respectada i sigui lumnes de la revista católica La Quin tistes obertes a l'obrerisme, entre les quals admés el principi, que sosté el socialisme, cena, de L'Havana, el qualifica de «anti la Democracia Cristiana s'enduu el 60 per i les forces democrátiques, que l'exercici clericalismo clerical». «Hace algunos años cent de l'opinió de dretes. Cal suposar que de la religió és un afer privat que es deixa — diu — desde el 45 al 50 sobre todo, la en aqueix aspecte el mateix intent de re a l'arbitri de l'individu sense que pugui polémica — en el fondo — de gremio, de agrupament de forces deu existir a Cata ser molestat o discriminat si no sent la ne curas jóvenes y viejos, ha tomado un matiz lunya, on es fa sentir mes viva la necessitat, cessitat de conrear-la. nuevo, original. Es frecuente el emita que per ais católics, de no girarse d'esquena ais está disconforme con la situación, que cri- RAMÓN FABREGAT -' VEU CATALANA

deis Jocs Floráis. I és amb una certa timi- desa que els vam reprendre. Aviat, pero, L'esperit del Joes Floráis hi participaren coratjosament els escriptors de totes les terres catalanes. Altra vegada LS Jocs Floráis van néixer a l'impuls permetíem el luxe d'ésser decadents. Ens s'hi han fet presents els mes alts poetes i E romántic de la Renaixenca. Catalunya, várem adormir alegres i confiats. Pero no alguns deis mes noüs--és ais Jocs Floráis en deixondir-se de l'ensopiment provincia dormien els sorges disfressats de general. pelegrins que han esfat consagráis. Es així en qué havia caigut després d'ésser vencu- Ens espiaven i, tot seguit que trobaren el que la Gaia Festa ha recobrat el seu espe- da i crucificada, s'anava retrobant. Els ulls moment oportú, ens ventaren el cop de rit. I novament, ais Jocs FloraJs i fora deis 1 se li esbatanaven meravellats en mirar el sabré tradicional. Tot s'esfondrá! Encara Jocs Floráis, la literatura s'toa fet consubs passat i contemplar tantes glories caigudes que, ben mirat, no és Catalunya qui queda tancial amb el sentiment patriótic i, en el en l'oblit, pero servant des del pretérit una mes enrunada. Si a Catalunya aviat hi co sentit mes alt del mot, aiftb la política. El enlluernadora irradiació. Comencá a refer- mentaren a brostar flors mig clandestines, 'curios del cas és que aixó ens acorda amb se amb velles pedrés indestructibles; amb a Espanya tot segueix fent sentor de se el ritme™ del' ñóstre temps. Perqué si un vells pergamins que en el seu esgrogueí- pultura. mal vent es va abatre damunt Catalunya, ment o en el color de cendra conservaven Mal que comdemnats a una mort certa, un mal vent ha passat també per sobre Eu les virtuts del foc. Una de les institucions els Jocs Floráis foren una de les primeres ropa i gairebé per sobre tota la superficie que va refer amb mes fortuna foren els Jocs institucions que es redrecaren. En no trobar del planeta. És per aixó que avui l'escrip- Floráis. Els aureolava la gracia de les Corts parets ni sostres catalans, s'han universa- tor no es pot desentendre deis problemes d'Amor de Provenca i el prestigi que ha- litzat. Totes les patries liiures es fan un ho que l'envolten. I el problema capital deis vien obtingut de primer a Tolosa i des nor de donar un dia a l'any, almenys, una catalans és: CATALUNYA! prés en instaurar-se a Barcelona en pie es patria a la nostra llengua i a la nostra DOMÉNEC GUANSÉ plendor de la cultura catalana. cultura. Es deu aixó al prestigi ancestral (D'lmpuls, de Mendoza, Argentina) La institució no fou, pero, una falsifica do fraudulenta del passat. Sota formes ar- caiques que contribuíen a prestar-los mag nificencia, els Jocs Floráis prenien vida VEREDICTE DELS JOCS FLORALS propia i una candent actualitat. Els grans poetes i els poetes menors hi participaven, tots aspirant a la categoría de Mestre en DE LA LLENGUA CATALANA 1958 Gai Saber. Per la seva veu, la patria antiga, FLOR NATURAL, a Doménec Perramon MESTRE NICOLAU, a Agustí Borgunyó la patria retrobada, parlava en simfonies (Londres), per Historia encesd. (New York), per La Sardana. verbals sovint meravelloses. Els Jocs Floráis Accéssit a La Flor Natural, a Palmita Ja- Accéssit Mestre Nicolau, a Antoni Casa- es convertien així en una protesta lírica i, quetti (Barcelona), per Amor, Fe, La sampere (St. Vicenc deis Horts), per a mesura que el sentiment cátala s'enfor- Terra, La Joia. Sardanejant. tia, en una profunda afirmació de l'espe ENGLANTINA D'OR, a Caries Pi Sunyer PAU CASALS, a Encara, de J. M. Codo, amb rit nacional. Sovint, a la sortida deis Jocs, text de J. Carner Ribalta (Los Angeles). la policía forastera, amb furor digne d'una (Caracas), per Redrec. Accéssit a l'EttgL, a J. Carner Ribalta (Los ANSELM CLAVÉ, a Antoni Casasampere millor causa, dispersava els concurrents a (St. Vicenc del Horts), per El Aíariner. cops de sabré. Immaculades Flors Natu- Angeles), per La Princesa encantada. VIOLA D'OR I ARGENT, a Joaquim Boixés PRESIDENT COMPANYS. Desert. rals, roents Englantines, sacres Violes fo ROVIRA I VIRGILI. Desert. ren esquitxades de sang. I la transcenden Sabatés (Ripoll), per Esparces a la Pu- rissima. Mestre en Gai Saber per igual POMPEU FABRA, a Joan Sallares (Saba- cia deis Jocs Floráis la demostra que cada dell), per De política lingüística cata vegada que s'ha obliterat la llibertat a Ca premi els any 1953 i 1954. Accéssit a la Viola, a Pere Elies Busquets lana. talunya, tot seguit han hagut de soterrar-se JAUME SERRA HUNTER, a Miquel Ferrer en les catacumbes o exiliar-se. En la seva (Barcelona), per Cant triomfal. Segon Accéssit a la Viola, a Narcís Lunes (Méxic), per LInstituí d'Estudis Cata secular estulticia, els enemics de Catalunya lans al servei de la cultura nacional. teñen una rara lucidesa per a ofendre'ns, Boloix (St. Vicenc del Horts), per Cinc Cants Montserratins. JOSEP IRLA, a Miquel Ferrer (Méxic), per per a ferir-nos en el que mes ens dol. Antecedents i proclamado de la Repú PERE MASPONS CAMARASSA, a Andreu Da- Certament els Jocs Floráis es decandiren. blica Catalana del 1931. meson (B. Aires), per Terra bonica. Es decandiren en el seu doble aspecte pa- PRAT DE LA RIBA, a Miquel Ferrer (Mé triótic i literari. I és que el motor essencial VÍCTOR BALAGUER, a Albert de Vilanova xic), per El moviment obrer de Cata de la literatura renaixent era el sentiment (Pataias, Portugal), per Garraf. lunya. . . patriótic. Pero a poc a poc literatura, pa- TEODOR LLÓRENTE, a Manuel Núñez Ca PRESIDENT GENERALITAT, a Caries Pi Su triotisme i política van deixar de ser con llejas (Mendoza), per Valencia. nyer (Caracas), per La primera cátedra substancial. No vol dir aixó que els escrip- CASAL CATALUNYA DE PARÍS, a Manuel de catalana d'Economia Política. tors es desinteressessin plenament del fet Pedrolo (Barcelona), per Ni/ de la sang. INSTITUT DE CIÉNCIES ECONOMIQUES DE nacional. Era la mateixa vitalitat del pen- JOAN LLUÍS VIVES. Desert CATALUNYA, a Joan Ventosa i Roig, per sament cátala que exigía aquesta dissociació FRANCESC MACIÁ, a Joan Sallares (Saba- Els recursos naturals i l'economia de Ca vigent i vistent en els pa'isos formats. Ens dell), per Bellesa de Catalunya. talunya. créiem haver assolit la plenitud i ádhuc ens ANDREUX XANDRI. Desert. AVELÍ ARTÍS, a Dr. Antoni Peyrí, per Ca RAMÓN LLULL. Desert. talunya i el conjunt hispdnic. MARIAN PINEDA TARRÉS, a Joaquim Se PERE COROMINAS. Desert. VEU CATALANA gura Lamich (Vic), per La Patria. JOSEP ORFILA, a Jorge Comadran Ruíz i 5 de desembre del 1958 EXTRAORDINARI POESÍA, a Ventura Gassol (Mendoza), per El problema del Indio. Any I Núm. 6 (Les Sablons), per Proximitat del dis- PRO PARLA ÁLGUERESA, a Rita María Ca- Director sabte de Gloria. togno (Alguer), per Una ¡letra infantil. SALVADOR FERRET FASTENRATH, a Rafael Tasis i Marca (Bar COMBAT, a Antoni Simón (Sásser Sarde- Administrador celona), per Abans d'ahir. nya), per Passa lo vent i riu. RAMÓN FABREGAT CONCEPCIÓ RABELL, a A. Bladé Desum- ALEXANDRE SANTAMARÍA, a Ricardo Tu- Direcció: Eufrates 10-9, México 5, D. F. vila (Méxic), per Viatge a Catalunya. dela (Mendoza), per La música y su Correspondencia, a IGNASI IGLESIAS, a Roe Boronat Font (Mé absoluto. Apartado 1487, de México 1, D. F. xic), per Maria, drama en 5 actes. Accéssit Santamaría, a Ricardo Tudela CENTRE CÁTALA DE NEW YORK, a J. F. (Mendoza), per Algunos temas. . . Imprés ais tallers de Vidal Jové (Madrid), per Abans d'ara. Segon Accéssit Santamaría, a Huberto Cri- EDITORIAL FOURNIER, S. A. mi (Mendoza), per Perspectivismo. Arquitectura 29, Copilco-Universidad SANTIAGO ROSSINYOL, a Xavier Amorós Preus de subscripció Sola (Reus), per Historia sentimental. SALVADOR CANALS FRAU, a Humberto Ber- Méxic, un any $ 20.00 ENRIC MARTÍ MUNTANER, a Agustí To- toni (Mendoza), per La conquista de la Altres pa'isos, un any . . $US 2.00 relló (Chaco, Argentina), per Taravé. Pampa. Els Premis Joaquim Xirau, Antoni Borras Un número $ 2.00 MANUEL ROCAMORA, a R. Espanya (Valí Autorizada como correspondencia de 2» clase d'Aran), per Petits poemes d'infants. i Quadres, Gabriel Serra de Rubí, Metge en la Administración de Correos N? 1 de México 1, D. F., el 5 de septiembre de 1958 LLUÍS MILLET, a Agustí Borgunyó (New Duran, Ciutat d'Alguer i Alfredo Bufa- York), per El cant deis desterráis. no, son declarats deserts. VEU CATALANA

El «Glorioso Movimiento» LA FORMULA i els mestres DE LA UNITAT CATALANA Del diari espanyol Servicio del Magisterio, del 8 de novembre del 1958 copiem un pa- rágraf del que diu Julián Martin, «Maestro O DIRÍA que la forma típica de la unitat Prats de Molió i, mes tard, aquella onada nacional», sota l'epígraf Realidades: J catalana és la que generen les grans sense precedents que el dugué al Palau de «Hace unos días, Radio Segovia anunciaba diades. la Generalitat. que encontrándose vacantes seis plazas de L'any 1916, el triomf electoral de la can Per tant, si realment volem assolir la maestros en la provincia, personas que sin didatura de la Lliga, a despit deis esforcos unitat deis catalans una altra vegada, per poseer el titulo de Maestros de Primera En señanza se considerasen con ¡os suficientes extraordinaris del govern liberal espanyol, tal d'alliberar les terres catalanes, cree conocimientos para desempeñarlas podían so congrega al Pare Güell, de Barcelona, abans de fer — tal com suggeria mesos licitarlas en la Inspección de Enseñanza Pri 5.000 comensals en la denominada «Festa enrera Roe Boronat a Catalunya, de Bue maria.» de la Unitat Catalana». El senyor Cambó nos Aires — la unió deis catalans nacionals «Se da la circunstancia curiosa de que en hi féu la seva famosa «apel-lació a Europa». en un bloc compacte, decidit, disciplinat esta provincia bay maestros interinos sufi L'any aquell fou — diu Rovira i Virgili — i eficient, per tal de dirigir les tasques a cientes para cubrirlas y, sin embargo, no las «l'any heroic de la Lliga». acomplir per a l'alliberament de Catalunya. solicitan. ¿Por qué? Sencillamente porque el Si us hi fixeu bé, els Jocs Floráis de Cree fermament que, previa a la unitat ca sueldo que perciben no les llega para pagar el hospedaje. ¿Cuándo se va a resolver el Barcelona, tant com una manifestado litera talana, és indispensable la formació d'un nucli entom del qual es fací possible l'aple problema económico del Magisterio?» ria de carácter cátala, constituíen, cada any, «Se ha propuesto por algunos, en estas gament general. Al meu entendre, la unió un gran acte d'afirmació patriótica. Els Jocs mismas páginas, el establecimiento de la se Floráis de la Llengua Catalana — iniciáis de tots els catalans ha de sorgir de la com sión única para poder dedicar la tarde a otras l'any 1941 a Buenos Aires— provoquen penetrado íntima i entusiasta deis catalans ocupaciones. .. No es solución para la in anualment un miracle idéntic: lafluencia nacionals, deis catalanistes de bona fe, fi- mensa mayoría, a no ser que nos dediquemos de composicions poétiques i de treballs en dels a la doctrina de Prat de la Riba, dis a guardar ganado, arar las tierras, etc., ocu prosa, l'aplegament de personalitats escla- ciplináis com els volia Maciá. Ens cal un paciones que no están muy de acuerdo con rides en el Consistori i la reunió, en un nucli d'homes convencuts i rectes que tin- nuestra formación.» país diferent, deis catalans que hi viuen, guin consciéncia clara de la nostra respon- Els pagesos marxen deis pobles, i els mestres també. A les comarques terragonines son en un ambient cordial i entusiasta, per tal sabilitat histórica davant el poblé de Ca talunya: fer que la nacionalitat catalana mes de /renta els mestres que han abandonat d'afirmar la nostra voluntat d'ésser. «Pa els pobles. tria, Fe, Amor» —. el lema tradicional deis pugui governar-se novament ella mateixa. El Governador Civil actual, fosé González Jocs — son els mots mágics d'aquesta uni Aquest és l'objectiu que perseguí, de l'any Sana, ha dictat una ordre suculenta que sois tat ocasional que glossen els tres premis 1919 fins a la seva mort, don Francesc Ma per economía d'espai no copiem íntegra: ordinaris. ciá. Aquest és el seu llegat: «Hem de fer «Numerosos casos de maestros a quienes un altre 14 d'abril, pero totalment cátala». se exige en concepto de pensión 11 hospedaje També aquella gran diada que fou el Aquells que romanguin fidels a la seva cantidades muy superiores a los haberes de 14 d'abril del 1931, després que don Fran que disfrutan: ello ha planteado una delicada memoria ja saben quin és el seu deure. cesc Maciá, de la balconada del Palau de situación que, de hecho, ha defado sin po la Generalitat estant, hagué proclamat la El catalanisme, en tant que ideari, és una sible provisión buen número de Escuelas Na República Catalana, la unitat deis catalans doctrina i, per tant, entranya un dogma- cionales con evidente perjuicio para la pobla es palesá tot seguit, en un ambient d'alegria tisme; pero, en tant que capteniment, obli ción infantil privada así de recibir enseñanza i d'entusiasme. I és que aquell dia era pie ga a una ética, regida per les normes que y educación.» de meravella per a tothom. es deriven d'aquella doctrina i del seu «En consecuencia, este Consejo Provincial ha resuelto que por los señores Alcaldes Un any després, el President Maciá, en contacte amb la realitat ambient. Aixó — Presidentes de las Juntas Municipales de una altra jornada memorable —el 14 de vol dir que el catalanisme té —-i ha de teñir —• una disciplina. I aquesta disciplina Enseñanza se procure, en todo momento, que desembre del 1932, en qué tenia Ja seva no se exija a los Maestros Nacionales con —• aquesta ética — obliga a ésser lleials ais sessió de constitució el Parlament de Ca destino en sus respectivas jurisdicciones, pen talunya —•, pogué dir, en el seu discurs principis fonamentals de la doctrina cata sión u hospedaje que sobrepase del 10% del inaugural, que la unitat de Catalunya «no lanista. haber líquido que perciban, con un máximo és probable que es torni a produir sino en Segons Rovira i Virgili, Catalunya és tolerable de 900 pesetas mensuales.» el cas d'haver-hi mai en joc la vida de la Túnica nacionalitat oprimida que ha donat Acaba amenacant amb la clausura de les República i la integritat de les nostres lli- ministres a l'Estat que l'oprimeix. N'han Escoles. No calía. Sense mestres, . . Es calcula que en cinc anys mes de Glorioso Movi bertats». donat els monárquics, els franquistes, com miento, s'hauran acabat els mestres d'esco/a, adés en dona el catalanisme conservador Pero, quan, el 18 de juliol del 1936, sense necessitat d'afusellar-los. (la Lliga sota la monarquía) i el de centre esclatá la sublevació militar espanyola que No estem molt segurs que la situado no porta la guerra, els catalans no ens unírem i el d'esquerra (Acció Catalana Republica siguí un bé, especialment per a Catalunya. pas, sino que apareguérem dividits en dos na i Esquerra Republicana de Catalunya bándols o tres i, peí fet d'aquesta divisió, sota la república). Catalunya, escindida, resulta ésser la víc Actualment hi ha catalans que es vanen tima propiciatoria en la pugna ingent que de catalanistes i que formen ais rengles s'iniciá a Europa entre les dues branques d'entitats republicanes espanyoles. EDITORIAL del totalitarisme —• el nazi-feixisme i el co- Els catalans nacionals hem d'establir, munisme — . Per aquesta rao, avui tenim amb la nostra unió, la puresa d'intencions la sensació que tot ha retrocedit ais pri- i de doctrina i, per la conseqüéncia de les FOURNIER mers anys de la Renaixenca. nostres conviccions, la fermesa de la nos Amb aixó vull dir que la unitat deis ca tra ética nacionalitária. S.A. talans és factible d'una manera espontánia Cal estar a l'aguait de les manifesseries en les nostres grans diades d'optimisme i d'aquells que, tot obeint consignes foranes, de joia i no pas en temps de lluita i d'an- volen desviar el nostre moviment nacional goixa. Aquest és el taranná nostre. vers llurs conveniéncies particulars, vers EDICIONS Perqué siguin possibles, cada any, les una supeditació que no escau. TREBALLS COMERCIALS No vulguem ensopegar dues vegades grans diades deis Jocs Floráis de la Llen REVISTES gua Catalana, calen els esforcos continuáis amb la mateixa pedra. El nostre esperit deis membres deis organismes permanents constructiu ha de fer assentar els principis de patrocini, de les comissions organiza liberáis i democrátics i de justicia social dores i deis Consistoris. És una tasca de que han de regir els destins del nostre poblé mesos i mesos. damunt bases solides de catalanitat infran Perqué fos possible la unitat catalana gibie, i aixó ens ha de permetre conciliar del 14 d'abril, el President Maciá hagué — i no pas distanciar — els parers diversos de treballar, abans, amb esperit de sacrifici, de tots els catalans nacionals de bona vo Arquitectura, 29 - Teléfon 28-03-64 amb fe i amb tenacitat, durant anys i anys, luntat. fins que uní, al seu volt, de primer, els PERE MAS I PERERA Copilco-Universidad, México, D. F. homes generosos que l'acompanyaren a (Prohibida la reproducció) V E U CATALANA De la dictadura de Primo de Rivera MD A DICTADURA de Primo de Rivera ha es- dinástic del segle xvi espanyol, amb una L tat un període molt curios de la nostra diferencia comparable a la que marquen en historia política. Algún símpatitzant deia tre les dues époques l'art precursor de Ve- anys després que el seu defecte capital era lázquez. Bé és veritat que per a establir que no tenia estil, i amb aquest concepte la seva dictadura, amb poca cosa n'havia de pretensió literaria es volia indicar que tingut prou perqué només havia necessítat no tenia doctrina. Precisament aquesta qua- una guerra mundial, l'enfonsament, que va litat li donava un estil propi que la dis- conéixer pels diarís, d'un Imperi tres ve- tingia de totes les altres del seu temps. gades secular i l'interés vital d'un altre Tenia la gracia del nu. Era la dictadura Imperi a impedir que Rússia pogués refer per la dictadura sense l'enfarfec de la ves el front de guerra caigut. Així i tot, si no timenta doctrinal que sol ésser la part anec hagués mort a temps, és segur, com deia dótica d'aquesta mena de facécia. Totes les la seva dona, que un home obscur com dictadures son una forma de l'absolutisme Stalin, aixecat per una forca misteriosa de polític que respon a un determinat moment sentiment nacional, 1'hauria suprimit amb psicológic de la vida deis pobles, i el ma la mateixa fácilitat que va eliminar Trotzky, Models extlusius per a senyores, teix té que cremin heretges o que matin l'home d'acció del grup leninista, i ha eli- nens i homes burgesos perqué el tema de la seva activí- minat després tots els col-laboradors íntims tat depén de l'hora que viuen i no d'un del dictador difunt. CREACIONES MAS DEOP, S. A. pensament propi. Son un producte directe En el nostre país, la dictadura no pre- Av. Uruguay 86 de la feblesa orgánica deis pobles que nia aspectes de tanta ressonáncia perqué, Tels. 21-17-35 i 12-03-13 s'abandonen per motius d'impoténcia, no amb tot i ésser deguda a 1'epidemia polí MÉxico, D. F. precisament al mes fort, sino al primer que, tica dominant, tenia l'objecte mes modest essent prou lleuger per manca de pes es- i mes concret d'ofegar la qüestió de les pecífie, es troba per sort o per desgracia responsabilitats del Marroc i empaitar els situat en una posició on pot ésser endut polítics que havien tingut la gosadia de per la forca de qué ha després la massa plantejar-la. Afortunadamente ni Primo de GRAN nacional fins arribar a ésser-ne un símbol Rivera ni Alfons XIII no eren de tempe- LICOR o un mire. rament cruel, i el régim no va sentir la CÁTALA Tots els dictadors, des de Sila fins a necessitat d'extremar violencia que per altra Napoleó, siguin les que siguin les seves part la conformitat del país no exigía. El BONET altres. aptituds personáis per a un ofici o marqués d'Alhucemas, amb l'obsesió al-lu- una fundó técnica, han tingut el mateix cinant de la recent execució deis ministres Sant Feliu de Guíxols valor i la mateixa historia, com les palles grecs del Govern Gunaris, adrecava al dic del carrer que son les que pugen mes tador una carta gairebé patética invocant amunt a l'hora del vendaval. I tots ells, un els seus servéis personal i la innocencia deis cop passada la tempesta, han caigut sense seus nets per a esperar que seria respectat poder aixecar-se perqué la forca externa malgrat el to punitiu de les primeres de- desapareguda era tot el secret de la que daracions del Director; pero havia estat creien propia. Mes tard, els historiadors del tan fácil i tan plañera la supressió de tot país, per una reacció molt humana contra el mecanisme polític deis partits, que n'hi Representaras exclustus: la humiliació nacional de la dictadura, s'en- havia prou amb la por de la violencia per ginyen per presentar les gestes del seu a estalviar-se de fer-Ia servir. Al cap de INTERNATIONAL temps de manera que justifiquin la trista dos mesos de funcionar la dictadura, a MERCANTILE Co. abdicació popular que va donar-li vida; mitjans de novembre de 1923, el comte de pero aquesta mentida piadosa no desfá la Romanones i Melquíades Alvarez, presi S. A. realitat viscuda. Aquella ironía de Tolstoi denta respectivament del Senat i del Con- Carrer (Drizaba, N" 43, A en Guerra i Pau sobre el geni militar de grés, havien demanat audiencia al rei per Tel. 25-64-27 Napoleó oposant-li la figura de Kutusov, a fer-li present el precepte constitucional que exigia la nova convocatoria de les Méxic, D. F. vell, xacrós, apátic, que segur de la terri ble forca d'inércia d'una massa deixada Corts per a substituir les dissoltes, i Al anar, obliga l'Emperador esperitat a fugir fons XIII els havia rebuts en forma prou de Rússia amb la Grande Armée anihilada, desplaent perqué comprenguessin que ha no és res al costat de la ironía trágica del vien donat un pas en fals i que les Corts temps que estem vivint ara d'atribuir a un eren totalment suprimides, com la Cons- ^ Plaza Parque España, N" 7 Otí pobre diable com Hitler, sense nom i sen titució. w w se historia i d'una intel-ligéncia per sota La veritat és que en el fons del drama O, de la mitjana, la concepció i l'execució per hi havia l'abdicacíó general del poblé que, 0 Oí sonal, com a dictador d'un gran poblé, com a final d'un llarg procés de dissolució w d'una segona epopeia napoleónica de major del poder públíe, havia perdut la confian P« -^If» o, magnitud que la primera. Havia dit Cavour, za en l'acció deis partits i d'ell mateix. El quan els seus amics l'incitaven a fer-se dic temps li demostraría que els partits, amb «•"BgErjgB O tador per a vencer els obstacles de l'em- tots els seus defectes, el mes greu deis quals 1/3 presa de la unitat italiana, que la funció és la propensió invencible a posposar els «5 W^^ Éf/ era impropia d'ell perqué en un poblé pri- interessos generáis a les disputes del poder, w ..-89 jfMkl | vat de tot dret i en estat de guerra, qual- teñen peí damunt de les oligarquies dic «3 sevulga imbécil es pot improvisar home tatorial l'avantatge d'ésser contrastats per d'Estat. Mes recentment, Aristide Briand, tfl l'opinió viva del país, que quan no s'aban- adrecant-se ais que li deien que per a as- 1/1 W dona a una impotencia malaltissa, troba el s <#"flSr t "j i 11 14% segurar la fermesa de la seva política exte ""% 1 lili H joc deis partits l'instrument adequat d'acció jár^5A? v^ < rior contra les resisténcies incoherents deis per a les rectificacions necessáries. I es sap , <-l partits hauria de fer com Richelieu amb per una experiencia repetida que en els o ¿tSfc^QpS» els seus procediments de govern, els repli- régims de dictadura l'interés de la colla cava amb sorna que no l'interessava perqué omnipotent absorbeix l'interés nacional com «iSaiEEifl^ ro seria massa fácil. I en el gener d'aquell mai fins a caure en les immoralitats mes i—i — "L-ii*»*^"•m— -100 w" ' X any 1924 de la dictadura espanyola moría odioses per a acabar amb la catástrofe ine X v¡ Lenin passant a la historia com a cap de vitable deis poders sense poblé. La carac «< H de la revolució de Rússia que l'havía sor- terística de les dictadures contemporánies, j Tel. 11-06-95 México, D. F . w prés distret a Suíssa, tot per haver hagut de que teñen l'origen comú d'una invasió de presidir una imitació del redemptorisme l'esperit gregari de les races primitives VEU CATALANA

d'Orient, no está en el vocabulari marxista LEGISLACIÓ PROGRESS1STA de la dictadura del proletariat social, sino del proletariat polític, format per tots els deixats de compte de les democrácies ven- PENA DE MORT PER ESTAFA cudes i per totes les incompeténcies mes absurdes deis pai'sos afectats. L'odi contra Rominis Libera de 23 de juny d'enguany que hauria arribat la repartidora. El comu- la inteMigéncia, que ha inspirat a les ac publica la noticia del penjament d'un defrau nisme ha d'ésser ben entes. Si un pagés pren tuáis dictadures tantes frases humiliants per dador de la «propietat pública» en aplicado cap a casa seva la collita de cereals «consi a la dignitat deis homes, l'hauran pagat ben d'unes esmenes al Codi Penal de Romanía derada de propietat pública», cal penjar-lo, car els pobles del nostre temps que passen promulgades dos dies abans. confiscar-li els béns que es creía que eren la gran tragedia de la guerra d'ara. Han Les esmenes tendeixen a reprimir la des- seus i deportar-li la familia. En efecte, la moralització que progressa ais pa'isos de ré- premsa romanesa aplaudeix (per aixó la pa confós la intel-ligéncia amb aquell intel- gim comunista i fa quedar malament la tesi guen i permeten) i emprén una campanya lectualisme que el nostre Miquel S. Oliver segons la qual en acabar amb el sistema de moralització, per vía d'escarment. definía com «una concupiscencia mental, «capitalista» es desarrelarien moltes de les Conta que un presiden! de granja col-lec una voluptuositat del cervell que es no- causes de la delinqüéncia. tiva ha estat sentencia! a vint anys de ¡re dreix com un pólip a costa de les altres Ara, a Romanía, es castiga amb pena de batís forcats (amb gracias eufemisme en facultats i paralitza la voluntar». I per mort a tots aquells que furtin, estafin o robín diuen «treballs correccionals») per haver co aquesta confusió, que ha provocat una des propietat «comunista» (ells en diuen sempre mes un estraperlo de 70.000 pesos. El comp- viado sentimental contra tot el que té de «.socialista»), per valor de 100.000 leis, que tador principal fou sentencia! a quinze anys, noble l'esperitualitat deis pobles, han po- venen a ser uns 105.000 pesos mexicans, o només. gut pujar, com en els darrers temps del siguí uns 8.400 dólars. Una vicepresidenta de cooperativa de con- De jet, el Consell de Ministres fa havia sum també arreplegd vint anys per creure Baix Imperi, a les categories directives de auloritzat la pena capital en Decret de 20 que el negoci era particular. la vida pública les mes ínfimes expressions de setembre del 1957, amb accessóries de con Quaranta babaus s'havien repartit entre deis instints de la massa, aixecant les fa fiscado de béns, per robatori de «cereals tots 105.000 leis (diguem uns 157.000 pesos cultats del poder a formes bestials de do- consideráis de propíetat pública». El proce- mexicans). Una mitjana de 4.000 pesos per mini per l'abséncia total d'un enteniment diment, sumari. Necessitat de defensor, cap. barba. Els ha tocat vuit anys de correccional que sápiga humanitzar-les. Afegia, pero, que es podría deportar la fami per a cadascú. És de suposar que el cap de Era la massa nacional, per altre nom la lia del reu. vint, quinze o vuit anys, respectivament, massa neutra, la que havia fet possible la El secret de la rapidesa d' aplicado de les s'hauran corregit i sabrán distingir entre la noves mesures del Codi és que els han donat propietat que és de tothom i la que és d'un dictadura de Primo de Rivera. Pero el dic efecte retroactiu. particular. tador no tenia, com altres del seu temps Pena de mort per estafa, efectes retroac/íus Aquí recordó el pagés del meu poblé que o que han vingut després, la mania gro de la llei penal, procediment sumari i depor ja era progressista sense saber-ho. A un gos- tesca de creure que la seva voluntat orde- tado de la familia del condemnat son, dones, set que li prenia la minestra el va matar d'un nava el curs de la vida. Amb una modes principis revolucionaris i progressistes. En tret. «Perqué aprengui de viure», va dir-me. tia que no responia al llenguatge contun- cara que trobéssim alguns antecedents en Scinteia, órgan oficial del Partit Comunis dent de les seves ordres, era el primer es- costums penáis afro-asiátics i en el modern ta de Romanía, ja deia el 7 d'agosl de l'any tranyat que el país no hagués caigut desfet régim crisliá-franquista. passat; «No és admissíble cap classe de to a les seves mans i s'encomanava sovint pú- La rao és que robar a l'Estat és gravissim lerancia amb els ¡ladres de la propietat pú blicament a Deu perqué, segons les seves allí on l'Estat és l'amo únic i l'Estat és pro blica, enemics de l'Estat Democrátic Popu píetat exclusiva i monopolitzada d'un partí/, lar. . . Se'ls ha de castigar en forma exem- própies paraules, «amb el bagatge científic, anomeni's com vulgui. plar.» artístic i literari d'una modesta cultura» I¡ Cal castigar drásticament els ingenus que No seré jo qui gosi posar-ho en dublé. havia permés de governar amb éxit «com es preñen massa al peu de la lletra que la Personalment m'agradaria qui sap-lo que un honor que el redimía davant de la seva propíetat comunal és de tothom. Sois els aqüestes liéis tan progressives de Romanía consciéncia de flaqueses i pecats d'una vida curts de gambals no comprenen que el ro s'anessin estenent i arribessin a aplicar-se a ociosa en un ambient de vici». La gent va barse a si mateix pot portar a la forca. Si l'Espanya franquista, que gaudeix d'un régim acostumar-se aviat a creure justificada no s'hi posa bon remei, on aniríem a parar? tan semblan! al de Romanía en mollíssims aquesta modestia i a trobar un gust des- Aixó sí que seria aquella edat d'or de qué aspectes. Voldria saber quants addictes al ré conegut a sentir-se superior ais governants. parlava don Quixot ais cabrers, en qué no gim quedarien en llibertat. hi havia «ni lo tuyo ni lo mió». Semblaría Mentre la dictadura assegurés amb l'espan- MIRÓN tall d'un poder arbitran la tranquiMitat del carrer, el públic s'adaptava sense esforc a autocratismes asiátics, ofería des d'un punt alguns on el respecte de Thome no havia una situació en la qual tothom, amb l'exem- de vista de govern una comicitat semblant perdut tots els seus drets. ple de dalt, es reconeixia aptituds d'esta- a la deis generáis del Directori. Només ca Em sap greu no teñir la coHecció á'El dista. Les notes que publicava gairebé diá- lía llegir els discursos deis Congressos del Liberal d'aquell any 1924 que sortia tots riament Primo de Rivera per a exposar els partit i deis soviets que publicava esteno- els dies amb ocurréncies, enginyosament seus pensaments polítics amb una prosa gráficament un butlletí en francés amb el aprofitades per Fontdevila amb agudeses mes fácilment assequible que les antigües nom de Correspondance Internationale per de presentació tipográfica, que van fer un oracions parlamentarles, eren rebudes per a trobar materia abundant que facilites la nou prestigi al diari. Pero recordó que a la multitud com un motiu de diversió de nostra feina. Pero ens servíem també deis Heraldo de Madrid, on s'havia reunit una les tertulies, i aixó que en temps normáis grecs, deis portuguesos i d'aquell original de les redaccions mes lluides de la capital, hauria costat la vida a qualsevulga Govern, metropolita albanés Fan Noli, que des del el jove redactor Vicente Sánchez-Ocaña, era el que assegurava la continuació de la cap del Govern del seu petit país pensava d'una intel-ligéncia aguda i una prosa viva, dictadura perqué amenitzava aquella tem o deia coses tan profundes com els epí- va executar amb molta gracia l'encárrec porada de repós que el poblé s'havia vol- gons de Lenin. I aixó ens permetia d'habi- d'interviuar els generáis del Directori sobre gut concedir. tuar el nostre públic ais homes i a les coses els plans de Govern deis seus departaments Jo que em trobava aleshores en plena de la política estrangera perqué, posats a ministerials amb la idea de reproduir el activitat periodística a Madrid, formant fer, aprofitávem tots els aspectes possibles mes exactament possible les seves paraules part d'aquella tercera Cambra que era Túni de la vida pública deis pa'isos normáis d'Eu- sense cap comentari. ca no dissolta per la dictadura, vaig adop ropa per a recordar que encara n'hi havia AMADEU HURTADO tar aquesta visió gairebé humorística de la (De Quaranta anys d'advocat, volum II.) multitud per a judicar a diari el moment polític. Hi havia la dificultat de la cen sura, pero era relativament fácil salvar-la perqué, com que totes les dictadures son iguals prescindint de les seves carbóries ideológiques, teníem el que els francesos en diuen l'embarras du choix per a atri buir a qualsevulga d'elles els fets de la ODONTÓLEG nostra que volíem comentar. Quan la cen sura va decidir imposar el respecte de la dictadura italiana, que era la mes escaient Consulta: Uruguay 44-112. Tel. 21-20-57 al nostre propósit, vam escollir la deis rus- De 11 a 1 i de 4 a 8 México, D. F. sos que, tot i tenint l'aspecte trágic deis (. VEU CATALANA

necessitat de defensa; que l'Estat és sois ESPURNES una forma jurídica, nascut a l'escalf del que caracteritza un poblé; i que la Nació UNA NACIÓ ÉS EXPONENT qué hi siguí de manera concreta, que pos- és un fenomen de l'evolució de la cultura, DE CULTURA seeixi el sistema per on circuli la sang. un contingut social, una continui'tat histó Si baixem del carro deis siMogisme i les A molts els costa encara d'esbargir el rica, una unitat de propósits, una cons premisses, a l'abast de la má tenim fets fum quan pretenen definir els- conceptes ciéncia nacional. histories que ens diuen: de Poblé, Estat i Nació. Amb aquest plantejament podem con- Un Poblé pot ésser una unitat conscient, Una adscripció ideológica, o el fet d'es- cloure que, en definitiva, és la consciéncia una comunitat, i també una pluralitat dis tar al servei d'un determinat sistema orde d'ésser, l'ímpetu d'influir i de participar persa d'individus; un Estat pot representar nador, és motiu suficient perqué es consi- en una cultura superior, i de contribuir en una sola nació, o estar constituit per di derin tan sois uns conceptes sociológics, o l'expandiment d'una civilització comuna, el verses nacions; una Nació pot estar repar es ressaltin simplement uns fets histories, que exigeix, quan existeix un poblé, la pre tida entre diversos Estats. convenients, perqué la definició respongui sencia d'un Estat. I que és l'esperit qui a un interés preconcebut. Hem de teñir en compte, també, que concreta la forma reguladora de la vida, o evidencia l'existéncia d'un poblé una iden- sigui la Nació la que organitza l'Estat se- Falta sinceritat. Val a dir que és difícil titat de procedencia, una mateixa 1 lengua, gons el Poblé. sostreure's del cercle que es forja a l'entorn un fet económic, uns límits geográfics, una de la facultat de discórrer quan s'obliga ANTONI DOT ARXER els sentits a percebre solament un matís particular de les qüestions, pero no és impossible trabar en els preliminars de defi- CATALUNYA, PAÍS ENDARRERIT nicions encaminades, conceptes que poden aprofitar-se per un intent d'exposició amb antecedents objectius no contaminants. VI. Un programa per demá Recordó una frase — el que em sap greu es haver oblidat el nom de l'autor— que O E5 PODEN donar receptes, per a les qüestions socials i económiques. Vero una cosa pot ajudar molt per a clarificar d'influén- N es pot dir, des d'ara: la millor manera per tal que el moviment obrer cátala doni al cies una disquisició sobre la materia. Se- capitalisme del futur immediat la forma que convé, al mateix temps, a Catalunya i al mo viment obrer, és procurar mantenir-se ell mateix, ser el que és. gons ella «el poblé és la sang; l'Estat, el No vull dir que s'hagi de modificar ni que s'aferri a les seves caracterísiiques acciden eos, i la Nació, l'esperit». táis del passat. Agafeu-la com vulgueu, doneu-1'hi vol- Aqüestes característiques son les que li donen nom d'una o altra ideología. Pero el que tes i trobareu que sempre us dona una con hi ha de permanent en el moviment obrer cátala és que és primera forca col-lectiva impor- testado precisa; és mes; els opinants po tant, el primer grup de pressió de casa nostra — al llarg de tota la nostra historia — que den pretendre que s'identifica amb la con- és fonamentalment incoformista, que desitja transformar el món. cepció del viure que norma el propi pen- Fins a mitjans del segle passat, a Catalunya els catalans eren descontents, no estaven sament. mai satisfets amb el que tenien ni amb la manera com les coses eren i marxaven. Elucubrem una mica sobre la frase: Aquest descontent es troba en toda la nostra historia, pero sempre en manifestacions La sang és la vida; forma, color i es- individuáis. Ramón Llull, per exemple, és un inconformista, i ho és també Anselm Turmeda. perit, i en definitiva la mateixa vida, no i fins i tot els mes ortodoxos deis humanistes, com Berna/ Metge. Descontents son els remen se'ns manifestarien si una concreció orgá ees i els burgesos de Barcelona. Descontents, Aman de Vilanova, Miquel Servet, Unís Vives, Auziás March, i, d'una manera menys clara, ho son també els bornes de la renaixenca del nica no limites un seu sistema circulatori. segle XIX. Tota concreció, i mes si és biológica, pre És un descontent que sovint té un carácter social — fins i tot quan s'expressa a través cisa de circumstáncies, d'imponderables, de Roe Guinarda o de Joan de Serrallonga —. Mes sovint, adopta el carácter d'una protesta d'imperatius per fer-la possible. La funció nacional. A voltes, és un descontent purament intel-lectual, com en Peius Gener, per exem crea i desenrotlla l'órgan i tota funció pre- ple, o en aquell magnífic Didac Ruiz de l'época de L'Avenc, o en el grup de Joventut que suposa consciéncia implícita o externa. tradu'ia Ibsen. L'esdevenir obeeix a una finalitat, i la 1 el descontent del cátala no deixa d'expressar-se ni tan sois quan ha trobat altres for finalitat és l'exigéncia de l'esperit. mes. El Papitu dirigit per l'Apa, i El Be Negre, en son exemples. Hi ha órgans que teñen funció pero no Vero amb el moviment obrer,,per primer cop en la historia catalana, aquest tret que exigencia de finalitat, son simplement re- podriem anomenar fonamental del carácter cátala es supera i es dona una expressió col- guladors. Hi ha finalitats no emmarcades lectiva, organitzada, amb un programa i unes aspiracions concretes. encara orgánicament. La consciéncia de la Cal, ara, que el moviment obrer no es paralitzi, no deixi de ser moviment, que arraconi finalitat crea la necessitat, i la necessitat la nostalgia de les frases fetes i deis principis ocasionáis i que, sense entrebancar-se per les qüestions de t'ttol, es depassi a si mateix i trobi la manera de ser la manifestado del descon imposará l'órgan, pero es fa precís, per- tent doble que nia ara a Catalunya: el descontent general de l'home de l'edat atómica i de l'automalització, que ha viscut la gran estafa ideológica del comunisme, que no en té prou, per compensar-la, amb el nacionalisme a seques, i que cerca un lloc al món i un sentit a la seva vida; i el descontent específic del cátala de l'época franquista, que comenca a apren- dre la historia recent, a fer la part de les culpes i deis errors, i cerca solucions ais problemes, perqué ja s'ha cansat de perdre tenint rao i de teñir rao sense aconseguir la victoria. L'inconjormisme nostre com a guia i norma — que ens alliberará sempre d'emprar mit CovtesÍA i>e\ jans indignes del fi —, ens donará, en cada moment, la mesura del que caldrá. Mes encara, aquest inconformisme, si saben mantenir-lo viu, actiu, ens fixará espontániament aquests objectius que he assenyalat, per la Catalunya de l'época de la segona revolució industrial- No resignar-se a l'automatització de l'home. No deixar que Vobrer sigui nacionalitzat ¡al mateix temps que ho siguin les empreses —• quan arribi l'hora de nacionalitzar-les. No permetre que el futur capitalisme tregui a l'obrer el gust del treball. No tolerar que la nostra burgesia es mantingui immóbil, sense empenta i sense ambi ció llevat de la de fer diners. No suportar que els técnics es creguin amb dret de donar llicons fora de llur especialitat. No tancar-se a Catalunya, sino comprendre que la solnció del «problema cátala» i deis problemes de Catalunya es troba a la península, primer, i a tot Europa, després. No deixar-se entabanar pels esgarips deis que voldrien fer-nos instrument d'ambicions ¿W£ privades, ni frenar peí record d'un passat que ha de ser impuls i no llast. No oblidar mai que el valor d'una nació no és el seu nom, la seva bandera i altres fa- lórnies, sino els homes que la composen. Rosar, dones, la nació al servei deis nacionals i tío aquests al servei de la nació. Tot aixó poden semblar coses molt vagues per a objectius tan concrets com els que he procurat explicar. Pero son coses que, en lluitar per assolir-les, automáticament ens aniran apropant a la realització d'aquests objectius. Av. Insurgentes 35, México, D. F. En resum, saber que quan diguem «Bon diat>, no expressem una simple cortesía, sino el desig de fer el que calgui per tal que el dia sigui bo. Car el nostre seny sempre ha estat (Cantonada Hamburgo) fet d'aventura i ganes que Catalunya sigui, realment, a ca VAmpie. Que és el millor que es pot desitjar. VÍCTOR ALBA VEU CATALANA 7 Manuel Revenios ^4CQUA SANTA

En Revenios sentía a fons la política, L PAPA Alexandre VI era, per la seva condició de pontífiex roma, sobirá d'Umbria; en el mes noble valor de la páranla, és a E pero enlloc, en aquella provincia, la seva autoritat temporal no era reconeguda. dir com l'art de govenar els pobles per Gairebé a cada ciutat i cada vila hi havia un tira local que sotmetia la gent a una vida al major benestar cotnú, i tenia un sentir d'abjecció i de por. A l'estiu del 1497, per tal de restablir la unitat i l'ordre en una térra profund de la justicia social. on la vida d'un home depenia de la por que inspires ais altres, el papa Borja hi enviá Cátala de soca a reí per herencia i per el cardenal César Borja, que se suposa fill seu, com legat apostólic. L'hi enviá sense formado, liberal, demócrata, no posava lí- armes i amb una petita escolta, inútil per a qualsevol acció de forja. Es tractava de pro- mits ideológics a l'evolució social i era ene- var si l'autoritat moral del papa bastaría per a restablir la seva autoritat temporal. Tot mic de tota violencia — així deis excessos just arribat a Narni, la primera ciutat d'Umbria, César Borja va veure que anava a per- del poder, com de les revolucions, com de dre el temps i ho comunica al papa en aquests termes: «E molto necessaria la provisione la simple violencia de llenguatge que ano- de le genti d'arme contro questi demonü che non fugono per acqua santa». I va ser menavem «maximalisme verbal». Repórter només amb l'ús de la forja contra la forja que César Borja, després de renunciar al títol en la seva primera joventut, anys d'Uni- de cardenal i convertit en capitá deis exércits de l'Església, va restablir l'ordre, no sois versitari encara, del vell Poblé Cátala, br- a Umbria, sino ais altres estats de l'Església. gan del Centre Nacionalista República, va Avui dia les declaracions grandiloqüents deis estadistes occidentals per a enaltir vibrar amb Ventusiasme de Solidaritat Ca els avantatges de la llibertat i induir els homes d'arreu del món a rebutjar la tiranía que talana i després amb la política cultural i s'ofereix com remei de la miseria i de l'explotació, son l'«acqua santa» que no feia cap constructiva de Prat de la Riba. Mort aquest servei a César Borja. Els polítics demócrates — mes o menys — d'Occident ens volen i fracassades l'Assemblea de Parlamentá alliberar del perill del comunisme, que amenaja sotmetre la humanitat a la dictadura is (1917), la campanya intervencionista mes inhumana i mes organitzada que hagi conegut la historia. És un bon desig molt «.per l'Espanya gran» i la campanya per d'agrair, pero si no s'afegeixen mesures practiques a les declaracions i ais discursos, l'automomía (1918-1919) quan la Lliga, aquests no resultaran gaire persuasius. No es tracta, en aquest cas, d'oposar la forja que de jet monopolitzava el catalanisme armada a la forja armada, que si bé és una mesura defensiva a la qual lógicament cap polític militant, s'esllavissava a devenir un deis dos bándols no pot renunciar, no ve a solucionar res. El perill deis régims totali- apéndix del conservadurisme ' monarquic, taris només es pot combatre elevant la vida humana, arreu del món, a un nivell digne. en Reventas va ésser deis que reaccionarem I si bé les Nacions Unides, a través de les seves agencies, han realitzat una bona tasca, convocant la Conferencia Nacional d'on cal observar que aquesta tasca no passa gaire del carácter d'assaig i que els Estats que nasqué Acció Catalana (1922). Eli desit- integren l'organització fan ben poca cosa, directament, per a millorar la vida deis homes. java, com jo mateix, que Acció Catalana Si un régim totalitari ofereix treure de la miseria, amb el seu sistema de govern, actúes com una «unió de patriotes» i un els milions de persones que la pateixen, les il-lusions que l'oferta pugui desvetllar no centre d'estudis polítics, económics i so- serán pas esva'ides explicant que es tracta d'un parany i que resultará pitjor el remei que cials, al marge deis partits, influint damunt la malaltia. El que cal és aplicar un remei que guareixi la malaltia: proporcionar ais d'ells i damunt l'opinió pública a través de homes una vida lliure, confortable i digna, que per ara está ben fora de l'abast de la les publicacions, de la propaganda oral i, majoria. Aixó fóra l'argument decisiu. Mentre la democracia no faci desaparéixer la mi sobretot, de la premsa. Era potser utópic seria — material i moral — del món, els seus enemics tindran arguments per a comba- de somniar una mena de Fabián Society en tre-la, arguments que, fal-lajos o no, resulten tonvincents per a qui no arriba a gaudir el nostre clima polític, tan caldejat. La tria plenament deis avantatges de la democracia, és a dir, per a molts milions de persones ens fou imposada de fora estant, i calgué que viuen sota régims mes o menys democrátics. que Acció Catalana actúes com a partit po lític. En Reventas en fou sempre membre M'adono molt bé que se'm pot replicar invertint els termes: si el comunisme sovié- actiu; adhuc permeté que el seu nom anés tic no allibera el món de la miseria desil-lusiona els que hi hagin posat les seves espe en candidatura. rances. . . No me'n refiaria pas massa. La desil-lusió, en aquest cas, pot trigar a venir. I si arriba a temps, qué s'haurá solucionat? No es tracta de salvar la democracia perqué No havia estat, pero, no podía ésser-ho, el comunisme soviétic no sigui capaj de solucionar els grans problemes de la humanitat, un home de masses. Físicament, no soste sino de salvar-la perqué s'espera que ella els solucioni. Pero cal accelerar el pas de l'es- nía l'esforq d'un discurs de míting; moral- peranja a la realitat. I aixó no s'aconseguirá amb l'«acqua santa» deis discursos. ment, les discussions poca-solta de gent im VICENC; RIERA LLORCA preparada (i Déu sap si cap mediterrani és capac d'abstenir-se de parlar de política i d'economia) Venervament fins a fer-li aca de la Iliura» va aplegar tots els interessos Era Antonio Flores de Lemus. transgressió bar la corda. Per aixó, la seva intervenció que podien ésser afectats per la devaluació del protocol, diversament comentada al pa en els afers públics va ctristal-litzar mes en anglesa — productors, comerciants, consu- lau del Passeig d'Atocha. Fadministrado que en la lluita política. midors —•, per tal de contrastar entre ells L'any 1933, llavors de la Conferencia En ésser proclamada la República, en llurs opinions i de formular els assessora- Reventas acceptá la Direcció general de Co ments que volguessin donar al Ministre. meré i Política aranzelaria, carree per al Grades a aixó, per primera vegada els in- qual l'havia pressentit en temps de la cons teressats no acusen el Govern d'ésser el res pirado, perqué només podía resoldre'm a ponsable, siguí per incuria, sigui per me encarregar-me del Ministeri d'Economia sures desencertades, de la crisi que els afec- Nacional que rodejant-me d'un equip de tava. Aixó, com també la reorganització del gent preparada i honesta. The right man in Consell d'Economia, fent-hi entrar per pri the right place era en Reventas a la Direc mera vegada els representants deis sindi ció de Comerq. Per contrast amb alio a que cáis obrers, s'inscrivia en el man de la N estaven avesats, els funcionaris admiraven nostra ideología democrática d'acostar el i respectaven el Director que es passava el govern al poblé. dia al seu despatx, madurava rapidament A Madrid, el nostre amic havia de retro QILABERT els assumptes, dominara la técnica burocrá bar velles coneixences; antics pensionáis a tica i coneixia a fons les liéis i els regla- Alemanya per la Junta d'Ampliado d'Es- e men/s que havia d'aplicar. tudis, catedratics, alts funcionaris. La Di ¿ssseoiMrs*5 vi ees Era el moment en qué la crisi económi• recció de Comerc, pels seus servéis de «po ca, passant d'América a Europa, feia sen lítica aranzelaria», mantenía estreta reta tir els seus primers efectes catastrófics. Peí do amb el Ministeri de Finances. Cert dia, juny del 1931, si el record no m'és infield, calgué entrevistarse amb un deis técnics del Bélgica ens sorprengué amb els primers vell palau de la Duana. — «Me n'hi vaig», contigents, ;' peí setembre —-jet que va digué, expeditiu com sempre, en Reven commoure, com cap d'altre, el món deis tas. — «Permeti'm d'observar el senyor Di afers — la Iliura esterlina abondona la seva rector, objectava cerimoniós el Cap de Sec- Parroquia 68 paritat or. Calgué prendre mesures d'ur- ció, que és el técnic de Finances qui ha de Despatxos 11 i 12 géncia per tal de salvar tot alió que fos pos- venir a veure el senyor Director: la catego Tels. 4-6252 i 4-5148 sible, sense malgastar temps ni energies a ría administrativa. . . » — «No hi ha cate- GUADALAJARA, Jal. oposar-se a l'irreparable. La «Conferencia gories que valguin: ha estat meslre meu.» 8 VEU CATALANA

Económica i Monetaria Mundial de Lon dres, en Reventas va anar-hi en la delega EL DIVORCI ENTRE EL MUNICIPI do de la República com assessor tecnic. Vaig fer condició del seu nomenament per acceptar-ne jo la presidencia. Assemblea I L'OPINIÓ PÚBLICA nascuda morta perqué, en vigílies d'obrir- la, els Estats Units — salus populi suprema 'AJUNTAMENT que presidia el senyor sadas a contratistas por obras y a propie lex — van apunyalar-la per l'espatlla, aban L Simarro fou una prova del que pot tarios por expropiaciones, por valor de dona! — en aquel! moment! — el patrá or, arribar a fer una mala administrado quan 293.103086 pesetas. Al tomar posesión, que la Conferencia hauria volgut restablir s'ocupen carrees a espatlles del poblé i con el señor de Porcioles se encontró con dos arreu; i encara, pocs dies després d'oberta, tra la seva voluntat. Si haguéssim de sin- graves problemas. El presupuesto ordinario Roosevelt, desautoritzant la delegado ame tetitzar la seva actuació diriem que no posa del ejercicio correspondiente no respondía ricana, s'oposava a l'estabilització relativa cap remei ais mals que patia la ciutat, i a la realidad en cuanto a gastos, ya que se del dolor amb la lliura. Mig partida la en canvi, els empitjorá i en provoca de habían dejado de consignar obligaciones Conferencia en clues grans comissions, en nous. Substituit peí senyor de Porcioles, no ineludibles o se habían establecido cifras Reventas actuava a la Comercial i fon re passá molt de temps sense que La Van insuficientes para atender a exigencias que marcada, entre al/res, la seva intervenció a guardia fes voleiar les campanes peí que estaban aprobadas. El segundo problema la Subcomissió del Vi, tan plena de dades havia comengat a fer-se i peí que es faria estribaba en las deudas contraídas a cargo estadístiques com d'humorisme rebelaisiá. en l'esdevenidor. Alguns gestors feren ma- de los presupuestos extraordinarios, deudas nifestacions no solament en aqueix sentit, que se nos presentaba como una losa L. NICOLAU DOLWER sino de franca censura pels «d'abans». El aplastante que dominada el porvenir. En (De CaliuJ cas s'ha repetit ja diverses vegades i sha total, 762.268.280 pesetas». A una pregun atacat el senyor Simarro i els seguidors, amb ta del redactor referent fins a quin grau ha rao, és ciar, pero amb tanta cruesa que és estat restablert el crédit municipal, el se MARGARIDA XIRGU una desqualificació ais seus autors, que nyor de Carreras respongué: «Hay que re no cal que esperin indulgencia deis qui els conocer que en los últimos tiempos no pue A BUENOS AIRES succeeixin en els seus carrees, perqué també de clasificarse de floreciente. Las causas els qui vindran trobaran coses mal fetes i eran diversas y de todos conocidas, entre El diari El Plata de Montevideo ha pu- ho dirán, per bé que solament sigui com otras el error de satisfacer deudas corres blicat el següent comentan referent a Mar- garida Xirgu: justificado anticipada del que pugui ésser pondientes a presupuestos extraordinarios, la seva actuació. mediante entrega de títulos de la Deuda «El público argentino ha podido apreciar Darrerament, don Narcís de Carreras, Municipal que fueron vendidos a tipos in en diversas oportunidades el arte interpreta delegat de la Hisenda Municipal, parlant feriores a los del mercado bursátil con la tivo de la actriz hispana Margarita Xirgu deis resultats d'un any d'actuació ha decía- consecuencia de una depredación de valo quien de manera especial, ha difundido, a res.» Ara, segons el senyor de Carreras, el pesar de la trascendencia que de por si han rat a un redactor de La Vanguardia coses tenido desde la muerte del poeta, las obras tant significatives com les següents: «Las senyor de Porcioles «tiene un interés ma teatrales de Federico Garda horda caído en ordenanzas fiscales y los presupuestos se nifiesto en que se establezca el diálogo con Granada, «en su Granada», según la expre aprobaron dentro de las fechas marcadas la ciudad». Ara bé: aquests diálegs, ens sión de Antonio Machado. Margarita Xirgu por la ley, lo cual hacía muchos años que sembla teñir present que s'havien establert ha llegado ahora a Buenos Aires, proceden no se efectuaba. Las ordenanzas fiscales se sense interrupció des de comencaments de te de nuestra capital, para intervenir en un redactaron de nuevo con una ordenación segle fins el 13 de setembre del 1923. Des programa del «video» argentino. Se propone jurídica clara y precisa, haciéndolas mucho prés, amb els regidors nomenats per la dic realizar por primera y única vez en la tele más comprensibles para los contribuyentes. tadura, vingué el que havia de venir. Que visión, un ciclo de teatro que iniciará con la el president de la darrera gestora, senyor conocida obra La Casa de Bernarda Alba, Gracias a la revalorización del crédito mu de horca Asimismo, la dirección escénica es nicipal y a la confianza que la Caja de Romeu, es negá a donar les explicacions de tará también a cargo de la señora Xirgu, has Pensiones, las Cajas de Ahorros y los Ban tipus económic-administratiu que li dema obras seleccionadas, cuyo autor de por si sig cos han depositado en el Ayuntamiento ná el senyor Vidal i Guardiola. El diáleg nifica una garantía, ya que a muchos años desde el día en que tomó posesión el señor torna a efectuar-se a la caiguda del dicta de su muerte continúa vigente su «opera om- de Porcioles, se han liquidado deudas atra- dor i així seguí fins l'adveniment del régim nia», destacándose, en el teatro, Yerma y franquista a Barcelona. El senyor de Por Bodas de sangre, en la que supo lucirse en el cioles voldria ara que s'estabíís de nou. principal papel Margarita Xirgu, le darán, ACUDITS Pero amb Barcelona no manté diáleg qui sin duda, un valor excepcional al programa.» No s'esgola l'humor per a esbravar-se. vol, sino qui pot. I la capital de Catalunya, D'Espanya arriben aquest parell d'acudits. no pot acceptar-Ia amb persones que no ha FESTASSA AL VENDRELL Franco, de tant en tant, visita d'incognit nomenat i usurpen la seva representado. EL 30 DE NOVEMBRE carrers i places per a assabentar-se personalment del que diuen d'ell. Grofallut i saginer, Els nordamericans de la base de Saragossa passa inadvertit, com un botifarrer mes entre aplegaren almenys 10.000 forasters al Ven- el públic. Va entrar en un cinema de Madrid, drell per a veure com posaven un Ángel de on ell sortia en un corto. El públic aplaudí bronze a dalt del campanar, amb l'ajut d'un la seva arrogant figura i ell seguía assegut, El doctor helicópter. L'alcalde del Vendrell obsequia somrient satisfet, i sense pensar a aplaudir-se. un chatelain al comandant americá i aquest Fins que el veí del costat Vavisa: li correspongué amb un magnífic estoig amb —. Aplauda, no sea tonto, que si no lo PELAI VILAR dues pistóles texanes. Es veu que el va pren- llevan a la Delega. dre per sheriff. Els aviadors americans acos- Un altre estirabot és el del coxte que en un OTORRJNOLARINGOLEG tumen a estiuejar a Camarruga. Un soldat carrer s'atura per pana. El xofer baixa, mira ras norteamericá a Espanya cobra 300 dó- les rodes, descapota, etc. Mentrestant el ren lars nets. Son unes quinze mil pessetes men- gle d'autos s'impaáenta per manca de pas i ofereix a la Colonia Catalana suals. Els oficiáis espanyols están que se'ls comenta l'escándol de claxons. Fins que el emporten els dimonis en veure la diferencia de Vobturado s'aixeca, i els diu: —• Voy a el seu Consultor'! amb un soldat americá. ser Franco. Ni lo arreglo ni me voy.

Consulta: Dimecres, dijous i divendres, de 5 a 8 p.m. V i T A U V A * SUC DE RAÍM Passeig de la Reforma 400 - 503 LOMA Tel. prov. 11-56-92 (Dr. Emili Folch) Sucs de fruites ¡ de vegetáis LINDA Abel 59. MÉXICO u, D. F. Tei. 17-01-15 VEU CATALANA 9

lista on l'autor es presenta no ja solament MES ENLLA DEL MARXISME com un economista, sino com un veritable humanista. La ¡dea socialista, en dir seu, A FORgA del marxisme — tal com es pa no era seva ja que parla va perfectament mes que no pas un producte de les neces- L manifesta a través deis militants co- el castellá i acompanyava les dissertacions sitats de la classe obrera, és un bé que per- munistes — no ve del fet de ser una doc amb gráfiques i cálculs a la pissarra. Jo tany a la humanitat, és la forma moderna trina coherent i raonable sino, al contrari, l'escoltava amb la máxima atenció, pero de la voluntat de justicia social. Segons de d'haver esdevingut un mite o, cosa que és ja completament «immunitzat», grácies a Man, també, «és la defecció de la burgesia igual, una mística, amb tot alió que una un Uibre que havia portat de Franca i el egoísta alió que ha portat la classe obrera mística comporta sempre de sentimental i qual em semblava — em sembla encara al socialisme». Cal admetre-ho, sobretot sí ádhuc d'irracional. De la mateixa manera avui, sobretot avui — el millor antídot que prescindim de tots aquells que s'han fet que no abunden els católics coneixedors a pugui haver-hi contra la metzina comunista. socialistes — o comunistes — moguts úni- fons, deis llibres sagrats, base teórica de Parlo de «Mes enllá del marxisme» d'Hen- cament peí ressentiment, sense conviccions llurs creences, no hi ha tampoc gaires mar ri de Man. Segons aquest autor, Marx creia fonamentades o, en tot cas, mancats de xistes que realment ho siguin per haver que tot sistema ideológic era estrictament l'idealisme géneros d'un Henri de Man per estudiat directament I'obra fonamental de determinar, per les condicions socials i, par- a qui el socialisme no ha de ser una arma Caries Marx: «El Capital». Val a dir que ticularment, per les condicions de produc- de lluita sagnant, sino l'hereu legítim de és una obra impressionant, si mes no peí ció d'una época també determinada. Ara l'humanisme occidental. En aquest sentit, seu volum, car son 2.000 pagines impreses bé, si la natura social ha canviat — des de els obrers teñen tots el drets inherents a la i cal una paciencia de sant per a llegir-les que Marx va escriure la seva obra— com condició humana, pero no pas mes drets del cap a la fi. D'altra banda, només un ha canviat el sistema de relacions entre el que els altres homes. I menys encara, el especialista en qüestions económiques pot capital y el treball (mitjancant les naciona- dret d'erigir-se en una classe superior, arribar a comprendre íntegralment llur con- litzacíons, per exemple, de certes indus «messíánica». L'obrerisme totalitari és tan tingut confús, difús i, sovint, hermétic. tries), cal reconéixer que un bon nombre repugnant com el feixisme ja que voler sot- D'aquests especialistes, jo solament n'he de les teories marxistes han estat sobre- metre tot el poblé en nom d'una «classe» conegut un exemplar: el professor Rad- passades pels fets. I de la mateixa ma és igual que voler fer-ho en nom d'una vany, hongarés, marit d'una novel-lista de nera que Fautor á'El Capital anomenava «raga». Son dues mistiones ¡nhumanes. nota — Anna Seghers —•, refugiat, fa uns «ideologia» tot sistema d'idees al marge de Puntualitzem, per acabar, que tots els quants anys, a Méxic, on donava classes la realitat, actualment pot dir-se que una qui no renunciaran mai a la suprema aspi d'Economia Política i d'História del Capi- bona part del marxisme resta arxivat per rado de l'home (obrer o pagés, socialista talisme (segons Marx, és ciar) a l'anome- sempre a l'armari de les ideologies. L'aug- o no) que és la de viure en llibertat i dig- nada «Universitat Obrera», situada alesho- ment progressiu del proletariat, amb el nament (ja que sense llibertat no hi ha res al carrer de Rosales i en l'edifici on ana qual Marx comptava, no s'ha realitzat. Ais dignitat ni civilització) es troben situats a raure, posterioment, l'«Orfeó Cátala». Estats-Unis (per no citar mes que un cas) mes enllá del marxisme. El professor Radvany (el qual dirigía hi ha ara menys obrers (en proporció al A. B. D. també en aquells temps una mena d'Institut nombre d'habitants) que trenta anys en- de l'Opinió Pública, imitat del «Gallup») rera. En canvi, hi ha mes técnics, mes «ma- era un home simpátic i un teoritzador for nagers», mes empleats administratius, mes LES CONQUESTES SOVIÉTIQUES midable, sense que li manques la dosí ne- burócrates. . . La substitució de la máquina- cessária de dogmatisme, i fins de fana- eina per la máquina automática i l'aparició Des del 1939 enea la Rússia Soviética s'ha de l'obrer qualificat han tingut gairebé tan- anexionat, d'amics o d' enemics, sense discri- tisme, per tal de completar la sevá figura minado, el següent: de marxista acabat. Tal com era de rigor, tes conseqüéncies socials (anti-marxistes) Qu¡16mctics Poblacíó en un home així, el Prof. Radvany consi- com, en el camp polític, la divisió entre co- quadrats munistes i socialistes en altres paísos. Polonia Oriental . . 178,999 11.000,000 derava «El Capital» com un evangelí i Lituánia, Estonis i Le- Marx com un profeta de la nova «religió». D'altra part, si, com ja deia Man, la tónia 162,000 5.873,000 Segons ell, Marx i Engels ho havien dit classe obrera no pot ja representar numé- Besarabia, de Ruma tot, llurs teories eren la pura expressió de ricament la majoria d'una nació, no pot nia 44,000 3.000,000 la veritat i, per tant, era inútil estudiar res atribuir-se el paper privilegiat — ni tan Istme de Carélia, de mes. sois en termes de democracia — que Marx Finlandia . . . 45,000 520,000 Aixó no obstant —- i malgrat el fervor la hi atorgava. Per a aixó, caldria que els Prússia Oriental . 12,700 300,000 pedagógic i prosselitista del Prof. Rad obrers incorporessin préviament a llur causa Ruténia, de Txecoslo altres sectors de la poblado (pagesos, pe- váquia .... 13,400 725,000 vany — ni un sol deis seus «deixebles» 36,000 415,000 tita burgesia, inteMectuals, etc.). Sud de Sakhalin . d'aleshores ha esdevingut marxista — al- Ules Kuriles . . . 10,254 18,000 menys que jo sápiga. Es possible que no Henri de Man va reprendre el tema i va l'haguéssim compres bé. En tot cas, la cul ampliar-lo en una altra obra: La idea socia 501,254 21.851,000

SANTA ROSA

MONTERREY I í IS LA DIGNIFICACIÓ i )E LA CUINA MEXICANA I :N UN MARC I UN AMBIENT i )*AUSTERA ELEGANCIA

AIRE ACONDICIONAT v»¿*í>í»r Costvv, «írínf 1 CAPACITAT: 400 PERSONES VBU CATALANA

qué ens referim. El seu autor va néixer a Mé xic, de pares espanyols, el 1915. Ais vuit JOAN OLIVER GUANYA anys va anar a residir amb els seus pares a Valencia, on treballá com delineant en una societat de construccions i obres publiques. EL PREMI GUIMERÁ 1958 Allí el va trobar el juliol del 36. Gran en- renou ai si de la familia. La germana gran, Lluisa, defensava el punt de vista del retorn a Méxic, perqué, fet i fet, eren mexicans. Va prevaler, pero, el criteri de restar a Valencia i així fou com Francesc, un deis tres nois, va ingressar a l'aviació de guerra. El seu llibre, que ve a ser un diari d'operacions és, al meu parer, un deis documents mes im- portants que shan publicat sobre la historia de la guerra 1936-39 perqué ens la fa veure des d'una perspectiva completament diferent: des de l'aire, al front de Santander, primer; ais de Llevant i Catalunya, després. Des d'una alearía de 5 i 6.000 m. podem anar seguínt, en un vast escenari en el que les figures i els objectes apareguessin en relleu, el desplegament de les forces en els diferents fronts de batalla, els alts i baixos de la lluita. els estralls que causa, malgrat la seva infe- rioritat ben palesa, l'aviació republicana a les línies enemigues i la defensa aferrissada del terreny feta per l'exércit república quan, ja perduda la batalla de I'Ebre i iniciada ('ofen siva contra Catalunya amb 350.000 soldats i de 6 a 700 avions, l'escomesa de l'enemic solament podia ser afrontada amb el coratge Els membres del Jurat Qualijicador, una vegada atorgat el Premi, reunits amb la dotadora senyora d'una fe que no s'havia perdut, com no la Emma Alonso de Costa. D'esquerra a dreta: Manuel Alcántara, P. Bosch-Gimpera (preside»!), Entina perdé l'aviador Tarazona en la lluita en una A. de Costa i Ol Duran d'Ocon. Drets: Vicen( Riera Llorca i Ltuís Moles-Mart/uina. proporció de 5 a 1 a favor deis franquistes, grácies a un ajut constant que mai no pogué obtenir la causa republicana. El 21 d'octubre es va reunir a la ciutat qual, oberta la plica corresponent, resulta * de Méxic el Jurat que havia de triar, entre ser autor Joan Oliver, resident a Barcelona. les dotze obres presentades que optaven Hi ha certa relació de contintt'itat entre Méxic, 21 d'octubre del 1958 al Premi Guimerá 1958, convocat per Pont el ¡libre que acabem de citar i el que ara es- mentarem, Noche sobre España.-1 El seu au- Blau i dotat enguany amb 600 dólars per Pere Bosch Gimpera, president; Manuel ror, murcia, antic lluitador ais rengles de la la senyora Emma Alonso de Costa. Alcántara Gusart, O/ Duran d'Ocon, Lluts C.N.T., va tornar al país, des de l'exili, per L'acta del Jurat per al Guimerá 1958 Moles, Vicenc Riera Llorca, secretari. a sumar el seu esforc a la lluita contra el ré- diu: gim en els anys de 1944-47, quan tot sem PREMI GUIMERÁ 1958 blara abocar a un canvi que els mateixos falangistes descomptaven. Pero aqueix canvi no Reunit a la ciutat de Méxic el Jurat no- De Llibres ringué i els passá el malson, no sense que la revenja de la inquietud soferta fos el car- menat per a adjudicar el Premi Guimerá J 1958, dotat amb 600 dólars per la senyora Els dos llibres de qué teníem referencia golament deis adversaris. Caigué la nit da- comentant el paper que jugá l'aviació durant munt del eos encara sagnant de la guerra Emma Alonso de Costa, que ha d'atorgar- 1936-39, son del cantó deis sublevats. Em en la part del país desafecta ais governants. se a la millor obra teatral en cátala, no pu sembla que no n'existia cap que ho fes del El ¡libre relata els procediments de repressió blicada, entrenada ni premiada en cap altre cantó república. Sangre en el cielo 2 ve a om- i els centenars de victimes immolades peí non certamen, que es presentí a concurs, pro plir aquest buit que es feia tant mes necessari regim i que fautor, que resseguí els fitxers cedí a la consideració de les dotze obres com les referéncies o la impressió que es te deis diferents presidís on estigué, calcula en presentades — Estimat Mohamed, Amb el nia, no solament sobre l'actuació d'una avia el nombre d'un miiió. L'enlrada de les forces cor no s'hi juga, La gran pietat, El setge do republicana sino de la seva propia existen franquistes a les ciutats de la zona republi de la baronía de dalt, L'adveniment del cia com arma combativa, eren mes aviat defi- cana era preludi d'algun acte bruta¡. En al- Messias, Fam de térra, La flama i el vent, cients. Ens ho ha vingut a aclarir el Uibre a guns casos tenia tota la significado d'haver Homes i No, Sí, mamá, Situado bis, La Sirena d'or i La venjanca deis déus — les quals es sotmeten a votació per tal de de signar, peí sistema d'eliminació, l'obra me- reixedora del premi. LLIB RES Resultat de la primera votació: La gran EN CÁTALA EN CASTELLA pietat, 5 vots; La flama i el vent, 5; Fam de térra, 4; Sí, mamá, 3; Estimat Mohamed, PERE BLASI. Les Ierres catalanes. Un vo- FRANCISCO ZENDEJAS. La pasión de Pas- 3; L'adveniment del Messias, 2; La Sirena lum de 741 pp. amb 577 gravats en ternak. Premio Nobel 1958. 148 pp. d'or, 2, i Situado bis, 1. Resta eliminada negre, 14 láms. en color, 15 láms en amb illustracions de Vlady. $15.00. la darrera. heliogravat ¡ 12 mapes. Format 25 per 32 cm., tela, sobrecoberta ¡Ilustrada. AMARO DEL ROSAL. LOS Congresos obre Resultat de la segona votació: La gran $ 450.00. ros internacionales en el siglo XIX. De pietat, 4 vots; Fam de térra, 4; La flama la joven Europa a la Segunda Interna i el vent, 3; Sí, mamá, 3; L'adveniment del J. Ruiz CALONJA. Historia de la litera cional. 464 pp. de text, 64 illustra Messias, 2; La Sirena d'or, 2; Estimat tura catalana. Próleg de Jordi Rubio i cions. $60.00. Balaguer, 641 pp. Enquadernació en Mohamed, 2. Resten eliminades les tres tela amb llom de pell. $ 150.00. CARLOS SOLDEVII.A. Cataluña. Arte-Vida- darreres. Paisaje. 380 pp., 480 reproduccions en Resultat de la tercera votació: La gran RAFAEL OLIVAR BERTRAND, Un rei de ¡le calcogravat. $ 180.00. genda. Frederic III de Sicilia. 242 pp. pietat, 4 vots; La flama i el vent, 4; Sí, amb illustracions. Edició numerada. C. SÁNCHEZ ALBORNOZ. España, un enig mamá, 4; Fam de tena, 3: Resta eliminada Paper de fil Ingres Guarro. $180.00. ma histórico. Dos vols. 719/767 pp., la darrera. 188 illustracions, enquadernat en tela. F.-P. VERRIÉ. La vida de ¡'artista medie Resultat de la quarta votació: La gran $ 295.00. val. 119 pp., illustracions de J. Narro pietat, 4 vots; La flama i el vent, 4; Sí, i A. Giralt Miracle. Edició numerada. ARTURO BEREA. La raíz rota. 362 pp. mamá, 2. Resta eliminada la darrera. Paper de fil Ingres Guarro. $ 125.00. $ 20.00. Resultat de la cinquena votació: La gran pietat, 4 vots; La flama i el vent, 1 vot. RAMÓN FABREGAT "MFUSORA DEL LIIBRE". Ap. 10319. México 1, D. F. Per consegüent el Premi Guimerá 1958 és adjudicat a l'obra La gran pietat, de la eslat cornil per cerrells malaltnsos com jou, entre allres, el cas de Villarrobledo, Albacete. Al cap falangista que entra al ¡rom de les ¡orces d'ocupació li feien nosa els malalls i jerits que estaren estesos peí poblé i no trobá altra solacio que sepultar-los de víu en riu dintre unes cotes de térra argilosa que ba ilen servil com refugi. Ben al contrari del que podien suposar o de les il-lusions que harten xifrat en els resultáis dejinitius de la caca a l borne, el mes ugnificatiii del jracas del régim no esta solament en la capacita! de resistencia deis seus adrersans d'abir, sino en el daltabaix moral deis dirigenls i en la immoralilai administrativa i de la qual fau tor dona un botó de mostra amb els detin- guts falangistes que hi baria en un destaca- ment penal on jou destina!, i, també, en l'oposició cada día mes vira que existeix entre la jore generado. Podem girar el full repugnan! de la repressió franquista sense lo ni so, pero alió que es mantindrá ben obert és el ¡libre de la historia que no podra passar per alt l'enjudiciament d'un régim deprava/ i deis seus bornes mes responsables. —• R. F.

1 General Gallancl. ]usc¡u'au baut sur nos Mes- serschmitt. Trad. de l'alemany per Max Ruth. lo que el pueblo quiere», declara, peí seu s'en fout! La fournée faite, on n'en peul París, Robert Laffont, 1954. compte: «La test d'Ortega y Gasset explica plus, on se repose».* D'altres, molí mes Coronel José Goma. La guerra en el aire bona part del que passa per aquests vía- «revolucionaris», van contestar que «la (Vista, suerte y al loro). Barcelona, AHR. ranys sociológics del món actual». cultura era una aspirado burgesa». I lenien 2. Francisco Tarazona. Sangre en el cielo. Mé- rao. Alió que, pero, no sabien era que feien xic, Costa-Amic, 1958. Hem cregut que valia la pena de repro- un gran elogi de la burgesia, no solamcni 3. Juan N. Molina. Noche sobre España. Mé- duir els punís de vista anteriors perqué son xic, Libro-Mex, 1958. l'expressió autoritzada d'un problema rela del seu esperit, sino de la sera puíxanfa, ciona! amb la cultura i, per tant, amb la fets de superioritat cultural, fuslament. La política. La divisa de l'enyorat Campalans, qual cosa no rol dir que la burgesia tingui «Política és pedagogía», entra en el mateix laó en tot. ordre d'idees. Deixem de banda si la massa Siguí el que siguí, és lícit de creure que La massa i realment mana o només ho fa per delega l'accés de les masses a la cultura podría ser, do, pero si el mal radica en la seva manca a la llarga, la salvado de la chilització. De d'esperit podriem circumscriure el problema momenl, almenys, es veu ben ciar que els la cultura a un puní capital: ¿És possible ¿'«espiri ítnics pobles del món que han arriba! a l'es- tualizar» el món mitjancant l'accés a la lábil ¡tal política, a la maduresa democrática L DOCTOR jaume Roig publica actual- cultura de l'home-massa? Cal entendre que, i a realitzar el maxim de justicia social menl en una revista científica mexi E en aquest cas, «cultura» voldria dir conei- (donades les possibilítats actuáis), son els cana * una biografía —• en forma d'arti- xements desinteressats, de tipus humanista pobles (Anglaterra, Suécia, Noruega, Fin cles — del doctor Albert Schweitzer, un —• no pas la «barbarie savante», profetit- landia, Holanda, Dinamarca, Bélgica) de deis bornes que honora la humanital ci- zada fa per Michelet, fruit verdes del mer- mes cultura general, «massiva», dintre ¡'or vilitzada en aquesta época. En un d'aquests cantilisme i del materialisme d'una societal dre, el progrés i la ¡liberta!. No creiem que articles, titula! Vida i Pensament, el nostre únicament cobejosa i que ha perdut el sen- hi hagt cap mes exemple a seguir. Ara, se- enciclopédic i universal compatriota parla tit huma de la vida. (Un home cuite, culti guir-lo i aplicar-lo, sobretot si un pensa en d'una entrevista entre el gran metge i fi- va!, no és pas necessariament un técnic, un pobles (els ibérics, per exemple) endarre- lantrop abacia i el peninsular Ortega y Gas- especialista; sovint és tot el contrari.) La rits, famolencs i embrutils per tot el que sel, la qual va teñir 11 oc l'any 1949 a Aspen qüestió presuposa, potser, una certa capaci- sabem, ja és una altra caneó. (Estats-Units), on un milionari, d'origen tat d'optimisme, pero és importan/ i ha alemany, havia organitzat un acte d'home- preocupa! — / preocupa — els bornes inte- A. BLADÉ DESUMVILA natge a la memoria de Goethe amb motiu ressats en ¡'emancipado moral deis seus del bi-centenari de la naixenca d'aquesl. consemblants. Car el cert és que si les mas- * Le Mois, Paris, n" 52, pág. 215. Van assistir-hi diverses personalitals relle- ses (en sentit general, majoritari), base de vants de la cultura contemporania. Duran/ tota democracia, manquen d'esperit huma ¡'entrevista, el doctor Schweitzer va dir al nista i actúen mogudes únicament per res- pensador espanyol que «estava desencorai- sentiments o aversions de classe, no hi hau- jat davant la manca d'espiriluali/at del man ra mai verilable progrés moral, malgrat els actual». cauris d'estructura de la societat o de les —• La massa no n'ha tingut mea, d'espe- revolucions que siguin susceptibles de pro- PAPEL ritualitat —• va contestar l'autor de La rebe duir. La injusticia social només canviara de lión de las massas, d'acord amb un deis seus color, d'aspecte. mes coneguts leitmotiv. I afegi —.' Peí que respecta al problema plantejat, «En altres temps la massa no comptava, MEX la primera dificullat seriosa sorgeix de l'es- pero ara mana. La tragedia actual i tot alió tat deis pobles pobres (els mes) on les ne- que hi ha d'absurd i de bestia en la noslra — S. A. _ cessitats materials s'imposen a les espiri- época pervé d'aquest fet. I mana, no sola tuals. A l'hora actual només cinc o sis nament des deis governs, sino al carrer, a les Ayuntamiento, 112 cions es poden permetre el luxe d'alimentar académies, a les universitats i en els ¡li substancialment llurs filis i de proporcio- bres. . . L'home-massa, abans simple espec MÉXICO 1, D. F. nar-los-hi un grau relativament elevat de tador, és ara dictador. . . I com no té espe- cultura fa que l'assisténcia a les escoles (de rit, pero mana, d'aci neix la impressió de primer i segon ensenyament) és obligato vittre en una época cruel («desalmada») i, ria. Sense aquests requisits, la incultura de per tant, sense anima. les masses sera un mal sense remei, adhuc Segons el doctor Roig, el seu il-lustre en pobles on la maforia de la gent ha tro- confrare va mostrarse conforme amb la bat solució al problema capital que és el test d'Ortega. I ell, el nostre amic, com de poder subsistir dignament. Pensem en brega en el mateix parer. Tant, que des- Franca on, no fa pas gaires anys, duran/ una PAPERS ¡ MAQUINARIA prés d'assenyalar que a Méxic es publica enquesta en els medís sindicáis sobre les un periódic sota el següent lema: «Decimos aspiracions a la cultura deis obrers, un PER A LES ARTS GRAFIQUES d'aquests va respondre: «La culture, on * La Semana Médica. 12 VEU CATALANA Informado diversa GLOSSARl D'AFERS INTERNACIONALS * La publicado de Tomorrow is Mañana, Per FAVENCIUS del qual ens ocupárem en una edició ante rior, de l'autora australiana Shirley Deane, ELECCIONS. En els paisos demócrates, on la Uibertat electoral no és un mite ni les ha donat lloc a la seva expulsió, junt amb eleccions una farsa, les eleccions generáis influeixen tota la política del país i, per tant, el seu marit i dos filis, per la policia fran la posició internacional. quista. A la seva arribada a París, la senyora Des d'aquest punt de vista, les eleccions generáis realitzades a Franca i ais seus paisos Deane manifiesta: «Tenia una cama infec units han marcat essencialment dos punts importantíssims: la decisió del poblé francés de tada de polio, pero la policia no ens con recolzar la política de grandesa de Franca encarnada en De Gaulle, i segon, potser com a cedí ni una hora de gracia perqué abando- corolari obligat, rebutjar la quinta columna comunista al servei de la URSS. néssim la nostra casa de Palma de Mallorca. La premsa diaria s'ha ocupat a bastament del tema per a estalviar-nos detalls ací. Ens Les averiguacions no oficiáis fetes per l'Am- interessa veure com a Franca s'ha produit quelcom molt semblant al que a Catalunya fou baixada Británica i pels nostres amics, proven el fenomen Maciá, quan ádhuc el murcia de Can Tunis votava «Macías» i la candidatura que la rao de l'expulsió fou el meu Uibre IV recomanada per l'Avi. Demostrado de qué el poblé és simplista, pero no está mancat d'ins- morrow is Mañana.» El llibre publicat, a tint. Quan troba un bon capitá s'enrola a les seves banderes, amb entusiasme. Londres fa catorze mesos, descriu la vida És sensible que els partits d'esquerra hagin sofert també un relatiu fracás. Un dese- d'un poblé de pescadors andalusos. Fa dos quilibri massa marcat vers la dreta no ens convindria pas a Franca. Recordem els 100.000 mesos es publica també ais Estats Units, on filis de Sant Lluís. Els esquerrans de casa nostra podrien treure'n la llicó del que representen va meréixer els unanims elogis de la crítica les divisions i les pica-baralles mes personalistes que altra cosa. També ha influir que la per l'observació imparcial de l'escena en qué joventut francesa está cansada deis vells encarcarats que no saben copsar la formidable té lloc la novel-la. L'ambaixador británic a revolució que s'está gestant en tots els ordres de la vida: intel-lectual, científica, social i Madrid ha presentat una protesta oficial per política. Un deis clients que encara resten ais cafés de St. Germain m'escrivia que la desfeta l'expulsió d'aquesta familia australiana. deis radical-socialistes era desperar. La joventut francesa, diu' «no vol mes aquells vieux * Continua publicant-se en cátala el butlletí cons pourris». Una mica Torta l'expressió, ádhuc en francés. interior que el secretariat de Catalunya de la U. G. T. edita a Perpinyá. En el número FARSA ELECTORAL A HONGRIA I ALEMANYA ORIENTAL. No és coincidencia que al mateix de setembre destaca un text enquadrat que dia 16 de novembre, es celebressin el que en diuen eleccions ais dos llocs esmentats. recorda l'Onze de setembre del 1714. El but A l'Alemanya sovietitzada, l'Agéncia ADN comunica que el Front Nacional (alias, lletí conté, a mes, nombrosa informació sobre comunista) obtingué el 98.4% de vots amb un cens de la totalitat. De cada cent electors assumptes obrers i sindicáis. votaren el 99-4 per cent. * A la mateixa finca on aparegué la célebre A Hongria la Mártir, on segueix la repressió mes brutal que la de Franco, amb Túnica escultura coneguda per «La dama d'Elx», parió a la Nicaragua deis Somozas, l'Agéncia M. T. I. comunica el següent resultat de les han estat trobades cent vasos de cerámica i terceres eleccions efectuades en régim comunista, a partir del 1949: un toro incensari, de fang, damunt una es Vota el 98.4 per cent del cens, i el 99.6 deis vots foren per ais comunistes del pobre pecie d'altar del segle II A. C. L'esmentada Janos Kadar. troballa indica l'existéncia d'un lloc sagrat ¡Ni que ens diguessin mes! ¿A qui es proposen enganyar amb aqüestes comedies? ¿Al on es feia l'ofrena de caps humans tallats, poblé rus? suposant-se que es tractava d'enemics, en BERLÍN LLIURE I EUROPA ORIENTAL TAMBÉ. L. Rubinstein, en la revista Soviética Pro temps de la dominació cartaginesa, infor blema de Filosojia deia ja en Tany 1952: «La política estrangera soviética desenrotlla sempre mació que ha quedat demostrada en trobar- la major activitat. Mai no adopta la posició cíe defensa passiva i mai no espera mandrosa- se al mateix lloc, per l'arqueóleg que dirigeix ment l'atac.. . La diplomacia soviética está sempre en activa ofensiva contra els enemics de els treballs, un crani huma. la Patria del Socialisme... Extremadament flexible i maniobrera, la diplomacia soviética .. . * El Principat d'Andorra ha estat sostenint cerca els punts febles i les bretxes en el camp de l'enemic, descarrega cops efectius i con dues guerres. Una d'elles des del 1914 i serva sempre la iniciativa.» contra Alemanya, fins que dies passats el Amb la bomba de temps col-locada a Alemanya sota el nom de Uibertat per a Berlín president del Consell de les Valls s'adrecá (que vol dir passi al poder deis comunistes de l'Alemanya Oriental fidels al Kremlin) la al canceller Adenauer comunicant-li que, a diplomacia soviética justifica els mérits atribui'ts per L. Rubinstein i confirmats per Pravda desgrat que Andorra no fou invitada a sig en manta avinentesa. nar el Tractat de Versalles, havia decidit Potser obligaren la vaca democrática, sempre afectada de Dullisme {dull vol dir apa- donar per acabat l'estat de guerra amb els gat, ensopit, en anglés) a contraatacar demanant que no n'hi ha prou amb un Berlín neutral Imperis Centráis. Quaranta-quatre anys ja i desmilitaritzat. Que cal proclamar la Uibertat, neutralització i desmilitarització de tota eren suficients. L'altra guerra és amb Franca l'Europa satél-lit. o amb certs francesos, i comencá el 1953, quan una societat francesa intenta instaMar BURXANT AI. MIG ORIENT. Un opuscle soviétic editat a Londres, titolat El Kurdhtan, al Principat una emissora que anava a fer nació dividida al Mig Orient, confirma el dinamisme soviétic. Exposa que viuen quatre la competencia a «Radio Andorra». S'oposá milions de kurds a Turquía, dos milions i mig a Pérsia, un milió i mig a l'Irak i 400.000 a el Consell de les Valls i els francesos con Siria. Els recomana fer separatisme al mateix temps que treballar com a comunistes en el traatacaren! amb mesures perjudicáis per Front árab. A remarcar que Kalid Bikdash és un kurd i cap del partir comunista siri-libanés. al turisme i el comerc d'Andorra. Amb l'elec- El tascó del Kurdistan es veu clavar-se actualment a l'Irak, on sota la direcció russa fa ció de M. Coty semblava que es restablia la palanca contra Nasser i la Unió Arab, indesitjable des del moment que no se sotmeti incon- bona amistat, pero fou solament una treva, dicionalment al Kremlin. Un mal averany és la tramesa substancial d'armes soviétiques a perqué el conflicte ha esclatat de nou. La Bagdad. nova emissora, que es diu «Andorra Radio» i fa emissions en francés, cátala i castellá, ha comencat a funcionar per decisió del go- ofereix molts exemples d'escriptors distin- * A propósit deis incidents o correguts en vern francés i d'acord amb els dos co-prín- gits que han preferit l'exili a viure sota la cert partit de fútbol celebrat a Buenos Aires, ceps, és a dir M. Coty i el bisbe d'Urgell. tiranía; els músics, en canvi, s'han revelat un diari argentí els ha comentat així: «El Així ho ha fet constar una informació oficial de carácter mes dócil, segons ens ha demos- partido de fútbol jugado en la capital, entre francesa i com a protesta ha dimitit el Con trat la historia no fa molt a Italia i a Ale los equipos del Real Madrid y del River sell de les Valls. manya. Pero l'ovació amb que es saluda ¡'en Píate, ofreció una magnífica demostración * Tota la premsa mundial s'ocupa de la par trada al magne saló de les NN. UU. el mes de las simpatías que el régimen franquista ticipado del mestre Pau Casáis al concert tre Pau Casáis no fou l'ovació histérica tiene entre la colonia española y, por exten que tingué lloc al palau de les NN. UU. amb amb que s'acostuma rebre el virtuós de cir sión, en el público porteño. Al iniciarse el motius del XIII aniversari de l'Organizació. cunstancies, perqué si bé Casáis és, com a partido se oyó con respetuoso silencio y se Cal subratllar el comentari del New York músic, una figura legendaria, l'ovació era coreó el Himno argentino, pero al escucharse Herald Tribune. «La historia — diu — ens dirigida a l'home i a l'artista tot d'una peca». los primeros acordes de la Marcha Real es pañola surgió la más estruendosa silbatina, al tiempo que se desplegaban no pocas ban deras con los colores amarillo, rojo y mo ALTA rado de la República española. De tal mane AN,S QUALITAT ra fué imponente la protesta, que la referida marcha no pudo llegar al final y se ahogó ,/Vl ovi*sew¿*t en sus últimos compases.» * L'exministre d'Afers Exteriors Martín Ar- tajo, que en un article de la revista América, dirigida per jesuites, havia parlat d'una ima DESTILLAT PER ASTURIANA, S. A. ginaria evolució de les Corts franquistes, no ha contestat a les proves contraríes que el diputat base senyor Irujo exposá a les co- lumnes de la mateixa revista.

Classe Obrera Estem Orgullosos D'haver-Nos Juntat Amb Vosaltres En El Camí De La Cordialitat Cata­ Lana

Classe Obrera Estem Orgullosos D'haver-Nos Juntat Amb Vosaltres En El Camí De La Cordialitat Cata Lana